BCN .ca t NEWSLETTER 51 · GENER 2018 Ƶ%ƺ$ȸʑʖɧȼʑɠɞԩʑQʎLʋɠ OɈʖʜQʝYDʎLάOɈʠUʝPRʎLά ɔOɈʏLʓXʣLάȫɏOɈȾɰKɪʍɔ- ʙLWDʎLάɍ Hʏɔ£ʎLɡɔʋɺɊOɈ YɼʙʦQWDɢȫɏȿʑɠʠʦQɢ ȫɏʤUɼEDGɈȫɰOɡʠʢʖQʎʖSɪOɡ DFWʝUɡȫɏOɈʎʖXWDɢȫɏ %ʋUȪɰOʝQɈʡɂɏʖQɀʑUDFʤɂʑɚ ʑɚDʡɂHVɢ͌ɺʍLɢ SOCIS FUNDADORS: VOLS FER UNA VISITA PERSONALITZADA? info@obrabcn.cat Escriu-nos un email a: &ʝəȿʑɠVRʎɔɛFɼɗݿOɪEʝUDGʝɠɍ›Ƶ%ƺ$" BREUS EL GEDAC TANCA L’ANY EN QUÈ HA CELEBRAT EL SEU 40È ANIVERSARI Aquest 2017 que tot just acabem de deixar enrere, el Gremi Empresarial d’Ascensors de Catalunya (GEDAC) ha celebrat HOVHXqDQLYHUVDULLKHPYROJXWDSUR¿WDUDTXHVWµDOWDYHXLQ- formatiu’ per a compartir amb vosaltres un document visual que repassa els aspectes més importants de la seva trajectòria com a associació professional que vetlla pels interessos d’un element tècnic que és tan important, i a la vegada imprescin- dible en les nostres vides com és l’ascensor i tot el que sig- QL¿FDPRELOLWDWDFFHVVLELOLWDWSURJUpVLPLOORUDHQGH¿QLWLYD Recordem que el GEDAC agrupa a les empreses catalanes instal·ladores d’ascensors més importants del sector, i que la seva col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, tot i que es remunta a la dècada dels anys 80 (ARI’S, àrees degene- rades, etc.) va començar fa una dècada, quan l’alcalde Hereu YDUHEUHO¶HQFjUUHFSROtWLFGHIHUµLQSXWV¶SHUDODUHKDELOLWDFLy arquitectònica a la nostra ciutat. A partir d’aquí, estudis tècnics per a la instal·lació d’ascensors, creació de comissions per a als ajuts econò- mics a l’hora d’establir programes de subvencions, el des- SOHJDPHQWGHO¶DVVHVVRUDPHQWDOFLXWDGjDOHVR¿FLQHVPX- nicipals...tot això i més per a arribar a assolir un grau de FRQ¿DQoDPXWXPROWLPSRUWDQW Destacar, també, que al llarg dels 40 anys d’història, el GE- DAC ha centrat les línies d’actuació en tres grans blocs que FHQWUHQ HOV VHXV HVIRUoRV HQ SDUWLFLSDFLy HQ LQVWLWXFLRQV L organitzacions (és a dir, interlocutar entre les empreses del sector i les administracions i entitats vinculades); reglamen- tació (participació en comitès de debat i consulta i difusió de les normatives i reglamentacions) i formació (posada al dia dels treballadors de les empreses agremiades, reciclatge o interactuar amb altres agents del sector com bombers o pro- fessors d’instituts). LLEGIR MÉS OBSERVATORI CIUDAD 3R Tancàvem l’any amb una altra bona notícia, en aquest cas el G¶XQDQRYDHQWLWDWGHGLFDGDDO¶HGL¿FDFLyLHQFRQFUHWDO¶jPELW de la rehabilitació, la regeneració i la renovació urbanes. Par- lem de l’Observatori Ciudad 3R, que va ser presentat durant la celebració del Conama Local València 2017. Així, i en paraules de Juan Rubio del Val, cap de l’Àrea de Rehabilitació Urbana i Projectes d’Innovació residencial a la Societat Municipal Za- ragoza Vivienda, i un dels impulsors de l’observatori, “aquesta plataforma tractarà d’afegir valor a d’altres iniciatives i, sobretot, pretén ser un instrument que ajudi el sector en conjunt”. “Com a novetat”, destaca Rubio, “l’observatori vol abastar tot el terri- WRULQDFLRQDOLDOORWMDUjGLIHUHQWVHVFDOHVpVDGLUHGL¿FLFRQMXQW urbà i barri”. En aquest sentit, i tornant a insistir, la nova platafor- ma “no vol ser d’observació passiva”, i vol ajudar, crear opinió i proposar millores. L’equip del Ciudad 3R està integrat per una xarxa de col·laboradors distribuïts per tot l’estat espanyol, i un grup as- sessor (un òrgan de Govern, creat bàsicament per entitats) que controla els continguts a tractar. Preguntats per quin serà el seu paper en relació a d’altres entitats que treballen en la mateixa àrea, Rubio destaca clarament que “volem complementar”; i DIHJHL[“hauríem de multiplicar per 10 el nombre de vivendes rehabilitades per a situar-nos en una línia adequada”. D’aquí que el Ciudad 3R vol diferenciar-se de la gestió que rea- litzen altres entitats apostant per una proposta que englobi els temes des del punt de vista sectorial, regional i tècnic. A més, els WHPHVFRQFUHWVHQTXqYROHQWUHEDOODUVyQSURSLHWDWKRULW]RQWDO H¿FLqQFLDHQHUJqWLFDVDOXWYLYHQGDLDFFHVVLELOLWDWL¿QDQoDPHQW Tot i aquesta voluntat, el Ciudad 3R no deixa de tenir esperit crí- tic i de recordar que a nivell estatal troben a faltar una entitat que “acumuli tot el coneixement”, en relació a què en el conjunt de les comunitats autònomes no totes elles tenen el mateix sistema de facilitar les dades. WEB OBSERVATORI LLEGIR MÉS CAATEEB - MÀSTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBA- NISME. Del 9 de març del 2018 al 25 de gener del 2019. MÉS INFORMACIÓ - POSTGRAU DE PATOLOGIA I ESTUDI ESTRUCTURAL DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS. Del 24 de febrer al 21 de juliol del 2018. MÉS INFORMACIÓ - POSTGRAU DE COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ. Del 27de febrer al 21 de setembre del 2018. MÉS INFORMACIÓ - POSTGRAU BIM MANAGER. Del 7 de març del 2018 al 6 de febrer del 2019. MÉS INFORMACIÓ - POSTGRAU D’ANÀLISI DE VIABILITAT I DETERMINACIÓ D’OBJECTIUS D’OPERACIONS IMMOBILIÀRIES. Del 9 de març al 26 de maig del 2018. MÉS INFORMACIÓ APCE - EXECUTIVE PROGRAM. PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DE PROJECTES URBANÍSTICS. Del 21 de febrer al 9 de maig de 2018. MÉS INFORMACIÓ GREMI DE CONSTRUCTORS El Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona ofereix de forma continuada tot un ventall de cursos subvencionats (gra- tuïts). Són places limitades; reserveu la vostra al telèfon 932 659 430 o bé al correu electrònic formacio@gremi-obres.org - CURS D’APLICACIÓ DE MICROCIMENT. Del 5 al 9 de febrer de 2018. MÉS INFORMACIÓ - CURS DE TREBALLS EN ALÇADA (8h). Dijous 8 de febrer de 2018. MÉS INFORMACIÓ - CURS DE TREBALLS VERTICALS. NIVELL 1. Els dies 6, 8, 13, 15 i 20 de febrer de 2018. MÉS INFORMACIÓ - CURS D’OPERARI PLATAFORMES ELEVADORES (8h). Dijous 15 de febrer de 2018. MÉS INFORMACIÓ FORMACIÓ Setmana de la Rehabilitació. REHABILITA EN REHABILITACIÓ, QUEDA MOLT PER FER, PERÒ SURT A COMPTE I NO HI HA OPCIÓ Tècnics, administracions i empreses fan propostes per a un verita- EOHFDQYLGHPRGHOHQODMRUQDGD³Les polítiques d’habitatge a les ciutats. Canvi de paradigma” ³Surt a compte la rehabilitació, perdem si no la fem”. Aquesta va ser una de les frases de la primera jornada de la Setmana de la Rehabi- litació 2017 organitzada pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tèc- QLFVL(QJLQ\HUVG¶(GL¿FDFLyGH%DUFHORQD &$$7((% DOQRYHPEUH passat i que tenia com a eix central “Les polítiques d’habitatge a les ciutats. Canvi de paradigma”. La pronuncià Albert Cuchí, del Grup de treball de Rehabilitació de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), que treballa en aquests temes des del 2010, DPEXQEDODQo³de fracàs absolut”, segons ell mateix. La jornada, celebrada el 20 de novembre al Palau Robert de Barce- lona, va ser inaugurada pel president del col·legi, Jordi Gosalves, el qual recordà que els objectius de la mateixa eren impulsar i ca- QDOLW]DUDFFLRQVTXHFRQWULEXHL[LQDVHQVLELOLW]DUVREUHHOVEHQH¿FLV GH OD UHKDELOLWDFLy TXDQ ³l’habitatge s’ha convertit en els darrers anys en una de les preocupacions més importants per a la ciuta- dania catalana´eVQRKRREOLGHP³un dret bàsic, i juntament amb la sanitat i l’educació formen part de les polítiques socials que les administracions han de gestionar”. No obstant això, el turisme està fent des de fa alguns anys una gran pressió sobre els preus de l’habitatge, sobretot a Barcelona, fent fora de la ciutat molts barcelonins. Per aquest motiu, Gosalves va urgir a posar en marxa estratègies que facilitin als ciutadans ³l’accés a un habitatge digne, assequible i sostenible als cicles econòmics adversos per als sectors de la societat més vulnera- bles”, amb un equilibri entre noves construccions i intervencions ³intel·ligents” al teixit ja construït. En aquest sentit, el president del CAATEEB recordà que a l’agost el Govern aprovà el Pacte Nacio- nal per a la Renovació Urbana, que ha de ser marc de referència de noves polítiques públiques de renovació urbana des d’un punt GHYLVWDLQWHJUDOLQFORVHVOHVUHODWLYHVDODPLOORUDGHOSDUFG¶HGL¿FLV EL MARC LEGAL Tot seguit, el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme del departament de Territori i Sostenibilitat, Agustí Serra, obrí la jor- nada parlant de la futura Llei de Territori, Urbanisme i Paisatge, en gestació des del 2013 i que té un caràcter molt participatiu. La nor- ma vol romandre en el temps, servir per “aixecar la mirada” i anar PpVHQOOjGHOVSODQVWHUULWRULDOVGHFDGDPXQLFLSL³SODQL¿FDUWHQLQW en compte la realitat del moment”, on el sòl és un bé escàs a l’àrea metropolitana, “i amb el sòl industrial més car d’Europa”. La llei, afegí, vol tenir en compte la diversitat del territori, amb instruments SHUIHUKLIURQWGHL[DQWSHUDODKLVWzULDHOVVzOVFODVVL¿FDWVLDPE SROtWLTXHVGHUHJHQHUDFLyXUEDQD“la llei ha de dirigir les polítiques territorials de les properes dècades”. I són els reglaments els que V¶KDQG¶DQDUPRGL¿FDQW A continuació, la directora tècnica de l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’ajuntament de Barcelona, Núria Garcia, exposà les millores que han aportat a la ciutat les polítiques muni- FLSDOVGHVTXHYDDUUHQFDUD¿QDOVGHOVDQ\VYXLWDQWDODFDPSDQ\D Barcelona posa’t guapa, que ha evolucionat en accions de promo- FLyGH ODVRVWHQLELOLWDW ODPLOORUDHQHUJqWLFD L OD ³millora de la co- hesió social”. Ara, però, la crisi econòmica i la precària situació de cada cop més famílies han fet que en la darrera legislatura les ac- tuacions d’habitatge s’hagin inclòs en la regidoria de drets socials, ODTXDOFRVDpVVHJRQV*DUFLD³una declaració molt simbòlica”. La responsable municipal va fer un repàs dels diferents agents que intervenen en les polítiques d’habitatge, els procediments amb què es treballa i els criteris que es tenen en compte en els ajuts a la re- KDELOLWDFLyG¶HQWUHHOVTXDOVO¶H¿FLqQFLDHQHUJqWLFDLDOWUHVTXHPLOOR- ren la qualitat de vida de les persones, com ara els d’accessibilitat. 'HFDUDDOHVYROOODQoDUXQDFDPSDQ\DHVSHFt¿FDGHUHKDEL- litació als comerços, perquè són un important eix cohesionador de la vida social dels barris. Tot seguit, el director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, esmentà els quatre grans reptes, relacionats entre HOOVGHODVHYDDJqQFLDHQPDWqULDG¶KDELWDWJHO¶HPHUJqQFLDGHOV GHVQRQDPHQWV OD LQVX¿FLqQFLD GHO SDUF S~EOLF OD FRPSHQVDFLy GHOHVLQH¿FLqQFLHVGHOPHUFDWL¿QDOPHQWODGHJUDGDFLyGHOSDUF 4XDQWDOSULPHUUHSWH)RUQWYDYROHUGHVWDFDUTXH³les polítiques d’habitatge han de tenir la prioritat que cap persona es quedi sen- se habitatge´$IHJtTXH³GHVGHKHPDWqVXQVFDVRV de desnonaments” i que el 75 per cent del parc públic de lloguer es destina a situacions d’emergència. En aquest sentit, sobre les LQH¿FLqQFLHVGHOPHUFDWYDGLUTXH³ens hem de fer d’una vegada DPEXQSDUFS~EOLF VX¿FLHQW”, per la qual cosa hi ha molta feina per fer, tot i que ja s’hi està treballant. A més de ser un recurs per DOHVVLWXDFLRQVG¶HPHUJqQFLDDFWXDULDGH³contrapès a situacions G¶LQÀDFLyGHOSUHXGHOOORJXHU´ com la que vivim actualment. També és complicat actuar en l’actual mercat, on hi ha una gran demanda d’habitatges de lloguer, l’oferta és escassa, la pressió tu- rística és molt alta i els salaris baixos fan difícil accedir-hi. Mentres- tant, la crisi també ha contribuït a la degradació de zones concretes LHGL¿FLVRFXSDWVSHU IDPtOLHVDPEUHFXUVRVHVFDVVRV(QDTXHVW context es fa necessari que les administracions s’impliquin més en unes actuacions que, a més de potenciar la rehabilitació, poden contribuir a generar ocupació. Segons Fornt, la Generalitat s’ha proposat que en 15 anys es passi dels 20.000 habitatges socials de lloguer a uns 131.000, cosa que obligarà a reactivar aquest tipus de construcció i agilitar tots els tràmits de gestió. La reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans i donar un major sentit a l’índex de referència dels preus de lloguer són altres estratègies per fer front als reptes de l’Agència, així com continuar la lí- nia d’ajuts al pagament del lloguer, ajuts que l’any SDVVDWYDQEHQH¿FLDUXQHVIDPtOLHV(QWRW FDV)RUQWRSLQDTXH³FDOGLYHUVL¿FDUOHVIRUPHVGH tinença i la tipologia dels habitatges”. Alhora, cal actuar en aquelles zones més degradades i amb GL¿FXOWDWVVRFLDOVPpVDOWHVGHVEORTXHMDUOHV,QV- SHFFLRQV7qFQLTXHVG¶(GL¿FLV,7(V “hem fet una campanya de cartes a les comunitats que estan donant els seus fruits” LIDFLOLWDUHLQHVGH¿QDQoD- ment de les obres de rehabilitació. REPTES ENERGÈTICS Centrant-se en el món de l’energia, la directora de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), Assumpta Fa- UUDQ YDD¿UPDU TXH ³tenim uns reptes socials molt profunds, transformacions radicals”, que va intentar explicar fent memòria d’anteriors moments de trans- formació energètica del segle XX. Ara, al segle XXI, hem de buscar tecnologies sostenibles i distribuïdes DOWHUULWRULGHPDQHUDGLIHUHQWDSDUWLU³d’un ecosiste- ma diferent” (econòmic, social, cultural...) a la cúspide del qual poden ser-hi les persones i no cal que hi sigui O¶DFWXDOROLJRSROLHQHUJqWLF³la tecnologia haurà de ve- nir des de baix”, i posà com a exemple les possibilitats de l’emmagatzematge i gestió domèstica de l’energia, HO¿QDQoDPHQWSDUWLFLSDWLXGHJUDQVSURMHFWHVHQHU- gètics, el potencial dels sostres solars... les possibi- litats del BigData de l’energia o del BlockChain, les bases de dades horitzontals que no passen per un model central, van ser altres fenòmens que formaran part del nostre futur (en molts casos present). 7RWSOHJDWFRQWLQXj³ens ha de dur a ciutats cent per cent renovables, on no calgui que el 98 per cent del pastís sigui de les grans empreses” i on ³el ciutadà té el poder de l’energia”. La normativa serà una eina que ens ajudarà a aconseguir-ho, FRPHQoDQWSHUOHVQRYHVGLUHFWLYHVHXURSHHV³que estan empenyent l’automòbil cap a una nova re- volució industrial. A Catalunya, aquests esforços s’han traduït en el Pacte Nacional cap a la Tran- sició Energètica”, que inclou un apartat sobre re- habilitació energètica dels habitatges del segle XX. $GUHoDQWVHDOV DVVLVWHQWV YDGLU TXH ³potser els professionals que necessitarem no seran els ma- teixos de sempre”. En la línia dels exemples, l’alcaldessa de Badia del Vallès, Eva Menor, compartí l’aposta per la reno- vació del parc d’habitatges d’aquest jove municipi, tot ell aixecat als anys 70 del segle XX, de protec- FLyR¿FLDOLGHWHULRUDWSHUOHVSDWRORJLHVSUzSLHVGH Abans i després de la façana posterior rehabilitada del Carrer de València 229. Font: IMU/Ajuntament de Barcelona la construcció d’aquella dècada. El municipi, molt castigat per la crisi i gairebé sense activitat econò- PLFD SRW WHQLU HQ HO ¿QDO GH OD SURWHFFLy R¿FLDO d’aquí a uns anys, una oportunitat de revitalitza- ció. Fins aleshores es treballarà en accions que permetin la transformació de locals comercials en desús en habitatges o bé donar altres usos a equi- paments (com escoles) actualment buits. Alhora, es treballa en accions com la retirada de l’amiant i en millorar l’accessibilitat dels ascensors en unes ¿QTXHVDPESREODFLRQVPROWHQYHOOLGHV BARRERES (QODSDUW¿QDOGHODMRUQDGDV¶RUJDQLW]jXQDWDXOD rodona amb diverses intervencions breus de tèc- nics i experts, moderada pel secretari del col·legi, Jaume Casas. En primer lloc, el professor i res- ponsable del Laboratori de Materials de l’Escola 3ROLWqFQLFD 6XSHULRU G¶(GL¿FDFLy GH %DUFHORQD (EPSEB) de la UPC, Joan Ramon Rosell, incidí en el canvi en el Pla d’estudis de l’Escola, que inclourà, entre altres novetats, formació en reha- ELOLWDFLy HQ HOV JUDXV ¿QV DUD V¶LPSDUWLD HQ HOV estudis de màster). A continuació, Albert Cuchí, amb qui hem obert aquest reportatge, va parlar de les barreres que IDQGLItFLOO¶LPSXOVGHODUHKDELOLWDFLyHFRQzPLTXHV en un parc, a nivell estatal, on el 82 per cent dels usuaris d’habitatges principals són els propieta- ris; de coordinació entre administracions, ja que una detecta el problema, una altra disposa dels recursos i les competències són d’una tercera; de formació del sector en productes i materials, sis- WHPHVH¿FLHQWV¿QDQoDPHQWSHUD&XFKt³calen detonadors que capgirin la situació” i començar a canviar el concepte d’habitabilitat perquè tingui en compte el fenomen de la pobresa energètica. També tenia relació amb la pobresa energètica la intervenció de Carme Trilla, presidenta de la funda- ció Habitat3, de la Taula del Tercer Sector Social, la qual exposà el projecte en què treballa, per en- càrrec de l’ajuntament de Barcelona, per convertir habitatges buits que cedeixen els seus propietaris, normalment perquè necessiten una rehabilitació, en habitatge social. La cessió es complementa amb l’acompanyament a les famílies en la seva recupe- ració social. Per la seva banda, el tècnic d’energia i canvi climàtic de l’ Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Gil Lladó, recordà que la rehabilitació i con- sum energètic van de la mà. El món empresarial va estar representat pel vicepresident de l’Associació de Promotors Constructors de Catalunya (APCE), Xa- vier Vilajoana i pel vicepresident del Gremi de Cons- tructors de Barcelona, Josep A. Martínez Zaplana, els quals van destacar la seva contribució a la innovació i al treball de qualitat. En acabar, l’arquitecte, vocal del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i pro- fessor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de %DUFHORQD (76$% (QULF0LUHVSUHJXQWjTXLQpV O¶HVWDWGHODUHKDELOLWDFLy"LYDUHVSRQGUH³és míni- ma, no se’n fa, de rehabilitació”. El motiu es troba, creu, en el planejament econòmic de Catalunya, que preveu que la superfície que es pot ocupar respecte O¶RFXSDGDpVGXHVYHJDGHVDTXHVWDTXHWHQLP³una cosa que és absurda”, de manera que no tindrà sen- tit parlar de rehabilitació mentre les administracions “pensin que el creixement és la solució”. Mir va fer una crida a que els habitatges res- ponguin realment a allò que demana la gent, i el que demana és ser feliç i tenir salut, cosa que es pot aconseguir si l’habitatge reuneix determina- des condicions de confort i benestar. Per a Mir, apel·lar a la salut pot contribuir a la sensibilització. Alhora, va parlar de la necessitat de conscienciar sobre els estalvis que es poden aconseguir amb la centralització de serveis o amb la reducció de potència dels habitatges, però les companyies subministradores ho posen molt difícil, especial- ment des de la substitució dels comptadors antics SHOVQRXVGLJLWDOV³el canvi de paradigma ha de ser total, societat i administració hem de canviar el món. Són tantes les coses que han de canviar, que hem de fer un esforç entre tots”, sobretot en conscienciació. Jaume Casas va coincidir amb Mir, en la clausura, que “hem de renyar-nos a tots plegats” per les moltes coses que cal millorar. Maite Baratech (Periodista) Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i En- JLQ\HUVG¶(GL¿FDFLyGH%DUFHORQD NOTA: recordar-vos que la 5a edició del ‘Reha- bilita’ (octubre de 2018), inclourà Fira, orientada als ciutadans per a informar i sensibilitzar sobre la necessitat de la rehabilitació i la relació amb la salut de les persones.