Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 A la Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer de la Casa de la Ciutat de 
Barcelona, el dia VINT-I-TRES de FEBRER de DOS MIL DIVUIT, 
s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió extraordinària, 
sota la presidència de l’Excma. Sra. Alcaldessa Ada Colau Ballano. Hi 
concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcaldia, Gerardo 
Pisarello Prados, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà i Janet 
Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Agustí 
Colom Cabau, Gala Pin Ferrando, Laura Pérez Castaño, Mercedes 
Vidal Lago, Josep Ma. Montaner Martorell, Eloi Badia Casas, Xavier 
Trias i Vidal de Llobatera, Sònia Recasens i Alsina, Mercè Homs i 
Molist, Francina Vila i Valls, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i 
Galbis, Raimond Blasi i Navarro, Irma Rognoni i Viader, Carina 
Mejías Sánchez, Francisco Sierra López, Maria Magdalena Barceló 
Verea, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Alfred 
Bosch i Pascual, Jordi Coronas i Martorell, Juan José Puigcorbé i 
Benaiges, Montserrat Benedí i Altés, Trini Capdevila i Burniol, Jaume 
Collboni Cuadrado, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol Deltell, 
Montserrat Ballarín Espuña, Alberto Fernández Díaz, Xavier Mulleras 
Vinzia, Ángeles Esteller Ruedas, María José Lecha González, Maria 
Rovira i Torrens, Eulàlia Reguant i Cura i el Sr. Gerard Ardanuy i 
Mata, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que 
certifica. 
 
 Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. 
 
 Excusa la seva absència la Ima. Sra. Teresa M. Fandos i Payà. 
 
 Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a 
les nou hores i trenta-cinc minuts. 
 
PART INFORMATIVA 
 
 Informe 
 
Únic.- Estat de la Ciutat 2017. 
 
La Sra. ALCALDESSA saluda tothom qui està present en aquesta 
sessió i als qui la segueixen als mitjans de comunicació. 
Tot seguit, presenta l’informe Estat de la Ciutat, recordant que tots els 
membres del consistori n’han pogut disposar abans d’ara, de manera 
que no farà un repàs fil per randa de totes les dades que conté aquest 
document que es publica regularment en aquest ajuntament. 
Considera que tothom està d’acord amb què els indicadors 
socioeconòmics de la ciutat són positius en general; assenyala que per 
primera vegada han deixat de créixer les desigualtats i s’aprecia una 
lleugera tendència a la reducció; igualment, destaca una reducció de 
l’atur, que se situa per sota de la mitjana catalana i espanyola; creix el 
1 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
salari mitjà i el PIB; com també augmenten les xifres d’èxit escolar; o 
el nombre d’usuaris del transport públic. Afegeix que Barcelona 
també exporta més que Madrid i València juntes; i s’incrementa 
l’activitat portuària i aeroportuària. 
Entén que aquestes dades que acaba d’esmentar s’han de posar en 
valor, però no pas per caure en l’autocomplaença i sí per esperonar a 
fer la gran quantitat de feina que vol la ciutat. 
Afegeix que també cal valorar que en els darrers baròmetres 
municipals la ciutadania palesa satisfacció i confiança en la gestió 
municipal, que rep la nota més alta de la seva història amb un 6,4, 
juntament amb el fet que l’ajuntament de Barcelona és la institució 
més valorada respecte a la Generalitat i el govern de l’estat. 
Reitera, però, que no poden instal·lar-se en l’autocomplaença, menys 
encara tenint en compte el context tan difícil que estan vivint, 
especialment el 2017, que ha estat un any molt dur. Recorda que fa 
només mig any que Barcelona va patir el pitjor atemptat dels darrers 
trenta anys, d’ençà de l’ocorregut a l’Hipercor. Així doncs, expressa 
un record per a les víctimes de l’atemptat de l’agost, i fa avinent a les 
seves famílies que la ciutat mai no les oblidarà. 
Afegeix que el 2017 també ha estat l’escenari de convulsió política, 
especialment en la relació entre Catalunya i l’estat; Barcelona ha 
viscut càrregues policials d’extrema duresa contra ciutadans i 
ciutadanes pacífics que acudien a votar a les escoles; han vist la 
consumació de l’anunciat i maleït xoc de trens entre l’immobilisme i 
l’autoritarisme de l’estat i la via unilateral protagonitzada pel govern 
de la Generalitat; i han viscut un fet terrible com és la suspensió de 
l’autogovern de Catalunya mitjançat l’aplicació de l’article 155 de la 
Constitució, que ha generat un rebuig enorme a la ciutat; tot això 
acompanyat amb causes judicials que se sumen a les existents, i 
l’empresonament de dirigents socials i de polítics independentistes. 
Constata que tot aquest context ha afectat la ciutat, malgrat que 
Barcelona no hagi estat la protagonista política ni la impulsora 
d’aquests fets, però s’hi han esdevingut, i tenint en compte, a més, la 
seva capitalitat, cosa que ha tingut un impacte molt remarcable en 
l’àmbit municipal, al qual cal sumar-hi les persones que n’han resultat 
afectades directament. Precisa que en la política municipal el cop ha 
estat evident amb el trencament del pacte de govern amb el PSC, arran 
del seu suport a l’aplicació del 155 i les conseqüències que se n’han 
derivat. 
Destaca, també, com un impacte directe a la política municipal el fet 
que l’exregidor d’aquest ajuntament, i que va ser Primer Tinent 
d’Alcaldia el mandat anterior, Joaquim Forn, encara resta empresonat 
a Estremera, juntament amb altres dirigents polítics i socials 
empresonats també a Soto del Real. I reitera el desig que tots en surtin 
ben aviat, tal com van manifestar a les seves persones més properes en 
l’acte que aquest ajuntament va celebrar dimecres passat. 
Diu que malgrat tot això, sense desentendre-se’n i procurant que 
Barcelona pugui ajudar a establir bases de diàleg per sortir d’aquesta 
situació, cal mirar endavant. En aquest sentit, apunta que Barcelona és 
un dels actors més rellevants en aquest escenari polític tan complicat i 
2 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
que poden ajudar més a tirar endavant afavorint espais de cohesió 
social i de diàleg, però també mantenint-se en plena activitat perquè 
Barcelona és capital i motor econòmic de Catalunya. 
Fa avinent que en totes les reunions que han mantingut aquests darrers 
mesos amb grups municipals, actors socials, econòmics o el cos 
consular de la ciutat ha planat l’acord que cal mirar endavant i que 
Barcelona no s’ha d’aturar. 
Comenta, relacionat amb això, que dilluns vinent s’inaugura el Mobile 
World Congress, un esdeveniment que ha posat a treballar tota la 
maquinària municipal, no només perquè una vegada més aquest 
congrés es desenvolupi de la millor manera possible i que assoleixi el 
màxim èxit, sinó també per aprofitar-lo en múltiples sentits; i es 
refereix concretament a l’acord de ciutat, al qual es van sumar la 
Generalitat, l’estat, les universitats, entitats de recerca i sectors 
empresarials per possibilitar que Barcelona sigui capital del 5G; i 
afegeix que, aprofitant el moment de projecció internacional que viurà 
la ciutat arran d’aquest congrés, han impulsat una campanya 
conjuntament amb actors de la ciutat per enfortir la reputació 
internacional de Barcelona i per donar un missatge de confiança i 
d’estabilitat. 
Continua la seva intervenció explicant que, per tots aquests motius, els 
darrers mesos l’Ajuntament ha enfortit, a més de les polítiques de 
promoció econòmica en general, concretament les d’impuls a la 
recerca, la innovació i la ciència, considerant que grans esdeveniments 
com el congrés dels mòbils o iniciatives com la de la capitalitat del 5G 
s’han d’aprofitar per fer que, en general, tot l’ecosistema creatiu, 
innovador, tecnològic i científic de la ciutat s’enforteixi; i perquè allò 
que es visualitza com un gran èxit durant el Mobile World Congress o 
altres grans esdeveniments reverteixi d’una manera sostinguda en la 
ciutat enfortint el seu ecosistema econòmic, de recerca i d’innovació. 
Avisa que tot aquest impuls tindrà sentit, però, si són capaços 
d’alinear-se  en unes polítiques de ciutat que lluitin frontalment contra 
les desigualtats; remarca que és prioritari que tota la riquesa que 
genera la ciutat reverteixi en el conjunt de la ciutadania, especialment 
en aquelles qui pitjor ho passen i, per això, des del primer dia del 
mandat ha estat preferent la lluita contra les desigualtats. En aquest 
sentit, tot i que reconeix que encara hi ha molta feina per fer, 
considera que estan complint amb allò a què es van comprometre i, de 
fet, durant els dos darrers anys Barcelona s’ha situat com la ciutat de 
tot l’estat amb major inversió social; concreta que s’ha doblat la 
despesa social d’ençà de l’inici del mandat, i entre altres iniciatives, 
destaca que el 2017 s’ha desplegat completament el Pla de barris en 
tots els territoris considerats prioritaris. En aquest sentit, aprofita per 
agrair als grups municipals la seva predisposició amb aquest important 
projecte de mandat, que ara ja s’està començant a materialitzar amb 
les nombroses iniciatives que s’han posat en marxa a tots els barris, 
com és el cas de la recuperació del cinema Pere IV com a equipament 
per al barri del Besòs, el Borsí i Can Seixanta a Ciutat Vella, o un nou 
institut escola a la Trinitat Nova entre moltes altres inversions que 
3 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
s’estan fent en tots els barris. I posa en valor que tot això es fa gràcies 
a un gran acord de ciutat. 
Afegeix que el govern està impulsant deu noves escoles bressol, ha 
multiplicat per quatre la inversió en habitatge, i a final de mandat 
disposaran de més de quatre mil pisos acabats o ja iniciats; i comenta 
que la setmana passada es va posar en marxa finalment l’operador 
energètic públic més gran de tot l’estat. 
Remarca que tot això s’ha fet sense incrementar el deute municipal, 
sent aquest ajuntament un dels més sanejats de tot l’estat, i que paga 
els proveïdors a trenta dies. 
Continua dient, mantenint-se en l’àmbit social, que sempre queda 
molta feina per fer, i insisteix en l’acord pendent, que proposa als 
grups de formalitzar al més aviat possible, per crear una funerària 
pública a Barcelona. Precisa que actualment el preu de mitjana d’un 
enterrament és de 7.100 euros, i que la proposta que ara mateix han 
posat damunt la taula permetria rebaixar-lo per posar-se entorn del 
1.300 euros. 
Indica que segons els baròmetres municipals el 80% de la ciutadania 
és favorable a la creació d’aquesta funerària pública, i confia que els 
propers mesos sigui possible arribar a aquest acord amb els grups 
municipals. 
Afegeix que també s’ha dedicat una xifra històrica per a ajuts a la 
rehabilitació de 25 milions d’euros; i recorda que el 2014 aquesta 
dotació era inferior als quatre milions, de manera que s’ha multiplicat 
per set el pressupost de les polítiques de rehabilitació.  
Observa que això està vinculat al fenomen de la gentrificació, que 
actualment és un dels principals reptes de la ciutat, que no només 
encareix el preu de l’habitatge sinó que amenaça d’expulsar els 
veïnats, especialment aquells veïns i veïnes més vulnerables. 
Manifesta que per aquesta qüestió estan impulsant moltes polítiques 
d’habitatge, especialment de rehabilitació; i, per això, recentment han 
proposat la modificació de l’ordenança reguladora de les llicències 
d’obra a fi d’incorporar-hi mesures garantistes que permetin, 
sistemàticament, poder aturar obres de fons voltor o de fons d’inversió 
que compren finques senceres per especular, per expulsar veïns i 
apujar preus. Ratifica que el govern no està disposat a permetre això i, 
per aquest motiu, van enviar un missatge contundent i clar que a 
Barcelona les actuacions especulatives no hi són benvingudes, ja que 
hi volen inversions sostenibles i productives, i per tant faran tot allò 
que estigui al seu abast per evitar-les. 
En aquesta línia, concreta que el 2017 s’han aturat obres que no 
complien amb els llogaters, han exercit el tanteig i retracte i han 
adquirit diverses finques per evitar l’expulsió dels llogaters, i 
mentrestant avancen en la modificació de l’ordenança que ha esmentat 
abans, i anuncia que proposaran també altres iniciatives al Plenari els 
propers mesos. 
Reconeix, però, que amb tot això no n’hi ha prou i cal anar més enllà, 
sobretot en els preus dels lloguers, que és l’opció d’aproximadament 
un terç dels residents a la ciutat. Indica que la regulació estatal ha estat 
liberalitzada pel govern del PP, i actualment el lloguer és 
4 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
absolutament inestable i pateix una pujada de preus desorbitada; 
comenta que, per aquest motiu, en la sessió de Ple ordinària que 
celebraran a continuació, Barcelona en Comú presenta una proposta 
per demanar al Congrés dels Diputats que, de manera urgent, es faci 
una reforma de la LAU per ampliar la durada dels contractes de 
lloguer, superior als tres anys actuals, així com aturar les pujades 
desorbitades i abusives que s’estan produint. 
Assenyala que un altre element a destacar és l’aposta del govern per 
millorar la qualitat de vida de la ciutadania; volen viure en el futur en 
una ciutat més saludable, més verda i més jugable; recorda, en aquest 
sentit, que aquest mateix dilluns anunciaven la creació de nous espais 
de joc infantil, o que amb la recuperació de la Model obtindran més 
espai verd i més equipaments a l’Eixample. Explica que el juny 
començarà la reforma de l’avinguda Meridiana; que aquest estiu 
arribarà el metro a la Marina, i que en acabar l’any s’haurà triplicat el 
nombre de carrils bici a la ciutat. 
Entra seguidament en la qüestió de la mobilitat, i remarca que la gran 
majoria de desplaçaments per la ciutat es fan a peu, en transport públic 
i en bicicleta; mentre que cada dia creix més la preocupació per la 
contaminació, que a la ciutat provoca entorn de dues-centes cinquanta 
morts prematures anualment, i més de mil cinc-cents ingressos 
hospitalaris. Per aquest motiu, subratlla que és imperatiu l’objectiu 
fixat de reduir el 30% d’emissions a la ciutat en els propers quinze 
anys, i augmentar un metre quadrat de verd per cada habitant; així 
com que el transport públic connecti el conjunt de la ciutat amb l’àrea 
metropolitana. 
Posa èmfasi, en aquest sentit, en l’acord que proposa per al proper Ple 
i que és la connexió del tramvia, després de molt de diàleg, d’estudis 
tècnics i de sumar molts consensos a escala de ciutat i metropolitana. 
Fa avinent que en començar aquest mandat, alguns grups municipals 
van intentar instal·lar la idea que Barcelona en Comú no sabia 
gestionar, i reconeix que és cert que molts dels membres del govern 
no tenien experiència prèvia de gestió institucional, de manera que 
entén que era ben previsible que poguessin tenir dubtes sobre la seva 
capacitat de gestió. Tanmateix, diu que creu honestament que, amb tot 
el que fins ara s’ha impulsat, i amb el que arribarà fins a final del 
mandat, han demostrat a bastament que no només han estat capaços de 
gestionar, sinó que ho han fet en la conjuntura més difícil, aconseguint 
que la ciutat no només no s’aturés sinó que avancés i que ara mateix 
aquest ajuntament sigui l’administració més ben valorada per la 
ciutadania. 
Constata que, atès que finalment es va comprovar que sabien 
gestionar, alguns grups de l’oposició van intentar instal·lar el mantra 
que el govern portaria el caos i que es paralitzaria l’economia, i que 
s’ha demostrat fals; no havent-ho aconseguit, continua explicant que 
alguns grups de l’oposició van intentar instal·lar la idea que el govern 
no sabia dialogar, i els fets demostren el contrari, tal com ha explicat 
esmentant alguns dels acords de ciutat a què han arribat aquests dos 
anys, especialment el 2017, amb la Generalitat, amb l’estat, per tirar 
endavant la connexió del tramvia, per a la recuperació de la Model, 
5 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
per fer arribar el metro a la Marina, amb el port per al projecte del 
front litoral, amb diversos actors de la ciutat per recuperar el Port 
Olímpic, o amb els grups i el gremi de restauradors per a l’acord sobre 
les terrasses, entre més. 
Remarca que han estat molts els acords possibles, sobretot els darrers 
mesos, i aprofita per agrair als grups municipals la seva participació 
en molts d’ells, ja que considera que això és el que els demana la 
ciutadania que facin. 
Posa en relleu que l’única administració que s’ha caracteritzat el 
darrer any per mantenir un diàleg continu i constructiu amb les altres 
administracions, i que ha treballat incansablement per bastir ponts allà 
on altres els dinamitaven ha estat l’ajuntament de Barcelona. 
Fa referència a què arriben a la recta final del mandat, i els grups de 
l’oposició han de decidir si volen posar la ciutat al davant o no, i 
assegura que el govern sí que ho pretén sincerament. Reitera que tots 
són conscients que resta poc més d’un any de mandat i per a les 
eleccions municipals, per tant, poden escollir si donen preeminència 
als interessos de partit i es dediquen a la política del desgast i la 
confrontació o, altrament, volen situar Barcelona al capdavant, sense 
renunciar ningú al seu programa ni al seus principis, però sí amb la 
voluntat d’assolir punts d’acord en benefici de la ciutat; en definitiva, 
o bé busquen construir Barcelona plegats, o bé trien desgastar-se entre 
tots amb el joc partidista. Diu que els toca d’escollir, i com a 
alcaldessa expressa molt sincerament que sempre tindran la porta 
oberta per establir acords per a la ciutat. 
 
El Sr. TRIAS destaca que un any més fan el debat sobre l’estat de la 
ciutat, i posa en relleu que en l’any transcorregut d’ençà del darrer no 
té més remei que començar per destacar que durant el 2017 han passat 
algunes coses bones, però també moltes de dolentes i molt 
preocupants, i que han viscut moments certament molt difícils. 
Esmenta que fa només sis mesos Barcelona i Cambrils van patir 
gravíssims atemptats que els van posar a prova com a ciutat, com a 
societat i com a comunitat; i considera just expressar i posar de 
manifest que entre tots van poder superar amb bona nota aquesta 
prova tan lamentable. Destaca que ho van fer tots junts, amb l’ajuda 
de les forces de seguretat de Catalunya, de la guàrdia urbana i dels 
mossos d’esquadra, aquells dies dirigits pel major Trapero, que 
justament avui declara a l’Audiència Nacional i al qual expressa des 
d’aquí tot el suport del grup Demòcrata, com també al Conseller 
d’Interior Joaquim Forn, un company estimat. Recorda que ara fa un 
any era ell el qui acarava el debat sobre l’estat de la ciutat amb 
l’Alcaldessa i, un any després, es troba injustament empresonat a 
Estremera únicament i exclusivament per pensar com pensa, i és, com 
ho són Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sanchez, un ostatge 
polític. 
En aquest sentit, comenta que agraeix sincerament a l’Alcaldessa 
l’acte de dimecres amb les seves famílies, i fa notar que l’Alcaldessa 
hi assistia lluint el llaç groc, però constata que va ser un fet 
6 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
conjuntural i diu que l’actitud s’ha de mantenir i no oblidar la situació 
que estan vivint.  
Fa referència que en el debat sobre l’estat de la ciutat de l’any passat, 
el llavors regidor Forn deia que el govern municipal era una broma per 
als rics, una amenaça per a les classes mitjanes i una condemna per als 
més desafavorits, observació que subscriu plenament. Així, remarca 
que durant molt de temps la Sra. Colau ha estat activista, i que en 
arribar a l’alcaldia de la ciutat ha demostrat que no se’n surt. Fa notar 
que fa uns minuts l’Alcaldessa ha fet gala de grans aptituds actorals, 
però creu que no té un bon guió, o encarà pitjor, actua sense cap guió, 
i  diu que fins i tot la millor improvisació requereix un bon guió. 
Assegura que no aconsegueixen esbrinar per quin guió es regeix el 
govern; i recorda que quan Barcelona en Comú es va presentar a les 
eleccions feia bandera d’unes qüestions que deixava clares, i una de 
les essencials era l’habitatge, però ara no són capaços de veure de què 
fa bandera el govern de la ciutat, tot i que destaca que el seu grup ha 
donat ple suport al seu Pla d’Habitatge. Al·ludeix a la proclama de 
Barcelona en Comú que faria de Barcelona una ciutat lliure de 
desnonaments, que s’abaixarien els preus dels lloguers, o que el dret a 
un habitatge digne s’havia de fer realitat. Altrament, el cert és que hi 
ha desnonaments diaris i que es constata una nova bombolla, que s’ha 
produït durant aquest mandat, i insta tots els grups a lluitar per 
eradicar-la, i afegeix que s’han disparat els preus dels lloguers. 
Remarca que, malgrat aquesta situació, el govern es dedica a fer 
anuncis estrella, i dia sí dia també fa rodes de premsa per explicar 
coses irreals. Alerta que la ciutat està aturada en molts aspectes, també 
en l’àmbit de l’habitatge. I recorda l’existència de dos-cents milions 
d’euros arran de l’operació Bamsa, que s’havien de destinar a 
habitatge, i pregunta què se n’ha fet d’aquest milions que eren en 
caixa. 
Entrant en el terreny de l’acció social, fa avinent que el govern diu que 
s’ha doblat el pressupost respecte al mandat anterior, però adverteix 
que la lluita contra la pobresa no es resol amb això sinó en la 
generació d’activitat econòmica i llocs de treball dignes, amb una 
bona remuneració. Contràriament, confirma que el govern aplica la 
teoria del decreixement en una ciutat que té una activitat increïble. Diu 
que per generar ocupació és indispensable l’activitat econòmica i sous 
dignes; i recorda que el govern té damunt la taula l’establiment d’un 
salari mínim de ciutat, i pregunta què estan fent al respecte. 
Confirma que la ciutat està paralitzada, i constata que la millor política 
social és el creixement sostenible, sostingut i transversal; altrament, es 
confirma que la ciutat creix en nombre d’assentaments i nuclis de 
barraquisme, que s’ha incrementat d’un 54%; creix en el preu de 
l’habitatge, en incivisme, en proliferació de narcopisos; remarca que 
la gent es queixa pel mal estat de l’espai públic; creix el nombre de 
manters, també de persones sense sostre. Afegeix que la ciutat no 
aconsegueix inversions que serien factibles perquè hi ha por, perquè 
els possibles inversors desconeixen les intencions d’aquest 
ajuntament, i creu que si ho sabessin possiblement les coses anirien 
d’una altra manera. Precisa que la gent no sap què vol fer aquest 
7 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
govern en l’àmbit de la cultura, en l’universitari, en el camp de la 
recerca, o en un munt d’altres coses; i reconeix que, després d’una 
inesperada conversió, sembla que aquest ajuntament aposta per les 
smart cities, cosa que assegura que celebren. Tot i això, confirma que 
hi ha un munt de projectes de ciutat que estaven a punt que ara 
romanen paralitzats o bé que han deixat d’interessar perquè la gent ja 
no hi creu, i adverteix que això tindrà repercussions en el futur. Per 
tant, reclama que el govern defineixi quin és el seu model de ciutat, 
quins projectes té de futur que siguin propis. 
Insisteix que aquesta és la pregunta que voldria que l’Alcaldessa li 
respongués, atès que la única certesa que tenen és que l’acció de 
govern no ajuda la ciutat a moure’s; perquè no té clar quin és el paper 
de la guàrdia urbana, per exemple. I assenyala que tot això crea 
situacions com la que es dóna al Raval, que prèviament havia estat 
objecte de transformacions urbanístiques importants, però que han 
deixat clar que només amb canvis urbanístics no se solucionen els 
problemes d’una ciutat, i cal tenir clar que hi ha d’haver ordre.  
Precisa que el que està passat a Ciutat Vella, especialment al Raval, és 
un fet sorprenent i inadmissible, i que palesa que no es pot utilitzar 
malament el patrimoni de la ciutat. 
Reitera la invitació a l’Alcaldessa que li respongui, en la seva següent 
intervenció, quin és el seu model de ciutat i cap a on creu que l’estan 
portant. 
 
La Sra. MEJÍAS comparteix l’observació de l’Alcaldessa que el darrer 
any ha estat difícil en general per als catalans i per al conjunt 
d’Espanya, però molt especialment per a Barcelona. En aquest sentit, 
diu que també vol que les seves primeres paraules siguin de record a 
les víctimes de l’atemptat de l’agost; i per demanar a tots els grups 
que per respecte a aquestes víctimes evitin d’utilitzar aquell terrible 
atemptat com a instrument de confrontació política. I remarca que, tal 
vegada, és l’únic fet que ha aconseguit que es manifestés una posició 
d’unitat. 
Pel que fa a l’informe, observa que encara sort que l’Alcaldessa no 
volia caure en l’autocomplaença, com ha dit, perquè l’exposició que 
ha fet ha estat només d’èxits, que ja li avança que no és el parer 
general de la ciutadania, la gran majoria de la qual està decebuda i 
preocupada pel rumb que porta la ciutat. Diu que això es percep en 
l’ambient i en les converses quotidianes, que palesen la necessitat 
d’un canvi de rumb que l’actual govern ja no està en condicions de 
fer. 
Recorda que Barcelona en Comú va arribar a l’alcaldia amb l’intent de 
forçar la realitat de la ciutat per ajustar-la a les seves idees, i així ho 
han fet en molts casos a base d’anuncis de canvis que s’ajustaven 
únicament i exclusiva al seu projecte ideològic. I afegeix que, amb el 
pas del temps, el govern ha estat còmplice de vagues polítiques i de 
manifestacions que han llastrat el nom de la ciutat i les seves 
oportunitats, alhora que han contribuït a generar una situació 
d’inestabilitat política i social generada pel procés, al qual han donat 
suport de manera oberta, i que ha produït un impacte econòmic greu a 
8 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
la ciutat, així com una gran inestabilitat que ha afectat, a més, moltes 
famílies que han hagut de veure com aquest ajuntament se sumava a 
un procés polític que ha tingut uns efectes summament negatius. 
Afegeix que, a més d’això, Barcelona viu una situació de paràlisi i de 
desordre que, si persisteix, tindrà conseqüències greus i, fins i tot, 
irreparables. 
Diu que Barcelona ha perdut lideratge durant aquest mandat; en aquest 
sentit, aprofita per recordar a l’Alcaldessa el rebuig inicial que el 
govern va expressar envers el Mobile World Congress, que ara 
defensa aferrissadament; precisa que el van definir com el gran 
aparador del capital i del consumisme; celebra, però, que hagin entès 
que es tracta d’un esdeveniment d’abast internacional que aporta molt 
de valor afegit, talent i innovació a Barcelona i, per tant, que cal 
cuidar-lo; tot i que adverteix que ara com ara no està exempt de risc. 
Constata, també, que van considerar que un projecte amb 
l’envergadura de ser la seu de l’Agència Europea del Medicament –
malauradament perdut– no era del gust de les seves bases i, per tant, 
que no calia intensificar la seva defensa. Retreu que amb això s’ha 
provocat una pèrdua importantíssima per a la ciutat, i segons diuen els 
tècnics és la primera vegada que Barcelona ha perdut una candidatura 
internacional i totes les oportunitats que això significa. 
Afegeix que també ha estat un any en què la turismefòbia s’ha 
identificat amb Barcelona, cosa que implica un missatge negatiu a tota 
la comunitat internacional, i que capçaleres com la CNN 
recomanessin, fa ben poc, evitar la ciutat com a destí turístic pel refús 
dels residents al turisme.  
No obstant això, el govern ara s’alarma per la caiguda d’un dels 
principals motors de la ciutat, malgrat que creu que és això el que 
buscaven en el seu full de ruta. Així, fa notar que en moltes ocasions 
el govern ha fet servir el terme decreixement, tot i que no és qui 
n’assumeix les conseqüències, sinó un sector econòmic vital per a la 
ciutat i que creu que mereix tot el suport. Posa de manifest que el 
sector constata com es desploma la facturació i que es posen en risc 
molts llocs de treball; i com congressos, allotjaments, restaurants i 
comerços s’han vist perjudicats per aquesta situació propiciada per la 
complicitat del govern i per posar Barcelona al servei del procés. 
Entrant en la política d’habitatge, que el govern assegurava que era la 
seva prioritat, i al fet que el seu grup va donar suport al Pla 
d’Habitatge en considerar-lo fonamental, ha resultat que ha rebut 
crítiques fins i tot de la PAH, i l’Alcaldessa s’ha vist obligada a 
contractar el seu portaveu per apaivagar les crítiques. Precisa que es 
continuen produint desnonaments, a raó de quaranta setmanals, alhora 
que s’ha constatat una pujada dels preus dels lloguers que els fa 
inaccessibles per a molta gent de classe mitjana i treballadora. 
Paral·lelament, i en una resposta desesperada, el govern anuncia un 
pla d’habitatges prefabricats, que a parer seu respon a una absoluta 
improvisació. 
Adverteix que allò que augmenta de manera exponencial és l’ocupació 
il·legal en totes les seves versions, fet que provoca problemes de 
convivència molt greus i injustícies contra persones que es veuen 
9 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
privades dels seus habitatges, i puntualitza que no es refereix a grans 
propietaris, sinó a la veïna del Raval que aquest estiu passat, amb un 
fill petit, en tornar de les vacances es va trobar el seu pis ocupat. I diu 
que també es vol referir, en el Raval també, a la manera com la 
situació ha degenerat, i com l’Alcaldessa, malgrat la petició de tots els 
grups d’aquest consistori, no ha acudit al barri fins fa ben poc. 
Quant a la política social, de la qual presumeix obertament el govern, i 
que ha posat Barcelona en el rànquing de ciutats d’excel·lència, de les 
que més inverteixen en política social, però el cert és que hi figuren 
per allò que pressuposten, no pas pel que executen. En aquest sentit, 
demana explicacions de per què el darrer any s’han comptabilitzat més 
de mil persones que viuen al carrer; per quin motiu s’han incrementat 
els assentaments il·legals a Barcelona. I posa el cas que el govern va 
anunciar que s’incrementarien les places de l’escoles bressol, i l’únic 
que han pogut constatar ha estat l’increment del cost d’aquestes places 
per a un sector de famílies; i recorda que també per això han rebut un 
toc d’alerta de tots els grups de l’oposició. 
Aborda l’aspecte de la desigualtat de les rendes entre barris, i observa 
que no es tracta que hagi disminuït, sinó que han caigut les rendes dels 
barris més rics; i quant al Pla de barris, confirma que tot queda en 
molts anuncis i molt poques realitats, tal com demostra que l’altre dia 
en comissió veïns de la Via Trajana retreien al govern la manca 
d’actuacions, com també ho confirmen els veïns del Raval. 
Destaca el repunt de les activitats il·legals al carrer, l’increment de 
manters que es refugien al metro perquè saben que allà no se’ls pot 
perseguir; o que un grup de periodistes demostraven la impunitat amb 
què es venen drogues al carrer. Posa en relleu que la solució que posa 
el govern a tot això no és altra que reduir les sancions de l’ordenança 
de civisme, i creu que això contribueix a la permissivitat i a la 
impunitat, i a desanimar encara més la guàrdia urbana, que reclama 
endebades un increment d’efectius i d’instruments legals per poder 
actuar. 
En el terreny de la mobilitat esmenta l’enuig de molts veïns per la 
implementació de carrils bici als seus barris, que s’ha fet d’una 
manera improvisada i sense tenir en compte l’impacte que tenen, 
alhora que considera que és una manera curiosa de lluitar contra la 
contaminació. En aquest sentit, reconeix que Barcelona pateix índexs 
elevats de contaminació, però la seva disminució no només s’ha 
d’abordar reduint el trànsit de vehicles i posant més carrils bici, atès 
que la seva implantació ha reduït vials i espai per als vianants, de 
manera que el trànsit es col·lapsa i produeix encara més emissions. 
Pel que fa a l’ús del transport públic, que teòricament atreu més 
usuaris pel col·lapse circulatori, el que fa el govern és augmentar-ne 
les tarifes. 
Observa que en la seva intervenció l’Alcaldessa ha al·ludit al consens 
respecte al tramvia, i li fa notar que, altrament, s’ha eliminat del 
pressupost la partida que hi estava destinada arran de l’acord, 
fracassat, amb el grup Demòcrata. 
Recapitula, vist aquest estat de coses a la ciutat, que Barcelona en 
Comú va arribar a l’alcaldia proclamant la seva voluntat de regenerar 
10 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
la democràcia, però ha acabat amb una aliança pressupostària 
fracassada amb els independentistes, havent d’aprovar per segona 
vegada consecutiva el pressupost recorrent a la qüestió de confiança; i, 
també, ha acabant contractant les empreses del 3% per fer les obres a 
Les Glòries. 
Remarca, doncs, que la realitat d’aquesta suposada regeneració 
democràtica, és que el govern ha decebut molta gent durant tota la part 
de mandat que porten; i li retreu la seva manca de paraula i del 
compliment de les promeses que havien fet, i que farà que moltes de 
les persones que van confiar en Barcelona en Comú no ho tornin a fer 
les properes eleccions. 
 
El Sr. BOSCH remarca que estan aquí per parlar de l’estat de la ciutat, 
i per ser fidels a la veritat han de dir que la ciutat ofereix indicadors 
optimistes. Constata que Barcelona és una ciutat dinàmica, que se’n 
surt i que tira endavant, fins i tot en circumstàncies tan tràgiques com 
les del 17 d’agost, davant de les quals va saber reaccionar, i redreçar-
se amb energia i amor propi que des de sempre ha caracteritzat la 
ciutat. 
Posa en valor que Barcelona ha demostrat que és capaç d’emergir 
d’una crisi profunda, i que avui, pel que fa al creixement econòmic, 
ofereix indicadors positius com una millora del PIB del 3%, o el 
descens de l’atur; afegeix que els indicadors també són positius quant 
a l’activitat del port i de l’aeroport o a la Fira, és a dir, els que atenyen 
tots els grans agents econòmics de la ciutat milloren, si més no, en 
termes quantitatius. I observa que tot això es produeix malgrat les 
polítiques municipals. 
Coincideix amb l’apreciació del Sr. Trias, qui ha dit en la seva 
intervenció que el govern no té un guió; però afegeix que sí que el 
tenia en arribar a l’alcaldia i el problema és que no compleix la seva 
aposta pel canvi, que el seu grup va creure sincerament, entenent que 
era positiva per a la ciutat. Precisa que l’aposta no es basava en 
incrementar les importacions i les exportacions, ni en l’èxit del 
congrés dels mòbils, sinó que ho feia en altres prioritats. Això no 
obstant, les seves prioritats i apostes estrella, les banderes que van 
portar Barcelona en Comú a l’alcaldia han de reconèixer que no estan 
funcionant. 
Entén que cal centrar-se en el problema de l’habitatge, que és, 
possiblement, el principal de la ciutat. En aquest sentit, considera que 
el diagnòstic que en van fer de cara a les eleccions era correcte i és 
que es tracta d’un assumpte de primer ordre; i recorda que en la 
intervenció d’investidura l’Alcaldessa va dir que s’havia de passar de 
les paraules als fets valents. 
Dit això, se centra en allò que s’ha fet quant a l’habitatge durant el que 
porten de mandat. Assenyala que hi ha algun indicador correcte com 
la proposta de fer 92 mòduls experimentals a fi de mitigar en part el 
problema, però diu que cal estudiar l’execució d’aquesta idea.  
Igualment, es refereix al descens del nombre de desnonaments, i cal 
distingir entre els que es produeixen per impagament del lloguer, d’un 
20%, i els desnonaments hipotecaris i que tots plegats continuen sent 
11 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
molts, de manera que encara s’han de mantenir en el rànquing de les 
prioritats. 
Creu que cal ser valents i afrontar la realitat i els fets; en aquest sentit, 
esmenta les xifres referents a les polítiques d’habitatge, com els 180 
pisos lliurats, que no s’acosten a la xifra promesa; 538 habitatges 
socials acabats, que queden molt lluny dels quatre mil pisos 
mobilitzats i de construcció pública que havien previst, i entén que 
està prou clar que no assoliran aquesta xifra en el que resta de mandat. 
Afegeix la constatació de l’increment de nuclis de barraques, 72 
assentaments irregulars que signifiquen un rècord històric en els 
ajuntaments democràtics; l’increment del 24% de mitjana dels preus 
dels lloguers segons xifres de la Cambra de la Propietat, i, en 
conseqüència, l’expulsió massiva de veïns que no poden pagar uns 
lloguers que rarament baixen dels mil euros, i que queden molt lluny 
del salari mínim interprofessional. Puntualitza que no estan dient que 
això sigui culpa del govern municipal, però sí que és responsabilitat 
seva fer alguna cosa al respecte.  
Constata que el nombre de persones sense sostre ha augmentat d’un 
12% només el darrer any. 
Conclou, per tant, que allò que el govern havia convertit en bandera 
quant a les polítiques socials no s’està complint. 
Apunta, també, que l’Alcaldessa va dir textualment al principi del 
mandat que l’única cosa que feia falta per resoldre el problema de 
l’habitatge a Barcelona era voluntat política; així doncs, es pregunta si 
han de concloure que no ha sabut exercir aquesta voluntat o, 
altrament, que aquesta afirmació no era correcta. 
Confirma que els fets palesen clarament que la política d’habitatge 
d’aquest govern, a poc més d’un any del final del mandat, és un fracàs 
com una casa. 
Afegeix que hi ha altres aspectes en els quals aquesta ciutat dinàmica, 
aquesta capital de les solucions que sempre ha estat Barcelona, amb 
amor propi i autoestima, sembla que hagi fet un gir cap a convertir-se 
en la capital dels problemes, i amb retrocessos notables en projectes 
que anaven endavant, i esmenta com un dels més preocupants el túnel 
de Glòries, que havia d’estar acabat el 2017; i del qual el govern en va 
rescindir el contracte al·legant que s’havia atorgat a una empresa 
relacionada amb la trama del 3%; tanmateix, un any després de la 
rescissió i de l’aturada de les obres, el 40% de l’obra és novament 
adjudicada a una altra empresa encara més assenyalada en aquesta 
trama. 
En referència a Ciutat Vella, posa de manifest el retrocés cap als anys 
vuitanta, amb proliferació de narcopisos i coffee shop que retrotrauen 
a èpoques passades que ningú pensava que tornarien. 
Afegeix que el top manta suposa una ocupació de l’espai públic per 
comerciar, i que implica la vulnerabilitat de les persones que són 
objecte d’explotació laboral claríssima; en aquest cas, posa de 
manifest que existia la percepció que la ciutat ja havia aconseguit 
gestionar el fenomen, cosa que no és certa. 
Atès aquest estat de coses, diu que no volen una ciutat del retrocés, 
sinó que la volen del progrés; no volen ser la capital dels problemes, 
12 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
sinó de les solucions. Per tant, diu al govern que volen la Barcelona 
optimista, amb autoestima, la que es preua de complir allò que promet, 
i que no promet allò que no pot complir; volen la Barcelona del rigor, 
la del 17 d’agost i, sobretot, la del 18 d’agost, que s’alça i que es refà, 
la que sap reaccionar i estar a l’altura. 
Considera, per tant, que no falla un programa en concret sinó el 
sistema operatiu del govern de la ciutat, que s’ha de basar en complir, 
en l’autoestima i en les ganes de superació. 
Conclou de tot plegat que a Barcelona li cal un relleu, una alternativa 
clara, i creu que fóra eficaç penjar un cartell al balcó d’aquest 
ajuntament amb el lema: capital en busca d’alcalde. I aprofita per 
referir-se a què, al principi del mandat, l’Alcaldessa va dir textualment 
“feu-nos fora si no fem allò que hem dit”. 
 
El Sr. COLLBONI comença fent una declaració de confiança i 
d’optimisme envers la ciutat, i considera que malgrat la crítica que 
farà a continuació, Barcelona es mereix guanyar novament el futur, 
perquè té tots els elements per fer-ho possible, teixit empresarial, 
entitats culturals, esportives, esperit emprenedor i confiança en ella 
mateixa. Per tant, afirma que està convençut que la ciutat, malgrat 
aquest mal any, se’n sortirà. 
Seguidament, confirma que ha escoltat la intervenció de l’Alcaldessa 
amb molta atenció i que, fins i tot, s’ha llegit l’informe de l’estat de la 
ciutat i diu que, en la primera part del discurs, no sabia si era 
l’Alcaldessa qui parlava o bé era l’alcalde Trias de fa uns anys, ja que 
ha fet un discurs calcat al d’un alcalde que ella qualificava de dretes i 
que calia fer fora de la ciutat. 
Precisa que tots elements que ha destacat com a positius són els 
mateixos que hauria pogut esgrimir el Sr. Trias fa quatre anys, i diu 
que això demostra que el projecte del govern municipal està 
absolutament desdibuixat, que ha perdut el nord i navega sense carta, 
sense brúixola i sense horitzó. 
Reconeix que el 2017 ha estat un any molt complicat, sobretot el 
segon semestre, i manifesta que no serà dels qui digui que tot allò que 
ha passat ha estat per culpa de l’Ajuntament, sinó que han concorregut 
un seguit de fets i uns contextos que no tenien a veure amb el govern 
municipal. Així, els atemptats del 17 d’agost, per a les víctimes dels 
quals té un record, i l’impacte del procés independentista en la vida 
política, econòmica i social de la ciutat han estat factors molt negatius, 
però creu que la qüestió està en com s’hi respon des del lideratge de la 
ciutat, com s’acara fer front a les dificultats. En aquest sentit, afirma 
que l’Alcaldessa ha demostrat que la seva resposta no té rumb, li 
manca lideratge i que no té un model de ciutat clar. Posa de manifest 
que el debat sobre la Barcelona del futur ha desaparegut; que 
l’Alcaldessa s’ha supeditat al debat dels nacionalistes i ha obviat el del 
futur de la ciutat. Li retreu haver estat més pendent durant els darrers 
mesos d’allò que pensaven i deien els independentistes que no pas 
d’allò que pensava i deia la ciutadania; més pendent de l’estat d’ànim i 
d’allò que pensaven les bases del seu partit, que no pas de ser coherent 
i mantenir una coalició de govern. 
13 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
Considera que el trencament de la coalició no és la causa, sinó la 
conseqüència i el símptoma de la pèrdua de rumb, de no tenir idees 
clares i de no saber cap a on es va. En aquesta línia, retreu al govern 
que continuï sense establir acords, de no bastir els grans ponts a què 
apel·lava l’Alcaldessa en la seva intervenció, i li recorda que es van 
carregar el principal pont que tenia renunciant al govern de coalició. 
Afegeix que el govern no ha estat capaç de teixir cap aliança ni dins ni 
fora d’aquest ajuntament i, altrament, confon dialogar amb fer-se fotos 
amb grups socials, i donar-ho tot en comptes d’acordar en les 
negociacions. 
Sobretot, demana a l’Alcaldessa que el govern renunciï a transformar 
la ciutat, i assenyala que aquesta és la seva crítica; que desestimin fer 
una tasca de transformació de la realitat que, altrament, sempre havien 
acarat els governs d’esquerres progressistes de la ciutat. I justifica la 
demanda perquè la ciutat avui està pitjor que fa un any, i això ho posa 
de manifest fins i tot el baròmetre municipal. Constata que el govern 
no està complint els seus compromisos electorals, com demostra 
clarament la política d’habitatge, de transport públic, de lluita contra 
les desigualtats. 
Es qüestiona si el govern està en disposició d’acabar el mandat fent 
alguna cosa més que rodes de premsa compulsives i anuncis de coses 
que no passaran a curt termini a la ciutat; aquesta és la gran pregunta 
que avui formula el seu grup.  
Posa de manifest que en el document, que el govern ha encarregat als 
serveis tècnics de la casa, s’obvien dades molt importants, cosa que 
valora com a simptomàtica, entre les quals esmenta que s’obliden dels 
veïns del Raval, ni hi consta cap dada sobre el nombre de pisos 
ocupats hi ha realment a Barcelona, cosa que ha d’esbrinar i publicar 
un diari com El Periódico. Afegeix que obliden també el sector del 
comerç, atès que l’informe no conté cap dada sobre l’evolució del 
comerç il·legal. 
Remarca que ni en la intervenció de l’Alcaldessa ni el document de 
l’estat de la ciutat s’esmenten els joves en cap moment, no hi apareix 
ni una sola dada sobre la precarietat laboral que afecta aquest 
col·lectiu, ni sobre les seves dificultats per accedir a l’habitatge, o 
sobre l’oci de la gent jove. I constata que no hi ha cap dada al respecte 
perquè, senzillament, s’han oblidat de les polítiques de joventut. I 
confirma que tampoc no hi ha cap dada respecte a la violència 
masclista. 
Insisteix a dir que el govern ha perdut el rumb, que queda ben palès 
que no té model de ciutat, i que naveguen a vista, tapant les vies 
d’aigua que puguin anar sorgint. 
Diu que no es pot obviar l’efecte que ha tingut en la ciutat el procés 
independentista i la manca de confiança; que no es pot deixar de 
banda que la creació d’empreses ha baixat un 22% a  Barcelona; 
tampoc que l’atur s’ha incrementat en tots aquells sectors que tenen a 
veure amb el turisme. I afegeix que, sobretot, no es poden eludir les 
59.500 persones que a Barcelona estan en llista d’espera d’un 
habitatge social, i remarca que només han lliurat 180 pisos en tres 
14 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
anys, i ho compara en els dos mil, com a mínim, que a aquestes 
alçades de mandat ja havia fet l’alcalde Hereu. 
Observa, finalment, que les polítiques d’habitatge ocupen només dues 
pàgines en un informe que en té noranta-sis. 
Reconeix que l’economia creix d’un 3%, que l’atur es redueix a límits 
d’abans de la crisi econòmica; i remarca que el Pla de barris, que és 
l’eix central de les polítiques municipals contra la desigualtat, té un 
grau d’execució del 3,1%, segons dades proporcionades pel mateix 
govern, és a dir, arribats al tercer any de mandat s’han executat tres de 
cada cent accions incloses en el pla. Remarca que aquesta era 
certament una política de transformació, de reequilibri en els barris 
que més ho necessiten. 
Entrant en l’àmbit de la mobilitat, fa avinent que no tenir un model té 
conseqüències com ara que, amb un govern que reclama un aire net, i 
està pel foment de l’ús de la bicicleta i del transport públic, els 
desplaçaments en vehicle privat durant el que porten de mandat hagin 
augmentat d’un 4,1%; i diu irònicament que entre els incentius a l’ús 
del transport públic hi ha la pujada de la T10 per sobre de l’IPC; que 
en comptes d’haver aprofitat els cent primers dies de govern per fer 
possible la connexió del tramvia per la Diagonal, atès que hi havia una 
majoria que ho permetia, van caure en la trampa de mercadejar amb el 
tramvia, concretament amb el grup Demòcrata, i els retreu que hagin 
aconseguit polititzar un assumpte que hauria de ser un projecte de 
ciutat. 
Pel que fa als carrils bici, confirma que el seu grup és partidari de l’ús 
de la bicicleta a la ciutat, però diu que s’han de fer amb un cert sentit 
comú; així considera que ha estat un despropòsit multiplicar per tres 
els carrils bici sense ordre ni concert i que és contraproduent per a la 
ciutat i per a un model alternatiu de transport.  
Afegeix que tampoc no admet que un model de mobilitat es tradueixi 
en l’obertura de tres parades noves de metro, i que s’han obert perquè 
aquest ajuntament ha avançat uns diners que corresponien a la 
Generalitat. 
Continua la seva intervenció referint-se a la participació, una altra de 
les banderes del partit de govern; i confirma que no hi ha ni rastre dels 
pressupostos participatius que anunciaven; o al fet que a la proposta 
més votada en el procés participatiu “Decidim Barcelona”, que es la 
cobertura de la ronda de Dalt, el govern hi destini, exactament, zero 
euros enguany per continuar l’obra. 
Remarca que aquestes són les contradiccions del govern de la ciutat 
que posen de manifest la seva gran desorientació, la seva pèrdua de 
rumb, de navegar a cop de titular per justificar que s’està fent alguna 
cosa; navegar tapant vies d’aigua que es fan per la manca de projecte i 
de lideratge, com demostra que l’Alcaldessa va anar a veure els veïns 
del Raval ahir mateix, quan el problema feia dos anys que era ben 
manifest.  
Conclou que el govern navega sense saber on va, per què, ni amb qui. 
Reconeix, tanmateix, que el govern ha fet acords bons, com és el de 
les terrasses, però a costa de renunciar a què una part de la ciutat, la 
que representa la FAVB, hi estigués d’acord. En aquest sentit, retreu 
15 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
al govern que només trigués dues setmanes a canviar de discurs, a 
deixar de banda la FAVB, i arribar a acords només amb el Gremi de 
Restauració. Entén que això demostra fins a quin punt el govern ha 
perdut el rumb. 
  
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ destaca que Barcelona és una gran ciutat, 
però que no està sent cuidada com mereix, probablement perquè el 
govern municipal la vol convertir en la seva Comuna, i la Sra. Colau 
assumir el paper d’alcaldessa regenta, que governa per decret, sense 
diàleg i al marge dels interessos del conjunt de la ciutadania. 
Reitera que Barcelona és una ciutat forta i dinàmica i la seva 
ciutadania encara ho és més; recorda que aquest darrer any la ciutat ha 
hagut d’acarar tres adversitats molt greus. Així, esmenta que la ciutat 
es va aixecar després de l’atemptat terrorista gihadista de l’agost; 
aixeca el cap després de les conseqüències negatives, la factura 
econòmica i social que ha significat el procés independentista; i la 
Barcelona que haurà d’acarar els efectes d’una equivocada gestió 
municipal. 
Diu que crida l’atenció que avui l’Alcaldessa retregui que es 
qüestionés la capacitat de gestió de Barcelona en Comú atesa la seva 
manca d’experiència; però li recorda que ICV-EUiA forma part 
d’aquest govern i, d’experiència, n’hi sobra ja que és la formació que, 
juntament amb el PSC, més anys ha governat la ciutat –35 de 39 anys–
. I observa que encara és pitjor que digui que tot allò negatiu que 
succeeix a Barcelona és culpa de les gestions de govern que han 
precedit l’actual, sense reconèixer la seva coresponsabilitat. 
Afegeix que l’actual govern també és coresponsable que, després de 
tres anys de mandat, Barcelona els hagi marxat de les mans. Acusa el 
govern municipal d’estar buit de contingut, amb una alcaldessa 
sobrada de gesticulació, atribuint-se sempre els encerts i mai els 
fracassos, que sempre són culpa d’altri, sobretot imputables al PP i al 
govern de l’estat. 
Considera que el Raval és el paradigma de la Barcelona que els fuig 
de les mans, on hi ha una resposta insuficient dels serveis socials per 
garantir la inclusió social; hi ha inseguretat ciutadana arran de la 
delinqüència; manca de solucions d’habitatge; tràfic de drogues i 
incivisme, entre més. 
Posa en relleu que la pretesa Barcelona dels barris que proclamava el 
govern que estava al centre de les seves polítiques, torna a ser, 
lamentablement, la que molts pensaven que havia quedat enrere en les 
dècades dels vuitanta i noranta. 
Fa referència, com les intervencions que l’han precedit, al punt estrella 
del programa de Barcelona en Comú, l’habitatge; i recorda que la Sra. 
Colau era coneguda quan vestia la disfressa de Super V, o la samarreta 
verda reivindicativa de la PAH i assegurava que aturaria els 
desnonaments. Tanmateix, confirma que des del govern estant, la seva 
política d’habitatge s’ha revelat com una mera façana, amb molta 
publicitat i poca pedra, és a dir, no ha produït pràcticament cap 
habitatge.  
16 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
Valora que, en la política d’habitatge, el govern retalla on no toca. En 
aquest sentit, recorda que el darrer Pla d’Habitatge aprovat va ser d’un 
govern del PSC i ICV-EUiA, és a dir, pràcticament per Barcelona en 
Comú; i fa avinent que el pla que ha aprovat el govern, amb el suport 
ara del grup Demòcrata i de Ciutadans, retalla 132 milions d’euros 
anuals en polítiques públiques d’habitatge respecte a l’anterior. 
Considera que aquestes retallades equivocades en política d’habitatge, 
també ho són respecte a les promeses electorals de Barcelona en 
Comú. Recorda que la Sra. Colau va dir que si era alcaldessa 
promouria 8.200 habitatges socials a la ciutat, mentre que a dia d’avui 
només en reconeixen un màxim de 3.200; i com saben que no hi 
podran arribar, ara promouen habitatges prefabricats; escoles en 
barracons, tot i que durant anys havien estat criticant-les. Això sí, fa 
notar que ara empren l’eufemisme “mòdols prefabricats d’alta 
qualitat”, i diu que li agradarà veure quin altre s’inventen per als 
habitatges prefabricats.  
Constata, per tant, que el govern retalla allà on no toca, però no, per 
exemple, en el cas dels desnonaments, tres mil anuals, i que fins i tot 
es produeixen en habitatges municipals. Afegeix que els lloguers 
s’han disparat durant el que porten de mandat un 22%, i Ciutat Vella 
és el districte on s’han encarit més, atribuint-ne la culpa al turisme i 
als anteriors Plans d’usos que expulsaven els veïns. 
Fa notar que el govern sempre dóna la culpa als altres de tot allò 
negatiu que passa a la ciutat, però li recorda l’existència de 82 solars 
públics que permetrien la construcció de cinc mil habitatges socials; 
altrament, recorren a advertir als bancs que els multaran per tinença de 
pisos buits; i pregunta al govern si no es pensa multar, també, per tenir 
aquest nombre de solars buits. 
Lamenta, doncs, que aquesta és la Barcelona que està consolidant 
l’actual govern municipal; una ciutat que després de trenta-cinc anys 
de ser governada per membres de l’actual Barcelona en Comú 
continua sense disposar d’un veritable parc d’habitatge públic; amb 
nuclis de barraquisme que s’estan estenent i la pretensió de construir 
habitatge en barracons. 
Afegeix que, lamentablement, hi ha altres polítiques que són un fracàs 
de gestió, i que configuren la ciutat de les llistes d’espera, cada vegada 
més llargues d’ençà que Barcelona en Comú governa en l’àmbit 
social; el 43% de peticions de plaça en les escoles bressol no ateses; 
cinc mil persones grans esperant durant més d’un any per accedir a 
una residència. 
Esmenta, també, l’increment del 21% del nombre de persones sense 
llar d’ençà que governa la Sra. Colau, i d’un 48% el de les persones 
que dormen al carrer.  
Diu que podria continuar citant indicadors que confirmen el fracàs de 
les polítiques municipals, que defineix com a polítiques de 
gesticulació social, sense cap contingut ni compromís i, òbviament, 
ineficaces. 
Remarca que tampoc no ha disminuït la pressió fiscal, que continua 
tenint impostos al màxim i serveis sota mínims. 
17 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
Observa que l’Alcaldessa ha convidat en la seva intervenció a un 
pacte entre els grups per a la creació d’una funerària municipal; i 
pregunta, si realment és tan senzill abaratir els enterraments –cosa que 
el seu grup subscriu–,  per què no han fet ja, o més encara, durant els 
trenta-cinc anys que ICV-EUiA ha governat a la ciutat. Apunta que els 
serveis funeraris municipals actualment tenen un benefici de dos 
milions d’euros a l’any, i li suggereix que per abaratir els enterraments 
només han de rebaixar aquests beneficis; que avui mateix pot firmar 
un decret per modificar a la baixa els preus públics vinculats als 
serveis funeraris; i remarca que, per a això, no cal cap pacte. 
Adverteix que la Barcelona fora de la llei es multiplica, que un de 
cada quatre barcelonins reconeix haver estat objecte d’un delicte o 
d’una infracció penal el darrer any; els furts s’incrementen d’un 5%, 
l’incivisme campa per la ciutat, gairebé gratis, ja que de les multes per 
aquesta causa amb prou feines es cobra un 15%; altrament, es dispara 
la recaptació per multes de trànsit, l’import del servei de grua, zones 
verdes i zones blaves.  
Afegeix que també es multipliquen els conflictes veïnals arran de les 
molèsties causades pels ocupes, d’un 61% el darrer any; de la mateixa 
manera que succeeix amb el top manta. En aquest sentit, diu que li 
sembla una indecència que, atesa la proximitat del Mobile World 
Congress, es promogui un gran desplegament policial per impedir el 
top manta a la plaça de Catalunya, mentre que la resta de l’any es fan 
els ulls grossos. Reclama que s’actuï tot l’any contra aquest fenomen, 
també al metro, a fi de donar suport al comerç que paga impostos, que 
compleix amb les seves obligacions i que crea ocupació. 
Continua la seva intervenció posant de manifest que el govern 
anteposa la ideologia a l’eficàcia de l’acció, que imposa la seva 
ideologia sectària, també en l’àmbit de la mobilitat. Esmenta com a 
exemples la superilla; la connexió del tramvia per la Diagonal, quan ni 
tan sols és una competència municipal, i en la qual s’han d’esmerçar 
175 milions d’euros que, altrament, diuen que no tenen per a continuar 
amb la cobertura de la ronda de Dalt; i subratlla, sobretot, l’improvisat 
i equivocat desplegament dels carrils bici que està generant una 
autèntica bicifòbia a la ciutat; adverteix que el suport de la bicicleta 
per part del govern està provocant un efecte contrari. 
Opina que han de posar l’accent en allò que els ha de centrar que és la 
millora de les polítiques socials i de l’ocupació, que des que governa 
el PP d’ençà del 2012 ha crescut a Barcelona any rere any, i s’ha 
reduït l’atur d’un 35%, tot i que a la ciutat encara hi ha setanta-cinc 
mil persones desocupades, mentre que les afiliacions a la seguretat 
social són més d’un milió, de manera que ja s’han recuperat els 
indicadors anteriors a la crisi. Tanmateix, reconeix que el camí per 
recórrer encara és llarg i, per tant, és imprescindible fer una ciutat 
oberta als emprenedors i no pas hostil i per això cal donar suport a qui 
crea ocupació i activitat econòmica amb incentius i sense traves 
burocràtiques. En aquest sentit, posa de manifest que aquestes traves 
arriben a l’extrem de trigar 135 dies de mitjana per aconseguir la 
llicència d’activitat. 
18 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
Confirma que aquestes són algunes de les característiques de l’estat de 
la ciutat, de la Barcelona que el govern els vol silenciar, i amb uns 
problemes que s’agreugen a causa del procés independentista, al qual 
fa costat l’Alcaldessa i s’ha convertit en cooperadora necessària, i 
quan va dir que volia ser pont, en realitat continua aturada a la riba de 
l’independentisme que divideix la ciutadania. 
 
La Sra. REGUANT fa notar que avui és 23 de febrer –23F–, i que no 
deixa de ser sorprenent que a data d’avui hi hagi catorze persones 
detingudes per denunciar el cop d’estat del 155, que han estat 
traslladades a la comissaria de Les Corts. Aprofita per denunciar una 
vegada més des d’aquesta cambra, doncs, aquest cop d’estat del 155. 
Observa que en l’informe es fa referència, literalment, a càrregues 
policials i agressions, cassolades i protestes, manifestacions d’un i 
d’altre signe, amenaces i declaracions, suspensió de l’autonomia i 
convocatòria d’eleccions, citacions judicials i empresonaments. Alerta 
que no poden oblidar que, al davant de tot això, hi ha uns 
responsables, i que diumenge vinent vindran a Barcelona, i diu que els 
agradaria que moltes de les persones que són aquí, per respecte als 
veïns i veïnes apallissats l’1 d’octubre, per solidaritat amb els presos 
polítics, amb les persones que són a l’exili, per solidaritat amb totes 
les persones investigades per obeir un mandat popular, per solidaritat 
amb Valtonyc, el raper condemnat a tres anys i sis mesos de presó per 
criticar una màfia, diumenge no participin d’una celebració i un 
vassallatge envers les persones responsables del que ha passat en 
aquest país. 
Per aquest motiu, formula la petició que, qui se senti interpel·lat, 
diumenge 25 de febrer no assisteixi al sopar d’inauguració del Mobile 
World Congress, pel que representa l’esdeveniment, però sobretot pel 
que han representat alguns assistents a aquest sopar per a la ciutat de 
Barcelona. 
Dit això, valora que l’informe de l’estat de la ciutat té un cert to 
triomfal, i reconeix que hi ha alguns indicadors que aparentment 
mostren canvis o reversió d’alguns aspectes, tot i que considera que 
convindria analitzar-ne alguns amb detall per comprovar que no s’han 
produït canvis profunds ni reals que permetin mantenir estabilitat o 
revertir situacions de desigualtat cròniques; en aquests casos, remarca 
que calen polítiques més agosarades. 
Assenyala que en l’informe es posa en evidència, en el fons, un model 
econòmic focalitzat en el sector del turisme, que continua sent 
promocionat internacionalment, generant monocultiu, cosa que resulta 
ben evident a les portes d’un gran esdeveniment com el Mobile. Així, 
constata que lluny de revisar o de redimensionar aquest fenomen, cada 
vegada es potencia més i s’escampa per la ciutat; i arran del congrés 
del mòbil es fa molt evident la privatització de l’espai públic durant 
uns dies. 
Afegeix que un element que consideren força significatiu i que posa 
en relleu i en valor la necessitat de la vaga feminista de la setmana 
vinent és la bretxa salarial que a Barcelona, com arreu, és molt 
preocupant. En aquest sentit, avança que aquest assumpte el podran 
19 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
debatre a bastament arran de la proposició presentada pel seu grup, i 
aquí només vol deixar palès que aquesta bretxa palesa que viuen en 
una ciutat absolutament desigual pel que fa al gènere, on les dones 
continuen sent qui té majors dificultats per accedir al món laboral, s’hi 
confirma la feminització de la pobresa i que la divisió sexual del 
treball és un fet incontestable, assumint les dones pràcticament en 
exclusiva les tasques de cura i de manteniment de la vida. 
Remarca que la ciutat té una població cada vegada més envellida, i en 
aquest sentit tornen a ser les dones qui encapçalen aquest rànquing, 
cosa que posa en relleu que els serveis que utilitzen majoritàriament 
les dones –que continuen privatitzats malgrat que s’hagi parlat en 
moltes ocasions de remunicipalitzar-los–, també estan integrats 
majoritàriament per dones. Subratlla que es tracta de serveis 
imprescindibles per a la ciutat, de manera que reitera la demanda una 
vegada més de posar fil a l’agulla a fi de disposar d’uns serveis 
públics forts que puguin canviar la realitat material de les dones i 
capgirar l’ofensiva que planteja la bretxa salarial i una població 
envellida. 
Afegeix que en matèria de salut els determinants de gènere, i de 
classe, també són evidents, i constata que en l’informe es diu que 
pràcticament la meitat de la població és de procedència estrangera, 
que procedeix de països en conflicte, empobrits. En aquest sentit, fa 
avinent que aquest mateix matí a l’oficina d’estrangeria hi ha una 
concentració per demanar a l’estat que agiliti els procediments d’asil i 
de refugi; i remarca que s’hi han identificat persones, ja que en aquest 
país ocupat pel 155 el dret a protestar està conculcat. 
Posa èmfasi en els cinc anys de diferència d’esperança de vida entre 
els districtes de Les Corts i de Ciutat Vella, i remarca que si en 
comptes de per districtes es fes per barris aquesta diferència encara 
seria major. I també fa referència a què en l’enquesta de la percepció 
de la salut entre les dones, un 22% afirma que és regular o dolenta. 
Observa que l’altre gran tema que ha anat sortint en les intervencions 
fa referència a l’habitatge; i en aquest sentit, recorda que avui es 
presenta una proposició en què es posa de manifest la inexistència de 
sobirania dels municipis en matèria d’habitatge. Això no obstant, diu 
que hi ha eines que es poden analitzar millor, que els municipis les 
poden explorar per no haver de pidolar a l’estat canvis legislatius que 
saben que ni es produiran ara ni a mitjà termini. 
Insisteix que cal posar damunt la taula el dret a l’ocupació de manera 
clara; i tot i que hi ha qui criminalitza sistemàticament les persones 
que ocupen, confirma que ho fan perquè lluiten per un dret bàsic com 
és l’habitatge i, per tant, no se’ls ha d’expulsar i desnonar per sistema. 
Per això, posa en valor la combativitat de moltes persones de la ciutat 
que defensen aquest dret bàsic. Remarca que els edificis en lluita a la 
ciutat es multipliquen setmana rere setmana, i cal que l’Ajuntament, 
més enllà de reclamar més competències a la Generalitat i a l’estat, es 
posi al seu costat, clarament i sense dubte. 
Seguidament, assenyala que un altre dels aspectes que aquí han sortit 
és la necessitat de reduir l’ús del vehicle privat, però les dades 
confirmen que això està molt lluny de ser una realitat. Precisa que 
20 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
l’informe indica que la densitat urbana és de quinze mil habitants per 
quilòmetre quadrat, i entén que cal afegir que la ciutat rep anualment 
trenta milions de visitants, dels quals la meitat pernocta, cosa que 
suposa un problema molt greu de saturació, amb una evident manca 
d’espais verds. En aquest estat de coses, els nivells de contaminació 
superen els límits establerts per la UE i l’OMS. Afegeix que continuen 
sense disposar de les unitats de detecció necessària per poder avaluar 
l’impacte real d’aquesta contaminació, i les mesures que proposa 
aquest govern són clarament insuficients, ja que el protocol existent 
d’alerta per contaminació tal com està establert es pot aplicar, tirant 
llarg, un parell o tres cops a l’any, mentre que la cronificació de la 
contaminació és un problema diari. 
Igualment, posa de manifest la paradoxa del govern en dir que està per 
la reducció de l’ús del vehicle privat, però, a canvi, apuja el preu del 
transport públic, perjudicant molta gent de classe treballadora per 
desplaçar-se al lloc de treball i que, atesa la situació, acaba emprant el 
vehicle privat perquè li surt més econòmic i més senzill. 
Entén que han de ser conscients de la derrota de la causa de reduir el 
transport en vehicle privat ja que és una dada incontestable 
l’increment de les matriculacions. 
Acaba la seva intervenció demanant al govern que recuperi el 
compromís del “pacte de les escales”, i remarca que només resta un 
any per decidir si allò que volen és una gestió amable en una ciutat 
aparador o, altrament, generar transformacions profundes i, per tant, 
posar el dret de la ciutat a l’abast de tota la ciutadania i fer polítiques 
en aquesta direcció, i no a promocionar determinats sectors i 
esdeveniments concrets i, per tant, girar l’esquena a bona part de la 
població. 
 
El Sr. ARDANUY constata, en primer lloc, que Barcelona és una gran 
ciutat, que se n’ha sortit amb molta energia quan ha tingut dificultats. 
Per tant, creu que és evident que el seu govern requereix un seguit 
d’elements indispensables, com ara que la ciutat s’ha de dirigir des de 
l’acompanyament, interpretant els anhels de la ciutadania i inspirar el 
futur. 
Remarca que la principal tasca del govern municipal és millorar la 
qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, en aquest 
sentit, entra a valorar algunes qüestions contingudes en l’informe que 
avui els ha presentat l’Alcaldessa i que, a parer seu, volen una reflexió 
profunda. 
Així, destaca que l’informe posa de manifest que l’atur s’ha reduït i 
que l’economia s’ha incrementat, però no entra en la manera com ha 
succeït això. Considera, com també ho creu el govern de la ciutat, que 
l’economia ha de ser més redistributiva i que la manera com hi pot 
contribuir aquest ajuntament és potenciant la fiscalitat verda, 
promovent i estimulant la instal·lació d’empreses que siguin més 
responsables socialment; inspirar i treballar per la millora de la 
qualitat de l’ocupació i que estigui més ben remunerada. 
Destaca que un altre àmbit important és l’entorn que es vol potenciar a 
la ciutat i, en aquest sentit, treballar per una ciutat més neta, amb 
21 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
major qualitat ambiental, amb una mobilitat sostenible i un transport 
públic més eficient i amb un cost més assequible. 
Entén que aquí s’ha parlat poc d’educació, i que és essencial ja que del 
seu èxit depèn el futur de la ciutat perquè és la principal palanca de 
canvi social; i subratlla que la formació professional és essencial en 
aquesta transformació qualitativa de la ciutat, i lamenta que se n’hagi 
fet tan poc esment. Igualment, afegeix els camps de ciència i de la 
recerca i remarca que és bàsica una bona gestió d’aquests àmbits. 
Finalment, posa de manifest que allò que els fa proveïdors de millora 
de la qualitat de vida és l’àmbit de l’atenció a les persones i, en aquest 
sentit, fa notar que aquest ajuntament encara té molta feina a fer i 
molts reptes per endavant, i que no només depenen del pressupost que 
s’hi destini, sinó que comporta també una qüestió d’inspiració i de 
lideratge, i també de consensos, i sobretot d’establir una compromís 
ferm amb la ciutadania, i posar l’interès general al centre de les 
polítiques municipals. 
 
La Sra. ALCALDESSA comença la seva segona intervenció referint-
se a un aspecte que ha sortit en totes les intervencions sense excepció, 
i que és el que fa referència a l’habitatge. Assegura que ja hi 
comptava, i confirma que el govern comparteix que es tracta d’un 
tema central, el principal repte de la ciutat; i així ho consideraven 
abans d’arribar a l’alcaldia de la ciutat, i ho continuen mantenint. 
Així, afirma que el govern és el primer que és conscient que cal fer 
molt més, atès que durant dècades només s’ha estat alimentant 
l’especulació. Admet que és ben lògic que els grups de l’oposició els 
acusin de no fer prou i que els demanin de fer molt més, però diu que 
no estan disposats a acceptar lliçons d’algunes formacions en aquest 
terreny. 
Posa en valor que hi ha membres del govern que s’han parit la cara per 
defensar el dret a l’habitatge, i que han passat anys arriscant-se, fins i 
tot personalment, posant el cos per aturar centenars de desnonaments, 
i per exigir a les administracions que complissin. I després d’aquest 
recorregut previ, han accedit al govern d’aquest ajuntament amb la 
voluntat de fer el màxim possible. 
Reconeix que voldrien fer molt més en aquest àmbit, però assegura 
que fan el màxim possible i així continuaran. 
Concreta que els qui durant dècades han governat a les 
administracions del país i de l’estat, com són el PSC o CiU, amb totes 
les competències al seu abast en matèria d’habitatge, els han deixat un 
1% d’habitatge de lloguer, ben lluny del 15%, 20% o 30% que durant 
dècades s’ha fet en altres ciutats europees. 
Remarca, però, que un dels principals problemes de la ciutat són els 
preus dels lloguers, els desnonaments per impagament d’aquesta 
renda, i la durada dels contractes d’arrendament; i destaca que l’origen 
d’aquesta situació els ha de fer remuntar al Decret Boyer, ministre del 
govern del PSOE, que va desregular completament el mercat de 
lloguer; i després el govern del PP va aprofundir en les polítiques de 
desregulació, conjuntament amb els seus socis habituals al Congrés 
fins fa poc, CiU, i legislant a favor dels desnonaments exprés amb el 
22 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
vistiplau del PSC. A tot això, diu que cal afegir-hi la desregulació de 
la LAU per part del govern del PP, reduint a només tres anys els 
contractes, donant barra lliure a grans especuladors internacionals, que 
paguen zero impostos per especular amb els edificis de la ciutat. 
Considera que cal parlar de qui ha alimentat la bombolla, malgrat els 
moviments que ho denunciaven i que alertaven de la vulneració dels 
drets de la ciutadania; de qui ha donat carta blanca a les entitats 
financeres i les ha rescatat amb milers de milions d’euros; i pregunta 
als grups Demòcrata, del PSC i el PP si es donen per al·ludits. 
Entén que se n’haurien de sentir, atès que han participat de les 
polítiques de bombolla immobiliària, el preu de les quals l’està pagant 
la ciutat, i que aquest govern ha intentat corregir amb les escasses 
competències que té en aquest àmbit. I remarca que el pitjor de tot és 
que a dia d’avui aquestes polítiques es continuen mantenint, i 
Ciutadans s’hi suma. Així, al Congrés dels Diputats avalen al partit 
corrupte que està governant, i que ha reduït d’un 70% el pressupost de 
les polítiques d’habitatge; i afegeix que el PDeCAT continua 
accelerant el desnonament exprés de la mà de Ciutadans i del PP al 
Congrés. 
Confirma que el govern municipal, en comptes de reduir el pressupost 
en polítiques d’habitatge, l’ha multiplicat per quatre; han creat una 
unitat contra l’exclusió residencial; han aturat, evitat o mediat en més 
de dos mil casos de desnonament, i afirma que en volen aturar molts 
més. Afegeix que han recuperat la construcció d’habitatge públic, que 
estava sota mínims. En aquest sentit, posa en relleu que mobilitzar una 
maquinària com la de l’ajuntament de Barcelona no és gens senzill, i 
assenyala que els terminis de construcció amb què s’han trobat eren de 
vuit anys, és a dir, amb l’horitzó de dos mandats, i han posat la 
voluntat de reduir aquests terminis. 
Manifesta que es comprometen, malgrat l’estructura que han trobat 
muntada, que tindran iniciats o en projecte 4.400 habitatges al final 
del mandat, que suposen 66 noves promocions; i aprofita per 
assenyalar que la Generalitat, fins ara governada pel PDeCAT i ERC, 
només ha fet cinc promocions a tota Catalunya. Continua dient que 
durant l’anterior mandat es van adquirir 170 habitatges a preus 
inferiors als de mercat, mentre que en només dos anys aquest govern 
n’ha adquirit 500; compara, quant a les cessions de pisos de grans 
tenidors, que l’anterior mandat se’n van produir 14, i actualment ja en 
porten 250. Fa avinent que per cada cent euros que destina aquest 
ajuntament a polítiques d’habitatge, la Generalitat en destina vint-i-
tres i l’estat deu. 
Concreta que el 2017 s’han aconseguit a Barcelona, entre cessió, 
construcció i mediació, 873 habitatges de lloguer, i la Generalitat, en 
el mateix període, n’ha aportat 13, tot i que és qui té la competència 
principal en polítiques d’habitatge. Confirma, doncs, que aquest 
ajuntament està suplint la Generalitat i l’estat pel que fa a polítiques 
d’habitatge. 
Entrant en el terreny de les polítiques adreçades a les persones sense 
llar, que també han sortit en les intervencions dels grups d’ERC i del 
PP, precisa que Barcelona hi destina 35 milions d’euros, i la 
23 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
Generalitat 100.000 euros, i fa avinent que això provoca que diversos 
municipis de Catalunya, atès que no reben res de la Generalitat per 
acarar aquest fenomen, enviïn aquestes persones sense llar a 
Barcelona. 
Entén, doncs, que potser fóra hora que els concedissin les 
competències i els pressupostos i, confirma, que aquest ajuntament ja 
farà tota la política d’habitatge. 
Pregunta a les formacions d’aquesta cambra que governen en altres 
ajuntaments i altres administracions si poden posar l’exemple d’algun 
ajuntament que destini més pressupost i faci més polítiques 
d’habitatge que el de Barcelona. 
Confirma, doncs, que continuen treballant en aquest àmbit, i diu que 
confia que en un assumpte tant important com és l’habitatge, tothom 
sigui constructiu. 
Fa referència a què en la sessió ordinària del Ple que tindrà lloc a 
continuació parlaran del pacte pel lloguer, que està regulat 
exclusivament per una llei estatal, la LAU, i adverteix que cal regular 
la durada dels contractes i limitar els increments abusius, i diu que 
confia que avui tots els grups subscriuran aquest pacte. 
 
El Sr. TRIAS felicita l’Alcaldessa per les seves dots d’actriu i per 
explicar les coses pervertint absolutament la realitat. 
Observa que quan no sap com replicar ho fa ficant-se amb els grups 
municipals, en els mandats passats, i certament hi ha qui pot veure-hi 
molts errors. Puntualitza, però, que el grup de CiU només ha governat 
quatre anys a la ciutat, mentre que el PSC, amb ICV-EUiA, ho ha fet 
la resta de mandats d’ençà del 1979; i reconeix que ha fet coses molt 
ben fetes, però també d’errònies. 
Posa de manifest que d’allò que estan parlant és de la situació de la 
ciutat a dia d’avui i de l’acció de l’actual govern, en cap cas d’allò que 
es va fer fa vint anys; i diu que lamenta haver de qualificar aquesta 
acció com un desastre. Remarca, en aquest sentit, que ha estat 
demanant a bastament a l’Alcaldessa que li expliqués quin és el seu 
model de ciutat; quines són les seves polítiques, per exemple, en 
cultura, ja que assegura que estan ben desorientats; o si tenen intenció 
d’aplicar realment el Pla d’habitatge, i confirma que els continuen 
donant suport en això. I insisteix a recordar que arran de l’operació 
Bamsa van obtenir dos-cents milions d’euros per emprar-los en 
habitatge. 
Quant a la funerària pública que proclama el govern que vol fer, 
considera que és ben fàcil a partir de rescatar el que es va vendre, que 
qualifica d’escàndol, i que provoca una desorientació profunda entre 
la ciutadania. 
 
La Sra. MEJÍAS observa que en el torn de resposta la supèrbia de 
l’Alcaldessa s’ha vist desbordada per la seva desesperació. Creu que 
està totalment desesperada perquè no sap com amagar que coses que 
va prometre no les pot complir; i addueix que, probablement, aquí rau 
el seu error, en prometre allò que no podia complir, especialment 
perquè els ajuntaments no ho poden tot. 
24 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
Comenta que preparant aquest debat s’ha repassat el programa 
electoral de Barcelona en Comú, en el qual prometien la creació d’una 
taula en què hi asseurien, no només els representants municipals, sinó 
també els bancs i els responsables dels fons d’inversió per evitar 
abusos en el terreny de l’habitatge i que, a més, se’ls reclamaria que 
complissin amb les seves obligacions, i pregunta a l’Alcaldessa per 
què no s’ha fet. 
En aquest sentit, recorda que al Raval hi ha 228 pisos buits, la majoria 
dels quals són propietat de bancs, i altres municipals i, per tant, 
responsabilitat d’aquest ajuntament. Retreu al govern que permeti que 
aquests pisos estiguin abandonats i, per tant, que pateixen ocupacions. 
Assegura que el seu grup està disposat a emprar totes les eines 
jurídiques per acabar amb les ocupacions, ja que consideren que són 
una autèntica injustícia, d’entrada, perquè vulneren el dret a la 
propietat de moltes famílies vulnerables; i, en segon lloc, perquè 
limiten el dret d’accés a l’habitatge protegit de lloguer social. 
Recorda que en el programa de Barcelona en Comú també s’hi 
prometia la construcció de quatre mil habitatges públics, i que amb 
tota probabilitat no arribaran ni a mil; i posa en relleu que, atès que no 
arriben ni de lluny a la xifra promesa, se’ls acut de posar en marxa una 
promoció d’habitatge prefabricat, que dubta que tinguin les condicions 
de qualitat necessària. 
 
El Sr. BOSCH entén que en el recital de meravelles que els ha fet 
l’Alcaldessa hi ha afirmacions que no són acceptables ni de bon tros. 
Així, quan explica tot allò que el govern ha fet amb el Pla de barris, 
esmenta la transformació del cinema Pere IV al Poblenou, que de fet 
ha aixecat moltes crítiques entre el veïnat perquè s’ha convertit en una 
subseu del Districte, esmerçant-hi deu milions d’euros, en un barri on 
hi ha finques amb problemes molt greus d’aluminosi, i d’accessibilitat 
als pisos per a la gent gran. 
Afegeix que quan parla de la funerària pública a fi d’abaratir els 
costos dels enterraments, l’Alcaldessa ho donava un com fet tot i que 
li recorda que s’havia de votar en el Ple del mes passat, i avui 
novament, però, de moment, el més calent és a l’aigüera. 
Diu que el principal problema que constaten en aquest mandat, però, 
és que el canvi de model que proclamava el govern en començar no 
s’està complint; no s’està complint en el cas del transport públic, i que 
un bon projecte com el de la connexió del tramvia acabi en un 
publireportatge de telepredicador; o que el canvi de model del turisme 
es quedi en un anunci que sembla fet a mida d’Airbnb. I afegeix que la 
mateixa Alcaldessa reconeix, pel que fa a l’habitatge, que no estan 
complint amb les xifres, que no arriben ni a la quarta part del que es 
van comprometre a fer i, per tant, es pot qualificar de fracàs com una 
casa el Pla d’Habitatge i les promeses al respecte. 
I atès aquest estat de coses, retreu a l’Alcaldessa que vingui a donar la 
culpa als altres, en comptes de reconèixer que no estan fent la feina, 
que no estan impulsant el canvi que prometien; i que quan les funcions 
d’Alcaldessa li van grosses, es torni a posar la samarreta d’activista. 
 
25 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018 
 
 
El Sr. COLLBONI considera que el crèdit que li pogués quedar a la 
Sra. Alcaldessa pel que fa a l’habitatge se l’ha polit avui. Observa que 
fins no fa massa podia parlar com una activista de la PAH reconeguda 
per tothom; però li recorda que avui és l’alcaldessa de Barcelona, una 
ciutat que funciona i que té pressupost, i que té 59.600 ciutadans en 
llista d’espera per accedir a un habitatge, mentre que a dia d’avui 
aquest govern només ha promogut 180 habitatges, i que amb prou 
feines n’haurà fet sis-cents en acabar el mandat, xifra que torna a 
comparar amb els quatre mil del mandat de l’alcalde Hereu en un 
govern de coalició amb ICV-EUiA. 
Assenyala que, de no haver estat pels prejudicis ideològics de l’actual 
govern, ara en tindrien mil; 270 a Glòries, a Vallcarca, a les Casernes 
de Sant Andreu. Retreu aquests prejudicis ideològics al govern, que 
pretenia canviar-ho tot al·legant que els qui els havien precedit no 
havien sabut fer res bé, però el temps ha demostrat que qui no ha fet 
res és el govern actual. 
Demana a l’Alcaldessa una mica més d’humilitat per reconèixer el 
gran fracàs del seu mandat. 
  
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ posa de manifest que la gran promesa 
electoral de Barcelona en Comú, l’habitatge, s’ha revelat com el pitjor 
dels seus fracassos de la seva gestió de govern, i que ha acarat amb 
gran gesticulació i cap solució. 
Per tant, li suggereix que tregui de l’armari la disfressa groga, que es 
posi la samarreta verda i es miri al mirall, i s’adonarà que l’Alcaldessa 
no hi és. 
 
La Sra. ALCALDESSA tanca els torns d’intervenció remarcant que 
havia demanat als grups que li posessin l’exemple d’algun municipi o 
administració que destinés més pressupost que Barcelona a les 
polítiques d’habitatge, i que encara ho espera. 
Confirma que recull els guants llançats en positiu, com ara el del Sr. 
Trias, que ha expressat la voluntat de continuar parlant del salari 
mínim de ciutat; o la CUP, que plantejava el tema de la bretxa salarial 
i de la precarietat laboral en general, cosa que preocupa al govern i 
que vol continuar treballant-hi conjuntament; o el Sr. Ardanuy en 
parlar de la fiscalitat verda. 
Assegura que tenen tota la intenció i la voluntat de continuar parlant 
de tot això, convençuts que la ciutat necessita acords i pactes per fer 
molt més del que s’està fent. Tanmateix, considera que cal reconèixer 
que ara mateix Barcelona, ho diuen rànquings i classificacions 
absolutament independents, és líder a l’estat en inversió social, en 
polítiques de transparència, en l’oferta pública, o a tota Europa és líder 
en la lluita contra la pobresa energètica. 
 
 
 No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la 
sessió a les onze hores i vint minuts. 
26 
Ref: CP 03/18 
V: 28/03/2018