Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona S e te m b re 2 0 17 B a rc e lo n a C iu ta t D ig it a l Han participat en la concepció i redacció dels marcs i guies de transformació digitals: Francesca Bria, Paco Rodriguez, Malcolm Bain, Joan Battle, Ana Bastide Vila, Xabier Baran- diaran Fernández, Marius Boada Pla, Guillem Marpons, Xavier Roca Vilalta, Xavier Bes Sego- via, Josep Carles Collazos, Joan Domenech Bas, Oscar Sanz García, Carlos Echevarría Mesegur, LLuis Girona Frisach, Anna Majo Crespo, Tomás Gea Calza, Javier Ruiz, Gemma Galdon, John Michaelides, Esther Bretschneider. Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital IN D EX D E C O N TI N G U TS 1. OBJECTE I ABAST ..................................................................... 1.1. OBJECTE ................................................................................................... 1.2. ABAST I APLICACIÓ ..................................................................................... 1.3. ESTRUCTURA ............................................................................................. 2. MESURES I APLICACIÓ A LA CONTRACTACIÓ ............................... 3. DIRECTRIUS PER AL DISSENY I EL DESENVOLUPAMENT DE SERVEIS DIGITALS ................................ 3.1. PROJECTES AGILE ...................................................................................... 3.2. SOBIRANIA TECNOLÒGICA .......................................................................... 3.3. GESTIÓ RESPONSABLE I ÈTIC DE DADES ........................................................ ANNEX 1 - GLOSSARI .................................................................... ANNEX 2 - REFÈNCIES ................................................................. 3 3 3 4 5 8 8 10 13 16 22 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital 1.1. Objecte 1.2. Abast i aplicació Aquest document constitueix el Codi de pràctiques tecnològiques que desplega de manera pràctica l’estratègia de transformació digital àgil de l’Ajuntament de Barcelona, de conformitat amb els estàndards de serveis digitals de la ciutat enunciats el setembre del 2017. Aquest Codi consisteix principalment en una relació de principis i requeriments directes i clars, que permeten entendre de manera ràpi- da els diferents elements de la transformació digital en marxa a la ciutat de Barcelona. Té per objectiu permetre als responsables de la governança i de la gestió de projectes de serveis digitals assegurar que aquests s’alineen Aquest Codi de pràctiques tecnològiques és d’aplicació en la gestió i governança dels projectes de tecnologia i innovació que s’in- cloguin dins del Pla de transformació digital àgil, tant per l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) com per altres entitats i departaments dependents de l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix, concerneix el disseny i la construcció de tots els serveis digitals de l’Ajuntament, entenent com a tals els serveis de gestió i lliurament de la informació mitjançant pla- taformes i dispositius digitals. Es dirigeix a tots els líders i responsables de les unitats del grup municipal, els adminis- tradors de programes i el personal implicat en la posada en marxa d’aquesta estratègia. Els responsables de cada gerència tenen la comesa última d’assegurar que les directrius Objecte i abast1 amb l’estratègia de l’Ajuntament de Barcelona en aquest àmbit. El Codi està plantejat com un document pràctic de referència i no conté justificacions teòriques per a les polítiques proposades ni referències a exemples, tret d’en comptades ocasions. Les directrius concretes estan basades en pràctiques exemplars de diversos països i con- textos. El Regne Unit, els Estats Units, Suècia i els Països Baixos, entre molts d’altres, han desplegat polítiques innovadores a escala estatal de tecnologies obertes i desenvolu- paments agile. de l’estratègia i d’aquest Codi es despleguin. La implementació d’aquests principis i di- rectrius es farà a través de la realització dels projectes de transformació digital àgil de l’Ajuntament, gestionats principalment per l’IMI. Aquests projectes permetran la dedica- ció de recursos, la creació d’infraestructura i l’adquisició de competències per a realitzar aquestes transformacions. D’aquesta mane- ra, la gestió del canvi que suposa l’aplicació d’aquestes pràctiques dins de l’Ajuntament es realitzarà de manera iterativa a través de projectes concrets. Alguns projectes i les seves ampliacions (per exemple, Decidim. Barcelona, Sentilo, BIMA) ja compleixen en bona mesura les directrius indicades aquí, uns altres ho aniran aconseguint amb un procés d’implementació més progressiu. 3 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital 1.3. Estructura Aquest document s’estructura en un conjunt de principis generals, avalats per directrius que corresponen als tres principals eixos de l’estratègia de transformació digital àgil de l’Ajuntament de Barcelona: · El desenvolupament de serveis digitals àgils · La sobirania tecnològica, basada en l’ús d’estàndards oberts i de programari lliure i de fonts obertes · La gestió ètica i segura de dades i la po- lítica de dades obertes Aquest document és complementari i no substitueix cap política de l’organització ni regulació municipal o d’altres àmbits. Aquest codi de pràctiques tecnològiques s’acompanya de dos documents de recolza- ment per a afavorir la implementació del Pla de Transformació Digital Àgil: la Guia sobre Metodologies Àgils i la Guia sobre Sobirania Tecnològica. Tant mateix, el Pla s’implementa a través de les Guies de Contractació de l’Ajun- tament, en especial la Guia de Compra Pública de TIC y la Guia de Compra Innovadora. Res- pecte de la gestió responsable i ètic de dades, element essencial del Pla de Transformació Digital Àgil (en especial la estratègia de Dades Obertes i el Data Commons, els projectes “Data Driven” i la interoperabilitat basada en formats de dades oberts), les corresponents directius i la seva implementació es desenvo- luparan en una nova Mesura de Govern sobre la Estratègia de Gestió Responsable i Ètica de Dades a l’Ajuntament de Barcelona, que es concretarà amb els necessaris detalls tècnics, processos i responsabilitats. 4 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital Principis de disseny i desenvolupament de serveis digitals Els principis i directrius generals següents despleguen l’Estratègia de transformació di- gital àgil de l’Ajuntament de Barcelona i els estàndards de serveis digitals, pel que fa al seu disseny, desenvolupament i manteniment. 1. SEGUIR ELS ESTÀNDARDS DE SERVEIS DIGITALS I GESTIÓ RESPONSABLE DE DADES Tot nou servei digital haurà de seguir l’Es- tàndard de serveis digitals de l’Ajuntament i l’Estratègia de gestió responsable de dades. 2. DIRIGIT ALS CIUTADANS Els serveis digitals de l’Ajuntament de Barce- lona s’enfoquen a cobrir les necessitats de l’usuari. Tots els sistemes i serveis estan en darrer terme al servei del ciutadà, han d’apor- tar utilitat i valor afegit a la seva experiència. 3. CLAREDAT EN OBJECTIUS I RECURSOS Els projectes han de demostrar claredat en els objectius que volen aconseguir, l’impacte d’aquests objectius i com s’integren a les línies estratègiques de l’Ajuntament. No és suficient que un projecte tingui coherència interna i es- tigui ben desenvolupat; s’ha d’explicar com el servei digital resoldrà necessitats concretes de l’Ajuntament i dels ciutadans. Els projectes han d’especificar els recursos tècnics i organitzatius necessaris per a la seva execució i com seran coberts. No és necessari definir tots els detalls dels projectes en les seves fases inicials, però tampoc no hauran d’aprovar-se grans projectes sense una anàlisi suficient d’aquests aspectes. 4. ANÀLISI D’OPCIONS Tot servei nou ha de començar amb una anàlisi estratègica d’opcions per determinar si ha de ser construït dins de l’organització, per part de proveïdors externs o mitjançant un equip mixt. Així mateix, s’haurà de determinar el mètode de desenvolupament que cal utilitzar (per defecte, Agile) i la possibilitat de crear, utilitzar o reutilitzar programari lliure. Com a part d’aquest procés, és necessari veure les implicacions de l’elecció de tecnologies i metodologies quant a la gestió i formació de personal intern i extern de l’Ajuntament. 5. PRINCIPI DE SIMPLICITAT Els serveis desenvolupats es dissenyaran apli- cant els principis de claredat i simplicitat en el seu ús i arquitectura. S’intentaran unificar les diferents versions d’aplicacions dins de l’organització i evitar la proliferació de ver- sions diferents. Prevaldrà la construcció de solucions transversals a tota l’organització davant de solucions verticals (sectorials). 2 5 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital Sempre que sigui possible, s’intentaran mi- nimitzar les modificacions del programari “estàndard” (tant propietari com de codi font obert), per facilitar-ne el desplegament i l’ús, mantenir els avantatges de cost i rapi- desa que pugui tenir una solució estàndard davant el desenvolupament a mida i evitar problemes a l’hora d’actualitzar-la o subs- tituir-la. Qualsevol modificació o extensió seguirà un estricte control tècnic de les seves implicacions pressupostàries més enllà de les del mateix projecte (en el temps i en el seu abast organitzatiu). 6. METODOLOGIES DE DESENVOLUPA- MENT ÀGIL I INNOVACIÓ CONTÍNUA Les metodologies de desenvolupament àgil, centrades en l’usuari, s’utilitzaran per defec- te en tots els projectes tecnològics de l’IMI posant el focus en la innovació contínua en línia amb els principis del Manifest Agile. Els projectes es desenvoluparan en un procés iteratiu i incremental, provant hipòtesis i creant prototips, utilitzant analítica i expe- rimentació. S’utilitzarà la metodologia Agile de l’Ajuntament, Scrum@IMI. 7. REUTILITZAR I PROVEIR COMPO- NENTS I SERVEIS COMUNS Els projectes intentaran, sempre que es pu- gui, reutilitzar components i serveis digitals comuns ja existents i, en cas que no existeixin o puguin ser millorats, contribuir a la seva creació o desenvolupament, abans de con- siderar la creació d’alternatives paral·leles. Això permet abaratir costos i generar con- sistència en l’experiència de l’usuari i en el manteniment dels serveis. 8. SERVEIS INTEGRATS I INTEGRALS Els nous serveis digitals han de demostrar com integraran verticalment els components i les tecnologies necessaris per al seu funciona- ment. El disseny del servei ha de preveure des de l’experiència de l’usuari fins a les implica- cions per a l’arquitectura de sistemes i el seu manteniment. Això requerirà la col·laboració entre equips de diferents departaments i es- pecialitats. 9. MANTENIMENT I DOCUMENTACIÓ Els serveis seguiran la classificació corpo- rativa d’informació (Catàleg de Serveis) i s’operaran d’acord a les millors pràctiques d’ITIL. Els nous serveis digitals han de man- tenir una documentació de qualitat, inclosos guies i manuals posats a disposició pública perquè puguin ser accessibles per tots els interessats (stakeholders), tant interns com externs (proveïdors) perquè tots ells puguin contribuir en el procés de documentació. La documentació es mantindrà en una platafor- ma centralitzada amb formats estàndards, control de versions i autoria. 10. ARQUITECTURA DELS NOUS SERVEIS Els nous serveis digitals de l’Ajuntament evitaran sempre que sigui possible les ar- quitectures tradicionals client-servidor, i preferiran solucions web que compleixen els estàndards de W3C, donat que ofereixen més flexibilitat, interoperabilitat i indepen- dència del maquinari i els sistemes operatius del client on s’executin. Tot nou projecte ha de contribuir a eliminar serveis antiquats per aconseguir reduir el nombre de serveis i tecnologies en ús. En els serveis en què tingui sentit, s’inclouran en els projectes de desenvolupament interfícies per a accés mitjançant programació (APIs), que hauran d’estar correctament documentats. 11. ACCESSIBILITAT I BILINGÜISME Els serveis digitals seran concebuts des de la seva fase inicial de manera bilingüe en català i castellà i seran accessibles a tots els usuaris, tant interns com ciutadans, de conformitat amb els llibres d’estil lingüístic i d’accessibi- litat vigents en cada moment per als serveis de l’Ajuntament. 12. SEGURETAT El disseny dels serveis i projectes haurà de tenir en compte la seguretat des de la seva conceptualització inicial. Els serveis hauran de seguir la Política de seguretat corporativa i els estàndards basats en la norma ISO27002 i l’Esquema nacional de seguretat. 6 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital 13. CONTRACTACIÓ L’adquisició i contractació de serveis tec- nològics ha d’aplicar les Guies de contrac- tació de l’Ajuntament de Barcelona (la Guia de contractació pública social i la Guia de contractació pública ambiental del Decret d’Alcaldia de contractació pública sostenible (S1/D/2017-1271 de 24 d’abril), i les Guies de contractació tecnològica i de compra innova- dora). La contractació de nous serveis es farà de manera prioritària a través d’acords marc de contractació (procurement frameworks). Per donar suport al principi de sobirania tec- nològica de la Ciutat, s’hauran d’evitar de- pendències d’un sol proveïdor, la qual cosa també és un factor clau per augmentar la capacitat d’innovació en els serveis públics. La integració de sistemes l’ha de dur a terme un proveïdor diferent als fabricants d’aquests sistemes. Sempre que sigui possible, la con- tractació de serveis digitals ha d’augmentar la diversitat de proveïdors i limitar el volum pressupostari dels contractes. Respectant el marc legal i les normatives de competència es fomentarà la contractació de PIME de la ciutat i la seva àrea d’influèn- cia, però si és necessari també es facilitarà la contractació d’empreses especialitzades de l’àmbit nacional i d’altres països de la UE. 14. SOBIRANIA TECNOLÒGICA I PROGRA- MARI LLIURE I DE CODI FONT OBERT Els projectes han de promoure la sobirania tecnològica, basada en els principis que guien l’Institut Municipal d’Informàtica de Barce- lona en matèria de tecnologia i innovació: interoperabilitat, agilitat, reutilització, ètica i obertura de coneixements i tecnologies. L’IMI haurà d’incorporar el programari lliure i les tecnologies i estàndards oberts en els seus serveis i processos tecnològics, de manera integrada a tota l’arquitectura dels sistemes. 15. SOBIRANIA CIUTADANA SOBRE LES DADES La ciutadania i el bé comú han d’estar en el cor dels plans i les plataformes tecnològiques del municipi de Barcelona que recullen, creen i/o gestionen dades i altra informació. Cal fer possible el control ciutadà de les dades, minimitzar l’escletxa digital i evitar pràctiques discriminatòries o no ètiques respecte de les dades. 16. ACCÉS, REUTILITZACIÓ DE DADES I INNOVACIÓ Les institucions municipals han de ser ober- tes, transparents i responsables davant de la ciutadania. Cal assegurar que la informació i documents municipals siguin accessibles, usables i analitzables per afavorir l’emprene- doria, la innovació social i digital, els llocs de treball i l’excel·lència en la recerca científica, millorar la vida dels ciutadans de Barcelona i contribuir de forma significativa en l’estabilitat i la prosperitat de la ciutat. 7 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital Directrius per al disseny i el desenvolupament de serveis digitals En el disseny i el desenvolupament de serveis digitals, s’hauran de seguir les següents direc- trius organitzades en tres àrees: 1. Metodologies Agile 2. Sobirania tecnològica 3. Gestió responsable de dades i dades obertes És responsabilitat tant de l’IMI com de les uni- tats de l’Ajuntament desplegar aquestes direc- trius en els projectes desenvolupats per i per a l’Ajuntament de Barcelona. 3 3.1. Projectes Agile Per complir amb l’objectiu de la posada en marxa de la metodologia Agile en els projectes de les entitats de l’Ajuntament, els principis i les directrius són els següents: 1. COL·LABORACIÓ INTERDISCIPLINÀRIA Es configuraran equips multidisciplinaris que incloguin els diferents rols i especialitats ne- cessàries per al desenvolupament d’aplica- cions, serveis i processos. Només una o dues persones en són responsables directament, però l’èxit de l’equip recau per igual en tots els membres. 2. EQUIPS AUTO-ORGANITZATS Els equips que s’organitzen de forma autòno- ma i flexible poden crear nous enfocaments i adaptar-se per sí mateixos a nous reptes en el seu entorn. En conseqüència, els rols i les responsabilitats dins dels equips tindran un cert nivell de flexibilitat i fluïdesa en funció de l’experiència, les habilitats i els coneixe- ments dels integrants de l’equip, així com de les necessitats dels projectes. 8 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital 3. COMUNICACIÓ S’ha d’establir un pla de comunicació tenint en ment la transparència i les responsabilitats dels diferents agents implicats. S’ha d’identi- ficar els actors clau dels serveis i processos municipals, així com els actors que participen de la part tècnica. Tots ells seran els destinata- ris de les accions comunicatives que s’hauran de dur a terme amb una freqüència adient als objectius i necessitats dels projectes. Les converses cara a cara tindran prioritat res- pecte d’altres canals de comunicació. 4. TRANSPARÈNCIA S’ha de compartir de manera oberta i trans- parent amb els actors clau l’estatus del pro- jecte, les prioritats, els riscos, els problemes, las tasques, fites, user-stories, contribucions i els eventuals “elements bloquejants”, per tal d’abordar amb rapidesa els reptes. Això es pot fer amb comunicacions directes però també fent servint eines adaptades a la me- todologia Agile. 5. MILLORA CONTÍNUA S’establiran pràctiques de treball col·laboratiu per facilitar una cultura d’aprenentatge i de millora contínua, tant del servei prestat com de les capacitats dels integrants de l’equip. 6. FEEDBACK RÀPID L’equip s’esforçarà per fer iteracions tan cur- tes com sigui possible. Les pràctiques d’equip es faran de tal manera que facilitin l’obtenció del feedback de manera ràpida tot incorporant aquest feedback al “backlog” del projecte. 7. ACCEPTACIÓ DEL CANVI S’entén que els plans i projectes evolucio- naran i canviaran al llarg de la prestació del servei. S’establiran pràctiques d’anàlisi i de planificació per reflectir aquest fet. 8. ENFOCAMENT ITERATIU Les activitats d’anàlisi, disseny, planificació i desenvolupament adoptaran un enfocament iteratiu en cicles curts per tal de permetre el feedback precoç i canviar les prioritats en funció de les necessitats. 9. DESPLEGAMENT RÀPID, DESPLEGA- MENT FREQÜENT S’ha de posar èmfasi en donar valor als usua- ris finals tan ràpidament com sigui possible, reduir el temps de posada en producció de les aplicacions i rebre feedback dels usuaris el més ràpid possible. Es donarà prioritat al producte mínim viable identificat que respon a les necessitats prioritàries dels usuaris i la resta de funcionalitats s’aniran desplegant en entregues posteriors. 10. CENTRAT EN OFERIR VALOR A L’USUARI S’han de posar les necessitats de l’usuari al capdavant. Les necessitats de l’usuari van per davant de qualsevol altra necessitat, fins i tot les dels actors clau. Quan hi hagi un conflic- te de necessitats entre els grups, ens hem d’assegurar que hi ha unes prioritats clares. Es promourà la diversitat en els equips per afavorir dissenys inclusius. 11. QUALITAT La qualitat no fa referència només a la qualitat tècnica, sinó també a la qualitat del servei. La qualitat està present a cada pas del pro- cés i totes les persones de l’equip tenen la responsabilitat de garantir que el servei sigui d’un nivell alt. 12. MESURA DEL PROGRÉS L’entrega de programari executable és la prin- cipal mesura de progrés. També cal aplicar al- tres mesures que reflecteixen el valor aportat a l’usuari i els serveis municipals per garantir que satisfà les necessitats reals i dona un valor real al ciutadà. 9 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital Per complir amb l’objectiu de sobirania tec- nològica enunciada en l’Estratègia de trans- formació digital àgil i els estàndards de serveis digitals, especialment per evitar la depen- dència de proveïdors (vendor lock-in), les directrius són les següents, expandint els prin- cipis que guien l’IMI en matèria de tecnologia i innovació: interoperabilitat, agilitat, ètica i obertura de coneixements i tecnologies (tant programari com dades). INTEROPERABILITAT, FORMATS I ESTÀNDARDS OBERTS 1. INTEROPERABILITAT Tots els serveis digitals de l’Ajuntament de Barcelona donaran suport a la interopera- bilitat, fonamentada en l’ús d’estàndards i formats oberts. 2. ÚS D’ESTÀNDARDS OBERTS Els serveis digitals de l’Ajuntament utilitzaran de manera obligatòria estàndards oberts, i en especial els continguts del catàleg d’estàn- dards de la Norma tècnica d’interoperabilitat (desenvolupats sota el Reial Decret 4/2010) o els estàndards oberts acceptats interna- cionalment que actualitzin, substitueixin o complementin aquests estàndards. Quan no hi hagi un estàndard obert aprovat per al format requerit es presentarà una proposta del format que es vol utilitzar, atenent al que estableix la normativa aplicable i els requisits per a estàndards oberts de l’IMI (definit a la Guia sobre Sobirania Tecnològica que acom- panya aquest Codi). 3. IDENTIFICACIÓ DE FORMATS I ESTÀNDARDS L’IMI mantindrà llistes públiques de formats i estàndards tècnics en ús classificats com a obligatoris, prioritaris o recomanats. 3.2. Sobirania tecnològica 4. SELECCIÓ D’ESTÀNDARDS L’elecció d’estàndards seguirà un procés obert i transparent d’elecció partint de les neces- sitats dels usuaris, la flexibilitat, la promoció de la lliure competència i lliure col·laboració i les implicacions per a la futura interopera- bilitat. Aquest procés haurà de ser aprovat formalment. Les àrees que tinguin el seu propi marc legal seguiran estàndards específics (per exemple, Geodata). PROGRAMARI LLIURE DIRECTRIUS GENERALS 5. ADQUISICIÓ I ÚS PRIORITARI DE PRO- GRAMARI LLIURE L’adquisició i contractació pública d’eines i sis- temes donarà preferència a l’ús de programari lliure, per a tota l’arquitectura tècnica de les aplicacions i els serveis entregats, evitant les dependències de sistemes no lliures. Es per- metrà l’ús de solucions no lliures només en cir- cumstàncies excepcionals, que es revisaran cas per cas, conforme amb criteris que s’establiran en la Guia de Contractació Tecnològica. 6. ALLIBERAMENT DE PROGRAMARI I DOCUMENTACIÓ Els projectes de desenvolupament de serveis digitals, tant interns com externs, hauran de desenvolupar-se des dels seus inicis amb vista al seu alliberament, seguint les millors pràc- tiques de desenvolupament de programari lliure, i es basaran per defecte en tecnolo- gies obertes que permetin que el producte final pugui alliberar-se conforme a la política de l’Ajuntament i la normativa aplicable. La seva documentació, disseny i altres elements (sons, tipografies, etc.) es posaran també a disposició de tercers sota llicències de con- tinguts oberts. 10 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital 7. AFAVORIMENT DE LA REUTILITZACIÓ En l’adquisició de programari s’incentivarà la reutilització de solucions ja existents. En els desenvolupaments en què participi l’Ajunta- ment s’intentarà, més enllà de la publicació sota llicències lliures, oferir facilitats tècni- ques i organitzatives per a la reutilització per part de tercers. En els casos en què no sigui possible alliberar el programari propietat de l’Ajuntament i de les seves entitats associades sota llicències lliures (per raons tècniques o legals), igualment es posarà aquest a la dis- posició d’altres administracions sense con- traprestació i sense necessitat de conveni, conforme la normativa aplicable. 8. MANCOMUNITAT DE PROJECTES Quan sigui convenient, s’estudiarà la possibi- litat de col·laborar amb altres administracions públiques i entitats en el desenvolupament de projectes tecnològics del seu interès, compar- tint els costos i afavorint la interoperabilitat. PROJECTES 9. PREPARACIÓ I AVANTPROJECTES. En la fase de preparació de contractes s’ha de demostrar que s’ha fet una recerca ex- haustiva de possibles solucions ja existents i reutilitzables, tant a escala nacional com en repositoris públics internacionals. 10. ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES I FUNCIONALS Els projectes proposats no han d’incloure cap especificació que impedeixi proposar solucions amb tecnologia obertes, i no han d’esmentar productes i proveïdors específics excepte en casos de compatibilitat amb tecnologies exis- tents, conforme amb restriccions indicades en la Guia sobre Sobirania Tecnològica. L’arqui- tectura, els requeriments d’interoperabilitat i el dret i la capacitat de poder modificar i reutilitzar el programari dels sistemes i serveis digitals seran considerats característiques i prescripcions tècniques. 11. CÀLCUL DE COSTOS Tota decisió sobre l’adquisició de tecnologies tindrà en compte el cost total del sistema so- bre la vida útil del servei a llarg termini (TCO per les sigles en anglès), inclosos els costos ocults (per exemple, costos de sortida per a substituir una tecnologia en el futur quan no s’utilitzen formats o interfícies basats en estàndards oberts) així com els beneficis so- cials nets. 12. CONTRACTACIÓ DE PROJECTES I SERVEIS Els contractes per a projectes nous o exten- sions de projectes existents utilitzaran clàu- sules model basades en aquests principis, fins i tot per a avantprojectes en els quals es fa una preselecció de tecnologies així com en acords marcs de contractació o contractació per lots. Aquestes clàusules exigiran l’ús de solucions basades en tecnologies lliures, tret de casos excepcionals que es detallan a la Guia de Contractació Tecnològica. 13. MILLORS PRÀCTIQUES DE DESENVOLUPAMENT El desenvolupament d’infraestructures i serveis digitals seguirà les millors pràctiques en metodologies de desenvolupament de programari lliure i de fonts obertes, uti- litzant per defecte els mètodes Agile que s’apliquen a l’IMI. 14. MANTENIMENT DE CODI I DOCUMENTACIÓ Els proveïdors de serveis de desenvolupament dels sistemes informàtics, durant la vigència del seu contracte, hauran de col·laborar amb l’IMI a mantenir el codi disponible en sistemes adequats de control de versions. Així mateix, tot sistema i servei haurà d’estar documentat correctament per a usuaris, desenvolupadors, i incloure les instruccions necessaris per a la instal·lació, el desplegament i la configuració del servei en entorns lliures i oberts. 11 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital OBERTURA, COMUNITAT I CONTRIBUCIONS 15. COL·LABORACIÓ AMB COMUNITATS LLIURES I ALTRES ENTITATS Els projectes proposats estudiaran les pos- sibilitats de col·laboració amb les comunitats tecnològiques i de programari lliure, en es- pecial amb comunitats locals. També s’afa- vorirà la col·laboració amb altres entitats i institucions interessades, per promoure la innovació social i els productes i competèn- cies tecnològics locals. 16. SOSTENIBILITAT I GOVERNANÇA Els projectes que generin sistemes i eines completes lliures a través d’un servei de desenvolupament promogut i finançat per l’Ajuntament hauran d’incloure un model de sostenibilitat i de governança del projecte. Aquest model inclourà, entre altres aspectes, una aproximació a la definició de la comuni- tat, les seves eines de suport, les activitats de comunicació i màrqueting, els processos per a la inclusió de contribucions externes, la gestió de la propietat intel·lectual i la soste- nibilitat del programari més enllà del mateix projecte per a l’Ajuntament. 17. CONTRIBUCIONS EXTERNES Es promourà que actors externs puguin fer contribucions per als projectes liderats o alliberats per l’Ajuntament. S’establiran re- gles concretes adaptades a cada cas per a la gestió dels drets sobre les contribucions per garantir el respecte dels drets de tercers i la normativa aplicable. 18. RETORN A LA COMUNITAT (UPSTREA- MING) I COMPATIBILITAT A FUTUR (FORWARD COMPATIBILITY) En el cas dels projectes que millorin o trans- formin un producte de programari lliure exis- tent, realitzats tant per personal de l’Ajunta- ment com per proveïdors, aquestes millores i qualssevol correccions es contribuiran, tant com sigui possible, al projecte original (ups- treaming). Així mateix, els projectes garantiran tant com puguin la compatibilitat a futur, de tal manera que el programari adaptat per a l’Ajuntament de Barcelona minimitzi al màxim els possibles problemes d’actualització i man- teniment. ASPECTES JURÍDICS 19. PROPIETAT INTEL·LECTUAL EN EL PROGRAMARI MUNICIPAL Els projectes de l’Ajuntament establiran un marc legal per determinar de manera clara els drets de propietat intel·lectual dels desen- volupaments realitzats i la seva gestió. Depe- nent del cas, els acords establiran el model de propietat triat, incloent les opcions de cedir els drets a l’Ajuntament o al IMI, deixar-los en mans del proveïdor, o cedir-los a entitats que gestionin el codi rellevant per al projecte, sempre que s’asseguri, per a projectes allibe- rats, la seva disponibilitat sota llicència lliure. 20. GESTIÓ LEGAL DELS PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT DE PROGRAMARI Els projectes hauran d’establir processos i documentació per a gestionar els aspectes legals vinculats amb la propietat intel·lectual i les llicències de programari (en particular, res- pecte de les contribucions, les llicències dels components utilitzats en el desenvolupament i altres dependències del programari), i per fer-ho, utilitzar les millores pràctiques i eines estàndards o d’ús generalitzat al sector per a garantir la traçabilitat i integritat del codi. 21. LLICÈNCIA PER A L’ALLIBERAMENT DE PROGRAMARI El programari generat en el marc dels projec- tes de serveis digitals de l’Ajuntament, inclòs el programari resultant de contractes de ser- veis, serà posat a disposició pública sota una llicència lliure i de fonts obertes que compleixi la normativa aplicable. L’Ajuntament establirà criteris i requisits per a determinar la llicència a utilitzar per a cada projecte. 12 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital Per complir amb l’objectiu de la gestió res- ponsable i ètica de dades, dins del marc dels estàndards de serveis digitals, les directrius d’aquest Codi de pràctiques tecnològiques són les següents: ABAST 1. ABAST Les dades a les quals fa referència aquest codi de pràctiques és el conjunt de totes les dades municipals. Entre les dades munici- pals podem distingir a efectes conceptuals tres grans grups: a) Dades de gestió: són aquells conjunts de dades que les diferents gerències i entitats municipals usen per al desenvolupament de la seva missió. b) Dades obertes: Són els conjunts de dades que la corporació municipal posa a disposició del públic en format cru. c) Estadística oficial: És el conjunt d’estadístiques obtingudes per l’Ajuntament sobre diversos conjunts de da- des i que tenen la consideració d’Estadística Oficial. Només el primer conjunt (de gestió) pot incloure dades de caràcter personal. 2. REPOSITORIS L’Ajuntament disposa de diversos repositoris per a cada tipus de conjunt de dades. La seva definició i gestió estarà vinculada al conjunt de requeriments tecnològics que aquest codi descriu, així com la normativa de protecció de dades. De manera transversal però, existeix un repositori global de dades en el City OS que 3.3. Gestió responsable i ètic de dades es constitueix com a repositori analític únic de dades municipals. El City OS podrà incloure una imatge analítica de qualsevol conjunt de dades de gestió. GESTIÓ DE LES DADES 3. GESTIÓ BASADA EN LA EVIDÈNCIA Cal assegurar que la gestió dels serveis mu- nicipals es faci en base a les evidències fona- mentades en les dades. Es durà a terme una gestió transversal i més eficient del conjunt de dades que actualment disposa l’Ajuntament (el “Data Lake”) per tal que pugui retornar un valor molt més gran al ciutadans, i que permeti l’aplicació d’anàlisis més complexos desenvolupats per la disciplina de la Ciència de les Dades. 4. PLANIFICACIÓ En suport de les necessitats de gestió i la mis- sió de l’Ajuntament de Barcelona, cada unitat haurà de desenvolupar i mantenir el seu propi Pla de Management de les Dades (PMD) que descriurà els objectius dels recursos propis de tecnologia de la informació. Els objectius cal que siguin específics, mesurables i veri- ficables de manera que és pugui monitorar el progrés en els objectius. 22. MARQUES En cas de registrar una marca comercial per designar un projecte de programari alliberat per l’Ajuntament, aquest establirà una política pública d’ús que permeti als membres de la comunitat d’usuaris i desenvolupadors utilit- zar-la en el marc de les activitats d’aquesta comunitat. 13 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital 5. INVENTARI I REGISTRE D’ACTIVITAT Les unitats hauran de mantenir un inventari dels majors sistemes d’informació, els seus contenidors i les eines de disseminació amb un nivell de detall que es determini per tal de supervisar i gestionar-los. Per altra banda cada unitat haurà de mantenir informat un registre que reculli totes les accions sobre les bases de dades tant de gestió com analítiques. L’oficina del Director Municipal de Dades DMD–CDO determinarà la meta-informació d’aquestes sistemes. 6. MANAGEMENT DE LES DADES Les unitats hauran de facilitar de manera con- tinuada l’adopció de les noves tecnologies i avaluar tot el cicle de vida de cada sistema de informació. Les entitats hauran d’incorporar els passos següents quan sigui apropiat en la planificació, pressupostació i gestió: • Les dades municipals estaran èticament gestionades durant el seu cicle de vida (crea- ció, col·lecció, emmagatzematge, ús–anàlisi, difusió, arxiu i destrucció). • La informació municipal es gestiona fent possible el seu accés, consulta i ús al públic a partir de disposicions legals vigents. • Es registrarà l’activitat realitzada sobre les dades en un conjunt ampli de metainfor- mació. • S’identificaran els riscos contra la pri- vacitat o de seguretat durant tot el cicle vida de les dades, desenvolupant-ne anàlisis de riscos i solucions de seguretat. • Es gestionarà mitjançant amb un assig- nació clara de rols i de responsabilitats per tal de promoure un disseny i operació eficients de tots els processos de gestió. 7. ARQUITECTURA Cal que les unitats desenvolupin un document d’arquitectura (DA) que descrigui l’arquitec- tura que es disposa, l’arquitectura objectiu i el pla per assolir aquesta darrera. La DA de cada unitat s’ha d’alinear al PMD. La DA cal que identifiqui els diferents rols que poden tenir accés als sistemes i també quins perfils poden tenir accés a quina informació i sota quines circumstàncies. 8. OBERTURA I INTEROPERABILITAT DE LES DADES I FORMATS Les unitats promouran l’obertura de les dades municipals (“Open Data”) i la interoperabi- litat basada en formats oberts, subjecta als requeriments tècnics i legals existents, per a incrementar l’accés públic a la informació municipal i l’eficiència de les operacions, reduir els costos, i millorar els serveis pels ciutadans. 9. GESTIÓ DE RISCOS Les unitats han d’aplicar i documentar les mesures de seguretat de la informació i les dades designades, de la gestió de registres, transparència, avaluació d’impacte i les ca- denes de subministraments i fer-ho durant tot el cicle de dades de forma que els riscos estiguin avaluats i gestionats. 10. PLA DE RESILIÈNCIA Cada unitat haurà de desenvolupar un Pla de Resiliència. El Pla de Resiliència és essen- cial per tal que els serveis puguin continuar exercint les serves tasques en situacions de disrupció. 11. PRIVACITAT I PROTECCIÓ DE LES DADES DE CARÀCTER PERSONAL Les unitats municipals només podran crear, col·leccionar, usar, emmagatzemar, o difondre dades de caràcter personal si en tenen l’au- torització pertinent. Les unitats han d’establir i mantenir un programa de protecció de les dades que asseguri el compliment de la nor- mativa aplicable (en especial, el Reglament (UE) núm. 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27/04/2016) i altres reque- riments de privacitat, i que avaluï i gestioni els riscos sobre la privacitat. 12. PRIVACITAT PER DISSENY Y PETS S’han de prendre les mesures necessàries per tal d’incorporar estratègies de privaci- tat per disseny i/o tecnologies de millora de la privacitat (“PET”s), a partir de les quals la salvaguarda de la privacitat dels interessats es tingui en compte en tots els processos de disseny, desenvolupament i gestió dels 14 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital sistemes d’informació de l’Ajuntament. Cal usar sempre que sigui aplicable algoritmes d’encriptació, anonimització o pseudonomi- nització de les dades. 13. AVALUACIONS D’IMPACTE Les unitats faran avaluacions d’impacte de protecció de dades orientades a assegurar preventivament que, quan les operacions de tractament poden comportar riscos es- pecialment rellevants, es prenguin les me- sures necessàries per reduir, en la mesura del possible, el risc de danyar o perjudicar les persones, o afectar-ne negativament els drets i les llibertats, impedint o limitant-ne l’exercici o el contingut. 14. SEGURETAT DE LES DADES La seguretat física de les dades estarà deter- minada per els estàndards definits per l’IMI. En tot cas, qualsevol tercer encarregat del tractament de dades haurà d’oferir garan- ties suficients respecte de la implantació i el manteniment de les mesures de seguretat requerides, i els altres directius que defineix aquest codi i la futura Estratègia de Dades a l’Ajuntament de Barcelona. ROLS I GOVERNANÇA 15. ROLS I RESPONSABILITATS L’organització municipal adaptarà els rols i responsabilitats dels responsables i unitats per observar els requeriments d’aquest codi. Es nomenarà un Director de Municipal de Dades, responsable de l’Oficina d’Anàlisi de Dades municipals, i cada unitat tindrà un delegat responsable de dades que exercirà aquest rol per a cadascun dels òrgans responsables de dades. En compliment del Reglament 2106/679 de la UE, l’Ajuntament designarà un Delegat de Protecció de Dades (DPD) corporatiu amb les funcions que aquest reglament li assigna. 16. GESTIÓ CORPORATIVA – GOVERNANÇA Les gerències i els ens municipals hauran d’acomplir els reglaments i instruccions res- pecte a la gestió de dades, de la informació i dels documents municipals que es derivin des dels òrgans executius, que es desenvoluparan a partir de l’Estratègia de Gestió Responsable de Dades liderada per la Comissionada de Tecnologia i Innovació Digital 17. DIRECTIVA DE DADES L’Estratègia de Dades Municipal que desenvo- luparà a partir d’aquest codi i la corresponent Mesura de Govern sobre la Estratègia de Dades a l’Ajuntament de Barcelona concretarà amb detall tècnic el desenvolupament de la gestió de dades municipals. 15 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital AVANTPROJECTES O CONSULTES PRE- LIMINARS AMB EL MERCAT Conjunt d’actuacions orientades a mantenir un diàleg entre els poders adjudicadors i mercat, previ a l’inici de l’expedient de contractació. L’objectiu d’aquesta pràctica és facilitar una millor comprensió de les necessitats per part dels proveïdors, estudiar i avaluar el nombre més ampli possible de solucions existents al mercat, i definir adequadament les caracte- rístiques del contracte. Aquests processos són especialment reco- manables on les prestacions a contractar són particularment complexes (i per tant, també la solució) o requereixen de solucions inno- vadores. DEPENDÈNCIA DELS PROVEÏDORS (VENDOR LOCK-IN) En l’àmbit de les TIC, situació segons la qual el proveïdor d’un determinat producte o servei tecnològic disposa de una situació de poder envers el comprador, donat que un cop im- plementat el producte o prestat el servei, el client no té capacitat per canviar de producte o proveïdor a causa dels costos en temps i diners que el procés de canvi implica, o la manca d’alternatives viables. Aquesta situació pot tenir origen en dife- rents factors, per exemple: · Ús de programari propietari accessible només per al proveïdor i que, per tant, només pot ser evolucionat o mantingut amb garanties per part d’aquest. · Manca de capacitació tècnica del client o organització que no permet assumir el servei amb recursos interns un cop aquest ha estat desenvolupat. ESTÀNDARD OBERT És estàndard obert aquell que reuneix les següents condicions: a) Que sigui públic i la seva utilització sigui disponible de manera gratuïta o a un cost que no suposi una dificultat d’accés. b) Que el seu ús i aplicació no estiguin condicionats al pagament d’un dret de pro- pietat intel·lectual o industrial. Aquest glossari inclou una relació dels conceptes clau que s’empren en aquest Codi de Pràctiques Tecnològiques. Els conceptes han estat definits de manera no exhaustiva, però si aclaridor, amb l’objectiu de facilitar l’ús i comprensió del contingut a tothom que hi tingui accés, amb independència del nivell de coneixement tècnic del que disposi, i així pugui compartir el significat i sentit d’aquests termes. Annex 1 Glossari 16 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital (Art. 11 RD 4/2010) Pel que fa a estàndards que no entren al ca- tàleg legalment establert com a “obert”, l’IMI adopta la definició següent: · Ús Lliure i Gratuït. Qualssevol drets de propietat intel·lectual i industrial essencials per implementar l’estàndard -incloses les patents “essencials” - han de ser posats a la disposició de tots de forma irrevocable i gra- tuïta (sense regalies). Els acords reversibles sobre regalies o fórmules de preu variable no són acceptables ja que poden crear proble- mes per al programari lliure i de fonts obertes i la innovació, i en principi no seran usats tret que es justifiqui conformi la Llei. Ha d’existir una autorització clara para per permetre l’ús de qualssevol drets de propietat intel·lectual o industrial en projectes de programari lliure o de fonts obertes. Així mateix, els drets en el text de l’estàndard han de permetre la seva reproducció i redistribució sense restriccions ni necessitat de signar un acord. · No discriminació. L’estàndard no ha d’establir clàusules tècniques o legals que li- mitin la seva utilització per grups o per a un propòsit concret. · Informació completa. La informació disponible és suficientment completa per a múltiples implementacions de l’estàndard, en un marc de competència comercial, de ma- nera que aquestes siguin interoperables. Els components, interfícies, extensions i proto- cols han de complir les mateixes condicions de l’estàndard, per evitar que en la pràctica dominin el mercat aplicacions o solucions que implementin versions restringides de l’estàndard. · Col·laboració oberta. El desenvolupa- ment de l’estàndard té lloc en un procés trans- parent de consens, obert a la participació efectiva de tots els interessats. Preferentment la gobernanza de l’estàndard és la responsa- bilitat d’una organització sense ànim de lucre. En cap cas s’admeten estàndards que estiguin dominats per una organització o grup. Es pre- fereixen estàndards que estiguin mantinguts de forma activa i permanent. INTEROPERABILITAT Capacitat dels sistemes d’informació i, per tant, dels procediments als quals aquests sistemes donen suport, de compartir dades i possibilitar l’intercanvi d’informació i co- neixement entre si (RD 4/2010). · Interoperabilitat organitzativa: És la di- mensió de la interoperabilitat relativa a la ca- pacitat de les entitats i dels processos a través dels quals duen a terme les seves activitats per col·laborar amb la finalitat d’aconseguir objec- tius acordats mútuament relatius als serveis que presten. · Interoperabilitat semàntica: És la dimen- sió de la interoperabilitat relativa al fet que la informació intercanviada pugui ser interpre- table de forma automàtica i reutilitzable per aplicacions que no van intervenir en la seva creació. · Interoperabilitat tècnica: És la dimensió de la interoperabilitat relativa a la connexió entre sistemes i serveis de tecnologies de la informació, inclosos aspectes com ara les in- terfícies, la interconnexió, la integració de da- des i serveis, la presentació de la informació, l’accessibilitat i la seguretat, o altres aspectes d’una naturalesa anàloga. · Interoperabilitat en el temps: És la di- mensió de la interoperabilitat relativa a la in- teracció entre elements que corresponen a diverses onades tecnològiques; es manifesta especialment en la conservació de la informa- ció en suport electrònic. Les interoperabilitats tècnica, semàntica i organitzativa, a més, estan altament regulades a la legislació a partir del Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica. 17 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital MANIFEST ÀGIL http://agilemanifesto.org/iso/ca/manifesto. html Manifest per al desenvolupament àgil de pro- gramari (de 2001). Estem posant al descobert maneres millors de desenvolupar programari fent-ho i ajudant a altres a fer-ho. Mitjançant aquesta feina hem acabat valorant: · Individus i interaccions per sobre de processos i eines · Programari que funciona per sobre de documentació exhaustiva · Col·laboració amb el client per sobre de negociació de contractes · Resposta al canvi per sobre de cenyir-se a una planificació És a dir, encara que els elements de la dre- ta tenen valor, nosaltres valorem més els de l’esquerra. METODOLOGIES ÀGILS Conjunt de metodologies utilitzades en l’àmbit del desenvolupament i el manteniment de programari, basades en processos iteratius i de curta durada (típicament duren d’una a quatre setmanes), que donen com a resultat el lliurament inicial d’un producte parcial, però operatiu, i de versions consecutives amb funcionalitats cada vegada més completes. A través d’aquestes iteracions continuades, aquestes metodologies cerquen aportar va- lor des de l’inici del projecte, així com dur a terme una evolució continuada del producte. L’objectiu és introduir millores i una evolució constant dels productes fins assolir un resultat final excel·lent que doni resposta a tots els requeriments de l’usuari. Aquesta estratègia iterativa permet minimit- zar el risc, ja que cada iteració és com un projecte en miniatura i inclou totes les fases necessàries: planificació, anàlisi de requisits, disseny, codificació, proves d’usuari i docu- mentació. Així, els problemes en l’execució, l’adaptació als requeriments i els riscos del projecte afloren amb anterioritat i les ac- cions correctores són menys costoses i més immediates que en un projecte tradicional de desenvolupament (en el qual acostumen a aflorar en la fase final del projecte després de mesos d’evolució). Així mateix, les metodologies àgils posen el focus en la satisfacció de l’usuari, ja que re- quereixen que participi activament en el pro- jecte tant durant la conceptualització com en el desenvolupament (a través de la validació de les entregues parcials). D’aquesta manera es garanteix que el producte final doni resposta a les necessitats de l’usuari i estigui en línia amb les seves expectatives. OPEN DATA / DADES OBERTES1 En l’àmbit del sector públic, s’entenen com els conjunts de dades que es posen a disposició del públic i poden ser reutilitzats i tornats a publicar, amb el principal objectiu d’aprofitar al màxim els recursos públics disponibles, ex- posant la informació generada o custodiada per organismes públics, permetent el seu ac- cés i reutilització per al benefici de qualsevol persona o entitat interessada. Aquesta informació pública, de gran valor potencial, pot ser relativa a qualsevol tema i de qualsevol tipus —documents pictogrà- fics, dades estadístiques, resultats d’estudis o anàlisis, informació sobre els serveis públics, etc.— i empreses, investigadors, altres insti- tucions públiques, o la ciutadania en general, podran fer ús dels recursos d’informació amb qualsevol finalitat. L’objectiu és maximitzar les possibilitats econòmiques i socials que ofereixen les dades que es recullen: foment de la transparència en la gestió, millora dels serveis a la ciutadania, generació d’activitats de negoci i l’impacte social, buscant l’eficiència en la governança. 1 Llei 37/2007, sobre reutilització de la informació del sector públic 18 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital PRINCIPIS ÀGILS http://agilemanifesto.org/iso/ca/principles. html Aquests són els dotze principis Agile que es deriven del Manifest Agile: 1. La nostra prioritat principal és satisfer el client mitjançant el lliurament primerenc i continu de programari que aporti valor. 2. Acceptem de bon grat canvis en els re- quisits, inclús si arriben cap al final del desenvo- lupament. Els processos àgils aprofiten el canvi per donar un avantatge competitiu al client. 3. Lliurem amb freqüència programari que funcioni, des d’un parell de setmanes fins a un parell de mesos, amb preferència per l’es- cala de temps més curta. 4. La gent de negoci i els desenvolupa- dors han de treballar junts de manera quoti- diana durant tot el projecte. 5. Construïm projectes amb l’ajuda d’in- dividus motivats. Els donem l’entorn i el suport que necessiten i confiem en ells per fer la feina. 6. El mètode més eficient i efectiu de co- municar informació cap a un equip de desenvo- lupament i dins d’ell és la conversa cara a cara. 7. El programari que funciona és la princi- pal mesura de progrés. 8. Els processos àgils promouen el des- envolupament sostingut. Els promotors, els desenvolupadors i els usuaris han de ser ca- paços de mantenir un ritme constant de ma- nera indefinida. 9. L’atenció contínua a l’excel·lència tèc- nica i al bon disseny millora l’agilitat. 10. La simplicitat, l’art de maximitzar la quantitat de feina que no es fa, és essencial. 11. Les millors arquitectures, requisits i dis- senys emergeixen d’equips autoorganitzats. 12. En intervals regulars, l’equip reflexiona sobre com ésser més efectiu, s’afina i ajusta el seu comportament d’acord amb això. PROGRAMARI LLIURE (FREE SOFTWARE) El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restric- cions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restric- cions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation: · La llibertat d’executar el programa per a qualsevol propòsit (llibertat 0). · La llibertat de veure com funciona el pro- grama i adaptar-lo a les necessitats pròpies (lli- bertat 1). L’accés al codi font és un requisit. · La llibertat de redistribuir còpies (lli- bertat 2). · La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitza- des, perquè tota la comunitat se’n pugui be- neficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit. No s’ha de confondre amb el software gratuït o freeware. En aquest Codi, utilitzem el terme programari lliure de manera sinònima amb codi obert. PROGRAMARI O CODI OBERT (OPEN SOURCE) S’anomena programari i codi obert (o Open Source per la seva denominació en anglès) a tot aquell programari que pot ser utilitzat, modificat i compartit (amb modificacions o sense) per qualsevol persona, publicat o distribuït sota una llicència oberta, segons la “Open Source Definition” publicada per la l’Open Source Initiative (o OSI)i indicada a continuació. L’OSI és una organització sense ànim de lucre i d’ampli reconeixement i referència inter- nacional que treballa per a la fixació d’estàn- dards, formació i promoció de les avantatges i rellevància de l’ús del codi obert. Segons l’OSI, per tal que un programari pugui con- 19 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital siderar-se programari de codi obert ha de ser publicat sota una llicència que compleixi deu condicions: 1. Lliure redistribució: el programari ha de poder ser regalat o venut lliurement. 2. Codi font: ha d’estar inclòs, públic o obtenir-se lliurement. 3. Permetre modificacions o treballs de- rivats: la redistribució de modificacions ha d’estar permesa. 4. Integritat del codi font de l’autor: les llicències poden requerir que les modifica- cions siguin redistribuïdes només com a pe- daços deixant el codi original sense canvis. 5. No restringir el seu ús a cap persona o grup: ningú pot deixar-se fora. 6. No restringir el seu ús a cap activitat, línia de negoci o àrea d’iniciativa: els usuaris comercials no poden ser exclosos. 7. Distribució de la llicència: han d’apli- car-se els mateixos drets a tot el qui rebi el programa, i la llicència ha de romandre intac- ta al distribuir o modificar el programari. 8. La llicència no ha de ser específica d’un producte: el programa no pot llicen- ciar-se solament com a part d’una distribució major. 9. La llicència no ha de restringir altre programari: la llicència no pot obligar que al- gun altre programari que sigui distribuït amb el programari obert hagi també ser de codi obert. 10. La llicència ha de ser tecnològica- ment neutral: no ha de requerir-se l’accep- tació de la llicència per mitjà d’un accés per clic de ratolí o d’altra forma específica del mitjà de suport del programari. Cal diferenciar, per tant, entre els productes com el programari lliure o de codi obert (Open Source), que donen als usuaris la llibertat de utilitzar-lo i millorar-lo facilitant l’accés al codi font i permetent-ne la seva modificació i lliure distribució, dels productes que simplement faciliten accés al codi font però no permeten la seva modificació o distribució Per tant, no tots els productes que oferei- xin el codi font són necessàriament produc- tes de codi obert o lliures, ja que tot i ser transparents, no se’n permet la modificació o distribució. En aquest sentit és important matisar que a tots els efectes jurídics i contractuals, el codi obert és el mateix que el programari lliure. Els dos moviments es distingeixen respecte de la seva política, filosofia i ètica. Així, en aquest Codi, utilitzem el terme programari o codi obert de manera sinònima amb pro- gramari lliure. PROPIETAT INDUSTRIAL2 Conjunt de drets exclusius que corresponen una persona o entitat sobre un una invenció o altre creació immaterial elaborat per ella (patents, marques o dissenys industrials), i que sigui susceptible d’utilització per part de tercers. La propietat industrial atorga uns drets d’ex- clusiva que permeten que la persona que els ostenta pugui decidir qui pot usar-los i com pot usar-los. Aquests drets s’atorguen a partir d’un procedi- ment que duu a terme l’organisme competent (a Espanya, l’Oficina Espanyola de Patents i Marques) i la seva protecció s’estén a tot el territori en el que l’organisme és competent. 2 Patents i models. Llei 24/2015, de 24 de juliol, de Patents. Signes distintius. Llei 17/2001, de 7 de desembre, de Mar- ques. Dissenys industrials. Llei 20/2003, de 7 de juliol, de Protecció jurídica del disseny industrial. Topografies de semiconductors. Llei 11/1988, de 3 de maig, de Protecció jurídica de les topografies dels productes semiconductors. 20 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital PROPIETAT INTEL·LECTUAL3 La propietat intel·lectual es conforma pel conjunt de drets de caràcter personal i patri- monial que corresponen als autors i a altres titulars respecte a les obres (en el cas de les TIC, desenvolupaments i prestacions) fruit de la seva creació. SOBIRANIA DE DADES Capacitat de decisió i autogestió per part d’una persona física o jurídica sobre les da- des que d’ella disposa un tercer, fent-la a la vegada responsable sobre el seu ús i consum. SOBIRANIA TECNOLÒGICA La sobirania tecnològica implica una alta ca- pacitat de decisió i autogestió per part d’una organització o entitat (en aquest cas l’Ajun- tament) sobre la tecnologia que utilitza en un determinat àmbit, així com la capacitat de mantenir i evolucionar-la d’acord amb els seus principis i necessitats. Aquest plantejament es contraposa, a la dinà- mica clàssica de proveïment de serveis TIC, que s’ha basat, en gran part, en l’ús de pro- gramari d’ús privatiu sota llicència. Aquestes dinàmiques han afavorit una depen- dència en vers els proveïdors de tecnologia. SOFTWARE GRATUÏT (FREEWARE) Tipus de software que es distribueix de manera gratuïta però que disposa d’una llicència d’ús que prohibeix que altres usuaris puguin mo- dificar o, en alguns casos, utilitzar lliurement el seu codi. L’usuari no té accés al codi font. SOFTWARE PROPIETARI Es denomina software propietari a aquell sof- tware que es distribueix sota una llicència que no és lliure o obert, i que no permet la seva lliure modificació o adaptació i redistribució per part de un altre usuari. Generalment el codi font no està a disposició de tercers. 3 Segons el que es disposa al Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, que aprova el text refós de la Llei de pro- pietat intel·lectual. 21 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital Referències: Unión Europea • Communication COM(2013) 455 final: “Against lock-in: building open ICT systems by making bet- ter use of standards in public procurement”. En línea en http://ec.europa.eu/newsroom/dae/document.cfm?doc_id=2327 • SWD(2013) 224 final: “Guide for the procurement of standards-based ICT — Elements of Good Practice”. En línea en http://ec.europa.eu/newsroom/dae/document.cfm?doc_id=2326 • “The Sharing and Reuse Framework for IT Solutions”, (2016). En línea en https://joinup.ec.europa.eu/sites/default/files/sharing_and_reuse_of_it_solutions_fra- mework_final.pdf • “Governance Models for Sharing and Re-use for Common IT Solutions,” 2013. En línea en https://joinup.ec.europa.eu/sites/default/files/b6/cc/cd/Governance%20Models%20for%20 Sharing%20and%20Re-use.pdf Espanya • Norma tècnica d’interoperabilitat, al Pae (Portal Administración Electrónica) http://administracionelectronica.gob.es/pae_Home/pae_Estrategias/pae_Interoperabilidad_ Inicio/pae_Normas_tecnicas_de_interoperabilidad.html Ajuntament de Barcelona • Política de gestió documental http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/sites/default/files/InstruccioPoliticaGD_cat.pdf • Geoportalbcn, a http://www.bcn.cat/geoportal/es/estandards.html Altres documents • Manifest Agile: http://agilemanifesto.org/iso/ca/manifesto.html • Agile Principles: http://agilemanifesto.org/iso/ca/principles.html • Open Standards Requirement for Software, https://opensource.org/osr • Definició de Programari Lliure: https://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html • Definició de Codi Obert: https://opensource.org/osd • Paris Declaration del Open Government Partnership, en línia en https://paris-declaration.ogpsummit.org/ Annex 2 Referències Les guies esmentades en aquest Codi tenen una bibliografia detallada per cada àrea (Guia sobre Metodologies a l’Ajuntament de Barcelona , Guia sobre Sobirania Tecnològica). 22 Codi de Pràctiques Tecnològiques de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacio- nal de Creative Commons, disponible en https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/ 23