ACTA DE LA COMISSIÓ D’ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT Sessió extraordinària d’1 de febrer de 2018 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, l’1 de febrer de 2018, s’hi reuneix la COMISSIÓ D’ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT en sessió extraordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Daniel Mòdol i Deltell. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Janet Sanz Cid, Agustí Colom Cabau, Jordi Martí i Galbis, Raimond Blasi i Navarro, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Jordi Coronas Martorell, Xavier Mulleras Vinzia, Maria José Lecha González i Gerard Ardanuy i Mata, assistits per l’assessor jurídic, Sr. Joan Caparrós Hernández, que actua per delegació del secretari general i que certifica. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Mercedes Vidal Lago, Josep Maria Montaner Martorell, Francina Vila i Valls i Alfred Bosch i Pascual. S’obre la sessió a les 10.06 h. Part decisòria / executiva Proposta d’acord Única.- (G002/2017) APROVAR inicialment, de conformitat amb els articles 12.b) de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 112 del Reglament Orgànic Municipal, la modificació de l’Ordenança de terrasses, de 20 de desembre de 2013, segons el text que figura en document adjunt. SOTMETRE-LA a informació pública per un termini de trenta dies a comptar des de l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província, de conformitat amb allò previst a l’article 178.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i a l’esmentat article 112 del Reglament Orgànic Municipal i DIFONDRE-LA a través de la “web” de l’Ajuntament. APROVAR la suspensió cautelar de l’aplicació de la lletra b) relativa a la ubicació de terrasses davant del local, i la lletra c) relativa al nombre de sanitaris, de la disposició transitòria segona de l’Ordenança, de 20 de desembre de 2013, de terrasses, que entraren en vigor l’1 de gener de 2018. El Sr. MÒDOL dóna la benvinguda als assistents i especialment als representants del Gremi de Restauració. La Sra. SANZ agraeix la presència de les persones vinculades amb la restauració i dels representants del Gremi de Restauració, que els acompanyen en la comissió que ha de donar tràmit a una proposta que permeti resoldre les casuístiques diferenciades que es poden trobar a la ciutat i tirar endavant una regulació amb sentit comú en relació amb les terrasses de Barcelona, una ciutat amb un bon espai públic en què les terrasses formen part del dia a dia de molts veïns i veïnes. Afegeix, però, que cal buscar l’equilibri, i assenyala que tothom ha treballat molt durant els darrers mesos i anys per intentar repensar l’ordenança actual, ja que la seva aplicació ha comportat moltes dificultats per la rigidesa que plantejava. 1 Afegeix que, a més, ara havien d’entrar en vigor alguns punts d’aquesta ordenança que encara en dificultaven més l’aplicació, com per exemple l’obligació de situar les terrasses únicament davant del local i de reformar els lavabos perquè fossin accessibles a tothom. Afirma que, tenint en compte que els impactes en el territori són molt desiguals, calia donar una resposta, i insisteix que tothom ha treballat moltíssim i que la modificació ha partit d’una iniciativa ciutadana acordada amb la majoria dels grups de l’Ajuntament. Assenyala que des del Govern han volgut consensuar un text que incorpori els elements que, a partir de la pràctica i del treball dels tècnics, s’ha vist que cal garantir per poder equilibrar l’ús de l’espai públic i per donar resposta a la petició i a les necessitats que el sector plantejava, amb un grau de consens molt elevat. Manifesta que el que es planteja és una proposta d’ordenança aplicable, adaptable i flexible, però sobretot realista, que parteixi de la situació actual de la ciutat i que plantegi un bon equilibri entre una activitat econòmica important per a Barcelona i els seus barris i un ús ciutadà i veïnal de l’espai públic. En relació amb això, afirma que trobar aquest equilibri no és senzill, per la qual cosa agraeix la tenacitat de tots i totes i la voluntat de trobar un acord i impulsar propostes de millora. Pel que fa als principals canvis que planteja la proposta en relació amb les condicions, que era un dels elements més importants a l’hora de poder accedir a les llicències, especifica que hi ha un element fonamental, que és la garantia de l’accessibilitat a tots els carrers de la ciutat. Per tant, assenyala que caldrà respectar una distància lliure d’1,8 metres a continuació de la façana, tal com marca la Llei d’accessibilitat. Afegeix que preferentment les terrasses s’hauran de situar al davant del local i hauran de respectar l’espai lliure necessari per garantir l’accessibilitat universal i la seguretat en l’espai públic. Quant als carrers de vorera diferenciada, assenyala que es manté orientativament un 50% d’espai lliure del total de l’amplada de la vorera, tot i que es planteja un criteri de flexibilitat, ja que en bona part dels carrers no s’arriba a aquest 50%. Per tant, es planteja tenir una flexibilitat justificada entre el 40% i el 60%, però sempre mantenint uns mínims de bon ús de l’espai públic. D’altra banda, apunta que cal resoldre què passa amb les terrasses emblemàtiques adossades a la façana. Assenyala que l’ordenança planteja buscar propostes de resolució i, en cas de no trobar-les, de garantia de l’accessibilitat. Pel que fa a les estufes de combustió, manifesta que l’objectiu és que funcionin només en temporada d’hivern i que el 2025 desapareguin de les terrasses, en el marc de la lluita contra el canvi climàtic. També assenyala que l’ordenança preveu no admetre terrasses sense servei. Tot seguit, en relació amb les singularitats, explica que de l’aplicabilitat de l’ordenança actual han après la diferenciació que hi ha per territoris. En aquest sentit, remarca que hi ha dos elements fonamentals: d’una banda, les zones de criteris territorials, que permetin concretar de manera comuna en una zona determinada uns criteris d’aplicabilitat; i, de l’altra, les zones d’excel·lència, una proposta plantejada pel Gremi de Restauradors que l’Ajuntament tira endavant amb el consens del sector. Quant al tema de la gestió, creu que és importantíssim mantenir la comissió tècnica, on tothom hi és representat i que permet tenir un debat sobre les propostes a tirar endavant. A més, anuncia que es crearà la ponència tècnica, que ha de servir per donar seguretat jurídica als districtes, que finalment són els que han de donar les llicències de forma individual. També considera que per fomentar les bones pràctiques és important poder establir nous criteris amb relació al règim sancionador, per tal de promocionar que les coses es facin bé en el compliment de l’ordenança. 2 Conclou que l’ordenança és positiva per a la ciutat i que neix de la suma de moltes voluntats diferents, per la qual cosa es podrà aplicar amb facilitat i perdurarà en el temps, de manera que donarà seguretat al sector. Finalment, agraeix de nou l’esforç de tothom i espera que al llarg del tràmit que s’inicia rebin més propostes que els ajudin a millorar. El Sr. BLASI dona la benvinguda als representants del Gremi de Restauració i els agraeix la feina feta. També agraeix la col·laboració dels altres grups municipals i la feina del Grup Municipal del PSC quan era al Govern, amb qui hi va haver un diàleg que finalment no va prosperar. A continuació, mostra la seva sorpresa pel discurs abrandat del Govern, amb una defensa del sector de la restauració, de les terrasses i del bé que comporten per a la ciutat de Barcelona. Tot seguit, exposa que des del mes de juny-juliol del 2015 ja s’havia plantejat a l’Ajuntament la necessitat de fer una revisió de l’actual Ordenança de terrasses, que s’havia aprovat amb majoria absoluta i s’havia pactat amb el gremi. Així, explica que la mateixa ordenança preveia aquesta revisió i tenia una vocació d’intentar treballar amb una unificació de criteris i evitar la pluralitat d’ordenances que existien a Barcelona. Admet que l’aplicació de l’ordenança ha resultat complexa i rígida, motiu pel qual d’una forma majoritària i compartida han anat apuntant la necessitat de revisar-la. Afegeix que l’ordenança preveia la possibilitat de fer ordenacions singulars, de fer les distribucions prèvies, i creu que probablement responia a un criteri polític. En aquest sentit, afirma que s’ha demostrat quin ha estat el criteri polític del Grup Municipal de BC, de l’alcaldessa i d’alguns dels regidors i regidores del seu Govern a l’hora d’aplicar-la, i diu que si no s’hagués presentat una ILP amb el suport de la majoria de regidors i regidores de l’Ajuntament, no estarien tractant el tema. D’altra banda, manifesta que li hauria agradat que aquesta modificació s’hagués tractat en una comissió ordinària, i pregunta quin serà el nou calendari. D’acord amb els seus càlculs, creu que és possible que se’n vagin al mes de març o abril, i demana si es farà alguna altra comissió extraordinària o fins i tot un plenari extraordinari per poder donar-hi compliment. En qualsevol cas, agraeix que en la tramitació ja es prevegi de forma momentània l’aturada dels elements que entraven en vigor l’1 de gener de 2018. A continuació, expressa les seves preocupacions en relació amb l’ordenança: d’una banda, el posicionament polític; de l’altra, quant a la FAVB, té por que els seus socis facin que el govern canviï de parer, no només en el moment de la tramitació, sinó en el moment de la seva aplicació. D’altra banda, també es mostra preocupat perquè hi hagi de nou una pluralitat d’ordenances, i considera que cal ser molt curosos en aquest sentit. Està d’acord a tenir una comissió tècnica de terrasses. En relació amb això, tot i que no vol que suposi una descàrrega de tota la responsabilitat sobre els tècnics, afirma que li agradaria comptar amb la seva professionalitat i, per tant, que s’establís aquest punt de reforç i hi hagués una col·laboració eficaç. Per acabar, es mostra satisfet que s’hagi arribat a aquest acord i que s’hagin recollit moltes de les aportacions que s’havien fet. A més, recull la voluntat que deia el Govern de sumar el màxim de suports possibles perquè sigui un acord de ciutat que perduri en el temps, en el joc net, en la bona voluntat i en la capacitat de generar llocs de treball i de qualitat. El Sr. BLANCO saluda els professionals del Gremi de la Restauració que els acompanyen i recorda la intranquil·litat que han viscut durant els darrers anys per no saber què passaria amb el futur del seu negoci i si podrien mantenir els llocs de treball i la seva activitat 3 econòmica. En aquest sentit, afirma que l’aplicació estricta i rigorosa de l’Ordenança de terrasses implicava una reducció dràstica de les taules o l’eliminació de les terrasses dels locals afectats. Per tant, es felicita que amb la decisió que han pres els professionals de la restauració i els treballadors puguin dur a terme la seva activitat amb plena normalitat i amb la tranquil·litat que els seus negocis tindran un futur. D’altra banda, fa referència al canvi d’opinió del Govern respecte de tot el que ha dit durant gairebé tres anys, mentre els grups de l’oposició presentaven iniciatives a les comissions, convocaven plens extraordinaris i portaven precs, preguntes i proposicions per canviar l’article de l’ordenança sobre les distàncies. Per tant, manifesta la seva satisfacció perquè finalment la tinenta d’alcalde hagi reconegut que l’ordenança era rígida, difícil o impossible d’aplicar, i que calia modificar els articles i les disposicions de les distàncies. No obstant això, expressa que tenen un sentiment agredolç perquè el procés s’ha dut a terme d’esquena a l’oposició. Explica que durant tot el 2017 es van reunir amb el Govern per pactar una ordenança consensuada amb tots els grups, i assenyala que, quan finalment s’hi han fet els canvis, els han pactat directament amb el gremi. Tot i que considera positiu que hi hagi un diàleg constructiu amb tots els actors involucrats en l’activitat, creu que no es pot fer d’esquena als grups polítics. En aquest sentit, indica que s’han trobat amb una proposta que té molt poc a veure amb el contingut de les converses que han estat mantenint amb molt d’esforç, ja que havien invertit molt de temps per intentar que fos una ordenança que comptés amb el major consens possible, també polític. En termes generals, considera que es tracta d’una bona modificació, principalment perquè elimina l’obligatorietat de les distàncies mínimes i les converteix en distàncies orientatives, i creu que aquest aspecte és el que marca la diferència respecte a l’ordenança tan rígida que estava vigent fins ara. Tot i això, considera que la proposta es pot millorar, per la qual cosa hi han presentat quatre al·legacions que no n’afecten la part essencial, sinó aspectes puntuals. D’altra banda, no entén per què, després de tant de temps demanant una nova ordenança, ara es vol tramitar amb presses, amb una comissió convocada d’urgència i un text que han tingut poc temps per estudiar i que no s’ha debatut amb els altres grups. Tot seguit, explica breument les al·legacions que ha presentat el seu grup. En primer lloc, puntualitza que demanen una justificació tècnica de les limitacions respecte de les potències de les estufes elèctriques i de gas, i no pas la supressió d’aquestes limitacions. En una segona al·legació, demanen una majoria àmplia quan es tracti d’establir una zona d’excel·lència. Així, proposen que, en lloc del 50% de les signatures necessàries per establir una zona d’excel·lència, se n’hagi d’aconseguir el 70%, és a dir, una majoria qualificada que demostri que una àmplia majoria dels restauradors està a favor que una zona determinada sigui zona d’excel·lència i, per tant, s’autoapliquin una major exigència a l’hora de complir la normativa. D’altra banda, també demanen formar part de la comissió tècnica. En aquest sentit, assenyala que, de fet, la comissió deixarà de ser tècnica i ni tan sols s’encarregarà d’aprovar ordenacions singulars, atès que desapareixen de l’ordenança. Per tant, com que considera que s’ha convertit en un consell, demana que els grups polítics en puguin formar part. Per acabar, explica que la darrera al·legació demana la supressió de la disposició addicional d’eliminació de les estufes el 2025, ja que es desconeix quina serà la situació exacta d’aquí a set anys. Per acabar, afirma que el seu grup no retirarà les al·legacions, tot i que ja els han dit que no s’acceptaven. A més, assenyala que, encara que podrien haver exigit que es votessin en aquesta comissió, renuncien a la votació com a gest de bona voluntat, ja que volen que la modificació de l’ordenança s’aprovi, perquè, tot i que sigui millorable, estan d’acord que és una bona modificació. Per això, expressa el vot a favor del seu grup. 4 El Sr. CORONAS es felicita que finalment puguin portar a la comissió la modificació de l’Ordenança de terrasses, llargament promesa i a bastament treballada per tothom. Afirma que per al Grup Municipal d’ERC ha estat un dels temes que ha implicat més treball, no només a l’hora de fer propostes, sinó també de reunir-se amb tothom, i explica que s’han trobat diverses vegades amb representants del Gremi de Restauració, amb la FAVB i amb diversos col·lectius de persones amb discapacitat. A parer seu, la millor manera d’arribar a tenir uns criteris objectius és escoltar tothom, i afirma que és el que el seu grup ha intentat fer durant aquests mesos. Explica que el juliol de l’any anterior el Grup Municipal d’ERC va arribar a un principi d’acord amb el Gremi de Restauració sobre els criteris d’aquesta nova Ordenança de terrasses, i puntualitza que no va ser fàcil perquè partien de posicionaments diferenciats. En aquest sentit, agraeix la predisposició del gremi i dels seus representats, que van rebaixar algunes de les seves expectatives, alhora que el seu grup també va matisar la seva posició. A continuació, assenyala que van fixar tres criteris. El primer, l’accessibilitat i l’impacte en l’espai públic de les terrasses. En relació amb això, afirma que en cap cas la flexibilitat ha d’anar en contra de l’accessibilitat, ja que és un principi que s’ha de garantir en tots els casos. En segon lloc, pel que fa a la convivència, creu que cal trobar un equilibri, ja que l’ocupació de l’espai públic pot anar en ocasions en detriment d’aquesta convivència. En relació amb aquest tema, assenyala que van proposar diferents mesures per garantir el descans dels veïns i veïnes, algunes en forma d’autocontrol des del mateix Gremi de Restauració. Finalment, indica que el tercer criteri que van fixar és el treball de qualitat. En aquest sentit, admet que les terrasses proporcionen llocs de treball, i manifesta que l’important és garantir que aquests llocs de treball siguin de qualitat. En aquest punt, diu que el conveni del Gremi de Restauració, si es compleix, dona compliment a aquests requisits, i afegeix que van demanar incloure mesures per garantir aquestes condicions de treball. Tot seguit, reitera que van arribar a un principi d’acord al voltant d’aquests tres eixos, i manifesta que van avançar feina amb el Grup Municipal del PSC, aleshores al Govern, amb el Sr. Mòdol i el seu equip. En aquest sentit, vol agrair la feina que van fer entre tots. Diu que els hauria agradat que aquest treball hagués continuat amb l’equip del Govern, un cop el PSC en va sortir, però afirma que no ha estat així. En relació amb això, puntualitza que es van trobar amb la proposta d’acord una hora abans de la roda de premsa, per la qual cosa no van tenir temps d’analitzar-la. En aquest mateix sentit, indica que la comissió extraordinària que estan celebrant es va convocar 48 hores abans que tingués lloc. Per tot això, diu a la Sra. Sanz que haurien de fer autocrítica, ja que aquesta no és la millor manera d’assolir acords a la ciutat. Tot seguit, posa de manifest les diferències entre la proposta que es presenta i el document de principi d’acord al qual vam arribar amb el Gremi de Restauració. Al seu parer, però, aquestes diferències no són insalvables, i expressa la voluntat de seu grup de seguir treballant tant amb el Gremi de Restauració i els altres col·lectius de la ciutat com amb el mateix Govern. D’altra banda, exposa els principals temes que a parer del seu grup cal treballar: la no renúncia en cap cas als 1,80 metres d’accessibilitat; un màxim d’ocupació a les voreres del 50%; matisar alguns criteris pel que fa als escalfadors; definir clarament els criteris de flexibilitat i els òrgans de decisió d’aquests criteris per garantir el drets tant de restauradors com de la ciutadania, i que no es faci de manera arbitrària; estudiar com es defineix 5 l’ocupació en carrers de plataforma única, decisió que queda en mans de tècnics i d’una comissió de govern, amb la qual cosa no estan d’acord; concretar com es garanteixen les condicions de treball justes, ja que no queda prou clar en la proposta d’ordenança, i millorar elements d’autoregulació per garantir la convivència des dels mateixos restauradors. Per acabar, assenyala que, un cop presentin les al·legacions, seguiran treballant, sempre amb la intenció de millorar l’ordenança per no haver-la de tornar a refer en un futur pròxim. Finalment, expressa el vot a favor de l’aprovació inicial amb la intenció que, quan es faci l’aprovació definitiva, l’ordenança encara sigui una mica millor. El Sr. MÒDOL dona la benvinguda a totes les persones que els acompanyen, bona part restauradors que durant tot aquest temps han patit el fet d’haver de conviure amb una ordenança que els perjudicava, que no era prou clara i que no era aplicable. Es felicita perquè gràcies a la feina d’aquestes persones i a la del gremi, han aconseguit arribar a un acord. D’altra banda, vol reconèixer la feina feta per tothom. En aquest sentit, agraeix les paraules de la tinenta d’alcalde i dels altres grups reconeixent el treball que el Grup Municipal del PSC va dur a terme durant l’any i mig que va ser al Govern. En relació amb això, explica que els qui més van treballar van ser la Núria García i el Xavier Olivella, de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà, i indica que van fer tres o quatre temptatives d’ordenança. Tanmateix, afirma que l’ordenança que ara s’aprova no és la de l’Institut Municipal de Paisatge, ni la del Gremi de Restauradors ni la de cap partit polític, i és conscient que tothom està fent un esforç per cedir, tenint en compte que es tracta només d’una aprovació inicial. Per tant, es felicita que tots siguin capaços de renunciar per arribar a un acord que compta amb un ampli consens, encara que es mostra sorprès pel canvi en el Grup Municipal de BC, que ara intenta trobar l’equilibri en l’espai públic. Així, afirma que ha passat de no voler terrasses a voler-les totes. Per aquest motiu, insisteix a felicitar el gremi, ja que han aconseguit que hi hagi una certa racionalitat i la cerca d’equilibri. D’altra banda, més enllà d’haver aconseguit un consens ampli, considera que cal implicar altres sectors en aquest consens, i es mostra preocupat perquè li consta que no estan gaire contents amb aquest pas que estan fent. En aquest sentit, està convençut que si el gremi ha aconseguit posar els grups d’acord per a aquesta primera aprovació, també treballarà per incorporar els altres sectors importants de la ciutat, representats per la FAVB. Expressa el vot favorable del seu grup a l’aprovació inicial i reitera que continuen tenint les mateixes ganes de treballar i parlar amb el gremi, els grups, el Govern i tothom que sigui necessari. En aquest sentit, posa de manifest que darrerament han parlat amb la FAVB, i creu que hi ha marge de millora. Tot seguit, recorda que el problema més gran que van tenir amb l’ordenança anterior no va ser el text en si, sinó la seva aplicació. Per tant, assenyala que els queda molta feina per fer. Al seu parer, l’ordenança no resoldrà tots els problemes de les terrasses de la ciutat, però posa el camí cap a la solució de la majoria d’aquests problemes, i diu que cal tenir un manual aplicatiu que tothom entengui i que deixi clar els drets i deures dels restauradors i dels veïns. Considera que cal tenir molt present aquest repte, ja que si es disposa d’un bon document però no se sap com aplicar-lo, no avançaran. Finalment, expressa la seva satisfacció perquè entre tots han fet un primer pas molt important, i està convençut que el text final encara serà millor que el que ara es proposa. 6 El Sr. MULLERAS dona la benvinguda als restauradors que els acompanyen a la comissió i que durant massa anys han passat por i han viscut en la incertesa per culpa d’una mala aplicació de l’Ordenança de terrasses. Tot seguit, afirma que la comissió és el fruit d’un consens liderat pel sector afectat, el sector de les terrasses, amb la complicitat dels grups de l’oposició. Assenyala que el sector va saber teixir un consens amb els grups de l’oposició i que, en l’últim moment, el Govern municipal, que no volia terrasses, va canviar d’idea. Per tant, diu que gràcies al canvi d’actitud del Govern han aconseguit salvar un acord de consens per ajudar totes les terrasses de Barcelona. Tot i que reconeix que ningú no està d’acord amb el 100% de l’ordenança, ja que tothom ha hagut de fer alguna renúncia per arribar al consens i posar fi a un conflicte que feia massa temps que durava, es felicita per haver arribat a un acord. D’altra banda, demana al Govern municipal que no trenqui el consens en l’aplicació de l’ordenança. En relació amb això, està d’acord que el problema no són les ordenances en si mateixes, sinó la manera com s’apliquen. Per tant, insisteix a demanar que tampoc no es trenqui el consens polític ―molt difícil d’aconseguir i molt fàcil de trencar― amb rodes de premsa sorpresa o amb convocatòries de comissions extraordinàries sense haver informat suficientment els grups de l’oposició, per exemple. Assegura que el sector de la restauració és un sector molt important per a Barcelona, i recorda que des de l’inici del mandat el Grup Municipal del PP ha reclamat canvis en l’Ordenació de terrasses. Així, recorda que el 24 de juliol de l’any 2015 van fer un Plenari extraordinari on es va aprovar una proposta d’acord transaccionada del seu grup en què es demanava iniciar la revisió de l’ordenança. També diu que s’han aprovat diverses iniciatives, tant del Grup Municipal del PP com dels altres grups, i que al final s’ha arribat a la revisió de la norma. Quant a les conclusions que es poden extreure de tot aquest procés, diu que no es tracta d’una nova ordenança, sinó de la modificació de l’ordenança, la qual cosa implica que s’està treballant sobre l’ordenança actual per millorar-la, ja que alguns articles no es van aplicar bé. Per acabar, expressa el suport del seu grup a aquesta modificació perquè entén que es respecten els trets inspiradors de l’ordenança actual. En aquest sentit, indica que el Grup Municipal del PP vol que es faciliti l’activitat econòmica, que es faci compatible el descans dels veïns i el gaudi de les terrasses i que s’unifiquin les normes per evitar greuges comparatius, però tenint en compte les singularitats. En relació amb això, puntualitza que les ordenacions singulars i les distribucions prèvies ara es diran zones d’excel·lència, tot i que gairebé són el mateix, ja que l’objectiu és tenir en compte les singularitats de la ciutat. També expressa la seva voluntat que la normativa sigui facilitadora i no un obstacle, que faci accessible i amable l’espai urbà, també l’espai públic, per als col·lectius de discapacitats i per a totes aquelles persones que volen i poden gaudir de Barcelona. La Sra. LECHA recorda que el passat 5 de desembre l’Ajuntament va anunciar un acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per modificar l’Ordenança de terrasses. Afegeix que el Grup Municipal de BC ha mostrat la seva nova manera de fer política, que consisteix a admetre que la política estigui sotmesa als interessos dels lobbies, en aquest cas de restauració. En aquest sentit, constata que la regulació està feta a mida del sector, amb una concepció neoliberal de l’espai públic que, per tant, el converteix en objecte de mercaderia més que en un espai comunitari per a la convivència i la mobilitat. Afirma que, segons l’equip de govern, la intenció és que l’ordenança s’adapti a les necessitats reals del veïnat, als restauradors i al territori, i que garanteixi l’ús ciutadà de 7 l’espai públic i l’activitat econòmica. Tanmateix, mostra el seu desacord amb aquestes afirmacions, ja que considera que la nova ordenança atén pràcticament totes les demandes del lobby de restauració i s’ha acordat a porta tancada, d’esquenes, precisament, al moviment veïnal i al Grup Municipal de la CUP, tot i que assenyala que compta amb el vistiplau de la resta de grups, que durant tot el mandat s’han mostrat satisfets de mantenir aquesta deriva neoliberal de la marca Barcelona. Creu que l’estratègia del Grup Municipal de BC amb aquesta mesura segueix la línia marcada pels anteriors governs de dretes, que van vendre la ciutat als interessos privats, entenent allò comunitari com a patrimoni susceptible de ser privatitzat. És més, afirma que l’actual modificació del Grup de BC afavoreix la mercantilització de l’espai públic encara més que l’anterior ordenança aprovada durant el mandat del Sr. Trias. Tot seguit, posa de manifest que el debat sobre les terrasses ha anat acompanyat de potents campanyes de màrqueting per part del lobby de la restauració, que pretenien sembrar la por alertant sobre una Barcelona sense terrasses, quan el que es demana des del moviment veïnal és una major regulació que faci compatibles les terrasses amb la vida quotidiana de les veïnes. En aquest sentit, es demana quants interessos hi deu haver darrere de les terrasses, tenint en compte que el lobby s’ha mobilitzat per engegar campanyes d’apadrinament, ha reunit personatges televisius per fer el rentat de cara i ha contractat empreses per recollir signatures, sense oblidar l’ofensiva judicial contra diverses regulacions singulars actuals. Afegeix que els lobbies asseguren que amb aquest acord s’enterra definitivament el conflicte, i considera que aquesta afirmació il·lustra perfectament fins a quin punt l’acord és favorable per al sector privat. Al seu parer, la modificació de l’ordenança agreuja els conflictes amb el veïnat i amb l’interès general en diferents sentits. En primer lloc, creu que l’espai públic per definició hauria de ser un espai de lliure accés i moviment del veïnat, un espai de convivència i de vida comunitària que, com que és escàs a la ciutat de Barcelona, cal conservar i recuperar en moltíssims casos als barris. Assegura que cada vegada es fa més negoci amb el patrimoni comú, i creu que és una estratègia que caracteritza particularment el sector turístic. Així, afirma que els agents econòmics s’apropien de la platja, del port, dels parcs, del patrimoni arquitectònic, dels carrers i de les places, i en fan negoci. En aquest sentit, diu que són les veïnes les que pateixen les conseqüències negatives d’aquesta sobreexplotació econòmica. Afegeix que els espais turistitzats o d’oci nocturn són cada vegada més amplis a la ciutat, i que la proliferació de terrasses afecta el descans i la salut de les veïnes. En relació amb això, indica que el soroll generat en els carrers ocupats per terrasses xoca directament amb el dret al descans de les veïnes, i no distingeix entre infants, persones grans o horaris laborals de les treballadores. A tall d’exemple, recorda el cas del carrer Parlament, on les veïnes denuncien que en només 58 números s’apleguen 37 bars i restaurants, molts d’ells d’oci nocturn. D’altra banda, assenyala que la modificació de l’ordenança permet reduir les distàncies mínimes entre taules i elements urbans, com ara arbres, i augmenta l’ocupació permesa de la vorera. Explica que, segons han denunciat col·lectius que treballen pels drets de persones amb diversitat funcional, si s’acaba aprovant la nova ordenança no només contradirà la legislació d’administracions superiors, sinó que serà una regulació discriminatòria que no tindrà en compte les necessitats d’aquestes persones. També fa referència a la permissivitat amb les estufes de combustió, i considera una vergonya que en una ciutat tan contaminada com Barcelona es permetin fins al 2025, quan podrien ser elèctriques. 8 Per acabar, creu que tot plegat no ha estat una negociació sinó un exercici d’escolta dels empresaris i dels pseudoexperts que van redactar les demandes en comptes d’escoltar les veïnes que pateixen les conseqüències de convertir l’espai públic en un camp de lucre per a pocs. També creu que és una presa de pèl que es creïn espais de suposada participació com la comissió tècnica de terrasses, quan la presència veïnal és simbòlica. En aquest sentit, puntualitza que la FAVB s’ha retirat de la comissió i que s’ha vetat la presència de la plataforma Carrers per a Tothom, que aplega col·lectius que tenen molt a dir en aquest sentit. Finalment, es mostra decebuda que el Grup Municipal de BC continuï fent aquest tipus de política malgrat que hagi trencat l’acord amb el PSC. El Sr. ARDANUY considera que l’aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança de terrasses hauria de ser un instrument que ajudés a buscar el punt mig entre l’activitat econòmica i la convivència veïnal, i creu que la normativa municipal per arribar a aquest punt és difícil d’interpretar i aplicar. Tot seguit, expressa l’abstenció del seu grup, que vol que s’entengui des d’un punt de vista constructiu. A continuació, incideix en dos aspectes que considera interessants. D’una banda, planteja de quina manera es pot fer que l’ordenança pugui calibrar i avaluar l’impacte ambiental, no només pel que fa a les estufes, sinó també a la contaminació acústica, un tema que els preocupa especialment. D’altra banda, manifesta que quan es parla de flexibilitat, pot interpretar-se com a discrecionalitat, i en aquest sentit fa referència a la dificultat per definir, des de l’àmbit municipal, quins són els marcs legals i l’aplicabilitat de la norma. Per tant, troba important clarificar i fer fàcil la feina per a tothom: per al restaurador a l’hora de complir la norma i per al treballador públic que d’alguna manera ha de vetllar pel compliment d’aquesta norma. Per aquest motiu, expressa la seva preocupació per veure de quina manera es combina la flexibilitat de criteris amb el compliment estricte de la normativa i també la protecció, en aquest cas, de veïns i veïnes. D’altra banda, valora positivament la ponència tècnica per tal de poder debatre els conceptes de manera clara i diàfana. Per acabar, reitera l’abstenció del seu grup, alhora que demana temps per poder reflexionar més a fons al voltant del text presentat. La Sra. SANZ agraeix els vots favorables per poder donar tràmit a la modificació de l’ordenança. Afirma, però, que escoltant les intervencions dels grups, costa pensar que realment s’alegrin de resoldre el problema. Tot i això, vol pensar que volen construir en positiu la proposta. Recorda que quan el seu grup va arribar al Govern, es va trobar una ordenança inaplicable pel seu redactat, tal com diuen les anàlisis jurídiques i, per tant, els tècnics. Per això, assegura que l’objectiu ha estat en tot moment treballar per un acord des del mateix Govern, tant amb el Grup Municipal del PSC en un moment determinat com sense aquest grup. El Sr. BLASI diu a la Sra. Sanz que no ha explicat quin és el calendari que proposen. D’altra banda, pel que fa a l’afirmació que l’ordenança era tan inaplicable, li pregunta per què van fer ordenances singulars i distribucions prèvies en contra del gremi i de determinats sectors. Es mostra d’acord amb l’al·lusió que s’ha fet al sentiment agredolç, ja que la feina s’ha fet, però no veu clar com s’acabaran aplicant les complicitats, i expressa la seva desconfiança en el Govern i en la manera que tenen d’actuar. 9 El Sr. CORONAS expressa la seva satisfacció per haver treballat molt aquest tema i per veure’n els fruits. Respon a la Sra. Sanz que no l’ha vist molt contenta al llarg de la comissió i afirma que desconeix si realment ho està o no. En qualsevol cas, creu que hauria d’estar-ho perquè s’ha trobat la feina feta, ja que la proposta l’han estat treballant els altres grups, el gremi i la ciutadania en diferents àmbits. En aquest sentit, recorda que la proposta surt d’una iniciativa ciutadana, no d’una iniciativa de govern, la qual cosa representa una manca de lideratge. Finalment, reitera que el primer grup que va arribar a un principi d’acord va ser el d’ERC, i afirma que quan un grup municipal té voluntat de governar i resoldre els problemes de la ciutat, ha de treballar i prendre la iniciativa, cosa que, al seu parer, el Grup Municipal de BC no ha fet. El Sr. MÒDOL reitera que estan contents d’haver assolit aquest consens ampli, encara que no total, a escala política. A més, creu que han de continuar treballant perquè s’incorpori més gent a aquest consens. En aquest sentit, creu que per tal que l’aplicació de l’ordenança funcioni, s’ha de comptar amb el consens més ampli possible abans de l’aprovació definitiva de la norma. D’altra banda, insisteix en la feina que encara manca per fer, i afirma que cal estudiar com s’aplica la normativa perquè la modificació de l’ordenança sigui efectiva i no generi dubtes ni conflictes en el futur. Per acabar, afirma que l’ordenança ha de durar molts anys i que han de treballar plegats perquè tota la feina que han fet el gremi, els partits polítics i les associacions perduri en el temps. El Sr. MULLERAS es mostra satisfet pel fet que s’hagi assolit un consens que pugui posar fi al conflicte de les terrasses. En aquest sentit, reitera que el problema va ser l’aplicació de l’ordenança, i no l’ordenança en si mateixa. D’altra banda, manifesta que ara s’inicia la fase final i anuncia que presentaran al·legacions per millorar el text de l’ordenança. A més, diu que des del Grup Municipal del PP també estaran molt amatents a les al·legacions que presentin els restauradors, els veïns i els diferents sectors de la societat barcelonina. El Sr. ARDANUY reitera que la modificació ha de garantir el punt mig i diu que hi ha d’haver un element de coresponsabilitat. Per tant, creu que tothom hi ha de posar de la seva part. La Sra. SANZ, pel que fa al calendari, respon que l’objectiu és que hi hagi el període d’al·legacions i que l’aprovació definitiva es faci al Plenari del mes d’abril. D’aquesta manera, es garantiran els dies per fer al·legacions i hi haurà temps d’analitzar i treballar conjuntament les propostes que es presentin. Finalment, agraeix a tothom la feina feta i la que queda per fer. La Sra. Sanz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Mòdol expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Lecha expressa el vot contrari de la CUP i el Sr. Ardanuy expressa la seva abstenció. S’APROVA. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 10.57 h. 10 11