TREBALL AL CAP Prevenció de malalties relacionades amb el treball Desembre de 2017 97 Els casos del trimestre Entre juliol i setembre de 2017 es van notificar al Sistema de Vigilància de Malalties Relacio- nades amb el Treball 130 casos, dels què el 67,7% van afectar dones. L’edat mitjana va ser de 44,8 anys (DE=12,5) sense diferències entre sexes, i les ocupacions més freqüents van ser professionals de serveis i comerç (26,2%), seguits de professionals de suport (21,5%) i pro- fessionals de ciència i intel·lectuals (16,2%). Respecte el país d’origen, un 34,1% havia nas- cut fora de l’Estat. La patologia més notificada va ser de tipus ansiós-depressiva (75,4% del casos notificats), de la que el 62,2% va ocórrer en dones. Els trastorns que van seguir en freqüència van ser els múscul-esquelètics (12,3%). El 13,3% de les persones afectades tre- ballava en empreses de fora de Barcelona i la situació laboral més freqüent va ser la con- tractació indefinida (89,9%). Finalment, el 82,2% dels treballadors i treballadores estava en situació d’incapacitat temporal en el moment de la notificació. Les persones que desenvolupen tasques a acompanyar als adolescents, gestionar els l’àrea de serveis, especialment aquelles amb conflictes i fer complir la normativa creada atenció directe de les persones, clients o usu- per l’equip de treball per mantenir la dinàmi- aris, estan exposades a factors de risc espe- ca del centre. Així mateix, la treballadora vet- cífics, com ara el treball emocional i la violèn- llava perquè es respectés el son dels menors cia externa en el seu lloc de treball. Aquests i es coordinava amb els recursos externs en riscos poden ser font d’importants patiments i cas d’accidents o fugues, a més a més de les causar greus efectes a la salut dels treballa- gestions administratives de coordinació en- dors i treballadores. Sovint les empreses te- tre torns i dels projectes educatius. nen poques estratègies per combatre aquests riscos. El cas que es presenta a continuació exemplifica una situació d’exposició a violèn- Antecedents i malaltia actual cia externa i fort treball emocional. L’any 2015 es produeix un canvi a l’equip di- El cas va ser notificat per l’EAP Raval Sud rectiu del seu centre de treball i també canvien de Barcelona per un quadre d’ansietat ge- alguns/es companys/es del centre. Això pro- neralitzada amb símptomes somàtics i in- voca alteracions en la dinàmica habitual, espe- somni. Es tracta d’una dona de 40 anys que cialment respecte a les respostes educatives treballava com a educadora social. La seva dels educadors i educadores davant els con- antiguitat a l’empresa era de més de sis anys. flictes i faltes a l’autoritat per part dels interns. La feina de la treballadora la desenvolupava La conflictivitat dels interns també creix i in- a un centre residencial d’acció educativa, en gressen adolescents amb reaccions més vio- què feia el torn de nit amb 10 adolescents al lentes i amb desafiaments continus als horaris seu càrrec. Durant la nit la treballadora feia la i normes del centre. Fins aleshores els conflic- seva feina tota sola i les seves funcions eren: tes eren esporàdics i les respostes eren acor- HASHOO FOUNDATION USA / CC BY-SA 2.0 dades i seguides per tot el personal educador. La mar la situació a la direcció i va demanar més treballadora sola en el torn de nit havia de fer reforços de personal de forma reiterada sen- front a continues baralles entre els interns i ella se trobar resposta per part de l’empresa a la mateixa rebia insults, crits i amenaces verbals. violència dels usuaris de la residència. Aquestes situacions es veien agreujades per les diferents respostes del personal educador de dia que no responia adequadament als fets de vio- Conclusions En tot moment lència dels interns. La treballadora va comunicar En resum, a partir exclusivament de la informa- la treballadora els fets al personal directiu i va sol·licitar reitera- ció recollida aportada per la treballadora, i te- dament que s’adoptés una resposta educativa havia de mantenir nint present l’evidència científica, les hipòtesis conjunta de tot el personal però no va rebre solu- tècniques més probables van ser: la seva posició ció. També va sol·licitar un augment del personal per el torn de nit, de tal forma que entre dues • Que la treballadora va estar exposada a vio- com educadora i persones poguessin contenir millor els conflic- lència externa per part dels usuaris del centre responsable dels tes. La resposta de la direcció va ser que no hi de forma més greu i freqüent a partir de 2015. usuaris del centre havia suficients recursos com per millorar la do- • Que la treballadora va estar exposada a una tació de personal i que ella sola havia de fer front elevada dissonància emocional, que va aug- als interns i fins i tot li van dir que era una «de- mentar, tant en intensitat com en freqüència, mente». En aquest context es produeixen diver- a partir de 2015. sos fets greus, un d’ells inclús amb amenaces físiques contra la treballadora per part dels in- • Que la treballadora va estar exposada a man- terns a més d’insults vexatoris, agressions i ame- ca de suport social i operatiu per part dels naces dirigides a la seva vida privada fora del seus superiors a partir de 2015 i fins a l’inici centre. En tot moment la treballadora havia de de la seva IT. mantenir la seva posició com educadora i res- • Que els fets relatats, podien ésser conside- ponsable dels usuaris del centre, la qual cosa li rats factors causals del trastorn ansiós pel representava un fort treball de contenció de les qual seguia control mèdic i que va motivar la seves emocions. Aquesta situació viscuda du- IT de la treballadora. rant gairebé totes les seves jornades de treball li va començar a generar períodes d’insomni, sen- sació d’angoixa i temor a estar en llocs desprote- Recomanacions gits. Els símptomes ansiosos es van anar fent més freqüents fins que va presentar una crisi Es van fer recomanacions a la xarxa assistenci- d’angoixa al centre de treball, motiu pel qual al al per tal que mantingués la IT segons els crite- dia següent va iniciar una incapacitat temporal ris mèdics dels especialistes en salut mental (IT) amb el diagnòstic d’ansietat. Més tard va ser que la visitaven. valorada per psicologia que va ratificar el diag- nòstic inicial, afegint símptomes depressius i un A la treballadora es va recomanar que sol·licités trastorn per estrès posttraumàtic. la determinació de contingència del procés d’IT que va presentar, a través de l’Institut Naci- onal de la Seguretat Social (INSS). També se li va Factors de risc identificats recomanar que lliurés l’informe de la USL al Ser- vei de prevenció de riscos laborals de la seva A partir exclusivament de la informació aporta- empresa per tal que aquest tingués coneixe- da per la treballadora, es van identificar els se- ment de la situació i pogués realitzar les actuaci- güents factors de risc psicosocials: ons oportunes. També se li va recomanar man- • Relacionats amb violència externa: tenir l’assessorament i el recolzament legal es va d’un professional del dret laboral que pogués identificar una situació de violència externa intervenir entre la treballadora i la seva empresa, greu a partir de 2015. La treballadora feia el i dugués endavant les accions legals i laborals torn de nit, essent l’única educadora per les que considerés oportunes. En aquest cas, a nits. Des d’aquest any, la treballadora va re- més se li va recomanar que valorés la possibilitat bre violència verbal, amb insults molt greus i de posar en coneixement de la Inspecció de a vegades obscens; violència física i amena- Treball i Seguretat Social (ITSS) la situació psi- ces físiques constants. cosocial viscuda en el seu lloc de treball. • Relacionats amb el treball emocional: da- Es van fer recomanacions dirigides al servei de vant les situacions de violència, especial- vigilància de la salut del servei de prevenció ment les dirigides a ella mateixa, la treballa- de riscos laborals de l’empresa, com ara a) va- dora mantenia una conducta professional, la lorar l’estat de salut de la treballadora i fer-ne qual cosa implica una elevada dissonància un seguiment així com realitzar les actuacions emocional. A partir de 2015, les situacions oportunes per tal de millorar la situació psico- violentes es van tornar molt més freqüents, social al seu lloc de treball; b) fer una interven- comportant que l’esforç emocional que feia ció que afecti a tots els treballadors i treba- la treballadora fos necessari durant quasi la lladores, donat que la situació de violència i totalitat de la seva jornada laboral. treball emocional necessari afecta a tot el per- • Relacionats amb el suport dels superiors: sonal educador; c) en el cas que no s’hagués es va identificar manca de suport social i realitzat, dur a terme l’avaluació de riscos psi- operatiu per part dels seus superiors a partir cosocials de l’empresa i d) implantar un progra- de 2015. A partir d’aquest any, davant les si- ma de prevenció de riscos psicosocials d’acord tuacions de violència, la treballadora va infor- amb els resultats de l’avaluació feta. Sabies que: El treball emocional A continuació es presenten alguns punts rellevants respecte al treball emocional proposat El treball per EU-OSHA (European Agency for Safety and Health at Work). Accessible a http://bit. emocional és ly/2ytb2mz una part integral • El treball emocional es defineix com «... la gestió del sentiment (emocions) per crear una de moltes feines imatge pública tant facial com corporal en el lloc de treball» (Hochschild, A. R). L’objectiu principal de mostrar un estat emocional apropiat és influir en els sentiments i reaccions i pot estar d’altres persones en la direcció desitjada. El personal dels call centers, per exemple, per associat amb tal de vendre els seus productes ha d’induir en els clients la sensació de sentir-se còmo- des i benvolguts. resultats negatius • Les reaccions emocionals necessàries dels lloc de treball generalment no s’expressen per al benestar explícitament en les instruccions de l’empresa, però sovint són implícitament conegudes de les persones per les persones treballadores i es basa en normes socials. empleades • El treball emocional no solament és necessari en el sector de serveis, sinó que també es requereix en molts altres treballs. S’ha introduït el terme «treballs relacionats amb la per- sona» com una etiqueta general per a treballs que demanden contacte cara a cara o de veu a veu amb altres persones. • Les característiques que s’han de complir per parlar de treball emocional (TE) són: i) ocórrer en interaccions cara-cara o veu-veu; ii) les emocions del treballador/ra es mos- tren per influir en les emocions o conductes de les persones; i iii) ha de permetre que els superiors, a través de la capacitació i supervisió, exerceixin un cert grau de control sobre les activitats emocionals dels treballadors i treballadores. • El potencial del treball emocional per produir tensió psicològica depèn en gran manera de la durada, la freqüència, la intensitat i la varietat de les interaccions amb altres perso- nes. Els factors que influeixen en la freqüència i la intensitat amb què els/les treballadors/ res experimenten la dissonància emocional i han de realitzar el control de les emocions poden contribuir al nivell de desgast psicològic experimentat. • S’ha plantejat el terme «dissonància emocional» per referir-se a les situacions que es produ- eixen quan es requereix la expressió d’emocions que són incompatibles amb les emocions realment experimentades davant una situació concreta. Alguns estudis han trobat que les altes demandes d’autocontrol estan relacionades amb les conseqüències de la tensió a llarg termini: Sdre. de burnout, símptomes depressius i absentisme. Quan l’autocontrol es neces- sita amb freqüència per superar la dissonància emocional, i els recursos organitzacionals s’esgoten (suport de l’empresa), es produeixen conseqüències negatives a llarg termini. Vols rebre les publicacions de la • En suma, el treball emocional és una part integral de moltes feines i pot estar associat amb Unitat de Salut Laboral resultats negatius per al benestar dels empleats i empleades. Quan un lloc de treball exi- de Barcelona? geix que els/les treballadors/es mostrin sentiments que no es corresponen amb els seus propis sentiments i quan falten recursos com ara suport social de superiors i companys/es La newsletter. Amb o hi ha baixes compensacions, s’incrementa el risc d’experimentar estrès a la feina. informació sobre la salut laboral de Barcelona i notícies d’actualitat relacionades amb la salut Per saber-ne més: laboral. També té un apartat específic per • Hensel JM, Lunsky Y, Dewa CS. Exposure to aggressive behaviour and burnout in direct metges i metgesses de support providers: The role of positive work factors. Res Dev Disab. 2015; 36: 404–412. l’Atenció Primària de Salut Accessible a http://bit.ly/2j2tQDW per notificar malalties relacionades amb el • Diestel S, Schmidt KH. Interactive effects of emotional dissonance and self-control de- treball. mands on burnout, anxiety, and absenteeism. Journal of Vocational Behavior. 2010; 77: 412-24. Accessible a http://bit.ly/2Bn5nE1 El Treball al CAP. Aquest • Zapf D, Holz M. On the positive and negative effects of emotion work in organizations. butlletí trimestral ja no European Journal of Work and Organizational Psychology. 2006; 15: 1-28. Accessible a s’edita en paper sinó que http://bit.ly/2BpN4yp es fa només en versió digital que s’envia per • Hochschild, A. R., The managed heart, University of California Press, Berkeley, 2003. Ac- correu electrònic. cesible a http://bit.ly/1LUE6pZ • Martínez Iñigo, D. Evolución del concepto de trabajo emocional: dimensiones, anteceden- Si vols rebre les tes y consecuentes. Una revisión teórica. Revista de Psicología del Trabajo y de las Orga- publicacions o coneixes nizaciones 2001, 17. Accessible a http://bit.ly/2C4WqNs algú que les vulgui rebre, envia’ns un e-mail a • Hassard J., Kuhl, K., Van Den Bossche, S. Workplace Violence. European Union Agency usl_mailing@aspb.cat for Health and Safety at Work. Networking Knowledge. Accessible a http://bit.ly/2zbWyLF Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic, edat i sexe. Juliol-setembre 2017 Homes Dones <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total Trt. Musculesquelètics - 3 - - - - 3 - 2 5 4 1 1 13 M. del sistema respiratori - - - - - - - - - 3 - - - 3 Trt. mentals i del comportament 1 6 11 15 4 - 37 - 9 19 20 12 1 61 M. sistema nerviós - - - - - - - - - - 1 1 - 2 M. de la pell - - - - - - - - - 2 - - - 2 Traumatismes i enverinaments - 1 - - - - 1 - - - 1 2 - 3 Altres - - 1 - - - 1 - 3 1 - - - 4 Total 1 10 12 15 4 - 42 - 14 30 26 16 2 88 Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i ocupació. Juliol-setembre 2017 Direcció Professionals Professionals Personal Personal Personal Personal Operadors/es Ocupacions Total i gerència ciència i suport administratiu serveis i agricultura indústria i instal·lacions elementals empreses intel·lectuals comerç i pesca construcció i maquinària Trt. musculesquelètics - 1 - 2 4 - 2 - 7 16 M. del sistema respiratori - - - - 2 - - - 1 3 Trt. mentals i del comportament 6 19 24 9 25 2 3 1 9 98 M. sistema nerviós - - - - 2 - - - - 2 M. de la pell - - 1 - - - 1 - - 2 Traumatismes i enverinaments - - - 1 - - - 2 1 4 Altres - 1 3 - 1 - - - - 5 Total 6 21 28 12 34 2 6 3 18 130 Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i centre notificador. Juliol-setembre 2017 Trt. musculesquelètics - - - - 3 1 - - 2 - 3 - - - - - - - - 2 - - 3 - 1 - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - - 16 M. del sistema - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - - 2 - - - - - - - - - - - - - - 3 respiratori Trt. mentals i del 2 5 2 3 1 5 2 1 1 3 - 3 1 4 2 2 2 1 1 2 - 2 2 1 2 4 1 4 1 1 1 - 1 - 1 4 1 7 2 2 2 1 1 4 3 3 4 98 comportament M. sistema nerviós - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - 2 M. de la pell - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - - 2 Traumatismes i - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 2 - - - - - 1 - - 1 - - - - - - 4 enverinaments Altres - 1 - 3 - 1 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 5 Total 2 6 2 6 4 7 2 1 4 3 3 3 1 4 2 2 2 1 1 4 1 2 5 1 3 5 1 4 1 1 1 3 3 1 1 4 1 9 2 2 3 1 1 4 3 3 4 130 Unitat de Salut Laboral de Barcelona Tel. 93 238 45 65 Servei de Salut Laboral Fax 93 238 45 58 Direcció de Promoció de la Salut usl@aspb.cat / www.aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona Coordinació: Hernán Vargas- Pl. Lesseps, 1 Leguás, Imma Cortès, 08023 Barcelona Ana Sánchez Casc Antic Raval Sud Barceloneta Sant Antoni Poble Sec Pg. Sant Joan Comte- Borrell 2C Casanova-2E Pare Claret-6A Pare Claret-6B Sanllehy Bordeta -Magòria Carreras Candi Númancia Montnegre 4A Les Corts Marc Aureli-5A El Carmel Horta 7-F Sant Rafael Sardenya Baix Guinardó Congrés Encants Camp de Arpa Ramon Turró Poblenou El Clot Sant Martí-10H Sant Martí-10J Roquetes Ciutat Meridiana Chafarinas Guinaueta Sant Andreu 9D-2EAP Bon Pastor Trinitat Vella Gaudí La Sagrera Les Hortes Dreta Eixample (2EAP) Larrard La Marina Vallcarca-Sant Gervasi Cotxeres de Borbó Turó 8A-8C Casernes Total