Memòria Explicativa D E L ’ A J U N T A M E N T D E B A R C E L O N A 3 Índex Presentació .................................................................................................................................... 5 1 Resum executiu .............................................................................................................. 7 2 Context econòmic ........................................................................................................ 11 3 La pressupostació estratègica de l’Ajuntament de Barcelona..................................... 16 3.1 La planificació estratègica en el pressupost municipal ............................................... 16 3.2 El model de pressupostació per objectius ................................................................... 17 3.3 Procés d’elaboració del pressupost en el model de Pressupost per Objectius ........... 19 4 Marc Financer 2016-2019 ............................................................................................ 22 4.1 Objectius d’Estabilitat Pressupostària ......................................................................... 22 4.2 Sostre de despesa no financera i compliment de la regla de despesa aplicable als Pressupostos de l’àmbit d’Administració Publica de l’Ajuntament de Barcelona per a 2017 ................................................................................................... 23 4.3 Marc Financer 2016-2019. Marc pressupostari a mig termini .................................... 29 5 El pressupost de l'Ajuntament ..................................................................................... 36 5.1 Vinculació del pressupost amb els eixos estratègics del Programa d’Actuació Municipal 2016-2019 ................................................................................................... 40 5.1.1 Identificació dels programes pressupostaris relacionats amb els eixos del PAM40 5.1.2 Assignació de recursos del pressupost a els eixos estratègics ............................ 42 5.2 Previsió d’ingressos de l’Ajuntament .......................................................................... 45 5.3 Previsió de despeses de l’Ajuntament ......................................................................... 49 5.3.1 Visió econòmica: en què es gasta? ...................................................................... 49 5.3.2 Visió per programes: per a què es gasta? ........................................................... 60 5.3.3 Visió orgànica: qui gasta? .................................................................................... 74 6 El pressupost consolidat .............................................................................................. 81 4 5 Presentació El pressupost municipal és el pla econòmic i financer anual i està vinculat a l’estratègia formulada pel Govern de Ciutat. Representa una eina clau per a la gestió pública, servint a la planificació, programació, control i seguiment i avaluació de les actuacions municipals. A l’Ajuntament de Barcelona, això significa que l’assignació dels recursos municipals a les diferents polítiques, programes i actuacions, projectes i conceptes de despesa obeeix a una lògica de priorització orientada envers a l’obtenció de resultats i l’acompliment dels objectius definits en el Programa d’Actuació Municipal (PAM), essent el pressupost anual la concreció operativa d’allò que es pretén fer per avançar envers les prioritats i fites definides. En el projecte de pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per al 2017, la priorització de la despesa es duu a terme d’acord amb el marc de disponibilitat de recursos que defineixen una previsió prudent i realista dels ingressos, així com el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i dels objectius financers propis. D’aquesta forma, el projecte de pressupost 2017 s’orienta cap a una assignació i priorització estratègica de la despesa, vetllant a l’hora per mantenir la sostenibilitat i salut de les finances municipals. El Programa d’Actuació Municipal (PAM) per al període 2016-2019 presentat per l’equip de Govern de la Ciutat ha estat producte d’un procés d’elaboració en el qual s’han incorporat les propostes programàtiques de l’equip de govern, les prioritats convingudes dins de l’Acord de govern d’esquerres per Barcelona i molt especialment, les decisions producte del procés participatiu que s’ha realitzat a través de la plataforma Decidim.Barcelona. El procés participatiu en la elaboració del Programa d'Actuació Municipal (PAM) i els plans d'actuació de districtes (PAD) ha suposat la valoració de més de 10.500 propostes presentades i votades per més de 22.600 barcelonins a través de la participació per mitjà de la web específica de participació i de prop de 430 actes presencials. Es tracta del primer cop que una iniciativa d’aquesta complexitat i nivell de participació es utilitzada en la elaboració del full de ruta de les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, també per primer cop els pressupostos per al 2017 incorporaran annexat un estudi del seu impacte de gènere, que constitueix la primera fase per a la implementació total dels pressupostos amb perspectiva de gènere a l’Ajuntament. La iniciativa és un dels principals instrument de canvi institucional compresos en el Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. Els pressupostos amb perspectiva de gènere són una eina per a promoure transversalitat de gènere en la política i gestió pública i impliquen una sèrie de processos analítics sobre 6 l’impacte diferencial de les diferents partides del pressupost entre homes i dones i a la seva redistribució. El projecte de pressupostos 2017 s’emmarca dins d’un context de recuperació econòmica, no pas mancada de riscos i febleses, on esdevé necessari que en pugui ser partícip i en gaudeixi el conjunt de la ciutadania de Barcelona. És a dir, que aquesta recuperació arribi de forma equitativa a tots els barcelonins però especialment també a aquelles persones que han patit les conseqüències de la crisi anterior. Tanmateix, la recuperació econòmica cal que sigui liderada des d’una visió transformadora del model econòmic, el qual sigui innovador i just, respectuós amb el medi ambient, i permeti proporcionar una ocupació de qualitat i impulsant noves formes d’economia, com ara la cooperativa, social i solidària. Hem de recalcar que una directriu important en aquesta transformació del model socioeconòmic de la ciutat ha de ser el respecte als drets ciutadans, dels que destaquem el de justícia de gènere. L’estudi detallat de les desigualtats existents i de les seves causes han de promoure la implementació de polítiques adreçades a disminuir les bretxes de gènere i en aquest aspecte l’informe sobre pressupost amb visió de gènere que hem esmentat ha de esdevenir un eina fonamental. D’altra banda, el context actual d’urgència social i de desigualtat demanda una ràpida i contundent actuació per part de les administracions públiques, en col·laboració amb el tercer sector, per tal de poder garantir els drets bàsics dels ciutadans, fer front a les seves necessitats per a garantir la seva qualitat de vida i reduir les desigualtats existents. Tanmateix, des de la ciutadania existeix una demanda cada cop major per a poder participar i incidir, així com controlar, en major mesura la gestió de la ciutat. En aquest sentit, es demana poder assolir models de democràcia oberta, amb administracions transparents i participatives. En aquet sentit, en el 2017 es realitzaran proves pilot de pressupost participatiu en els districtes de l’Eixample i Gràcia. 7 1 Resum executiu El pressupost general de l’Ajuntament de Barcelona comprèn la informació integrada i sistematitzada de les magnituds i partides pressupostàries, tant del propi Ajuntament, com del conjunt d’entitats i organismes que en depenen i a on l’Ajuntament participa de forma majoritària. Tanmateix, cal recordar que el pressupost municipal és el pla econòmic i financer anual vinculat a l’estratègia formulada pel Govern de Ciutat, esdevenint una eina clau per a la gestió pública, ajudant a la planificació, programació, control i seguiment i avaluació de les actuacions municipals. El pressupost l’elabora l’equip de Govern i l’aprova inicialment la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació del Consell Municipal. A continuació s’exposa durant 15 dies al públic, previ anunci en Butlletí Oficinal de la Província, durant els quals els interessats el poden examinar i fer al·legacions. Dins d’aquest període de 15 dies es farà una Audiència Pública. L’aprovació definitiva del pressupost correspon al Plenari del Consell Municipal. El projecte de pressupostos per al 2017 s’orienta envers el compliment de la visió de ciutat reflectida al Programa d’Actuació Municipal de l’equip de govern Municipal. Aquest programa s’articula al voltant de 5 eixos principals: Eix 1: Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure Eix 2: Una Barcelona amb empenta per a una economia plural Eix 3: Una Barcelona més humana i en transició ecològica Equip de Govern •ELABORA EL PROJECTE DE PRESSUPOST Comissió d'Economia i Hisenda •APROVA INICIALMENT EL PRESSUPOST Plenari del Consell Municipal •APROVA DEFINITIVAMENT EL PRESSUPOST  Informació pública  Audiència pública 8 Eix 4: Una Barcelona participativa que garanteixi el bon govern Eix 5: Una Barcelona oberta i compromesa amb el món L’assignació dels recursos pressupostaris del 2017 s’ha orientat a dotar de pressupost aquells programes, accions i projectes que puguin contribuir de forma efectiva a l’acompliment d’aquests eixos. D’altra banda, el projecte de pressupost per al 2017 s’ha elaborat d’acord amb el compliment dels següents objectius de naturalesa pressupostària i financera: — Estabilitat: dèficit zero (Capacitat/Necessitat de Finançament >= 0) — Sostenibilitat: deute < 60% dels ingressos corrents — Capacitat d’inversió: Estalvi brut (Ajustat SEC) >= 15% dels ingressos corrents — Liquiditat: garantir el pagament a 30 dies El present document (Memòria explicativa del projecte de pressupostos 2017) té per objectiu facilitar el coneixement i comprensió de les principals xifres i bases en què es basa el projecte de pressupostos 2017 de l’Ajuntament de Barcelona, complementant així la informació subministrada en el Llibre verd i altres documents que acompanyen els pressupostos. La Memòria explicativa agrupa en el seu contingut la informació requerida a la Memòria del pressupost i a l’Informe econòmic i financer. Pel que fa a l’estructura d’aquest document, després del resum executiu, a l’apartat dos de la memòria, es fa un breu repàs del context econòmic general i de Barcelona en particular. En el tercer apartat s’introdueix el model de pressupostació estratègica de l’Ajuntament de Barcelona, i alhora s’esmenten els principals trets del procés d’elaboració del pressupost. En el quart apartat es mostra el marc financer a mig termini de l’Ajuntament i en el cinquè es fa una explicació de les principals xifres d’ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, a l’apartat sisè, apareixen les principals xifres dels pressupostos consolidats en els diferents perímetres d’aplicació. En el projecte de pressupost 2017 es preveu obtenir un superàvit (o capacitat de finançament) de 3.697.000 euros en termes del Sistema Europeu de Comptes (SEC) i sector administració pública de l’Ajuntament de Barcelona (d’acord amb la LOEPSF). L’estalvi brut (ingressos corrents menys despeses corrents) en termes SEC se situa en un 15,2%, fet que permet comptar amb una política inversora pròpia per part de l’Ajuntament. El volum d’endeutament previst es mostra moderat (835,2 milions d’euros), continuant amb la tendència de reducció 9 d’exercicis anteriors, suposant aquest el 30,7% dels ingressos corrents del 2017 en termes SEC. El pressupost total de l’Ajuntament per al 2017, en termes de comptabilitat pressupostària, ascendeix a 2.736,2 milions d’euros. El volum previst d’ingressos no financers és de 2.525,4 milions d’euros, dels quals 2.506,3 són ingressos corrents i 19,1 són ingressos de capital. Els ingressos no financers del 2017 augmenten en un 2,7% en relació a l’estimació de liquidació de l’exercici 2016, mentre que si es compara amb les previsions inicials del 2016, els imports 2017 mostren un increment del 6,0%. Les despeses no financeres assoleixen una magnitud de 2.580,5 milions d’euros1, un 4,7% majors en comparació amb els crèdits definitius del pressupost inicial 2016 (pròrroga del 2015) més l’expedient 3-010/2016 aprovat per Consell Plenari de 05/05/2016 (en endavant : PI2016+MC). Les despeses corrents se situen en 2.151,4 milions d’euros (incloent el fons de contingència), un 4,0,% superiors pel fa al PI2016+MC. Les despeses de capital (inversions) es xifren per valor de 429,1 milions d’euros, un 8,0% més respecte al PI2016+MC. Les despeses relatives a la càrrega del deute (principalment interessos) suposen per al 2017 un volum de 22,1 milions d’euros, un 11,1% inferiors respecte al PI2016+MC Per un altre costat, en el projecte de pressupostos 2017 s’ha dotat amb 13,6 milions un fons de contingència (despeses de capítol 5) d’acord amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i per a fer front a contingències generals. Quant a l’assignació dels recursos pressupostaris del 2017, a fi de donar compliment als eixos estratègics anteriorment esmentats, s’han inclòs en el pressupost un notable nombre de mesures que expliquen en gran part el notable increment experiment per part de les despeses corrents: gran increment de la dotació de recursos en serveis socials i promoció social (SAD, serveis socials bàsics, atenció a la gent gran, lluita contra la violència de gènere i el tràfic sexual, atenció a gent en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió,...), majors recursos i noves polítiques pel que fa a l’habitatge social i la salut, increment de les dotacions de recursos en educació (beques menjador, escoles bressol,...), sosteniment i manteniment de les tarifes del transport públic, desenvolupament de plans d’ocupació municipals i impuls i foment de l’economia cooperativa, social i solidària, major volum de recursos disponibles per als districtes per aplicar 1 En les dades de la despesa no financera per tal de fer-les homogènies i comparables s’ha ajustat el PI2016+MC en menys 73,39 milions corresponents a la sentència 1% i la paga extra del 2012. Per altra banda s’ha fet un altre ajust de menys 7,5 milions corresponent a la transferència a la AMB per Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR) que ja no figura en el 2017. 10 polítiques de proximitat, cobertura de les necessitats de recursos dels serveis urbans (neteja, residus, enllumenat,...), reducció de despeses en òrgans de govern, contenció de les despeses d’administració general i impuls als programes de relació amb la ciutadania i la foment de la participació. També cal destacar la dotació de 17 milions d’euros per Pla de Barris (5 milions de despesa corrent i 12 milions de despesa d’inversió). 11 2 Context econòmic Els indicadors macroeconòmics del primer semestre del 2016 estimen que l’economia global experimenta un creixement interanual del +2,9%, i es desaccelera en relació a la segona part del 2015. Per àrees geogràfiques, les economies emergents –en particular la xinesa- es comporten una mica millor de l’esperat, mentre que la nord-americana perd embranzida, l’activitat a l’eurozona modera la seva evolució i el Japó presenta un creixement mot feble. En aquest context, el Brexit obre un nou escenari que representa un risc a la baixa per al creixement mundial, ja que provoca un augment de la incertesa i pot afeblir la confiança i la inversió. Tot i aquesta incertesa, accentuada per la forta dependència de Xina del crèdit com a motor de creixement i els problemes que presenten alguns bancs italians i portuguesos, el mes d’octubre el Fons Monetari Internacional (FMI) manté les previsions de creixement de l’economia global per al 2016-17 en el +3,1% i +3,4%, respectivament. L’activitat a la zona euro avança amb moderació i assoleix un creixement del PIB del +1,6% el tercer trimestre, tot i els factors –inflació moderada, política monetària expansiva i baix preu del petroli- que actuen com a “vent de cua” i estimulen la recuperació. L’atonia d’economies com la italiana o la francesa, els riscos associats al Brexit o l’incipient augment dels preus del petroli constitueixen factors addicionals de fragilitat del creixement, una situació davant la qual el BCE manté la rebaixa del tipus d’interès de referència i una política monetària expansiva –amb la compra mensual de fins a 80.000M d’actius- en tant que la inflació de l’eurozona no remunti fins a nivells pròxims al 2%. En aquest context, el FMI preveu un creixement interanual del PIB del +1,7% l’any 2016, i un increment lleugerament inferior pel 2017 (+1,5%), tot augmentant lleugerament -en els dos casos- la seva previsió anterior. L’economia espanyola continua amb un avenç significatiu i el tercer trimestre de l’any 2016 (segons l’indicador avançat de l’INE) assoleix una variació interanual del PIB del +3,2% -lleugerament inferior a la dels anteriors- després d’encadenar tretze trimestres2 de creixement de l’activitat econòmica-. Per components, el menor dinamisme de la demanda interna –en particular del consum públic- queda compensat per l’evolució de la demanda externa que, gràcies al bon comportament 2 En termes intertrimestrals. 12 de les exportacions, passa a realitzar una petita contribució positiva al creixement del PIB. Malgrat el bon to de l’activitat econòmica recent, la necessitat de fer compatibles el creixement i l’ajust fiscal, l’estancament de la productivitat o l’impacte de la crisi sobre la qualitat del treball segueixen plantejant grans reptes de futur, mentre que la incertesa global condiciona la recuperació. En aquest context, les previsions d’octubre de l’FMI indiquen que l’economia espanyola mantindrà un bon dinamisme durant la segona part del 2016 i tancarà l’any amb un creixement del PIB del 3,1%, que el 2017 es desacceleraria fins a situar-se en un +2,2% interanual. Per la seva part, l’economia catalana manté una notable fortalesa i assoleix una variació interanual del PIB del +3,4% el segon trimestre de 2016, tot mantenint una variació superior al 3% des del segon trimestre del 2015. Un resultat que es deriva tant del creixement de la demanda interna -impulsat per la millora del consum privat i la recuperació de la formació bruta de capital en béns d’equipament (+4,1%)- com de l’evolució de la demanda externa, en la que destaquen la dinàmica favorable de les exportacions i la bona marxa del turisme. Un indicador especialment significatiu de la millora del to macroeconòmic ha estat la recuperació de l’ocupació, que augmenta en més de 113.000 persones entre els tercers trimestres de 2015 i 2016. La millora recent de l’economia catalana es manifesta a tots els grans sectors d’activitat. El segon trimestre de 2016 el creixement més significatiu del VAB correspon a la indústria (+3,6%), que experimenta un augment de la producció que millora els resultats de l’any anterior i reflecteix una evolució més favorable que la del conjunt de la zona euro. Els serveis assoleixen un augment interanual del VAB del 3,4% esperonat per l’evolució ascendent del consum privat i l’activitat turística -amb un comportament especialment favorable del terciari de mercat- i el sector de la construcció segueix avançant en el procés de recuperació de l’activitat, també amb un creixement del +3,4%. 13 L’evolució recent de l’economia barcelonina mostra -com als àmbits territorials de referència- una millora significativa en el comportament dels principals indicadors d’activitat, i el PIB de Barcelona assoleix un creixement interanual del +3,3% el segon trimestre de 2016 després de mantenir una evolució positiva a partir de 2014. El principal motor de l’activitat econòmica a la ciutat és el sector serveis, que experimenta una variació interanual del VAB del +3,6% i mostra especial dinamisme als subsectors del comerç, el transport, l’hostaleria i la informació i comunicacions (+4,5%). D’altra banda, segons l’Enquesta de Clima Empresarial que elabora la Cambra de Comerç de Barcelona, el segon trimestre de 2016 la marxa dels negocis a l’Àrea Metropolitana de Barcelona evoluciona favorablement -una tendència comuna a tots els sectors productius- i registra el saldo més positiu (+15 punts percentuals) des de l’inici de la sèrie històrica el 2009. Les expectatives empresarials a curt termini són similars a les d’un any enrere i apunten a un bon to de l’activitat, la moderació del descens dels preus i una millora de l'ocupació. En aquest context de millora de l’activitat econòmica, la internacionalització de l’economia de Barcelona segueix jugant un paper clau com a motor de la recuperació. En particular, cal destacar el bon comportament de les exportacions de la província de Barcelona, que el 2015 van superar per primera vegada els 50.000 milions d’euros i que al primer semestre de 2016 assoleixen un valor superior en un 3% al del mateix període de 2015. D’aquesta manera, la demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions a l’estat espanyol (amb el 20,2% del total), amb un lideratge encara més clar en les vendes a l’exterior de béns d’alt i mitjà-alt contingut tecnològic (on el seu pes relatiu puja fins al 25,1%). 14 Cal remarcar també l’evolució de l’activitat turística, que va tancar el 2015 amb màxims històrics de visitants i pernoctacions en establiments hotelers (més de 8,3 i prop de 17,7 milions, respectivament) i el primer semestre de 2016 assoleix nous creixements d’aquests indicadors. O la notable capacitat de captació de congressos que manté Barcelona, que el 2015 la situa en tercer lloc entre les ciutats del món al rànquing d’International Congress and Convention Association (ICCA). Un indicador que posa de manifest el bon posicionament internacional que gaudeix la ciutat, recentment reconeguda per KPMG a l’informe Global Cities Investment Monitor 2016 com a vuitena àrea urbana del món en captació de projectes d’inversió estrangera de 2012 a 2016 i sisena urbs del món amb millor reputació segons City RepTrak 2015. Després de la inflexió experimentada el 2013, els indicadors del mercat de treball de Barcelona continuen la seva recuperació durant els anys 2015 i 2016. Efectivament, la ciutat crea ocupació neta el segon trimestre de 2016 i compta amb 1.049.147 afiliats a la Seguretat Social al finalitzar el segon trimestre, el que suposa un increment interanual del 3,4% i més de 34.000 llocs de treball. Així mateix, Barcelona ha tancat el mes de setembre amb 79.653 persones registrades com a aturades a les oficines del SOC (10.705 persones i un 11,8% menys que un any enrere), mentre que d’acord amb l’Enquesta de Població Activa la taxa d’atur de la ciutat se situa en el 12% el tercer trimestre de 2016 –el valor més baix des de finals de 2008- després de reduir-se en 2,1 punts en termes interanuals. La recuperació del mercat laboral també s’observa a Catalunya i Espanya, tot i que Barcelona segueix en una situació més favorable que els àmbits territorials esmentats, amb una taxa d’ocupació3 el tercer trimestre de 2016 (71,2%) superior a la de Catalunya (67,3%) i molt per sobre de la mitjana estatal (61,1%). 3 Calculada pel col·lectiu de 16 a 64 anys. 15 El perfil mig de la persona aturada a Barcelona correspon al d’una dona de 45 anys o més, amb estudis generals i procedent dels serveis a les empreses o el comerç. Per edats, els col·lectius de més de 45 i de 30 a 45 anys segueixen sent els més castigats per la crisi i absorbeixen conjuntament més del 85% de l’atur de la ciutat. Cal destacar, però, l’elevada taxa d’atur juvenil, que el tercer trimestre de 2016 se situa en el 28,1%. D’altra banda, el 17,6% de les persones registrades com a aturades a Barcelona té nacionalitat estrangera -una xifra que es segueix reduint degut a que l’impacte de la crisi ha provocat que persones d’aquest col·lectiu retornin al seu país d’origen-, alhora que els aturats de llarga durada ja suposen el 41,3% del total. D’altra banda, el mercat de treball continua plantejant reptes rellevants de qualitat, com el fort pes dels contractes temporals o la curta durada d’un gran nombre de contractacions. En l’àmbit de l’emprenedoria, cal assenyalar que -d’acord amb el Global Entrepreneurship Monitor— la Taxa d’Activitat Emprenedora de l’àrea de Barcelona (calculada sobre la població resident compresa entre els 18 i els 64 anys) se situa en el 6,1% el 2015. Així, després d’experimentar un descens respecte a l’any anterior, la taxa de Barcelona supera les de França (5,3%), Itàlia (4,9%) o Alemanya (4,7%), així com la mitjana espanyola (5,7%). D’altra banda, la constitució de societats mercantils a la ciutat segueix evolucionant positivament (amb 7.707 societats creades a Barcelona ciutat al 2015) i experimenta un augment interanual del 9% el primer semestre de 2016, mentre la demarcació barcelonina continua assolint la ràtio d’empreses creades/1.000 habitants més elevada de les grans àrees urbanes espanyoles. 16 3 La pressupostació estratègica de l’Ajuntament de Barcelona 3.1 La planificació estratègica en el pressupost municipal El model de pressupostació estratègica de l’Ajuntament de Barcelona té per objecte vincular l’assignació i la gestió dels recursos pressupostaris amb les prioritats i estratègia de l’Ajuntament. En aquest sentit, el sistema pressupostari per objectius pretén avançar cap a la presa de decisions i gestió dels recursos públics basada en l’acompliment de l’estratègia municipal, la qual se sintetitza en el Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2016-2019. El document inicial del Programa d’Actuació Municipal (PAM), va ser elaborat en base als compromisos de l’equip de govern, tant aquells derivats del seus programes com els convinguts entre els socis de govern per mitja de l’Acord de govern d’esquerres per Barcelona. Amb aquesta base inicial es va obrir un procés participatiu amb participació oberta a tota la ciutadania i que va suposar la organització de diferents jornades i debats. Com a resultat del procés participatiu s’han valorat prop de onze mil propostes, de les que s’han acceptat més de vuit mil, que han estat incorporades al Pla d’Actuació Municipal (PAM) i als deu Plans d’Actuació de Districtes (PAD) dins d’ alguna de les 1.467 actuacions que el composen. El programa d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona està articulat entorn a cinc eixos principals: Eix 1: Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure Eix 2: Una Barcelona amb empenta per a una economia plural Eix 3: Una Barcelona més humana i en transició ecològica Eix 4: Una Barcelona participativa que garanteixi el bon govern Eix 5: Una Barcelona oberta i compromesa amb el món 17 Cadascun d’aquest eixos integra una sèrie de sub-eixos o línies d’actuació, fins un total de 29, que identifiquen l’àmbit concret en el qual s’inclouen les actuacions que incorpora l’eix. Es detalla també al document PAM els objectius individuals de cadascun d’aquests sub-eixos que es pretén aconseguir amb la execució de les actuacions programades. Tot seguit es descriu els procediments mitjançat els quals s’incorporen aquest conjunt de prioritats programades dins del procediment d’elaboració del pressupost municipal 3.2 El model de pressupostació per objectius El model de pressupostació de l’Ajuntament de Barcelona té les següents funcions: En el model de pressupost per objectius aplicat per l’Ajuntament de Barcelona, els nexes d’unió entre l’estratègia i el pressupost són els programes pressupostaris, els quals es defineixen com aquells conjunt de béns, serveis i actuacions que tenen per finalitat aconseguir uns resultats concrets en termes de benefici per la comunitat. Els programes es desglossen en subprogrames, que esdevenen el nivell mínim de pressupostació i que suposen línies d’actuació o de prestació de béns i serveis diferenciades dins dels programes. 18 Els programes, en ser dotacions pressupostàries per a realitzar una sèrie de béns, serveis i actuacions a fi d’acomplir unes finalitats o resultats determinats, permeten una ordenació estratègica dels recursos pressupostaris. Aquesta ordenació estratègica possibilita que el pressupost s’estructuri en termes estratègics i facilita prendre decisions pressupostàries, tant pel que fa a l’assignació de recursos, com per al seguiment pressupostari i el rendiment de comptes. Així mateix, aquesta estructura permet la vinculació o associació amb els objectius i fites determinats en el Programa d’Actuació Municipal (PAM), facilitant el reforç i integració entre l’estratègia i el pressupost. Els documents coneguts com a memòries de programa esdevenen una eina clau per a explicar la relació entre recursos i resultats. Les memòries de programa suposen el pla associat als recursos continguts en un programa pressupostari per a un exercici determinat, on s’hi conté, entre altres aspectes, la relació de resultats a assolir (mesurats mitjançant indicadors), així com de béns, serveis i actuacions a realitzar per a acomplir amb aquests. El model de pressupost per objectius suposa orientar les diferents fases del cicle pressupostari cap l’acompliment dels objectius d’eficiència quant a l’assignació dels recursos públics (assignació de recursos segons prioritats i resultats) i eficiència i eficàcia en l’ús d’aquests recursos, és a dir, obtenir els resultats desitjats de la forma més econòmica (amb el menor cost) i efectiva possible. Això es tradueix en les tres principals fases del cicle pressupostari en el següent:  Elaboració i aprovació del pressupost: les prioritats definides i els principals resultats a obtenir suposen el criteri principal per a la presa de decisions d’assignació de recursos envers els diferents programes, béns i serveis i actuacions. L’estratègia associada a cada programa pressupostari es concreta a les memòries de programa.  Execució del pressupost: l’execució del pressupost per programes es realitza tant en termes de realització de la despesa, com pel que fa a l’acompliment de resultats, on mitjançant processos de seguiment i control es tracta de detectar i resoldre possible desviacions.  Liquidació del pressupost: un cop finalitzat l’exercici, s’informa dels resultats obtinguts pels programes (informes de resultats de programa) i s’analitza el corresponent grau d’acompliment i les seves causes, amb la finalitat de millorar els resultats d’aquests. 19 3.3 Procés d’elaboració del pressupost en el model de Pressupost per Objectius Tot seguit, es descriuen les principats etapes o fases del procés d’elaboració del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona: La primera etapa comprèn la realització de les estimacions o càlcul del pressupost base d’ingressos i del pressupost base de despeses. El pressupost base d’ingressos és la projecció d’ingressos pel proper exercici pressupostari (any pel qual es desitja pressupostar), considerant que les ordenances fiscals es mantenen constants. Per un altre costat, el pressupost base de despeses és aquella estimació de recursos necessaris per tal de mantenir el nivell actual de serveis i fer front al compromisos ja adquirits. Després de considerar els resultats del càlcul del pressupost base d’ingressos, es realitza la previsió d’ingressos per a l’any que es desitja pressupostar, tot considerant ja l’impacte de les ordenances fiscals que es vulguin presentar. Amb la informació proporcionada per les previsions d’ingressos, l’estimació del pressupost base de despeses, l’execució del pressupost actual, els objectius d’estabilitat pressupostària i els objectius financers propis de l’Ajuntament de Barcelona, es realitza un marc financer a mitjà termini preliminar i es defineix el límit global de despesa per a l’exercici pel qual s’està elaborant el pressupost. Aquest límit global de despesa, a la seva vegada, es desglossa en un límit general per a la despesa corrent i un límit general per a la despesa de capital (inversions). 20 Posteriorment, es prenen en consideració les prioritats clau i grans resultats a acomplir en el proper pressupost definides per part del Govern de la Ciutat dins del seu Programa d’actuació Municipal 2016-2019 (PAM 2016-2019), que incorpora la informació proporcionada en els processos participatius. Aquesta informació és emprada per tal de desglossar el límit de despesa corrent en límits de despeses per despeses en béns i serveis corrents i transferències corrents per a cadascun dels sectors i districtes que composen l’Ajuntament. Pel que fa a les despeses de capital, un cop establert el límit general, es consideren els diferents projectes d’inversió inclosos dins del Programa d’Inversions Municipals (PIM), a fi de realitzar una proposta d’assignació de recursos. L’etapa següent del procés d’elaboració del pressupost consisteix en què els sectors i districtes formulen les seves propostes pressupostàries, facilitant a la vegada les seves respectives memòries de programa. Les propostes pressupostàries s’articulen mitjançant els denominats paquets de decisió, els quals suposen una proposta de variació de recursos envers els imports de l’estimació del pressupost base de despeses. Cada paquet de decisió suposa una decisió quant a canvis de polítiques/serveis, existint dues grans tipologies de paquets: els de “nova iniciativa”, que comprèn propostes de nous projectes o serveis o incrementar el volum dels serveis actuals, i els de “reducció del pressupost base”, que suposen propostes de generació d’estalvis per eficiència o reducció de serveis. Cada paquet de decisió inclou informació sobre la seva descripció i necessitat (justificació), contribució als objectius del Programa d’Actuació Municipal (PAM), indicadors per mesurar l’impacte quant a resultats que suposa el paquet i el seu impacte financer detallat per partides. Els paquets de decisió i les recomanacions d’assignacions a projectes de capital, un cop facilitades, són analitzades a fi de prendre les decisions que es considerin adients a fi d’alinear l’assignació de recursos pressupostaris amb els eixos prioritats i resultats clau definits. En aquesta etapa, també es produeixen els ajustos finals que es requereixin en relació a les previsions d’ingressos i el marc financer a mitjà termini (per exemple, degut a l’obtenció d’informació més actualitzada), així com pel que fa a les despeses. Un cop realitzades les oportunes decisions pressupostàries finals, s’elabora tota la documentació que haurà d’acompanyar el projecte de pressupostos. 21 Cal fer esment que en aquesta evolució del procés d’elaboració del pressupost, també s’han introduït millores substancials pel que fa al procés de formulació del pressupost consolidat (aquell que a apart del propi Ajuntament, integra també les entitats dependents) i pel que fa a l’estructura, informació qualitativa i procés d’aprovació dels projectes de capital. Programa d’Actuació Municipal (PAM) 22 4 Marc Financer 2016-2019 El Marc Financer de l’Ajuntament de Barcelona 2016-2019 constitueix la referència dels recursos que es preveu obtenir en els propers anys i el marc d’aplicació dels mateixos amb el condicionant del compliment de les regles fiscals establertes per la normativa vigent. El projecte de pressupost de l’any 2017 s’ha d’elaborat seguint les directrius fixades per la Llei Orgànica 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, aprovada el 27 d’abril de 2012 (en endavant LOEPSF), que estableix, d’acord amb el seu preàmbul, tres objectius fonamentals: garantir la sostenibilitat financera de l’administració pública; enfortir la confiança en l’estabilitat de l’economia; i reforçar el compromís amb la Unió Europea en matèria d’estabilitat pressupostària. Amb la consecució d’aquests objectius es pretén contribuir a consolidar un marc de política econòmica orientat al creixement econòmic i la creació d’ocupació. Les directrius de la LOEPSF condicionen la presentació dels pressupostos dels ens locals, ja que introdueix la necessitat del compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, el compliment de determinades regles fiscals, de l’objectiu d’endeutament o de presentar un marc pressupostari a mig termini. 4.1 Objectius d’Estabilitat Pressupostària D’acord amb l’article 15 de la LOESPSF, correspon al Govern de l’Estat, mitjançant acord del Consell de Ministres, fixar, al llarg del primer semestre de cada any, els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic referit als tres exercicis següents per al conjunt de les Administracions Públiques. La proposta de fixació d’aquests objectius s’ha d’acompanyar d’un informe d’avaluació de la situació econòmica prevista, el qual ha d’incloure, entre d’altres aspectes, la taxa de referència de l’economia espanyola prevista per poder determinar la regla de despesa. Aprovats aquests objectius, l’elaboració dels projectes de Pressupostos de les Administracions Públiques s’han d’acomodar als esmentats objectius. No obstant, un govern en funcions no pot aprovar un Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, ni els objectius d’estabilitat pressupostària, i tampoc pot presentar iniciatives legislatives a al Parlament. L’existència d’un govern en funcions a l’Administració Central ha impedit que es donés compliment 23 a les disposicions de l’article 15, per quin fet, l’elaboració del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona s’ha fet seguint els objectius aprovats per acord del Consell de Ministres Consell de Ministres de 10 de juliol de 2015, i aprovats en els tràmits parlamentaris posteriors, que fixaven els següents objectius en relació a les Entitats Locals: 2016 2017 2018 2019(2) Objectiu d’Estabilitat Pressupostària Capacitat (+) Necessitat (-) de Finançament, SEC-10, en % PIB 0,0 0,0 0,0 0,0 Objectiu de Deute Públic, en % PIB(1) 3,4 3,2 3,1 3,1 Regla de despesa, en % 1,8 2,2 2,6 2,6 (1) Els límits d’endeutament aplicables a cada entitat local, no obstant, són els determinats al Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovada pel RDL 2/2004 (TRLRHL). (2) En no estar aprovats els objectius per l’exercici 2019 es prenen com a referència els aprovats per l’exercici anterior. Aquests “Objectius d’Estabilitat Pressupostària i deute públic 2016-2018” van estar informats favorablement per la Comissió Nacional d’Administració Local, en sessió de data 9 de juliol de 2015. L’objectiu d’Estabilitat Pressupostària fixat pel govern de l’Estat és coherent amb el mandat de la LOEPSF, que en el seu article 11.4 fixa la necessitat, per les corporacions locals, de mantenir una posició d’equilibri o superàvit pressupostari. 4.2 Sostre de despesa no financera i compliment de la regla de despesa aplicable als Pressupostos de l’àmbit d’Administració Publica de l’Ajuntament de Barcelona per a 2017 L’article 30 de la LOEPSF estableix que les Corporacions Locals aprovaran, en els seus respectius àmbits, un límit màxim de despesa no financera, coherent amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i la regla de despesa (article 12), que marcarà el sostre de l’assignació de recursos dels seus pressupostos. El sostre de despesa no financera dels Pressupostos de l’àmbit de l’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en termes consolidats (perímetre SEC-10) per a 2017 és de 2.756,0 milions d’euros. Aquest sostre, calculat a partir dels ingressos no financers previstos, és el que donaria compliment als objectius establerts d’estabilitat pressupostària. 24 L’obtenció del sostre de despesa no financera respon als següents càlculs: (dades en milions d’euros) 2017 Ingressos no financers 2.740,4 Objectiu de dèficit 0 Ajustos SEC-10 15,6 Sostre despesa no financera SEC-10 2.756,0 La projecció d’execució del pressupost 2017 en termes de comptabilitat nacional inclosa en el Marc financer, un cop aplicats els ajustaments SEC-10 i l’ajustament per grau d’execució és com segueix, donant compliment a l’objectiu d’estabilitat pressupostària definit en termes d’equilibri o superàvit pressupostari: (dades en milions d’euros) 2017 Despesa no financera projecte pressupost 2017 2.792,1 Ajustament per grau execució4 -47,8 Ajustos SEC-10 8,0 Despesa no financera SEC-10 2.752,3 4 L’ajustament per grau d’execució s’ha calculat aplicant un 1,5% als crèdits inicials del capítols 2, 4 i 5 i un 5% als crèdits inicials dels capítols 6 i 7 del projecte de pressupost de despesa inicial de l’Ajuntament de Barcelona individual. 25 Detall d’ajustaments SEC-10: a) Ingressos: Els ingressos per fiscalitat local (impostos, taxes i preus públics) estan estimats al pressupost atenent al criteri de caixa, d’acord amb els criteris SEC-10, per la qual cosa no procedeix realitzar cap ajustament. En general, les transferències entre administracions han de coincidir en la seva situació en el càlcul de la capacitat de finançament. Per tant, cas d’haver-se previst a pressupost o reconegut un dret (a la liquidació) d’una transferència que l’entitat pagadora no ha inclòs en el seu pressupost o no ha reconegut la obligació (a la liquidació), l’entitat que ha de percebre la mateixa haurà d’ajustar minorant la seva capacitat per l’import d’aquesta transferència, o viceversa. No es preveu ajustaments per aquest concepte. No obstant, l’aplicació d’aquest ajust a les transferències derivades de la participació en els tributs de l’Estat es tradueix en l’aplicació del principi de caixa, és a dir, substitució dels drets per la recaptació, ja que les administracions superiors no utilitzen els pendents de pagament en transferències de finançament. En relació a la participació en els tributs de l’Estat, s’ha practicat un ajust positiu que es correspon a la retenció que l’Estat practica per compensar les liquidacions negatives dels exercicis 2008 i 2009. Aquest ajust és de 15,6 milions d’euros i es correspon a l’anualitat corresponent a l’exercici 2017 de retorn de l’import pendent de devolució a 1/1/2015 dividit per 204 mensualitats, en aplicació del que disposa la disposició addicional única del RDL 12/2004 de 12 de setembre. L’esmentada disposició addicional única permet a les Corporacions Locals a les quals s’estigui la disposició final desena de la Llei 2/2012 ampliar el termini de retorn en 120 mensualitats. b) Despeses: No s’ha realitzat cap previsió d’ajust per despeses financeres, ja que s’estima que l’import previst en pressupost coincidirà amb la despesa meritada. S’ha efectuat un ajust negatiu de 8 milions d’euros corresponent a despeses previstes del capítol 8 “Actius financers”. La ampliació de capital que s’ha considerat correspon al compromís vigent que pel 2017 té l’Ajuntament de Barcelona per l’adquisició d’accions de Fira-2000. Aquest ajust és d’aplicació quan les aportacions de capital es destinen a eixugar pèrdues, ja que s’assimilen a una transferència de capital. 26 Càlcul de la regla de despesa L’article 12 de la LOEPSF estableix que la variació de la despesa computable de les corporacions locals no podrà superar la taxa de referència de creixement del Producte Interior Brut a mig termini de l’economia espanyola. D’acord amb l’esmentat article, s’entén per despesa computable els usos no financers definits en termes del Sistema Europeu de Comptes, exclosos els interessos del deute, la despesa no discrecional en prestacions per atur, la part de la despesa finançada amb fons finalistes de la UE o d’altres administracions públiques i les transferències a les Comunitats Autònomes i les Corporacions Locals vinculades als sistemes de finançament. Per al seu càlcul, s’ha seguit la “Guía para la determinación de la Regla de Gasto del articulo 12 de la Ley Orgánica 2/2012 de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera para las Corporaciones Locales” editada per la IGAE. La regla de despesa ha de complir-se per a la despesa de la Corporació Local un cop consolidades i eliminades les transferències internes entre les unitats que la integren i que s’inclouen a l’article 2.1 de la LOEPSF, és a dir, a nivell consolidat. Per tal de poder valorar el compliment de la regla de despesa cal obtenir prèviament l’import de despesa computable de l’exercici precedent. D’acord amb l’esmentada guia, cal fer el càlcul a partir de la liquidació, i en cas de no disposar- ne, d’una estimació de la liquidació. A aquests efectes, s’ha pres com a referència l’estimació de la liquidació de l’exercici 2016 del tercer trimestre (Q3) comunicada al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques en data 28 d’Octubre del 2016 en compliment de l’article 16 del text consolidat de la Ordre HAP/2105/2012, de 1 de octubre, per la que es desenvolupen les obligacions de subministrament d’informació previstes en la LOEPSF. Addicionalment, per obtenir els usos no financers en termes del Sistema Europeu de Comptes, cal aplicar una sèrie d’ajustaments que varien en funció que les unitats incloses en el perímetre de consolidació estiguin sotmeses al Pla General de Comptabilitat Pública o al Pla General de Comptabilitat de la empresa. Aquests ajustaments es detallen més endavant. La despesa computable consolidada de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2017 no pot superar en més del 2,2% la despesa computable de l’any anterior. No obstant, aquest llindar de despesa computable pot variar a l’alça o a la baixa, en el cas d’aprovar-se canvis normatius que suposin respectivament augments o disminucions permanents en la recaptació, i per la quantia equivalent. 27 La següent taula mostra el càlcul del límit de despesa computable per l’exercici 2017: (dades en milions d’euros) Càlcul despesa computable Despesa computable previsió liquidació any 20165 2.563,1 Variació de la despesa computable aprovada 2017 (Δ 2,2%) 56,4 Augments permanent de recaptació 2017 - Límit despesa computable any 2017 2.619,4 La següent taula mostra el càlcul de la despesa computable de l’exercici 2017, partint dels usos no financers i aplicant els ajustos pertinents: (dades en milions d’euros) Projecte 2017 Usos no financers Projecte Pressupost 2017 (excloent interessos) 3.394,3 Ajustaments usos no financers -66,0 Usos no financers SEC 10 (excloent interessos) 3.328,2 Eliminació transferències internes -623,3 Despeses finançades amb fons finalistes -88,6 Unió Europea -3,2 Estat -0,1 Comunitat Autònoma -80,5 Diputacions -3,4 Altres Administracions Públiques -1,4 Despesa Computable 2017 2.616,3 Aplicant la taxa de referència de creixement del PIB a mig termini per 2017 aprovada del 2,2%, el límit màxim de despesa consolidada computable per l’exercici 2017 aplicable a l’àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona és de 2.619,4 milions d’euros. La despesa computable del projecte de pressupost 2017, de 2.616,3 milions d’euros, dóna compliment a aquest límit. Per obtenir els usos no financers en termes SEC-10 dels ens sotmesos al pressupost cal aplicar determinats ajustaments a la comptabilitat pressupostària 5 L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant acord del Consell Plenari de data 5/5/2016 va aprovar un Pla Econòmic Financer per previsió d’incompliment de la Regla de Despesa a l’exercici 2016. Aquest PEF 2016-2017 va ser aprovat per resolució de la Generalitat de Catalunya de data 22/6/2016. En base a l’existència d’aquest PEF, s’ha determinat com a despesa computable de referència la resultant de la previsió de liquidació 2016 del tercer trimestre (Q3) comunicada al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques en data 28 d’Octubre del 2016. Aquesta previsió difereix de la prevista en el PEF 2016-2017 per la variació produïda en el perímetre de consolidació del Sector Administració Pública de l’Ajuntament, amb la incorporació al mateix de les següents entitats: TERSA, SEMESA, SIRESA, Cementiris de Barcelona, SA, Barcelona Regional, SA, i l’actualització dades de la Fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation (no incloses em el PEF). 28 (capítols 1 a 7 de despeses, excloent-hi els interessos). Els ajustaments aplicats d’acord amb la “Guía para la determinación de la Regla de Gasto” han estat els següents: (dades en milions d’euros) Projecte 2017 Vendes de terrenys i altres inversions reals -4,3 Inversions realitzades per compte de l'Ajuntament - Execució d'avals - Aportacions de capital 8,0 Assumpció i cancel·lació de deutes - Despeses realitzades en l'exercici pendents d'aplicar al pressupost - Pagaments a socis privats en el marc APP - Adquisicions amb pagament ajornat - Arrendaments financers - Préstecs - Mecanisme extraordinari pagament proveïdors 2012 - Inversions realitzades per l'Ajuntament per compte altres AAPP - Ajustament per grau d'execució -47,8 Altres -22,0 Total -66,0 L’ajust corresponent a l’epígraf “Altres” inclou un ajust en previsió que allò que determina la DA 6ª de la LOEPSF pel que fa a les regles especials pel destí del superàvit, es prorrogui per l’exercici 2017. La seva aplicació interna es regula per la base d’execució 50ª del projecte de pressupost. D’aquesta manera, en base a la previsió d’obtenció de superàvit amb la liquidació de l’exercici 2016 es preveu la seva aplicació per finançar inversions financerament sostenibles que compleixin el que disposa la DA 16ª del TRLRHL i que estan identificades en l’annex d’inversions que acompanya el pressupost. Aquesta despesa, d’acord amb la DA 6ª.4. no es considera com a despesa computable a efectes del càlcul de l’aplicació de la regla de despesa. L’aplicació de la regla especial de destí del superàvit es sustenta en el compliment per part de l’Ajuntament de Barcelona dels supòsits previstos:  Compliment dels límits en matèria d’autorització d’operacions financeres (Regla 75%).  Superàvit en termes SEC-10 i romanent de tresoreria per despeses generals positiu en els exercicis precedents.  No existeixen obligacions comptabilitzades pendents d’aplicar a pressupost.  No es produeix el supòsit de necessitat d’amortitzar operacions d’endeutament vigents per evitar incórrer en dèficits en termes de Comptabilitat Nacional. 29 En el projecte de pressupost 2017 les despeses no financeres totals consolidades de l’àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en els termes definits pel Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-10) són de 2.752,3 milions d’euros. Aquest import donant compliment al sostre de despesa no financera i al límit de la regla de despesa. En cas que realitzada la liquidació del pressupost 2017 en termes consolidats i aplicant els corresponents ajustos de comptabilitat nacional al perímetre definit pel sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona no es complissin aquests supòsits i es superés el límit de la regla de despesa o la capacitat de finançament no fos positiva, seria necessari l’aprovació d’un pla econòmic financer. 4.3 Marc Financer 2016-2019. Marc pressupostari a mig termini Aquest marc financer constitueix la referència pressupostària pels propers tres anys, i delimita, en base a la millor estimació dels ingressos i els objectius financers determinats, la disponibilitat de recursos futurs. Perímetre de consolidació El perímetre de consolidació inclou el Sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona, format per l’Ajuntament i les entitats dependents en què: l’Ajuntament té més del 50% del capital, majoria en drets de vot, nomena a la majoria dels integrants dels òrgans de govern i/o a la majoria dels administradors; que es financen majoritàriament amb ingressos de no mercat; i que han estat, o es preveu ho siguin, classificades com Sector Administració Pública per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat en el moment de l’elaboració del projecte de pressupost. Objectius financers La orientació del govern municipal pel mandat pel mandat 2015-2019 és fer de Barcelona una ciutat justa i democràtica. Una ciutat que garanteixi els drets socials, amb un model econòmic just i innovador, i amb barris habitables i sostenibles. Una ciutat de democràcia oberta i compromesa amb el país, Europa i el món. La consecució d’aquests objectius s’ha de compatibilitzar amb el compromís amb els objectius derivats de la LOEPSF pel període 2017-2019 i la preservació de la solvència i liquiditat de la institució. 30 En base a aquestes premisses, els objectius financers establerts són els següents: a) Complir amb els objectius derivats de la LOEPSF. b) Mantenir un nivell d'estalvi brut sobre els ingressos corrents per sobre del 15% en termes comptabilitat nacional, és a dir, aplicant els criteris del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-10), que permeti el finançament de les inversions previstes. c) Estabilitzar el nivell d'endeutament (d’acord amb el Protocol de dèficit excessiu -PDE) de l'administració pública per sota del 60% dels ingressos corrents. Escenari macroeconòmic El “programa de estabilidad del Reino de España” 2016-2019 de 29 d’abril de 2016 inclou l’escenari macroeconòmic publicat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. Les previsions incloses en aquest escenari són: Variació, % 2017p 2018p 2019p PIB real 2,4% 2,5% 2,5% PIB nominal 3,7% 4,0% 4,4% Deflactor del PIB 1,2% 1,5% 1,8% Tenint en compte l’estructura dels ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona, vinculats estretament quant a la participació en els ingressos de l’Estat principalment a les previsions macroeconòmiques incorporades en els Pressupostos Generals de l’Estat, s’ha adoptat aquest escenari per l’estimació de l’evolució dels ingressos pel propers exercicis, emprant el deflactor del PIB com indicador de l’IPC previst pel període 2018-2019. 31 Escenari pressupostari 2016-2019 SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA, (d’acord amb la LOEPSF) (milers d’euros) 2016 2017 2018 2019 Estimació Previsió Previsió Previsió RESULTAT CORRENT (ORDINARI) (+) Ingressos corrents 2.639.300 2.721.022 2.776.998 2.849.840 (-) Despeses corrents (*) 2.209.272 2.307.158 2.318.793 2.362.518 (=) Estalvi brut 430.027 413.864 458.205 487.323 % Estalvi brut s/ Ingressos corrents 16,3% 15,2% 16,5% 17,1% RESULTAT DE CAPITAL (INVERSIONS) (+) Ingressos de capital 54.315 34.972 54.665 37.965 (-) Despeses de capital 414.771 445.140 489.352 498.804 (=) Superàvit (dèficit) de capital (360.456) (410.167) (434.687) (460.839) Ingressos no financers totals 2.693.615 2.755.994 2.831.663 2.887.805 Despeses no financeres totals 2.624.043 2.752.298 2.808.145 2.861.321 (=) CNF [Capacitat (Necessitat) de Finançament] 69.571 3.697 23.158 26.484 % CNF s/ Ingressos no financers 2,58% 0,1% 0,8% 0,9% FONTS DE FINANÇAMENT DE CNF (-) Ingressos financers (1) 160.908 133.719 52.052 52.052 (+) Despeses financeres (1) 172.053 151.293 69.246 69.728 (+) Operacions financeres netes (11.145) (17.574) (17.194) (17.676) (=) Excedent (dèficit) de finançament anual 58.426 (13.877) 6.324 8.808 ENDEUTAMENT Endeutament previst a 31/12 (PDE)(2) 837.984 835.199 834.500 834.500 % Deute s/ Ingressos corrents 31,8% 30,7% 30,1% 29,3% (*) Inclou el Fons de Contingència (1) Inclouen els ingressos i despeses respectivament per fiances urbanístiques i guals. (2) PDE. Endeutament d’acord amb el Protocol de Dèficit Excessiu. Inclou l’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona i dels seus ens dependents als efectes de la LOEPSF 32 Previsió d’ingressos i despeses (2016-2019) L’exercici 2016 correspon a la previsió de liquidació del tercer trimestre (Q3) comunicada al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques en data 28 d’Octubre del 2016. Les dades corresponents a l’exercici 2017 són les incloses en el projecte de pressupostos municipals que es presenten, aplicant els ajustos de comptabilitat nacional necessaris per passar del pressupost d’acord amb el Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals (LRHL) a la presentació de resultats en termes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-10), i quina evolució prevista s’explica en la memòria econòmica del projecte de pressupost. Partint del projecte de pressupost per l’exercici 2017, els ingressos i despeses dels anys 2018 i 2019 s’han projectat sobre la base de les hipòtesis següents: Ingressos a) Impostos locals: En el cas de l’Impost sobre béns immobles s’estima una variació del 2% tant al 2018 com al 2019. Aquesta estimació caldria revisar-la en funció de la política fiscal que resulti de la negociació de les ordenances fiscals referides a aquest impost. Pel que fa a la resta d’impostos locals, s’estima en conjunt que els ingressos es mantindran estables tot el període. Qualsevol canvi normatiu que suposi l’augment o la disminució de la recaptació permanent implicaria tindria un impacte sobre el sostre de despesa computable, augmentant-lo o disminuint-lo en la mateixa proporció respectivament. b) Participació en els ingressos de l’Estat: Pel període 2018-2019 s’estima que els avançaments a compte de la Cessió en els Tributs de l’Estat (CTE) i del Fons Complementari de Finançament (FCF) del 98% de la liquidació total prevista i creixements en base al PIB nominal. Els ingressos estimats preveuen l’efecte, per a cada exercici, de la devolució d’una anualitat resultant de dividir l’import pendent de retornar de les liquidacions negatives corresponents als anys 2008 i 2009 a 1/1/2015 en 204 mensualitats, en aplicació de la disposició addicional única del RDL 12/2014 (15,6 milions d’euros anuals). S’estima que les liquidacions definitives de la participació en els tributs de l’Estat dels exercicis 2016 i 2017 seran del 2% de la liquidació total prevista i es rebran en els pressupostos dels exercicis 2018 i 2019 respectivament. c) Taxes i altres ingressos: S’estima que les taxes i altres ingressos creixeran al mateix ritme que l’IPC previst pel període 2018-2019. d) Ingressos patrimonials: S’estima que els ingressos patrimonials creixeran al mateix ritme que l’IPC previst pel període 2018-2019. 33 e) Altres transferències: S’estima pel període 2018-2019 les transferències corrents, excloses les transferències corrents derivades del Fons Complementari de Finançament, es mantindran estables en tot el període. La projecció està feta sobre les xifres previstes al projecte de pressupost de l’exercici 2017. f) Ingressos de capital: Quant als ingressos de capital, s’estima uns ingressos de transferències de capital per finançar inversions constants de 54,7 milions d’euros al 2018 i 38,0 milions d’euros al 2019, d’acord amb la millor previsió. D’aquests, 18,5 milions d’euros al 2018 i 8,3 milions d’euros al 2019 corresponen a la previsió del conveni vigent amb la Diputació de Barcelona pel finançament d’actuacions inversores a Glòries i al Castell de Montjuïc. La resta corresponen a previsions de fons europeus Feder a rebre per l’Ajuntament i aportacions finalistes mitjançant ens del grup. En cas de rebre ingressos de capital finalistes addicionals, aquests es podrien destinar a augmentar les despeses de capital, sense que suposi un augment de la despesa computable de l’Ajuntament. Despeses L’estimació de les despeses corrents pel període 2018-2019 s’han estimat aplicant a partir de 2017 la restricció de l’obtenció d’un estalvi brut equivalent, com a mínim, al 15% dels ingressos corrents en termes de comptabilitat nacional, en línia amb els objectius financers establerts. Sota aquesta premissa, i partint de l’estructura de les despeses corrents resultant del projecte de pressupost per l’exercici 2017, la distribució de les despeses corrents per epígrafs s’ha realitzat sobre la base de les següents hipòtesis: a) la previsió que les despeses de personal augmentin un 1% lineal del període 2018- 2019, per actualitzacions salarials i per la relaxació dels criteris de reposició per jubilacions i baixes; b) les despeses financeres es basen en l’import i l’estructura de l’endeutament previst i considerant un cost mig del deute del 2,5% tant al 2018 com al 2019. Fent una anàlisi de sensibilitat, i en funció del volum d’endeutament previst a final de l’exercici 2018 i 2019, la variació de mig punt percentual en el cost mig estimat del deute representaria un import arrodonit de 4,2 milions d’euros anual; c) quant a despeses en béns corrents i serveis, i transferències corrents s’estima que aquests epígrafs en conjunt creixin un 3% al 2018 i un 3,4% al 2019 en concordança amb l’evolució dels ingressos corrents; i d) s’estima que la dotació del Fons de Contingència es mantingui estable en tot el període. L’estimació de les despeses de capital del període 2018-2019 són el resultat dels estalvis bruts que s’estima generar al llarg del període, més l’estimació dels ingressos de capital previstos i més la variació resultant de l’endeutament net previst. Els valors resultants suposen el mínim disponible aplicant la restricció de l’objectiu d’un estalvi brut del 15% i el compliment de la regla de despesa. Un 34 increment de l’1% en l’objectiu d’estalvi brut representaria una major disponibilitat de 27,8 milions d’euros per inversió. El compliment de l’objectiu de la regla de despesa suposa que la previsió de la capacitat de finançament sigui positiva en 23,5M€ i 26,5M€ pels anys 2018 i 2019 respectivament. Aquests superàvits serien susceptibles de ser incorporats com a despesa de l’exercici amb el requisit d’elaboració d’un pla econòmic i financer per incompliment de la regla de despesa o finançant inversions financerament sostenibles si es prorrogués pels exercicis 2018 i 2019 les regles que conté la disposició addicional 6ª de la LOEPSF. Quant a les despeses financeres, a banda de les noves operacions d’endeutament previstes per fer front al venciments contractuals, inclouen les previsions per fer front als compromisos d’adquisició d’actius financers vigents i aprovats pel Plenari del Consell Municipal. Aquesta previsió inclou 14,9 milions d’euros al 2018 i 18,2 milions d’euros al 2019. Previsió de l’endeutament (2016-2019) A la taula següent es desglossa l’endeutament consolidat de l’Àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en dos grups: (i) el deute de l’Ajuntament de Barcelona ; i (ii) el deute dels seus ens dependents del Pressupost Municipal, és a dir, aquells que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat. Endeutament financer consolidat, a 31 de desembre (dades en milers d’euros) 2016 Estimació 2017 Previsió 2018 Previsió 2019 Previsió Ajuntament de Barcelona 834.500 834.500 834.500 834.500 Ens dependents 3.484 699 0 0 Factorting sense recurs 0 0 0 0 Endeutament (a 31/12) (PDE*) 837.984 835.199 834.500 834.500 * Endeutament d’acord amb el Protocol de dèficit Excessiu. L’endeutament PDE ha d’incloure, si s’escau, emissions, operacions de préstecs, crèdits, valors representatius de deute en moneda diferent de l’euro i factoring sense recurs del conjunt d’entitats pertanyents al Sector Administració Pública, d’acord amb la delimitació del Sistema Europeu de Comptes (SEC). Compliment dels objectius de deute públic L’objectiu de deute públic pel conjunt de les corporacions locals ha estat fixat en el 3,4% del PIB pel 2016, el 3,2% pel 2017 i en 3,1% per l’any 2018. No obstant, es tracta d’un límit pel conjunt de les corporacions locals i que no es pot mesurar individualment. Així, els límits d’endeutament aplicables a cada entitat local són els determinats al Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel RDL 2/2004, fixats en el 110%. 35 (dades en milers d’euros) 2016 Estimació 2017 Previsió 2018 Previsió 2019 Previsió Endeutament financer (a 31/12) 837.984 835.199 834.500 834.500 Avals financers 2.079 1.827 1.567 1.341 Endeutament total (als efectes del TRLRHL)(*) 840.063 837.026 836.067 835.841 % Deute (incloent avals) s/ ingressos corrents (rati TRLRHL) 31,8% 30,9% 30,3% 29,5% (*) Inclou l’endeutament i avals del Sector Administració Pública de l’ajuntament de Barcelona. 36 5 El pressupost de l'Ajuntament En aquest apartat de la memòria explicativa s’exposen les principals línies, xifres i agregats del projecte de pressupost de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2017, així com la seva comparativa amb l’exercici anterior (pressupost 2016). Cal tenir en compte en aquesta comparativa que al pressupost inicial 2016 se li ha incorporat una important modificació de crèdit (275,5 milions d’euros), la qual ha fet incrementar notablement les despeses que s’esperen executar en aquest exercici. D’altra banda, el projecte de pressupost 2017 compleix amb tots els objectius d’estabilitat pressupostària. La memòria explicativa d’aquest projecte de pressupost 2017 pretén facilitar un relat el més entenedor possible, explicitant d’on procedeixen els recursos de què disposa l’Ajuntament, a quines tipologies i finalitats de despesa es destinen i qui els gestiona. Cal remarcar que les comparatives que normalment es realitzen envers sobre què puja i què baixa sovint poden resultar enganyoses pels canvis interns que hi hagi pogut haver dins d’una mateixa política o programa (canvis en la composició i volum dels béns i serveis compresos), d’una banda, i perquè poden amagar l’esforç de gestió i de millora d’eficiència que fan que l’import assignat a un servei o programa baixi i, per efecte d’una millora de la gestió, el nivell de servei i la qualitat del mateix no es redueixi. En el camí cap a un pressupost per prioritats i resultats per mitjà del Pressupost per Objectius, el que es vol és incloure en el pressupost informació sobre serveis i sobre objectius i resultats per tal que la valoració que es fa de l’acció de govern i els diners que s’hi destinen sigui en uns termes més amplis que no pas una senzilla comparativa d’imports. En aquest sentit, allò especialment rellevant és l’obtenció de resultats (impactes quant a millora del benestar dels ciutadans) amb els recursos pressupostaris que s’hi ha assignat. Els grans eixos estratègics envers els quals s’ha concretat el projecte de pressupost 2017 són els següents: Eix 1 Una Barcelona amb empenta per a una economia plural Desenvolupament i economia de proximitat Economia cooperativa, social i solidària Un nou lideratge públic Ocupació de qualitat 37 Turisme sostenible Eix 2 Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure Justícia social Autonomia personal i reconeixement de les cures Educació i coneixement Equitat de gènere i diversitat sexual Cicles de vida Habitatge Sanitat i salut Migració, interculturalitat i discriminació zero Cultura Esports Convivència i seguretat Eix 3 Una Barcelona més humana i en transició ecològica Medi ambient i espai públic Verd urbà i biodiversitat Urbanisme per als barris Mobilitat sostenible Energia i canvi climàtic Eix 4 Una Barcelona oberta i compromesa amb el món Justícia global Eix 5 Una Barcelona participativa que garanteixi el bon govern Govern transparent i rendició de comptes Participació ciutadana Acció comunitària Administració intel·ligent i inclusiva Per a efectuar una comparativa acurada amb els pressupostos de l’any 2016, cal recordar que l’any 2016 ha estat un any de pressupostos prorrogats. Els crèdit inicials de 2016 van haver de ser els mateixos que els pressupostats per a l’any 2015, amb les correccions derivades de la no recurrència d’algunes partides i la reassignació entre orgànics de diferents programes. Per altre banda, en data 5 de maig de 2016, el Plenari del Consell Municipal va aprovar una Modificació de Crèdit per un import de 275,5 milions d’euros. Les comparacions entre les quantitats pressupostades al 2017 es faran en referència al pressupost del 2016 un cop incorporada aquesta modificació de crèdit. Per altre banda cal assenyalar que, fruit dels pactes de govern d’esquerres, s’ha decidit una redistribució de les competències en matèria de Cultura i Empresa, principalment. Això ha portat a la creació d’un nou orgànic, corresponent al sector d’Empresa, Cultura i Innovació. Aquest sector serà responsable de un grup important de programes pressupostaris que anteriorment eren competència 38 d’altres sectors (Presidència i economia, Drets de ciutadania, participació i transparència i Recursos, principalment). Per motius organitzatius també altres programes (Mobilitat, Immigració, Feminismes, Ensenyament, etc) han estat reassignats a sectors diferents als que els gestionaven a l’inici de 2016. Les comparacions entre els pressupostos de de l’any 2017 i els del 2016 (inicials i modificats) han de tenir en compte aquestes reassignacions. Per això els càlculs s’han realitzat utilitzat valors de pressupostos 2016 homogeneïtzats al màxim amb l’estructura orgànic del 2017 El pressupost total de l’Ajuntament per al 2017 ascendeix a 2.736,2 milions d’euros, pel costat de la despesa un 3,3% major que les despeses del pressupost 2016, un cop incorporada la modificació de crèdit abans esmentada . El volum previst d’ingressos no financers és de 2.525,4 milions d’euros, dels quals 2.506,3 corresponen a ingressos corrents i 19,1 són ingressos de capital. En relació amb el projecte de pressupost 2016, els ingressos augmenten en un 6,0% en les operacions corrents i es redueixen en un 19% en les operacions de capital. Tanmateix, si es comparen els imports 2017 amb l’estimació de liquidació del 2016, augmenten els ingressos corrents (2,7%), i disminueixen els de capital (45,2%). En relació a les despeses no financeres, s’assoleix un volum de 2.580,5 milions d’euros, un 4,7% superior als crèdits del pressupost 2016 un cop aplicada la modificació de crèdit esmentada. Les despeses corrents s’estimen en 2.151,4 milions d’euros (incloent les despeses relatives al fons de contingència), suposant un increment del 4% en relació al pressupost modificat del 2016. Les despeses de capital (inversions) es xifren per valor de 429,1 milions d’euros, un 8% superior inferior a la dotació del 2016 modificada. El compte financer de l’Ajuntament de Barcelona en termes del Sistema Europeu de Comptes (SEC) mostra pel projecte de pressupost 2017 l’obtenció d’un superàvit (capacitat de finançament) de 3,7 milions d’euros, equivalent a un 0,1% envers el ingressos no financers (en termes SEC). Així mateix, el volum d’endeutament previst es xifra amb un valor de 835,2 milions d’euros, import que equival al 30,7% dels ingressos corrents de l’Ajuntament en termes SEC. 39 Escenari pressupostari 2016-2019 SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA, (d’acord amb la LOEPSF) (milers d’euros) 2016 2017 2018 2019 Estimació Previsió Previsió Previsió RESULTAT CORRENT (ORDINARI) (+) Ingressos corrents 2.639.300 2.721.022 2.776.998 2.849.840 (-) Despeses corrents (*) 2.209.272 2.307.158 2.318.793 2.362.518 (=) Estalvi brut 430.027 413.864 458.205 487.323 % Estalvi brut s/ Ingressos corrents 16,3% 15,2% 16,5% 17,1% RESULTAT DE CAPITAL (INVERSIONS) (+) Ingressos de capital 54.315 34.972 54.665 37.965 (-) Despeses de capital 414.771 445.140 489.352 498.804 (=) Superàvit (dèficit) de capital (360.456) (410.167) (434.687) (460.839) Ingressos no financers totals 2.693.615 2.755.994 2.831.663 2.887.805 Despeses no financeres totals 2.624.043 2.752.298 2.808.145 2.861.321 (=) CNF [Capacitat (Necessitat) de Finançament] 69.571 3.697 23.158 26.484 % CNF s/ Ingressos no financers 2,58% 0,1% 0,8% 0,9% FONTS DE FINANÇAMENT DE CNF (-) Ingressos financers (1) 160.908 133.719 52.052 52.052 (+) Despeses financeres (1) 172.053 151.293 69.246 69.728 (+) Operacions financeres netes (11.145) (17.574) (17.194) (17.676) (=) Excedent (dèficit) de finançament anual 58.426 (13.877) 6.324 8.808 ENDEUTAMENT Endeutament previst a 31/12 (PDE)(2) 837.984 835.199 834.500 834.500 % Deute s/ Ingressos corrents 31,8% 30,7% 30,1% 29,3% (*) Inclou el Fons de Contingència (1) Inclouen els ingressos i despeses respectivament per fiances urbanístiques i guals. (2) PDE. Endeutament d’acord amb el Protocol de Dèficit Excessiu. Inclou l’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona i dels seus ens dependents als efectes de la LOEPSF 40 5.1 Vinculació del pressupost amb els eixos estratègics del Programa d’Actuació Municipal 2016-2019 Els criteris de priorització quant a l’assignació de recursos pressupostaris a l’Ajuntament de Barcelona venen marcats per les orientacions fixades en el Programa d’Actuació Municipal de l’equip de govern de la ciutat, on s’hi concreten la visió de ciutat, els diferents objectius a acomplir i les actuacions adreçades a l’acompliment d’aquests objectius. En el model de pressupost per objectius de l’Ajuntament de Barcelona es reforça el lligam entre les decisions d’assignació de recursos pressupostaris i l’estratègia municipal, dotant de recursos aquells programes, accions i projectes que contribueixin en major mesura envers l’acompliment de les prioritats i objectius definits. Com a primer pas per sistematitzar dins del pressupost municipal, la planificació, seguiment i anàlisi de l’acompliment dels compromisos reflectits al Programa d’Actuació Municipal, s’han vinculat els programes pressupostaris del pressupost 2017 als eixos prioritaris del PAM d’acord amb les activitats que desenvolupen. 5.1.1 Identificació dels programes pressupostaris relacionats amb els eixos del PAM Per al pressupost de 2017 s’ha assignat pressupost de despeses corrents a un total de 114 programes pressupostaris. Per cadascun d’aquest programes pressupostaris s’ha determinat l’eix d’actuació al que està vinculat prioritàriament i fins a dos subeixos o línies d'actuació. La despesa corrent del pressupost 2017 ha estat distribuïda segons aquest repartiment preliminar per tal d’avaluar l’esforç destinat a cadascun d’aquests eixos i subeixos. En les taules següents es detalla l’assignació de programes pressupostaris a cadascun dels cinc eixos d’actuació del PAM 41 Eix 1 1301 Administració general de prevenció i seguretat 2341 Atenció a les persones discapacitades 1321 Seguretat ciutadana 3111 Promoció i protecció de la salut 1322 Prevenció de la delinqüència 3121 Assistència sanitària 1351 Protecció civil 3131 Promoció i protecció de la salut 1361 Prevenció i extinció d'incendis i salvament 3201 Administració general d'educació 1521 Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública 3232 Funcionament centres educació infantil i primària 1522 Conservació i rehabilitació de l'edificació 3233 Funcionament de centres d'educació especial 1536 Pla de Barris 3241 Funcion.centres educació secundària-formació prof. 2301 Administració general de serveis socials 3261 Serveis complementaris d'educació 2302 Administració general serveis a persones-territori 3262 Promoció educativa 2303 Estratègia i innovació de serveis socials 3281 Ensenyaments musicals 2311 Atenció infància i adolescència 3282 Ensenyaments artístics 2312 Atenció i suport als individus i a les famílies 3283 Formació d'adults 2313 Atenció a la gent gran 3291 Funcionament d'escoles bressol municipals 2314 Atenció persones en situació pobresa-risc exclusió 3301 Administració general de cultura 2315 Serveis socials bàsics 3321 Biblioteques 2316 Atenció a la immigració i a refugiats 3331 Museus i arts plàstiques 2317 Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 3332 Arts escèniques i música 2318 Atenció a grups i comunitats 3341 Promoció cultural 2319 Emergències i urgències socials 3361 Patrimoni històric i artístic de la ciutat 2321 Promoció i participació de infància i adolescència 3371 Centres cívics 2322 Promoció i atenció a la joventut 3381 Festes i actes populars 2323 Promoció de la gent gran 3411 Gestió i promoció de l'esport 2324 Promoció de les dones 3421 Instal·lacions esportives 2325 Drets humans-no discrimi.:foment-promoció-atenció 3431 Esdeveniments esportius 2326 Promoció social de la immigració 9249 Memòria històrica Programes Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure Eix 2 0111 Servei del deute 4334 Dinamització econòmica de proximitat 4301 Administració general d'acció econòmica 4335 Foment de l’economia cooperativa, social i solidària 4312 Mercats, proveïments i llotges 4931 Defensa dels drets dels consumidors 4314 Promoció del comerç 9291 Fons de contingència 4321 Foment i promoció del turisme 9311 Administració i control econòmic i financer 4331 Suport Ocupació i Empresa 9321 Administració tributària i d'ingressos municipals 4332 Promoció econòmica de la ciutat 9341 Gestió del deute i la tresoreria 4333 Foment creixement econòmic i sectors estratègics Una Barcelona amb empenta per a una economia plural Programes Eix 3 1331 Control i regulació estacionament de via pública 1611 Abastament de les aigües 1341 Mobilitat 1621 Recollida de residus 1501 Administració d'Ecologia Urbana 1622 Gestió de residus sòlids urbans 1511 Actuació urbanística i disciplina 1623 Tractament de residus 1512 Gestió del sòl 1631 Neteja viària 1513 Redacció de projectes-execució d'obres 1641 Cementiris 1514 Projectes i estratègia 1651 Gestió de l'enllumenat públic 1515 Planejament de la ciutat 1691 Protecció i control d'animals 1516 Control i seguiment de grans infraestructures 1711 Espais verds i biodiversitat 1532 Pavimentació de vies públiques 1721 Protec.contaminació acústica-lumínica-atmosfèrica 1533 Manteniment i renovació de les estructures vials 1722 Educació mediambiental 1534 Espai públic 1794 Gestió i promoció dels recursos energètics 1535 Llei de Barris 4411 Transport col·lectiu urbà de viatgers 1601 Sanejament xarxa de clavegueram 4412 Altres transports de viatgers Una Barcelona més humana i en transició ecològica Programes 42 5.1.2 Assignació de recursos del pressupost a els eixos estratègics En base a aquesta identificació s’han assignat els 2.151,4 milions d’euros de despeses corrents (incloent el fons de contingència) del pressupost 2017 als diferents eixos del Pla d’Actuacions Municipal. En el gràfic següent es pot observar aquesta assignació Eix 4 2111 Pensions 9231 Gestió del padró municipal d'habitants 2328 Serveis i projectes comunitaris 9232 Estadístiques i estudis municipals 4911 Mitjans de comunicació públics 9241 Relació amb la ciutadania i les entitats 9121 Òrgans de govern 9251 Informació i atenció al ciutadà 9201 Direcció i administració generals 9252 Comunicació corporativa 9202 Defensa drets-llibertats públiques dels ciutadans 9261 Sistemes informació i telecomunicacions municipals 9203 Arxiu i biblioteca municipal 9292 Dotació per imprevistos 9221 Serveis d'organització i recursos humans 9331 Gestió del patrimoni municipal Una Barcelona participativa que garanteixi el bon govern Programes Eix 5 2329 Cooperació i ajuda 9122 Relacions institucionals 9431 Transferències a altres ens locals Una Barcelona oberta i compromesa amb el món Programes 43 Eix - 1 “Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure” És la perspectiva on s’hi destinen la major part de les despeses corrents (el 40,9%). Aquí trobem les activitats i serveis adreçats a garantir els drets dels ciutadans: habitatge, seguretat, salut, drets socials, educació, cultura, esport. Incorpora principalment la política de despesa (PD en endavant) de Serveis socials i promoció social (PD 23), però també les de Cultura (PD 33), Educació (PD32), Habitatge i urbanisme (PD 15, pel que fa a l’habitatge públic) i altres. Eix - 2 “Una Barcelona amb empenta per a una economia plural” A aquest eix es destina un 6,8% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Bàsicament es destinen els recursos a les polítiques de despesa 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses i 93 Administració financera i tributària (principalment l’Institut municipal d’Hisenda). Cal dir que l’amortització del deute i el fons de contingència han estat classificats dins d’aquest eix, com a part de les polítiques de despesa 92 (Serveis de caràcter general) i 01 (Deute públic). Eix - 3 “Una Barcelona més humana i en transició ecològica” Amb un 32,9% de les despeses corrents del pressupost 2017, aquesta perspectiva s’ocupa bàsicament del manteniment del medi ambient i els serveis de la ciutat (neteja, recollida de residus, enllumenat, etc). Les polítiques a les que es dedica més despesa corrent dins d’aquets eix d’actuacions són les de benestar comunitari Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure Import 2017 % sobre el total Eix 1.1 Justícia social 225.391.264,75 25,6% Eix 1.2 Autonomia personal i reconeixement de les cures 42.695.545,04 4,9% Eix 1.3 Educació i coneixement 121.818.258,43 13,8% Eix 1.4 Equitat de gènere i diversitat sexual 16.081.550,96 1,8% Eix 1.5 Cicles de vida 20.863.628,62 2,4% Eix 1.6 Habitatge 28.986.451,06 3,3% Eix 1.7 Sanitat i salut 22.255.922,85 2,5% Eix 1.8 i 1.9 Migració, interculturalitat i discriminació zero i Drets humans 11.987.927,40 1,4% Eix 1.10 Cultura 144.855.611,37 16,5% Eix 1.11 Esports 26.016.822,33 3,0% Eix 1.12 Convivència i seguretat 218.786.374,43 24,9% 879.739.357,24 Una Barcelona amb empenta per a una economia plural Import 2017 % sobre el total Eix 2.1 Desenvolupament i economia de proximitat 12.257.393,61 8,4% Eix 2.2 Economia cooperativa, social i solidària 4.649.794,68 3,2% Eix 2.3 Un nou lideratge públic 72.738.490,50 49,9% Eix 2.4 Ocupació de qualitat 53.376.767,92 36,6% Eix 2.5 Turisme sostenible 2.743.104,00 1,9% 145.765.550,71 44 (PD 16) i la de Transport públic (PD 44), però també les de medi ambient (PD 17), Seguretat i mobilitat ciutadana (PD 13) i Habitatge i urbanisme (PD 15, pel que fa a manteniment i pavimentació de les vies públiques). Eix - 4 “Una Barcelona participativa que garanteixi el bon govern” Incorpora el 14,1% de les despeses corrents de l’Ajuntament i correspon a les polítiques de despesa 92 (Serveis de caràcter general: comunicació, sistemes d’informació i administració general, bàsicament) i 93 (Administració financera i tributària, pel que respecta a la gestió del patrimoni municipal) i en menor grau a les polítiques 91 (Òrgans de govern) i 49 (Altres actuacions de caràcter econòmic). Eix - 5 “Una Barcelona oberta i compromesa amb el món” El compromís de la ciutat amb altres territoris, tant els més immediats com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com amb la resta del món (cooperació internacional) configura l’eix 5, al que es destina el 5,4% de les despeses corrents. Les polítiques de despesa implicades son principalment la de Serveis socials i promoció social (PD 23, pel que fa a cooperació internacional) i la de Transferències a altres administracions (PD 94, per la transferència a la AMB). Una Barcelona més humana i en transició ecològica Import 2017 % sobre el total Eix 3.1 Medi ambient i espai públic 247.092.905,68 34,9% Eix 3.2 Verd urbà i biodiversitat 50.748.350,41 7,2% Eix 3.3 Urbanisme per als barris 50.045.815,70 7,1% Eix 3.4 Mobilitat sostenible 222.934.327,09 31,5% Eix 3.5 Energia i canvi climàtic 136.669.862,17 19,3% 707.491.261,05 Una Barcelona participativa que garanteixi el bon govern Import 2017 % sobre el total Eix 4.1 Govern transparent i rendició de comptes 51.549.033,09 17,0% Eix 4.2 Participació ciutadana 48.534.448,97 16,0% Eix 4.3 Acció comunitària 7.950.302,05 2,6% Eix 4.4 Administració intel·ligent i inclusiva 175.512.963,26 57,9% Eix 4.5 Eficiència i professionalitat 19.624.734,99 6,5% 303.171.482,36 Una Barcelona oberta i compromesa amb el món Import 2017 Eix 4.1 * Justícia global 115.232.259,91 115.232.259,91 * Les despeses vinculades a l'Eix 4.2 (ciutat d'acollida) estan incloses al eixos 1.8 i 1.9 (Migració, interculturalitat i discriminació zero i Drets humans) 45 5.2 Previsió d’ingressos de l’Ajuntament Els ingressos pressupostats per al 2017 sumen un import de 2.736,1 milions d’euros, 2.506,3 milions d’ingressos corrents (91,6%), 19 milions d’ingressos de capital (0,7%) i 210,8 milions d’ingressos financers (7,7 %). Ingressos corrents Quant a l’estructura dels ingressos corrents, el capítol 4 de transferències corrents amb un total de 1.083,3 milions d’euros representa un 43% del total dels ingressos corrents. A continuació es situa el capítol 1 d’impostos directes amb 1.039,8 milions d’euros i un 42% del total. Les taxes i altres representen un 11% i, amb un pes quantitatiu molt menor, els ingressos patrimonials representen el 2% i els impostos indirectes el 2%. Estimació Pressupost Variació % Imports en milions d'euros liquidació 2016 inicial 2017 PI 2017/EL 2016 1 Impostos directes 1.044,7 1.039,8 -0,5% 2 impostos indirectes 61,9 61,0 -1,5% 3 Taxes i altres ingressos 273,0 280,1 2,6% 4 Transferències corrents 1.020,0 1.083,3 6,2% 5 Ingressos patrimonials 41,2 42,1 2,2% Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.440,8 2.506,3 2,7% 6 Venda d'inversions reals 5,2 4,0 -23,1% 7 Transferències de capital 29,5 15,0 -49,2% Operacions de capital (cap. 6 a 7) 34,7 19,0 -45,2% Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.475,5 2.525,3 2,0% 8 Actius financers 5,0 5,0 0,0% 9 Passius financers 161,5 205,8 27,4% Operacions financeres (cap. 8 a 9) 166,5 210,8 26,6% Total ingressos 2.642,0 2.736,1 3,6% 46 Impostos, taxes i altres ingressos Les previsions d’ingressos per impostos, taxes, i altres ingressos del capítol 3 s’han realitzat en termes de comptabilitat nacional, que, en aquestes figures, equival a criteri de caixa o estimació SEC. Això és, considerar els drets que es preveu recaptar durant l’exercici, ja corresponguin a l’exercici corrent o a tancats. La previsió inicial d’aquests ingressos ascendeix a 1.380,9 milions d’euros, que representen una variació del +0,1% respecte de la previsió de liquidació en termes SEC per a 2016. Impostos locals La previsió inicial per impostos locals (no incloent els impostos cedits) es xifra en 988,5 milions d’euros (-0,5%% en relació a l’estimació de liquidació del pressupost 2016). L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) presenta una previsió de 668,2 milions d’euros, dels quals 657,1 milions d’euros corresponen a l’IBI-urbana i 11,1 a l’IBI dels béns de característiques especials (BICE). L’import d’IBI-urbana i dels BICE suposa un increment de l’ 1% respecte de l’avenç de recaptació de 2016. Per el càlcul de l’import 2017 es mantenen les quotes sense variació respecte de les de l’any 2016, els valors cadastrals d’urbana i els tipus impositius de l’any 2017 no es modifiquen. En la resta d’impostos, no hi ha canvis normatius substancials, tot i que els imports previstos no presenten increments en el cas de la “plusvàlua” (import sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana) i de l’impost sobre construccions, instal•lacions i obres (ICIO), això obeeix a una hipòtesi de prudència en relació a la tendència alcista de la reactivació del mercat immobiliari. Quant a l’estructura dels impostos locals, quantitativament, en primer lloc es situa l’IBI, amb un pes del 67,3 % respecte el total, seguit de la “plusvàlua” (import sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana) amb 172,6 milions d’euros i un pes del 17,3% i l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) amb 90,5 milions d’euros i un pes del 9,1%. Taxes i altres ingressos Els ingressos per capítol 3 s’estimen en 280,1 milions d’euros, el que suposa un 2,6% d’increment en relació a l’estimació de liquidació de 2016 en termes SEC. En la majoria de figures es parteix de la hipòtesi que, en absència de canvis normatius, el rendiment seria en general similar al de l’avenç de liquidació de 2016. En el cas de les taxes, preus i altres ingressos, les variacions que es produeixen entre l’avenç de liquidació 2016 SEC i la previsió inicial 2017 són atribuïbles, bàsicament, a: i) 47 un decrement lleuger dels ingressos per serveis de cementiris; ii) un lleuger decrement de la taxa per serveis de la grua; iii) un cert increment de la taxa per estacionament a la via pública; iv) un increment de la taxa de les empreses explotadores de serveis de subministraments; i v) un lleuger increment del preu públic de recollida de residus comercials. Participació en els tributs de l’Estat (PTE) La previsió d’ingressos per la Participació en els tributs de l’Estat (Fons Complementari de Finançament i Cessió de Tributs) del pressupost 2017 inclou l’estimació dels lliuraments a compte bruts de l’exercici, les minoracions per les devolucions de l’anualitat corresponent a les liquidacions definitives i negatives dels anys 2008 i 2009 (que a partir de 2015 es periodifiquen a 20 anys en lloc dels 10 anys actuals, i permet uns reintegraments menors a partir del 2015), la liquidació definitiva negativa de la PTE de l’exercici 2013 periodificada també a 10 anys, però que es va compensar amb la liquidació definitiva positiva de 2014 per uns imports molt similars (en compliment de la DA 10a del RDL 17/2014), i una estimació de la previsió de liquidació de 2015 positiva. La Participació en els tributs de l’Estat pel 2017 s’incrementa en un 5% en relació a l’exercici 2016. Aquesta variació, d’acord amb l’esmentada informació inclou, d’una banda, la hipòtesi d’increment dels lliuraments a compte bruts (2%), els corresponents pagaments de les liquidacions negatives de 2008, 2009 i 2013 (compensada amb la liquidació definitiva positiva de 2014 que encara ofereix un saldo favorable de 3,9 milions d’euros), i de l’altra, una estimació de liquidació positiva de la PTE de l’exercici 2015 de 30 milions d’euros. L’import total estimat és de 1.106 milions d’euros (en comparació als 1.049,3 milions d’euros del 2016). Ingressos per transferències corrents, excepte la PTE La resta d’ingressos per transferències corrents, exceptuant la PTE, ascendeixen a 67,3 milions d’euros, un 17% més que allò estimat a la liquidació per 2016. La previsió s’han realitzat considerant les previsions de liquidació de l’exercici 2016, així com els compromisos contractuals existents per alguns conceptes. Destaquen pel seu import, les aportacions rebudes de la Generalitat de Catalunya per finançar serveis socials i d’atenció primària, i de l’AMB per al tractament de residus. 48 Ingressos patrimonials La previsió d’ingressos patrimonials per al 2017 s’ha xifrat en 42,1 milions d’euros, un 2,2% superior a l’estimació de liquidació 2016. L’estimació dels ingressos patrimonials vinculats a lloguers, concessions, drets de superfície i cànons de publicitat de quioscos s’ha realitzat en base a les dades contractuals. La previsió de liquidació per aquests conceptes s’estima en 41,2 milions d’euros. L’estimació dels ingressos financers previstos s’ha realitzat en base al saldo mig de caixa esperat per l’exercici. Ingressos de capital L’import del capítol 6 correspon a la previsió per vendes d’actius. Aquesta previsió únicament incorpora aquelles operacions que es preveu fer efectives i cobrar el proper exercici. Inclou un import global de 4 milions d’euros corresponents a la venda de solars del patrimoni del sòl i l’habitatge. La previsió per transferències de capital rebudes d’altres administracions (capítol 7) corresponen a convenis vigents amb la Generalitat (Centre cultural del Disseny, i Llei de Barris),per uns imports ja justificats amb la despesa realitzada. L’import total previst pel capítol 7 és de 15 milions d’euros, 19,5 milions d’euros menys que la previsió de liquidació de 2016. Ingressos financers El capítol 8 d’ingressos financers inclou 5 milions d’euros corresponents a la previsió d’ingressos per dipòsits constituïts a llarg termini per derivats. En el capítol 9 de passius financers preveu un nou endeutament de 204,2 milions d’euros pel 2017 per tal de finançar inversions i 1,6 milions d’euros per fiances urbanístiques i per guals. 49 5.3 Previsió de despeses de l’Ajuntament 5.3.1 Visió econòmica: en què es gasta? Les despeses es poden agrupar en despeses corrents, despeses de capital, fons de contingència i despeses financeres. Les despeses corrents inclouen aquelles despeses necessàries per al funcionament ordinari dels serveis, i comprenen les despeses de personal, les despeses en compres de béns i serveis, les despeses financeres i les transferències corrents que es fan a altres entitats, altres administracions, a empreses i famílies. Les despeses de capital comprenen les inversions i les transferències a entitats pròpies o a tercers destinades a finançar inversions. Les despeses financeres inclouen operacions financeres, bàsicament per concessió de préstecs i adquisició d’actius financers (actius financers) i per retorn d’amortització de crèdits (passius financers). Finalment el fons de contingència recull un import destinat a imprevistos i situacions no previsibles en el moment d’elaborar el pressupost. El total de despeses de l’Ajuntament (capítols 1 a 9) relatives al projecte de pressupost 2017 augmenta en un 11,4% en relació als crèdits inicials del pressupost 2016 (com a conseqüència de la pròrroga del pressupost del 2015), i en un 3,3% en relació al pressupost inicial més la modificació de crèdit homogeneïtzada del 2016. Les despeses no financeres per al 2017 augmenten el seu volum en un 13,3% respecte a les previsions inicials per al 2016 i en relació pressupost inicial del 2016 més la MC homogeneïtzada un 4.7%. La despesa corrent té un increment del 7,9% envers els crèdits inicials del pressupost 2016 i un increment del 4,0% respecte a l’estimació del pressupost inicial del 2016 i la modificació de crèdit homogeneïtzada. Pel cantó de les despeses de capital, xifrades en 429,1 milions d’euros, suposa un important increment del 51,7% en relació a la dotació inicial del 2016 (i del 8,0% en relació a la modificació de crèdit homogeneïtzada del pressupost inicial 2016). D’altra banda, les despeses financeres (retorn del deute principalment), experimenten una disminució a l’any 2017 de 23,4 milions d’euros envers els crèdits inicials del pressupost 2016 (en termes percentuals representa una disminució del 13,1%). En aquest cas, si es comparen aquestes despeses amb la suma de la modificació de crèdit al pressupost inicial del 2016 el decrement es 26,3 milions d’euros (-14,5%). 50 Les despeses corrents L’import previst per a les despeses corrents és de 2.151,4 milions d’euros. Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2016 PI-2016 + MC homogeneitzat PI-2017 Var. % PI-2017/ PI-2016 Var. % PI-2017/ PI-2016 + MC 1 Despeses de personal 355,8 363,8 374,5 5,3% 2,9% 2 Despeses corrents en béns i serveis 602,4 629,7 665,1 10,4% 5,6% 3 Despeses financeres (interessos) 34,7 24,9 22,1 -36,3% -11,1% 4 Transferències corrents 994,7 1.033,8 1.076,1 8,2% 4,1% 5 Fons de contingència 6,5 16,3 13,7 110,0% -16,2% Operacions corrents (cap. 1 a 5) 1.994,0 2.068,4 2.151,4 7,9% 4,0% 6 Inversions reals 262,7 356,3 411,9 56,8% 15,6% 7 Transferències de capital 15,6 40,9 17,2 10,4% -57,9% Operacions de capital (cap. 6 i 7) 282,8 397,2 429,1 51,7% 8,0% Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.276,8 2.465,6 2.580,5 13,3% 4,7% 8 Actius financers 21,4 24,3 28,0 30,6% 14,9% 9 Passius financers 157,7 157,7 127,7 -19,0% -19,0% Operacions financeres (cap. 8 i 9) 179,1 182,0 155,7 -13,1% -14,5% TOTAL 2.455,9 2.647,7 2.736,2 11,4% 3,3% 51 Despeses de personal La despesa de personal de l’Ajuntament de Barcelona (*) prevista per a 2017 és de 374,57 milions d’euros i representa un 17,4% de la despesa corrent. Aquest import experimenta un increment del 5,3% en relació amb el pressupost inicial 2016 i d’un 2,9% en relació al pressupost inicial 2016 més la modificació de crèdit esmentada anteriorment. Aquest increment és conseqüència, per una banda, de l’aplicació de la sentència 1001/2015 d’increment de l’1% de la massa salarial consolidat dels exercicis 2007 i 2008, per la incorporació d’un increment de l’1% de les retribucions, pendent del que estableixi definitivament la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017. I per altra banda, la estimació de la repercussió del cost de l’oferta pública d’ocupació (OPO) de l’any 2016 (60 places de bombers), de l’increment de plantilla derivat del Pla de Recursos Humans i OPO estimada i de l’impacte del procés d’internalització de serveis. Tanmateix s’incorpora dins del Pla de Recursos Humans del mandat 2015-2019 la part de les incorporacions de personal 2017 amb un import addicional de capítol 1 de 12 milions d’euros. També s’incrementen un 1% les cotitzacions socials en previsió del que estableixi la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017. Durant l’any 2017 es preveu la convocatòria de processos de promoció interna de places dels subgrups C2, C1, A2 i A1 de les escales d’administració general i especial, així com de diverses categories de guàrdia urbana i del servei de prevenció d’incendis. (*) Només es fa referencia a l’Ajuntament de Barcelona, ,no s’inclouen dades d’Organismes Autònoms Despeses corrents en béns i serveis Les despeses corrents en béns i serveis sumen un import de 665,1 milions d’euros (30,9% del total), xifra un 10,4% superior a la del pressupost inicial 2016 (5,6% envers la modificació de crèdit del pressupost inicial del 2016). En el projecte de pressupost 2017 la despesa en subministraments (aigua, llum, gas i telèfon) es redueix lleugerament respecte al 2016. La despesa en arrendaments també pateix un descens del 13,16% en relació Pressupost inicial 2016, mentre que en Manteniment, reparació i conservació es produeix un increment del 5,50% del que hi destaca l’augment de poc més de 0,6 milions d’euros en Manteniment d’edificis i altres construccions. 52 Les despeses no inventariables augmenten un 25,9% respecte al Pressupost inicial 2016 i les despeses de manteniment, neteja i altres contractes de serveis municipals un 3,4%. Dins d’aquest apartat destaquen especialment els imports en la neteja i recollida de residus sòlids (263,7 milions d’euros), en contractes d’acció social (51,4 milions d’euros),en despeses de manteniment de la xarxa d’eliminació d’aigües residuals (12,9 milions d’euros), en despeses per l’energia elèctrica de la via pública (17,2 milions d’euros) i en el manteniment de la xarxa de l’enllumenat públic (15,2 milions d’euros) . Despeses financeres derivades de l’endeutament (interessos, comissions, etc.) En aquest capítol de despesa es recullen els interessos i resta de despeses derivades de les operacions financeres i de l’endeutament (càrrega del deute). Els interessos de préstecs i altres operacions financeres s’han minorat en un 36,3%, 12,6 milions d’euros menys en termes absoluts, en comparació amb el pressupost inicial 2016. Si es compara amb la modificació de crèdit del pressupost inicial del 2016, suposa una minora del 11,1%. Cal dir que les previsions d’aquestes despeses pel 2017 s’han realitzat d’acord amb criteris de prudència, suposant aquelles despeses màximes en què es podria arribar a incórrer, tot i que l’import realitzat pogués acabant sent inferior. A Organismes Aut. Locals de l'Ajuntament 28,9% A EPE'S i Societats Mercantits de l'Ajuntament 28,8% A CC.AA. 0,2% A Entitats Locals 33,2% A Empreses Privades 0,4% A Families i Inst. sense afany de lucre 8,6% A l'exterior 0,0% Estructura transferències corrents 2017 53 Transferències corrents Les transferències corrents comprenen els crèdits relatius a la transferència de recursos (per a finançar operacions corrents i/o el manteniment d’institucions o agents) cap a entitats dependents o instrumentals de l’Ajuntament (principal cas), altres administracions i institucions, persones i famílies, empreses i altres possibles subjectes. Les transferències corrents dotades en el projecte de pressupostos 2017 suposen un increment del 8,2% en relació al pressupost inicial 2016 (4,1% d’increment en relació a la modificació de crèdit del 2016). Les transferències a organismes autònoms del propi Ajuntament ascendeixen a 310,7 milions d’euros i representen un 28,9% del total de transferències corrents. Respecte al pressupost 2016, en el pressupost 2017 han augmentat en un 7,9% les transferències corrents a organismes autònoms, principalment degut als increments significatius que s’han produït en les transferències a l’Institut Municipal d’Educació , a l’Institut Municipal d’Informàtica i a l’Institut Municipal de mercats La transferència corrent a l’Institut Municipal d’Educació s’incrementa en 4,2 milions d’euros. Per la seva banda, les transferències a l’Institut Municipal d’Informàtica augmenta un 9,9% respecte al pressupost inicial 2016.. Les transferències corrents a l’Institut Municipal de Serveis Socials augmenta en 8,9%. Aquest increment s’emmarca dins del l’esforç de recolzament que reben les polítiques de Serveis socials i promoció social dins del projecte de pressupost 2017 concretament en els programes de Serveis socials bàsics i el Servei d’atenció domiciliaria (SAD). La transferència l’Institut Municipal de Mercats s’incrementa 13,1%, respecte el 2016. La resta de transferències a organismes municipals TRANSFERÈNCIES CORRENTS A ORGANISMES AUTÒNOMS Import en milions d'euros Pressupost inicial 2016 Pressupost inicial 2017 % s/total Variació % PI2016/PI2015 IM d'Hisenda 25,1 25,1 8,1% 0,0% IM d'Urbanisme 0,9 0,9 0,3% 0,0% IM d'Educació 46,0 50,1 16,1% 9,0% IM d'Informàtica 41,8 46,0 14,8% 9,9% IM de Serveis Socials 126,9 138,3 44,5% 8,9% IM de Mercats 1,9 2,2 0,7% 13,1% IM Paisatge Urbà 8,7 8,7 2,8% 0,0% IM Barcelona Esports 25,3 24,2 7,8% -4,3% IM Persones amb Discapacitat 10,3 10,5 3,4% 1,6% Altres transferències a Organism.autòn. 0,9 4,7 1,5% 410,2% TOTAL 287,9 310,7 100,0% 7,9% 54 autònoms mantenen el seu pressupost envers als crèdits inicials del pressupost 2016 o experimenten lleugeres variacions. Les aportacions a Entitats Públiques Empresarials i a Societats Mercantils de l’Ajuntament sumen un import de 310,0 milions d’euros. En aquest cas, la variació global respecte al Pressupost 2016 suposa un increment del 2,2%. Augmenten de forma notòria en % les transferències a Siresa, al Patronat Mpal de l’Habitatge, i Informació i Comunicació de Barcelona. Per contra, les transferències a Barcelona Cicle de l’Aigua S.A. es redueixen notablement. La transferència a Foment de Ciutat de 3,5 milions d’euros es veurà incrementada en 5,1 milions dotats en la Gerència de Recursos per “Pla de Barris”. Pel que fa a les transferències corrents a entitats locals, aquestes ascendeixen a 357,1 milions d’euros, un 11,0% menys que al pressupost inicial 2016. Bàsicament aquest decrement ve motivat per la no pressupostació en el 2017 de la transferència a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en concepte de taxa metropolitana de tractament de residus. L’aportació a l’Autoritat del Transport Metropolità contempla un creixement del 4,5% (5,9 milions d’euros més en termes absoluts) respecte al 2016, motivat per: Bus de Barri 1,2 milions, política tarifaria 2017 2,5 milions d’euros i 2,1 milions d’increment propi a l’ATM del Pla Marc (2014-2031). TRANSFERÈNCIES CORRENTS A EPES I SM Import en milions d'euros Pressupost inicial 2016 Pressupost inicial 2017 % s/total Variació % PI2016/PI2015 IM de Cultura de Barcelona 108,4 110,7 35,7% 2,1% IM Parcs i Jardins 47,8 48,7 15,7% 2,0% Patronat Mpal Habitatge 2,2 2,7 0,9% 25,3% Fundació Mies van der Rohe 0,6 0,6 0,2% 0,0% Barcelona Activa, SA 38,9 37,4 12,1% -3,8% Informació i Comunicació de Barcelona 15,7 16,9 5,4% 7,7% Barcelona Serveis Municipals 53,8 57,1 18,4% 6,3% Barcelona Infrastructures Mpals 2,7 2,7 0,9% 0,0% Foment de Ciutat 3,6 3,5 1,1% -3,0% Barcelona Gestió Urbanística 7,0 7,0 2,3% 0,0% Cementeris de Barcelona 12,0 11,9 3,8% -1,2% Siresa 0,5 2,1 0,7% 357,2% Tersa 4,2 3,9 1,3% -8,3% Barcelona Cicle de l'Aigua, S.A. 5,9 4,7 1,5% -20,3% TOTAL 303,3 310,0 100,0% 2,2% 55 Pel seu import podem destacar també la transferència vinculada als ingressos procedents de participació en els tributs de l’Estat (PTE) (77,3 milions d’euros). Les transferències al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) en el projecte de pressupost 2017 es xifra en 69,6 milions d’euros, fet que suposa un increment del 7,4% respecte al 2016. Les transferències a empreses privades que fa l’Ajuntament representen una part molt petita del total de les transferències (0,4%) i al 2017 s’incrementen en 3,3 milions respecte al 2016. Les transferències a famílies i institucions sense finalitat de lucre ascendeixen a 92,2 milions d’euros. Tal com reflecteix el quadre següent, cal destacar l’increment en la política de despesa de Serveis socials i promoció social en 3,9 milions d’euros. Fons de contingència D’acord amb allò establert a l’article 31 de la Llei 2/2012, de 27 d’abril, Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, es dota un fons de contingència, a fi d’incloure al pressupost una dotació diferenciada de crèdits pressupostaris, que es destinarà a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional i no previstes al Pressupost inicialment aprovat, que poden presentar-se al llarg de l’exercici. La dotació diferenciada d’un fons de contingència no està prevista a l’ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels Transferències a famílies i institucions sense finalitat de lucre per política de despesa Import en milions d'euros Pressupo st inicial 2015 Pressupo st inicial 2017 % s/total 13 Seguretat i mobilitat ciutadana 0,1 0,1 0,2% 15 Habitatge i urbanisme 10,4 3,0 3,3% 16 Benestar comunitari 0,3 0,3 0,3% 17 Medi Ambient 0,1 0,2 0,2% 23 Serveis socials i promoció social 41,3 45,2 49,0% 31 Sanitat 0,9 0,9 1,0% 32 Educació 0,7 0,1 0,1% 33 Cultura 10,3 11,2 12,1% 34 Esports 0,9 1,2 1,3% 43 Comerç, turisme i PIMES 15,1 14,4 15,6% 49 Altres actuacions de caràcter econ. 0,3 0,3 0,3% 91 Òrgans de Govern 3,8 4,3 4,7% 92 Serveis de caràcter general 9,4 11,0 11,9% 93 Administració financera i tributària 0,0 0,0 0,0% 94 Transferències a altres administr. 0,0 0,0 0,0% TOTAL 93,5 92,2 100,0% 56 pressupostos de les entitats locals, motiu pel qual és d’aplicació allò establert a l’article 167.3.c del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la llei reguladora de les Hisendes Locals que preveu, en relació a l’estructura dels estats d’ingressos i despeses, que en tot cas, els nivells de capítol i article hauran de ser els mateixos que els establerts per l’Administració de l’Estat. En base a això, es crea el capítol 5 en l’estructura econòmica de despeses, Fons de Contingència i altres imprevistos, que permetrà diferenciar els crèdits destinats al Fons de Contingència que marca la Llei Orgànica 2/2012. Aquest fons de reserva que es crea per garantir el principi d’equilibri financer servirà per finançar, amb els recursos de què disposa el pressupost, aquelles despeses imprevistes i, també, les incorporacions de romanents que es puguin produir d’acord amb la normativa d’hisendes locals. L’import que s’ha previst per aquest fons de contingència és de 13,7 milions d’euros (per a la dotació del fons de contingència de la Llei 2/2012 (“fons de contingència general”). Les despeses de capital Pel que fa a les despeses de capital (capítol 6 Inversions reals i capítol 7 Transferències de capital) la dotació de recursos prevista per al projecte de pressupostos 2017 és de 429,1 milions d’euros. Les inversions reals (411,9 milions d’euros), són aquelles que, a la seva finalització, s’activen a l’inventari municipal i les transferències de capital (17,2 milions d’euros) són aquelles aportacions de recursos que es fan arribar a un destí concret, sense que hi hagi un retorn directe per l’Ajuntament i que s’han de fer servir per part de tercers per a fer inversions. Pel que fa a la classificació per tipologia d’inversió, el següent gràfic mostra la seva distribució: Tipologies Import (milions) Percentatge Equipament 141,6 33,01% Espai públic 117,0 27,26% Reserva 46,0 10,73% Sòl 39,8 9,27% Habitatge 28,5 6,64% Sistemes d'informació 26,0 6,05% Pendent 25,0 5,83% Transferència de capital 5,2 1,21% 429,1 100,00% 57 Desglòs de la tipologia Equipaments: Equipament Import (milions) Percentatge Administratiu 2,91 2,05% Comercial 27,93 19,72% Cultural 10,72 7,57% Diversos 14,84 10,47% Educatiu 26,58 18,77% Esportiu 28,46 20,09% Multiequipament 2,04 1,44% Pendent 1,89 1,33% Salut 1,81 1,28% Seguretat 1,37 0,97% Singular 6,02 4,25% Social 17,07 12,05% 141,64 100,00% 58 Desglòs de la tipologia Espais Públics: Espai públic Import (milions) Percentatge Energia 2,91 2,48% Verd urbà i zones forestals 27,93 23,84% Infraestructures 10,72 9,15% Parcs 14,84 12,66% Residus 26,58 22,69% Vials 28,46 24,29% Diversos 2,04 1,74% Aparcaments 1,89 1,61% Aigua i clavegueram 1,81 1,54% 117,18 100,00% Com es pot observar, les despeses de capital es concentren principalment en les tipologies d’espai públic (117,1 milions d’euros (27,2% de la despesa de capital)) i equipaments ((141,6 milions d’euros (33%)). Dins la tipologia d’espai públic, d manera molt àmplia es dediquen els recursos a vials (28,46 milions d’euros). D’altra banda, pel que fa a equipaments, el seu import es distribueix de forma variada entre diferents tipologies d’equipaments, com ara equipaments educatius (26,58 milions d’euros), culturals (10,72 milions d’euros), socials (17,07 milions d’euros), comercials (27,93 milions d’euros) i esportius (28,46 milions d’euros). 59 A l’annex d’inversions que acompanyen el present projecte de pressupostos es reflecteix el conjunt de projectes d’inversió que es preveuen executar dins l’anualitat 2017, aprovats fins a la Comissió de Govern de 13/10/2016, especificant el codi i nom per a cadascuna de les actuacions previstes. Les despeses financeres En el projecte de pressupost 2017 s’han assignat un total de 27,9 milions d’euros per a l’adquisició d’actius financers (capítol 8), que es destinen a l’adquisició d’accions (Fira 2000) (8,0 milions d’euros), a la constitució de dipòsits (5,0 milions d’euros), a aportacions patrimonials BSAV (14,9 milions d’euros). Respecte els passius financers s’ha assignat un total de 127,7 milions d’euros, que es destinen a l’amortització de préstecs 126,1 milions i 1,6 milions per devolució de fiances de Guals i elements urbanístics Fons per avals sotmesos a prudència financera (24,4 milions d’euros). 60 5.3.2 Visió per programes: per a què es gasta? La visió per programes permet classificar la despesa segons la seva finalitat i objectius, facilitant la priorització i presa de decisions pressupostàries, permetent un major vincle entre l’assignació dels recursos i l’obtenció de resultats determinats, així com una major transparència de les finances públiques en visualitzar, de forma més clara, la política pressupostària d’una administració. També esdevé el vincle entre la visió clàssica del pressupost, basada en les partides pressupostàries segons les classificacions econòmica i orgànica, i la visió estratègica (objectius del mapa de ciutat). L’estructura pressupostària per programes es composa de diversos nivells, essent el més agregat el de les àrees de despesa, el qual es desglossa en els nivells de política de despesa, grup de programa, programa i subprograma. Cal fer esment que mentre que els tres primers nivells de la classificació per programes es troben determinats per regulació de l’Estat, la definició dels programes i subprogrames és potestat de les administracions locals. Les despeses corrents per polítiques i programes En relació a la distribució de les despeses corrents (incloent el fons de contingència) de l’Ajuntament per polítiques, es pot observar en el següent gràfic com els imports del projecte de pressupost 2017 es concentren principalment en les polítiques de Benestar comunitari (“serveis urbans”) (neteja, gestió de residus i enllumenat principalment) (16,0% del total), Seguretat i mobilitat ciutadana (13,4%) i en els principals serveis de caràcter social, com són els Serveis socials i la promoció social (14,9%), Cultura (6,7%) i Educació (5,7%). Quant a importància pel que fa al volum de recursos corrents destinats, també destaquen altres polítiques com els Serveis de caràcter general (administració i organització 61 municipal, informació i atenció al ciutadà i participació) (excloent el fons de contingència general) (9,1%) i el Transport públic (7,1%). *El fons de contingència general es troba imputat en la classificació per programes en la política de despesa de serveis de caràcter general. En el quadre s’ha separat per motius interpretatius pel que fa al destí i orientació de les despeses corrents. Per tal de facilitar un major enteniment de la composició i magnitud de les polítiques de despesa quant a despesa corrent, tot seguit es realitza una anàlisi descriptiva detallada (per programes) per a cadascuna de les diferents polítiques de despesa. 0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16% 18% Pensions Fons de contingència Altres actuacions de caràcter econòmic Salut Deute públic Esport Òrgans de govern Medi ambient Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses Transferències a altres administracions Administració financera i tributària Habitatge i urbanisme Educació Cultura Transport públic Serveis de caràcter general Seguretat i mobilitat ciutadana Serveis socials i promoció social Benestar comunitari 0,0% 0,6% 0,9% 1,0% 1,1% 1,2% 1,4% 2,6% 3,3% 4,5% 4,8% 5,5% 5,7% 6,7% 7,1% 9,1% 13,4% 14,9% 16,0% Distribució % de les despeses corrents dels Pressupostos 2017 per polítiques de despesa 62 Política de despesa 01 Deute públic Les despeses en la política de Deute públic es xifren en un import de 24,1 milions d’euros. Aquest volum de despeses suposa una reducció de 2,8 milions d’euros (-10,03%) envers els crèdits inicials 2016 (26,8 milions d’euros), causada principalment per la reducció del cost d’endeutament. Cal dir que aquesta política relativa a la càrrega del deute suposa una porció poc destacada en termes relatius envers el total de despeses corrents de l’Ajuntament de Barcelona (1,1 %). Política de despesa 13 Seguretat i mobilitat ciutadana La política de Seguretat i mobilitat ciutadana representa el 13,4% de la despesa corrent total, 288,2 milions d’euros. Els crèdits d’aquesta política es concentren especialment en el programa de Seguretat ciutadana (serveis policials de la Guàrdia Urbana) (58,5%), i, en menor mesura, en els programes de Control i regulació de l’estacionament de la via pública (19,0%) i Prevenció i extinció d’incendis i salvament (14,2%). Política de despesa 15 Habitatge i urbanisme La política d’Habitatge i urbanisme representa el 5,5% del total de despesa corrent i suposa un import de 119,4 milions d’euros. Els programes que destaquen en termes quantitatius en aquesta política són els d’Administració d’Ecologia Urbana (22,8%), Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública (15,4%), Espai públic (actuacions de millora i manteniment de l’espai públic) (10,9%), Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 1301 Administració general de prevenció i seguretat 8,2 2,9% 0,4% 1321 Seguretat ciutadana 168,7 58,5% 7,8% 1322 Prevenció de la delinqüència 0,6 0,2% 0,0% 1331 Control i regulació estacionament de via pública 54,8 19,0% 2,5% 1341 Mobilitat 14,6 5,1% 0,7% 1351 Protecció civil 0,4 0,1% 0,0% 1361 Prevenció i extinció d'incendis i salvament 40,8 14,2% 1,9% Total 13 Seguretat i mobilitat ciutadana 288,2 100,0% 13,4% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 0111 Servei del deute 24,1 100,0% 1,1% Total 01 Deute públic 24,1 100,0% 1,1% Imports en milions d'euros 63 Conservació i rehabilitació de l’edificació (8,9%), Actuació urbanística i disciplina (llicències, inspeccions,...) (8,5%) i Pavimentació de vies públiques (7,1%). En relació als crèdits inicials del pressupost 2016, aquesta política experimenta al 2017 un increment de 16,8 milions d’euros (16,34%) pel que fa despeses corrents; Destaquen l’increment d’aportació al Consorci de l’Habitatge per polítiques de habitatge social o a l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel manteniment de rondes. A part de les despeses corrents que es dediquen a aquesta política, cal fer esment que gran part dels recursos municipals que s’acaben dedicant a la política d’Habitatge i urbanisme es corresponen amb despeses de capital, en estar estretament vinculat aquest àmbit amb la realització d’inversions. Política de despesa 16 Benestar comunitari Els serveis de la política de Benestar comunitari (“serveis urbans”) són els que tenen un pes més rellevant dins de la despesa corrent. Els programes d’aquesta política sumen un total de 344,8 milions d’euros, amb un pes del 16,0% dins del total de despesa corrent. Dins d’aquesta política s’engloben tots aquells programes i serveis derivats de la construcció, manteniment, conservació i funcionament dels serveis de sanejament, proveïment i distribució d’aigua, recollida, eliminació o tractament de residus, neteja viària, cementiris, etc... En aquesta política cal destacar, especialment el volum de recursos assignats al programa de Neteja viària (171,1 milions d’euros) i els programes de Recollida, Gestió i de tractament de residus (98.5 milions d’euros) que configuren respectivament un 49,6% i un 28,6% del pressupost total de despesa corrent de la política de Benestar comunitari. Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 1501 Administració d'Ecologia Urbana 27,2 22,8% 1,3% 1511 Actuació urbanística i disciplina 10,1 8,5% 0,5% 1512 Gestió del sòl 0,8 0,6% 0,0% 1513 Redacció de projectes-execució d'obres 6,3 5,2% 0,3% 1514 Projectes i estratègia 1,4 1,2% 0,1% 1515 Planejament de la ciutat 0,3 0,3% 0,0% 1516 Control i seguiment de grans infraestructures 7,9 6,7% 0,4% 1521 Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública 18,3 15,4% 0,9% 1522 Conservació i rehabilitació de l'edificació 10,6 8,9% 0,5% 1532 Pavimentació de vies públiques 8,5 7,1% 0,4% 1533 Manteniment i renovació de les estructures vials 7,8 6,5% 0,4% 1534 Espai públic 13,0 10,9% 0,6% 1535 Llei de Barris 0,0 0,0% 0,0% 1536 Pla de Barris 7,1 5,9% 0,3% Total 15 Habitatge i urbanisme 119,4 100,0% 5,5% Imports en milions d'euros 64 Política de despesa 17 Medi ambient La política de Medi ambient té una assignació de despeses corrents de 56,4 milions d’euros, 2,6% del total de la despesa corrent de l’exercici. Aquests recursos es concreten molt majoritàriament en el programa d’Espais verds i biodiversitat (48,8 milions d’euros), al que correspon el 86,5% del pressupost de la política. Els imports inicials de la despesa corrent del pressupost 2016 es consoliden al pressupost 2017, mostrant un lleuger increment de 3,2 milions d’euros (un 6.01% del total de la política), principalment en la Gestió i promoció dels recursos energètics. Política de despesa 21 Pensions Dins de la política de despesa de Pensions s’inclouen les despeses corresponents a pensions i altres prestacions econòmiques extraordinàries a càrrec de l’Ajuntament, destinades al personal municipal (classes passives). L’import de la seva despesa corrent dins del pressupost 2017 és de 0,6 milions d’euros, mateix import, en termes absoluts, al mostrat en els crèdits inicials del pressupost 2016. Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 1601 Sanejament xarxa de clavegueram 18,2 5,3% 0,8% 1611 Abastament de les aigües 8,3 2,4% 0,4% 1621 Recollida de residus 98,5 28,6% 4,6% 1622 Gestió de residus sòlids urbans 4,8 1,4% 0,2% 1623 Tractament de residus 0,5 0,1% 0,0% 1631 Neteja viària 171,1 49,6% 8,0% 1641 Cementiris 11,9 3,4% 0,6% 1651 Gestió de l'enllumenat públic 29,6 8,6% 1,4% 1691 Protecció i control d'animals 1,9 0,6% 0,1% Total 16 Serveis urbans 344,8 100,0% 16,0% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 1711 Espais verds i biodiversitat 48,8 86,5% 2,3% 1721 Protec.contaminació acústica-lumínica-atmosfèrica 1,3 2,3% 0,1% 1722 Educació mediambiental 2,6 4,6% 0,1% 1794 Gestió i promoció dels recursos energètics 3,8 6,7% 0,2% Total 17 Medi ambient 56,4 100,0% 2,6% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 2111 Pensions 0,6 100,0% 0,0% Total 21 Pensions 0,6 100,0% 0,0% Imports en milions d'euros 65 Política de despesa 23 Serveis socials i promoció social Amb una dotació de 320,7 milions d’euros, la política de Serveis socials i promoció social suposa una de les principals polítiques de l’Ajuntament quant a despeses corrents (un 14,9% sobre el total de despeses corrents de l’Ajuntament). Aquesta política comprèn principalment els serveis municipals de protecció i promoció social, drets civils i lluita contra la discriminació i la cooperació internacional. Els programes que concentren una major part de la despesa dins d’aquesta política són els Serveis socials bàsics (44,0%), els serveis d’Atenció a la gent gran (10,0%), i l’Atenció a persones en situació de pobresa i risc d’exclusió, programa el qual comprèn els centres, residències i serveis per a les persones sense sostre, els menjadors socials, etc. (11,4%). Cal dir que gran part dels serveis compresos en aquesta política s’instrumenten mitjançant entitats municipals dependents, com ara l’Institut Municipal de Serveis Socials o l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. En relació als imports dels crèdits inicials corresponents del pressupost 2016, aquesta política mostra al 2017 un increment de 32,9 milions d’euros (un 11.4% en termes percentuals). És la política que augmenta més els recursos envers de l’exercici anterior. Aquest increment es concentra principalment en el programa de Serveis socials bàsics (15,9 milions d’euros), el d’Atenció a persones en situació de pobresa i risc d’exclusió (6,7 milions d’euros), el programa Estratègia i d’innovació en els serveis socials (0,4 milions d’euros). Dins del programa de Serveis socials bàsics cal assenyalar el servei d’atenció domiciliaria (SAD), que incrementa el seu crèdit en 14,6 milions d’euros. D’altra banda, cal indicar que al pressupost 2016 el fons de contingència social ha estat assignat totalment als diferents programes finalistes concrets. 66 Política de despesa 31 Sanitat Les despeses corrents quant a la política de Sanitat assoleixen en el pressupost 2017 un import de 22,3 milions d’euros (l’1,0% del total de les despeses corrents de l’Ajuntament). Els recursos principalment es destinen al programa de Promoció i protecció de la salut (89,9%), i en menor mesura, a l’Assistència sanitària (10,1%). El subprograma de protecció de la salut abasta els serveis d’epidemiologia, vacunació infantil, inspecció i autoritat sanitària, control establiments alimentaris, vigilància i control de plagues a la ciutat i control ambiental de l’aire i l’aigua, mentre que el dins del subprograma d’assistència sanitària destaca la prestació de serveis de prevenció i tractament de les drogoaddiccions. Envers els imports de referència de l’exercici 2016, les despeses corrents en aquesta política incrementen les seves dotacions en 1,7 milions d’euros (8,2%), principalment per l’aplicació de les noves polítiques de protecció de la salut. Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 2301 Administració general de serveis socials 9,1 2,8% 0,4% 2302 Administració general serveis a persones-territori 9,4 2,9% 0,4% 2303 Estratègia i innovació de serveis socials 8,5 2,7% 0,4% 2311 Atenció infància i adolescència 8,5 2,7% 0,4% 2312 Atenció i suport als individus i a les famílies 1,4 0,4% 0,1% 2313 Atenció a la gent gran 32,0 10,0% 1,5% 2314 Atenció persones en situació pobresa-risc exclusió 36,7 11,4% 1,7% 2315 Serveis socials bàsics 140,9 44,0% 6,6% 2316 Atenció la immigració 7,4 2,3% 0,3% 2317 Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 12,0 3,7% 0,6% 2318 Atenció a grups i comunitats 0,6 0,2% 0,0% 2319 Emergències i urgències socials 3,8 1,2% 0,2% 2321 Promoció i participació de infància i adolescència 7,4 2,3% 0,3% 2322 Promoció i atenció a la joventut 6,8 2,1% 0,3% 2323 Promoció de la gent gran 6,7 2,1% 0,3% 2324 Promoció de les dones 1,0 0,3% 0,0% 2325 Drets humans-no discrimi.:foment-promoció-atenció 3,1 1,0% 0,1% 2326 Promoció social de la immigració 4,0 1,2% 0,2% 2328 Serveis i projectes comunitaris 0,5 0,2% 0,0% 2329 Cooperació i ajuda 10,2 3,2% 0,5% 2341 Atenció a les persones discapacitades 10,7 3,3% 0,5% Total 23 Serveis socials i promoció social 320,7 100,0% 14,9% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 3111 Promoció i protecció de la salut 20,0 89,9% 0,9% 3121 Assistència sanitària 2,2 10,1% 0,1% 3131 Promoció de la salut 0,0 0,0% 0,0% 22,3 100,0% 1,0%Total 31 Salut Imports en milions d'euros 67 Política de despesa 32 Educació La política d’Educació suposa el 5,7% de les despeses corrents de l’Ajuntament, un total de 121,8 milions d’euros, i s’instrumenta principalment mitjançant l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona. Els programes que concentren la despesa corrent d’aquesta política, i que es materialitzen principalment a través de transferències al l’IMEB i al Consorci, són el Funcionament dels centres d’educació infantil i primària (33,3%) (neteja, manteniment, subministraments i vigilància dels centres educatius), les Escoles bressol municipals (27,4%), i, en menor mesura, l’Administració general d’educació (8,8%), Les despeses corrents de la política d’Educació creixen en 9,7 milions d’euros (un 8,6%) envers el crèdit inicial del pressupost 2016. Aquest increment s’ha produït en les transferències a L’Institut Municipal d’Educació i al Consorci d’Educació de Barcelona per ampliar i reforçar els servies oferts pels mateixos. Política de despesa 33 Cultura Els recursos corrents dedicats a la política de Cultura representen el 6,7% de les despeses corrents totals de l’Ajuntament amb un import de 144,0 milions d’euros. El programa de Museus i arts plàstiques comprèn un àmplia part dels recursos destinats a aquesta política (33,4%), en el qual s’hi consignen les despeses pel que fa a museus, centres patrimonials i exposicions. En menor proporció també tenen un pes destacat la Promoció cultural (12,3%) (on s’inclouen actuacions de promoció de la cultura, suport a la creació, producció i projecció internacional i iniciatives de preservació i difusió de la cultura i llengua catalana), les Arts escèniques i la música (12,0%)i els equipaments culturals de proximitat, com ara els Centres cívics (10,6%) i les Biblioteques (8,8%). Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 3201 Administració general d'educació 10,7 8,8% 0,5% 3232 Funcionament centres educació infantil i primària 40,6 33,3% 1,9% 3233 Funcionament de centres d'educació especial 1,6 1,3% 0,1% 3241 Funcion.centres educació secundària-formació prof. 8,2 6,7% 0,4% 3261 Serveis complementaris d'educació 9,1 7,5% 0,4% 3262 Promoció educativa 8,8 7,2% 0,4% 3281 Ensenyaments musicals 5,3 4,3% 0,2% 3282 Ensenyaments artístics 2,9 2,4% 0,1% 3283 Formació d'adults 1,3 1,1% 0,1% 3291 Funcionament d'escoles bressol municipals 33,4 27,4% 1,6% Total 32 Educació 121,8 100,0% 5,7% Imports en milions d'euros 68 En relació als crèdits inicials de 2016, els imports pel 2017 d’aquesta política augmenten en un 13,7% (17,4 milions més). Política de despesa 34 Esport La política d’Esport compta amb uns recursos corrents de 26,0 milions d’euros, import que suposa l’1,2% de la despesa corrent municipal. Aquesta política compta amb 3 programes pressupostaris: Gestió i promoció de l’esport, Instal·lacions esportives i Esdeveniments esportius, els quals suposen el 54,0%, 21,0% i 25.1% respectivament del total assignat. Els programes de Gestió i promoció de l’esport i Instal·lacions esportives comprenen gran part dels recursos destinats pel que fa a la promoció de l’esport en la població barcelonina, amb la gestió dels centres i instal·lacions esportives municipals i la realització d’actuacions de foment promoció de la pràctica esportiva i l’activitat física, amb un especial èmfasi pel que fa a la població infantil, adolescent i persones amb discapacitat, reforçant el caràcter cohesiu i inclusiu que té l’esport. En el programa d’Esdeveniments esportius, s’hi doten els recursos vinculats a l’acollida i suport de grans esdeveniments esportius tant a nivell local com de referència en el context europeu i mundial, els quals permeten enfortir la projecció internacional de la ciutat i promocionar i fomentar l’esport en la ciutadania. En termes comparatius amb el 2016, els recursos corrents d’aquesta política es s’incrementen en 1,7 milions d’euros (un 6,8%) principalment causats per l’increment de les despeses destinades a la gestió i promoció de l’esport especialment entre infants i joves. Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 3301 Administració general de cultura 24,7 17,2% 1,2% 3321 Biblioteques 12,6 8,8% 0,6% 3331 Museus i arts plàstiques 48,1 33,4% 2,2% 3332 Arts escèniques i música 17,2 12,0% 0,8% 3341 Promoció cultural 17,7 12,3% 0,8% 3361 Patrimoni històric i artístic de la ciutat 0,2 0,1% 0,0% 3371 Centres cívics 15,2 10,6% 0,7% 3381 Festes i actes populars 8,1 5,6% 0,4% Total 33 Cultura 144,0 100,0% 6,7% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 3411 Gestió i promoció de l'esport 14,0 54,0% 0,7% 3421 Instal·lacions esportives 5,5 21,0% 0,3% 3431 Esdeveniments esportius 6,5 25,1% 0,3% Total 34 Esport 26,0 100,0% 1,2% Imports en milions d'euros 69 Política de despesa 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses Per a la política de Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses s’han assignat unes despeses corrents per valor de 71,5 milions d’euros al 2017, les quals suposen el 3,3% del total de despesa corrent de l’Ajuntament. Aquesta política concentra especialment les seves despeses en aquells programes que incideixen directament en la generació d’ocupació i el creixement econòmic de la ciutat, destacant el Suport a l’ocupació i a l’empresa (50,9% del total de la política) i el Foment al creixement econòmic i de sectors estratègics (14,7% del total de la política). Cal destacar, per un altre costat, les despeses corrents d’aquesta política destinades a la Promoció del comerç (7,5 milions d’euros) i el Foment i promoció del turisme (2,7 milions d’euros). Política de despesa 44 Transport públic El Transport públic té una dotació de despeses corrents de 153,5 milions d’euros, import que suposa el 7,1% de les despeses corrents municipals. Aquesta política consta de dos programes, el Transport col·lectiu urbà de viatgers (transferència a l’Autoritzat del Transport Metropolità (ATM) pel finançament dels principals transport públics de la ciutat), el qual concentra una àmplia majoria dels recursos de la política (89,1%), i el d’Altres transports de viatgers (inclou la despesa del Bicing) que aglutina el 10,9% restant. En relació als crèdits inicials del pressupost 2016, aquesta política experimenta un increment de 8,5 milions d’euros (5,8%). Aquest increment s’explica principalment pel compromís de l’Ajuntament de Barcelona quant al manteniment i sostenibilitat del transport públic metropolità i el restabliment del servei de bus del Barri els caps de setmana. Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 4301 Administració general d'acció econòmica 4,6 6,4% 0,2% 4312 Mercats, proveïments i llotges 2,2 3,0% 0,1% 4314 Promoció del comerç 7,5 10,5% 0,4% 4321 Foment i promoció del turisme 2,7 3,8% 0,1% 4331 Suport Ocupació i Empresa 36,4 50,9% 1,7% 4332 Promoció econòmica de la ciutat 1,9 2,7% 0,1% 4333 Foment creixement econòmic i sectors estratègics 10,5 14,7% 0,5% 4334 Dinamització econòmica de proximitat 1,0 1,4% 0,0% 4335 Foment de l’economia cooperativa, social i solid. 4,6 6,5% 0,2% Total 43 Promoció eco. i ocupació 71,5 100,0% 3,3% Imports en milions d'euros 70 Política de despesa 49 Altres actuacions de caràcter econòmic La política d’Altres actuacions de caràcter econòmic té una assignació pressupostària de 18,4 milions d’euros (un 0,9% del total de despeses corrents) i es composa de dos programes pressupostaris, el de Mitjans de comunicació públics (que comprèn la transferència a Informació i Comunicació de Barcelona S.A. (BTV,..)), el qual concentra la major part dels recursos de la política (91,6%) i el de Defensa dels drets dels consumidors (8,4%), programa el qual s’hi contenen les despeses orientades a l’arbitratge (Junta Arbitral de Consum de Barcelona) i la informació al consumidor (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor). Les despeses corrents d’aquesta política de despesa en el pressupost 2016 augmenten en 1,3 milions d’euros (+7,6). Aquest augment s’ha produït en ICB (1,2 milions) i a informació al consumidor (0,1 milions d’euros). Política de despesa 91 Òrgans de govern Les despeses en la política d’Òrgans de govern, de 30,2 milions d’euros, té un pes de l’1,4% dins de les despeses corrents de l’Ajuntament, concentrant els seus recursos principalment en el programa d’Òrgans de govern (75,5%), i, en menor grau, en el programa de Relacions institucionals (24,5%). Aquesta política comprèn les despeses relacionades amb el funcionament dels diferents òrgans de govern i la representació política de la ciutat, l’atenció protocol·lària i les relacions institucionals. Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 4411 Transport col·lectiu urbà de viatgers 136,7 89,1% 6,4% 4412 Altres transports de viatgers 16,8 10,9% 0,8% Total 44 Transport públic 153,5 100,0% 7,2% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 4911 Mitjans de comunicació públics 16,9 91,6% 0,8% 4931 Defensa dels drets dels consumidors 1,5 8,4% 0,1% Total 49 Altres actuacions de caràcter econòmic 18,4 100,0% 0,9% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 9121 Òrgans de govern 22,8 75,5% 1,1% 9122 Relacions institucionals 7,4 24,5% 0,3% Total 91 Òrgans de govern 30,2 100,0% 1,4% Imports en milions d'euros 71 Política de despesa 92 Serveis de caràcter general En la política de Serveis de caràcter general (208,6 milions d’euros de despeses corrents, les quals suposen el 9,7% del total de l’Ajuntament), s’hi contenen tant aquells programes relacionats amb l’administració i funcionament de l’Ajuntament (direcció i administració, organització i recursos humans, arxiu, estadística i estudis i sistemes d’informació i telecomunicacions), els quals concentren la major part de la despesa corrent d’aquesta política, com aquells vinculats a l’atenció i informació al ciutadà i la participació. *Inclou 13,6 milions d’euros del Fons de contingència general (despeses de capítol 5). Política de despesa 93 Administració financera i tributària La política de despesa d’Administració financera i tributària comprèn aquelles actuacions dirigides a gestionar i administrar les finances i el patrimoni municipal. Amb un import de 103,4 milions d’euros, aquesta política suposa el 4,8% de les despeses corrents. El 66,1% dels seus recursos es concentra en la Gestió del patrimoni municipal (manteniment d’edificis municipals (subministraments, neteja i altres serveis) i gestió patrimonial) Altres programes significatius són l’Administració tributària i dels ingressos municipals (27,5%) que correspon bàsicament a transferència corrent a l’Institut Municipal d’Hisenda i, en menor mesura, l’Administració i control econòmic i financer (5,6%) que s’encarrega de l’administració pressupostària, financera i comptable i el control intern. En aquesta política es produeix un increment en la seva dotació de recursos envers la del pressupost inicial 2016, concretament de 0,8 milions d’euros, la qual s’explica principalment per un increment de els necessitats quant a Gestió del patrimoni municipal (3,5 milions d’euros) (principalment per a manteniment Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 9201 Direcció i administració generals 51,3 24,6% 2,4% 9202 Defensa drets-llibertats públiques dels ciutadans 0,9 0,4% 0,0% 9203 Arxiu i biblioteca municipal 4,1 2,0% 0,2% 9221 Serveis d'organització i recursos humans 7,2 3,5% 0,3% 9231 Gestió del padró municipal d'habitants 1,1 0,5% 0,1% 9232 Estadístiques i estudis municipals 2,2 1,1% 0,1% 9241 Relació amb la ciutadania i les entitats 14,8 7,1% 0,7% 9249 Memòria històrica 0,9 0,4% 0,0% 9251 Informació i atenció al ciutadà 16,7 8,0% 0,8% 9252 Comunicació corporativa 22,4 10,8% 1,0% 9261 Sistemes informació i telecomunicacions municipals 42,2 20,2% 2,0% 9291 Fons de contingència 13,6 6,5% 0,6% 9292 Dotació per imprevistos 30,9 14,8% 1,4% Total 92 Serveis de caràcter general 208,6 100,0% 9,7% Imports en milions d'euros 72 d’edificis, on s’inclou l’impacte de l’entrada en funcionament de nous edificis i equipaments) i per el nou pla de sistemes de l’IMH (2,8 milions d’euros). Política de despesa 94 Transferències a altres administracions Finalment es troba la política de Transferències a altres administracions, la qual té una assignació de despeses corrents de 97,7 milions d’euros, que suposen el 4,5% de la despesa corrent. Aquest política comprèn principalment les transferències que realitza l’Ajuntament de Barcelona per al finançament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els recursos corrents d’aquesta política disminueixen envers el pressupost inicial 2016 en un -13,7% (15,5 milions d’euros), motivat bàsicament per la política de transferència al AMB del quadrienni 2016-2019. Les despeses de capital per polítiques de despesa A l’analitzar la despesa de capital per polítiques de despesa s’observa que la política d’Habitatge i urbanisme, amb 301,2 milions d’euros i un pes del 70,2% sobre el total de despesa de capital, és la política a la qual es destinen més recursos en el projecte de pressupost 2017. En aquesta política de despesa s’inclou la inversió en habitatge, en millora de carrers, il·luminació, en grans projectes urbanístics, etc... A més d’aquesta política, també destaquen, tot i que en un menor grau, les inversions relatives als Serveis de caràcter general (9,1 milions d’euros), i la seguretat i mobilitat ciutadana (7,5 milions d’euros). Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 9311 Administració i control econòmic i financer 5,8 5,6% 0,3% 9321 Administració tributària i d'ingressos municipals 28,4 27,5% 1,3% 9331 Gestió del patrimoni municipal 68,4 66,1% 3,2% 9341 Gestió del deute i la tresoreria 0,8 0,8% 0,0% Total 93 Administració financera i tributària 103,4 100,0% 4,8% Imports en milions d'euros Pressupost inicial 2017 Distrib. % sobre política de despesa Distrib. % sobre total desp. corrents 9431 Transferències a altres ens locals 97,7 100,0% 4,5% Total 94 Transferències a altres administracions 97,7 100,0% 4,5% Imports en milions d'euros 73 En el quadre i gràfic següents es detalla la despesa de capital per polítiques de despesa: Cal dir que per obtenir una millor visualització del destí de les despeses de capital es recomana la lectura de l’anàlisi d’aquestes despeses segons la seva tipologia, anàlisi el qual s’ubica en el present document 5.3.1 “Visió econòmica: en què es gasta?”. Política de despesa Pressupost inicial 2017 % s/total 13 Seguretat i mobilitat cuitadana 7.493.765,78 1,7% 15 Habitatge i urbanisme 301.158.308,67 70,2% 16 Serveis urbans 8.072.767,16 1,9% 17 Medi ambient 20.104.981,40 4,7% 23 Serveis socials i prom. Social 1.551.487,38 0,4% 33 Cultura 3.899.348,15 0,9% 43 Promoció econòmica 27.931.584,92 6,5% 44 Transport públic 8.939.458,98 2,1% 49 Altres serv. caràcter econòmic 17.895.872,37 4,2% 92 Serveis generals 9.102.533,80 2,1% 93 Adm. tributària i financera 22.353.556,86 5,2% 94 Transferències a altres admin. 600.000,00 0,1% TOTAL 429.103.665,47 100,0% 74 5.3.3 Visió orgànica: qui gasta? La visió orgànica classifica els ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona segons l’òrgan o unitat que els gestiona o executa. Aquesta visió permet delimitar l’assignació dels recursos pressupostaris en els diferents òrgans o unitats de l’administració, així com la responsabilitat del seu ús eficient i eficaç i de l’acompliment dels objectius fixats. La classificació orgànica del pressupost es basa principalment en l’estructura de l’administració municipal, i s’estructura en sectors i subsectors (gerències i districtes). Pel projecte de pressupost 2017, l’Ajuntament de Barcelona consta de 7 sectors (dos dígits) i 24 subsectors (4 dígits). A continuació es detallen els esmentats sectors i subsectors amb les seves corresponent codificacions:  01 Sector de Recursos o 0101 Gerència de Recursos o 0102 Gerència Recursos Humans i Organització o 0104 Gerència Municipal  02 Sector de Drets Socials o 0201 Gerència de Drets Socials  03 Sector d'Empresa, Cultura i Innovació o 0301 Gerència d'Empresa, Cultura i Innovació  04 Sector de Seguretat i Prevenció o 0401 Gerència de Seguretat i Prevenció  05 Sector de Ecologia Urbana o 0501 Gerència de Ecologia Urbana o 0502 Gerència adj. Medi Ambient i Serveis Urbans o 0503 Gerència adjunta d'Urbanisme o 0504 Gerència adjunta de Mobilitat i Infraestructures  06 Sector de Districtes o 0601 Districte de Ciutat Vella o 0602 Districte de Eixample o 0603 Districte de Sants - Montjuïc o 0604 Districte de Les Corts o 0605 Districte de Sarrià - Sant Gervasi o 0606 Districte de Gràcia o 0607 Districte de Horta - Guinardó o 0608 Districte de Nou Barris o 0609 Districte de Sant Andreu o 0610 Districte de Sant Martí  07 Sector de Presidència i Economia o 0701 Gerència de Presidència i Economia o 0702 Gerència d'Ocupació, Empresa i Turisme 75 o 0703 Serveis Centrals  08 Sector de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència o 0801 Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència En el següent quadre es mostren les despeses assignades als diferents sectors i subsectors en el projecte de pressupost 2017: 76 Imports en milions d'euros Despeses corrents (capítols 1 a 5) % Despeses de capital (capítols 6 i 7) % Despeses no financeres (capítols 1 a 7) % Despeses financeres (capítols 8 i 9) Despeses totals % 0101 Gerència de Recursos 126,9 5,9% 3,1 0,7% 130,0 5,0% 0 130,0 4,8% 0102 Gerència Recursos Humans i Organització 7,5 0,3% 0,0 0,0% 7,5 0,3% 0 7,5 0,3% 0104 Gerència Municipal 13,0 0,6% 0,0 0,0% 13,0 0,5% 0 13,0 0,5% Subtotal sector 01 Recursos 147,4 6,9% 3,1 0,7% 150,5 5,8% 0 150,5 5,5% 0201 Drets Socials 347,1 16,1% 2,1 0,5% 349,2 13,5% 0 349,2 12,8% 0301 Gerència d'Empresa, Cultura i Innovació 220,2 10,2% 0,0 0,0% 220,2 8,5% 0 220,2 8,0% 0401 Seguretat i Prevenció 240,0 11,2% 1,4 0,3% 241,4 9,4% 0 241,4 8,8% 0501 Gerència de Ecologia Urbana 50,2 2,3% 15,0 3,5% 65,2 2,5% 0 65,2 2,4% 0502 Gerència adj. Medi Ambient i Serveis Urbans 283,2 13,2% 3,5 0,8% 286,7 11,1% 0 286,7 10,5% 0503 Gerència adjunta d'Urbanisme 4,8 0,2% 0,0 0,0% 4,8 0,2% 0 4,8 0,2% 0504 Gerència adjunta de Mobilitat i Infrastructures 37,0 1,7% 23,9 5,6% 60,9 2,4% 0 60,9 2,2% Subtotal sector 05 Ecologia Urbana 375,1 17,4% 42,4 9,9% 417,6 16,2% 0 417,6 15,3% 0601 Ciutat Vella 48,4 2,2% 0,3 0,1% 48,7 1,9% 0 48,7 1,8% 0602 Eixample 42,5 2,0% 0,7 0,2% 43,2 1,7% 0 43,2 1,6% 0603 Sants - Montjuïc 36,5 1,7% 0,6 0,1% 37,2 1,4% 0 37,2 1,4% 0604 Les Corts 15,9 0,7% 0,2 0,0% 16,2 0,6% 0 16,2 0,6% 0605 Sarrià - Sant Gervasi 21,5 1,0% 0,6 0,1% 22,1 0,9% 0 22,1 0,8% 0606 Gràcia 25,1 1,2% 0,5 0,1% 25,7 1,0% 0 25,7 0,9% 0607 Horta - Guinardó 31,1 1,4% 0,8 0,2% 31,9 1,2% 0 31,9 1,2% 0608 Nou Barris 34,3 1,6% 2,1 0,5% 36,4 1,4% 0 36,4 1,3% 0609 Sant Andreu 28,7 1,3% 0,6 0,1% 29,2 1,1% 0 29,2 1,1% 0610 Sant Martí 44,0 2,0% 0,7 0,2% 44,8 1,7% 0 44,8 1,6% Subtotal 06 Districtes 328,1 15,3% 7,2 1,7% 335,3 13,0% 0 335,3 12,3% 0701 Gerència de Presidència i Economia 82,7 3,8% 2,1 0,5% 84,8 3,3% 0 84,8 3,1% 0702 Gerència d'Ocupació, Empresa i Turisme 39,4 1,8% 0,0 0,0% 39,4 1,5% 0 39,4 1,4% 0703 Serveis Centrals 298,8 13,9% 366,5 85,4% 665,3 25,8% 155,7 821,0 Subtotal sector 07 Presidència i Economia 420,8 19,6% 368,7 85,9% 789,5 30,6% 155,7 945,2 34,5% 0801 Drets de Ciutadania, Participació i Transparència 72,7 3,4% 4,2 1,0% 76,8 3,0% 0,0 76,8 2,8% Total 2.151,4 100,0% 429,1 100,0% 2.580,5 100,0% 155,7 2.736,2 100,0% 77 Orgànics de Recursos (01) La Gerència de Recursos gestiona, principalment, activitats corresponents a l’àrea de despesa 9, Actuacions de caràcter general. Quant a despesa corrent, la gerència gestiona 147,4 milions d’euros, que representa un 6,9% del total de despeses corrents del pressupost municipal. Els principals àmbits d’actuació són els de sistemes d’informació i telecomunicacions municipals, direcció i administració general, comunicació corporativa, i òrgans de govern. Els programes de la resta d’àrees de despesa que tenen un pes més important són els de mitjans de comunicació públics, bàsicament les aportacions a Informació i Comunicació de Barcelona (ICB) Dins de la Gerència de Recursos es gestionen administrativament els pressupostos de la Gerència de Recursos Humans i Organització i de la Gerència Municipal. Orgànic de Drets Socials (02) L’àmbit d’actuació d’aquesta gerència correspon a serveis a les persones i comprèn un ampli ventall de polítiques de despesa: serveis socials i promoció social, tant pel que fa a serveis bàsics com a serveis especialitzats (infància, gent gran, sense sostre, discapacitats, drogodependències, etc.), temes d’igualtat, promoció de joves, protecció de la salut, educació, etc. Per al exercici 2017 s’incorporen a aquesta gerència competències respecte de la promoció i gestió d’habitatge públic. El total de pressupost corrent per a 2017 és de 347,1 milions d’euros, que representa un 16,1% del total de despesa corrent de l’Ajuntament. D’aquest import, una part important, correspon a aportacions a organismes autònoms o entitats del propi Grup Ajuntament, atès que bona part d’aquests serveis es gestionen de forma descentralitzada. Destaquen, entre altres, les aportacions a l’Institut Municipal de Serveis Socials per temes de dependència, servei d’assistència a domicili, etc.; a l’Institut Municipal d’Educació i (IMEB) que gestiona escoles bressol, ensenyaments musicals, promoció educativa; a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, per atenció i transport a discapacitats. També cal destacar l’aportació als consorcis dels que forma part l’ajuntament, com el Consorci Sanitari de Barcelona - Agència de Salut Pública tant per promoció de la salut, com pel tractament de drogodependències o al Consorci d’Educació de Barcelona que s’ocupa del manteniment de centres educatius d’infantil, primària i secundària, ajuts de menjador, i també temes de formació d’adults i d’ensenyaments artístics 78 Orgànic de Seguretat i Prevenció (03) A mitjans d’any 2016 s’ha incorporat la nova gerència d'Empresa, Cultura i Innovació a l’estructura organitzativa de l’Ajuntament. Per a l’exercici 2017 assolirà competències sobre la mobilitat, la cultura i sectors vinculats al creixement econòmic i comercial de la ciutat (Mercats, turisme i desenvolupament de sectors estratègics). Per a l’any 2017 gestionarà un pressupost de despesa corrent de 220,2 milions d’euros, que constitueix el 10,2% de les despeses de l’Ajuntament per als capítols del 1 al 5. Una part important de les actuacions culturals gestionades per aquesta gerència són realitzades per l’Institut Municipal de Cultura (109,9 milions d’euros) i finançades mitjançant transferències del sector. També cal destacar l’aportació a BSM per estacionament regulat, grua, i altres conceptes (57,1 milions d’euros). Orgànic de Seguretat i Prevenció (04) L’àmbit d’actuació d’aquesta gerència comprèn dues línies principals: el programa de seguretat ciutadana (fonamentalment la Guàrdia Urbana) i el servei de prevenció i extinció d’incendis i salvament (bombers). El seu pressupost de despesa corrent per al 2017 és de 240,0 milions d’euros, que representa un 11,2% de les despeses corrent de l’Ajuntament. Cal destacar la importància quantitativa que té l’equip humà dins del pressupost d’aquesta gerència, donat que 216,0 milions d’euros corresponen a despeses de personal Orgànics d’Ecologia Urbana (05) El sector d’Hàbitat Urbà desglossa el seu pressupost en quatre orgànics: 0501-Ecologia Urbana que recull actuacions de planificació i estratègia, Redacció de projectes Rehabilitació d’edificis, etc., a més de serveis comuns administratius de la gerència. 0502-Medi ambient i Serveis urbans. Abasta per una part les actuacions destinades a la preservació i millora del medi ambient de la ciutat, on s’inclouen els espais verds, amb la intervenció de l’Institut municipal de Parc i Jardins. Pel que fa als serveis urbans s’inclouen actuacions tant diverses com la neteja viària, la recollida i tractament de residus, el clavegueram, l’abastament d’aigües, l’enllumenat, etc. 0503-Urbanisme, que gestiona llicències urbanístiques, inspeccions, gestió de sol, planejament de la ciutat, millora del paisatge urbà etc. 79 0504-Mobilitat i infraestructures, que s’encarrega de temes diversos com la mobilitat i ordenació i informació del trànsit, el manteniment, renovació i pavimentació de les estructures vials, el control i seguiment de grans infraestructures (rondes, ...), la coordinació urbana i altres. El seu pressupost de despesa corrent per al 2017 és de 375,1 milions d’euros, que representa un 17,4% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Cal remarcar la importància quantitativa que té l’apartat de despeses en béns i serveis corrents dins del pressupost d’aquesta gerència, donat que 258,6 milions d’euros corresponen a compra de béns i serveis (on hi té un pes rellevant el contracte de neteja i recollida de residus). Cal destacar també, dins del capítol 4 de transferències corrents, els 48,7 milions d’euros d’aportació a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que gestiona de forma descentralitzada aquest servei Orgànics de Districtes (06) Els deu districtes en què està dividida territorialment la ciutat de Barcelona gestionen conjuntament un total de 328,1 milions d’euros de despesa corrent, un 15,3 % del total de despeses corrents de l’Ajuntament. Els districtes actuen com a extensions de l’Ajuntament en el territori i, a més de prestar serveis de forma pròpia, col·laboren amb els diferents sectors d’actuació alhora de coordinar l’acció d’aquests en el territori. Els principals serveis que es presten des dels districtes són tramitació de llicències, inspeccions, serveis de territori, centres cívics, promoció cultural i esportiva, etc. Orgànics de Presidència i Economia (07) Aquest sector té tres àmbits d’actuació que corresponen a tres orgànics: La gerència de Presidència i Economia (0701), que gestiona la política econòmica, pressupostària i financera de tot l’Ajuntament; la gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme (0702) que s’encarrega de la promoció econòmica de la ciutat, polítiques d’ocupació, promoció empresarial, i l’orgànic de serveis centrals (0703) que s’encarrega de les actuacions o programes transversals i d’aquelles que no són d’imputació a cap altre orgànic: despeses financeres i d’amortització de deute, així com algunes aportacions a altres entitats. Globalment, el sector te un pressupost de despesa corrent de 420,8 milions d’euros, que representa un 19,6% de la despesa corrent de tot l’Ajuntament. 80 Presidència i Economia El seu pressupost de despesa corrent per al 2017 és de 82,7 milions d’euros, que representa un 3,8% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Cal destacar les despeses vinculades a la gestió del patrimoni municipal (principalment arrendaments), la cooperació internacional i la transferència a l’Institut municipal d’hisenda. Ocupació, Empresa i Turisme Amb un pressupost de despesa corrent de 39,4 milions d’euros, que representa un 1,8% de les despeses corrents de l’Ajuntament per al 2017, la gerència gestiona principalment transferències corrents destinades a la promoció i el desenvolupament econòmic de la ciutat essent la transferència a Barcelona Activa la que ocupa la major part del pressupost del sector (34,4 milions d’euros). Serveis Centrals Per al 2017 l’orgànic de Serveis Centrals té un pressupost de despesa corrent de 298,8 milions d’euros, un 13,9% de les despeses corrents totals de l’Ajuntament. Algunes de les principals partides d’aquesta gerència són el pagament dels interessos del deute municipal, les amortitzacions previstes de deute, les aportacions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per la Participació en els Tributs de l’Estat i per l’IBI, l’aportació a l’Autoritat de Transport Metropolità pel finançament de transport, etc. Per un altre costat, cal fer esment que en aquest subsector s’hi imputen les despeses relatives al Fons de contingència general (13,2 milions d’euros de despeses de capítol 5). Orgànic de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència (08) Des d’aquesta gerència es gestionen competències de gestió i promoció de l’esport, de defensa dels drets i llibertats públiques dels ciutadans, temes d’immigració i drets humans, i d’atenció a la dona, informació i relació amb el ciutadà i transparència. El seu pressupost de despesa corrent per al 2017 és de 72,7 milions d’euros, que representa un 3,4% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Cal destacar les despeses en transferències a l’Institut Municipal Barcelona Esports(IBE) (24,2 milions d’euros), que té encomanada la gestió de l’esport a la ciutat, tant pel que fa a l’organització d’esdeveniments esportius com a la promoció de la practica de l’esport pels ciutadans. I el programa d’informació i atenció al ciutadà (16,5 milions d’euros, majoritàriament despeses de personal). 81 6 El pressupost consolidat El pressupost consolidat de l’Ajuntament de Barcelona s’obté a partir de l’agregació dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona i les seves entitats dependents i la posterior eliminació de les transferències internes que es realitzen entre les entitats del grup. La magnitud del pressupost consolidat permet visualitzar tots els ingressos i despeses que efectivament obté i executa el conjunt d’institucions i entitats que conformen el grup Ajuntament de Barcelona. D’acord amb la normativa vigent, l’Ajuntament de Barcelona presenta el seu pressupost consolidat d’acord l’establert per la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostaria i Sostenibilitat Financera (LOEPSF), d’acord amb la Llei Reguladora d’Hisenda Locals (LRHL) i segons la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic (LRJSP). A continuació es mostren els imports d’ingressos i despeses del Pressupost consolidat 2017 per capítols, així com la participació de l’Ajuntament i de les entitats dependents en aquests, d’acord amb les regulacions esmentades. Pressupost consolidat 2017 d’acord amb la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF) El pressupost consolidat per al 2017, segons allò que estableix la LOEPSF, es xifra amb un total de 2.952,2 milions d’euros, amb uns ingressos no financers de 2.740,4 milions euros i unes despeses no financeres de 2.792,1 milions d’euros. El pressupost total de l’Ajuntament és de 2.736,2 milions d’euros i el de les entitats del perímetre LOEPSF6 és de 839,3 milions d’euros, existint unes operacions internes per valor de 623,3 milions d’euros. 6 El perímetre administració pública segons el SEC comprèn els pressupostos de l’Ajuntament així com els dels organismes autònoms locals i les entitats dependents (entitats públiques empresarials, societats mercantils amb participació majoritària i consorcis) que presten serveis públics i produeixen béns que no es financen majoritàriament amb ingressos comercials, d’acord amb l’article 2 de la Llei 2/2012. 82 En relació a la distribució dels ingressos segons el perímetre institucional definit per la LOEPSF, ressaltar que les entitats es financen bàsicament de la transferència municipal, representant les taxes i altres ingressos un 18,4%, els ingressos de capital un 3,1% i els ingressos patrimonials un 0,8%. Pel cantó de les despeses no consolidades, és destacable assenyalar com les despeses de personal i de compra de béns i serveis realitzades per part de les entitats dependents suposen una part important del total d’aquestes despeses (43,67% i 36,64%), mostrant com aquestes entitats esdevenen els principals executors de determinades polítiques municipals. Pel que fa als passius financers, aquests es concentren en el pressupost de l’Ajuntament. INGRESSOS PER CAPÍTOLS Ajuntament de Barcelona Entitats dependents LOEPSF Total LOEPSF no consolidat (Ajuntament + entitats) Transf. internes Total LOEPSF consolidat (no consolidat -transf. internes) 1 Impostos directes 1.039,8 0,0 1.039,8 0,0 1.039,8 2 Impostos indirectes 60,9 0,0 60,9 0,0 60,9 3 Taxes i altres ingressos 280,1 154,4 434,5 6,5 428,1 4 Transferències corrents 1.083,3 651,0 1.734,4 606,8 1.127,6 5 Ingressos patrimonials 42,1 7,0 49,1 0,0 49,1 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.506,3 812,4 3.318,7 613,3 2.705,4 6 Inversions reals 4,0 0,2 4,3 0,0 4,3 7 Transferències capital 15,1 25,7 40,7 10,0 30,7 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 19,1 25,9 45,0 10,0 35,0 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.525,4 838,3 3.363,7 623,3 2.740,4 8 Actius financers 5,0 1,0 6,0 0,0 6,0 9 Passius financers 205,8 0,0 205,8 0,0 205,8 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 210,8 1,0 211,8 0,0 211,8 Total 2.736,2 839,3 3.575,5 623,3 2.952,2 Imports en milions d'euros DESPESES PER CAPÍTOLS Ajuntament de Barcelona Entitats dependents LOEPSF Total LOEPSF no consolidat (Ajuntament + entitats) Transf. internes Total LOEPSF consolidat (no consolidat -transf. internes) 1 Despeses de personal 374,5 290,3 664,8 0,0 664,8 2 Compra de béns i serveis 665,1 384,6 1.049,7 0,6 1.049,1 3 Despeses financeres 22,1 0,8 22,9 0,0 22,9 4 Transferències corrents 1.076,1 119,6 1.195,7 612,7 583,0 5 Fons de contingència 13,6 0,1 13,7 0,0 13,7 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.151,4 795,4 2.946,8 613,3 2.333,5 6 Inversions reals 411,9 29,8 441,7 0,0 441,7 7 Transferències capital 17,2 9,7 26,9 10,0 16,9 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 429,1 39,5 468,6 10,0 458,6 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.580,5 834,9 3.415,4 623,3 2.792,1 8 Actius financers 28,0 3,6 31,5 0,0 31,5 9 Passius financers 127,7 0,0 127,8 0,0 127,8 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 155,7 3,6 159,3 0,0 159,3 Total 2.736,2 838,5 3.574,7 623,3 2.951,4 Imports en milions d'euros 83 Pressupost consolidat 2017 d’acord amb la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL) En els Pressupostos 2017, l’import consolidat total segons la LRHL és de 3.017,5 milions d’euros, amb uns ingressos no financers de 2.760,7 milions d’euros i unes despeses no financeres 2.846,3 de milions d’euros. En aquest perímetre institucional definit per la LRHL, l’Ajuntament té un pressupost total de 2.736,2 milions d’euros i les entitats dependents7 tenen assignats un import per valor de 911,8 milions d’euros, amb unes operacions internes valor de 630,5 milions d’euros entre les unitats institucionals esmentades. 7 Perímetre el qual comprèn els pressupostos de l’Ajuntament, els organismes públics (organismes autònoms locals i entitats públiques empresarials) i les societats mercantils amb capital íntegrament municipal. INGRESSOS PER CAPÍTOLS Ajuntament de Barcelona Entitats dependents LRHL Total LRHL no conolidat (Ajuntament + entitats) Transf. internes Total LRHL consolidat (no consolidat -transf. internes) 1 Impostos directes 1.039,8 0,0 1.039,8 0,0 1.039,8 2 Impostos indirectes 60,9 0,0 60,9 0,0 60,9 3 Taxes i altres ingressos 280,1 148,2 428,3 0,5 427,8 4 Transferències corrents 1.083,3 628,0 1.711,3 611,4 1.099,8 5 Ingressos patrimonials 42,1 28,8 70,8 8,5 62,3 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.506,3 804,9 3.311,2 620,5 2.690,7 6 Inversions reals 4,0 9,5 13,5 0,0 13,5 7 Transferències capital 15,1 51,4 66,5 10,0 56,5 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 19,1 60,9 80,0 10,0 70,0 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.525,4 865,8 3.391,1 630,5 2.760,7 8 Actius financers 5,0 20,8 25,8 0,0 25,8 9 Passius financers 205,8 25,2 231,0 0,0 231,0 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 210,8 46,0 256,8 0,0 256,8 Total 2.736,2 911,8 3.648,0 630,5 3.017,5 Imports en milions d'euros 84 D’altra banda, en l’àmbit de les despeses no consolidades, ressalta el fet que el 44,49% de les despeses de personal són relatives a les entitats municipals, així com que el 34,22% de les despeses en compra de béns i serveis, el 3,54% dels actius financers i el 11,18% de l’amortització del deute (passius financers) correspon a aquest conjunt institucional dependent de l’Ajuntament de Barcelona. A continuació es mostra la distribució de les despeses de les entitats (exclòs Ajuntament) que formen part del sector públic de l’Ajuntament. DESPESES PER CAPÍTOLS Ajuntament de Barcelona Entitats dependents LRHL Total LRHL no conolidat (Ajuntament + entitats) Transf. internes Total LRHL consolidat (no consolidat -transf. internes) 1 Despeses de personal 374,5 300,1 674,6 0,0 674,6 2 Compra de béns i serveis 665,1 346,0 1.011,1 0,6 1.010,5 3 Despeses financeres 22,1 4,8 26,9 0,0 26,9 4 Transferències corrents 1.076,1 118,7 1.194,8 618,3 576,5 5 Fons de contingència 13,6 0,0 13,6 0,0 13,6 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.151,4 769,6 2.921,0 618,9 2.302,2 6 Inversions reals 411,9 115,4 527,2 0,0 527,2 7 Transferències capital 17,2 9,7 26,9 10,0 16,9 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 429,1 125,1 554,2 10,0 544,2 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.580,5 894,7 3.475,2 628,9 2.846,3 8 Actius financers 28,0 1,0 29,0 1,6 27,4 9 Passius financers 127,7 16,1 143,8 0,0 143,8 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 155,7 17,1 172,8 1,6 171,2 Total 2.736,2 911,8 3.648,0 630,5 3.017,5 Imports en milions d'euros 85 Pressupost consolidat 2017 d’acord amb la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic (LRJSP) En els Pressupostos 2017, l’import consolidat total segons la LRJSP és de 3.231,2 milions d’euros, amb uns ingressos no financers de 2.974,4 milions d’euros i unes despeses no financeres 3.053,3 de milions d’euros. En aquest perímetre institucional definit per la LRJSP, l’Ajuntament té un pressupost total de 2.736,2 milions d’euros i les entitats dependents8 tenen assignats un import per valor de 1.181,9 milions d’euros, amb unes operacions internes valor de 686,9 milions d’euros entre les unitats institucionals esmentades. 8 Perímetre el qual comprèn els pressupostos de l’Ajuntament, els organismes públics (organismes autònoms locals i entitats públiques empresarials), les societats mercantils amb capital íntegrament municipal i els consorcis dependents. INGRESSOS PER CAPÍTOLS Ajuntament de Barcelona Entitats dependents LRJSP Total LRJSP no conolidat (Ajuntament + entitats) Transf. internes Total LRJSP consolidat (no consolidat -transf. internes) 1 Impostos directes 1.039,8 0,0 1.039,8 0,0 1.039,8 2 Impostos indirectes 60,9 0,0 60,9 0,0 60,9 3 Taxes i altres ingressos 280,1 351,6 631,7 6,5 625,2 4 Transferències corrents 1.083,3 693,2 1.776,5 661,9 1.114,7 5 Ingressos patrimonials 42,1 29,8 71,9 8,5 63,4 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.506,3 1.074,6 3.580,9 676,8 2.904,0 6 Inversions reals 4,0 9,7 13,7 0,0 13,7 7 Transferències capital 15,1 51,6 66,6 10,0 56,6 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 19,1 61,3 80,4 10,0 70,3 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.525,4 1.135,9 3.661,2 686,9 2.974,4 8 Actius financers 5,0 20,8 25,8 0,0 25,8 9 Passius financers 205,8 25,2 231,0 0,0 231,0 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 210,8 46,0 256,8 0,0 256,8 Total 2.736,2 1.181,9 3.918,1 686,9 3.231,2 Imports en milions d'euros 86 D’altra banda, en l’àmbit de les despeses no consolidades, ressalta el fet que el 48,94% de les despeses de personal són relatives a les entitats municipals, així com que el 45,05% de les despeses en compra de béns i serveis, el 19,79% dels actius financers i el 11,19% de l’amortització del deute (passius financers) correspon a aquest conjunt institucional dependent de l’Ajuntament de Barcelona. A continuació es mostra la distribució de les despeses de les entitats (exclòs Ajuntament) que formen part del sector públic de l’Ajuntament. DESPESES PER CAPÍTOLS Ajuntament de Barcelona Entitats dependents LRJSP Total LRJSP no conolidat (Ajuntament + entitats) Transf. internes Total LRJSP consolidat (no consolidat -transf. internes) 1 Despeses de personal 374,5 358,9 733,4 0,0 733,4 2 Compra de béns i serveis 665,1 545,2 1.210,2 0,6 1.209,6 3 Despeses financeres 22,1 7,4 29,5 0,0 29,5 4 Transferències corrents 1.076,1 119,7 1.195,8 674,7 521,2 5 Fons de contingència 13,6 0,1 13,7 0,0 13,7 Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.151,4 1.031,4 3.182,8 675,2 2.507,5 6 Inversions reals 411,9 117,0 528,8 0,0 528,8 7 Transferències capital 17,2 9,7 26,9 10,0 16,9 Operacions de capital (cap. 6 i 7) 429,1 126,7 555,8 10,0 545,8 Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 2.580,5 1.158,0 3.738,5 685,3 3.053,3 8 Actius financers 28,0 6,9 34,9 1,6 33,3 9 Passius financers 127,7 16,1 143,8 0,0 143,8 Operacions financeres (cap. 8 i 9) 155,7 23,0 178,7 1,6 177,1 Total 2.736,2 1.181,0 3.917,2 686,9 3.230,4 Imports en milions d'euros 87 88