ACTA DE LA COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 
 
Sessió de 13 de març de 2018 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 13 de març de 2018, s'hi reuneix la 
COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías 
Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo Pisarello 
Prados, Gala Pin Ferrando, Sònia Recasens Alsina, Raimond Blasi i Navarro, Francisco Sierra 
López, Trini Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia, Eulàlia 
Reguant i Cura, assistits per l'assessora jurídica, Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per 
delegació del secretari general i que certifica. 
 
També hi són presents les Sres. i el Sr.: Álvaro Porro González, comissionat d’Economia Social 
i Desenvolupament Local i Consum; Águeda Bañón, directora de Comunicació; Marta Labata 
Salvador, directora general de BSM; Sara Berbel Sánchez, directora de Barcelona Activa, Jordi 
Ayala Roqueta, gerent de Presidència i Economia, i Antonio Muñoz Juncosa, interventor 
general. 
 
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laura Pérez Castaño, Irma Rognoni i 
Viader,  Alfred Bosch i Pascual, i Gerard Ardanuy i Mata. 
 
S'obre la sessió a les 16.35 h. 
 
 
I)  Aprovació de l'acta de la sessió anterior 
 S'aprova. 
 
La Sra. RECASENS demana que consti en acta que el tinent d’alcalde Pisarello, màxim 
responsable del govern municipal a la Comissió d’Economia i Hisenda, no és present a la 
sessió. 
En segon lloc, constata que a l’ordre del dia no hi ha cap punt corresponent a propostes a 
dictaminar ni a la part decisòria. Diu que no recorda que aquesta situació s’hagi produït mai i 
creu que és un símptoma preocupant de la paràlisi municipal, perquè en aquesta comissió 
s’haurien de tractar aspectes importants com l’execució del pressupost o la gestió del patrimoni 
municipal. En aquest sentit, assenyala que a la sessió del mes de març de 2015 es varen tractar 
tretze punts ordinaris. Així, doncs, després de molts de mesos sense pressupost, critica que a la 
primera sessió que se celebra després d’aprovar-lo no hi hagi cap punt de l’ordre del dia relatiu 
a l’execució d’aquest pressupost. 
Per aquestes raons, reclama que la tinent d’alcalde, Gala Pin, faci una reflexió sobre què passa a 
la ciutat i que expliqui els motius d’aquesta paràlisi del govern. 
 
El Sr. SIERRA subscriu les manifestacions de la Sra. Recasens. Tot seguit, constata que amb la 
minoria més absoluta a la història del consistori el govern actual governa d’esquena a la 
ciutadania i als grups de l’oposició. 
Quant al despatx d’ofici, assenyala que el govern presenta modificacions de crèdit per valor de 
gairebé 2.100.000 euros, mentre que no hi ha cap punt a la part dispositiva de l’ordre del dia. 
Demana, doncs, que consti en acta la protesta del Grup de Ciutadans i constata la manca de 
qualitat democràtica del govern municipal. 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 1 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
 
El Sr. MULLERAS constata que l’absència de punts ordinaris en aquesta sessió és una mostra 
més de la paràlisi econòmica de l'Administració municipal. Remarca que els darrers mesos de 
2017 varen ser dolents per a l’economia de Barcelona i per a molts motors econòmics de la 
ciutat, i lamenta, doncs, que en aquesta sessió el govern no hagi presentat mesures per reactivar 
l’economia ni per posar el pressupost de l’ajuntament al servei de la ciutat. 
 
La Sra. BALLARÍN també se suma a les manifestacions dels portaveus que han intervingut 
anteriorment. Recorda que fa anys que és regidora de l’ajuntament i assegura que no havia vist 
mai una sessió de la Comissió d’Economia i Hisenda en què el govern no proposi cap mesura. 
Si bé admet que hi ha èpoques en què l’activitat administrativa és superior i que en d’altres és 
inferior, indica que el fet que no hi hagi absolutament cap punt ordinari a l’ordre del dia és molt 
preocupant per a l’ajuntament però sobretot per a la ciutat, la qual necessita un ajuntament que 
governi i que faci propostes per continuar transformant-la, en un sentit o en un altre. 
 
El Sr. PISARELLO entén que aquestes declaracions obeeixen allò que qualifica de «teatre 
electoral». Manifesta que s’acaben d’aprovar els pressupostos de la ciutat, pressupostos que 
considera exemplars. A més a més, destaca que en aquesta sessió es presenta una mesura de 
govern sobre la transformació digital i tecnològica del comerç per donar suport a aquest sector. 
Desmenteix, doncs, que el govern no tingui iniciativa. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d'ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
Acord de la Comissió de Govern de 15 de febrer de 2018: 
 
1.-  (3-018/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-018/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2017 per a l’exercici 2018, d’import 145.000,00 euros, per fer front a despeses 
derivades de contractes de serveis per la gestió de varis equipaments de Gent Gran del Districte 
de Nou Barris, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions 
pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 18020691; i PUBLICAR 
aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 22 de febrer de 2018: 
 
2.-  (3-022/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-022/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2017 per a l’exercici 2018, d’import 277.227,00 euros, per fer front a despeses 
derivades del contracte de serveis per la gestió de varis equipaments de Gent Gran del Districte 
de l’Eixample, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions 
pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 18021391; i PUBLICAR 
aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
 
 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 2 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
 
Acords de la Comissió de Govern d’1 de març de 2018: 
 
3.-  (3-030/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-030/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2017 per a l’exercici 2018, d’import 820.471,04 euros, per fer front a despeses 
derivades dels contractes per la gestió de varis equipaments juvenils, Casals de Barri i Centres 
Cívics del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, de conformitat amb la documentació i amb la 
distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 
18022091; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la 
Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
4.-  (3-031/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-031/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit de la pròrroga del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2017 per a l’exercici 2018, d’import 825.000,00 euros, per fer front a despeses del 
Pla de Sistemes d’Hisenda – 2a fase, de l’Institut Municipal d’Informàtica, de conformitat amb 
la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, 
referència comptable núm. 18022191; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. 
DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 9 de març de 2018: 
 
5.-  (3-032/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-032/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 
2018, d’import 145.596,77 euros, per fer front a despeses derivades dels contractes de serveis 
per la gestió d’equipaments juvenils, Casals de Gent Gran i Centres Cívics del Districte de 
Gràcia, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries 
que consta a l’expedient, referència comptable núm. 18022691; i PUBLICAR aquest acord a la 
Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
6.-  (3-033/2018) APROVAR l’expedient núm.3-033/2018 de modificacions de crèdit, consistent en 
generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2018, provinents de l’aplicació del Romanent de Tresoreria per a despeses amb 
finançament afectat en la liquidació del Pressupost de l’exercici 2017, per ingressos provinents 
de la Generalitat de Catalunya en concepte de fons de foment del turisme (FFT), per finançar 
projectes municipals en matèria de turisme , segons acord de les Comissió de Govern de 18 de 
gener de 2018, per un import total de 76.841,05 euros, de conformitat amb la documentació i 
amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
18022695; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte d’aquest 
acord a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
b) Mesures de govern 
 
1.-  La transformació digital del comerç, mercats i serveis de la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. COLOM exposa que aquesta mesura de govern respon, en primer lloc, a una diagnosi 
sobre la maduresa digital del comerç de la ciutat. Assenyala que el 62,7 % dels comerços tenen 
pàgina web, però solament el 42 % d’aquests l’actualitzen de forma habitual i un percentatge 
similar ofereixen la informació en més d’un idioma. A més a més, destaca que solament el 24 % 
d’aquests comerços fan venda en línia. Aquestes dades, afegeix, indiquen que el comerç de 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 3 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
Barcelona té una certa presència en el món digital però que és insuficient i que es redueix a 
aspectes bàsics i conclou que solament el 7,7 % del comerç de la ciutat té un nivell superior de 
maduresa digital. 
En segon lloc, apunta que per preservar dels valors que caracteritzen el comerç de Barcelona, 
com la qualitat, la proximitat o la fidelitat, i per millorar-ne la competitivitat cal aprofitar els 
potencials que ofereix la digitalització. En aquest sentit, assegura que la competitivitat del 
comerç de proximitat passa per l’entrada en el comerç electrònic, per l’ús de les xarxes socials i 
per la utilització de les noves tecnologies més variades, entre altres aspectes. 
Després de fer aquesta diagnosi, el Govern municipal és conscient que el comerç de la ciutat ha 
de millorar en l’àmbit digital i per aquesta raó la mesura inclou un seguit d’actuacions, que 
comenta tot seguit. En primer lloc, esmenta actuacions relacionades amb la formació, que s’han 
de dur a terme des de Barcelona Activa. En segon lloc, l’assessorament i l’acompanyament de 
comerços i parades de mercat mitjançant l’ampliació del catàleg de serveis i de programes de 
l’Oficina d’Atenció a les Empreses. En tercer lloc, comenta que la creació de l’Observatori de 
Comerç de la Ciutat permetrà obtenir dades i fer un seguiment de la transformació digital del 
comerç, de manera que es podrà decidir en quina direcció s’ha de treballar. 
A continuació, apunta que aquestes actuacions han de tenir un suport econòmic, de manera que 
la mesura de govern que presenta conté ajuts per als anys 2018 i 2019 per un total d’1.700.000 
euros, dels quals 980.000 consistirien en subvencions a comerços i entitats. 
Finalment, assenyala que el govern ja està treballant en les plataformes de fidelització i de 
venda en línia. En aquest sentit, recorda que dies enrere varen presentar al mercat del Ninot el 
supermercat en línia Ulabox. També comenta que estan treballant en plataformes de 
comunicació i cartellera digital, que han de permetre que el comerç i els mercats entrin en l’era 
digital i preservar, alhora, el model tradicional. 
 
El Sr. BLASI agraeix la presentació d’aquesta mesura de govern. Entén que té l’origen en el Pla 
de comerç elaborat pel govern bipartit de Barcelona en Comú i del Partit dels Socialistes. 
Reprenent la crítica sobre la inactivitat del govern municipal, indica que hi ha pendents de 
presentar molts informes, estudis i seguiments d’iniciatives aprovades, algunes d’aquestes fins i 
tot amb el suport del grup del Govern, i opina que el govern podria haver aprofitat aquesta 
sessió per presentar-los. 
Seguidament, coincideix a considerar un repte l’entrada del comerç en l’era digital i, tal com es 
reconeix a la mesura de govern, remarca que durant el mandat anterior ja es va treballar en 
aquesta línia. Creu, doncs, que és una mesura encertada, si bé planteja alguns dubtes i 
preguntes. 
En primer lloc, pregunta si la mesura s’ha treballat conjuntament amb el teixit comercial i amb 
quines associacions. En segon lloc, pregunta si servirà per fomentar el teixit associatiu 
comercial de la ciutat. També pregunta si hi ha hagut alguna col·laboració externa o si aquesta 
iniciativa és exclusiva de l’àmbit municipal, ja sigui de Barcelona Activa, de la Direcció de 
Comerç o de l’Institut Municipal de Mercats. En aquest sentit, assenyala que a l’àmbit del 
comerç hi ha tècnics i especialistes que es podrien haver consultat. 
D’altra banda, malgrat que hi hagi un cert calendari per implementar aquesta mesura de govern, 
critica que no és gens concret. També lamenta que no hi hagi més concreció pel que fa als 
indicadors d’avaluació que es crearan, tenint en compte que la mesura té un cost d’1,7 milions 
d’euros. Pel que fa als 900.000 euros que es destinen a subvencions, pregunta si es tracta de 
subvencions ja existents que es redirigeixen o si són recursos addicionals. 
Per acabar, espera que en la segona intervenció el Sr. Colom respongui a aquestes qüestions, 
però reitera que troba encertat que es treballi conjuntament amb el sector. 
 
 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 4 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
 
El Sr. SIERRA agraeix als tècnics i a la Regidoria de Comerç la presentació d’aquesta mesura 
de govern. Tanmateix, assenyala que aquest informe fa referències concretes a un pla d’actuació 
municipal que el govern no va ser capaç d’aprovar i tem que allò que comença malament també 
acabi malament. Tot i així, el Grup de Ciutadans comparteix l’esperit de la mesura perquè el 
comerç de Barcelona s’ha de transformar per adaptar-se a les noves tecnologies i hàbits de 
consum, especialment el comerç de proximitat, que és el que fa barri i cohesiona la ciutat. 
Tot seguit, assenyala que els mateixos comerciants ja són conscients d’aquesta necessitat i, per 
tant, nombroses associacions i eixos comercials aposten per aquesta transformació i tenen 
programes que van en aquesta línia. 
En tot cas, subratlla que aquest procés de transformació ha de facilitar l’accés a nous mercats, 
productes i serveis. En aquest sentit, comenta que gràcies a la tecnologia 5G quan l’usuari passi 
a prop d’un establiment que tingui un producte que havia cercat prèviament podrà rebre una 
alerta al dispositiu mòbil. Entén, doncs, que es tracta de connectar els clients amb les seves 
necessitats, problemes i desitjos, que la tecnologia permeti millorar el resultat dels negocis i que 
l’estratègia digital suposi una transformació més profunda dels negocis. Destaca els avantatges 
competitius que poden donar les experiències de clients i la presa de decisió basada en dades i 
en les capacitats de la innovació. A tal fi, diu que cal preguntar-se on és el mercat en aquest 
moment, on pot ser el mercat després de 2020 i com es fa aquest procés de transformació. 
Finalment, insisteix que allò que comença malament també acaba malament. A més a més, creu 
que els recursos que s’assignen a aquestes mesures són insuficients, tenint en compte que la 
majoria dels comerços ni tenen pàgina web ni són capaços d’avançar-se al desenvolupament 
tecnològic, i opina que si el comerç no s’hi adapta arribarà a desaparèixer. 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix la presentació d’aquesta mesura de govern, que aborda la 
digitalització del comerç de Barcelona. Apunta que aquest sector representa el 15 % del PIB de 
la ciutat, que dóna feina a milers de persones i és un factor de cohesió social i de qualitat urbana 
dels barris de Barcelona. 
A continuació, assenyala que un dels reptes que té l’ajuntament és preservar el model de 
comerç urbà i de proximitat, la xarxa de mercats municipals, i contribuir a la modernització 
d’aquest sector i millorar-ne la competitivitat, especialment en aquest moment en què la crisi 
econòmica ha tingut un impacte fort sobre aquest sector. En aquest context, entén que el comerç 
digital s’erigeix com una amenaça forta per a la supervivència del comerç tradicional. 
Per aquestes raons, creu que l’ajuntament ha d’ajudar i acompanyar el comerç de la ciutat en el 
procés cap a la digitalització, perquè la societat digital està canviant els hàbits de les persones 
també a l’hora de comprar. Al mateix temps, indica que la ciutadania valora el comerç de 
proximitat per la qualitat dels seus productes, per la fiabilitat, pel tracte personal i per 
l’especialització. Per tant, assegura que el comerç urbà té futur si sap reinvertar-se i adaptar-se 
al nou context d’hàbits de consum. 
Pel que fa a l’índex de digitalització del comerç de la ciutat, que és de 30 punts sobre 70, 
constata que queda molta feina per fer i que, per tant, s’ha de començar a treballar en aquesta 
direcció. 
Davant d’aquesta situació, recorda que el Grup d'Esquerra Republicana va presentar mesos 
enrere en aquesta mateixa comissió una iniciativa en la qual demanava la implementació de 
mesures per aprofitar les aplicacions de telèfons mòbils per tal d’afavorir les compres als eixos 
comercials i mercats. Aquestes mesures, afegeix, són contemplades per la iniciativa que 
presenta el Govern municipal i entén que ajudaran a avançar cap als objectius exposats. 
En conclusió, assenyala que cal implementar mesures d’assessorament, suport econòmic als 
comerços i ajuts i subvencions per assolir aquesta adaptació. També indica que cal formació 
perquè molts comerciants no són de l’era digital, sinó persones grans que necessiten aquesta 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 5 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
formació. En definitiva, reclama que l’ajuntament posi a l’abast dels comerciants aquells 
ingredients que els permetin assolir uns nivells de digitalització més elevats i els permetin 
guanyar competitivitat i que ajudin a garantir la supervivència dels comerços de proximitat. 
 
La Sra. BALLARÍN reitera que a la part decisòria i executiva de l’ordre del dia no hi ha cap 
punt a tractar i solament hi ha una mesura de govern a la part informativa. A més a més, 
assenyala que aquesta mesura de govern ja la varen deixar preparada quan el Grup Socialista 
formava part del Govern municipal, llevat d’alguns matisos que destacarà tot seguit. 
A continuació, recorda que el mes de juliol de 2017 varen presentar una mesura de govern per 
enfortir i protegir el comerç de proximitat, coneguda amb el nom de PIPA pels quatre punts que 
contemplava: proximitat, innovació digital, professionalització i associacionisme. Per tant, per 
al seu grup la digitalització del sector del comerç de Barcelona és un factor clau per protegir i 
enfortir el sector, i per aconseguir que sobrevisqui aquest model de comerç de proximitat. 
D’altra banda, considera que aquesta és una mesura de continuïtat respecte a allò que es feia en 
l’etapa anterior, perquè aquestes actuacions són les mateixes que ja s’havien previst. Així, per 
primer cop es donaran subvencions a comerços individuals adreçades a avançar en la 
digitalització dels establiments. També destaca altres mesures, com l’establiment de diferents 
graduacions en el nivell de maduració digital dels comerços. En definitiva, considera positives 
aquestes mesures de suport i agraeix a l’equip de Comerç de l’ajuntament la feina feta en 
aquesta direcció. 
Tanmateix, discrepa de la concreció final d’aquesta mesura de govern perquè per a la seva 
formació aquesta actuació havia de ser compartida i, a partir d’un informe elaborat per un grup 
d’experts, es va constituir un grup de treball en el qual varen participar diversos representants 
del sector del comerç i experts, tant externs com de l’ajuntament, i tothom hi va poder fer les 
seves aportacions. Comenta que aquest grup de treball va mantenir dues reunions i critica que 
en la mesura de govern ni tan sols no se l’esmenti, situació que lamenta perquè entén que la 
riquesa d’aquesta feina és que s’hagi fet de manera compartida. 
Finalment, reclama que es continuï fent aquest treball conjuntament amb el sector. 
 
El Sr. MULLERAS també critica que en la part executiva de l’ordre del dia no hi hagi cap punt 
a debatre sobre els temes que són propis de la Comissió d’Economia i Hisenda. 
Pel que fa a aquesta mesura, assenyala que la regidora de Comerç anterior ja l’havia deixat 
preparada i, a més a més, remarca que no és una mesura executiva, amb assignació 
pressupostària i que permeti debatre mesures per al foment de la ciutat. 
Seguidament, destaca que solament el 7% del comerç de Barcelona té un nivell de digitalització 
alt i, d’aquells establiments que tenen pàgina web, només el 42 % n’actualitzen els continguts. 
En canvi, indica que les compres per internet dels barcelonins han passat del 23% el 2006 al 
60% el 2016. Així, doncs, mentre que en aquest període les compres per internet s’han més que 
duplicat, lamenta que el nivell de digitalització del sector encara sigui molt baix. 
Quant a les noves tecnologies, adverteix que ja no ho són tant i que es renoven constantment, i 
subratlla que ja s’està produint l’evolució de la tecnologia 4G a la 5G, tal com es va veure en la 
proppassada edició del Mobile World Congress, de manera que la tecnologia digital aplicada al 
comerç cada vegada més formarà part de la realitat quotidiana. Aquesta situació, afegeix, cada 
vegada afectarà més totes les franges d’edat i per això cal que el comerç s’actualitzi. Considera 
que la tecnologia ja no es pot considerar un valor afegit, sinó una autèntica necessitat com a 
canal de comunicació, de venda i d’atracció de clients. 
A continuació, critica que el Govern municipal no hagi fet la feina que li correspon en aquest 
àmbit i que ara, quan falta un any per a les eleccions municipals, presenti aquesta mesura de 
govern, que qualifica d’insuficient i creu que arriba tard. Planteja el dubte de si aquest retard es 
deu a la intenció de repartir subvencions un any abans de les eleccions o si bé el Govern creu en 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 6 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
el comerç, sector que hauria de posar en el centre de les seves polítiques per comptes d’utilitzar-
lo per fer electoralisme. 
 
La Sra. REGUANT diu que la CUP - Capgirem Barcelona comparteix una part d’aquesta 
mesura de govern, malgrat que hi ha determinats aspectes pel que fa al seu desplegament que 
els preocupen o que no es recullen com caldria. Així, assenyala que cal donar un impuls al 
comerç de proximitat, tenint en compte que la digitalització en aquest sector és molt baixa i que 
els hàbits de consum digital s’incrementen, situació que provoca que els barris cada cop siguin 
menys vius perquè el comerç de proximitat té menys activitat. Per tant, considera que cal casar 
els nous hàbits de consum amb el tipus de comerç existent i que es vol potenciar. 
Malgrat això, el seu grup creu que cal ajudar el comerç, però també treballar amb els veïns de la 
ciutat i no es pot obviar que hi ha una escletxa digital, tot i que entre 2010 i 2017 hagi 
disminuït. Aquesta escletxa digital, afegeix, té un impacte molt clar entre les dones de classe 
baixa i d’edat avançada, moltes de les quals viuen soles i tenen dificultats per anar a comprar 
als comerços del barri. 
Finalment, li sorprèn que el Govern posi com a exemple la plataforma Compra Eixample, 
perquè, tot i que reconeix que és una manera de potenciar la col·laboració entre els comerços 
del barri, no es potenciï que sigui el comerç mateix qui generi eines amb l’ajut de l’ajuntament i 
de l’Institut Municipal d’Informàtica. Pregunta, doncs, per què es potencien plataformes de 
venda externes per comptes de crear-ne de pròpies. 
 
El Sr. COLOM replica al Sr. Mulleras que aquesta és una mesura executiva, que va 
acompanyada d’un pressupost d’1.700.000 euros i que el Govern es compromet a executar en el 
termini de dos anys. A més a més, diu que el volum de les compres en línia durant l’any 2017 a 
tot Catalunya va ser de 2.349 euros, mentre que a la ciutat de Barcelona va ser al voltant 
d’11.000 euros. 
Seguidament, lamenta que la Sra. Ballarín faci una distinció entre els diferents socis de govern, 
perquè considera que aquesta era una mesura del Govern, no pas de Barcelona en Comú ni del 
Partit dels Socialistes. Per tant, remarca que el Partit dels Socialistes va participar en 
l’elaboració de la mesura i Barcelona en Comú l’ha continuat desenvolupant. 
Pel que fa a la col·laboració amb les entitats, subratlla que fa molts anys que treballen 
conjuntament amb la Fundació Barcelona Comerç i amb totes les associacions de la ciutat en 
qüestions de digitalització. Així, el Govern ha impulsat directament plataformes com Compra 
Eixample però també ha ajudat a implementar altres models, com Ulabox. 
 
El Sr. BLASI agraeix irònicament al Sr. Colom que hagi ignorat la intervenció del Grup 
Demòcrata. En tot cas, reclama que el Govern treballi, que dialogui amb l’oposició i que el 
informi de tot el coneixement que té, si és que realment l’aposta del Govern és treballar pel 
comerç de la ciutat de Barcelona. 
 
La Sra. CAPDEVILA explica que el dia 28 de febrer, que feia molt de fred, va fer una visita al 
mercat de Lesseps i els paradistes estaven contents perquè gràcies a la venda en línia podien 
preparar comandes malgrat que no hi havia ningú al mercat. Aquesta anècdota, afegeix, prova 
que aquesta modalitat de venda facilita l’activitat tant als mercats com a les botigues de 
proximitat. 
 
Es dóna per tractada. 
 
c)  Informes 
d)  Compareixences Govern municipal 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 7 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d'impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
2.-  (M1519/8537) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Que es donin als eixos comercials i a 
les associacions de comerciants les mateixes facilitats per organitzar mostres de comerç, fires i 
esdeveniments al carrer com els que gaudeix el projecte d'iniciativa municipal la Pionera. 
 
El Sr. SIERRA demana que el punt número 12 de l’ordre del dia es tracti conjuntament amb 
aquesta proposició. 
 
El Sr. BLASI no té cap inconvenient a tractar la pregunta del Grup de Ciutadans conjuntament 
amb la proposició del Grup Demòcrata, però vol deixar clar que l’objecte de la proposició no es 
refereix a la iniciativa municipal La Pionera, sinó el foment del teixit associatiu. 
 
La PRESIDENTA resol que el punt 12 de l’ordre del dia es tracti després del debat del punt 2. 
 
El Sr. BLASI insisteix que aquesta proposició no pretén aprofundir en els dubtes que hi ha 
sobre el projecte La Pionera, tot i que considera que el Govern podria haver presentat aquesta 
actuació per iniciativa pròpia. 
Tot seguit, exposa que el teixit associatiu del sector comercial celebra mostres de comerç, fires i 
altres esdeveniments per fomentar el comerç de proximitat, i creu que tots els grups municipals 
estan d’acord que l’ajuntament també l’ha de fomentar, tal com ha quedat palès en el debat del 
punt anterior. Tanmateix, assegura que sovint hi ha molts inconvenients i obstacles per realitzar 
aquestes activitats, ja sigui per raons d’espai, d’horaris, de recursos materials, tècnics o humans. 
Paral·lelament, comenta que aparentment tot són facilitats per a la iniciativa municipal 
coneguda com La Pionera, que vol promoure la iniciativa privada, l’emprenedoria i el 
coneixement. Entén que aquesta fira pot arribar a esdevenir un mercat permanent i alerta sobre 
la normativa que li pot ser aplicable. 
Demana, doncs, que les facilitats que es donen a La Pionera pel que fa a espais, zones de venda, 
de promoció, de descans, de gastronomia i culturals, i als horaris de celebració, es facin 
extensives a les associacions de comerciants i als eixos comercials, per tal que la col·laboració 
publicoprivada es pugui visualitzar i que l’acció del Govern no es limiti a les iniciatives 
municipals. Altrament, adverteix que l’ajuntament no podrà comptar amb la complicitat 
necessària per desenvolupar una acció important a la ciutat i concretament en el sector 
comercial, sector que tots els grups municipals no es cansen de dir que és tan important per a la 
ciutat. 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 8 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
 
El Sr. SIERRA considera que sí que hi ha una connexió entre les facilitats que es donen a La 
Pionera i les dificultats que tenen les associacions de comerciants per fer activitats de promoció. 
Argumenta que el projecte de La Pionera ha provocat perplexitat i rebuig en el teixit associatiu 
de la ciutat, el qual s’ha sentit menyspreat altre cop pel Govern municipal. En aquest sentit, 
assenyala que cap al final del mandat de l’alcaldessa Colau les associacions i els eixos 
comercials de la ciutat han donat l’esquena al Govern i no hi compten precisament perquè és el 
responsable principal de la caiguda del consum, del turisme i de l’ocupació, però també pel 
menyspreu constant que el Govern ha tingut durant tot el mandat pel teixit associatiu comercial 
i empresarial de Barcelona. Opina que La Pionera és un exemple, entre molts d’altres, d’aquesta 
situació. Així, assenyala que els comerciants petits, mitjans i grans han de suportar moratòries, 
han de fer front a una multitud d’impostos, han de complir horaris comercials i moltes 
normatives si no volen que els caigui al damunt tot el pes de l'Administració, i davant d’aquesta 
situació el Govern obre un espai lliure de totes aquestes limitacions de manera que tots aquells 
que sostenen la ciutat amb el seu esforç se senten menyspreats. 
Conclou, doncs, que ambdues qüestions van unides i que aquesta és una queixa constant de les 
diverses associatives de la ciutat. Per tant, pregunta si el Govern ha previst obrir un espai per a 
la venda de productes ambulants il·legals a l’espai de La Pionera. 
 
La Sra. CAPDEVILA té la sensació que en aquest punt parlaran més del projecte de La Pionera 
que no pas de facilitar que el comerç de la ciutat pugui fer les actuacions que cregui convenient. 
Admet que al Grup d'Esquerra Republicana li han arribat queixes per les dificultats que posa 
l’ajuntament a l’hora d’organitzar fires de comerç o altres activitats al carrer. Per aquesta raó, 
anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. 
D’altra banda, considera que aquestes dues qüestions no tenen res a veure. Així, entén que La 
Pionera és un projecte impulsat des de l’Ajuntament de Barcelona, orientat a l’àmbit de 
l’emprenedoria i que té com a objectiu de crear un espai que doni visibilitat a iniciatives 
innovadores de caire social i cultural, i en faciliti la interacció amb la ciutadania. Aquesta 
iniciativa, doncs, en principi li sembla correcta. En qualsevol cas, es planteja si el Poble Nou és 
un lloc idoni per fer aquest projecte, atès que es tracta d’un barri que ja té molta activitat 
cultural, i suggereix que es podria fer a qualsevol altre barri de Sant Martí de Provençals com 
ara a la Rambla de Prim, cosa que els veïns agrairien. 
Finalment, insisteix que cal facilitar que les associacions de comerciants i els eixos comercials 
de la ciutat puguin sortir al carrer cada vegada que ho desitgin, perquè així es promocionaria el 
petit comerç. 
 
La Sra. BALLARÍN anuncia el vot favorable del Grup Socialista a la proposició. En primer 
lloc, argumenta que està d’acord que hi ha molts sectors econòmics de la ciutat que necessiten 
el suport de l’ajuntament perquè passen per moments complicats o perquè encara no han sortit 
al mercat, i considera que el suport que es dóna a uns i altres no és igualitari. 
Quant al projecte de La Pionera, apunta que han presentat diverses preguntes, que no han estat 
respostes, sobre la normativa per la qual es regula, sobre condicions d’accés o sobre el conveni, 
de manera que no coneixen aquest projecte en profunditat i, per tant, no el pot valorar. En tot 
cas, entén que és una iniciativa que presenta el Govern municipal amb molt d’entusiasme, amb 
moltes facilitats i molt de suport públic, mitjançant un conveni amb una fundació privada. 
Davant d’aquesta situació, es pregunta per quina raó els comerciants del carrer de les 
Magdalenes no tenen un suport similar. Posa aquest exemple perquè aquest carrer és darrere de 
la comissaria de la Via Laietana i fa molts mesos que pateixen manifestacions que tanquen 
l’entrada als clients. Aquests comerciants, afegeix, reclamen que el Districte de Ciutat Vella els 
permeti de sortir sis dies l’any al carrer per comptes de quatre. Creu, doncs, que hi ha una 
desigualtat en el suport que l’ajuntament dóna a uns i altres. 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 9 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
Per aquestes raons, insisteix que l’ajuntament ha de fet tot el possible per afavorir l’activitat 
consolidada de petits comerciants i també d’altres persones que volen fer ús de l’espai públic 
dins de la normativa. 
 
El Sr. MULLERAS diu, irònicament, que La Pionera té alguns aspectes en els quals no és gaire 
pionera, com ara en transparència. El Grup Popular voldria saber com funcionarà aquest 
projecte municipal i amb quins criteris es farà l’assignació d’espais. També voldrien saber si, tal 
com ha passat amb la Fira de Nadal, La Pionera esdevindrà un espai per als amics del govern 
municipal i s’hi vendran llibres contra el turisme i de divulgació del marxisme o anticapitalistes, 
entre altres. Pregunta, doncs, si realment serà un lloc obert a tothom, als emprenedors que ho 
necessiten, cas en què valoraria positivament aquesta idea. Per tant, el seu grup no critica a 
priori aquest projecte, però reclama que es gestioni bé perquè, en cas contrari, serà un projecte 
nefast per al comerç de Barcelona i per a la ciutat mateixa. 
D’altra banda, tal com ha dit una portaveu anterior i també els comerciants del Poble Nou, 
considera que l’emplaçament de La Pionera no és el lloc idoni per a dur a terme aquesta 
iniciativa. 
Finalment, denuncia que el Govern municipal dona totes les facilitats al grup de privilegiats que 
podran accedir a La Pionera, mentre que per al comerç general tot són traves, com ara en 
l’àmbit de les terrasses, de les llicències urbanístiques, de les fires al carrer i fins i tot pel que fa 
als horaris comercials. Així, denuncia que el Govern fomenti la venda en diumenge a La 
Pionera alhora que impedeix de fer-ho a la resta del comerç. Per tant, el seu grup voldria saber 
per quina raó allò que és bo per a La Pionera no és bo per a la resta del comerç. 
 
El Sr. PORRO es mostra d’acord amb el Sr. Blasi en el sentit que les fires al carrer i La Pionera 
són qüestions diferents, tot i que reconeix que l’enunciat de la proposició pot portar a aquesta 
interpretació. Exposa que La Pionera no és una fira, ni un mercat ni una mostra comercial més, 
de manera que no es poden fer paral·lelismes ni analogies. Subratlla que La Pionera és un espai 
a cel obert per incubar projectes emprenedors i innovadors en un entorn comercial, de manera 
que els participants hi seran durant un temps limitat i hi haurà una rotació elevada. Així, doncs, 
no és un espai per estabilitzar un negoci a llarg termini. 
Quant a la naturalesa principal de la proposició, assegura que el Govern està d’acord que cal 
donar suport al comerç, tal com ho mostra la mesura de govern que s’ha presentat anteriorment, 
i està treballant intensament per materialitzar aquest suport. Així, esmenta els plans de 
desenvolupament econòmic de districte, que estan molt enfocats al comerç de proximitat i que 
signifiquen una inversió de 9 milions d’euros anuals. Recorda que la setmana anterior varen 
presentar el Pla de desenvolupament econòmic de Sants, amb una inversió d’1,5 milions 
d’euros, que la mesura de govern per a la digitalització del comerç que acaben de presentar està 
pressupostada amb 1,7 milions d’euros, que la campanya de promoció del comerç de Barcelona 
Zona B té una assignació de 700.000 euros, i que la campanya de Nadal ha inclòs un 70 % més 
d’activitats vinculades al comerç que en campanyes anteriors. 
D’altra banda, creu que Barcelona és una ciutat de mercats al carrer, model que el Govern 
comparteix. De fet, remarca que l’any 2017 es varen fer a prop de 400 fires al carrer, mentre 
que l’any 2016 se’n varen fer 302, amb 31 mercats tradicionals, 88 mercats periòdics i 183 de 
puntuals. Rebat, doncs, que el Govern municipal sigui contrari a la celebració de fires al carrer, 
ans al contrari, considera que aquest tipus d’activitat és molt útil per al comerç de proximitat. 
Per aquestes raons, es mostra d’acord amb la proposició i aplaudeix que tots els grups 
municipals vulguin donar suport al comerç de proximitat. 
 
El Sr. BLASI agraeix la unanimitat dels grups presents que permetrà aprovar la proposició. 
Tanmateix, mostra perplexitat perquè en nom del Govern hagi intervingut un comissionat que 
no és de l’àrea de Comerç. 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 10 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
Pel que fa al projecte de La Pionera, denuncia que el Govern el va presentar amb nocturnitat i, 
si bé agraeix les explicacions que ha donat el comissionat, comenta que no ha quedat clar en 
què consistirà aquesta activitat si no ha de ser ni una fira ni una mostra. En tot cas, constata que 
el format serà de fira o de mostra, paral·lela i similar a allò que intenta fer el teixit associatiu 
comercial per fomentar el comerç de proximitat, un comerç que ja existeix i que té moltes 
dificultats. Sigui com sigui, insisteix que aquesta prova pilot podria trobar altres emplaçaments, 
tan idonis o més, per dinamitzar altres barris de la ciutat. En aquest sentit suggereix que el 
passeig de Joan de Borbó seria un lloc idoni perquè permetria contrarestar una mica la venda 
ambulant il·legal, coneguda com a top manta. 
Per acabar, reitera que la voluntat de la proposició no és qüestionar el projecte de La Pionera, 
sinó fomentar el teixit associatiu i facilitar-ne l’activitat de manera efectiva. I, atès que és 
escèptic amb els resultats de les proposicions aprovades, malgrat que comptin amb el vot 
favorable del grup del Govern, anuncia que en faran un seguiment exhaustiu perquè assegura 
que, més enllà de les bones paraules i de les bones relacions, el teixit associatiu comercial no 
compta amb la complicitat del Govern municipal. 
 
El Sr. SIERRA manifesta el vot favorable del Grup de Ciutadans a la proposició. Constata que 
no els han respost a la pregunta que han formulat i espera tenir més sort en el següent punt de 
l’ordre del dia. 
 
La Sra. CAPDEVILA assenyala que sis mesos enrere ja va dir a la Sra. Ballarín, quan encara 
era al Govern, que el Grup d'Esquerra Republicana rep moltes queixes de les associacions de 
comerciants, i en aquell moment la regidora socialista manifestava que no en rebia, de queixes, 
mentre que ara que és a l’oposició diu que sí que en rep. En qualsevol cas, insisteix que s’ha de 
promocionar el comerç de la ciutat i ajudar-lo, i entén que no cal promocionar un determinat 
tipus de mercats que fan competència deslleial. 
 
La Sra. BALLARÍN està d’acord que el suport al comerç de proximitat és un bon eslògan, però 
reclama que també es treballi en aquesta direcció. Pregunta, doncs, quins contactes ha tingut el 
Govern amb els comerciants de l’entorn del Poble Nou, perquè al Grup Socialista els han dit 
que s’han fet presentacions generals però que el govern no havia parlat amb ells. També 
pregunta quin és el cost econòmic per a la ciutat de Barcelona del projecte de La Pionera. 
 
El Sr. MULLERAS constata que s’han fet moltes preguntes relatives a La Pionera i el Govern 
no n’ha respost cap, de manera que denuncia l’opacitat sobre els detalls d’aquesta iniciativa 
municipal. 
Per acabar, anuncia el vot favorable del Grup Popular a la proposició. 
 
El Sr. PORRO informa que els criteris de selecció dels participants en el projecte de La Pionera 
s’han publicat al web de l’ajuntament i que la gestió és a càrrec de l’àrea de Formació i Treball. 
 
El Sr. BLASI reitera que el seu grup vigilarà de prop que cada vegada que una entitat vulgui 
celebrar alguna fira, mostra o acte de promoció a l’espai públic no tingui entrebancs, sinó la 
complicitat i el suport efectiu de l’Ajuntament de Barcelona. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC i el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP. S'APROVA. 
 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 11 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
3.-  (M1519/8545) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Sol·licitar la incorporació en el 
Consell Assessor de Promoció de la Ciutat de representants de tots els grups municipals i dels 
sectors econòmics. Representació de l'àmbit arquitectònic, tèxtil i moda i promoció de Fira 
Barcelona i innovació tecnològica. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Exposa que pocs dies enrere es 
va crear el Consell Assessor de Promoció de la Ciutat amb representants de diferents sectors 
empresarials, després de tres anys de legislatura en què hi ha hagut moltes mostres 
d’incomoditat del teixit empresarial de la ciutat pel que fa a la política d’ajuts a les empreses i a 
la dinamització econòmica, incomoditat que han manifestat cada cop que n’han tingut 
oportunitat. Afirma que aquesta situació s’ha reproduït reiteradament i recorda que el teixit 
empresarial de la ciutat durant l’últim període de l’any 2017 ha viscut situacions molt 
complexes, fins al punt que moltes empreses han hagut de canviar de seu i de reconduir 
l’activitat per recuperar el dinamisme econòmic. En aquest context, tot i que sigui pràcticament 
al final del mandat, assenyala que el Govern ha decidit recuperar una iniciativa, que feia molt 
de temps que era desada en un calaix, i ha creat aquest Consell Assessor de Promoció de la 
Ciutat. 
Tot seguit, considera que aquesta iniciativa és positiva perquè és bo crear punts de trobada amb 
els representants dels diferents sectors empresarials de la ciutat per saber què pensen. D’aquesta 
manera, afegeix, potser el Govern tindrà coneixement de la incomoditat d’aquest sector. 
Tanmateix, el seu grup no entén quins han estat els criteris de selecció dels representants 
empresarials perquè alguns sectors molt significatius han estat oblidats. Així, li sorprèn que el 
Govern digui que vol convertir Barcelona en la capital de la tecnologia 5G però no incorpori en 
aquest consell cap empresa del sector tecnològic. De la mateixa manera, també li sorprèn que 
no s’hi hagi incorporat cap representant de Fira de Barcelona, que és el principal instrument de 
promoció empresarial de la ciutat. A més a més, tenint en compte que històricament Barcelona 
ha estat la capital del disseny, tant pel que fa a l’art, a l’arquitectura i al tèxtil, no entén que en 
aquest organisme no hi hagi cap representant d’aquests àmbits. Però allò que més li sorprèn és 
que es veti l’entrada en el consell a alguns representants dels grups municipals, de manera que 
no pugin tenir accés a la informació ni de participar en els debats que s’hi produeixin. 
Considera que aquesta situació és profundament antidemocràtica. 
Per aquestes raons, presenten aquesta proposició per tal d’incorporar en el Consell Assessor de 
Promoció de la Ciutat representants dels partits polítics que tenen representació a l’Ajuntament 
de Barcelona per tal de garantir la participació democràtica de totes les forces polítiques, i 
també de sectors empresarials de la ciutat que són cabdals, com el sector tecnològic, 
l’arquitectura o el disseny i les arts. 
 
La Sra. RECASENS recorda que la iniciativa Barcelona Creixement va néixer amb l’objectiu 
d’impulsar el creixement econòmic, que és una responsabilitat de tots els grups polítics. Aquella 
iniciativa, afegeix, que va liderar el govern municipal durant el mandat anterior, comptava amb 
tots els agents econòmics i socials de Barcelona. Apunta que l’alcalde Trias en el discurs 
d’investidura, el dia 1 de juliol de 2011, va manifestar que una de les primeres mesures que 
volia implementar era una taula de seguiment de la crisi. Per tal de donar-li un sentit positiu, 
varen anomenar aquella taula Barcelona Creixement, va començar a funcionar amb grups de 
treball i es va constituir vint-i-vuit dies després de la presa de possessió de l’alcalde Trias. De 
les 264 idees que va generar aquesta taula, es varen seleccionar un total de 30 mesures, que 
varen ser executades al llarg del mandat. 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 12 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
A continuació, considera que és positiu que finalment el Govern de la ciutat hagi reprès el 
concepte que el progrés econòmic i social és responsabilitat de tots. Per aquesta raó, al Grup 
Demòcrata li sabia greu que l’alcaldessa Colau rebutgés expressions com creixement econòmic, 
progrés econòmic, agents econòmics o col·laboració publicoprivada, expressions que volia 
evitar durant el seu mandat i, contràriament, parlava de decreixement econòmic. Així, doncs, el 
seu grup valora positivament que es creï aquest consell assessor. 
Seguidament, puntualitza que ella mateixa és membre del Consell Assessor de Promoció de la 
Ciutat no pas com a representant del seu grup municipal, sinó en qualitat d’extinent d’alcalde 
responsable d’aquest àmbit. Assenyala que en aquest consell s’han tractat temes interessants, 
com ara la capitalitat 5G o habitatge i urbanisme, entre altres. En tot cas, es mostra d’acord que 
tots els grups municipals puguin participar en aquest consell, tal com es va fer a la taula 
Barcelona Creixement, però adverteix que la taula ha de ser operativa. 
D’altra banda, assenyala que falta un any i mig per acabar el mandat i, per tant, no sap si les 
expectatives que s’han generat amb la creació d’aquest consell assessor seran reeixides, però 
insisteix que aquest organisme ha de ser àgil i operatiu, i que en sorgeixin mesures per impulsar 
el progrés econòmic i social a la ciutat. 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que el Consell Assessor de Promoció de la Ciutat és un òrgan 
format per quaranta persones expertes en diferents àmbits, que inclouen l’econòmic, el 
tecnològic, el cultural i l’institucional, i que té com a objectiu assessorar el consistori sobre 
l’estratègia econòmica a seguir durant els propers anys. Afegeix que la funció d’un organisme 
com aquest és aportar coneixement i expertesa pel que fa a estratègies econòmiques, i que no ha 
de ser un òrgan de debat entre partits del consistori, atès que aquesta funció ja la compleix la 
Comissió d’Economia i Hisenda, que es reuneix cada mes. En aquest sentit, assenyala que entre 
els membres del consell assessor hi ha regidors i exregidors que al llarg dels darrers anys han 
encapçalat l’àrea de Promoció Econòmica de l’ajuntament, alguns dels quals, com la Sra. 
Recasens o el Sr. Collboni, continuen formant part del consistori. Aquest fet comporta que 
alguns grups indirectament siguin presents al consell mentre que d’altres no hi siguin. Per 
aquesta raó, considera que podria ser positiu que el Consell Assessor de Promoció de la Ciutat 
pogués incorporar representants dels diferents grups municipals, encara que fos a títol 
d’observadors. 
D’altra banda, coincideix a trobar-hi a faltar representants d’alguns sectors econòmics, com ara 
el del comerç, sector que genera el 15 % del PIB de Barcelona. 
Finalment, anuncia el vot favorable del Grup d'Esquerra Republicana a la proposició. 
 
La Sra. BALLARÍN anuncia el vot favorable del Grup Socialista a la proposició, malgrat que 
no acaba d’entendre la reivindicació d’incorporar al consell una representació dels grups 
municipals, perquè li consta que abans de l’estiu l’aleshores tinent d’alcalde d’Empresa va 
demanar al Grup de Ciutadans que proposés persones expertes per participar en la promoció de 
la ciutat. També li consta que el Govern actual ho ha tornat a fer i fins aquest moment no ha 
arribat cap resposta d’aquest grup. 
Seguidament, apunta que aquest consell assessor va néixer a partir de la mesura de govern 
Barcelona Ciutat Oberta, impulsada pel regidor Collboni durant la seva etapa al capdavant de 
l’àrea de Promoció Econòmica i Internacional. Afegeix que aquest consell pretén impulsar la 
col·laboració publicoprivada i alinear els diferents actors en les estratègies de promoció 
econòmica de la ciutat de cara a l’exterior. Destaca també que aquest consell no representa 
entitats, sinó que és integrat per professionals que, per la seva experiència reconeguda en 
l’àmbit internacional, puguin aportar coneixement, idees, contactes i iniciatives. Per tant, 
remarca que és un consell que ha nascut per sumar esforços i no pas per restar-ne. En definitiva, 
indica que aquest consell ha de pensar en una Barcelona que somia en gran i que vol anar a 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 13 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
caçar oportunitats fora de la ciutat. Davant d’aquest objectiu tan ambiciós, creu que 
l’ajuntament no pot treballar tot sol i que cal comptar amb totes les potencialitats que té la ciutat 
i crear complicitats. 
A continuació, recorda que durant la participació del seu grup en el Govern municipal el 
pressupost de l’àrea de Promoció Econòmica i s’alegra que en aquest moment es tirin endavant 
diverses iniciatives, com l’agència Marca Barcelona, el suport al Comitè de Desenvolupament 
de Rutes Aèries i el suport a diferents sectors creatius. Així, doncs, creu que hi ha hagut un 
canvi en el Govern perquè en aquests moments té una fe renovada per reivindicar la 
col·laboració publicoprivada en els assumptes econòmics de la ciutat, mentre que temps enrere 
es parlava de decreixement. Creu que amb aquest consell es garantirà que el projecte econòmic 
de Barcelona no es basi en el decreixement, suposant que el Govern escolti l’opinió dels 
experts. 
 
El Sr. MULLERAS entén que tot allò que signifiqui reforçar el Consell Assessor de Promoció 
de la Ciutat serà positiu. El Grup Popular ja va valorar positivament la incorporació de tots els 
grups municipals al Consell de Turisme i Ciutat, en aquest cas en qualitat d’observadors, perquè 
poguessin tenir informació de primera mà sobre les polítiques que es fan en aquest àmbit. Pel 
que fa a aquest consell assessor, indica que el seu grup és un dels que no hi té cap representant, 
de manera que considera positiva la proposició. Adverteix, però, que no haurien de convertir el 
consell en un organisme de batalla política perquè ha de complir la seva funció i ha de ser 
operatiu. 
D’altra banda, creu que la taula Barcelona Creixement, creada a l’anterior mandat, també va ser 
una iniciativa positiva, en la qual els grups municipals hi podien participar en les reunions per 
conèixer tot allò que s’hi debatia, però no eren actius en la presa de decisions. 
Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. També troba positiva 
la incorporació dels sectors esmentats perquè aquest és un consell que ha d’escoltar veus de la 
societat civil que habitualment no s’escolten en els organismes municipals, perquè aportin 
proposes i idees per a la promoció de la ciutat. Reclama, doncs, que no es desvirtuï la naturalesa 
del consell. 
 
El Sr. PISARELLO exposa que aquest és un òrgan assessor i consultiu en matèria de promoció 
econòmica, i que té la funció d’aportar idees, proposar estratègies i detectar noves oportunitats. 
Pel que fa a la composició, indica que els membres del consell no ho són per raons partidistes, 
sinó que la Sra. Recasens, el Sr. Collboni, el Sr. Portabella o el Sr. William Carnes en són 
membres perquè havien desenvolupat tasques de gestió en matèria de promoció econòmica. 
D’altra banda, confirma que el Govern va convidar els grups de l’oposició a proposar experts 
perquè formessin part d’aquest organisme i assegura que rebran encantats aquestes propostes. 
En tot cas, vol deixar clar que el criteri per seleccionar els membres del consell no és partidista, 
si bé estan disposats a enriquir-lo, tal com s’ha plantejat en diverses intervencions anteriors. 
Quant als integrants del consell, posa en dubte que la Sra. Mejías estigui familiaritzada amb el 
món tecnològic, assegura que en el consell sí que hi ha representants d’aquest l’àmbit i en cita 
alguns per demostrar-ho. També informa que hi ha el president de Comerç de PIMEC. 
Tanmateix, es mostra disposat a obrir la composició del consell i a rebre les propostes d’experts 
que facin les diferents forces polítiques. 
 
La Sra. MEJÍAS assegura que el seu grup no ha rebut cap petició del Govern, però recorda que 
en altres ocasions sí que s’havia fet una crida als presidents dels grups municipals per 
consensuar noms, consens que considera necessari si es vol crear un consell assessor de 
promoció de la ciutat que integri figures rellevants de Barcelona. 
 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 14 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
A continuació, exigeix al Sr. Pisarello que no l’alliçoni sobre la familiarització amb diversos 
àmbits de la ciutat perquè, a més a més, el sector tecnològic ha estat un dels que els han 
assegurat que no tenien cap representant en aquest consell assessor. En tot cas, els ha sorprès 
que determinats exalcaldes formin part del consell mentre que d’altres no hi són, de la mateixa 
manera que hi ha alguns exresponsables de l’àrea de promoció econòmica i d’altres no hi són. 
Troba estrany, doncs, que s’hagin exclòs determinats grups municipals perquè remarca que 
participen en altres consells assessors molt importants de la ciutat, com el Consell de Turisme i 
Ciutat o en el Consell de Ciutat, on poden escoltar i aprendre del que hi diuen persones molt 
expertes. Entén, doncs, que l’exclusió de determinats grups municipals i determinats sectors de 
la ciutat no és un bon criteri. I insisteix que algunes persones rellevants i pioneres, per exemple 
del món de l’arquitectura i del disseny, han estat excloses per un criteri que el seu grup no 
entén. 
En conclusió, manifesta que l’objectiu de la proposició és enriquir i millorar aquest consell 
assessor, i que s’obri a la participació d’altres forces polítiques que també són representatives 
de la ciutat. 
Finalment, dóna les gràcies als grups que han manifestat el seu suport a la proposició i anuncia 
que faran arribar al Govern les seves propostes per incorporar nous integrants al consell. També 
espera que aquest organisme sigui operatiu i eficaç en la dinamització econòmica de Barcelona. 
 
La Sra. CAPDEVILA reitera que el debat polític sobre l’economia de la ciutat ja es fa en 
aquesta comissió, però no hi veu cap inconvenient que els grups polítics puguin tenir 
representació en el consell assessor en qualitat d’observadors, especialment quan polítics en 
actiu com la Sra. Recasens i el Sr. Collboni en són membres. 
Quan a la representació del sector del comerç, diu que ja sap que hi ha el Sr. Àlex Goñi, però 
indica que aquest representa la petita i mitjana empresa i no pas estrictament el món del comerç. 
 
El Sr. PISARELLO reitera que la Sra. Mejías havia manifestat que en el consell assessor no hi 
havia cap representant del món tecnològic i insisteix que si està mínimament familiaritzada amb 
aquest sector veurà que com a mínim hi ha tres persones que representen de manera clara aquest 
àmbit. En tot cas, repeteix que el Govern està disposat a ampliar la representació i concretament 
apunta que s’ha de corregir la manca de paritat de gènere. També tindran en compte els criteris 
que s’han plantejat en el debat d’aquest punt. 
Pel que fa a la carta que varen enviar als grups municipals, en mostra una còpia, datada el 26 de 
juliol de 2017, per constatar que també l’havien enviada a la presidenta del Grup de Ciutadans. 
 
El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC i el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP. S'APROVA. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
4.-  (M1519/8527) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al govern municipal a presentar 
un pla de treball calendaritzat per a l'elaboració d'un catàleg que faci una relació dels comerços 
singulars de la ciutat, així com un seguit de mesures que n'afavoreixin la seva protecció. 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que a l’inici del mandat es va aprovar el Pla especial urbanístic de 
protecció de la qualitat urbana, amb l’objectiu de classificar, catalogar i definir estratègies de 
protecció per als comerços emblemàtics de la ciutat, mesura que el Grup d'Esquerra 
Republicana considera necessària per mirar de preservar aquells comerços que configuren la 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 15 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
tradició i l’excel·lència del teixit comercial de la ciutat. Puntualitza que aquell pla incloïa els 
establiments que tenen elements de valor arquitectònic patrimonial que cal protegir. Tanmateix, 
assenyala que a Barcelona hi ha molts altres establiments que, tot i que no disposen d’aquests 
elements patrimonials, en tenen d’altres, sovint intangibles, que els configuren com a 
establiment singulars i els fan mereixedors de protecció perquè aporten identitat i diversitat al 
comerç barceloní. 
Tot seguit, assenyala que, a diferència dels establiments emblemàtics, la catalogació i regulació 
dels establiments singulars és competència de l’àrea de Comerç, i el seu grup fa gairebé dos 
anys va formular un prec al govern perquè comencés a treballar en aquesta qüestió. En aquell 
moment els varen informar que s’havia encarregat a l’Institut de Cultura de Barcelona un estudi 
sobre l’instrument de suport per a comerços emblemàtics, singulars i culturals, a partir del qual 
esperaven obtenir definició per al comerç singular. També els varen dir que treballarien per 
aconseguir els consensos necessaris amb el sector per tal d’avançar en aquesta protecció. Si bé 
aquell prec no va ser acceptat totalment perquè el Govern municipal entenia que el període de 
tres mesos que es proposava no era suficient, considera que al cap de dos anys aquests treballs 
han pogut avançar, de manera que en aquest moment ja no demana que es presenti el catàleg, 
sinó un pla de treball calendaritzat per a l’elaboració d’aquest catàleg, que ha de contenir una 
relació dels comerços singulars de la ciutat i un seguit de mesures per afavorir-ne la protecció. 
A continuació, comenta que el Grup Demòcrata els ha suggerit d’incorporar en aquest catàleg 
els comerços arrelats, és a dir, aquells que per la seva antiguitat han estat distingits amb una 
placa commemorativa i que des de fa anys s’han agrupat en publicacions de l’ajuntament. Creu 
que aquest element s’ha de tenir en compte i entén que els comerços arrelats es poden englobar 
en la categoria de singulars. En tot cas, deixen aquesta decisió en mans de les persones que hi 
han treballat. 
Finalment, demana que la relació de comerços singulars de la ciutat es faci amb la major 
brevetat possible i que s’implementin les mesures que hagin dissenyat durant els darrers dos 
anys per protegir aquests establiments i evitar que desapareguin. 
 
El Sr. BLASI anuncia el vot favorable del Grup Demòcrata a la proposició. Confirma que el seu 
grup ha proposat que es recuperi una part del treball fet durant el mandat anterior, quan ell 
mateix era el regidor responsable d’aquest àmbit, especialment pel que fa als conceptes 
d’establiments emblemàtics, que d’alguna manera varen quedar protegits en la vessant 
urbanística i arquitectònica, d’establiments arrelats i d’establiments singulars. Assenyala que es 
pot donar una combinació d’aquests tres elements en molts dels establiments de la ciutat de 
Barcelona. 
A continuació, lamenta que una vegada finalitzada la moratòria de la LAU, la seva entrada en 
vigor va suposar la mort d’alguns d’aquests establiments i activitats i la pèrdua de la notorietat 
mediàtica. Tot i així, remarca que hi ha alguns grups, com el seu, que han mantingut la 
insistència perquè el Govern municipal tingui en consideració aquest problema. 
Pel que fa a la proposició, assenyala que fa referència als comerços singulars i el seu grup entén 
que és una qüestió important. Recorda que ja han tancat molts establiments i considera que cal 
preservar la varietat per mantenir la fesomia de la ciutat. 
Finalment, emplaça el Govern municipal que treballi en aquesta qüestió. Assenyala que mentre 
va durar el Govern bipartit es va fer alguna exposició però poca cosa més, i recorda que 
anteriorment s’havia aprovat el pla especial urbanístic, que s’havia començat a elaborar durant 
el mandat anterior. Reclama més iniciativa i una aposta més ferma pel comerç de proximitat i 
apel·la a la complicitat del govern amb el sector, que està segur que existeix. 
 
El Sr. SIERRA anuncia l’abstenció del Grup de Ciutadans en aquest punt perquè, si bé està 
d’acord en l’elaboració d’un catàleg de comerços singulars de Barcelona, com ja es va fer al 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 16 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
districte de les Corts, no hi pot votar favorablement. Recorda que el seu grup s’ha manifestat 
reiteradament a favor de potenciar el patrimoni urbanístic i cultural d’alguns negocis de la 
ciutat, però alerta que es pot trencar una regla essencial del mercat com és la lliure competència. 
Així, creu que afavorir algunes activitats comercials, malgrat que siguin emblemàtiques o 
singulars, podria atemptar contra aquest principi bàsic del mercat. Com a exemple argumenta 
que es podria trobar un videoclub que fos emblemàtic, però a causa de l’evolució mateixa del 
mercat no s’hi pot intervenir. El seu grup està d’acord a preservar-ne l’estructura i a protegir la 
riquesa urbanística i cultural dels establiments, però pel que fa a les activitats pròpies entén que 
no hi ha d’haver ingerències en el mercat. 
Per tant, tot i que comparteix la primera part de la proposició, reitera que el seu grup s’abstindrà 
en la votació. 
 
La Sra. BALLARÍN exposa que inicialment no acabava d’entendre la proposició perquè durant 
l’any 2017 el Consorci Turisme de Barcelona va decidir reestructurar el programa Shopping 
City per poder-hi integrar les diferents realitats comercials de la ciutat, i entre elles les que són 
relacionades amb comerços diferents, singulars o que tenen una personalitat pròpia a la ciutat i 
que singularitzen la ciutat de Barcelona. Per tant, a proposta de l’ajuntament, Turisme de 
Barcelona va crear el programa Barcelona Unique Shops, que es va començar a desplegar a 
partir de desembre de 2017. Aquest programa, afegeix, integra totes les activitats singulars 
reconegudes i que vulguin formar part del programa. Mitjançant una organització per barris, 
s’ofereixen rutes guiades per les botigues més inspiradores de la ciutat, com aquelles més 
tradicionals o les que ofereixen productes artesanals o més moderns. Entén, doncs, que ja 
s’estava treballant en aquesta línia. 
Tanmateix, indica que ha tingut una sorpresa quan ha cercat aquest programa al web, tasca que 
ha estat difícil. Creu, doncs, que aquesta és la raó per la qual el Grup d'Esquerra Republicana ha 
presentat aquesta proposició. Remarca que si ella mateixa, que té una certa experiència a 
utilitzar les noves tecnologies i a moure’s pels webs de Barcelona, ha trobat difícil localitzar 
aquesta informació, per a algú que vingui de fora encara serà més difícil. 
En tot cas, puntualitza que aquest programa no és adreçat únicament als turistes, sinó també a 
tots els ciutadans de Barcelona. Considera, doncs, que valdria la pena donar-lo a conèixer més. 
No sap si caldria treballar en el calendari per a l’elaboració del catàleg o si s’ha de completar el 
catàleg existent i donar-lo a conèixer, però en tot cas reconeix que s’ha d’impulsar alguna 
iniciativa nova per treballar amb aquests comerços. 
Finalment, anuncia el vot favorable del Grup Socialista a la proposició. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que el problema que es tracta en aquesta proposició és un d’aquells 
fenòmens estranys que passen a Barcelona, que de tant en tant apareixen i de tant en tant 
s’amaguen. Recorda que els comerços emblemàtics durant el mandat anterior varen ser portada 
de molts diaris a causa dels problemes de supervivència que tenien. Durant el mandat present, 
afegeix, hi ha hagut un degoteig continu de tancaments però, en canvi, els diaris no se n’han fet 
ressò. 
A continuació, recorda que quan es va aprovar la mesura de govern sobre comerços 
emblemàtics el Grup Popular ja va alertar que la manera de planejar-la no seria efectiva ni 
operativa perquè no protegiria aquests establiments, i lamenta que el temps els hagi donat la 
raó. 
Tot seguit, indica que el seu grup no acaba d’entendre el sentit de la proposta i demana una 
mica des de concreció quan el grup proposant parla de comerços singulars, de quina quantitat 
d’establiments s’estaria parlant i, en definitiva, que es defineixi què hauria de ser un comerç 
singular. També demana que es detalli una mica més quines mesures es volen prendre per 
afavorir la protecció d’aquest tipus de comerços. 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 17 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
 
El Sr. COLOM anuncia el suport del Grup de Barcelona en Comú a la proposició, si bé discrepa 
el to emprat pel grup proposant, que ha suggerit que el govern no havia treballat en aquesta 
qüestió. Així, tal com ja s’ha dit, comenta que en el marc del programa Shopping City Turisme 
de Barcelona va iniciar la promoció d’establiments emblemàtics i singulars, i s’han fet rutes 
d’establiments singulars als districtes de Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, les Corts, Sant 
Andreu i Gràcia. El Barcelona Centre de Disseny també ha elaborat rutes d’establiments de 
joves dissenyadors. A més a més, en el programa El Comerç i les Escoles hi participen 
comerços de barri i d’altres d’arrelats o singulars, i el programa Reempresa també ha incidit en 
aquesta qüestió. Admet que encara es poden fer més actuacions perquè aquest tipus 
d’establiments configuren la singularitat de la ciutat i el Govern municipal té el compromís de 
fomentar-los i protegir-los. 
D’altra banda, comenta que la Llei de comerç ha establert un concepte d’establiment 
emblemàtic tan restrictiu que fa que a Barcelona pràcticament no en quedi cap, però en tot cas 
assegura que el Govern municipal abordarà aquest repte i farà una planificació per avançar en 
aquesta línia. 
 
La Sra. CAPDEVILA no entén per què el Grup de Ciutadans s’absté si està d’acord amb la 
primera part de la proposició. Pel que fa a la segona part, que demana prendre mesures per 
protegir el comerç singular, subratlla que aquest tipus de comerç també és de proximitat. Entén 
que l’exemple dels videoclubs que ha esmentat el Sr. Sierra és desafortunat perquè a Barcelona 
en queden pocs. Aclareix que la proposició es refereix a comerços singulars que han 
desaparegut, com la Llibreria Salas o una botiga de joguines que també va tancar recentment. 
A continuació, defineix el comerç singular aquell que fa molts anys que va obrir, que ha 
mantingut la mateixa activitat econòmica al llarg del temps. 
Pel que fa a l’afirmació que ha fet el Sr. Colom en el sentit que ja hi ha moltes guies, diu que les 
desconeixia i celebra que sigui així. Demana, doncs, que s’aprofiti aquest material per fer una 
guia dels establiments singulars de Barcelona. 
Quant al prec que el seu grup va presentar dos anys enrere, recorda que el Govern va respondre 
que havia encarregat a l’ICUB un estudi sobre el suport als comerços emblemàtics, singulars i 
culturals, a partir del qual esperaven obtenir una definició de comerç singular. Pregunta si 
l’ICUB ja ha fet arribar aquest estudi al Govern, si encara l’estan fent o si no el pensen fer. 
Finalment, pregunta quin tipus de protecció vol oferir el Govern al comerç singular, darrere del 
qual de vegades hi ha fins a tres generacions. 
 
El Sr. SIERRA reitera que és favorable a l’elaboració de la guia que demana la proposició i 
puntualitza que la guia que es va fer a les Corts no era cap meravella ni l’ha elogiada, sinó que 
s’ha limitat a dir que era interessant. En qualsevol cas, tampoc no vol discutir les diferències 
entre liberalisme, tendència amb la qual s’identifica Ciutadans, i proteccionisme. Reitera que el 
mercat es regula per si mateix i ha posat l’exemple del videoclub, però també podria haver 
esmentat una botiga de revelat de fotografies. També lamenta que aquests establiments tanquin 
i explica que, després d’ensenyar a jugar a escacs al seu fill, va anar a la botiga de joguines del 
carrer de Jaume I a comprar un joc d’escacs, però es va trobar que hi havia un altre tipus 
d’establiment. En tot cas, indica que això és l’evolució del mercat i, malgrat que es poden 
prendre algunes mesures generals per a un determinat tipus de comerç, no es poden infringir les 
regles de la lliure competència. 
 
El Sr. MULLERAS no acaba d’entendre la diferència entre comerç singular i comerç 
emblemàtic. Pel que fa als emblemàtics, assenyala que ja hi ha mesures per protegir-los, tot i 
que lamenta que no hagin estat efectives. En aquest sentit, apunta que a l’Institut Municipal del 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 18 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
Paisatge Urbà es pot veure quantes subvencions han demanat els comerços emblemàtics i 
constatar el fracàs de les polítiques municipals pel que fa a la seva protecció. Recorda que 
també varen advertir que ampliar excessivament el nombre de comerços a protegir faria que 
aquesta protecció disminuís i que no fos efectiva. 
Per tant, tot i que entén el sentit de la proposició, anuncia l’abstenció del seu grup. 
 
El Sr. COLOM es compromet a elaborar un pla per treballar en aquesta qüestió. Comenta que 
els exemples comparatius en l’àmbit internacional constaten les dificultats que hi ha per 
protegir els comerços singulars. Quan a l’estudi de l’ICUB, indica que va analitzar la 
possibilitat de traslladar a Barcelona l’experiència de París, però subratlla que a la capital de 
França només es varen protegir tres o quatre llibreries. En tot cas, apunta que ja hi ha unes 
línies de treball definides i han de veure com poden aprofitar tot allò que han après d’altres 
experiències per rellançar la política de protecció, tot i que són conscients de la dificultat 
d’aquesta tasca. 
Finalment, replica al Sr. Sierra que el mercat també s’equivoca. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú , el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa l'abstenció de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC i el Sr. 
Mulleras expressa l’abstenció del PP. S'APROVA. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
5.-  (M1519/8552) La Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1.- 
Crear en el termini de tres mesos, abans de l'inici de la temporada d'estiu, un segell identificatiu 
de tots els projectes finançats per l'Impost Estades en Establiments Turístics. 2.- Impulsar 
aquest segell d'acord amb els operadors turístics de la ciutat, amb un treball de col·laboració 
públic privada. 3.- Desenvolupar una normativa que acompanyi tots els projectes de millora 
urbana, d'activitats culturals, de divulgació educativa o de qualsevol tipus, que hagin estat 
finançats o co-finançats amb aportacions de l'IEET. 4.- Que aquesta normativa especifiqui la 
necessitat d'identificar tot material comunicatiu i les pròpies actuacions, amb el segell de 
projecte finançats per l'Impost d'Estades en Establiments Turístics. 5.- Que en aquelles zones on 
es produeixin actuacions de millora urbana o d'altres activitats finançades per l'Impost d'Estades 
en Establiments Turístics, es realitzi una comunicació activa als veïns i veïnes referent al retorn 
que produeix l'esmentat impost. 
 
La Sra. BALLARÍN exposa que en els darrers vint-i-cinc anys Barcelona s’ha convertit en una 
de les ciutats més admirades del món i, pel que fa al turisme, és comparable a Londres, París, 
Roma o Nova York, de manera que tothom la vol visitar, conèixer i gaudir-ne. Aquesta situació 
ha suposat un increment del turisme i en opinió del Grup Socialista és una oportunitat per 
continuar creant riquesa, ocupació i projecció de cara al futur. 
A continuació, subratlla que el turisme crea riquesa i ocupació en els sectors turístic, hoteler, 
comercial i cultural, que generalment són sectors privats, però alhora els visitants que pernocten 
a Barcelona aporten uns recursos, mitjançant l’impost sobre estades en establiments turístics, 
que permeten que l’ajuntament pugui cobrir les necessitats de la ciutat. El seu grup sempre ha 
defensat que aquest impost turístic, que actualment el recapta la Generalitat, es gestioni 
íntegrament per la ciutat de Barcelona i que les actuacions a les quals es poden destinar aquests 
recursos siguin decidides de manera lliure per l’Ajuntament de Barcelona. A més a més, el seu 
grup vol que els ciutadans sàpiguen com es gestionen aquests recursos i a què es destinen, i que 
l’activitat turística tingui un retorn social. Com a exemple, assenyala que durant l’any 2017 es 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 19 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
varen assignar 250.000 euros provinents d’aquest impost a la restauració dels murals de la 
capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes, que es varen posar a disposició de tothom, 
dels turistes i sobretot dels ciutadans de Barcelona. Entén que aquest és un retorn social i una 
actuació concreta per positivitzar la visió que els barcelonins tenen sobre el turisme. Insisteix, 
doncs, que el que pretenen amb aquesta proposició és que la ciutadania conegui els projectes 
que s’estan finançant gràcies a l’impost turístic. 
Tot seguit, reitera que en aquest moment l’impost no és recaptat per l’Ajuntament de Barcelona, 
sinó per la Generalitat, i aquesta fa una devolució parcial d’aquests recursos a la ciutat. 
Remarca, però, que fins i tot aquest extrem és desconegut per la major part dels ciutadans i creu 
que aquest coneixement podria ser un element important per lluitar contra la turismofòbia que 
s’està estenent en determinats àmbits de la ciutat. 
D’altra banda, insisteix que el turisme representa una gran oportunitat per a la ciutat de 
Barcelona, el 14 % del PIB, 148.000 llocs de treball, el 17,4 % de l’ocupació, i pensa que totes 
les actuacions que contribueixin a fer conèixer aquesta realitat seran positives per a la ciutat. 
Finalment, proposa que aquestes actuacions es facin mitjançant la col·laboració publicoprivada, 
tal com s’ha fet sempre a Barcelona. Afirma que el turisme no és una qüestió exclusiva de 
l’ajuntament ni dels operadors i tots plegats s’han de posar d’acord per explicar als ciutadans 
què és el turisme i perquè serveix. 
 
La Sra. RECASENS recorda que el mes de novembre de 2017 el Govern municipal va presentar 
els resultats de la darrera enquesta de serveis municipals i el Grup Demòcrata va trobar 
alarmant el fet que el turisme esdevingués el problema més greu segons la percepció ciutadana, 
i remarca que el percentatge de persones que perceben el turisme com un problema gairebé es 
va duplicar respecte de 2016. Constata, doncs, que des que Barcelona en Comú és al Govern de 
la ciutat aquest indicador no ha deixat d’augmentar. Responsabilitza el Govern municipal 
d’aquesta situació perquè s’han alimentat discursos turismofòbics i ha posat traves a l’activitat 
turística com moratòries o suspensions, per comptes d’abordar el problema i fer una política 
real de gestió turística. El seu grup creu que és perillós i molt preocupant que un dels motors 
econòmics de la ciutat creï tanta desafecció entre la ciutadania, i sobretot que hagi estat 
l’ajuntament qui ha instigat els ciutadans a tenir aquesta percepció. 
D’altra banda, recorda que l’activitat turística genera una gran quantitat de llocs de treball. Està 
d’acord que es pot debatre sobre la qualitat, la durada i el nivell salarial d’aquests llocs de 
treball, però reclama que no es demonitzi un sector tan important com aquest, que a més a més 
és transversal. 
A continuació, agraeix al Grup Socialista que hagi presentat aquesta proposició perquè creu que 
el segell que es proposa pot esdevenir una eina per lluitar contra la desafecció que esmentava, 
una eina pedagògica que permeti visibilitzar l’aportació que el turisme pot fer a la ciutat. 
Concretament, creu que la traçabilitat de l’impost turístic pot ser molt clara. Recorda que durant 
el mandat anterior el Govern municipal va treballar amb la Generalitat per suprimir el destí 
finalista de l’impost, si més no d’una part, i varen aconseguir augmentar els recursos que podia 
gestionar l’ajuntament. 
Finalment, retreu al Sr. Colom que el Govern no hagi publicat quins projectes ha finançat l’any 
2017 amb els recursos provinents de l’impost turístic. Creu, doncs, que el segell que es proposa 
podria esdevenir una eina de transparència per conèixer amb més agilitat quins són els projectes 
finançats amb aquest impost. Suposa que aquests projectes són supervisats per la Comissió 
Bilateral Ajuntament de Barcelona - Generalitat de Catalunya i que finalment són aprovats. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Exposa que amb aquesta 
iniciativa es proposa fer una acció gairebé psicopedagògica favorable al turisme, una mena de 
teràpia per recuperar la consideració del turisme com una de les activitats econòmiques 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 20 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
principals i un actiu important que proporciona a la ciutat promoció, prestigi i reputació. Pel que 
fa al segell, assenyala que té la intenció de fer pedagogia entre els ciutadans perquè entenguin 
que el turisme té un retorn per a la ciutat perquè finança projectes que tenen un impacte directe 
sobre els barris que tenen una gran pressió turística i ajuden a recuperar part del patrimoni. 
Tanmateix, entén que aquesta teràpia psicopedagògica que planteja el grup proposant arriba 
com a conseqüència de la criminalització que s’ha fet del turisme, dels missatges negatius 
contra aquesta activitat, de la impunitat dels atacs als actius turístics que es varen produir l’estiu 
anterior, de les retallades a la promoció econòmica, de les referències al decreixement turístic i 
del desmantellament del Consorci Turisme de Barcelona, que és un dels instruments de 
col·laboració publicoprivada de què disposa la ciutat, de manera que s’ha debilitat la promoció 
turística i la promoció, projecció i reputació de la ciutat de Barcelona. El seu grup creu, doncs, 
que s’ha de revertir aquesta situació perquè les dades disponibles indiquen que hi ha hagut un 
retrocés del sector turístic de Barcelona, caigudes de la facturació i una certa preocupació 
respecte al futur del sector. 
Per aquestes raons, creu que la proposició pot ser positiva perquè la gent entengui que el 
turisme no és només una molèstia i un problema de convivència entre veïns i visitants, tal com 
s’ha volgut difondre des d’alguns àmbits, sinó que també fa aportacions positives a la ciutat. 
També creu que s’ha d’aconseguir que el turisme que visita Barcelona sigui un turisme de 
qualitat, que respecti la ciutat i que tingui un capteniment correcte, de manera que es pugui 
mantenir una bona convivència entre veïns i visitants. 
Atès, doncs, que considera positiva aquesta mesura, anuncia el vot favorable del seu grup a la 
proposició. 
 
La Sra. CAPDEVILA considera que és cabdal fer pedagogia sobre la importància que té el 
turisme a Barcelona per poder avançar en la millora de la percepció social sobre els beneficis 
que té aquesta activitat en el PIB i per fer més visibles els projectes que es beneficien de 
l’impost turístic. 
Seguidament, indica que l’impost sobre estades en establiments turístics va ser creat per la 
Generalitat de Catalunya per finançar polítiques de promoció, preservació i desenvolupament 
de les infraestructures i activitats turístiques. Concretament, afegeix, aquest impost ha servit per 
impulsar la promoció turística des del Consorci Turisme de Barcelona, per finançar programes 
de millora de la gestió d’espais de gran afluència, per compensar els barris i districtes que tenen 
una major pressió turística i per començar a diversificar els atractius turístics del conjunt de la 
ciutat. 
A continuació, destaca alguns projectes que s’han realitzat, com el desenvolupament dels 
serveis TIC per a la detecció d’oferta d’allotjament il·legal, el Pla d’acció de la Sagrada Família 
per a l’alliberament d’espais útils a les voreres, el Pla d’ordenació turística del Turó de la 
Rovira o la dinamització comercial d’alguns barris. Així, tot i que inicialment aquest impost va 
generar un rebuig del sector de l’allotjament, subratlla que en aquest moment no se’n pot 
discutir la lògica en termes de sostenibilitat, tant social com econòmica. Considera, doncs, que 
és positiu que els recursos obtinguts d’aquest impost siguin ben visibles mitjançant un distintiu 
que recordi l’esforç del sector. 
Per tant, considera que l’ajuntament ha de ser capaç de gestionar el sector turístic, entre altres 
raons perquè el turisme és una activitat que continuarà present a la ciutat en el futur, però també 
s’han de repartir els beneficis i compensar les àrees i sector de la ciutat més afectades. 
Finalment, anuncia el vot favorable del Grup d'Esquerra Republicana a la proposició. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que Barcelona gestiona el 30 % dels recursos provinents de l’impost 
turístic, malgrat que alguns anys de forma puntual aquesta transferència s’ha incrementat fins a 
un 40%. Recorda que el Grup Popular ha demanat reiteradament que l’Ajuntament de 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 21 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
Barcelona reclami el cent per cent d’aquest impost, atesa la situació en què es troba la ciutat i 
l’impacte que causa el turisme. Lamenta, però, que la Generalitat solament cedeixi a Barcelona 
el 30 % que ha esmentat. Aprofita aquesta ocasió, doncs, per tornar a demanar la transferència 
del cent per cent d’aquests recursos. 
Tot seguit, assenyala que el seu grup ha estat molt crític amb la gestió que l’ajuntament ha fet 
d’aquests recursos perquè, tal com estableix la llei de l’impost, la seva finalitat hauria de ser la 
promoció turística de la ciutat i l’ajuntament contribueix a aquesta promoció mitjançant la 
transferència del 50 % d’aquests recursos a Turisme de Barcelona. Altres finalitats de l’impost, 
afegeix, són l’impuls d’un turisme sostenible i de qualitat, la millora dels productes turístics, el 
desenvolupament d’infraestructures relacionades amb el turisme i la compensació als barris que 
pateixen el desgast provocat per aquesta activitat. Tanmateix, el seu grup no entén algunes de 
les actuacions que l’ajuntament ha fet amb els recursos provinents d’aquest impost, com els 
100.000 euros que es varen destinar al festival Sónar, els 97.000 per a l’ordenació de terrasses 
del carrer de la Marina i d’altres quantitats per al Primavera Sound, per a la senyalització del 
Puget o per finançar el festival Grec. Insisteix que l’impost turístic té una finalitat i altres 
qüestions han de ser finançades pel pressupost de les àrees corresponents de l’ajuntament, que 
en els casos que ha esmentat seria la de Cultura. Així, apunta que els recursos provinents 
d’aquest impost es podrien destinar a millorar aspectes de mobilitat, com els aparcaments dels 
autocars turístics, i el mobiliari o la neteja viària en barris de gran afluència turística, entre 
d’altres. 
D’altra banda, comenta que el seu grup ha preguntat per escrit al Govern municipal en quins 
conceptes ha gastat aquests recursos l’any 2017 i encara esperen la resposta. Reclama la 
transparència de què parla el Govern però que no practica. 
Finalment, remarca que amb aquesta proposició es vol que quedi constància de les inversions 
que es fan a Barcelona amb els recursos provinents de l’impost turístic mitjançant un segell de 
qualitat. Així, doncs, anuncia el vot favorable del Grup Popular a la proposició perquè és una 
manera de combatre la turismofòbia a la ciutat. 
 
El Sr. COLOM s’alegra que la resta de grups s’afegeixin al plantejament que fa el Govern de la 
ciutat sobre aquesta qüestió i recorda que ells varen ser els primers a dir que calia que els 
beneficis del turisme revertissin a la ciutat i que varen qüestionar que tots els recursos es 
destinessin a promoció. Per aquesta raó, varen plantejar que hi hagués un equilibri entre els 
recursos destinats a promoció i els destinats a altres inversions, i considera que 4 milions i mig 
per a promoció és una quantitat prou important. Afegeix que aquesta distribució ha permès 
rehabilitar espais i recorda que la restauració de la capella de Sant Miquel, que ha estat 
esmentada anteriorment, va ser una iniciativa del regidor de les Corts, que no és altre que ell 
mateix. 
D’altra banda, lamenta que no hagin respost a la pregunta que el Grup Popular va fer per escrit i 
es compromet a fer-ho ràpidament. En tot cas, assegura que cada cop que s’aprova una inversió 
en Comissió de Govern es fa pública i, a més a més, la llista d’aquestes inversions s’ha 
distribuït al Consell de Turisme i Ciutat, on tots els grups municipals tenen representació. 
A continuació, entén que els grups de l’oposició en aquesta sessió estan afavorint la 
turismofòbia, als quals acusa d’haver inventat aquest concepte. Recorda que mesos o anys 
enrere aquests grups no parlaven de les externalitats negatives de l’activitat turística ni dels 
problemes de massificació, i opina que constatar aquesta realitat no és turismofòbia. A més a 
més, recorda que ell mateix va ser el primer a condemnar l’atac a un bus turístic i va demanar 
als Mossos d’Esquadra que hi intervinguessin. Considera, doncs, que els grups de l’oposició fan 
un flac favor al turisme si continuen parlant de turismofòbia. 
Pel que fa al segon punt de la proposició, que demana impulsar el segell d’acord amb els 
operadors turístics, pregunta si es tracta de dissenyar conjuntament amb aquests operadors 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 22 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
quina forma ha de tenir el segell o si pretén que es decideixi conjuntament amb els operadors 
els projectes que s’han de finançar. 
 
La Sra. BALLARÍN respon al Sr. Colom que el sentit de la proposta és el primer que ha 
esmentat, és a dir, que el disseny del segell es faci conjuntament amb els operadors. 
A continuació, dóna les gràcies als grups que han manifestat el seu suport a la proposició. Creu 
que la majoria dels grups municipals estan d’acord que s’han de visualitzar els aspectes positius 
del turisme i considera que aquest segell és un bon instrument per aconseguir aquest objectiu. 
Reitera que el segell s’ha de dissenyar conjuntament amb el sector privat. 
D’altra banda, rebutja que hi hagi projectes que no tinguin aquest segell, cosa que els faria 
opacs, i afirma que el seu grup vol que tots els projectes finançats s’expliquin mitjançant el 
segell. 
 
La Sra. RECASENS recorda que la regidora Sanz va fer una piulada en què afirmava que 
s’havia acabat la barra lliure. Replica al Sr. Colom, doncs, que el Grup de Barcelona en Comú 
sol parlar del sector turístic amb acritud. 
 
La Sra. MEJÍAS reclama més fermesa del Govern a l’hora de condemnar els atacs que es 
produeixen contra actius turístics. Recorda que l’estiu anterior no solament es va produir un 
atac a un autobús turístic, sinó també a algunes botigues que comercialitzen bicicletes i a 
diversos aparadors. 
 
El Sr. COLOM respon a la Sra. Ballarín que el disseny del segell el duran al Consell de 
Turisme i Ciutat, on hi ha els operadors, els veïns i els experts. A més a més, creu que al segle 
XXI s’ha de parlar del sector publicoprivat i comunitari i no solament del sector publicoprivat. 
Deixant clara aquesta matisació, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC i 
el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP. S'APROVA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
6.-  (M1519/8559) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1.- Constatar que la campanya de 
promoció internacional presentada pel Govern Municipal el darrer 20 de febrer sota el nom 
"Share Like Follow Barcelona" és insuficient i no compleix amb els objectius de recuperar la 
reputació i la imatge internacional de Barcelona per a reactivar l'economia de la ciutat. 2.- 
Iniciar una campanya a nivell internacional més ambiciosa que si recuperi la imatge de 
Barcelona i atragui turisme de qualitat, inversions i activitat econòmica, social i cultural. 
 
El Sr. MULLERAS comenta que per argumentar la proposició que presenta el Grup Popular 
n’hi hauria prou de projectar el vídeo de l’anunci de la campanya «Share Like Follow 
Barcelona», fet per l’Ajuntament de Barcelona i que es va presentar públicament el proppassat 
20 de febrer. Amb aquest vídeo, afegeix, es pretén fer una campanya, en principi lloable, per 
millorar la reputació i la imatge internacional de la ciutat, i que té com a objectiu construir una 
ciutat forta, cohesionada i que sigui un pol d’atracció d’activitat econòmica. Assenyala que 
aquesta campanya és mancomunada, però que ha estat liderada per l’Ajuntament de Barcelona, 
raó per la qual hi té una responsabilitat i la va presentar públicament. 
 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 23 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
Si més no pel que han pogut veure, considera que aquesta campanya no respon als objectius de 
recuperar la imatge internacional de Barcelona, compartits per gairebé tots els grups 
municipals. Indica que el vídeo és atractiu plàsticament i està ben fet, i que la campanya és molt 
comunicativa estèticament, però insisteix que no respon als objectius que ha esmentat. Creu que 
s’ha de fer una campanya molt més ambiciosa, que aposti decididament per atraure el turisme 
de qualitat, inversions i activitat econòmica, social i cultural. 
D’altra banda, apunta que és la primera vegada que es fa un vídeo per promocionar una ciutat 
en què no surt cap dels elements emblemàtics i referents de Barcelona, de manera que podria 
ser un espot publicitari de qualsevol ciutat que tingui platja. Així, indica que aquest vídeo és 
molt semblant al que es va fer per promocionar Los Ángeles, que es pot veure a YouTube, tot i 
que siguin dues ciutats molt diferents. També creu que podria ser el vídeo de qualsevol 
companyia de telefonia mòbil, de qualsevol producte tecnològic o, fins i tot, d’Airbnb. 
Així, doncs, li sembla que aquesta campanya s’ha fet per cobrir l’expedient, perquè tocava fer-
la i perquè era un clam polític i social després de la davallada del turisme a Barcelona. Però té 
la sensació que aquesta campanya s’ha fet sense convicció i atribueix aquesta indefinició a la 
por que els militants i seguidors de Barcelona en Comú es puguin enfadar, que varen fer de la 
turismofòbia una de les banderes de la campanya electoral. En aquest sentit, acusa Barcelona en 
Comú d’haver sembrat aquesta turismofòbia i nega que això sigui una invenció dels grups 
polítics, com ho demostra que la CNN la utilitzés per recomanar que els turistes no anessin a 
Barcelona. 
Tot seguit, afirma que la imatge internacional de Barcelona és qüestionada, que s’han produït 
davallades importants en l’ocupació hotelera, de la facturació i del turisme de compres. Per 
aquesta raó, insisteix que la campanya que ha dissenyat l’ajuntament és insuficient i hauria de 
ser molt més ambiciosa, més llarga i amb uns objectius molt més clars i definits, adreçada a 
l’atracció del turisme de qualitat, d’inversions i a l’activitat econòmica, social i cultural, i també 
per atraure talent. 
Finalment, creu que aquesta campanya s’hauria de dotar de més recursos, no necessàriament 
públics. 
 
La Sra. RECASENS reconeix que el darrer semestre diversos factors varen afectar la imatge de 
Barcelona, com l’atac al bus turístic que es va produir a l’avinguda de Joan XXIII, en què 
quatre encaputxats varen pintar al parabrisa la frase «El turisme mata els barris» i varen punxar 
una roda, també es varen produir diverses accions contra empreses turístiques i hotels al 
districte de Ciutat Vella, es varen punxar de rodes de bicicletes de lloguer, es varen bloquejar 
amb cola els panys de consignes per a maletes i es varen fer pintades en anglès amb lemes com 
«El turisme mata la ciutat» o «Turistes, marxeu, no sou benvinguts». També esmenta la vaga 
dels treballadors de seguretat a l’aeroport del Prat, l’atemptat del 17 d’agost a Barcelona i 
Cambrils, i les càrregues policials que es varen produir durant el referèndum celebrat l’1 
d’octubre. 
El Grup Demòcrata entén que aquesta situació va provocar un clam de tots els agents de la 
ciutat, que demanaven capgirar aquesta imatge de la ciutat i el seu grup també va proposar que 
l’ajuntament fes una campanya de promoció, iniciativa que es va aprovar. 
Tot seguit, comenta que la campanya «Share Like Follow Barcelona» té l’objectiu de 
consolidar la reputació de la ciutat, donar-li una imatge vital i forta, i consolidar Barcelona com 
a pol de generació d’activitat econòmica. Afegeix que ha de durar tres mesos, coincidint amb la 
celebració del Mobile World Congress, i que es difondrà mitjançant les xarxes socials. 
Anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició perquè, tot i que creu que destinar 300.000 
euros a una campanya de tres mesos és una mesura important, afirma que en un entorn tan 
globalitzat com l’actual les imatges negatives s’estendran més enllà dels tres mesos que pot 
durar la campanya i opina, per tant, que aquest tipus de campanyes també s’han d’allargar més 
en el temps. Demana, doncs, que s’estudiï la possibilitat de continuar aquesta campanya. 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 24 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
D’altra banda, demana més detalls sobre aquesta campanya perquè només coneixen allò que el 
Govern va explicar en roda de premsa. Així, té entès que hi ha uns col·laboradors molt 
importants, com el FC Barcelona, Sónar, Seat, Telefónica, AENA, Fira de Barcelona, el 
Consorci de la Zona Franca, que faran d’ambaixadors de Barcelona al món, i que fins a 130 
representants de diversos sectors participaran en aquesta campanya. Pregunta, doncs, què faran 
exactament aquests col·laboradors, com han participat en el disseny de la campanya i què es 
farà més enllà de les xarxes socials. 
 
El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans a la proposició perquè en 
comparteix els dos punts de què consta. 
Pel que fa als vídeos de la campanya, coincideix amb el portaveu del grup proposant en el sentit 
que no queda clar què pretén promocionar, perquè tant poden servir per fer un anunci de 
magdalenes, del tramvia o del metro de Barcelona. Així, doncs, considera que no responen a les 
necessitats ni als objectius que s’havien plantejat en un principi. 
Pel que fa al segon punt, també hi estan d’acord perquè es tracta de fer campanyes de promoció 
per atraure turisme de qualitat, inversions i activitat econòmica, social i cultural. 
A continuació, replica a la Sra. Recasens que no han estat solament les càrregues policials, 
l’actuació del Govern municipal i la turismofòbia les que han malmès la imatge de Barcelona, 
sinó que, tal com han dit els Srs. Santi Vila i Jordi Basté, els partits independentistes han 
enganyat la gent i han paralitzat Catalunya i una de les seves institucions més importants, com 
és el Parlament, amb la pretensió d’investir com a president una persona que ha fugit i després 
una altra que és a la presó. Recorda que no s’han convocat les comissions parlamentàries des 
del mes de juliol de 2017. Afirma, doncs, que hi ha persones que no volen invertir en un lloc 
que pateix aquesta inestabilitat política. 
Per acabar, reitera el vot favorable del seu grup a la proposició i apel·la a la responsabilitat de 
tots els grups. 
 
La Sra. CAPDEVILA diu al Sr. Sierra, irònicament, que ha trigat a criticar els partits 
independentistes i que s’ha esperat a fer-ho gairebé fins al final de la sessió. 
Pel que fa a la intervenció del portaveu del Grup Popular, diu que ja n’hi ha prou de demagògia. 
Acusa el Govern de l’Estat d’haver impedit que l’Ajuntament de Barcelona pogués gestionar el 
nom de la ciutat i d’haver-li pres la patent de la marca Barcelona; el fa responsable de les 
imatges de l’1 d’octubre, que van impressionar el món, amb pallisses a la gent que simplement 
volia votar, i també el responsabilitza de les imatges que es van veure l’estiu passat a l’aeroport 
de Barcelona, en referència al caos provocat per la vaga del personal de seguretat. Critica, 
doncs, el Partit Popular perquè després d’aquestes actuacions demanin que es potenciï la imatge 
de Barcelona. 
D’altra banda, recorda que en altres ocasions han discrepat d’altres grups que proposaven la 
creació de campanyes per qualsevol motiu, però considera que les campanyes no són cap remei 
miraculós per resoldre els problemes. En aquest sentit, recorda en una sessió anterior d’aquesta 
mateixa comissió el Grup de Ciutadans va proposar de fer una campanya de promoció dels 
eixos comercials susceptibles de patir un atemptat, campanya que qualifica d’estrambòtica 
perquè el fet d’estigmatitzar alguns indrets de la ciutat és un element negatiu. 
En tot cas, continua, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit endegar una campanya de promoció 
internacional de la ciutat, que es va presentar el dia 20 de febrer i que ha de tenir una durada de 
tres mesos, que es basarà en productes audiovisuals a les xarxes socials i insercions publicitàries 
a mitjans internacionals, entre altres mesures. Al Grup d'Esquerra Republicana li sorprèn que en 
aquest moment, que fa tres setmanes justes que ha començat aquesta campanya, el grup 
proposant ja digui que és insuficient i pregunta com ho poden saber i com poden valorar els 
efectes d’una campanya que encara no s’ha desplegat ni en una tercera part. El seu grup creu, 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 25 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
doncs, que un cop acabada aquesta campanya s’hauria de demanar al Govern municipal que en 
presenti els resultats per poder discutir si els efectes han estat els esperats o no. Per tant, torna a 
qualificar la proposició de demagoga, sobretot tenint en compte quin n’és el grup proposant. 
Finalment, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. 
 
La Sra. BALLARÍN està d’acord en una part important de la proposició, però considera que la 
campanya que ha endegat l’ajuntament és un primer pas per a un govern que ha passat 
d’advocar pel decreixement a defensar la promoció en només dos anys. Així, doncs, valora 
positivament aquest gest. Recorda que el consistori havia rebutjat totes les accions de 
comunicació durant el MWC. També indica que quan el PSC va accedir al Govern municipal 
varen realitzar les primeres accions destinades a promocionar la ciutat entre els visitants. 
Pel que fa a la campanya « Share Like Follow Barcelona», considera que és insuficient. Indica 
que l’alcaldessa Colau la va anunciar en una conferència al Col·legi de Periodistes i ells estaven 
acostumats que quan un alcalde fa una intervenció en aquest espai anuncia grans projectes de 
transformació de la ciutat. Davant d’això, troba que una campanya de banderoles i vídeos a les 
xarxes socials fa pena per la mediocritat on ha arribat el Govern. 
A continuació, pensa que Barcelona mereix molt més, però també creu que des del realisme no 
es podia esperar gaire res més d’aquest Govern. Creu que la gestió de la marca i de la reputació 
internacional necessita molt d’esforç i és una qüestió que va molt més enllà d’una mera 
campanya de màrqueting. Per tant, emplaça el Govern a presentar el pla de marca, que el Grup 
Socialista abans de sortir del Govern ja va deixar preparat perquè es pogués presentar durant el 
primer trimestre de 2018. 
D’altra banda, apunta que el fet que Barcelona en Comú no faci les coses com els agradaria no 
vol dir que els agradi com les fa el Partit Popular. En aquest sentit, recorda la crisi de l’aeroport 
l’estiu anterior, que atribueix a la mala gestió que va fer aquest partit de les infraestructures i 
del control de passaports. Assenyala que les cues que es varen produir són recordades per 
tothom i varen empitjorar la reputació internacional de Barcelona. Qualifica de doble moral que 
el Partit Popular no vulgui assumir la seva part de responsabilitat en la situació actual i que ara 
facin recaure sobre el Govern municipal tota la responsabilitat de promocionar la ciutat. 
Finalment, anuncia l’abstenció del seu grup en la votació. 
 
La Sra. BAÑÓN informa que la campanya «Share Like Follow Barcelona» encara s’està 
desplegant en la tercera fase, que és la més important. La primera va ser la fase d’anticipació, 
prèvia al MWC, la segona es va desplegar durant els quatre dies de celebració d’aquest congrés. 
Afegeix que aquesta campanya de reputació de la ciutat acumula 18 milions d’impressions en 
suports digitals internacionals i la resposta principal s’ha donat mitjançant de les xarxes socials, 
com Facebook, Twitter i Instagram, amb 30.000 interaccions dels usuaris. Desmenteix, però, 
que aquesta campanya es desenvolupi exclusivament a les xarxes socials i, tal com ha dit, també 
es desplega en mitjans digitals internacionals. 
Pel que fa als audiovisuals, subratlla que han acumulat més de 400.000 visionats en xarxes 
socials i ha tingut una acollida especialment bona a Twitter, que és un dels canals principals on 
s’ha seguit l’activitat al voltant del MWC. 
Quant a la campanya orgànica, més focalitzada en el públic local, informa que va consistir en 
253.000 impressions i va tenir a prop de 4.000 interaccions. Les peces audiovisuals varen tenir 
43.000 interaccions. A més a mes, destaca que a les xarxes socials s’han sumat dotzenes 
d’ambaixadors locals, que han generat unes 2.000 mencions entorn al hashtag de campanya 
#sharelikefollowBCN, i un impacte indirecte de 63 milions d’usuaris. En destaca la piulada del 
FC Barcelona, que va tenir un impacte internacional molt rellevant. 
Amb referència a la tercera fase, assenyala que arranca amb un recordatori de campanya més 
personalitzat i continuarà durant quatre setmanes després de la finalització del MWC. 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 26 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
A partir d’aquests indicadors, assegura que la campanya està funcionant força bé, tot i que 
admet que sempre es pot millorar. Puntualitza que d’entrada ja es va plantejar com una 
campanya sostinguda en el temps, que podria tenir altres onades en altres moments rellevants 
per a la ciutat. Per tant, el Govern està obert a escoltar totes aportacions que puguin fer els 
grups municipals i a impulsar noves propostes en el futur. 
 
El Sr. MULLERAS replica a la Sra. Capdevila que demagògia és dir una cosa en privat i una 
altra en públic, o bé dir una cosa un dia i a continuació, simplement perquè la proposta és del 
Partit Popular, dir exactament el contrari. 
Pel que fa a la crisi que es va produir a l’aeroport de Barcelona l’estiu anterior, comenta que 
segons els informes del Govern municipal és la institució turística que funciona millor. Per tant, 
discrepa que l’Estat gestioni malament aquest aeroport. 
Pel que fa a la campanya «Share Like Follow Barcelona», reitera que en fa una crítica política 
perquè és la primera campanya de promoció d’una ciutat en què no surt aquesta ciutat. 
Per acabar agraeix els vots favorables que permetran que la proposició s’aprovi, la qual cosa 
significarà una reprovació de la promoció turística que fa el Govern. 
 
El Sr. SIERRA replica a la Sra. Capdevila que no ha estat ell el primer a parlar de l’1 d’octubre. 
Reclama que els partits independentistes deixin de mentir i insisteix que han estat els Srs. Santi 
Vila i Jordi Basté els qui diuen que el procés és una farsa. A més a més, apunta que tots 
coneixen la situació de Catalunya i demana que es deixin de tirar-se pedres a la teulada perquè 
al final prendran mal. 
Pel que fa a la intervenció de la Sra. Bañón, diu que si han de menester propostes per fer vídeos 
poden incloure-hi el FC Barcelona, imatges del Torneig Comte de Godó o imatges del 
patrimoni cultural de la ciutat, perquè en el vídeo que han fet apareix més el tramvia que 
qualsevol dels molts espais de referència que té Barcelona. 
 
La Sra. CAPDEVILA replica al Sr. Sierra que l’única cosa que fa mal són les porres de la 
policia espanyola. 
D’altra banda, malgrat que la Sra. Ballarín s’hagi absentat, diu que s’alegra molt que hagi estat 
crítica amb la situació que es va viure a l’estiu a l’aeroport de Barcelona, perquè li recorda que 
varen fer una declaració institucional sobre aquella crisi i la senyora Ballarín, quan era al 
Govern, no la va voler signar. 
 
La Sra. BAÑÓN comenta que les estratègies de campanyes de reputació evolucionen amb el 
temps. Així, indica que ja hi havia vídeos sobre grans ítems de la ciutat, com edificis 
emblemàtics, però en aquest moment es fa un altre tipus de comunicació en què tenen 
preeminència els ambaixadors de la ciutat, els quals contextualitzen la campanya i palesen que 
es promociona la ciutat de Barcelona. Admet que aquesta estratègia es pugui qüestionar, però 
demana que els grups s’esperin a la finalització de la campanya per poder valorar-la. 
 
El Sr. PISARELLO anuncia l’abstenció del Grup de Barcelona en Comú. 
 
El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot contrari d'ERC, la Sra. Ballarín expressa l'abstenció del PSC i el Sr. Mulleras 
expressa el vot favorable del PP. S'APROVA. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 27 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
7.-  (M1519/8538) Que el Govern municipal ens entregui per escrit quina ha estat la recaptació de la 
zona verda i la zona blava de Barcelona desglossat per anys, del 2010 al 2017, i el nombre de 
places regulades pel mateix període, desglossat per districtes, de places ÀREA blava i de places 
ÀREA verda, i d'aquesta última diferenciant el nombre de places exclusiva i preferent. 
 
La Sra. RECASENS llegeix el text del prec. 
 
La Sra. LABATA comenta que ha portat una documentació que inclou dos quadres. En el 
primer es pot veure l’evolució de la recaptació per àrees i el total d’ingressos de la zona 
regulada. En el segon quadre es veu l’evolució de la recaptació per districtes i per tipologia. 
Pel que fa als criteris, assenyala que els criteris tècnics no han canviat des dels seus orígens i 
depenen de l’índex de pressió de l’estacionament. En funció d’aquest criteri es decideix si s’ha 
de fer regulació d’àrea verda, exclusiva o preferent, o d’àrea blava. Afegeix que les taxes 
tampoc no han canviat des de 2010, tret del canvi que es va realitzar l’any 2012. 
Finalment, es posa a la disposició dels grups municipals per resoldre qualsevol dubte. 
 
La Sra. RECASENS entén que li lliuraran aquesta informació per escrit i, per tant, diu que 
l’analitzaran. Agraeix aquesta informació i, atesa la disponibilitat de BSM i les facilitats 
d’accés, ja comentaran aquestes dades personalment. 
 
El Sr. MULLERAS sol·licita que aquesta informació es distribueixi a tots els grups municipals. 
 
Es dóna per tractat. 
 
8.-  (M1519/8539) Que es recuperi el projecte de desplegament dels serveis de l'Oficina Municipal 
d'Informació al Consumidor (OMIC) a través de les Oficines d'Atenció Ciutadana (OACs) per 
tal que consumidors, venedors i prestadors de serveis coneguin els seus drets i deures així com 
els mecanismes de resolució de conflictes. Que igualment es busquin mecanismes de difusió 
dels serveis de l'OMIC a través dels equipaments municipals. 
 
El Sr. BLASI recorda que recentment s’ha celebrat una reunió del Consell de Consum, que és 
un òrgan de participació que es reuneix amb una certa freqüència i que funciona bé. En aquesta 
reunió va constatar que el nou equip de govern no té la voluntat d’estendre els serveis que es 
donen de de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor al conjunt de les oficines 
d’atenció ciutadana, si bé reconeix que amb el canvi de comissionat és possible que no s’hagi 
traspassat tota la informació. Considera que seria positiu que les OAC també poguessin 
informar sobre els drets i els deures dels consumidors. Amb aquest prec també demanen que es 
busquin mecanismes de difusió dels serveis de l’OMIC mitjançant els diferents equipaments 
municipals. 
També comenta que han cregut oportú presentar aquest prec per la proximitat del 15 de març, 
Dia Mundial del Consumidor. 
 
El Sr. PORRO agraeix la proposta que fa el Grup Demòcrata i accepta el prec. Assenyala que a 
la reunió del Consell de Consum de la setmana anterior el govern també va fer la reflexió de 
com es podien acostar els serveis de consum al territori, d’una manera viable i raonable pel que 
fa a recursos i costos. Aquest prec, doncs, va en la mateixa línia en què treballa el Govern. Així, 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 28 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
després de l’actuació al servei d’informació 010, es plantegen en una segona fase que aquests 
serveis es puguin oferir des de les OAC. Informa que ja han començat a parlar-ne amb la 
Direcció de Relacions Ciutadanes. A més a més, tenen la intenció de treballar aquesta qüestió 
en una reunió de treball, en el si del Consell de Consum, amb aquells que hi estiguin interessats, 
com les associacions de consumidors. Per acabar, tenen la intenció de fer una valoració dels 
treballs cap a final d’any i decidir com es continua desenvolupant aquest model d’apropament 
al territori. 
 
El Sr. BLASI agraeix l’aprovació del prec i la predisposició del comissionat per fer un treball 
conjunt. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
9.-  (M1519/8529) El govern municipal elaborarà un informe conjuntament amb la Direcció i el 
Comitè d'Empresa de Barcelona Activa per tal d'estudiar quines activitats que actualment 
presten tercers haurien de ser gestionades directament per personal de Barcelona Activa. 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que durant els darrers anys Barcelona Activa ha tingut un impuls 
com a agència pública de promoció econòmica i com a organisme de referència de l’ajuntament 
en matèria de polítiques actives d’ocupació. Diu que aquest impuls, malgrat que ha implicat un 
augment del pressupost que es gestiona des d’aquest organisme, ha suposat un augment dels 
serveis subcontractats a tercers. Així, segons les dades de què disposa el seu grup, entre 2016 i 
2017 l’augment de la despesa subcontractada ha passat de 7,5 milions d’euros a més de 15 
milions, situació que representa una pèrdua d’oportunitats per ampliar l’equip humà de 
Barcelona Activa i va en la línia contrària d’allò que defensa el Govern municipal, que és la 
remunicipalització de serveis. 
El seu grup creu que caldria estudiar com es pot fer perquè determinats serveis, com ara els de 
recepció o la gestió de projectes que es convoquen cada dos o tres anys però que han esdevingut 
una part central de la tasca de Barcelona Activa, els pugui prestar la plantilla de l’empresa. 
D’altra banda, és conscient que la legislació espanyola de règim local complica a l’ajuntament i 
als seus organismes dependents la contractació de treballadors, però opina que la declaració de 
servei essencial de les polítiques d’ocupació i l’exemple de l’obertura de borses de treball i de 
processos de selecció en diversos àmbits de l’estructura municipal obren vies per tal de poder 
dur a terme aquestes internalitzacions de serveis que són centrals a Barcelona Activa. 
Per aquestes raons, demanen al Govern municipal que, d’acord amb la direcció de Barcelona 
Activa i el comitè d’empresa, s’avaluïn els serveis que actualment són contractats a tercers i que 
s’estudiï quins d’ells els hauria de dur a terme el personal propi de Barcelona Activa. 
 
La Sra. BERBEL confirma que Barcelona Activa ha incrementat molt l’activitat i en aquests 
moments estan analitzant els llocs de treball que es necessiten a cadascuna de les àrees. 
Paral·lelament també estan fent la valoració d’aquests llocs de treball conjuntament amb el 
comitè d’empresa. Apunta que un cop feta aquesta anàlisi sabran quins llocs de treball són 
estructurals i quins no ho són. Tanmateix, assenyala que en aquests moments Barcelona Activa 
està subjecta a la Llei d’estabilitat pressupostària, la qual els impedeix ampliar la plantilla. 
 
La Sra. CAPDEVILA pregunta si s’accepta o no el prec. 
 
La Sra. BERBEL insisteix que aquesta feina ja s’està fent i que hi ha un grup de treball amb el 
comitè d’empresa per fer una anàlisi dels llocs de treball i per valorar-los. En el moment que 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 29 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
sàpiguen quins llocs de treball són estructurals es podran plantejar, un cop la llei ho permeti, 
què cal fer amb tots els serveis. 
 
La Sra. CAPDEVILA entén que s’accepta el prec. 
 
El Sr. PISARELLO diu que ja s’ha respost a la pregunta i que els precs no necessàriament s’han 
d’acceptar o rebutjar. 
 
La PRESIDENTA aclareix que els precs s’han d’acceptar o s’han de rebutjar, tal com diu el 
Reglament. 
 
El Sr. PISARELLO recorda que aquesta qüestió jurídica ja l’han discutit moltes vegades, fins i 
tot amb Secretaria. Insisteix que s’ha respost a la pregunta i que ja s’ha exposat què es pot fer i 
què no es pot fer. 
 
La Sra. CAPDEVILA no diu que no li hagin respost, sinó que simplement no ha entès si el prec 
s’accepta o no perquè la directora de Barcelona Activa no ho ha explicitat. En tot cas, agraeix la 
resposta. 
 
El Sr. PISARELLO manifesta que moltes vegades la resposta que es dóna és la resposta al prec 
que es fa i que no cal dir si s’accepta o no el prec. 
 
La Sra. CAPDEVILA entén que, si això és així, caldria donar a aquest tràmit un altre nom, 
perquè considera que els precs s’han d’acceptar o s’han de rebutjar. 
 
La PRESIDENTA pregunta a la secretària si pot aclarir aquesta qüestió que li contesta que el 
que preveu el reglament és que s’han de respondre. 
 
La PRESIDENTA dóna el prec per respost, però assenyala que caldria fer una reforma del 
Reglament orgànic municipal. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
10.-  (M1519/8553) Que s'informi sobre quines han estat les mesures posades en marxa en la política 
tributària i de preus públics de l'Ajuntament de Barcelona d'acord amb les recomanacions de 
l'estudi realitzat sobre l'"Impacte de gènere dels Tributs i els preus públics de l'Ajuntament de 
Barcelona" i que anualment s'elabori i es difongui un informe al respecte, en coordinació amb el 
Consell Tributari de la Ciutat. 
 
La Sra. BALLARÍN comenta que l’ajuntament disposa d’un informe de desembre de 2016 
sobre l’impacte de gènere dels tributs i els preus públics de l’Ajuntament de Barcelona i que 
aquest informe no és a la llista d’estudis de l’ajuntament ni tampoc saben quant va costar, cosa 
que els agradaria saber. Indica que aquest informe es va elaborar entre els mesos de setembre i 
desembre de 2016 i és la primera anàlisi de gènere que es fa des que es varen fer les ordenances 
fiscals i preus públics de l’Ajuntament de Barcelona. Volen saber si el Govern, a més a més 
d’encarregar l’elaboració d’aquest informe, ha avaluat les recomanacions que se’n deriven, 
quines d’elles considera que són prioritàries, com està treballant la implementació i el 
seguiment d’aquestes mesures. També demana que anualment s’elabori i es difongui un informe 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 30 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
sobre aquesta qüestió, en coordinació amb el Consell Tributari. Adverteix que no admetrà una 
resposta que es limiti a dir que darrerament no s’han aprovat ordenances perquè les actuacions 
derivades d’aquest informe s’haurien pogut presentar en qualsevol moment. 
 
El Sr. PISARELLO confirma que una de les prioritats del Govern és la visió de gènere. 
Remarca que no s’havia fet mai un informe d’aquest tipus que tingués en compte els impostos, 
els tributs o els preus públics municipals. Per tant, aquest informe, que es va fer el mes de 
desembre de 2016, va ser el primer i, a més a més, va ser pioner a l’Estat. Des d’aquell moment, 
informa que el Departament de Transverslitat de Gènere cada any ha realitzat un informe 
d’impacte de gènere de les ordenances fiscals i dels preus públics i s’han implementat totes les 
recomanacions contingudes en aquest estudi, que tenen a veure amb transversalitat, 
participació, accessibilitat a polítiques d’ajuda, revisió de llenguatge sexista, i també s’està 
estudiant la qüestió de les dades desagregades per sexe i per cada tribut. 
 
La Sra. BALLARÍN entén que les recomanacions d’aquest informe s’han implementat. Per tant, 
suposa que no hi ha cap inconvenient a fer-les públiques per poder-ne fer un seguiment. El seu 
grup considera que aquesta és una eina positiva i un avenç important per a la igualtat de gènere, 
però voldrien que es pogués trobar a la pàgina web per poder-lo consultar. 
Finalment, pregunta quines de les recomanacions que es fan s’han implementat. Puntualitza que 
no ha vist aquest informe als projectes d’ordenances, però sí als pressupostos. També pregunta 
si es podrà fer una valoració pública anualment. 
 
El Sr. PISARELLO assegura que sí que es farà aquesta valoració pública i, a més a més, 
informa que hi ha polítiques d’abast universal, com les bonificacions de l’IBI per renda, que 
també tenen un impacte de gènere i que s’haurien d’incloure en les actuacions, tot i que aquest 
cas no figura en els criteris de l’informe. En tot cas, es compromet a lliurar tota aquesta 
informació. 
 
Es dóna per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
11.-  (M1519/8546) Es sol·licita que es detalli quin és el Pla d'execució d'obres del Mercat de 
Galvany i si existeix una assignació pressupostària per portar a terme l'actualització de tot el 
sistema elèctric i la rehabilitació de la coberta. 
 
La Sra. MEJÍAS formula la pregunta en nom del Grup de Ciutadans. Exposa que dies enrere, en 
una visita presencial al mercat de Galvany i en una trobada amb el seu director i amb el 
president de l’Associació de Paradistes, els varen comunicar la necessitat de saber si hi havia 
una assignació pressupostària per portar a terme l’actualització del sistema elèctric del mercat, 
que era pressupostat però encara no s’ha executat. Subratlla que el mal estat de la xarxa 
elèctrica ha obligat alguns paradistes a reformar determinats espais per garantir la seguretat del 
sistema elèctric. També pregunta si hi ha una dotació pressupostària per substituir la coberta del 
mercat, que en aquests moments és d’uralita, un material tòxic que s’hauria de restituir en un 
termini breu. En aquella trobada es va dir que hi havia converses i pregunta, doncs, en quina 
situació es troba aquesta dotació pressupostària i si està previst que comencin aquestes obres. 
 
 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 31 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
El Sr. COLOM informa que el 28 de febrer l’Institut Municipal de Mercats, en el marc de les 
reunions periòdiques que manté amb les associacions de venedors de diferents mercats, es va 
donar la informació que es demana en aquesta pregunta. 
Pel que fa al canvi de teulada, comenta que en aquests moments no s’ha plantejat. Assenyala 
que per canviar una teulada, especialment si és d’uralita, s’ha d’aturar l’activitat del mercat, 
mesura que els paradistes mateixos rebutgen. Tanmateix, apunta que durant els darrers anys 
s’ha treballat en la remodelació de les parades i aquesta remodelació permetrà alliberar una 
sèrie d’espais, de manera que probablement es podrà fer el canvi de teulada sense haver d’aturar 
l’activitat. En tot cas, informa que hi ha un pressupost per fer la redacció del projecte de 
rehabilitació durant l’any 2018, però no pas per a l’inici de les obres. 
Quant a la instal·lació elèctrica, reconeix que és una qüestió problemàtica i que els preocupa. 
Diu que estan treballant en un conveni amb Endesa per fer l’obra civil de l’estació 
transformadora, que és un dels requisits previs. També afirma que durant l’exercici 2018 es farà 
la redacció del projecte de millora de la instal·lació, amb la perspectiva que es puguin fer les 
obres en exercicis posteriors. 
Finalment, informa que en els últims tres anys s’han invertit 841.000 euros en l’ordenació 
comercial del mercat de Galvany. 
 
La Sra. MEJÍAS pregunta si hi ha una previsió per a la signatura del conveni amb Endesa, 
perquè ja fa temps que en parlen. 
 
El Sr. COLOM respon que la previsió és que es pugui signar durant aquest mateix 2018. 
 
Es dóna per tractada. 
 
12.-  (M1519/8547) Està previst obrir un espai per a la venda ambulant il·legal a La Pionera? 
 
El Sr. SIERRA pregunta si hi haurà associacions d’antics venedors ambulants, coneguts com a 
manters, en l’espai de La Pionera, que el Govern defineix com a incubadora a cel obert. 
 
El Sr. PORRO respon que aquest no serà un mercat per a la venda ambulant irregular. Comenta 
que La Pionera és una incubadora a cel obert que tindrà activitats comercials en format de prova 
i formatiu, activitats creatives, artístiques, de disseny, de l’àmbit maker i de l’economia social. 
Informa que aquest projecte s’està gestionant amb una entitat que acaba de complir vint-i-cinc 
anys, aniversari que es va celebrar al Saló del Consell de Cent i al qual varen assistir molts dels 
regidors presents a la comissió. 
D’altra banda, considera que Barcelona conté molts espais d’incubació per a projectes 
d’emprenedoria i empresarials, però tanmateix creu que no hi ha cap espai d’incubació amb una 
lògica de prova comercial i que es pugui posar el prototip en contacte amb el consumidor 
directament. Per tant, pensa que La Pionera pot ser aquest espai que faltava en l’ecosistema 
d’incubadores de Barcelona Activa. 
A continuació, apunta que aquest projecte segueix el model de col·laboració publicosocial amb 
una entitat del tercer sector, la Fundació Formació i Treball, de manera que se sumen les millors 
parts d’ambdós àmbits. Afegeix que es tracta d’una prova pilot, que serà subjecta a una 
avaluació i a un test de funcionament. 
Quant a les entitats, projectes o emprenedors, remarca que hi participaran durant un temps 
limitat i hi haurà una rotació alta perquè insisteix que es tracta d’una incubadora i no pas d’un 
espai perquè s’hi estableixin. 
Seguidament, considera que el sector del comerç es beneficiarà d’aquesta iniciativa. També 
informa que hi ha hagut diverses reunions bilaterals amb els eixos comercials i altres trobades, 
de manera que desmenteix que no s’hagi produït aquesta interlocució. 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 32 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
Finalment, apunta que La Pionera acollirà projectes de tota mena, alguns d’economia social i 
altres d’altres àmbits. 
 
El Sr. SIERRA agraeix la resposta a la primera pregunta, tot i que lamenta que no hagi respost a 
la segona. Malgrat que el Govern asseguri que està a favor del comerç, considera que en el fons 
no és així, com ho demostra el fet que sigui el comissionat d’Economia Social i 
Desenvolupament Local i Consum qui respongui a aquesta pregunta per comptes del regidor de 
Comerç. Així, entén que el Govern menysprea el comerç de la ciutat perquè, malgrat que el Sr. 
Pisarello pensi que les sessions de la Comissió d’Economia i Hisenda no se les mira ningú, 
assegura que algunes persones, eixos comercials i associacions sí que les segueixen. 
A continuació, considera que el projecte de La Pionera és un altre menyspreu al comerç perquè 
no se li imposen les mateixes restriccions que a altres activitats, sinó que hi haurà llibertat 
d’horaris fins a altes hores de la nit i durant tot el cap de setmana. De la mateixa manera, 
contràriament a les obligacions d’altres empresaris, en aquest espai no s’hauran de pagar 
impostos per ocupació de la via pública. També denuncia que no es preserven els drets 
d’aquests empresaris davant de la competència i que el Govern permet el top manta. En aquest 
sentit, torna a preguntar si les associacions de manters tindran un espai en aquesta incubadora a 
cel obert. Afegeix que, mentre els establiments comercials han de complir els horaris i les 
normatives de soroll, els venedors de llaunes campen per Barcelona. I, encara, mentre alguns 
han de tenir llicència d’activitat i complir la regulació d’alguns espais, proliferen els narcopisos 
i les ocupacions d’immobles. 
Aquesta situació, conclou, és un despropòsit i un menyspreu constant a tot el comerç de la 
ciutat i a tota l’activitat empresarial. Demana, doncs, que el Govern municipal tracti amb 
respecte el comerç de la ciutat, els eixos comercials i les associacions. 
 
El Sr. PORRO aclareix que tots els participants en el projecte de La Pionera pagaran els 
impostos corresponents i les activitats que s’hi facin seran perfectament legals. 
No vol entrar en el debat dels horaris comercials, però apunta que no es poden fer analogies ni 
paral·lelismes entre el món comercial convencional i una prova pilot d’una incubadora que 
tindrà una alta rotació. 
D’altra banda, discrepa de l’opinió que la manera de protegir el comerç de proximitat sigui 
permetre l’obertura en diumenges. En qualsevol cas, està obert a parlar d’aquesta qüestió i a 
tractar el projecte de La Pionera més en profunditat. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
13.-  (M1519/8528) Com valora el Govern municipal les dades d'atur registrat el passat mes de gener 
tenint en compte les diferències entre Districtes? 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que les dades estadístiques sobre l’atur registrat a Barcelona el 
passat mes de gener els preocupen, malgrat que hi hagi hagut un descens general de l’atur a 
causa del context econòmic d’una certa recuperació. Així, observa que la taxa de variació 
interanual mostra que el descens de l’atur és més gran entre els homes que no pas entre les 
dones. A més a més, l’atur augmenta en col·lectius com els menors de 25 anys o les persones de 
nacionalitat estrangera. Apunta que aquestes dades alimenten la bretxa de gènere, generacional i 
entre persones de diferent nacionalitat. 
En segon lloc, pel que fa a les dades territorials, observa que els dos districtes on l’atur baixa 
menys són Ciutat Vella i Nou Barris. Per tant, creuant aquestes dades, assenyala que la 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 33 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
recuperació de l’ocupació a Barcelona no significa una reducció de les desigualtats. 
Per aquestes raons pregunta al Govern municipal com valora aquestes dades. 
 
El Sr. PISARELLO en fa la mateixa valoració que la Sra. Capdevila. Assegura que el Govern 
està preocupat perquè l’atur ha baixat un 25 % durant el mandat present, però aquesta 
recuperació no es distribueix per igual a tots els barris. En el cas de Nou Barris, indica que 
l’atur havia baixat però que en aquests moments està repuntant una mica. A més a més, remarca 
que el tipus de feina que s’està generant no té la qualitat que voldrien. 
 
La Sra. CAPDEVILA creu que s’haurien d’aprofitar els esdeveniments comercials, culturals o 
d’altres per expandir-los en barris que tenen menys activitat pròpia. En aquest sentit, recorda 
que en un punt anterior el seu grup proposava que La Pionera s’instal·lés a la rambla Prim, al 
barri del Besòs, i segurament els veïns d’aquest barri se’n podrien beneficiar. Fa la mateixa 
consideració per als grans esdeveniments de ciutat. 
 
El Sr. PISARELLO assegura que el Govern està fent molta feina en aquesta qüestió i posa com 
a exemple el Pla de barris o la territorialització que es fa des de Barcelona Activa per intervenir 
en l’economia porta a porta, no solament per incentivar l’activitat econòmica, sinó per 
acompanyar la gent que ho està passant pitjor. També s’han fet plans de desenvolupament 
econòmic als districtes, els primers dels quals han estat els de Ciutat Vella, Nou Barris i Sant 
Andreu, acaben de presentar el de Sants i s’està acabant de desplegar els d’Horta-Guinardó i 
Sant Martí. Subratlla que aquesta és una política absolutament pionera que va molt més enllà de 
les propostes que feia la Sra. Capdevila. A més a més, informa que s’han obert punts de suport 
als drets laborals en aquests barris perquè la gent els conegui. I, d’altra banda, comenta que hi 
ha molts ajuts financers per a noves iniciatives comercials o empresarials. Destaca que totes 
aquestes mesures no existien anteriorment i que són absolutament innovadores. Reconeix que 
aquestes actuacions encara s’han d’explicar més, però en tot cas assegura que el Govern treballa 
intensament en la territorialització de la promoció econòmica. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
14.-  (M1519/8554) Quina és la situació de les dues experiències pilot d'Àrea de Promoció 
Econòmica Urbana (APEU), als barris del Born i de Sant Andreu, i quines actuacions té previst 
el govern municipal desenvolupar en aquest projecte. 
 
El Sr. BLASI demana que el seguiment del prec corresponent al punt 17 de l’ordre del dia es 
pugui tractar conjuntament amb aquest punt, atès que tracten sobre la mateixa qüestió. 
 
La PRESIDENTA suggereix que en primer lloc es formuli la pregunta, a continuació el 
seguiment del prec i finalment que el Govern respongui. 
 
La Sra. BALLARÍN exposa que durant els disset mesos que el Partit dels Socialistes va dirigir 
l’àrea de Comerç varen treballar intensament per posar en funcionament dues proves pilot 
d’àrees de promoció econòmica urbana i en aquests moments en qualsevol seminari, 
conferència o jornada sobre comerç arreu d’Espanya es constata que les proves pilot de 
Barcelona són referents a tot l’Estat. Puntualitza que aquesta iniciativa no va ser un caprici del 
PSC, sinó que tots els experts en comerç i el sector mateix han deixat molt clar que adaptar la 
singularitat dels business improvement districts, coneguts com a BID i que a Barcelona 
anomenen APEU, és l’única manera efectiva d’evitar que desaparegui el comerç als barris. 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 34 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
Per tant, des de l’absoluta unanimitat que aquest projecte havia generat entre el sector, entre els 
experts i entre els grups municipals, pregunta en quin estat es troben aquestes dues experiències 
pilot i quines actuacions ha previst el Govern municipal per desenvolupar aquest projecte. 
 
El Sr. BLASI demana que es garanteixi la partida pressupostària per poder fer realitat aquestes 
dues proves pilot. 
 
El Sr. COLOM es mostra d’acord que aquest projecte no va ser un caprici del PSC, sinó que va 
ser una proposta del Govern i dels dos grups que el conformaven. 
Tot seguit, li preocupa que la Sra. Ballarín relacioni el desenvolupament de les APEU amb la 
desaparició del comerç dels barris, en primer lloc perquè no hi ha cap experiència d’aquestes 
característiques a l’Europa continental, excepte d’alguna ciutat alemanya, i a tot el continent hi 
ha un bon comerç de proximitat. Per tant, creu que no és positiu relacionar ambdues qüestions. 
D’altra banda, indica que a partir d’aquestes proves pilot s’haurà d’estudiar com es pot 
desenvolupar aquesta estratègia perquè depèn d’una normativa de la Generalitat. Així, durant 
aquest període s’han reunit amb la Direcció de Comerç per conèixer quina és la perspectiva de 
la Generalitat, els han confirmat que han creat un grup intern per començar a analitzar 
jurídicament les vies que es poden utilitzar i s’han donat un any per formular alguna proposta. 
A més a més, tal com ha assenyalat la Sra. Ballarín en aquesta mateixa comissió, apunta que les 
APEU es caracteritzen per l’autofinançament. Per tant, s’han de definir les figures jurídiques 
tributàries necessàries en el marc legislatiu espanyol i en aquest sentit el Govern ha encarregat 
un treball intern per estudiar aquesta qüestió i posteriorment poder treballar amb el ministeri. A 
més a més, assenyala que la modificació de la legislació d’hisendes locals i el finançament local 
van darrere del finançament autonòmic, i en aquests moments aquesta qüestió està aturada, 
segurament esperant a veure què succeeix a Catalunya perquè difícilment hi pot haver un model 
de finançament autonòmic al marge de Catalunya. 
En tot cas, saben que el Pla estratègic del Born ja s’ha realitzat però del de Sant Andreu encara 
no en saben res. En definitiva, el govern treballa per fixar aquells elements que permetin 
desenvolupar ambdues proves pilot. 
Pel que fa a la demanda del Sr. Blasi, comenta que la Sra. Ballarín va acceptar aquell prec però 
el va deixar congelat fins que les actuacions concretes s’hagin definit i se’n pugui quantificar el 
cost. 
Finalment, remarca que cal professionalitzar el sector, especialment les associacions i els eixos 
comercials. Per tant, aquesta qüestió s’abordarà amb un pla estratègic, més enllà de la 
configuració de les APEU, que segueixen el seu curs. Assegura, doncs, que el Govern està 
treballant en aquest sentit. També comenta que probablement la principal virtut de les APEU 
sigui, a més a més de la professionalització, evitar els problemes de free rider que en aquests 
moments tenen les associacions. Així, doncs, a partir de la capacitat d’autoorganització es podrà 
obligar la resta de comerciants perquè paguin una quota d’autofinançament. 
 
La Sra. BALLARÍN comenta que el Sr. Colom té una certa habilitat per capgirar els temes. 
Remarca que després d’assegurar que aquest és un projecte del Govern, tot el que ha dit a 
continuació és que no s’està fent res i ha demostrat un desconeixement profund sobre aquesta 
qüestió. Així, contràriament al que ha explicat el Sr. Colom, afirma que la diagnosi per a la 
prova pilot de Sant Andreu ja està acabada mentre que la del Born encara no. 
Pel que fa a l’informe intern sobre finançament que ha esmentat el regidor de Comerç, subratlla 
que la persona que coordinava aquests projectes és professora de dret tributari, ha fet una 
proposta d’esmenes justificada que s’està treballant amb el Parlament espanyol. 
En definitiva, assegura que Barcelona en Comú no creu en aquest projecte, cosa que lamenta 
perquè s’ha fet molta feina amb dos grups d’experts, en els quals hi havia gent de les 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 35 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
universitats, de les associacions comercials, de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona, 
entre d’altres, per aconseguir que es puguin fer les modificacions normatives necessàries per 
poder tirar endavant aquestes dues proves pilot. Tota aquesta feina, conclou, ha quedat en paper 
mullat. 
 
El Sr. BLASI lamenta que aquesta qüestió hagi quedat congelada perquè es pensava que aquests 
projectes anaven funcionant. Reconeix que hi ha una dificultat tributària o fiscal que s’ha 
d’estudiar com es resol, però també opina que paral·lelament s’havia de cercar finançament per 
tirar endavant els projectes. Recorda que s’havia anunciat per les xarxes socials que s’havia 
constituït un grup de treball, liderat per la Direcció General de Comerç, per estudiar com es 
poden desenvolupar les APEU durant l’any 2018, d’acord amb la llei aprovada al Parlament de 
Catalunya i poder-les posar en funcionament el 2019. 
En tot cas, el seu grup seguirà aquest tema perquè sempre han considerat que era una qüestió 
important. Subratlla que el finançament no és l’objectiu del BID, sinó que conceptualment té 
molts altres aspectes, tot i que els recursos hi ajuden. Exposa que la filosofia d’aquests projectes 
és la implicació dels actors per construir ciutat amb complicitats des del comerç i el teixit 
associatiu veïnal. 
Finalment, creu que aquest és el projecte en què més va creure l’exregidora de Comerç i, per 
tant, emplaça el govern a recuperar la feina feta i el contingut de les sessions que es varen 
organitzar per tal de veure les complicitats que s’havien teixit. Adverteix que si no es fa bé no 
podran tornar a parlar més de BID ni d’APEU, perquè no creu que tampoc els salvi la 
Generalitat de Catalunya. Assegura que es generaria frustració en el sector del comerç perquè 
aquesta era una eina important per treballar des d’aquest àmbit en la construcció de la ciutat. 
Recomana al Sr. Colom que faci una immersió en aquest àmbit perquè és molt apassionat. 
 
El Sr. COLOM és conscient que aquesta feina s’ha de fer bé i recorda que la Sra. Ballarín havia 
explicat que en un acte que es va fer a Hamburg als alemanys els estranyava que Barcelona 
volgués implantar aquests projectes amb tanta de rapidesa perquè ells feien comptes de trigar 
més de tres anys. Creu, doncs, que per fer les coses bé cal que siguin realistes i insisteix que 
sense resoldre prèviament les qüestions jurídiques és impossible tirar endavant un BID. 
Assegura que la Generalitat està treballant en aquesta qüestió, si bé la concepció de BID que 
tenen l’ajuntament i la Generalitat no coincideixen exactament. També insisteix que la base 
d’aquests projectes és l’autofinançament per poder exercir competències que en aquest moment 
són públiques. 
Finalment, assegura que des de l’any 2012 tenen tota la documentació i saben quines són les 
configuracions dels BID. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
15.-  (M1519/8560) En quin procés es troba l'elecció del nou Director General de Turisme de 
Barcelona i quin procés es pensa seguir per a la seva designació ? 
 
El Sr. MULLERAS explica que el dia 5 de febrer els varen comunicar la dimissió del director 
general de Turisme de Barcelona. El Grup Popular ha criticat molt com s’havia gestionat 
aquesta qüestió des de l’Ajuntament de Barcelona. Al cap d’un mes i mig encara no saben com 
es farà el procés de designació del nou director general, que entenen que és molt necessari 
perquè el sector turístic passa per un moment de crisi a la ciutat. També lamenta que el Govern 
municipal qüestioni el model publicoprivat de promoció turística. En conclusió, pregunta com i 
quan es triarà el director general de Turisme de Barcelona. 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 36 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
 
El Sr. COLOM diu que en català el masculí singular no pot absorbir el femení i, per tant, 
suggereix al Sr. Mulleras que parli de director o directora general. 
En segon lloc, assegura que, justament perquè el Govern sí que creu en el model publicoprivat, 
el procés per a la designació de la nova direcció del Consorci Turisme de Barcelona, del qual 
formen part la Cambra de Comerç i l’Ajuntament de Barcelona, serà obert transparent i la 
fórmula concreta l’estan estudiant conjuntament i, quan hagin acordat la metodologia, 
l’anunciaran. En tot cas, assegura que hi estan treballant i que l’activitat de Turisme de 
Barcelona es desenvolupa amb normalitat perquè hi ha dos subdirectors que han assumit les 
tasques de la direcció general, i pel que té entès ho fan amb èxit i amb excel·lència. Tanmateix, 
el Govern és conscient que s’ha de triar un director o directora general i hi estan treballant. 
 
El Sr. MULLERAS admet que aquest càrrec tant pot ser un director com una directora, i 
precisament lamenta que en aquest moment cap els dos subdirectors, un d’ells nomenat 
directament per l’ajuntament, no és dona. 
El seu grup entén que la situació d’interinatge que hi ha actualment al consorci no es pot 
allargar gaire. Recorda que el Govern havia anunciat que trigaria tres mesos a nomenar aquesta 
aquest càrrec, temps que considera excessiu, perquè el turisme i el Consorci de Turisme són 
molt importants en aquest moment de crisi. 
A continuació, suggereix que es miri com es varen fer els processos de selecció anteriors a 
Turisme de Barcelona i reclama que no es perpetuï la situació d’interinitat. Per això demana que 
el Sr. Colom doni un termini i alguna explicació de com pensa efectuar aquest procés, per 
respecte al Grup Popular i a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
El Sr. COLOM diu que sempre és respectuós i entén que no estiguin d’acord, però recorda que 
ja varen anunciar que es trigarien dos o tres mesos a designar el nou director o directora 
general, que és un termini realista. Pel que fa al procediment, insisteix que l’estan treballant 
conjuntament amb la Cambra de Comerç. 
D’altra banda, desmenteix que Barcelona pateixi una crisi turística, tal com indiquen les últimes 
xifres que es coneixen, que diuen que el mes de gener s’ha recuperat la taxa de variació positiva 
respecte del gener de l’any anterior, que ja va ser extraordinari. Admet que això no vol dir que 
no hi hagi una certa fragilitat, però no creu que es pugui parlar de crisi. 
Finalment, assegura que la gestió de Turisme de Barcelona en aquests moments no genera 
majors dificultats. 
 
Es dóna per tractada. 
 
16.-  (M1519/8561) Per quins motius no s'ha gastat pràcticament la dotació econòmica prevista per a 
ajuts al pagament de l'Impost sobre Béns Immobles dirigits a persones amb pocs recursos 
econòmics l'any 2017, detallant el nombre de sol·licituds presentades com les despeses 
publicitàries? 
 
El Sr. MULLERAS exposa que l’any 2016 només es va gastar el 10% dels recursos 
pressupostats per a les subvencions de l’impost de béns immobles, tot i que la campanya 
publicitària va ser molt intensa. El Grup Popular ha analitzat la liquidació del pressupost de 
2017 i han vist que novament s’havia gastat molt poc respecte de l’import pressupostat. De fet, 
d’un pressupost de 3,5 milions d’euros només se’n varen gastar 490.000 euros. 
Així, doncs, pregunta per quins motius no s’ha gastat la dotació econòmica prevista i demana 
que es detallin el nombre de sol·licituds i les despeses publicitàries. 
 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 37 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38 
 
El Sr. AYALA comenta, en primer lloc, que l’any 2015 i els anys anteriors no hi havia cap 
import destinat a aquestes subvencions, de manera que el punt de partida és zero. En segon lloc, 
informa que l’any 2016 es varen presentar 4.400 sol·licituds i se’n varen atorgar 2.600, amb un 
import de 350.000 euros. L’any 2017, per intentar arribar a un major nombre de gent, es va 
establir que els llogaters no haguessin d’acreditar el pagament de l’IBI i es va fer una ampliació 
de terminis. Destaca aquesta circumstància perquè aquesta ampliació de terminis va permetre 
que una part es pugui abonar el 2017 i que una altra part es pagui durant el 2018. Per tant, la 
quantitat finalment abonada corresponent a la convocatòria de 2017 tindrà dues parts i això farà 
que pràcticament es tripliqui l’import atorgat, i es passarà dels 350.000 euros de 2016 fins 
aproximadament 1.098.000 euros l’any 2017. 
Pel que fa a les despeses publicitàries, puntualitza que la Llei d’hisendes locals només permet 
bonificar les famílies nombroses i no permet bonificar les ajudes a persones amb pocs recursos 
econòmics i, per aquesta raó, les ajudes s’han de donar via subvenció. Aquest procediment 
suposa una dificultat major perquè s’ha de sol·licitar anualment, de manera que si la llei 
permetés fer aquestes bonificacions no caldria destinar aquests recursos a publicitat. En tot cas, 
comenta que la despesa publicitària de 2017 no s’ha incrementat i, tot i així, han aconseguit 
triplicar les ajudes atorgades. Això ho han aconseguit fent campanyes específiques adreçades a 
les persones afectades. 
 
El Sr. MULLERAS es queixa perquè el Sr. Ayala no ha respost a la pregunta que ha formulat el 
seu grup. Insisteix a preguntar quantes sol·licituds s’havien presentat i quines han estat les 
despeses publicitàries corresponents a 2017. Demana que no li donin les dades de l’any 
anterior. 
Quant a l’impost gastat en bonificacions, constata que solament representa un 30 % de l’impost 
pressupostat. 
En conclusió, reclama que el Govern municipal sigui efectiu en les polítiques socials i que no es 
limiti a fer grans anuncis i rodes de premsa. 
 
El Sr. AYALA concreta que l’any 2017 es varen presentar 7.348 sol·licituds i es varen atorgar 
5.494. Puntualitza que no fa la comparativa respecte de la dotació pressupostària, sinó respecte 
de les quantitats adjudicades els anys anteriors, i insisteix que s’ha passat de zero a un milió 
d’euros. 
 
Es dóna per tractada. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
17.-  (M1519/8540) Que el Govern municipal informi sobre l'estat d'execució del prec acceptat a la 
Comissió d'Economia i Hisenda, de 19 d'octubre de 2017, amb el contingut següent: 
(M1519/6990) Que es quantifiqui i es garanteixi la partida pressupostaria adient per poder 
desenvolupar els dos Experiments Pilot d'APEUs que s'estan realitzant a Sant Andreu i el Born. 
Tractat conjuntament amb el punt 14 de l’ordre del dia. 
 
Es dóna per tractat. 
 
VI) Mocions 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 19.51 h. 
Ref: CCP 4/18 Economia i Hisenda 38 
v. 14/ 3/ 2018 13: 38