Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona S et em b re 2 0 17 B ar ce lo n a C iu ta t D ig it al Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital IN D EX D E C O N TI N G U TS 1. CONTEXT ................................................................................ 1.1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................ La contractació com a palanca de transformació del model econòmic i social .......................................................................... Les TIC i la innovació com a elements centrals de transformació ........................................................................................ Transició cap a la sobirania tecnològica .......................................................... 1.2. PER QUÈ AQUESTA GUIA? .............................................................................. Destinataris de la guia .................................................................................. Elaboració de la guia / posada en marxa ......................................................... 1.3. MARC DE REFERÈNCIA: LA COMPRA PÚBLICA SOSTENIBLE ................................ 1.4. CONCEPTE DE CONTRACTACIÓ TIC I COMPRA PER A LA INNOVACIÓ .......................................................................... Contractació tecnològica ............................................................................ La compra pública per a la innovació ............................................................. Àmbits d’aplicació dels serveis TIC ................................................................ Àmbits d’aplicació de la compra per a la innovació .......................................... 2. MESURES I APLICACIÓ A LA CONTRACTACIÓ ................................ 2.1. MESURES I APLICACIÓ A LA CONTRACTACIÓ DE SERVEIS TIC ................................................................................................. Nou model de relació .................................................................................. Consultes preliminars ............................................................................ Obertura del mercat .............................................................................. Transparència ....................................................................................... Beneficis esperats ................................................................................. Model de gestió de les dades ........................................................................ Seguretat i ètica de les dades ................................................................. Dades Obertes ...................................................................................... Beneficis esperats del nou model de gestió de dades ................................. Nova metodologia de desenvolupament ......................................................... Beneficis esperats de l’ús de metodologies àgils ........................................ Sobirania tecnològica ................................................................................. Beneficis esperats ................................................................................. 2.2. APLICABILITAT DE LES MESURES EN LA COMPRA TIC ........................................ 3. NORMATIVA D’APLICACIÓ ......................................................... GLOSSARI .................................................................................. 3 3 3 3 4 5 5 5 6 7 7 8 8 8 9 9 9 10 10 10 11 11 11 11 11 12 12 12 12 13 15 16 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital 1.1. Introducció LA CONTRACTACIÓ COM A PA- LANCA DE TRANSFORMACIÓ DEL MODEL ECONÒMIC I SOCIAL La contractació municipal representa una injecció de recursos en l’economia molt rellevant. L’Ajuntament de Barcelona té un volum de contractació anual d’uns 600 milions d’euros en béns i serveis (gairebé la quar- ta part del pressupost municipal), xifra que supera els 1.000 milions d’euros, si es con- solida tot el grup municipal. Aquestes xifres converteixen l’Ajuntament en un dels motors d’activitat econòmica a la ciutat. La contractació pública administrativa es- devé així una de les principals eines pel que fa a la política econòmica municipal i, per tant, una de les palanques clau per impulsar la transformació del model econòmic i social de Barcelona. L’Ajuntament vol aprofitar aquests recursos per impulsar un nou model de govern i ges- tió de les TIC a l’Ajuntament, com a motor d’aquesta transformació, i convertir-les en un instrument per al creixement del teixit econò- mic del sector TIC i d’innovació de la ciutat. Context1 LES TIC I LA INNOVACIÓ COM A ELEMENTS CENTRALS DE TRANSFORMACIÓ L’evolució de les TIC en general, i l’ús gene- ralitzat d’internet en concret, estan trans- formant pràcticament tots els sectors de la nostra societat i de la nostra economia (des de la manufactura i el transport, fins a l’energia o l’atenció sanitària). La informació i les dades s’han convertit en un dels béns més valuosos i preuats. Aquestes són el producte principal del que s’anomena economia del coneixement o economia digital. En aquest nou context, les empreses són, en molts casos, més valorades per les seves idees i la informació que gestionen que no pas pels seus actius materials. Aquest nou paradigma, on destaca internet com a canal i eina de producció, afavoreix el naixement de nous intermediaris, el valor afegit del quals és ordenar i posar a disposició dels usuaris finals la informació. Així podem trobar exemples tan sorprenents com els següents: · Una de les empreses de transport privat més gran al món... no té vehicles propis (Uber). · El major proveïdor d’allotjaments del món... no té propietats (Airbnb). 3 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital · Una de les companyies de telefonia més utilitzades... no és propietària de la infraes- tructura de telecomunicacions (Skype). · El més popular dels mitjans de comuni- cació... no crea continguts (Facebook). · Una de les companyies d’exhibició de continguts audiovisuals més gran del món... no té cap cinema ni canal de televisió (Netflix). Sens dubte, tots ells són exemples de com l’ús de les TIC i especialment els serveis digitals ha esdevingut el motor d’una transformació dels serveis i sectors econòmics vinculats. És en aquest context que les ciutats com Barcelona afronten la necessitat de trans- formar les seves maneres de fer, i cercar noves estratègies basades en la tecnologia i la innovació, per buscar un creixement econò- mic més equitatiu i sostenible que faciliti una realització de les competències municipals amb eficiència i justícia social. TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRA- NIA TECNOLÒGICA El 6 d’octubre de 2016 la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital va presentar el Pla Barcelona digital 2017-2020: transició cap a la sobirania tecnològica, la missió del qual és “resoldre els reptes de la ciutat i de les persones a través d’un ús més democràtic de la tecnologia. Impulsar la innovació tec- nològica i digital, per un govern més obert, com a eina per al desenvolupament d’una economia plural que fomenti la transformació social i ambiental, i que afavoreixi l’apode- rament ciutadà.” El Pla, que s’estructura en tres eixos, és una mostra de la voluntat de Barcelona de liderar una transició cap a la sobirania tecnològica, una sobirania tecnològica, del govern i de la ciutadania, que permeti fer-los partícips per decidir i actuar sobre les prioritats i estratè- gies en l’ús de la tecnologia a la ciutat: · Govern/ciutat: Govern obert i eficient. Tec- nologia per a la transformació i innovació pú- blica a través de: · Transformació i innovació digital del sector públic. · Disposar d’una infraestructura de dades pública i oberta per desenvolupar aplica- cions innovadores basades en dades. · Empreses i entitats socials: Desenvolupa- ment del teixit socioeconòmic digital i ecosis- tema d’innovació local, per tal de: · Promoure i enfortir l’ecosistema i teixit econòmic local, afavorint una economia plural, i amb retorn social. · Facilitar l’accés de les PIMES a la compra pública i fomentar la creació d’ocupació de qualitat. · Ciutadania: Apoderament de la ciutadania. · Disposar d’una àmplia oferta de forma- ció i capacitació digital personalitzada per als diferents col·lectius, per facilitar una democràcia activa i participativa. · Fomentar una ocupació de qualitat i permetre una sobirania digital de la ciuta- dania de Barcelona. Barcelona vol aprofitar les oportunitats que brinden la tecnologia i la innovació basada en les TIC per millorar el serveis que l’Ajun- tament presta a la ciutat posant el focus en el benestar dels ciutadans i les ciutadanes. El compromís és enfocar els reptes reals que els ciutadans manifesten, i centrar els esforços en la prestació d’uns serveis pú- blics actualitzats i de més gran qualitat, en l’impuls d’una economia més sostenible i col·laborativa, en el foment del talent del teixit econòmic local, i en l’apoderament del ciutadà. 4 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital 1.2. Per què aquesta guia? Aquesta guia proporciona una visió global de l’estratègia municipal pel que fa a la com- pra de tecnologia i serveis tecnològics, amb l’objectiu de facilitar la comprensió de les diferents mesures estratègiques, així com de les clàusules contractuals, que permeten aplicar els plantejaments de l’Ajuntament en aquest àmbit. DESTINATARIS DE LA GUIA Aquesta guia s’ha elaborat pensant en els responsables de les diferents àrees i òrgans municipals, directius i gestors de serveis públics, tècnics municipals, proveïdors TIC de l’Ajuntament, ciutadans i qualsevol per- sona amb un interès per la compra o provisió de serveis tecnològics, i ofereix informació detallada sobre el “per què”, el “què” i el “com” pel que fa a la contractació TIC, in- cloent explicacions sobre el contingut de les mesures, i la seva aplicació. Concretament: · Per als responsables de les diferents àrees i òrgans municipals, directius i gestors de serveis públics que exerceixen les funcions de planificació i execució de procediments de contractació (compradors públics), a fi que tinguin una visió general pel que fa a l’estra- tègia de l’Ajuntament en l’àmbit de les TIC. · També per als tècnics municipals res- ponsables d’iniciar un procediment de con- tractació, com a guia per facilitar la materia- lització de les diferents mesures. · A empreses de l’àmbit de les TIC que siguin actualment proveïdors municipals o que tinguin voluntat de ser-ho, amb l’objectiu que coneguin quins aspectes cal observar en relació amb la prestació dels seus serveis i el procés de contractació. · Finalment, la publicació d’aquesta guia esdevé un exercici de transparència per als ciutadans, ja que permet aprofundir en el coneixement, seguiment i control de les me- sures que està prenent l’Ajuntament per tal d’assolir els objectius fixats. ELABORACIÓ DE LA GUIA / POSADA EN MARXA Aquesta guia és resultat del treball conjunt de diferents àrees de l’Ajuntament i de l’IMI, i la participació del sector empresarial: · S’ha treball conjuntament en l’elaboració del contingut: · Amb tècnics i referents de l’IMI en les dife- rents matèries TIC objecte d’aquesta guia. · Amb tècnics i referents de l’àrea d’Ad- ministració, de Serveis Jurídics i de la Intervenció de l’IMI pel que fa a l’adequa- ció i validesa jurídica dels plantejaments, mesures proposades i clàusules. · S’ha comptat amb el suport i l’assessorament de la Direcció de Coordinació de Contractació de l’Ajuntament de Barcelona. · Així mateix, s’han dut a terme diverses ses- sions de treball amb les empreses i proveï- dores de serveis TIC a l’Ajuntament amb la finalitat d’enriquir el procés. Per a la posada en marxa de les mesures i els plantejaments que es recullen, s’està duent a terme les accions següents: · S’habilitarà un espai web on es podrà accedir a informació rellevant sobre el procés de transformació i l’estratègia municipal pel que fa a la compra pública. · S’està treballant, des de l’Ajuntament, per posar en marxa un marketplace: Un espai de diàleg i interrelació entre proveïdors, ciu- tadania i l’Ajuntament, que permetrà accedir a tota la informació sobre els procediments de contractació oberts, informar-se sobre els futurs contractes en licitació i disposar d’informació i indicadors sobre els resultats de l’execució dels contractes ja finalitzats (entre d’altra informació). L’objectiu és do- ble: donar més visibilitat i transparència als processos de contractació i facilitar el con- tacte entre empreses per generar aliances, 5 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital projectes d’innovació i coneixement de bones pràctiques pel que fa al proveïment de serveis TIC a l’Administració. Les administracions públiques poden utilitzar els seus contractes com a eficaços instru- ments de lluita contra l’exclusió social, de generació d’ocupació de qualitat, d’impuls de la igualtat efectiva d’homes i dones i de preservació del medi ambient. La Directiva de contractació pública 2014/24/ UE, aprovada pel Parlament Europeu i el Con- sell, assenyala en el seu considerant núm. 2, que “la contractació pública té un paper clau en l’Estratègia Europa 2020, que és un dels instruments basats en el mercat que s’han d’utilitzar per aconseguir un creixement in- tel·ligent, sostenible i integrador, garanteix, al mateix temps, un ús més eficient dels fons públics, facilita la participació de les petites i mitjanes empreses en la contractació pública i permet que els contractants facin servir millor la contractació pública en suport d’ob- jectius socials comuns”. És en aquest context que l’Ajuntament de Barcelona, amb la voluntat de definir una nova estratègia de contractació, pren una sèrie de mesures destinades a posar en marxa una estratègia de contractació sostenible que permeti afavorir una millora general de les condicions laborals i mediambientals dels sec- tors productius locals, promovent el bé comú. L’estratègia municipal s’estructura en tres eixos d’actuació: · Conjunt de mesures socials. Mesures socials, d’inclusió social i d’igualtat de gènere, de justícia social per incentivar la contractació de les obres, els subministraments i els serveis amb empreses i professionals que executin els contractes públics amb un model de negoci basat en salaris dignes, contractació laboral estable amb protecció de la salut laboral, i comportament ètic. · Conjunt de mesures ambientals. Incor- pora les Instruccions tècniques per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat per a dotze àmbits d’activitat concrets i una relació de possibles criteris ambientals per als àmbits fora de l’apli- cació de les instruccions tècniques. · Conjunt de mesures transversals asso- ciades a la tecnologia i la innovació. Aquest tercer eix consta d’un conjunt de línies d’ac- tuació destinades a: · Incrementar la sobirania tecnològica de l’Ajuntament. · Disposar d’una infraestructura de dades pública i oberta que garanteixi la privaci- tat dels ciutadans i incrementi la trans- parència de l’Administració municipal. · Incorporar noves metodologies que permetin el desenvolupament de serveis digitals innovadors, eficients i focalitzats en les necessitats del ciutadà. Mesures que tenen un efecte multiplicador sobre els altres dos eixos (social i ambiental), ja que una bona gestió de la innovació i la tecnologia és un element clau a l’hora de des- envolupar millors polítiques socials (habitatge social, reducció de la pobresa o la creació de llocs de treball del futur) i ambientals i potenciar el seu efecte. 1.3. Marc de referència: la compra pública sostenible · Finalment, per tal de materialitzar tots aquests canvis, es duran a terme una sèrie de canvis organitzatius que permetin implemen- tar aquesta estratègia de manera efectiva. DECRET M ES U R ES SO C IA LS M ES U R ES A M B IE N TA LS TIC I INNOVACIÓ 6 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital Un exemple d’aquesta voluntat és la afiliació de l’Ajuntament de Barcelona al projecte Electronics Watch (http://electronicswatch.org/ca) per a la compra pública responsable i els drets laborals en la indústria de l’electrònica. D’aquesta afiliació se’n deriva, també, la inclusió d’unes determi- nades clàusules en els contractes de compra d’equips electrònics amb l’objectiu de respectar els drets laborals i les normes de seguretat en les cadenes mundials de subministrament de productes TIC. Aquesta estratègia ha pres forma amb la pu- blicació d’un Decret d’Alcaldia de contrac- tació pública sostenible de l’Ajuntament de Barcelona (S1/D/2017-1271, de 24 d’abril), en què s’estableix, en el seu primer article, la vo- luntat d’impulsar una contractació pública que integra, en la causa i l’objecte del contracte públic municipal, mesures socials, ambientals, ètiques i d’innovació: · Tot garantint els drets laborals, socials i ciutadans de les persones que executin el contracte públic i de les persones destina- tàries o usuàries d’aquest. · Que impulsin una economia local circu- lar i sostenible. · Que promoguin l’activitat econòmica de les mitjanes, petites i microempreses locals i, singularment, de les empreses socials. El Decret incorpora la Guia de contracta- ció pública social i la Guia de contractació pública ambiental amb l’objectiu de donar més visibilitat i accelerar la incorporació de les mesures i clàusules de caràcter social i ambiental en els futurs plecs, i preveu la pos- sible incorporació de mesures o instruccions en altres àmbits. Aquesta guia té com a objecte recollir les mesures associades a aquest tercer eix (les TIC i la innovació). 1.4. Concepte de contractació TIC i compra per a la innovació CONTRACTACIÓ TECNOLÒGICA Parlem de contractació TIC per referir-nos a qualsevol procés d’adquisició, manteniment o millora de qualsevol element associat als àmbits següents: · Les xarxes i infraestructures de co- municació. Incloent tota aquella infraestructu- ra que permet la comunicació entre dos termi- nals o equips informàtics. · Maquinari o element físic de comuni- cació i processament de la informació (ter- minals). Els terminals actuen com a punt d’ac- cés a la societat de la informació i, per això, són de gran importància i són un dels elements que més han evolucionat i evolucionen: és contínua l’aparició de terminals que permeten aprofitar la digitalització de la informació i la creixent dis- ponibilitat d’infraestructures per a l’intercanvi d’aquesta informació digital. A tot això han con- tribuït diverses novetats tecnològiques que han coincidit en el temps per afavorir un entorn pro- pici, atès que la innovació en terminals va unida a la innovació en serveis, ja que usualment el ter- minal és l’element que en limita l’accés. · Programari. És el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. • Els serveis digitals. S’entén per servei digital tot servei que es posa a disposició de l’usuari a través d’internet o de qualsevol adap- tació o aplicació dels protocols, plataformes o de la tecnologia utilitzada per internet o qualsevol altra xarxa, pública o privada, a través del qual es prestin serveis equivalents mitjançant accessos en línia i que es caracteritza perquè és essen- cialment automàtic i no és viable en absència de la tecnologia de la informació. 7 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital LA COMPRA PÚBLICA PER A LA INNOVACIÓ L’Ajuntament vol participar dels avantatges de la compra per a la innovació i s’ha fixat com a estratègia la introducció d’un seguit d’accions per fer que les seves compres fo- mentin la innovació amb la finalitat de garantir i incrementar el benestar de les persones que viuen en el territori. La contractació pública per a la innovació és una nova manera de contractar i de dialogar amb el mercat per respondre a les necessitats que no troben solució en els processos de contractació ordinària. Aquest nou enfocament de les compres públi- ques es postula com una eina fonamental per obtenir solucions que s’ajustin molt més a les demandes reals de la societat, i a ajudar les em- preses a ser més competitives. L’Ajuntament es posiciona com a tractor d’innovació del mercat Es pretén, així, estimular la creació de nous mercats, nous productes, nous mètodes de producció o noves maneres d’organització o subministrament. Tot passant d’una compra pública molt detallada en els plecs tècnics i sovint adjudicada amb criteris del millor preu, a una compra que treballa per definició de reptes i solucions sostenibles innovadores, sovint amb la implicació de multiplicitat d’ac- tors. Aquest nou plantejament permet l’en- trada d’idees, de solucions innovadores que aporten eficiència. Per a més detalls, consulteu la Guia de com- pra per a la innovació editada per l’Ajunta- ment de Barcelona. ÀMBITS D’APLICACIÓ DELS SERVEIS TIC El àmbits d’aplicació d’aquesta guia, pel que fa a la tecnologia, són, principalment, els següents: · Adquisició de programari i solucions TIC: compra d’aplicacions, i solucions TIC, així com llicències per al seu ús. · Desenvolupament de serveis i aplica- cions: desenvolupament, manteniment i evolu- ció de solucions TIC eficients i productives per a la ciutadania i els empleats municipals. · Infraestructures TIC. Desplegament, seguiment i control d’aplicacions, serveis i siste- mes TIC de l’Ajuntament, inclosa l’administració de tasques relacionades amb el funcionament de la infraestructura i aplicacions. ÀMBITS D’APLICACIÓ DE LA COMPRA PER A LA INNOVACIÓ Barcelona proposa una definició àmplia de promoció de la innovació en la seva estratègia: · Entén la compra pública per a la innova- ció (CPI) com la compra pública que aprofita les solucions innovadores (productes, tecnologies, processos) que sorgeixen en el procés de compra per fomentar un impacte més gran en el creixe- ment sostenible i integrador de la societat. · Barcelona també promou amb els ma- teixos objectius la inclusió de la innovació en les seves compres regulars. És a dir, la compra de qualsevol producte o servei amb un com- ponent d’innovació. Per a més detalls, consulteu la Guia de compra per a la innovació editada per l’Ajun- tament de Barcelona. 8 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital Les mesures que caldrà observar en el nou model de contractació de serveis TIC s’es- tructuren en quatre eixos d’actuació: Mesures i aplicació a la contractació 2.1 Mesures d’aplicació a la contractació de serveis TIC A- Nou model de relació B- Ètica de les dades C- Nova metodologia D- Sobirania tecnològica Consultes prèvies Obertura del mercat Transparència Dades obertes Ètica de les dades Metodologies “Àgils” Programari lliure NOU MODEL DE RELACIÓ La visió tradicional de l’acció de l’Administra- ció es basa en l’exercici de l’autoritat d’acord amb la legitimitat que la llei i l’ordenament jurídic li confereixen. Així, el procediment administratiu (i, per tant, també la contrac- tació pública) s’ha concebut com un procés tancat i extremadament regulat. Aquesta concepció ha comportat un model d’Ad- ministració que moltes vegades actua de manera intervencionista i autoritària (en el sentit d’actuar amb procediments unilaterals i amb una posició de força). Pel que fa a la contractació pública, aques- ta unilateralitat ha tingut com a resultat: · Adquisició de productes i serveis poc innovadors i allunyats de l’avantguarda del mercat com a resultat de la necessitat de determinar, de manera prèvia a la seva ad- quisició/adjudicació, tots els requeriments i funcionalitats del servei o producte. · Procediments llargs i complexos amb una alta càrrega administrativa (i, per tant, uns costs importants per als proveïdors), que han esdevingut una barrera d’accés a la contractació pública per part de les petites empreses. · Contractes molt detallats i regulats amb una gran rigidesa, que donen molt poc marge a l’adaptació a possibles canvis en les circum- stàncies o context durant la seva execució. Aquest paradigma, però, està canviant. Les principals línies d’actuació que s’estan im- pulsant des de l’Ajuntament per fer efectiu 2 9 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital aquest nou marc relacional i contractual són les que s’expliquen a continuació. CONSULTES PRELIMINARS El marc legal actual contempla la possibilitat d’iniciar un diàleg entre els poders adjudi- cadors i mercat, previ a l’inici de l’expedient de contractació. L’objectiu és conèixer i fer prospecció de les solucions que ofereix al mercat per cobrir les necessitats objecte del contracte. La participació del mercat en la fase de pre- paració del contracte representa una sèrie d’avantatges en relació amb el model tradi- cional de contractació. Concretament: · Permet al mercat una millor i més profunda comprensió de les necessitats de l’Administració i possibilita, per tant, que les solucions proposades s’ajustin millor tant en preu com en qualitat al que l’Administració requereix. · Permet incorporar les darreres inno- vacions existents en el mercat, els darrers estàndards oberts i de programari lliure que poden ser desconeguts per part de l’Admi- nistració, especialment en sectors amb gran dinamisme com passa en l’àmbit de les tec- nologies i sistemes d’informació. · És tracta d’un model de contractació amb més col·laboració entre les parts, fet que facilita un acostament de l’Administració a la realitat del mercat. OBERTURA DEL MERCAT Model de relació més obert i transparent amb el sector TIC, amb processos de com- pra més senzills, eficients i accessibles per alleugerir la burocràcia i reduir els costos d’accés a la contractació pública. Per exemple, fer ús de modalitats de licitació com les basades en acords marc, o la subhasta electrònica, que permeten una simplifica- ció del procediment de contractació pública, amb l’objectiu de fer aquesta més accessible i menys costosa per als licitadors. El procediment de licitació amb negociació també permet un contacte directe entre les empreses i l’òrgan de contractació que és imprescindible, garantint la igualtat de tracte, per definir i adequar les ofertes del mercat i les necessitats municipals. Els procediments complexos poden esdeve- nir barreres per a l’accés a la contractació pública de pimes i petits proveïdors, que no disposen dels mitjans necessaris per fer front als requeriments de documentació i proce- dimentals tradicionals. És per això que una correcta planificació de les licitacions és important a fi de facilitar a tots els potencials interessats l’elaboració d’ofertes competitives, així com la planificació dels seus recursos, de manera que tinguin temps de fer les inversions necessàries. L’objectiu de minimitzar aquestes barreres és eixamplar el ventall de proveïdors amb què treballa l’IMI i obrir, així, la compra pública a l’ecosistema d’empreses i professionals lo- cals, amb talent, ajudant a enfortir-lo i fer-lo créixer. TRANSPARÈNCIA Facilitar l’accés per part de proveïdors i ciu- tadans a informació precisa i actualitzada al voltant dels contractes de l’àmbit de les TIC de l’Ajuntament, fer més visibles els processos de contractació pública i augmentar-ne la transparència té efectes molt positius en re- lació amb l’obertura i accessibilitat d’aquests procediments: · De cara al ciutadà, que pugui saber com es gasten els seus diners i amb quin criteri, així com els resultats i objectius assolits com a resultat dels contractes ja executats. · De cara als proveïdors, que puguin ac- cedir en un únic punt a tota la informació associada a la contractació municipal (pla- nificació contractació, criteris i mesures de valoració, posicionament estratègic de l’Ajun- tament, etc.) amb la finalitat de fer aquesta més accessible i facilitar la seva planificació de recursos. 10 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital BENEFICIS ESPERATS L’objectiu d’aquest nou model de relació és el foment de procediments de contractació més participatius, accessibles, més àgils i flexibles, amb la finalitat de: · Reduir els terminis i costos administra- tius associats als procediments de licitació fent-los més accessibles a nous proveïdors, especialment les petites i mitjanes empreses d’àmbit local, que són les que conformen el cos central del teixit econòmic. · Fer més visibles els processos de contractació pública, i augmentar-ne la transparència, per fer-los més accessibles i informar el ciutadà de com s’inverteixen els recursos públics, amb quin criteri, així com dels resultats i objectius assolits. · Facilitar i afavorir l’adquisició de pro- ductes i serveis innovadors, alineats amb els objectius estratègics de l’Ajuntament pel que fa a les TIC (sobirania tecnològica, ús d’estàndards oberts, etc.) i que incorporin les darreres solucions existents al mercat. MODEL DE GESTIÓ DE LES DADES SEGURETAT I ÈTICA DE LES DADES El volum de dades generades en l’actualitat ofereix una sèrie d’oportunitats immillorables, però també planteja nous reptes i riscos as- sociats a la seva seguretat. L’Ajuntament ha de vetllar per la seguretat de les dades del ciutadà i de la ciutat protegint la confiden- cialitat, la integritat i garantint la qualitat amb mecanismes adients. Un dels reptes sorgits d’aquest nou model és l’equilibri entre les polítiques d’obertura i ús de les dades i la privacitat del ciutadà. La publicació de dades s’ha de fer sempre tenint present que la privacitat del ciutadà es man- tindrà inalterada, fins i tot, tenint en compte la superposició de diverses fonts de dades. El cicle de vida de les dades ha garantir que en totes les seves fases es desenvolupin amb una ètica respectuosa amb el ciutadà. Des de com es generen les dades, s’emmagatzemen i comparteixen, fins als tractaments i finalitats per a les quals s’utilitzen. DADES OBERTES L’obertura de dades del sector públic (open public data) és un moviment impulsat per les administracions amb l’objectiu d’aprofitar al màxim els recursos públics disponibles i les actuals capacitats tecnològiques, exposant la informació generada o custodiada per or- ganismes públics i permetent-ne l’accés i la seva reutilització per al benefici de qualsevol persona o entitat interessada. Aquesta informació pública, de gran valor potencial, pot ser relativa a qualsevol tema i de qualsevol tipus —documents pictogrà- fics, dades estadístiques, resultats d’estudis o anàlisis, informació sobre els serveis pú- blics, etc. Empreses, investigadors, altres institucions públiques o la ciutadania en general podran fer ús dels recursos d’in- formació amb qualsevol finalitat, maximit- zant les possibilitats econòmiques i socials que ofereix aquest projecte: foment de la transparència en la gestió, millora dels serveis a la ciutadania, generació d’acti- vitats de negoci i impacte social, buscant l’eficiència en la governança. Per exemple, compartir les dades associades a mobilitat pot facilitar la creació de xarxes de transport públiques més intel·ligents que generin menys congestió, millor mobilitat per a tots els ciutadans i les ciutadanes i costos més baixos d’energia. En una ciutat democràtica, els ciutadans i les ciutadanes han de poder fer servir i contri- buir a un patrimoni comú de coneixements i la participació activa de la ciutadania en la resolució dels reptes de la ciutat. BENEFICIS ESPERATS DEL NOU MODEL DE GESTIÓ DE DADES L’objectiu d’aquest nou model de gestió de les dades és posar en valor les dades i la infraestructura d’informació pública de la ciutat i garantir, com a condició indispen- sable, la privacitat i l’ús responsable de les 11 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital dades associades als ciutadans i a l’ús dels serveis públics municipals. Un nou model de gestió de les dades que es generen com a resultat del funcionament de serveis, aplicacions i de l’exercici de les competències municipals. L’objectiu és disposar d’una infraestructura de dades pública i oberta per desenvolupar aplicacions innovadores data-driven per tenir un millor accés als serveis públics i una millor qualitat de vida tot garantint, al mateix temps, la sobirania de les dades als ciutadans. NOVA METODOLOGIA DE DESENVOLUPAMENT Les noves eines i tecnologies permeten tren- car amb el cicle de vida clàssic de construcció de sistemes estructurat en un conjunt de fases molt tancades i d’abast molt concret: definició de requeriments, disseny funcional, disseny tècnic, construcció, proves, proves d’usuari, pas a producció, manteniment. Aquest trencament es tradueix en una re- ducció de terminis molt important entre els requeriments i el desplegament (pas a pro- ducció). Les metodologies àgils, en general, aprofiten aquesta reducció per construir aplicacions d’una manera més eficient, més segura, més atractiva i més focalitzada en les necessitats de l’usuari final. BENEFICIS ESPERATS DE L’ÚS DE METODO- LOGIES ÀGILS L’ús de metodologies àgils aporta una sèrie d’avantatges en relació amb les metodologies tradicionals, especialment en l’àmbit de la prestació de serveis digitals. Concretament: · Posar més el focus en l’usuari final, atès que el fa partícip en tot el procés de disseny, cons- trucció i manteniment de les aplicacions i serveis. · Ser més flexible i lliurar més valor. In- crementar la flexibilitat en les condicions d’execució, tot afavorint un millor ajust entre requeriments i necessitats reals. · Facilitar i afavorir l’adquisició de pro- ductes i serveis innovadors, que incorporin les darreres solucions existents al mercat. · Escurçar el temps de desenvolupament. Posar en pràctica la millora contínua. Siste- matitzar la millora contínua basada en cicles curts d’inspecció i adaptació. · Transformar la cultura organitzativa. Po- sar el focus en la col·laboració i transparència. SOBIRANIA TECNOLÒGICA La dinàmica actual de proveïment de serveis TIC basada, en gran part, en la contractació externa i l’ús de programari propietari ha portat a una certa dependència dels proveïdors TIC per part de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta dependència té certs efectes no desitjats pel que fa al cost de l’adquisició i ús dels sistemes d’informació i de la capacitat de l’Adminis- tració per mantenir-lo i evolucionar-lo. Amb l’objectiu de revertir aquesta situació, s’estan engegant una sèrie d’actuacions: · Fomentar l’ús prioritari de programa- ri lliure, arquitectura i estàndards oberts per ajudar a trencar la dependència i el vendor lock- in dels proveïdors, avançant cap a la sobirania tecnològica de l’Ajuntament. Així mateix, es pretén fomentar i intensificar la creació de so- lucions de manera col·laborativa comptant amb comunitats d’usuaris i altres administracions. A més, aquesta sobirania tecnològica, pro- moguda amb estàndards oberts, ha de ser una eina per al bé comú, que generi nova economia, enriqueixi el sector TIC local i faciliti, també, compartir coneixement entre diferents ciutats. · Definir nous marcs contractuals que tinguin en compte la capacitació i formació necessàries dels tècnics municipals implicats en els projectes de disseny i desenvolupament de programari amb la finalitat de minimitzar la dependència envers tercers per a la gestió dels serveis municipals. BENEFICIS ESPERATS L’objectiu és fer ús preferent del programari lliure, arquitectura i estàndards oberts, així 12 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital com dotar l’Ajuntament dels perfils i capa- citats necessàries per recuperar el coneixe- ment dels serveis TIC vinculats a la gestió de la ciutat i el govern dels serveis digitals. Amb això es pretén adquirir una sobirania tecnolò- gica que permeti deixar aquest coneixement com a llegat per a la mateixa ciutat. A més, es deriven altres beneficis com els següents: · Facilitar la reutilització de sistemes i solucions i millorar l’eficiència de la contrac- tació de productes i serveis informàtics. · Reduir els costos associats a la pres- tació i adquisició de serveis i productes TIC a mitjà/llarg termini. Per facilitar l’aplicabilitat de les mesures estratègiques de l’Ajuntament i de l’IMI que s’han descrit en els futurs contractes vin- culats a serveis TIC, es relacionen en l’an- · Garantir la interoperabilitat entre les administracions i entre els diferents serveis digitals de l’Ajuntament. · No obligar els ciutadans a utilitzar solu- cions tecnològiques de proveïdors específics. · Garantir la sobirania tecnològica i la independència de proveïdors específics (evi- tar el vendor lock-in) i la capacitat d’establir polítiques pròpies i transparents pel que fa a actualitzacions, seguretat i gestió d’inci- dències. · Millorar la capacitat d’adaptar i estendre els sistemes digitals de l’Ajuntament a mesura que les necessitats evolucionen i garantir la seva sostenibilitat a llarg termini. nex d’aquesta guia una sèrie de “criteris o condicions” que es poden incorporar als plecs (tècnics i administratius) en funció de l’abast i objecte del contracte: 2.2 Aplicabilitat de les mesures en la compra TIC Objecte del contracte Criteris de solvència Criteris d’adjudicació Condicions d’execució Visió objecte per a necessitats o funcions Seguretat i dades Metodologies àgils Preferència open source (codi obert) Open data (dades obertes) per defecte Seguretat i dades Metodologies àgils Preferència open source (codi obert) Open data (dades obertes) per defecte Seguretat i dades Metodologies àgils 13 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital La incorporació d’aquests en un procés de compra pública es pot articular per diferents Incorporació com a criteri de solvència De cara a facilitar la concurrència del màxim nombre de proveïdors en el procés de licita- ció, els criteris han de ser proporcionats (no excessivament restrictius). L’objectiu és garantir que les empreses que participin tinguin una solvència econòmica i tècnica que aporti unes garanties suficients pel que fa a la seva capacitat d’executar el contracte. Incorporació com a criteri d’adjudicació La incorporació com a criteri d’adjudicació permet posar en valor aquelles ofertes o vies, que es recullen breument a continuació: solucions que s’ajustin millor a l’estratègia municipal. Cal tenir en compte, per tant, que els elements que s’incorporin com a criteri d’adjudicació són de compliment opcional, ja que es tracta d’elements valoratius. Incorporació com a condició d’execució La incorporació com a condició d’execució implica una obligació per part de l’adjudica- tari en l’execució dels treballs objecte del contracte; per tant, la seva inclusió en aquest bloc pretén garantir que els treballs es duen a terme sota les condicions i garanties ne- cessàries d’acord amb l’estratègia municipal pel que fa als serveis TIC. CRITERI DE SOLVÈNCIA CRITERI ADJUDICACIÓ CONDICIÓ D’EXECUCIÓ Obligat compliment Compliment opcional Obligat compliment Accés a la licitació Condicions a observar durant l’execució del contracteValoració de les ofertes durant la licitació 14 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital Normativa d’aplicació Referent a la contractació pública: · La Directiva 2014/24/UE sobre contrac- tació pública estableix l’obligatorietat de la lici- tació electrònica el tercer trimestre del 2018, pel que fa referència a l’ús de mitjans electrò- nics per a la comunicació i intercanvis d’infor- mació (octubre del 2017 per a les centrals de compres). · Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic · La Llei 39/2015, de procediment adminis- tratiu comú, estableix, entre d’altres, l’obligato- rietat d’utilitzar l’expedient electrònic i trami- tar-lo també per via electrònica. · La Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, estableix les obligacions de publi- citat activa que han de complir el ajuntaments, entre les quals hi ha les corresponents a con- tractes i convenis. · Decret d’Alcaldia (S1/D/2017-1271 de 24 d’abril), de contractació pública sostenible de l’Ajuntament de Barcelona. · El Reial Decret 4/2010 (Esquema Nacio- nal d’Interoperabilitat), que estableix, entre d’altres, l’obligació de complir amb estàndards oberts i de reutilitzar codi si existeix. · El Reial Decret 5/2010 (Esquema Nacio- nal de Seguretat) . 3 15 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital ACORD MARC Instrument per a la racionalització tècnica de la contractació pública destinat a simplificar els procediments de contractació, i alhora reduir les despeses que aquests porten asso- ciats. Pot implicar importants avantatges tant per a l’Administració com per als licitadors, com per exemple economitzar (en temps i recursos) la gestió administrativa del procés de contractació o bé disposar de manera imme- diata d’una borsa de licitadors que han acre- ditat la seva solvència tècnica i econòmica. L’acord marc permet establir, en un únic pro- cés, una sèrie de condicions o termes comuns vàlids per als múltiples contractes que se’n derivin mentre l’acord sigui vigent. D’aquesta manera, els processos de contractació deri- vats de l’acord marc són més simples i àgils. Tot i així, cal tenir en compte que també pot comportar efectes negatius sobre la compe- tència, ja que com a resultat de l’homologació es pot produir un cert tancament del mercat i facilitar la col·lusió entre les empreses que han estat homologades. Una duració i abast limitats de l’acord marc, així com la definició d’uns criteris adequats per a l’adjudicació de la contractació derivada, permeten reduir aquests efectes adversos. CODI OBERT (OPEN SOURCE) El terme codi obert (o open source en la seva denominació en anglès) defineix tot aquell programari que es publica o distribueix sota una llicència oberta. L’Open Source Initiative (o OSI) és una orga- nització sense ànim de lucre i d’ampli reco- neixement internacional que treballa per a la fixació d’estàndards, formació i promoció dels avantatges de la rellevància de l’ús del codi obert. Segons l’OSI, per tal que un programari pugui considerar-se programari obert ha de ser publicat sota una llicència que compleixi deu Glossari Aquest glossari inclou una relació dels conceptes clau que s’empren en els documents que formen l’estratègia de transició cap a la sobirania tecnològica que articula el Pla Barcelona digital 2017-2020. Els conceptes s’han definit de manera no exhaustiva un llenguatge no exhaustiu, però sí aclaridora, amb l’objectiu de facilitar l’ús i la comprensió del contingut a tothom que hi tingui accés, amb independència del nivell de coneixement tècnic de què disposi, i que així pugui compartir el significat i el sentit d’aquests termes. 16 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital condicions: 1. Lliure redistribució: el programari ha de poder ser regalat o venut lliurement. 2. Codi font: ha d’estar inclòs, ser públic o obtenir-se lliurement. 3. Permetre modificacions o treballs de- rivats: la redistribució de modificacions ha d’estar permesa. 4. Integritat del codi font de l’autor: les llicències poden requerir que les modifica- cions siguin redistribuïdes només com a pe- daços deixant el codi original sense canvis. 5. No restringir-ne l’ús a cap persona o grup: ningú en pot quedar fora. 6. No restringir-ne l’ús a cap activitat, línia de negoci o àrea d’iniciativa: els usuaris comercials no en poden ser exclosos. 7. Distribució de la llicència: han d’apli- car-se els mateixos drets a tot el qui rebi el programa, i la llicència ha de romandre intacta en distribuir o modificar el programari. 8. La llicència no ha de ser específica d’un producte: el programa no pot llicenciar-se so- lament com a part d’una distribució més gran. 9. La llicència no ha de restringir cap altre programari: la llicència no pot obligar que algun altre programari que sigui distribuït amb el pro- gramari obert hagi també ser de codi obert. 10. La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de requerir-se l’acceptació de la llicència per mitjà d’un accés per clic del ra- tolí o d’una altra forma específica del mitjà de suport del programari. Cal diferenciar, per tant, entre els productes com el programari lliure o codi obert/open source, que donen als usuaris la llibertat d’uti- litzar-lo i millorar-lo facilitant l’accés al codi font i permetent-ne la modificació i lliure distribució, dels productes que simplement faciliten accés al codi font però no en per- meten la modificació o distribució. Per tant, no tots els productes que ofereixin el codi font són necessàriament productes open source o lliures, ja que tot i ser transparents, no se’n permet la modificació o distribució. És important matisar que a tots els efectes ju- rídics i contractuals, el codi obert és el mateix que el programari lliure. Els dos moviments es distingeixen respecte de la seva política, filosofia i ètica. En aquesta guia, utilitzarem el terme codi obert de manera sinònima a programari lliure. COL·LUSIÓ ENTRE EMPRESES En l’àmbit de la contractació pública, acord en què dues o més empreses decideixen actuar de manera concertada pel que fa a les condi- cions de prestació dels serveis o d’adquisició de productes en un procés de licitació, amb l’objectiu de minimitzar o fins i tot eliminar la competència de la resta d’empreses que participen en el procés. La manca de competència real entre els possibles licitadors afavoreix un increment artificial dels preus o unes pitjors condicions de servei, amb el consegüent perjudici per als ciutadans i l’optimització dels recursos públics. La pràctica de la col·lusió es pot veure especialment afavorida en determi- nats procediments de contractació com és el cas dels acords marc. En disposar d’un nombre limitat d’empreses homologades, és més fàcil que es doni aquesta concertació i, per tant, el falsejament de la competència en la posterior contractació derivada. CONSULTES PRELIMINARS AMB EL MERCAT Conjunt d’actuacions orientades a mantenir un diàleg entre els poders adjudicadors i mercat, previ a l’inici de l’expedient de contractació. L’objectiu d’aquesta pràctica és facilitar una millor comprensió de les necessitats per part dels proveïdors, estudiar i avaluar el nombre més ampli possible de solucions existents al mercat, i definir adequadament les caracte- rístiques del contracte. 17 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital Aquests processos són recomanables on les prestacions a contractar són particularment complexes (i, per tant, també la solució) o requereixen solucions innovadores. CRITERIS DE SOLVÈNCIA Conjunt de criteris de tipus econòmic, orga- nitzatiu i tècnic que acrediten la capacitat d’una empresa licitadora i en determinen la viabilitat per fer front a l’execució d’un de- terminat producte i/o servei. DEPENDÈNCIA DELS PROVEÏDORS (VENDOR LOCK-IN) En l’àmbit de les TIC, situació en la qual el proveïdor d’un determinat producte o servei tecnològic disposa d’una situació de poder envers el comprador, atès que un cop im- plementat el producte o prestat el servei, el client no té capacitat per canviar de producte o proveïdor a causa dels costos en temps i diners que el procés de canvi implica, o la manca d’alternatives viables. Aquesta situació pot tenir origen en diferents factors, per exemple: · Ús de programari propietari accessible només per al proveïdor i que, per tant, només pot ser evolucionat o mantingut amb garanties per part d’aquest. · Manca de capacitació tècnica del client u organització que no permet assumir el servei amb recursos interns un cop aquest ha estat desenvolupat. ELECTRONICS WATCH Les institucions del sector públic són grans consumidores de maquinari TIC, com ara or- dinadors portàtils i d’escriptori, impressores, pantalles i mitjans d’emmagatzematge, i so- vint compren aquests productes a través de contractes a llarg termini. Poden, per tant, crear oportunitats de mercat per a les em- preses que es comprometen a respectar els drets laborals i les normes de seguretat en les cadenes de subministrament mundials, i fer-les responsables de les vulneracions. Electronics Watch és una organització de su- pervisió independent que ajuda els compra- dors del sector públic a complir amb la seva responsabilitat de protegir els drets laborals dels treballadors i les treballadores en les se- ves cadenes globals de subministrament de l’electrònica. ESTÀNDARD OBERT És estàndard obert aquell que reuneix alhora les dues condicions següents: a) Que sigui públic i la seva utilització sigui disponible de manera gratuïta o a un cost que no suposi una dificultat d’accés. b) Que el seu ús i aplicació no estiguin condicionats al pagament d’un dret de pro- pietat intel·lectual o industrial. Pel que fa als estàndards que no entren al catàleg legalment establert com a “obert”, l’IMI adopta la definició següent: · Ús lliure i gratuït. Qualssevol drets de propietat intel·lectual i industrial essencials per implementar l’estàndard —incloses les patents “essencials”— han de ser posats a la disposició de tots de manera irrevocable i gratuïta (sense regalies). Els acords reversibles sobre regalies o fórmules de preu variable no són acceptables, ja que poden crear problemes per al progra- mari lliure i de fonts obertes i la innovació, i en principi no seran usats tret que es justifiqui conforme a la llei. Ha d’existir una autorització clara per permetre l’ús de qualssevol drets de propietat intel·lectual o industrial en projectes de programari lliure o de fonts obertes. Així mateix, els drets en el text de l’estàndard han de permetre la seva reproducció i redistribu- ció sense restriccions ni necessitat de signar un acord. · No discriminació. L’estàndard no ha d’establir clàusules tècniques o legals que en limitin la utilització per grups o per a un pro- pòsit concret. · Informació completa. La informació dis- ponible és suficientment completa per a múl- tiples desenvolupaments de l’estàndard, en un marc de competència comercial, de manera que aquestes siguin interoperables. Els compo- nents, interfícies, extensions i protocols han de 18 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital complir les mateixes condicions de l’estàndard, per evitar que en la pràctica dominin el mercat aplicacions o solucions que implementin ver- sions restringides de l’estàndard. · Col·laboració oberta. El desenvolupa- ment de l’estàndard té lloc en un procés trans- parent de consens, obert a la participació efectiva de totes les persones interessades. Preferentment, la governança de l’estàndard és la responsabilitat d’una organització sense ànim de lucre. En cap cas s’admeten estàn- dards que estiguin dominats per una organitza- ció o grup. Es prefereixen estàndards que esti- guin mantinguts de manera activa i permanent. MARKETPLACE Plataforma tecnològica que facilitarà la inte- rrelació en l’àmbit de la compra pública entre proveïdors de serveis o productes i compra- dors, en aquest cas l’Administració municipal. La finalitat d’aquesta plataforma és: · Esdevenir un punt de referència i d’ac- cés a tota la informació associada a la compra pública municipal (informació sobre l’estratè- gia municipal de compra, la planificació dels futurs procediments, procediments en curs, resultats de l’execució, etc.) · Facilitar l’adquisició de béns i serveis TIC a tots els òrgans i ens municipals a través d’un mercat electrònic, amb l’objectiu final d’efec- tuar una transacció en les millors condicions possibles. · Facilitar la comunicació entre l’Adminis- tració i els seus proveïdors. · Així mateix, la plataforma oferiria infor- mació als ciutadans, fent més visibles els pro- cessos de contractació pública, i augmentant la transparència. METODOLOGIES ÀGILS Conjunt de metodologies utilitzades en l’àmbit del desenvolupament i manteniment de pro- gramari, basades en processos iteratius i de curta durada (habitualment duren d’una a qua- tre setmanes), que resulten en un lliurament inicial d’un producte parcial però operatiu i versions consecutives amb funcionalitats cada vegada més completes. Aquestes metodologies cerquen, a través d’aquestes iteracions continuades, aportar valor des d’un inici del projecte, així com una evolució continuada del producte. L’objectiu és la introducció de millores i l’evolució cons- tant dels productes, fins a assolir un resultat final excel·lent que doni resposta a tots els requeriments de l’usuari. Aquesta estratègia permet minimitzar el risc, ja que cada iteració és com un projecte en miniatura i inclou totes les fases necessàries: planificació, anàlisi de requisits, disseny, codi- ficació, proves d’usuari i documentació. Així, els problemes en l’execució, l’adaptació als requeriments i els riscos del projecte afloren amb anterioritat i les accions correctores són menys costoses i més immediates que en un projecte tradicional de desenvolupament (on aquests acostumen a aflorar a la fase final del projecte després de mesos de desenvo- lupaments). Així mateix, les metodologies àgils posen el focus en la satisfacció de l’usuari, pel fet que requereixen la seva participació activa en el projecte tant durant la conceptualització com en el desenvolupament (a través de la vali- dació de les entregues parcials). D’aquesta manera, es garanteix que el producte final doni resposta a les necessitats de l’usuari i estigui alineat amb les seves expectatives. NOVA ECONOMIA Coneguda també com a economia del co- neixement o economia digital, és domi- nada per l’explotació de la informació i especialment de les dades (convertides en un dels béns més valuosos i preuats) que es generen com a resultat de l’ús de serveis digitals i productes tecnològics i de comunicació. En aquest nou context, on destaca internet com a canal i eina de producció, les empreses són més valorades per les seves idees, infor- mació o que no pas pels seus actius materials. D’una banda, es pot comerciar i vendre amb 19 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital tot el món i, de l’altra, gràcies a la interactivi- tat que ofereix la xarxa, es poden adaptar els productes als gusts dels consumidors a grans velocitats. No obstant això, l’allau d’informació i de possibilitats que ofereix internet provoca el naixement de nous intermediaris, els cone- guts com a intermediaris de la informació (en anglès, infomediarys), que aporten valor afegit perquè ordenen la informació per als usuaris. OPEN DATA / DADES OBERTES1 En l’àmbit del sector públic, s’entenen com els conjunts de dades que es posen a disposició del públic i poden ser reutilitzats i tornats a publicar. L’objectiu és aprofitar al màxim els recursos públics disponibles, exposant la infor- mació generada o custodiada per organismes públics, i permetent el seu accés i reutilització per al benefici de qualsevol persona o entitat interessada. Aquesta informació pública, de gran valor po- tencial, pot ser relativa a qualsevol tema i de qualsevol tipus —documents pictogràfics, dades estadístiques, resultats d’estudis o anàlisis, infor- mació sobre els serveis públics, etc.—. Empre- ses, investigadors, altres institucions públiques, o la ciutadania en general, podran fer ús dels recursos d’informació amb qualsevol finalitat. L’objectiu és maximitzar les possibilitats econò- miques i socials que ofereixen les dades que es recullen: foment de la transparència en la gestió, millora dels serveis a la ciutadania, generació d’activitats de negoci i l’impacte social, buscant l’eficiència en la governança. PROPIETAT INDUSTRIAL2 Conjunt de drets exclusius que corresponen a una persona o entitat sobre una invenció o altra creació immaterial elaborada per ella (patents, marques o dissenys industrials), i que sigui sus- ceptible d’utilització per part de tercers. La propietat industrial atorga uns drets d’ex- clusiva que permeten que la persona que els té pugui decidir qui pot usar-los i com pot usar-los. Aquests drets s’atorguen a partir d’un proce- diment que duu a terme l’organisme compe- tent (a Espanya, l’Oficina Espanyola de Patents i Marques), i la seva protecció s’estén a tot el territori en què l’organisme és competent. PROPIETAT INTEL·LECTUAL3 La propietat intel·lectual es conforma pel conjunt de drets de caràcter personal i patri- monial que corresponen als autors i a altres titulars respecte a les obres (en el cas de les TIC, desenvolupaments i prestacions) fruit de la seva creació. SOBIRANIA DE DADES Capacitat de decisió i autogestió per part d’una persona física o jurídica sobre les dades que d’ella disposa un tercer, fent-la a la vegada responsable sobre el seu ús i consum. SOBIRANIA TECNOLÒGICA La sobirania tecnològica implica una alta ca- pacitat de decisió i autogestió per part d’una organització o entitat (en aquest cas, l’Ajun- tament) sobre la tecnologia que utilitza en un determinat àmbit, així com la capacitat de mantenir-la i evolucionar-la d’acord amb els seus principis i necessitats. Aquest plantejament es contraposa a la dinàmica clàssica de proveïment de serveis TIC, que s’ha basat, en gran part, en l’ús de progra- mari d’ús privatiu sota llicència. Aquestes dinàmiques han afavorit una de- pendència envers els proveïdors de tecnologia. PROGRAMARI GRATUÏT (FREEWARE) Tipus de programari que es distribueix de ma- nera gratuïta però que disposa d’una llicència d’ús que prohibeix que altres usuaris puguin 1 Llei 37/2007, sobre reutilització de la informació del sector públic 2 Patents i models. Llei 24/2015, de 24 de juliol, de Patents. Signes distintius. Llei 17/2001, de 7 de desembre, de Marques. Dissenys industrials. Llei 20/2003, de 7 de juliol, de Protecció jurídica del disseny industrial. Topografies de semiconduc- tors. Llei 11/1988, de 3 de maig, de Protecció jurídica de les topografies dels productes semiconductors. 3 Segons el que es disposa al Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, que aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual. 20 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital modificar o, en alguns casos, utilitzar lliurement el seu codi. L’usuari no té accés al codi font. SOFTWARE O PROGRAMARI LLIURE (FREE SOFTWARE) El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït ja sigui en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. No s’ha de confondre amb el software gratuït o freeware. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Sof- tware Foundation: · La llibertat d’executar el programa per a qualsevol propòsit (llibertat 0). · La llibertat de veure com funciona el pro- grama i adaptar-lo a les necessitats pròpies (lli- bertat 1). L’accés al codi font és un requisit. · La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). · La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, a fi que tota la comunitat se’n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit. En aquesta guia, utilitzarem el terme programari lliure de manera sinònima a codi obert. SOFTWARE PROPIETARI S’anomena software propietari aquell software que es distribueix sota una llicència que no és lliure o oberta, i que no permet la seva lliure modificació o adaptació i redistribució per part d’un altre usuari. Generalment el codi font no està a disposició de tercers. SUBHASTA ELECTRÒNICA Procés de negociació iteratiu de selecció d’ofertes que té un dispositiu electrònic d’avaluació d’ofertes automàtic basat en el preu o altres variables, i sense la intervenció del poder adjudicador en la valoració de les diferents variables en subhasta. El procés requereix una primera avaluació de les ofertes presentades pels proveïdors, als quals després es convida a participar en la subhasta a fi que puguin oferir millores en relació amb els elements de valoració (preu, o altres elements). No es tracta d’un procediment de contractació, sinó d’un instrument o eina aplicable a diferents procediments de contractació sempre que la naturalesa del servei o producte objecte de la compra ho facin possible d’acord amb el que s’estableix a la Llei de contractes del sector públic. 21 Guia de compra pública de TIC de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutat Digital Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacio- nal de Creative Commons, disponible en https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/ 22