Pla d’actuació 2015 PLA D’ACTUACIÓ 2015 3 Contingut PROGRAMA D’ACTUACIÓ 2015. 3. Gestió de les col·leccions CONSORCI DE LES DRASSANES i del coneixement 29 REIALS I MUSEU MARÍTIM OBJECTIUS GENERALS 29 DE BARCELONA 5 FONS PATRIMONIALS 29 OBJECTIUS 6 Patrimoni moble i embarcacions 30 ACCIONS 6 Patrimoni documental 30 ACTUACIONS 6 Patrimoni fotogràfic 30 Patrimoni bibliogràfic 31 1. Estratègiques 7 RESERVES DELS FONS 32 QUALITAT DE GESTIÓ 7 SALA DE CONSULTA 32 ACCIÓ PATRIMONIAL 8 CONSERVACIÓ PREVENTIVA I RESTAURACIÓ 32 DIFUSIÓ I INTERACCIÓ 8 RECERCA I OBSERVATORI 34 EDUCACIÓ I CONEIXEMENT 9 L’ARXIU GENERAL 36 TERRITORI I SOCIETAT 9 4. Educació i activitats 41 ACCIONS DESTACADES 10 OBJECTIUS GENERALS 41 Projecte Porta 11 Projecte d‘adequació de la segona nau ACTIVITATS PER AL PÚBLIC INFANTIL per als fons documentals 13 I FAMILIAR 42 Tancament de l’altell de la sala de reserva ACTIVITATS PER AL PÚBLIC GENERAL 43 de col·leccions del fons patrimonial (nau 7) 14 Pla de mobilitat 14 ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES 44 Projecte GIM (Gestió de la Informació del Museu) 15 ACTIVITATS PER A CENTRES EDUCATIUS 45 Exposició semipermanent 16 ACTIVITATS PER A DOCENTS 46 La cooperació 17 FUNDACIÓ DE SUPORT AL MUSEU MARÍTIM ACTIVITATS PER A LA FORMACIÓ I DRASSANES REIALS DE BARCELONA 17 DE PROFESSIONALS 46 ACTIVITATS DE PROXIMITAT, ACCESSIBILITAT I ACCIÓ SOCIAL 47 2. Desenvolupament corporatiu 21 ACTIVITATS A LES EMBARCACIONS 47 RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA 21 OFICINA DE PROJECTES 24 5. Exposicions 53 COOPERACIÓ I MÓN ASSOCIATIU 24 VESTÍBUL 53 GRANS NAUS 54 6. Comunicació i màrqueting 57 OBJECTIUS GENERALS 58 Marca 58 Exposicions 58 Activitats 59 OBJECTIUS ESPECÍFICS 59 Comunicació digital 59 Integració de la informació en les aplicacions informàtiques 59 7. Obres i instal·lacions 61 PLA D’ACTUACIÓ 2015 05 PROGRAMA D’ACTUACIÓ 2015 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA El Museu Marítim de Barcelona té més de 75 anys. Això el converteix en una de les organitzacions amb més llarga activitat en el nostre entorn cultural i amb una forta presència en tot el territori, actuant en la salvaguarda, posada en valor i difusió de la cultura i el patrimoni marítims del nostre país. Els darrers anys de la seva trajectòria han estat marcats pel desenvolupament del Pla director de les Drassanes (1999) fins arribar a la seva finalització el 2013 i simultàniament el desenvolupament del projecte museogràfic PORTA – PONT – PORT, que ha de permetre oferir una nova exposició permanent de continguts i col·leccions de l’MMB, adient a les exigències que cal plantejar a un equipament patrimonial del segle XXI. Aquest ha estat l’horitzó cap el qual el museu ha dirigit la seva mirada durant el 2014 i continuarà fent-ho durant el 2015, tot posant les bases per assolir l’objectiu final d’una renovació integral de l’equipament patrimonial en tots els aspectes de la seva acció. Sens dubte, un dels pilars fonamentals sobre el qual s’assentarà l’actuació de l’exercici 2015 serà l’execució del “projecte PORTA”, una acció que més enllà d’un canvi d’accés al museu, representa un replantejament absolut de la interpretació arquitectònica de l’edifici i el seu entorn alhora que ofereix una relectura del rol estratègic de les instal·lacions al llarg de la seva història i l’oportunitat d’una intervenció en l’entorn urbà que posi en relleu la importància del monument i la seva interacció amb la ciutat. Les Drassanes de Barcelona han estat i són una peça clau per entendre el patrimoni i la cultura marítimes del nostre país. Per això, el museu continuarà desenvolupant diversos programes amb la finalitat de difondre aquest valor i de consolidar el seu posicionament institucional. Des de la candidatura al premi Europa Nostra al programa de recerca Drassanes Reials de Barcelona, passant per activitats de difusió i projectes de musealització posaran en relleu el valor de la institució creada fa set segles i les aportacions a la nostra història marítima. Alhora, les Drassanes continuaran essent el far que orienta les polítiques patrimonials en el domini de la cultura marítima, a través de la seva acció en les estructures de cooperació on participa, i l’abric on el territori més immediat trobarà el recolzament institucional per a les accions socials que tenen repercussió en el territori més proper. Des del Museu Marítim de Barcelona es continuarà apostant per la interpretació i la difusió de la cultura marítima catalana de forma innovadora, participativa i pròxima a la societat i al territori mitjançant la recerca, conservació i salvaguarda del patrimoni. A aquesta missió respondran els projectes i les programacions d’activitats que, des de les diverses àrees de la nostra organització, es duran a terme durant el 2015, sempre amb la voluntat de retornar a la societat el patrimoni cultural marítim del qual el Museu Marítim de Barcelona n’és dipositari i gestor. I ho farà des de la voluntat de ser una institució de referència de la cultura marítima mediterrània, oberta i accessible a tota la societat, cooperativa amb les persones i les organitzacions per excel·lir en la gestió patrimonial i la creació de coneixement i l’educació i actuar com a impulsor del progrés social i territorial del seu entorn. 06 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA Objectius Planificar i executar els diferents plans, programes i projectes a espera de la concreció del Pla Museogràfic. Accions Aquest any 2015 es treballarà fonamentalment en el desenvolupament dels eixos estratègics establerts per tal d’assolir els objectius marcats en aquest pla d’actuació. Actuacions • Estratègies • Desenvolupament corporatiu • Col·leccions i coneixement • Educació i activitats • Exposicions • Comunicació i màrqueting • Obres i instal·lacions Actuacions 1. Estratègiques Qualitat de gestió • La reforma de la drassana, les instal·lacions on es du a terme la restauració de les embarcacions que perta- nyen a les col·leccions del museu. L’eix estratègic QUALITAT DE GESTIÓ reuneix tots els vessants de la gestió del Museu posant l’accent en l’adqui- Cald estacar igualment les intervencions que afecten els sició de recursos que el situïn en un entorn de qualitat i li espais que acullen els fons i les col·leccions del museu. confereixin la capacitat de tendir a l’excel·lència. La intervenció en la nau 7, que consistirà en el tanca- A l’entorn d’aquest eix s’articulen les accions relacionades ment de la planta superior de la Reserva 1 de les col·lecci- amb les obres i l’habilitació d’espais per tal que el museu ons del museu, permetrà assolir les condicions d’aïllament pugui desenvolupar al màxim el seu potencial com a tèrmic i físic respecte a l’espai general de les naus de les institució gestora del patrimoni marítim; el desenvolupa- Drassanes. Es prestarà especial atenció a la generació de ment dels sistemes i les metodologies corporatives, que les condicions ambientals que permetin garantir l’estabili- afavoreixen l’increment de la qualitat de la gestió que es tat de les col·leccions i en conseqüència, la seva preserva- du a terme i la gestió dels recursos materials i dels ció, mitjançant la instal·lació d’un sistema de climatització recursos humans de l’organització. adient. Durant el 2015, les actuacions en aquest camp seran Pel que fa als aspectes formals d’aquesta intervenció, el rellevants. Es preveu l’execució del projecte PORTA, una disseny d’aquesta compartimentació interior s’adaptarà a intervenció arquitectònica de gran afectació en el funcio- les actuacions ja dutes a terme al conjunt de les naus de nament de l’equipament, ja que comporta no només el les Drassanes, especialment a la realitzada a la Nau 2b, desplaçament de l’accés del museu a la seva façana que acull l’aula didàctica i els serveis de reserva i consulta marítima –concretament a la nau central del conjunt de dels fons bibliogràfics i documentals del museu. les Naus de la Generalitat per la façana de mar-, sinó Finalment, l’adquisició de la segona nau adossada a la també variacions en el funcionament dels serveis d’aten- reserva que el museu posseeix a la població de Navàs ció al públic (recepció de visitants, fluxos de visita, etc.) i el (Bages) –actualment ocupada mitjançant un contracte de desplaçament, la reforma i la generació d’espais que lloguer- permetrà la rendibilització més eficaç de la acullen activitats inherents al museu (exposició, conserva- inversió i una reducció notable de costos, alhora que ció i restauració, educació, difusió i gestió dels fons i assegurarà una millor conservació dels artefactes que s’hi col·leccions). troben dipositats. A grans trets, el projecte comporta: La millora dels espais de les Drassanes no té efectes • El desplaçament de l’accés a les Drassanes per la façana directes només sobre les col·leccions sinó també sobre la marítima de les Naus de la Generalitat (intervenció seva gestió i difusió: la creació d’una nova sala de arquitectònica sobre l’edifici). consulta, l’habilitació de l’aula didàctica i la reforma • La generació d’un nou espai per a la botiga del museu i, dels espais de treball tècnic de les àrees d’educació i consegüentment, l’ampliació i la reforma de l’espai activitats i de col·leccions i coneixement permetran ocupat pel restaurant Norai. dur a terme les tasques de gestió de forma més eficient, facilitaran l’accés a les col·leccions dels interessats en el • La generació d’espais per al servei d’acollida al públic seu estudi i milloraran les condicions per al desenvolupa- visitant. ment de les activitats que integren el programa pedagò- • La reforma d’espais de suport a l’activitat expositiva gic de l’MMB. (petits magatzems). 08 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA Pel que fa als sistemes d’informació, cal destacar la rant una oferta estable que gaudeix de l’acceptació dels progressió dels treballs que es duen a terme en el projecte públics i que ha generat una comunitat amb estrets GIM (Gestió de la Informació del Museu) i la integració vincles amb el museu –com és el cas de les programacions de bases de dades de fons i col·leccions del museu en MU- a l’entorn de la fotografia marítima. SEUMPLUS, que permet la gestió i la recuperació de la informació de forma integrada, eficaç i pertinent. Aquest A aquesta oferta se sumarà una nova programació que treballs aniran acompanyats de la progressiva virtualitza- pretén combinar tres elements que, sens dubte, poden ció de fons i col·leccions per tal de millorar-ne l’accessibili- atraure nous públics fins ara no vinculats al museu: les arts tat i la conservació. –escèniques, musicals, cinematogràfiques–, l’oferta del restaurant Norai –i la seva ubicació privilegiada al Jardí de Les actuacions en matèria de recursos humans se les Drassanes i les naus de la Generalitat– i la cultura centraran en l’impuls dels treballs relacionats amb la marítima. confecció del Pla de Mobilitat Sostenible de l’organitza- ció i l’inici dels treballs del Pla d’Igualtat del Consorci Pel que fa a l’oferta expositiva, continuarà la programació Drassanes Reials i MMB. Aquestes dues iniciatives se de les exposicions de pintura al hall del museu ubicat a la sumaran als treballs en l’àmbit del Pla de Formació del Botiga de la Generalitat de les Drassanes, per mostrar les Consorci Drassanes Reials i MMB. creacions d’artistes contemporanis que prenen el mar com inspiració, així com una exposició dedicada al Surf, ubicada a la Nau 3b, amb l’objectiu d’atreure públic jove i al món del surf, que juntament amb el cicle de cinema de Acció patrimonial surf, que es farà per tercer any consecutiu al Jardí del Museu, és convertirà amb la major i més important oferta cultural al voltant d’aquest esport. L’ACCIÓ PATRIMONIAL es defineix com el conjunt d’actuacions dirigides a la salvaguarda, la gestió i la El protagonisme però el pren la nova exposició semiper- difusió dels béns patrimonials tangibles i intangibles manent que haurà de substituir la mostra Viatge mar enllà vinculats a la relació de l’home amb el mar, especialment –que desapareix a causa de l’execució del projecte en l’àmbit de la Mediterrània, tant si formen part dels fons PORTA–. Aquesta nova exposició semipermanent, que i col·leccions del museu com si es troben en el seu territori s’ha començat a treballar durant el segon semestre de d’influència. 2014, s’ha perfilat a partir de l’anàlisi de l’experiència de l’anterior exposició dedicada al viatge per mar i que entre L’any 2015 està prevista la reinstal·lació dels fons i col·lec- 2010 i 2015 ha estat la plataforma des de la qual el museu cions de la Reserva 2 que acaba de ser habilitada per a la ha mostrat les seves col·leccions i ha articulat bona part conservació dels fons bibliogràfics, documentals, carto- de la seva programació d’activitats. gràfics i fotogràfics, com a culminació del Pla director de les Drassanes. Juntament amb el tancament de la Reserva La nova exposició tindrà una estructura oberta, no lineal. 1 amunt esmentada, aquesta actuació situarà els béns Com una successió de “microrrelats” entorn a vaixells, patrimonials de l’MMB, per primera vegada, en les millors cada unitat d’exposició girarà a l’entorn d’un vaixell, acom- condicions de conservació i garantirà no només la seva panyat d’una història, que s’intenta “humanitzar” (un relat preservació sinó també l’accés per a finalitats de consulta i en primera persona d’una persona vinculada al vaixell, la estudi. seva activitat i/o el seu context). En l’àmbit de la conservació preventiva i la restauració, Aquesta narració fa de pont entre el centre de la unitat, els treballs se centraran durant el primer semestre de 2015 representat pel model de vaixell triat en cada cas i el en la preparació dels materials que s’exhibiran en la nova concepte / tema a desenvolupar, a través d’una selecció exposició semipermanent del museu, alhora que es d’objectes relacionats directament amb aquest. continuaran les intervencions per tal d’assegurar l’estat òptim dels objectes tant a les reserves com en exposició, D’aquesta forma es replica, de forma simplificada, l’estruc- sempre amb l’horitzó de la implantació del nou projecte tura conceptual del projecte PORTA – PONT – PORT: la museogràfic. boia, el centre d’atenció de la unitat expositiva està constituït per un objecte (model de vaixell) posat en valor, i una història, un relat, una narració que l’humanitza. Entorn a aquest nucli s’articula un discurs desplegat al que Difusió i interacció es correspondria a la xarxa, a través d’objectes diversos tant pel que fa a les seves característiques formals –per mostrar la diversitat de les col·leccions i fons del museu-, L’acció de DIFUSIÓ I INTERACCIÓ amb l’audiència abasta com per la seva interpretació –aportant una nova lectura les polítiques i formes de relació amb els públics intern i a objectes ja coneguts-. extern per establir una comunicació bidireccional que aporti informació significativa sobre llurs expectatives i Juntament amb aquesta proposta, durant el 2015 es percepcions per al desenvolupament de serveis i produc- desenvoluparan tres projectes de musealització dedicats tes. a la rèplica de la Galera Reial de Joan d’Àustria, les Drassa- nes de Barcelona i el mausoleu romà que pertany a la L’any 2015 es continuarà amb la programació d’activitats necròpoli localitzada durant les excavacions realitzades que s’ha anat consolidant en els darrers anys, tot configu- entre 2010 i 2011. Tots tres elements, juntament amb la PLA D’ACTUACIÓ 2015 09 nova exposició semipermanent, representen a data d’avui nombrosos dominis del coneixement vinculats tant a la els atractius que el museu pot oferir al públic que visita el pràctica museística –com és el cas de les jornades profes- nostre equipament. sionals–, com a la cultura marítima –a tall d’exemple, els cursos de fotografia marítima–. L’MMB, però, articula altres formes de comunicació amb les audiències. Una d’elles és el lloc web del museu, del que actualment s’aborda la seva reforma integral i s’ha començat a desenvolupar un projecte que veurà la llum el Territori i societat 2015. Finalment, cal esmentar la participació en el projecte L’eix TERRITORI I SOCIETAT aplega les accions del museu GoogleART project que permetrà l’accés universal a una tendents a generar comunitat al seu entorn, desenvolupa- acurada selecció de les col·leccions i fons del museu, en des en dos vessants: d’una banda, a través de les estructu- uns paràmetres de qualitat d’alt nivell. res de cooperació amb l’objectiu de promoure la sensibi- lització social envers el patrimoni marítim i, d’altra banda, mitjançant entitats i organitzacions de l’entorn immediat per impulsar el progrés individual i col·lectiu. Educació i coneixement Continuarà, durant 2015, el desenvolupament de les bones pràctiques impulsades durant els darrers anys a L’eix CONEIXEMENT I EDUCACIÓ engloba les accions de l’entorn de la Responsabilitat Social Corporativa, un generació i gestió del coneixement a través de la recerca dels eixos d’actuació prioritaris de la nostra organització, científica i la pràctica museològica i de la seva transmissió prestant especial atenció al territori més proper –el Raval mitjançant productes de caràcter educatiu. de Barcelona-, tot i que no de forma exclusiva. Juntament Cal destacar en aquest camp, el desenvolupament de amb les activitats adreçades a col·lectius amb necessitats diversos programes de recerca: el Programa Drassanes especials, representen una programació que situa a l’MMB Reials de Barcelona, que se centra en l’estudi de l’edifici i al capdavant dels equipaments socialment responsables, les seves funcions al llarg de la seva història i que continua tal i com ha estat reconegut en nombroses ocasions amb aportant noves dades per a la interpretació del pes que la la concessió de distincions diverses. institució ha tingut en la història marítima de Catalunya, L’acció del museu per preservar i difondre la cultura i el Espanya i la Mediterrània. L’altre programa que concentra- patrimoni marítims s’estén també pel territori a través de rà els esforços del museu durant 2015 serà el dedicat a la diverses estructures de cooperació. Des de la Xarxa de Compañía Trasatlántica Española, la naviliera capda- museus marítims de la costa catalana, on es vetlla especi- vantera de la marina civil espanyola durant bona part dels alment per donar suport material i tècnic als museus segles XIX i XX, un projecte que ja es va posar en marxa marítims de territori, fins a les estructures de cooperació durant 2014. A aquests cal sumar el Taller de Memòria estatals (Asociación de Museos y Centros de Patirmonio Oral dedicat a la comunitat de pescadors de Barcelona, Cultural Marítimo de España) i internacionals (Associació que ha de constituir el primer pas d’una recerca etnològi- de Museus Marítims de la Mediterrània, Xarxa de Drassa- ca centrada en aquest col·lectiu professional. nes Històriques de la Mediterrània), l’MMB participa en les Continuarà igualment, la tasca del museu relacionada programacions d’aquestes estructures per assolir els amb el suport i l’impuls a la recerca, materialitzada en el objectius comuns de salvaguarda, estudi i difusió del desenvolupament i la publicació dels projectes patrimoni marítim per posar-lo al servei de la societat. concurrents al Premi Ricart i Giralt i, molt especialment, En 2014, l’MMB s’ha incorporat i ha impulsat noves en la coordinació i generació de guies de recursos per a estructures de cooperació centrades especialment, en la la recerca –marina mercant contemporània, protocols generació i la difusió del coneixement en el camp de la d’escrivanies de Marina-, que resulten especialment útils cultura i la història marítimes. A partir de la celebració del per als investigadors en aquests camps. IV Congrés de la MMHN, el museu n’ha assumit la coordi- La difusió de la recerca es concretarà en l’edició de les nació d’aquesta xarxa, alhora que està impulsant una Actes de la IV MMHN Conference (IV Congrés de la plataforma de trobada a escala estatal, per tal d’aplegar, Xarxa d’Història Marítima de la Mediterrània) que es va intercanviar i amplificar el ressò de les accions que es celebrar a Barcelona el maig de 2014; a aquesta publicació duen en favor de la Història Marítima, en forma bé de se sumaran d’altres enquadrades en la col·lecció Estudis o projectes de recerca, bé d’accions de divulgació. la revista Drassana de l’MMB. L’atenció a l’educació es tradueix en el desenvolupament d’un ampli Programa Pedagògic, adreçat a tots els nivells educatius, plenament consolidat i constantment actualitzat que compta amb l’acceptació d’una nombrosa audiència –el curs 2013-2014 més de 17.000 usuaris-, al qual hem de sumar la programació de seminaris, jornades, cursos i tallers que es desenvolupen fora del marc acadèmic, adreçats a públics diversos i que abasten 10 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA Accions destacades • Sortida de l’exposició permanent • Accés a (i sortida d’emergència de) l’àrea d’exposicions temporals situada a l’altell. PROJECTE PORTA • Drassana, àmbit de treball i restauració d’embarcacions El present projecte denominat PORTA és l’àmbit d’acolli- de fusta antigues da, recepció, accés i sortida dels visitants. En aquest espai • Magatzem s’hi troba el punt d’informació, de venda d’entrades, l’accés al i la sortida del museu, la botiga,… Per les seves Àmbits d’actuació dimensions contempla també la realització d’actes culturals i socials així com un espai a l’altell destinat a exposicions temporals.              El gran canvi en relació a la situació actual és que aquest El projecte contempla situar el nou punt d’accés al Museu espai de recepció es desplaça de la seva ubicació actual Marítim al tram de tres pòrtics de la que és la façana més (planta baixa de l’edifici de la Botiga de la Generalitat amb representativa de les Drassanes, la que dóna al Passeig de accés pel Jardí del Museu) per situar-se a les Naus de la Josep Carner. Aquesta decisió implica una intervenció en Generalitat amb accés tant des del Portal de la Pau com aquest pla vertical que serà imatge representativa de la des del propi Jardí. institució. Els redactors del projecte, són els mateixos que del Aquest àmbit de façana actualment es composa de dos projecte museogràfic Porta, Pont i Port i dins aquest és plans de tancament, un a eix dels arcs transversals i l’altre una part, en concret són AV62 ARQUITECTES SLP – Victo- dos metres cap a enfora per a guanyar espai interior en ria Garriga, Toño Foraster i BOPBA ARQUITECTURA SLP forma de porxo cobert. – Josep Bohigas, Francesc Pla, Iñaki Baquero, els quals formen per aquest projecte la UTE: BOPBA ARQUITECTU- Es proposa desmuntar la part del tancament que en el seu RA SLP I AV 62 ARQUITECTOS SLP U.T.E. LLEI 18/1982. dia es va fer purament per motius de necessitat d’espai i « recuperar així la geometria del tancament original de l’edifici Transcrivim una part de la seva memòria descriptiva: que queda representada en un únic pla, a eix dels arcs. La intervenció reconstrueix tant geomètricament, amb el Aquest projecte resol un dels reptes que té plantejats el modulatge de les particions de l’envidrament, com MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA aprofitant les circums- materialment, mitjançant perfileria d’acer, la façana tàncies d’aquesta important renovació estructural que ha preexistent. emprès la institució. Cal afegir, però, que l’estratègia de recuperar l’envidrament PORTA: Es reconstrueix la presència de l’edifici dins la ciutat sencer de dalt a baix només s’efectua al dos arcs laterals, a a la vegada que es resolen els problemes de visibilitat i l’arc central només es reprodueix la perfileria que està per gravitació urbanística de l’accés actual. L’accés actual a sobre de la biga principal i sense vidre. l’edifici és el resultat d’una discutible estratègia d’aproxi- Per davant d’aquest pla de tancament s’ha projectat un mació que, sumada a la disposició de l’entorn, l’han gran marc d’acer. En l’arc central, dins del marc d’acer, desproveït d’una llegibilitat més franca. Resoldre aquest allotja una gelosia de lames de fusta. Aquest conjunt es dèficit és cabdal i és senzill. Tan sols s’ha d’establir un accés col·loca per davant de l’envidrament generant un filtre que per un altre punt: a la façana més monumental i represen- tamisa la llum natural i la relació de visuals interior-exte- tativa del museu. Així s’aprofiten les immillorables condici- rior. La part superior de la gelosia es fixa mentre que la ons que té l’espai urbà existent. inferior es composa de dues dobles fulles practicables de La PORTA, en tant que obertura, associada al nou gran hall llibret que queden recollides als laterals dels tres grans d’entrada, ha de permetre als visitants entrar en el món de pòrtics. la relació de Barcelona amb el mar a través de l’edifici de la L’accés principal es preveu per l’arc central, que no té Drassana Reial. l’envidrament inferior, mentre que als altres dos pòrtics s’hi El projecte acull les funcions següents: preveuen unes portes correderes (una d’elles reciclada del pòrtic central actual) per tal de donar més flexibilitat al • Accés al vestíbul des del Portal de la Pau i des del Jardí del conjunt i fer possible un únic porxo obert. Museu • Recepció dels visitants i punt d’informació Un cop traspassat el filtre de fustes el visitant s’hi troba en un porxo que fa d’impàs entre el dins i el fora, un espai • Venda d’entrades entre el tamís i el veritable tancament climàtic del vestíbul. • Guarda-roba • Punt de lliurament i recollida de les audioguies Aquesta segona pell de la façana principal es composa de dos grans tancaments de vidre, un en el pòrtic central i un • Els serveis necessaris pel bon funcionament de l’accés altre en el dret, així com d’un àmbit sota l’altell obert i amb • Botiga contacte directe amb el porxo, destinat a les feines de • Accés a l’exposició permanent manteniment de les embarcacions de la Drassana, situat al pòrtic esquerra. PLA D’ACTUACIÓ 2015 11 L’accés principal es fa a través de tres dobles portes vaivé     centrals que s’integren dins la modulació de la perfilaria metàl·lica. L’accés secundari o dret, preveu una doble porta El projecte contempla també un espai nou de botiga extra també de las mateixes característiques que el grup entenent-la com un gran moble de fusta dins del gran de les tres principals. vestíbul. La seva geometria és circular i sense sostre mentre Aquest porxo es divideix interiorment en tres parts, una per el tancament de 2.80m d’alçada està format pels propis pòrtic, mitjançant unes portes interiors també de gelosia prestatges expositius. de fusta. El pòrtic central es destina exclusivament com a accés principal al Museu. El pòrtic esquerra pertany a l’àmbit de la Drassana i està destinat com a espai per a la                 reparació de les embarcacions mentre que el pòrtic dret és un espai coixí per quan es necessiti un porxo d’entrada més En un espai entremig del vestíbul i de les Gran Naus, on generós. actualment ja hi ha un nucli vertical composat per una escala i un ascensor, s’hi preveu l’enderrocament d’allò existent per tal de refer-ho complint les exigències d’itine-                         rari accessible pautades per Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). El tercer àmbit d’intervenció que preveu el projecte afecta L’escala actual s’enderroca per tal de construir una nova als contraforts de la façana que dóna a l’avinguda del que compleixi amb el CTE. Es genera un nou forat per fer Paral·lel en el que s’hi practiquen obertures de vidre noves. un nou ascensor junt al punt d’accés de la gran nau. És una actuació destinada a connectar d’una forma més Actuant amb aquest àmbit s’hi garanteix l’arribada de franca i directe el nou vestíbul amb l’espai exterior. persones amb mobilitat reduïda a la planta primera de l’al- Transformar els murs cecs actuals en grans finestrals és tell alhora que s’assegura una via segura d’evacuació cabdal per relacionar millor el dins amb el fora alhora que d’ocupants en cas d’incendi. s’il·lumina l’interior amb llum natural. En total es practiquen sis obertures de dalt a baix de l’arc. Quadre resum de superfícies útils. » El pòrtic que correspon amb el porxo implica un enderro- cament de la galeria de vidre que també s’hi ha tingut en compte en el present projecte. Quadre resum de superfícies útils. Codi Programa-Ús Superfície útil 1 Vestíbul 755,15 m2   2 Porxo 221,30 m2 Ja en el interior del vestíbul, la primera actuació que 2a Porxo d’accés 142,30 m2 contempla el projecte és l’adaptació de l’espai tancat 2b Porxo Drassanes 79 m2 interior per permetre un accés a l’altell superior que es 2 destinarà a futures Exposicions Temporals. Alhora que es 3 Drassana 96,60 m fa una mínima acció de condicionament de l’interior que 4 Magatzem 88,68 m2 consisteix bàsicament en executar unes divisòries interiors, 4a Magatzem general 51,52 m2 uns espais amb fals sostre, i una il·luminació i ventilació adients. 4b Magatzem llibres 37,16 m2 2 Els interiors es destinen a espais de magatzem, vestíbuls, 5 Espais interiors 56,33 m despatxos, sales de reunions, i un mostrador d’atenció al 6 Mostrador 23,17 m2 públic. Es farà un desmuntatge o tall en el revestiment 7 Guixetes 3,49 m2 actual de resines fenòliques per a la formació d’obertures (mostrador i guixetes). 8 Altell 280,00 m2 2 Per connectar el nivell d’accés amb el nivell superior de 9 Botiga 114,66 m l’altell s’executa una obertura circular en el forjat existent 10 Nuclis verticals 89,87 m2 per enquibir-hi una escala de cargol metàl·lica. 10a Nucli escala cargol 29,98 m2 10b Nucli escala secundària 38,20 m2 10c Nucli ascensor 21,69 m2 11 Quiosc 4,74 m2 12 Altell 272,22 m2 Àmbit d’intervenció 2.006,21 m2 12 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA Planta baixa amb els àmbits programàtics. Superfícies útils. Planta primera amb els àmbits programàtics. Superfícies útils. PLA D’ACTUACIÓ 2015 13 PROJECTE D‘ADEQUACIÓ DE LA Barcelona (exp. 131/09). Particularment l’àmbit del SEGONA NAU PER ALS FONS projecte que ens ocupa de Nau 2 , va ser objecte d’una DOCUMENTALS DEL MUSEU MARÍTIM memòria addicional demanada per la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural i disposa d’una aprovació expressa DE BARCELONA d’aquesta de data 21/12/2011 (Memòria d’Actuacions de naus 2 i 7, expedient 45/11). El complex de les Drassanes Reials de Barcelona és un gran conjunt monumental on s’allotja el Museu Marítim Així mateix, l’objecte del present projecte de Nau 2 es de Barcelona, declarat Monument Històric (BCIN R-I-51- trobava dins del “Projecte d’Adequació d’Espais i Instal·la- 2003, decret 05/03/1976). cions a les necessitats museogràfiques del Museu Marítim de Barcelona”. Aquest projecte d’adequació a museogra- Als darrers anys s’han realitzat diverses actuacions fia, presentat per la seva conformitat a Ajuntament i arquitectòniques en aquest conjunt arrel del Pla Director Patrimoni, fou retirat amb motiu del replantejament del de les Drassanes Reials de Barcelona redactat a l’any 1999. projecte museogràfic del museu. A l’any 2001, el Consell General del Consorci aprovà el projecte executiu que d’acord amb el Pla Director es En l’àmbit de Nau 2 que ens ocupa, l’actuació prevista i dividia en cinc fases d’actuació. L’ultima actuació executa- executada del projecte de Grans Naus es va limitar a da es la del “Projecte Reformat del Projecte Executiu, fonamentació, estructura, coberta, compartimentació, Quarta Fase, de la Remodelació de les Reials Drassanes de revestiments i paviments. Així, per poder concloure Barcelona”, conegut col·loquialment com a “Projecte de aquesta remodelació, resta per executar la totalitat Grans Naus”. d’instal·lacions així com algunes actuacions complemen- tàries d’acabats interiors. Entre d’altres actuacions, en dit projecte es va preveure la remodelació dels espais de Centre de Documentació (fons El present projecte d’Adequació de la segona Nau per als documentals) i d’aula didàctica del Museu existents a la Fons Documentals del Museu Marítim de Barcelona, dona Nau 2, àmbit del present projecte d’Adequació de la compliment als objectius de dotar aquest espai de les Segona Nau per als Fons Documentals del Museu Marítim condicions necessàries per permetre la seva utilització. de Barcelona. Defineix les actuacions necessàries per finalitzar actuaci- L’execució d’aquestes obres disposaren del corresponent ons previstes al projecte de Grans Naus en l’àmbit de la informe favorable de conformitat tècnica municipal Nau 2, concretament les corresponents a instal·lacions, i (expedient 01-2099L32479/09P0043) i d’aprovació de la les complementàries a aquestes de compartimentació i Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la ciutat de acabats. 14 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA En l’àmbit de Nau 2, les obres executades en el projecte TANCAMENT DE L’ALTELL DE LA SALA de Grans Naus han deixat uns espais acabats a nivell DE RESERVA DE COL·LECCIONS DEL d’obra d’arquitectura (estructura, coberta, tancaments, paviments i revestiments) als quals s’haurà de dotar de les FONS PATRIMONIAL DEL MUSEU instal·lacions necessàries pel seu correcte funcionament. MARÍTIM DE BARCELONA (NAU 7) Dins de l’àmbit de la Nau 2, el projecte de Grans Naus El present projecte de tancament de l’altell de la Sala de defineix el següent programa funcional, que no es Reserva dona resposta a la necessitat de ampliar de les modifica: condicions de conservació a la totalitat dels fons de col·leccions del Museu dipositats en dites sales, condici- Planta Baixa. ons que actualment només disposa la planta baixa dels • Aula Didàctica espais destinats a sala de reserva. • Arxiu Fotografia Blanc i Negre Defineix les actuacions necessàries per dotar-lo de les • Arxiu Fotografia Color condicions climàtiques i d’aïllament tèrmic i físic respecte • Arxiu de Documentació al espai general de Grans Naus, que al igual que en la planta baixa, permeti disposar de les necessàries condici- Planta Primera. ons controlades de conservació per la totalitat dels fons • Sala de Consulta de col·leccions del Museu. • Arxiu de Documentació Així mateix, el disseny d’aquesta compartimentació interior pretén adaptar-lo a les actuacions d’arquitectura A la planta baixa, en les sales d’arxiu de fotografia s’ha que s’han executat fins al moment, respectant els criteris previst instal·lar unes cambres especials amb condicions emprats en l’execució de les obres de remodelació del d’humitat i temperatura especials i diferents del clima de projecte de Grans Naus. En aquest cas, l’actuació que es la resta d’àmbits del museu. Als arxius de documents de proposa es similar a la que el projecte de Grans naus planta baixa i planta primera hi haurà una instal·lació de definí i executà en el tancament de l’altell de Nau 2. climatització independent amb control d’humitat i temperatura segons requeriments per a sales d’arxiu El projecte preveu el tancament de l’altell de la sala de facilitats pel Museu Marítim de Barcelona. A petició del reserva, la instal·lació de nou enllumenat i climatització museu, es climatitzaran els espais de vestíbuls previs als autònoma amb renovació d’aire i control d’humitat i arxius amb el mateix sistema de control de temperatura i temperatura. Es modifiquen les existents de senyalització i humitat que s’executarà als arxius. protecció contra incendis per adaptar-los a normativa. No hi ha cap actuació de modificació en la planta baixa i sales No hi ha cap actuació de modificació de compartimenta- tècniques, només s’intervé en sala de reserva de planta ció, excepte la formació d’un vestíbul d’independència altell. per raó de normativa d’incendi en els vestíbuls del nucli de comunicació i la formació d’un petit espai de magat- El disseny de la nova compartimentació es com el d’altres zem en l’aula didàctica. El projecte preveu la execució dels cossos de l’àmbit de Grans Naus, igual a l’existent en la treballs complementaris necessaris d’acabats i comparti- nNau 2 (sala de reserva de fons documentals del Museu). mentació (vestíbuls d’independència), el mobiliari fix i equipament de la Nau 2. La superfície útil afectada per l’actuació es de 344,58 m2, sobre una superfície total de sector de Grans Naus de El pressupost de licitació per contracta és de 490.029,87 €. 6.673 m2. (QUATRE-CENTS NORANTA MIL VINT-I-NOU EUROS AMB VUITANTA-SET CÈNTIMS) El pressupost d’execució és de 490.029,87 euros Superfícies Útils PLA MOBILITAT El Museu Marítim de Barcelona, com a institució compro- NAU 2 - PLANTA BAIXA mesa amb el medi ambient, durant el 2014 ha estat elaborant l’informe d’avaluació per a l’obtenció del 1 AULA 79,98 m2 Distintiu de garantia de qualitat ambiental que atorga el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat 2 MAGATZEM AULA 11,43 m2 de Catalunya. 3 ARXIU FOTOS B/N 29,49 m2 Es tracta d’un sistema d’etiquetatge ecològic voluntari de 4 ARXIU FOTOS COLOR 20,29 m2 qualificació ambiental que identifica i certifica els serveis 5 VESTÍBUL 10,74 m2 que tenen una afectació menor sobre el medi ambient i que compleix amb uns criteris obligatoris i uns opcionals 6 VESTÍBUL INDEPENDÈNCIA 6,88 m2 sobre sostenibilitat ambiental, sobretot relacionats amb 7 ARXIU 149,70 m2 l’optimització de consum d’energia i aigua, la reducció de 308,51 m2 la generació de residus i l’ús de productes i serveis adequats des d’un punt de vista ambiental. PLA D’ACTUACIÓ 2015 15 Amb el pla de mobilitat que està previst finalitzar aquest funcionalitats, estudi dels fluxos, adaptació dels fluxos a la mes d’octubre, ja s’haurà complert tots els requisits per realitat, etc. sol·licitar el distintiu. L’estudi del RA es contextualitza dintre del projecte de millora de la plataforma tecnològica Medium que finalit- zarà el mes de juliol. EL PROJECTE GIM (GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ DEL MUSEU) Integració de metadades d’objectes de la El GIM és un projecte nascut a l’any 2010 que té per col·lecció procedents de Museumplus i altres objectiu aconseguir la integració de la informació del recursos d’informació Museu. El GIM s’organitza en diferents grups de treball (Subsistemes d’informació) segons el recurs d’informació En aquest projecte es treballarà la visualització de les que es tracta: col·lecció, fotografia, bibliografia, arxius, dades seleccionades de la col·lecció que es troben en sistema de gestió documental i instruments transversals MuseumPlus a través la plataforma Medium. La platafor- de difusió i participació. ma Medium tindrà accés a les dades de Museumplus en SQL Server, connectarà amb les dades, permetrà cercar-les L’any 2015 es preveu portar a terme els següents projec- i fer-les visibles. tes: A través de Medium també s’hi podrà accedir a les Registre d’Activitats (RA) imatges “obres de la col·lecció” i es podrà presentar a través d’una vista Thumbnail/miniatura. Es farà una revisió de l’aplicació després de dos anys de El projecte també contempla la connexió dels registres de funcionament i amb més de 1.000 activitats registrades la col·lecció amb els seus expedients i la documentació durant aquest temps i es treballarà el resoldre temes de resident en Alfresco. 16 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA EXPOSICIÓ SEMIPERMANENT Estructura i continguts de l’exposició Històries de vaixells Vaixell Tema / continguts Ref Projecte PPP El nou escenari generat per la finalització de les obres City of Paris L’estabilitat i la flotabilitat. T1 El vaixell (2013) ens obliga a afrontar la necessitat de dotar-nos Sistemes de construcció d’una exposició semipermanent, de trànsit entre Viatge del buc mar enllà, que haurà de desaparèixer per continuar amb les obres d’habilitació de la nova entrada del museu, Xabec El cors i la pirateria com a M1 El conflicte Projecte Porta. Aquesta exposició semipermanent es exvot fenomen global. Sem- planteja amb les mateixes finalitats de Viatge mar enllà blances i diferències. (continuïtat de l’oferta expositiva del museu, plataforma El cors a la Mediterrània pe a les activitats educatives i de difusió, exhibició de les Nau Vic- La construcció de la imatge M2 col·leccions i fons del museu). toria de món. Els descobriments El viatge. geogràfics com a motor de La descoberta D’altra banda, ha de conservar aquells elements que es canvi radical de la concep- consideren característics del nou model museogràfic que ció del món intenta impulsar el museu a través de les darreres produc- cions pròpies, algunes dels quals ja es trobaven a Viatge Royal Regularitat, rapidesa, T2-3 Edward independència, canvi El Port – mar enllà: la posta en valor de les col·leccions i fons propis, d’escala, transport massiu la mercaderia la centralitat dels temes relacionats amb el mar, la navega- de mercaderies i persones. M4 Treballar, viure ció i les persones vinculades a aquesta activitat, la Emigració. i sobreviure incorporació d’elements materials i immaterials de la cultura i el patrimoni marítims. Navili de 80 El procés de construc- T1 El vaixell canons ció naval. La indústria i Finalment, l’exposició semipermanent ha de reflectir en la l’arquitectura naval. Les mesura possible l’orientació del projecte PORTA-PONT- indústries auxiliars. Els PORT, de forma que es pugui considerar una prefiguració constructors navals d’aquest pel que fa als conceptes i el discurs construït a Portaconte- El transport de merca- T2-3 l’entorn dels objectes, la interpretació d’aquests, la nidors deries per mar. Evolució. El port – implantació d’alguns recursos museogràfics, etc. L’especialització. La com- la mercaderia plexitat del món portuari. L’exposició Històries de vaixells s’articula a partir de set La globalització del tràfic àmbits, cadascun dels quals explica una història a partir marítim actual. d’un vaixell, en tant que objecte principal que a la vegada estarà recolzat per altres que prendran un rol secundari, Balandra El lleure a la mar. El canvi M7 Un mar de una història personal, narrada per un personatge. amb vela d’usos de l’espai litoral. Del lleure, un mar de Marconi treball al lleure. Diferents consum S’ha plantejat una exposició on el vaixell és el protagonis- usos lúdics de la platja i ta, on bona part del discurs es dóna en primera persona i el mar: anar a la platja, la mitjançant audiovisuals i on s’incorporen més manipula- navegació esportiva i de tius per fer comprensible determinats conceptes comple- lleure en les seves múlti- xos que també han de fer accessible l’exposició per a ples modalitats (del plaer a la competició), el rem diferents públics. esportiu,… Així doncs, cada àmbit tindrà un vaixell principal que 308,51 m2 exemplificarà el discurs que es vol donar. Aquest objecte principal estarà acompanyat d’altres, que també donaran suport al discurs. Aquest discurs s’explicarà en primera persona per un protagonista i es podrà aprofundir a través de textos complementaris tant d’àmbit com d’objectes. PLA D’ACTUACIÓ 2015 17 LA COOPERACIÓ evidents per a plantejar una responsable i seriosa articula- ció territorial, millorar l’eficàcia de les inversions que es El Museu Marítim de Barcelona fa més de 20 anys va realitzen, assegurar l’intercanvi d’experiències i coneixe- apostar de forma decidida pel treball en cooperació, ment entre les diverses institucions; una millor formació creient a més que el seu compromís amb el patrimoni i la dels seus professionals, així com també assegurar amb cultura marítima anava més enllà dels murs de les Drassa- millor garantia el futur d’aquests equipaments culturals. nes Reials de Barcelona. Les noves tecnologies faciliten enormement la comunica- ció (ràpida i fàcil) entre els socis. El treball cooperatiu es va estructurar en dos nivells de participació: el nacional i l’internacional. El plantejament de participació de l’MMB i la implicació era ben diferent en relació a l’abast territorial de la xarxa específica. La prioritat a nivell nacional era la de iniciar estructures Fundació de Suport al Museu d’entitats i institucions que els seus interessos fossin Marítim i Drassanes Reials de similars als del museu així com també les seves àrea d’acció i responsabilitat. L’objectiu prioritari va ser el de Barcelona connectar i unir els museus i entitats vinculats a la cultura i el patrimoni marítim que en aquell moment operaven al territori català. Així va néixer el que vàrem denominar Mar de Museus i avui és la Xarxa de Museus Marítims de la Cos- ta Catalana. INTRODUCCIÓ Les estructures de proximitat permeten una major Durant l’any 2014, pendents d’executar el nou projecte complicitat entre els seus socis i també un tipus de treball museogràfic que ha de consolidar el Museu Marítim com entre ells molt més efectiu que en aquelles estructures un dels grans equipaments culturals de Barcelona, s’ha que els socis estan geogràficament allunyats, encara que seguit realitzant avenços en la configuració d’espais i les noves tecnologies suposen un punt de canvi en aquest serveis que formen part del projecte definitiu. Tota sentit. La proximitat, a més, condueix a una més gran aquesta transformació es va duent a terme gràcies a implicació dels socis en accions basades en problemàti- l’interès i a l’esforç de les institucions, de les entitats i ques en comú i a responsabilitat compartida amb els empreses que han vetllat en aquests anys perquè això fos projectes que es desenvolupen i que faciliten enorme- possible i que han de continuar impulsant la culminació ment desenvolupar línies de treball específiques. del projecte. El treball en cooperació pot esdevenir una plataforma de Cal destacar que el Museu, tot i la situació de transició en coneixement i formació pels treballadors dels museus, un què es troba, continua preparant i realitzant gran nombre veritable camp d’aprenentatge, tan sols requereix volun- de propostes i activitats, amb una afluència superior als tat de fer-ho i esperit de cooperació, que malauradament 300.000 visitants anuals i amb exposicions tan destacades en moltes ocasions no es dóna. Compartir és una de les com, per exemple, la dedicada enguany als víkings, que paraules claus en aquest món de la cooperació, compartir ha representat un important impuls tant en relació al el coneixement, aprendre els uns dels altres i intercanviar nombre de visitants com als ingressos propis del Museu. idees i experiències n’és l’objectiu. Pel que fa a la Fundació, a l’hora de realitzar el programa A nivell internacional el museu ha basat aquesta coopera- d’activitats per a l’any 2015, s’ha tingut en compte aquesta ció en la participació i el treball en diverses estructures de situació de transició en què es troba el Museu, a fi de cooperació, la tipologia de les quals se centra, per una potenciar el suport a les seves activitats d’acord amb les banda, en els temes museístics i aspectes tècnics pròpia- necessitats actuals. ment dits, i, per l’altra, en les que el seu focus central rau Es continuaran reforçant els vincles de les entitats patro- en el camp de la història i la cultura marítima. nes amb el Museu Marítim i amb la seva seu, les Drassanes Aquesta tasca de col·laboració i complicitat amb altres Reials de Barcelona, fent partícips a tots els patrons de la institucions ha donat al museu una presencia, prestigi i creació d’aquest nou museu. Es proposen actuacions en el credibilitat institucional més enllà del territori català i camp de l’edició, de la recerca històrica i de l’accessibilitat l’MMB és percebut en la seva àrea de relacions com una per a tots els públics, així com la participació en exposici- institució museística de referència, sobretot en el cas de la ons i activitats destacades. Mediterrània. En les associacions o estructures d’àmbit Es proposa que la Fundació, estructuri la seva actuació de europeu i mundial es percep l’MMB com el centre de la següent manera: referència o de connexió amb l’àmbit mediterrani. • Consolidació dels vincles amb els patrons. Algunes situacions viscudes pel nostre museu en el darrer • Fomentar la incorporació de nous patrons. any, sobretot referides a Catalunya, però també a la Mediterrània, ens permeten afirmar que el treball en xarxa • Recerca de patrocini per a les activitats del Museu és una de les metodologies de treball més útils avui i Marítim. també més adequada i necessària i, perquè no dir-ho, • Realització d’activitats de suport al Museu Marítim. també gratificant. Aquesta dinàmica o metodologia de • Suport al Museu Marítim en la seva etapa de remodelació. treball és sens dubte una de les estratègies més clares i 18 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA CONSOLIDACIÓ DELS VINCLES AMB REALITZACIÓ D’ACTIVITATS DE SUPORT ELS PATRONS AL MUSEU MARÍTIM La Fundació, com cada any, treballarà per consolidar el seu Patronat, reforçant els vincles amb les entitats i les Col·laboració en publicacions de temàtica empreses patrones, fomentant la participació dels patrons marítima en aquelles activitats i exposicions temporals que organit- zi el Museu i mantenint-los informats del procés de Des de la Fundació es continuarà col·laborant en l’edició realització del nou projecte museogràfic. de llibres vinculats al patrimoni del Museu Marítim i el Es donarà a conèixer el compromís de les empreses mar. patrones i col·laboradores amb el Museu Marítim a través Per a l’any vinent està prevista la publicació, dins de la de nous elements de comunicació, destacant aquesta col·lecció Estudis, del llibre El port de Barcelona. Objectiu acció de responsabilitat social amb la cultura i el patrimo- militar durant la guerra civil (1936-1939), treball guanyador ni marítim. del XIV Premi de Recerca Josep Ricart Giralt, degut a Es convidarà, com sempre, els patrons i als seus equips de Oriol Dueñas Iturbe. Aquest premi es convoca cada any col·laboradors a participar de les activitats del Museu, per part del Museu Marítim de Barcelona i de l’Institut amb especial atenció a alguns esdeveniments exclusius Ramon Muntaner. L’estudi guanyador de la darrera per als membres i col·laboradors de la Fundació. convocatòria analitza aspectes com l’alçament militar i el Port de Barcelona, la presència estrangera al port, l’evacu- També seguirà facilitant la utilització d’espais d’ús ciutadà ació de civils, el control militar i l’espionatge, els bombar- del conjunt arquitectònic de les Drassanes Reials de deigs sobre els ports de Barcelona i altres de la costa Barcelona per a la celebració d’activitats de les entitats i catalana, etc. de les empreses patrones o col·laboradores. Dins de la mateixa col·lecció es preveu també editar Els ports i la navegació a la Catalunya nova (Tarragona–Delta de l’Ebre) a l’Edat Mitjana, que va obtenir el mateix Premi FOMENTAR LA INCORPORACIÓ de Recerca Josep Ricart Giralt en la seva XIII edició. DE NOUS PATRONS L’autor del treball, José Javier Guidi Sánchez, hi estudia la xarxa de ports a l’època medieval, amb especial atenció La Fundació continuarà amb les gestions per tal d’incor- als de Tarragona, Salou, Cambrils, Miramar/Guardamar i porar nous membres al seu Patronat, tal com ha esdevin- als ports de l’àrea de la desembocadura de l’Ebre (Tortosa, gut durant aquest 2014. La Fundació no tan sols vol Riba-rec, Grau, l’Ampolla, Ulldecona i l’excepcional de consolidar el seu patronat, sinó també aconseguir que Portfangós). Analitza també el tràfic comercial a l’època, altres entitats i empreses s’hi adhereixin, establint, si amb una atenció especial al paper de Barcelona com a eix s’escau, una gradació de nivells d’implicació. principal articulador. La proposta no és limitarà a la incorporació d’empreses del sector marítim. Volem obrir les portes a totes aquelles Col·laboració amb activitats pedagògiques empreses que desitgin participar i implicar-se amb el Museu Marítim, les seves activitats i la cultura marítima. Les activitats pedagògiques que ofereix el Museu als Amb aquestes noves incorporacions la Fundació podrà, nombrosos centres escolars que ens visiten i també a les poc a poc, recuperar un major nivell de recursos per famílies o adults que s’hi inscriuen, es realitzen sota el incrementar el seu suport al Museu. criteri de l’autofinançament, és a dir, que el participant, escolar o adult, satisfà un preu que permet cobrir la despesa directa de l’activitat: monitoratge, materials, etc. RECERCA DE PATROCINI PER Aquest criteri és vàlid en línies generals, però la seva A LES ACTIVITATS DEL MUSEU aplicació en algunes ocasions resulta problemàtica. En determinades activitats especialment costoses d’organit- Malgrat les grans dificultats que presenta aquesta zar i que poden acollir un nombre baix de participants, el actuació en els moments actuals, es continuarà la recerca preu de la inscripció resultaria excessiu, de manera que ja de recursos per patrocinar activitats del Museu Marítim, no es proposen o, si es fa, no atrauen públic suficient. tals com exposicions, jornades, tallers, conferències, Es proposa que la Fundació subvencioni aquelles activi- activitats infantils, etc. tats d’especial interès que, a petició de l’Àrea d’Educació i Molt especialment, voldríem obtenir col·laboracions, Activitats del Museu, ho mereixin, a fi que els preus econòmiques o en espècie, per a la gestió i manteniment resultants siguin assequibles a tos els centres educatius i del pailebot Santa Eulàlia, com a element patrimonial, públics interessats. educatiu i d’oci cultural destacat, i per a les exposicions més significatives que oferim cada any. PLA D’ACTUACIÓ 2015 19 Col·laboració amb les exposicions d’especial SUPORT AL MUSEU MARÍTIM EN LA interès SEVA NOVA ETAPA DE REMODELACIÓ Com s’ha vingut fent en anys anteriors, es proposa que la La Fundació donarà suport al Museu aportant idees, Fundació participi en la producció de les exposicions més suggeriments i l’experiència dels seus patrons en els destacades de l’any o en les activitats complementàries treballs de realització del nou projecte museogràfic. que s’organitzin al seu entorn. En aquest repte que afronta el Museu, la Fundació podrà jugar un paper dinamitzador interelacionant l’àmbit Adquisició de béns del patrimoni cultural marítim i portuari de les entitats patrones amb el Museu. L’ increment constant dels fons del Museu Marítim és una tasca que hauria d’implicar tota la societat. La Fundació pot col·laborar molt en aquesta tasca atès que les empre- ses i institucions del sector, molt especialment, poden aportar elements materials i documents, sovint ja sense utilitat i amb nul o escàs valor material, que incorporats a les col·leccions del Museu poden prendre una significació sovint insospitada, a més d’assegurar la seva conservació i posada en valor. Per altra banda, a vegades es presenta l’oportunitat de compra de béns del patrimoni cultural (documents o peces) que poden enriquir o completar les col·leccions del Museu. La Fundació destinarà, dins de les seves possibili- tats, recursos per a fer possibles aquestes adquisicions, d’acord amb les propostes i valoració dels serveis tècnics del Museu Marítim. Mòduls sensorials L’accessibilitat per a tots els públics és una de les preocu- pacions constants dels museus més innovadors, en general, i del Museu Marítim, en particular. És, a més, un compromís del projecte de Responsabilitat Social Corpo- rativa del Museu. La incorporació de recursos sensorials facilita l’accés i el coneixement als col·lectius amb discapa- citats sensorials. El Museu Marítim ja ha iniciat aquest camí. Concretament l’exposició Viatge mar enllà es va dotar amb tres mòduls sensorials i posteriorment se n’han incorporat d’altres. Es proposa que la Fundació aporti el disseny i adquisició de nous mòduls sensorials pensats per tal que es puguin incorporar a la nova museografia, de manera que acabin formant part dels recursos sensorials del Museu Marítim. Aquests mòduls incorporaran models tàctils de vaixells, reproduccions en relleu i informació en braille, que ajudaran a la comprensió dels continguts de l’exposició als seus usuaris. Altres Es proposa continuar, en la mesura dels recursos disponi- bles, les col·laboracions puntuals en altres actes i activitats diverses del Museu Marítim, com són la celebració de jornades i seminaris tècnics, la presència en salons o fires o la programació de tallers i d’espectacles didàctics . Actuacions 2. Desenvolupament corporatiu Responsabilitat social • Consolidar el reconeixement de l’MMB com a institució pública i cultural que és socialment responsable i corporativa compromesa. La Responsabilitat Social és el compromís de la institució d’integrar la perspectiva social i ambiental en la seva LÍNIES D’ACCIÓ, OBJECTIUS gestió. Aquesta responsabilitat recau en totes les àrees i I PROGRAMES ESTABLERTS PER equips del museu, per això s’ha d’entendre com una estratègia transversal que afecta a tota la institució d’una ASSOLIR LES FITES PROPOSADES manera global. Promocionar accions i implicar-nos en El gran repte del 2015 és el de treballar seguint els projectes encaminats a desenvolupar el principis rectors de la Responsabilitat Social amb la compromís del museu amb el territori més retallada dels pressupostos i la manca d’una museografia immediat i amb la ciutat permanent, fets que condicionen especialment la possibi- litat d’explotar tota la potencialitat de projectes i el     b j            b            l  b       O desenvolupament d’activitats vinculades a l’acció social,       b b bO   OO        O      ’    b j O         una de les principals fites sobre les quals gira la responsa-      e   bilitat social del Museu Marítim. No obstant això, se seguirà perseguint la qualitat dels programes i activitats, que giraran al voltant de l’extensa oferta d’exposicions Accions i programes per assolir l’objectiu: temporals. Un altre dels grans reptes plantejats pel 2015 • Posada en marxa de nous projectes d’interacció que és el d’obtenir el reconeixement d’institució compromesa apropin les entitats, associacions o col·lectius del barri amb el medi ambient i la sostenibilitat. D’altra banda, i al museu. tenint en compte que l’MMB ostenta la presidència de la • Continuar afavorint la cessió d’espais gratuïta o a preu Fundació Tot Raval, la implicació amb el territori més simbòlic del museu per a actes i celebracions d’esdeve- immediat serà una de les grans prioritats que marcaran el niments de les entitats i associacions del Raval. pla d’actuació del 2015, sense deixar de banda les accions encaminades a potenciar la nostra relació amb la ciutat. • Foment de l’accés de les entitats, associacions i organit- zacions a la nostra institució, a través de la gratuïtat per Per l’escenari del 2015 s’han establert 4 grans objectius a la visita del museu, l’organització d’activitats conjun- prioritaris: tes i la signatura de convenis de col·laboració. • Promocionar accions i implicar-nos en projectes encaminats a desenvolupar el compromís del museu amb el territori més immediat i amb la ciutat. • Fomentar el nostre compromís amb la societat i reforçar la missió social de la institució. • Millorar la gestió sostenible de la institució tot reduint l’impacte ambiental que pugui generar i contribuir a la sostenibilitat mediambiental. 22 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA Objectiu 2: impulsar actuacions per al benefici • Desenvolupar un programa anual d’activitats per a     b  b       l  b    O        b persones amb discapacitat sensorial. • Fomentar projectes i activitats adreçades a persones en Accions i programes per assolir l’objectiu: situació de risc i arribar a nous col·lectius com el de gent sense llar, gent gran, immigrants, persones amb • Col·laborar en projectes d’altres entitats, associacions i problemes de salut mental, etc. col·lectius del barri que suposin una contribució a la • Col·laborar amb l’Àrea de Comunicació i Màrqueting millora de la qualitat de vida del Raval. per a que la nova web corporativa que s’està dissenyant • Formar part activa del projecte El Raval, territori social- contempli normes d’accessibilitat i les normes per a ment responsable que coordina la Fundació Tot Raval. El l’optimització de la pàgina als cercadors (SEO). projecte vol promoure el Raval com un territori social- ment responsable mitjançant la implicació dels agents socials, econòmics i culturals del barri. Com a part     b j        b   j           O   n O           activa, l’MMB és membre del grup motor que pretén      O   O   O      O   l c  j O n O     impulsar el projecte i donar-li visibilitat. • Ser membre i participar a les comissions des d’on es Accions i programes per assolir l’objectiu: tracen les línies estratègiques dels àmbits social, ocupacional, econòmic i cultural amb les que es vol • Seguir amb el programa de prestacions socials a la treballar conjuntament per garantir la cohesió social del comunitat mitjançant el qual es dóna l’oportunitat de territori. que persones autores de faltes o delictes lleus o menys • Intensificar el treball amb el Districte de Ciutat Vella, greus puguin fer a la nostra institució i espais, treballs amb la finalitat de contribuir en el progrés social i en benefici de la comunitat, una de les modalitats de cultural del territori: formar part de la comissió de mesures penals alternatives – sancions que eviten anar seguiment de la iniciativa El Raval cultural; participar en a la presó i que reparen de forma simbòlica el dany la comissió d’organització de la Festa Major del Raval, causat a la societat. etc. • Continuar amb el programa de pràctiques a les nostres instal·lacions per a alumnes de cursos formatius que organitzen altres entitats socials, gràcies a les quals     b j       b               O         n persones amb risc d’exclusió social obtenen el títol          Ob      j   b b            Ob     j b b formatiu necessari per accedir a la vida laboral. • Continuar amb el seguiment de l’eix socioeducatiu del Accions i programes per assolir l’objectiu: Projecte Norai i dels beneficiaris del programa d’inser- ció sociolaboral de les persones que participen en el • Adhesió a aquelles celebracions en les que el protago- projecte durant el 2015. nista és la ciutadania: Festes de Santa Eulàlia, La Nit de • Vetllar perquè s’incorporin clàusules ètiques i socials en museus, La Mercè, festes vinculades al barri i al territori. els plecs de contractació administrativa i fomentar la • Afavorir l’oferta d’activitats lúdiques que fomenten compra responsable entre els nostres proveïdors. l’apropament de la ciutadania al museu: cicle de concerts musicals a l’estiu, actuacions teatrals, itineraris guiats.     b j      b        O      b b Fomentar el nostre compromís amb la Accions i programes per assolir l’objectiu: societat i reforçar la missió social de • Atorgar gratuïtat i bonificacions a entitats, organitzaci- la institució ons i associacions per motius socials i solidaris. • Participar en actes i activitats relacionats amb la     b j        j  O    O       O     O   b e b bO solidaritat i l’atenció a les persones més desfavorides    u   O     O   O   O      ’    b j O     promogudes per altres organitzacions.     OO b bO  O      O • Promoure campanyes solidàries d’acció social entre les persones del Museu de manera corporativa i en Accions i programes per assolir l’objectiu: col·laboració amb entitats sense ànims de lucre, que suposin la millora de la qualitat de vida de persones vul- • Dotar de recursos tàctils les exposicions temporals nerables. organitzades pel museu. • Treballar conjuntament amb l’equip tècnic de la nova exposició semipermanent perquè aquesta sigui accessible més enllà de la supressió de barreres i contempli les principals normes del disseny universal, de manera que permeti la visita autònoma d’una manera còmoda i natural. PLA D’ACTUACIÓ 2015 23 Millorar la gestió sostenible de la institució deixen de ser necessaris per a l’organització a entitats i tot reduint l’impacte ambiental que pugui associacions que els puguin reutilitzar. generar i contribuir a la sostenibilitat • Seguir organitzant exposicions temporals i activitats mediambiental divulgatives de temes mediambientals com Nosaltres i el canvi climàtic i conferències vinculades a temes mediambientals.     b j       Ob         b    b   O  O  j O b b  j O   b             bt    n   j b   bt    n         b  Consolidar el reconeixement de l’MMB com a institució pública i cultural que és socialment Accions i programes per assolir l’objectiu: responsable i compromesa • Seguir amb la prevenció de residus a les oficines amb la segregació de residus de paper, plàstic, piles i tòners     b j       b    n      Ob  b j         b      per a afavorir el seu reciclatge o dipositar-ho en punts  j    b b       b    j    b          b    b verds.       b      Ob       b b             b b • Fomentar l’eliminació de gots i ampolles de plàstic per de Catalunya que certifica el compliment dels als actes i conferències que organitza la institució,   j  O bO  l  j       b  j  bj     O   O         substituint-los per ampolles i vasos de vidre.               b • Afavorir la reutilització dels materials expositius en el disseny de les exposicions temporals. Accions per assolir l’objectiu: • Implantar un contenidor a la sortida del museu per a la • Complimentar i entregar l’informe d’avaluació de recollida de fulletons que els visitants no vulguin categoria d’equipament cultural model IAD-330, amb emportar-se i, si s’escau, promoure la seva reutilització. totes les dades de compliment de criteris bàsics i • Seguir amb la política de desmaterialització de la optatius relatius a l’estalvi i eficiència mediambiental, comunicació externa a través l’ús de format digital en el formació ambiental i pla de mobilitat. 90% de fulletons i altre material de difusió de l’activitat del museu. • Reduir considerablement el nombre de còpies i fotocò-     b j     b                          b: j  pies que genera la institució. Accions per assolir l’objectiu:     b j        j       j  b O     OO  O       • Participar en cursos formatius sobre sistemes de gestió,  j          b      j O j   j   O  j     O   bj  O O implantació i avaluació de la responsabilitat social.                   b • Elaborar una memòria que reflecteixi l’acompliment dels objectius de la institució en els àmbits de sosteni- Accions i programes per assolir l’objectiu: bilitat econòmica, social i mediambiental del 2014, seguint els requeriments del GRI. • Mantenir la compra de paper reciclat en el 100% i amb etiquetes ecològiques del paper utilitzat per la institu- ció.     b j        j       m        b        • Comprar els nous aparells ofimàtics que compleixin les      1 c    O   bj      O      b1       condicions del programa Energy Stard i que tinguin O Ob       b b     r        l    n O        l’Etiqueta Ecològica.       b          Ob n        O   O     b b O      • Substituir les bombetes que es van fonent amb leds de         Ob bj   n baix consum energètic. Accions per assolir l’objectiu:     b j          b      j  bj       O   b     • Publicar la memòria de Responsabilitat Social a la            b   e  j    b   b b  l  j     j  i      pàgina web i a altres canals de difusió.  j O j      O e O b  bO • Participar en cursos, jornades, debats i fòrums especialit- zats per explicar l’experiència de la nostra organització. Accions i programes per assolir l’objectiu: • Organitzar sessions de formació mediambiental específica entre el personal del museu que encara no l’hagin feta. • Seguir comunicant públicament l’ús de paper 100% reciclat en els materials de difusió i l’equivalent que suposa la reducció ambiental d’aquest ús de paper en kilograms de fusta. • Propiciar la cessió d’aquells objectes i materials que 24 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA Oficina de projectes EIX ESTRATÈGIC TERRITORI I SOCIETAT • Participació en la planificació i execució d’activitats L’Oficina de Projectes, adscrita a l’Àrea de Desenvolupa- desenvolupades al sí de les diverses estructures de ment Corporatiu del Consorci Drassanes Reials i MMB es cooperació en les que participa el museu. va crear amb la darrera reorganització orgànica i es va posar en marxa el gener de 2013. Té com a missió coordi- nar els projectes transversals de l’organització. No Tasques operacionals compta, per tant, amb recursos humans o materials assignats de forma permanent, més enllà de la cap de • El reforç i assessorament en matèria de planificació de l’Oficina, ja que aquets es proveiran en relació als projec- projectes a les àrees i unitats de l’organització que ho tes que es desenvolupin. requereixin. L’actuació d’aquesta oficina depèn doncs, de la posta en • Les activitats de representació institucional que siguin marxa de projectes transversals al sí de l’organització, assignades des de la Direcció general. vinculats a processos de transformació o a àrees relacio- • La coordinació de la participació de l’MMB en projectes nades amb la planificació estratègica –indicadors, avalua- desenvolupats amb tercers. cions- i al desenvolupament corporatiu –estudis, progra- • La participació en les activitats derivades de la gestió mes diversos, projectes de caire estratègic, activitats-. ordinària del museu (programació, seguiment, avalua- ció, participació en reunions i comissions diverses). Per a l’exercici 2015 es preveuen les següents actuacions: EIX ESTRATÈGIC QUALITAT DE GESTIÓ Cooperació i món associatiu • En el domini dels sistemes i les metodologies corporati- El programa d’actuació per a l’any vinent de l’MMB en ves, disseny i implantació d’un nou model de memòria l’àmbit de la cooperació se centrarà, un cop més, en executiva que posi èmfasi en les línies de treball i les enfortir els lligams de cooperació ja establerts amb altres actuacions més rellevants de l’organització. institucions i entitats del món de la cultura i de l’àmbit marítim així com el treball en la cerca de noves complici- tats que permetin combinar esforços entre institucions EIX ESTRATÈGIC DIFUSIÓ I INTERACCIÓ que defensen la salvaguarda, la promoció i la difusió del patrimoni i la cultura marítims. • Participació en la planificació i execució de la nova exposició semipermanent de l’MMB. Els objectius per a l’any 2014 se centraran en: • Participació en el disseny i la planificació d’una oferta • Integrar els plans d’actuació de les diferents àrees del d’activitats a entorn a la nova exposició semiperma- Museu amb els plans definits en cooperació, amb la nent. voluntat de que les activitats programades pel Museu • Participació en el disseny i la planificació de la proposta tinguin més visibilitat a l’exterior. Cercar l’enriquiment de musealització de les Drassanes Reials de Barcelona. professional dels tècnics del Museu Marítim gràcies a • Participació en el disseny i la planificació de la proposta aquest intercanvi de coneixement entre els museus. de musealització de la rèplica de la Galera Reial de Joan • Fer convergir les diferents estructures o xarxes per tal d’Àustria. d’optimitzar esforços i assolir millor els objectis que • Coordinació del projecte GoogleArt Project. compartim envers el patrimoni marítim. Impulsar les accions dirigides a donar a conèixer la tasca del museu en les diverses estructures de cooperació en les que participa. Continuar amb l’impuls a la Xarxa de Museus EIX ESTRATÈGIC EDUCACIÓ Marítims de la Costa Catalana I CONEIXEMENT • Reactivar la presència del museu en les xarxes i associa- cions d’abast nacional e internacional que li son • Participació en la planificació i execució del projecte de pròpies. Reforçar les accions de difusió en línia i la recerca Drassanes Reials de Barcelona. “tradicional” per arribar millor a la ciutadania amb el • Participació en la planificació i coordinació de tasques missatge dels museus marítims. derivades de l’edició de les Actes del IV MMHN Confe- • Cercar un major finançament pel treball en cooperació i rence Barcelona 2014. els diversos projectes proposats. • Participació en la planificació i coordinació de tasques derivades de la posta en marxa del projecte de Guia de Recursos sobre les Escrivanies de Marina. PLA D’ACTUACIÓ 2015 25 XARXA DE MUSEUS MARÍTIMS L’objectiu haurà de ser la redacció d’un pla de treball que DE LA COSTA CATALANA persegueixi la promoció dels museus que conformen la Xarxa i la dels seus serveis i programes. A priori es pensa La Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana està que aquest pla de treball podria incloure accions com: constituïda per un grup de 14 entitats museístiques que el • Realitzar accions conjuntes. La difusió d’activitats o seu principal objectiu és la custodia de la major part del accions conjuntes dels museus de la xarxa en projectes patrimoni i la cultura marítima de Catalunya, preser- o esdeveniment generalistes ens assegurarà més vant-lo, interpretant-lo i fent-lo accessible a la ciutadania. presencia i visibilitat al territori. Algunes propostes son: Els museus que formen la Xarxa de Museus Marítims de la Dia internacional dels museus, Dia marítim europeu, Costa Catalana (MMCC) continuaran amb les accions Jornades europees del patrimoni i Setmana de la marcades els darrers anys, planificades a mig termini, amb ciència. la voluntat de consolidar-se com a un grup d’institucions • Millorar el projecte Web i preveure per a l’any 2015 museístiques que vetllen per objectius semblants: la treballar en una segona fase per tal de millorar la salvaguarda del patrimoni marítim; el seu estudi i la informació, la seva visibilitat i aconseguir que tots els difusió per tal de conscienciar la societat envers el museus tinguin una actitud pro-activa en la tasca patrimoni marítim. La tasca de treballar conjuntament no d’enriquir el web amb informació. és senzilla ja que les agendes i programes interns de cada • Continuar amb l’acció específica de difondre la Xarxa i un dels museus els limita alhora de realitzar accions els museus que la integren, utilitzant la xarxa de difusió comunes. als mitjans de comunicació que té constituït l’MMB. El Museu Marítim de Barcelona té la responsabilitat de Elaborar material de difusió amb informació sobre la liderar el grup de museus catalans per tal de consolidar-lo Xarxa i els museus i portar el patrimoni al carrer. i vetllar per al bon funcionament de la Xarxa, una estruc- tura que cada dia és més sòlida i estable. Entre les accions Difusió del patrimoni marítim de Catalunya marcades a termini mig pel museu, una d’elles és la planificació d’objectius estratègics de difusió per millorar la presència de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa • L’any passat es va començar a treballar una exposició Catalana en l’entorn, no només com a grup sinó també realitzada amb els documents fotogràfics procedents com a museu individualitzat. dels fons dels diversos museus de la Xarxa. Les tasques de concepció i guió es finalitzaran el proper any 2015 i el Per una altra banda, el museu també es concentra en seu l’argument expositiu se centra en la platja i el lleure. oferir un ventall de formació destinada a millorar la • Difusió en línia del patrimoni que els museus custodien competència i qualificacions dels professionals que o promouen. Es té la voluntat d’intentar donar continuï- formen la Xarxa. tat a un producte, en format de petita exposició virtual. L’acció central del grup aquest any 2015 és millorar la • Participació i difusió d’activitats que organitza algun imatge de la Xarxa. Si bé es cert que s’ha creat un web de dels museus que formen part de la Xarxa. És el cas del la Xarxa, també es treballen accions de difusió per concurs en línia de microrelats o els concursos de apropar-nos a la ciutadania i caldria donar més visibilitat a fotografia organitzats per l’Àrea d’educació i activitats les accions programades. Altres accions i activitats que es de l’MMB. Presencia del pailebot Santa Eulàlia en realitzaran per tal de continuar el treball estructurat en activitats vinculades a la cultura marítima. El pailebot i base a la cooperació, i amb la voluntat de promoure la les festes locals dels membres de la Xarxa. Presència formació, l’intercanvi d’experiències i coneixement entre dels diversos museus de la Xarxa al festival marítim els seus membres són: Escale a Sète. • S’organitzarà la cinquena jornada tècnica a un dels museus de la Xarxa amb l’objectiu de fomentar accions Donar més visibilitat a la Xarxa MMCC i de col·laboració entre uns museus que són generadors cadascun dels museus que la integren de coneixement. L’any vinent la jornada s’organitzarà a Palamós i se centrarà en la documentació de col·lecci- Es proposa organitzar una sessió de treball conjunta entre ons als museus. els museus per debatre un pla de treball relatiu a la millor presència de la Xarxa dels Museus Marítims de la Costa Formació dels professionals del museus Catalana i els seus museus amb l’objectiu prioritari d’aconseguir un millor posicionament. La sessió de treball que formen part de la Xarxa, i foment de servirà per analitzar la tasca realitzada fins ara en aquesta l’intercanvi d’experiències i coneixement àrea de treball, consensuar objectius específics, per entre entitats i professionals promoure un banc de idees de accions a desenvolupar, i apuntar el pla de treball per dissenyar les diverses accions • La formació és una altra de les accions que es progra- que s’hauran de portar a terme. men en el sí de la Xarxa i que per a l’any 2015 es planteja un salt de qualitat. S’oferirà formació en base a diferents ofertes rebudes o plantejades pel Museu: formació genèrica, formació a la carta i formació específica. 26 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA • Visita formativa a un lloc d’interès. Es continuarà amb ASSOCIACIÓ DE MUSEUS MARÍTIMS l’organització de visites formatives d’un parell de dies DE LA MEDITERRÀNIA (AMMM) de duració per tal de conèixer de primera mà diverses experiències museogràfiques fora de l’àmbit català. L’Associació, que ja compta amb setze anys d’existència, • Es continuaran celebrant reunions del grup de treball és un estructura formada actualment per 45 membres; 32 sobre documentació de col·leccions. Aquesta temàtica d’ells són numeraris, és a dir museus marítims o museus es converteix en una línia de treball prioritària per a la organitzats i constituïts com a tal; i 13 són membres Xarxa. L’objectiu del grup de treball és concebre uns afiliats, altres entitats o persones que tenen interès per el primers documents sobre aquesta temàtica, un cop patrimoni i la cultura marítims. consensuats entre tots els professionals de la Xarxa, amb l’objectiu clar i ferm d’establir una metodologia de Des del dia de la seva constitució fins l’any 2009, l’Associa- treball comuna. ció ha estat coordinada i gestionada en la seva totalitat pel Museu Marítim de Barcelona. Actualment l’MMB • Reunions de coordinació de la Xarxa al territori. Tal i continua exercint les responsabilitats de Secretaria i com és habitual, els museus de la Xarxa es reuneixen Tresoreria, per tal d’assistir a l’Associació en les tasques regularment amb l’objectiu de treballar en el programa programades durant l’any en el sí del comitè. d’actuació acordat entre les parts implicades. Seguint el model d’anys anteriors s’intenta programar el calendari Tot i que per aquest període legislatiu, iniciat l’any 2013 i de reunions fent-les coincidir amb algunes de les de quatre anys de duració, el principal objectiu marcat per activitats de formació o grups de treball que l’MMB la presidència actual és el creixement de l’associació amb organitza, per optimitzar així el temps de tots els nous membres. Cal esmentar, no obstant, que per aquests membres. anys propers, es plantegen també altres actuacions per tal d’incrementar la visibilitat de l’AMMM. Els objectius que es Sinergies entre xarxes de museus a Catalunya marquen tenen la voluntat d’incidir en certes actuacions per ser cada dia més presents en el món del patrimoni i la cultura marítims a la conca mediterrània. Per a l’any 2015 Una quarta acció clau que es proposa en el marc de la s’actuarà en la mateixa línia que fins ara ja que, mica en Xarxa MMCC és la d’ampliar relacions amb altres estructu- mica, les accions que es marquen donen bons resultats i res existents. Es tracta d’analitzar la forma de treballar requereixen d’una continuïtat, particularment quan es amb altres xarxes de museus del territori estudiant els treballa amb museus de característiques i realitats punts de connexió i els interessos comuns, buscant i diferents i quan les possibilitats de trobar-se per debatre, generant sinergies i complicitats. Aquesta serà una forma intercanviar experiències i promoure noves actuacions es d’enriquiment per a la pròpia Xarxa, una formula per limita en el temps. La programació designada per als explorar nous camins de treball i col·laboració amb altres propers dos anys és: museus del territori. La proposta és la d’explorar inicial- ment dinàmiques de treball cooperant més estretament La celebració anual del fòrum de l’Associació ha esdevin- amb la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelo- gut des de fa força anys en l’instrument clau dels museus na i la Xarxa de Museus de l’Alt Pirineu i Aran. Es preveu marítims, ja que permet compartir un espai comú en un organitzar una reunió el primer trimestre de l’any 2015 a temps concret on explicar les actuacions individuals dels l’MMB entre algunes xarxes del territori. seus membres i on identificar així interessos i problemàti- ques comuns que pugin ser explotats per una banda i Per una altra banda, es vol continuar amb l’impuls de la resolts, conjuntament, per una altra. projecció internacional de la Xarxa i els seus museus. Una de les qüestions que l’MMB es va plantejar ja des de fa El proper any 2015 tindrà lloc la vint-i-unena edició anys és que els museus que formen part de la Xarxa es d’aquesta trobada i es titula “Els Museus i el paisatge projectessin internacionalment, sobre tot a la Mediterrà- cultural marítim”. El comitè va decidir escollir aquest tema nia. De fet, un dels nuclis importants de l’Associació de ja que l’any 2016 l’ICOM Itàlia organitza un congrés i ens Museus Marítims de la Mediterrània és el grup de museus ha demanat a l’AMMM que proposem contingut per a una marítims de la Costa Catalana. Es treballarà de forma de les sessions del congrés, la qual se centrarà en la conjunta la presència dels nostres museus al Fòrum de temàtica del paisatge marítim. l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània que se Ens els darrers dos anys els diversos museus de l’associa- celebrarà entre els dies 5 i 7 de maig del proper any a la ció han centrat el seu interès en dos temes concrets i ciutat de Venècia, organitzat per la pròpia Associació i diverses sessions de treball han estat estructurades i l’entitat Marco Polo System. També una de les qüestions organitzades per alguns dels seus membres. Recordarem que s’haurà de treballar és la presencia de la Xarxa a la que els temes d’interès han estat la Catalogació d’embar- reunió de l’ICOM l’any 2016. La Xarxa de Museus Marítims cacions tradicionals de la Mediterrània i el Patrimoni de la Mediterrània, de la qual un bon nombre de museus immaterial marítim. Aquest últim estava en un punt mort i en són membres, està treballant ja en aquest sentit. La fins ara no hi ha previst prendre noves accions per a la capital de la Lombardia, Milà, serà la ciutat que organitza- seva continuació. rà la 24 Conferència General del International Council of Museums, entre el dies 2 i 9 de juliol de 2016. El tema L’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània, a d’interès se centra en Museus i Paisatges Culturals. partir de la relació del Ministeri de Cultura amb l’MMB, va rebre una invitació per formar part com a soci col·labora- PLA D’ACTUACIÓ 2015 27 dor de la proposta del projecte europeu Med Forts. la Xarxa. La propera convocatòria serà a Romania, qui European Historic Coastal Fortress. L’objectiu d’aquest treballarà estretament amb el nostre museu. Per a més projecte és el d’establir estratègies per accions que informació, cal veure l’apartat de l’Àrea de Col·leccions i integrin les instal·lacions defensives de les zones costeres i Coneixement del programa d’actuació. els llocs de patrimoni marítim, com elements que consti- tueixen el patrimoni cultural de les àrees marítimes de la Mediterrània. La duració del projecte es preveu que serà de 24 a 30 mesos. La proposta de projecte ha estat XARXA DE DRASSANES HISTÒRIQUES presentada a la UE i la Presidència de l’AMMM ha delegat I MONUMENTALS DEL MEDITERRANI la responsabilitat de la representació de l’Associació en aquest projecte a l’MMB. Els últims anys aquesta xarxa no ha pogut organitzar cap trobada, ja que la situació econòmica de la major part dels seus membres continua impossibilitant organitzar activitats en el sí de la xarxa. ICMM. INTERNATIONAL CONGRESS OF MARITIME MUSEUMS A partir de la reunió realitzada entre l’MMB i Marco Polo System GEIE de Venècia, entitat que actua en nom del L’MMB està en contacte amb la majoria de museus Arsenale de la ciutat, es va acordar donar un temps marítims a l’àmbit internacional que formen part d’aques- d’espera per a reactivar la Xarxa de Drassanes, però també ta associació. La presència del Museu en la darrera es va acordar tirar endavant la proposta de presentar les trobada l’any 2013, desprès d’estar absents en les dues drassanes de la Mediterrània a la convocatòria del Sello de darreres conferències organitzades, ha servit per reactivar Patrimonio Europeo, en quan es publiqui la propera les relacions amb altres museus. convocatòria, i treballar per intentar buscar un possible projecte europeu dins de les properes convocatòries de la La Presidència de l’ICMM està en aquests moments al UE, en el període 2014-2020, que ajudi així a reactivar la National Maritime Museum de Greenwich (Anglaterra), qui Xarxa de Drassanes Històriques de la Mediterrània. ha mostrat el seu interès en mantenir relacions estretes amb el nostre museu com a institució clau per poder establir contactes amb la Mediterrània. El proper any continuarem actuant de pont entre les dues associacions i ASSOCIACIÓ DE MUSEUS I CENTRES actuant com a corresponsals dels museus marítims de DE PATRIMONI CULTURAL MARÍTIM l’àrea mediterrània en la pàgina web de l’ICMM que és la D’ESPANYA seva eina principal de difusió. Aquesta associació, que aplega entitats i centres patrimo- El proper congrés s’organitzarà en terres asiàtiques. En els nials, s’adreça especialment als professionals que treba- darrers anys s’ha vist com diferents museus asiàtics llen en els museus i institucions de la costa espanyola, en participaven de les accions de l’ICMM. L’any vinent serà la gestió i conservació del patrimoni marítim. Tenen una bona oportunitat per consolidar l’entrada d’aquests l’objectiu de promoure i potenciar la protecció i investiga- nous museus. El Congrés l’organitza el Museu Marítim de ció del patrimoni cultural, la promoció de les activitats Hong Kong. El comitè organitzador ha escollit per a la realitzades en aquestes entitats i impulsar la cooperació propera edició la temàtica de les Connexions i té la entre totes les entitats. El Museu Marítim de Barcelona té intenció de tractar els temes següents: les connexions la designació de vicepresident de l’Associació. entre l’est i l’oest; entre els museus a l’àmbit local, nacional i internacional; entre els museus i les seves comunitats i En aquests moments, aquesta estructura de cooperació associats; entre el passat i el present, el virtual i el real, i està en un punt mort. L’MMB està a l’expectativa per entre museus, objectes, narratives i audiències. veure si l’any vinent hi ha la possibilitat de reconduir aquesta situació. MEDITERRANEAN MARITIME HISTORY NETWORK EUROPEAN MARITIME HERITAGE –EMH- (PATRIMONI MARÍTIM EUROPEU) Aquesta xarxa d’historiadors intercanvia informació relativa a la recerca que porten a terme en relació als L’European Maritime Heritage, és una associació d’àmbit diversos tòpics d’història marítima d’aquesta àrea geogrà- europeu que engloba organitzacions dels diversos estats fica. El període en el que centren de forma especial el seu de la Unió Europea implicats en la preservació del patri- interès d’estudi és el comprés entre el segle XIII fins a moni marítim flotant, vaixells operatius o no, en la que l’època actual. també hi participen propietaris individuals, museus marítims i altres entitats interessades en aquest sector. Després de la celebració a l’MMB del seu congrés quadri- ennal el mes de maig de 2014 i del resultat satisfactori de El principal interès d’aquesta associació són els vaixells la trobada, el coordinador del comitè de programació de històrics en actiu, és a dir que naveguin. Encara que un la xarxa va proposar l’MMB, concretament a l’equip de dels objectius també prioritaris per aquesta estructura és recerca, que fos el futur coordinador de les actuacions de el de contribuir a la comprensió entre les diverses cultures 28 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA marítimes i incentivar el coneixement entre les diverses regions marítimes europees. Els darrers anys l’EMH és un membre molt actiu de l’Associació de Museus Marítims del Mediterrani, que té la voluntat de conèixer de prop les polítiques i legislacions relatives a les embarcacions de la zona geogràfica del sud d’Europa. El Museu Marítim de Barcelona és per l’EMH el centre de referència en relació a les embarcacions històri- ques i tradicionals. PROGRAMES EUROPEUS Convocatòries dels programes de la Comissió Europea En el marc de programació global de l’MMB, es preveu continuar amb la tasca de treballar en base a una orienta- ció transversal amb la intenció d’enfortir la xarxa de relacions amb altres entitats i poder així dur a terme les seves actuacions definides a mig termini. Per a l’any 2015 s’estudiaran i analitzaran les opcions ofertes per la Unió Europea, així com altres alternatives que obrin noves portes, i s’intentarà trobar nexes comuns entre els diferents museus amb els que ens relacionem per poder desenvolupar projectes en col·laboració. Projecte Europeu Synthesis El passat mes de setembre es va presentar una proposta de projecte anomenada Synthesis al programa Horizon 2020 LEIT. El Museu Marítim de Barcelona és un dels socis del consorci. Hi participen un total de 10 socis, liderats pel German Centre for Artificial Intelligence. La proposta té per objectiu la creació d’una plataforma digital que faciliti la comprensió de forma sintètica d’aspectes de la història europea. Pel que fa a la nostra participació, aquesta se centraria en les drassanes i les galeres. Aquesta nova tecnologia permetria la utilització de productes 3D, les quals s’inclourien en les exposicions dels museus i, sens dubte, servirien per facilitat la comprensió del patrimoni cultural. Es preveu conèixer el resultat de la convocatòria Horizon 2020 aquesta primavera de 2015. La subvenció europea seria d’un 100%. Premi Hispania Nostra L’Associació Hispania Nostra, entitat en sintonia amb Europa Nostra, convoca cada any el Premi Hispania Nostra amb la voluntat de premiar bones pràctiques realitzades en la conservació del Patrimoni Cultural i Natural. De la mateixa manera que l’MMB ha presentat una candidatura a Europa Nostra en l’apartat de conservació la restauració de les Drassanes Reials de Barcelona, aquest any 2014, es presentarà també la renovació de l’edifici a la candidatura del Premi Hispania Nostra. Es preveu que aquest premi es convoqui cap a la primavera del proper any. Actuacions 3. Gestió de les col·leccions i del coneixement Objectius generals Fons patrimonials Els grans reptes de la nova Àrea pel 2015 són, principal- GESTIÓ DELS FONS PATRIMONIALS: ment: OBJECTIUS GENERALS • Tasques extraordinàries vinculades a les obres: desmun- tatge de Viatge mar enllà; muntatge nova exposició • Continuar garantint l’accés als fons patrimonials del semipermanent; intervenció a la SR1; finalització del museu durant aquest període. trasllat de la SR2; desmuntatge, trasllat i muntatge • Impulsar la recerca sobre els fons. Una proposta per al novament de la drassana tradicional, muntatge de la 2015 és investigar i documentar la col·lecció d’embarca- nova Sala de consulta i reordenació de l’espai de treball cions i sobre les col·leccions documentals. de l’Àrea. • Incentivar la incorporació de voluntaris col·laboradors • Tasques ordinàries: manteniment d’uns serveis de del museu per tal de desenvolupar tasques relaciona- qualitat, malgrat les circumstàncies, i preservar les des amb els fons patrimonials del museu. funcions bàsiques de l’Àrea (conservació i documenta- • Impulsar la política d’adquisicions fixada pel museu, ció de les col·leccions, atenció als usuaris, preservació prestant especial atenció a les necessitats plantejades dels fons, etc). pel disseny de la nova exposició permanent. • Desenvolupament de l’Observatori Permanent d’Histò- • Integrar la informació que es deriva de la gestió dels ria i Cultura Marítima de la Mediterrània. fons patrimonials en una plataforma única que, alhora, • Difusió de les activitats a través de tots els mitjans pugui ser integrada en la mesura que es decideixi en el possibles: web, blogs, publicacions, etc. Es vol fer un GIM (Gestió de la Informació del Museu). Això implica, esforç en donar a conèixer tant les col·leccions del entre d’altres coses: revisar la base de dades de docu- museu com els diversos serveis, així com les accions vin- ments al programari Museumplus; comprovar i validar culades a la recerca. En aquestes tasques participaran la migració de les bases de dades de fotografia; treballar tots els membres de l’Àrea. en la selecció de camps recercables pel GIM. • Redefinir el paper de l’Àrea pel que fa a les tasques • Tasques ordinàries: gestió i seguiment de la propostes educacionals (estudiants en pràctiques, activitats d’adquisició acceptades per la Comissió Assessora alumnes UB, etc.) i cooperatives (el paper dels volunta- Avaluació de Béns; resoldre problemes de dipòsits ris). pendents de cancel·lació o renovació, etc. A continuació presentem la proposta concreta d’accions • Difusió 2.0: per a l’any 2015 disposem de dues eines per a cada una de les àrees. col·laboratives de difusió de les activitats, clarament diferenciades, que responen a productes i públics específics. Aquestes eines faciliten i creen mecanismes, innovadors i sostenibles, per a compartir coneixements en comunitat: 30 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA Blog Bitàcola MMB: • Revisió de la col·lecció de documents i revisió de la base http://bitacolammb.blogspot.com de dades amb vistes al seu traspàs a la bases de dades Blog FOTOdeMAR general de col·leccions del Museu en MuseumPlus. http://arxiufotograficmmb.blogspot.com Introducció dels materials pendents de cartografia (aproximadament uns 500 documents). Cal continuar amb el seu desenvolupament i, a més a més, donar entrada en els blogs actuals a la informació relacio- nada amb CPR fins el moment en que aquesta unitat PATRIMONI FOTOGRÀFIC tingui un espai de difusió propi. L’arxiu fotogràfic seguirà la línia de treball que té com a fita la conservació, ingrés de nous materials, documentació, estudi, producció i difusió de la fotografia especialitzada PATRIMONI MOBLE I EMBARCACIONS en el mar i la cultura marítima. Per això, les accions van al voltant de l’artefacte fotogràfic, però també es treballen • Revisar els registres continguts en MuseumPlus amb la alguns dels contexts que hi estan associats (productors, valoració econòmica del fons de col·leccions amb públic específic, etc). Se seguiran treballant les tasques consideració de patrimoni històric - artístic. Aquesta habituals de cada un dels fronts de l’arxiu fotogràfic revisió inclourà les fotografies de referència dels (conservació, catalogació, adquisicions, etc.) però, especi- objectes i la seva substitució si s’escau, amb vistes a alment es dedicarà una atenció més prioritària a: millorar la qualitat de la documentació i la sortida a Internet. Aquest any, donades dels circumstàncies, no es realitza- Ingressos rà cap cessió temporal. • Desenvolupar un protocol i creació d’un registre de Se seguirà mantenint una estreta relació amb els fotògrafs béns que no tenen la qualificació de patrimoni històric col·laboradors que enriqueixen els fons fotogràfics del - artístic però que tenen valor informatiu i educatiu. Museu, convocant reunions periòdiques i altres accions Fixació dels criteris que permetin qualificar a un bé que que ajudin a mantenir aquest grup i a seguir ampliant-lo. sigui històric artístic o cultural i sigui registrat i inventa- Estudiar més a fons una política d’adquisicions de material riat dins de les col·leccions del Museu Marítim i distin- fotogràfic entre els centres i empreses lligats a l’àmbit gir-lo d’aquells béns, que tot i tenir un interès informa- marítim. Seguiment del material fotogràfic que s’oferti al tiu i educatiu, no poden rebre aquesta qualificació, però mercat, tenim especial interès en enriquir la col·lecció amb com a patrimoni - propietat del Consorci, han de ser nous procediments fotogràfics. inventariats, tant a nivell del inventari general, com del inventari de MuseumPlus. Conservació • Col·laboració amb les exposicions permanents, semi- temporals i temporals del museu: - Desmuntatge de l’exposició Viatge mar enllà. Es realitzarà el trasllat dels fons fotogràfics a la Sala de Reserva 2 i es reorganitzaran els materials b/n i color - Muntatge exposició 7 Vaixells. distribuïts en les sales específiques de b/n i color. Digitalit- - Desmuntatge exposició a Lloret de Mar. zació: redacció d’un pla de digitalització 2015-2020. - Desmuntatge exposició a Sant Feliu de Guíxols. • Creació dels circuits interns d’intervenció dels departa- Documentació ments tècnics de la casa, en les restauracions, reparaci- ons, manteniment, elaboració d’activitats i continguts, • Seguiment del Laboratori de Fotografia: treballs del etc. que afectin específicament els ítems de la flota del tesaurus de la fotografia aplicable a museus, bibliote- museu. ques i arxius que gestionin material fotogràfic. • Definició dels protocols de manteniment i conservació • Revisió de l’exportació de la base de dades Acces de la flota i redacció d’un projecte d’actuació quinquen- (emigració del Knosys que es va fer el 2014) a la nova nal de manteniment de les embarcacions. categoria de MuseumPlus (Categoria Fotografia), i • Canvi motor del Santa Eulàlia. revisió de les dades exportades, d’acord als nous paràmetres de documentació més exhaustius d’aquesta nova aplicació de MuseumPlus. PATRIMONI DOCUMENTAL • Revisió i expurgació dels milers de fotografies digitals ingressades els deu últims anys, provinents de la • Acabar amb la revisió del traspàs de les bases de dades donació dels voluntaris-col·laboradors de l’arxiu de plànols i cartografia (iniciat el 2014) fotogràfic. • Instal·lació de la col·lecció de plànols en les noves • Convocatòria de trobades de fotògrafs col·laboradors planeres de la nova SR2. destinades, específicament, a documentar les nostres col·leccions fotogràfiques, bàsicament aquelles que necessiten d’experts per a resoldre “llacunes” en la informació (dates, nom del vaixell, tipologies vaixells, PLA D’ACTUACIÓ 2015 31 etc). Es convocaran 4 sessions d’identificació de fotos treball (prioritzar els fluxos-procediments de gestió de anuals, a més de que cada dimarts es reuneix al museu revistes, préstec, consulta, catalogació, eines 2.0 i una part del grup que ens ajuda a documentar les digitalització). fotografies de l’arxiu fotogràfic. • Reemprendre, tant aviat com sigui possible la iniciativa • Establiment de protocols de transferències de fotografi- d’organitzar petites exposicions temàtiques de fons es dels diferents departaments del Museu. bibliogràfics relacionades amb altres activitats progra- mades pel museu. Amb motiu de la festivitat de Sant Difusió Jordi (23 d’abril), es farà una tria de llibres de narrativa i poesia, publicacions il·lustrades de gran format i revistes del nostre fons, que es consideren adients per a Activitats relacionades amb la fotografia, tal i com es ser fullejats i es baixaran al Jardí del Museu. Paral·lela- descriuen en aquest Pla d’Actuació en l’apartat correspo- ment s’alliberaran llibres al voltant del recinte de es nent. Drassanes. El Bookcrossing és una activitat conjunta • Explotació de Flickr Pro / web. que fan un gran nombre de biblioteques de museus per celebrar el dia del llibre. • Blog FOTOdeMAR: se seguirà omplint de continguts el blog i la plataforma d’imatges Pinterest. • Manteniment del gestor VIRTUA. Digitalització de revistes: Marina mercante, Lista Oficial de Buques. • Incorporació de materials a Memòria Digital de Catalu- Confecció de PDF de revistes ja digitalitzades: Revista de nya. Navegación y Comercio, Boletín de la Cia. Trasatlántica, • Exposicions virtuals foto (àlbum fotos Drassana, etc). Catalunya Marítima i adquisició de material per condici- • Formació en fotografia de mar: onar millor els materials sensibles. - Taller “Barcelona desperta” (març). - Curs d’introducció a la fotografia de mar (maig). Redacció de documents - Curs d’introducció a la fotografia de mar per a joves” (juny). Guies del fons i altres seccions, guies temàtiques, codis - Curs avançat de fotografia de mar / Regata Puig” (ju- QR, punt de llibre, dossiers Club de lectura, normes ús liol). Biblioteca i Sala de consulta, reglament de préstec de - Taller “Quan cau la nit” (octubre). materials bibliogràfics. • Formació en fotografia en general: “Taller fotos en conserva” (abril). Activitats de difusió • III Concurs de Fotografia de mar Museu Marítim Barcelona. • Participació en futurs concursos de Microrelats i • Tancament de l’exposició Càmeres submarines el maig organització de 5 sessions del Club de lectura, entre els de 2015, amb totes les tasques corresponents (desmun- mesos d’octubre i maig, amb l’objectiu d’apropar el tatge, retorn dels materials en préctec, etc). patrimoni marítim a través de la literatura: • Redacció de la secció Àlbum de fotos para la revista Dras- - Dissabte 24 de gener de 2015 a les 17.30 h: Moby Dick sana núm. 23. / Herman Melville - Dissabte 21 de març de 2015 a les 17.30 h: La Mujer del faro / Ann Rosman PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC - Dissabte 16 de maig de 2015 a les 17.30 h: El Cazador de barcos / Justin Scott • Adquisicions, subscripcions, enquadernacions. Raciona- • Mantenir la col·laboració amb la Facultat de Biblioteco- lització d’adquisicions amb criteris més restrictius. nomia per tal de disposar d’alumnes en pràctiques. Magnetització de tot el fons que s’ubiquin a la sala de consulta i re-senyalització dels prestatges. Caldrà un • Difusió dels serveis i les activitats a través de diferents suport extern per realitzar aquesta feina. mitjans: consolidar la línia editorial de les nostres eines de difusió a través del catàleg i les eines 2.0 (blog, • Mantenir i incrementar la dinàmica de col·laboració delicious, pinterest, flickr). Publicar els dossiers de les amb altres institucions en el camp de la gestió biblio- sessions del Club de lectura, els sumaris de les revistes, gràfica (CBUC –catàleg col·lectiu i dipòsit RACO-, periodicitat mensual i un article a Vikipèdia dedicat a la Biblioteca de Catalunya –dipòsit ARCA; Biblioteca Gòtic biblioteca del Museu Marítim, història i actualitat. - Andreu Nin (com a biblioteca popular més propera a la nostra), Biblioteca de la Facultat de Nàutica (llistats bibliogràfics comuns, suport en activitats, estandarda- Servei de préstec rització de descriptors, commemoracions) Servei de Biblioteques de la Generalitat (microrelats, reculls Renovacions en línia, reserva de materials, suggeriment bibliogràfics). de compres. Carnet fidelitzador i col·laboració amb altres • Millorar la gestió de la biblioteca: metodologia, procedi- institucions (Balises préstec interbibliotecari). ments de treball, recursos humans, formació. Cal actualitzar o establir, segons el cas, els procediments de 32 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA Reserves dels fons condicions climàtiques, la restauració de béns patrimoni- als que han de ser exposats al museu o en exposicions externes, etc. Es desenvoluparà el pla de gestió de les reserves del Museu Marítim de Barcelona i, de forma particular, les La important quantitat de feina que generarà la nova tasques previstes per a cada una de les reserves. exposició (158 peces) en un temps tant reduït (tres mesos reals) farà que al llarg del primer semestre no es podrà dedicar el mateix temps a la restauració del model de la fragata Barcelona. Es reduirà el temps de treball, de tres a RESERVA 1 (NAU 7) un dia a la setmana, sols durant el temps de treball per la nova exposició, per tal de poder cobrir les necessitats que • Tasques ordinàries d’organització i manteniment. requereixen les peces triades. • Liquidació de temes pendents: - Barres de mitja càrrega, suports per aquestes barres, Degut al augment de treball que comportarà la nova baldes de ½ càrrega de 100 cm ampla (Moble com- exposició semipermanent i tenint en compte el poc temps pacte SR1-132). Col·locació de tapetes a la part supe- previst, s’haurà de contractar a professionals externs amb rior dels compactes situats a la planta altell de la Re- contracte d’obra i servei per tal de poder arribar a la data serva 1. Aquestes tapetes minimitzarien l’entrada de d’inauguració amb les peces en les millors condicions pedres que cauen del sostre. Cortines OSCURIT opa- expositives possibles. ques. Es requereix tant el suport com les cortines i su- ports per teixits • Adequació i protecció de les col·leccions en previsió de OBJECTIUS CONCRETS les obres de tancament d’aquesta reserva. Les principals tasques d’aquest any seran: Digitalitzar totes les fitxes en paper, informes de restaura- RESERVA 2 (NAU 2) cions externes, fotografies en paper i diapositives de processos de restauració anteriors a 2005, any en que es Si el trasllat s’ha completat a finals del 2014, només va crear la base de dades Fitxes Restauració. Així com quedarà pendent el traslladat i instal·lació del fons de recuperar les imatges i la informació guardada en disquets col·leccions en paper, ara a la SR1. de 3,5, abans no es perdi l’accessibilitat a aquest format. Per realitzar aquesta tasca es proposa contractar a un professional extern que digitalitzi tota la documentació RESERVA 3 (NAVÀS) de restauració en suport paper. Elaborar el pla anual de conservació dels elements patrimonials instal·lats al Jardí Descontaminació de la caldera marina procedent de del Rei de les Drassanes Reials, un pla de conservació Nueva Vulcano. preventiva del conjunt arquitectònic, un pla de conserva- ció preventiva de les embarcacions i elaborar els contin- guts, disseny i plantilles per a informes d’estat de conser- Sala de consulta vació, informes de restauració i fitxes de préstec. I s’inclouran dins el MuseumPlus per a poder extreure la informació recollida en aquesta base de dades. • Trasllat i muntatge de la nova Sala de consulta. La instal·lació a la nova Sala de consulta comportà la necessitat de realitzar algunes compres: moble per al terminal de consulta de les bases de dades de les FORMACIÓ col·leccions i arxiu de l’MMB, taulell d’atenció al públic i • Avançar en la formació tècnica del personal amb dues un terminal de consulta. propostes concretes: un curs de manipulació i emma- • Presentació del nou espai i dels nous serveis. gatzematge de productes químics i un curs de formació del programa Testo per tal de rendabilitzar aquest sistema. Conservació preventiva • Preparació de la Jornada Restauració de Models: la manca de formació específica en l’àmbit de la restaura- i restauració ció de models ens fa que estem interessats en la troballa d’aquests tipus de cursos tant a nivell nacional com en els països més propers a nosaltres. Per aquest OBJECTIUS GENERALS motiu és necessari establir relacions amb els museu marítims de la Mediterrània per intercanviar informació S’adaptarà la feina als canvis que es realitzin a l’MMB en relació a les intervencions en models de vaixells. entorn als béns patrimonials que conserva, investiga i Aquests primers contactes podrien anar encaminats a difon: el canvi d’emplaçament de les peces que ara estan fer, en un futur (2016), una reunió o jornades. exposades, els espais de reserva, el seguiment de les PLA D’ACTUACIÓ 2015 33 INFRAESTRUCTURES - Redactar les propostes d’intervenció en matèria de conservació preventiva, curativa o de restauració per • Adquirir un programa de tractament d’imatges per a a cada un del models. poder fer informes gràfics d’estudis de conservació i de - Realitzar els tractaments de conservació - restauració processos de restauració, és a dir, per a la senyalització proposats. d’alteracions i tractaments. El Centre de Restauració de - Participar en la elaboració dels processos documen- Béns Mobles de Catalunya recomana el programa tals, escrits i gràfics, de l’estat de conservació, de les Adobe Ilustrator i ha publicat set manuals amb diccio- propostes i de les intervencions realitzades a les pe- naris i plantilles per a diferents tipologies de materials. ces intervingudes. Disposar d’un ordinador sense accés a xarxa amb consulta a MuseumPlus per tal que els estudiants en • Projecte 3: manipulació, emmagatzematge i condicio- pràctiques puguin treballar en la documentació escrita i nament de béns patrimonials marítims de diferents fotogràfica dels treballs que realitzin. tipologies per a ser exposats. Tutora: M Teresa Sala Pietx. Descripció de les tasques a desenvolupar: • Reparació de l’aparell d’extracció de gasos portàtil i adquisició d’una taula de llum LightPad®950 i d’un - Avaluar les necessitats materials i els mitjans necessa- aparell d’ultrasons: Bany d’ultrasons de 2,6 litres de ris per a manipular, emmagatzemar i exposar dife- capacitat (mides interiors H x A x F 9 x 23 x 13 cm). rents tipologies d’objectes (instruments nàutics, es- cultures, models de vaixell, etc ) • Adquisició d’un cistell per bany d’ultrasons, làmpada llum UV, planxa metàl·lica per fer fotografia de gran - Participar en la elaboració de sistemes de transport, format, dos gats hidràulics per anivellar la banyera, emmagatzematge i exposició dels objectes. Testo Via Radio en Xarxa i un Testo ComfortSoft. - Realitzar intervencions puntuals en diferents béns pa- trimonials seleccionats per a ser exposats. - Participar en l’elaboració dels processos documentals, escrits i gràfics, de l’estat de conservació, de les pro- PRÀCTIQUES I VOLUNTARIS postes i de les intervencions realitzades. Durant el curs 2014- 2015, estudiants de 4t curs del Grau Pel que fa als voluntaris, l’any 2015 s’acceptaran voluntaris de Conservació – Restauració de Béns Culturals vindran a per a realitzar tasques de conservació i restauració, l’MMB a fer pràctiques curriculars obligatòries. Aquestes sempre i quan la persona que ho sol·liciti demostri haver pràctiques requereixen un seguiment conjunt per part rebut formació específica en restauració, en qualsevol de d’un tècnic del museu i un professor de la universitat i/o les seves especialitats. escola, donat que és una assignatura. S’ha presentat tres projectes per a aquestes pràctiques pel Grau de la Universitat de Barcelona i per a la Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya ESTUDIS / ANÀLISI (ESCRBCC). Continuació del conveni anual amb la Universitat de • Projecte 1: conservació – restauració de fons patrimoni- Barcelona per a la realització d’anàlisi de materials extrets als sobre suport de paper que s’exposaran al museu. de béns patrimonials que s’han de restaurar i que s’estan Tutora: Cristina Latorre Madriles. Descripció de les restaurant. Entre d’altres, per a l’any 2015 cal realitzar tasques a desenvolupar: anàlisi de materials i radiografia de l’exvot de Galera Reial - Avaluar l’estat de conservació i elaborar el diagnòstic núm. inv. 239. Aquests estudis permetran autentificar la d’un conjunt pertanyent al fons de cartografia i al fons antiguitat de l’exvot. També es podria analitzar alguna de col·leccions (gravats, litografies, aquarel·les, etc) mostra més de la fragata Barcelona. seleccionats per a ser exposats al museu. - Redactar les propostes d’intervenció en matèria de restauració i de conservació preventiva dels mateixos RESERVES fons. - Realitzar els tractaments de restauració proposats i • SR-1. Degut al tancament de l’altell de la SR-1 cal condicionar i emmagatzemar els fons. protegir minuciosament les peces ubicades en aquest - Elaborar els processos documentals, escrits i gràfics, espai, per evitar la entrada de pols i per seguretat, de l’estat de conservació, de les propostes i de les in- mentre es realitzin les obres de tancament dels arcs, així tervencions realitzades a les peces intervingudes. com la instal·lació de l’enllumenat i dels aparells de • Projecte 2: conservació - restauració d’un conjunt de climatització. Cal senyalar que aquesta intervenció models de vaixells que s’exposaran al museu. Tutora: suposarà una millora de les condicions de conservació Carmen Vázquez López. Descripció de les tasques a dels objectes però un cop finalitzades les obres, caldrà desenvolupar: preveure la neteja dels béns emmagatzemats degut a la pols extremadament fina del pladur. Aquest any, i - Avaluar l’estat de conservació i elaborar el diagnòstic degut a les obres a realitzar a l’altell, no es podrà d’un conjunt de models de vaixells seleccionats per començar la revisió de l’estat de conservació dels fons a ser exposats al museu. emmagatzemats a la SR- 1 en les mateixes dates que els anys anteriors. Es preveu iniciar-la un cop finalitzades 34 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA les obres i la instal·lació de la nova exposició 7 vaixells. TASQUES CONCRETES EN EL Previsió: segon semestre 2015. CAMP DE LA RESTAURACIÓ • SR-2. Abans del trasllat dels materials a la nova Sala de Reserva 2 es farà una revisió de l’estat de conservació • Durant el primer semestre la unitat de CPR prioritzarà, dels fons per tal de separar i aïllar els que puguin estar dins les seves tasques, la restauració dels béns patrimo- afectats per algun tipus de biodeteriorament, abans de nials seleccionats per a ser exposats a la nova exposició el moviment dels fons. semipermanent. Al llarg del segon semestre es conti- • SR-3 (Navàs). Es proposa realitzar, en els mesos de nuarà treballant en la restauració de peces que van ser d’abril i/o maig, una visita d’inspecció per tal de fer una seleccionades per al futur projecte museogràfic. revisió de l’estat de conservació dels fons i de les • En relació als béns patrimonials previstos per al projec- condicions d’emmagatzematge. Per un altra banda, el te museogràfic inicial Porta, Port, Pont es proposa mes d’octubre del 2014 es van detectar entrades continuar treballant en elles realitzant tractaments de puntuals d’aigua, que van arribar a les caixes dels restauració ,ja iniciats en alguns casos, a partir del diorames de Mestre Cabanes. Per garantir la conserva- segons semestre del 2015 per tal de finalitzar-los i que ció dels diorames proposem finalitzar el canvi dels puguin estar disponibles per quan siguin requerides. sistemes d’embalatges de la resta de • Es preveu continuar treballant en els fons patrimonials diorames d’aquest autor, valorar el seu estat de emmagatzemats, realitzant intervencions puntuals en conservació i millorar la seva ubicació. Cal també fons de pintura, per aturar deterioraments que es van instal·lar un datalogger. detectar en revisions anteriors. • Cal fer l’encàrrec de treballs de restauració externs: restauració de les veles del model de la fragata Barcelo- TASQUES CONCRETES EN EL CAMP na núm. 10952. Proposem fer la restauració de les veles DE LA CONSERVACIÓ PREVENTIVA en dos anys per tal de reduir l’impacte econòmic que podria suposar dins dels pressupostos del 2015. S’ha • Està previst participar en el desmuntatge de l’exposició demanat la actualització del pressupost. Viatge mar enllà i en el muntatge de l’exposició 7 vaixells tant en la manipulació dels objectes com en els canvis dels sistemes expositius i l’emmagatzematge de les DRASSANA TRADICIONAL peces que no s’exposin. Al llarg del segon semestre està previst treballar en els nous projectes expositius en • Desmuntar, traslladar i muntar el taller en una ubicació relació a l’edifici de les Drassanes Reials, la musealitza- provisional. ció de la Galera Reial i la musealització del mausoleu • Treballs concrets sobre embarcacions en servei: romà. Cal dur a terme el projecte d’intervenció arqueo- - Pollux: reconstrucció de les casetes i manteniment lògica de la restauració i adequació del mausoleu romà, ordinari. a realitzar per a una empresa externa. - Lola: manteniment ordinari. • Pel que fa a les condicions climàtiques, es continuarà amb el recull de dades dels diferents espais del museu - Drac: manteniment ordinari. on hi ha béns patrimonials exposats o emmagatzemats, • Treballs de restauració sobre altres embarcacions, al iniciat amb caràcter de proves l’any 2014 i que resta taller. encara pendent de la instal·lació de nous sensors que - Llagut Elias: substitució de la quilla i continuació dels ens permetin conèixer millor les condicions en que es treballs al folre i coberta. Preparació de l’aparell. troben els bens patrimonials. És indispensable la - Canoa de lona Fleming: canvi d’algunes quadernes, instal·lació d’un adaptador per tal de programar un reparació de la braçola d’estribord. Recosit de la tela convertidor, sense el qual seguirà sent impossible la del folre i posterior pintura de la zona afectada. lectura de les condicions climàtiques al llarg de tota la - Vinta filipina: talla de la part de proa a estribord. Con- superfície del museu. fecció d’una base. • Es continuarà amb el seguiment setmanal de les peces • Compra d’una vaporetta tipus industrial. Depenent del exposades i es realitzaran les intervencions necessàries futur de la Drassana es pot ajornar la compra. en cas d’alguna incidència o per a una millor conserva- ció. • També se supervisarà la sortida, el trasllat i la instal·lació de peces de l’MMB que siguin requerides per a exposi- Recerca i observatori cions fora del museu, així com la seva recepció a la tornada. ASSUMPTES GENERALS Difusió de les activitats de recerca Per a l’any 2015 es disposa de dues eines col·laboratives de difusió de la recerca on-line, clarament diferenciades, que responen a productes i públics específics. Aquestes eines PLA D’ACTUACIÓ 2015 35 faciliten i creen mecanismes, innovadors i sostenibles, per L’arquitectura naval, vaixells històrics a compartir coneixements en comunitat: i embarcacions tradicionals • Blog del IV Congrés de la MMHN, Barcelona 2014 http://mmhnbarcelona2014.blogspot.com. Al llarg • Es continuarà mantenint l’activitat en aquesta línia, d’aquest any s’utilitzarà principalment per a mantenir el donat el paper de l’MMB en la protecció del patrimoni contacte amb els participants durant l’edició de les actes. flotant i del coneixement sobre les embarcacions. • Blog Recerca MMB: http://recercammb.blogspot.com. • Assessorament en la restauració del pailebot Principat Aquest blog ha entrat en funcionament fa poc i ara per ara de Catalunya. ha de ser farcit amb informació sobre les activitats en curs. També es un espai on es poden oferir recursos diversos. Etnologia marítima • Manteniment i consolidació d’un grup de recerca en PROJECTES DE RECERCA etnologia marítima i la presència del museu en dife- rents fòrums científics. Les Drassanes Reials de Barcelona i, • Tasques ordinàries de gestió relacionades amb la en general, els arsenals històrics de la participació del Museu Marítim de Barcelona com a Mediterrània Antena de l’IPEC (assistència a les reunions d’antenes de l’observatori per a la recerca etnològica (tres reunions Un cop acabada la restauració de l’edifici i publicat el llibre anuals) i compliment dels compromisos que es deriven. sobre la història del conjunt, es continuarà treballant en • Trobades d’Etnologia marítima. Està previst fer dues aquesta línia de recerca. Es mantindran les reunions edicions per any: 13a i 14a edicions. Les dates i els periòdiques del Laboratori sobre les Drassanes Reials de temes a concretar (maig i octubre/novembre) i partici- Barcelona i les següents accions: pació a la fira RECERCAT. • Planificació de les recerques dels propers anys. Hi ha • Possible exposició Veus de la Mediterrània amb el vaixell dues propostes vinculades a les necessitats més Heraklitus (amb Institute of Ecotechnics + Museu urgents per omplir buits de coneixement: una síntesi Etnològic de València + Marsella). sobre el funcionament de l’arsenal com a fàbrica i l’estu- • Memòria Oral sobre la Confraria de pescadors de di de la cronologia de l’edifici en Època Moderna Barcelona (amb la col·laboració d’una persona en s. XVI-XVIII. pràctiques del Departament d’Antropologia de l’UB). • En el marc de la preparació d’una exposició semiperma- nent sobre el conjunt de les Drassanes Reials, cal treballar els materials diversos i els recursos acumulats PROJECTES DE FOMENT DE LA RECERCA fins ara: modelització 3D del conjunt arquitectònic, Miramón (documentació arqueològica + cartografia històrica + cartografia actual), instruments de gestió de Beques i premis la informació, etc. • En relació amb el punt anterior, es proposa la digitalit- • XVI Premi de Recerca Ricart i Giralt: es convocarà zació dels materials microfilmats procedents de l’Arxiu novament en col·laboració amb l’Institut Ramon Històric Nacional (Simancas) per a la seva incorporació Muntaner. als recursos per a investigadors. • Seguiment dels treballs del darrer guanyador del premi, Dr. Martín Rodrigo, titulat La marina mercant de vapor a La marina mercant catalana contemporània Catalunya (1834-1914). (segles XIX-XX) Publicacions • Es continuaran desenvolupant accions vinculades amb la marina catalana d’èpoques més recents, donant • Publicació del treball guanyador del XII Premi de especial atenció al suport que es dóna a investigadors Recerca Ricart i Giralt 2011, Eliseu Carbonell i Eulàlia en les seves recerques. Torra Filles del mar. • Seguiment de projectes “aliens”: cuiners embarcats, el • Publicació del treball guanyador del XIII Premi de treball portuàri en época moderna (tesis doctoral UB), Recerca Ricart i Giralt 2012, José Luis Guidi sobre els navilieres (Tintoré, base de dades de navilieres, etc). ports de la Tarraconensis. Projecte de recerca Compañia Trasatlántica Española, consistent en la creació a l’MMB d’una gran base de • Revista Drassana número 23. dades sobre aquesta companyia i la realització d’entre- • Preparació de la publicació de les Actes del IV MMHN vistes. Projecte “Les Escribanies de Marina a Catalunya”. Conference Barcelona 2014. • Activitats relacionades amb el programa d’Història Oral. • Publicació de les actes del I Seminari Tripulacions i Veus de la Mar, Tertúlies marineres i Taller de Memòria vaixells en època medieval. Oral: falta realitzar una sessió sobre la Compañia Trasatlántica Española. 36 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA Activitats de foment de la recerca Registre General d’Entrada i Sortida de Documents • Seminari internacional: Tripulacions i vaixells a la mediterrània medieval fonts literàries i narratives Pel que fa al Registre General d’Entrades i Sortides, és un (compromís amb l’Institut Milà i Fontanals, al setembre / tema pendent des de fa molt de temps. A l’any 2014 s’han octubre). reprès els contactes amb l’AOC i el responsable del • Un cop revisada i actualitzada la guia de recursos per a registre ERES per acabar el procés iniciat amb anterioritat, l’estudi de la història marítima contemporània a que estava pendent de la signatura del conveni. L’any 2015 Catalunya, falta la correcció i traducció de la guia de es preveu la col·laboració amb l’AOC per aquest tema, l’ús recursos per penjar-la al blog. d’ERES al Museu i la connexió del Registre amb Alfresco. Gestor per als fons arxivístics SERVEI D’INFORMACIÓ Durant l’any 2014 es va realitzar un estudi per l’adopció El servei de referència o d’informació haurà de ser d’un gestor d’arxiu. A partir d’aquest estudi, l’any 2015 es redefinit un cop que la persona assignada a aquest servei preveu la compra de l’aplicació que permeti integrar-se (personal de l’APB en comissió de serveis) es jubili. també amb la plataforma de gestió adoptada per l’MMB i amb el sistema d’informació general de la casa. Caldrà decidir si es realitza la compra del software o si es contrac- ALTRES TEMES ta via SAS. En cas que no es produís la compra o la contractació d’una aplicació es proposarà el desenvolupa- • Manteniment de les relació amb les associacions ment d’un mòdul d’arxiu dintre de la plataforma Medium. professionals i de recerca. • Participació a la Comissió Mixta MMB-Port. Gestió de les consultes i reproducció • Participació al Jurat del Premi Es Niell. de documents • Participació al Jurat de la Beca recerca local El Masnou. • Seguiment del conveni amb el grup Sàpiens. L’Arxiu manté el servei de consulta als ciutadans, investiga- • Col·laboració tant amb les activitats de les diverses dors i personal intern. També tramitarà les sol·licituds de xarxes del museu: XMMCC, XAMM, etc., com amb altres reproducció de documents que s’hagin de fer en instal·la- estructures de cooperació (ICMM, MMHN, etc). cions externes, quan hi hagin peticions d’aquest tipus. Per a l’any 2015, l’Arxiu mantindrà el servei d’enviament d’informació sobre els anuncis publicats als Butlletins L’arxiu general oficials al personal del Consorci afectat o amb interès per temes concrets. L’Arxiu general del Museu Marítim de Barcelona té previst desenvolupar diferents actuacions al llarg de l’any 2015. DIGITALITZACIÓ DELS FONS ARXIVÍSTICS ARXIU GENERAL I GESTIÓ Pel que fa a la digitalització dels fons arxivístic, es preve- DOCUMENTAL uen les següents actuacions: L’any 2015 es preveu l’inici de l’elaboració de dos instru- • Projectes d’obres de 1936-2001. Es tracta dels projectes ments bàsics de la gestió documental i de l’Arxiu del d’obres i actuacions de rehabilitació de l’edifici de les Consorci: Drassanes fins a l’any 2001. A partir de l’any 2001, els projectes ja es troben en format digital. Es tracta de les • El Calendari de conservació i eliminació dels documents caixes 266, 272, 300, 358, 50001, 50002, 50003, 50004 i del fons del Consorci. 50005. Un total de 4.150 documents en DIN A4; 400 • Les normes i procediments de Transferència d’expedi- plànols DIN A3 i 750 plànols de gran format. Amb ents i documents a l’Arxiu. aquest projecte de digitalització, el Consorci disposarà Amb l’elaboració i aprovació d’aquests dos instruments es de tots els projectes d’obres de l’edifici des de l’any 1936 completaria la redacció dels documents bàsics de gestió fins a l’actualitat disponible en el Sistema d’Informació de l’Arxiu General. intern. • Digitalització del fons de Ferran Arranz. Per diversos motius, l’any 2014 no es va poder dur a terme la digitalització del fons Ferran Arranz. Enguany s’ha pressupostat la seva digitalització completa que consisteix en unes 2.700 imatges aproximades i de 5 do- cuments de gran format. PLA D’ACTUACIÓ 2015 37 • Digitalització de documents de la Cia. Trasatlántica. La Data: dimarts 9 de juny de 2015. Cia. Trasatlántica ha estat el fons de l’Arxiu més consul- tat en els darrers tres anys. Per aquest motiu, i tot i tenir Durada: de 6 a 8 de la tarda. una petita part digitalitzada, es preveu desenvolupar Dirigit a: públic general. un projecte de digitalització específic per als propers cinc anys. De tal forma que, en finalitzar aquest període, el fons de la Cia estigui totalment en format electrònic. Actuacions de difusió del Pla d’actuació L’any 2015 es preveu la digitalització d’aproximadament del fons del port de Barcelona 50 caixes del fons, corresponents a unes 19.000 imatges de diferents formats DIN A5, DIN A4 i DIN A3. Dur a terme les actuacions de difusió que s’acordin en el Pla d’Actuació del Port de Barcelona. ACTIVITATS DE DIFUSIÓ Difusió dels fons a través de la pàgina web L’any 2015 l’Arxiu mantindrà les activitats següents: del Museu Efemèrides marítimes Incorporar a la pàgina web el quadre de classificació i l’inventari dels fons que encara no s’han difós a través del web. Tema: Informació històrica sobre esdeveniments que tenen lloc en una data concreta. Durada: setmanal, de gener a desembre. TRACTAMENT DELS FONS ARXIVÍSTICS El canal de difusió serà l’apartat de notícies de la web, el Facebook i el blog i twitter de l’Arxiu. Revisió BBDD i migració de Knosys al nou gestor Dirigit a: tots els públics. Durant l’any 2014 s’han migrat totes les BBDD de l’Arxiu de Gotes d’arxiu Knosys a una nova BBDD Acces, com a pas previ a la migració al futur gestor de l’Arxiu. Tema: Difondre els diferents fons i documents que Durant l’any 2015 es revisaran tots els registres per gestiona l’Arxiu. Són publicacions digitals agrupades per garantir que totes les dades s’han migrat correctament i blocs temàtics que presenten documents digitalitzats es decidirà la migració al nou gestor. representatius d’un tema o fons de l’arxiu. Els documents s’acompanyen d’un text breu per contextualitzar i sintetit- zar el contingut. Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona Dates: primera setmana de cada mes. Durada: anual, de gener a desembre. • Aplicar les taules d’accés, avaluació i tria documental. Caldrà localitzar i separar els documents que es podran Dirigit a: públic general de l’MMB. eliminar en la següent acció de destrucció. • Mantenir el Sistema de gestió de documents del Esquitx del gotes Consorci: préstecs, transferències, tractament de la documentació, etc. Tema: a cada “Gotes d’arxiu” se seleccionen uns docu- • Preparació de documentació que hagi de ser digitalitza- ments que són els que apareixen a les publicacions da: neteja de grapes, treure còpies, revisar els docu- mensuals. Entres els documents publicats, un, dos o tres ments que ja es trobin al GDE. exemplars s’exposen al vestíbul del Museu. • Netejar i condicionar la sèrie documental de Contractes del Consorci, les dates extremes de la qual són les Periodicitat: mensual. següents: 1987-2008. Durada: de gener a desembre. Dirigit a: públic general. Port de Barcelona Durant l’any 2015 es preveu l’ingrés dels projectes d’obres Dia Internacional dels arxius de la Junta d’Obres del Port de Barcelona del número 1 al 102, les dates extremes dels quals són de 1859 a 1898. En motiu del Dia internacional dels arxius, es proposa una Aproximadament unes 30 caixes de documents restaurats visita guiada a les noves instal·lacions de l’Arxiu oberta a i digitalitzats. L’Arxiu descriurà i condicionarà les unitats tots els públics. d’instal·lació per incorporar-les al fons. 38 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA Coordinació amb el Centre de Documentació del Port de FORMACIÓ Barcelona i l’empresa encarregada de la incorporació a la BBDD del règim d’accés als documents del fons del Port. L’equip del servei d’arxiu es formarà d’acord amb les necessitats i especificitats dels seus respectius llocs de treball. Proname Després de l’acabament del trasllat previst per al gener de 2015, caldrà condicionar els plànols que actualment es El projecte GIM (Gestió de la troben instal·lats en les planeres de banyes de toro en les planeres de nova adquisició que s’instal·laran a la nova Informació del Museu) reserva. Aproximadament uns 20.000 plànols. El GIM és un projecte nascut a l’any 2010 que té per Altres tasques de tractament objectiu aconseguir la integració de la informació del de la documentació Museu. El GIM s’organitza en diferents grups de treball (Subsistemes d’informació) segons el recurs d’informació que es tracta: col·lecció, fotografia, bibliografia, arxius, Elaboració del quadre de classificació dels següents fons: sistema de gestió documental i instruments transversals • Fons Romeo Ribot y Compañía de difusió i participació. • Fons Camil Busquets L’any 2015 es preveu portar a terme els següents projectes: Integrar a la BBDD els inventaris dels següents fons: • Col·legi català de jutges i jurats de regates REGISTRE D’ACTIVITATS (RA) • Fons Romeo Ribot y Compañía • Fons Ambrosio Díaz Gómez Després de dos anys de funcionament del Registre • Fons Camil Busquets d’Activitats, i amb més de 1.000 activitats registrades durant aquest temps, cal fer una revisió de l’aplicació: funcionalitats, estudi dels fluxos, adaptació dels fluxos a la Nous ingressos realitat, etc. Es planificaran reunions participatives amb els usuaris de Gestionar i incorporar al sistema de gestió de l’Arxiu del l’aplicació per tal de recollir les propostes de millora que Museu els ingressos de fons que es puguin derivar de es considerin oportunes i s’implantaran aquelles que donacions o ingressos no previstos en el moment d’elabo- s’acordin amb els responsables. rar aquesta planificació. L’inici de les reunions es preveuen per al mes de gener i la finalització del procés de revisió per al mes de març. TRASLLAT DELS FONS ARXIVÍSTICS L’estudi del RA es contextualitza dintre del projecte de DE LA SALA DE RESERVA ALS NOUS millora de la plataforma tecnològica Medium que finalit- ESPAIS I CONDICIONAMENT DE zarà el mes de juliol. DOCUMENTS DE LES PLANERES A finals de 2014 es preveu el trasllat dels fons gestionats INTEGRACIÓ DE METADADES per l’Arxiu a les noves instal·lacions. El trasllat es realitzarà D’OBJECTES DE LA COL·LECCIÓ en dues fases. La primera que es durà a terme serà el buidatge dels compactes existents i el condicionament de PROCEDENTS DE MUSEUMPLUS I la documentació en una instal·lació provisional. Dintre ALTRES RECURSOS D’INFORMACIÓ d’aquesta fase, una empresa desmuntarà la instal·lació de compactes existents i la traslladarà i muntarà al dipòsit de En el projecte es proposa la visualització de les dades destí. Un cop fet això, començarà la segona fase que seleccionades de la col·lecció que es troben en consistirà en la col·locació de la documentació a la nova MuseumPlus a través la plataforma Medium –on ja tenim instal·lació. Aquesta segona fase està prevista realitzar-la a desenvolupats el Registre d’Activitats, la Cessió d’Espais i principis de l’any 2015. la tramitació de les Propostes de Despesa. L’Arxiu coordinarà i vetllarà per la correcta instal·lació de la La plataforma Medium tindrà accés a les dades de documentació en les noves instal·lacions. MuseumPlus en SQL Server, connectarà amb les dades, permetrà cercar-les i fer-les visibles. A través de Medium també s’hi podrà accedir a les imatges “obres de la col·lecció” i es podrà presentar a través d’una vista Thumbnail/miniatura. PLA D’ACTUACIÓ 2015 39 El projecte també contempla la connexió dels registres de GESTIÓ DOCUMENTAL (ALFRESCO) la col·lecció amb els seus expedients i la documentació resident en Alfresco. L’any 2015 es preveu, acabar algunes implantacions de millores funcionals d’Alfresco pendents: • Incorporació de la funció copiar-enganxar –activada en ALFRESCO Alfresco només per als perfils Administradors- a tots els usuaris del GIM. Durant l’any 2014 s’ha aconseguit estabilitzar l’Alfresco. • Acció a nivell de detall de document que permeti la Per a l’any 2015 es preveuen diverses actuacions: impressió directa dels documents, incorporació del • Implantar les funcionalitats de copiar- enganxar per a Drap and Drop. tots els usuaris del sistema. I petites modificacions que permetin millorar l’usabilitat • Connectar Alfresco amb les bases de dades de Mu- de l’Alfresco als usuaris: seumPlus. • Connectar Alfresco amb el Registre d’entrades i sortides • Relacionar els registres del RA (Registre d’Activitats) de documents. amb els expedients generats al Site MMB d’Alfresco. • Millorar funcionalitats: imprimir documents, estudiar la • S’iniciarà l’estudi d’un flux documental d’una sèrie incorporació del Drag and Drop. (podria ser la sèrie de convenis o de contractació) i d’un gestor d’expedients que es podria implantar en els anys 2016-2017. • Connectar Alfresco amb les bases de dades de Mu- INTEGRACIÓ DE DADES DE LA seumPlus. COL·LECCIÓ • Connectar Alfresco amb el Registre d’entrades i sortides de documents. L’any 2015 es preveu fer la integració de la informació • Informació i difusió procedent de Museumplus al Sistema d’Informació GIM. La integració es recull en una proposta de projecte sota el Es col·laborarà amb el Departament de Comunicació en la títol Integració de metadades d’objectes de la col·lecció integració del nou web al projecte GIM. procedents de MuseumPlus i altres recursos d’informació. Dintre del projecte citat, es proposa l’ús d’una taxonomia que permetrà dotar el projecte d’una primera base taxonòmica. PLATAFORMA MEDIUM La plataforma Medium es va adquirir per l’MMB per desenvolupar el Registre d’Activitats. Posteriorment es va ampliar el projecte i es va incorporar també la Cessió d’Espais del Consorci. L’any passat es va desenvolupar també en Medium tot el flux de validació de les Propostes de Despesa. Algunes de les funcionalitats de la plataforma Medium són dependents de l’evolució i de l’actualització dels exploradors. L’empresa distribuïdora de Medium ha desenvolupat un canvi tecnològic important de la plataforma que permet la independència de l’evolució dels exploradors. El canvi també farà més ràpid l’ús de la plataforma. Per aquests motius, l’any que ve es preveu aplicar aquest canvi tecnològic a la nostra plataforma, canviant totalment la tecnologia que en aquests moments està incorporada en Medium. Actuacions 4. Educació i Activitats Objectius generals CONCURS DE MONITORATGE En cas que es torni a convocar el concurs de monitoratge REESTRUCTURACIÓ DE LES TASQUES i, especialment si guanya una empresa diferent a la que DELS TÈCNICS actualment està col·laborant amb nosaltres, gran part de la tasca dels tècnics de l’AEA haurà de ser formar el nou A principis del 2015 hi ha previst un canvi de nivell equip. Cal tenir en compte que tenir un equip de monito- professional de diferents membres de l’àrea. Aquest canvi ratge format suposa un any de feina i una gran inversió de nivells ha de comportar, també, un canvi de responsa- d’hores dels tècnics d’educació. bilitats i una nova estructura de treball, que s’anirà implementant el primer trimestre de l’any. Tot allò referent a la formació reglada, des del programa pedagò- gic fins als cursos per a docents, serà responsabilitat del AUGMENTAR LA PARTICIPACIÓ EN nou tècnic superior. D’altra banda s’estudiarà la manera PROJECTES EDUCATIUS D’ESCOLES I d’anar deslliurant al nou tècnic mig de les funcions INSTITUTS vinculades a la gestió de l’entrada de grups escolars perquè vagi fent-se càrrec del desenvolupament d’altres Des de ja fa uns anys una de les línies de treball és projectes. participar amb centres educatius en el desenvolupament de projectes educatius, els resultats d’alguns dels quals després s’han mostrat, en forma d’exposició, al Museu. Aquesta segueix sent una de les politiques de treball MINIMITZAR L’IMPACTE DE LES OBRES principals. EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA EDUCATIU I D’ACTIVITATS Durant el 2015 el Museu torna a començar un període PARTICIPAR EN L’ELABORACIÓ DE LA d’obres que afectarà, entre altres coses, la programació NOVA EXPOSICIÓ SEMIPERMANENT d’activitats. Una de les conseqüències serà el tancament de l’exposició Viatge mar enllà i, per tant, l’anul·lació Fins al mes de maig, bona part de la tasca estarà vinculada d’algunes de les activitats que s’hi portaven a terme i la al disseny de la nova exposició semipermanent. remodelació d’altres per fer-les en espais alternatius. Es vetllarà per tal que es pugui desenvolupar el màxim de visites del programa pedagògic i s’anirà posant en REPENSAR L’OFERTA D’ACTIVITATS contacte amb els docents per informar-los de la situació, INFANTILS I FAMILIARS especialment amb aquells que tinguin reservades activi- tats que no es puguin portar a terme. Els darrers anys s’ha anat consolidant i fidelitzant el públic familiar i ha arribat el moment de replantejar l’oferta per aquest sector de públic, tant a nivell de tipologia d’activi- tats com de nombre de propostes. 42 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA AUGMENTAR I MILLORAR LA VENDA D’ACTIVITATS ON-LINE 1r diumenge de mes Vaixell de joguina: vaixell pirata El Nadal 2013/14 es va començar a vendre’s les activitats típiques d’aquest període a través de la pàgina web i Planetari familiar mitjançant el programa Euromus. Durant el 2014 la venda d’activitats via on-line ha anat estenent-se a altres progra- mes. L’any 2015 està previst continuar augmentant el 2n diumenge de mes nombre d’activitats que podran adquirir-se pel web. Llanxa xinesa + Bot de vent Acadèmia pirata Activitats per al públic infantil i familiar 3r diumenge de mes Amb ulls d’aigua OBJECTIUS Viatge al fons del mar en batiscaf El programa d’activitats familiars s’ha anat consolidant al llarg dels anys i ara és un bon moment per intentar fer un altre salt endavant amb un augment de les propostes. 4t diumenge de mes Els objectius d’aquest any aniran encaminats a redissenyar Drassanes, històries de vida l’oferta existent per ajustar-la a les premisses següents: Viatge amb el Beagle • Augmentar l’oferta, que en molts cassos, com per exemple per Nadal o a l’estiu, queda curta. • Vincular determinat nombre d’activitats a les exposici- ons temporals. SETMANA SANTA • Adequar el preu de les propostes. El preu de les activitats per a famílies té molt de pes a l’hora de L’oferta d’activitats de Setmana Santa també augmentarà contractar-les i es vol provar si una política de preus en relació a l’any passat. Es programaran un mínim de més ajustada en fa augmentar la demanda. dues activitats diferents en dues franges horàries: a les 11h i a les 12,30h. L’oferta s’estructurarà de la següent manera: • Tallers de vaixell de joguina, un clàssic en la nostra programació que té molt bona acceptació. Aquest tipus D’11 a 12 h de taller permet parlar sobre tipologies, formes i Amb ulls d’aigua propulsió d’embarcacions. • Activitats sobre pirates, vinculades a l’exposició que Activitat al planetari (a determinar) podrà veure’s al Museu de novembre 2014 a març 2015. • Activitats sobre fotografia, que donaran suport a l’exposició Càmeres subaquàtiques. De 12.30 a 13.30 h • Activitats al planetari. De tipus familiar, que permeten Vaixell de joguina (a determinar) la participació d’infants a partir de 3 anys. • Activitats sobre les Drassanes. Es continuarà oferint Activitat al planetari (a determinar) tant l’autoguiat com l’activitat “Drassanes, històries de vida”, per donar a conèixer l’edifici. ESTIU ACTIVITATS DE CAP DE SETMANA El programa d’activitats d’estiu serà molt similar al que s’ha programat el 2014 i combinarà activitats tant per a El programa d’activitats de cap de setmana estarà integrat públic de casal d’estiu com per a famílies i per a infants. per dues propostes fixes, que seguiran els criteris abans citats. L’objectiu d’aquest any serà ampliar la franja horària en la que programem activitats. D’altra banda s’estudiarà la possibilitat de programar activitats alguns dies d’agost. • Activitats per a grups de casal d’estiu. Es farà una oferta de quatre o cinc activitats de diferent tipologia i per a diferents edats, algunes de les quals es faran al planetari, altres a les sales i és possible un taller. PLA D’ACTUACIÓ 2015 43 • Activitats familiars. Els dijous de juliol i primera ACTIVITATS SOBRE ASTRONOMIA quinzena de setembre estaran dedicats a les famílies, I NAVEGACIÓ amb activitats al planetari i alguna altra proposta a les sales. Activitats destinades a difondre conceptes, a diferents • Activitats infantils. Dimarts i dijous hi haurà, a més, nivells de dificultat, sobre navegació astronòmica. Amb algunes activitats destinades a infants que s’apunten aquestes activitats es vol apropar el Museu als amants de individualment: com algun taller de vaixell de joguina i, la navegació i s’ha constat la fidelització de navegants, possiblement, alguna altra proposta. amateurs i professionals. • Activitats per a joves. Alguna activitat vinculada amb el Santa Eulàlia o bé amb la fotografia, un tema que s’estudiarà en el moment oportú. Cicle de conferències El cel de les estacions El cel de primavera Divendres 20 de març El cel de d’estiu Divendres 19 de juny NADAL El cel de tardor Divendres 18 de setembre La programació de Nadal 2015/2016 constarà de dues El cel d’hivern Divendres 18 de desembre activitats a determinar que es repetiran en dues franges horàries. Una d’aquestes activitats estarà destinada a públic familiar amb nens i nenes de 3 a 6 anys i l’altra a infants individuals de 6 a 12 anys. Cursos per a públic general El sextant Divendres 20 i dissabte 21 de febrer Activitats per al públic general Introducció a la carta nàutica Divendres 17 i dissabte 18 d’abril OBJECTIUS La mesura del temps i la seva Divendres 13 i dissabte 14 de importància en la navegació novembre L’objectiu del programa d’activitats destinat a públic general serà consolidar les diferents polítiques marcades des del Museu. A la recerca de la longitud • Política d’activitats per donar a conèixer les Drassanes. A la recerca de la longitud 9 de maig. • Política d’activitats sobre astronomia i navegació. De 12 a 13 h Activitat al • Política d’activitats vinculades a la difusió de la fotogra- planetari. fia marítima. Embarcament a les 13.15 h. Navegació de 13.30 a 16.30 h • Política d’activitats per donar a conèixer els serveis i les col·leccions del Museu. A la recerca de la longitud 13 de juny. De 12 a 13 h Activitat al D’altra banda el programa d’activitats per a públic general planetari. també recull aquelles propostes realitzades des de fora el Embarcament a les 13.15 h. museu, que treballen aspectes que des del museu no es Navegació de 13.30 a 16.30 h poden abordar i que es considera adient d’incloure en la programació. A la recerca de la longitud 3 d’octubre. De 12 a 13h Activitat al planetari. Embarcament a les 13.15 h. Navegació de 13.30 a ACTIVITATS PER DONAR A CONÈIXER 16. 30 h LES DRASSANES L’any 2014 es va fer un gran esforç per fer conèixer les ACTIVITATS VINCULADES A LA DIFUSIÓ Drassanes i, especialment, la reforma realitzada, mitjan- çant la programació de diverses activitats. DE LA FOTOGRAFIA MARÍTIMA • Drassanes, històries de vida. Es continuarà progra- Els cursos de fotografia en el medi marí tenen com a mant aquesta activitat una vegada al mes i dirigir-la, objectiu anar fidelitzant un públic amant de la fotografia sobretot, a grups que solen fer sortides culturals. relacionada amb temes marítims i apropar-lo a l’arxiu fotogràfic del Museu. • Autoguiat de les Drassanes. Seguirà oferint-se l’itinerari autoguiat en diversos idiomes, a la taquilla del Museu, que permet descobrir l’edifici. 44 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA L’oferta 2015 serà la següent: Activitats pedagògiques Taller de fotografia de mar 6 hores "Barcelona desperta” INCORPORAR ELS NOUS PERSONATGES INFANTILS A LES Taller de fotografia de mar 6 hores “Quan cau la nit” ACTIVITATS Curs d’introducció a la fotogra- 12 hores Els personatges de dibuix del Nicolau i els seus amics fia en el medi marí vénen a substituir els dibuixos de la Nora i en Martí. Aquests nous personatges s’aplicaran a les visites del Curs avançat de fotografia en 9 hores el medi marí programa pedagògic “Què és un vaixell?” i la caixa didàctica d’educació infantil. Curs d’introducció a la fotogra- 12 hores fia en el medi marí per a joves I enguany que es presenten en societat, s’ha de fer l’esforç per fer-los arribar al màxim de ciutadans, ja que poden ser Curs navegant en el temps ? hores els protagonistes del programa pedagògic (visites guiades i caixes didàctiques) i també de les activitats adreçades a famílies i a públic infantil, fora dels horaris escolars. Cal per tant invertir per produir els materials necessaris ACTIVITATS PER DONAR A CONÈIXER per al canvi de la caixa didàctica d’educació infantil, i ELS SERVEIS I LES COL·LECCIONS DEL també per a la visita guiada “Què és un vaixell?”, que s’hauria d’aplicar a partir de gener de 2015, en acabar el MUSEU contracte d’us dels personatges de dibuix actuals. Una de les activitats vinculades a la nova exposició semipermanent del Museu serà una sèrie de “Vine a conèixer” que tindrà com a objectiu fer descobrir diferents VETLLAR PER LA QUALITAT DELS aspectes de les nostres col·leccions. MATERIALS QUE S’UTILITZEN EN LES D’altra banda alguns “Vine a conèixer” es vincularan als ACTIVITATS serveis del Museu i tindran com a objectiu apropar la gestió i la recerca de les col·leccions al públic. Aquestes L’ús continuat dels objectes que es fan servir a les activi- activitats seran impartides per personal tècnic de l’MMB i tats els sotmet a un desgast continuat. D’altra banda les es programaran a partir de la tardor 2015. modificacions que s’incorporen a aquestes activitats per adaptar-les a nous escenaris o senzillament per millo- rar-ne la qualitat, obliga a invertir anualment en els materials que s’utilitza per al seu desenvolupament. ACTIVITATS ENTORN LA LITERATURA MARÍTIMA El programa per a centres educatius per al curs 2014/2015 és el següent: Club de lectura de la biblioteca de l’MMB Educació infantil S’organitzarà, com ja va sent habitual, una nova edició del • Pirates a la vista! Club de lectura de tema marítim. • La mar de cels • Aventures d’una gota d’aigua La biblioteca baixa al jardí • Viatge al fons del mar en batiscaf • Què és un vaixell? Una altra proposta destinada a donar a conèixer la biblioteca i la seva tasca. Educació primària Concurs de microrelats de tema marítim • A l’abordatge • A tota vela! Aquest any es tornarà a programar un concurs de microre- • Aventures d’una gota d’aigua lats de tema marítim, similar al que s’ha organitzat els dos darrers anys. Per fer-lo es demanarà la col·laboració del la • La mar de cels Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de • Viatge al fons del mar en batiscaf Barcelona, Biblioteques de Barcelona, la Xarxa de bibliote- • El bateig del rei Neptú ques de la Generalitat de Catalunya, Seix Barral, la Casa • Redescobrint les Drassanes del Llibre i la Xarxa de Museus Marítims de la Costa • Navegació, temps i canvi climàtic Catalana. PLA D’ACTUACIÓ 2015 45 • Naus i Palaus Activitats per a centres educatius • Els gremis del mar • La nit del Titànic • La sel·lecció natural OBJECTIUS • El transport marítim actual El tècnic superior assumirà la responsabilitat de desenvo- • Els camins de l’aigua lupar el programa d’activitats per a estudiants i per a • El planetari mariner docents. • La construcció de la imatge del món • La descoberta del pailebot Santa Eulàlia Minimitzar l’impacte de les obres en el • El viatge desenvolupament del programa educatiu i d’activitats Educació secundària El programa d’activitats escolars continuarà adaptant-se a les circumstàncies espacials que vénen donades per les • Travessia amb el Santa Eulàlia obres. L’inici de les obres per a la nova porta deixarà el • Drassanes, històries de vida Museu sense cap exposició pròpia per uns mesos, fet que • La navegació: introducció a la carta nàutica repercutirà directament en el programa pedagògic. • Instruments per a la descoberta Caldrà remodelar les activitats que en queden afectades • Corsaris a la Mediterrània! per realitzar en un altre espai i com donar solucions als • A galeres a remar docents que es vegin amb canvis en les seves reserves degut a aquesta circumstància. • Moviments migratoris • Redescobrint les Drassanes • El mar, camí dels descobridors Augmentar la participació en projectes • El planetari mariner educatius d’escoles i instituts • Navegació, temps i canvi climàtic Es continuarà posant l’accent en el desenvolupament • Naus i palaus d’alguns projectes educatius de llarga durada realitzats • Els gremis del mar amb determinats centres, concretament en els següents: • La nit del Titànic • La sel·lecció natural • Continua el programa “Apadrina un Museu”, que les grans institucions culturals del Raval estem portant a • Ciutat flotant: el transport marítim actual terme amb els centres de formació reglada d’aquest • La construcció de la imatge del món barri. Durant el curs 2014/2015 el centre que ens • La descoberta del pailebot Santa Eulàlia apadrina és el Miquel Tarradell, amb el qual es dissenya- • El viatge rà una visita per a persones amb risc d’exclusió social. • L’activitat “Passàvem l’estiu a la platja” que l’any passat es va realitzar amb La Salle Bonanova aquest any Batxillerat es farà amb un institut de la Barceloneta, per petició del Departament d’Educació del Districte de Ciutat Vella. • Travessia amb el Santa Eulàlia • Projecte “Extensió d’aigua salada” de la fotògrafa • La navegació: introducció a la carta nàutica Mònica Roselló amb els alumnes de l’Institut Joan • Redescobrint les Drassanes Boscà, del projecte En Residencia. • El planetari mariner • Navegació, temps i canvi climàtic • La nit del Titànic • Ciutat Flotant: el transport marítim actual • El planetari mariner • La descoberta del pailebot Santa Eulàlia • El viatge 46 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA Activitats per a docents Així doncs, a més de les dues activitats ja consolidades, com són les jornades de museus i educació i el grup de reflexió sobre l’accessibilitat als museus, l’any que ve OBJECTIUS s’organitzarà unes jornades sobre programes educatius a museus en col·laboració amb l’Associació de Gestors Es continuarà buscant estratègies per vincular els docents Culturals de Catalunya. D’altra banda es començarà a al museu i poder desenvolupar projectes d’una manera treballar en la concepció de les properes jornades DEAC, més col·laborativa. que el 2016 es faran a l’MMB. Una via d’apropament del Museu a la comunitat educativa seran els cursos per proporcionar pautes metodològiques sobre com treballar amb les col·leccions del museu XVIII JORNADES DE MUSEUS marítim de manera interdisciplinar. I EDUCACIÓ Una altra camí per fer arribar el patrimoni marítim a les escoles és a través de les caixes didàctiques. Els dies 19 i 20 de febrer estar previst fer les XVIII Jornades de Museus i Educació, que aquest any estaran centrades en temes de apropament als públics. En principi, tant l’estructura de les jornades com el preu, així com la CURSOS previsió de participants, és similar a la dels anys anteriors. Un any més es repetiran les jornades de tecnologia i matemàtiques que l’MMB fa en col·laboració amb el Cesire Aulatec impartits per l’Albert Pla. COM GESTIONAR UN PROJECTE S’està treballant en una proposta per fer un curs, també EDUCATIU en col·laboració amb el Cesire Aulatec, a fer amb en Bosco L’Associació de Gestors de Catalunya ha proposat coorga- Planas, professor de tecnologia de l’IES Celrà, per animar nitzar un curs, que ja es va fer amb el Museu Picasso, docents a fer embarcacions en l’àrea de tecnologia. sobre com gestionar un projecte educatiu. D’altra banda també està previst portar a terme presenta- El curs, concebut per a una trentena de participants, cions periòdiques del programa pedagògic del museu, i tindrà una durada de 8 hores repartides en dues tardes presentacions puntuals, com la dels nous personatges consecutives. Des del MMB es farà una intervenció entorn infantils. el projecte educatiu del Museu de dues hores de durada. L’MMB participarà en la difusió i deixant els espais per realitzar l’activitat. CAIXES DIDÀCTIQUES El gener del 2014 es canviarà la caixa infantil de la Nora i en Martí per una, molt similar, on el personatge serà en Ni- CONTINUACIÓ DEL GRUP DE REFLEXIÓ colau, un nen que es transforma en peix. Els dibuixos de la SOBRE L’ACCESSIBILITAT ALS MUSEUS nova caixa han estat fets per Sònia González. Això suposarà un canvi del conte principal així com de les Durant el 2015 e continuarà liderant el grup de reflexió escenografies del teatrí. sobre museus i accessibilitat, que actualment està integrat També es preveu refer la caixa de Pirates, que va disse- pels museus següents: nyar-se l’any 1998 i ja va tenir una gran remodelació l’any • Museu Marítim 2008, per adaptar-la a les demandes dels professors. La • CCCB caixa de Pirates és una de les més sol·licitades per les • Museu Nacional d’Art de Catalunya escoles. • Museu Picasso de Barcelona • Museu de Ciències Naturals de Barcelona • Museu del Disseny de Barcelona Activitats per a la formació • Museu de Sant Boi de professionals • Museus de Sant Cugat • Museus de Sitges OBJECTIUS • Fundació Antoni Tàpies • Fundació Joan Miró Es continuarà treballant per posicionar l’MMB com un • Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de referent en temes de reflexió al voltant de l’educació als Barcelona museus. El grup es reuneix cada primer dimarts de mes per intercanviar informació sobre el tema. PLA D’ACTUACIÓ 2015 47 JORNADES DEAC (DEPARTAMENTS ACTIVITATS PER A COL·LECTIUS AMB D’EDUCACIÓ I ACCIÓ CULTURAL DELS RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL MUSEUS ESPANYOLS) • Visites guiades a les Drassanes i a les exposicions L’MMB té el compromís d’organitzar les properes jornades temporals. de Departaments d’Educació i Acció Cultural dels museus • Curs d’iniciació a la fotografia en el medi marí per a espanyols (DEAC), a finals del 2016, primers del 2017. Per joves vulnerables del barri que participen de projectes aquesta raó durant el proper any s’organitzarà un grup de educatius a entitats del Raval. El curs es presentarà a la treball, integrat amb tècnics d’educació de diferents convocatòria d’ajuts que atorga l’Obra Social La Caixa museus, per començar a treballar en el programa. dins projecte “Art per a la millora social del 2015”. Degut a l’elevat cost del curs, es portarà a terme si es conce- deix l’ajuda. Activitats de proximitat, • Propiciar que joves del barri puguin fer cursos de surf organitzat per a entitats especialistes d’aquest tipus accessibilitat i acció social d’oci marí. Les activitats s’organitzen segons el públic al qual va adreçat i la línia d’acció en la qual s’engloba dins la gestió Activitats a les embarcacions de la RSC . PAILEBOT SANTA EULÀLIA ACTIVITATS DE PROXIMITAT El pailebot Santa Eulàlia és l’extensió a l’aigua del Museu en el Moll de la Fusta del Port de Barcelona i representa el I CIUTADANES Museu Marítim de Barcelona en tots els seus desplaça- • Adhesió a les festivitats ciutadanes de: ments fora d’aquest port. Està obert al públic general i a activitats amb grups escolars. Les navegacions que - Festes de Santa Eulàlia, 12 de febrer realitza pel litoral barceloní és amb públic general i - La Nit de Museus, 16 de maig participa en esdeveniments culturals de la ciutat; navega a - Festa Major del Raval, del 10 al 12 de juliol altres ports de Catalunya i altres de la Mediterrània, per - La Mercè 2015, del 19 al 24 de setembre recolzar i participar en esdeveniments de cultura i - Festival Ravals, del 13 al 15 de novembre patrimoni marítim i de la nàutica de lleure i esportiva. • Cicle de concerts Tardes musicals a la fresca de l’MMB, Les activitats del Santa Eulàlia es registraran en el progra- per als mesos de juny i juliol ma RA i a més a més, tota l’activitat quedarà recollida en • Concert de Nadal, desembre un sol calendari elaborat i actualitzat a diari, que es distribuirà periòdicament a nivell intern i que serà consultable per tothom en tot moment. ACTIVITATS ACCESSIBLES A PERSONES AMB DISCAPACITAT Navegacions periòdiques dissabtes al matí, per a públic general • Visites guiades a les exposicions temporals adaptades a les persones amb discapacitat visual. Navegacions d’una durada de tres hores obertes al públic • Visites adaptades a les exposicions temporals per a general que s’ofereixen els dissabtes al matí, amb l’objec- persones amb Esclerosi Múltiple. tiu de donar a conèixer el pailebot i la navegació tradicio- • Activitat teatralitzada “El bateig del rei Neptú” amb nal a la vegada que es gaudeix de l’observació de la ciutat intèrpret en llengua de signes. des del mar. Tindran lloc tots els dissabtes de l’any excepte • Visites guiades a les exposicions temporals adaptades a quan el vaixell és fora de viatge o a l’escar. les persones amb malalties mentals. Navegacions esporàdiques, per a grups o per participar en esdeveniments culturals ACTIVITATS PER A LA GENT GRAN marítims i nàutics • Cicles de conferències per a l’Aula d’extensió università- Navegacions pel litoral barceloní de curta durada (entre ria de la Gent Gran. dues i sis hores, aprox.), que es decideixen amb més o • Visites guiades a les Drassanes i a les exposicions menys antelació en el decurs de l’any, produïdes per temporals. diverses causes, a iniciativa de l’MMB o a petició d’altres entitats o institucions: 48 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA • Per a grups de col·lectius d’associacions i entitats sense • Participació a la XVIII Festa de la Sal, la memòria del mar, ànim de lucre. de l’Escala, que tindrà lloc el cap de setmana del 19 i 20 • Per participar en esdeveniments culturals, d’història i de setembre. patrimoni marítim. • Per participar en esdeveniments de nàutica de lleure o esportiva. BOT DE PRÀCTICS POLLUX Navegacions en les activitats formatives del L’activitat amb el bot de pràctics es desenvolupa amb el Museu treball i dedicació del grup voluntaris d’embarcacions del Museu. Això fa que les sortides i activitats que es preveu El Santa Eulàlia participa d’activitats formatives –cursos i fer amb el Pollux estaran condicionades a la disponibilitat tallers: dels patrons voluntaris. La previsió de les activitats, doncs, es fa comptant amb la seva major disponibilitat. • Taller de navegació tradicional per a joves De travessia amb el Santa Eulàlia. Navegacions periòdiques en cap de setmana • Sessió pràctica del curs de tecnologia per a docents Navega amb la ciència. Sortides periòdiques setmanals per garantir un manteni- • Tallers de navegació astronòmica A la recerca de la ment de l’embarcació, del motor i instruments electrònics, Longitud, per a públic general. amb un patró i l’ajuda d’un tripulant, els dissabtes al matí. • Sessions pràctiques dels cursos d’Astronomia i navega- S’embarcarà passatge (fins a 5 pers.) i es mirarà que ció, per a públic gral. puguin gaudir d’aquesta activitat el màxim de persones • Tallers i sessions pràctiques dels cursos de Fotografia en possible, amb l’objectiu doble de complir amb el principi el medi marí, per a joves i per a públic general. de rendiment econòmic i de difondre el patrimoni que custodia el Museu, les activitats que s’hi fan i la història Navegacions en esdeveniments i festes de la marítima de la ciutat i del port. ciutat Navegacions amb periodicitat per fixar o El Museu Marítim estarà present en els esdeveniments i esporàdiques festivitats de la ciutat de Barcelona i, en alguna d’elles ho farà també amb navegacions pel litoral barceloní amb el Navegacions amb periodicitat per fixar o esporàdiques, Santa Eulàlia. Hi ha programades les següents, sens amb diverses finalitats formatives, lúdiques i de participa- descartar que en puguin sorgir més, a instàncies del ció en esdeveniments culturals o esportius que tinguin mateix Museu o de les autoritats cultuals de la ciutat: lloc en aigües de Barcelona: • Cavalcada marítima: El dia 5 de gener, el Santa Eulàlia • Sortides en dies feiners per a col·lectius d’entitats sense portarà a Barcelona els Reis Mags d’Orient al Port Vell, ànim de lucre i amb finalitats socials. on seran rebuts per les autoritats de la ciutat. • Navegacions de coneixença del port i el litoral barcelo- • Festes de Santa Eulàlia i navegació Les Laies es fan a la ní, amb rutes temàtiques concretes amb l’objectiu mar: Per Santa Eulàlia, el pailebot Santa Eulàlia oferirà d’acostar al públic el port i les platges barcelonines i la jornades de portes obertes i una navegació pel litoral seva història. Podran sorgir a iniciativa del Museu i barceloní per a les Eulàlies i Laies de la ciutat. fer-se, a més a més, de les periòdiques o en lloc d’algu- na d’elles. Navegacions de participació en • Rutes fotogràfiques pel Port i el litoral barceloní, amb esdeveniments culturals o esportius a altres itineraris, indrets concrets, vaixells, etc., a fotografiar, poblacions de la costa mediterrània adreçades a voluntaris, amics o col·laboradors de l’Arxiu fotogràfic. Podran sorgir a iniciativa del Museu o dels col·lectius esmentats, i fer-se a més a més de les Navegacions de mitjana o llarga durada (més d’un dia) a periòdiques o en lloc d’alguna d’elles. altres ports catalans o de més llunyans de la costa medi- • Navegació del Taller de fotografia “Navegant a través terrània, per tal de participar en esdeveniments culturals del temps”. Sessió pràctica del taller de 6h. que s’impar- relacionats amb la història i el patrimoni marítim o amb la teix a bord del Santa Eulàlia i que inclou una navegació nàutica de lleure i esportiva. Hi ha programades les de curta durada amb el Pollux pel port de Barcelona. següents, sens descartar que en puguin sorgir més, a instàncies del mateix Museu o d’altres entitats o instituci- • Navegacions de suport en esdeveniments culturals o de ons: nàutica de lleure o esportiva que tinguin lloc en el port o el litoral de Barcelona i en els que l’MMB hi participi, • Participació a la VII Trobada de Vela Llatina de Cambrils i bé amb el Santa Eulàlia, bé amb les altres embarcacions la Navegada Josep Lluís Savall, que tindran lloc el cap de o bé únicament amb el Pollux. setmana del 16 i 17 de maig dins el marc de la Fira Marítima de la Costa Daurada. PLA D’ACTUACIÓ 2015 49 Formació continuada de tripulants voluntaris Participació en esdeveniments culturals o esportius Per tal de poder realitzar les activitats del Pollux caldrà comptar amb més patrons voluntaris habilitats. Per això, • Participació en la VIII Regata Puig Vela Clàssica: Es es programarà una formació específica per a tots els proposa la participació del Drac a la Regata Puig Vela voluntaris que tinguin la titulació requerida per a ser patró Clàssica Barcelona, que organitza el Reial Club Nàutic i i que es presentin. La formació anirà a càrrec dels patrons que és ja una cita de referència en el món de la vela titulars i es programarà i es farà el seguiment en col·labo- clàssica. ració amb ells. • Participació en altres esdeveniments, com poden ser trobades de vaixells clàssics i tradicionals, tant en Elaboració de guions per les sortides aigües de Barcelona com a ports propers, que es temàtiques decideixi fer, a proposta del mateix museu o d’altres entitats o institucions. Es proposa l’elaboració de dossiers temàtics a l’entorn del Port de Barcelona, a un nivell divulgatiu, que serviran per omplir de continguts les navegacions temàtiques. Es BARCA AUXILIAR DE PESCA proposa fer una convocatòria als voluntaris d’embarcaci- A L’ENCESA LOLA ons per desenvolupar les tasques de recerca, documenta- ció i elaboració d’aquests dossiers, amb el seguiment dels El programa d’actuació de la Lola es tira endavant amb els tècnics de l’AEA i de l’AGCC. mateixos efectius i de la mateixa manera que el del Drac. (vegeu l’apartat 9.3. Activitat del Drac). VELER DE REGATES DRAC Navegacions periòdiques de manteniment i entrenament L’activitat del veler de regates Drac es fa, igual que amb el Pollux, amb la col·laboració del grup voluntaris d’embarca- cions del Museu, i està subjecte, igual que amb el Pollux, a Durant el període actiu de l’embarcació (abril a octubre les disponibilitats d’aquests patrons i tripulants. La aproximadament), es potenciarà fer navegacions periòdi- previsió de les activitats, doncs, es fa comptant amb la ques, amb el doble objectiu d’assegurar-nos el manteni- seva major disponibilitat. ment i el bon funcionament de l’embarcació en navega- ció, a la vegada que un bon entrenament de les tripulacions voluntàries. Navegacions periòdiques de manteniment i entrenament Formació continuada de la pràctica de la navegació i del manteniment corrent i cura Durant el període actiu de l’embarcació (d’abril a octubre de l’embarcació aproximadament), es continuarà amb les navegacions periòdiques, amb el doble objectiu d’assegurar-nos el manteniment i el bon funcionament de l’embarcació en Per tal de garantir la transmissió dels coneixements i navegació, a la vegada que un bon entrenament de les l’experiència en navegació en vela llatina –patrimoni en tripulacions voluntàries. risc de perdre’s- es proposa l’elaboració d’un taller de formació per a futurs tripulants. El programa s’elaborarà amb els patrons voluntaris, que, a la vegada seran els Formació continuada de la pràctica de la formadors. El Museu s’assegurarà el manteniment del navegació i del manteniment corrent i cura patrimoni a la vegada que el poder disposar de tripulaci- de l’embarcació ons prou enteses i experimentades per navegar en la Lola i portar a terme les actuacions de difusió del patrimoni Es continuarà amb el programa de formació tripulants, que cregui oportunes. mitjançant el qual, els mateixos voluntaris experts s’encarreguen de formar als novells, transmetent-se i Participació en esdeveniments culturals posant en comú sabers i experiències, tant en la pràctica de la navegació com en les petites reparacions d’elements Es proposa que el Museu faci participar la Lola en un que es trenquen o s’espatllen degut a l’ús. L’any 2014 s’ha esdeveniment cultural de difusió del patrimoni marítim incorporat un grup important de navegants, això farà que tradicional -trobades d’embarcacions tradicionals o de la propera temporada l’activitat del Drac es multipliqui. vela llatina-, a proposta del mateix Museu o a proposta d’altres entitats o institucions. 50 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA ACTIVITATS GENERALS Exposició itinerant sobre el pailebot Santa Eulàlia Participació en el Saló Nàutic Internacional de Barcelona Es treballarà la proposta d’elaborar una petita exposició sobre el Santa Eulàlia i el Museu per tal de portar-la a bord Es proposa participar en el Saló Nàutic Internacional amb i instal·lar-la sempre on vagi el vaixell. L’objectiu és un estand i amb totes les embarcacions de l’extensió a donar-lo més a conèixer i que no vagi enlloc sense aquest l’aigua, amb la col·laboració dels voluntaris: suport documental. • Estand: Continguts, disseny i producció. Atenció al públic l’horari d’obertura. • Santa Eulàlia: visites i navegacions durant el cap de VOLUNTARIAT D’EMBARCACIONS setmana. • Pollux, Drac i Lola: visites explicades tardes i matí i tarda El Museu Marítim de Barcelona s’ha obert a la societat per els festius. treballar conjuntament en un pla d’igualtat i de comuns interessos. És per això que, Museu i persones que lliura- ment s’hi han adreçat han adquirit un compromís de Proposta de “Tastet de navegació voluntariat. Les persones voluntàries volen contribuir de tradicional” manera altruista amb els programes del Museu, un dels quals és el programa de dinamització de les d’embarcaci- Treballar en l’organització d’un taller de navegació ons. tradicional que comprengui dues sessions teòriques, amb continguts d’història marítima de Barcelona i la Mediterrà- Actuacions previstes en el programa nia a nivell divulgatiu i de la història de cadascuna de les de voluntariat: embarcacions de l’extensió a l’aigua del Museu; i una navegació en cadascuna d’elles. • Seguiment de l’activitat de les embarcacions i del voluntariat: es continuarà l’elaboració del programa de Curs d’iniciació a la navegació tradicional manteniment i seguiment de les activitats que ha fet cada embarcació relacionades amb els voluntaris que Treballar en el projecte d’organització d’un curs de les han dut a terme. navegació tradicional, en col·laboració amb el Museu de la • Manteniment del fitxer del voluntariat: es continuarà Pesca de Palamós i la Càtedra d’Estudis Marítims de la mantenint aquest fitxer amb altes de noves persones UdG, amb continguts teòrics i pràctics de navegació aspirants, amb baixes (temporals) i amb l’adquisició de tradicional. Les pràctiques de navegació es farien amb el noves dades com les titulacions nàutiques i l’experièn- Santa Eulàlia per a la vela cangrea i amb el Rafael per la cia. vela llatina. • Aplicació del programa de seguretat i riscos per la persona: s’aplicarà aquest programa recentment posat Senyalització i retolació de les embarcacions en marxa en el Museu, pel que fa a les persones voluntàries d’embarcacions. • Elaboració de calendaris d’activitat de totes les embar- Senyalització del Santa Eulàlia, del Pollux, el Drac i la Lola cacions: es continuarà amb l’elaboració d’un calendari al moll: es treballarà una proposta de senyalització que d’activitat (prevista i feta) per cadascuna de les embar- vagi ubicada al Moll de la Fusta, davant mateix del vaixell, cacions. amb l’objectiu d’explicar el pailebot i la resta de l’extensió a l’aigua. • Reunions de tot el grup de voluntariat: es farà un parell de reunions de tot el voluntariat per tal de anar creant un grup més participatiu on hi càpiguen aportacions de Utilització del Santa Eulàlia com un espai tots per el desenvolupament de les tasques. expositiu • Sortida de navegació amb el Santa Eulàlia de tot el grup: s’ha de fer aquesta sortida amb tot el grup per tal Exposicions de fotografies dels cursos i concursos: es de crear vincles, llaços, sinèrgies, complicitats, etc., treballarà la proposta d’exposar, a la coberta i a la bodega entre els tripulants voluntaris. del Santa Eulàlia les fotografies resultants dels cursos de • Reunions específiques per a cada embarcació: cal fotografia en el medi marí que imparteix el Museu o dels programar reunions específiques per cada embarcació, concursos de fotografia que es facin. per posar en comú coneixements i treballar organitza- dament. Exposicions temporals de petit format: es treballarà una • Elaboració de normatives d’ús i funcionament: s’ha de proposta d’adequació de la bodega per albergar-hi fer un “txèquing list” i d’una normativa per a l’ús de la exposicions de molt petit format. Lola i finalitzar la que s’havia començat del Drac, i també millorar la del Pollux. PLA D’ACTUACIÓ 2015 51 • Elaboració d’un programa de tasques específiques per al Santa Eulàlia: Cal elaborar un programa de tasques específic per al pailebot que asseguri i reguli el suport a la tripulació en les sortides de públic i l’atenció als visitants els caps de setmana, amb les conseqüents contraprestacions als col·laboradors. • Elaboració de programes de col·laboració dels volunta- ris “en terra”: La dinamització de les embarcacions del Museu -totes elles béns patrimonials catalogats- reque- reix també feines “en terra”, com l’elaboració de dossiers sobre les embarcacions i la seva història, o col·laboracions puntuals amb el Museu, com l’atenció al públic en dates assenyalades d’afluència massiva. etc. • Creació d’un espai comú de comunicació i millora dels existents: Cal trobar entre tots una plataforma on la comunicació sigui fluïda, àgil, versàtil, etc., entre els membres del grup de voluntariat i amb la coordinació en el Museu, que arribi a tothom i faciliti la participació. En quant a les existents iniciades el 2014, caldrà potenci- ar-les i fer-les més atractives per incitar a la participació. Actuacions 5. Exposicions Per al proper any 2015 s’ha reduït el nombre d’exposici- La superfície de la base dels mòduls suporta el pes d’un ons. En contrapartida s’ha optat per allargar el període adult sense problemes per tal de poder interactuar amb la expositiu d’algunes mostres que s’exposen a les Naus de pantalla. Als espais al lateral, accessibles per ambdós la Generalitat, tant les que s’han realitzat durant el darrer costats, hi haurà documentació relativa a la BWR. trimestre del 2014, com les noves que s’han planificat per al 2015 en aquest àmbit. Els mòduls estaran vinilats amb una gràfica al·lusiva al contingut de l’interactiu corresponent amb un text que Els espais que acolliran les exposicions temporals són el inviti al públic a experimentar per si mateixos l’experièn- vestíbul i les Naus 1, 2, 3a i 3b . Per aquest any no hi ha cap cia de navegar pel contingut. mostra prevista a la Nau 7. Cada element està dedicat a un contingut diferent i L’espai del vestíbul, que durant el 2014 es va destinar específic: íntegrament a exposicions de pintura, acollirà durant el 2015 dues mostres –una de pintura i una altra d’escultura-. Com s’organitza un equip de regates A finals d’any, quan l’entrada al museu es pugui fer per la - Una descripció amb fotos de cada un dels professio- façana de mar, es preveu tancar aquesta zona i com a nals que fan possible un equip de regates, des de el àmbit d’exposicions. patrocinador al skipper passant pels tècnic en estruc- tures, electrònica, meteoròlegs, etc. A continuació breu descripció de les diverses exposicions programades amb algunes especificacions tècniques: Com és un vaixell IMOCA OPEN 60 - A partir d’un esquema d’un IMOCA, l’espectador pot anar clickant cada element i s’obrirà una finestra amb un vídeo explicatiu de cada part del vaixell. Vestíbul Com és la vida a bord d’un IMOCA - Una explicació molt detallada del que passa a bord BARCELONA WORLD RACE, UNA d’un IMOCA en regata. Com dormen, com mengen, EXPERIÈNCIA EDUCATIVA com afronten un accident o una tempesta. Tot amb vídeos, esquemes i fotos explicatives. • Fundació Navegació Oceànica de Barcelona • Del 12 de desembre de 2014 al 6 d’abril de 2015 El programa educatiu de la Barcelona World Race • Inauguració: 12 d’abril - Una explicació detallada del programa educatiu de la Barcelona World Race, com està organitzada, com hi Coincidint amb la celebració de la Barcelona World Race, participen les escoles i els alumnes, vídeos de les se- la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona ha demanat ves activitats, visites dels skippers a escoles, etc al Museu la cessió temporal del vestíbul per organitzar una exposició fotogràfica sobre aquesta regata. La mostra estarà composta per quatre mòduls de 2,80m. d’alçada per 1,50m. d’ample, alimentats amb corrent, amb pantalles tàctils de 42 polzades i accés a Internet per poder mostrar els continguts que estan allotjats al servidor de la FNOB. Inclou uns altaveus que proporcio- nen l’àudio dels vídeos dels interactius. 54 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA TENAS I EL MAR ELS MEUS VAIXELLS A TERRA VÉNEN • Del 15 d’abril al 14 de juny DEL MAR • Inauguració: 14 d’abril a les 19 h • Concurs Arts Plàstiques i Visuals Exposició que ens arriba de la mà de l’Ajuntament de • Del 16 de setembre fins després de Nadal Canet de Mar, amb obra de Josep Tenas, pintor nascut a • Inauguració: 15 de setembre a les 19 h aquella localitat l’any 1943. Quan tenia 26 anys va marxar a Nascut a Barcelona, Jordi Comas va estudiar disseny gràfic Suïssa, on va desenvolupar el seu camí de pintor d’arrel a l’escola Massana. Va iniciar la seva carrera professional expressionista i preocupació per a l’home, entre la vida i la com a dissenyador el 1984 treballant en diversos estudis mort, i el dolor i el plaer de l’existència, en una interessant fins arribar a ser director d’art en una agencia de màrque- trajectòria que va continuar quan, l’any 1985, va tornar al ting directe. Actualment treballa a la seva pròpia empresa país i es va instal·lar a Arenys de Mar i va transformar, com a director creatiu de firmes com Roca, Fundación paral·lelament, la seva casa canetenca en “l’lEstudi 1694” Repsol, Aspirina Bayer, Hornimans, Marcilla, entre d’altres. -data de la seva construcció-, per acollir exposicions Ha guanyat diversos Lleons de Cannes i diferents premis d’artistes d’arreu, amb qualitat i rigor, fins que, de forma en els principals festivals nacionals i internacionals: FIAP, El prematura, va morir l’any 1996. Sol, Premios Eficacia, New York Festival, Best Pack, etc. L’obra que ens presenta l’Ajuntament de Canet és de La proposta que ens presenta té com a origen el Cap de temàtica marinera, ja que el mar està en les arrels de Creus, un lloc on, en paraules del seu autor, “les emocions Josep Tenas i per això la sent intensament. No és necessari no es poden amagar. Et sacsegen amb la força de la veure-la representada en la materialitat de la lluita del tramuntana i tenen l’energia de les roques. És un espai pescador amb les ones per advertir en el negre d’algunes salvatge per riure i plorar, per tremolar, per abraçar, per pintures la tragèdia del naufragi, com tampoc necessita viure sense parpellejar, perquè si tanques els ulls per un fixar la materialitat d’una mar en calma perquè els signes instant perds un tros de vida”. ens donin la bellesa d’un horitzó serè. I és en aquest racó empordanès on Jordi Comas troba tot Com activitats paral·leles, l’Ajuntament de Canet proposa: allò que el mar i el vent porten a la platja, petits tresors • Lectura de poemes i projecció dels llibres d’artista: Les que l’inspiren per treballar en les seves creacions, escultu- Hores del Port i Com més mar més vela res de vaixells ben diversos carregats d’expressivitat i • Estrena del documental de Martí Terés “ La tenacitat d’història intrínseca en el propi material. L’autor treballa d’un quadre” . les formes, les textures i els colors modelant formes poètiques que es connecten amb ferro o cordill. DIARI DE VIATGE. AQUAREL·LES DE SOFIA ISSUS Grans naus • Concurs Arts Plàstiques i Visuals • Del 24 de juny fins al 6 de setembre Naus 1 i 2 • Inauguració: 23 de juny les 19 h Nascuda a Barcelona, Sofia Isus és una artista de nova CATALUNYA CIUTATS generació, Doctora en Belles Arts per la Universitat de • Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Barcelona amb la tesi “L’escultor Josep Granyer i Giralt”, ha Catalunya guanyat diverses beques i premis, entre els que cap • Del 20 de desembre de 2014 al 22 de març de 2015 destacar “Art sobre Paper, Reial Cercle Artístic de Barcelo- na i Círculo de Bellas Artes de Madrid, Ajuntament de Projecte expositiu dirigit pel Departament de Territori i Cambrils, Fundació Miró, Andorra, Igualada, etc. Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, que pretén especialment plantejar nous horitzons pel que fa al futur El seu projecte “Diari de Viatge” ha estat seleccionat com a de l’ordenació territorial en l’àmbit català en un moment un dels guanyadors del Concurs d’Arts Plàstiques celebrat d’aturada de les inversions, per tal d’analitzar amb esperit enguany per a exposar al Museu Marítim de Barcelona. crític i reflexionar sobre els anys de gran inversió anteriors, L’obra que ens presenta està composta per una sèrie i valorar, pensar i teoritzar sobre quin ha de ser el futur del d’aquarel·les de petit format creades durant diverses desenvolupament urbà, de l’ordenació territorial i del estades en ciutats marítimes d’arreu del món. desplegament d’infraestructures, incorporant teories i visions contemporànies als conceptes de la ciutat i de territori. Al mateix temps es vol aprofitar l’ocasió per commemorar el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, i plantejar les accions que, des del desenvolupament territorial es poden dur a terme per afavorir la competitivitat i el posicionament de Catalunya com a regió a nivell global. PLA D’ACTUACIÓ 2015 55 Estructura expositiva ment, es decideix aparcar per temps indefinit la seva carrera per iniciar una cerca interior pels camins del Zen. L’exposició s’estructura en 4 àrees: Després de 17 anys de voluntari silenci artístic, concomi- • El somni noucentista tant amb els vint anys de retiri i silenci de Paul Valéry, Bikondoa recomença la seva carrera pública com artista • Catalunya: ciutat(s) plàstic i es retroba amb el Cementiri marí, conscient dels • Catalunya: imaginari/projecció/realitat paral·lelismes existents pel que fa a la trajectòria vital i a la • Catalunya: un nou paradigma urbà cerca de coneixement entre ell i l’admirat poeta francès. Bikondoa necessita expressar-se anant més enllà de l’apariència formal. Inspirant-se en els visionaris versos de EXPOSICIÓ SEMIPERMANENT Valéry, fa una traducció plàstica dels poemes. Pintures, escultures, fotografies, olis i pols de marbre, metalls i fusta • A partir de maig de 2014 tractats amb diferents tècniques, substitueixen l’expressió Degut a la remodelació de les Naus de la Generalitat en la directa de les imatges del poema per l’expressió d’una nova entrada-vestíbul del Museu per la façana de mar, es realitat més essencial i profunda. És la personal traducció preveu el desmuntatge de l’exposició Viatge mar enllà. És de Bikondoa de les visions sorgides de la seva lectura, per aquest motiu que es decideix produir una nova atenta i apassionada, de “El Cementiri Marí”. exposició que permeti exposar col·leccions dels fons del La mostra es compon majoritàriament per pintura però Museu Marítim de Barcelona. també s’exposaran un nombre reduït d’escultures. El futur projecte expositiu, en procés d’elaboració, té com a protagonistes set vaixells triats perquè representen diferents temes vinculats amb la navegació. Cada àmbit estarà introduït per un personatge clau –en alguns casos Nau 3b encara per definir-. Actualment, els set àmbits que conformen la mostra i els personatges que faran la CÀMERES FOTOGRÀFIQUES introducció –susceptible de petits canvis-, són els se- güents: SUBAQUÀTIQUES 1. Nau Victoria (cartògraf) • Col·lecció Andreu Clarós 2. Balandre (personatge de la Barceloneta) • Fins al 12 d’abril de 2015 3. Royal Edward (capità) Amb motiu de la celebració dels 175 anys de la primera 4. Portacontenidors Pilar (estibador) fotografia i el 60 aniversari de la primera caixa estanca, 5. Navili de 80 canons (oficial - personatge que introdueixi se’ns proposa la producció d’una exposició sobre fotogra- l’experiència en la batalla) fia subaquàtica, en la qual es veurà una completa col·lec- ció de caixes estanques i càmeres fotogràfiques en un 6. Model de xabec (corsari) discurs que narri com l’home ha assolit el repte de 7. City of Paris (personatge que expliqui el concepte de submergir-se sota l’aigua i desenvolupar la tècnica flotabilitat) fotogràfica en aquest medi. L’exposició es complementarà amb diversos interactius i Per tal d’explicar l’evolució de la tècnica fotogràfica escenografies que faran més comprensiva i amena subaquàtica serà precís explicar el paper pioner de l’explicació per a tots els públics. També s’incorporaran Catalunya en el territori espanyol pel que respecta a les sons i olors en els casos en què es cregui convenient, com primeres incursions subaquàtiques i també a la pràctica ara olor a pólvora o sons d’una batalla naval. de la fotografia. Descripció de l’exposició Nau 3a L’exposició tindrà la fotografia subaquàtica com a fil EL CEMENTERIO MARINO. HOMENATGE conductor. Sense perdre de vista aquest ítem i, per a fer-la A PAUL VALÉRY (POETA FRANCÈS) el màxim de didàctica possible, donat que la incursió de l’home sota el mar requereix l’explicació d’uns mínims • Obra d’Alfredo Bikondoa conceptes sobre la tècnica subaquàtica, la narració • Del 22 de setembre fins després de Nadal expositiva es dividirà en la següent estructura: • Inauguració el 18 de setembre a les 19 h. • El descobriment del món submarí Alfredo Bikondoa va conèixer de molt jove el cementiri Objectes: gravats, dibuixos imaginaris i narracions. valeryà durant les seves estades a Paris, cap a finals dels • Els fenòmens físics 60. Als anys 80, quan era un dels artistes més interessants i Elements: un interactiu. Visió borrosa, per tal d’explicar reconeguts entre els nous creadors espanyols del mo- al visitant les sensacions subaquàtiques, com ara la visió 56 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA borrosa, falta d’aire, equilibri, fred,… enfocat a la Diversos panells gràfics explicaran el com i perquè pràctica fotogràfica. Densitat de l’aigua com afecta a trenquen les onades, perquè algunes platges són millors l’ull humà. Colors: perdem colors- la càmera amb flash per fer-hi surf que d’altres, com es produeix l’onatge i la els recupera//llanterna. A través d’interactius es pot seva incidència sobre la costa a Catalunya. ensenyar i fer pedagogia d’aquests fenòmens físics. La llum, els colors, visió més propera i més gran. Conformaran la mostra tretze mòduls explicatius amb algunes escenografies i vuit audiovisuals. Es podrà • L’evolució de la fotografia submarina i els seus avenços observar un gran mural el qual es compara l’evolució del tècnics surf de forma paral·lela al llarg dels anys en diferents llocs, Elements: caldrà explicar l’evolució de la fotografia així com objectes representatius (taules, neoprens, etc.) de subaquàtica en paral·lel a l’evolució de la tècnica de cada època i les fotografies i fitxes biogràfiques dels més l’escafandrisme. Caldrà entendre quins són els antece- grans surfistes de la història del surf. dents i pioners de la pràctica de la fotografia doncs han determinat la pràctica actual. Explicar tot aquest Una fotografia en gran format de surfistes sobre una fenomen requerirà d’equips de submarinisme represen- onada gegant, servirà com a teló de fons de la mostra. tatius de cada etapa, fotografies realitzades durant aquell temps, càmeres, caixes estanques i altres materials fotogràfics. CENT ANYS DE LA GRAN GUERRA Es determinaran cinc períodes, dels quals el cinquè se centrarà en els usos que la fotografia ha aportat a En motiu d’aquest centenari celebrat al llarg del 2014, es fa diferents disciplines: necessari commemorar l’efemèride de la intervenció naval • Escafandre semiautònom (1850 a ca. 1930)- foto b/n en aquesta guerra, que tindrà el seu inici al gener de 2015. - Invent de l’escafandre autònom (ca. 1930-ca. 1960)- foto b/n - Hans Hass - Perfeccionament de l’escafandre autònom (ca. 1960 a JOAN LLAVERIAS ca. 1975)- foto b/n i color - Popularització de la pràctica de l’escafandrisme (ca. Commemoració dels 150 anys de la mort d’aquest pintor i 1975 fins avui)- Fotografia digital il·lustrador en una important col·lecció d’obra marítima - Usos: treballs de salvament, medicina hiperbàrica, re- repartida entre el Museu de Lloret, el Museu de Vilanova i cerca, etc. la Geltrú i el Museu Marítim de Barcelona. Activitats lligades a l’exposició • Barcelona Underwater Festival • Tallers impartits per fotògrafs professionals de prestigi. • “Cinema a la fresca” al Jardí del Museu. • Exposició MontPhoto • Cicles de conferències sobre els pioners en fotografia submarina. SURF • Del 7 de maig fins després de Nadal • Inauguració el 6 de maig a les 19 h L’exposició gira entorn a dos grans eixos: • Didàctic: Què és el surf? Com es fabriquen les taules de surf? Perquè a vegades hi ha onades i a vegades no? Quins son els millors llocs per fer surf? I els millors surfistes? Com sobreviuen a les onades gegants? • Històric: resum de la història del surf des dels orígens fins avui. Des d’una perspectiva global (el món, Europa, Espanya, el Mediterrani i Catalunya) i cronològica a la vegada. Exposició ideada per l’empresa Golfo Atlántico que té com a objectius ensenyar i desmitificar la realitat del surf, donar respostes als misteris del surf, compartir aquest meravellós esport i promoure’n la seva pràctica. Actuacions 6. Comunicació i Màrqueting La comunicació ja és un àrea de treball més que recone- xarxes socials, són els espais comunicatius que permeten guda als museus. S’ha demostrat la capacitat que té de aquest grau d’experimentació. La capacitat dels museus crear notorietat quan s’inverteixen els recursos econòmics de generar narracions que puguin funcionar en diferents suficients, tal i com va quedar palès durant la campanya elements de difusió a partir del contingut i el coneixe- publicitària de la darrera exposició: Víkings. El que costa ment que es desprenen dels objectes i el seu estudi, és més de valorar és quina part de la repercussió mediàtica una assignatura pendent dels museus que, en bona part es materialitza en venda d’entrades, el que vindria a ser el també recau en els seus departaments de comunicació. ROI del museu, el retorn de la inversió, sempre tant difícil No obstant això, aquesta fita seria, com sempre, impossi- de calcular. I és que el coneixement de l’existència d’una ble sense la col·laboració dels companys especialistes en exposició, i fins i tot l’expectativa generada al voltant les col·leccions que són qui han estudiat i coneixen a fons d’aquesta, és només una part de la motivació a la visita les intrahistòries dels objectes i documents. d’una exposició. De la banda que ja no controla una inversió planificada de mitjans es troba tot un món de Afegir que, a més d’aquesta voluntat d’experimentació en dades qualitatives i perceptives com: l’opinió dels amics i els continguts d’algunes de les nostres comunicacions, familiars que ja l’han visitat, el preu de l’exposició, l’adap- també estarem experimentant en assumir nous rols i tació real a la visita amb nens, etc. funcions a l’Àrea de Comunicació i Màrqueting, que fins ara s’havien sempre contractat externament, com ara el Igualment, les dades que aporten o generen les estadísti- disseny expositiu, que s’afegeix a les tasques de disseny ques web o les estadístiques de xarxes socials, que de l’àrea, amb la recent incorporació d’un nou dissenya- milloren considerablement la informació de aportaven dor en l’equip. altres sistemes no digitals que, a més, es generen automà- ticament, s’han de tenir en compte i ser valorades, però, No obstant aquests canvis i noves perspectives, l’Àrea de sempre contrastant-les amb altres dades qualitatives i de Comunicació i Màrqueting té un objectiu general molt context. El contingut, principalment, i el to (o l’actitud i clar: mantenir la política comunicativa que ha marcat la intenció) amb la quan es difon rep sempre una valoració nostra actuació en els seus trets bàsic i fer petites modifi- qualitativa difícilment quantificable en estadístiques, que cacions que els permetin arribar als objectius generals és decisiva en la capacitat del missatge d’arribar de la per aquest 2015: manera que es desitja, al públic que es vol. Aquest món de • Marca: comunicar prioritàriament els projectes estratè- percepcions no depenen únicament de la capacitat de gics del Museu entorn de les Drassanes Reials i els l’emissor, però si que requereixen se reconegudes i serveis del Museu. tingudes en compte si es vol incidir en la capacitat dels • Exposicions: comunicar els projectes expositius de missatges d’arribar al públic, tal i com aquest desitja que li l’MMB. arribi. • Activitats: comunicar i promoure el programa d’activi- Aquest gir de la perspectiva comunicativa és el que volem tats de l’MMB aplicar en les nostres comunicacions. Evidentment no podem saber a priori quins són els continguts que més interessen als nostres públics, però sí que podem analitzar les estadístiques d’us web (i newsletter) per segments i podem emprendre noves actuacions respecte a la creació i difusió de contingut que aporti valor afegit a les nostres comunicacions. En aquest sentit, el nou web que estem desenvolupant, però també i molt més àgilment les 58 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA Objectius generals EXPOSICIONS Objectiu 2: Comunicar els projectes MARCA expositius de l’MMB Objectiu 1: Comunicar prioritàriament els Una altra de les activitats estratègiques de l’MMB i de la projectes estratègics del Museu entorn de seva comunicació del 2015 és la nova exposició semi-per- les Drassanes Reials i els serveis del Museu manent de producció pròpia que substituirà a Viatge mar enllà, una exposició de mig format i de llarga durada. Els Aquest 2015 l’MMB continuarà donant prioritat a la projectes expositius prioritaris d’aquest 2015 seran: comunicació de la contínua adequació i obres de remode- lació de les Drassanes Reials. En aquest sentit, es reconei- • Nova semi-permanent: és necessari un nou projecte xen 3 projectes diferenciats dintre del conjunt d’obres: museogràfic per substituir Viatge mar enllà que es desmuntarà quan comencin les obres de la nova • Projecte Porta: obra de remodelació arquitectònica de entrada del Museu. Aquesta nova exposició ha de la nova porta d’entrada del Museu que obre un accés contenir objectes de les col·leccions del Museu i per la façana marítima per la plaça Colom. representar-lo en aquesta etapa anterior al nou projec- • Adequació i reobertura d’algunes sales: destinades a te museogràfic de l’exposició permanent de l’MMB, que magatzematge dels fons de la col·lecció i altres destina- encara està per veure la llum. des a serveis del Museu: • Projecte expositiu sobre les Drassanes: amb la remode- - Nau 7: obres de tancament de la Sala de reserva 2. lació de l’entrada i del nou vestíbul del Museu, es vol - Adequació i obertura de la nova Sala de consulta. crear un espai expositiu sobre les Drassanes a les Grans - Adequació i reobertura de la nova Aula didàctica. Naus que serveixi com laboratori, i que contindrà les maquetes del Museu, entre d’altres materials. • Obertura nova Botiga: projecte. • Conjunt d’exposicions temporals de 2015: a partir del Accions i programes: concurs obert a nous creadors, s’ha elaborat un progra- ma d’exposicions temporals 2015. • Premsa i mitjans de comunicació: s’enviarà nota de premsa i una convocatòria de premsa amb visita guiada Accions i programes: als nous espais. S’elaborarà un dossier de premsa per proveir els periodistes de tota la informació. • Premsa i mitjans de comunicació: s’enviarà nota de premsa i una convocatòria de premsa amb visita guiada • Protocol: ens coordinarem amb premsa i protocol de la als nous espais. S’elaborarà un dossier de premsa per Diputació de Barcelona per unir esforços en la difusió proveir els periodistes de tota la informació. Només en d’aquesta actuació per part del Consorci. el cas de les exposicions del vestíbul, no es convocarà a • Es comunicarà aquest conjunt d’activitats a través dels la premsa. nostres acords amb mitjans com Com Ràdio, Onda Cero, • Protocol: en el cas de les exposicions més importants o el Grup Sàpiens, així com a d’altres mitjans amb qui estratègicament, ens coordinarem amb premsa i poguéssim arribar acords pel 2015. protocol de la Diputació de Barcelona per fer unir • Disseny: assessorament en matèria de disseny d’interi- esforços en la difusió d’aquests projectes. ors, disseny exterior informatiu, posicionals, senyalísti- • Es comunicarà aquest conjunt d’activitats a través dels ca, etc. Acompanyarem als responsables en la definició nostres acords de comunicació amb mitjans com Com d’aquests espais i produirem alguns elements com Ràdio, Onda Cero, o el Grup Sàpiens, així com a d’altres vinils, banderoles, etc. mitjans amb qui poguéssim arribar acords pel 2015. • Als propis mitjans del Museu, butlletí electrònic, web i • Disseny: a banda de la ja habitual creació de la gràfica xarxes, es publicaran diferents articles que també comunicativa de les exposicions i del disseny dels s’enviaran electrònicament a la nostra bbdd de contac- elements de comunicació, com invitacions, fulletons, tes i que es podrà consultar al web del Museu. banderoles i parets de títol expositiu, aquest any donarem suport al disseny museogràfic d’exposicions. Això ha estat possible gràcies a la incorporació d’un nou dissenyador a l’Àrea de Comunicació i Màrqueting, que ens permetrà poder assumir alguns altres projectes de disseny més grans. • Als propis mitjans del Museu, butlletí electrònic, web i xarxes, es publicaran diferents articles que també s’enviaran electrònicament a la nostra bbdd de contac- tes i que es podrà consultar al web del Museu. PLA D’ACTUACIÓ 2015 59 ACTIVITATS com s’articula en la seva actuació i en la seva comunicació. Una de les principals eines comunicatives del Museu, on Objectiu 3: Comunicar i promoure s’expressen de forma gràfica, estructural i comunicativa la el programa d’activitats de l’MMB seva missió, visió, valors i actuació és la pàgina web. El procés de fer aquesta renovació visible a la pàgina web Més enllà d’aquests projectes més estratègics, l’activitat necessita d’una planificació, ja que és un procés complex del Museu no només segueix una programació d’activitats que requereix de molt de temps fins a la seva publicació. que es va ampliant amb nous segments de públics, tal i Durant aquest 2015 haurem d’afrontar el repte del com demanda la societat, sinó que a més evoluciona desenvolupament d’aquesta nova web. internament, creant un ecosistema propi on també Accions i programes: s’intueixen novetats i tendències o prioritats. • Elaboració d’una estratègia digital que va molt més Aquest 2015, al marge de l’actuació de cada any dirigida a enllà del propi lloc web i que pretén fixar les bases de públic educatiu, a públic familiar, a les diferents comuni- l’actuació en aquest sentit en tots els àmbits en els tats amb qui treballa en museu (barri i ciutat, col·lectius quals la comunicació digital és present pels propers amb necessitats especials d’accessibilitat, etc) apareixen anys. més activitats relacionades amb els principals projectes estratègics. També s’amplien els públics, desenvolupant • Definició del projecte web amb redacció dels plecs activitats per públic jove i gent de la tercera edat. Haurem administratius per la l’adjudicació per concurs lliure el de buscar, en col·laboració amb els diferents departa- desenvolupament del projecte web. ments i àrees, noves vies per arribar en aquests nous • Desenvolupament dels criteris gràfics pel projecte web. públics. • Publicació del nou projecte web. • Premsa i mitjans de comunicació: s’enviarà nota de Accions i programes: premsa i una convocatòria de premsa amb presentació • Publicar una guia pedagògica per fer arribar a totes les del nou web. S’elaborarà un dossier de premsa per activitats educatives organitzades per l’MMB als centres proveir els periodistes de tota la informació. educatius. • Als propis mitjans del Museu, butlletí electrònic, web i • Dissenyar diferents elements de comunicació per donar xarxes, es publicaran diferents articles que també a conèixer el conjunt d’activitats de l’MMB. s’enviaran electrònicament a la nostra bbdd de contac- • Comunicar a la premsa mensual i setmanalment les tes i que es podrà consultar al web del Museu. activitats de l’MMB, insistint especialment en aquelles que es considerin estratègiques per l’organització, amb l’organització d’alguna presentació en roda de premsa INTEGRACIÓ DE LA INFORMACIÓ EN o amb nota de premsa específica. LES APLICACIONS INFORMÀTIQUES • Comunicar a través dels nostres propis mitjans i les nostres xarxes socials les activitats de l’MMB. Objectiu 2: Projecte de nou mailing • Publicitar les activitats ens els mitjans de comunicació i connexió de bbdd i aplicatius contractats per aquest ús durant el 2014. • Promocionar les activitats de l’MMB oferint descomptes Per tal de millorar la comunicació segmentada de les o promocions creuades a determinats col·lectius que activitats i el seguiment actiu de les comunicacions dels estiguin subscrits o abonats a diferents empreses que diferents responsables de projectes amb els usuaris dels ofereixen aquests serveis. projectes, i després d’haver parlat durant aquest 2014 amb els diferents responsables i amb els proveïdors dels aplicatius i bbdd que s’utilitzen al Museu, hem cregut necessari el replantejament de tot el sistema actual per Objectius específics afegir les noves funcionalitats que requereixen les necessitats actuals del Museu en les seves comunicacions. Creiem que és durant el període de gestació d’aquest nou COMUNICACIÓ DIGITAL web que s’hauria de dur a terme aquest projecte paral·lel Objectiu 1: l’MMB Digital d’actualització de les bbdd i de connexió amb els aplica- tius documentals i de gestió que ja funcionen al Museu, per després poder connectar-les també amb el nou gestor L’MMB està immers en un procés de renovació integral web i aprofitar les sinèrgies entre les diferents bbdd i que culminarà amb un nou Museu Marítim de Barcelona. aplicatius. Aquesta renovació va més enllà del canvi museogràfic en la seva exposició permanent, o de la intervenció arquitec- Accions i programes: tònica que s’implantaran en els propers anys. S’estén ja a molts àmbits del Museu, pels quals s’està elaborant un pla • Elaboració d’un projecte de nou mailing i connexió de estratègic de l’entitat. Pel que fa a la comunicació, també bbdd i aplicatius del museu. s’hauria de revisar el posicionament del Museu, per veure • Desenvolupament d’aquest projecte transversal. PLA D’ACTUACIÓ 2015 61 Actuacions 7. Obres i Instal·lacions L’objectiu del Consorci pel pròxim any 2015, tal i com ha • Estany: buidatge de la cubeta i control dels filtres estat en els anys anteriors, és la realització de les actuaci- (neteja si és necessari) diàriament, i recollir fulles o ons necessàries de manteniment preventiu i normatiu de qualsevol partícula que hagi caigut, tant a la superfície l’obra civil, arquitectura i instal·lacions del immoble per tal com al fons. Neteja de la bomba i làmpada UV cada 2 de garantir, tant la seguretat, com la correcta conservació mesos. del conjunt arquitectònic. • Control diari i substitució, si escau, de les lluminàries fosses i/o avariades de l’interior, exterior i d’emergència de l’edifici. Planificació del manteniment • Netejar conductes d’aigües residuals de la cafeteria i infermeria dos vegades per setmana (dilluns/divendres) preventiu i normatiu per evitar possibles embussos. • Controlar el dipòsit de greixos de la cuina trimestral- ment per tal d’avisar a la cuba quan sigui necessari. En termes generals, les accions de manteniment es divideixen en dos grups: les que realitza el propi personal • Neteja dels endolls de la Sala Comillas, control del bon de manteniment del Consorci i les que, degut a la comple- tancament dels registres, i control del bon funciona- xitat de l’edifici, de les seves instal·lacions i la gran superfí- ment dels endolls de la zona del càtering després de cie que ocupa, s’han de contractar amb empreses exter- cada acte. nes especialitzades en cada matèria. • Mobiliari: ajustament dels cargols de les cadires de la sala d’actes semestralment i atendre a possibles reparacions de tot el mobiliari en general. • Treballs previs de preparació de la sala d’actes: càrrega EQUIP DE MANTENIMENT PROPI de bateries pels micròfons inal·làmbrics, posada en En quant a l’equip de manteniment propi, durant l’any marxa dels equips (projector, equip de so,…), ajust de 2015, haurà de dedicar-se a les tasques pròpies del paràmetres i posada en funcionament la climatització manteniment i petites accions correctives i de suport. Per de la sala, cada vegada que hi ha un acte. una banda, realitzaran el manteniment de les instal·laci- • Substitució de les làmines difusores de les làmpades ons elèctriques, il·luminació, pintura i serveis de l’edifici; i d’oficines anualment. per l’altre, hauran de donar suport a d’altres actuacions, • Muntatge i desmuntatge de l’equip de so per inaugura- com són exposicions, cessió d’espais i activitats extraordi- cions d’exposicions o qualsevol acte que sigui necessari. nàries. A continuació s’expliquen les actuacions amb més • Control del correcte funcionament de les bombes de la detall: fossa sèptica periòdicament, especialment els dies de pluja. Feines electricistes • Posta en marxa del grup electrogen mensualment comprovant el bon funcionament i omplir de gasoil si és necessari. • Lavabos Museu: controlar diàriament el bon funciona- ment de les cisternes i polsadors de tots els lavabos del • Portes metàl·liques emergència, portes d’alumini Museu per evitar embussos, vigilant el correcte desai- Comillas, portes de forja, portes Baluard i Paral·lel, guat. També diàriament es revisarà i comprovarà el finestres: greixatge cada 3 mesos de tots els elements correcte funcionament de les saboneres i aixetes. mecànics (frontisses, guies,…) que ho requereixin. 62 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA • Climatització i ventilació: posta en funcionament i CONTRACTACIÓ EXTERNA regulació de la temperatura de la caldera per activar el terra radiant de la Sala Comillas i les Naus Medievals Quant a les empreses externes, que han de realitzar quan sigui necessari. Preveure la posada en marxa amb manteniments més específics, es mantenen vigents els tres dies d’antelació. Posta en marxa de l’aire condicio- següents contractes: nat de la sala Comillas quan sigui necessari. • El servei de manteniment de la climatització, mitjançant • Sistemes d’extracció: repàs del funcionament dels bombes de calor i terra radiant, està cobert durant tot extractors dels lavabos, vestuaris i cuina mensualment. l’any 2015. • Actuacions puntuals de manteniment i millora als • El servei de neteja de totes les instal·lacions també està quadres elèctrics del Consorci. cobert durant tot l’any 2015. • Atendre avaries de la instal·lació elèctrica i lumínica. • Actualment està en procés de licitació la contractació • Fontaneria i sanejament: vàlvules d’aigua i fluxors, del servei de manteniment dels elements arquitectò- elements terminals (WC, rentamans, eixataria). nics de l’edifici, mitjançant procediment obert, i que • Aigua calenta sanitària: correcte funcionament dels serà vigent per tot el 2015. Aquest contracte inclou el acumuladors elèctrics dels vestuaris i cafeteria. següent manteniment: • Retirada de vegetació puntualment. - Pedra de Montjuïc : la neteja semestral de tots els ele- • Xarxa telefònica i dades: suport al departament ments vegetals adherits a les juntes entre pedres de informàtic. totes les façanes, patis interiors i torres de l’edifici; • Paviments, portes i panys: reparacions/substitucions. controlar el creixement de l’enfiladissa de la façana de paral·lel (muralla medieval) amb dues aplicacions • Feines de suport i assessorament a empreses de d’herbicida a l’any i retirar nous brots; retirar l’enfila- manteniment externes i a qualsevol acte que es dissa de la façana de Pere IV i controlar el seu creixe- desenvolupi a l’edifici. ment amb dues aplicacions d’herbicida l’any i retirant nous brots; i realitzar una inspecció de les parets per Feines pintor observar la possible presència de fissures, esquerdes, humitats, etc. • Manyeria: sanejament i repàs de pintura de les portes - Parament arrebossat: anyalment s’efectuarà una ne- d’emergència, reixes metàl·liques jardí del Museu i teja de tots els paraments utilitzant tant sols aigua Governador, baranes interiors i exteriors, papereres abundant i un raspall de nylon i, a la vegada, es por- jardí del rei i Baluard, buneres, escales metàl·liques tarà a terme una inspecció de les parets estructurals (cafeteria), gàrgoles metàl·liques, tapes endolls vestíbul per observar la possible presència de fissures, esquer- i cafeteria, etc; anualment. des, deformacions, degradacions del material o humi- • Envernissar anualment els bancs Baluard i Jardí del Rei. tats en general. • Repàs de pintura general de les parets de l’edifici de les - Vidre i ferro: anyalment es realitzarà el sanejament i Drassanes (oficines, escales, vestíbul, vestuaris, magat- repintat de les parts baixes interiors i exteriors de la zems, cafeteria…) perfilaria metàl·lica. Al mateix temps es revisarà i re- posarà, si escau, el segellat de silicona. Es realitzarà • Pintura parets baixes Comillas i cel ras registres del aire també, anyalment, una inspecció dels elements que condicionat (amb pistola i pintures poc denses): composen l’estructura i els seus nusos estructurals, anualment. soldadures, reblonats, cargols i ancoratges. S’haurà • Pintura perfils fusta finestres planta baixa i alta Pere IV: d’observar l’absència d’esquerdes, humitats, oxidaci- anualment. ons o alteracions en la geometria dels elements. • Pintura peces exteriors (pont Sayremar, submarí i grua): - Coberta i torres: revisió i neteja trimestral de les gàr- anualment. goles de desguàs i revisió de possibles fissures i gote- • Pintura estructures rodones que suporten les lluminàri- res. Inspecció també trimestral o després de ventades es de la sala Comillas: anualment. importants de les canals realitzant operacions de eli- • Pintura exposició permanent: repassos continus. minació de la vegetació, eliminació de materials acu- • Pintura exposicions noves. mulats (fulles, branques,…) i retirada de sediments. Finalment, s̀ haurà de fer una inspecció anual de l’es- tat d’ús i conservació de les línies de vida comprovant Feines auxiliar serveis les fixacions dels suports i els propis suports, verifi- cant l’absència de desordres, desajustaments (com • Neteja de les buneres del jardí un cop al mes. ara la manca de tensió del cable, oxidacions, o ruptu- • Manteniment general del jardí del Baluard: neteja i res que posin en perill l’estabilitat de les línies de vida). segat de la gespa del jardí setmanalment. - Fusteria (Porta Baluard i Porta Santa Madrona): trimes- tralment es greixaran tots els elements mecànics (frontisses, guies, etc) que ho requereixin, semestral- ment es netejaran els perfils i superfícies amb un drap humit amb aigua tèbia, per eliminar restes de pols, i anyalment es realitzarà un inspecció a fons de tots els PLA D’ACTUACIÓ 2015 63 elements per detectar possibles ruptures, mal funci- • Les portes automàtiques: revisió i reajustament de les onament o falta d’estanqueïtat i es repararan els de- portes automàtiques del museu semestralment. fectes detectats. • Es preveu iniciar un procediment negociat per la - Fossar de la Muralla: trimestralment s’hauran d’elimi- contractació del servei de manteniment del control de nar les herbes del fossar i mur perimetral, extraient la plagues (inclou edifici Drassanes, magatzem de Navàs i vegetació des de l’arrel i aplicant herbicida. També pailebot Santa Eulàlia). trimestralment es practicarà una neteja de tots els ele- • Es tracta d’un tractament pel sistema de Lluita Integra- ments vegetals adherits a juntes de façana i s’aprofi- da, sense contaminació ambiental i residual, contra tarà per segellar aquestes juntes amb morter de calç. insectes arrossegadors, bacteris, fongs, microorganis- Finalment, es realitzarà una inspecció detallada de mes en general i rosegadors de tota mena. Es portarà a tots els paraments, observant si s’han produït altera- terme mitjançant tractaments trimestrals al recinte del cions, fissures, despreniments, etc. Museu, magatzem de Navàs i al pailebot Santa Eulàlia, - Jardineria (jardí entrada, pati Governador, rampa Ba- seguint el procés i efectuant els canvis convenients luard): quinzenalment es faran les operacions de sega d’agregació o canvis d’esquers, control de feromones, de la gespa, reg i neteja de tots els parterres, incloent etc. els alcorques dels tarongers, s’arranjaran les plantes • Es preveu iniciar un procediment negociat per la de cobertura que hi ha als parterres millorant el subs- contractació del servei de manteniment dels ascensors, trat amb compost i adobs; i es retallaran les plantes muntacàrregues i muntaplats. Es realitzarà el manteni- arbustives per igualar alçades. Mensualment es realit- ment i revisió mensual dels tres ascensors, dos munta- zarà la neteja de tot l’espai reservat a màquines de cli- plats i dos muntacàrregues. matització, neteja i retirada de males herbes que crei- • Es preveu iniciar un procediment negociat per la xen a la rampa i les parets de l’entrada del jardí del contractació del servei de lloguer i manteniment dels Baluard i del pati del Governador. Anyalment es rea- equips higiènic-sanitaris (bacteriostàtics, ambientadors, litzarà la poda i clareig de l’arbrat i es podaran les unitats higièniques i catifes): tots els lavabos i vestuaris branques seques per guanyar en seguretat. de l’edifici disposen d’aquesta equipació higiènic-sani- - Estany: anyalment es buidarà i netejarà les parets i el tària, que s’ha de reposar i substituir quan sigui neces- terra am un raspall de nylon. sari. • Es preveu iniciar un procediment negociat per la A continuació es detallen els procediments oberts o contractació integral del servei de manteniment de la negociats que s’hauran de portar a terme durant l’any sala CPD de les oficines. Ha d’incloure el manteniment 2015 per contractar diferents serveis de manteniment del sistema contraincendis, el sistema de climatització i de l’edifici: el SAI de la sala. Haurà d’incloure també el manteni- • Procediment obert per la contractació integral del ment del SAI que dóna servei als equips informàtics del servei de manteniment de sistema antiintrusió, CCTV, vestíbul. sistema contraincendis, instal·lacions de BT, i portes automàtiques. També s’hauran de portar a terme diferents contrac- • El sistema d’antiintrusisme i circuit tancat de televisió. El tes menors per contractar serveis de manteniment manteniment d’aquest servei es farà sobre la central puntuals, com són: d’intrusió, fonts d’alimentació, els diferents punts • El servei de manteniment dels videoprojectors existents d’intrusió (volumètrics i contactes magnètics), sirenes, a la sala d’exposicions i sala d’actes. videogravador i càmeres de vigilància. Aquest servei es • El servei de neteja i manteniment del sistema de realitzarà trimestralment. recollida d’aigües brutes i el dipòsit de greixos pro- • El sistema contraincendis. El manteniment d’aquest vinents de la cuina del restaurant, mitjançant una cuba. servei es farà trimestralment. Es realitzarà una verifica- • El servei de manteniment anyal del grup electrogen ció i inspecció dels extintors, de les BIE’s, dels polsadors, previst per posar en funcionament les bombes del pou dels detectors, sirenes, i de la central d’incendis. de recollida d’aigües, en cas de fallida del sistema • Les instal·lacions de baixa tensió. L’abast del servei de elèctric. manteniment fa referència a l’escomesa principal de • El servei de manteniment de la instal·lació contraincen- 693Kw (3x400/230V), que comprèn tota la instal·lació dis de la nau de Navàs. elèctrica de l’edifici de les Drassanes, i l’escomesa de socors de 218Kw (3x400/230V). El manteniment • El servei de manteniment de la instal·lació antiintrusió d’aquest servei suposa la comprovació, verificació i de la nau de Navàs. reajustament dels quadres generals i subquadres de distribució, de les canalitzacions i safates portacables, les línies elèctriques, la distribució interior de les oficines, la distribució interior de les zones públiques i privades, la il·luminació de les sales tècniques, els mecanismes en les zones comunes, correccions de factors de potències, xarxa de S.A.I., xarxa de terres, il·luminació exterior de l’edifici, etc. Aquest servei es realitzarà en dues revisions a l’any. 64 CONSORCI DE LES DRASSANES REIALS I MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA Planificació de millores generals • Quant a la gestió dels horaris de la il·luminació de les sales, tal i com s’ha anat fent fins ara, es preveu progra- mar uns horaris d’encesa i apagada acordes a les A part de les feines anteriorment descrites, que són necessitats reals de cada moment (horari estàndard, tasques repetitives, algunes d’obligat compliment per horari actes, etc.). normatives específiques, orientades a contribuir en la • Quant a la gestió de la climatització de les sales, també seguretat i confortabilitat de l’edifici, i en conservar les es preveu programar horari i temperatura en funció de instal·lacions i arquitectura; es preveuen d’altres que l’època de la l’any i de la seva necessitat. contribueixen a la seva millora: • Amb els recursos humans interns s’han planificat fer les següents actuacions: - Il·luminar l’espai tècnic de climatització de la sala de Pla autoprotecció reserva de col·leccions. - Substituir tot el sistema d’extracció i ventilació dels Per l’any 2015 es preveu disposar d’un pla d’autoprotecció lavabos i vestuaris del vestíbul. nou que pugui ser homologat per l’Administració compe- - Substituir les tapes de formigó de la galeria d’instal- tent, però que, al mateix temps, reculli aquells aspectes lacions de les Naus per tapes de fusta, de més fàcil ac- complementaris sobre seguretat i sobre salvaguarda de cés. béns d’interès cultural i patrimonials del museu. • Contractant una empresa especialitzada externa s’han El PAU inclourà totes les activitats complementàries que planificat fer les següents actuacions: habitualment es desenvolupen a les Drassanes, com ara el - Insonoritzar les portes d’entrada a la sala d’actes. restaurant i les activitats infantils, amb responsabilitat - Condicionar i adequar la torre de Paral·lel. compartida entre els responsables del museu i el personal de cada activitat. - Reomplir les juntes entre lloses del paviment del jardí de l’entrada amb formigó i grava, tal i com s’ha fet al D’altra banda, el PAU contemplarà un patró organitzatiu paviment de la terrassa de la cafeteria. en cas d’emergència per a activitats esporàdiques. Atès - Canviar tota la paret de pladur de la sala Comillas (fins que diferents espais del centre es cedeixen a tercers per a 2m d’alçada). usos de pública concurrència i que, sovint, aquests també - Fer una arqueta d’evacuació d’aigües brutes més gran podrien estar afectats pel decret 82/2010, cal establir un a l’espai d’infermeria i construir un sifó per evitar els mecanisme que permeti donar-los cobertura amb el PAU mals olors. del Museu. - Substituir les lloses de marbre travertí de l’entrada Finalment, el PAU elaborat s’haurà d’anar actualitzant per principal, que es troben en mal estat, per lloses noves. tal d’assegurar que segueixi essent vigent la informació - Contractar la compra i manteniment d’un equip des- recollida en ell. Durant el 2015 es contempla el manteni- fibril·lador que anirà col·locat a la recepció del Museu. ment anual de continguts, que seran principalment els - Substitució del quadre elèctric on es fan les connexi- següents: ons per ampliació de potència de la Sala Comillas ja • Actualització dels recursos humans i directori telefònic. que es troba en mal estat. • Actualització de la part descriptiva en funció de possibles reformes, i actualització de possibles canvis associats en l’anàlisi de risc i en les vies d’evacuació Línia d’actuació eficient (plànols d’evacuació). • Millores com a resultat dels simulacres. Durant els últims anys, l’equip de manteniment ha estat treballant per encaminar el Museu cap a un edifici més eficient, però encara queda molta feina per fer, i durant l’any 2015 es preveu fer diverses actuacions en aquest Seguiment seguretat sentit: i salut laboral • Es prioritzarà la instal·lació de lluminàries LED en tots els focus de l’edifici, tant de les exposicions com la Quant a la seguretat i salut laboral, durant el 2015, es il·luminació fixa de l’edifici. preveu continuar fent el seguiment: • Es preveu substituir la il·luminació de la Sala Marquès de Comillas per tecnologia LED. • De l’avaluació de riscos de cada lloc de treball i l’aplica- • Es preveu instal·lar sistemes de detecció de presència ció de mides de protecció adequades per tal de per la il·luminació dels lavabos públics. evitar-los o minimitzar-los. • Es preveu substituir les aixetes instal·lades als lavabos • De l’avaluació de riscos inespecífics de l’edifici i intentar públics per aixetes més eficients i amb menys consum solucionar-los. d’aigua. • Dels protocols d’actuació establerts al Pla de seguretat i salut de l’edifici. PLA D’ACTUACIÓ 2015 65 • D’atendre i valorar disconformitats del personal laboral. • De vigilar la utilització dels EPI’s. • De treballs de caràcter especial i de risc. Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona Av. de les Drassanes s/n 08001 Barcelona Tel. 00 34 933 429 920 Fax 00 34 933 187 876 www.mmb.cat m.maritim@diba.cat NIF P 580 00 29 J