ELCOMERÇA BARCELONA 2016 RESUM EXECUTIU Índex Presentació ................................................................................................3 2 ¨Tendències del sector del comerç 2.1. ¨Barcelona: tendències globals, impacte local ...........................25 1 ¨Dades del 2016 2.2. ¨Perfils de districtes ......................................................................27 1.1. ¨El sector terciari a Barcelona .......................................................4 1.2. ¨Ocupació al comerç ......................................................................5 3 ¨Inventari de locals de Barcelona 1.3. ¨Facturació i PIB .............................................................................7 3.1. ¨Resultats principals .....................................................................28 1.4. ¨El sector de l’hoteleria ..................................................................8 3.2. ¨Conclusions i tendències ............................................................31 1.5. ¨El comerç electrònic ....................................................................9 1.6. ¨Enquesta d’opinió sobre el comerç mitjançant l’Òmnibus municipal 2016 ..................................................................................12 1.7. ¨Enquesta sobre l’activitat del sector comercial a Barcelona ....13 1.8. ¨Enquesta sobre l’activitat del sector de la restauració a Barcelona .........................................................................................15 1.9. ¨Enquesta sobre l’obertura en diumenge ...................................17 1.10. ¨Enquesta d’opinió sobre els mercats municipals mitjançant l’Òmnibus municipal 2016 i l’Enquesta de serveis municipals ....18 1.11. ¨L’activitat turística a la ciutat de Barcelona (Òmnibus municipal 2016) ..............................................................19 1.12. ¨Barcelona, ciutat de compres internacional ............................20 1.13. ¨Anàlisi de la restauració a Barcelona (Mercabarna) ...............21 1.14. ¨Fires, mercats i mostres de comerç als carrers de Barcelona .......................................................................................24 2 Presentació L’Informe del comerç 2016, elaborat per l’Ajuntament de Barce- ment amb el comerç dels barris, alhora que desenvolupen una lona, mostra que, com en altres ocasions, el sector del comerç funció social com a eixos vertebradors del territori. En aquest manté un paper clau en l’estructura econòmica de la ciutat, i es sentit, destaca la decidida aposta municipal per la remodelació constitueix com un autèntic vertebrador de la vida quotidiana als d’aquests espais, que els fa més competitius, amb noves infrae- barris. structures, logística i serveis. Les principals dades d’activitat comercial revelen la importàn- L’informe també destaca el paper del comerç electrònic i els cia d’aquest sector per a Barcelona, ja que representa un pes nous hàbits de consum associats a aquest canal, així com la superior al 14% dels llocs de treball, permet enfortir el model de importància de les compres que fan els i les visitants, amb un convivència i integració als barris i és un element de projecció increment significatiu de la despesa realitzada respecte a l’any internacional de la ciutat. anterior. Agustí Colom Cabau Regidor de Comerç i Mercats Les dades qualitatives indiquen també la satisfacció dels Tenim el convenciment que, en la col·laboració conjunta amb el ciutadans i ciutadanes amb el comerç barceloní. L’àmplia i sector, trobarem les fórmules adequades per seguir avançant en variada oferta comercial i l’atenció rebuda són aspectes molt la construcció d’un model comercial equilibrat. ben valorats i posen de manifest que el model de comerç urbà de proximitat de Barcelona és un model d’èxit, que cal seguir Apostem per sumar esforços, donant suport a les entitats sec- preservant i fomentant. torials, professionals i territorials que agrupen el comerç de la ciutat i promocionant una competitivitat més gran amb la for- Els mercats municipals de Barcelona, arrelats a la vida quotid- mació i els serveis que posem a disposició del món comercial. iana de la ciutat, contribueixen a reforçar aquest paper dina- Només compartint objectius estratègics es poden afrontar els mitzador de l’economia, amb la voluntat de ser un pol conjunta- reptes que tenim davant. Índex 3 1 ¨ Dades del 2016 Dades Persones afiliades* al sistema de la Seguretat Social a Barcelona en el terciari del 2016 1.1. El sector terciari a Barcelona 2016-2015 L’any 2016 el sector terciari va crear llocs de treball per quart any 2015 2016 Variació 16/15 consecutiu, amb un total de 921.418 persones afiliades al siste- Nombre % ma de la Seguretat Social a Barcelona a desembre del 2016, la qual Total de serveis 889.527 921.418 31.891 3,59 cosa representa un augment del +3,6%. Aquest increment iguala el Comerç i reparacions 154.332 158.032 3.700 2,40 creixement del conjunt de l’economia de la ciutat (+3,6%). Transports i emmagatzematge 45.102 45.147 45 0,10 Hostaleria 79.057 83.911 4.854 6,14 El sector terciari en conjunt incrementa el seu pes dins l’estructura Informació i comunicacions 57.092 60.984 3.892 6,82 ocupacional de la ciutat fins a assolir el 89,7% dels llocs de treball de Barcelona, xifra que supera en 0,2 punts la de l’any anterior i Activitats financeres i d’assegurances 37.482 35.530 -1.952 -5,21 consolida la tendència estructural de terciarització de l’economia Activitats immobiliàries 13.940 14.481 541 3,88 de la ciutat que s’està experimentant des de fa dècades. Serveis a les empreses 200.575 210.930 10.355 5,16 Administració pública 81.083 84.417 3.334 4,11 El comerç i les reparacions mantenen el seu paper clau en l’estruc- Educació 67.454 69.835 2.381 3,53 tura econòmica de la ciutat i concentren més del 17% dels llocs de Activitats sanitàries i serveis socials 92.555 95.760 3.205 3,46 treball del sector terciari. Creix per tercer any consecutiu (+2,4%), la qual cosa representa un guany de 3.700 persones afiliades. Per Activitats artístiques, recreatives 24.694 25.614 920 3,73 branques, el comerç al detall experimenta l’evolució més dinàmica Altres serveis (1) 36.161 36.777 616 1,70 des del 2008 (amb un augment de l’afiliació del +3,6%), mentre * Suma dels afiliats al Règim general i d’autònoms. que la branca majorista s’estabilitza (+0,3%). (1) Inclou personal domèstic i organismes extraterritorials. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de Pel que fa a l’hostaleria, creix per sobre de la mitjana amb un +6,1%. l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. En el període 2008-2016, el creixement acumulat és de +22,5%, període en el qual també tots els indicadors d’activitat turística Per el que fa a l’atur, el mes de juliol de 2017 els serveis acumulen han crescut de manera continuada, esdevenint —juntament amb 56.812 persones aturades a la ciutat —el 79,6% del total—. la posició privilegiada de Barcelona en l’organització de congres- sos internacionals— un dels factors de fortalesa de l’economia i En comparació amb el juliol del 2016, els serveis registren un de- dinamitzadors vitals del mercat de treball de la ciutat. scens interanual de més de 5.600 persones, la qual cosa significa la cinquantena reducció interanual consecutiva de l’atur en aquest Índex sector (-9,0%). 4 Dades 1.2. Ocupació en el comerç Afiliació a la Seguretat Social en el comerç a Barcelona / 4t trimestre del 2016 del 2016 El 2016 el comerç ocupa 149.468 persones a la ciutat de Barcelo- Règim general Autònoms Total na, de les quals 95.811 treballen en el sector minorista (el 64,1% Afiliats Variació Afiliats Variació Afiliats Variació Pes del del total) i 53.657 (el 35,9%) en el majorista. 15/14 15/14 15/14 sector (%) (%) (%) (%) El 2016 l’ocupació al comerç barceloní registra un augment del Comerç 78.805 4,7 17.006 -1,1 95.811 3,6 9,3% 2,4%, lleugerament inferior a l’evolució en l’àmbit Metropolità minorista (+2,8%) i Catalunya (+3,0%). Cal destacar que el comerç barceloní Comerç 44.838 0,4 8.819 0,2 53.657 0,3 5,2% crea llocs de treball per tercer any consecutiu —després de per- majorista dre’n durant el període de crisi— i aconsegueix l’increment inter- Total del 123.643 3,1 25.825 -0,6 149.468 2,4 14,5% anual més alt des del 2008, tot i que més suau que el del conjunt comerç de l’economia de Barcelona (+3,4%). Total de 908.135 3,6 119.217 1,9 1.027.352 3,4 100,0% Barcelona D’aquesta manera, el pes del comerç en el conjunt dels llocs de Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de treball de la ciutat al final del 2016 assoleix el 14,5% —distribuït l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. entre un 9,3% del comerç minorista i un 5,2% del majorista—, fet que confirma la importància cabdal que manté aquest sector mad- ur en l’economia barcelonina. Cal destacar el fort increment de les Ocupació al comerç de Barcelona persones assalariades en el comerç minorista (+4,7%), tant en rel- (Índex 4t trimestre 2008 = 100) ació amb el règim d’autònoms com en comparació amb el comerç majorista. 105 100 El comportament de l’ocupació en el comerç al detall reflecteix les 100 95 98 oscil·lacions del consum intern. Així, després d’un fort ajust inicial 95 95 94 94 93 92 93 fins al quart trimestre del 2009 i l’estabilització del 2010, torna a 91 91 90 93 93 91 90 recular durant el trienni 2010-13 i es recupera a partir del 2014, im- 91 85 88 88 89 pulsada per la millora de la demanda interna, fins a tancar el 2016 88 84 84 85 amb un nombre de llocs de treball molt semblant al que tenia el 80 83 83 desembre del 2008 (amb una lleugera reducció del 2%). 75 IV 2008 IV 2009 IV 2010 IV 2011 IV 2012 IV 2013 IV 2014 IV 2015 IV 2016 En canvi, la reducció de persones assalariades en el comerç ma- Minorista jorista ha estat un procés més gradual i sostingut, que ha compor- Majorista tat una caiguda acumulada del 15,4% entre desembre del 2008 i Nota: Afiliats als règims general i d’autònoms de la Seguretat Social. Total del 2016. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Depar- tament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Índex 5 Dades Pel que fa als centres de cotització, Barcelona disposa, al final de Centres de cotització a la Seguretat Social en el comerç de Barcelona 2016 del 2016 l’any 2016, de 16.367 centres de cotització al comerç, dels quals 11.028 (el 67,4%) pertanyen al comerç minorista i 5.339 (el 32,6%) IV IV Variació Variació Pes Pes s/total trimestre trimestre en en s/Barcelona comerç al majorista. 2015 2016 nombre % (%) 2016 2016 (%) Engròs 5.334 5.339 5 0,1% 7,2% 32,6% El nombre de centres de cotització al comerç de Barcelona creix moderadament per tercer any consecutiu (+0,7%), amb una evolu- Detall 10.922 11.028 106 1,0% 14,8% 67,4% ció interanual menys dinàmica que la que experimenta el teixit em- Total del comerç 16.256 16.367 111 0,7% 21,9% 100,0% presarial al conjunt de la ciutat (+2,4%). Per branques, els centres Total dels sec- 72.846 74.627 1.781 2,4% 100,0% del comerç al detall experimenten un augment (+1,0%) mentre que tors a Barcelona els de comerç a l’engròs s’estabilitzen (0,1%) i segueixen la pauta observada l’any anterior. Empreses * del comerç a l’engròs de Barcelona per branques 2016 (% s/total) En acabar l’any 2016, el sector comerç constitueix la primera activ- Intermediaris começ itat econòmica de la ciutat quant a nombre de centres de cotització 19,0% 1,3% De primeres matèries agràries 11,2% i representa prop de la quarta part (el 21,9%) del total. Les bran- De productes alimentaris, begudes i tabac D’articles d’ús domèstic ques que el segueixen en el rànquing són els serveis a les empre- 11,8% 15,5% D’equips TIC ses (18,5%) i l’hostaleria (10,7%). D’altra maquinària, equips i subministrament 8,3% Altre especialitzat El pes del comerç dins el conjunt dels centres de cotització de 28,4% No especialitzat Barcelona és del 21,9%, i es manté força estable respecte al 2015. 4,6% Per branques, el comerç a l’engròs representa el 7,2%, i el comerç al detall, el 14,8%. Empreses* del comerç al detall de Barcelona per branques 2016 (% s/total) Pel que fa al comerç a l’engròs destaquen la distribució d’articles 1,1% d’ús domèstic (amb un pes relatiu 28,4%), seguit de les branques 2,1% d’intermediaris i productes alimentaris, que arriben al 19% i al En establiments no especialitzats 16,9% 15,5% del total, respectivament. De productes alimentaris, begudes i tabac De combustibles D’equips TIC Al seu torn, en el comerç al detall a Barcelona destaca el pes relatiu 33,6% D’articles d’ús domèstic dels establiments d’altres articles en establiments especialitzats 28,1% D’articles culturals i recreatius —que representen el 33,6% dels centres de cotització—, seguits D’altres articles en establiments especialitzats dels que venen productes alimentaris, begudes i tabac (28,1%), i 10,4% En parades de venda i mercats ambulants els establiments no especialitzats (16,9%). 4,5% Altres establiments fora de parades i mercats 2,8% 0,5% Índex * Centres de cotització a la Seguretat Social. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 6 Dades 1.3. Facturació i PIB Facturació del comerç a Barcelona 2016 del 2016 L’economia catalana confirma la seva recuperació al llarg del 2016 Facturació del 2016 Var. 2016/2015 (milers d’euros) (en %) i encadena tretze trimestres consecutius de variació interanual positiva del producte interior brut en tancar l’any, en què la deman- Comerç minorista 12.698.307 3,3% da interna i l’exportació de béns i serveis n’han estat els motors Comerç majorista 22.093.945 0,5% principals. Total del comerç 34.792.252 1,5% Amb un PIB de 223.629 milions d’euros, el creixement real de Font: Estimació elaborada pel Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econò- l’economia de Catalunya al 2016 ha estat del +3,5%, el millor resul- mica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’INE, l’Idescat i l’INSS. tat —juntament amb el del 2015— de la darrera dècada, i s’emmar- ca en un context caracteritzat també per l’evolució positiva de l’ac- El comerç al detall arriba el 2016 a un volum de negoci de 12.698,3 tivitat en els àmbits espanyol (+3,2%) i de la Unió Europea (+1,9%). milions d’euros a Barcelona, xifra que representa un increment in- teranual del +3,3%. La recuperació de la demanda interna motivada L’economia de Barcelona participa d’aquest procés de recuperació pel creixement de l’ocupació i les rendes familiars, el creixement de l’activitat econòmica i del mercat de treball, i el PIB de la ciutat del consum de les llars (+2,7%), la baixa inflació i la millora de la experimenta un creixement real del +3,4% en el conjunt de l’any, confiança dels consumidors, juntament amb la demanda addicio- amb una certa desacceleració al llarg de l’exercici. nal generada pel turisme —que el 2016 registra a la ciutat nous màxims històrics de visitants i pernoctacions en hotels— han La facturació del comerç a la ciutat de Barcelona assoleix un volum propiciat aquesta evolució positiva i que significa el comportament de negoci estimat de 34.792,3 milions d’euros l’any 2016, després més dinàmic des del 2007. d’experimentar un increment del +1,5%, que representa la segona millor evolució dels darrers anys. La facturació del comerç a l’engròs a Barcelona se situa en 22.093,9 milions d’euros l’any 2016 i augmenta un +0,5% respecte El comerç és un dels sectors que més riquesa genera a Barcelona. a l’any anterior. Així doncs, el comerç majorista manté resultats a la Efectivament, l’activitat aporta el 13,6% del producte interior brut ciutat, tot i que des de fa uns anys està en marxa un procés gradu- de la ciutat l’any 2016, un pes que continua sent fonamental mal- al de canvi estructural i d’optimització de costos que està portant grat l’impacte dels anys de crisi. Així mateix, el PIB dels serveis ha aquesta branca a localitzar una part creixent de la seva activitat a registrat un augment significatiu a Barcelona (+3,6%), un compor- l’entorn metropolità. tament favorable al qual ha contribuït el conjunt d’activitats format pel comerç, el transport, l’hostaleria i la informació i les comunica- cions amb una evolució interanual molt dinàmica (+4,4%). Índex 7 Dades 1.4. El sector de l’hoteleria El salari mitjà de l’hostaleria a Barcelona és de 14.944 €/any el del 2016 2015 (poc més de la meitat del de la ciutat (28.861 €/any), fet que L’any 2016 l’hoteleria a Barcelona té 83.911 persones afiliades a el situa com el sector amb menys nivell salarial i el tercer amb més la Seguretat Social, de les quals 73.152 són assalariades i 10.759 pèrdua de poder adquisitiu des del 2010 (-10,3%). Per contra, és el autònomes (el 87,2% i el 12,8% del total sectorial, respectivament). sector amb menys bretxa salarial de gènere. És significatiu el creixement de les persones assalariades (+7,0%), que quasi duplica l’increment d’aquest col·lectiu a la ciutat (+3,6%). Afiliats a la Seguretat Social en la hostaleria a Barcelona / 4t trimestre 2016 Per branques d’activitat, l’afiliació en els serveis d’allotjament creix Pes sobre Variació (%) Pes/ s total 2015 2016 sector en un +9,0%, amb 18.116 afiliats totals, i en serveis de menjar i 2016/2015 ciutat 2016 hoteleria begudes, un +5,4%, amb 65.795 afiliats totals, dels quals més de la meitat (52,1%) treballen en restaurants. Serveis d’allotjament 16.618 18.116 9,0% 21,6% 1,8% Serveis de menjar i 62.439 65.795 5,4% 78,4% 6,4% La restauració i l’allotjament representen el 6,4% i l’1,8%, respecti- begudes vament, del total de llocs de treball de la ciutat, de manera que les Total 79.057 83.911 6,1% 100,0% 8,2% dues branques de l’hostaleria apleguen juntes el 8,2% de les per- sones que treballen a Barcelona. Centres de cotització de la Seguretat Social en l’hostaleria a Barcelona / 4t trimestre 2016 En el 2016, més de la meitat dels 153.882 llocs de treball de l’hos- taleria de l’àmbit metropolità de Barcelona i d’un terç dels 236.810 IV 2015 IV 2016 Variació 2016/2015 de Catalunya es concentren a la ciutat. El creixement a Barcelona En nombre En % (+6,1%) ha estat lleugerament superior a l’àmbit metropolità i a Hostaleria 7.821 7.974 153 2,0% Catalunya (+5,7 i +5,6%, respectivament). Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Barcelona disposa l’any 2016 de 7.974 centres de cotització de la Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Seguretat Social del sector de l’hostaleria (6.985 com a serveis de restauració i 989 com a serveis d’allotjament). El pes d’aquesta Salaris mitjans a Barcelona 2015 (e/any) activitat en relació amb el conjunt de centres de cotització de la ciutat és del 10,7% i la situa com el tercer sector en aquest indica- Mitjana de sectors a Hostaleria Barcelona dor, només per darrere del comerç i les reparacions i els serveis a les empreses (amb pesos relatius del 23,2 i el 18,5%, respectiva- Homes 15.360 32.615 ment). Dones 14.349 25.191 Total 14.944 28.861 En el període 2015-2016 s’han creat 153 centres de cotització (un +2,0%). Així, el sector de l’hoteleria mostra una tendència ascen- Font: Gabinet Tècnic de Programació, “Evolució de la capacitat adquisitiva dels treballa- dent al llarg del període 2008-2016, que es tradueix en un incre- dors 2010-2015”, Ajuntament de Barcelona. Índex ment acumulat de 1.120 centres de cotització i un 16,3% en termes relatius. 8 Dades 1.5. El comerç electrònic ses, respecte al 35,5% en empreses de més de deu assalariats. En del 2016 el cas de les vendes, el percentatge d’empreses que usen el canal El comerç electrònic continua la seva ràpida expansió a esca- en línia és del 4,8% i el 23,8%, respectivament. la mundial, amb una facturació global de 25 bilions d’euros que —segons dades presentades per la UNCTAD (Nacions Unides) a Volum de compres i vendes de comerç electrònic a Espanya (milers d’euros) l’“E-Commerce Week 2017: Towards Inclusive E-Commerce”— sig- nifica un increment del 38% els darrers tres anys. Projeccions re- 218.218.003 cents de l’evolució d’aquest canal comercial indiquen que la fac- turació seguirà augmentant amb força en els propers anys, tot i 197.316.270 que moderarà el ritme de creixement. 163.739.094 Quant a Espanya, segons Eurostat, l’any 2016 el percentatge d’em- preses que compren en línia (32%) queda deu punts per sota de la 160.318.763 mitjana de la Unió Europea i el de les que venen per aquest canal 2008-2009 2010-2011 2012-2013 2014-2015 (21%), un punt per sobre. En tots dos casos, l’ús del canal creix re- volum de compres comerç electrònic volum de vendes comerç electrònic specte a l’any anterior, amb increments interanuals de 6 i 3 punts, respectivament, per a les compres i les vendes. Font: Institut Nacional d’Estadística. Enquesta sobre l’ús de TIC i comerç electrònic a les empreses. * Empreses de més de deu treballadors. En el període 2015-2016 gairebé la tercera part de les empreses espanyoles de deu o més assalariats (el 32,1%) han efectuat com- Comerç electrònic a Catalunya. 2015-2016 pres per comerç electrònic per un valor de 197.316,3 milions d’eu- Empreses amb deu o ros —el 20,3% del total de compres— la qual cosa representa un Microempreses més assalariats +0,1% respecte al 2015). Pel que fa a les vendes, un 20,1% d’empre- ses utilitzen el canal en línia, que a Espanya genera un volum de Total d’empreses 405.969 21.828 negoci de 218.218,0 milions d’euros, xifra que representa un 15,7% Compres a través de comerç electrònic (%) 19,0 35,5 del total de vendes, i situa el creixement de les vendes en línia en Vendes a través de comerç electrònic (%) 4,8 23,8 el +10,1%. Comerç electrònic a Catalunya per sector d’activitat de l’empresa. 2015-2016 Pel que fa a Catalunya, el 35,5% de les empreses amb deu o més persones assalariades de Catalunya han comprat per comerç elec- Sector d’activitat trònic en aquest període, dada superior en 4,7 punts a la de l’any % d’empreses amb deu o més assalariats Indústria Construcció Serveis anterior i també 3,4 punts més alta que la mitjana espanyola. En Compres a través de comerç electrònic (%) 31,6 26,3 38,6 el cas de les vendes, el percentatge d’empreses és força inferior Vendes a través de comerç electrònic (%) 20,8 2,3 28,4 (23,8%), xifra que representa un augment de 3,5 punts respecte al 2014-2015 i se situa 3,7 punts per damunt del valor estatal. L’accés Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i als canals en línia està relacionat amb la dimensió empresarial: Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Idescat. Índex l’ús del canal en línia per a les compres és del 19% en microempre- 9 Dades La facturació total de les compres per internet de les empreses de Productes o serveis adquirits per internet els darrers dotze del 2016 deu o més assalariats de Catalunya ha estat de 32.223,7 milions mesos. Catalunya 2016 d’euros el 2015-16, xifra que equival al 15,1% de les compres totals En percentatge sobre el total de compradors i el 33,7% de les compres de les empreses que fan adquisicions per aquest canal. Allotjament de vacances 53,1% Entrades a espectacles 51,5% Pel que fa a les vendes, la facturació supera la de les compres elec- tròniques —tal com passa a Espanya— i arriba a 50.504,3 milions Roba o material esportiu 41,8% d’euros, que representen el 17,2% de les vendes totals i el 41,8% de Productes per a la llar 29,6% les vendes de les empreses que venen pel canal electrònic. Llibres, revistes, etcètera 22,1% Pel que fa al comerç electrònic a les llars de Catalunya, l’any 2016 Equipament electrònic 20,0% el 49,2% de la població de 16 a 74 anys ha comprat per internet, la Productes alimentaris 19,0% qual cosa representa un increment del 0,7% respecte a l’any ante- rior. Per edats, la població entre 25 i 44 anys representa prop de la Material informàtic 18,4% meitat (el 48,7%) dels compradors. Altres productes 17,3% Pel que fa als tipus de productes adquirits per internet, els allot- Pel·lícules, música 14,9% jaments de vacances són els més sol·licitats, amb un 53,1% dels Jocs d’ordinador i videoconsola 12,3% compradors i les compradores —un percentatge similar al de 2015—, seguits de les entrades a espectacles (51,5%) —que ex- Accions o valors, assegurances, etcètera 5,5% perimenten un creixement significatiu anual (9,1 punts)—, la roba i el material esportiu (41,8%) —que perd pes respecte a l’any an- terior (-3,2 punts)— i els productes per a la llar (29,6%). Entre els productes amb menys demanda en línia destaquen els medica- ments i les accions, les assegurances i altres serveis financers. Índex 10 Dades En el cas de Barcelona, el 2016, el 60,3% dels ciutadans i les sectors potents per al desenvolupament econòmic de Barcelona, del 2016 ciutadanes de Barcelona han adquirit productes per internet algu- com són la logística, el turisme, el comerç o la mobilitat. na vegada. Per edats destaca que el 81,2% dels ciutadans d’entre 25 i 34 anys han utilitzat internet per comprar alguna vegada, en contrast amb Evolució de la compra per internet a Barcelona l’ús d’aquest mitjà per només el 23,1% dels més grans de 65 anys. 70 Per districtes, els de nivell de renda més elevada —a excepció de 60 les Corts— superen la mitjana de la ciutat en aquest indicador. 50 40 30 La freqüència i ús del canal en línia també augmenta. El 2016 l’ús 20 10 del comerç electrònic s’ha tornat més habitual: així, el percentatge 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 0 de persones que afirmen comprar per internet ocasionalment dis- 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Consumidors minueix en 4,1 punts percentuals fins a situar-se en el 58,4%, alho- Font: Enquesta Òmnibus municipal. Direcció de Comerç i Consum. Desembre 2016 ra que augmenta en +0,6 punts la utilització del comerç electrònic amb freqüència mensual (18,5%) i en +2,8 punts l’ús setmanal (5,8%), que supera lleugerament el percentatge de persones que Productes o serveis adquirits per internet a Barcelona. 2005-2016* compren en línia cada dues setmanes (5,6%). % 2005 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Var.05-16 2015/2016 Per productes, els més demandats són els d’oci i cultura (59,9% Viatges 36,5 33,1 32,1 23,2 21,3 17,7 17,7 -18,8 0,0 dels compradors) —en particular els llibres i els viatges (amb un Roba, calçat 7,4 23,5 22,4 28,7 30,6 31,5 26,6 19,2 -4,9 20,4% i un 17,7%, respectivament)—, seguits de la roba i el calçat Informàtica i 23,0 16,9 20,1 31,8 24,7 32,2 26,1 3,1 -6,1 (26,6%) i la informàtica i la telefonia (26,1%). Respecte a l’any an- telefonia terior, destaca en positiu l’augment de la compra d’entrades per a Llibres 13,5 14,9 12,9 15,1 14,0 21,8 20,4 6,9 -1,4 espectacles (+3,7 punts percentuals), mentre que perden pes la compra d’informàtica i telefonia (-6,1 punts), i de roba i calçat (-4,9 Entrades per a 9,6 13,4 15,9 9,6 9,9 8,8 12,5 2,9 3,7 punts). Pel que fa a l’any 2005, destaca especialment el creixe- espectacles ment en 19,2 punts que experimenta el percentatge d’usuaris que Aliments 13,0 12,5 9,0 7,0 10,9 9,2 9,0 -4,0 -0,2 compren roba i calçat per via electrònica. Altres productes 3,5 7,7 5,4 5,9 3,6 6,4 4,6 1,1 -1,8 quotidians L’any 2016 la ciutat continua desenvolupant el clúster estratègic Parament de la llar 3,5 7,5 5,4 9,4 11,2 11,0 11,6 8,1 0,6 Barcelona Tech City amb l’objectiu de fer créixer un sector emer- Música 10,4 6,4 5,1 3,8 4,5 5,3 4,5 -5,9 -0,8 gent i dinàmic que agrupa prop de tres-centes empreses que ope- Altres de lleure 9,6 3,1 1,5 2,5 0,5 6,6 0,8 -8,8 -5,8 ren per internet i per mòbil amb activitat a la capital catalana, entre Altres 3,0 1,8 2,8 7,4 6,3 4,1 2,9 -0,1 -1,2 les quals hi ha eDreams, Privalia, Softonic, Let’s Bonus, Inspirit, IT- net, Rakuten o Amazon. L’ecosistema digital és un sector emergent * Dades de desembre de cada any. Índex i estratègic per a la ciutat, amb una forta interrelació amb altres Font: Enquesta Òmnibus municipal. Direcció de Comerç i Consum (Ajuntament de Barcelona). 11 Dades 1.6. Enquesta d’opinió sobre el comerç Pel que fa a les zones d’atracció comercial, el 70% dels barcelonins del 2016 mitjançant l’Òmnibus municipal 2016 van a comprar-hi. Les zones on més ciutadans van a comprar són: el centre comercial La Maquinista (18,3%), per davant de Barnacen- Font: Òmnibus Municipal. Onades 2016 tre (16,1%), de l’Illa Diagonal - El Corte Inglés (15,3%) i de Diagonal Mar (11,1%). Els entrevistats valoren l’oferta comercial amb una nota mitjana de 8,0 en una escala de 0 a 10. Aquesta nota s’ha mantingut força Pel que fa al tipus de producte que els barcelonins van a comprar a estable al llarg dels darrers anys. En relació amb els horaris comer- aquestes zones comercials, principalment és roba i calçat (77,4%), cials, els compradors els valoren amb una nota mitjana de 7,7. oci i cultura (19%), productes d’alimentació (16,3%) i articles de parament de la llar (11,3%). Valoració de l’oferta comercial 8,0 Formats de compra % compradors Valoració dels horaris comercials 7,7 Producte principals a peu Valoració de l’atenció del personal 7,4 Supermercat: 60,3% Alimentació Mercat municipal: 18,8% 83,8% Pel que fa a l’atenció personal dels comerciants, es valora amb Botiga de barri: 14,1% un 7,4 de mitjana sobre 10. El comerç de proximitat destaca per Mercat municipal: 37,5% l’atenció personalitzada: el 50,9% de barcelonins considera que les Alimentació fresca Supermercat: 31,1% 85,4% botigues de barri o especialitzades són l’establiment on millor els atenen, per davant dels mercats municipals (27,1%), els supermer- Botiga de barri: 25,7% cats (11,8%), els centres comercials (4,2%), els grans magatzems Supermercat: 75,6% (1,2%) i els hipermercats (0,7%). Altres productes d’ús quotidià 81,9% Botiga de barri: 12,9% El 94,9% considera molt o força important l’honradesa de la persona Botiga de barri: 44,8% que atén en un comerç. També valoren molt positivament el tracte Roba i calçat Centre comercial: 36,2% 49,4% rebut (94,6%) i la professionalitat (93,5%). Grans magatzems: 10,3% Botiga de barri: 41,9% Pel que fa als hàbits de compra, tal com es mostra a la taula adjunta, Parament de la llar Centre comercial: 22,8% 45,4% la compra quotidiana es fa fonamentalment al supermercat, al mer- Grans magatzems: 19,3% cat municipal i a la botiga de barri especialitzada. El desplaçament Botiga de barri: 62,3% és majoritàriament a peu (al voltant del 80%). Oci i cultura Centre comercial: 19,9% 57,6% Grans magatzems: 5,6% La compra no quotidiana (roba i calçat, parament de la llar, etcètera) es fa fonamentalment a la botiga de barri especialitzada, al centre comercial o als grans magatzems. En aquests casos, la compra a peu se situa per sota del 60%. Índex 12 Dades 1.7. Enquesta sobre l’activitat del sector Característiques principals del negoci del 2016 comercial a Barcelona Antiguitat 12 anys Societat civil particular: 64,1% Font: Enquesta d’activitat del sector comercial a Barcelona, 2016 Tipus societari Societat limitada: 28,5% Societat anònima: 4,1% Les característiques del negoci comercial es poden resumir en els Franquícies 4,9% punts següents: Tenen central de compres 6,5% • Entre el 2013 i el 2016, els comerços de Barcelona han rebaixat la Associacionisme 39,1% seva antiguitat mitjana de 17 a 12 anys. Assistida: 61,4% Sistema de venda Lliure servei: 28,8% • El 64,1% dels establiments són societats civils particulars, el 90% d’establiments 28,5% societats limitades i el 4,1% societats anònimes. Cobrament amb targeta 45,1% de la facturació • El 4,9% dels responsables dels comerços visitats manifesten que Comandes per telèfon 55,0% d’establiments són franquícies, i el 6,5% que tenen central de compres. Servei a domicili 42,3% d’establiments (75,7% en alimentació de mercats) • El 39,1% dels comerços de Barcelona està associat a alguna enti- Gestió informatitzada 73,0% dels establiments tat (gremi, associació de comerciants, etcètera). 31,6% dels establiments Web propi (d’aquests, 42,7% permeten compra en línia) • El 61,4% dels comerços disposa d’un sistema de venda assistida, el 28,8% tenen servei de lliure servei assistit i el 19,9% tenen un sistema de lliure servei, i a les botigues d’alimentació (no mer- Característiques físiques principals de l’establiment cats), aquest percentatge arriba al 23,8%. Dimensió 110,5 m2 (69,5 m2 de sala de vendes) • Pel que fa als serveis: cobrament amb targeta (90%), comandes Al carrer: 93,9% Ubicació Parades de mercats municipals: 4,9% per telèfon (55%) i servei a domicili (42,3%). Centres o galeries comercials: 1,3% Sense desnivell a l’entrada: 38,1% • En relació amb la digitalització, el 31,6% tenen lloc web propi, i Amb un graó baix: 45,4% d’aquests un 42,7% permeten la compra en línia) Accessibilitat Amb un graó mitjà: 10,8% Amb un graó alt: 2,3% Pel que fa a les característiques físiques, el retrat del local comer- Amb escala: 3,5% cial mitjà a Barcelona és una botiga al carrer, d’uns 110,5 m2 de su- Català: 73,9% perfície total (dels quals 69,5 m2 corresponen a la sala de vendes), Castellà: 15,4% Identificació del rètol accessible amb un cert desnivell i en règim de lloguer per la qual Anglès: 11,8% es paga uns 1.417€euros al mes. Altres: 4,5% Lloguer: 71,8% Tinença del local Propietat: 17,4% Cessió municipal: 6,1% 16,7 € / m2 / mes Índex Preus de lloguer mitjans 1.417 € /mes 13 Dades L’obertura habitual en el comerç barceloní és de dilluns a dissabte; En relació amb els factors influents en la marxa del negoci, cal de- en concret, el 72,9% dels establiments obre en aquest interval, i un stacar els punts següents: del 2016 17,1% ho fa cada dia de la setmana. • Factors que poden afavorir la marxa del negoci El 18,4% dels comerços obren els diumenges, mentre que l’any – Millora del poder adquisitiu (17,5%) 2012 era el 14,8%. La major part dels responsables de comerços – Millores de les condicions econòmiques (11,9%) es mostren disconformes a obrir els diumenges (70%), el 23,5% – Regulació de noves obertures (7,8%) ho veu bé i al 5,9% li és indiferent. No obstant això, el 40,4% dels – Millora del barri o la zona (6,9%) responsables pensen obrir el proper diumenge autoritzat. – Tractament fiscal més favorable (6,1%) Per al 51,6% dels enquestats, el mes amb millors vendes és desem- – Publicitat (5,4%) bre, seguit de juliol (28,4%) i juny (17,0%). En general, divendres i • Factors que poden ser perjudicials per a la marxa del negoci dissabte són els dies de més vendes, i dimarts, dimecres i dilluns, els de menys. – Augment de la competència (18,5%) – Recessió econòmica (14,8%) La mitjana de treballadors en un establiment comercial (amb – Empitjorament del poder adquisitiu (11,6%) un màxim de deu treballadors) és de 2,3 persones. Les carac- – Augment de grans superfícies (9,4%) terístiques principals del personal són les següents: –Tractament fiscal actual (8,4%). • El 46,4% dels treballadors són empleats de base, el 31,9% propi- En relació amb les expectatives per als propers 2 anys, el 39,4% etaris del negoci i el 21,4% encarregats. dels responsables de comerços entrevistats creuen que el volum • El 50,8% dels treballadors són dones. del negoci augmentarà en els propers dos anys, el 36,1% que es mantindrà igual i el 15,6% que disminuirà. L’11,7% dels respons- • La major part del personal és de nacionalitat espanyola (79,0%), ables entrevistats pensen tancar el negoci en poc temps. té entre 25 i 54 anys (73,1%) i ha cursat estudis obligatoris o se- cundaris (67,4%). En relació amb el nombre d’empleats, la gran majoria assegura que • Pel que fa a les llengües en les quals poden atendre els clients, el nombre es mantindrà en els propers dos anys (76,5%), el 12,6% el 98,8% dels establiments poden atendre en castellà, el 91,0% en en preveu un augment i el 5,9% que disminuirà. català, el 47,8% en anglès, el 17,5% en francès i el 7,6% en altres Per últim, cal destacar que la modernització i les inversions en idiomes. el comerç també són importants. Els darrers dos anys han dut • El 76,4% de les persones treballen a temps complet. a terme canvis el 62,3% dels comerços visitats. Els canvis més comuns són la modernització de les instal·lacions (38,8%), la • El 39,9% dels responsables entrevistats asseguren que el seu decoració (38,6%), el canvi d’assortiment (28,9%), la pàgina web personal ha fet algun curs formatiu els dos darrers anys. (18,9%) i la incorporació de noves activitats o productes (13,7%). Índex 14 Dades 1.8. Enquesta sobre l’activitat del sector de la Característiques principals del negoci del 2016 restauració a Barcelona Antiguitat 11 anys Font: Enquesta d’activitat del sector restauració a Barcelona, 2016 Bar: 68,9% Tipus de local Bar-restaurant: 24,3% Les característiques del negoci de restauració es poden resumir en Restaurant: 6,9% els punts següents: Societat civil particular: 71,3% Tipus societari Societat limitada: 24,3% • De mitjana, els establiments tenen 11 anys d’antiguitat. Societat anònima: 2,4% • El 68,9% dels establiments són bars, el 24,3% són bars-restau- Franquícies 3,3% rant i el 6,9%, només restaurants. Associacionisme 29,9% • El 71,3% dels negocis visitats són societats civils particulars; el 72,5% d’establiments 24,3% són societats limitades, més pròpies de restaurants, i el Cobrament amb targeta 95,7% en restaurants 2,4%, societats anònimes. El 2016 es detecta un 3,3% d’establi- ments franquiciats. 27,2% d’establiments Vals restaurant 60,9% en restaurants • El 29,9% dels establiments del sector de la restauració estan as- sociats, i prop de la meitat pertanyen al Gremi de Restauració de Característiques físiques principals de l’establiment Barcelona. Dimensió 83,5 m2 (52 m2 de sala) • El 72,5% dels establiments de restauració ofereixen la possibilitat de pagar amb targeta. En el cas dels restaurants, arriba al 95,7%. Disposen de terrassa 57,9% dels establiments El 27,2% dels establiments disposa de xecs restaurant, sobretot 8 m2 de superfície mitjana els restaurants (60,9%). Lloguer: 83,5% • Estan oberts una mitjana de 6,4 dies a la setmana. Tinença del local Propietat: 13,8% Cessió municipal: 0,6% Pel que fa a les característiques físiques, el retrat del local mitjà a Barcelona és un local amb una superfície de 83,5 m2 (52 m2 de sala). Del total de persones que treballen al sector de la restauració, El 57,9% dels establiments tenen terrassa, d’uns 8 m2 aproximada- el 52,0% ho fa en bars, el 31,8 % en bars-restaurant i el 16,1% en ment. restaurants. Per als establiments de restauració, els mesos de més feina són Les característiques principals del personal són les següents: juny (18,6%), juliol (39,8%), agost (26,3%) i desembre (13,5%). Els de menys activitat són febrer (33,8%), gener (29,6%) i novembre • Els establiments de restauració petits i mitjans tenen una mitja- (29,6%). na de 2,9 treballadors. Els restaurants tenen una mitjana de 5,3 treballadors, els bars-restaurant tenen una mitjana de 3,6 trebal- Índex ladors i els bars, de 2,4 treballadors. 15 Dades • El 55,1% són empleats de base, el 29,9% són propietaris de l’es- En relació amb les expectatives per als propers 2 anys: El 41,3% tabliment i el 15,0%, encarregats. dels responsables d’establiments de restauració enquestats és op- del 2016 • El 58,2% són homes, i el 40,0% són dones. timista i pensa que el negoci millorarà en el futur, el 33,8% pensa que es mantindrà igual i el 13,8% que serà de signe negatiu. Per • El 40,4% del personal ha fet algun tipus de formació durant els tipus d’establiment, els responsables de restaurants són els més dos darrers anys (el 62,5% en el cas dels restaurants). positius (56,5% dels enquestats). • Nacionalitat del personal: el 53,0% del personal és de nacionalitat espanyola, el 5,3%, de nacionalitat europea i el 35,9%, d’altres na- Quant a les previsions de la plantilla de personal, el 75,4% dels re- cionalitats. sponsables creuen que es mantindrà, un 17,4% que augmentarà i • Nacionalitat dels propietaris: el 67,1% és de nacionalitat espan- un 3,3% que disminuirà. yola, seguida de la xinesa (13,5%) i la pakistanesa (4,8%). El 53,9% dels responsables d’establiments de restauració diuen que han dut a terme algun canvi en els darrers dos anys, com mo- En relació amb els factors influents en la marxa del negoci, cal de- dernitzar l’establiment, canviar-ne la decoració, augmentar o dis- stacar els punts següents: minuir la plantilla de personal, incorporar noves activitats o serveis • Factors que poden afavorir la marxa del negoci i informatitzar la gestió. De cara el proper any, el 37,1% dels negocis preveu canvis. – Millora de les condicions econòmiques, socials i polítiques (22,5%) – Les ampliacions, els nous serveis o les reformes a l’establi- ment (17,7%) – El servei, la bona atenció i la professionalitat (12,6%) – Demanda d’intervencions a l’Ajuntament (12,3%). • Factors que poden ser perjudicials per a la marxa del negoci – Una mala conjuntura econòmica, política i social perjudica el sector (25,4%) – Increment de la competència (13,5%) – Els problemes propis (12,3%) – La manca de clients (9,9%) – Els problemes de la zona on està situat l’establiment (9,9%). Índex 16 Dades 1.9. Enquesta sobre l’obertura en diumenge Pel que fa referència a la ciutadania, un 46,7% dels veïns de Bar- del 2016 celona està en contra de l’obertura dels comerços en diumenge, Font: Enquesta sobre l’obertura de comerços en diumenges d’estiu mentre que un 40% hi està a favor. Cal destacar diferències entre barris (Sarrià - Sant Gervasi, l’Eixample i les Corts, majoritàriament L’obertura mitjana ha estat del 17,6%, havent estat depurats els a favor, i Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Nou Barris, majoritària- comerços del grup quotidià alimentari que ja podien obrir en diu- ment en contra). menge. Per trams d’edat, també destaquen els joves de la ciutat d’entre 16 Per tipus d’establiment, va obrir un 28,6% dels comerços quotid- i 24 anys, que majoritàriament hi estan a favor (67,6%), mentre que ians alimentaris, seguits dels de roba i calçat, amb un 25,7%. La a partir dels 35 anys hi estan majoritàriament en contra. branca de comerços que ha obert menys ha estat la de vehicles (0,7%). Figura 14. Comerços oberts, en comparativa interanual (2014-2016) A l’hora d’establir comparacions cal tenir en compte el canvi del marc normatiu, on al 2014 i al 2015 es podia obrir de juliol a setem- 60 52,4 bre, i al 2016, de maig a octubre. 48,4 50 40 25,5 28,6 30 22,2 22,9 25,7 22,7 Tenint en compte només els comerços que no estaven autoritzats 17,6 17,6 21,2 18,8 20 13,1 15,6 12,9 10,7 9,7 8,1 9,5 10,1 prèviament a obrir en diumenge, els que més han aprofitat aquesta 10 4,5 7,9 7,4 2,2 5,8 1,5 0,7 0 autorització han estat els del Gòtic (han obert el 49,6%), Sant Pere, tal ari ari çat nts r a s o t t l e lla r tu cle tre s T en en ca la ul hí Al Santa Caterina i la Ribera (35,6%), la Barceloneta (31,8%), el Raval m alim im i le de al ba p i c Ve ià o Ro om nts ci n e O (28,6%) i la Salut (28,0%). tid ià C o m Qu otid uipa Qu Eq Pel que fa a l’opinió dels comerciants, el 2016 el 55,4% (el 2015 era un 46,0%) dels responsables de comerços es mostren molt dis- conformes a obrir els diumenge i el 14,6% no gaire d’acord; el 23,5% ho veu bé i el 5,9% es mostra indiferent. Sobre la possibilitat d’obrir en diumenge, enguany hi ha dues opin- ions que prevalen. La primera és “s’hauria de prohibir obrir en di- umenge” (34,8%) i la segona, gairebé igualant l’anterior, és “cada comerç hauria de poder decidir” (34,3%). El 40,4% dels respons- ables pensen obrir el proper diumenge autoritzat. Índex 17 Dades 1.10. Enquesta d’opinió sobre els mercats En canvi, entre els ciutadans que afirmen que no compren als mer- municipals mitjançant l’Òmnibus municipal cats municipals, la majoria assenyala la distància respecte a casa del 2016 2016 i l’Enquesta de serveis municipals seva com a principal motiu de no compra, (28,4%), seguida de la preferència per altres establiments (13,8%) i el fet de no ser la per- Font: Enquesta Òmnibus municipal. Institut Municipal de Mercats i Enques- sona que s’encarrega de comprar a casa (11,7%). ta de serveis municipals 2016 Figura 15. Vostè sol anar a comprar al mercat Barcelona té 39 mercats municipals, distribuïts entre els deu dis- trictes de la ciutat. 100 90 Entre tots agrupen 2.507 establiments, dels quals 1.731 (69%) són 80 de productes alimentaris i 776 (31%) de productes no alimenta- 70 ris. Tot plegat representa una superfície comercial en parades de 60 60.901 m2; una superfície comercial de planta de 115.340 m2, i una 50 superfície total construïda de 260.941 m2. 40 30 20 Pel que fa al nombre de visitants, en el total dels mercats munici- 10 pals se situa en 66.815.394 visites, xifra que consolida la tendèn- 0 cia a l’alça iniciada l’any 2014. Per mercats, el de Santa Caterina en- 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 capçala la llista dels més visitats, seguit del del Ninot i el de Sants. SI NO A la cua se situen el Mercat de Provençals, el de la Guineueta i el de les Corts. Figura 16. Grau de satisfacció dels usuaris dels mercat municipals (2010-2016) En termes de compradors, el 64,8% de la ciutadania afirma que sol anar a comprar al mercat, contra un 35,2% que diu que no. 100 Molt/bastant satisfet 90 Pel que fa a la valoració dels mercats, cal destacar el següent: Regular 80 70 Poc/Gens satisfet • Una valoració mitjana en 7,3 punts sobre 10 (la més alta que ha Ns/Nc 60 rebut el servei de mercats municipals des del 2007). 50 • El 85,4% dels usuaris es declaren “molt o bastant satisfets”. 40 30 • Els motius principals de satisfacció són els següents: 20 – La varietat i la qualitat del producte (60,9%) 10 – L’atenció i el tracte rebut (45,1%) 0 2006 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 – El fet que estiguin remodelats i nets (14,5%) Índex 18 Dades 1.11. L’activitat turística a la ciutat de Barcelona La despesa total per persona a la ciutat durant l’estada és de 354,3 del 2016 (Òmnibus municipal 2016) euros, la qual cosa representa una despesa de 76,6 euros per per- sona i dia: Font: L’activitat turística a la ciutat de Barcelona 2016 • 159,7 euros en menjar i beguda El perfil sociodemogràfic dels turistes que visiten Barcelona se • 85,4 euros en compres situa en una edat mitjana de 36,1 anys. • 53,7 euros en entreteniment, oci i cultura • 39,5 euros en transport intern El 85,9% dels turistes entrevistats resideixen fora d’Espanya (prin- • 16,0 euros en altres conceptes. cipalment provenen de la resta de la UE), un 13,2% són de la resta d’Espanya i menys d’un 1% viuen a Catalunya. Les nacionalitats Tots els valors de despesa han pujat menys en el cas de l’entre- estrangeres més freqüents són la britànica, francesa, alemanya, teniment. italiana i nord-americana. L’any 2016, el 50,6% dels turistes es van allotjar en un hotel, el 19,5% en un apartament turístic o HUT, el 14,9% a casa de familiars o amics (dada que sembla que presenta una tendència a la baixa), l’11,6% en un alberg juvenil o hostel i el 3,4% en altres tipus d’allot- jament. La Rambla (67,3%), la plaça de Catalunya (50,3%), la Sagrada Família (49,6%), el Gòtic (43,6%), la catedral (39,9%) i el passeig de Gràcia (39,4%) són els indrets més visitats pels turistes de Bar- celona. Sembla que es confirma una tendència a l’alça en la despesa que es fa per visitar Barcelona amb les dades que es disposa del 2015 i el 2016. El preu del viatge se situa en 338,8 euros; l’allotjament per persona i dia, en 60,7 euros, i el paquet turístic (entre els que han planificat totalment amb agència de viatges majorista) en 1.129,0 euros. Índex 19 Dades 1.12. Barcelona, ciutat de compres internacional Taula 3. Xifres d’IVA retornat del 2016 Barcelona és una ciutat comercial que combina els grans eixos 2013 2014 2015 2016 comercials amb el comerç de proximitat. Aquest és un dels Despesa 20.466.058,00 21.423.489,00 21.072.365,00 28.927.423,00 atractius de la ciutat per als visitants. Reemborsament 2.691.085,00 2.798.694,00 2.758.907,00 3.754.522,00 en efectiu El turisme no només aporta clients per a les diferents tipologies de comerços, sinó que també actua com a caixa de ressonància Taula 5. Països de procedència dels turistes als quals se’ls retorna l’IVA, i font de publicitat boca-orella a tot el món, especialment per la ordenats per volum mitjà de compra (despesa/nombre de xecs) informació que comparteixen els visitants a les xarxes socials. Valor mitjà del xec Valor mitjà del xec % Var. 15/16 2015 2016 En despesa extracomunitària i segons l’informe que va publicar Ernst & Young el juny de l’any 2015, si es considera la distribució Estats Units 632,74 667,13 5,44% de les compres extracomunitàries a l’Estat espanyol per Xina 618,72 627,57 1,43% província, Barcelona representa el 46,7% per sobre de Madrid amb Hong Kong 517,61 619,36 19,66% un 36,9%. Segons aquest mateix informe, “Barcelona és la sisena Turquia 540,41 605,02 11,96% ciutat del món amb més despesa turística internacional”. UAE 544,04 521,02 -4,23% Per vuitè any consecutiu, Turisme de Barcelona ofereix el servei Taiwan 470,16 496,87 5,68% de devolució de l’IVA, que l’any 2016 ha retornat 3,7 milions Federació Russa 456,41 487,79 6,88% d’euros, que els turistes poden tornar a gastar a Barcelona. Singapur 485,06 479,98 -1,05% Canadà 490,87 453,96 -7,52% La despesa mitjana per xec el 2016 és de 440,46 euros. Austràlia 408,65 450,98 10,36% Total 430,52 422,78 -1,80% Els mesos de més venda associada al tax free són juliol, agost, setembre i octubre. Font: Global Blue Tax Free, oficines de turisme de Barcelona. La nord-americana és la nacionalitat que més gasta per compra (667,13 euros de valor mitjà per compra) per sobre de turistes de la Xina, Hong Kong i Turquia. Rússia torna a créixer amb un 6,3%. L’Argentina, Turquia, Israel i el Brasil són els països que més creixen en tax free a la ciutat. Índex 20 Dades 1.13. Anàlisi de la restauració a Barcelona Els establiments amb un posicionament de carta tenen una oferta de del 2016 (Mercabarna) servei més completa (el 62,2% ofereixen dinar i sopar), mentre que el 78,5% dels establiments que ofereixen menú només obren per dinar. Font: Anàlisi del sector de la restauració. Una comanda de carta normal presenta les característiques següents: Barcelona té 9.359 establiments de restauració. D’aquests, el els entrants es comparteixen en la majoria dels casos (71,4%); els 54,9% (5.140) són bars; el 13,05% (1.222) són cafeteries; 7,8% primers plats es demanen majoritàriament per a consum individual (730) són establiments de menjar ràpid, i el 24,2% (2.267) són (68,5%) o per compartir (22,1%); els segons plats es demanen per a restaurants. consum individual (87,3%) i les postres es demanen majoritàriament per a consum individual (66,9%) o per compartir (29,5%). L’Eixample, amb 2.437 establiments; Ciutat Vella, amb 1.392, i Sant Martí, amb 1.168, representen el 49,97% del total d’establiments. Els elements de diferenciació principals són la carta de vins i caves (37,7%) i l’oferta de postres (30,8%), seguits de l’oferta de pans El perfil de l’establiment de restauració mitjà disposa d’una superfí- (10,8%), la carta de còctels (8,8%) i la varietat d’oferta d’olis (5,3%). cie de 106 m2, 5,9 treballadors a temps complet, un aforament màx- im interior de 55,8 persones i 16,4 taules interiors. A més, el 56,3% En general, els establiments que busquen la diferenciació en vins, dels establiments té terrassa, que de mitjana té un aforament de postres, còctels o olis tenen un tiquet mitjà per persona més el- disset persones. El 90,3% dels restaurants són independents, men- evat, un nombre més gran de treballadors i una afluència de tur- tre que la resta (9,7%) pertanyen a alguna cadena organitzada. Fi- istes més pronunciada. nalment, el 75,3% ofereixen tant dinar com sopar, contra el 24% que ofereix només dinar i el 0,7% que tan sols ofereix sopar. Figura 20. Ambient principal de l’establiment, auto atribuït El tiquet mitjà dels establiments de restauració barcelonins se pels responsables de l’establiment situa en 16,8 euros per persona. Familiar 57,0% Pel que fa a l’ambient amb el qual més establiments s’identifiquen, Negocis predomina el familiar (57%), el de negocis (17,7%) i el turístic 17,7% (9,5%). Turístic 9,5% Per tipus de cuina, el 36,2% té un posicionament en cuina medi- Joves terrània; el 31,8%, en cuina tradicional; el 29,3%, en cuina temàtica 7,7% (on destaquen la italiana, la xinesa, japonesa, etcètera), i un 2,7%, Parelles/romànic en cuina moderna. 4,5% Oci/amics/festes Per tipus de servei, el 51,3% ofereix principalment carta; el 43,2%, 3,0% menú; el 4,5%, tapes; el 0,8%, bufet lliure, i un 0,2%, altres. Altres 0,7% Índex 21 Dades Les innovacions purament tecnològiques tenen molt Figura 21. Tendències en la composició de la carta o el menú Fig del 2016 menyusra p 2e3s. :I ndnisopvaocsiiotniuss t emcnòobliòlsg i(q1u4es,5 i% e)n, spearnvetai lles tàctils 97,5% (4%) o codis de barres per escanejar i aportar informació 75,0% 75,0% al cl5ie6,n0t% (1,5%). 65,2% 61,8% 55,0% 66.0% 48,2% 42,2% 48.0% 45.0% 51.0% 48.0% 40.0% 41.0% 28,8% 19,7% Productes Productes Plats Productes Productes/ Productes/ Productes 24,7% frescos saludables vegetarians de proximitat plats sense gourmet, ecológics 14,5% o flexitarians km0 gluten premium 11,7% 4,0% 10,5% 1,5% 3,3% 1,3% Presència en la carta/menú Importància en la carta/menú** Take-away, Reserves online/ Servei d’entrega Dispositius mòbils Pantalles tàctils Codis de barres per menjar per web a domicili per prendre la per presentar la escanejar i aportar emportar comanda carta informació al client Les tres tendències més rellevants en relació amb la composició de la carta o el menú estan relacionades directament o indirecta- % establiments que disposen del servei % establiments que els han incorporat els darrers 3 anys ment amb el producte fresc i amb la salut. En primer lloc actualment, ordenats en funció de la seva presèn- Figura 22. Tipus de productes incorporats recentment a la carta o el menú, cia en la carta, trobem els productes frescos (són presents en el segons el percentatge d’establiments que els han incorporat en els darrers 97,5% dels menús o cartes dels establiments enquestats), els pro- tres anys ductes saludables (75%), els vegetarians i flexitarians (75%) i els productes frescos de proximitat (65,2%). Productes/plats sense gluten 38,2% La tendència en els darrers tres anys ha estat incorporar els pro- Plats vegetarians o flexitarians 34,0% ductes o els plats sense gluten (38,2%), els plats vegetarians o flexitarians (34%), els productes saludables (baixos en greixos, Productes saludables* calories, sucres, etcètera) (31,5%), i els productes frescos (29%). 31,5% Pel que fa a les expectatives futures, un 62% considera que la de- manda de productes frescos i saludables creixerà de manera sig- Productes frescos* 29,0% nificativa, un 51,3% creu que ho farà la demanda de productes i plats sense gluten, i un 43,8%, la dels productes vegetarians i flex- Productes ecológics 28,0% itarians. Pel que fa a les innovacions tecnològiques i en servei, destaquen Productes de proximitat, km0 27,0% aquelles orientades a l’accessibilitat i l’omnicanalitat de l’establi- ment: menjar per emportar-se (56% dels establiments disposen del Productes gourmet, premium 25,3% Índex servei), reserves en línia (42,2%) i entrega a domicili (19,7%). 22 Dades L’evolució de la facturació en els darrers tres anys ha estat pos- del 2016 itiva en termes generals. El 26,7% dels establiments manifesten que la facturació ha augmentat (un 15,3% de mitjana), mentre que el 18,7% dels establiments afirmen que la facturació ha disminuït (un 22,2% menys facturat de mitjana). Així, el saldo net mostra un creixement del 8% en el nombre d’establiments que han augmentat la facturació en el darrer trienni. L’augment de la facturació s’ha produït sobretot per un augment de l’afluència de clients, més que no pas per un augment de la despe- sa d’aquests mateixos clients. Pel que fa a la demanda de restauració per part dels consumidors, segons les dades de l’enquesta es pot dimensionar el mercat po- tencial en les xifres de despesa potencial següents: • Demanda potencial de residents de Barcelona: 2.457 M€, amb una despesa anual estimada en 1.536/persona. • Demanda potencial de la població dels municipis pròxims de l’àrea metropolitana de Barcelona: 4.300 M€. • Despesa potencial en restauració dels turistes: 2.400 M€, entre els 33 milions aproximats de turistes que cada any visiten la ciutat. Altres xifres destacables són les 6,8 visites que de mitjana fa el resident de Barcelona als restaurants de la ciutat. D’aquestes, els negocis en són la principal motivació (3 visites mensuals), seguit dels amics (1,4 visites), la parella (1,3) i la família (1,1). Finalment, la valoració de l’oferta de restauració per part dels res- idents barcelonins és molt positiva. Els aspectes més valorats de l’oferta són, en primer lloc, aquells més associats a l’experiència: qualitat (amb una valoració de 7,6 sobre 10), satisfacció de neces- sitats (7,5), i decoració i ambient (7,2). A aquest paràmetres els segueixen diversos aspectes més associats al servei: profession- alitat (7,2) i relació qualitat-preu (6,8). Índex 23 Dades 1.14. Fires, mercats i mostres de comerç als A més de l’activitat comercial sedentària consolidada, cada cop del 2016 carrers de Barcelona més apareixen noves ofertes de mostres sectorials o temàtiques i esdeveniments festius, que incorporen iniciatives de comerç no El 2016 a Barcelona s’han desenvolupat 302 activitats de comerç sedentàries com una oportunitat d’emprenedoria o la demanda del a l’espai públic, de les quals 31 van ser mercats tradicionals, 88 mateix comerç del barri de sortir al carrer per incrementar-ne la vis- mercats periòdics i 183 activitats comercials puntuals. ibilitat i les vendes. Per tipus de producte, destaquen les activitats de producte nou Les dades mostren una tendència creixent de sol·licituds d’ocupació (106 activitats que representen el 36,3%), seguides de les de pro- a la via pública a tots els districtes per fer-hi activitats comercials. ducte artesà (78, 26,7%) i de producte alimentari (44, 15,1%). Algunes d’aquestes iniciatives ja són tradicionals o periòdiques, però la gran majoria són activitats comercials puntuals. Pel que fa al nombre de paradistes, es pot observar que gairebé el 75% es distribueixen entre les activitats comercials a l’espai públic • 271 activitats de comerç al 2013, amb una recaptació en con- dels districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Gràcia i Sant Andreu. cepte de taxes de 603.787 €. • 318 activitats de comerç al 2014, amb una recaptació en con- Quant a dies, s’observa que Ciutat Vella representa el 52,5% de la cepte de taxes de 1.249.716 €. durada total de les activitats estudiades a la ciutat de Barcelona amb activitats que representen 2.563 dies durant el 2016. • 309 activitats de comerç al 2015, amb una recaptació en con- cepte de taxes de 1.441.545 €. En relació amb les activitats exemptes de taxes, cal observar que • 302 activitats de comerç al 2016, amb una recaptació en con- representen el 53,6% del total. Aquest fet s’explica perquè moltes cepte de taxes de 1.557.117 €. de les activitats comercials puntuals a l’espai públic estan pro- mogudes pels establiments comercials de la zona (associacions Durant els anys 2013-2016, els tipus d’activitats de comerç a l’es- comercials) i, en aquests casos, es considera que l’exempció de pai públic més nombroses han estat les puntuals, seguides dels taxes és un aspecte que ajuda en uns moments en què la crisi està mercats periòdics i, finalment, els mercats tradicionals. Els dis- afectant tan agressivament el comerç de proximitat. trictes amb més activitat de comerç a l’espai públic durant aquests anys han estat Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc. Si s’analitza l’import de taxes abonades durant el 2016, es pot veure com el districte de Ciutat Vella, amb 539.598 euros recap- tats, representa el 34,65%, seguit del districte de les Corts amb 262.044 euros (16,83%) i Sants-Montjuïc i l’Eixample amb 244.322 euros i 232.102 euros, respectivament. Aquests quatre districtes representen més del 80% de la recaptació per taxes d’activitats comercials a l’espai públic de la ciutat de Barcelona. Índex 24 2 ¨ Tendències del sector del comerç Tendències del sector 2.1. Barcelona, tendències globals, impacte local Finalment, val a dir que la introducció de plataformes com Airbnb del comerç o Homeaway han canviat el mercat hoteler. A Barcelona, la tendèn- Tendències en el turisme i l’hoteleria cia gentrificadora i d’augment de preus del mercat immobiliari es reprodueix igual que en altres ciutats europees (per exemple Am- El turisme s’ha consolidat com a factor de fortalesa de l’economia i sterdam). No obstant això, a Barcelona el sector hoteler encara com a dinamitzador vital del mercat laboral de la ciutat. Al 2016 es està clarament dominat pels hotels: la meitat dels turistes s’hi van assolir nous màxims històrics de visitants i pernoctacions en van allotjar, enfront del 20% que ho va fer en pisos d’ús turístic. hotels, i es consolida la tendència a l’alça de la despesa que fan els La suspensió de llicències d’allotjaments turístics i la regulació de turistes que visiten Barcelona: un total de 354,3 euros de mitjana l’Ajuntament de Barcelona en aquest sector pot ser motiu perquè durant l’estada. aquesta diferència no disminueixi de manera pronunciada en els propers anys, com ja ha passat en altres ciutats. El turisme és, en conseqüència un dels factors que la majoria d’em- presaris creuen que pot afavorir els seus negocis. Tendències en la restauració En termes comparatius, aquest creixement del turisme de Barcelo- na es fa en un marc de creixement interanual entre el 4% i el 5% del El sector de la restauració mostra una tendència ascendent, amb turisme internacional durant el període 2010-2015, i en un marc un creixement del 16,3% entre el 2008 i el 2016, especialment pel de recuperació de les economies europees durant 2015 i 2016 que motor i l’impuls derivat de la demanda turística. afavoreix el turisme interregional. Aquesta tendència s’inscriu en un context global de creixement de Tanmateix, l’evidència d’un impacte positiu del turisme contrasta l’oferta vinculada al turisme: a Nova York, un altre exemple de ciu- amb l’opinió tant d’altres turistes com de la ciutadania de Barcelona: tat global, l’hoteleria i la restauració són dos dels sectors que més malgrat que la xifra millora respecte al 2015, un 40,3% dels visitants han crescut. afirmen que a Barcelona hi ha massa gent per fer visites turístiques. En relació amb les previsions de cara al futur, s’han identificat di- En el cas del sector de l’hoteleria, es reprodueixen dinàmiques verses tendències socials i de consum a Europa occidental que globals: els turistes ja no volen només un bon servei, sinó una tenen impacte en el sector de la restauració a Barcelona: experiència única. A més, amb l’auge de les xarxes socials i les plataformes en què es poden comentar els allotjaments i pujar-hi • Creixement de la conveniència: això ha implicat darrerament fotografies fetes pels clients, aquests passen a ser, a més d’usuar- una tendència a millorar l’accessibilitat a la multicanalitat dels Índex is, creadors de producte. serveis que ofereixen els establiments de restauració, i a fer-ho 25 Tendències amb propostes que aporten valor afegit —menjar per empor- Tendències en mercats municipals del sector tar-se, reserves en línia, entrega a domicili—. Aquesta és una tendència que es repeteix arreu del món. Als Països Baixos, per Les reformes i rehabilitacions dels mercats municipals dels dar- del comerç exemple, aquest tipus de servei va créixer un 6,5% del 2014 al rers anys que han donat lloc, d’una banda, a l’augment de plantes 2015, i quasi un 9% en el canvi d’any anterior. soterrades per encabir-hi àrees de logística i serveis d’aparcament i, de l’altra, a una reducció del nombre d’establiments —malgrat • Augment del pes del factor salut: més presència en els restau- que la mida dels que s’hi han mantingut ha crescut. Aquesta mo- rants de Barcelona i més pes a la carta de productes de proxim- dernització dels mercats ha permès el següent: itat, ecològics i sostenibles, frescos i saludables, sense gluten o vegetarians. • Diversificar l’oferta —que es concreta en l’aposta per productes saludables, ecològics i gurmet—. • Especialització i diferenciació: un terç dels establiments de restauració de la ciutat ofereix una cuina especialitzada o temàti- • Incorporar serveis de restauració als establiments comercials, ca. D’aquestes, lidera el rànquing, amb diferència, la cuina itali- millorant l’experiència de compra del visitant. ana, seguida de la xinesa, la japonesa, la cuina àrab i l’americana. La cuina italiana, de fet, és tendència rellevant al sector de la A tot plegat s’hi afegeix una preocupació global per cadenes ali- restauració del Regne Unit, als Estats Units i a Austràlia, com tam- mentàries sostenibles, producció ecològica i productes frescos, bé ho és, en menor mesura, la xinesa. saludables i de proximitat, i que s’observa en altres grans ciutats. A Londres, per exemple, l’associació de mercats de granja —farmers’ • El turisme com a palanca de creixement: Els establiments en markets, la xarxa de mercats públics de la ciutat— s’ha adherit a zones de més demanda turística presenten un tiquet mitjà més un conjunt de criteris de producció de proximitat que comprom- alt, una facturació més alta i un nombre més alt de treballadors. Al et els establiments dels mercats a vendre aliments produïts a la seu torn, les necessitats de formació són més elevades (atendre regió alimentària del Gran Londres. També a Nova York s’han pres en anglès, millor servei, etcètera), fet que explica que el 40,4% mesures per incrementar la sostenibilitat de la cadena alimentària del personal hagi rebut formació en els darrers anys. implicant-hi els mercats, i a París els mercats públics s’utilitzen com a reclam turístic definint-los com a espais de compra de • Augment del comerç electrònic: en el cas del sector de la restau- “productes biològics”—de fet, recentment s’han obert a la capital ració, es tradueix en l’especialització de la cuina, la multicanali- francesa mercats específicament bio. A Barcelona, l’aposta dels tat (físic i en línia) de l’establiment i l’oferta d’experiències gas- mercats municipals per productes ecològics, de proximitat i d’ori- tronòmiques més personalitzades o de més qualitat. gen sostenible es concreta en la campanya “Mercats verds”, que té com a objectiu potenciar l’oferta de producte de proximitat, produït de manera respectuosa amb el medi ambient i que reforci l’oferta d’alimentació saludable i producte ecològic fresc als mercats mu- nicipals. Índex 26 Tendències 2.2. Perfils dels districtes També els districtes coneguts per tenir una activitat comunitària del sector més intensa i una tradició de comerç de barri més arrelada en- La realitat dels districtes de Barcelona pel que fa a l’oferta comer- capçalen la llista de zones amb un nombre de paradistes a l’espai del comerç cial presenta diferències notables. Factors com l’impacte del tur- públic més elevat: Ciutat Vella, Gràcia i Sants-Montjuïc. A la recapta- isme, l’activitat econòmica o la personalitat comunitària dels dis- ció de taxes derivada de la presència de fires i mercats a l’espai trictes són elements clau en la configuració comercial de la ciutat. públic, però, s’hi sumen els districtes que inclouen els barris més rics de la ciutat: l’Eixample (la Dreta de l’Eixample) i les Corts (Pe- Les tres àrees amb una concentració més elevada d’establiments dralbes). de restauració són l’Eixample, que rep l’impacte del turisme i té una economia especialment dinàmica; Ciutat Vella, amb el turisme Antiguitat Establi- Superfície Nombre de Satisfacció mitjana ments mitjana de la persones amb la mar- i la indústria que s’ha desenvolupat al voltant d’aquest fenomen, dels establi- associats sala de ven- que treballen xa del negoci i Sant Martí, que inclou barris com la Vila Olímpica o el Poblenou i ments per districte des (m2) en comerços (escala 1-5) punts d’activitat econòmica com el 22@. de districtes Ciutat Vella 14,4 46,8 77,3 2,5 3 També és rellevant el fet que l’obertura de comerços en diumenge L’Eixample 11,8 29,3 73,8 2,6 2,9 està molt relacionada amb els atractius turístics del barri en qüestió. Així, lidera la llista de zones amb més comerços obrint Sants-Montjuïc 11,2 43,7 74,9 2,1 2,9 en diumenge el Gòtic, que conté el nucli antic, i en general tot Ciu- Les Corts 10,4 42,5 96,2 2,3 3 tat Vella; el barri de la Salut, on se situa el Park Güell; la Dreta de Sarrià - Sant 11,9 39,8 61,3 2,4 3,1 l’Eixample, amb el conjunt arquitectònic modernista (incloent-hi la Gervasi Pedrera, per exemple), i el Poble-sec, adjacent a Montjuïc i el seu Gràcia 11,7 46,3 67,6 2,3 3,1 conjunt museístic. Horta-Guinardó 15,9 50 51,9 2,1 2,7 Nou Barris 10,6 42,6 91,9 2,5 3 L’Eixample i Ciutat Vella també són els districtes on els establi- ments comercials tenen més treballadors —ja que probablement Sant Andreu 12,2 42,1 58,3 2,1 3,3 disposin de més consumidors que la mitjana de la ciutat—, fona- Sant Martí 12,5 36 50 2 2,9 mentalment a causa de la població flotant que s’hi acumula durant Mitjana de ciutat 12,3 39,1 69,5 2,3 3 el dia (Eixample) i l’afluència turística (Ciutat Vella). Font: Enquesta d’activitat del sector comercial. D’altra banda, districtes amb una personalitat pròpia més marcada, com podrien ser Horta-Guinardó o Ciutat Vella, són al capdavant de les àrees amb un associacionisme comercial més intens i, sobret- ot, una antiguitat més gran dels comerços. Gràcia, un altre barri que segurament encaixaria en aquesta categoria, es pot haver vist afectat per processos de gentrificació que han dut a la renovació dels establiments. Índex 27 3 ¨ Inventari de locals de Barcelona Inventari de locals de 3.1. Resultats principals Barcelona 698 Font: Inventari de locals de Barcelona, 2016 13,023 4,745 1.052 A la ciutat de Barcelona s’han identificat un total de 78.033 lo- cals tant actius o amb informació al parc de locals de la ciutat. 60,265 787 D’aquests, d’un total de 65.010 en tenim informació i els consid- 2.208 erarem establiments i 13.023 són locals dels quals no disposem d’informació. En reforma Actius Buits en lloguer Dels 78.033 locals identificats al conjunt de la ciutat: Sense activitat Buits en venda Sense informació Buits en venda • 60.265 es troben actius i en funcionament (un 77,2%) i/o lloguer • 4.745 locals (un 6,1%) actualment no es troben en funcionament (en lloguer, venda, o traspàs). 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000 • Hi ha 13.023 locals dels quals no s’ha pogut obtenir cap infor- mació (16,7% del total). Aquests locals on no consta cap activi- la Vila de Gràcia 4.581 tat podrien ser, entre altres, magatzems auxiliars de comerços o la Dreta de l’Eixample 4.312 d’empreses, magatzems particulars, habitatges, garatges partic- el Raval 3.029 ulars sense senyalitzar, associacions, etcètera. Antiga Esquerra de l’Eixample 3.015 Els cinc districtes amb un nombre més alt de locals són l’Eixample, Sant Gervasi-Galvany 2.876 Sant Martí, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, i Gràcia, que concentren la Sagrada Familia 2.606 pràcticament dos terços dels locals (63%). En l’altre extrem, el dis- Nova Esquerra de l’Eixample 2.500 tricte de les Corts, amb 3.670 locals, és on es troba un volum més Les Corts 2.487 baix, ja que representa un 4,70% del total de la ciutat. Sants 2.291 Per barris, les zones amb un volum més alt de locals són: la Vila de Sant Andreu 2.266 Gràcia (4.581), la Dreta de l’Eixample (4.312), el Raval (3.029) i l’An- Sant Antoni 2.265 tiga Esquerra de l’Eixample (3.015). En aquests quatre barris es lo- el Barri Gòtic 2.156 Índex calitza prop d’una quarta part (23,9%) de tots els locals de la ciutat. 28 Inventari Aproximadament la meitat (53%) dels locals actius es dediquen a de locals de activitats de serveis, mentre que prop d’un terç (38%) són establi- ments de comerç al detall. Barcelona 5,745 El comerç al detall es concentra principalment en cinc districtes: Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí, Sarrià - Sant Gervasi, i Gràcia, que sumen el 67% dels establiments. 22,747 En el cas dels serveis, la concentració és molt més intensa a l’Eix- 31,773 Comerç al detall ample, amb 7.956 establiments de serveis (una quarta part del Serveis conjunt de la ciutat), amb focus importants d’activitat a Sant Martí, Altres Sant-Montjuïc i Sarrià - Sant Gervasi. Aquests quatre districtes aca- paren el 57% de les activitats de serveis. En relació amb les activitats específiques, hi ha tres categories que destaquen pel que fa al nombre d’establiments: • els serveis de restauració (restaurants, bars i hotels), amb 10.339 establiments 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 • el comerç de productes quotidians alimentaris, amb 8.534 es- Restaurants Bars i Hotels 10.339 tabliments Quotidià alimentari 8.534 • l’equipament personal, amb 5.175 establiments Equipament personal 5.175 Aquestes tres categories concentren prop de la meitat de tots els Altres 2.680 establiments de comerç i serveis de la ciutat (44,1%). Quotidià no alimentari 2.183 Per últim, en relació amb els equipaments comercials, cal destacar Parament de la llar 2.101 el següent: Ensenyament 1.907 Oci i cultura 1.801 • un total de 903 establiments dins de centres comercials (Arenes, Sanitat i assistència 1.698 l’Illa, Pedralbes Centre, Maremàgnum, Diagonal Mar, el Triangle, Heron City, Glòries, el Centre de la Vila i la Maquinista) Finances i assegurances 1.511 Reparacions 1.511 • 42 equipaments classificats com a mercats municipals que su- Equipaments culturals i recreatius men 3.312 establiments. Aquesta oferta, per tant, significa un 1.236 5,4% del total d’establiments inventariats a la ciutat. Activitats immobiliàries 804 Manteniment, neteja i producció 324 Automoció 273 Índex 29 Inventari L’índex de dotació comercial (IDC) mesura el volum d’establi- 5. Sarrià - Sant Gervasi, concentració d’activitat al Galvany i la ments de comerç i serveis per cada cent habitants. El conjunt de Bonanova, on els serveis predominen sobre el comerç. Districte de locals de la ciutat té un valor de 3,74. Hi ha quatre districtes per sobre de amb molta activitat i un gran nombre de comerços de tot tipus. Barcelona la mitjana (Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi), i Ciutat Vella dobla la dotació mitjana de la ciutat. 6. Gràcia, bona dotació comercial i de serveis amb un alt nivell de locals sense informació. Districte molt equilibrat en relació amb L’índex d’atractivitat comercial (IAC) posa en relació, en percen- el comerç i els serveis, en el qual el barri de la Vila de Gràcia té tatge, les activitats de comerç al detall no quotidianes amb el total un protagonisme destacat. d’establiments actius. Novament, barris com el Gòtic (de manera molt destacada, per sobre del 45%), Sant Pere, la Dreta de l’Eixam- 7. Horta-Guinardó, el districte amb més contrastos i grans dese- ple o Sant Antoni mostren alts nivells d’atractivitat. En l’altre ex- quilibris. Un districte gran, amb alguns barris amb poca po- trem, tot i que amb un volum important d’establiments, destaquen blació i pocs establiments (la Clota o la Font d’en Fargues), però els baixos nivells d’atractivitat de barris com la Vila Olímpica, el té altres barris que destaquen pel sector serveis i de restaura- Poble-sec, la Barceloneta o el Guinardó. Pel que fa a l’atractivitat ció, com el Carmel, Guinardó i Horta, exclusivament pel sector dels serveis de restauració, torna a destacar l’atractivitat de Ciutat comerç. Hi conflueixen quatre mercats municipals. Vella, l’Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc. 8. Nou Barris, amb els nivells de dotació i atractivitat més baixos. Es pot resumir de manera esquemàtica cada districte amb la frase Predominen el barri de la Prosperitat i el Turó de la Peira, la de síntesi següent: Guineueta, la Porta i Verdum. 1. Ciutat Vella, motor d’activitat molt orientat als visitants, però 9. Sant Andreu, comerç i serveis orientats a la proximitat. Els bar- amb perfils ben diferents per barris. Predomina el comerç al de- ris amb més establiments són el Bon Pastor, la Sagrera i Sant tall. Influència de mercats (la Boqueria i Santa Caterina). Andreu, amb un gran nombre d’establiments de comerç en com- paració amb la resta. 2. L’Eixample, el cor del comerç i els serveis, amb una gran atrac- tivitat i cinc mercats. El districte amb més establiments de tot 10. Sant Martí, vertebrat pels mercats i els centres comercials (Di- Barcelona, amb una forta presència de serveis. agonal Mar, Glòries i El Centre de la Vila). 3. Sants-Montjuïc, molta diversitat per barris i amb nivells d’activ- itat i atractivitat relativament baixos. 4. Les Corts, amb el volum d’establiments més baix de la ciutat però amb una presència rellevant de centres comercials. Molt protagonisme del sector serveis, especialment la restauració. Índex 30 Inventari 3.2. Conclusions i tendències ització apuntada, Barcelona continua mantenint una estructura de locals de marcadament policèntrica en relació amb les seves activitats de 1. Barcelona té una gran riquesa comercial que garanteix l’oferta comerç i serveis. Barcelona necessària per a la ciutadania. Amb més de 60.000 establiments d’activitat i més de quatre establiments per cada cent habitants, 5. Es mantenen i reforcen identitats comercials. Els diversos tant el conjunt de la ciutat com els districtes reflecteixen una ofer- territoris mantenen i reforcen les seves identitats, i transformen la ta rica i diversa, amb més de 8.000 establiments de comerç quo- seva oferta per continuar responent a les necessitats de la ciutada- tidià alimentari, més de 5.000 per a l’equipament personal i més nia i els visitants. Els eixos comercials de la ciutat són, en aquest de 2.000 relacionats amb el parament de la llar, més de 10.000 sentit, un exemple clar: amb més de 20.000 establiments, un de dedicats a la restauració, prop de 2.000 comerços relacionats amb cada tres establiments comercials de la ciutat pertany a un eix el lleure i la cultura, o més de 3.000 establiments de serveis rela- comercial. cionats amb l’educació i activitats recreatives. 6. Els centres comercials aglutinen certs tipus d’oferta, però 2. A la vegada, Barcelona desenvolupa importants polaritats també generen un volum elevat d’activitat complementària al comercials per respondre a perfils de demanda molt diversos. seu voltant. Els centres comercials poden constituir un motor Tot i l’equilibri de l’activitat per districtes, diversos elements art- d’activitat que està funcionant a ple rendiment, amb nivells d’ocu- iculen una estructura marcada de polaritats comercials. Els deu pació pràcticament del 100% en tots els casos, i aquesta oferta es centres comercials (Les Arenes, L’Illa, Pedralbes Centre, Maremàg- complementa amb altres tipus de formats i establiments al llarg de num, Diagonal Mar, El Triangle, Heron City, Glòries, El Centre de la tota la ciutat. Vila i La Maquinista) i els 42 equipaments classificats com a mer- cats municipals sumen més de 3.000 establiments. Els mercats 7. Les activitats amb qualitat i tradició surten reforçades de la contribueixen a la vitalitat dels barris i estableixen una interacció crisi i augmenten el seu protagonisme en el teixit comercial. constant i fluida amb el comerç de proximitat. Molts comerços i serveis tradicionals conviuen a la majoria de districtes amb ofertes més recents o estandarditzades. Malgrat 3. L’activitat s’especialitza i es clusteritza. La ciutat presenta un la competència, la ciutat manté milers d’activitats que s’han con- nivell d’especialització territorial significatiu en el cas de diferents siderat greument afectades pels nous formats comercials: més de grups d’activitat. Per exemple, es pot esmentar la concentració 5.000 comerços d’equipament personal, més de 2.000 de para- dels serveis de salut i assistència al nord de l’Eixample i al sud de ment de la llar, o prop de 1.000 comerços relacionats amb els pro- Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi, la gran acumulació de serveis d’al- ductes de lleure i cultura. lotjament a Ciutat Vella i a l’Eixample, l’equipament per a la perso- na als eixos principals de Ciutat Vella i l’Eixample, les activitats de 8. Les activitats de comerç reforcen i consoliden la seva posició lleure al sud de Gràcia i a determinats barris de l’Eixample i Ciutat amb una oferta d’experiències. Els darrers anys han anat creix- Vella, o la tecnologia al voltant de la ronda de Sant Antoni, a la fron- ent amb força els establiments que combinen diferents activitats tera entre l’Eixample i Ciutat Vella. per oferir a la demanda un producte i un servei més basats en l’ex- periència que en el procés de compra. La combinació de comerç i 4. La realitat als districtes i barris mostra una ciutat policèntrica restauració (amb serveis de degustació en forns o botigues d’ali- Índex en termes de comerç i serveis. En paral·lel a la realitat d’especial- ments), o la combinació de productes i serveis en espais temàtics 31 Inventari (teràpies naturals, espais de lleure, etcètera), són tendències que de locals de van guanyant protagonisme i que contribueixen a fer més complex i més ric el teixit econòmic i la capacitat de respondre a les neces- Barcelona sitats. 9. Cal aprofundir en l’anàlisi i el coneixement de la realitat de locals sobre els quals no es disposa d’informació. Que a Barce- lona hi hagi 13.000 locals sobre els quals no es té cap tipus d’in- formació és una qüestió que requerirà una anàlisi aprofundida per diagnosticar la situació de manera més precisa i aprofitar el poten- cial urbanístic, econòmic i ciutadà que poden representar aquests espais. 10. Aquest nou Inventari de locals 2016 significa un pas enda- vant en l’estratègia de desenvolupament d’un sistema d’infor- mació integral sobre l’activitat de la ciutat. La complexitat més gran del teixit urbà i l’activitat econòmica requereixen, igualment, una aproximació des d’una perspectiva molt més integral, que tin- gui en compte tant l’encaix de tots aquests espais amb la resta de l’activitat econòmica de la ciutat, com la seva interacció i in- terdependència amb les noves tendències urbanes, socials i tec- nològiques. En aquest sentit, l’Inventari de locals 2016 és una de les peces del nou sistema d’informació que està desenvolupant l’Ajuntament de Barcelona. Índex 32