Ref.: CP 02/18 
 
 
A la Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer de la Casa de la Ciutat de Barcelona, 
el dia DOS de FEBRER de DOS MIL DIVUIT, s'hi reuneix el Plenari del 
Consell Municipal, en sessió extraordinària, sota la presidència de l’Excma. 
Sra. Alcaldessa Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. 
Sres. Tinents d’Alcaldia, Gerardo Pisarello Prados, Laia Ortiz Castellví, 
Jaume Asens Llodrà i Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. 
Sres. Regidores Agustí Colom Cabau, Gala Pin Ferrando, Laura Pérez 
Castaño, Mercedes Vidal Lago, Josep M. Montaner Martorell, Eloi Badia 
Casas, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Sònia Recasens i Alsina, Teresa 
M. Fandos i Payà, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Jaume 
Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Raimond Blasi i Navarro i Irma 
Rognoni i Viader, Carina Mejías Sánchez, Francisco Sierra López, Maria 
Magdalena Barceló Verea, Santiago Alonso Beltrán, Koldo Blanco 
Uzquiano, Alfred Bosch i Pascual, Jordi Coronas i Martorell, Juan José 
Puigcorbé i Benaiges, Montserrat Benedí i Altés, Trini Capdevila i Burniol, 
Jaume Collboni Cuadrado, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol Deltell, 
Montserrat Ballarín Espuña, Alberto Fernández Díaz, Xavier Mulleras 
Vinzia, Ángeles Esteller Ruedas, María José Lecha González, Maria Rovira 
i Torrens, Eulàlia Reguant i Cura i el Sr. Gerard Ardanuy i Mata, assistits 
pel secretari general, el Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. 
 
Hi és present l'interventor municipal, el Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. 
 
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les 
deu hores i cinc minuts. 
 
PART DECISÒRIA EXECUTIVA 
 
Proposta d’acord 
 
COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 
 
PLANTEJAR, a l’empara d’allò establert a l’article 197 bis de la Llei 
orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general, la qüestió de 
confiança vinculada a l’aprovació definitiva dels pressupostos 2018, en la 
forma consignada a la proposta d’acord que fou debatuda i rebutjada pel 
Plenari del Consell Municipal en la seva sessió celebrada el 26 de gener de 
2018 i que es transcriu a continuació: 
RESOLDRE les al·legacions presentades al Pressupost general de 
l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2018 durant el termini d’informació 
pública, d’acord amb els informes que consten a l’expedient. APROVAR 
definitivament el Pressupost general de l’Ajuntament de Barcelona per a 
l’any 2018, integrat per: a) El de la mateixa entitat; b) Els pressupostos dels 
organismes autònoms locals: 1. Institut Municipal de Persones amb 
Discapacitat, 2. Institut Municipal d’Educació, 3. Institut Municipal 
d’Informàtica, 4. Institut Municipal d’Hisenda, 5. Institut Municipal 
d’Urbanisme, 6. Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, 7. 
 1 
Institut Municipal de Mercats, 8. Institut Barcelona Esports, 9. Institut 
Municipal de Serveis Socials; c) els estats de previsions d’ingressos i 
despeses de les entitats públiques empresarials: 1. Institut de Cultura de 
Barcelona, 2. Institut Municipal de Parcs i Jardins, 3. Patronat Municipal de 
l’Habitatge, 4. Institut Municipal Fundació Mies Van der Röhe; d) els estats 
de previsions d’ingressos i despeses de les societats mercantils següents: 1. 
Barcelona de Serveis Municipals, SA (BSM), 2. Informació i Comunicació 
de Barcelona, SA, 3. Barcelona Activa, SA, SPM, 4. Barcelona Gestió 
Urbanística, SA, 5. Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA), 
6. Foment de Ciutat, SA, 7. Barcelona Cicle de l’Aigua, SA. APROVAR 
definitivament les bases d’execució i la plantilla de personal per a l’exercici 
2018 que consten a l’expedient. APROVAR definitivament el Pressupost 
consolidat de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2018 d’acord amb la 
Llei general d’estabilitat pressupostària. APROVAR, als efectes exclusius 
del que assenyala l’article 122 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim 
jurídic del sector públic, els pressupostos dels consorcis adscrits a 
l’Ajuntament, aprovats pels seus respectius òrgans de govern i esmentats a 
continuació: 1. Consorci Institut d’Infància i Món Urbà, 2. Consorci 
Campus Interuniversitari del Besòs, 3. Agència d’Ecologia Urbana de 
Barcelona, 4. Agència Local de l’Energia de Barcelona, 5. Consorci del 
Besòs, 6. Consorci de Biblioteques de Barcelona, 7. Consorci del Mercat de 
les Flors - Centre de les Arts de Moviment, 8. Consorci Local Localret, 9. 
Consorci Museu de Ciències Naturals, 10. Consorci Museu d’Art 
Contemporani de Barcelona, 11. Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, 12. 
Consorci Fira Internacional de Barcelona, 13. Consorci de Turisme. 
SOTMETRE, en conseqüència, la qüestió de confiança així plantejada i la 
proposta d’acord a què es vincula al sistema nominal de votació mitjançant 
crida pública. 
 
La Sra. ALCALDESSA, després de saludar els membres del consistori, la 
síndica de greuges i els mitjans de comunicació presents a la sala, obre la 
sessió extraordinària del Plenari del Consell Municipal en què es presenta 
una única proposta d’acord referent a la qüestió de confiança vinculada a 
l’aprovació definitiva dels pressupostos del 2018, que llegeix. 
 
El Sr. PISARELLO observa que aquesta sessió és relativament atípica 
perquè, novament, tornen al debat en matèria pressupostària que van fer fa 
pocs dies en la sessió plenària ordinària, i assegura que van fer un gran 
esforç per intentar arribar a acords quant als pressupostos, que es van assolir 
parcialment, ja que es van incloure alguns canvis que enriqueixen la 
proposta inicial que va presentar el Govern. 
Repeteix que Barcelona necessita uns pressupostos, que els tindrà, i que 
seran bons; tanmateix, puntualitza que allò que avui han de discutir és 
vincular-los a un debat en matèria de confiança. 
Considera que tothom en aquesta cambra és conscient que el Govern 
municipal té minoria, però també que la resta de forces polítiques del 
consistori estan en una minoria encara més gran que la del Govern; així, 
doncs, el que avui debatran és, en realitat, com es pot fer per recuperar la 
confiança de la ciutat de Barcelona. 
 2 
Constata que l’any 2017 ha estat molt difícil per a tothom, i que el Govern 
ha tingut la ferma voluntat que Barcelona se’n sortís; en aquest sentit, entén 
que és molt rellevant que el present debat es produeixi després de l’acte 
“Barcelona, Always Connected”, que obre avui pràcticament totes les 
portades dels mitjans de diversa tendència política, i que demostra que 
malgrat totes les minories que componen la cambra i les seves discrepàncies 
legítimes, Barcelona és una ciutat capaç de posar-se d’acord en coses 
importants. 
Posa en relleu que l’acte d’ahir no va ser només per afermar la importància 
d’un congrés tecnològic a Barcelona, sinó que s’hi va destacar la rellevància 
de les universitats públiques, el teixit cultural i emprenedor de la ciutat, i 
remarca que hi eren tots. 
Considera que aquest acte va suposar un missatge de confiança en la ciutat, i 
que demostra que, malgrat les discrepàncies que han mantingut al consistori 
moltes vegades, absolutament legítimes políticament, és aquest el camí per 
on han d’anar. 
Assenyala que el consistori està molt fragmentat i, per tant, entenen que el 
missatge que ha de llançar ara és en quines coses sí que són capaços de 
posar-se d’acord per refermar la confiança de la ciutadania. 
 
El Sr. TRIAS constata que avui estan aquí perquè la Sra. Alcaldessa no ha 
estat capaç d’aconseguir l’aprovació del pressupost municipal per la via 
ordinària, malgrat que el seu grup, el principal grup de l’oposició, i altres 
grups havien decidit abstenir-se perquè fos possible. 
Subscriu, com deia ara el Sr. Pisarello, que estan en una conjuntura 
important, i el seu grup ha fet la consideració que és positiu que 
l’Ajuntament de Barcelona disposi de pressupost. Puntualitza, com ja va 
expressar a l’alcaldessa, que l’abstenció del seu grup no era per donar-li 
suport a ella sinó que ho feien per la ciutat. Destaca que el seu grup va fer, a 
més, un exercici remarcable de negociació, i reconeix que la que van establir 
els darrers dies amb el Sr. Pisarello va anar prou bé i va possibilitar 
l’abstenció. 
Lamenta, tanmateix, que el Govern es quedi sempre a mig camí; així, una 
vegada va aconseguir que el Grup Demòcrata i altres s’abstinguessin en la 
votació del pressupost, va ser incapaç de gestionar el suport dels altres i, en 
conseqüència, el resultat ha estat un fiasco. 
Considera, doncs, que el Govern ha de reflexionar, pensar per què li ha 
passat això; per què és incapaç de gestionar la ciutat i fer-la anar endavant 
aconseguint complicitats. Adverteix, però, que per aconseguir complicitats 
cal cedir, qui està en majoria ha d’allargar la mà als altres, i lamenta que el 
Govern no sàpiga teixir estratègies de complicitat. 
Diu que li sembla que la raó d’això és que l’actual govern prové del 
populisme i de l’activisme, i ha aconseguit guanyar l’Alcaldia i governar 
Barcelona, però ara es troben que han de canviar molts dels seus 
plantejaments inicials; del pacte de les escales contra Telefónica han passat 
a l’acte d’ahir a què ha fet referència el tinent d’alcaldia, i els felicita per 
això perquè considera que és el camí que cal seguir. 
Precisa que en l’acte esmentat el Sr. Hoffman els va donar una lliçó, deixant 
clar amb el seu parlament que l’acte es feia en benefici de la ciutat, i perquè 
és necessari que el Govern expliqui al món que dona suport i que creu en el 
lideratge de Barcelona en el repte del canvi tecnològic. Que hi dona suport 
 3 
per canviar les coses, per la generació d’activitat econòmica i per lluitar 
contra la pobresa i l’atur. 
Creu que aquesta és l’aposta, però reitera que en la fase de final del mandat, 
el Govern encara no ha aconseguit aclarir quin és el seu model de ciutat, a 
curt, mitjà i llarg termini. Confirma que això és el que desconcerta el seu 
grup; i fa avinent que així com l’altre dia deia que s’abstenien per fer 
possible que el pressupost tirés endavant, avui diu no a la qüestió de 
confiança perquè no confien en el Govern, perquè desconeixen 
absolutament què vol fer, ja que tot allò que fan és continuar coses que ja 
estaven en marxa, programades, però amb un retard de dos anys i mig, ja 
que durant aquests anys s’han dedicat a aturar-ho tot. 
Per això, celebra l’acte d’ahir, que era indispensable i que dona continuïtat a 
un projecte que ja estava endegat; però, reitera que no sap quins són els 
projectes propis i de futur de l’actual govern. 
 
La Sra. MEJÍAS observa que hauria d’haver estat l’alcaldessa qui hagués 
pres la paraula aquesta vegada per dirigir-se, no només als grups municipals, 
sinó a la ciutadania, especialment a aquells que la van votar. Ho considera 
una deferència i una bona ocasió perquè l’alcaldessa intentés recuperar una 
confiança que molts barcelonins han perdut en l’actual govern. 
Lamenta, doncs, que hagi traspassat aquesta responsabilitat al primer tinent 
d’alcaldia, que, remarca, en la seva intervenció no ha desaprofitat l’ocasió 
de demostrar novament que no ha perdut ni un bri d’arrogància. 
Reconeix que la resta de grups municipals estan en minoria i, precisament 
per això, correspon al grup de govern de fer tots els esforços possibles per 
arribar a acords i consensos. 
També es refereix a les paraules del Sr. Hoffman amb motiu de l’acte d’ahir, 
que va assenyalar que Barcelona pateix una crisi de confiança i que cal que 
es cregui el seu potencial. Atribueix aquesta situació al fet que ha estat el 
Govern municipal qui s’ha encarregat de transmetre aquesta sensació 
d’inseguretat i d’incertesa, així com de manca de fermesa a l’hora de 
defensar oportunitats per a la ciutat, quan no les han posades en risc. 
Assenyala que davant aquesta manca de seguretat i d’incertesa que el 
Govern ha generat no entén com gosen demanar a l’oposició que avui els 
renovi la confiança en un projecte que ni tan sols Barcelona en Comú sap 
defensar. 
Remarca que aquesta és la segona ocasió en què el Govern ha de recórrer a 
l’aprovació del pressupost mitjançant la qüestió de confiança, una argúcia 
política que li permet de tirar-lo endavant. I constata que ho fan d’una 
manera molt poc democràtica, ja que no han escoltat la resta de grups de 
l’oposició i sense comptar amb les seves aportacions, que a parer seu 
obeeixen més als interessos generals. 
Afegeix que emparant-se en la qüestió de confiança, el Govern substitueix 
un debat serè sobre el principal instrument per orientar les polítiques 
municipals per una mena de defensa vehement del seu projecte, que ja 
augura que és fallit, i l’intent de colar-los per la porta del darrere. 
Entén que aquesta actitud té molt poc a veure amb la proclama a favor de la 
participació que sempre ha fet l’alcaldessa, ja que aquests pressupostos són 
molt poc participatius, els ha fet el Govern en solitari i, en solitari, els 
aprovarà amb la qüestió de confiança. 
Apunta si l’alcaldessa s’ha qüestionat quin nombre de barcelonins, a dia 
d’avui, li farien confiança i donarien suport a la seva gestió, i diu que està 
 4 
convençuda que serien pocs; es pregunta si totes aquelles famílies a qui va 
prometre solucions per accedir a un habitatge digne avui estan satisfetes 
amb les polítiques d’habitatge; o si els pares als quals la regidora Ortiz va 
prometre més escoles bressol i que n’abaixarien el cost ja s’han adonat que 
no només no tenen més centres, sinó que els costos són més elevats. 
Assenyala que els comerciants, que cada dia aixequen persianes i paguen els 
seus impostos i als seus treballadors, s’han d’enfrontar diàriament a la 
competència deslleial dels manters, de ben segur que no els renovarien avui 
cap confiança; com tampoc no ho farien els restauradors que s’han vist 
obligats a acceptar una ordenança de terrasses injusta que ha perjudicat 
greument els seus negocis en molts casos, i que ha comportat la pèrdua de 
llocs de treball. Continua dient que els empresaris turístics també s’han 
d’incloure en aquesta llista de greuges, i han d’aguantar un discurs contra 
l’activitat turística i, fins i tot, han hagut de patir atacs, mentre el Govern 
mirava a una altra banda; o qüestiona si els renovarien la confiança els veïns 
que han de conviure amb ocupes, perquè el Govern tolera i protegeix 
l’ocupació, i que veuen com els seus barris es degraden dia a dia; o si ho 
farien les persones de classe mitjana i treballadora que han vist com 
s’incrementa el preu del transport públic. 
I afegeix que tampoc no els renovarien la confiança molts dels qui 
legítimament els van votar perquè van creure en el seu projecte i les seves 
promeses, i que ara estan plenament decebuts. 
Considera, per tant, que després de decebre tanta gent, avui Barcelona en 
Comú no pot demanar la confiança dels grups municipals de l’oposició per a 
un projecte que opina que no es creuen ni ells mateixos. 
 
El Sr. BOSCH posa de manifest que ahir es va parlar de confiança i que  
avui se’n torna a parlar i, per tant, que és evident que la confiança ocupa la 
centralitat del debat a la ciutat. 
Posa en relleu que ahir el Sr. Hoffman va guanyar per golejada la seva 
moció de confiança i, altrament, avui l’alcaldessa perdrà la seva; així, 
destaca que hi ha gent de fora que confia en la ciutat i, en canvi, els qui han 
de liderar-la no hi confien ni ells mateixos. Per tant, considera que no es pot 
demanar als grups de l’oposició que hi confiïn, i que resulta molt complicat 
que puguin substituir allò que el Govern no transmet. 
Assenyala que fa temps que el seu grup s’ofereix i estén la mà al Govern, 
amb generositat; que ho va fer quan es va trencar el pacte de govern amb el 
grup del PSC i, anteriorment, els van oferir l’oportunitat de fer un canvi  
real. Diu que el temps els ha donat la raó respecte a aquell pacte, i també ho 
han fet les bases de Barcelona en Comú quan van apostar pel trencament; 
recorda que també, aquella vegada, els van oferir una altra oportunitat 
diferent, juntament amb el PDeCAT, en benefici de l’estabilitat i 
governabilitat a la ciutat i que, novament, van refusar-los-la. Remarca que 
els van oferir la seva abstenció per tirar endavant el pressupost, per restaurar 
la confiança de la ciutadania en l’Administració. 
 5 
I posa de manifest que no van ser capaços d’obtenir els quatre regidors que 
els mancaven, no ho van poder fer amb el grup del PSC, que havia estat el 
seu soci de govern, ni tampoc amb la CUP i el regidor no adscrit, i ho valora 
com un problema d’incapacitat. 
Confirma que han arribat a la trista conclusió que la inestabilitat, la 
ingovernabilitat i la manca de confiança és el mateix govern i, per tant, que 
és impossible, per pur esgotament, que el seu grup li atorgui la seva 
confiança. 
En conseqüència, el Govern es veu obligat a recórrer novament a aprovar els 
pressupostos amb la qüestió de confiança, per la porta del darrere amb 
només onze regidors i regidores, batent rècords d’aïllament. 
Per tant, reitera que en allò que el seu grup confia és en la capacitat de la 
ciutat; per exemple, la confiança amb tothom qui és al darrere del Mobile 
World Congress, dels emprenedors, del talent, de la innovació, de la 
creativitat de la ciutat, del dinamisme i de la capacitat positiva de 
construcció de Barcelona. 
Assegura, però, que l’esperança quant al Govern de la ciutat ara mateix la 
tenen posada en les urnes el 2019; i confirma que han arribat a la conclusió 
que allò que cal urgentment per restaurar la confiança i l’esperança és un 
canvi a l’Alcaldia de Barcelona. 
Fa notar que diu això a l’alcaldessa anant de cara, perquè el seu grup ha patit 
un desengany darrere d’un altre i ara la seva obligació és oferir una 
alternativa i, a manca de realitats més enllà dels sermons i els titulars, es 
veuen obligats a proposar un canvi. Per tant, demana a l’alcaldessa que 
comenci a pensar a plegar perquè la ciutat no rutlla. 
 
El Sr. COLLBONI diu que avui és un dia històric en aquest ajuntament 
perquè, per primera vegada en la història democràtica d’aquesta institució, 
en un mateix mandat hi ha dues qüestions de confiança, i s’arriba al rècord 
d’incapacitat per aprovar uns pressupostos si no és per la via excepcional 
establerta a la LOREG del govern Aznar, que avui torna a fer servir 
Barcelona en Comú. Per tant, remarca que s’inaugura aquesta fita històrica 
arran de la manca d’acord i de diàleg. 
Constata que l’alcaldessa avui està més sola i més aïllada que mai, i encara 
pitjor, apareix davant la ciutadania sense tenir un projecte coherent, ni un 
rumb clar per a la ciutat; i assegura que aquest és el neguit de bona part dels 
veïns i veïnes de Barcelona. 
Reclama al Govern, arran de les al·lusions al Mobile World Congress, que 
no instrumentalitzi el suport que els grups i la ciutat donen a aquest 
esdeveniment internacional de primer nivell que, recorda, és herència 
socialista. I diu que ja li agradarà veure quina herència deixarà Barcelona en 
Comú temps a venir. 
Acusa el Govern d’haver introduït la inestabilitat a la ciutat per la senzilla 
raó d’haver obert la porta a la piconadora de l’independentisme, que fa volar 
pels aires l’estabilitat de la institució municipal; i fa notar que van arrencar 
una abstenció als grups independentistes d’aquesta cambra, però que ara els 
deixen a l’estacada amb el vot contrari i, a més, reclamen la dimissió del 
Govern. I aprofita per retreure al Sr. Bosch la maniobra de l’abstenció per 
fer fora el PSC del govern de la ciutat. 
 6 
Dit això, repeteix que l’actual govern és responsable de la inestabilitat 
d’aquesta institució, i concretament l’alcaldessa, per la seva manca de 
lideratge i d’un rumb clar. 
Remarca que avui el grup del PSC li retira la confiança; una confiança que 
no era producte de la seva participació durant un temps al govern de la 
ciutat, sinó que prové del mateix dia en què la Sra. Colau va ser investida 
alcaldessa de la ciutat; en un moment en què van fer una lectura dels 
resultats electorals com la voluntat majoritària de la ciutadania de fer un 
canvi a l’esquerra i de diàleg. Confirma, però, que no hi ha hagut ni canvi ni 
diàleg, i per això avui li retiren la confiança que li van donar llavors, pensant 
a donar estabilitat a la ciutat i una oportunitat a la persona que legítimament 
havia guanyat unes eleccions. Lamenta, tanmateix, haver-se de sumar avui a 
la legió de barcelonins i barcelonines decebuts amb la seva gestió. 
Puntualitza que li retiren la confiança per no haver posat Barcelona per 
davant de tot, i també perquè han perdut el nord, no tenen un projecte 
coherent ni possibilitat d’arribar a acords perquè el Govern canvia cada dia 
d’opinió, s’apunta sempre a l’última. Afegeix que un altre motiu per retirar-
los la confiança és per la manca de capacitat de diàleg sostingut en el temps. 
Observa que Barcelona en Comú ha passat de la indignació, que van 
escenificar molt creïblement i amb molta eficàcia, a la impotència arran de 
la seva manca de lideratge i d’idees clares per a la ciutat; i remarca que tot 
plegat ha conduït a una profunda decepció en molts sectors de la ciutat, als 
quals avui se suma el seu grup. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ expressa que si aquesta qüestió de confiança fes 
honor al seu nom i al seu contingut legal, la Sra. Colau perdria avui la 
confiança del Plenari i hauria de dimitir, ja que avui novament governarà 
contra el Plenari, el màxim òrgan de la ciutat. Així, remarca que el Govern 
municipal avui podrà dir que té uns pressupostos aprovats emprant la 
qüestió de confiança, que tirarà endavant per la incapacitat de l’oposició de 
configurar una alternativa de govern als qui s’autodenominaven alternatius. 
Conclou, per tant, que la situació és que tenen uns pressupostos aprovats i 
una alcaldessa reprovada; que la qüestió de confiança és, alhora, una qüestió 
que evidencia la censura a la gestió del Govern de la ciutat, a les seves 
polítiques i al seu tarannà, que perjudiquen greument els interessos de 
Barcelona i dels seus veïns. 
Fa referència, igualment, al marc polític en què es presenta aquesta qüestió 
de confiança, en què el Govern de la ciutat té la minoria més absoluta de la 
història democràtica de la ciutat, i que intenta buscar acords des d’una 
geometria variable amb altres grups de l’oposició, però que no donen 
resposta a les necessitats de la ciutat. Ho defineix com una aritmètica fallida, 
un pacte fracassat amb l’independentisme i, a canvi d’acceptar massa 
vegades les tesis independentistes posant aquest ajuntament al servei de la 
secessió, el Govern de la ciutat ha renunciat a defensar els interessos de 
Barcelona enfront d’un govern de la Generalitat que només perjudica la 
ciutat. 
Afegeix que aquesta qüestió de confiança palesa que el tarannà dialogant 
amb què Barcelona en Comú es va presentar a les darreres eleccions és, en 
realitat, el de la imposició; així, novament, aquests pressupostos s’aprovaran 
per decret i sense diàleg. Subratlla que ni tan sols són capaços d’aprovar les 
ordenances fiscals; l’alcaldessa, que era l’adalil de la participació i de la 
 7 
consulta ciutadana, no només no ha estat capaç de convocar-ne cap, sinó que 
ni tan sols amb aquests pressupostos ha promogut una audiència pública per 
escoltar entitats i veïns. 
Valora que els pressupostos que han presentat tenen unes prioritats i unes 
assignacions de recursos equivocades; així, destaca que en el capítol 
d’ingressos es ratifica el finançament testimonial del Govern de la 
Generalitat —només d’un 4% dels ingressos municipals—, cosa que 
demostra que el Govern municipal ha renunciat a defensar les inversions i el 
finançament que li correspon a Barcelona; i remarca que el Govern “malvat” 
de l’Estat, com el qualifiquen, n’aporta el 91%. 
Continua dient que en el capítol d’ingressos tampoc no s’hi pot computar 
l’impacte de les ordenances fiscals, ja que no estan aprovades, i interpreta 
que no ho estan perquè al Govern ja li va bé que Barcelona continuï sent la 
ciutat més cara de tot l’Estat, amb els impostos i les taxes més elevats i amb 
molts serveis sota mínims. Altrament, remarca que continuen batent rècords 
de recaptació en l’àmbit del trànsit, a les zones blaves i verdes o pel servei 
de la grua; o els beneficis milionaris de Cementiris, que s’han consolidat 
aquest mandat. Constata, també, que mentre aquest ajuntament publica 
rècords de recaptació, amb prou feines és capaç de recaptar el 15% de 
l’import de les sancions als incívics que alteren la convivència. 
Entrant en el capítol de despesa, diu que es pot confirmar que el Govern 
municipal continua sent el caixer automàtic del Sr. Puigdemont, ja que 
sufraga actuacions que corresponen a la Generalitat, cosa que reverteix 
negativament en la prestació de serveis propis. Diu que en aquest àmbit 
poden parlar de les escoles bressol o d’inversions a les escoles, entre altres. 
Afegeix que en aquest capítol tampoc no hi ha cap partida per a les 
remunicipalitzacions que aquest govern preconitzava i va prometre amb 
absoluta demagògia i frivolitat; es congelen les inversions, les mateixes que 
en pressupostos anteriors havien de servir per donar suport a la 
descentralització; però resulta que als districtes se’ls assigna el 15% dels 
recursos ordinaris del pressupost, que és el mínim que estableix la Carta 
municipal. 
Quant a la participació, fa notar que o bé està congelada o bé ignorada del 
tot. 
En el terreny de la promoció econòmica de la ciutat, tant a escala 
internacional però també per atraure inversió i generar llocs de treball i 
riquesa, retreu al Govern la congelació de les partides relatives a aquesta 
qüestió. 
Continua dient que el Govern és incapaç de rebaixar les tarifes de 
subministraments bàsics com l’aigua, o les del transport públic, com deien 
que farien en presentar-se a l’alcaldia; igualment, els recorda que van 
prometre posar fi a les retallades, però la realitat és que continuen produint-
se en tots els àmbits, tret de la publicitat i l’autobombo, i la contractació 
d’estudis i informes externs. I remarca que allà on sí que es multipliquen els 
recursos és per concedir subvencions ideològiques, des del sectarisme més 
absolut, a entitats afins políticament. 
Manifesta que aquestes són algunes de les consideracions del seu grup sobre 
el pressupost municipal que justifiquen el vot contrari. 
 8 
La Sra. REGUANT posa en relleu que és el tercer divendres seguit que, de 
manera directa o indirecta, es parla de pressupostos; primer va ser en la 
sessió extraordinària de la Comissió d’Economia i Hisenda, la setmana 
passada en el ple ordinari, i avui en aquesta sessió extraordinària, i remarca 
que en el contingut del pressupost amb prou feines ha canviat res i, en 
conseqüència, això impossibilitat un canvi de posicionament. 
Observa que el Sr. Pisarello ha apuntat, totes aquestes vegades, que l’únic 
govern possible amb l’aritmètica actual d’aquest plenari és el de Barcelona 
en Comú, i que és el govern al qual la CUP va donar suport el 2015 en la 
sessió d’investidura. I diu que ho sabien el novembre quan van presentar els 
pressupostos sense pràcticament cap diàleg amb els grups, i ja pensant que 
en aquestes dates estarien abordant una qüestió de confiança. 
Considera, per tant, que en el fons poca cosa ha canviat en el camí que es 
van marcar el novembre més enllà del que després de les eleccions del 21 de 
desembre van plantejar de canviar, i remarca que des d’aquella primera 
presentació del pressupost, l’opció preferida era la qüestió de confiança. 
Indica que el 2016 el grup de la CUP va estendre la mà al Govern per 
facilitar una modificació pressupostària i van arribar a un seguit d’acords, 
entre els quals alguns que encara estan massa a mitges, com ara la 
internalització dels treballadors de BTV, i fa avinent que la setmana 
passada, en conèixer la sentència, encara al consell d’administració s’intenta 
de fer un cert filibusterisme per evitar-la o no abordar-la. En aquest sentit, 
reitera el que ja van dir fa dos anys, i és que la qüestió de BTV era de 
prioritat política, mentre que ara, a més, hi ha una sentència. 
Afegeix que en aquell moment també van plantejar la necessitat de fer un 
mapa de pisos buits, que han anat demanant periòdicament, però del qual no 
tenen ni informació ni resultats; mentrestant, el problema de l’habitatge a 
Barcelona continua sent clau, i el moobing i l’especulació guanyen terreny 
per tots els barris de la ciutat, expulsen veïns i veïnes i generen situacions 
que s’haurien d’evitar. 
Constata que un dels principals problemes de la ciutat, que aquí s’ha repetit 
a bastament, és la contaminació de l’aire; i confirma que el mateix govern 
ha parlat moltes vegades de la necessitat urgent de reduir el trànsit de 
vehicles privats. Això no obstant, recorda que el desembre passat, al consell 
d’administració de l’ATM, es va aprovar per unanimitat per part de totes les 
administracions que hi són presents l’increment dels abonaments generals 
del transport públic. Entenen que això respon únicament a un model de 
mobilitat en què el vehicle privat se situa al centre de les polítiques 
públiques, degradant i marginant el transport públic; i que no té res a veure 
amb la política que té com a prioritat reduir la contaminació i, òbviament, 
l’ús del vehicle privat. 
Retreu que el Govern faci una política erràtica en aquest sentit, amb molts 
titulars anunciant que es reduirà l’ús del vehicle privat i s’afavorirà el 
transport públic, que s’ha demostrat insuficient i fins i tot contradictòria 
arran de l’increment de les tarifes de transport. 
Finalment, diu que el fet que sigui avui el Sr. Trias qui hagi de recordar al 
Govern el pacte de les escales, i felicitar-los pel camí recorregut, diu molt de 
les coses que s’han perdut pel camí; també diu molt que ara mateix aquí hi 
hagi un acord de la majoria de grups municipals, tret del seu, de 
reconeixement que el Sr. Hoffman té tots els elements per ser un excel·lent 
alcalde de la ciutat; així, tots els grups es feliciten per l’acte d’ahir, tret del 
 9 
seu, a qui li preocupa i entristeix, ja que posa en relleu que es continuen 
prioritzant uns models que no responen a la necessitat de posar la ciutadania 
al centre. Subscriu que es pot parlar d’innovació, però mai de models que 
acaben expulsant els veïns i les veïnes de la ciutat. 
 
El Sr. ARDANUY agraeix la bona disposició del Govern per parlar aquests 
darrers dies, així com el fet que s’hagin recollit algunes de les seves 
aportacions, entre les quals les que giren entorn de la millora del sistema 
educatiu, de l’impost de l’FP, de la sostenibilitat mediambiental i el foment 
de la ciència. 
Confirma que, més enllà de la situació política que viu Catalunya i 
Barcelona, la seva disposició a continuar parlant, tot i que, malauradament, 
no hi ha suficients raons objectives perquè canviï el seu vot respecte del de 
la setmana passada. Puntualitza que el seu vot contrari no ho és en contra de 
ningú, sinó amb voluntat objectiva i constructiva. 
Posa de manifest que la situació d’aquest plenari els portarà, de ben segur, 
que d’aquí a trenta dies hi hagi un pressupost, de manera que anuncia que 
està disposat a continuar treballant i fent aportacions per a la millora de la 
ciutat i de la qualitat de vida. 
 
El Sr. PISARELLO assegura que crida l’atenció escoltar alguns 
representants polítics d’aquesta cambra, sobretot els Srs. Bosch i Trias, 
parlant d’inestabilitat i donant lliçons sobre gestió, quan a la Generalitat les 
seves formacions van tirar endavant unes polítiques que van dur el país 
contra les roques. Els retreu que els donin lliçons, ja que són responsables 
d’haver portat la ciutat a la paràlisi i d’una estratègia desastrosa al país, per 
la qual estan pagant un preu elevadíssim. Insisteix que li sembla escandalós 
que ara donin lliçons de gestió. 
Fa notar al Grup Demòcrata que ha perdut un regidor, i que el Sr. Trias no 
aprova el baròmetre municipal, cosa que palesa que no ho han fet tan bé 
com diuen. I assegura que Barcelona en Comú, que no oblida d’on ve, ha 
intentat revertir moltes de les desigualtats que s’havien generat a la ciutat 
durant el mandat anterior; així, remarca que s’han pogut evitar cinc mil talls 
de llum, s’ha ajudat al fet que les famílies no hagin de pagar 54.000 euros en 
factures; han incrementat fins a trenta mil el nombre de beques menjador; 
han aportat cinquanta milions d’euros per al Pla de barris, i han establert un 
fons municipal de crèdit per a l’economia social, per a la petita i mitjana 
empresa. 
Precisa que els acusen de no haver assolit prou acords per a la ciutat, i 
esmenta l’acord amb la Generalitat per la recuperació de la Model, per fer-hi 
habitatge social i espais verds; han arribat a un acord per a l’arribada del 
metro a la Zona Franca; la creació d’un gran parc urbà i habitatge a Glòries; 
la remodelació de la Meridiana; la reordenació del port; han establert sis 
plans de desenvolupament econòmic als districtes més vulnerables; han fet 
un pla de biblioteques; servei de dentista per a les persones més vulnerables, 
i tres noves ordenances de comerç. Diu que podria continuar enumerant 
acords per a la ciutat assolits des de l’inici de mandat, i inquireix si realment 
creuen que la ciutat està paralitzada, que no hi passa res. 
 10 
Pregunta, per tant, quina és l’estratègia del PDeCAT, principal partit de 
l’oposició, per a la ciutat. I recorda que l’any passat va oferir una moció de 
censura, parlant amb el grup de Ciutadans, i pregunta si encara la manté, 
aquesta estratègia; pregunta si tenen intenció d’impulsar un govern 
alternatiu amb Ciutadans, si aquesta és la seva resposta responsable i 
alternativa al govern. Es pregunta cap a on van, i com se senten legitimats 
per donar lliçons d’estabilitat i de gestió quan han portat el país, i per tant 
Barcelona, contra les roques, a la paràlisi i a la inestabilitat. 
 
El Sr. TRIAS observa, irònicament, que la ciutat de Barcelona era un 
desastre i que amb l’aparició de la Sra. Colau tot ha canviat; i en el mateix 
sentit, felicita el Sr. Pisarello, al qual fa notar que es pot perdre el sentit 
comú i la noció de la realitat, però que una intervenció com la que acaba de 
fer és realment sorprenent. 
Considera que el primer tinent d’alcaldia hauria de ser capaç, com a mínim, 
d’analitzar què està passant a la ciutat. Posa de manifest que les intencions i 
les voluntats de Barcelona en Comú per a la ciutat estan fracassant perquè la 
política d’habitatge no els funciona, estan novament davant una bombolla 
immobiliària gravíssima, i no saben aprofitar la recuperació econòmica del 
país, altrament només han sabut parar moltes coses. 
Insisteix que s’ha d’entendre que moltes de les coses que fa un alcalde, una 
alcaldessa en aquest cas, són resultat d’allò que ha fet l’anterior. Així, posa 
en relleu que l’actual govern acaba de descobrir l’smart city, entre altres 
coses que abans menystenien perquè consideraven que eren eines 
generadores de desigualtats, i que ara valoren. Diu que no els ho retreu, i ho 
considera positiu, i expressa la disposició del seu grup a ajudar-los en aquest 
sentit. 
Remarca, tanmateix, que mantenen una posició totalment contrària a la 
manera de governar de Barcelona en Comú, a la seva manera de dialogar; i 
confirma que, tant si els agrada com si no, això s’ha acabat perquè el 
Govern no compleix ni tan sols amb els seus. 
Subscriu les paraules del Sr. Forn quan va definir l’actual govern com una 
broma per als rics, una amenaça per a les classes mitjanes i una condemna 
per als desfavorits; i fa notar que el Govern només funciona quan corregeix. 
Diu que confia que algun dia entendran que no han vingut per salvar la 
ciutat. 
 
La Sra. MEJÍAS puntualitza al Sr. Pisarello que si el PDeCAT i ERC han 
portat Catalunya cap a les roques, ho han fet juntament amb Barcelona en 
Comú. Remarca que ha estat el Govern de la ciutat qui ha paralitzat diverses 
vegades l’activitat municipal per fer seguidisme del camí cap a les roques; i 
els recorda que els empresaris els han hagut d’avisar que si continuaven 
donant suport a vagues a la ciutat, i ells continuaven tenint pèrdues, haurien 
d’acomiadar persones. Per tant, acusa el Govern de la ciutat de complicitat 
amb la situació. 
Retreu l’actitud arrogant del primer tinent d’alcaldia, que considera que no 
fa cap favor a la ciutat, i altrament, els recomana un exercici d’humilitat i 
pensar en tota la ciutadania, especialment en aquella part que han decebut, 
però sobretot als qui han votat altres partits; i li fa notar que el seu 
menysteniment envers els votants de Ciutadans és una de les coses més 
greus que es poden fer, i aprofita per recordar-li que les darreres eleccions 
 11 
del 21 de desembre, Ciutadans va guanyar en set dels deu districtes de la 
ciutat, i que el seu percentatge de vot està molt per sobre del de Barcelona 
en Comú. I observa que, amb tota probabilitat, entre els seus votants n’hi 
havia molts de decebuts per la tasca al capdavant de l’Ajuntament. 
Diu que confien que aquests votants tornin a fer confiança a Ciutadans les 
properes eleccions municipals per poder tenir un govern municipal que miri 
de cara els barcelonins, i que els resolgui els problemes en comptes de crear-
los. 
 
El Sr. BOSCH posa de manifest que el Sr. Pisarello, a fi de justificar la mala 
gestió del Govern, es dedica a criticar la mala gestió de la casa del davant. 
Diu que, d’entrada, això no li sembla una gran manera de defensar la 
suposada excel·lència del que Barcelona en Comú ha fet des de l’alcaldia de 
la ciutat. I posa alguns exemples en favor de la gestió de la Generalitat com 
ara que, en poc més d’un any, la Conselleria d’Economia, amb el conseller 
Junqueras al capdavant, ha reduït el deute amb aquest ajuntament d’un 85%, 
de 88 a 12 milions d’euros, un esforç considerable que creu que mereix ser 
apreciat. Pel que fa a altres observacions del Sr. Pisarello, puntualitza que 
l’arribada del metro a la Zona Franca o la Model s’han acordat amb la 
Generalitat, que és qui ho ha tirat endavant. Considera que reconèixer-ho és 
de justícia. 
Fa notar que el tinent d’alcaldia també ha parlat d’inestabilitat política i en 
responsabilitza els qui avui són a la presó, i assegura que havien entès que el 
Govern de la ciutat estava d’acord que la situació s’havia produït per 
l’ofensiva del 155, i lamenta que ara hagi abandonat aquest convenciment. 
Suggereix, també, que si busquen la confiança dels grups de l’oposició es 
dediquin a Ciutadans, i demana a l’alcaldessa que sigui ella qui 
personalment demani al grup de Ciutadans que els faci confiança; i afegeix 
que confia també que parli en aquesta sessió, com li correspon de fer, atès 
que és la màxima responsable de la ciutat. 
Reclama que donin explicacions a la ciutadania, a la qual van dir que 
resoldrien el problema de l’accés a l’habitatge, però no tan sols no ho han fet 
sinó que ha empitjorat. En definitiva, els acusa de no haver complert les 
seves promeses. 
 
El Sr. COLLBONI adverteix a l’alcaldessa que no es poden resoldre els 
problemes a Barcelona quan el problema és el Govern; que no es pot 
generar confiança a la ciutadania des de l’alcaldia quan ja ningú confia en el 
Govern ni en la Sra. Colau com a alcaldessa. 
Confirma que el seu grup no donarà suport a la moció de censura que 
encapçala el Sr. Trias perquè no volen tornar al passat, no volen un alcalde 
de dretes, ni que l’independentisme entri definitivament a condicionar les 
polítiques de Barcelona. Precisa que justament perquè no es pugui 
implementar un dels fruits del procés independentista com és impedir acords 
universals —una de les seves “virtuts”—, la Sra. Alcaldessa ha d’exercir el 
lideratge i no ha de donar per perdut el mandat. 
Posa de manifest que el seu grup no ha demanat dimissions a ningú perquè 
és realista i sap quina és l’aritmètica d’aquesta cambra i que no és possible 
fer pactes contra natura ara com ara en aquest ajuntament. Per tant, proposa 
a l’alcaldessa que convoqui una cimera de líders municipals i que plantegi 
quines són les fites per als anys 2018 i 2019, i que intenti trobar els 
consensos mínims per tirar endavant la ciutat el que resta de mandat. I li 
 12 
demana que la convoqui sense apriorismes, sense dogmatismes i sense 
excloure ningú; que els digui quines coses vol tirar endavant a la ciutat, 
entre les quals aquelles que han de passar preceptivament pel Plenari, com 
és el cas del contracte de la neteja. 
Apunta que han assolit un acord quant a les terrasses, gràcies sobretot al 
gremi de restauració, o que hi ha consens quant al Mobile World Congress, 
herència de l’etapa socialista; i reclama, en aquest sentit, que el Govern 
busqui suports i cerqui consensos de ciutat, i li recorda que n’ha tingut 
moltes oportunitats, especialment quan governava amb el seu grup, per 
trobar punts per tirar endavant la ciutat. 
Reitera la demanda a l’alcaldessa, per acabar, que exerceixi el seu lideratge, 
que faci una diagnosi clara i honesta de l’estat de la ciutat, de quina és la 
seva situació econòmica, del descens de l’activitat turística, entre altres. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ considera que l’actitud que ha posat de manifest 
avui el grup de govern els retrata; un govern municipal que, lluny de 
defensar els pressupostos del 2018 que presenten amb una qüestió de 
confiança, s’ha dedicat a atacar l’oposició municipal. Remarca que 
l’alcaldessa no només no defensa els comptes municipals, sinó que s’ha 
tornat muda. Diu, en aquest sentit, que eren plenament conscients que era 
muda en projectes i que ho denota en els gestos, que és més activista que no 
pas alcaldessa; però li retreu que, com a mínim avui, en una qüestió de 
confiança no defensi personalment la seva gestió i el seu mandat. 
Reconeix que Barcelona tindrà uns pressupostos que no li convenen, i 
mantindrà una alcaldessa que tampoc; els pressupostos seran aprovats, però 
la seva gestió serà clarament reprovada. 
 
La Sra. REGUANT demana al Sr. Pisarello que no s’escudi en l’“i tu més” 
perquè això els abocaria a un cercle viciós i repetitiu. 
Diu que tot i que poden arribar a compartir crítiques al Govern que fins ara 
hi ha hagut a la Generalitat, no posen al mateix nivell les víctimes i els qui 
han aplicat la repressió. I remarca que aquí hi té una responsabilitat enorme 
un govern de l’Estat que s’ha negat en tot moment a escoltar la veu de la 
ciutadania de Catalunya; un poder judicial i els lobbies empresarials, que 
aquí coneixen perfectament, que es neguen a escoltar les veïnes i els veïns, 
judicialitzant la participació per evitar que s’escolti la seva veu. 
Alerta, per tant, que cal vigilar la manera com s’equiparen les coses. I, en 
definitiva, diu que si el Govern entra en la dinàmica de l’”i tu més” ha de ser 
valent i reconèixer que avui, en aquesta cambra, no hi ha confiança, i que 
alguns grups, com el seu, tenen ganes de poder treballar conjuntament 
algunes coses, tal com la CUP ha fet en determinats moments de la 
legislatura, com és el cas de les modificacions pressupostàries del 2016, com 
també van demostrar amb la seva abstenció en l’aprovació del PEUAT, 
malgrat que les conseqüències no han estat bones perquè s’aprofiten fissures 
per continuar augmentant les places turístiques. Considera que s’ha de fer 
una revisió en profunditat i posar damunt la taula polítiques valentes, que 
vagin molt més enllà del que es va aconseguir amb el PEUAT o amb allò 
que van intentar negociar amb les modificacions pressupostàries. 
Demana de recuperar l’anomenat pacte de les escales, que el Sr. Trias 
celebrava que s’hagi deixat enrere, i els anima a tornar-se a posar a treballar 
en aquella línia, amb la qual estaven d'acord. 
 
 13 
El Sr. PISARELLO avança que se centrarà en només algunes de les moltes 
coses que aquí s’han dit. 
Adreçant-se en primer lloc a la Sra. Mejías, fa avinent que rebel·la 
certament que vulgui donar lliçons en matèria de política social i 
d’habitatge. Destaca que aquest és l’únic govern de tot l’Estat que ha dedicat 
un de cada tres euros a inversió social; ha quadruplicat el pressupost en 
matèria d’habitatge, tot i que no és una competència pròpia; ha creat una 
unitat contra l’exclusió residencial que ha impedit dos mil desnonaments; 
han fet una política que haurà permès passar dels setanta habitatges 
construïts anualment a vuit-cents, una política que els ha permès el 
reconeixement del Banc Europeu d’Inversions, que els ha donat llum verda 
a un crèdit de 130 milions d’euros per habitatge que aposta per la 
sostenibilitat energètica. Remarca que han passat de dedicar quatre milions 
d’euros a rehabilitació a dedicar-ne vint-i-cinc, i que suposa una política de 
dinamització de l’economia; i puntualitza que les rehabilitacions no són un 
xec en blanc, sinó que estan condicionades a la protecció dels drets dels 
inquilins. 
Assegura que ha fet un esforç per esbrinar quina política plantejava 
Ciutadans a aquestes polítiques; i s’ha preguntat què fa aquesta formació en 
altres ajuntaments, però s’ha adonat que no governa enlloc, de manera que 
no té cap proposta política respecte d’això. Igualment, diu que s’ha 
preguntat  què pensa la Sra. Mejías sobre tot això, i ha recordat que la 
regidora va estar vint anys militant al PP, i un any sent regidora d’aquest 
ajuntament coincidint amb el mandat del Sr. Aznar, i assegura que no ha 
sabut trobar ni una sola dissidència a la política nefasta d’aquella època. 
Indica que fent l’esforç de no quedar-se només en el passat, ha intentant 
valorar què fa Ciutadans avui dia, i queda ben clar que dona suport al PP pel 
que fa a l’acomiadament lliure dels treballadors o el desnonament exprés. 
Afegeix que ara aquesta formació apel·la a la llei de segona oportunitat, que 
remarca que no és la que demanen els afectats, que no és retroactiva i que no 
s’aplica a les set-centes mil persones que ja han perdut els seus habitatges, 
és a dir, que no serveix per a res. 
Per tant, recomana a la Sra. Mejías que quan parli d’habitatge, de política 
social o quan vulgui donar lliçons al Govern, que gasti menys hipocresia; i 
la convida, quan vulgui, a anar als barris a explicar quines són les polítiques 
de Ciutadans. 
 
La Sra. ALCALDESSA tanca els torns d’intervenció en aquest debat, i 
recorda, en primer lloc, que en funció de la normativa vigent els grups de 
l’oposició disposen d’un mes per proposar una alternativa al govern actual. 
En aquest sentit, observa que s’ha parlat molt de diàleg i d’acords de ciutat, 
i remarca que ara tenen el repte d’aconseguir un acord i un diàleg que faci 
possible un govern alternatiu, ja que, segons han dit, l’actual és el pitjor que 
pot tenir aquesta ciutat. 
 14 
Reitera, doncs, que són els grups municipals els qui tenen la possibilitat 
d’exercir aquesta capacitat d’acord i de diàleg. 
Dit això, assenyala que la negociació del pressupost aquests últims mesos, 
feta amb honestedat, havia de servir per acordar uns pressupostos que 
posaven la ciutat davant de tot; tanmateix, finalment no ha estat possible, i el 
context polític tampoc no hi ha ajudat. 
Això no obstant, i com també s’ha dit en aquesta sessió, allò que finalment 
importa en democràcia és la confiança de la ciutadania que, més enllà dels 
discursos en aquesta cambra, acabarà jutjant per les polítiques públiques i 
les mesures concretes aplicades en tot allò que li afecta. 
Afirma que aquest govern, lluny d’una actitud arrogant, és el primer que 
reconeix que hi ha molta feina per fer i per això està aquí; però constata que, 
en dos anys i mig de mandat, avui Barcelona és líder en inversió social en 
tot l’Estat, és líder en transparència i lluita contra la corrupció segons tots 
els rànquings oficials, i també està al capdavant com l’administració més 
estable i més activa a tot Catalunya, després de mesos de la paràlisi i la 
inestabilitat generada per la repressió, la judicialització per part del PP i 
Ciutadans, però també arran de la declaració unilateral d’independència, un 
acte absolutament irresponsable que ha portat el país a una situació límit. 
Subratlla, en aquest sentit, que ara aquest ajuntament no és només l’única 
administració que segueix activa a Barcelona, sinó que a més està assumint 
responsabilitats i competències de la Generalitat i de l’Estat, que no estan 
fent el que els pertoca per satisfer les necessitats de la ciutat. 
Confirma que així ho continuaran fent perquè, per damunt de tot, estan aquí 
per atendre les necessitats de la gent, especialment dels col·lectius més 
vulnerables. 
Igualment, afirma que continuaran fent propostes d’acord al Plenari, i que si 
els grups de l’oposició no troben una alternativa de govern, assegura que 
amb plena voluntat constructiva i propositiva continuaran portant acords de 
ciutat dins i fora del Plenari, mesures concretes en matèria de promoció 
econòmica, d’habitatge, d’educació o de mobilitat, entre altres. 
Confia que quant als fets i a les propostes concretes els grups polítics siguin 
responsables i es posicionin a favor de la ciutadania i no pas a favor 
d’interessos partidistes i electorals. 
Diu que són conscients que governen, i assegura que per part seva trobaran 
tota la voluntat de diàleg i d’acord i, sobretot, de posar els interessos de 
Barcelona per davant de qualsevol interès de partit. 
 
Seguidament, es procedeix a la votació nominal de la proposta d’acord. El 
Sr. Secretari General crida per ordre alfabètic de cognoms els membres del 
consistori que, en veu alta, expressen el sentit del seu vot: 
Santiago Alonso Beltran: en contra 
Carmen Andrés Añón: en contra 
Gerard Ardanuy i Mata: a favor 
Jaume Asens Llodrà: a favor 
Eloi Badia Casas: a favor 
Montserrat Ballarín Espuña: en contra 
Maria Magdalena Barceló Verea: en contra 
Montserrat Benedí i Altés: en contra 
Koldo Blanco Uzquiano: en contra 
 15 
 
Raimond Blasi i Navarro: en contra 
Alfred Bosch i Pascual: en contra 
Trini Capdevila i Burniol: en contra 
Jaume Ciurana i Llevadot: en contra 
Jaume Collboni Cuadrado: en contra 
Agustí Colom Cabau: a favor 
Jordi Coronas i Martorell: en contra 
Ángeles Esteller Ruedas: en contra 
Teresa M. Fandos i Payà: en contra 
Alberto Fernández Díaz: en contra 
Mercè Homs i Molist: en contra 
María José Lecha González: en contra 
Jordi Martí i Galbis: en contra 
Carina Mejías Sánchez: en contra 
Daniel Mòdol Deltell: en contra 
Josep M. Montaner Martorell: a favor 
Xavier Mulleras Vinzia: en contra 
Laia Ortiz Castellví: a favor 
Laura Pérez Castaño: a favor; 
Gala Pin Ferrando: a favor; 
Gerardo Pisarello Prados: a 
favor; 
Juan José Puigcorbé i Benaiges: en contra 
Sònia Recasens i Alsina: en contra 
Eulàlia Reguant i Cura: en contra 
Irma Rognoni i Viader: en contra 
Maria Rovira i Torrens: en contra 
Janet Sanz Cid: a favor 
Francisco Sierra López: en contra 
Xavier Trias i Vidal de Llobatera: en contra 
Mercedes Vidal Lago: a favor 
Francina Vila i Valls: en contra 
Ada Colau Ballano: a favor 
Acte seguit, es procedeix a l’escrutini dels vots que dona el resultat 
següent: 11 vots a favor i 30 vots en contra. 
ES REBUTJA la proposta d’acord en debat. 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 
deu hores i cinquanta-cinc minuts. 
 16