ACTA DE LA COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 
 
Sessió de 17 d’abril de 2018 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 d’abril de 2018, s’hi reuneix la 
COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS, sota la presidència de la Ima. Sra. 
Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz Castellví, 
Maite Fandos i Payà, Irma Rognoni i Viader, Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, 
Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Carmen Andrés Añón, Àngeles Esteller Ruedas, Maria Rovira 
Torrens i Gerard Ardanuy i Mata, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, 
que actua per delegació del secretari general i que certifica. 
 
També hi són presents els Il·lms. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot i Agustí Colom i Cabau. 
 
Igualment hi són presents la Sra. i els Srs.: Marta Carranza Gil-Dolz del Castellar, comissionada 
d’Esports; Miquel Àngel Essomba i Gelabert, comissionat d’Educació, Infància i Joventut; Joan 
Subirats i Humet, comissionat de Cultura; Ricard Vinyes Ribas, comissionat de Programes de 
Memòria, i Jordi Ribas Vilanova, gerent de Parcs i Jardins. 
 
Excusa la seva absència la Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago. 
 
No hi són presents ni la Ima. Sra. Laura Pérez Castaño ni els Il·lms. Srs. Koldo Blanco 
Uzquiano i Josep Maria Montaner Martorell. 
 
 
S’obre la sessió a les 9.34 h. 
 
I)  Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
  
S’aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
 En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.-  (20180061) Del gerent municipal, de 6 de març de 2018, que aprova els Plecs de clàusules i 
convoca licitació per a l’adjudicació del contracte de la gestió de 12 places d’allotjament 
temporal, amb intervenció socioeducativa, distribuïdes en dos immobles de titularitat de 
l’Ajuntament de Barcelona, destinats a les persones ateses per l’Oficina del Pla d’assentaments 
irregulars, per als exercicis 2018-2020, i per un import de 230.317,30 euros. 
 
2.-  (20170375) Del gerent municipal, de 6 de març de 2018, que adjudica a Notus el contracte 
relatiu al servei d’assistència tècnica i suport a la coordinació transnacional del projecte europeu 
Urbinclusion, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 41.140,00 euros. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 1 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
 
3.-  (131/2017) Districte d’Horta-Guinardó. Del gerent municipal, de 10 d’abril de 2018, que 
adjudica a QSL Serveis Culturals, SLU el contracte per a la gestió i coordinació del casal 
d’entitats Mas Guinardó, per als exercicis 2018-2020, i per un import de 437.808,44 euros. 
 
4.-  (1300/2017) Districte de Sant Andreu. Del gerent municipal, de 30 de març de 2018, que 
adjudica a UTE Esportiu La Sagrera el contracte relatiu a la gestió i explotació de la pista 
poliesportiva municipal La Sagrera, per als exercicis 2017-2019. 
 
5.-  (20161145) Districte de Sant Martí. Del gerent municipal, de 13 de març de 2018, que adjudica 
a la Federació Catalana de pilota el contracte per a la gestió i explotació dels frontons 
municipals Bac de Roda, per un termini de 4 anys i un cànon fix anual de 500,00 euros. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 22 de març de 2018: 
 
6.-  (20170246 (Lot 1) ADJUDICAR el contracte núm. 17005384 (lot 1), que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre i quan 
s’hagi formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada 
de tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a Aprise Catalunya Empresa d’Inserció, 
SLL amb NIF núm. B-64241946, per un import de 66.814,44 euros (60.740,40 euros com a 
pressupost net i 6.074,04 euros en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit), en haver estat 
l’únic licitador que ha presentat oferta, de conformitat amb la proposta de valoració continguda 
en l’expedient, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els 
pressupostos posteriors a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat 
amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. FIXAR en 
3.037,02 euros l’import de la garantia definitiva; i RETENIR-LO del preu del contracte atesa la 
declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. 
REQUERIR l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies, a 
comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la 
formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació 
de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de 
la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest 
acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
7.-  (20170246 (Lot 2) ADJUDICAR el contracte núm. 17005385 (Lot 2), que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre i quan 
s’hagi formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada 
de tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a Trinijove Empresa de Inserción, SL, amb 
NIF núm. B-63715536, per un import de 55.429,20 euros (50.390,18 euros com a pressupost 
net i 5.039,02 euros en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit), en haver estat l’únic licitador 
que ha presentat oferta, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i 
suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari 
l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document 
comptable. FIXAR en 2.519,51 euros l’import de la garantia definitiva; i RETENIR-LO del 
preu del contracte atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de 
constitució de garantia. REQUERIR l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 2 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
termini màxim de 5 dies, a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del 
requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la 
tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació 
que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. 
DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
8.-  (20170246 (Lot 3) DECLARAR desert, de conformitat amb l’article 151.3 del Text Refós de la 
Llei de Contractes del Sector Públic, el contracte núm. 17005386 (Lot 3) que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs i per un pressupost de 79.298,26 euros, IVA 
inclòs, ja que no s’ha presentat cap oferta durant el termini de licitació. ANUL·LAR la despesa 
d’aquest contracte per un import de 79.298,26 euros, dels quals 72.089,32 euros són pressupost 
net i 7.208,94 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, amb 
càrrec als pressupostos i partides dels exercicis 2018 i 2019 indicats al document comptable. 
DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
9.-  (20170246 (Lot 4) ADJUDICAR el contracte núm. 17005387 (Lot 4), que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a Aprise Catalunya Empresa d’Inserció, SLL 
amb NIF núm. B-64241946, per un import de 51.964,87 euros (47.240,79 euros com a 
pressupost net i 4.724,07 euros en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit), en haver estat 
l’únic licitador que ha presentat oferta, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit 
adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. DISPOSAR a favor de 
l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en 
el document comptable. FIXAR en 2.362,04 euros l’import de la garantia definitiva; i 
RETENIR-LO del preu del contracte atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta 
modalitat de constitució de garantia. REQUERIR l’adjudicatari per a la formalització del 
contracte en el termini màxim de 5 dies, a comptar del següent al de la recepció per part de 
l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies 
hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial 
de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de 
la suspensió. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
10.-  (20170246 (Lot 5) ADJUDICAR el contracte núm. 17005388 (Lot 5), que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a Trinijove Empresa de Inserción, SL, amb NIF 
núm. B-63715536, per un import de 55.429,20 euros (50.390,18 euros com a pressupost net i 
5.039,02 euros en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit), en haver estat l’únic licitador que 
ha presentat oferta, de conformitat amb la proposta de valoració continguda en l’expedient, 
sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos 
posteriors a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la 
partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. FIXAR en 2.519,51 euros 
l’import de la garantia definitiva; i RETENIR-LO del preu del contracte atesa la declaració del 
contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. REQUERIR 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 3 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies, a comptar del 
següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, 
sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de 
l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la 
formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest acord 
a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
11.-  (20170246 (Lot 6) ADJUDICAR el contracte núm. 17005389 (Lot 6), que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a Associació Seba (Serveis Energètics Bàsics 
Autònoms), amb NIF núm. G-58847344, per un import de 47.921,50 euros (43.565,00 euros 
com a pressupost net i 4.356,50 euros en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit), que ha 
presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa amb preferència a la resta de licitadors, 
sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos 
posteriors a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la 
partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. FIXAR en 2.178,25 euros 
l’import de la garantia definitiva; i RETENIR-LO del preu del contracte atesa la declaració del 
contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. REQUERIR 
l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies, a comptar del 
següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, 
sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de 
l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la 
formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest acord 
a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
12.-  (20170246 (Lot 7) ADJUDICAR el contracte núm. 17005390 (Lot 7) que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a ABD Asociación Bienestar y Desarrollo, amb 
NIF núm. G-59435180, per un import de 45.919,38 euros IVA exempt, que ha presentat l’oferta 
econòmicament més avantatjosa amb preferència a la resta de licitadors, de conformitat amb la 
proposta de valoració continguda en l’expedient, sotmès a la condició suspensiva d’existència 
de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. DISPOSAR a favor de 
l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en 
el document comptable. REQUERIR l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el 
termini màxim de 5 dies, a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del 
requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la 
tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació 
que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. 
DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
13.-  (20170246 (Lot 8) ADJUDICAR el contracte núm. 17005391 (Lot 8) que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 4 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a Andròmines Eines Assolides Empresa 
d’Inserció, SL, amb NIF núm. B-64281371, per un import de 48.641,44 euros (44.219,49 euros 
com a pressupost net i 4.421,95 euros en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit), que ha 
presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa amb preferència a la resta de licitadors, 
sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos 
posteriors a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la 
partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. FIXAR en 2.210,97 euros 
l’import de la garantia definitiva; i RETENIR-LO del preu del contracte atesa la declaració del 
contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. REQUERIR 
l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies, a comptar del 
següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, 
sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de 
l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la 
formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest acord 
a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
14.-  (20170246 (Lot 9) ADJUDICAR el contracte núm. 17005393 (Lot 9) que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a Andròmines Eines Assolides Empresa 
d’Inserció, SL, amb NIF núm. B-64281371, per un import de 51.541,94 euros (46.856,31 euros 
com a pressupost net i 4.685,63 euros en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit), que ha 
presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa amb preferència a la resta de licitadors, 
sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos 
posteriors a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la 
partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. FIXAR en 2.342,82 euros 
l’import de la garantia definitiva; i RETENIR-LO del preu del contracte atesa la declaració del 
contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. REQUERIR 
l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies, a comptar del 
següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, 
sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de 
l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la 
formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest acord 
a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
15.-  (20170246 (Lot 10) ADJUDICAR el contracte núm. 17005394 (Lot 10) que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a Cooperativa La Fàbrica SCCL, amb NIF 
núm. F-66077611, per un import de 52.800,00 euros (48.000 euros com a pressupost net i 4.800 
euros en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit), en ser l’únic licitador que ha presentat 
oferta, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els 
pressupostos posteriors a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat 
amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. FIXAR en 
2.400 euros l’import de la garantia definitiva; i RETENIR-LO del preu del contracte atesa la 
declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 5 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
REQUERIR l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies, a 
comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la 
formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació 
de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de 
la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest 
acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
16.-  (20170246 (Lot 11) ADJUDICAR el contracte núm. 17005395 (Lot 11) que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a Fundació Privada Pare Manel, amb NIF núm. 
G-63519417, per un import de 40.447,87 euros IVA exempt, que ha presentat l’oferta 
econòmicament més avantatjosa amb preferència a la resta de licitadors, sotmès a la condició 
suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. 
DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als 
pressupostos que s’indiquen en el document comptable. FIXAR en 2.022,39 euros l’import de 
la garantia definitiva; i RETENIR-LO del preu del contracte atesa la declaració del contractista 
d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. REQUERIR l’adjudicatari per a la 
formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies, a comptar del següent al de la 
recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin 
transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi 
interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués 
acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
 
17.-  (20170246 (Lot 12) ADJUDICAR el contracte núm. 17005396 (Lot 12) que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a TEB Solucions SCCL, amb NIF núm. F-
65203069, per un import de 35.158,46 euros (31.962,24 euros com a pressupost net i 3.196,22 
euros en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit), en ser l’únic licitador que ha presentat 
oferta, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els 
pressupostos posteriors a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat 
amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. FIXAR en 
1.598,11 euros l’import de la garantia definitiva; i RETENIR-LO del preu del contracte atesa la 
declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. 
REQUERIR l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies, a 
comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la 
formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació 
de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de 
la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest 
acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
18.-  (20170246 (Lot 13) ADJUDICAR el contracte núm. 17005397 (Lot 13) que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 6 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a TEB Solucions SCCL, amb NIF núm. F-
65203069, per un import de 44.542,34 euros (40.493,04 euros com a pressupost net i 4.049,30 
euros en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit), en ser l’únic licitador que ha presentat 
oferta, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els 
pressupostos posteriors a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat 
amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. FIXAR en 
2.024,65 euros l’import de la garantia definitiva; i RETENIR-LO del preu del contracte atesa la 
declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. 
REQUERIR l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies, a 
comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la 
formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació 
de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de 
la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest 
acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
19.-  (20170246 (Lot 14) ADJUDICAR el contracte núm. 17005398 (Lot 14) que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a Salesians Sant Jordi- Pes Cruïlla, amb NIF 
núm. R-0800885-F, per un import de 53.100,44 euros IVA exempt, que ha presentat l’oferta 
econòmicament més avantatjosa amb preferència a la resta de licitadors, sotmès a la condició 
suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. 
DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als 
pressupostos que s’indiquen en el document comptable. FIXAR en 2.655,02 euros l’import de 
la garantia definitiva; i RETENIR-LO del preu del contracte atesa la declaració del contractista 
d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. REQUERIR l’adjudicatari per a la 
formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies, a comptar del següent al de la 
recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin 
transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi 
interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués 
acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
 
20.-  (20170246 (Lot 15) DECLARAR desert, de conformitat amb l’article 151.3 del Text Refós de 
la Llei de Contractes del Sector Públic, el contracte núm. 17005399 (Lot 15) que té per objecte 
el servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs i per un pressupost de 50.317,65 euros, IVA 
inclòs, ja que no s’ha presentat cap oferta durant el termini de licitació. ANUL·LAR la despesa 
d’aquest contracte per un import de 50.317,65 euros, dels quals 45.743,32 euros són pressupost 
net i 4.574,33 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, amb 
càrrec als pressupostos i partides dels exercicis 2018 i 2019 indicats al document comptable. 
DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
21.-  (20170246 (Lot 16) ADJUDICAR el contracte núm. 17005401 (Lot 16) que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 7 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a Fundació Privada Gentis, amb NIF núm. G-
17679267, per un import de 45.258,70 euros IVA exempt, que ha presentat l’oferta 
econòmicament més avantatjosa amb preferència a la resta de licitadors, sotmès a la condició 
suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. 
DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als 
pressupostos que s’indiquen en el document comptable. REQUERIR l’adjudicatari per a la 
formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies, a comptar del següent al de la 
recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin 
transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi 
interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués 
acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
 
22.-  (20170246 (Lot 17) ADJUDICAR el contracte núm. 17005402 (Lot 17) que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a Fundació Privada Gentis, amb NIF núm. G-
17679267, per un import de 45.258,70 euros IVA exempt, en ser l’únic licitador que ha 
presentat oferta, de conformitat amb la proposta de valoració continguda en l’expedient, sotmès 
a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors 
a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i 
als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. REQUERIR l’adjudicatari per a la 
formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies, a comptar del següent al de la 
recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin 
transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi 
interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués 
acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
 
23.-  (20170246 (Lot 18) DECLARAR desert, de conformitat amb l’article 151.3 del Text Refós de 
la Llei de Contractes del Sector Públic, el contracte núm. 17005403 (Lot 18) que té per objecte 
el servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs i per un pressupost de 50.317,65 euros, IVA 
inclòs, en haver presentat oferta únicament el licitador Aprise Catalunya Empresa d’Inserció, 
SLL amb NIF núm. B-64241946 per haver manifestat la seva preferència en l’adjudicació dels 
lots 1 i 4, d’acord amb la limitació establerta a la clàusula 1 del PCAP d’adjudicació màxima de 
dos lots. ANUL·LAR la despesa d’aquest contracte per un import de 50.317,65 euros, dels 
quals 45.743,32 euros són pressupost net i 4.574,33 euros són en concepte d’Impost sobre el 
Valor Afegit al tipus del 10%, amb càrrec als pressupostos i partides dels exercicis 2018 i 2019 
indicats al document comptable. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
 
24.-  (20170246 (Lot 19) ADJUDICAR el contracte núm. 17005404 (Lot 19) que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 8 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a Fundació Futur, amb NIF núm. G-62444963, 
per un import de 51.188,47 euros (46.534,97 euros com a pressupost net i 4.653,50 euros en 
concepte d’Impost sobre el Valor Afegit), en ser l’únic licitador que ha presentat oferta, de 
conformitat amb la proposta de valoració continguda en l’expedient, sotmès a la condició 
suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. 
DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als 
pressupostos que s’indiquen en el document comptable. FIXAR en 2.326,75 euros l’import de 
la garantia definitiva; i RETENIR-LO del preu del contracte atesa la declaració del contractista 
d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. REQUERIR l’adjudicatari per a la 
formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies, a comptar del següent al de la 
recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin 
transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi 
interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de la formalització o s’hagués 
acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
 
25.-  (20170246 (Lot 20) ADJUDICAR el contracte núm. 17005405 (Lot 20) que té per objecte el 
servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs, des del 15 de març de 2018 sempre que s’hagi 
formalitzat el contracte o el dia següent al dia al de la seva formalització amb una durada de 
tretze mesos des de la data d’inici del contracte, a Fundació Futur, amb NIF núm. G-62444963, 
per un import de 51.188,47 euros (46.534,97 euros com a pressupost net i 4.653,50 euros en 
concepte d’Impost sobre el Valor Afegit), que ha presentat l’oferta econòmica més avantatjosa 
amb preferència a la resta de licitadors, de conformitat amb la proposta de valoració continguda 
en l’expedient, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els 
pressupostos posteriors a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat 
amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable. FIXAR en 
2.326,75 euros l’import de la garantia definitiva; i RETENIR-LO del preu del contracte atesa la 
declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. 
REQUERIR l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 dies, a 
comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la 
formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació 
de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui suspensió de 
la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquest 
acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
26.-  (20170246 (Lot 21) DECLARAR desert, de conformitat amb l’article 151.3 del Text Refós de 
la Llei de Contractes del Sector Públic, el contracte núm. 17005406 (Lot 21) que té per objecte 
el servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs i per un pressupost de 63.920,41 euros, IVA 
inclòs, ja que no s’ha presentat cap oferta durant el termini de licitació. ANUL·LAR la despesa 
d’aquest contracte per un import de 63.920,41 euros, dels quals 58.109,46 euros són pressupost 
net i 5.810,95 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, amb 
càrrec als pressupostos i partides dels exercicis 2018 i 2019 indicats al document comptable. 
DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
27.-  (20170246 (Lot 22) DECLARAR desert, de conformitat amb l’article 151.3 del Text Refós de 
la Llei de Contractes del Sector Públic, el contracte núm. 17005407 (Lot 22) que té per objecte 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 9 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
el servei especialitzat en el suport i acompanyament social a persones beneficiàries en projectes 
ocupacionals d’interès col·lectiu de l’Eix Besòs i per un pressupost de 56.897,68 euros, IVA 
inclòs, ja que no s’ha presentat cap oferta durant el termini de licitació. ANUL·LAR la despesa 
d’aquest contracte per un import de 56.897,68 euros, dels quals 51.725,16 euros són pressupost 
net i 5.172,52 euros són en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%, amb 
càrrec als pressupostos i partides dels exercicis 2018 i 2019 indicats al document comptable. 
DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
 Acord de la Comissió de Govern de 5 d’abril de 2018: 
 
28.-  (20180015) APROVAR el conveni de gestió cívica de les activitats esportives a l’equipament 
municipal Poliesportiu Valldaura, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Baris i la 
Prosperitat Cultura en Acció 2, amb NIF G64781123, que instrumenta l’atorgament d’una 
subvenció mitjançant concessió directa i prevista nominativament al pressupost. 
AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import de 66.060,00 euros, amb càrrec a la 
partida 48627-34112-0608 dels pressupostos 2018-2019, a favor de la Prosperitat Cultura en 
Acció 2, amb NIF G64781123, per subvencionar l’execució del projecte esmentat, 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en l’exercici posterior a l’actual. 
ATORGAR la subvenció per un import de 66.060,00 euros, a càrrec dels pressupostos pels anys 
2018-2019, equivalent al 47,19% del cost total del projecte (137.985,00 euros), i una durada 
fins al 31 de desembre de 2019, a la Prosperitat Cultura en Acció 2, amb NIF G64781123, de 
conformitat amb els articles 22.2.a) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de 
Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l’Ajuntament 
de Barcelona, aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. REQUERIR l’entitat 
beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la data de finalització 
del projecte subvencionat, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d’aquesta 
i justificació dels fons rebuts. FACULTAR per a la signatura de l’esmentat conveni l’Ima. Sra. 
Janet Sanz Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 12 d’abril de 2018: 
 
29.-  (20180001) APROVAR el conveni de gestió cívica de les activitats a l’equipament municipal 
Ateneu la Bòbila de Porta, entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i la 
Federació Transforma Porta, amb NIF G66431131, que instrumenta l’atorgament d’una 
subvenció mitjançant concessió directa i prevista nominativament al pressupost. 
AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import de 216.000,00 euros, amb càrrec a la 
partida 48772-33711-0608 dels pressupostos 2018-2019, a favor de la Federació Transforma 
Porta, amb NIF G66431131, per subvencionar l’execució del projecte esmentat, condicionada a 
l’existència de crèdit adequat i suficient en l’exercici posterior a l’actual. ATORGAR la 
subvenció per un import de 216.000,00 euros, a càrrec dels pressupostos pels anys 2018-2019, 
equivalent al 88,53% del cost total del projecte (244.000,00 euros), i una durada fins al 31 de 
desembre de 2019, a la Federació Transforma Porta, amb NIF G66431131, de conformitat amb 
els articles 22.2.a) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 
6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, 
aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. REQUERIR l’entitat beneficiària per 
tal que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la data de finalització del projecte 
subvencionat, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d’aquesta i justificació 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 10 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
dels fons rebuts. FACULTAR per a la signatura de l’esmentat conveni l’Ima. Sra. Janet Sanz 
Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports. 
 
30.-  (20170364 - Lot1) EXCLOURE la proposició presentada per l’empresa Construcciones Caler, 
SAU, amb NIF núm. A08615114 perquè la seva oferta incorre en presumpció de baixa anormal 
o desproporcionada, d’acord amb l’article 84 del Reglament general de la Llei de Contractes de 
les Administracions Públiques, ja què no justifica la seva oferta. EXCLOURE la proposició 
presentada per Genserma 2008, SL, amb NIF núm. B64759673 perquè la seva oferta incorre en 
presumpció de baixa anormal o desproporcionada, d’acord amb l’article 84 del Reglament 
general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, ja què no justifica 
suficientment la validesa, viabilitat i proporcionalitat de la seva oferta. ADJUDICAR el 
contracte núm. 17004782, que té per objecte l’execució de les obres d’arranjaments interiors i 
adaptació d’espais per a noves necessitats de millora dels equipaments adscrits a la Gerència de 
Drets Socials a la ciutat de Barcelona, incorporant mesures d’eficiència social per incentivar 
l’ocupació i la inclusió social i objectius d’eficiència ambiental (lot núm. 1: equipaments 
districtes 1 a 6), durant els anys 2018 i 2019, per un import de 423.573,04 euros, IVA inclòs, 
amb un percentatge de reducció del 20,85% sobre els preus unitaris assenyalats al punt 2.3 del 
projecte del contracte, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en 
l’expedient a IFL Gestión, SL, amb NIF núm. B60480233, i d’acord amb la seva proposició, en 
ser l’oferta econòmicament més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de 
crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DISPOSAR a favor de 
l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en 
el document comptable, amb el següent desglossament: 350.060,36 euros de pressupost net i 
73.512,68 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 21%. FIXAR en 17.503,02 euros 
l’import de la garantia definitiva, i RETENIR-LO del preu del contracte atesa la declaració del 
contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. REQUERIR 
l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 5 dies hàbils següents a la recepció de la 
notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del 
Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (pg. de Sant Joan núm. 75, 9è). 
DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
31.-  (20170364 - Lot2) EXCLOURE la proposició presentada per l’empresa Construcciones Caler, 
SAU, amb NIF núm. A08615114, perquè la seva oferta incorre en presumpció de baixa anormal 
o desproporcionada, d’acord amb l’article 84 del Reglament general de la Llei de Contractes de 
les Administracions Públiques, ja què no justifica la seva oferta. EXCLOURE la proposició 
presentada per l’empresa IFL Gestión, SL, amb NIF núm. B60480233, perquè la seva oferta 
incorre en presumpció de baixa anormal o desproporcionada, d’acord amb l’article 84 del 
Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, ja què no justifica 
la seva oferta. EXCLOURE la proposició presentada per Genserma 2008, SL, amb NIF núm. 
B64759673, perquè la seva oferta incorre en presumpció de baixa anormal o desproporcionada, 
d’acord amb l’article 84 del Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions 
Públiques, ja què no justifica suficientment la validesa, viabilitat i proporcionalitat de la seva 
oferta. ADJUDICAR el contracte núm. 17004783, que té per objecte l’execució de les obres 
d’arranjaments interiors i adaptació d’espais per a noves necessitats de millora dels 
equipaments adscrits a la Gerència de Drets Socials a la ciutat de Barcelona, incorporant 
mesures d’eficiència social per incentivar l’ocupació i la inclusió social i objectius d’eficiència 
ambiental (lot núm. 2: equipaments districtes 7 a 10), durant els anys 2018 i 2019, per un 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 11 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
import de 435.594,48 euros, IVA inclòs, amb un percentatge de reducció del 21,50 % sobre els 
preus unitaris assenyalats al punt 2.3 del projecte del contracte, de conformitat amb la proposta 
de valoració i classificació continguda en l’expedient a Constraula Enginyeria i Obres, SAU, 
amb NIF núm. A58142639, i d’acord amb la seva proposició, en ser l’oferta econòmicament 
més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el 
pressupost posterior a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb 
càrrec a la partida i als pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent 
desglossament: 359.995,44 euros de pressupost net i 75.599,04 euros en concepte d’IVA al 
tipus impositiu del 21%. FIXAR en 17.999,77 euros l’import de la garantia definitiva i, 
RETENIR-LO del preu del contracte atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta 
modalitat de constitució de garantia. REQUERIR l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim 
de 5 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per 
formalitzar el contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de 
Drets Socials (pg. de Sant Joan núm. 75, 9è). DONAR-NE compte a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
 
b)  Mesures de govern 
c)  Informes 
 
1.-  L’educació al llarg de la vida a Barcelona: educació post-obligatòria i pràctiques educatives 
comunitàries. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA saluda tothom i explica que el Govern va promoure l’elaboració d’aquest 
informe, en primer lloc, perquè mai no se n’havia fet cap de les mateixes característiques, una 
radiografia precisa sobre la formació i l’educació postobligatòria i comunitària al llarg de la 
vida que, en aquest cas, complementa l’informe que es va presentar l’any passat sobre les 
oportunitats educatives. En segon lloc, es va promoure l’elaboració de l’informe en considerar-
lo significatiu per treballar el sentit d’una etapa que sempre es veu com una transició entre els 
ensenyaments obligatoris i la vida adulta o els estudis universitaris. En tercer lloc, es va 
promoure perquè des d’una perspectiva de models europeus de desenvolupament econòmic i 
formació, Barcelona té competitivitat i cal un diagnòstic acurat dels punts forts d’aquesta etapa i 
dels reptes que planteja. 
Enumera algunes dades positives recollides a l’informe: els darrers deu anys s’ha duplicat la 
matrícula als centres públics, una molt bona notícia des de la perspectiva de l’equitat i la 
inclusió, ja que l’educació de titularitat pública és la que garanteix l’accés de tota la població; hi 
ha hagut un increment significatiu dels estudis de formació professional, especialment de grau 
superior, en què la matrícula ha augmentat un 52%; aproximadament el 75% de l’alumnat que 
finalitza els estudis d’ESO opta pel batxillerat; creix la feminització dels estudis de batxillerat i 
de formació professional —caldria aprofundir sobre si el que hi ha és una desmasculinització de 
determinats estudis—; el 50% de la formació professional es concentra en quatre famílies 
fortament connectades amb el teixit productiu de la ciutat (sanitat, informàtica, transport i 
turisme), i la inscripció a activitats en equipaments cívics i culturals, que ha anat creixent els 
últims anys gairebé un 2%, se situa com un element molt important. 
Tot seguit, esmenta alguns aspectes a millorar: el baix nivell formatiu dels estudiants d’origen 
estranger; les desigualtats entre districtes pel que fa a oferta pública —en alguns no hi ha una 
oferta sòlida de formació professional de titularitat pública—; les deficiències del model 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 12 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
generalista; la baixa graduació dels cicles formatius de grau mitjà; les elevades ràtios en alguns 
barris desfavorits, i el descens en la matrícula de persones adultes. 
Per acabar, indica que de l’informe es desprèn que cal una política de diversificació i 
flexibilització de l’oferta, motiu pel qual es treballa en el marc del Consorci d’Educació per 
disposar de mecanismes d’orientació eficaços, desenvolupar estratègies per a la retenció i la 
graduació dels estudiants que es matriculen però que no acrediten, repensar el mapa dels estudis 
postobligatoris i amb relació a la proximitat i l’especialització, i treballar amb coordinació 
interinstitucional perquè tot això sigui possible. 
 
La Sra. ROGNONI saluda tothom; agraeix la presentació de l’informe, que qualifica de molt 
extens i complet, i expressa la convicció del seu grup que cal apostar per la formació 
professional, que ha variat molt, per facilitar la inserció dels joves al món laboral. D’altra 
banda, manifesta preocupació per la taxa d’abandonament, i subratlla que l’educació, que ha de 
ser al llarg de tota la vida, és dinàmica, per la qual cosa contínuament cal treballar noves 
competències. 
Posa en relleu la importància de la vessant comunitària en educació. En aquest sentit, el seu 
grup ha trobat a faltar l’esment a la formació professional dual. Recorda que el 2012 va 
començar una prova pilot que després va continuar de formació professional dual amb visió 
comunitària, gràcies a la qual els nois i les noies passaven de l’abandonament i la 
desestructuració a la voluntat de cursar estudis de fisioteràpia, magisteri o educació infantil 
després d’haver treballat ajudant el comerç més pròxim a la seva realitat. Subratlla que 
l’experiència va ser molt ben valorada pel jovent que hi va participar i els resultats van ser 
evidents, sobretot a districtes com Nou Barris. 
En darrer lloc, remarca que cal millorar l’oferta als diferents districtes. 
 
La Sra. BARCELÓ saluda tothom i agraeix la presentació de l’informe, que entén que és fruit 
d’una recerca molt ben feta i recull unes conclusions que tots els grups municipals haurien de 
tenir en compte, però arriba tard: hi ha dades que fan referència a les desigualtats socials que hi 
havia el 2015, unes desigualtats que hi continua havent (un 20% dels barcelonins viu sota el 
llindar de la pobresa), de manera que el Govern municipal també n’és responsable. Entén que el 
Govern, a més de facilitar l’informe, hauria d’explicar quines mesures ha implementat per 
lluitar contra les desigualtats, quines han funcionat i què cal fer fins que acabi el mandat. 
Celebra que hagi augmentat la matriculació en centres públics, però observa que el total de 
persones matriculades en centres públics de la ciutat no arriba al 41,6%. D’altra banda, subratlla 
que l’Ajuntament de Barcelona hauria de dur a terme mesures per assessorar els joves que han 
d’escollir el seu destí professional que vagin més enllà del Saló de l’Ocupació Juvenil. 
Assenyala que caldria augmentar la formació artística, actualment amb presència només a 
Ciutat Vella, l’Eixample, Nou Barris i Sarrià, i treballar perquè l’alumnat que vulgui rebre 
formació musical hi pugui accedir (a les escoles municipals de música hi ha un 61% de 
demandes no ateses, un percentatge que arriba fins al 73% a Nou Barris). Afegeix que a l’escola 
d’adults al setembre hi continuava havent més de 4.000 places de l’oferta lliurea (un 33%), cosa 
que demostra que calen més campanyes de publicitat perquè la informació arribi a tothom, i 
coincideix que cal fomentar l’FP dual. En aquest sentit, assenyala que les empreses que 
depenen de l’Ajuntament són amb les quals aquest triga més a contactar. 
Conclou que, a més dels diagnòstics, calen més mesures per aconseguir la igualtat 
d’oportunitats. 
 
 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 13 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix la presentació de l’informe, un estudi ampli sobre la situació de 
l’educació al llarg de la vida a Barcelona, però coincideix que, a banda de les diagnosis, calen 
més mesures concretes i gestió per dur a terme les polítiques que condueixin al canvi que el 
mateix Govern proposa i que el Grup d’ERC comparteix. 
Subratlla que cal recórrer a un ampli ventall d’eines per anar més enllà de l’adquisició de noves 
competències bàsiques i respondre a les demandes que puguin emergir en un futur, tot 
reconeixent la multiplicitat d’espais, formes i institucions vinculades als processos 
d’aprenentatge, així com un esforç col·lectiu per part de totes les administracions per aprofitar 
tot el capital social i educatiu disponible i desplegar les accions que permetin valorar i facilitar 
l’aprenentatge al llarg de la vida, un valor intrínsec de la ciutadania i un benefici individual que 
redunda en l’esfera pública, i una oportunitat de futur per a la ciutat i per a la societat. 
Indica que, tal com mostra l’informe, hi ha una relació inversament proporcional entre els 
nivells educatius bàsics i les taxes d’atur, l’atur cronificat, la pobresa i qualsevol índex de 
vulnerabilitat, i remarca que cal treballar per augmentar l’oferta formativa sobretot als districtes 
amb taxes d’atur i de pobresa més elevats. 
D’altra banda, recorda que el 2015 ERC va proposar la creació de la figura dels prospectors als 
districtes per posar en comú centres i empreses per enfortir el model d’FP dual, un sistema que 
parteix de la premissa errònia que el model vàlid en altres països és directament aplicable al 
sistema productiu català. Concreta que té poc sentit que la majoria de l’FP dual sigui duta a 
terme des del sector públic quan aquest no garanteix l’ocupabilitat directa dels participants. 
Per acabar, proposa fer una reunió amb tots els grups municipals per aprofundir en l’estudi 
presentat. 
 
La Sra. ANDRÉS saluda tothom; dona les gràcies per la presentació de l’informe, que qualifica 
d’exhaustiu, i posa en relleu que Barcelona és una ciutat educadora, feta de bones pràctiques 
educatives i on l’educació és reconeguda com un dret en què tots els governs han treballat. 
Esmenta la recent signatura de l’Estratègia d’inclusió de la ciutat; explicita que l’educació és un 
eix fonamental per avançar en la igualtat efectiva entre tota la ciutadania, així com una prioritat 
política que tots els grups defensen, i se suma a la proposta de la Sra. Benedí de fer una reunió 
per aprofundir en l’estudi presentat, del qual destaca l’evidència que existeixen desigualtats 
educatives territorials i un dèficit important en l’oferta pública de cicles formatius públics i 
formació professional. 
En darrer lloc, comenta que caldria analitzar el motiu de la davallada de la matrícula a les 
escoles d’adults per reorientar-les, encara que aquesta davallada en part quedi compensada per 
l’ampliació i l’èxit que està tenint l’oferta formativa postobligatòria a centres municipals i 
centres comunitaris (fàbriques de creació, ateneus, centres cívics, biblioteques, etc.). 
 
La Sra. ESTELLER agraeix l’informe i subratlla la importància de l’educació al llarg de la vida, 
especialment en una societat que cada vegada avança més cap a la societat del coneixement, 
així com de disposar d’una oferta educativa que atregui els alumnes, als quals la formació, clau 
per corregir desigualtats, aporta autonomia, llibertat i capacitat per tenir uns ingressos que 
permeten viure en bones condicions. 
Manifesta la preocupació del seu grup per l’alt grau d’abandonament escolar (a Catalunya, del 
18%), especialment l’abandonament prematur, que impedeix que l’alumne adquireixi les 
competències bàsiques per obtenir una titulació que li pot obrir moltes portes, i demana que es 
facilitin les dades sobre abandonament a Barcelona i que es desglossin per districtes i per 
formació. 
 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 14 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
Per acabar, posa en relleu el valor de la formació professional, especialment la dual, més eficaç 
en la cerca de feina; indica que l’Ajuntament hauria d’actuar més en aquest àmbit, així com 
apostar per la imprescindible complementarietat entre centres públics i centres concertats, i es 
mostra interessada a aprofundir en totes aquestes qüestions si se celebra la reunió proposada. 
 
La Sra. ROVIRA celebra la presentació de l’informe i que es posi èmfasi en l’educació al llarg 
de la vida, imprescindible perquè Barcelona sigui una ciutat educadora. 
El seu grup valora que es treballi des d’una perspectiva comunitària i que es dissenyin 
campanyes de divulgació tant a mitjans de comunicació com a equipaments públics per donar a 
conèixer els centres de formació i l’oferta formativa —pregunta com i quan començaran 
aquestes campanyes—, així com que s’estudiï la possibilitat de flexibilitzar l’oferta i donar 
resposta ràpida a les necessitats formatives —pregunta com es desenvoluparà això. 
D’altra banda, remarca que qualsevol mesura ha d’anar acompanyada d’un sistema d’indicadors 
referents al gènere, la procedència i la classe que permetin una anàlisi acurada que faciliti la 
presa de decisions sobre les actuacions adients en cada cas. 
Pregunta com s’abordaran les diferències territorials a l’hora d’oferir una bona oferta pública 
que garanteixi oportunitats formatives a tota la població; com es coordinaran l’oferta formal i 
l’oferta informal als diferents barris, i quina serà l’eina a través de la qual aquestes dues ofertes 
es retroalimentaran mútuament, com es coordinaran i com s’institucionalitzaran. 
En definitiva, el seu grup vol saber com s’afrontaran els reptes que planteja l’informe, que ha 
estat elaborat amb molta qualitat. 
 
El Sr. ARDANUY saluda tothom i agraeix l’informe, una reflexió interessant de dades que 
poden ser força suggeridores al voltant de l’educació postobligatòria, però lamenta que no es 
passi de la teoria a la pràctica i que no es proposin accions més concretes. 
Tot seguit, esmenta els tres elements en què entén que cal posar l’accent: una estratègia 
d’orientació i acompanyament educatiu al llarg de tota l’etapa educativa, que ajudaria a millorar 
l’èxit i a superar la desigualtat i que podria liderar Barcelona —no existeix aquesta estratègia en 
l’àmbit de ciutat—; un compromís de ciutat per actualitzar la formació d’adults, respecte de la 
qual anys enrere s’havia fet una bona feina, i la formació professional, tenint en compte 
l’element d’alternança o dualitat, que no apareix a l’informe, i les passarel·les universitat - 
formació professional, que tampoc no hi apareixen. 
 
El Sr. ESSOMBA agraeix el to i els comentaris dels grups municipals, i confirma que es farà la 
reunió proposada. Indica que en aquesta reunió el Govern explicarà la feina que està fent al 
Consorci d’Educació —dos dels sis eixos del Pla estratègic es refereixen a l’educació al llarg de 
la vida— i qui és la nova directora —s’ha creat la Direcció d’Ensenyaments Postobligatoris per 
donar importància a aquesta formació i coordinar millor les polítiques d’aquest àmbit—; 
compartirà els estudis que complementen el presentat avui —sobre formació dual, per exemple, 
hi ha l’Anuari de la Fundació BCN Formació Professional, així com un informe sobre joves que 
ni estudien ni treballen que es va presentar el maig—; explicarà què està fent Joventut —la 
campanya d’orientació «Informa’t», que arriba a més de 6.000 joves de quart d’ESO, 
complementa molt bé el Saló de l’Ocupació—, la campanya de promoció d’educació d’adults 
que es va fer l’any passat i que enguany es repetirà, la línia de noves oportunitats que s’està 
treballant i la modificació dels programes de formació i inserció, les subvencions que s’estan 
donant, la feina de reequilibri territorial que es duu a terme mitjançant el Pla de barris —es 
col·loquen dos centres especialitzats de caràcter professional a Sant Andreu i a Sant Martí—, i 
tot el que es fa respecte de l’abandonament escolar i el programa «Èxit», que promou el 
Consorci. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 15 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
La Sra. ROGNONI agraeix que s’hagi acceptat la proposta de fer una reunió per aprofundir en 
un tema que és molt extens i que inclou molts subàmbits. 
 
Es dona per tractat. 
 
2.-  Programa l’Esport Inclou. Informe de progrés. 
 
La Sra. CARRANZA saluda tothom i manifesta satisfacció per poder presentar un informe 
sobre una mesura de govern referent a la diversitat funcional i a l’activitat física i l’esport com a 
drets de la ciutadania, qüestió que ha estat una prioritat per als diferents equips de govern: als 
programes «Esport per a tothom» ja es promovia l’accés universal a l’esport sense cap 
discriminació per cap motiu; el 2007 va néixer el programa «L’esport sense barreres», i el 2012 
es va aprovar la mesura de govern «L’esport inclou», que ara incorpora algunes innovacions, 
com ara una nova visió de futur que consisteix a parlar més de convivència que d’inclusió. 
Esmenta els nou eixos en què s’estructura la mesura (promoció, participació en esdeveniments, 
comunicació, sensibilització de la població, formació continuada i recursos, assessorament a 
l’abast, accessibilitat, suport a les entitats dels sector i tarifació específica), i explicita que 
l’informe recull les principals actuacions dutes a terme en cadascun d’ells i les propostes de 
millora o ampliació. 
Tot seguit, destaca dues fites assolides durant aquest mandat: d’una banda, el programa «Ja 
nedo a l’aigua», que es va presentar com a mesura de govern el 2016 com a ampliació del 
programa «Ja nedo» a tota la població amb diversitat funcional, és un gran èxit i ha tingut una 
molt bona acollida (1.350 alumnes i molta implicació pressupostària); d’altra banda, el 
programa «Juguem», sobre pluridiscapacitats, no s’havia fet mai i és un referent. 
En darrer lloc, destaca dos dels reptes que es plantegen: d’una banda, «Viu l’aigua», un 
programa pilot que s’ha començat a Can Cuiàs sobre la incorporació d’activitats terapèutiques 
aquàtiques i que es vol estendre a la majoria dels centres esportius municipals de la ciutat en 
què sigui possible, i, d’altra banda, la implantació d’una tarifació específica per a les persones 
amb discapacitat als centres esportius municipals, amb l’acompanyament de l’IMPD, en 
l’expedient de preus públics per al 2019. 
 
La Sra. FANDOS agraeix la presentació de l’informe, que entén, però, que arriba tard. 
Recorda que al juny del 2017 es va aprovar una proposició del seu grup que demanava que es 
tornés a impulsar el programa «L’esport inclou», iniciat el 2012 i que durant la primera part del 
mandat actual no es va treballar, i manifesta sorpresa pel fet que l’informe gairebé no inclogui 
cap dada del 2016, cosa que impedeix veure’n l’evolució any a any. 
Assenyala que les despeses en actuacions d’accessibilitat han disminuït des del 2015: aquell any 
hi havia 325.000 euros de pressupost; el 2016, 159.000, i el 2017, 250.000, i també hi ha hagut 
una disminució considerable en àmbits com l’auxiliar de vestidor o la despesa del pressupost. 
Per acabar, puntualitza que el programa «A l’aigua» no és nou d’aquest mandat. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de l’informe, que coincideix que no fa referència al 
progrés d’un programa sinó a la seva reactivació, ja que durant el 2016 va deixar de portar-se a 
terme, com han manifestat en diverses ocasions tant els grups municipals com les entitats del 
sector, i demana que s’informi sobre les conclusions a què es va arribar a la reunió de la taula 
de coordinació del programa, quins reptes i objectius s’hi van plantejar i quan serà la propera 
reunió, ja que cal continuïtat perquè la taula funcioni. 
 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 16 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
Subratlla que el Govern hauria de disposar d’un mapa de les instal·lacions esportives de la 
ciutat i veure quines mancances d’accessibilitat hi ha a cadascuna, tant per desenvolupar 
l’activitat esportiva com als vestuaris i als lavabos —les persones amb diversitat funcional es 
queixen de la manca d’adaptació d’aquests espais i de les mancances en el manteniment de les 
cadires hidràuliques—, i observa que per passar de la inclusió a la convivència cal una 
accessibilitat universal tant en l’activitat esportiva com en les instal·lacions i en els materials 
(cadires adaptades per a la pràctica del bàsquet, etc.), així com que les mesures siguin 
transversals i garanteixin, entre altres coses, l’accessibilitat en el transport. 
En darrer lloc, demana que s’informi sobre les subvencions que s’han donat i sobre les 
demandes que hi ha, així com que s’ampliï l’explicació sobre els nous reptes, i diu a la Sra. 
Ortiz que el Govern hauria d’haver informat els grups municipals sobre la creació de la figura 
del Comissionat de Diversitat Funcional abans de la reunió del Consell Rector de l’Institut 
Municipal de Persones amb Discapacitat. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ exposa que l’esport per a persones amb diversitat funcional ha passat per 
diferents estadis: des de l’exclusió en un passat no gaire llunyà fins als actuals campionats per a 
persones amb discapacitat creats per les entitats del sector, passant per l’inici de l’esport adaptat 
gràcies al doctor Guttmann, que va començar a utilitzar-lo com a eina de rehabilitació i va 
donar peu a tota l’evolució posterior. 
Tot seguit, agraeix la presentació de l’informe, testimoni de la normalització integradora de 
l’esport inclusiu tant a l’Administració pública com a les federacions esportives, escoles i, fins i 
tot, a la pràctica esportiva quotidiana, i fa extensiu l’agraïment a l’Institut Municipal de 
Persones amb Discapacitat, que està fent possible el compliment de la voluntat compartida 
d’anar cap a un disseny universal de la pràctica de l’activitat fisicoesportiva sense etiquetes. 
Puntualitza que esport adaptat i esport inclusiu no són el mateix: el primer és l’activitat 
fisicoesportiva susceptible d’acceptar modificacions pensades per possibilitar la participació de 
les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial, mentre que el segon és el que 
practiquen persones amb discapacitat i sense discapacitat conjuntament per tal d’augmentar la 
seva autoestima i la seva capacitat de relació, circumstàncies que afavoreixen notòriament una 
millor integració social. 
Subratlla que la finalitat més noble de l’esport és ajudar les persones amb dificultats 
d’adaptació social a restaurar la seva connexió amb el món que les envolta, i destaca l’encert i 
la importància d’ampliar el programa «Juguem» a infants i joves amb dificultats de regulació 
del comportament —tant si tenen diagnòstic clínic com si no—, que en la majoria de casos són 
persones que no han desenvolupat adequadament les competències socioemocionals i l’esport 
esdevé per a elles un mitjà apropiat per educar-los en valors com el respecte, la tolerància, la 
perseverança o el treball en equip, qualitats que es poden aconseguir a través de l’esport sota 
l’orientació educativa i la intencionalitat dels agents implicats (educadors, entrenadors, família, 
etc.). 
Observa que, des d’un punt de vista republicà, la vida esportiva a la ciutat té en compte tots els 
col·lectius que formen el teixit social, ajuda a bastir de forma efectiva una societat 
normalitzada, inclusiva i saludable, i intenta no deixar mai cap col·lectiu en risc d’exclusió 
social. Subratlla que Barcelona és un referent en aquest àmbit i ho ha de continuar sent. 
Per acabar, se suma a la petició que s’informi sobre quines instal·lacions esportives municipals 
estan adaptades i quines no; assenyala que al document amb l’informe falta l’accent a la paraula 
progrés, i remarca que l’autèntic progrés és aconseguir el dret a la pràctica esportiva universal, 
sense límits ni barreres. 
 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 17 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
La Sra. ANDRÉS valora positivament l’informe i recorda que recentment s’ha signat 
l’Estratègia per la inclusió 2017-2027, amb reptes importants en relació amb les persones amb 
discapacitat, per construir una Barcelona inclusiva en què no siguin les persones les que s’hagin 
d’adaptar a la ciutat i als espais, sinó que sigui a la inversa. 
A continuació, subratlla que cal fer èmfasi en la comunicació dels programes per aconseguir 
que arribin a totes les persones que se’n podrien beneficiar, així com en la sensibilització de la 
població perquè tothom entengui que les persones amb discapacitat tenen dret a la pràctica 
esportiva en els espais col·lectius. Per això, cal continuar adaptant els espais esportius i, per 
tant, destinar-hi més diners, i garantir la pràctica esportiva inclusiva des de la infància, durant 
tot l’any i a través de tots els equipaments de proximitat, no pas dedicant-hi únicament 
equipaments deficitaris que s’omplen amb programes per a persones amb discapacitat. 
En darrer lloc, pregunta en quin punt es troba la tarifació específica i quan es presentarà. 
 
La Sra. ESTELLER manifesta la convicció del seu grup, que valora molt positivament el 
programa «L’esport inclou», que cal garantir l’accessibilitat universal a l’esport en igualtat de 
condicions i, per tant, cal suprimir els obstacles que la impedeixen, mitjançant, entre altres 
coses, mesures de formació perquè el personal dels centres esportius pugui atendre adientment 
la diversitat i la supressió de barreres. Recorda que el mandat passat el Grup del PP va presentar 
una proposta perquè se suprimissin aquestes barreres i hi hagués plena accessibilitat als centres, 
i demana quin és el calendari d’accions per al 2018 per eliminar aquestes barreres. 
Explicita que l’esport és un mitjà d’inclusió i, per a moltes persones, una eina imprescindible 
per avançar i millorar la seva condició física, cosa que fa que l’accés universal sigui molt 
necessari. Per això, tot i que valora l’informe i les accions que es duen a terme, entén que cal un 
esforç més gran. 
Pregunta en quins districtes està funcionant el programa «Juguem» i quin és el calendari per 
estendre’l a la resta de districtes, i demana que la «Guia de bones pràctiques inclusives» es faci 
arribar a tots els centres públics i privats, així com que s’elabori un mapa amb tots els 
equipaments que reculli l’estat d’accessibilitat de cadascun, i s’informi sobre les mesures de 
foment perquè els centres privats es puguin acollir a determinats ajuts per facilitar 
l’accessibilitat. 
Per acabar, comenta que, si bé l’Ajuntament ha de finançar i millorar les dotacions 
pressupostàries, també convé tenir en compte que en la disposició addicional octogèsima dels 
pressupostos de l’Estat d’enguany hi ha una mesura de benefici fiscal amb el programa 
«Deporte Inclusivo» que també pot ajudar a trobar persones que puguin patrocinar i que puguin 
millorar aquestes condicions per una via de benefici fiscal. 
 
La Sra. ROVIRA indica que el seu grup, convençut que l’accessibilitat és un dels pilars clau per 
garantir la inclusió en tots els àmbits de la societat i per millorar la qualitat de vida de les 
persones, valora positivament l’informe. Observa, però, que caldria transversalitzar les mesures 
que s’estan implementant en l’àmbit esportiu a una estratègia més àmplia per caminar cap a un 
disseny universal al conjunt de la ciutat (urbanisme, habitatge, educació, salut, ocupació i oci) 
per permetre l’accés a totes les persones de manera autònoma a les diferents activitats que es 
duen a terme a la ciutat. El Grup de la CUP entén que, si bé Barcelona és pionera pel que fa a la 
inclusió de les persones amb diferents capacitats, encara queda molt camí per recórrer, ja que es 
continua discriminant persones que no entren dins dels cànons estipulats per un model de 
societat classista, patriarcal, paternalista i, sovint, no inclusiva per a les persones amb diversitat 
funcional. 
 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 18 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
Subratlla la importància de fer un seguiment i una avaluació de les mesures amb la participació 
del conjunt de les persones afectades per malalties o que tenen diversitat funcional, així com de 
facilitar espais i recursos perquè aquestes puguin desenvolupar de manera autònoma les seves 
activitats. 
Conclou que encara resta molt per fer en la lluita per una ciutat per a tothom i que cal presentar 
propostes transversals per al desenvolupament i l’autonomia dels veïns i les veïnes amb 
diferents capacitats. 
 
El Sr. ARDANUY agraeix l’informe i explicita que gràcies a l’esport millora visiblement la 
qualitat de vida de les persones amb diferents capacitats, de manera que caldria treballar 
permanentment per garantir-hi l’accés, i agraeix també que el programa disposi d’elements 
d’avaluació i de governança que en facilitin l’evolució. 
D’altra banda, assenyala que convindria incorporar-hi la col·laboració amb diversos àmbits del 
món universitari de la recerca que ajudessin a fer evolucionar les accions de manera efectiva. 
 
La Sra. CARRANZA agraeix les aportacions de tots els grups, als quals adreça alguns 
comentaris. 
En primer lloc, subratlla que els indicadors de cada eix faciliten enormement l’avaluació i el 
seguiment del programa, fonamentals, i qualifica d’imprescindible el paper de la comissió 
assessora, que es va reunir al novembre, ja té data per a la propera reunió i farà dues reunions 
ordinàries l’any. 
En segon lloc, assegura que les inversions referents a accessibilitat a les instal·lacions 
esportives es fan a partir d’una diagnosi i del Pla director d’accessibilitat, i informa que en 
aquest moment dels 41 CEM n’hi ha 32 de totalment accessibles (79%), 1 de practicable, 4 de 
practicables parcialment i 1 de practicable amb ajuda —en alguns, la practicabilitat no es pot 
convertir en accessibilitat per qüestions d’estructura i de disseny dels edificis, però s’hi 
continua avançant. 
 
La Sra. FANDOS demana que, si és possible, es facilitin les dades del 2016 que demostrin que 
el programa es va continuar implementant durant aquell any. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
3.-  (M1519/8798) Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar les 
explicacions sobre la suspensió de la Barcelona World Race que estava prevista que es realitzés 
a l’any 2019. 
 
La Sra. BENEDÍ recorda que aquest punt es tractarà conjuntament amb la proposició d’ERC, la 
del PSC i la del PP (punts 8, 9 i 10 respectivament). 
 
La Sra. ORTIZ dona la paraula a la Sra. Carranza. 
 
La Sra. CARRANZA posa de manifest que la decisió de suspendre la Barcelona World Race ha 
estat molt complicada i, fins i tot, dolorosa, per tota la feina feta i tot el que s’havia avançat, 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 19 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
però ha estat necessària per responsabilitat, per coherència i, sobretot, per respecte a la 
ciutadania, als patrocinadors i als patrons dels vaixells. 
Aclareix que la decisió no l’ha pres l’Ajuntament de Barcelona, sinó el Patronat de la Fundació 
Navegació Oceànica Barcelona (FNOB), que és a qui competia prendre-la, a proposta del 
director general i amb els quatre patrons (Port de Barcelona, Fira de Barcelona, Cambra de 
Comerç i Ajuntament de Barcelona), i assegura que, malgrat aquesta decisió, Barcelona aposta 
per la vela i pels esports nàutics. En aquest sentit, recorda que hi ha dues instal·lacions 
municipals específiques de vela (el Centre Municipal de Vela i la Base Nàutica); el Centre 
Internacional de Tecnificació i Desenvolupament; el Barcelona Internacional Sailing Center 
(BISC); l’Espai de Mar municipal, enfocat a promoure activitats de mar col·lectives per a 
col·lectius desafavorits (diversitat funcional, gent gran, risc d’exclusió social); un espai de 
promoció i construcció del patí català amb el Club Patí Vela; tres clubs històrics de la ciutat als 
quals es dona suport en les tasques de promoció de la vela i dels esports nàutics (el Barcelona, 
el Marítim i el Nàutic), a part d’altes clubs; un suport molt especial als programes de promoció i 
un programa específic de vela i esports de mar a les escoles, dins del programa «L’escola fa 
esport a la ciutat»; dos Campus Olímpia específics de vela; l’Institut de la Nàutica, amb cicles 
formatius vinculats, que forma part del que va ser el Consorci El Far i n’és el gran llegat 
educatiu i formatiu; la FNOB, i nombrosos esdeveniments de diferents tipus. 
A continuació, fa un breu resum de la història de la Barcelona World Race: va néixer com un 
gran esdeveniment de vela oceànica propi de la ciutat de Barcelona, amb un disseny de volta al 
món amb classe IMOCA amb dos tripulants, reconegut per la Federació Internacional de Vela. 
La primera edició es va fer l’any 2007-2008 (sempre és desembre-gener), amb una flota 
d’IMOCA pròpia i un disseny diferent de l’actual, amb la gran novetat que va ser considerada 
esdeveniment d’especial interès, fet que permetia tenir beneficis fiscals i, per tant, que 
l’esdeveniment fos autofinançat. Aquesta va ser la característica principal i fonamental d’aquest 
gran esdeveniment de la ciutat: havia de ser autofinançable amb suport privat gràcies als 
beneficis fiscals. Aquella primera edició va tenir un pressupost de 21 milions i hi van participar 
9 vaixells. 
En la segona edició (2010-2011), el pressupost va créixer molt i hi van participar 14 vaixells. 
Va ser com «la festa del patrocini», i a partir d’aquell moment les exempcions fiscals i la Llei 
de beneficis fiscals van fer un tomb perquè hi va haver coses que es van haver de canviar. 
La tercera edició (2014-2015) va estar sotmesa a diverses variables que van fer que, en acabar 
la regata, tingués un dèficit de 13,5 milions d’euros. La situació econòmica del país i d’Europa 
havia canviat, els grans esdeveniments d’especial interès havien crescut, les condicions dels 
beneficis fiscals s’havien ajustat, els patrocinis no van ser suficients i el marge de maniobra per 
tirar enrere va ser impossible, de manera que l’Ajuntament de Barcelona, com a membre 
subsidiari del Patronat, va haver d’assumir part del dèficit. 
L’agost del 2015 es va intentar tenir el benefici fiscal per a la Barcelona World Race de l’edició 
2019, però va ser impossible. El 2016 no hi va haver govern a Espanya i no es va poder 
aconseguir. La data límit que s’havia establert per fer marxa enrere va ser el gener de 2017 i es 
va arribar a aquesta data amb un 0% de suport de finançament, sense haver aconseguit els 
beneficis fiscals. Es van aconseguir a l’abril del 2017, però encara calien tràmits per arribar a un 
acord de conveni entre el Ministeri d’Hisenda, el Consell Superior d’Esports i l’Ajuntament de 
Barcelona, que no va arribar fins al 22 de març. Un cop assolit el conveni, encara calia seguir 
tot un procés de gestió per crear la comissió interadministrativa, aprovar els plans i els 
programes i començar a signar contractes de patrocini, i el 5 d’abril s’havia de dir a la classe 
IMOCA si es convocava o no la World Race del 2019. El Patronat, a proposta de la seva 
direcció, davant la situació, amb un 0% de contractes signats, la impossibilitat de signar-ne en 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 20 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
breu i havent afirmat alguns patrocinadors que en el pressupost del 2018 ja seria molt difícil 
incloure-ho atesos els calendaris, va prendre la decisió d’ajornar la World Race del 2019, en un 
moment en què encara no hi havia repercussions econòmiques ni per als patrons dels vaixells ni 
per als patrocinadors. 
Un cop exposat això, subratlla que es continuarà treballant amb la FNOB en els programes 
educatius i de recerca, així com en els projectes de tecnologia i desenvolupament, de formació i 
de capacitació professional, per lluitar contra l’exclusió social i el fracàs escolar; es continuarà 
el calendari d’esdeveniments de vela oceànica organitzats el 2018 i el 2019 (Extreme Sailings i 
circuit d’F50) i, sobretot, es treballarà per mantenir el compromís de la classe IMOCA amb la 
ciutat i amb la Barcelona World Race. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix les explicacions de la Sra. Carranza, però lamenta que s’hagi perdut 
l’oportunitat de situar Barcelona dins el primer nivell del circuit internacional de les regates i, 
sobretot, de promocionar la marca Barcelona i la imatge de la ciutat com a capital esportiva, 
cosa que posa de manifest el fracàs de les polítiques de la Sra. Colau en l’àmbit esportiu i en la 
promoció de la marca Barcelona. 
Subratlla que la Barcelona World Race, un esdeveniment esportiu però també vinculat a la 
recerca, l’educació, la ciència, la tecnologia i el medi ambient, en l’edició del 2014 va generar 
un milió de visitants, 3,5 milions de visites a la pàgina web, 8.000 articles a mitjans de 
comunicació, 250 hores de televisió a 50 canals de 190 territoris, un programa educatiu que 
pràcticament va arribar a 31.400 alumnes, 7.800 alumnes al campus universitari de la World 
Race, 21.000 participants de 168 països a la regata virtual The Game i 480 milions d’impactes 
en xarxes socials. 
Entén que la inestabilitat política que es viu a Catalunya no beneficia la celebració de la regata, 
però vol saber si realment el Govern municipal hi apostava. Per això, pregunta què s’ha fet 
durant aquests anys respecte d’aquesta qüestió, quantes reunions s’han celebrat i quins 
problemes hi ha hagut, i demana que no es delegui la responsabilitat en altres administracions o 
en la FNOB, de la qual l’Ajuntament forma part, i que es faciliti un informe sobre les activitats 
que s’hi porten a terme. 
D’altra banda, vol saber en què ha treballat el Govern municipal per potenciar els 
esdeveniments internacionals i a quines candidatures s’ha presentat o es presentarà; lamenta que 
es renunciés a la Ryder Cup i als Jocs d’Hivern del 2026, i que s’hagin perdut els World Roller 
Games del 2017 i el Mundial d’Atletisme del 2019, així com la unió que hi havia durant els 
Jocs Olímpics del 1992. 
Comenta que el conveni de l’Ajuntament amb la Fórmula 1 va perillar, que potser l’Europeu de 
Waterpolo del 2018 no s’hagués fet si el Govern no se l’hagués trobat ja preparat, i que la 
Federació Internacional d’Esports sobre Patins ha afirmat que l’Ajuntament va dir que no se 
sentia capaç de garantir-ne l’última organització, i demana que no es generin dubtes quan hi ha 
moltes ciutats que estan esperant acollir esdeveniments esportius d’aquesta talla. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el desencant del seu grup davant la gestió esportiva del Govern 
municipal i la preocupació per la pèrdua constant d’esdeveniments d’especial rellevància com 
la Barcelona World Race, que evidencia que BC no aposta per aquest tipus d’esdeveniments. 
Per això, el Grup d’ERC demana que l’Ajuntament faci ús d’eines com el Pla estratègic de 
l’esport de Barcelona 2012-2022, on es recull la voluntat de potenciar les oportunitats que 
ofereix l’esport per projectar la ciutat internacionalment i que sigui reconeguda com a capital de 
l’esport arreu del món, o els documents que es van elaborar al grup de treball Barcelona al Món, 
on es va fer una acurada reflexió sobre el paper de l’esport en la projecció internacional de la 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 21 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
ciutat; un treball, però, que encara no s’ha presentat ni en aquesta comissió ni en el Plenari 
Municipal. Pregunta al Govern si té la intenció d’assumir les conclusions d’aquest grup de 
treball. 
Explicita que els esdeveniments esportius internacionals s’identifiquen socialment com un dels 
actius que han estat clau en les darreres dècades per a la projecció internacional de la ciutat; 
subratlla que Barcelona no només ha estat seu d’aquests esdeveniments, sinó que, a més, ha 
estat llavor d’una dimensió i d’un plantejament innovadors, i assenyala que cal reformular el 
model d’aquest tipus d’esdeveniments per posar en valor el retorn a la ciutat d’altres factors 
imprescindibles, com ara la generació de projectes i llocs de treball vinculats a l’organització de 
l’esdeveniment, l’impacte econòmic directe derivat de la presència dels participants i assistents, 
l’impacte econòmic directe o indirecte de l’economia local del comitè organitzador, l’impacte 
en la indústria vinculada a l’esport, la repercussió en els mitjans de comunicació, el llegat 
tangible en millores d’infraestructures, l’increment promocional de l’esport en la ciutadania, la 
implicació del teixit associatiu i la participació de la ciutadania en projectes de ciutat —en 
aquests dos últims, Barcelona ha destacat i destaca enormement a escala mundial—, factors als 
quals caldria afegir criteris innovadors en el camp de la sostenibilitat social, econòmica i 
ambiental que permetessin a Barcelona generar oportunitats i marcar perfil propi en la seva 
projecció internacional, que l’ajudessin a consolidar-se com a capital esportiva, però, sobretot, 
procurant sempre convertir aquests esdeveniments en generadors de lideratge social, riquesa i 
qualitat de vida de la ciutadania. Entén que tots els grups es posarien fàcilment d’acord en totes 
aquestes conclusions, però que si el Govern municipal no mostra cap sensibilitat envers l’esport 
internacional i no té cap mena d’estratègia per capitalitzar-lo com a actiu ni vol maximitzar els 
valors que aporta al desenvolupament local, tot esforç per empènyer serà inútil. 
Acusa el Govern d’haver deixat morir, amb l’ajuda de les circumstàncies, un esdeveniment 
internacional com la Barcelona World Race sense oferir cap alternativa ni assumir cap 
autocrítica i culpant, com de costum, les altres administracions de la seva pròpia manca de 
compromís amb l’esport i amb la projecció de la capitalitat mundial de Barcelona, i subratlla 
que fins al 2021 únicament se celebraran a la ciutat un europeu de natació i els Barcelona Roller 
Games, tots dos lligats al mandat anterior. Entén que tot això demostra el fracàs d’aquest 
govern —que no deixarà cap llegat en aquest àmbit— per generar projectes i esdeveniments 
que projectin Barcelona al món. 
Manifesta l’opinió del seu grup que cal buscar la manera de donar facilitats i suport a la nova 
estructura de la Fundació Navegació Oceànica sense que les arques de la ciutat en surtin 
perjudicades, i que val la pena treballar amb els actors implicats per posar en valor tota la feina 
feta fins al moment i oferir solucions per a la ciutat i per al sector. 
En darrer lloc, enuncia la proposició corresponent al punt 8 de l’ordre del dia. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix la intervenció de la Sra. Carranza, però lamenta l’absència del tinent 
d’alcalde que és el responsable de la decisió política que s’ha pres —puntualitza que la decisió 
no només l’ha pres la Fundació, sinó també l’Ajuntament, i no a l’abril, sinó bastant abans, 
malgrat els intents del seu grup, convençut de la rellevància de la Barcelona World Race per a 
una ciutat que va apostar per tenir un clúster nàutic, com tenen moltes ciutats mediterrànies, 
obertes al mar. 
Subratlla que el llegat del Govern municipal en l’àmbit dels esdeveniments esportius 
internacionals serà haver-los tret de Barcelona, una ciutat la transformació i projecció al món de 
la qual van néixer arran d’unes olimpíades, gràcies a la decisió valenta d’un alcalde que els 
membres de BC consideren un exemple, i remarca també que Barcelona ha de fer grans 
inversions i grans esforços per mantenir aquests esdeveniments i el lloc que correspon a 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 22 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
Barcelona en el món. Tot seguit, observa que encara que es facin activitats per promoure la 
vela, la classe IMOCA no és una pràctica esportiva que es pugui fer a qualsevol ciutat. 
Lamenta que el Govern hagi renunciat a un esdeveniment que beneficia el desenvolupament 
econòmic de Barcelona —23 milions d’euros d’impacte a la ciutat— i eludeixi tota 
responsabilitat, quan no ha tingut cap lideratge per ajudar la Fundació Navegació Oceànica i 
que es pogués celebrar la regata, sinó que l’ha deixat morir. 
Per això, el seu grup demana que es presenti un pla de suport a la Fundació per a la realització 
de les futures edicions de la Barcelona World Race, i que, a partir d’ara, el Govern garanteixi la 
participació real en les decisions, a diferència d’ara, que suposadament fa participar la gent però 
ho fa quan ja ha pres una decisió que senzillament comunica. 
Per acabar, subratlla que l’esforç que ha fet Barcelona per ser una ciutat olímpica i transformar-
se des del punt de vista social, urbà, econòmic i internacional l’ha fet tota la ciutat sencera 
plegada, de manera que tothom ha de participar en l’organització i la garantia dels 
esdeveniments esportius internacionals, i BC no pot actuar com si Barcelona fos seva i pogués 
decidir unilateralment privar la ciutat d’allò que tants esforços ha costat. 
 
La Sra. ESTELLER posa en relleu els valors de la vela (esperit de superació i d’aventura, 
treball en equip, esforç, etc.), que Barcelona té molt arrelats no només gràcies a la Barcelona 
World Race, sinó també gràcies als clubs, als regatistes i als grans esportistes que hi ha a la 
ciutat, persones que estan tot al dia a l’aigua lluitant en condicions extremes, i subratlla que és 
necessari preservar aquests valors i aquesta fortalesa dels esportistes, avui en risc amb 
l’anul·lació de la regata. 
Assenyala que molts d’aquests esportistes han vist frustrada la seva expectativa de participar en 
una prova que en ocasions és la primera prova després de la Vendeé que els dona fortalesa per 
després participar en altres competicions, i observa que quan aquests esportistes participen en 
una regata, porten el nom de Barcelona darrere, de manera que la ciutat està present en les 
millors regates del món. 
Subratlla que cal oferir molt més suport als esportistes i a la comunitat nàutica de la ciutat, i que 
la Fundació Navegació Oceànica hauria de ser el paraigua que emparés les diferents iniciatives 
i, sobretot, protegís especialment els valors de la vela. En aquest sentit, lamenta que en les 
edicions segona i tercera no es posés èmfasi en el fet que la gent vingués a participar a la 
Barcelona World Race per aquests valors, sinó pels beneficis fiscals (desgravació de més del 
100%), una opció que en va posar en risc la gestió. 
Reconeix que la situació econòmica i les condicions fiscals han canviat i que hi ha hagut 
dificultats, però observa que això no ha fet que s’anul·lessin altres esdeveniments d’Espanya, i 
pregunta qui dins l’Ajuntament va prendre la decisió d’anul·lar la Barcelona World Race —se 
sap que és el Patronat qui la pren, però l’Ajuntament és qui lidera la regata—, qui és el 
responsable del comunicat que es va emetre després i quants patrocinadors —també quins, amb 
quines quantitats i si era suficient per finançar la regata— i quants preinscrits —d’aquests, 
quants amb vaixell— hi havia en el moment en què es va prendre la decisió. Comenta que la 
informació que s’ha facilitat respecte dels inscrits és contradictòria: es va dir que hi havia 
16 equips preinscrits (11 amb vaixell), però en el comunicat es diu que només hi havia 7 equips 
preinscrits, i el 6 d’abril el president d’IMOCA va dir que només n’hi havia 3 o 4. D’altra 
banda, observa que els equips fan servir la preinscripció (la voluntat de formar part d’una 
regata) com a campanya de màrqueting, sobretot en aquest cas, ja que la Barcelona World Race 
puntuava per a la Vendeé. 
Explicita que el seu grup rebutja la decisió de suspendre la regata i la manera com s’ha fet, que 
ha perjudicat molt Barcelona tant des del punt de vista esportiu com des del punt de vista 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 23 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
econòmic, social i de projecció internacional, ja que internacionalment s’ha transmès el 
missatge que no s’hi pot confiar, i demana que es reconsideri la decisió. 
Comunica que el Grup del PSC ha acceptat una esmena del Grup del PP perquè es presenti un 
projecte de viabilitat de la regata, i afirma que sense la regata, la resta d’activitats de la FNOB 
caurien. 
A continuació, anuncia el suport del seu grup a la proposició del PSC, i subratlla que la World 
Race és la IMOCA, encara que es pugui valorar si altres categories hi estan vinculades, de 
manera que cal plantejar-se si és viable la World Race el 2022 quan potser la IMOCA 
s’incorpora a la Volvo i ja té una regata pròpia de volta al món a part de la Vendeé. 
Quant a la proposició d’ERC, coincideix que no es pot permetre que Barcelona perdi el seu 
calendari esportiu de referència internacional —ja s’han perdut la Ryder Cup, els Roller Games 
i la Barcelona World Race—, una pèrdua que perjudica molt la imatge de la ciutat i que pot 
perjudicar fins i tot l’esport de base, ja que les competicions d’alt nivell arrosseguen moltes 
altres activitats. 
 
La Sra. ROVIRA expressa l’opinió del seu grup que les causes del fet que enguany no se 
celebri la Barcelona World Race són les que ha explicat la comissionada i formen part d’una 
maniobra més de desgast que ha dut endavant el Govern de Madrid fruit també del conflicte 
polític que es viu actualment a Catalunya, però no entén que es dediqui un debat tan extens a la 
Barcelona World Race a la Comissió de Drets Socials. 
El seu grup celebra que no es faci la regata, ja que considera que la ciutat i les seves veïnes no 
necessiten aquest tipus d’esdeveniments, que elititzen la ciutat, precaritzen les veïnes —ni tan 
sols es distribueixen els recursos ni la riquesa que generen entre el conjunt de les persones que 
hi habiten—, reforcen la marca Barcelona que la CUP vol combatre i alimenten el gran 
aparador que es vol fer que sigui la ciutat. 
Subratlla que la preocupació que mostren algunes persones per la relació de Barcelona amb el 
mar, una relació històrica, es podria centrar en la situació que hi ha actualment, per exemple, en 
el moll de pesca, acorralat per creuers que arriben diàriament i pels seus hotels, i, per tant, 
caldria centrar el debat en la manera de fer que el front marítim no sigui un front més 
d’especulació i d’inversió de gran capital que destrueixi i expulsi les veïnes de la ciutat. 
Indica que, per al seu grup, l’esport són les pràctiques esportives de proximitat que es 
desenvolupen als barris, amb recursos equitatius al conjunt dels districtes, que serveixen com a 
eina de cohesió i de prevenció de trastorns, i redueixen la possibilitat d’aparició de desigualtats 
per raons de gènere, de procedència, de capacitats o econòmiques. 
Assenyala que la CUP no comparteix en absolut els objectius del desenvolupament de la 
Barcelona World Race, que entén que també són contraris al que recullen els informes i les 
mesures que presenta el Govern amb relació a l’esport, malgrat que després dugui a terme 
pràctiques en una altra direcció. 
Per les raons exposades, el seu grup demana al Govern que doni suport a la no celebració 
d’aquests grans esdeveniments a la ciutat i que desenvolupi accions que vagin a favor de 
retornar el poder de l’ús de l’espai públic i dels equipaments esportius al conjunt de veïns i 
veïnes de la ciutat perquè l’esport sigui realment una eina transformadora. 
 
El Sr. ARDANUY assenyala que la navegació oceànica no és només una activitat esportiva, 
sinó que també té una dimensió econòmica, de generació d’ocupació de qualitat, i un impacte 
educatiu i social. 
Considera que, atesa la dimensió de la qüestió, abans de prendre la decisió, se n’hauria d’haver 
debatut a l’Ajuntament. Per això, demana una anàlisi més profunda i que s’intentin cercar 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 24 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
acords polítics que facin que aquest tipus de presa de decisions siguin estables i, per tant, no 
depenguin estrictament d’un govern o d’un altre. 
Observa que s’ha posat de manifest la necessitat de mantenir activitats de les característiques de 
la Barcelona World Race amb una visió estratègica de ciutat, i demana al govern que no actuï 
de manera individual sense tenir en compte ningú, sinó que cerqui els màxims consensos 
possibles i que la continuïtat o no d’aquesta activitat es visualitzi en funció dels acords polítics 
que hi pugui haver en aquest plenari. 
 
La Sra. CARRANZA assegura que l’objectiu del Govern era celebrar la World Race i durant els 
tres anys de mandat ha treballat per aconseguir-ho —el director general de la FNOB podria 
explicar tota la feina que s’ha fet no només respecte a la vela i la nàutica, sinó també en l’àmbit 
educatiu, tecnològic, científic, etc. 
Considera que les polítiques de promoció esportiva de la ciutat plantejades pel Govern són 
totalment compatibles amb el desenvolupament d’esdeveniments com la World Race, i que 
Barcelona ha d’acollir grans esdeveniments esportius dintre de la visió estratègica de la ciutat, 
cosa que ajuda a mantenir la ciutat com a referent internacional en el món de l’esport i a poder 
actuar com a motor socioeconòmic: l’esport i l’activitat física mouen més del 2,4% del PIB de 
Barcelona, de manera que és un element important de desenvolupament econòmic. Subratlla, 
però, que apostar pels grans esdeveniments esportius no significa apostar-hi a qualsevol preu. 
 
La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Carranza que amb intencions no es treballa i que el Govern 
podria haver anat informant els grups sobre l’evolució de la qüestió i sobre les dificultats 
existents en lloc de comunicar-los directament la decisió de suspendre la regata, però considera 
que el Govern té molts problemes per negociar, per dialogar i per arribar a acords amb la resta 
de grups. 
Insisteix que el que ha succeït posa de manifest el fracàs de les polítiques de la Sra. Colau tant 
en l’àmbit esportiu com en la promoció de la marca Barcelona, i que l’oportunitat perduda de 
potenciar la imatge de la ciutat com a capital esportiva en perjudica el desenvolupament 
esportiu, social i econòmic, i critica el Govern per no aportar la informació que ja sabia que se li 
demanaria en aquesta sessió respecte als esdeveniments esportius internacionals per als quals 
Barcelona ha presentat candidatura, una informació que, quan es treballa amb rigor, es té 
preparada per facilitar-la en qualsevol moment als grups municipals, que representen el conjunt 
de la ciutadania. 
A continuació, expressa el suport del seu grup a les proposicions d’ERC, el PSC i el PP, i 
subratlla la importància que la FNOB presenti el detall dels nous reptes que té i la memòria de 
les activitats que s’han fet amb subvencions públiques, cosa que es podria fer a la propera sessió 
de la Comissió o bé en una reunió específica, i lamenta que el Govern no hagi estat a l’altura 
d’una ciutat que sempre ha estat protagonista en l’esport internacional, com tampoc d’uns 
esportistes que són un exemple de valor, d’entrega i de professionalitat. Subratlla que quan un 
govern municipal es troba un llegat important d’altres governs municipals que han treballat 
molt perquè Barcelona sigui capital esportiva, ha de cuidar aquest llegat, protegir-lo i potenciar-
lo. 
Conclou que el Govern municipal no aposta ni per la promoció de l’esport ni per la promoció de 
la marca de la ciutat de Barcelona. 
 
La Sra. FANDOS posa de manifest que el seu grup aposta pels grans esdeveniments esportius, 
com va demostrar durant el mandat anterior assumint reptes relatius a projectes existents i 
apostant per nous esdeveniments, i comparteix les conclusions del grup de treball, que s’han 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 25 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
explicat al Consell Municipal de l’Esport. Entén que cal continuar treballant en la mateixa línia 
perquè Barcelona se situï en el mapa del món a través de l’esport, i que el Govern ha d’apostar 
pel turisme esportiu. 
Tot seguit, subratlla que la pèrdua de la Word Race l’afecta especialment perquè hi va estar 
molt vinculada en l’anterior mandat, en què es va haver de fer front a moltes dificultats, i 
remarca que aquesta regata no és un esdeveniment elitista i que les persones que hi participen 
són grans esportistes, comparables als alpinistes —com va comentar el mateix Ferran Latorre—
, que han de passar tres mesos en un vaixell. 
Puntualitza que les condicions fiscals ja van canviar en la tercera edició i que el dèficit de 
13 milions és comptable (tots aquests diners no els va posar l’Ajuntament, que sí que en va 
aportar una petita part mitjançant una subvenció, però ja hi havia 6 milions de la FNOB i 
3,20 de venda de vaixells), i explicita que quan es vol apostar per un gran esdeveniment, s’hi 
han d’aportar diners —convida tothom a comprovar quants diners es destinen a d’altres. 
Explica que en el mandat anterior, amb la voluntat de posar el nom de Barcelona al món, 
l’Ajuntament va decidir aportar-hi diners —fins aleshores, pel sistema fiscal que hi havia, no 
havia calgut—, i entén que ara, si no hi havia patrocinis, l’Ajuntament no podia aportar-ne el 
100%, però considera que caldria preguntar-se per què no hi havia patrocinis. En aquest sentit, 
explica que també en el mandat anterior hi va haver moltes dificultats per posar en marxa la 
comissió corresponent, però l’equip de govern va pressionar molt fins que es va aconseguir. 
Pregunta al Govern si ha apostat realment per la regata i ha insistit prou perquè es constituís la 
comissió i, en cas contrari, si no ho ha fet perquè no coincideix amb el seu model. 
Agraeix que el Sr. Asens desmentís que el motiu per no celebrar la regata fos la situació política 
del país, cosa que injustament s’ha afirmat en rodes de premsa i en nombrosos espais, quan el 
motiu és que no es pot celebrar perquè si a hores d’ara no està constituïda la comissió, no hi pot 
haver beneficis fiscals. 
En darrer lloc, agraeix als grups que hagin valorat l’esforç que es va fer en el mandat anterior 
per tirar endavant la regata malgrat les grans dificultats, i manifesta el suport del seu grup a les 
proposicions d’ERC i del PSC, i l’abstenció en el cas de la del PP, de la qual comparteix la 
filosofia però no la concreció del redactat —comenta que caldria fer una autoreflexió. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa la convicció del seu grup que la World Race generava un valor 
afegit a la ciutat com a capitalitat esportiva, motiu pel qual entén que el Govern hauria de 
reflexionar sobre com s’ha arribat a la situació actual i sobre els possibles complexos que té, i el 
convida a fer un procés d’autocrítica sobre les mancances de l’actual consistori com a pas 
imprescindible per garantir l’atracció de nous esdeveniments esportius internacionals i el 
manteniment dels existents. 
Valora la tasca realitzada per la FNOB i pel seu actual director general, Xosé-Carlos Fernández, 
que han hagut de treballar en condicions molt adverses i sense cost econòmic suplementari per a 
les arques públiques, i subratlla que l’esport va molt més enllà de l’activitat física, com posen 
de manifest esdeveniments internacionals com la Barcelona World Race i la reconversió del 
port olímpic. Pel que fa a aquesta reconversió i el suport a la pràctica de la vela, posa èmfasi en 
el compromís del seu grup en aquest procés de reconversió, i demana estar atents per no perdre 
l’oportunitat de desenvolupar un clúster de la indústria i de l’esport nàutic que permeti 
aprofundir i consorciar formació, agents econòmics, agents esportius i administracions en la 
creació d’un espai d’èxit i de retorn social, econòmic, de capital humà i formatiu per a la ciutat. 
Per tot això, el seu grup vota a favor de la proposició del PSC i s’absté en la del PP, perquè no 
sap si a l’octubre del 2019 es podrà reprendre la Barcelona World Race. 
 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 26 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix les explicacions de la comissionada, però manifesta la convicció del 
seu grup que la decisió ja estava presa a l’inici del mandat, per complexos i prejudicis del 
Govern municipal amb relació a la projecció internacional de la ciutat a través de determinats 
esdeveniments que, tal com ha dit la Sra. Fandos, no són elitistes i tenen múltiples 
conseqüències d’impacte positiu a la ciutat, no només econòmic (23 milions d’euros), sinó 
també pel que fa a recerca, projectes educatius a l’entorn de la vela i dinamització de la pràctica 
esportiva de la vela en nombrosos projectes. 
Considera que la Sra. Carranza sí que aposta per aquest tipus d’esdeveniments, però el conjunt 
del Govern treballa en una altra dimensió i va fent minvar el gran llegat de les olimpíades i dels 
diferents equips de govern que van confiar en la ciutat, i observa que la ciutadania farà un 
balanç del llegat que deixi aquest govern, del que hagi tret a la ciutat i del que hi hagi deixat. 
Posa èmfasi en el fet que els grans esdeveniments esportius no són incompatibles amb els 
esports de proximitat i la pràctica esportiva, i remarca que, precisament, el degoteig 
d’equipaments esportius de proximitat a la ciutat va néixer de les Olimpíades, com també el 
concepte de pràctica esportiva de proximitat i el fet que tothom vulgui que la pràctica esportiva 
sigui un dret de ciutadania més i sigui inclusiu. Observa que el Govern tampoc no volia celebrar 
els Jocs Olímpics, que van commemorar a contracor en l’aniversari passat, i li demana que 
reconsideri la seva posició. 
Per acabar, expressa el vot favorable del seu grup a la proposició d’ERC i també a la del PP, 
conscient que no serà possible celebrar la regata, però amb la voluntat de defensar clarament els 
esdeveniments esportius rellevants internacionals de la ciutat. 
 
La Sra. ESTELLER demana que es doni resposta a les preguntes que ha plantejat (quants i 
quins patrocinis hi havia en el moment en què es va prendre la decisió i quants vaixells). 
 
La Sra. ROVIRA expressa l’abstenció del seu grup a la proposició d’ERC i el vot contrari a la 
del PP i a la del PSC. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el seu vot favorable a totes tres proposicions i posa èmfasi en el fet 
que en temàtiques com aquestes caldrien acords polítics amplis, per la qual cosa demana que es 
reflexioni sobre com s’han pres aquestes decisions i que en el futur es busqui el diàleg i el 
consens. 
 
La Sra. ORTIZ considera que el PSC ha difamat el Govern tot i haver estat liderant Esport fins 
al desembre; insisteix que BC aposta per la World Race però no a qualsevol preu, no a costa 
d’enfonsar les finances, i demana rigor i ètica en els debats. En aquest sentit, critica que es doni 
suport a una proposició tot i saber que no es pot dur a terme, tal com ha expressat la Sra.Andrés. 
 
La Sra. CARRANZA lamenta que es posi en dubte la voluntat del Govern, i subratlla que, atès 
que ella el representa, que ella cregui en un projecte significa que el Govern també hi creu. 
Assegura que el Govern ha apostat per la Barcelona World Race des del primer moment, però 
hi ha hagut problemes que n’han impedit la celebració, i recorda que tothom ha acceptat que 
l’esdeveniment ha de ser autofinançable, i que l’Ajuntament ha fet un aval de diners perquè la 
FNOB i tots els seus projectes continuïn funcionant. 
Afegeix que des de l’inici del mandat es treballa per establir els criteris i els requisits que han 
de tenir els grans esdeveniments per poder tancar el calendari, com s’està fent en moltes altres 
grans ciutats, canviant de paradigma, i es va crear el grup Barcelona al Món, del qual es donarà 
retorn al maig i es presentarà un calendari. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 27 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
Pel que fa a les preguntes plantejades per la Sra. Esteller, diu que la resposta a totes elles és 
zero. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ demana al Govern que es comprometi a escoltar la proposta de la Sra. 
Anna Corbella, que consisteix a passar alternativament a la categoria Class 40, de manera que 
els vaixells més barats i accessibles puguin mantenir una prova en un sector que durant més de 
dotze anys s’ha anat fent un forat al calendari, un projecte d’èxit i innovador que pot ser molt bo 
per a la ciutat. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix el vot favorable del Govern i assegura que en cap moment no ha 
volgut difamar-lo —únicament ha volgut defensar la ciutat—, i subratlla que el PSC ha 
governat molts anys la ciutat i mai no ha fet res a qualsevol preu, sinó que sempre ha actuat 
amb ètica, rigor i compromís amb la ciutat, atenent les recomanacions tècniques i d’intervenció 
i sense malbaratar absolutament cap recurs. 
 
La Sra. ESTELLER assenyala que la Sra. Carranza acaba de constatar que no se celebra la 
regata per un fracàs en la gestió d’aquesta, i que no hi havia cap patrocinador ni res signat per 
passar per la comissió, i observa que es podien recollir fons des que es va aprovar l’ajuda fiscal, 
com es fa en tots els esdeveniments, ja que passar per la comissió només era un requisit formal. 
Posa de manifest que es va oferir per fer gestions en aquest sentit i mai no li van trucar, i 
aclareix que el seu grup ha presentat la seva proposició amb l’esperança que la regata es pogués 
celebrar al llarg del 2019. 
Per acabar, se suma a la petició del Grup d’ERC que es valorin altres categories sota l’empara 
de la Barcelona World Race, i expressa el vot favorable del seu grup a les proposicions d’ERC i 
del PSC. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
4.-  (M1519/8805) Que comparegui el responsable del Govern municipal d’educació per tal 
d’informar sobre quin és el model del govern d’Escoles Bressol Municipals de Barcelona. 
 
 La Sra. ORTIZ dona la paraula al Sr. Essomba. 
 
El Sr. ESSOMBA explica els dos grans eixos que vertebren la política del Govern municipal en 
matèria d’escoles bressol municipals: 
1. Contenció i reversió de la política heretada, que alhora es divideix en quatre grans eixos: en 
primer lloc, la remunicipalització de tres escoles bressol que havien externalitzat la gestió, que 
ha implicat un increment aproximat d’uns 600.000 euros de despesa corrent anuals, que com a 
pressupost el Govern hi ha destinat; en segon lloc, l’increment de tres hores de suport educatiu 
per grup, que significa un increment de la despesa corrent d’1,7 milions d’euros anuals; en 
tercer lloc, un pla de disminució de les ràtios iniciat el 2017 que fins al 2022 intentarà, d’una 
manera selectiva i aproximada, anar desenvolupant una adequació del nombre d’infants per 
grup de manera que es pugui incrementar la qualitat educativa amb la reducció d’infants per 
grup o amb l’augment de personal en sentit educatiu, i, en quart lloc, el Pla de construcció 
d’escoles bressol presentat en el Plenari Municipal l’abril del 2016, que implicava 18 milions 
d’inversió consignats i, en el moment de la seva materialització definitiva, 6 milions 
d’increment de despesa corrent. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 28 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
2. Procés de diagnosi, aprofundiment i actualització del model existent. Ja no es parla tant 
d’escoles bressol municipals com de model educatiu d’atenció a la petita infància, perquè, si bé 
l’escola bressol municipal és l’eix vertebrador de l’atenció educativa en aquesta etapa, es vol 
anar molt més enllà. Amb aquest objectiu, i fruit del procés de debat mantingut en el marc del 
programa «Impulsem 0-3», s’està duent a terme un procés d’actualització, flexibilització i 
adequació del model d’escola bressol, en diverses línies. D’una banda, es treballa en centres 
d’escoles bressol municipals de zones socioeconòmicament desfavorides, on les famílies tenen 
dificultats per tirar endavant el seu projecte familiar: fa més d’un any es va fer un encàrrec a 
una professora de la universitat per tirar endavant un projecte pilot a dues escoles bressol de 
Nou Barris que consisteix en més dotació de professionals, formació d’equips educatius, control 
de ràtios, treball amb famílies i coordinació amb els diferents serveis socials, i a partir del 
setembre, s’impulsarà un projecte experimental en una escola bressol de nova creació a Ciutat 
Vella, en què s’experimentarà la flexibilització horària en dues franges horàries, així com la 
creació d’un espai socioeducatiu. D’altra banda, s’han introduït projectes d’innovació al voltant 
de la coeducació, l’educació matemàtica, la inclusió o l’atenció a la diversitat amb la 
municipalització del servei, un servei de detecció precoç i una escola especialitzada en 
pluridiscapacitats en el conjunt del sistema. 
Indica que tot això es fa a partir d’un treball estratègic en el marc del Consorci d’Educació de 
Barcelona i ha anat acompanyat del foment dels nous models d’atenció educativa, que van més 
enllà de l’escola bressol i la complementen, com són els espais familiars —hi ha el compromís 
de fer-ne cinc durant aquest mandat—, els suports a les accions públiques comunitàries a través 
del comissionat d’economia social, o tot el treball perquè hi hagi una etapa educativa 0-6, 
homologada als models d’atenció a la petita infància europeus, i establir forts lligams de 
coordinació entre el cicle 0-3 i el cicle 0-6 als centres d’educació infantil i primària. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix la informació facilitada pel comissionat i que hagi atès la 
compareixença, i celebra la feina feta pel Govern i els esforços dedicats a afavorir el model 
compartit i a aconseguir objectius que en el mandat anterior havien estat fortament reivindicats i 
pels quals ja s’havia treballat molt, com ara la recuperació del suport educatiu, la reconducció i 
disminució de les ràtios o la recuperació de la gestió externalitzada de tres escoles bressol. 
Pregunta quins objectius concrets s’ha marcat el Govern respecte als projectes a les dues 
escoles bressol de Nou Barris i a l’escola bressol de Ciutat Vella, i si les educadores d’escoles 
bressol comparteixen el criteri d’unificar l’etapa 0-6 i s’hi treballa conjuntament en aquesta 
reflexió. 
També voldria que s’expliqués amb més detall l’estat de desenvolupament del Pla de 
construcció de noves escoles bressol i ampliació de places, i la tarifació social. En aquest sentit, 
recorda que es va acordar intentar pal·liar els efectes negatius que havia tingut aquesta tarifació 
social i el seu grup posa especial atenció en les famílies que han de pagar una quota de 50 euros 
que es treu directament de la renda infantil garantida. 
 
La Sra. ROGNONI comenta que el seu grup ha tingut coneixement del projecte pilot a través 
d’una nota de premsa, pregunta en què consisteix exactament el canvi de model educatiu de les 
escoles bressol, i recorda que precisament avui s’ha parlat del fet d’haver aconseguit integrar, 
després de molts anys i de l’esforç de molts governs, l’educació zero-postuniversitària. 
A continuació, indica que el seu grup entén que l’augment d’implicació d’assistents socials i 
serveis socials a les escoles bressol tindria lloc a zones molt específiques amb risc de 
vulnerabilitat alta, per no tornar a caure en un model assistencialista, però demana que 
s’aclareixi com es gestionarà aquesta qüestió. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 29 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
D’altra banda, voldria que es reflexionés sobre la conciliació, sobre com s’organitzaran els 
treballadors i els nens amb els nous horaris i si es garantirà que l’horari dels infants és adequat a 
les necessitats i alhora els permet gaudir de temps amb els pares. Observa que hi ha molts 
serveis públics que treballen en xarxa, de manera coordinada, i cal valorar totes les solucions 
possibles. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la informació facilitada, però vol saber quantes escoles bressol 
haurà construït el Govern de la Sra. Colau quan acabi el mandat —recorda que BC va dir que 
volia invertir 100 milions d’euros per construir 30 noves escoles bressol. 
Pel que fa a la tarifació social, pregunta al Sr. Essomba si creu que les famílies que han vist 
incrementat el preu de la seva tarifa poden estar d’acord amb el Govern que les escoles bressol 
municipals ara són més justes i equitatives, i recorda que diversos grups han fet propostes per 
millorar aquesta tarifació, com ara que es canviïn els criteris per actualitzar la situació 
econòmica de les famílies o que es desvinculi la bonificació dels preus d’accés a les famílies 
vulnerables de la targeta solidària —hi ha 500 casos de famílies beneficiàries de la targeta 
solidària que l’any anterior no pagaven per accedir a l’escola bressol i ara paguen 50 euros al 
mes—, però el Govern, a qui recomana que llegeixi les recomanacions de la plataforma Escoles 
Bressol Municipals de Tots i Totes, no ha fet res en cap cas. 
En darrer lloc, pregunta al Govern què pensa dels barracons, si considera que hi hauria d’haver 
un calendari de finalització d’aquests, si pensa que cal buscar les millors infraestructures per als 
centres educatius, com creu que s’ha de potenciar l’FP dual, si fa alguna autocrítica de les 
campanyes de publicitat de les escoles d’adults i si fa autocrítica general sobre la gestió 
educativa. 
 
La Sra. BENEDÍ expressa la convicció del seu grup que l’educació 0-3 forma part 
imprescindible de la formació de l’individu i de l’educació al llarg de la vida com a eina 
d’emancipació i de desenvolupament de la persona: l’evidència nacional i internacional, com 
també els estudis acadèmics i models teòrics, diuen que l’impacte positiu sobre els infants en el 
desenvolupament de diverses habilitats cognitives és significatiu i que aquest impacte es 
magnifica si es posa la lupa sobre l’efecte en els infants d’estatus socioeconòmic baix, d’origen 
immigrant i/o amb necessitats educatives especials, i aquesta educació 0-3 després repercuteix 
molt al llarg dels diferents cicles educatius. I a aquest evident benefici educatiu, cal afegir-hi la 
necessitat de desenvolupar una política familiar en paral·lel que s’orienti a la conciliació. En 
aquest sentit, vol saber com es farà tot el que s’ha exposat i es garantirà alhora que els infants 
no passen massa hores a l’escola bressol i se’n garanteix el dret a l’escola bressol, a tenir temps 
de lleure, temps amb la família i temps a casa. 
Subratlla que l’etapa 0-3 és vital a l’hora de garantir la igualtat d’oportunitats dels infants, i 
comenta que, si bé la cobertura de l’escola bressol tant a Barcelona com a la resta del Principat 
ha augmentat significativament, cal que augmenti encara més. En aquest sentit, se suma a la 
pregunta de quantes escoles bressol estaran acabades quan finalitzi el mandat. 
Respecte del finançament de l’educació 0-3, el seu grup considera que el sistema de tarifació 
social segons la renda facilita un accés més equitatiu, però entén que cal una aplicació acurada i 
que garanteixi aquest efecte, per la qual cosa considera que cal revisar els trams. 
 
La Sra. ESTELLER subratlla que el model d’escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona és 
insuficient per satisfer la demanda de places que hi ha a la ciutat i caldria ampliar l’oferta amb 
una escola bressol conveniada per donar resposta als pares que en queden fora (cada any, 
gairebé 3.000 nens es queden sense plaça d’escola bressol), així com millorar l’equilibri 
territorial. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 30 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
Assegura que la situació ha empitjorat, ja que el model de tarifació actual carrega un sobrecost 
sobre les famílies amb rendes mitjanes-baixes: persones que cobren entre 43.000 i 50.000 euros 
poden veure com s’incrementa el preu de 41 a 106 euros per plaça i han de pagar la rebaixa per 
a les famílies més vulnerables, un cost que hauria d’assumir l’Ajuntament. 
D’altra banda, entén que l’Ajuntament hauria de reclamar a la Generalitat tot allò que no 
ingressa per les escoles bressol, segons les obligacions que té, i avançar cap a la gestió 
indirecta. En aquest sentit, observa que el que interessa a un pare és que l’escola bressol sigui 
de qualitat i que els professors siguin bons professors, no pas de qui és l’edifici. Afegeix que, si 
bé l’Ajuntament n’ha de garantir la qualitat, no ha de ser integrista i pensar que només la gestió 
100% pública és bona. 
 
La Sra. ROVIRA demana que es faciliti el document que reculli totes les mesures que es volen 
implementar en el marc del canvi del model educatiu, o bé que es convoqui una reunió per 
explicar-ho detalladament, i explicita que la CUP entén que qualsevol govern hauria d’apostar 
per un sistema educatiu totalment públic, d’accés universal i equitatiu des de l’etapa 0-3, de 
manera que una de les qüestions principals és la mobilització permanent per part dels agents 
educatius per arribar a assolir aquest objectiu, àmpliament consensuat amb tothom. 
Celebra la tarifació social d’accés a les escoles bressol implementada, si bé considera que s’hi 
podrien fer petites modificacions per no perjudicar persones que ja podien portar els seus 
infants a aquestes escoles bressol, i observa que les famílies dels barris amb menys recursos 
econòmics, rendes més baixes, aturs més alts i més feminització de la pobresa eren les que no 
tenien accés a les escoles bressol i aquesta tarifació ha permès aquest accés. Considera, però, 
que aquesta mesura ha de ser transitòria, fins a l’assoliment del conjunt de places d’escola 
bressol necessàries que encara manquen a la ciutat, amb gestió pública i treballadores 
públiques. Subratlla que cal un pla per a l’assoliment d’una xarxa d’escoles coherent i finançada 
exclusivament per l’Administració pública. 
Per acabar, pregunta com serà la coordinació entre els diferents agents que formen part del 
teixit d’atenció a la petita infància i que, d’una manera o d’una altra, influeixen en l’educació de 
l’infant i també en les seves famílies i, per tant, en la conciliació de les seves famílies i la 
conciliació de les treballadores que oferiran serveis perquè això pugui ser així. Observa que cal 
fer èmfasi en com es casarà aquesta proposta política amb la situació actual de les treballadores 
més enllà de les escoles bressol, en els casals d’infants i en tots els pilars que formen part de 
l’educació dels infants, serveis que en moltes ocasions estan externalitzats, gestionats per 
empreses privades amb pressupost públic, i sovint es troben en una situació de precarietat que 
dificulta que romanguin als seus llocs de feina i la coordinació amb els diferents agents. 
 
El Sr. ARDANUY demana al comissionat que, quan sigui possible, faci arribar informació més 
exhaustiva respecte al que ha exposat avui, una informació que possibilitaria un debat més 
constructiu. 
Posa de manifest que, d’acord amb la informació facilitada, d’aquí al final del mandat no es 
complirà la perspectiva de tenir una cobertura de més del 40% de la demanda, de manera que es 
continuarà estant en el sostre de vidre del 60% de demanda no atesa, i constata, per les paraules 
del comissionat, que el Govern municipal renuncia a avançar cap a la universalització de l’etapa 
0-3. 
En darrer lloc, manifesta el seu acord amb la visió de l’etapa 0-6 com una etapa educativa en si 
mateixa, i pregunta al comissionat si tenen un índex d’avaluació de qualitat del sistema 
municipal. 
 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 31 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
El Sr. ESSOMBA agraeix les intervencions i comenta que el Govern municipal ja va donant 
resposta a les qüestions que van sorgint. Tot i així, contesta les qüestions plantejades. 
En primer lloc, pel que fa al Pla de construcció d’escoles bressol, indica que el PSC va fer una 
petició al febrer que es va fer arribar per escrit als diferents grups, i, pel que fa a la tarifació, diu 
que en parlarà quan es tractin els dos punts de l’ordre del dia referits específicament a això. 
Informa que l’objectiu principal de les experiències que s’estan duent a terme a Nou Barris i a 
Ciutat Vella és lluitar contra la segregació i fomentar l’equitat, i que són els centres els qui 
demanen aquest suport. 
Puntualitza que l’etapa 0-6 no es pretén unificar, sinó articular, i comenta que al districte de 
Sant Martí hi ha una xarxa molt potent de 0-3 que ja està fent un treball molt intens que serà 
molt representatiu del que es vol fer a la resta de la ciutat. 
Sobre l’ampliació d’horaris, explica que l’experimentació tindrà a veure amb una escola de 
nova creació en la qual dos terços de les places sortiran a proposta d’horari ordinari i un terç de 
les places aniran sortint per un horari de tarda, i es garantirà que els infants no passen a l’escola 
més hores de les que es considera necessari. Aclareix que no és que s’ampliï l’horari per als 
infants que estiguin més temps, sinó que es tracta de torns. 
Per acabar, diu al Sr. Ardanuy que la demanda no atesa és del 43% i es manté estable al llarg 
del temps, i diu a la Sra. Esteller que el Govern no és partidari del xec escolar, sinó que creu en 
l’educació pública de titularitat pública, si bé això no impedeix que es financin projectes públics 
comunitaris que, d’alguna manera, no pretenen ser una via de treball educatiu des del negoci 
sinó a partir de l’acció comunitària de millora dels entorns. Afegeix que des del Comissionat 
d’Economia Social, el 2018 es treballen cinc projectes en aquesta dimensió. 
 
La Sra. ROGNONI agraeix els aclariments, però demana que s’intenti utilitzar bé el llenguatge 
en el sentit de si realment es qüestionen les escoles bressol o bé s’hi afegeixen uns serveis 
complementaris per optimitzar-les, ja que una cosa és canviar el model d’escoles bressol i una 
altra és ajustar-se a les necessitats amb la utilització de serveis que l’amplien o optimitzen 
l’espai públic. 
Demana que es vetlli pel tipus de servei que s’ofereix i per no perdre allò que ha costat tants 
anys aconseguir, i subratlla que el treball en xarxa en l’àmbit social i educatiu ha tingut molt 
d’èxit. D’altra banda, observa que caldrà tenir en compte, com deia Kant, «qui controla el 
controlador». Entén que l’informe detallat que es faciliti resoldrà tots aquests dubtes. 
 
La Sra. BARCELÓ diu al Sr. Essomba que no sap com li ha de preguntar perquè li contesti 
quantes escoles bressol hi haurà quan finalitzi la legislatura i si les famílies que pateixin un 
canvi en la seva situació econòmica podran canviar la tarifa. 
 
La Sra. ANDRÉS diu a la Sra. Barceló que ella pot facilitar-li una de les dades que el Sr. 
Essomba no li ha facilitat: durant tot el mandat s’hauran posat en funcionament 3,5 escoles 
bressol. 
Tot seguit, agraeix els aclariments sobre les propostes d’experimentació, i manifesta l’acord del 
seu grup que cal adaptar el model d’escoles bressol a les necessitats socials. En aquest sentit, 
considera que el Govern municipal està actuant correctament i que el Sr. Essomba té una 
formació i una trajectòria pedagògica importants, però demana que es treballi comptant amb el 
que és l’escola bressol, que és un projecte educatiu, una etapa educativa i un dret reconegut des 
del moment de néixer. 
En darrer lloc, manifesta el desig del seu grup de compartir les experiències que s’estan duent a 
terme, que segur que impliquen millores. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 32 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
La Sra. ESTELLER critica el Govern municipal per deixar nens fora de l’escola bressol per una 
qüestió ideològica i dir que això s’ha de suplir amb atenció comunitària. Subratlla que els nens 
que es queden fora de l’escola bressol tenen dret a accedir-hi, al marge dels serveis comunitaris 
als quals també tinguin accés, i demana que, per arribar a tothom, es posi l’accent en la qualitat 
i no en la titularitat. 
 
Es dona per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
5.-  (EM 2017-12/24) ESMENAR, a l’empara de l’article 109.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, 
del procediment administratiu comú de les administracions públiques, l’error material que 
figura en l’acord del Plenari del Consell Municipal en la sessió del 23 de març de 2018, en 
relació a la data de l’informe de resolució de les al·legacions presentades pel Grup Municipal 
del Partit Popular de Catalunya en el tràmit d’informació pública a l’acord de la Comissió 
d’Economia i Hisenda de 5 de desembre de 2017, relatiu a l’aprovació de la iniciativa 
econòmica per a la participació com a soci en la societat mercantil de l’Àrea Metropolitana de 
Barcelona que esdevindrà d’economia mixta destinada a la creació d’un parc d ‘habitatges de 
lloguer social, en el sentit que on diu “de data 23 de febrer de 2018” ha de dir “de data 7 de 
març de 2018”; MANTENIR inalterats la resta de pronunciaments de l’esmentat acord. 
 
La Sra. BENEDÍ enuncia la proposta. 
 
La Sra. FANDOS i la Sra. BARCELÓ expressen les reserves de vot dels seus grups. 
 
La Sra. BENEDÍ i la Sra. ANDRÉS expressen els vots favorables dels seus grups. 
 
La Sra. ESTELLER expressa la reserva de vot del seu grup. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el seu vot favorable. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BC, PSC, ERC i regidor no adscrit i amb la 
reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata, Cs i PP.  
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d’impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
6.-  (M1519/8795) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta al Govern municipal a: 
1. Que des de l’ICUB i l’Oficina UNESCO, Barcelona, Ciutat de la literatura es promogui un 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 33 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
mapa dels espais físics de la ciutat que tenen o han tingut rellevància en la història literària de la 
ciutat. 2. Que, a la vista d’aquest mapa, l’ICUB, conjuntament amb l’àrea d’Ecologia, 
Urbanisme i Mobilitat, estudiï una nova categoria de catalogació que, més enllà o no de 
l’interès patrimonial i arquitectònic de l’espai, consideri una figura de protecció de patrimoni 
immaterial. 
 
El Sr. CIURANA exposa que fa uns dies el seu grup es va assabentar a través de les xarxes 
socials que el restaurant Pitarra havia canviat de titularitat i els nous amos pensaven convertir-lo 
en un pub irlandès, amb la qual cosa Barcelona perdrà un espai que figura en la memòria 
cultural i literària de la ciutat com l’espai que, quan era rellotgeria i a través de la rebotiga, va 
ser un dels principals focus irradiadors de cultura catalana, tant per les tertúlies que s’hi feien 
com pel fet que va ser allà on Frederic Soler, Pitarra, va fer una part molt important de la seva 
obra teatral, que va ser, fins a cert punt, la manera en què el teatre català va esdevenir popular i 
va obtenir una posició majoritària a la societat. 
Arran d’aquest fet, i de la voluntat de preservar espais que potser des d’un punt de vista del 
patrimoni arquitectònic no mereixen una protecció especial, però des del punt de vista del 
patrimoni immaterial i de la memòria de la ciutat sí que necessiten un reconeixement i una 
protecció, el seu grup va considerar oportú presentar aquesta proposició, que enuncia. Afegeix 
que el 2018 és l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, recorda que el Govern municipal va 
endegar la mesura de govern «Comerç i cultura», que influeix en el debat sobre la 
despersonalització de la ciutat, una despersonalització que té orígens diversos (vinculats a 
habitatge, a establiments comercials, etc.), i assenyala que Barcelona té la consideració de ciutat 
creativa de literatura per la UNESCO, etiqueta que no seria gaire útil si la ciutat fos incapaç de 
preservar un espai com el restaurant Pitarra. 
 
La Sra. BARCELÓ pregunta al Govern quines accions ha dut a terme respecte a la literatura, ja 
que el seu grup té la sensació que en aquest camp viu de rendes del que es va trobar quan va 
arribar al govern, quan Barcelona, capital del llibre on s’editen més de 25.000 llibres en castellà 
i més de 10.000 en català, havia estat nomenada Ciutat Literària per la UNESCO. 
Indica que el seu grup considera encertat que es creïn mapes dels espais físics que tenen o han 
tingut rellevància a la història literària de la ciutat, i comenta que hi ha rutes establertes en 
aquest sentit, com ara «L’Eixample de Montserrat Roig» o «La Gràcia de Mercè Rodoreda». 
Tot seguit, pregunta què passarà amb la Casa de les Lletres, i recorda que el seu grup va 
demanar en un prec que es fes un homenatge a Miguel de Cervantes amb motiu del 400è 
aniversari de la seva mort el 2016, així com a la seva obra Don Quijote de la Mancha, i 
l’Ajuntament de Barcelona no el va fer. 
Assenyala que el Grup de Cs també està a favor del segon punt de la proposta, i recorda que a 
l’abril del 2016 va demanar mitjançant un prec —que el Sr. Collboni no va acceptar— que el 
Govern presentés un pla de locals de concurrència pública amb la finalitat de fomentar la 
preservació de les sales de cine i d’espectacles —s’hi podrien afegir les de literatura— com a 
béns d’interès cultural i arquitectònic de la ciutat, ja que aquests espais han estat punts de 
trobada i de relació amb la cultura durant dècades i donen vida a la ciutat. Subratlla que Cs vol 
cuidar, protegir i fomentar els espais d’art, però no sap si el Govern municipal també ho vol i hi 
treballa. 
Per les raons exposades, el seu grup vota a favor de la proposició. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa la convicció del seu grup que la cultura és un sector estratègic per 
a qualsevol societat i molt especialment per a Barcelona, Ciutat Literària de la UNESCO, i que 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 34 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
el patrimoni material i immaterial en són pilars bàsics, i assenyala que, si bé la pressió veïnal ha 
portat el Govern a rehabilitar el Teatre Arnau i les cases fàbrica del Raval, es multipliquen les 
mostres de patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat en perill: el Palau del Marquès 
del Farràs, al Laberint d’Horta, s’esfondra sense que l’Ajuntament, que n’és propietari, el 
rehabiliti; la transformació del Palau Moxó, referent del barroc a la ciutat, convertit en 
apartaments de luxe, sembla inevitable davant la indiferència de l’Ajuntament, i les pintures 
neoclàssiques del Palau Castell de Pons, a la plaça de la Cucurulla, es degraden sense que 
l’Ajuntament faci res per corregir les lamentables condicions de conservació que suporten, tres 
exemples de les constants agressions que amenacen el patrimoni de la ciutat a causa de la 
inhibició del Govern municipal. 
Subratlla que el Grup d’ERC no es conforma amb la denúncia, sinó que és proactiu en la 
salvaguarda del patrimoni de la ciutat, com demostren propostes de revisió i actualització del 
Catàleg de patrimoni, de protecció dels immobles de més de vuitanta anys, de redacció del Pla 
estratègic director del Rec Comtal, de protecció de l’activitat comercial dels establiments 
emblemàtics o d’elaboració d’un catàleg de comerços singulars, la majoria de les quals han 
estat aprovades però no desenvolupades. 
Posa de manifest que fa pocs dies els barcelonins i les barcelonines van rebre amb estupor la 
notícia que el restaurant Pitarra, amb més de 128 anys d’història i mereixedor, el 2016, de la 
Medalla d’Or al mèrit cívic de la ciutat, corre el risc d’esdevenir un pub irlandès en haver 
quedat incomprensiblement exclòs de la catalogació d’establiments emblemàtics, que hauria 
servit per protegir-lo, i subratlla que no només està en perill un comerç centenari, sinó també un 
espai d’alt valor patrimonial immaterial per a la ciutat i per a la cultura catalana. 
Posa èmfasi en el fet que el dramaturg Frederic Soler, Serafí Pitarra, va convertir la rebotiga del 
restaurant en un lloc de reunió de tertúlies literàries a les quals assistien Valentí Almirall, Víctor 
Balaguer i, fins i tot, el poeta José Zorrilla, entre altres, i la rebotiga també va ser el bressol de 
publicacions satíriques tan populars com La Rebotiga, Lo Xanguet o L’Esquella de la Torratxa. 
Remarca que no es pot restar impassible davant del destí del restaurant Pitarra i que cal evitar 
que aquest cas esdevingui una trista metàfora del que pot succeir a la ciutat. Especifica que no 
es pot restar indiferent davant la pèrdua del patrimoni material i immaterial, ni esperar 
passivament a conèixer quina en serà la propera víctima, sinó que cal actuar amb pro activitat i 
dotar-se de les eines necessàries per protegir adequadament tot el patrimoni, una protecció que 
ha d’anar més enllà del valor arquitectònic dels edificis i ha d’arribar al valor històric, artístic, 
memorialístic, polític o literari per evitar que desapareguin els espais de memòria. 
Pels motius exposats, el seu grup vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ANDRÉS posa de manifest que Barcelona és una ciutat amb múltiples referències 
literàries i que documentar-les és una excel·lent possibilitat per crear comunitat, impulsar 
l’interès per la cultura i reforçar el patrimoni immaterial de la ciutat, així com per tenir una base 
de dades per als lectors actuals i futurs i una eina per dinamitzar els festivals literaris temàtics 
de la ciutat. Observa, però, que la proposició demana la creació d’una figura que el seu grup 
entén que és de gran complexitat tècnica. Entén també que la declaració de bé patrimonial 
exigeix quelcom més que una referència literària, de la mateixa manera que una referència 
literària no converteix un indret en una peça del patrimoni per si mateixa. Tanmateix, està 
d’acord amb l’element central de la proposició, per la qual cosa hi dona suport per permetre que 
els tècnics especialistes analitzin la viabilitat de crear aquesta figura. 
 
La Sra. ESTELLER indica que Barcelona ha estat escenari de molts fets de la història en 
general i de la història literària en particular: molts llocs de la ciutat han estat protagonistes de 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 35 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
moltes històries i molts autors que hi han viscut hi han deixat un llegat que convindria que 
l’Ajuntament preservés. 
Recorda que el Grup del PP va demanar en un prec al febrer de 2016 que es fes un homenatge a 
Cervantes i al Quixot, tenint en compte que aquest personatge va visitar Barcelona i que 
l’escriptor va dedicar unes paraules molt maques a la ciutat i a la seva societat, però el Govern 
no hi ha donat compliment. Afegeix que Gabriel García Márquez també va viure a Barcelona i 
té llibres que recullen la seva estància a la ciutat, que es va relacionar amb un moviment 
intel·lectual i amb llocs emblemàtics que freqüentava, i es va desestimar la petició del PP 
d’atorgar-li una Medalla d’Or per valorar aquest mèrit, si bé posteriorment el Govern la hi va 
donar a títol pòstum. Subratlla que no és necessari que una persona mori per reconèixer-ne la 
trajectòria. D’altra banda, indica que tampoc no es va aprovar atorgar la Medalla d’Or a Mario 
Vargas Llosa, premi Nobel que va viure a Barcelona del 1970 al 1974 i que també hi va deixar 
la seva empremta. 
Pel que fa a Pitarra, coincideix que cal preservar-ne llegat i garantir que tothom el pugui 
conèixer i valorar, motiu pel qual el seu grup dona suport a la proposició. 
 
La Sra. ROVIRA comenta que el fet que l’oficina de la UNESCO i l’Institut de Cultura 
mapegin la història de la literatura o que les Beques Montserrat Roig busquin noves mirades 
sobre Barcelona demostra el potencial cultural que sempre ha tingut Barcelona, una ciutat 
acollidora que ha estat i és inspiradora de relats literaris. El Grup de la CUP entén que aquest 
imaginari de la ciutat no es pot perdre, i dona suport a qualsevol iniciativa per recuperar de 
forma tangible el patrimoni immaterial mitjançant projectes, rutes, etc. 
Considera que aquest fet pot servir per recuperar els fragments de la història que s’han anat 
deixant enrere mitjançant, per exemple, el tancament dels llocs originals de llibreries 
emblemàtiques com la Canuda, que va inspirar Carlos Ruiz Zafón per al Cementiri dels Llibres 
Oblidats de L’ombra del vent i que forma part dels espais que van ser imprescindibles per al 
desenvolupament de la cultura i la referencialitat de la ciutat. 
Demana que l’Àrea d’Ecologia i Urbanisme inclogui a la nova catalogació la literatura de carrer 
com un eix vertebrador de la cultura a la ciutat, la utilització de l’espai públic on la música, les 
arts escèniques i la literatura no siguin coartades per unes ordenances cíviques tan restrictives. 
Per acabar, explicita el vot favorable del seu grup. 
 
El Sr. ARDANUY assenyala que la història literària a Barcelona és també història de la ciutat i 
cal promoure el coneixement i la protecció d’aquest llegat i d’aquest actiu cultural, una 
promoció en què l’Ajuntament ha de tenir un paper important, motiu pel qual dona suport a la 
proposició, si bé coincideix en la dificultat tècnica de desenvolupar la categoria de catalogació. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat de Cultura.  
 
El Sr. SUBIRATS saluda tothom i agraeix profundament la proposició, a la qual el Govern, que 
en comparteix les preocupacions, dona suport. 
Explica que el restaurant Pitarra, que es convertirà en un pub irlandès, no estava inclòs en la 
llista d’establiments especialment protegits: la Llei d’arrendaments urbans es va aprovar el 
1994 i en aquell moment no s’hi van poder incorporar molts dels establiments, i en la darrera 
normativa que s’ha plantejat sobre el Pla especial urbanístic de protecció dels comerços 
emblemàtics tampoc no es va incloure el restaurant Pitarra no tenia l’especial consideració de 
caràcter arquitectònic. Tanmateix, entén que les consideracions que es fan a la proposició són 
prou significatives per tenir-les en compte. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 36 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
Informa que la distinció de Barcelona com a Ciutat Literària de la UNESCO ha donat lloc al 
desplegament d’un mapa literari de Barcelona que està penjat al web, el Mapa 10, que inclou 
deu àmbits propis d’explicació amb 45 autors recollits i un passeig literari. Entre altres autors, 
hi ha Gabriel García Márquez, Vargas Llosa, Josep Carner, Ovidi Montllor, Enric Casassas, 
Salvador Espriu i Frederic Soler, Pitarra, i un dels àmbits és «Els noctàmbuls del Xino i el 
Paral·lel». Comenta que el mapa també incorpora delimitacions i explicacions, així com 
plaques de memòria, intèrfons poètics, parets mitgeres i racons de lectura —el 24 d’abril es 
presentarà una nova proposta de 20 plaques en memòria d’escriptors i escriptores, com ara 
Orwell, García Lorca, Montserrat Roig, Ana María Matute, Víctor Català, Joan Brossa o els 
germans Goytisolo— per donar a conèixer una realitat molt important, i recorda que Barcelona 
és capital literària i editorial de l’Estat. 
En darrer lloc, assenyala que la UNESCO va reconèixer la Patum de Berga, els castells i les 
Falles del Pirineu per celebrar el solstici d’estiu com a béns immaterials, i la Direcció General 
de la Generalitat ha incorporat el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya i l’Inventari del 
patrimoni etnològic, però considera complicat el que demana la proposició i entrar en el terreny 
dels aspectes més materials que avui en bona part estan salvats del cas Pitarra perquè se’ls ha 
emportat l’Ateneu i el MUHBA, en un informe de l’11 d’abril, considera que té catalogats 
aquests aspectes i que es podrien recollir. Tanmateix, com ha dit, el Govern dona suport a la 
proposició. 
 
El Sr. CIURANA reconeix la complexitat de la qüestió plantejada, però entén que, amb voluntat 
de preservar la memòria literària de la ciutat i amb recursos, es pot dur a terme, i agraeix el 
suport de tots els grups. 
Tot seguit, esmenta els casos de la Casa Verdaguer (Vil·la Joana), de propietat pública, i l’Arxiu 
Maragall, de la família Maragall, en què es pot visitar l’espai de creació literària de Joan 
Maragall, així com el de la pastisseria Foix, un espai vinculat a la literatura —el poeta Foix està 
vinculat a Sarrià i present físicament a la memòria de la ciutat— que la ciutat lamentaria que 
deixés d’existir, i comenta també que al carrer del Call, número 14, hi ha l’antiga impremta Co 
mellas, on el Quixot explica que entra, que durant un temps va estar a la venda i que encara 
conserva uns esgrafiats en què es veu perfectament la vinculació amb el món de la impremta. 
Conclou que la proposició vol que es defineixin accions imprescindibles més enllà d’altres de 
positives com els itineraris, les plaques i els noms de carrers. 
 
El Sr. SUBIRATS observa que també és necessari mantenir l’equilibri entre la conservació del 
patrimoni i les dinàmiques de canvi. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Puigcorbé 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP i 
el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
7.-  (M1519/8799) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda l’obertura del Centre 
d’Acollida Nocturna d’Emergències (CANE) en funció de les necessitats que tenen les persones 
sense sostre, tenint present les condicions meteorològiques i la manca de places en els albergs 
de la ciutat. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 37 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
 
La Sra. BARCELÓ exposa que a la plaça de Catalunya hi ha persones acampades que demanen 
un sostre segur, persones que no viuen al carrer, sinó que hi sobreviuen, perquè sobreviuen a les 
temperatures i, moltes vegades, a les agressions que han de patir, i demana al Govern que 
reflexioni sobre la inversió social que fa en la ciutat amb més persones sense llar d’Espanya: a 
Catalunya hi ha 5.741 persones que viuen al carrer i la meitat estan a Barcelona, i fundacions 
com Arrels, que fan una feina extraordinària, han manifestat que han atès un 50% més de 
persones que fa cinc anys, persones que, en molts casos, han perdut la confiança a tornar a tenir 
una vida digna i desenvolupar el seu projecte vital. 
Agraeix les taules que es convoquen per parlar sobre aquesta qüestió, però lamenta que els 
grups no poguessin participar en el Pla de lluita contra el sensellarisme, i que el Govern no hagi 
atès diferents propostes dels grups. Enuncia la que planteja avui el Grup de Cs, i subratlla que a 
l’hora d’obrir el CANE, que s’obria des del novembre fins a l’1 de març, cal tenir present que 
sovint la temporada de fred s’allarga i que, al marge de les temperatures, les persones han de 
tenir un sostre per viure i un entorn segur i digne. Recorda, a més, que a la pàgina 51 del Pla de 
lluita contra el sensellarisme s’afirma que part de la inversió es destinarà a ampliar l’obertura 
del CANE per implementar mesures urgents davant la situació de les persones sense llar. 
A continuació, pregunta a la Sra. Ortiz quantes places de centres residencials i de housing first 
—un recurs molt important, sobretot per potenciar l’autonomia i l’autoestima de les persones 
sense llar addictes al consum de substàncies o amb una patologia mental, que necessiten un 
entorn segur per treballar aquestes qüestions— es va trobar BC quan van arribar al govern, 
quantes n’hi ha ara obertes i quantes n’hi haurà al final del mandat, i finalitza la intervenció 
citant l’autor del llibre 15 anys al carrer: «Quan un dia et trobes al carrer, la vida es trenca i 
sembla impossible refer-la. Viure al carrer és un horror. És estar en un estat de desesperació 
permanent». 
 
La Sra. FANDOS expressa el vot favorable del seu grup, que al desembre de 2016 ja va 
demanar mitjançant un prec que el CANE del passatge Dos de Maig romangués obert tot l’any, 
prec que es va acceptar —pregunta què s’ha fet respecte d’aquesta qüestió—, i recorda que va 
ser el seu grup qui va obrir aquest centre, el 2013: quan va arribar al govern, només hi havia un 
centre a Sant Andreu que no reunia les condicions que ha de tenir un centre d’acolliment 
nocturn. Afegeix que, amb la construcció del CUESB, va deixar de tenir sentit que hi hagués un 
centre només per a l’època d’hivern. D’altra banda, demana explicacions sobre el que succeeix 
al carrer on hi ha el CANE, ja que una veïna es va queixar que des de l’inici d’aquest mandat hi 
ha conflictes. 
Per acabar, subratlla que, d’acord amb dades de l’Ajuntament, hi ha un 39% més de persones al 
carrer que en el mandat anterior, de manera que cal passar dels discursos a les accions i 
construir més centres, obrir-ne l’existent durant tot l’any o ampliar el housing first. 
 
La Sra. BENEDÍ posa èmfasi en el fet que la precarietat del mercat laboral, l’encara més precari 
sistema de garantia de rendes i la realitat del mercat d’habitatge constitueixen barreres 
pràcticament impermeables per a les persones que han passat o estan passant per les situacions 
més dures de la seva vida, com és viure al carrer, a l’hora d’assolir una vida autònoma, i recorda 
unes paraules de la Sra. Ortiz que el seu grup comparteix plenament: «El sensellarisme és un 
fenomen global i és la conseqüència més extrema de la desigualtat. És un problema sistèmic, 
profund, al qual Barcelona s’esforça a donar respostes». Reconeix que Barcelona s’hi esforça i 
sempre s’hi ha esforçat, però subratlla que les persones que dormen i viuen al carrer necessiten 
una resposta immediata, i, atès que entén que l’obertura del CANE que planteja la proposició 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 38 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
permetria ampliar la xarxa habitual d’acolliment nocturn per a persones que viuen al carrer, 
prescindint dels calendaris, el seu grup hi dona suport. 
En darrer lloc, posa de manifest la importància d’implementar polítiques preventives per a les 
persones que viuen sota amenaça de desnonament o de llançament de l’habitatge, les que viuen 
en habitatges massificats i les que han sortit d’hospitals psiquiàtrics o centres penitenciaris, 
situacions de precarietat habitacional i d’exclusió residencial que poden ser el pas previ a 
quedar-se sense llar i en les quals qualsevol persona es pot trobar algun dia. 
 
La Sra. ANDRÉS expressa el vot favorable del seu grup, que considera positiu que s’ampliïn 
les possibilitats de pernoctació i de refugi i atenció per a un col·lectiu que està en augment, i 
posa en relleu l’excel·lent tasca que duu a terme la Xarxa de Persones sense Llar, que va néixer 
el 2005, aplega 36 entitats, acompanya les persones sense llar en el procés de recuperació de la 
seva autonomia personal, i per al 2018 s’ha fixat com a objectiu, entre d’altres, analitzar els 
recursos i serveis existents i millorar-los. 
D’altra banda, observa que no es pot confondre la feina que fa la Xarxa, en col·laboració amb 
les entitats i amb l’Ajuntament, amb la feina que fan tots els serveis de la ciutat implicats a 
garantir l’atenció a aquestes persones, una feina que no s’ha de desfer o desdibuixar per un fet 
concret. 
 
La Sra. ESTELLER expressa el vot favorable del seu grup, que ha presentat diverses propostes 
a la Comissió motivades pel 48% d’increment de les persones que dormen al carrer (dades de 
l’últim recompte del maig del 2017), situació en què influeixen molts factors i que requereix 
incidir en les causes i proporcionar solucions estables, i recorda que va demanar la creació de 
nous habitatges del housing first, ja que entén que és la manera de reduir el nombre de persones 
afectades i evitar-ne la cronificació. 
D’altra banda, indica que el seu grup és conscient que existeix un calendari d’actuació, però 
subratlla que caldria accelerar-lo, així com fer una valoració més àmplia de tots els recursos 
disponibles i proporcionar uns horaris més adaptats a les necessitats. En aquest sentit, explica 
que l’horari i la ubicació d’alguns centres i recursos fins i tot impossibiliten que algunes 
persones s’hi desplacin o fan que hagin d’anar a districtes molt llunyans per rebre un sopar o un 
berenar. 
 
La Sra. ROVIRA manifesta l’opinió del seu grup que el Govern ja treballa per tenir el centre 
d’acollida nocturna d’emergències, que en part també sorgeix del pla per afrontar el 
sensellarisme a la ciutat que s’ha presentat durant aquesta legislatura, i subratlla que cal posar 
èmfasi en les persones que treballen en aquests espais i en l’atenció que s’ofereix a les persones 
usuàries, que en alguns casos tenen drogodependències o trastorns mentals. 
Remarca, però, que un govern de canvi i teòricament d’esquerres hauria d’aprofundir molt més 
en la generació de polítiques que vagin realment a les causes del sensellarisme existent des 
d’una perspectiva clarament transformadora i no assistencialista. En aquest sentit, subratlla que 
les causes són múltiples i no són només personals, sinó que són sobretot estructurals i 
institucionals: el complex fenomen del sensellarisme, la desigualtat social i l’exclusió són el 
resultat del que actualment s’anomena sistema capitalista, així com d’un procés econòmic 
neoliberal que té les seves branques en el mercat immobiliari, en explotació laboral, mentre 
empreses i bancs s’omplen les butxaques i fons voltors fan impossible l’accés a l’habitatge, 
igual que el model depredador de turisme expulsa cada dia més les veïnes dels barris de la 
ciutat. A més, per a les institucions és molt difícil pal·liar aquesta situació amb uns serveis 
socials que generen un forat negre a l’hora de garantir ajudes a les persones que es troben en 
aquesta situació. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 39 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
Pels motius exposats, el seu grup vota a favor de la proposició. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia el seu vot favorable a una iniciativa que entén que hauria d’anar 
coordinada amb tots els recursos que tenen l’Ajuntament i les entitats per atendre situacions 
d’emergència de les persones sense sostre, i comenta que, a parer seu, l’objectiu final no ha de 
ser aquesta atenció pal·liativa, sinó recuperar el màxim nombre de persones del carrer i 
reinserir-les amb les millors condicions possibles a la societat. 
 
La Sra. ORTIZ subratlla que el Govern municipal mai no ha amagat l’existència del problema 
del sensellarisme, que creix a Barcelona i a tot Europa i que està directament vinculat amb la 
manca del dret a l’habitatge, i hi està aportant més recursos que mai: Barcelona ha passat de 26 
milions anuals en lluita contra el sensellarisme a 35 milions. 
Coincideix que no només cal observar què passa a l’espai públic, sinó també analitzar per què 
passa i, per tant, què passa amb el dret a l’habitatge, per què creixen els lloguers —Cs va 
afirmar que no es podia posar control als lloguers i va titllar de franquistes els qui van demanar 
aquest control— o què passa amb la precarietat laboral —moltes persones que estan en situació 
de carrer treballen, però la feina precària que tenen no els permet tenir una vida autònoma. 
Exposa que, a més d’augmentar el pressupost, s’ha incrementat el nombre de places en un 30%; 
hi ha 2.200 places només pel que fa a allotjaments, entre els municipals que han crescut i tots 
els convenis que hi ha amb la Xarxa, també finançats amb fons municipals, i cada dia s’allotgen 
1.000 persones amb pensions, accions que Barcelona duu a terme en solitari, sense cap 
col·laboració ni de la Generalitat ni de l’Estat. Critica que Cs no prioritzi aquest problema quan 
negocia els pressupostos i ara, en canvi, exigeixi a Barcelona que el solucioni sense cap ajuda, i 
observa que a la plaça de Catalunya hi ha persones sense llar que no són de la ciutat, perquè 
Barcelona no posa fronteres, sinó que empadrona i vol donar cobertura, però, òbviament, ella 
sola no pot posar fi al problema. 
Confirma que el CANE s’ampliarà —en el nou plec del CUESB se n’està parlant—; observa 
que els conflictes en un centre de baixa exigència no sorgeixen en funció del polític que el 
gestiona, sinó que hi són i s’hi ha de donar resposta, per la qual cosa també es canviarà la 
ubicació del centre; indica que respondrà per escrit totes les preguntes plantejades, i demana 
rigor en les intervencions. 
Conclou que l’Ajuntament hi aportarà més recursos i més places, però cal la corresponsabilitat 
de tothom. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix el suport de tots els grups, però diu a la Sra. Ortiz que, quan hi ha 
un compromís autèntic, no es busquen excuses, i pregunta quants habitatges socials dels 4.000 
que es van prometre hi haurà al final del mandat. 
A continuació, aclareix que no dubta que la preocupació pel problema del sensellarisme sigui 
compartida per tots els grups, i demana que es faci una reunió per parlar de les dades referents a 
la situació actual i dels recursos existents per donar sortida entre tots a les persones que 
sobreviuen al carrer i no tenen un entorn segur. 
 
La Sra. FANDOS diu a la Sra. Ortiz que al mandat anterior ja hi havia 2.000 places 
d’allotjament diari i 60 pisos de housing first, i que l’únic augment que hi ha hagut respecte del 
mandat anterior és en el nombre de persones que viuen al carrer (+39%, d’acord amb els 
informes del Govern). 
 
La Sra. BENEDÍ afirma que el problema del sensellarisme preocupa tothom, no només a 
l’Ajuntament de Barcelona, sinó també a la Generalitat, que per primera vegada està treballant 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 40 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
una estratègia en aquest sentit, i demana l’esforç de tothom perquè Barcelona faci l’habitatge 
que li correspon. Comenta que caldrà veure quants dels habitatges promesos s’hauran construït 
en acabar el mandat, i que el seu grup encara espera la resposta del gerent del Patronat 
Municipal de l’Habitatge sobre les 66 promocions que no sap ni on s’estan fent ni en quin estat 
es troben. 
Conclou que cal que tots els grups es posin a treballar immediatament per capgirar una situació 
que preocupa tothom. 
 
La Sra. ANDRÉS explicita que el problema del sensellarisme és summament complex i 
requereix un grau d’exigència en el Govern elevadíssim, així com comprendre que hi ha un 
gruix de persones que es troben al carrer per un problema d’habitatge obvi que fa incrementar la 
xifra de persones afectades. 
D’altra banda, subratlla que el problema requereix l’entesa de tots els grups, que comparteixen 
objectiu social, ja que, sense aquesta entesa, es faria un mal favor a les persones que tenen 
aquestes problemàtiques. 
 
La Sra. ESTELLER exposa que l’Estat dona diners a través de les conferències sectorials a les 
comunitats autònomes per finançar l’àmbit social, i elles, a través dels programes interiors, són 
les encarregades de repartir-los als municipis. Afegeix que, en el cas de Barcelona, la 
Generalitat té la responsabilitat de finançar l’àmbit de la pobresa extrema, ho ha de fer amb els 
seus plans i fins i tot té un percentatge establert, i subratlla que cal un compromís més ferm per 
donar resposta a totes les necessitats. 
 
La Sra. ROVIRA indica que el seu grup canvia el vot a abstenció. 
 
La Sra. BARCELÓ demana al Govern que deixi de buscar excuses i es comprometi amb la 
cerca de solucions al problema del sensellarisme, així com que convoqui una reunió de manera 
urgent per analitzar la realitat de les persones que dormen i viuen al carrer i, entre tots, treballar 
per intentar donar un projecte digne a aquestes persones, deixant de banda la discussió política. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP i el 
Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
8.-  (M1519/8783) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta l’Ajuntament de Barcelona 
a cercar els esdeveniments esportius internacionals que consolidin la potencialitat del sector 
esportiu per a la projecció internacional de la ciutat, així com de l’esport com a motor per al 
desenvolupament socioeconòmic de la ciutat. 
 
(Punt tractat conjuntament amb el punt 3.) 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Puigcorbé 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 41 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP i el 
Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
9.-  (M1519/8806) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Reafirmar el 
compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb la Barcelona World Race de la classe IMOCA, 
com a esdeveniment esportiu d’alt interès per a la ciutat i reprovar l’actitud que ha mantingut el 
govern municipal respecte la celebració d’esdeveniments esportius d’àmbit internacional a la 
ciutat de Barcelona, instant-lo a que en el termini de tres mesos presenti les conclusions del 
grup de treball Barcelona al Món. 2. Instar al govern municipal a que en el termini d’un mes 
presenti un pla de suport a la Fundació per a la Navegació Oceànica per a la realització de les 
futures edicions de la Barcelona World Race de la classe IMOCA a la ciutat. 3. Instar al govern 
a informar sobre l’estat dels projectes educatius i de recerca que la Fundació per a la Navegació 
Oceànica realitzava junt amb l’UNESCO arran de la celebració de la Barcelona World Race 
així com el Pla Industrial i de Desenvolupament d’activitats d’investigació i desenvolupament 
lligades al sector nàutic i els Plans de capacitació professional per lluitar contra l’exclusió social 
i fracàs escolar. 4. Instar al govern municipal que presenti un pla de suport i dinamització a la 
pràctica esportiva de la vela, que inclogui un major suport institucional i ampliar i adequar els 
espais avui existents al Port Olímpic per a facilitar aquesta pràctica esportiva a les escoles, a les 
activitats extraescolars, a les persones amb discapacitat i també per a facilitar-ne el seu accés al 
conjunt de la població de la ciutat. 5. Aprofitar l’oportunitat que suposarà precisament la 
reconversió del Port Olímpic de Barcelona per a donar el màxim protagonisme al sector de 
l’esport nàutic ampliant i a la vegada impulsar un hub d’economia blava, que aprofundeixi en 
l’emprenedoria lligada al sector nàutic. Treballar aquesta proposta amb col·laboració amb els 
centres de recerca i universitats de la ciutat, el clúster nàutic i els agents econòmics i esportius 
vinculats al sector. 
 
(Punt tractat conjuntament amb el punt 3.) 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Puigcorbé 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP i 
el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Reafirmar el compromís de 
l’Ajuntament de Barcelona amb la Barcelona World Race de la classe IMOCA, com a 
esdeveniment esportiu d’alt interès per a la ciutat i reprovar l’actitud que ha mantingut el 
govern municipal respecte la celebració d’esdeveniments esportius d’àmbit internacional a la 
ciutat de Barcelona, instant-lo a que en el termini de tres mesos presenti les conclusions del 
grup de treball Barcelona al Món. 2. Instar al govern municipal a que en el termini d’un més 
presenti un pla de suport a la Fundació per a la Navegació Oceànica per a la realització de 
les futures edicions de la Barcelona World Race de la classe IMOCA a la ciutat i projectes 
vinculats. 3. Instar al govern municipal que presenti un pla de suport i dinamització a la 
pràctica esportiva de la vela, que inclogui un major suport institucional i ampliar i adequar 
els espais avui existents al Port Olímpic per a facilitar aquesta pràctica esportiva a les 
escoles, a les activitats extraescolars, a les persones amb discapacitat i també per a facilitar-
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 42 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
ne el seu accés al conjunt de la població de la ciutat. 4. Aprofitar l’oportunitat que suposarà 
precisament la reconversió del Port Olímpic de Barcelona per a donar el màxim 
protagonisme al sector de l’esport nàutic ampliant i a la vegada impulsar un hub d’economia 
blava, que aprofundeixi en l’emprenedoria lligada al sector nàutic. Treballar aquesta 
proposta amb col·laboració amb els centres de recerca i universitats de la ciutat, el clúster 
nàutic i els agents econòmics i esportius vinculats al sector. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
10.-  (M1519/8812) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Rebutjar la decisió 
del Govern municipal d’anular la quarta edició de la Barcelona World Race que estava previst 
s’iniciés el proper 12 de gener de 2019. 2. Instar al Govern municipal i al Patronat de la FNOB 
a reconsiderar aquesta decisió i per tant, celebrar aquest esdeveniment esportiu, tal i com estava 
previst. 3. Constatar que la decisió d’anular aquesta prova nàutica perjudica la projecció 
internacional de la ciutat, tot causant una important pèrdua econòmica per Barcelona. 
 
(Punt tractat conjuntament amb el punt 3.) 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot contrari de BC, la Sra. Fandos expressa l’abstenció del Grup 
Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Puigcorbé 
expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller 
expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP i el Sr. 
Ardanuy expressa el seu vot favorable. ES REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
11.-  (M1519/8780) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda que l’Ajuntament faci les 
campanyes necessàries pels mitjans de comunicació que té al seu abast per tal de promoure que 
el conjunt de veïnes de la ciutat es matriculin als centres educatius de la xarxa d’escoles 
públiques, donant la informació corresponent i promovent així la xarxa pública. 
 
La Sra. ROVIRA expressa la convicció del seu grup que per defensar, promoure i garantir que 
l’educació arriba a tothom, és necessari disposar d’una xarxa finançada per l’erari públic que 
arribi a totes les poblacions i a tots els barris de manera absolutament suficient, ja que aquesta 
xarxa és la millor garantia per a una societat cohesionada on tothom pugui trobar les seves 
oportunitats de desenvolupament i arribar a entendre’s amb els altres malgrat els conflictes. 
Subratlla que l’escola pública no ha d’enfocar la seva activitat com un negoci, com a 
generadora de benefici en termes materials, encara que alguns continuïn volent que així sigui, 
sinó com a activitat humana i com a bé públic, amb una funció exclusivament educativa i 
social. Observa que no hi ha d’haver cap rerefons de supervivència econòmica, sinó que ha de 
ser una inversió a llarg termini perquè el conjunt de persones puguin desenvolupar les seves 
vides en igualtat d’oportunitats. Entén, per tant, que és important que l’Ajuntament aposti per 
l’escola pública i la defensi, com fa el comissionat d’Educació. 
D’altra banda, el seu grup considera que cal intentar evitar que hi hagi un transvasament 
d’alumnat que vagi cap a la privada i cap a la concertada per tal de reforçar la necessitat de 
generar més places d’escola de gestió i de titularitat totalment públiques, i evitar que es 
produeixi una doble xarxa d’escoles com succeeix actualment. 
 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 43 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
Per les raons exposades, i conscient que les competències són compartides amb la Generalitat i 
amb altres organismes però tenint en compte què pot fer l’Ajuntament, el seu grup presenta 
aquesta proposició, que enuncia. 
 
La Sra. ROGNONI subratlla que el seu grup sempre ha defensat el sistema educatiu català, que 
està establert a la Llei d’educació de Catalunya i que està format per places públiques i 
concertades, però observa que la llei estableix que és la família qui tria si escolaritza el seu fill o 
la seva filla en una escola pública, concertada o privada, i l’Administració ha de garantir aquest 
dret d’elecció, així com una xarxa plural de centres educatius, que és la tradició educativa i 
social del país. 
Afegeix que la Llei d’educació parla de conjunt plural d’iniciatives educatives que es duen a 
terme en nombrosos centres públics i de titularitat privada; regula explícitament tots els àmbits 
de l’Administració educativa, també titulars de centres privats; l’article 4 diu que el Govern ha 
de garantir el dret de totes les persones a accedir a l’escola independentment de si són centres 
públics o privats, i l’article 8.1 parla de centres «de qualsevol titularitat». 
Indica que, pels motius exposats, no és fàcil votar favorablement a la proposició. 
 
La Sra. BARCELÓ comunica que el seu grup va proposar a la Sra. Rovira que en l’enunciat de 
la proposició canviés «centres educatius de la xarxa d’escoles públiques» per «centres de la 
xarxa educativa de Barcelona sostinguts amb fons públics», però el grup proposant no va 
acceptar l’esmena, i assenyala que ja es fa una campanya de divulgació de la guia de 
preinscripció 2018-2019, en la qual col·laboren la Generalitat, l’Ajuntament i el Consorci 
d’Educació, que diu que la preinscripció és imprescindible i parla dels «més de 400 centres de 
la xarxa educativa de Barcelona sostinguts amb fons públics». 
Pregunta al Govern si quan es parla de fer una campanya divulgativa de tots els centres 
educatius de la ciutat s’hi inclouen les escoles concertades que reben fons públics, i explica que, 
si bé el seu grup aposta per l’escola pública, és conscient de la realitat: no n’hi ha prou oferta 
(només un 41,6% dels nens pot accedir a una plaça a l’escola pública). 
A continuació, comenta que el seu grup respecta el dret dels pares a escollir els centres 
educatius per a l’educació dels seus fills, i manifesta la seva opinió que, a banda de les 
campanyes divulgatives per promoure la xarxa educativa de la ciutat, cal posar fi als barracons, 
cuidar les infraestructures, donar suport a les AMPA, que fan una feina realment extraordinària, 
i posar en marxa les oficines d’escolarització per districtes, tantes vegades demanades per la 
Sra. Benedí i actualment només presents a Ciutat Vella, Sant Andreu i Nou Barris. 
Per acabar, indica que emetrà el seu vot un cop el Govern hagi fet la seva intervenció. 
 
La Sra. BENEDÍ expressa el vot favorable del seu grup, convençut que l’educació pública del 
país i de la ciutat és el que garanteix la igualtat d’oportunitats que defensa el republicanisme, i 
conscient que un dels grans reptes en la vida de moltes mares i molts pares és triar l’escola dels 
fills i les filles, tria que requereix una recerca exhaustiva per trobar un centre que respongui al 
seu criteri educatiu. Considera imprescindible que l’Ajuntament faciliti la informació relativa 
als centres. 
Comenta que, davant les dificultats de Barcelona, una ciutat compacta i amb mancança 
endèmica d’espais, per satisfer les necessitats de places públiques dels infants, s’hi està 
treballant, com demostren els mòduls prefabricats que es van fer el curs passat per donar sortida 
a una demanda de places públiques creixent que el seu grup espera que enguany continuï 
augmentant. 
 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 44 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
Subratlla que l’educació és un puntal de l’ideari de les republicanes i els republicans i cal 
garantir el dret a una educació pública, catalana, democràtica, laica, gratuïta i inclusiva, dret que 
requereix l’elaboració d’un mapa escolar que satisfaci les necessitats d’escolarització, de la qual 
cosa són responsables totes les administracions. 
Indica que l’any passat l’Ajuntament ja va fer una campanya per fomentar la matriculació a 
l’escola pública, com també va fer la FaPaC, que l’ha tornat a fer enguany, i que l’alcaldessa de 
Barcelona va aparèixer l’any passat en un vídeo en què es demanava la matrícula a l’escola 
pública, cosa que no havia fet mai cap alcalde de la ciutat. Explicita que els màxims 
representants de les dues institucions principals del país —el president de Catalunya, Carles 
Puigdemont, també apareixia en el vídeo— confien en l’escola pública. 
 
La Sra. ANDRÉS subratlla que el Grup del PSC també treballa per una escola pública, 
universal, gratuïta, inclusiva, equitativa, catalana, laica i feminista, el model existent a les 
escoles públiques de la ciutat, algunes amb titularitat pública i d’altres amb titularitat privada 
amb places concertades que de manera subsidiària i supletòria han de cobrir les necessitats 
educatives de la ciutat —aquest era l’objectiu del règim de concerts. Observa que mentre no hi 
hagi totes les places de titularitat pública necessàries per cobrir la demanda —cal fer un gran 
esforç de creació de places de titularitat pública—, hi haurà places concertades (actualment 
representen aproximadament el 55% del total), i que el dèficit històric de places de titularitat 
pública que motiva les concertacions té raons conjunturals i polítiques. 
A continuació, manifesta el vot favorable del seu grup, convençut que cal explicar molt bé el 
que fan les escoles públiques. En aquest sentit, assenyala que hi ha escoles públiques amb grans 
projectes educatius que treballen molt bé però que pateixen un estigma i les famílies prefereixen 
matricular els seus fills i les seves filles en altres escoles. Exposa que, com a regidora de Nou 
Barris i de Sant Andreu, s’ha trobat situacions en què algunes escoles públiques demanen ajut 
institucional per promocionar el seu projecte educatiu i atraure la matrícula, i comenta que les 
campanyes informatives afavoreixen la matriculació també en aquests centres i, per tant, ajuden 
a distribuir d’una manera equitativa la matrícula. 
En darrer lloc, indica que, si bé el seu grup entén que la campanya hauria d’aplegar totes les 
places públiques, tant les de titularitat pública com les concertades, considera que és bo reforçar 
les que són de responsabilitat directa i primera de les administracions, les que són seves 100%. 
 
La Sra. ESTELLER subratlla que per al Grup del PP és fonamental garantir el dret dels pares a 
triar l’educació i el centre que volen per als seus fills, en definitiva, a triar el model educatiu, un 
dret garantit en la Constitució, i que l’Ajuntament té l’obligació d’elaborar una guia amb tota 
l’oferta educativa, també la dels centres privats, perquè els pares puguin triar a partir d’una 
informació completa. 
Remarca que l’Ajuntament no pot boicotejar l’escola concertada fomentant-ne només la 
pública, ni fer la guerra entre escola pública i concertada o generar desconfiança cap al sector 
concertat, un sector que està dins l’oferta educativa que ofereix l’Ajuntament a través del 
Consorci i la Generalitat, atès que està finançat públicament. 
Per les raons exposades, el seu grup discrepa del que planteja la proposició. 
 
El Sr. ARDANUY posa èmfasi en la seva confiança plena en els centres públics de Barcelona i 
en el fet que la xarxa educativa de la ciutat és excel·lent. 
Tot seguit, expressa l’opinió que la guia de centres educatius, un instrument que s’actualitza 
cada any amb un compromís molt fort de l’Ajuntament de Barcelona, fa que la informació 
arribi a la gran majoria de famílies de la ciutat, que també poden accedir a la informació a 
través d’altres mitjans. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 45 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
D’altra banda, subratlla que perquè els centres mantinguin l’excel·lència, cal invertir-hi tant 
com sigui possible, ja que els projectes educatius s’han de sustentar també amb els suports 
institucionals i de pressupost de l’Ajuntament. 
Per acabar, expressa el seu vot favorable. 
 
El Sr. ESSOMBA manifesta l’acord del Govern amb la proposició, que està en sintonia amb la 
política municipal, i exposa que, mentre que en el període 2007-2015 es van posar en marxa 13 
equipaments públics nous de primària i secundària, en el període 2015-2019 (la meitat de 
temps) se n’hauran obert 17 i se n’hauran deixat 3 amb el projecte totalment en marxa. Entén, 
però, que malgrat aquestes dades positives, cal facilitar més i millor informació sobre el que fan 
els centres públics, de molta qualitat, i el seu professorat. 
Diu a la Sra. Esteller que precisament es treballa per garantir la lliure elecció de les famílies, la 
immensa majoria de les quals volen inscriure els fills a l’escola pública, i posa en relleu la 
campanya d’informació sobre la preinscripció feta pel Consorci d’Educació de Barcelona, amb 
cartells, banderoles, fullets informatius i 26 sessions (diverses sessions a cada districte). 
En darrer lloc, informa que s’obriran dues oficines municipals d’escolarització, i subratlla que 
el Govern municipal avança en transparència i proximitat, i, a partir del lema de la campanya 
d’enguany, «En l’educació, fem equip», vol traslladar la idea que l’educació ha de ser un 
element en què, per tenir èxit, no s’ha de competir sinó cooperar. 
 
La Sra. ROVIRA agraeix els vots favorables i la voluntat del Govern de continuar treballant per 
fer la millor campanya d’informació pública i per obrir les dues oficines d’escolarització, i 
subratlla que el seu grup continuarà defensant una única xarxa que estigui cohesionada, en lloc 
de l’existència de dobles xarxes. 
Explicita que la CUP no pot compartir els plantejaments exposats per Cs i pel Grup Municipal 
Demòcrata pel que fa a la proposició, i que el que recull la Llei d’educació no coincideix amb el 
que el seu grup entén que ha de ser el pilar fonamental de l’educació: la gratuïtat, la inclusió i la 
no segregació. 
D’altra banda, celebra els equipaments que s’han fet fins ara, però remarca que són insuficients 
i que també cal reforçar el conjunt d’agents i de treballadores que treballen per fer possible 
l’educació pública i de qualitat, que ja existeix però que cal reforçar encara més. 
 
La Sra. ROGNONI comunica que el seu grup s’absté en aquesta proposició per responsabilitat 
amb els ciutadans que ho estan passant molt malament amb la situació econòmica (elevades 
taxes d’atur, molta vulnerabilitat, pobresa creixent, etc.), si bé ho fa una mica a contracor pel 
concepte de la discriminació —en aquest cas, al revés— que suposa. Explica que està d’acord a 
promocionar l’escola pública, però insisteix que la concertada està sostinguda amb fons públics 
i no vol vulnerar la llei en aquest sentit. 
 
La Sra. BARCELÓ subratlla que el seu grup dona suport a l’escola pública, però entén que no 
es pot obviar la realitat: les escoles públiques i el seu professorat fan una gran feina i cal 
potenciar-les amb tots els recursos disponibles, però les concertades, que reben fons públics, 
també fan una feina extraordinària per garantir el sistema educatiu de la xarxa d’escoles de 
Catalunya i arriben on l’escola pública no arriba pel que fa a la garantia de places. 
 
La Sra. ESTELLER puntualitza que l’objectiu de la proposició no és que les famílies rebin 
informació sobre l’escola pública, sinó que hi matriculin els fills, cosa que va en contra de la 
llibertat d’elecció dels pares, que a Barcelona tampoc no és possible, entre altres motius, per la 
zonificació. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 46 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
D’altra banda, insisteix que el PP defensa la complementarietat entre escola pública, concertada 
i privada i, sobretot, el dret dels pares a triar; repeteix que amb aquesta proposició es boicoteja 
l’escola concertada, i reitera el vot contrari del seu grup. 
 
El Sr. ESSOMBA explica que el model de preinscripció de BC, que facilitaria moltes coses en 
la lluita, per exemple, contra la segregació, seria un model de preinscripció electrònica, més 
enllà del model d’oficines municipals d’escolarització, i comenta que el Govern ha donat suport 
a la FaPaC en la campanya d’enguany, que els fulls de les guies han estat traduïts a diversos 
idiomes i que, per primer any, es disposa d’un vídeo explicatiu de la campanya a YouTube. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Rognoni expressa l’abstenció del Grup 
Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de Cs, la Sra. Benedí expressa el 
vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller 
expressa el vot contrari del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP i el Sr. 
Ardanuy expressa el seu vot en contra. S’APROVA. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
La Sra. FANDOS pren la paraula abans que comenci l’apartat dels precs per comentar que hi ha 
hagut un moment en què la Sra. Ortiz, que ha estat present durant tota la sessió, s’ha absentat i 
s’ha quedat sola una comissionada, la Sra. Carranza, cosa que no es permet. Entén que per això 
ara s’ha fet venir el Sr. Colom. Recorda que en el mandat anterior, un dia la Sra. Sanz la va 
esbroncar per sortir de la sala —va dir que la seva responsabilitat era ser-hi tota l’estona—, tot i 
que hi havia la Sra. Rognoni i un comissionat, i demana que s’expliqui per què avui no hi ha ni 
el Sr. Montaner ni la Sra. Pérez —la Sra. Vidal s’entén que està de baixa. 
 
La Sra. BENEDÍ indica que el Sr. Montaner va avisar per correu a tots els membres de la 
Comissió que seria fora, en un congrés internacional. 
 
La Sra. ORTIZ diu que no li correspon a ella respondre per situacions del mandat passat, i, pel 
que fa a aquest, considera que les persones que són comissionades tenen criteri polític. 
Dit això, explica que de les tres persones esmentades per la Sra. Fandos, una està de baixa, 
ingressada a l’hospital, i dues són fora (la Sra. Pérez com a responsable de temes internacionals, 
i el regidor d’Habitatge, que, com ha dit la Sra. Benedí, va avisar tothom). 
Per acabar, diu que si a algú no li sembla bé que tingui una mínima mobilitat durant el matí, 
hauran d’aturar la sessió quan necessiti sortir un moment de la sala. 
 
La Sra. FANDOS respon que si hi ha el Sr. Colom, no hi ha problema. 
 
La Sra. BENEDÍ demana que no es faci debat sobre aquesta qüestió, que ja ha estat tractada, i 
dona pas als precs. 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
12.-  (M1519/8796) Que s’apliqui la nova tarifació a les Escoles Bressol Municipal de Barcelona, tot 
incloent els canvis que el nostre grup va proposar i el govern va acceptar: el retorn a la quota de 
290 euros com a topall, tot aplicant la tarifació social a partir d’aquest màxim i que es 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 47 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
contempli la possibilitat d’una quota 0 en casos prèviament justificats amb informe dels serveis 
socials corresponents. Que en conseqüència, la informació s’actualitzi de manera immediata al 
portal d’informació de les Escoles Bressol Municipal. 
 
La Sra. ROGNONI formula el prec, referent a una qüestió que han plantejat diversos grups i 
que la plataforma Escoles Bressol també ha posat de manifest, i recorda que el Govern va 
acceptar una al·legació en la negociació del pressupost per reservar una partida d’un milió i mig 
d’euros del fons de contingència per fer front al que generava el nou sistema de tarifació. 
Manifesta preocupació pels trams d’aquest sistema, especialment pels trams 8 i 9, i comenta 
que en algunes famílies un membre de la parella ha hagut de deixar de treballar perquè 1.000 
euros més d’ingressos els farien saltar de tram i no podrien pagar. 
D’altra banda, explica que en fer una simulació al web, hi continuen sortint les dades anteriors. 
Demana que s’actualitzi la informació perquè les famílies puguin accedir a la informació 
correcta. 
 
El Sr. ESSOMBA recorda el que el Govern va respondre a l’al·legació del Grup Municipal 
Demòcrata («el Govern comparteix que l’esperit, l’objectiu, d’aquesta al·legació és en bona 
sintonia, que no estava quantificat econòmicament, que realitzaríem un estudi avaluador dels 
requeriments pressupostaris d’aquesta proposta i que reservaríem fins a 1,5 milions de fons de 
contingència per fer front a les necessitats pressupostàries»), i confirma que això és el que s’ha 
fet: s’ha fet l’estudi i la conclusió ha estat que l’aplicació de totes dues propostes (retorn a la 
quota de 290 euros i la possibilitat de la quota 0), suposaria entre 3 i 4 milions d’euros, cosa que 
faria el sistema absolutament insostenible, i gairebé no es podrien ni sostenir els diferents trams. 
Tanmateix, el Govern es compromet a destinar els 1,5 milions d’euros previstos al tram 1 i a les 
dificultats que tenen algunes famílies amb pocs recursos per assumir una quota de 50 euros, si 
bé actualment no hi ha cap família que es quedi sense estar escolaritzada per aquest motiu. 
Indica, però, que el prec inclou elements que el Govern, per responsabilitat, no pot complir, de 
manera que no el pot acceptar. 
 
La Sra. ROGNONI lamenta que no s’accepti i manifesta sorpresa davant del fet que la 
diferència d’import sigui encara de més d’1,5 milions, ja que això significa que s’ha generat 
encara més desigualtat. 
D’altra banda, subratlla que en èpoques de gestió econòmica difícil cal prioritzar, i que si tornar 
a municipalitzar serien 600.000 euros, ja hi hauria 600.000 euros més de moment. Demana un 
canvi de gestió a partir d’unes prioritats. 
 
El Sr. ESSOMBA afirma que la tarifació social del Govern incorpora algunes propostes de la 
Plataforma i té el ple suport d’altres organitzacions de famílies, i insisteix que els 1,5 milions 
d’euros es volen emprar per donar una bona resposta a la situació. 
 
Es dona per tractat. 
 
13.-  (M1519/8797) Que el Govern municipal instal·li cadires amfíbies adaptades per a infants a les 
platges barcelonines, complementant les ubicacions d’aquest tipus d’instal.lacions ja existents i 
garantint l’assistència del personal necessari per a l’acompanyament dels infants i el bon ús de 
les cadires, abans que comenci la temporada de bany i estiu d’aquest any 2018. 
 
La Sra. ROGNONI comenta que el servei de cadires amfíbies, iniciat fa molts anys a petició de 
les persones amb diversitat funcional, funciona molt bé, però les persones que tenen infants i 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 48 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
joves amb diversitat funcional o amb discapacitat han posat de manifest que la mida no és 
adequada per a infants —hi rellisquen o l’arnés no els lliga bé—, de manera que no poden 
gaudir d’aquest suport ni de la sensació de banyar-se al mar. 
 
La Sra. ORTIZ agraeix el prec, que el Govern accepta, convençut de la conveniència de donar 
suport a qualsevol mesura que impulsi l’autonomia personal i l’accessibilitat, en aquest cas, en 
el servei que s’ofereix a les platges. 
A continuació, explica que el Govern s’ha adreçat al Banc del Moviment, on hi ha material que 
es pot emprar, i els últims tres anys l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha 
adquirit ja dues cadires amfíbies, i les cadires que es tenen se cedeixen a qui gestiona el servei 
d’assistència a platges. Ara, es mirarà quines cadires hi ha per a infants i se n’adquiriran de 
noves—entén que han de continuar sent de l’Institut i cedir-se a qui gestiona el servei. 
 
La Sra. ROGNONI agraeix l’acceptació del prec i manifesta el desig que realment aquest estiu 
tots els infants puguin viure l’agradable sensació de ficar-se a l’aigua del mar a les dues platges 
que ofereixen el servei de cadires amfíbies. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
14.-  (M1519/8800) Que el Govern municipal rehabiliti Torre Garcini per convertir-lo en un Casal de 
la Gent Gran abans de que acabi la legislatura. 
 
La Sra. BARCELÓ formula el prec i recorda que el Govern municipal va decidir expropiar 
Torre Garcini per convertir-la en un casal per a la gent gran, tot donant compliment a una 
reivindicació veïnal, però després va manifestar la voluntat de fer un procés participatiu per 
decidir-ne els usos. 
 
La Sra. ORTIZ observa que en aquest mandat s’ha pogut fer efectiva una reivindicació i una 
lluita del veïnat, s’ha adquirit Torre Garcini i hi ha el compromís d’impulsar-hi un casal de 
barri, i diu a la Sra. Barceló que no entén si el que està demanant el seu grup és que el Govern 
se salti la Llei de contractes del sector públic i la Llei d’arquitectura per poder tenir en un any el 
casal de gent gran, que es farà després d’haver-ne fet la licitació, l’encàrrec del projecte i tots 
els tràmits necessaris. 
 
La Sra. BARCELÓ respon que, evidentment, no està demanant al Govern que se salti la llei, 
sinó que no s’excusi en més processos participatius —vol saber quin procés participatiu es vol 
fer— quan ja hi ha un compromís i es podrien començar ja les fases per construir el casal, que 
donaria resposta una mancança de la ciutat en general i de la zona en particular. 
Tot seguit, subratlla que, a més de necessitar més casals, es necessita també ampliar-ne els 
horaris dels existents, ja que de 53 casals de la gent gran que hi ha a la ciutat, només 18 estan 
oberts a l’agost i només 6 d’aquests ho estan tot el dia. 
 
La Sra. ORTIZ puntualitza que el procés participatiu no invalida que hi hagi un casal, que sí 
que es farà. Informa que ja s’ha encarregat un avantprojecte d’idees a BIMSA i posteriorment 
s’encarregarà el projecte executiu, es licitarà i començaran les obres, però subratlla que quan es 
fa un pla funcional d’un projecte, paral·lelament es pot fer un procés per veure quins usos 
concrets i quin tipus de serveis es volen. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 49 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
D’altra banda, posa èmfasi en el fet que és l’equip de govern actual qui haurà fet possible 
l’expropiació de Torre Garcini i l’impuls del casal de la gent gran, i lamenta que Cs sempre 
vulgui fer molt soroll i generar confusió o, fins i tot, alarma. En aquest cas, quan els veïns estan 
totalment tranquils sabent que hi ha haurà un casal de gent gran, el Grup de Cs comenta que hi 
ha alguna cosa que aturarà el projecte. 
 
La Sra. BENEDÍ entén que el prec no s’accepta. 
 
La Sra. ORTIZ diu que sí, atès que la Sra. Barceló ha aclarit que el que demanava era que es fes 
el casal, no pas que el Govern se saltés la llei perquè aquest estigués fet en un any. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
15.-  (M1519/8784) Que el govern municipal informi amb detall de la gestió de la partida 
pressupostària destinada a permetre ajustar els barems de la tarifació social de les escoles 
bressol. 
 
La Sra. BENEDÍ formula el prec, i recorda que el Grup d’ERC va presentar una al·legació per 
demanar que s’ajustessin els barems de la tarifació social de les escoles bressol, ja que, si bé 
està a favor de la tarifació social, entén que cal poder corregir els possibles desajustos o 
qüestions que no estiguin prou ben resoltes. 
 
El Sr. COLOM cedeix la paraula al comissionat. 
 
El Sr. ESSOMBA valora l’encert dels equips de professionals que van preveure com havien de 
ser els trams i com s’havien d’ajustar econòmicament, ja que la previsió respecte a la realitat ja 
amb dades reals de matrícula ha estat d’una precisió gairebé exacta, cosa que confirma que el 
sistema que es va posar en marxa era un sistema molt ajustat i molt encertat en relació amb la 
població de Barcelona a la qual anava adreçat. 
No obstant això, atès que és el primer any que s’aplica la mesura, els equips de l’Institut 
Municipal d’Educació constantment fan estudis avaluadors i consideren possibilitats, la qual 
cosa, juntament amb el diàleg social amb diversos actors, entre ells la plataforma de les escoles 
bressol municipals, ha posat de manifest que hi ha coses millorables que progressivament s’han 
anat incorporant, com ara el tema de les situacions sobrevingudes —es va fer una modificació 
en el marc de la Comissió de Govern al desembre— o la qüestió dels trams més baixos, 
polítiques a les quals es destinaran els 1,5 milions d’euros que hi ha reservats com a fons de 
contingència. 
Per acabar, comenta que la precisió de la mesura encara no es té, però el Govern es compromet 
a presentar-la per escrit en el moment en què es tingui, i posa èmfasi en el fet que es continuarà 
treballant perquè el sistema de tarifació respongui a la realitat de la millora de l’equitat. 
 
La Sra. BENEDÍ constata amb el Sr. Essomba que el prec s’accepta, cosa que agraeix, com 
també agraeix que es revisin els trams més baixos, però observa que també caldria fer un esforç 
per intentar ajustar els trams 7-8, ja que les famílies que es troben en aquests trams tenen 
bastants dificultats per fer front a totes les despeses que han d’assumir. 
 
Es dona per tractat. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 50 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
16.-  (M1519/8807) Que el Govern municipal faci les actuacions i gestions necessàries per fer realitat 
el projecte educatiu de 0 a 18 anys al barri de la Bordeta, ampliament reivindicat i pactat 
anteriorment, amb la construcció i posada en marxa d’una escola bressol i d’una escola-institut, 
a la que s’ha de traslladar la actual Escola Maiol, a Can Batlló. 
 
La Sra. ANDRÉS formula el prec, i recorda que el Pla general metropolità de Can Batlló-
Magòria (2006) preveia el traçat de l’escola Maiol al recinte de Can Batlló en un projecte ampli 
que permetés donar resposta a la demanda de places des de 0-3 fins als 18 anys per dotar també 
d’un institut el barri de la Bordeta, que ara mateix no en té cap. Afegeix que fa uns mesos es va 
modificar el Pla general metropolità de Can Batlló, i el seu grup hi va votar a favor tenint en 
compte que es mantenien els compromisos adquirits referents a aquest projecte escolar (la 
inclusió d’una oferta educativa 0-18 anys), però la comunitat educativa en aquests moments no 
coneix el projecte i té dubtes sobre si és així d’ampli. 
 
El Sr. COLOM cedeix la paraula al comissionat. 
 
El Sr. ESSOMBA indica que tant el PSC com BC tenen sensibilitat pel desenvolupament de 
l’educació pública i són plenament conscients de les necessitats, i exposa que, d’acord amb les 
previsions, a la zona hi haurà un increment important de població, de manera que seran 
necessàries noves places d’educació primària i secundària. 
Subratlla que el Govern està totalment a favor que a Can Batlló hi hagi un institut públic i 
treballarà en el si del Consorci i dins les competències municipals perquè així sigui, però entén 
que cal deixar que els agents socials que estan en diàleg al Districte, al Consorci, les mateixes 
escoles, trobin la millor fórmula, ja sigui un institut segregat del centre de primària o un institut 
escola. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix les explicacions, expressa l’opinió que BC i PSC compateixen el 
99% de les inquietuds i l’enfocament respecte a l’educació a la ciutat, i insisteix que a Can 
Batlló caldria un projecte integrat d’institut escola 0-18. Demana que s’aclareixi si el projecte 
inclou l’escola bressol al recinte. 
 
El Sr. ESSOMBA respon que la Direcció de Centres Educatius de l’Institut Municipal 
d’Educació es troba aquest semestre en fase de revisió de la planificació de dotacions de noves 
construccions d’escoles bressol per als propers anys i, en tot cas, el Govern es compromet a 
incorporar aquesta demanda ciutadana recollida pel PSC en les seves deliberacions i els seus 
treballs, i quan concloguin els treballs es veurà si finalment aquesta escola bressol s’incorpora 
al conjunt del recinte. 
 
Es dona per tractat. 
 
17.-  (M1519/8808) Que el Govern municipal insti al Consorci d’Educació de Barcelona a realitzar 
de forma immediata la inversió necessària per tal de solucionar les greus deficiències existents a 
l’edifici i les instal·lacions de l’Escola Estel-Guinardó. 
 
La Sra. ANDRÉS subratlla que Estel-Guinardó és una escola amb un projecte educatiu 
capdavanter, de referència a tota la ciutat, que ha estat una escola PAC durant quatre anys, va 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 51 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
signar un acord de corresponsabilitat durant dos anys i ha participat en projectes d’anglès i, des 
de fa tres anys, forma part del projecte «Escoles sostenibles». A més, és una escola molt ben 
encaixada en el seu entorn i oberta a activitats del barri que ha treballat en l’àmbit comunitari i 
social que està molt reconeguda. 
D’altra banda, exposa que l’edificació, construïda el 1979 per una cooperativa de pares i mares, 
té unes afectacions estructurals importants, especialment en el forjat del menjador, on la humitat 
fa caure trossos de bigues, cosa que posa en perill tant el projecte com els alumnes i els mestres. 
Per acabar, agraeix la presència de la comunitat educativa, de l’AMPA i de la direcció del 
centre, que lluiten perquè es facin les reformes necessàries, i formula el prec al Govern. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA afirma que el Govern, coneixedor de l’estat de la qüestió, al llarg del mandat 
s’ha reunit amb la direcció i amb l’associació de famílies per analitzar la situació, i coincideix 
que cal una actuació diligent per part del Consorci d’Educació, objectiu amb el qual treballa el 
Govern municipal, que aporta una relació de les cartes i els documents administratius que s’han 
intercanviat amb l’escola i amb el Consorci respecte d’aquesta qüestió, especialment durant el 
2017. 
Indica que el prec s’accepta perquè Estel-Guinardó forma part de les escoles prioritàries per al 
Govern, que continuarà apostant per una inversió i una dotació econòmica al Consorci 
d’Educació en matèria de construccions, equipaments, manteniments i reformes més elevades, i 
informa que la dotació va ser de 13 milions el 2016, de 32 el 2017 i de 40 el 2018, i es preveu 
que sigui de 43 el 2019. 
Observa que l’esforç d’inversió municipal en les escoles de Barcelona és gran, i manifesta el 
desig que l’augment del finançament possibiliti que els problemes de les escoles com l’Estel-
Guinardó se solucionin. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix la resposta del comissionat, que dona tranquil·litat a la comunitat 
educativa present a la sala, i anuncia que el seu grup farà un seguiment, a través del president 
del Districte d’Horta, del compromís adquirit pel Govern per dur a terme unes intervencions 
que han esdevingut urgents. 
 
El Sr. ESSOMBA comenta que, a banda de les actuacions necessàries per resoldre la situació, el 
Consorci ha anunciat que durant el 2018 es pintarà el centre. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
18.-  (M1519/8813) Instar al Govern municipal a recuperar el lideratge de Barcelona com a ciutat de 
referència mundial de la literatura, acollint i honorant a aquells escriptors de prestigi 
internacional, especialment si aquests han estat vinculats a la ciutat en alguna etapa de la seva 
vida. 
 
La Sra. ESTELLER formula el prec, motivat per la pèrdua de força que, malauradament, ha 
patit Barcelona com a referent de la literatura els darrers anys, i subratlla que la ciutat havia 
estat la capital cultural d’Espanya, com va dir Vargas Llosa, que afirmava que tot el que 
passava a Barcelona era una obertura, i que la ciutat era innovadora en el camp de les idees i la 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 52 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
creació. Això va atreure moltíssims editors i escriptors, com ara el mateix Vargas Llosa o 
García Márquez, i va fer que Barcelona es convertís en la capital mundial de l’edició en 
castellà, així com en un referent de la literatura universal —el 2015 va ser nomenada Ciutat 
Literària de la UNESCO. 
Reconeix que a la ciutat hi continua havent una activitat vinculada a la literatura, però lamenta 
que molts autors i editors hagin deixat de visitar-la i que hagi deixat de ser capdavantera i 
referent, com demostren fets com ara que el premi Nobel de literatura del 2003, Coetzee, visiti 
diverses ciutats d’Espanya i entre aquestes no hi hagi Barcelona, com ha passat mb altres autors 
de prestigi els darrers anys. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat de Cultura. 
 
El Sr. SUBIRATS agraeix la preocupació manifestada per la Sra. Esteller i assegura que el 
Govern comparteix l’interès per aquesta qüestió, però entén que la realitat no és ben bé com la 
que ha descrit, ja que a Barcelona hi ha una activitat literària constant (Kosmopolis, nombrosos 
festivals literaris organitzats per l’ICUB, etc.) i escriptors internacionals de primer nivell 
continuen visitant la ciutat. Entre d’altres, des del 2015 l’han visitada Ian McGivan, Yasmina 
Reza, Claudio Magris, Dennis Lehane, Donna Leon, James Ellroy, Svetlana Aleksiévitx i 
Rachel Kushner, i avui mateix hi ha una conferència al CCCB de Judith Butler, una de les 
pensadores actuals més destacades en l’àmbit del pensament de gènere i la sociologia. Subratlla 
que el fet que un premi Nobel no passi per Barcelona en la seva visita a Espanya no demostra 
un afebliment de la ciutat com a referent literari. 
Indica que el Govern accepta el prec i continuarà treballant perquè Barcelona continuï tenint el 
prestigi internacional que entén que no ha perdut mai, i exposa que Barcelona és la ciutat 
convidada a la Fira del Llibre de Buenos Aires el 2019; que enguany per Sant Jordi es farà un 
esmorzar per a tots els autors tot recuperant la tradició de l’Hotel Regina que s’havia perdut, i 
que al llarg de l’any es faran activitats d’acord amb el món editorial i com a preparació de la 
Fira del Llibre. 
 
La Sra. ESTELLER agraeix l’acceptació del prec, però insisteix que, si bé els escriptors 
continuen visitant Barcelona, no ho fan amb la mateixa intensitat que abans, i la ciutat ha perdut 
capacitat d’atracció en aquest àmbit. 
 
Es dona per tractat. 
 
19.-  (M1519/8814) Que el Govern municipal agilitzi el procés de valoració i elaboració dels PIA, 
per tal de reduir la llista d’espera de 14.294 pendents d’atendre. 
 
La Sra. ESTELLER formula el prec, que vol que les persones puguin ser valorades al més aviat 
possible perquè puguin entrar en el circuit de reconeixement i de cobrament de l’ajut en funció 
del grau de dependència que els correspongui. 
 
La Sra. ORTIZ accepta el prec; recorda que s’ha posat en marxa un pla de xoc, i observa que el 
problema no és només de llista d’espera, sinó també de dotació dels recursos de la dependència 
—la Llei de la dependència, que té un impacte directe en la vida de moltíssima gent, és una llei 
clarament infradotada. 
A continuació, exposa que, en el marc del projecte «Impulsem», s’està treballant el model 
d’atenció a la dependència de la ciutat dotant de més persones que atenen la dependència i de 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 53 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
manera més integrada amb altres serveis per aconseguir una equitat real a la prestació del servei 
perquè hi hagi una única llista, i comenta que va haver-hi un problema perquè les dades de la 
Generalitat no arribaven i van entrar 13.000 de grau 1 de cop, i això, sumat a les dificultats que 
hi ha en ocasions a l’hora d’accedir a les dades econòmiques, entre altres coses, a vegades fa 
retardar el PIA definitiu. 
D’altra banda, informa que s’ha augmentat la dotació per a l’elaboració dels PIA. 
 
La Sra. ESTELLER agraeix l’acceptació del prec i valora la feina que es fa en aquest àmbit 
malgrat la complexitat, que va augmentar amb l’entrada del grau 1, com també el fet que en el 
pressupost del 2018 hagin augmentat considerablement totes les partides pressupostàries 
vinculades a la dependència, però entén que encara s’ha de millorar molt la gestió dels 
instruments perquè els processos siguin molt més ràpids i s’agiliti l’elaboració dels PIA, de 
vegades entorpida per la manca de personal. 
D’altra banda, subratlla que el Grup del PP sempre ha reclamat que hi hagi una finestreta única 
que permeti tramitar els expedients amb més celeritat, i manifesta el desig que el pla de xoc 
s’agilitzi al màxim perquè tothom pugui tenir el reconeixement que li correspongui. 
 
La Sra. ORTIZ observa que la qüestió de la finestreta única també té a veure amb una millora 
del sistema de finançament, i que si la Generalitat no accepta la tramitació, no es pot tirar 
endavant un PIA o no es pot reconèixer la dependència. En aquest sentit, comenta que 
l’infrafinançament o la infradotació sovint fa que l’Ajuntament estigui cobrint una atenció 
domiciliària en solitari, sense que se li hagi reconegut la Llei de dependència i amb un 
finançament 100% propi. 
Per acabar, subratlla que cal augmentar els recursos, especialment des de l’Estat, per garantir 
una bona atenció a les persones en una població cada cop més envellida i amb més necessitat de 
cures. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
20.-  (M1519/8801) Quines mesures en l’àmbit de la salut pensa implementar el Govern municipal 
per tal d’abordar les al·lèrgies i l’augment del pol·len a la ciutat de Barcelona? 
 
La Sra. BARCELÓ formula la pregunta, motivada tant pels resultats de l’enquesta de salut a 
Catalunya, que posen de manifest que les al·lèrgies cròniques afecten el 14,7% dels adults i el 
19,4% dels nens, com pels alts nivells de pol·len previstos per a la primavera pels investigadors 
de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya i del Departament de Biologia Animal, Biologia 
Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al gerent de Parcs i d’Ecologia. 
 
El Sr. RIBAS respon que, des de fa molts anys, l’Institut de Parcs i Jardins, juntament amb 
l’Agència de Salut, fa estudis continuats amb la Universitat Autònoma per veure quin tipus 
d’al·lergògens hi ha a la ciutat i quina afectació tenen, i implementa les accions pertinents a 
partir d’aquests estudis. Per exemple, es retiren espècies que està comprovat que produeixen 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 54 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
moltes al·lèrgies, com ara el plàtan: en 24 anys s’ha passat d’un 50% de plàtans entre l’arbrat a 
un 20%, i en els propers 20 anys el Pla director de l’arbrat preveu que aquest percentatge baixi 
fins al 15%. D’altra banda, es planten espècies que no es reprodueixen per pol·len, sinó a través 
dels insectes, i s’apliquen mesures transversals a través d’altres departaments, com ara la 
reducció de la contaminació atmosfèrica o la neteja amb aigua freàtica dels llocs més afectats. 
Per acabar, posa de manifest que el principal diari del país afirmava en un reportatge que 
l’actuació de Barcelona en aquests aspectes és exemplar. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la resposta i subratlla que els propers informes de salut haurien 
d’incloure les dades referents a les al·lèrgies i el pol·len, ja que les al·lèrgies afecten el 12,5% 
dels nois i el 10,2% de les noies, cada cop afecten més tota la població, en la franja d’edat de 
15 a 44 anys és el primer problema de salut en els homes i el segon en les dones, i es preveu que 
en dues dècades afecti el 50% de la població pediàtrica. 
Agraeix també les mesures que s’estan implementant, però subratlla que per lluitar contra les 
al·lèrgies és imprescindible augmentar els recursos que s’hi destinen i millorar la neteja i la 
retirada del pol·len, ja que actualment, malgrat les darreres pluges, n’hi ha una quantitat molt 
elevada, que no va gens bé a les persones que tenen al·lèrgies. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
21.-  (M1519/8785) En quina situació es troba actualment el projecte de transformació del Parc de la 
Ciutadella en un pol científic i quin és el calendari previst per al seu desenvolupament? 
 
El Sr. PUIGCORBÉ formula la pregunta i posa de manifest que els diversos equipaments 
culturals del Parc de la Ciutadella fa anys que es troben en una situació de desaprofitament i 
deteriorament: avui, tant el Museu Martorell de Geologia, que va ser el primer edifici de la 
ciutat construït expressament amb finalitat museística, com l’edifici modernista del Castell dels 
Tres Dragons, antic Museu de Zoologia, serveixen únicament com a dipòsit de les col·leccions 
natural i documental del Museu de Ciències Naturals, motiu pel qual no estan oberts al públic i 
només són accessibles a les persones que volen consultar les col·leccions, i l’estat de 
conservació indica que ambdós equipaments necessiten ser rehabilitats i adaptats a la vigent 
normativa d’accessibilitat. D’altra banda, la intervenció que requereix l’Hivernacle és molt més 
urgent encara, ja que la seva estructura està afectada per diferents patologies. 
Considera del tot pertinent el projecte que va proposar el Museu de Ciències Naturals de 
recuperar la Ciutadella com a pol científic, ja que restituiria al parc l’ús original que hi va donar 
Josep Fontserè quan el va dissenyar fa 140 anys, coincideix amb el replantejament del model 
zoològic de la ciutat, amb la reorganització del Museu de Ciències Naturals, i compta amb el 
suport de la comunitat científica a través de l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat Pompeu 
Fabra, el Parc de Recerca Biomèdica i la Fundació Maragall, entre altres institucions. 
Comenta que la seva amiga i companya d’universitat Anna Omedes, directora del Museu de 
Ciències, li va explicar el projecte, i que fa un any el regidor Jaume Collboni, aleshores segon 
tinent d’alcalde, va expressar la voluntat del Govern municipal de transformar el parc en un 
espai de ciències i natura i que l’ICUB aplegués les institucions científiques esmentades en la 
taula «Ciutadella, parc de la ciència». Indica que el Sr. Collboni va reconèixer que encara no es 
disposava del pressupost per a l’operació, però va afirmar que l’objectiu era elaborar i 
consensuar un pla director que definís el camí a seguir. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 55 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat de Cultura. 
 
El Sr. SUBIRATS afirma que comparteix la passió del Sr. Puigcorbé per la ciència i l’interès 
per l’estat de manteniment dels edificis del Parc de la Ciutadella, que es va concebre en 
l’Exposició de 1888 com un parc de la ciència, i informa que l’edifici dels Tres Dragons està en 
un procés de remodelació que ja es va fer en etapa anterior pel subsol, ampliant tota la part de 
recerca i de treball propi del museu, i s’obrirà al públic aprofitant la Setmana de la Ciència del 
juny. 
Indica que l’Hivernacle i l’Umbracle no són responsabilitat de l’ICUB, sinó que formen part 
d’Ecologia Urbana i de Parcs i Jardins, i comunica que s’ha fet un estudi de remodelació de 
l’Hivernacle que, atesa la situació en què es troba per manca d’inversió des de fa molt temps, 
puja més de 2 milions d’euros, de manera que caldrà treballar-hi. 
Afegeix que hi ha en marxa un pla estratègic per al zoològic i que abans que acabi la tardor 
d’enguany es presentarà el Pla director de la Ciutadella. D’altra banda, s’està treballant entre la 
relació de la primera tinença d’Alcaldia, la comissionada de Salut i el comissionat de Cultura 
per articular aquest pla director amb un conjunt d’activitats i d’iniciatives que articulin molt 
més l’ecosistema científic de la Ciutadella. Subratlla que moltes entitats de l’entorn del Parc de 
la Ciutadella han manifestat interès a reforçar aquests aspectes aprofitant el canvi en el Pla 
director i el nou plantejament que el director del zoològic, el Sr. Sito Alarcón, planteja en 
relació amb aquesta qüestió. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix l’interès del comissionat de Cultura i demana que s’ofereixi una 
compareixença a la tardor o abans per explicar el Pla director de la Ciutadella. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
22.-  (M1519/8781) Quines són les línies mestres del Pla Director del Born CCM així com, s’ha 
realitzat un Pla Estratègic que inclou aquest Pla Director? 
 
La Sra. ROVIRA exposa que des de la marxa de Quim Torra el 2015, el Born va passar a 
dependre no només de l’ICUB, sinó també de la Primera Tinença d’Alcaldia, i va estar conduït 
pel tinent d’alcalde Gerardo Pisarello a través del comissionat de Programes de Memòria 
(primer el Sr. Xavier Domènech i després el Sr. Ricard Vinyes). Després de dos anys sense 
director, l’any passat es va resoldre el concurs de direcció a favor de la Sra. Montserrat Iniesta, 
que s’hi va incorporar al setembre del 2017, i el 6 de març d’enguany hi va haver un acte de 
presentació del Pla director del centre amb l’horitzó de planificació fins al 2025. Tanmateix, 
avui continua sense poder-se accedir al document que es va presentar —pla estratègic o pla 
director, ja que se l’anomena indistintament d’una manera i d’una altra—, motiu pel qual el seu 
grup presenta aquesta pregunta, que formula. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat de Memòria. 
 
El Sr. VINYES agraeix l’interès pel funcionament del Born i pel seu projecte global, i indica 
que el Pla director defineix la personalitat de l’equipament, de manera coherent amb el seu 
origen i, per tant, en primer lloc, amb la preservació de les ruïnes que van ser provocades per 
repressió dels vencedors de la Guerra de Successió que tenien un ple exercici del poder polític 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 56 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
sobre la ciutat, sobretot durant la postguerra, i, en segon lloc, amb la vinculació d’aquesta 
realitat amb la contemporaneïtat. Consegüentment, el que estableix el Pla director és preservar, 
estudiar i compartir el patrimoni que està custodiant a través d’un programa integral 
d’interpretació del lloc urbà en què es troba, la qual cosa significa reapropiar-se des del present 
d’un lloc en el qual múltiples subjectes polítics han experimentat la vida i el conflicte de la 
ciutat al llarg d’un període amplíssim, que va des dels enterraments del segle III fins al moment 
actual, passant pels musulmans del segle XX. D’altra banda, es vol la diversificació de públics i 
de referents memorials i la potenciació d’una programació estable al centre. 
Aclareix que el Pla director és el document que expressa les intencions institucionals envers el 
futur de l’equipament i que aquest inclou un pla estratègic, que és el document que defineix els 
objectius que s’han d’assolir a llarg termini (en aquest cas, 2019-2025), i ho descriu a través de 
programes funcionals, és a dir, patrimoni, programes públics, públics en si mateix, 
infraestructura, recursos humans, etc. Informa que aquest pla està en fase d’elaboració i es 
preveu acabar-lo a la tardor, i observa que aquest és el primer cop que el Born fa un intent de 
planificació a llarg termini. 
 
La Sra. ROVIRA demana accés al Pla director i que es faciliti informació sobre com es 
desenvolupen les diferents actuacions en aquest àmbit. 
 
Es dona per tractada. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
23.-  (M1519/8815) Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l’estat d’execució de la proposició següent: (M1519/6827), aprovada en la sessió de 19 de 
setembre del 2017: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda: Instar al Govern 
municipal a resoldre amb urgència la problemàtica originada per la proliferació de “narcopisos” 
en determinades zones del barri del Raval, al Districte de Ciutat Vella i a, entre d’altres, 
presentar a la propera Comissió: 1. Les mesures suficients, en el marc de les competències 
municipals, per evitar les ocupacions irregulars de pisos al barri del Raval, utilitzats pel tràfic i 
venda de drogues i altres. 2. Un pla de xoc de serveis socials transversal i interadministratiu per 
fer front a la situació actual de la proliferació de “narcopisos” al Raval, i de millora de la 
convivència al barri. 3. Que es traslladi a la taula de drogues aquesta realitat i es defineixin les 
actuacions necessàries. 
 
La Sra. ESTELLER enuncia la proposició de la qual demana seguiment, relacionada amb un 
problema molt greu, el dels narcopisos, que afecta els veïns del Raval i d’altres barris de 
Barcelona. 
 
La Sra. ORTIZ recorda que el Grup de Drogues va fer una reunió monogràfica sobre aquesta 
qüestió i que s’ha enviat a tots els grups l’informe de les mesures que es treballen tant en 
l’àmbit social com en el de l’habitatge, la salut i la seguretat. Concreta que fa mesos que es 
treballa en el marc de la intervenció social mitjançant l’Agència de Salut Pública i els sistemes 
comunitaris pel que fa a proximitat als barris; es treballa a través de la Guàrdia Urbana, i, atès 
que el gran focus del problema és el parc d’habitatge privat buit, s’ha contactat amb més de 80 
propietaris perquè cedeixin l’habitatge a la borsa de lloguer assequible o a la borsa de 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 57 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
l’habitatge per tal d’evitar les ocupacions, i s’ha tractat la qüestió a la Taula de Seguretat i amb 
Mossos d’Esquadra (el tràfic de drogues és competència seva). 
S’ofereix per tornar a enviar l’informe al Grup del PP. 
 
La Sra. ESTELLER assenyala que, atès que les accions que s’estan duent a terme són 
insuficients, tots els grups van signar una sol·licitud per demanar un ple extraordinari sobre 
Ciutat Vella i, sobretot, sobre el barri del Raval, on els veïns veuen com la seva vida es 
complica cada cop més i no poden tenir una vida normal. 
Subratlla que calen accions determinants que solucionin el problema dels narcopisos i evitin 
que es llenci el missatge que a Barcelona es pot ocupar un pis sense problemes, perquè hi ha 
una mena de suport i d’empara del mateix Ajuntament. 
 
La Sra. ORTIZ remarca que fa molts mesos que s’hi treballa amb la intenció d’anar a les causes 
del problema. Indica que, amb aquest objectiu, s’ha passat de 10 educadors al Raval a 23, 
vinculats a l’Agència de Salut Pública, i s’han posat més de 10.000 hores afegides de la Guàrdia 
Urbana, fent seguretat també a escala de carrer, però insisteix que el gran focus del problema és 
el parc d’habitatge privat buit, la irresponsabilitat dels tenidors d’habitatges privats amb el seu 
parc, problema davant del qual el PP mira cap a una altra banda i continua repetint el seu 
discurs. 
Observa que segurament calen canvis legals, ja que cal poder intervenir en propietats privades 
on hi ha aquest ús delinqüencial i instar els propietaris privats, actuacions que van més enllà de 
les competències de l’Ajuntament, i posa de manifest la sensació que alguns grups, més que 
buscar solucions al problema, volen treure’n rèdit polític. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
24.-  (M1519/8782) Es requereix al Govern municipal que informi sobre l’estat dels acords aprovats 
al mes de setembre amb el contingut següent: La Comissió de Drets Social, Cultura i Esports 
acorda: - Que es plantegi a mig termini la municipalització del servei d’acolliment d’urgència 
per dones que viuen situacions de violència masclista i els seus fills i filles. - Que a través 
d’aquest procés s’equipari les condicions de les treballadores d’aquest servei a les treballadores 
de serveis socials, amb les categories adequades, millorant d’aquesta manera les seves 
condicions laborals i s’avanci per la presa de decisions conjuntament entre usuàries i 
treballadores; treballant colze a colze amb la regidoria de feminismes LGTBI. - Que es treballi 
per facilitar i garantir la coordinació entre els diferents serveis de prevenció i atenció a la 
violència masclista de la ciutat, tenint en compte el conjunt de recomanacions fetes a partir de 
l’avaluació que es va fer del circuit de violències masclistes. 
 
La Sra. ROVIRA saluda les treballadores de les cases d’acollida de dones que pateixen 
violències masclistes i del CMAU, així com les companyes que participen a la plataforma 
Municipalitzem, i posa de manifest que, un cop més, cal demanar a la Comissió que es tirin 
endavant qüestions que ja s’han aprovat i que són demandes de col·lectius organitzats i de 
treballadores. 
Dit això, enuncia la proposició de la qual demana seguiment, que va ser aprovada al setembre; 
subratlla que, des d’aleshores, les treballadores s’han continuat mobilitzant, i comenta que el 
seu grup és conscient que la municipalització que demana té dificultats afegides per la data de 
finalització del contracte vigent. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 58 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
La Sra. ORTIZ dona la benvinguda a les persones que han assistit per aquest seguiment de 
proposició i els demana disculpes per l’estona que han hagut d’esperar i pel fet que no hi hagi la 
regidora de Feminismes, que és la responsable de tots els programes de violència i del 
seguiment d’aquest servei. 
Tot seguit, informa que durant aquest any estarà fet l’estudi sobre la viabilitat de la possible 
internalització i es presentarà a la Comissió, i exposa algunes de les actuacions que ja s’estan 
implementant relacionades amb la coordinació que planteja la proposició: s’ha redefinit la 
composició de la comissió tècnica plenària, que s’ha constituït com a espai de discussió, 
formació i validació del treball que realitzen tots els circuits territorials, és a dir, com un grup 
motor per pilotar aquesta qüestió; s’ha creat un òrgan operatiu per a la presa de decisions en 
l’àmbit institucional; s’ha constituït un grup motor que inclou el Departament de Feminismes i 
LGTBI, l’Institut Municipal de Serveis Socials, la Guàrdia Urbana, el Consorci Sanitari, el 
Consorci de Serveis Socials, el Consorci d’Educació, la Generalitat de Catalunya, Mossos 
d’Esquadra, l’ICD i el Departament de Justícia, i que s’ha reunit diverses vegades i té quatre 
sessions més programades; la secretaria tècnica del circuit, des de fa tres setmanes, compta amb 
una professional municipal per impulsar qüestions de coordinació i d’impuls dels circuits 
territorials; s’ha establert, amb l’objectiu de millorar els rols i les funcions de les persones 
referents dels circuits territorials, un sistema de coordinacions d’aquestes amb la secretaria 
tècnica (l’octubre del 2017 es va mantenir una primera sessió de treball i el mes de març se n’ha 
fet una altra); hi ha subcomissions de treball per a cada qüestió que ha anat apareixent; el 2017 
s’hi van incorporar els serveis que no hi participaven fins aleshores o que ho feien només en 
alguns territoris (inclou els EAIA, els centres de Serveis Socials, els CSMA, els CSMIJ, etc.). 
Per acabar, s’ofereix per facilitar tota la informació per escrit. 
 
La Sra. ROVIRA celebra les accions dutes a terme pel que fa a coordinació, però lamenta la 
manca de compliment de la proposició pel que fa a la municipalització, que no podrà fer-se 
efectiva el 2019, un cop finalitzi la concessió amb l’empresa que ho gestiona actualment, si s’ha 
anunciat que el 2018 es farà l’estudi de viabilitat. 
D’altra banda, subratlla que el tracte que s’està oferint en els diferents serveis del circuit de 
violències masclistes és vergonyós, sobretot tenint en compte que teòricament el Govern 
municipal aposta per combatre la feminització de la pobresa i la precarietat de les seves 
treballadores. 
 
Es dona per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
VII) Declaració Institucional 
 
 La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Primer.- Reafirmar el compromís 
d’aquest Ajuntament explicitat al Pla estratègia local amb el poble gitano de Barcelona. Segon.- 
Reconèixer i assumir com a pròpia la Declaració aprovada al Primer congrés internacional de 
dones gitanes: Declaració gitana de Barcelona de les altres dones. Pel compromís amb les altres 
dones gitanes. Tercer.- Elaborar una estratègia per lluitar contra la precarització laboral de les 
dones gitanes que treballen sense regularització laboral, en el marc de l’Estratègia local amb el 
poble gitano de l’Ajuntament de Barcelona incorporant el treball fet des d’altres àrees de 
l’Ajuntament en el marc de les cures i la regularització de les treballadores de la llar. Quart.- 
Treballar per a aconseguir assolir el segon objectiu del pla: Millorar l’èxit escolar i combatre 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 59 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58 
 
 
 
 
 
l’absentisme i l’abandonament dels estudis, especialment rellevant quan parlem de dones 
gitanes, promovent programes dins i fora les aules que reforcin el tracte igualitari entre nois i 
noies i que realitzin un seguiment de la seva incorporació al món laboral. 
 
La Sra. FANDOS llegeix la part dels acords de la declaració i dona les gràcies a tots els grups 
per haver-hi donat suport. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Fandos expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP i 
el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
La Sra. BENEDÍ dona les gràcies a tothom per l’assistència. 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.44 h. 
Ref: CCP 4/18 Drets Socials, Cultura i Esports 60 
v. 18/ 4/ 2018 8: 58