Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
1 
   
 
 
ACTA DE LA COMISSIÓ D’ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 
 
Sessió de 14 de febrer de 2018 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de febrer de 2018, s’hi reuneix 
la COMISSIÓ D’ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT, sota la presidència de la Ima. 
Sra. Janet Sanz Cid. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Mercedes Vidal Lago, Jordi 
Martí i Galbis, Raimond Blasi i Navarro, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, 
Jordi Coronas Martorell, Xavier Mulleras Vinzia, i Gerard Ardanuy i Mata, assistits per 
l’assessor jurídic, Sr. Joan Caparrós Hernández, que actua per delegació del secretari general i 
que certifica. 
 
També hi són presents la Ima. Sra. Gala Pin Ferrando, la Sra. Aurora López Corduente i el Sr. 
Frederic Ximeno Roca. 
 
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Daniel Mòdol Deltell, Josep Maria 
Montaner Martorell, Agustí Colom Cabau, Francina Vila i Valls, Alfred Bosch i Pascual i 
Maria José Lecha González. 
 
 
S’obre la sessió a les 16.37 h. 
 
 
I)  Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
S’aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
Acord de la Comissió de Govern de 18 de gener de 2018: 
 
1.-  (20180026) INICIAR l’expedient per a la contractació dels serveis de direcció facultativa i 
assistència tècnica als serveis de gestió i seguretat de túnels viaris urbans de l’Ajuntament de 
Barcelona, amb mesures de contractació públiques, amb núm. de contracte 17006742, 
mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost 
total de licitació de 961.632,57 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries 
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques 
reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR 
l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest 
mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 794.737,66 euros; tipus 
impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 166.894,91 euros; condicionada a l’existència 
de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual; DONAR-NE compte a 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
2 
la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 25 de gener de 2018: 
 
2.-  (17PL16454) APROVAR inicialment, de conformitat amb l’article 68.1 a) de la Carta 
Municipal de Barcelona, el Pla de Millora Urbana per a l’ordenació volumètrica de l’edifici 
situat al passeig de Sant Joan 110, promogut per BHNV Spain PSJ 110 SL y CIA; EXPOSAR-
LO al públic pel termini d’un mes; SOTMETRE’L al Consell Municipal per a la seva aprovació 
definitiva; i DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 
 
3.-  (17PL16525) APROVAR inicialment, de conformitat amb l’article 68.1 a) de la Carta 
Municipal de Barcelona, la Modificació Puntual del Pla de Millora Urbana de La Clota, 
reordenació, d’iniciativa municipal; EXPOSAR-LO al públic pel termini d’un mes; 
SOTMETRE’L al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i DONAR-NE compte 
a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 
 
4.-  (17PL16522) APROVAR inicialment, de conformitat amb l’article 68.1 a) de la Carta 
Municipal de Barcelona, el Pla de Millora Urbana per a la determinació dels paràmetres 
edificatoris del front consolidat del carrer Pujades 150-152, cantonada carrer Roc Boronat 57-
59-61, promogut per Balec Projectes Inmobiliaris SL; EXPOSAR-LO al públic pel termini d’un 
mes; SOTMETRE’L al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i DONAR-NE 
compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 
 
5.-  (10BC 2016/149) APROVAR definitivament el Projecte urbà de l’espai lliure de la plaça de les 
Glòries Catalanes "Canòpia Urbana". Àmbit Clariana, als Districtes de Sant Martí i de 
l’Eixample de Barcelona, d’iniciativa municipal, d’acord amb l’Informe Tècnic del Projecte, 
que figura a l’expedient administratiu i que a aquests efectes es dóna per reproduït, per un 
import de 19.786.040,29 euros, el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, d’acord amb 
allò que preveu l’article 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el 
Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya; APROVAR les bases dels convenis de cessió 
d’ús de les instal·lacions d’energia elèctrica i de constitució de la servitud de pas aeri/subterrani 
de Baixa Tensió, Mitja Tensió, Centre de Transformació i Centre de Mesura a favor d’Endesa 
Distribución Eléctrica, SL, FACULTAR el Gerent d’Ecologia Urbana per aprovar i formalitzar 
els convenis específics que apliquin a les circumstàncies concretes les bases esmentades, 
d’acord amb l’article 16.k de la Carta municipal de Barcelona i la Llei 24/2013, de 26 de 
desembre, del sector elèctric; PUBLICAR aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de 
Barcelona (BOPB), a un dels diaris de més circulació de Catalunya, a la Gaseta Municipal i al 
Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament de Barcelona; ENCARREGAR a la societat municipal 
BIMSA la gestió de l’actuació i DONAR-NE Compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i 
Mobilitat. 
 
6.-  (17SD0268 P) APROVAR el Projecte constructiu de Reforma de l’atracció "Castell Misteriós" 
del Parc d’Atraccions del Tibidabo, d’iniciativa municipal a instància de PATSA, d’acord amb 
les condicions que consten en l’informe de conformitat tècnica (CTP) de 19 d’octubre de 2017 i 
que es dóna per reproduït, amb un import d’1.140.643,78 euros, el 21% de l’Impost del Valor 
Afegit (IVA) inclòs, d’acord amb el que preveu l’article 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 
28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya. 
PUBLICAR aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), a la Gaseta 
Municipal, i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament. NOTIFICAR-LO als interessats en aquest 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
3 
procediment. DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 
 
Acords de la Comissió de Govern d’1 de febrer de 2018: 
 
7.-  (15gu33) RESOLDRE les al·legacions formulades durant el tràmit d’informació pública i 
audiència als interessats del Projecte de reparcel·lació de la Unitat d’Actuació núm. 1 de la 
Modificació del Pla General Metropolità als àmbits dels carrers Lepant i Lisboa en el sentit que, 
justificadament i raonada, figura en l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística 
de l’Institut Municipal d’Urbanisme, de 19 de gener de 2018, que consta en l’expedient i que es 
dóna per reproduït. APROVAR definitivament, a l’empara de l’article 119.2 del Decret 
Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el 
Projecte de reparcel·lació abans esmentat, a executar per la modalitat de cooperació, redactat 
d’ofici per l’Administració actuant, amb introducció de modificacions no substancials derivades 
de la resolució de les al·legacions. DETERMINAR, de conformitat amb l’article 153 del Decret 
305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que la 
fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Text refós del Projecte de 
reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 127 
del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei 
d’urbanisme i, per tant, entre altres, l’extinció dels drets i càrregues que es relacionen en 
l’esmentat Projecte de reparcel·lació, per ser incompatibles amb el planejament. PUBLICAR 
aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació de la 
província; i NOTIFICAR-LO individualment a cadascun dels interessats. DONAR-NE compte 
a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 
 
8.-  (17PL16473) APROVAR inicialment, de conformitat amb l’article 68.1 a) de la Carta 
Municipal de Barcelona, la Tercera Modificació Puntual del Pla Especial de la nova bocana del 
Port de Barcelona, promogut per l’Autoritat Portuària de Barcelona; EXPOSAR-LO al públic 
pel termini d’un mes; SOTMETRE’L al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i 
DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 
 
9.-  (20180076) APROVAR inicialment el projecte d’obres d’implantació de la Fase V de la nova 
xarxa de bus, Subfase V Intermèdia, amb un pressupost d’1.034.966,13 euros, IVA inclòs, 
d’acord amb l’article 37 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per 
Decret 179/1995, de 13 de juny, i SOTMETRE’L a informació pública durant un termini de 30 
dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província 
de Barcelona, durant el qual es podrà examinar i formular-hi les al·legacions pertinents, i 
DISPOSAR que si no es formula cap al·legació ni reclamació durant aquest termini, el projecte 
s’entendrà aprovat definitivament sense necessitat de cap tràmit posterior; INICIAR l’expedient 
per a la contractació de les Obres d’implantació de la Fase V de la nova xarxa de bus, Subfase 
V Intermèdia, amb mesures de contractació pública sostenible, amb núm. de contracte 
18000416, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un 
pressupost total de licitació d’1.034.966,13 euros, IVA inclòs, distribuït en els següents lots: - 
Lot núm. 1, 5 Actuacions, per un import de 462.143,59 euros IVA inclòs; - Lot núm. 2, 30 
Actuacions, per un import de 302.904,59 euros IVA inclòs; - Lot núm. 3, 49 Actuacions, per un 
import de 269.917,95 euros IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el 
plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte i la resta de documents 
tècnics reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; i 
ESTABLIR que aquesta resta condicionada a l’aprovació definitiva del projecte; 
AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
4 
s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 
855.343,91 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 179.622,22 euros; 
DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 8 de febrer de 2018: 
 
10.-  (17PL16516) APROVAR inicialment, de conformitat amb l’article 68.1 a) de la Carta 
Municipal de Barcelona, el Pla Especial Integral per a la implantació d’un hotel al carrer Alts 
Forns 40, promogut per Immobiliaria La Campana SA, amb les prescripcions a què fa 
referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a 
efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; EXPOSAR-LO al públic pel termini d’un 
mes; SOTMETRE’L al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i DONAR-NE 
compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 
 
11.-  (17PL16455) APROVAR inicialment, de conformitat amb l’article 68.1,a) de la Carta 
Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la regulació de 
diversos sòls d’equipament en l’àmbit de Districte de l’Eixample; EXPOSAR-LO al públic pel 
termini d’un mes; PRORROGAR, l’acord de suspensió acordat per la Comissió d’Ecologia, 
Urbanisme i Mobilitat, en sessió de 15 de febrer de 2017 (BOPB de 17 de febrer de 2017), de 
conformitat amb l’article 73.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret 
Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost (en endavant TRLU), en relació amb la tramitació de plans 
urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística, i l’atorgament de llicències i/o 
comunicats d’obres de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o 
enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i altres 
autoritzacions municipals connexes establerts per la legislació sectorial, en els àmbits del 
Districte de l’Eixample delimitats i grafiats en el plànol de suspensió que figura en l’expedient, 
elaborat de conformitat amb el punt 3 de l’esmentat article 73 del TRLU, tot l’anterior d’acord 
amb el contingut de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament que consta a l’expedient 
i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; DETERMINAR, també, a l’empara de 
l’article 74.1 del TRLU, que el termini de la suspensió serà, com a màxim, de dos anys a 
comptar des de la publicació al BOPB de l’acord de suspensió potestativa prèvia; PRECISAR, 
de conformitat amb l’article 102.4 del Reglament de la Llei d’Urbanisme que es podran tramitar 
instruments o atorgar llicències fonamentades en el règim vigent que siguin compatibles amb 
les determinacions del nou planejament que s’aprova inicialment; SOTMETRE’L al Consell 
Municipal per a la seva aprovació definitiva; PUBLICAR el present acord en el Butlletí Oficial 
de la Província de Barcelona, i DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i 
Mobilitat. 
 
b)  Mesures de govern 
c)  Informes 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
1.-  (M1519/8273) Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’informar de 
l’estat d’execució del pla Delta per activar l’eix Llobregat de la ciutat, que va anunciar 
l’alcaldessa al gener de 2017 (especificant actuacions i projectes concrets, inversió, 
finançament, previsió i calendari). Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que 
es doni en Comissió. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
5 
 
El Sr. MULLERAS enuncia la sol·licitud de compareixença. 
 
La Sra. SANZ recorda que l’alcaldessa ha explicat, mitjançant dues conferències, les dues 
propostes del Govern municipal relacionades amb aquesta qüestió: en la primera, va exposar el 
treball metropolità que desenvolupa la ciutat amb relació a la transformació del Besòs; en la 
segona, va plantejar una proposta de desenvolupament econòmic, que responia a una situació 
diferent de la del Llobregat —s’ofereix per ampliar la informació sobre tota la feina que s’ha fet 
i que es continua fent pel que fa al Besòs. 
Observa que en el cas del Besòs es començaria de zero, ja que hi ha un espai creat, però no les 
sinergies entre ajuntaments ni la presència del sector econòmic, mentre que en el cas del delta 
del Llobregat ja hi ha una plataforma econòmica: el port, l’aeroport, un sector agrícola molt 
important i algunes de les indústries alimentàries destacades de l’àmbit metropolità, com ara 
Mercabarna. 
Exposa que el primer eix de treball del Pla director estratègic del delta del Llobregat és la 
col·laboració entre les administracions, la generació de sinergies entre els ajuntaments, entre els 
quals hi ha com a ajuntaments estratègics el de l’Hospitalet de Llobregat i el del Prat de 
Llobregat, però assenyala que la coordinació és també supramunicipal, ja que, per exemple, 
quan es parla de l’aeroport, es parla amb el Govern de l’Estat, i quan es parla del port, es parla 
amb l’Estat i amb la Generalitat. 
Comenta que els tècnics municipals de les tres administracions han anat perfilant algunes de les 
actuacions que es poden desenvolupar, sobretot des de la lògica de la interacció amb els sectors 
econòmics presents a l’espai, per obtenir propostes de planificació integral que siguin flexibles i 
innovadores i, sobretot, que incorporin l’element mediambiental: el desenvolupament econòmic 
s’ha d’adequar a l’espai, que té un valor ambiental i de sostenibilitat molt alt. 
Puntualitza que, si bé en el marc de la Comissió d’Urbanisme es poden facilitar dades sobre 
qüestions com ara l’aprofitament eficient del sòl industrial per afavorir la implantació 
d’activitats econòmiques sostenibles i generadores de projectes econòmics de qualitat vinculats 
a temes ambientals o qüestions referents a l’espai habitable, que es treballen també des de la 
perspectiva urbanística, qui està fent el seguiment del Pla és l’Àrea d’Economia. 
En darrer lloc, planteja la possibilitat d’organitzar una trobada entre els grups que vulguin 
obtenir més informació sobre la proposta i els responsables directes d’aquesta. 
 
El Sr. MULLERAS diu a la Sra. Sanz que el Grup del PP ha sol·licitat la compareixença 
precisament perquè el Govern facilités aquesta informació (estat d’execució dels diferents 
projectes, inversió, finançament, calendari, etc.), i lamenta que no s’hagi concretat absolutament 
res un any després que l’alcaldessa anunciés que es preveia una inversió de 1.500 milions 
d’euros en deu anys per desenvolupar trenta projectes. Subratlla que la Sra. Colau va aconseguir 
el que volia (grans titulars), però, un cop més, els anuncis no s’han transformat en fets. 
D’altra banda, recorda que l’alcaldessa va parlar de cofinançament amb altres administracions i 
amb privats, i va afirmar que el Govern municipal ja havia elaborat un esborrany, i qualifica 
d’inadmissible que, un any després d’aquestes declaracions, no es concreti cap informació sobre 
els projectes d’aquest esborrany i l’únic que faciliti el Govern sigui fum, ja sigui perquè, en 
realitat, no té res preparat, o perquè amaga informació —tots dos casos serien molt greus. 
 
El Sr. MARTÍ comença la intervenció manifestant la queixa del seu grup pel fet que en aquests 
moments membres del Govern estiguin oferint una roda de premsa per informar sobre un tema 
tan important com són els projectes per destinar elements prefabricats a usos d’habitatge social 
per incrementar el parc d’habitatge de lloguer públic, un tema que afecta tot l’Ajuntament, 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
6 
especialment els membres de la Comissió d’Urbanisme. El Grup Municipal Demòcrata entén 
que s’hauria pogut buscar una data i un horari per a la roda de premsa que possibilitessin 
l’assistència dels membres de la Comissió. 
Dit això, expressa l’acord del seu grup amb l’afirmació que la Sra. Sanz no ha facilitat gaire 
informació sobre el Pla Delta, una qüestió de gran transcendència, i subratlla que ja ha passat un 
any dels deu al llarg dels quals s’havien de desenvolupar trenta projectes amb una inversió de 
1.500 milions d’euros (750 de públics i 750 de privats). 
Demana que s’expliciti si aquesta qüestió s’ha de tractar a la Comissió d’Economia i Hisenda, i 
comenta que el seu grup ja ha portat a la Comissió d’Ecologia i Urbanisme el seu interès a 
tractar, des del punt de vista de la transformació urbanística, les grans transformacions o els 
treballs de planificació pendents a tota l’àrea del Morrot i tota l’àrea que ha d’afectar la B-10, 
les rondes, la connectivitat de Montjuïc amb els barris més històrics, com Ciutat Vella i el 
Poble-sec, així com la seva connectivitat amb la Marina i la Zona Franca. Afegeix que fa uns 
deu dies, ell mateix va demanar al grup de treball d’infraestructures que el Govern municipal fes 
un esforç per treballar, amb el màxim consens polític, institucional i social, una proposta de 
transformació de la zona del Morrot, una zona estratègica. 
En darrer lloc, comenta que en el mandat anterior el seu grup va treballar intensament en un 
projecte relacionat amb aquesta qüestió, i demana al Govern que passi dels anuncis a la 
feina real. 
 
El Sr. ALONSO exposa que ni ha trobat informació abans de la sessió sobre l’anunci que va fer 
l’alcaldessa, ni ara s’ha explicat res sobre un pla imprescindible per al territori, referit a una 
zona, la del delta del Llobregat, que alberga infraestructures fonamentals com el port, 
l’aeroport, el ferrocarril i autovies; nuclis de població rellevants, com el Prat, l’Hospitalet, 
Gavà, Castelldefels o Viladecans; espais naturals molt importants, com les ZEPA, les zones 
humides i les platges, així com un parc agrari que ha estat fonamental per evitar la 
sobreconstrucció. 
Observa que el Pla Delta ha d’ajudar a equilibrar les polítiques de millora i ampliació dels 
espais naturals amb les polítiques d’impuls econòmic i de sòl industrial, com també amb la 
potenciació del parc agrari, i conclou que, certament, la política del Govern d’Ada Colau és la 
de no anar més enllà dels anuncis i els titulars, i la legislatura acabarà sense que s’hagi resolt 
cap gran repte i ni tan sols s’hi hagi començat a treballar. 
 
El Sr. CORONAS comenta que les explicacions de la Sra. Sanz d’avui, darrere les quals es nota 
que hi ha una preparació, han estat millors que les de la Sra. Colau en la conferència de fa un 
any, i recorda que el seu grup va demanar una compareixença immediatament després d’aquella 
conferència, i va comprovar que l’anunci d’aquest suposat macroprojecte —en realitat, és una 
barreja de mesures que ja s’estan executant o estan plantejades des de fa temps— havia estat 
fruit de la improvisació. 
Afirma que el segon Pla Delta es va idear sense tenir presents les connotacions i la controvèrsia 
del primer, que es va centrar molt en la transformació de la zona del delta del Llobregat a partir 
de l’ampliació d’infraestructures del port i l’aeroport o el desviament de la desembocadura del 
riu Llobregat, que generava confusió sobre els veritables plans de l’Ajuntament de Barcelona, i 
assenyala que s’hi van abocar un seguit de projectes que van des del desenvolupament del nou 
barri de la Marina, vigent des de fa anys, fins a l’arribada del metro a aquesta zona, que ja s’ha 
desencallat en aquest mandat, passant per d’altres com el nou pas de vianants i bicicletes, també 
projectat des de fa anys. 
Lamenta que un projecte que havia de ser un ambiciós procés de reforma d’un sector de la 
ciutat es presentés públicament sense haver-lo treballat ni consensuat amb els grups, que van 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
7 
assistir atònits a la presentació d’un pla del qual no tenien cap notícia prèvia. Entén que un bon 
govern treballa amb la resta de grups els grans plans, que hauran de desenvolupar-se al llarg de 
molts anys. 
Per acabar, subratlla que l’anunci del Pla va ser únicament una declaració d’intencions d’un 
projecte que no s’ha treballat, d’un marc teòric ben explicat, però que no es concreta en res. 
 
La Sra. BALLARÍN observa que, atesa l’actuació del Govern municipal, es podria pensar que 
les conferències de l’alcaldessa són una nova manera de produir acords de govern, i lamenta la 
poca confiança demostrada pel Govern en el diàleg i la participació real de la resta de grups 
municipals en un tema tan important com el Pla Delta, del qual el Grup del PSC quan va formar 
part del Govern només va tenir coneixement a partir d’alguna qüestió concreta de Mercabarna 
que, finalment, tampoc no va tirar endavant. 
Demana que s’expliqui quina governança hi ha darrere d’aquest pla, un pla que entén que va 
més enllà de l’impuls de l’activitat econòmica, ja que inclou projectes relacionats amb 
l’habitatge, i subratlla que una conferència no és una manera adient d’informar sobre aquesta 
qüestió, que ni tenia antecedents ni ha tingut continuïtat, encara que a la sessió del febrer del 
2017 de la Comissió d’Ecologia i Urbanisme s’expliqués que hi havia un seguit de projectes que 
s’estaven desenvolupant —considera que això no té res a veure amb el Pla Delta dels anys 
noranta i dos mil, un projecte molt important que va implicar la transformació d’infraestructures 
portuàries, la construcció de la depuradora i la dessalinitzadora del Baix Llobregat. 
En darrer lloc, demana que el Govern vagi més enllà dels titulars i concreti quins agents públics 
i privats intervenen en el projecte, quins projectes específics inclou i quins són el calendari i, 
sobretot, el pressupost. 
 
El Sr. ARDANUY posa de manifest que el pla de reforma del Llobregat, un projecte d’èxit, va 
significar la transformació de tot un entorn des del punt de vista d’aplicabilitat també de ciència, 
de recerca, de millora ambiental, de renaturalització i de dinamisme econòmic i social, i 
expressa l’opinió que el Pla Delta és una bona proposta que donaria lloc a més implicació per 
part d’administracions metropolitanes, autonòmiques i estatals, però entén que hauria de ser un 
projecte de ciutat en què tots els grups haguessin fet les seves aportacions, atès que és un 
projecte que depassaria aquest mandat. 
 
La Sra. SANZ puntualitza que aquest pla, diferent del dels anys noranta, no és un pla urbanístic 
en què es busquen infraestructures —ja hi són—, sinó un pla que vol generar noves sinergies i 
noves oportunitats en la relació dels ajuntaments, i subratlla que al Besòs s’ha treballat molt, i li 
agradaria que es demanés una compareixença sobre el Besòs que donés l’oportunitat d’explicar 
pla per pla. 
Assenyala que en aquests moments s’estan tancant acords —principalment entre els tres 
ajuntaments—, molts dels quals no són urbanístics, sinó econòmics, per la qual cosa entén que 
la responsabilitat de donar-ne compte és de la Comissió d’Economia. Tanmateix, el Govern té la 
total voluntat d’explicar tota la governança amb la màxima transparència. 
Remarca que Gerència Municipal està desenvolupant un treball tècnic, però des d’una òptica i 
amb un treball de plataforma econòmica de tot l’àmbit, i segurament amb una lògica i amb un 
plantejament diferents dels de l’històric del Pla Delta, que no és desenvolupista. 
Observa que tot el treball que s’ha fet en el marc de l’acord del port que es va presentar fa unes 
setmanes és també gràcies al treball i a les sinergies que es generen en aquest espai, com també 
el pla de l’aeroport que va presentar el ministre, que s’ha treballat prèviament i sobre el qual 
s’ha compartit informació —que no es faci la quarta pista de l’aeroport també és arran de molt 
del treball que s’ha fet en tot aquest sentit. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
8 
Conclou que si encara no hi ha concreció és perquè s’està concretant en aquests moments amb 
la resta dels ajuntaments. 
 
El Sr. MULLERAS es queixa que la Sra. Sanz no hagi explicat absolutament res del que se li ha 
demanat, com han constatat tots els grups, i manifesta l’opinió que si no ho ha fet és perquè no 
hi ha res a explicar, ja que l’alcaldessa basa la seva política en titulars que mai no es 
materialitzen en continguts. En aquest cas, el Govern municipal, a través de l’alcaldessa, va 
anunciar fa un any que hi havia un esborrany amb 30 projectes i 1.500 milions, però avui s’ha 
demostrat que l’únic que hi ha és fum. 
 
El Sr. ALONSO subratlla que al delta del Llobregat hi ha el gran repte d’equilibrar les 
necessitats del territori (pel que fa a habitatge, sòl industrial, activitat econòmica, manteniment 
del parc agrari i millora dels espais naturals), un repte que requereix treball i no pas evasives. 
En aquest sentit, lamenta que s’hagi derivat la qüestió a l’Àrea d’Economia. 
 
El Sr. CORONAS entén que el Govern no podia facilitar gaires detalls en la compareixença atès 
que no té cap treball ben estructurat i ben projectat al darrere, però manifesta sorpresa pel fet 
que qualsevol projecte s’inclogui dins d’un suposat Pla Delta que no se sap ben bé què és. 
 
La Sra. BALLARÍN considera que en el fons el projecte té molt potencial, però cal treballar-hi i 
presentar-lo un cop s’hagi treballat. 
 
Es dona per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
2.-  (20160056) APROVAR la segona addenda al Conveni de col·laboració subscrit el 28 d’abril de 
2016 entre els Ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, 
l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consell Comarcal del Barcelonès per al manteniment i 
conservació de les rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via Nord, d’acord amb 
la Normativa reguladora dels expedients d’autorització de l’atorgament de convenis 
administratius amb altres administracions públiques i institucions aprovada per Decret 
d’Alcaldia el 27 d’abril de 2011; FACULTAR la quarta Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de 
Barcelona per a la seva signatura; AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import de 
5.975.872,05 euros amb càrrec al/s pressupost/os i partida/es indicats en aquest mateix 
document, a favor de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb NIF P0800258F, per fer front a 
les despeses derivades d’aquesta addenda; i NOTIFICAR aquest acord a totes les 
administracions signatàries del conveni. 
 
La Sra. SANZ enuncia la proposta. 
 
El Sr. MARTÍ expressa el vot favorable del seu grup. 
 
El Sr. ALONSO i el Sr. CORONAS expressen les abstencions dels seus grups. 
 
La Sra. BALLARÍN expressa el vot favorable del seu grup. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
9 
 
El Sr. MULLERAS subratlla que el Consell Comarcal del Barcelonès està gestionant les rondes 
de Barcelona quan aquesta competència és de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i 
l’Ajuntament de Barcelona està finançant dues terceres parts del manteniment de les rondes 
quan això hauria d’anar a càrrec de la Generalitat, de manera que tant l’Ajuntament com l’Àrea 
Metropolitana estan intentant dotar d’un contingut fictici el Consell Comarcal, un consell que 
s’hauria d’extingir, atesa la manca de contingut real, i l’Àrea Metropolitana està assumint 
milions d’euros que hauria de pagar la Generalitat. Per això, el seu grup votarà en contra de la 
proposta. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el seu vot favorable. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, Grup Municipal Demòcrata, PSC i del 
regidor no adscrit, amb l’abstenció de Cs i ERC i amb el posicionament contrari del PP. 
 
3.-  (20180115) APROVAR el reconeixement de crèdit per un import total de 387,20 euros (IVA 
inclòs), atesa la necessitat d’efectuar el pagament de la factura que correspon a la despesa 
generada durant l’any 2016 i no havent estat reconeguda en l’exercici corresponent, número 
FS00003101, de 30 de novembre de 2016, emesa per Universitat Politècnica de Catalunya, amb 
NIF Q0818003F, i així regularitzar les despeses generades per la contractació de la delimitació 
de la finca situada al carrer Roman Macaya, número 11 de Barcelona; AUTORITZAR, 
DISPOSAR I RECONÈIXER l’obligació de la despesa per un import 387,20 euros (IVA 
inclòs), amb càrrec al pressupost i posició pressupostària indicada en aquest mateix document. 
 
La Sra. SANZ enuncia la proposta. 
 
El Sr. MARTÍ, el Sr. ALONSO, el Sr. CORONAS, la Sra. BALLARÍN, el Sr. MULLERAS i el 
Sr. ARDANUY hi voten favorablement. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, 
PSC, PP i del regidor no adscrit. 
 
Districte de Ciutat Vella 
 
4.-  (16PL16408) APROVAR definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, la Modificació del Pla Especial de Protecció Patrimoni Arquitectònic, històric, 
artístic, al Districte de Ciutat Vella per incorporar al patrimoni industrial del Raval (Fàbriques i 
Cases-Fabrica), d’iniciativa municipal; amb les modificacions respecte al document aprovat 
inicialment, a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; 
RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació 
inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions, 
informes que a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. 
 
La Sra. SANZ enuncia la proposta i cedeix la paraula a la Sra. Pin perquè hi aprofundeixi. 
 
La Sra. PIN exposa que, amb aquest pla, el nombre de cases fàbrica amb protecció del Raval 
passa de 7 a 26; en alguns casos, no només per incorporació al catàleg, sinó per canvis de 
catalogació: les fàbriques Comas i Carné han passat d’una catalogació D a una catalogació C, i 
d’altres han passat d’una catalogació C a una catalogació B. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
10 
El Grup de BC entén que les cases fàbrica —el model d’implantació industrial del segle XVIII al 
Raval preveia els usos industrials i els usos residencials— formen part del patrimoni material i 
immaterial de la memòria obrera i industrial de la ciutat, i, per tal de preservar aquest patrimoni 
—moltes de les cases fàbrica del Raval, d’un total de 58, les darreres dècades han estat gairebé 
destruïdes o n’han desaparegut elements importants—, proposa l’aprovació definitiva d’aquest 
pla, acció que ha d’anar acompanyada d’altres que també contribueixin a protegir el patrimoni. 
 
El Sr. MARTÍ manifesta el vot favorable del seu grup, que dona suport a tota iniciativa 
orientada a protegir el patrimoni, com també l’art i la cultura en general, i recorda mesures 
anteriors, com el Raval Cultural, que incloïa rutes gratuïtes per les cases fàbrica, o el Pla 
Dintres, que no només recollia la rehabilitació interior d’habitatges, sinó també d’altres tipus 
d’edificis, com ara les cases fàbrica. 
Subratlla, però, que cal actuar amb rigor per evitar que succeeixin coses com la que va passar 
amb els darrers plans de protecció; per exemple, el Pla de protecció d’establiments emblemàtics 
no ha servit per protegir elements interiors de gran vàlua i únics dels magatzems El Indio. 
 
El Sr. BLANCO anuncia la reserva de vot del seu grup, que troba positiu que s’ampliï el catàleg 
de protecció amb edificis industrials del Raval, un barri amb una gran tradició de tallers i on es 
van ubicar les primeres indústries el segle XIX, però vol estudiar les respostes de l’Ajuntament a 
les nombroses al·legacions presentades. 
 
El Sr. CORONAS felicita el veïnat, que ha estat part activa en la lluita perquè el patrimoni 
industrial del Raval es protegís, i valora molt positivament, en nom del seu grup, la iniciativa de 
modificar el Pla especial per incorporar-hi el patrimoni industrial del Raval a través de la figura 
de les cases fàbrica. Observa, però, que cal ampliar la protecció a zones que també tenen un ric 
patrimoni industrial, com la del centre històric, i recorda l’acord per salvar i recuperar Can 60 
per destinar-la a usos comunitaris del barri, acció que es podria considerar part del germen per a 
la protecció de les cases fàbrica. 
Subratlla que al Grup d’ERC el preocupa molt la protecció del patrimoni de la ciutat i hi és molt 
crític, i observa que, malgrat la mesura d’avui, es continuarà perdent patrimoni mentre no es 
creï un institut municipal de patrimoni, proposta que el seu grup ja ha plantejat però que el 
Govern no ha acceptat. 
D’altra banda, posa èmfasi en la importància dels passatges com a element vertebrador de 
l’activitat social i laboral en la configuració estructural de les cases fàbrica, i demana —el seu 
grup ja ho va demanar a Ciutat Vella— que es recuperi i es dignifiqui el passatge original de la 
casa fàbrica Ribas i Aimar per obrir-lo a l’ús de la ciutadania, unint els carrers Nou de la 
Rambla i Marquès de Barberà. 
Per acabar, anuncia el suport del seu grup a la proposició. 
 
La Sra. BALLARÍN celebra que es presenti aquest planejament, que el seu grup considera un 
pas important en la protecció arquitectònica i històrica de Ciutat Vella, districte amb un 
mecanisme de protecció especial: totes les finques d’abans de 1950 estan qualificades amb el 
nivell D, que demana un estudi i un informe de patrimoni previs a qualsevol gran transformació, 
cosa que va permetre que els equips de la Direcció de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament 
de Barcelona aconseguissin el manteniment de l’estructura arquitectònica d’alguna peça de 
casa fàbrica. 
Assenyala que la protecció a què donarà lloc aquesta modificació de catàleg és superior i 
contribuirà a mantenir no edificis aïllats, sinó un conjunt de cases. Concreta que gràcies al Pla 
ha estat possible incrementar el nombre de cases fàbrica; exigir a la resta que es queden en el 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
11 
nivell D un estudi previ a qualsevol remodelació més important que el general, i imposar a la 
remodelació dels elements catalogats B i C condicions específiques de manteniment de l’espai, 
canvis prou significatius que fan que el Grup del PSC doni suport a la proposta. 
En darrer lloc, felicita els equips tècnics del districte de Ciutat Vella, de la Direcció de 
Planejament i de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona, per la bona feina feta, 
i subratlla que passar de la protecció arquitectònica aïllada a la protecció del conjunt és positiu, 
per la qual cosa el PSC hi continuarà donant suport. 
 
El Sr. MULLERAS expressa la reserva de vot del seu grup, que vol analitzar les al·legacions i 
que es treballi per la conciliació entre els drets dels veïns i la protecció arquitectònica de les 
cases fàbrica. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el seu vot favorable a una iniciativa que entén que reforçarà la 
visualització del patrimoni històric i industrial de la ciutat i posarà en valor aquest patrimoni a 
Ciutat Vella, i demana que no només es creï una protecció urbanística, sinó que també es posin 
en valor la tradició i la història. 
 
La Sra. PIN agraeix els vots favorables i s’ofereix per explicar les al·legacions o fer qualsevol 
aclariment als grups que han fet reserva de vot. 
Tot seguit, comenta que, com a veïna de Ciutat Vella, durant molts anys ha vist com se’n perdia 
patrimoni a una gran velocitat. Entén, doncs, que els veïns celebren que es pugui conservar part 
del patrimoni industrial i obrer del districte. 
D’altra banda, assenyala que hi ha el compromís que Can 60 sigui una rehabilitació de casa 
fàbrica que doni exemple de com s’han de conservar, rehabilitar i adequar a nous usos aquest 
tipus d’edificacions, i també hi ha el compromís, amb el grup de professionals que presentava 
aquesta al·legació, d’ampliar-ho al centre històric, on també hi ha cases fàbrica d’aquest tipus. 
Per acabar, se suma a la felicitació als tècnics per la tasca feta, i insisteix que queda molt camí 
per recórrer en la conservació del patrimoni material i immaterial de la ciutat, però s’hi ha fet 
un gran pas. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, Grup Municipal Demòcrata, ERC, PSC 
i del regidor no adscrit, i amb la reserva de vot de Cs i PP. 
 
5.-  (16PL16426) APROVAR definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic d’ordenació de les activitats de pública concurrència, 
comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats al Districte de Ciutat Vella (Pla d’usos 
de Ciutat Vella), d’iniciativa municipal; amb les modificacions respecte al document aprovat 
inicialment, a que fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; 
RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació 
inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions, 
informes que a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord. 
 
La Sra. SANZ enuncia la proposta i cedeix la paraula a la Sra. Pin. 
 
La Sra. PIN explicita que el Pla d’usos regula els establiments de concurrència pública i, des del 
Pla del 2005, els diferents plans d’usos de Ciutat Vella han anat incorporant activitats per 
adequar-se a la realitat canviant del districte, i indica que la modificació que es proposa ara és 
necessària no només per continuar adaptant el Pla a la realitat, sinó també per donar 
compliment a les sentències respecte als plans del 2010 i del 2013. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
12 
Posa de manifest que Ciutat Vella és el districte més saturat de la ciutat pel que fa a 
determinades activitats, i el Pla d’usos pretén trobar un equilibri entre l’ús residencial, la vida 
veïnal, l’activitat econòmica orientada a cobrir les necessitats dels veïns i les veïnes i l’activitat 
econòmica més orientada al visitant, així com contribuir a la diversificació econòmica, oferir 
més oportunitats al petit comerç i evitar monocultius. 
A continuació, anomena tres novetats del Pla: en primer lloc, tracta el districte com una zona 
única, a excepció de la Rambla; en segon lloc, s’orienta molt a garantir el descans dels veïns i 
les veïnes, és a dir, a compatibilitzar la vida veïnal amb l’activitat econòmica, per a la qual cosa 
fa una divisió entre les activitats que tenen impacte nocturn i les que no en tenen, i, en tercer 
lloc, vol estudiar parcel·la a parcel·la on s’han d’implantar activitats i, per tant, estudia l’estat 
de conservació de cada edifici per tal que els que no estiguin en bon estat hagin de fer feines de 
rehabilitació abans de poder implantar determinades activitats. 
Indica que per fer el Pla d’usos s’han fet diversos estudis, que es poden consultar al web 
Decidim.barcelona, i dels quals destaca dos: el Pla de Ciutat Vella, que fa una anàlisi de dades 
massives de moltes de les situacions problemàtiques i configuració del districte, i l’elaborat per 
l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre l’impacte del soroll en la salut dels veïns i les 
veïnes, que obliga l’Ajuntament a actuar-hi. 
En darrer lloc, comenta que s’hi han incorporat diferents al·legacions, tant de grups com de 
diferents actors, i continuen les converses per a l’aprovació definitiva del Pla, una eina 
necessària per al districte. 
 
El Sr. MARTÍ anuncia la reserva de vot del seu grup, que fa dies que conversa i negocia amb el 
Govern, especialment a Ciutat Vella, per trobar el millor encaix possible del nou pla d’usos i 
l’adaptació als requeriments de les sentències judicials, i subratlla que no només cal fer les 
adaptacions tècniques i legals necessàries per donar compliment a les sentències referides als 
plans d’usos del 2010 i del 2013, de dos governs diferents, sinó també treballar amb cura per 
garantir l’equilibri entre les necessitats de les persones que hi viuen i hi treballen i les activitats 
econòmiques, tot tenint en compte la realitat econòmica, social i convivencial de la zona. 
Conclou que encara hi ha temps per avançar i recollir les diferents necessitats d’acord amb el 
sentit comú i un terme mitjà que beneficiï tothom. 
 
El Sr. BLANCO posa èmfasi en la necessitat de posar fi a una moratòria iniciada fa més d’un 
any i que afecta la renovació de les activitats econòmiques, i aconseguir una nova ordenança 
d’usos que sigui raonable i possible de complir. 
Exposa que el primer pla d’usos de Ciutat Vella va ser el del 2000 i, posteriorment, els plans 
s’han modificat en diverses ocasions, hi ha hagut sentències que han invalidat determinats 
articles, i fins i tot una que invalidava tot un pla. El seu grup espera que s’aprovi un pla que no 
sigui defectuós, com ho era l’anterior, i que no pugui ser impugnat, com ho han estat els dos 
anteriors. 
Observa que el Pla ha d’evitar la concentració de les activitats d’oci en zones on hi ha 
habitatges i, alhora, no ha de ser tan restrictiu que impedeixi la implementació de noves 
activitats. Per això, el seu grup ha presentat al·legacions bàsicament perquè el Govern justifiqui 
que el nou pla corregeix tots els defectes de l’anterior i no impedeix ni la implementació de 
noves activitats en zones que no estan saturades, ni l’actualització i continuïtat de les que ja 
tenen llicència. D’altra banda, també ha demanat que es justifiquin suficientment les densitats 
màximes establertes. 
Indica que, atès que el seu grup vol valorar les qüestions exposades, en aquest moment farà una 
reserva de vot. 
 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
13 
El Sr. CORONAS enumera els objectius que perseguien les al·legacions presentades pel seu 
grup respecte del Pla: 
- Que es revisessin els projectes aturats, no només per les demandes a l’Ajuntament i les 
indemnitzacions, sinó també per les conseqüències que podria tenir aturar-los en aquell 
moment. 
- Que s’evités que la regulació proposada per als magatzems de restauració signifiqués la 
proliferació de magatzems en pisos superiors destinats a habitatge o la pèrdua de qualitat 
d’alguns establiments del districte per la incorporació del magatzem dins del local principal, 
cosa que podria anar en detriment de l’espai destinat a la cuina. 
- Que s’establís una limitació del nombre d’establiments, atès que un establiment gran no té els 
mateixos efectes sobre la via pública ni sobre el veïnat que diversos de petits. 
- Que s’introduïssin en el còmput d’activitats les que estiguessin fora de l’àmbit del pla actual, 
en zones limítrofes d’altres districtes. 
- Que es fes una delimitació més acurada, ja que la zonificació única no recull les especificitats 
del districte. 
- Que es fes una memòria socioeconòmica per dotar de múscul el Pla davant de possibles 
impugnacions i per aportar una justificació de la necessitat del nou pla d’usos que justifiqués les 
mesures d’implantació. 
- Que augmentés la inspecció. 
- Que es fes una regulació d’usos per preservar el patrimoni, tenint en compte que, a més dels 
béns de nivell C, Ciutat Vella té dos edificis patrimoni de la humanitat, 38 béns culturals 
d’interès nacional i més de 400 béns culturals d’interès local, una singularitat patrimonial que 
ha estat obviada en el Pla d’usos. Observa que aquesta regulació es podria fer servir per 
gestionar, controlar i posar fre a la sobresaturació que pateix Ciutat Vella en alguns usos 
concrets, i assenyala que aquesta regulació com a eina per preservar el patrimoni es podria fer 
des de tres vessants diferents: la Llei de patrimoni cultural català, la UNESCO o la 
Directiva Wolkenstein. 
Per acabar, comenta que algunes de les al·legacions del seu grup s’han incorporat totalment, 
d’altres parcialment i d’altres no s’han incorporat, i anuncia la reserva de vot del seu grup, que 
espera que abans del Plenari es trobi una solució per a l’al·legació referent al patrimoni, que 
considera cabdal com a eina de preservació i com a palanca de canvi per regular els usos de 
Ciutat Vella. 
 
La Sra. BALLARÍN qualifica de correcte el treball tècnic, metodològic i urbanístic que s’ha fet 
al voltant del Pla d’usos, sobre el qual el seu grup va presentar al·legacions per millorar-ne 
alguns aspectes. 
Indica que al llarg de les darreres setmanes, el Grup del PSC s’ha reunit amb el Govern per tal 
d’acostar posicions i, sobretot, per conèixer les implicacions que es derivarien de no aprovar 
el Pla, i manifesta preocupació per la situació de les llicències, que continuen suspeses mentre 
no s’aprovi el Pla i fins a l’octubre d’enguany, i per la incertesa respecte a què succeiria en 
funció de si les sentències que hi ha sobre el Pla d’usos del 2013 esdevenen fermes o no. 
Subratlla que cal aixecar la suspensió de llicències al més aviat possible i aprovar un pla d’usos 
que rebi el màxim consens possible, un consens responsabilitat de la regidora, que s’hi ha 
implicat de manera molt intensa, i concreta que les al·legacions del seu grup feien referència, 
entre altres coses, a millores en l’accés a la informació, la millora quantitativa i qualitativa de 
les inspeccions, el tractament singular de la Rambla i la no consideració automàtica dels 
establiments de restauració, sense tenir en compte ni la mida ni l’horari, com a activitats amb 
impacte a l’oci nocturn. 
A continuació, observa que el Pla d’usos és un instrument que cal coordinar amb altres mesures 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
14 
per millorar la qualitat de vida del districte, fomentar la diversitat d’usos mitjançant la 
dinamització comercial, regular la restauració sense arribar a estigmatitzar-la en cap cas, 
contenir la venda il·legal i garantir que el Pla s’aplica amb els recursos suficients. 
En darrer lloc, anuncia que el seu grup emetrà un vot o un altre en funció de com avancin les 
al·legacions, algunes de les quals ja han estat acceptades, per la qual cosa en aquest moment 
farà una reserva de vot. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix la voluntat de diàleg de la regidora, així com l’acceptació d’algunes 
al·legacions del seu grup, com ara la referent a les restriccions en nous supermercats i en 
superfícies comercials. Considera, però, que el Pla proposat pel Govern continua sent massa 
restrictiu —dificulta tant l’activitat econòmica com la convivència veïnal—, sobretot amb 
activitats que no generen molèsties, com ara les orxateries, les gelateries sense degustació, les 
pastisseries i els forns de pa. També restringeix en excés els bars i restaurants (pràcticament en 
prohibeix noves llicències d’activitat); la concessió de llicències de teatres, cinemes, activitats 
culturals i centres de difusió culturals, i les activitats esportives en recinte tancat. D’altra banda, 
el Pla no inclou el pla de la Rambla, quan hauria de formar part del mateix fil conductor i de la 
mateixa regulació, i prohibeix serveis d’activitats turístiques en determinades zones sense prou 
justificació. 
Per acabar, subratlla que el Pla no serveix per resoldre els problemes que generen algunes 
activitats d’oci nocturn pel que fa al civisme i a la convivència, motiu pel qual cal emprar eines 
com la inspecció o el compliment de les ordenances, i indica que, per les raons exposades, el 
seu grup votarà en contra de l’aprovació definitiva del Pla. 
 
El Sr. ARDANUY manifesta el seu vot favorable a un instrument que cal emprar per intentar 
trobar l’equilibri entre l’activitat econòmica i la qualitat de vida dels residents. 
Tot seguit, expressa l’opinió que el Pla ha anat evolucionant i ha intentat corregir els punts 
febles dels anteriors; agraeix la bona predisposició de la regidora a l’hora d’escoltar els grups de 
l’oposició i reflexionar conjuntament sobre el Pla, i demana que es treballi especialment en la 
manera de gestionar, mitjançant diferents instruments, l’impacte de la contaminació acústica. 
 
La Sra. PIN agraeix el vot favorable del regidor no adscrit i afirma que entén la preocupació 
respecte a la suspensió de llicències, ja que hi ha projectes que estan en espera que s’aprovi la 
nova regulació. 
Considera que hi ha un consens respecte al fet que l’aprovació d’un nou pla d’usos per a Ciutat 
Vella és una qüestió de responsabilitat, ja que el districte no pot estar exempt d’aquest tipus de 
regulació, i afegeix que és necessari aprovar aquest pla perquè en breu serà ferma una sentència 
que declara nul de ple dret el Pla anterior. 
Afegeix que l’Ajuntament —sobretot, el Govern— té l’obligació de trobar l’equilibri entre els 
usos residencials, l’economia dedicada al visitant i l’economia dedicada als residents, i remarca 
que el Govern està totalment disposat a continuar les converses amb tothom amb l’objectiu 
d’assolir el màxim consens possible. 
A continuació, diu al Sr. Coronas que el Govern està obert a trobar solucions en l’àmbit 
patrimonial; a la Sra. Ballarín li confirma que la Rambla es mantindrà com a zona única, tal 
com demanava el seu grup; al Grup Municipal Demòcrata li diu que entén que hi ha possibilitat 
d’entesa; al regidor de Cs li assegura que el Pla permet l’obertura de noves activitats, i al 
regidor del PP li fa una puntualització: el que es fa amb les activitats de difusió cultural és 
establir les bases perquè no tinguin els problemes que tenen ara mateix molts dels centres del 
districte per culpa de la inexistència d’una bona regulació, i s’intenta fomentar que hi hagi 
noves activitats de difusió cultural i que es puguin implantar al districte amb tota la seguretat. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
15 
En darrer lloc, confirma que es treballarà per intentar mitigar l’impacte de l’activitat nocturna 
en la salut dels veïns i les veïnes tant amb el Pla com amb altres eines. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BC i del regidor no adscrit, reserva de vot 
del Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC i PSC, i amb el posicionament contrari del PP. 
 
Districte de Sants-Montjuïc 
 
6.-  (16PL16407) APROVAR definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal 
de Barcelona, la Modificació del Pla de Millora Urbana i Pla Especial Urbanístic de 
l’equipament privat al sector de la modificació del Pla General Metropolità per a l’ordenació 
dels terrenys delimitats pels carrers de Quetzal, de la Riera Blanca i de l’avinguda del Carrilet 
de Barcelona, promogut per Banc de Sabadell SA; amb les modificacions a que fa referència 
l’informe de la Direcció de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació 
s’incorpora a aquest acord. 
 
 La Sra. SANZ enuncia la proposta. 
 
El Sr. MARTÍ expressa el vot favorable del seu grup, que entén que la proposta s’ajusta a les 
determinacions que va fixar la mateixa Comissió d’Arquitectura i té el suport del territori. 
 
El Sr. BLANCO i el Sr. CORONAS expressen els vots favorables dels seus grups. 
 
La Sra. BALLARÍN manifesta el vot favorable del seu grup, conscient que els veïns fa anys que 
mostren interès per aquest planejament i que l’estat actual del solar genera problemes, com ara 
les filtracions en un pàrquing del carrer Badal, i expressa el desig que els veïns, gràcies a aquest 
planejament, guanyin un equipament per al barri de la Bordeta, que ha estat reiteradament 
reivindicat per les entitats de la Comissió de Veïns i Veïnes de la Bordeta. 
 
El Sr. MULLERAS i el Sr. ARDANUY donen suport a la proposta. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, 
PSC, PP i del regidor no adscrit. 
 
Districte de Sant Martí 
 
7.-  (17PL16505) SUSPENDRE l’aprovació definitiva, de conformitat amb l’article 92.1.b del Text 
Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), del Pla de Millora 
Urbana per a la transformació de l’edifici industrial consolidat situat al carrer Ciutat Granada 
núm. 68, promogut per Inmobiliaria Castrejana SL, atesa la petició formulada per l’entitat 
promotora del planejament; ADVERTIR als promotors del Pla, de conformitat amb l’article 95 
de la Llei 39/2915, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions 
Públiques, que disposen d’un termini de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la 
notificació d’aquest acord, per a realitzar les activitats necessàries per a continuar la tramitació; 
en cas que no ho facin, es declararà la caducitat del procediment i es procedirà a l’arxiu de les 
actuacions; NOTIFICAR el present acord als promotors del Pla. 
 
La Sra. SANZ enuncia la proposta. 
 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
16 
El Sr. MARTÍ, el Sr. BLANCO, el Sr. CORONAS, la Sra. BALLARÍN, el Sr. MULLERAS i el 
Sr. ARDANUY hi voten a favor. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, 
PSC, PP i del regidor no adscrit. 
 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
8.-  (02-2016LL56018) ACORDAR la declaració d’especial interès i utilitat municipal de les obres 
de reforma interior de remodelació de la planta 3ª del Pavelló 7 (Sup. Construïda 797,53 m²), i 
la planta 2ª del pavelló 7 (Sup. Construïda 28,89 m²), de l’Hospital Clínic de Barcelona, situat 
al carrer Villarroel 170, amb afectació estructural i de façanes per a la concessió de la llicència 
d’obres atorgada el 21 de juny de 2017 (02-2016LL56018) atès que es tracta d’una obra 
d’interès i utilitat municipal d’acord amb l’Ordenança Fiscal 2.1 per a l’exercici 2017; 
CONCEDIR a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (Q0802070C) la bonificació del 70% 
sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres generada amb les obres de 
referència, atès que s’ajusten a allò establert en l’article 7 de l’esmentada Ordenança Fiscal, atès 
que es tracta d’una obra d’interès i utilitat municipal, destinada a equipament comunitari, 
executada en terreny qualificat com a equipament i promoguda per una entitat de caràcter 
públic; i DONAR-NE trasllat a L’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 
 
La Sra. SANZ enuncia la proposta. 
 
La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras 
expressa el vot favorable del PP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
9.-  (05-2017LL41484) ACORDAR la declaració d’interès i utilitat municipal de les obres de 
construcció d’un edifici d’obra nova, de planta soterrani i planta baixa, amb superfície 
construïda de 588,26 m2 sobre rasant i de 565,48 m2 sota rasant, destinat a ús docent, emplaçat 
al carrer General Vives 26, emparades per la llicència atorgada pel regidor del Districte de 
Sarrià-Sant Gervasi el 6 d’octubre de 2017 (expedient 05-2017LL41484), perquè les 
esmentades obres reporten beneficis objectius a la ciutat i acompleixen una indiscutible funció 
social i, de conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 vigent l’any 2017, CONCEDIR a la 
Fundació Privada Institut Químic de Sarrià, Centre d’Ensenyament Tècnic Superior, 
identificada amb NIF G58022849, la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de 
construccions, instal·lacions i obres generada amb les obres de referència, atès que s’ajusten a 
allò establert en l’article 7è.1..A A)1 de l’esmentada Ordenança, atès que són promogudes per 
una entitat sense ànim de lucre, es realitzen en terrenys qualificats d’equipaments (clau 7a) i es 
tracta d’un equipament docent; DONAR trasllat de la present resolució a l’Institut Municipal 
d’Hisenda als efectes pertinents, en haver estat abonada la quota íntegra de l’impost mitjançant 
l’autoliquidació LV201731902050471, i APLICAR el mateix tipus de bonificació al cost total 
de l’obra que resulti de la inspecció final de l’obra. 
 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
17 
La Sra. SANZ enuncia la proposta. 
 
La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras 
expressa el vot favorable del PP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
10.-  (07-2014LL34209 (fase 2) ACORDAR la declaració d’especial interès i utilitat municipal de 
les obres (fase 2) consistents en construcció del edifici del nou Institut de Recerca (Hospital de 
la Santa Creu i Sant Pau) als terrenys situats al passeig Sant Quintí número 55-95, i de 
conformitat amb l’Ordenança Fiscal 2.1 de l’any 2015, CONCEDIR a la Fundació Privada 
Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau la bonificació del 65% sobre la quota de l’Impost de 
Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència, de 23 de juny de 
2015 (exp. 07-2014LL34209/2), per a les obres de l’Institut de Recerca; atès que s’ajusta a allò 
establert en l’article 7è de l’esmentada ordenança, en tant que les obres s’executen per una 
entitat de caràcter privat, la construcció es realitza en terrenys qualificats d’equipament (clau 
7a) i les obres acompleixen una indiscutible funció d’interès social com és la realitzada per un 
equipament comunitari sanitari-assistencial; i DONAR-NE trasllat a l’Institut Municipal 
d’Hisenda als efectes pertinents. 
 
La Sra. SANZ enuncia la proposta. 
 
La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras 
expressa el vot favorable del PP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d’impuls i control 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
11.-  (M1519/8251) La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Aturar la implantació 
d’aquells nous carrils bici a la ciutat de Barcelona, que no hagin estat abans consensuats amb el 
veïnat, les entitats de comerciants i les comunitats educatives dels carrers afectats d’acord amb 
el corresponents estudis d’impacte sobre la mobilitat que justifiquin l’existència de demanda 
ciclista i especifiquin l’afectació del trànsit. Instar al Govern municipal a vetllar per la protecció 
del vianant a l’espai públic, tot controlant i fomentant les bones pràctiques dels ciclistes a 
voreres i interseccions, prioritzant sempre als vianants. Que s’elabori en el termini de 3 mesos, i 
es presenta a la comissió de mes de juny, un informe sobre l’afectació a la xarxa de transport 
públic de bus urbà de la implantació dels carrils bici executats en els darrers dos anys. Amb 
especial atenció a l’afectació en els carrils bus i en la velocitat comercials de la xarxa. 
 
El Sr. MARTÍ comença la intervenció aclarint que el seu grup està totalment d’acord amb el 
plantejament general d’implantar carrils bici, un instrument bàsic per a la mobilitat sostenible. 
Observa, però, que les eines de planificació han de ser flexibles i tenir en compte no només els 
tècnics i els criteris polítics del Govern, sinó també el territori, i posa de manifest que el 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
18 
Govern, en algunes ocasions, sembla que prioritzi la quantitat, amb l’objectiu de fer els 
300 quilòmetres nous de carrils bici a què es va comprometre, per sobre de la qualitat. 
Subratlla que la implantació d’alguns trams de carril bici han generat problemes que no 
s’havien previst o un rebuig clar dels usuaris, les persones que viuen a la zona i/o els vianants 
—el Govern hauria de prioritzar els drets i la integritat dels vianants per sobre dels ciclistes, els 
vehicles i la resta de transports—, i demana que en aquests casos s’aturi l’execució del carril 
bici, sempre tenint en compte els criteris tècnics i els informes de valoració, però també les 
opinions del territori (associacions de veïns, entitats de la zona, comunitats educatives...) i 
l’afectació de la xarxa de transport. 
Assenyala que la proposició ha estat transaccionada, a partir de l’opinió compartida que, ja 
sigui per errades de l’empresa que desenvolupa la feina o per errades en l’avaluació que fa el 
Govern sobre l’impacte dels nous carrils bici, hi ha coses que no s’estan fent prou bé en 
l’execució d’aquests carrils, una execució que requereix el màxim consens. 
Posa com a exemples d’actuacions desencertades la tala d’arbres injustificada i el cas de les 
Tres Torres, en què l’Ajuntament no ha desenvolupat cap de les deu actuacions que l’associació 
de veïns demana que es facin en aquest mandat de manera prioritària, i, en canvi, ha posat un 
carril bici al carrer Ganduxer. 
Conclou que no demana que les coses no es facin, sinó que es facin bé. 
 
El Sr. BLANCO coincideix que el desenvolupament del carril bici és necessari, però cal fer-lo 
amb seny per evitar els casos de rebuig, que de vegades es produeixen per culpa de la 
precipitació amb què actua el Govern, que està començant a generar alarma social. 
D’altra banda, assenyala que el fet que hi hagi un pla de mobilitat aprovat el mandat anterior 
que proposi un mapa complet amb una xarxa de carrils bici per a tota la ciutat no implica que 
tots aquests carrils bici s’hagin de construir de manera immediata, sense dur a terme cap estudi 
de mobilitat i sense que hi hagi consens veïnal. 
El seu grup entén que la majoria de carrils bici estan justificats i no generen oposició, però n’hi 
ha alguns que han començat a generar problemes, ja que segregar un carril bici a la calçada no 
sempre és senzill i té un impacte sobre el transport públic, els aparcaments, la disposició dels 
contenidors, els accessos dels ciutadans als equipaments públics i, en general, sobre la mobilitat 
dels residents dels barris. 
Exposa el cas de l’avinguda Vallcarca, una via principal de connexió amb la ronda de Dalt que 
ha quedat reduïda a un únic carril per sentit, cosa que ha provocat embussos, problemes de 
mobilitat i oposició veïnal, i subratlla que, per evitar que això es torni a repetir, cal que abans 
d’implantar un carril bici es facin estudis de mobilitat per avaluar-ne el disseny i es consensuï 
amb els residents. 
Per acabar, assenyala que la funció dels carrils bici és facilitar la mobilitat de la bicicleta, no pas 
dificultar la mobilitat de la resta de mitjans de transport —algunes declaracions sembla que 
vagin en aquest sentit. 
 
El Sr. CORONAS explicita que el seu grup mai no ha amagat que comparteix l’estratègia 
d’implementar nous carrils bici a la ciutat, que ajuden a fomentar l’ús de la bicicleta i, per tant, 
la mobilitat sostenible, i que aconsegueixen segregar definitivament l’espai que ocupa la 
bicicleta, de manera que s’ordena millor la mobilitat de la ciutat i es protegeix el ciclista de 
l’automòbil. 
Observa, però, que en alguns casos el Govern ha actuat sense demanar opinió a les persones que 
han de conviure amb un carril bici i sense una comunicació eficient, duent a terme actuacions 
sense el coneixement previ dels comerciants, el veïnat i els consellers dels grups de l’oposició. 
Explica que, si bé el seu grup comparteix que cal millorar els estudis d’impacte, donar prioritat 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
19 
al vianant i cercar el consens amb veïns i veïnes, ha transaccionat la proposició perquè no està 
d’acord que la demanda d’ús hagi de condicionar necessàriament la implantació de nous carrils 
bici, ja que de vegades cal avançar-se al futur, i un carril bici ha de ser segur tant si hi circulen 
mil bicicletes com si n’hi circulen trenta. 
En darrer lloc, indica que, amb la transacció acceptada, el seu grup votarà a favor de la 
proposició. 
 
La Sra. BALLARÍN assenyala que el seu grup aposta pels carrils bici, però està d’acord que la 
seva implantació a la ciutat s’està fent de manera precipitada, d’esquena als veïns i amb 
deficiències que afecten la seguretat dels vianants i dels ciclistes. 
Coincideix que l’èxit d’una estratègia tan ambiciosa com la dels carrils bici no es pot mesurar 
únicament en termes de quilòmetres construïts, com està fent el Govern, sinó que cal valorar 
també aspectes com les característiques de cada zona, l’ús que tenen els carrils, si hi ha consens 
veïnal i demanda o si augmenten els accidents, i complementar la construcció de carrils bici 
amb més campanyes de conscienciació sobre l’ús de la bicicleta. 
Per acabar, comenta que s’ha posat de manifest que la política de mobilitat del Govern és 
substancialment millorable; li demana que reflexioni sobre si la manera d’actuar ha estat la 
correcta, i li dona un consell citant Antonio Machado: «Despacito y buena letra, que el hacer las 
cosas bien importa más que el hacerlas». 
 
El Sr. MULLERAS manifesta el vot favorable del seu grup i felicita el grup proposant per haver 
aconseguit els vots favorables del PSC i d’ERC, que no van donar suport a la proposició 
presentada pel PP a l’octubre del 2017 que demanava que es revisés i es replantegés el 
desplegament de nous carrils bici a Barcelona. 
Indica que el seu grup, que vota les proposicions en funció del contingut i no de qui les 
presenta, comparteix la necessitat d’aturar, revisar i replantejar una implantació de carrils bici 
que no respon al sentit comú i que ha prioritzat la quantitat per sobre de la qualitat i no s’ha 
preocupat de disposar del consens de la gent més afectada (els veïns i els comerciants). 
A continuació, demana al Govern que paralitzi les seves polítiques d’assetjament contra el 
vehicle privat, un assetjament que, a més, es fa sense donar alternatives als usuaris d’aquests 
vehicles i implantant carrils bici que no tenen ús però que entorpeixen el trànsit i estreteixen els 
carrils de l’autobús, amb la qual cosa es genera un rebuig a la bicicleta. 
Puntualitza que el seu grup està d’acord amb les bicicletes i amb els carrils bici, però no amb la 
implantació d’aquests carrils sense consens i sense respecte per la convivència amb el vianant i 
amb la resta d’usuaris de l’espai públic. 
En darrer lloc, subratlla que cal vetllar per la protecció del vianant i per evitar l’afectació de la 
xarxa de transport públic. 
 
El Sr. ARDANUY observa que per tenir una xarxa de carrils bici útil, cal que estigui 
interconnectada, que tingui la màxima extensió possible i que la ciutadania la visualitzi com a 
útil, i explicita que, per desenvolupar aquest tipus d’infraestructures, prèviament cal informar 
els entorns on s’ha d’aplicar per evitar el rebuig. En aquest sentit, coincideix que anar més de 
pressa no necessàriament implica aconseguir més ràpid l’èxit. 
Entén que facilitar la màxima informació possible i fer un procés més coparticipat segurament 
millorarà l’acceptació d’aquests carrils, per la qual cosa donarà suport a la proposició. 
 
La Sra. VIDAL subratlla que el Grup de BC comparteix moltes de les aportacions positives que 
han fet la majoria dels grups, però el Govern no pot votar favorablement a una iniciativa que 
demana aturar la implantació dels carrils bici, entre altres motius perquè moltes de les coses que 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
20 
se li demanen ja les està fent des del començament. 
Assenyala que el 2006 ja es plantejava una xarxa de carrils bici a la ciutat de més de 
200 quilòmetres, i que el darrer PMU l’ampliava a 308, que haurien d’estar executats el 2018, i 
assegura que la xarxa no s’està desenvolupant de manera precipitada ni sense participació ni 
informació, encara que els processos siguin millorables —es treballa contínuament per millorar-
los. 
Observa que els problemes han sorgit quan per fi un govern ha estat disposat a traslladar tots els 
plans i programes a la realitat, ja que quan es passa de la teoria a la pràctica, sorgeixen 
inconvenients, i nega que s’estigui prioritzant la quantitat per sobre de la qualitat: a banda de la 
quantitat d’infraestructura nova —l’actuació més visible—, s’estan desenvolupant moltes altres 
mesures, i la comunicació referent a aquest projecte s’està duent a terme d’una manera molt 
similar a com s’ha dut en el procés de nova xarxa d’autobús, amb reunions específiques 
exclusivament sobre aquest tema per districte i a tots els consells de barri. 
Per acabar, diu al PP que no s’està atacant el vehicle privat sense proporcionar alternatives i que 
el problema és que aquest grup no vol cap alternativa al vehicle privat, i el Grup de BC, que 
votarà en contra d’aquesta proposició, les està oferint totes. 
 
El Sr. BLANCO posa de manifest que el Pla de mobilitat preveia una disminució del trànsit 
privat que no s’ha produït, i lamenta que el Govern, que està actuant amb irresponsabilitat i 
precipitació, imposant carrils bici en lloc de convencent els veïns, no rectifiqui. 
 
El Sr. CORONAS subratlla que cal fer els quilometres de carrils bici previstos però no a 
qualsevol preu, sinó fent actuacions en condicions, ja que hi ha coses que no es poden permetre. 
 
La Sra. BALLARÍN assenyala que el seu grup dona suport a la proposició perquè parla de 
carrils nous que hagin d’estar consensuats prèviament. 
 
La Sra. Vidal expressa el vot contrari de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras 
expressa el vot favorable del PP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA 
amb el redactat següent: 
 
La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Aturar la implantació d’aquells nous 
carrils bici a la ciutat de Barcelona, que no hagin estat abans consensuats amb el veïnat, les 
entitats de comerciants i les comunitats educatives dels carrers afectats d’acord amb el 
corresponents estudis d’impacte sobre la mobilitat. Instar al Govern municipal a vetllar per 
la protecció del vianant a l’espai públic, tot controlant i fomentant les bones pràctiques dels 
ciclistes a voreres i interseccions, prioritzant sempre als vianants. Que s’elabori en el termini 
de 3 mesos, i es presenti a la comissió de mes de juny, un informe sobre l’afectació a la xarxa 
de transport públic de bus urbà de la implantació dels carrils bici executats en els darrers dos 
anys. Amb especial atenció a l’afectació en els carrils bus i en la velocitat comercials de la 
xarxa. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
12.-  (M1519/8255) La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda impulsar un conjunt de 
mesures per millorar la mobilitat al barri de La Verneda i la Pau del districte de Sant Martí, 
consistents en: 1. Executar de forma immediata la passarel·la peatonal sobre les vies del tren al 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
21 
carrer Santander, per facilitar el pas de vianants des de Via Trajana, com a primera fase de la 
reforma integral del pont. 2. Incrementar la freqüència del pas de l’autobús 136. 3. Instar a la 
Generalitat de Catalunya a calendaritzar un pla d’inversions per connectar la línia 4 del metro 
entre les estacions de La Pau i Sagrera. 4. Establir un calendari de treball per a l’execució de la 
connexió entre la Rambla de Prim i la Rambla de l’Onze de Setembre. Instar al Govern 
espanyol a emprendre les obres d’infraestructures prèvies necessàries. 
 
El Sr. ALONSO dona la benvinguda a les veïnes de la Verneda i la Pau, que reivindiquen 
millores per al barri, on hi ha pendents nombroses obres per millorar la mobilitat, i subratlla que 
les dificultats que impliquen les obres de l’AVE o la via del ferrocarril, una barrera que 
perjudica considerablement la connectivitat del barri, no poden ser una excusa per no 
desenvolupar accions necessàries —al contrari, haurien de ser una motivació per dur-les 
a terme. 
Assenyala que l’actuació més urgent és el pas per a vianants sobre la via del tren, al carrer 
Santander, per on cada dia passen centenars de veïns i que està en un estat lamentable 
inacceptable. Insisteix que cal fer aquesta intervenció, que dignificaria el barri, de manera 
immediata, i comenta que el Govern va planificar aquesta obra però ha esdevingut una altra 
promesa incomplerta —li demana que rectifiqui i eviti que la legislatura sigui una legislatura 
perduda per al barri. 
A continuació, demana que s’incrementi la freqüència de pas de l’autobús 136, en què la 
implementació de la xarxa ortogonal ha donat lloc a un pitjor servei; que s’insti la Generalitat a 
calendaritzar un pla d’inversions per connectar la línia 4 de metro entre La Pau i La Sagrera, i 
que s’elabori un calendari de treball per a l’execució de la connexió entre la rambla Prim, la 
rambla Onze de Setembre i Fabra i Puig, una actuació clau per a tota la ciutat i, especialment, 
per dignificar el barri i impulsar-ne l’activitat econòmica i comercial, que donaria lloc a un gran 
eix cívic que connectaria el mar amb la muntanya, des del Fòrum fins a Collserola, i impulsaria 
el comerç de proximitat. Remarca que, malgrat les dificultats provocades per les obres de 
l’AVE i de l’estació de La Sagrera, caldria prioritzar aquesta connexió. 
Considera que tot el que demana la proposició és de sentit comú, i demana que s’hi comenci a 
treballar de seguida. Entén que durant aquesta legislatura es poden fer les actuacions dels dos 
primers punts i arribar als acords necessaris relacionats amb els punts 3 i 4 perquè s’hi pugui 
donar compliment durant la legislatura següent. 
 
El Sr. BLASI dona la benvinguda a les veïnes del barri, probablement les impulsores de la 
iniciativa que presenta el Grup de Cs, que ha estat transaccionada amb el Govern, a qui demana 
que faciliti informació clara i inequívoca sobre els diferents punts de la proposició, sobre què 
vol executar, sense excuses com ara que algunes actuacions depenen de si Adif fa un informe 
favorable o no. 
Indica que el seu grup comparteix els quatre punts de la proposició, i comenta que la connexió 
de les estacions de La Pau i La Sagrera —tram relativament breu—, una necessitat que es va 
posar de manifest en una de les darreres visites que va poder realitzar en l’àmbit territorial el 
conseller Rull, cessat pel 155, amb els veïns i les veïnes de l’entorn, comenta que donaria una 
resposta importantíssima quant a transport públic en aquell entorn. D’altra banda, pel que fa al 
calendari per a la connexió de les dues rambles, actuació reivindicada pel seu grup, assenyala 
que tampoc no s’ha donat una resposta afirmativa clara. 
Per acabar, explicita el vot favorable del seu grup, convençut que cal facilitar la connectivitat 
entre barris, dins dels mateixos districtes i entre districtes, i que les actuacions que demana la 
proposició dignificarien l’entorn. 
 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
22 
El Sr. CORONAS comenta que al seu grup l’ha sorprès gratament que Cs també faci seves 
moltes de les reivindicacions no només de les veïnes —els dona la benvinguda—, sinó també 
del Grup d’ERC, que donarà suport a la proposició. 
Indica que executar la passarel·la per a vianants des de via Trajana com a primera fase d’una 
reforma integral del pont és una actuació prioritària, i observa que, teòricament, també ho era 
per al Govern, com va recollir al Pla de barris, però ara no hi ha un compromís ferm en 
aquest sentit. 
Constata que la freqüència de pas de la línia 136, que en dies feiners passa cada mitja hora, és 
summament deficient, i comenta que la connexió de les rambles Prim i Onze de Setembre és un 
projecte d’especial interès per millorar la connectivitat urbanística i social entre Sant Andreu i 
Sant Martí i les sinergies entre ambdós barris. 
D’altra banda, demana exigència amb l’Estat respecte al projecte de la Sagrera i els entorns, 
perquè per fi acabi les actuacions que hi ha de dur a terme. 
Subratlla que la connexió de la línia 4 de metro entre La Pau i La Sagrera és una peça clau que 
permetria millorar la connectivitat de barris que acumulen dècades de retard en les inversions 
que els corresponen, i recorda un mapa que Barcelona Regional va presentar en la darrera 
comissió sobre el tramvia que posava de manifest les deficiències en la qualitat del servei de 
transport públic a la zona de Sant Martí. 
En darrer lloc, comenta que, un cop es faci l’enllaç de la línia 4 esmentat, caldrà comprovar si el 
resultat, després de les contínues reduccions per part de l’Estat del projecte de l’estació i del 
nombre de vies, ofereix el servei necessari i la gran solució que necessita la ciutat per generar 
un pol d’activitat no només pel que fa al transport públic sinó també pel que fa a l’activitat 
econòmica que s’ha de desenvolupar a la zona. 
 
La Sra. BALLARÍN dona la benvinguda a les veïnes de la Verneda i la Pau i anuncia el vot 
favorable del seu grup, motivat pel fet que Barcelona no es pot permetre que en alguns barris no 
es millori res en espera d’una gran transformació, sobretot quan hi ha nombroses necessitats 
i potencialitats. 
Posa de manifest que els veïns i les veïnes de la Sagrera, que esdevindrà un dels principals 
nodes ferroviaris de la ciutat, fa més de vint anys que esperen una transformació i una 
regeneració d’aquest àmbit, i que totes les demandes que recull la proposició, demandes 
ciutadanes sorgides del barri, afecten el dia a dia dels veïns i les veïnes de la Verneda i la Pau, 
per la qual cosa el seu grup considera preocupant que el Govern municipal no dugui a terme 
aquestes actuacions, molt necessàries per al barri i per a la ciutat. 
Per acabar, comenta que, si bé el Govern ha manifestat la voluntat d’enllestir en aquest mandat 
la passarel·la per a vianants del carrer de Santander, prevista al Pla de barris, les previsions no 
són clares, i explicita que el seu grup està d’acord que cal concretar els calendaris a què fa 
referència la proposició, disposar de les previsions d’inversió de la Generalitat i del Govern 
de l’Estat i millorar la freqüència de pas de l’autobús de proximitat 136, que connecta el barri 
amb l’hospital del Mar i que actualment té una inexplicable freqüència de més de 30 minuts. 
 
El Sr. MULLERAS dona la benvinguda a les veïnes de la Verneda i la Pau i anuncia el vot 
favorable del seu grup, que el 2013 ja va fer introduir una consignació pressupostària 
d’1,5 milions d’euros per al pont del carrer Santander. Tanmateix, ni el govern municipal 
anterior ni l’actual han fet res per un pont que, a més de ser imprescindible per al veïnat i les 
persones que treballen als polígons de la zona, és un punt negre de la mobilitat de la ciutat que 
requereix una actuació immediata. 
Explicita que el Grup del PP defensa la millora de la freqüència de pas del 136 i que es 
calendaritzi el pla d’inversions per a la línia 4 del metro, i subratlla que algunes de les 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
23 
inversions depenen del Govern municipal, no pas d’altres administracions, i que l’Ajuntament 
pot impulsar totes les actuacions que demana la proposició, per la qual cosa demana al Grup de 
BC que no eludeixi responsabilitats ni posi excuses per no fer el que ha de fer. 
 
El Sr. ARDANUY saluda les veïnes de la Verneda i la Pau; anuncia el seu vot favorable a la 
proposició, que planteja inversions de l’Ajuntament i d’altres administracions rellevants per 
connectar de manera eficaç diversos barris i, per tant, per millorar la qualitat de vida dels veïns, 
i subratlla que cal fer una anàlisi acurada per plantejar actuacions assolibles i no generar falses 
expectatives al veïnat. 
 
La Sra. SANZ dona la benvinguda a les veïnes de diferents barris, especialment de la Verneda i 
la Pau, i dona les gràcies al Grup de Cs per presentar una proposició en positiu relacionada amb 
projectes que Barcelona fa molts mesos que treballa. 
Subratlla que per al Govern municipal millorar la connectivitat, la dignitat i l’accessibilitat pel 
que fa a la mobilitat és una qüestió prioritària, i entén que cal una feina col·lectiva de tots els 
grups per fer-ho possible —els veïns i les veïnes esperen que els grups es posin d’acord i 
treballin conjuntament a l’Ajuntament i a la resta d’administracions. 
Exposa que el projecte del pont de Santander està en fase de redacció i que les obres 
començaran a principis del 2019, i indica que s’ha treballat conjuntament amb els diferents 
departaments, amb l’Adif —ja hi ha el vistiplau i tots els informes favorables necessaris— i 
escoltant demandes que venien de fa molt de temps. 
Pel que fa a l’autobús 136, assenyala que s’ha fet una feinada molt àmplia per garantir que les 
supressions de propostes que estaven en funcionament no desconnectessin zones. Comenta que 
en alguns casos s’han de fer canvis a la mateixa parada, però, en general, s’ha detectat que hi ha 
un problema de freqüències, així com un problema amb unes obres del carrer Llull, per la qual 
cosa el Govern s’ofereix a reunir-se amb els veïns i les veïnes per valorar diferents propostes de 
millora. D’altra banda, observa que s’ha reforçat molt tot l’àmbit —hi ha dues línies V i 
una H—, però insisteix que el Govern està obert a parlar sobre possibles millores. 
Coincideix que cal executar de manera immediata la connexió de la línia 4, una proposta 
estratègica per al Grup de BC que es treballa amb la Generalitat i que aquesta ja ha incorporat, 
per garantir una gran connectivitat a la zona Besòs i, especialment, al sud d’aquesta zona. 
En darrer lloc, sobre la connexió entre les rambles Prim i Onze de Setembre, indica que després 
d’un prec del Grup Municipal Demòcrata, el Govern municipal va demanar a l’Estat i a l’Adif 
que es posés fi al conflicte judicial de l’estació de Sant Andreu i que es pogués desenvolupar la 
connectivitat en superfície, per la llosa. En aquest sentit, demana el suport del Grup de Cs en el 
Congrés dels Diputats per tirar això endavant. 
 
El Sr. ALONSO agraeix els vots favorables i celebra el consens que ha generat la proposició; 
agraeix també el compromís manifestat pel Govern, que espera que esdevingui una realitat, i 
felicita les veïnes, perquè la seva feina i el seu impuls fan que els barris millorin. 
 
El Sr. BLASI afirma que el discurs positiu de la Sra. Sanz no genera gaire confiança; subratlla 
que la proposició aprovada demana que es concretin calendaris i responsabilitats i es 
garanteixin inversions, i demana al Govern que s’hi posi a treballar de seguida, tot donant 
compliment al compromís que tenen tots els grups municipals de millorar la ciutat en benefici 
de la ciutadania i sense enganyar-la. 
 
El Sr. MULLERAS anuncia que el seu grup estarà molt atent a l’execució del pont del carrer 
Santander, i comenta que no entén que el Govern no hi hagi fet res en tres anys si considera que 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
24 
és una actuació tan important. 
 
La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras 
expressa el vot favorable del PP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA 
amb el redactat següent: 
 
La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda impulsar un conjunt de mesures per 
millorar la mobilitat al barri de La Verneda i la Pau del Districte de Sant Martí, consistents 
en: 1. Executar de forma immediata la passarel·la peatonal sobre les vies del tren al carrer 
Santander, per facilitar el pas de vianants des de Via Trajana, com a primera fase de la 
reforma integral del pont. Instar a Adif a que realitzi amb urgència els informes favorables 
necessaris. 2. Analitzar el funcionament de la línia d’autobús 136 y de las línies V31 y V17 i 
valorar l’increment de la freqüència del pas del 136. 3. Instar a la Generalitat de Catalunya a 
calendaritzar un pla d’inversions per connectar la línia 4 del metro entre les estacions de La 
Pau i Sagrera. 4. Establir un calendari de treball per a l’execució de la connexió entre la 
rambla Prim i la rambla de l’Onze de Setembre, instant al Govern espanyol a emprendre les 
obres d’infraestructures prèvies necessàries. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
13.-  (M1519/8256) La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Que el Govern 
municipal negociï amb el Ministeri de Foment per tal de trobar la millor solució possible per la 
Ronda Litoral, en l’àmbit entre la Zona Franca i el Morrot, i no perdre la inversió prevista. 
 
El Sr. CORONAS exposa que el 30 de juliol del 2009 el Ministeri de Foment va licitar l’estudi 
informatiu per a l’ampliació de la ronda Litoral entre la Zona Franca i el Morrot, document que 
no s’ha aprovat fins ara, nou anys després, i, segons el Butlletí Oficial de l’Estat, s’invertirien 
119 milions d’euros en els 5,6 quilòmetres afectats. 
Assenyala que el projecte preseleccionat per Foment inclou des de la sortida de la Zona Franca 
fins al moll de Sant Bertran, i indica que en el primer tram, aprofitant la mitjana de 20 metres 
d’ample, es guanyaria un carril per sentit de circulació i, a partir del viaducte, just a sota del 
Morrot, es preveu construir una altra estructura viària elevada, de manera que els quatre carrils 
actuals es destinarien a la sortida de Barcelona i els quatre de nova creació, a l’entrada. 
Assenyala que, pel que sembla, el Ministeri ha fet l’anunci de l’actuació sense haver-ne 
informat prèviament el Govern municipal; manifesta la sorpresa del seu grup davant la 
rotunditat amb què la tinenta d’alcalde d’Urbanisme va dir que el projecte no tenia sentit, que 
no hi presentarien al·legacions i que en demanarien la retirada, i recorda que posteriorment 
l’alcaldessa va enviar una carta al ministre on li demanava que els diners de les obres 
proposades per a la ronda del Litoral es destinessin a la ronda de Dalt, una infraestructura més 
prioritària. 
El seu grup, que vol que s’actuï en totes dues rondes, entén que no és una qüestió de prioritats, 
sinó de no deixar perdre una inversió de 100 milions d’euros, i observa que és lògic que l’Estat 
inverteixi en les infraestructures pròpies (la ronda del Litoral és de titularitat estatal, mentre que 
la ronda de Dalt és municipal). 
Demana responsabilitat al Govern, que treballi per aconseguir més inversions i els millors 
projectes possibles per a la ciutat, que no provoqui la confrontació amb el Ministeri, que busqui 
el millor projecte possible per al Morrot i que no deixi perdre aquesta inversió. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
25 
Aclareix que a ERC tampoc no li agrada el projecte que ha presentat Foment, ja que no és la 
millor solució per a Barcelona, sobretot si es té en compte l’objectiu de reduir l’entrada de 
cotxes a la ciutat, però considera que es poden trobar altres opcions, fins i tot algunes de més 
econòmiques per al Ministeri i que permetrien solucionar els problemes pel que fa a les rondes i 
a la connexió entre els barris de Ciutat Vella, Zona Franca i Marina. 
D’altra banda, observa que, atès que la concessió de la infrautilitzada estació de mercaderies del 
port finalitza en pocs anys, no caldria fer els viaductes elevats que inclou el projecte de Foment, 
i, si l’Ajuntament negocia bé, probablement es guanyaria l’espai de vies per a un ús més ciutadà 
i un vial que sigui més de ciutat, cosa que permetria abaixar la ronda a prop del port, alliberar-la 
de la muntanya de Montjuïc i executar-la de manera que en prevegi una futura cobertura. 
 
El Sr. MARTÍ recorda que al novembre del 2017 el seu grup va presentar una proposició que 
demanava al Govern que liderés una proposta tan consensuada com fos possible políticament i 
socialment, així com pel que fa a les relacions entre governs, en un moment en què el Ministeri 
de Foment encara no havia presentat la seva proposta, que el seu grup no comparteix. 
Considera, en canvi, que la proposta que va presentar el Govern Trias a finals del mandat 
anterior sí que podria ser un bon punt de partida per parlar-ne, i subratlla que, en qualsevol cas, 
la manca de lideratge municipal ha fet que algú altre —el Ministeri de Foment, en aquest cas—
intentés assumir aquest lideratge. 
Explicita el vot favorable del seu grup, vot coherent amb el que ja va defensar al novembre 
del 2017 a la Comissió i fa quinze dies al grup de treball d’infraestructures, que va ser creat per 
impuls del Grup Municipal Demòcrata, i demana al Govern que assumeixi aquest lideratge i no 
deixi perdre un finançament, que s’ha d’aprofitar procedeixi d’on procedeixi, i que comenci a 
treballar-hi de seguida, per no continuar allargant el retard. 
 
El Sr. ALONSO posa de manifest que les rondes cada cop estan més saturades i tenen més 
congestió, i subratlla que és imprescindible intervenir-hi, si bé cal debatre sobre la millor 
manera de fer-ho. El seu grup no entén que el Govern municipal es negui a parlar d’un projecte 
per a la ronda Litoral amb l’excusa que aquests diners s’han de destinar a la cobertura de la 
ronda de Dalt, sobretot quan el mateix govern havia assegurat que aquesta era una obra 
faraònica que no volia fer. 
D’altra banda, demana al Govern que rectifiqui, que obri el debat, absolutament imprescindible, 
sobre quina ronda es vol, i que aprofiti la inversió que el Govern espanyol diu que està disposat 
a fer. 
 
La Sra. BALLARÍN subratlla que la ronda Litoral necessita intervencions importants per 
millorar-ne tant els accessos com la circulació, sobretot a la part de la Zona Franca, i recorda 
que aquesta infraestructura va ser construïda abans del 1992 amb paràmetres de disseny dels 
anys vuitanta i amb una velocitat comercial que gairebé dobla l’actual, de 48 km/h. 
Assenyala que, al febrer de 2015, quan els grups polítics van debatre en un plenari sobre les 
accions de millora necessàries per a la ronda Litoral, es va posar de manifest que hi havia una 
gran disparitat d’opinions, però tothom va coincidir que la principal preocupació era que els 
objectius del Ministeri de Foment en el moment que promogués la inversió havien de respondre 
a les necessitats de la ciutat, i qualifica de despropòsit l’actuació de la Sra. Colau, que, 
davant l’anunci del Ministeri que reactivaria la inversió a la ronda Litoral, de titularitat seva, va 
respondre que el Govern municipal preferia que el Ministeri invertís a la ronda de Dalt. 
Puntualitza que el seu grup defensa el cobriment de la ronda de Dalt, pel qual treballa, però 
entén que no es pot dur a terme amb recursos que no li corresponen, ni rebutjar una inversió per 
a una actuació també necessària, per a la qual cal trobar la millor solució possible. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
26 
Per acabar, remarca que la ronda Litoral té problemes evidents (embussos, contaminació de 
l’aire de la ciutat, etc.) i que no es pot desaprofitar l’oportunitat de començar a preparar la ciutat 
per al futur renovant les infraestructures de mobilitat. 
 
El Sr. MULLERAS aplaudeix la proposició del Grup d’ERC, que considera encertada i 
formulada en positiu, i lamenta l’actitud del Govern municipal, que de seguida va manifestar la 
seva oposició total a la proposta del Ministeri de Foment i va dir que ni tan sols hi presentaria 
al·legacions, una actitud que demostra que el Govern posa la seva ideologia política per sobre 
de l’interès dels barcelonins, que és que s’inverteixi a la ciutat per millorar la qualitat de vida de 
qui hi viu. 
Entén que la resposta del Govern tanca la porta a aquesta inversió sense oferir cap alternativa, 
quan caldria presentar al·legacions al projecte i mantenir una negociació amb el Ministeri en 
què el Govern plantegés també els seus objectius per millorar la ronda del Litoral. 
En darrer lloc, recorda que en el mandat anterior el Govern d’Espanya, el Govern municipal de 
l’alcalde Trias i el conseller Santi Vila van signar un protocol d’intencions, protocol que 
l’alcaldessa Ada Colau va deixar en un calaix. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el seu vot favorable a la proposició i el seu acord amb qualsevol 
oportunitat de millorar l’accessibilitat a Barcelona, malgrat les dificultats que generen 
actuacions com ara les negociacions referents a projectes com aquest. 
 
La Sra. SANZ assegura que tot el que demanen, tant el grup proposant com la resta de grups, ja 
s’ha fet, i informa que la setmana passada es va reunir a Madrid amb el secretari d’Estat del 
Ministeri de Foment, després de diferents converses i d’agrair-li que el Ministeri volgués 
corregir el fet de treure l’estudi d’alternatives sense haver-lo consensuat amb l’Ajuntament, per 
parlar del treball conjunt entre Barcelona i l’Estat per aconseguir un projecte que doni resposta 
als interessos de la ciutat. 
Coincideix que totes les inversions de l’Estat són benvingudes, i afirma que precisament per 
això es va enviar la carta referent a la cobertura de la ronda de Dalt, ja que els veïns han 
demanat que també en aquest cas es facin copartícips la resta d’administracions. 
A continuació, explica que de les dues alternatives per  al projecte, calia descartar-ne la del 
viaducte, que no resol res i genera un col·lapse i un coll d’ampolla a la ciutat, i començar a 
treballar en l’altra, que millora la seguretat de la ronda i l’accessibilitat i planteja els accessos 
ferroviaris i viaris al port, el corredor mediterrani, elements que també alleujaran la ronda 
Litoral i permetran generar uns bons accessos laterals de connectivitat amb la ciutat. 
Comenta que aquesta proposta que ha fet Barcelona fa molt de temps que està sent treballada 
pels tècnics de Mobilitat, d’Infraestructures i de Barcelona Regional, i subratlla que el protocol 
que es va signar amb el Sr. Trias partia d’una necessitat que plantejava en aquell moment 
l’equip de govern de fer un nou barri i de pagar tota la infraestructura de trasllat de l’estació del 
Morrot, però el Govern actual va dir que no feia aquesta proposta i que, per tant, no 
pagaria això. 
Per acabar, insisteix que el Govern està tirant endavant tot el que se li demana i amb 
compromisos clars —ja s’ha fet la primera reunió amb tot l’equip tècnic i el Ministeri i n’hi ha 
programada la segona— per trobar una proposta de consens amb què la ciutat guanyi, i 
manifesta el suport del seu grup a la proposició. 
 
El Sr. CORONAS celebra que el Govern hagi rectificat després de la reacció inicial de rebutjar 
la inversió anunciada per l’Estat, afirmar que no presentaria al·legacions al projecte i demanar 
una inversió per a una infraestructura que no és de titularitat estatal. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
27 
Observa que aquests diners que l’Estat ha anunciat que invertirà a Barcelona surten dels 
impostos dels barcelonins, de manera que no són un regal que l’Estat faci a la ciutat, i comenta 
que potser si més d’aquests impostos tornessin a invertir-se a la ciutat, la situació actual de 
desafecció amb l’Estat per l’abandonament que fa tant de Catalunya com de l’àrea 
metropolitana i de la ciutat seria diferent. 
Subratlla que no es pot rebutjar una inversió que, si bé potser no és la millor, també és 
necessària, i manifesta la convicció del seu grup que el doble viaducte no és una solució ni fa 
ciutat —al contrari: encara fa més gran la fractura que hi ha entre la ciutat i el port i entre la 
Zona Franca i el Poble-sec—, de manera que s’ha de resoldre la qüestió i, si és possible, 
aprofitar el canvi urbanístic per millorar també la infraestructura de transport públic. 
 
El Sr. ALONSO celebra el canvi de posició expressat pel Govern, de qui espera que presenti la 
seva proposta, i explicita el vot favorable del seu grup a la proposició. 
 
La Sra. BALLARÍN expressa el vot favorable del seu grup. 
 
El Sr. MULLERAS diu a la Sra. Sanz que El Periódico recollia unes declaracions seves en què 
afirmava que el Govern volia la retirada del projecte i no pensava molestar-se a presentar-hi 
al·legacions, i que, un cop més, el Govern de Colau l’encerta quan rectifica. 
 
El Sr. ARDANUY celebra que no es consideri l’opció del doble viaducte, que conduiria la 
ciutat cap a un model que molts no compateixen. 
 
La Sra. SANZ puntualitza que va dir que el Govern no presentaria al·legacions al projecte de 
desdoblament del viaducte; subratlla que l’estudi d’alternatives presenta dues propostes, i que el 
Govern municipal exerceix el lideratge arribant a acords amb altres administracions, no pas 
presentant al·legacions a un projecte que és contrari als interessos de Barcelona, i demana la 
col·laboració de tots els grups per treballar per assolir els acords necessaris. 
 
El Sr. CORONAS demana al Govern que mantingui la resta de grups informats sobre el 
projecte que planteja. 
 
La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras 
expressa el vot favorable del PP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
14.-  (M1519/8267) La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Dur a terme, en un 
termini de 3 mesos, les gestions urbanístiques, de recerca, gestió de sòl, planejament i els 
protocols de col·laboració necessaris per trobar un espai adient per la construcció del nou 
CECOR de Barcelona, prioritzant els barris de la Marina i els espais del Consorci de la Zona 
Franca, i continuar paral.lelament impulsant el projecte de remodelació del Palau d’Esports de 
Barcelona per a usos esportius, en coordinació amb la Direcció de Patrimoni Arquitectònic de 
l’Ajuntament, donada la seva catalogació. Donar compte d’aquestes gestions a la Comissió 
d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat. 
 
 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
28 
La Sra. BALLARÍN explicita que s’ha facilitat als grups la proposició definitiva, que ha estat 
transaccionada i que fa referència al Centre de Coordinació d’Emergències (CECOR). 
El seu grup considera que seria totalment desencertat ubicar aquest centre al Palau d’Esports de 
Montjuïc, ubicació anunciada pel Govern fa uns mesos, i que perjudicaria el mateix CECOR, el 
Palau d’Esports i el veïnat de l’entorn, especialment del barri del Poble-sec. 
Opina que, atès que el Palau d’Esports forma part del patrimoni arquitectònic, és un bé d’interès 
urbanístic i és obligatori mantenir-ne el volum, les façanes i els elements interiors d’interès, així 
com actuar-hi de manera justificada amb la seva història, no és l’espai adequat que necessita i 
mereix el CECOR. 
Recorda que el Palau és un equipament municipal que va projectar l’arquitecte Josep Soteras 
el 1955 per celebrar-hi els segons Jocs Mediterranis; es va consolidar com una de les primeres 
infraestructures de la ciutat per donar cabuda a esdeveniments esportius —quan es va construir, 
no hi havia cap altre pavelló municipal amb les mateixes característiques—, i els veïns i 
comerciants, amb qui el seu grup s’ha reunit diverses vegades, fa molt de temps que reclamen 
equipaments esportius de proximitat al barri del Poble-sec, si bé estan totalment disposats a 
compartir l’espai amb un ús de ciutat. 
Assenyala que aquesta proposició dona continuïtat a un prec que el seu grup va presentar al 
desembre, amb què es volia evitar que es perdés aquest espai per a la pràctica esportiva dels 
barris de la muntanya de Montjuïc i que es modifiqués un element de valor patrimonial per a la 
ciutat. 
Subratlla que el CECOR ha de disposar d’unes instal·lacions adequades que estiguin a l’altura 
d’un servei que és essencial per a la ciutat, que, d’altra banda, necessita que la remodelació del 
Palau d’Esports sigui una realitat al més aviat possible per tal d’oferir un servei d’usos esportius 
de qualitat i de proximitat que respecti el valor patrimonial de l’edifici. 
Posa de manifest que el CECOR fa dotze anys que es troba en una ubicació provisional, al 
carrer Lleida, en un espai que ha esdevingut obsolet i fins i tot planteja problemes de salut per a 
les persones que hi treballen, per la qual cosa és urgent dotar-lo d’unes noves instal·lacions, i 
recorda que la Generalitat havia plantejat la construcció d’un centre d’emergències del 112 que 
albergués el CECOR, però el projecte va ser desestimat, i el seu grup, quan formava part del 
Govern municipal, va dur a terme gestions per buscar solars adients per a la seva ubicació i va 
determinar que la zona de la Marina del Prat Vermell podia ser una opció preferent, atès que hi 
havia diversos solars disponibles, amb qualificació d’equipament, i que a la Zona Franca hi ha 
solars disponibles on es podria ubicar, però no es tanca a altres opcions. 
Per acabar, insisteix que l’objectiu de la proposició és que el CECOR gaudeixi de les 
instal·lacions que necessita, i comenta que desconeix les gestions dutes a terme pel Govern en 
aquest sentit. 
 
El Sr. MARTÍ manifesta el vot favorable del seu grup, que ha defensat iniciatives en la mateixa 
línia i que lamenta que encara no s’hagi actuat davant d’una urgència que comença a ser una 
emergència, ja que hi ha problemes d’ordre físic i d’adaptabilitat de l’actual CECOR a la 
ubicació provisional, a més de problemes de salut greus que han afectat personal que hi treballa. 
Comenta que avui mateix, a la Comissió de Presidència i Drets de Ciutadania, el comissionat de 
Seguretat ha recordat que les qüestions relatives al CECOR, una unitat de comandament 
policial mixta, s’han de pactar amb el Govern de la Generalitat, un govern actualment inexistent 
per culpa de l’aplicació de l’article 155, que ha destrossat l’autonomia i el sistema sanitari i 
impedeix que es preguin algunes decisions. Observa, però, que el Govern municipal hauria 
d’haver arribat a un acord amb la Generalitat sobre el CECOR abans de l’aplicació del 155. 
Subratlla que no serveix de res anar presentant —i aprovant— iniciatives a la Comissió, al 
Plenari o al Districte de Sants-Montjuïc —els veïns i les entitats també hi tenen molt a dir— si 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
29 
el Govern no compleix la seva obligació d’impulsar aquesta qüestió, en què hi ha problemes de 
funcionalitat de les instal·lacions i, el que és molt més greu encara, problemes de salut. 
D’altra banda, remarca que també cal mantenir els usos esportius del Palau i d’altres llocs, atès 
el dèficit d’infraestructures esportives i d’equipaments esportius que hi ha a la ciutat en general 
i al Poble-sec en particular. 
 
El Sr. BLANCO expressa el vot favorable del seu grup, que considera eloqüents tant l’exposició 
de la regidora Ballarín com la proposició mateixa. 
D’altra banda, posa de manifest que la Generalitat no ha complert el compromís de construir 
una seu definitiva per al CECOR, que fa dotze anys que es va instal·lar en una ubicació 
provisional —actualment en un estat precari— amb el compromís de construir-ne la seu 
definitiva en un edifici adequat a les necessitats d’ús; retreu al Govern municipal que, un cop 
més, en lloc d’exigir a la Generalitat que compleixi el seu compromís, intenti fer allò que la 
Generalitat té l’obligació de fer i no fa, i qualifica de desencertada l’opció d’ubicar el CECOR 
al Palau d’Esports, per qüestions funcionals i operatives, així com pel fet que és un edifici 
protegit amb una tipologia que no s’adapta a un ús diferent de l’ús per al qual va ser concebut. 
 
El Sr. CORONAS confirma que el Palau d’Esports, edifici amb interès arquitectònic i històric, 
va ser la primera instal·lació amb les seves característiques —la segona, el Palau Blaugrana, va 
arribar setze anys després— i és un equipament que la ciutat, amb un gran dèficit 
d’equipaments esportius, necessita. El seu grup entén que no es pot deixar perdre l’oportunitat 
de recuperar un espai emblemàtic i de referència per als barris, per al districte i per a la ciutat, i 
aposta perquè la rehabilitació del Palau comporti la creació d’un important pol esportiu escolar 
a la ciutat que s’uneixi al de la Mar Bella per potenciar el foment de l’esport. 
Recorda que el seu grup, convençut que la recuperació d’espais en desús per a la pràctica 
esportiva hauria de ser una prioritat per a l’Ajuntament i per a l’Institut Barcelona Esports, el 
novembre de 2016 va demanar que s’elaborés un mapa d’equipaments educatius, socials i 
comunitaris susceptibles de ser emprats per a la pràctica esportiva i, per tant, de pal·liar la 
manca d’equipaments esportius de la ciutat. 
Observa que el Grup del PSC, des que va deixar de formar part del Govern, presenta propostes 
per desdir-se del que va acceptar quan governava amb BC. En aquest cas, quan fa tres mesos el 
Grup Municipal Demòcrata va presentar una proposició a la Comissió de Drets Socials, Cultura 
i Esports en què demanava que el Palau Municipal d’Esports es destinés a usos esportius 
compatibles amb usos comunitaris i que es presentés un projecte en tres mesos, tant el Grup 
del PSC com BC es van abstenir i van dir que buscarien una altra ubicació per al CECOR, però 
encara no s’hi ha presentat cap solució. 
Per les raons exposades, i per coherència, el seu grup, que té clares les necessitats del districte i 
de la ciutat, així com l’ús que cal donar a l’edifici del Palau —el millor ús que es pot donar a un 
edifici és aquell per al qual va ser concebut, sobretot si té un valor patrimonial, ja que aquest ús 
permetrà conservar-lo en les millors condicions possibles—, donarà suport a la proposició. 
 
El Sr. MULLERAS expressa el vot favorable del seu grup, que ha transaccionat la proposició 
perquè, si bé coincideix que el CECOR no s’ha d’ubicar al Palau d’Esports i que el Palau ha de 
tenir usos esportius, no està d’acord que s’hagi de prioritzar el barri de la Marina, ja que en 
altres zones també hi ha edificis on es podria ubicar, com ara el dels antics jutjats. 
 
El Sr. ARDANUY manifesta el seu vot favorable, motivat per la convicció que cal ubicar el 
CECOR en l’espai més factible i que permeti desbloquejar tots els obstacles que impedeixen el 
desenvolupament d’una infraestructura necessària per a la ciutat, i assenyala que, atès el grau de 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
30 
protecció del Palau d’Esports, ubicar-hi el CECOR és inviable. 
 
La Sra. SANZ anuncia que el Govern no donarà suport a la proposició, pels mateixos motius 
pels quals no va acceptar el prec formulat al Plenari de desembre, que també s’han exposat a la 
sessió de la Comissió de Presidència i Drets de Ciutadania d’avui. Concreta que el CECOR s’ha 
d’ubicar a prop de les prefectures de Guàrdia Urbana, Bombers i Mossos d’Esquadra, i algunes 
de les alternatives proposades no compleixen aquest requisit, indispensable des del punt de vista 
de la seguretat. 
A continuació, diu al Grup del PSC que quan formava part del Govern se’n va parlar a 
bastament i es va trobar una opció, encara que el PSC no la trobi encertada, que fa temps que es 
treballa amb la Generalitat i té l’aval tant d’aquesta administració i de l’Ajuntament com de la 
Delegació del Govern de l’Estat. 
En darrer lloc, subratlla que no és incompatible ubicar el CECOR al Palau amb la cerca d’espais 
per a la pràctica esportiva —el Govern és conscient de les mancances en aquest sentit tant a la 
ciutat en general com, especialment, a Sants-Montjuïc—, i que són els departaments de 
seguretat els que han de determinar si cal buscar una ubicació diferent de la que ara per ara han 
considerat idònia. 
 
La Sra. BALLARÍN remarca que el que planteja el Govern no és una solució, i que és obligació 
seva conciliar els interessos de tota la ciutadania —en aquest cas, els interessos dels veïns i les 
veïnes del Poble-sec i la necessitat de tota la ciutadania de sentir-se segura gràcies a un CECOR 
en condicions òptimes— i, per tant, trobar un espai adient per al CECOR i posteriorment 
convèncer la resta d’administracions —si l’Ajuntament només ofereix una solució, les altres 
administracions no faran cap recerca d’un espai alternatiu. 
 
La Sra. Sanz expressa el vot contrari de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras 
expressa el vot favorable del PP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA 
amb el redactat següent: 
 
La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Dur a terme, en un termini de 3 
mesos, les gestions urbanístiques, de recerca, gestió de sòl, planejament i els protocols de 
col·laboració necessaris per trobar un espai adient per la construcció del nou CECOR de 
Barcelona, i continuar paral·lelament impulsant el projecte de remodelació del Palau 
d’Esports de Barcelona per a usos esportius, en coordinació amb la Direcció de Patrimoni 
Arquitectònic de l’Ajuntament, donada la seva catalogació. Donar compte d’aquestes 
gestions a la Comissió d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
15.-  (M1519/8274) La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Instar al Govern 
municipal a: a) Revisar el projecte executiu de reurbanització del carrer Gran de Sant Andreu - 
Tram 1 (entre la rambla de Fabra i Puig i el carrer de Joan Torras), al Districte de Santa Andreu, 
arribant a un consens entre els veïns i comerciants de la zona, en un termini màxim d’un mes. b) 
Presentar en la propera Comissió una proposta de reurbanització del carrer Gran de Sant 
Andreu consensuada amb els veïns i comerciants de la zona, així com els informes de mobilitat 
i altres informes preceptius en relació a aquest projecte, per tal de garantir que la proposta de 
reforma d’aquest vial no suposarà problemes de mobilitat, entre d’altres, en aquesta zona. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
31 
 
El Sr. MULLERAS explicita que el text definitiu de la proposició, que ha estat transaccionada 
amb el PSC i el Grup Municipal Demòcrata, s’ha facilitat a tothom a l’inici de la sessió, i 
comenta que el Sr. Pròsper Puig, president de l’Eix Comercial de Sant Andreu, en unes 
declaracions recollides al diari Línia Sant Andreu, va qualificar el projecte de reforma defensat 
pel Govern de conversió en zona de vianants encoberta, i va afirmar que la proposta que ara 
planteja el Govern municipal no és la que va pactar l’Eix Comercial i no beneficiaria els 
comerços de la zona, que són un eix perifèric (necessiten clients procedents de fora del barri). 
Subratlla que la transformació urbanística del carrer Gran de Sant Andreu, que interessa tant a 
veïns com a comerciants, ja que farà que el barri millori i, sobretot, que el carrer Gran de Sant 
Andreu sigui més amable per a tothom, ha de ser consensuada, i que el plantejament del Pla de 
mobilitat que presenta el Districte podria perjudicar molt el comerç de la zona, una zona molt 
important de la ciutat, i posa de manifest que les obres del Mercat de Sant Andreu encara 
agreugen més els problemes de mobilitat i d’aparcament de la zona. 
D’altra banda, comenta que qualsevol plantejament respecte a una transformació com aquesta 
hauria de ser revisable i reversible si es demostra que perjudica el veïnat, i que l’Ajuntament, 
encara que prioritzi el vianant per sobre del cotxe i la resta de mitjans que ocupen l’espai 
públic, ha de treballar per tothom, veïns i comerciants. 
Per acabar, manifesta la convicció del seu grup que encara és possible assolir un consens 
després que totes les parts implicades opinin i siguin escoltades pel Govern municipal, que ha 
imposat el Pla de mobilitat unilateralment i que hauria de rectificar, objectiu amb el qual el 
Grup del PP presenta aquesta proposició, que enuncia. 
 
El Sr. MARTÍ expressa el vot favorable del seu grup, que considera que la proposició ha 
millorat significativament amb les transaccions, i comenta que sovint la millor solució és el 
terme mitjà. En aquest cas, entén que el Govern municipal ha de fer un esforç real per trobar un 
equilibri entre interessos veïnals, d’entitats, d’usuaris i comercials —les al·legacions 
presentades per l’Eix Comercial poden tenir cabuda en la proposta final—, i complir l’objectiu 
d’aconseguir una mobilitat més sostenible, amb priorització del vianant i reducció de la 
contaminació. 
Posa de manifest que el carrer Gran de Sant Andreu és un eix vertebrador del barri i, per tant, 
cal tenir en compte no només les necessitats de conciliació del pas de vianants amb el transport 
públic, sinó també les necessitats de càrrega i descàrrega dels comerciants, i subratlla que les 
solucions dràstiques no funcionen, encara menys en àrees històriques i molt poblades. 
Remarca també que les obres de reurbanització no haurien de començar fins que no s’hagi 
consensuat i tancat el projecte de mobilitat, i que cal actuar amb el màxim diàleg possible, 
evitar les actuacions precipitades, que no acostumen a donar bons resultats, i deixar de banda 
determinats deixos ideològics o programàtics. 
 
El Sr. BLANCO entén que tothom coincideix que per desenvolupar un projecte de 
transformació urbana, aquest ha de tenir un suport ampli per part de veïns, comerciants, 
treballadors i usuaris, ja que, sense aquest consens ciutadà, el projecte pot fer fallida, com va 
succeir en el cas de la superilla del Poblenou. 
Assenyala que no hi ha prou consens pel que fa al projecte del carrer Gran de Sant Andreu, un 
projecte d’envergadura (gairebé 5 milions d’euros) que vol convertir el carrer en una via cívica 
amb una plataforma única i beneficiar especialment els veïns i comerciants de la zona. Subratlla 
que, atès que aquests n’han de ser els beneficiaris principals, no es pot començar cap obra ni 
aprovar cap projecte sense el seu consens. 
 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
32 
D’altra banda, considera que cal prioritzar la finalització de les obres del mercat, que garantiran 
uns bons accessos, i tenir en compte l’activitat comercial del mercat quan s’intervingui al 
carrer. 
Per les raons exposades, el seu grup votarà a favor de la proposició. 
 
El Sr. CORONAS expressa l’acord d’ERC amb la pacificació del carrer Gran de Sant Andreu 
—està convençut que serà un èxit—, així com amb la necessitat d’anar guanyant espais segurs 
per a vianants a Barcelona, i recorda que les directrius europees estableixen que cal treure més 
d’un 20% de vehicles de la ciutat. Subratlla, però, que cal tenir en compte la mobilitat del barri, 
ja que els canvis al carrer Gran faran que els cotxes es redistribueixin a zones més pacificades 
del barri, i exposa que la conversió del carrer en una plataforma única amb restriccions al pas de 
vehicles implicarà una reducció del trànsit rodat i, per tant, una limitació a l’accés per part de 
vehicles de serveis, càrrega i descàrrega, i de veïns que hagin d’aparcar. D’altra banda, remarca 
que el projecte ha de tenir en compte la plataforma Carrers per a Tothom, el col·lectiu més 
afectat quan s’implanta una plataforma única. 
Retreu al Govern que, un cop més, no hagi fet bé les coses —sovint realitza processos 
participatius que el Grup d’ERC no considera que ho siguin realment—, i no hagi presentat el 
Pla de mobilitat en cap consell de barri ni plenari de districte i, per tant, no s’hagi pogut debatre. 
Per això, el seu grup troba més encertada la proposició transaccionada, que demana que es 
revisi el Pla de mobilitat en lloc del projecte, i hi donarà suport. Afegeix que el districte, 
després d’arribar a un acord amb els comerciants, va demanar un pla d’usos per al carrer Gran 
de Sant Andreu, però el Govern va dir que aquesta eina era per a zones com Ciutat Vella. 
Tanmateix, ara ha decidit que sí que el volen implementar, però sense haver-ho parlat abans 
amb els comerciants. 
Conclou que és inadmissible que el principal projecte del Govern al poble de Sant Andreu es 
tiri endavant sense els consensos necessaris entre grups, veïnat i comerciants. 
 
La Sra. BALLARÍN explicita que el carrer Gran de Sant Andreu és un eix principal del barri i 
del districte, amb una importància cabdal com a vertebrador del territori i punt de referència al 
barri, i posa de manifest que tothom coincideix que ha fet el servei que se n’esperava i que ha 
arribat el moment d’abordar-ne la reurbanització. 
Indica que, atesa l’amplada limitada del carrer, la solució que es preveu i que ha rebut el 
consens social i del Govern és la plataforma única, i assenyala que el consens entre veïnat, 
comerciants i Govern, que va costar molt de teixir, es va assolir amb la regidora Carmen Andrés 
al Govern del districte. Lamenta que, amb la sortida del PSC del Govern, s’hagi deixat de 
compartir el projecte amb els veïns i comerciants: d’acord amb les informacions rebudes, el 
Govern, de les quatre alternatives que hi havia per definir la secció del carrer, n’ha triat una que 
no té el consens veïnal ni del sector comercial, que són els qui faran l’ús més intensiu del carrer 
i els que fan que sigui un eix importantíssim dins del districte. 
Afirma que qui més en desacord està amb l’opció triada pel Govern són els comerciants, 
persones summament raonables i implicades amb el barri —la majoria, a més de treballar-hi, hi 
viuen—, que es queixen que no són escoltades ni suficientment ateses pel Districte, i demana al 
Govern que revisi el Pla de mobilitat del carrer Gran de Sant Andreu i elabori una proposta que 
tingui el consens del veïnat i dels comerciants i que no tingui en compte només el carrer Gran, 
sinó tot el barri, ja que els cotxes que es treguin del carrer Gran aniran a parar a d’altres 
de l’entorn. 
Per acabar, insisteix que al seu grup el preocupa la manera com està treballant el projecte el 
Govern municipal, i expressa el seu suport a la proposició, que entén que en aquests moments 
és la millor manera d’ajudar els veïns i els comerciants. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
33 
 
La Sra. VIDAL no entén que quan per fi un govern té la voluntat política suficient per 
desenvolupar un projecte per a la transformació del carrer Gran de Sant Andreu, de la qual fa 
més d’una dècada que es parla, es presenti una proposició que demani que s’aturin les obres. 
Per això, tot i estar molt d’acord amb la resta de la proposició i compartir-ne molts dels 
elements, el Grup de BC hi votarà en contra. 
Assegura que el Govern no té cap problema a revisar les qüestions de mobilitat i que, de fet, 
encara se n’està parlant amb els veïns i els comerciants, i subratlla que el diàleg amb ells 
respecte a aquesta obra tan important per a Sant Andreu ha existit sempre, no només des de 
l’arribada del PSC al Govern, amb la Sra. Andrés com a regidora del districte, sinó des de 
l’inici del mandat, amb la Sra. Ortiz, i continua ara. 
Conclou que, tot i que el Govern recull les consideracions respecte a la mobilitat i està obert a 
parlar de qualsevol qüestió del projecte, no té la intenció d’aturar el procés que està en marxa. 
 
El Sr. MULLERAS observa que la proposició ha aconseguit el suport de tothom excepte de BC, 
i demana a aquest grup que reflexioni sobre per què és l’únic que està fora del consens polític i 
del consens amb els veïns i els comerciants de Sant Andreu. D’altra banda, explicita que, atès 
que la proposició s’aprovarà, el Govern té el mandat polític de dur-la a terme, i aclareix que no 
es demana que s’aturi res, sinó que s’arribi a un consens amb els veïns i els comerciants sobre la 
mobilitat abans de començar les obres. 
Per acabar, subratlla que el Grup de BC parla molt de participació i de diàleg, però actua per 
imposició i escoltant només qui l’interessa. 
 
El Sr. BLANCO demana a la Sra. Vidal que compleixi la seva paraula de mantenir un diàleg 
obert amb els veïns i els comerciants, i que actuï amb menys precipitació i més consens ciutadà. 
 
El Sr. CORONAS comenta que si tot està obert i tot es pot parlar, el seu grup no entén per què 
ja hi ha un projecte tancat i per què no s’ensenya el Pla de mobilitat. 
 
La Sra. VIDAL subratlla que encara hi ha temps per parlar abans que comencin les obres 
d’urbanització, però insisteix que el Govern, l’únic que s’ha atrevit, per fi, a desenvolupar una 
qüestió que fa més de deu anys que és sobre la taula —els veïns fa molt de temps que esperen la 
pacificació del carrer Gran de Sant Andreu—, no pot donar suport a l’aturada del projecte. 
Insisteix també que hi ha un diàleg permanent sobre tots els aspectes del projecte, també sobre 
el mercat, i els veïns i els comerciants hi estan totalment d’acord, i assegura que el projecte es 
continuarà desenvolupant amb el màxim diàleg i consens possible. 
 
La Sra. Vidal expressa el vot contrari de BC, el Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, i el Sr. Mulleras 
expressa el vot favorable del PP. S’APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a: a) 
Revisar el pla de mobilitat del carrer Gran de Sant Andreu - Tram 1 (entre la rambla de 
Fabra i Puig i el carrer de Joan Torras), al Districte de Sant Andreu tenint en compte les 
aportacions fetes per l’Eix comercial de Sant Andreu, arribant a un consens entre els veïns i 
comerciants de la zona. b) Presentar en la propera Comissió una proposta de mobilitat del 
carrer Gran de Sant Andreu consensuada amb els veïns i comerciants de la zona, així com 
els informes de mobilitat i altres informes preceptius en relació a aquest projecte, per tal de 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
34 
garantir que la proposta de reforma d’aquest vial no suposarà problemes de mobilitat, entre 
d’altres, en aquesta zona. c) Que les obres de reurbanització esmentades no comencin fins 
que estigui consensuat i tancat el projecte de mobilitat. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
16.-  (M1519/8143) La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Realitzar una Ordenança 
de Regulació de la implementació d’Estacions de Servei (benzineres) a tota la ciutat de 
Barcelona enguany, que contempli totes les tipologies d’estacions de servei, així com l’entramat 
urbà i les seves necessitats i característiques. L’ordenança ha d’assegurar que les benzineres no 
estiguin en un radi de mínim de 100 m. d’espais amb població vulnerable, com escoles, centres 
sociosanitaris, centres de dia, centres d’assistència primària. Ni a més de 150 m. d’hospitals. Ha 
de garantir que no ha hagin altres benzineres en un radi de 3 Km. Elaborar un protocol per 
aplicar un control exhaustiu sobre les fuites i processos de contaminació de sòls i aqüífers. La 
instal·lació de noves benzineres ha d’incloure un estudi d’impacte ambiental previ. Les noves 
benzineres instal·lades han de tenir un servei de càrrega per bateries elèctriques i de gas, per tal 
de reduir l’ús d’hidrocarburs fòssils (benzina i el gasoil). Ha de contemplar les futures 
transformacions urbanístiques que estiguin aprovades de realitzar a la ciutat, per tal d’evitar la 
instal·lació de benzineres en zones i espais verds o projectes de zones d’ús exclusiu per 
vianants. Considerant que el nombre actual de benzineres fòssils és de 62 a Barcelona ciutat, 
(22 al districte de Sant Martí) la reducció és possible afavorint l’increment d’estació de servei 
per vehicles elèctrics per propiciar un canvi en el vehicle privat. Elaborar un calendari fins al 
2050 (objectiu emissions zero) per al tancament de totes les benzineres a la ciutat de Barcelona. 
 
No es tracta. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
17.-  (M1519/8252) Que el Govern, en relació a l’estat en que es troba l’edifici de l’Hivernacle de la 
Ciutadella: 1. Que el Govern reemprengui aquest any 2018, de forma urgent, els treballs de 
rehabilitació i restauració de l’element arquitectònic. 
 
El Sr. MARTÍ posa de manifest que l’Hivernacle, obra de l’arquitecte Josep Amargós i element 
patrimonial de primer ordre catalogat com a bé cultural d’interès local, és un element 
emblemàtic que forma part del conjunt de la Ciutadella, al costat d’altres com l’Umbracle o el 
Museu Martorell de Geologia, que Barcelona no pot permetre que es deteriori de manera 
irreversible, motiu pel qual el seu grup formula aquest prec, que enuncia. 
 
El Sr. XIMENO manifesta el total acord del Govern que cal restaurar l’Hivernacle, i recorda 
que la restauració, iniciada el 2015, es va haver d’aturar per un problema de l’empresa, i que en 
començar els treballs de restauració, van aflorar patologies estructurals molt greus que van 
recomanar fer un projecte executiu nou que inclogués intervencions estructurals no previstes en 
el primer projecte, com ara la consolidació dels arcs de l’entrada, el recolzament de vies i 
gelosia en les coronacions dels laterals, els cosits estructurals de la coronació de murs o la 
recuperació i redecoració de les pintures ornamentals interiors i exteriors. 
Insisteix que el Govern té la intenció de dur a terme la restauració, però indica que en aquest 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
35 
moment s’està redactant el nou projecte executiu i, un cop es tingui, es coneixerà el pressupost, 
que avança que, atesa la magnitud de les intervencions, serà elevat. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix la informació i demana al Sr. Ximeno que, ja que el prec no es pot 
acceptar tal com està redactat, com a mínim informi la resta de grups un cop hagi rebut i validat 
el projecte executiu nou, i li pregunta si pot concretar quan es tindrà. 
 
El Sr. XIMENO respon que es tindrà en breu, en principi, el mes que ve, i confirma que es 
compartirà amb la resta de grups perquè coneguin els problemes estructurals i els costos 
previstos. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
18.-   (M1519/8253) Que el Govern de la ciutat increment l’import de les reduccions dels preus 
públics de recollida de residus, amb l’objectiu de reduir la generació de residus i impulsar el 
reciclatge a la indústria i el comerç. Que per això s’impulsin nous plans d’acció en el marc del 
compromís ciutadà per a la sostenibilitat i que aquests plans d’acció comptin amb majors 
reduccions de tarifes que les actualment previstes. 
 
El Sr. ALONSO explicita que Barcelona cobra una tarifa per la recollida de residus a comerços 
i indústries i que dins del Compromís ciutadà per la sostenibilitat hi ha un projecte de reducció 
d’aquestes tarifes per a les entitats que presentin un pla d’acció per millorar la gestió dels 
residus, una reducció que el seu grup considera encertada. 
Indica, però, que algunes entitats i associacions de comerciants expliquen que l’esforç que han 
de fer per elaborar els plans d’actuació no és gens proporcional a la reducció de tarifa que se’ls 
aplica (10%), cosa que fa que perdin la motivació per fer-los. 
Per això, el Grup de Cs demana, en un moment en què es camina cap al residu zero i 
l’economia circular, que aquestes tarifes es redueixin encara més per impulsar nous plans 
d’actuació. 
 
El Sr. XIMENO recorda que l’any 2000 va sorgir l’Acord cívic per una Barcelona neta i 
sostenible amb l’objectiu principal de fomentar el reciclatge i es va plantejar la bonificació 
del 10%. Deu anys més tard, el 2010, en l’àmbit comercial el reciclatge era ja una necessitat i 
una obligació, per la qual cosa la bonificació va passar de ser simplement per iniciar-se en el 
reciclatge a ser per elaborar un pla d’actuació sostenible. 
D’altra banda, expressa la convicció del Govern que la creació del programa de comerç més 
sostenible és un espai idoni per avançar en aquests plans i revisar la qüestió plantejada pel Grup 
de Cs, i així es farà. 
 
El Sr. ALONSO agraeix l’acceptació del prec i anima a treballar de manera coordinada amb el 
sector comercial per millorar la gestió dels residus a la ciutat. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
19.-  (M1519/8257) Que el govern municipal integri el dipòsit d’aigua trobat al carrer Diputació 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
36 
cantonada amb el carrer de la Creu Coberta en el projecte d’urbanització de la zona, marqui un 
calendari per la seva museïtzació per tal que sigui visible des de l’espai públic i s’expliqui el 
seu valor patrimonial i històric per al barri d’Hostafrancs. 
 
El Sr. CORONAS exposa que al novembre del 2017, durant les obres d’obertura i urbanització 
del tram del carrer de la Diputació, entre els carrers Tarragona i Creu Coberta, es va localitzar 
un dipòsit d’aigua d’uns 58.000 litres i una fondària de 6 metres amb un revestiment interior de 
rajoles ceràmiques policromes decorades amb diversos motius geomètrics i ornamentals, que 
dataria del segle XIX. El Servei d’Arqueologia de Barcelona ha afirmat que la troballa és d’una 
singularitat excepcional pel bon estat de conservació en què es troba. 
Assenyala que tot fa pensar que la cisterna pertany a l’antic Hostal Vell d’Hostafrancs, fundat 
per Joan Corrades i Bosch (originari d’Hostafrancs, a Sió, la Segarra) a mitjan segle XIX i que 
va donar nom al barri. L’hostal va ser enderrocat el 1928 i al lloc que havia ocupat es va 
construir el cinema Arenas, i el darrer vestigi de l’hostal, la casa més antiga d’Hostafrancs, 
coneguda popularment com Els Pollets, va ser enderrocada el 2013, de manera que la cisterna 
seria el vestigi més antic del barri. 
Comenta que, d’acord amb la informació de què es disposa, es va encarregar l’estudi 
arqueològic i documental i en aquests moments es troba en curs de redacció, però el dipòsit, 
abans que s’hagi elaborat l’estudi, ha estat reblert amb sauló, de manera que ha quedat segellat, 
però preservat, i les obres han continuat. 
Indica que no va ser fins al 26 de gener, després que la notícia es filtrés a la premsa, que 
l’Ajuntament va fer un comunicat de premsa en què va presentar el descobriment del dipòsit, en 
va detallar les característiques i va explicar que ja havia estat reblert, cosa que va provocar 
queixes de veïns i veïnes, així com de comerciants, per la manca de transparència amb què 
havia actuat l’Ajuntament, i el veïnat va començar a reivindicar que es recuperés aquest vestigi 
excepcional de la memòria històrica del barri. 
Per les raons exposades, el seu grup presenta aquest prec, que enuncia. 
 
La Sra. SANZ assegura que voldria acceptar el prec, que, efectivament, parla d’una troballa que 
té un grau d’excepcionalitat important, i per això ha fet una proposta de transacció que 
plantejava l’elaboració d’un nou estudi arqueològic en un nou pla d’intervenció arqueològica 
que permetés fer el que demana el prec, ja que els informes que hi ha ara mateix parlen de 
documentació i desmuntatge parcial del dipòsit, i ella no té la capacitat de decidir aturar les 
obres sense una decisió al darrere que ho justifiqui. 
Insisteix que si s’accepta l’esmena plantejada o una de semblant i, per tant, s’encarrega un nou 
estudi que acrediti allò que defensen el grup proposant i ella mateixa, es podria replantejar la 
situació, però en aquests moments el Servei d’Arqueologia planteja una altra cosa. 
 
El Sr. CORONAS entén que aquí hi ha una part de mentida, ja que el 7 de febrer la regidora 
Laura Pérez va explicar a Ràdio Hostafrancs que la cisterna s’havia tapat de manera provisional 
i que la voluntat del Districte era fer un projecte de museïtzació perquè el dipòsit pogués ser 
visible des del carrer. 
 
La Sra. SANZ diu que ho desconeix. 
 
El Sr. CORONAS assegura que és així, i demana als membres del Govern que parlin entre ells 
abans d’acceptar o rebutjar precs. 
D’altra banda, puntualitza que el que demana el prec és que el Govern declari una voluntat de 
fer una cosa, independentment de si per fer-la s’ha d’encarregar un nou estudi. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
37 
 
La Sra. SANZ respon que les coses s’han de fer legalment i que un projecte d’urbanització en 
curs no es paralitza per la voluntat de la regidora de torn, i diu al Sr. Coronas que ella li ha 
plantejat una solució que permetria fer el que ell demana dintre de la legalitat i no l’ha volgut 
acceptar, però assegura que, tot i no poder acceptar el prec, encarregarà un nou pla i un nou 
estudi per poder protegir el dipòsit. 
Lamenta que el Sr. Coronas no accepti l’esmena i no vulgui acordar el prec, cosa que fa pensar 
que potser l’únic que vol és demostrar que ell sí que està preocupat pel dipòsit i el Govern no, 
en lloc de presentar una proposta que realment permeti tirar endavant una protecció important 
per a tots dos grups municipals. 
 
Es dona per tractat. 
 
 20.-  (M1519/8258) Que el Govern municipal realitzi la reforma del pont de Santander per sobre de 
les vies del tren, per millorar la connectivitat i accesssibilitat amb la resta del barri tal com tenia 
previst en el Pla de barri de la Verneda i la Pau. 
 
El Sr. CORONAS subratlla que fa molt de temps que el veïnat reivindica la reforma del pont de 
Santander, actualment inaccessible per a persones amb mobilitat reduïda, que creua les vies del 
tren i comunica la via Trajana amb els polígons industrials de Sant Andreu i Sant Adrià, i és 
molt utilitzat pels treballadors de les empreses de la zona. 
Indica que durant el 2018 s’havia d’iniciar la construcció del primer element (una nova 
passarel·la per a vianants), però el principal projecte del Pla de barri va quedar aturat i es va dir 
que calia replantejar-lo i que no es construiria en aquest mandat. En aquesta sessió, en canvi, 
durant el debat de la proposició del Grup de Cs corresponent al punt 12 de l’ordre del dia, s’ha 
dit una cosa diferent, que celebra, de manera que entén que el prec s’acceptarà. 
Assenyala que la idea original era fer una passarel·la de vianants i millorar el punt per on 
creuen els vehicles, però un cop estudiades les diverses opcions per optimitzar la nova 
infraestructura, l’objectiu de l’Administració és fer un pont únic per on passaran cotxes, 
bicicletes i persones, cosa que comportaria un nou pas més elevat que l’actual i replantejar el 
traçat i el pendent dels carrers adjacents, amb la qual cosa, un cop més, es preveu un projecte 
que no s’havia estudiat prou. 
Per acabar, recorda que la mesura 16 del Pla de barris de la Verneda i la Pau recollia la reforma 
del pont de Santander, del carrer Binèfar i de la via Trajana, amb un pressupost total de 
3,5 milions d’euros, la inversió més alta del Pla. 
 
La Sra. SANZ informa que el projecte de reforma del pont de Santander, gestionat per BIMSA 
en el marc del Pla de barris de la Verneda i la Pau, ha superat recentment la fase d’avantprojecte 
i, amb el corresponent procés participatiu, ha entrat en la fase de redacció del projecte executiu. 
Afegeix que ja es disposa de tots els informes favorables per part de l’Adif (hi ha una part que 
afecta algunes zones del servei ferroviari, autoritat de l’Adif), amb qui el Govern s’ha de 
coordinar per treballar-ho, i es preveu que les obres comencin el primer trimestre del 2019. 
 
El Sr. CORONAS entén que el prec s’accepta, i celebra, com celebren les veïnes i els veïns, que 
finalment es facin les obres, encara que comencin un trimestre més tard del que s’havia previst. 
D’altra banda, comenta que no sap si el Govern ha rectificat o bé la persona que va facilitar 
informació en una altra direcció no estava al corrent del que s’ha explicat ara. 
 
 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
38 
La Sra. SANZ respon que si hi ha una cosa que caracteritzi el Govern és que dona la cara sovint 
i explica als veïns i les veïnes com van evolucionant tots els processos, amb les dificultats 
incloses, i respon les preguntes que li plantegen. 
Explicita que governar té incerteses —el Grup d’ERC n’és perfectament conscient, perquè hi té 
experiència i ho ha patit en moltes ocasions—, però subratlla que el Govern municipal fa tot el 
possible per intentar superar-les, així com per intentar superar els problemes tècnics i tirar 
endavant les obres, com ara aquesta, en què ha calgut coordinar molts elements. 
Subratlla que per al seu grup el pont de Santander és una prioritat i, per això, amb treball i amb 
esforç ha aconseguit que el projecte no es dilatés més, ja que fa més d’una dècada que exigeix 
aquesta connectivitat que aviat serà una realitat. 
Per acabar, demana a l’oposició que, si bé ha de fer la seva feina i demanar explicacions i 
aclariments, entengui que l’equip de govern actual explica les coses com van succeint perquè 
puguin tirar endavant i per superar les dificultats que van apareixent. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
21.-  (M1519/8275) Que el Govern municipal presenti una proposta per donar un ús a la Torre del 
Fang, situada a la cantonada dels carrers Clot i Espronceda, per evitar i posar fi a l’actual estat 
de deteriorament d’aquest edifici. Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que 
es doni en aquesta comissió. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que la Torre del Fang és una masia del segle XIV, propietat 
municipal des del 1984, situada a la cantonada dels carrers Clot i Espronceda, prop de l’estació 
de l’AVE de La Sagrera, que, malauradament, fa deu anys que és tancada. 
Recorda que el 2008 el Grup d’ERC va demanar a la Comissió que es protegís la Torre del 
Fang, però, com ha succeït en altres ocasions, una proposta benintencionada no ha servit 
absolutament per a res per no anar acompanyada d’un manteniment, d’un ús i d’un pressupost. 
Subratlla que malgrat els 5 milions d’euros que hi va invertir «la malvada» Adif durant la 
construcció del túnel Sants - La Sagrera de l’AVE per preservar-la, la Torre del Fang continua 
tancada, amb les finestres tapiades, sense cap tipus d’ús i en un estat de degradació i 
d’abandonament important. 
Per les raons exposades, el seu grup presenta aquest prec, que enuncia. 
 
La Sra. SANZ diu al Sr. Mulleras que podria semblar que l’objectiu principal del prec fos 
demostrar que algunes propostes d’ERC no serveixen per a res. 
Li diu també que, en qualsevol cas, sap perfectament que la Torre del Fang és un edifici que fa 
molts anys que està sense ús, com ell mateix ha explicat, i que, a més, està afectat per les obres 
de La Sagrera, que s’estan allargant molt més del que seria desitjable. 
Assegura que no pot parlar de la «malvada Adif», com ha insinuat el regidor, ja que el Govern 
hi treballa per intentar desenvolupar i desencallar coses que fa massa temps que estan 
encallades, i particularment amb el nou president es veu molta predisposició i esforç i s’estan 
tirant endavant molts projectes. 
Informa que l’edifici ha estat reforçat estructuralment perquè l’inici de totes les obres de la llosa 
no l’afectessin, i per això hi ha coses tapiades i tancades, i que, si bé no es disposa d’un 
programa definit d’usos, s’està treballant amb el Districte de Sant Andreu en una proposta amb 
l’objectiu de tenir diferents estudis d’usos. 
Per acabar, explica que s’ha parlat d’un centre de serveis socials i d’una escola de segona 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
39 
oportunitat, possibilitats que està valorant el Districte d’acord amb el Pla d’equipaments i les 
necessitats, però l’espai, petit, dificulta l’accés i la ubicació d’aquests programes funcionals. En 
qualsevol cas, un cop es tingui, es coordinarà amb el desenvolupament de les obres per tirar-ho 
endavant. 
 
El Sr. MULLERAS subratlla que ell s’ha limitat a relatar aspectes objectius de la Torre del 
Fang, i demana a la Sra. Sanz que expliciti si s’accepta el prec, que simplement demana un pla 
d’usos. 
Repeteix que l’any 2009 Adif hi va invertir 5 milions d’euros, i subratlla que les inversions de 
l’Estat a la ciutat s’han d’aprofitar i, en aquest cas, l’Ajuntament en deu anys ha estat incapaç 
de donar ús a la Torre del Fang, cosa que perjudica els veïns i les veïnes de Barcelona. 
 
La Sra. SANZ explicita que el prec s’accepta, i que s’intentarà donar solució a un problema que 
fa massa anys que dura, també pel que fa a elements més estructurals. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
22.-  (M1519/8250) Que el Govern municipal respongui per escrit, i de forma oral també en la 
mateixa Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, a les qüestions següents mitjançant 
comparativa detallada per als anys 2015, 2016 i 2017: 1.- Quins són els temps promig de 
resolució dels expedients segons el seu règim d’intervenció, ja siguin obres menors o obres 
majors. 2.- Concretament i d’acord amb l’article 50 de l’ORPIMO, règim de comunicació per 
obres menors tipus II, aquestes es poden iniciar a partir de l’endemà de la presentació de la 
documentació en el registre. Quants d’aquests expedients es poden iniciar de forma immediata? 
Quin és el temps promig en la resolució d’aquesta modalitat de comunicacions ? 3.- En relació a 
l’obtenció de llicència d’Obra Major, d’acord amb l’Ordenança Municipal de Condicions de 
Protecció contra Incendis, cal disposar d’un Informe favorable del Servei de Prevenció i 
Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS) per a l’obtenció de l’informe d’idoneïtat tècnica. Quin 
és el temps promig d’evaquació d’aquests informes de l’SPEIS? 4.- Quin és tel temps promig 
en que s’aten per part dels tècnics municipals a la petició d’entrevista professional. Per altra 
banda, 5.- En quins districtes hi ha habilitada una línia d’atenció específica per a consultes 
professionals? Es diferencia l’atenció de consultes de nous projectes de les de projectes i obres 
en curs? 
 
El Sr. MARTÍ formula les preguntes, que demanen una informació que no es va facilitar en la 
compareixença del Govern sol·licitada pel seu grup a la darrera sessió de la Comissió amb 
l’objectiu de conèixer amb certa precisió l’estat del servei de llicències, i afirma que en aquella 
compareixença la Sra. Sanz es va limitar a emetre’n un diagnòstic absolutament irreal, com si 
tot funcionés fantàsticament bé, i es va centrar en dades relatives a les obres majors (llicències 
pròpiament dites), que únicament representen el 3% dels procediments, però no va dir gairebé 
res sobre els altres tres tipus de règims d’intervenció, que en representen el 97%: comunicació 
diferida (obres menors tipus 1), comunicació immediata (obres menors tipus 2) i assabentats. 
D’altra banda, subratlla que el seu grup vol conèixer la situació real del servei pel que fa a 
manca o minva de recursos, així com la resta de problemes que pateixen tant els professionals 
de les OAC com els tècnics encarregats de donar les llicències i els ciutadans. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
40 
 
La Sra. SANZ posa de manifest que no podrà facilitar tota la informació que es demana perquè 
ni ella en tindria temps en els minuts d’intervenció que té, ni els equips tècnics han pogut 
preparar-la en 48 hores, i ofereix la possibilitat de facilitar per escrit ara la informació 
disponible i més endavant la resta o bé facilitar-la tota un cop es completi. 
Tot seguit, exposa les dades següents: 
- Obres majors: el 2015 es van tramitar aproximadament 1.180 llicències; el 2016, més 
de 1.250, i el 2017, més de les 1.400. En dos anys hi va haver un increment aproximat del 15%. 
- Comunicats immediats (les obres es poden iniciar l’endemà de la presentació): el 2015 n’hi va 
haver aproximadament 5.470; el 2016, més de 6.000, i el 2017, més de 6.700. En dos anys hi va 
haver un increment del 18%. 
- Comunicats diferits: actualment n’hi ha més de 4.200, i en dos anys hi va haver un increment 
de gairebé el 18%. 
- Temps mitjà dels informes del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament: 
any 2015, 54 dies; any 2016, 62 dies, i any 2017, 59 dies. En dos anys hi ha hagut un increment 
de 5 dies. 
- Per a les cites prèvies no és necessari tenir expedient en tràmit i es poden realitzar per 
ciutadania i per professionals. 
- El temps de mitjana en què s’atén la petició d’entrevista és de 10 dies. 
- És possible concertar totes les cites a través de l’Àrea d’Urbanisme i dels districtes. 
- Els serveis tècnics han especificat que per agilitzar molts d’aquests processos es parla 
directament amb els tècnics privats mitjançant telèfon o correu electrònic per resoldre dubtes 
sense necessitat d’entrevista. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix la informació i demana que es faciliti per escrit un cop es completi. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
23.-  (M1519/8254) Quines són les accions que promourà l’Ajuntament per solucionar els problemes 
d’insalubritat que afecten a la via pública produïts per la situació de la finca del carrer 
Aurora 16? 
 
El Sr. BLANCO formula la pregunta, i exposa que al número 16 del carrer Aurora (barri del 
Raval) hi ha un solar que fa temps que està buit i abandonat, en què només es conserva la 
façana de l’edifici que hi havia hagut, una façana apuntalada sobre unes bastides col·locades 
sobre uns blocs de formigó que hi ha enmig del carrer, relativament estret. Afegeix que el solar 
ha esdevingut un punt negre pel que fa a brutícia, males olors i insalubritat, situació que afecta 
la convivència dels veïns del Raval. 
 
La Sra. SANZ puntualitza que, per l’explicació que ha fet, els tècnics indiquen que no es tracta 
del número 16, sinó del 14B, una finca amb una gran bastida que aguanta la façana i on s’estan 
fent obres. 
Informa que ja s’està fent un enderroc de tot l’edifici amb el manteniment de la façana per 
després desenvolupar la construcció d’un edifici destinat a habitatge plurifamiliar compost de 
soterrani, planta baixa i quatre plantes de pis amb un total de 28 habitatges. D’altra banda, pel 
que fa als serveis municipals a peu de bastida, el Districte de Ciutat Vella indica que s’hi neteja 
diàriament, i a Gerència de Districte no li consta cap queixa per qüestions de brutícia en aquesta 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
41 
finca. Tot i així, ha traslladat la petició del Grup de Cs tant al Districte com a Ecologia Urbana 
perquè es comprovi si existeix algun punt crític i es garanteixi que l’espai està net i en 
condicions mentre es fan les obres i l’enderroc, com també que es comprovi com estan tots els 
tràmits i tota la llicència. 
 
El Sr. BLANCO agraeix les explicacions, manifesta el desig del seu grup que l’obra no estigui 
aturada i es millorin les condicions higienicosanitàries del carrer, i demana que, si és possible, a 
través del Districte es vagi informant sobre els avenços que es facin en aquest sentit. 
 
La Sra. SANZ confirma que així es farà. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
24.-  (M1519/8268) Quina és prevista que sigui la intervenció definitiva en l’entorn més immediat 
del Temple de la Sagrada Família en matèria de pacificació, amb posterioritat a la reobertura 
del carrer Sardenya després de la campanya de Nadal, i com valora el govern aquesta reobertura 
i en el seu conjunt la intervenció urbanística provisional impulsada per l’àrea de seguretat en 
aquest entorn? 
 
La Sra. BALLARÍN formula la pregunta. 
 
La Sra. SANZ diu a la Sra. Ballarín que, atès que els seus grups van haver d’afrontar 
conjuntament nous reptes en matèria de seguretat que malauradament van sorgir, vinculats a 
una situació d’amenaça sobre possibles atemptats terroristes després dels atemptats del mes 
d’agost a la Rambla, coneix la qüestió. Explicita que tot allò que s’ha desenvolupat en l’àmbit 
de l’entorn de la Sagrada Família han estat recomanacions de la Junta Local de Seguretat, on 
participen les diferents administracions: totes les actuacions que s’han desenvolupat pel que fa a 
urbanisme, model urbà i mobilitat s’han adreçat a donar compliment a les recomanacions de la 
Junta. 
Afegeix que a partir d’ara es continuarà actuant com indiqui la Junta Local de Seguretat, que és 
qui dirigeix totes les actuacions —no són qüestions que el Govern municipal vinculi o 
desenvolupi directament—, i que aquestes no es poden valorar políticament perquè estan 
vinculades a recomanacions estrictes de la Junta, indispensables per garantir la seguretat dels 
veïns de l’entorn del temple i del temple mateix, atesa l’amenaça que hi pot haver en aquest 
espai, de manera que no hi ha l’opció de no fer-les. 
 
La Sra. BALLARÍN entén que és una qüestió de seguretat, però considera que el Govern hauria 
de ser capaç de coordinar el que diu Seguretat amb la resta d’elements en joc, amb un 
enfocament integral de l’àmbit i dels reptes en conjunt, en lloc d’abordar la qüestió només des 
de la perspectiva de l’ordenació de les terrasses, de la mobilitat, del turisme —Turisme treballa 
molt intensament en aquests entorns— o de la seguretat, que és la que finalment es va imposar; 
puntualitza que el seu grup no proposa que es deixin de prioritzar, de cap manera, les 
recomanacions de la Junta de Seguretat, sinó que s’actuï de manera coordinada a l’entorn de la 
Sagrada Família, que no s’improvisi (ara pacificació, ara reobertura) i que s’eviti que les 
actuacions de seguretat impliquin una estigmatització de l’entorn que faci que no hi vagin ni 
turistes ni veïns, i conclou que cal una idea o un pla global de tot el que ha de significar la 
Sagrada Família. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
42 
 
La Sra. SANZ assegura que el Govern comparteix la necessitat d’un enfocament integral, que ja 
s’ha començat a treballar amb el Districte i les diferents àrees, encara que davant d’algunes 
situacions les actuacions s’hagin abordat des d’òptiques més parcials per donar resposta a 
necessitats vinculades al turisme o a les terrasses, per exemple, però observa que tot això es 
paralitza en el moment en què entra la Junta Local de Seguretat (on hi ha Bombers, Policia 
Nacional, Ajuntament de Barcelona, Mossos d’Esquadra, Districte, Guàrdia Urbana, etc.), que 
és qui determina quines són les actuacions. A partir d’aquí, el Govern intenta que l’impacte 
negatiu en tot allò que hi havia planificat i que s’està desenvolupant sigui el mínim possible. 
Conclou que es continuarà treballant perquè les actuacions siguin tan integrals com sigui 
possible sense deixar de donar resposta a les necessitats de seguretat. 
 
Es dona per tractada. 
 
25.-  (M1519/8269) Per què la demanda de l’Alcaldessa al Ministeri de Foment respecte a les 
inversions de la ronda de Dalt es fa en aquest moment i no abans i, si han existit, quines 
gestions s’havien fet amb anterioritat? 
 
La Sra. BALLARÍN observa que com més difícils i més grans són unes obres, més important és 
actuar amb una programació i uns objectius estudiats, coherents i consistents, i comenta que 
aquest mandat passarà a la història per l’escandalosa improvisació amb què sovint ha actuat el 
Govern en obres que afecten moltíssimes persones i que són essencials per al futur de la ciutat, 
així com per la gran quantitat d’obres promeses inacabades. 
Afirma que per al seu grup el cobriment de la ronda de Dalt al pas pel districte d’Horta-
Guinardó sempre ha estat una prioritat, i assenyala que el fet que sigui una actuació que ha 
d’abastar més d’un mandat i que requereix un pacte de ciutat no pot fer que es renunciï a 
avantprojectes, estudis ja realitzats i demandes veïnals. 
Per acabar, pregunta si el motiu pel qual l’alcaldessa va remetre una carta al Ministeri de 
Foment va ser que apareguessin les inversions a la ronda Litoral o bé hi havia hagut gestions 
prèvies amb el Ministeri en què s’havia parlat de la possibilitat que hi hagués fons destinats al 
cobriment de la ronda de Dalt. 
 
La Sra. SANZ subratlla que el Govern de BC des del primer moment ha recuperat i impulsat 
moltes obres que estaven completament aturades i oblidades, com ara la del cobriment de la 
ronda de Dalt, una actuació reivindicada des de fa molts anys pels veïns d’Horta-Guinardó, que 
el Govern va assumir amb rigor i amb un projecte que fos assumible per a una ciutat. 
Posa de manifest que sovint els veïns han demanat a l’Ajuntament que demani el compromís de 
dur a terme aquesta actuació també a altres administracions, i això és el que s’ha fet en diverses 
ocasions. Per exemple, davant la iniciativa de l’Estat a l’hora de parlar sobre les rondes i la 
seguretat, es va aprofitar per parlar no només de la ronda Litoral i de trobar, en aquest sentit, un 
projecte beneficiós per a la ciutat, sinó també de la ronda de Dalt, que genera problemes diaris 
per als barris i per als veïns que es podrien combatre amb una petita part dels 4.000 milions 
d’euros de finançament per a Catalunya dels pressupostos generals de l’Estat (la inversió a la 
ronda de Dalt podria ser de 50-100 milions). 
Explicita que es va voler fer el Ministeri copartícip d’aquesta reivindicació. 
 
La Sra. BALLARÍN subratlla que aquesta qüestió cal tractar-la de manera seriosa en un espai 
de diàleg constant amb l’Estat i amb la resta d’administracions implicades, en un entorn 
institucionalitzat de diàleg i de planificació, en lloc de parlar-ne de qualsevol manera enmig 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
43 
d’altres converses. 
 
La Sra. SANZ assegura que existeixen entorns institucionalitzats per parlar de les 
transformacions urbanes que impliquen molts agents i molts elements, i diu que aquest mandat 
passarà a la història per haver assumit reptes de ciutat que ningú assumia des de feia molt de 
temps per donar resposta a dèficits històrics dels barris. 
Subratlla que per primer cop hi ha un govern compromès amb la ronda de Dalt i amb moltes 
altres transformacions que hi dedica milions d’euros, i manifesta el desig de continuar-ho fent, 
com fins ara, amb la col·laboració del PSC. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
26.-  (M1519/8276) Quin és el calendari previst per modificar l’espai edificable del carrer 
Montevideo núm. 33-53 perquè aquest sigui qualificat com a zona verda i es garanteixi la 
preservació com a parc, i quan es preveu tramitar la Modificació del PGM? Sol·licitem disposar 
d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en aquesta comissió. 
 
El Sr. MULLERAS formula la pregunta i recorda que el juny del 2014 es va aprovar 
inicialment la modificació del PGM que incloïa la modificació d’una parcel·la del carrer 
Montevideo; el novembre del mateix any es va anul·lar l’edificabilitat del carrer Montevideo i 
el novembre del 2015 es va desistir d’aquesta edificabilitat i d’aquesta modificació. Tres anys 
després, encara no s’ha fet la nova tramitació del parc de Collserola que possibilitaria la 
qualificació com a zona verda dels terrenys de Montevideo. 
 
La Sra. SANZ agraeix la pregunta, referida a una qüestió que s’ha tractat en moltes ocasions 
amb els veïns del districte de Sarrià - Sant Gervasi, i comenta que recorda amb afecte la 
implicació de l’exregidor Eduardo Bolaños, del PP, i d’ella mateixa en la possibilitat de 
qualificar de zona verda aquesta parcel·la, una proposta que es va tirar endavant per fer 
prevaldre l’interès general, especialment d’aquest espai per preservar al màxim l’àmbit de tot el 
parc de l’Oreneta. Assenyala, però, que és complex reubicar l’edificabilitat prevista (edificis 
unifamiliars grans), objectiu amb què treballa des de fa força mesos l’equip de planejament 
d’Urbanisme, que és escàs i ha d’anar assumint tema a tema. 
Informa que el Govern preveu portar a aprovació un document de planejament durant aquest 
any per tenir abans que acabi el mandat l’aprovació específica de modificació de planejament 
que permeti protegir per fi l’Oreneta per esvair definitivament els dubtes sobre l’edificabilitat 
que hi podria haver a l’espai, que destruiria el parc. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix la resposta; manifesta el desig del seu grup que la qüestió es 
resolgui al més aviat possible —insisteix que en tres anys de mandat de la Sra. Colau no s’ha 
solucionat—; diu a la Sra. Sanz que entén que ella és conscient que quan hi ha bona voluntat 
política hi ha punts d’entesa entre els grups polítics malgrat que siguin ideològicament distants, 
i subratlla que el Grup del PP sempre estarà disposat a treballar per la ciutat. 
 
La Sra. SANZ li ho agraeix i confirma que hi treballaran. 
 
Es dona per tractada. 
 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
44 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
27.-  (M1519/8277) Es requereix al govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l’estat d’execució de la proposició M1519/6270, aprovada en la sessió de 17 de maig de 2017: 
La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: Instar al Govern municipal a rebutjar la 
proposta de Via Laietana que només preveu fer millores puntuals i petites actuacions de 
pacificació de la Via Laietana, i presentar en el termini de 3 mesos un projecte de reforma 
integral de la Via Laietana, consensuat amb les entitats veïnals, comerciants i grups polítics, per 
tal de poder iniciar les obres de reforma integral en aquest mandat. 
 
El Sr. MULLERAS enuncia la proposició de la qual demana seguiment, i comenta que la 
proposta de reforma per a la via Laietana que havia fet el Govern municipal no reunia els 
consensos necessaris, no solucionava els problemes dels veïns ni dels comerciants, i no 
millorava la mobilitat. 
 
La Sra. SANZ explica que el Grup de BC no va donar suport a la proposició perquè entenia que 
la seva proposta de reforma ja recollia les demandes dels comerciants de la via Laietana, que 
demanen una gran pacificació del carrer, així com elements de seguretat, reclamats també per 
les escoles de l’entorn, i informa que el compromís del Govern és fer un procés participatiu i 
enllestir el projecte durant aquest mandat perquè la primera actuació de transformació es faci a 
partir del 2019. Observa que abans de començar el procés participatiu cal finalitzar el Pla de 
mobilitat de Ciutat Vella, i treballar-ho tot de manera molt coordinada, però insisteix que la 
feina que s’està fent permetrà tenir el projecte finalitzat el 2019 i licitar les obres. 
 
El Sr. MULLERAS puntualitza que no és el mateix pacificar que fer per a vianants, i subratlla 
que en el cas del carrer Gran de Sant Andreu, els comerciants demanen que es pacifiqui, però 
no que es faci per a vianants. 
A continuació, explicita que la proposició del seu grup demanava, tot fent d’altaveu d’una 
sensibilitat social de veïns i comerciants de la via Laietana, així com de tots els barcelonins, que 
les obres de reforma integral de la via Laietana s’iniciessin en aquest mandat. 
Posa de manifest que el Grup del PP té la sensació que el Govern està alentint totes les grans 
inversions, tots els grans projectes urbanístics, per no començar-los en aquest mandat, cosa que 
perjudica les persones que es beneficiarien d’aquestes inversions (els barcelonins en general i 
els veïns i els comerciants de la via Laietana), i li demana que faci cas de la voluntat política 
majoritària del consistori. 
 
La Sra. SANZ demana al Sr. Mulleras que no faci veure que és l’únic que parla amb els 
comerciants de Gran de Sant Andreu, amb els quals ella parla habitualment —estan d’acord 
amb la proposta del Govern—, i subratlla que el calendari per a la via Laietana s’ha acordat 
amb els comerciants de la zona. 
D’altra banda, remarca que aquest mandat es faran les obres inicials previstes, que no s’hauran 
de refer amb el projecte definitiu, de manera que aquest mandat hi haurà millora a la 
via Laietana, si bé la transformació definitiva sobre els elements que definiran que on avui 
només passen cotxes passin moltes altres coses, que ja s’està treballant, començarà a 
desenvolupar-se a partir del 2019. 
 
Es dona per tractada. 
 Ref: CCP 3/18 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 
v. 15/ 2/ 2018 14: 1 
45 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
28.-  (M1519/8144) Donat que han passat 5 mesos des de l’aprovació, demanem saber l’estat de la 
millora a la qual es va comprometre el Govern municipal en la sessió de 12 de juliol de 2017, 
amb el redactat següent: (M1519/6547) La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat acorda: 
Una estratègia de millora tant quantitativa com qualitativa de la Xarxa de Vigilància i Previsió 
de la Qualitat de l’Aire i per l’elaboració d’un pla de reducció de les emissions contaminants a 
la ciutat de Barcelona. 1.- Que el govern municipal presenti en el termini de 3 mesos una 
estratègia per la millora de Xarxa de Vigilància i Previsió de la Qualitat de l’Aire a la ciutat de 
Barcelona. Aquesta estratègia ha d’incloure: a) Un pla d’acció anual, acordat amb els districtes, 
a implementar ja durant l’any 2018, que permetin millorar la monitorització ambiental amb la 
voluntat d’anar assolint un sistema de vigilància a la població a nivell de barri i districte. Aquest 
pla anual ha de preveure la instal·lació de noves estacions automàtiques de mesura de qualitat 
de l’aire posant especial èmfasis en els àmbits on es disposi actualment menys informació i 
concretament, en els districtes de Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Andreu i especialment la 
Zona Franca i l’entorn del Port de Barcelona. b) Una actualització de les necessitats en quant a 
l’actualització dels equips i mètodes analítics emprats per tal d’analitzar la concentració de 
NOx, SO2, CO, O3, PM10 i PM2,5 i un pla de millora dels mateixos on s’estableixi 
calendarització i pressupost. 2.- El govern es compromet amb el compliment de l’establert a la 
Directiva 2008/50/CE en tots els barris de la ciutat. Per fer-ho actualitzarà bianualment 
l’inventari de les emissions de contaminants atmosfèrics a Barcelona que elabora la Generalitat 
de Catalunya a l’informe de qualitat de l’aire de la ciutat. A més de quantificar les emissions 
totals i sectorials, i la seva evolució temporal, s’establiran objectius generals i específics i el seu 
grau de compliment. Aquests objectius generals i específics de reducció ha de ser revisats amb 
la periodicitat que estableixin els plans de reducció corresponents i ha de ser coherents amb el 
compliment de l’establert a la Directiva 2008/50/CE en tots els barris de la ciutat. 
 
No es tracta. 
 
VI) Mocions 
 
La Sra. SANZ dona les gràcies als grups que s’han quedat fins al final de la sessió, que dona per 
finalitzada. 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20.31 h.