Pla Estratègic de l’Esport  A BARCELONA BARCELONA
L’ESPORT CAPITAL
de Barcelona 2012-2022 ÉS CAPITAL DE L’ESPORT

BCN
Pla Estratègic de l'Esport  
de Barcelona 2012-2022
Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Pla Estratègic de l'Esport de Barcelona 2012-2022
© de l'edició: Ajuntament de Barcelona
El Pla Estratègic de l'Esport de Barcelona 2012-2022 és  
el fruit del treball col·lectiu de l'Ajuntament de Barcelona 
i de les entitats, empreses i organitzacions de la societat 
esportiva barcelonina. En la seva elaboració, hi han participat 
ciutadans, entitats, clubs, federacions, tècnics municipals 
i representants de tots els grups polítics de l'Ajuntament de 
Barcelona sota el lideratge de la Tinència d'Alcaldia i l'Institut 
Barcelona Esports
Institut Barcelona Esports
Tinenta d'Alcalde i Presidenta 
Maite Fandos
Gerent 
Teresa Batet
Gerent (juliol 2011-novembre 2012) 
Xavier Amador
Equip directiu
Gabriel Arranz, Eulàlia Dordal, Josep Cambray,  
Maribel del Moral, Miquel Benito,  
Marta Carranza, Frank Terrón, Martí Niubò i Lola Calvo
Direcció del Pla: Martí Niubò – Institut Barcelona Esports
Equip de treball:
Oscar Garcia – Atlas Sport Consulting
Albert Ferrer – Atlas Sport Consulting
Anna Maresma – Atlas Sport Consulting
Mariví Sánchez – Institut Barcelona Esports
Iolanda Latorre – Assessora Tècnica Quarta Tinència d'Alcaldia
Coordinació de l'edició:  
Departament de Comunicació Institut Barcelona Esports
Fotografies: Anna Bosch, Jordi Garcia, Pep Herrero
Maquetació: www.postdata.cat
Impressió:  Tramatècnic
Maig de 2013
BCN
Pla Estratègic de l'Esport  
de Barcelona 2012-2022
8
Institut Barcelona
Esports
Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
2012-2022
Índex 01.
Pla Estratègic de l'Esport  Antecedents Pàg. 11
de Barcelona 2012-2022
04. 05.
10
Diagnosi Pàg. 23 Visió 2012-2022  Pàg. 25 
Institut Barcelona
Esports
Índex
Pla Estratègic de 05.  Introducció.
l’Esport de Barcelona  04.1  Balanç de partida. Actius i dèficits del sistema 
2012-2022 05.1  Visions per dimensió del sistema esportiu.
esportiu de Barcelona. 
05.2  Sostenibilitat del sistema esportiu.
04.2  Principals actius i dèficits per dimensió.
05.3  Factors que afecten la sostenibilitat  
del sistema esportiu.
05.4  Anàlisi dels factors per dimensió en funció  
de la Visió 2022.
05.5  Pronòstic evolutiu d'actius i dèficits 
per dimensió.
05.6  Elements coincidents.
08. 09.
Pla d'Implantació Pàg. 77 Barcelona,  Pàg. 83 
capital de l'esport
08. Introducció.
08.1 Seguiment i avaluació.
08.2 Calendari.
08.3 Proposta de vies de finançament dels projectes.
02. 03.
El sistema esportiu  Pàg. 13 Metodologia Pàg. 17
de Barcelona 
03. Introducció.
03.1 Fases del Pla.
03.2 Procés participatiu.
03.3 Entrevistes qualitatives.
06. 07.
11
Estructura de la  Pàg. 35 Plans directors  Pàg. 43
Institut Barcelona 
proposta estratègica 2012-2022 Esports
Índex
06.  Introducció. 07.1 Pla Director TAC-TIC. Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
06.1  Consideracions prèvies a la definició del Pla. 07.2  Pla Director Esport Educatiu. 2012-2022
06.2  Principis d'elaboració de plans directors  07.3  Pla Director  Esport i Salut.
i projectes estratègics. 07.4  Pla Director Finançament.
06.3 Les línies estratègiques del Pla. 07.5  Pla Director  Barcelona Internacional.
06.4 Proposta d'actuació en plans directors  07.6  Pla Director Barcelona Equipaments i Espais 
i en projectes estratègics. de Pràctica Esportiva. 
07.7  Relació de plans directors, i els seus projectes 
i subprojectes estratègics.
10. 11.
Conclusions Pàg. 85 Agraïments Pàg. 87
12
Institut Barcelona
Esports
Antecedents
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
Antecedents
Barcelona es va dotar l'any 2003 d'un Pla Es- més complex, consistent a preveure quines 
tratègic de l'Esport amb la voluntat de dis- d'aquestes dinàmiques serien les que mar-
posar d'un instrument per definir un projecte carien el futur de Barcelona i, en concret, 
global de desenvolupament del sistema es- del món de l'esport i de les diferents expres-
portiu de la ciutat de manera consensuada sions de l'activitat física a la nostra ciutat.
amb tots els agents barcelonins implicats. 
Aquest Pla va ser un pas important en la con- D'aquesta manera, des dels seus inicis, 
figuració de la concepció de l'esport a la ciutat l'elaboració del Pla Estratègic es va propo-
i va afavorir la consolidació de la nostra ciutat sar, novament, com l'eina participativa que 
com un referent esportiu internacional. hauria de permetre a col·lectius, entitats, 
clubs, federacions, organitzacions, ciuta-
En la planificació de la política esportiva de la dans, esportistes, gestors d'equipaments 
ciutat des del restabliment de la democràcia públics i privats, associacions de mares i 
a Barcelona es poden distingir quatre etapes pares d'alumnes, associacions de veïns, 
principals: empreses relacionades amb l'esport, perio-
distes, empreses del món de la comunica-
- 1979-1986: Arribada de la democràcia ció, centres educatius i universitats, centres 
als ajuntaments, redacció de la primera 
ordenança esportiva de caràcter municipal de recerca esportiva i totes les administra-
i designació de Barcelona com a seu dels cions, expressar les seves opinions i incidir 13
Jocs Olímpics. en el full de ruta que, col·lectivament, s'ha 
Institut Barcelona
- 1986-1992: Celebració dels Jocs proposat per al desenvolupament del sis-
Esports
Olímpics de Barcelona, construcció tema esportiu de la Barcelona dels propers 
Antecedents
d'infraestructures i posicionament de la anys.
ciutat a escala internacional.
Era voluntat del Govern de la ciutat de Bar- Pla Estratègic de 
- 1992-2003: Gestió i posada a disposició l'Esport de Barcelona  
celona que aquests exercicis de validació, 2012-2022
dels ciutadans del llegat dels Jocs Olím-
pics; redacció del Pla Estratègic de l'Esport correcció, pronòstic i formulació de noves 
de Barcelona l'any 2003, que establia estratègies es continuessin fonamentant 
l'esport com a element indispensable per a en la participació en la presa de les de-
la consecució dels objectius generals de la cisions de tots els agents esportius amb 
ciutat, i continuació de la construcció de la capacitat d'incidència al territori, ja fos en 
xarxa d'equipaments esportius. l'àmbit de barri, de districte o de ciutat, així 
- 2003-2010: Impuls dels projectes del Pla com d'aquells amb capacitat de projecció 
Estratègic de l'Esport 2003, constitució exterior o internacional.
de l'Institut Barcelona Esports (IBE) i 
aprovació del Pla Director d'Equipaments Amb la voluntat d'impulsar una nova etapa 
Esportius de Barcelona, amb la subrogació del Pla Estratègic de l'Esport de Barcelona 
a l'IBE dels contractes de concessió dels que mantingués i incrementés els marcs de 
centres esportius municipals. Barcelona relació amb els agents esportius de la ciu-
es consolida com a seu de grans esdeveni- tat, es proposà un projecte amb tres objec-
ments  tius finals:
Amb l'inici d'una nova legislatura l'any 2011, -  Validar i corregir les propostes descrites en 
el Govern de la ciutat va considerar que el el Pla Estratègic de l'Esport de Barcelona 
de 2003.
Pla Estratègic de l'Esport havia de tornar 
a ser la palanca associativa que permetés -  Formular les noves estratègies  
incidir en la potenciació d'aquelles iniciati- i l'estructuració del Pla Estratègic  
de l'Esport de Barcelona 2012-2022.
ves que el 2003 es van proposar però no es 
van dur a terme. Al mateix temps, el Pla ha- -  Redactar el Pla Estratègic de l'Esport de  
Barcelona 2012-2022 i definir els plans  
via de servir per a la generació i l'impuls de 
directors i els seus projectes estratègics.
noves estratègies d'actuació d'acord amb la 
realitat de les dinàmiques socials, econò-
miques i esportives que hi ha actualment 
a la nostra ciutat, a partir d'un un exercici 
14
Institut Barcelona
Esports
El sistema esportiu 
de Barcelona
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
El sistema esportiu de Barcelona
15
Institut Barcelona 
Esports
El sistema esportiu 
de Barcelona
Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
2012-2022
Els sistemes esportius en general, i el de la - Una important i variada tipologia 
ciutat de Barcelona en particular, presenten d'equipaments esportius que permeten 
actualment una gran complexitat. diferents opcions de pràctica esportiva  
a la ciutat.
Són moltes i diverses les realitats que - Les noves formes organitzatives i 
componen el món de l'esport i, en una me- d'adherència a l'esport, que conviuen amb 
tròpolis de les característiques de Barce- el model tradicional dels clubs esportius.
lona, quasi totes hi són presents. Aquesta - El reconeixement de les virtuts de l'esport 
pluralitat de l'esport i de l'activitat física fa en l'educació en valors i del seu paper com 
necessari especificar a quin tipus d'esport a generador de convivència.
es fa referència i, en processos de planifica- - Una multiplicitat d'indústries associades.
ció com el del Pla Estratègic, pensar en com - La identificació internacional dels èxits as-
s'han d'agrupar aquestes diverses realitats solits pels nostres ambaixadors esportius 
amb la finalitat de poder analitzar-les de la (clubs, esportistes, empresaris...).
manera més adequada.  
Així doncs, quan es parla d'esport, entre Aquesta complexitat es veu incrementada 
molts conceptes i realitats les referències en funció de la intencionalitat amb la qual 
són: es duu a terme aquest esport, en funció del 
nivell d'exigència física amb què es desen-
- Un gran nombre d'activitats diverses. volupa, o en funció de com s'organitza o es 
- Un nombre creixent de practicants de totes gestiona.
les edats.
Amb la voluntat de trobar una manera ade-
- Una consciència ciutadana de la neces-
sitat de fer activitat física per millorar la quada de classificar aquesta rica i diversa 
salut personal. pràctica esportiva a la nostra ciutat, i alho-
- Més i millors professionals i diferents ra procurant agrupar els diferents actors 
agents que gestionen l'esport.
del sistema esportiu en funció dels seus in- Per visualitzar la complexitat polièdrica del 
teressos o les seves necessitats i pensant sistema esportiu de la ciutat de Barcelona 
en com es relacionen les persones amb s'ha triat la geometria d'un cub. La figura del 
l'esport, el Pla Estratègic estableix una pro- cub permet assignar a cada cara una de les 
posta organitzativa basada en sis dimen- sis dimensions emprades per classificar la 
sions i sis maneres d'interactuar-hi. realitat esportiva de la ciutat.
Les sis dimensions esportives que configu- A més, el cub permet expressar volumètri-
ren el sistema esportiu de Barcelona són: cament les opcions relacionals que es po-
den donar dins del món de l'esport. Així, la 
1. Esport educatiu.  
seva disposició geomètrica també permet 
2. Esport i clubs. representar:
3. Esport, ciutat  i benestar.
4. Cohesió social i esport. - Com poden interactuar les persones amb 
16 les diferents dimensions de l'esport. 
5. Esport, motor econòmic de la ciutat.
- El fet que una mateixa organització o agent 
Institut Barcelona 6. Projecció internacional de Barcelona.
Esports esportiu pot incidir o actuar en més d'una 
dimensió.
El sistema esportiu 
de Barcelona
Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
2012-2022
T CCIÓ
NAL
LU AR JE IO C
A T L
RO C
NA U
S B
NES P ER S
BE INT
I 
EDU IÓ 
CA R C HES
C L
IÓ OTO MI O IA
M ONÒ C OC
S
EC
- Les diferents dimensions que poden estar ciutat com a escenari per desenvolupar-
interrelacionades i les persones que poden hi la pràctica de l'esport i l'activitat 
ser subjectes actius en diverses dimen- física, així com el disseny de la ciutat.
sions de manera simultània. 4. Cohesió social i esport: aquesta dimen-
 sió agrupa totes les modalitats esporti-
Es pot afirmar que l'esport no és un sistema ves i d'activitat física que fan de l'esport 
estàtic i compost per realitats aïllades, sense una eina de cohesió i inclusió social 
relació entre elles, sinó tot el contrari: actual- mitjançant programes transversals.  
Es refereix també a la utilització de 
ment l'esport és un sistema dinàmic en el qual 
l'esport per fomentar programes solida-
les persones que el practiquen i els agents ris o per afavorir específicament aquells 
que el gestionen sovint desenvolupen la seva segments o sectors de la població que 
activitat esportiva o operativa en relació amb presenten alguna dificultat per accedir  
més d'una de les dimensions definides. a la pràctica de l'esport.
17
Cada dimensió del sistema esportiu de 5. Esport, motor econòmic de la ciutat: 
inclou la dimensió econòmica del sis-
Barcelona es concreta en: tema esportiu, tant pel que fa a la seva Institut Barcelona 
Esports
1. Esport educatiu: model educatiu en capacitat de creació d'ocupació com 
El sistema esportiu 
edat escolar que garanteixi l'accés a la a l'impacte que té en l'economia de la 
de Barcelona
pràctica de l'esport i de l'activitat física ciutat. A tot això, cal afegir-hi la implan-
Pla Estratègic de 
de qualitat a tots els nens i nenes de tació de les noves tecnologies aplicades 
l’Esport de Barcelona  
Barcelona. Aquesta dimensió comprèn a l'esport i les inversions en recerca, 2012-2022
l'activitat esportiva en edat escolar, dins desenvolupament i innovació dins la 
i fora de l'horari lectiu, amb el propòsit indústria d'aquest sector.
que l'esport esdevingui educació en 6. Projecció internacional de Barcelona: 
valors i en la igualtat, tot promovent es- es refereix a la capacitat d'atracció que 
deveniments vinculats a l'esport escolar. la ciutat ha adquirit també en el món de 
2. Esport i clubs: es refereix a la pràcti- l'esport. Això va lligat indiscutiblement 
ca esportiva organitzada des del teixit al reconeixement internacional obtingut 
associatiu o federatiu, i engloba tant amb els Jocs Olímpics i Paralímpics de 
els clubs amb major potencial i projec- l'any 1992, però també a la gestió del 
ció esportiva com tots els clubs i totes seu llegat, a la contribució dels grans 
les entitats que aglutinen ciutadans esdeveniments esportius regulars que 
a l'entorn d'unes mateixes disciplines s'organitzen a Barcelona, a la capacitat 
esportives, ja sigui per competir o per fer competitiva dels seus principals clubs 
una pràctica més recreativa. En aquesta esportius i al fet d'haver estat seu, des 
dimensió, hi tenen cabuda els clubs i dels Jocs, d'importants competicions 
les entitats esportives, l'esport federat del calendari esportiu internacional, així 
no professional, l'esport professional com d'importants fires i congressos.
i l'esport d'alt nivell, tenint en compte  
l'esport femení en tots ells. Un conjunt d'actius que fan de Barcelona 
3. Esport, ciutat i benestar: aquesta i de Catalunya un dels principals destins de 
dimensió inclou tota pràctica que té en turisme esportiu.
compte la vinculació de la salut amb la 
pràctica de l'esport i l'activitat físi-
ca. Aquesta dimensió també remet a 
l'esport de lleure i recreatiu i al rol dels 
equipaments i dels agents esportius 
com a promotors d'ofertes d'activitats 
que persegueixen la millora de la salut 
personal de la ciutadania. També inclou 
la utilització dels espais i carrers de la 
18
Institut Barcelona
Esports
Metodologia
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
Fotogràf: Rafa Redondo
Metodologia
03.
Introducció
Per tal d'elaborar el Pla Estratègic de L'elaboració del Pla Estratègic de l'Esport 19
l'Esport de Barcelona 2012-2022, s'ha seguit de Barcelona 2012-2022 s'ha dut a terme 
un rigorós procés metodològic, concretat en partint del coneixement del sistema espor- Institut Barcelona 
Esports
les fases següents: tiu de la ciutat. S'han fet servir la informa-
Metodologia
ció i el coneixement de l'Institut Barcelona 
1. Fase de llançament del Pla Estratègic  
Esports:
de l'Esport de Barcelona 2012-2022. Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
2. Diagnosi i prospecció. 1. Enquesta de pràctica esportiva  2012-2022
3. Definició i formulació del Pla. a la ciutat de Barcelona.
4. Redacció i aprovació del Pla. 2.  Mapa d'instal·lacions esportives 
5. Gestió de la implementació.  de la ciutat de Barcelona.
3. Dades sobre la gestió del diferents  
 centres esportius municipals.
D'altra banda, la voluntat del Govern mu-
4.  Estudi sobre les xarxes no formals  
nicipal ha estat que el Pla Estratègic de 
de l'esport.
l'Esport de Barcelona 2012-2022 sigui el Pla 
de la ciutat, i per aquest motiu s'ha implicat 5.  Aportacions dels tècnics esportius  
de l'Institut Barcelona Esports.
tot el sector esportiu en un procés partici-
patiu molt intens basat en:  
El projecte s'ha elaborat a partir d'aquesta 
1. Realització de sessions plenàries del anàlisi, ja coneguda, de la realitat esportiva 
Pla Estratègic de l'Esport de Barcelona de la ciutat de Barcelona.
2012-2022.
2. Realització de diferents tallers de  Les fases d'elaboració del Pla Estratègic de 
treball amb els agents del sector. l'Esport de Barcelona 2012-2022 han estat:
3. Realització d'entrevistes a persones 
referents.
4. Implantació de mecanismes de  
participació virtual.
DEFINICIÓ  REDACCIÓ
DIAGNOSI GESTIÓ DE LA
LLANÇAMENT I FORMULACIÓ  I APROVACIÓ
I PROSPECCIÓ IMPLEMENTACIÓ
DEL PLA DEL PLA
03.1
Fases del Pla
1. LLANÇAMENT 4. REDACCIÓ I APROVACIÓ DEL PLA
Les principals tasques de la fase de llança- Les principals tasques de la fase de redacció 
ment han estat: i aprovació del Pla han estat:
- Estructuració i planificació del Pla  - Presentació oficial dels plans directors i 
(novembre de 2011 – gener de 2012). projectes estratègics del Pla Estratègic de 
- Presentació de la mesura de govern per a l'Esport de Barcelona 2012-2022 (3a sessió 
l'impuls del Pla Estratègic de l'Esport de  plenària, 20 de juny de 2012).
Barcelona 2012-2022 (novembre de 2011). - Principis i criteris per a l'elaboració de projec-
- Acte oficial d'inici del Pla Estratègic de tes estratègics.
l'Esport de Barcelona 2012-2022 - Presentació d'àmbits transversals per a 
(1a sessió plenària, 11 de febrer de 2012). plans i projectes .
- Planificació de projectes – cronograma.
2. DIAGNOSI I PROSPECCIÓ
- Definició del posicionament internacional de 
20 Les principals tasques de la fase de diagnosi la ciutat.
i prospecció han estat:
- Redacció del Pla Estratègic de l'Esport  
Institut Barcelona - Balanç de partida.
Esports de Barcelona 2012-2022.
- Tallers de treball 1 (28 i 29 de febrer i 1 de març):
Metodologia - Aprovació del Pla – Consell Plenari  
- Actius i dèficits. de l'Ajuntament de Barcelona .
- Visió 2022.  
Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  - Validació de la Visió 2022 i presentació de 5. GESTIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ
2012-2022 la proposta inicial de les línies estratègi- Les principals tasques de la fase de gestió de 
ques per a cada dimensió del Pla Estratègic 
la implementació del Pla seran:
de l'Esport de Barcelona 2012-2022  
(2a sessió plenària, 9 de març de 2012). - Gestió de la implantació dels 21 projectes 
estratègics de què consta el Pla Estratègic. 
Aquesta implementació tindrà lloc en  
3. DEFINICIÓ I FORMULACIÓ DEL PLA
dues etapes:
Les principals tasques de la fase de definició i 
- Pla d'Acció 2012-2015.
formulació del Pla han estat:
- Continuïtat: Visió 2016-2022.
- Tallers de treball 2 (17, 18 i 19 d'abril de 2012).
- Plantejament d'execució – viabilitat.
- Definició i validació de les línies estratègiques:
- Gestió de la implementació.
- Proposta d'actuacions i de possibles 
projectes estratègics. - Concreció de coresponsabilitats.
- Realització d'entrevistes personals. - Determinació de recursos.
- Definició de plans directors. - Concreció – calendarització.
- Definició de projectes estratègics. - Seguiment i avaluació.
REVISIÓ  Plans directors i projectes 
PEEB 2003 estratègics de l'esport PLA D'ACCIÓ VISIÓ
Coresponsabilitat de tots 
ACTIUS  2015 2022
els agents del sistema 
I DÈFICITS esportiu de Barcelona
LÍNIES ESTRATÈGIQUES
Full de ruta
Situació actual Pla Estratègic de l'Esport de Barcelona 2012-2022 Futur escollit
03.2
Procés participatiu
L'elaboració del Pla ha estat un procés de re- En aquest acte es van presentar: l'es-
flexió obert i participatiu. S'ha fet un esforç tructuració del Pla en sis dimensions; les 
important per involucrar tots els col·lectius visions de cadascuna de les dimensions; la 
que tenen relació amb l'esport: represen- vigència, la utilitat i la vinculació dels pro-
tants del teixit esportiu de la ciutat; per- jectes de l'anterior Pla del 2003, i les dife-
sonalitats del món acadèmic i de la uni- rents fases que s'havien d'assolir en aquest 
versitat; de l'economia i l'empresa; gestors Pla 2012-2022, tenint en compte els ob-
d'instal·lacions esportives, organitzadors jectius a mitjà termini que estableix el Pla 
d'esdeveniments i de l'esport escolar, etc. d'Acció 2015. 
S'han utilitzat dues estratègies per a la par- Nombre total d'assistents:  212 persones.
ticipació dels agents:
Tallers de treball
1. Participació presencial.
2. Participació virtual. Realitzats a la sala polivalent del Museu 21
Olímpic i de l'Esport de Barcelona Joan 
 
Antoni Samaranch. Institut Barcelona 
En l'esquema següent es mostren els ins- Esports
truments i els mecanismes utilitzats: Es van fer tallers de treball específics per Metodologia
1. PRESENCIALS a cada dimensió del Pla, amb dues convo-
catòries per dimensió, una per a cadascu- Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
1a sessió plenària: inici del Pla Estratègic na de les dues fases diferents del procés 2012-2022
de l'Esport de Barcelona 2012-2022 d'elaboració del Pla.
Celebrada al Centre Esportiu Municipal de Per tal d'assolir els objectius plantejats, es 
l'Estació del Nord de Barcelona el dia 11 de va utilitzar una metodologia adaptada a les 
febrer de 2012, com a primer acte públic del necessitats, mitjançant l'eina Metaplan, 
Pla Estratègic, va marcar el tret de sortida per afavorir la generació d'idees. Les ses-
per a l'elaboració del Pla. sions van tenir una durada aproximada de 
dues hores cadascuna. 
Nombre total de participants: 232 persones. 
PRESENTACIÓ SESSIONS TALLERS DE IMPLICACIÓ ENTREVISTES
PRESENCIAL PLENÀRIES TREBALL MUNICIPAL PERSONALS
PARTICIPACIÓ CORREU 
FACEBOOK TWITTER CODI QR
VIRTUAL ELECTRÒNIC
La majoria va participar a les dues convoca- 3a sessió plenària: presentació de plans 
tòries i alguns participants en més d'un grup directors i projectes estratègics del Pla Es-
de treball: tratègic de l'Esport de Barcelona 2012-2022
- Tallers de treball 1. Els primers tallers Celebrada el dia 20 de juny de 2012 a 
de treball van servir per validar, comple- l'auditori del Centre de Recerca Biomèdica 
tar i identificar els actius i els dèficits de Barcelona.
del sistema esportiu de la ciutat per tal 
d'aconseguir perfilar la visió per a cada Va suposar la presentació oficial dels plans 
dimensió. directors i els projectes estratègics del 
- Tallers de treball 2. L'objectiu princi- Pla Estratègic de l'Esport de Barcelona 
pal dels segons tallers de treball va ser 2012-2022. Amb aquest acte es va donar 
validar les línies estratègiques presen- per acabada la fase de planificació i elabo-
tades per l'Ajuntament de Barcelona i, ració del Pla, alhora que s'iniciava la fase 
22 a partir d'aquestes, formular propostes d'implementació de projectes.
d'actuacions i possibles projectes estratè-
Institut Barcelona gics que les desenvolupessin. Nombre total d'assistents: 236 persones.
Esports
Metodologia  
 
2a sessió plenària: validació d'actius  Procés intern:
Pla Estratègic de i dèficits, i Visió 2022
l’Esport de Barcelona  - Participació dels tècnics de l'Institut Barcelo-
2012-2022 Celebrada dins del marc del Global Sports na Esports en la fase de diagnosi.
Forum al Palau de Congressos de Barcelona.
- Seguiment del projecte per part de l'equip 
Es van presentar els resultats obtinguts als directiu de l'Institut Barcelona Esports.
primers tallers de treball per part d'un por- - Reunió de treball amb els representats dels 
taveu triat per a cada dimensió. grups municipals del consistori i participació 
d'aquests representants en els actes pre-
Simultàniament es van poder fer noves sencials de participació organitzats.
aportacions, que van ajudar a comple- - Reunions de treball amb els consellers 
tar el que els participants en els diferents d'Esports dels diferents districtes de Bar-
grups de treball havien consensuat com a celona i assistència a les reunions de treball 
principals actius i dèficits, així com el que realitzades.
col·lectivament s'havia plantejat respecte a - Presentació prèvia a tot el personal de 
l'evolució futura cap a l'any 2022. l'Institut Barcelona Esports de la proposta de 
plans directors i projectes estratègics.
Les aportacions fetes pels assistents en 
aquesta segona sessió plenària es van re- 2. SESSIONS VIRTUALS
collir de dues maneres: de forma virtual, a 
través del perfil del Pla a Twitter i les dife- Es van obrir diferents vies de participació 
rents etiquetes creades a aquest efecte per virtual per tal de recollir les diferents opi-
a cadascuna de les dimensions, i mitjançant nions i aportacions dels agents del sistema 
unes targetes de colors on els assistents durant tot el procés d'elaboració del Pla:
anotaven les seves aportacions, que des-
prés eren introduïdes a Twitter. - Correu electrònic:  
plaestrategicesport@bcn.cat.
Nombre total d'assistents: 185 persones. - Xarxes socials: Facebook, Twitter.
- Codi QR del Pla.
03.3
Entrevistes qualitatives
Per tal de complementar les aportacions - Leandre Negre, President de la Federació 
recollides en els processos de participa- Internacional d'Hoquei.
ció de les sessions plenàries i dels tallers - Jaume Mora, President del Consell  
de treball, es va optar per demanar l'opinió de l'Esport Escolar de Barcelona.
de diferents personalitats relacionades de 
- Sandro Rosell, President del Futbol Club 
manera directa o indirecta amb el món de 
Barcelona.
l'esport. 
- Albert Agustí, Director General de la Lliga 
Així, es van realitzar un total de 23 entrevis- ACB i President del Reial Club de Tennis  
tes a agents del sistema esportiu o bé a per- de Barcelona.
sones provinents d'altres àmbits però que - Jesús Bueno, Vicepresident de l'NBA  
estan en contacte amb l'esport de manera a Europa.
transversal. 
- Toni Codina, Director General de la Taula 
Amb les entrevistes realitzades va ser pos- d'Entitats del Tercer Sector Social  23
sible incorporar al Pla diferents visions de de Catalunya.
Institut Barcelona 
l'esport des d'àmbits tan diferents com - Anna Tarrés, ex-Seleccionadora de l'Equip Esports
la medicina, la política, l'arquitectura, Espanyol de Natació Sincronitzada. Metodologia
els clubs esportius d'alt nivell, la sociolo- - Mireia Miró, esportista, campiona  
gia de l'esport, l'esport femení d'alt nivell, del món d'esquí de muntanya 2011. Pla Estratègic de 
l'urbanisme, els organismes internacionals l’Esport de Barcelona  
de l'esport, el món de l'empresa, l'esport - Salvador Alemany, President d'Abertis. 2012-2022
escolar o les entitats socials de la ciutat. - Jaume Roures, soci del Grup Mediapro.
- Ramón Agenjo, President de CF DAMM.
Les personalitats entrevistades han estat:
- Martí Batalla, Conseller Delegat de Grifone.
- Ivan Tibau, Secretari General de l'Esport de 
la Generalitat de Catalunya. - Luis Alonso, d'Alonso&Balaguer 
 y Arquitectos Asociados.
- Albert Marco, Director del Consell Català 
de l'Esport, Generalitat de Catalunya. - Valentí Fuster, cardiòleg, DM,  
Director General del Centre Nacional 
- Vicenç Guallart, Arquitecte en Cap  d'Investigacions Cardiovasculars Carlos III 
de l'Ajuntament de Barcelona. i Director de l'Institut Cardiovascular  
- Marc Puig, Director de Comunicació de l'Hospital Mount Sinai de Nova York. 
i Atenció Ciutadana, Ajuntament de  - Ricardo Sánchez, Professor de la  
Barcelona. Facultat de Psicologia, Ciències de 
- Albert Soler, ex-Secretari d'Estat per a l'Educació i l'Esport Blanquerna  
l'Esport, Consell Superior d'Esports (2011). (Universitat Ramon Llull).
- Josep Lluís Vilaseca, ex-Secretari 
General de l'Esport, Generalitat  
de Catalunya (1980-1995).
- Jordi Gibert, Director General de la  
Fundació Catalana per a l'Esport.
- Emilio Fernández, Director del Centre 
d'Estudis Olímpics CEO-UAB.
24
Institut Barcelona
Esports
Diagnosi
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
Diagnosi
04.1  04.2  
Balanç de partida.  Principals actius i dèficits  
Actius i dèficits del sistema  per dimensió
esportiu de Barcelona
Per tal de conèixer la situació actual de Com a resultat del procés participatiu en-
l'esport a Barcelona, com a balanç de partida i degat en la primera fase de balanç de par-
des d'un punt de vista metodològic es va optar tida i prospecció, van sorgir tota una sèrie 
per relacionar, per a cada dimensió del Pla, la d'aportacions que, un cop prioritzades pels 
llista dels principals actius i dèficits que pre- agents de la ciutat participants en els pri-
senta el sistema esportiu de Barcelona:
mers tallers de treball, van permetre ela-
- Els actius determinen els elements del borar relacions d'actius i dèficits per a cada 
sistema esportiu de què disposa la ciutat de una de les sis dimensions.
Barcelona. Responen a les preguntes: què 
tenim?, què ens agrada?, què ens identifica?, Aquests balanços per dimensió van perme-
què ens permet ser on som?, què ens dóna tre, en les fases següents, treballar sobre la 
sentit?, què ens enriqueix? Visió 2022 i l'elaboració de plans directors i 
- Els dèficits són les mancances que té el projectes estratègics.
sistema esportiu, sobretot pel que fa al 25
model organitzatiu emprat i els agents que Aquests actius i dèficits fan referència a 
hi intervenen. Responen a les preguntes: la situació en què es troba la ciutat en el Institut Barcelona 
Esports
què no tenim?, què no ens agrada?, què moment de començar a elaborar el Pla Es-
no funciona?, què no encaixa?, què no té tratègic (novembre de 2011) i són totes les Diagnosi
qualitat i és insuficient?, què ens manca? aportacions fetes per les persones que han 
Pla Estratègic de 
Aquesta tasca es va fonamentar en: participat en el procés en representació l’Esport de Barcelona  
d'entitats, empreses, organitzacions, etc., o 2012-2022
- La diagnosi feta en la primera edició del bé a títol individual.
Pla Estratègic de l'any 2003 com a base 
orientativa.
- La documentació proporcionada pels tèc-
nics de l'Institut Barcelona Esports. «Many slow cities inside 
- Les aportacions realitzades pels parti-  a smart city.»
cipants en els primers grups de treball Vicente Guallart, Arquitecte en Cap  
de l'Ajuntament de Barcelona
durant la fase de diagnosi, que van perme-
tre completar i finalment consensuar el 
balanç de partida del sistema esportiu de 
Barcelona l'any 2012. 
D'altra banda, es va aprofundir en l'anàlisi 
dels actius i dèficits del sistema esportiu 
tenint en compte principalment els factors 
i els elements que afecten la seva viabilitat 
esportiva, social i econòmica per a cada di-
mensió. Aquesta tasca es va desenvolupar 
durant els primers tallers de treball i va ser 
validada en la segona sessió plenària amb el 
consens dels agents esportius de la ciutat 
participants. 
Com a resultat de les fases anteriors, es va 
poder concretar un pronòstic evolutiu dels 
actius i dèficits del sistema esportiu, que va 
servir principalment per:
- Fonamentar el balanç de partida del Pla.
- Consensuar i validar la Visió 2022.
- Definir i validar línies estratègiques  
i projectes estratègics
26
Institut Barcelona
Esports
Visió 2012-2022
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
Visió 2012-2022
05. 05.1 
Introducció Visions per dimensió del  
sistema esportiu
A partir de la identificació dels diferents La Visió 2022 recull l'essència i la ideologia 
actius i dèficits de cada una de les dimen- del model de ciutat esportiva que volem 
sions, es va elaborar la Visió 2012-2022. aconseguir. 
1. VISIONS PER DIMENSIÓ L'estructuració del Pla en sis dimensions re-
presenta l'aposta estratègica per assolir la 
Proposta de les característiques futures Visió 2022. Aquesta es forma a partir de la 
que ha de tenir cada una de les dimensions construcció d'un propòsit per a cada dimen-
del sistema esportiu de Barcelona. sió, amb un missatge a transmetre. 
2. VIABILITAT DEL SISTEMA ESPORTIU ESPORT EDUCATIU: APRENENTATGE  
I HÀBIT DE VIDA
Reflexió sobre la capacitat de conjuminar la Que l'esport continuï sent una conducta i un 
viabilitat econòmica, l'esportiva i la social aprenentatge per a nois i noies, i que perduri 
del sistema esportiu. com a hàbit per a tota la vida.
27
3. VIABILITAT DEL SISTEMA ESPORTIU ESPORT I CLUBS:  CIUTAT COMPETITIVA, 
CIUTAT ASSOCIATIVA Institut Barcelona 
Proposta de model d'identificació de fac- La promoció dels clubs com a eix verte- Esports
tors que afecten la sostenibilitat del siste- brador de la vida associativa de la ciutat Visió 2012-2022
ma esportiu. i com a motor de l'esport de competició.
Pla Estratègic de 
4. PRONÒSTIC EVOLUTIU ESPORT, CIUTAT I BENESTAR: l’Esport de Barcelona  
2012-2022
CIUTADANIA SALUDABLE, CIUTAT 
Proposta de conclusions desenvolupades ESPORTIVA
en els tallers de treball d'elaboració de la Barcelona, una ciutat esportiva tant pel que 
visió de cada dimensió del sistema esportiu. fa als espais com a les persones. Una ciutat 
que sempre està en moviment.
5. ELEMENTS COINCIDENTS
COHESIÓ SOCIAL I ESPORT:  
Continguts coincidents sorgits en els dife- CIUTAT INTEGRADORA
rents tallers de treball d'elaboració de la Barcelona, una ciutat on la cohesió i la con-
visió. vivència social s'aconsegueixin utilitzant 
l'esport com a instrument integrador, socia-
bilitzador i promotor de la igualtat.
ESPORT, MOTOR ECONÒMIC: 
BARCELONA ESPORT, MOTOR ECONÒMIC 
DE LA CIUTAT
L'esport a Barcelona com a sector eco-
nòmic estable i rendible, amb capacitat 
empresarial de creació de riquesa i 
d'atracció de nous projectes i una in-
dústria amb solvència per projectar-se 
internacionalment.
PROJECCIÓ INTERNACIONAL  
DE BARCELONA: POSICIONAMENT 
BARCELONA ESPORT
Ciutat amb un posicionament vinculat a 
l'esport, reconeguda arreu del món, seu 
d'acollida d'esdeveniments esportius i dels 
millors professionals i empreses del món de 
l'esport.
05.2 05.3 
Sostenibilitat del sistema  Factors que afecten la  
esportiu sostenibilitat del sistema esportiu
La reflexió estratègica sobre el sistema La reflexió sobre la viabilitat i la sostenibili-
esportiu implica, de manera explícita, una tat del sistema esportiu implica una reflexió 
reflexió sobre la seva sostenibilitat. Aques- sobre els factors que afecten aquesta sos-
ta sostenibilitat es concreta en la capaci- tenibilitat.
tat de conjuminar la viabilitat econòmica, 
l'esportiva i la social del sistema esportiu. La identificació d'aquests factors per-
met dur a terme una anàlisi més acurada i 
A l'hora de desenvolupar el Pla Estratègic de precisa del sistema i, alhora, reflexionar 
l'Esport, es considera adequat descriure les sobre la Visió 2022 del sistema esportiu de 
diferents formes de viabilitat esmentades: Barcelona.
- Viabilitat esportiva: entesa com la capaci- S'ha utilitzat una metodologia basada en un 
tat de promocionar l'esport i l'activitat física model diana per poder descriure el sistema 
entre la ciutadania de totes les edats per i mostrar la seva major o menor incidència. 
28 generar alta participació en els serveis,  
Els factors més propers al centre són els 
les activitats i els espais i aconseguir èxits 
esportius. Sobre quins col·lectius s'ha que tenen un major impacte:
Institut Barcelona
Esports d'incidir per augmentar o mantenir la  - Model de gestió.
Visió 2012-2022 pràctica? Quin nivell de pràctica esportiva  - Model organitzatiu.
es vol assolir? - Equipaments i instal·lacions esportives.
Pla Estratègic de - Indústria.
l’Esport de Barcelona  
2012-2022 - Viabilitat social: és aquella que comporta - Recursos.
la capacitat d'utilització de l'esport com - Agents.
a eina d'inclusió i cohesió social, així com - Practicants.
la capacitat de desenvolupar accions per - Serveis i programes.
contribuir en l'educació de les persones - Coneixement.
mitjançant actuacions solidàries des de - Esdeveniments. 
l'esport. Quins col·lectius s'ha de prioritzar  
o bé protegir? Quin posicionament ha  Per a cada factor s'ha utilitzat un conjunt 
de tenir Barcelona com a ciutat esportiva de preguntes que ajudin a la reflexió sobre 
al món? actius i dèficits del sistema esportiu de 
Barcelona.
- Viabilitat econòmica: es refereix a la 
dotació de recursos per fer front a les Model de gestió
despeses. Quin model econòmic es desitja 
per finançar les pràctiques esportives, els Equipaments i 
agents, les instal·lacions, etc.? Com ha de instal·lacions esportives
ser el model de gestió i de relació entre els AG
diferents agents? ENT CONEIXEMENTS
S
VIABILITAT  
ESPORTIVA, SOCIAL  
I ECONÒMICA  
DE L'ESPORT A  
BARCELONA
PRACTICANTS
Recursos
Model organitzatiu
ESDEVENIMENTS
Indústria
SERVEIS  
I PROGRAMES
Model de gestió: Agents:
- N'hi haurà més o menys?
- Quins seran els models de gestió viables 
per a les diverses pràctiques esportives  - Predominaran els agents públics o privats?
de la ciutat? - Desapareixerà algun agent actual?
- Qui els liderarà? Practicants:
- Quin paper han de tenir-hi l'Ajuntament  
i l'Administració pública, i quin paper han - Quines seran les necessitats dels practi-
de tenir-hi els altres agents implicats? cants d'aquests col·lectius l'any 2022?
- Tindran els mateixos hàbits esportius?
Model organitzatiu:
- N'hi haurà més o menys?
- Cal que millori la capacitat organitzativa - Hi haurà més igualtat de nivells de pràctica 
d'alguns agents? entre gèneres? I entre diferents col·lectius?
- Quines estructures de gestió hi haurà?
Serveis i programes: 29
- Quines són les necessitats de coordinació que 
cal millorar? Com podríem millorar-les? - Com evolucionarà la tendència en l'oferta Institut Barcelona 
Esports
- Com es poden optimitzar determinats re- de programes i activitats per a alguns 
cursos que actualment no s'utilitzen prou? segments de la població amb dificultats Visió 2012-2022
d'accés a la pràctica esportiva?
Equipaments i instal·lacions esportives: - Es mantindran les mateixes ofertes  Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
- Com hauran de ser els equipaments i les esportives? 2012-2022
instal·lacions tenint en compte el client/ciu- - Com s'han de formular les ofertes  
tadà individual o col·lectiu que en farà ús? esportives per assegurar la inclusió 
- Com hauran de ser els equipaments es- d'aquests segments de població?
portius el 2022? Com s'hauran d'adaptar Coneixement:
els actuals, i com haurem de dissenyar els 
nous, pensant en l'esport del 2022? - Cal enriquir el coneixement actual?
- Com caldrà pensar o adaptar els equipa- - Com s'enriquirà el coneixement?
ments per afavorir o facilitar l'ús normalit- - On es podrà trobar el coneixement?  
zat de les persones o els col·lectius de  A Barcelona, fora?
segments poblacionals amb alguna  - Quins agents esdevindran productors  
dificultat específica per accedir-hi? de coneixement per a aquestes activitats 
- S'utilitzarà més l'espai urbà? el 2022?
Indústria: Esdeveniments:
- Com evolucionarà la indústria esportiva? - El calendari d'esdeveniments populars, 
- Hi haurà nous productes que facilitin una lúdics... es mantindrà?
pràctica esportiva més inclusiva per a - Hi haurà esdeveniments d'esports que 
aquells segments de la població amb  actualment no s'ofereixen?
dificultats per accedir a l'esport? - Quin rol tindran els esdeveniments per 
- Quins àmbits de la indústria de l'esport se- afavorir la cohesió social de la ciutat?
ran els predominants o emergents el 2022?
Recursos:
- L'any 2022 disposarem dels mateixos 
recursos?
- Quines seran les fonts d'ingressos i 
finançament?
- Quin paper tindrà la tecnologia? Serà un 
recurs proper i útil per canalitzar l'oferta?
05.4 05.5
Anàlisi dels factors per dimensió Pronòstic evolutiu d'actius  
en funció de la Visió 2022 i dèficits per dimensió
Per tal de completar la Visió 2022, s'ha pro- Un cop detectats els actius i dèficits per a 
posat generar una reflexió sobre el sistema cada dimensió, s'han prioritzat i classificat, 
esportiu de Barcelona per a cada dimensió a tenint en compte quins actius cal potenciar, 
partir dels factors que afecten la seva viabi- mantenir o incorporar de nou, o bé quins dè-
litat esportiva, econòmica i social. ficits cal afrontar, millorar, prevenir o antici-
par. Aquest exercici ha servit principalment 
Els participants dels grups de treball van per detectar quins àmbits requereixen ac-
contribuir a fer una diagnosi prospectiva de tuacions més immediates i on cal invertir-hi 
l'evolució dels diferents factors del sistema més recursos.
d'acord amb la visió plantejada per a cada 
30 dimensió. Per tal de concretar aquest pronòstic, per 
a cada dimensió s'ha utilitzat una eina que 
Per ajudar-los en la reflexió, se'ls va facilitar 
Institut Barcelona permetia definir-lo.
Esports un conjunt de preguntes orientatives simi-
Visió 2012-2022 lars a les exposades en l'apartat anterior, Concretament, es va demanar a cada grup 
però formulades des de les característiques de treball que reflexionés sobre els actius i 
Pla Estratègic de específiques actuals de cadascuna de les els dèficits utilitzant una matriu que respo-
l’Esport de Barcelona  
2012-2022 sis dimensions del sistema esportiu a Bar- nia a les preguntes següents:
celona i pensant en la incidència evolutiva 
de cada factor en els diferents àmbits inclo-
sos a cada dimensió.
 Quins s'haurien d'incorporar?
 Quins s'haurien de potenciar?
 Quins s'haurien de mantenir?
 Actius
Visió
2022
 Dèficits
 Quins s'haurien de canviar
 Quins s'haurien  de millorar?
 Quins s'haurien d'evitar?
Esport educatiu
Actius Potenciar Consolidar Incorporar
Els valors que aporta El sector de profes- Una cultura adequada 
l'esport. sionals d'entitats i del manteniment dels 
empreses dedicades a espais esportius.
Els beneficis de l'esport l'esport en edat escolar.
com a element educatiu Sistemes de patrocini  
en la inclusió de les a l'esport escolar.
persones.
Aplicació dels  bene-
El coneixement aplicat ficis que es derivin 
a l'esport en edat d'esdeveniments a 
escolar. l'esport en edat escolar.
El reconeixement 
social del paper de les 
entitats.
Dèficits Canviar Millorar Prevenir / Anticipar
Repensar el model de La regulació dels espais L'abandonament de la 31
finançament per  escolars. pràctica esportiva per 
a l'esport en edat  motius econòmics o Institut Barcelona 
escolar. El grau de sensibi- manca d'informació. Esports
lització dels agents 
Visió 2012-2022
Coordinació  educatius.
institucional.
L'eficiència en la gestió Pla Estratègic de 
de les activitats i els l’Esport de Barcelona  
projectes. 2012-2022
Esport i clubs
Actius Potenciar Consolidar Incorporar
La formació dels agents La xarxa associativa de Més capacitat 
del sistema esportiu, la la ciutat. d'innovació.
inculcació dels valors 
de l'esport, en especial La diversitat de Més inversió en R+D+I, 
en l'esport femení. pràctiques i esports a tant pública com 
la ciutat. privada.
La implantació de les 
noves tecnologies Camps capdavanters 
(TIC) a les entitats d'altres àmbits 
esportives. (nanotecnologia, 
disseny, etc).
Dèficits Canviar Millorar Prevenir / Anticipar
Planificar sobre la base La relació amb els El descens de 
de demandes de clubs agents socials. voluntaris.
petits.
El coneixement de les 
Incorporar el concepte necessitats dels clubs 
de gestió externalitzada petits.
i professional de clubs 
petits.
Equiparar el valor de 
l'esport femení al de 
l'esport masculí.
Esport, ciutat i benestar
Actius Potenciar Consolidar Incorporar
L'aprofitament dels es- La xarxa d'equipaments Les xarxes de comu-
pais públics i oberts per esportius municipals. nicació a través de les 
a la pràctica esportiva. aplicacions virtuals i la 
publicitat.
La consciència social 
de la importància de la Un millor lideratge de 
pràctica esportiva per a l'Administració pública.
la salut, amb adequació 
a cada col·lectiu i tenint 
en compte les edats 
dels practicants.
Dèficits Canviar Millorar Prevenir / Anticipar
No es fa cap proposta.   La comunicació entre L'establiment de plans 
el món sanitari i el món per frenar i prevenir 
de l'esport i l'activitat l'augment de l'obesitat 
32 física. infantil.
L'ordenació dels espais 
Institut Barcelona naturals.
Esports
Visió 2012-2022 La situació dels metges 
com a prescriptors 
d'activitat física.
Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
2012-2022
Cohesió social i esport
Actius Potenciar Consolidar Incorporar
L'oportunitat de No es fa cap proposta. Més mecanismes de 
fomentar la cohesió comunicació per tal 
social mitjançant la d'informar de les bones 
col·laboració institu- pràctiques.
cional. L'esport com a 
plataforma integradora 
Les instal·lacions per a tots els col·lectius.
esportives municipals 
com a acollidores La millora de la inclusió 
d'activitats esportives. mitjançant la formació 
tècnica dels nouvinguts 
per potenciar 
l'existència de tècnics 
entre ells.
Dèficits Canviar Millorar Prevenir / Anticipar
No es fa cap proposta. El treball des de la L'atenció de les 
prevenció. demandes dels 
diferents col·lectius.
La sociabilització a 
través de l'esport i la La incorporació de les 
seva pràctica. bones pràctiques dels 
nouvinguts.
Els sistemes de 
comunicació amb els 
diferents col·lectius.
Esport, motor econòmic de la ciutat
Actius Potenciar Consolidar Incorporar
L'emprenedoria en La marca Barcelona i Sistemes de control i 
l'àmbit de l'esport. el seu posicionament coneixement econòmic 
internacional. que ajudin a quantificar 
Augmentar els nivells l'impacte de l'esport a 
de pràctica i el nombre El teixit associatiu de la la ciutat.
de practicants. ciutat.
El disseny d'elements 
Transformar en resultats esportius per a tothom 
econòmics els treballs en espais públics per 
de recerca i investigació. fer de Barcelona un 
escenari de pràctica.
Gestionar i conèixer 
l'impacte econòmic de 
l'esport a la ciutat.
Dèficits Canviar Millorar Prevenir / Anticipar
La percepció de la Els professionals de L'impacte negatiu de 
societat envers el valor l'esport. les empreses i els 33
de l'esport i els seus gimnasos de baix cost 
costos. La coordinació de la en la xarxa de centres Institut Barcelona 
recerca en esport. esportius de la ciutat. Esports
Les característiques La reglamentació Visió 2012-2022
dels equipaments d'espais esportius en 
ubicats en espais previsió de les noves Pla Estratègic de 
públics de la ciutat. pràctiques i tendències. l’Esport de Barcelona  
2012-2022
Projecció internacional de Barcelona
Actius Potenciar Consolidar Incorporar
Les sinergies entre Els grans clubs de la Esdeveniments més 
l'esport i els altres ciutat. participatius a la ciutat.
sectors.
El llegat dels Jocs Eines del món digital.
L'esport base, que a Olímpics del 1992 i la 
més d'educatiu sigui de capacitat organitzativa Criteris d'accessibilitat 
qualitat. de la ciutat. i mediambientals.
Les eines globals per Les complicitats amb Les bones pràctiques 
comunicar i transferir el altres ciutats. que ja es realitzen.
coneixement.
La capitalitat esportiva Barcelona com a destí 
L'ús de l'espai urbà i de Barcelona. per als entrenaments 
l'aprofitament de la d'esportistes d'arreu 
bona climatologia de la del món.
ciutat de Barcelona.
Dèficits Canviar Millorar Prevenir / Anticipar
La legislació per obtenir La comunicació dels es- L'increment de 
recursos financers, deveniments esportius. l'obesitat infantil.
amb l'objectiu d'aprovar 
una llei de mecenatge i La implicació de les 
patrocini. federacions.
La col·laboració de les 
institucions.
05.6 
Elements coincidents
De la validació i el consens aconseguits en - Estructurar i difondre la xarxa d'equips i 
determinar els principals actius, dèficits i entitats esportives per a persones amb 
Visió 2022 per a cada dimensió, han sorgit diversitat funcional.
elements i aportacions coincidents que, - Potenciar Barcelona com a referent inter-
agrupats, han permès l'estudi i el disseny nacional de l'esport adaptat (esport base  
de projectes estratègics i els seus àmbits i grans esdeveniments).
d'actuació. - Incorporar l'exemple dels Jocs Paralímpics 
1992.
Cal destacar que aquestes aportacions 
coincidents provenen de persones que han Espai públic:
participat en diferents tallers de treball i - Incorporar l'esport a l'espai públic com a 
que s'han traslladat a propostes de projec- eina de cohesió social i d'acollida de perso-
tes estratègics, però no amb la mateixa li- nes nouvingudes. 
34 teralitat. - Preveure més espais per fer-hi esport 
quan es dissenya un nou parc o una nova 
Els àmbits i elements coincidents han estat 
Institut Barcelona plaça.
Esports els següents: - Millorar la dotació d'equipaments per afa-
Visió 2012-2022 vorir la pràctica de gent de totes les edats.
Valors: - Evitar conflictes respecte a l'ús dels espais 
Pla Estratègic de - Potenciar la formació en valors, tot fomen- esportius urbans a través de la gestió i la 
l’Esport de Barcelona  
2012-2022 tant la competitivitat i el compromís. dinamització de la seva utilització.
- Fomentar altres valors en l'esport escolar, Espais esportius a l'aire lliure, mar  
no només la competitivitat. i muntanya:
- Potenciar la formació en valors de l'esport 
escolar de tots els agents implicats: enti- - Mantenir els serveis a les platges fora de 
tats, directius, tècnics, entrenadors, etc. temporada; establir-les com a espai de 
pràctica esportiva durant tot l'any. 
- Concretar accions per fomentar i comuni-
car els valors. - Potenciar el mar com a actiu per a la pràc-
tica i com a factor d'activitats innovadores 
Formació – professionalització: durant tot l'any. 
- Incorporar professionals de l'activitat física - Regular i aprofitar els espais a l'aire lliure 
amb formació especialitzada, educar en per a la pràctica esportiva a la muntanya 
temps lliure. (p. e., Collserola). 
- Passar del model actual basat en el volun- - Aprofitar aquests espais naturals a l'aire 
tariat a un model més professionalitzat. lliure, diferenciadors, per organitzar-hi 
grans esdeveniments. 
- Fomentar la formació dels actors en 
l'àmbit econòmic per facilitar la via- Esport femení:
bilitat dels projectes, tot potenciant 
l'emprenedoria. - Fomentar l'esport femení des dels clubs 
amb l'objectiu d'aconseguir equips de base 
- Formar tècnicament els nouvinguts per 
femenins, igual que n'hi ha de masculins. 
millorar la inclusió dels seus col·lectius.
- Valorar l'esport masculí i el femení de la 
Persones amb diversitat funcional: mateixa manera. 
- Potenciar l'esport d'homes i dones - Potenciar l'esport femení en l'àmbit de 
amb diversitat funcional en tot tipus de l'escola. 
competicions, juntament amb la resta 
d'esportistes. 
Esport i salut: Marca – posicionament internacional  
- Vincular l'esport amb la salut en les diver- de Barcelona:
ses etapes de la vida dels ciutadans. - Potenciar la imatge de la ciutat de Barcelo-
- Formar els metges perquè puguin acon- na com a capital esportiva. 
sellar l'activitat física adequada a cada - Fomentar que clubs, entitats o federacions 
persona. de fora vinguin a Barcelona, com a ciutat 
- Elaborar plans per frenar i prevenir acollidora d'esport, per gaudir d'espais di-
l'augment de l'obesitat infantil mitjançant ferencials (mar/muntanya) i del bon clima. 
l'esport i la vida saludable. Fer que la ciutat en tregui profit, tant tècnic 
com econòmic, i generar nous recursos. 
 Esport, eina d'integració:
Obertura d'espais esportius:
- Fomentar l'esport com a eina de cohesió 
social; l'esport integra tots els agents: - Obrir, a petits clubs i entitats, espais es-
esportistes, pares, tècnics... portius que no s'utilitzen (p. e., els caps de 35
- Millorar el sistema de comunicació amb els setmana).
diferents col·lectius. - Desenvolupar noves possibilitats de patro- Institut Barcelona 
- Les persones i/o les entitats que treballen cini tot millorant el rendiment econòmic i la Esports
amb l'esport com a eina d'integració ho viabilitat dels espais. Visió 2012-2022
fan, en gran nombre, mitjançant el model  Fira de l'Esport: Pla Estratègic de 
de voluntariat. l’Esport de Barcelona  
- Barcelona disposa d'un gran nombre de 2012-2022
Sostenibilitat i eficiència de les practicants i de moltes disciplines dife-
instal·lacions i la seva gestió: rents i, alhora, és un reclam per als visi-
tants. Una Fira de l'Esport atrauria empre-
- Introduir com a factor clau la sostenibilitat 
ses, esportistes i visitants de tot el món.
(2012-2022).
- Aprofitar les fires de turisme per presentar 
- Dissenyar instal·lacions veritablement po-
Barcelona com a ciutat esportiva.
livalents i de fàcil utilització per a tot tipus 
d'usuaris. Esports minoritaris:
- Gestionar amb eficiència les instal·lacions - Afavorir els grans esdeveniments per 
actuals i planificar les futures. promocionar els esports minoritaris  
- Aprofitar la capitalitat de Barcelona com a i donar-los més presència als mitjans  
referent en valors i sostenibilitat esportiva de comunicació.
(2022). 
Llei de mecenatge i patrocini:
Esdeveniments:
- Aquesta llei ha de significar un avanç del 
- Aprofitar els recursos econòmics que món esportiu i afavorir el seu desenvolu-
generen els esdeveniments a la ciutat per pament econòmic i social. Els clubs i les 
ajudar l'esport de base i l'esport adaptat. associacions esportives hauran de parti-
- Elaborar estudis de viabilitat per garantir la cipar en la seva implementació i aprofitar 
durabilitat dels equipaments i els esdeve- l'impuls que pot donar al sector. 
niments a la ciutat. 
Abandonament de la pràctica  
d'educació física:
- Prevenir l'abandonament de la pràctica 
d'activitat física per motius econòmics o 
falta d'informació dels recursos. 
36
Institut Barcelona
Esports
Estructura de la  
proposta estratègica
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
Estructura de la proposta estratègica
37
Institut Barcelona 
Esports
Estructura de la 
proposta estratègica
06. 06. 1 Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
Introducció Consideracions prèvies  2012-2022
a la definició del Pla 
El Pla Estratègic de l'Esport de Barcelona El sistema esportiu de Barcelona presenta 
s'estructura de la manera següent: una àmplia i diversa gamma d'activitats i de 
realitats organitzatives.
1. Consideracions prèvies a la  
definició del Pla. En qualsevol plantejament estratègic que es 
2. Principis d'elaboració de plans  proposi per al sistema esportiu de la ciutat, 
directors i projectes estratègics. cal tenir en compte el conjunt de clubs, en-
3. Les línies estratègiques del Pla. titats, equipaments esportius, federacions, 
col·lectius, empreses i organitzacions que fan 
4. Proposta d'actuació en plans directors possible la gestió organitzada d'aquest ampli 
i en projectes estratègics. ventall d'oportunitats per fer esport i activitat 
física a Barcelona.
Gran part de les actuacions fetes des del Go-
vern de la ciutat es fonamenten en la coope-
ració, la col·laboració, la concessió, la sub-
venció o la concertació amb aquest important 
conjunt d'operadors de què disposa la ciutat 
per impulsar els programes, les activitats, 
els actes, els esdeveniments i les ofertes de 
serveis esportius que es fan a la ciutat. Això 
fa que el sistema esportiu barceloní es carac-
teritzi per aquesta dinàmica col·laborativa es-
tablerta entre l'Ajuntament i les xarxes asso-
ciativa i empresarial que operen a Barcelona.
06. 2
Principis d'elaboració de plans 
directors i projectes estratègics
Els projectes que es proposen en aquest Pla L'estratègia per identificar els criteris i els 
Estratègic de l'Esport de Barcelona es fona- projectes estratègics clau ha tingut en 
menten majoritàriament en aquesta evident compte els principis següents:
realitat esportiva barcelonina i en el pronòstic 
de la seva evolució futura de cara a l'any 2022. Treball previ: 
A Barcelona hi ha una oferta de pràctiques - La proposta dels projectes s'ha fet en fun-
esportives rica i plural. A aquestes pràcti- ció de l'anàlisi de la informació obtinguda 
en la fase de diagnosi i prospecció.
ques esportives s'han afegit nous projectes 
estratègics, que han d'esdevenir propostes Procés participatiu Pla Estratègic  
operatives que comportin millores per al sis- de l'Esport de Barcelona 2012-2022:
tema esportiu de la ciutat o per a alguns dels - S'han tingut en compte les aportacions 
seus elements més significatius o fonamen- que han fet els diferents agents del siste-
38 tals. Aquestes propostes han de ser el mo- ma esportiu i els ciutadans en general tant 
tor de canvi o la palanca d'impuls per assolir en les sessions plenàries com en els tallers 
Institut Barcelona millores substancials, o bé per contribuir a la de treball, o mitjançant els mecanismes de 
Esports consolidació del sistema esportiu barceloní o participació virtual.
Estructura de la de parts de les seves sis dimensions de cara a 
proposta estratègica Viabilitat dels projectes:
l'escenari de futur del 2022. 
Pla Estratègic de - Els projectes es dirigeixen de forma trans-
l’Esport de Barcelona  Les dinàmiques actuals del sistema espor-
2012-2022 versal a totes les dimensions i a diferents 
tiu, avaluades com a actius que cal millorar o col·lectius o sectors de població.
consolidar, han de continuar desenvolupant- - Cada projecte necessita una anàlisi con-
se, amb aquells ajustaments que calgui fer creta.
per adaptar-les a les noves característiques, 
demandes o necessitats de la població. Dins Continuïtat:
del que cal consolidar i millorar es troben tots - Alguns projectes es construeixen a partir 
els plans, programes o actuacions municipals de projectes ja existents, tot ampliant-ne 
que ja hi ha en curs. l'abast o la qualitat.
Rol de l'Ajuntament de Barcelona:
- L'Ajuntament liderarà i impulsarà 
l'execució de cada projecte, però tam-
bé serà necessària la participació de la 
resta d'agents del sistema esportiu com 
a coresponsables dels projectes.
Control i avaluació:
- El Consell Municipal de l'Esport serà 
l'encarregat de controlar i avaluar 
l'execució del Pla.
Àmbits transversals:
En la fase de disseny i definició de projectes 
estratègics s'ha buscat especialment que 
aquests siguin d'aplicació transversal, és a 
dir, que incloguin el major nombre de perso-
nes i àmbits possibles (com les necessitats 
de diferents franges d'edat i de diferents 
col·lectius o sectors poblacionals, i els as-
pectes relacionats amb el gènere).
06. 3
Les línies estratègiques del Pla
De la mateixa manera, cal abordar les qües- Les línies estratègiques són les grans línies 
tions relatives a les formacions específiques d'intervenció que permeten passar de la si-
i complementàries adreçades als diferents tuació actual al futur escollit. S'han definit 
agents presents en l'esport, des dels tutors de manera que ens permetran orientar els 
de joc fins als directius. grans plans directors i els projectes estra-
tègics amb la finalitat d'assolir la Visió 2022.
Finalment, en la majoria de projectes és 
present la capacitat de treballar per enfortir Esport educatiu:
el posicionament de Barcelona com a capi-
1. Incrementar la participació de la pobla-
tal de l'esport. Així doncs, caldrà projectar 
ció infantil, adolescent i juvenil tot im-
aquest concepte a l'exterior al mateix temps pulsant una nova estratègia de política 
que es difon entre la població barcelonina. esportiva basada en la concertació amb 
les federacions, les entitats i els clubs 
Aquests plans directors i projectes  de la ciutat i, molt especialment, amb el 39
estratègics afecten d'una manera  Consell de l'Esport Escolar de Barcelona 
transversal els àmbits següents: (CEEB) com a instrument central de la Institut Barcelona 
promoció de l'esport en edat escolar. Esports
Franges d'edat:
Estructura de la 
- Infància. proposta estratègica
2. Educar en la igualtat. Potenciar la igual-
- Adolescència.
tat d'oportunitats per a noies i nois en la Pla Estratègic de 
- Joventut. l’Esport de Barcelona  
pràctica de l'esport, incidint en la inclu- 2012-2022
- Adults. sió i programant activitats que s'adrecin 
- Gent gran. de la mateixa manera a ambdós gèneres 
en les primeres edats, assegurant itine-
Col·lectius o sectors poblacionals: raris de continuïtat que agrupin els qui 
- Persones amb discapacitat. estiguin interessats en el mateix esport i 
- Persones nouvingudes. fent especial èmfasi en les noies.
- Població en risc d'exclusió. 
Gènere: 3. Educar en els valors de l'esport i en el 
- Dona / home. dret d'accés a l'esport per a tothom 
(afavorint la inclusió normalitzada dels 
Aquests plans directors i projectes esportistes amb diversitat funcional en 
estratègics permetran treballar d'una la pràctica de l'esport organitzat). En-
manera transversal: senyar els hàbits i els valors de l'esport 
com una opció estratègica de futur per a 
La formació complementària per a: l'educació de nois i noies.
- Famílies.
- Tutors de jocs.
- Tècnics. «S'han de potenciar més els valors que 
aporta l'esport, com benestar, lleure, 
- Voluntaris. salut i diversió.» 
- Directius. Mireia Miró, campiona del món  
d'esquí de muntanya 2011
- Gestors d'entitats i equipaments. 
 
La marca Barcelona associada a l'esport 
i el seu posicionament de projecció interna-
cional.
4. Formar els agents esportius per asse- Esport, ciutat i benestar:
gurar el  vessant educatiu de l'esport, en 
especial el professorat d'educació física 
10. Fer de la ciutat l'escenari de la pràctica 
i els tècnics esportius.
esportiva i de l'activitat  física. Facilitar i 
habilitar espais urbans o naturals de la 
Esport i clubs: mateixa ciutat, i ordenar els seus usos 
per aconseguir-ho.
5. Fer dels clubs i les entitats l'eix fona-
mental de l'estructura esportiva de la 11. Impulsar la relació de Barcelona amb el 
ciutat. Promoure, concertar o convenir mar per fer que l'aigua esdevingui una 
amb els clubs, les entitats i les federa- oportunitat per millorar la qualitat de 
cions programes de promoció i pràctica vida dels seus habitants. L'aigua com 
dels seus esports respectius. Superar a espai d'aprenentatge, salut i lleure. 
40 les dinàmiques de convocatòries anuals L'aigua com a esport i espectacle.
de subvencions. Incidir especialment en 
Institut Barcelona les modalitats que requereixin un major 
12. Impulsar i promocionar la relació dels 
Esports impuls o atenció.
ciutadans de Barcelona amb la pràctica 
Estructura de la esportiva i l'activitat física saludable 
proposta estratègica
6. Col·laborar amb les administracions im- a través de tots els agents del sistema 
Pla Estratègic de plicades per impulsar un pla de l'esport esportiu per esdevenir la ciutat líder en 
l’Esport de Barcelona  
2012-2022 universitari a Barcelona. practicants esportius. Aprofitar el bon 
clima de la ciutat per ser referents mun-
dials de l'esport a l'aire lliure.
7. Potenciar la inclusió dels esportistes 
amb diversitat funcional, formulant pro-
postes d'activitat i competició des de les Cohesió social i esport:
estructures organitzatives convencio-
nals de l'esport reglat i liderant-ho amb 
13. Intervenir de forma global o específica 
les federacions esportives i el Consell de 
per afavorir la cohesió social, facilitant 
l'Esport Escolar de Barcelona. 
la pràctica esportiva als segments 
poblacionals que hi tenen dificultats 
8. Potenciar nous models esportius i or- d'accés normalitzat. Impulsar progra-
ganitzatius que facilitin i incrementin la mes transversals utilitzant l'esport com 
pràctica de l'esport femení. a eina de cohesió i d'inclusió social, amb 
especial atenció a les persones amb 
diversitat funcional. L'esport pot ser una 
«Cal seguir potenciant l'esport femení,  eina d'inclusió.
i l'educació i els hàbits de les dones.»
Anna Tarrés, ex-Seleccionadora Natació Sincronitzada
«Cal donar facilitats perquè les entitats 
esportives i les socials s'interrelacionin i 
col·laborin més, sobretot en els barris, que 
9. Evitar l'abandonament de la pràctica 
esportiva entre els adolescents, espe- és on estan en contacte més directe amb 
cialment durant l'educació secundària. la realitat i realitzen una funció bàsica per 
a la cohesió social.» 
Toni Codina, Director General de la Taula d'Entitats  
del Tercer Sector Social de Catalunya
41
Institut Barcelona
Esports
Estructura de la 
proposta estratègica
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
Font: Nike
14. Aprofitar els esdeveniments esportius Esport, motor econòmic de la ciutat:
que es facin a la ciutat per promocio-
nar l'esport de base i l'esport escolar. 
21. Enfortir el caràcter de motor econòmic 
Aprofitar-los també per desenvolupar 
de l'esport, treballant per acollir el major 
projectes de caràcter solidari, preferent- 
nombre possible de fires comercials, 
ment per a la població en risc d'exclusió 
projectes, centres de recerca i con-
social.
gressos de temàtiques esportives o 
directament relacionades amb el món 
15. Utilitzar l'esport com a pauta de com- de l'esport. Aconseguir que Barcelona 
portament i com a guia de desenvolu- sigui referent internacional en el món del 
pament saludable per als nostres joves. coneixement i dels negocis relacionats 
Promoure activitats de continuïtat de amb el sector econòmic de l'esport.
caràcter competitiu o recreatiu perquè 
els nois i noies a partir dels 12 anys 
42 22. Col·laborar a consolidar la capacitat 
tinguin diferents opcions de pràctica 
de l'esport per generar llocs de treball, 
esportiva.
Institut Barcelona directes o indirectes, mitjançant l'oferta 
Esports d'activitats i serveis des dels equipa-
Estructura de la 16. Formar els professionals de l'esport ments esportius, l'organització de pro-
proposta estratègica amb criteris de cohesió i inclusió social. ves esportives de participació popular 
Pla Estratègic de Cal començar des de la facultat i altres o la captació de grans esdeveniments 
l’Esport de Barcelona  àmbits educatius. esportius per a la ciutat.
2012-2022
Projecció internacional de Barcelona: 23. Crear, potenciar i aglutinar línies de 
creació R+D+I a l'entorn dels principals 
instruments i empreses que interactuen 
17. Enfortir la projecció internacional de la 
amb el món de l'esport, incidint en la 
marca Barcelona acollint l'organització 
implantació de les noves tecnologies.
de grans esdeveniments esportius 
europeus o mundials, ja que comporten 
beneficis per a la nostra ciutat. 24. Articular noves fórmules de finança-
ment i sostenibilitat econòmica dels 
projectes. Disposar d'un pla de patrocini 
18. Potenciar Barcelona com a destí turístic 
que prevegi ajudes fiscals. 
per a la pràctica de l'esport.
25. Reforçar les sinergies de l'esport amb  
19. Canalitzar la projecció internacional de 
altres àmbits (turisme, comerç, 
Barcelona des del lideratge i l'intercanvi 
indústria, educació, etc.) per gene-
de coneixement i de bones pràctiques 
rar ocupació: projectes integradors, 
amb altres ciutats de característiques 
esport-universitat-empresa.
similars, i crear i liderar la Xarxa de Ciu-
tats Esportives, amb seu a Barcelona.
20. Impulsar, com a capital de Catalunya, el 
projecte Barcelona-Pirineu per acollir 
els Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern 
de 2022.
06. 4
Proposta d'actuació  
en plans directors  
i en projectes estratègics
La reflexió sobre les línies estratègiques Projectes sistèmics:
porta a definir tot un conjunt de plans direc-
Actuen directament sobre l'estructura de 
tors que les sintetitzi i les concreti en dife-
funcionament dels instruments bàsics del 
rents projectes estratègics vinculats a cada 
sistema esportiu de la ciutat, ja que inci-
pla director.
deixen sobre aquells recursos o aquelles 
Així doncs, la proposta d'actuació del Pla eines que es necessiten per tal de poder 
Estratègic s'ha estructurat en projectes i funcionar, independentment de quina sigui 
subprojectes, agrupats en sis grans plans l'estratègia que la ciutat adopti.
directors.
Projectes programàtics:
Els plans directors tenen relació amb els 
Són aquells projectes que tenen com a ob-
grans instruments i els diferents àmbits so-
jectiu desenvolupar una actuació o un con- 43
bre els quals s'articula el sistema esportiu 
junt d'actuacions que es poden agrupar en 
de Barcelona, i són fruit del recull de les ne-
un o diferents programes i que, alhora, se Institut Barcelona 
cessitats detectades durant el procés par- Esports
sustenten en un o més instruments bàsics 
ticipatiu obert. Estructura de la 
del sistema esportiu de la ciutat. proposta estratègica
Aquestes necessitats se sintetitzen entorn Pla Estratègic de 
dels elements següents: l’Esport de Barcelona  
2012-2022
- Els equipaments esportius i els espais de 
pràctica a la ciutat.
- Les tecnologies, el coneixement i la forma-
ció a implantar per a la millora de la gestió 
del sistema esportiu i dels agents.
- Canviar les vies de finançament actual del 
sistema esportiu.
- Utilitzar l'esport com a instrument de pro-
jecció internacional de Barcelona.
- Seguir utilitzant l'esport com a instrument 
educatiu i de difusió dels valors que aporta.
- Potenciar encara més la vinculació entre 
l'esport i la salut. 
Els projectes estratègics s'han classifi-
cat en dues tipologies d'acord amb la seva 
repercussió en el sistema esportiu de 
Barcelona:
44
Institut Barcelona
Esports
Plans directors 
2012-2022
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
Plans directors 2012-2022
07. 1
Pla Director TAC-TIC
Justificació:
Projectes estratègics inclosos:
El nom del Pla Director TAC-TIC recull - Barcelona esport connecta't. 
l'acrònim del concepte «tecnologies de 
- Agència de Suport a l'Esport.
l'aprenentatge i el coneixement – tecnolo-
gies de la informació i la comunicació». Agència Internacional de l'Esport.
Oficina de Servei als Clubs.
S'ha denominat d'aquesta manera per - Observatori de l'Esport i de l'Activitat Física 
aglutinar tot el que té a veure amb la gestió de Barcelona.
dels recursos necessaris per a la pràctica 
i l'organització de l'esport, així com per a PROJECTE BARCELONA ESPORT 
l'accés a la informació i el desenvolupament CONNECTA'T
del coneixement vinculat a l'ús de les noves 
tecnologies. En la fase d'anàlisi i diagnosi, diferents agents 
han plantejat la necessitat de poder accedir 
45
La complexitat polièdrica del sistema es- al coneixement, de formar-se i de disposar 
portiu de Barcelona justifica la necessitat d'eines que permetin una millor gestió de les Institut Barcelona 
d'articular instruments de ciutat que facili- organitzacions esportives, la prestació dels Esports
tin, a totes les entitats i equipaments, als ac- seus serveis i la relació amb altres agents Plans directors  
tors i usuaris de l'esport i als professionals esportius per compartir el coneixement. 2012 - 2022
i les indústries interessades en l'esport, la D'aquesta manera sorgeix el projecte «Barce- Pla Estratègic de 
possibilitat de cercar i de compartir tota la lona esport connecta't», plataforma en línia l’Esport de Barcelona  
2012-2022
informació, el coneixement, les programa- orientada a atendre aquestes necessitats de 
cions i els processos organitzatius relatius participació i interacció. 
a l'esport que es fa a Barcelona.
La finalitat del projecte és: 
Dimensions amb què es relaciona:
Crear una eina virtual amb:
TAC-TIC és un projecte transversal i, per - Xarxa de clubs.
tant, afecta totes les dimensions del siste- - Xarxa d'equipaments.
ma esportiu. El desenvolupament dels seus 
- Formació i coneixement.
projectes estratègics tindrà un impacte 
- Calendari d'esdeveniments i d'activitats.
positiu sobre totes les dimensions.
- Compra de serveis i productes.
Resultat: - Fòrums i xarxa social de practicants (orga-
nitzats o no), d'organitzacions i de tècnics.
Es pretén aconseguir una plataforma que 
- Borsa de treball i de voluntaris.
sigui capaç d'oferir tot un conjunt de serveis 
vinculats a l'aprenentatge, el coneixement, - Club de tècnics.
la gestió, la informació i la tecnologia, per - Oficina de Servei als Clubs. 
tal que tots els agents del sistema esportiu - Suport a projectes d'emprenedoria vincu-
en puguin disposar quan els sigui necessari. lats a l'esport i al finançament, i patrocini 
de projectes o esdeveniments esportius.
 
L'Ajuntament assumirà:
«El sistema esportiu català és un model 
exportable i de projecció exterior.» L'impuls d'aquesta plataforma basada en 
Jordi Gibert, Director General de la Fundació  les tecnologies de la informació i la co-
Catalana per a l'Esport municació (TIC), i de l'aprenentatge i el 
coneixement (TAC).
Coresponsables: Ja sigui per poder donar a conèixer la nostra 
manera de fer en relació amb els diferents 
Ajuntament de Barcelona  (IBE – IMI) – Con- àmbits i dimensions de l'esport, ja sigui per 
sell Català de l'Esport – Tots els agents del obtenir informació de com s'organitza i ges-
sistema esportiu de la ciutat. tiona l'esport en altres indrets del món, Bar-
celona està obligada a importar, però també a 
exportar coneixement esportiu, d'acord amb 
«Utilitzar la tecnologia per promoure la seva voluntat de ser una ciutat que se signi-
i facilitar la pràctica esportiva lliure fica per ser esportiva.  
a la ciutat i fomentar l'ús dels espais 
La finalitat del subprojecte és: 
naturals.»
Vicenç Guallart, Arquitecte en Cap  - Crear diferents productes d'anàlisi del sis-
de l'Ajuntament de Barcelona tema i de consultoria mitjançant aliances 
amb els agents de la ciutat i basats en el 
46
 seu coneixement, per tal de posar-lo a dis-
PROJECTE  AGÈNCIA DE SUPORT A L'ESPORT posició dels agents de Barcelona i també 
Institut Barcelona
Esports de comercialitzar-lo a escala nacional i 
Serà un òrgan de suport al funcionament internacional.
Plans directors  
2012 - 2022 del sistema esportiu, amb la finalitat de 
col·laborar en la millora de la gestió dels Els àmbits temàtics de l'Agència seran, 
Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  agents esportius de Barcelona i, també, entre d'altres: 
2012-2022 amb la voluntat de poder oferir tota la infor- - L'evolució de l'esport i l'activitat física  
mació i el coneixement sobre el sistema de a Barcelona. 
l'esport a la ciutat, a fi de donar resposta a - La gestió d'esdeveniments.
les demandes provinents tant dels àmbits - La gestió d'instal·lacions.
local i nacional com internacional. - L'impacte econòmic de l'esport a la ciutat.
D'aquest projecte es desprenen dos subpro- - El turisme esportiu.
jectes: - L'alt rendiment esportiu.
Agència Internacional de l'Esport Instrument d'anàlisi: Observatori de l'Esport 
de Barcelona
El coneixement de què disposa actualment Coresponsables:
el sistema esportiu de Barcelona, reforçat 
amb la voluntat de l'Ajuntament de posi- Ajuntament de Barcelona – Observatori 
cionar la ciutat entre les més importants Català de l'Esport – Centre d'Estudis Olím-
al món en termes esportius, porta a formu- pics – Empresa consultora internacional.
lar la creació de l'Agència Internacional de 
l'Esport.  
Oficina de Servei als Clubs
Un dels principals actius de la ciutat és la 
«Apostar per la wimbledonització, ser seu seva important xarxa de clubs. Tanmateix, 
d'esdeveniments fixos amb una excel·lent la ciutat té clubs de diferents tipologies. Al-
organització.» guns figuren entre els més potents del país 
Salvador Alemany, President d'Abertis i fins i tot del món, però Barcelona també 
posseeix un gran nombre de clubs, majori-
tàriament d'una sola disciplina esportiva, 
 que amb molts esforços mantenen en fun-
cionament les seves activitats, els seus 
equips o les seves seccions esportives, però 
que són fonamentals a l'hora de formar en volupar aquests programes d'iniciació dins 
els valors de l'esport i de crear un planter de la proposta de programació del disseny 
d'esportistes d'elit. Per aquest motiu, és curricular de l'educació física de l'escola, 
necessari poder aportar instruments que sempre que sigui possible.
permetin donar suport a aquests clubs en la - Connectar l'esport escolar amb l'esport 
seva gestió. universitari, i evitar la interrupció de la 
pràctica esportiva durant l'època universi-
Actualment, moltes entitats tenen una for- tària.
ta dependència de la concessió d'ajuts de - Desenvolupar programes i plans de promo-
l'Administració, i sovint una dependència ció de l'activitat física i esportiva entre les 
especial respecte a l'Ajuntament.  Aquest dones en totes les etapes de la seva vida.
fet comporta la dificultat de desenvolupar - Establir acords i convenis amb entitats 
programes a curt, mitjà i llarg termini, ja que esportives, tant en l'àmbit de ciutat com 
l'obtenció d'aquests ajuts públics general- de barris, per desenvolupar programes 
47
ment es fa mitjançant convocatòries anuals d'iniciació esportiva entre el conjunt de 
de subvencions. la població, centrant-se en els col·lectius 
Institut Barcelona 
d'immigrants i en aquelles comunitats Esports
Per assegurar el seu sosteniment en el temps, on la dona té més dificultats d'accés a la 
Plans directors  
els projectes esportius no només han de po- pràctica esportiva. 2012 - 2022
der gaudir de certes modalitats de concerts La finalitat del subprojecte és: Pla Estratègic de 
i/o convenis plurianuals, sinó que també han l’Esport de Barcelona  
2012-2022
de disposar d'estructures de suport que els Crear una oficina de suport (virtual i/o pre-
ajudin a enfortir processos organitzatius i sencial) al teixit associatiu esportiu de la 
la seva confiança en el manteniment de les ciutat en la gestió de les seves entitats en 
seves activitats. En aquest Pla Director, mit- els àmbits següents:
jançant la creació de l'Oficina de Suport als - Gestió administrativa.
Clubs, es persegueix contribuir a aquesta mi-
- Finançament.
llora de funcionament.
- Formació dels seus recursos humans.
Algunes de les accions que permetrien ini- - Promoció i gestió dels seus productes.
ciar aquest canvi de funcionament en els - Creació o incorporació de noves seccions 
clubs i les entitats de la ciutat i que aques- esportives als clubs: esportistes amb 
ta oficina hauria de promoure i facilitar po- diversitat funcional, equips femenins, etc.
drien ser: - Localització d'espais esportius.
- Establir convenis amb aquelles federa-
cions, entitats i clubs que presentin pro- L'Ajuntament assumirà:
jectes a curt i mitjà termini per a la difusió, La potenciació d'un model de concertació 
la pràctica i l'increment d'alguns esports amb les entitats i els clubs de la ciutat que 
minoritaris. permeti el disseny d'una nova estratègia en-
- Formalitzar acords amb les federacions i les focada a:
entitats corresponents perquè desenvolupin 
programes de divulgació, pràctica i competi- - Promoure programes per a modalitats de 
ció que possibilitin l'increment de la parti- pràctica minoritàries.
cipació de nous practicants i que s'han de - Establir la modalitat del contracte progra-
traduir en un major impuls i un coneixement ma amb les entitats.
de la disciplina esportiva en qüestió.
- Implantar xarxes de continuïtat entre 
- Incidir en l'àmbit escolar presentant al l'esport escolar i els clubs per garantir la 
professorat noves propostes esportives pràctica esportiva d'infants, adolescents i 
que puguin desenvolupar-se en el marc joves, i enfortir alhora la xarxa associativa.
escolar, en horari lectiu i no lectiu. Desen-
Coresponsables: L'Ajuntament proposa:
Ajuntament de Barcelona – Clubs i entitats Ubicar l'Observatori al Centre d'Estudis 
de la ciutat de BCN – UFEC – CEEB. Olímpics, com a gestor del coneixement de 
la ciutat en matèria esportiva.
PROJECTE OBSERVATORI DE L'ESPORT  
I DE L'ACTIVITAT FÍSICA Coresponsables:
Els projectes estratègics del Pla Director Ajuntament de Barcelona – Centre d'Estudis 
TAC-TIC pretenen facilitar la gestió del co- Olímpics – Observatori Català de l'Esport – 
neixement relacionat amb l'esport gràcies a Consell Català de l'Esport.
l'ús de les noves tecnologies. Processos a activar:
Per poder-ho dur a la pràctica, és impres- Per tal d'implantar aquests projectes, 
48 cindible disposar de les eines de valoració serà necessari establir aliances amb ins-
i anàlisi comparativa de l'evolució del siste- tituts del mateix Ajuntament de Barcelona 
Institut Barcelona ma esportiu. i acords amb diferents entitats que han de 
Esports
Plans directors  Analitzar l'evolució del sistema barceloní i ser-ne coresponsables. La gestió d'aquests 
2012 - 2022 articular aquesta anàlisi amb la capacitat acords i aliances esdevindrà clau per a la 
Pla Estratègic de de proposar els estudis i els treballs perti- implantació d'aquests projectes.
l’Esport de Barcelona  
2012-2022 nents, de tal manera que sigui possible com-
parar Barcelona amb altres ciutats i països, 
són les funcions principals de l'Observatori 
de l'Esport i de l'Activitat Física de Barcelo-
na, que ha de tenir una capacitat constant 
d'avaluació del sistema esportiu.
L'Observatori tindrà com a objectiu principal 
analitzar i recollir les diferents dades que 
permetin dur a terme un control i una ava-
luació continuada del sistema esportiu de 
la ciutat, en coordinació amb l'Observatori 
Català de l'Esport i altres organismes na-
cionals o internacionals que permetin el 
contrast del sistema barceloní amb d'altres.
«Creixement del nivell de pràctiques 
basades en relacions pures, sense 
lligams, ni compromís formal.»
Ricardo Sánchez, 
Facultat PCEE Blanquerna-Ramon Llull
49
Institut Barcelona 
Esports
Plans directors  
2012-2022
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
07. 2
Pla Director Esport Educatiu
Justificació: - Els índexs de pràctica als districtes de la 
ciutat no era uniforme. Hi havia zones de la 
El foment de l'esport en edat escolar és una ciutat on la pràctica era molt més baixa i la 
de les columnes sobre les quals se sosté diferència entre els dos sexes era més gran.
gran part del sistema esportiu de la ciutat.  
Aquest Pla Director s'adreça a la població D'aquest estudi del 2006 i de la diagnosi 
en edat escolar de Barcelona i inclou tant el compartida que ara s'ha dut a terme en el 
que succeeix dins de l'horari lectiu en rela- Pla Estratègic, destaca que:
ció amb l'educació física escolar com el que - Actualment no s'arriba a tota la població 
s'ofereix en horari no lectiu, és a dir, totes escolar ni a tots els centres educatius. 
les activitats en què participa la població - Cal incidir especialment en els primers 
menor de 18 anys i que, organitzades per cursos d'educació infantil i en els darrers 
més de 400 entitats, es duen a terme prin- de l'educació secundària obligatòria.
50
cipalment durant el curs escolar. - L'abandonament de la pràctica esportiva 
entre les escolars és una assignatura pen-
Institut Barcelona L'any 2006, en l'estudi sobre els hàbits es-
Esports dent sobre la qual cal incidir.
portius dels escolars de la ciutat elaborat 
Plans directors  - La incorporació de persones nouvingu-
2012 - 2022 per l'Institut Barcelona Esports, es va po- des implica, en determinats casos, un 
der aprofundir en el coneixement de quina 
Pla Estratègic de plantejament especial a l'hora d'introduir 
l’Esport de Barcelona  era la manera de fer esport dels nois i noies l'esport entre aquestes persones, ja que 
2012-2022 de Barcelona. Actualment les tendències es hi ha aspectes culturals i de tradició que 
mantenen, i encara avui podem destacar al- suposen barreres importants per a l'accés 
gunes dades d'aquest estudi. a la pràctica.
El 2006, entre altres qüestions, s'observava Dimensions amb les quals es relaciona: 
que:
Aquest Pla Director es relaciona amb la 
- La pràctica esportiva dels infants i el majoria de les dimensions del sistema 
jovent havia anat creixent en els darrers esportiu, tot i que les més directes són «es-
anys, fins a arribar al 66,8%. Això repre- port educatiu», «esport i clubs», i «esport i 
sentava, aproximadament, els dos terços cohesió social». Els projectes d'aquest pla 
de la població escolar. afectaran el model actual d'esport en edat 
 escolar, els agents que el promocionen, en-
Analitzant les dades des de la perspectiva tre ells els clubs, i la capacitat de generar 
de gènere, es podia observar que: convivència i inclusió entre els escolars.
- Els nens i els nois feien més pràctica esporti- Tanmateix, aquest Pla Director també té un 
va que les nenes i les noies. La diferència era impacte positiu en la dimensió «esport, ciu-
de 20 punts. Del terç de la població escolar tat i benestar», que ha de servir per millo-
que no practicava esport el 2006, dues de rar la qualitat de vida dels escolars i el seu 
cada tres persones eren noies. entorn, i alhora genera activitat econòmica 
- En finalitzar l'etapa de l'educació primària, («esport, motor econòmic de la ciutat»).
la pràctica esportiva dels nens estava 
10 punts per sobre de la de les nenes. En Resultat:
canvi, al final de l'educació secundària, la 
diferència entre nens i nenes es trobava al El resultat que es pretén és, d'una banda, 
voltant dels 30 punts. garantir la qualitat de l'aprenentatge espor-
- Durant l'etapa de l'educació secundària, tiu ofert per les organitzacions que operen 
les noies que practicaven esport federat en el sistema esportiu en edat escolar i, de 
mantenien més la vinculació amb l'esport. l'altra, fer extensiva l'oferta a la majoria de 
centres docents. Ambdós objectius volen El funcionament d'aquests programes 
evitar l'abandonament de la pràctica es- s'estructura en les fases següents: difusió, 
portiva en els darrers cursos de l'educació formació del professorat, treball al centre, 
secundària. activitat final i, posteriorment, avaluació i 
reformulació, si escau.
Projectes estratègics inclosos: 
Les característiques essencials per a 
- L'escola fa esport a la ciutat.
aquesta oferta d'activitats complemen-
- Escoles esportives de Barcelona. tàries són: la coordinació necessària i 
intencionada amb els diferents agents 
PROJECTE L'ESCOLA FA ESPORT  d'ensenyament, la vinculació amb els cen-
A LA CIUTAT tres educatius que han d'assumir respon-
sabilitats i la implicació amb clubs, fede-
En l'esport en edat escolar, el Consell de racions i altres institucions. 51
l'Esport Escolar de Barcelona (CEEB) hi té 
un paper clau, tant en l'organització de les L'origen d'aquest projecte es troba al Progra-
Institut Barcelona 
competicions com, des de l'any 2012, en la ma d'Activitats Físiques en Horari Escolar. Esports
promoció conjunta amb l'IBE de diferents Plans directors 
2012 - 2022
modalitats d'activitat esportiva i motriu. La finalitat del projecte és: 
Mantenir el conjunt de programes detallats Pla Estratègic de 
El projecte posa a l'abast dels centres edu- l’Esport de Barcelona  
anteriorment i les activitats complemen- 2012-2022
catius tot un conjunt de programes comple-
tàries a l'educació física escolar. 
mentaris amb la voluntat d'oferir, almenys, 
una opció de formació fisicoesportiva addi- L'Ajuntament assumirà: 
cional per a cada curs i contingut curricu-
lar d'educació física dels diferents cicles La potenciació de la campanya de comuni-
educatius. La intenció principal és fer de la cació i difusió de les activitats incloses en 
ciutat i dels seus recursos esportius un es- el Programa d'Activitats Físiques en Horari 
pai d'aprenentatge complementari al món Escolar que es realitzen a la ciutat.
escolar.
Coresponsables:
Així, aquest catàleg que es posa a disposició 
dels centres està format pels programes: Ajuntament de Barcelona  (IBE – IMEB – 
Consorci d'Educació) – Consell de l'Esport 
- «Joc perdut» Escolar de Barcelona (CEEB) – Federacions 
- «Ja nedo» esportives – Tots els agents organitzadors 
- «L'esport fa per tu»  de programes.
(hoquei patins, handbol, judo, esgrima, 
tamborí, escalada, touch [rugbi], corfbol, 
rem, waterpolo, gimnàstica, voleibol  
i escacs). «Cal potenciar els valors de l'esport i 
- «Dansa ara» frenar certes actituds no cíviques que es 
- «Curses d'orientació» produeixen en el transcurs d'activitats 
- «Raid atlètic» esportives.»
- «Flic flac circ» Jaume Mora, President del Consell de l'Esport  
- «Biatló escolar» Escolar de Barcelona (CEEB)
- «Triatló escolar»  
- «A la grada, passió i seny»
- «Sobre rodes»
- «L'esport inclou»
PROJECTE ESCOLES ESPORTIVES  Coresponsables:
DE BARCELONA
Ajuntament de Barcelona  (IBE – IMEB – 
Tal com s'ha vist en la diagnosi d'aquesta di- Consorci d'Educació) – CEEB – Federacions 
mensió, l'activitat esportiva dels més joves esportives – Tots els agents organitzadors 
de Barcelona fora de l'horari lectiu presenta de programes.
alguns dèficits en els quals s'hauria d'incidir 
per introduir-hi canvis i millorar-ne el fun- Processos a activar:
cionament. Per tal que aquests projectes estratègics 
Per aquest motiu, es proposa generar un vinculats a l'esport en edat escolar es pu-
model d'escola esportiva que garanteixi guin implantar, cal activar tres tipologies de 
l'aprenentatge esportiu dels nens i nenes, processos:
i que serveixi d'identificació d'un nivell de - Organitzatius, en què l'elaboració d'un nou 
52 qualitat en la prestació del servei. conveni marc entre l'Ajuntament de Barce-
lona i el CEEB serà l'instrument per impulsar 
Institut Barcelona L'origen d'aquest projecte es troba en el Pla 
Esports les propostes ofertes als centres educatius 
de l'Esport en Edat Escolar de Barcelona. de la ciutat, que han de desenvolupar no 
Plans directors
2012 - 2022 tan sols el vessant competitiu, sinó també 
Es proposa, doncs, la creació d'un segell de 
el formatiu, l'educador i el generador de 
Pla Estratègic de qualitat que reconegui aquelles escoles es-
l’Esport de Barcelona  programes escolars, garantint la qualitat 
2012-2022 portives que compleixin uns requeriments en l'aprenentatge. Així mateix, la recerca de 
de qualitat en la prestació del servei espor- noves fórmules de finançament haurà de ser 
tiu i en el model de gestió. un element clau per a la gestió.
Les finalitats del projecte són: - Formatius-metodològics, en què l'educació 
en valors mitjançant l'esport, el reconei-
- Garantir i millorar el compliment d'uns xement social del benefici de les activitats 
requeriments mínims en les organitza- per a escolars i la millora de la qualitat dels 
cions que ofereixen aquests serveis amb la programes fins ara desenvolupats han de 
implantació d'un segell de qualitat. ser objectius prioritaris. 
- Convertir el segell de qualitat en un segell - Comunicatius, en què la comunicació  
de prestigi per a les organitzacions que de l'oferta i el model d'esport en edat 
l'assoleixin. escolar esdevé clau per a l'èxit de la seva 
L'Ajuntament assumirà: implantació.
- Impulsar la marca Escola Esportiva de 
Barcelona i desenvolupar des del Pla de 
l'Esport en Edat Escolar les actuacions 
següents:
- Promoure, conjuntament amb les federa-
cions respectives, programes de pràcti-
ca de l'esport, amb plans específics per 
a les modalitats de pràctica minoritària.
- Establir la modalitat del contracte pro-
grama amb les entitats.
- Implantar xarxes de continuïtat entre 
l'esport escolar i les entitats i els clubs.
 
53
Institut Barcelona
Esports
Plans directors 
2012-2022
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
07. 3
Pla Director Esport i Salut
Justificació: Dimensions amb què es relaciona:
Els estudis demostren la importància de La relació entre la salut i l'esport (entès 
l'activitat física i l'esport per a la salut i la també com totes les formes d'activitat física 
qualitat de vida de la població, així com els practicades per la població) ha estat ubicada 
seus efectes beneficiosos, no només sobre en la dimensió «esport, ciutat i benestar» 
el cos, sinó també sobre l'estat d'ànim i les d'aquest Pla Estratègic, una dimensió per a la 
relacions socials de les persones.  qual la visió formulada per al 2022 és:   
Molts països, entre ells Catalunya, tenen «Ciutadania saludable, ciutat esportiva: 
clars els beneficis objectius de l'activitat Barcelona, una ciutat esportiva, tant pel que 
física i l'esport a l'hora d'impulsar les políti- fa als espais com a les persones. Una ciutat 
ques públiques de promoció de la salut. Se- que sempre està en moviment.»
guint aquesta línia, el Govern municipal ha 
54
expressat la ferma voluntat d'activar un nou Resultat:
plantejament per promoure la salut a través 
Institut Barcelona Aquesta visió, enfocada des d'aquesta rela-
Esports de l'activitat física regular de la ciutadania. ció entre l'activitat física i la salut, es con-
Plans directors
2012 - 2022 Per fer efectiu un plantejament que preve- cretaria específicament en el resultat «pro-
gi el binomi salut-esport o activitat física- moure la salut entre la població barcelonina 
Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  esport, és necessari impulsar, encara amb mitjançant la pràctica regular d'activitat 
2012-2022 més força, una oferta esportiva àmplia, di- física i/o esport».
versificada i adreçada a tota la ciutadania, 
que tingui especial cura d'aquelles perso-   Projectes estratègics inclosos:
nes amb més dificultats d'accés i més pro- - Pla de Comunicació  Activitat Física i Salut.
blemes de salut.
- Fes esport i salut amb mi.
Esport i salut són dos bons instruments 
per desenvolupar polítiques transversals PROJECTE PLA DE COMUNICACIÓ 
i contribuir, des d'aquesta potent aliança, ACTIVITAT FÍSICA I SALUT
a l'assoliment d'objectius que són propis 
també d'altres àmbits socials, com ara la Consistirà a dur a terme tot un conjunt 
convivència, la inclusió, la cohesió, la igual- d'accions vinculades a comunicar els be-
tat i l'equitat social. Així mateix, poden con- neficis de la pràctica esportiva i l'activitat 
tribuir a l'educació de les persones o, fins i física per a la salut de les persones.
tot, a la construcció mediambientalment 
L'estil de vida és un dels factors determi-
sostenible mitjançant l'assoliment de la 
nants que condicionen el nivell de salut del 
ciutadania saludable que el Pla Estratègic 
la població. Per tant, la promoció d'hàbits 
de l'Esport es proposa com a Visió 2022.
de vida saludables, així com el desenvolu-
pament de bones pràctiques de salut, entre 
elles la pràctica esportiva, són alguns dels 
«Barcelona  factors que tenen més impacte sobre el ni-
com a ciutat saludable.» vell de salut de la població.
Albert Soler, Secretari d'Estat per a l'Esport ,  
CSD (2009-2011)
Descripció: - les entitats i els clubs, així com els equi-
paments i els centres esportius públics o 
Es tracta de desenvolupar de manera privats que ofereixen activitats fisicoes-
planificada accions comunicatives, amb portives.
l'objectiu de sensibilitzar sobre els benefi- - les àrees bàsiques de salut, els equipa-
cis per a la salut que es deriven de l'activitat ments i els professionals de la xarxa sani-
física, per tal de promoure-la com a factor tària de la ciutat.
de benestar i qualitat de vida. - la xarxa de farmàcies de la ciutat.
- les entitats de l'àmbit social i de l'àmbit de 
la salut.
- els professionals que, des dels Serveis 
«Cal abordar la salut des de tots els Socials, treballen per facilitar i garantir 
àmbits de forma integral. Això és: nutrició, l'accessibilitat a les activitats fisicoes-
activitat física, hàbits de vida saludables i portives als diferents sectors de la pobla-
control de les emocions.» ció, assegurant una oferta que s'adapti 55
Valentí Fuster, cardiòleg, DM als seus interessos i les seves capacitats.
- els centres educatius i els docents, per tal Institut Barcelona 
que permetin incorporar els hàbits salu- Esports
Les finalitats del projecte són: dables en la quotidianitat de les genera- Plans directors 
cions més joves. 2012 - 2022
- Involucrar les diferents entitats que treba- - les entitats cíviques i culturals, les biblio- Pla Estratègic de 
llen en l'àmbit de la salut i l'esport per tal teques, les associacions veïnals, els cen- l’Esport de Barcelona  
de potenciar l'oferta existent i valorar la tres cívics, els casals per a les persones 2012-2022
creació de nova oferta. grans...
- Gestionar i impulsar aquest Pla de Comu- - el comerç de la ciutat, amb alguns esta-
nicació amb tots els agents del món de la bliments significats, com els forns, les 
salut i de l'esport implicats, però també botigues d'alimentació o els mateixos su-
amb altres agents de la ciutat que hi poden permercats o mercats municipals.
col·laborar. L'Ajuntament assumirà:
- Mantenir aquesta campanya durant tot 
el temps de vigència del Pla Estratègic de - Gestionar i impulsar aquest Pla de  
l'Esport per tal que els diferents sectors Comunicació.
de la ciutadania coneguin els avantatges - Vetllar per la salut de les persones  
de l'activitat física i l'esport per a la salut, i fomentar-la.
els practiquin i els incorporin com un hàbit - Vetllar per la protecció de la salut pública 
quotidià. reforçant les accions d'autoritat sanitària  
- Potenciar els programes i projectes a la ciutat.
existents i dissenyar-ne de nous per tal de - Incorporar la dimensió de la salut a les 
possibilitar-hi l'accés de tota la ciutadania, polítiques públiques, amb una mirada 
prestant especial atenció a aquells sectors transversal.
que per motius de salut o socials tenen - Fer de Barcelona un referent en serveis  
alguna dificultat d'accessibilitat. de salut, recerca i innovació.
- Plantejar accions específiques per a per-
sones amb dificultats de salut i d'accés a Coresponsables:
l'activitat física i esportiva. Ajuntament de Barcelona (IBE, Direcció de 
 La formulació d'aquest Pla també ha de Salut) – Consorci Sanitari de Barcelona – 
poder comptar amb: Secretaria General de l'Esport – Agència de 
Salut Pública – Tots els agents de l'esport i 
la salut de Barcelona.
PROJECTE FES ESPORT I SALUT AMB MI L'impuls d'aquest projecte farà necessària 
la implantació d'una campanya de millora 
A partir d'aquestes premisses referents a de l'actual Pla d'Activitat Física i Salut, per 
la planificació compartida de l'activitat físi- tal d'introduir-hi la figura de la parella es-
ca i la salut, cal incidir en el fet que un dels portiva, en què una persona activa en mo-
elements essencials que ha de contribuir a tiva una altra (amistats, familiars, veïns...) 
captar i mantenir l'hàbit de l'activitat físi- a fer activitat física de forma saludable.
ca ha de ser el convenciment personal de 
la idoneïtat d'aquesta pràctica. El resultat La generació d'aquestes parelles esporti-
serà l'obtenció de beneficis personals. Per ves es podria promoure a partir de diferents 
això, el Pla Estratègic de l'Esport formula possibilitats d'activitat:
una proposta de projecte que pot esdevenir 
- Parella de running, parella de tennis  
una palanca més en la mobilització de les 
taula...
56 raons emotives que ajudin a vèncer els pos-
sibles obstacles inicials, que fan que moltes - Parella del centre de fitness (amb volunta-
ris sobretot pel que fa a persones deriva-
Institut Barcelona persones no facin el primer pas o que molt 
Esports des dels CAP perquè els introdueixin al seu 
sovint, després de fer-lo, trobin difícil seguir grup de pràctica).
Plans directors  avançant.
2012 - 2022 - Parelles de pràctica esportiva escolar.
Pla Estratègic de Conscients que l'obtenció d'aquest benefici - Altres.
l'Esport de Barcelona  passa per l'esforç personal de dur a terme 
2012-2022 Descripció:
l'activitat física escollida i que els inicis, tot 
i que s'hagin previst les millors condicions Es tracta d'aprofitar el convenciment de les 
per facilitar-lo, es presenten molt més com- persones actives esportivament per mo-
plicats del que en realitat hom es planteja, tivar-ne altres d'inactives per dur a terme 
s'ha pensat en un projecte que ajudi a supe- activitat física o esport de manera regular i 
rar aquestes dificultats. millorar la seva salut personal.
Així, es formula un projecte que té la seva Les finalitats del projecte són:
força en el vincle emocional o relacional 
entre dues persones: una amb la capacitat - Promoure la figura de la parella esportiva, 
en què una persona activa en motiva una 
solidària de qui ja està convençut dels be- altra (amistats, familiars, veïns...) a fer 
neficis que l'activitat física continuada li activitat física de forma saludable.
comporta i una altra que, potser amb l'ajuda 
- Contribuir a un projecte de «marca» que 
de la primera, es pot sentir compromesa capti l'interès per la promoció de l'activitat 
a intentar mantenir-se activa durant un física sostinguda a fi de millorar la salut de 
temps, per provar de ser una persona més la població de Barcelona, dins del Pla de 
de les que es beneficiïn de fer «esport» amb Comunicació Activitat Física i Salut.
regularitat.
L'Ajuntament  assumirà:
Per això, amb el projecte «Fes esport i salut 
La promoció d'aquest projecte mitjançant 
amb mi», es proposa l'establiment de pare-
una campanya sostinguda d'acció i l'impuls 
lles esportives com a palanca motivacional 
de la promoció de l'activitat física com a 
que permeti aprofitar la virtut socialitzado-
objectiu per millorar la salut personal dels 
ra de l'activitat física per incorporar aquella 
ciutadans.
part de la població que potser no la practi-
caria mai en solitari.
Coresponsables: Un propòsit d'aquestes magnituds no es pot 
desenvolupar només des del món local; per 
Ajuntament de Barcelona – Agència de Sa-
això és fonamental que la ciutat de Barcelo-
lut Pública – Consorci Sanitari de Barcelona 
na, i el seu Ajuntament com a principal pro-
– Secretaria General de l'Esport – Tots els 
motor, estableixi els acords de col·laboració 
agents de l'esport i la salut de Barcelona.
necessaris amb els organismes i les insti-
Processos a activar: tucions supramunicipals que depenen del 
Govern de la Generalitat i que siguin com-
Un plantejament per impulsar la promoció petents en els camps de l'activitat física, 
de la salut a la nostra ciutat ha de passar l'esport i la salut.
per conciliar i aprofitar totes les voluntats i 
les capacitats organitzatives que tot un se- Finalment, cal mencionar el compromís mu-
guit d'operadors poden aportar a aquesta nicipal de donar exemple a través del pro-
finalitat compartida. grama «Ajuntament, organització promo- 57
tora de la salut», on es recull que, en cada 
El paper que aquests diferents agents àmbit, sector o àrea municipal, es fomentin Institut Barcelona 
hauran de desenvolupar serà bàsicament activitats promotores de la salut. En aquest Esports
el de promotors de la salut, o bé, a més a sentit, cal potenciar l'edició i la posada en Plans directors  
més, el de gestors de recursos esportius o 2012 - 2022
marxa d'un catàleg que posarà a disposició 
d'activitat física que permetin millorar-la. de treballadores i treballadors municipals Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
l'opció de fer exercici físic en el seu lloc de 2012-2022
Els primers (promotors), des de la seva con-
treball o a prop d'aquest.
tribució a la difusió dels beneficis que es 
poden obtenir mitjançant accions aïllades 
o coordinades en campanyes de comunica-
ció de ciutat, poden esdevenir peces clau en 
l'ampliació dels missatges que pugui gene-
rar el Pla d'Actuació.
Els segons (gestors), que també hauran 
d'assumir aquest rol difusor, a més a més 
hauran de contribuir a la captació i la fide-
lització de ciutadanes i ciutadans de totes 
les edats i, sobretot, d'aquells amb menys 
aptituds físiques per a l'activitat física sos-
tinguda.
Aquest plantejament unitari basat en la 
coordinació dels interessos i les motiva-
cions d'aquesta multiplicitat d'agents par-
ticipants ha de permetre incrementar la 
consciència de la població envers els be-
neficis que es poden obtenir des del punt 
de vista de la salut personal mitjançant la 
regularitat de pràctica de l'activitat física o 
esportiva.
07. 4
Pla Director Finançament
Justificació: Resultat:
Actualment, l'esport és un sector amb un Amb la implantació dels projectes estratè-
pes considerable com a motor econòmic de gics vinculats a aquest Pla Director es pre-
la ciutat. tén aconseguir la millora de les actuals vies 
de finançament de l'esport perquè generin 
El Pla Estratègic de l'Esport de Barcelo- major riquesa i, alhora, crear-ne de noves.
na 2012-2022 així ho reconeix, ja que en el 
seu plantejament determina la necessitat Dimensions amb què es relaciona:
que una de les sis dimensions en què s'ha 
estructurat el sistema esportiu de la ciutat Els projectes estratègics vinculats amb 
sigui precisament la de l'esport com a motor aquest Pla Director tenen la voluntat de 
de desenvolupament econòmic de la ciutat. generar recursos econòmics que puguin 
beneficiar totes les dimensions del sistema 
58 Hi ha un nombre important d'elements i fac-
esportiu.
tors que permeten sostenir aquesta afirma-
Institut Barcelona ció; entre ells destaquen: Amb la implantació d'aquests projectes, 
Esports Barcelona es vol dotar de nous instru-
Plans directors  - Els impactes induïts que qualsevol gran ments que permetin facilitar la captació 
2012 - 2022 esdeveniment esportiu internacional ge- d'ingressos per projecte al sistema esportiu 
Pla Estratègic de nera a la ciutat (per exemple, en la darrera 
a fi de revertir-los en el mateix sistema.
l'Esport de Barcelona  edició de la Marató de Barcelona, prop del 
2012-2022 50% dels participants eren forans).
Projectes estratègics inclosos:
- La importància del consum de serveis en 
els equipaments esportius de la ciutat -  Fundació Barcelona Esports.
(tant públics com privats), amb una xarxa 
de més 100 centres esportius (del tipus -  Calendari anual de grans esdeveniments 
«gimnàs»). Només l'oferta municipal, amb esportius.
els seus 44 centres esportius, atén més -  Programa de Patrocinadors de l'Esport  
de 17 milions d'usos anuals i reporta una de Barcelona.
facturació anual de 96,5 milions d'euros. 
- La capacitat de generació de llocs de tre- PROJECTE FUNDACIÓ BARCELONA 
ball des del món de l'esport. Per exemple, ESPORTS
la xarxa d'equipaments esportius de la 
ciutat fa necessària la contractació de més Ha de ser l'instrument legal amb el qual el 
de 4.000 persones per part del conjunt de sistema esportiu de la ciutat pugui articular 
concessionaris, gestors o propietaris. el Programa de Patrocinadors de l'Esport 
de Barcelona per assegurar la dedicació 
dels recursos econòmics públics i privats 
«El patrocini esportiu fa anys que no al finançament de l'esport de més alt nivell i 
evoluciona. El nou patrocini passa per la també a les pràctiques esportives amb més 
personalització.» dificultats per aconseguir recursos per al 
Sandro Rosell , President del Futbol Club Barcelona seu funcionament ordinari. 
Aquest organisme té com a objectiu liderar 
la capacitat d'obtenció de recursos via pa-
trocini o donacions per a la realització de di-
ferents projectes vinculats als grans esde-
veniments esportius i programes específics 
de la ciutat.
59
Institut Barcelona 
Esports
Plans directors  
2012-2022
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
Les finalitats del projecte són: 
«Cal aconseguir un calendari potent  
- Crear una fundació formada per de grans esdeveniments amb seu  
l'Ajuntament i diferents patrons de la ciutat fixa a Barcelona.»
que donin suport a diferents esdeveni-
Leandre Negre,  
ments i programes a través del mecenatge. President de la Federació Internacional d'Hoquei
- Disposar d'una estructura organitzativa 
per a la captació de patrocini.
- Trobar sinergies amb la Fundació Catalana Les finalitats del projecte són: 
per a l'Esport.
- Triar i potenciar els grans esdeveniments 
L'Ajuntament assumirà: esportius propis de la ciutat que tinguin 
capacitat de tenir impacte internacional 
El lideratge i la constitució de la Fundació amb una garantia de continuïtat. 
Barcelona Esports.
60 - Optar per una estratègia adreçada captar 
els esdeveniments de major projecció i, al-
Coresponsables:
Institut Barcelona hora, apostar per nous esports emergents.
Esports Ajuntament de Barcelona – Patrocinadors – L'Ajuntament assumirà:
Plans directors  Gestors de programes i esdeveniments.
2012 - 2022 - La preparació d'Instal·lacions esportives 
Pla Estratègic de PROJECTE CALENDARI ANUAL DE  del màxim nivell que estiguin a l'altura 
l’Esport de Barcelona  
GRANS ESDEVENIMENTS d'aquests grans esdeveniments (Pla Direc-
2012-2022
tor de l'Anella Olímpica de Montjuïc).
És un projecte que permetrà vehicular i vi- - Amb l'acolliment de grans esdeveniments, 
sualitzar de manera sostinguda el vincle l'enfortiment de la marca Barcelona inter-
d'un conjunt d'empreses amb el patrocini nacionalment.
d'aquells esdeveniments de major projecció Coresponsables:
internacional que es facin a la ciutat en un 
període determinat d'anys. Ajuntament de Barcelona – Fundació Bar-
celona Esports – Secretaria General de 
L'origen d'aquest projecte es troba en la l'Esport – CSD. 
programació actual d'esdeveniments i el 
programa  Barcelona Sports – Consorci de PROJECTE PROGRAMA DE 
Turisme de Barcelona. PATROCINADORS DE L'ESPORT  
DE BARCELONA
S'ha de definir un calendari plurianual que 
cada any incorpori: Directament vinculat a la dotació del fi-
nançament i el patrocini necessaris per 
- Grans esdeveniments esportius de pro-
jecció internacional que se celebren a la desenvolupar els projectes esportius del 
nostra ciutat (Mundial Júnior d'Atletisme Pla Estratègic de l'Esport, es proposa el 
2012, Mundial d'Handbol 2013, Mundial Programa de Patrocinadors de l'Esport de 
de Natació 2013, X Games Barcelona Barcelona com un projecte destinat a asso-
2013-2015, Mundial de Bàsquet 2014, lir ingressos per la via del patrocini. Tot i que 
fins als Jocs Olímpics i Paralímpics aquest programa està especialment vincu-
Barcelona-Pirineu 2022...). lat a l'organització i l'acollida de grans esde-
- Esdeveniments de la ciutat (Barcelo- veniments esportius, també vol contribuir a 
na World Race, Marató de Barcelona, fer més viable l'execució d'altres programes 
Barcelona Open Banc de Sabadell-Trofeu de promoció de l'esport des d'un punt de 
Conde de Godó, Fórmula 1, Moto GP, vista més social o ciutadà.
Triatló, Concurs de Salts Internacional...).
Aquest programa de patrocini ha de fona- Hi ha altres projectes estratègics, vincu-
mentar els seus serveis en els eixos se- lats a altres plans directors, que tenen 
güents: capacitat empresarial de creació de rique-
sa i d'atracció de nous projectes. A més a 
- Reconeixement social: s'han de generar 
més, conscients de la seva capacitat per 
actes de ciutat que reconeguin el valor dels 
patrocinadors. projectar-se internacionalment com a sec-
tor per exportar coneixement i negoci, en la 
- Prestigi: els esdeveniments i/o programes 
proposta del Pla Estratègic s'han plantejat 
amb més reconeixement o rendibilitat 
social formaran part d'aquest programa. alguns projectes que han de permetre espe-
cíficament consolidar o fins i tot fer créixer 
- Interacció: ús de tecnologies que permetin 
una interacció constant entre la marca aquest sector econòmic a la ciutat:
patrocinadora i els usuaris dels esdeveni- - Barcelona, mercat internacional 
ments esportius.  de l'esport.
61
- Fiscalitat: tractament fiscal específic. - Barcelona, destí de turisme esportiu.
Aquest projecte destinat a assolir ingressos  Institut Barcelona 
per la via del patrocini crearà diferents pro- Esports
A part d'aquests projectes, l'impuls dels 
ductes vinculats a actius de la ciutat. quals pot generar un creixement econòmic, Plans directors  
2012 - 2022
La finalitat del projecte és la creació de di- n'hi ha d'altres proposats en el Pla, i que 
Pla Estratègic de 
ferents productes de patrocini per a: ja s'han explicat anteriorment, que també l’Esport de Barcelona  
comportaran impactes en l'economia de la 2012-2022
- Grans esdeveniments esportius  ciutat a diferents escales: 
de la  ciutat.
- La xarxa d'instal·lacions esportives amb 
- Esport en edat escolar.
compromís de qualitat.
- Equipaments esportius de la ciutat.
- El Pla d'Equipaments Esportius Escolars.
- Programes de cohesió i inclusió social 
- Barcelona esport connecta't.
mitjançant l'esport.
- I per descomptat, sobretot pel que podria 
L'Ajuntament aprofitarà aquests esdeveni- significar no tant a la ciutat com al territori  
ments per promocionar l'esport escolar amb del Pirineu, la consecució de l'organització 
els clubs i les federacions, i per desenvolupar dels Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern 
projectes de caràcter solidari i garantir la sos- de l'any 2022, als quals Barcelona, com a 
tenibilitat de les instal·lacions de la ciutat. capital de Catalunya, dóna suport.
Instrument: Fundació Barcelona Esports Processos a activar:
Per tal d'implantar aquests projectes, 
Coresponsables: caldrà seleccionar els esdeveniments es-
Ajuntament de Barcelona – Fundació Bar- portius que formen part del calendari de 
celona Esports – Gestors de patrocini inter- la ciutat, així com aquells programes amb 
nacional. suficient solvència per captar grans patro-
cinadors. 
«El mecenatge és quelcom propi de la 
ciutat de Barcelona que cal estendre a 
l'àmbit esportiu.»
Ramón Agenjo, grup d'empreses Damm 
07. 5
Pla Director Barcelona 
Internacional
Justificació: Així doncs, amb un interessant protagonisme 
en l'àmbit europeu, la marca Barcelona s'està 
Barcelona és, sens dubte, un referent a esca-
consolidant com una marca de qualitat i sol-
la mundial en l'àmbit esportiu. La ciutat pot 
vència. 
manifestar amb orgull que és una de les capi-
tals mundials de l'esport. 
Resultat:
No hi ha dubte que els Jocs Olímpics i Para- Amb aquest Pla Director es proposa po-
límpics del 1992 hi van contribuir de manera tenciar que Barcelona continuï sent la seu 
notable. El reconeixement internacional que d'esdeveniments esportius de relleu interna-
comportà la bona organització assolida en el cional i nacional, consolidant i millorant els 
més gran dels esdeveniments esportius de que ja se celebren a la nostra ciutat, i, sobre-
l'època moderna encara avui es manté. tot, optar a aquells que incrementin la projec-
62 Aquest aval ha estat reforçat i sostingut per ció de la ciutat i reverteixin econòmicament a 
la celebració en les dues darreres dècades de favor de la ciutat i de les ciutadanes i ciuta-
Institut Barcelona moltes altres competicions internacionals de dans de Barcelona.
Esports molt alt nivell, des de l'organització de cam- Igualment, en els camps del coneixement i del 
Plans directors  pionats d'Europa i del món en diverses dis-
2012 - 2022 negoci de les indústries associades a l'esport, 
ciplines fins al fet de rebre i donar sortida al 
Pla Estratègic de Barcelona pretén aprofitar oportunitats per 
l'Esport de Barcelona  Tour de França a Barcelona o ser el punt de liderar projectes d'excel·lència i de gran re-
2012-2022 partida d'una edició del Ral·li Dakar, a part de percussió internacional gràcies als projectes 
la celebració de les grans competicions que estratègics definits en aquest Pla Director.
anualment es fan a la ciutat: Barcelona Open 
Banc de Sabadell-Trofeu Conde de Godó, els El tercer resultat que es pretén és augmentar 
grans premis de Fórmula 1 i de motociclis- el nombre de turistes que visiten la ciutat per 
me, etc., i, darrerament, l'impuls d'una de les participar en els grans esdeveniments espor-
regates al voltant del món més rellevants, la tius:
Barcelona World Race.
- La celebració de grans proves esportives 
En aquesta línia d'internacionalització de amb ressò mundial i l'esport espectacle. 
la ciutat des de l'esport, hi ha altres com- (com ara el Campionat del Món de Natació, 
peticions que, en virtut del gran nombre la Final Four de Bàsquet o els Campionats 
Europeus d'Atletisme) atrauen espectadors 
d'esportistes que hi participen, s'han posi-
de tot el món. 
cionat com un referent fora de les nostres 
fronteres: esdeveniments com la Garmin Bar-
- Altres esdeveniments de gran participació 
celona Triatló, la Mitja Marató o la Marató de popular (marató, triatló) atrauen molts es-
Barcelona, amb les quals en pocs anys s'han portistes de fora, gran part dels quals vé-
aconseguit nivells de participació estrangera nen acompanyats per familiars, de manera 
de rellevància (el 47% de les 19.507 persones que aprofiten per fer turisme a la ciutat.
participants de l'any 2012 eren estrangeres).  
«Barcelona, capital de l'esport.»
Marc Puig, Director de Comunicació i Atenció Ciutadana, 
Ajuntament de Barcelona
Finalment, es constata que un altre camí Igualment, la relació de Barcelona amb altres 
d'èxit a seguir és l'iniciat per la Barcelona ciutats i països enriquirà la ciutat en molts 
World Race, és a dir, crear nous esdeveni- àmbits.
ments internacionals gestionats amb rigor i 
amb la marca Barcelona. Projectes estratègics inclosos:
-  Barcelona, mercat internacional  
Dimensions amb què es relaciona: de l'esport.
Els projectes inclosos en aquest Pla Director -  Xarxa de Ciutats Esportives, amb seu  
a Barcelona.
tenen un impacte positiu en totes les dimen-
sions del sistema esportiu. -  Projecte Barcelona-Pirineu  
(Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern 2022).
El Pla Director Barcelona Internacional pre- -  Barcelona, centre d'excel·lència en el  
senta projectes que reforcen la capacitat de rendiment esportiu.
Barcelona de generar riquesa, entenent el sis- 63
-  Barcelona, destí de turisme esportiu.
tema esportiu com un motor econòmic capaç 
Institut Barcelona
de projectar la ciutat a escala internacional. Esports
Plans directors  
2012-2022
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
Foto cedida pel Reial Club de Tennis Barcelona-1899
PROJECTE BARCELONA, MERCAT 
INTERNACIONAL DE L'ESPORT «Barcelona ha d'aprofitar l'arribada de 
personalitats d'arreu quan s'organitzen 
Barcelona s'ha de situar com a referent i esdeveniments a la ciutat per 
seu mundial de l'esport amb l'organització promocionar la ciutat internacionalment 
d'una sèrie de cites vinculades a diferents i convertir aquestes persones en 
vessants del negoci esportiu, al seu conei- prescriptores de Barcelona.»
xement i al foment de l'emprenedoria que hi Jaume Roures, Mediapro
està relacionada. 
Es pretén, doncs, vincular aquesta gene- PROJECTE XARXA DE CIUTATS 
ració de mercat a la celebració d'un es- ESPORTIVES, AMB SEU A BARCELONA
deveniment capaç de crear coneixement i Per reforçar el lideratge internacional de 
d'atraure referents esportius internacionals 
64 Barcelona en l'àmbit de l'esport, es genera 
i espectadors. una xarxa de ciutats amb l'objectiu de com-
Institut Barcelona partir polítiques, bones pràctiques i ten-
Esports La finalitat del projecte és: dències dels agents esportius respectius. 
Plans directors  Crear diferents espais temàtics dedicats a La voluntat és que la seu d'aquesta Xarxa de 
2012 - 2022
diferents àmbits de l'esport, com ara: Ciutats Esportives sigui Barcelona.
Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  - Productes i material esportiu – retail.
2012-2022 Les finalitats del projecte són:
- Drets d'esportistes professionals.
- Estudiar i valorar les tendències de l'esport 
- Plataforma de negoci sobre drets audiovi- arreu del món, amb especial atenció a les 
suals vinculats a l'esport. grans ciutats.
- Espai d'intercanvi de coneixements  - Ser un espai de reflexió i proposició de 
específics. polítiques municipals per a la promoció de 
- Fòrum de debat i experiències. l'esport entre la ciutadania.
- Secció de noves tecnologies i investigació - Potenciar vincles entre les ciutats i establir 
aplicades a l'esport. col·laboracions i intercanvi de bones pràc-
- Emprenedoria i creació de negoci. tiques i coneixements.
L'organització d'aquesta cita anirà acompa- L' Ajuntament assumirà:
nyada de la celebració d'un gran esdeveni-
ment esportiu a la ciutat durant les mateixes El lideratge, la creació i la gestió d'aquesta 
dates. Una de les activitats que s'hi hauria xarxa amb seu a Barcelona.
d'incloure és la trobada anual de la Xarxa de Coresponsables:
Ciutats Esportives, liderada per Barcelona.
Ajuntament de Barcelona – Organitzacions 
L'Ajuntament  assumirà: esportives existents.
L'impuls d'aquest mercat internacional de 
l'esport a Barcelona.
«Buscar fórmules perquè Barcelona sigui 
Coresponsables:
referent internacional en determinades 
Ajuntament de Barcelona – Agent privat ges- matèries i que els organismes d'aquestes 
tor de grans congressos – Fira de Barcelona – matèries tinguin la seva seu a la ciutat de 
Universitats – Centres de recerca – Empreses Barcelona.»
i agents del sistema esportiu de la ciutat. Albert Agustí, Director General d'ACB i president del Reial 
Club de Tennis de Barcelona
PROJECTE BARCELONA-PIRINEU (JOCS BARCELONA, CENTRE D'EXCEL·LÈNCIA 
OLÍMPICS I PARALÍMPICS D'HIVERN 2022) EN EL RENDIMENT ESPORTIU
Barcelona vol acollir uns jocs olímpics Aquest projecte estratègic pretén aprofitar 
d'hivern, els del 2022. Si ho aconsegueix, serà el talent existent a Barcelona en matèria 
la primera ciutat del món que haurà celebrat d'entrenament esportiu, així com les seves 
uns jocs olímpics d'hivern i uns d'estiu. instal·lacions, per generar una oferta es-
portiva amb capacitat d'atraure equips d'alt 
Barcelona reforça la seva capitalitat espor- rendiment perquè realitzin la seva prepara-
tiva amb aquesta nova proposta olímpica, ció esportiva a Barcelona.
que esdevé motor de projecció internacio-
nal i permet alhora donar a conèixer al món Amb aquest projecte, Barcelona es posi-
el Pirineu com a destinació esportiva. ciona en l'excel·lència de l'alt rendiment 
esportiu en diferents esports en què ja 
Properes fites: existeixen entrenadors/esportistes refe- 65
- Estudi tècnic i validació del projecte (2012). rents mundials i per als quals ja es tenen 
les instal·lacions esportives preparades per Institut Barcelona 
- Consecució de la designació del COE Esports
(2013). a l'entrenament d'alt rendiment, ja que han 
Plans directors 
estat capaces d'allotjar grans competicions 2012 - 2022
- Consecució de la designació del CIO (2015).
europees i mundials. Pla Estratègic de 
L'Ajuntament  assumirà: l’Esport de Barcelona  
Cal posar en marxa el conjunt de cen- 2012-2022
- Enfortir la projecció internacional de la tres i projectes esportius de la ciutat que 
marca Barcelona i aprofitar aquest esde- són capaços d'oferir programes esportius 
veniment per promocionar la pràctica dels orientats a la millora del rendiment, amb 
esports d'hivern, en especial les modalitats l'objectiu d'atraure equips i esportistes de 
de gel, col·laborant en el Pla Estratègic dels 
Esports d'Hivern a Catalunya. tot el món, aprofitant el coneixement de 
tècnics i esportistes professionals refe-
- Renovar les grans instal·lacions de la ciutat 
rents en el seu esport.
i impulsar la creació del Centre Municipal 
de Gel.
- Establir els acords necessaris amb les 
diferents administracions implicades per a «Barcelona, excel·lència de primer nivell.»
l'assoliment de la denominació com a seu Jesús Bueno, Vicepresident de l'NBA Europa
olímpica dels Jocs Olímpics i Jocs Paralím-
pics d'Hivern de l'any 2022.
- Liderar els aspectes relacionats amb Les finalitats del projecte són: 
l'esport de la candidatura Barcelona-
Pirineu 2022 conjuntament amb la seva - Formar esportistes i tècnics d'arreu del 
Oficina Tècnica. món en la tecnificació o l'alt nivell esportiu, 
de manera similar al que ja es fa amb el 
Coresponsables: tennis. 
Ajuntament de Barcelona – Generalitat de - Crear i promocionar acadèmies esportives 
Catalunya – Federacions esportives – En- reconegudes internacionalment gràcies  
titats – Tècnics i esportistes d'alt rendi- als seus professionals i tècnics. 
ment – Centre d'Alt Rendiment – Secretaria 
General de l'Esport.
L'Ajuntament  assumirà: L'Ajuntament  assumirà:
L'impuls del projecte, facilitant recursos i La promoció internacional de productes de 
arribant a acords amb els agents interessats. turisme esportiu vinculats a altres àmbits 
d'interès (gastronomia, cultura, especta-
Coresponsables: cles...) conjuntament amb Turisme de Bar-
Ajuntament de Barcelona – Federacions es- celona i Turisme de Catalunya.
portives – Entitats – Tècnics i esportistes 
d'alt rendiment – Programa ARC – Centre Coresponsables:
d'Alt Rendiment – Secretaria General de Ajuntament de Barcelona – Turisme de Bar-
l'Esport. celona – Turisme de Catalunya – Agents 
PROJECTE BARCELONA,  proveïdors de serveis esportius de la ciutat i 
DESTÍ DE TURISME ESPORTIU del país – Fira de Barcelona.
66
Barcelona és la porta d'entrada de nous tu- Processos a activar:
Institut Barcelona ristes esportius que volen desenvolupar una 
Esports Els projectes estratègics que es presen-
pràctica esportiva tant a Barcelona com en 
Plans directors ten en aquest Pla Director persegueixen el 
2012 - 2022 altres ciutats de Catalunya. 
sosteniment de la internacionalització de la 
Pla Estratègic de Es tracta de facilitar els serveis esportius ciutat, però per a la seva implantació serà 
l’Esport de Barcelona  
2012-2022 als turistes, tractant-los com a ciutadans fonamental:
temporals, de manera que no vegin inter- - Treballar de manera coordinada amb Tu-
rompuda la seva pràctica habitual esportiva risme de Barcelona per poder dissenyar un 
pel fet de trobar-se fora de la seva ciutat. bon pla de promoció de la pràctica espor-
tiva que ofereix la ciutat, sobretot en els 
esports nàutics i els esports a la natura.
«Obrir Barcelona al territori català, - Liderar la participació del conjunt d'agents 
Barcelona porta d'entrada.» públics i privats interessats en l'impuls i 
el sosteniment dels projectes del Pla que 
Martí Batalla, CEO de Grifone
permetin importar o exportar coneixement 
i productes.
- Aprofitar la complicitat de la Generalitat 
Les finalitats del projecte són: 
i de la resta d'institucions, així com la 
- Potenciar els productes existents i crear- dels agents socials i econòmics, com a 
ne de nous, tenint en compte la diversitat mecanismes i instruments eficients per a 
de pràctiques i de practicants que hi ha a la l'organització i la gestió dels grans esdeve-
ciutat i al país: Barcelona-tennis/Barcelo- niments i dels altres projectes internacio-
na-kite/Barcelona-triatló/Barcelona-surf/ nals que es proposen.
Barcelona-hípica/Barcelona-golf...
- Crear el tiquet turista, que consistirà a 
oferir accés als equipaments i als serveis 
esportius de la ciutat als turistes.
67
Institut Barcelona
Esports
Plans directors  
2012-2022
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
- «Joc perdut»
07. 6
Pla Director Barcelona
Equipaments i Espais de  
Pràctica Esportiva
Justificació: Les instal·lacions convencionals
La praxi actual, l'evolució de l'esport i les Tal com preveu el Pla Director d'Instal·lacions 
tendències de futur condueixen a optar i Equipaments Esportius de Catalunya (PIEC) 
per un planejament de les instal·lacions (Decret 95/2005 de 31 de maig), l'eina de 
esportives de la ciutat que s'estructura en planificació per concretar les necessitats 
tres grans àmbits: d'equipaments esportius del municipi barce-
loní i contrastar-les amb les determinacions 
- El conjunt d'instal·lacions esportives del PIEC és el Mapa d'Instal·lacions Esporti-
que han estat construïdes per donar ves Municipals (MIEM).
resposta específicament a demandes 
de pràctica esportiva, ja sigui individual Barcelona posseeix una quantitat d'equi-
o col·lectiva, és a dir, el que denomina- paments esportius que permet la realitza-
ríem instal·lacions convencionals. ció de la majoria de les disciplines i pràc-
68
tiques esportives actuals pròpies d'una 
- La ciutat com a escenari de la pràctica ciutat costanera.
Institut Barcelona
Esports esportiva. Un escenari que va des dels 
espais urbans adaptats a l'esport fins Tanmateix, hi ha algunes característi-
Plans directors
2012 - 2022 als més naturals, com la platja, el mar, ques importants que fan singular el Mapa 
els parcs o la muntanya, on cada cop d'Instal·lacions Esportives Municipals i que 
Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  més es desenvolupen activitats espor- configuren fins i tot un «model Barcelona» 
2012-2022 tives amb gran capacitat de creixement que ha estat exportat a altres ciutats: 
en nombre de practicants, de manera 
que s'espera un increment d'aquesta - Barcelona es va dotar d'un conjunt de 
tendència. grans instal·lacions esportives (la denomi-
nada Xarxa Nacional al PIEC) per a la cele-
bració dels Jocs Olímpics i Paralímpics del 
- La dotació d'espais esportius de què 
1992 que resten com a llegat, i que li per-
disposen els centres educatius de la 
meten exercir el paper de capital esportiva 
ciutat, que, més enllà de respondre a les 
de Catalunya i, sovint acompanyada de les 
seves necessitats educatives, poden ser 
dotacions d'equipaments d'altres ciutats, 
usats també per dinamitzar l'esport en 
poder optar en tot moment a acollir grans 
horari no lectiu i que cal tenir presents 
esdeveniments del calendari de competi-
per promoure'n un ús social i així donar 
cions internacionals, o fins i tot plantejar-
resposta a aquelles demandes associa-
se, com fa actualment, l'opció d'organitzar 
tives o individuals que no trobin acollida 
els Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern del 
en la xarxa «d'instal·lacions convencio-
2022, conjuntament amb el Pirineu català.
nals» o no es puguin desenvolupar en un 
espai urbà o natural de la ciutat. - Barcelona disposa d'una àmplia xarxa 
d'instal·lacions esportives que donen 
resposta a les necessitats individuals de 
pràctica de la ciutadania. Aquesta xarxa 
«Promiscuïtat funcional per als projectes que s'ha anat construint en els darrers 
arquitectònics; no podem continuar fent anys està integrada per equipaments 
edificis per a un sol ús.» esportius de titularitat pública i privada. 
Luis Alonso, Alonso&Balaguer y Arquitectos Asociados L'equipament esportiu bàsic en la prestació 
del servei municipal és el centre esportiu mu-
nicipal (CEM), que segons el PIEC és un com-
plex esportiu que conté molts dels espais de-
finits com a bàsics per la Generalitat. Tot i que 
sovint, per dificultats de disponibilitat de sòl, 
és impossible afegir-hi un camp gran o una 
pista d'atletisme, les piscines cobertes, les nades, sòcies o usuàries d'aquests centres 
pistes poliesportives, els pavellons i les sales viuen prop de la instal·lació utilitzada. 
polivalents sí que habitualment configuren el 
programa funcional dels CEM. Si es fa una anàlisi de tots els centres espor-
tius públics i privats (associatius i lucratius) i 
Aquesta configuració d'equilibri entre la es determina la seva àrea d'influència segons 
convivència de l'ús individual (amb espais el temps necessari per fer el desplaçament a 
pensats per satisfer les necessitats especí- peu entre el domicili i l'equipament esportiu 
fiques) i l'espai esportiu per als esports con- en qüestió, amb l'adopció d'un temps homo-
vencionals és conseqüència d'una manera de geni de 10 minuts, es pot observar que a la 
planificar la dotació esportiva de la ciutat que ciutat de Barcelona quasi tota la trama urba-
cerca l'equilibri sostenible del sistema. na habitada està coberta per aquesta tipo-
logia d'equipaments, amb capacitat d'oferir 
Aquest criteri de determinació dels usos que serveis d'ús individual a tota la població. Tot i 
ha de reunir un centre esportiu permet que, 69
així, encara queden algunes zones on manca 
fins i tot simultàniament, es puguin estar pro- un equipament esportiu d'aquestes caracte- Institut Barcelona 
duint activitats amb participació de persones rístiques. Per tant, caldria valorar, de cara a Esports
de diferents edats. properes construccions d'equipaments, en Plans directors 
2012 - 2022
La ciutat de Barcelona disposa de més d'un quines zones són realment necessaris.
centenar de grans centres esportius o «gimna- Pla Estratègic de 
És evident que aquesta xarxa de centres es- l’Esport de Barcelona  
sos»: 44 són de titularitat municipal i la resta 2012-2022
portius és un subsector econòmic de gran 
són fruit de la iniciativa privada. Això contribueix 
importància. A fi de facilitar un seguiment de 
a fer possible una singular i poc habitual xarxa 
la gestió i de les obligacions contractuals dels 
d'equipaments esportius destinats a satisfer 
concessionaris dels grans complexos espor-
les necessitats de pràctica esportiva dels ha-
tius de la ciutat, l'Institut Barcelona Esports 
bitants d'una ciutat que pot funcionar amb una 
va portar a terme la subrogació dels contrac-
coexistència normal entre diversos tipus de 
tes de gestió de tots els centres esportius mu-
centres, tot i els diferents objectius i motiva-
nicipals, cosa que va permetre una actuació 
cions de rendibilitat esportiva, social i econò-
unitària millor i més àgil per a tots els aspec-
mica que es persegueixen per a cada una de les 
tes relacionats amb la gestió i el manteniment 
tres subtipologies de centres o gimnasos.   
que els són aplicables.
Aquesta singularitat és tal que Barcelona 
posseeix més d'una empresa de gestió o ca- La ciutat, escenari de pràctica esportiva:
dena d'equipaments esportius privada nas- En els darrers anys ha tingut lloc un impor-
cuda a la ciutat i amb un grau d'implantació i tant creixement de l'activitat esportiva als 
de penetració en el sector dels serveis espor- carrers, platges, places i parcs, i també al 
tius que fins i tot ha frenat l'arribada d'altres mar.
empreses multinacionals, com succeeix en 
altres ciutats de l'Estat espanyol o en altres La ciutat també s'ha convertit en «el terreny 
països europeus.  de joc» utilitzat per molts esportistes de Bar-
celona, homes i dones que prefereixen prac-
En xifres, més de 700.000 persones són usuàries 
ticar activitats esportives a l'aire lliure o a 
regulars d'aquesta xarxa de centres esportius, 
l'espai obert d'un centre esportiu convencio-
ja sigui com a abonades, cursetistes o sòcies.
nal, o que desenvolupen esports relacionats 
En la majoria d'aquests centres esportius o amb activitats de resistència, que s'han de fer 
«gimnasos», la població atesa sovint com- en itineraris amb unes distàncies que difícil-
parteix procedència, de tal manera que el ment es poden reproduir en un espai reduït si 
percentatge majoritari de les persones abo- no és utilitzant una maquinària estàtica.
Els pronòstics apunten cap una consolidació i Són molts els espais públics urbans que pre-
fins i tot un possible creixement en algunes de senten un ús «reconegut» per part dels ciuta-
les modalitats que es duen a terme als espais dans i que són llocs i punts de «cita obligada» 
urbans i naturals de la ciutat. per desenvolupar-hi una activitat determina-
da. Això significa que cal identificar i adequar 
Barcelona té un nivell de practicants molt aquests espais que ja existeixen per donar 
elevat en algunes activitats: moltes persones una major qualitat a l'entorn i, alhora, treba-
corren, com ho demostra la creixent partici- llar per incrementar-los i diversificar-ne els 
pació en les curses populars, la Mitja Marató usos. D'aquesta manera, es donaria resposta 
o la mateixa Marató, o bé patinen o caminen a les demandes existents i, a la vegada, se'n 
per la ciutat. Però també és molt significatiu proposarien de noves que suposarien nous 
el nombre de persones que ocupen espais escenaris per a la pràctica d'activitat física 
com les places, els parcs o les platges barce- saludable.
70 lonines per fer-hi esport.
Barcelona reuneix unes condicions immillora-
Els espais públics de la ciutat són, en molts 
Institut Barcelona bles per a la pràctica de l'esport a l'aire lliure 
Esports casos, espais utilitzats de manera espontània gràcies a la seva orografia, ubicació geogrà-
Plans directors o organitzada per ciutadans que, de manera fica i climatologia. Aquest és un actiu que 
2012 - 2022 individual o en comunitat, els utilitzen com a el sistema esportiu de la ciutat ha de saber 
Pla Estratègic de espai per a la pràctica esportiva. aprofitar en benefici propi i, sobretot, incidint 
l’Esport de Barcelona  
2012-2022 En alguns esports, Barcelona és referència en la seva especificitat costanera, de manera 
internacional, com en el cas del patinatge que es projecti cap a la població, el seu entorn 
de monopatí, fins al punt que és receptora més proper i fins i tot internacionalment com 
d'esportistes d'arreu del món que vénen a la una ciutat amb vocació de promoció dels es-
ciutat atrets per les possibilitats que els ofe- ports nàutics i marítims. Cal aprofitar la llarga 
reix per a la pràctica del seu esport. tradició dels nostres clubs de vela i marítims, 
així com els equipaments esportius especí-
Es calcula que el nombre de persones que ha- fics en aquest àmbit.
bitualment fan de la ciutat la seva particular 
pista o camp d'activitat esportiva és superior Els espais esportius dels centres  
a les 400.000. educatius:
No obstant això, queda molt camí per recór- L'escola és el primer espai de referència per a 
rer. En primer lloc, sembla necessari millorar moltes noies i nois que s'inicien en la pràctica 
les infraestructures per a algunes d'aquestes d'algun esport.
disciplines esportives. D'altra banda, s'ha de 
Les pistes esportives de les escoles i els altres 
reflexionar sobre com formular propostes 
espais esportius de què disposen els centres 
d'ordenament d'aquestes ocupacions d'espais 
educatius haurien de ser espais amb atenció 
o com desenvolupar determinades activitats.
preferent per poder conrear les millors germi-
Les relacions socials o l'aspecte lúdic nacions de futures generacions de ciutadanes 
d'aquesta «ocupació» tenen lloc de manera i ciutadans esportistes.
ordenada i cívica en la majoria dels casos, 
Potenciar els nivells de pràctica esportiva a deu 
però en d'altres cal regular-ne la utilització 
anys vista passa també per plantejar la millora 
per evitar la creació d'espais «privats» per 
de la dotació dels espais esportius escolars. La 
part d'un grup de ciutadans enfront d'una ma-
diversitat de pràctiques esportives i la seva con-
joria que també voldria optar a fer-ne ús.
tinuïtat estan lògicament relacionades amb la 
dotació i la conservació de les infraestructures Dimensions amb què es relaciona:
de què disposin els centres educatius.
La gestió de les instal·lacions i els espais de 
Tanmateix, el sistema esportiu de la ciutat pràctica incideix sobre totes les dimensions 
arrossega una assignatura pendent pel que del sistema esportiu. El tipus de gestió defi-
fa als espais esportius escolars de Barce- nida afecta la viabilitat econòmica, esportiva 
lona, i sobretot els dels centres públics: la i social de les instal·lacions i els espais, i per 
seva utilització per a altres usos que no siguin tant, també la del sistema esportiu.
els específicament escolars. S'ha de treba-
Les actuacions sobre les instal·lacions espor-
llar per millorar les condicions que permetin 
tives i els espais de pràctica modificaran la 
aquesta utilització, oberta a clubs, entitats o 
capacitat econòmica i de generació de riquesa 
col·lectius informals de ciutadans.
del sistema esportiu i la capacitat d'oferir ser-
Finalment, i pensant en la millora d'aquests veis turístics, d'acollir grans esdeveniments, 
espais, potser alguns poden ser susceptibles de poder donar servei als agents esportius de 71
de remodelacions que permetin reconvertir- la ciutat, d'atendre necessitats de col·lectius 
Institut Barcelona 
los, per exemple amb la cobertura de pistes específics per millorar la convivència i de Esports
poliesportives, o fins i tot transformar-los en ser utilitzades amb finalitats educatives i sa-
Plans directors
pavellons. ludables. 2012 - 2022
Pla Estratègic de 
El Pla Director Barcelona Equipaments i Es- l’Esport de Barcelona  
pais de Pràctica Esportiva vol reflexionar 2012-2022
«Cal evitar la competència entre el  
sobre quina xarxa d'equipaments esportius 
sector públic i el privat, així com  
cal mantenir o planificar a la ciutat per poder 
el dopatge financer.»
atendre:  
Albert Marco, Director del Consell Català de l'Esport, 
- L'esport per a les persones, per a la ciuta- Generalitat de Catalunya (2011-2013)
dania.
- Els diferents col·lectius que fan esport en 
forma diversa per afrontar els seus reptes Projectes estratègics inclosos:
col·lectius. 
- Xarxa d'instal·lacions amb compromís  
- Les necessitats de l'esport en edat escolar. de qualitat.
- Els requeriments de l'esport federat.
-  Barcelona, circuit d'emocions esportives:
Resultat  Sorra, mar i cel.
Els projectes estratègics vinculats a aquest  Diumenges esportius a la ciutat.
Pla Director pretenen millorar l'actual model -  Pla d'Equipaments Esportius Escolars.
de gestió de les diferents instal·lacions es-
portives per tal de garantir un nivell de quali-
tat en la prestació dels serveis esportius. Així 
mateix, volen facilitar l'espai urbà i natural per 
a la pràctica esportiva tot motivant el seu ús.
És per aquest motiu que es presenten 
diferents projectes estratègics orientats 
a adequar l'espai esportiu de Barcelona, a fi 
d'impulsar un major nivell de pràctica.
PROJECTE XARXA D'INSTAL·LACIONS PROJECTE BARCELONA, CIRCUIT 
AMB COMPROMÍS DE QUALITAT D'EMOCIONS ESPORTIVES
Projecte estratègic orientat a establir un com- Projecte estratègic orientat a assolir que 
promís de qualitat bàsic per als serveis oferts Barcelona i el seu espai natural i urbà estiguin 
a les instal·lacions esportives de Barcelona, adaptats a la pràctica esportiva de carrer, 
fet que implica la creació d'un segell que iden- tot motivant de manera molt activa la seva 
tifiqui les que han adquirit aquest compro- pràctica.
mís, així com l'establiment dels requeriments 
mínims i el procés d'auditoria per implantar S'entén la ciutat com un conjunt de circuits i 
aquest segell. espais on es pot fer pràctica esportiva i, per 
tant, generar diverses emocions vinculades 
L'origen d'aquest projecte es troba en el mo- als diferents esports.
del de gestió públic i privat de Barcelona.
72 Barcelona es presenta com a escenari es-
Les finalitats del projecte són: portiu, i existeix la possibilitat d'augmentar 
Institut Barcelona l'activitat física de tota la ciutadania i poten-
Esports - Prestar els serveis amb un compromís res- ciar i ordenar l'ús tant de l'espai urbà com de 
Plans directors pecte als atributs que defineixen la seva 
2012 - 2022 l'espai natural per a la pràctica esportiva.
qualitat.
Pla Estratègic de - Promoure la salut.
l’Esport de Barcelona  
2012-2022 - Incorporar els objectius de la ciutat pel que 
fa a la promoció de l'esport (inclusió, políti- «Cal prioritzar la planificació urbanística 
ques esportives, grans esdeveniments). perquè la ciutat esdevingui un gran  
- Assolir la sostenibilitat (esportiva, social, centre esportiu.»
mediambiental i econòmica). Ivan Tibau, Secretari General de l'Esport,  
Generalitat de Catalunya
- Formar part del sistema esportiu de la ciutat. 
- Oferir una oferta suficient per atendre la 
demanda de tota la població (cobertura). Les finalitats del projecte són: 
- Implantar un model de gestió basat en la - Promoure espais temàtics a la ciutat:  
millora contínua. cricket place, racons de cos-ment, skate 
L'Ajuntament assumirà: place, etc.
- Incrementar els circuits de pràctica: per 
- L'establiment de criteris homogenis. caminar, per córrer, per patinar, per anar en 
- L'actualització del Mapa d'Instal·lacions bicicleta, amb diferents nivells d'exigència 
Esportives de Barcelona. física o dificultat.
- Inversions de millora en eficiència, estalvi - Oferir productes informatius perquè els 
energètic i adequació normativa (especial visitants de Barcelona puguin practicar 
atenció a les barreres arquitectòniques). esport a la ciutat, tractant-los com a ciuta-
- L'aprovació d'un nou reglament d'espais dans esportius temporals.
esportius. L'Ajuntament assumirà:
- L'ampliació de l'actual xarxa d'equipaments 
esportius. - Fer dels parcs de la ciutat espais esportius 
amb usos específics recomanats: parc 
- L'estudi de noves possibilitats de concerta- esportiu de Montjuïc, Collserola, parc dels 
ció publicoprivada. Tres Turons, llera del riu Besòs.
Coresponsables: - Augmentar el nombre de circuits esportius 
a la ciutat.
Ajuntament de Barcelona – Gestors d'ins-
tal·lacions esportives públiques i privades. - Incorporar els esports de natura a l'oferta 
esportiva de Barcelona.
73
Institut Barcelona
Esports
Plans directors 
2012-2022
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
D'aquest projecte es desprenen dos Diumenges esportius a la ciutat
subprojectes:
Es pretén vincular el diumenge a la pràctica 
Sorra, mar i cel esportiva en diferents escenaris de la ciutat i 
potenciar la vinculació dels dies de lleure amb 
Projecte orientat a promocionar tots els es- la pràctica esportiva. 
ports vinculats amb la platja i el mar a la ciu-
tat de Barcelona, amb especial atenció als Als diferents barris, se seleccionen diversos 
esports nàutics. carrers i places per elaborar-hi una proposta 
de pràctica esportiva amb una temàtica espe-
Es pretén impulsar la relació de Barcelona cífica (esport federat, esport del món, esport 
amb la platja i el mar a fi d'aconseguir que internacional...) i orientada als veïns del barri.
el front marítim esdevingui una oportunitat 
per millorar la qualitat de vida dels seus Les finalitats del subprojecte són: 
74 habitants.
- Promocionar diferents pràctiques 
Institut Barcelona Les finalitats del subprojecte són: esportives en diferents espais ubans 
Esports de la ciutat (Moll de la Marina i front 
Plans directors - Potenciar els esports de vela, de platja, marítim, parc de Montjuïc, parc de Can 
2012 - 2022 nàutics i marítims (surf, stand paddle, vòlei Dragó, parc de Trinitat Vella, Collserola, 
Pla Estratègic de platja, tennis platja, etc.).
l’Esport de Barcelona  Fòrum, passeig Lluís Companys...).
2012-2022 - Adequar els espais de platja i el front ma-
rítim de la ciutat per a la pràctica esportiva - Realitzar diferents activitats en  
durant totes les èpoques de l'any. diumenge, com ara: 
- Promocionar la vela a partir dels operadors - Nous esports a la ciutat –  
existents. DIUMENGE ESPORT XTREM.
- Promocionar el Centre Internacional de - Esports d'hivern – 
Vela com un referent per impulsar la imat- DIUMENGE ESPORTS DE NEU,  
ge de Barcelona en el món nàutic. GEL I MUNTANYA.
L'Ajuntament assumirà: - Esports del món –  
DIUMENGE ESPORTS DEL MÓN.
- Adequar el front marítim per a tot tipus de 
pràctica esportiva. - Esport i clubs –  
- Afavorir l'increment de l'oferta d'esports DIUMENGE ESPORT FEDERATIU.
nàutics. - Esport adaptat – 
Coresponsables: DIUMENGE ESPORT INCLUSIU.
- Esport saludable –  
Ajuntament de Barcelona – Tots els agents 
DIUMENGE ESPORT I SALUT.
del món dels esports nàutics i de sorra de 
Barcelona.
L'Ajuntament assumirà:
- Oferir els espais urbans i naturals de la 
«Barcelona ha de reforçar la platja i el front ciutat per a la realització de les activitats. 
marítim, i les rutes a l'aire lliure per córrer.»
Sandro Rosell, President del Futbol Club Barcelona 
Coresponsables: - Avaluar si la gestió d'aquests espais, 
aplicant els diferents models públic i 
Ajuntament de Barcelona – Tots els agents privat, dóna resposta als requeriments 
del sistema esportiu de Barcelona. normatius i de prestació de serveis que 
PROJECTE PLA D'EQUIPAMENTS cal tenir presents per satisfer les neces-
ESPORTIUS ESCOLARS sitats diverses de la ciutadania.
Amb aquest projecte es pretén oferir els es- - Conèixer la tipologia d'aquesta diversitat 
pais esportius dels diferents centres docents de necessitats per part de les persones 
a diferents col·lectius. La facilitat en l'accés a «esportistes». Aquest procés es fona-
la reserva i el pagament de l'espai, així com la menta en els interessos, els desitjos o els 
garantia en la qualitat del mateix espai, esde- objectius que hom vol obtenir, complir  
vindran factors d'èxit del projecte. o assolir. 
Un altre element important, pel que fa a la 75
La finalitat del projecte és: xarxa esportiva de la ciutat, és la respon-
- Fer una gestió centralitzada adequada que sabilitat que ha d'assumir el Govern de la Institut Barcelona 
Esports
garanteixi la màxima rendibilitat social, es- ciutat per:
portiva i econòmica dels espais esportius Plans directors  
2012 - 2022
escolars, així com el seu manteniment i la - Actualitzar el MIEM, analitzant el grau 
seva millora. d'utilització dels equipaments descrits Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
com a xarxa bàsica (pistes poliesportives 2012-2022
L'Ajuntament assumirà: [POL], camps grans poliesportius [CAM] 
de futbol, rugbi, piscines cobertes [PCO], 
- El manteniment dels espais esportius pavellons, sales polivalents [SAL] i pistes 
escolars. d'atletisme [ATL]) en el PIEC, i contrastant-
lo amb els estudis de necessitats fets 
- La regulació, el seguiment i el control de des del PIEC i amb les demandes socials 
l'ús dels espais. conegudes o previsibles, que faran que la 
ciutat pugui planificar:
Coresponsables:
- Actuacions d'arranjaments, millo-
Ajuntament de Barcelona – Centres educa-
res i remodelació o ampliació del parc 
tius – Consorci d'Educació de Barcelona – d'equipaments actuals de la ciutat.
CEEB.
- La necessitat permanent d'adequació a 
Processos a activar per als projectes: normatives energètiques i d'assoliment 
de millores mediambientals. 
Per poder implantar els projectes estratègics 
descrits, i molt especialment el vinculat a les - L'elaboració d'un model d'instal·lació 
instal·lacions esportives, cal analitzar i for- esportiva de qualitat, sostenible i amb 
mular les necessitats d'espais esportius per a plantejaments rigorosos pel que fa 
la ciutat de Barcelona. Això comporta: la idoneïtat dels materials emprats, 
tant respecte a l'estructura i els ele-
- Valorar, des del punt de vista del Mapa ments constructius com respecte a la 
d'Instal·lacions Esportives, si la dotació tipologia d'instal·lacions tècniques i de 
actual, el seu agrupament en instal·lacions serveis.
o complexos esportius i la seva distribució 
a la ciutat i als districtes són els adequats. - L'obligació, no només de garantir, sinó 
també de millorar l'accessibilitat per a 
persones amb discapacitats.
- Construir noves instal·lacions esportives Per finalitzar, més enllà del que significa el 
a la ciutat per acabar de complementar la PIEC com a marc referencial pel que fa a la 
xarxa d'equipaments i així procurar cobrir planificació del Mapa d'Instal·lacions Espor-
la demanda cívica i associativa, garantint tives, la ciutat de Barcelona ha de mantenir 
la dotació mínima d'equipaments espor- passeres de col·laboració amb les diferents 
tius per fer possible els objectius munici-
administracions públiques – Generalitat de 
pals de promoció de la pràctica esportiva.
Catalunya, Diputació de Barcelona i Govern 
de l'Estat (CSD) – ja sigui per a la coordinació 
La construcció de nous equipaments s'ha de i el disseny d'eines de millora, tant pel que fa 
plantejar no només des del punt de vista de a qüestions constructives com pel que fa a tot 
les mancances, sinó també en funció de la el que té relació amb el manteniment, o per als 
seva viabilitat econòmica, esportiva i social aspectes més propis de la gestió i l'explotació 
futura. del parc d'instal·lacions esportives.
76 L'anàlisi d'aquesta triple viabilitat és un ele-
ment clau per a la planificació de la xarxa 
Institut Barcelona
Esports d'equipaments esportius, sobretot des de la 
responsabilitat municipal, i és la que perme-
Plans directors  
2012 - 2022 trà justificar el manteniment d'alguns equi-
Pla Estratègic de paments esportius no rendibles en algun 
l’Esport de Barcelona  d'aquests vessants.
2012-2022
Aquestes dues decisions, tant en el present 
com en el futur, han de basar-se en una ava-
luació acurada de la demanda potencial per 
tal de cobrir les necessitats de les diferents 
àrees urbanes, i que ha de ser suficient per 
permetre la viabilitat econòmica i esportiva 
de cada centre. 
En l'actual context socioeconòmic cal tenir 
present la col·laboració amb el sector espor-
tiu de la ciutat i amb el sector privat pel que fa 
a les propostes d'inversió que cal realitzar en 
els equipaments existents, així com pel que fa 
a la construcció de nous espais esportius d'ús 
públic.
També és necessari homogeneïtzar els cri-
teris relatius a l'ús i la gestió de la xarxa dels 
equipaments esportius municipals i, espe-
cialment, aprovar un nou reglament de les 
instal·lacions o els espais esportius munici-
pals (el reglament vigent en aquests moments 
és de 1992), adequant-lo als canvis jurídics i 
normatius dels darrers anys, així com a la ma-
teixa evolució del sistema esportiu i a la nova 
organització municipal. 
07. 7
Relació de plans directors i els 
seus projectes i subprojectes 
estratègics
«Cal una coordinació rigorosa amb la 
TAC-TIC: resta d'administracions públiques, 
- Barcelona esport connecta't. especialment amb la Diputació de 
Barcelona i la Generalitat de Catalunya.»
- Agència de Suport a l'Esport.
Ivan Tibau, Secretari General de l'Esport,  
Agència Internacional de l'Esport. Generalitat de Catalunya
Oficina de Servei als Clubs.
- Observatori de l'Esport i de l'Activitat Física 
de Barcelona.
 
ESPORT EDUCATIU:
- L'escola fa esport a la ciutat.
- Escoles esportives de Barcelona. 77
 
ESPORT I SALUT: Institut Barcelona 
Esports
- Pla de Comunicació Activitat Física i Salut. Plans directors  
- Fes esport i salut amb mi. 2012 - 2022
 Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
FINANÇAMENT: 2012-2022
- Fundació Barcelona Esports.
- Calendari anual de grans esdeveniments 
esportius.
- Programa de Patrocinadors de l'Esport de 
Barcelona.
 
BARCELONA INTERNACIONAL:
- Barcelona, mercat internacional  
de l'esport.
- Xarxa de ciutats esportives, amb seu  
a Barcelona.
- Projecte Barcelona-Pirineu (Jocs Olímpics 
i Paralímpics d'Hivern 2022).
- Barcelona, centre d'excel·lència en el  
rendiment esportiu.
- Barcelona, destí de turisme esportiu.
 
BARCELONA EQUIPAMENTS I ESPAI DE 
PRÀCTICA ESPORTIVA:
- Xarxa d'instal·lacions amb compromís  
de qualitat.
- Barcelona, circuit d'emocions esportives
- Sorra, mar i cel.
- Diumenges esportius a la ciutat.
- Pla d'Equipaments Esportius Escolars.
78
Institut Barcelona
Esports
Pla d'Implantació
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
Pla d'Implantació
79
Institut Barcelona
Esports
Pla d'Implantació
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
08. 
Introducció
A partir de l'establiment de tots aquests de ser respectada i valorada, sumant-la al 
plans directors i projectes estratègics, model de ciutat per a tothom.
l'Ajuntament en liderarà la gestió i supervi-
Ara és hora de concretar les coresponsabi-
sarà com i amb qui es faran i la implicació 
litats esmentades i iniciar les tasques per a 
de cadascuna de les parts en cadascun dels 
la definició de les actuacions, de les proves 
projectes. 
pilot plantejades o del llançament de cada 
Aquest Pla Estratègic de l'Esport és un ins- projecte.
trument al servei de Barcelona i els seus 
El següent cronograma mostra la voluntat 
ciutadans. És el Pla Estratègic de com es vol 
de posar en marxa la majoria dels projectes 
que sigui la ciutat.
presentats abans del 2015. Només quatre 
Després d'aquest procés de reflexió com- projectes es desenvoluparan en el període 
partida i de la presentació de la proposta de del 2016 al 2022, tot i que abans es proposa 
projectes que han de portar cap a les visions fer els estudis previs necessaris per definir-
futures del sistema esportiu, cal passar a los, de tal manera que el gros dels projectes 
gestionar la implementació d'aquests pro- configura l'anomenat Pla d'Acció 2012-2015 
jectes, en els quals la iniciativa privada ha del Pla Estratègic.
08. 1
Seguiment i avaluació 
Fer possible aquesta planificació dels pro- Instrument de seguiment i avaluació:
jectes serà ara la següent etapa del Pla Es-
Es considera que aquesta tasca avaluadora 
tratègic, i per aconseguir-ho caldrà establir 
ha de ser desenvolupada per l'instrument 
els mecanismes necessaris per implantar-
que el mateix Pla planteja i que cal crear 
los amb èxit i veure'n la viabilitat projecte 
per fer el seguiment de l'esport i l'activitat 
per projecte.
física a la ciutat: l'Observatori de l'Esport i 
Fases d'implementació del Pla: l'Activitat Física de Barcelona.
- Plantejament d'execució – viabilitat: cal L'Observatori haurà de determinar indi-
determinar en quines condicions és viable cadors que permetin comparar-nos amb 
el projecte estratègic proposat. altres ciutats i països mitjançant organis-
- Gestió de la implementació: serà necessari mes similars en l'àmbit de país, d'Estat o 
destinar un equip de treball per garantir la d'organitzacions supraestatals. Això per-
80 implantació dels projectes estratègics. metrà avaluar la idoneïtat dels planteja-
- Concreció de les coresponsabilitats: caldrà ments en funció de l'evolució de la nostra 
Institut Barcelona
Esports establir les aliances necessàries amb societat i el nostre esport, però des d'una 
diferents agents que assumiran la gestió visió contrastada amb altres realitats ciuta-
Pla d'Implantació
i l'execució dels projectes estratègics dis- danes properes o d'arreu del món.
senyats en el Pla.
Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  Dins d'aquesta funció d'avaluació, 
- Recursos: serà necessari establir de quins 
2012-2022 l'Observatori de Barcelona assumirà 
recursos disposaran el Pla i els seus pro-
jectes, tant per part de l'Ajuntament com l'elaboració dels indicadors necessaris 
a impulsor o responsable com també dels per a cadascun dels projectes estratègics 
diferents agents de la ciutat que hi partici- del Pla a fi de fer-ne el seguiment especí-
paran, tant públics com privats. fic, tal com s'ha exposat en l'apartat del 
- Concreció – calendarització: calendari Pla d'Implantació.
d'implantació del projecte.
- Seguiment i avaluació: establiment d'eines 
de control i avaluació per controlar el grau 
d'implantació i l'èxit del Pla. 
Aquests processos hauran de tenir en 
compte les diferents etapes que el Pla 
preveu:
- Pla d'Acció 2012-2015.
- Període de continuïtat i Visió 2016-2022.
08. 2
Calendari
El Govern de la ciutat es compromet a li- Per planificar en el calendari els diferents 
derar el seguiment de la implantació dels projectes estratègics, cal tenir en compte 
projectes proposats en el Pla Estratègic de que hi ha una sèrie de projectes que han de 
l'Esport  de Barcelona. permetre el desenvolupament de la resta; 
és per aquest motiu que aquests seran els 
Per garantir aquest seguiment i retre comp- primers que s'implantaran.
tes de l'evolució del Pla a tots els agents i 
actors del sistema esportiu de la ciutat, es Els projectes estratègics que permeten el 
disposarà de dos espais participatius: desenvolupament de la resta són:
Consell Municipal de l'Esport: - Barcelona esport connecta't.
- Fundació Barcelona Esports.
Aquest consell de participació sectorial té, 
Hi ha una sèrie de programes que requerei-
entre les seves funcions principals, el se-
xen la implantació prèvia d'altres accions:
guiment del Pla Estratègic de l'Esport. 81
- Xarxa d'instal·lacions amb compromís  
Així doncs, l'Ajuntament de Barcelona es de qualitat. Institut Barcelona 
compromet a donar explicacions de la Esports
- Pla d'Equipaments Esportius Escolars.
marxa dels projectes del Pla i del grau de Pla d'Implantació
compliment de les actuacions que se'n de- - Escoles esportives de Barcelona.
rivin. D'aquesta manera, els membres del Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
Consell podran conèixer l'evolució del Pla i 2012-2022
fer-hi les aportacions que considerin opor-
tunes.
Plenari del Pla Estratègic: 
A més a més del seguiment del Consell Mu-
nicipal de l'Esport, i per tal de poder esten-
dre la informació sobre la marxa del Pla Es-
tratègic, es proposa convocar en una sessió 
plenària anual tots els agents del sistema 
esportiu de Barcelona; és el que denomina-
ríem Plenari del Pla Estratègic. Aquesta as-
semblea de l'esport barceloní serà el marc 
en què l'Ajuntament de Barcelona, com a 
impulsor del Pla Estratègic, n'explicarà el 
funcionament i donarà a conèixer les fites 
assolides anualment.
Per tal de poder assumir aquests dos com-
promisos, es proposa establir les eines de 
control i avaluació necessàries per supervi-
sar el grau d'implantació i èxit del Pla. 
Plans directors Projectes estratègics Pla d'Acció 2012-2025 20126-2022
2012 2013 2014 2015
TAC-TIC Barcelona esport EP DF LL
connecta't
Agència de Suport a 
l'Esport
Subp: Agència 
Internacional de l'Esport    EP
Subp: Oficina de Servei 
als Clubs EP LL
Observatori de l'Esport i 
l'Activitat Física de BCN EP LL
82 ESPORT L'escola fa esport  
a la ciutat LL
EDUCATIU
Institut Barcelona
Esports Escoles esportives de 
Barcelona    EP LL
Pla d'Implantació
ESPORT I SALUT Pla de  
Comunicació EP   LL
Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  Fes esport i salut  
2012-2022 EP  LL
amb mi
FINANÇAMENT Fundació Barcelona EP LL
Esport
Calendari  EN CURS LL
anual
Programa de  
patrocinadors EP LL
BCN  Xarxa de  EN 
INTERNACIONAL ciutats CONST. LL
BCN, mercat  
internacional  EP LL
Barcelona- 
Pirineu 2022 EP COE  CIO
Barcelona, centre   EP  LL
d'excel·lència
Barcelona, destí de 
turisme esportiu EP LL
BCN Xarxa d'instal·lacions IMPL PAM EP LL
EQUIPAMENTS amb compromís de 
qualitat
I ESPAIS 
DE PRÀCTICA BCN, circuit  
d'emocions esportives
ESPORTIVA
Subp: Sorra,   LL
mar i cel
Subp: Diumenges   LL
esportius a la ciutat
Pla d'Equipaments IMPL              PAM EP 
Esportius Escolars
DF: Definir-ne el funcionament/ EP: Estudi previ / LL: Llançament / IMPL PAM: Implantació del Pla d'Actuació Municipal de Barcelona 2012-2015
08. 3
Proposta de vies de finançament 
dels projectes
En el plantejament del finançament dels - En el cronograma d'implantació dels pro-
projectes del Pla Estratègic són importants jectes s'ha apostat per prioritzar aquells 
les consideracions següents: projectes que poden tenir, amb més 
facilitat, un rol dinamitzador de sinergies 
- Un conjunt important dels projectes són de complicitat amb els reptes que el Pla 
sistèmics, és a dir, són projectes que apor- Estratègic de l'Esport planteja. 
ten millores de funcionament en àmbits  Per aquest motiu, els projectes dels 
o instruments estructurals del sistema plans directors sobre les tecnologies de 
esportiu. l'aprenentatge i el coneixement i de la in-
 Un nombre important d'aquests instru- formació i la comunicació (TAC-TIC), i sobre 
ments els assumeix totalment o parcial el finançament del sistema esportiu, seran 
l'Ajuntament de Barcelona (principalment els que centraran en primer terme els 
mitjançant l'Institut Barcelona Esports). esforços del Govern per a la concreció i la 
 Aquestes competències, ja assumides gestió de la seva implantació, en especial 
habitualment per l'Ajuntament de Barce- el projecte de la Fundació Barcelona Es- 83
lona, comportaran que en els pressupos- ports, que ha de fer possible l'establiment 
tos anuals, i en especial en els dels anys de les aliances oportunes entre el sector Institut Barcelona 
Esports
previstos per a la implantació de cada privat i el sector públic de la ciutat per a 
projecte, es facin les previsions de dotació l'impuls econòmic dels projectes i del Pla Pla d'Implantació
econòmica necessàries. Estratègic en la seva totalitat. 
Pla Estratègic de 
 En el cas de l'Institut Barcelona Esports, l’Esport de Barcelona  
aquesta dotació es realitzarà des de - No es tracta només d'assegurar la disponi- 2012-2022
cadascuna de les direccions afectades bilitat dels recursos necessaris per a cada 
pels projectes del Pla Estratègic (fonamen- projecte, sinó que la clau de l'èxit rau a 
talment les de Promoció i Esdeveniments estimular l'interès dels possibles receptors 
Esportius, i Planificació i Control de Gestió dels beneficis de cada projecte plantejat, 
d'Instal·lacions, Obres i Projectes, i en així com a generar complicitats i aliances 
alguns projectes molt especialment, el seu fortes i duradores amb els operadors. 
Departament de Comunicació i Premsa).  Els projectes seran bons i eficients per al 
 També es concretaran les aportacions des sistema esportiu de la ciutat si les com-
d'altres àmbits, àrees o departaments plicitats i els interessos publicoprivats 
municipals que han de ser coresponsables que es formulin per a la seva implantació i 
de la implantació d'aquells projectes en els consolidació esdevenen fàcilment sosteni-
quals s'ha determinat la seva cooperació. bles en el temps, de manera que aconse-
gueixin que es mantingui viu en tot moment 
- Igualment, el Pla inclou projectes en què,  l'interès de les parts coresponsables per la 
a més a més de l'Ajuntament de Barcelona seva continuïtat.
i del sector associatiu directament implicat 
en la seva gestió, es determinen altres 
administracions i/o agents privats com a 
partícips de la definició, posada en marxa 
o gestió.
 Atesa l'actual situació socioeconòmica, 
els projectes estratègics volen esdeve-
nir palanques d'activació de propostes 
motivacionals per a la inversió d'esforços 
i recursos que, més enllà d'aconseguir 
viabilitat esportiva i social, també puguin 
ser oportunitats per generar activitat 
econòmica, fins al punt de poder interes-
sar a l'emprenedoria privada de la ciutat o 
el país. 
84
Institut Barcelona
Esports
Barcelona, capital de 
l'esport
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
Barcelona, capital de l'esport
El repte col·lectiu ha de ser el de construir El repte, doncs, és posicionar la ciutat 
una Barcelona on el concepte «Barcelona a partir del seu reconeixement esportiu: 
esports» simbolitzi la voluntat de mante- Barcelona vol ser reconeguda com a capital 
nir i millorar la imatge mundial d'una ciutat de l'esport arreu del món.
referent en matèria esportiva. Barcelona, 
capital de l'esport. Aquesta identificació de Barcelona com 
a imatge mundial de l'esport s'ha de fo-
Es vol una capitalitat que esportivament es namentar en la construcció d'un concep-
pugui identificar amb un conjunt d'atributs te de ciutat esportiva que es defineix per 
que confereixin a la ciutat un estil espor- la combinació de sis importants atributs 
tiu concret. Una Barcelona esportiva que que enforteixen el seu ADN esportiu.
sigui educativa, competitiva, inclusiva, 
excel·lent, saludable i sempre olímpica. Barcelona vol transmetre la imatge d'una 
«Barcelona, capital de l'esport», que és: 85
Institut Barcelona 
Esports
Barcelona, capital de 
l'esport
Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
2012-2022
IVA
T AT C
N C O
E U M
L·L P
ED ET
CE IT
X IV
E A
INC CA
LUS BLE PI
IVA DA LÍM
ALU O
S
86
Institut Barcelona
Esports
Conclusions
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
Conclusions
El primer període d'elaboració del Pla Estra- cessitat i pensar en una proposta específica 
tègic de l'Esport de Barcelona 2012-2022 ja per a aquesta necessitat, sinó que l'esforç 
ha finalitzat. Ha estat un procés obert i par- que s'ha fet ha consistit a:
ticipatiu que ha tingut en compte les noves 
- Identificar projectes l'aplicació o l'àmbit 
idees i aportacions dels agents esportius o 
d'actuació dels quals permeti actuar sobre 
bé dels ciutadans. més d'una dimensió o continguts i, princi-
Aquest document recull tot el procés de palment, sobre les estructures de funcio-
nament del sistema.
desenvolupament del Pla, des de la diag-
nosi fins a la concreció de plans directors i  - Pensar en projectes emblemàtics que puguin 
projectes estratègics. convertir-se en palanca de canvi, gràcies al 
fet d'aconseguir que siguin identificats com 
Aquest primer període avaluador del siste- a «marques» des d'una lògica d'associació 
ma esportiu, pensat en clau de formulació d'idees. Utilitzar la promoció d'aquests 
de propostes per al futur del l'esport de projectes o subprojectes «marca» de manera 
que, amb pocs esforços comunicatius i espe-
Barcelona, ha generat un procés col·lateral rant que assoleixin una bona acollida entre 
inductiu d'il·lusió per a la majoria dels inte- els seus destinataris potencials, permetin 
grants del sector, cosa que, en la conjuntura aconseguir l'objectiu evolutiu plantejat.
socioeconòmica actual, afegeix valor al ma-
S'obre, doncs, un nou període, una segona 87
teix procés endegat.
fase de planificació i execució de projectes 
Institut Barcelona
El Pla Estratègic, i en concret els projectes del Pla Estratègic de l'Esport de Barcelona. Esports
estratègics proposats, també poden propor-
Valorar el sistema, identificar les oportu- Conclusions
cionar noves oportunitats d'emprenedoria 
nitats d'actuació i formular projectes per 
per a entitats, equipaments i empreses del Pla Estratègic de 
aprofitar-les no és un procés fàcil, però 
sector o d'altres sectors que en són proveï- l'Esport de Barcelona  
la seva importància i el seu veritable valor 2012-2022
dors o beneficiaris.
quedaran demostrats amb la comprova-
Intencionadament, s'ha construït una propos- ció de la idoneïtat i l'efectivitat de la seva 
ta d'actuació que ofereixi als diferents actors posada en marxa en primer terme, i poste-
relacionats amb el sistema esportiu de Bar- riorment amb l'avaluació dels resultats ob-
celona l'oportunitat de manifestar les seves tinguts com quedaran demostrats a conse-
inquietuds, necessitats, expectatives i opi- qüència de la seva implantació. 
nions sobre la situació de l'esport, des de la 
El compromís pel que fa a aquest nou període 
dimensió o les dimensions que li són pròpies, 
torna a ser exigent. La majoria dels projectes 
i de contribuir a fer-ne el pronòstic evolutiu 
hauran d'estar en marxa abans del 2015, i això 
pensant en un futur a deu anys vista. 
significa que cal intensificar els processos 
Així doncs, la voluntat ha estat trobar d'adequació de les propostes de viabilitat de 
aquells projectes que han de generar un im- desplegament de cada projecte. 
pacte positiu en el funcionament del siste-
Hi ha un nou repte, el de mantenir la moti-
ma esportiu barceloní. Nous projectes que 
vació de tots els agents implicats del sec-
han estat pensats amb la finalitat de con-
tor esportiu de Barcelona per tal d'assolir 
solidar i enfortir el que ja funciona bé per 
els objectius marcats i així aconseguir que 
a l'esport de Barcelona, de millorar tot allò 
l'execució del Pla Estratègic de l'Esport de 
que es pot desenvolupar amb més encert o 
Barcelona sigui un èxit.
més eficiència, o de corregir dèficits de fun-
cionament, mirar d'anticipar-los i actuar per 
evitar-ne l'aparició de nous, i d'incorporar 
nous actius que permetin desenvolupar «El Pla Estratègic de l'Esport de 
nous projectes. Barcelona hauria de ser una oportunitat 
per projectar una marca esportiva global 
La proposta operativa que representen que identifiqui Barcelona.»
aquests projectes no s'ha elaborat des de Emilio Fernández, Director del Centre d'Estudis Olímpics 
la lògica programàtica d'identificar una ne- CEO-UAB
88
Institut Barcelona
Esports
Agraïments
Pla Estratègic de 
l'Esport de Barcelona  
2012-2022
Agraïments
La formulació del Pla Estratègic de l'Esport 
89
de Barcelona 2012-2022 ha estat possible 
gràcies a la participació i la il·lusió de mol- Institut Barcelona
tes persones, a les quals es vol agrair la seva Esports
dedicació i les seves valuoses aportacions: Agraïments
- Directius i tècnics de clubs, entitats i  
Pla Estratègic de 
associacions esportives. l'Esport de Barcelona  
- Docents i representants d'associacions  2012-2022
de mares i pares dels centres educatius.
- Gestors d'equipaments esportius públics i 
privats i dels clubs amb patrimoni esportiu.
- Presidents, membres de juntes o tècnics 
de les federacions esportives catalanes, 
espanyoles i internacionals.
- Representants d'organitzacions no  
esportives però que desenvolupen  
programes d'esports.
- Investigadors i professors de les ciències 
de l'educació física i de l'esport.
- Consellers d'Esports dels districtes  
de Barcelona.
- Representants polítics amb  
responsabilitats de govern municipal.
- Grups municipals del consistori de  
Barcelona.
- Tècnics municipals dels àmbits de Serveis 
Socials, Promoció Econòmica, Hàbitat 
Urbà, Guàrdia Urbana i Salut.
- Professionals de l'arquitectura, la salut 
i la resta de sectors relacionats amb la 
indústria de l'esport i les seves empreses.
- Tècnics de l'Institut Barcelona Esports.

91
Institut Barcelona 
Esports
Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
2012-2022
A BARCELONA BARCELONA
L’ESPORT CAPITAL
ÉS CAPITAL DE L’ESPORT
BCN
Pla Estratègic de l’Esport  
de Barcelona 2012-2022
92
Institut Barcelona
Esports
Pla Estratègic de 
l’Esport de Barcelona  
2012-2022
bcn.cat/esports
twitter.com/bcn_esports 
facebook.com/bcn_esports