EXPOSICIÓ UNIVERSAL Índex Presentacions .................................................04 Exposició Universal Xangai 2010 .....................10 La participació de Barcelona ............................20 El Pavelló de Barcelona ...................................28 El drac de Gaudí .............................................44 Les activitats ..................................................48 Els resultats ....................................................76 Els participants ..............................................88 Felicito l’Exposició Universal Xangai 2010 per haver aconseguit fixar l’atenció sobre les ciutats amb èxit, així com pel seu paper per garantir qualitat de vida. Per a Barcelona ha estat tot un plaer participar en l’Àrea de les Millors Pràctiques Urbanes amb dos dels nostres projectes més importants: la rehabilitació del centre històric de la ciutat, Ciutat Vella, i el 22@ Barcelona que suposa la transformació d’una antiga àrea industrial en un dels nostres centres d’activitat més innovadors. Són dos exemples de la política que s’ha fet a Barcelona per promoure la cohesió social i millorar les condicions de vida dels ciutadans i les ciutadanes. Estem orgullosos d’haver contribuït a fer un món millor, donant rellevància a les ciutats i reconeixent el seu potencial i la seva posició privilegiada per tractar els aspectes de l’estructura urbana en tots els nivells, una qüestió prioritària en l’agenda pública global. Més que mai, les ciutats s’han convertit en els actors que experimenten i entenen els problemes i els reptes als quals la humanitat ha de fer front al segle XXI; també tenen les claus per buscar solucions sostenibles. Jordi Hereu Alcalde de Barcelona Per primera vegada a la història d’una Exposició Universal, les ciutats han estat representades amb pavellons propis. Barcelona no podia faltar a aquesta cita. Hem volgut expressar com som entre desenes de capitals del món. La nostra posada en escena ha estat un èxit. Ens han visitat més de dos milions de persones. Han pogut constatar que es tractava d’un espai amable, amb un disseny innovador i una temàtica profunda com la rehabilitació de Ciutat Vella i del districte 22@. Tot i partir d’una cultura molt diferent, la majoria del públic ha viscut amb complicitat el record a Joan Antoni Samaranch, el reconeixement al Barça o l’admiració per Gaudí, entre d’altres. Però, sobretot, han sortit amb ganes de visitar la nostra ciutat i d’invertir-hi. Barcelona és un concepte atractiu i conegut, i s’ha consolidat a la Xina, com a símbol de modernitat. Hem aprofitat l’oportunitat per mostrar les bones pràctiques urbanes, i ho hem ampliat amb seminaris i debats. Durant sis mesos hem pogut mostrar com és la nostra arquitectura, la qualitat de la nostra xarxa urbana, les nostres universitats i fins i tot també la nostra cultura popular. El més remarcable és que no ho hem fet sols. Hem posat en pràctica, una vegada més, el que coneixem com model Barcelona. La Generalitat ha estat al capdavant i també moltes institucions públiques, la Cambra de Comerç, escoles de negocis i empreses privades. Plegats hem demostrat molta més força. Junts hem aconseguit que funcionés amb eficàcia el lema: “Catalonia, the land of Barcelona”. El Pavelló de Barcelona ha estat considerat un dels millors entre els de les principals capitals del món. Expositors i visitants han vist clar que tenim un nom i una capacitat especial d’atracció. Barcelona, capital de la Mediterrània, ha pogut demostrar la seva potencialitat com a puntal econòmic d’una àrea geogràfica estratègica del sud d’Europa. Ignasi Cardelús Delegat de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona Un pas endavant en el prestigi de la “marca Barcelona” L’Exposició Universal celebrada a Xangai de l’1 de maig al 31 d’octubre de 2010, ha mostrat les millors i més innovadores pràctiques urbanes en el camp de l’urbanisme i la sostenibilitat. El lema de l’Expo: “Millor ciutat, millor vida” ha suposat que, per primera vegada a la història, l’Oficina Internacional d’Exposicions (BIE) hagi convocat a les ciutats a participar en una Exposició Universal. En l’Àrea de les Millors Pràctiques Urbanes (UBPA) s’han reunit una cinquantena de ciutats i regions, triades per un jurat internacional format per: ONU-Hábitat, BIE, UNESCO, Banc Mundial, ADB, UCLG, UNDP, UNEP, OECD i FMI. Com és sabut, s’ha seleccionat Barcelona per explicar dues bones pràctiques: Ciutat Vella i el 22@. El document que teniu a les mans vol ser una memòria que integri, de forma obligadament resumida, tota la tasca realitzada dins d’aquest projecte de promoció internacional de la ciutat. A continuació trobareu els elements que han de permetre jutjar si la forma en que el projecte s’ha desenvolupat s’ajusta als objectius perseguits, que no es limitaven tan sols a tractar d’explicar el caràcter exemplar de dues pràctiques urbanes de millora de la qualitat de vida ciutadana; sinó també a promocionar econòmicament la ciutat i els seus reconeguts valors turístics, destacar el nostre potencial com a porta d’entrada a la Mediterrània i al sud d’Europa, donar a conèixer i reafirmar internacionalment la “marca Barcelona”, associada a Catalunya com “The land of Barcelona”, actuar de pont de negocis per a l’expansió exterior de les economies d’innovació generades al nostre entorn i, alhora, captar l’atenció inversora de la Xina i del món, cap als nous projectes que actualment es generen a Catalunya i Barcelona. Cal destacar que, l’Ajuntament de Barcelona va considerar des del primer moment aquest projecte com un “projecte de ciutat”. El comissariat que es va nomenar per fer-se càrrec de la gestió, ha intentat interpretar correctament aquesta voluntat i ha treballat en tot moment amb una filosofia d’integració, treball en equip i participació. Tots els sectors implicats han aportat la seva feina i han mobilitzat l’energia del seu propi potencial a favor del projecte. S’ha tractat d’aprofitar sinergies i de potenciar la interacció necessària entre allò públic i allò privat. Com sabeu tots els qui heu treballat d’una forma o una altra en aquest projecte, han calgut moltes reunions i molt d’esforç per aprofitar al màxim aquestes aportacions. Pel comissariat, ha estat un plaer tractar de coordinar els interessos de la ciutat de Barcelona amb els de la societat civil i, especialment, amb els sectors més vinculats a la cultura xinesa en particular i l’Àsia en general. En aquestes pàgines trobareu respostes transparents i detallades de com s’han fet les coses. Des d’una primera línia, a l’Expo de Xangai hem pogut veure com es multiplicaven les relacions i es gestaven possibilitats de futur. Hem aprofitat l’agermanament entre Barcelona i Xangai, i la col·laboració dels interessos barcelonins i catalans presents a Xangai, així com el capital que tenen les nostres representacions comercials i diplomàtiques a Xangai. Amb aquest ajut s’han pogut superar totes les dificultats, i s’ha aconseguit que la presència de Barcelona a l’Expo Universal de Xangai hagi estat un èxit que s’ha de manifestar en plenitud en un futur proper. Com dèiem a l’acte de presentació del projecte al Consell de Cent, el Pavelló de Barcelona a Xangai aspirava a ser un “punt de suport” perquè Barcelona es constituís en palanca que, convenientment aprofitada per l’energia de les empreses, ens obrís nous mercats en un model productiu renovat. Vosaltres heu de dir a la vista d’aquesta memòria si ho hem aconseguit. Ferran Ferrer Viana Comissari de Barcelona a l’Expo de Xangai La unió fa la força Un projecte de tots Exposició Universal Xangai 2010 E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 12 Durant 184 dies Xangai ha acollit un dels esdeveniments més importants del calendari internacional, l’Exposició Universal Xangai 2010. Una trobada entre més de 200 nacions i 55 ciutats per reflexionar sobre el lema “Millor ciutat, millor vida”, que ha rebut la visita de més de 73 milions de persones procedents de diversos racons del món. S’hi ha pogut explorar, de prop, el potencial de la vida urbana al segle XXI. La veu de les ciutats Des de l’1 de maig passat i fins al 31 d’octubre, la ciutat mil·lenària de Xangai es va vestir de gala per acollir un dels esdeveniments internacionals més rellevants de l’any: l’Exposició Universal Xangai 2010. Es tracta d’una plataforma d’interacció cultural, econòmica i científica en què més de 200 nacions i organismes internacionals, i 55 ciutats i regions, han tingut l’oportunitat d’intercan- viar idees i reflexions sobre els grans reptes de l’urbanis- me i el creixement sostenible de les ciutats. Amb el lema “Millor ciutat, millor vida”, els organitza- dors de l’Exposició Universal Xangai 2010 van convidar la comunitat internacional a debatre, durant 184 dies, sobre la manera de crear una societat “ecoamiga” que contribueixi a augmentar la qualitat de vida dels habi- tants. Per fer-ho, van partir dels exemples de les millors pràctiques urbanes d’ara i del passat. En aquest sentit, l’Exposició Universal Xangai 2010 ha marcat una fita en els quasi més de dos segles d’histò- ria de les exposicions universals, en ser la primera que ha donat veu i presència a diverses ciutats de tot el món –entre les quals Barcelona ha estat una de les protago- nistes–, per tal que presentessin les seves propostes en matèria de desenvolupament urbà i sostenibilitat. És un tema clau al segle XXI, perquè es calcula que més del 55% de la població mundial habita a les ciutats. D’acord amb el Comitè Organitzador, l’Exposició Uni- versal Xangai 2010 també es recordarà per ser la més visitada de la història de les exposicions universals. I és que hi han passat més de 73 milions de persones –uns 450.000 visitants diaris– i s’ha batut així el rècord que fins a l’actualitat ostetava l’Expo d’Osaka del 1970, amb 64 milions de visitants. Amb una superfície de 528 hectàrees de recinte firal, l’Exposició Universal Xangai 2010 s’ha convertit en l’Exposició Universal més gran i imponent de la història de les exposicions universals. “Today cities have become the key players in the global stage on all matters leading to the creation of more harmonious urban societies, environments and economies.” Vicente González Los Certales, secretari general del BIE “L’impactant Pavelló de Barcelona ha mostrat perfectament el lema de l’Expo “Millor ciutat, millor vida”. La cultura del drac de Gaudí resideix ara a Xangai i representa el fort llaç de germanor que hi ha entre les ciutats de Xangai i Barcelona, i l’amistat profunda que les uneix. Amb els millors desitjos de prosperitat per Barcelona.” Han Zheng, alcalde de Xangai 精彩的巴塞罗那馆生动演绎了 “城市，让生活更美好”世博会主题! “高迪龙”雕塑落户上海, 充分体现了 上海与巴塞罗那姐妹城市的深厚情谊! 祝巴塞罗那繁荣昌盛! 韩正 Silueta urbana de Xangai amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls descarregant un castell 3 de 8 E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 14 Ex po si ci ó U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 15 El recinte firal, ubicat al cor de Xangai, a la riba del riu Huangpu, entre els districtes de Puxi i el de Pudong, va quedar dividit en cinc zones ben diferenciades. A la part sud de l’Expo hi havia la zona A, dedicada a Àsia i a les províncies i regions de la Xina; la B, que allotjava els pavellons dels països del sud-est asiàtic o d’Oceania, i l’Expo Center, i la zona C, dedicada a Àfrica, Europa i Amèrica. La part nord de l’Expo la formava la zona D, a la qual s’allotjaven edificis com el Pavelló temàtic dedicat a les “empremtes urbanes” o el Pavelló de negocis de la República de Corea, entre d’altres. Fi- nalment, la zona E va comptar amb la presència del Pavelló del futur, el Pavelló de la civilització i l’Àrea de les Millors Pràctiques Urbanes, amb els estands de ciutats expositores com ara Barcelona, París, El Caire, Madrid, Bilbao o Hong Kong. Entre els edificis més importants del recinte cal destacar l’Eix Expo, que va conformar la zona d’entrada a l’exposició, el Pavelló de la Xina, de més de 100.000 m2, els pavellons temàtics, el Centre Expo i el Centre d’espectacles, amb una capacitat per rebre més de 18.000 persones. També cal fer esment d’altres construccions espectaculars com el Pavelló-cistell d’Espanya –dissenyat per l’estudi Miralles-Tagliabue– que va rebre un dels prestigio- sos guardons internacionals d’arquitectura del Reial Institut d’Arquitectes Britànics (RIBA); el dedicat a Alemanya, que amb el lema “Balanç” es va projec- tar amb una geometria capritxosa i unes línies que dibuixaven una serp composta per quatre cossos, o Pavelló del Nepal, que tenia la forma d’un antic temple budista de Katmandú i estava envoltat de cases nepaleses tradicionals. Vista panoràmica espacial del recinte firal de l’Exposició Universal de Xangai, ubicat a la riba del riu Huangpu. El recinte de l’Expo ocupava més del doble de les zones verdes existents el parc de Montjuïc Exposició Universal Xangai 2010 La més gran de la història Zona UBPA Pavelló de Barcelona E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 16 El lema “Millor ciutat, millor vida” Des que es van començar a celebrar, les exposici- ons universals configuren grans plataformes d’inte- racció cultural, econòmica i científica, gràcies a les quals les nacions despleguen i intercanvien idees, innovacions, reflexions i experiència històrica. En aquesta ocasió, el lema triat per caracterit- zar l’Expo 2010, “Millor ciutat, millor vida”, volia representar el desig comú de tota la humanitat per aconseguir més qualitat de vida als entorns urbans del futur, a través del desenvolupament i la implementació de polítiques i estratègies urbanes sostenibles. Tenint en compte els resultats obtinguts, és un fet que l’Exposició Universal Xangai 2010 ha esde- vingut un espai extraordinari per avançar en el desenvolupament de la ciutat del futur, i que s’han aconseguit avenços importants per a la definició de polítiques, estratègies de desenvolupament urbà i desenvolupament sostenible per a la humanitat. Durant els sis mesos que ha durat l’Expo, s’han celebrat més de 20.000 espectacles, distribuïts en més de 200 places i recintes. L’“Expo” en xifres 73 milions de visitants 50 organitzacions internacionals 200 països 55 ciutats i regions 20.000 esdeveniments artístics i culturals 184 dies d’exposició “El Pabellón de Barcelona en Shanghái fue, desde el principio de la Expo de Shanghái, uno de los polos de atracción de la zona dedicada a las Mejores Prácticas Urbanas. Sus cristales cruzados, sus colores optimistas y el magnífico equipo que lo gestionó fueron parte del secreto de este éxito. En ese contexto el gran acierto fue que supo mostrar proyectos punteros de la ciudad con las mismas virtudes que la Barcelona real sabe tan bien enseñar a quienes la visitan. Es un ejemplo de modernidad, creatividad, esfuerzo y trabajo de los ciudadanos.” María Tena, comisaria del Pabellón de España en Shanghái “Con todo el cariño, aprecio y amistad al Pabellón de Barcelona y a sus responsables y amigos.” José Eugenio Salarich, presidente del Consejo de Administración de la SEEI El Pavelló d’Espanya ha estat dissenyat per l’estudi català Miralles-Tagliabue EMBT, responsable d’obres emblemàtiques a Barcelona com la reforma del mercat de Santa Caterina E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 18 Ex po si ci ó U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 19 Àrea de les Millors Pràctiques Urbanes Per primera vegada a la història, les ciutats han pogut participar en una Exposició Universal, presentant els seus millors projectes per fer una ciutat més habitable i sostenible a l’anomenada Àrea de les Millors Pràctiques Urbanes (UBPA). El recinte UBPA, que ha ocupat una àrea de 15 hectàrees de la zona E, al nord del riu Huangpu, s’ha dividit en quatre seccions: ciutats habitables, urbanització sostenible, protecció i ús del patrimoni històric i innovació tecnològica. Un total de 55 ciutats i regions –seleccionades per un comitè de selecció internacional format per l’organització de l’Exposició Universal Xangai 2010 i organitzacions internacionals com UN-Hábitat, ADB, UNEP, UNDP, OCLG, OECD i FMI– hi han presen- tat tot tipus de pràctiques urbanes reconegudes, innovadores i valuoses per tal de millorar la qualitat de vida de la ciutat. La ciutat de Barcelona ha viatjat a Xangai per pre- sentar dos projectes que mostren l’aposta decidida per regenerar el teixit urbà i fer una ciutat més habi- table: la transformació del districte de Ciutat Vella i la reconversió de la zona industrial del Poblenou en el districte de la innovació, el 22@. No obstant això, la Ciutat Comtal no ha estat l’única metròpoli espanyola present a l’Expo, ja que Madrid i Bilbao també han viatjat a Xangai per presentar-hi projectes. Madrid ha aprofitat l’ocasió per mostrar el pavelló Casa de Bambú, un edifici d’habitatge social que hi ha al barri de Carabanchel, i Árbol de Aire, que es troba a Vallecas. Per la seva banda, Bilbao ha presentat el projecte “Bilbao Guggenheim ++”, amb el qual ha explicat la transformació interessant de la seva ria, amb el museu Guggenheim com a generador de noves sinergies en una zona en plena evolució. “Madrid no ha conseguido ser conocida en el exterior con el ‘dinamismo de líder’ que tiene. Es algo en lo que Barcelona le ha ‘sacado ventaja’.” Alberto Ruiz-Gallardón, alcalde de Madrid “Barcelona es como el Mediterráneo que acuna y acoge, es la ciudad del que llega a su propia casa, es el origen y la vanguardia. Es la ciudad que todos quisiéramos tener en nuestra propia tierra.” Patxi López, lehendakari del Govern Basc “A la ciudad de Barcelona con mis mejores deseos y profundo amor a la tierra de Cataluña. A su alcalde Hereu un abrazo y también a mi amigo Trias, compañero de fatigas en otro tiempo y ahora munícipe distinguido. Por Barcelona y Bilbao.” Iñaki Azcuna, alcalde de Bilbao Drac de Gaudí Pavelló de Barcelona Imatge de l’Àrea de les Millors Pràctiques Urbanes (UBPA) on hi havia l’estand dedicat a Barcelona i el drac de Gaudí que la Ciutat Comtal va regalar a Xangai La participació de Barcelona E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 22 La p ar tic ip ac ió d e B ar ce lo na 23 Barcelona va ser una de les ciutats seleccionades entre 188 candidatures per presentar a l’Exposició Universal Xangai 2010 dues bones pràctiques urbanes que han canviat la fisonomia de l’entramat urbà barceloní i la vida dels ciutadans: la transformació del districte de Ciutat Vella i la conversió de l’antic districte industrial del Poblenou en el districte de la innovació 22@. Un projecte “de ciutat” Com és sabut, l’Exposició Universal Xangai 2010 ha suposat que, per primera vegada a la història, el Bureau de les Exposicions Internacionals (BIE), hagi convocat a ciutats i regions de tot el món a participar en una Exposició Universal i que, entre totes aquestes, Barcelona hagi estat una de les seleccionades. Un repte que la Ciutat Comtal va interpretar com una oportunitat única per explicar al món, els valors que han fet de Barcelona una metròpoli en transformació, amb una dinàmica econòmica que considera prioritària la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Durant els 184 dies que ha durat la mostra, el Pavelló de Barcelona a Xangai ha exposat dos projectes que han transformat l’entra- mat urbà barceloní i les vides dels ciutadans, i que demostren la possibilitat exemplar de projectar el present, a base de pensar el futur, i aprofitar i respectar el passat. Cal destacar que Barcelona ha estat una de les tres úniques ciutats que ha presentat més d’una bona pràctica urbana a l’Exposició Universal Xangai 2010. El primer, ha estat dedicat a la rehabilitació del districte de Ciutat Vella, que es va començar a teixir a l’any 1986, quan el districte es va de- clarar Àrea de Rehabilitació Integral (ARI), per tal de recuperar-lo com a centre vital de la ciutat i mantenir-ne alhora el caràcter residencial. El segon projecte exposat ha estat l’anomenat districte de la innovació, el 22@, que ha transformat dues-centes hectàrees de sòl industrial del Poblenou en un dis- tricte productiu, on les empreses més innovadores conviuen amb universitats, centres d’investigació, de formació i de transferència de tecnologia, així com habitatges, equipaments i zones verdes. “Para Barcelona, ciudad moderna, abierta y cercana, con todo mi afecto.” José Luis Rodríguez Zapatero, presidente del Gobierno de España Vista panoràmica de la ciutat de Barcelona que demostra la gran transformació urbanística que ha experimentat la ciutat en els darrers 20 anys E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 24 Ara bé, els objectius de Barcelona no s’han limitat a tractar d’explicar el caràcter exemplar de les dues pràctiques urbanes de millora de la qualitat de vida ciutadana. També s’ha aprofitat l’ocasió per promocionar econòmicament la ciutat i els valors turístics reconeguts, destacar-ne el potencial com a porta d’entrada a la Mediterrània i al sud d’Europa, i donar a conèixer i reafirmar internacionalment la “marca Barcelona”, que associa Catalunya amb “The land of Barcelona”. Així, el Pavelló de Barcelona a Xangai ha consti- tuït un pont de negocis exel·lent per a l’expansió exterior de les economies d’innovació generades en l’entorn de la ciutat i, alhora, per captar l’aten- ció inversora de la Xina i del món cap als nous projectes que actual ment es gener en a Catalunya i Barcelona. Tot això a través d’un projecte que l’Ajuntament de Barcelona va considerar des del primer moment com a un “projecte de ciutat” que calia desenvolu- par mitjançant la concertació publicoprivada. “Qui va visitar el Pavelló de Barcelona a l’Expo, s’adonava que la ciutat no havia anat a Xangai a ‘cobrir l’expedient’. El tractament del modernisme, especialment de Gaudí, i del model de ciutat, expressats de manera acurada, mostraven una metròpoli que combina la força cultural amb la vitalitat industrial i turística. Ben segur que en els propers anys recollirem els efectes de l’acció en forma de creixement de visitants i clients xinesos.” Salvador Alemany, president d’Abertis “Recordo el Xangai de fa vint-i-cinc anys. Des del Bund només es veien, a l’altre costat del Huangpu, cases baixes i camps. Pudong, seu de l’Expo i ara un bosc de gratacels, emmiralla els valors de la nova Xina: treball, estalvi, creativitat, empenta. Són valors molt catalans, potser un xic oblidats darrerament. Que l’exemple de l’Expo i de la Xina serveixin per recuperar-los.” Eugeni Bregolat, ambaixador d’Espanya a la República Popular de la Xina 22@ Barcelona Ciutat Vella Recull d’imatges que mostren algunes de les accions urbanístiques que s’han dut a terme als districtes de Ciutat Vella i 22@ E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 26 La p ar tic ip ac ió d e B ar ce lo na 27 La unió fa la força Des del primer moment, l’Ajuntament va considerar l’Exposició Universal Xangai 2010 com un altaveu idoni per promocionar la ciutat al món, donar-la a conèixer i presentar les grans oportunitats que ofereix per als negocis. Per aquest motiu, el 3 de juny de 2009, l’Ajun- tament de Barcelona va signar un conveni de col·laboració amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya, per contribuir al finançament de les despeses que ha representat la participació de la ciutat en l’Exposició Universal Xangai 2010. En consonància, i per dur a terme el seguiment del compliment de la realització de l’objecte del con- veni, es va constituir una comissió de seguiment, amb funcions consultives i informatives, formada per diversos membres de l’Ajuntament de Barce- lona, de la Generalitat de Catalunya i de la societat civil, que han treballat de forma conjunta per fer de la participació de Barcelona a l’Expo un èxit rotund. Cal destacar la participació activa en l’organitza- ció de diverses activitats del Pavelló de Barcelona d’institucions com la Cambra de Comerç de Barce- lona, Casa Àsia, B_Tec, Baie, El Port de Barcelona, el Comitè de Rutes Aèries (CDRA), BCD, Biocat/ PCB, a més de Turisme de Barcelona, UB, UAB, UPC, UPF, ESADE, IESE i EADA, entre moltes altres que s’esmenten a les darreres pàgines d’aquesta memòria. Gestió del projecte Per tal de gestionar la participació de Barcelona a l’Expo de Xangai de forma integral, l’Ajuntament de Barcelona va nomenar el 13 d’agost de 2008 el Sr. Ferran Ferrer Viana com a comissari de l’alcal- dia sense retribució. La persona del comissari coincidia amb la del direc- tor de desenvolupament corporatiu de Barcelona de serveis municipals. Va treballar en col·laboració amb el personal d’aquesta direcció: el Sr. Félix Pérez Pérez i la Sra. Gemma Mariages Masip. Al començament de novembre del 2008 es va convocar un primer concurs per construir l’estand de Barcelona, al qual es van presentar nou ofertes i que es va adjudicar el 3 de setembre de 2009 a l’UTE Sono-Empty-Noe. El 23 de setembre de 2009 es va convocar un concurs per cobrir les activitats a realitzar. S’hi van presentar quatre ofertes i es va adjudicar el 26 de novembre de 2009 a Focus, Serveis de l’Espectacle. El comissariat ha rebut suport en les seves tasques de tots els serveis municipals relacionats i ha estat dirigit pel delegat de Presidència i Relacions Insti- tucionals de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila. A l’inici del 2009, el comissariat va iniciar una cam- panya de recerca de patrocinadors per al projecte de l’Exposició Universal Xangai 2010, a través de la qual es va contactar amb més de 500 empre- ses directament. La crisi actual s’ha encarregat de reduir les expectatives, tot i que la informació del projecte ha permès que moltes d’aquestes empreses aprofitessin la presència de Barcelona a Xangai. L’Ajuntament de Barcelona, vol mostrar el seu agraïment a les empreses que finalment s’han implicat en el projecte. En trobareu la llista al final d’aquesta memòria. Participants UBPA Un total de 55 bones pràctiques de ciutats i regions del món, com ara Londres, El Caire, París, Düs- seldorf, São Paulo, París, Roine-Alps, entre moltes d’altres han estat presentades a l’Exposició Univer- sal Xangai 2010. L’elecció de la cinquantena de millors pràctiques, entre les 188 candidatures seleccionades inicialment, es va dur a terme el març del 2008, va estar molt disputada i va anar a càrrec del Comitè Internacional Ciutats i regions participants Alexandria ChengduEl Caire Esmirna La Meca Montreal Suzhou Ahmadabad Pondicherry Porto Alegre São Paulo Vancouver Xian Pequín Tianjin Xangai Seül Osaka Hangzhou Ningbo Canton Taipei Hong Kong Macau Liverpool Londres París-Illa de França Bilbao Barcelona Madrid Roine-Alps Odense Bremen Rotterdam Düsseldorf Friburg Alsàcia Malm Hamburg Praga Basilea-Ginebra-Zuric Venècia Bolonya de Selecció (Internacional Selection Committee, ISC), format per membres de diversos organismes interna- cionals –PNUMA, PNUD, BIE, ADB UNESCO, Banc Mundial, FMI i OCDE, entre altres– i representants de diverses ciutats, autoritats xineses i de l’Expo 2010. “O projecto São Paulo, Cidade Limpa foi apresentado na qualidade de caso internacional na Exposição Universal de Xangai 2010. A propósito do «exemplo a ser seguido por outras municipalidades». Nomeadamente, é sabido que a cidade de Barcelona, em particular, terá servido de fonte de inspiração à Prefeitura de São Paulo para efeitos de decisão política e elaboração da Lei. Na origem de São Paulo, Cidade Limpa terá estado o projecto Barcelona, posa’t guapa.” Helena Pires, investigadora do CECS, Universidade do Minho “El Pabellón de Barcelona permitió, durante todo el periodo de la Expo, dar a conocer a un gran número de visitantes la realidad de una ciudad dinámica, moderna, cosmopolita y abierta al mundo. Barcelona, gracias a su Pabellón, ha sabido comunicar en China sus muchas virtudes. Lo más importante es que eso reportará a la ciudad grandes réditos en un futuro próximo. Gracias Barcelona.” Ignacio Niño, coordinador del Pabellón de Madrid en la Expo de Shanghái 2010 “La experiencia de la Expo Shanghái 2010 ha sido enriquecedora y a ello ha contribuido con su presencia Barcelona. Muchas gracias por el apoyo, la colaboración y el cariño que durante estos meses Barcelona ha dado a la ciudad de Bilbao. Eskerrik asko Bihotz bihotzez.” Marcos Muro, coordinador del pabellón de Bilbao en la Expo de Shanghái 2010 Mapamundi que mostra les regions i ciutats que van presentar les millors pràctiques urbanes a l’Exposició Universal de Xangai El Pavelló de Barcelona E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 30 Amb un estand únic, replet d’una imaginació il·limitada, d’un esperit màgic i de mil i un reflexos, Barcelona s’ha presentat al món com una ciutat creativa, oberta i moderna. Ho avalen els més de dos milions de persones que han visitat el Pavelló i han pogut observar la nostra dinàmica urbana. Barcelona, porta d’entrada d’Àsia En els darrers trenta anys, Barcelona s’ha anat po- sicionant en l’escenari mundial com una metròpoli innovadora i cosmopolita, ideal per als negocis, que ofereix una qualitat de vida notable als ciutadans. Un model de ciutat a tenir en compte, i de presèn- cia obligada en una mostra com l’Exposició Univer- sal Xangai 2010. Des de la fi de la dècada del 1980 –moment en què Barcelona va començar a treballar amb la ciutat de Xangai i es va convertir en la porta d’en- trada d’Àsia cap a la resta d’Espanya i Europa– s’ha conformat una relació estreta entre Barcelona i Xangai, tant per part de l’Ajuntament de Barcelo- na, com a través d’institucions com Casa Àsia, la Cambra de Comerç, el Consorci de la Zona Franca, les universitats de la ciutat o l’IESE, entre moltes d’altres. Aquesta bona relació va culminar l’any 2001, gràcies a l’agermanament de la ciutat comtal amb Xangai. Per tal de reforçar els llaços existents entre les dues ciutats, al principi del mes de setembre del 2008, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barce- lona, es va formalitzar l’acord de participació de Barcelona a l’Exposició Universal Xangai 2010, signat en presència de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i de l’alcalde de Xangai, Han Zheng. Atesa l’oportunitat de ser present durant sis mesos en un esdeveniment d’aquest tipus, la ciutat comtal va considerar estratègic no solament posicionar Barcelona al món com un exemple de pràctiques urbanes, sinó aconseguir un bon lloc en un mercat estratègic com el xinès, com una plataforma eco- nòmica ideal de referència, pel que fa a l’estratègia d’internacionalització de les empreses xineses. “Que l’amistat entre Barcelona i Yiwu sigui com una font d’aigua, constant i duradora.” He Mei Hua, alcalde de Yiwu “Ens havien dit que als xinesos no els interessaven gaire les altres realitats, perquè ells ja en tenien una d’àmplia i rica, però el que sí que els podia fascinar era la fantasia i la sorpresa. Vàrem intentar explicar Barcelona i els seus dos projectes exemplars, 22 @ i Ciutat Vella, de la manera més suggerent i màgica que podíem per despertar-los la curiositat i la complicitat.” Dani Freixes, Premi Nacional de Disseny i Arquitectura “Barcelona ha mostrat al món la seva capacitat per transformar-se i generar espais en què els ciutadans puguin viure, créixer i desenvolupar-se professionalment. Vam exhibir dues bones pràctiques a través de cinc aspectes importants que anaven des de l’urbanisme fins a la cohesió social. Les més de 2.200.000 persones que van visitar el nostre Pavelló ens hauran de dir si ho vam aconseguir.” Xavier González, presidente de SONO Tecnología Audiovisual Imatge exterior del pavelló dedicat a Barcelona, dissenyat per Dani Freixes, Premi Nacional de Disseny i Arquitectura E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 32 El P av el ló d e B ar ce lo na 33 L’estand de Barcelona Un mirall pel món L’estand de Barcelona, ubicat als espais B4-2-6 i B4-2-20, dins de l’edifici B4 de l’Àrea de les Millors Pràctiques Urbanes de l’Exposició Universal Xangai 2010, compartint pavelló amb les ciutats de Pequín, Hong Kong i Esmirna i projectat pel pres- tigiós arquitecte Dani Freixes, ha estat reconegut, per la revista especialitzada en exposicions univer- sals, com un dels millors dissenys, del conjunt dels pavellons de l’Expo. L’estand ha ocupat un total de 1.000 m2, distribuïts en dues plantes, i, conceptualment, s’ha dissenyat a partir de l’atracció Miramiralls del Tibidabo, de Dani Freixes, que va ser premi FAD l’any 2009. S’ha caracteritzat per una geometria de senzillesa extrema, uns materials poc contrastats i una inter- relació rica, complexa i evocadora. La comunitat xinesa de Barcelona, que va participar al disseny final, va fer indicacions interessants per tal d’inte- grar-lo a la cultura d’aquell país. Al projecte del Pavelló de Barcelona es va tenir en compte tant el missatge urbà que es volia traslladar, com l’aspiració que fos una plataforma privilegiada de promoció de la ciutat i un escenari d’activitats productives, i tot això en un equilibri adequat. La planta baixa ha allotjat un espai d’exposició de més de 700 m2 dividit en cinc mòduls en els quals s’han tractat els cinc eixos que han vertebrat els dos projectes presentats per la ciutat: “Espai pú- blic”, “Habitatge”, “Cohesió social”, “Reactivació econòmica” i “Mobilitat i infraestructures”. L’estand de Barcelona s’ha reconegut com un dels millors dissenys del conjunt dels pavellons de l’Exposició Universal de Xangai gràcies a la geometria de senzillesa extrema i al joc de miralls màgic E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 34 Més enllà de poder veure de prop aquestes peces tan significatives de la història de l’esport mundial, els visitants van tenir l’oportunitat d’enviar missat- ges d’amistat a través d’un llibre electrònic al ja desaparegut Joan Antoni Samaranch, president honorífic del Comitè Olímpic Internacional, i figura clau perquè Barcelona i Pequín aconseguissin celebrar els Jocs Olímpics. La primera planta estava dividida en dos blocs, als quals s’accedia mitjançant dues escales, una de central en l’àmbit de recepció i l’altra a l’extrem de l’espai de degustació. L’espai principal era una sala mirador sobre la planta baixa, que oferia una vista panoràmica sobre la ciutat metafòrica, i va actuar com a espai de recepció. Al costat, es va habilitar una sala de premsa i de reunions, amb cabines de traducció simultània i capacitat per a 50 persones. La suma perfecta de tots aquests elements va fer que l’estand de Barcelona es convertís en un dels més trepitjats de l’Expo de Xangai. Mostra d’això són els 2.260.000 visitants que va rebre el Pavelló durant els 184 dies de funcionament. A més, les enquestes realitzades durant l’esdeveniment, asse- nyalen que els visitants, en sortir, definien Barcelo- na com una ciutat “amigable” i manifestaven desig de visitar-la, pel davant d’altres capitals. Cal recordar, que una vintena de persones van co- brir les necessitats logístiques del Pavelló de Barce- lona. De cara al públic hi havia una directora, una sots-directora i cinc informadors d’origen xinès, que han crescut a Catalunya, parlaven català, xi- nès, castellà i anglès, i que van constituir un suport especial i imprescindible a l’hora de promocionar la ciutat davant el públic de Xangai. En aquesta mateixa zona, es va instal·lar un video- mosaic format per 16 pantalles de cristall líquid i un calidoscopi, que han ajudat a oferir una visió global de Barcelona i el seu territori d’influència. Gràcies a la disposició d’uns miralls troncopiramidals de grans proporcions, la imatge plana es convertia en una gran esfera virtual, que ha ofert als visitants una visió global de la complexitat de Barcelona com a ciutat viva i en transformació continuada. L’espai d’exposició es va complementar amb una vinoteca i una botiga, gestionades per Bodegues Torres, en col·laboració amb Breakbulk, que incor- poraven una proposta cultural al voltant del món del vi, a més de comercialitzar altres productes lligats a la imatge de Barcelona. En aquesta mateixa planta, hi havia el racó olímpic, dedicat a la figura de Joan Antoni Samaranch, que mostrava imatges videogràfiques del president del COI vinculades a la seva amistat amb el poble xinès, així com la torxa, les medalles i els trofeus dels Jocs Olímpics celebrats a Pequín el 2008. Es va pactar amb Pequín que, al seu estand, situat al davant del de Barcelona, hi hagués un espai similar que exhibís la torxa, les medalles i els trofeus dels Jocs Olímpics celebrats a Barcelona el 1992. “Il·lusió, somni, realitat. Ho hem aconseguit!” Lluís de Javier, gerent del Dep. Legal Miguel Torres, SA “Through its theme “Better cities, better life” World Expo 2010 Shanghai China will present the world an aspiration for lasting survival and for a more harmonious urban life.” (extracted from Expo Tributes Book) Joan Antoni Samaranch, expresident d’honor del COI “Les meves medalles van ser a Xangai emparant l’Espai Samaranch. El Pavelló de Barcelona m’ha semblat un bon exemple de treball en equip.” Josep Miquel Abad, exconsellerdelegat del Comitè Organitzador Olímpic de Barcelona (COOB 92) “Barcelona es una ciudad plural, cosmopolita, abierta, moderna y solidaria de la que podemos sentirnos orgullosos quienes la queremos y conocemos. Con cariño y orgullo que nace de nuestro corazón recordamos aquella capital a la que los ojos de todo el mundo miraron en la inauguración de los Juegos Olímpicos de Barcelona 92. En Barcelona cabían y cabemos todos.” José Bono, presidente del Congreso de Diputados Recull d’imatges de les diferents zones de l’estand de Barcelona, com l’espai olímpic Joan Antoni Samaranch, la vinoteca de Torres i l’exposició dels projectes urbanístics E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 36 El P av el ló d e B ar ce lo na 37 secció planta primera Planta baixa: 700 m2 d’espai expositiu 1- Espai expositiu de Ciutat Vella i el 22@ 2- Espai d’informació temàtica 3- Recepció/botiga 4- Vinoteca Planta primera: 300 m2 d’espai d’activitats 5- Sala d’actes 6- Sala de premsa 7- Sala de reunions i despatx planta baixa esferoscopi sortida espai públic habitatge cohesió social reactivació econòmica mobilitat 1 4 3 2 7 6 5 Plànol del Pavelló de Barcelona Planta baixa: 700 m2 d’espai expositiu Espai expositiu de Ciutat Vella i el 22@ Espai d’informació temàtica Recepció/botiga Vinoteca Planta primera: 300 m2 d’espai d’activitats Sala d’actes Sala de premsa Sala de reunions i despatx 1 2 3 4 5 6 7 E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 38 El P av el ló d e B ar ce lo na 39 Els continguts Més de 1.000 m2 dedicats a Barcelona Barcelona ha presentat dos projectes d’abast ampli, a través dels quals podem veure com la nostra ciutat ha portat endavant una transformació urbana, imprescindible per afrontar amb garanties els reptes del segle XXI. Per això, l’estand s’ha dividit en dos espais di- ferenciats, però exposats de forma integrada: la transformació i reforma del barri de Ciutat Vella i la conversió de l’antiga zona industrial del barri del Poblenou al districte de la innovació, 22@. Les dues exposicions, com ja s’ha dit, han estat vertebrades entorn de cinc illes expositives. Les illes, repetides fins a l’infinit pels miralls, recorda- ven la trama de l’Eixample. S’hi reflectien els cinc eixos estratègics dels projectes: la regeneració de l’espai públic, l’habitatge de qualitat, la cohesió social, la reconducció econòmica i la innovació sos- tenible en les infraestructures i el viari. A cadascu- na de les illes hi havia un punt de màgia, amb una transformació que expressava un element simbòlic del concepte recollit. D’altra banda, el Pavelló de Barcelona també ha ofert al visitant un espectacle de caràcter general a l’esfe- roscopi, en què es presentava el caràcter polièdric de Barcelona. Així, a través d’una semiesfera virtual de gran impacte, els visitants s’han pogut fer una visió global de la complexitat de Barcelona com a ciutat viva i en transformació constant, i conèixer de prop els seus punts forts. Més enllà de mostrar el model urbà exemplar que es practica a Barcelona, la ciutat també ha realitzat una sèrie d’activitats, de les quals es parla més en- davant, que han ajudat a relacionar els interessos socials, econòmics i culturals de la ciutat amb els homòlegs xinesos. L’esferoscopi, que presentava les diferents cares de Barcelona, va ésser una de les grans atraccions de l’estand barceloní E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 40 El P av el ló d e B ar ce lo na 41 22@, el districte de la innovació Durant més de 100 anys, Poblenou va ser el motor econòmic principal de Catalunya i el barri industrial per excel·lència de Barcelona. No obstant això sempre va ser un barri amb una trama urbanística particular i complexa, que malgrat la seva posició central va patir un cert aïllament respecte a Barcelona, a causa de les vies fèrries. Amb el projecte 22@Barcelona, es va buscar recupe- rar la vitalitat econòmica i social històrica a través de la transformació de les àrees industrials obsoletes en un espai amb una qualitat urbana i mediambiental molt elevada i amb activitats de nova creació vincula- des al coneixement i a la innovació. El projecte 22@ ha aglutinat totes les accions públiques i privades que han propiciat la darrera transformació de les seves àrees industrials. Actualment, el projecte 22@Barcelona ha transfor- mat 200 hectàrees de sòl industrial en un districte productiu innovador que ofereix espais moderns per a la concentració estratègica d’activitats intensives en l’àmbit del coneixement. El districte de la innovació s’ha convertit en un nou model de ciutat compac- ta, que permet que les empreses més innovadores convisquin amb universitats, centres d’investigació, formació i transferència de tecnologia, així com amb habitatges, equipaments i zones verdes. Aquest model ha permès atraure els sectors estratègics en el posicionament internacional de la regió metropolita- na, com ara els mitjans de comunicació, les tecnolo- gies de la informació i la comunicació, l’energia, les biociències i el disseny. Les millors pràctiques de Barcelona Zona expositiva que presentava el procés de conversió de l’antic barri del Poblenou al districte 22@ E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 42 El P av el ló d e B ar ce lo na 43 per km2, molt superior a la densitat mitjana que té Barcelona, que és de 15.825 habitants per km2. El districte és el resultat del procés de transformació i revitalització que va començar a viure des de la dècada del 1980, quan l’Ajuntament de Barcelona va decidir intervenir en el centre històric. Els objec- tius eren revitalitzar-lo, esponjar-ne la trama urbana i dotar-lo d’infraestructures i equipaments nous. Aquest procés va començar el 1986 quan es va Ciutat Vella Ciutat Vella és el primer districte dels deu que confor- men la ciutat de Barcelona i, per la seva posició cèn- trica, el que més persones rep diàriament. Es calcula que els dies de màxima afluència de l’any pot arribar a rebre mig milió de persones. Amb una superfície de 4,2 km2 i una població de 111.518 habitants, Ciutat Vella engloba els barris del Raval, el Gòtic, la Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Té una densitat de població de 26.392 habitants “L’intercanvi d’idees entre dos districtes històrics com Ciutat Vella i Huangpu (Xangai) va ser molt positiu, i tot un èxit. L’experiència de Ciutat Vella va ser molt valorada i va generar expectació en els mitjans de comunicació. De fet, el director de planificació urbanística de Huangpu, Xu Jian, va anunciar durant la seva intervenció que utilitzarien Barcelona d’exemple en l’elaboració de la planificació del seu districte per als propers cinc anys.” Xavier Valls, director general del Foment de Ciutat Vella declarar Àrea de Rehabilitació Integral (ARI). Això significava un pla de rehabilitació que implicava la regeneració i transformació integral del nucli histò- ric, i el desenvolupament urbà, social, econòmic i cultural de tot el districte. A dia d’avui, aquest procés ha avançat amb força i ha fet possible que barcelonins i gent de fora esco- llissin Ciutat Vella com a lloc per viure-hi. Els nous residents i la població que ja hi residia conformen avui la diversitat humana, social, cultural i econòmica del districte. Ciutat Vella és un projecte reeixit de transformació del centre de la ciutat, que tracta de mantenir vives les condicions de diversitat d’usos que el consoliden com a principal centre indiscutible de l’aglomeració urbana. Es tracta d’un projecte de regeneració urba- na que ve del passat i es projecta cap el futur amb nous reptes i objectius. “La ciutat és una cristal·lització de la civilització humana i un factor crucial en la manera com la humanitat viurà en les pròximes dècades. El districte 22@Barcelona va ser seleccionat per ser present a l’Expo de Xangai com a exemple de bones pràctiques de regeneració del teixit urbà i econòmic, i d’aposta per una ciutat més habitable i sostenible. L’oportunitat ha estat única i hem pogut compartir amb altres ciutadans de tot el món un projecte innovador i singular.” Josep Miquel Piqué, conseller delegat del 22@ L’espai d’exposició dedicat a Ciutat Vella mostrava la gran transformació que ha experimentat el districte des de l’inici de la dècada del 1980 El drac de Gaudí E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 46 L’emblema barceloní a Xangai Amb motiu de la seva participació a l’Exposició Universal Xangai 2010, Barcelona va regalar a la ciutat mil·lenària, una rèplica d’un dels símbols més lligat a la història de Barcelona, el drac d’Antoni Gaudí, que des de l’any 1914 dóna la benvinguda al visitants del Parc Güell. La rèplica del drac de Gaudí, que va ser enviada el 20 de desembre passat en vaixell a la ciutat xinesa des del port de Barcelona, pretenia ser una mostra d’agraïment i recolzament per dos motius principals. D’una banda, per commemorar que per primera vegada en una Exposició Universal les ciutats, i concretament Barcelona, han tingut un espai propi independent dels seus països, a l’Àrea de Millors Pràctiques Urbanes i de l’altra, per la relació estreta que hi ha entre les dues ciutats des de fa més de 20 anys, i que l’any 2001 es va fer visible amb l’acord d’agermanament. L’escultura s’ha exposat durant els 184 dies de durada de la mostra a l’Àrea de Millors Pràctiques Ur- banes (UBPA), en una placeta enmig dels pavellons de Barcelona i Taipei, i sense cap mena de dubte, ha estat un dels motius més fotografiats de l’exposi- ció. Ara que l’Exposició ha tancat les portes, el drac romandrà exposat a la ciutat de Xangai, demostrant la passió que tot l’Orient té pel modernisme català i, concretament, per la figura del geni Gaudí. El drac, rèplica exacta del drac de Gaudí, fa 3,28 m. de llarg x 1,65 m. d’ample x 1,82 m. d’alt i pesa 12 tones. L’ha realitzat l’empresa Sapic l’ha transpor- tat l’empresa Breakbulk i ha comptat amb el patro- cini de “la Caixa”, que pretén, d’aquesta manera, consolidar la implantació a la Xina i ajudar les institu- cions a establir uns vincles encara més sòlids entre les comunitats catalana i xinesa. Emblema de la ciutat de Barcelona per la seva bellesa i significat especial el drac de Gaudí s’ha convertit en un dels símbols principals de Catalunya arreu del món. A partir d’ara, pretén ser-ho també de Xangai. “Samaranch no va ser tan sols un espanyol universal, sinó que tota la seva vida va ser conduïda per un ‘saber fer’ replet de delicadesa i eficàcia. La seva discreció i elegància quedaran presents en les nostres vides, perquè ell, sobretot, fou un gran pare, un gran amic i una gran persona” (Text escrit al Llibre d’Honor del Pavelló de Barcelona, dedicat al president Samaranch). Isidre Fainé, president de “la Caixa” “Hem tingut l’oportunitat de plantar la nostra petita llavor en una gran terra, llunyana quant a la distància, però propera quant als sentiments que hem compartit, i ens obliguem a continuar-la cultivant, perquè sens dubte per al nostre país, Catalunya, aquesta és la millor oportunitat, el lloc i el moment d’estar al costat dels nostres amics xinesos.” Prudenci i Estela Ferré, direcció de Breakbulk Services “La reproducció a escala 1:1 de l’escultura del drac del Parc Güell, construïda per Sapic de forma manual, es va fer en un temps rècord de sis setmanes. Amb un pes de 12 tones, utilitzant 20 colors diferents de ceràmica per reproduir les més de 15.000 peces de trencadís del revestiment, l’escultura del drac va quedar enllestida per viatjar cap a Xangai.” Ignasi Villanueva, director de Sapic Antologia d’imatges de la rèplica del drac de Gaudí, que la Ciutat Comtal va regalar a Xangai, amb motiu de l’agermanament que existeix entre totes dues ciutats. Jordi Hereu i Han Zheng, alcalde de Xangai, posen amb el drac Les activitats E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 50 Més enllà de servir com a aparador de les bones pràctiques urbanes de Barcelona, l’Expo de Xangai ha esdevingut un punt de trobada excel·lent per celebrar una gran quantitat d’activitats, com conferències, visites guiades o projeccions audiovisuals, entre altres, que han ajudat a comparar els interessos socials, econòmics i culturals de la ciutat amb els homòlegs xinesos. A continuació recollim els esdeveniments més significatius que, durant els 184 dies que ha durat la mostra, han omplert el Pavelló de Barcelona a l’Exposició Universal Xangai 2010. Activitats prèvies El punt de partida (17/12/2008) Amb el lema “Comença el compte enrere. Falten 500 dies”, el 17 de desembre va suposar el punt de partida d’una aventura que ha portat la ciutat de Barcelona a la Xina per presentar les bones pràctiques a l’Exposició Universal Xangai 2010. Durant la jornada, que va comptar amb la presència del cònsol general a Barcelona Wang Shixiong, Jordi Hereu, es va reunir amb empresaris de la ciutat, tant catalans com xinesos, per tal d’explicar-los i implicar- los en el projecte de Barcelona a l’Exposició Universal Xangai 2010. Amb aquesta trobada es va buscar la complicitat del teixit empresarial de la ciutat per tal de compartir les oportunitats que poguessin sorgir arran de la mostra. L’acte de presentació (16/03/2009) El 16 de març es va celebrar, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, la roda de premsa de presentació de l’espai de Barcelona a l’Exposició Universal Xangai 2010, conduida per l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu i el comissari per l’Expo, Ferran Ferrer Viana. Després de la presentació oficiada per l’alcalde de la ciutat, es va emetre un reportatge videogràfic en el que es va il·lustrar el Pavelló de Barcelona, projectat per l’arquitecte Dani Freixes. D’altra banda, al hall del Saló de Cent es va instal·lar una exposició realitzada amb sis plafons en què es donaven a conèixer els casos de bones pràctiques que la ciutat de Barcelona ha exposat a l’Expo: Ciutat Vella i 22@. “Nuestra participación en la Expo de Shanghái contribuyó a proyectar la imagen de Cataluña y Barcelona en China.” Jesús Sanz, director general de Casa Asia Recull d’imatges dels dos actes de presentació, celebrats a Barcelona, de la participació de la Ciutat Comtal a l’Exposició Universal de Xangai E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 52 Le s ac tiv ita ts 53 Primer acte oficial a Xangai (27/07/2009) El 27 de juliol de 2009, en un original acte de “primera pedra”, el delegat de Presidència i Relacions Institucionals de l’Ajuntament de Barcelona, Ignasi Cardelús va rebre al Centre de Premsa de Xangai el ciclista Guim Valls Teruel, en un acte que va marcar l’inici oficial de les activitats de Barcelona a l’Expo Xangai 2010. El jove català volia viure una aventura sense precedents: fer la volta al món en bicicleta elèctrica per promoure l’ecomobilitat i la cultura sostenible. Uns valors amb els quals la ciutat de Barcelona s’identifica plenament. Ignasi Cardelús també va aprofitar l’ocasió per explicar la filosofia i el concepte del disseny de l’estand de Barcelona a l’Exposició de Xangai i per visitar el Pavelló de Barcelona, que es trobava en fase de construcció. Durant l’estada a la ciutat xinesa, el delegat de Presidència i Relacions Institucionals també es va reunir amb el sotsdirector l’Exposició Universal de Xangai 2010, Huang Janzhi. Acte de comiat al drac de Gaudí (20/12/2009) El 20 de desembre de 2009, a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona, l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu va presidir l’acte de comiat de la rèplica exacta del drac de Gaudí que, amb motiu de l’Exposició Universal de 2010, la ciutat de Barcelona ha regalat a Xangai. A l’acte de comiat també hi van assistir el director executiu territorial de “la Caixa” Manuel Romera i el cònsol general de la República Popular de la Xina a Barcelona Wang Shixiong. Cal recordar que “la Caixa” ha estat la institució patrocinadora principal de la rèplica del drac de Gaudí. Segell de Correus (22/04/2010) El director de Correus a Catalunya Manel Rey i el delegat de Presidència i Relacions Institucionals de l’Ajuntament de Barcelona, Ignasi Cardelús –a iniciativa de Barcelona i amb el suport de la Societta Estatal i les altres ciutats espanyoles– van presentar el 22 d’abril de 2010 el nou segell que la companyia postal pública va posar en circulació amb motiu de l’Exposició Universal Xangai 2010. Es van posar en circulació 300.000 unitats del segell, que tenia un format de full bloc, i reproduïa la silueta del Pavelló d’Espanya, obra de l’estudi d’arquitectura Miralles-Tagliabue, així com monuments i edificis representatius de Barcelona, Bilbao i Madrid, les tres ciutats presents a l’Expo. Activitats a Xangai El tret de sortida (01/05/2010) L’1 de maig de 2010, va tenir lloc l’acte d’obertura de l’Exposició Universal Xangai 2010. El mateix dia es va celebrar la inauguració del Pavelló de Barcelona, i d’aquesta manera es va donar el tret de sortida de l’aventura que ha portat Barcelona a Xangai per compartir amb la resta dels candidats algunes de les millors pràctiques urbanes. Durant l’acte –que va comptar amb la presència del president del Congrés dels Diputats, José Bono, el delegat de Presidència i Relacions Institucionals de l’Ajuntament de Barcelona Ignasi Cardelús, el Comissari de Barcelona a l’Expo Ferran Ferrer Viana, la presidenta del Consell Xinès de promoció del comerç He Li Min i el responsable de l’Àrea de Bones Pràctiques Urbanes de l’Exposició Universal Xangai 2010 Sun Lian Shen– es va presentar el programa d’activitats del Pavelló al llarg dels sis mesos de durada de la mostra i es va realitzar una visita guiada per l’estand de Barcelona. A continuació, els assistents van procedir a signar el llibre d’honor i es van fotografiar amb la rèplica del drac de Gaudí, realitzada com a símbol de l’agermanament que existeix des del 2001 entre les ciutats de Barcelona i Xangai. José Bono, president del Congrés dels Diputats, va ser obsequiat amb una reproducció del drac de Gaudí en miniatura. L’endemà, el 2 de maig, es va procedir a visitar l’espai dedicat a les Millors Pràctiques Urbanes (UBPA). Davant d’un col·lectiu d’empresaris espanyols, residents a Xangai, Ignasi Cardelús va posar a la seva disposició el Pavelló de Barcelona com una plataforma per a les relacions comercials i de promoció de Barcelona i Catalunya. Imatge del segell de Correus que es va posar en circulació amb motiu de l’Exposició Universal de Xangai Compilació d’imatges de l’acte d’inauguració del Pavelló de Barcelona a l’Exposició Universal de Xangai E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 54 Le s ac tiv ita ts 55 Setmana de Catalunya (24-31/05/2010) Del 24 al 31 de maig, Catalunya va ser convidada al Pavelló d’Espanya per celebrar la setmana de Catalunya, i mostrar la cultura, la gastronomia, i el teixit empresarial a la Xina. Amb el lema “Catalonia, the land of Barcelona” (Catalunya, la terra de Barcelona), la setmana catalana es va inaugurar a Xangai amb una actuació espectacular de prop de 200 castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Van aixecar castells a l’Expo i, fins i tot, en ple centre de la ciutat. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa Josep Huguet, va presidir els actes i va destacar el valor de Catalunya com una economia oberta i dinàmica, amb una llarga tradició industrial (600.000 empreses) i una diversificació de sectors àmplia, amb una aportació del 20% al PIB del conjunt de l’Estat. Durant la setmana es van dur a terme moltes activitats dedicades a la cultura catalana al Pavelló d’Espanya i es van celebrar reunions amb més de 200 empresaris catalans i xinesos. D’altra banda, els visitants es van poder fer una primera impressió de Catalunya a través d’un vídeo projectat en una gran pantalla situada a l’entrada del recinte, complementat amb una exposició d’objectes i productes, amb la marca “Made in Catalonia” en un gran aparador. També es van dur a terme diverses activitats de promoció econòmica i turística de Catalunya, a càrrec de l’Agència Catalana de Turisme, i també altres accions, com per exemple el taller “Catalonia meets China”, el seminari “Catalonia, gateway to Europe”, que va comptar amb la participació del professor Pedro Nueno i del conseller delegat del 22@ Josep Piqué, l’acte de presentació de la Beca Internacional Ferran Adrià o la missió tecnològica “Connect Shanghai”, organitzada per ACC1Ó, entre moltes d’altres. A més d’aquests aspectes, Catalunya va presentar algunes iniciatives impulsades per l’Ajuntament de Barcelona durant l’Exposició Universal Xangai 2010. “‘Catalonia, the land of Barcelona’, és una bona definició de la nostra presència a l’Exposició Universal Xangai 2010. Una ciutat potent, diversa i complexa que sap exercir el lideratge com la capital d’un país dinàmic i cohesionat. Què millor que treballar junts la nostra presència a l’Expo. Així ho hem fet i el resultat ha estat bo. Molt bo. Tothom n’hauria de prendre nota.” Jordi Menéndez Pablo, secretari general adjunt a la Presidència de la Generalitat “L’exposició conjunta entre Barcelona i el Govern de Catalunya a Xangai és un bon exemple que la projecció internacional cal fer-la en cooperació. La presència a la Xina i la notorietat de les activitats realitzades han posat Barcelona, la capital de Catalunya, a l’aparador de la primera potència mundial.” Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa “Quan vam preparar la participació a l’Exposició Universal Xangai 2010 vam tenir clar que havíem de presentar Catalunya al poble xinès com la terra de Barcelona, ‘the land of Barcelona’, un país europeu emprenedor i innovador en els camps del disseny, la cultura i la tecnologia. Ni més ni menys. I va ser un èxit.” Jordi Fortuny i Batalla, director general de Difusió Corporativa de la Generalitat de Catalunya “Els castells són un reflex viu de l’esperit dinàmic, compromès, solidari i tenaç de Barcelona i de Catalunya. La Colla Vella dels Xiquets de Valls manté fortes, des de fa més de 200 anys, les seves arrels a la ciutat bressol dels castells. A la vegada estem orgullosos que aquest fet tan singular i únic de la nostra cultura hagi ajudat, a través de la nostra participació a l’Exposició Universal Xangai 2010, el món a conèixer millor l’esperit i els valors de la nostra societat i el nostre país.” Josep Solé Tarragó, president colla Vella dels Xiquets de Valls La setmana de Catalunya es va inaugurar amb un castell humà espectacular, obra de la Colla Vella dels Xiquets de Valls E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 56 Le s ac tiv ita ts 57 L’intercanvi de torxes (01/06/2010) L’1 de juny de 2010 es va realitzar l’acte d’intercanvi de torxes olímpiques entre els pavellons de Barcelona i Pequín de l’Exposició Universal Xangai 2010. Un acte que es va celebrar en record del president honorífic del Comitè Olímpic Internacional (COI) Joan Antoni Samaranch, desaparegut l’abril del 2010. La cerimònia d’intercanvi va tenir lloc a l’Àrea de les Millors Pràctiques Urbanes de l’Expo i va comptar amb la presència de Gao Hao, director general de la Vila Olímpica de Pequín; Yin Zhengrong, Director del Pavelló de Pequín; Carlos Blasco, ambaixador d’Espanya a la Xina; Ferran Ferrer Viana, comissari del Pavelló de Barcelona; el conseller delegat del 22@Barcelona Josep Piqué; i la directora del Pavelló de Barcelona Isabel Blanes. Cal destacar que durant l’Expo, l’exdirigent olímpic barceloní va tenir uns espais al Pavelló de Barcelona i al de Pequín. S’hi va exposar, entre d’altres objectes, la torxa que va portar en un dels relleus dels Jocs Olímpics de Barcelona. Setmana de Ciutat Vella (14-17/06/2010) Entre els dies 14 i 17 de juny, el Pavelló de Barcelona va celebrar la setmana de Ciutat Vella que, a causa del gran debat que hi ha a Xangai sobre la rehabilitació que s’està fent en alguns dels barris més antics, es va convertir en una de les cites del Pavelló de Barcelona que més expectació va causar. Durant les jornades, diversos representants del districte van explicar el projecte de rehabilitació del barri de Ciutat Vella. En aquest sentit, el director de Foment de Ciutat Vella Xavier Valls, juntament amb Carme Gual, cap de Comunicació de Foment de Ciutat Vella, van destacar que el districte històric és un model d’urbanisme i arquitectura sostenible. Xavier Valls va ser convidat pels organitzadors de l’Expo a exposar la bona pràctica de Ciutat Vella a Wuxi, durante el Cultural Heritage and Urban Regeneration Forum. Els representants de Ciutat Vella, acompanyats de diverses autoritats del govern xinès, també van visitar el barri de Huangpu per veure-hi el desenvolupament de les zones residencials i per comprovar, in situ, la transformació extraordinària de la zona del Bund de Xangai. Presentació film Circuit (17/06/2010) L’estand de Barcelona a l’Expo de Xangai va cele- brar el 17 de juny la nominació als premis Globus d’Or del film català Circuit, en el marc del Festival Internacional del Cinema de Xangai. A l’acte hi van assistir el director del film Xavier Ribera Perpiñà i els actors Vincent Martinez, Misia Mur i Lázaro Mur. Estoy muy satisfecho como embajador de España en la RP de China de haber podido comprobar que, como escribí en el libro de honor del Pabellón de Barcelona, que tanto éxito de público ha tenido durante la Expo Shanghái 2010, su participación espléndida ha servido efectivamente como hacían admirablemente los espejos de su pabellón para multiplicar el conocimiento de la Ciudad Condal en China, felizmente hermanada con Shanghái”. Carlos Blasco, embajador de España en China L’intercanvi de torxes entre els pavellons de Pequín i Barcelona va ser un homenatge al desaparegut Joan Antoni Samaranch Recull de fotografies que il·lustren algunes de les activitats celebrades durant la setmana dedicada a Ciutat Vella E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 58 Le s ac tiv ita ts 59 Setmana de l’urbanisme (29/06–5/07/2010) Entre els dies 29 de juny i 2 de juliol, es va celebrar la setmana d’Arquitectura, Urbanisme i Mobilitat, que va traslladar a l’audiència l’evolució urbanística que ha experimentat en els darrers 20 anys la capital catalana. Durant les ponències, celebrades a la prestigiosa Universitat d’Arquitectura i Urbanisme de Tongji, l’arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona Oriol Clos va repassar l’estratègia de transformació de Barcelona a les últimes dècades. Per la seva banda, Aurea Gallén, cap del gabinet d’estudis urbanístics de l’Ajuntament, va explicar les intervencions urbanes a Ciutat Vella, mentre que Aurora López, responsable urbanística del 22@, va desgranar la transformació de l’antiga zona industrial del Poblenou, en una de les zones amb més projecció econòmica de la ciutat. Fernando Marzà, vocal del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, va exposar alguns dels millors projectes arquitectònics realitzats per arquitectes catalans, com ara Igor Peraza i Lluís Escarmís dels estudis Miralles- Tagliabue i GCA. El 5 de juliol, el professor Joan Busquets, de la Harvard University Graduate School of Design, que va ser responsable d’Urbanisme de la ciutat de Barcelona, va presentar una conferència a la Universitat de Tongji que va tenir una gran repercussió. La setmana va finalitzar amb la reunió entre l’arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona Oriol Clos i el comissari de Barcelona a l’Expo de Xangai, Ferran Ferrer Viana amb Xu Yisong, sotsdirector general del Comitè Municipal de Planificació Urbana de Xangai i sotsenginyer de l’Exposició Universal Xangai 2010. Setmana de promoció econòmica (5-7/07/2010) Amb la presència del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Jordi William Carnes i del gerent de Promoció Econòmica Mateu Hernández, i amb el títol “Inverteix, fes- ho a Barcelona”, entre els dies 5 i 7 de juliol, el Pavelló de Barcelona va celebrar la setmana de promoció econòmica. Es tracta d’una iniciativa que promou l’Ajuntament de Barcelona per tal d’exposar els motius que fan atractiva la ciutat com a punt d’inversió del capital xinès i que permet als diferents sectors estratègics de la ciutat disposar d’un espai per fer accions de captació d’inversió i d’internacionalització. En aquesta línia, en el marc de la setmana de promoció econòmica, també va tenir lloc la setmana del 22@, durant la qual es va explicar al món la que s’ha convertit en una de les pràctiques urbanístiques més innovadores de la ciutat, el districte tecnològic 22@. Durant aquests dies, es van organitzar tota una sèrie d’activitats i taules rodones entorn del model econòmic i social de la ciutat. La primera, que es va celebrar el 5 de juliol, va ser la sessió dedicada al Triangle Econòmic de Barcelona. Jordi Sacristán, responsable de la promoció internacional de l’Ajuntament de Barcelona, va explicar a la seu de l’Institut de Comerç Exterior les raons per les quals el Triangle Econòmic de Barcelona, que engloba la zona compresa entre el Vallès i els rius Besòs i Llobregat, és una oportunitat atractiva tant pels inversors xinesos com pels empresaris del país asiàtic. “L’Expo de Xangai 2010 ha permès apropar encara més dues ciutats obertes, hospitalàries, històriques, comercials... Xangai ha facilitat a Barcelona mostrar-se a la resta de Xina i del món com una de les ciutats més sostenibles econòmicament, socialment i mediambientalment. Hem rebut a dos milions de persones al nostre Pavelló i ens hem sentit com a casa. El desig de Barcelona és compartir amb Xangai un futur ple d’oportunitats i prosperitat. Gràcies a tots els que han fet possible que les distàncies deixin d’existir”. Jordi William Carnes, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona “22@, el Poblenou i Ciutat Vella es presenten com a dos accents d’una mateixa estratègia de transformació del teixit urbà compacte de la ciutat. El Poblenou evoluciona des d’un passat industrial esplèndid, cap a un futur productiu integrat a la ciutat. Ciutat Vella, mirall de Barcelona, catalitza els valors de centralitat, política i cultural, cohesionats per l’ús residencial que n’assegura la fortalesa urbana. Dos exemples, realitats ja molt consolidades, de reciclatge urbà com a objec- tiu de llarg abast conduïts des del sector públic per acollir el talent, la innovació i la creativitat al servei dels valors socials, econòmics i culturals dels ciutadans de Barcelona.” Oriol Clos, arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona “Barcelona se sent honorada d’haver estat triada per participar a l’Expo de Xangai gràcies a les bones pràctiques dutes a terme a Ciutat Vella. Garantim el desenvolupament social i econòmic del nostre centre històric, al 22@ dinamitzem l’antic cor industrial barceloní amb activitats basades en el coneixement. Dos projectes que veuen l’urbanisme com una eina per millorar la qualitat de vida.” Ramon García-Bragado, regidor d’Urbanisme, quart tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Compilació de les activitats principals que es van dur a terme durant la setmana dedicada a l’urbanisme Antologia de les reunions principals celebrades durant la setmana de promoció econòmica de Barcelona a l’Exposició Universal de Xangai E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 60 Le s ac tiv ita ts 61 Durant aquest mateix dia també es va celebrar la taula rodona “Model Barcelona”, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i pel Barcelona Centre de Disseny (BCD) per tal de mostrar en primera persona a dissenyadors, arquitectes, urbanistes i constructors xinesos com Barcelona s’ha convertit en una referència en el camp del disseny i en una de les ciutats més atractives i creatives del món. Una altra sessió que cal destacar va ser “Do it in Barcelona. Invest in Barcelona”, en què Sonia Monclús, gestora del Barcelona Design Innovation Cluster (BDIC), va donar a conèixer els projectes impulsats pel BCD, el BDIC i el programa Corporate Design Centres. La sessió va comptar també amb la intervenció de Jordi William Carnes, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Pedro Nueno, president de l’escola de negocis CEIBS i amb la participació de l’empresa catalana Roca, membre adherit al BDIC. Van assistir a la sessió empreses industrials multisectorials xineses interessades a invertir a Barcelona. També es va aprofitar l’ocasió per presentar els “Ponts Tecnològics”, un programa coorganitzat per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, per tal que les empreses capdavanteres del sector de les Tecnologies de la Informació visquessin l’experiència d’un business bridge a Xangai i altres ciutats xineses. El sector aeroespacial (BAIE) va tancar la setmana de promoció econòmica amb una presentació realitzada a càrrec de la directora de BAIE, Gloria García-Cuadrado. “À la ville de Barcelone, centre de la Catalogne et une des villes préférées des Québécois.” Pierre Arcand, Minister of Environment, Sustainable Development and Parks Visitant 1 milió (21/07/2010) El Pavelló de Barcelona a l’Exposició Universal de Xangai va rebre el 21 de juliol Long Fei, una xinesa de 27 anys que es va convertir en la visitant 1 milió. Per celebrar-ho li van lliurar una rèplica del drac de Gaudí, símbol de Barcelona a l’espai de l’Exposició Universal Xangai 2010. “Barcelona va experimentar a l’Expo de Xangai vivències pròpies de moments en els quals la ciutat s’obre al món (Expo, Jocs Olímpics, etc.). Es va fer un gran treball amb molts esdeveniments que anaven més enllà de l’Expo i que van promocionar eficaçment Barcelona com a punt d’aterratge a Europa i com a lloc obert, internacional i amic de la Xina.” Pedro Nueno, president del CEIBS Partit d’homenatge (08/08/2010) El 8 d’agost, a la gira per la Xina i coincidint amb el segon aniversari de la inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín, el F.C.Barcelona es va enfron- tar en un partit amistós de pretemporada, al Beijing Guoan a l’Estadi Olímpic Niu d’Ocell. Abans de començar el partit, com a resultat de les gestions realitzades pel comissariat de Barcelona a Xangai, tot l’Estadi Olímpic va retre homenatge al president Joan Antoni Samaranch, desaparegut l’abril del 2010 i peça clau en la decisió de que tant Barcelona com Pequín celebressin uns Jocs Olímpics. Ana Gras Samaranch, néta de Joan An- toni Samaranch, va ser l’encarregada de fer el “xut d’honor” que va marcar l’inici del partit. Long Fei, la visitant 1 milió del Pavelló de Barcelona Imatge del partit disputat entre el F.C.Barcelona i el Beijing Guoan a l’Estadi Olímpic Niu d’Ocell. E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 62 Le s ac tiv ita ts 63 La setmana de la Mediterrània (1-5/09/2010) Dia de Barcelona (2/09/2010) De l’1 al 5 de setembre, l’Exposició Universal Xangai 2010 va viure una de les cites més esperades, la set- mana de la Mediterrània. El 30 d’agost, marcat per l‘Expo de Xangai com el dia d’honor a Espanya, el president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va visitar el Pavelló de Barcelona, acompanyat de l’alcalde de Barcelona. Jordi Hereu va mostrar la seva satisfacció per l’Exposi- ció que, segons ell, expressava el nostre concepte de ciutat, moderna, oberta i tolerant. El 31 d’agost va ser el torn de les jornades econòmi- ques al CEIBS, que van comptar amb la presència de ponents de primer nivell com Pedro Nueno, president de l’escola de negocis CEIBS, l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu i amb representants de diverses institu- cions catalanes del nivell de “la Caixa”, Torres, Roca, Roca Junyent i Q & Q Law Firm. Considerat per l’Expo com el dia de la Mediterrània, l’1 de setembre es va dur a terme la inauguració de l’exposició de la Mediterrània al Future Pavillion. Aquest mateix dia, al Pavelló de Barcelona es van organitzar unes jornades universitàries per presentar el projecte “China at Barcelona Summit”. Es tracta de la primera cimera sobre inversions xineses al sud d’Europa i a la Mediterrània organitzada per ESADE i la Cambra de Comerç durant el 8, 9 i 10 de juny de 2011, que se celebrarà a la capital catalana. “L’Expo de Xangai és un pas endavant perquè les ciutats es puguin representar explicant projectes que milloren la qualitat de vida i la quotidianitat dels ciutadans. Barcelona continua tenint el “pavelló” ben alt. Identitat i cosmopolitisme són la combinació perfecta per tenir èxit i, al cap i a la fi, el que aquesta exposició mostra.” Jordi Portabella, cap del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona “El viatge a Xangai, un cop més, m’ha confirmat que la Xina tindrà un paper molt important en el futur del món i del planeta, i també afectarà d’una manera molt important Europa i Catalunya. Barcelona va fer un paper molt digne a Xangai, per això cal intensificar les relacions entre Barcelona, Catalunya i la Xina. És una sort que tinguem un gran ambaixador de Barcelona a la Xina com és el professor Pedro Nueno.” Xavier Trias, cap del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona Recull d’alguns dels moments més significatius viscuts durant la setmana de la Mediterrània, durant la qual també es va celebrar el dia de Barcelona E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 64 Le s ac tiv ita ts 65 Ara bé, si va haver un dia en què l’estand de Barcelona va lluir com mai, fou el 2 de setembre, el dia d’honor de Barcelona. Jordi Hereu i Han Zheng, alcalde de Xangai, van celebrar la jornada festiva al Pavelló de Barcelona. Va estar amenitzada amb una programació d’entreteniment i d’oci àmplia que va donar a conèixer als xinesos les festes i els espectacles més estimats a Catalunya. Cal destacar l’actuació estel·lar dels castellers xinesos de l’empresa Antex de Hangzhou, l’actuació de rumba catalana de la mà del Taller de Músics, l’espectacle màgic de Bombolles a la carta ofert per Pep Pou i l’actuació singular de la companyia barcelonina Els Comediants. La celebració del dia de Barcelona a l’Expo de Xangai va estar marcada pel lliurament que l’alcalde de Barcelona va fer d’una rèplica del drac de Gaudí del Parc Güell al de Xangai. “Barcelona ha aportat a Xangai el símbol de la Mediterrània, que vol dir d’Europa, en clau històrica, actual i de projecció de futur. Així ho manifestava el títol mateix de l’exposició que vam presentar en el marc de l’Expo: “La Mediterrània, l’altre origen del Món”. Barcelona, capital de la Mediterrània, precedent olímpic de Pequín, i ciutat germana de Xangai, és doncs el pont i nexe natural entre ambdós mons.” Senén Florensa Palau, director general de l’IEMed La jornada es va cloure amb una recepció per a més de 200 representants de l’economia barcelonina i xinesa a l’Hotel Gran Melià de Xangai, presentada per la periodista Jan Lang, líder del sector mediàtic xinès, que actuava com a ambaixadora de l’Expo de Xangai. “La presència a l’Expo de Xangai suposa un pas més en la consolidació de Barcelona com un referent econòmic, social i cultural entre les grans ciutats del món. No és una fita aïllada, sinó una mostra de la voluntat exemplificadora de Barcelona a l’hora de definir el paper de la ciutat com l’espai natural de proximitat i desenvolupament integral de l’ésser humà.” Xavier Marcè, vicepresident per al desenvolupament empresarial GRUP FOCUS Recull d’alguns dels espectacles principals durant la celebració del dia de Barcelona a l’Expo E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 66 Le s ac tiv ita ts 67 Pont Tecnològic (15 de setembre) El 15 de setembre, el Pavelló de Barcelona es va convertir en l’escenari del Pont Tecnològic d’empreses TIC que van organitzar conjuntament Barcelona Activa i la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquesta missió comercial té com a objectiu ajudar les petites i mitjanes empreses innovadores a internacionalitzar-se. Per això es va triar un model de trobada-tertúlia en què les empreses catalanes van tenir l’oportunitat d’establir un primer contacte amb socis potencials. Un total de vuit empreses catalanes que van viatjar a Xangai, així com empresaris residents a la ciutat, agents de Capital Risc i Business Angels, i empresaris xinesos es van reunir al Pont Tecnològic celebrat a l’estand de Barcelona per posar en comú experiències i recomanacions sobre el país per tal de millorar-ne el procés d’internacionalització. Visitant 2 milions Li Hao, un xinès de 32 anys, es va convertir en el visitant 2 milions del Pavelló de Barcelona a l’Expo de Xangai, i va complir així les previsions d’afluència que el Pavelló havia d’assolir durant l’Exposició Universal. Amb motiu del visitant 2 milions, el delegat de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona, Ignasi Cardelús, va agrair l’esforç realitzat per l’equip de professionals que han treballat perquè l’estand de Barcelona fos un èxit i va reconèixer que l’esforç havia servit per posicionar la marca “Barcelona” davant un gran públic. “Si Barcelona s’ha de fer present en alguna ciutat xinesa, ha de ser a Xangai.” Josep Manuel Basáñez, vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona “Barcelona ha fet honor a la condició de ciutat agermanada amb Xangai i ha portat a l’Expo una imatge i un missatge moderns, eficients i pràctics. La bona relació entre els departaments internacionals de les dues ciutats ha fet més fàcil l’èxit de la nostra presència.” Josep Roca i Roca, director de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona “China no olvida a sus amigos. El éxito de Barcelona en Shanghái va a quedar para siempre y conduce directamente a la cooperación que nuestro viceprimer ministro Sr. Li Keqiang ha presentado durante su estancia en España.” Li Hao McCloud, Urban Best Practices Area Departament (UBPA) Exposició fotogràfica de Zhuomin Ma L’escriptor i fotògraf Zhuomin Ma, resident xinès a la ciutat de Barcelona des de fa 18 anys, va presentar el mes d’octubre la seva última obra gràfica recollida al llibre Passió espanyola, en una exposició al Pavelló de Barcelona. Aquesta mostra gràfica, que va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, es va convertir en la darrera activitat programada dins del ventall d’esdeveniments i jornades ampliament realitzats durant la mostra universal abans de l’acte de clausura el 30 d’octubre. Imatge dels participants a la jornada d’internacionalització que van organitzar conjuntament Barcelona Activa i la Cambra de Comerç de Barcelona L’exposició fotogràfica de Zhuomin Ma va ser la darrera activitat celebrada al Pavelló de Barcelona El visitant 2 milions de l’estand barceloní, Li Hao, es va declarar fan del RCD Espanyol i va ser obsequiat amb una samarreta de l’equip de futbol E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 68 Le s ac tiv ita ts 69 Clausura de l’Expo El 30 d’octubre, Joan Clos, director executiu del programa de les Nacions Unides pels assentaments urbans (UN-Hábitat) i el delegat de Presidència i de Relacions Exteriors de l’Ajuntament de Barcelona Ig- nasi Cardelús van presidir l’acte de clausura simbòlica de l’espai de Barcelona a l’Expo, que van definir com una gran oportunitat perquè Barcelona s’identifiqués com un punt receptor d’inversions a Europa. A l’acte es va lliurar a l’exalcalde de Barcelona, Joan Clos, una reproducció del drac de Gaudí, i se’l va convidar a signar el llibre d’honor del Pavelló i el llibre digital de dedicatòries a Joan Antoni Samaranch. Per finalitzar l’acte, es va fer la cerimònia simbòlica de tan- cament de portes i el comissari de l’exposició Ferran Ferrer Viana i la directora del Pavelló Isabel Blanes van lliurar al delegat de Presidència els llibres d’honor signats durant la mostra. L’Expo arriba a Barcelona El programa d’activitats de Barcelona amb relació a l’Expo de Xangai es clou amb una exposició a la Sala Ciutat, dissenyada per l’artífex de l’estand de Barcelona, Dani Freixes, que resumeix el pas de Barcelona per l’exposició a la ciutat xinesa. Els barcelonins podran gaudir així d’un tast d’allò que han vist els més de dos milions de visitants a Xangai. Igualment, com a resultat de les relacions excel·lents que Barcelona ha establert a Xangai durant els 184 dies que ha durat l’Expo de Xangai i de la sensibilització de la comunitat xinesa a Catalunya, la Ciutat Comtal acull, per primera vegada, la celebració a Espanya de l’Any Nou Xinès, any del Conill, que el 2010 es va celebrar a Madrid. La inauguració de l’Exposició, coincidirà amb la ce- lebració de l’Any Nou que es farà al Moll de la Fusta. Serà una bona ocasió per gaudir de la gastronomia, la cultura, els espectacles i la tradició xinesa. Es tracta d’un projecte gestionat per la comunitat xinesa, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, que pretén que la Xina vegi la plena disposició de Barcelona i del seu port a ser la porta sud d’entrada a Europa. “El Pavelló de Barcelona ha estat una mostra de l’esforç dels barcelonins per fer una ciutat oberta, tolerant i solidària.” Joan Clos, director executiu d’ONU-Hábitat Imatges de l’acte de clausura del Pavelló de Barcelona a l’Exposició Universal de Xangai que van presidir Joan Clos i Ignasi Cardelús La Sala Ciutat de Barcelona acull fins al final de març una exposició dedicada al pas de Barcelona per l’Exposició Universal de Xangai Cartell de l’Any Nou Xinès, que se celebra a Barcelona per primera vegada a la història de la ciutat E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 70 Le s ac tiv ita ts 71 Personatges il·lustres que han visitat el Pavelló de Barcelona El president del Congrés dels Diputats José Bono va inaugurar el Pavelló de Barcelona a l’Exposició Universal Xangai 2010. L’alcalde de Barcelona Jordi Hereu i el president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero van visitar el Pavelló de Barcelona a l’Exposició Universal Xangai 2010 amb motiu de la setmana de la Mediterrània. L’alcalde de Montreal Gérald Tremblay va visitar el 30 de maig l’estand de Barcelona a l’Expo acompanyat d’una delegació de més de 15 persones. Coincidint amb la celebració de la setmana basca a l’Expo de Xangai 2010, el lehendakari Patxi López va fer un recorregut per l’exposició del Pavelló de Barcelona. L’acompanyaven l’alcalde de Bilbao Iñaki Azkuna; el conseller d’Innovació, Comerç i Turisme del Govern basc Bernabé Unda; la comissària del Pavelló d’Espanya María Tena; el comissari del Pavelló de Bilbao Marcos Muro, i la directora del Pavelló de Bilbao, Chen He. La vicepresidenta del Govern Elena Salgado va visitar el Pavelló de Barcelona i va destacar la gran transformació urbana que la capital catalana ha viscut en els darrers 20 anys. L’alcalde de Madrid Alberto Ruiz Gallardón va visitar l’estand de Barcelona el 17 de setembre aprofitant el seu viatge oficial a Xangai amb motiu del dia d’honor de Madrid. E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 72 1. El periodista radiofònic Carlos Herrera 2. La delegació del F.C.Barcelona, encapçalada per Josep Maria Bartomeu 3. Una delegació oficial de “la Caixa”, presidida per Isidre Fainé 4. Pol Espargaró i Efrén Vázquez, membres de l’equip Derbi Tuenti de Moto GP 125 cc 5. Grup de voluntaris a l’Expo Universal de Saragossa 2008 6. El periodista Ramon Tamames Altres visites il·lustres que han passat pel Pavelló 7. Delegació de Cantàbria 8. Representants de l’empresa catalana Casa Tarradellas 9. Representants de l’Institut Cervantes a Pequín 10. Associació Consell de Cent, Barcelona 11. Estudiants de l’ICADE 12. Representants de la regió Illa de França 13. Vicealcalde de París 14. Universitaris de Zuric 15. Ministeri de Cultura i de Turisme de Turquia 16. Els arquitectes Alejandro Zaera i Juan José Gracias 17. Delegació d’alcaldes francesos (Besiers, Roanne, Albi, Montelimar i Bastia) 18. Representants del districte Songjiang 181716151413121110 987654321 E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 74 Marxandatge Els símbols de Barcelona a l’Expo De forma complementària a totes les activitats que es van dur a terme al Pavelló de Barcelona durant els 184 dies que va durar la mostra internacional, es van crear i dissenyar un conjunt de peces de comunicació i difusió per als visitants. Els materials amb més èxit i difusió van ser els que es venien a la botiga de l’estand de Barcelona, com ara les escultures en miniatura i els clauers del drac de Gaudí, les corbates dissenyades amb el trencadís típic de l’arquitecte i els llibres que recollien algunes de les millors vistes panoràmiques de la capital catalana. Els resultats E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 78 El s re su lta ts 79 Una gran plataforma econòmica per a la ciutat A banda de la gran repercussió que ha tingut la proposta urbanística recollida a les dues bones pràctiques presentades per Barcelona a l’Exposició de Xangai, la ciutat ha aprofitat l’ocasió per refor- çar durant aquests sis mesos la tasca de promoció econòmica que ja fa temps que es desenvolupa des de l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport del COPCA, l’ICEX i el Consolat de Mar. Una Exposició Universal acostuma a ser l’aparador perquè els països i les nacions mostrin els seus valors al món sencer. Una vegada més, Barcelona no ha volgut desaprofitar l’ocasió de presentar-se al món, i de promocionar la seva activitat econòmica a una gran potència com la Xina, que actualment ocupa la segona posició mundial. La ciutat va considerar estratègic presentar-se en un mercat xinès en expansió com una platafor- ma econòmica ideal per establir-se. Atès que les qüestions emocionals com ara la bona qualitat de vida, el fet de ser una ciutat cultural atractiva per al turisme, el futbol, etc. no ho són tot, per tal que les empreses xineses tinguin una presència més impor- tant a Barcelona, cal guanyar pes en qüestions racionals (ciutat per fer negocis, escoles de negocis de primer nivell internacional, ciutat emprenedora, etc.). En aquest sentit, s’estan realitzant accions per tal d’atraure inversions del mercat xinès a Barcelona. Bona mostra d’això és la llarga llista d’accions de promoció econòmica que ha dut a terme darrera- ment la ciutat, com el pont de negocis a Xangai, el Pont Tecnològic a Shenzhen i Hong Kong, les acci- ons de BCD a Hong Kong, la participació del 22@ al World Economic Forum a Tianjin i Dalian, així com les diferents missions del Port de Barcelona. Totes aquestes accions han permès que certes operaci- ons s’hagin materialitzat, per exemple la inversió de 500 milions d’euros de l’empresa de Hong Kong Hutchison Port International al Port de Barcelona per construir la nova terminal de contenidors Tercat al Moll Prat. Gràcies a això, Barcelona s’ha posici- onat com la porta d’entrada per a les mercaderies asiàtiques des del 2006. En aquesta línia, l’Ajuntament de Barcelona va con- vidar totes aquelles organitzacions que aprofiten la “marca Barcelona” per promocionar la seva activitat al món a una jornada per oferir-los la possibilitat de completar la delegació de Barcelona durant les diferents setmanes en què s’havien de fer activitats econòmiques. Com a resultat de les reunions que es van dur a terme, es va aconseguir que la participació d’aques- tes entitats fos molt representativa. Hi han participat activament, amb diferents activitats econòmiques, institucions com la Cambra de Comerç de Barcelo- na, Casa Àsia, B_Tec, Baie, el Port de Barcelona, el Comitè de Rutes Aèries (CDRA), BCD, Biocat/ PCB, a més de Turisme de Barcelona, la UB, la UAB, la UPC, la UPF, ESADE i EADA, entre moltes d’altres. “Barcelona es naturalment bella, simplement guapa.” Lam Chueng Ping, presidente de la Unión de Asociaciones Chinas Una Exposició Universal acostuma a ser l’aparador perquè els països mostrin els seus valors al món sencer. En aquest cas, l’Exposició reconeix el paper de les ciutats, per aquest motiu Barcelona no ha volgut desaprofitar l’ocasió de presentar- se al món i promocionar la seva activitat econòmica a la Xina –una gran potència mundial en expansió continuada. Els resultats obtinguts ens demostren que n’ha sabut treure profit. “La participació de Port de Barcelona a la Fira de Xangai ens va permetre enfortir els vincles professionals amb els nostres clients i reforçar la nostra presència a la Xina de forma molt important. Una part molt significativa del tràfic del Port de Barcelona prové de la Xina, i per a nosaltres és un mercat prioritari ara i en el futur.” Jordi Valls, president de Port de Barcelona E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 80 El s re su lta ts 81 Resum de les activitats econòmiques realitzades a l’Expo La participació als esdeveniments de promoció eco- nòmica realitzats durant l’Exposició Universal Xangai 2010, ha permès contactar amb més de 1.000 perso- nes, que pertanyen a alguns dels grups clau als quals s’adreça la Ciutat Comtal. Les diverses activitats organitzades durant la presència de Barcelona a Xangai, algunes de les quals en col- laboració amb el CEIBS (l’escola principal de negocis de Xangai), o la Cambra de Comerç, han servit per obrir nous contactes en diversos àmbits, com el sector aeroespacial i aeronàutic, el d’arquitectura i urbanis- me, l’energètic i l’agroalimentari, entre d’altres. A continuació, us mostrem un petit resum de totes les activitats econòmiques que han tingut lloc amb motiu de l’Expo de Xangai i que han ajudat a aconseguir que Barcelona es promocionés com un punt receptor d’inversions a Europa. “L’Expo de Xangai ha representat per a Barcelona la consolidació de tres idees: Barcelona és una marca de referència en la innovació de la gestió de l’espai públic urbà; Barcelona és la seu mundial de les associacions principals de ciutats i metròpolis; Barcelona, les ciutats que van participar a l’exitosa Expo de Xangai i les xarxes de ciutats amb seu a Barcelona han de treballar conjuntament per donar continuïtat i més impuls a l’intercanvi i la difusió de les innovacions urbanes iniciades a Xangai.” Josep Roig , secretari general de Metropolis 1- Setmana de Catalunya (24-31/05/2010) . Presentació del 22@ a l’escola de negocis CEIBS dins del seminari “Inverteix a Catalunya” davant d’unes 60 persones. . Presentacions del programa “Do it in Barcelona” a diferents universitats de Xangai davant d’uns 200 estudiants, públic destinatari específic d’aquest projecte. 2- Setmana de promoció econòmica de Barcelona (5-7/07/2010) . Participació a la trobada del Harvard Group, organitzada per La Vanguardia i el professor de l’IESE Pedro Nueno. . Organització d’un seminari d’inversió al CEIBS, amb la participació de BCD, Roca, PCB i B_Tec. . Presentació de BAIE a l’estand de Barcelona davant dels responsables principals del sector aeronàutic de Xangai. . Presentació del Triangle Econòmic de Barcelona davant inversors xinesos als quals se’ls va presentar l’oferta immobiliària de l’àrea metropolitana, fent èmfasi en els tres vèrtexs que el conformen. . Presentació del PCB al Parc Tecnològic de Xangai per tal de posicionar la investigació catalana i el sistema de recerca en un entorn acadèmic d’alt valor. . “Barcelona Design Day”, coorganitzat amb BCD, amb la presència de les empreses Roca, Santa & Cole i dues escoles de disseny. 3- Setmana de la Mediterrània (1-5/09/2010) . Presentació d’oportunitats d’inversió a Barcelona dins el seminari d’infraestructures a CEIBS, amb la participació del Port de Barcelona, davant d’unes 70 persones. . Presentació de l’oferta de màsters i postgraus de Barcelona a l’estand de Barcelona, adreçada a estudiants i universitats de Xangai, davant 45 assistents. . Visites a 10 universitats de l’àrea de Xangai i Pequín per establir aliances de cara al futur i incrementar els lligams entre Barcelona i aquestes universitats, tal i com es veurà a l’apartat 6.2. 4- Pont Tecnològic a Corea i la Xina (15/09/2010) . Seminari d’oportunitats d’inversió en què 10 empreses han pogut establir contactes a l’estand de Barcelona amb empresaris xinesos i la pròpia comunitat catalana a Xangai. 5- Altres activitats . Aparador per fer reunions de treball amb empresaris xinesos. . Presentacions del programa “Do it in Barcelona”. . Realització d’actes per establir contactes. “La puixança de l’economia xinesa és un reclam poderós per a les ciutats globals que opten a guanyar quota al mercat turístic mundial, com és el cas de Barcelona. L’Expo de Xangai ha permès revigoritzar l’aposta de la capital catalana per l’emergència del mercat xinès, que, al llarg de la dècada vinent, estem cridats a seduir progressivament. L’Expo ha estat una d’aquestes actuacions estratègiques en què se sembra futur, es reforça el posicionament i es promou el nom de la ciutat”. Pere Duran, director general del Consorci Turisme de Barcelona “El Pavelló de Barcelona a l’Expo de Xangai va donar testimoni al món d’una ciutat que sap combinar tradició amb innovació. Destaco el record simultani dels pavellons de Barcelona i Pequín a la figura del president Joan Antoni Samaranch, barceloní il·lustre amic de la Xina, que va arribar al cor dels visitants, tal com mostren els missatges recollits al seu llibre d’honor.” Alfonso Fernández, president de Gruman’s E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 82 El s re su lta ts 83 Propers esdeveniments La participació de Barcelona a l’Expo de Xangai 2010 ha servit per tancar diversos acords de col- laboració i activitats que es duran a terme durant aquest exercici 2011. A continuació, els detallem. - Cimera “China at Barcelona Summit” Promoguda per ESADE amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, durant la segona setmana de juny se celebrarà aquesta jornada per presentar les oportunitats d’inversió que ofereix Barcelona a empresaris xi- nesos d’empreses de primer nivell. Serà la primera conferència d’aquest tipus que se celebra al sud d’Europa i permetrà atraure a la nostra ciutat entre 15-20 empreses amb potencial real d’inversió. - Promoció del clúster d’educació superior Aquest projecte té com a objectiu presentar el sistema d’educació superior català a la Xina per tal d’atraure talent internacional a Barcelona. Altres activitats sense data fixada - Pont Tecnològic a la Xina 2011 - Participació al World Economic Forum - Missions de Prospecció a Wenzhou (Zhejiang) - Participació a la Fira Tecnològica de Shenzhen i la Small Commodities Fair de Yiwu - Accions de promoció del disseny a Hong Kong Més de 2.200.000 visitants D’acord amb els comptadors controlats per la prò- pia organització, el Pavelló de Barcelona a l’Exposi- ció Universal Xangai 2010 va tancar les portes amb un total de 2.260.355 visitants. Així, doncs, es van superar totes les expectatives previstes. . El 99% dels enquestats situava correctament Barcelona al continent europeu . El 85% sabia que a Barcelona s’havien celebrat uns Jocs Olímpics i el 68%, una Exposició Uni- versal. El 17% sabia que la ciutat havia organit- zat una final de Copa Davis i el 23%, una Copa del Món de Futbol . Samaranch, Gaudí i Pau Gasol són, per aquest ordre, les tres personalitats que més s’associen a Barcelona . Les quatre qualitats atribuïdes a la ciutat són: innovadora, oberta, amigable i moderna, per aquest ordre . Barcelona és la ciutat europea que més interès mostraven a visitar els xinesos, per davant d’al- tres grans metròpolis com París, Roma, Viena, Londres, Madrid, Atenes i Berlín . L’estand va rebre una qualificació de “notable alt” pel seu disseny i per l’exposició . Més del 50% dels enquestats van ser capaços de referir-se al 22@ i Ciutat Vella com les dues millors pràctiques presentades a l’estand . El Pavelló de Barcelona va ser el que més va agradar d’entre els pavellons de ciutats al 50% dels enquestats . La visita a l’estand de Barcelona va canviar la percepció prèvia que tenia de la ciutat el 66% dels enquestats . La gent va destacar que l’experiència els havia ajudat a tenir una visió més completa de la ciu- tat, que incloïa aspectes com la mediterraneïtat i el planejament urbà Visitants del Pavelló de Barcelona “La presència a Xangai ha contribuït, de forma important, a exportar l’essència de Catalunya i Barcelona: esperit emprenedor, dinamisme, cooperació i innovació, valors plasmats de manera brillant en les actuacions castelleres, protagonistes indiscutibles d’aquesta Exposició Universal i un dels molts atractius turístics del país.” Ignasi Delàs, director de l’Agència Catalana de Turisme “La participació de Barcelona a l’Expo de Xangai ha enfortit indiscutiblement els lligams d’amistat entre dues ciutats agermanades. Que amb l’objectiu d’aconseguir ‘millor ciutat, millor vida’, ambdues ciutats aprenguin, col·laborin i progressin conjuntament. Visca Barcelona! Visca Xangai!” Liling Qi, gerent de Puente China-España, i presidenta honorífica de la Cambra de Comerç Internacional de Rizhao Com es percep Barcelona des de la Xina? Innovadora, oberta, amigable i moderna El Consolat de Mar a Xangai va fer una enquesta aleatòria a 475 participants de l’Exposició de Xangai després d’haver passat pel Pavelló de Barcelona i per altres pavellons de l’Àrea de les Millors Pràctiques Urbanes. Se’n van desprendre uns grans resultats, que us detallem a continuació. Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre 295.527 462.075 453.241 372.340 265.686 411.486 E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 84 El s re su lta ts 85 Reconeixement En termes de disseny, l’estand de Barcelona a Xan- gai ha estat reconegut com un dels més atractius de la zona UBPA. A banda dels reconeixements, elogis i premis que ha obtingut el Pavelló de Barcelona durant l’Ex- posició Universal Xangai 2010, valorem molt, per la seva independència reconeguda, l’opinió que ha publicat la revista digital World Expositions, dirigida pel crític alemany Niels Kolditz i dedicada a analitzar les exposicions universals celebrades des del 1992. World Expositions ha concedit a Barcelona 5 estrelles (la puntuació màxima) la qual cosa ha posicionat l’estand de la ciutat entre els vuit dissenys de la mostra amb millor qualitat de disseny i contingut. El Pavelló de Barcelona, que la publicació ha considerat un dels de més quali- tat quant a disseny i continguts, al costat d’altres com el Pavelló d’Alemanya, el del Regne Unit o el d’Itàlia, ha estat definit com un estand “interessant, informatiu i amb un disseny encertat”. En aquesta mateixa línia, la prestigiosa Travel China Guide, sense cap dubte l’operador turístic en línia més important de tota la Xina, va situar el Pave- lló de Barcelona entre “els deu millors pavellons romàntics de l’Expo”, al costat dels pavellons de França, Bèlgica, Singapur, el Regne Unit, Romania, Àustria, Itàlia, Polònia i el del Houtan Park. La guia sentencia textualment: “Barcelona is considered by many to be a perfect combination of ancient and modern architecture and if you are a romantic that had never enjoyed the scenery in the city (or a fan of Barcelona Football Club!) then the Barcelona Pavilion will leave you intensly satisfied!” El web de l’Expo de Xangai Un canal obert a la ciutadania Durant els sis mesos que va durar l’Exposició Uni- versal Xangai 2010, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa un portal web que oferia, en temps real, tota la informació referent a la participació de Barcelona a l’esdeveniment, així com vídeos i altres elements multimèdia. Disponible en quatre idiomes –català, castellà, anglès i xinès– el lloc web va rebre, durant els 184 dies que va estar en funcionament, més de 12.000 visites. Així, doncs, va ser una peça clau per mantenir la ciutadania i totes les persones interessades en l’Ex- posició Universal de Xangai informades correctament i de manera permanent. “L’Expo de Xangai ha unit dos pobles i dues cultures, llunyanes en la distància, però ben properes en l’esperit. Com a barcelonina xinesa a Catalunya, em sento orgullosa tant de l’èxit de l’Expo de Xangai com del Pavelló de Barcelona, que han permès presentar la ciutat com la més amigable, innovadora, moderna i oberta.” Lidan Qi, sòcia directora de Qimeng Abogados advocada oficial de Shenzhen i Yiwu “Des de Barcelona de Serveis Municipals estem orgullosos d’haver pogut ser útils en la gestió dels interessos de Barcelona a Xangai. Ens ha agradat sentir que les autoritats de la ciutat germana de Xangai s’han interessat pel nostre model de mobilitat basat en el control dels aparcaments, perquè el consideren una bona pràctica, per aconseguir ‘millor ciutat, millor vida’.” Alfredo Morales, director general de BSMSA E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 86 El s re su lta ts 87 Premsa xinesa escrita Oriental Morning Post Jiefang Daily Shanghai Morning Post Shanghai Daily China Daily Beijing Star Daily WenweiBo China Daily East Morning Post Shanghai Evening Post Economic Daily Xinmin Evening Post Shanghai Economic Daily 21 Century Shanghai Morning Post Labor Daily XinMin Morning Post Qianjiang Evening Post Wenhuibo China Economic Timees China News Service Daily News Daily Sunshine Huheaote Evening News Laodong Daily Modern Weekly People’s Daily Pudong Weekly Shanghai Finance News Shenzhen Evening News The Bund Today Morning Express Xinhua Daily Telegraph Xinhua News Xinmin Evening News Wenhui Daily Youth Daily Premsa nacional escrita ADN ABC AVUI Cinco Días Diari de Girona Diario de Madrid Diario de Sevilla Diari de Tarragona Efe El Correo El Economista El Mundo El País Catalunya El País Vasco El Periódico El Punt Europa Press La Vanguardia La verdad La Razón La Rioja Qué Barcelona 20 minutos Mitjans en línia Youku.com Ce.cn Chinanews.com Eastday.co motorcompeticion.com globalasia.es larioja.com bcn.cat/noticies diariodelpuerto.com veintepies.com preferente.com diariovasco.com lasprovincias.es aragondigital.es elcorreo.com ellechina.co enorth.com.cn gov.cn luxee.com people.com.cn qq.com sina.com.cn travellingscope.com xinhuanet.com Els mitjans parlen de Barcelona La presència de Barcelona a l’Exposició Universal Xangai 2010 va comportar una gran activitat als mitjans de comunicació, tant na- cionals com xinesos, que van demostrar molt d’interès per l’estand de Barcelona. Així, durant els 184 dies que va durar la mostra, el nombre d’impactes va ascendir a 2.215. El valor publicitari de la in- formació, en funció dels canals i l’audiència aconseguida, es va situar al voltant dels deu milions d’euros. Els participants E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 90 El s pa rt ic ip an ts 91 Quan la societat civil i el sector públic treballen plegats, es rendeix millor i s’obtenen resultats més satisfactoris. Amb les restriccions d’espai inherents a una memòria de divulgació, hem tractat de sintetitzar en aquesta publicació la tasca realitzada amb relació a la presència de Barcelona a l’Expo Universal de Xangai 2010. Ha estat una tasca creativa, de concertació publico- privada, en la qual cada idea era important. Els qui han treballat amb nosaltres braç a braç, dia a dia, durant tot aquest temps, trobaran a faltar molts detalls que haurien fet feixuga la lectura d’aquest fullet. També trobaran a faltar la descripció d’accions que van suposar una càrrega continuada de feina que finalment no es va concretar en una activitat, com per exemple el pavelló flotant de la Mediterrània, amb la Fura dels Baus, la columna blindada d’obres d’art o les tasques de coordinació tècnica fetes per Barcelona amb relació a totes les ciutats presents a la zona de bones pràctiques urbanes. Tot el que es pot llegir, i igualment tot el que no hi és, ha estat una tasca feta amb la participació de tothom. Per això, amb el risc de deixar-se algú, crec que és de justícia finalitzar aquesta memòria recordant els noms de la gent i les organitzacions que l’han feta possible. Igualment, cal recordar l’aportació de: Basañez, José Manuel Bonet, Josep Lluís Bregolat Obiols, Eugenio Cardelús i Fontdevila, Ignasi Carnes, Jordi William Clos i Costa, Oriol De Delàs, Ignasi De Vicente Gómez, Eduard Dedeu, Joan Duran i Vall-Llosera, Pere Escarp, Assumpta Farré, Estela Farré, Prudenci Florensa, Senén Freixes, Dani García Bragado, Ramón Gonzàlez, Itziar Hernández i Maluquer, Mateu Menéndez, Jordi Morales González, Alfredo Narváez, Francesc Ortiz Rocasolano, Telma Puig Sabanés, Andreu Salarich, José Eugenio Sanz, Jesús Valls Maseda, Miquel Yang, Banghua. En les tasques del dia a dia, han rebut l’ajut de molts col·laboradors importants. La relació que presentem a continuació dóna fe del nostre agraïment a tots ells. Moltes gràcies! Un treball en equip Fins al moment de constituir-ne el comissariat, l’1 d’agost de 2008, el projecte estava dirigit per l’arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona Sr. Oriol Clos. La col·laboració franca amb ell i amb els serveis d’urbanisme ha estat decisiva perquè les dues bones pràctiques seleccionades per Barcelona s’hagin presentat, des d’una òptica més general, com a exemples excel·lents d’un model de ciutat. L’arquitecte Dani Freixes ha fet un bon disseny del Pavelló de Barcelona, que posteriorment l’UTE Sono-Empty-Noe ha realitzat a la perfecció. Així, s’ha justificat sobradament la decisió del tribunal que va triar aquest projecte i s’ha aconseguit un espai funcional, ple de màgia i que tothom ha elogiat. Xavier González i Ignacio Añoveros han estat els nostres interlocutors principals, en nom d’un equip molt professional. Focus, l’empresa que va guanyar el concurs públic d’Activitats ha treballat eficaçment, coordinada per Joan Còdol, i ha superat les dificultats que ofereix un projecte d’aquesta natura en un país tan allunyat, físicament i culturalment. Cal destacar finalment la feina de Gemma Mariages i Félix Pérez, la plantilla reduïda de la direcció del Departament de Desenvolupament Corporatiu BSMSA que també s’ha encarregat del comissariat de l’Expo. Caldrien moltes pàgines per glossar les aportacions de personatges que han donat suport amb entusiasme i professionalitat aquest projecte. Entre la gent aliena a l’Ajuntament de Barcelona, cal fer una menció especial del professor Pedro Nueno, president del CEIBS de Xangai. El seu coneixement de la realitat xinesa ha ajudat molt en la promoció econòmica i a establir ponts entre totes dues cultures. E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 92 El s pa rt ic ip an ts 93 Preciado, Nacho Price, Lydia J. Pujante Mitjavila, Jordi Pyrgiotis, Yiannis Qi, Lidan Qi, Lilin Qi, Xianjin Qingping, Wang Qiu, Liyuan Qu, Lisa Quan, Gu Xing Quintieri, Alex Radoi, Nicoleta Ribas, Anna Ribera, Xavier Ricard, Dolors Rifà Sais, Santiago Rihl Tregansin, Rafael Ripoll González, Laura Roca, Josep Roche, Patricia Rodrígañez, Miguel Rodriguez Muñoz, María Luisa Roig, Josep Roigé, Jordi Rojas, Ana Rojas, Josep Anton Rong-Gen, Yuan Roque, Gorka Rosàs, Georgina Rosàs, Joan; Rovetta, Pablo Rubert, Mario Ruiz Pena, Guerau Ruo Lin, Zhu Sabata, Francesc Sacristán Adrià, Jordi Sacristan, Jordi Saez, Oscar Sainz, Jesús Salvador, Rafael San Miguel Ruibal, Carme Sánchez, Galo Sanclemente, Vicens Santamaría, Santi Santos. Eugeni Santos Beorlegui, Javier Sanz Mata, Raúl Segura Moris, Antonio Segura, Alex Serra, Gil Serra, Yolanda Serrado, Javier Sevillano, Juan Manuel Sharmain Sheng, Qi Chen Shi, Tina Shixiong, Wang Sielichow, Ronaldo Socorro, Berta Soucarre, Ivan Stollar, Bettina Stroh, Ana Sumpsi, Josep Maria Sun Ana Sun, Jian Sun, Ming-Wei Sun, Selene Sun, Weimin Svartling, Mia Tagliabue, Benedetta Tagliaferro, Chiara Tamames, Ramón Tan, Verónica Telmo, Carlos Teruel, Adaia Testar Ymbert, Xavier Teunis, Eric Tian, Xu Guo Ting, Zhu Toquero, Concha Torrent, Patrick Torres, Miguel Tu, Yuming Umbert, María Underwood, Laurie Unzueta, Lander Valenzuela Alcalá, Regina Valls Serra, Xavier Valls, Guim Valls, Xavier Vanzetto García, Paulo Vilà, Maria Vilaclara, Ferran Vilalta Casals, Marta Villa, José M. de la Villanueva, Alberto Villanueva, Ignasi Viñals, Jordi Viñuales Edo, Victor Vinyes, Rosina Virgili, Lluis Wang, David Wei, Gao Wen Xuan, Wu Wen, Zhao Wu, Bi-Chu Xin Liu, Guang Xiquan, Wang Xu Xiaodong, Victor Xu, Yisong Xuan, Wu Wen Yang Qiujin, Lucky Yang, Hellin Yang, Lan Yang, Wang Yanqiu, Yan Ye Zhu, Zhenzhen Ye, Lijing Ye, Liu Yi, Gu Yin, Zhengrong Yinquiu, Xia Yong, Zhu Yu, Qiang, Edward Zafón, Joan Lluis Zhang, Eva Zhang, Nieves Zhang, Ting Zhengrong, Yin Zhou, Danni Cheng Zhou, Johnny Zhu, Nicole Zhuomin, Ma Zou, Xuanmo Abad, Josep Miquel Abad, Sara Acebes, Victoria Adrià, Ferran Aguado, Maria Lluïsa Agustí Maragall, Pere Ah Choon, Jean Jacques Aitsiabbou, Kenza Alonso Surroca, Eduard Altet, Aleix A. Álvarez Díaz, José Álvarez Ugalde, Juan Manuel Álvarez, Cristina Angli, Pep Añoveros, Ignacio Aranda, Rafael Arias González, Fernando Armayones, Sònia Arnaiz, Alfredo Arnaiz, Rosa Au, Amy Baena, Manuel Baiocchi, Francesco Bao, Beiying Barrabia, Miquel Ángel Basora, Maria Batalla, Jordi Belén Moreno, Anna Benedito, Mariona Benitez Ruiz, Alejandro Biferi, Gabriel Bin, Wang Blanes Monllor, Isabel Blasco Villa, Carlos Blázquez, Pedro Blazquez, Ricardo Bo Bransen, Chistopher Bo, Xu Bogdanoff, Joakim Boixados, Manuel Borrajo, Pilar Botifoll, Carme Bresco, Yolanda Breuvart, Claire Bucalem, Miguel Luiz Busquets, Joan Bustillo, Alfredo Butragueño, Bruno Cabanillas Bond, Anna Caberlon, Marcus Vinicius Cai, Zhao Jin Callau Berenguer, Artur Calvo, Pilar Cámara Ribas, Vicente Campos Regalado, José Carlos Cañadell, Carme Cantós, Josep Lluís Capuzzo, Alberto Cardenal Abaitua, Juan Carlos Carreras Estella, Diego Carreras, Carles Carreras, Katty Carreras-Solanas, Mercè Cartaña, Marta Casado Martín, Narciso Casas Gironella, Enric Castañé, Jordi Castillo, Adriana Castro Gutiérrez, Fernando Castro, Julia de Catalá, Francisco Cavan, Frédéric Cervera, Josep Maria Chan, Jiang Chang, Samson Chen, Alex Chen, Ching-An Chen, Qi Fan Chen, Serina Cheng Zhou, Danni Chin, Wendy Chuen Ping, Lam Cielo, Vander Ciprés, Raúl Clari i Padrós, Marta Clark, Creg Clavell, Roser Clos, Joan Clos, Oriol Còdol, Joan Conde, Javier Corradi, Rodrigo de Souza Cossio, Alexander Crystal, Li Jing Jie De Linos Escofet, Mónica Deflou, François-Xavier Díaz Ferrán, Gerardo Díaz Sevilla, Guillermo Ding, David Dufour, Alain Escarmís, Luís Escarnís, Lluis Espartero Hernández, Rocio Esteban, Luis de Javier Eude, Brigitte Eude, Gerard Fano Domínguez, Pablo Fdez-Cantelli Suárez, Eduardo Felicioli, Matteo Feng, Xiaobing Feng, Xu Xiao Fernández, Ariana Fernández Castillo, Alfonso Fernández Fernández, Alfonso Fernández Reyero, José Luís Fernández Sanjurjo, Fernando Fernández, Alberto Fernández, Alfonso Flotats, Miquel Fogaza Damo, Alexandre Fong Vai Hong, Terence Fortunati, Josep Fortuny, Jordi Fortuny, Maite Fotopulos, Helen Fradera, Núria Frigola i Pérez, Ricard Fuente, José R. de la Furong, Feng Gabas, Ares Gabiola, Luis Galán Seguí, Raquel Galiano Barajas, Antoni Gallén, Aurea Gao, Zhengyue García Arias, Héctor García Juango, Elena García, Arantxa García-Cuadrado, Gloria García-Morales, José Garriga, Lluís Gerstner, Lonise Giménez, Ivan Gimeno Isalt, Jorge Giralt, Josep Gironés, Oriol Goded, Ignacio Goldman, Jerry Gómez, Maika González Jiménez, Xavier González Loscertales, Vicente González Puy, Inma González, Carles Goti Elordi, Unai Granados Marco, José Antonio Gras Samaranch, Ana Gual, Carme Guillem, Sergi Guilmet, Thomas Guitart, Kima Guri, Diego Gutiérrez del Álamo, Teresa Halbach, Bernd Hanmin, Zhou Hao, Gao He, Vivi Ying Hernández, Mateu Herrero Bernabé, Gloria Higueras Tobajas, Melchor Ho, Joyce Ibáñez, Vicens Iglesias, Tucho Íñiguez, José Jaquier, Vincent Javier, Luis de Jensana, Amadeu Ji, Xiangyang Jiang, Alfredo Jianzhi, Huang Jolicoeur, Philippe Jover, Joaquin Juang, Nancy Li-Lan Kaltenbach, Philippe Ke, Chen Khalid Abdul Wahab Al Balushi Krisskoy, Albert Lacasta de Rosselló, Javier Lai Chun, Yu Lam, Verónica Laporte, Bruno A. Li Hao, McCloud Li Xin, Estrella Li Xin, Lisa Li Xin, Lu Li, Antonio Li, Wei Li, Yanjun Li, Yi Liansheng, Sun Liku Lima Lomando, José Luiz Lin, Antonio Lin, Joseph Liu, Wen Fang Liu, Mustang Lizhi, Ren Llorens, Mar Lluch, Lluís Lobosco, Michele López, Aurora Lopez, Danny López, Gabriel López, Judit Lozano Sanz, Álvaro Lu Yongyi Lu, Jie Lucio Gil, Antonio Rojas, Josep Anton Luna, Joana Luo, Bin Luo Tao, Kaixi Luo, Roy Ma Chen, Lei lei Ma Cheng, Liang Madrid, Rafael Madrigal, Mònica Magliocco, Roberto Marcé, Xavier Marcet, Ignasi Marco, Elvira Margalef, Artúr Margalejo, Isabel Mariages, Gemma Mariscal Marrodán, Paz Martínez i Rigol, Sergi Martínez, Anna Martinez, Loli Martínez-Rigol, Sergi Martínez, Vicent Marzá, Fernando Mattar, Guilherme F. Mercader, Rosa Mínguez Pardo, Nicolás Miquel, Ariadna Mirón, Francesc Mock, Belinda Molina, Pedro Monclús, Sonia Monteiro, Regina Montesinos, Sergio Montserrat, Cruz Moraleda, Ana Moreno, Ana Belén Moreno, Laia Morgana, Claudia Morlà, Eva Moro, Carlos Morote, Christophe Mostoles, Lourdes Mozo de Rosales, Eduardo Muelas, Javier de las Mugnaini Jr., Mario Muñoz Blanco, Mónica Mur, Missia Mur, Lázaro Muro, Marcos Nava Aparicio, Mariano Nelcir Tessaro, Vereador Niño, Ignacio Nueno Iniesta, Pedro Nyaluso Phiri, Franco Obregón, Jesús Omedes, Marionna Ortiz de Zárate, Joseba Ortiz Escolano, Telma Otegui Pascual, Charo Padrissa, Carlus Padrón, Yan Padrós Rombouts, Judith Pages Giralt, Guillem Palacios, Pedro Palacios, Silvia Pallarés, Montserrat Panazzolo, Aurelino José Pardo, Jordi Pascual Pons, Carlos Pastor, Alfredo Patin Laloy, Gaëlle Peñalosa, Raquel Pensado Banet, Cristina Pequeño, José Manuel Peraza, Igor Pérez, Horge Pereira Marimón, Cecilia Pérez Garcia, Cruz M. Pérez Pérez, Fèlix Pernas, Juli Phillips, Nick Piñol Arnal, Mercè Piqué, Josep Miquel Piquer Sancho, Alicia Pisunyer, Carme Pla, Ricard Plans, Eloi Ponti, Isabel Porras,Ylenia Portero, Miguel Ángel Equip del Pavelló Directora: Isabel Blanes Monllor Coordinadora / Interpret: Laura Ripoll González Hostesses: Kaixi Luo Tao, Jian Sun, Zhen Zhen Yu, Liyuan Qiu, Qi Fan Chen i Adriana Castillo E xp os ic ió U ni ve rs al X an ga i 2 01 0 94 El s pa rt ic ip an ts 95 Amb la col·laboració de: 22@ Barcelona ACC1Ó BIE BSMSA Bureau of Shanghai Expo Cambra de Comerç de Barcelona Casa Àsia CEIBS – China Europe International Business School Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya Consolat General de la República Popular de la Xina a Barcelona Consorci de la Zona Franca Consorci Turisme de Barcelona Consulado de España en Shanghai COPCA – Consolat de Mar de Barcelona a Xangai Delegació de Presidència i Relacions Institucionals Direcció d’Urbanisme Direcció de Relacions Internacionals Direcció General de Difusió Corporativa de la Generalitat de Catalunya Direcció Tècnica de Protocol Districte de Ciutat Vella Districte de Poblenou Embajada de España en China Empty ESADE F.C.Barcelona Fira de Barcelona Focus, Serveis de l’Espectacle Foment Ciutat Vella Fundació Mies van der Rohe Fundación Consejo España China Gabinet d’Alcaldia Gerència de Promoció Econòmica Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial Gerència Municipal ICEX IEMed IESE Institut Barcelona Esports Institut de Cultura de Barcelona Instituto Cervantes Metropolis, World Association of the Major Metropolises Ministerio de Asuntos Exteriores Ministerio de la Vivienda Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch NOE Port de Barcelona Primera tinència d’alcaldia Quarta tinència d’alcaldia RCD Espanyol de Barcelona Regidoria d’Urbanisme Secretaria general adjunta de la presidència de la Generalitat de Catalunya Shanghai Municipal People’s Government Sociedad Estatal para Exposiciones Internacionales Sol Meliá Sono, Servicios Audiovisuales Barcelona Activa S.A., S.P.M. Turisme de Catalunya – Catalan Tourist Board UBPA Unión de Asociaciones Chinas Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona 22@ Barcelona Amb el patrocini de: FOMENT CIUTAT VELLA Amb el suport de CEIBS ChinaÊ EuropeÊ InternationalÊ BusinessÊ School Edita: Ajuntament de Barcelona / BSMSA Coordinació: DVA Associats i Focus Disseny gràfic: DVA Associats Textos: Anna Cabanillas Correcció lingüística: Discobole Documentació: Focus / Tuixent Blanco Fotografia: Shen Zhonghai, Liu Shue Lang (Justin), Peter Erni, Álvaro Fon- taneda, Feng Li, Ajuntament de Barcelona, Casa Àsia, F.C. Barcelona, Arxiu Colla Vella del Xiquets de Valls Impressió: Gràfiques Minerva DL B 05434-11 Barcelona, febrer 2011