Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
1 
 
 
 
ACTA DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, 
PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
Sessió de 15 de novembre de 2017 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 de novembre de 2017, s’hi 
reuneix la COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I 
SEGURETAT I PREVENCIÓ, sota la presidència de l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados. Hi 
assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Asens Llodrà, Gala Pin Ferrando, Eloi Badia 
Casas, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Santiago Alonso Beltrán, Marilén 
Barceló Verea, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés Añón, 
Ángeles Esteller Ruedas, Maria Rovira Torrens i Gerard Ardanuy i Mata, assistits per 
l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general, i  
certifica. 
 
També hi són presents les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Sònia Recasens Alsina, Carina Mejías 
Sánchez, Francisco Sierra López, Koldo Blanco Uzquiano i Xavier Mulleras Vinzia; la Sra. 
Lola López Fernández, comissionada d’Immigració, i el Sr. Jordi Samsó Huerta, gerent de 
Seguretat i Prevenció.  
 
Excusa la seva absència l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. 
 
S’obre la sessió a les 10.10 hores. 
 
El president informa que el govern ha presentat una declaració institucional que compta amb la 
signatura de dues terceres parts per ser tractada i per això serà tractada al final. També explica 
que el Partit Popular ha retirat una moció d’urgència que havia presentat. 
 
La Sra. ESTELLER comenta que, com que el govern té previst tractar-ho en un ple, ja no té cap 
sentit la moció. 
 
El president diu que cal sotmetre a votació l’apreciació de la urgència d’unes mocions 
presentades pel govern sobre el tema de l’Ordenança de cementiris i la de serveis funeraris. 
Indica que s’ha aprovat la urgència amb el vot favorable de tots els grups i del Sr. Ardanuy, i 
amb el vot contrari de Ciutadans i del Partit Popular, i que les mocions es tractaran després del 
punt 2. 
Manifesta que hi ha una petició de canvi a l’ordre del dia per tractar després de les propostes 
d’acord el prec presentat pel Grup Municipal Demòcrata. Especifica que es demana tractar-lo 
com a primer punt de les qüestions d’impuls i control, abans de les proposicions/declaracions de 
grups, cosa que s’accepta. 
 
La Sra. ROVIRA demana si, per economitzar temps, la proposició d’Esquerra Republicana de 
Catalunya i la de la CUP es poden debatre conjuntament, perquè són d’una temàtica similar, 
amb la qual cosa els grups estan d’acord. Afegeix que la pregunta de la CUP també està 
relacionada amb això i potser també es podria ajuntar. 
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
2 
 
I)  Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
 S’aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
El Sr. CIURANA diu que li agradaria conèixer l’expedient del punt 2, perquè 126.000 euros per 
només redacció i continguts de les xarxes socials del comissionat d’Economia li semblen molts 
recursos. Vol saber, doncs, els detalls d’aquesta situació. 
Pel que fa al número 29, constata que el 19 d’octubre de 2017 se cessa la Sra. Berta Sureda, 
anterior comissionada de Cultura. Vol que es relacionin les feines que ha estat fent la Sra. 
Sureda com a comissionada. 
 
El Sr. BADIA diu que la primera part serà resposta per escrit, i avança que la Sra. Sureda ha 
estat fent tasques d’assessorament en l’àmbit de la política cultural i que recentment ha anat al 
Govern de les Illes Balears. Es compromet a fer una petita relació de les feines que feia la Sra. 
Sureda. 
 
 En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.-  (0933/17) Del gerent municipal, de 18 d’octubre de 2017, que aprova els Plecs de clàusules 
administratives, autoritza la despesa i inicia l’expedient per a la contractació del servei de 
consultoria tecnològica per a la integració de tecnologies obertes (Open Source) en la 
plataforma Decidim, per als exercicis 2017-2019, i per un import de 125.000,00 euros. 
 
2.-  (2017/818) Del gerent municipal, de 6 de novembre de 2017, que aprova el Plec de clàusules i 
autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió i redacció de continguts i manteniment dels 
suports offline i online (webs, butlletins i xarxes socials) del Comissionat d’Economia 
Cooperativa, Social i Solidària i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, per als exercicis 2017-
2018, i per un import de 126.344,17 euros. 
 
3.-  (20170622) Del gerent municipal, de 18 d’octubre de 2017, que adjudica a Canon España, SA 
el contracte per al subministrament de paper per a impressió i escriptura de la Generalitat (Exp. 
CCS 2015 13), respecte al Lot 1: paper en raima reciclat, per als exercicis 2017-2018, i per un 
import de 12.806,88 euros. 
 
4.-  (20170433) Del gerent municipal, de 18 d’octubre de 2017, que inicia l’expedient, autoritza 
despesa i adjudica a Canon España, SA la contractació de la compra de paper de fibra reciclada 
per a la Gerència de Drets Socials, derivat de l’Acord Marc de la Generalitat per al 
subministrament de paper per a impressió i escriptura (Exp. CCS 2015 13), per als exercicis 
2017-2018, i per un import de 5.475,03 euros. 
 
5.-  (20170631) Del gerent municipal, de 6 de novembre de 2017, que inicia l’expedient, autoritza 
despesa i adjudica a PMC Grup 1985, SA la contractació de la compra de material d’oficina per 
a l’Àrea d’Ecologia Urbana, derivat de l’Acord Marc de la Generalitat (Exp. 2014/1), per als 
exercicis 2017-2018, i per un import de 9.000,00 euros. 
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
3 
6.-  (20171047) Districte de Ciutat Vella. Del gerent municipal, de 6 d’octubre de 2017, que inicia 
l’expedient, autoritza despesa i adjudica a Canon España, SA la contractació de la compra de 
paper en raima reciclat, repecte al Lot 1, derivat de l’Acord Marc de la Generalitat per al 
subministrament de paper per a impressió i escriptura (Exp. CCS 2015 13), per als exercicis 
2017-2018, i per un import de 5.923,95 euros. 
 
7.-  (1162/17) Del gerent municipal, de 18 d’octubre de 2017, que autoritza i disposa la despesa a 
favor de Compañía Hosteleria Buigas, SL per a la contractació del lloguer del local ubicat a la 
plaça Catalunya, núm. 9, planta 2a, porta 1a, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 
115.577,16 euros.  
 
8.-  (20174239) Del gerent municipal, de 18 d’octubre de 2017, que desisteix del proceidment 
d’adjudicació del contracte dels serveis d’implementació d’un programa de prevenció de les 
violències amb joves i adolescents en centres educatius; i anul·la l’autorització de la despesa, 
per als exercicis 2017-2018, i per un import de 124.872,00 euros. 
 
9.-  (20164133) Del gerent municipal, de 18 d’octubre de 2017, que aprova el reajustament 
d’anualitats del contracte adjudicat a a Airbox, SA per al manteniment, càrrega, reparació i 
inspecció de les botelles d’aire respirable comprimit per als equips de respiració autònoma del 
SPEIS, per als exercicis 2017-2019, i per un import de 54.790,62 euros. 
 
10.-  (20174170) Del gerent municipal, de 6 de novembre de 2017, que ratifica el Decret, de 22 de 
setembre de 2017, del gerent de Seguretat i Prevenció, pel qual es resol modificar el Plec de 
clàusules de prescripcions tècniques del contracte del subministrament de desfibril·ladors 
exteriors automàtics (DEA); i obre un nou període de presentació d’ofertes. 
 
11.-  (98/2017-C) Del gerent de recursos humans i organització, d’11 d’octubre de 2017, que 
convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de 
projecte 2 (família General) adscrit al Departament de Coordinació d’Obres a l’Espai Públic de 
la Gerència Adjunta de Mobilitat i Infraestructures (Gerència d’Ecologia Urbana). 
 
12.-  (99/2017-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 19 d’octubre de 2017, que 
convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 
(família Serveis Urbanístics i d’Obra) adscrit al Departament d’Obres i Manteniment de la 
Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic (Districte de Sarrià-Sant Gervasi). 
 
13.-  (101/2017-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 27 d’octubre de 2017, que 
convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió de dos llocs de treball de gestor/a de 
projecte 2 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i Territori (Districte 
de Nou Barris). 
 
14.-  (102/2017-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 27 d’octubre de 2017, que 
convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió de dos llocs de treball de gestor/a de 
projecte 2 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i Territori (Districte 
de Ciutat Vella). 
 
15.-  (103/2017-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 3 de novembre de 2017, que 
convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 
(família General) adscrit al Departament de Recursos Interns de la Direcció de Serveis Generals 
(Districte de Sant Andreu). 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
4 
 
16.-  (104/2017-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 3 de novembre de 2017, que 
convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de 
projecte 2 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori 
(Districte de Gràcia). 
 
17.-  (105/2017-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de novembre de 2017, que 
convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 
(família Serveis Urbanístics i d’Obra) adscrit al Departament d’Obres i Manteniment de la 
Direcció de Serveis de Llicències i espai Públic (Districte d’Horta-Guinardó). 
 
18.-  (106/2017-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 6 de novembre de 2017, que 
convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 
(família Serveis Urbanístics i d’Obra) adscrit a la Direcció de Serveis de Planejament (Gerència 
d’Ecologia Urbana). 
 
19.-  (107/2017-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 8 de novembre de 2017, que 
convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de 
projecte 1 (família General) adscrit a la Direcció de Planificació i Innovació (Gerència de Drets 
Socials). 
 
20.-  Del gerent de recursos humans i organització, de 9, 18, 27 d’octubre i 6 de novembre de 2017, 
que modifica les bases dels concursos 72/2017-C, 49/2017-L, 83/2017-C, 51/2017-L i 
101/2017-C.  
 
21.-  (52/2017-L) Del gerent de recursos humans i organització, de 18 d’octubre de 2017, que 
convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de 
departament 1 (família General) adscrit al Departament de Participació Social de la Direcció de 
Serveis d’Estratègia i Innovació (Gerència de Drets Socials). 
 
22.-  (54/2017-L) Del gerent de recursos humans i organització, de 31 d’octubre de 2017, que 
convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de 
departament 1 (família General) adscrit al Departament Tècnic Jurídic de la Direcció de Serveis 
Jurídics i Promoció de Recursos Humans (Gerència de Recursos Humans i Organització). 
 
23.-  (1160/2017) Del gerent de recursos humans i organització, de 8 de novembre de 2017, que 
convoca i aprova les bases d’un procés interadministratiu per a la provisió, per concurs de 
mèrits, d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis Jurídics) adscrit al Departament de 
Serveis Jurídics (Districte de Ciutat Vella). 
 
24.-  (823/2017) De l’alcaldessa, de 19 i 26 d’octubre de 2017, que nomenen funcionaris/àries en 
pràctiques, com a agents de la GUB, mitjançant oposició lliure. 
 
25.-  (833/2016) De l’alcaldessa, de 19 d’octubre de 2017, que nomena funcionaris/àries de carrera, 
mitjançant concurs oposició lliure, 60 places de bombers del SPEIS. 
 
26.-  (1026/2017) De l’alcaldessa, de 5 d’octubre de 2017, que nomena personal eventual la senyora 
Laia Núñez Calvet, en el lloc de treball de Cap de Departament 1 (família Serveis de Suport 
Polític), amb nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, i adscripció a la Regidoria 
d’Arquitectura, Paisatge i Patrimoni. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
5 
 
27.-  (1054/2017) De l’alcaldessa, de 19 d’octubre de 2017, que nomena personal eventual el senyor 
Raul Medina Román, en el lloc de treball de Cap de Departament 1 (família Serveis de Suport 
Polític), amb nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, i adscripció al Grup Polític 
Municipal de Ciutadans. 
 
28.-  (1044/2017) De l’alcaldessa, de 3 de novembre de 2017, que nomena personal eventual la 
senyora Olga Pérez Estrada, en el lloc de treball de Cap de Departament 1 (família Serveis de 
Suport Polític), amb nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, i adscripció a la 
Direcció de l’Alcaldia. 
 
29.-  (1076/2017) De l’alcaldessa, de 19 d’octubre de 2017, que cessa la senyora Berta Sureda Berna, 
personal eventual, del lloc de treball de directora 2 (família Serveis de Suport Polític), adscrita a 
la Segona Tinència d’Alcaldia. 
 
30.-  (1087/2017) De l’alcaldessa, de 26 d’octubre de 2017, que cessa el senyor Sergio de Maya 
García, personal eventual, del lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis de Suport 
Polític), adscrit a la Tercera Tinència d’Alcaldia. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 19 d’octubre de 2017: 
 
31.-  (934/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Albert Salarich Estruch (mat. 
76201) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
de Tècnic Superior en Informació, amb destinació al Departament de Comunicació del Districte 
de Sants-Montjuïc, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.GA.40), i l’activitat privada 
per compte propi com a administrador de l’entitat mercantil Lurexa, SA. La dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 
26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat 
i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
32.-  (1036/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Anna Margarita Viada 
Pagès (mat. 75068) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la 
categoria professional de Tècnica Superior en Gestió, amb destinació a la Direcció de Serveis 
d’Economia Cooperativa, Social, Solidària i Consum de la Gerència de Presidència i Economia, 
on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.GA.30), i una activitat privada per compte propi 
com a arquitecta. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, 
s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecte, qualsevol manifestació del mateix en el 
terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de 
la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en 
horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte 
compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions 
Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
6 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
33.-  (1038/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Andrea Compagno 
Fernández (mat. 75762) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la 
categoria professional de Tècnica Superior en Dret, amb destinació al Departament de Serveis 
Jurídics-Secretaria del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 
(80.30.SJ.10), i l’activitat privada per compte propi com a administradora de les entitats 
mercantils “Sand, consultoria e innovación social, Sociedad Limitada” i “Òptica del mercat 
Igualada SL”. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral 
setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident 
amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures 
públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 
21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la 
Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc 
de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
34.-  (504/2017) ADJUDICAR, d’acord amb la proposta de la Mesa de Contractació, l’acord marc de 
serveis, amb número de contracte 17002295, que té per objecte la fixació de les condicions per 
a la contractació dels serveis en assessorament estratègic, planificació, mediació en les 
negociacions, gestió de la contractació d’espais en tots els mitjans convencionals i no 
convencionals, i secundàriament, la ideació o la creativitat o el disseny o la producció o la 
implementació d’accions especials de comunicació vinculades a les campanyes de mitjans i de 
designació de les empreses per a la utilització comuna i contractació centralitzada per part de 
l’Ajuntament de Barcelona, els seus organismes autònoms i societats municipals i organismes 
amb participació municipal majoritària de l’Ajuntament de Barcelona, i la designació de les 
empreses (proveïdors) amb les quals es podran contractar aquests serveis a mesura que 
apareguin les necessitats. DESIGNAR les empreses Carat España, SAU, amb CIF A-28343358, 
Havas Media Group Spain, SAU amb CIF A-78809662, i Zenith Media, SLU, amb CIF B-
81864894, segons proposta de la Mesa de Contractació, per haver assolit la millor puntuació 
d’acord amb l’informe tècnic de valoració de 12 de setembre de 2017. FORMALITZAR 
l’Acord Marc en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per 
part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 
dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs 
especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat 
l’aixecament de la suspensió. FACULTAR l’estructura executiva que s’annexa al Decret 
d’Alcaldia de 6 de setembre de 2016 per aprovar la contractació derivada del present Acord 
Marc. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i 
Seguretat i Prevenció. 
 
35.-  (170/2017 DSAJ) APROVAR el Conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de 
Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya en matèria de seguretat viària. FACULTAR 
el Sr. Jordi Samsó i Huerta, gerent de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona, per a 
la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots els documents que se’n derivin. DONAR-
NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció. 
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
7 
36.-  (0001/18) EXCLOURE de la present licitació l’empresa Kone Elevadores, SA per no haver 
presentat justificació de l’oferta que es considerava presumptament anormal o 
desproporcionada segons els límits previstos a la clàusula 9 del plec de clàusules 
administratives particulars que regeix la present licitació d’acord amb el procediment establert a 
l’article 152 del TRLCSP. ADJUDICAR el contracte núm. 17002464, que té per objecte el 
servei de manteniment dels aparells elevadors dels edificis adscrits als 10 Districtes i Gerències 
de l’Ajuntament de Barcelona des de l’1 de gener de 2018 al 31 de desembre de 2019, per un 
import màxim de 894.542,38 euros, IVA inclòs, i en funció dels preus unitaris ofertats, de 
conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Ascensores 
Ersce, S.A. amb NIF A08277907, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta 
més avantatjosa. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es 
partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en les relacions comptables que s’adjunten amb el 
següent desglossament: import adjudicació 739.291,22 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i 
import de l’IVA de 155.251,16 euros, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit 
adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. REQUERIR l’adjudicatari per tal 
que, en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part dels 
adjudicataris del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies 
hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial 
de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament 
de la suspensió, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències de la Direcció de 
Serveis de Gestió Econòmica. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 26 d’octubre de 2017: 
 
37.-  (7/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Enric Cabré Fiol (mat. 75566) 
entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional d’Auxiliar 
administratiu, amb destinació al Departament de Patrimoni (Contractes i Escriptures) de la 
Direcció de Serveis Jurídics i de Gestió del Patrimoni del Patronat Municipal de l’Habitatge de 
Barcelona, on desenvolupa el lloc de treball de Suport 5 (codi 90.50.GE.10), i l’activitat per 
compte d’altri com a auxiliar administratiu a la Fundació Privada Enllaç. La dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
38.-  (995/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Alberto López Pancorbo (mat. 
27.311) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria 
professional de Caporal del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (codi lloc: 
61.10.PE.10), adscrit al Parc de Bombers de Sant Andreu, de la Gerència de Seguretat i 
Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i Protecció Civil de 
Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la Generalitat de Catalunya 
amb una dedicació de 150 hores en l’any 2017. Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i 
següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del Personal al Servei de 
les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
8 
d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la 
Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès 
públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de 
Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya 
i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a 
l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). L’activitat docent 
desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar la 
dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de 
treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a 
la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
39.-  (1037/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ignacio Sánchez Sánchez 
(mat. 75731) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria 
professional de Tècnic Mitjà Educació Social, amb destinació a l’EAIA de Sant Martí de l’Àrea 
de Drets Socials de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esport, on ocupa el lloc de treball 
de Tècnic 4 (80.40.SS.20), i l’activitat privada per compte d’altri com a administratiu de 
l’empresa Sancaba Credit, gestión de riesgos SL. La dedicació professional privada no podrà 
superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de 
desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions 
que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al 
servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
40.-  (1039/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Patricia Lezcano Petit 
(mat. 75764) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria 
professional de Tècnica Superior Dret, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics del 
Districte de Gràcia, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.SJ.10), i l’activitat privada 
per compte propi de coaching personal i acompanyament a joves i adolescents. La dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 
26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat 
i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
41.-  (17-CAO-250) AUTORITZAR la contractació laboral indefinida d’una persona amb la 
categoria de flauta solista, amb titulació d’un grau superior de música, especialitat flauta, i amb 
experiència en funcions similars en orquestres de reconegut prestigi internacional, per a ocupar 
la plaça vacant d’aquesta categoria de la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de 
Catalunya, i que pertany al Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, adscrit a l’Ajuntament de 
Barcelona, d’acord amb el que disposa l’apartat 22.2 de la Instrucció de la Comissió de Govern 
aprovada en sessió de 22 de desembre de 2016. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
9 
 
42.-  (002/18) EXCLOURE del LOT 1 del contracte que té per objecte el manteniment de sistemes i 
instal·lacions de seguretat, contra incendis, comunicacions i grups de pressió en els edificis 
adscrits als districtes i gerències de l’Ajuntament de Barcelona pels anys 2018 i 2019, l’empresa 
Sevip&Cersa, SL per no haver presentat justificació de l’oferta que es considerava 
presumptament anormal o desproporcionada segons els límits previstos a la clàusula 9 del plec 
de clàusules administratives particulars que regeix la present licitació d’acord amb el 
procediment establert a l’article 152 del TRLCSP. EXCLOURE, d’acord amb l’article 84 del 
Real Decret 1098/2001 i l’acta de la mesa de contractació de 26 de juliol de 2017 del LOT 2 de 
la present licitació, l’empresa Astra Sistemas, SA, per la introducció errònia en el sobre 2B del 
LOT 2 la mateixa oferta econòmica ja introduïda en el sobre 2B del LOT 1. ADJUDICAR el 
contracte núm. 17002526 que té per objecte la present licitació per un import màxim 
d’1.477.779,66 euros (IVA inclòs), i en funció dels preus unitaris ofertats, de conformitat amb 
les propostes de valoració i classificació contingudes en l’expedient i d’acord amb les seves 
proposicions, en ser considerades les ofertes més avantatjoses, d’acord amb el següent 
desglossament: LOT 1: Gerència de Recursos, Gerència de Recurs Humans, Gerència de 
Seguretat i Prevenció, Gerència de Drets Socials, Gerència d’Ecologia Urbana, amb núm. de 
contracte núm. 17004824, a Sabico Seguridad SA, amb NIF A20202487, per un import màxim 
de 489.813,98 euros. (dels quals 404.804,94 euros corresponen al preu net i els restants 
85.009,04 euros a l’IVA del 21%). LOT 2: Districte 1: Ciutat Vella, Districte 2: L’Eixample, 
Districte 3: Sants-Montjuïc, Districte 4: Les Corts, Districte 5: Sarrià-Sant Gervasi, Districte 6: 
Gràcia, Districte 7: Horta-Guinardó, Districte 8: Nou Barris, Districte 9: Sant Andreu, Districte 
10: Sant Martí, amb núm. de contracte núm. 17004830 a Sevip&Cersa SL NIF B85582013, per 
un import màxim de 987.965,68 euros (dels quals 816.500,56 euros corresponen al preu net i els 
restants 171.465,12 euros a l’IVA al 21%). DISPOSAR a favor de cadascun dels adjudicataris 
la quantitat esmentada en el respectiu lot amb càrrec al Pressupost/os i partida/es indicades en la 
relació annexa a aquest document. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies 
naturals a comptar del següent al de la recepció per part dels adjudicataris del requeriment per a 
la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la 
notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la 
suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 3 de novembre de 2017: 
 
43.-  (217/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Marta Fontané Sánchez 
(mat. 3005735), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria 
professional de Psicòloga, amb destinació a la Direcció de Centres Educatius de l’Institut 
Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, on ocupa un lloc de treball de Tècnica 3 – 
80.30.SS.20, i l’activitat privada per compte propi, com a Psicòloga. La dedicació professional 
privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració 
Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present 
autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i 
altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre d’incompatibilitats del 
personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
10 
44.-  (911/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Berta De Roda Cuscó (mat. 
22374) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria 
professional de Tècnic Mitjà Arquitectura, amb destinació al Departament d’Obres i 
Manteniment del Districte de Les Corts, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 2 (80.20.OP.10), 
i l’activitat privada per compte d’altri d’entrenadora de natació sincronitzada a les Instal·lacions 
Esportives de la Fundació Cultural Hostafrancs de Barcelona. La dedicació professional privada 
no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i 
haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització 
resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres 
previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del 
personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
45.-  (997/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Marta Molina Porcel (mat. 
76339) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria 
professional de Gestora d’Administració General, amb destinació al Departament de Serveis 
Jurídics-Secretaria del Districte de Sant Andreu, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 4 
(80.40.GA.10), i l’activitat privada per compte propi d’advocada. No podrà ostentar, per sí 
mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d’interessos contraris als de la 
Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats 
pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l’Ajuntament o els seus 
Organismes hi tinguin relació. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de 
la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en 
horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte 
compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, 
la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
46.-  (998/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Laura Martínez Rodríguez 
(mat. 26079) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria 
professional d’Auxiliar administrativa, amb destinació al Grup d’administració del Districte de 
l’Eixample, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10), i l’activitat privada per 
compte d’altri com a tècnica de waterpolo del Club Esportiu Mediterrani. La dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
11 
47.-  (1029/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Mª Carmen Penadés 
Bernal (mat. 75754) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la 
categoria professional d’Auxiliar Administrativa, amb destinació a la Direcció de Serveis a les 
Persones i al Territori del Districte de Sants-Montjuïc, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 
(90.50.GE.10), i l’activitat privada per compte propi d’implantació del programa BIM a 
despatxos d’arquitectura i Bim Manager. La dedicació professional privada no podrà superar la 
meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-
se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a 
l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen 
en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions 
Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
48.-  (1046/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Laia Creus Gispert (mat. 
75855) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria 
professional de Tècnica Superior en Gestió, amb destinació al Departament de Serveis a les 
Persones i al Territori del Districte de Les Corts, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 
(80.30.GA.30), i dues activitats privades per compte propi com a il·lustradora de contes 
infantils, i arqueòloga i historiadora. La dedicació professional privada no podrà superar la 
meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-
se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a 
l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen 
en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
49.-  (1049/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Rubén Valldeoriola 
Domínguez (mat. 73008) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la 
categoria professional de Tècnic Mig Arquitectura, amb destinació al Departament d’Obres i 
Manteniment del Districte d’Horta-Guinardó, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 
(80.40.OP.20), i una activitat privada per compte propi d’arquitecte tècnic. Per tal d’evitar 
possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat 
privada d’arquitecte tècnic fora del municipi de Barcelona, qualsevol manifestació del mateix 
en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la 
meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-
se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a 
l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen 
en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions 
Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
12 
50.-  (1248/17) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut 
de Cultura de Barcelona i El Periódico de Catalunya per fixar les condicions conforme a les 
quals el diari El Periódico difondrà els fons i col·leccions fotogràfics de l’Arxiu Municipal de 
Barcelona sobre fotografia antiga. FACULTAR el Regidor de Presidència, Aigua i Energia, 
l’Im. Sr. Eloi Badia Casas per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells 
documents que se’n puguin derivar. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets 
de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 9 de novembre de 2017: 
 
51.-  (218/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Isabel Rodríguez 
Peinado (mat. 3100041), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la 
categoria professional de Psicòloga, amb destinació a la Direcció de Centres Educatius de 
l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 
(80.30.SS.20), i l’activitat privada per compte propi, com a Psicòloga. La dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
52.-  (950/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Judith Vendrell Serra (mat. 
75631) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria 
professional d’Auxiliar administrativa, amb destinació al Departament d’Administració de la 
Gerència de Presidència i Economia, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10), i 
l’activitat privada per compte propi d’agent d’assegurances exclusiu de Catalana Occident. La 
dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent 
a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 
26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat 
i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
53.-  (999/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Daniel Rodríguez Martínez 
(mat. 27844) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Bomber del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (SPEIS) 
(codi lloc: 92.10.PE.20), i adscrit al Parc de Sant Andreu, de la Gerència de Seguretat i 
Prevenció i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i Protecció Civil de 
Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la Generalitat de Catalunya 
amb una dedicació de 150 hores en l’any 2017. Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i 
següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del Personal al Servei de 
les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
13 
Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès 
públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de 
Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya 
i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a 
l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30/04/2016). L’activitat docent desenvolupada 
segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar la dedicació a 
l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
54.-  (1048/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Pol Font Teixidor (mat. 
75882) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
de Tècnic Superior en Arquitectura, amb destinació al Departament de Prospectiva de la 
Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 
(80.30.OP.20), i l’activitat privada per compte d’altri com a docent en cursos de monitors 
d’activitats de lleure. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada 
laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no 
coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment 
dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 
26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la 
Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració 
de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de 
lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
55.-  (1123/2017) APROVAR la modificació de l’organigrama de la Direcció de Comunicació, tal i 
com es detalla a l’annex. PUBLICAR la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes 
pertinents. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació 
i Seguretat i Prevenció. 
 
56.-  (0013/18) INICIAR l’expedient per a la contractació de la gestió integral a l’edifici de 
l’Ajuntament de Barcelona situat al carrer Calàbria, 66-78, que acull diverses dependències 
municipals i altres entitats o organismes del sector públic de l’Ajuntament de Barcelona, amb 
mesures de contractació sostenible, amb núm. de contracte 17005134, mitjançant tramitació 
ordinària, amb la utilització del procediment obert. APROVAR les actuacions preparatòries 
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques 
reguladors del contracte. CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació. AUTORITZAR 
l’import d’1.017.209,79 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que 
s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 
840.669,25 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 176.540,54 euros; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s 
atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat 
i Prevenció. 
 
57.-  (1327/2017) APROVAR l’acord de col·laboració entre la ciutat de Torí i la ciutat de Barcelona 
en diversos àmbits vinculats a la innovació tecnològica i social; FACULTAR la Sra. Francesca 
Bria, Comissionada de Tecnologia i Innovació Digital, per a la seva signatura. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
14 
58.-  (0709/17) ADJUDICAR, d’acord amb l’acta de la mesa de contractació de 27 de setembre de 
2017, el contracte núm. 17002823, que té per objecte la gestió del servei d’atenció a homes per 
a la promoció de relacions no violentes (SAH), amb mesures de contractació pública sostenible, 
de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a 
Fundació Institut de reinseció Social, amb NIF G64147184, i d’acord amb la seva proposició, 
en ser considerada l’oferta més avantatjosa. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’import de 
715.540,00 euros, exempt d’IVA, amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que 
s’indiquen en aquest mateix document, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit 
adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. REQUERIR l’adjudicatari per tal 
que, en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part dels 
adjudicataris del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies 
hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial 
de contractació que impliqui la suspensió de la formalització, o s’hagués acordat l’aixecament 
de la suspensió, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències de la Direcció de 
Serveis de Gestió Econòmica. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
59.-  (09-CONV-554/17) ADJUDICAR a la Federació Torre de la Sagrera, amb NIF G67020008, la 
gestió cívica del Casal de Barri Torre la Sagrera, de conformitat amb l’establert els apartats 12è 
i 13è de les bases aprovades definitivament de 10 d’agost de 2017, per a la gestió cívica del 
Casal de Barri Torre la Sagrera i la selecció de l’entitat gestora en règim de concurrència (Codi 
Subvenció 17S09313), amb una subvenció anual màxima de 116.446,20 euros i per al període 
que va des de 15 de novembre de 2017 (data prevista d’inici de la gestió), fins al 31 de 
desembre de 2020. DISPOSAR la quantitat total de 363.894,38 euros a favor de l’esmentada 
entitat, en concepte de subvenció màxima per al desenvolupament de la gestió cívica del Casal 
de Barri Torre la Sagrera, amb el següent detall: - 14.555,78 euros amb càrrec amb càrrec al/s 
pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document per a l’exercici 2017 i 
corresponent a la part proporcional de la subvenció màxima anual per al període des del 15 de 
novembre al 31 de desembre de 2017. - 116.446,20 euros en concepte de subvenció màxima 
anual, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, 
condicionat, a l’existència de crèdit adequat i suficient en la partida corresponent per a 
l’exercici 2018. - 116.446,20 euros en concepte de subvenció màxima anual, amb càrrec al/s 
pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix document, condicionat, a l’existència de 
crèdit adequat i suficient en la partida corresponent per a l’exercici 2019. - 116.446,20 euros en 
concepte de subvenció màxima anual, amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en 
aquest mateix document, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient en la partida 
corresponent per a l’exercici 2020. FACULTAR per a la signatura del conveni de gestió cívica 
a la Regidora del Districte de Sant Andreu, Il·lma. Sra. Carmen Andrés Añón, així com la de 
qualsevol acte que se’n derivi de l’execució de l’esmentat conveni. REQUERIR l’entitat 
beneficiària per tal que, en el termini i en la forma indicats en el text del conveni i en les bases 
aprovades, presenti la documentació justificativa dels fons rebuts. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
60.-  (20174400) INICIAR l’expedient per a la contractació del servei de manteniment preventiu i 
reparació d’avaries i accidents de les motocicletes, els escúters i els vehicles especials de la 
Guàrdia Urbana de Barcelona, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques i 
amb mesures de contractació pública sostenible, amb núm. de contracte 17005197, mitjançant 
tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de 
licitació de 655.820,00 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus unitaris. APROVAR 
les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
15 
de prescripcions tècniques reguladors del contracte. CONVOCAR la licitació per a la seva 
adjudicació. AUTORITZAR la despesa de l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida 0401-
21400-13211 dels pressupostos de 2018, 2019 i 2020 amb el desglossament següent: pressupost 
net 542.000,00 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 113.820,00 euros; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents atès 
que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. DONAR-
NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció 
 
b)  Mesures de govern 
c)  Informes 
 
1.-  Servei d’Atenció a Víctimes d’agressions policials de l’1 d’Octubre. 
 
El Sr. ASENS explica que es tracta de l’informe final del servei d’atenció a les víctimes 
d’agressions policials de l’1 d’octubre. Indica que el contingut de l’informe s’ha explicat en 
roda de premsa, al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu. Comenta que es fa en el marc 
del programa «Barcelona, Ciutat de Drets», en què es fixen una sèrie de prioritats, una de les 
quals és la lluita contra el discurs de l’odi, la lluita per la plena ciutadania i la lluita contra la 
violència institucional. 
Manifesta que en aquest marc el mateix dia dels fets es va crear un servei a través de l’Oficina 
de No Discriminació (OND) per atendre psicològicament i jurídicament les persones que van 
sofrir algun tipus d’agressió a Barcelona. Considera que es tracta d’un dels episodis més greus 
que s’han produït a la ciutat, segurament el més greu en els últims 30 anys. Pensa que 
segurament també és l’episodi més greu de violència institucional massiva contra població 
pacífica que s’ha produït en els últims 30 anys a l’Estat espanyol i a Europa des del punt de 
vista qualitatiu i quantitatiu.  
Des del punt de vista quantitatiu, comenta que es tracta d’unes 1.000 persones a tot Catalunya, 
de les quals unes 300 a Barcelona. Des del punt de vista qualitatiu, assenyala que és una 
violència que va ser infligida a persones que intentaven exercir un dret de vot l’1 d’octubre. 
Indica que a l’informe s’expliquen quines han estat les actuacions, com s’ha treballat amb els 
barris on hi havia les escoles on es van produir aquests fets, amb el teixit comunitari, com s’han 
atès psicològicament aquestes persones, a més d’apuntar-se quines mesures es duran a terme. 
Explica que el dia anterior es va presentar la querella contra tres agents del Cos de la Policia 
Nacional per aquests fets, i en concret per l’impacte de pilota de goma, que està prohibida pel 
Parlament de Catalunya, però que, malgrat tot, va ser utilitzada aquell dia. Diu que tots 
pensaven que Ester Quintana seria l’última víctima per pilotes de goma, però lamenta que 
malauradament n’hi ha una altra, el Roger Español, que va perdre la visió d’un ull en un context 
on, a més, no s’havia produït cap desordre públic ni hi havia hagut cap progressió de l’ús de la 
força, sinó que es va recórrer directament a una mesura tan extrema com és l’ús d’una arma 
amb una potencialitat lesiva fins i tot letal, segons els informes internacionals, contra població 
que estava pacíficament protestant per l’actuació policial. 
 
El Sr. CIURANA comenta que cap a les 8 del matí, quan la majoria dels regidors devien ser a 
casa seva esmorzant amb la seva família, en Joaquim, en Josep, en Jordi, la Meritxell, l’Oriol, 
en Raül, en Carles, la Dolors i els dos Jordis, lluny de casa seva, lluny dels seus fills, lluny de 
les seves parelles, veien com algun carceller obria la porta de la cel·la o la finestreta per 
comprovar si havien passat la nit allà. Indica que el delicte que van cometre aquestes persones 
empresonades va ser senzillament permetre que milers de ciutadans anessin a votar l’1 
d’octubre. Manifesta que els autors intel·lectuals de les agressions de què parla l’informe tenen 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
16 
nom i cognoms, i es diuen Mariano Rajoy, Albert Rivera, Pedro Sánchez, ministre Zoido, Pérez 
de los Cobos, Enric Millo i Emilio Ablanedo. Considera que aquests són els autors intel·lectuals 
i els que van donar les instruccions i les ordres per l’operació repressiva més important que hi 
ha hagut al país des de fa molts anys. 
Comenta que probablement al matí el Sr. Roger Español deu haver tingut problemes per poder 
fer les seves feines amb tota normalitat, perquè també va ser víctima d’una agressió amb pilotes 
de goma, que estan prohibides des del 2014 a Catalunya. Recorda que fa 55 dies del 
desplegament dels cossos i forces de seguretat de l’Estat enviats a Catalunya a reprimir 
l’expressió democràtica del poble. Destaca que és un desplegament que, segons l’Operació 
Copèrnic, ja puja a 49.768.200 euros. 
Per això, celebra aquest informe que es presenta, i demana al govern que continuï fins al final, 
fins a esclarir totes les responsabilitats. Recorda que, en el Consell Plenari del 26 d’octubre, es 
va dir que es donava suport a la plataforma Som Defensores per tal d’exigir responsabilitats a 
les instàncies nacionals i internacionals que corresponguin per la vulneració dels drets humans 
que es va produir l’1 d’octubre. 
Insisteix que cal anar fins al final perquè les persones que ha esmentat com a responsables o els 
funcionaris del cos de policia arribin davant de la justícia i siguin jutjats pel que van fer. 
 
La Sra. BARCELÓ, tenint en compte que el Sr. Asens ha començat dient que l’1 d’octubre és el 
pitjor episodi dels últims 30 anys, li pregunta si s’ha oblidat de l’atemptat d’Hipercor o del 17 
d’agost.  
Li diu al Sr. Ciurana que, si creu que els responsables del que va passar l’1 d’octubre són el 
Sr. Rivera i la resta de polítics que ha anomenat, el que ha de fer és anar a la Fiscalia i posar la 
denúncia on pertoca. 
No la sorprèn aquest informe perquè el Sr. Asens és habitual de donar suport als 
independentistes i d’anar-se a fer fotos a Brussel·les amb el president fugat, el Sr. Puigdemont. 
Li agradaria saber si el Sr. Asens s’ha pagat aquest viatge a Brussel·les amb els seus diners o bé 
ho han pagat tots els ciutadans de Barcelona. 
Considera que amb aquest informe l’únic que busca el Sr. Asens és protagonisme i donar suport 
al moviment independentista. Lamenta els incidents de l’1 d’octubre, perquè tothom va veure 
imatges que no li van agradar, però recorda que els responsables del que va passar l’1 d’octubre 
van ser el Govern de la Generalitat, amb el suport del govern municipal de Barcelona, que va 
incitar la gent a anar a votar a un referèndum que en aquell moment estava suspès i ara està 
anul·lat pel Tribunal Constitucional. 
Li demana al Sr. Asens que parli de l’informe, perquè ho ha fet molt poc. Destaca que en 
l’informe hi ha moltes mancances. Constata que hi ha moltes denúncies que no van ser realitat, 
tot i que lamenta la gent que ha patit. Considera que en aquest informe hi ha contradiccions, 
perquè es parla del patiment psicològic, però li pregunta al Sr. Asens si creu que aquest 
patiment se soluciona amb una trucada de telèfon, amb una visita de 60 minuts, de 90 minuts o 
amb una sessió grupal. Pensa que o el regidor Asens ha treballat poc amb el patiment psicològic 
o ho ha fet d’una manera molt estranya, perquè la intervenció davant del patiment psicològic és 
molt més complexa i necessita molt més temps. 
Li agradaria saber si el Sr. Asens ha vist què posa en els objectius de l’informe, perquè parla del 
context de repressió que s’està vivint. Li pregunta al tinent d’alcalde si viu a la mateixa ciutat 
que ella. 
Considera que el Sr. Asens fa una labor contínua de desprestigi de l’estat de dret, perquè donant 
validesa a saltar-se les lleis s’està carregant un dels principis fonamentals de l’ordenament 
jurídic, que és el principi de seguretat jurídica. Recorda que la feina ha de ser del jutjat 
d’instrucció, i diu que és l’únic punt en què el seu Grup està d’acord. Ja sap que al Sr. Asens li 
agrada defensar els moviments antisistema, els que se salten les lleis i els nacionalistes que 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
17 
donen un cop a la democràcia, però pensa que el tinent d’alcalde s’hauria d’ocupar més de la 
política municipal. 
 
El Sr. CORONAS diu que comencen bé quan Ciutadans equipara un atemptat terrorista a la 
violència institucional, perquè això diu moltes coses per si mateix. 
Comenta que l’1 d’octubre malauradament Catalunya va reviure èpoques de repressió molt 
dures, que avantpassats seus van viure i gent de la seva edat no havia viscut fins ara. Constata 
que va ser la mostra que no viuen en un estat de dret, perquè en un estat de dret no es fan atacs 
greus contra la població civil. Destaca que, a més, els atacs van ser selectius i premeditats. 
Recorda que a Barcelona 28 escoles van ser atacades de manera selectiva i premeditada. 
Remarca que van ser uns atacs que responen al crit de l’«A por ellos», que va estar alimentat 
per molts mitjans de comunicació, per formacions polítiques com el Partit Popular i Ciutadans i 
pel silenci del Partit Socialista. Afegeix que va ser alimentat en primera persona pel cap d’estat, 
pel rei, a través dels seus discursos, que promovien l’odi i les ganes que això passés. Considera 
que l’actuació de la policia va ser una actuació pròpia dels invasors de les hordes bàrbares de 
l’edat mitjana, una actuació criminal, perquè ni atenia els criteris de proporcionalitat ni de 
seguretat ciutadana ni de defensa dels drets de la ciutadania, que és pel que hauria d’estar la 
policia en qualsevol estat del món. 
Per tant, pensa que és una vergonya que no voldria tornar a viure. Reitera que hi va haver 28 
col·legis assaltats a Barcelona per sembrar la por en una actuació criminal de la policia, amb el 
permís de l’Estat. 
Destaca que ara, a més, davant de les denúncies legítimes de la ciutadania, l’Estat declara el 
secret de sumari, que és la millor manera de protegir els que a cops de porra executen la 
violència de l’Estat.  
Comenta que en l’informe també s’aprecia que hi ha una feminització de les agressions, ja que 
hi va haver atacs i tocaments contra dones, que no es poden permetre de ningú, però menys 
encara de la policia. 
Finalment, diu que li sembla bé la iniciativa de l’Oficina per la No Discriminació. Està content 
que aquesta oficina hagi agafat la rellevància que li pertoca per temàtica i que el seu Grup ha 
reclamat en aquesta mateixa Comissió en més d’una ocasió. Creu que la tasca de l’OND ha 
estat, doncs, molt encertada i necessària, i pensa que l’atenció que s’ha donat per part de 
l’Ajuntament ha estat correcta, tot i que podria ser millor. 
 
La Sra. ESTELLER destaca que el Sr. Asens presenta aquest informe i s’erigeix com un 
defensor dels drets humans a Barcelona, quan flirteja permanentment amb els terroristes, gent 
condemnada per terrorisme i empara les seves accions com va fer amb el Sr. Otegi. Conclou 
que aquesta és la qualitat moral de la persona que vol donar lliçons de drets humans. Recorda 
que Espanya és un país democràtic, amb una democràcia consolidada, i del qual tothom 
reconeix la seva feina a favor dels drets humans. Considera que a Espanya no hi ha violència 
institucional. 
Constata que Espanya acaba d’ingressar per segona vegada al Consell dels Drets Humans de 
l’ONU, avalat per més de 180 països.  
Destaca que el Sr. Asens sempre té eco en tots els que estan disposats a desprestigiar-ho tot. 
Comenta que els darrers dies s’ha pogut veure com hi ha molta gent vinculada a Rússia i a 
Veneçuela que tenien una voluntat enorme de difondre moltes de les accions que es feien per tal 
de desacreditar Espanya, debilitar la democràcia i Europa. Li pregunta al Sr. Asens si es 
posiciona en aquesta branca de persones que l’únic que volen és donar eco a tot el que passa i a 
sobre dir que hi ha violència institucional. 
Pensa que el regidor Asens no deu recordar els atemptats que hi va haver 30 anys enrere. 
També creu que el tinent d’alcalde s’ha oblidat molt ràpidament de l’atemptat que hi va haver a 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
18 
l’estiu, ni tampoc deu recordar el que van fer els Mossos d’Esquadra el 15 de maig a Barcelona 
quan hi havia mossos que deien que la resistència passiva no existia, ja que la resistència a la 
policia i a l’estat de dret és activa. Constata que això és el que va passar l’1 d’octubre. 
Considera que l’únic responsable del que va passar és el president Puigdemont, que va llançar 
la gent en contra de la policia i ell després es va amagar i va fugir del seu col·legi electoral, i 
posteriorment va fugir fora d’Espanya. Pensa que el president Puigdemont és un covard. 
Destaca que l’1 d’octubre hi va haver un referèndum fraudulent. Manifesta que a ningú li van 
agradar les imatges que es van veure aquell dia, però insisteix que va ser un referèndum 
fraudulent. Afegeix, però, que moltes imatges no són veritat, tot i que hi va haver moltes 
actuacions policials com a conseqüència d’una resolució judicial. 
Comenta que de l’informe no es desprèn el volum de queixes que van sortir a la premsa. 
Recorda que Marta Torrecillas, regidora d’Esquerra Republicana de Catalunya, va dir que li van 
trencar els dits i va sortir amb una mà embenada. Pensa que el Sr. Asens avala totes aquestes 
mentides amb l’informe. 
 
La Sra. ROVIRA considera molt positiu que s’hagi desenvolupat aquest informe per explicar la 
brutalitat policial que es va viure al territori pel simple fet d’exercir el dret a vot. Pensa que és 
un informe necessari per denunciar i visualitzar la brutalitat policial que va ser duta a terme per 
generar terror i pànic entre la població, i alhora creu que és un exercici necessari per començar 
a reparar i continuar fent el treball necessari amb les persones que la van viure de manera 
directa, però també amb el conjunt de la societat, que van poder veure les imatges. 
També vol mostrar la seva solidaritat amb les persones que van patir de manera directa o 
indirecta aquesta brutalitat policial. Envia especialment una forta abraçada al company que es 
trobava a l’Escola Ramon Llull i que ha perdut l’ull com a conseqüència d’una pilota de goma, 
quan precisament estan prohibides a Catalunya després d’una forta mobilització popular. Entén 
que la situació que es va viure i l’onada repressiva que encara s’està vivint forma part de tot un 
desplegament que mostra un estat absolutament autoritari, que poc s’assembla a un estat de dret 
i que s’aproxima molt a una dictadura. 
També creu que aquesta repressió ha mostrat la cara més fosca d’una transició que no es va 
desenvolupar com hauria d’haver estat. Diu que una mostra d’això és que, a la mínima que la 
gent ha qüestionat pacíficament estructures i pilars, la repressió i l’ús de la força han estat una 
realitat als carrers, de manera que s’imposa una vegada més la força per sobre del diàleg o de la 
democràcia. 
Finalment, vol remarcar diferents qüestions importants. D’una banda, comenta que el fet que es 
posessin a disposició recursos per a les persones que van patir aquesta repressió ha estat un 
encert, bàsicament per donar un suport específic concret a les víctimes, que normalment mai 
tenen cap suport per part de les institucions, i també per contribuir a trencar la imposició del 
silenci per part del Partit Socialista, del Partit Popular o de Ciutadans, que fins i tot justifiquen 
l’onada repressiva i de brutalitat policial que hi va haver. També vol fer èmfasi en especial a les 
agressions sexuals que hi va haver quan es van desenvolupar aquestes violències policials. Així 
mateix, vol enviar una abraçada a les noies i dones que les van patir, que mostren una vegada 
més com la brutalitat policial també té un component de gènere. 
Destaca la proclama «Stop bales de goma» i torna a mostrar la seva solidaritat amb el conjunt 
de persones que han viscut aquesta repressió. Per últim, s’adreça al Partit Popular per dir-los 
que no passaran. 
 
El Sr. ARDANUY agraeix la feina feta pel servei d’atenció a les víctimes i l’informe presentat. 
Creu que és un bon informe des del punt de vista de donar una visió objectiva del que va 
succeir. Pensa que l’1 d’octubre hi va haver una acció de violència d’estat, clarament dirigida i 
de forma estratègicament planificada. Destaca que, així mateix, hi va haver una mala praxi 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
19 
absoluta del que hauria de ser una policia democràtica, que va agredir físicament ciutadans 
europeus pacífics, cosa que no té cap tipus de pal·liatiu. 
Diu que fa feredat sentir ministres del Govern de l’Estat, concretament la ministra de Sanitat, 
dir que la solució a Catalunya és fer entrar en raó els catalans. Constata que l’Estat espanyol vol 
fer entrar en raó els catalans aplicant violència, cosa que considera intolerable en un estat de 
dret. 
També demana que l’Ajuntament de Barcelona continuï les accions al costat de les víctimes i 
alhora doni cobertura a poder treballar conjuntament, però no amb la fiscalia, ja que s’ha 
demostrat que la fiscalia és de part i no defensa els interessos d’una part important de la 
ciutadania espanyola. 
Demana, doncs, que l’Ajuntament es posi al costat de les víctimes en tots els organismes 
internacionals per denunciar la vulneració de drets humans i alhora que actuï judicialment 
contra la policia i els que la van ordenar aquest dia. 
 
El Sr. ASENS pensa que no viu a la mateixa ciutat que la Sra. Barceló, perquè arran del que va 
succeir aquell dia per a una part molt important de la població hi ha un abans i un després. 
Opina que hi ha una frontera molt gran entre els que accepten el que va succeir i els que no ho 
accepten. Constata que la regidora de Ciutadans ha dit que es van produir situacions que no li 
van agradar, però diu que no les ha rebutjades ni condemnades. Recorda que, de fet, l’endemà 
el Sr. Albert Rivera i la Sra. Inés Arrimadas van sortir a donar suport sense fissures a la 
repressió policial. Considera, doncs, que Ciutadans és còmplice del que va passar. Indica que el 
Sr. Rajoy va dir que en la intervenció policial no es va alterar la normalitat de la convivència. 
Comenta que els mateixos agents de la policia, concretament un dels sindicats, van demanar 
disculpes. Constata que Ciutadans, en comptes de demanar disculpes, ha sortit en defensa del 
Govern. Considera, doncs, que és una banalització del que va succeir el dia 1 d’octubre. 
Demana que la Sra. Barceló no parli d’Hipercor, perquè es tracta de violència institucional. No 
sap per què la regidora de Ciutadans barreja el tema d’Hipercor. 
Manifesta que no és una qüestió d’independentistes, sinó de drets humans i de democràcia. 
Pensa que el problema és que Ciutadans, volent carregar-se el procés, s’està carregant la 
democràcia, cosa que preocupa moltes associacions de drets humans, que no són 
independentistes. Constata que per Ciutadans tots els defensors dels drets humans són 
independentistes: Human Rights Watch, el Consell d’Europa i el relator especial de les Nacions 
Unides per la llibertat d’expressió. 
Pel que fa al treball pel patiment psicològic, indica que la regidora de Ciutadans no és l’única 
especialista a Barcelona en el treball psicològic, ja que aquí hi ha uns professionals, tot i que 
potser a la Sra. Barceló no li agrada com han treballat. Aclareix que qui ha anat a les entrevistes 
són uns especialistes, i no pas ell mateix. Li agradaria que això la regidora de Ciutadans li ho 
pogués dir a la cara al Sr. Español, que ha perdut la visió en un ull. 
Opina que la Sra. Esteller ha fet tal compendi de mentides, d’atacs a l’honor i de faltes de 
respecte que no li pensa respondre. 
 
La Sra. BARCELÓ pregunta qui va costejar el viatge a Brussel·les. 
 
El Sr. ASENS diu que més endavant hi ha una pregunta sobre aquest tema. 
 
El Sr. CORONAS demana que la Sra. Esteller s’informi millor perquè la Sra. Torrecillas ni tan 
sols era militant d’Esquerra Republicana de Catalunya l’1 d’octubre. 
En tot cas, recorda que Mariano Rajoy ja va dir que no els obliguessin a fer el que no volien fer, 
i troba evident que el Govern espanyol ho volia fer. Constata que quan al PP li donen un 
micròfon en una comissió se senten molt valents. Diu que, si vol, pot convocar una reunió amb 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
20 
persones a Nou Barris que no són independentistes, ja que són nascuts a Andalusia, i ni tan sols 
han estudiat a l’escola en què el Partit Popular diu que s’adoctrina la gent. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
 
2.-  RATIFICAR el Decret d’Alcaldia, de 3 de novembre de 2017, que designa la Comissió 
encarregada d’efectuar el sorteig entre els electors pel nomenament de Presidents i Vocals que 
hauran de constituir les Meses Electorals, formada pel Director d’Informació de Base i 
Cartografia de l’Institut Municipal d’Informàtica, senyor Lluís Sanz i Marco, el Cap de 
Departament de Població de l’esmentat Institut, senyor Josep F. Olivé i Figa, senyora Alicia 
Aira Castro i actuant com a Secretari el Secretari General de l’Ajuntament, o persona en qui 
delegui, i FIXAR el dia 22 de novembre a les 8:00 hores a la Sala Lluís Companys d’aquest 
Ajuntament (Edifici Novíssim, 1ª Planta), per a la celebració de l’esmentat sorteig. 
 
El Sr. BADIA explica que és el decret ordinari que se celebra sempre que hi ha eleccions. 
Comenta que es designa la Comissió Electoral i es fa el sorteig. 
 
El Sr. CIURANA planteja una qüestió d’ordre. Constata que en el primer punt els representants 
del Partit Socialista no han intervingut. Entén que tot continua igual fins a l’endemà i que el 
dijous hi haurà els canvis. Ho diu pels temes de torns i de l’ordre d’intervencions. 
 
El Sr. BADIA contesta que en aquesta sessió encara funcionen com a govern conjuntament amb 
el Partit Socialista, perquè encara no s’han redactat els decrets. Comenta que s’està acabant 
d’ajustar el cartipàs. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, Grup Municipal 
Demòcrata, Cs, ERC, PP i del regidor no adscrit, i amb l’abstenció de la CUP.  
 
b)  Propostes d’acord 
 
3.-  (1226/17) ATORGAR la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Sr. Amadou Bocar Sam, en 
reconeixement a la seva trajectòria en la defensa dels Drets Humans a la nostra ciutat, destacant 
el seu compromís i la seva lluita per defensar els drets de les persones migrades, des d’una 
perspectiva intercultural i de drets de ciutadania. 
 
La Sra. LÓPEZ explica que es vol donar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a Amadou Bocar Sam, 
d’origen senegalès, perquè és una persona que fa més de 25 anys que viu a Barcelona, que 
sempre ha estat un referent per a totes les persones de la seva comunitat, a les quals ha acollit i 
ajudat en la seva integració i situació legal. 
Comenta que fa anys que la seva tasca va molt més enllà de la comunitat senegalesa i que és un 
referent de la vida associativa al Besòs, on exerceix de treballador comunitari i on és molt actiu 
i molt ben percebut per les diferents comunitats, tant de persones migrades com no migrades 
que viuen en aquest barri. 
Així mateix, explica que ha estat l’impulsor de moltes organitzacions i entitats de la societat 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
21 
civil, com ara l’Associació Catalana de Residents Senegalesos, la Coordinadora d’Associacions 
de Senegalesos de Catalunya, etc., on la seva característica habitualment és que engega les 
coses, anima la gent, ho posa en marxa i després es retira, perquè és una persona molt prudent i 
que mai ha buscat reconeixements públics. 
Considera que es mereix aquesta medalla per tota la seva trajectòria. Afegeix que sempre ha 
estat molt actiu en la defensa dels drets humans, tant de la comunitat a què habitualment 
representa més, que és la comunitat de persones d’origen africà, com d’altres comunitats i de 
tota la ciutadania. 
 
El Sr. MARTÍ anuncia que el seu Grup votarà a favor d’aquesta proposta d’atorgar la Medalla 
d’Or al Mèrit Cívic a aquest ciutadà. Creu que la documentació i la informació de què disposa 
és prou justificativa per atorgar aquesta medalla a aquesta persona. 
Constata que 25 anys és mitja vida i, per tant, pensa que els mèrits són suficients. A més, està 
segur que Amadou Bocar Sam continuarà treballant en la tasca tan important que fa. Creu que 
aquesta persona és un exemple –i potser se’n podrien trobar uns quants centenars o milers més, 
no tan sols a Barcelona, sinó a Catalunya– del que els catalans són capaços de fer, que és 
integrar, fer una societat més justa, atendre a tothom i premiar a qui s’ho mereix, vingui d’on 
vingui, tingui el color de pell que tingui, parli l’idioma que parli, en uns moments en què a 
molta gent se li diu que són xenòfobs. 
Dona, doncs, la benvinguda a la proposta i reitera el seu vot a favor. 
 
La Sra. BARCELÓ manifesta que Ciutadans també votarà a favor d’aquesta medalla, ja que és 
una persona que ha treballat moltíssim per la comunitat africana i la senegalesa en concret. 
Afegeix que també és coneixedora de la gran feina que fa al Districte de Sant Martí, al barri del 
Besòs. Creu que, a més, és una persona a qui no li agrada ser protagonista, és a dir, que li 
agrada ajudar des de l’altruisme i que cada cop que aconsegueix uns mèrits se’n va per 
aconseguir un nou repte. Opina, doncs, que és una persona la motivació de vida de la qual és 
ajudar els altres, treballar per la conciliació, la integració i la convivència. 
Per tot això, reitera el suport del seu Grup. 
 
La Sra. CAPDEVILA expressa el vot favorable d’ERC a la concessió d’aquesta medalla. Entén 
que el Sr. Amadou Bocar és una persona que se la mereix amb escreix, que ha treballat a Sant 
Martí, concretament al barri del Besòs; que ha estat sempre al costat dels seus compatriotes i 
gent que no ho són. Pensa que en reconeixement a la seva trajectòria en defensa dels drets 
humans a Barcelona i el seu compromís per defensar totes les persones migrades, sempre des 
d’una perspectiva intercultural i dels drets de ciutadania, val la pena aquest reconeixement 
institucional. 
 
La Sra. ESTELLER diu que fa una reserva de vot. 
 
La Sra. ROVIRA anuncia també una reserva de vot. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el seu vot favorable, entenent que el perfil que presenta el 
Sr. Amadou Bocar té aquesta visió dels que treballen per la gent que és invisible per a 
moltíssima altra gent, des d’aquesta òptica de treball pels altres i de la defensa dels drets 
humans, drets civils de la ciutadania de Barcelona, amb un treball per un col·lectiu que sovint 
no tenen els mateixos drets i pateixen tot tipus de discriminacions. 
Considera, doncs, que és un reconeixement a una feina ben feta i a una trajectòria vital que fa 
que la societat catalana sigui millor. 
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
22 
Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, Grup Municipal 
Demòcrata, Cs, ERC i del regidor no adscrit, i amb la reserva de vot del PP i CUP.  
 
4.-  (92/2017 RH) DESESTIMAR la sol·licitud de concessió de la medalla d’Honor al sofriment en 
la categoria d’or al caporal de la Guàrdia Urbana de Barcelona amb núm. de matrícula 28028, 
atès que, d’acord amb els informes que figuren a l’expedient, no s’ha apreciat la concurrència 
dels requisits establerts als articles 1, 3.1 i 3.2 del Reglament d’Honors i Recompenses dels 
membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis aprovat pel Consell Plenari 
de 17 de setembre de 1976. 
 
El Sr. SAMSÓ explica que es proposa desestimar la sol·licitud de concessió de la Medalla 
d’Honor al Sofriment del caporal esmentat, perquè el Reglament d’Honors i Recompenses de la 
Guàrdia Urbana i de l’SPEIS disposa el reconeixement dels membres que s’hagin distingit 
ostensiblement en el compliment dels seus deures tant amb el sacrifici patit en ocasió de 
l’exercici de les seves funcions com amb les seves continuades i rellevants actuacions al servei 
de la ciutat. 
Comenta que en ocasions l’exercici de les funcions policials pot portar al fet que els agents de 
la Guàrdia Urbana puguin patir alguna lesió, fet que mereix l’assistència sanitària necessària i 
les garanties oportunes de cobertura social i tot el reconeixement professional, que tanmateix no 
sempre justifica una medalla d’or al patiment. 
Indica que, fruit d’aquesta consideració i després d’examinar les causes, el cap de la Guàrdia 
Urbana demana la denegació de la medalla sol·licitada pel caporal de la Guàrdia Urbana 28028, 
que comparteix i per això s’ha tramitat. 
 
El Sr. MARTÍ anuncia el seu vot a favor. 
 
El Sr. SIERRA expressa el seu vot en contra. Comenta que, com s’especifica en la modificació 
que s’està fent del reglament i en les al·legacions que ha fet Ciutadans, una persona que es posa 
un uniforme, surt al carrer i es juga la feina i la vida pels ciutadans ha de tenir un 
reconeixement.  
Indica que en aquest cas es tracta d’una persona que ha estat atropellada per una persona que 
havia sostret una motocicleta, cosa que li ha provocat lesions. Considera que el mer fet de patir 
unes lesions en l’exercici de la seva feina mereix un reconeixement. 
 
El Sr. CORONAS apunta que farà una reserva de vot. 
 
La Sra. ESTELLER diu que hi votarà en contra, perquè no entén la defensa que consta en 
l’expedient ni la que acaba de fer el govern, en què ha dit que, com que és un agent de la 
Guàrdia Urbana, aquests accidents que puguin tenir són inherents a la seva feina. Pensa que la 
Guàrdia Urbana té una vocació de servei públic, que arrisca sovint la seva vida per complir els 
objectius que té encomanats de servei públic. Constata que aquest és un cas en què per la seva 
feina va patir diferents lesions per desenvolupar un servei públic de garantia de la seguretat i la 
defensa de tots els ciutadans. 
Per tant, creu que aquest agent té mèrits més que suficients per rebre aquesta medalla, i per això 
hi vota en contra. 
 
La Sra. ROVIRA anuncia el seu vot a favor. 
 
El Sr. ARDANUY expressa l’abstenció del seu Grup. 
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
23 
El Sr. SAMSÓ explica que aquest agent va ser felicitat en ocasió d’aquesta intervenció. 
Comenta que, si bé és cert que el caporal va resultar lesionat, això no seria compatible amb els 
criteris que estableix el reglament per a les medalles d’or, que és la màxima distinció que 
s’atorga als membres de la Guàrdia Urbana i de l’SPEIS. 
Considera, doncs, que hi ha d’haver un plus molt important, i no només la lesió, perquè es 
pugui atorgar aquest tipus de distinció. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal, Grup Municipal 
Demòcrata i CUP, amb el posicionament contrari de Cs i PP, amb la reserva de vot d’ERC i 
amb l’abstenció del regidor no adscrit. 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d’impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
5.-  (M1519/7199) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: Que per part de l’Ajuntament de Barcelona es portin a terme accions en els 
equipaments i espais municipals que visualitzin la protesta ciutadana contra els 
empresonaments dels líders socials i polítics catalans, procedint a la il·luminació en color groc 
de diferents fonts i façanes públiques sense perjudici d’aquelles altres accions que es puguin dur 
a terme en aquest sentit en els diferents espais i equipaments culturals, fent-se ressò de 
l’esmentada acció a l’encesa de l’enllumenat prevista per al proper dia 23 de novembre a la 
Rambla. 
 
El Sr. CIURANA comenta que la detenció de bona part dels membres del govern, l’expulsió 
forçada a l’exili d’uns altres i l’empresonament de dos presidents de les entitats civils 
sobiranistes ha causat un fort impacte en la ciutadania, que s’ha traduït en manifestacions 
massives, sempre pacífiques, a diferència d’altres, per reclamar la seva llibertat; que s’ha traduït 
en multitud d’iniciatives solidàries; que s’ha traduït també en una sensació col·lectiva en 
l’àmbit del carrer en forma dels llaços que molts porten a les americanes. Creu, doncs, que 
Barcelona ha de fer un pas més per fer evident i visualitzar aquesta barreja d’indignació, 
consternació i solidaritat ciutadana que han provocat aquests empresonaments. 
Explica que una de les iniciatives que van sorgir, en part de manera espontània, era la proposta 
de no obrir els llums de Nadal mentre hi hagués presos polítics a Espanya. Indica que aquesta 
qüestió, que va ser debatuda a bastament i va tenir pros i contres per part de molta gent, no era 
ben vista pel sector del petit comerç, que prou feina i dificultats té per tirar endavant. 
Per això, apunta que el seu Grup intenta superar aquest debat de llums sí o llums no i fa una 
proposta positiva en el sentit que l’Ajuntament de Barcelona es faci ressò d’aquest sentit 
ciutadà d’indignació, solidaritat i consternació i, aprofitant precisament els mitjans que té com a 
ajuntament, il·lumini de groc les diferents façanes i fonts públiques de la ciutat, com s’ha fet 
altres vegades, amb motiu de malalties o de commemoracions del Dia de l’Aigua o del Saint 
Patrick’s Day en solidaritat amb la comunitat irlandesa. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
24 
Demana, doncs, que aquesta acció de l’Ajuntament faci present en el dia a dia de la ciutat 
aquesta situació i que lògicament també el llaç groc sigui present en les il·luminacions que es 
puguin fer amb motiu de les festes nadalenques, sens perjudici que en l’acte d’enllumenat se’n 
facin ressò. 
 
La Sra. BARCELÓ diu que té diferents preguntes sobre la proposta del Grup Municipal 
Demòcrata. En primer lloc, pregunta per què el PDeCAT-Unió-Demòcrates sempre parla en 
nom de tot el poble català; per quin motiu aquest Grup vol fer accions que afecten el conjunt 
dels ciutadans de Barcelona i que només representen la ideologia independentista; si el Grup 
Municipal Demòcrata encara no és conscient que no tothom pensa com ells i tenen dret a ser 
respectats. 
Tanmateix, recorda que el Sr. Campuzano, del Grup Municipal Demòcrata, ha dit que 
Catalunya no és independent perquè no hi ha una majoria social. Celebra que el sentit comú 
comenci a arribar. Pregunta si el PDeCAT-Unió-Demòcrates vol que la ciutat estigui al servei 
de la seva ideologia i instrumentalitzar la ciutat per pressionar la justícia. Considera que 
aquestes actituds no són gaire demòcrates, universals ni plurals. 
Constata que aquesta proposta vol fer un homenatge a les persones que es van saltar la llei. 
Entén que són moments durs, perquè són els amics i companys del Grup Municipal Demòcrata, 
de manera que no s’alegra del patiment, però recorda que a Espanya cap persona és a la presó 
per ideologia política, sinó per haver comès determinats fets que són constitutius d’un delicte. 
Recorda que a Espanya hi ha separació de poders i que s’han d’acatar les decisions judicials. 
Manifesta que dins el marc legal tothom té dret a expressar-se, però indica que els empresonats 
es van saltar la llei, malgrat que estaven avisats pels lletrats del Parlament i pel Consell de 
Garanties Estatutàries. Especifica que es van saltar la Constitució i l’Estatut d’autonomia. 
No sap si pel Grup Municipal Demòcrata també seria important il·luminar les façanes grogues 
per celebrar que han marxat més de 2.000 empreses de Catalunya. Constata que el PDeCAT-
Unió-Demòcrates només pensa en el seu patiment, però remarca que les persones que no pensen 
com ells també pateixen. 
Comenta que el Govern de la Generalitat cessat va crear un conflicte i ha provocat una fractura 
social. Apunta que els polítics han de solucionar problemes i no crear-ne més. Pregunta si el 
Grup Municipal Demòcrata busca protagonitzar l’encesa dels llums de Nadal i vol polititzar les 
festes de Nadal quan els protagonistes són els menors. 
 
La Sra. CAPDEVILA votarà a favor de la proposta perquè pensa que no es pot normalitzar la 
injustícia; perquè no vol tenir companys i amics presos per les seves idees; perquè no es pot 
permetre que el silenci i la foscor facin legítim ni un segon més una situació injusta; perquè es 
nega a normalitzar que les institucions catalanes hagin estat preses només per contravenir la 
sacrosanta Constitució espanyola; perquè l’Ajuntament, la institució més gran del país, és 
l’única que queda sense intervenir i té el deure i l’obligació de fer palès que la llibertat i la 
democràcia no es defensen des de la repressió i vulneració dels drets, sinó des del civisme, des 
d’una societat ferma i pacífica; perquè vol els presos polítics a casa i té el dret i el deure 
d’exigir-ho cada dia i fer evident que no descansarà fins que estiguin lliures; pels Jordis, per 
l’Oriol, pel Raül, per la Meritxell, per la Dolors, pel Quim, pel Josep, pel Carles i pel Jordi, 
perquè cada segon i cada minut que passen a la presó privats de llibertat és un segon i uns 
minuts d’ignomínia contra les llibertats fonamentals més bàsiques d’una societat que es diu 
democràtica. 
Considera que la llibertat no es jutja. Destaca que, com es va demostrar el dissabte 11 de 
novembre de 2017, el clam per la llibertat i la democràcia és majoritari i transversal a 
Barcelona. 
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
25 
La Sra. ESTELLER manifesta que el Grup Popular votarà en contra, perquè a Espanya no hi ha 
cap pres polític, és a dir, que no hi ha ningú que sigui a la presó per les seves idees, sinó per les 
seves accions. Considera que tothom ha de ser conseqüent amb les seves accions i assumir-ne 
les responsabilitats, perquè això és l’estat de dret. 
Destaca que en aquest cas ha estat una jutgessa amb totes les garanties qui ha decidit que hi 
hagi membres d’un govern i membres d’unes associacions empresonats. Constata que el Grup 
Municipal Demòcrata continua amb la seva tesi i amb la seva faula com un mantra, ja que 
permanentment repeteixen el mateix, quan s’ha desmuntat la seva versió amb la declaració la 
setmana anterior de la presidenta del Parlament, la Sra. Forcadell, i membres del seu partit, com 
la Sra. Anna Simó o el Sr. Corominas. Diu que aquests també estan jutjats per molts fets i són 
lliures perquè acaten el 155 i la Constitució i diuen que la declaració va ser un fet simbòlic. Per 
tant, assenyala que els que són a la presó no estan empresonats per les seves idees, ja que tenen 
les mateixes idees que la part del Govern que és a la presó. Considera que el discurs del Grup 
Municipal Demòcrata cau pels seus propis fets. 
Pregunta si hi ha polítics que estiguin per sobre de la llei, ja que la llei és per a tothom. Reitera 
que els que són a la presó és perquè han comès fets que poden ser constitutius de delicte. 
Remarca que el delicte més gran que es pot cometre en un estat és l’atac a la integritat del seu 
territori nacional, que és el que presumptament han comès els que són a la presó. Es queixa que 
el Grup Municipal Demòcrata ho disfressa tot com si fos un mer joc, quan no és així. Pensa que 
aquest partit ha d’assumir les conseqüències i la gravetat dels seus fets. Des d’aquest punt de 
vista, constata que no hi ha impunitat per a ningú. Pregunta si els polítics independentistes no 
han d’assumir les conseqüències dels seus actes i si a ells el Codi penal no se’ls aplica. 
No creu, doncs, que s’hagin de polititzar les fonts ni els equipaments de la ciutat, ni tampoc les 
festes de Nadal. Per tant, votarà en contra perquè entén que no s’ha d’utilitzar la ciutat i posar-la 
al servei de l’independentisme. Assenyala que Amnistia Internacional ha dit que els 
empresonats no són presos polítics. Demana que el Grup Municipal Demòcrata tingui en 
compte el que se li diu internacionalment. 
 
La Sra. ROVIRA vol aprofitar aquesta proposta per tornar a demanar la llibertat de les preses 
polítiques, que sí que existeixen en el si de l’Estat espanyol. Aclareix que no és que només 
existeixin pels fets que s’estan produint al Principat de Catalunya i pels anhels de llibertat que 
s’estan expressant als carrers des de fa anys, sinó que també passa arreu de l’Estat espanyol. 
Indica, doncs, que cal estendre la solidaritat per al cas de l’Alfredo, per al cas dels companys 
d’Altsasu i també per a d’altres persones que fa molt anys que estan patint a Euskal Herria la 
brutalitat repressiva i la dispersió de l’Estat espanyol. Vol posar sobre la taula que no hi ha 
presos de primera ni de segona. 
Demana, doncs, la llibertat de tot el conjunt de persones que per lluitar per causes justes i per 
defensar sobiranies populars són una vegada i una altra esclafades per l’Estat espanyol. Mostra 
la seva solidaritat amb les antifeixistes que estan sent jutjades pel simple fet de defensar una 
societat lliure de feixisme i d’autoritarisme. 
Creu que és profundament necessari demostrar aquesta solidaritat i conscienciar i no mostrar un 
estat de normalitat als carrers de la ciutat i, per tant, comparteix que cal fer totes les accions 
hagudes i per haver perquè aquesta normalitat no retorni als carrers i que es visualitzi que hi ha 
un conflicte i una situació d’excepcionalitat política i d’autoritarisme per part de l’Estat 
espanyol latent. Malgrat això, no comparteix que això s’hagi de fer a través d’aquesta mesura i 
a través d’implicar la il·luminació nadalenca, en tant que creu que pel que fa a l’ecologisme i a 
la sostenibilitat no ha de ser aquest el mecanisme que s’utilitzi. Sí que creu que altres idees 
podrien ser absolutament benvingudes, però reitera que no pensa que aquest sigui el mecanisme 
més adequat. 
Per tot això, tot i que creu profundament els motius pels quals es presenta, farà una abstenció. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
26 
 
El Sr. ARDANUY dona el seu vot favorable en aquesta proposició. Està d’acord amb el fet que, 
tal com s’ha fet en altres tipologies d’actes simbòlics, com en la torre del rellotge de la plaça de 
la Vila de Gràcia o en el balcó de l’Ajuntament, s’expressi tot el suport als empresonats i a les 
seves famílies. Destaca que són empresonats del Govern de Catalunya, votats democràticament, 
l’únic delicte dels quals ha estat complir els seus compromisos electorals. Considera que això 
són presos polítics. 
Matisa que, quan es parla de donar compte davant de la justícia, creu que els electes han de 
donar compte de les seves accions polítiques davant dels seus electors i davant de les urnes, i no 
davant dels jutges. Pensa que aquest és un element diferenciador del que significa un estat de 
dret i el que significa la democràcia. Constata que estan parlant d’un àmbit estrictament polític, 
de decisions de caire polític i de compliment de programes electorals. Per tant, en aquest sentit, 
reitera que és davant de l’element democràtic on aquestes persones han de donar comptes, no 
davant d’un jutge ni d’una fiscalia, que ja se sap com funcionen. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que una iniciativa com aquesta requereix un gran consens social, ja que 
es tracta d’il·luminar les façanes d’equipaments públics i espais públics o el mateix enllumenat 
de Nadal.  
Recorda que això se sol fer per alguna causa que aplega un gran consens social, com ara 
malalties, el Dia de la Vida, per rebutjar la pena de mort, etc. Assenyala que el que es planteja 
en aquesta proposta com a motivació és una causa que no aplega aquest consens social. 
Considera que hi ha altres motius per fer aquesta acció aquest Nadal, com un de molt greu i 
dolorós per a tothom com va ser l’atemptat a la Rambla, que aquest sí que aplegaria un gran 
consens social. 
Per tant, hi votarà en contra. 
 
El Sr. ASENS anuncia el seu vot a favor perquè sí que considera que hi ha aquest ampli consens 
social, tot i que reconeix que no és un consens absolut. De totes maneres, indica que estranyes 
vegades es produeix un consens absolut. 
A diferència del que deia la Sra. Rovira sobre una sèrie de presos, en què segurament no hi 
hauria aquest ampli consens, pensa que sí que es trobaria el consens en aquest cas, perquè 
diferents forces polítiques i la societat de forma majoritària estan d’acord amb el fet de 
visibilitzar la situació d’injustícia que viuen les persones que estan ingressades a la presó, que 
són persones escollides democràticament a les urnes. Destaca que s’han vulnerat regles molt 
bàsiques de la democràcia. Indica que en democràcia hi ha dues regles fonamentals: d’una 
banda, que la voluntat del poble s’ha de respectar, i, de l’altra, que els governs només poden ser 
inhabilitats a les urnes. Apunta que actualment a Catalunya hi ha una percepció molt àmplia i 
generalitzada que aquestes dues regles s’han trencat, cosa que ja ve de la imposició d’un Estatut 
que no ha votat ningú, contra la voluntat dels catalans. Comenta que el Sr. Pérez Royo, 
catedràtic sevillà de Dret Constitucional, ho va qualificar com un autèntic cop d’estat. Insisteix 
que aquesta situació d’anomalia democràtica ve d’aquesta imposició per la força d’un Estatut 
no votat pels catalans. 
Per tant, pensa que és comprensible que això, que té aquest ampli suport social, es pugui 
visibilitzar d’alguna manera i, per tant, aquesta iniciativa li sembla que va encaminada en 
aquesta direcció. 
Dit això, manifesta que hi ha elements tècnics que cal tenir en compte, hi ha criteris que s’han 
de complir. Es compromet a trobar les formes més adients per procedir a aquesta il·luminació, 
però diu que des de la coordinació territorial s’està preparant precisament una instrucció, atès 
l’increment de peticions d’il·luminació especials de fonts, edificis municipals, façanes i 
elements urbans, com ara el de la comunitat irlandesa i moltes altres situacions en què es 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
27 
produeixen aquestes il·luminacions. 
 
El Sr. CIURANA vol començar donant les gràcies als grups que han donat suport a aquesta 
proposició. Diu que aquesta és una proposta que vol en positiu, que no perjudica a ningú i, per 
tant, espera que amb l’articulació tècnica que explicava el Sr. Asens sigui possible. 
Li sap greu que la Sra. Rovira no acabi de fer el pas. Tot i que pot entendre els seus raonaments, 
indica que aquests també són aplicables quan s’il·lumina amb motiu del 8 de març, del Dia del 
Càncer de Mama, del Dia de la Diabetis o el Dia de l’Aigua, etc. Convida, doncs, la Sra. Rovira 
que en la propera intervenció es pugui sumar a la majoria favorable, perquè entén que és un 
neguit expressat per la gran majoria de la ciutadania. 
Pel que fa a la majoria social de què parlava la Sra. Barceló, constata que el que es va impedir 
era saber si hi havia majoria social o no. Explica que el referèndum es feia per saber si hi havia 
majoria social. Considera que Ciutadans, amb la seva violència importada, ho va impedir. 
Demana que la regidora de Ciutadans no digui que li sap molt greu, que la situació és molt 
complicada i que no busqui empatia amb les víctimes quan el seu Grup són els botxins. Diu que 
la Sra. Barceló no pot enganyar a ningú i que pesa sobre la seva consciència, i li demana que no 
dissimuli. 
En relació amb el que deia la Sra. Esteller que no hi ha presos polítics, ironitza sobre el fet que 
per això les notícies sobre els consellers empresonats surten a les pàgines d’esports. Remarca, 
doncs, que sí que són presos polítics. Pregunta si no és pres polític quan es deixa anar el Sr. 
Nuet, que ha fet exactament el mateix, perquè va votar que no a la independència o perquè no 
és independentista. Destaca que els membres de la Mesa del Parlament tenen ordre de presó 
eludible amb fiança i no estan en llibertat. 
Apunta que sí que hi ha polítics que tenen impunitat, com ara el Sr. Rajoy. Diu que, mentre es 
pensa qui és «M. Rajoy» dels papers de Bárcenas, de moment hi ha impunitat, però constata que 
la diferència és que aquests són del PP. 
S’adreça als regidors de Ciutadans, del PP i del PSC per dir-los que la gran diferència és que 
ells per legitimar la unitat d’Espanya legitimen la violència i, en canvi, al seu Grup mai se li 
acudiria legitimar la violència per legitimar la independència de Catalunya. 
 
La Sra. BARCELÓ constata que va ser un referèndum il·legal, suspès, amb urnes de plàstic, 
sense cap garantia jurídica, sense cap Junta Electoral, amb gent que va votar més de 3 o 4 
vegades, sense recompte legal, etc. Pregunta si això és un referèndum i una votació. Demana 
que el Sr. Ciurana no parli en nom de la majoria social. Constata que la majoria dels companys 
del regidor Ciurana s’adonen que s’ha mort el procés i que no tenen majoria social. 
Assenyala que la proposta presentada és partidista, perquè es vol posar la ciutat de Barcelona al 
servei de la ideologia, però constata que es troba amb la complicitat del Sr. Asens i del govern 
municipal, que parla en nom de Barcelona. Es queixa que el Sr. Asens s’oblida que el govern 
municipal hauria de representar tots els veïns de la ciutat, tant els que són independentistes com 
els que no ho són. Recorda al regidor Asens que la façana de l’Ajuntament és absolutament de 
tots. Troba trist i lamentable que tant el Sr. Ciurana com el Sr. Asens parlin en nom de la ciutat 
de Barcelona. 
 
La Sra. CAPDEVILA té molt interès a destacar la coherència dels protagonistes del 155, que 
són el PP, Ciutadans i el Partit Socialista. Diu que són coherents perquè en aquesta proposta 
efectivament han de votar-hi en contra. Els felicita, doncs, per la seva coherència. 
Manifesta que la Sra. Esteller la cansa una mica, però li pregunta si li serveix d’alguna cosa que 
150 catedràtics de dret internacional hagin dit que no s’ha aplicat la llei correctament. Pensa 
que si la regidora popular diu que no li serveix ja ho poden deixar córrer, perquè el Grup 
Popular precisament és el defensor de la llei. Indica que aquests catedràtics hi entenen molt més 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
28 
que ella mateixa i, per tant, la Sra. Esteller hauria de valorar aquesta opinió positivament. 
Considera que acusar de rebel·lió i sedició persones que no han fet absolutament res més que 
recollir el sentit del poble li sembla d’un país feixista, com era l’anterior règim, que l’ha viscut i 
hi veu poques diferències. 
 
La Sra. ESTELLER diu que feixisme és el que es va fer al Parlament de Catalunya el 5 i el 6 de 
setembre. Pensa que la intervenció del Sr. Ciurana només és fruit de la desesperació i la 
impotència, i creu que s’estan retratant. Considera que el Grup Municipal Demòcrata viu encara 
en la seva faula i nega la major. Remarca que Espanya és un estat de dret i democràtic, que no 
hi ha cap pres polític i que hi ha separació de poders.  
 
La Sra. ANDRÉS reitera que el posicionament del seu Grup en contra és precisament perquè 
aquesta iniciativa no aplega consens social i perquè iniciatives com aquesta, d’il·luminació de 
façanes, arreu del món són per causes compartides, solidàries, humanitàries i que apleguen no 
un gran consens o un major consens, sinó que són compartides per tothom. Considera que 
aquest no és el cas. 
 
El Sr. Asens expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del 
PSC, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló 
expressa el vot contrari de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. 
Esteller expressa el vot contrari del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP, i el Sr. 
Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
6.-  (M1519/7193) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: Instar el Govern municipal a que prengui mesures per incrementar la 
vigilància, endurir l’aplicació de les sancions previstes a la normativa vigent per embrutar 
elements de l’espai públic, i revisar els protocols d’actuació amb la finalitat d’incrementar el 
número de sancions i el cobrament de les mateixes, de manera que no quedin impunes aquestes 
pràctiques. 
 
El Sr. BLANCO comenta que l’objectiu d’aquesta proposició és posar de manifest la 
preocupació de Ciutadans, que també és la preocupació de molts ciutadans de Barcelona, per la 
proliferació de pintades i cartells en elements de l’espai públic. 
Explica que, d’una banda, s’estan destinant abundants recursos d’aquest Ajuntament a eliminar 
aquestes pintades i cartells que embruten la ciutat. Informa que és una despesa anual de 4 
milions d’euros i una plantilla de gairebé un centenar de persones entre visualitzadors, operaris 
que es dediquen a retirar aquestes pintades i el personal administratiu dedicat només a aquestes 
tasques. 
D’altra banda, apunta que aquesta ingent quantitat de recursos que es dediquen a aquesta tasca 
contrasta amb els pobres resultats obtinguts. Indica que durant el 2016 només es van posar 324 
sancions, moltes de les quals no es van arribar a cobrar mai. Constata que, de fet, hi ha una 
sensació d’impunitat entre la ciutadania, que aquestes pràctiques no són suficientment 
perseguides o que no ho són amb prou eficàcia, cosa que genera una alarma social i una 
percepció d’impunitat que també està encoratjant els comportaments incívics. 
Assenyala que aquesta sensació d’impunitat està consolidant les pintades o els grafitis com una 
moda, que s’amplifica per la difusió que proporcionen les xarxes socials. Indica que cada 
vegada són més les inscripcions que no tenen com a objectiu transmetre cap tipus de missatge, 
sinó que es limiten a una firma o a una simple taca en una paret. Explica que els autors no 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
29 
semblen tenir cap altra intenció que alimentar el seu afany de notorietat, per a la qual cosa no 
dubten a arruïnar el patrimoni de la ciutat. Destaca que sovint hi ha pintades en edificis històrics 
de més de 100 o 200 anys d’antiguitat amb façanes catalogades pel seu valor patrimonial. Diu 
que netejar aquestes pintades costa molts diners als barcelonins. 
Per tant, considera que l’Ajuntament ha d’enviar un missatge molt clar als autors d’aquests 
actes vandàlics, ja que això no és llibertat d’expressió. Diu que qui es vulgui expressar 
lliurement té llocs per fer-ho de manera cívica. Precisa que a Barcelona hi ha 9 emplaçaments 
en què els veritables artistes poden expressar-se amb total llibertat a través de la plataforma 
Wallspot. Pensa que no es pot tolerar la impunitat dels qui ho fan de manera incívica, sense 
respectar el patrimoni públic.  
Per això insta el govern municipal a incrementar la vigilància, a endurir l’aplicació de 
l’ordenança, és a dir, que s’apliqui amb tot el rigor, i a revisar els protocols d’actuació perquè 
aquestes actuacions siguin més eficaces. Aclareix que no demana una modificació de la 
normativa, sinó que aquesta s’apliqui amb el màxim rigor. Opina que l’actuació municipal ha 
de ser més eficaç del que és actualment en la persecució d’aquestes pràctiques, que s’ha 
d’incrementar el nombre de sancions i que se n’ha d’assegurar el cobrament. 
Indica que aquests comportaments vandàlics suposen un greu perjudici econòmic per a la ciutat, 
i diu que per això cal perseguir contundentment aquestes pràctiques perquè no quedin impunes. 
 
El Sr. MARTÍ diu que, després d’haver llegit la proposició de Ciutadans i amb l’exposició del 
regidor Blanco, comparteix uns fets i una anàlisi de la situació. Reconeix que a Barcelona no 
tan sols els actes incívics respecte a les pintades a molts llocs de la ciutat, sinó altres pràctiques 
incíviques regulades per l’Ordenança de civisme actual es van reproduint i van causant una 
imatge de la ciutat molt pobra i molt grisa. 
Recorda que durant tot el mandat municipal el seu Grup s’ha queixat i ha denunciat pràctiques 
de persones i col·lectius que el que fan és contribuir al fet que cada dia la ciutat estigui més 
deixada, menys mantinguda i projectant una imatge més trista. 
Pensa que el govern municipal no creu en l’Ordenança de civisme actual, com ha dit des del 
primer dia, i, per tant, no l’aplica amb el rigor que caldria. Creu que les normes són per 
complir-les i que si a un no li agraden les ha de canviar. En aquest sentit, com que és una 
denúncia reiterada, diu que no hi tornarà. Constata que el govern ha presentat el projecte d’una 
nova ordenança, que se’n vol dir de convivència. Creu que aquest serà el moment de trobar els 
màxims consensos socials i polítics per tenir eines reals per tal que amb voluntat política real es 
puguin minimitzar els efectes d’aquestes conductes incíviques. Pensa que, mentrestant, s’ha 
aplicar l’Ordenança de civisme actual i s’ha de fer amb tot el rigor. 
Des d’aquest punt de vista, s’abstindrà, perquè tampoc li agrada un to dur i excessivament de 
persecució implacable de segons què, ja que podrien pagar justos per pecadors, però entén que 
s’ha de fer un plantejament nou en aquest nou debat polític i social que s’obre respecte de dotar-
se d’una nova ordenança de civisme, de convivència o com se’n vulgui dir. 
Reitera, doncs, la crítica al govern respecte a la manca de capacitat política i voluntat política 
d’aplicar aquesta ordenança, amb els efectes que tots pateixen dia a dia, però diu que tampoc 
vol sumar-se literalment a la proposta que fa Ciutadans. Reitera, doncs, l’abstenció, i espera que 
en el proper debat polític a l’Ajuntament es pugui arribar a una nova ordenança que sigui útil i 
que pugui ser aplicable a aquest govern i als que vinguin. 
 
El Sr. CORONAS diu que ja intuïa amb la proposició que feia Ciutadans que en aquesta sessió 
no es parlaria de pixums al carrer ni de papers i xiclets al terra, sinó que es parlaria d’altres 
coses. Recomana a Ciutadans que si tenen propostes i al·legacions respecte a l’Ordenança de 
convivència les facin en l’espai que toca, ja que el govern ha dit clarament que en vol impulsar 
una modificació. Constata que estan a expenses que el govern convoqui els grups per iniciar tot 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
30 
un cicle de debats al voltant d’aquesta modificació, en què Ciutadans també pot ser partícip. 
Es pregunta quines pintades i cartells molesten a Ciutadans perquè facin aquesta proposta: les 
que demanen la llibertat dels presos polítics o les pintades feixistes a la Llibreria Sagitari. 
Suposa que el Sr. Blanco dirà que totes per quedar bé, però pensa que segurament la segona no 
hauria estat motiu perquè es fes aquesta proposició en aquesta sessió. 
Troba evident que el país viu una situació d’excepcionalitat, i constata que en situacions 
d’excepcionalitat i vulneració de drets la llibertat d’expressió aflora en formes molt diverses, 
com ha passat amb altres èpoques. 
Malgrat tot, apunta que el seu Grup és el primer que defensa que no s’encartelli mai damunt del 
patrimoni històric de la ciutat, perquè cal preservar-lo sempre, sobretot quan hi ha altres espais 
on aquestes reivindicacions es poden fer. Creu que també estaria bé que l’Ajuntament disposés 
més espais per poder fer aquestes reivindicacions, com es fa en altres ciutats del món i en altres 
països. Constata que hi ha un boom reivindicatiu, i pensa que en certa manera s’ha de donar 
espai perquè aquest boom reivindicatiu dels drets de les persones es pugui produir. 
Per tant, votarà en contra de la proposta, perquè creu que no és el fòrum de debat ni l’espai on 
s’ha de tenir aquesta discussió. Insisteix que li agradaria saber què molesta exactament a 
Ciutadans. 
Acaba amb una cita que va llegir en una paret uns anys enrere i que li va semblar molt 
interessant i poesia en si mateixa: «Les parets callaran quan el poble sigui lliure.» Conclou, 
doncs, que potser les parets callaran quan els presos polítics siguin a casa seva. 
 
La Sra. ESTELLER opina que el debat està derivant a un àmbit molt perillós. Pregunta al 
Sr. Pisarello, com a primer tinent d’alcalde, si vol tenir un ajuntament i una ciutat que apliqui 
les normes en funció de qui ho fa i el motiu pel qual es fa, amb un caràcter totalment subjectiu i 
arbitrari, no discrecional. Pensa que cal ser conseqüent amb el que això suposa. 
Constata que s’està parlant de si s’aplica o no una norma en funció de qui ho fa, per què ho fa i 
no pel que s’està fent objectivament. Està en desacord amb aquest criteri perquè és arbitrari. 
Recorda que les lleis hi són per complir-les i que en un país democràtic la llei és la base de la 
democràcia. Diu que en aquestes sessions es parla molt de democràcia i del que diu el poble, 
però insisteix en el fet que la llei és la base, perquè, si no, és la llei del més fort, la selva. 
Pregunta si és això el que es vol a Barcelona, que cadascú faci el que vulgui, però depenent de 
qui ho faci se li consent i depenent de qui ho faci no i se’l persegueix i se li fan pagar les 
multes. Reitera que en aquesta sessió el debat està derivant cap a aquest camp. 
Considera que això genera molta més inseguretat jurídica i de llibertat. Defensa que a Espanya 
hi ha llibertat per fer el que un vulgui, amb l’únic límit de la llei. Pregunta què no es pot fer a 
Espanya que no estigui recollit en una llei o una ordenança. Destaca que Barcelona està pagant 
gairebé 4 milions d’euros per netejar les pintades i els grafitis que fa gent que n’està perjudicant 
uns altres. Considera que el dret d’un té el límit en el dret de l’altre. Indica que els perjudicats 
no compten perquè no estan en la línia del que perjudica, que és el més fort, el que té el suport 
del govern o de la tesi oficial a Catalunya. Insisteix que l’Ajuntament paga amb diners de tots 
els ciutadans el fet d’esborrar aquestes pintades, cosa que pensa que és d’una enorme gravetat. 
Donarà, doncs, suport a aquesta proposta perquè l’Ordenança del civisme s’ha de complir fins 
que no es canviï. Diu que hi ha els procediments per canviar les ordenances, però que el govern 
l’ha de fer complir. Considera que no pot ser que no hi hagi pràcticament sancions, ja que el 
2015 només n’hi va haver 289, i el 2016, 324. Explica que, a més, d’aquestes es deixen de 
cobrar el 88%. Es queixa que hi ha persones que estan permanentment embrutant la ciutat de 
missatges, i pensa que no hi pot haver impunitat en aquest tema. 
 
La Sra. ROVIRA li diu a la Sra. Esteller que l’enorme gravetat són els milions d’euros que el 
PP ha robat a les classes populars amb total impunitat els darrers anys, i no unes pintades que en 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
31 
ocasions reivindiquen l’expressió popular de les veïnes de Barcelona. 
Creu que les pintades mostren que hi ha moviment i que formen part de la ciutat de Barcelona, 
que formen part també del que representen els diferents col·lectius, les organitzacions i les 
persones que s’expressen lliurement. Pensa que hi ha d’haver espais per poder expressar també 
de manera artística o reivindicativa els diferents pensaments, i diu que la CUP mai no ha 
defensat una ordenança que regulés aquests drets d’expressió des d’una perspectiva privativa i 
criminalitzadora. 
Comenta que la CUP sempre ha apostat per la derogació de l’Ordenança del civisme actual. Diu 
que caldrà veure aquesta altra ordenança que es pot desenvolupar.  
Conclou que, evidentment, votarà en contra d’aquesta proposta de Ciutadans. 
 
El Sr. ARDANUY comenta que l’Ajuntament disposa de mecanismes, tant des del punt de vista 
de compliment de normativa com també de neteja i correcció d’elements que es puguin produir 
a la via pública, com ara pintades, cartellera, etc. Recorda que anys enrere s’havien fet 
campanyes específiques al voltant de la neteja de persianes de comerços. 
Creu que, sota la perspectiva estrictament de la neteja, podria estar d’acord que l’Ajuntament ha 
de ser més curós i posar tots els recursos que siguin necessaris perquè això funcioni de manera 
efectiva. Diu que entén la forma d’expressar-se del portaveu de Ciutadans des d’aquesta òptica. 
Indica que, si té una dimensió diferent respecte a la llibertat d’expressió, es podria debatre 
d’una manera més oberta. 
En aquest sentit, doncs, s’abstindrà, des del punt de vista que cal que l’Ajuntament posi aquests 
recursos i els tingui al dia per poder tenir la ciutat en condicions. 
 
La Sra. ANDRÉS ha entès aquesta proposició des del punt de vista que s’està parlant 
d’embrutar els espais públics amb tot tipus de conductes, no només amb una conducta. Demana 
un aclariment per part del regidor Blanco en aquest punt. 
Diu que, si és tal com ho ha entès, comparteix l’esperit d’aquesta proposició, perquè tots els 
regidors saben que la neteja dels espais públics és una preocupació de la ciutadania i és una 
ocupació molt important de l’Ajuntament. Comenta que la neteja dels espais públics i de l’ús 
correcte i cívic que s’ha de fer d’aquests espais és una demanda reiterada. 
Afegeix que la brutícia no tan sols es produeix en aquests espais públics, sinó que a vegades 
passa fins i tot en els privats, com ara persianes. Conclou que, des de la responsabilitat com a 
regidora de districte, aquest és un element de clara preocupació ciutadana i d’ocupació per part 
de l’Ajuntament. Pensa que mantenir els espais nets, polits i dignes perquè tothom els pugui 
utilitzar és una funció de l’Ajuntament. 
Comenta que el seu Grup primer opta per la conscienciació i la pedagogia. Explica que a Sant 
Andreu es va endegar amb molt èxit una campanya pel tema dels pixums dels gossos repartint 
unes ampolles, cosa que ha funcionat molt bé. Indica que, si cal aplicar una sanció, sí que 
estima que s’han de tenir protocols perquè aquesta sanció sigui efectiva i es pagui, perquè hi ha 
molts ciutadans que són sancionats per conductes infractores de l’Ordenança, com ara quan hi 
ha un escreix de taules a les terrasses, i les abonen. Considera, doncs, que tothom ha d’abonar la 
seva sanció per fer honor a tot el circuit administratiu que es genera i per ser justos amb tots els 
veïns i veïnes que sí que paguen les seves sancions. 
Per tant, està d’acord amb la proposició i hi votarà a favor, si ha entès bé de què s’està parlant. 
 
El Sr. ASENS anuncia l’abstenció del seu Grup perquè considera que no hi ha cap proposta 
concreta, ja que es parla d’una revisió de protocols, però no es fa una proposta, i es parla 
d’augmentar l’eficàcia, però no diu com. Li sembla, doncs, un brindis al sol. En tot cas, està 
obert a rebre les propostes de Ciutadans i a estudiar-les. 
En segon lloc, s’abstindrà perquè li sembla que pot qüestionar la feina de la Guàrdia Urbana i 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
32 
dels serveis de neteja. Comenta que el Sr. Martí ha insinuat que s’havien donat instruccions. 
Diu que, si s’haguessin donat instruccions de no aplicar, la Guàrdia Urbana hauria estat la 
primera a denunciar-ho. Demana que si el regidor demòcrata té alguna prova en aquest sentit la 
mostri o l’expliqui, ja que, si no, està fent demagògia. 
En tercer lloc, considera que la denúncia i la sanció no són una solució màgica per si soles. 
Pensa que calen tasques de coordinació amb els serveis de neteja, que cal posar en marxa 
campanyes de sensibilització com les que es van fer al febrer del 2017, que han anat bé. Explica 
que llavors es van contractar 6 coordinadors, 80 informadors de ciutadania i 20 informadors de 
comerços. Comenta que tota aquesta gent ha desenvolupat tasques, durant aquest temps, 
d’informació, de sensibilització, de dinamització d’activitats en relació amb la millora de la 
neteja de Barcelona, i exposa que els resultats d’aquesta campanya han estat positius. Informa 
que s’han millorat en un 43% els punts crítics identificats, com el mal ús de contenidors o 
papereres, propietaris d’animals incívics, d’ús de l’espai públic, etc. 
En tot cas, convida els grups a fer aquest debat en el marc del debat que s’obrirà per la discussió 
de les noves ordenances. Diu que s’absté i no hi vota en contra perquè Ciutadans, en la 
transacció, ha retirat la pretensió d’apujar les sancions, cosa que anava en contra de la línia que 
marca la Llei de seguretat ciutadana del Partit Popular, que curiosament preveu sancions molt 
més baixes que les de l’Ordenança del civisme de l’Ajuntament de Barcelona. Diu que, si es fa 
una comparativa amb les diferents ordenances de l’Estat, també les aprovades pel PP en altres 
ciutats, Barcelona és la que té les sancions més altes, i, en canvi, té un grau de cobrament molt 
baix. Pensa que caldria preguntar-se per què passa això, i diu que potser trobarien la resposta 
precisament en aquesta desproporció en les sancions i la sensació d’injustícia que té la 
ciutadania quan rep multes tan altes. Afegeix que en molts casos té a veure amb el fet que són 
sancions excessivament elevades per a persones que pertanyen a col·lectius vulnerables i que, 
per tant, tenen un efecte pervers. 
Per tant, creu que les sancions, perquè siguin eficaces, cosa que no han estat fins ara, han de ser 
proporcionals i equitatives. 
 
El Sr. BLANCO li diu al Sr. Asens que en la proposició no es demanava apujar les sancions en 
cap moment. Lamenta que s’hagi interpretat d’aquesta manera. Comenta que ha acceptat una 
transacció del Partit Socialista que és merament per millorar la redacció, que no ha tingut cap 
problema a acceptar perquè mantenia absolutament l’esperit del que es pretenia denunciar i 
sol·licitar. 
Replica que sí que hi ha propostes concretes, perquè s’ha demanat un canvi de protocol, que 
s’incrementi la vigilància i qualsevol altra mesura que vagi en el sentit de fer efectiva 
l’aplicació de les sancions. Pensa que el problema és que no s’està aplicant l’Ordenança de 
civisme, perquè no s’està posant prou rigor ni prioritat en el fet que és imprescindible que 
s’apliquin les normes. 
Agraeix la intervenció de la regidora Andrés. Pel que fa a la petició d’aclariment, creu que ha 
estat molt clar en la intervenció i en la redacció de la proposició de quin és l’objectiu del que 
s’està sol·licitant. Exposa que vol que s’apliquin les normatives per a tothom, perquè tothom 
està sotmès a les normes cíviques. 
Diu que en cap moment ha demanat un canvi de l’ordenança. No acaba d’entendre l’abstenció 
del Sr. Ardanuy i del PDeCAT-Unió-Demòcrates, ja que pensa que tots els partits democràtics 
haurien d’estar d’acord amb el fet que les normes cal complir-les i que els primers són els 
responsables públics. En canvi, considera que la intervenció del Sr. Coronas, en la línia que té 
habitualment, ha estat veritablement lamentable, parlant de coses que no s’havien plantejat. 
Especifica que això és una preocupació de la ciutadania. Diu que sembla que el regidor d’ERC 
no visqui a Barcelona. 
Està sorprès que es demanin proves del fet que hi ha una preocupació i un increment de 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
33 
comportaments incívics que queden impunes i que no es persegueix. Demana que els regidors 
surtin al carrer, ja que veuran que hi ha moltes portes de comunitats de veïns antigues, de fusta, 
que costen molt de netejar i que fa mesos que estan absolutament cobertes per grafitis. Es 
queixa que no veu que hi hagi una preocupació ni una resposta per part de l’Ajuntament, i, en 
canvi, s’acusa el seu Grup de tenir motius ocults quan exigeix que es compleixin les 
ordenances. 
Diu que això posa en evidència que Ciutadans i Esquerra Republicana de Catalunya tenen un 
concepte de les normes, de les lleis i de la justícia molt diferent, ja que ERC només vol aplicar-
les quan governen o quan estan en coalició amb un altre govern i que s’apliquin per als altres, 
mentre que ells no volen complir-les, i Ciutadans defensa que tothom, fins i tot el govern, té 
l’obligació de complir les seves pròpies normes. 
 
El Sr. MARTÍ diu que entre el to de Ciutadans i el del govern si es queden al mig és que són en 
una bona posició. 
 
El Sr. CORONAS diu que l’honora estar als antípodes ideològics de Ciutadans. Insisteix que no 
és un problema per a ERC, sinó més aviat una virtut de la qual fa bandera i li agrada destacar. 
Admira la Sra. Esteller pel control de l’epidermis quan fa intervencions, perquè pot dir coses i 
no posar-se vermella, com ara quan la regidora popular parla de fer complir la llei sense posar-
se vermella.  
Comenta que a ell els papers que el molesten són els papers de Bárcenas i que posi una firma 
«M. Rajoy» i un import que ha cobrat. No sap si ja s’ha esbrinat qui és aquest militant del PP 
que es diu «M. Rajoy» i que no és el president del Govern. 
 
El Sr. Asens expressa l’abstenció de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Martí expressa l’abstenció del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco 
expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP i 
el Sr. Ardanuy expressa la seva abstenció. S’APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
acorda: Instar el Govern municipal a que prengui mesures per incrementar la vigilància, 
garantir l’aplicació de les sancions previstes a la normativa vigent per embrutar elements de 
l’espai públic, i revisar els protocols d’actuació amb la finalitat d’incrementar el percentatge 
de sancions que efectivament s’arribin a cobrar, de manera que no quedin impunes aquestes 
pràctiques. Així mateix, cal augmentar significativament el percentatge d’efectivitat a l’hora 
de cobrar les sancions imposades mitjançant l’habilitació de diferents mecanismes tècnics i 
administratius que puguin garantir el compliment eficaç d’aquest objectiu. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
7.-  (M1519/7178) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: Que l’Ajuntament de Barcelona 1. Refermi el compromís de la ciutat de 
Barcelona a lluitar contra les conductes violentes i xenòfobes. 2. Augmenti i reforci les 
dotacions policials i la presència de Guàrdia Urbana en les manifestacions organitzades o 
participades per entitats de caire feixista, així com en els punts de conflicte habituals on es 
produeixen habitualment incidents violents. 3. Doni suport i acompanyament jurídic a les 
víctimes de violència de caire feixista i xenòfob. 
 
(Tractat conjuntament amb els punts 9 i 21) 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
34 
 
La Sra. MEJÍAS comenta una qüestió d’ordre. Constata que s’afegeix en aquest debat el 
seguiment de la CUP. Entén que en el seguiment és el govern qui ha de donar resposta i no sap 
què hi pinten la resta dels grups. 
 
El president diu que serà el govern qui respongui a això, malgrat que s’hagin afegit tots els 
punts. Indica que no cal que la Sra. Mejías es manifesti sobre el seguiment de la CUP. 
 
El Sr. CORONAS explica que darrerament a Barcelona hi ha moltes manifestacions fruit del 
moment polític actual. Recorda que l’11 de novembre de 2017 hi va haver una darrera 
manifestació massiva que es va produir al carrer Marina sense incidents de cap mena, més enllà 
de la manifestació de les persones, emparant-se en el dret a la lliure expressió. 
Comenta que hi ha altres manifestacions que s’han produït a Barcelona que no han estat tan 
pacífiques. Aclareix que amb això no vol dir que tots els que van a aquestes manifestacions 
siguin violents, ja que té molt clar que la majoria no ho són. Però destaca el fet que algunes 
manifestacions que han estat convocades per Societat Civil Catalana han comptat amb l’adhesió 
d’altres entitats com ara Vox, Alianza Nacional, la Falange, Plataforma per Catalunya, i així 
fins a un total de 17 entitats de caire feixista que campen pels carrers de Barcelona. 
Constata que aquestes manifestacions sempre han acabat amb incidents, tant en el cas de 
manifestacions massives com en d’altres d’improvisades, que no són massives. Explica que són 
incidents a l’estil d’agressions xenòfobes a la via pública, d’intimidació de persones, 
d’exhibició de simbologia feixista tant a través de banderes com de tatuatges a la pell. Comenta 
que tot això ho produeixen persones violentes amb les quals personalment li faria vergonya 
compartir espai en una manifestació. 
Constata que hi ha partits i grups polítics, com ara el Partit Popular, Ciutadans i el PSC, que 
assisteixen a aquestes manifestacions, cosa que li sembla molt bé, des del punt de vista de la 
llibertat d’expressió. Tanmateix, el preocupa que aquests grups conviuen amb aquests fenòmens 
i callen, cosa que no li agrada. Recorda que des del 2010 hi ha hagut grans manifestacions a 
Barcelona promogudes per l’Assemblea Nacional Catalana, per Òmnium i altres entitats que 
mai no han acabat en incidents de cap mena. 
Es pregunta per què aquestes altres manifestacions, en concret les convocades per Societat Civil 
Catalana, però no només aquestes, sinó d’altres que es fan a la ciutat, de vegades de manera 
improvisada, sí que acaben amb incidents greus. Creu que aquesta pregunta és molt important 
respondre-la, perquè és evident que el discurs institucional de l’Estat i dels mitjans de 
comunicació ho alimenten i no ho condemnen.  
Explica que hi ha agressions que s’han produït contra mitjans de comunicació de Catalunya, 
contra escoles de Catalunya, contra la policia de Catalunya. Pensa que s’agredeixen escoles, 
mitjans de comunicació i la policia de Catalunya perquè hi ha qui promou el discurs de l’odi 
amb mentides contra les escoles, contra els mitjans de comunicació i contra la policia de 
Catalunya. Apunta que això es fa a través de discursos polítics o a través dels mitjans de 
comunicació. 
Troba evident que no es pot permetre que a Barcelona hi hagi actituds i actes comesos per 
persones intolerants, defensin la ideologia que defensin. Està a favor de la llibertat d’expressió, 
però no per atemptar contra els drets i la independència ideològica de les persones. 
Sap que la llibertat d’expressió és un dels pilars fonamentals de la democràcia, però indica que 
aquesta no és absoluta, sinó que es limita quan entra en col·lisió amb altres drets equiparables, 
com la igualtat, la dignitat o l’honor de les persones. 
Així, doncs, assenyala que el discurs de l’odi es pot definir com totes les formes d’expressió 
que propaguin, incitin, promoguin o justifiquin l’odi racial, la xenofòbia i qualsevol altra forma 
de discriminació i hostilitat contra les minories, com els immigrants, etc. Indica que aquesta és 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
35 
la definició del Consell d’Europa. 
Reconeix que el discurs de l’odi enfronta la societat demòcrata en la paradoxa de la tolerància, 
que ha de donar resposta a si, en nom del pluralisme i la tolerància, s’ha de permetre la 
propagació d’idees oposades a aquesta tolerància i a la mateixa democràcia o, si en defensa 
d’aquesta democràcia, s’ha de ser intolerant amb l’intolerant, sacrificant un dels valors que la 
defineixen. Pensa que la ponderació està en el dret a la llibertat d’expressió i la dignitat 
humana. Recorda que va ser precisament l’holocaust el que va situar la dignitat humana en el 
nucli de les democràcies i el que va confirmar la regulació sobre el discurs de l’odi. 
Dit això, explica que el seu Grup, després d’haver transaccionat finalment la proposició 
d’acord, demana que l’Ajuntament de Barcelona refermi el compromís de la ciutat a lluitar 
contra les conductes violentes i xenòfobes; que s’augmentin les actuacions de prevenció i 
seguretat en les manifestacions organitzades o participades per entitats de caire feixista, així 
com en els punts de conflicte habitual, on es produeixen aquests incidents violents i, en 
conseqüència, que es reforci la coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, i 
també que es doni suport i acompanyament jurídic, cosa que li consta que es fa, a les víctimes 
de violència de caire feixista i xenòfob. 
 
La Sra. ROVIRA explica que el diumenge anterior un home va ser agredit per tres feixistes a 
Manresa. Comenta que l’agressió es produïa després de la concentració que les organitzacions 
feixistes Hermanos Cruzados i Somatemps havien convocat a la capital del Bages. Indica que 
només dos dies abans diversos periodistes també van haver de sortir escortats per la policia en 
una concentració del mateix signe a Sabadell. Assenyala que aquesta concentració estava 
convocada per Societat Civil Catalana, l’entitat d’extrema dreta que lidera les manifestacions 
unionistes en què participen alegrament el Partit Popular, Ciutadans i el Partit Socialista. 
Lamenta que, per desgràcia, aquestes agressions no han estat mai una sorpresa. Explica que, de 
fet, en les diverses convocatòries fetes tant per Societat Civil Catalana com per d’altres grups 
feixistes aquestes situacions s’han repetit una vegada i una altra. Apunta que atacs a persones 
per motius racistes, per motius polítics, contra periodistes, fins i tot també contra Catalunya 
Ràdio, s’han succeït reiteradament, i hi ha hagut escopinades, robatoris, insults racistes, 
homòfobs, masclistes, etc. Constata que, de fet, en les tres manifestacions convocades per 
Societat Civil Catalana el passat mes d’octubre hi ha hagut incidents i agressions similars i que 
s’han denunciat també públicament. 
Diu que hi ha qui afirma que a Catalunya s’ha trencat la convivència, quan la realitat és que els 
mateixos que ho diuen són els qui s’entesten a aconseguir-ho. Indica que els feixistes i neonazis 
arriben allà on no arriben les persones uniformades. Assenyala que si l’independentisme ha fet 
sortir aquest feixisme des del franquisme és senzillament perquè fins ara tot seguia el destí fixat 
pel dictador. Diu que cal no oblidar quin és l’únic encàrrec que va fer Franco a Juan Carlos I, el 
de mantenir la unitat d’Espanya. Destaca que quan el feixisme ha ensenyat urpes i dents ha estat 
quan el llegat del dictador s’ha posat en escac, quan s’han tocat les estructures d’aquest Estat. 
Diu que als que van de bracet a aquestes manifestacions amb un reguitzell de feixistes i 
neonazis, amb banderes i simbologia feixistes, i fins i tot amb esvàstiques tatuades, tot això ja 
els va bé, perquè, si no, ho denunciarien públicament i deixarien d’anar a aquestes 
manifestacions. 
Pensa que precisament alguns grups el que volen és això, trencar la convivència als carrers de la 
ciutat. Reitera el que el seu Grup sempre ha dit: que no passaran a Barcelona, ni a València, ni a 
Mallorca ni al conjunt dels Països Catalans perquè seran una vegada més la tomba del feixisme. 
Com que vol que tot això es persegueixi, com que no vol que això quedi impune, com que 
considera que s’està treballant per fer de Barcelona una ciutat antifeixista de la mà del conjunt 
d’organitzacions i del moviment polític del carrer, però també de l’Ajuntament, creu que aquest 
s’ha de personar com a acusació popular en les agressions de caire feixista, racista i classista 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
36 
que s’han produït en les diferents mobilitzacions convocades per l’extrema dreta i que siguin 
especialment greus o significatives. Pensa que l’Ajuntament també s’ha de personar com a 
acusació popular en les diferents agressions que es puguin produir als carrers i que també siguin 
greus o significatives. Així mateix, creu que cal treballar per no atorgar permisos d’ocupació de 
la via pública per dur a terme manifestacions i concentracions a grups d’extrema dreta en què 
s’ha vist en múltiples convocatòries que acaben amb agressions a veïnes de la ciutat. 
Per tot això presenta aquesta proposta i votarà a favor de la proposta d’Esquerra Republicana de 
Catalunya. Atès l’augment del feixisme als carrers i que no vol que corri amb total impunitat, 
vol fer un seguiment de la proposta que es va aprovar a la sessió de gener de 2016, en què es 
deia que l’Ajuntament faria ús de totes les eines legals existents perquè no es produïssin aquests 
actes de caire feixista i nazi a la ciutat i que fes ús de totes les eines legals per garantir que no hi 
hagi espais on es duguin a terme i on es difonguin les pràctiques i els discursos racistes, 
xenòfobs, homòfobs, feixistes i neofeixistes. 
 
El Sr. MARTÍ avança el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata a les dues proposicions, 
tant la d’Esquerra Republicana de Catalunya com la de la CUP, més enllà de la presentació que 
han fet cadascun d’ells, que comparteix en termes generals. 
Comenta que, en primer lloc, comparteix la preocupació. Més enllà de denúncies, que són 
reiterades en molts casos, vol expressar la profunda preocupació del seu Grup per la reiteració 
de fets violents, de violència gratuïta extremista a Barcelona i també a Catalunya en general. 
Comenta que anys enrere ja hi havia hagut a Barcelona episodis de violència de grups 
minoritaris. Vol expressar aquesta preocupació perquè s’ha instal·lat una certa sensació 
d’impunitat. Creu que, en qualsevol dels casos que hi pugui haver d’incompliment de normes o 
de lleis, el pitjor que hi ha en una societat cohesionada i que ho vol continuar sent és la sensació 
d’impunitat. Considera que això és una qüestió d’ordre públic, de justícia dels tribunals, però 
també de l’àmbit de què s’està parlant, que és què podria fer l’Ajuntament, a més del que ja fa. 
Està d’acord amb el fet que es plantegi el compromís de la ciutat; que es refermi aquest 
compromís contra aquestes accions; que hi hagi més dotació policial de la Guàrdia Urbana, 
sabent que l’ordre públic correspon als Mossos d’Esquadra; que es doni acompanyament a les 
víctimes; que es doni assessorament i que es personi l’Ajuntament com a acusació particular en 
aquests casos. 
Constata que el que hi ha darrere de tot això és aquesta sensació d’impunitat. Explica que hi ha 
gent que són energúmens, no tots fitxats per la policia, que es barregen amb altres grups, que 
són els que convoquen aquestes manifestacions, que majoritàriament són gent normal, que 
compleixen les normes i les lleis. Es queixa, doncs, que els convocants i organitzadors no fan 
prou per separar-se d’aquests grups minoritaris, però molt violents, i no fan res gairebé per 
denunciar-los. Assenyala que els grups polítics com el Partit Socialista, Ciutadans i el Partit 
Popular, que se sumen legítimament a aquestes convocatòries d’aquests grups organitzats, no 
tenen gairebé res a dir quan es produeixen fets delictius i violència gratuïta sobre persones de 
color, sobre persones d’altres religions, sobre persones que opinen políticament diferent d’elles. 
Pensa que quan això passa vol dir que està fallant alguna cosa amb els grups polítics de 
l’Ajuntament que es manifesten contínuament compartint espai i lemes amb aquesta gent. 
Per tant, dona suport a les proposicions d’Esquerra Republicana de Catalunya i de la CUP. 
Destaca que l’Ajuntament té molta feina a fer. Explica que ell mateix, com a regidor president 
del Districte de Sarrià - Sant Gervasi, davant les agressions que s’han patit a establiments com 
l’Escola CIC, de la Via Augusta, que no és la primera vegada que els passa, o a Catalunya 
Ràdio, a la Diagonal, ha parlat amb el govern l’endemà que es produïssin aquests fets per 
demanar una actitud més propositiva, més preventiva i d’actuació de la Guàrdia Urbana, 
simplement per endreçar, ordenar, guiar o fer talls de carrers quan es produeixen aquests 
avalots, perquè això passa sovint i la Guàrdia Urbana no sempre actua, preventivament i dins de 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
37 
les seves competències, com hauria de fer-ho. Pensa que el govern municipal té feina amb això, 
sabent quines són les competències de cada administració. 
Expressa de nou la seva preocupació per la violència desfermada d’aquests grups minoritaris, la 
sensació d’impunitat que s’està creant en la societat i que no pot ser que aquesta gent se’n vagin 
de rositas. Considera que la gent que incompleix la llei i la gent que fa violència gratuïta i 
criminal contra persones que es manifesten de manera pacífica i democràtica es mereixen la 
màxima pena i sanció dins l’ordenament vigent. Per tant, demana a l’Ajuntament que assumeixi 
tot el que se li planteja des d’ERC i la CUP i que entre tots, també els que comparteixen espai 
amb aquesta gent violenta, extremista i minoritària, es faci el que calgui. 
 
La Sra. MEJÍAS vol il·lustrar el Sr. Martí amb una alerta de La Vanguardia que diu: «La 
Policía Nacional ha detenido a más de 20 personas en una operación que sigue abierta en 
Barcelona y Madrid contra participantes en una pelea entre ultras de clubs de fútbol que se 
arrojaron sillas y mesas en una terraza cerca de plaza Cataluña el pasado 12 de octubre.» 
Comenta que en aquest país no sol quedar ningú impune quan incompleix la llei. 
Considera que s’ha mentit. Diu que, abans que li ho demanin, vol mostrar la seva més absoluta 
condemna a tots els actes de violència, vinguin d’on vinguin. Per evitar que li ho tornin a 
preguntar, i contradient el que deia el Sr. Coronas, ja avança que Ciutadans ha condemnat 
reiteradament el feixisme, el franquisme, el racisme, el masclisme, la xenofòbia i també els 
antisistema, que tant mal tracte li han donat a la ciutat de Barcelona. 
Aclareix que diu això dels antisistema perquè és entranyable veure el Sr. Martí, anteriorment 
regidor president del Districte de Sants, a qui els grups antisistema, els amics de la Sra. Rovira i 
els defensats pel Sr. Asens li van donar dies de martiri. Diu que no ha vist que el Grup 
Municipal Demòcrata hagi fet cap referència a això. Pensa que hauria estat interessant que les 
culpes es repartissin a parts iguals. Reitera que Ciutadans es desmarca absolutament dels grups 
violents d’extrema dreta. Li hauria agradat sentir del Sr. Martí, com a antic regidor de Sants, 
alguna referència a aquelles nits de martiri. Recorda que fins i tot van arribar a amenaçar les 
filles del regidor demòcrata. Constata que en aquesta sessió el Sr. Martí no hi ha fet cap 
referència i, en canvi, vota a favor de la iniciativa dels antisistema, sense fer cap menció del que 
els antisistema han fet a Barcelona durant el seu mandat, que van provocar portades en diaris 
internacionals per la violència que generaven a Barcelona. 
Reitera que el seu Grup condemna aquesta violència, la dels antisistema i la dels grups 
d’ultradreta, i es torna a desmarcar absolutament de tots. Diu que menteixen perquè el Sr. 
Coronas ha dit que Ciutadans mai no ho condemnava. Li ensenya, doncs, una condemna de la 
Sra. Arrimadas, una condemna del Sr. Santiago Alonso i una condemna personal d’ella mateixa. 
Afegeix que, a més, l’entitat organitzadora ho ha condemnat fins en 20 ocasions i s’ha 
desmarcat de tot aquest tipus d’actes. Per tant, demana que no es menteixi, perquè mentir en 
política és molt lleig. Diu que, a més, la gent ja no se’ls creu perquè tot el seu projecte s’ha 
basat en la mentida, fins al punt que tots els dirigents independentistes ara diuen que això no 
estava ben calculat. 
Respecte al que es planteja, aquests casos de violència que Ciutadans rebutja i que han estat 
duts a terme per grups radicals, aclareix que no s’han produït a les manifestacions a què ha 
assistit el seu Grup, sinó en espais al marge d’aquestes. Reitera que aquests grups radicals han 
estat condemnats tant pels convocants com pels partits polítics que hi han participat de manera 
clara i contundent, i molt especialment per Ciutadans. Diu que seria interessant saber què és 
ultra per a la CUP, per exemple, o per a Esquerra Republicana de Catalunya, perquè ultres 
radicals o extremistes són els grups que tenen una base comuna, que és l’odi al diferent, a tots 
els que pensen diferent. Opina que els grups proposants pretenen criminalitzar els que pensen 
diferent, ja que les manifestacions que s’han celebrat a Barcelona per part dels que han defensat 
la convivència, la Constitució, l’Estatut i el respecte a les institucions, els molesten. Diu que els 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
38 
independentistes es pensaven que els carrers eren seus, i constata que no són seus perquè els 
carrers són de tothom, i, per tant, els altres tenen tot el dret a fer-les servir exactament igual que 
les fan servir els independentistes. 
Pensa que el que es pretén és coartar la llibertat de manifestació dels que pensen diferent. Diu 
que els independentistes s’havien cregut que amb un discurs únic ho envairien tot, però no és 
així, perquè, tal com va dir el Sr. Tardà el dia anterior, no hi ha majoria social per declarar la 
independència i hi ha molta gent que ho vol dir clarament als carrers de Barcelona o de 
qualsevol racó de Catalunya. Constata que això és llibertat d’expressió, i diu que té el mateix 
dret a expressar-se que els altres. 
La sorprèn que això els molesti tant que intentin criminalitzar un milió de persones que surt al 
carrer a dir que volen seny i que ja n’hi ha prou de mentides, que volen convivència i respecte a 
la Constitució, a l’Estatut i a les institucions democràtiques. Assenyala que això és el que s’ha 
fet en aquestes manifestacions, cosa que no té res a veure amb grups d’ultradreta. 
Comenta que, en canvi, a membres d’Esquerra Republicana de Catalunya o de la CUP se’ls ha 
vist passejar de bracet amb persones que han intentat imposar les seves idees per la força de les 
armes. Diu que a ella sí que li faria vergonya passejar de bracet amb el Sr. Otegi. Indica que, si 
el Sr. Coronas es refereix a tatuatges, només cal veure els del Sr. Garganté. 
També vol recordar que han estat els independentistes qui han impulsat moltes iniciatives de 
l’odi. Ensenya una fotografia i demana si el Sr. Coronas se’n recorda. Explica que aquesta 
fotografia la van enviar militants d’Esquerra Republicana de Catalunya al Sr. Rivera a casa 
seva. Considera que això també és violència, i que per això van ser condemnats. Pregunta si el 
Sr. Coronas no ha llegit que a la Sra. Arrimadas se l’ha declarat persona non grata a 
l’Ajuntament de Llavaneres, on governa ERC, i se li ha prohibit entrar al poble. Demana, 
doncs, que el Sr. Coronas no li doni lliçons de moral, perquè no té cap autoritat per fer-ho. 
 
La Sra. ESTELLER considera que les dues propostes presentades només obeeixen a una raó, i 
és que cau pel seu propi pes la fal·làcia que a Catalunya només hi ha un poble. Comenta que en 
les manifestacions dels dies anteriors s’ha vist perfectament com a Catalunya no hi ha un sol 
poble, sinó que Catalunya és diversa i plural, que són molts els que se senten també espanyols i 
defensen la Constitució i una convivència pacífica, i que no estan d’acord amb el fet que se’ls 
imposi un pensament totalitari com el que els independentistes volen imposar, basat en la 
mentida, com s’ha pogut demostrar els darrers dies. Diu que això és el que fa mal als 
independentistes, i que per justificar aquest fet que tant els desmunta els seus esquemes 
menteixen. 
Constata que es menteix permanentment quan es diu que els altres partits són els que generen 
odi i els que són impunes. Diu que els fets que s’han relatat són excepcionals, que estan 
organitzats per alguns grups que no són dins de les manifestacions i que no tenen res a veure 
amb l’associació que els ha convocat. Comenta que Societat Civil Catalana i altres 
organitzacions ho han rebutjat i condemnat, igual que tots els partits que han format part 
d’aquestes manifestacions. Constata que els independentistes no en tenen prou perquè són ells 
els que generen l’odi i la divisió, els que tenen un pensament totalitari i els que coaccionen, 
persegueixen i assetgen els que no pensen com ells, els alcaldes, jutges, fiscals i polítics. Es 
queixa que Arran assenyala tots els ciutadans que no pensen com ells i els titlla d’enemics del 
poble, fent referència al Sr. Iceta, el Sr. Albiol i la Sra. Arrimadas. 
Denuncia que Arran va a les seus del Partit Popular a coaccionar i assetjar, a no permetre que la 
gent surti. Pregunta si això es pot considerar llibertat d’expressió, perquè per primera vegada ha 
sentit el Sr. Coronas parlant dels límits de la llibertat d’expressió. Constata que això no és 
llibertat d’expressió, sinó coacció, amenaça, totalitarisme. Comenta que Esquerra Republicana 
de Catalunya s’uneix en la defensa de la CUP, que és l’únic grup que coneix el feixisme, perquè 
el practica cada dia amb la seva intolerància, el seu totalitarisme i la seva coacció i persecució 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
39 
dels que no pensen com ells. Diu que això és el que es vol a Catalunya, el pensament únic. 
Constata que per fer-ho s’agafen fets aïllats que es produeixen en algunes manifestacions i 
s’eleven a categoria, mentint i generalitzant. Replica que el seu Grup els ha condemnat i que 
són fets minoritaris que requereixen la repulsa, igual que tota la part del radicalisme 
independentista, que també existeix i genera coaccions, odi i setge. 
Demana, doncs, que es reconsiderin aquestes propostes, perquè el que no pot ser és que es 
pretengui, a través de la mentida, a Barcelona permanentment inculcar tot aquest pensament 
totalitari, que ja està caient, ja que els mateixos membres del Parlament estan dient que tot era 
mentida i que se’n penedeixen, que tot era una broma. Per tant, demana si us plau que es deixi 
de perseguir la idea i que es deixi de confondre a tothom generalitzant fets aïllats que el seu 
Grup i els organitzadors han condemnat. Insisteix que els independentistes són els que generen 
odi, els que coaccionen, els que intimiden i els que no permeten que hi hagi un pensament 
diferent del seu. Pensa que per això s’estan presentant aquestes iniciatives en aquesta sessió. 
 
El Sr. ARDANUY diu que no ha entès per part d’alguns grups de la sessió el seu posicionament 
de vot. Entén que hauria de ser majoritària aquesta votació respecte a les dues proposicions. 
Anuncia que ell votarà a favor de totes dues perquè pensa que l’Ajuntament ha de posar tots els 
recursos necessaris per acotar i controlar els elements que utilitzen la violència d’una manera 
sistemàtica per coaccionar la ciutadania amb idearis feixistes. Opina que l’Ajuntament ha de 
prendre mesures per ajudar al fet que aquests comportaments no afectin ciutadans pacífics i que 
volen viure en democràcia. 
Comenta que hi ha formacions polítiques que tenen influència en la política de l’Estat espanyol 
que suposa que condemnen, com han dit molt clarament en aquesta sessió, aquestes actuacions, 
però constata que, d’altra banda, no utilitzen mecanismes parlamentaris per impedir que algunes 
d’aquestes entitats tinguin subvencions de l’Estat, cosa que el preocupa. Diu que sembla que 
només s’analitza i només s’ataquen algunes de les entitats independentistes que defensen 
pacíficament la seva visió del que ha de ser Catalunya i, en canvi, es fomenten, s’estimulen i es 
financen entitats que no defensen precisament la democràcia en molts dels seus aspectes. 
Assenyala que ni la Fundació Francisco Franco defensa la democràcia ni molts dels partits 
xenòfobs que es manifesten violentament a Barcelona tampoc no la defensen. Condemna 
totalment i absolutament els que utilitzen la violència per coartar la llibertat de la ciutadania. 
Des d’aquest punt de vista, pensa que cal interaccionar en tots els àmbits possibles per erradicar 
el feixisme del debat polític de Catalunya i també de l’Estat espanyol. 
 
La Sra. ANDRÉS indica que el dret a manifestació és un dret fonamental que reconeix que han 
de poder exercir aquelles entitats, grups polítics, persones que convoquin manifestacions per a 
la defensa de les seves causes dins del que és la llibertat i el respecte dels drets. Per tant, 
manifesta que no qüestionarà mai el dret a manifestació en aquestes condicions i votarà a favor 
de les dues proposicions. 
Pensa que les manifestacions pacífiques convocades per entitats i grups en democràcia i que 
respecten els drets democràtics són un valor que no pot ser deslegitimat per accions de grups 
que són totalment al contrari, vinguin d’on vinguin els seus pensaments polítics o les seves 
tendències ideològiques. Opina que una manifestació pacífica mai no pot ser deslegitimada per 
l’acció de violents i de xenòfobs, de radicals o de provocadors de l’odi. 
Igual que pensa que uns quants radicals no poden deslegitimar el que fa una majoria 
democràtica, i pel que fa a totes les intervencions que s’han fet en relació amb el PSC, diu que 
les paraules d’aquests grups tampoc no deslegitimaran una llarga trajectòria de més de 100 anys 
d’homes i dones socialistes que han treballat i s’han deixat sovint la pròpia vida per erradicar el 
racisme, la discriminació racial, la xenofòbia, els delictes d’odi i totes les formes d’intolerància. 
Destaca que unes quantes paraules no desfaran això. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
40 
 
El Sr. ASENS anuncia que hi votarà favorablement perquè comparteix la preocupació 
expressada. Recorda que hi va haver ocasió de fer aquest debat en el Plenari i que es va tenir 
l’oportunitat de valorar el que havia succeït. Diu que és veritat que aquests comportaments 
estan protagonitzats per una minoria, però diu que també és veritat que cada cop són més 
repetitius a Barcelona, cosa que el preocupa, perquè és un fenomen que va en augment. 
Comenta que hi ha episodis d’agressions de caràcter racista i feixista i que s’estan tornant a 
veure braços alçats, cosa que feia molts anys que no passava. Afegeix que hi ha hagut 
periodistes agredits en les dues manifestacions que hi va haver convocades per Societat Civil 
Catalana, amb un marge de 15 dies. Indica que també hi ha hagut enfrontaments amb els 
Mossos, disturbis, atacs amb contingut xenòfob, etc. 
Per tant, creu que no es pot normalitzar, banalitzar ni quedar-se de braços creuats davant 
d’aquesta situació. Recorda que en el Plenari ja es va dir que s’havia de tenir una actitud més 
vigilant. No sap les circumstàncies concretes, però comenta que la Sra. Mejías ha dit que 
aquests fets s’havien produït fora de la manifestació. En tot cas, constata que s’han produït amb 
motiu d’aquestes manifestacions. 
Celebra el rebuig clar i que Ciutadans s’hagi desmarcat d’aquestes agressions. No sap si és el 
cas del Partit Popular, perquè no coneix cap pronunciament en aquest sentit. Diu que estaria bé 
conèixer la posició del Partit Popular en relació amb aquestes agressions de caràcter feixista. 
Anuncia que hi votarà favorablement perquè es fa referència al compromís del govern en 
relació amb la lluita contra aquestes actuacions. Recorda que són moltes les actuacions que 
s’han dut a terme fins ara, com ara el tancament de la Llibreria Europa i l’impediment de la 
seva reobertura per la manca de llicència d’activitats; la posada en marxa d’un mecanisme de 
coordinació entre la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i la Fiscalia de Delictes de l’Odi 
en casos de delictes de l’odi que es donen a la ciutat; l’habilitació de l’Oficina per la No 
Discriminació com a servei que atén víctimes d’aquestes conductes; l’oferiment de suport 
jurídic i psicosocial; l’exercici del litigi estratègic en aquells casos que siguin especialment 
greus o transcendents i que afectin sobretot persones que pertanyin a col·lectius vulnerables, 
com és el cas d’un jove d’origen magrebí que va ser agredit al metro un cop finalitzada una 
d’aquestes manifestacions; que s’han tret els símbols i la presència feixista dels carrers; que 
s’han revocat medalles com la de Martín Villa; que s’han impulsat accions penals com la dels 
bombardejos feixistes italians o de Puig Antich; que s’ha prohibit l’acte d’exaltació feixista que 
es feia com a celebració de la victòria des del 1939 al Castell de Montjuïc, en contra del que diu 
la Llei de memòria històrica. Resumeix que s’han fet moltes coses en aquesta direcció, tot i que 
reconeix que se’n poden fer moltes més i està obert a escoltar les propostes. Diu que s’intentarà 
millorar la coordinació, tal com demanava el Sr. Martí. 
En relació amb el que també demanava la pregunta de la Sra. Rovira sobre les eines més enllà 
del que s’està fent, recorda que hi ha un article 17 a l’Ordenança de convivència que el govern 
vol impulsar. Comenta que s’està treballant amb els serveis tècnics de Drets de Ciutadania, de 
Serveis Jurídics, de la Guàrdia Urbana, etc., per millorar la detecció i dotar tots els operadors 
municipals d’eines per poder aplicar aquest article. Explica que aquesta feina es traduirà en un 
nou procediment operatiu de la Guàrdia Urbana que ha de permetre reforçar l’aplicació d’aquest 
article per evitar les situacions de discriminació a l’espai públic. 
En tot cas, comenta que, amb motiu de la nova ordenança, hi ha l’oportunitat d’actualitzar-ne el 
redactat. Assenyala que hi ha la previsió de sancionar conductes com l’aporofòbia o la 
islamofòbia. Afegeix que el govern està obert a rebre qualsevol tipus de suggeriment en aquest 
sentit. 
Finalment, recorda a la Sra. Mejías unes frases de Paco Candel, quan deia: «Somos un solo 
pueblo que se reconoce diverso.» Assenyala que Candel, que havia nascut a Casas Altas i que 
es va traslladar amb la seva família a Casas Baratas, a Can Tunis, i que va escriure Els altres 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
41 
catalans, feia aquesta afirmació en què molts se senten reconeguts, és a dir, que no hi ha dos o 
tres pobles, sinó que hi ha un sol poble a Catalunya, però que alhora es reconeix divers en la 
seva pluralitat. 
 
El Sr. CORONAS comenta que s’ha parlat de mentides, però destaca que no hi ha cap mentida 
més que les dels partits que l’han acusat de mentir. Diu que si aquests regidors fossin Pinotxo 
no podrien entrar a la sala de les mentides que arriben a dir. 
Pensa que l’únic error del Govern de la Generalitat va ser la ingenuïtat de pensar que a l’altra 
banda no hi havia gent com la Sra. Mejías, de pensar que no hi havia gent que justificaria la 
violència institucional i feixista, és a dir, l’error va ser pensar que a l’altra banda hi ha un estat 
democràtic. Constata, però, que no hi havia un estat democràtic, tal com es va veure l’1 
d’octubre i amb tots els plans que hi havia per a després. Assenyala que a la Sra. Mejías li 
agrada molt fer política a Twitter, i diu que allà ho arregla tot, és a dir, que quan la gent la 
pressiona fa una piulada dient que ho condemna i ja està tot arreglat. Apunta que la Sra. Mejías 
posa casos d’exemple d’Esquerra Republicana de Catalunya, i respon que ERC per piulades 
impròpies ha cessat càrrecs i ha suspès de militància persones, cosa que Ciutadans no fa, sinó 
que el que fa la Sra. Mejías és trencar-se de riure amb les piulades d’altres. Diu que Ciutadans 
hauria de prendre exemple d’Esquerra Republicana de Catalunya, perquè cessar càrrecs i 
suspendre de militància és posar límits a la intolerància. Destaca que ERC ho fa a casa seva i a 
tot arreu. 
Explica que ell va entrar en política per combatre discursos com el de la Sra. Mejías i el de la 
Sra. Esteller en aquesta sessió, i diu que sempre l’hi trobaran al davant, per més que li diguin 
que és un mentider. 
Destaca que Ciutadans i el PP el que fa és entregar-se al feixisme perquè s’estan disputant els 
seus vots, cosa que és una irresponsabilitat majúscula perquè estan jugant amb foc i se’ls 
escaparà de les mans. Diu que té la Sra. Mejías per una persona intel·ligent, però indica que ser 
intel·ligent i bona persona no sempre és el mateix, ja que sovint es pot ser intel·ligent i no bona 
persona. Reitera que la Sra. Mejías juga amb foc, que és el que fa en aquesta sessió amb un 
discurs dient a tothom que és mentider i amic dels terroristes. Pregunta qui és la Sra. Mejía per 
dir-li a ell i a Esquerra Republicana de Catalunya que van de la mà amb terroristes. Pregunta a 
la Sra. Mejías qui s’ha pensat que és. 
Constata que és la Sra. Mejías la que justifica actes feixistes, i que ERC, en canvi, respecta totes 
les manifestacions, diguin el que diguin, sempre que siguin pacífiques i democràtiques. Recorda 
que ha començat dient que era conscient que en aquestes manifestacions massives la immensa 
majoria de la gent ho fa de manera pacífica i democràtica, però reitera que Ciutadans 
comparteix aquest espai amb grups d’intolerants. Diu que Ciutadans no és conscient del que fa i 
s’ho acabarà trobant perquè al final això acaba passant factura, ja que qui s’acosta al dimoni 
acaba esquitxat. Indica que Ciutadans no només estan esquitxats, sinó tacats de dalt a baix. 
 
La Sra. ROVIRA dona les gràcies als grups que han donat suport a la proposta i també per la 
resposta a la pregunta de seguiment de la proposició que es va aprovar al gener de 2016. 
S’adreça a Ciutadans per dir-los que no entén que es desmarquin de grups d’extrema dreta, però 
que després es continuïn manifestant amb ells. Troba que és una curiosa manera de desmarcar-
se de l’extrema dreta o d’entitats que s’emmarquen en el si de l’extrema dreta. 
Remarca que les diferents escenes de violència es van produir tant abans com durant, com 
després d’aquesta manifestació. Indica que hi ha moltes evidències periodístiques que així ho 
demostren, fins i tot periodistes que van ser atacats durant aquestes manifestacions i durant el 
recorregut d’aquestes manifestacions pel simple fet d’estar transmetent el que estava passant als 
carrers de la ciutat. 
Comenta que, quan es diu que la CUP té odi al diferent, era justament el seu Grup qui estava 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
42 
defensant les urnes i, per tant, que la gent es pogués expressar; era justament el seu Grup qui va 
fer una campanya on es va poder debatre sobre si es volia o no la sobirania i la independència a 
Catalunya, i no com Ciutadans, que no van fer campanya i van negar el dret al fet que la gent 
digués que potser no volia aquesta independència. Per tant, creu que l’odi al diferent o a la 
democràcia o a no voler que la gent debati és una cosa que promou Ciutadans i no precisament 
la CUP. 
Comenta que al seu Grup li molesta i no tolerarà mai ni el racisme ni les hòsties ni la violència 
per raó de classe, de gènere, de procedència. Li sembla una total irresponsabilitat que s’equipari 
l’antifeixisme amb el feixisme. De fet, apunta que per la CUP això és la mostra més clara del 
feixisme que arrosseguen els partits constitucionalistes com ara Ciutadans i el Partit Popular. 
Pregunta com es poden equiparar els tatuatges d’una persona amb una esvàstica. Li sembla 
d’una absoluta irresponsabilitat i que és donar via lliure al nazisme, perquè es posa en un mateix 
nivell. 
Finalment, comenta que s’han produït més de 120 vulneracions a la llibertat de premsa des de 
l’1 d’octubre en el marc de les diferents manifestacions convocades per l’extrema dreta. 
Afegeix que hi ha hagut més d’un centenar d’agressions físiques per part de l’extrema dreta als 
carrers de la ciutat. Diu que, si davant d’aquestes dades, el que se’ls acut és criticar la CUP, és 
criticar els que defensen que això no pot passar als carrers i que defensen l’antifeixisme, creu 
que queda prou clar qui són, què defensen i de quin bàndol estan. Es compromet a utilitzar tots 
els mitjans per combatre aquest feixisme. Apunta que la CUP sortirà al carrer les vegades que 
calgui i utilitzarà l’autodefensa antifeixista. I afegeix que es passejarà les vegades que calgui 
amb les persones que han defensat els drets més fonamentals i que han combatut de totes les 
maneres el terrorisme d’estat. Insisteix que passejaran amb aquestes persones quan calgui i 
quan els vingui de gust. 
 
El Sr. MARTÍ no vol afegir més tensió al debat, perquè ja n’hi ha prou. Simplement vol dir 
dues coses a la Sra. Carina Mejías. En primer lloc, explica que el Grup Municipal Demòcrata ha 
denunciat els violents que de tant en tant coincideixen amb Ciutadans quan fan manifestacions, 
i destaca que no hi ha hagut cap incident amb els més de centenars de milers de persones que 
pacíficament han demanat la independència o altres coses. 
En segon lloc, demana a la Sra. Mejías que no faci referència a qüestions personals. Recorda 
que ha estat regidor de Sants-Montjuïc, que ha patit durant un mandat sencer la ira de 
delinqüents molt perillosos, i demana que la regidora de Ciutadans deixi estar en pau a les seves 
filles i a ell mateix. 
 
La Sra. ESTELLER insisteix que en aquesta sessió tant ERC com la CUP i el Grup Municipal 
Demòcrata estan dient moltes mentides, perquè estan generalitzant casos aïllats. Reitera que el 
Partit Popular rebutja i ha condemnat aquests fets aïllats, que no tenen res a veure amb les 
manifestacions que s’han produït a Barcelona, que l’únic que han desmuntat ha estat la seva tesi 
que hi ha un únic poble. Constata que hi ha moltes persones a Barcelona que no volen la 
independència, que volen que es respecti l’estat de convivència amb la Constitució i que també 
són espanyols, cosa que als grups independentistes els dol i els fa mal. Diu que per anar en 
contra d’això aquests grups insulten i després magnifiquen fets aïllats com el que ha succeït els 
darrers dies. Insisteix que aquests fets no es poden sumar a la manifestació, i reitera que el PP 
ho ha condemnat i ho segueix condemnant. 
Pensa que no es pot pervertir tot. No permet ni al Sr. Coronas ni a la Sra. Rovira que ataquin el 
Partit Popular per dir coses que no són veritat. Considera que ni ERC ni la CUP poden repartir 
carnets de democràcia perquè tenen un pensament totalitari, perquè són persones que imposen 
les seves idees, coarten els que no pensen com ells, assenyalen els que no volen compartir les 
seves tesis. Explica que hi ha alcaldes de la província de Barcelona que han estat atacats perquè 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
43 
no volien la independència.  
Apunta que tant ERC com la CUP ataquen els partits que no pensen com ells i diuen que la 
resta són els culpables, quan això no és veritat. Per tant, conclou que qui indueix a l’odi són 
Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP. 
Pregunta de què s’estranya la Sra. Rovira que li parlin del Sr. Otegi, ja que la CUP sempre ha 
estat donant suport a persones vinculades al terrorisme, perquè tenen la mateixa mentalitat de 
destrucció que elles.  
 
El Sr. ASENS aclareix que la referència de Paco Candel no era per a la Sra. Mejías, sinó per a 
la Sra. Esteller. Diu que se n’ha adonat quan ara ha tornat a repetir que «somos muchos 
pueblos». 
Celebra que la Sra. Mejías condemni aquests fets. Reconeix que abans la regidora de Ciutadans 
ha parlat de la impunitat. No sap si aquests fets quedaran impunes o no, però diu que el 
preocupa que la Fiscalia mantingui una posició passiva, tenint en compte que no ha fet 
declaracions públiques, no ha mostrat la contundència que, en canvi, ha mostrat en altres 
actuacions, com aquelles a què s’ha fet referència, en manifestacions on no s’ha agredit a ningú. 
Està d’acord amb la Sra. Mejías en el fet que les declaracions de persona non grata al seu Grup 
tampoc no li agraden, i diu que per això hi ha votat en contra, a més de per una qüestió 
garantista, perquè són intromissions al dret a l’honor de persones que no tenen dret a defensar-
se, més enllà dels arguments que al seu dia va tenir oportunitat d’explicar quan es va plantejar 
en la sessió una declaració de persona non grata. 
Diu que agrairia a la Sra. Mejías que no faci al·lusions personals quan, a més, són falses. Indica 
que, com ha dit en altres ocasions, ell no era l’advocat de Can Vies ni té res a veure amb les 
persones que van assetjar el regidor, amb el qual se solidaritza perquè va viure episodis que li 
semblen intolerables. Reitera la petició a la Sra. Mejías que no faci al·lusions personals, quan a 
més són falses. 
 
El Sr. CORONAS diu que la mentida té les potes curtes. Constata que en el cas de la Sra. 
Mejías són 8 minuts de curtes, perquè 8 minuts abans ha fet un tuit mentre era a la sessió. 
Llegeix el tuit, que diu: «La reacción a las multitudinarias manifestaciones en Barcelona: 
PDeCAT Barcelona, Esquerra y CUP Nacional afirman que las manifestaciones convocadas por 
Sociedad Civil Catalana celebradas en Barcelona son fascistas y xenófobas.» Diu que això és 
fals, perquè això no és el que han dit. Especifica que ha dit que Ciutadans va de la mà d’entitats 
feixistes, cosa que no és el mateix, i recorda que ha enumerat quines. Assenyala que quan parla 
d’irresponsabilitat es refereix a aquestes coses. Considera que la regidora de Ciutadans és una 
irresponsable absoluta. 
Finalment, demana al PP i a Ciutadans que en prenguin nota i siguin responsables, perquè no 
saben el que estan provocant atiant i tirant benzina al foc, ja que seran tots qui s’ho trobaran per 
culpa d’aquests grups i de tuits com aquest, que són mentida podrida. Remarca que tots els que 
són a la sessió són testimonis del que s’ha debatut i del que s’ha dit, i es queixa que aquest tuit 
no té res a veure amb el que s’ha dit. 
Demana que l’Ajuntament de Barcelona també prengui consciència i que es prenguin les 
mesures per evitar que en el futur qualsevol manifestació pugui acabar amb els greus incidents 
amb què estan acabant aquestes. 
 
La Sra. MEJÍAS diu que, com que el que es vota és la part dispositiva de cada una de les 
propostes, el seu Grup s’abstindrà a la proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya i votarà 
en contra de la de la CUP, perquè no es pot prohibir a ningú que es manifesti als carrers de 
Barcelona. 
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
44 
La Sra. ESTELLER anuncia que en la proposta d’ERC s’abstindrà i que votarà en contra de la 
proposta de la CUP. 
 
El Sr. Asens expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable 
del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías 
expressa l’abstenció de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Esteller 
expressa l’abstenció del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP i el Sr. 
Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
acorda: Que l’Ajuntament de Barcelona 1. Refermi el compromís de la ciutat de Barcelona a 
lluitar contra les conductes violentes i xenòfobes. 2. Augmenti les actuacions de prevenció i 
seguretat en les manifestacions organitzades o participades per entitats de caire feixista, així 
com en els punts de conflicte habitual on es produeixen habitualment incidents violents i, en 
conseqüència, reforci la coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Ubana. 3. 
Doni suport i acompanyament jurídic a les víctimes de violència de caire feixista i xenòfob. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
8.-  (M1519/7185) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda instar el Govern municipal a rebutjar l’actuació dels piquets durant la jornada 
de vaga del passat 8 de novembre i a estudiar, si s’escau, iniciar accions legals pels perjudicis 
causats. 
 
La Sra. ESTELLER comenta que el 8 d’octubre el sindicat independentista minoritari 
Intersindical-CSC, liderat pel membre de Terra Lliure Carles Sastre, va convocar una vaga 
general a Catalunya que va ser un gran fracàs perquè no va ser seguida per tothom ni 
pràcticament per ningú. Explica que, com que la vaga era un fracàs i la gent va continuar amb la 
seva vida quotidiana, hi va haver molts piquets que volien impedir que les persones que volien 
anar a treballar, que volien anar a estudiar, que volien fer la seva vida normal, com cada dia, ho 
fessin. Constata que la gent a Barcelona vol recuperar la normalitat i evitar aquesta 
excepcionalitat a què es vol sotmetre permanentment la ciutadania. Assenyala que els piquets 
van impedir que aquestes persones es poguessin desplaçar perquè es van tallar carrers i els 
accessos a Barcelona. Indica que molts barcelonins es van veure afectats i no van poder arribar 
a treballar, a les escoles, a les seves botigues, etc., per tal de poder fer la seva vida amb 
normalitat. 
Diu que el PP ha denunciat aquesta situació, i demana que l’Ajuntament rebutgi l’actuació dels 
piquets durant la jornada de vaga del dia 8 de novembre i estudiï si escau iniciar accions legals 
dels perjudicis que es van causar a la ciutadania i a Barcelona. 
Recorda que es va tallar la Diagonal a l’alçada de Maria Cristina, i també tota la part de la Gran 
Via, la part de les Glòries, la plaça Borràs, la part del carrer Sardenya i el passeig Maragall. 
Comenta que també hi va haver algunes accions a les Rondes de Barcelona, que també les van 
tallar. 
Afegeix que també hi va haver tanques que van impedir que la gent pogués entrar i sortir. 
També vol saber si el govern sap d’on provenien aquestes tanques. Així mateix, vol saber 
quines són les directrius que es van donar a la Guàrdia Urbana i si van identificar aquests 
piquets.  
Pensa que el dret a la vaga és un dret que té tothom, però considera que la gent ha de tenir la 
llibertat per poder assistir als seus llocs de treball i pot fer vaga o no en funció de la seva 
llibertat individual. En aquest sentit, diu que és molt respectuosa, perquè tothom té la llibertat 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
45 
de triar què vol fer, cosa que ningú pot coaccionar. Opina que la llibertat no pot quedar minvada 
perquè hi hagi piquets que impedeixin que es puguin moure i arribar als seus llocs de treball i 
fer de tot Barcelona un caos. Reitera que el seu Grup respecta aquestes llibertats, i pensa que els 
piquets no poden amenaçar, ni coaccionar ni impedir a la població que es pugui desplaçar per 
Barcelona. 
En aquest sentit, doncs, ho reprova i demana que la Comissió rebutgi el que van fer aquests 
piquets violents, que van impedir que la gent pogués desenvolupar la seva vida normal el dia 8 
de novembre a Barcelona. 
 
El Sr. MARTÍ votarà en contra d’aquesta proposició del Grup Popular. Pensa que en cap cas es 
pot considerar que fos violenta l’actuació dels col·lectius que van exercir el seu dret durant una 
vaga legal, encara que fos minoritària en alguns sectors o àmbits territorials. 
Constata que la Sra. Esteller ha parlat de piquets violents, però diu que no li consta que hi 
hagués cap acció violenta per part de cap de les persones o grups que van intervenir i ser 
presents en talls de carretera o d’infraestructures de comunicació. Afegeix que no hi va haver 
violència per part d’aquests grups ni n’hi va haver per part de les forces de seguretat, que van 
actuar amb operatius conjunts tant dels Mossos d’Esquadra com de la Policia Nacional i no sap 
si també de la Guàrdia Civil. Explica que va ser un comandament dirigit pel Ministeri de 
l’Interior. Constata, doncs, que ni tan sols el Ministeri de l’Interior va donar instruccions a la 
policia, tant a la catalana com a l’espanyola, perquè intervinguessin amb força o violència 
contra les persones que legítimament van intervenir en aquella jornada de vaga. Aclareix que va 
ser una vaga legal perquè va ser autoritzada per les autoritats laborals. 
Per tant, votarà en contra perquè no vol contribuir a agreujar encara més el debat i el to agre que 
s’està mantenint en aquesta sessió. Reitera que hi va haver una vaga legal i que hi va haver gent 
que va actuar legalment fent el que calia per intentar aturar l’activitat d’aquella jornada. 
Comenta que hi va haver molta gent perjudicada. Reconeix que, quan un vol anar a treballar, a 
estudiar o té necessitats de mobilitat i es veu limitat, això genera problemes, però considera que 
va ser una vaga legal i que les actuacions es van fer sense cap tipus de violència, cosa que no 
poden dir segons quins, que sí que intervenen amb violència quan hi ha manifestacions, tot i 
que aclareix que les manifestacions són convocades per gent que no té res a veure amb la 
violència, però que els altres s’aprofiten d’aquesta situació. 
Reitera el vot en contra de la proposició del Grup Popular i li demana que no introdueixi més 
elements de tensió dels estrictament necessaris, perquè ja n’hi ha suficients. 
 
La Sra. BARCELÓ indica que la Constitució, en l’article 28.2, reconeix el dret a la vaga. 
Reconeix, doncs, que els treballadors tenen dret a la vaga, però diu que també tenen dret a no 
fer vaga i anar a treballar.  
Constata que la vaga del 8 de novembre no va permetre en molts casos el dret a treballar 
d’aquelles persones que volien anar als seus llocs de feina, a les seves facultats o bé fer la vida 
ordinària i normal del dia a dia. Considera que es va imposar una vaga, posant obstacles i 
dificultats als que no en volien fer. Destaca que la vaga va tenir un seguiment escàs. Explica 
que les dades de Foment del Treball van dir que el seguiment va ser nul; Pimec diu que la van 
seguir un 4,3% de les seves empreses, i comenta que hi va haver poc més del 28% d’aturades 
puntuals. 
Remarca que aquell dia, però, molts catalans van patir el caos, les aturades obligades, els talls a 
la carretera, els talls en els serveis públics, que perjudicaven les persones que paguen els seus 
impostos tot l’any. Pregunta si algú veu normal que hi hagués persones que no poguessin 
arribar als centres de salut quan tenien una visita amb el metge. 
Indica que la majoria dels talls a les carreteres o estacions de tren van ser fets per piquets, que 
l’únic que van fer és intentar evitar que la gent que no volia fer vaga pogués arribar als seus 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
46 
llocs de treball. Comenta que aquesta vaga segons Renfe va afectar més de 150.000 persones. 
Remarca que, a més, aquesta vaga no tenia cap reivindicació laboral, que va ser convocada per 
un sindicat minoritari i que era una aturada ideològica. 
Pel que fa als cossos de seguretat, en aquest cas els Mossos d’Esquadra, explica que van estar 
en una actitud totalment passiva, ja que no van impedir els talls als carrers ni van permetre ni 
facilitar que la gent que no volia seguir aquesta vaga pogués continuar amb la seva vida 
ordinària. 
Pensa que cal defensar els drets de tothom, és a dir, dels que volien fer vaga i dels que no. 
Considera que es va oblidar de facilitar-ho als que no volien fer la vaga i que tenien tot el dret 
d’anar a treballar. Assenyala que un piquet ha de ser d’informació, però no un obstacle per 
imposar una vaga. Diu que, si no, que li ho preguntin al Sr. Puigdemont, que depenent de qui 
convoqui la vaga veu els piquets d’una determinada manera, ja que el 2010 deia: «Això dels 
piquets que barren el pas, que impedeixen serveis, em sembla lamentable» i, en canvi, el 8 de 
novembre estava ben satisfet que les persones tallessin l’AVE a Girona. 
Pregunta si troben normal que les persones que volien anar a treballar o que havien d’agafar un 
transport públic no poguessin pels piquets. 
 
La Sra. CAPDEVILA diu que, per no seguir amb aquest debat, que la cansa, anuncia que hi 
votarà rotundament en contra. A més, demana que el PP no faci comèdia i no parli de violència. 
Demana que, si el Grup Popular està contra la violència, rebutgi en aquesta sessió el que va 
passar a la Llibreria Sagitari. Explica que aquesta llibreria va fer vaga el 8 de novembre i que 
l’endemà es va trobar les persianes i les parets pintades amb creus gammades, fusells i 
metralladores amb punt de mira. Indica que això està pintat a molts comerços dels barris. 
Reitera que si el PP està en contra de la violència hauria de condemnar aquests fets. 
Diu que no només hi votarà en contra, sinó que seguirà votant en contra mentre el Partit Popular 
no condemni el règim de Franco, ja que no ho ha fet mai. 
 
La Sra. ROVIRA anuncia que també votarà rotundament en contra. Creu que els piquets formen 
part d’un dia de vaga general i de la defensa d’uns drets bàsics tant pel que fa al dret a vaga com 
al dret a la informació i la manifestació. Considera, doncs, que és una absoluta aberració que es 
presenti aquesta proposta. 
Entén que hi ha motius de sobra, atesa la situació de precarietat laboral i de no normalitat que 
viu el país com a conseqüència del cop d’estat. Opina que és absolutament legítim i que cal 
defensar que hi hagi aquestes aturades de l’economia i de la normalitat de la vida per tal de 
continuar reivindicant que els presos tornin a casa, defensar la sobirania i decidir sobre les seves 
vides. En definitiva, diu que el que es vol és democràcia i viure amb llibertat. 
Comenta que continuarà defensant qualsevol mobilització, també les vagues i els piquets que 
l’acompanyen. 
 
El Sr. ARDANUY manifesta que el 8 de novembre hi va haver una vaga legal, tal com diu el 
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en resposta a una sol·licitud de Foment del Treball 
Nacional. Per tant, en aquest sentit, diu que això està emmarcat en aquesta situació. 
Reconeix que la vaga va tenir piquets, però diu que no van ser violents i eren legítims, ja que no 
buscaven ni violència ni força ni intimidació. Entén, doncs, que eren uns piquets de caire 
informatiu. 
Tot i això, el va sorprendre molt la resposta del Ministeri de Treball, de no donar informació, de 
no ser concret amb l’aturada ni explicar-la de manera correcta, tal com havia fet el Departament 
de Treball en l’anterior aturada del país. 
  
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
47 
La Sra. ANDRÉS reconeix que la vaga era legal, tal com es va determinar. Indica que el dret a 
vaga és un dret fonamental que tenen tots els treballadors i treballadores, i afegeix que els 
piquets informatius formen part de les jornades de vaga. Assenyala que en el moment que un 
piquet informatiu es converteix en un tall d’un servei bàsic com és el transport públic, que 
impedeix a un treballador exercir el seu dret a no fer vaga, coaccionant aquest dret, entén que ja 
no és un piquet informatiu. 
Constata que no es parla, doncs, de piquets informatius, sinó d’aquests piquets que van 
coaccionar els treballadors que efectivament volien anar a treballar. Pensa que el dret de vaga és 
un dret fonamental que cadascú ha de poder exercir lliurement. 
Per tant, votarà a favor d’aquesta proposició. 
 
El Sr. ASENS hi votarà en contra. Comenta que les persones que participaven en aquests 
piquets no ho feien per caprici o defensant privilegis il·legítims, sinó que ho feien en exercici 
dels seus drets vinculats a la llibertat d’expressió i associats al dret de vaga, que és un dret 
constitucional. 
El sorprèn que s’intenti magnificar les molèsties, que, d’altra banda, són normals en una vaga 
general. Destaca que en aquests casos sempre hi ha una dimensió conflictiva i sempre hi ha 
afectació de drets a tercers i una certa interrupció de l’ordre normal de les coses. Indica que 
això és una vaga, igual que les manifestacions. Però li sembla que l’exageració del Partit 
Popular és una estratègia per minimitzar o invisibilitzar la violència que hi ha a l’origen 
d’aquestes protestes. Constata que el PP s’indigna per uns piquets informatius i que, en canvi, 
no veu la violència del 155 i dels empresonaments, que és el que ho ha provocat. Li sembla que 
això és un exercici clar de cinisme. 
De fet, el sorprèn la calma i l’actitud pacífica, de la qual està orgullós, d’un poble que en la seva 
majoria se sent humiliat i maltractat i que viu aquesta situació d’excepcionalitat. Diu que la 
Sra. Esteller parla de l’excepcionalitat de la vaga general, però remarca que aquesta té a veure 
precisament amb la situació d’excepcionalitat que s’està vivint, on el Govern escollit a les urnes 
és a la presó i una altra part a l’exili, on s’ha cessat el Parlament, on s’impedeix que la gent voti, 
on s’ha imposat un estat contra la voluntat del poble, etc. 
 
La Sra. ESTELLER constata que el Sr. Asens no li ha donat cap argument que justifiqui el seu 
sentit del vot. No sap quina distorsió té el regidor Asens en el seu cap jurídic. Pensa que el 
tinent d’alcalde no pot dir que aquests piquets eren informatius. Pregunta si es creu que ell és 
tinent d’alcalde de l’Ajuntament, perquè considera que no està actuant com a tal. No sap quin 
paper està desenvolupant el Sr. Asens en aquesta sessió. Reitera que el tinent d’alcalde no pot 
dir que eren piquets informatius i apel·lar a la llibertat d’expressió. Pregunta on és la llibertat de 
tots els barcelonins que no van poder arribar a la feina, al metge o a la universitat. Pregunta si el 
regidor Asens no considera que també ha de defensar aquesta gent, que no es podien moure i 
que van estar en embussos perquè aquests piquets, que no eren informatius, es van imposar per 
la força i van impedir que la gent es desplacés. No sap si és miopia, perquè no entén el 
raonament jurídic del tinent d’alcalde i la seva distorsió. Pensa que el Sr. Asens no pot dir això, 
tot i que ja sap que el tinent d’alcalde ho veu tot sempre sota un prisma ideològic i que no veu 
res que sigui objectiu.  
Pel que fa a altres grups que l’han precedit, constata que tampoc no han dit res. Reconeix que la 
vaga era legal, i remarca que no ha dit el contrari, però destaca que hi ha llibertat per fer la vaga 
o no fer-la. Insisteix que el qui no vol fer la vaga té tot el dret d’anar a treballar i anar a estudiar 
i que ningú no pot impedir que ho faci. Remarca que alguns grups estan justificant aquests 
piquets, ja que estan dient que actuaven amb tranquil·litat. Assenyala que els piquets van 
coaccionar. Considera que la violència és utilitzar la pressió i la força per imposar una cosa a 
algú, i pensa que en aquest cas es va imposar a la gent que estigués aturada i no pogués anar a 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
48 
treballar. 
No entén com alguns grups poden fer aquest raonament, i lamenta que l’Ajuntament de 
Barcelona no estigui al costat de tots els barcelonins que van ser impedits el 8 de novembre 
d’exercir la seva llibertat. Demana, doncs, que l’Ajuntament actuï amb determinació. 
 
La Sra. BARCELÓ recorda que el Sr. Asens abans es referia al poeta Candel, que parlava d’un 
sol poble amb diferents diversitats. Demana, doncs, que el regidor apliqui aquesta frase. 
Constata que el regidor Asens en tota la sessió no està acceptant la diversitat, perquè només 
dona suport als moviments independentistes. Li recorda que és el tinent d’alcalde de Barcelona. 
Considera que un piquet està molt bé quan informa, però diu que quan un piquet bloqueja 
impedeix, de manera que el que ha de ser un dret a la vaga es converteix en una vaga imposada. 
 
El Sr. ASENS aclareix a la Sra. Barceló que Candel no era un poeta, sinó un escriptor valencià. 
Diu que es nota que no l’ha llegit mai. 
Contesta tant a la Sra. Esteller com a la Sra. Barceló que si tenen elements indiciaris que s’ha 
comès un delicte, tenint en compte que parlen de coaccions, el que han de fer és posar-ho en 
coneixement dels jutjats. Reitera que tant Ciutadans com el Partit Popular han dit que els 
piquets no eren informatius, sinó que coaccionaven, cosa que està tipificada al Codi penal. No li 
consta que hi hagi cap procediment penal en marxa. Reitera que anima les regidores a anar als 
jutjats a posar la denúncia pertinent. 
En tot cas, recorda que en una vaga general i en l’exercici de drets col·lectius sempre hi ha, 
igual que en una manifestació, una certa alteració de l’ordre normal de les coses, cosa que 
forma part de la mateixa dimensió del dret que s’exerceix. 
 
El Sr. Asens expressa el vot contrari de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Martí expressa el vot contrari del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló 
expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP i 
el Sr. Ardanuy expressa el seu vot contrari. ES REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
9.-  (M1519/7176) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: - Que l’Ajuntament es personi com acusació particular en les diferents 
agressions de caire feixista, racista i classista que s’han produït fruit de les diferents 
mobilitzacions convocades per l’extrema dreta. - Que a partir d’ara es personi com acusació 
particular en les diferents agressions que es puguin produir als carrers de la ciutat de caràcter 
feixista, classista i racista. - Que no atorgui permisos d’ocupació de la via pública per dur a 
terme manifestacions i concentracions a grups d’extrema dreta en les que s’ha vist en múltiples 
convocatòries que acaben amb agressions a veïnes de la ciutat. 
 
(Tractat conjuntament amb els punts 7 i 21.) 
 
El Sr. Asens expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot favorable 
del PSC, el Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías 
expressa el vot contrari de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. 
Esteller expressa el vot contrari del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP i 
el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA amb el redactat següent: 
 
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
49 
La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
acorda: - Que l’Ajuntament es personi com acusació popular en aquelles agressions de caire 
feixista, racista i classista que s’han produït fruit de les diferents mobilitzacions convocades 
per l’extrema dreta i que siguin especialment greus o significatives. - Que a partir d’ara es 
personi com acusació popular en les diferents agressions que es puguin produir als carrers 
de la ciutat de caràcter feixista, classista i racista que siguin especialment greus o 
significatives. - Que no atorgui permisos d’ocupació de la via pública per dur a terme 
manifestacions i concentracions a grups d’extrema dreta en les que s’ha vist en múltiples 
convocatòries que acaben amb agressions a veïnes de la ciutat. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
 
Del Grup Municipal BnComú: 
 
10.-  (M1519/7192) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: 1. L’Ajuntament de Barcelona mostra la seva solidaritat amb l’Ajuntament 
de Madrid, i insta el Govern central a la retirada immediata dels controls financers imposats a 
aquest consistori. Aquests controls suposen un atac injustificat a l’autonomia local reconeguda 
per la Constitució. 2. L’Ajuntament de Barcelona insta el Govern de l’Estat a promoure una 
reforma de la Llei Orgànica 2/2012, d’Estabilitat pressupostària i Sostenibilitat Financera, i de 
l’article 135 de la Constitució Espanyola per tal de modificar la regulació de la regla de 
despesa. Aquesta modificació ha de permetre a les corporacions locals que compleixen amb els 
criteris d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, reinvertir el superàvit fiscal i donar 
prioritat a la despesa necessària per assegurar la prestació dels serveis públics fonamentals per 
sobre dels crèdits per satisfer els pagaments del deute públic. D’aquesta forma, s’assimilarien 
els requisits pressupostaris imposats a l’administració local als exigits a l’Estat i a les 
Comunitats Autònomes. 3. L’Ajuntament de Barcelona denuncia l’actitud prepotent del Govern 
de l’Estat, que per perseguir els seus objectius polítics no dubta a intervenir altres 
administracions, ja siguin locals o autonòmiques, amb mètodes de legalitat dubtosa. 4. Aquest 
acord es farà arribar a l’Ajuntament de Madrid, el Govern de l’Estat, l’ACM, la FMC i la 
FEMP. 
 
El president comenta que la Sra. Andrés demana una petita modificació de l’ordre d’intervenció 
perquè ha de marxar i per això demana intervenir la primera per justificar el posicionament de 
vot. 
 
El Sr. PISARELLO creu que s’està vivint un moment d’una política recentralitzadora que és 
enormement lesiva per a l’autogovern municipal, no només per a altres nivells d’autogovern. Li 
sembla que un dels principals responsables d’això és el Partit Popular i concretament el ministre 
Montoro i les polítiques que s’han imposat aquests anys. Indica que, a parer seu, aquestes 
polítiques tenen un objectiu molt clar, que és intentar que les entitats locals carreguin amb el 
deute que està generant el Govern estatal. 
Apunta que això ve de lluny, perquè ve de la reforma constitucional que es va fer de l’article 
135. Pensa que l’aplicació actual de l’article 155 de la Constitució en realitat és una peça més 
d’una estratègia recentralitzadora, que no tan sols es produeix contra l’autogovern de 
Catalunya, sinó també contra l’autogovern local. 
Assenyala que els municipis són l’Administració que més ha contribuït a reduir el deute públic 
els darrers anys i, en canvi, són els que pateixen unes regles més dures, que constrenyen la seva 
autonomia pressupostària. Informa que les corporacions locals van registrar un superàvit del 
0,6% del PIB el 2016 i que el mateix any les comunitats autònomes registraven un dèficit del 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
50 
0,8% del PIB; la Seguretat Social, un dèficit de l’1,6%, i l’Administració central, del 2,5%. 
Diu que aquesta situació que denuncia ha esdevingut especialment palmària a Madrid. Explica 
que l’equip de govern ha fet grans esforços per eixugar el deute heretat de 2.000 milions 
d’euros i ha reduït des del 2015 un 37% el total del deute heretat en un període en què a la 
Comunitat de Madrid havia augmentat en un 20%. Afegeix que alhora l’Ajuntament de Madrid 
ha acabat l’any 2016 amb un superàvit de més de 1.000 milions d’euros. 
Comenta que, paral·lelament a això, el nou executiu ha augmentat les partides socials un 74%, 
la inversió un 102%. Conclou, doncs, que el govern de Madrid està demostrant que no tan sols 
es poden gestionar d’una altra manera les retallades en un context tan dur com el que s’està 
vivint, sinó que ho està fent amb molt més rigor.  
Indica que, com a conseqüència de tot això, l’Ajuntament de Madrid ha estat intervingut. Creu 
que això no és tan sols una enorme injustícia, sinó que és un atac inacceptable a l’autonomia 
local, que té a veure amb diferents estratègies normatives. Comenta que en aquest sentit es veu 
que hi ha una relació finalment entre les conseqüències de l’aplicació de l’article 155, de 
l’article 135, de la Llei d’estabilitat pressupostària, però que en definitiva produeixen un atac 
palmari contra l’autogovern local. 
Explica que aquesta mateixa setmana s’ha aconseguit que la cambra doni suport als municipis 
sanejats, com ara Barcelona, però també molts altres municipis d’Espanya i de Catalunya, que 
paguen els seus proveïdors a 30 dies, que no fan dèficit, que generen superàvit, perquè puguin 
destinar aquest superàvit a la ciutadania i no a pagar aquest deute. Comenta que hi ha hagut 
moltes vegades aquest debat en la Comissió d’Economia i Hisenda, i diu que per això presenta 
aquesta proposició en aquesta sessió. Afegeix que és una proposta que ja compta amb el suport 
del Partit Socialista, d’Esquerra Republicana de Catalunya, de Compromís i del PNB, i 
assenyala que ara vol que es converteixi en una llei i fer servir la capacitat de pressió perquè 
això sigui possible. 
 
La Sra. ANDRÉS anuncia el vot favorable del seu Grup a la proposició. Comparteix plenament 
el sentiment genèric de solidaritat entre les institucions que estan complint amb les previsions 
pressupostàries i l’agenda política d’actuacions i inversions que prioritzen les ciutats, és a dir, 
accions relacionades amb el reforç de les polítiques i els serveis socials i públics, la cohesió, el 
benestar, l’equilibri territorial i la igualtat d’oportunitats. Comenta que en aquest sentit es va 
expressar el Partit Socialista a Madrid. 
Recorda que la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat 
financera, no va comptar amb el suport dels socialistes. Diu que no es pot dir el mateix amb 
altres grups que tenen representació a l’Ajuntament, com l’antiga Convergència i Unió, després 
PDeCAT i ara Junts per Catalunya. 
Pel que fa a l’article 135 de la Constitució, manifesta que l’actual direcció socialista està 
compromesa plenament amb la proposta de reforma constitucional i el desenvolupament d’una 
comissió en el Congrés per debatre-ho, i espera que totes les forces polítiques hi contribueixin. 
Comenta que es tracta d’una reforma en el sentit d’incorporar les condicions de salvaguarda de 
l’estabilitat social de l’Estat, que figura en el text actual, amb la finalitat que amb criteris de 
sostenibilitat s’asseguri en la distribució de la despesa pública un nivell adequat i suficient per 
al finançament dels serveis i prestacions socials blindant-los. 
 
El Sr. CIURANA lamenta que la Sra. Andrés –abans PSC, ara PSOE, en el futur Ciutadans– els 
abandoni perquè no veurà algunes de les observacions que el seu Grup farà a continuació. 
En primer lloc, tot i que pot coincidir que hi ha un fil roig actitudinal entre el mecanisme que 
porta a aplicar el 155 a Catalunya i el mecanisme que porta a la intervenció del Govern de 
Madrid, pensa que són nivells molt diferents, perquè en un, més enllà de la càrrega 
tecnicoadministrativa, hi ha una càrrega política nacional ben evident. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
51 
Fins i tot dins de l’estat de les finances entre l’Ajuntament de Madrid i l’Ajuntament de 
Barcelona, creu que tampoc no convé aparèixer en el mateix paquet. Diu que en aquesta sessió 
s’expressarà la solidaritat i, per tant, ja anuncia el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, 
però li sembla que tampoc seria just, ni per la situació actual de les finances de l’Ajuntament ni 
per la gestió dels equips anteriors, assimilar la situació financera de tots dos ajuntaments. 
Apunta que Madrid té un deute colossal, i creu que tampoc no és bo deixar la imatge que es 
premia o es tracta igual els que compleixen unes determinades tècniques de gestió 
pressupostària eficaces que aquelles que no ho fan. 
Anuncia que hi votarà a favor. Tot i això, planteja com es recupera el deute quan una 
administració té un deute colossal, i diu que es pot finançar a través d’un major deute, que ja és 
impossible perquè ja no hi ha marge, o amb l’aplicació del superàvit. Indica que el seu Grup 
està a favor de l’aplicació del superàvit no tan sols amb despeses sostenibles o d’inversió 
sostenible, sinó també fins i tot amb despeses corrents. Creu que la praxi política de gestió 
pública aconsellaria que això es pogués fer a partir d’unes ràtios assumibles d’endeutament, 
perquè, si no, s’entraria en el bucle que comentava anteriorment. 
Per tant, expressa el vot favorable a aquesta proposició. Tanmateix, vol deixar clar que la 
situació de l’Ajuntament de Madrid i de l’Ajuntament de Barcelona en aquest cas no són 
comparables. Afegeix que tampoc no és comparable la intervenció a l’Ajuntament de Madrid 
amb l’aplicació del 155. Pensa que el missatge que han de tenir el conjunt dels gestors públics 
és que la mala gestió no pot tenir premi o no pot tenir el mateix recorregut que la bona gestió. 
 
El Sr. ALONSO pensa que cal disposar d’una llei d’estabilitat pressupostària per garantir que 
els municipis siguin financerament sostenibles. Creu que l’estabilitat pressupostària és una 
qüestió de responsabilitat en la gestió dels diners públics, perquè s’ha de garantir que la gestió 
dels ajuntaments sigui econòmicament sostenible per garantir aquesta prestació de serveis 
bàsics als ciutadans. 
Comparteix amb el govern que potser alguns aspectes de la Llei d’estabilitat pressupostària es 
podrien millorar, especialment en el cas d’ajuntaments amb finances sanejades i amb importants 
superàvits. 
Pel que fa a la proposta de Barcelona en Comú, veu positivament el punt segon, d’obrir un 
debat sobre com millorar aquesta llei. Tanmateix, indica que el seu Grup està disposat a canviar 
les lleis per millorar-les, però no perquè siguin pitjors. Pensa que el govern ha posat el pitjor 
exemple possible de gestió, que és el de l’Ajuntament de Madrid.  
Comenta que la gestió econòmica de l’Ajuntament de Madrid està sent pèssima, i pensa que, 
per tant, no es pot posar d’exemple. Explica que l’Ajuntament de Madrid no compleix amb 
l’execució del pressupost i és incapaç d’executar les inversions anunciades, en una mostra clara 
d’incapacitat de gestió. Indica que l’Ajuntament de Madrid ha incomplert reiteradament la regla 
de despesa i ha presentat reiteradament plans econòmics financers que no complien amb la Llei 
d’estabilitat pressupostària. Diu que pot pensar que una llei es pot millorar, però no pot 
compartir que no s’han de complir les lleis, cosa que considera que és el que fan els 
responsables de l’àrea econòmica de l’Ajuntament de Madrid. Opina que al final el que es vol 
és buscar un enfrontament intencionat i saltar-se les lleis. Diu que no es poden deixar de fer les 
inversions als barris durant tot l’any i just els últims dies de l’any posar-se a comprar immobles 
i solars per dir que s’inverteix molt i fer-ho incomplint la regla de despesa d’una forma 
intencionada i buscant la confrontació. 
Considera que això no és un exemple de bona gestió, sinó que, al contrari, això és abandonar la 
necessitat dels madrilenys i utilitzar l’Ajuntament per obrir guerres polítiques partidistes. Li 
sembla que no és un bon exemple que en aquesta exposició es barregi tot això amb l’aplicació 
de l’article 155. 
Per tot això votarà en contra d’aquesta proposició, perquè vol un canvi a millor i pensa que 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
52 
actualment els governs de Barcelona i Madrid representen un canvi a pitjor. 
 
La Sra. CAPDEVILA comença amb una cita que diu: «Quan els nazis van venir a emportar-se 
els comunistes, vaig callar perquè jo no era comunista. Quan van empresonar els 
socialdemòcrates, vaig callar perquè jo no era socialdemòcrata. Quan van venir a buscar els 
sindicalistes, no vaig protestar perquè jo no era sindicalista. Quan van venir a buscar els jueus, 
no vaig protestar perquè jo no era jueu. Quan van venir-me a buscar a mi, no hi havia ningú que 
pogués protestar.» Considera que aquesta cita del Sr. Martin Niemöller explica molt bé la 
situació actual. Indica que, si algú es pensava que l’ofensiva recentralitzadora del Govern del 
PP, amb el suport del PSOE i Ciutadans, s’aturaria amb la intervenció de la Generalitat i les 
institucions d’autogovern catalanes, anava molt equivocat. 
Constata que la recentralització no té aturador, ja que els mateixos mandataris del PP surten 
cada dia als mitjans amenaçant a tort i a dret ajuntaments i comunitats autònomes de caure 
damunt seu arrasant per la via del 135 o el 155 qualsevol institució que s’atreveixi a dur-los la 
contrària políticament. Pensa que es tracta d’imposar als despatxos el que no han pogut guanyar 
a les urnes, que es tracta d’imposar a cops de porra el que no han estat capaços de pactar en els 
parlaments, que es tracta de controlar ajuntaments que no tenen i comunitats on no passen de 
ser la cinquena força. 
Així doncs, anuncia que Esquerra Republicana de Catalunya votarà a favor de la proposició 
presentada per Barcelona en Comú, tot denunciant fermament l’ús prepotent dels controls 
financers i polítics per part del Govern central amb l’Ajuntament de Madrid, com ja fa mesos 
que pateixen el Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments i 
corporacions locals catalanes. 
 
La Sra. ESTELLER no entén per què aquesta petició es fa en aquesta Comissió, ja que pensa 
que caldria fer-la més en l’àmbit econòmic, perquè són criteris econòmics els que s’han aplicat 
en aquesta resolució del Ministeri d’Hisenda. 
Diu que Barcelona en Comú ho vol posicionar en un àmbit estrictament polític, i reitera que no 
és així. Pensa que no és una decisió política, sinó econòmica, perquè s’ha incomplert la Llei 
d’estabilitat, una llei que té uns principis i unes bases comunitàries, que va permetre que 
Espanya reduís el seu dèficit quan estava en uns moments en què calia un rescat. Explica que, 
gràcies a això, s’ha reduït el dèficit de totes les administracions.  
Diu que no és veritat que hi hagi una recentralització política. Anima els regidors a mirar el 
pressupost de l’Estat, ja que veuran que l’Estat només té un 20% de la despesa total i que la 
resta la tenen les comunitats autònomes i els ajuntaments, sense calcular la Seguretat Social, 
que és a part. Constata que Barcelona en Comú diu una cosa i els números desmunten les seves 
versions. Reitera que no hi ha voluntat recentralitzadora. 
Explica que el que ha passat a l’Ajuntament de Madrid s’ha fet per complir la regla de despesa, 
perquè cap administració pot canviar les partides pressupostàries al seu arbitri, sense tenir en 
compte el que s’aprova en un plenari. Considera, doncs, que aquesta mesura no és una 
intervenció directa de l’Ajuntament. Assenyala que l’Ajuntament haurà d’informar cada 
setmana la Secretaria d’Hisenda dels seus moviments i les seves despeses, ja que el PEF que ha 
presentat és incorrecte. Diu que quan es presenti correctament aquesta mesura s’aixecarà. 
Explica que Hisenda fa un any que adverteix l’Ajuntament de Madrid de tots aquests riscos, 
però que durant un any l’Ajuntament de Madrid no ha atès cap petició i ha fet el que ha volgut, 
emparant-se en un discurs que no es correspon amb l’obligació que té en compliment d’una llei. 
Diu que a Espanya les lleis es compleixen i hi ha separació de poders. Remarca que tothom ha 
de complir la llei i també totes les administracions. 
Manifesta que no entrarà en la intervenció d’ERC, però creu que la Sra. Capdevila ha tingut un 
lapsus i s’ha referit a les lleis que va aprovar el Parlament de Catalunya, i que totes les seves 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
53 
referències tenen a veure amb les lleis de transitorietat que es van aprovar. Diu que allò sí que 
era una llei que restava i treia els drets de tots els catalans. Per tant, suposa que la Sra. 
Capdevila estava al·ludint al seu propi règim. 
 
La Sra. ROVIRA anuncia el suport de la CUP a aquesta proposta. Diu que des que es va iniciar 
aquesta llei el seu Grup s’hi ha mostrat contrari. Creu que atempta directament contra la 
sobirania econòmica, concretament dels municipis, que posa per davant el pagament del deute a 
les necessitats de les persones. Per tant, vol mostrar la seva solidaritat, com ja va fer amb el 
regidor de Madrid, i creu que cal combatre per tots els mitjans lleis que atempten directament 
contra el conjunt de la sobirania. 
 
El Sr. ARDANUY diu que no coneix a fons la situació financera de Madrid. Indica que pel que 
es destil·la de les diverses informacions és una situació de molta complexitat. Comenta que 
aquesta situació financera no prové estrictament d’aquest mandat, sinó que és un acumulat 
d’altres mandats anteriors. Diu que aquí es visualitza que el criteri d’intervenció per part de 
l’Estat és diferent depenent de qui governi. 
Indica que la llei d’estabilitat financera no té un any de validesa, sinó que va més enrere. 
Apunta que el dèficit de Madrid i la liquiditat de Madrid han estat en risc durant molts anys. 
Diu que en l’estil d’aquesta intervenció es pot entendre una filosofia diferent d’aplicabilitat 
depenent del govern del municipi. 
Indica que aquí les comparacions amb el 155 les trobaria només en l’estil i no en el contingut. 
Per tant, en aquest cas s’abstindrà en aquest punt. 
 
El Sr. PISARELLO dona les gràcies als grups que han donat suport a aquesta proposició. Creu 
que és una proposició que va en contra d’una política que és clarament recentralitzadora. Diu 
que la proposta de reforma constitucional que han presentat el PP i Ciutadans és una proposta 
clarament recentralitzadora. Constata que és la filosofia de fons que es defensa, però que en el 
cas del Partit Popular s’aplica des de fa molts anys. Considera que la crisi ha estat una molt 
bona excusa per practicar aquestes polítiques recentralitzadores, que permeten que, mentre 
l’Estat manté un dèficit elevadíssim que no compleix amb la legalitat, ja que no compleix amb 
els criteris d’estabilitat ni tan sols de la Unió Europea, es carregui sobre les administracions que 
ho estan fent de manera més rigorosa. 
Explica que va coincidir en una trobada poc temps abans amb l’alcalde de Màlaga del Partit 
Popular, i diu que es queixava exactament del mateix que s’està plantejant en aquesta proposta. 
Per tant, diu que aquest atac contra l’autogovern local va fins i tot contra ajuntaments que estan 
governats pel Partit Popular. Posa de manifest, doncs, que això no és una qüestió purament 
partidista. 
Reconeix que, com deia el Sr. Ciurana, el cas de Madrid no és el mateix que el de Barcelona, 
però diu que el deute que tenia el govern de Madrid no és un deute que l’hagi produït el govern 
actual, cosa que també s’ha de tenir en compte. Comenta que per això se signa aquesta 
proposició de solidaritat. Recorda que el deute heretat s’ha disminuït en 2.000 milions d’euros i 
que l’Ajuntament de Madrid té 1.000 milions d’euros de superàvit. Conclou que és una situació 
molt diferent, i afegeix que és molt diferent dels pressupostos que Ciutadans votarà del Partit 
Popular. Indica que aquests pressupostos preveuen un dèficit de 34.000 milions d’euros. Es 
queixa, doncs, que el Sr. Alonso parli de ser rigorosos amb els comptes quan s’aprovaran 
aquests pressupostos amb un dèficit de 34.000 milions d’euros amb el vot de Ciutadans. 
Explica que el Ministeri d’Hisenda que ha intervingut l’Ajuntament ho ha fet a través d’un 
secretari d’estat d’Hisenda, el Sr. José Enrique Fernández Mora, que va deixar un forat de 
550 milions de deute com a alcalde de Jaén, i destaca que és qui fiscalitza un ajuntament que ha 
eixugat 2.000 milions d’euros de deute els darrers anys. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
54 
Per tant, reconeix que això té un rerefons polític, encara que sigui un tema econòmic. Diu que a 
través de l’article 155 també s’ha manifestat, perquè a Catalunya hi ha hagut una intervenció 
financera des de l’aplicació del FLA passant per l’article 155. Considera que ha estat una 
extraordinària ocasió per intervenir financerament la Generalitat de Catalunya. Indica que, 
evidentment, no és l’única causa de l’article 155, però constata que és un element de l’article 
155. Per això creu que està molt justificada aquesta proposició. 
 
El Sr. CIURANA demana que se sigui prudent a l’hora de convertir aquesta Comissió en 
defensora d’actituds que tenen els altres ajuntaments. Aclareix que ho diu perquè, si no, es 
poden multiplicar les iniciatives. Demana, doncs, a tots els grups que siguin prudents en relació 
amb aquesta qüestió. 
 
El Sr. ALONSO replica que si Ciutadans vota un pressupost és per millorar la qualitat de vida a 
tots els espanyols. Diu que el que no farà és utilitzar els pressupostos per fer confrontació 
política. 
Comenta que estaria d’acord a revisar la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat 
financera en el sentit de modificar la regulació de la regla de despesa en el cas d’aquests 
ajuntaments que tenen superàvit i que estan sanejats. 
Tanmateix, indica que no pot acceptar de cap manera que es posi l’Ajuntament de Madrid com 
a exemple de bona gestió perquè és justament el contrari. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Andrés expressa el vot 
favorable del PSC, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, 
el Sr. Alonso expressa el vot contrari de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable 
d’ERC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, la Sra. Rovira expressa el vot 
favorable de la CUP i el Sr. Ardanuy expressa la seva abstenció. S’APROVA. 
 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
11.-  (M1519/7200) Que l’Ajuntament de Barcelona impulsi la creació dins de la Unitat Canina de la 
GUB dels recursos necessaris encaminats a la formació en la detecció d’explosius tant dels 
agents com dels gossos, a fi de que s’afegeixi als àmbits de seguretat, defensa i detecció de 
drogues, que existeixen actualment. 
 
El Sr. MARTÍ explica que planteja aquest prec fent un reconeixement de nou al Cos de la 
Guàrdia Urbana i en concret a la brigada canina per la feina que fan durant tot l’any a 
Barcelona. Vol contribuir al fet que de mica en mica aquesta Guàrdia Urbana que tant s’estimen 
i la Unitat Canina en concret tinguin cada dia més recursos i puguin oferir millors serveis a la 
ciutadania. 
Apunta que la brigada canina compta amb gossos ensinistrats per fer tasques de vigilància, 
prevenció en general i també detecció de drogues, i amb agents especialitzats. Comenta que no 
tan sols ho demana per millorar el servei, sinó perquè hi ha una reclamació del mateix cos i 
perquè s’equipari en qualitat de servei a altres cossos de la Guàrdia Urbana que hi ha com el de 
Madrid, Nova York o altres ciutats del món. Especifica que demana que en el futur 
desplegament del Pla director s’incorpori aquesta nova prestació i aquest nou servei. 
Constata que ja hi ha uns bons professionals, agents i gossos, i diu que el que seria interessant 
és que s’incorporés aquesta prestació i hi hagués gossos especialment ensinistrats per detectar 
explosius, tenint en compte l’alerta terrorista i que altres cossos policials tenen aquests serveis. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
55 
Creu que també es pot treballar amb eficàcia pel que fa a la coordinació amb altres cossos, 
siguin els Mossos d’Esquadra o altres policies de l’Estat mentre siguin a Barcelona, però pensa 
que és important que la Guàrdia Urbana tingui excel·lència en la prestació d’aquesta tasca 
preventiva. Demana, doncs, al govern que assumeixi això. 
 
El Sr. SAMSÓ diu que no pot acceptar aquest prec per alguns motius que creu que el ponent 
entendrà. Reconeix que hi va haver l’atemptat a Barcelona i que va deixar palès de manera clara 
una qüestió que s’ha reivindicat sempre: que és important tenir una bona coordinació amb els 
diferents operadors de seguretat i d’emergència. Considera que el que es planteja té un sentit 
legalment i es troba en l’òrbita dels Mossos d’Esquadra, és a dir, que són ells els que tenen la 
competència en aquest tema. Creu que dotar la Guàrdia Urbana d’un recurs d’aquestes 
característiques podria dificultar la coordinació en un tema tan delicat com aquest. 
Apunta que no és només perquè els Mossos d’Esquadra són el cos competent, sinó perquè a 
més a més disposen de les unitats Tedax, que han d’actuar molt coordinadament amb aquest 
tipus de recurs. Creu, doncs, que la Guàrdia Urbana no hauria d’intervenir en aquest tipus de 
serveis. Pensa que la Guàrdia Urbana també ha d’implementar la tinença responsable d’animals, 
com una campanya important per a la ciutat. Afegeix que es plantegen ensinistrar els gossos en 
la recerca i localització de persones extraviades. 
Comenta que, a més, hi ha un problema tècnic molt important, i és que la formació tècnica del 
gos i del guia requereix unes condicions entre les quals hi ha la tinença d’unes quantitats 
d’explosius per poder ensinistrar el gos, cosa que comportaria tenir un polvorí i un sistema de 
custòdia i emmagatzematge d’aquest material molt important i delicat. Afegeix que el tipus 
d’explosius que fan servir els terroristes, que és el TATP, és un explosiu molt inestable i de 
molt difícil emmagatzematge. Sap que els Mossos d’Esquadra porten això amb un sistema molt 
rígid i exclusiu que l’Ajuntament de Barcelona creu que no hauria de fer perquè seria molt 
difícil posar-ho en marxa tècnicament. 
 
El Sr. MARTÍ constata que hi ha problemes tècnics, però diu que la vida està plena de 
problemes tècnics. Indica que hi ha altres cossos de policies locals que disposen d’aquest servei. 
Per tant, entén que si hi hagués voluntat política es podrien superar els problemes tècnics i fins i 
tot els de coordinació. Indica que s’està permanentment coordinat amb els Mossos d’Esquadra, 
que és el cos que té la competència en l’ordre públic, però diu que això no és un problema 
insalvable, a parer seu. 
De totes maneres, agraeix l’explicació i demana que es traslladi a la Guàrdia Urbana i als 
sindicats que hi ha al darrere d’aquesta petició. 
 
El Sr. SAMSÓ vol fer una reflexió. Pregunta qui exercirà les competències de la Guàrdia 
Urbana si aquesta acaba assumint competències dels Mossos d’Esquadra, perquè els recursos 
també són limitats. 
Pensa que la proposta és molt ben intencionada i diu que li hauria agradat parlar amb el ponent 
abans d’arribar a aquest punt. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
12.-  (M1519/7194) Es retiri la pancarta “Llibertat Presos Polítics” de la façana de l’Ajuntament de 
Barcelona i de la seu dels diferents districtes de la ciutat de Barcelona. 
 
La Sra. BARCELÓ explica que el govern municipal va decidir penjar una pancarta a la façana 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
56 
de l’Ajuntament de Barcelona i a les seus dels diferents districtes de Barcelona amb el lema 
«Llibertat presos polítics». Tanmateix, considera que no hi ha presos polítics, i comenta que hi 
ha col·lectius de la ciutat que li han expressat el seu malestar per aquesta pancarta, que no 
representa el conjunt dels ciutadans de Barcelona. 
Per això demana que es retiri la pancarta de la façana de l’Ajuntament i de la seu dels diferents 
districtes de la ciutat. 
 
El Sr. ASENS diu que, lamentablement, no pot acceptar aquest prec perquè aquesta decisió no 
la va adoptar el govern de l’Ajuntament, sinó que la va adoptar la Junta de Portaveus. Per tant, 
indica que ha de ser la Junta de Portaveus qui decideixi en quins termes i amb quina 
temporalitat s’ha de prendre la decisió de retirar la pancarta. Reitera que això no ho pot fer el 
govern perquè no té la legitimitat. 
Assenyala que el govern sempre ha defensat que la façana no es pot convertir en un espai de 
lluita partidista entre banderes d’uns i dels altres com ha succeït en el passat. Recorda que quan 
la CUP ha intentat, de forma unilateral, penjar les seves banderes o els seus cartells es va 
prendre una decisió en el marc de la Junta de Portaveus, i que de forma democràtica, amb unes 
majories, es va decidir una cosa, fet que el govern respecta. 
 
La Sra. BARCELÓ diu que li agradaria que en els acords que hi ha a les comissions i al Plenari 
el Sr. Asens tingués el mateix posicionament que té en aquesta Comissió, perquè sovint 
s’aproven coses que després el govern no compleix. 
Reitera que a Espanya no hi ha presos polítics, i pensa que el Sr. Asens ho sap. Indica que ni 
Amnistia Internacional, que no parla de presos polítics, sinó de consciència, ho reconeix com a 
tal.  
Considera que el Sr. Asens fa contínuament una labor de desprestigi de l’estat de dret. 
Assenyala que a la presó ningú no hi entra per ideologia, ni pel fet de ser independentista, 
perquè de fet a la sala hi ha persones independentistes, que tenen aquest pensament, i no són a 
la presó. Explica que s’entra a la presó per haver comès determinats fets que són constitutius 
d’un delicte. 
Per tant, considera que la pancarta de la façana de l’Ajuntament és mentida. Diu que una 
mentida, per molt que es repeteixi moltes vegades, no es convertirà en realitat. Destaca que el 
Sr. Asens, com a tinent d’alcalde de Barcelona, dona suport als grups independentistes, perquè, 
per moltes vegades que el govern tingui respostes ambigües com la Sra. Colau, hi ha una 
realitat. Recorda que la senyora alcaldessa el 9-N va votar sí, sí, i sempre va a les 
manifestacions independentistes. 
Pensa que el govern perd una cosa molt important, que és representar tots els ciutadans de 
Barcelona, les diferents ideologies. Manifesta que quan es governa no es fa únicament per a les 
persones que li van depositar la confiança, sinó per a tots. Insisteix que es deixi de desprestigiar 
l’estat de dret, i demana que no es menteixi més perquè a Espanya no hi ha presos polítics, ja 
que cap persona és a la presó per la seva ideologia política. 
 
El Sr. ASENS veu que la Sra. Barceló volia portar en aquesta sessió el debat dels presos 
polítics. Diu que pensava que era sobre la pancarta. Creu que qui desprestigia l’estat de dret és 
el Govern espanyol i la seva crossa, que és Ciutadans. 
Convida la Sra. Barceló a un debat que es farà a la presó Model sobre els presos polítics amb un 
catedràtic de Dret Constitucional i amb una jutgessa. 
Pel que fa a Amnistia Internacional, explica que de manera absolutament anòmala, perquè és 
Amnistia Internacional Espanya, trenca una regla que s’ha fet sempre, que és que una secció 
estatal no ha d’opinar sobre el que ha passat al seu estat. Diu que segurament Amnistia 
Internacional Londres rectificarà això properament. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
57 
En tot cas, diu que és una qüestió política. Cita l’Assemblea del Parlament del Consell 
d’Europa, que el 2012 va fixar quins eren els criteris, i diu que considerava que un pres era 
polític quan existia una motivació política en els actes del pres o una voluntat de les autoritats 
per empresonar-lo. Afegeix que l’Assemblea també feia referència als processos judicials, quan 
eren clarament injustos, i tenien un contingut polític significatiu. Diu que evidentment es pot 
discutir si ho són o no, però pensa que l’enfocament purament legal és erroni, perquè no hi ha 
cap estat que reconegui els seus presos polítics i sempre hi ha un article del Codi penal que 
avala la persecució. Comenta que a Corea del Nord s’apel·la a la llei per empresonar-ne els 
dissidents, i recorda que Mandela i Gandhi també eren empresonats sota un article del Codi 
penal, precisament per sedició. 
 
Es dona per tractat. 
 
13.-  (M1519/7195) Que el Govern municipal insti la direcció del Cos dels Mossos d’Esquadra per a 
que, de produir-se noves vagues a la nostra ciutat, es garanteixi per la seva part la defensa del 
dret a treballar i a la mobilitat de les persones tant als accessos com a la pròpia Barcelona. 
 
El Sr. SIERRA comenta que el prec està relacionat amb les vagues generals que s’han produït a 
Catalunya i que han afectat greument Barcelona. Indica que l’última que es va produir no va ser 
secundada pels sindicats majoritaris. Apunta que reduïts grups de persones van ser capaços de 
tallar els accessos a la ciutat i impedir el legítim dret que tenen tots els ciutadans de poder 
treballar, encara que hi hagi convocada una vaga general. 
Manifesta que la competència de la Guàrdia Urbana pel que fa a ordre públic només és referida 
a la direcció del trànsit i que el Cos dels Mossos d’Esquadra és l’encarregat de garantir la 
mobilitat i la seguretat als carrers de la ciutat i en els seus accessos. Per això explica que el prec 
és que s’insti la direcció del Cos dels Mossos d’Esquadra perquè, si es produeixen noves 
vagues, s’actuï de conformitat amb la llei i es protegeixin els ciutadans de Barcelona per tal que 
puguin exercir el seu dret al treball. 
 
El Sr. BADIA diu que, per poder acabar de valorar si accepta el prec o no, necessita que el 
Sr. Sierra aclareixi quins comportaments erronis s’han detectat per part dels Mossos que 
instarien a trencar amb la presumpció que han fet bé la seva feina. Per tant, demana que el 
regidor de Ciutadans detalli en què s’hauria de basar perquè es faci aquest tipus d’insinuació per 
poder valorar el prec. 
 
El Sr. SIERRA respon que, tal com ha dit en la prèvia, reduïts grups de persones van ser 
capaços de tallar accessos a Barcelona. Explica que en nombrosos vídeos consten aquests grups 
de manifestants. 
Indica que els Mossos no van fer res en aquesta situació i que, per tant, no van permetre que les 
persones que volien accedir amb el seu vehicle a Barcelona ho poguessin fer amb normalitat.  
Insisteix que el govern faci el requeriment perquè els ciutadans de Barcelona o els que treballen 
a Barcelona puguin exercir el seu dret al treball amb normalitat. 
 
El Sr. BADIA diu que, si l’argumentació del Sr. Sierra és que no han fet res, no pot acceptar el 
prec perquè no creu que estigui fonamentat que els Mossos no van actuar. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
58 
14.-  (M1519/7180) Que el govern creï una taula de crisi, amb participació de les entitats afectades, 
on poder establir un pla d’ajudes que permeti garantir la viabilitat de les mateixes i la tasca que 
desenvolupen a l’actualitat. 
 
La Sra. CAPDEVILA recorda que en les diferents comissions s’ha anat parlant de la llosa que 
és l’aplicació de l’article 155. Indica que és una llosa pesada per a les institucions catalanes, per 
a l’economia catalana i per a moltes entitats dels diferents sectors de la societat. 
Conscient de l’abast que aquesta situació pot tenir sobre aquestes entitats i sobre el conjunt de 
la societat, atesa la pluralitat, transversalitat i imbricada tasca social que realitzen aquestes, 
pensa que és difícilment assumible actualment per cap administració. Sap que el govern de la 
ciutat és molt conscient de la gravetat de la situació.  
Per això, veient el desplegament pervers de l’estratègia repressora i recentralitzadora, 
econòmica i política del Govern central i conscient que la institució més important sense 
intervenció estatal del país és l’Ajuntament de Barcelona, presenta aquest prec per demanar al 
govern municipal la creació d’una taula de crisi amb la participació de les entitats afectades a fi 
de contribuir a resoldre la seva greu situació i que faci gestions adients cercant la col·laboració 
dels grups polítics davant el Govern espanyol per desbloquejar els recursos compromesos 
perquè aquestes entitats puguin seguir desenvolupant els seus projectes. 
 
La Sra. PIN comenta que aquesta proposició es va presentar de manera similar el dia anterior a 
la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Accepta el prec, perquè la Generalitat té els 
diners per fer-ho, però diu que la qüestió és que, efectivament, està intervinguda i que depèn de 
la voluntat de Madrid el fet de desbloquejar aquests diners. 
Per tant, manifesta que des de l’Ajuntament es crearà aquest dispositiu que permeti intercedir 
per desbloquejar aquesta situació, perquè les entitats afectades per l’aplicació del 155 fan una 
feina imprescindible per a la ciutat. Insisteix que, més enllà de l’atac sagnant que suposa el 155, 
és una qüestió de voluntat de prioritzar el desbloqueig d’aquestes partides. 
 
La Sra. CAPDEVILA pensa que aquest desbloqueig és imprescindible per tal que, 
efectivament, les entitats que estan treballant als barris com ara esplais o entitats del tercer 
sector puguin seguir fent la seva tasca habitual. Diu que, si no arriben les transferències, 
aquestes entitats no poden portar a terme aquesta tasca. 
Per tant, confia que la gestió que es faci des de l’Ajuntament de Barcelona pugui resoldre 
aquesta problemàtica. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
15.-  (M1519/7186) Que el Govern municipal commemori el dia de la Constitució, el proper dia 6 de 
desembre, amb l’agenda d’actes, simbologia i protocol que aquesta festivitat mereix. 
 
La Sra. ESTELLER demana a l’Ajuntament que commemori el dia de la Constitució el proper 6 
de desembre, amb l’agenda d’actes, simbologia i protocol que aquesta festivitat mereix. 
Apunta que el 6 de desembre es commemora el 39è aniversari de la Constitució espanyola, que 
va suposar la democràcia, la llibertat i la tolerància a Espanya i va obrir una època de 
prosperitat i benestar en aquests anys, com mai havia tingut Espanya. 
Indica que, en aquest sentit, els principis i els valors de la Constitució són els compartits amb 
totes les constitucions europees i del món. Per tant, creu que l’Ajuntament ha de reconèixer i 
commemorar aquest dia com un compromís cap a la Constitució que ha obert aquest marc de 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
59 
convivència, de progrés i de benestar, que afecta significativament els barcelonins. 
 
El Sr. PISARELLO reconeix la persistència de la regidora com a virtut a prova de bales i 
absolutament de tot, perquè cada any fa el mateix, tot i que cada any amb més raons li torna a 
dir el mateix. 
Apunta que a l’Ajuntament de Barcelona mai no s’ha fet res especial pel dia 6 de desembre. Diu 
que, de fet, si s’hagués de fer alguna cosa especial s’hauria de posar un crespó negre. Considera 
que, si hi ha un partit que ha vulnerat i dinamitat tots els elements garantistes que tenia la 
Constitució del 1978 i que només ha fet incidència en els elements més autoritaris, ha estat el 
Partit Popular. 
Per tant, com a constitucionalista, com a jurista, mentre sigui a l’Ajuntament, no acceptarà cap 
prec en aquest sentit, perquè ho considera una hipocresia i una manca de respecte als valors de 
l’estat de dret, als valors democràtics, als valors garantistes, que són una conquesta civilitzadora 
i que el PP no representa. 
 
La Sra. ESTELLER no pot acceptar que el Sr. Pisarello digui tot això, perquè no es correspon 
amb la realitat. Indica que la Constitució espanyola és fruit de molts esforços de molta gent que 
el 1978 va aportar amb les seves idees i el seu esforç el marc de convivència que hi ha 
actualment. Replica que des del Partit Popular i des del Govern d’Espanya s’ha complert amb la 
Constitució. Manifesta que la Constitució és plenament vigent a Espanya, a Catalunya i a 
Barcelona, i que, per tant, no hi ha cap acció del Govern que vulneri cap principi de la 
Constitució, sinó tot el contrari, ja que garanteix les llibertats i els drets dels ciutadans. Indica 
que Espanya és un país reconegut en totes les democràcies per aquest motiu. Informa que ocupa 
el lloc 19 com a país democràtic en aquest sentit. 
Per tant, demana que el Sr. Pisarello no digui que el Govern del Partit Popular no ho compleix. 
Constata que els valors que defensa i que estan incorporats a la Constitució s’han intentat 
violentar a Catalunya. Per això creu que més que mai és de vigència reivindicar aquells valors 
de llibertat, de convivència, de prosperitat i de benestar que inculca i disposa la Constitució i 
que tothom ha de tenir presents per recuperar aquesta normalitat perduda i la legalitat, tan 
important per defensar aquest marc de convivència i aquests drets, i també per consolidar i 
continuar amb la recuperació econòmica de què depen el benestar dels barcelonins en les seves 
feines. 
Comenta que actualment aquests valors estan més vigents que mai. Pensa que no hi ha cap 
motiu perquè no es pugui celebrar a l’Ajuntament de Barcelona aquest dia, que és un dia que 
beneficia a tothom. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
16.-  (M1519/7201) Acceptarà el Govern municipal participar en els patronats i consorcis que 
comparteix amb la Generalitat i el Govern espanyol si els vots del Govern legítim de Catalunya 
són delegats als representants del Govern espanyol? 
 
El Sr. CIURANA comenta que, com a conseqüència de l’aplicació del 155, els càrrecs polítics 
de la Generalitat van ser decapitats i, per tant, l’Administració va quedar sense molts dels 
representants que tenia en alguns dels consorcis que comparteix amb l’Ajuntament i amb altres 
institucions. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
60 
Apunta que, paral·lelament, l’Ajuntament de Barcelona en el darrer Consell Plenari va 
reconèixer com a govern legítim de Catalunya el Govern del president Puigdemont i els 
consellers, uns empresonats i altres a l’exili. 
Pregunta, doncs, en aquells consorcis compartits entre l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat, 
com el MNAC, el Macba, el Port, el Mobile, la Zona Franca, Mercasa o el Liceu, si els 
representants de l’Estat s’irroguen els vots i la representació de la Generalitat, quina actitud 
tindrà el govern municipal. Pregunta si l’Ajuntament acceptarà això. 
 
El Sr. BADIA comparteix que hi ha la Generalitat intervinguda i el Govern legítim empresonat 
o bé a Brussel·les. Manifesta de nou el seu rebuig a aquesta situació, que no és ni molt menys 
una situació de grat. 
Tanmateix, indica que l’Ajuntament té l’obligació de poder garantir que la ciutat segueixi 
funcionant. 
Diu que explicarà amb quins criteris s’està intentant abordar aquesta situació, que espera que es 
pugui resoldre el 21 de desembre. Explica que s’està analitzant cas a cas cada consell, cada 
consorci i cada patronat. Comenta que en els que es puguin desplaçar al gener la voluntat és 
poder-los moure llavors perquè hi hagi els membres de la Generalitat degudament escollits. Diu 
que en el cas que no es pugui s’analitzen els ordres del dia. 
Informa que en alguns casos s’ha arribat a acords amb la Generalitat a l’hora d’aprovar alguns 
punts, que seria una de les premisses que tindrien. Comenta que, si en alguns punts no es posen 
d’acord, aquell punt no es tractaria. 
Afegeix que en el cas d’alguns consorcis, com ara el Consorci d’Educació, ja hi ha un president 
nomenat per part dels membres actuals de la Generalitat, no per part de l’Estat espanyol, i que, 
per tant, en alguns casos també s’està podent donar la màxima normalitat al seu funcionament. 
 
El Sr. CIURANA considera que, en aquells casos en què els representants de la Generalitat no 
puguin ser-hi presents i els vots els porti el ministeri, l’Ajuntament ha de complir la seva 
perspectiva. Posa l’exemple del patronat del Mobile, en què hi ha tres patrons –el conseller 
d’Empresa, el conseller de Presidència i el conseller d’Ensenyament– que no hi van poder 
assistir perquè estaven empresonats o a l’exili. 
Per tant, demana que la declaració per part de l’Ajuntament de considerar aquest Govern de la 
Generalitat com a legítim vagi més enllà que una simple declaració en un Consell Plenari. 
Demana, doncs, que s’actuï en conseqüència i que es faci saber i notar i que deixi en evidència 
a cadascun d’aquests òrgans que la representació de la Generalitat és vacant, perquè li sembla 
que, si no, es pot fer un discurs i el paper ho aguanta tot i en una discussió dialèctica en un 
Consell Plenari es pot dir que el Govern legítim és un, però si després en el dia a dia això no té 
conseqüències pràctiques s’està fent un mal favor fins i tot a la credibilitat de la mateixa 
institució municipal.  
Per tant, no sap com s’ha d’articular això, però demana que el govern municipal vagi informant 
de les diferents reunions d’aquests ens per veure com es va desenvolupant aquesta qüestió. 
 
El Sr. BADIA comenta que curiosament en el cas del Mobile es va parlar amb la Generalitat i 
tots els punts que es van aprovar estaven acordats amb la Generalitat. Per tant, entén que no serà 
el govern municipal qui no aprovi punts amb qui es posin d’acord les tres administracions. 
Aclareix que està parlant de la Generalitat amb el seu Govern legítim.  
Explica que una de les coses que es van demanar és que no se substituís cap cadira. Celebra que 
en el cas del Consorci d’Educació la Generalitat tingués cadires que pogués presidir. Reitera 
que s’intenten desplaçar els consells i que quan no es poden desplaçar es pacten els punts amb 
les tres administracions. Diu que si això no es produeix aquell punt no es tractaria. Conclou que 
aquests són els criteris amb els quals s’està actuant. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
61 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
17.-  (M1519/7179) Quines mesures pensa prendre el Govern municipal davant els empresonaments 
del govern legítim de la Generalitat de Catalunya i de la Mesa del Parlament de Catalunya per 
part de l’Estat espanyol? 
 
La Sra. CAPDEVILA pregunta quines mesures pensa prendre el govern municipal davant els 
empresonaments del Govern legítim de la Generalitat de Catalunya i de la Mesa del Parlament 
de Catalunya per part de l’Estat espanyol. 
 
El Sr. PISARELLO explica que el govern municipal ha donat tot el suport polític. Informa que 
s’ha aprovat una declaració institucional, que el govern municipal s’ha interessat per l’estat dels 
membres del Govern que són a Brussel·les, que l’Ajuntament ha assistit uns 300 barcelonins i 
barcelonines víctimes de la brutalitat policial i que es personarà en el cas de Roger Español, que 
ha perdut l’ull a causa d’una pilota de goma. 
Conclou que tot el que ha estat a l’abast de l’Ajuntament i fent servir l’altaveu que significa ser 
el govern de l’Ajuntament de Barcelona s’ha fet no tan sols a Catalunya i a l’Estat, sinó també 
en l’àmbit internacional. 
 
La Sra. CAPDEVILA entén que és cert que, efectivament, l’Ajuntament de Barcelona s’ha 
posicionat clarament pels fets de l’1 d’octubre i també ha donat suport a aquest ciutadà que va 
tenir la desgràcia de perdre la visió d’un ull. 
Tanmateix, troba a faltar que l’Ajuntament sigui més contundent pel que fa a l’empresonament 
de part del Govern de Catalunya i també de la Mesa. Entén que des de l’Ajuntament s’hauria de 
tenir una postura molt més contundent en aquest sentit. Reconeix que s’ha fet una declaració 
institucional en el Plenari, però entén que l’Ajuntament de Barcelona hauria de reivindicar la 
posada al carrer d’immediat de tots els empresonats tant dels membres del Govern com els de la 
Mesa. 
 
El Sr. PISARELLO agraeix la insistència de la regidora Capdevila, però reitera que no tan sols 
s’ha fet tot el que ha plantejat, sinó que s’ha dit que un acord de mínims que caldria tenir amb 
totes les forces democràtiques de cara a les properes eleccions hauria de ser no només 
l’aixecament de l’article 155, sinó també la posada en llibertat immediata de totes les persones 
que estan sent encausades per raons polítiques. Recorda que s’ha proposat fins i tot com un punt 
comú entre totes les forces democràtiques. Conclou, doncs, que honestament l’Ajuntament ha 
fet tot el que estava al seu abast. Li diu a la Sra. Capdevila que si se li acudeix alguna cosa més 
concreta estarà encantat d’escoltar-ho. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
18.-  (M1519/7187) Quines són les raons, el cost i l’agenda del viatge del Tinent d’Alcalde Jaume 
Asens a Brussel·les el dia 9 de novembre del 2017? 
 
La Sra. ESTELLER vol saber quines són les raons, el cost i l’agenda del viatge del Sr. Asens a 
Brussel·les el dia 9 de novembre del 2017. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
62 
 
El Sr. ASENS comenta que les raons es van explicar el mateix dia 10 de novembre en roda de 
premsa i que són les que surten a la nota oficial de premsa. Indica que tenen a veure amb el 
compromís que va adoptar el govern en el darrer Plenari, en què es va assumir el que es 
demanava d’internacionalitzar la denúncia de vulneracions de drets humans el dia 1 d’octubre i 
explicar el contingut de l’informe que s’ha presentat al matí. Informa que l’informe tant s’ha 
presentat al Congrés dels Diputats, a Madrid, com al Parlament Europeu, a Brussel·les. 
En relació amb el cost, apunta que el cost és el de 2 nits d’hotel, amb un cost de 230 euros per 
nit, i el vol d’anada 157 euros i el vol de tornada 304 euros. 
Comenta que l’agenda del viatge és pública i que, de fet, surt a la nota de premsa. Diu que hi ha 
hagut reunions amb el vicepresident del Parlament, amb els presidents dels diferents grups i 
membres de diferents grups parlamentaris, també del grup parlamentari europeu de què forma 
part Ciutadans. Afegeix que s’ha reunit amb diferents organitzacions de drets humans, com ara 
Human Rights Watch. 
Diu que, si la intenció de la Sra. Esteller –encara que no ho hagi formulat– és preguntar 
concretament per la trobada amb el president de la Generalitat i el Govern, explica que aquesta 
és una trobada breu que es produeix a la nit, fora de l’agenda oficial i que té a veure amb un 
altre compromís que es va adoptar al Ple, que era reconèixer la legitimitat del Govern de la 
Generalitat que es troba ara mateix a la presó i a l’exili. Comenta que el motiu d’aquesta 
trobada, entre altres qüestions, també era donar a conèixer al president el contingut d’aquesta 
resolució que es va prendre al Plenari. 
En tot cas, manifesta que si la Sra. Esteller consulta la nota de premsa i els motius i les raons 
del viatge veurà que tenen a veure amb el mateix viatge que es va fer a Madrid al Congrés dels 
Diputats. 
 
La Sra. ESTELLER comenta que va veure aquesta nota de premsa, però diu que hi havia coses 
que volia que el Sr. Asens expliqués. No pot comprendre com el tinent d’alcalde no perd ocasió 
a l’hora de desprestigiar Espanya, i en aquest cas Barcelona i Catalunya, amb els temes dels 
drets i les llibertats, i com el Sr. Asens pot fer un viatge amb aquest cost que paguen tots els 
ciutadans perquè el tinent d’alcalde vagi a Brussel·les a desprestigiar Espanya i a parlar de 
defensa dels drets humans quan Espanya és un país que respecta els drets humans. Aprofita per 
preguntar al Sr. Asens quantes persones l’acompanyaven en aquest viatge. 
Recorda que l’Eurocambra diu que tots els països naturalment tenen dret a la seva defensa. 
Considera que el Sr. Asens sempre manipula i tergiversa la realitat, a més de presentar-se 
davant de l’expresident de la Generalitat, el Sr. Puigdemont. Diu que el tinent d’alcalde, com a 
representant de l’Ajuntament de Barcelona, no pot obviar que el Sr. Puidemont ja no és 
president de la Generalitat, per molt que el Sr. Asens ideològicament vulgui refermar-se en ell. 
Constata que el Sr. Asens sempre fa d’advocat defensor de tothom, sempre sembla que hagi 
d’anar pel món donant garanties i defensa a tothom que estigui en contra de l’Estat espanyol, 
encara que ni a l’Estat ni a Catalunya el Sr. Puigdemont ja no és el president de la Generalitat. 
Diu que el regidor Asens actua com si encara ho fos.  
Considera que la institució de l’Ajuntament de Barcelona no es pot sotmetre a aquest nivell de 
distorsió que, als ulls d’Europa, fa el Sr. Asens intentant desacreditar permanentment amb uns 
fets manipulats en molts casos, amb una realitat totalment esbiaixada i tergiversada. Opina que 
el Sr. Asens viatja a cos de rei si va a hotels que costen 230 euros una nit. Es queixa que amb un 
cost enorme el regidor Asens va a desacreditar el respecte i les llibertats de tots a Espanya, quan 
sap molt bé que aquestes qüestions són unes qüestions que es dirimeixen. Diu que si hi ha hagut 
algun excés són els tribunals espanyols, amb plena garantia i divisió de poders, els que ho han 
de jutjar i no internacionalitzar la qüestió. Pensa que l’únic objectiu del Sr. Asens és perjudicar i 
desprestigiar, perquè vol trencar totes les relacions. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
63 
 
El Sr. ASENS, pel que fa a l’afirmació que és l’advocat de tothom, respon que defensa els drets 
de tothom a qui creu que se li han vulnerat els drets. Afegeix que si cregués que els drets de la 
Sra. Esteller haguessin estat vulnerats també els defensaria. 
En relació amb el president Puigdemont, no comparteix la mateixa opinió, perquè la regidora 
popular considera que és expresident. Reconeix que des del punt de vista legal potser és així, 
però diu que es tracta de legitimitats polítiques i el seu Grup no li dona legitimitat política al 
Govern que hi ha a Catalunya actualment, que és el del Partit Popular, i, en canvi, sí que la hi 
dona al que està a Brussel·les. 
 
Es dona per tractada. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
19.-  (M1519/7202) Que el Govern municipal informi de d’estat d’execució del prec acceptat a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del mes 
d’abril de 2017, amb el contingut següent: (M1519/6027) Instem el Govern municipal a que 
faciliti les agendes públiques dels comissionats i comissionades tal com es fa amb els regidors 
perquè la seva feina pugui ser degudament fiscalitzada. 
 
El Sr. MARTÍ comenta que aquest seguiment de prec va en relació amb la publicació de 
l’agenda dels comissionats i comissionades. Recorda que aquest prec va ser acceptat a l’abril, 
que es va dir que estava en marxa el tràmit del Codi de conducta i que, quan s’aprovés i es 
publiqués, s’incorporaria automàticament l’agenda dels comissionats i comissionades de 
l’Ajuntament. 
Indica que el Codi de conducta es va aprovar el 30 de juny i que són a mitjans de novembre i 
aquest compromís del govern no s’ha concretat.  
Vol demanar, doncs, quin és el capteniment del govern perquè això sigui tingut en consideració. 
 
El Sr. ASENS agraeix el recordatori del prec que es va acceptar en el seu moment. Indica que el 
compromís segueix vigent, i diu que ha de fer autocrítica perquè el regidor demòcrata té raó. 
Recorda que el govern es va comprometre a estendre aquesta exigència de transparència als 
comissionats i que encara no s’ha fet. 
Informa que quan el Sr. Martí va fer el prec ell va donar indicacions i que el dia anterior es va 
interessar per la situació. Explica que, per sorpresa i desgrat seu, li van tornar a dir que estan 
configurant el sistema informàtic per estendre el que ja està passant amb els regidors. Li sembla 
un retard que és excessiu en l’aplicació d’aquest mandat, i diu que intentarà que es faci efectiu 
al més aviat possible. 
Tanmateix, comenta que hi ha hagut problemes amb el canvi de la Direcció de Transparència, ja 
que el Sr. Llinares va marxar. Diu que no és una excusa, sinó que pot ser una explicació de per 
què no s’ha fet a temps. 
En tot cas, informa que s’han començat les sessions formatives del Codi de conducta, perquè la 
corporació municipal se’l faci seu, i comunica que estan en vies de construir el comitè d’ètica. 
Assenyala que hi ha hagut diverses suspensions de les reunions amb alguns dels regidors per 
discutir quins són els membres que haurien de configurar aquest comitè, que és el que ha de 
vetllar pel bon funcionament del Codi ètic. 
Reitera l’acceptació del prec amb el compromís de fer tot el possible perquè al més ràpidament 
possible es doni compliment a aquest mandat. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
64 
 
El Sr. MARTÍ agraeix les excuses. Creu que quan han passat més de 4 mesos és difícilment 
justificable que això no s’hagi produït. Considera que, quan es parla de transparència i el govern 
és el primer de parlar-ne i el primer interessat, perquè sempre explica que és un govern amb 
transparència i amb voluntat de fer-la, també s’ha de notar en les petites coses. Per tant, demana 
que al més ràpidament possible es rectifiqui i es pugui incorporar l’agenda dels comissionats en 
la informació que arribi de manera universal a tothom. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
20.-  (M1519/7188) Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l’estat d’execució del prec següent, aprovat en la sessió de 19 de febrer de 2017: (M1519/5622) 
Instar el Govern municipal a desenvolupar un únic protocol que estableix i desenvolupi els 
criteris d’actuació jurídica de l’Ajuntament de Barcelona, i que contempli, com a mínim: - 
Personació com a acusació particular o com acusació popular en procediments penals. - Criteris 
per a l’externalització dels serveis jurídics. - Criteris per tal que l’Ajuntament de Barcelona 
assumeixi la defensa de funcionaris, càrrecs directius o càrrecs polítics. - Rescabalament a 
l’Ajuntament de les despeses causades per la defensa de funcionaris, càrrecs directius o càrrecs 
polítics quan hagin estat condemnats per sentència ferma.  
 
La Sra. ESTELLER recorda que el Grup Popular va presentar un prec el 19 de febrer de 2017 
en què demanava al govern que desenvolupés un protocol en què s’establissin els criteris de 
quan l’Ajuntament es personaria com a acusació particular o acusació popular en procediments 
penals; quins són els criteris de l’externalització dels serveis jurídics; quins són els criteris de 
l’Ajuntament per assumir la defensa de funcionaris, càrrecs directius i polítics, i el 
rescabalament a l’Ajuntament de despeses causades en la defensa de funcionaris i càrrecs 
directius. 
Per tant, vol conèixer si està en tràmit. Comenta que ja està elaborat i que li van dir que s’havia 
de fer una publicació al web, però constata que no hi és. També vol saber en quina situació es 
troba aquest desenvolupament del prec. 
 
El Sr. ASENS agraeix el prec. Informa que estan en fase d’elaboració d’un avantprojecte del 
Reglament d’ordenació de la funció jurídica a l’Ajuntament i el seu sector públic davant de la 
complexitat organitzativa i del replantejament organitzatiu a què s’ha vist obligat aquest servei, 
que és central per al normal funcionament del consistori. Comenta que s’han fet una sèrie 
d’estudis comparatius dels models existents a l’entorn i que s’han analitzat les diferents 
alternatives. Explica que s’inclouen algunes de les qüestions que la Sra. Esteller planteja, però 
també moltes altres més. 
En relació amb tot el que fa referència a l’assistència jurídica, entenent-ho com el conjunt de les 
funcions consultives, d’assessorament jurídic, de funcions contencioses, de representació i 
defensa en judici, assenyala que hi ha criteris que ja estan establerts des de fa molt temps, però 
que no estan protocol·litzats, com el que esmentava la Sra. Esteller dels funcionaris, càrrecs 
directius o càrrecs polítics que són defensats per l’Ajuntament i que quan són condemnats se’ls 
pot exigir el rescabalament. Diu que això, que és un criteri de funcionament, no està 
protocol·litzat. 
Reconeix que el govern va assumir el compromís que aquests protocols poguessin ser presentats 
públicament. Comenta que la intenció del govern, seguint les indicacions dels serveis jurídics, 
és poder presentar això a què feia referència conjuntament amb aquest avantprojecte del 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
65 
reglament, que seria una mesura de govern i que abastaria molt més que els protocols de què 
s’està parlant. Diu que la idea és portar en comissió o en plenari un debat sobre la reordenació 
dels serveis jurídics i la protocol·lització dels aspectes que demana la Sra. Esteller. 
 
La Sra. ESTELLER vol saber quin és el termini aproximat, perquè el govern es va personant en 
acusacions particulars o populars, depenent més de l’afinitat ideològica que de criteris 
objectius. Li interessa molt conèixer quins són aquests criteris objectius i que estiguin en un 
protocol. Diu que, si s’està desenvolupant aquesta normativa, vol saber en quin procediment 
està perquè pugui estar llest al més aviat possible. 
 
El Sr. ASENS diu que no pot oferir un calendari concret, ja que està a l’espera d’acabar 
l’avantprojecte. En tot cas, pel que fa referència al que esmentava la Sra. Esteller dels criteris 
dels protocols de personació, comenta que es van presentar al seu dia en roda de premsa i són 
públics, tot i que no estan penjats al web, però diu que els pot facilitar a la regidora popular 
mentre es fa la tramitació d’aquest avantprojecte del reglament perquè en tingui coneixement. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
21.-  (M1519/7177) Es requereix al Govern municipal que informi sobre l’estat d’execució dels 
acords següents aprovats en la sessió d’aquesta Comissió de gener de 2016: (M1519/2146) La 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que 
l’Ajuntament de Barcelona faci ús de totes les eines legals existents a fi que no es produeixin 
actes de caire feixista o nazi a la ciutat. Que l’Ajuntament de Barcelona faci ús de totes les eines 
legals existents per tal de garantir que espais que duen a terme, emparin o difonguin les 
pràctiques i/o discursos racistes, xenòfobs, homòfobs, feixistes i neofeixistes, no disposin de les 
llicències i permisos necessaris per dur a terme la seva activitat. Posar en marxa mecanismes 
per eradicar els discursos racistes, xenòfobs, homòfobs, feixistes i neofeixistes dels nostres 
carrers. Instar, com a part interessada, tots els procediments administratius i judicials necessaris 
per tal d’evitar actes de difusió, apologia, iniciació o justificació del feixisme, el nazisme, el 
racisme i la xenofòbia, i qualsevol altra discriminació per raó de gènere, opció sexual, origen o 
creença. 
 
(Tractat conjuntament amb els punts 7 i 9 de l’ordre del dia) 
 
Es dona per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
Al Plenari del Consell Municipal: 
 
1.-  (937/2016) RESOLDRE les al·legacions formulades durant el període d’exposició pública de 
l’Ordenança de Cementiris de l’Ajuntament de Barcelona, aprovada inicialment per acord de la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció en sessió de 
data 22 de març de 2017; INCORPORAR les al·legacions estimades en el text que es sotmet a 
aprovació definitiva; APROVAR definitivament l’Ordenança de Cementiris de l’Ajuntament de 
Barcelona; PUBLICAR-LA al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a la Gaseta 
Municipal i al web municipal. 
 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
66 
El Sr. BADIA intenta justificar el fet que aquestes mocions s’hagin portat en aquesta sessió. 
Explica que la Generalitat està redactant una llei en el marc dels serveis funeraris i de 
cementiris. Indica que aquesta llei s’ha vist interrompuda per la convocatòria d’eleccions, i per 
això s’ha vist oportú que es puguin tenir activades unes ordenances que s’havien treballat molt 
amb tots els grups polítics i que havien suscitat un gran consens. Destaca que són unes 
ordenances que doten de més elements per poder treballar amb els objectius que sovint s’han 
compartit, que són com es genera més competència que ajudi a disminuir els preus, alhora que 
es planteja com donar més garanties d’assequibilitat i de transparència. 
Explica que es tracta d’una ordenança que data del 1997 i que actualment té elements que la 
legislació estatal ja ha superat, de manera que cal actualitzar-la. Reconeix que en aquesta 
actualització s’han intentat aportar alguns elements que donin més eines per poder governar 
amb més eficàcia aquest sector. 
Pel que fa a cementiris, vol destacar alguns elements. Remarca que sobretot es fa un pas 
endavant en el que és tot el respecte cap als diferents drets religiosos i diferents comunitats que 
hi ha a Barcelona. Afegeix que es fa un reforç a la transparència i l’assequibilitat a la 
informació a través de la tramitació electrònica. Comenta que també s’ha intentat regular tot el 
que són les sepultures a perpetuïtat. Explica que el dret a perpetuïtat és un dret que actualment 
ja no és vigent en el marc actual. Indica que s’ha intentat ser el màxim de garantistes. Informa 
que la proposta que es fa és atorgar un dret vitalici als usuaris de les concessions i, un cop hi 
hagi un primer hereu d’aquesta concessió, atorgar gratuïtament una concessió de 50 o 70 anys, 
depenent de la tipologia d’urna o de sarcòfag de què es tracti. 
Creu que és força garantista, i sap que el Partit Popular és un dels temes en què més ha demanat 
que s’intentessin fer passos endavant. Explica que s’intenta compaginar la legalitat amb el fet 
de donar garanties perquè això no suposi un sobrecost. Aclareix, doncs, que seria un dret 
vitalici més una concessió a 50 o 70 anys de forma gratuïta. 
Pel que fa a serveis funeraris, informa que es reforcen els principis d’universalitat i 
assequibilitat, a més del principi de llibertat d’elecció. Afegeix que s’expressa la necessitat de 
respectar la normativa de competència i, per tant, obrir el sector, però fer-ho de manera 
controlada. Recorda que en aquest cas es van rebre tant al·legacions del Grup Municipal 
Demòcrata com també de Ciutadans. Explica que es facilita l’accés al mercat funerari i que es 
disposa d’un pack mínim de serveis que haurà de permetre catalogar quin és el cost d’un servei 
mínim. Comenta que això és molt important a l’hora de poder fer campanyes d’informació, 
alhora que dota de més eines per poder dur a terme tot el règim d’inspecció i control. 
Manifesta que s’han anat resolent les diferents al·legacions tant del Partit Popular i Esquerra 
Republicana de Catalunya en la segona tongada com també del Grup Municipal Demòcrata i 
Ciutadans en una primera, amb la idea de poder generar el màxim consens i poder avançar en 
tots els elements que es puguin incorporar, si bé és cert que molts dels elements que apuntaven 
els grups i que feien referència al preu i a la taxa no podien ser recollits en aquestes ordenances, 
sinó que es tractarien en les ordenances fiscals. Comenta que en algun cas s’ha rebutjat alguna 
al·legació, però aclareix que és un tema jurídic, que l’encaix per poder fer aquests debats que 
tenen a veure amb els preus i les taxes correspon a l’ordenança fiscal. 
Manifesta que en la resta d’elements s’ha intentat trobar el punt d’encaix i de trobada. 
 
La Sra. RECASENS constata que en aquesta sessió s’està fent un pas més per aprovar aquestes 
ordenances que no s’han vist des del 22 de març de 2017. Conclou que han passat, doncs, 8 
mesos i que encara són on són. 
Comenta que és un tema molt important per a la ciutat, però que, en canvi, està avançant a 
empentes i rodolons. Pensa que el govern actual va ser molt hàbil mediàticament i socialment a 
l’hora de posar en l’imaginari col·lectiu el problema, dient que morir-se a Barcelona era un preu 
mitjà de 6.000 euros. Considera, però, que, un cop situat el problema, el govern ha fracassat a 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
67 
l’hora de trobar la solució per resoldre aquest problema. 
Explica que a l’inici es va fer un debat conjunt amb les ordenances per permetre la liberalització 
del sector més àmpliament i posar més facilitats perquè entrés la competència, alhora que el 
govern municipal va plantejar un nou operador, cosa que el seu Grup no comparteix. Comenta 
que tot això ve d’una privatització de l’operadora pública que van tirar endavant el Partit 
Socialista i Iniciativa per Catalunya. 
Indica que el seu Grup va estar d’acord a rebaixar el preu del servei, però diu que cal anar amb 
compte a situar primer on és el veritable preu mitjà del servei, perquè el que deia la universitat 
dels 3.190 euros divergeix molt del que diu el govern dels 6.000 euros. 
Pensa que cal mantenir els estàndards de qualitat als serveis funeraris de Barcelona i la 
professionalitat de la prestació del servei, per a la qual cosa hi ha d’haver un ampli consens 
perquè són temes molt sensibles. 
Manifesta que el Grup Municipal Demòcrata veu bé aquestes ordenances perquè ajuden a 
liberalitzar i a l’entrada de la competència, tenint en compte que les ordenances actuals han 
barrat el pas a nous operadors que haurien ajudat a incrementar la competència i fer anar a la 
baixa els preus. 
Pel que fa a les esmenes que ha presentat el seu Grup, constata que moltes no s’han acceptat per 
un tema més formal, perquè pertanyen a l’altre tema en debat, és a dir, la creació o no d’un nou 
operador. Apunta que el seu Grup comparteix la filosofia amb el govern, però reconeix que 
procedimentalment no pertocaria aquí si és compatible per fer-ho, l’estudi de preus, preservar el 
model de qualitat, mantenir llocs de treball, que el procés sigui transparent, etc. 
Creu que l’obligatorietat de dipositar fiança era important que no quedés només en mans de la 
Comissió de Govern, sinó que per garantir la qualitat del servei és necessari que els operadors 
tinguin musculatura i siguin del sector. 
Demana més claredat a l’hora d’exposar que els operadors ofereixin serveis bàsics. Creu que 
això també és important i que la ciutadania sàpiga que a Barcelona hi ha un servei bàsic. 
També indica que el govern ha acceptat que si hi ha sala de vetlla hi ha d’haver tanatori i que 
això ha d’estar en un edifici qualificat d’equipament i havent-se definit els usos sanitaris i 
assistencials. 
Finalment, destaca que a través d’aquestes ordenances es faculta la Comissió de Govern per 
regular tots els serveis de beneficència. Assenyala que el Grup Municipal Demòcrata vol 
regular i permetre que la ciutadania pugui tenir aquests serveis de beneficència amb uns criteris 
de renda universal. 
Anuncia una reserva de vot. 
 
El Sr. BLANCO indica que Ciutadans també farà una reserva de vot. Manifesta la seva 
estranyesa pel fet que s’hagi presentat aquesta aprovació definitiva de la modificació de les 
ordenances per un tràmit d’urgència, tenint en compte que fa un any que estan amb aquest tema. 
Reconeix que havien tingut diferents converses sobre el tema i que ja han presentat els seus 
dubtes i les seves al·legacions, algunes de les quals s’han acceptat. Pensa que en el seu moment 
el procediment va ser adequat i que hi ha hagut un termini molt ampli d’informació pública i 
per presentar al·legacions, però es queixa que en els darrers mesos no ha tingut absolutament 
cap notícia i no ha pogut tenir accés al text definitiu. Afegeix que fins fa poques hores o dies no 
ha pogut examinar les al·legacions que s’han presentat i quines s’han acceptat. Per tant, diu que 
en aquest moment no pot tenir un posicionament ni a favor ni en contra sobre aquest tema. 
Creu que ha estat molt precipitat i que s’hauria d’haver presentat aquesta iniciativa amb més 
antelació perquè tots els grups poguessin haver tingut coneixement de l’expedient. Conclou, 
doncs, que no li queda més remei que reservar-se el vot. Espera que en la setmana que queda 
fins al Plenari puguin examinar tota aquesta documentació i tenir una mica més d’elements per 
poder valorar adequadament aquesta modificació normativa. 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
68 
 
La Sra. CAPDEVILA també anuncia una reserva de vot i diu que farà les argumentacions que 
calguin en el Plenari. 
 
El Sr. MULLERAS comenta que l’Ordenança de serveis funeraris es va aprovar inicialment el 2 
de març de 2017, gairebé 8 mesos enrere. Per això no entén la urgència i hi ha votat en contra. 
Indica que a l’Ordenança de serveis funeraris hi ha 10 entitats que han presentat al·legacions i 
només dos grups polítics: el Partit Popular i Esquerra Republicana de Catalunya. Comenta que 
algunes de les al·legacions del PP s’han acceptat i d’altres no. 
Continua considerant que és bo que s’eliminin les barreres d’entrada perquè això fa baixar els 
preus, però entén que amb aquesta ordenança no hi ha les garanties definitives perquè això 
succeeixi. Reconeix que s’eliminen algunes barreres, però insisteix que voldria més garanties 
perquè puguin entrar més empreses funeràries i pugui baixar més el preu dels enterraments a 
Barcelona. 
També entén que cal enfortir els drets dels usuaris, és a dir, d’aquelles persones que, 
malauradament, han d’enterrar un ser estimat o un familiar. Considera, doncs, que cal garantir 
més l’atenció cap a aquestes persones. Opina que hi hauria d’haver un tècnic municipal que els 
informés de les diferents característiques i del diferent ventall de possibilitats quan es fa un 
enterrament i que no estigués només en mans del comercial de torn de l’empresa funerària. 
També creu que s’haurien d’augmentar els serveis de beneficència. Diu que no n’hi ha prou 
d’obligar les empreses funeràries perquè prestin aquest tipus de serveis, tenint en compte que, 
de fet, l’ordenança anterior ja hi obligava. Pensa que cal incrementar aquests serveis de 
beneficència des de l’Ajuntament per fer-los més extensius a persones que han d’enterrar els 
seus éssers estimats i que no tenen els mitjans econòmics adequats. 
D’altra banda, entén que a l’Ordenança de cementiris hi ha dos aspectes importants, com ara les 
concessions a perpetuïtat. Considera que el que els barcelonins entenien que era un dret de 
propietat d’un nínxol o una sepultura ara el govern ho vol convertir primer en un dret vitalici i 
després en una concessió. Opina que el que passarà és que els barcelonins que entenien que 
tenien una propietat, com que al cap d’uns anys es convertirà en una concessió, perdran la seva 
propietat i hauran de tornar a pagar per tenir aquesta concessió. Pensa que això era un dret 
adquirit dels barcelonins i que, per tant, això no es pot posar en marxa tal com vol l’Ajuntament 
de Barcelona, per la qual cosa hi està en contra. 
Pel que fa al dret de retrocessió, que és el dret de retornar a l’Ajuntament un nínxol o una 
sepultura i que aquest els torni els diners, comenta que això quedarà a la voluntat de 
l’Ajuntament a través de la seva empresa Cementiris, que decidirà a quines persones se’ls 
retornen els diners i a quines no. Considera que això era un dret adquirit i que, per tant, no 
s’hauria d’implantar per part de l’Ajuntament. 
Anuncia que farà una reserva de vot per analitzar l’expedient de cara al Plenari. 
 
La Sra. ROVIRA diu que per poder revisar l’expedient i els canvis que hi ha hagut amb les 
al·legacions també farà una reserva de vot. 
 
El Sr. ARDANUY manifesta que també farà una reserva de vot entenent que és positiu el fet 
que es torni altra vegada a posar aquest debat damunt de la taula, perquè la problemàtica 
continua existint. Constata que actualment els preus dels serveis funeraris continuen sent els 
que són i que les problemàtiques envers la ciutadania continuen sent les que són. 
Per tant, valora positivament que es torni a engegar aquest debat, i pensa que cal mirar d’arribar 
a tots els acords possibles per millorar les condicions dels serveis funeraris per a la ciutadania. 
 
El Sr. BADIA reconeix que la setmana anterior va intentar contactar amb tots els grups per 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
69 
avançar-los que tenia la intenció de portar les ordenances. Indica que l’element que ho activa tot 
és la convocatòria d’eleccions, ja que la llei que estava tramitant la Generalitat queda aturada. 
Reconeix que, en comptes de a les 9 h del matí, es va lliurar l’informe a les 9.30 h i que per això 
s’ha hagut de fer la urgència. Però creu que s’ha informat a tots els grups que políticament 
tinguessin la constància que hi havia aquesta voluntat. 
Comenta que és un text que de l’aprovació inicial a la final s’ha millorat. Recorda que són dos 
textos que van ser aprovats amb majoria absoluta i pràcticament sense vots en contra, excepte el 
vot en contra del PP a una d’elles. Creu que és cert que hi ha un altre debat de fons, que és el 
nou operador. Destaca que les ordenances no solucionaran tots els problemes, però manifesta 
que aquestes donen més eines. Tenint en compte que els grups demanaven que s’activessin al 
més aviat possible, pensa que ara era oportú poder activar aquestes ordenances. 
Comparteix que hi ha 10 dies per acabar de fer converses amb tots els grups i per acabar de 
veure si alguna al·legació potser no la van entendre bé i potser se’n pot treure algun matís. 
Comenta que s’ha fet un esforç molt gran per realment incorporar moltes al·legacions. Recorda 
alguns elements importants que s’han citat, com ara la fiança que va plantejar el Grup 
Municipal Demòcrata, el tema de diferenciar sales de vetlla i tanatoris i també tota la part de 
beneficència. Explica que això es comandarà a la Comissió de Govern, però anuncia que es farà 
una sessió específica per tractar la part de beneficència per tal que tots els grups puguin 
conèixer com es planteja aquesta proposta. 
Està d’acord amb el debat que planteja el Partit Popular, pel que fa a cementiris, de les 
concessions a perpetuïtat, però indica que actualment la llei no les regula. Diu que si hi hagués 
una llei estatal que clarifiqués la possibilitat d’existència d’aquests títols s’hi podrien agafar. 
Comenta que el govern té una habilitat i que podria mirar cap a una altra banda, però diu que es 
fa estrany, quan un actualitza una ordenança i el que vol és actualitzar-se d’acord amb una nova 
llei estatal, que en un tema tan sensible com aquest es vulgui mirar cap a una altra banda. Creu 
que es va començar amb aquesta idea de fer una concessió vitalícia, cosa que s’ha afegit amb 
una concessió a 50-70 anys. Opina, doncs, que la voluntat ha estat manifesta de poder garantir 
aquests drets. 
Pel que fa a la retrocessió, indica que no es comanda al govern, sinó a un govern 
d’administració on el govern és minoria. Assenyala que el Consell d’Administració haurà de 
prendre les decisions pertinents d’acord amb la viabilitat econòmica. 
Agraeix les reserves de vot, i pensa que amb els 10 dies que tenen es podrà tornar a suscitar el 
consens que va tenir l’aprovació inicial. Creu que actualment estan davant d’un text millor 
gràcies a totes les aportacions. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal i amb la reserva de vot 
del Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PP, CUP i del regidor no adscrit. 
 
2.-  (938/2016) RESOLDRE les al·legacions formulades durant el període d’exposició pública de 
l’Ordenança de Serveis Funeraris de l’Ajuntament de Barcelona, aprovada inicialment per 
acord de la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
en sessió de data 22 de març de 2017; INCORPORAR les al·legacions estimades en el text que 
es sotmet a aprovació definitiva; APROVAR definitivament l’Ordenança de Serveis Funeraris 
de l’Ajuntament de Barcelona; PUBLICAR-LA al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, 
a la Gaseta Municipal i al web municipal. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable del Govern Municipal i amb la reserva de vot 
del Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PP, CUP i del regidor no adscrit. 
 
VII) Declaració Institucional 
 Ref:  CCP 13/17 Presidència, Drets Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 
v.  16/ 11/ 2017     16: 40 
70 
 
Única.- La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: - 
Defensar que Barcelona és una ciutat compromesa amb el respecte i la diversitat, com a valors 
inqüestionables vertebradors de la convivència i la cohesió social. - Defensar el dret fonamental 
a la llibertat religiosa i de consciència, com a dret fonamental, tot destacant que aquest dret 
inclou la llibertat de manifestar la pròpia religió individualment o col·lectivament, tant en 
públic com en privat. - Defensar la laïcitat, entesa com el marc de neutralitat dels poders públics 
en què totes les opcions de consciència, religioses o no, poden conviure en plena igualtat i 
respecte. - Rebutjar la presència de grups xenòfobs i totalitaris als carrers de la ciutat, ja que 
aquestes expressions suposen una greu amenaça a la convivència. - Reprovar les diverses 
pintades de caràcter autoritari i xenòfob que han aparegut tant al local on s’instal·larà el centre 
de culte i a altres punts de la ciutat, així com les intimidacions patides per persones de confessió 
musulmana al Districte. 
 
El Sr. ASENS dona les gràcies a totes les persones que assisteixen com a públic en aquest acte 
solemne institucional de lectura de la declaració, que procedeix a llegir. 
 
S’aprova amb el posicionament favorable de tots els grups municipals i el regidor no adscrit, 
excepte el Partit Popular. 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.20 hores.