BCN .cat NEWSLETTER 52 · FEBRER 2018 Ƶ%ƺ$ȸʑʖɧȼʑɠɞԩʑQʎLʋɠ OɈʖʜQʝYDʎLάOɈʠUʝPRʎLά ɔOɈʏLʓXʣLάȫɏOɈȾɰKɪʍɔ- ʙLWDʎLάɍ Hʏɔ£ʎLɡɔʋɺɊOɈ YɼʙʦQWDɢȫɏȿʑɠʠʦQɢ ȫɏʤUɼEDGɈȫɰOɡʠʢʖQʎʖSɪOɡ DFWʝUɡȫɏOɈʎʖXWDɢȫɏ %ʋUȪɰOʝQɈʡɂɏʖQɀʑUDFʤɂʑɚ ʑɚDʡɂHVɢ͌ɺʍLɢ SOCIS FUNDADORS: &ʝəȿʑɠVRʎɔɛFɼɗݿOɪEʝUDGʝɠɍ›Ƶ%ƺ$" BREUS ‘RUMBA DE LA RUMBA’ Fa unes setmanes, a través dels companys de l’Institut Mu- nicipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida ens asseben- tàvem de la inauguració -al carrer de la Cera, 6 i 57, al barri del Raval (Ciutat Vella)- de dues mitgeres renovades (de fet, és la instal·lació de dues planxes metàl·liques de 12 metres d’alçària per 1,5 metres d’amplada) que homenatjaran la UXPEDFDWDODQDLPpVHQFRQFUHWGHVGHOVVHXVLQLFLV¿QVD l’actualitat. L’obra, titulada ‘Rumba de la rumba’, és de l’artista Luis Zafrilla, s’estén en format vertical, i amb un discurs narra- WLXTXHHVOOHJHL[HQVHQWLWDVFHQGHQWGHFDUjFWHU¿JXUDWLXLGH fàcil interpretació. De fet, quan es dóna un cop d’ull a l’obra, es veuen les dues parts independents i complementàries con- formant totes dues una sola unitat artística, un díptic compost per dues parts gairebé simètriques i lligades formal i concep- tualment. Així, en el cas de la mitgera del carrer de la Cera, 57, aquesta descriu l’evolució i els protagonistes del gènere PXVLFDOGHVGHOVVHXVLQLFLVFDSDOVDQ\V¿QVDOVDQ\V aproximadament, integrant diverses il·lustracions al·lusives a l’origen de la rumba, imatges de diversos artistes de l’època, frases retalls de cançons, títols de peces i noms d’artistes amb variats tipus i formats de lletres. Pel que fa a la peça de la paret mitgera del número 6, il·lustra i descriu també en sentit ascendent com la rumba catalana ha LQÀXHQFLDWLQRGULWDG¶DOWUHVDUWLVWHVGXUDQWOHVGDUUHUHVGqFD- des tot barrejant-se amb d’altres músiques. LLEGIR MÉS MARATÓ D’ESTALVI ENERGÈTIC A L’ÀREA D’ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA Tot i ser una notícia que solament afecta (positivament) dos edi- ¿FLVPXQLFLSDOVGHO¶¬UHDG¶(FRORJLD0RELOLWDWL8UEDQLVPHSHQ- sem que és una iniciativa molt lloable de cara a conscienciar els treballadors de la ‘Casa ‘gran, a la resta de professionals asso- ciats a l’OBRA, i per extensió a les bones pràctiques aplicables al món de la rehabilitació. Aquest departament de l’Ajuntament V¶KDSRVDWFRPD¿WDDFRQVHJXLUTXHGXUDQWHOSURSHUPHVGH febrer es redueixi el 10% dels consums d’aigua, electricitat i gas en els equipaments participants. I a més, amb un afegitó de cai- re social molt important: destinar l’estalvi econòmic aconseguit a la lluita contra la pobresa energètica. Aquesta serà la tercera edició d’aquesta iniciativa que es durà a terme al llarg del mes de IHEUHUHQTXqKLSDUWLFLSDUDQDMXQWDPHQWVGHO¶¬UHDPHWURSR- litana de Barcelona, agrupant més de 100 equipaments públics, XVXDULV WUHEDOODGRUV LHQWLWDWV(QJXDQ\ L en concret, és la primera vegada que hi participa l’Ajuntament de Barcelona, que ho farà amb un total de 44 equipaments mu- QLFLSDOVGRVGHOVTXDOVIRUPHQSDUWGHOD*HUqQFLDG¶(FRORJLD Urbana. Durant la segona meitat del mes de gener ja s’han ce- lebrat dues sessions informatives sobre aquesta ‘marató i s’han recollit aportacions directes i concretes per a l’estalvi energètic. LLEGIR MÉS APCE - EXECUTIVE PROGRAM. PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DE PROJECTES URBANÍSTICS. Del 21 de febrer al 9 de maig de 2018. MÉS INFORMACIÓ GREMI DE CONSTRUCTORS (O *UHPL GH &RQVWUXFWRUV G¶2EUHV GH %DUFHORQD RIHUHL[ GH forma continuada tot un ventall de cursos subvencionats (gra- tuïts). Són places limitades; reserveu la vostra al telèfon 932 659 430 o bé al correu electrònic formacio@gremi-obres.org - CURS DE PRL NIVELL BÀSIC. Del 19 de febrer al 21 de març de 2018. MÉS INFORMACIÓ - CURS D’APLICACIÓ DE MICROCIMENT. Del 5 al 9 de març de 2018. MÉS INFORMACIÓ - CURS DE TREBALLS EN ALÇADA (8h). Dimarts 27 de febrer de 2018. MÉS INFORMACIÓ - CURS DE MUNTATGE DE BASTIDES MÒBILS (8h). Dimecres 21 de febrer de 2018. MÉS INFORMACIÓ CAATEEB - MÀSTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBA- NISME. Del 9 de març de 2018 al 26 de gener de 2019. MÉS INFORMACIÓ - POSTGRAU DE CAP D’OBRA. Del 23 de febrer al 22 de juny del 2018. MÉS INFORMACIÓ - POSTGRAU DE PATOLOGIA I ESTUDI ESTRUCTURAL DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS. Del 24 de febrer al 21 de ju- liol de 2018. MÉS INFORMACIÓ - POSTGRAU DE COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ. Del 27de febrer al 21 de setembre de 2018. MÉS INFORMACIÓ FORMACIÓ REIVINDICANT EL PUIG I CADAFALCH POLIFACÈTIC DESTACATS VOLS FER UNA VISITA PERSONALITZADA? info@obrabcn.cat Escriu-nos un email a: NOTÍCIES REUNIÓ 2017 DE LA RIME Tot i que han transcorregut unes setmanes, és bo re- FRUGDUOHVFRQFOXVLRQVDTXqD¿QDOVG¶DQ\YDDUULEDU la RiMe (Comissió de Rehabilitació i Manteniment G¶HGL¿FLVGH&DWDOXQ\D $L[t WDQFjYHP O¶DQ\ amb una reunió-esmorzar on els participants van de- batre diferents inquietuds sobre el sector de la Reha- bilitació. La trobada es va realitzar amb l’objectiu que els participants aportessin idees i suggeriments de la manera més còmoda i personal, i així va ser. La jornada es va iniciar amb un reclam a la presèn- cia femenina als actes i jornades que s’organitzen GHVGHOVHFWRUGHODUHKDELOLWDFLyLVHFWRUVD¿QV(Q la gran majoria de jornades, en les que hi partici- pen diferents agents i representants de les entitats del sector, hi ha una escassa o nul·la participació de dones, que en part es deguda a la singularitat del sector de la construcció, típicament masculí. Propers ajuts a la rehabilitació $L[tODPDWHL[D5L0(GHVWDFDTXHUHFHQWPHQWHO Gremi va tenir una reunió amb varis representants de l’Ajuntament, i que aquests van informar que els ajuts a la rehabilitació a la ciutat de Barcelona continuaran l’any 2018. La convocatòria està pre- vista que es publiqui al voltant d’aquests propers mesos de febrer o març. S’assenyala que els ajuts a la rehabilitació per a aquest 2018 estaran prota- gonitzats per aspectes com: ‡6HJXUHWDWSUzSLDGHOVHGL¿FLV ‡(¿FLqQFLDHQHUJqWLFD ‡9HVVDQWVRFLDO Reunió amb l’Administració (QDTXHVWDPDWHL[D UHXQLy UHFROOLQW OHVSHWLFLRQV d’algunes empreses de la RiMe, es va reivindicar la falta d’agilitat en les tramitacions del programa de la borsa de lloguer social per part de l’Ajuntament de Barcelona. L’Ajuntament, coneixedor d’aquest fet, està posant especial atenció per a resoldre aquesta problemàtica el més aviat possible. Seguint amb el programa de Borsa de Lloguer social, al debat també es va parlar de la neces- VLWDWTXHVLJXL¿QDQoDWDRPHVRVREpTXH O¶$MXQWDPHQW GRQL DOJXQ GRFXPHQW TXH FRQ¿UPL que les obres de rehabilitació s’han realitzat co- rrectament i que aquest document serveixi per descomptar l’import (paper descomptable) a algu- na entitat bancària. També es comenta el baix nombre d’empreses adherides al programa, (actualment només n’hi ha 9), ja que és un fet que no afavoreix al col·lectiu, contràriament al que inicialment es pot pensar per haver-hi menys competència. Jornada sobre tramitació de les subvencions (V SURSRVD RUJDQLW]DU XQD MRUQDGD IRUPDWLYD SHU explicar als agremiats com s’ha de preparar la do- FXPHQWDFLyTXHFRQ¿JXUDO¶H[SHGLHQWSHUDWUDPLWDU una subvenció. També caldria explicar totes les pas- ses a seguir i tots els requisits que es demanen en les subvencions, així com aspectes que cal tenir en compte i que de vegades ens poden passar per alt. Tan bon punt es tanqui un programa i una data per a l’organització de la trobada, es farà arribar el corresponent comunicat per tal de convocar a tots aquells que estiguin interessats en assistir-hi. Importància del segell RiMe Per part d’alguns dels assistents a aquesta tro- bada, es va posar de manifest l’efectivitat de presentar els pressupostos donant visibilitat al segell de la RiMe, ja que davant la possibilitat d’acceptar un pressupost o un altre, el client ac- cepta l’empresa que disposa del segell, ja que aporta un valor afegit. Per a posar en valor i fer valer la professionalitat d’una empresa agremiada i membre de la RiMe respecte a altres empreses que no formen part de cap associació, es comenta la possibilitat de presentar el pressupost, com altres empreses sò- cies ja fan, adjuntant un llistat de valors afegits i documentació que l’empresa disposa, així com FHUWL¿FDWV TXHDWRUJXLQ SUHVWLJL SURIHVVLRQDOLWDW L JDUDQWLHV HQFDUD TXH HQPROWV FDVRV ¿QDOPHQW prima molt el preu de la proposta. Tendència del sector Davant el dubte de l’estabilitat del sector plantejat per alguns integrants de la comissió, es comenta que la tendència va relacionada directament amb el consum. Si la gent consumeix, la gent també està disposada a realitzar obres. Per altra banda, es constata que cada cop es rehabilita més, tot i l’estancament de l’obra nova, i més a Barcelona on l’impuls a la rehabilitació es va començar fa ja uns 25 anys (segons apunten alguns membres). Tot i això, es comenta que només hi ha 15.000 ,7(6IHWHVGHOHVTXHV¶KDQGHUHDOLW]DU fet que posa de manifest que l’activitat de la reha- bilitació encara té molt a fer. Font: Gremi de Constructors. Font: RiMe/Gremi Constructors. Com que una dosi de cultura no fa mal a ningú, en aquest número hem decidit incloure una visita que hem fet al Museu d’Història de &DWDOXQ\DRQGHVGH¿QDOVGHL¿QVO¶DEULOG¶HQJXDQ\HOYLVL- tant pot gaudir de l’exposició ‘Puig i Cadafalch, arquitecte de Cata- lunya’. La mostra fa un recorregut molt complert per les tres etapes RSHUtRGHVGH OD YLGD G¶DTXHVW µPHVWUH¶ GH OD SURMHFFLy G¶HGL¿FLV a la Catalunya de tombants dels segles XIX i bona part del XX : ‘Origen, formació i primeres obres’ (1867-1898); ‘Ascensió profes- sional, obres i acció política’ (1898-1917); i ‘La casa i l’espai de tre- ball’ (1917-1956). L’exposició, que se celebra per a commemorar el 150è aniversari del naixement de l’arquitecte mataroní és fruit de la col·laboració entre el mateix MHC i l’Arxiu Nacional de Catalunya Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867-Barcelona, 1956) va tenir múltiples facetes, tot i que a l’hora de transcendir a la cultura del nostre país, ha tingut més pes la seva petjada artquitectònica i l’aspecte d’historiador de l’art romànic. Per això, l’exposició tam- bé destaca les importants aportacions d’aquest a l’arqueologia, l’urbanisme, però sobretot la seva dedicació a la política, al perio- disme, i l’acció de govern. $L[tHO¿OFRQGXFWRUGHO¶H[SRVLFLypVODVHYDSUzSLDELRJUD¿DGH manera que en aquest recorregut hi són presents les diverses facetes al llarg del complex i alhora dramàtic període històric que va viure i que sempre va afrontar amb una gran voluntat de supe- ració i de servei públic. 1867-1898 A les beceroles de la seva vida, el jove Puig i Cadafalch compagi- QDHOVLQWHUHVVRVSHUO¶H[FXUVLRQLVPHODKLVWzULDLHOSDWULPRQL(Q ruptura amb la tradició manufacturera familiar, s’orienta profes- sionalment a l’arquitectura, i les primeres obres que executa se situen entre el Maresme i Barcelona, ciutat on s’establirà. (QDTXHVWSHUtRGHLGHVSUpVG¶KDYHUHVWXGLDWHVWXGLVDO¶(VFROD Pia de Mataró, cursarà aquitectura a la ciutat de Barcelona, estu- dis que compaginarà amb les ciències físicomatemàtiques. Les primeres obres (anys 1891-1898) es caracteritzen per una re- visió creativa i moderna dels models històrics de l’arquitectura. És quan a Mataró construeix la primera obra, la casa Sisternes. I una mica més tard, a Barcelona, una nova botiga per al seu sogre, la joieria Macià, en què encara es pot veure una barreja d’estil pròpia del segle XIX. Mentre que les cases Martí de Barcelona, i Coll i Regàs, a Mataró, ja el porten a formulacions plenament modernistes. 1898-1917 Abans de començar el nou segle, Puig i Cadafalch desenvolupa una gran activitat i assoleix un alt re- coneixement professional, tant en l’arquitectura, l’urbanisme, l’arqueologia o la història de l’art. Tam- bé participa molt activament en l’activitat política catalanista del regionalisme conservador. Durant aquests anys també exerceix de diputat provincial o parlamentari a les Corts espanyoles; també capi- taneja projectes de modernització urbana i del país. D’aquests anys de tombant de segle, la visió inte- gral de la pràctica arquitectònica es revela en les seves creacions en una forta atracció per les arts GHFRUDWLYHVDPEODLQFRUSRUDFLyGHOVR¿FLVWUDGLFLR- nals; i això farà que s’estableixi una col·laboració molt fructífera amb artesanats i industrials. Arribem a 1910, on l’obra arquitectònica del ma- taroní evoluciona ràpidament i s’integra en la sensibilitat del moviment noucentista. A la casa barcelonina de Pere Company (1911), per exem- SOH KL SRGHP YHXUH LQÀXqQFLHV GH O¶DUTXLWHFWXUD més sòbria del Sezession vienès. A partir d’aquest moment, seguirà l’adopció plena de fòrmules clas- sicistes i, amb elles, la incorporació d’una rica or- namentació barroca. Aquesta línia es troba del tot consolidada en la próxima etapa, concretament a SDUWLUGH6yQHGL¿FDFLRQVTXHWDPEp PRGL¿TXHQQRWDEOHPHQWOHVFDUDFWHUtVWLTXHVFRQV- tructives, amb la incorporació de nous serveis, programes i materials renovadors, especialment les estructures de formigó i ferro. 1917-1956 (QWUHPHQO¶HWDSDSzVWXPDO¶DQ\HQSOHDV- cens de la seva carrera és elegit president de la Mancomunitat de Catalunya; la seva acció política es va caracteritzar pel desplegament de projectes d’infraestructures, especialment viàries i telefo- nia, a més de la creació de nous aparells tècnics G¶DOWD TXDOL¿FDFLy FDUWRJUD¿D JHRORJLD PHWHR- rologia). L’any 1923, el cop d’estat de Primo de Rivera l’obliga a exiliar-se; tot i aquest lamentable fet, Cadafalch desenvolupa una important tasca professional amb grans projectes de renovació XUEDQDD%DUFHORQDRG¶DOWUHVGHPROWDVLJQL¿FD- ció simbòlica, com ara la reforma del monestir de Montserrat. A Barcelona s’hi va projectar de tres maneres: en primer lloc, oposant-se al Pla Cerdà, que con- siderava superat degut als canvis a l’accelerat creixement de Barcelona i els nous requeri- PHQWVFRPDFDSLWDO(QVHJRQOORFYDWUDVOODGDU DTXHVWVSODQWHMDPHQWVD ODSODQL¿FDFLyPXQLFLSDO d’infraestructures i serveis moderns; i en tercer lloc, va participar en l’activitat urbanitzadora d’algunes de les grans obres ciutadanes del primer quart del segle XIX. Va participar en operacions urbanes de gran magnitud com la revisió del tram central de la Via Laietana, l’ordenació de la Plaça de Catalun- ya, i el projecte d’implantació d’una gran mostra D0RQWMXwF ODTXHVHULD O¶([SRVLFLy8QLYHUVDO GH 1929). D’aquest àmbit, cal recordar el monument de quatre columnes, símbol del país, el casal de Joan Pich i Pon, la casa Casarramona, la casa Guarro, o la casa Rosa Alemany. I arribats aquí, per manca d’espai, i com ja hem fet en d’altres ocasions, recomanem visitar aquesta mostra cultural per a gaudir-ne amb tots els sentits. Font: Museu Nacional d’Història de Catalunya Casa Puig i Cadafalch (Argentona, El Maresme). Foto: Albert Aymà.