ACTA DE LA COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 
 
Sessió extraordinària de 19 de gener de 2018 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de gener de 2018, s'hi reuneix 
la COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías 
Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo Pisarello 
Prados, Gala Pin Ferrando, Laura Pérez Castaño, Sònia Recasens Alsina, Irma Rognoni i 
Viader, Raimond Blasi i Navarro, Francisco Sierra López, Alfred Bosch i Pascual, Trini 
Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia, Eulàlia Reguant i 
Cura i Gerard Ardanuy i Mata, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i 
Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. 
 
També hi són presents els Srs.Jordi Ayala i Roqueta, Gerent de Presidència i Economia i 
Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General. 
 
S'obre la sessió a les 10.05 h. 
 
Propostes a dictaminar 
 
Proposta d'acord 
  
Única.-  RESOLDRE les al·legacions presentades al Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
per a l’any 2018 durant el termini d’informació pública, d’acord amb els informes que consten a 
l’expedient. APROVAR definitivament el Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
per a l’any 2018, integrat per: a) El de la mateixa Entitat; b) Els pressupostos dels organismes 
autònoms locals: 1. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2. Institut Municipal 
d’Educació, 3. Institut Municipal d’Informàtica, 4. Institut Municipal d’Hisenda, 5. Institut 
Municipal d’Urbanisme, 6. Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, 7. Institut 
Municipal de Mercats, 8. Institut Barcelona Esports, 9. Institut Municipal de Serveis Socials; c) 
Els estats de previsions d’ingressos i despeses de les entitats públiques empresarials: 1. Institut 
de Cultura de Barcelona, 2. Institut Municipal de Parcs i Jardins, 3. Patronat Municipal de 
l’Habitatge, 4. Institut Municipal Fundació Mies Van de Röhe; d) Els estats de previsions 
d’ingressos i despeses de les societats mercantils següents: 1. Barcelona de Serveis Municipals, 
SA (BSM), 2. Informació i Comunicació de Barcelona, SA, 3. Barcelona Activa, SA, SPM, 4. 
Barcelona Gestió Urbanística, SA, 5. Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA), 6. 
Foment de Ciutat SA, 7. Barcelona Cicle de l’Aigua, SA. APROVAR definitivament les Bases 
d’Execució i la plantilla de personal per a l’exercici 2018 que consten en l’expedient. 
APROVAR definitivament el Pressupost Consolidat de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 
2018 d’acord amb la Llei General d’Estabilitat Pressupostària. APROVAR, als exclusius 
efectes del què assenyala l’article 122 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del 
Sector Públic, els pressupostos dels consorcis adscrits a l’Ajuntament, aprovats pels seus 
respectius òrgans de govern i relacionats a continuació: 1. Consorci Institut d’Infància i Món 
Urbà, 2. Consorci Campus Interuniversitari del Besòs, 3. Agència d’Ecologia Urbana de 
Barcelona, 4. Agència Local de l’Energia de Barcelona, 5. Consorci del Besòs, 6. Consorci de 
Biblioteques de Barcelona, 7. Consorci del Mercat de les Flors/Centre de les Arts de Moviment, 
8. Consorci Local Localret, 9. Consorci Museu de Ciències Naturals, 10. Consorci Museu d’Art 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 1 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
Contemporani de Barcelona, 11. Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, 12. Consorci Fira 
Internacional de Barcelona, 13. Consorci de Turisme. 
 
 El Sr. PISARELLO exposa que un pressupost inclou molts aspectes, és l’expressió d’unes 
prioritats polítiques i un missatge cap a la societat. Indica que les prioritats polítiques del 
govern són clares, les han explicat moltes vegades i creuen que són prioritats de la ciutat. 
Malgrat que un pressupost sempre és una proposta complexa, el pot resumir amb dues grans 
idees. En primer lloc, el manteniment de la cohesió social, objectiu que considera important, i 
en segon lloc, especialment en el context actual, la reactivació econòmica sostenible i sòlida. 
Pel que fa al missatge que aquest pressupost transmet a la societat, considera que és un missatge 
de confiança en la ciutat, de confiança en el govern municipal i d’una certa estabilitat. Reconeix 
que un pressupost també expressa discrepàncies polítiques, absolutament legítimes i fins i tot 
necessàries en una societat plural i en un sistema democràtic. Així, assenyala que els partits 
polítics que formen el consistori tenen trajectòries diferents i defensen programes diferents, 
però també opina que la situació actual és molt excepcional, políticament difícil, després d’un 
any complicat, i el govern municipal considera que en aquest cas és important llançar un 
missatge d’estabilitat i palesar que els grups polítics són capaços de posar-se d’acord, més enllà 
de les trajectòries i diferències programàtiques de cadascun. 
 Quant a la proposta pressupostària, creu que és bona i que fins a cert punt és continuista. 
Remarca que en els primers pressupostos que varen aprovar varen fer un gir a la política 
pressupostària municipal, amb una aposta per la cohesió social. Tal com han recollit molts 
mitjans de comunicació aquests darrers dies, subratlla que Barcelona és la ciutat de l’Estat que 
més inverteix en matèria social, i aquesta característica es manté en la proposta pressupostària 
que presenten. També afronten la reactivació econòmica, objectiu molt important en el context 
actual. En aquest sentit, indica que totes les administracions, conjuntament amb el teixit 
empresarial i el teixit innovador de la ciutat, han presentat la candidatura de Barcelona per ser 
capital de la tecnologia 5 G, que és un repte important per a la ciutat. Per tant, creu que hi ha 
una consciència de ciutat perquè tant la cohesió social com la reactivació econòmica sostenible 
i sòlida siguin prioritàries. 
 Tot seguit, assegura que Barcelona necessita uns pressupostos, i que els tindrà, amb les 
característiques bàsiques que ha esmentat. Però, a més a més, creu que tenen l’oportunitat de 
transmetre a la societat que l’Ajuntament de Barcelona és capaç de prioritzar l’estabilitat. Així, 
apunta que els baròmetres municipals es recull que els ciutadans reconeixen que a l’ajuntament, 
malgrat que hi ha set forces polítiques, s’ha aconseguit arribar a acords en determinades 
qüestions. 
Per aquestes raons, el govern va fer una primera proposta pressupostària i la varen començar a 
explicar el mes d’octubre, de manera que ja fa mesos que en parlen amb l’oposició i d’entrada 
els grups de Ciutadans, Popular i la CUP - Capgirem Barcelona varen anunciar la seva negativa 
a aprovar-los, posició que considera legítima, perquè discrepaven de la filosofia de fons. En tot 
cas, es va produir una aprovació inicial de la proposta pressupostària gràcies a l’abstenció dels 
grups d’Esquerra Republicana, Socialista i Demòcrata. Tot i així, abans del 21 de desembre no 
semblava gens fàcil poder arribar a aquest acord, perquè hi havia la incertesa de les eleccions 
autonòmiques i no sabien què podria passar. Després d’aquesta data, el govern municipal va 
considerar que s’ha obert un escenari nou i interessant, tal com han constatat parlant amb les 
diferents forces polítiques, que obre la possibilitat d’aprovar els pressupostos amb un cert acord 
o amb el vistiplau de diferents grups del consistori. Creu que aquesta possibilitat és interessant i 
que s’ha d’explorar, tot i que és conscient que és difícil i que cal un acord amb diferents actors. 
A continuació, assegura que el govern ha fet un esforç per acceptar el màxim d’al·legacions 
possible. En aquest sentit, comenta que s’han fet moltes reunions per tractar aspectes tècnics i 
polítics, en les quals s’han implicat ell mateix i l’alcaldessa. Subratlla que aquestes reunions 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 2 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
s’han mantingut especialment amb les formacions polítiques que han mostrat interès per arribar 
a l’acord, però apunta que queda temps i ofereix als grups que han manifestat que són contraris 
a la proposta tornar-ne a parlar i intentar arribar a acords. 
Seguidament, assenyala que el govern no amaga les seves prioritats, que són reflectides en la 
proposta pressupostària, però insisteix que, en aquest moment que hi ha un tipus de polarització 
social que no beneficia la societat ni la ciutat, caldria enviar un missatge de restitució, de 
confiança en la ciutat i en els grups polítics. Remarca que això no comporta renunciar a res, 
sinó que permet incorporar molts elements que poden ser prioritat per a altres grups i no per al 
propi. En tot cas, creu que aquests aspectes formen part de la negociació i que la ciutat justifica 
que els grups municipals incorporin propostes d’altres grups sense renunciar a les prioritats 
pròpies. Admet que potser l’acord no serà possible, malgrat tot l’esforç, la bona fe i el temps 
que hi han dedicat, però creu que tots els grups tenen l’obligació d’intentar-ho, especialment en 
un moment en què la classe política és qüestionada perquè no està a l’alçada d’allò que la 
ciutadania demana. 
Finalment, assegura que el govern farà tots els esforços necessaris per assolir aquest acord i 
dóna les gràcies a tots els grups municipals, als quals els reconeix l’esforç de fer propostes, 
malgrat que el marge és estret atès que un pressupost conté uns ingressos limitats. I, amb 
independència del resultat de les negociacions, reitera que Barcelona tindrà pressupostos, però 
el govern ofereix la possibilitat que aquests pressupostos siguin tan acordats com sigui possible. 
 
La Sra. RECASENS replica que el govern municipal vol donar un missatge a la ciutadania 
d’estabilitat, de confiança en la ciutat i de confiança en la classe política, però recorda que fa 
uns mesos el Grup Demòcrata va obrir una finestra d’oportunitat per asseure’s i parlar dels 
pressupostos. Malgrat l’escepticisme de molts que es pogués arribar a bon port, considera que 
ho havien d’intentar i el seu grup es va comprometre a seure i a parlar. Així ho han fet i entén, 
doncs, que han complert el compromís. Reitera que estaven disposats a avançar en la 
construcció d’una societat de progrés, oberta, competitiva, on la referència al benestar sigui el 
màxim exponent. Tanmateix, no estan disposats a parlar de decreixement ni a donar suport a un 
pressupost que no contingui garanties en la lluita pel progrés econòmic i social. 
A continuació, considera que el govern va començar les negociacions tard i malament. Diu que 
aquestes negociacions han estat complicades, molt intenses i llargues, i amb un clima de poca 
confiança entre el govern i el principal grup de l’oposició. Aquesta desconfiança, afegeix, és 
justificada perquè el govern els ha fallat moltes vegades. 
Malgrat que la darrera setmana les negociacions es varen accelerar i malgrat els avenços 
significatius que han fet, manifesta que el seu grup encara no pot emetre l’abstenció necessària 
perquè es pugui donar tràmit al pressupost. Recorda que mai no han dit que hi votarien a favor, 
com ja varen deixar clar des de bon començament, però sí que han entrat a discutir els aspectes 
tècnics. 
Per totes aquestes raons, anuncia que el seu grup formularà una reserva de vot per poder esgotar 
els terminis al màxim, fins al plenari del Consell Municipal. 
Tot seguit, puntualitza que aquest no és, ni ho serà mai, el pressupost que hauria fet el seu grup 
i, per tant, no hi poden donar el vistiplau. El mes d’octubre ja varen dir que el govern havia fet 
una proposta de pressupost sense ambició, que frena el progrés econòmic a la ciutat de 
Barcelona, trist, que congela la inversió i petrifica la despesa. Si bé pot arribar a entendre les 
dificultats que ha expressat el primer tinent d’alcalde, com les derivades de la llei Montoro, creu 
que també hi ha marge suficient per moure les prioritats. Això no obstant, el seu grup no va 
abandonar la responsabilitat i es va comprometre a seure i parlar. 
En el decurs de les negociacions, apunta que el seu grup ha proposat alguns canvis molt 
importants, que si haguessin estat acceptats haurien permès de continuar el tràmit. En primer 
lloc, ja varen advertir que no podien votar favorablement a un pressupost que contingués una 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 3 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
partida específica de 400.250 euros per a la redacció del projecte i fer la connexió de la xarxa de 
tramvies. Per tant, han demanat que aquesta partida es retiri i que la connexió dels tramvies 
quedi sotmesa al consens de la comissió que estudia aquesta qüestió. També varen demanar que 
es tornés a tenir en compte la línia d’autobús D-30, que és l’alternativa viable al tramvia que 
defensa el seu grup. 
En segon lloc, indica que hi ha moltes famílies perjudicades per la nova tarifació social, error 
que el govern ha admès. Demana, doncs, que durant l’any 2018 es faci un estudi per veure com 
es pot compensar aquestes famílies i proposa que es destini una partida d’1,5 milions d’euros 
per fer les compensacions corresponents. 
En tercer lloc, el seu grup ha posat un èmfasi especial en la lluita contra el top manta perquè 
creu que és una vergonya veure l’estat actual de la ciutat de Barcelona a causa d’aquesta 
activitat il·legal, que representa una competència deslleial i afecta negativament el comerç de 
proximitat. Demana que es reforci l’actuació de la Guàrdia Urbana, una campanya de 
conscienciació ciutadana amb l’advertiment que els compradors del top manta poden ser 
sancionats, i també un reforç de les polítiques socials i els plans d’ocupació per a la reinserció 
de les persones que es dediquen a la venda il·legal. Continuant en l’àmbit del comerç, proposen 
un impuls de les àrees de promoció econòmica urbana, conegudes com APEU, dels projectes de 
col·laboració publicoprivades, i de campanyes internacionals durant l’època nadalenca per 
recuperar l’orgull de la marca Barcelona. 
En quart lloc, tal com ja va advertir al tinent d’alcalde durant la primera reunió que varen 
mantenir, per al Grup Demòcrata els temes socials són crucials i, per tant, tot allò que té relació 
amb la dependència, com el pla de xoc, desembussar la situació de col·lapse dels programes 
individuals d’atenció, PIA, i l’avaluació de les famílies amb membres dependents. Per abordar 
totes aquestes situacions, creu que és molt important destinar-hi una partida d’1.250.000 euros. 
A més a més, apunta que hi ha entitats en l’àmbit de la discapacitat que tenen dificultats de 
tresoreria i les han d’ajudar. 
Entre altres mesures que corresponen a àmbits diversos, esmenta la proposta de destinar 10 
milions d’euros de forma extraordinària per complir els compromisos que varen adquirir 
referents al Pla de l’habitatge, o una dotació de 3 milions i mig per reforçar les polítiques 
d’ocupació i per implementar plans específics per als aturats majors de quaranta anys. Un altre 
projecte que considera que és molt important és el Palau d’Esports i, en l’àmbit de la cultura, 
reclama que es pressuposti un milió d’euros per garantir l’acabament de la biblioteca. Lamenta, 
doncs, que el govern hagi rebutjat moltes de les propostes del seu grup en els àmbits de la 
promoció econòmica o el social. 
En definitiva, volen acabar de comprovar l’actitud i el compromís del govern municipal i veure 
si és veritat que vol complir amb allò que han pactat amb el seu grup i implementar algunes de 
les partides que han acordat i que permetrien donar estabilitat a la ciutat. Puntualitza que 
aquesta actitud no és per afavorir l’alcaldessa Colau, sinó pel bé dels ciutadans de Barcelona. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. En primer lloc, manifesta que 
només han rebut una sol·licitud de reunió per tractar sobre els pressupostos, en la qual no els 
varen fer cap proposta. Recorda que després de la presentació dels pressupostos el seu grup s’hi 
va mostrar contrari precisament perquè era una proposta continuista dels pressupostos aprovats 
els anys anteriors, tot i que les circumstàncies de la ciutat han canviat substancialment els 
darrers mesos i aquesta situació delicada que viu Barcelona encara s’arrossega. 
Pel que fa a la intervenció del primer tinent d’alcalde, en critica tres aspectes. En primer lloc, 
l’afirmació que, en qualsevol circumstància, l’ajuntament tindrà pressupostos. Dedueix, doncs, 
que el govern va presentar el projecte de pressupostos amb la intenció d’aprovar-los, si no 
assolien un acord amb els grups municipals, mitjançant una qüestió de confiança, tal com ja ho 
varen fer l’any anterior. En segon lloc, pel que fa a l’afirmació que per al govern municipal a 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 4 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
partir del 21 de desembre s’obre un nou panorama polític que permet determinats acords, entén 
que es refereix a qüestions polítiques, a les quals es referirà més endavant. I, en tercer lloc, 
reitera la crítica al continuisme dels pressupostos quan les circumstàncies de la ciutat han 
canviat substancialment. 
A continuació, després d’escoltar les dues intervencions anteriors, pregunta què votaran 
exactament. Així, assenyala que el dia anterior el president del Grup Demòcrata va anunciar 
que les negociacions s’allargarien fins al dia del plenari i, per tant, es poden produir 
modificacions substancials l’abast de les quals no coneixen. Així, doncs, després de dos mesos 
de la presentació dels pressupostos no coneixen el contingut de les negociacions ni els acords a 
què han arribat. Tampoc saben si, fruit d’aquests acords, hi haurà implicacions econòmiques 
importants. 
En tot cas, sí que saben que després del 21 de desembre s’obre un nou panorama polític i que hi 
ha grups que estan disposats a facilitar l’aprovació dels pressupostos mitjançant una abstenció a 
canvi del pagament de favors. Així, recorda que fa dos dies es va constituir la Mesa del 
Parlament de Catalunya gràcies a l’abstenció de Catalunya en Comú, i en aquesta sessió es 
troben davant de la possible abstenció dels grups Demòcrata i d’Esquerra Republicana, que 
facilitaria l’aprovació dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona. Considera, però, que els 
interessos generals de Barcelona no s’haurien de sotmetre mai als interesses dels partits polítics. 
A més a més, troba que les negociacions que es duen a terme són curioses perquè, per exemple, 
el govern municipal assumeix i copia les polítiques de gestió de la mobilitat del PDECat, com 
en la qüestió del tramvia. Assenyala que el govern municipal, tot i que és favorable a la 
continuïtat d’aquest mitjà de transport, elimina una partida pressupostària de gairebé 400.000 
euros per a la redacció del projecte del tramvia. També comenta que el govern havia promès 
rebaixar les tarifes del transport públic però tanmateix apliquen les apujades dissenyades per 
Convergència i Unió. En definitiva, el govern municipal promet transparència però continua 
ocultant els sous dels directius de TMB, empresa que té un dèficit econòmic notable. 
Seguidament, sobre l’afirmació que l’Ajuntament de Barcelona és l’ajuntament de l’Estat que 
ha incrementat més la despesa social, apunta que si després aquestes partides no s’executen 
aquests increments no tenen cap efectivitat. En aquest sentit, assenyala que han analitzat el 
nivell d’execució de les partides corresponents a 2017 i pel que fa a les ajudes a l’IBI i a les 
famílies vulnerables ha estat molt baix. 
Allò que troba més curiós, però, és la tarifació social de les guarderies. El govern assegura que 
modificarà aquesta tarifació per aconseguir que arribi a més famílies, perquè aquest és un dels 
instruments principals per a la conciliació de la vida familiar i laboral, però justament encareix 
aquestes tarifes a les classes mitjana i treballadora. Així, doncs, malgrat que el govern asseguri 
que ha fet un gran esforç en matèria de guarderies, indica que la Sra. Laia Ortiz el dia anterior 
va reclamar a la Generalitat 42 milions d’euros d’endarreriments en l’execució d’aquestes 
infraestructures, corresponents als anys 2013 i posteriors. Considera que és una contradicció 
que d’una banda anunciïn rebaixes en la tarifació i, per l’altra, reclamin aquests endarreriments, 
i demana explicacions sobre aquesta qüestió. 
Quant a la proposta de pressupostos que es va presentar el mes d’octubre, recorda que el seu 
grup en aquell moment els va qualificar d’insuficients per abordar la situació delicada que 
travessa la ciutat de Barcelona a causa de la inestabilitat política i de la inseguretat econòmica 
creades pel procés independentista. Creu que aquesta circumstància no es pot obviar i que 
Barcelona es mereix uns pressupostos que tinguin en compte la situació econòmica que han 
viscut tots els sectors econòmics durant els darrers mesos. Entre les conseqüències d’aquest 
període d’inestabilitat, destaca la fugida de empreses, moltes de les quals eren ubicades a 
Barcelona, la caiguda de la facturació dels comerços, el repunt de l’atur, la caiguda de l’activitat 
econòmica en sectors fonamentals com el turisme, el comerç o la restauració, i critica que el 
pressupost no contempli cap mesura adreçada a pal·liar aquesta situació. Contràriament, tot i 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 5 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
que no hi ha millor política social que la creació d’ocupació, en aquests pressupostos es retallen 
tots els ajuts al comerç quan el 62 % dels autònoms i el 54 % dels comerciants asseguren que 
s’han vist afectats per aquesta situació. En conclusió, constata que les partides adreçades a la 
promoció comercial i als mercats es retallen. El seu grup considera que aquesta no és la manera 
de revitalitzar sectors econòmics importants per a la ciutat que han patit una crisi durant els 
darrers mesos. A més a més, analitzant les partides que es destinen a la dinamització del comerç 
de proximitat en districtes com l’Eixample, Sants, les Corts, Sarrià o Sant Martí, observa que es 
mantenen les mateixes de l’any anterior, tot i que les circumstàncies són molt diferents, o fins i 
tot disminueixen. Per tant, per al seu grup era imprescindible implementar un pla de mesures 
econòmiques per a la reactivació de l’economia, un pla d’incentius per evitar la fuga de més 
empreses o d’aquelles que no es poden deslocalitzar i que viuen una situació de crisi. 
Quant a les polítiques d’habitatge públic, assenyala que avancen molt lentament i en aquests 
pressupostos no hi ha una dotació pressupostària que faci pensar que s’hagin de reactivar durant 
els mesos propers. Així, li sorprèn que es redueixi el programa de conservació i rehabilitació 
d’edificis de 29 milions a 17 milions d’euros, malgrat que a Barcelona hi ha una gran quantitat 
d’edificis que es podrien rehabilitar i que es podria fer un bon pla de rehabilitació en alguns 
barris de Ciutat Vella o Nou Barris. 
Pel que fa a les polítiques socials, el seu grup no entén per què s’ha reduït la partida 
pressupostària del programa d’emergències i urgències socials en gairebé 100.000 euros. Indica 
que no han rebut cap resposta a les al·legacions que han presentat sobre aquesta qüestió. 
Sobre les subvencions directes o els pagaments a algunes organitzacions que no es corresponen 
amb les necessitats de l’ajuntament, troba que són totalment fora de lloc. 
Per totes aquestes raons, anuncia la reserva de vot perquè creu que cap membre de la comissió 
sap exactament què s’està votant ni de l’abast que tindran les negociacions durant les pròximes 
setmanes i que poden modificar substancialment aquests pressupostos, que haurien de tenir com 
a objectiu principal reactivar la promoció i els sectors econòmics de la ciutat, però que en 
aquest moment es veuen sotmesos a un pagament de favors polítics, situació que el seu grup 
considera inconvenient i inadequada. 
 
El Sr. BOSCH manifesta que el Grup d'Esquerra Republicana no està satisfet amb aquests 
pressupostos i creu que són molt millorables. Tampoc no estan contents amb l’actitud del 
govern de la ciutat. Comenta que les converses han estat difícils i han arribat tard, com ha 
reconegut el tinent d’alcalde quan ha dit que han esperat a conèixer el resultat de les eleccions 
autonòmiques per començar a parlar-ne. Creu, doncs, que aquesta no és l’actitud política 
adequada per aproximar posicions. 
D’altra banda, indica que el seu grup sempre és molt crític perquè és la seva missió en tant que 
oposició i alternativa de govern. Apunta, doncs, que la seva missió no és treballar per una 
persona ni per un partit en concret, ni el que governa ni tan sols el propi, sinó treballar per la 
ciutat. En aquest sentit, subratlla que la seva única prioritat és Barcelona i és dins d’aquest marc 
que poden oferir col·laboració a la ciutat i als comptes de la ciutat. 
A continuació, assenyala que després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució varen 
entendre que la seva obligació envers Barcelona era oferir mà estesa perquè la ciutat i el país 
passen per un moment molt complicat. Aquesta predisposició a parlar sobre la ciutat de 
Barcelona no és cap xec en blanc, tal com ja varen advertir en aquell moment, i varen fer aquest 
oferiment juntament amb el Grup Demòcrata perquè varen entendre que era la seva obligació, 
una actitud que considera molt responsable. Tanmateix, han tingut una gran decepció perquè fa 
mesos que varen demanar reunions amb els responsables polítics i va costar molt que 
s’arribessin a fer. Així, comenta que finalment ell mateix va aconseguir parlar amb l’alcaldessa 
pocs dies enrere, però feia molt de temps que ho demanaven. A més a més, recorda que varen 
presentar les al·legacions al projecte de pressupostos el dia 11 de desembre i fins a l’11 de 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 6 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
gener ho han pogut mantenir reunions polítiques amb el govern de la ciutat, malgrat que sí que 
han tingut reunions tècniques. Agraeix, doncs, les feines dels tècnics de l’ajuntament i del seu 
grup municipal, que han treballat conjuntament i han permès que el seu grup pugui presentar 
una bona proposta per millorar els pressupostos que ha presentat el govern. En tot cas, diu que 
estan decebuts perquè varen presentar 63 al·legacions i insisteix que el primer contacte polític 
amb el govern no el varen tenir fins al dia 11 de gener. Creu que aquesta demora demostra que 
les afirmacions que ha fet la portaveu del Grup de Ciutadans sobre pagaments de favors polítics 
són falses. Assegura que aquest suposat pagament de favors no ha existit perquè la posició del 
seu grup ja la varen fer pública molt abans de conèixer el resultat de les eleccions del 21 de 
desembre. 
Seguidament, creu que el govern municipal ja havia decidit que aquests pressupostos els 
aprovarien mitjançant una moció de confiança i que l’exregidor Ricard Gomà va definir com 
una filigrana legal a esquenes de la majoria del consistori i que ell mateix defineix com a 
«alcaldada». Afegeix que el govern ja va seguir aquesta estratègia l’any anterior. També li 
preocupa que el govern de la ciutat digui, tal com ha fet el Sr. Pisarello en la seva intervenció, 
que potser l’acord no serà possible, perquè considera que si el govern ho vol l’acord pot ser 
possible, però ho han de demostrar amb fets. 
Després de tots aquests comentaris, assenyala que hi ha una escletxa oberta, en part per la 
insistència de l’oposició a poder parlar sobre els pressupostos, i, malgrat que sigui a corre-cuita, 
podran comprovar si realment hi ha una oportunitat de millorar-los per satisfer les necessitats de 
la ciutat de Barcelona. Apunta que en les 63 al·legacions que han presentat bàsicament parlen 
d’educació, d’habitatge i dels districtes. Subratlla, doncs, que és una proposta totalment social i 
de ciutat. Així, doncs, demana a la Sra. Mejías que no s’inventi coses perquè no es tracta d’un 
intercanvi de favors polítics, sinó de política social, d’habitatge, de les escoles bressol i de res 
més. També qualifica d’invent l’afirmació que hi ha una crisi econòmica galopant, quan l’únic 
que hi ha són les fluctuacions econòmiques estacionals de cada any. Afegeix que si el Grup de 
Ciutadans vol viure fora de la realitat és la seva elecció, però que ells es limiten a parlar de 
Barcelona i intenten millorar els pressupostos, que són necessaris per a la ciutat. 
Pel que fa a les al·legacions, comenta que la majoria, 36, han estat rebutjades, totalment o 
parcialment, actitud que no afavoreix la negociació. Posa com exemple la proposta 
d’implementar una partida de tanteig i retracte de 10 milions d’euros, però el govern afirma que 
la partida d’1,9 milions que figura a la proposta de pressupost és suficient, de manera que es 
rebutja l’al·legació. D’altra banda, el govern ha acceptat algunes al·legacions però sense 
consignar-hi cap partida econòmica, com el pla de xoc per a l’infrahabitatge. Entén que el 
govern pot fer un pla, però si no el dota econòmicament no serà un pla de xoc. També esmenta 
que el govern ha promès la mateixa partida pressupostària per a escoles bressol al Grup 
Demòcrata i al seu, i demana que com a mínim la subdivideixin en dues. 
En definitiva, el seu grup no està satisfet del desenvolupament de la negociació, creu que s’ha 
començat tard, que s’ha fet poc i que no s’està fent bé. A més a més, indica que s’hauria de 
desbloquejar el projecte del museu de l’Hermitage perquè no té cap sentit aturar aquesta 
inversió que pot afavorir un turisme de qualitat i cultural. També discrepa que no hi hagi una 
proposta per millorar els preus dels serveis funeraris, més enllà de proposar crear una empresa 
pública en el futur que, en tot cas, no suposarà un benefici immediat per als ciutadans. Reclama, 
doncs, que el govern desbloquegi aquestes iniciatives perquè això ajudaria a entendre que estan 
parlant de la ciutat. 
Finalment, atès que la situació no és clara, anuncia que el seu grup no votarà a favor dels 
pressupostos, i estan valorant si hi han de votar en contra o si s’han d’abstenir. Així, doncs, no 
donaran cap xec en blanc, però estan disposats a continuar parlant-ne. Per tant, comunica que el 
seu grup farà una reserva de vot i veuran si en els dies que falten per a la sessió plenària el 
govern mou peça. 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 7 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
 
La Sra. BALLARÍN recorda que la Sra. Colau va accedir a l’alcaldia de Barcelona l’any 2015 
amb la intenció de fer fora l’alcalde Trias i fer un canvi. Però justament la mateixa setmana que 
s’ha conegut la sentència del cas Palau, que condemna per corrupció l’antiga Convergència 
Democràtica de Catalunya a pagar 6,6 milions d’euros i també condemna a presó alguns dels 
seus principals dirigents, s’assabenten que hi ha un acord pressupostari tancat entre l’alcaldessa 
Colau i el Sr. Trias. 
A continuació, apunta que el dia 24 d’octubre les forces independentistes varen demanar, tal 
com deia el Sr. Bosch, trencar el pacte d’esquerres a la ciutat de Barcelona, després d’un any de 
posar-hi tots els entrebancs que varen poder. Així, exigien a l’alcaldessa que trenqués amb el 
Grup Socialista a canvi del seu suport. Quaranta dies després, afegeix, comença l’etapa que 
anomena «Colauvergència», amb un pacte de pressupostos, la primera víctima del qual ha estat 
el tramvia. Indica que la Sra. Colau no ha tingut cap mena d’escrúpols a retirar el projecte 
estrella del seu mandat, a dos dies d’una manifestació ciutadana que reclama la unió dels dos 
trams. Comenta que el dia anterior la regidora de Mobilitat va dir en una piulada que el govern 
municipal està preparat per assumir la gestió del tramvia i que la unió per la diagonal significa 
més transport públic per a la ciutat. Insisteix, doncs, que amb aquesta decisió la Sra. Colau 
enterra el tramvia. 
A més a més, fruit d’aquest pacte entre Barcelona en Comú i el Grup Demòcrata, el govern 
reverteix la política del top manta, la tarifació social d’escoles bressol i la política d’habitatge, 
reconeixent així que aquestes polítiques han estat un fracàs. Per tant, té la impressió que per 
aconseguir el suport del Grup Demòcrata la Sra. Colau ha renunciat als principis i a les 
promeses principals que la varen portar a l’alcaldia de Barcelona, de manera que en aquest 
moment molts ciutadans se sentin molt decebuts pel gir independentista que ha fet l’alcaldessa. 
Recorda que el Grup Municipal ja va denunciar que el trencament del govern d’esquerres 
responia a un acord entre l’alcaldessa i els independentistes, tal com es confirma quaranta dies 
més tard, i creu que el govern municipal està enviant senyals molt clars en aquest sentit. 
Seguidament, apunta que el seu grup va posar com a condició per aprovar els pressupostos la 
congelació del preu del transport públic, que és el servei que fa patir més les butxaques de les 
classes populars, i no solament no els varen escoltar, sinó que varen ocultar fins al darrer 
moment l’apujada d’aquests preus. Ara veuen que l’alcaldessa Colau ha preferit negociar amb 
el Sr. Trias per enterrar el tramvia que no pas amb el Grup Socialista per congelar la T-10. 
Quant a la negociació, considera que el govern l’ha plantejada, com és habitual, tard, malament 
i amb molta cosmètica. Apunta que un pressupost no es pot negociar en dues setmanes mentre 
es tanquen acords que desconeixen amb partits independentistes. Considera que Barcelona 
mereix un govern que treballi i que dialogui en clau de ciutat, i no pas canviant cromos amb els 
partits independentistes. A més a més, discrepa de les xifres que ha donat la Sra. Recasens i 
pensa que el govern ha enganyat el Grup Demòcrata o que aquest grup no ha sabut entendre què 
estaven negociant. Així, han sumat el valor real de les estimacions a les al·legacions 
presentades pel Grup Demòcrata i diu que suposen 0,2 % del pressupost municipal, 4,8 milions 
d’euros. Pregunta si, en aquestes condicions, el PDCat donarà suport al pressupost. Si és així, 
entendrà que aquest no és un pacte de pressupostos, sinó un pacte polític que va molt més enllà. 
A continuació, reitera que Barcelona en Comú ha passat en quaranta dies de defensar un govern 
d’esquerres a fer un govern amb l’antiga Convergència. Pregunta, doncs, si les conviccions els 
han durat poc temps o si s’han apuntat a la màxima marxista que diu «aquests són els meus 
principis i si no els agraden els n’ofereixo uns altres». No vol creure que, després d’haver 
convertit el tramvia en l’eix central del seu mandat, ara Barcelona en Comú el vulgui enterrar. 
Pregunta al Sr. Pisarello si ha parlat d’aquesta qüestió amb el director de Model Urbà, que el 
mes de juliol deia en un article que el tramvia és irrenunciable perquè és el tramvia de la 
justícia. Tampoc no vol creure que, després d’haver dit que la tarifació social era el major avenç 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 8 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
cap a la justícia i l’equitat socials, ara hi renunciïn. Pregunta què en diu la Sra. Laia Ortiz, que 
ha defensat aquesta política fins al final. I tampoc vol creure que el govern reconegui tan aviat 
que no se’n surt amb el Pla d’habitatge o amb la política relativa al top manta. Pregunta si el 
proper pas serà renunciar a les superilles o al Pla de barris. 
Per tant, afirma que Barcelona en Comú ha canviat tant el perfil i s’ha desdibuixat tant que 
s’estan esborrant, i ha canviat tant de posició que ningú ja no sap on són en aquests moments. 
No ho saben els partits de l’oposició perquè cada dia presenten un full de ruta diferent, tampoc 
no ho sap la ciutadania, a qui han convocat a manifestar-se a favor del tramvia mentre pacten 
retirar la partida que permetria connectar els dos trams, i tampoc no ho saben els seus votants, a 
qui varen prometre un canvi radical i han acabat canviant cromos amb l’antiga Convergència. 
Assegura, doncs, que potser arribaran a un acord amb el Grup Demòcrata, però està clar que no 
tenen ni model ni visió de ciutat, i que han traït la confiança de molta gent que va creure en ells 
i que no s’ho mereixen. 
Finalment, indica que encara no saben quin és el projecte concret de pressupost que es posarà a 
votació a la sessió plenària del Consell Municipal. Recorda que el Grup Socialista sempre ha 
posat Barcelona com a prioritat, tal com varen dir quan es varen incorporar al govern municipal 
per evitar el bloqueig de la ciutat i quan en varen sortir i varen assegurar que farien una 
oposició constructiva. Per tant, atès que coneixen ben poca cosa del contingut de l’acord a què 
han arribat, no saben si hi haurà noves renúncies ni si hi ha pactes més enllà del pressupost, 
com ara sobre el Parlament de Catalunya o sobre el Govern de la Generalitat, creu que el seu 
grup pot exigir la màxima claredat i emplaça el govern a informar sobre el contingut concret de 
l’acord i a presentar els números. Insisteix que el seu grup no bloquejarà la ciutat, però reclama 
que durant els pròxims dies el govern expliqui clarament si ha preferit pactar amb el Grup 
Demòcrata per enterrar el tramvia o pactar amb el Grup Socialista per congelar el preu del 
transport públic. 
Així, doncs, amb l’opacitat que ha exhibit el govern municipal, anuncia que el seu grup no pot 
fer res més que una reserva de vot fins que no coneguin les xifres definitives d’aquest 
pressupost. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que Barcelona no pot ser utilitzada com una peça més del tauler 
independentista, que ara ha incorporat un altre jugador, l’alcaldessa Ada Colau i Barcelona en 
Comú. Apunta que el dia anterior varen pactar la Mesa del Parlament i ara pacten els 
pressupostos de Barcelona. Pregunta, doncs, què pactaran en el futur. 
Tot seguit, considera que és evident que el govern municipal utilitza Barcelona com a moneda 
de canvi amb els independentistes perquè els pressupostos que ha presentat són gairebé els 
mateixos que va presentar l’any anterior, però alguns grups que en aquella ocasió hi varen votar 
en contra ara n’afavoriran l’aprovació, no pas perquè els pressupostos hagin canviat, sinó 
perquè el que ha canviat és la situació política a Catalunya. Per tant, considera que els 
interessos polítics de Barcelona en Comú a Catalunya han canviat i estan posant Barcelona al 
servei de l’independentisme, situació que qualifica de tragèdia. Lamenta que els pressupostos es 
puguin aprovar no pas perquè siguin bons per a la ciutat ni per donar estabilitat, tal com 
afirmava el tinent d’alcalde, sinó perquè alguns grups del consistori han convertit Barcelona en 
una eina al servei de l’independentisme i han abandonat la defensa dels interessos de la ciutat 
simplement per interessos partidistes o ideològics. 
A continuació, indica que en aquesta sessió s’aprovarà la tramitació d’aquests pressupostos 
gràcies a la reserva de vot, que en la pràctica és una abstenció, dels grups Demòcrata, 
d’Esquerra Republicana, de Ciutadans i Socialista. La reserva de vot del Grup Socialista la 
troba normal perquè de fet ja hi varen votar a favor en la Comissió de Govern. 
Afegeix que el pressupost que s’aprovarà en aquesta sessió és continuista, antisocial, que manté 
la màxima fiscalitat, que congela les inversions i que manté disparades les despeses 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 9 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
improductives i de propaganda. El Grup Popular hi ha presentat 92 al·legacions amb propostes 
concretes de canvi, i el govern a la pràctica no n’ha acceptada cap. Assenyala que, de fet, el seu 
grup ha proposat un pressupost alternatiu, amb canvis per valor de 173 milions d’euros en les 
partides pressupostàries. 
D’altra banda, li fa gràcia que el govern afirmi que ha negociat els pressupostos amb els grups 
municipals perquè quan no s’accepta cap de les propostes que es presenten en les al·legacions 
no es pot considerar que la negociació sigui seriosa ni acceptable. Aquest rebuig a les seves 
propostes, afegeix, també demostra el sectarisme ideològic del govern perquè rebutja 
l’al·legació del seu grup per retirar la partida de 400.000 euros per als estudis del tramvia però 
n’accepta una d’idèntica presentada pel Grup Demòcrata. En el mateix sentit, assenyala que 
s’ha rebutjat l’al·legació del Grup Popular per a la cobertura de la ronda de Dalt però s’accepta 
la mateixa proposta presentada pel Grup Demòcrata. 
Seguidament, reitera que el pressupost és continuista però argumenta que la ciutat de Barcelona 
i la societat no són les mateixes que un any enrere. Lamenta que el procés unilateral 
d’independència ha deixat una Barcelona que ha patit molt intensament la fugida de més de tres 
mil empreses de Catalunya, que ha reduït el consum, el turisme i les inversions. Per aquesta raó, 
entén que calen mesures que ajudin a reactivar la ciutat i a sortir de la crisi, de manera que no es 
poden aplicar els mateixos pressupostos d’anys anteriors, perquè la Barcelona actual no és la 
mateixa que la de fa un any. Així, el seu grup ha proposat mesures de promoció econòmica, 
mitjançant un pla de reactivació de la ciutat. 
També considera que aquest pressupost és antisocial perquè manté les taxes i els impostos al 
màxim nivell a les classes mitjanes, perquè redueix els ajuts per a la rehabilitació d’habitatges 
un 6 % i perquè castiga el comerç als barris amb la reducció del 8 % de les partides per al 
comerç de proximitat i del 25 % de les partides per als mercats. 
Quant a la fiscalitat, indica que la quota de l’IBI es manté al màxim i no s’hi introdueixen noves 
bonificacions. A més a més, denuncia que algunes de les bonificacions aprovades per iniciativa 
del Grup Popular no s’han aplicat, com ara les adreçades a famílies, vídues o persones més 
desafavorides, tal com consta en la liquidació del pressupost. A més a més, remarca que l’IBI al 
comerç l’apugen entre un 7 % i un 14 %. També apunta que els preus dels parquímetres es 
mantenen al màxim i que en dos anys han pujat un 6 % i la recaptació ha augmentat de 35 
milions d’euros a 37 milions. 
Pel que fa al capítol d’ingressos, assenyala que l’Estat continua aportant 1.102 milions d’euros 
anuals, que compensen la davallada d’ingressos provinent de la Generalitat, i remarca que 
aquestes aportacions de l’Estat es cobren íntegrament, cosa que no passa amb les aportacions de 
la Generalitat. 
Afegeix que el govern municipal congela les inversions i augmenta les despeses improductives i 
de propaganda. Així, manté una partida de 10 milions d’euros per a propaganda, i recorda que 
quan els integrants de Barcelona en Comú eren a l’oposició criticaven molt aquestes despeses. 
També mantenen la despesa en informes amb 11,7 milions d’euros. En canvi, però, congelen les 
inversions, que es mantenen en 412 milions d’euros, i incrementen l’endeutament del Patronat 
Municipal de l’Habitatge, quan en una situació de crisi i amb una hisenda municipal sanejada 
caldria incrementar aquestes inversions per ajudar a reactivar l’economia de la ciutat. 
En definitiva, apunta que en aquesta sessió s’aprovaran els pressupostos donant l’esquena a 
Barcelona i lamenta que això es faci en clau de política catalana. Manifesta que la Sra. Colau ha 
deixat de ser l’aliada de Barcelona i ha esdevingut l’aliada de l’independentisme a Barcelona. 
Lamenta que això s’hagi confirmat amb les negociacions que el govern duu a terme i constata, 
doncs, que els pressupostos s’aprovaran no solament gràcies als vots dels independentistes, sinó 
també al vot dels grups de Ciutadans i Socialista. 
Per acabar, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposta d’acord. 
 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 10 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
 
La Sra. REGUANT exposa que aquesta és la tercera vegada que es porten a votació uns 
pressupostos presentats pel govern de Barcelona en Comú. El primer cop va ser la proposta 
d’un govern en solitari, el segon cop participaven al govern els impulsors de la marca Barcelona 
i aquest tercer cop els pressupostos els presenta Barcelona en Comú però els va elaborar 
juntament amb el Grup Socialista, malgrat que ara aquest grup no hi doni suport. En tot cas, 
afirma que aquesta elaboració conjunta ha tingut un impacte als pressupostos que ara es porten 
a votació, malgrat que posteriorment negociïn determinats aspectes amb els grups Demòcrata, 
d’Esquerra Republicana o Socialista. 
Tot seguit, indica que durant els darrers tres anys el govern ha utilitzat diferents eines per dotar-
se d’aquest instrument bàsic i fonamental per orientar les polítiques de l’ajuntament. L’any 
2016 va fer servir una modificació pressupostària i el Grup de la CUP - Capgirem Barcelona va 
oferir el seu suport perquè va pensar que era una oportunitat per generar mesures concretes i 
permanents que milloressin la vida de les classes populars de la ciutat. Varen arribar a alguns 
acords i amb l’abstenció del seu grup varen permetre que aquestes mesures es poguessin 
aplicar. 
Quant als pressupostos per a 2017, davant la negativa de tots els grups de l’oposició a aprovar-
los, el govern va triar l’opció d’aprovar-los mitjançant una qüestió de confiança. Creu que la 
incapacitat d’arribar a acords en aquell moment i, per tant, l’aïllament del govern municipal els 
va empènyer a utilitzar una mesura que hauria de ser extraordinària. Tanmateix, afegeix, sembla 
que aquesta era l’opció preferida, abans de les eleccions del 21 de desembre, per aprovar els 
pressupostos de 2018. 
Admet que algú pugui mirar-se els pressupostos com una simple qüestió numèrica, que 
solament es tracta d’incrementar algunes partides i de reduir-ne unes altres. Afirma, però, que 
els números no són neutres i que per revertir anys de polítiques neoliberals i patriarcals no n’hi 
ha prou a augmentar o disminuir partides. Per aquesta raó, el mes de novembre, durant el debat 
per a l’aprovació inicial dels pressupostos, el seu grup va advertir que l’acció del govern hauria 
de contemplar tres elements centrals, els quals no veien reflectits en la proposta i que, un cop 
feta la aprovació inicial, veien pràcticament impossible que es poguessin canviar alguns punts i, 
per tant, revertir aquelles polítiques neoliberals i patriarcals a què feia referència. 
El primer punt que varen posar sobre la taula era l’habitatge. En aquest àmbit, el seu grup 
coincideix amb el govern a considerar que l’habitatge digne a la ciutat de Barcelona és una 
qüestió prioritària i imprescindible si volen mantenir uns barris per als veïns. Tanmateix, 
denuncia que el pacte amb els grups Socialista, Demòcrata i de Ciutadans per fer el Pla 
d’habitatge, que qualifica de nefast, va marcar un punt d’inflexió en el Patronat Municipal 
d’Habitatge i el va convertir en una entitat pública empresarial, cosa que va permetre l’entrada 
del sector privat a les polítiques públiques d’habitatge i això el seu grup entén que és ben lluny 
de la defensa d’un habitatge públic per a aquelles persones que veuen com els voltors els priven 
d’un dret bàsic. 
En segon lloc, creu que la remunicipalització o municipalització de serveis bàsics cauen de 
l’agenda del govern. Fa temps que reclamen que el pressupost inclogui les partides necessàries 
per revertir externalitzacions com ara les dels serveis de manteniment de l’Institut Municipal de 
Parcs i Jardins, malgrat que aquest ha estat declarat un servei essencial. Els pressupostos, 
afegeix, no inclouen aquest punt o l’inclouen parcialment i d’una manera massa poc definida. 
Tampoc no s’aborda de manera clara la municipalització de serveis bàsics com l’aigua o la 
recollida de residus, la concessió dels quals finalitzarà dintre de poc temps i, per tant, cal que 
l’ajuntament comenci a treballar per municipalitzar-los. També esmenta serveis fonamentals per 
a les persones com la teleassistència o el Circuit Barcelona, per abordar les violències 
masclistes, i diu que qui finalment paga l’externalització d’aquests serveis i la manca de serveis 
públics de gestió pública són les classes populars i sobretot les dones, que són les qui fan les 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 11 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
tasques que l'Administració pública no assumeix. A més a més, assenyala que els salaris a les 
empreses que ofereixen serveis externalitzats precaritza la vida dels treballadors. 
En tercer lloc, el seu grup va plantejar la necessitat de revertir les polítiques culturals, les quals 
denuncia que durant anys han estat clientelars. Reconeix que darrerament hi ha hagut alguns 
canvis i s’ha nomenat un nou comissionat en aquesta àrea, però pregunta com s’ho farà aquest 
comissionat per canviar aquestes polítiques elitistes amb un pressupost definit per l’anterior 
responsable de cultura. 
D’altra banda, comenta que els darrers mesos s’han produït diversos fets que han empitjorat la 
situació, més enllà de les eleccions del 21 de desembre. Així, comenta que el 28 de desembre el 
consell d’administració de l’ATM, consorci participat on l’Ajuntament de Barcelona té veu i 
capacitat d’incidència, va aprovar per unanimitat l’increment del 2 % de les tarifes dels 
abonaments generals del transport públic. Considera que en un context de reducció de salaris i 
d’increment de tarifes de serveis bàsics com aigua, llum i gas, que se situen el 20 % dels veïns 
de Barcelona en risc de pobresa, aquest augment del preu del transport públic és una nova 
agressió als drets dels treballadors i de les classes populars, i afirma que respon principalment a 
les lògiques d’un model de mobilitat en què el vehicle privat continua situant-se en el centre de 
les polítiques públiques i es degrada i margina el transport públic. Indica, doncs, que mitjançant 
aquesta apujada de tarifes totes les administracions implicades fan recaure sobre els usuaris del 
transport públic la gestió econòmica deficient de TMB. En aquest sentit, esmenta els interessos 
del préstec de 472 milions d’euros que l’alcalde Trias va contractar amb els bancs i els sous 
astronòmics dels directius d’aquest organisme, fruit de les dinàmiques de portes giratòries entre 
partits i l’empresa pública. En conclusió, constata que les grans declaracions del govern segons 
les quals vol reduir l’ús del vehicle privat i afavorir el transport públic són totalment 
insuficients i contradictòries amb l’increment de les tarifes. 
En definitiva, tots aquests elements que el seu grup va plantejar el mes de novembre no han 
estat inclosos al projecte de pressupostos i, a més a més, en aquest moment encara no saben 
quina és la proposta concreta que el govern posarà a votació. De fet, no coneixien els continguts 
dels preacords a què el govern havia arribat amb diversos grups, però sentir la portaveu del 
Grup Demòcrata parlar de pla de xoc contra la venda ambulant i de reforç de la Guàrdia Urbana 
els espanta, els preocupa i els alerta. Assenyala que ja han vist anteriorment que quan la 
Guàrdia Urbana aplica un pla de xoc contra els treballadors que es dediquen a aquesta activitat 
té conseqüències per a aquestes persones, que normalment són excloses del sistema. 
En resum, entén que es tracta d’un pressupost continuista d’aquell que l’any anterior ja varen 
rebutjar, que continua sense apostar per recuperar els serveis bàsics que durant anys han servit 
als interessos mercantilistes de les elits de la ciutat i que no han posat les necessitats de les 
classes populars al centre de les polítiques. 
Per totes les raons exposades, i a l’espera de conèixer en detall els preacords i el text que 
definitivament es portarà a votació, anuncia la reserva de vot del seu grup. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia, com a regidor no adscrit a cap grup del consistori però en 
representació del seu partit polític, Demòcrates de Catalunya, la reserva del seu vot fins al 
plenari del Consell Municipal. 
 
El Sr. PISARELLO admet que no presenten uns nous pressupostos, com és evident, sinó que el 
que fan és resoldre les al·legacions que els grups municipals han fet a la proposta pressupostària 
del govern. 
Sobre les consideracions que han fet alguns grups en el sentit que el pressupost és continuista, 
ell s’estima més dir que és una proposta de consolidació de la línia que es va adoptar des del 
començament del mandat gràcies a l’acord que varen assolir amb Esquerra Republicana de 
Catalunya, el Partit dels Socialistes i la CUP - Capgirem Barcelona. Aquelles, afegeix, són les 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 12 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
línies mestres del pressupost actual i, per tant, entén que la portaveu del Grup Demòcrata no 
s’hi senti identificada. Al govern li hauria agradat poder continuar en aquesta línia, però l’any 
anterior no va ser possible i varen haver de recórrer a una qüestió de confiança perquè la CUP 
va decidir que no podia donar suport als pressupostos de Barcelona, tot i que va votar a favor 
dels pressupostos de la Generalitat, que eren molt més antisocials que cap de les mesures que 
s’hagin pres a l’ajuntament. Pregunta, doncs, a la Sra. Reguant on són les partides 
pressupostàries que varen exigir a la Generalitat per a remunicipalitzacions, per a habitatge o 
per a transport públic i si és capaç d’explicar-ho ell li reconeixerà que han estat coherents. 
En tot cas, el govern va plantejar aquesta proposta pressupostària i entén que el Sr. Mulleras 
digui que aquests no són els seus pressupostos. Apunta que cada intervenció que fa el portaveu 
del Grup Popular li confirma que el govern va en la bona direcció perquè tenen propostes 
antagòniques, de manera que quan el Sr. Mulleres explica les discrepàncies ideològiques que té 
amb el govern el deixa tranquil perquè si, contràriament, elogiés el pressupost es posaria 
nerviós. 
Quant a la intervenció de la Sra. Mejías, replica que el govern municipal no podrà fer moltes 
actuacions en matèria de plusvàlues o relacionades amb el programa PIA, i que no podrà 
invertir 40 milions d’euros en el transport públic a causa dels pressupostos de l’Estat, als quals 
Ciutadans ha donat suport. Indica que el que fa aquest partit al Congrés dels Diputats també té 
un impacte en la política municipal de Barcelona i aquí ningú no pot amagar les seves opcions. 
A continuació, malgrat que aquesta sigui la proposta del govern, remarca que l’any anterior es 
va obrir una escletxa per a la negociació, en uns moments molt complexos políticament que per 
al govern municipal justificaven fer un esforç. Li recorda al Sr. Bosch que ja es varen oferir a 
parlar sobre aquesta proposta el mes d’octubre anterior i diu que algun dia farà la llista de les 
reunions que ha mantingut amb el Sr. Jordi Coronas, que és el representant d’Esquerra 
Republicana que negocia el pressupost. Puntualitza, però, que després del 21 de desembre 
s’esvaeix la incertesa que hi havia anteriorment i es produeix una situació per permet accelerar 
encara més les reunions per arribar a un acord pressupostari. 
Quant a la intervenció de la Sra. Ballarín, considera que ha estat molt dura que denota que s’ha 
sentit ferida per la sortida del Grup Socialista del govern municipal. Creu que no és bo en 
termes polítics fer intervencions des de la rancúnia, malgrat que es tinguin discrepàncies. En tot 
cas, li recorda que aquesta proposta de pressupostos va ser aprovada pel Grup Socialista en la 
Comissió de Govern i no entén que de sobte, segons que ha manifestat la Sra. Ballarín, s’hagin 
convertit en els pressupostos dels independentistes. Contràriament, apunta que tenen 
l’oportunitat d’arribar a un acord per tenir uns pressupostos que siguin bons per a Barcelona i 
que puguin ser aprovats per forces que estan a favor de la independència i per forces que en són 
contràries, tal com ha estat sempre la dinàmica transversal del catalanisme i on històricament 
s’ha situat el Partit dels Socialistes. Es pregunta, doncs, com pot ser que aquest partit estigui tan 
acomplexat per la posició de Ciutadans per fer aquest tipus de relat. Insisteix que tenen la 
possibilitat de posar Barcelona en el centre de les prioritats i d’aconseguir acords transversals 
sense que ningú no renunciï a res però que incorporin preocupacions d’altres grups polítics, 
malgrat que no siguin les pròpies. 
Quant a la qüestió del tramvia, indica que la posició del govern en matèria de política de 
transport públic és coneguda i sempre la defensaran. Però en aquest moment consideren que si 
hi ha un acord polític a Barcelona hi haurà tramvia. Aquesta qüestió s’ha discutit en una 
comissió d’estudi i en aquesta comissió els han demanat de fer un gest per demostrar que hi ha 
aquesta voluntat d’acord polític, de manera que el govern fa el gest. Argumenta que no poden 
imposar una política de transport, malgrat que creguin que és bona, perquè es necessita el suport 
d’altres grups. Espera, doncs, que el Partit dels Socialistes pugui participar d’aquest acord i 
convèncer la resta de forces polítiques perquè això sigui possible. També recorda al portaveu 
del Grup d'Esquerra Republicana l’esforç que el govern ha fet en matèria de transport públic i 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 13 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
recorda que la política tarifària l’han aprovada a l’Àrea Metropolitana, juntament amb el Partit 
dels Socialistes, tal com podria explicar el Sr. Poveda. Remarca que aquesta apujada de tarifes 
no l’han feta per voluntat pròpia, sinó perquè hi ha un dèficit d’inversió molt gran de l’Estat que 
dificulta atendre altres necessitats de tipus socials. Per tant, considera que aquest discurs no se 
sosté, malgrat que entén que el facin, perquè és contradictori amb allò que voten a l’Àrea 
Metropolitana. 
Quant a la intervenció del Sr. Bosch, replica que Esquerra Republicana és el grup al qual han 
acceptat més al·legacions, moltes de les quals perquè comparteixen una filosofia de fons, com 
ara en les polítiques de districte o en les polítiques socials. Així, apunta que han arribat a acords 
referents a la presó Model o perquè el metro arribi a la Zona Franca, i hi ha molts altres temes 
en què estan d’acord, com el tramvia. Insisteix, doncs, que el govern planteja la possibilitat que 
es produeixi un desbloqueig dels pressupostos. 
Tot seguit, entén que la política és discrepància i que és legítim discrepar perquè la democràcia 
és plural, reflecteix una societat plural i que té interessos diversos. Però també afirma que hi ha 
moments en què s’ha de fer un esforç especial per intentar arribar a determinats acords. Creu 
que la situació de Barcelona en aquests moments justifica aquest esforç encara més que en els 
anys anteriors, a causa de la situació d’inestabilitat actual, pel neguit que té la població. Per 
aquesta raó, creu que seria un bon missatge que es pogués arribar a acords entre forces 
polítiques que defensen posicions diferents en la qüestió nacional, perquè això faria creïble que 
efectivament estan posant Barcelona en el centre de les prioritats. També opina que seria bo 
deixar clar que les forces polítiques que estan disposades a donar suport als pressupostos de la 
ciutat no per força han de compartir el nucli del pressupost i és important que el govern pugui 
dir que la seva política ideal seria una altra, però que està disposat a discutir altres alternatives 
per tal de poder arribar a acords, sense que això impliqui renunciar a les seves prioritats. 
Finalment, assenyala que aquesta discussió no s’acaba en aquesta sessió de la Comissió 
d’Economia i Hisenda, i si algun dels grups considera que pot fer aportacions que millorin el 
pressupost, el govern manté la mà estesa per negociar-les perquè Barcelona necessita uns 
pressupostos i els ha de tenir. Així, doncs, si es poden aprovar amb el màxim acord possible, ho 
trobarà fantàstic, però si no és possible utilitzaran altres vies que no són cap porta del darrere, 
sinó vies legals i legítimes, malgrat que no siguin la primera opció. 
 
La Sra. RECASENS demana a la Sra. Ballarín que superi l’amargor que l’embarga perquè 
l’hagin fet fora del govern, perquè no es pot donar la mà a qui perpetra l’atac més greu contra 
l’autogovern de Catalunya, i li recorda que el Partit dels Socialistes va preferir servir als 
interessos del Tribunal Constitucional abans que als interessos de la ciutat. No ha entès, doncs, 
la duresa del discurs que ha fet en contra d’un pressupost que el Grup Socialista va fer des del 
govern. 
A continuació, replica a la Sra. Mejías que pot dir moltes beneitures i que fins i tot se les pot 
arribar a creure, amb referència a l’afirmació que hi ha hagut intercanvi de favors, i li recorda 
que quan el Grup de Ciutadans va pactar l’ordenança cannàbica amb el govern no els varen 
acusar de fer un intercanvi de favors. A més a més, pregunta als portaveus dels grups Socialista, 
Popular i de Ciutadans si realment es creuen que els escons de Catalunya en Comú al Parlament 
de Catalunya pertanyen al bloc independentista. 
Tot seguit, recorda que el seu partit ha governat a l’ajuntament i saben què significa governar i 
la importància que té per a Barcelona tenir un pressupost. Per tant, saben que el govern més 
minoritari de la història de la ciutat té a l’abast la qüestió de confiança, però també saben com 
n’és d’important avantposar els interessos de ciutat als interessos de partit. Això és el que el 
Grup Demòcrata està intentant corregir. En aquest sentit, considera que posar al pressupost 
l’import de la partida del tramvia sense consens és un tic autoritari que han volgut corregir. 
Assenyala que encara caldrà superar molts intangibles i moltes desconfiances i suspicàcies 
mútues per veure si aquests pressupostos poden arribar a bon port. 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 14 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
Per aquestes raons, adverteix que els pressupostos són per a tot l’any i demana al govern un 
canvi d’actitud de llarg recorregut. Durant els propers dies veuran, doncs, si poden fer confiança 
al govern, si hi canvis en la manera de fer, com ara el desbloqueig del projecte de museu de 
l’Hermitage. Insisteix que el seu grup està disposat a estudiar si és possible oferir a la ciutadania 
alguna cosa més d’allò que fins ara li ha ofert Barcelona en Comú per tal de millorar la situació 
i recuperar la confiança entre els grups polítics mateixos, de la ciutadania i de la ciutat de 
Barcelona. 
 
La Sra. MEJÍAS puntualitza que ha estat el Sr. Pisarello qui ha dit que després de les eleccions 
del 21 de desembre s’havia obert un panorama nou. També entén l’amargor de la Sra. Recasens 
en un període que anomena irònicament de Convergència en Comú perquè el Grup Demòcrata, 
que ha tingut discrepàncies obertes amb el govern de la ciutat a causa dels pressupostos, ara es 
veu obligat a aprovar-los per pagar els favors que Catalunya en Comú els ha fet al Parlament de 
Catalunya. 
 
El Sr. BOSCH diu que sí que li agradaria veure la llista de les reunions que el Sr. Pisarello diu 
que ha mantingut amb el Sr. Jordi Coronas, però li demana que no comptabilitzi les trobades a 
l’ascensor ni les reunions que ha anul·lat, perquè n’han anul·lades més que no pas les que s’han 
arribat a celebrar, i que expliqui en quantes reunions hi ha hagut contactes polítics per negociar 
els comptes de la ciutat. 
En tot cas, ell no parla de reunions sinó de fets. Diu que el dia 13 de novembre varen enviar una 
carta, signada per ell mateix, a l’alcaldessa Colau en què li demanava una reunió per parlar de 
pressupostos, i es varen reunir el dia 16 de gener, dos mesos després d’haver-la enviada. A més 
a més, assegura que per a ells les eleccions no suposaven cap impediment per parlar dels 
pressupostos de la ciutat ni per parlar de Barcelona. Pregunta, per tant, qui té una actitud de 
govern a Barcelona, l’oposició, que durant mesos insisteix a parlar sobre els pressupostos, o el 
govern, que ni tan sols respon a aquesta petició. 
 
La Sra. BALLARÍN assenyala que estan parlant de política i de Barcelona, i per tant demana al 
Sr. Pisarello que no faci de psicòleg perquè el seu grup no està dolgut. 
Quant al comentari que ha fet la Sra. Recasens referent a l’amargor que l’embarga, replica que 
l’única cosa que hi ha embargada són les seus de Convergència. Li demana, doncs, que se centri 
en els pressupostos. 
Per al Grup Socialista Barcelona és la prioritat i assegura que sempre han actuat amb 
responsabilitat, tant quan varen entrar al govern com després de sortir-ne. Per tant, afirma que 
no hi ha cap bloqueig, tret del que afecta el tramvia. En aquest sentit, demana que el govern no 
vengui més fum, perquè el Sr. Trias té la idea de fer un tramvia, però de color groc, que porti 
els independentistes a governar la ciutat de Barcelona, i creu que Barcelona en Comú ho sap 
perfectament. 
D’altra banda, el Grup Socialista no se sent obligat a aprovar aquests pressupostos pel fet 
d’haver estat al govern municipal perquè no són els seus pressupostos que varen pactar amb 
Barcelona en Comú, en funció de la força que tenia cada grup. Indica que el seu grup va 
renunciar a mesures com el cobriment de la ronda de Dalt mentre exigien la congelació de les 
inversions en transport públic. Pel que fa a l’Àrea Metropolitana, puntualitza que hi governa el 
PSC en coalició i que l’any 2011 varen pactar amb Convergència i Unió la rebaixa de les 
tarifes. Posteriorment, han mantingut la congelació d’aquestes tarifes. Considera, doncs, que 
aquests pactes es podien fer amb l’esforç que calia. Però critica que el primer que ha fet el 
govern, després de la sortida del Grup Socialista, ha estat trobar aliances per apujar els preus del 
transport públic. 
 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 15 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18 
 
En definitiva, agrairia als altres portaveus que parlin de política i no pas de psicologia, perquè 
cadascú té el caràcter que té i per al seu grup Barcelona és la prioritat. Així, doncs, mantindran 
el to que considerin necessari per defensar els interessos dels barcelonins. 
 
El Sr. MULLERAS constata que en aquest cas l’abstenció no és neutra, sinó que afavoreix que 
s’aprovin els pressupostos. Per tant, acusa Ciutadans, la CUP - Capgirem Barcelona, el PDCat, 
el PSC i Esquerra Republicana afavoreixen amb el seu vot que s’aprovin uns pressupostos que, 
tal com ha dit el tinent d’alcalde Pisarello, consoliden el model de ciutat del decreixement 
econòmic, de l’encariment de les escoles bressol, de les cues als serveis socials, dels ferials del 
top manta, de les traves burocràtiques, de les traves al turisme, del sectarisme ideològic i del 
fracàs de les polítiques d’habitatge. 
 
La Sra. REGUANT manifesta que a mesura que va escoltant intervencions encara s’espanta més 
i espera que no s’arribi a desbloquejar el projecte de l’Hermitage. Creu que la CUP - Capgirem 
Barcelona ha explicat a bastament la seva posició respecte a aquest projecte i està disposada a 
parlar-ne tants de cops com calgui. 
 
El Sr. PISARELLO dóna les gràcies als grups que mantenen la porta oberta a continuar 
negociant. Insisteix que seria bo que arribessin a aquests acords perquè Barcelona no es pot 
permetre uns pressupostos independentistes o no independentistes, sinó que necessita uns 
pressupostos que prioritzin la ciutat i creu que tenen l’oportunitat de fer-los perquè Barcelona és 
una ciutat molt especial en les seves tradicions i cultura política. Per tant, creu que estan en 
condicions de llançar aquest missatge sense que ningú renunciï a res però amb la voluntat 
d’incorporar allò que legítimament són les preocupacions de tots els grups que integren el 
consistori. Assegura que el govern s’hi esforçarà i manté la mà estesa a continuar la negociació, 
fins i tot als partits que fins aquest moment han mantingut una posició contrària a la proposta 
pressupostària. 
 
 Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, amb el posicionament contrari del 
PP i amb la reserva del Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PSC, CUP i regidor no adscrit. 
 
 
 No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 11.27 h. 
 
Ref: CCP 1/18 Economia i Hisenda 16 
v. 17/ 1/ 2018 13: 18