Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 1 ACTA DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ Sessió de 14 de febrer de 2018 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de febrer de 2018, s’hi reuneix la COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ, sota la presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Santiago Alonso Beltrán, Marilén Barceló Verea, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés Añón, Ángeles Esteller Ruedas, Maria Rovira Torrens i Gerard Ardanuy i Mata, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general, i certifica. També hi són presents les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Raimond Blasi Navarro, Carina Mejías Sánchez, Francisco Sierra López, Koldo Blanco Uzquiano, Montserrat Benedí i Altés; les Sres. Francesca Bria, comissionada de Tecnologia i Innovació Digital, Aida Guillén Lanzarote, directora de Drets de Ciutadania i Immigració, i els Srs.: Fernando Pindado Sánchez, comissionat de Participació i Democràcia Activa, Amadeu Recasens Brunet, comissionat de Seguretat, i Ricard Vinyes Ribas, comissionat de Programes de Memòria Històrica. S’obre la sessió a les 10.05 h. El Sr. CIURANA vol un aclariment en relació amb el nomenament del Sr. Carlos Macías Caparrós com a personal eventual. Vol saber les circumstàncies que l’han motivat i si s’ha detectat dins de la Direcció d’Alcaldia un buit per parlar d’aquestes qüestions. En definitiva, vol saber què ha impulsat el nomenament d’aquesta persona. El Sr. BADIA explica que és una persona eventual que tindrà un reforç a alcaldia. Constata que darrerament hi ha molts canvis d’eventuals en tots els grups municipals. Diu que, més enllà de la normalitat en la figura de l’assessor de qualsevol grup municipal, no hi ha res. El Sr. CIURANA aclareix que la seva pregunta era si hi havia un buit competencial dins l’alcaldia que s’ha cobert o si ha sigut un canvi d’eventual per un altre. El Sr. BADIA especifica que en aquest cas hi ha hagut un nou repartiment de funcions. Indica que hi ha funcions que estaven assumint altres assessors que ara les passarà a assumir el Sr. Carlos Macías, de manera que aquests n’assumiran d’altres. La Sra. ESTELLER demana accés a aquest expedient per valorar bé tot el tema de la contractació del Sr. Carlos Macías. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 2 II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: 1.- (20140091) Del gerent municipal, de 29 de desembre de 2017, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa per a la revisió de preus de la renda dels lloguers dels dos espais de 342 m2 i 366 m2 integrats dins del local comercial 9A, situat al carrer de Manuel Sanchís Guarner, 2- 10, propietat de l’Institut Català del Sòl, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 154,04 euros. 2.- (0107/18) Del gerent municipal, de 18 de gener de 2018, que aprova els Plecs de clàusules per a la contractació d’un servei IVR de pagament, mitjançant locució automàtica, i que compleixi amb la normativa PCI-DSS (Payment Card Industry Data Security Standard), per als exercicis 2018-2020, i per un import de 125.041,40 euros. 3.- (20181002) Districte de Ciutat Vella Del gerent municipal, de 29 de gener de 2018, que aprova els Plecs de clàusules, autoritza despesa i inicia l’expedient per a la contractació del servei d’impressió, escaneig i còpia de documents als centres i edificis de l’àmbit de gestió del Districte de Ciutat Vella, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 73.471,20 euros. 4.- (20170575) Del gerent municipal, de 4 de desembre de 2017, que adjudica a Ingenieros Emetres, SLP el contracte dels serveis d’assistència tècnica per al seguiment de l’instal·lació i retirada de l’enllumenat de Nadal 2017, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 40.392,49 euros. 5.- (20174359) Del gerent municipal, de 21 de desembre de 2017, que adjudica a Metalco, SA el contracte de subministrament de material de ferreteria per al SPEIS i la GUB, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 110.000,00 euros. 6.- (20174170) Del gerent municipal, de 27 de desembre de 2017, que adjudica a Hygienic Solutions, SL Caryosa el contracte del subministrament de desfibril·ladors externs automàtics (DEA), per als exercicis 2017-2018, i per un import de 99.846,18 euros. 7.- (20174259) Del gerent municipal, de 27 de desembre de 2017, que adjudica a Gestión Integral de Instalaciones, S.L. el contracte de les obres de rehabilitació de la terrassa i reforma del sistema de producció de clima de l’edifici del carrer de la Guàrdia Urbana, núms. 3-5, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 214.638,34 euros. 8.- (0933/17) Del gerent municipal, de 29 de desembre de 2017, que adjudica a Alabs el contracte que té per objecte la contractació dels serveis de consultoria tecnològica per a la integració de tecnologies obertes en la plataforma Decidim, per als exercicis 2017-2019, i per un import de 108.779,00 euros. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 3 9.- (20179111) Districte de l’Eixample Del gerent municipal, de 16 de novembre de 2017, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el contracte relatiu al subministrament de material d’oficina del Districte de l’Eixample, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 3.157,60 euros. 10.- (20179112) Districte de l’Eixample Del gerent municipal, de 16 de novembre de 2017, que adjudica a Set-Prat Paper Distribucions, SA el contracte relatiu al subministrament de paper raïma, fibra verge, per al Districte de l’Eixample, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 1.084,04 euros. 11.- (20179107) Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 22 de novembre de 2017, que adjudica a Canon España, SA l’expedient de contractació per al subministrament de paper per a impressió i escriptura (Acord marc de la Generalitat, exp. CCS 2015 13 lot 1), per als exercicis 2017-2018, i per un import de 6.843,80 euros. 12.- (20171067) Districte de Sants-Montjuïc Del gerent municipal, de 27 de desembre de 2017, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el contracte relatiu al subministrament de material d’oficina per al Districte de Sants-Montjuïc, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 6.528,55 euros. 13.- (20171209) Districte de Gràcia Del gerent municipal, de 16 de novembre de 2017, que adjudica a Canon España, SA el contracte relatiu al subministrament de paper reciclat per al Districte de Gràcia, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 4.161,01 euros. 14.- (20171219) Districte de Gràcia Del gerent municipal, de 22 de novembre de 2017, que adjudica a PMC Grup 1985, SA l’expedient de contractació per al subministrament de material d’oficina (Exp. 2014/1), per als exercicis 2017-2018, i per un import de 4.995,94 euros. 15.- (166/2017) Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 16 de novembre de 2017, que adjudica a Set-Prat Paper Distribucions, SA el contracte relatiu al subministrament de paper raïma fibra verge del Districte d’Horta- Guinardó, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 841,72 euros. 16.- (167/2017) Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 16 de novembre de 2017, que adjudica a Canon España, SA el contracte relatiu al subministrament de paper reciclat per al Districte d’Horta-Guinardó, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 6.088,20 euros. 17.- (169/2017) Districte d’Horta-Guinardó Del gerent municipal, de 16 de novembre de 2017, que adjudica a PMC Grup 1985, SA el contracte relatiu al subministrament de material d’oficina estàndard per al Districte d’Horta- Guinardó, per als exercicis 2017-2018 i per un import de 3.389,37 euros. 18.- (170100242) Districte de Nou Barris Del gerent municipal, de 5 de desembre de 2017, que adjudica a Canon España, SA el contracte relatiu al subministrament de paper raïma reciclat per al Districte de Nou Barris, per als exercicis 2017-2018, i per un import de 4.423,80 euros. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 4 19.- (1002/2017) Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 22 de novembre de 2017, que adjudica a PMC Grup 1985, SA l’expedient de contractació del subministrament de material d’oficina estàndard (Acord marc de la Generalitat, exp. 2014/01), per als exercicis 2017-2018, i per un import de 2.347,78 euros. 20.- (1101/2017) Districte de Sant Andreu Del gerent municipal, de 22 de novembre de 2017, que adjudica a Set-Prat Distribucions, SA l’expedient de contractació del subministrament de paper en raima fibra verge (Acord marc de la Generalitat, exp. CCS 2015 13), per als exercicis 2017-2018, i per un import de 943,75 euros. 21.- (1091/2015) De l’alcaldessa, de 2 de febrer de 2018, que nomena el senyor Jaime Farre Año, funcionari de carrera, en la categoria d’agent de la GUB C1, mitjançant oposició lliure. 22.- (1334/2017) Del gerent municipal, de 3 de gener de 2018, que nomena el Sr. Josep Maria Castiella Viu, funcionari de carrera, en el lloc de director 2 (família General), amb nivell de destinació de nivell 28, i adscripció a la Direcció de Serveis de Relacions Institucionals de la Direcció d’Empreses, Entitats Municipals i Recursos (Gerència de Presidència i Economia), per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 49/2017-L. 23.- (1276/2017) Del gerent municipal, de 29 de gener de 2018, que nomena la Sra. Susana Navarro Flores, funcionària de carrera, en el lloc de treball de gestió projectes 1 (família General), amb nivell de destinació de nivell 26, i adscripció a la Intervenció General (Gerència de Recursos), per haver superat la convocatòria de provisió mitjançant lliure designació núm. 848/2017-L. 24.- (1297/2017) Del gerent municipal, de 29 de gener de 2018, que nomena la Sra. Ana Maria Cisneros Miralles, funcionària de carrera, en el lloc de treball de gestió projectes 1 (família General), amb nivell de destinació de nivell 26, i adscripció a la Intervenció General (Gerència de Recursos), per haver superat la convocatòria interadministrativa de provisió mitjançant lliure designació núm. 848/2017-L. 25.- (10/2018) De l’alcaldessa, de 26 de gener de 2018, que nomena la senyora Laura Camps de Agorreta, personal eventual, en el lloc de treball de tècnica 2 (família Serveis Suport Polític), amb nivell de destinació 24, adscripció a la direcció de l’Alcaldia i amb el règim de plena dedicació. 26.- (37/2018) De l’alcaldessa, de 31 de gener de 2018, que nomena el senyor Carlos Macías Caparros, personal eventual, en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis Suport Polític), amb nivell de destinació 26, adscripció a la direcció de l’Alcaldia i amb el règim de plena dedicació. 27.- (39/2018) De l’alcaldessa, de 2 de febrer de 2018, que nomena el senyor Ricard Gili Ferré, personal eventual, en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis Suport Polític), amb nivell de destinació 26, adscripció al Grup Polític Municipal d’ ERC i amb el règim de plena dedicació. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 5 28.- (27/2018) De l’alcaldessa, de 26 de gener de 2018, que cessa la senyora Eva Baro Ramos, personal eventual, en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis de Suport Polític), amb adscripció al Grup Municipal d’ERC. Acords de la Comissió de Govern de 18 de gener de 2018: 29.- (10/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Laia Arimany Nardi (mat. 73884) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica superior d’Arquitectura, amb destinació a l’Àrea de Projectes i Obres de la Direcció de Serveis Tècnics del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnica 3 (codi 80.30.OP.20) i l’activitat privada per compte propi com a arquitecta, excloent del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 30.- (1278/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Núria Aviñó Esteban (mat. 74889) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Gestora d’Administració General, amb destinació al Departament de Recursos Interns del Districte de Sant Martí, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 4 (80.40.GA.10), i l’activitat pública per a la realització d’un projecte específic d’investigació científica i tècnica a la Fundació Clínica de la Recerca Biomèdica sobre la “Caracterización del miedo a la insuficiencia renal en el donante renal en vida”. La dedicació al citat projecte serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 31.- (1295/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Jordi Pascual Ferrer (mat. 76024) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Tècnic Superior en Gestió, amb destinació al Departament d’Administració de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.GA.30), i l’activitat privada per compte d’altri de consultor a l’empresa Morou SL. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 6 d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 32.- (1306/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Carlos Romero Díaz (mat. 75919) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Tècnic Superior en Arquitectura, amb destinació al Departament de Projectes Urbans de la Gerència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.OP.20), i una activitat privada per compte propi d’arquitecte. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecte, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 25 de gener de 2018: 33.- (35/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per el Sr. Julio López Gude (mat. 5062403) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Tècnic Mitjà en Enginyeria, amb destinació al Departament d’Administració Interna de l’Institut Municipal d’Hisenda, on ocupa un lloc de treball de Tècnic 4 (80.40.OP.20) i dues activitats privades per compte propi, una de treball d’oficina tècnica, aixecaments topogràfics, amidaments, estudis de traçat i una altra de formació de diferents tipus de software (AutoCAD, Revit, ISPOL, Civil3D, altres aplicacions BIM- Building Information Modelling). Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada de treballs d’oficina tècnica, aixecaments topogràfics, amidaments, estudis de traçat, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 34.- (37/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per el Sr. Albert Ortiz Muñoz (mat. 5100036) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Gestor d’Administració General, amb destinació al Departament de Relacions amb el Contribuent de l’Institut Municipal d’Hisenda, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 (80.40.GA.10) i l’activitat privada per compte propi: publicitat online. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 7 l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 35.- (1120/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. M Roser Vaqué Pons (mat. 76376) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de TS Dret, amb destinació al Departament de Transparència de la Gerència de Recursos, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.SJ.10) les funcions pròpies d’un lloc base de la seva categoria i l’activitat privada per compte propi d’advocada. No podrà ostentar, per sí mateixa o mitjançant substitut, la representació i defensa d’interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l’Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 36.- (1304/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Eva Boix Dalmau (mat. 76008) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Mitjana en Arquitectura, amb destinació al Departament d’Obres i Manteniment del Districte de Sant Martí, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 4 (80.40.OP.20) i una activitat privada per compte propi com a arquitecta tècnica a la província d’Osca. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecta tècnica, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR- NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 37.- (20182002) INICIAR l’expedient per a la contractació de la Gestió del servei per al foment de les relacions de proximitat i el veïnatge al Districte de Ciutat Vella, de l’1 de maig de 2018 al 31 de desembre de 2019, amb núm. de contracte 17006849, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 2.578.553,23 Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 8 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 2.344.139,30 euros; tipus impositiu del 10% d’IVA, i import de l’IVA de 234.413,93 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern d’1 de febrer de 2018: 38.- (1236/2017) ESMENAR a l’empara de l’article 109.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, l’error material de l’expedient d’aprovació de l’oferta pública d’ocupació per a l’exercici 2017, en el sentit que on deia “9 places de Professor/a de Música (grup A, subgrup A2) de l’escala d’administració especial, sotsescala tècnica”, havia de dir “9 places de Professor/a de Música (grup A, subgrup A1) de l’escala d’administració especial, sotsescala tècnica” i on deia “93 places de Subaltern/a (grup D) de l’escala d’administració general sotsescala tècnica”, havia de dir “93 places de Subaltern/a (grup E), de l’escala d’administració general, sotsescala subalterna”. PUBLICAR- HO en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i COMUNICAR-HO a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 39.- (32/2018) APROVAR la modificació de l’organigrama de la Gerència Municipal, tal i com es detalla a l’annex. PUBLICAR la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 8 de febrer de 2018: 40.- (9/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. José Miguel Pedroso González (mat. 24462) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Gestor d’Administració General, amb destinació a l’Oficina d’Habitatge de Sarrià en dependència de la Direcció de Serveis d’Habitatge de Parc Privat de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 (80.40.GA.10) i l’activitat per compte d’altri de coordinador d’activitat extra-escolar de futbol a l’empresa CE Salesians Bosco - Horta. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar- se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 41.- (34/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Sandra Sánchez Jiménez (mat. 40.212) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 9 professional de Tècnica Superior en Dret, amb destinació al Servei d’Atenció no presencial del Departament de Relacions amb el Contribuent de l’Institut Municipal d’Hisenda, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.SJ.10) i una activitat privada d’advocada per compte propi. No podrà ostentar, per sí mateixa o mitjançant substituta, la representació i defensa d’interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l’Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 42.- (36/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ferran Codina Sánchez (mat. 5100037) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Gestor d’administració general, amb destinació al Departament de Gestió de Cadastre i Béns Immobles de l’Institut Municipal d’Hisenda, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 (80.40.GA.10) i l’activitat privada per compte d’altri de funcions administratives a l’empresa Constitución Anes SLP. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 43.- (18/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Marcos Castellano Garcia (mat. 76152) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Tècnic Mitjà en Arquitectura, amb destinació al Departament de Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic de la Gerència d’Ecologia Urbana, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 (80.40.OP.20) i una activitat privada per compte propi d’arquitecte tècnic. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecte tècnic, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 10 44.- (274/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Arias Fuentes (mat. 3005543) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Professora de Música, amb destinació l’Escola Municipal de Música de l’Eixample de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, on ocupa el lloc base de treball de Professora de Música i l’activitat pública com a Professora de Música a temps parcial a l’Institut Emperador Carles de Barcelona, per al curs acadèmic 2017-2018, des de l’1 de setembre de 2017 fins el 31 d’agost de 2018. Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 10 de juny de 2015, que declara d’interès públic la segona activitat dels professors de música de l’institut Municipal d’Educació de Barcelona (Gaseta núm. 20 de 30 de juny de 2015). La suma de les jornades de l’activitat principal i de l’activitat docent desenvolupa segons la declaració d’interès públic de l’esmenat acord en cap cas, no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració incrementada en un 50%. Les necessitats de dedicació de l’activitat municipal no es podran veure afectades per la realització de la segona activitat. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 45.- (1238/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. David Dolcet Butsems (mat. 74190) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Tècnic Superior en Enginyeria, amb destinació al Departament de Llicències i Inspeccions del Districte de Ciutat Vella, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.OP.10) i l’activitat pública com a professor associat de la Universitat Politècnica de Catalunya, per al curs acadèmic 2017-2018, des de l’1 de setembre de 2017 fins al 31 d’agost de 2018. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR- NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 46.- (1318/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Enric Verdú Mas (mat. 75580) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Tècnic Superior en Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte de l’Eixample, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.OP.20) i una activitat privada per compte propi per realitzar certificats energètics i cèdules d’habitabilitat fora de la ciutat de Barcelona. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada per realitzar certificats energètics i cèdules d’habitabilitat, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 11 i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 47.- (0020/18) INICIAR l’expedient per a la contractació dels serveis d’implantació del sistema d’Administració Integral dels Documents i dels Arxius (AIDA) als 10 Districtes de l’Ajuntament de Barcelona, amb núm. de contracte 17005818, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 725.939,50 euros, IVA inclòs, distribuït en els següents lots: - LOT núm. 1, Diagnosi, implantació, avaluació i acompanyament per implantar el sistema AIDA als Districtes de les Corts, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Nou Barris, per un import de 366.949,68 euros IVA inclòs; - LOT núm. 2, Diagnosi, implantació, avaluació i acompanyament per implantar el sistema AIDA als Districtes de l’Eixample, Sant Martí, Ciutat Vella i Sant Andreu, per un import de 358.989,82 euros IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 599.950,00 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 125.989,50 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 48.- (0105/18) INICIAR l’expedient per a la contractació de la realització de les tasques necessàries per a l’execució, i desenvolupament dels projectes que configuren el Programa BCN Interculturalitat, amb mesures de contractació pública sostenible, amb núm. de contracte 18000861, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 765.307,23 euros IVA inclòs. APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació. AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 632.485,31 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 132.821,92 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DECLARAR la improcedència de la revisió de preus ateses les característiques del contracte. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 49.- (0125/18) APROVAR el conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya-Mossos d’Esquadra, el Consorci Sanitari de Barcelona, l’Institut Català de les Dones i el Consorci d’Educació de Barcelona per donar resposta a les situacions d’emergència i postemergència psicosocial en situacions de violència masclista a la ciutat de Barcelona. FACULTAR a la Regidora de Feminismes i LGTBI, l’Ima. Sra. Laura Pérez Castaño, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots els documents que se’n derivin. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. b) Mesures de govern 1.- Foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 12 La Sra. PIN assenyala que aquesta mesura ja s’ha presentat als grups municipals. Diu que era una mesura que pretenia ser humil, però alhora també començar a concretar declaracions i qüestions recollides en el nou Reglament de participació. Explica que és una mesura que es planteja des del punt de vista dels drets humans i la mirada intercultural i que pretén superar unes polítiques de l’statu quo de participació que van dirigides a la població en general. Destaca que en la composició de la ciutat hi ha com a mínim un 25% de persones d’origen divers. Indica que en els òrgans de participació de l’Ajuntament no es reflecteix aquesta diversitat ni aquesta pluralitat que hi ha a la ciutat i que la fa molt més rica. Informa que la mesura compta amb un pressupost de 514.000 euros i que recull accions que s’estaven duent a terme, a més de plantejar-ne de noves. Explica que la mesura està enfocada sobretot a persones immigrades estrangeres en situació regular o irregular; a persones amb la nacionalitat espanyola, però amb un origen cultural divers, especialment la població jove; a persones del poble gitano; a persones de diverses conviccions religioses i no religioses, i a persones d’altres contextos o identitats culturals. Afegeix que la mesura té 4 eixos: un relatiu als canals de participació; un altre de treball amb els actors i el reforç de l’organització social d’aquests actors; un altre dirigit a la interna de l’Ajuntament de Barcelona, perquè l’Ajuntament pugui reflectir aquesta diversitat que hi ha a la ciutat; un altre respecte als canals de comunicació, ja que l’Ajuntament no fa gairebé servir els canals de comunicació que fan servir les comunitats d’origen divers, i li sembla que s’està perdent una oportunitat, i un altre respecte a la participació política, que consistiria en una campanya dirigida a la realització de la multiconsulta, que permeti donar a conèixer que tothom que està empadronat a Barcelona i que és major de 16 anys pot participar en la multiconsulta, i una altra campanya que fomenti la participació de les persones que tenen dret a vot en les eleccions municipals i que sovint han de començar els tràmits molt abans i no coneixen quin és el recorregut. Constata que és una mesura que no resol tots els problemes que hi ha de no reflectir la diversitat de la ciutat en els òrgans de participació, però diu que pretén ser un primer pas que ajudi a anar construint un Ajuntament que té molt més present la seva diversitat i els seus veïns i veïnes. El Sr. BLASI agraeix que el dilluns anterior es fes una sessió de presentació de la mesura que estan debatent en la sessió. Pel que fa a la intervenció de la Sra. Pin, constata que potser amb tanta humilitat falta una mica d’ambició. En relació amb els antecedents, comenta que hi ha un cercador de premsa al mateix web de l’Ajuntament o bé Google, de manera que si es fa la cerca es pot veure que no tot comença el 2015 o el 2016 amb l’arribada de la Sra. Colau i dels comuns a l’Ajuntament de Barcelona. Recorda amb molta humilitat el projecte Acces per la participació política i ciutadana dels joves migrants. Explica que és un projecte que va coliderar l’Ajuntament de Barcelona amb l’OIM, l’Organització Internacional de les Migracions. En aquest sentit, indica que es pretenien dur a terme els objectius que s’estan plantejant. Vol posar, doncs, en valor la feina que s’ha fet amb anterioritat. Diu que probablement va ser per un mal traspàs, perquè la que havia d’assumir les competències de Joventut no va tenir cap mena d’interès a recollir l’aportació que havia fet ell mateix en l’àmbit de Joventut. Pensa que probablement es devia quedar tancat en un calaix. Reitera que no tot comença amb les normes de participació. També vol posar en valor la Carta de drets i deures de la ciutat de Barcelona, amb la qual la majoria de grups van poder treballar i que es va poder impulsar. Diu que aquesta ja reconeixia la necessitat de fer aquest treball que Barcelona en Comú recull. Assenyala que ell potenciaria en la mateixa línia l’actuació de dos agents que creu que són importants: l’àmbit de Joventut i l’àmbit de Dona, que són precisament àmbits a què es vol dirigir la mesura. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 13 A més, planteja dos reptes que creu que són importants: d’una banda, passar del col·lectiu o associacionisme a l’individu, és a dir, a la persona, que creu que ha de ser el veritable actor polític; i, de l’altra, la necessitat que no hi hagi una instrumentalització, és a dir, que no hi hagi una politització partidista. Comenta que quan els projectes passen de mandat, com pretén ser aquesta mesura, és important comptar amb el consens i la col·laboració del conjunt dels grups municipals si es vol que la mesura prosperi i sigui un èxit. En l’àmbit de l’avaluació, destaca que estan bé els indicadors, tot i que potser curts, però diu que falta una presència més important del que serien indicadors de qualitat. Finalment, manifesta que el govern té la mà estesa del seu Grup per poder aconseguir els cinc objectius que planteja la mesura de govern. La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de la mesura i dona les gràcies als col·lectius que hi han participat. La sorprèn que el govern es passi la meitat de la mesura parlant de la importància de la participació. No dubta que tots els grups municipals, malgrat que tinguin un posicionament ideològic o un projecte de ciutat diferent, valoren la necessitat que tothom pugui participar si realment ho volen. Opina que el govern a vegades pensa que la participació ciutadana ha nascut amb Barcelona en Comú, però indica que això no és així. Recorda que els diferents governs municipals que hi ha hagut a l’Ajuntament de Barcelona han realitzat diferents mecanismes perquè la gent hi pugui participar. Aclareix que, quan es parla del fet que la gent participi, després aquestes persones han de tenir un retorn i també s’ha de fer cas de les seves valoracions. Constata que a vegades en alguns processos participatius, quan les propostes dels veïns no coincideixen amb la ideologia o els objectius del govern, no se’ls fa cap cas. Malgrat això, manifesta que el seu Grup veu molt positives totes les aportacions interculturals, ja que la pluralitat i la diversitat sempre sumen. Pensa que Barcelona és i ha de continuar sent un referent multicultural. Lamenta, però, que la mesura es presentés dos dies abans de la celebració d’aquesta sessió. Pensa que, ja que es parla de participació, es podrien haver fet més aportacions. Així i tot, com que s’ha dit que és un document obert i flexible, espera poder fer aportacions pròpies del seu Grup més endavant. Pel que fa a les dades que es presenten, té algunes consideracions. Explica que a l’eix 4 es diu que és important utilitzar totes les llengües que es parlen als districtes, amb la qual cosa està totalment d’acord. Comenta que a Ciutat Vella de tant en tant el govern s’oblida de fer servir el castellà, com ara quan es publicita l’audiència pública que es farà el 15 de febrer, en què hi ha diverses llengües, però no el castellà. Diu que els veïns es queixen perquè volen que el castellà hi estigui present. Respecte a l’avaluació, constata que es continuen utilitzant criteris d’avaluació quantitativa. Pensa que en l’aproximació a la realitat intercultural seria molt important fer servir criteris qualitatius. Al marge que el govern pugui quantificar la seva feina, opina que estaria molt bé incorporar entrevistes semiestructurades o entrevistes obertes per apropar-se realment a les persones que hi participen. Afegeix que en aquesta mesura també falta un calendari molt més concret. Diu que pot compartir moltes de les intencions i molts objectius, però creu que és important fer més concretes les tasques que es duran a terme, perquè així no es queden únicament en intencions. Indica que el pressupost econòmic està poc detallat. Pensa que en aquesta sessió es podria haver explicat el que s’ha fet el 2017 d’una manera més concreta. De totes maneres, està oberta a poder continuar, perquè creu que la interculturalitat ha de ser present a Barcelona, ja que la ciutat és un referent i ho ha de continuar sent. Per tant, està a la disposició del govern per fer les seves aportacions. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 14 La Sra. BENEDÍ constata que ha començat la segona fase de la causa general catalana, ja que al matí la Mireia Boya està declarant al Tribunal Suprem i parlant amb claredat i amb la mateixa dignitat que ho fa sempre. Indica que des d’Esquerra Republicana de Catalunya li fan arribar tot el suport a ella i a les companyes de la CUP, ja que entre totes ho faran tot. Entrant en matèria, agraeix la presentació de la mesura. Espera que es tingui en compte la feina feta a l’Ajuntament amb anterioritat. Pensa que aquesta mesura és tan necessària i en certa manera tan òbvia que li sap greu que arribi una mica tard. Per tant, no pot més que congratular-se de la bona voluntat de presentar una mesura de foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació de Barcelona. Agraeix, doncs, la bona voluntat. Posa en valor també que sigui una mesura viva i a la qual poder aportar accions i propostes. Comenta que és una dada objectiva que depassa l’estricte àmbit de la participació ciutadana el fet que la diversitat de la ciutat, on hi ha un 27% de persones de comunitats d’orígens i contextos culturals diversos, no es veu reflectida en tots els àmbits de la vida social, cultural, associativa i esportiva de la ciutat. Opina que, pel que fa a la participació, aquest fet es fa més palès quan es constata la poca participació, nul·la en molts casos, en els diferents canals, mitjans i òrgans de participació ciutadana. Vol insistir en la necessitat global de fer de la participació ciutadana quelcom efectiu, ja que al final la participació ciutadana té sentit quan la ciutadania és conscient de les seves limitacions, objectius i finalitats, més enllà dels formalismes i els processos. Diu que si la ciutadania de qualsevol aspecte polític, social, cultural, religiós, etc., no veu en els canals i òrgans de participació més que espais formals de participació sense capacitat d’intervenció o influència real en les polítiques que afecten els veïns no trobaran cap al·licient per participar-hi. Valora positivament aquesta mesura, ja que veu molt positiu que s’introdueixin criteris d’avaluació de la mesura i que es treballi més enllà de la mera teoria, la implicació i abast de les accions i sobretot la perspectiva de gènere d’aquesta. Així mateix, valora positivament la introducció del foment d’espais d’autonomia i d’autoorganització dels col·lectius de què es parlava abans, i també la incorporació d’una manera activa de la interculturalitat en qualsevol comunicació, acció o campanya dirigida a la promoció de la participació ciutadana i la mediació intercultural. Finalment, creu que és molt adequat enfocar la mesura a facilitar l’exercici dels drets polítics de les persones residents a Barcelona. Pensa que una campanya personalitzada com la proposada amb l’objectiu d’acompanyar i facilitar la participació d’aquests col·lectius en les eleccions municipals és un encert. Opina que la mesura és un primer pas per donar tots els drets polítics, cívics i socials als ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Demana, però, que es faci sense paternalismes. La Sra. ANDRÉS comparteix l’esperit i la voluntat política que es desprenen de la mesura de govern presentada, en el sentit de fer efectiu el dret de participació ciutadana universal. Recorda que aquesta mesura neix de feina anterior, tal com han dit altres regidors, i que també neix de l’impuls generat a partir del Reglament de participació ciutadana nou, en la redacció del qual el PSC ha participat activament. Espera que aquest reglament també impulsi la presència d’aquestes persones de què estan parlant i que són objecte de la mesura. Pensa que si aquestes persones s’incorporen de manera ordinària als òrgans de participació de l’Ajuntament voldrà dir que formen part activa del moviment associatiu i veïnal de la ciutat. Valora, doncs, positivament el fet de reconèixer com a ciutadans objecte de drets polítics en l’àmbit municipal totes les persones empadronades, majors de 16 anys, amb independència de l’origen o amb origen estranger. Destaca que són 1 de cada 4 persones empadronades a Barcelona. Per tant, considera que formen part de manera normal i normalitzada de la comunitat barcelonina. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 15 Pensa que és una aposta forta i rigorosa. Li agrada la redacció de la mesura, però se li plantegen alguns dubtes. Comenta que el primer és amb relació al seu compliment. Indica que assolir objectius marcats dins de terminis que la mateixa mesura situa en un horitzó 2019 és una tasca difícil, de manera que la mesura es pot convertir en una proposta voluntarista si el govern no és capaç d’aterrar-la i concretar-la. Opina que a la mesura li falta un criteri realista de planificació, calendarització, execució d’accions i mesures concretes. Diu que no identifica a la mesura els criteris que han de guiar la coordinació dels recursos humans i tècnics en l’àmbit de territoris i districtes per no sobrecarregar l’estructura que ja existeix. Constata que també es parla de transversalitat, que és un objectiu de gairebé totes les mesures de govern, però que pot ser un concepte buit si no s’estableixen clars elements per tal de concretar-la i fer-la realitat, com ha passat altres vegades a l’Ajuntament amb diferents governs. Manifesta que estarà vigilant a la destinació que es faci de recursos del pressupost, que serà voluminós el 2018 per tal d’assolir l’objectiu polític que persegueix aquesta mesura. Reitera que la mesura li agrada, la comparteix i pensa que és necessària, però que li falten molts elements per poder-la concretar i que no sigui només una declaració d’intencions. La Sra. ESTELLER vol agrair la reunió de l’altre dia sobre l’explicació d’aquesta mesura de govern. Indica que la mesura recull els principis bàsics que inclou el Reglament de participació, tot i que ho vol estendre a la població estrangera. En aquest sentit, creu que el govern s’ha quedat curt, perquè la població estrangera no és tan sols un perfil de població immigrant, sinó que hi ha moltes persones que van a Barcelona, que treballen en molts àmbits, que són estrangers a la ciutat i que se senten exclosos de la ciutat. Manifesta que no hi ha cap política de l’Ajuntament que vulgui implicar-los per participar en cap òrgan de participació, tot i que aquestes persones tenen molt a aportar. Destaca, doncs, que també hi ha altres persones que van a treballar a Barcelona, que tenen diferents feines, que venen de diferents països i que no se senten acollits per la ciutat. Per tant, pensa que cal tractar a tots els estrangers, perquè tothom aporta i enriqueix, i no tan sols el perfil de persones que el govern assenyala en aquesta mesura. Creu que si es vol implicar les persones estrangeres cal implicar a tothom, i no només a una part, perquè, si no, hi ha un biaix en aquesta participació de les persones estrangeres a la ciutat. D’altra banda, reconeix que cal promoure que tothom participi més. Assenyala, però, que de molts canals de participació, com el Consell d’Immigració, en formen part moltes entitats que tenen a moltes persones i necessiten una mica més de dinamització. Opina que cal que tothom pugui participar, però entén que les mesures han d’anar dirigides a la interculturalitat, no a la multiculturalitat, ja que sembla que hi hagi una superposició de la multiculturalitat i la interculturalitat. Indica que el seu Grup defensa la interculturalitat, que creu que és la millor manera de garantir la convivència a la ciutat. Així mateix, també pensa que és fonamental el fet que se centri molt en l’àmbit de les persones immigrades i que es valori el fet que siguin regulars. Opina que cal tenir en compte que, pel que fa a la gent que ha de participar en els canals que l’Ajuntament posa a disposició de totes aquestes persones, cal afavorir la immigració i la integració des de la regularitat, que és la manera que hi hagi aquesta corresponsabilitat. Indica que per part de l’Ajuntament s’ha de fer aquesta feina amb la voluntat d’integrar a tothom, però que també tothom se senti integrat a la ciutat i que es respecti la ciutat i les seves normes de convivència. Pensa que aquesta reciprocitat és fonamental. La Sra. ROVIRA indica que, de nou, són a la sessió mantenint l’aparença de normalitat institucional mentre al seu voltant tot allò que tenen, el Titànic, s’enfonsa, i diu que és una situació que no vol normalitzar. De fet, vol començar enviant una forta abraçada a la Mireia, Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 16 que està declarant als tribunals del règim del 78 per defensar el que moltes van fer: la sobirania popular. Diu que seran amb ella sempre fins on calgui. Indica que el fet de defensar la sobirania popular lliga amb la mesura que es presenta. Comença citant una frase de Paulo Freire, que afirmava el següent: «Ningú és si prohibeix que altres siguin.» Pensa que aquest és el problema amb què es troben quan es parla de la situació real de participació existent a la ciutat i com es va a la situació d’arrel del problema. Creu que aquesta mesura no surt de la zona de confort i, al seu entendre, no s’enfronta als múltiples mecanismes que tant el sistema capitalista com el sistema patriarcal articulen perquè altres no siguin. Opina que no va a l’arrel. Diu que pel seu Grup no ser significa no tenir DNI i haver de córrer contra el rellotge de la deportació una cursa d’obstacles burocràtics en què, mitjançant documents, entrevistes i taxes, s’ha de demostrar que s’és mereixedor de l’acceptació de l’estil de vida d’aquí. Afegeix que no ser també és una noia que no sap si pot denunciar assetjament perquè no té papers i no sap si això iniciarà un tràmit contra ella que farà que se l’expulsi. Indica que no ser també significa malentendre la participació com allò que teòricament fa els ciutadans sobirans, però que a efectes pràctics no esdevé mai vinculant en l’àmbit polític i real i canvia les condicions de vida. Afegeix que no ser és el que un regidor del govern de Barcelona en Comú expressava el dia anterior a la Comissió d’Economia i Hisenda, i és que la participació de les veïnes és el fet de decidir cada 4 anys un govern a la ciutat. Creu que això xoca frontalment amb la voluntat de la proposta i de la mesura de govern que es presenta. Demana, doncs, quin és el concepte real que hi ha de participació a dins del govern de Barcelona en Comú. Per tant, es pregunta: com volem ser amb un CIE obert i a ple rendiment dins de Barcelona?; com volem ser col·laborant amb l’acompliment de la Llei d’estrangeria actual? Li sembla obvi que tothom que vulgui treballar a Barcelona ha de participar activament de la presa de decisions. Diu que la CUP entén la participació com allò deliberatiu, però sobretot que a efectes pràctics es trasllada en un canvi de les condicions de vida de les persones. Creu que potser s’hauria d’haver començat per explicar quins són els límits de la participació actual, tenint en compte el model econòmic en què viuen i el model social. Per tant, comparteix algunes de les mesures que es proposen. Sap que és un document que està obert a canvis i, de fet, demana un reunió per poder-ho abordar des de la perspectiva que ha comentat. El Sr. ARDANUY està absolutament a favor de fomentar la participació de tota la ciutadania de Barcelona. Pensa que l’element participatiu és un dels elements que cal desenvolupar més, no tan sols amb la gent que ve d’altres orígens, sinó també amb la gent que ha nascut a la ciutat. Per tant, considera que el repte és conjunt i és enorme. Constata que algunes de les mesures que es plantegen ja estan implantades des de fa un temps. Reconeix que té la visió de treballar des de diversos àmbits. Li sembla correcte treballar l’àmbit de com arribar a la gent d’altres orígens i contextos culturals. A més, li sembla lògic el fet d’utilitzar els canals de comunicació. Pensa que la informació seria un dels elements clau, és a dir, considera que el fet com la ciutadania ha de poder accedir a la informació és previ a l’element de participació. En aquest sentit, insisteix en el fet que s’haurien de plantejar sense apriorismes i sense paternalismes aquests instruments per poder arribar a la ciutadania i fer més forts els drets de ciutadania i els de participar. La Sra. PIN agraeix a la Sra. Benedí i a la Sra. Rovira que hagin recordat la situació i les declaracions del dia. També envia tota la seva solidaritat. Aclareix que, quan deia que era una mesura humil, volia dir que és una mesura que no pot acabar amb determinades desigualtats, que són intrínseques en el sistema capitalista ni pot Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 17 acabar amb el mateix capitalisme. Comenta que el govern té certes reticències a presentar contínuament mesures o propostes tant de l’oposició com del govern que a la ciutadania li arriben com si s’haguessin de resoldre tots els problemes que hi ha. Creu que això genera un distanciament i una desconfiança cap a les institucions. Per tant, insisteix que es presenta una mesura humil. Lamenta que el Sr. Blasi no hagi vist la part d’antecedents que es recull d’abans del 2015, perquè el govern és molt conscient que, pel que fa a la participació i temes d’interculturalitat, l’Ajuntament de Barcelona sempre ha estat un referent, i no des que governa Barcelona en Comú. Pensa, però, que és la primera vegada que es planteja una mesura en relació amb el fet de com fomentar la participació de les persones d’origen divers amb mesures molt concretes. Planteja que la proposta té les mesures que l’Ajuntament pot assumir, ja que el govern no vol anar més enllà del que creu que no es pot assumir. Indica que s’ha volgut, doncs, fer una mesura realista. En tot cas, diu que s’accepten propostes en la millora de l’avaluació, perquè pensa que aquesta avaluació és la que permet saber què s’ha fet bé i què s’ha fet malament. Pensa que si tots plegats es creuen l’aplicació d’aquesta mesura implica haver d’acceptar determinats canvis en qüestions que es fan actualment. Diu que tenir els cartells de l’audiència pública a Ciutat Vella en diferents llengües per a una població que entén el català, que és la llengua vehicular de les audiències públiques i dels consells de barri, pot ser una de les qüestions en què cal veure com s’estableixen criteris perquè no generin polèmica. L’ha sorprès la coincidència amb la Sra. Esteller en la defensa de la interculturalitat, perquè justament la interculturalitat no és integració, sinó que és acceptar que els veïns i veïnes de comunitats diverses viuen a Barcelona amb els seus costums diversos i que si volen relacionar- se amb la cultura predominant ho poden fer, però que si volen mantenir els seus hàbits i costums ho han de poder fer i se’ls ha de respectar. Afegeix que fins i tot s’ha de garantir que es compleixin tots els drets per poder respectar-ho. Indica que això passa tant pel fet de tenir menú halal a les escoles com per no demanar-los determinades qüestions. Celebra aquesta coincidència. Dona les gràcies per les aportacions, i reitera que és una mesura viva en què caldrà anar millorant. Es dona per tractada. c) Informes 2.- Pla de Formació interna en drets humans i interculturalitat: gener-desembre 2017. La Sra. PIN comenta que al desembre de 2016 es va presentar una mesura per al foment de la garantia dels drets humans a l’Ajuntament de Barcelona. Sap que els drets humans es vulneren en molts indrets del món i que els barris de Barcelona no són una excepció d’aquests escenaris. Creu que les administracions públiques tenen l’obligació de garantir els drets humans, tant si tenen competències com si no. Explica que per això es va presentar aquest Pla de formació en drets humans. Manifesta que la sensibilització i la capacitació en drets humans ha de ser una eina fonamental perquè els treballadors i treballadores de l’Ajuntament puguin ser agents de la protecció dels drets humans. Pensa que no se’ls pot demanar que facin una tasca si no se’ls donen les eines per poder fer aquesta tasca. En aquest sentit, explica que la formació en diversitat i interculturalitat és imprescindible per interpretar la realitat d’una societat diversa. Informa que al llarg de 2017 s’han format 469 treballadors i treballadores municipals, amb 178 hores presencials i 25 cursos diferents. Explica que els destinataris d’aquestes formacions Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 18 han estat treballadors municipals que tenen assignades funcions de tracte més directe amb la ciutadania, com ara professionals dels Serveis Socials, de les oficines d’atenció ciutadana i de la Guàrdia Urbana. Indica que al llarg de 2018 se sumaran a aquests tres sectors prioritaris d’intervenció el professorat de les escoles a través d’un acord amb el Consorci d’Educació. La Sra. GUILLÉN agraeix la col·laboració de Recursos Humans, que ha estat cabdal per poder fer un pla de formació interna com aquest. Explica que s’han entomat els objectius d’aquesta mesura conjuntament amb Recursos Humans, i diu que és gràcies a la seva col·laboració que s’han pogut desenvolupar la quantitat de cursos que la regidora Pin comentava. D’altra banda, també dona les gràcies a la Gerència de Seguretat i Prevenció, a la Direcció de Serveis d’Atenció a la Ciutadania i a l’Institut Municipal de Serveis Socials, que han estat els tres grups diana d’aquest primer any d’implementació del Pla de formació. Destaca la seva col·laboració i predisposició i també la molt bona avaluació dels cursos que s’han pogut desenvolupar durant aquest any. Pel que fa al contingut dels cursos, explica que s’ha pogut parlar de mecanismes de garantia dels drets humans, tant en l’àmbit internacional com local, per tal de dotar d’eines els treballadors de l’Ajuntament per saber què cal fer en cas de detectar casos de vulneració de drets humans. Comenta que s’ha parlat de racisme i de diferents àmbits de discriminació, de com s’arriba a aquestes situacions de discriminació per detectar-les, però també per prevenir-les. Destaca que l’Administració ha de ser el primer garant dels drets humans. D’altra banda, informa que s’ha desenvolupat tota una bateria de cursos sobre diversitat cultural des de la perspectiva intercultural, amb una mirada específica a la diversitat religiosa. Destaca els cursos que des de l’Oficina d’Afers Religiosos han pogut desenvolupar diferents grups de treballadors i treballadores de l’Ajuntament. Finalment, indica que en l’informe s’ha fet un esforç per posar els exemples de tots els cursos que s’han desenvolupat. Vol fer una referència al grau de satisfacció de les persones que ja han fet aquests cursos, que és especialment alt. En aquest sentit, diu que es poden sentir ben orgullosos. La Sra. VILA manifesta que el Grup Municipal Demòcrata aposta fermament per la defensa dels drets humans i els drets fonamentals. En aquest sentit, recorda que durant el mandat anterior es va impulsar el projecte de l’Agència pels Drets Civils i la No Discriminació, que tenia l’objectiu de concentrar les denúncies de vulneració de drets a la ciutat i permetre que l’Ajuntament tingués un ens on es pogués concentrar tot el coneixement de la situació de vulneració de drets a Barcelona. Aprofita per lamentar que el govern actual hagi arranat aquest projecte. Reconeix que el govern municipal impulsa diferents programes, però constata que no s’ha dotat d’un ens amb prou centralitat que permeti reforçar totes aquestes polítiques, cosa que és una feblesa. Planteja com a exemple si un veí o veïna de Nou Barris que veu vulnerats els seus drets fonamentals sap on ha d’anar a dirigir les queixes i expressar la situació que ha patit. Pregunta quins serveis s’estan prestant actualment des de l’Ajuntament, quin assessorament es dona, quins casos s’han resolt quan es produeix aquesta vulneració. Pensa que això són febleses i per això és informació que li agradaria tenir. En relació amb l’informe que es presenta, considera que és correcte i que va en la línia de formar els treballadors i els professionals de l’Ajuntament perquè coneguin l’àmbit de defensa dels drets humans i puguin detectar situacions de vulneració en el seu dia a dia i la tasca que desenvolupen. Tanmateix, entén que és un primer pas i una petita engruna en tota la feinada que hi ha. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 19 Destaca que el govern planteja tres eixos de treball, dels quals només se n’ha començat a posar en solfa un. Indica que les campanyes temàtiques o les xerrades informatives no tiren endavant encara. Per tant, entén que l’informe d’alguna manera és parcial i insuficient. Suposa que el govern anirà informant-ne al llarg del pròxim any, però creu que de moment és una mica coix. Vol plantejar, doncs, algunes preguntes, com ara quina acollida ha tingut entre els treballadors i quin sistema intern de garantia i de seguiment d’aquest pla hi ha per tal de poder avaluar que aquesta formació després té un impacte en el dia a dia de la feina d’aquestes persones que han estat formades. Pel que fa al treball amb Recursos Humans, vol saber si realment forma part de la formació ordinària dels treballadors municipals, perquè, si no, perd força i queda com un bolet al marge de la formació integral que reben els treballadors de l’Ajuntament. Finalment, si hi comença a haver treballadors i treballadores sensibles i formats per atendre i detectar aquestes situacions, quan es detectin aquests casos, pregunta quin és el circuit que s’estableix, on traslladaran aquesta informació, qui la canalitzarà, com s’actuarà i com s’aprofitarà la capacitat sancionadora que pot tenir l’Ajuntament en alguns casos. La Sra. BARCELÓ comenta que els diferents governs de la ciutat de Barcelona sempre han treballat per garantir els drets humans i la interculturalitat. Indica que, de fet, la Carta municipal inclou aquests drets fonamentals i especifica que Barcelona és un lloc on s’han de respectar, preservar i defensar els drets humans. Manifesta que el govern ha exposat la formació que s’ha realitzat, però creu que la majoria dels funcionaris a l’Ajuntament ja tenen aquesta sensibilitat respecte als drets humans. Diu que sí que veu que és important la formació complementària, és a dir, que tenir més formació mai resta, sempre suma, però vol saber si el govern abans d’implantar aquests cursos de formació ha tingut alguna sospita d’algun comportament incorrecte per part dels funcionaris de l’Ajuntament. Opina que com a complement de la formació és positiu, però també creu que cal valorar en conjunt la tasca que fan els funcionaris de l’Ajuntament, en què acostumen a tenir moltíssima sensibilització respecte als drets humans. Considera que és una mesura sobretot de propaganda, que no va més enllà dels titulars, perquè falta una continuïtat. No sap per què el govern selecciona uns tipus de treballadors i no d’altres. Diu que si és una formació en drets humans que és important seria millor que fos universal. No entén quins són els criteris, si es tracta únicament de les persones que fan atenció al públic o si hi ha algun altre criteri. Pregunta també què passa després, ja que es fa un taller i s’avalua, però vol saber si després es fa un seguiment, perquè, si no, la formació no té una continuïtat, únicament és una cosa puntual. Pel que fa a les persones que expressen una vulneració dels drets humans, pregunta què passa després. Creu, doncs, que és una mesura incompleta, és a dir, que hi hauria d’haver un departament que organitzés i orientés més tot el conjunt d’altres mesures importants per defensar els drets humans. Per tant, opina que el govern té una mesura que continua en la mateixa línia que han treballat els diferents governs de l’Ajuntament de Barcelona defensant els drets humans, però destaca que faltaria complementar-la amb moltíssimes més seccions perquè realment es portés a terme l’objectiu que es pretén. La Sra. CAPDEVILA agraeix la presentació d’aquest informe i constata, efectivament, el compliment del calendari fixat en el programa «Barcelona, Ciutat de Drets» per a aquest primer any i escaig de l’aprovació de la mesura. Comenta que un dels primers punts del programa «Barcelona, Ciutat de Drets» era la revisió de la normativa municipal i de la que afecta els drets humans, però que escapa de la competència Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 20 municipal. Reitera, com ha dit altres vegades, que segueix trobant a faltar una auditoria externa de salvaguarda dels drets humans. Indica que qualsevol mesura que fomenti la formació, divulgació i coneixement dels drets humans i la interculturalitat al seu Grup li sembla positiva, útil i necessària. Li crida, però, l’atenció que la mesura faci esment repetides vegades de la necessitat que aquestes accions englobin tot el personal intern de l’Ajuntament, incloent-hi fins i tot els instituts municipals, i que després no s’arribi més que a un compliment de poc més del 7% d’aquest objectiu en el millor dels casos i comptant només amb personal adscrit directament a l’Ajuntament de Barcelona per la Gerència de Recursos Humans. Creu que en aquest punt val la pena valorar la necessitat de fer més atractiva aquesta mesura o plantejar, si cal, alguna manera de fomentar la formació de formes més directes per als treballadors municipals. Valora positivament la col·laboració d’entitats externes en drets humans i interculturalitat. Creu que el capital humà i associatiu de Barcelona, pel que fa al respecte als drets humans, la seva difusió i coneixement, és un bagatge que cal explotar. Manifesta que, tal com s’ha fet des de la Direcció de Drets de la Ciutadania i Diversitat, és una bona manera d’implementar una xarxa potent de formadors i experts en drets humans al servei de la ciutadania. Pensa, doncs, que cal seguir treballant sens dubte en les accions endegades i en el desplegament del Pla de formació interna durant l’any 2018 a fi i efecte d’arribar al màxim de personal possible de l’Ajuntament de Barcelona. La Sra. ANDRÉS se suma a l’agraïment de la presentació d’aquest informe perquè, a més de ser un exercici de transparència, parla del grau d’execució de la mesura, «Barcelona, Ciutat de Drets», aprovada al juny de 2016 i que es compleix el calendari de donar-ne compte. Vol tornar a insistir sobre l’estratègia de transversalitat, en què efectivament cal treballar molt per tal d’incidir en un canvi de cultura organitzativa i institucional perquè l’Ajuntament l’assumeixi en tota la seva estructura i organització. Troba que hi ha una descripció exhaustiva de les accions formatives, però troba a faltar algun indicador qualitatiu sobre la incidència real d’aquestes accions formatives en la innovació i el canvi de cultura organitzativa i institucional i també sobre com incideixen aquestes activitats formatives per tal de guanyar en polivalència i possibilitats d’apoderament, mobilitat i promoció del personal municipal. Posa en valor la formació i capacitació en habilitats tècniques i professionals per a l’abordatge de fenòmens que ara mateix són molt complexos, però sí que veu que en aquest eix de capacitació cal avançar molt en el seu abast territorial i també d’alumnat. Indica que només arriba a un 4% de les persones susceptibles de rebre aquesta formació, que serien un total de 12.000 treballadors municipals. Per tant, pensa que cal eixamplar aquest horitzó i aquesta incidència. Pel que fa a l’eix de sensibilització, la píndola informativa i les càpsules d’autoaprenentatge, comenta que encara estan en procés, que les campanyes temàtiques no s’han fet i que les xerrades informatives de moment només existeixen en un catàleg que s’ha presentat a tan sols dos districtes de la ciutat. Per tant, reitera l’agraïment per la presentació de l’informe, però pensa que s’han d’invertir més esforços per poder aplicar aquesta mesura en la seva totalitat. La Sra. ESTELLER considera que és fonamental el respecte i la garantia dels drets humans per part de l’Ajuntament. Destaca que el personal de l’Ajuntament està més que qualificat per respectar els drets humans de tothom, perquè els coneixen. Així i tot, li sembla bé que hi hagi plans de formació addicionals per incidir en algunes qüestions. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 21 Diu que quan es parla de drets humans sembla que es parli de qüestions molt abstractes. Vol referir-se a una qüestió que ha esmentat la Sra. Pin en l’informe anterior, ja que no ha tingut oportunitat de respondre-li. Recorda que, davant la denúncia del Grup Popular referida al fet que no es respecta el castellà a Ciutat Vella quan hi ha comunicacions d’audiència pública, la Sra. Pin ha dit que, com que tothom entén el català, ja es pot incloure dins d’aquest àmbit. Per contra, destaca que la regidora Pin està d’acord amb el fet que només es comuniqui en àrab, en urdú i en tagal. Pensa que això no pot ser, perquè els drets humans comencen per respectar els drets individuals de tothom. Considera que l’Ajuntament té l’obligació de fer la comunicació en català i en castellà, perquè són les dues llengües oficials. Opina que a vegades es perden parlant de drets humans com una qüestió abstracta i es vulneren els drets més bàsics individuals de tota persona que també estan reconeguts. Indica que això també són drets humans. Vol destacar que Espanya va entrar en el Comitè permanent dels Drets Humans de l’ONU per al 2018-2020. Vol celebrar això perquè Espanya és membre del Consell de Drets Humans de l’ONU i va tenir un aval de 180 països. Considera que això vol dir que Espanya està en condicions de dir que es respecten els drets humans, també a Barcelona des de fa molt de temps. Pensa que és fonamental incidir en el fet de millorar, i opina que la formació ha d’anar encaminada a tothom, però amb qüestions puntuals, que veritablement facin que hi hagi més resposta eficaç. Destaca que l’informe incorpora molt alguns plans dins de la millora en la resposta policial en col·lectius vulnerables de la Guàrdia Urbana. Diu que el PP no té cap problema amb el fet que això sigui així, sinó que creu que és bo que tothom tingui més formació a l’hora de respectar els drets humans. Indica que la Guàrdia Urbana és molt respectuosa amb els drets humans de tothom i que fa una bona pràctica en el desenvolupament de les seves funcions. Per tant, manifesta que totes les mesures que siguin dirigides a implementar el que ja s’està fent a l’Ajuntament i al bon tracte cap als funcionaris del consistori li semblen perfectes, però apunta que a vegades es plantegen les coses com si no es respectessin els drets humans i que veritablement sempre calgui incidir en aquesta direcció. La Sra. ROVIRA replica a la Sra. Esteller que potser llegeixen informes diferents, però que un dels darrers informes que fa l’ONU sobre la situació de drets a l’Estat espanyol és que s’hi estan vulnerant drets bàsics. Per tant, convida la regidora del Partit Popular a llegir tots els informes que fan organismes internacionals respecte a això. Creu, doncs, que era necessari que es fes aquesta mesura per fer de Barcelona una ciutat de drets, entenent que actualment aquests no estaven garantits a la ciutat i, per tant, que una de les conseqüències era que hi hagués un pla de formació, a més d’apostar per les polítiques de formació, prevenció i reacció en els diferents àmbits. Diu que la CUP continua creient que el fet que hi hagi aquesta proposta hauria d’anar lligat per coherència al fet que finalment el CIE es tanqués i que s’abordés d’una manera clara la manca de llibertats d’expressió i de reunió que s’estan donant als carrers de la ciutat, tot i que ha vist que hi ha hagut reaccions per part d’aquesta regidoria, sobretot a través de l’Oficina per la No Discriminació, que creu que s’hauria de reforçar i enfortir, atesa la situació de conflictivitat social i de manca de drets i llibertats. Pel que fa a la formació que s’ha fet, troba a faltar una vegada més que s’apuntin les qüestions sistèmiques i les relacions de poder en el marc del sistema capitalista i de l’heteropatriacat com a causa de la situació de desigualtat de drets. Diu que potser és perquè no té tota la formació que s’ha fet, però que llegint els títols aquests no apareixen. Per tant, pregunta si s’ha abordat des d’aquesta perspectiva. La preocupa que el Pla de formació només hagi anat dirigit a personal de l’Ajuntament, tenint en compte que el consistori té un alt nombre de serveis externalitzats, sobretot de serveis que treballen diàriament amb persones i amb col·lectius que veuen vulnerats els seus drets d’una Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 22 manera més clara. Per tant, entén que aquesta formació s’hauria de compartir amb el conjunt dels serveis, tant si estan externalitzats com si no ho estan, perquè, si no, es produeixen intervencions psicosocials contradictòries a partir de formacions i paradigmes que no són els mateixos. Finalment, vol saber per què hi ha una diferència d’hores de formació molt important, ja que n’hi ha que n’han fet 2 i n’hi ha que n’han fet moltes més. Li agradaria, doncs, saber com es continuarà fent aquesta formació i el perquè d’aquesta diferència d’hores. El Sr. ARDANUY diu que aquest pla té una certa relació amb el punt anterior, ja que és com una praxi al voltant de com es desenvolupen competències sobre els drets humans i la interculturalitat. Comenta que hi ha un programa vinculat a escoles multiculturals, que s’està desenvolupant amb el Consorci d’Educació de Barcelona, però pensa que no s’ha d’oblidar que hi ha unes 800 treballadores en l’àmbit de l’educació que depenen directament de l’Ajuntament, que és l’Institut Municipal d’Educació, de tot allò vinculat a les professionals de les escoles bressol municipals i també un seguit de professionals que presten servei a les escoles bressol i que no són funcionaris de l’Ajuntament. Per tant, pensa que en l’àmbit educatiu, no tan sols en el tracte amb els infants, sinó també amb les seves famílies, seria imprescindible el fet d’ampliar aquest programa i fer un programa específic dirigit a aquest àmbit municipal de prestació de serveis municipals. La Sra. PIN agraeix els comentaris. Diu que sobretot s’emporta la idea que als regidors els sembla insuficient. Comenta que, com que és la primera vegada que es presenta un pla d’aquestes característiques, segurament en dos anys no s’ha pogut fer tot el que no s’havia fet prèviament. Tanmateix, entén que hi ha una preocupació compartida pel seu Grup en la garantia dels drets humans. Aclareix a la Sra. Barceló que això no és una mesura, sinó un informe, una rendició de comptes, que explica què s’ha fet des que es va presentar la mesura. Afegeix que està dirigit a tots els treballadors municipals i explica que s’ha dirigit als que tenen més tracte amb la ciutadania en aquests dos anys. Sap que a la Sra. Esteller li agrada molt parlar d’Espanya, però pensa que no es pot oblidar que el Tribunal Europeu dels Drets Humans justament el dia anterior va condemnar l’Estat espanyol per un tracte cruel i degradant als detinguts. Considera que això cal tenir-ho present. Especifica que no ha dit que cap dels treballadors municipals als quals s’ha dirigit la formació vulnerin drets humans, sinó que són els que fan l’atenció a la ciutadania, i que per això també necessiten més eines per poder formar-se en qüestions com els drets humans. Comenta que el PDeCAT no va posar en pràctica l’Agència dels Drets Civils i que, de fet, quan Barcelona en Comú va arribar al govern, es va trobar amb una OND i una OAR força escanyades pressupostàriament i amb un nivell de personal bastant precaritzat. Explica que amb el programa «Barcelona, Ciutat de Drets» s’ha impulsat la mesura i s’ha reforçat un 40% del pressupost. La Sra. GUILLÉN apunta que, efectivament, és el primer any d’aplicació d’aquesta mesura i que el nombre de treballadors a qui ha arribat la mesura és baix. Aclareix, però, que s’ha dirigit tant a treballadors interns com externs. Diu que s’està treballant amb Recursos Humans per fer el 2018 aquestes píndoles d’autoaprenentatge sobre els drets humans i interculturalitat, que estaran llestes al març i que estaran a la intranet dels 12.000 treballadors de l’Ajuntament. Comenta que els cursos estan en l’oferta transversal i que tots els treballadors hi poden accedir. Es dona per tractat. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 23 d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal Demòcrata: 3.- (M1519/8246) Que comparegui el responsable municipal en matèria de coordinació de les relacions institucionals amb l’Estat, per donar compte de les peticions de convocatòria de l’esmentada Comissió que s’han fet al govern del Regne d’Espanya per tal de desencallar la situació de bloqueig en la que es troben les inversions pendents de l’administració de l’Estat, així com per debatre els efectes perjudicials per la ciutat derivats de la decisió unilateral del Govern espanyol d’aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola. El Sr. PISARELLO explica que en el seu moment va poder comentar amb el regidor Ciurana que és estrany fer servir aquest instrument per fer aquest plantejament, que potser hauria estat més propi d’una proposició. Tanmateix, diu que intentarà explicar quina és la posició del govern. Indica que, de la lectura de l’article 62 de la Carta de Barcelona i de la llei del 2006, resulta força evident que aquest tipus de comissió interadministrativa és un mecanisme excepcional, quan no funcionen altres tipus de mecanismes de coordinació amb l’Administració estatal. Manifesta que hi ha un munt de temes tant amb l’Estat com amb la Generalitat que afecten la ciutat de Barcelona. Comenta que el que s’ha fet, i que no s’ha deixat de fer, són les reunions bilaterals pertinents per resoldre molts d’aquests temes. Diu que alguns estan vinculats amb l’aplicació de l’article 155 i d’altres no, perquè venen de més lluny. Informa que poc temps abans la tinent d’alcaldia Janet Sanz es va veure precisament amb un secretari d’estat per tractar alguns d’aquests temes. Explica que hi ha hagut reunions amb el director general de Tributs per temes d’IBI i de reforma de l’impost de plusvàlues. Manifesta que ell mateix té una cita aviat a Madrid per insistir sobre aquest tema. Apunta que en alguns d’aquests s’han pogut desencallar coses importants, com ara el reinici de les obres de la Sagrera o la represa dels treballs a la llosa de fons al gener i a l’estiu els treballs del col·lector de Prim. Diu que estarà atent perquè no es tornin a encallar, perquè no s’ha de deixar mai de pressionar i estar-hi a sobre. Comenta que s’ha arribat a un acord amb el port per a les terminals de creuers i per a una nova bocana d’ús ciutadà, que no és directament de l’Estat, però que l’Estat controla el port. Indica que el govern ha comunicat que no està d’acord amb el projecte de desdoblament de la Ronda del Litoral, anunciat pel ministre De la Serna, perquè la prioritat de l’Ajuntament a les rondes no és aquesta, sinó la cobertura de la Ronda de Dalt. Informa que s’han iniciat converses per ajustar el projecte a les necessitats de la ciutat. Pel que fa a temes de finançament del transport públic, per enumerar alguns dels conflictes o de les demandes obertes, explica que l’Estat ha deixat d’invertir 540 milions d’euros en els darrers 7 anys. Diu que, si l’Estat hagués fet un esforç, com l’Ajuntament i la Generalitat, i hagués aportat l’any anterior els 40 milions que li pertocaven, s’hauria pogut congelar la T-10. Indica que aquests avenços i aquestes reivindicacions no resolen els efectes nocius de l’article 155, que està provocant també la paràlisi de la Generalitat, però remarca que el govern està fent tot el que està al seu abast i ho continuarà fent per reclamar les inversions de la ciutat. Especifica que es fa amb la Generalitat i també a través d’aquestes vies bilaterals amb els diferents àmbits de govern de l’Estat. El Sr. CIURANA diu que s’acull a la Comissió de Col·laboració Interadministrativa prevista en l’article 5 de la llei de la Carta municipal, concretament en el seu tram estatal. Per tant, indica que no la configura com un mecanisme excepcional, sinó com un mecanisme per resoldre els conflictes quotidians i habituals entre les administracions. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 24 Creu que l’aplicació il·legal, antidemocràtica i unilateral per part del Govern del Regne d’Espanya de l’article 155 està provocant un seguit de distorsions que afecten la vida quotidiana de la ciutat de Barcelona i dels seus habitants, com ara les paràlisis en el tema de la Sagrera, tot el tema pendent de la reforma del Consorci de la Zona Franca, l’indigne endarreriment sistemàtic de la biblioteca central urbana, la no arribada de fons per a la Llei de la dependència per part del Govern espanyol, la vergonya de l’infrafinançament de TMB, el tema de la reforma de Rodalies o altres que sí que són directament implicats per aquesta aplicació del 155, com la liquidació unilateral del Diplocat, en què l’Ajuntament va presentar un recurs contra la seva liquidació, o l’aturada de reformes pendents, com la reforma a les cambres de comerç, o l’aturada de la llei de transport marítim, o l’aturada de la llei d’impost sobre emissions portuàries, o l’aturada de la llei de serveis funeraris, o l’aturada de la llei de la composició del Consell Escolar de Catalunya, o l’aturada de la llei de foment de l’associacionisme, o l’aturada de la llei d’ordenació del litoral, o l’aturada del projecte de llei per la igualtat de tractament, o la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès, o tota la qüestió de Sixena. Opina que seria bo fer aquest retrat dels incompliments tant d’inversió com d’allò que està lligant de peus i mans la societat catalana per tirar endavant. I creu que un bon instrument seria aquesta convocatòria, perquè en certa manera puguin sortir els colors de tothom. Pensa que la convocatòria d’aquesta comissió l’ha de fer el Govern del Regne d’Espanya, és a dir, no pot ser ni el Govern de Catalunya ni el govern de l’Ajuntament els qui la convoquin. Per tant, demana que s’insti el Govern del Regne d’Espanya a convocar aquesta comissió i a redactar l’ordre del dia amb els punts dels temes que ha esmentat en aquesta sessió i altres que es poden afegir. La Sra. MEJÍAS li vol comentar al Sr. Ciurana una qüestió gramatical, i és que l’aplicació del 155 no ha estat unilateral, sinó a través d’un debat llarguíssim durant pràcticament 6 hores al Senat, que és la cambra de representació territorial, on van votar majoritàriament 6 partits polítics a favor d’aplicar-lo. Diu que per al Grup Municipal Demòcrata això de la democràcia i de la representativitat de les cambres va per barris. Considera que hi ha coses que fan una mica de vergonya. Pregunta com és possible que els empresaris li diguin a la vicepresidenta que el secretari general o el conseller delegat de l’empresa Acció, que reparteix les ajudes a la innovació a les empreses, està paralitzant les ajudes amb l’excusa que el 155 ho paralitza tot. Aclareix que ho diu el Sr. Joan Romero, que és el conseller delegat de l’empresa Acció. Vol saber per què s’han paralitzat totes les ajudes socials, de manera que han perjudicat els sectors més vulnerables, amb la mateixa excusa, és a dir, que el 155 ho paralitza tot. Diu que li han comentat que els directors generals es neguen a firmar les ordres i els decrets. Entén, doncs, per què hi ha 16 milions aturats que haurien d’haver anat als discapacitats, 98 milions desviats de la DGAIA a empreses afins, un deute de 32 milions als discapacitats o que s’hagin desviat fons per a les empreses d’ocupació per construir les estructures d’estat. Creu que el Grup Municipal Demòcrata ha de fer una reflexió de la situació d’hipocresia política i del ridícul que estan fent. Apunta que potser alguna dia caldrà fer una anàlisi d’on han anat a parar els 63.000 milions d’euros del FLA que ha rebut Catalunya i en què s’han invertit, perquè considera que tot això són ajudes importants que haurien d’anar a parar a millorar la vida de la gent i, en canvi, sembla que han anat a parar a construir estructures d’estat i a fomentar aquesta divisió social i aquesta inestabilitat política. Manifesta que el Sr. Pisarello s’ha descuidat de dir que l’Ajuntament de Barcelona ha pogut emetre deute públic, cosa que no ha pogut fer l’Ajuntament de Madrid, gràcies a una decisió de la Secretaria de Finançament, que depèn del Sr. Montoro. Destaca que ha estat el Sr. Montoro qui ha permès a l’Ajuntament de Barcelona emetre deute públic, en contra de la percepció de Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 25 l’Airef. Conclou, doncs, que no hi deu haver tan mala relació de l’Ajuntament de Barcelona amb el Govern de l’Estat, a part de tots els anuncis que s’estan fent d’infraestructures. Creu que la proposta no és més que continuar insistint en aquesta situació de fricció constant entre les institucions i posar Catalunya en una situació de ridícul, que el conjunt dels catalans no es mereixen. El Sr. CORONAS diu que sempre té la sort o la desgràcia d’haver d’intervenir després de la Sra. Mejías i que ha de respirar una mica abans de fer-ho per no perdre el tarannà més aviat dialogant i cordial que des d’Esquerra Republicana de Catalunya sempre intenten mantenir. Reconeix que s’ha donat una situació de bloqueig en molts aspectes de la vida quotidiana, d’allò que afecta el dia a dia de la gent. Explica que cada divendres hi ha un Consell de Ministres que lapida drets fonamentals, partides pressupostàries i assumptes que afecten directament el dia a dia de la ciutadania, cosa que s’està fent des de Madrid per una decisió unilateral que van prendre 6 partits de pensament igual. Troba curiós que sempre sent el partit de Ciutadans criticar la Llei electoral quan es tracta de Catalunya, però que quan es tracta de Madrid ja els està bé. A més, no sap si representen Ciutadans o el Govern del Partit Popular, perquè quan sent aquest partit troba que tot és unipensament. Recorda que el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya al novembre va elaborar un informe on apuntava els riscos que implicava l’aplicació de l’article 155 a Barcelona en diferents àmbits. Diu que el seu Grup calculava que aquesta situació posava en risc alguna part dels 500 milions d’euros en inversions a la ciutat que hi ha previstos, en àmbits tan sensibles com les mesures d’aplicació de la renda garantida, que van més enllà del pagament que es fa, perquè parlen de formació, inserció laboral, etc.; o els acords d’inversió signats entre l’Ajuntament i el conseller Comín i la consellera Bassa, d’una quantia molt important, per a temes com salut i drets socials; però també d’infraestructures com el tramvia, que passarà per una signatura o no d’un conveni amb la Generalitat que ara mateix està en mans de qui està i que es decidirà en un Consell de Ministres un divendres a Madrid. Per tant, demana que el govern i l’alcaldessa liderin i tinguin coratge en aquesta qüestió i que treguin les vergonyes del que està passant, igual que s’ha de fer amb la Generalitat quan això passi. Aclareix que ERC no defensa uns i deixa de defensar-ne uns altres, perquè són regidors de la ciutat de Barcelona i defensen la ciutat i la ciutadania. Remarca, però, que, mentre la Generalitat ha reduït en un 86% el deute que té amb la ciutat, ara hi ha una situació de bloqueig de l’Estat. Reconeix que hi ha anuncis d’inversió, però destaca que aquests fa 10 anys que s’estan fent, com la pista que s’anuncia al Prat. Recorda que l’Estat també va dir que faria la Sagrera en el temps que tocava, que faria la biblioteca provincial, que faria inversions en Rodalies, etc. Diu que a vegades els projectes fins i tot es pressuposten, però que no s’executen. Comenta que allò que es critica tant del govern d’Ada Colau s’ho apliqui el Govern de l’Estat, perquè sembla que allà quan fan anuncis i no fan absolutament res se’ls ha de defensar, igual que quan es treu el tema dels sobres i dels pagaments en B és més fàcil acabar una roda de premsa, com va fer el dia abans un responsable del PP dient que ell milita a Almeria i que, per tant, no l’afecta. Pregunta, doncs, si s’ho prenen seriosament i estan per defensar els drets de la ciutadania o si repeteixen com lloros el mantra dels partits. Diu que si estan per això últim es podrien estalviar aquestes comissions, perquè no serviran per a res. Remarca que s’està tractant de defensar allò que és de la ciutadania, que són drets pressupostats pel Govern de la Generalitat i no executats pel Consell de Ministres que decideix cada divendres a Madrid. La Sra. ANDRÉS comparteix plenament la necessitat de diàleg amb el Govern de l’Estat i també la petició que fa el Grup Municipal Demòcrata en aquesta sessió sobre el fet que hi hagi Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 26 aquesta reunió de la comissió per tal de tractar de les inversions pendents de l’Administració de l’Estat a Barcelona i també el moment en què es troba actualment la ciutat. Tanmateix, troba aquesta petició una mica estranya, perquè quan els demòcrates van governar a Barcelona no van reunir ni una sola vegada aquesta comissió. Indica que aquesta comissió no es reuneix des del 2011, data en què els socialistes van deixar el govern de la ciutat. Recorda que la ciutat fa molts anys que denuncia la manca d’inversió de l’Estat a Barcelona. Manifesta que els pressupostos del Partit Popular van ser tots amb el suport del Grup Municipal Demòcrata quan es deia Convergència i Unió. Assenyala que són uns pressupostos que van aturar la ciutat, perquè l’Estat deia i deia, Convergència i Unió votava i votava, i a la ciutat no hi passava res. Demana a l’alcaldessa que es reuneixi amb el president del Govern de l’Estat, i no tan sols amb els ministres i amb els secretaris d’Estat, perquè la paralització de les inversions a la ciutat s’ha de poder resoldre amb la màxima instància. Diu que en això el Partit Socialista hi serà per donar idees, per posar a sobre de la taula el que tantes vegades han posat a sobre de les taules del Govern de l’Estat. Dona algunes idees, com ara incrementar l’aportació de l’Estat a l’Autoritat Metropolitana del Transport, que ha caigut sistemàticament des del 2011, per finançar la línia 9; emprendre definitivament la construcció de la Sagrera o dels accessos ferroviaris del Port; retornar a les lleis de barris, tan necessàries; parlar de la cocapitalitat cultural, etc. Insisteix que en tot això trobaran el Grup Socialista, però que no trobaran el seu Grup en la instrumentalització de l’Ajuntament per fer política partidista com la que es va fer en el mandat del Sr. Trias, on es va posar l’enfrontament amb el Govern de l’Estat per davant dels interessos de la mateixa ciutat, que no hi guanyava absolutament res. La Sra. ESTELLER creu que aquesta Comissió és una comissió seriosa per parlar només de soflames polítiques i utilitzar un vocabulari que no es correspon amb la realitat. Considera que el Sr. Ciurana fa servir un vocabulari ple d’adjectius desqualificatius, que a més no avala amb dades. Diu que ara donarà dades per tal que el regidor demòcrata li digui què opina d’aquestes dades. Remet tots els regidors al BOE o al Butlletí de la Generalitat, i demana que se’ls llegeixin abans de fer aquestes intervencions, perquè no es pot desqualificar sense donar informació. D’altra banda, creu que parlar d’unilateralitat quan el 155 es va aprovar al Senat amb el 85% dels vots no és de sentit comú. Assenyala que s’hauria pogut aprovar unilateralment perquè el PP té majoria absoluta, però remarca que no es va fer així. Per tant, demana que no es diguin coses que no són certes, tot i que admet que alguns regidors hi puguin no estar d’acord. Comenta que a partir del 155 s’han celebrat 10 Consells de Ministres, amb 100 acords. Destaca que el 155 ha desbloquejat Catalunya. Considera que Catalunya estava bloquejada pel procés, i apunta que havien caigut un 46% tots els acords del Consell Executiu. Especifica que els acords van caure en educació un 26%; els sanitaris, un 28%; els socials, un 30%; i en general, un 46%. Explica que en aquests 10 Consells de Ministres s’han enviat 1.100 milions d’euros al món local de Catalunya. Assenyala que molts alcaldes estan satisfets perquè han cobrat a temps. Informa que s’han destinat 1.500 milions d’euros a proveïdors, pimes i empreses sanitàries, que no cobraven des de feia temps. Comenta que també es va fer l’aprovació de la convocatòria de 2.000 places en el món educatiu, que havien estat 4 anys congelades. Destaca que els professors estaven en interinatge i que no es feia aquesta convocatòria des de feia 4 anys. Afegeix que s’ha obert una oferta pública de Mossos d’Esquadra amb 455 places. Indica que als serveis socials que el Govern de la Generalitat no pagava perquè no s’havien fet les convocatòries de les entitats sense ànim de lucre s’han destinat 10,5 milions d’euros. Comenta que als aturats de llarga durada, que no tenien els ajuts que necessitaven amb el Govern català, se’ls han destinat 6,2 milions d’euros. Informa que s’ha fet la tramitació urgent de 90 milions d’euros de la renda garantida, molts d’ells de la ciutat de Barcelona, que estaven bloquejats. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 27 Manifesta que tot això són dades del que ha passat amb aquests 10 Consells de Ministres, que van desbloquejar la Generalitat, que van evitar que es desviessin recursos dels departaments socials al procés. Diu que del FLA no es van desviar recursos perquè es va pagar directament amb una sèrie de factures, amb un sistema que està arbitrat a través del FLA. Indica que, gràcies a això, no es van poder desviar els diners. Constata que està parlant d’accions que s’han revertit. Diu que el Sr. Ciurana pot discutir aquests números, però que no pot dir que no són certs. Anuncia que aquesta tarda li enviarà el BOE, perquè és on hi ha tots aquests números. Demana, doncs, que no es diguin mentides. La Sra. ROVIRA vol posar de manifest que una de les principals qüestions que ha d’abordar la ciutat i també el conjunt del país, fruit de les actuacions que està duent a terme el Govern espanyol i de l’aplicació de l’article 155, és la manca de drets i llibertats, que, de fet, ja es vivia abans de l’aplicació d’aquest article, però que amb aquest encara s’ha posat més de manifest. Diu que és una pèrdua de llibertats i drets que s’ha pogut anar veient en diferents àmbits de la vida, però també durant el transcurs del procés d’autodeterminació del poble de Catalunya i d’arreu dels Països Catalans. Entén que l’arrel d’aquesta situació és conseqüència del fet que l’Estat espanyol no ha arribat mai a fixar de manera suficient en l’àmbit institucional una cultura democràtica profunda i de respecte a la diversitat política i cultural, després de la dictadura, entre altres motius, pel pecat original de pactar amb la dictadura, que es produeix en el naixement del règim del 78. Destaca que en els darrers anys hi ha hagut moltes alertes que el sistema de garanties cridat a protegir l’acció política democràtica principalment per institucions com la llibertat d’expressió, com el dret a la participació política, com la independència judicial i de la fiscalia i també la neutralitat i tarannà democràtics de les forces policials, no anava en la direcció adequada. Recorda que el 2015, quan el Congrés dels Diputats aprova la Llei de seguretat ciutadana, ja hi ha un informe del Comitè dels Drets Humans de l’ONU on s’apunten les conseqüències negatives pel que fa a la llibertat d’expressió que aquesta mesura podia tenir. Indica que el 2017 el mateix Síndic de Greuges també va fer un duríssim informe sobre el retrocés en matèria de drets humans, de llibertat d’expressió dels càrrecs electes i de la separació de poders en el Regne d’Espanya. Afegeix que també hi ha informes dels observadors internacionals on es manifesta la preocupació per l’actuació de l’Estat espanyol per aturar el referèndum i la vulneració de drets polítics i civils fonamentals. Per tant, constata que hi ha una situació de manca d’independència judicial. Apunta que durant aquests anys també s’ha pogut veure aquesta repressió estatal: pel 9 de novembre, per la Llei del referèndum, per la sindicatura electoral, etc. Remarca que tot ha acabat amb querelles i més querelles. Afegeix que també s’han pogut veure escorcolls, entrada a mitjans de comunicació, suspensions de pàgines web, repressió contra els col·legis electorals amb més de 1.000 ferits, violència física i psíquica, etc. Considera, doncs, que estan en un estat d’excepció permanent, i pensa que l’article 155 obre les condicions de possibilitat de la normalització de la dominació i de la despolitització a través de la repressió. Destaca que l’Estat permet aplicar un seguit de mesures que van més enllà del dret entre allò jurídic i extrajurídic i que no garanteix les llibertats bàsiques de qualsevol persona. Arribats aquí, s’adreça als membres de Ciutadans, del PP i del PSOE per dir-los que només té la convicció i la força de la raó, així com el fet d’estar fermament convençuda que això ara mateix va de drets i de llibertats, i que un dels primers objectius de qualsevol intent de justícia passa pel reconeixement d’aquesta vulneració de drets. El Sr. ARDANUY diu que alguns es pensen que amb publicacions del BOE es pot justificar la intervenció d’un govern legítim i la intervenció de la voluntat d’un poble. Considera que això no ha de poder ser així mai. Per tant, indica que la pèrdua de llibertat, d’una banda, i també el Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 28 principi de subsidiarietat, de l’altra, són fonamentals i clau a l’hora de governar-se un mateix. Destaca que la intervenció de l’Estat a Catalunya perjudica els catalans i els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, en moltes decisions, per acció o per inacció. Des d’aquest punt de vista, indica que la responsabilitat de la ciutat de Barcelona és preservar l’única institució que no està intervinguda pel Govern de l’Estat. En aquest sentit, pensa que cal lluitar en tots els camps de batalla polítics possibles perquè no es perdi ni un gram més de decisió política directament de les institucions i, per tant, també de la institució de l’Ajuntament. El Sr. PISARELLO considera que la Sra. Mejías ha fet gairebé de portaveu del Govern de Rajoy. Aclareix que l’Ajuntament no admet deute, sinó que renegocia el deute que té. Informa que l’Ajuntament de Barcelona té 835 milions de deute, que és el nivell més baix dels últims anys. Apunta que és obligació del ministre Montoro autoritzar-ho, i que no és una facultat discrecional que tingui, tot respectant l’autogovern de l’Ajuntament de Barcelona. Insisteix que, efectivament, tant de la Carta com de la llei es desprèn que aquesta eina és una eina excepcional quan no en funcionen d’altres. Diu que la prova és que és un tipus de convocatòria que s’ha fet de manera molt excepcional des de l’entrada en vigència de la llei. Entén que durant el govern de Xavier Trias només es va fer un cop aquesta convocatòria, un dels objectius principals de la qual era demanar que Barcelona pogués participar en la recaptació de l’IVA, objectiu que comparteix el govern actual, però que no va donar gaires resultats, perquè 3 anys després, a través d’altres vies, l’alcalde Trias continuava insistint en el fet que es busqués una manera per tal que Barcelona participés en el coeficient de turisme, etc. Constata, doncs, que no està gens clar que aquesta eina o aquesta via siguin la solució màgica a tots els problemes. Per tant, no pensa que sigui una qüestió de coratge demanar-li a l’Estat el que l’Estat ha de fer, ja que és una qüestió de sentit comú, de sentit de ciutat i de quines són les necessitats del veïnat de Barcelona en matèria d’inversions, de drets humans, etc. Anuncia que té una llista, que no pot llegir sencera, de 30 mesures que estan pendents, de les quals algunes estan afectades pel 155 i d’altres no. Destaca que hi ha temes molt greus de ciutat en què estan afectats per aquesta manca d’interlocució política, tant per l’aplicació del 155 com per la manca de govern a Catalunya. Indica que, en la mesura en què no hi ha govern a Catalunya, hi ha coses que no es poden articular, ja que no hi ha interlocució política per poder fer-les. Per tant, creu que aquest és un tema important. Pensa que cal que el 155 s’aixequi immediatament. I afegeix que s’ha de fer de la manera més intel·ligent políticament possible. Està molt d’acord amb el que diu el president del Parlament, Roger Torrent, quan manifesta que cal un govern efectiu ràpidament. Destaca que això no va només de fer viatges a Madrid o de reunir-se amb els ministres per pressionar, sinó que cal que el Govern de la Generalitat funcioni i que ho faci de la millor manera possible per aixecar el 155 i per poder desplegar l’autogovern, perquè això també donarà capacitat de negociació, força per negociar i perquè les inversions que s’han de fer a Barcelona es compleixin. Per tant, considera que el que s’està plantejant és molt més complex. Manifesta que, mentrestant, el govern municipal no deixarà de fer totes les gestions i tota la pressió necessària perquè aquestes inversions efectivament es compleixin. Assenyala que el coratge és necessari en els dos sentits. Diu que hi ha temes que no es resoldran a Madrid si abans no es resolen a Catalunya. El Sr. CIURANA li diu a la Sra. Andrés que es documenti, perquè la seva intervenció s’ha basat sobre un fet fals. Comenta que el 24 d’octubre de 2011 hi va haver una reunió presidida pel Sr. Chaves, que va ser president del PSOE, el dels ERE, i que era en el seu moment vicepresident del Govern. Indica que aquesta reunió es va produir després de mesos i mesos que Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 29 el Sr. Jordi Martí, que era el regidor de Presidència, insistís per fer la convocatòria. Recorda que a aquesta reunió hi van assistir, entre d’altres, el Sr. Jordi Martí i ell mateix. Constata que a la Sra. Esteller li molesten els adjectius il·legal, antidemocràtic i unilateral, com al PP li molesten els llaços grocs que porten alguns regidors, perquè això posa el Grup Popular davant el mirall de la iniquitat i de la injustícia que han perpetrat. Diu que en política a vegades s’han d’aguantar coses que al Partit Popular li molesten. Destaca que 78 lleis o reformes de llei han estat aturades pel 155. Pregunta, si el 155 és tan bo, per què el PP no proposa obertament que continuï. Constata que la Sra. Esteller ha fet un elogi de l’eficàcia del 155 i que el Sr. Pisarello ha fet al revés, una anàlisi de la paràlisi que ha suposat el 155. Demana, doncs, que es posin d’acord. Finalment, considera que la Sra. Carina Mejías té una aproximació absolutament colonial i colonialista al tema. El sorprèn que la regidora de Ciutadans no defensi les inversions pendents que poden beneficiar els barcelonins. La Sra. MEJÍAS comenta que Tarradellas deia que en política es pot fer tot menys el ridícul. En aquest sentit, considera que el Grup Municipal Demòcrata està fent un ridícul estrepitós. Troba al·lucinat que el Sr. Ciurana vagi a la sessió a parlar de paràlisi quan els demòcrates tenen tot el govern paralitzat per aquesta batalla entre PDeCAT i Esquerra Republicana de Catalunya per veure qui posa el president abans. Diu que hi ha una cosa que sí que és a l’abast dels demòcrates, i és convocar les comissions del Parlament, que no es convoquen des del mes de juny. Considera que això sí que és paràlisi i que allà sí que es prenen decisions. Especifica que des del juny no s’han convocat ni la Comissió de Sanitat, ni la Comissió d’Educació, ni la Comissió d’Afers Socials. Recorda que hi ha una consellera que va permetre que es desviessin fons destinats a les persones més vulnerables per finançar el procés. Diu que això sí que fa vergonya. Ja sap que al Sr. Coronas no li agrada que li recordi aquestes coses, però diu que això és la veritat. La Sra. ANDRÉS diu que, si efectivament es va reunir el mes d’octubre, rectifica, però insisteix que els 4 anys següents no. Recorda que van passar coses gravíssimes com el tema de les polítiques d’austeritat, en què Convergència i Unió va donar suport al Partit Popular en tota la seva dimensió, amb un impacte gran a la ciutat de Barcelona. Diu que això sí que era una excepcionalitat. Pregunta si el Sr. Ciurana no es recorda de les retallades que paralitzaven quan Convergència i Unió s’entenia perfectament amb el PP. Indica que aquesta era la base de la seva intervenció. Reitera que CiU va contribuir a la paralització de Barcelona i que no es va interessar ni va parlar d’inversions, i a més va col·laborar en les retallades que van impactar en la salut i en l’educació de la ciutat, per no dir altres qüestions. Pensa que cal ser coherent. Insisteix, doncs, que Convergència i Unió va contribuir al que va passar a Barcelona durant 4 anys i més en col·laboració amb el Govern del Sr. Rajoy. La sorprèn, doncs, que el Grup Municipal Demòcrata ara demani això. Constata que ara arribarà el metro a la Marina, però diu que hi podria haver arribat molts anys abans. Per tant, demana que el Grup Municipal Demòcrata no doni lliçons. La Sra. ROVIRA vol remarcar diverses coses. Creu que, més enllà de les inversions que s’han de fer a la ciutat, hi ha una situació que és molt més greu, i és que estan vivint en un estat d’excepció permanent, de repressió, en què s’està vulnerant el dret a la llibertat d’expressió, el dret a la llibertat de reunió, que s’està buidant de la poca sobirania que tenia el poble català. Li sembla al·lucinant que el govern digui que no es pot fer un govern a la Generalitat de Catalunya, quan és l’Estat espanyol, el Partit Popular, el Partit Socialista i Ciutadans qui no estan fent efectiu allò de la voluntat de les persones que van votar a les urnes el 21 de desembre, Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 30 qui no estan permetent que es formi un govern. Li sembla una vergonya que es responsabilitzi altres grups d’aquesta situació. El Sr. CIURANA vol saber si el govern municipal instarà o no la convocatòria, és a dir, si es demanarà al Govern espanyol que convoqui la Comissió. El Sr. PISARELLO diu que ja ha respost el que havia de respondre. Es dona per tractada. III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 4.- PROPOSAR com a membres de la Comissió d’Empara, la Sra. Carme Panchon Iglesias i el Sr. Jordi Giró Castañer, de conformitat amb el disposat a l’article 114.3. del Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. PINDADO explica que la proposta que es fa en la sessió és la que ha d’aprovar el Plenari del Consell Municipal de les dues persones que han de proposar per formar part de la Comissió d’Empara, que és una part del sistema de garantia que es va aprovar amb el reglament a l’octubre de 2017. Indica que les dues persones que es proposen han sortit de les converses que han tingut amb els diferents grups municipals i que tenen els perfils adients. Comenta que la Sra. Carme Panchon és una professora de la Facultat de Pedagogia amb força experiència en l’àmbit de l’educació i del treball amb la infància i persones vulnerables. Apunta que el Sr. Jordi Giró és una persona reconeguda pel seu activisme en l’àmbit dels barris i que és el president de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya. Explica que se sotmet a dictamen aquesta proposta perquè el Plenari del mes següent pugui acordar completar aquest sistema de garantia que es va preveure al reglament. El Sr. BLASI anuncia el seu vot favorable a la proposta. La Sra. BARCELÓ manifesta que farà una reserva de vot. La Sra. CAPDEVILA hi votarà a favor. Diu que ha llegit els currículums de les dues persones i creu que ambdues candidatures són perfectament adequades per la important tasca que té la Comissió d’Empara. En aquest sentit, vol afegir la satisfacció del seu Grup davant de l’acceptació de la figura del Sr. Jordi Giró per la seva vinculació i capacitat de treball per la ciutat, els barcelonins i les barcelonines, i de la Sra. Carme Panchon per la seva llarga trajectòria tant acadèmica com personal en l’àmbit de la participació ciutadana. La Sra. ANDRÉS hi votarà a favor. La Sra. ESTELLER farà una reserva de vot. La Sra. ROVIRA anuncia també una reserva de vot. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 31 El Sr. ARDANUY manifesta que farà una reserva de vot. Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, ERC i PSC i amb la reserva de vot de Cs, PP, CUP i regidor no adscrit. 5.- RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública; APROVAR definitivament la modificació del Reglament Orgànic Municipal, amb la finalitat de regular la possibilitat d’assistència telemàtica i de votació remota per causa de maternitat, paternitat, embaràs o malaltia greu dels membres de la Corporació; i PUBLICAR el text íntegre de la modificació en el Butlletí Oficial de la Província a efectes de la seva entrada en vigor, de conformitat amb allò disposat a l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local. El Sr. BADIA indica que és un expedient molt conegut que està en la fase definitiva. Vol matisar que hi ha hagut una al·legació que ha presentat Esquerra Republicana de Catalunya que tenia a veure amb qui havia de fer el tràmit, si havia de ser l’alcaldia o si es podia buscar un altre element. Comenta que encara s’està debatent aquest element, ja que han vist que sí que hi ha més marge jurídic per poder-lo acabar d’afinar. Es compromet en el fet que abans de divendres, que és quan s’ha de convocar el Plenari, s’acabarà de veure si s’accepta o no l’al·legació. Diu que parlarà amb ERC i amb la resta dels grups. Per tant, anuncia que fa aquesta salvaguarda, per la qual podria haver-hi una petita modificació en aquest apartat arran de l’al·legació que ha presentat Esquerra Republicana de Catalunya. Indica que en l’informe apareix com a denegada, però diu que ha estat parlant amb Secretaria i que hi ha marge de maniobra. Manifesta que, en el cas que hi hagués un acord majoritari, es podria tenir en compte aquesta al·legació. Reitera, però, que hi ha termini fins divendres per poder mesurar-ho. Especifica que és una al·legació que fa referència al fet que si qui ha d’informar d’aquesta situació de baixa és l’alcaldia o es pot situar en un altre àmbit més tècnic. La Sra. VILA diu que el Grup Municipal Demòcrata farà reserva de vot en espera de com queda finalment aquesta esmena. La Sra. BARCELÓ manifesta que també en espera de la reunió farà reserva de vot. La Sra. BENEDÍ vol explicar una mica el sentit de l’al·legació. Comenta que l’al·legació anava en el sentit que no sigui l’alcaldia qui accepti aquesta baixa, sinó que sigui un tràmit més, com passa a totes les empreses, ja que no és el gerent de l’empresa qui diu que sí que accepta aquesta baixa, sinó que directament, com que és una baixa, s’accepta. Indica que, en espera que es resolgui, també farà una reserva de vot, perquè entén que no s’ha fet dins el termini establert i en la forma escaient el retorn de l’al·legació. La Sra. ANDRÉS anuncia que també farà una reserva de vot. Explica que el PSC hi estava d’acord i que hi anava a votar a favor, perquè és una iniciativa que també ha portat en diferents instàncies institucionals, però que s’espera per veure com acaba l’expedient. La Sra. ESTELLER manifesta que farà una reserva de vot. Pensa que la seguretat jurídica és fonamental, però vol recordar que no s’ha aprovat encara definitivament la Llei de bases, que s’està tramitant, cosa que també condicionarà molt. Per tant, vol introduir una cautela, que va presentar en la disposició transitòria a l’efecte de garantir que el marc que s’aprovi a l’Ajuntament sigui un marc sòlid i definitiu. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 32 Pensa que tot el que són les situacions assimilades no calia introduir-les, perquè al final cal tenir molt clar quins són els supòsits. Opina que en cap cas es pot deixar a cap tipus de discrecionalitat. Explica que aquesta és una altra al·legació que ha presentat el PP a l’efecte de poder-ho parlar entre tots. Diu que li sembla bé la proposta, però que cal garantir que això sigui amb un òrgan com ara Secretaria. Pensa que la proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya s’ha de vincular ja no a alcaldia, però sí a Secretaria. Afegeix que cal garantir que veritablement en aquests drets hi hagi una comprovació. La Sra. ROVIRA anuncia que farà una reserva de vot, però avança que li sembla bé la proposta d’ERC. El Sr. ARDANUY farà una reserva de vot. El Sr. BADIA reconeix que el Partit Popular també apuntava que s’ha d’aprovar la reforma de la Llei de bases locals. Comenta que altres ajuntaments han pogut desplegar aquest mecanisme. Creu que era bo que es pogués desplegar. Diu que si el règim local introduís alguna modificació ja es valoraria. Opina que no s’està tocant el fons de la qüestió, però que és bo que si es pot afinar aquest element es faci. Per tant, es compromet al fet que la Regidoria de Feminismes, LGTBI i Relacions Internacionals que no ha pogut ser present a la sala, es posarà en contacte amb tots els grups per poder-ho puntualitzar. Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, i amb la reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PSC, PP, CUP i regidor no adscrit. 6.- (4259/17) ATORGAR la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona a títol pòstum al Sr. Joan Mora Soler, barceloní i andreuenc exemplar, per la seva capacitat d’enriquir el debat en el món artístic a partir de fer art des de la quotidianitat, així com l’important paper que va tenir en la dinamització de la vida sociocultural de Sant Andreu. La Sra. PIN explica que aquesta proposta de Medalla d’Or al Mèrit Cultural a títol pòstum a Joan Maria Mora Soler dona seguiment al prec d’Esquerra Republicana de Catalunya que va presentar al Consell Plenari del 2 de novembre de 2017. Comenta que ha estat un dels escultors catalans de més prestigi de la segona meitat del segle XX; que també ha sigut deixeble de Joan Rebull i seguidor de Manolo Hugué, i que va abandonar ben jove l’obra figurativa per crear un estil únic i inconfusible que va obrir les portes al reconeixement internacional. Afegeix que té obra disseminada per diversos punts de la ciutat, entre les quals destaquen Torxa i bossa olímpica, situada a la seu de l’Ajuntament de Barcelona en commemoració dels Jocs Olímpics; el monument Llibres, localitzat a la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra, a Sant Andreu, i una intervenció en una de les xemeneies del Palau Güell de la Rambla. Explica que la seva influència sobre la ciutat no es redueix només a la seva aportació artística, sinó que també destaquen les seves iniciatives cíviques, sobretot al seu barri. Per donar una idea de la transversalitat de la seva implicació i entre moltes altres activitats, comenta que va ser membre de la directiva del seu club de futbol. Manifesta que per tot el que ha exposat es recomana atorgar a títol pòstum la Medalla d’Or de la ciutat a Joan Mora Soler, barceloní i andreuenc exemplar. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 33 El Sr. CIURANA diu que, com és costum, farà la intervenció de glossa de la persona en el Ple. Per tant, només vol expressar el vot favorable del seu Grup, i espera que això serveixi en part per compensar, com ell mateix deia, el gran disgust que va tenir quan des del govern municipal, i concretament el Sr. Pisarello, es va anunciar que es retirava una de les obres que hi havia al pati de l’Ajuntament. El Sr. SIERRA manifesta que també farà la intervenció al Ple, però avança que hi votarà a favor. Pensa que seria convenient que es tornés a posar la peça de marbre original que sustentava l’escultura del Sr. Mora. La Sra. CAPDEVILA vol expressar la plena satisfacció del seu Grup per la celeritat que ha tingut el govern a tramitar l’expedient per concedir la Medalla d’Or del Mèrit Cultural a l’escultor Joan Mora, que ERC va demanar en el Plenari de novembre de 2017. Destaca l’atorgament d’aquesta medalla a aquest andreuenc de pura raça, barceloní excepcional que combinava de manera natural la seva faceta d’escultor de prestigi internacional amb un fort compromís amb la gent del seu barri, amb el teixit associatiu del seu poble natal, de Sant Andreu. Creu que és, doncs, un acte de justícia. Pensa que Joan Mora s’ho mereix, encara que sigui a títol pòstum. Diu que la seva família i tots els andreuencs i andreuenques poden celebrar-ho i sentir-se’n orgullosos. Per tant, evidentment, hi votarà a favor. La Sra. ANDRÉS també hi votarà a favor i farà la glossa al Plenari, com pertoca. Comenta que els mesos que ha estat regidora de Sant Andreu ha pogut conèixer en Joan, que era una persona entranyable i molt estimada al poble. Considera que, sent un escultor de renom internacional, no se li va fer gaire justícia. Explica que ell treballava amb les mans i reproduïa objectes de la vida quotidiana. Recorda que, efectivament, va tenir un gran disgust quan es va decidir retirar una escultura que feia referència a Samaranch. Diu que va poder parlar amb ell i que tenia un gran disgust perquè pensava que s’estava censurant la seva obra. La Sra. ESTELLER hi votarà a favor perquè Joan Mora té mèrits més que suficients i acreditats per rebre aquesta medalla. Anuncia que també farà la intervenció en el Ple, però vol aprofitar aquesta intervenció per denunciar la censura que va fer el govern municipal respecte a la seva obra dedicada a Joan Antoni Samaranch. Per això, vol posar de manifest aquesta queixa, que reitera. Recorda que en aquesta Comissió es va aprovar que es restituís aquesta escultura, però constata que el govern encara no ho ha fet. Espera que amb la medalla també es restitueixi l’escultura per fer-hi un honor real. La Sra. ROVIRA farà una reserva de vot. El Sr. ARDANUY anuncia el seu vot favorable. La Sra. PIN indica que l’escultura olímpica del barceloní ha tornat a l’Ajuntament sense el nom de Joan Antoni Samaranch. Diu que es va retirar l’escultura per esborrar la referència a l’expresident del Comitè Olímpic. Comenta que és la solució que ha adoptat el govern després de la petició de la CUP que es retirés al Ple del juliol de 2017. El Sr. SIERRA puntualitza a la Sra. Pin que la inscripció que hi havia a la peça de marbre no s’ha esborrat, sinó que la peça directament s’ha substituït. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 34 La Sra. CAPDEVILA vol aclarir que l’obra de Joan Mora és a l’entrada de l’Ajuntament, pujant l’escalinata a mà esquerra. Per tant, no entén això que s’ha de tornar a posar a l’Ajuntament, perquè ja hi és. Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PSC, PP i regidor no adscrit i amb la reserva de vot de la CUP. 7.- (37/2018) ATORGAR la distinció de reconeixement a títol honorífic, al Sr. R. E. H. amb número de matrícula 22984, d’acord amb el que estableix la disposició addicional del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, aprovat pel Consell Municipal el 17 de setembre de 1976, en reconeixement a les seves actuacions i col·laboració envers el Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament de Barcelona, a la vista dels informes que figuren a l’expedient. Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, Cs, PSC, PP i regidor no adscrit i amb la reserva de vot d’ERC i CUP. 8.- (123/2017) ATORGAR la medalla d’Honor al Mèrit, en la categoria de bronze, als membres del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament que figuren en les relacions adjuntes, per haver prestat serveis sense interrupció durant 25 anys sense cap nota desfavorable en els seus expedients personals, d’acord amb el que disposa l’article 4.2.c del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, aprovat pel Consell Plenari de 17 de setembre de 1976. Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, Cs, PSC, PP i regidor no adscrit i amb la reserva de vot d’ERC i CUP. 9.- (38/2018) ATORGAR la medalla d’Honor al Mèrit, en la categoria de bronze i a títol honorífic, a les persones alienes al Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament de Barcelona que figuren en la relació adjunta, per haver-se distingit notablement per la seva actuació en favor de l’esmentat servei, d’acord amb el que estableix la disposició addicional del vigent Reglament d’Honors i Recompenses dels Membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 1976, a la vista dels informes que figuren a l’expedient. Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, Cs, PSC, PP i regidor no adscrit i amb la reserva de vot d’ERC i CUP. IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord 10.- (002/2018 SG) DECLARAR, de conformitat amb allò disposat a l’article 18.2 de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes i a sol·licitud de la Sra. Neus Roca Miró, la compatibilitat entre el seu càrrec com a Consellera del Districte de Sants-Montjuïc -per al qual fou nomenada per Decret de l’Alcaldia de l’11 de gener de 2018-, passant-lo a exercir en règim de dedicació parcial en un percentatge del 75% per resolució de la Regidora del Districte de 18 de gener de 2018- i l’activitat privada per compte propi que declara com a quiromassatgista i tècnica en nutrició. Aquesta autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 35 públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques i d’altra normativa aplicable, en especial, les establertes en les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes que s’han esmentat. En tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. El Sr. BADIA comenta que es tracta d’una compatibilitat. Indica que s’ha estudiat el cas i que és compatible. Per tant, diu que es demana poder habilitar-la. El Sr. Badia expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa l’abstenció de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 11.- (0001/17) RESOLDRE de mutu acord el contracte núm. 16002928, que té per objecte la contractació de la neteja i recollida selectiva dels Edificis i Locals Municipals adscrits a les Gerències i Districtes de l’Ajuntament de Barcelona, respecte els lots 4, 8 i 10, en atenció a la petició efectuada per l’empresa Optima Facility Services, SL, en l’escrit de 23 de gener de 2018, i sotmetre l’eficàcia d’aquest Acord a la condició suspensiva consistent en l’entrada en vigor del nou contracte que haurà de substituir el present i que es licitarà pròximament. DELEGAR en el/la membre de la Comissió de Govern responsable de l’àmbit material del contracte l’aprovació dels moviments comptables corresponents a les anul·lacions parcials de la part de les autoritzacions i/o disposicions de la despesa no obligada. El Sr. BADIA comenta que l’empresa Optima va ser adjudicatària de tres lots del contracte de neteja d’edificis. Recorda que aquesta empresa inicialment va quedar exclosa per una baixa temerària, que va presentar un recurs, que va guanyar el recurs i que, per tant, finalment va ser adjudicatària. Tanmateix, indica que en el moment de concretar el contracte l’empresa ha vist que no podia assumir tot el volum del contracte i que, per tant, s’ha retirat del concurs. Comenta, doncs, que es tornaria a la situació anterior i a poder adjudicar de manera definitiva aquest plec. La Sra. VILA indica que el seu Grup es planteja el dubte de si, com que hi ha una renúncia unilateral per part de l’empresa, la garantia dipositada es farà efectiva com a indemnització, tenint en compte la regulació vigent. El Sr. BADIA diu que no li ho pot respondre, però es compromet a fer-li-ho arribar. Reconeix que això generarà un impàs d’entre 5 i 6 mesos. Assenyala que si es detecta que hi ha algun dany potser es pot fer servir la garantia, però no sap si això comporta algun cost extraordinari. Reitera que farà aquesta consulta més tècnica i jurídica, i es compromet a fer-li arribar la resposta durant el dia. La Sra. VILA farà, doncs, una abstenció. El Sr. ALONSO farà una abstenció. La Sra. CAPDEVILA manifesta que també s’abstindrà perquè no ha sabut trobar qui farà l’encàrrec d’aquest contracte ni les condicions. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 36 Vol insistir en la necessitat d’introduir clàusules socials en els diferents contractes de l’Ajuntament, com ara clàusules com el salari mínim o qüestions relatives als convenis dels col·lectius sectorials. Aprofita l’ocasió per insistir en la necessitat de seguir treballant, i està segura que amb rigor es pot avançar cap a una contractació ètica, social i força més ambiciosa que la que hi ha actualment. La Sra. ANDRÉS anuncia el seu vot a favor. Vol expressar el seu reconeixement als equips tècnics del consistori en la valoració original que van fer d’aquesta contractació, així com donar-los suport per la tasca que han de realitzar per cobrir immediatament amb eficàcia i rapidesa les conseqüències d’aquesta renúncia. La Sra. ESTELLER manifesta l’abstenció del seu Grup. Diu que no entrarà en el fons de la qüestió perquè el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ja s’ha pronunciat respecte a aquest tema, i entén que se li ha de donar compliment. Per tant, també creu que cal assegurar la viabilitat de preu per hora laboral que es desprèn del corresponent conveni col·lectiu. Així mateix, pensa que cal tenir en compte el Codi de bones pràctiques de les contractacions del servei de neteja. Per tant, demana a l’Ajuntament que faci el seguiment per tal de garantir el compliment d’aquestes clàusules estipulades en el plec i en el conveni col·lectiu vigent. La Sra. ROVIRA expressa el seu vot en contra. El Sr. ARDANUY anuncia que hi votarà a favor. El Sr. Badia expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Vila expressa l’abstenció del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa l’abstenció de Cs, la Sra. Capdevila expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Demòcrata: 12.- (M1519/8247) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció insta el govern municipal a: - Afrontar urgentment l’ampliació de la plantilla i la planificació de noves convocatòries per a cobrir la manca d’efectius de la Guàrdia Urbana, especialment tenint en compte les conseqüències que pot tenir la nova legislació reguladora de la jubilació anticipada dels policies locals. - Donar compliment estricte a les previsions de la instrucció “Victor Alfa” per fer front de manera efectiva a la venda ambulant il·legal. - Acordar la nova seu de la Sala Policial Conjunta en el termini de dos mesos amb consens institucional, polític i amb la representació social de la Guàrdia Urbana. - Donar compte abans de la propera Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció de la implantació de la prova pilot de policia de proximitat als Districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. - Informar en la pròxima Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del desplegament del Pla Director de la Guàrdia Urbana i Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 37 de la URPE. - Reforçar els efectius de la Guàrdia Urbana al torn de nit per l’evident manca de presència de patrulles als barris de la ciutat. - Incrementar la formació per fer front a les amenaces terroristes i d’alerta 4 que continuen vigents, així com dotar als agents del material i l’armament adient per fer front a aquesta amenaça. - Presentar un nou Pla d’Equipaments policials (comissaries) en el termini de tres mesos davant de les mancances de seguretat, d’espai i del mal estat d’algunes d’elles. - Crear una Mesa Sectorial de negociació de la Guàrdia Urbana. El Sr. MARTÍ explica que la proposició engloba i fa un compendi d’un conjunt d’aspectes d’interès no tan sols per a la Guàrdia Urbana, sinó també per a l’Ajuntament, per a la ciutadania i, en general, per a la prevenció, la seguretat i les emergències, que són un dels serveis essencials que té l’Ajuntament i la resta del món local, en molts àmbits compartits amb la Generalitat i amb l’Estat pel que fa a temes policials. Creu que sempre és un moment adient per parlar-ne. Constata que han estat gairebé tot el mandat parlant d’aquest tema. Indica que des de l’oposició fan pressió al govern perquè abordi un conjunt d’aspectes que són mancances, problemes, reptes que tenen la prevenció, la seguretat i les emergències en general, però especialment la Guàrdia Urbana. Per tant, especifica que no es parla de qüestions policials i de coordinació amb altres cossos, però sí de qüestions de la Guàrdia Urbana que a un any i poc més de finalització del mandat municipal o s’han d’abordar immediatament o s’han d’abordar plantejant què ha de fer el pròxim govern de la ciutat, perquè hi haurà coses que amb un any segurament no es podran fer. Opina que tot això té molt a veure amb el que s’ha dit i criticat reiteradament d’una manca de lideratge polític al capdavant de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Considera que el fet denunciat reiteradament per tots els grups que l’alcaldessa de Barcelona sigui la màxima responsable de la Guàrdia Urbana ja indica la situació de com està aquest cos en aquests moments. Constata que no hi ha regidor de prevenció i de seguretat i que l’alcaldessa està per moltes coses, però que aquesta important competència municipal no l’assumeix amb el lideratge que correspondria. Comenta que amb aquesta proposta es planteja un conjunt de qüestions que tenen a veure amb aquestes necessitats reals de seguretat per part de la població de Barcelona. Destaca que la Guàrdia Urbana i els serveis municipals són instruments i eines que té l’Ajuntament per oferir una bona qualitat de servei de seguretat i de prevenció. Indica que el seu Grup ha volgut fer aquesta llista de qüestions que creu que són importantíssimes. Apunta que, en primer lloc, s’ha d’ampliar la plantilla, ja que hi ha un dèficit de plantilla molt important, que algú xifra en 500. Pensa que cal preparar noves convocatòries i més nombroses de les que s’han fet fins ara. Indica que hi ha l’«amenaça» de la nova legislació estatal: el nou reial decret llei de l’Estat de jubilació anticipada dels policies locals de tot l’Estat. Assenyala que si això s’aprova amb la imminència prevista pot tenir un efecte demolidor en la manca de recursos, més enllà dels que ja falten en aquests moments. Afegeix que també té una necessitat d’exigir el compliment estricte de les previsions que fa la instrucció Víctor Alfa pel que fa al fet de donar solució i resposta al repte de la venda il·legal ambulant, sobretot en relació amb el Víctor Alfa 2, els nivells 2 i 3, que és quan hi ha una amenaça real d’actituds agressives de segons quines persones que fan venda ambulant contra la Guàrdia Urbana, cosa que és molt greu. Destaca que hi ha hagut episodis molt greus d’amenaces i violència exercida contra la Guàrdia Urbana. Demana que en dos mesos hi hagi un acord, que han d’impulsar l’Ajuntament i el govern municipal, d’ubicació definitiva de la sala policial conjunta. Remarca que això ja no pot esperar més, amb independència dels usos esportius del Palau d’Esports en el futur. Així mateix, sol·licita que hi hagi una avaluació de la implementació de la prova pilot de policia de proximitat als tres districtes on s’està implementant. Destaca que falten agents i que si es posen aquí es treuen d’altres llocs, ja que són vasos comunicants. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 38 També vol que s’expliqui en la pròxima Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció el desplegament del Pla director de la Guàrdia Urbana i el desplegament de la URPE i de l’antiga USP. Creu que són funcions que no es poden perdre, perquè les necessita la Guàrdia Urbana i les necessita la ciutat. Demana que hi hagi un increment d’agents al torn de nit. Comenta que els que són regidors de districte saben el drama que es viu de manca de resposta perquè no hi ha recursos a les nits. Considera que dues patrulles per a tres districtes a la nit no poden donar un bon servei. Destaca que cal una formació específica davant de les amenaces terroristes, a més de dotació de les eines i de les armes balístiques i de defensa. Sol·licita que hi hagi planificació de nous equipaments de la Guàrdia Urbana, perquè hi ha una comissaria a la Rambla que s’ha quedat petita, i perquè la Guàrdia Urbana de Sarrià - Sant Gervasi és a Can Ponsic, que no és el lloc on ha d’estar, a part de moltes deficiències materials i de seguretat internes de les comissaries. Finalment, també demana la creació d’una mesa sectorial de negociació. Creu que s’han de prioritzar molt la interlocució amb els sindicats, amb la part social de la Guàrdia Urbana. Indica que en aquest cas hi ha un cert descontent i, per tant, creu que s’ha d’intensificar aquesta negociació col·lectiva. Destaca que hi ha molt poc temps per afrontar aquestes coses i que algunes són molt urgents i representen una amenaça per la seguretat, la prevenció i les emergències a Barcelona. El Sr. SIERRA està d’acord amb el que ha dit el regidor Martí que durant tot el mandat han estat reivindicant totes i cada una de les qüestions que el Grup Municipal Demòcrata posa en la seva proposta. Indica que, més que una proposta, sembla un pla director de seguretat. Anuncia, doncs, el seu vot a favor, entre altres coses perquè totes i cada una de les coses que s’hi proposen ja s’han aprovat individualment en propostes de Ciutadans. Recorda que no tan sols s’han aprovat, sinó que se n’ha fet un seguiment. Remarca que la principal, que també es reclama en la proposta, són els mitjans personals, perquè la Guàrdia Urbana té un dèficit de membres, cosa que es tradueix en menys seguretat per als ciutadans en un augment de la delinqüència. Reitera que durant tot el mandat han estat reivindicant i posant de manifest la manca de seguretat que hi ha a la ciutat. Assenyala que li va semblar un gest valent el fet que la Sra. Colau assumís les funcions de seguretat i el comandament de la Guàrdia Urbana, però constata que en el desenvolupament d’aquest càrrec de cap de la Guàrdia Urbana i responsable de seguretat de la ciutat ha fet un absolut deixament de funcions. Diu que gràcies al comissionat de Seguretat el tema no és tan desastre com podria ser. Destaca que hi ha una constant manca de respecte cap a la Guàrdia Urbana quan hi ha aquest abandonament de funcions. Assenyala que aquesta falta de respecte es tradueix en moltes coses, com ara la no convocatòria el segon any de mandat, cosa que provoca que s’hagin de fer nyaps i haver d’agafar guàrdies urbans mitjançant altres processos, d’on venen policies, i també treure membres d’altres policies de poblacions adjacents a Barcelona. Remarca també la constant falta de respecte amb l’ordre de servei Víctor Alfa. Apunta que el top manta directament es riu dels agents. Considera que el govern està agreujant aquest problema. Afegeix que també hi ha temes com la sala conjunta i les comissaries, que s’han d’adequar. Opina que no fent cas d’aquestes reivindicacions el govern municipal està faltant al respecte a la Guàrdia Urbana, igual que altres coses que tampoc no costen gens, com ara personar-se quan els agents són agredits, tenint en compte que la mateixa Sra. Colau va dir que l’Ajuntament es personaria quan hi hagués agressions a guàrdies urbans, però constata que no s’ha fet. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 39 El Sr. CORONAS destaca que és una proposició tipus òmnibus, i manifesta que hi està d’acord. Tanmateix, vol puntualitzar algunes coses. Pel que fa al Víctor Alfa, considera que les instruccions estan per complir-les i que, si no, no cal fer-les. Reconeix que també cal dotar els guàrdies urbans dels recursos humans i materials necessaris per poder dur a terme aquestes actuacions en condicions, perquè algunes escenes que s’han viscut a Barcelona per una aplicació sense els recursos necessaris porten a pensar que possiblement no s’està fent de la millor manera. Afegeix que també és molt important alinear el missatge del govern municipal: des del cap de la Guàrdia Urbana passant pel comissionat fins als membres del govern de la ciutat. Creu que és molt important que tothom s’alineï amb un missatge clar sobre com s’ha d’actuar davant la qüestió de la venda ambulant irregular. Considera que està clar que la Guàrdia Urbana de Barcelona no té els recursos adequats, ni materials ni en nombre d’agents. Indica que, de fet, en nombre d’agents es calcula que farien falta entre 400 i 600 agents més. Diu que ara, a més, s’afegirà el problema de les prejubilacions, que se’l trobaran de cop damunt de la taula, perquè d’aquestes coses se’n parla i se’n parla fins que la bomba t’esclata a les mans. Li consta que des de l’Ajuntament s’està intentant interlocutar amb l’Estat i que aquest no dona resposta. Pensa que, si el Sr. Montoro no fa cas, el govern municipal potser podria convocar les places, a veure si així el Govern espanyol reacciona. Considera que no es pot obviar aquesta necessitat de la ciutat. En relació amb el Pla director, troba evident que s’ha d’aplicar, però pensa que també caldrà revisar algunes coses. Creu que del 17 d’agost s’han après coses que han de fer que es replantegin alguns dels elements del Pla director. Per exemple, considera que cal dotar-se d’una unitat d’intervenció ràpida amb agents, recursos i formació específica per afrontar situacions d’emergència a la ciutat, perquè ha quedat clar que la primera policia d’intervenció és la Guàrdia Urbana. Afegeix que, pel que fa al nombre d’agents, hi ha una oportunitat no aprofitada pel govern municipal, que és el tema de la segona activitat, és a dir, relacionat amb les persones a les quals se les obliga a jubilar-se forçosament quan tenen un accident laboral i que, per tant, és una baixa total. Diu que aquí hi ha jurisprudència, que acostuma a donar la raó als agents, però constata que no s’està aprofitant. Pensa que es podrien cobrir moltes places de segona activitat simplement complint amb una qüestió de drets humans. Finalment, indica que les dades de convivència del 2014 al 2017 han empitjorat bàsicament en tot i que la justificació que es dona per dir que la Guàrdia Urbana aquest darrer any ha fet menys intervencions i menys sancions confirma que efectivament fan falta agents de la Guàrdia Urbana. La Sra. ANDRÉS comparteix que la Guàrdia Urbana de Barcelona ha de treballar amb recursos per garantir la seva eficiència i sobretot el benestar i la seguretat dels barcelonins i barcelonines. Pensa que el discurs de la seguretat i la feina per aconseguir aquesta seguretat ciutadana s’ha de fer des de totes les forces polítiques i des de totes les vessants, perquè és un dret que tenen els ciutadans. Per tant, destaca que fer una política de seguretat és una prioritat pel PSC, com ja ho era quan governava el seu Grup. Dit això, manifesta que comparteix bona part d’aquesta proposició, perquè parla eminentment de dotar de més mitjans la Guàrdia Urbana de Barcelona. Recorda que poc més d’un any enrere l’Ajuntament de Barcelona presentava el Pla director de la Guàrdia Urbana. Creu que és hora que es presentin indicadors per veure com s’implanta aquest pla i que d’aquí se’n pugui derivar acotar els recursos necessaris per millorar la feina de la Guàrdia Urbana i la seva eficàcia. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 40 També considera que hi ha algunes qüestions que recull aquesta proposició que són urgents i que s’han d’implementar de manera immediata, com ara l’ampliació de la plantilla, la planificació de les noves convocatòries, el compliment del protocol Víctor Alfa –que també s’ha d’actualitzar perquè s’està veient que no és efectiu per al tema del top manta–, acordar de seguida la nova seu de la sala policial conjunta (el Cecor). Explica que a la tarda a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el seu Grup presentarà una proposició per tal que en el termini de 2 mesos tingui ubicació aquesta sala. També està d’acord amb la implantació i dotar de més recursos i estendre la prova pilot de policia de proximitat, actualment en 3 districtes, o reforçar els efectius de la Guàrdia Urbana. Tanmateix, en la proposició troba a faltar una referència expressa a una cosa que és molt necessària, que és la coordinació entre les policies, i també una referència expressa al paper que han de jugar els Mossos d’Esquadra en col·laboració amb la Guàrdia Urbana de Barcelona per tal d’atendre totes les necessitats que té la ciutadania i garantir el dret a la seguretat. D’altra banda, no troba adient aprovar l’últim punt, que és la creació d’una mesa sectorial. Pensa que aquest és un punt eminentment sindical i que en la decisió de la creació d’aquesta mesa han d’intervenir tots els sindicats. Per això expressa l’abstenció del seu Grup. La Sra. ESTELLER comenta que el Partit Popular sempre ha defensat que Barcelona ha de tenir una Guàrdia Urbana amb efectius humans i materials suficients per complir l’objectiu de garantir la seguretat. Afegeix que el model de Barcelona és una policia de proximitat, capaç de prevenir el delicte i de reaccionar amb rapidesa quan aquest es produeix. Per aquest motiu recorda que el Grup Popular sempre ha demanat reforços a la plantilla i ha treballat intensament perquè es pogués fer efectiu. Indica que, fins i tot en els moments de crisi, quan hi havia la Llei d’estabilitat pressupostària amb caràcter restrictiu, a Barcelona se li permetia fer la reposició del 100%. Diu que era l’única ciutat d’Espanya que tenia aquesta possibilitat. Considera que això és una voluntat d’enfortir i ampliar la plantilla d’aquest cos. Dit això, reconeix que la plantilla és insuficient. Assenyala que hi ha uns 2.900 agents, que és un nivell per sota fins i tot de l’època preolímpica, en què hi havia més agents, tenint en compte que les necessitats han crescut. Per tant, entén que cal ampliar la plantilla. Destaca que també hi ha pocs mossos d’esquadra a Barcelona, ja que n’hi ha 1.000 menys dels que correspondrien. Per tant, remarca que la Guàrdia Urbana ha de fer una funció addicional per suplir aquesta carència. D’altra banda, indica que el govern de Trias va convocar 313 places i es va fer el 100% de la reposició. Comenta que el govern d’Ada Colau, quan va arribar, no va aprofitar ni tan sols les 120 places que estaven previstes i que va deixar pressupostades el govern anterior. Apunta que no s’han convocat a temps les places en què ja estava prevista el 100% de la reposició. Manifesta que el govern actual ho podia haver fet i no ho ha fet. Reconeix que cal anar més enllà, i diu que el PP està disposat a treballar en aquesta direcció. Indica que només s’han convocat 169 places, és a dir, 87 places menys, que algunes s’han reconvertit en àmbits administratius. Així mateix, creu que també caldrà fer front a les prejubilacions, perquè és un problema que cal intentar resoldre entre tots, ja que, si no, pot ser que encara hi hagi 400 places més de dèficit, sumades a les que ja hi ha ara. Considera que això cal afrontar-ho amb molta determinació. Diu que el Grup Popular prestarà tota la col·laboració en aquest sentit. No li consta que hi hagi una oferta pública garantida de creació de les places, que són tan necessàries. Pel que fa a la instrucció Víctor Alfa, comenta que s’està denunciant en aquesta Comissió reiteradament la permissivitat i la manca d’actuació davant del top manta, tal com s’ha pogut veure en els darrers informes, que mostren com s’ha rebaixat la Guàrdia Urbana en aquest sentit i que no hi ha prou efectius. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 41 Afegeix que a les nits la policia es concentra en 4 districtes, en comptes de fer-ho en 10. Considera que totes aquestes carències cal millorar-les. Conclou dient que hi donarà suport. La Sra. ROVIRA considera que la proposta és com una bateria de propostes que, al seu entendre, tenen diferents implementacions i afecten diferents àrees. Diu que hi ha propostes que el seu Grup podria acceptar, com ara conèixer els diferents plans que s’han començat a desenvolupar en diversos districtes i que posen en valor la política de mediació, que, al seu entendre, hauria de començar a formar part del Cos de la Guàrdia Urbana i dels seus agents i, per tant, abordar molt més aquesta perspectiva comunitària d’aquests cossos. Tanmateix, considera que això es contradiu fermament amb l’altra política que s’està desenvolupant en matèria de seguretat, com és que en el marc del Pla director teòricament les unitats dels UPA havien de desaparèixer, però constata que les seves funcions continuen existint i que aquests cossos continuen actuant contra les persones més vulnerables de la ciutat, com el col·lectiu top manta. Destaca que aquest grup no té garantits els seus drets per l’Administració pública. Creu que, ja que es posa tant el top manta al centre, s’hauria de parlar d’aquestes persones des de la seva perspectiva de drets i com no s’està fent tot el necessari per poder-los garantir, sinó al contrari, perquè es van reprimint. Diu que hi ha vídeos que mostren la brutalitat policial acarnissada que hi ha contra membres d’aquest col·lectiu que sobreviuen al carrer com poden. Remarca que el col·lectiu top manta no fa aquesta tasca perquè vulguin, sinó perquè no tenen res més i no se’ls ofereixen altres oportunitats. Per tant, està en contra fermament de la instrucció Víctor Alfa, que segueix en plena dedicació per poder actuar sobre aquest col·lectiu reprimint-lo. També vol posar sobre la taula que la preocupació dels veïns ara sembla centrada en matèria de seguretat, però diu que, segons les dades recollides en el darrer Baròmetre, aquesta no és la preocupació real dels veïns i veïnes, mentre que sí que ho és el turisme, l’atur i les condicions laborals. Destaca que totes elles estan vinculades directament amb la seguretat material de poder-se desenvolupar en el si de la ciutat. També vol fer esment del fet que es parla de la lluita antiterrorista. Creu que cal ser curoses i que quan es presenten aquestes propostes cal aportar dades, necessitats i alternatives, perquè és conscient que és un tema molt delicat. Per tot això, anuncia que hi votarà en contra. El Sr. ARDANUY expressa el vot favorable a la proposició. Entén que el Cos de la Guàrdia Urbana ha de poder disposar dels efectius necessaris per poder portar a terme la seva missió, tant en nombre d’efectius com també en els plantejaments que fa la proposició respecte al pla d’infraestructures i també els elements de formació que puguin millorar la seva competència. Així mateix, considera interessant crear una mesa sectorial, que, sempre a través del diàleg, pot ajudar a millorar tant condicions de treball com tots els aspectes de caire tècnic vinculats a la competència laboral. El Sr. BADIA, pel que fa als recursos humans, comenta que en el marc actual el govern municipal només pot reposar el 100% de les jubilacions. Diu que s’han compromès en el fet que no hi haurà cap baixa en el Cos de la Guàrdia Urbana i que, en tot cas, si hi ha un creixement serà per la part d’administratius o la part més de tècnics. Per tant, indica que només hi ha dos camins: o que l’Estat espanyol permeti reposar per sobre del 100%, i sap que hi ha converses en aquest sentit, per a la qual cosa demana la màxima col·laboració, o bé que s’agafi una jubilació d’un altre servei i es porti cap a la Guàrdia Urbana, cosa que genera un dèficit en un altre servei, que s’ha de cobrir amb interins. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 42 Explica que aquest debat s’ha traslladat també a la taula sindical perquè formi part de com es vol solucionar aquesta necessitat de créixer. Diu que, si no fos cap d’aquests dos camins, l’únic que quedaria és a través d’un cos auxiliar o d’un cos d’interins de la Guàrdia Urbana. Però manifesta que no hi ha gaires més opcions. El Sr. RECASENS indica que en les intervencions s’han barrejat moltes qüestions i que, tot i compartir-ne bona part, no les pot contestar totes per raons òbvies. Considera que la situació no deu ser tan catastròfica, perquè de fet en la darrera Enquesta de serveis municipals, feta abans de l’atemptat, la gestió municipal pel que fa a la Guàrdia Urbana va rebre una mitjana de 6,2, que és la nota més alta de la seva història des del 96, i un 72,7% dels ciutadans considerava que la gestió estava igual o havia millorat i només un 14% pensava que havia empitjorat. Considera, doncs, que no estan tan lluny de treballar bé. Tanmateix, lluny d’aquest cofoisme, sap que hi ha necessitats i que cal seguir treballant per conservar i millorar la confiança de la ciutadania. Comenta que s’ha parlat amb l’Estat i amb els sindicats pel tema de les places. Espera que tothom ajudi el govern a assolir aquests objectius que ha plantejat el regidor. Pel que fa a la sala conjunta, explica que la proposta de l’Ajuntament es va consensuar amb els anteriors consellers Jané i Forn, i espera poder tractar al més aviat possible aquesta qüestió, però diu que cal que hi hagi un nou govern i un nou conseller amb qui poder parlar. En relació amb la policia de barri, informa que el projecte està avançant a bon ritme. Explica que ja hi ha Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, que s’ha posat en marxa l’oficina de proximitat de la Guàrdia Urbana i que el 2018 es continuarà implementant en altres districtes. Quant a la URPE, comenta que s’està negociant amb els sindicats i que s’ha avançat en el disseny de l’estructura, el dimensionament, les funcions i el funcionament intern, però diu que cal parlar amb els sindicats si realment es vol fer una reforma en profunditat. Pel que fa a la formació, informa que s’ha començat a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya un curs de coordinació de grans emergències i catàstrofes i que s’estan formant comandaments de diversos cossos. Explica que s’ha reforçat la formació pel que fa al maneig d’armes de foc, reforçant deontologia i seguretat. Quant a la creació d’una mesa sectorial de negociació de la Guàrdia Urbana, indica que la mesa ja existeix des de fa anys i que aquest any ja s’ha reunit tres vegades. Per tant, diu que no cal crear-la perquè ja està creada. De totes maneres, manifesta que el Pla director està obert i que, si cal revisar-lo i reformar-lo, la seva pròpia estructura així ho permet. El Sr. BADIA anuncia que farà una abstenció. El Sr. MARTÍ agraeix els suports dels diferents grups municipals a aquesta proposició que faran que s’aprovi. Aclareix que no està parlant en cap moment en to catastròfic. Creu que ha fet una exposició de qüestions molt puntuals i molt objectives i de necessitats reals, però diu que una altra cosa és el ritme amb què el govern pot o vol executar-les. Pensa que el missatge del Govern del PP és molt adient, perquè cal col·laboració no tan sols amb paraules, sinó amb fets. Espera que el govern en l’any i poc que li queda ho pugui implementar al màxim. El Sr. SIERRA li diu al Sr. Badia que pot comptar amb Ciutadans, que amb la representació que el seu Grup té al Congrés dels Diputats també lluitarà per tenir una ciutat més segura des d’allà. El Sr. Badia expressa l’abstenció de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 43 vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. Del Grup Municipal Cs: 13.- (M1519/8243) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció instar el Govern municipal a que es comprometi a garantir i fomentar des de l’àmbit de la divulgació i comunicació, la prevenció de les conductes de risc en totes les activitats i espais de participació ciutadana de les que l’Ajuntament de Barcelona sigui promotor i, en especial, en aquelles que estiguin orientades als menors. La Sra. BARCELÓ comenta que arriben les festes de Santa Eulàlia i que la ciutat planifica i prepara el programa d’activitats, entre elles les activitats orientades als infants i joves. Diu que quan va llegir les activitats es va trobar amb una activitat orientada per a infants i joves que deia: «Energy Control. Testeig de drogues químiques i cànnabis per tal de comprovar la composició de les drogues al mercat català i promocionar-ne un consum conscient.» Indica que Energy Control no era conscient que estava inclosa en aquesta llista d’activitats orientades als infants i als joves. Remarca que Energy Control fa una feina extraordinària orientada a una població concreta. Manifesta que, quan es fa menció de la prevenció de les conductes de risc, entre elles el consum de drogues, s’ha de diferenciar entre la prevenció primària i la prevenció secundària. Explica que la prevenció primària està orientada al no consum de drogues, i que la secundària està orientada a les persones que consumeixen per evitar i reduir el risc d’altres problemes com ara infeccions, VIH, hepatitis o altres tipus de problemes. Destaca que en una activitat orientada a infants i joves sembla que es promogui i s’inciti al consum de drogues. Pensa que això podria haver suposat un delicte contra la salut pública. Comenta que, automàticament, quan va veure que això era un error, va parlar directament amb el govern. Diu que personalment va trucar a la tinent d’alcalde Laia Ortiz i que va parlar també amb l’ICUB, que li van dir que era un error. Creu que no tan sols es poden quedar amb la resposta que és un error, perquè els errors no apareixen sols, sinó que algú els produeix. Per tant, li agradaria saber qui és el responsable d’aquest error, ja que les administracions públiques han de ser responsables de les seves accions divulgatives i comunicatives. Vol saber qui és el responsable del contingut d’aquest programa, és a dir, qui decideix el contingut del programa. Suposa que si algú incorpora aquesta activitat en aquest programa ha de tenir algun document signat o arribar a un acord amb l’entitat que teòricament havia de fer l’activitat. Considera, doncs, que no és un error, sinó que més aviat és una cadena d’errors. Opina que la resposta d’un govern responsable no pot ser únicament: «És un error.» Pensa que el govern ha de fer seva la tasca de prevenció i no només anunciar-la. A més, creu que prevenir també implica ser responsable amb les activitats que es divulguen i comuniquen a la població, i més quan les persones a què estan orientades aquestes activitats són menors. Diu que fa una proposta que mai no hauria pensat que hagués de fer com a regidora a l’Ajuntament de Barcelona, perquè demana una cosa de sentit comú, és a dir, instar el govern municipal perquè es comprometi a garantir i fomentar, des de l’àmbit de la divulgació i la comunicació, la prevenció de les conductes de risc en totes les activitats i espais de participació ciutadana de què l’Ajuntament sigui promotor i en especial en aquelles orientades als menors. El Sr. CIURANA considera que la Sra. Barceló ha agafat un fet puntual i l’ha estès a una categoria en què òbviament el seu Grup hi està d’acord. Tanmateix, destaca que precisament el que demana la regidora de Ciutadans és el que fa Energy Control. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 44 Explica que Energy Control és una entitat que precisament es dedica a fomentar, des de l’àmbit de la divulgació i comunicació, la prevenció de les conductes de risc. Malgrat això, pensa que la redacció del programa de Santa Eulàlia és un desastre integral. Comenta que hi ha molta gent que confon tast amb test. Aclareix, doncs, que no és de tastar, sinó de testar, de veure si les substàncies són adulterades, amb la qual cosa s’afegeix un element de perillositat més a l’element de perillositat que ja comporta el consum de segons quin tipus de substàncies. Està d’acord amb el fet que el que no es pot fer, i menys en un programa municipal de festes, és dir que es promou el consum responsable. Considera, doncs, que això és un error evident. Recorda, però, que va ser reconegut per la mateixa gent de l’ICUB. Explica que Energy Control és una entitat que des de fa anys es dedica a fer a les entrades dels festivals precisament el que Ciutadans demana amb aquesta proposició. Per tant, expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata a aquesta proposició, però considera que és una mica agafar el rave per les fulles. Diu que, si Ciutadans hagués fet una proposició per demanar responsabilitats a qui li va passar que això aparegués en el programa de festes, hauria estat entusiasmat, perquè pensa que això és una qüestió de responsabilitat de la persona que al final decideix posar aquell text allà. Però insisteix que el que demana Ciutadans –que l’Ajuntament faci aquest tipus de divulgació i prevenció d’aquestes conductes de risc en les activitats que planteja– és exactament el que fa Energy Control. La Sra. BENEDÍ vol posar en valor l’extraordinària feina que fa Energy Control en tots els temes de prevenció. Comenta que la primera versió del programa d’activitats en el marc de Lali Jove preveia que l’empresa Energy Control fes un testeig de drogues químiques i cànnabis per tal de comprovar la composició de les drogues en el mercat català i promocionar-ne un consum conscient. Recorda que aquesta activitat anava adreçada a infants i joves, tal com deia el programa. Troba evident que una activitat en què es promocioni, per mínim que sigui, el consum de drogues, si més no, és un error. Creu que això ha estat una errada a l’hora de redactar l’activitat, perquè conduïa a males interpretacions. Indica que el treball amb persones joves consumidores ha de consistir en el fet d’aportar-los els primers elements útils per al consum de menys risc i per a les no consumidores reforçar la seva posició i oferir-los elements vàlids per a persones consumidores que es trobin en el seu entorn. Tot i així, pensa que cal ser molt conscient que la comunicació, l’advertiment i les xerrades no resolen el problema, perquè les dades de salut pública confirmen que el consum de drogues entre 12 i 16 anys va en augment. Destaca que aquest és un problema molt complex, que s’ha treballat en el Pla de drogues. Comenta que, com van dir els professionals, una de les qüestions més rellevants és la prevenció. Constata que aquesta arriba a les persones, famílies o grups socials en posicions més fràgils i vulnerables als cada cop més sofisticats i complexos condicionants del consum de drogues. Destaca que aquest repte és de tothom, ja que a les experiències de les professionals ara s’hi poden sumar totes les aportacions d’iniciatives sòlides que van fer tots els grups municipals durant les jornades de treball. Com que el govern ja ha fet públic que la inclusió en el programa de festes ha estat un error i també ha assegurat que l’explicació que es feia de la iniciativa no era exacta, manifesta el seu vot a favor de la proposició. La Sra. ANDRÉS explica que Energy Control és un projecte d’acció estatal que té delegacions a Catalunya i a Barcelona. Comenta que aquest projecte en concret va ser pioner i va néixer a Barcelona el 1997, que té reconeixement de moltes administracions públiques i que treballa en l’àmbit de la prevenció en el consum de drogues en espais d’oci. Considera que és un programa de referència. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 45 Lamenta profundament i critica el tractament que se n’ha fet en el programa de Lali Jove. Entén que aquest portava a confusió, tant pel títol que se li va donar com pel mateix tractament i explicació, que ràpidament van alertar a tothom com si es tractés de tastar en comptes de testar. Considera que això és greu, perquè pot posar el govern en una posició bastant incòmoda i difícil per explicar un programa que té una acceptació i un reconeixement en molts municipis i arreu de l’Estat. Per tant, se suma a la proposició, perquè considera que és el que ja s’està fent, però pensa que serveix per dir-li al govern que el tractament en temes de drogues s’ha de fer d’una manera responsable. La Sra. ESTELLER expressa el suport del Partit Popular a la proposta. Explica que, de fet, el seu Grup portava una declaració institucional en aquesta Comissió amb el mateix objectiu, és a dir, que el dia 17 no se celebrés aquesta jornada del testeig de drogues químiques i cànnabis per comprovar la composició. Destaca que aquesta jornada té previst promocionar el consum responsable. Creu que aquesta incorporació en aquest programa és molt greu, perquè actualment s’ha denunciat en moltes ocasions que a Barcelona s’està banalitzant el consum d’algunes drogues, entre elles el cànnabis. Considera que aquest tipus de jornades en un programa de festes de Santa Eulàlia és un gran error. Per això demana que no se celebri aquesta jornada. Considera que una cosa és prevenir el consum de drogues i l’altra fomentar el consum responsable. Indica que totes les accions amb la joventut i amb els nens han d’anar dirigides a prevenir el consum, no a fomentar el consum responsable. Pensa que és una qüestió de concepte. Considera que amb la celebració d’aquesta jornada es deriva cap al consum responsable. Diu que una altra cosa és que les persones grans que volen consumir han de ser responsables en el moment de fer-ho, en la qual cosa Energy Control fa una bona feina. Però opina que amb els nens i amb la joventut cal prevenir i no es pot fomentar en cap cas l’ús responsable. Pensa que això és gravíssim. Comenta que per això el Grup Popular ho va denunciar. Indica que se li van donar explicacions per part de Cultura, que li van dir que ho va proposar el Consell de la Joventut i que s’havia caigut en una cadena d’errors. Per tant, pensa que cal corregir això, no celebrar la jornada i sobretot canviar una mica la directiva d’anar fomentant la prevenció, no només el consum responsable. Considera que hi ha una banalització enorme del cànnabis i de moltes drogues de síntesi. La Sra. ROVIRA creu que el currículum d’Energy Control s’explica per si mateix pel que fa a la prevenció de drogodependències i de conductes de risc. No li sembla que utilitzar un error que hi va haver per fer-ne un casus belli sigui la manera de procedir ni generar aquest alarmisme que s’ha intentat generar fent certes afirmacions. Per tant, malgrat que pot compartir la part concreta del que es proposa, hi votarà en contra. El Sr. ARDANUY es posiciona a favor de la proposició. Pensa que cal posar de manifest el que ja han dit tots els regidors, i és que es produeix fruit d’un error en la redacció del programa de les festes de Santa Eulàlia. D’altra banda, expressa que qualsevol element i disposició que el govern municipal faci per fer prevenció serà ben rebut en aquest àmbit de les drogodependències, i concretament en l’àmbit d’aplicació d’aquestes polítiques preventives que afecten els menors. La Sra. PIN també hi votarà a favor. Destaca que diversos grups ja han explicat la tasca que fa Energy Control i, per tant, pensa que no cal explicar-la. Afegeix que ha estat un error, com es Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 46 va reconèixer. Recorda que el mateix Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) va fer un comunicat per dir que no es faria l’activitat. Comenta que el govern està encantat de treballar en aquesta línia de la prevenció, i manifesta que està recollit en el Pla de drogues. Pensa que les administracions s’haurien d’haver posat més les piles en la línia de la prevenció. Per tant, votarà a favor, sabent que en aquest cas hi va haver un error en el redactat de la programació i en la ubicació de les activitats. Entén que el contingut de la proposició és allò que s’ha de votar, més enllà de la demanda de responsabilitats, tenint en compte que ja saben que hi pot haver errors. Pensa, per tant, que no cal fer un linxament públic de la persona que hagi pogut cometre l’error. La Sra. BARCELÓ agraeix el suport de la majoria dels grups. Li diu al Sr. Ciurana que quan es parla de prevenció de conductes de risc hi ha la prevenció primària i la prevenció secundària. Explica que la prevenció secundària és la que realitza de manera extraordinària Energy Control, però diu que sempre ho fa orientat a una població concreta i no en el cas d’un programa que va orientat a la població en general. Remarca que Energy Control fa molts anys que treballa d’una manera extraordinària. Per tant, agraeix al govern el compromís. Diu que no entrarà a demanar responsabilitats de ningú, sinó que simplement demana que, de cara a fer divulgació comunicativa del programa d’activitats que estan orientades a infants i menors, es revisi el contingut, que no hi torni a haver una cadena d’errors i entre tots fer la prevenció de conductes de risc en moltes de les activitats que es fan des de l’Ajuntament de Barcelona i que puguin comptar amb entitats i associacions que treballen des de fa molts anys en el món de la prevenció. La Sra. ESTELLER lamenta que la declaració institucional que ha presentat el PP, que explícitament demanava suspendre aquesta jornada, no hagi tirat endavant. La Sra. PIN li diu a la Sra. Esteller que el mateix CJB, que és qui organitza l’activitat, ja havia fet un comunicat per anunciar que no es farà aquesta activitat. Per tant, pensa que no cal ser redundant i intentar tenir raó tota l’estona, si ja el mateix promotor de l’activitat va dir que això era un error. Li diu a la Sra. Barceló que creu que no s’ha de dubtar de la professionalitat dels tècnics de l’ICUB, que fa molts anys que organitzen festes de la Mercè i de Santa Eulàlia. Opina que un error puntual no ha de fer que se’ls jutgi per la globalitat de la seva capacitat de feina. La Sra. Pin expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. Del Grup Municipal ERC: 14.- (M1519/8260) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció insta al govern municipal a: 1.- Assegurar que la internalització de Betevé es fa de manera que doni resposta a les peticions dels treballadors, sense posar en perill la viabilitat del projecte. 2.- Buscar l’acord amb els treballadors per tal de permetre tancar la internalització aquest any. 3.- Assegurar que els canvis de gran calat que s’han de produir no vagin en detriment de la bona qualitat actual de Betevé. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 47 El Sr. CORONAS explica que la proposta defensa tres punts, que són senzills, però alhora creu que són importants de tenir en compte. Comenta que, en primer lloc, cal assegurar que la internalització de Betevé es fa de manera que doni resposta a les peticions dels treballadors, sense posar en perill la viabilitat del projecte. Indica que, en segon lloc, cal buscar un acord amb els treballadors per tal de permetre tancar la internalització aquest any. Apunta que, en tercer lloc, s’ha d’assegurar que els canvis de gran calat que s’han de produir no vagin en detriment de la bona qualitat actual de Betevé. Manifesta que aquests tres punts de la proposta parlen dels dos grans reptes que afronta Betevé, que és la televisió de Barcelona. Destaca que, a més, aquests reptes es veuen complicats per la situació del sector audiovisual, generada per accions com la petició de l’IVA feta per Montoro a Betevé. Indica que Betevé pateix les mateixes peticions d’IVA que estan posant en perill TV3. Diu que la manera com TV3 està intentant combatre la guerra de Montoro contra l’audiovisual català afecta també Betevé. Assenyala que les decisions que es prenguin amb TV3 i també amb Betevé deixen el sector audiovisual i les productores que han treballat durant anys a la intempèrie i en una situació realment difícil per a un sector que durant anys ha generat talent i ha creat productes de qualitat. Pel que fa al cas concret de Betevé, pensa que no es pot oblidar que des de fa anys es viu una lluita dels treballadors i treballadores per aconseguir millorar la seva relació amb l’empresa. Recorda que la manera com neix Barcelona Televisió, amb tota la producció externalitzada, ha acabat als tribunals. Comenta que el 2014 es van fer les primeres denúncies per cessió il·legal de treballadors i treballadores, i explica que les sentències dictades des d’aleshores han anat donant la raó als denunciants. Afegeix que treballadors de productores externes han acabat formant part de la plantilla d’ICB. Exposa que aquest mandat l’Ajuntament va aprovar la internalització dels 177 treballadors per tal de crear una plantilla interna i dotar de contingut els informatius i els equips tècnics. Comenta que, de fet, es tracta de crear l’estructura necessària per fer una televisió. Indica, però, que aquest acord sembla superat per les sentències i que és aquí on s’arriba al cap del carrer. Posa de manifest que s’està discutint la internalització de tota la plantilla, i no sap si l’acord serà per als 177 treballadors que formen la columna vertebral o si es farà una proposta per incloure tots els treballadors i que tota la televisió es faci amb mitjans propis. Destaca que afrontar tots els reptes que té per davant Betevé pot deixar la televisió en una situació que només li permeti sobreviure, però lluny de tenir una programació de qualitat, de ser innovadora i de seguir sent una fàbrica de talent i idees, com ha estat durant tants anys. Considera que no es poden tancar les portes a la incorporació d’aquest talent. Pensa que la televisió de Barcelona no ha de ser un espai estanc on no entrin més tendències, novetats o joventut, i diu que no es pot tancar la porta a incorporacions de talent tant de manera directa com via empreses que portin programes de qualitat de manera externa. Creu que Betevé ha de ser la televisió de tots els barcelonins i que no es pot deixar que una empresa pública i dinàmica visqui una situació letàrgica on es resolguin els problemes, però que deixi de ser un actiu per a la ciutat. Per tot això, demana el vot favorable a aquesta proposta. El Sr. CIURANA coincideix al 100% amb la intervenció que ha fet el Sr. Coronas en nom d’ERC, però li agradaria afegir-hi alguna observació. Destaca que aquesta és una decisió que transcendeix un mandat. Per tant, demana que, sigui quina sigui la proposta a què finalment s’arribi entre el govern i treballadors, sigui una solució acordada amb la gran majoria dels grups. Entén que perseguir la unanimitat seria desitjable, però que perseguir una majoria àmplia és imprescindible. Insisteix que cal tenir aquesta qüestió ben present perquè transcendeix el mandat. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 48 Creu que en el procés actual la solució per la qual s’opti pot condicionar el futur de Betevé en un sentit o en un altre. Per tant, destaca la necessitat de mirar no només a curt termini, sinó a mitjà i llarg termini, no només pel que deia el Sr. Coronas de fer-la sostenible com a cadena, sinó de fer-la més independent o que es pugui garantir la carrera professional de les persones que hi treballen actualment, que no es vegin limitades per una regulació feixuga de la funció pública o que permeti introduir elements d’innovació, de frontera i de nous reptes. Diu que, si són capaços de recosir un model que salvaguardi els drets dels treballadors, la voluntat de Betevé de ser una televisió no residual i alhora que garanteixi la capacitat d’innovació i de la gent que hi treballa de fer carrera professional fora dels límits de la funció pública, s’haurà fet una bona feina. Per tant, demana que sigui el màxim compartida possible i manifesta la predisposició absoluta del seu Grup, perquè és un tema molt important que no es pot deixar a la inèrcia o a les presses d’arribar a final de mandat amb la necessitat de fer un acord. Pensa que val més fer un acord sòlid i compartit. El Sr. ALONSO lamenta aquesta situació laboral que es viu a Betevé. Troba evident que s’ha produït una mala gestió, i diu que la prova és que hi ha unes sentències judicials que condemnen per cessió il·legal de treballadors. Li sembla especialment lamentable tractant-se d’una entitat pública, ja que pensa que haurien de donar exemple. Manifesta que Ciutadans defensa els drets dels treballadors i el compliment de les lleis, tot i que sembla una obvietat dir-ho. Li sembla, però, convenient refermar aquesta convicció de defensar els drets dels treballadors, tenint en compte les condemnes en contra. Indica que el seu Grup defensa un altre pilar fonamental, que és la negociació col·lectiva. Resumeix que Ciutadans creu en el fet de garantir els drets laborals, complir les sentències judicials i en la negociació col·lectiva. Per tant, li sembla que el camí està bastant definit i clar. Afirma que això s’ha de combinar amb altres conviccions que té, que és que vol que hi hagi una televisió pública de qualitat i una televisió pública sostenible econòmicament, perquè tothom entén que si no és sostenible econòmicament ni serà pública ni serà de qualitat i que entrarà en un carreró sense sortida. Tenint en compte tot això, votarà a favor d’aquesta proposta. Pensa que és necessari arribar a un acord amb els treballadors, que sigui profitós per a tots, que garanteixi els drets laborals i que garanteixi una televisió pública i de qualitat. La Sra. ANDRÉS expressa el seu vot a favor de la proposició d’ERC perquè coincideix amb la necessitat que el procés d’internalització iniciat a Betevé, acordat en el Plenari de l’Ajuntament el 2016 amb el vot favorable també del seu Grup, que estava al govern, cal que es faci amb garanties per als treballadors i per al bon funcionament de Betevé, des d’un punt de vista de sostenibilitat econòmica i de model. Li sembla que, si bé el procés d’internalització està impulsat per una sèrie de sentències, i admet els errors, no s’han d’amagar d’aquests errors. Comenta que ja en el darrer contracte programa, impulsat pel Sr. Joaquim Forn, Iniciativa i el PSC van incloure la necessitat de fer un estudi sobre la possible internalització dels serveis informatius i tècnics i la demanda d’una anàlisi d’aquesta internalització. Per tant, està absolutament a favor del fet que es produeixi aquest procés. Reconeix aquests errors, que també estan reconeguts per sentències. Diu que el seu Grup compleix la legalitat i les sentències, i li agrada que així sigui. Malgrat aquests errors, creu que tots poden coincidir que la gestió que ha fet l’Ajuntament de Barcelona sobre Betevé l’ha convertida en una televisió que és un servei públic, en una televisió local autèntica i que és valorada pels ciutadans. Vol que aquest procés es faci garantint que efectivament continuï sent així: un servei públic, de qualitat, al servei de tots els barcelonins, Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 49 respectant els drets dels treballadors, que les condicions de treball siguin les més favorables per ells i que l’ens continuï sent i tenint aquesta vocació de servei públic. La Sra. ESTELLER diu que el Partit Popular ha valorat sempre molt positivament Betevé. Considera que és una televisió de qualitat, que té un model específic per a Barcelona, gràcies a la qualitat dels professionals que hi treballen. Pensa que aquestes feines cal valorar-les. Constata que l’equip professional i els treballadors és el que avui en dia forma Betevé. Per tant, li interessa molt centrar-se en el problema que hi ha i trobar solucions. Posa de manifest que tots saben com s’ha arribat fins aquí, ja que hi ha sentències, però pensa que cal trobar una solució que sigui bona per a totes les parts. Considera que han de guanyar els treballadors, que Betevé ha de ser viable, que ha de continuar tenint qualitat i que no es pot arribar a solucions que posin en risc la viabilitat de Betevé. Per tant, creu que aplicant el sentit comú i la racionalitat cal fer una bona negociació en què tothom guanyi. Opina que aquesta és la solució més idònia, tot i que sigui difícil, com sempre que hi ha interessos en diferents parts. Insisteix que cal trobar una solució satisfactòria i que permeti continuar amb el model de Betevé, de qualitat, de proximitat i centrat a donar cobertura a la ciutat de Barcelona i que la vocació de servei públic que ha tingut sempre es pugui mantenir. Fa palès que aquesta és la posició que ha tingut sempre el Partit Popular. Li consta que s’està treballant en els consells d’administració per poder arribar a aquests acords amb els treballadors. Reitera, doncs, que cal anar en aquesta direcció. Per això votarà a favor d’aquesta proposta, que vol allunyar de debats polítics estèrils que a vegades s’interpreten amb unes qüestions que no són el motiu d’aquesta proposta. Considera que en aquesta proposta han de ser tots positius i veure de quina manera es pot resoldre aquesta qüestió. Pensa que cal centrar-la dins l’àmbit dels interessos de les parts que tenen aquest problema. Dona, doncs, tot el suport a les negociacions i desitja que s’arribi al més aviat possible a una solució que mantingui el valor de Betevé tot garantint-ne la viabilitat. La Sra. ROVIRA comenta que la CUP fa més de dos anys que persegueix la internalització d’aquestes treballadores de Betevé. Recorda que el seu Grup ho va posar sobre la taula en una negociació amb el govern respecte a la modificació pressupostària. La sorprèn que ara tots els grups estiguin tan d’acord amb aquesta internalització quan en un Plenari es va aprovar una proposta en aquest sentit i després el Consell d’Administració, on tots els grups tenen representació, va decidir tirar endavant un procés judicial per tal que aquesta incorporació d’aquestes treballadores no fos possible. Apunta que van recórrer contra una sentència que deia que, efectivament, hi havia una cessió il·legal de treballadores. Per tant, li sembla absolutament incoherent el que ara s’està dient amb la pràctica que després s’està desenvolupant des del Consell d’Administració i també des del mateix govern. Posa de manifest que el Comitè de Treballadores ja fa anys que lluiten per acabar amb aquest model externalitzat de Betevé, que de fet ha portat a la precarització de les condicions laborals d’aquestes treballadores. Indica que aquest comitè va intentar primer, via diàleg amb tots els partits, resoldre la seva situació, però que finalment van haver d’anar per la via judicial a finals del 2014. Assenyala que durant més de tres anys s’ha seguit explorant la solució negociada, però que des de la direcció de Betevé i també de l’Ajuntament es confiava en el fet que hi hagués una sentència favorable als seus interessos i que no han arribat a un acord durant tots aquests anys, malgrat el que ara s’ha dit en aquesta sessió. Constata que la realitat ha estat que el tribunal ha dictat dues sentències en què diu que hi ha hagut cessió il·legal de treballadores i que els sous que han de cobrar els treballadors són els de les categories de l’Ajuntament i no els que estaven cobrant. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 50 Indica que la segona sentència del Tribunal Suprem és ferma des del mes de setembre, tot i que ICB va presentar un incident de nul·litat de sentència que el tribunal va desestimar el 19 de gener. Constata que fa gairebé un mes que va passar això i que encara s’està esperant que s’executi aquesta sentència des d’ICB i, per tant, que s’incorporin a la plantilla les set treballadores, però que de moment encara ni tan sols s’ha parlat amb elles ni se’ls ha dit quan s’executarà finalment aquesta sentència que deia que hi havia una cessió il·legal de treballadores. Explica que s’està intentant negociar perquè no siguin totes les treballadores les que hagin d’anar a judici, però diu que sembla que aquesta negociació no està arribant a bon port. Destaca que la pràctica que s’està duent a terme no és la que s’està expressant en aquesta sessió. Torna a posar sobre la taula la necessitat que realment es realitzi una internalització sense que hi hagi sentències judicials. Li sembla greu que un Ajuntament com el de Barcelona en Comú, teòricament d’esquerres, on la seva alcaldessa ha defensat la internalització d’aquestes treballadores, hagi d’esperar que realment es facin efectives aquestes sentències per tal de tirar endavant el que teòricament era el seu programa polític. Per tant, manifesta que continuarà defensant els drets d’aquestes treballadores i que continuarà denunciant aquesta situació. El Sr. ARDANUY pensa que cal garantir que Betevé continuï sent un bon producte televisiu i alhora un servei públic de qualitat. Considera que aquest és un element en què tots poden tenir un ampli acord. En aquest sentit, opina que el govern ha de posar fil a l’agulla amb el diàleg necessari amb totes les parts per poder treballar acords que permetin fer viable el projecte i complir amb tots els requeriments que es demanen. Diu que l’únic que demana al govern en aquest cas és que posi fil a l’agulla i que mantingui els grups informats d’aquests treballs, sent conscient de la dificultat de la situació. Vol que en els pròxims mesos pugui tirar endavant aquesta situació de la millor manera possible, que faci que els treballadors tinguin garantits els seus drets laborals. Finalment, expressa el seu vot favorable. El Sr. BADIA posa de manifest que el govern ja ha dit que està d’acord amb la internalització. Diu que si això es tractés d’una subrogació estaria feta des de fa un any. Per tant, no entén el plantejament de la CUP. Considera que està clar que no s’està parlant simplement d’una internalització. Reitera que si fos una subrogació ja estaria feta des de fa un any. Constata que tots els grups s’han posat d’acord en el fet que creuen en el model d’una Betevé pública i a fer una internalització, però que actualment hi ha sentències contradictòries i que marquen una expectativa en l’àmbit salarial. Per tant, insisteix que no es tracta d’una subrogació del personal en les mateixes condicions laborals, sinó que les sentències manifesten que pugui haver-hi un altre tipus d’expectativa, cosa que fa que la negociació, que és legítima, sigui més complexa. Insisteix que si es parlés d’una remunicipalització ja estaria feta des de fa un any, però constata que evidentment aquí hi ha més elements que hi participen. Recorda que el Ple de l’Ajuntament va manifestar la seva voluntat, fet que es va traduir en un acord de la Comissió de Govern del 19 d’octubre, i que el Ple també va manifestar la independència d’aquest mitjà. Creu que tots els grups han manifestat la voluntat que, davant d’aquesta cessió il·legal, es faci bé i que també s’ha demanat que sigui amb un equilibri financer i amb una Betevé pública i de qualitat. Informa que el govern s’està reunint setmanalment amb els treballadors, però reconeix que, mentre hi hagi una expectativa judicial, en aquestes converses a vegades el temps es dilata, perquè si al cap de tres mesos la situació dels treballadors en aquesta negociació millora fa que no tinguin tan clar que vulguin tancar un acord. Apunta que això és el que fa que s’estigui allargant, però diu que també s’està allargant pels mateixos treballadors que legítimament també fan la seva estratègia de negociació. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 51 En aquest sentit, anuncia que la voluntat del govern és inequívoca de tenir aquesta televisió pública. Així mateix, manifesta la necessitat d’arribar a un acord al més aviat possible perquè hi ha altres treballadors que estan en una situació més precària i com més aviat hi hagi un acord millor. Comenta que s’ha augmentat el cercle de Betevé. Es compromet també a reunir-se amb els grups. Indica que hi ha un grup de treball per fer el seguiment de recursos humans, on hi ha els aspectes de remunicipalització, però diu que, si no, es pot fer una reunió ad hoc. Es compromet a dir als grups en quin punt està la negociació perquè tinguin totes les informacions. Conclou dient que hi votarà a favor. El Sr. CORONAS constata que, per més que es lamentin del que s’ha fet o s’ha deixat de fer millor o pitjor, el que s’ha fet ja està fet. Considera que cal aprendre dels errors i que, si cal demanar responsabilitats en algun moment a algú, hi ha els mecanismes per fer-ho. Pensa, però, que cal mirar al futur, cosa que passa primer per resoldre aquests problemes d’internalització i sobretot fer-ho garantint la viabilitat. Apunta que no servirà de res incorporar treballadors si es queden sense feina. Opina que és molt important fer aquesta mirada a mitjà termini i pensar també, més enllà de Betevé, que és l’objecte de la proposició, en el sector audiovisual en general, que pot quedar molt tocat per tot el que està succeint. Remarca que per això també cal bastir un projecte que sigui innovador, sostenible i un referent. Creu que a Barcelona hi ha l’oportunitat de fer les coses bé, que dels drames se n’han de fer oportunitats i que, si són capaços de resoldre la situació actual, que posa en risc la viabilitat del projecte, seran capaços de preparar i bastir un projecte que sigui millor encara que el que hi ha ara. La Sra. ANDRÉS constata que tots els grups de la sala, a excepció de la CUP i Ciutadans, han governat i han d’assumir aquests errors. Diu que el PSC els assumeix. Pensa que tots han de treballar de manera corresponsable perquè els treballadors tinguin les millors condicions i conservar la qualitat i el sentit de vocació pública d’aquesta televisió. Per tal que no hi hagi confusió, vol fer un apunt sobre el fet que una cosa és la voluntat dels grups polítics que està expressada en el Plenari del 2016 i una altra cosa és un consell d’administració d’una empresa que esgota totes les vies per preservar la legalitat del seus actes. Destaca que són coses diferents. El Sr. BADIA reafirma el que ha dit la diputada socialista, que precisament per això es van separar els dos àmbits de govern. Creu que és bo que es puguin separar les independències dels dos àmbits. Dona les gràcies per la proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya i pel to de tots els grups, i vol reafirmar el compromís del fet de poder disposar d’una Betevé pública, atendre el màxim possible la situació dels treballadors alhora que hi hagi un projecte de qualitat i sostenible per al futur. Cita els grups a la reunió en què es pugui aprofundir una mica més en l’estat de la qüestió. El Sr. Badia expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PS, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 52 Del Grup Municipal PSC: 15.- (M1519/8264) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció insta l’Alcaldessa de Barcelona a convocar una Junta Local de Seguretat, extraordinària i urgent, per avaluar i acordar les actuacions necessàries per abordar les situacions que afecten a la seguretat pública i a la convivència al barri del Raval de Barcelona i l’extensió d’aquestes a altres barris de la ciutat. Presentar a aquesta comissió, en un termini de 2 mesos, les mesures adoptades per la Junta. La Sra. ANDRÉS comenta que la proposició va en la línia d’altres que el PSC ja ha presentat en la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports per insistir en el tema i en la importància i la gravetat del que està succeint a tot Barcelona, tot i que se centrarà en el barri del Raval. Considera que el Raval és el centre des d’on s’està estenent aquest fenomen i, per tant, demana que es reuneixi la Junta de Seguretat Local de manera immediata, extraordinària i urgent per abordar aquesta qüestió dels narcopisos. Explica que des del 2016 hi ha més o menys uns 60 pisos detectats al Raval. Diu que no farà tota la llista, però que en citarà alguns, com Robadors, d’En Roig, Picalquers, Duran, Sant Pere, Ferlandina, la Lluna, Lancaster, Om, Cardona, Sant Gil, Vistalegre, etc. Comenta que en tots aquests carrers el 2016 els veïns ja van fer més de 70 cassolades per dir que estaven succeint coses que s’ubiquen en una Barcelona preolímpica, dels anys 80, on la droga era un problema importantíssim. Demana, doncs, que es reuneixi la Junta de Seguretat Local perquè el tema de la droga no és un tema puntual, un moviment de les persones que consumeixen, sinó que és una xacra social. Constata que, en primer lloc, és un gran negoci que finança altres negocis que també promouen algunes de les activitats que el govern de Barcelona en Comú rebutja. Destaca que diners d’aquests negocis segur que van a parar a fons voltor, que tots detesten pel que fan a la ciutat. Comenta que, en segon lloc, la droga destrueix la vida de les persones. Indica que ara que s’ha tancat la presó Model hi ha testimonis de persones dels anys 80 que s’identifiquen exactament amb testimonis actuals. Diu que ha pogut sentir a barris com Canyelles o Trinitat Vella testimonis que en reprodueixen altres dels anys 80. Finalment, apunta que és un estigma per als barris. Diu que això s’ha viscut a Barcelona i que han treballat molts anys tots plegats –polítics, policies, associacions de veïns– per erradicar aquest estigma en carrers, en barris i a la ciutat. Constata que això està tornant, i veu una alcaldessa que volia ser Maragall i que el que està fent és retrocedir la ciutat als anys 80 en aquests termes de narcotràfic i consum de drogues. Apunta que hi ha dades que són fefaents, ja que són donades per la mateixa comissionada de Salut, com ara que s’ha doblat el nombre de xeringues recollides al carrer els mesos de juliol i agost. Afegeix que hi ha dades donades per l’Agència de Salut de Catalunya, dades donades per Energy Control, que de 200 mostres recollides d’heroïna la majoria estaven altament adulterades. Demana, doncs, que el govern s’hi posi i que s’hi posi d’una manera seriosa. El Sr. MARTÍ anuncia el seu vot favorable, perquè evidentment el Grup Municipal Demòcrata coincideix amb la necessitat no solament de convocar de manera urgent la Junta Local de Seguretat, sinó també fins i tot la Junta de Seguretat de Ciutat Vella, cosa que des de fa un cert temps aquest mandat no s’ha fet. Pensa que hi ha motius més que justificats per convocar la Junta de Seguretat Local de Barcelona i també la del districte. Destaca que hi ha alarma social, no tan sols per la difusió per part dels mitjans de comunicació de les imatges i dels episodis tan tristos i tan perillosos, que evidentment ajuden a socialitzar una problemàtica que afecta diversos barris, a part del Raval, com Nou Barris, el Besòs i el Maresme, etc. Indica que hi ha barris on s’estan produint situacions molt perilloses i que, a més, Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 53 afecten la vida diària no només d’alguns col·lectius, sinó dels veïns i de la gent que treballa als seus entorns, que no s’atreveix ni a denunciar, de manera que no forma part de les estadístiques de victimització. Per tant, creu que és molt urgent que aquest govern es prengui seriosament això. Constata, però, que el PSC ha estat força temps al govern de la ciutat i que ara de sobte els agafen les presses amb moltes coses. Considera que és per fer-s’ho mirar perquè el Partit Socialista ha tingut ocasió des del govern de fer moltes de les coses que ara reclamen al govern dels comuns, amb tota la raó. Pensa, però, que en política s’ha d’intentar ser coherent. Demana que es convoqui immediatament la Junta de Seguretat. Posa de manifest que hi ha molts elements preocupants, no solament dels anys 80 que tornen, sinó que no s’haurien de produir en una Barcelona del segle XXI, com ara gent que la llencen a terra i mor a terra sola en una situació que no s’hauria de produir mai en una capital de Catalunya. Recorda que algun mitjà va titular que aquella persona havia mort com un gos. Creu que és un mal titular, però constata que això és així i que el govern no està fent tot el que podria. Ja sap que cal coordinar- se amb els Mossos i que hi ha molta administració implicada i molts recursos que s’han de concertar, però es queixa que el govern municipal no fa tot el que podria fer. Torna a demanar que el govern convoqui i posi mitjans per solucionar tot el que es pugui i minimitzar aquests efectes de patiment de les víctimes, de lluita contra les màfies i d’emparament dels veïns i comerciants de les zones afectades. La Sra. BARCELÓ, en primer lloc, saluda els veïns de Ciutat Vella que són a la sala i que únicament reivindiquen poder tenir tranquil·litat a casa seva, que és una cosa que hauria de ser normal i, en canvi, fa anys que lluiten per estar tranquils a casa seva, al seu barri i al seu districte. Anuncia el seu vot a favor d’aquesta proposta, però recorda que el PSC fins al mes de novembre ha estat al govern de la ciutat. Considera que el Partit Socialista podia haver convocat de manera extraordinària i urgent la Junta Local de Seguretat. Dins de la coherència, recorda a la regidora socialista que al Districte de Sant Martí, als barris del Besòs i el Maresme, Ciutadans en el Plenari del Districte va presentar una mesura que preveia la possibilitat d’aplicar mesures socials i de seguretat contra els narcopisos i narcocotxes i que el PSC va fer una abstenció. De totes maneres, malgrat aquests comentaris, reitera que hi votarà a favor. Comenta que el dia anterior Ciutadans va presentar una proposta per tal que en el Grup de Treball de Drogues es treballi de manera específica la realitat de Ciutat Vella. Creu que també en aquest àmbit es pot parlar i veure si realment cal ampliar-ho a altres barris del Districte, perquè els veïns han de tenir tranquil·litat. Pel que fa als narcopisos, pensa que s’han d’abordar no tan sols des de l’àmbit de la seguretat, que és clau, sinó també des de l’àmbit social. En la mateixa línia del que deia el dia anterior, creu que és important aplicar mesures de xoc per erradicar la proliferació dels narcopisos. Indica que per acabar amb els problemes d’inseguretat i de convivència és important incrementar la presència policial tant dels Mossos com de la Guàrdia Urbana per frenar la proliferació de narcotraficants al barri, que s’incrementa de forma alarmant i que preocupa moltíssim. Afegeix que això també és important per ajudar les persones que tenen un problema d’addicció a les drogues. Per tant, considera que és clau un pla de mesures sanitàries que impliqui un reforç dels serveis de prevenció i atenció a les persones que tenen un problema de consum de substàncies. Pensa que potser també estaria bé, en la reunió del Grup de Treball de Drogues, parlar dels horaris de les sales de venopunció. Reitera el seu suport a la proposta, i sobretot dona les gràcies als veïns que estan patint cada dia la manca d’una gestió eficaç per part del govern de la Sra. Colau. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 54 El Sr. CORONAS manifesta que votarà a favor de la proposició del PSC. Troba evident que es viu una situació de crisi i que, per tant, requereix mesures extraordinàries i urgents. Troba més que justificat, doncs, que es convoqui de manera extraordinària i urgent la Junta de Seguretat Local. Comenta que és una crisi que té dues vessants i que també és important no barrejar unes coses amb unes altres. Pensa que hi ha tendència a poder caure en un risc de barrejar el ionqui amb problemes de seguretat. Insisteix que la crisi és doble, perquè, d’una banda, hi ha la crisi dels veïns i veïnes, que actualment es troben en unes condicions en el seu entorn d’habitatge habitual de risc, de por i de problemes de salut pública, i, de l’altra, hi ha una altra situació de risc, perquè hi ha unes persones drogodependents que queden fora dels circuits de salut de la ciutat que garanteixen que se’ls tracti com el que són, persones amb una addicció i amb una malaltia, i en unes condicions de seguretat i salut que estan definides i existeixen en els circuits de salut de la ciutat. Apunta que aquestes persones en queden excloses fins al punt que es produeixen escenes com la que ha relatat anteriorment el regidor Jordi Martí d’una persona que acaba morint al carrer per sobredosi o per adulteració del producte. Troba evident que hi ha un gran problema, una crisi i que cal que es convoqui la Junta de Seguretat Local. Demana sobretot que el govern expliqui quines són les actuacions que es duran a terme o que s’expliqui tot el que es pugui explicar, perquè entén que en una Junta de Seguretat Local totes les actuacions no es poden explicar. Insisteix una vegada més en el tema de les okupacions dels habitatges, que sovint es barregen amb un problema social que l’Administració no resol i que, per tant, justifica l’okupació il·legal d’un habitatge. Destaca que això porta problemes de seguretat, perquè a més de tots els problemes d’insalubritat hi ha activitats il·legals. Afegeix que són habitatges que tenen instal·lacions elèctriques, etc., precàries i que, per tant, generen un problema de seguretat. En definitiva, conclou que es tracta d’un greu problema per als veïns directament afectats, per a les persones que pateixen addicció a les drogues, per a la ciutat i per als drets de les persones en tota la seva complexitat. Reitera que cal actuar immediatament. Li consta que s’estan fent actuacions perquè ho llegeix a les notícies, però diu que sembla que tot el que s’està fent no resol el problema. Creu que s’haurien de prendre aquest problema com una prioritat, com una crisi de ciutat, com una emergència de ciutat, perquè és l’única manera d’arribar tan lluny com es pugui o fins al final. La Sra. ESTELLER considera que el Raval està en una situació d’extrema gravetat, causada per aquests narcopisos. Recorda que el seu Grup va presentar una proposta al setembre en què va demanar al govern un pla de xoc, que actués amb determinació perquè els veïns del Raval puguin desenvolupar la seva vida amb normalitat, sense les amenaces que tenen actualment. Constata que les famílies que tenen nens petits no poden fer la seva vida quotidiana, perquè viuen atemorits, molts d’ells amenaçats per narcotraficants. Considera que aquesta inseguretat cal corregir-la i que cal fer-ho amb molta més determinació, tal com va reclamar el PP el mes de setembre, en què va demanar un pla de xoc. Reclama que aquest pla s’hauria d’haver presentat en la Comissió per veure quines mesures addicionals faria el govern, però constata que encara no han arribat i que ja han passat 5 mesos. Per tant, donarà suport a aquesta proposta. Creu que la Junta de Seguretat s’ha de convocar de manera extraordinària i urgent perquè acordi actuacions determinants, perquè cal acabar amb els narcopisos que hi ha al Raval, amb tots els problemes d’inseguretat als veïns. Diu que no pot ser que als carrers Robadors, Hospital, Santa Amàlia, etc., continuïn tots aquests problemes amb les baralles i amb les conseqüències que s’estan patint, per no parlar del subministrament de droga a persones de la ciutat amb tota impunitat, sense cap tipus de control, amb els perjudicis que causen a les persones drogoaddictes. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 55 Es queixa que els narcopisos i les okupacions il·legals que han anat proliferant en aquests barris estan permanentment impunes, ja que fan el que volen, quan volen i perjudiquen tots els veïns. Per tant, reclama mesures addicionals, algunes de caràcter transversal i altres integrals, però que com a mínim resolguin aquest tema. D’altra banda, reconeix que en els barris del Besòs i el Maresme i per Diagonal Mar també s’estan trobant amb alguns d’aquests problemes, i, per tant, indica que cal actuar amb un abordatge de ciutat, especificant tot l’àmbit del Raval, però que siguin mesures amb determinació. Demana que per part del govern hi hagi col·laboració, que vagin en la mateixa direcció i que no hi hagi cap tipus de debilitat a l’hora d’aplicar-les, perquè s’estan perjudicant tots els veïns, que no poden fer una vida normal als seus barris. La Sra. ROVIRA constata que fa diverses comissions que es parla d’aquest tema. Comenta que la CUP apuntava que caldria anar a l’arrel de la situació que s’està vivint i també parlar del model de ciutat que s’està desenvolupant a Barcelona i concretament en els seus barris. Pensa que cal mirar d’una manera global la situació de gentrificació que s’està donant al Raval i com s’està permetent que es pugui fer negoci de tot i a costa de totes, també de les seves veïnes. També creu que caldria ser curoses de no estigmatitzar ni un barri ni tampoc les seves veïnes. Així mateix, opina que la situació a abordar és complexa, que s’ha de fer des de diferents perspectives, una de les quals és la coordinació del conjunt de cossos de seguretat, però també des de l’Àrea de Salut, des de la Taula de Drogues, des de l’Agència de Salut Pública, des de la prevenció en els serveis d’atenció a les persones de l’Ajuntament, etc. Creu que hi hauria d’haver un equip específic que abordés aquesta situació i que tingués en compte aquesta visió polièdrica del conflicte. Finalment, vol mostrar el seu suport i el seu acompanyament, quan calgui, a totes les persones que estan dia a dia lluitant en el teixit veïnal del Districte de Ciutat Vella per abordar una situació que és extremadament complexa i que requereix mesures a tots els nivells i en totes les àrees de l’Ajuntament. El Sr. ARDANUY constata que es tracta d’una situació que és absolutament inacceptable i inadmissible tal com s’està desenvolupant. Entén que l’Ajuntament ha de tenir un element de lideratge clar en la correcció d’aquesta situació, que ha de tenir complicitat amb els veïns, que s’ha de coordinar més i millor amb altres administracions i també amb els serveis socials, els cossos policials i l’autoritat judicial. Creu que l’Ajuntament ha d’assumir això com un problema greu i que, d’una banda, declari la guerra a les xarxes que gestionen aquests narcopisos i que, de l’altra, presti tot el suport als afectats i estigui donant la cara. Demana que l’Ajuntament faci allò que anys enrere ja va fer l’Ajuntament de Barcelona, és a dir, que prengui el lideratge i corregeixi una situació inadmissible. La Sra. PIN celebra que hi hagi aquesta preocupació, perquè aquelles forces i cossos de seguretat que tenen competència directa en matèria de tràfic de drogues s’han d’involucrar en la venda de drogues al Raval. Comenta que, de fet, s’ha intentat en diverses ocasions. Indica que a la Junta Local de Seguretat de ciutat d’abans de Nadal es va tractar el tema i que hi van assistir la comissionada de Salut, la Gemma Tarafa, i ella mateixa. Informa que a la Junta Local de Seguretat de ciutat del 7 de febrer també es va tractar de manera específica aquesta problemàtica i es va demanar més implicació per part dels diferents cossos policials. Apunta que a la Junta Local de Ciutat Vella –que lamenta dir-li al Sr. Martí que es va celebrar el 16 de gener passat i que se’n va celebrar una altra després de l’estiu de 2017, una altra al febrer de 2017 i s’han anat celebrant de manera regular– va ser el tema central que es va tractar amb els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional, Fiscalia i la jutgessa degana. Insisteix que aquestes juntes es convoquen amb regularitat. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 56 Explica que justament del treball d’aquestes juntes locals de seguretat, en concret de Ciutat Vella, surt aquesta novetat que ara quan s’entra en un pis després es fa un precinte judicial, que té molt més pes legal que un precinte administratiu, com es feia fins llavors. Diu que el dia anterior o el mateix dia hauria d’haver arribat als grups l’informe del pla de xoc que es va implementar des del juliol, malgrat que el PP ho va demanar al setembre, on hi ha una dada que no s’ha fet pública fins ara, que és que des del juliol fins a l’actualitat s’ha invertit 1.128.000 euros en aquest pla de xoc pel que fa a l’augment de la Guàrdia Urbana, a l’equip d’habitatge que contacta amb els propietaris de pisos buits i a l’augment d’educadors de carrer. Apunta que a això s’han de sumar 800.000 euros més de l’ampliació de la cartera de serveis del cas Baluard, perquè també s’ha de tenir aquesta visió i aquesta intervenció en l’àmbit de la salut. Comenta que el cas Baluard, que feia més de 10 anys que hi treballava, no tenia una àrea de tractament, només tenia una sala de venopunció. Manifesta que el govern desitjaria no tan sols que a les juntes locals es pogués tractar això, sinó que les institucions competents en matèria de tràfic de drogues –perquè la droga no creix al Raval– també invertissin aquests diners en un pla de xoc per evitar tenir pisos buits i per posar tots els diners que calguin en la prevenció de drogues. Per tant, s’abstindrà, perquè ja s’ha tractat aquest tema a les juntes locals de seguretat i sobretot perquè pensa que s’ha de fer un cop estigui constituït el Govern de la Generalitat i hi hagi un nou fiscal adscrit per a la Junta de Seguretat. La Sra. ANDRÉS, pel que fa a les observacions de la Sra. Barceló de per què el PSC no va demanar reunir la junta, diu que ho ha contestat la Sra. Pin. Per tant, recorda que aquestes juntes s’han reunit de manera ordinària tant en l’àmbit de la ciutat com de districte. Aclareix que el seu Grup demana en aquesta proposta una reunió extraordinària i urgent, perquè el que està succeint s’està accelerant. Comenta que el mateix dia hi ha un narcotour amb periodistes i veïns. Repeteix que creu que la junta s’ha de reunir de manera extraordinària i urgent, no ordinària, com ja s’ha estat fent. Indica, doncs, que el PSC feia el que li tocava. Li diu al Sr. Martí que, a més, el Grup Socialista, estant al govern, demanava més coordinació amb els Mossos d’Esquadra i més presència d’aquest cos i també de la resta de policies que intervenen en el tema de drogues. Manifesta que això el seu Grup ho ha demanat reiteradament. Afegeix que el Partit Socialista també ha fet una cosa, tot i no estar-hi d’acord, estant dins el govern amb Barcelona en Comú, que era no tenir un discurs bonista en okupacions, perquè les okupacions estan derivant en okupacions pernicioses amb activitats il·legals que compliquen la vida dels veïns i veïnes i que s’emporten la salut de moltes persones. Malgrat que s’ha obert una segona sala de venopunció a Ciutat Vella, opina que no són suficients, perquè aquestes persones es troben millor okupant els pisos i fent-ho en els pisos. Es queixa que no hi ha aquesta intervenció per a aquest col·lectiu en l’àmbit de la salut, com deia el Sr. Coronas. Per tant, constata que s’està convertint en una inseguretat absoluta tant per als veïns i veïnes com per als que consumeixen aquestes drogues, perquè el nivell d’adulteració en heroïna és altíssim, tal com diuen les xifres oficials. Manifesta que no es tracta de bestieses, sinó dels veïns i veïnes de la ciutat. Insisteix que no es pot anar amb eslògans i que la situació no pot esperar. Diu que aquesta no serà la Barcelona de la Sra. Colau, perquè s’està tornant a la Barcelona preolímpica, molt lluny del que volia el Sr. Maragall, que és el seu model. La Sra. BARCELÓ comenta que el mes de novembre els veïns de Ciutat Vella ja estaven patint i que la Sra. Andrés dins del govern podria haver convocat aquesta Junta de Seguretat. Lamenta l’abstenció de la Sra. Pin, perquè pensa que calen mesures tant en l’àmbit social com de seguretat per donar resposta als veïns i també a les persones que tenen un problema d’addicció a les drogues. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 57 La Sra. ESTELLER reclama molta més implicació del govern, ja que la Junta de Seguretat, si no hi ha un impuls del govern, no servirà de gaire. Per tant, reitera que vol implicació del govern i mesures que veritablement siguin efectives per acabar amb aquest problema. La Sra. ROVIRA, després de sentir l’última intervenció per part del grup proposant, vol alertar de diferents coses. Demana, en primer lloc, que no es barregin les okupacions perquè no hi ha possibilitat d’accés al dret a l’habitatge, perquè actualment el dret a l’habitatge no està garantit a la ciutat de Barcelona, amb les okupacions de què s’està parlant en aquesta sessió. Creu que és molt perillós abordar-ho des d’aquesta perspectiva, i no comparteix que s’ajuntin les dues qüestions. En segon lloc, tampoc no comparteix que s’abordi posar enmig les sales de venopunció i la funció que fan aquestes sales i que es facin tan a la lleugera les afirmacions que s’han fet respecte a això, del fet que els seus usuaris no hi participen perquè se senten millor en d’altres espais okupats. Li agradaria que això realment estigués sustentat en dades, perquè això genera un estigma per a les persones que es troben en aquesta situació. Igualment li agradaria que, quan es parla del fet que ha augmentat el consum d’heroïna a Barcelona, es posessin les dades sobre la taula, perquè s’han tret més d’un, de dos i de tres informes on es diu que això és mentida. Demana, doncs, que no s’estigmatitzi i que no es posin a sobre de la taula afirmacions que no són certes i que danyen el col·lectiu de malalts i de les persones que pateixen aquestes addiccions. La Sra. PIN recorda el 16 de gener i el 7 de febrer. Diu que el que no farà és fer creure als veïns que per moltes reunions que es convoquin de la Junta Local de Seguretat això s’arreglarà. Pensa que si es vol arreglar aquest tema cal més implicació del Cos dels Mossos d’Esquadra, de la Policia Nacional i cal que les administracions competents inverteixin com a mínim els mateixos diners que ha invertit l’Ajuntament per lluitar contra les drogues al Raval. La Sra. Pin expressa l’abstenció de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA amb el redactat següent: La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Instar l’Alcaldessa de Barcelona a convocar una Junta Local de Seguretat, extraordinària i urgent, per avaluar i acordar les actuacions necessàries per abordar les situacions que afecten a la seguretat pública i a la convivència al barri del Raval de Barcelona, així com en d’altres barris de la ciutat com el Besòs i Maresme. Presentar a aquesta comissió, en un termini de 2 mesos, les mesures adoptades per la Junta. Del Grup Municipal PP: 16.- (M1519/8270) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Instar el Govern municipal a: 1.- Respectar el marc competencial entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat en matèria de clubs de cànnabis. 2.- Derogar l’ordenança vigent i aprovar una de nova d’acord amb les seves competències en aquesta matèria. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 58 La Sra. ESTELLER comenta que aquesta proposta també va vinculada amb les drogues, en aquest cas amb el cànnabis. Indica que els clubs i les associacions del cànnabis han estat declarats il·legals per una sentència del Tribunal Constitucional amb motiu d’un recurs presentat contra la Llei foral de Navarra. Diu que aquest és el motiu pel qual a Barcelona hi ha 137 locals de clubs de cànnabis, que provoquen un efecte crida. Apunta que en aquests locals no tan sols es permet el consum del cànnabis, sinó que el 41% han estat sancionats. Informa que la sentència del Constitucional diu que es promou el consum de drogues, cosa que és contrària a la legalitat espanyola. Per tant, demana que hi hagi un replantejament, tenint en compte aquesta sentència, amb els clubs de cànnabis a la ciutat de Barcelona. Considera que aquests clubs són molt perjudicials per als consumidors, a més de banalitzar el cànnabis com si fos una substància innòcua. Pensa que això és pervers i negatiu, que està afectant molts joves de Barcelona i que genera un efecte crida que posiciona Barcelona com la capital del consum del cànnabis. Creu que cal acabar amb aquesta regulació. Comenta que hi ha un error en la proposta perquè parla d’ordenança. Aclareix que no hi ha una ordenança, sinó que hi ha diferents ordenances que afecten els clubs de cànnabis. Indica que sí que hi ha un pla d’usos, que cal derogar. Assenyala que aquestes ordenances estan permetent uns problemes, a part del consum, a l’entorn, als barris i als veïns. Considera que per la via de la sentència del Tribunal Constitucional s’obre un nou camp competencial. Posa de manifest que la llei de la Generalitat també està impugnada. Per tant, diu que, una vegada hi hagi sentència, la Generalitat haurà d’assumir un nou marc competencial i una declaració en aquest sentit, de manera que Barcelona haurà d’adequar tota la seva normativa. Creu que la ciutat s’ha d’avançar a això i que no pot estar només pendent d’aquesta assumpció, que cal clarificar bé totes aquestes competències per acabar amb aquests clubs que estan afavorint el consum de cànnabis a la ciutat. Destaca que molts joves van a aquests clubs i que estan perjudicant la seva salut i els seus comportaments en les escoles, en les universitats, etc. Afegeix que també s’està perjudicant molt els veïns de les zones on estan oberts aquests clubs, perquè a fora generen molts problemes. Per tant, demana aquesta derogació i aquest canvi en aquestes normatives que regulen i afecten aquests plans. El Sr. CIURANA pensa que és una proposició mal feta. Constata que la mateixa Sra. Esteller ha dit que en el punt 2 no es referia a una ordenança, sinó al Pla d’usos urbanístics. Indica que en el text de la proposició enlloc es fa referència al fet que la sentència del Tribunal Constitucional sigui a la de Navarra, i que enlloc es diu que el Constitucional té impugnada i suspesa la llei catalana precisament des del setembre del 2017, no anul·lada. Apunta que la Sra. Esteller demana que es derogui l’ordenança vigent i que se n’aprovi una de nova, però que la mateixa regidora popular s’ha autoesmenat perquè no hi ha una ordenança, sinó un pla d’usos urbanístics, que si es derogués comportaria un buit legal. Manifesta que això li ho diu el representant d’un grup que va votar en contra del Pla d’usos urbanístics perquè el considerava massa lax. Recorda que els 120 establiments de cànnabis que el seu Grup es va trobar tenia previst reduir-los a 11. En tot cas, pensa que l’aproximació que s’ha de fer a aquesta qüestió ha de ser seriosa i coherent. I sincerament veu que aquesta proposició no és seriosa ni tampoc coherent, tota vegada que el Grup Municipal Demòcrata defensa que sigui el Parlament de Catalunya qui pot legislar sobre aquestes qüestions i que no cal adaptar-se abans d’hora perquè hagi estat anul·lada una llei del Parlament de Navarra. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 59 El Sr. BLANCO diu que podria estar d’acord amb alguns dels plantejaments que ha exposat la regidora Esteller en la seva intervenció, en el sentit que efectivament creu que s’hauria de fer més control. També li preocupa que hi ha determinades activitats il·legals i delictives que estan emparades per alguns d’aquests clubs de cànnabis. Tanmateix, no pot acceptar que es posi a tothom en el mateix sac. Constata que la proposició demana la derogació d’una suposada ordenança, que la regidora ja ha reconegut que és un error. Entén que es refereix al pla especial. Accepta que la Sra. Esteller hagi donat aquesta explicació. Afegeix que la proposta també es refereix a les competències que estan afectades per una sentència del Tribunal Constitucional. En primer lloc, comenta que les competències a què es refereix la sentència són de l’àmbit autonòmic i no local. Afegeix que l’Ajuntament no té cap ordenança del cànnabis, sinó que hi ha un pla que no regula cap activitat. Indica que la sentència diu que una institució autonòmica no pot fer una normativa que faciliti o normalitzi el consum il·legal. Apunta que a Barcelona no hi ha cap ordenança que faci això, sinó que hi ha un pla especial que fa tot el contrari: restringeix i limita l’establiment d’uns clubs privats precisament per evitar-ne la proliferació, en què es pot realitzar un consum legal. Manifesta que, per descomptat, està d’acord amb el fet que el tràfic i la venda il·legal s’han de perseguir, però pensa que per fer-ho cal reforçar les inspeccions i el control i combatre les màfies que estan utilitzant alguns d’aquests clubs per promocionar el consum i per atreure un turisme que a la ciutat de Barcelona no li convé en absolut. D’altra banda, comenta que la normativa local és molt anterior a la llei autonòmica i que, per tant, no en depèn. Indica que no és la normativa que hauria aprovat el seu Grup, perquè Ciutadans es va abstenir. Recorda que en aquell moment el seu Grup va dir que considerava que no era l’instrument idoni i que reclamava una ordenança de salut, que el govern va dir que faria i no ha fet. Diu que, si la proposició plantegés l’aprovació d’una ordenança de salut, llavors hi podria votar a favor, però com que no és el cas s’abstindrà, igual que va fer en el pla especial. El Sr. CORONAS creu que el Partit Popular volia fer una proposició en un sentit, de tancar tots els clubs cannàbics i tothom a la presó, i li ha sortit una cosa diferent, perquè volia fer un text amable i s’han embolicat entre marcs competencials i una ordenança que no existeix. Li fa gràcia que el PP parli de respectar marcs competencials quan les sentències del Constitucional, que és el mateix Grup Popular, pel que fa al tema de les associacions cannàbiques, diuen que les comunitats autònomes no tenen competència per promoure lleis que incloguin la regulació de les associacions cannàbiques, perquè l’activitat d’aquestes associacions es troba recollida en el Codi penal i no en les lleis autonòmiques. Afegeix que també diu que no es poden emparar ni en el dret d’associació ni en la protecció dels consumidors, ni en la protecció de la salut, perquè vulnera les competències de l’Estat. Pregunta, doncs, a quin marc competencial de l’Ajuntament i de la Generalitat fan referència, perquè no ho entén, si el Partit Popular, a través d’un òrgan com el Tribunal Constitucional, que és el mateix PP, diu que ni l’Ajuntament ni la Generalitat tenen competències. Demana que s’aclareixin una mica. En tot cas, reconeix que hi ha una problemàtica en determinades associacions cannàbiques que no són associacions, sinó que són clubs cannàbics, que no és ben bé el mateix, perquè en un club hi cap tothom. Recorda que hi ha una llei del Parlament de Catalunya aprovada l’any anterior que fixava unes condicions molt clares, i que la primera era el període de carència, amb unes condicions estrictes per poder ser soci d’una associació cannàbica. Explica que a partir del fet de ser soci d’una associació hi ha 15 dies en què el soci no pot adquirir la quantitat que se li pot assignar, perquè ja ho diu la llei també. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 60 Per tant, pensa que això acabaria de manera clara amb moltes males pràctiques que s’estan produint precisament pel buit de marc legal que hi ha actualment. Considera que no es posa fàcil, perquè, si a Catalunya s’aprova una llei que imparteix unes bones pràctiques i que garanteix que es tanqui un circuit que tingui en compte el concepte de la salut a l’hora de consumir cànnabis, no sap què s’ha de fer. Pregunta què vol el PP si Catalunya no pot tenir marc competencial ni llei. Insisteix que potser el Grup Popular vol que es tanquin els clubs i que tothom vagi a la presó. Diu que, si és així, que ho digui clarament, però opina que està clar que necessiten el marc legal competencial per fer-ho i que el PP l’està negant. La Sra. ANDRÉS apunta que la sentència del Tribunal Constitucional valora la competència o no de les comunitats autònomes per registrar els clubs cannàbics. Diu que desconeix com afecta aquesta sentència del Constitucional sobre aquestes lleis i en concret sobre la Llei de les associacions de persones consumidores de cànnabis, fruit d’una iniciativa legislativa popular. Reitera que, com ja ha dit la Sra. Esteller, no hi ha cap ordenança, sinó que és el Pla especial urbanístic. Així, doncs, en tant que desconeix com afecta aquesta sentència en la llei del Parlament i en el Pla especial de l’Ajuntament, no pot donar suport ni deixar de donar-lo, sinó que senzillament s’abstindrà. Demana aquest informe per veure com afecta tant la llei com el pla especial. La Sra. ROVIRA anuncia el seu vot en contra. El Sr. ARDANUY expressa la seva abstenció. Diu que segurament, si estiguessin debatent sobre el pla especial, creu que hi hauria punts de vista diferents de com es pot calibrar l’impacte negatiu d’aquesta activitat en els entorns en què es desenvolupa. Tanmateix, per la manca d’informació i de concreció de la proposta s’abstindrà. La Sra. PIN diu que sembla que el PP s’ha embolicat en la proposició. Comenta que actualment hi ha vigent un Pla especial urbanístic, que regula, segons la superfície màxima del local, la necessitat de situar-se únicament en planta baixa, el respecte a les distàncies a usos protegits com escoles, etc. Explica que s’està treballant en l’ordenança, que va tard per adaptar-la a la sentència que va sortir al desembre de 2017. Indica que aquesta ordenança sí que entra més en el fet de millorar el control dels clubs de cànnabis que hi ha a la ciutat, limitar l’accés a establiments segons criteris d’edat, crear instruments per conèixer l’impacte, facilitar l’exercici de bones pràctiques, evitar promoció i publicitat del consum de cànnabis, limitar la quantitat màxima de consum, etc. Expressa el seu vot en contra perquè no té sentit anul·lar el Pla especial urbanístic, no tan sols per les despeses econòmiques que suposaria a l’Ajuntament, sinó també pel buit legal que generaria. Comenta que el que sí que es farà, en l’operació Xàtiva de la Guàrdia Urbana o en altres dispositius d’inspecció, és ser molt contundents amb els clubs de cànnabis il·legals que afloren a la ciutat i que van molt més orientats a un turisme cannàbic que creu que no beneficia gens la ciutat, i no tant amb els consumidors que cultiven, ja que això està emparat per la llei. En aquest sentit, remarca que el Districte de Ciutat Vella és el districte més afectat per aquest tipus de proliferació de clubs, ja que el nombre de clubs cannàbics il·legals havia pujat fins a 32, tot i que actualment té constància de 12, perquè se n’han aconseguit tancar 20 els últims dos anys i mig. Es compromet a continuar treballant per poder detectar tots els clubs que apareixen i fer que, amb el procediment pertinent, acabin cessant la seva activitat. La Sra. ESTELLER recorda que ja ha fet l’esmena in voce dient que no era ordenança sinó pla urbanístic. Comenta que hi va haver un error perquè a l’últim moment va haver de canviar el Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 61 redactat per un tema competencial de la Comissió. Reconeix, doncs, que aquesta proposta no queda ben clara. Destaca, però, que hi ha un marc competencial. Reconeix que la sentència del Tribunal Constitucional anul·la i diu que les associacions són il·legals. Constata, però, que la Sra. Pin ha dit que la nova ordenança en què està treballant l’Ajuntament està recollint uns altres criteris que són als que es referia la proposta, en relació amb el fet que les associacions en la sentència de Navarra diu que són il·legals, que la llei de Catalunya ha estat impugnada i cal veure per on van aquestes línies. Destaca que sí que hi ha un marc competencial diferent de regulació d’algunes activitats, entre elles aquesta, entre la Generalitat i l’Ajuntament. Entén que la regulació que actualment hi ha en el pla d’usos és molt permissiva i que està facilitant la proliferació de clubs de cànnabis. Constata que aquesta regulació no és restrictiva i que, per tant, va en contra de la línia jurisprudencial en aquest cas. Creu que cal suprimir tots els clubs de cànnabis a Barcelona perquè són negatius i perjudicials i no beneficien a ningú, a més de perjudicar els veïns. Pensa que hi ha emparament prenent com a base aquestes sentències. Dit això, si hi ha un marc de la Generalitat que ha de marcar unes pautes i unes línies d’acció, pensa que l’Ajuntament haurà d’adequar i restringir molt més aquests clubs que estan proliferant a Barcelona. Comenta que la Sra. Pin ha dit que han tancat uns clubs a Ciutat Vella, però considera que hi ha molts clubs a la ciutat que estan perjudicant greument els consumidors, és a dir, els que hi assisteixen. Li diu al Sr. Coronas que sap com actuen aquestes associacions pel que fa a la facilitat de fer-se’n soci només per garantir una entrada. Indica que el Tribunal Constitucional diu que tot això no és legal. Per tant, demana que es replantegi la línia del govern. Pel que fa a la nova ordenança en què s’està treballant amb criteris molt més restrictius, li interessaria veure per on va. Demana a la Sra. Pin si la hi pot fer arribar abans que l’aprovi el govern i la presenti com a aprovació inicial. El Sr. CIURANA està d’acord amb el fet que la normativa actual a Barcelona és massa permissiva. Recorda que el seu Grup hi va votar en contra perquè precisament volia reduir moltíssim l’existència d’aquest tipus d’establiments. Però opina que la proposta del PP no és seriosa i diu que està feta amb presses. Recorda, a més, que el Grup Popular va portar al Tribunal Constitucional la llei catalana que preveia regular totes aquestes qüestions i que aquesta encara està suspesa. Per tant, reitera el seu vot en contra perquè li sembla que aquest és un tema que val la pena abordar des de la seriositat i no des de la frivolitat. El Sr. BLANCO diu que, a part d’opinions que puguin tenir, vol dir-li a la Sra. Esteller que a qualsevol iniciativa o mesura que vagi orientada a perseguir la venda il·legal i el tràfic de drogues el seu Grup hi donarà suport. Tanmateix, considera que aquesta mesura no és l’adequada. No creu que sigui oportú qüestionar el pla d’usos, però sí que pensa que seria interessant anar a una ordenança de salut i sobretot reforçar les tasques d’inspecció i de persecució sempre que es cometi qualsevol delicte. El Sr. CORONAS coincideix en el fet que les males pràctiques perjudiquen els veïns i a més es cometen delictes contra la salut pública. Pensa que per això cal un marc legislatiu específic. Diu que les mateixes associacions que són partidàries de les bones pràctiques demanen aquest marc legislatiu. Demana, doncs, que el Partit Popular no negui aquest dret a poder-lo tenir. Per tant, hi votarà en contra. La Sra. Pin expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Ciurana expressa el vot contrari del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa l’abstenció de Cs, el Sr. Coronas expressa Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 62 el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP i el Sr. Ardanuy expressa la seva abstenció. ES REBUTJA. Del Grup Municipal CUP: 17.- (M1519/8263) La Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda crear una comissió en un període de tres mesos que desenvolupi un projecte per mostrar al conjunt de veïnes de la ciutat els fets que s’han desenvolupat els últims mesos; la brutalitat policial de l’1 d’octubre, però també l’autoorganització popular que va fer possible que es dugués a terme el referèndum i que visualitzi la situació de repressió que s’està duent a terme per part de l’Estat espanyol, amb presos polítics i persecucions judicials. La Sra. ROVIRA presenta una proposta que va en relació amb el que s’ha parlat a la compareixença que ha demanat el Grup Municipal Demòcrata sobre l’aplicació de l’article 155 i la situació que s’està vivint a Barcelona i a Catalunya, posant èmfasi en la situació d’excepcionalitat democràtica, arran de la situació provocada pel conjunt de l’Estat espanyol pel fet de no haver-se deixat desenvolupar el referèndum el dia 1 d’octubre aplicant una brutalitat policial a centres escolars el mateix dia, així com la posterior onada repressiva que s’està vivint al Principat de Catalunya, concretament a Barcelona, i que fa que hi hagi part del govern legítim empresonat i una altra part a l’exili, però també centenars de citacions que estan arribant per continuar amb aquesta persecució judicial a un problema polític i que ja parla de drets i de democràcia. En aquest context creu que tot això ha de quedar en la memòria de la ciutat, tant el que va passar l’1 d’octubre en el sentit de la repressió policial com també l’autoorganització popular que va fer possible que el referèndum es pogués desenvolupar. Per tant, com que vol que això quedi en la memòria de la ciutat i que totes les veïnes en prenguin consciència, vol que es creï una comissió que en un període de tres mesos desenvolupi un projecte per poder mostrar al conjunt de veïnes els fets que s’han desenvolupat els últims mesos, tant la brutalitat policial com l’autoorganització, i evidenciar la situació d’excepcionalitat democràtica i política i de retrocés en drets i llibertats per entre totes tenir les dades de les conseqüències repressives que es van viure l’1 d’octubre i poder-ho ampliar a tots els drets i llibertats que estan sent posats en perill d’una manera constant. El Sr. CIURANA diu que li dol l’absència del Sr. Pisarello, el primer tinent d’alcalde, que és el responsable de polítiques de memòria. Li sembla que per tractar una qüestió d’aquestes característiques estaria bé que hi fos, tota vegada que el comissionat de Memòria Història, el Sr. Vinyes, tampoc no hi és. Constata que l’Arxiu Contemporani, que podria ser un dels operadors de la proposta, tampoc no hi és. Li sembla, doncs, que hi ha una manera d’entendre l’autoresponsabilitat de les coses bastant peculiar. Diu que pot valorar el que va passar en els mandats anteriors i que no s’imagina comissions senceres de presidència o d’urbanisme sense que el tinent d’alcalde o el responsable principal aguantin totes les hores que dura la comissió. No ho entén, i menys quan hi ha punts que els afecten. En tot cas, anuncia el suport del seu Grup a aquesta proposició. No sap exactament si es refereix a una exposició en concret, a un arxiu documental, a un arxiu de fonts orals, etc., i entén que això és la feina que entre tots haurien de valorar tècnicament. Però li sembla que és molt important que, pel que fa a aquests fets que el Sr. Millo vol que s’oblidin ràpidament, tinguin ben presents diàriament l’acció repressiva que hi va haver per part de l’Estat espanyol. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 63 Per tant, reitera el suport a aquesta proposició, però li diu a la Sra. Rovira que caldria ser un pèl prudents a no donar gaires detalls de l’autoorganització, perquè les coses van com van. La Sra. MEJÍAS diu que no donarà suport a aquesta proposta perquè crear una comissió per mostrar la brutalitat policial no li sembla el més adient. Es pregunta si a la Sra. Rovira li preocupa el cartell que van fer pocs dies abans els nois d’Arran, en què feien pública una imatge de la Sra. Inés Arrimadas nua en què li deien tots els desqualificatius possibles o, per exemple, si li preocupa que molts dels afiliats de Ciutadans siguin acusats, coaccionats i amenaçats per membres d’Arran. Li pregunta a la Sra. Rovira si també considera que això és brutalitat, si considera que els atacs permanents a les seus i a les taules informatives de Ciutadans són també motiu de brutalitat. Reitera la pregunta de si a la regidora de la CUP també li preocupen totes aquestes coses com a repressió de drets democràtics, que també passen als carrers de Barcelona, i si li preocupa que hi hagi aquestes coaccions i agressions per part de membres de l’organització juvenil de la CUP, que limiten els drets democràtics de persones que pensen diferent. Repeteix que no donarà suport a aquesta proposta, però considera que el dispositiu policial que va establir el Govern de l’Estat va ser un error, tal com ja va dir el seu Grup en el seu moment, en què va demanar responsabilitats i va sol·licitar una compareixença del ministre de l’Interior al Congrés dels Diputats com era la seva feina. Explica que allà es van donar tota mena d’explicacions. A més, considera que el referèndum de l’1 d’octubre no va ser una qüestió d’autoorganització, sinó que va ser un referèndum il·legal, impulsat des del govern de la Generalitat, de manera que ara se’n pateixen les conseqüències. Suposa que l’autoorganització devia ser allò que votava 5 vegades cadascú. Reitera que aquest referèndum és il·legal i que des de llavors se’n pateixen les conseqüències. No pensa, doncs, que s’hagi d’aprofundir en una qüestió il·legal que ha portat a aquesta situació d’inestabilitat, de fractura social i de coacció i limitació de drets d’aquells que pensen diferent per part de l’organització juvenil de la CUP. Com que considera que no cal fer aquesta comissió i que el que cal és que la gent compleixi la llei i que retorni l’estabilitat i la sensatesa al conjunt de Catalunya, hi votarà en contra. La Sra. CAPDEVILA diu que ningú se sorprendrà del sentit afirmatiu del vot del seu Grup municipal, perquè per a molts ciutadans i ciutadanes de Barcelona, de Catalunya i de molts racons del món el que va succeir el dia 1 d’octubre va significar un abans i un després respecte a la capacitat de sorprendre’s negativament per la resposta d’un estat suposadament democràtic davant d’una mobilització pacífica. Constata que l’1 d’octubre la ciutadania de Barcelona i de tot Catalunya va donar al món un extraordinari exemple de compromís tenaç en la defensa pacífica dels principis de democràcia i llibertat, un compromís cívic que es va saldar amb 844 ferits, un dels quals va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma, i nombroses escoles i altres equipaments malmesos, víctimes de la violència policial desfermada pel Govern d’Espanya. Diu que tots recordaran les ignominioses escenes viscudes a les escoles Ramon Llull, Mediterrània, Àgora o Mare Nostrum, per citar alguns dels 28 col·legis electorals assaltats només a la ciutat de Barcelona. Comenta que la transcendència dels esdeveniments de l’1 d’octubre ha provocat que aquesta diada s’hagi significat ràpidament com una data de referència en la defensa tant de les llibertats nacionals de Catalunya com dels valors universals de la democràcia per a bona part dels seus conciutadans i conciutadanes. Destaca que l’1 d’octubre marcarà un abans i un després per a Barcelona, per a les seves escoles, per a les seves comunitats educatives, per a les entitats i associacions, per a les veïnes i veïns anònims, un punt i a part per a moltes coses, un punt sobre el qual cal fer un exercici entre tots per posar- hi llum i taquígrafs. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 64 Per aquesta raó, recorda que Esquerra Republicana de Catalunya ja va demanar al desembre que el govern municipal presentés en la propera reunió de la Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona la proposta de donar el nom de l’1 d’octubre a un espai significatiu de la ciutat. Creu que es tracta d’un merescut homenatge als ciutadans i ciutadanes de Barcelona i del conjunt de Catalunya que l’1 d’octubre van defensar de forma cívica, pacífica, escoles i equipaments per preservar efectivament el seu dret a decidir democràticament el futur de Catalunya davant de la violència repressora exercida per l’Estat espanyol. Diu que hi votarà a favor conscient que qualsevol iniciativa que posi en valor aquests fets ha de servir perquè la ciutadania sigui plenament conscient dels valors cívics, democràtics i socials que va representar l’1 d’octubre. La Sra. ANDRÉS reitera, perquè es presenten moltes proposicions d’aquest estil, que el PSC ja va condemnar en el seu moment, i torna a fer-ho, les càrregues policials que es van produir en aquella jornada, on sí que és veritat que la majoria de persones que hi van participar ho van fer de manera pacífica. Tanmateix, considera que aquesta és una proposició clarament de part, que no pot compartir perquè s’hi fan afirmacions que no comparteix. Indica que l’excepcionalitat de la situació actual és responsabilitat del Partit Popular que és al Govern de l’Estat, però també de les forces independentistes. Comenta que els danys materials de les escoles de Barcelona ja s’han quantificat i s’han demanat i que n’espera el rescabalament, però recorda que també es van produir una sèrie de danys que en aquesta proposta no es mencionen, com ara danys en la convivència entre els barcelonins i barcelonines, enfrontats moltes vegades per consignes polítiques; danys en la imatge de les institucions catalanes en el Parlament de Catalunya, on s’ha reconegut que es van vulnerar els drets dels diputats i diputades, entre ells els del PSC; danys a les seus de partits polítics, també del Grup Socialista; agressions a un treballador del seu Grup i insults als seus representants polítics, que representen persones que els van votar legítimament i democràticament. Per tant, no pot votar a favor d’aquesta proposició. La Sra. ESTELLER manifesta que és obvi que el Partit Popular votarà en contra d’aquesta proposició. Constata que la Sra. Rovira té el costum només de reflectir la realitat que processa ella des de la seva visió sectària i totalitària. Per tant, considera que és una veritat a mitges o totalment distorsionada. Afirma que l’1 d’octubre hi va haver un referèndum il·legal i que l’únic responsable de tot el que va passar és el Sr. Puigdemont i el Govern de la Generalitat, perquè van tirar endavant un referèndum il·legal en contra d’una resolució judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ho va impedir i va demanar a les forces i cossos de seguretat que actuessin per impedir-ho. Diu que aquesta és la realitat, però que la CUP relata la història que els convé, processant-la des d’una mentalitat sectària i totalitària. Reitera que la CUP només veu la realitat d’acord amb el seu prisma i que pensen que la democràcia és el que ells volen, però diu que se salten la meitat del que és una democràcia. Manifesta que la democràcia és un estat de dret i que Espanya és un estat de dret molt potent, on hi ha independència dels poders judicial, legislatiu i executiu. Pensa que la Sra. Rovira no ho pot entendre perquè la CUP només comprèn el que li interessa. Destaca que la CUP té una facció de la gent jove que quan no els interessa alguna cosa coaccionen, assalten, etc. Pel que fa a la llibertat d’expressió, constata que aquesta facció no dubta a assaltar mitjans de comunicació que no comparteixen el que diuen. Per tant, en aquesta situació, diu que la CUP només veu allò que vol veure. Reitera que votarà en contra de la proposta, i diu que la CUP ha d’apuntar una miqueta més amunt, perquè les accions del Sr. Puigdemont, quan va tirar endavant un referèndum il·legal, Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 65 van tenir conseqüències. Posa de manifest que les imatges no van agradar a ningú, però repeteix que l’únic responsable és el Sr. Puigdemont i el seu Govern, que, sabent que era il·legal, van forçar moltes persones a sortir al carrer perquè fessin una acció. Considera que les explicacions s’haurien de demanar al Sr. Puigdemont, i no veu que a la proposició de la CUP consti enlloc. El Sr. ARDANUY diu que forma part d’una gran quantitat de gent que no vol oblidar, perquè com a societat creu que no es pot oblidar el que va passar l’1 d’octubre. Pensa que la proposició el que planteja és fer aquesta anàlisi i desenvolupar un projecte al voltant del que va succeir i fer-ho reflexionadament, perquè el que va passar l’1 d’octubre van ser unes accions brutals i una coacció per mitjà de la força de la voluntat de molta gent de poder-se expressar. Considera que culpar de la violència el que rep la violència té un nom molt concret. En aquest sentit, pensa que cal que la societat sigui madura i ferma i que reflexioni al voltant de les coses que han succeït de manera tranquil·la, però alhora també clara i contundent. Creu que la proposició de la CUP planteja aquest escenari, i per això hi votarà a favor. El Sr. ASENS anuncia que hi votarà a favor. Entén que la proposta està feta en uns termes prou amplis perquè després se’n pugui concretar el contingut. Comparteix la idea principal de la proposició. Recorda que ja en el seu moment Barcelona en Comú va valorar els fets com una de les pàgines més negres de la història de la ciutat, de Catalunya, de l’Estat i fins i tot d’Europa, tant qualitativament com quantitativament, tant pel nombre de persones afectades com pel fet que es tractava de persones que intentaven exercir uns drets democràtics. Constata que la Sra. Esteller deia que era un referèndum il·legal, però diu que el cert és que no hi va haver cap declaració d’il·legalitat del referèndum, sinó que hi va haver una suspensió. Pensa que els termes jurídics són importants i que és molt diferent. Comenta que, de fet, el jutge que està investigant els fets del que va succeir l’1 d’octubre recorda que la gent que hi va participar estava exercint els seus drets i que per això obre unes diligències, en contra del criteri del Ministeri Fiscal, on imputa d’uns possibles delictes els protagonistes d’una sèrie d’accions que tots van veure. Però reitera que el jutge deixa molt clar que aquelles persones estaven exercint els seus drets democràtics i que, per tant, no estaven fent res il·legal, a diferència del que havia dit en el seu dia el fiscal en cap. Indica que aquest és el criteri del jutge que ho està investigant, i pensa que el criteri del jutge té més validesa que el del govern o el del fiscal, en termes jurídics, tot i que en termes polítics cadascú té la seva opinió. Informa que el govern està treballant en la Model per recuperar el que va significar aquesta presó. Comenta que s’han fet unes jornades de presos polítics i sedició, on va anar el catedràtic de Dret Constitucional Pérez Royo i la magistrada Victoria Rosell, que van parlar d’aquestes qüestions. Creu que en el marc de la Model la iniciativa que proposa la CUP es pot encabir en el treball d’un possible memorial. Informa que s’ha fet la feina de recopilació de material, tot i que caldria el consentiment de les persones afectades, però diu que hi ha les imatges, els testimonis, les denúncies d’un fet que va significar un abans i un després i que va sacsejar la consciència de molts –sinó de tots– veïns i veïnes de Barcelona. Li diu a la Sra. Andrés que l’1 d’octubre no hi va haver un enfrontament entre ciutadans. Reconeix que potser es van produir els fets que esmentava la regidora socialista, però diu que en aquest cas s’estan circumscrivint al dia 1 d’octubre, en què hi va haver un enfrontament entre més d’un milió de persones que intentaven exercir els seus drets polítics i les forces de seguretat de l’Estat. Per tant, reitera que l’1 d’octubre no hi va haver pròpiament un conflicte entre ciutadans d’una i altra opció política. Considera que l’1 d’octubre la convivència es va trencar per una banda. Per tot això, perquè creu que per a les futures generacions és important que se sàpiga el que va succeir aquest dia i que no s’oblidi tot el que passar, votarà favorablement aquesta proposta. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 66 La Sra. ROVIRA comenta que s’ha apuntat alguna proposta d’utilitzar la Model per tal de tirar endavant aquest memorial o aquesta exposició per evidenciar el que va passar i que obri la porta a prendre consciència a tot el que ha succeït, també de la retallada de drets que es va donar aquell dia i que es continua donant. Afegeix que també es tingui en compte de manera positiva l’autoorganització, la resistència, la persistència dels milers de persones que van sortir al carrer a defensar els seus drets civils i els seus drets. Explica que això seria en aquest espai i que ho volia fer obert, perquè entén que els tècnics i organitzacions també hi han de poder participar per tal de veure quina és la millor manera per poder-ho tirar endavant. D’altra banda, contestant a la Sra. Mejías, diu que el que li preocupa de veritat és que Ciutadans es manifesti amb l’extrema dreta pels carrers de Barcelona i es quedi tan tranquil. Comenta que ella mateixa va formar part d’Arran, però que ja no en forma part, perquè és una organització juvenil. En tot cas, diu que la regidora de Ciutadans pot fer una reunió amb Arran, que ells estaran encantats de parlar amb ella i que poden compartir les opinions que creguin necessàries. Per als que neguen la repressió policial i la situació de no separació de poders a l’Estat espanyol, replica que no és una cosa que digui la CUP ni alguns partits polítics concrets, sinó que ho diuen òrgans internacionals com l’ONU, que denuncien que a l’Estat espanyol no hi ha independència judicial i que s’hi ha produït repressió. Exposa que l’Assemblea del Consell d’Europea, Amnistia Internacional o altres actors externs en matèria de drets humans diuen que l’actuació policial que alguns neguen va ser absolutament desproporcionada, brutal i injustificada i que va posar en risc i afectar directament la integritat física i psíquica de la gent pacíficament congregada, que en cap cas tenien el dret de reunió suspès i que s’estaven limitant a defensar públicament el seu dret a vot. Insisteix que això s’ha constatat des d’altres organismes i que va tenir un biaix de gènere i d’acarnissament respecte a les dones, aplicant violència física i psíquica absolutament desproporcionada. Remarca que els cossos policials utilitzaven aquest biaix i les dones com a destinatàries del càstig que volien infligir. Indica que aquestes dades són públiques i que no és una opinió personal, sinó la realitat del que es va viure. Per tant, agraeix el suport rebut i s’ofereix per treballar conjuntament en aquesta comissió per poder tirar endavant un exercici de memòria col·lectiva que ha servit també per evidenciar la brutalitat de l’Estat espanyol, la manca de separació de poders i que encara queda molt per realment viure en una democràcia que tingui drets i llibertats. El Sr. CIURANA li diu a la Sra. Mejías que és incompatible ser crític amb l’operatiu policial del dia 1 d’octubre, com li ha semblat que deia la regidora de Ciutadans, amb el fet de felicitar i donar medalles als agents que hi van participar. Considera que totes dues coses no poden ser i que, per tant, o Ciutadans són crítics de cara a la galeria o feliciten i donen medalles de cara a una altra galeria. Per tant, demana que s’aclareixin. Pel que fa a les acusacions de Ciutadans per les accions d’Arran contra les paradetes del seu Grup o els insults, diu que a ell sí que li preocupa, però constata que la violència, en tot el procés, no l’ha portada la part que defensa el dret de vot –també el de la Sra. Mejías– per decidir col·lectivament el futur. Afegeix que també li preocupen altres coses, com els atacs feixistes, que un nen de 9 anys uns dies abans fos insultat per portar el llaç groc, els trets amb balins a les estelades, etc. Demana, doncs, que es preservi la memòria i la dignitat dels fets de l’1 d’octubre. La Sra. MEJÍAS creu que també és incompatible defensar aquests drets democràtics i després donar suport als que assetgen els fills dels guàrdies civils de la caserna de Sant Andreu de la Barca o als que agredeixen les seus de Ciutadans, que ja són 9 agressions a la seu de l’Hospitalet i moltes altres als militants a través d’intimidacions i amenaces. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 67 Troba que està molt bé que la Sra. Rovira li digui que Ciutadans pot tenir una reunió amb els d’Arran, perquè potser així identificaran tots els que provoquen aquests danys i els podran anar a denunciar. Comenta que Arran ho fa a la nit, deixa la seva signatura i després marxa, de manera que no se’ls pot denunciar. La Sra. CAPDEVILA constata que el trio del 155 continua unit i ben unit i que s’ha manifestat en la sessió a l’hora de votar. La Sra. ESTELLER insisteix en la distorsió que hi ha de tot el procés en concret i la visió esbiaixada i sectària que hi ha a l’hora d’interpretar tots els fets de tot aquest procés. Indica que les conseqüències de tot el que passa dia a dia només les té qui força totes les accions, com es va fer en el referèndum de l’1 d’octubre i en tot el procés paral·lel. Reitera que el responsable és el Sr. Puigdemont i el seu govern. El Sr. CIURANA diu que la Sra. Mejías l’ha acusat de donar suport a la gent que assetja fills de guàrdies civils. Li agradaria que ho retirés, tot i que ja ha marxat, perquè sembla que només va a la sessió per al tema del 155. En tot cas, demana que en quedi constància en acta, perquè és una atribució d’un delicte. Insisteix que la regidora de Ciutadans ho hauria de retirar. El Sr. Asens expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot contrari de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal Demòcrata: 18.- (M1519/8248) Que l’Ajuntament de Barcelona presenti un informe en aquesta Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció sobre l’evolució en lectors i oients de Betevé, Betevé Ràdio i Betevé.cat des del canvi de nom i de marca corporativa produïda el 30 de gener de 2017 fins al 31 de gener de 2018. El Sr. CIURANA explica que un any enrere Barcelona Televisió va fer un esforç per canviar la imatge, el logotip, com era coneguda i alguns sistemes i mètodes interns de funcionament, amb un cost superior als 250.000 euros. Es pregunta, doncs, quin és el balanç al cap d’un any pel que fa a increment de visites, d’oients i d’audiència del grup Betevé. El Sr. BADIA accepta el prec i diu que es preparà aquest informe. Indica que una cosa són les dades d’audiència, que aquestes ja són accessibles, i que, per tant, aquest seria un informe diferent. Demana que s’afini exactament quin tipus d’encàrrec es demana, perquè ha tingut una mica de confusió sobre si era una cosa o una altra. Es compromet, però, a elaborar-lo i presentar-lo la pròxima sessió. El Sr. CIURANA entén que en la pròxima sessió, no sap si en forma d’informe o com sigui, es presentarà això. Assenyala, però, que hi ha alguns indicadors que es pengen que no coincideixen amb els de l’OJD. Posa com a exemple que en temes de web es veu que, malgrat Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 68 l’esforç que s’ha fet, han disminuït les pàgines visitades. Diu que en ràdio li ha estat impossible trobar les dades perquè no estan penjades. Indica que en televisió també hi ha un descens, perquè hi ha puntes molt altes i després puntes molt baixes. Per tant, li sembla que val la pena que es pugui tractar amb la profunditat necessària. Es dona per tractat. Del Grup Municipal ERC: 19.- (M1519/8259) Que el govern municipal dediqui l’any 2018 a la recuperació i dignificació de la memòria de l’alcalde Jaume Aiguader i Miró, amb, com a mínim, la celebració el proper 30 de maig al Saló de cent d’un acte institucional d’homenatge al Dr. Aiguader i a la resta de treballadors i treballadores municipals que van ser depurats per les autoritats feixistes; l’organització d’un cicle de conferències dedicat a la tasca del Govern municipal entre 1931 i 1934; i la col·locació d’una placa commemorativa en la seu del Districte de Sants-Montjuïc, on el Dr. Aiguader va exercir la medicina com a funcionari del cos mèdic municipal de Barcelona. La Sra. CAPDEVILA exposa que el 30 de maig de 1943 va morir el Dr. Jaume Aiguader i Miró, el primer alcalde republicà de Barcelona, i que ho va fer a Mèxic, ciutat on s’havia exiliat dos anys abans, després de fugir de la França ocupada pels nazis. Explica que era fill d’una família benestant de Reus i que va arribar a Barcelona per estudiar Medicina. Indica que el seu compromís social va orientar tant la seva trajectòria professional com la seva carrera política. Relata que el 1907 el jove Dr. Aiguader va obrir una consulta al barri d’Hostafrancs, on atenia una clientela popular i sovint sense cobrar els seus honoraris. Comenta que era sensible als conflictes socials i que va participar en la creació del Sindicat de Metges de Catalunya el 1919. Assenyala que poc després, el 1921, va guanyar per oposició una plaça al cos mèdic municipal de la ciutat de Barcelona. Explica que, paral·lelament, el seu compromís cívic el va portar a presidir l’Ateneu Enciclopèdic Popular entre el 1921 i el 1925. Relata que durant la dictadura de Primo de Rivera el seu republicanisme d’esquerres i les seves conviccions catalanistes el van portar a militar en la Unió Socialista de Catalunya primer i en l’Estat Català després, i diu que va fundar Esquerra Republicana de Catalunya al març de 1931. Indica que el Dr. Aiguader va esdevenir alcalde de la ciutat el 14 d’abril de 1931, un cop proclamada la República, i que va exercir aquest càrrec fins al 31 de gener de 1934. Explica que com a alcalde va intervenir de manera decisiva en àmbits com l’educació, en què va multiplicar de forma espectacular les beques menjador en unes escoles municipals renovadores, catalanes i que oferien serveis addicionals com menjador i colònies d’estiu. Assenyala que després vindria la seva detenció arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, la seva tasca com a ministre de la República entre el novembre de 1936 i l’agost del 1938 i la marxa cap a França al gener del 1939, un exili que no li estalviaria l’expedient de depuració que li van obrir les autoritats municipals franquistes. Per tot això, demana que el govern municipal dediqui l’any 2018 a la recuperació i dignificació de la memòria de l’alcalde Jaume Aiguader i Miró amb, com a mínim, la celebració el pròxim 30 de maig al Saló de Cent d’un acte institucional d’homenatge al Dr. Aiguader i a la resta de treballadors i treballadores municipals que van ser depurats per les autoritats feixistes; l’organització d’un cicle de conferències dedicat a la tasca del govern municipal entre el 1931 i el 1934, i la col·locació d’una placa commemorativa a la seu del Districte de Sants-Montjuïc, on el Dr. Aiguader va exercir la medicina com a funcionari del cos mèdic municipal de Barcelona, amb el vistiplau de la Taula de Memòria Històrica del Districte. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 69 El Sr. VINYES diu que costa ben poc acceptar un prec que demana homenatjar un alcalde republicà de la ciutat, tractant-se, a més a més, de Jaume Aiguader. Comenta que, quan la Sra. Capdevila repassava la seva biografia i en concret el moment en què ha citat el Sindicat de Metges, li ha recordat que realment va ser un gran moment. Apunta que el Sindicat de Metges, a través de la seva revista, va començar a explicar la deriva de la medicina pública, com havia d’anar substituint els altres tipus de medicina. Recorda que era el moment en què apareixia el Sindicat de Tècnics, etc. Li sembla esplèndida la iniciativa. Creu que és important el matís que la regidora d’ERC ha fet de posar la placa d’acord amb el Districte. Així mateix, li sembla fantàstic fer un acte al Saló de Cent, sigui o no el 30 de maig. També li sembla bé fer unes conferències que, explicant el municipalisme en el seu conjunt, relatin també quina va ser la tasca del municipalisme republicà. Es dona per tractat. Del Grup Municipal PSC: 20.- (M1519/8265) Que el govern informi sobre les accions realitzades el darrer any per reduir la bretxa salarial a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord el Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Homes i Dones de l’Ajuntament 2015-2019, i dugui a terme anualment, al mes de febrer, un informe amb els indicadors i mesures preses al respecte. La Sra. ANDRÉS comenta que actualment, segons les dades de l’Ajuntament, en l’informe de pressupostos de 2018, la bretxa salarial global de l’Ajuntament per sobre del salari total és del 15,72% i del 12,21% sobre el salari/hora. Indica que el mateix informe diu que el personal actiu no uniformat presenta una bretxa salarial total anual superior al 10%. Exposa que aquestes dades no són comparables amb les de l’any passat perquè els càlculs s’han fet d’una manera diferent. Assenyala que al febrer de 2017 la regidora de Feminismes explicava a la premsa aquestes dades i recordava l’obligació d’actuar. Recorda que en aquell moment se situaven en un 5,9%. Malgrat aquesta diversitat de dades, pensa que el tema de la bretxa salarial a l’Ajuntament de Barcelona genera una desigualtat claríssima entre homes i dones, i per això demana que es posi fil a l’agulla per resoldre aquesta bretxa. Així mateix, sol·licita que es presenti un informe anual, que el seu Grup situava el mes de febrer, però que entén que enguany no serà possible el mes de febrer, i demana que sigui al més aviat possible. El Sr. BADIA accepta el prec. Manifesta que hi ha hagut un canvi a l’hora de calcular les dades, cosa que fa que actualment encara s’estigui afinant quins són els indicadors i amb quin mètode s’ha de calcular aquesta bretxa. Explica que ja s’ha encarregat un informe per analitzar les causes, del qual es deuen estar redactant les conclusions. Assegura que, un cop s’hagi arribat a les conclusions, es traspassarà a la Comissió Tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament, s’elevarà a l’àmbit acadèmic i també a tots els grups polítics. Comenta que en aquest punt hi haurà un model per saber amb quins indicadors es valora, hi haurà unes causes determinades i una proposta de mesura. Diu que, una vegada s’hagi fet això, li sembla pertinent un cop l’any, que pot ser al febrer, fer un seguiment de com evolucionen aquest informe i aquestes causes. Reconeix que actualment no es pot presentar al febrer, però es compromet a fer tota aquesta tasca abans de l’estiu. Manifesta que per al 2019 ja es podria fer al febrer per tenir aquesta tira històrica. Reitera que ha canviat el mètode de càlcul, cosa que ha fet que ara mateix no es puguin donar aquestes dades. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 70 La Sra. ANDRÉS només vol recordar una dada. Indica que en l’àmbit estatal la bretxa salarial suposa que les dones treballen de franc del 7 de novembre al 31 de desembre cada any. Pensa, doncs, que ja és hora que es resolgui aquest tema. Es dona per tractat. 21.- (M1519/8266) Que en un termini de 30 dies el Govern Municipal presenti Informes de Bombers de Barcelona i Protecció Civil sobre l’afectació per part de les activitats de venda ambulant en l’ocupació dels accessos del metro i andanes i els seus efectes damunt les vies d’evacuació. La Sra. ANDRÉS demana al govern que encarregui a Bombers de Barcelona i Protecció Civil un informe sobre l’afectació de la presència de venda ambulant a la seguretat i a les vies d’adequació al metro de Barcelona, en especial a la plaça de Catalunya i a altres igualment afectades. Diu que això es fa perquè la Carta municipal atorga a l’alcaldessa la responsabilitat de ser la màxima responsable en Protecció Civil i per tal que Bombers, entre moltes altres funcions, realitzi inspeccions tècniques que garanteixin la prevenció i el compliment de les normes per evitar situacions que puguin posar en perill diàriament i en especial situacions d’emergència. Destaca les situacions que s’estan donant al metro i en especial a la plaça de Catalunya. El Sr. RECASENS diu que repetirà tant com calgui que la venda ambulant il·legal no està permesa a Barcelona, i que la Guàrdia Urbana hi fa front amb molts recursos, entre ells el dispositiu Víctor Alfa. Indica que aquesta venda tampoc no està permesa al subsol, no tan sols perquè contravé l’Ordenança de convivència, sinó perquè contravé altra legislació en matèria de seguretat ferroviària. Troba innegable que la intervenció de la policia en el subsol s’ha de fer segons criteris de congruència, oportunitat i proporcionalitat, prestant molta atenció al fet que en cap cas es posi en risc els ciutadans. Explica que a l’abril de 2016 la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van dissenyar un dispositiu per tal d’intervenir en aquests espais, juntament amb efectius de la seguretat privada del metro. Assenyala que la Guàrdia Urbana hi està dedicant un nombre molt important de recursos i que s’està fent una tasca per la qual pensa que cal felicitar-los i no criticar-los. Afegeix que s’està treballant en coordinació amb els Mossos d’Esquadra i amb els serveis de seguretat de TMB i d’Adif, que són responsables de les instal·lacions de metro i ferrocarril, per reforçar el dispositiu en els propers temps amb la màxima seguretat i tenint en compte tots els requisits tècnics de prevenció. Insisteix, però, que al marge de qui sigui competent per fer-ho l’actuació a l’interior, als passadissos i andanes del metro comporta un risc important perquè les possibles corredisses dels venedors carregats amb mercaderies podrien provocar caigudes a les escales o fins i tot a les vies per part dels usuaris del metro. Manifesta que per això no s’intervé de qualsevol manera com de vegades es demana i sí que es pondera el bé públic a protegir. Indica que l’afectació ja es té molt en compte. Pensa que no és bo intentar confrontar cossos municipals, ja que no és bo ni per a ells ni per a ningú. La Sra. ANDRÉS aclareix que no està en la intenció del prec confrontar cossos, ja que el PSC actua de manera responsable i no faria mai això. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 71 Especifica que el prec demana no una intervenció, sinó un informe sobre la situació i sobre l’afectació i l’impacte que té aquesta activitat al metro de Barcelona. Aclareix que el prec no diu que s’hagin de fer càrregues ni corredisses, ni com s’ha de resoldre, sinó que senzillament vol saber com impacta aquesta activitat en la seguretat del metro a Barcelona, i a partir d’aquí veure de quina manera es pot resoldre. El Sr. RECASENS s’alegra molt de les paraules de la regidora socialista. En tot cas, li diu que no pateixi perquè ja es té en compte la seguretat i que justament per això es critica el govern, perquè intervé poc pel fet de tenir en compte tots aquests requisits de seguretat. El Sr. BADIA diu que no accepta el prec. Es dona per tractat. Del Grup Municipal PP: 22.- (M1519/8271) Que l’Ajuntament de Barcelona no utilitzi la memòria històrica per canviar el nom de l’avinguda Príncep d’Astúries, i en conseqüència no es procedeixi al seu canvi. La Sra. ESTELLER demana al govern que mantingui el nom de l’avinguda Príncep d’Astúries i que suspengui els tràmits que s’han iniciat fins ara per canviar-lo apel·lant a la memòria històrica. Destaca que des que hi ha el govern actual utilitza el nomenclàtor, els noms dels carrers, en funció de la seva afinitat ideològica, per a fins partidistes i canvia els noms dels carrers d’acord amb el seu ideari. Per tant, demana que no s’esborri la història de la ciutat, perquè l’avinguda Príncep d’Astúries ja es va designar el 1925. Comenta que és veritat que després es va dir Riera de Cassoles, però que des del 1929 va tornar a ser Príncep d’Astúries. Creu que s’apel·la a la memòria històrica quan en realitat es vol dir afinitat ideològica, perquè la història de la ciutat no es pot esborrar. En aquest sentit, demana que es mantingui aquest nom, que afecta moltíssimes persones que viuen en aquesta avinguda, cosa que causaria greus perjudicis. Manifesta que ho demana per dues raons: d’una banda, per un tema d’història de la ciutat, que no es pot esborrar a cop de govern, i, de l’altra, també per l’afectació que això suposaria a molts veïns de la zona. El Sr. VINYES diu que poca cosa es pot fer perquè a la Ponència del Nomenclàtor no ha arribat cap petició de canvi de nom ni té cap notícia que l’Ajuntament estigui promocionant aquest nom. Per tant, no pot acceptar el prec ni fer res. Diu que en el moment en què a la ponència arribi una petició d’aquestes se’n pot parlar. Manifesta que la Sra. Esteller té tota la raó que el nom de Príncep d’Astúries es va posar el 1925, que era el moment de la dictadura de Primo de Rivera. I destaca que es va posar, evidentment, per raons ideològiques. Explica que quan el govern va treure el nom de Joan Carles I de l’actual plaça Cinc d’Oros no ho va fer per raons ideològiques, sinó que va posar un nom que estava dins del costumari popular. El Sr. BADIA reconeix que en alguns veïns del districte hi ha aquesta inquietud, però diu que el govern no pot aturar que els veïns tinguin inquietuds i estableixin diàlegs. Repeteix que l’Ajuntament no ha iniciat cap tràmit. La Sra. ESTELLER diu que el regidor del districte sap molt bé que des del districte s’està impulsant aquest canvi. Comenta que, de fet, els únics que s’hi van oposar van ser Ciutadans i el PP, que hi van votar en contra. Insisteix, doncs, que s’està impulsant aquest canvi. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 72 Creu que cal que l’Ajuntament mantingui una posició clara a l’hora de no canviar els noms dels carrers per afinitats ideològiques i que s’ha de mantenir la història de la ciutat. Per això ho sotmet a la consideració d’aquesta Comissió i demana al govern que ho replantegi i que no fomenti aquests canvis de noms. Es dona per tractat. 23.- (M1519/8272) Que el Govern municipal presenti una proposta en la propera sessió de la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció sobre els diversos usos previstos en els terrenys que ocupaven els antics Jutjats de Barcelona al passeig de Lluís Companys, contemplant entre aquests el nou Centre de Coordinació d’Emergències de Barcelona i una nova caserna de la Guàrdia Urbana del Districte de Ciutat Vella. La Sra. ESTELLER torna a demanar al govern els usos dels jutjats de Barcelona en el passeig de Lluís Companys. Comenta que és un solar molt ampli on ha d’anar la nova audiència, però pensa que hi ha prou espai per ubicar el Centre de Coordinació d’Emergències de Barcelona i fins i tot una nova caserna de la Guàrdia Urbana en el Districte de Ciutat Vella. Indica que aquesta determinació és molt important, perquè el govern encara no ha descartat situar aquesta sala en l’antic Palau d’Esports. Opina que el Palau d’Esports ha de tenir un ús esportiu, i recorda que, de fet, es va aprovar a la Comissió que fos així. Per tant, creu que no és convenient que es compatibilitzin aquest tipus d’activitats. Comenta que, de fet, els sindicats han demanat que s’ubiquin en aquests jutjats del passeig Lluís Companys. Sap la complexitat de les ubicacions i que el govern va estudiar diverses ubicacions durant molt de temps, com ara el terreny de la Maquinista, les Glòries, Bolívia, etc. Tanmateix, demana que es valori la possibilitat que s’ubiquin en els antics jutjats de Lluís Companys. La Sra. PIN explica que aquest solar és propietat municipal, però que als anys 80 es va fer un conveni amb la Generalitat pel qual aquesta en té l’usdefruit. Per tant, diu que no es pot disposar d’aquest solar. Informa que el compromís a què s’ha arribat amb la Generalitat és que el lliurarà a l’Ajuntament per fer-lo servir com a espai públic fins que la Generalitat comenci la construcció de la nova audiència provincial. Comenta que el govern municipal ja els ha plantejat la necessitat que allà hi hagi una nova comissaria de la Guàrdia Urbana, però que no ha obtingut resposta. Indica que el que sí que se sap segur és que hi haurà una cessió per 5 anys perquè es faci servir com a espai públic. Per tant, no pot acceptar el prec d’un espai del qual l’Ajuntament no disposa. Es compromet, però, tant si finalment allà hi va l’audiència provincial com un altre ús judicial –perquè, si no, la Generalitat l’hauria de tornar–, a treballar perquè s’hi pugui ubicar una nova comissaria per a la Guàrdia Urbana. Tanmateix, indica que la ubicació del Cecor ja es va aprovar en un altre indret. Insisteix que no accepta el prec perquè el solar no és de l’Ajuntament i s’estaria acceptant un prec que no sap si es podrà complir i perquè el Cecor ja té una altra ubicació destinada. La Sra. ESTELLER demana, com a mínim, que, encara que no s’accepti, es valori que el solar és molt gran i que potser hi cap el Centre de Coordinació, ja que seria un bon lloc. Reitera que hi ha la petició d’alguns sindicats que veuen que és un lloc molt idoni per poder-se ubicar i no al Palau d’Esports, que hauria de tenir un ús esportiu. Demana que l’Ajuntament ho treballi amb la Generalitat per veure si és possible que, com que el solar és tan gran, a part de l’audiència hi pot tenir cabuda aquest centre. Sol·licita que com a mínim s’estudiï i es miri. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 73 La Sra. PIN diu que es pot tenir present, tot i que el Cecor té una altra ubicació. Repeteix que no pot acceptar un prec que sap que després no es podrà complir. Manifesta que és com si acceptés un prec que demanés que els habitatges que estan buits de les forces armades al final de la Rambla es destinin a habitatge social. Diu que segurament li faria molta il·lusió que tinguessin habitatge social al final de la Rambla, però que no ho podria acceptar perquè no se li podria donar compliment. Per tant, no accepta el prec. Es dona per tractat. d) Preguntes Del Grup Municipal Demòcrata: 24.- (M1519/8249) Amb quin calendari (dates) s’està treballant per donar compliment als requisits establerts al Reglament de Participació Ciutadana relatius a les consultes i com es procedirà pel que fa a l’organització i la logística de l’anunciada multiconsulta? Com es distribuirà el pes econòmic entre recursos propis i externs i quin procediment de contractació es farà servir i per quines partides? El Sr. BLASI comenta que el seu Grup va formular una pregunta a l’alcaldessa en el Plenari relativa a la multiconsulta. Diu que la torna a formular en aquesta sessió per veure si té una mica més d’èxit i pot aconseguir alguna informació, si fos possible, per escrit. Vol saber amb quin calendari, més enllà d’una reunió que es va fer, està treballant el govern municipal per donar resposta als requisits que estableix el Reglament de participació ciutadana en relació amb les consultes i amb l’anunciada multiconsulta prevista inicialment per al maig i ara per al mes de juny, tant per la part organitzativa com logística. Fruit d’una impugnació del contracte per a l’organització de la multiconsulta, recorda que es va anunciar que es faria amb recursos propis i que una part es continuaria fent d’una altra manera, no sap si amb un altre concurs o amb contractes menors. Demana que el govern posi una mica de llum en aquest tema. No vol que hi hagi algun altre entrebanc pel camí que no hagi estat previst i calculat. La Sra. PIN exposa que la previsió és portar al Plenari del març les preguntes, cosa que vol dir que en un període màxim de dos mesos s’ha d’haver fet el decret de convocatòria, tal com diu el Reglament de participació. Comenta que el reglament no permet fer consultes al juliol i a l’agost i que, per tant, ha de ser abans del juliol. Indica que, fruit d’aquesta impugnació, s’ha decidit assumir amb recursos propis. Explica que per això s’han reservat els 900.000 euros que hi havia pendents del concurs. Està segura que s’assolirà el cost d’aquests recursos propis i aquests contractes puntuals. Diu que no pot donar-ne més detalls perquè encara s’està treballant amb Recursos Humans per incorporar aquests recursos propis. En tot cas, es pot comprometre que abans del Plenari del març els grups municipals disposaran d’aquesta informació, perquè a l’hora de poder fer la votació per les preguntes tinguin tota la informació relativa a la producció de la multiconsulta. Espera que aquest mes de febrer es faci públic qui ha guanyat el concurs per al vot electrònic, de cara a la multiconsulta. El Sr. BLASI agraeix que se’ls faciliti la informació abans del Plenari del mes de març. Diu que no ho titllarà d’improvisació perquè realment això és nou i no és una improvisació, però pensa que el govern no ha de córrer més del compte, en el sentit que és un tema important. Creu que la ciutadania ha dipositat una certa confiança i unes expectatives, i no vol que acabi amb una frustració. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 74 Li continua preocupant, i per això hi insisteix, el tema de la quantia que aniria per part de contractes negociats o menors. La Sra. PIN li diu al Sr. Blasi que estigui tranquil. Comenta que en aquest cas hi ha una empresa que està sent molt persistent judicialment. Manifesta que el govern serà absolutament impecable i, per tant, li diu al Sr. Blasi que no es preocupi perquè disposaran d’aquesta informació. Reitera que estan en aquest procés amb Recursos Humans per veure quanta gent de la que s’ha demanat es pot incorporar i quines coses s’han de cobrir via un concurs públic. En tot cas, comenta que el càlcul que s’ha fet és que no seran més d’aquests 900.000 euros que ja hi havia reservats per al concurs que es va aturar. Es dona per tractada. Del Grup Municipal Cs: 25.- (M1519/8244) En relació a la “multiconsulta” anunciada pel govern: Quines persones/organismes i amb quins criteris han seleccionat les consultes a realitzar i per què s’han plantejat com iniciatives populars quan el govern pot plantejar la consulta per iniciativa municipal, sense necessitat de la recollida de signatures? El Sr. ALONSO entén que la multiconsulta serà a partir de 3 preguntes que estan promogudes a través d’iniciatives populars. Comenta que ha vist com aquestes iniciatives ciutadanes compten des de la sortida amb el suport del govern, que ho està fent amb un gran suport mediàtic. Explica que el sentit de la pregunta no és una crítica, sinó que és per entendre per què aquestes 3 preguntes, si hi ha altres iniciatives populars que també estiguin en marxa actualment i que no tinguin suport de l’Ajuntament; quins criteris tècnics i quins organismes han decidit que són aquestes 3 iniciatives populars les que aniran a aquesta multiconsulta, i entendre una mica com s’ha pres aquesta decisió. La Sra. PIN manifesta que no s’ha pres cap decisió, sinó que s’ha complert amb el Reglament de participació, que preveu que les preguntes de les consultes poden ser a instància del govern o dels partits de l’oposició o a iniciatives populars. Explica que en el cas del gimnàs Sant Pau els veïns plantegen aquesta recollida de signatures perquè havien demanat al govern en diferents ocasions que comprés la finca del gimnàs de Sant Pau, 46, i que el govern va manifestar la seva negativa pel fet de no ser una inversió prioritària, atès que s’havia estat negociant que s’allargués per part de la propietat el contracte del gimnàs. Comenta que, fruit de la negativa del govern, els veïns fan servir un mecanisme de democràcia directa que està avalat pel Reglament de participació, que és la recollida de signatures per instar el govern a preguntar si la ciutat de Barcelona vol que s’adquireixi aquesta finca. Conclou, doncs, que no es pren una decisió, sinó que es dona compliment al Reglament de participació. Indica que actualment no hi ha cap altra iniciativa en marxa. Manifesta que hi ha la iniciativa que ha presentat la Federació d’Associacions de Veïns per recollir signatures per canviar l’Ordenança de terrasses, però no per a la multiconsulta, sinó per fer un canvi de normativa, que també està previst al reglament. Afirma que qualsevol ciutadà pot presentar una iniciativa per recollir signatures per introduir un punt a l’ordre del dia del Ple municipal, per convocar un procés participatiu o per introduir una pregunta a la multiconsulta, però que ha de ser dins del marc del reglament, que és que ha de ser competència de l’Ajuntament i no pot estar en contra dels drets humans, i que en el cas que superi més d’un 5% del pressupost municipal el govern té la potestat, abans de la recollida de signatures, de dir si complirà o no el que surti a la consulta. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 75 Espera que a l’abril es tregui la guia i tothom tingui clar qui pot presentar iniciatives ciutadanes i quin és el mecanisme. El Sr. ALONSO diu que li falta per veure com es convoca aquesta multiconsulta. Li sembla estrany que, sense més requisit que presentar una proposta, automàticament qualsevol iniciativa tingui el suport ampli de tots els mitjans de l’Ajuntament, sense que hi hagi el més mínim control previ. Pensa que es poden trobar amb coses que el mateix govern podria presentar al Ple i que es tramiten a través d’una iniciativa ciutadana, quan podria haver-hi una iniciativa de qualsevol grup polític o del mateix govern per tenir el mateix resultat. Opina que és una mica complex. Constata que això és nou per a tots. Diu que n’aniran aprenent i veuran com evoluciona això els pròxims mesos. La Sra. PIN afirma que, efectivament, qualsevol pot presentar una iniciativa, sempre que no estigui en contra dels drets humans, que sigui una qüestió de competència municipal i que no superi el 5% del pressupost municipal, perquè llavors el govern prèviament dirà si ho porta a terme o no. Reitera que qualsevol ciutadà, dins del marc del Reglament de participació, pot presentar una iniciativa i tindrà el suport de Comunicació de l’Ajuntament per fomentar la participació en la recollida de signatures i en la consulta, sense que l’Ajuntament digui si la gent s’hi ha de pronunciar a favor o en contra. Es dona per tractada. 26.- (M1519/8245) Es sol·licita saber en quin punt es troba la implantació del nou Reglament General de Protecció de Dades i si aquesta estarà finalitzada abans que entri en vigor el nou Reglament. El Sr. ALONSO està molt preocupat pel tema de la protecció de dades, en primer lloc per la seguretat de les dades personals davant d’usos indeguts. Ara mateix té el dubte d’on són les dades personals de tots els catalans, que estan fent voltes pels núvols als servidors de fora de Catalunya. Considera que és una situació molt preocupant. Li preocupa que no es torni a produir una situació com aquesta, que dades personals s’utilitzin per a finalitats diferents de les finalitats per a les quals s’han recollit. Així mateix, li preocupa el tema dels pirates informàtics, que sempre surten en titulars, i com reiteradament es veu com moltes empreses perden dades personals que posen en perill la seguretat de les persones. En tercer lloc, també li preocupa molt el tema del terrorisme i la gran informació que hi ha a la xarxa, des d’accés a càmeres fins a informació personal. Per això, vol fer èmfasi en la necessitat que la política de protecció de dades sigui una política fonamental i prioritària del consistori. Demana que l’Ajuntament expliciti el seu compromís amb aquesta prioritat. La Sra. BRIA explica que el nou Reglament europeu de protecció de dades encaixa de manera natural amb l’estratègia municipal plantejada en el pla «Barcelona, Ciutat Digital». Diu que l’establiment de mesures de protecció d’informació i accessibilitat per part dels ciutadans és un aspecte que està molt relacionat amb el concepte de sobirania de les dades expressat en la mesura de govern que precisament el dia anterior es va presentar a la Comissió d’Economia i Hisenda. Comenta que ja fa un any que l’Ajuntament va començar els treballs de preparació per a l’adaptació al nou Reglament de protecció de dades, amb anterioritat a la plena exigència de Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 76 regulació del pròxim 25 de maig. Pel que fa al compliment del full de ruta traçat, comunica que se supera el 60% de mitjana amb fases gairebé finalitzades, com la formació als diferents sectors responsables que estan utilitzant les dades de caràcter personal, que van des de personal d’atenció al ciutadà fins als serveis d’assistència jurídica per a cada sector, passant pel mateix servei informàtic; el nomenament del delegat de protecció de dades de l’Ajuntament, i les funcions assignades alineades amb la resta de l’estratègia de gestió de dades. Explica que una altra de les activitats importants en les obligacions del nou reglament és la constitució del registre d’activitats de tractament. Indica que en aquest cas el nivell d’execució és de prop del 60%. Manifesta que aquest percentatge també és extensiu al compliment dels aspectes tècnics i la definició de les noves metodologies a partir de l’anàlisi de riscos. D’altra banda, informa que s’estan incorporant les mesures legals, com la nova gestió de les clàusules informatives, contractuals, de consentiment, així com el nou model de drets. En resum, comenta que l’Ajuntament fa un any que treballa en aquesta adaptació per finalitzar els treballs de la primera fase de full de ruta, que és la que garanteix el compliment obligat de l’RGPD. Manifesta que s’ha confrontat en diversos fòrums amb les mateixes problemàtiques, com el grup de treball format respecte a això per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, que es coordina des de l’Ajuntament de Barcelona. Afegeix que també s’han mantingut reunions de validació amb les autoritats de control tant en l’àmbit català com estatal. En aquest sentit, diu que pot afirmar que en tots aquests fòrums el full de ruta presentat per l’Ajuntament ha estat molt ben valorat. El Sr. ALONSO agraeix i valora positivament la resposta. Espera que aquest full de ruta realment segueixi el seu curs i que es doti amb els recursos necessaris per portar a bon terme tota aquesta protecció necessària de les dades. Es dona per tractada. Del Grup Municipal ERC: 27.- (M1519/8261) Quina és l’opinió del govern municipal en relació a l’augment de les molèsties i incidents vinculades als habitatges d’ús turístic? La Sra. CAPDEVILA comenta que uns dies enrere l’Ajuntament de Barcelona va publicar el dinovè informe per la Comissió de Seguiment de l’aplicació de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic. En aquest sentit, indica que l’estudi demostra que les queixes en relació amb l’incompliment de les ordenances d’espai públic baixen un 5% respecte a l’any anterior i que les vinculades a molèsties i incidents relacionats amb l’incompliment de les ordenances a l’espai privat pugen considerablement, i més en concret les vinculades als habitatges d’ús turístic, de manera que arriben a la xifra de 3.208 queixes, un 9,5% més respecte de l’any anterior. Així, doncs, vol saber quina és l’opinió del govern municipal en relació amb la pujada de les queixes i molèsties vinculades sobretot a espais privats i més concretament als habitatges d’ús turístic, i com pensa rebaixar aquesta xifra. La Sra. PIN diu que després li lliurarà un gràfic, perquè és més evident. Indica que en realitat la xifra que la Sra. Capdevila comenta és una xifra comparativa de 2016 i 2017. Comenta que el 2016 el web per denunciar els apartaments turístics es va posar en marxa el mes de juny. Explica que cada entrada al web suposa una queixa a l’IRIS. Per tant, constata que no hi ha determinades queixes registrades de 2016 perquè no existia el web. Diu que si es compara mig any, és a dir, si es compara el mig any de 2016 amb el mig de 2017, en què hi havia el web en marxa, les queixes no pugen. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 77 Manifesta que igualment comparteix aquesta preocupació. Recorda que, més enllà de si hi ha més queixes o menys, hi ha un pla en marxa que ha fet baixar molt el nombre d’apartaments turístics i que hi ha hagut multes a Airbnb. Constata que actualment un dels problemes que hi ha és com aconseguir que aquests apartaments turístics il·legals que deixen de funcionar com a apartaments turístics il·legals no es converteixin en pisos que tenen un preu absolutament inassumible. Informa que just abans de l’estiu es va posar en marxa un pla de mediació per als apartaments turístics que generen molèsties a les seves escales. Diu que qualsevol altra mesura que es pugui fer contra els apartaments turístics estarà encantada d’entomar-la. Reitera que l’augment de queixes comparativament respon al fet que el 2016 el web no es va posar en marxa fins al juny, i que llavors totes les denúncies que arribaven via web suposaven també una entrada nova a l’IRIS, cosa que fa que creixin molt les queixes. La Sra. CAPDEVILA constata que, malgrat això, aquestes 3.208 queixes que comentava hi són. Per tant, l’estranya que, després del pla contra els habitatges d’ús turístic il·legals que ha portat a terme l’Ajuntament de Barcelona i que efectivament ha tancat molts espais, continuïn creixent les queixes. Es planteja la possibilitat d’una elaboració nova de l’ordenança sobre allotjaments turístics. Pensa que potser es poden demanar requisits que en aquest moment no es demanen, com ara instal·lació de sonòmetres. Constata que en un pis en què viu una família habitualment també a vegades fan soroll i tenen problemes amb els veïns, però troba evident que ocasionen més molèsties els pisos on hi passa gent constantment. Per tant, repeteix que potser seria bo que l’Ajuntament es comencés a plantejar fer una normativa que fos una mica més especial que per a un habitatge normal, amb parets aïllants, sonòmetres, etc. Considera que això permetria que els veïns estiguessin menys afectats del que estan. La Sra. PIN entoma la proposta i diu que l’estudiarà. Creu que igualment no es pot deixar de tenir present que el problema dels apartaments turístics, dels legals i dels il·legals, és que es deixi de tenir un bé de primera necessitat com l’habitatge per tenir una mercaderia. Per tant, pensa que en la mesura del possible caldria aconseguir deixar de tenir aquests apartaments turístics per tenir habitatges on pugui viure gent de manera normalitzada. Es dona per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup VI) Mocions VII) Declaració Institucional DI1.- La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció acorda: Primer.- L’Ajuntament de Barcelona expressa, un cop més, el seu rebuig a la decisió de mantenir en presó preventiva a càrrecs electes i representants de dues de les entitats més importants de Catalunya. Segon.- L’Ajuntament de Barcelona considera que l’aplicació d’una mesura cautelar com la presó preventiva, adoptada pel Tribunal Suprem, que dificulta la normalització de la situació política a Catalunya. Tercer.- L’Ajuntament de Barcelona expressa el seu suport a les famílies de les persones empresonades i es compromet a rebre-les i a posar- se a la seva disposició per tal d’abastir-les del suport emocional i psicològic que necessitin. Quart.- L’Ajuntament de Barcelona considera l’allunyament penitenciari com un càstig social Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 78 que pot vulnerar els drets reconeguts pel Dret Internacional i atemptar contra els drets humans i defensa que, mentre no es produeix l’excarceració i per raons d’humanitat, es procedeixi immediatament al trasllat de Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez a centres penitenciaris catalans. El Sr. ASENS llegeix la declaració. El Sr. CIURANA diu que no li sembla una bona pràctica fer la nota de premsa abans que es produeixi el fet a la Comissió. Li sembla poc oportú, poc elegant i poc respectuós amb el que es fa. Però el sorprèn molt la manera com està redactada la nota de premsa. Constata que el primer punt és demanar l’alliberament immediat dels presos i després l’acostament. Indica que la nota de premsa simplement es titula per reclamar l’acostament a Catalunya. Considera que l’acostament a Catalunya té una lectura que el seu Grup comparteix, però que no és el tot de la declaració. Destaca, a més, que enmig de la nota de premsa es diu que entre els quatre hi ha tres diputats, quan el Sr. Forn ja fa setmanes que ha plegat. Afegeix que a més s’equivoquen amb el nom del seu Grup i algun altre tipus d’errors. Creu que en aquest tipus de coses, que són importants i que transcendeixen i afecten la llibertat i la dignitat de les persones, caldria ser especialment curosos a l’hora de no fer les notes de premsa abans que passin les coses. Demana al Sr. Asens que, de cara a altres declaracions, es faci d’una altra manera. Constata que el Sr. Asens ha dit que hi ha grups que hi donen suport i d’altres que no, però no ha dit quins eren. Comenta que no hi donen suport ni el PSC, ni Ciutadans ni el Partit Popular. Pensa que falta un punt de litúrgia institucional que quan és un tema d’aquesta transcendència valdria la pena de preservar. El Sr. ASENS agraeix la precisió del Sr. Ciurana. Comenta, però, que la litúrgia que reclama el regidor del Grup Municipal Demòcrata no està exigida en cap moment en el reglament. De fet, indica que es fa menció del fet que es procedirà a la lectura estricta dels acords, que és el que ha fet. Afegeix que tots tenen coneixement de qui signa la declaració. De totes maneres no té cap problema a dir-ho. Indica que hi ha tres grups que no la signen, com ja ha dit el Sr. Ciurana. En relació amb la nota de premsa, diu que no té coneixement del contingut, perquè no l’ha redactada. Reconeix, però, que la novetat d’aquesta declaració respecte a l’anterior que s’havia aprovat és que en l’anterior la reclamació de llibertat ja s’ha fet en altres ocasions com a institució, però que en aquesta s’introdueix un element nou, que és el de l’apropament. Li sembla que és l’element fort de novetat d’aquesta declaració, més enllà que no coneix el contingut concret de la nota de premsa. De totes maneres, indica que els periodistes se’n van i que si volien que la declaració tingués una incidència mediàtica, que era un dels seus objectius, s’havia d’explicar el contingut. Reconeix que és formalment en la sessió quan se’n fa la lectura, però pensa que era comunicable la notícia de l’acord a què s’havia arribat i que per això s’ha comunicat quan ho han demanat els mitjans, perquè li han dit que no es podien quedar fins al final. Indica que en la declaració s’han donat les gràcies a tots els grups que han signat i que s’ha fet una crítica molt expressa, clara i contundent, cap al Partit Socialista per la seva negativa a firmar aquest document. La Sra. CAPDEVILA està d’acord amb el fet que no es poden donar als mitjans de comunicació unes explicacions d’una cosa que no ha passat. El Sr. ASENS replica que l’acord ja s’havia produït i que el que ha passat a la sessió és la lectura. Ref: CCP 2/18 Presidència, Drets de Ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció v. 16/ 2/ 2018 9: 24 79 La Sra. CAPDEVILA troba que és una falta de respecte per a tots plegats. El Sr. ASENS diu que els mitjans podrien considerar que és una falta de respecte no fer-ho quan hi eren ells. La Sra. CAPDEVILA diu que per evitar això hi ha districtes, com l’Eixample, en què la lectura de les declaracions es fa a l’inici de la sessió. Pensa, doncs, que potser seria una bona idea fer- les a l’inici, que és quan hi ha la premsa i quan hi ha tots els representants polítics. S’APROVA aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida pel Sr. Asens, amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals i del Sr. Ardanuy, excepte el dels grups de Ciutadans, Socialista de Catalunya i del Partit Popular. DI2.- La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Primer.- Expressar al Govern espanyol, a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) el malestar de l’Ajuntament de Barcelona pel nomenament de María Elósegui Itzaso com a jutgessa del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) degut a les seves opinions clarament homòfobes. Segon.- Instar al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) a prendre totes les mesures necessàries per tal que aquest nomenament no afecti els drets dels ciutadans LGTBI de la Unió Europea. Tercer.- Fer arribar aquesta Declaració Institucional al Govern espanyol, a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). S’APROVA aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida per la Sra. Capdevila, amb el posicionament favorable de tots els Grups municipals i del Sr. Ardanuy, excepte el dels grups de Ciutadans i del Partit Popular. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 15 hores.