Febrer 
de 2018
TREBALL AL CAP
Prevenció de malalties relacionades amb el treball
Una situació freqüent, dins de la manca de su-
port social per part de superiors o companys/es 
que pot rebre una persona treballadora, són 
les conductes discriminatòries sovint mani-
festades en forma d’assetjament. Les con-
ductes discriminatòries poden estar basades 
en el sexe, l’edat, la procedència o qualsevol 
altra característica de la persona. A continua-
ció es presenta un cas de discriminació per 
raó de sexe. 
El cas va ser notificat per l’EAP Roquetes per 
una reacció aguda a l’estrès amb ansietat i 
agorafòbia. Es tracta d’una dona de 32 anys 
d’edat que treballava com a dependenta i 
reposadora per una cadena de supermer-
cats des de feia 12 anys. La seva feina incloïa 
una àmplia varietat de tasques que se li ana-
ven assignant en funció de les necessitats de 
l’empresa:  atenció al client a diferents secci-
ons del supermercat (carnisseria, xarcuteria, 
cobrament a caixa, etc.), neteja del local (in-
cloent la superfície de vendes i altres zones 
com ara despatxos i vestidors del personal, 
lavabos, escales i ascensors) i organització i 
reposició de productes en les diverses àrees 
del supermercat (ex.: fruiteria).
Antecedents i malaltia actual
La treballadora va començar a tenir proble-
mes a la feina a partir del setembre de 2013 
quan es va acollir a una reducció del 50% de 
la seva jornada laboral, per cura d’un fill me-
nor, quedant-se amb una jornada de 4 hores 
diàries. A partir d’aquest moment comença 
a rebre un tracte discriminatori per part de la 
coordinadora del supermercat: li assigna unes 
càrregues de treball diàries difícils de complir 
en el seu horari reduït; li canvia el torn cons-
tantment, cosa que fa que la treballadora no 
pugui planificar la seva vida familiar i li canvia 
constantment el tipus de tasques, essent so-
vint tasques per les quals la treballadora no 
està degudament formada o per les quals la 
treballadora podia empitjorar la seva salut. 
L’any 2015 la treballadora va ésser diagnosti-
cada d’epicondilitis a ambdós colzes i mai se 
li va tenir en compte aquest problema de salut 
alhora de desenvolupar la seva feina, fins i tot 
acudia a treballar els dies que rebia infiltra-
cions articulars. Quan demanava ajuda no la 
rebia i se li feien comentaris conforme havia 
d’aguantar la situació (“es lo que hay”). Tot 
això, acompanyat d’un tracte de menyspreu 
Entre octubre i desembre  de 2017 es van notificar al Sistema de Vigilància de Malalties Re-
lacionades amb el Treball 147 casos, dels què el 70,7% van afectar a dones. L’edat mitjana 
va ser de 43,9  anys (DE=10,0) sense diferències entre sexes, i les ocupacions més freqüents 
van ser professionals de suport (26,9%), seguits de professionals de serveis i comerç (24,1%) 
i professionals de ciència i intel·lectuals (20,7%). Respecte el país d’origen, un 22,1% havia 
nascut fora de l’Estat. La patologia més notificada va ser de tipus ansiós-depressiu (74,1% 
del casos notificats), de la qual més de dues terceres parts (67,0 %) va produir-se en dones. 
Els trastorns que van seguir en freqüència van ser els musculesquelètics (17,0 %). El 20,5 % 
de les persones afectades treballava en empreses de fora de Barcelona i la situació laboral 
més freqüent va ser la contractació indefinida (90,3 %). Finalment, el 80,0% dels treballadors 
i treballadores estava en situació d’incapacitat temporal en el moment de la notificació.
Els casos del trimestre 
98
cap a la treballadora, la qual tenia por constant 
a l’acomiadament.
Davant la situació viscuda, les dificultats per 
conciliar la seva vida familiar i laboral i l’inici 
de símptomes d’ansietat, labilitat emocional i 
dificultats de concentració i per dormir, la tre-
balladora va sol·licitar en diverses ocasions un 
trasllat de supermercat amb la intenció de poder 
estar, almenys, més a prop del seu domicili, però 
se li va denegar totes les vegades.
La simptomatologia ansiosa de la treballadora 
va anar empitjorant, fins que el juny de 2017 la 
seva metgessa de família va iniciar tractament 
ansiolític i antidepressiu i va tramitar una inca-
pacitat temporal (IT). Posteriorment, també va 
ésser derivada per valoració psiquiàtrica.
Des que va iniciar la IT la treballadora rebia so-
vint trucades de responsables de la seva em-
presa instant-la a reincorporar-se a la feina i al 
mateix supermercat (“coge el alta voluntària ya 
que el problema que tienes no es a raíz del tra-
bajo sino por tu vida fuera de él”).
Factors de risc
1. Relacionats amb les exigències psicològi-
ques: es van identificar elevades exigències 
amb relació al volum de feina i pressió de 
temps de manera constant des del setembre 
de 2013. Tot i tenir jornada reduïda, la treba-
lladora havia de realitzar el mateix volum de 
tasques o més que tenien les treballadores 
a jornada complerta, tenint doncs una major 
pressió per finalitzar-les.
2. Relacionats amb el suport social de su-
periors: es va identificar manca de suport 
emocional i instrumental per part de la seva 
superior immediata (coordinadora de boti-
ga), a partir del setembre de 2013, quan la 
treballadora es va acollir a la reducció de jor-
nada. Va començar a rebre, llavors, un tracte 
discriminatori en forma de presumptes con-
ductes hostils sistemàtiques, entre les quals, 
i seguint la classificació proposada per Hiri-
goyen, es van identificar les següents:
a. Atemptats contra les condicions del treball: 
assignació constant de tasques noves, im-
pediments per la realització de descansos, 
canvis freqüents de lloc de treball a llocs 
pels quals no estava adientment formada 
per realitzar les tasques que se li exigien, 
assignació de tasques sense la provisió de 
les corresponents eines de protecció per 
evitar l’exposició a riscos laborals (ergonò-
mics o per inhalació de productes irritants 
de neteja) i no tenir en compte els proble-
mes de salut de la treballadora permetent 
que aquesta acudís a la feina estant ma- 
lalta.
b. Atemptats contra la dignitat: crítiques in-
justes sobre la feina feta, comentaris de 
menyspreu personal i descrèdit professio-
nal davant de terceres persones (inclosos 
els clients de la botiga) amb intenció d’hu-
miliació.
c. Violència verbal: dirigir-se a la treballadora 
amb crits.
3. Relacionats amb la conciliació de la vida 
familiar i laboral: les presumptes conductes 
hostils de la superior immediata incloïen un 
seguit d’accions que dificultaven conside-
rablement la conciliació de la vida familiar i 
laboral de la treballadora: canvis constants 
de torn de treball (de manera sobtada i sense 
respectar les planificacions prèvies realitza-
des i sovint assignant el mateix torn o torns 
solapats a la treballadora i al seu marit, qui 
treballava en la mateixa empresa), dificultats 
per poder complir el seu horari reduït (per 
l’elevat volum de feina assignat en cada jor-
nada i la pressió exercida per acabar-lo) i ne-
gació a les sol·licituds de trasllat que feia la 
treballadora per apropar-se al seu domicili.
4. Relacionats amb la manca de compensa-
cions del treball: es va identificar una man-
ca de compensacions des del setembre de 
2013, amb inestabilitat laboral i por a l’acomi-
adament (la superior de la treballadora l’havia 
instat en diverses ocasions a marxar de l’em-
presa si no estava conforme amb les condici-
ons de treball).
Conclusions
A partir de la informació recollida aportada per la 
treballadora, i tenint present l’evidència científi-
ca, les hipòtesis tècniques més probables foren: 
•	Que la treballadora va estar exposada de ma-
nera constant des del setembre de 2013 a: 
a) altes exigències psicològiques, per elevat 
volum de feina i pressió del temps, b) manca 
de suport emocional i instrumental de la seva 
superior immediata, en forma d’un tracte dis-
criminatori per raó de sexe (maternitat) que in-
cloïa presumptes conductes hostils sistemà-
tiques i c) dificultats per a la conciliació de la 
vida familiar i laboral com a conseqüència de 
les conductes de la seva superior.
•	Que els fets relatats podien ésser considerats 
factors causals de la reacció aguda a l’estrès 
amb ansietat i agorafòbia que va motivar la IT 
de la treballadora  i per la qual seguia control i 
tractament mèdics.
Recomanacions
Es va recomanar a la treballadora que sol·licités 
la determinació de contingència del seu procés 
d’IT, a través de l’Institut Nacional de la Segure-
tat Social. També se li va recomanar que  lliurés 
l’informe de la USL al Servei de Prevenció de 
Riscos Laborals (SPRL) de la seva empresa, per 
tal que aquest tingués coneixement de la situa-
ció i realitzés les actuacions oportunes. Així 
mateix, se li va plantejar també que valorés la 
possibilitat de comunicar la situació psicosocial 
viscuda en el seu treball a la Inspecció de Treball 
i Seguretat Social de Barcelona.
Es van fer recomanacions a la xarxa assistenci-
al dirigides a mantenir el procés d’IT segons els 
criteris clínics.
Es van fer també recomanacions dirigides al 
SPRL com ara: a) valorar l’estat de salut de la 
treballadora i fer-ne un seguiment així com rea-
litzar les actuacions oportunes per tal de millorar 
la situació psicosocial actual, b) en el cas que 
no s’hagués realitzat, dur a terme l’avaluació de 
riscos psicosocials de l’empresa  i implantar un 
programa de prevenció de riscos psicosocials 
d’acord amb els resultats d’aquesta avaluació i 
c) implantar un protocol de prevenció i gestió de 
conductes hostils dins l’empresa.
Les conductes 
discriminatòries 
de la superior 
vers la 
treballadora 
impedien que 
aquesta pogués 
conciliar la seva 
vida familiar i 
laboral.
Sabies que:
La discriminació per embaràs i maternitat 
La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, considera 
que l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe són conductes discriminatòries. Així 
mateix distingeix, en els seus articles 7 i 8, la discriminació per embaràs, maternitat, paternitat 
o assumpció d’altres cures familiars, com a un tipus de discriminació directa per raó de sexe.
La igualtat entre dones i homes és un principi jurídic universal reconegut per les normatives 
internes i internacionals, però encara en molts àmbits aquesta igualtat no és plena, com és 
el laboral on encara existeix l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe que són 
atemptats al dret a la dignitat i a la intimitat de les persones; una manifestació de la violència 
de gènere i un risc psicosocial per a la salut i la seguretat en el treball.
En concret, l’assetjament per raó de sexe és qualsevol comportament realitzat en funció del 
sexe d’una persona (a diferència de l’assetjament sexual que és un comportament verbal o 
no verbal o físic, de naturalesa sexual o amb connotacions sexuals), no desitjat per la per-
sona que el rep i amb el propòsit d’atemptar contra la seva dignitat o la seva integritat física 
o psíquica i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant o ofensiu. A diferència de 
l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe sempre exigeix una pauta de repetició i 
acumulació sistemàtica de conductes ofensives.
L’embaràs i la maternitat de les dones treballadores són sovint motius de discriminació. Du-
rant aquests períodes hi ha una major vulnerabilitat de les treballadores per ser víctima d’as-
setjament per raó de sexe tant a l’hora d’accedir a l’ocupació com pel que fa a la igualtat 
d’oportunitats i tracte en el treball o bé pel que fa a l’acomiadament. Aquest tipus d’asset-
jament s’inicia normalment quan la treballadora comunica que està embarassada o quan 
s’incorpora de nou a la feina després de la baixa maternal o sol·licita alguns dels drets labo-
rals previstos en aquest supòsit. Segons un informe de la Comissió d’Igualtat d’Oportunitats 
(EOC) del 2005, al Regne Unit el 50% de les dones embarassades no havien rebut cap 
avaluació de riscos laborals i prop de 30.000 dones perdien els seus llocs de treball cada any 
a causa del seu embaràs. L’estudi també va mostrar que el 16% de les dones que havien 
quedat embarassades durant el primer any de contracte havien estat o bé acomiadades o bé 
considerades com a innecessàries o bé tractades tan malament que van dimitir.1
Alguns dels comportaments més habituals en què es manifesta la discriminació o assetja-
ment per raó de sexe a causa de l’embaràs o la maternitat són:
•	Assignar a una dona un lloc de treball de responsabilitat inferior a la seva capacitat o cate-
goria professional.
•	Assignar a una dona tasques sense sentit o impossibles d’assolir (terminis irracionals).
•	Sabotejar la seva feina o impedir –deliberadament– l’accés als mitjans adequats per realit-
zar-la (informació, documents, equipament).
•	Denegar a una dona arbitràriament permisos als quals té dret.
La discriminació per maternitat o per tenir la responsabilitat de cura de persones dependents 
s’ha mostrat associada a una menor satisfacció laboral, una disminució de la percepció de 
pertinença a l’empresa, una major intenció d’abandonar la feina, més dificultats de concili-
ació familiar-laboral i menor ús de drets laborals (reducció de jornada, excedències, etc.)2
1 Discriminaton in the workplace. OSHwiki, EU-OSHA. Disponible a: http://bit.ly/2E7t9pP, [accedit 
22/1/2018]
2 Dickson, C. E., ‘Antecedents and consequences of perceived family responsibilities discrimination in 
the workplace’, The Psychologist-Manager Journal, Vol. 11, 2008, pp. 113-114.
Per saber-ne més:
•	Protocol per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’em-
presa. Comissió d’igualtat i del temps de treball, Consell de relacions laborals de Catalu-
nya, Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Disponible a: http://bit.
ly/1WYaLBQ, [accedit 22/1/2018]
•	Manual de referencia para la elaboración de procedimientos de actuación y prevención del 
acoso sexual y del acoso por razón de sexo en el Trabajo. Subdirección General para la 
Igualdad en la Empresa y la Negociación Colectiva e Instituto de la Mujer y para la Igualdad 
de Oportunidades, Secretaría de Estado de Servicios Sociales e Igualdad, Ministerio de 
Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. 2015. Disponible a: http://bit.ly/2BJhhsJ, [accedit 
22/1/2018]
•	Acoso sexual y acoso por razón de sexo en el ámbito laboral. Ministerio de Igualdad. 2010. 
Disponible a: http://bit.ly/29uREz0, [accedit 22/1/2018]
•	Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. http://bit.
ly/2Dhlukx.
L’embaràs i 
la maternitat 
de les dones 
treballadores 
són sovint motius 
d’assetjament.
Vols rebre les 
publicacions de la  
Unitat de Salut Laboral 
de Barcelona?
La newsletter. Amb 
informació sobre la salut 
laboral de Barcelona i 
notícies d’actualitat 
relacionades amb la salut 
laboral. També té un 
apartat específic per 
metges i metgesses de 
l’Atenció Primària de Salut 
per notificar malalties 
relacionades amb el 
treball. 
El Treball al CAP. Aquest 
butlletí trimestral ja no 
s’edita en paper sinó que 
es fa només en versió 
digital que s’envia per 
correu electrònic. 
Si vols rebre les 
publicacions o coneixes 
algú que les vulgui rebre, 
envia’ns un e-mail a  
usl_mailing@aspb.cat
Unitat de Salut Laboral de Barcelona
Servei de Salut Laboral
Direcció de Promoció de la Salut 
Agència de Salut Pública de Barcelona
Pl. Lesseps, 1 
08023 Barcelona
Tel. 93 238 45 65
Fax 93 238 45 58
usl@aspb.cat / www.aspb.cat
Coordinació: Mª Marta Arcas, 
Imma Cortès, Ana Sánchez
 Homes
 <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total
Trt. Musculesquelètics - 1 2 1 1 - 55
M. del sistema respiratori - - - - - - -
Trt. mentals i del comportament 1 9 14 7 5 - 36
M. sistema nerviós - - - - - - -
M. de la pell - - - - - - -
Traumatismes i enverinaments -  - 1 - - 1
Altres - -  - - - 1
Total 1 10 17 9 6 - 43
 Dones
 <25 25-34 35-44 45-54 55-64 >64 Total
 - 1 5 6 8 - 20
 - - 1 - - - 1
 - 17 19 25 12 - 73
 - - 3 - - - 3
 - 1 - - 1 - 2
 - - 2 - - 1 3
 - - - - 2 - 2
 - 14 30 31 23 1 88
Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic, edat i sexe. Octubre-Desembre 2017
 Direcció  Professionals Professionals Personal Personal Personal  Personal Operadors/es Ocupacions Total 
 i gerència ciència i suport administratiu serveis i agricultura indústria i instal·lacions elementals 
 empreses intel·lectuals   comerç i pesca  construcció i maquinària  
Trt. musculesquelètics - 2 2 - 9 - 1 6 5 25
M. del sistema respiratori  - - 1 - - - - - - 1
Trt. mentals i del comportament 5 27 36 10 24 - 1 1 5 108
M. sistema nerviós  - - 1 - 1 - - 1 - 3
M. de la pell - - - - - - - - 3 2
Traumatismes i enverinaments  - 1 - 1 1 - - . 1 3
Altres - - - - - - 1 - 3 3
Total 5 30 39 10 35 - 3 8 15 145
Malties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i ocupació. Octubre-Desembre 2017
Malties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i ocupació. Octubre-Desembre 2017
C
as
c 
A
nt
ic
G
òt
ic
R
av
al
 S
ud
R
av
al
 N
or
d
B
ar
ce
lo
ne
ta
S
an
t 
A
nt
on
i
V
ia
 R
om
a
U
ni
ve
rs
ita
t
P
ob
le
 S
ec
P
g.
 S
an
t 
Jo
an
C
om
te
- 
B
or
re
ll 
2C
C
as
an
ov
a-
2E
P
ar
e 
C
la
re
t-
6A
D
r. 
C
ar
le
s 
R
ib
as
B
or
d
et
a 
-M
ag
òr
ia
C
ar
re
ra
s 
C
an
d
i
N
úm
an
ci
a
M
on
tn
eg
re
 4
A
Le
s 
C
or
ts
S
an
t 
E
lie
s-
5B
M
ar
c 
A
ur
el
i-
5A
S
an
t 
G
er
va
si
E
l C
ar
m
el
H
or
ta
 7
-D
H
or
ta
 7
-F
S
an
t 
R
af
ae
l 
S
ar
d
en
ya
B
ai
x 
G
ui
na
rd
ó 
C
on
gr
és
E
nc
an
ts
C
am
p
 d
e 
A
rp
a
R
am
on
 T
ur
ró
P
ob
le
no
u
E
l C
lo
t
S
an
t 
M
ar
tí-
10
H
La
 P
au
B
es
òs
V
ila
 O
lím
p
ic
a
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
B
R
io
 d
e 
Ja
ne
iro
-8
E
R
oq
ue
te
s
C
ha
fa
rin
as
G
ui
ne
ue
ta
S
an
t 
A
nd
re
u-
9D
 (2
E
A
P
)
B
on
 P
as
to
r
Tr
in
ita
t 
Ve
lla
S
ag
ra
d
a 
Fa
m
ili
a
G
au
d
í
La
 S
ag
re
ra
Le
s 
H
or
te
s
S
ar
rià
La
rr
ar
d
La
 M
ar
in
a
Va
llc
ar
ca
-S
an
t 
G
er
va
si
Tu
ró
 8
A
-8
C
M
on
tn
eg
re
 4
B
C
as
er
ne
s
To
ta
l 
Trt. musculesquelètics - - - 1 1 1 1 3 - - - - 1 - - - 1 - - - - - 2 - 1 - 2 - 1 1 - - - - 1 2 - - - - - 2 - - - - 1 - - 1 - - - 1 - - 1 25
M. del sistema 
respiratori - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - 1
Trt. mentals i del com-
portament 1 2 2 1 1 4 1 5 2 6 1 2 1 2 - 4 1 1 1 1 1 1 1 1 2 1 - 1 4 4 2 5 1 2 1 2 - 1 1 3
1 2 1 1 2 1 3 1 8 1 3 1 1 1 2 2 5 109
M. sistema nerviós - - - 1 - - - - - - - - - - 1 - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 3
M. de la pell - - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - 2
Traumatismes i enveri-
naments - - - - - - - - - - - - 1 - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - - -
- - - - - - - - 1 - - - - - - - - 4
Altres - - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 - 3
Total 1 2 2 3 2 5 2 8 2 8 1 2 3 2 2 4 3 1 1 1 1 1 4 1 3 1 2 1 5 5 2 5 2 2 2 4 1 1 1 3 1 4 1 1 3 1 4 1 9 2 3 1 1 2 2 3 6 147