I N F O R M E 2 0 1 7 Presentació Ens complau presentar-vos l’Informe 2017 de l’Observato- ri de Barcelona, que posa de manifest el posicionament de Barcelona i la seva àrea metropolitana com a un espai econòmic de referència i innovador a escala internacional. La nostra ciutat ha viscut recentment moments d’incertesa i d’inestabilitat. És justament en aquest context que des de l’Ajuntament, en aliança amb altres agents barcelonins, volem llençar un missatge: Barcelona no s’atura. Així ens ho indi- quen les xifres macroeconòmiques, com l’evolució del PIB —que augmenta més d’un 3 % anual—, el bon ritme de crea- Aquestes dinàmiques de col·laboració virtuosa amb altres ció d’ocupació neta o el dinamisme de les exportacions. Però actors de la ciutat i altres territoris ens han d’ajudar a de- també el teixit productiu local ric i divers i els múltiples actius senvolupar Barcelona amb una economia diversificada i econòmics, socials i culturals amb què compta Barcelona i que plural, innovadora i socialment inclusiva. Cal destacar, en la converteixen en una ciutat global amb un gran potencial. aquest sentit, que alguns indicadors recollits al present in- forme ens mostren que la ciutat està esdevenint un dels Efectivament, tal com reflecteix l’informe que us presentem, ecosistemes més dinàmics d’Europa en l’àmbit tecnològic: Barcelona gaudeix d’una bona reputació en el context inter- Barcelona se situa com a la 13a. ciutat del món en inno- nacional, que la situa entre les quinze primeres del món per vació segons l’Innovation Cities Index 2016/17, és la novena aquest concepte (City RepTrak 2017) i també entre les quinze ciutat europea més atractiva per als emprenedors digitals més segures a escala global (The Economist Intelligence Unit). (European Digital City Index 2016), i el 2017 va ser la quarta Barcelona és també un pol que aprofita el talent de la seva ciutat d’Europa amb major volum d’inversió en start-ups (se- gent i n’atreu de fora, tal com ho mostra la important massa gons el recent estudi d’Atomico). Aquesta fortalesa en l’àm- crítica de treballadors i treballadores en sectors d’alt valor afe- bit tecnològic ens ha d’ajudar a assolir els grans objectius git al mercat laboral català —que compta amb més de 780.000 de cohesió social i sostenibilitat ambiental, en la línia que persones ocupades en ciència i tecnologia—, la seva posició apunta l’índex de ciutats de l’informe Networked Society for capdavantera (5a. ciutat europea i 15a. del món) en produc- Sustainable Development 2016, que situa Barcelona entre les ció científica, l’alt percentatge de població treballadora amb quinze primeres ciutats globals pel que fa a nivells d’equi- estudis universitaris o el fet de comptar amb centres i equipa- pament digital, maduresa tecnològica, cohesió i institucions ments de recerca punters i de referència al nostre continent. enfocats a l’objectiu del desenvolupament sostenible. A partir d’aquest gran potencial, ens cal recuperar aquell En presentar aquest quinzè informe anual de l’Observatori lema: «Barcelona, més que mai». Hem d’unir forces amb les de Barcelona, vull transmetre la meva felicitació als equips empreses, la ciutadania, els centres d’investigació i altres ac- tècnics de la Cambra de Comerç i de l’Ajuntament de Bar- tors rellevants de la ciutat per promoure Barcelona al món. celona que han fet possible aquesta publicació, agrair la implicació de les entitats que hi donen suport i renovar el Volem també unir forces amb altres ciutats, amb les quals compromís de la ciutat amb la comparativa internacional ri- col·laborem per fer front als grans reptes socials, econòmics i gorosa de les dinàmiques urbanes. És un bon exemple de la mediambientals del s. XXI. Creiem en el gran potencial de les col·laboració entre institucions que ha caracteritzat la nos- dinàmiques de col·laboració horitzontal directa entre ciutats, tra història, i ens ha de recordar que Barcelona és un pro- com el Challenge conjunt Barcelona-Nova York per facilitar la jecte col·lectiu d’institucions, d’empreses i de la societat civil. mobilitat a persones sense visió en carrers de plataforma úni- ca, els projectes de crosslanding en matèria d’alta tecnologia amb Amsterdam o l’acord d’intercanvi de start-ups de talent Gerardo Pisarello i joves professionals que signarem properament amb Kioto. Primer tinent d’alcalde OBSERVATORI BARCELONA 2017 2 Presentació L’any 2017 l’economia catalana i la de la ciutat de Barce- lona continua avançant en el procés de consolidació de la recuperació econòmica, beneficiat per l’entorn mundial i impulsat per la fortalesa de la creació d’ocupació, el di- namisme del consum privat, el bon comportament de les exportacions i les inversions. Pel que fa al mercat laboral, el nombre d’empreses i persones ocupades a la ciutat ha crescut per quart any consecutiu, i la població aturada s’ha reduït per cinquè any consecutiu. Tanmateix, durant el darrer trimestre l’economia catalana ha començat a en el rànquing de ciutats amb millor reputació, se situa mostrar senyals de desacceleració a causa de l’alentiment en el 8è lloc i es manté entre les deu principals àrees ur- propi de l’economia i del clima d’incertesa política. Com a banes del món en captació de projectes d’inversió en el resultat d’aquest entorn, la Cambra de Barcelona ha esti- període 2013-2017, segons KPMG. Així mateix, la Ciutat mat que l’economia catalana ha crescut un 3,1 % al llarg Comtal guanya catorze posicions en el rànquing de ciutats del 2017, quatre dècimes menys que el 2016 (3,5 %) innovadores del món i se situa la 13a., segons 2thinknow. Per altra banda, Barcelona continua molt ben posicionada Els resultats del monogràfic «Clima empresarial a l’Àrea com a ciutat líder d’atracció del turisme el 2016, ja que se Metropolitana de Barcelona (AMB)», presentat per setè any situa entre les 25 ciutats principals del món quant al nom- consecutiu en aquest Informe, confirmen aquests bons re- bre de visitants internacionals, el port de Barcelona manté sultats econòmics. Segons l’Enquesta de clima empresari- el seu lideratge en creueristes per 17è. any consecutiu i al, realitzada a finals de setembre, la marxa dels negocis a l’aeroport del Prat assoleix la 7a. posició en el rànquing l’AMB ha continuat sent positiva els tres primers trimestres d’aeroports europeus en volum de persones passatgeres. de l’any i ha millorat lleugerament el ritme de creixement respecte a l’any anterior. Així mateix, tots els sectors expe- Vull remarcar que en aquests moments és important man- rimenten un saldo positiu i en mitjana han obtingut nivells tenir la confiança que genera la ciutat en àmbits com la superiors als del 2016, excepte a la indústria. Pel que fa inversió internacional i l’emprenedoria tecnològica, po- a les expectatives de la marxa dels negocis per al quart tenciar les nostres fortaleses, com ara l’atractiu turístic i trimestre, l’empresariat preveu que siguin positives en tots el dinamisme exportador, reforçar la marca Barcelona al els sectors i lleugerament millors a les d’un any enrere, ex- món i atraure nous esdeveniments, fires i congressos. A cepte en l’hostaleria. Destaca el comerç, que ha obtingut més, hem de continuar avançant cap a un model produc- les expectatives sectorials més positives i les màximes del tiu basat en el coneixement, la creativitat, la innovació i la sector des del 2010. De cara al 2018, aquesta evolució de sostenibilitat. consolidació de l’economia es confirma amb els resultats de l’enquesta sobre perspectives empresarials per al 2018 Finalment, vull donar les gràcies a l’equip tècnic pel treball d’Eurochambres, que són favorables per a Catalunya i es i l’esforç de millora continua en el projecte que representa mantenen en uns nivells similars als de l’any anterior. l’Observatori de Barcelona, i a totes aquelles entitats que un any més han col·laborat proporcionant informació i en- En aquest context econòmic, la ciutat de Barcelona ha riquint el contingut de l’informe que us presentem. consolidat el seu bon posicionament al món i a Europa en la majoria d’indicadors recollits en aquest Informe 2017 de l’Observatori de Barcelona. La ciutat es manté entre les Miquel Valls i Maseda 25 principals metròpolis quant a la competitivitat global President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis segons la Mori Memorial Foundation, guanya sis posicions i Navegació de Barcelona OBSERVATORI BARCELONA 2017 3 Presentació Crèdits AJUNTAMENT DE BARCELONA Gerardo Pisarello Prados Primer tinent d’alcalde de Treball, Economia i Planificació Estratègica Sara Berbel Sánchez Gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local Àngels Santigosa i Copete Directora d’estudis Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA Miquel Valls i Maseda President Xavier Carbonell i Roura Director gerent Joan Ramon Rovira i Homs Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures EQUIP TÈCNIC Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona Teresa Udina Abelló Economista Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona Carme Poveda i Martínez Economista Sandra Gutiérrez i Cubero Estadística i llicenciada en investigació i tècniques de mercats Disseny gràfic i coordinació Toni Fresno Cambra de Comerç de Barcelona Maquetació Cambra de Comerç de Barcelona OBSERVATORI BARCELONA 2017 4 Crèdits Índex El sumari és interactiu. Feu clic sobre l’apartat que voleu consultar per accedir-hi directament. Per tornar al sumari, cliqueu sobre el cercle vermell situat al peu de cada pàgina. 7 INTRODUCCIÓ 51 Societat del coneixement 53 Introducció 11 FITXA ESTADÍSTICA BARCELONA 2016 54 Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees l’any 2016 56 Població ocupada en ciència i tecnologia l’any 2016 15 RESULTATS i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees l’any 2014 17 Pol d’activitat econòmica 58 Principals ciutats del món pel que fa a la producció 19 Introducció acadèmica científica l’any 2016 20 Competitivitat global de les ciutats del món l’any 2017 60 Innovació a ciutats del món l’any 2017 21 Ciutats del món amb millor reputació l’any 2017 62 European Digital City Index de l’any 2016 22 Principals àrees urbanes del món receptores de 65 Turisme projectes d’inversió internacional l’any 2017 67 Introducció 23 Activitat emprenedora a països del món l’any 2016 68 Principals aeroports europeus per volum de persones 25 Perspectives empresarials a Europa per a l’any passatgeres l’any 2016 2018 70 Turistes internacionals a ciutats del món l’any 2016 27 P rincipals ciutats del món per nombre de congressos internacionals i de delegats i delegades 71 Creuers als principals ports d’Europa l’any 2016 l’any 2016 73 Preus i costos 29 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social 75 Introducció 31 Introducció 76 Cost de la vida en ciutats del món l’any 2017 32 Seguretat en ciutats del món l’any 2017 78 I mpost de Societats, IVA i cotitzacions a la Seguretat Social a països del món l’any 2017 33 L’esport en ciutats del món l’any 2016 80 P reu del lloguer d’oficines a ciutats europees l’any 2016 34 Població en risc de pobresa o exclusió social a les regions europees l’any 2016 82 Preu del lloguer de locals comercials a ciutats del món l’any 2017 35 Emissions de CO2 equivalent per capita a ciutats del món l’any 2017 84 P reu del lloguer del sòl logístic prèmium a les principals àrees urbanes del món l’any 2017 36 C iutats connectades i cohesionades per al desenvolupament l’any 2016 86 P reu del lloguer de l’habitatge a les principals ciutats europees l’any 2017 37 Mobilitat urbana sostenible a les ciutats l’any 2016 88 Nivells salarials a ciutats del món l’any 2015 39 Mercat laboral i formació 41 Introducció 91 SÍNTESI DE RESULTATS 42 Taxa d’ocupació a les regions europees l’any 2016 92 Síntesi de resultats 44 T reball a temps parcial a les regions europees l’any 2016 98 Posicionament de Barcelona en rànquings internacionals de ciutats 46 L a taxa d’atur a les regions europees l’any 2016 47 Població treballadora amb estudis universitaris a les regions europees l’any 2016 99 MONOGRÀFIC 48 Millors escoles de negocis europees l’any 2017 101 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Situació del 2016 i perspectives per al 2017 103 Resum executiu 104 Situació i evolució del clima empresarial el 2016 113 Factors que han limitat la bona marxa dels negocis el 2016 116 Situació i perspectives empresarials per al 2017 117 Annex metodològic OBSERVATORI BARCELONA 2017 5 Índex INTRODUCCIÓ Introducció Us presentem l’Informe 2017 de l’Observatori de Barcelona. i IVA amb les cotitzacions a la Seguretat Social de perso- nes treballadores i empresa. D’altra banda, s’ha incor- L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda porat la perspectiva de gènere en aquells indicadors en per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç què ha estat possible. de Barcelona que compta amb la col·laboració d’altres • Una taula de síntesi que presenta el conjunt dels in- entitats de la ciutat que, any rere any, col·laboren faci- dicadors per visualitzar-ne els resultats i un gràfic del litant informació i fent aportacions clau sobre els seus posicionament internacional de Barcelona segons sectors d’activitat. diversos rànquings. Amb aquesta quinzena edició de l’informe anual de l’Obser- • Un article monogràfic realitzat per la Cambra de Co- vatori de Barcelona es pretén oferir diverses referències per merç on es presenta una anàlisi del clima empresarial a la presa de decisions dels agents econòmics interessats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’any 2016 i les en fer negocis o en establir-se a Barcelona, per atraure ta- perspectives per al 2017, que inclou un tractament lent i donar suport a la presentació de candidatures a esde- específic dels principals sectors econòmics. D’aquesta veniments o a l’obertura de seus a la ciutat de Barcelona. manera, a partir de les opinions de l’empresariat es Amb aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el contextualitza l’entorn en el qual s’han trobat Catalun- posicionament de Barcelona respecte de les principals ciu- ya i la ciutat de Barcelona, així com l’escenari de futur. tats del món en un conjunt d’indicadors econòmics i socials. L’Observatori de Barcelona es caracteritza pels trets L’Informe 2017 presenta una sèrie de característiques següents: que es resumeixen a continuació: • Es construeix sobre la base d’una bateria d’indica- dors, definits preferentment a escala de ciutat, però • Una selecció de 32 indicadors significatius que ofereixen susceptibles d’ampliació a altres àmbits territorials. als lectors i a les lectores una presentació sintètica i efi- • Les fonts d’informació són entitats i institucions in- cient d’aquelles magnituds més rellevants des del punt ternacionals de prestigi reconegut. de vista del posicionament de la ciutat, del que la carac- teritza i dels reptes a assolir, que es presenten en sis àm- • La major part de fonts són de rànquings internacio- bits temàtics: pol d’activitat econòmica; qualitat de vida, nals, excepte per a nou indicadors, en què les dades sostenibilitat i cohesió social; mercat laboral i formació; s’obtenen a partir d’una mostra que recull les princi- societat del coneixement; turisme, i preus i costos. pals àrees urbanes. • Els indicadors incorporen, on és possible, una repre- Com a novetat, l’informe d’aquest any incorpora sis nous sentació gràfica de l’evolució que permet avaluar la indicadors: Ciutats connectades i cohesionades i Mobi- progressió en cada àmbit concret. litat urbana sostenible en ciutats del món, que formen part del capítol «Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió • Les dades i la informació que es recullen són de social»; Treball a temps parcial al capítol «Mercat de tre- màxima actualitat i atenen la disponibilitat existent. ball i formació»; Índex d’innovació a les ciutats al capí- tol «Societat del coneixement», així com el rànquing de preus de l’habitatge i l’indicador de preus del sol logístic, que s’incorporen al capítol «Preus i costos». En aquest mateix capítol, s’amplia l’indicador d’Impost de Societats OBSERVATORI BARCELONA 2017 9 Introducció FITXA ESTADÍSTICA BARCELONA 2016 Fitxa estadística Barcelona 2016 Oslo Estocolm Copenhaguen Dublín Berlín Amsterdam Varsòvia Londres Brussel·les Frankfurt Praga París Munic Zuric Ginebra Lió Milà 1.800 km 1.000 km Bilbao Saragossa Barcelona 2 h 30 min 1 h 40 min Roma Madrid Palma Lisboa Atenes Sevilla Tunis Alger Rabat OBSERVATORI BARCELONA 2017 12 Fitxa estadística Barcelona 2016 ENTORN GEOGRÀFIC Superfície (km2) 102,2 Població 1.608.746 Població estrangera (% sobre total) 16,6 % Densitat (habitants/km2) 15.741,2 Climatologia (observatori Can Bruixa) Temperatura mitjana mensual 18,4 ºC Precipitació anual (mm) 438,5 Hores de sol 2.853,5 ENTORN ECONÒMIC DADES MACROECONÒMIQUES PIB (variació interanual %) - Catalunya 3,5 PIB (variació interanual %) - Barcelona 3,4 Persones afiliades a la Seguretat Social 1.061.171 Taxa d’atur 16-64 anys (%) 11,6 Taxa d’ocupació 16-64 anys (%) 71,4 Taxa d’activitat 16-64 anys (%) 80,8 IPC (variació mitjana, %) - província de Barcelona 0,2 Exportacions (milions d’€) - província de Barcelona 51.263,9 Importacions (milions d’€) - província de Barcelona 64.420,1 Inversions a l’exterior (milions d’€) - Catalunya 3.391,3 Inversions de l’exterior (milions d’€) - Catalunya 5.131,5 Empreses - província de Barcelona 460.778 Empreses estrangeres a Catalunya 7.086 COMERÇ I TURISME Establiments comerç al detall - província de Barcelona 67.937 Eixos comercials 21 Mercats municipals (nombre i superfície comercial [m2]) 43/260.941 Hotels Nombre 702 Places 74.876 Turistes 7.484.276 INFRAESTRUCTURES Aeroport Pistes (nombre i longitud [m]) 3/3.352;2.660;2.528 Passatgers 44.154.693 Passatgers internacionals (%) 73,2 Port Superfície terrestre (ha) 1.081,0 Molls i atracadors (km) 22,0 Trànsit total (milers de tones) 47.513,0 Activitat firal i congressual Salons firals 65 Visites a Fira de Barcelona 1.825.468 Superfície ocupada pels salons (m2) 947.442 Reunions internacionals 1.974 FORMACIÓ I CIUTAT DEL CONEIXEMENT Universitats catalanes 12 Alumnes universitaris a Catalunya (curs 2015/2016) 258.679 Escoles estrangeres (província de Barcelona) 40 Empreses innovadores a Catalunya* 3.798 QUALITAT DE VIDA Platges (nombre i metres) 10; 4.703 Carril bici (km i abonats bicing) 126; 102.353 Biblioteques públiques (nombre i usuaris) 40; 6.376.796 Museus, col·leccions i centres d’exposició (nombre i usuaris) 56; 26.128.228 Equipaments esportius públics (nombre i usuaris) 1.897; 187.721 Espectadors teatre, música i cinema 9.803.285 Nota: Dades de 2016, excepte *2015. Font: AENA, Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Idescat, INE, Ports de l’Estat, Secretaria d’Estat de Comerç, Turisme de Barcelona i Institut de Cultura de Barcelona. OBSERVATORI BARCELONA 2017 1 3 Fitxa estadística Barcelona 2016 RESULTATS Pol d ’act ivitat econòmica Introducció L’economia de la ciutat de Barcelona participa del pro- Quant a l’emprenedoria, l’any 2016, la taxa d’activi- cés de recuperació de l’activitat i del mercat de treball tat emprenedora (TEA) a la província de Barcelona durant el 2016, de manera que el PIB de la ciutat ex- se situa en el 7 % i supera les de països com ara perimenta un creixement real del 3,4 % en el conjunt Finlàndia (6,7 %), Alemanya (4,6 %) o Itàlia (4,4 %), de l’any impulsat per la reactivació de la demanda in- mentre que la taxa d’emprenedoria femenina de la terna —especialment del consum de les famílies i de demarcació (6,2 %) —que per primera vegada s’in- l’augment de la inversió privada— i el bon comporta- corpora a l’informe— supera lleugerament la mitja- ment de les exportacions. Per al 2017, les previsions na de la Unió Europea. Tant la Cambra de Comerç són de continuïtat en el creixement de l’economia, de Barcelona com l’Ajuntament de Barcelona treba- amb l’augment del consum privat i de la inversió i el llen en aquest àmbit per impulsar l’emprenedoria i dinamisme de les exportacions, tot i que en la segona contribuir a la creació de llocs de treball de qualitat part de l’any es detecten símptomes de desaccelera- a la ciutat. ció en un clima d’incertesa política que pot afectar a aquestes perspectives. Aquesta evolució positiva de l’economia es confirma amb els resultats de l’enquesta sobre perspectives empresarials per al 2018 d’Eurochambres, que són favorables i es mantenen respecte a l’any anterior. En aquest context econòmic, Barcelona millora el seu posicionament pel que fa a la reputació de la ciutat —passa de la 14a. a la 8a. posició al City RepTrak 2017— i es manté entre les 25 ciutats amb major competitivitat global segons el Global Power City Index, de la Mori Foundation —on se situa la 24a. del món i El 2017 l’11a. d’Europa. Barcelona se situa entre les deu ciutats Altres indicadors també refermen l’atractiu de Barce- del món amb millor lona per fer negocis i la bona imatge de la ciutat a l’ex- reputació terior. D’una banda, Barcelona genera confiança en l’àmbit de la inversió internacional, com ho mostra el fet que ocupa la 8a. posició entre les principals àrees urbanes del món en captació de projectes d’inversió estrangera en el període 2013-2017, segons KPMG. D’altra banda, se situa entre les primeres cinc ciutats del món en nombre de delegats i delegades i en nom- bre de congressos internacionals organitzats en el període 2012-2016, segons la International Congress and Convention Association (ICCA). OBSERVATORI BARCELONA 2017 19 Pol d’activitat econòmica Competitivitat global de les ciutats del món l’any 2017 Barcelona, entre les 25 primeres ciutats en competitivitat global L’any 2017, l’informe Global Power City Index, que compara Competitivitat global de les ciutats del món. 2017 42 grans ciutats del món, atorga a Barcelona el 24è. lloc mundial i l’11è. europeu per la seva competitivitat global. Posició Ciutat Ranking europeu En una classificació encapçalada per les grans metròpolis de Londres, Nova York, Tòquio i París, Barcelona obté una 1 Londres 1 puntuació global similar a les de Copenhaguen i Chicago, 2 Nova York i superior a les de Boston, Ginebra o Milà, malgrat perdre 3 Tòquio quatre posicions al rànquing global i una a l’europeu res- 4 París 2 pecte a l’any anterior. 5 Singapur 6 Seül Des del 2008, i amb la participació d’universitats i de think 7 Amsterdam 3 tanks de reconegut prestigi, la japonesa Mori Memorial 8 Berlín 4 Foundation elabora el Global Power City Index a partir dels resultats d’un total de setanta indicadors ordenats en sis 9 Hong Kong categories per àmbits de competitivitat urbana. En l’edició 10 Sydney del 2017, Barcelona se situa en la 6a. posició mundial en 11 Los Angeles la categoria d’habitabilitat, la 12a. en interacció cultural 12 Frankfurt 5 i millora els resultats en medi ambient (assolint la 23a. 13 Pequín posició), mentre que perd posicions en àmbits com ara 14 Viena 6 l’economia, l’R+D i l’accessibilitat (en què se situa en la 15 Xangai 39a., 32a. i 16a posició, respectivament). En els rànquings 16 Estocolm 7 per agents consultats, visitants i artistes atorguen a Bar- 17 San Francisco celona la 9a. i 7a. posició, respectivament. En canvi, per 18 Zuric 8 als residents, el personal investigador i el directiu se situa 19 Toronto en 21è., 29è. i 36è. lloc respectivament. 20 Copenhaguen 9 21 Brussel·les 10 Categories de competitivitat urbana 22 Chicago (posicionament de Barcelona) 23 Dubai Competitivitat global 20 24 24 Barcelona 11 25 Boston Economia 26 Osaka 36 39 27 Madrid 12 28 Vancouver R+D 26 32 29 Washington 30 Istanbul 13 Interacció cultural Font: Global Power City Index 2017. Institute for Urban Strategies. 10 12 The Mori Memorial Foundation. Habitabilitat 4 6 Medi ambient 23 26 Accessibilitat 14 16 2017 2016 Font: Global Power City Index 2017. Institute for Urban Strategies. The Mori Memorial Foundation. OBSERVATORI BARCELONA 2017 20 Pol d’activitat econòmica Ciutats del món amb millor reputació l’any 2017 Barcelona, entre les deu ciutats del món amb millor reputació Els resultats de l’informe City RepTrak, del Reputation Ins- Ciutats del món amb millor reputació. 2017 titute, situen Barcelona com a la 8a. ciutat del món amb millor reputació l’any 2017 en un llistat de les 56 ciutats Posició Ciutat Índex amb més població, PIB i familiaritat, a partir d’una enques- 1 Sydney 82,3 ta en línia a 23.000 persones entrevistades dels països 2 Copenhaguen 81,5 més influents del món (G-8). 3 Viena 79,8 4 Estocolm 79,6 En un rànquing encapçalat per Sydney, Copenhaguen, Viena, Estocolm, Vancouver i Londres, la Ciutat Comtal su- 5 Vancouver 79,2 pera ciutats com Madrid, Frankfurt, Zuric, San Francisco 6 Londres 79,2 i Tòquio. A més a més, Barcelona millora sis posicions i 7 Melbourne 79,0 augmenta en 1,8 punts la seva puntuació respecte a l’any 8 Barcelona 79,0 anterior fins a situar-la en 79 punts sobre 100, un resultat 9 Milà 78,7 molt proper al que obtenen Londres o Vancouver. 10 Toronto 78,6 11 Amsterdam 78,3 L’any 2017, les persones entrevistades han valorat per a cada ciutat les dimensions d’entorn atractiu, govern efectiu 12 Tòquio 78,3 i economia avançada com a base d’una bona reputació; una 13 Roma 78,1 característica que genera i facilita l’atracció de turistes, d’in- 14 Mont-real 78,0 versió estrangera, de coneixement i de talent. 15 Edimburg 77,8 16 Hèlsinki 77,7 17 Dublín 77,6 18 Venècia 77,5 19 Zuric 77,4 20 Munic 77,2 21 Madrid 77,0 Posicionament de Barcelona al City RepTrak (2011-2017) 22 San Francisco 76,3 23 Nova York 76,1 2011 7 24 París 75,7 2012 6 25 Praga 75,6 2013 26 Frankfurt 74,9 23 27 Seattle 74,6 2014 9 28 Orlando 74,5 2015 6 29 Berlín 74,2 2016 14 30 Brussel·les 73,7 2017 8 Nota: L’índex pren un valor entre 0 i 100. Font: 2017 City RepTrak. Reputation Institute. Font: 2017 City RepTrak. Reputation Institute. OBSERVATORI BARCELONA 2017 21 Pol d’activitat econòmica Principals àrees urbanes del món receptores de projectes d’inversió internacional l’any 2017 Barcelona, 8a. àrea urbana global en projectes d’inversió estrangera (2013-2017) L’informe Global Cities Investment Monitor 2017, de KPMG, Principals àrees urbanes del món receptores situa Barcelona en 8a. posició entre les principals àrees de projectes d’inversió estrangera. 2013-2017 urbanes del món en captació de projectes d’inversió es- trangera greenfield en el període 2013-2017, amb 500 pro- Posició Àrea Urbana Projectes jectes que li permeten mantenir la posició respecte als 2013/2017 resultats del període 2012-2016. El 2016, la ciutat obté la 9a. posició mundial, de manera que guanya dues posi- 1 Londres 1.707 cions respecte a l’any anterior (11a.) i se situa en el top 10. L’àrea de Barcelona representa pràcticament la tercera 2 Xangai 1.119 part (el 32 %) de les inversions estrangeres captades a Es- 3 880 panya, el mateix pes que assoleix París a França i gairebé Hong Kong el mateix que obté Londres dins el Regne Unit. 4 Nova York 767 Per altra banda, la inversió estrangera productiva1 a Ca- talunya ha estat de 5.051,5 milions d’euros l’any 2016, la 5 París 688 qual cosa suposa un increment interanual del 2,3 % i el volum més elevat de la sèrie històrica. El creixement que 6 São Paulo 672 experimenta la IED a Catalunya és similar al produït a l’àm- bit estatal, on aquest indicador registra un augment del 7 Sydney 632 2 % respecte al 2015, de manera que el Principat capta més de la cinquena part de la inversió estrangera produc- 8 Barcelona 500 tiva realitzada a Espanya. A més, el primer semestre del 2017 la inversió estrangera productiva a Catalunya creix 9 Dublín 463 un 20,6 % anual. Aquest mateix any, a l’àrea de Barcelona es localitzen 6.507 empreses estrangeres, amb Alemanya, 10 Pequín 457 França i els Estats Units com a principals països de pro- Font: Global Cities Investment Monitor 2017. KPMG. cedència. 1Es considera inversió productiva la que no té en compte les ETVE, que són societats establertes a Espanya, l’objectiu de les quals és la tinència d’ac- cions de societats estrangeres. Les operacions d’aquests tipus de societats suposen la transferència dins d’un mateix grup empresarial. L’existència de les ETVE obeeix a estratègies d’optimització fiscal dins del mateix grup. OBSERVATORI BARCELONA 2017 22 Pol d’activitat econòmica Activitat emprenedora a països del món l’any 2016 La taxa de Barcelona supera la d’Espanya, Itàlia i Alemanya D’acord amb les dades del Global Entrepreneurship Monitor Activitat emprenedora als països del món. 2016 (GEM), l’any 2016, la taxa d’activitat emprenedora (TEA) de (% sobre població 18-64 anys) la població resident a l’àrea de Barcelona i al conjunt de Catalunya se situa en un 7 %, de manera que ambdues TEA femenina País TEA total augmenten ―en 0,9 i 0,6 punts percentuals respectiva- 19,9 Brasil 19,6 ment― en relació amb l’any anterior. 13,3 Canadà 16,7 11,7 Estònia 16,2 Amb aquesta evolució, el 2016, les TEA de Barcelona i 13,1 Argentina 14,5 Catalunya superen les de països com Finlàndia (6,7 %), Alemanya (4,6 %) o Itàlia (4,4 %). A més, el Principat se 10,5 Estats Units 12,6 situa com la comunitat autònoma amb la major taxa d’ac- 8,6 Països Baixos 11,0 tivitat emprenedora, superant les Illes Balears, Madrid o 7,3 Irlanda 10,9 Andalusia, i per sobre de la mitjana espanyola (5,2 %). De 8,1 Polònia 10,7 tota manera, la TEA de Barcelona es manté per sota de la 8,6 Xina 10,3 mitjana de la Unió Europea, on la taxa d’activitat empre- 7,6 Eslovàquia 9,5 nedora també experimenta un lleu ascens fins a situar-se 5,6 Regne Unit 8,8 al 8,1 %. 5,3 Suïssa 8,2 Pel que fa a la TEA femenina, el valor de Barcelona (6,2 %) 6,1 Portugal 8,2 supera els de Catalunya i la UE (ambdues amb un 6 %) i en 5,2 Taiwan 8,2 major mesura el del conjunt de l’Estat (4,7 %). Barcelona se 6,0 Mitjana UE 8,1 situa així per sobre de la taxa de països com ara el Regne 5,0 Hongria 7,9 Unit (5,6 %), Suïssa (5,3 %) o Alemanya (3,1 %). 6,3 Suècia 7,6 6,0 Catalunya 7,0 Pel que fa a la qualitat de l’activitat emprenedora, les dades del 2016 confirmen la recuperació de l’emprenedoria per 6,2 Barcelona 7,0 oportunitat ―que és la motivació principal de més de tres 5,9 Sud-àfrica 6,9 quartes parts de les persones que emprenen a la demar- 5,6 Finlàndia 6,7 cació de Barcelona (75,7 %), per un 24,3 % que respon al 4,8 Grècia 5,7 motiu necessitat― i la millora del nivell formatiu dels nous 4,5 Marroc 5,6 emprenedors, el 54 % dels quals ha completat estudis de 4,7 Espanya 5,2 grau o postgrau. 4,3 Bulgària 4,8 3,1 Alemanya 4,6 3,3 Itàlia 4,4 Nota: L’activitat emprenedora inclou empreses naixents (menys de tres mesos d’activitat) i empreses noves (de 3 a 42 mesos d’activitat). La base de dades original conté 63 països, si bé la taula recull només una mostra seleccionada de països de referència. Font: Global Report i Informe Executiu Catalunya 2016. Global Entrepreneurship Monitor (GEM). OBSERVATORI BARCELONA 2017 23 Pol d’activitat econòmica Activitat emprenedora a Europa. 2016 (% sobre població 18-64 anys) 7,6 Suècia 6,7 Finlàndia Estònia 16,2 10,9 Irlanda 14,2 Letònia 8,8 Regne Unit Països Baixos 11,0 10,7 Polònia 4,6 Alemanya Àustria 9,5 Eslovàquia 5,3 França 8,2 Suïssa 9,6 7,9 Hongria Eslovènia 8,0 8,4 Portugal Croàcia 8,2 7,0 Catalunya 5,2 Espanya 4,4 Itàlia 7,0 Barcelona 4,8 Bulgària 5,7 Grècia Font: Global Report i Informe Executiu Catalunya 2016. Global Entrepreneurship Monitor (GEM). OBSERVATORI BARCELONA 2017 24 Pol d’activitat econòmica Perspectives empresarials a Europa per a l’any 2018 Les perspectives de creixement són favorables, sobretot pel que fa a les exportacions Les perspectives empresarials per al 2017 a Catalunya Perspectives empresarials a Catalunya són positives per a totes les variables analitzades (vendes (saldos, en percentatge) interiors, exportació, ocupació i inversió) i molt similars a les de l’any anterior, segons l’enquesta d’Eurochambres.2 Aquests resultats confirmen la bona marxa de l’economia 46 durant aquest any, fet que ha comportat una revisió con- tinuada a l’alça de les previsions de creixement del PIB de 33 36 35 32 32 Catalunya per al 2017, fins al 3,1 % en el cas de les realit- 32 30 27 24 zades per la Cambra de Comerç de Barcelona. 25 25 15 14 15 113 1145 14 2 8 8 9 5 5 7 Per a l’any 2018, la comparativa de resultats entre les em- 3 5 0 preses catalanes i europees3 mostra que les perspectives -3 -2 -4 -6 són menys favorables a Catalunya, sobretot pel que fa a -9 -12 -11 la inversió i l’ocupació. En comparació amb l’any 2017, el -13 -15 creixement de la facturació prevista el 2018 provindrà -20 -26 -29 tant de les vendes interiors com, sobretot, de les expor- -30 -32 tacions, que fins i tot superarien els bons registres que -40 -41 s’assoliran aquest 2017. -45 -45 -40 -58 2L’enquesta ha estat elaborada el setembre del 2017 a partir de l’opinió de més 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 de 50.000 empreses europees, de les quals 1.162 estan a ubicades a Catalunya. (e) (p) 3Les dades corresponents a Europa fan referència a la mitjana ponderada Vendes nacionals Exportacions Ocupació Inversió dels saldos dels 23 països europeus participants en l’enquesta: Àustria, Bul- gària, Croàcia, Xipre, Grècia, Rep. Txeca, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Hon- (e) estimació  (p) previsió gria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Luxemburg, Malta, Montenegro, Països Baixos, Portugal, Romania, Sèrbia, Eslovàquia, Espanya i Turquia. Font: Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona, a partir d’Eurochambres. OBSERVATORI BARCELONA 2017 25 Pol d’activitat econòmica Perspectives empresarials a Europa. 2018 Països Vendes Països Exportacions Països Ocupació Països Inversió nacionals (saldos p.p.) (saldos p.p.) (saldos p.p.) (saldos p.p.) Portugal 71 Portugal 66 Finlàndia 62 Portugal 57 Finlàndia 56 Romania 56 Portugal 49 Finlàndia 57 Romania 53 Àustria 51 Montenegro 43 Xipre 45 Irlanda 52 Espanya 47 Malta 41 Irlanda 44 Turquia 49 Xipre 45 Turquia 41 Malta 43 Xipre 44 Malta 42 Irlanda 39 Romania 42 Croàcia 42 Bulgària 42 Romania 36 Bulgària 37 Bulgària 41 Estònia 41 Bulgària 33 Espanya 28 Espanya 40 Turquia 40 Letònia 32 Turquia 28 Estònia 39 Eslovàquia 39 Xipre 31 Eslovàquia 28 Luxemburg 38 Croàcia 39 Luxemburg 27 Hongria 25 Malta 37 Finlàndia 39 Croàcia 27 Luxemburg 24 Letònia 35 Luxemburg 32 Estònia 25 Estònia 23 Eslovàquia 33 Letònia 31 Espanya 22 Letònia 23 Montenegro 30 Hongria 29 Àustria 19 Croàcia 19 Països Baixos 29 Alemanya 25 Eslovàquia 19 Alemanya 19 Hongria 29 Catalunya (BCN) 24 Hongria 18 República Txeca 11 Àustria 28 Montenegro 23 Països Baixos 16 Àustria 11 República Txeca 19 Itàlia 22 Alemanya 11 Itàlia 9 Catalunya (BCN) 14 Irlanda 21 Catalunya (BCN) 7 Països Baixos 7 Itàlia 11 Països Baixos 15 República Txeca 7 Catalunya (BCN) 5 República Txeca 7 Itàlia 0 Montenegro 5 Nota: Els saldos es calculen com la diferència entre el percentatge de respostes que indica augment i el percentatge de respostes que indica disminució. Aquest any no es disposa d’informació regional perquè la participació de les regions ha estat molt heterogènia per països. Font: Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona, a partir d’Eurochambres i Cámara de España. OBSERVATORI BARCELONA 2017 26 Pol d’activitat econòmica Principals ciutats del món per nombre de congressos internacionals i de delegats i delegades l’any 2016 Barcelona es manté com la 3a. ciutat del món en l’organització de congressos i nombre de participants L’any 2016, Barcelona se situa en la 3a. posició en els ràn- El 2017 es preveu que sigui un any rècord, ja que, a ban- quings de ciutats del món tant en nombre de congressos inter- da del tradicional Mobile World Congress, torna el Congrés nacionals organitzats com en nombre de delegats i delegades, Europeu de Cardiologia, el Congrés Europeu de Gastroen- exactament en la mateixa posició que l’any anterior, segons terologia i, com a novetat, es realitzarà el congrés INTA (In- l’International Congress and Convention Association (ICCA). ternational Trademark Association). Barcelona ha organitzat un total de 181 congressos interna- cionals el 2016, un més que l’any anterior, xifra que només ha estat superada per Berlín i París. En comparació amb Posicionament de Barcelona l’any anterior, no hi ha hagut canvis en el top 5 del rànquing, però sí en els cinc següents: Madrid ha baixat una posició, fins a la 7a., mentre que Singapur, Amsterdam i Seül han 1 1 millorat les seves posicions en el rànquing. 2 2 2 2 2 2 2 2 2 3 3 El nombre de persones participants en congressos interna- 3 3 3 4 cionals que han visitat Barcelona ha estat de 99.468 perso- 5 nes el 2016 segons l’ICCA, tan sols superat per Viena i Seül. 5 5 5 Tanmateix, aquesta xifra és un 8,7 % inferior a la de l’any 8 anterior, quan es van superar les 100.000 persones. Cal 11 esmentar que l’ICCA elabora el rànquing a partir del regis- 12 tre de participants en congressos que tenen un mínim de cinquanta delegats i delegades i que roten almenys entre 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 tres països diferents i, per tant, no inclouen congressos tan importants a la ciutat com el Mobile World Congress, que té Delegats/des Congressos seu fixa a Barcelona i mobilitza més de 100.000 participants. Font: International Congress and Convention Association (ICCA). Principals ciutats del món per nombre de congressos internacionals i de delegats i delegades. 2016 Ciutats Variació Congressos Ciutats Variació Delegats/des 2016/2015 (%) 2016 2016/2015 (%) 2016 Berlín 0,5 196 Viena -4,0 119.887 París 0,0 186 Seül n.d. 104.780 Barcelona 0,6 181 Barcelona -8,7 99.468 Viena -1,1 176 Copenhaguen 32,0 99.359 Londres -10,5 153 Londres -21,8 91.756 Singapur -3,2 151 Amsterdam 7,1 77.644 Madrid -15,8 144 París 0,3 75.710 Amsterdam 20,0 144 Roma n.d. 68.612 Lisboa -4,8 138 Pequín n.d. 65.947 Seül 17,1 137 Singapur -20,5 61.294 Font: International Congress and Convention Association (ICCA). n.d.: no disponible OBSERVATORI BARCELONA 2017 27 Pol d’activitat econòmica Qualitat de vida, sostenibi l i tat i cohesió social Introducció Barcelona aspira a ser una referència en la transició municipals, amb un horitzó temporal de deu anys. En- cap a un nou model econòmic, social i ambiental que tre les mesures més recents cal destacar les que s’ori- promou mesures de lluita contra la pobresa i les de- enten a combatre la pobresa energètica, incrementar sigualtats, així com de mitigació i adaptació al canvi l’oferta d’habitatge social, realitzar una contractació climàtic. La ciutat, reconeguda internacionalment per pública amb criteris socials, lluitar contra la precarie- la seva qualitat de vida, afronta el repte de vetllar per- tat laboral o impulsar una economia de proximitat què el benestar i les oportunitats que s’hi generen més arrelada al territori, més justa i cooperativa. puguin contribuir al desenvolupament socioeconòmic de tota la ciutadania. En l’àmbit de la sostenibilitat, Barcelona presenta un volum relativament baix d’emissions de CO2 equiva- Pel que fa a les dimensions associades a una bona lent per habitant en comparació amb altres ciutats del qualitat de vida, Barcelona és considerada la 13a. ciu- món. D’altra banda, s’inclou com a novetat l’índex de tat més segura del món segons The Safe Cities Index ciutats de l’informe Networked Society for Sustainable 2017. La ciutat també destaca com a referent interna- Development 2016, que situa Barcelona entre les quin- cional en el camp de l’esport —4a. posició al Ranking ze primeres ciutats pel que fa a nivells d’equipament of Sports Cities 2016―, activitat que, a banda de con- digital, maduresa tecnològica, cohesió i institucions tribuir directament a la qualitat de vida dels barcelo- enfocats a l’objectiu del desenvolupament sostenible. nins i les barcelonines, genera un important impacte En aquest sentit, cal destacar el Compromís de Bar- econòmic i social. celona pel Clima, resultat d’un ampli procés de par- ticipació ciutadana i que promou línies d’acció en els La crisi econòmica iniciada el 2008 ha comportat un àmbits de mobilitat, verd, energia, residus i consum. notable increment dels nivells de desigualtat, pobresa D’altra banda, a finals del 2017, Barcelona és de les i exclusió social per a molts països i regions d’Europa. 25 ciutats pioneres del món compromeses a desen- A Barcelona s’ha reduït el pes de les rendes mitjanes volupar i començar a implementar plans d’acció sobre i s’han eixamplat les desigualtats territorials, de ma- el clima més ambiciosos abans no s’acabi el 2020 a fi nera que el 2015 el quocient entre la Renda Familiar de convertir-se en ciutats resilients i neutres en emis- Disponible per habitant més alta i la més baixa dels sions abans del 2050, en el marc de l’Acord de París. barris de la ciutat puja fins al 7,3, mentre que el per- centatge de població amb nivell de renda alt, mitjà i baix se situa al 16,6 %, el 44,1 % i el 39,2 % del total, respectivament. Al conjunt de Catalunya, la taxa de risc de pobresa o exclusió social és inferior a la de la Pel que fa Unió Europea, i el 2016 es va reduir en major mesura a les dimensions que la mitjana europea. associades a una bona qualitat de vida, Barcelona La lluita contra les desigualtats i contra la pobresa és és considerada la 13a. una prioritat de l’Ajuntament de Barcelona. En el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, s’ela- ciutat més segura bora el nou pla d’inclusió social de la ciutat, l’Estratègia del món d’inclusió i reducció de les desigualtats socials de Bar- celona, que pretén aglutinar les actuacions d’inclusió social de tots els actors de la ciutat i de totes les àrees OBSERVATORI BARCELONA 2017 31 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Seguretat en ciutats del món l’any 2017 Barcelona, entre les quinze ciutats més segures del món Segons The Safe Cities Index 2017, informe elaborat per la re- Seguretat en les ciutats del món. 2017 vista britànica The Economist, Barcelona millora dues posici- ons respecte als resultats del 2015 i se situa en el 13è. lloc Posició Ciutat Índex s/100 del rànquing global entre seixanta ciutats de tots els conti- 1 Tòquio 89,80 nents, en una classificació encapçalada per Tòquio, Singapur 2 Singapur 89,64 i Osaka. Així mateix, obté la 6a. posició entre les ciutats euro- 3 Osaka 88,87 pees, per darrere d’Amsterdam, Estocolm, Zuric, Frankfurt 4 Toronto 87,36 i Madrid, però per davant de Brussel·les, Londres o París. 5 Melbourne 87,30 Els resultats de l’informe es basen en 49 indicadors que co- 6 Amsterdam 87,26 breixen les dimensions de la seguretat en els àmbits digital, 7 Sydney 86,74 de la salut, de les infraestructures i ciutadà. Cal destacar la 8 Estocolm 86,72 3a. posició de Barcelona en seguretat en matèria d’infraes- 9 Hong Kong 86,22 tructures, un àmbit en què la ciutat escala onze posicions 10 Zuric 85,20 respecte al rànquing del 2015 i que té en compte aspectes 11 Frankfurt 84,86 com la inversió i la gestió de les infraestructures de la ciutat o la seva vulnerabilitat a desastres naturals. A la resta de 12 Madrid 83,88 dimensions analitzades, la ciutat se situa en 17a. posició pel 13 Barcelona 83,71 que fa a la seguretat personal i 16a. en l’àmbit de la salut, 14 Seül 83,61 mentre que és la 21a. en seguretat digital. 15 San Francisco 83,55 16 Wellington 83,18 Posicionament de Barcelona en les categories de seguretat urbana. 2017 17 Brussel·les 83,01 18 Los Angeles 82,26 Seguretat urbana global 19 Chicago 82,21 20 Londres 82,10 13 21 Nova York 81,01 22 Taipei 80,70 Seguretat digital 23 Washington DC 80,37 24 París 79,71 21 25 Milà 79,30 Seguretat salut Font: The Safe Cities Index 2017. The Economist Intelligence Unit. 16 Seguretat d’infraestructures 3 Seguretat personal 17 Font: The Safe Cities Index 2017. The Economist Intelligence Unit. OBSERVATORI BARCELONA 2017 32 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social L’esport en ciutats del món l’any 2016 Barcelona, 4a. ciutat més associada a l’esport Barcelona se situa en 4a. posició entre les cinquanta ciu- L’esport en ciutats del món. 2016 tats avaluades en el Ranking of Sports Cities 2016, elabo- rat per Around the Rings i TSE Consulting a partir d’una Posició 2015 Ciutat Posició 2016 votació en què persones líders d’opinió especialitzades Londres 1 1 Londres i públic general determinen quines són les ciutats més Lausana 2 2 Rio de Janeiro associades amb l’esport. Barcelona 3 3 Lausana Rio de Janeiro 4 4 Barcelona La ciutat s’ha mantingut entre les deu primeres des de Tòquio 5 5 París la primera edició (2012), un posicionament que només Pequín 6 6 Los Angeles comparteixen altres ciutats olímpiques com Londres, Edmonton 7 7 Sydney Sydney i Tòquio. La rellevància esportiva de Barcelona en Sydney 8 8 Tòquio l’àmbit internacional deriva de la celebració de grans es- París 9 9 Edmonton deveniments esportius regulars a la ciutat, la celebració Los Angeles 10 10 Nova York de competicions esportives de primer nivell internacio- Melbourne 11 11 Melbourne nal, el llegat dels Jocs Olímpics i Paralímpics de l’any 1992 Nova York 23 12 Pequín i l’atracció generada pels grans clubs de la ciutat que si- tuen Barcelona com un destí turístic esportiu. Europa Àsia i Oceania Amèrica Barcelona Font: Ranking of Sports Cities 2016. Around the Rings i TSE Consulting. L’esport contribueix a la millora directa de la qualitat de vida de la ciutadania i té un gran impacte econòmic i social a la ciutat, que l’Estudi de l’impacte de l’esport a la ciutat de Barcelona: indicadors econòmics, laborals i socials, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, xifra en prop de 2.000 empreses, més de 2.500 entitats, més de 2.100 milions d’euros de facturació, 27.600 persones assalariades i 35.000 persones voluntàries l’any 2013. En especial, destaca la projecció global del Futbol Club Barcelona, que genera un impacte econòmic de 906 mi- lions d’euros i el manteniment de 16.620 llocs de treball, segons un estudi de Deloitte realitzat per a la tempora- da 2014/15. OBSERVATORI BARCELONA 2017 33 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Població en risc de pobresa o exclusió social a les regions europees l’any 2016 La taxa de risc de pobresa o exclusió social de Catalunya, inferior a la de la Unió Europea Segons dades d’Eurostat, la taxa de risc de pobresa o ex- Població en risc de pobresa o exclusió social. 2016 clusió social (AROPE) de Catalunya se situa en un 17,9 % l’any 2016, i és inferior a la taxa espanyola (27,9 %) i a la País Regió (ciutat principal) Taxa AROPE (%) de la UE-28 (23,4 %). Per sobre de Catalunya se situen República Txeca Praga (Praga) 10,1 regions com les de Budapest, Roma o Dublín, mentre que Finlàndia Hèlsinki-Uusimaa (Hèlsinki) 12,5 per sota i amb valors similars hi trobaríem les d’Amster- Eslovàquia Bratislavský kraj (Bratislava) 13,8 dam o Oslo, entre d’altres. Regions com les de Praga o Suècia Estocolm (Estocolm) 14,5 Hèlsinki presenten les taxes més baixes de la mostra amb Noruega Oslo og Akershus (Oslo) 16,1 valors propers al 10-13 %. Cal remarcar que la taxa de Catalunya ha disminuït en 1,9 punts percentuals respecte Eslovènia Eslovènia-Oest (Ljubljana) 16,7 a l’any anterior ―a causa del descens de la població en Països Baixos Països Baixos-Oest (Amsterdam) 17,8 situació de privació material severa o vivint en llars amb Espanya Catalunya (Barcelona) 17,9 intensitat laboral molt baixa―, mentre que la mitjana eu- Dinamarca Hovedstaden (Copenhaguen) 18,5 ropea s’ha reduït en només 0,3 punts. Polònia Region Centralny (Varsòvia) 18,7 Itàlia Llombardia (Milà) 19,7 Si es fa el càlcul de la població en risc de pobresa a partir Suïssa Espace Mittelland (Berna) 20,6 del llindar específic per a Catalunya (el 60 % de la mediana dels ingressos disponibles anuals equivalents, després de Espanya Comunitat de Madrid (Madrid) 21,7 transferències socials de la població catalana, en comp- Hongria Hongria Central (Budapest) 22,8 tes de la mediana estatal), la taxa AROPE se situa en un Mitjana UE28** 23,4 22,5 %, dada més propera —però que es manté infe- Irlanda Irlanda - Sud i Est (Dublín) 27,0* rior— a la mitjana de la Unió Europea. La taxa AROPE de Espanya 27,9 Barcelona l’any 2016, se situa en un 19,8 % a la ciutat i en Bulgària Bulgària-Sud-oest (Sofia) 30,1 un 21,7 % a l’Àmbit metropolità. Itàlia Laci (Roma) 30,5 La crisi econòmica iniciada el 2008 ha comportat un no- Grècia Àtica (Atenes) 31,8 table increment dels nivells de pobresa i exclusió social a Romania Bucuresti-Ilfov (Bucarest) 32,9 molts països europeus. La reducció del nombre de perso- *Dada de 2015 nes en risc de pobresa o exclusió social a la Unió Europea **La mitjana de la UE-28 és la mitjana ponderada dels resultats dels països. Nota: La taxa At Risk of Poverty or Social Exclusion (AROPE) indica el percen- és un dels objectius clau de l’estratègia Europa 2020, que tatge de la població que es troba, com a mínim, en un dels següents casos: en situació de risc de pobresa, en situació de privació material severa o es proposa impulsar un model de creixement intel·ligent, vivint en llars amb intensitat laboral molt baixa. sostenible i inclusiu. Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2017 34 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Emissions de CO2 equivalent per capita a ciutats del món l’any 2017 Barcelona, entre les ciutats amb menor nivell d’emissions de CO2e per habitant Barcelona se situa entre les quinze ciutats amb menor volum El Compromís de Barcelona pel Clima —recolzat per prop d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per càpita de de 1.000 entitats— proposa objectius com ara reduir un País Regió (ciutat principal) Taxa AROPE (%) les seixanta que reporten segons el marc Global Protocol for 40 % les emissions de CO2 equivalent per capita respecte al Community-Scale Greenhouse Gas Emission Inventories (GPC) 2005, incrementar 1 m2 de verd urbà per habitant i diver- a través del portal Open Data de CDP. El nivell d’emissions ses mesures estratègiques en els àmbits de mobilitat, verd, de CO2 equivalent per capita de Barcelona —2,07 tones per energia, residus i consum per a l’any 2030. Aquest compro- habitant— és similar al de ciutats com ara Moscou (2,08) o mís ha derivat en el Pla Clima, que marca les línies estratègi- Estocolm (1,95) i la situa en la banda baixa de la comparativa ques de mitigació, adaptació i resiliència, justícia climàtica i internacional, clarament per sota dels valors de ciutats com impuls a l’activitat ciutadana i que s’elabora en un procés de Vancouver, el Greater London o Nova York. Entre les ciutats coproducció amb la ciutadania. D’altra banda, en el marc de amb menys emissions per habitant trobaríem Recife; Sydney l’Acord de París sobre el clima establert el 2017, Barcelona (17,94) o Melbourne (39,01) presenten els nivells més elevats. és una de les 25 ciutats pioneres del món compromeses a desenvolupar i a començar a implementar uns plans d’acció L’evolució d’emissions de CO2 equivalent a Barcelona respecte a sobre el clima més ambiciosos abans no s’acabi el 2020 a fi l’any anterior ha estat favorable, amb una disminució (del 6,7 %) de convertir-se en ciutats resilients i neutres en emissions similar a la que experimenta l’indicador d’emissions per habitant. en l’horitzó del 2050. Emissions de CO2e per capita. 2017 Ciutat País Emissions de CO2 t de CO2 equivalent equivalent/ habitant (tones mètriques) Addis Abeba Etiòpia 5.043.860 1,33 Recife Brasil 2.329.792 1,43 Lima Perú 15.789.438 1,80 Estocolm Suècia 1.796.590 1,95 Moscou Rússia 25.680.678 2,08 Barcelona Espanya 3.329.110 2,07 París França 5.489.249 2,42 Quito Equador 5.759.189 2,57 Rio de Janeiro Brasil 17.006.642 2,62 Madrid Espanya 9.236.196 2,92 Istanbul Turquia 47.862.539 3,23 Mexico City Mèxic 30.870.170 3,48 Vancouver Canadà 2.499.107 3,96 Buenos Aires Argentina 13.193.864 4,31 Taipei Taiwan 12.114.538 4,49 Londres Regne Unit 40.096.000 4,66 Johannesburg Sud-àfrica 24.716.713 5,04 Tòquio Japó 70.733.403 5,18 Auckland Nova Zelanda 8.388.416 5,20 Mont-real Canadà 10.197.555 5,20 Cape Town Sud-àfrica 21.233.880 5,29 Nova York Estats Units 52.042.186 6,10 Manchester Regne Unit 16.892.757 6,12 Ljubljana Eslovènia 2.060.963 7,15 Los Angeles Estats Units 28.922.796 7,18 Atenes Grècia 5.053.422 7,61 Boston Estats Units 6.462.495 9,65 Nota: La base de dades original conté 188 ciutats, i la taula recull només una mostra de ciutats de referència de les seixanta que utilitzen el marc GPC per reportar les seves dades. CDP és l’únic sistema global de divulgació que permet a empreses, ciutats, estats i regions gestionar les dades dels seus impactes ambientals. Data d’extracció de dades: octubre 2017. Font: Cities Community-wide Emissions 2017 i dades de l’Agència d’Energia de Barcelona. OBSERVATORI BARCELONA 2017 35 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Ciutats connectades i cohesionades per al desenvolupament sostenible l’any 2016 Barcelona, entre les quinze ciutats del món més preparades per al desenvolupament sostenible Segons l’informe Networked Society City Index 2016, Barce- Ciutats connectades. 2016 lona es troba entre les quinze primeres ciutats del món pel que fa a nivells d’equipament digital, maduresa tec- Rànquing Ciutat Rànquing nològica, cohesió i institucions enfocats a l’objectiu del mundial mundial 2014 2016 desenvolupament sostenible, i supera ciutats com Berlín, 1 Estocolm 1 Munic o Miami en aquest àmbit, en una classificació en- capçalada per Estocolm, Londres i Singapur. En relació 2 Londres 2 amb l’anterior edició de l’informe (2014), Barcelona és 4 Singapur 3 la ciutat que, juntament amb Istanbul, guanya més posi- 3 París 4 cions (5). 5 Copenhaguen 5 6 Hèlsinki 6 El desenvolupament sostenible ha esdevingut un dels 7 Nova York 7 principals reptes del món al segle XXI, i per assolir els Ob- 8 Oslo 8 jectius de Desenvolupament Sostenible 2030 establerts per les Nacions Unides es necessita una infraestructura 10 Tòquio 9 digital, tecnològica, institucional i uns nivells de cohesió 12 Seül 10 social la consecució dels quals depèn en gran mesura de 13 Taipei 11 les ciutats. El rànquing valora les ciutats en funció de la 11 Los Angeles 12 seva maduresa en tecnologies d’informació i comunica- 18 Barcelona 13 ció i l’actuació en el desenvolupament urbà sostenible i 9 Hong Kong 14 mostra una forta correlació entre ambdues variables, tot 16 Berlín 15 suggerint que el desplegament del potencial de les TIC és 14 Munic 16 una palanca de canvi amb gran potencial per avançar cap 15 Miami 17 a ciutats sostenibles, inclusives i resilients. 20 Varsòvia 18 21 Roma 19 19 Sydney 20 17 Moscou 21 27 Istanbul 22 23 Abu Dhabi 23 24 Atenes 24 25 São Paulo 25 Font: Networked Society City Index 2016. Ericsson AB. OBSERVATORI BARCELONA 2017 36 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Mobilitat urbana sostenible a les ciutats l’any 2016 Barcelona, entre les 25 ciutats del món amb una mobilitat urbana més sostenible Segons l’informe Sustainable Cities Mobility Index 2017, La ciutat de Barcelona se situa en 6a. posició del món i 1a. Barcelona és la 21a. ciutat del món i la 15a. d’Europa en el d’Europa en l’eix de persones, és la 39a. mundial i 27a. euro- rànquing global de mobilitat urbana sostenible, i supera pea en l’eix de planeta ―on les deu primeres posicions són ciutats com Berlín, Nova York o Madrid en una classifica- per a ciutats europees― i la 44a. del món i 21a. europea pel ció encapçalada per Hong Kong, Zuric i París. que fa a l’eix de benefici. Aquests resultats de Barcelona es beneficien i poden millorar en el futur pel model de ciutat El rànquing s’elabora a partir de l’anàlisi d’indicadors clas- compacte que afavoreix l’ecomobilitat i per l’aposta decidida sificats en tres eixos: persones, planeta i benefici. El pri- pel transport públic i sostenible que es desprèn del Pla de mer eix reflecteix les implicacions socials i humanes dels Mobilitat 2013-2018 de l’Ajuntament de Barcelona. sistemes de mobilitat a partir d’indicadors com la cober- tura del transport, la fiabilitat, els horaris o el manteni- Posicionament de Barcelona. 2016 ment de la infraestructura; el segon considera l’impacte 1 ambiental i mesura els nivells actuals d’emissions de ga- 6 sos amb efecte d’hivernacle i pol·lució atmosfèrica, així 15 com els esforços per reduir aquestes emissions, la infra- estructura per al vehicle elèctric i la bicicleta, els nivells 21 21 de congestió del transit o l’increment del verd urbà. Final- 27 ment, el tercer eix analitza l’eficiència i fiabilitat del siste- ma de mobilitat pel creixement i el suport a les empreses, on destaquen indicadors com el temps de desplaçament 39 en transport públic a la ciutat, el preu d’aquest, l’aportació 44 pública al seu finançament i la utilització de la xarxa de Total Persones Planeta Benefici transport públic. Mundial Europa Font: Sustainable Cities Mobility Index 2017. Arcadis. Mobilitat urbana sostenible a les ciutats. 2016 Rànquing Ciutat Rànquing Rànquing Ciutat Rànquing europeu mundial europeu mundial Hong Kong 1 10 Munic 14 1 Zuric 2 11 Lió 15 2 París 3 Pequín 16 Seül 4 12 Edimburg 17 3 Praga 5 13 Milà 18 4 Viena 6 Shenzhen 19 5 Londres 7 14 Hamburg 20 Singapur 8 15 Barcelona 21 6 Estocolm 9 16 Berlín 22 7 Frankfurt 10 Nova York 23 8 Amsterdam 11 17 Madrid 24 9 Copenhaguen 12 18 Rotterdam 25 Tòquio 13 Font: Sustainable Cities Mobility Index 2017. Arcadis. OBSERVATORI BARCELONA 2017 37 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Mercat laboral i formació Introducció El 2016, l’economia de la Unió Europea va créixer a una tendència generalitzada a Europa, en un context un ritme de l’1,9 %, fet que ha consolidat la millora internacional en què cobren especial rellevància els dels indicadors laborals iniciada el 2013, després que impactes que genera en la qualitat del treball. la crisi provoqués la reducció d’ocupació i l’increment de l’atur al conjunt d’Europa i —amb major o menor L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Estratègia intensitat— a la major part dels països membres. Tot i d’Ocupació de Barcelona 2016-2020, fomenta l’ocupa- així, els nivells assolits d’atur són encara superiors als ció, de qualitat, per a tothom i amb consens amb tots d’abans del 2008, i hi ha contrastos significatius entre els agents involucrats de la ciutat. A partir de les quatre el mercat laboral del nord i l’est d’Europa i el del sud línies prioritàries d’intervenció es desplega el pla d’acció del continent, així com entre els diferents col·lectius per l’ocupació que promou una major articulació i con- de població més o menys desafavorits. certació de les polítiques de foment de l’ocupació i un increment de les actuacions per atendre tota la diver- La tendència positiva s’observa també a Catalunya, sitat social de la ciutat. Alhora, s’incideix en posar l’ocu- que tanca el 2016 amb un increment interanual de pació al centre de la política municipal, fent transversal l’ocupació de més de 100.000 persones i un descens la prioritat de l’ocupació a totes les àrees del consistori, interanual de la població aturada de més de 110.000 com també en apropar els serveis al territori per ade- persones, segons l’Enquesta de població activa que pu- quar-se a necessitats específiques de la ciutadania. blica l’INE. De tota manera, tal com mostren les dades del 2016 presentades a l’informe, la taxa d’ocupació Un dels actius rellevants que té l’àrea de Barcelona del Principat se situa per sota de la mitjana europea és la seva important massa crítica de capital humà i la taxa d’atur gairebé duplica la mitjana de la UE, qualificat. En aquest àmbit, cal assenyalar que, el malgrat haver descendit des del 2013. 2016, el percentatge de població treballadora amb estudis universitaris a Catalunya creix fins a situar-se En aquest context, Barcelona crea ocupació neta durant al 45,3 % i, en el cas de les dones treballadores, su- el 2016 per tercer any consecutiu, després de set anys pera per segona vegada el 50 %, valors clarament d’ajust al mercat laboral. Efectivament, la ciutat tanca l’any més elevats que a la mitjana de la Unió Europea. amb 33.700 persones afiliades més respecte a un any enrere, una taxa d’activitat (de 16 a 64 anys) del 80,8 % Finalment, Barcelona continua sent un referent com a i una taxa d’ocupació del 71,4 % el quart trimestre ciutat d’excel·lència formativa en l’àmbit empresarial, —que superen en 7,8 i 4,5 punts percentuals, respec- ja que és l’única urbs europea amb dues institucions tivament, les mitjanes europees—, mentre que la taxa docents (IESE i ESADE) entre les deu millors escoles d’atur disminueix fins a l‘11,6 %, de manera que segueix de negocis del continent, segons el Financial Times. clarament per sota de les mitjanes de Catalunya i d’Es- panya i redueix la diferència amb la taxa de la UE-28. D’altra banda, Catalunya registra una taxa d’ocupació a temps parcial del 14,2 % el 2016, fet que la situa 6,2 punts per sota de la mitjana de la UE (20,4 %) i 1 per Barcelona crea sota de l’espanyola (15,2 %). La taxa femenina és més ocupació neta elevada en tots els casos, amb un indicador també per tercer any consecutiu, menor per a Catalunya i una diferència més acusada amb gairebé amb la resta d’àmbits territorials. L’increment de la taxa 34.000 persones d’ocupació a temps parcial a partir de la crisi ha estat afiliades més respecte al 2015 OBSERVATORI BARCELONA 2017 41 Mercat laboral i formació Taxa d’ocupació a les regions europees l’any 2016 La taxa d’ocupació augmenta a Catalunya L’any 2016, la taxa d’ocupació a la Unió Europea creix en Taxa d’ocupació (%) un punt percentual respecte a la del 2015, com a resultat dels increments moderats a la major part de les regions analitzades. 70,3 65,7 66,6 En aquesta línia, la taxa d’ocupació en els àmbits català i 65,6 65,5 64,5 64,5 64,8 64,2 64,2 espanyol augmenta per tercer any consecutiu —en 2,4 64,1 64,1 64,1 63,7 63,1 63,0 i 1,7 punts percentuals, respectivament—, de manera que 61,9 60,0 60,1 58,8 59,8 59,5 superen el creixement de la mitjana de la UE, si bé conti- 58,0 57,8 56,0 nuen entre les més baixes del continent a causa de la for- 55,8 54,8 ta reducció experimentada des del 2008 fins al 2013. Així, 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 la taxa d’ocupació a Catalunya ha estat del 65,5 %, de ma- Catalunya Espanya UE-28 nera que se situa per sota de la mitjana europea per vuitè any consecutiu, tot i que es manté clarament per sobre Font: Eurostat i Idescat de la taxa espanyola —en 6 punts percentuals—, i supera també la de regions com les de Viena, Roma o Brussel·les. D’altra banda, la taxa d’ocupació femenina augmenta en 2,4 punts fins a situar-se en el 61,4 % a Catalunya el 2016, de manera que supera lleugerament la mitjana europea (61,3 %) i, més clarament, la mitjana espanyola (54,3 %) i la de regions com la Llombardia, tot i que continua lluny dels territoris capdavanters del continent (on se situa per sobre del 70 %). El quart trimestre del 2016, la taxa d’ocupació se situa al 71,4 % a Barcelona, fet que suposa un augment d’aquest indicador respecte al mateix període del 2015 de 2,2 punts percentuals. La taxa d’ocupació femenina de la ciu- tat (68,1 %) se situa 6,4 punts per sobre de la mitjana europea després d’experimentar un fort augment (+3,4 punts) en termes interanuals. Durant el segon trimestre del 2017 es percep una certa estabilització de la taxa d’ocupació a Barcelona, mentre que continua l’augment d’aquest indicador a Catalunya (+1,5 %). OBSERVATORI BARCELONA 2017 42 Mercat laboral i formació Taxa d’ocupació a les regions europees. 2016 Taxa d’ocupació Regió (CIUTAT) Taxa d’ocupació (%) femenina (%) 75,3 Alta Baviera (MUNIC) 79,6 76,9 Estocolm (ESTOCOLM) 78,5 73,3 Stuttgart (STUTTGART) 78,0 72,7 Holanda Nord (AMSTERDAM) 77,1 74,8 Dinamarca (COPENHAGUEN) 77,1 74,9 Oslo (OSLO) 76,3 68,6 Praga (PRAGA) 76,0 69,2 Darmstadt (FRANKFURT) 74,1 71,4 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 73,2 65,5 Londres (LONDRES) 72,7 67,6 Holanda Sud (ROTTERDAM) 72,6 69,9 Escòcia de l’Est (EDIMBURG) 72,5 68,9 Berlín (BERLÍN) 71,6 67,9 Gran Manchester (MANCHESTER) 70,8 64,4 Hongria Central (BUDAPEST) 70,8 68,8 Lituània (VÍLNIUS) 69,4 64,2 Mazowsze (VARSÒVIA) 69,0 64,4 Roine-Alps (LIÓ) 67,8 66,6 Lisboa (LISBOA) 67,1 63,3 Illa de França (PARÍS) 66,6 61,3 UNIÓ EUROPEA 66,6 58,1 Llombardia (MILÀ) 66,2 60,4 Sud i Est (DUBLÍN) 65,8 61,8 Comunitat de Madrid (MADRID) 65,6 61,4 Catalunya (BARCELONA) 65,5 60,9 País Basc (BILBAO) 65,1 62,6 Viena (VIENA) 64,9 51,8 Laci (ROMA) 59,9 54,3 Espanya 59,5 56,6 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 59,2 50,3 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 55,3 Nota: Població activa d’entre 15 i 64 anys. La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència. Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2017 43 Mercat laboral i formació Treball a temps parcial a les regions europees l’any 2016 Catalunya presenta unes taxes d’ocupació a temps parcial inferiors a la mitjana europea La taxa d’ocupació a temps parcial, que mesura el pes Taxa de treball a temps parcial a les regions de les persones que treballen a temps parcial sobre el europees. 2012-2106 (%) conjunt de persones treballadores, assoleix a Catalunya un valor del 14,2 % el 2016, fet que la situa 6,2 punts per sota de la mitjana de la UE (20,4 %), un punt per sota de 20,0 20,4 20,4 20,4 20,4 19,2 19,5 l’espanyola (15,2 %) i molt lluny de les regions que pre- 18,2 18,7 senten taxes més elevades (les d’Holanda, Àustria, Ale- 15,8 15,9 15,3 15,3 15,7 15,2 14,5 manya o Dinamarca), tot i superar les de regions com la 13,9 14,2 13,6 13,8 de París, la Comunitat de Madrid o Lisboa. Pel que fa a la 13,0 13,4 12,5 12,3 taxa d’ocupació a temps parcial femenina, que en totes 11,8 11,6 11,6 les regions analitzades és més elevada que la masculina i la total, a Catalunya és del 21,5 %, i se situa 11,1 punts per 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 sota de la mitjana de la UE (32,6 %), 2,6 punts per sota de Catalunya Espanya UE-28 l’estatal (24,1 %) i, novament, lluny de les regions dels paï- Font: Eurostat sos capdavanters (les d’Holanda, Àustria, Alemanya o Di- namarca), on el treball a temps parcial voluntari femení és molt elevat, fet que facilita la conciliació laboral i familiar. Pel que fa a l’evolució temporal, a partir de l’inici de la crisi la taxa d’ocupació a temps parcial ha augmentat tant a la Unió Europea i a Espanya com a Catalunya, amb in- crements acumulats des del 2007 que se situen al voltant dels 3 punts percentuals a tots tres àmbits territorials. Aquesta tendència és una de les formes que ha adoptat la flexibilització del mercat de treball, i a la majoria dels països europeus ha comportat també un augment del percentatge de treball a temps parcial involuntari. Quant a la ciutat de Barcelona, l’any 2016 presenta una taxa d’ocupació a temps parcial total del 13,7 %, molt si- milar a la de Catalunya (14,2 %) i, per tant, inferior a les mitjanes espanyola i de la UE. En canvi, la taxa femenina de la ciutat (16,8 %) és força inferior a la catalana, l’estatal i especialment a la del conjunt de la UE. OBSERVATORI BARCELONA 2017 44 Mercat laboral i formació Taxa de treball a temps parcial a les regions europees. 2016 Taxa de treball femení Regió (CIUTAT) Taxa treball a temps parcial (%) a temps parcial (%) 72,2 Holanda Nord (AMSTERDAM) 50,3 73,0 Holanda Sud (ROTTERDAM) 47,9 41,0 Viena (VIENA) 30,3 46,9 Darmstadt (FRANKFURT) 28,4 44,6 Escòcia de l’Est (EDIMBURG) 28,2 50,0 Stuttgart (STUTTGART) 28,1 36,6 Berlín (BERLÍN) 27,1 34,3 Dinamarca (COPENHAGUEN) 26,9 44,7 Alta Baviera (MUNIC) 25,9 39,3 Hamburg (HAMBURG) 25,2 37,2 Gran Manchester (MANCHESTER) 24,8 36,0 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 23,2 34,4 Londres (LONDRES) 22,7 30,4 Estocolm (ESTOCOLM) 22,5 29,0 Oslo (OSLO) 22,4 33,6 Sud i Est (DUBLÍN) 22,2 33,1 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 21,4 32,6 UNIÓ EUROPEA 20,4 33,3 Roine-Alps (LIÓ) 20,3 32,9 Laci (ROMA) 20,2 32,2 Llombardia (MILÀ) 18,3 28,7 País Basc (BILBAO) 17,8 19,8 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 15,6 24,1 Espanya 15,2 21,5 Catalunya (BARCELONA) 14,2 21,3 Illa de França (PARÍS) 14,2 15,7 Bucaresti -Ilfov (BUCAREST) 13,5 19,4 Comunitat de Madrid (MADRID) 13,1 14,5 Àtica (ATENES) 11,2 13,4 Lisboa (LISBOA) 11,0 15,3 Praga (PRAGA) 9,4 10,0 Lituània (VÍLNIUS) 8,0 Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2017 45 Mercat laboral i formació La taxa d’atur a les regions europees l’any 2016 La taxa d’atur a Catalunya es redueix, però continua lluny de la mitjana europea El 2016, la recuperació de l’economia de la Unió Europea Taxa d’atur a les regions europees. 2016 ha comportat tancar l’any amb una taxa d’atur del 8,5 %, Taxa d’atur Regió (CIUTAT) Taxa 0,9 punts percentuals inferior a la del 2015. La situació femenina (%) d’atur (%) d’atur segueix afectant amb especial intensitat els terri- 2,0 Praga (PRAGA) 2,2 toris del sud d’Europa, com ara Espanya i Catalunya, tot i 2,4 Alta Baviera (MUNIC) 2,4 que el seu diferencial respecte a la mitjana europea de- creix respecte al del 2015, després que aquest indicador 3,1 Stuttgart (STUTTGART) 3,3 hagi experimentat un descens anual de 2,5 i 2,9 punts 3,6 Hongria Central (BUDAPEST) 3,8 percentuals, respectivament. 3,7 Darmstadt (FRANKFURT) 4,0 3,6 Hamburg (HAMBURG) 4,1 Així, la taxa d’atur a Catalunya assoleix un 15,7 % de mitja- 4,1 Oslo (OSLO) 4,6 na anual l’any 2016, de manera que se situa 7,2 punts per- 3,9 Escòcia de l’Est (EDIMBURG) 4,8 centuals per sobre de la mitjana europea i segueix lluny 6,0 Holanda Nord (AMSTERDAM) 5,5 de les principals regions de referència, però continua per sota de la mitjana espanyola (19,6 %). Paral·lelament, la 5,1 Mazowsze (VARSÒVIA) 5,5 taxa d’atur femenina registra un 16,9 %, 2,5 punts per 6,1 Londres (LONDRES) 5,6 sota de la del 2015, tot i que supera la taxa d’atur global. 5,6 Gran Manchester (MANCHESTER) 6,1 6,7 Estocolm (ESTOCOLM) 6,5 El quart trimestre del 2016, la taxa d’atur a Barcelona va 7,1 Dinamarca (COPENHAGUEN) 6,6 ser de l‘11,6 %, de manera que, en termes interanuals, 7,5 Holanda Sud (ROTTERDAM) 7,1 aquest indicador disminueix per quart any consecutiu 8,6 Llombardia (MILÀ) 7,4 (-1,7 punts). Amb aquesta evolució, la taxa d’atur de la ciutat està més pròxima a la de la Unió Europea —que 7,2 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 7,4 supera en més de 3 punts— que a l’espanyola. 6,2 Sud i Est (DUBLÍN) 7,5 7,0 Berlín (BERLÍN) 7,8 6,7 Lituània (VÍLNIUS) 7,9 Taxa d’atur (%) 8,0 Roine-Alps (LIÓ) 8,0 8,7 UNIÓ EUROPEA 8,5 26,4 8,9 Illa de França (PARÍS) 9,2 25,0 24,4 11,6 Laci (ROMA) 11,1 23,4 22,6 22,1 9,6 Viena (VIENA) 11,3 20,1 20,3 19,6 18,6 11,2 Lisboa (LISBOA) 11,9 18,0 17,8 11,5 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 12,0 16,2 15,7 13,1 País Basc (BILBAO) 12,6 11,5 10,8 16,5 Comunitat de Madrid (MADRID) 15,7 10,4 10,1 10,2 16,9 Catalunya (BARCELONA) 15,7 9,6 9,2 9,4 16,0 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 16,7 9,0 9,0 9,0 8,5 21,4 Espanya 19,6 7,0 26,2 Àtica (ATENES) 23,0 2002 2005 2009 2010 2012 2013 2014 2015 2016 Nota: Població de més de 15 anys. La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull només Catalunya Espanya UE-28 una mostra seleccionada. Font: Eurostat Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2017 46 Mercat laboral i formació Població treballadora amb estudis universitaris a les regions europees l’any 2016 Més de la meitat de les dones treballadores a Catalunya tenen estudis universitaris Segons dades d’Eurostat, el 2016 un 45,3 % de la població Població treballadora amb estudis universitaris treballadora de Catalunya té estudis universitaris, fet que a les regions europees. 2016 suposa un increment de 0,7 punts percentuals respecte a l’any anterior. Aquest valor se situa clarament per sobre Treballadores Regió (CIUTAT) Total de persones amb estudis treballadores de la mitjana de la Unió Europea (35,5 %) i supera també universitaris (%) amb estudis el de regions de referència com les de Manchester, Munic, universitaris (%) Lió o Berlín, a més de situar-se per sobre de la mitjana 64,2 Londres (LONDRES) 62,0 espanyola (42,8 %). 64,4 Oslo og Akershus (OSLO) 58,1 63,0 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 55,8 El percentatge de dones treballadores catalanes amb 59,6 País Basc (BILBAO) 55,6 formació universitària supera per segon any consecutiu el 50 % i se situa en el 51,1 %, després d’estabilitzar-se res- 61,9 Regió de Brussel·les-Capital (BRUSSEL·LES) 55,4 pecte al 2015. Així mateix, aquest indicador —novament 58,7 Escòcia Est (EDIMBURG) 54,2 superior al total— es manté molt per sobre del valor de 57,8 Estocolm (ESTOCOLM) 53,0 la Unió Europea (39,4 %) i supera també el de les regions 54,5 Illa de França (PARÍS) 52,8 europees de referència esmentades anteriorment i la 55,9 Comunitat de Madrid (MADRID) 52,6 mitjana espanyola (48,7 %). 55,4 Capital (COPENHAGUEN) 50,6 Aquests resultats posen de manifest el progressiu aug- 53,3 Escòcia Sud-Oest (GLASGOW) 50,4 ment del nivell educatiu superior al Principat en els dar- 56,0 Sud i Est (DUBLIN) 50,0 rers anys, a partir del qual cal seguir treballant per apro- 50,0 Viena (AT) (VIENA) 47,4 par el nivell d’estudis de la força laboral de Catalunya al de 49,2 Holanda Nord (AMSTERDAM) 47,1 les regions del nord d’Europa. 52,2 Lituània (VÍLNIUS) 46,3 54,7 Àtica (ATENES) 46,3 Població treballadora amb estudis universitaris (percentatge sobre ocupació total) 51,1 Catalunya (BARCELONA) 45,3 43,4 Praga (PRAGA) 44,6 Holanda nord 43,2 2013 53,1 Mazowsze (VARSÒVIA) 44,5 (Amsterdam) 45,7 2014 46,9 Gran Manchester (MANCHESTER) 44,2 46,6 2015 47,1 53,0 Sud-oest (BG) (SOFIA) 43,9 2016 Irlanda 50,0 45,1 Berlín (BERLÍN) 43,4 del sud-est 48,8 (Dublín) 50,4 47,3 Roine-Alps (LIÓ) 43,2 50,0 48,7 Espanya 42,8 Alta Baviera 39,4 39,5 45,9 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 42,3 (Munic) 39,6 45,0 Bucarest - Ilfov (BUCAREST) 41,6 40,5 43,0 Holanda Sud (L’HAIA) 41,2 Catalunya 42,2 (Barcelona) 44,5 35,8 Alta Baviera (MUNIC) 40,5 44,6 45,3 43,2 Hongria central (BUDAPEST) 39,3 Llombardia 20,3 44,2 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 39,1 (Milà) 21,0 42,2 Midlands Oest (BIRMINGHAM) 38,8 22,6 22,6 39,4 UNIÓ EUROPEA 35,5 Nota: % sobre la població d’entre 25 i 64 anys amb titulació universitària. Font: Eurostat La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull una mostra seleccionada de regions de referència. Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2017 47 Mercat laboral i formació Millors escoles de negocis europees l’any 2017 Barcelona és l’única ciutat amb dues institucions docents al top 10 dels MBA d’escoles de negocis del continent europeu Segons el rànquing del diari Financial Times sobre els mi- Posicionament en el rànquing europeu llors cent programes d’MBA a jornada completa, que duu a terme des de fa disset anys, les escoles barcelonines de negocis IESE i ESADE es posicionen en 5è. i 6è. lloc al rànquing europeu, i continuen per sobre d’escoles tan re- 3 3 3 conegudes com la Saïd Business School de la Universitat 4 4 4 4 4 5 5 d’Oxford, o la Warwick Business School, ambdues angle- 6 6 ses. Aquest fet consolida Barcelona com a l’única ciutat 7 7 7 7 amb dues institucions docents al top 10 de les millors es- 8 8 8 8 9 coles de negocis en MBA del continent europeu el 2017 10 10 per cinquè any consecutiu. Així mateix, aquestes dues ins- titucions se situen entre les vint escoles principals a esca- 12 la mundial, amb IESE al 10è. lloc i ESADE a la 17a. posició. 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Respecte als resultats de l’any anterior, tant IESE com IESE Business School ESADE Business School ESADE escalen dues posicions al rànquing europeu i sis Font: Global MBA Ranking, 2017. Financial Times. al mundial. D’altra banda, segons el rànquing d’MBA a temps complet Which MBA? de l’any 2016, que publica anualment The Economist Intelligence Unit des de fa catorze anys, IESE assoleix la 1a. posició al rànquing europeu i la 8a. al mun- dial; mentre que ESADE ocupa la 15a. plaça europea i la 54a. a escala mundial. Aquests indicadors, any rere any, consoliden Barcelona com a ciutat d’excel·lència i pol d’atracció en formació em- presarial dins el panorama internacional. OBSERVATORI BARCELONA 2017 48 Mercat laboral i formació Millors escoles de negocis europees. 2017 Rànquing europeu Escola de negocis Ciutat Rànquing mundial 1 Insead Fontainebleau 1 2 University of Cambridge: Judge Cambridge 5 3 London Business School Londres 6 4 IE Business School Madrid 8 5 IESE Business School Barcelona 10 6 ESADE Business School Barcelona 17 7 HEC Paris París 20 8 IMD Lausana 21 9 SDA Bocconi Milà 22 10 Alliance Manchester Business School Manchester 30 11 Rotterdam School of Management, Erasmus University Rotterdam 31 12 University of Oxford: Saïd Oxford 33 13 City University: Cass Londres 37 14 Lancaster University Management School Lancaster 42 15 Warwick Business School Coventry 44 16 Imperial College Business School Londres 45 17 Cranfield School of Management Cranfield 53 18 Mannheim Business School Mannheim 54 19 Universität St Gallen St.Gallen 59 20 The Lisbon MBA Lisboa 70 20 ESMT - European School of Management and Technology Berlín 70 20 University College Dublin: Smurfit Dublín 70 21 Edhec Business School Roubaix 74 22 Durham University Business School Durham 75 23 University of Strathclyde Business School Glasgow 80 24 University of Edinburgh Business School Edimburg 91 25 Grenoble Ecole de Management Grenoble 92 26 Birmingham Business School Birmingham 97 27 Vlerick Business School Brussel·les 99 Font: Global MBA Ranking 2017. Financial Times. OBSERVATORI BARCELONA 2017 49 Mercat laboral i formació Societat del coneixement Introducció El pla «Barcelona ciutat digital 2017-2020, transició cap població treballadora en ciència i tecnologia, amb més de a la sobirania tecnològica» continua el seu avenç en tres 780.000 persones ocupades en aquest àmbit. L’ocupació grans línies d’actuació: modernitzar l’Administració i fer femenina en els dos primers sectors representa al voltant una transformació digital perquè estigui a l’altura dels del 30 % del total. Així mateix, Barcelona se situa com a la reptes tecnològics actuals i sigui més eficient i eficaç; 5a. ciutat d’Europa i la 15a. del món en producció acadèmi- diversificar l’economia digital i fer que més PIME i perso- ca científica, segons el Knowledge Cities Ranking 2016, ela- nes emprenedores puguin accedir a la contractació pú- borat pel Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC. blica i oferir solucions innovadores, i afavorir l’educació D’altra banda, la ciutat se situa en la 20a. posició mundial digital de la ciutadania, així com facilitar una democràcia en el Global Cities Talent Competitiveness Index 2017, que va- activa i participativa i promoure la sobirania digital en lora els àmbits de capacitat, atracció, creixement, retenció, contribuir a la democràcia urbana, afavorir l’obertura i ús de les habilitats i construcció de coneixement global el control públic de les dades i vetllar pels drets i lliber- per determinar els actius de les ciutats per atraure i retenir tats digitals de la ciutadania. En l’àmbit empresarial, el treballadors d’alt coneixement i creatius. 2017 cal destacar l’obertura per part de Barcelona Ac- tiva de la Incubadora MediaTIC, el primer centre muni- En l’àmbit de la innovació, Barcelona ha progressat ràpi- cipal especialitzat en empreses d’alt impacte tecnològic dament els darrers anys i s’ha situat en posicions capda- amb projectes aplicats, prioritàriament, als camps de la vanteres en els principals rànquings mundials. Així, se- intel·ligència artificial, l’«internet de les coses», la robòti- gons la desena edició de l’Innovation Cities Index 2016/17, ca, les tecnologies espacials i la nanotecnologia. Barcelona se situa com a la 13a. ciutat del món i la 5a. d’Europa en innovació entre 500 ciutats del món analit- L’emprenedoria tecnològica s’ha convertit en un nou pol zades per la consultora 2thinknow, i escala catorze posi- d’activitat a la ciutat. Segons l’European Digital City Index cions respecte al 2015. Business Insider, juntament amb 2016, Barcelona es posiciona com a la 9a. ciutat europea 2thinknow, classifica Barcelona en la 24a. posició de les en el suport a l’emprenedoria digital entre les seixanta ciutats amb major innovació tecnològica i projecció de ciutats europees principals. Paral·lelament, el 2017 Bar- futur. La revista Fortune nomena Barcelona com a la ciu- celona ha estat considerada com el 5è. start-up hub més tat més connectada del món per segon any consecutiu. important d’Europa per tercer any consecutiu, segons Així mateix, segons l’anàlisi comparada de la innovació el rànquing d’EU-startups, així com la 3a. ciutat europea per regions a Europa Regional Innovation Scoreboard —després de Londres i Berlín— per establir-hi una start- 2017, elaborat per l’Eurostat, Catalunya es classifica en- up, segons la firma britànica d’inversió Atomico. Aquest tre les regions europees com a Moderate + Innovator. ecosistema d’emprenedoria viu de la capacitat per atreu- El rendiment innovador global del Principat augmenta re talent, que es nodreix d’iniciatives com ara el 4YFN, en relació amb el 2016 i obté un resultat superior a la una plataforma de negocis per a la comunitat d’empre- mitjana europea en indicadors com ara població amb ses emergents tecnològiques, impulsada pel Mobile educació terciària, ocupació en sectors de coneixement World Capital Barcelona (MWCB). Segons les conclusions intensiu i exportacions de productes de mitjà i alt con- de l’estudi que ha realitzat Corporama, Catalunya alberga tingut tecnològic. el 23 % de les companyies tecnològiques i digitals d’Es- panya, i Barcelona el 90 % d’aquestes. En l’economia del coneixement cal destacar la massa crítica Barcelona del mercat laboral català en sectors d’alt valor afegit. L’any 2016, Catalunya ha estat la 4a. regió d’Europa amb major és la tercera ciutat nombre de població ocupada en manufactures d’intensitat europea preferida tecnològica alta i mitjana-alta, la 9a. quant a l’ocupació en per establir serveis de coneixement i tecnologia punta, i la 5a. quant a una start-up OBSERVATORI BARCELONA 2017 53 Societat del coneixement Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees l’any 2016 Catalunya, 4a. regió europea en població ocupada en manufactures i 9a. en serveis tecnològics El 2016, Catalunya ocupa el 4t. lloc entre les regions euro- Persones ocupades en serveis intensius en coneixement pees amb major nombre de població ocupada en manu- i alta tecnologia i persones ocupades en manufactures factures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta, amb un d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta. 2016 total de 220.000 persones treballadores en aquests sec- tors, segons l’Eurostat. Així, el nombre de llocs de treball Llombardia 410 d’aquestes activitats augmenta en 15.100 (un 7,4 % més (Milà) 132 que l’any anterior), i el Principat guanya una posició res- Alta Baviera 309 pecte a l’any anterior en superar Istanbul i quedar només (Munic) 112 per sota d’Stuttgart, Llombardia i l’Alta Baviera. Gairebé un Catalunya 220 30 % d’aquesta població ocupada són dones (65.500), (Barcelona) 98 un 6,5 % més que l’any anterior. Com a resultat, Catalunya té un pes relatiu de l’ocupació en sectors de manufactu- Roine-Alps 160 (Lió) 93 res d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta del 6,9 %, un percentatge que la situa a la franja intermèdia entre les Sud-Est 75 77 317 regions europees. (Dublín) Londres 59 Així mateix, el territori català ocupa el 9è. lloc entre les (Londres) 295 regions europees en ocupació en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia, amb un total de 98.200 Persones ocupades en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana- alta (en milers). persones treballadores el 2016. Respecte a l’any ante- Persones ocupades en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia rior, l’ocupació en aquestes activitats disminueix en 3.100 (en milers). persones ocupades (un -3,1 %), tot i que es manté en la Font: Eurostat mateixa posició en el rànquing. Tanmateix, sí que es de- tecta una lleugera disminució del pes d’aquestes activitats sobre el total de població ocupada fins al 3,1 % (3,3 % el 2015), un percentatge que se situa en la franja mitjana-al- ta de les regions europees. En canvi, la població ocupada femenina en aquest sector augmenta un 6,6 % respecte al 2015 i se situa en 30.700 dones (el 31 % del total). Amb dades de la Seguretat Social, el pes d’aquestes activitats sobre el total de llocs de treball a la ciutat de Barcelona assoleix el 6,2 % el desembre del 2016. OBSERVATORI BARCELONA 2017 54 Societat del coneixement Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees. 2016 Serveis intensius en coneixement i alta Manufactures d’intensitat tecnològica tecnologia alta i mitjana-alta % Persones Dones Total Regió (CIUTAT) % Persones Dones Total ocupades ocupades persones ocupades ocupades persones s/població (milers) ocupades s/població (milers) ocupades ocupada (milers) ocupada (milers) total total 2,2 15 48 Stuttgart (STUTTGART) 19,6 92 424 3,1 39 132 Llombardia (MILÀ) 9,5 110 410 4,5 39 112 Alta Baviera (MUNIC) 12,3 73 309 3,1 31 98 Catalunya (BARCELONA) 6,9 66 220 3,6 16 51 Karlsruhe (KARLSRUHE) 14,4 45 204 1,7 24 97 Istanbul (ISTANBUL) 3,7 44 204 2,6 18 48 Piemont (TORÍ) 11,1 54 201 2,4 17 47 Emília-Romanya (BOLONIA) 9,6 43 188 2,5 19 61 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 7,1 37 173 6,1 103 322 Illa de França (PARÍS) 3,2 44 167 3,6 19 71 Darmstadt (FRANKFURT) 8,4 43 167 3,6 28 78 Colònia (COLÒNIA) 7,4 37 161 3,4 30 93 Roine-Alps (LIÓ) 5,7 46 160 5,8 26 81 Hongria Central (BUDAPEST) 6,6 35 93 2,1 13 32 País del Loira (NANTES) 5,7 25 88 4,3 38 105 Masòvia (VARSÒVIA) 3,6 36 87 3,9 15 48 Migdia-Pirineus (TOLOSA) 6,4 18 80 7,8 75 221 Comunitat de Madrid (MADRID) 2,7 22 76 5,1 23 77 Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 4,9 26 75 2,1 10 29 Schleswig-Holstein (KIEL) 5,1 16 71 5,5 37 96 Berlín (BERLÍN) 4,1 20 70 8,4 28 104 Berkshire, comtat de Buckingham i comtat d’Oxford (OXFORD) 5,3 26 65 2,8 16 56 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 3,1 14 61 6,6 82 295 Londres (LONDRES) 1,3 17 59 5,5 41 128 Laci (ROMA) 2,4 13 57 3,9 13 36 Hamburg (HAMBURG) 5,8 13 55 4,7 16 59 Comtat de Gloucester, Wiltshire i North Somerset 4,1 7 51 4,2 14 51 Ànglia de l’Est (ÀNGLIA DE L’EST) 3,8 9 46 6,4 19 61 Regió Capital (COPENHAGUEN) 4,5 19 43 Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2017 55 Societat del coneixement Població ocupada en ciència i tecnologia l’any 2016 i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees l’any 2014 Catalunya, 5a. regió europea en ocupació en ciència i tecnologia Catalunya compta amb 788.000 persones treballadores Població ocupada en ciència i tecnologia amb estudis superiors dedicades a la ciència i la tecno- (en percentatge sobre la població total*) logia el 2016. Aquesta xifra la situa en la 5a. posició del rànquing de regions europees, per darrere només de les de París, Londres, Madrid i Istanbul; i per sobre de les de 19,9 21,3 19,5 Varsòvia, Lió, Milà, Munic o Berlín, entre d’altres, segons 18,7 17,5 18,6 18,6 18,2 l’Eurostat. Així, el Principat augmenta en 57.600 efectius 14,3 respecte a l’any anterior (un 7,9 %), i recupera les dues 12,9 13,2 11,9 12,5 posicions que va perdre l’any anterior en superar les re- 11,7 11,5 11,7 9,8 gions de Varsòvia i Lió. A més, a Catalunya, el pes de la 9,7 8,7 9,1 7,8 7,7 8,1 població treballadora dedicada a la ciència i la tecnologia 6,5 en relació amb la població total se situa en el 14,3 %, 2,4 punts percentuals més que l’any 2012. 2005 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 L’any 2014, la intensitat en recerca i desenvolupament Catalunya (Barcelona) Holanda Nord (Amsterdam) Llombardia (Milà) (R+D) a Catalunya es va situar en l’1,49 % del PIB, un va- Nota: Persones treballadores que disposen d’una formació científica de lor superior al de regions com Londres o la Llombardia. nivell superior i estan ocupades com a professionals o tècniques. Per contra, Catalunya encara està allunyada d’àrees cap- *Població d’entre 15 i 74 anys. davanteres com Copenhaguen, Stuttgart o Estocolm, i se Font: Eurostat situa per sota de la mitjana europea (2,04 %) i de l’objectiu a assolir segons l’estratègia europea per al 2020 (fixat en el 3 %). El 2015, les empreses catalanes van generar més de la quarta part (el 25,6 %) de la despesa interna empre- sarial en R+D al conjunt de l’Estat. OBSERVATORI BARCELONA 2017 56 Societat del coneixement Població ocupada en ciència i tecnologia l’any 2016, i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees l’any 2014 Despeses internes Despeses internes Regió (CIUTAT) Persones Persones totals en R+D en el sector treballadores en treballadores en (% PIB) 2014 empresarial en R+D ciència i tecnologia ciència i tecnologia (% PIB) 2014 (en milers) 2016 (% població*) 2016 2,91 1,99 Illa de França (PARÍS)** 1.793 20,5 1,06 0,44 Londres (LONDRES) 1.679 25,5 1,69 0,94 Comunitat de Madrid (MADRID) 981 20,2 0,95 0,45 Istanbul (ISTANBUL)** 879 7,9 1,49 0,85 Catalunya (BARCELONA) 788 14,3 2,76 1,82 Roine-Alps (LIÓ)** 755 16,1 1,33 0,93 Llombardia (MILÀ) 735 9,8 1,70 0,81 Masòvia (VARSÒVIA) 734 18,5 4,41 3,35 Alta Baviera (MUNIC)** 691 19,7 1,05 0,38 Andalusia (SEVILLA) 586 9,2 3,55 1,49 Berlín (BERLÍN)** 549 20,2 6,00 5,51 Stuttgart (STUTTGART)** 524 17,0 2,46 1,50 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)** 524 14,3 2,92 1,13 Colònia (COLÒNIA)** 517 15,2 1,97 1,24 Düsseldorf (DÜSSELDORF)** 502 12,9 2,16 1,06 Holanda Sud (ROTTERDAM) 484 17,8 3,12 2,48 Darmstadt (FRANKFURT)** 476 15,9 1,62 0,57 Laci (ROMA) 464 10,5 3,87 2,84 Estocolm (ESTOCOLM)** 449 26,7 1,69 0,82 Holanda Nord (AMSTERDAM) 447 21,3 0,95 0,45 Àtica (ATENES)** 426 14,6 0,57 0,27 Alta Silèsia (KATOWICE) 421 12,5 1,53 1,10 Irlanda del Sud-Est (DUBLÍN)** 410 16,4 1,04 0,42 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 409 11,1 1,83 1,36 Hongria Central (BUDAPEST) 408 17,9 --- --- Ankara (ANKARA) 405 10,4 1,40 1,14 Surrey, East Sussex i West Sussex (BRIGHTON) 399 19,4 1,14 0,76 Sud-Oest (BG) (SOFIA) 390 14,1 3,66 2,32 Berkshire, comtat de Buckingham i comtat d’Oxford (OXFORD) 376 21,9 1,03 0,32 Lituània (VÍLNIUS) 365 16,8 Nota: Persones treballadores que disposen d’una formació científica de nivell superior i estan ocupades com a professionals o tècniques. La despesa interna inclou despeses en capital, corrents i laborals (tant d’investigadors com de personal administratiu) vinculades a activitats de recerca en proporció del PIB. * Població d’entre 15 i 74 anys. ** Dades del 2013 per a les despeses internes en R+D (total i empresarial). F ont: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2017 57 Societat del coneixement Principals ciutats del món pel que fa a la producció acadèmica científica l’any 2016 Barcelona és 15a. entre les ciutats del món i 5a. a Europa Barcelona, amb 17.487 publicacions científiques, se situa Principals ciutats del món pel que fa a la producció com a 5a. ciutat d’Europa i 15a. del món en producció a cadèmica científica acadèmica científica segons el Knowledge Cities Ranking (posicionament de Barcelona als rànquings mundial i europeu) 2016, elaborat pel Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC. Després de la lleugera reducció de l’any an- 4 4 terior, la Ciutat Comtal incrementa interanualment el 5 5 5 5 6 6 7 7 7 nombre de publicacions en un 2,7 %, fet que li permet guanyar tres posicions en el rànquing mundial, entrar de 10 13 12 11 nou al top 15 i conservar la 5a. posició en el rànquing 15 15 17 europeu. Barcelona presenta una quantitat de publica- 18 cions superior a la de ciutats tan rellevants com les de 21 21 20 Los Angeles, Berlín, Cambridge (Regne Unit) o Oxford, tot i que segueix sent àmpliament superada per ciutats com Pequín, Londres o Boston. 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Paral·lelament, de les 231 Advanced Grants concedides Rànquing mundial Rànquing europeu a investigadors l’any 2016 per part del Consell Europeu Font: Elaboració del CPVS de la UPC a partir de les dades del SCI d’Investigació, quatre han estat per a institucions catala- (Science Citation Index). nes, cosa que representa més d’un terç (36,4 %) de les beques concedides a l’Estat espanyol (11). Així doncs, les institucions catalanes han obtingut un nombre d’Advan- ced Grants idèntic al de les belgues (4) i similar al de les daneses (5). OBSERVATORI BARCELONA 2017 58 Societat del coneixement Principals ciutats del món pel que fa a la producció acadèmica científica. 2016 Rànquing Ciutat Rànquing Rànquing Publicacions mundial 2015 mundial 2016 europeu 2016 2016* 1 Pequín 1 77.093 2 Londres 2 1 43.664 3 Xangai 3 38.365 4 Nova York 4 35.057 6 Boston 5 33.815 5 Seül 6 33.653 8 París 7 2 32.312 7 Tòquio 8 32.000 9 Madrid 9 3 19.516 12 Moscou 10 4 18.929 17 Cambridge (EUA) 11 18.335 11 Chicago 12 18.119 10 Baltimore 13 18.085 13 Toronto 14 17.808 18 Barcelona 15 5 17.487 14 Filadèlfia 16 17.427 16 Los Angeles 17 17.414 15 Houston 18 17.408 19 São Paulo 19 17.149 21 Melbourne 20 16.641 20 Roma 21 6 16.258 22 Milà 22 7 15.558 23 Berlín 23 8 15.258 24 Singapur 24 15.008 27 Cambridge (RU) 25 9 13.953 25 Hong Kong 26 13.949 29 Oxford 27 10 13.431 28 Munic 28 11 13.430 26 Mont-real 29 13.324 31 San Francisco 30 12.716 30 Amsterdam 31 13 12.644 *Dades del 18 de setembre del 2017 Font: Universitat Politècnica de Catalunya-Centre de Política de Sòl i Valoracions. http://www-cpsv.upc.es/KnowledgeCitiesRanking/. OBSERVATORI BARCELONA 2017 59 Societat del coneixement Innovació a ciutats del món l’any 2017 Barcelona se situa com a la 13a. ciutat més innovadora del món i la 5a. d’Europa Segons la desena edició de l’Innovation Cities Index 2016/17, Posicionament de Barcelona Barcelona es posiciona com a la 13a. ciutat del món i la 5a. d’Europa en innovació entre 500 ciutats del món ana- litzades per la consultora 2thinknow. En un rànquing en- 5 capçalat per Londres i seguit per Nova York i Tòquio, Bar- 13 13 celona escala catorze posicions respecte a l’any passat, i la consultora la destaca entre les sis ciutats que han escalat 25 27 27 a posicions capdavanteres del rànquing més ràpidament, passant de la 56a. el 2014 a la 13a. el 2017. L’índex classifi- ca les ciutats en quatre categories per a la innovació segons la puntuació en 162 indicadors que mesuren les condicions propícies per a la creació d’innovació a l’urbs. Barcelona es 56 56 troba en la categoria superior «Nexus», juntament amb 52 2012/13 2014 2015 2016/17 ciutats més; a continuació segueixen les categories «Hub», «Node» i «Upstart». Aquests 162 indicadors s’agrupen en Rànquing mundial Rànquing europeu 31 segments que cobreixen totes les funcions econòmi- Font: Innovation CitiesTM Index. 2thinknow. ques, industrials i socials d’una economia, els quals es re- sumeixen en tres factors: cultural, infraestructura humana i mercats interconnectats. Paral·lelament, Business Insider, juntament amb 2thinknow, posiciona Barcelona com a la 24a. ciutat amb major innova- ció tecnològica i projecció de futur entre 85 ciutats d’arreu del món. Aquest rànquing classifica les ciutats de la mostra segons el nivell d’adopció, desenvolupament i utilització de les tecnologies d’alt nivell, basant-se en deu factors relacio- nats amb l’avenç tecnològic, com són el nombre de patents registrades per capita, les start-ups, les empreses de capital risc i el nivell d’utilització dels smartphones. En un rànquing encapçalat per ciutats nord-americanes i asiàtiques, Barce- lona aconsegueix classificar-se en el top 25 per la seva in- fraestructura urbana intel·ligent i per una creixent població d’enginyers i enginyeres industrials. L’estudi també destaca Barcelona per tenir una xarxa que mesura la pol·lució, el soroll del tràfic i fins i tot la quantitat de bicicletes que pas- sen per una avinguda, fets que han comportat qualificar la Ciutat Comtal com la més connectada del món per segon any consecutiu, segons la revista Fortune. OBSERVATORI BARCELONA 2017 60 Societat del coneixement Índex de ciutats innovadores Ciutat Rànquing 2015 Rànquing 2016/2017 Londres 1 1 Nova York 6 2 Tòquio 10 3 San Francisco-San José 2 4 Boston 4 5 Los Angeles 21 6 Singapur 8 7 Toronto 11 8 París 9 9 Viena 3 10 Seül 5 11 Amsterdam 7 12 Barcelona 27 13 Sydney 18 14 Munic 12 15 Dallas-Fort Worth 44 16 Berlín 14 17 Atlanta 65 18 Mont-real 41 19 Chicago 16 20 Seattle 13 21 Houston 51 22 Madrid 56 23 Vancouver 35 24 Melbourne 33 25 Miami 47 26 Washington DC 29 27 Dubai 23 28 Milà 49 29 Pequín 40 30 Font: Innovation CitiesTM Index 2016-2017. 2thinknow. www.innovation-cities.com. OBSERVATORI BARCELONA 2017 61 Societat del coneixement European Digital City Index de l’any 2016 Barcelona, entre les deu ciutats europees més atractives per a l’emprenedoria digital Segons la segona edició de l’European Digital City Index Índex de Ciutats Digitals Europees. 2016 2016, Barcelona es posiciona com a la 9a. ciutat europea (posicionament de la ciutat a la variable) en el suport a l’emprenedoria digital entre les seixanta ciutats europees principals (les 28 capitals de la UE més Índex global 32 ciutats hubs que són considerades importants pel que Habilitats i qualificació Accés a capital fa a l’emprenedoria digital). En un rànquing encapçalat 47 per Londres i seguit per Estocolm i Amsterdam, Barcelo- Infraestructura na se situa per sobre de ciutats com Viena, Munic o Milà. no digital Mentoria 41 9 i assistència La Ciutat Comtal obté la seva millor posició en les varia- 7 12 bles d’accés al capital, mentoria i assistència, cultura em- 39 17 Estil de vida Cultura prenedora i infraestructura digital (7a., 12a., 17a. i 20a., 20 emprenedora respectivament), i la pitjor en habilitats i manca d’oferta 39 30 de treball qualificada (47a.). A la resta de variables —tals Mercat 35 tecnològic Infraestructura com entorn empresarial, mercat tecnològic o difusió del digital Difusió coneixement— se situa a la franja mitjana, entre la 30a. i Entorn empresarial del coneixement la 41a. posició. B arcelona Londres Estocolm En relació amb la ciutat de Barcelona, aquest informe Font: European Digital City Index 2016. Nesta i the European Digital Forum destaca la presència d’iniciatives finançades pel govern think tank. —com és el cas de Barcelona Activa, que ajuda les no- ves empreses a trobar finançament per iniciar els seus NOTA variables: Difusió del coneixement: Nombre d’institu- Accés al capital: Capacitat de captació de ca- negocis— i el creixent nombre d’espais d’acceleradors cions de recerca del top 200 a escala mun- pital en la fase inicial i final de finançament i dial, i despesa d’R+D per habitant. d’empreses emergents i d’esdeveniments de cotreball per de finançament business angels i crowdfunding. Estil de vida: Índex de qualitat de vida (ac- facilitar l’intercanvi de coneixements. No obstant això, a Entorn empresarial: Facilitat per fer negocis cessibilitat d’habitatge, contaminació, taxes (temps i cost necessari associat), cost mitjà de criminalitat, qualitat del sistema sanitari, l’edició anterior també s’esmenta que, tot i l’existència de del lloguer comercial o preu de la propietat etc.), i de cost de vida (cost de diferents béns comercial, disponibilitat d’espais de treball en i serveis). diverses empreses de capital de risc i d’àngels inversors, equip, facilitat a l’accés de dades. Mercat tecnològic: Percentatge de persones aquests són insuficients per donar suport al ràpid creixe- Infraestructura digital: Velocitat mitjana de usuàries d’Internet que han comprat o adqui- càrrega i descàrrega de dades d’Internet, cost rit béns o serveis per a ús privat al llarg de l’úl- ment de l’emprenedoria digital a la ciutat. fix mitjà de la subscripció a la banda ampla, tim any, percentatge dels guanys econòmics velocitat de la connexió mòbil, percentatge resultants del comerç electrònic (descomp- d’habitatges amb fibra òptica per edifici. tant el sector financer), percentatge de subs- El 2017 Barcelona ha estat considerada com el 5è. start- cripcions de banda ampla per 100 habitants, Habilitats i qualificació: Salari mitjà del per- diferència en el percentatge de persones que up hub més important d’Europa per tercer any consecu- sonal desenvolupador de software o web, han comprat en línia. dissenyadors/es web, etc. amb cinc anys d’ex- tiu, segons el rànquing d’EU-startups, així com la 3a. ciutat periència (€ per any), percentatge de pobla- Mentoria i assistència a la gestió: Nombre ció de 25 a 64 anys amb educació terciària, d’esdeveniments de treball en xarxa i de men- europea —després de Londres i Berlín— per establir-hi nombre de persones treballadores al sector toria, nombre de persones mentores, nombre de les TIC, nombre de persones treballadores d’empreses acceleradores (companyies que una start-up, segons la firma britànica d’inversió Atomico. al sector de les finances i assegurances, i per- assessoren i impulsen una empresa emergent centatge de la població que es pot comunicar a canvi d’una retribució), nombre d’àngels in- en anglès. versors. Cultura emprenedora: Disposició en la presa Infraestructura no digital: Temps mitjà de tra- de riscos a l’inici d’un negoci, percentatge de jecte i distància a la feina, població a què es pot la població estrangera, nombre de persones arribar viatjant fins a 3 hores en tren i nombre col·laboradores en línia, nombre de noves de vols des d’aeroports locals. empreses amb relació a 1.000 a la gent amb edat de treballar, confiança entre persones conciutadanes, percepció sobre les perso- nes emprenedores, nombre de piulades relacionades amb l’emprenedoria, i nombre d’empreses emergents unicorns valorades en milers de milions de dòlars. OBSERVATORI BARCELONA 2017 62 Societat del coneixement Índex de Ciutats Digitals Europees. 2016 Rànquing Índex global 2015 Rànquing Índex global 2016 1 Londres 1 Londres 2 Amsterdam 2 Estocolm 3 Estocolm 3 Amsterdam 4 Hèlsinki 4 Hèlsinki 5 Copenhaguen 5 París 6 París 6 Berlín 7 Berlín 7 Copenhaguen 8 Dublín 8 Dublín 9 Brussel·les 9 Barcelona 10 Munic 10 Viena 11 Cambridge 11 Munic 12 Madrid 12 Cambridge 13 Oxford 13 Bristol 14 Barcelona 14 Madrid 15 Viena 15 Oxford 16 La Valetta 16 Manchester 17 Lisboa 17 Brussel·les 18 Luxemburg 18 Tallinn 19 Praga 19 Edimburg 20 Tallinn 20 Hamburg 21 Milà 21 Lió 22 Budapest 22 Aarhus 23 Colònia 23 Birmingham 24 Varsòvia 24 Lisboa 25 Bratislava 25 Frankfurt 26 Nicòsia 26 Eindhoven 27 Ljubljana 27 Utrecht 28 Roma 28 Colònia 29 Vílnius 29 Malmö 30 Bucarest 30 Uppsala Font: European Digital City Index 2016. Nesta i the European Digital Forum think tank. OBSERVATORI BARCELONA 2017 63 Societat del coneixement Turisme Introducció El 2016 el turisme a Barcelona ha continuat essent un El bon comportament de l’activitat turística a la ciutat sector clau per a la recuperació econòmica i un dels s’ha vist reforçat per la bona qualitat de les infra- motors de l’activitat de la ciutat i de Catalunya. Així, estructures de la ciutat. Per una banda, el Prat és l’activitat turística a la Ciutat Comtal ha augmentat du- l’aeroport que més ha crescut del top 10 europeu, i rant l’any 2016 i ha assolit xifres rècord de turistes i assoleix per primera vegada el 7è. lloc del rànquing pernoctacions. El nombre de turistes que pernocten d’aeroports europeus en volum de persones pas- en hotels a Barcelona ha arribat gairebé als 7,5 milions satgeres, segons les dades de l’Airport Traffic Report (7.484.276 turistes), xifra que suposa un increment d’ACI Europe. El 2016, el Prat ha registrat una xifra del 5,5 % respecte al 2015. En aquesta mateixa línia, rècord de 44,2 milions de persones passatgeres, les pernoctacions hoteleres han augmentat un 6 %, l’11,2 % més que el 2015. El segment intercontinen- fins a les 19.590.245. El bon comportament del sector tal gairebé arriba als 4 milions de passatgers (un prové sobretot del turisme estranger, però també s’ha 15,7 % més que el 2015), segons dades de l’Observa- vist reforçat per la recuperació del turisme estatal i tori de Tràfic Aeri de GPA, un notable augment que del turisme de negocis. Entre les fires que més han s’explica en gran part pels importants increments contribuït al nombre de visitants per negocis el 2016, de l’oferta de connectivitat. Per altra banda, el Port de destaquen el Mobile World Congress, amb 101.000 Barcelona es manté per setzè any consecutiu com assistents; la reunió farmacèutica CPhi Worldwide a principal port d’Europa i de la Mediterrània i 4t. 2016, amb 42.000 assistents i l’IBTM World 2016, amb del món, pel que fa al trànsit d’origen i destinació de 15.000 assistents. creuers, segons les estadístiques de MedCruise. Al llarg del 2016 han passat 2,68 milions de creueris- La bona posició de la ciutat de Barcelona com a destí tes pel Port de Barcelona, xifra que supera el rècord del turisme internacional queda reflectida en els prin- assolit el 2011 (2,66 milions de creueristes). Aquests cipals rànquings de referència del sector. Així, el 2016 bons resultats del Port s’han vist acompanyats per Barcelona se situa en la posició 23a. entre les urbs la revalidació del títol com a millor port d’operacions del món preferides pels visitants internacionals i en la turnaround, concedit per la publicació Cruise Insight a 6a. d’Europa, en guanyar dues posicions en ambdós la darrera fira Seatrade Cruise Global. rànquings, segons l’informe Top 100 Cities Destinations Ranking. WTM London 2017 Edition, d’Euromonitor In- ternational. Paral·lelament, Barcelona també escala una posició en el rànquing de ciutats europees amb més pernoctacions de turistes l’any 2016, i se situa en la 5a. posició, només per darrere de Londres, París, Berlín i Roma, segons l’European Cities Marketing Bench- marking Report 2017. Així mateix, segons dades de El sector turístic TourMis, la Ciutat Comtal se situa en 4a. posició en a Barcelona pernoctacions de turistes internacionals, per darrere bat rècords el 2016 de Londres, París i Roma. Quant a altres rànquings i continua sent rellevants, segons el Mastercard Index of Global Desti- nation Cities 2016, Barcelona se situa com l’11a. ciutat un dels principals del món quant a despesa del turisme internacional; motors econòmics mentre que per a Tripadvisor, Barcelona es troba en de la ciutat la 7a. posició com a destí més popular del món per als turistes, la 4a. d’Europa i la 1a. d’Espanya. OBSERVATORI BARCELONA 2017 67 Turisme Principals aeroports europeus per volum de persones passatgeres l’any 2016 El Prat escala fins al 7è. lloc entre els principals aeroports europeus Durant l’any 2016, l’aeroport del Prat ha assolit un nou L’evolució anual del trànsit de persones passatgeres ha rècord de trànsit i s’aproxima al llindar dels 45 milions de estat positiva a gairebé els 25 aeroports principals d’Eu- persones passatgeres. El Prat és l’aeroport que més ha ropa, amb l’excepció dels aeroports de Moscou-Domodé- crescut del top 10 europeu el 2016, passant de 39,7 mi- dovo, Istanbul i Frankfurt. L’increment, però, ha estat he- lions de persones el 2015 a 44,2 el 2016, un 11,2 % més, terogeni: des del 0,3 % de l’aeroport de París-Roissy fins a segons les dades de l’Airport Traffic Report, d’ACI Europe. l’11,7 % de Lisboa. El Prat, amb un creixement de l’11,2 %, Com a conseqüència d’aquesta bona evolució, l’aeroport és el 3r. aeroport que més ha crescut el 2016 dels 25 ae- de Barcelona escala tres posicions en el rànquing euro- roports principals d’Europa. El trànsit internacional ha es- peu, se situa en el 7è. lloc segons el volum de persones tat el principal motor de creixement al Prat el 2016, amb passatgeres i supera els aeroports de Munic, Roma i Lon- 32,3 milions de persones passatgeres (gairebé tres quar- dres-Gatwick. tes parts del total) i un augment de l’11,1 % respecte del 2015. Tanmateix, el trànsit aeri interior també ha crescut de forma intensa, un 11,4 %, fins a arribar als 11,8 milions. Persones passatgeres (milions) 63,7 58,2 52,5 54,9 49,7 51,0 7 44,1 47,7 46,0 47,4 45,2 42,2 44,1 43,5 40,9 38,3 38,6 39,7 10 39,7 37,7 33,9 34,5 34,7 30,7 10 32,6 9 35,1 10 35,2 37,5 9 34,3 29,9 9 32,7 28,6 9 9 30,1 10 29,1 9 27,1 9 27,3 21,7 23,8 19,6 19,2 18,9 19,2 19,3 17,5 18,5 18,8 17,9 18,4 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Barcelona (BCN) Amsterdam (AMS) Munic (MUC) Nota: L’any 2010, l’aeroport de Barcelona va baixar una posició per l’en- X Posició de Barcelona en el rànquing Milà (MXP) trada de l’aeroport d’Istanbul a l’estadística de l’ACI. Si no hagués estat per això, hauria mantingut la 9a. posició. Font: Airport Traffic Report. Airports Council International, ACI Europe i Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA). OBSERVATORI BARCELONA 2017 68 Turisme Principals aeroports per volum de persones passatgeres. 2016 Ciutat (aeroport) Variació 2016/2015 (%) Persones passatgeres Londres Heathrow (LHR) 1,0 75.703.298 París Roissy (CDG) 0,3 65.933.145 Amsterdam (AMS) 9,2 63.625.664 Frankfurt (FRA) -0,4 60.786.937 Istanbul (IST) -2,0 60.119.215 Madrid (MAD) 7,7 50.420.583 Barcelona (BCN) 11,2 44.154.693 Londres-Gatwick (LGW) 7,1 43.117.370 Munic (MUC) 3,1 42.261.309 Roma-Fiumicino (FCO) 3,3 41.738.662 Moscou-Xeremétievo (SVO) 7,7 34.030.427 París-Orly (ORY) 5,3 31.237.865 Istanbul-Sabiha Gökçen (SAW) 5,2 29.577.735 Copenhaguen (CPH) 9,1 29.043.287 Moscou-Domodédovo (DME) -6,6 28.500.259 Dublín (DUB) 11,4 27.907.131 Zuric (ZHR) 5,3 27.666.428 Palma de Mallorca (PMI) 10,6 26.253.882 Oslo (OSL) 4,5 25.787.691 Manchester (MAN) 10,9 25.627.368 Estocolm-Arlanda (ARN) 6,7 24.682.466 Londres-Stansted (STN) 8,0 24.316.592 Düsseldorf (DUS) 4,7 23.521.919 Viena (VIE) 2,5 23.352.016 Lisboa (LIS) 11,7 22.449.527 Font: Airport Traffic Report 2016. Airports Council International i Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA). OBSERVATORI BARCELONA 2017 69 Turisme Turistes internacionals a ciutats del món l’any 2016 Barcelona, en el top 25 de destinacions turístiques internacionals Barcelona se situa com a la 6a. ciutat d’Europa i la 23a. del Turistes internacionals en ciutats del món. 2016 món en arribades de turistes internacionals sobre un total de cent ciutats, segons l’informe Top Cities Destination Ran- Ciutat Variació Turistes 2016/2015 (%) internacionals king 2017, WTM London Edition, d’Euromonitor International. (milers) El nombre de turistes internacionals que han escollit Barce- lona com a destí turístic ha superat els 7 milions l’any 2016, Hong Kong -0,5 26.552,7 un 6,4 % més que l’any anterior. A escala mundial, la Ciutat Bangkok 13,4 21.251,7 Comtal guanya dues posicions en el rànquing respecte a Londres 3,3 19.190,3 l’any anterior, i se situa per davant de Xangai o Los Angeles. Singapur -1,6 16.604,0 Així mateix, al rànquing europeu també escala dues posi- Macau 7,6 15.391,9 cions en superar Antalya i Milà, i es posiciona només per Dubai 4,7 14.870,0 darrere de Londres, París, Roma, Istanbul i Praga. París -4,2 14.392,0 Paral·lelament, segons l’European Cities Marketing Bench- Nova York 2,8 12.650,0 marking Report 2017, Barcelona és la 5a. ciutat europea Shenzhen 10,0 12.571,0 amb més pernoctacions de turistes l’any 2016, per darre- Kuala Lumpur 1,1 12.290,4 re de Londres, París, Berlín i Roma, i guanya una posició Phuket 20,1 10.596,1 respecte a l’any passat en superar Madrid. Si la mesura Roma -1,7 9.396,4 són les pernoctacions de turistes internacionals, però, la Tòquio 9,7 9.272,9 Ciutat Comtal se situa en 4a. posició, per darrere de Lon- Taipei 2,0 9.229,7 dres, París i Roma, segons dades de TourMis. Per últim, segons la darrera edició de la classificació Global Destina- Istanbul -26,1 9.174,4 tion Cities Index de Mastercard, Barcelona és la 11a. ciutat Seül 2,0 9.002,8 del món quant a la despesa dels visitants internacionals. Guangzhou 8,3 8.618,7 Praga 17,4 8.182,5 Turistes internacionals Mecca 11,0 7.964,5 (milions) Miami 3,0 7.833,0 Delhi 25,4 7.447,8 15,2 15,0 15,0 Mumbai 24,8 7.194,3 14,3 Barcelona 6,4 7.037,8 9,7 Pattaya -6,3 7.018,8 9,5 9,4 8,6 8,6 8,7 Xangai 5,6 6.904,3 8,3 8,1 8,4 7,7 23 7,0 6,2 25 6,6 Las Vegas -0,4 6.741,8 5,9 6,3 26 5,9 5,5 5,6 5,7 5,9 20 5,3 23 5,4 25 5,5 Milà 0,2 6.695,1 18 4,9 16 5,1 5,2 4,5 16 4,4 4,0 4,2 4,2 Amsterdam 7,6 6.345,1 3,8 Antalya -43,2 6.173,4 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Viena -6,1 5.367,6 Barcelona Amsterdam París Roma Nota: Les arribades internacionals inclouen tant les persones visitants estran- geres que arriben a la ciutat com a primer punt d’entrada com les persones que X Posició de Barcelona al rànquing mundial arriben a la ciutat a través d’un altre punt d’entrada. Per «visitant» s’entén la persona que s’està a la ciutat almenys 24 hores i menys de 12 mesos, i que s’allotja en un establiment privat o col·lectiu. Nota: A partir del 2008 hi ha una ruptura de la sèrie perqué el nombre de Se n’exclouen les persones viatgeres d’un dia (excursionistes) i turistes domèstics. ciutats analitzades es redueix de 150 a 100. Font: Top Cities Destination Ranking 2017. Euromonitor International. Font: Top Cities Destination Ranking. Euromonitor International. OBSERVATORI BARCELONA 2017 70 Turisme Creuers als principals ports d’Europa l’any 2016 El port de Barcelona assoleix un nou record de creueristes i manté el seu lideratge a Europa El 2016 el Port de Barcelona manté per setzè any consecutiu Creueristes als principals ports de la Mediterrània. el lideratge com a primer port base d’Europa per al turisme 2016 de creuers i assoleix un nou rècord de creueristes, segons les estadístiques de MedCruise. Així mateix, el Port de Barcelona Ciutat Variació Persones 2016/2015 (%) passatgeres es manté un any més com a 4t. port base del món i supera els (milers) de Venècia, Southampton i Nova York, i només va per darrere Barcelona 5,7 2.684 dels tres grans enclavaments portuaris de Florida, segons la Civitavecchia 3,0 2.340 revista Cruise Insight (tardor 2017). Al llarg del 2016 han pas- Illes Balears -2,0 1.957 sat 2,68 milions de creueristes pel Port de Barcelona (un 5,7 % Venècia 1,5 1.606 més que l’any anterior), xifra que supera el darrer rècord Marsella 10,1 1.597 assolit el 2011 (2,66 milions). Cal destacar que gairebé el 58 % dels creueristes que visiten Barcelona són turnaround (co- Nàpols 2,9 1.306 mencen o acaben el viatge a la ciutat). Aquest tipus de creue- El Pireu 11,6 1.094 ristes —que és el que més benefici aporta a la ciutat, perquè Gènova 19,9 1.017 acostuma a passar-hi uns dies— ha crescut un 14 % respec- Savona -7,3 910 te al 2015, mentre que els d’escala han disminuït un 4 %. Ports de Tenerife -5,2 884 Dubrovnik/Korcula 0,1 832 Aquest èxit del Port de Barcelona s’ha vist reflectit en la Livorno 15,8 808 revalidació del títol com a millor port d’inici i finalització de l’itinerari d’un creuer, el qual li ha concedit la publicació Corfu 15,7 749 Cruise Insight (The global cruise market) en el marc de la Valletta 2,2 683 fira Seatrade Cruise Global que es va celebrar a Florida el Ports de la Riviera Francesa 3,1 563 passat mes de març del 2017. El jurat ha tingut en compte Kotor 21,4 537 la capacitat per realitzar eficientment les diverses opera- Lisboa 2,0 522 tives simultànies d’inici i final de viatge, així com el nivell Ports de Madeira -10,0 522 d’excel·lència en el servei de les terminals de creuers. Palermo -6,7 510 Creueristes La Spezia -24,0 508 (milions de persones passatgeres) Màlaga 5,7 443 Ports egipcis 116,6 412 1 2,66 1 2,68 1 2,60 València 9,0 405 1 2,54 Gibraltar 17,4 404 1 2,35 1 1 2,41 1 2,36 Bari 8,9 401 2,00 1,96 1,79 1,82 Messina 13,9 373 1,78 1,73 1,62 1,61 1,59 1,61 Font: MedCruise i Ports de l’Estat 1,55 1,58 1,49 1,54 1,34 1,20 1,30 1,15 1,06 0,98 1,09 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Barcelona El Pireu (Atenes) Venècia Palma de Mallorca X Posicionament de Barcelona al rànquing mediterrani Font: MedCruise i Ports de l’Estat OBSERVATORI BARCELONA 2017 71 Turisme Preus i costos Introducció El context econòmic més favorable ha marcat l’inici d’una Pel que fa a la fiscalitat, el 2016 va entrar en vigor etapa ascendent, a partir del 2015, en els preus dels la segona baixada del tipus impositiu de l’Impost de lloguers a la ciutat de Barcelona, tant d’oficines com de Societats, que ha passat del 28 % al 25 %, fet que ha locals comercials i habitatges, si bé en termes generals permès que Espanya s’apropi al tipus mitjà europeu. segueixen sent inferiors als de les principals ciutats euro- Aquesta rebaixa se suma a la reducció de l’IRPF, que pees. Els salaris, en canvi, segueixen estancats malgrat la s’ha fet esglaonadament entre el 2015 i el 2016. Pel disminució de la taxa d’atur i les millors perspectives eco- que fa al tipus de les cotitzacions socials, Espanya es nòmiques. En global, tot i la incipient escalada dels preus, caracteritza per tenir un tipus en les cotitzacions que els diferents rànquings que incorpora aquest capítol paga la persona treballadora baix en comparació amb mostren que Barcelona és una ciutat que continua sent la resta de països europeus i, per contra, un tipus en competitiva en termes de costos a escala mundial, atès les cotitzacions que paga l’empresa superior, si bé que té un nivell de preus i salaris que se situen a la franja ambdues sumades fan que el tipus mitjà se situï força mitjana-baixa del conjunt de les grans ciutats europees. en línia amb la mitjana europea. Amb dades del primer semestre del 2017, Barcelona Finalment, cal assenyalar que la ciutat de Barcelo- ha baixat posicions al rànquing de l’índex de cost de la na manté una posició força competitiva quant als vida en relació amb la ciutat de referència (Nova York), preus del lloguer d’oficines i de locals comercials, segons Mercer Human Resource Consulting, mentre la qual cosa afavoreix l’atractiu de Barcelona com a que en el rànquing de ciutats europees Barcelona ha ciutat per fer negocis, malgrat l’evolució alcista que pujat dues posicions en el rànquing els darrers dos s’ha iniciat amb la recuperació econòmica el 2015, anys, de la 16a. posició el 2015 a la 14a. el 2017, si bé després d’anys en retrocés o estancament. Quant al encara està situada en la banda mitjana de les princi- sòl logístic, a Barcelona la rendibilitat del lloguer de pals ciutats de la zona euro. sòl logístic és del 6,3 %, idèntic al que s’obté a Ma- drid o Milà, i superior al de la majoria de ciutats eu- Cal tenir en compte que, fins al 2016, la inflació a la pro- ropees de referència. Es reflecteix així una millora víncia de Barcelona ha estat molt baixa o nul·la, i els sa- de la situació econòmica i del creixent atractiu que laris també s’han contingut. Així, entre el 2012 i el 2016, té la ciutat en els mercats globals que també s’està el cost laboral per hora s’ha mantingut entorn dels traduint en un augment dels preus del lloguer de 21 €/h a Catalunya, per sota de la mitjana de la zona l’habitatge a Barcelona, que, de totes maneres, es euro (29,8 €/h). Segons l’estadística per al 2015 realit- mantenen per sota dels valors de les principals ciu- zada per UBS, el nivell salarial a Barcelona se situa a la tats de referència. banda mitjana-baixa quan es compara amb altres ciu- tats europees, ja que només és superior al de ciutats com ara Lisboa, Atenes, Praga o Budapest, però està força per sota del que tenen altres ciutats similars com ara Dublín, Munic, Amsterdam o Milà. Des de la pers- pectiva de gènere cal esmentar que, el 2015, les dones assalariades residents a Barcelona van percebre un salari mitjà un 22,8 % inferior al dels homes, mentre que les bretxes salarials de Catalunya i Espanya van Barcelona ser lleugerament superiors a les de la població bar- continua sent celonina (25,2 % i 25 % respectivament) i la de la Unió una ciutat competitiva Europea se situava en el 16,3 %. en termes de preus OBSERVATORI BARCELONA 2017 75 Preus i costos Cost de la vida en ciutats del món l’any 2017 Barcelona baixa posicions al rànquing de ciutats amb cost de la vida més alt Segons l’estudi Worldwide Cost of Living Survey de Mercer, Posicionament de Barcelona elaborat a partir de l’anàlisi de més de 200 productes i serveis bàsics de 209 ciutats del món, Barcelona baixa onze posicions en el rànquing de ciutats amb un cost de 11 11 la vida més alt entre el 2016 i mitjans del 2017, passa de 12 la posició 110a. a la 121a., i se situa així en una posició 31 38 similar a la que tenia el 2015 (124a.). 49 14 14 14 14 15 Des de l’inici de la crisi econòmica el 2008 fins al 2015, 71 16 Barcelona va experimentar un fort descens en el rànquing 85 84 de cost de la vida i va passar des de la 31a. posició el 2008 fins a la 124a. el 2015, la més baixa de la sèrie disponible. 110 Això es va deure a la intensa depreciació de l’euro que es 124 121 va produir a partir de la segona meitat del 2014 —ja que 2008 2009 2010 2012 2013 2014 2015 2016 2017 la comparativa es fa en relació a Nova York i, per tant, en dòlars americans—, a la qual cosa es va sumar la reducció Rànquing mundial Rànquing zona euro dels preus de l’habitatge durant la crisi i la contenció dels Nota: Les dades de 2011 no apareixen al gràfic perquè no estan disponibles preus de consum (la inflació a la província de Barcelona per fer el rànquing europeu. els anys 2014, 2015 i 2016 va ser del 0,3 %, del 0 % i del Font: Worldwide Cost of Living Survey, City Ranking. Mercer Human Resource 0,2 %, respectivament). Consulting. Tanmateix, si es compara la situació de Barcelona amb la d’altres ciutats europees que comparteixen l’euro, Bar- celona puja una posició el 2016 i una altra el 2017 en el rànquing de ciutats amb un cost de la vida més alt. Con- cretament, Barcelona ha passat de la posició 16a. (de 28 ciutats) el 2015, any en què es va assolir la posició més baixa en el rànquing, a estar situada en la 14a. el 2017. Aquest fet té a veure amb el nou escenari d’expansió eco- nòmica que està fent augmentar els preus de consum, els preus de l’habitatge i els preus del lloguer. En conclusió, el 2017 s’ha produït un abaratiment relatiu del cost de la vida a Barcelona en comparativa mundial a causa fona- mentalment de la baixa cotització de l’euro, mentre que quan es compara amb altres ciutats europees s’ha produït un lleuger encariment relatiu. OBSERVATORI BARCELONA 2017 76 Preus i costos Cost més baix Cost més alt Cost de la vida a ciutats del món Rànquing Ciutat Rànquing Rànquing Ciutat Rànquing 2016 2017 2016 2017 2 Luanda 1 128 Sao Paulo 26 1 Hong Kong 2 24 Copenhaguen 27 5 Tòquio 3 13 Lagos 28 3 Zuric 4 17 Londres 29 4 Singapur 5 23 Brazzaville 30 15 Seül 6 34 Chicago 31 8 Ginebra 7 28 Libreville 32 7 Xangai 8 29 Nanjing 32 11 Nova York 9 54 Nagoya 34 13 Berna 10 37 Honolulu 35 10 Pequín 11 152 Sant Petersburg 35 12 Shenzhen 12 30 Tianjin 37 67 Moscou 13 45 Dhaka 37 16 Victòria 13 38 Washington DC 39 9 N’Djamena 15 41 Buenos Aires 40 19 Tel Aviv 16 45 Miami 41 6 Kinshasa 17 56 Abidjan 42 18 Guangzhou 18 32 Noumea 42 21 Dubai 19 31 Shenyang 42 22 Osaka 20 33 Qingdao 45 26 San Francisco 21 34 Chengdu 46 25 Abu Dhabi 22 71 Melbourne 46 27 Los Angeles 23 59 Oslo 48 42 Sydney 24 40 Djibouti 49 43 Taipei 24 110 Barcelona 121 Font: Worldwide Cost of Living Survey, City Ranking. Mercer Human Resource Consulting (2016 i juny 2017). OBSERVATORI BARCELONA 2017 77 Preus i costos Impost de Societats, IVA i cotitzacions a la Seguretat Social a països del món l’any 2017 El tipus impositiu que paguen les empreses continua baixant i s’apropa a la mitjana europea Espanya continua a la banda mitjana-alta d’Europa pel amb la resta de països europeus (6 %), mentre que el ti- que fa als tipus impositius de les principals figures fiscals, pus que paga l’empresa se situa en la franja alta (30 %). En segons la comparativa publicada per KPMG. D’una banda, conjunt, el tipus mitjà de cotitzacions a Espanya se situa el tipus d’IVA del 21 % se situa per sota dels països nòrdics en línia amb la mitjana europea. (Dinamarca, Noruega i Suècia, que el tenen en el 25 %), i també de Portugal (23 %) i Itàlia (22 %), però per sobre Segons l’estudi Paying Taxes 2018, de PwC i el Banc Mun- d’Alemanya (19 %) o França (20 %). D’altra banda, el ti- dial, les empreses espanyoles tenen una taxa impositiva pus nominal de l’impost de Societats a Espanya és actual- total del 46,9 % el 2016. Aquesta taxa és superior a la ment del 25 % (després de la darrera baixada efectuada mitjana dels països europeus i l’EFTA (39,6 %), però in- el 2016), força en línia amb la mitjana europea, si bé el ferior al 49 % de l’any anterior. Per conceptes, cal asse- que caldria comparar és el tipus efectiu de l’impost una nyalar que la major part correspon als impostos sobre el vegada actuen les deduccions i bonificacions, que pot ser treball (35,6 %), seguit per l’Impost de Societats (10,6 %) i força inferior al tipus nominal. Finalment, si es comparen els altres tributs (0,7 %). La reducció de la taxa impositiva els tipus mitjans de les cotitzacions a la Seguretat Social, total en relació amb l’any anterior s’ha centrat en l’Impost s’observa que a Espanya el tipus impositiu de cotitzacions de Societats, que ha passat del 12,4 % al 10,6 %, arran de que paga el treballador és força més baix en comparació la darrera rebaixa impositiva. Impost de Societats. 2017 (%) 20,0 Finlàndia 22,0 Suècia 24,0 Noruega 15,0 Letònia 12,5 Irlanda 22,0 Dinamarca 19,0 Regne Unit 25,0 Països Baixos 19,0 Polònia Bèlgica 34,0 29,8 Alemanya 27,1 Luxemburg 19,0 República Txeca 21,0 Eslovàquia 33,3 França 24,4 Suïssa 25,0 Àustria 9,0 Hongria 19,0 Eslovènia 21,0 Portugal 24,0 25,0 Espanya Itàlia 29,0 Grècia Font: Tax Rate Online 2017. KPMG. OBSERVATORI BARCELONA 2017 78 Preus i costos Impost de Societats, IVA i cotitzacions a la Seguretat Social a països del món. 2017 País Taxa País Taxa base País Seguretat País Seguretat base IVA societats Social- Social- (%) (%) treballador (%) empresa (%) Hongria 27,0 Estats Units 40,0 Països Baixos 27,7 França 45,0 Dinamarca 25,0 Argentina 35,0 França 23,0 Eslovàquia 35,2 Noruega 25,0 Bèlgica 34,0 Eslovènia 22,1 República Txeca 34,0 Suècia 25,0 França 33,3 Alemanya 20,8 Xina 33,9 Finlàndia 24,0 Japó 30,9 Hongria 18,5 Bèlgica 32,5 Grècia 24,0 Austràlia 30,0 Àustria 18,1 Suècia 31,4 Irlanda 23,0 Índia 30,0 Argentina 17,0 Itàlia 30,0 Polònia 23,0 Alemanya 29,8 Grècia 16,0 Espanya 29,9 Portugal 23,0 Grècia 29,0 Japó 14,5 Argentina 27,0 Eslovènia 22,0 Sud-àfrica 28,0 Polònia* 14,0 Grècia 24,1 Itàlia 22,0 Luxemburg 27,1 Eslovàquia 13,4 Portugal 23,8 Argentina 21,0 Canadà 26,5 Bèlgica 13,1 Letònia 23,6 Bèlgica 21,0 Àustria 25,0 Luxemburg 12,5 Hongria 23,5 Espanya 21,0 Espanya 25,0 Índia 12,0 Finlàndia 23,2 Letònia 21,0 Països Baixos 25,0 Israel 12,0 Àustria 21,5 Països Baixos 21,0 Tunísia 25,0 Portugal 11,0 Polònia 20,6 República Txeca 21,0 Xina 25,0 República Txeca 11,0 Alemanya 19,4 Àustria 20,0 Suïssa 24,4 Letònia 10,5 Països Baixos 18,5 Eslovàquia 20,0 Israel 24,0 Xina 10,5 Tunísia 16,6 França 20,0 Itàlia 24,0 Itàlia 10,5 Eslovènia 16,1 Regne Unit 20,0 Noruega 24,0 Finlàndia 9,3 Luxemburg 15,2 Alemanya 19,0 Corea del Sud 22,0 Tunísia 9,2 Japó 14,8 Xipre 19,0 Dinamarca 22,0 Corea del Sud 8,4 Noruega 14,1 Tunísia 18,0 Suècia 22,0 Noruega 8,2 Regne Unit 13,8 Israel 17,0 Eslovàquia 21,0 Xipre 7,8 Índia 12,5 Luxemburg 17,0 Portugal 21,0 Estats Units 7,7 Irlanda 10,8 Xina 17,0 Finlàndia 20,0 Suècia 7,0 Corea del Sud 9,3 Índia 15,0 Eslovènia 19,0 Canadà 6,6 Xipre 7,8 Sud-àfrica 14,0 Polònia 19,0 Espanya 6,4 Estats Units 7,7 *Dada del 2016 Nota: la base de dades original conté 138 països, si bé la taula recull una mostra seleccionada de països de referència. Font: Tax Rate Online 2017. KPMG. OBSERVATORI BARCELONA 2017 79 Preus i costos Preu del lloguer d’oficines a ciutats europees l’any 2016 Els preus a Barcelona encara són inferiors als de les principals ciutats europees El 2016, el preu del metre quadrat del lloguer d’oficines Rendiment del mercat d’oficines a ciutats d’Europa. a Barcelona és de 258 €/any, segons l’informe elaborat 2016 per Cushman & Wakefield Research, un 8,9 % més que l’any anterior. La ciutat de Barcelona se situa en la posi- Kíev 13,0 % ció 30a. d’un total de 42 ciutats seleccionades de l’àrea Moscou 10,5 % d’Europa, i per tant en la franja mitjana-baixa, amb preus Lisboa 4,9 % molt inferiors als de les grans capitals europees. En canvi, Amsterdam 4,8 % Madrid es troba en una posició intermèdia en el rànquing, Praga 4,6 % amb un preu del lloguer d’oficines de 360 €/m2/any, i un augment del 5,3 % respecte a l’any anterior. Les ciutats Brussel·les 4,5 % amb els preus de lloguer d’oficines més alts són Londres Dublín 4,3 % (1.513 €/m2/any) i, a certa distància, París, Ginebra i Zuric, Copenhaguen 4,1 % totes tres amb preus superiors als 700 €/m2/any. En canvi, Roma 4,0 % Barcelona té un preu de lloguer d’oficines similar al de ciu- Ginebra 4,0 % tats com ara Brussel·les, Budapest, Praga i Copenhaguen, Barcelona 3,8 % i bastant per sota del de ciutats de referència com Milà, Berlín 3,8 % Munic o Amsterdam. Madrid 3,8 % Pel que fa a la rendibilitat del lloguer d’oficines, Barce- Milà 3,8 % lona obté una taxa del 3,8 % i se situa en la franja baixa Estocolm 3,6 % del rànquing de ciutats europees. Les rendibilitats més Londres 3,3 % altes s’observen a les ciutats de Kíev o Moscou (superior al Viena 3,0 % 10 %), mentre que en l’extrem contrari es troben París, Munic 3,0 % Munic i Viena amb rendibilitats del 3 %. Altres ciutats París 3,0 % amb una taxa de rendibilitat similar a la de Barcelona són Hamburg, Berlín, Madrid, Oslo i Milà. Nota: El rendiment es refereix al retorn de la inversió en el sector oficines de cada ciutat. Font: The DNA of Real State: Q4 2016. Cushman & Wakefield. OBSERVATORI BARCELONA 2017 80 Preus i costos Preu del lloguer d’oficines a ciutats d’Europa. 2016 Rànquing Ciutat Var. interanual Lloguer Rànquing Ciutat Var. interanual Lloguer 2016 2016/2015 oficines 2016 2016 2016/2015 oficines 2016 (%) (€/m2/any) (%) (€/m2/any) 1 Londres ciutat -17,1 1.513 22 Düsseldorf 1,9 318 2 París 1,9 790 23 Berlín 10,6 312 3 Ginebra 1,4 746 24 Viena 1,0 300 4 Zuric 1,4 700 25 Hamburg 2,0 300 5 Moscou -3,8 664 26 Varsòvia -1,0 285 6 Estocolm 6,7 652 27 Kíev 2,9 284 7 Dublín 0,0 592 28 Brussel·les 0,0 275 8 Luxemburg 6,7 576 29 Budapest 4,8 264 9 Milà 2,0 500 30 Barcelona 8,9 258 10 Istanbul -6,2 466 31 Praga 7,7 252 11 Frankfurt 0,0 444 32 Copenhaguen 3,3 249 12 Oslo -11,6 441 33 Lisboa 2,7 228 13 Hèlsinki 2,9 420 34 Bucarest 0,0 222 14 Edimburg -12,4 416 35 Atenes 0,0 204 15 Munic 3,0 414 36 Riga - 192 16 Manchester -12,2 410 37 Bratislava 3,3 186 17 Birmingham -7,8 404 38 Tallinn - 186 18 Roma 0,0 400 39 Vílnius - 180 19 Glasgow -13,7 372 40 Escòpia 0,0 168 20 Amsterdam 0,0 370 41 Sofia 4,0 156 21 Madrid 5,3 360 42 Ljubljana - 138 Font: The DNA of Real State: Q4 2016 (Europa). Cushman & Wakefield. OBSERVATORI BARCELONA 2017 81 Preus i costos Preu del lloguer de locals comercials a ciutats del món l’any 2017 El lloguer dels locals comercials continua pujant als carrers més cars de la ciutat Segons l’informe Main Streets Across the World 2017 de Preu del lloguer de locals comercials Cushman & Wakefield, el Portal de l’Àngel repeteix com el (€/m2/any) carrer més car tant de Barcelona com del conjunt d’Espa- nya, i es manté en la posició 14a. del rànquing mundial. 5th Avenue 28.262 Concretament, el preu del lloguer d’un local comercial al (Nova York) 29.066 33.812 Portal de l’Àngel és de 3.360 €/m2/any el segon trimestre del 2017, un preu comparable al dels carrers més cars de Via 13.500 Dublín i Amsterdam. En canvi, als principals carrers de les Montenapoleone 12.000 (Milà) 10.000 ciutats més cares d’Europa, que són el carrer New Bond a Londres i la Via Montenapoleone de Milà, els preus dels Avenue des 13.255 Champs Élysées 13.255 locals comercials són cinc i quatre vegades més cars que (París) 13.255 a Barcelona, respectivament. Kaufingerstraße 4.440 Dins el rànquing de l’Estat, el segon lloc l’ocupa el carrer (Munic) 4.440 4.440 Preciados de Madrid, amb un preu de 3.180 €/m2/any. Els preus del lloguer han augmentat un 1,8 % al Portal de Grafton Street 3.363 (Dublín) 3.327 l’Àngel el 2017 i un 3,9 % al carrer Preciados de Madrid. 3.091 El manteniment de la posició de Barcelona en el rànquing mundial de carrers comercials exclusius és un reflex dels Portal de l’Àngel 3.360 (Barcelona) 3.300 elevats lloguers que els comerços estan pagant al cen- 3.240 tre de la ciutat pel bon posicionament que té Barcelona Preciados 3.180 dintre del turisme de compres. (Madrid) 3.060 3.000 Kalverstraat 3.000 2017 (Amsterdam) 2.900 2016 2.900 2015 Font: Main Streets Across the World. Cushman & Wakefield. OBSERVATORI BARCELONA 2017 82 Preus i costos Preu del lloguer de locals comercials a ciutats del món. 2017 2017 2016 País Ciutat Carrer Lloguer locals comercials (€/m2/any) 1 1 EUA Nova York Upper 5th Avenue (49th - 60th Sts) 28.262 2 2 Hong Kong (Xina) Hong Kong Causeway Bay (main street shops) 25.673 3 4 Regne Unit Londres New Bond Street 16.200 4 6 Itàlia Milà Via Montenapoleone 13.500 5 3 França París Avenue des Champs Élysées 13.255 6 5 Japó Tòquio The Ginza 11.308 7 7 Austràlia Sydney Pitt Street Mall 9.422 8 8 Corea del Sud Seül Myeongdong 8.598 9 9 Suïssa Zuric Bahnhofstrasse 8.310 10 10 Àustria Viena Kohlmarkt 4.620 11 11 Xina Pequín Wangfujing 4.498 12 12 Alemanya Munic Kaufinger/Neuhauser 4.400 13 13 Irlanda Dublín Grafton Street 3.363 14 14 Espanya Barcelona Portal de l’Àngel 3.360 15 19 Rússia Moscou Stoleshnikov 3.071 16 17 Països Baixos Amsterdam Kalverstraat 3.000 17 15 Singapur Singapur Orchard Road 2.905 18 18 Noruega Oslo Karl Johan 2.831 19 25 Grècia Atenes Ermou 2.640 20 20 Luxemburg Luxemburg Grand Rue 2.580 21 21 Dinamarca Copenhaguen Stroget (including Vimmelskaftet) 2.555 22 23 República Txeca Praga Na Příkopě street 2.520 23 16 Turquia Istanbul Centre - Istiklal Street 2.311 24 28 Índia Nova Delhi Khan Market 2.191 25 22 Canadà Toronto Bloor Street 2.180 26 27 Vietnam Ho Chi Minh Best Achieved Shopping Mall (GF) 2.100 27 24 Malàisia Kuala Lumpur Pavilion KL 2.084 28 29 Bèlgica Anvers Meir 1.950 29 26 Taiwan Taipei Zhongxiao 1.830 30 30 Nova Zelanda Auckland Queen Street 1.609 Nota: Aquest rànquing contempla només el carrer comercial més car de cada país. Font: Main Streets Across the World. Cushman & Wakefield. Dades segon trimestre del 2017. OBSERVATORI BARCELONA 2017 83 Preus i costos Preu del lloguer del sòl logístic prèmium a les principals àrees urbanes del món l’any 2017 Barcelona té un preu del sòl logístic superior a la mitjana de les principals àrees urbanes europees El preu del lloguer del sòl logístic prèmium a Barcelona és Rendiment del sòl logístic prèmium a mercats urbans de 83,42 dòlars per metre quadrat el 2017, segons l’infor- d’Europa. 2017 me de CB Richard Ellis, Global Prime Logistics Rents. Barce- lona se situa en una franja intermèdia-alta en el grup de Moscou 12,8 % 50 àrees urbanes més cares a causa de l’escassa oferta Budapest 8,5 % de sòl logístic disponible a l’àrea de Barcelona. Concre- Praga 6,5 % tament, el preu del sòl logístic a Barcelona és similar al de ciutats mundials de referència com ara Nova Jersey, Madrid 6,3 % Canberra, Buenos Aires, Munic o Seül, però inferior al de Barcelona 6,3 % les àrees urbanes que encapçalen el rànquing europeu Milà com ara Londres (192,24 $/m2), Estocolm (100,75 $/m2), 6,3 % i Midlands, Manchester/Liverpool (87,73 $/m2). El preu a Leeds/Sheffield 6,3 % Madrid és inferior al de Barcelona (67,38 $/m2). Manchester/ Liverpool 6,0 % Segons CB Richard Ellis, la rendibilitat del lloguer de sòl Varsòvia 6,0 % logístic a Barcelona és del 6,3 %, idèntic al que s’obté a Anvers 6,0 % Madrid o Milà, i superior al de la majoria de ciutats eu- Estocolm 5,8 % ropees de referència, excepte Moscou i Budapest, que encapçalen el rendiment d’aquest mercat. Concretament, París 5,8 % supera àmpliament la rendibilitat de ciutats alemanyes Tilburg/ Eindhoven/Venlo 5,4 % com ara Munic, Hamburg, Frankfurt, Düsseldorf/Colònia Rotterdam 5,4 % o Berlín (5 %). Amsterdam 5,4 % Midlands de l’Oest 5,3 % Ruhr 5,0 % Munic 5,0 % Hamburg 5,0 % Frankfurt 5,0 % Düsseldorf/ Colònia 5,0 % Berlín 5,0 % Londres 4,5 % Nota: El rendiment es refereix al retorn de la inversió en sòl logístic per a cada ciutat. Font: Global Prime Logistics Rents. CBRE. Juliol 2017. OBSERVATORI BARCELONA 2017 84 Preus i costos Preu del lloguer del sòl logístic premium. 2017 Rànquing Àrea urbana País Lloguer sòl Rànquing Àrea urbana País Lloguer sòl logístic logístic ($/m2/any) ($/m2/any) 1 Hong Kong Hong Kong 348,75 26 Hamburg Alemanya 74,49 2 Tòquio Japó 196,12 27 Suzhou Xina 72,87 3 Londres Regne Unit 192,24 28 Guangzhou Xina 72,01 4 Singapur Singapur 109,15 29 Seattle Estats Units 71,80 5 Xangai Xina 101,07 30 Moscou Rússia 70,83 6 Estocolm Suècia 100,75 31 Düsseldorf/Colònia Alemanya 70,61 7 Sydney Austràlia 99,03 32 Adelaida Austràlia 68,78 8 Shenzhen Xina 94,83 33 Madrid Espanya 67,38 9 Oakland Estats Units 93,97 34 Rotterdam Països Baixos 66,84 10 LA/Comtat d’Orange Estats Units 91,71 35 Amsterdam Països Baixos 64,26 11 Auckland Nova Zelanda 89,34 36 París França 64,26 12 Brisbane Austràlia 88,37 37 Hangzhou Xina 62,32 13 Midlands Regne Unit 87,73 38 Ruhr Alemanya 61,68 14 Manchester/Liverpool Regne Unit 87,73 39 Chengdu Xina 61,03 15 Seül Corea del Sud 87,40 40 Vancouver Canadà 61,03 16 Munic Alemanya 87,30 41 Ciutat de Mèxic Mèxic 60,82 17 Buenos Aires Argentina 86,22 42 Melbourne Austràlia 60,71 18 Barcelona Espanya 83,42 43 Berlín Alemanya 59,74 19 Canberra Austràlia 83,31 44 PA I-78/81 Corridor Estats Units 59,20 20 Nova Jersey Estats Units 81,16 45 São Paulo Brasil 59,20 21 Pequín Xina 80,08 46 Ningbo Xina 58,88 22 Perth Austràlia 79,98 47 Santiago de Xile Xile 58,23 23 Frankfurt Alemanya 79,65 48 Inland Empire Estats Units 58,13 24 Leeds/Sheffield Regne Unit 77,61 49 Budapest Hongria 57,80 25 Florida del Sud Estats Units 75,67 50 Praga República Txeca 57,80 Nota: El rendiment es refereix al retorn de la inversió en sòl logístic per a cada ciutat. Font: Global Prime Logistics Rents. CBRE. Juliol 2017. OBSERVATORI BARCELONA 2017 85 Preus i costos Preu del lloguer de l’habitatge a les principals ciutats europees el 2017 Barcelona se situa en la posició 37a. en preu del lloguer d’una sola habitació al centre Segons la base de dades de Numbeo, el primer semestre Preu del lloguer d’habitatges. 2017 del 2017 el lloguer mitjà d’un habitatge d’una sola habita- (€/m2/any) ció al centre de la ciutat de Barcelona és de 838 € al mes, de forma que, d’entre les 174 ciutats europees analitza- Dublín 1.941 des, és la 37a. en el rànquing. Un habitatge de caracterís- 2.285 1.162 tiques similars, però ubicat fora del centre, costaria uns 1.444 638 € al mes. Estocolm 1.344 2.021 Per altra banda, si es compara un habitatge familiar amb 829 tres habitacions al centre, Barcelona tindria una posició 1.230 inferior en el rànquing, concretament la 44a. De fet, el Munic 1.454 preu del lloguer d’aquest tipus d’habitatge seria de 1.379 2.017 €/mes, similar al d’altres ciutats com ara Manchester o 807 1.043 Stuttgart. Si aquest habitatge estigués fora del centre, el lloguer mitjà baixa fins a 969 €. La diferent posició de Bar- Frankfurt 1.166 1.638 celona en els rànquings de lloguers al centre de la ciutat 671 segons es consideri un habitatge petit o mitjà pot ser a 909 causa del fet que la Ciutat Comtal disposa de més oferta Barcelona 969 de qualitat en habitatges mitjans que en habitatges pe- 1.379 tits en comparació amb altres ciutats com ara Madrid, 638 838 Brussel·les, La Haia o Edimburg, i això fa que el seu preu sigui més competitiu. Manchester 909 1.367 580 821 Viena 1.090 1.685 552 792 Madrid 993 1.522 581 787 3 hab. fora del centre 3 hab. en el centre 1 hab. fora del centre 1 hab. en el centre Font: Numbeo. Dades del primer semestre del 2017. OBSERVATORI BARCELONA 2017 86 Preus i costos Preu del lloguer d’habitatges en el centre (€/mes). 2017 Rànquing Ciutat País 3 hab. 1 hab. Rànquing Ciutat País 3 hab. 1 hab. 1 Londres Regne Unit 3.473 1.852 26 Bergen Noruega 1.756 982 2 Zuric Suïssa 3.024 1.600 27 Reading Regne Unit 1.528 975 3 Zug Suïssa 2.586 1.573 28 Hèlsinki Finlàndia 1.802 965 4 Ginebra Suïssa 3.203 1.528 29 Cork Irlanda 1.610 961 5 Dublín Irlanda 2.585 1.444 30 Rotterdam Països Baixos 1.525 943 6 Reykjavík Islàndia 2.221 1.428 31 Bristol Regne Unit 1.688 941 7 Amsterdam Països Baixos 2.404 1.416 32 Stuttgart Alemanya 1.471 929 8 Luxemburg Luxemburg 2.621 1.383 33 Frankfurt Alemanya 1.638 909 9 Oslo Noruega 2.116 1.275 34 Eindhoven Països Baixos 1.341 907 10 Estocolm Suècia 2.021 1.230 35 Milton Keynes Regne Unit 1.416 896 11 Copenhaguen Dinamarca 2.240 1.227 36 Moscou Rússia 1.779 874 12 Cambridge Regne Unit 1.902 1.204 37 Barcelona Espanya 1.379 838 13 Oxford Regne Unit 2.227 1.192 38 Galway Irlanda 1.429 836 14 Basel Suïssa 2.082 1.161 39 La Haia Països Baixos 1.487 831 15 Lausana Suïssa 2.406 1.125 40 Aarhus Dinamarca 1.538 830 16 Lugano Suïssa 2.441 1.111 41 Manchester Regne Unit 1.367 821 17 Trondheim Noruega 1.853 1.091 42 Göteborg Suècia 1.281 819 18 París França 2.331 1.066 43 Edimburg Regne Unit 1.483 810 19 Berna Suïssa 2.016 1.046 44 Viena Àustria 1.685 792 20 Munic Alemanya 2.017 1.043 45 Madrid Espanya 1.522 787 21 Milà Itàlia 2.017 1.020 46 Southampton Regne Unit 770 1.306 22 Brighton Regne Unit 1.822 1.005 47 Leeds Regne Unit 769 1.259 23 Stavanger Noruega 1.682 998 48 Bilbao Espanya 763 1.186 24 Roma Itàlia 1.975 988 49 Brussel·les Bèlgica 760 1.488 25 Utrecht Països Baixos 1.671 988 50 Sliema Malta 759 1.550 Font: Numbeo. Dades del primer semestre del 2017. OBSERVATORI BARCELONA 2017 87 Preus i costos Nivells salarials a ciutats del món l’any 2015 Barcelona baixa en el rànquing de nivell salarial Segons l’informe Prices & Earnings Around the Globe, ela- Cost laboral per hora. 2016 borat per UBS, en què s’analitza l’evolució del nivell sala- (€) rial a 72 ciutats del món, entre el 2012 i el 2015, el nivell salarial brut a Barcelona ha disminuït amb relació a la Dinamarca 42,0 ciutat de referència, que és Nova York; una evolució que Bèlgica 39,2 és compartida per les principals ciutats europees de re- Suècia 38,0 ferència com a conseqüència de la moderació salarial i la Luxemburg 36,6 depreciació de l’euro. Barcelona baixa una posició al ràn- França 35,6 quing mundial i passa de la 29a. posició el 2012 a la 30a. Països Baixos 34,3 el 2015, i es manté a la franja intermèdia en comparació Finlàndia 33,2 amb les ciutats europees principals. És a dir, per sota de Alemanya Dublín, Munic, Amsterdam, Milà o Lió, entre moltes altres, 33,0 però per sobre de ciutats com ara Madrid, Lisboa, Praga Àustria 32,7 o Budapest. Irlanda 30,4 UEM-19 29,8 La disminució del salari net a Barcelona en el període Itàlia 27,8 analitzat (és a dir, un cop descomptats els impostos i les Regne Unit 26,7 contribucions a la Seguretat Social) ha estat fins i tot més UE-28 25,4 important que si s’analitza en termes bruts, la qual cosa Catalunya 21,0 indica un comportament diferencial dels impostos sobre Espanya 19,8 la renda a Barcelona en relació amb la ciutat de referèn- Eslovènia 16,2 cia (Nova York). Xipre 15,8 Si comparem el cost laboral per hora entre els països per- Grècia 14,2 tanyents a la Unió Europea, Espanya estaria en la posició Portugal 13,7 15a. de 28 països, amb 19,8 €/hora, i Catalunya lleuge- Malta 13,2 rament per sobre, amb 21 €/hora. Catalunya té un cost Estònia 10,9 laboral per hora inferior a la mitjana de la UE-28, on és de Eslovàquia 10,4 25,4 €, i encara més lluny de la mitjana de la zona euro Rep. Txeca 10,2 (29,8 €). Croàcia 10,0 Polònia 8,6 Hongria 8,3 Letònia 7,5 Lituània 7,3 Romania 5,5 Bulgària 4,4 Font: Eurostat i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2017 88 Preus i costos Nivells salarials a ciutats del món. 2015 Rànquing Ciutat Salari net Salari brut Rànquing Ciutat Salari net Salari brut 1 Zuric 141,8 131,3 25 Roma 54,2 60,0 2 Ginebra 135,2 130,1 25 Nicòsia 64,4 59,1 3 Luxemburg 97,1 106,4 25 Milà 53,1 58,7 4 Nova York 100,0 100,0 29 Lió 62,8 58,6 5 Miami 92,9 92,4 30 Barcelona 46,8 51,7 6 Copenhaguen 56,8 92,2 31 Madrid 46,2 50,9 7 Sydney 83,9 89,8 32 Hong Kong 51,3 49,4 8 Oslo 80,4 87,7 33 Tel Aviv 47,3 46,5 9 Los Angeles 88,2 87,5 34 Seül 50,2 45,9 10 Chicago 84,5 85,2 35 Manama 53,1 45,7 11 Mont-real 78,2 77,4 35 Dubai 46,9 40,4 12 Estocolm 63,7 76,0 35 Taipei 38,8 35,1 13 Londres 72,3 75,5 38 Sao Paulo 38,8 34,7 14 Brussel·les 61,1 72,8 39 Ljubljana 32,7 33,6 15 Toronto 69,5 71,4 40 Johannesburg 30,7 32,8 16 Tòquio 66,5 70,1 41 Doha 37,4 32,2 17 Auckland 68,6 70,0 42 Lisboa 32,0 31,9 18 Dublín 64,3 68,8 43 Atenes 28,2 29,8 19 Viena 69,7 68,5 44 Bratislava 27,6 28,4 20 Hèlsinki 62,8 67,8 45 Rio de Janeiro 30,3 26,8 21 Munic 68,2 67,7 46 Istanbul 26,0 26,5 22 Frankfurt 67,1 66,6 47 Tallinn 24,2 26,1 23 Amsterdam 53,3 65,3 48 Varsòvia 22,4 23,2 24 Berlín 64,5 64,0 49 Santiago de Xile 25,1 23,1 25 París 67,1 62,8 50 Buenos Aires 26,3 22,6 Nota: El salari efectiu per hora es calcula a partir de catorze professions. El salari net es calcula després d’impostos i contribucions a la Seguretat Social. Font: Prices & Earnings around the Globe 2015. UBS. OBSERVATORI BARCELONA 2017 89 Preus i costos SÍNTESI DE RESULTATS Síntesi de resultats L’any 2016 l’economia catalana i la de la ciutat de Barce- sions associades a una bona qualitat de vida, Barcelona lona han avançat en el procés de consolidació de l’activi- és considerada la 13a. ciutat més segura del món, segons tat, impulsat per la fortalesa de la creació d’ocupació, el The Safe Cities Index 2016 ―rànquing en què millora dues dinamisme del consum, el bon comportament de les ex- posicions respecte a l’any anterior―, i la 4a. en l’àmbit portacions, les condicions financeres molt favorables i de l’esport, segons el Ranking of Sports Cities 2016. Quant la depreciació de l’euro. Per al conjunt de l’any 2017 es a la cohesió social, la taxa de risc de pobresa o exclusió preveu que el creixement del PIB català sigui del 3,1 %, social (AROPE) de Catalunya es manté inferior a la de la segons estimacions de la Cambra de Barcelona, tot i que Unió Europea. Respecte als indicadors que fan referència en la segona part de l’any es detecten símptomes de desac- a la sostenibilitat, Barcelona presenta un volum d’emis- celeració en un clima d’incertesa que pot afectar a aques- sions de CO2 equivalent per habitant relativament baix en tes perspectives. En aquest entorn, la ciutat de Barcelona comparació amb altres ciutats del món; se situa entre les ha aconseguit mantenir un bon posicionament econòmic i quinze primeres ciutats pel que fa a nivells d’equipament empresarial en els contextos internacional i europeu a la digital, maduresa tecnològica, cohesió i institucions enfo- majoria d’indicadors recollits a l’Informe 2017 de l’Observa- cats a l’objectiu del desenvolupament sostenible segons tori Barcelona, i fins i tot millorar-lo en alguns d’ells. l’informe Networked Society City Index 2016, i, en el ràn- quing global de mobilitat urbana sostenible, se situa en la La continuïtat de l’evolució positiva de l’economia cata- 21a. posició de ciutats del món i la 15a. d’Europa, segons lana per al 2017 es confirma amb els resultats de l’en- l’informe Sustainable Cities Mobility Index 2017. questa sobre perspectives empresarials d’Eurochambres, ja que es mantenen molt similars respecte a l’any ante- Pel que fa al mercat laboral, el 2016 ha mantingut la ten- rior. En paral·lel a aquestes expectatives, altres indicadors dència positiva que va iniciar el 2014. En aquest context, refermen l’atractiu de Barcelona com a pol d’activitat Barcelona ha creat ocupació neta per tercer any conse- econòmica i la bona imatge que la ciutat té a l’exterior. cutiu i registra un descens interanual rellevant de la po- En aquest sentit, la ciutat es manté entre les 25 principals blació aturada, tot i que la taxa d’atur segueix superant la metròpolis del món pel que fa a la competitivitat global, mitjana europea i la taxa d’ocupació a Catalunya es manté segons el Global Power City Index 2017, de la Mori Me- per sota de la mitjana europea per vuitè any consecutiu. morial Foundation, i es posiciona en 8è. lloc com a ciutat D’altra banda, aquest capítol incorpora un nou indicador, del món amb millor reputació al City RepTrak 2017 —aug- la taxa d’ocupació a temps parcial (total i femenina), que mentant sis posicions respecte a l’any anterior. La Ciutat mostra una tendència generalitzada d’augment des de Comtal també genera confiança en l’àmbit de la inversió l’inici de la crisi, si bé encara és inferior a la mitjana eu- internacional, com ho mostra el fet de mantenir-se entre ropea (14,2 % enfront del 20,4 %). La taxa d’ocupació a les deu principals àrees urbanes del món en captació de temps parcial femenina se situa per sobre, en un 21,5 %, projectes d’inversió estrangera en el període 2013-2017, però també és inferior a la mitjana de la UE (32,6 %). segons KPMG. D’altra banda, es manté com a la terce- ra ciutat del món en nombre de delegats i delegades i En l’àmbit de la formació superior, Barcelona és un refe- en nombre de congressos internacionals organitzats el rent en formació empresarial, ja que és l’única urbs euro- 2016, segons l’ICCA. Així mateix, destaca pel seu esperit pea amb dues institucions docents (IESE i ESADE) entre les emprenedor i per les oportunitats de negoci que ofereix, deu millors escoles de negocis del continent europeu el amb una taxa d’activitat emprenedora (TEA) en augment 2017 per cinquè any consecutiu, segons el Financial Times. que se situa en el 7 % a la província de Barcelona el 2016, Barcelona també destaca pel seu capital humà qualificat, per sobre de les d’Alemanya, Finlàndia o Itàlia, però per amb un percentatge de persones treballadores amb estu- sota de la mitjana de la Unió Europea (8,1 %); mentre que dis universitaris que continua clarament per sobre de la la taxa d’emprenedoria femenina de la demarcació se si- mitjana de la UE (45,3 % i 35,5 % respectivament el 2016), tua en el 6,2 %, en línia amb la mitjana de la UE (6 %). i en el cas de les dones treballadores supera per segona vegada el 50 % (51,1 %), per sobre també de la mitjana de El capítol «Qualitat de vida i cohesió social» de l’in- la UE (39,4 %), segons dades de l’Eurostat. forme es renova aquest any amb la incorporació de dos nous indicadors de sostenibilitat, el de ciutats En l’àmbit del coneixement i la tecnologia, la Ciutat connectades i cohesionades, i el de mobilitat urbana Comtal es manté ben posicionada a escala europea i sostenible en ciutats del món. Pel que fa a les dimen- avança com a referent en emprenedoria tecnològica i OBSERVATORI BARCELONA 2017 92 Síntesi de resultats innovació. Segons l’European Digital City Index 2016, Bar- La Ciutat Comtal continua sent competitiva en termes de celona es posiciona com a la 9a. ciutat europea en el su- preus i costos a escala mundial, tot i l’incipient repunt port a l’emprenedoria digital entre les seixanta principals dels preus que acompanya la recuperació econòmica. ciutats europees. Així mateix, Barcelona se situa com a la Cal esmentar que aquest capítol es renova amb la in- 13a. ciutat del món ―i guanya catorze posicions respec- corporació de dos nous indicadors: preus de l’habitatge te a l’any anterior― i la 5a. d’Europa en innovació entre i preus del sòl logístic prèmium, i amplia l’indicador d’Im- 500 ciutats del món analitzades en la desena edició de post de Societats i IVA amb les cotitzacions a la Seguretat l’Innovation Cities Index 2016/17, elaborat per la consul- Social de treballadors i empreses. La ciutat de Barcelo- tora 2thinknow. Pel que fa a la producció científica, l’es- na manté una posició força competitiva quant als preus tratègia d’impuls a la recerca ha permès que Barcelona del lloguer d’oficines i de locals comercials, la qual cosa s’hagi situat com a 5a. ciutat d’Europa i 15a. del món en afavoreix l’atractiu de Barcelona com a ciutat per fer ne- producció científica, segons l’informe anual elaborat per gocis. Quant al sòl logístic, a Barcelona la rendibilitat del la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquests bons re- lloguer de sòl logístic és del 6,3 %, idèntic al que s’obté sultats en coneixement es tradueixen en una important a Madrid o Milà, i la situa en la banda mitjana-alta de ocupació en sectors d’alt valor afegit l’any 2016: Cata- preus entre les àrees urbanes europees de referència, lunya ha estat la 4a. regió d’Europa amb major nombre segons CB Richard Ellis. La millora de la situació econò- de població ocupada en manufactures d’intensitat tec- mica i el creixent atractiu que té la ciutat en els mercats nològica alta i mitjana-alta, la 5a. quant a població treba- globals també s’està traduint en un augment dels preus lladora en ciència i tecnologia ―amb 788.000 persones del lloguer de l’habitatge a Barcelona, però encara es ocupades en aquest àmbit―, i la 9a. quant a població mantenen per sota dels valors de les principals ciutats ocupada en serveis de coneixement i tecnologia punta. europees de referència. Quant al cost de la vida, Barce- lona ha baixat posicions al rànquing de l’índex de cost El sector turístic continua sent un dels motors de l’ac- de la vida en relació amb la ciutat de referència (Nova tivitat econòmica de la ciutat. Amb una evolució favora- York), segons Mercer Human Resource Consulting. En ble, el 2016 Barcelona es troba molt ben posicionada canvi, ha pujat dues posicions en el rànquing europeu, com a ciutat líder d’atracció de turisme, tant a escala passant de la 16a. el 2015 a la 14a. el 2017, però encara europea com mundial. La bona situació de la ciutat de està situada en la banda mitjana de les principals ciutats Barcelona com a destí del turisme internacional queda de la zona euro. reflectida en l’informe Top 100 City Destinations Ranking WTM London 2017 edition, on Barcelona se situa com a la Per setè any consecutiu, l’Informe 2017 de l’Observatori 6a. ciutat d’Europa i la 23a. del món en nombre de visi- de Barcelona presenta el monogràfic Clima empresarial tants internacionals. Així mateix, segons l’European Cities a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que analit- Marketing Benchmarking Report 2017, Barcelona és la 5a. za l’evolució de l’activitat l’any 2016, la situació de la mar- ciutat europea amb més pernoctacions de turistes inter- xa dels negocis els tres primers trimestres de l’any 2017 nacionals, només per darrere de Londres, París, Berlín i la previsió per al quart trimestre. Aquesta anàlisi posa i Roma. Aquest bon comportament del turisme es veu de manifest la consolidació de la recuperació econòmica reforçat pel bon posicionament de la ciutat quant a la fins al tercer trimestre del 2017. Segons els resultats de qualitat de les infraestructures d’accés a la ciutat. D’una l’Enquesta del clima empresarial a l’AMB, la situació em- banda, el Prat és l’aeroport que més ha crescut del top presarial sobre la marxa dels negocis a l’AMB (realitzada 10 europeu el 2016, i assoleix per primera vegada el 7è. a finals de setembre) ha continuat sent positiva els tres lloc del rànquing d’aeroports europeus en volum de per- primers trimestres de l’any 2017 i ha millorat lleugera- sones passatgeres, segons les dades de l’Airport Traffic ment el ritme de creixement respecte a l’any anterior. Report d’ACI Europe, amb la xifra rècord de 44,2 milions Tanmateix, de cara al quart trimestre l’economia cata- de persones passatgeres el 2016 (un 11,2 % més que el lana ha començat a mostrar senyals de desacceleració, 2015). De l’altra, el 2016, el port de Barcelona es manté provinent fonamentalment de la feblesa de la demanda per setzè any consecutiu com a principal port d’Europa i interna i l’augment de la incertesa. No obstant això, l’em- de la Mediterrània i 4t. del món, pel que fa al trànsit d’ori- presariat preveu que les expectatives de la marxa dels gen i destinació de creuers, segons les estadístiques de negocis per al quart trimestre del 2017 siguin positives MedCruise, amb la xifra rècord de 2,68 milions de creue- a tots els sectors i lleugerament millors a les d’un any ristes (un 5,7 % més que l’any anterior). enrere, excepte a l’hostaleria. OBSERVATORI BARCELONA 2017 93 Síntesi de resultats Síntesi de resultats Competitivitat Millor Projectes Taxa Perspectives Organització Ciutats Ciutats global reputació d’inversió d’activitat empresarials, de congressos segures de l’esport estrangera emprenedora1,3 exportacions1,3 internacionals 2017 2017 2013-2017 2016 2018 2016 2017 2016 1 Londres Sydney Londres Brasil Portugal Berlín Tòquio Londres 2 Nova York Copenhaguen Xangai Canadà Romania París Singapur Rio de Janeiro 3 Tòquio Viena Hong Kong Estònia Àustria Barcelona Osaka Lausana 4 París Estocolm Nova York Argentina Espanya Viena Toronto Barcelona 5 Singapur Vancouver París Estats Units Xipre Londres Melbourne París 6 Seül Londres São Paulo Països Baixos Malta Singapur Amsterdam Los Angeles 7 Amsterdam Melbourne Sydney Irlanda Bulgària Madrid Sydney Sydney 8 Berlín Barcelona Barcelona Polònia Estònia Amsterdam Estocolm Tòquio 9 Hong Kong Milà Dublín Xina Turquia Lisboa Hong Kong Edmonton 10 Sydney Toronto Pequín Eslovàquia Eslovàquia Seül Zuric Nova York 11 Los Angeles Amsterdam Regne Unit Croàcia Frankfurt Melbourne 12 Frankfurt Tòquio Suïssa Finlàndia Madrid Pequín 13 Pequín Roma Portugal Luxemburg Barcelona Copenhaguen 14 … Mont-real ... ... Seül Doha 15 24 Barcelona Edimburg Barcelona Barcelona San Francisco Berlín 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2017 94 Síntesi de resultats Taxa de risc Emissions de Mobilitat urbana Ciutats Taxa Taxa Taxa Persones de pobresa o CO2 equivalent sostenible connectades d’ocupació1,2 d’ocupació d’atur1,2,4 treballadores exclusió social1,2,4 per capita1,4 1,2 a temps parcial amb estudis universitaris1,2 2016 2017 2017 2016 2016 2016 2016 2016 Praga Addis Abeba Hong Kong Estocolm Munic Amsterdam Praga Londres Hèlsinki Recife Zuric Londres Estocolm Rotterdam Munic Oslo Bratislava Lima París Singapur Stuttgart Viena Stuttgart Hèlsinki Estocolm Estocolm Seül París Amsterdam Frankfurt Budapest Bilbao Oslo Moscou Praga Copenhaguen Copenhaguen Edimburg Frankfurt Brussel·les Ljubljana Barcelona Viena Hèlsinki Oslo Stuttgart Hamburg Edimburg Amsterdam París Londres Nova York Praga Berlín Oslo Estocolm Barcelona Quito Singapur Oslo Frankfurt Copenhaguen Edimburg París Copenhaguen Rio de Janeiro Estocolm Tòquio Hèlsinki Munic Amsterdam Madrid Varsòvia Madrid Frankfurt Seül Londres Hamburg Varsòvia Copenhaguen Milà Istanbul Amsterdam Taipei Rotterdam Manchester Londres Glasgow Berna Ciutat de Mèxic Copenhaguen Los Angeles Edimburg Montpeller Manchester Dublín Madrid Vancouver Tòquio Barcelona Berlín Londres Estocolm Viena Budapest Buenos Aires --- Hong Kong … --- … … Dublín Taipei 21 Barcelona Berlín Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2017 95 Síntesi de resultats Població ocupada Escoles en manufactures Persones Producció Ciutats Ciutats Aeroports Turistes de negocis d’intensitat treballadores científica innovadores digitals de persones internacionals tecnològica alta en ciència passatgeres i mitjana-alta2 i tecnologia2 2017 2016 2016 2016 2017 2016 2016 2016 Londres 1 Fontain ebleau Stuttgart París Pequín Londres Londres Heath row Hong Kong Insead (LHR) 2 Camb ridge University of Milà Londres Londres Nova York Estocolm París-R oissy (CDG) Bangkok Cambridge: Judge 3 Londres Amsterdam London B usiness Munic Madrid Xangai Tòquio Amsterdam (AM S) Londres School 4 Mad rid Frankfurt IE Busines s School Barce lona Istanbul Nova San Francisco – York San José Hèlsinki (FR A) Singapur Barcelona Istanbul 5 IESE Bu siness Karlsruhe Barcelona Boston Boston París (IS T) Macau School Barcelona 6 ESADE Busin ess School Istanbul Lió Seül Los Angeles Berlín Mad (MA rid D) Dubai 7 Pa rís Barcelona HEC París Torí Milà París Singapur Copenhaguen París (BCN) 8 Laus ana IMD Bolonya Varsòvia Tòquio Toronto Dublín Londres- Gatwick Nova York (LGW) 9 Mi là Düsseldorf Munic Madrid París Barcelona Mu nic Shenzhen SDA Bocconi (MUC) Manchester 10 Alliance M anchester París Sevilla Moscou Viena Viena Roma-Fi umicino Kuala Lumpur Business School (FCO) Rotterdam Moscou 11 Rotterdam School of Frankfurt Berlín Cambridge (EUA) Seül Munic Xerem étievo Phuket Management (SVO) 12 Oxford University of Oxford: Saïd Colònia Stuttgart Chicago Amsterdam Cambridge París -Orly Roma (ORY) 13 Lond res Lió Marsella Baltimore Barcelona Bristol Istan bul Tòquio City University Cass (SAW) Lancaster Copenhaguen 14 Lancaster University Budapest Colònia Toronto Sydney Madrid (CP H) … Management School Coventry Moscou 15 Warwick Bus iness School Nantes Düsseldorf Barcelona Munic Oxford Domod édovo 23 Barcelona (DME) 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2017 96 Síntesi de resultats Creueristes Cost Impost Preu Preu de Preu de Preu de lloguer Nivells a Europa de la vida de Societats1,3 de lloguer lloguer de locals lloguer de sòl de l’habitatge salarials d’oficines comercials logístic premium 2016 2017 2017 2016 2017 2017 2017 2015 Barcelona Nova York Luanda Estats Units Londres ciutat Hong Kong Londres Zuric Upper 5th Avenue Civitavecchia Hong Kong Argentina París Hong Kong Tòquio Zuric Ginebra Causeway Bay Illes Balears Tòquio Bèlgica Ginebra Lond res Londres Zug Luxemburg New Bond Street Venècia Zuric França Zuric Mi là Singapur Gènova Nova York Via Montenapoleone París Marsella Singapur Japó Moscou Avenu e des Xangai Dublín Miami Champs-Élysées Nàpols Seül Austràlia Estocolm Tòq uio Estocolm Reykjavík Copenhaguen The Ginza El Pireu Ginebra Índia Dublín Sydn ey Sydney Amsterdam Sydney Pitt Street Mall Seül Gènova Xangai Alemanya Luxemburg Shenzhen Luxemburg Oslo  Myeongdong Savona Nova York Grècia Milà Zu ric Oakland Oslo Los Angeles Bahnhofstrasse Ports de Tenerife Berna Sud-àfrica Istanbul Vie na Los Angeles Estocolm Chicago  Kohlmarkt Dubrovnik/Korcula Pequín Luxemburg Frankfurt Peq uín Auckland Copenhaguen Mont-real   Wangfujing Livorno Shenzhen Canadà Oslo Mu nic Brisbane Cambridge Estocolm Kaufinger/Neuhauser Corfu Moscou Àustria Hèlsinki Dub lín Midlands Oxford Londres  Grafton Street Valletta … Barcelona … Barce lona --- --- … Portal de l’Àngel Ports de la Riviera Francesa 121 Barcelona Països Baixos 30 Barcelona Mos cou 18 Barcelona 37 Barcelona 30 Barcelona Stoleshnikov 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2017 97 Síntesi de resultats Posicionament de Barcelona en rànquings internacionals de ciutats Competitivitat global. 2017 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 24 Londres Nova York Tòquio París Singapur Seül Amsterdam Berlín Hong Kong Sydney Los Angeles Frankfurt Pequín ... Barcelona Millor reputació. 2017 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Sydney Copenhaguen Viena Estocolm Vancouver Londres Melbourne Barcelona Milà Toronto Amsterdam Tòquio Roma Mont-real Edimburg Projectes d’inversió estrangera. 2013-2017 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres Xangai Hong Kong Nova York París São Paulo Sydney Barcelona Dublín Pequín Ciutats segures. 2017 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Tòquio Singapur Osaka Toronto Melbourne Amsterdam Sydney Estocolm Hong Kong Zuric Frankfurt Madrid Barcelona Seül San Francisco Mobilitat urbana sostenible. 2017 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 21 Hong Kong Zuric París Seül Praga Viena Londres Singapur Estocolm Frankfurt Amsterdam Copenhaguen Tòquio ... Barcelona Escoles de negocis europees. 2017 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Fontainebleau Cambridge Londres Madrid Barcelona Barcelona París Lausana Milà Manchester Rotterdam Oxford Londres Lancaster Coventry Insead University of London IE Business IESE Business ESADE Business HEC París IMD SDA Bocconi Alliance Rotterdam University City Lancaster Warwick Cambridge: Business School School School Manchester School of of Oxford: University University Business Judge School Business School Management Saïd Cass School Producció científica. 2016 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Pequín Londres Xangai Nova York Boston Seül París Tòquio Madrid Moscou Cambridge Chicago Baltimore Toronto Barcelona (EUA) Ciutats digitals a Europa. 2016 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres Estocolm Amsterdam Hèlsinki París Berlín Copenhaguen Dublín Barcelona Viena Munic Cambridge Bristol Madrid Oxford Ciutats innovadores. 2017 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres Nova York Tòquio San Francisco- Boston Los Angeles Singapur Toronto París Viena Seül Amsterdam Barcelona Sydney Munic San José Aeroports europeus per volum de persones passatgeres. 2016 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres París Amsterdam Frankfurt Istanbul Madrid Barcelona Londres Munic Roma Moscou París Istanbul Copenhaguen Moscou Heathrow Roissy (AMS) (FRA) (IST) (MAD) (BCN) Gatwick (MUC) Fiumicino Xeremétievo Orly (SAW) (CPH) Domodédovo (LHR) (CDG) (LGW) (FCO) (SVO) (ORY) (DME) Cost de la vida. 2017 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 121 Luanda Hong Kong Tòquio Zuric Singapur Seül Ginebra Xangai Nova York Berna Pequín Shenzhen Moscou ... Barcelona Preu de lloguer de locals comercials. 2017 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Nova York Hong Kong Londres Milà París Tòquio Sydney Seül Zuric Viena Pequín Munic Dublín Barcelona Moscou Upper Causeway Bay New Bond Via Avenue The Ginza Pitt Myeongdong Bahnhofstrasse Kohlmarkt Wangfujing Kaufinger/ Grafton Street Portal Stoleshnikov 5th Avenue Street Montenapoleone des Street Mail Neuhauser de l’Àngel Champs-Élysées OBSERVATORI BARCELONA 2017 98 Síntesi de resultats MONOGRÀFIC Clima empresarial a l ’Àrea Metropolitana de Barcelona Situació del 2016 i perspectives per al 2017 Resum executiu Millors resultats des del 2009 Factors que limiten la bona marxa dels negocis El 2016 es registren els millors resultats de l’Enquesta de clima empresarial a l’AMB des del Pel que fa als factors que limiten la bona mar- 2009 (inici de la sèrie), en línia amb la millora xa dels negocis el 2016: de la conjuntura econòmica: • La feblesa de la demanda continua sent • La marxa dels negocis i l’ocupació conti- el factor més esmentat per les empreses, nuen sent positives per segon any conse- però perd rellevància per quart any conse- cutiu i amb més intensitat que l’any anterior cutiu • La caiguda dels preus de venda encara és • Per contra, l’augment de la competència, el moderada segon factor més esmentat, augmenta per tercer any consecutiu, i pràcticament s’igua- • La inversió manté la senda positiva ascen- la a la feblesa de la demanda dent per tercer any consecutiu • El tercer factor, les dificultats de finança- ment, perd importància i s’apropa al quart Bons resultats a tots els grans sectors factor, la manca de mà d’obra adequada, econòmics que guanya rellevància • La marxa dels negocis ja és positiva a tots els sectors en mitjana anual per primera ve- Bones perspectives gada des del 2009 • L’ocupació i la inversió són positives a gaire- • El 2017 la marxa dels negocis a l’AMB és bé tots els sectors, i els preus de venda es positiva els tres primers trimestres de moderen a tots els sectors l’any, i millora lleugerament el ritme de creixement respecte al 2016. • La construcció destaca per ser el sector que més millora en totes les variables ana- • Les perspectives per a la marxa dels ne- litzades (excepte la inversió, que es manté gocis per al quart trimestre del 2017 són pràcticament estable) positives per a tots els sectors i milloren respecte a l’any anterior, excepte a l’hos- • L’hostaleria és el sector amb els resultats taleria. més positius per a la marxa dels negocis, preus de venda i inversió (juntament amb la indústria) OBSERVATORI BARCELONA 2017 103 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Situació i evolució del clima empresarial el 2016 El 2016 la marxa dels negocis a l’AMB registra el millor resultat des del 2009 El 2016 la situació positiva de la marxa dels negocis s’ha in- Situació de la marxa dels negocis en el conjunt de tensificat respecte a un any enrere, i s’obté el millor resultat l’economia1. Comparativa amb Catalunya des del 2009, tant en l’àmbit català com en l’Àrea Metropoli- (saldos2, en %) tana de Barcelona, segons l’Enquesta de clima empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Idescat. Per segon any 2013 -26 consecutiu, la marxa dels negocis presenta un saldo positiu, -28 tant per a l’AMB com per a Catalunya. Aquests resultats po- -4 sen de manifest la consolidació de la millora de la conjuntura 2014 -7 econòmica iniciada el 2014, en línia amb el creixement del 11 PIB de Catalunya el 2016, que l’Idescat estima en un 3,5 %. 2015 8 Aquest creixement ha estat resultat de la recuperació de la demanda interna, especialment del consum de les famílies, 2016 15 12 així com dels bons resultats de l’exportació. AMB Catalunya Així, tot i que el percentatge de l’empresariat que considera Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat la marxa dels negocis favorable s’ha mantingut pràcticament estable (el 28 % el 2016 i el 27 % el 2015), el percentatge de l’empresariat que l’ha assenyalat com a desfavorable ha dismi- 1. Els resultats per al conjunt de l’economia són l’agregació dels resultats de la nuït, del 16 % el 2015 al 13 % el 2016. Com a resultat, s’obté indústria, la construcció, el comerç, l’hostaleria i la resta de serveis. A partir del 2013 ja no es presenten resultats de l’enquesta per a Espanya perquè no estan un saldo del 15 % el 2016, 4 punts percentuals superior a l’any disponibles. L’INE només publica els resultats de l’Indicador de Clima Empresa- anterior. Trimestralment, els saldos s’han mantingut força es- rial Harmonitzat per al global d’Espanya i per sectors. tables els tres primers trimestres (entorn del 14 %), i en el 2. El saldo és la diferència entre el percentatge d’establiments empresarials que darrer trimestre s’ha produït una millora que ha donat com a assenyala que la variable d’anàlisi en qüestió ha estat positiva i el percentatge d’establiments que assenyala que ha estat negativa. Cal esmentar que en el resultat el saldo més positiu de tota la sèrie disponible (19 %). cas del sector de l’hostaleria els saldos presenten estacionalitat, però les sèries són massa curtes per poder desestacionar-les. Situació de la marxa dels negocis, per sectors (saldos, en %) 59 41 41 41 39 29 32 26 21 20 23 15 18 13 14 13 15 15 17 16 16 12 12 8 11 11 12 9 13 15 2 4 4 3 4 8 7 5 6 3 -1 -5 -3 -3 -6 -5 -5 -6 -8 -3 -8 -13 -10 -10 -10 -7 -28 -24 -35 -42 I-14 II-14 III-14 IV-14 I-15 II-15 III-15 IV-15 I-16 II-16 III-16 IV-16 Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2017 104 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona La marxa dels negocis al conjunt de Catalunya també ha mi- Evolució del clima empresarial en el conjunt de llorat el 2016, si bé continua mantenint el diferencial positiu l’economia a l’AMB de 3 punts percentuals a favor de l’AMB (el 12 % i el 15 %, (saldos, en %) respectivament). -26 Aquesta millora de la marxa dels negocis ha estat genera- -19 2013 -16 litzada a tots els sectors en la mitjana anual i, a més, és po- -11 sitiva a tots els sectors per primera vegada des del 2009. El quart trimestre destaca perquè s’obté el saldo més positiu -4 de l’any als sectors de la construcció, el comerç i la resta 2014 -12 -3 de serveis. 3 Els preus de venda a l’AMB continuen suavitzant la caigu- 11 -6 da el 2016 per quart any consecutiu i s’apropen cada cop 2015 4 més a l’estabilització. Així, el saldo entre respostes positives 6 (augment dels preus) i negatives (disminució dels preus) continua sent negatiu, però menor que en els quatre anys 15 -4 anteriors. Ara bé, les dades trimestrals de l’enquesta mos- 2016 6 tren que el saldo negatiu dels preus augmentava a mesura 14 que avançava l’any. D’altra banda, els resultats per sectors assenyalen que la moderació de la caiguda dels preus ha Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió estat generalitzada, tot i que l’hostaleria és l’únic sector que Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat registra un saldo positiu anual (increment de preus), fet que ja es dona per segon any consecutiu. L’ocupació a l’AMB registra un bon comportament l’any trimestrals posen de manifest que la millora en l’evolució 2016, amb un saldo lleugerament més positiu que l’any an- de l’ocupació s’ha donat al llarg de tot l’any, ja que tots re- terior. Així, l’ocupació manté el percentatge de respostes gistren saldos positius (entorn del 6 %). Aquest bon resultat positives (creixement del nombre de persones ocupades), confirma el canvi de tendència que s’observa en el mercat en el 18 %; alhora que disminueix el percentatge de respos- de treball des del 2015, tal com assenyalen les dades de tes negatives (disminució del nombre de persones ocupa- l’EPA i de les persones afiliades a la Seguretat Social tant des), des del 13 % el 2015 fins a l’11 % el 2016. Els resultats per a Catalunya com per a la província de Barcelona. Evolució de la situació dels preus de venda per sectors (saldos, en %) 29 33 30 25 18 19 20 -3 -4 1 -2 -2 -11 -5 -4 -8 -6 -8 -7 -4 -4 -4 -6 -1 -5 -4 -2 -14 -7 -8 -5 -7 -9 -13 -6 -14 -12 -14 -13 -10 -10 -10 -16 -10 -8 -10 -13 -15 -6 -9 16 -11 -20 -22 -26 -25 -22 31 -30 -30 I-14 II-14 III-14 IV-14 I-15 II-15 III-15 IV-15 I-16 II-16 III-16 IV-16 Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2017 105 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Evolució de la situació de l’ocupació per sectors (saldos, en %) 40 42 27 22 15 14 10 9 14 9 10 11 8 11 11 6 13 13 3 5 1 5 2 7 4 5 4 7 8 2 5 6 3 6 -1 -2 -5 0,3 -1 0 -4 1 -1 -9 -6 -8 -10 -6 -14 -12 -13 -14 -19 -17 -19 -23 23 -12 -34 40 I-14 II-14 III-14 IV-14 I-15 II-15 III-15 IV-15 I-16 II-16 III-16 IV-16 Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Tanmateix, l’evolució de l’ocupació per sectors ha estat di- Tal com s’ha esmentat, la marxa dels negocis és lleugera- ferent. La resta de serveis ha protagonitzat la millora més ment més positiva a l’AMB que a Catalunya. Quant als preus substancial i, a més, esdevé el sector amb el saldo mitjà de venda, a l’ocupació i a la inversió, en ambdós territo- anual més positiu (9 %). La indústria i el comerç es mante- ris es registra pràcticament la mateixa evolució i el mateix nen pràcticament estables respecte a l’any anterior, amb resultat. un saldo del 5 % el 2016 en ambdós casos. La construcció registra un saldo negatiu (-1 %), però aquest és el menys negatiu des de l’inici de la sèrie disponible l’any 2009. Per últim, l’hostaleria ha registrat un saldo negatiu per a l’ocu- pació (-4%), fet que no es donava des del 2012, i a més registra el pitjor resultat a escala sectorial. Evolució de la situació de la inversió per sectors (saldos, en %) La inversió és la variable que més millora respecte a l’any anterior i registra un saldo positiu per tercer any conse- cutiu. Aquesta millora general obeeix al creixement de les respostes positives (augment de la inversió), que passa del 29 23 22 % el 2015 al 26 % el 2016, alhora que disminueix el de 20 14 16 3 11 les respostes negatives (descens de la inversió), que ha 8 8 4 2 5 -4 0 -1 -1 passat del 16 % el 2015 a l’11 % el 2016. Podem relacionar -7 -12 aquest fet amb l’evolució alcista de la Formació Bruta de -23 Capital a Catalunya, que ha registrat un increment del 5,2% anual el 2016, segons dades de l’Idescat. -60 Tots els sectors registren una millora en la inversió el 2016 respecte a l’any anterior, a excepció de l’hostaleria, que em- 2013 2014 2015 2016 pitjora, i la construcció, que manté un saldo molt proper a Indústria Construcció Comerç l’estabilitat (-1 %) per segon any consecutiu. Així, la indústria experimenta el saldo sectorial més positiu per a la inversió Hostaleria Resta de serveis (23 %), seguit per l’hostaleria (20 %). Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2017 106 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Clima empresarial en el conjunt de l’economia. 2016 Evolució del clima empresarial a la indústria a l’AMB Comparativa amb Catalunya (saldos, en %) (saldos, en %) -12 Marxa 15 9 dels negocis 12 2013 -12 -6 -4 -4 Preus de venda -3 -4 Ocupació 6 1 6 2014 -11 -1 8 Inversió 14 13 11 AMB Catalunya 7 2015 -5 Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat 6 5 14 4 2016 -5 5 23 Resultats sectorials Marxa dels negocis Exportacions Preus de venda Ocupació Inversió La millora de la marxa dels negocis a l’AMB l’any 2016 ha estat Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat de forma generalitzada a tots els sectors de l’AMB analitzats en l’Enquesta de clima empresarial, però, sens dubte, l’hosta- leria és el sector que segueix presentant els resultats més positius. Tanmateix, cal destacar la notable millora que ha Clima empresarial a la indústria. 2016 experimentat la construcció, que obté un saldo positiu per Comparativa amb Catalunya al conjunt de l’any per primer cop en tota la sèrie disponible. (saldos, en %) Així mateix, la resta de sectors (indústria, comerç i resta de serveis) experimenten també una millora gens menyspreable. Marxa 14 dels negocis 15 El sector de la indústria a l’AMB presenta uns bons resul- 4 tats, positius per a totes les variables analitzades, a excep- Exportacions 10 ció dels preus de venda. La marxa dels negocis millora a la indústria i assoleix el saldo més positiu de la sèrie dis- Preus -5 de venda -3 ponible (14 %). Les dades de producció industrial publica- des per l’INE també assenyalen la dinàmica positiva de la Ocupació 5 indústria el 2016: l’IPI a la indústria catalana ha registrat un 7 creixement del 3,3 %, vers el 2,6 % del 2015. Inversió 23 17 Aquesta millora de la marxa dels negocis a la indústria ha estat afavorida pels bons resultats assolits per la inversió, AMB Catalunya que mostra el saldo més positiu dels darrers anys i el millor Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat per al conjunt dels sectors analitzats (23 %). Efectivament, el percentatge de l’empresariat que ha assenyalat un crei- xement de la inversió augmenta del 25 % el 2015 al 33 %, alhora que es redueix a la meitat el percentatge que ha assenyalat una disminució, del 20 % el 2015 al 10 % el 2016. OBSERVATORI BARCELONA 2017 107 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Pel que fa als preus de venda, aquests han registrat un Evolució del clima empresarial a la construcció comportament similar al de l’any anterior. Així, el 2016, a l’AMB tant el percentatge de l’empresariat que ha assenyalat un (saldos, en %) creixement dels preus com el que n’ha assenyalat un de- creixement s’han mantingut en el 5 % i en el 10 %, res- -62 pectivament, la qual cosa dona com a resultat un saldo 2013 -39 -48 negatiu de 5 punts percentuals ambdós anys. -60 L’ocupació en el sector de la indústria obté un resultat -25 positiu per segon any consecutiu i molt similar al de l’any 2014 -24 -24 anterior. Tanmateix, trimestralment els saldos han perdut -23 intensitat fins a obtenir un resultat lleugerament negatiu el quart trimestre (-1 %). -5 2015 -13 -6 Les exportacions en la indústria perden una mica de dina- -1 misme respecte a un any enrere, com a conseqüència so- bretot del resultat del tercer trimestre, en el qual es registra 1 un saldo negatiu (-4 %), fet que no succeïa des del mateix 2016 -5 trimestre del 2014. Aquesta pèrdua de dinamisme queda -4 -1 palesa amb les dades del Departament de Duanes i Impos- tos Especials de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió que mostren un creixement de les exportacions de béns a la província de Barcelona del 2,2 % durant el 2016, menys Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat de la meitat del creixement assolit l’any anterior (del 6,3 %). Els resultats de l’Enquesta de clima empresarial mostren un saldo menys positiu per a l’exportació en el sector industrial Clima empresarial a la construcció. 2016 Comparativa amb Catalunya a l’AMB el 2016 que al conjunt del Principat. Així mateix, la (saldos, en %) marxa dels negocis i l’ocupació a la indústria han estat lleu- gerament més positius a Catalunya que a l’AMB. Per con- tra, la inversió ha estat clarament més positiva a l’AMB. Per Marxa 1 dels negocis 1 últim, els preus de venda han registrat un comportament força similar a les dues àrees. Preus -5 de venda -6 El sector de la construcció continua registrant els saldos -1 menys favorables, però destaca també per ser el que registra Ocupació 2 les millores més marcades en gairebé totes les variables ana- -1 litzades (en reduir més el saldo en punts percentuals), de for- Inversió -3 ma que pràcticament s’ha estabilitzat pel que fa a l’ocupació, la inversió i els preus de venda, i obté un saldo lleugerament AMB Catalunya positiu per a la marxa dels negocis en el conjunt de l’any. Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Això ha estat possible gràcies a la consolidació de la recupe- ració que ha mostrat l’activitat constructora durant l’any 2016, després del dur procés d’ajust que es va iniciar a mitjan 2008. De fet, el sector ha registrat una taxa positiva del VAB el 2016 per segon any consecutiu. Així ho mostren els indicadors de l’activitat residencial: els preus de l’habitatge han començat a créixer, els crèdits hipotecaris també han començat a re- puntar i ha augmentat la venda d’habitatges. Per contra, la licitació d’obres públiques a Catalunya continua registrant un descens el 2016, però en menor mesura que l’any anterior. OBSERVATORI BARCELONA 2017 108 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Pel que fa a la marxa dels negocis, el percentatge de l’em- Evolució del clima empresarial al comerç a l’AMB presariat que l’assenyala com a favorable (21 %) supera per (saldos, en %) primer cop els que l’assenyalen com a desfavorable (20 %), donant un saldo lleugerament positiu, fet que no succeïa -41 des de l’inici de la sèrie. Tot i això, el saldo per a la construc- -18 ció segueix sent el menys positiu del conjunt dels sectors 2013 -18 -7 analitzats. Així mateix, cal destacar que aquesta bona dada s’ha donat gràcies a l’extraordinari comportament de l’últim -11 trimestre del 2016, en què s’ha registrat el millor saldo des -13 2014 del 2009 (16 %), ja que el percentatge de l’empresariat que -4 2 considera una marxa dels negocis favorable dobla el que la considera desfavorable (el 32 % i el 16 %, respectivament). 8 -7 2015 7 La caiguda dels preus de venda es continua suavitzant el 2016 14 per quart any consecutiu i s’apropa a l’estabilització. Així, tot i que el percentatge de l’empresariat del sector que apunta un 13 increment dels preus a la construcció ha augmentat lleugera- 2016 -5 5 ment del 2 % el 2015 fins al 5 % el 2016, el percentatge de l’em- 16 presariat que apunta una caiguda dels preus disminueix en una proporció més elevada, del 14 % el 2015 fins al 10 % el 2016. Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Pel que fa a l’ocupació, també s’hi observa una millora clara el 2016, la segona més pronunciada de tots els sectors, i pràc- ticament el saldo s’estabilitza (1 %). Trimestralment, s’observa una millora a partir del segon semestre, on es registren saldos Clima empresarial al comerç. 2016 positius, enfront de la primera meitat de l’any, on els saldos Comparativa amb Catalunya són negatius (entorn del -9 %). Així, en el conjunt del 2016, (saldos, en %) el percentatge de l’empresariat que indica que l’ocupació dis- minuirà ha estat del 20 % (enfront del 22 % el 2015), i el que Marxa 13 indica que augmentarà ha estat del 19 % (16 % l’any anterior). dels negocis 9 -5 Finalment, la inversió és l’única variable que no millora Preus de venda -3 respecte al 2015 i es manté en un saldo negatiu d’1 punt percentual. El 13 % de l’empresariat apunta que aquesta ha Ocupació 5 6 caigut, i el 12 % indica que ha augmentat (enfront del 16 % i el 17 % el 2015, respectivament). Inversió 16 10 Els resultats de l’Enquesta de clima empresarial en el sector de AMB Catalunya la construcció mostren saldos negatius molt similars a l’AMB i al conjunt de Catalunya l’any 2016, a excepció de l’ocupació, Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat on Catalunya presenta un saldo lleugerament positiu. El sector del comerç registra uns resultats positius l’any 2016, però, mentre que els saldos de la marxa dels nego- cis i de la inversió són més positius que l’any anterior, els de l’ocupació i els dels preus de venda són lleugerament menys positius. Aquests bons resultats han estat en part gràcies a la recuperació de les vendes interiors al llarg de l’any 2016. Així, l’índex de vendes del comerç al detall a Ca- talunya ha registrat un creixement del 2,9 % a preus cons- tants, però inferior al registrat l’any anterior (3,2 %). OBSERVATORI BARCELONA 2017 109 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Efectivament, el sector comercial a l’AMB registra un saldo Evolució del clima empresarial a l’hostaleria positiu de la marxa dels negocis l’any 2016 per segon any a l’AMB consecutiu des de l’inici de la sèrie l’any 2009. Aquesta bona (saldos, en %) dada s’ha registrat perquè ha augmentat el percentatge de l’empresariat que assenyala que la marxa dels negocis ha 0 millorat (del 26 % el 2015 al 30 % el 2016), mentre que el 2013 -10 -1 percentatge de l’empresariat del sector que assenyala que 8 la marxa dels negocis ha estat desfavorable pràcticament s’ha mantingut (del 18 % el 2015 al 17 % el 2016). Al llarg 10 de l’any s’ha mantingut una tendència positiva i de millora 2014 -3 12 progressiva, i en el quart trimestre s’ha assolit el saldo més 3 elevat des de l’inici de la sèrie (23 %). 34 La caiguda dels preus de venda s’ha desaccelerat progres- 2015 15 11 sivament en els darrers quatre anys, des d’un saldo del -18 % 29 el 2013 fins al -5 % el 2016. Això es deu a una disminució del percentatge de l’empresariat que n’apunta un descens, fins 39 al 12 % (26 % el 2013), ja que el percentatge de l’empresariat 2016 12 -4 que n’apunta un increment s’ha mantingut pràcticament 20 estable entre ambdós anys (el 6 % i el 7 %, respectivament). Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió Pel que fa a l’ocupació, el saldo és positiu per segon any Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat consecutiu, però perd una mica d’intensitat respecte al 2015. Aquest comportament s’ha degut, en part, al registre negatiu experimentat durant el primer trimestre de l’any, ja que la resta de l’any s’ha comportat de manera positiva. D’una banda, el percentatge de respostes positives (aug- Clima empresarial a l’hostaleria. 2016 ment de l’ocupació) s’ha doblat entre el primer i el quart Comparativa amb Catalunya (saldos, en %) trimestre (de l’11 % al 22 %) i, de l’altra, el percentatge de respostes negatives (descens de l’ocupació) pràcticament ha estat el mateix en ambdós trimestres (el 15 % el primer Marxa 39 dels negocis 25 i el 14 % el quart). Preus 12 9 Per la seva banda, la inversió també registra una millo- de venda ra el 2016 en obtenir un saldo una mica més positiu que Ocupació -4 l’any anterior. Per tant, continua amb la tendència alcista 3 iniciada el 2014. Així, el percentatge de l’empresariat que 20 apunta un increment de la inversió supera el que n’apunta Inversió 23 un descens, el 26 % i el 10 %, respectivament (enfront del 25 % i de l’11 % el 2015, respectivament). AMB Catalunya Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat La magnitud dels saldos de les variables analitzades en l’Enquesta de clima empresarial per al comerç són més po- sitius a l’AMB per a la marxa dels negocis i la inversió, men- tre que per a l’ocupació i els preus de venda els saldos són molt similars en ambdós territoris. L’hosteleria és el sector que ha registrat els millors resul- tats per a la marxa dels negocis en l’Enquesta de clima em- presarial l’any 2016. Aquests resultats estan en línia amb el bon comportament que ha obtingut el turisme a Catalunya OBSERVATORI BARCELONA 2017 110 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona durant els darrers anys, gràcies sobretot a l’increment del Evolució del clima empresarial a la resta de serveis turisme estranger i a la recuperació del turisme estatal. El a l’AMB nombre de turistes de l’estranger a Catalunya ha augmen- (saldos, en %) tat un 4 % i la despesa derivada d’aquest turisme un 3,7 % el 2016. Així mateix, les pernoctacions hoteleres del turis- -24 me estranger a Catalunya han augmentat un 8,4 %, mentre -21 2013 -17 que les derivades del turisme estatal han crescut un 7,3 % 12 el 2016. 0 Efectivament, la marxa dels negocis a l’hostaleria no no- -12 2014 -2 més ha estat millor que a la resta dels sectors analitzats, 4 sinó que a més ha millorat el saldo registrat l’any anterior (39 % el 2016 i 34 % el 2015). Així, en el conjunt del 2016, 12 un 47 % de l’empresariat qualifica la marxa dels negocis de -8 2015 3 favorable, gairebé sis cops més que el 8 % que la qualifica 0 de desfavorable; mentre que el 2015 aquests percentatges eren del 48 % i del 14 %, respectivament. 14 -4 2016 9 Els preus de venda a l’hostaleria són els únics que expe- 11 rimenten valors positius en comparació amb els altres sec- tors analitzats (un 12 %). Aquest fet podria estar relacionat Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Inversió amb un augment de la qualitat de l’oferta hotelera i també Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat amb una major pressió de la demanda. La inversió a l’hostaleria s’ha moderat durant el 2016, ha passat d’un saldo del 29 % el 2015 a un no menyspreable 20 % el 2016, el segon millor resultat sectorial. El percen- Clima empresarial a la resta de serveis. 2016 Comparativa amb Catalunya tatge de l’empresariat que ha assenyalat un augment de la (saldos, en %) inversió ha superat amb escreix el que n’ha assenyalat una disminució: el 24 % i el 4 %, respectivament. Marxa 14 dels negocis 12 Tanmateix, el nombre de persones ocupades a l’hostale- ria és l’únic indicador que experimenta una dada negativa Preus -4 de venda -4 i pitjor a la de l’any anterior. Aquest fet és a causa de la forta davallada d’ocupació que s’ha produït durant la Ocupació 9 segona meitat de l’any i, especialment, durant el darrer 8 trimestre. De fet, el saldo del quart trimestre del 2016 (-34 %) és el més negatiu per a un darrer trimestre des Inversió 11 13 de l’any 2009. AMB Catalunya Segons l’Enquesta de clima empresarial, l’any 2016 la mar- Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat xa dels negocis a l’hostaleria ha presentat un millor resul- tat a l’AMB que al conjunt del Principat. En canvi, la inver- sió i l’ocupació han obtingut un millor comportament al conjunt de Catalunya que a l’AMB. El sector de la resta de serveis obté les millors dades dels darrers anys per al conjunt de totes les variables analitzades. Per una banda, la marxa dels negocis, obté el segon millor resultat sectorial, només per darrere del sector de l’hostaleria i s’iguala al de la indústria (14 %). OBSERVATORI BARCELONA 2017 111 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Així mateix, el saldo augmenta lleugerament respecte a l’any anterior, ja que el percentatge de l’empresariat del sector de l’AMB que ha assenyalat una marxa dels nego- cis desfavorable ha disminuït (del 13 % el 2015 a l’11 % el 2016), mentre que el percentatge que l’assenyala com a favorable es manté constant en el 25 %. El descens dels preus de venda continua moderant-se fins al -4 % el 2016. Respecte al 2015, el percentatge de l’empresariat que n’apunta una caiguda s’ha reduït fins al 8 % (11 % l’any 2015), i s’ha mantingut estable per cin- què any consecutiu el percentatge de l’empresariat que n’apunta un increment (el 3 %). La moderació es fa més evident amb les dades trimestrals, ja que a mesura que avança l’any el descens dels preus disminueix en línia amb la recuperació del consum privat. L’ocupació a la resta de serveis registra un augment força notable durant el 2016, i obté el millor resultat sectorial (9 %). Així, el 2016, el percentatge de l’empresariat que apunta una disminució de l’ocupació disminueix fins al 12 % (el 15 % el 2015), alhora que augmenta el percentatge de l’empresariat que apunta un creixement de l’ocupació, fins al 21 % (18 % el 2015). Cal destacar que en termes trimestrals i per primer cop des de l’inici de la crisi tots presenten un saldo positiu. La inversió registra la segona millora més important res- pecte al 2015, sols per darrere de la indústria. Concreta- ment, registra un saldo de l’11 % en comparació amb el saldo neutre (saldo zero) registrat l’any anterior. La branca de la resta de serveis registra uns resultats molt similars a Catalunya i a l’AMB. Quant a la marxa dels negocis i l’ocupació, els saldos obtinguts són lleugerament superi- ors a l’AMB. En canvi, la inversió presenta un millor resultat al Principat, on és positiva i millora. Els preus de venda pre- senten els mateixos resultats a ambdós territoris. OBSERVATORI BARCELONA 2017 112 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Factors que han limitat la bona marxa dels negocis el 2016 La debilitat de la demanda continua sent el factor més limitador de la marxa dels negocis, però perd rellevància La debilitat de la demanda continua sent el factor més es- Factors que limiten la bona marxa dels negocis mentat per l’empresariat com a limitador de la marxa dels en el conjunt de l’economia. Comparativa 2014-2016 negocis l’any 2016, però perd pes en comparació amb la (en %) resta de factors per quart any consecutiu com a resultat de la recuperació del consum privat. En canvi, l’augment Debilitat 61 de la competència, el segon factor més esmentat com a demanda 66 77 limitador de la marxa dels negocis, guanya rellevància i pràcticament s’equipara al primer factor. Augment 59 competència 57 54 Paral·lelament, la contínua millora de les condicions en els mercats financers ha fet que les dificultats de finança- Dificultats 26 ment perdin rellevància com a factor limitador després de finançament 30 37 l’augment registrat durant els anys de crisi. Així i tot, és el tercer factor limitador més esmentat, però cada cop més Manca 17 a prop del quart factor limitador, la manca de mà d’obra mà d’obra 13 adequada. adequada 8 Insuficiència 8 Resultats sectorials equip 7 productiu 5 L’any 2016, el factor limitador de la marxa dels negocis més esmentat per les empreses en el conjunt de l’Àrea Metro- 2016 2015 2014 politana de Barcelona continua sent la debilitat de la de- Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat manda, però aquest factor perd rellevància per quart any consecutiu, com a resultat de la recuperació del consum intern. Així, el 61 % de l’empresariat de l’AMB indica que la trat el 2015 (57 %). Ara bé, aquest guany de pes es dona a feblesa de la demanda limita la bona marxa dels negocis el la construcció majoritàriament, però també al comerç i a la 2016, un percentatge inferior al 66 % del 2015. indústria, mentre que a l’hostaleria i a la resta de serveis es redueix molt lleugerament. En conseqüència, aquest factor Aquesta pèrdua de rellevància ha estat generalitzada en passa a ser el principal limitador de la marxa dels negocis els sectors analitzats en l’Enquesta de clima empresarial i a tots els sectors, excepte per a la indústria. L’hostaleria deixa de ser el principal factor limitador excepte per a la continua sent el sector que registra el percentatge més alt indústria i la resta de serveis (juntament amb l’augment de l’empresariat que l’esmenta com a factor limitador de la de la competència). El comerç i la indústria esdevenen els bona marxa dels negocis (el 77 %) i la indústria el que regis- sectors més afectats per aquest factor (amb un 67 % i un tra un menor percentatge (el 50 %). 66 % de respostes). En canvi, la construcció és el sector menys preocupat per aquest factor després d’haver ocu- El tercer factor limitador de la bona marxa dels negocis més pat el primer lloc durant els darrers anys (amb un 53 %). important és el de les dificultats de finançament, que és esmentat pel 26 % de l’empresariat de l’AMB, un percen- El segon factor més esmentat per l’empresariat de l’AMB tatge que es redueix respecte al dels dos anys precedents com a limitador de la bona marxa dels negocis és l’aug- (30 % i 37 %, respectivament). Aquesta pèrdua de pes ha ment de la competència, amb un 59 % de respostes, un estat afavorida tant per la recuperació econòmica com per percentatge que augmenta lleugerament respecte al regis- la millora de les condicions en els mercats financers. OBSERVATORI BARCELONA 2017 113 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Cal afegir que aquesta menor dificultat de finançament es Factors que limiten la bona marxa dels negocis dona a tots els sectors, excepte a la indústria, en què es a la indústria manté estable. La disminució a l’hostaleria i a la construcció (en %) és intensa, mentre que als altres sectors no és tan impor- tant. Tanmateix, el sector de la construcció continua sent el Debilitat 66 demanda 64 més afectat per les dificultats de finançament (un 33 % de 64 les empreses ho assenyalen). A continuació el segueixen la 64 indústria, el comerç i la resta de serveis (26 %-27 %). Per últim, a l’hostaleria només un 13 % de l’empresariat ha es- Augment 50 competència 50 mentat les dificultats de finançament com a factor limitador 54 de la bona marxa dels negocis. 53 Dificultats 27 Els següents factors limitadors, amb una importància rela- financeres 27 tiva força menor, són la manca de personal adequat a les 23 26 necessitats de l’empresa (amb el 17 % de respostes) i la in- suficiència de l’equip productiu (amb un 8 % de respostes). Manca 16 Malgrat que són dos factors amb una menor importància mà d’obra 12 14 en comparació amb els tres primers, cal destacar l’augment adequada 11 que registren el 2016 respecte a l’any anterior, especial- ment el factor de falta de mà d’obra adequada (del 13 % Insuficiència 15 al 17 %). L’augment d’importància d’aquest darrer factor el equipament 9 11 trobem a tots els sectors, però sobretot a l’hostaleria (pas- 8 sant del 20 % el 2015 al 28 % el 2016). AMB 2016 AMB 2015 Catalunya 2016 Catalunya 2015 De la comparativa dels resultats sectorials de l’AMB amb Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat els del conjunt de Catalunya s’obtenen les conclusions següents: • La debilitat de la demanda com a factor limitador és Factors que limiten la bona marxa dels negocis tan important a l’AMB com al conjunt de Catalunya l’any a la construcció (en %) 2016 (61 % enfront del 62 %, respectivament) i solament s’observen diferències destacables en la construcció, on Debilitat 53 resulta força més preocupant al conjunt del Principat demanda 69 que a l’AMB (el 64 % i el 53 %, respectivament). 64 71 • El percentatge de l’empresariat que esmenta l’augment de la competència com a factor limitador de la bona Augment 63 competència 46 marxa dels negocis també és gairebé igual a l’AMB que 54 a Catalunya, el 59 % i 58 %, respectivament. Tanmateix, 49 s’observen grans diferències per a l’hostaleria i la cons- trucció, ja que és més elevat a l’AMB que al Principat (10 Dificultats 33 financeres 39 punts percentuals en ambdós casos). 39 43 • Les dificultats de finançament representen gairebé el mateix a l’AMB que al Principat (26 % i 25 %, respectiva- Manca 8 5 ment). La diferència més destacable per sectors es dona mà d’obra adequada 20 a la construcció (el 33 % a l’AMB vers el 39 % al principat). 9 • La manca de mà d’obra presenta uns valors similars als Insuficiència 3 dos territoris. No obstant això, en el sector de la cons- equipament 3 6 trucció a Catalunya representa un valor força més elevat 4 que a l’AMB (el 20 % i el 8 %, respectivament). AMB 2016 AMB 2015 Catalunya 2016 Catalunya 2015 Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2017 114 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Factors que limiten la bona marxa dels negocis Factors que limiten la bona marxa dels negocis al comerç a l’hostaleria (en %) (en %) Debilitat 67 Debilitat 64 demanda 78 demanda 66 69 61 74 71 Augment 68 Augment 77 competència 60 competència 79 65 67 59 66 Dificultats 26 Dificultats 13 financeres 28 financeres 28 24 18 28 30 Manca 15 Manca 28 mà d’obra 10 mà d’obra 20 adequada 16 adequada 26 12 19 Insuficiència 4 Insuficiència 7 equipament 7 equipament 18 5 7 8 18 AMB 2016 AMB 2015 Catalunya 2016 Catalunya 2015 AMB 2016 AMB 2015 Catalunya 2016 Catalunya 2015 Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Factors que limiten la bona marxa dels negocis a la resta de serveis (en %) Debilitat 56 demanda 61 58 63 Augment 56 competència 58 56 58 Dificultats 26 financeres 31 26 32 Manca 18 mà d’obra 15 adequada 18 14 Insuficiència 6 equipament 5 7 7 AMB 2016 AMB 2015 Catalunya 2016 Catalunya 2015 Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2017 115 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Situació i perspectives empresarials per al 2017 La marxa dels negocis a l’AMB és positiva els tres primers trimestres de 2017 i millora lleugerament respecte a l’any anterior Fins al tercer trimestre de l’any 2017, la recuperació econòmica La marxa dels negocis en el conjunt de l’economia s’ha mantingut sòlida a Catalunya, beneficiada per l’entorn mun- (saldos3, en %) dial (política monetària expansiva als països avançats, baixada del preu del petroli i la sortida de la recessió d’economies com 24 les del Brasil o Rússia). Segons els resultats de l’Enquesta de cli- 19 18 ma empresarial la situació de la marxa dels negocis a l’AMB ha 17 17 17 17 15 15 16 14 continuat sent positiva els tres primers trimestres de l’any i ha 13 14 14 13 14 12 12 11 12 millorat lleugerament el ritme de creixement respecte a l’any 6 6 anterior. Així mateix, tots els sectors experimenten un saldo positiu fins al tercer trimestre de l’any 2017, i en mitjana han 1 obtingut nivells superiors als del 2016, excepte a la indústria. Tanmateix, durant el 4T l’economia catalana ha començat a mostrar senyals de desacceleració, provinent fonamentalment de la feblesa de la demanda interna, derivada, en gran part, per la tensió política que s’ha transmès a l’economia per l’aug- ment de la incertesa i la pèrdua de confiança. Això ha com- portat la paralització de projectes d’inversió i l’augment de I-15 2-15 III-15 IV-15 I-16 II-16 III-16 IV-16 I-17 II-17 III-17 IV-17 l’estalvi-precaució, provocant un alentiment del consum privat. Com a resultat de l’entorn d’incertesa i de l’alentiment propi Perspectives Situació de l’economia, la Cambra de Barcelona preveu un creixement Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat de l’economia catalana del 3,1 % per al 2017, quatre dècimes menys que el 2016 (3,5 %). Tot i això, segons els resultats de l’enquesta (realitzada a finals de setembre) l’empresariat pre- 3. E l saldo per a la situació és la diferència entre el percentatge d’establiments veu expectatives positives de la marxa dels negocis per al 4T 17 empresarials que assenyala que la marxa dels negocis ha estat favorable i el a tots els sectors i lleugerament millors a les d’un any enrere, percentatge d’establiments que assenyala que ha estat desfavorable. En el cas de les perspectives és la diferència entre el percentatge d’establiments empre- excepte a l’hostaleria. El comerç obté les expectatives secto- sarials que preveu que la marxa dels negocis serà favorable i el percentatge r ials més positives i les màximes del sector des del 2010. d’establiments que preveu que serà desfavorable. Perspectives de la marxa dels negocis per sectors (saldos3, en %) 50 45 41 40 37 33 30 26 26 24 23 19 19 20 21 19 20 21 16 16 19 16 18 19 17 13 14 15 16 13 15 13 15 15 9 11 9 9 12 12 12 7 7 10 6 3 3 0 1 3 4 0 -3 -1 -8 -6 -10 -16 -17 -15 I-15 II-15 III-15 IV-15 I-16 II-16 III-16 IV-16 I-17 II-17 III-17 IV-17 Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2017 116 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Annex metodològic Sectors de l’Enquesta de clima empresarial Indústria Hostaleria 01 Alimentació, begudes i tabac (CCAE-2009: 10 a 12) CCAE-2009: 55 i 56 02 Tèxtil, confecció, cuir i calçat (CCAE-2009: 13 a 15) 55 Serveis d’allotjament 03 I ndústries de la fusta i el suro, paper i arts gràfiques 56 Serveis de menjar i begudes (CCAE-2009: 16 a 18) 04 I ndústries químiques, cautxú i altres productes minerals Resta de serveis no metàl·lics (CCAE-2009: 20 a 23) 01 Informació i comunicacions (CCAE-2009: 58 a 63) 05 M etal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics 02 Activitats jurídiques i de comptabilitat (CCAE-2009: 69) (CCAE-2009: 24 i 25) 03 R +D, publicitat i estudis de mercat i activitats científiques 06 F abricació de maquinària i equips mecànics, elèctrics i tècniques (CCAE-2009: 71 a 75) i de productes informàtics, electrònics i òptics (CCAE-2009: 26 a 28) 04 A ctivitats administratives i serveis auxiliars (CCAE-2009: 77 a 82) 07 Altres indústries (CCAE-2009: 05 a 09, 19, 29 a 33, 35 a 39) 05 Altres serveis Construcció (CCAE-2009: 49 a 53, 64 a 66, 68, 92, 93 i 96) Es considera la Secció F completa de la CCAE-2009, és a dir, les divisions: 41 Construcció d’immobles 42 Construcció d’obres d’enginyeria civil 43 Activitats especialitzades de la construcció Comerç 01 C omerç al detall de productes alimentaris, begudes i tabac en establiments especialitzats (CCAE-2009: 472) 02 C omerç al detall d’articles d’ús domèstic, culturals i recreatius en establiments especialitzats (CCAE: 475 i 476) 03 A ltre tipus de comerç al detall Errors mostrals. Àrea Metropolitana de Barcelona (CCAE-2009: 473, 474, 477, 478, 479) 2016* 04 C omerç al detall en establiments no especialitzats Sectors Mostra Error4 (CCAE-2009: 471) Indústria 164 7,6 % 05 V enda i reparació de vehicles de motor i motocicletes Construcció 87 10,5 % (CCAE-2009: 45) Comerç 209 6,8 % 06 C omerç a l’engròs i intermediaris de comerç Hostaleria 91 10,3 % (CCAE-2009: 46) Resta de serveis 526 4,3 % Total 1.076 3,0% * Mitjana trimestral Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat 4. Màxim error possible calculat a partir d’un mostreig aleatori simple. OBSERVATORI BARCELONA 2017 117 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona