ELCOMERÇA BARCELONA 2016 Índex Presentació ................................................................................................5 1.5. ¨El comerç electrònic ....................................................................27 Introducció .................................................................................................6 1.5.1. ¨Comerç electrònic de les empreses a Espanya .............29 ¨Síntesi de resultats ..............................................................................6 1.5.2. ¨Comerç electrònic de les empreses a Catalunya ...........31 ¨Estructura de l’informe .......................................................................9 1.5.3. ¨Comerç electrònic a les llars de Catalunya .....................34 1.5.4. ¨Comerç electrònic a Barcelona.........................................38 1 ¨Dades del 2016 1.6. ¨Enquesta d’opinió sobre el comerç mitjançant 1.1. ¨El sector terciari a Barcelona .......................................................10 l’Òmnibus municipal 2016 ................................................................40 1.1.1. ¨L’atur per sectors econòmics ............................................12 1.6.1. ¨Valoració del comerç .........................................................40 1.6.2. ¨L’atenció segons el tipus de comerç ...............................41 1.2. ¨Ocupació al comerç ......................................................................13 1.6.3. ¨Grau d’importància de diferents aspectes comercials ..41 1.2.1. ¨Anàlisi per branques .........................................................15 1.6.4. ¨Hàbits de compra segons la tipologia de productes ......42 1.2.2. ¨Centres de cotització al comerç ......................................16 1.6.5. ¨Zones comercials ..............................................................42 1.2.2.1.¨Anàlisi per branques ............................................19 1.6.6. ¨Comerç electrònic .............................................................45 1.2.3.¨Dimensió empresarial del sector comercial ....................20 1.6.7. ¨L’obertura dels comerços en diumenge ...........................45 1.3. ¨Facturació i PIB .............................................................................21 1.7. ¨Enquesta sobre l’activitat del sector comercial a Barcelona .........................................................................................45 1.4. ¨El sector de l’hoteleria ..................................................................23 1.7.1. ¨Les característiques ...........................................................46 1.4.1. ¨L’afiliació a la Seguretat Social en l’hoteleria ...................23 1.7.2. ¨L’associacionisme ..............................................................46 1.4.2. ¨Centres de cotització ........................................................25 1.7.3. ¨El local comercial ................................................................47 1.4.3. ¨Salaris mitjans en l’hoteleria a Barcelona .......................27 1.7.4. ¨Els serveis ...........................................................................48 1.7.5. ¨Els horaris i les vendes ......................................................49 2 Índex 1.7.6. ¨La intenció d’obrir en diumenge .......................................49 1.11. ¨L’activitat turística a la ciutat de Barcelona 1.7.7. ¨El personal ...........................................................................50 (Òmnibus municipal 2016) ..............................................................60 1.7.8. ¨La conjuntura del sector comercial ..................................51 1.11.1. ¨El perfil dels turistes .......................................................60 1.11.2. ¨Allotjament .......................................................................61 1.8. ¨Enquesta sobre l’activitat del sector de la restauració 1.11.3. ¨Despesa a Barcelona ....................................................... 61 a Barcelona .........................................................................................52 1.11.4. ¨Zones més visitades........................................................62 1.8.1. ¨Les característiques dels establiments ..........................52 1.8.2. ¨Associacionisme ................................................................5 2 1.12. ¨Barcelona, ciutat de compres internacional ............................62 1.8.3. ¨El local ................................................................................52 1.12.1. ¨Servei de devolució de l’IVA .............................................62 1.8.4. ¨Activitat i horaris ................................................................53 1.8.5. ¨Els serveis ..........................................................................53 1.13. ¨Anàlisi de la restauració a Barcelona (Mercabarna) ...............63 1.8.6. ¨El personal ......................................................................... 54 1.13.1. ¨Característiques de la tipologia d’establiments ............64 1.8.7. ¨La conjuntura ......................................................................54 1.13.2. ¨Proposta de valor i posicionament ................................66 1.8.8. ¨Canvis en el negoci ............................................................56 1.13.3. ¨Tendències en la composició de la carta i el menú ......68 1.13.4. ¨Canals d’aprovisionament ..............................................70 1.9. ¨Enquesta sobre l’obertura en diumenge ...................................56 1.13.5. ¨Expectatives en la marxa del negoci .............................70 1.9.1. ¨Verificació de l’obertura en diumenges autoritzats .......57 1.13.6. ¨Demanda ..........................................................................71 1.9.2. ¨Enquesta Òmnibus municipal sobre l’obertura de comerços en diumenge ....................................................................58 1.14. ¨Fires, mercats i mostres de comerç als carrers 1.9.3. ¨Enquesta a comerciants sobre l’obertura en de Barcelona .......................................................................................71 diumenges autoritzats ......................................................................58 1.14.1. ¨Dades del 2016 .................................................................71 1.14.2. ¨Evolució respecte d’anys anteriors ...............................72 1.10. ¨Enquesta d’opinió sobre els mercats municipals mitjançant l’Òmnibus municipal 2016 i l’Enquesta de serveis municipals ....59 1.10.1. ¨Visió general .....................................................................59 1.10.2. ¨Valoració de la ciutadania ...............................................59 3 Índex 2 ¨Memòria de la Direcció de Comerç 3.2. ¨Perfils de districtes ......................................................................88 2.1. ¨Suport econòmic ..........................................................................73 3.2.1. ¨Tendències als districtes ..................................................88 2.1.1. ¨Subvencions de proximitat i promoció econòmica .........73 3.2.2. ¨Ciutat Vella .........................................................................90 2.1.2. ¨Suport econòmic als districtes ........................................73 3.2.3. ¨L’Eixample ..........................................................................91 2.1.3. ¨Subvencions de l’enllumenat de Nadal ............................74 3.2.4. ¨Sants-Montjuïc ...................................................................92 2.1.4. ¨Convenis amb altres entitats ...........................................74 3.2.5. ¨Les Corts ............................................................................93 3.2.6. ¨Sarrià - Sant Gervasi .........................................................94 2.2. ¨Programes i serveis per millorar la competitivitat ...................75 3.2.7. ¨Gràcia .................................................................................. 95 2.2.1. ¨Programa “Comerç a la xarxa” ..........................................75 3.2.8. ¨Horta-Guinardó ..................................................................96 2.2.2. ¨Programa “Obert al futur” .................................................77 3.2.9. ¨Nou Barris ..........................................................................97 2.2.3. ¨Programa de suport al teixit associatiu ..........................78 3.2.10. ¨Sant Andreu .....................................................................98 3.2.11. ¨Sant Martí .........................................................................99 2.3. ¨Campanyes específiques ............................................................78 2.3.1. ¨Protecció dels establiments emblemàtics ......................78 4 Inventari de locals de Barcelona 2.3.2. ¨Campanya de Nadal ..........................................................79 ¨ 4.1. ¨Resultats principals .....................................................................100 2.4. ¨Premi Comerç de Barcelona, 19a edició .....................................81 4.2. ¨L’activitat i els seus indicadors clau ...........................................104 2.5. ¨ Projectes singulars: “El comerç i les escoles” ..........................82 4.3. ¨Perfil dels districtes .....................................................................105 2.6. ¨Promoció als mitjans i les xarxes socials ..................................83 4.4. ¨Conclusions i tendències .............................................................106 3 ¨Tendències del sector del comerç 3.1. ¨Barcelona: tendències globals, impacte local ...........................84 3.1.1. ¨Tendències en el turisme i l’hoteleria ..............................84 3.1.2. ¨Tendències en el sector de la restauració .......................85 3.1.3. ¨Tendències en els mercats municipals ...........................87 4 Presentació L’Informe del comerç 2016, elaborat per l’Ajuntament de Barce- el comerç dels barris, alhora que desenvolupen una funció social lona, mostra que, com en altres ocasions, el sector del comerç com a eixos vertebradors del territori. En aquest sentit, destaca la manté un paper clau en l’estructura econòmica de la ciutat, i es decidida aposta municipal per la remodelació d’aquests espais, constitueix com un autèntic vertebrador de la vida quotidiana als que els fa més competitius, amb noves infraestructures, logísti- barris. ca i serveis. Les principals dades d’activitat comercial revelen la importàn- L’informe també destaca el paper del comerç electrònic i els cia d’aquest sector per a Barcelona, ja que representa un pes nous hàbits de consum associats a aquest canal, així com la superior al 14% dels llocs de treball, permet enfortir el model de importància de les compres que fan els i les visitants, amb un convivència i integració als barris i és un element de projecció increment significatiu de la despesa realitzada respecte a l’any internacional de la ciutat. anterior. Agustí Colom Cabau Regidor de Comerç i Mercats Les dades qualitatives indiquen també la satisfacció dels Tenim el convenciment que, en la col·laboració conjunta amb el ciutadans i ciutadanes amb el comerç barceloní. L’àmplia i sector, trobarem les fórmules adequades per seguir avançant en variada oferta comercial i l’atenció rebuda són aspectes molt la construcció d’un model comercial equilibrat. ben valorats i posen de manifest que el model de comerç urbà de proximitat de Barcelona és un model d’èxit, que cal seguir Apostem per sumar esforços, donant suport a les entitats secto- preservant i fomentant. rials, professionals i territorials que agrupen el comerç de la ciu- tat i promocionant una competitivitat més gran amb la formació Els mercats municipals de Barcelona, arrelats a la vida quotidiana i els serveis que posem a disposició del món comercial. Només de la ciutat, contribueixen a reforçar aquest paper dinamitzador compartint objectius estratègics es pot afrontar els reptes que de l’economia, amb la voluntat de ser un pol conjuntament amb tenim davant. Índex 5 Introducció L’edició 2017 de l’Informe de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona Aquest informe sobre l’estat del comerç a la ciutat aprofundeix en presenta dades relatives al sector per a l’any 2016, que mostren la qüestió i se centra en l’evolució dels sectors comercial, hoteleria la consolidació de la fortalesa del sector, així com una sèrie de i restauració de la ciutat. Alguns dels resultats més rellevants que tendències que s’emmarquen en un context global dominat per s’hi expliquen són els següents: l’impacte del turisme, i canvis en la demanda comercial i de restau- ració i en els canals de provisió de serveis. 1) Un creixement interanual del 3,6% de persones afiliades a la Seguretat Social en el sector terciari, de les quals un 2,4% per- Síntesi de resultats tanyen al sector de comerç i reparacions, i un 6,14%, a l’hoteleria. Es manté la tendència a l’alça iniciada el 2013 després de la crisi. L’any 2016, la ciutat de Barcelona va mantenir la recuperació i la consolidació de la seva economia. En especial, el sector terciari de 2) Un augment interanual (2015-2016) del volum de negoci del la ciutat va crear llocs de treball per quart any consecutiu. Així, el comerç al detall, o minorista, i un creixement del 0,5% en l’àm- juliol del 2017, la ciutat enllaça 52 mesos consecutius de descens bit del comerç a l’engròs, o majorista. interanual de l’atur, i Barcelona tanca un mes de juliol amb menys de 72.000 persones registrades a l’atur per primera vegada des 3) El comerç electrònic segueix augmentant: un 60,3% dels barce- del 2008. Tot plegat es produeix en un context de creixement del lonins han comprat alguna vegada per internet. Els productes 3,4% del PIB de la ciutat, una dada similar al creixement de l’econo- que més compren per aquesta via són els relacionats amb l’oci mia espanyola (3,4%) i catalana (3,5%).1 En aquest context, Bar- (59,9%), els productes de roba i calçat (26,6%) i els productes i celona disposa d’una gran riquesa comercial que garanteix l’oferta els serveis d’informàtica (26,1%). necessària per a la ciutadania. Amb més de 60.000 establiments d’activitats i gairebé quatre establiments per cada cent habitants, 4) Un 46,7% dels barcelonins està en contra que s’obrin els tant el conjunt de la ciutat com els districtes reflecteixen una ofer- comerços en diumenge i un 40%, a favor. Els més joves (16-24) ta rica i diversa, amb més de 8.000 establiments de comerç quo- hi estan majoritàriament a favor, mentre que els més grans de tidià alimentari, més de 5.000 per a l’equipament personal, i més 35 anys hi estan majoritàriament en contra. D’altra banda, la de 2.000 establiments relacionats amb el parament de la llar, més major part dels responsables dels comerços (70%) s’hi most- de 10.000 dedicats a la restauració, prop de 2.000 comerços rela- ren disconformes, però el 40,4% pensen obrir el proper diu- cionats amb el lleure i la cultura, o més de 3.000 establiments de menge autoritzat. Per districtes, els residents de Sarrià - Sant serveis relacionats amb l’educació i activitats recreatives. Gervasi són els que hi estan més a favor (un 58,8%), mentre que la mesura troba més oposició a Horta-Guinardó (un 59% 1 Ajuntament de Barcelona (2016). El Producte Interior Brut de Barcelona. De- partament d’Estudis i Programació: Gabinet Tècnic de Programació (juny del dels responsables de comerços entrevistats hi estan en con- Índex 2017). tra). Els barris on els comerços han aprofitat més l’autorització 6 Introducció per obrir en diumenges són el Gòtic (49,6%); Sant Pere, Santa ha estat un estímul per a la transformació. Actualment, molts Caterina i la Ribera (35,6%); la Barceloneta (31,8%); el Raval comerços i serveis tradicionals conviuen a la majoria de dis- (28,6%), i el barri de la Salut (28%). Tots aquests barris tenen trictes amb ofertes més recents o estandarditzades. Malgrat alguns dels atractius turístics principals de la ciutat. Per àmbit la competència, la ciutat manté milers d’activitats que s’han comercial, un 28,6% dels comerços alimentaris van obrir, se- considerat greument afectades pels nous formats comercials: guits dels de roba i els de calçat (25,7%). més de 5.000 comerços d’equipament personal, més de 2.000 de parament de la llar o prop de 1.000 comerços relacionats 5) El 38,1% dels responsables del negoci es mostren molt poc o amb els productes de lleure i cultura. gens satisfets per la marxa del negoci. Ara bé, de cara als prop- ers dos anys, el 39% dels responsables de comerços entrevi- 8) Durant l’any 2016, el turisme s’ha consolidat com a factor de stats creuen que el volum del negoci augmentarà; en canvi, un fortalesa de l’economia i com a important dinamitzador del 36,1% dels responsables creuen que es mantindrà igual. Entre mercat laboral de la ciutat. Efectivament, l’any passat es van els factors que creuen que els pot perjudicar hi ha la situació assolir nous màxims històrics de visitants i pernoctacions econòmica, les noves grans superfícies comercials, les comis- en hotels. És, a més, el factor que una majoria d’empresaris sions bancàries als comerços o, amb menys impacte, la liber- creuen que poden afavorir els seus negocis. Aquesta creença alització dels horaris comercials. Entre els factors que poden es veu reforçada per la tendència a l’alça de la despesa que fan afavorir el comerç, s’hi troben el turisme, la creació d’àrees de els turistes que visiten Barcelona: un total de 354,3 euros de nova centralitat als barris i les accions de l’Ajuntament en l’àm- mitjana durant l’estada, xifra que representa 76,6 euros per bit de la promoció econòmica. És rellevant destacar, també, que persona i dia. Tanmateix, l’evidència d’un impacte positiu del la majoria d’establiments comercials no veuen en la possibilitat turisme contrasta amb l’opinió tant d’altres turistes com de la del comerç electrònic una amenaça, però no el tenen en compte ciutadania de Barcelona: malgrat que la xifra millora respecte com un factor rellevant amb vista a les previsions de futur. del 2015, un 40,3% dels visitants afirmen que a Barcelona hi ha massa gent per fer visites turístiques. 6) L’activitat s’especialitza i es clusteritza. La ciutat presenta un nivell d’especialització territorial significatiu en el cas de difer- 9) Pel que fa a les tendències als districtes, una primera conclusió ents grups d’activitat. Per exemple, és destacable la concentració general és que factors com l’impacte del turisme, l’activitat dels serveis de salut i assistència al nord de l’Eixample i al sud econòmica o la identitat dels districtes són elements clau en de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi; la gran concentració de serveis la configuració comercial de la ciutat. Així, per exemple, els es- d’allotjament a Ciutat Vella i a l’Eixample; els equipaments per a tabliments de restauració s’acumulen als districtes amb una les persones als principals eixos de Ciutat Vella i l’Eixample; les afluència turística més elevada o que inclouen punts neuràl- activitats de lleure al sud de Gràcia i a determinats barris de l’Eix- gics de l’activitat econòmica de la ciutat. Les tres àrees amb ample i Ciutat vella, o la tecnologia al voltant de la ronda de Sant una concentració més elevada d’establiments de restauració Antoni, a la frontera entre l’Eixample i Ciutat Vella. són l’Eixample, que rep l’impacte del turisme i té una econo- mia especialment dinàmica; Ciutat Vella, amb el turisme i la 7) Les activitats amb qualitat i tradició surten reforçades de la cri- indústria que s’ha desenvolupat al voltant d’aquest fenomen, i si, i augmenten el seu protagonisme en el teixit comercial. La Sant Martí, que inclou barris com la Vila Olímpica o el Poblenou i Índex crisi ha afectat negativament molts establiments, però també punts d’activitat econòmica com el 22@. 7 Introducció 10) En general, el sector de la restauració mostra una tendència ductes de qualitat, saludables i de proximitat, motivada tant ascendent, amb un creixement del 16,3% entre el 2008 i el per una demanda que es preocupa per qüestions vinculades a 2016. En termes interanuals, però, darrerament s’ha vist a la sostenibilitat dels productes com per la necessitat de com- bastament superat per l’augment dels serveis d’allotjament. petició creada per l’establiment de franquícies de grans super- Aquesta tendència s’inscriu en un context global de creixe- mercats en els mateixos recintes dels mercats municipals. ment de l’oferta vinculada al turisme: a Nova York, un altre ex- emple de ciutat global, l’hoteleria i la restauració són dos dels 12) D’altra banda, districtes amb una personalitat pròpia més sectors que més han crescut. marcada, com podrien ser Horta-Guinardó o Ciutat Vella, són al capdavant de les àrees amb un associacionisme comercial Dues grans tendències acompanyen aquesta situació: (i) una més intens i, sobretot, una antiguitat més gran dels comerços. demanda creixent de menjar per endur-se o a domicili, la qual Gràcia, un altre districte que segurament es podria incloure en cosa ha implicat una tendència a millorar l’accessibilitat i la aquesta categoria. multicanalitat dels serveis que ofereixen els establiments de restauració; (ii) un augment de la demanda de productes de 13) També els districtes coneguts per tenir una activitat comu- proximitat, ecològics, sostenibles i saludables, que, de fet, són nitària més intensa i una tradició de comerç de barri més ar- els productes que més s’han incorporat als menús i les cartes relada encapçalen la llista de zones amb un nombre d’activi- dels establiments barcelonins en els darrers anys. tats puntuals a l’espai públic més elevat: Ciutat Vella, Gràcia i Sants-Montjuïc. A la recaptació de taxes derivada de la presèn- 11) Barcelona disposa de 42 mercats municipals, que sumen cia de fires i mercats a l’espai públic, però, s’hi sumen els dis- 3.312 establiments en 60.901 metres quadrats de superfície trictes que inclouen els barris més rics de la ciutat: l’Eixample comercial en total. La ciutadania valora els mercats públics (la Dreta de l’Eixample) i les Corts (Pedralbes). amb una nota de 7,3 sobre 10, i dos terços dels ciutadans afirmen que hi compren. D’aquests, gairebé nou de cada deu 14) A l’ últim, els comerços més satisfets amb la marxa del negoci es declaren molt o bastant satisfets amb el servei, i valoren se situen a Sant Andreu, Sarrià - Sant Gervasi i Gràcia. especialment la varietat i la qualitat del producte, i l’atenció i el tracte rebut als establiments. Entre els qui diuen que no van a comprar al mercat, la distància respecte de casa seva n’és el motiu principal. Es detecten diverses tendències en l’oferta i la demanda en el cas dels mercats municipals: (i) una combinació de serveis comercials i de restauració al si dels establiments, per oferir productes d’alimentació clàs- sics a les parades com serveis de restauració tant in situ com per endur-se; (ii) una diversificació de l’oferta, i un augment de la demanda de productes gurmet, especialment als mer- cats en contextos urbans on s’estan produint processos de gentrificació a causa, sobretot, de l’augment de la demanda Índex turística; (iii) una especialització de l’oferta, apostant per pro- 8 Introducció Estructura de l’informe L’informe està organitzat en quatre grans blocs: el primer presen- ta les dades de l’any 2016 per als diversos sectors comercials de la ciutat: comerç, hoteleria, restauració... En aquesta secció s’in- clou informació d’especial interès també en relació amb l’activitat turística, mercats municipals o l’obertura de comerços en diu- menge. Les dades s’han obtingut d’estudis elaborats o encarregats per l’Ajuntament. El segon bloc inclou una monografia sobre el comerç electrònic a la ciutat, un àmbit de rellevància especial que està canviant la relació entre l’oferta i la demanda en el sector comercial. A continuació, el tercer bloc presenta algunes de les activitats de l’Ajuntament en relació amb el sector del comerç a la ciutat: el premi Comerç de Barcelona; els projectes gestionats per Barcelona Activa; la promoció del sector comercial en mitjans i xarxes socials; els programes de suport econòmic a comerços i districtes, i els serveis orientats a fer de Barcelona una ciutat de compres inter- nacional. Un quart bloc identifica tendències en els diversos sectors inclosos en aquest informe (sector comerç, turisme i hoteleria, restaura- ció i mercats municipals), i els posa en context internacional en comparació amb les tendències en altres ciutats globals del món. Aquest bloc també inclou un perfil per a cadascun dels districtes d’acord amb les dades disponibles desglossades per a cadascun dels deu territoris de la ciutat. Per acabar, la darrera secció presenta els resultats més rellevants de l’Inventari de locals de Barcelona 2016, que actualitza i apro- fundeix les dades recollides ara fa quatre anys. En aquest bloc, doncs, es presenten les conclusions més destacades de l’inventari tant pel que fa a ciutat com a districte i proporciona una panoràmi- ca de les geografies comercials a Barcelona. Índex 9 1 ¨ Dades del 2016 Dades del 2016 1.1. El sector terciari a Barcelona Persones afiliades* al sistema de la Seguretat Social a Barcelona en el terciari 2016-2015 L’any 2016, el sector terciari de Barcelona crea llocs de treball per quart any consecutiu, després d’assolir la segona millor evolució 2015 2016 Variació 16/15 dels darrers anys. Efectivament, el nombre de persones afiliades Nombre % al Règim general i d’autònoms de la Seguretat Social als serveis Total de serveis 889.527 921.418 31.891 3,59 se situa en 921.418 el desembre del 2016, xifra que representa un Comerç i reparacions 154.332 158.032 3.700 2,40 augment de prop de 32.000 llocs de treball (+3,6%) respecte al Transports i emmagatzematge 45.102 45.147 45 0,10 mateix mes del 2015. Es tracta d’un resultat clarament favorable que (tot i una lleugera desacceleració respecte a l’any anterior, Hostaleria 79.057 83.911 4.854 6,14 +4%), iguala l’increment de l’afiliació en el conjunt de l’economia Informació i comunicacions 57.092 60.984 3.892 6,82 de la ciutat (+3,6%) i supera els que experimenten la construcció Activitats financeres i d’assegurances 37.482 35.530 -1.952 -5,21 (+3,4%) i la indústria (+1,4%). Activitats immobiliàries 13.940 14.481 541 3,88 Serveis a les empreses 200.575 210.930 10.355 5,16 L’anàlisi de l’ocupació als serveis el 2016 permet constatar que Administració pública 81.083 84.417 3.334 4,11 una gran part de les branques econòmiques terciàries mostren evolucions positives i hi destaca el creixement interanual de la in- Educació 67.454 69.835 2.381 3,53 formació i les comunicacions (+6,8%), que reflecteix el fort dina- Activitats sanitàries i serveis socials 92.555 95.760 3.205 3,46 misme del sector tecnològic a la ciutat. A continuació se situen la Activitats artístiques, recreatives 24.694 25.614 920 3,73 branca de l’hostaleria (+6,1%), els serveis a les empreses (+5,2%), Altres serveis (1) 36.161 36.777 616 1,70 l’administració pública (+4,1%), les activitats immobiliàries (+3,9%), les activitats artístiques i recreatives (+3,7), l’educació * Suma dels afiliats al Règim general i d’autònoms. (+3,5%), les activitats sanitàries i els serveis socials (+3,5%), (1) Inclou personal domèstic i organismes extraterritorials. el comerç i les reparacions (+2,4%) i els altres serveis (+1,7%). Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de El transport i l’emmagatzematge mostra una estabilitat notable l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. (+0,1%), i només les activitats financeres i d’assegurances perden ocupació (-5,2%) en aquest període. Índex 10 Dades Pel que fa al sector del comerç i les reparacions, el 2016 guanya del 2016 3.700 persones afiliades (+2,4%) i crea llocs de treball per tercer Afiliació a la Seguretat Social al terciari de Barcelona per branques. 2016 (%) any consecutiu, després d’haver perdut ocupació durant la part central de la crisi. Per branques, el comerç al detall experimen- 2,8% 1,6% ta l’evolució més dinàmica des del 2008 (amb un augment de 4,1% Serveis a les empreses l’afiliació del +3,6%), mentre que la branca majorista s’estabilitza 4,2% Comerç i reparacions (+0,3%) després de l’augment de l’any anterior. Si bé el comerç i 5,1% 22,5% Activ. sanitàries i serveis socials les reparacions mostren una dinàmica ocupacional més suau que 6,4% Administració pública la del conjunt del terciari, el sector manté un paper clau en l’estruc- Hostaleria tura econòmica de la ciutat i concentra més del 17% dels llocs de Educació treball del sector terciari a Barcelona. 7,6% 17,3% Informació i comunicacions Transport i emmagatzematge L’hostaleria segueix sent un dels sectors amb augments sectorials Activ. financeres i d’assegurances més elevats de l’ocupació a Barcelona (+6,1%) i, junt amb les TIC, 8,9% Altres serveis registra la millor evolució d’aquest indicador durant la crisi, amb un 9,1% 10,4% Activ. artístiques, recreatives creixement acumulat del +22,5% en el període 2008-2016. L’evolu- Activ. immobiliàries ció dels indicadors d’activitat turística durant el 2016 ha estat de signe positiu per setè any consecutiu, amb nous màxims històrics de visitants i pernoctacions en hotels. A més, la posició privilegiada Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. de Barcelona en l’àmbit de l’organització de congressos internacio- nals afavoreix que l’hoteleria i el turisme en general segueixin sent factors de fortalesa de l’economia i dinamitzadors vitals del mercat de treball de la ciutat. Els serveis a les empreses i el comerç i les reparacions són les branques dels serveis amb més llocs de treball a Barcelona, i as- En acabar el 2016, el sector terciari incrementa el seu pes dins soleixen conjuntament 368.962 afiliats, que representen dues l’estructura ocupacional de la ciutat fins a assolir el 89,7% dels cinquenes parts (el 40%) dels llocs de treball al sector terciari. D’al- llocs de treball de Barcelona, xifra que supera en 0,2 punts la de tra banda, l’administració pública, juntament amb l’educació i les l’any anterior. El dinamisme més accentuat en la creació neta de activitats sanitàries i serveis socials, situen els serveis col·lectius llocs de treball en els serveis respecte a la construcció i la indústria en el 27,1% de l’ocupació terciària de la ciutat. També cal remarcar accentua la tendència estructural a la terciarització que l’economia el protagonisme de l’hostaleria, que concentra el 9,1% dels afiliats barcelonina està experimentant des de fa dècades. als serveis de Barcelona, i de les activitats d’informació i comuni- cacions (6,6%), mentre que la resta de branques no superen el 5% del total. Índex 11 Dades Participació de cada sector (en % s/total terciari) 1.1.1. L’atur per sectors econòmics del 2016 2016 Variació El mes de juliol del 2017, l’atur registrat cau significativament en 2016/2015 la construcció (-2,5%) i de manera més moderada en la indústria, Total de serveis 100 els serveis (amb variacions del -0,7 i -0,5%, respectivament) i el Comerç i reparacions 17,2 -0,20 col·lectiu sense ocupació anterior (-0,8%). En termes absoluts, la Transports i emmagatzematge 4,9 -0,17 variació mensual més elevada es produeix al terciari, amb 304 per- Hostaleria 9,1 0,22 sones menys a l’atur. Informació i comunicacions 6,6 0,20 Els serveis acumulen 56.812 persones aturades a la ciutat —el Activitats financeres i d’assegurances 3,9 -0,36 79,6% del total—, la indústria en comptabilitza 5.648 (un 7,9%) i Activitats immobiliàries 1,6 0,00 la construcció, 4.962 (el 7%). El col·lectiu sense ocupació anterior, Serveis a les empreses 22,9 0,34 per la seva banda, representa el 5,1% de l’atur registrat a Barcelona. Administració pública 9,2 0,05 Educació 7,6 0,00 En relació amb el juliol del 2016, el nivell d’atur segueix disminuint en els sectors principals de la ciutat, amb la construcció (-18,9%) Activitats sanitàries i serveis socials 10,4 -0,01 i la indústria (-14,8%) acumulant més de 5 anys i 55 mesos con- Activitats artístiques, recreatives 2,8 0,00 secutius, respectivament, de reducció interanual; mentre que els Altres serveis 4 -0,07 serveis registren un descens interanual de més de 5.600 per- sones, que significa la 50a reducció interanual consecutiva de Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i l’atur en aquest sector (-9,0%), i el col·lectiu de persones en atur Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departa- ment d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona sense ocupació anterior experimenta una disminució moderada (-0,4%). En relació amb el 2015, guanyen pes en el sector terciari els serveis a les empreses (+0,3 punts), l’hostaleria i la informació i Atur registrat per sector econòmic a barcelona. Juliol 2017 les comunicacions (+0,2 punts cadascuna), mentre que les acti- vitats financeres i d’assegurances i el comerç i les reparacions en Variació mensual Variació anual perden (en -0,4 i -0,2 punts, respectivament), i la resta de bran- Juliol 2017 Absoluta % Absoluta % ques mantenen força estable la seva participació. Agricultura 298 -17 -5,4% -72 -19,5% Indústria 5.648 -37 -0,7% -984 -14,8% Construcció 4.962 -126 -2,5% -1.157 -18,9% Serveis 56.812 -304 -0,5% -5.639 -9,0% Sense Ocup. Anterior 3.637 -30 -0,8% -16 -0,4% Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Índex Catalunya. 12 Dades 1.2. Ocupació en el comerç L’afiliació total del comerç al Règim general de la Seguretat Social del 2016 se situa al final del 2016 en 123.643 persones, xifra que representa El 2016 el comerç ocupa 149.468 persones a la ciutat de Barcelo- un augment rellevant de llocs de treball respecte a l’any anterior na, de les quals 95.811 treballen en el sector minorista (el 64,1% (+3,1%). El comerç minorista té 78.805 assalariats (un 63,7% del del total) i 53.657 (el 35,9%) en el majorista. sector) després d’experimentar l’increment anual d’efectius més elevat des del 2008 (+4,7%), mentre que el comerç a l’engròs ar- El 2016 l’ocupació al comerç barceloní registra un augment del riba a un augment modest (+0,4%) i tanca l’any amb 44.838 ocu- 2,4%, de manera que el sector crea llocs de treball per tercer any pats per compte d’altri. consecutiu —després de perdre’n durant el període de crisi— i aconsegueix l’increment interanual més alt des del 2008, tot i que Pel que fa al règim d’autònoms, el comerç minorista, que concentra més suau que el del conjunt de l’economia de Barcelona (+3,4%). dues terceres parts dels adscrits al sector (17.006), experimenta una disminució de l’afiliació (-1,1%), mentre que el nombre d’autòn- D’aquesta manera, el pes del comerç en el conjunt dels llocs de tre- oms majoristes s’estabilitza (+0,2%). En conjunt, el nombre de per- ball de la ciutat al final del 2016 assoleix el 14,5% —distribuït en- sones treballadores per compte propi del comerç cau lleugerament tre un 9,3% del comerç minorista i un 5,2% del majorista—, fet que respecte al 2015 (-0,6%) i assoleix una evolució més desfavorable confirma la importància cabdal que manté aquest sector madur en que en el conjunt de l’economia barcelonina (+1,9%), tot i que el l’economia barcelonina. pes relatiu del sector segueix vorejant la quarta part (21,7%) del total d’autònoms de la ciutat. Afiliació a la Seguretat Social en el comerç a Barcelona / 4t trimestre del 2016 Així doncs, el 2016 presenta un balanç positiu des del punt de vista de l’ocupació en el comerç de Barcelona, en el qual destaca el fort Règim general Autònoms Total increment de les persones assalariades en el comerç minorista — Afiliats Variació Afiliats Variació Afiliats Variació Pes del més intens que el del conjunt de l’economia de la ciutat—, mentre 15/14 15/14 15/14 sector que en el comerç a l’engròs tant l’afiliació al Règim general com la (%) (%) (%) (%) d’autònoms mantenen una tònica d’estabilitat. Comerç 78.805 4,7 17.006 -1,1 95.811 3,6 9,3% minorista L’anàlisi del període 2008-16 permet detectar diferents ritmes de Comerç 44.838 0,4 8.819 0,2 53.657 0,3 5,2% resposta a la crisi quant a l’evolució dels llocs de treball d’aquestes majorista dues branques. Total del 123.643 3,1 25.825 -0,6 149.468 2,4 14,5% comerç Total de 908.135 3,6 119.217 1,9 1.027.352 3,4 100,0% Barcelona Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Índex 13 Dades En la comparació amb els territoris de referència, destaca el fet Ocupació al comerç de Barcelona del 2016 que l’any 2016 l’evolució global de l’ocupació del comerç ha estat (Índex 4t trimestre 2008 = 100) positiva tant a Barcelona (+2,4%) com a l’àmbit metropolità i Cata- lunya, on l’augment d’aquest indicador ha estat lleugerament su- 105 perior (+2,8% i +3,0%, respectivament). El nombre d’assalariats del 100 100 comerç minorista evoluciona més favorablement a la ciutat que en 95 95 95 94 98 l’àmbit metropolità i Catalunya, mentre que en el comerç majorista 94 93 92 93 91 91 93 l’estabilitat de l’ocupació a Barcelona contrasta amb els augments 90 93 91 91 90 (gairebé del 3% anual) dels altres territoris de referència. Pel que fa 85 88 88 88 89 a les persones que treballen per compte propi, cal destacar el de- 80 84 84 85 83 83 scens de l’afiliació al règim d’autònoms en el comerç al detall, més 75 acusat en l’àmbit metropolità (-1,8%) que a Barcelona i Catalunya. IV 2008 IV 2009 IV 2010 IV 2011 IV 2012 IV 2013 IV 2014 IV 2015 IV 2016 Minorista A filiats del comerç a la Seguretat Social per àmbits territorials Majorista 4t trimestre 2016 Total 500.000 115.528 Nota: Afiliats als règims general i d’autònoms de la Seguretat Social. 400.000 72.881 Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local 81.691 413.652 de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. 300.000 49.991 200.000 251.257 33.837 293.032 22.890 25.885 17.006 100.000 172.000 8.819 162.395 121.032 123.643 El comportament de l’ocupació en el comerç al detall reflecteix les 78.805 0 44.838 Barcelona Àmbit Catalunya Barcelona Àmbit Catalunya Barcelona Àmbit Catalunya oscil·lacions del consum intern. Així, després d’un fort ajust inicial Metropolità Metropolità Metropolità fins al quart trimestre del 2009 i l’estabilització del 2010, torna a MINORISTA MAJORISTA TOTAL COMERÇ recular durant el trienni 2010-13 i es recupera a partir del 2014, im- Autònoms pulsada per la millora de la demanda interna, fins a tancar el 2016 RG amb un nombre de llocs de treball molt semblant al que tenia el desembre del 2008 (amb una lleugera reducció del 2%). Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. En canvi, la reducció de persones assalariades en el comerç ma- jorista ha estat un procés més gradual i sostingut, que ha compor- tat una caiguda acumulada del 15,4% entre desembre del 2008 i del 2016. Amb tot, cal remarcar que el bienni 2015-16 ha representat una inflexió positiva en relació amb la tendència de fons descen- dent dels exercicis precedents, i caldrà estar atents a l’evolució del Índex 2017 per confirmar si es consolida. 14 Dades En definitiva, la creació d’ocupació durant el 2016 confirma l’evo- 1.2.1. Anàlisi per branques del 2016 lució positiva del comerç de Barcelona, tot i que el comportament del sector és menys dinàmic que el de l’afiliació al conjunt de La branca d’articles d’ús domèstic representa prop d’un terç l’economia de la ciutat i —a causa de l’impacte acumulat dels anys (31,7%) de l’ocupació total del comerç a l’engròs a Barcelona, se- de crisi— l’ocupació comercial de desembre del 2016 se situa un guida per les de productes alimentaris i intermediaris del comerç, 7,3% per sota de les xifres del 2008 (amb una pèrdua neta de més amb el 17,4% i el 16,9%, respectivament, de l’afiliació majorista als d’11.800 llocs de treball). De nou, el comportament més favorable règims general i d’autònoms de la Seguretat Social. correspon a la branca minorista, que se situa només un 2% per sota de l’ocupació de 8 anys enrere, mentre que en aquest període la branca majorista perd un 15,4% dels llocs de treball, amb una Ocupació* al comerç a l’engròs de Barcelona per branques 2016 (% s/total) evolució de la ciutat lleugerament menys favorable que la de l’àm- bit metropolità i Catalunya. El sector d’activitat del comerç i les reparacions segueix mantenint 28,9% a Barcelona un pes superior al 15% dels llocs de treball, més elevat 31,7% que la mitjana europea, però inferior als percentatges de Catalunya D’articles d’ús domèstic i Espanya, a causa d’una diversificació més alta de l’activitat ter- De productes alimentaris, begudes i tabac ciària a la ciutat. 5,2% Intermediaris comerç 16,9% 17,4% D’equips TIC Pes de la població ocupada en el comerç * 2016 (% s/total) Altres Uniwó Europea-28 Espanya Catalunya Barcelona 14,00% 19,50% 18,92% 15,38% * Persones afiliades als règims general i d’autònoms de la Seguretat Social. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. * Grup de comerç i reparacions. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, INNS i Eurostat. Les branques majoristes amb més concentració de l’ocupació a Barcelona són les d’articles d’ús domèstic, equips TIC —en què la ciutat representa prop del 38% dels llocs de treball de Catalunya— i intermediaris del comerç —amb un pes de Barcelona sobre l’àmbit metropolità del 44,5%. El 2016, les branques principals del comerç al detall en nombre de persones ocupades a Barcelona són la d’altres articles en establi- ments especialitzats, la d’establiments no especialitzats i la de productes alimentaris, begudes i tabac, que representen un 32,9, Índex 31,9 i 17,2% del total, respectivament. 15 Dades Pel que fa a la seva distribució territorial, destaca la concentració del 2016 a Barcelona dels llocs de treball d’establiments especialitzats (que Variació anual del nombre de persones afiliades al comerç de Barcelona per representen el 48,1% dels de l’àmbit metropolità i el 33,4% dels de branques. 4t trimestre 2016/15 (en %) Catalunya) i dels no especialitzats (46,4 i 30,7%, respectivament). 10 6,5 5 5,3 4,5 4,7 2,4 2,1 2,0 2,8 0 Ocupació* al comerç al detall de Barcelona per branques 2016 (% s/total) -5 -2,7 4,7% -10 1,8% -15 4,5% -17,5 -20 7,0% Intermediaris Articles d’ús Equips TIC Productes D’articles en En establi- D’articles D’altres articles en establiments especialitzats comerç domèstic alimentaris, establiments ments no culturals i begudes i especialitzats especialitzats recreatius 32,9% En establiments no especialitzats tabac De productes alimentaris, begudes i tabac Engròs 17,2% D’articles d’ús domèstic Detall D’articles culturals i recreatius D’equips TIC 31,9% Altres Pel que fa al comerç a l’engròs, les branques de productes alimen- taris i begudes, intermediaris del comerç i articles d’ús domèstic experimenten augments significatius de l’ocupació respecte a l’any anterior (+4,5, +2,4 i +2,1%, respectivament), mentre que pel * Persones afiliades als règims general i d’autònoms de la Seguretat Social. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local que fa als descensos destaca la caiguda del nombre de persones de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. afiliades al comerç d’equips TIC (-17,5%). El 2016 la major part de les branques del comerç al detall de Barce- lona crea llocs de treball, i entre les més rellevants destaca l’evolu- 1.2.2. Centres de cotització en el comerç ció de les d’articles d’ús domèstic, altres articles en establiments especialitzats i establiments no especialitzats, que mostren aug- En aquesta secció s’estudia el nombre i l’evolució dels centres de ments interanuals del +6,5, +4,7 i +2,8%, respectivament. En can- cotització de la Seguretat Social inscrits a les branques de comerç vi, perd afiliació el comerç minorista d’equips culturals i recreatius a l’engròs i comerç al detall2 de la ciutat de Barcelona. No s’hi in- (-2,7%). clouen els dedicats a la venda, el manteniment i la reparació de vehicles de motor, com tampoc els de la restauració. 2 Els codis 46 i 47, respectivament, de la Classificació nacional d’activitats econòmiques CCAE-2009. Índex 16 Dades L’anàlisi dels centres de cotització proporciona una bona aprox- Centres de cotització a la Seguretat Social en el comerç de Barcelona 2016 del 2016 imació a la dinàmica empresarial del sector comerç, tot i que es tracta d’un indicador més adequat a escala provincial que munici- IV IV Variació Variació Pes Pes s/total trimestre trimestre en en s/Barcelona comerç pal, ja que aquests centres agrupen persones que treballen en una 2015 2016 nombre % (%) 2016 2016 (%) mateixa empresa i desenvolupen l’activitat en una mateixa provín- cia, sense especificar si es troben en diferents poblacions. Cal tenir Engròs 5.334 5.339 5 0,1% 7,2% 32,6% en compte, per tant, que el nombre de centres de cotització és una Detall 10.922 11.028 106 1,0% 14,8% 67,4% aproximació al nombre d’empreses amb assalariats, i que en el cas Total del 16.256 16.367 111 0,7% 21,9% 100,0% de Barcelona —pel seu paper de capital— l’efecte seu social provo- comerç ca probablement una certa sobrevaloració d’aquest indicador.3 Total dels 72.846 74.627 1.781 2,4% 100,0% D’altra banda, es complementa aquesta anàlisi amb la del nombre sectors a d’afiliats al Règim general de la Seguretat Social, sense consider- Barcelona ar el règim especial d’autònoms, ja que les dades de centres de Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de cotització només es refereixen a empreses que ocupen treballa- l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. dors per compte de tercers. En acabar l’any 2016, el sector comerç constitueix la primera activ- Barcelona disposa, al final de l’any 2016, de 16.367 centres de itat econòmica de la ciutat quant a nombre de centres de cotització cotització al comerç, dels quals 11.028 (el 67,4%) pertanyen al i representa prop de la quarta part (el 21,9%) del total. Les bran- comerç minorista i 5.339 (el 32,6%) al majorista. ques que el segueixen en el rànquing són els serveis a les empre- ses (18,5%) i l’hostaleria (10,7%). El nombre de centres de cotització al comerç de Barcelona creix moderadament per tercer any consecutiu (+0,7%), amb una evolu- El pes del comerç dins el conjunt dels centres de cotització de Bar- ció interanual menys dinàmica que la que experimenta el teixit em- celona (21,9%) és lleugerament inferior als de l’àmbit metropolità presarial al conjunt de la ciutat (+2,4%). Per branques, els centres (23,8%) i Catalunya (23,0%), fet que cal relacionar amb el grau de del comerç al detall experimenten un augment (+1,0%) mentre que diversificació i maduresa més alt del terciari a la ciutat. El pes rela- els de comerç a l’engròs s’estabilitzen (0,1%) i segueixen la pauta tiu del comerç a l’engròs se situa al voltant del 7,5% a Catalunya i observada l’any anterior. Barcelona, i és més elevat (8,5%) a l’àmbit metropolità, mentre que el del detall oscil·la entre el 14,8% de la capital catalana i el 15,4% del Principat. 3 Les dades dels centres de cotització tampoc no es poden comparar amb les de l’impost sobre activitats econòmiques, ja que es tracta de dues fonts clarament diferenciades: mentre que els primers constitueixen un indicador del nombre d’empreses amb assalariats, les llicències de l’IAE s’havien uti- litzat en anàlisis anteriors per donar una aproximació als locals empresarials en actiu a la ciutat. Aquest tribut ha perdut, des de la reforma de l’any 2002, Índex bona part de l’efecte censal que tenia anteriorment. 17 Dades Cal esmentar que per nombre de persones afiliades al Règim gen- Pes del comerç segons els centres de cotització (% s/total) del 2016 eral de la Seguretat Social, el comerç és la segona activitat de la 4t trimestre del 2016 ciutat, amb un 13,6% del total, després del conjunt heterogeni d’activitats que representen els serveis a les empreses. Tot i que 8,5% es tracta d’un pes inferior al dels centres de cotització, certament Àmbit aquestes dades posen en relleu la importància cabdal del sector metropolità 15,3% per a l’economia de Barcelona i especialment la del comerç minoris- ta, que per si sol representa el 14,8% dels centres de cotització i el 8,7% dels assalariats de la ciutat. 76,2% Pes del comerç sobre el conjunt de l’economia de Barcelona 2015-2016 Centres de cotització 2015 2016 7,6% Comerç a l’engròs 7,2% 7,3% Catalunya Comerç al detall 14,8% 15,0% 15,4% Total del comerç 21,9% 22,3% Afiliats al Règim general de la Seguretat Social 2015 2016 77,0% Comerç a l’engròs 4,9% 5,1% Comerç al detall 8,7% 8,6% Total del comerç 13,6% 13,7% Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i 7,2% Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament Barcelona d’Estadística de l’Ajuntament 14,8% Així doncs, en un context de recuperació de la demanda interna, el 2016 el pes del comerç sobre l’economia barcelonina es man- 78,1% té força estable respecte al 2015 tant pel que fa als centres de Engròs cotització com als assalariats (amb lleus decrements de 4 i 1 dèci- Detall mes, respectivament), tendència que s’observa tant en el comerç Resta sectors majorista com en el minorista. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departa- ment d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Índex 18 Dades 1.2.2.1. Anàlisi per branques Empreses* del comerç al detall de Barcelona per branques 2016 (% s/total) del 2016 L’any 2016, prop d’una tercera part dels 5.339 centres de cotització del comerç a l’engròs a Barcelona —el 28,4%— distribueix articles 2,1% 1,1% d’ús domèstic, mentre que les branques d’intermediaris i productes alimentaris arriben al 19 i el 15,5% del total, respectivament. 16,9% En establiments no especialitzats De productes alimentaris, begudes i tabac Empreses * del comerç a l’engròs de Barcelona per branques 2016 (% s/total) De combustibles 33,6% D’equips TIC 28,1% D’articles d’ús domèstic D’articles culturals i recreatius 19,0% 1,3% D’altres articles en establiments especialitzats 11,2% Intermediaris começ 4,5% 10,4% En parades de venda i mercats ambulants 11,8% De primeres matèries agràries Altres establiments fora de parades i mercats 15,5% 2,8% 0,5% De productes alimentaris, begudes i tabac D’articles d’ús domèstic 8,3% * Centres de cotització a la Seguretat Social. D’equips TIC Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local 28,4% D’altra maquinària, equips i subministrament de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 4,6% Altre especialitzat No especialitzat Les branques amb una concentració del teixit empresarial més el- * Centres de cotització a la Seguretat Social. evada a la ciutat són les d’establiments especialitzats i articles cul- Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona turals —en què Barcelona concentra el 48,1% del teixit empresarial de l’àmbit metropolità i prop del 30% del de Catalunya—, seguides per les d’equips TIC (47,3 i 29%) i establiments no especialitzats. La ciutat absorbeix el 51,7% dels centres de cotització d’intermedia- En relació amb l’any anterior, el 2016 destaca l’augment del nom- ris de l’àmbit metropolità i el 39% dels de Catalunya. Les branques del bre d’empreses que venen al detall equips TIC (+7,9%), articles comerç a l’engròs d’equips TIC i d’articles d’ús domèstic (on Barcelo- d’ús domèstic (+4,3%) i els ubicats en parades de venda i mercats na representa prop del 45% del total de l’àmbit metropolità i del 35% ambulants (+9,9%), mentre que les d’articles culturals augmenten del total català) també mostren una forta concentració a la ciutat. moderadament i els establiments no especialitzats experimenten una lleugera pèrdua de teixit empresarial. Pel que fa a les branques del comerç al detall, a Barcelona de- staca el pes relatiu dels establiments d’altres articles en establi- ments especialitzats —que representen el 33,6% dels centres de cotització—, seguits dels que venen productes alimentaris, be- Índex gudes i tabac (28,1%), i els establiments no especialitzats (16,9%). 19 Dades Persones afiliades per centre de cotització a la Seguretat Social 10 del 2016 7,9 en el comerç de Barcelona 8 6 2010 2012 2014 2015 2016 4,3 4 3,1 3,8 Engròs 8,6 8,4 8,2 8,4 10,1 2 1,1 1,4 -1,2 0,3 -0,1 -0,7 Detall 7,0 6,8 6,7 6,9 8,7 0 Total 7,6 7,3 7,2 7,4 9,1 -2 Intermediaris Articles d’ús Equips TIC Productes D’articles en En establi- D’articles Font: Elaboració del Departament d’Estudis d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajun- comerç domèstic alimentaris, establiments ments no culturals i begudes i especialitzats especialitzats recreatius tament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de tabac Barcelona. Engròs Detall La tendència predominantment descendent de l’evolució dels cen- tres de cotització del comerç a Barcelona des de 1998 —deguda al Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. procés de racionalització i redimensionament empresarial i de for- mats comercials— ha donat pas a un creixement gradual —impul- sat per la recuperació econòmica— durant el període 2014-2016. Quant a la dinàmica de les empreses del comerç a l’engròs, el 2016 El fet que l’increment dels llocs de treball del sector comercial hagi destaquen l’increment interanual de les d’equips TIC (+3,8%) i d’in- estat encara més favorable ha permès que en aquest bienni aug- termediaris del comerç (+3,1%), mentre que altres branques ma- menti també la dimensió empresarial del sector. joristes de la ciutat experimenten una evolució més moderada i el comerç no especialitzat perd teixit empresarial (-2,0%). Centres de cotització a la Seguretat Social al comerç a Barcelona 1998-2015 20.000 18.000 1.2.3. Dimensió empresarial del sector comercial 16.000 14.000 L’any 2016 creix lleugerament la dimensió empresarial mitjana 12.000 Engròs del comerç a Barcelona i confirma que la recuperació econòmica 10.000 redreça la tendència decreixent d’aquest indicador que havia pre- 8.000 Detall dominat durant la dècada precedent. El conjunt del sector assoleix 6.000 4.000 una dimensió mitjana de 7,6 treballadors (+0,2 més que el 2015), 2.000 Total després que la del comerç al detall s’incrementi en la mateixa me- 0 sura i assoleixi una mitjana de 7,1 persones afiliades per centre, 1999 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2015 mentre que la de l’engròs (8,4) es manté estable respecte a l’any anterior. * A partir del 2008 s’utilitza la nova classificació de sectors CCAE-2009. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Índex 20 Dades Entre el 2008 i el 2016, la reducció acumulada dels centres de 1.3. Facturació i PIB del 2016 cotització ha estat força intensa en el comerç a l’engròs —que perd un 14,7%—, mentre que la branca minorista mostra una resiliència L’economia catalana confirma la seva recuperació al llarg del 2016 notable i tanca el 2016 recuperant el volum de teixit empresarial (de i encadena tretze trimestres consecutius de variació interanual més d’11.000 centres de cotització) que tenia vuit anys enrere. positiva del producte interior brut en tancar l’any. Amb un PIB de 223.629 milions d’euros, el creixement real de l’economia del Prin- La dimensió empresarial del comerç al detall és més elevada a Bar- cipat en el conjunt del 2016 ha estat del +3,5%, el millor resultat celona que a Catalunya (amb valors de 7,1 i 6,4, respectivament), —juntament amb el del 2015— de la darrera dècada, i s’emmarca mentre que en el cas del comerç a l’engròs la dimensió empresarial en un context caracteritzat també per l’evolució positiva de l’acti- mitjana a la ciutat és idèntica a la del Principat (8,4 persones as- vitat en els àmbits espanyol (+3,2%) i de la Unió Europea (+1,9%), salariades en tots dos territoris). afavorida per factors com la política monetària expansiva del Banc Central Europeu, els preus baixos del petroli o la depreciació de l’euro. L’economia de Barcelona participa d’aquest procés de recu- Persones assalariades per centre de cotització al comerç 2016 peració de l’activitat econòmica i del mercat de treball, i el PIB de la ciutat experimenta un creixement real del +3,4% en el conjunt de 10,5 10,1 10,1 l’any, amb una certa desacceleració al llarg de l’exercici. 10,0 9,5 L’evolució de l’economia catalana el 2016 ha tingut com a motors 9,0 8,7 8,5 principals la demanda interna i l’exportació de béns i serveis. La 8,5 demanda interna, tot i reduir el ritme de creixement respecte a 8,0 l’any anterior, presenta la segona millor variació interanual des 7,5 Barcelona Catalunya del 2007 (+3,2%) gràcies al bon comportament tant del consum públic i privat com, especialment, de la formació bruta de capital. Engròs Efectivament, l’augment de l’ocupació —amb un impacte benefi- Detall ciós en les rendes familiars—, juntament amb l’estancament de la inflació han contribuït a mantenir el creixement del consum de les Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departa- llars (+2,7%), mentre que el consum públic segueix recuperant-se ment d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona després de les caigudes associades al procés de reducció dràsti- ca de la despesa pública de la fase central de la crisi. D’altra ban- da, l’índex de vendes del comerç al detall a Catalunya manté un to positiu al llarg de l’any i tanca el 2016 amb la tercera variació interanual positiva consecutiva (+2,4%), un resultat lleugerament inferior al del conjunt d’Espanya (+2,8%). En aquest context, l’Enquesta de clima empresarial de l’àrea met- ropolitana de Barcelona reflecteix una millora notable de la marxa Índex del negoci al llarg del 2016 que li permet arribar a valors positius 21 Dades per segon any consecutiu des del 2009, acompanyats de la mod- Facturació del comerç a Barcelona 2016 del 2016 eració dels preus, l’augment de l’ocupació i l’evolució positiva de la inversió. Val a dir que tots els sectors analitzats per l’enques- Facturació del 2016 Var. 2016/2015 (milers d’euros) (en %) ta registren un indicador positiu de la marxa del negoci el quart trimestre del 2016, i destaquen especialment els bons resultats Comerç minorista 12.698.307 3,3% de l’hostaleria i el comerç. D’altra banda, un indicador de consum Comerç majorista 22.093.945 0,5% rellevant com és la matriculació de vehicles —molt vinculat a les Total del comerç 34.792.252 1,5% expectatives de les famílies— creix amb força (+11,6%) respecte al 2015 i mostra la confiança del consumidor en la recuperació. Font: Estimació elaborada pel Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econò- mica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’INE, l’Idescat i l’INSS. La facturació del comerç a la ciutat de Barcelona assoleix un volum de negoci estimat de 34.792,3 milions d’euros l’any 2016, després La facturació del comerç a l’engròs a Barcelona se situa en d’experimentar un increment4 del +1,5%, que representa la segona 22.093,9 milions d’euros l’any 2016 i augmenta un +0,5% respecte millor evolució dels darrers anys. a l’any anterior. Així doncs, el comerç majorista manté resultats a la ciutat, tot i que des de fa uns anys està en marxa un procés gradu- Facturació del comerç 2016. Milers d’euros al de canvi estructural i d’optimització de costos que està portant aquesta branca a localitzar una part creixent de la seva activitat a Barcelona Catalunya l’entorn metropolità. Comerç minorista 12.698.307 38.846.874 Comerç majorista 22.093.945 83.021.288 Les dades disponibles del primer semestre del 2016 confirmen Total del comerç 34.792.252 121.868.162 l’evolució positiva de l’índex del comerç minorista, que creix un +2,6% a Catalunya en termes interanuals i augmenta de forma lleu- Font: Estimació elaborada pel Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econò- gerament superior (+3,2%) a Espanya. mica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’INE, l’Idescat i l’INSS. Cal remarcar que el comerç és un dels sectors que més riquesa El comerç al detall arriba el 2016 a un volum de negoci de 12.698,3 genera a Barcelona. Efectivament, l’activitat aporta el 13,6% del milions d’euros a Barcelona, xifra que representa un increment producte interior brut de la ciutat l’any 20166, un pes que segueix interanual del +3,3%.5 La recuperació de la demanda interna mo- sent fonamental malgrat l’impacte dels anys de crisi. Així mateix, tivada pel creixement de l’ocupació i les rendes familiars, la baixa el PIB dels serveis ha registrat un augment significatiu a Barce- inflació i la millora de la confiança dels consumidors, juntament lona (+3,6%), un comportament favorable al qual ha contribuït el amb la demanda addicional generada pel turisme —que el 2016 conjunt d’activitats format pel comerç, el transport, l’hostaleria i la registra a la ciutat nous màxims històrics de visitants i pernocta- informació i les comunicacions amb una evolució interanual molt cions en hotels— han propiciat aquesta evolució positiva i que sig- dinàmica (+4,4%). nifica el comportament més dinàmic des del 2007. 6 Gabinet Tècnic de Programació, El Producte Interior Brut (PIB) de Barcelona 4 La inflació mitjana anual del 2015 a la província de Barcelona va ser del 0%. 2016, Ajuntament de Barcelona. Índex 5 En termes nominals. 22 Dades 1.4. El sector de l’hoteleria ment entre les persones assalariades (+7%) —grup en què pràcti- del 2016 cament duplica l’increment d’aquest col·lectiu a la ciutat (+3,6%), El sector econòmic de l’hoteleria comprèn dos subsectors d’activ- mentre que els autònoms s’estabilitzen (+0,5%) i mostren un itat: els serveis d’allotjament —hotels, altres allotjaments i càmp- comportament menys favorable que en el conjunt de Barcelona ings—, i els serveis de restauració —restaurants, bars i serveis (+1,9%). d’àpats.7 Afiliats a la Seguretat Social en l’hostaleria a Barcelona / 4t trimestre 2016 1.4.1. L’afiliació a la Seguretat Social en l’hoteleria Pes sobre Variació (%) Pes/ s total 2015 2016 sector L’any 2016 l’hoteleria a Barcelona té 83.911 persones afiliades a 2016/2015 ciutat 2016 hoteleria la Seguretat Social, de les quals 73.152 són assalariades i 10.759 autònomes (el 87,2% i el 12,8% del total sectorial, respectivament). Serveis d’allotjament 16.618 18.116 9,0% 21,6% 1,8% El sector concentra el 8,2% del total de l’afiliació al Règim general i Serveis de menjar i 62.439 65.795 5,4% 78,4% 6,4% d’autònoms de la Seguretat Social a la ciutat. begudes Total 79.057 83.911 6,1% 100,0% 8,2% Afiliats a la Seguretat Social en l’hoteleria a Barcelona / 4t trimestre 2016 Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Pes del Variació Variació Variació Règim Autò- sector (%) 2016/ (%) 2016/ Total (%) 2015/ general noms (%) Per subsectors, en el Règim general i d’autònoms de la Segure- 2015 2015 2014 2016 tat Social es comptabilitzen 65.795 persones que treballen en la restauració (el 78,4% de les de l’hostaleria), més de la meitat de Hoteleria 73.152 7,0% 10.759 0,5% 83.911 6,1% 8,2% les quals (el 52,1%) treballa en restaurants. D’altra banda, els Pes s/ 87,2 12,8 serveis d’allotjament absorbeixen 18.116 persones treballadores total Hot (el 21,6% del sector), i dins d’aquests els hotels destaquen com a Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament branca majoritària (84,6% del subsector). La restauració i l’allot- Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de jament representen el 6,4% i l’1,8%, respectivament, del total de Barcelona. llocs de treball de la ciutat, de manera que les dues branques de L’hostaleria ha experimentat un creixement del +6,1% en el nombre l’hostaleria apleguen juntes el 8,2% de les persones que treballen a d’afiliats entre el quart trimestre del 2015 i del 2016, i mostra una Barcelona. L’any 2016 totes dues experimenten un comportament evolució molt més favorable que la de l’ocupació en el conjunt de dinàmic de l’ocupació assalariada, amb un augment més intens en l’economia de Barcelona (+3,3%), fet que la reafirma com el sector els serveis d’allotjament (+9,0%) que en els serveis de menjar i de la ciutat amb un comportament més dinàmic en creació de llocs begudes (+5,4%). de treball —juntament amb les TIC— des de l’inici de la crisi. L’aug- ment de l’afiliació en l’hostaleria el darrer any es produeix especial- 7 Aquestes activitats corresponen als epígrafs 551, 552, 553, 559, 561, 562 i Índex 563 de la CCAE-2009. 23 Dades Ocupació* a l’hoteleria per branques 2016 (% s/total) Ocupació* a l’hoteleria per àmbits territorials / 4t trimestre 2016 del 2016 Pes BCN / Pes BCN / 18,3% Barcelona AMB Catalunya Catalunya AMB (%) 29,1% 3,3% (%) Hotels Serveis d’allotjament 18.116 23.025 37.808 78,7 47,9 Altres allotjaments Serveis de menjar i 65.795 130.857 199.002 50,3 33,1 40,9% Restaurants begudes 8,4% Càterings Total 83.911 153.882 236.810 54,5 35,4 Bars * Afiliats al Règim general i d’autònoms de la Seguretat Social. Ocupació* als serveis d’allotjament per branques 2016 Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. (% s/total) 0,6% La distribució territorial mostra que, el 2016, més de la meitat dels 153.882 llocs de treball de l’hostaleria de l’àmbit metropolità de 14,8% Barcelona i d’un terç dels 236.810 de Catalunya es concentren a la ciutat central (el 54,5% i 35,4% respectivament).8 Els serveis d’al- lotjament mostren un concentració més alta a Barcelona que els 84,6% Hotels de la restauració pel fet que la seva activitat depèn més directa- Altres allotjaments ment dels visitants —tant per motiu de negocis com vacacional—, Càmpings i destaca especialment que més de tres quartes parts dels llocs de treball d’allotjament de l’àmbit metropolità (78,7%) i prop de la Ocupació* als serveis de menjar i begudes per branques meitat dels de Catalunya (el 47,9%) es localitzen a Barcelona. 2016 (% s/total) 10,7% 37,2% 52,1% Restaurants Bars Càterings * Afiliats al Règim general i d’autònoms de la Seguretat Social. 8 Cal tenir en compte que a les ciutats que exerceixen la funció de capitalitat Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i —com Barcelona— l’efecte seu social sovint es tradueix en una certa sobre- Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departa- valoració de l’estadística d’afiliació i dels centres de cotització de la Seguretat Índex ment d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Social en relació amb els municipis de l’entorn. 24 Dades Ocupació* en l’hoteleria per àmbits territorials / 4t trimestre 2016 1.4.2. Centres de cotització del 2016 Variació interanual 2015-2016 (%) Barcelona disposa l’any 2016 de 7.974 centres de cotització de la Barcelona AMB Catalunya Seguretat Social del sector de l’hostaleria.9 El pes d’aquesta activi- Serveis d’allotjament 9,0% 8,0% 7,0% tat en relació amb el conjunt de centres de cotització de la ciutat és Serveis de menjar i begudes 5,4% 5,3% 5,4% del 10,7% i la situa com el tercer sector en aquest indicador, només Total 6,1% 5,7% 5,6% per darrere del comerç i les reparacions i els serveis a les empre- * Afiliats al Règim general i d’autònoms de la Seguretat Social.Font: Elaboració del ses (amb pesos relatius del 23,2 i el 18,5%, respectivament). Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajunta- Centres de cotització de la Seguretat Social en l’hostaleria a ment de Barcelona. Barcelona / 4t trimestre 2016 Quant a l’evolució interanual, l’augment de l’ocupació del sector de l’hostaleria ha estat significatiu tant a Barcelona (+6,1%) com a IV 2015 IV 2016 Variació 2016/2015 l’àmbit metropolità i Catalunya (+5,7 i +5,6%, respectivament). La En nombre En % ciutat mostra una evolució més favorable en la branca de serveis Hostaleria 7.821 7.974 153 2,0% d’allotjament (que assoleix un augment interanual del +9,0%, per un +8,0 i +7,0% a l’àmbit metropolità i Catalunya, respectivament), Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i mentre que en la restauració els tres àmbits territorials presenten Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. una evolució molt similar (amb increments del +5,4% a Barcelona i Catalunya i del +5,3% a l’àmbit metropolità). La ciutat té 6.985 centres registrats com a serveis de restaura- ció i 989 com a serveis d’allotjament, la qual cosa representa el Afiliats al Règim general i d’Autònoms de la Seguretat Social en l’hoteleria 9,4% i l’1,3% del total de Barcelona, respectivament. Així doncs, els 4t Trimestre 2016 serveis de restauració són predominants i representen el 87,6% 34.281 34.369 del teixit empresarial de l’hoteleria, els més nombrosos dels quals 35.000 són els restaurants i els bars, que representen el 48,2 i el 46,2% de 30.000 26.443 26.892 27.328 tot el sector, respectivament. D’altra banda, es constata que el pes 24.452 25.000 percentual dels bars dins d’aquest conjunt és molt superior en ter- mes de centres de cotització que d’ocupació, per la seva dimensió 20.000 15.323 empresarial reduïda. 15.000 11.727 10.759 10.000 7.062 6.448 4.248 3.580 5.000 2.309 484 567 94 444 0 Bcn Resta AMB Resta Catalunya Hotels Allot. turístic i camping Altres allotjaments 9 El nombre de centres de cotització són una aproximació raonable però no exactament equivalent al nombre d’empreses, tal com s’explica al capítol so- Càterings Bars Restaurants Índex bre centres de cotització del comerç d’aquest informe. 25 Dades Centres de cotització de la Seguretat Social en l’hoteleria a Barcelona / El sector de l’hoteleria mostra una tendència ascendent al llarg del del 2016 4t trimestre 2016 període 2008-2016, que es tradueix en un increment acumulat de 1.120 centres de cotització i un 16,3% en termes relatius, i és — Variació Pes sobre Pes /s.total junt amb les TIC— l’activitat amb més dinamisme durant la crisi 2015 2016 2015-2016 sector ciutat (%) (%) hoteleria gràcies al comportament de la demanda turística, que es recupera abans i evoluciona molt més favorablement que el consum intern. Serveis d’allotjament 943 989 4,88 12,40% 1,33% Serveis de menjar i 6.878 6.985 1,56 87,60% 9,36% Centres de cotització de la Seguretat Social en l’hoteleria per àmbits territorials begudes / 4t trimestre 2016 Total 7.821 7.974 1,96 100,00% 10,69% Àmbit Pes BCN / Pes BCN / Ca- Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Barcelona Catalunya metropolità AMB (%) talunya (%) Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Serveis d’allotjament 989 1.364 2.998 72,5 33,0 Serveis de menjar i 6.985 14.942 25.372 46,7 27,5 Pel que fa a la dinàmica de creació d’empreses, l’any 2016 es begudes compten 153 centres de cotització més que el 2015 en l’hotele- Total 7.974 16.306 28.370 48,9 28,1 ria de Barcelona, fet que representa un increment del +2,0% i un comportament lleugerament més moderat que el del conjunt de Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’economia de la ciutat, en el qual aquest indicador augmenta un l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. +2,4%. Com l’any anterior, l’evolució més favorable correspon als serveis d’allotjament, que experimenten un augment interanual Per àmbits territorials, Barcelona concentra el 48,9% dels 16.306 notable (+ 4,9%) que triplica el de la restauració (+1,6%). centres de cotització de l’hoteleria de l’àmbit metropolità i el 28,1% dels 28.370 establerts a Catalunya. En els serveis d’allotjament, Evolució dels centres de cotització de la Seguretat Social en l’hoteleria a més de set de cada deu empreses de l’àmbit metropolità es lo- Barcelona calitzen a la ciutat (el 72,5%) i posen de manifest la forta polari- tat turística i de negocis de Barcelona. En relació amb Catalunya, aquest fet no és tan pronunciat, ja que l’atracció d’altres marques 9.000 turístiques rellevants provoca que el pes relatiu de la ciutat en 8.000 serveis d’allotjament es redueixi a una tercera part del total (33%). 7.000 La restauració de la ciutat representa el 46,7% dels centres de 6.000 cotització d’aquesta branca en l’àmbit metropolità, mentre que en relació amb Catalunya arriba al 27,5%. En les dues branques de l’hoteleria, la concentració a Barcelona és més accentuada en termes de llocs de treball que de centres de cotització, i es posa de manifest que la ciutat tendeix a disposar Índex d’unitats empresarials de dimensió mitjana més alta. 26 I 2008 III 2008 I 2009 III 2009 I 2010 III 2010 I 2011 III 2011 I 2012 III 2012 I 2013 III 2013 I 2014 III 2014 I 2015 III 2015 I 2016 III 2016 Dades Centres de cotització de la Seguretat Social en l’hoteleria per 1.4.3. Salaris mitjans en l’hostaleria a Barcelona del 2016 àmbits territorials / 4t trimestre 2016 Variació interanual 2015-2016 (%) El salari mitjà de l’hostaleria a Barcelona és de 14.944 €/any el 2015 i representa poc més de la meitat del de la ciutat (28.861 / Àmbit Barcelona Catalunya any), xifra que la situa com el sector amb menys nivell salarial i el metropolità tercer amb més pèrdua de poder adquisitiu des del 2010 (-10,3%). Serveis d’allotjament 4,9% 4,9% 4,9% Serveis de menjar i 1,6% 2,7% 2,5% Salaris mitjans a Barcelona 2015 (e/any) begudes Total 2,0% 2,9% 2,7% Mitjana de sectors a Hostaleria Barcelona Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Homes 15.360 32.615 Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament Dones 14.349 25.191 d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Total 14.944 28.861 En el transcurs del 2016, l’evolució del nombre de centres de cotització de l’hostaleria ha estat positiva, amb augments supe- Font: Gabinet Tècnic de Programació, “Evolució de la capacitat adquisitiva dels treballa- riors a l’Àmbit Metropolità i Catalunya (+2,9 i +2,7%, respectiv- dors 2010-2015”, Ajuntament de Barcelona. ament) que a Barcelona (+2,0%). Per subsectors, destaca el din- amisme dels serveis d’allotjament, que experimenten el mateix Cal destacar que l’hostaleria és, alhora, el sector amb menys bretxa increment interanual als tres territoris analitzats (+4,9%), mentre salarial de gènere, amb una diferència salarial entre homes i dones que l’evolució de la restauració és més moderada, especialment en (6,6%) 16,2 punts inferior a la mitjana barcelonina (22,8%). el cas de la ciutat. Centres de cotització de la Seguretat Social en l’hoteleria 4t Trimestre 2016 1.5. El comerç electrònic 5030 4834 4988 El comerç electrònic continua la seva ràpida expansió a esca- 3368 3236 3229 633 la mundial, amb una facturació global de 25 bilions d’euros que 666 978 275 253 84 594 70 18 62 388 566 —segons dades presentades per la UNCTAD (Nacions Unides) a Bars 0 l’“E-Commerce Week 2017: Towards Inclusive E-Commerce”— sig- Caterings 0 Bcn 0 nifica un increment del 38% els darrers tres anys. Projeccions re- cents de l’evolució d’aquest canal comercial indiquen que la fac- turació seguirà augmentant amb força en els propers anys, tot i Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local que moderarà el ritme de creixement. de l’Ajuntament de Barcelona segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Índex 27 Dades El mercat mundial per països està dominat pels Estats Units on, % d’empreses que compren per Internet i/o altres xarxes diferents del 2016 segons estadístiques de l’US Census Bureau, el comerç electrònic d’Internet, 2016 minorista l’any 2016 va assolir un volum de negoci de 394.900 Àustria 66 milions de dòlars (més de 330.000 milions d’euros) amb un incre- Repúblia Txeca 62 ment interanual del 15,1%, de manera que per setè any consecutiu França 55 Regne Unit 54 aquest indicador registra un augment de dos dígits. El B2C va rep- Països Baixos 52 resentar, així, el 8,1% del valor de les vendes totals del comerç al Irlanda 46 44 detall, un pes superior en +0,8 punts percentuals al del 2015. Noruega Zona Euro 43 Xipre 43 D’altra banda, segons dades d’Eurostat pel que fa a l’ús del comerç UE-28 42 Luxenburg 42 electrònic a la Unió Europea, el percentatge d’empreses que com- Itàlia 41 pra per internet va ser del 42% l’any 2016 —dos punts percentuals Letònia 41 Bèlgica 40 més que l’any anterior. Quant a les vendes, la mitjana europea aug- Suècia 37 menta un punt percentual i se situa en el 20% d’empreses, mentre Hongria 37 Polònia 35 que el volum de facturació generat per aquest canal decreix lleu- Espanya 32 gerament. Eslovènia 29 Portugal 27 Lituània 26 42 Unió Europea Pel que fa a les compres, els països del centre i el nord10 d’Europa Estònia 25 Eslovàquia 25 43 Zona Euro mostren percentatges d’ús del comerç electrònic clarament més Croàcia 23 elevats que la mitjana europea: Àustria (66%) se situa en primer Grècia 15 Romania 14 lloc i, juntament amb la República Txeca, França, el Regne Unit i els Bulgària 11 Països Baixos, componen el grup de països en els quals més de la República de Macedònia 6 meitat de les empreses compren per internet. Pel que fa a l’evolu- Nota: Empreses de deu persones ocupades o més, sense comptar el sector financer. ció respecte al 2015, destaquen els creixements de Xipre (+21%), Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica Polònia (+14%), França (+12%), Luxemburg (+10%) i Espanya, Hon- i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades d’Eurostat. gria, Letònia i la República Txeca (+6%). Grècia, Portugal i Itàlia ex- perimenten increments més suaus d’aquest indicador, mentre que l’ús del canal en línia cau amb força a Noruega i Suècia (-12 i -7%, Pel que fa a les vendes,11Irlanda encapçala la llista de països amb respectivament). prop d’una tercera de les empreses que venen per internet (30%), seguida de Dinamarca, Suècia, Noruega i Alemanya (entre el 28% i el 29%), i altres països centreeuropeus com la República Txeca, Bèlgica i els Països Baixos. Quant al 2015, destaquen els creixe- ments de Grècia i Luxemburg (+5% en tots dos casos) i Malta (+4%) i el descens moderat que experimenta Irlanda (-2%). 10 Per al 2016 no es disposa de les dades de Dinamarca i Islàndia, que han 11 Eurostat no publica dades del 2016 per a Islàndia, que fa dos anys va en- Índex estat els països líders a Europa amb més del 70% els anys precedents. capçalar aquest indicador. 28 Dades 1.5.1. Comerç electrònic de les empreses a Espanya % d’empreses que venen per Internet i/o altres xarxes diferents del 2016 d’Internet, 2016 Segons l’Enquesta d’ús de TIC i comerç electrònic a les empreses de Irlanda 30 l’Institut Nacional d’Estadística, en el període 2015-2016 gairebé la Dinamarca 29 Suècia 28 tercera part de les empreses espanyoles de deu o més assalariats Noruega 28 (el 32,1%) han efectuat compres per comerç electrònic per un valor Alemanya 28 Repúblia Txeca 27 de 197.316,3 milions d’euros, xifra que representa un 20,3% de les Bèlgica 26 compres totals i dues cinquenes parts (el 42,1%) de les fetes pel Països Baixos 25 Malta 23 grup d’empreses que fan adquisicions per aquest canal. Finlàndia 22 Regne Unit 22 Zona Euro 21 Per grans sectors econòmics, els serveis assoleixen el percentatge França 21 més alt d’empreses que efectuen compres per internet —el 35,6% Espanya 21 UE-28 20 del total, enfront del 27,5% de la indústria i el 24,5% de la construc- Lituània 20 ció— i aporten més de la meitat del valor total de les compres per Eslovènia 20 Croàcia comerç electrònic (el 56,4%), mentre que la indústria representa 19 Portugal 19 el 43,2% i la construcció el 0,4% d’aquesta magnitud. El pes del Àustria 19 Estònia comerç electrònic sobre el total de compres se situa pels volts de 18 Eslovàquia 20 Unió Europea 15 la cinquena part tant a la indústria com als serveis (22,2% i 20,2%, Hongria 15 21 Zona Euro Luxenburg respectivament), mentre que a la construcció només en represen- 15 Xipre 13 ta el 2,3%. Polònia 12 Turquia 12 Grècia 12 Itàlia 11 Letònia 10 Bulgària 9 Romania 7 República de Macedònia 7 Nota: Empreses de deu persones ocupades o més, sense comptar el sector financer. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades d’Eurostat. Quant a Espanya, segons Eurostat, l’any 2016 el percentatge d’em- preses que compren en línia (32%) queda deu punts per sota de la mitjana de la Unió Europea i el de les que venen per aquest canal (21%), un punt per sobre. En tots dos casos, l’ús del canal creix re- specte a l’any anterior, amb increments interanuals de 6 i 3 punts, Índex respectivament, per a les compres i les vendes. 29 Dades El comerç electrònic a les empreses espanyoles,* 2015-2016 del 2016 Compres per comerç electrònic % de compres de comerç % d’empreses que compren per Volum de compres comerç Pes del comerç electrònic s/ elect.t s/total de compres em- Sector econòmic comerç electrònic electrònic (milers d’euros) total de compres preses que compren p. comerç electrònic Indústria 27,5 85.251.895 22,2 44,3 Construcció 24,5 836.905 2,3 6,8 Serveis 35,6 111.227.470 20,2 42,2 Total d’empreses 32,1 197.316.270 20,3 42,1 Vendes per comerç electrònic % de vendes de comerç elect.t % d’empreses que venen per Volum de vendes comerç Pes del comerç electrònic s/ s/total de vendes empreses Sector econòmic comerç electrònic electrònic (milers d’euros) total de vendes que venen p. comerç elec- trònic Indústria 19,2 109.621.665 20,6 46,8 Construcció 3,7 807.622 1,3 32,9 Serveis 23,9 107.788.716 13,5 29,3 Total d’empreses 20,1 218.218.003 15,7 36,1 Font: Institut Nacional d’Estadística. Enquesta sobre l’ús de TIC i comerç electrònic a les empreses. * Empreses de més de deu treballadors. Pel que fa a les vendes, un 20,1% d’empreses utilitzen el canal en Per sectors econòmics, les empreses de serveis tornen a ser línia, que a Espanya genera un volum de negoci de 218.218,0 mil- les que obtenen un percentatge més elevat d’ús d’aquest canal ions d’euros, xifra que representa un 15,7% del total de vendes i (23,9%), seguides de la indústria (19,2%) i la construcció (3,7%); més de la tercera part de les de les empreses que utilitzen el ca- en aquest cas, però, la indústria concentra la major part (el 50,2%) nal electrònic (36,1%), un pes inferior al que té sobre les compres de la facturació total de vendes en línia, amb un volum lleugera- (42,1%). Així doncs, malgrat que el nombre d’empreses que venen ment superior al del sector terciari —que n’absorbeix el 49,4%. per comerç electrònic és inferior al de les que hi compren, el valor Així mateix, el pes del comerç electrònic en les vendes del sector econòmic d’aquestes vendes supera el de les compres per cinquè industrial (20,6%) és clarament superior al del conjunt del terciari Índex any consecutiu. (13,5%). 30 Dades Respecte al període anterior, el 2015-2016 el volum de compres Comerç electrònic a Catalunya. 2015-2016 del 2016 electròniques de les empreses s’estabilitza (+0,1%), mentre que el de vendes experimenta un creixement de dos dígits (+10,1%) Empreses amb deu o Microempreses més assalariats per primera vegada en quatre anys. Malgrat l’evolució recent de les compres, els darrers anys s’observa una clara tendència as- Total d’empreses 405.969 21.828 cendent del comerç electrònic que fa que les xifres de compres i Compres a través de 19,0 35,5 vendes obtingudes el 2015 siguin un 21 i un 36% superiors,12 re- comerç electrònic (%) spectivament, a les de l’any 2008. Vendes a través de 4,8 23,8 comerç electrònic (%) Volum de compres i vendes de comerç electrònic a Espanya (milers d’euros) Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Idescat. 218.218.003 Per sectors d’activitat econòmica, efectuen compres a través 197.316.270 de comerç electrònic més de la tercera part de les empreses de serveis (38,6%), el 31,6% de les de la indústria i el 26,3% de les de 163.739.094 la construcció, percentatges que —en els dos primers— represent- en augments interanuals significatius (de 6,1 i 3,3 punts, respec- 160.318.763 tivament). També en les vendes electròniques el sector terciari 2008-2009 2010-2011 2012-2013 2014-2015 presenta un percentatge d’empreses usuàries superior —un 28,4% volum de compres comerç electrònic volum de vendes comerç electrònic del total—, seguit de la indústria (20,8%), i —amb un registre molt més baix— la construcció (2,3%) i en tots es registra un ús més el- Font: Institut Nacional d’Estadística. Enquesta sobre l’ús de TIC i comerç electrònic a les empreses. evat del canal electrònic que en el període anterior, l’augment més * Empreses de més de deu treballadors. destacable dels quals és el de la indústria (4,6 punts). 1.5.2. Comerç electrònic de les empreses a Catalunya Comerç electrònic a Catalunya per sector d’activitat de l’empresa. 2015-2016 D’acord amb l’Enquesta sobre l’ús de TIC i comerç electrònic a les empreses 2015-2016 publicada per l’Institut d’Estadística de Cata- Sector d’activitat lunya, el 35,5% de les empreses amb deu o més persones assala- % d’empreses amb deu o més Indústria Construcció Serveis riades de Catalunya han comprat per comerç electrònic en aquest assalariats període, dada superior en 4,7 punts a la de l’any anterior i també Compres a través de comerç 31,6 26,3 38,6 3,4 punts més alta que la mitjana espanyola. En el cas de les electrònic (%) vendes el percentatge d’empreses és força inferior (23,8%), xifra Vendes a través de comerç 20,8 2,3 28,4 que representa un augment de 3,5 punts respecte al 2014-2015 i electrònic (%) se situa 3,7 punts per damunt del valor estatal. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Idescat. Índex 12 En termes nominals. 31 Dades La facturació total de les compres per internet de les empreses de Vendes a través de comerç electrònic de les empreses de deu del 2016 deu o més assalariats de Catalunya ha estat de 32.223,7 milions assalariats o més. Catalunya. 2015-2016 d’euros el 2015-16, xifra que equival al 15,1% de les compres totals i el 33,7% de les compres de les empreses que fan adquisicions per Segons el pes que representen les vendes a través de comerç electrònic i sector d’activitat. aquest canal. Les empreses industrials concentren més de la meit- at de les compres electròniques amb 16.838,5 milions d’euros, que Sobre les vendes representen un 18,9% de les compres totals del sector i més d’una Vendes a tra- Sobre les ven- d’empreses vés de comerç tercera part (39,1%) de les compres de les empreses que efectuen des totals que han venut a electrònic compres en línia, mentre que entre les empreses dels serveis — (%) través de comerç (milers d’euros) amb 15.187,1 milions de compra per internet— el valor d’aquests electrònic (%) indicadors se situa en el 12,9 i el 29,8%, respectivament. Indústria 23.665.053 18,9 48,1 Construcció 47.805 0,5 20,5 Compres a través de comerç electrònic de les empreses de deu Serveis 26.791.393 16,9 37,5 assalariats o més. Catalunya. 2015-2016. Total 50.504.252 17,2 41,8 Segons el pes que representen les compres a través de comerç electrònic i sector d’activitat. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Idescat. Sobre les compres Compres a tra- Sobre les com- d’empreses que vés de comerç pres totals han comprat a electrònic (%) través de comerç Pel que fa a les vendes, la facturació supera la de les compres elec- (milers d’euros) electrònic (%) tròniques —tal com passa a Espanya— i arriba a 50.504,3 milions Indústria 16.838.507 18,9 39,1 d’euros, que representen el 17,2% de les vendes totals i el 41,8% de les vendes de les empreses que venen pel canal electrònic. Per sec- Construcció 198.121 3,2 13,3 tors, els serveis ocupen el primer lloc en el volum de venda —amb Serveis 15.187.081 12,9 29,8 26.791,4 milions—, que representen el 16,9% de la facturació del Total 32.223.709 15,1 33,7 terciari i un 37,5% de la de les empreses que venen per internet. Per la seva banda, la indústria factura 23.665,1 milions d’euros, xifra Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i que representa un 18,9% de les vendes totals del sector i gairebé la Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Idescat. meitat (48,1%) de les vendes de les empreses que utilitzen aquest canal de venda. La construcció presenta novament els indicadors Per acabar, la construcció presenta dades molt més moderades més discrets, tant pel que fa a l’import de les vendes (47,8 milions amb només 198,1 milions d’euros d’adquisicions per internet, un d’euros) com al percentatge que representen sobre el total facturat 3,2% del total i un 13,3% entre les empreses que compren pel canal pel sector (un 0,5%), i sobre les vendes totals de les empreses que electrònic. venen per internet (el 20,5%). Índex 32 Dades Comerç electrònic a Catalunya per dimensió de l’empresa. 2015-2016 Finalment, en l’evolució de l’ús del comerç electrònic per part de del 2016 les empreses de menys de deu treballadors a Catalunya, es con- Dimensió de l’empresa stata que el 2015-2016 augmenta tant el percentatge de les que Empreses De 250 compren per aquest canal, que consoliden el millor percentatge Microem- De 10 a 49 De 50 a 249 amb deu o ocupats o des del 2007 (19%), com el d’empreses que venen per internet, que preses ocupats ocupats més assa- més creix un punt respecte al 2014-15. lariats Total 405.969 17.936 3.307 586 21.828 d’empreses Empreses de menys de 10 treballadors a Catalunya 2005-2016 Compres a tra- 19 33,0 47,5 44,5 35,5 vés de comerç 30,0 electrònic (%) 25,0 Vendes a través 4,8 21,3 33,4 46,9 23,8 25,0 de comerç elec- 20,0 19,0 19,0 trònic (%) 16,6 13,9 14,5 Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament 15,0 11,7 Local de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Idescat. 11,3 11,5 10,7 10,0 9,6 6,0 5,7 4,6 5,0 4,5 3,8 4,8 3,3 3,2 2,7 L’ús del comerç electrònic registra una forta correlació positiva 1,6 1,5 amb la grandària de l’empresa. Així, entre les empreses de més de 0,0 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 250 ocupats, el percentatge d’ús d’aquest canal per comprar arriba 20 20 0 0 20 20 20 20 20 20 20 05- - 06 07-2 8-2 9- 0- 1- 2- 3- 4- - 0 0 5 01 01 01 01 01 01 a un remarcable 44,5%, dada que se situa per sobre de la mitjana 20 20 20 20 20 2 2 2 2 2 2 de la Unió Europea i de la zona euro. Més de dues cinquenes parts de les empreses de 50 a 249 ocupats (47,5%) i la tercera part de Compres a través de comerç electrónic Vendes a través de comerç electrónic les de 10 a 49 ocupats (33,0%) fan també adquisicions per mitjans electrònics, mentre que entre les microempreses només un 19,0% Font: Idescat a partir de dades de l’INE. fa compres en línia. Les empreses de 50 a 249 ocupats són el seg- ment amb millor evolució (+6,9 punts) respecte al període anteri- or. Quant a les vendes a través de comerç electrònic, destaca tam- bé l’ús que en fan les empreses de més de 250 ocupats (46,9%), seguides de les d’entre 50 i 249 ocupats (33,4%) i les empreses de 10 a 49 (21,3%). Índex 33 Dades 1.5.3. Comerç electrònic a les llars de Catalunya Perfil dels compradors per internet a Catalunya. 2016 del 2016 L’any 2016, 2.754.815 catalans i catalanes —el 49,2% de la po- Persones que han comprat Pes per internet els darrers s/total blació de 16 a 74 anys— han comprat per internet, la qual cosa dotze mesos (en %) representa un increment del 0,7% respecte a l’any anterior, segons Sexe es desprèn de les dades que publica l’Enquesta sobre equipament i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les Home 1.478.197 53,7 llars de Catalunya. Dona 1.276.618 46,3 Edat El col·lectiu masculí segueix encapçalant les compres per internet, De 16 a 24 418.970 15,2 amb un pes relatiu (53,7%) que supera en 1,5 punts percentuals De 25 a 44 1.340.854 48,7 el de l’any anterior, de manera que creix la diferència amb el del De 45 a 64 903.293 32,8 femení (46,3%). Per edats, la població entre 25 i 44 anys repre- De 65 a 74 91.698 3,3 senta prop de la meitat (el 48,7%) dels compradors. D’altra banda, Per nacionalitat els consumidors i les consumidores en línia són, la gran majoria, Espanyola 2.493.178 90,5 de nacionalitat espanyola (90,5%), tot i que el percentatge de per- Estrangera 261.637 9,5 sones estrangeres usuàries (9,5%) experimenta un augment d’1,2 Per nivell d’educació punts respecte a l’any anterior. Educació primària 74.010 2,7 Quant al nivell d’educació, la població amb estudis universitaris és 1a etapa d’educació secundària 511.418 18,6 la que fa més compres per internet (38,2% del total). Les dades 2a etapa d’educació secundària 788.966 28,6 mostren també que més de dues terceres parts de les persones Formació professional superior 315.688 11,5 que compren tenen feina (el 71,5%), de les quals un 85,2% trebal- Diplomatura universitària i equivalents 382.289 13,9 len per compte d’altri i un 14,8% ho fa per compte propi. Entre el Llicenciatura universitària, màsters i equivalents 664.017 24,1 col·lectiu que no treballa, el percentatge d’estudiants (39,7%) su- Doctorat universitari 5.456 0,2 pera el de persones situació d’atur (29,9%) en la compra per inter- Per situació laboral net, a diferència de l’any anterior. Ocupat/ada 1.970.313 71,5 Treballador per compte d’altri 1.678.494 85,2 Treballador per compte propi 291.819 14,8 No treballador 784.501 28,5 Aturat/ada 234.425 29,9 Estudiant 311.725 39,7 Jubilat o prejubilat 176.884 22,5 Feines de la llar 39.199 5,0 Una altra situació laboral 22.268 2,8 Índex Catalunya 2.754.815 100,0 34 Dades Pel que fa als tipus de productes adquirits per internet, els allot- del 2016 jaments de vacances són els més sol·licitats, amb un 53,1% dels compradors i les compradores —un percentatge similar al de 2015—, seguits de les entrades a espectacles (51,5%) —que ex- perimenten un creixement significatiu anual (9,1 punts)—, la roba i el material esportiu (41,8%) —que perd pes respecte a l’any an- terior (-3,2 punts)— i els productes per a la llar (29,6%). Entre els productes amb menys demanda en línia destaquen els medica- ments i les accions, les assegurances i altres serveis financers. Productes o serveis adquirits per internet els darrers dotze mesos. Catalunya 2016 En percentatge sobre el total de compradors Productes per a Pel·lícules, Llibres, revistes, Roba o material Jocs d’ordinador Material la llar música etc. esportiu i videoconsola informàtic Sexe Home 27,2 17,4 22,7 35,8 16,5 26,1 Dona 32,5 12,0 21,4 48,8 7,5 9,3 Edat De 16 a 24 15,7 22,4 27,4 60,0 17,1 18,9 De 25 a 34 33,6 11,1 18,7 44,2 10,6 26,5 De 35 a 44 41,0 14,6 21,8 44,4 13,8 15,9 De 45 a 54 26,3 16,6 20,6 37,1 11,5 15,5 De 55 a 64 21,4 14,0 25,0 22,0 7,9 14,8 De 65 a 74 26,3 0,0 21,8 23,9 10,1 13,3 Per nivell d’educació Educació primària 29,4 9,9 13,5 36,7 9,9 7,9 1a etapa d’educació secundària 29,7 13,0 8,6 35,8 6,0 15,7 2a etapa d’educació secundària 29,5 18,9 26,4 42,2 17,1 17,3 Formació professional superior 32,7 10,3 20,5 47,4 15,0 14,4 Diplomatura universitària 30,4 11,6 20,9 42,5 11,2 27,9 i equivalents Llicenciatura universitària, 28,1 16,7 30,3 43,4 10,8 19,7 màsters i equivalents Índex Doctorat universitari 0,0 0,0 36,4 0,0 0,0 0,0 35 Dades Per situació laboral del 2016 Treballador per 31,8 13,3 21,5 44,6 11,7 17,2 compte d’altri Treballador per 24,1 19,7 16,5 26,6 11,7 27,1 compte propi Aturat/ada 43,3 18,1 21,5 37,2 11,6 16,4 Estudiant 13,6 22,5 30,3 52,1 17,0 28,1 Jubilat o prejubilat 23,6 9,6 24,2 28,0 14,4 6,9 Feines de la llar 43,8 0,0 11,0 36,9 8,4 0,0 Una altra situació 38,8 0,0 38,8 53,5 0,0 0,0 laboral Catalunya 29,6 14,9 22,1 41,8 12,3 18,4 Font: Enquesta sobre equipament i ús de les tecnologies de la informació i comunicació a les llars catalanes. Idescat a partir de dades de l’INE. En percentatge sobre el total de compradors Accions o valors, Equipament Allotjament de Productes ali- Entrades a es- assegurances, Altres productes electrònic vacances mentaris pectacles etc. Sexe Home 25,3 7,2 48,8 17,0 49,9 17,1 Dona 13,8 3,6 58,1 21,3 53,3 17,5 Edat De 16 a 24 23,6 1,9 36,8 7,4 61,6 13,6 De 25 a 34 25,1 7,0 58,7 24,5 54,7 22,8 De 35 a 44 20,1 6,2 49,9 20,8 43,9 19,1 De 45 a 54 17,5 4,5 57,0 20,0 54,7 17,4 De 55 a 64 12,5 9,0 65,1 19,9 44,7 8,7 De 65 a 74 11,5 0,0 49,7 11,3 51,1 13,9 Per nivell d’educació Educació primària 8,7 0,0 25,3 33,3 20,9 3,4 1a etapa d’educació secundària 8,3 0,0 26,6 10,7 25,6 18,9 Índex 36 Dades 2a etapa d’educació secundària 23,2 5,8 55,3 15,8 52,6 16,2 del 2016 Formació professional superior 17,1 10,5 53,7 27,4 62,0 15,2 Diplomatura universitària 23,8 5,4 61,3 16,6 55,7 22,6 i equivalents Llicenciatura universitària, 26,2 7,9 69,7 25,4 65,4 17,5 màsters i equivalents Doctorat universitari 0,0 0,0 100,0 0,0 100,0 0,0 Per situació laboral Treballador per compte d’altri 21,1 5,7 58,2 21,3 54,5 18,0 Treballador per compte propi 23,1 6,3 62,4 19,3 50,6 23,3 Aturat/ada 10,2 9,6 37,8 14,5 38,5 18,9 Estudiant 24,4 2,5 30,2 8,3 51,5 10,7 Jubilat o prejubilat 15,1 4,6 59,5 17,1 46,9 16,4 Feines de la llar 0,0 0,0 16,2 24,4 24,5 0,0 Una altra situació laboral 8,2 0,0 47,0 38,8 58,4 0,0 Catalunya 20,0 5,5 53,1 19,0 51,5 17,3 Font: Enquesta sobre equipament i ús de les tecnologies de la informació i comunicació a les llars catalanes. Idescat a partir de dades de l’INE. El percentatge d’adquirents masculí supera clarament el femení en En el cas dels estudiants que compren per internet, la roba i el material informàtic, equipament electrònic, jocs d’ordinador i vid- material esportiu i les entrades per a espectacles són els més eoconsoles, pel·lícules i música i accions i assegurances. En canvi, demandats, seguits de llibres i revistes i els viatges i els serveis el col·lectiu femení supera el masculí en l’adquisició de viatges i d’allotjament. Les persones que es dediquen a les feines de la llar allotjament de vacances, roba o material esportiu, entrades per a concentren les seves compres electròniques en els productes per espectacles i en productes alimentaris i per a la llar. Per situació a la llar, la roba i material esportiu i les entrades per a espectacles; laboral, tant entre les persones que treballen com entre les atu- mentre que entre els pensionistes predominen els viatges i allotja- rades predominen les compres de viatges i allotjaments, roba i ments i les entrades per a espectacles. material esportiu, productes per a la llar i entrades a espectacles. Índex 37 Dades 1.5.4. Comerç electrònic a Barcelona D’acord amb l’enquesta, el 2016 l’ús del comerç electrònic s’ha del 2016 tornat més habitual entre els ciutadans i les ciutadanes avesats Segons dades de l’Òmnibus municipal de desembre del 2016, el a aquest canal, ja que el percentatge de persones que afirmen 60,3% dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona han adquirit comprar per internet ocasionalment disminueix en 4,1 punts per- productes per internet alguna vegada, un percentatge que rep- centuals fins a situar-se en el 58,4%, alhora que augmenta en +0,6 resenta el segon valor més elevat de la sèrie estadística tot i el punts la utilització del comerç electrònic amb freqüència mensual descens moderat de l’ús d’aquest canal respecte a l’any anterior (18,5%) i en +2,8 punts l’ús setmanal (5,8%), que supera lleugera- (-2,3 punts percentuals). Des de l’any 2000 —any d’inici de la ment el percentatge de persones que compren en línia cada dues sèrie— aquest indicador experimenta una tendència ascendent setmanes (5,6%). que fa que, malgrat les oscil·lacions registrades a partir de la cri- si, el percentatge d’usuaris i usuàries del comerç electrònic a la Evolució de la freqüència de compra per internet a Barcelona (2005-2016) ciutat s’hagi duplicat en una dècada. El 2016 la proporció d’homes que fan servir aquest canal per a la compra (68,3%) supera amb % 2005 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Var. 05-16 2015/2016 escreix la de dones (53,2%); mentre que per edats destaca que el Setmanal- 3,0 3,1 2,8 3,4 3,9 3,1 5,8 2,8 2,7 81,2% dels ciutadans d’entre 25 i 34 anys han utilitzat internet per ment comprar alguna vegada, en contrast amb l’ús d’aquest mitjà per Cada dues 1,7 3,3 2,6 5,6 4,2 6,4 5,6 3,9 -0,8 només el 23,1% dels més grans de 65 anys. Per districtes, els de setmanes nivell de renda més elevada —a excepció de les Corts— superen la Mensual- 13,5 14,5 12,3 15,1 17,4 17,9 18,5 5,0 0,6 mitjana de la ciutat en aquest indicador. ment Cada dos 7,4 9,6 7,7 8,3 10,1 10,0 11,3 3,9 1,3 mesos Evolució de la compra per internet a Barcelona Ocasional- 73,9 69,3 74,0 67,4 64,5 62,5 58,4 -15,5 -4,1 ment 70 60 Font: Enquesta Òmnibus municipal. Direcció de Comerç i Consum (Ajuntament de Barcelona). 50 40 30 Per productes, els més demandats són els d’oci i cultura (59,9% 20 dels compradors) —en particular els llibres i els viatges (amb un 10 0 20,4% i un 17,7%, respectivament)—, seguits de la roba i el calçat 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 (26,6%) i la informàtica i la telefonia (26,1%). Respecte a l’any an- terior, destaca en positiu l’augment de la compra d’entrades per Consumidors a espectacles (+3,7 punts percentuals), mentre que perden pes la compra d’informàtica i telefonia (-6,1 punts), i de roba i calçat Font: Enquesta Òmnibus municipal. Direcció de Comerç i Consum. Desembre 2016 (-4,9 punts). Pel que fa a l’any 2005, destaca especialment el creix- ement en 19,2 punts que experimenta el percentatge d’usuaris que compren roba i calçat per via electrònica. Índex 38 Dades Productes o serveis adquirits per internet a Barcelona. 2005-2016* del 2016 % 2005 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Var.05-16 2015/2016 Viatges 36,5 33,1 32,1 23,2 21,3 17,7 17,7 -18,8 0,0 Roba, calçat 7,4 23,5 22,4 28,7 30,6 31,5 26,6 19,2 -4,9 Informàtica i tele- 23,0 16,9 20,1 31,8 24,7 32,2 26,1 3,1 -6,1 fonia Llibres 13,5 14,9 12,9 15,1 14,0 21,8 20,4 6,9 -1,4 Entrades per a 9,6 13,4 15,9 9,6 9,9 8,8 12,5 2,9 3,7 espectacles Aliments 13,0 12,5 9,0 7,0 10,9 9,2 9,0 -4,0 -0,2 Altres productes 3,5 7,7 5,4 5,9 3,6 6,4 4,6 1,1 -1,8 quotidians Parament de la llar 3,5 7,5 5,4 9,4 11,2 11,0 11,6 8,1 0,6 Música 10,4 6,4 5,1 3,8 4,5 5,3 4,5 -5,9 -0,8 Altres de lleure 9,6 3,1 1,5 2,5 0,5 6,6 0,8 -8,8 -5,8 Altres 3,0 1,8 2,8 7,4 6,3 4,1 2,9 -0,1 -1,2 * Dades de desembre de cada any. Font: Enquesta Òmnibus municipal. Direcció de Comerç i Consum (Ajuntament de Barcelona). L’any 2016 la ciutat continua desenvolupant el clúster estratègic Barcelona Tech City amb l’objectiu de fer créixer un sector emer- gent i dinàmic que agrupa prop de tres-centes empreses que ope- ren per internet i per mòbil amb activitat a la capital catalana, entre les quals hi ha eDreams, Privalia, Softonic, Let’s Bonus, Inspirit, IT- net, Rakuten o Amazon. L’ecosistema digital és un sector emergent i estratègic per a la ciutat, amb una forta interrelació amb altres sectors potents per al desenvolupament econòmic de Barcelona, com són la logística, el turisme, el comerç o la mobilitat. Índex 39 Dades 1.6. Enquesta d’opinió sobre el comerç 1.6.1. Valoració sobre el comerç del 2016 mitjançant l’Òmnibus municipal 2016 Els barcelonins que van a comprar amb certa freqüència valoren notablement l’oferta comercial, els horaris comercials i l’atenció personal dels comerciants. Fitxa tècnica 1. Òmnibus Municipal. Direcció de Comerç. Onades 2016 Concretament, els entrevistats valoren l’oferta comercial amb una • Àmbit: Municipi de Barcelona nota mitjana de 8,0 en una escala de 0 a 10. Aquesta nota s’ha • Període de realització: 11/03/2016 – 06/04/2016 (1a mantingut força estable al llarg dels darrers anys. onada); 8/06/2016 – 04/07/2016 (2a onada); 29/09/2016 -18/10/2016 (3a onada); 12/12/2016-04/01/2017 (4a onada) Figura 1. Valoració de l’oferta comercial • Metodologia: entrevista telefònica realitzada amb suport informàtic (sistema CATI) • Univers: població de Barcelona de 16 anys i més • Mostra: 1007 entrevistes (1a onada); 998 entrevistes (2a 2,1% 11,1% 85,9% 0,9% onada); 1000 entrevistes (3a i 4a onades) • Procediment de mostreig: mostreig aleatori estratificat • Marge d’error del 3,1% per al conjunt de la mostra, amb un Poc o gens satisfet Satisfet Molt o bastant satisfet NS/NC interval de confiança del 95,5, per a totes les onades. Presentació de resultats de l’Òmnibus Municipal de Desembre de 2016 a càrrec de la Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona Pel que fa al grau de satisfacció amb els horaris comercials, els compradors els valoren amb una nota mitjana de 7,7. L’Òmnibus municipal de comerç ens facilita informació sobre l’opinió de la ciutadania respecte al comerç de la ciutat i els seus hàbits de compra. Figura 2. Valoració dels horaris comercials L’any 2016 s’han dut a terme quatre onades corresponents a abril, juny, setembre i desembre. En cadascuna d’aquestes onades s’han efectuat 1.000 entrevistes entre la població de Barcelona 4,1% 12,3% 82,8% 0,9% més gran de 16 anys a llars amb telèfon. El 49,3% dels barcelonins afirmen que acostumen a fer sempre les Poc o gens satisfet Satisfet Molt o bastant satisfet NS/NC compres de casa seva i només el 8,4% dels entrevistats no compren mai o gairebé mai, mentre que a l’any 2015, constituïen un 5,9% els que feien aquesta afirmació. Especialment les dones i les persones I quant a l’atenció personal dels comerciants, es valora amb un 7,4 Índex de més edat són les que més van a comprar per a la seva llar. de mitjana sobre 10. 40 Dades 1.6.3. Grau d’importància de diferents aspectes Figura 3. Valoració de l’atenció del personal del 2016 comercials A la qüestió del grau d’importància que donen a una sèrie d’as- 3,3% 19,4% 75,4% 1,8% pectes relacionats amb l’atenció comercial, els aspectes més valorats són els següents: Poc o gens satisfet Satisfet Molt o bastant satisfet NS/NC El 94,9% considera molt o força important l’honradesa de la per- sona que atén en un comerç. També valoren molt positivament el tracte rebut (94,6%) i la professionalitat (93,5%). Figura 5. Valoració d’aspectes en l’acte de compra 1.6.2. L’atenció segons el tipus de comerç (Classificació d’aspectes segons el percentatge d’entrevistats que han indicat que són els més importants en l’atenció comercial) El comerç de proximitat destaca per l’atenció personalitzada: el 50,9% de barcelonins considera que les botigues de barri o espe- 100% cialitzades són l’establiment on millor els atenen, per davant dels 90% 80% mercats municipals (27,1%), els supermercats (11,8%), els centres 70% comercials (4,2%), els grans magatzems (1,2%) i els hipermercats 60% (0,7%). 50% 94,9% 94,6% 93,5% 89,2% 86,0% 40% 30% Figura 4. Valoració de l’atenció segons el tipus de comerç 20% (Percentatge d’entrevistats que han afirmat que és on millor els atenen) 10% 0% 60% Honradesa Tracte rebut Professionalitat Rapidesa Assessorament del producte 50,9% 50% 40% 30% 27,1% 20% 11,8% 10% 4,2% 1,2% 0,7% 0% Comerç de Mercats Supermercats Centres Grans Hipermercats proximitat municipals comercials magatzems Índex 41 Dades 1.6.4. Hàbits de compra segons la tipologia de productes 1.6.5. Zones comercials del 2016 a. Alimentació i altres productes d’ús quotidià: el supermercat és Set de cada deu barcelonins compren en alguna zona comercial de l’establiment preferit per comprar l’alimentació no fresca (60,3%) i la ciutat (70%), per un 27,5% que diu que no hi va mai. altres productes d’ús quotidià (75,6%). Respecte al producte fresc, les persones entrevistades diuen comprar-lo al mercat municipal Les zones on més ciutadans van a comprar són: el centre comer- (37,5%). No obstant això, aquest percentatge ha disminuït en com- cial La Maquinista (18,3%), per davant de Barnacentre (16,1%), de paració al de l’any 2014 (44,4%). l’Illa Diagonal - El Corte Inglés (15,3%) i de Diagonal Mar (11,1%). La gran majoria dels barcelonins per anar a comprar els aliments i Pel que fa al tipus de producte que els barcelonins van a comprar a productes d’ús quotidià es desplacen a peu, un 83,8% i un 81,9%, aquestes zones comercials, principalment és roba i calçat (77,4%), respectivament. En el cas del producte fresc, el percentatge arriba oci i cultura (19%), productes d’alimentació (16,3%) i articles de a un 85,4%. parament de la llar (11,3%). b. Roba i calçat: Les botigues de barri o especialitzades continuen La concentració de diverses ofertes comercials és l’aspecte més sent les preferides pels barcelonins per anar a comprar la roba i valorat de les zones comercials (43,1%), seguit de la proximitat calçat (44,8%); a continuació hi ha el centre comercial (36,2%) o (32,3%), així com l’espai (7,8%) i el tipus de botigues (6,4%). un gran magatzem (10,3%). El transport utilitzat per fer aquestes compres és anar a peu (49,4%) i el transport públic (30,9%). c. Parament de la llar: Per comprar productes de parament de la llar, la majoria dels barcelonins sol anar a botigues de barri o espe- cialitzades (41,8%), seguit de centres comercials (22,8%) i grans magatzems (19,3%). El sistema de transport utilitzat és a peu per a un 45,4%, mentre que un 27% hi va en cotxe. d. Productes d’oci i cultura: Finalment, pel que fa a la compra de productes d’oci i cultura, gairebé dos terços (62,3%) dels barcelon- ins opten per comprar aquests productes a les botigues de barri o especialitzades, per davant dels centres comercials (19,9%), els grans magatzems (5,6%) o internet (2,6%). Índex El desplaçament s’efectua majoritàriament a peu (57,6%), en trans- port públic (20,5%) i en transport privat (15,2%). 42 Dades Taula 1. Quadre comparatiu d’hàbits de compra segons la tipologia de producte (any 2016) del 2016 On aneu a comprar? Com hi aneu? Com pagueu? Alimentació Al supermercat 60,3 A peu 83,8 En efectiu 54,8 Al mercat municipal 18,8 En transports privats 9,3 Amb targeta 39,5 A la botiga del barri o especialitzada 14,1 Transports públics 6,4 A l’hipermercat 1,9 Altres 0,5 Als centres comercials 1,9 Al gran magatzem 1,1 Per internet 0,2 A cooperativa de consum 0,1 Alimentació fresca Al mercat municipal 37,5 A peu 85,4 Al supermercat 31,1 En transports privats 7,8 A la botiga del barri o especialitzada 25,7 Transports públics 6,3 Als centres comercials 1,6 Altres 0,5 A l’hipermercat 1,4 Al gran magatzem 0,7 Altres productes Al supermercat 75,6 A peu 81,9 En efectiu 51,4 A la botiga de barri o especialitzada 12,9 En transports privats 11,9 Amb targeta 43,2 A l’hipermercat 3,3 Transports públics 4,7 Als centres comercials 3,1 Altres 1,5 Al mercat municipal 1,6 Al gran magatzem 1,2 Per internet 0,3 A cooperativa de consum 0,1 Índex 43 Dades On aneu a comprar? Com hi aneu? Com pagueu? del 2016 Roba i calçat A la botiga del barri o especialitzada 44,8 A peu 49,4 Amb targeta 69,4 Als centres comercials 36,2 Transports públics 30,9 En efectiu 28,6 Als grans magatzems 10,3 En transports privats 17,2 A l’hipermercat 1,6 Altres 2,5 Al mercat municipal 1,2 Per internet 0,7 Altres 1,4 Parament de la llar A la botiga del barri o especialitzada 41,8 A peu 45,4 Amb targeta 72,8 Als centres comercials 22,8 En transports privats 27,0 En efectiu 19,3 Als grans magatzems 19,3 Transports públics 21,7 Al supermercat 3,0 Altres 5,9 A l’hipermercat 2,4 Altres 1,1 Al mercat municipal 0,8 Per internet 0,7 Oci i cultura A la botiga del barri o especialitzada 62,3 A peu 57,6 Amb targeta 54,3 Als centres comercials 19,9 Transports públics 20,5 En efectiu 39,8 Als grans magatzems 5,6 En transports privats 15,2 Per internet 2,6 Altres 6,7 Al supermercat 1,2 A l’hipermercat 0,6 Al mercat municipal 0,2 Altres 0,2 Índex 44 Dades 1.6.6. Comerç electrònic 1.6.7. L’obertura dels comerços en diumenge del 2016 El 60,3% dels barcelonins han comprat alguna vegada per internet, D’altra banda, l’obertura en diumenge genera divisió d’opinions: un un percentatge que ha anat a l’alça des de l’inici de la sèrie, amb 46,7% dels barcelonins està en contra que s’obrin els comerços en lleus retrocessos, però amb un creixement constant. diumenge, el 40,0% s’hi mostra favorable i el 12,0% és neutral. La gran majoria dels que han comprat alguna vegada per internet La majoria dels joves de la ciutat d’entre 16 i 24 anys també hi ho fan de manera ocasional (58,4%) i els productes que més es està a favor (67,6%), mentre que a partir dels 35 anys s’hi està ma- compren en línia són els relacionats amb l’oci, amb el 59,9%; el joritàriament en contra. 26,6% ha comprat productes de roba i calçat, un 26,1% productes i serveis d’informàtica i telefonia, i l’11,6% parament de la llar. 1.7. Enquesta sobre l’activitat del sector Figura 5. Evolució temporal del comerç electrònic (2000-2016) comercial a Barcelona (Ha comprat alguna vegada per internet, en %) 100 90 Fitxa tècnica 2. Enquesta de l’Activitat del Sector Comercial 80 de Barcelona. 70 • Àmbit: Municipi de Barcelona 60 • Període de realització: 15/11/2016 – 14/12/2016 50 • Metodologia: entrevista personal assistida per ordinador 40 (sistema CAPI) al propietari o responsable de l’establiment 30 comercial. 20 • Univers: els establiments comercials de Barcelona dels 10 següents sectors; alimentació; equipament personal, 0 decoració, llar; farmàcia, drogueria, perfumeria; oci, cultura; vins, tabac; automoció • Mostra: 800 entrevistes • Procediment de mostreig: mostreig aleatori estratificat • Marge d’error del 3,4% per a un interval de confiança del 95,5 Enquesta a càrrec de la Direcció de Comerç i Consum de l’Ajuntament de Barcelona Índex 45 Juny’00 Desembre’00 Juny’01 Desembre’01 Juny’02 Desembre’02 Juny’03 Desembre’03 Juny’04 Desembre’04 Juny’05 Desembre’05 Juny’06 Desembre’06 Juny’07 Desembre’07 Juny’08 Desembre’08 Juny’09 Desembre’09 Juny’10 Desembre’10 Juny’11 Desembre’11 Juny’12 Desembre’12 Juny’13 Desembre’13 Juny’14 Desembre’14 Juny’15 Desembre’15 Juny’16 Desembre’16 Dades L’objectiu principal de l’enquesta de l’activitat del sector comercial 1.7.2. L’associacionisme del 2016 de la ciutat de Barcelona és conèixer les característiques dels es- tabliments comercials, l’opinió dels seus responsables sobre l’acti- Mapa 2. Percentatge d’establiments associats, per districte vitat comercial a la ciutat i les perspectives de futur. L’informe del 2016 es basa en les entrevistes fetes a responsables de 800 establiments comercials visitats entre el 15 de novembre i 42,6 el 14 de desembre de 2016. 42,1 40,0 La mostra inclou 800 establiments comercials, 135 dels quals són de titularitat no espanyola. El motiu pel qual s’ha procedit a fer dues 36,0 submostres és copsar més específicament les característiques 39,8 46,3 dels comerços de les dues titularitats, així com les opinions dels 29,3 responsables corresponents. 42,5 46,8 Establiment associats (%) 43,7 1.7.1. Les característiques 0 a <10 (0) 10 a <20 (0) Entre el 2013 i el 2016, els comerços de Barcelona han rebaixat 20 a <30 (1) Mitjana de la ciutat: la seva antiguitat mitjana de 17 a 12 anys. Els establiments més 30 a <40 (2) 39,1% nous són els d’alimentació (no mercats), decoració-llar (... anys), i 40 a <50 (7) equipament personal i els de titularitat no espanyola. El 64,1% dels establiments són societats civils particulars, el 28,5% El 39,1% dels comerços de Barcelona està associat, encara que societats limitades i el 4,1% societats anònimes. D’altra banda, el amb tendència a anar-se incrementant. Les associacions són gre- 4,9% dels responsables dels comerços visitats manifesten que són mials o de comerciants, i també entitats de carrer, veïnatge, centre franquícies, el 6,5% que tenen central de compres i el 39,1% que i eix comercial. Per districtes, Ciutat Vella és el que té un nivell més estan associats. alt d’associacionisme (46,8% dels establiments), mentre que l’Eix- ample té el més baix (29,3%). Per districtes, els comerços d’Horta-Guinardó són els que tenen l’antiguitat mitjana més alta (15,9 anys), mentre que els de les Corts tenen l’antiguitat més baixa (10,4 anys). Índex 46 Dades 1.7.3. El local comercial Mapa 1. Antiguitat mitjana dels establiments, per districte del 2016 El retrat del local comercial mitjà a Barcelona és una botiga aïlla- da al carrer, d’uns 110,5 m2 de superfície total (dels quals 69,5 m2 corresponen a la sala de vendes), accessible amb un cert desnivell 10,6 i en règim de lloguer per la qual es paga uns 1.417 euros al mes. 12,2 15,9 Ubicació: El 93,9% són botigues aïllades al carrer, el 4,9% són pa- rades de mercats municipals i l’1,3% són botigues en centres o gal- 12,5 eries comercials. 11,9 11,7 11,8 La superfície: La superfície mitjana de la sala de vendes dels lo- 10,4 14,4 cals comercials (parades de mercat no incloses) és de 69,5 m2. Antiguitat Anys (mitjana) Les sales més grans es troben en els sectors de l’automoció (170 m2), la decoració-llar (92 m2) i l’oci i la cultura (80 m2). La resta 10 a <11 (2) 11,2 solen ser espais més petits. Per districtes, les Corts (96 m2) i Nou 11 a <12 (4) Barris (92 m2) són els districtes amb sales de venda més grans. 12 a <13 (2) 13 a <14 (0) Mitjana de la ciutat: Accessibilitat a la sala de vendes: 14 a <15 (1) El 38,1% dels establiments no 15 a <16 (1) 12,3 anys tenen cap desnivell a l’entrada; en el 45,4% hi ha un graó baix (me- nys de 12 cm), en el 10,8% un graó mitjà (de 12 a 20 cm), en el 2,3% un graó més alt i en el 3,5% dels casos una escala o diversos graons. El 91,0% té una obertura a l’entrada d’una amplada superior als 70 cm. Identificació del comerç: El 73,9% dels rètols estan escrits en català, el 15,4% en castellà, l’11,8% en anglès i el 4,5% en altres llengües. Règim de tinença del local: El 71,8% dels locals visitats són de llogu- er, el 17,4% de propietat (sobretot els de farmàcia-drogueria-per- fumeria) i el 6,1% de concessió municipal. Preus del lloguer: La mitjana del preu de lloguer per metre quadrat dels comerços és de 16,7 euros al mes, i el lloguer mitjà se situa en 1.417 euros. Per districtes, es detecta una diferència significativa Índex entre els 12,8 euros de cost per metre quadrat de Sants-Montjuïc i els 22,5 euros de les Corts. 47 Dades 1.7.4. Els serveis Comandes per telèfon: El 55,0% de les botigues visitades dispo- del 2016 sen d’aquest servei, sobretot el sector d’alimentació situat a dins Els comerços de la ciutat ofereixen un ventall de serveis a la de mercats (70,4%). ciutadania que afegeixen qualitat i valor a la seva relació: Lliurament de les compres al domicili: L’ofereixen el 42,3% dels comerços i és més habitual en els sectors de decoració-llar (55,7%) Figura 6. Evolució de la implantació de serveis en el comerç, en tant i alimentació de mercats (75,7%). per cent d’establiments que els ofereixen Gestió informatitzada: La tenen el 73,0% dels comerços. Els sec- 100 % tors més informatitzats són els de automoció (90,5%), farmà- 91,3 cia-drogueria-perfumeria (88,9%), vins-tabac (75,0%) i dec- 83,7 80 oració-llar (74,6%). Pàgina web pròpia: El 31,6% dels comerços disposen de web i , 55,0 60 d’aquests, el 42,7% permeten la compra en línia. 42,3 40 32,0 39,8 20 27,4 0 Pagament amb targeta Comandes per telèfon Pagament amb mòbil Lliurament a domicili Sistema de venda: El 61,4% dels comerços disposa d’un sistema de venda assistida, el 28,8% el tenen servei de lliure servei assistit i el 19,9% tenen un sistema de lliure servei, i a les botigues d’ali- mentació (no mercats), aquest percentatge arriba al 23,8%. Cobrament amb targeta: Nou de cada deu comerços disposen de cobrament amb targeta. El darrer mes i el darrer mes aquest tipus Índex de cobrament va suposar el 45,1% del total de la facturació. 48 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Dades 1.7.5. Els horaris i les vendes De dilluns a divendres, el més habitual és fer horari partit de matí i del 2016 tarda (65,7%); el 37,9% fa jornada contínua. Se sol obrir abans de les L’obertura habitual en el comerç barceloní és de dilluns a dissabte; 10.00 h (60,0%) i tancar després de les 20.00 h (63,7%). en concret, el 72,9% dels establiments obre en aquest interval, i un 17,1% ho fa cada dia de la setmana. Dels comerços que obren els dissabtes, el 42,8% treballa només al matí i el 57,2% al matí i la tarda (l’any 2012 era el 51,3%). Dels El 18,4% dels comerços obren els diumenges, mentre que l’any comerços que obren els diumenges, el 40,1% ho fa només al matí i 2012 era el 14,8%. Per sectors, obren els diumenges el 53,9% dels el 59,8% tot el dia (l’any 2012 era el 49,7%). comerços d’alimentació que no es troben als mercats, i el 27,6% dels comerços del sector d’oci i cultura. Pel 51,6% dels enquestats, el mes amb millors vendes és desem- bre, seguit de juliol (28,4%) i juny (17,0%). En general, divendres i dissabte són els dies de més vendes, i dimarts, dimecres i dilluns, Figura 7. Grau d’acord i desacord amb l’obertura dels establiments els de menys. en diumenge 100 % 1.7.6. La intenció d’obrir en diumenge Poc/gens d’acord 80 La major part dels responsables de comerços es mostren discon- 70,0 formes a obrir els diumenges (70%), el 23,5% ho veu bé i al 5,9% li 60,5 60 és indiferent. L’opinió més estesa és “que s’hauria de prohibir” (el 34,8% dels 40 responsables, quan l’any 2015 era el 28,0%), mentre que el 34,3% 27,3 pensa que “s’hauria de poder decidir” (44,7% l’any 2015), el 14,4% Ni d’acord, 23,5 ni en desacord ho restringiria més i el 10,9% ho mantindria com ara. 20 11,4 5,9 Molt/bastant El 40,4% dels responsables pensen obrir el proper diumenge au- 0 d’acord toritzat. Índex 49 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Dades 1.7.7. El personal Característiques del tipus de personal: del 2016 La mitjana de treballadors en un establiment comercial (amb un – El 46,4% dels treballadors són empleats de base, el 31,9% propi- màxim de deu treballadors) és de 2,3 persones. D’altra banda, el etaris del negoci i el 21,4% encarregats. 76,4% de les persones treballen a jornada completa i, durant el 2016, el 39,9% han fet algun curs formatiu. – El 50,8% dels treballadors són dones. Mapa 3. Nombre de persones que treballen en comerços per – El 55,5% dels propietaris són homes. Fins a l’any 2012 hi havia districte (establiments amb un màxim de deu treballadors) el mateix nombre de propietàries que de propietaris. A partir del 2013, coincidint amb l’increment del nombre d’establiments de titularitat asiàtica, ha augmentat el nombre d’homes propietaris fins a arribar al valor actual. 2,5 – La major part del personal és de nacionalitat espanyola (79,0%), 2,1 2,1 té entre 25 i 54 anys (73,1%) i ha cursat estudis obligatoris o se- cundaris (67,4%). Gairebé dos de cada deu treballadors (19,3%) tenen estudis universitaris. 2,4 2,3 2,0 – El 91,1% del personal entén el català i el 81,9% el parla. 2,6 2,3 2,5 – Pel que fa a les llengües en les quals poden atendre els clients, el Treballadors per 98,8% dels establiments poden atendre en castellà, el 91,0% en establiment (<10 treb) català, el 47,8% en anglès, el 17,5% en francès i el 7,6% en altres 2,1 idiomes. Cal destacar l’increment dels establiments que poden Nombre (mitjana) atendre en anglès, que han passat del 28,8% l’any 2014 al 47,8% 1,75 a <2 (1) l’any 2016. 2 a <2,25 (3) Mitjana de la ciutat: 2,25 a <2,50 (3) 2,3 treballadors – El 76,4% de les persones treballen a temps complet, sobretot els 2,50 a <2,75 (3) propietaris (91,2%) i els encarregats (86,3%). Mitjana de la ciutat: 2,3 treballadors – El 39,9% dels responsables entrevistats asseguren que el seu personal ha fet algun curs formatiu els dos darrers anys. Índex 50 Dades 1.7.8. La conjuntura del sector comercial Perspectives dels propers dos anys del 2016 L’any 2016, l’augment de la competència (18,5%), la recessió El 39,4% dels responsables de comerços entrevistats creuen que econòmica (14,8%) i l’empitjorament del poder adquisitiu (11,6%) el volum del negoci augmentarà en els propers dos anys, el 36,1% són, segons els comerciants, els factors que més els afecten neg- que es mantindrà igual i el 15,6% que disminuirà. ativament. El 38,1% dels entrevistats es mostra molt poc o gens satisfet de la marxa del negoci. Els que pensen que el seu comerç prosperarà, segueixen confiant en una millora econòmica i política (45,7%); també posen algunes es- Factors influents en la marxa del negoci perances en l’increment de la demanda (19,4%), la professionalitat i l’esforç personal (16,5%) i la qualitat i la varietat del producte (8,6%). Els responsables de comerços entrevistats manifesten es- pontàniament que allò que més pot afavorir la bona marxa del seu Els més pessimistes es basen en la tendència negativa de les negoci en el futur és la millora del poder adquisitiu (17,5%) i les vendes (42,4%), la competència (23,2%) i la desconfiança envers millores de les condicions econòmiques generals (11,9%). També la situació econòmica i política (21,6%). creuen que hi ajudarien la regulació de noves obertures (7,8%), la millora del barri o la zona (6,9%), un tractament fiscal més favor- En relació amb el nombre d’empleats, la gran majoria assegura que able (6,1%) o la publicitat (5,4%), entre altres. el nombre es mantindrà en els propers dos anys (76,5%), el 12,6% en preveu un augment i el 5,9% que disminuirà. D’altra banda, la majoria considera perjudicials l’augment de la competència (18,5%), la recessió econòmica (14,8%), l’empitjora- Pel que fa als preus de venda al públic, el 61,4% dels entrevistats ment del poder adquisitiu (11,6%), l’augment de grans superfícies creuen que es mantindran en els propers dos anys, el 22% pensa (9,4%) o el tractament fiscal (8,4%), entre altres. que augmentaran i el 12,4% que baixaran. I de manera suggerida (els enquestats han d’avaluar uns factors Canvis fets i canvis programats concrets), els responsables veuen la situació econòmica gener- al com el factor decisiu que impedeix la bona marxa del negoci Els darrers dos anys han dut a terme canvis el 62,3% dels comerços (74,6%). Tampoc no ho faciliten les noves grans superfícies comer- visitats. Els que menys s’han renovat són els establiments d’ali- cials (79,4%), les comissions bancàries (78,1%) o la liberalització mentació (55,2%) i vins-tabac (50,0%). dels horaris comercials (51,0%). Els canvis més comuns són la modernització de les instal·lacions Ara bé, consideren que els pot afavorir: el turisme (78,1%), la (38,8%), la decoració (38,6%), el canvi d’assortiment (28,9%), creació d’àrees de nova centralitat als barris (49,3%) i les accions la pàgina web (18,9%) i la incorporació de noves activitats o pro- de l’Ajuntament en promoció econòmica (42,4%). ductes (13,7%). Pel que fa només a les botigues de roba i calçat, el 2016 el factor El 42,9% dels establiments s’han plantejat canvis el proper any i climàtic és considerat negatiu pel 49,7% dels preguntats i positiu l’11,7% dels responsables entrevistats pensen tancar el negoci en Índex pel 39,2%. poc temps. 51 Dades 1.8. Enquesta sobre l’activitat del sector de la 2,4% societats anònimes. El 2016 es detecten un 3,3% d’establi- del 2016 restauració a Barcelona ments franquiciats. Solen ser cafeteries i establiments de menjar ràpid. El 68,9% dels establiments són bars, el 24,3% són bars- restaurant Fitxa tècnica 3. Enquesta sobre l’Activitat del Sector de la i el 6,9% només restaurants. Restauració de Barcelona • Àmbit: Municipi de Barcelona El 20,1% dels establiments són propietat de persones de Bangla • Període de realització: 15/11/2016 – 13/12/2016 Desh, l’Índia, el Pakistan, la Xina i el Marroc. • Metodologia: entrevista personal realitzada amb suport informàtic (sistema CAPI) al propietari o responsable de l’establiment de restauració 1.8.2. Associacionisme • Univers: establiments de restauració de Barcelona (bars, bars- restaurants, restaurants) El 29,9% dels establiments del sector de la restauració estan as- • Mostra: 334 entrevistes sociats, i prop de la meitat pertanyen al Gremi de Restauració de • Procediment de mostreig: mostreig aleatori estratificat Barcelona. • Marge d’error del 5,3% per al conjunt de la mostra, amb un interval de confiança del 95,5. Per als barris, el marge d’error Segons els enquestats associats, els serveis que acostumen a es mou entre el 6,5% i el 6,8%. oferir les associacions són actes socials (25,0%), assessorament i consultoria (18,0%), promocions i publicitat (12,0%), informació Enquesta a càrrec del Gabinet Tècnic de Programació (12,0%), decoració nadalenca (10,0%) i formació (10,0%). Cal de- stacar que l’11,0% dels enquestats associats afirmen que les asso- ciacions no ofereixen cap servei. L’objectiu principal d’aquesta enquesta és conèixer les carac- terístiques dels establiments de restauració de la ciutat, així com l’opinió i les perspectives de futur que tenen els responsables so- 1.8.3. El local bre la marxa del seu negoci. La mitjana de la superfície total dels establiments de restauració és de 83,5 m2, i la de la superfície de la sala és de 52 m2 (el 2013 1.8.1. Les característiques dels establiments era més gran, 71,2 m2 de mitjana). Per tipus d’establiments, els restaurants tenen de mitjana una sala de 85 m2, els bars-restau- La mitjana d’antiguitat dels establiments de restauració és d’uns rant de 67 m2 i els bars de 44 m2. 11 anys, i gairebé la meitat dels establiments han obert entre el 2010 i el 2016. El 57,9% dels establiments tenen terrassa (el 2013 un 47,6%). La seva superfície mitjana és de 8 m2 (el 2014 era de 8,9 m2 i el 2013 El 71,3% dels negocis visitats són societats civils particulars i el de 9,9 m2). Índex 24,3% són societats limitades, més pròpies de restaurants, i el 52 Dades La majoria dels locals són de lloguer (83,5%), mentre que els locals Evolució dels preus: Es manté la tendència en un lleuger augment del 2016 de propietat representen el 13,8% i els de concessió de l’Ajuntam- sostingut dels preus. El preu mitjà del menú és de 10,05 euros. Els ent el 0,6%. restaurants de Ciutat Vella tenen un menú de mitjana més car que els d’altres districtes. 1.8.4. Activitat i horaris El 43,1% dels establiments visitats afirmen que paguen una comissió per drets d’autor (el 2013 era un 24,9%). Volum d’activitat: Els mesos de més feina són juny (18,6%), juliol (39,8%), agost (26,3%) i desembre (13,5%). Els de menys activitat són febrer (33,8%), gener (29,6%) i novembre (29,6%). Figura 9. Evolució dels preus de diversos productes al sector de la restauració Els dies més concorreguts segueixen sent els dissabte (42,2%) i 16 un menú els divendres (41,3%). Els dies de menys activitat són els dimarts un refresc (43,1%) i els dilluns (31,7%). 14 una cervesa 12 un café Obertura dels establiments: Els establiments de restauració es- 10 tan oberts una mitjana de 6,4 dies a la setmana. El 47,0% dels es- tabliments obren set dies a la setmana i el 32,0% sis dies. La mit- 8 jana d’hores d’obertura a la setmana és de 82 hores i 51 minuts. 6 4 1.8.5. Els serveis 2 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Pagament amb targeta: El 72,5% dels establiments de restaura- ció ofereixen la possibilitat de pagar amb targeta. En el cas dels restaurants, arriba al 95,7%, mentre que en el cas dels bars baixa fins als 63,9%. El pagament amb targeta significa el 30,0% del total de cobraments del darrer mes i aquesta proporció arriba al 53,9% en els restaurants. Vals restaurant: El 27,2% dels establiments visitants disposa de xecs restaurant, sobretot els restaurants (60,9%); mentre que només el 14,8% dels bars en tenen. El 40,1% d’establiments diuen que abonen de mitjana el 4% de comissió per aquest concepte. Índex 53 Dades 1.8.6. El personal 1.8.7. La conjuntura del 2016 Del total de persones que treballen al sector de la restauració, Pel que fa a la satisfacció general de la marxa del negoci, la majo- el 52,0% ho fa en bars, el 31,8 % en bars-restaurant i el 16,1% en ria dels responsables (41,3%) es mostren insatisfets, per un 33,5% restaurants. que estan satisfets. Malgrat això, l’evolució és positiva, atès que l’any 2013 els insatisfets eren el 69,6%, per un 12,6% de satisfets. A continuació, s’analitzen les característiques del personal en els establiments de restauració, petits i mitjans, en els quals treballen En general, l’any 2015 la nota de satisfacció és de 2,8 (sobre 5). entre una i deu persones. Els més satisfets són els restaurants, amb una nota de 3,0. Nombre de treballadors: Els establiments de restauració petits i mitjans tenen una mitjana de 2,9 treballadors. Per tipus d’establi- Factors influents en el negoci ment, els restaurants tenen una mitjana de 5,3 treballadors, els bars-restaurant tenen una mitjana de 3,6 treballadors i els bars, Els responsables entrevistats manifesten espontàniament que de 2,4 treballadors. la mala conjuntura econòmica, política i social perjudica el sector (25,4% dels entrevistats), així com l’increment de la competència Categoria laboral: El 55,1% de les persones que treballen en el sec- (13,5%), els problemes propis (12,3%), la manca de clients (9,9%) o tor de la restauració són empleats de base, el 29,9% són propietaris els problemes de la zona on està situat l’establiment (9,9%). de l’establiment i el 15,0% encarregats. D’altra banda, consideren que els factors que poden influir posi- Gènere: Hi treballen més homes (58,2%) que dones (40,0%), so- tivament són la millora de les condicions econòmiques, socials i bretot en els restaurants, on el 64,7% són homes. polítiques (22,5%), les ampliacions, els nous serveis o les reformes a l’establiment (17,7%), el servei, la bona atenció i la professional- Nivell d’estudis: El 28,8% té estudis obligatoris, el 25,0% secundar- itat (12,6%) o la demanda a l’Ajuntament d’intervencions (12,3%). is generals, el 13,4% secundaris professionals i el 12,4% formació universitària. El 40,4% del personal ha fet algun tipus de formació De manera suggerida (els enquestats han d’avaluar uns factors durant els dos darrers anys (el 62,5% en el cas dels restaurants). concrets), la majoria dels responsables estan d’acord amb el fet que la situació general perjudica el sector (71,9%) i que el tipus Nacionalitat del personal: El 53,0% del personal és de nacionalitat d’interès es converteix en una dificultat afegida segons el 52,4%. espanyola (el 2015 era un 59,5% i el 2014 era un 66,2%), el 5,3% de Ara bé, el 72,2% dels responsables creuen que el turisme pot ser nacionalitat europea i el 35,9% d’altres nacionalitats. El grup més positiu per al negoci, així com el factor climàtic (56,3%), la creació nombrós és de nacionalitat xinesa (9,6%), seguit de pakistanesa de noves àrees d’oci (51,5%) i les accions de l’Ajuntament en pro- (6,4%), italiana (2,9%), equatoriana (2,6%), colombiana (2,4%) i moció econòmica (31,7%). marroquina (1,9%). Nacionalitat dels propietaris: el 67,1% és de nacionalitat espanyola, Índex seguits dels de nacionalitat xinesa (13,5%) i pakistanesa (4,8%). 54 Dades Evolució del negoci en el futur Figura 11. Factors influents en el negoci: el turisme del 2016 El 41,3% dels responsables d’establiments de restauració enques- % 100 tats és optimista i pensa que el negoci millorarà en el futur, el 33,8% pensa que es mantindrà igual i el 13,8% que serà de signe 80 72,2 negatiu. Per tipus d’establiment, els responsables de restaurants 61,7 són els més positius (56,5% dels enquestats). 60 40 Quant a les previsions de la plantilla de personal, el 75,4% dels re- sponsables creuen que es mantindrà, un 17,4% que augmentarà i 20 un 3,3% que disminuirà. 2,0 6,3 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Figura 10. Factors influents en el negoci: el factor climàtic % 100 Figura 12. Factors influents en el negoci: la creació de noves àrees d’oci 80 % 56,6 100 56,3 60 80 40 60 51,5 20 27,2 36,4 21,3 40 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 20 26,6 21,3 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Pel que fa a l’evolució esperada dels preus, l’opinió majoritària és la de l’estabilitat (70,4% dels enquestats), però un 24,3% apunta cap a un augment. Índex 55 Dades 1.8.8. Canvis en el negoci Figura 13. Canvis previstos en el negoci del 2016 El 53,9% dels responsables d’establiments de restauració diuen NS/NC que han dut a terme algun canvi en els darrers dos anys, com mo- 0,6% dernitzar l’establiment, canviar-ne la decoració, augmentar o dis- minuir la plantilla de personal, incorporar noves activitats o serveis i informatitzar la gestió. Algun De cara el proper any, el 37,1% dels negocis preveu canvis i, concre- No ha fet canvi cap canvi tament, el 12,5% pensa en el tancament de l’establiment. 53,9% 45,5% 1.9. Enquesta sobre l’obertura en diumenge Fitxa tècnica 4. Enquesta sobre l’obertura de comerços en diumenges d’estiu. • Àmbit: Municipi de Barcelona Modernitzar l’establiment / les instal.lacions 52,7 • Període de realització: diumenges 22/05/2016, 02/10/2016, Canvi de decoració de l’establiment 44,5 09/10/2016 Augmentar el nombre d’empleats 18,1 • Metodologia: observació personal i registre de les dades amb suport informàtic de l’obertura dels establiments comercials Disminuir el nombre d’empleats 15,9 seleccionats. Prèviament s’ha realitzat una comprovació de la Canvi d’activitat 9,3 mostra en dies laborables Incorporació de noves activitats o categories 8,8 • Univers: establiments comercials de Barcelona ubicats a la 5,5 zona qualificada com a turística de diversos sectors productius Informatitzar la gestió • Mostra: 1984 establiments Altres 5,5 • Procediment de mostreig: mostreig aleatori estratificat 1,1 NS/NC • Marge d’error de l’1,9% per al conjunt de la mostra, amb un 0 10 20 30 40 50 interval de confiança del 95,5. Per als barris, el marge d’error % es mou entre el 6,5 i el 6,8%. Enquesta a càrrec del Gabinet Tècnic de Programació Índex 56 Dades En els períodes compresos entre els dies 5 i 24 de maig i 1 i 14 1.9.1. Verificació de l’obertura en diumenges autoritzats del 2016 d’octubre, tots dos inclosos, els establiments comercials ubicats en determinats barris qualificats com a zona turística, podien con- Per verificar l’obertura de comerços es va dur a terme un treball tinuar oberts els diumenges, entre les 12.00 i les 20.00 h. de camp per constatar quins comerços minoristes obrien en diu- menge als barris qualificats com a zona turística. Aquest treball es Els apartats següents mostren el seguiment de l’obertura de va desenvolupar durant tres d’aquests diumenges (22 de maig, 2 comerços, l’opinió relacionada amb l’obertura d’establiments i 9 d’octubre) amb una mostra de 1.984 comerços d’un univers de comercials els diumenges de l’enquesta Òmnibus municipal, feta 9.442. als ciutadans de Barcelona entre el 29 de setembre al 18 d’octubre del 2016 i, per acabar, l’opinió dels responsables dels establiments Es va constatar una obertura mitjana del 17,6%, havent estat dep- sobre les qüestions relacionades amb l’obertura els diumenges de urats els comerços del grup quotidià alimentari que ja podien obrir l’Enquesta de l’activitat del sector comercial de Barcelona del 15 de en diumenge. novembre al 14 de desembre. A l’hora d’establir comparacions cal tenir en compte que els comerços obren en mesos diferents arran de la modificació de la Figura 14. Comerços oberts, en comparativa interanual (2014-2016) resolució, i s’ha passat de juliol a setembre de la primera resolució (2014 i 2015) als mesos de maig i octubre el 2016. 60 52,4 48,4 50 40 Comerços oberts per barris 25,5 28,6 30 22,2 22,9 25,7 17,6 22,7 17,6 21,2 18,8 20 13,1 15,6 12,9 10,7 9,7 8,1 9,5 10,1 10 7,9 7,4 2,2 5,8 Tenint en compte només els comerços que no estaven autoritzats 4,5 1,5 0,7 0 l i i t r prèviament a obrir en diumenge, els que més han aprofitat aquesta ota tar tar lça nts lla ra s s T en n a e la ltu ícle ltr e im im e i c lem de i c u Veh A autorització han estat els del Gòtic (han obert el 49,6%), Sant Pere, al al ba ià no Ro omp nts Oci tid ià C me Santa Caterina i la Ribera (35,6%), la Barceloneta (31,8%), el Raval Quo tido uipa Qu Eq (28,6%) i la Salut (28,0%). Els barris amb menys nivell d’obertura han estat el de l’Antiga Es- querra de l’Eixample (2,8%), seguit del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova (5,1%) i el Fort Pienc (5,4%). Comerços oberts per tipus d’establiment Van obrir un 28,6% dels comerços quotidians alimentaris, seguits dels de roba i calçat, amb un 25,7%. La branca de comerços que ha obert menys ha estat la de vehicles (0,7%). Índex 57 Dades 1.9.2. Enquesta Òmnibus municipal sobre obertura de 1.10. Enquesta d’opinió sobre els mercats del 2016 comerços en diumenge municipals mitjançant l’Òmnibus municipal 2016 i l’Enquesta de serveis municipals Un 46,7% dels veïns de Barcelona està en contra de l’obertura dels comerços en diumenge, mentre que un 40% hi està a favor. Mentre que el 58,8% dels residents a Sarrià - Sant Gervasi, el 44,6% Fitxa tècnica 5. Enquesta Òmnibus Municipal. Institut dels de l’Eixample i el 43,4% de les Corts hi estan a favor, a Hor- Municipal de Mercats ta-Guinardó (59%), Sants-Montjuïc (55,7%) i Nou Barris (53,4%) hi estan majoritàriament en contra. • Àmbit: Municipi de Barcelona • Període de realització: 16/12/2016 – 04/01/2017 • Metodologia: entrevista telefònica realitzada amb suport La majoria dels joves de la ciutat d’entre 16 i 24 anys també hi informàtic (sistema CATI) està a favor (67,6%), mentre que a partir dels 35 anys s’hi està ma- • Univers: població de Barcelona de 16 anys i més joritàriament en contra. • Mostra: 1000 entrevistes • Procediment de mostreig: mostreig aleatori estratificat • Marge d’error del 3,1% per al conjunt de la mostra, amb un interval de confiança del 95,5. 1.9.3. Enquesta a comerciants sobre l’obertura en diumenges autoritzats Presentació de resultats de l’Òmnibus Municipal de Desembre de 2016 a càrrec de l’Institut Municipal de Mercats. El 2016 el 55,4% (el 2015 era un 46,0%) dels responsables de comerços es mostren molt disconformes a obrir els diumenge i el 14,6% no gaire d’acord; en total, el 70,0% en desacord. El 23,5% ho veu bé i el 5,9% es mostra indiferent. Els més favorables són els del sect0r d’alimentació no mercats i vins i tabacs. A escala terri- Fitxa tècnica 6. Enquesta de Serveis Municipals 2016 torial, els comerços de Ciutat Vella són els més partidaris d’obrir • Àmbit: Municipi de Barcelona en diumenge. • Període de realització: 04/04/2016-29/06/2016 • Metodologia: entrevista personal a llars realitzades amb suport Sobre la possibilitat d’obrir en diumenge, enguany hi ha dues opin- informàtic (sistema CATI) ions que prevalen. La primera és “s’hauria de prohibir obrir en di- • Univers: població de Barcelona de 18 anys i més umenge” (34,8%) i la segona, gairebé igualant l’anterior, és “cada • Mostra: 6000 entrevistes comerç hauria de poder decidir” (34,3%). A més, el 14,4% manifesta • Procediment de mostreig: mostreig aleatori estratificat “que s’hauria de restringir més” i el 10,9% “que s’hauria de mante- • Marge d’error del 1,3% per al conjunt de la mostra, amb un nir com actualment”. interval de confiança del 95,5. El 40,4% dels responsables pensen obrir el proper diumenge au- Índex toritzat. 58 Dades 1.10.1. Visió general 1.10.2. Valoració de la ciutadania del 2016 Barcelona té 39 mercats municipals, distribuïts entre els deu dis- Les dades qualitatives, recollides per l’Enquesta de serveis mu- trictes de la ciutat. nicipals i l’Òmnibus específic que elabora l’Institut de Mercats Mu- nicipals de Barcelona el primer trimestre de cada any, indiquen la Entre tots agrupen 2.507 establiments, dels quals 1.731 (69%) són utilització i la percepció que la ciutadania té dels seus mercats. de productes alimentaris i 776 (31%) de productes no alimenta- ris. Tot plegat representa una superfície comercial en parades de 60.901 m2; una superfície comercial de planta de 115.340 m2, i Figura 15. Vostè sol anar a comprar al mercat una superfície total construïda de 260.941 m2. 100 90 Val a dir que, com a conseqüència de les remodelacions dels mer- 80 cats dutes a terme en els darrers anys, s’ha produït un doble efecte 70 en la superfície dels mercats. D’una banda, se n’ha mantingut la 60 superfície comercial, atès que s’ha compensat la reducció del nom- 50 bre d’establiments amb l’augment de la mida dels que s’hi han 40 mantingut i la incorporació de nous operadors. De l’altra, ha aug- 30 20 mentat significativament la superfície construïda dels mercats, es- 10 pecialment a causa de l’augment de plantes soterrades, on s’han 0 encabit tant les àrees de logística com els serveis d’aparcament. 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 SI NO Pel que fa al nombre de visitants, el total dels mercats municipals se situa en 66.815.394 visites, xifra que consolida la tendència a Figura 16. Grau de satisfacció dels usuaris dels mercat municipals l’alça iniciada l’any 2014. Concretament, els darrers anys s’ha re- (2010-2016) vertit de forma significativa la davallada que es va produir en el període més dur de la crisi (2011-2013). 100 Molt/bastant satisfet 90 Regular Per mercats, el de Santa Caterina encapçala la llista dels més visi- 80 tats, seguit del Ninot i el Mercat de Sants. A la cua se situen el Mer- 70 Poc/Gens satisfet Ns/Nc cat de Provençals, el de la Guineueta i el de les Corts. 60 50 40 30 20 10 0 2006 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Índex 59 Dades Així, l’Enquesta de serveis municipals situa la valoració que els 1.11. L’activitat turística a la ciutat de Barcelona del 2016 ciutadans i les ciutadanes fan dels mercats en 7,3 punts sobre 10. (Òmnibus municipal 2016) Es tracta de la mateixa xifra que el 2015, la més alta que ha rebut el servei de mercats municipals des del 2007. Així, el 64,8% de la ciutadania afirma que sol anar a comprar al mer- Fitxa tècnica 7. L’Activitat Turística a la Ciutat de Barcelona cat, contra un 35,2% que diu que no. 2016 • Àmbit: Municipi de Barcelona Entre els qui compren als mercats municipals, l’Òmnibus indica • Període de realització: 22/02/2016-22/12/2016 que el 85,4% dels usuaris es declaren “molt o bastant satisfets” • Metodologia: entrevista telefònica realitzada amb suport amb el mercat, mentre que el 10,8% valoren el servei com a “reg- informàtic (sistema CATI) ular”, i un 3,8% es defineixen com “poc o gens satisfet” (i inclou • Univers: turistes de 15 anys i més que han pernoctat entre 1 també els que no ho saben o no contesten). Es tracta de la millor i 28 nits a Barcelona en els mesos de febrer a desembre de valoració del servei de la xifra més alta de persones satisfetes des 2016 en qualsevol tipus d’allotjament que no sigui una segona del 2010. residència o un creuer • Mostra: 6.032 entrevistes Així, de les persones que es declaren satisfetes, la majoria (60,9%) • Procediment de mostreig: mostreig polietàpic, estratificat destaquen la varietat i la qualitat del producte com a principal mo- (mesos de visita: de febrer a desembre) i per conglomerats tiu de satisfacció, seguit de l’atenció i el tracte rebut (45,1%), i el (dies de la setmana i punts d’enquestació). fet que els mercats estiguin remodelats i nets (14,5%). • Marge d’error del 1,3% per al conjunt de la mostra, amb un interval de confiança del 95,5. En canvi, entre els ciutadans que afirmen que no compren als mer- cats municipals, la majoria assenyala la distància respecte a casa seva com a principal motiu de no compra, (28,4%), seguida de la preferència per altres establiments (13,8%) i el fet de no ser la per- 1.11.1. El perfil dels turistes sona que s’encarrega de comprar a casa (11,7%). El perfil sociodemogràfic dels turistes que visiten Barcelona se situa en una edat mitjana de 36,1 anys, i en una distribució de sex- es inclinada a favor dels homes: el 62,1% dels turistes ho són, pel 37,9% que són dones. El 85,9% dels turistes entrevistats resideixen fora d’Espanya (prin- cipalment provenen de la resta de la UE), un 13,2% són de la resta d’Espanya i menys d’un 1% viuen a Catalunya. Per nacionalitats, els percentatges són similars: un 86,4% dels enquestats tenen nacio- nalitat estrangera. Les nacionalitats estrangeres més freqüents Índex són la britànica, francesa, alemanya, italiana i nord-americana. 60 Dades Tenint en compte la situació laboral i el nivell d’estudis del susten- 1.11.3. Despesa a Barcelona del 2016 tador principal, el 75,5% dels turistes tenen estudis universitaris i el 71,9% treballen per compte d’altri. Sembla que es confirma una tendència a l’alça en la despesa que es fa per visitar Barcelona amb les dades que es disposa del 2015 i el 2016. 1.11.2. Allotjament El preu del viatge se situa en 338,8 euros, l’allotjament per persona i dia en 60,7 euros i el paquet turístic (entre els que han planifi- El 50,6% dels turistes es van allotjar en un hotel, el 19,5% en un cat totalment amb agència de viatges majorista) en 1.129,0 euros. apartament turístic o HUT, el 14,9% a casa de familiars o amics Aquesta darrera dada va patir una baixada el 2015 i ha recuperat un (dada que sembla que presenta una tendència a la baixa), l’11,6 valor semblant a l’obtingut el 2014. en un alberg juvenil o hostel i el 3,4% en altres tipus d’allotjament. Les despeses més altes en transport es registren entre els tur- El perfil de turistes que s’allotgen a cada tipus d’establiment queda istes que tenen una procedència més llunyana i entre els de més ben diferenciat sobretot pel que fa al motiu del viatge, la procedèn- edat (55 o més anys). En allotjament destaca el motiu profession- cia i l’edat: els hotels són més utilitzats pels turistes que venen per al com el que fa una despesa més gran. motius professionals, pels de procedències més llunyanes (Pròx- im Orient, Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord) i el perfil d’edat més adult La despesa en destinació per persona també incrementa mentre (de més de 35 anys); l’apartament turístic o HUT és més usat pels que si es calcula aquest mateix valor per persona i dia manté un turistes que han vingut per motius d’oci, residents a la UE i d’en- valor similar al d’anys anteriors (76,6 euros). La despesa total per tre 25 i 34 anys; la gent que s’allotja a casa d’amics o familiars ha persona a la ciutat durant l’estada és de 354,3 euros. Aquest im- vingut principalment per motius personals o altres i és resident port es reparteix en 159,7 euros per menjar i beguda, 85,4 euros a territori espanyol (encara que també destaquen els d’Amèrica en compres, 53,7 euros en entreteniment, oci i cultura, 39,5 euros central i del sud); els albergs són usats principalment pels joves en transport intern i 16,0 euros en altres conceptes. de 18 a 24 anys. Tots els valors de despesa han pujat menys en el cas de l’entreten- La forma més habitual de conèixer l’existència dels allotjaments iment. L’increment d’”altres despeses” puja notablement perquè és internet, sobretot en el cas dels apartaments turístics i els al- molts enquestats han imputat a aquesta partida les despeses de bergs juvenils. Les agències de viatges i els familiars, els amics i les taxes pagades per assistir a congressos i conferències. els coneguts van perdent pes com a mitjans per conèixer els al- lotjaments. Entre els que havien sopat a la ciutat el dia anterior, els establi- ments més populars són els restaurants tradicionals i els bars o El nombre de nits que passen a la ciutat se situa en una mitjana cafès. La despesa mitjana per persona és de 23,3 euros, import de 5,2 nits. que va creixent lleugerament des del 2014. La despesa mitjana a la ciutat és de 76,6 euros per persona i dia. Índex 61 Dades 1.11.4. Zones més visitades La despesa mitjana per xec el 2016 és de 440,46 euros, xifra que del 2016 representa una lleugera caiguda de l’1,31% per sota de la mitjana del La Rambla (67,3%), la plaça de Catalunya (50,3%), la Sagrada 2015, que va ser de 446,30 euros. Els mesos de més venda associa- Família (49,6%), el Gòtic (43,6%), la catedral (39,9%) i el passeig da al tax free són juliol, agost, setembre i octubre. L’Argentina, Turquia, de Gràcia (39,4%) són els indrets més visitats pels turistes de Bar- Israel i el Brasil són els països que més creixen en Tax Free ciutat. La celona. nord-americana és la primera nacionalitat que més gasta per compra (667,13 euros de valor mitjà per compra) per sobre de turistes de la Xina, Hong Kong i Turquia. Rússia torna a créixer amb un 6,3%. 1.12. Barcelona, ciutat de compres internacional Taula 3. Xifres d’IVA retornat El prestigi de Barcelona com a destinació global augmenta l’interès 2013 2014 2015 2016 dels consumidors estrangers per descobrir les botigues més sin- Despesa 20.466.058,00 21.423.489,00 21.072.365,00 28.927.423,00 gulars i autèntiques, i per tant revalora el comerç de la ciutat. Reemborsament 2.691.085,00 2.798.694,00 2.758.907,00 3.754.522,00 en efectiu Barcelona és una ciutat comercial que combina els grans eixos comercials amb el comerç de proximitat. Aquest és un dels atracti- us de la ciutat per als visitants. Taula 5. Països de procedència dels turistes als quals se’ls retorna l’IVA, ordenats per volum mitjà de compra (despesa/nombre de xecs) El turisme no només aporta clients per a les diferents tipologies de comerços, sinó que també actua com a caixa de ressonància i Valor mitjà del xec Valor mitjà del xec % Var. 15/16 2015 2016 font de publicitat boca-orella a tot el món, especialment per la in- formació que comparteixen els visitants a les xarxes socials. Estats Units 632,74 667,13 5,44% Xina 618,72 627,57 1,43% En despesa extracomunitària i segons l’informe que va publicar Hong Kong 517,61 619,36 19,66% Ernest & Young el juny de l’any 2015, si es considera la distribució Turquia 540,41 605,02 11,96% de les compres extracomunitàries a l’Estat espanyol per província, UAE 544,04 521,02 -4,23% Barcelona representa el 46,7% per sobre de Madrid amb un 36,9%. Segons aquest mateix informe, “Barcelona és la sisena ciutat del Taiwan 470,16 496,87 5,68% món amb més despesa turística internacional”. Federació Russa 456,41 487,79 6,88% Singapur 485,06 479,98 -1,05% Canadà 490,87 453,96 -7,52% 1.12.1. Servei de devolució de l’IVA Austràlia 408,65 450,98 10,36% Total 430,52 422,78 -1,80% Per vuitè any consecutiu, Turisme de Barcelona ofereix el servei de devolució de l’IVA, que l’any 2016 ha retornat 3,7 milions d’euros, Font: Global Blue Tax Free, oficines de turisme de Barcelona. Índex que els turistes poden tornar a gastar a Barcelona. 62 Dades Taula 4. Països de procedència dels turistes als quals se’ls retorna l’IVA, 1.13. Anàlisi de la restauració a Barcelona del 2016 ordenats per volum de despesa (Mercabarna) Despesa 2015 Despesa 2016 % Var 15/16 % Total Xina 2.387.007,00 2.779.503,00 16,44% 13,56% Argentina 1.325.803,00 2.697.695,00 103,48% 13,16% Fitxa tècnica 8. Anàlisi del sector de la restauració. Federació 2.078.489,00 2.208.703,00 6,26% 10,78% Russa 600 enquestes presencials a establiments Corea 1.400.437,00 1.619.890,00 15,67% 7,90% • Període: 20/01/2016-11/02/2016 Estats Units 997.828,00 1.254.213,00 25,69% 6,12% • Objectius: establiments de restauració on se serveixi menjar Israel 756.920,00 1.168.652,00 54,40% 5,70% preparat o elaborat (llevat d’aquells on només se serveixen Brasil 577.425,00 878.402,00 52,12% 4,29% entrepans i/o amanides envasades • Perfil enquestat: responsable de l’establiment Taiwan 373.305,00 486.936,00 30,44% 2,38% • Durada: 15 minuts Ucraïna 384.951,00 465.875,00 21,02% 2,27% • Enquestes presencials Turquia 212.372,00 435.011,00 104,83% 2,12% • Univers: establiments de restauració de Barcelona Total 15.569.686,00 20.491.997,00 31,61% 100,00% • Mostra: 450 restaurants, 150 bars-restaurants/cafeteria- restaurants Font: Global Blue Tax Free, oficines de turisme de Barcelona. • Marge d’error del 4,1% per a un interval de confiança del 95,5 400 enquestes telefòniques a residents • Període: 25/01/2016-05/02/2016 • Perfil enquestat: responsable de la compra de la llar • Durada: 5 minuts • Enquestes telefòniques – CATI • Univers: residents de Barcelona • Mostra: 400 persones • Marge d’error del 5% per a un interval de confiança del 95,5 Informe a càrrec de Mercabarna i l’Ajuntament de Barcelona. Publicat a febrer de 2017 Índex 63 Dades 1.13.1. Característiques de la tipologia d’establiments euros anuals per metre quadrat. L’equivalent en un establiment del 2016 de cadena organitzada és de 19,3 euros per tiquet i 172 euros de Barcelona concentra 9.359 establiments del sector de la restaura- facturació per metre quadrat i any. ció. D’aquests, el 54,9% (5.140) són bars; el 13,05% (1.222) són cafeteries; 7,8% (730) són establiments de menjar ràpid, i el 24,2% c. La dimensió de l’establiment, amb preus que van dels 16,3 (2.267) són restaurants. euros que costa el tiquet mitjà en establiments de superfície de més de 50 m2 fins als 19,2 euros en superfícies de més de 200 Territorialment, els establiments vinculats al sector de la restau- m2. Pel que fa a la densitat de vendes, com que està relacionada ració s’acumulen en tres districtes, que representen el 49,97% del directament amb el factor superfície, la relació és inversament total d’establiments: l’Eixample, amb 2.437 establiments; Ciutat proporcional: com més petit és l’establiment, més elevada és la Vella, amb 1.392, i Sant Martí, amb 1.168. A l’altre extrem, les Corts facturació anual per metre quadrat. Així, se situa en 203 euros / (428), Horta-Guinardó (527) i Sant Andreu (555) són els tres dis- m2/any en els locals amb menys de 50 m2, i en 54 euros en els trictes amb menys establiments de restauració. locals de superfície més gran de 200 m2. El perfil de l’establiment de restauració mitjà disposa d’una super- d. La intensitat turística de la seva facturació (mesurada amb el fície de 106 m2, 5,9 treballadors a temps complet, un aforament tant per cent de la facturació procedent de turistes). En els es- màxim interior de 55,8 persones i 16,4 taules interiors. A més, el tabliments on la facturació derivada del turisme suposa menys 56,3% dels establiments té terrassa, que de mitjana té un aforament del 5% del total, el tiquet mitjà és de 14,4 euros, mentre que en el de disset persones. El 90,3% dels restaurants són independents, cas d’establiments amb una intensitat turística molt alta (el per- mentre que la resta (9,7%) pertanyen a alguna cadena organitzada. centatge de la facturació provinent de turistes és superior al 50% Finalment, el 75,3% ofereixen tant dinar com sopar, contra el 24% del total) i el preu mitjà s’enfila fins als 22,8 euros. De manera que ofereix només dinar i el 0,7% que tan sols ofereix sopar. semblant, la facturació anual per metre quadrat és de 80 euros/ m2/any en els establiments d’intensitat turística baixa, i de 177 El tiquet mitjà dels establiments de restauració barcelonins se euros en els d’intensitat turística molt alta. situa en el 16,8 euros per persona. D’altra banda, la densitat de vendes (la facturació anual per metre quadrat) és molt variada a la ciutat. En tots dos casos, diversos factors fan variar els indicadors: a. La tipologia d’establiment de restauració (bar, cafeteria, es- tabliment de menjar ràpid i restaurants): el tiquet mitjà en un bar cafeteria se situa en 11,7 euros, mentre que en un restaurant s’incrementa fins a 18,5 euros. De la mateixa manera, la densitat de vendes és de 77 euros/m2/any en el primer cas, i de 108 en el segon. b. La pertinença a una cadena organitzada: un tiquet mitjà en un Índex restaurant independent costa 16,5 euros, i de mitjana factura 92 64 Dades es tradueix en: una oferta més completa (dinar i sopar); una oferta Figura 17. Característiques del restaurant mitjà del 2016 més orientada a carta, en lloc de menú; més ocupació (treballadors Restaurant Cadena contractats); un tiquet mitjà per persona més alt, i una densitat de independent organitzada vendes també més elevada. Pertany a alguna cadena organitzada? 90,3% 9,7% En aquest sentit, les cadenes organitzades presenten, en termes generals, un posicionament millor en relació amb el segment Superfície mitjana 106 m2 turístic: dels establiments amb una facturació turística inferior al (m2) 5%, només el 3,9% pertanyen a cadenes organitzades. Per contra, Treballadors a 5,9 (5,3 persones segons l’informe del comerç a Barcelona aquest percentatge creix fins al 21,3% en el cas d’establiments amb temps complert 2015, Ajuntament de Barcelona) una facturació turística superior al 50%. Aforament màxim interior 55,8 persones Figura 18. Variacions en el cost del tiquet mitjà en funció de quatre Número de taules 16,4 taules paràmetres interiors Tipologia d’establiment Dimensió Terrassa/ vetlladors 56,3% té terrassa. 17 persones d’aforament promig Tíquet mitjà 18,5€ Tíquet mitjà 19,2€ 16,8€ per persona 16,8€ per persona 17,5€ 17,9€ 16,3€ 16,0€ Dinar + sopar Només Només dinar sopar 11,7€ Oferta d’àpats 75,3% 24,0% 0,7% Bar/cafetería- Restaurant Superfície Superfície Superfície Superfície Superfície restaurant (<50m2) 50-100m2 100-150m2 150-200m2 >200m2 Pertinença a una cadena Intensitat turística (% facturació procedent de turistes) Val a dir que, a diferència del sector comercial, la localització dels establiments de restauració no condiciona tant la seva facturació 22,8€ turística. En aquest sentit, els establiments de restauració més Tíquet mitjà 19,2€ Tíquet mitjà “emblemàtics” (aquells que tenen distincions especials, estrelles 16,8€ per persona 16,8€ per persona 17,9€ Michelin, són singulars o reconeguts, etcètera) tenen per si sols 16,5€ 15,5€ 14,4€ la capacitat d’atraure el turisme independentment d’on es trobin ubicats. Restaurant Cadena organitzada Baixa Mitja Alta Molt alta En qualsevol cas, la capacitat d’atracció de clients turistes es- independent (<5%) (5%-25%) (<25%-50%) (>50%) devé un vector rellevant a l’hora d’afavorir la competitivitat i la Índex sostenibilitat de l’establiment. Així, un millor posicionament turístic 65 Dades També és destacable el fet que els establiments que pertanyen a Si es diferencia per tipologia d’establiment, la cuina mediterrània té del 2016 grups empresarials organitzats presenten un comportament mil- una oferta lleugerament superior en cadenes organitzades (41,4% lor en diversos paràmetres: una intensitat més alta de contractació de l’oferta) que en restaurants independents (35,6% de l’oferta de de llocs de treball per unitat de superfície; una facturació més alta cuina mediterrània). En canvi, la cuina tradicional té una oferta per unitat de superfície; una oferta més completa (tant dinar com clarament superior en restaurants independents (33,9%) que en sopar); una orientació més clara a servei de carta, més que no pas cadenes organitzades (12,1%). En el cas de la cuina especialitzada de menú, i, com ja s’ha apuntat, una capacitat d’atracció més eleva- o temàtica, la situació és l’oposada: el 46,6% de l’oferta es concen- da del segment turístic. tra en cadenes organitzades, mentre que tan sols el 27,5% es troba en restaurants independents. Figura 19. Distribució dels diferents tipus de cuina segons si els establiments de restauració són restaurants independents o pertanyen a una cadena D’altra banda, el posicionament turístic i l’oferta de cuina també organitzada mostren un grau de relació notable: l’oferta de cuina mediterrània és majoritària entre els locals amb una facturació més alta proce- dent dels turistes, mentre que la cuina tradicional ho és entre els establiments amb una intensitat turística inferior. 35,6% 41,4% 33,9% 12,1% 27,5% 46,6% 3,0% 0,0% Pel que fa a la cuina temàtica, en general, un posicionament turístic Mediterrànea Tradicional Especialitzada/Telemàtica Moderna millor es tradueix en una oferta extensa de cuina temàtica italiana, americana, oriental i vegetariana/flexitariana. Per contra, entre els Restaurant independent establiments no influenciats per la demanda turística, predomina Cadena organitzada l’oferta de cuina xinesa, japonesa, italiana i mexicana. En el cas de la cuina vegetariana/flexitariana, a més, cal destacar que puja deu posicions en el rànquing d’especialització temàtica de l’oferta de cuina de la ciutat: és el catorzè tipus de cuina en es- 1.13.2. Proposta de valor i posicionament tabliments poc turístics, i el quart en els més turístics —la qual cosa converteix la demanda turística en un clar factor de creixe- a. Tipus de cuina ment d’aquest tipus de cuina. Més del 68% de l’oferta de restauració de la ciutat està orientada a b. Tipus de servei propostes de cuina mediterrània o local. En segona posició, quasi el 30% de l’oferta se centra en cuines temàtiques o especialitza- En general, la carta és el tipus de servei principal que s’ofereix als des, mentre que menys del 3% de l’oferta correspon a cuina mod- establiments de restauració de Barcelona (representa el 51,3% de erna. En aquest sentit, la cuina temàtica o especialitzada principal l’oferta), en contraposició al menú (43,2%2). Hi ha, doncs, diferèn- és, amb diferència, la italiana (26,1% de l’oferta temàtica/especial- cies significatives en termes de característiques i tipus de cuina itzada), seguida de la cuina xinesa (11,9%), japonesa (10,8%), àrab entre els establiments que centren la seva proposta en la carta i els Índex (7,4%) i americana (6,8%). que s’orienten més al menú. 66 Dades Així, la carta és predominant entre els restaurants (60,4%, enfront c. Tipus d’ambient del 2016 d’un 24% dels bars i les cafeteries-restaurant); entre els restau- rants que pertanyen a una cadena organitzada (el 69% se centren La majoria d’establiments de Barcelona presenten un perfil i tipus en la carta, davant el 49,4% dels restaurants independents), i entre d’ambient molt transversal. En termes generals, els establiments els restaurants amb més afluència turística: el s’identifiquen amb una mitjana de 5,2 categories d’ambients difer- ents, d’un total de set opcions: familiar; de negocis; turístic; per a 66,7% dels establiments amb una intensitat turística molt alta es- joves; per a parelles o romàntic; d’oci/amics/festes, i altres. tan orientats a la carta, enfront d’un 40,2% entre els d’intensitat turística baixa. Pel que fa a l’ambient amb el qual més establiments s’identifiquen, predomina el familiar (57%), seguit del de negocis (17,7%) i el Així mateix, els establiments especialitzats en una proposta de turístic (9,5%). carta registren una intensitat més alta de contractació laboral (el 74,1% dels establiments de restauració amb més de deu empleats Figura 20. Ambient principal de l’establiment, auto atribuït estan orientats a la carta) i un tiquet mitjà més elevat (el 91,7% pels responsables de l’establiment dels tiquets de més de 40 euros són de carta, davant el 21,4% dels de menys de 10 euros). Familiar 57,0% Per acabar, els establiments amb un posicionament de servei de car- ta tenen una oferta de servei més completa (ofereixen dinar i sopar), Negocis 17,7% mentre que els de menú estan més orientats als àpats de migdia. Així, el 62,2% dels establiments que tenen carta ofereixen un servei Turístic 9,5% de dinar i sopar, i només un 17,4% ofereix només dinar. Per contra, el 78,5% dels establiments que ofereixen menú només tenen servei de dinar, i només el 32,1% ofereix un servei de dinar i sopar. Joves 7,7% Una comanda de carta normal i habitual presenta les carac- Parelles/romànic 4,5% terístiques següents: els entrants es comparteixen en la majoria dels casos (71,4%); els primers plats es demanen majoritària- ment per a consum individual (68,5%) o per compartir (22,1%); Oci/amics/festes 3,0% els segons plats es demanen per a consum individual (87,3%) i les postres es demanen majoritàriament per a consum individual Altres 0,7% (66,9%) o per compartir (29,5%). Pel que fa a les comandes de menú, el 74,9% dels establiments Val a dir que el perfil del posicionament en termes d’ambient no té serveixen de manera habitual el menú complet (menys del 25% relació amb el tipus d’establiment, la pertinença (o no) a un grup dels clients els demana mig menú), i en el 63,7% dels establiments organitzat de restauració, la dimensió de l’establiment, l’afluència Índex se serveixen també les postres. turística o el tiquet mitjà. 67 Dades d. Elements diferenciadors 1.13.3. Tendències en la composició de la carta i el menú del 2016 Els elements de diferenciació principals dels establiments de a. Tendències actuals restauració barcelonins són la carta de vins i caves (en el 37,7% dels casos) i l’oferta de postres (30,8%), seguits de l’oferta de pans Les tres tendències més rellevants en relació amb la composició (10,8%), la carta de còctels (8,8%) i la varietat en l’oferta d’olis de la carta o el menú estan relacionades directament o indirecta- (5,3%). ment amb el producte fresc i amb la salut. Cal notar, però, algunes diferències entre establiments de diverses En primer lloc, ordenats en funció del nombre d’establiments en característiques i tipologies: els menús o les cartes dels quals tenen presència, trobem els pro- ductes frescos (són presents en el 97,5% dels menús o cartes dels – Els restaurants independents treballen més la diferenciació en establiments enquestats), els productes saludables (75%), els aspectes com les postres, els pans, els còctels i la varietat d’olis vegetarians i flexitarians (75%) i els productes frescos de proxim- que no pas els establiments que pertanyen a una cadena or- itat (65,2%). ganitzada. Només en el cas de la carta de vins els establiments organitzats mostren una diferenciació més clara. En segon lloc, en relació amb la penetració en la carta de cada tipus de producte (és a dir, si la seva presència és testimonial o signifi- – En general, els establiments que busquen la diferenciació en cativa), els productes que hi tenen un presència significativa són vins, postres, còctels o olis tenen un tiquet mitjà per persona més els productes frescos (66%), seguits dels de proximitat (51%), els elevat, un nombre més gran de treballadors i una afluència de tur- saludables (48%) i els productes gurmet (48%). istes més pronunciada. En tercer lloc, i independentment de la presència o la importància – L’oferta de pans, en canvi, és transversal i uniforme, indepen- a la carta dels diferents tipus de producte, en els darrers tres anys dentment de les característiques i les tipologies dels establiments. les incorporacions principals han estat (amb més o menys intensi- tat): els productes o els plats sense gluten (un 38,2% dels establi- ments els han incorporat en els darrers tres anys); els plats veg- Figura 21. Tendències en la composició de la carta o el menú etarians o flexitarians (34%); els productes saludables (baixos en 97,5% greixos, calories, sucres, etcètera) (31,5%), i els productes frescos 75,0% 75,0% (29%). Els productes ecològics (28%), de proximitat i km 0 (27), i 65,2% 61,8% 55,0% 48,2% els productes gurmet o premium (25,3%) també s’han incorporat 66.0% 48.0% 51.0% 48.0% recentment. 45.0% 40.0% 41.0% Productes Productes Plats Productes Productes/ Productes/ Productes frescos saludables vegetarians de proximitat plats sense gourmet, ecológics o flexitarians km0 gluten premium Presència en la carta/menú Importància en la carta/menú** Índex 68 Dades Figura 22. Tipus de productes incorporats recentment a la En segon lloc, les expectatives també indiquen un creixement sig- del 2016 carta o el menú, segons el percentatge d’establiments que nificatiu de la demanda de productes i plats sense gluten (51,3%) els han incorporat en els darrers tres anys i els vegetarians i flexitarians (43,8%). Aquests dos tipus de pro- ductes, en canvi, són demandes menys transversals entre els con- Productes/plats sense gluten 38,2% sumidors, que provenen de determinats segments del públic. Plats vegetarians o flexitarians 34,0% Figura 23. Innovacions tecnològiques i en servei Productes saludables* 56,0% 31,5% 42,2% Productes frescos* 29,0% 28,8% 19,7% 24,7% 14,5% Productes ecológics 28,0% 11,7% 4,0% 10,5% 1,5% 3,3% 1,3% Productes de proximitat, km0 27,0% Take-away, Reserves online/ Servei d’entrega Dispositius mòbils Pantalles tàctils Codis de barres per menjar per web a domicili per prendre la per presentar la escanejar i aportar emportar comanda carta informació al client Productes gourmet, premium 25,3% % establiments que disposen del servei % establiments que els han incorporat els darrers b. Expectatives futures c. Innovacions tecnològiques i en servei Pel que fa a les expectatives i la previsió d’evolució de les tendèn- Pel que fa a les innovacions tecnològiques i en servei, destaquen cies de demanda per a cada tipus de producte, els enquestats con- aquelles orientades a l’accessibilitat i l’omnicanalitat de l’establi- sideren que la demanda de productes frescos i saludables creixerà ment: menjar per emportar-se (56% dels establiments disposen de manera significativa en els propers anys. Les perspectives per del servei), reserves en línia (42,2%) i entrega a domicili (19,7%). a tots dos tipus de producte (fresc i saludable) són molt transver- Les innovacions purament tecnològiques tenen molt menys pes: sals entre els diferents segments de demanda. Concretament, els dispositius mòbils (14,5%), pantalles tàctils (4%) o codis de barres productes frescos tenen un saldo net de la previsió d’evolució de la per escanejar i aportar informació al client (1,5%). tendència (diferència en el tant per cent d’enquestats que consid- eren que creixerà i el tant per cent que consideren que disminuirà) del 63%, per un 62% en relació amb els productes saludables. Índex 69 Dades 1.13.4. Canals d’aprovisionament establiments col·laboren amb alguna entitat social, ONG, etcètera, del 2016 a la qual envien els excedents alimentaris. La distribució de la despesa en compres de productes alimentar- is està liderada pel producte fresc. La despesa en carn represen- ta el 28,4% del total de despesa alimentària dels establiments de 1.13.5. Expectatives en la marxa del negoci restauració barcelonins; la fruita i verdura, el 20%; el peix, el 17,6%; les begudes alcohòliques, el 13,3%; les begudes no alcohòliques, el L’evolució de la facturació ens els darrers tres anys ha estat pos- 12,7%, i la resta de productes alimentaris, el 8,1%. itiva en termes generals. El 26,7% dels establiments manifesten que la facturació ha augmentat (un 15,3% de mitjana), mentre que En relació amb els canals de compra habitual de productes fres- el 18,7% dels establiments afirmen que la facturació ha disminuït cos, els establiments del sector de la restauració de Barcelona (un 22,2% menys facturat de mitjana). Així, el saldo net mostra un compren la carn majoritàriament a majoristes (31,8%), seguits creixement del 8% en el nombre d’establiments que han augmentat de proveïdors intermediaris (31%) i dels mercats centrals de Mer- la facturació en el darrer trienni. cabarna (13,9%). La majoria compren la fruita i la verdura a dis- tribuïdors intermediaris (37,2% dels establiments), tot i que tam- Els establiments en els quals ha crescut més la facturació són els bé, per aquest ordre, a mercats municipals (32,8%), a majoristes restaurants (el 13,3% declaren que han augmentat la facturació); (32,7%) i al Mercat Central de Mercabarna (17,5%). Pel que fa al els establiments que pertanyen a cadenes organitzades (36,2%); peix, l’adquireixen de forma majoritària a través d’intermediaris els establiments amb servei complet de dinar i sopar (13,7%), i els (39,2%), seguits de majoristes (85%), mercats municipals (31,2%) establiments amb un posicionament que atrau el segment turístic. i el Mercat Central de Mercabarna (17,2%). Els canals de compra més habituals de productes de xarcuteria són, per aquest ordre, Aquests mateixos factors de creixement s’apliquen en l’evolució distribuïdors intermediaris (44,2%), majoristes (36,3%) i mercats del nombre de comensals, que ha seguit la mateixa línia ascendent municipals (25,1%). que la facturació amb un saldo net del 7,8% d’establiments que afir- men que han augmentat el nombre de comensals en els darrers Tanmateix, és destacable el fet que els establiments que compren tres anys. de forma habitual a Mercabarna són els que fan una despesa més alta en les categories de producte fresc. A més, aproximadament L’evolució del tiquet mitjà és més moderada que l’increment en el 50% dels restauradors també compren en canals secundaris a facturació i nombre de clients. El saldo net mostra un creixement banda del canal habitual. La xifra mitjana de canals secundaris per positiu del 3,2% en el nombre d’establiments que han augmentat establiment de restauració és d’1,8. el tiquet mitjà. Pel que fa a les polítiques de lluita contra el malbaratament alimen- Per tant, es pot concloure que l’augment de la facturació s’ha pro- tari i el reaprofitament de l’excedent alimentari, només el 47% dels duït sobretot per un augment de l’afluència de clients, més que establiments manifesten que el seu personal rep formació contin- no pas per un augment de la despesa d’aquests mateixos clients. uada per reduir el malbaratament. Aquest percentatge és significa- El tiquet mitjà ha augmentat als establiments amb les mateixes tivament més alt (70,7%) en el cas d’establiments que pertanyen característiques que en els casos dels dos paràmetres anteriors: Índex a una cadena organitzada. No obstant això, tan sols el 6,2% dels restaurants; establiments que pertanyen a cadenes organitzades; 70 Dades establiments amb un servei complet de dinar i sopar, i establi- 1.14. Fires, mercats i mostres de comerç als del 2016 ments amb un posicionament turístic més elevat. carrers de Barcelona L’any 2013 es va iniciar la recollida i l’anàlisi de les dades de les 1.13.6. Demanda activitats de comerç a l’espai públic de la ciutat de Barcelona, que ha tingut continuïtat des d’aleshores. El 2016, l’Ajuntament va pub- Pel que fa a la demanda de restauració per part dels consumidors, licar l’informe “Activitats de comerç no sedentari a l’espai públic: segons les dades de l’enquesta es pot dimensionar el mercat po- fires, mercats i mostres de comerç al carrer. Gener-desembre tencial en les xifres de despesa potencial següents: 2016”, l’objectiu del qual és oferir una visió de la realitat actual de les activitats de comerç a l’espai públic del conjunt de la ciutat. - Demanda potencial de residents de Barcelona: 2.457 M€, amb una despesa anual estimada en 1.536/persona. En aquest informe, s’hi troben les dades de les activitats de comerç a l’espai públic de la ciutat l’any 2016 classificades per periodic- - Demanda potencial de la població dels municipis pròxims de itat (puntuals o periòdiques), tipus de productes, abonament de l’àrea metropolitana de Barcelona: 4.300 M€ taxes i, finalment, una petita anàlisi de cada districte. En aquesta secció de l’Informe de Comerç se’n presenten les conclusions més - Despesa potencial en restauració dels turistes: 2.400 M€, entre rellevants. els 33 milions aproximats de turistes que cada any visiten la ciutat. Altres xifres destacables són les 6,8 visites que de mitjana fa el 1.14.1. Dades del 2016 resident de Barcelona als restaurants de la ciutat. D’aquestes, els negocis en són la principal motivació (3 visites mensuals), seguit El 2016 a Barcelona s’han desenvolupat 302 activitats de comerç dels amics (1,4 visites), la parella (1,3) i la família (1,1). a l’espai públic, de les quals 31 van ser mercats tradicionals, 88 mercats periòdics i 183 activitats comercials puntuals. Finalment, la valoració de l’oferta de restauració per part dels res- idents barcelonins és molt positiva. Els aspectes més valorats de Per tipus de producte, destaquen les activitats de producte nou l’oferta són, en primer lloc, aquells més associats a l’experiència: (106 activitats que representen el 36,3%), seguides de les de pro- qualitat (amb una valoració de 7,6 sobre 10), satisfacció de neces- ducte artesà (78, 26,7%) i de producte alimentari (44, 15,1%). sitats (7,5), i decoració i ambient (7,2). A aquest paràmetres els segueixen diversos aspectes més associats al servei: profession- En relació amb les activitats exemptes de taxes, cal observar que alitat (7,2) i relació qualitat-preu (6,8). representen el 53,6% del total. Aquest fet s’explica perquè moltes de les activitats comercials puntuals a l’espai públic estan pro- mogudes pels establiments comercials de la zona (associacions comercials) i, en aquests casos, es considera que l’exempció de taxes és un aspecte que ajuda en uns moments en què la crisi està afectant tan agressivament el comerç de proximitat. Índex 71 Dades Pel que fa al nombre de paradistes, es pot observar que gairebé el més que al 2013 per un import total de 1.249.716 euros. Gairebé es del 2016 75% es distribueixen entre les activitats comercials a l’espai públic van doblar els ingressos del 2013. dels districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Gràcia i Sant Andreu. Quant a dies, s’observa que Ciutat Vella representa el 52,5% de la L’any 2015 es van dur a terme 309 activitats de comerç a l’espai durada total de les activitats estudiades a la ciutat de Barcelona públic, 9 menys que l’any 2014, però van pagar taxes 155 activi- amb activitats que representen 2.563 dies durant el 2016. tats, 7 més que l’any 2014, per un import de 1.441.545 euros. L’any 2016, es van dur a terme 302 activitats de comerç a l’espai públic, Si s’analitza a fons l’import de taxes abonades durant el 2016, es 7 menys que l’any 2015, 140 de les quals van pagar taxes per un pot veure com el districte de Ciutat Vella, amb 539.598 euros rec- import de 1.557.117 euros. aptats, representa el 34,65%, seguit del districte de les Corts amb 262.044 euros (16,83%) i Sants-Montjuïc i l’Eixample amb 244.322 Per tant, el salt qualitatiu es va produir entre el 2013 i el 2014 euros i 232.102 euros, respectivament. Aquests quatre districtes tant pel que fa al nombre d’activitats com per l’import recaptat. representen més del 80% de la recaptació per taxes d’activitats El 2015 i el 2016 sembla que s’han estabilitzat els permisos per comercials a l’espai públic de la ciutat de Barcelona. fer aquestes activitats. Les activitats de comerç a l’espai públic exemptes de taxes a Barcelona són en gran part comerç al carrer A més de l’activitat comercial sedentària consolidada, cada cop i estan promogudes pels establiments comercials de la zona (as- més apareixen noves ofertes de mostres sectorials o temàtiques sociacions o eixos comercials), per la qual cosa es compleixen el i esdeveniments festius, que incorporen iniciatives de comerç no criteri d’exempció de tasques en el supòsit que les fires o mostres sedentàries com una oportunitat d’emprenedoria o la demanda del al carrer estiguin organitzades per comerços de la mateixa zona. mateix comerç del barri de sortir al carrer per incrementar-ne la vis- ibilitat i les vendes. Durant els anys 2013-2016 els tipus d’activitats de comerç a l’es- pai públic més nombroses han estat les puntuals, seguides dels Les dades mostren una tendència creixent de sol·licituds d’ocupació mercats periòdics i , finalment, els mercats tradicionals. Els dis- a la via pública a tots els districtes per fer-hi activitats comercials. trictes amb més activitat de comerç a l’espai públic durant aquests Algunes d’aquestes iniciatives ja són tradicionals o periòdiques, anys han estat Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc. però la gran majoria són activitats comercials puntuals. 1.14.2. Evolució respecte a anys anteriors L’any 2013 es van començar a analitzar dades de l’activitat de comerç a l’espai públic, i es van comptabilitzar 271 activitats de comerç, 131 de les quals van pagar taxes per un import total de 603.787 euros. L’any 2014 es van dur a terme 318 activitats de comerç a la via Índex pública, 47 més que al 2013, 148 de les quals van pagar taxes, 17 72 2 ¨ Memòria de la Direcció de Comerç Memòria de la 2.1. Suport econòmic 2.1.2. Suport econòmic als districtes Direcció de 2.1.1. Subvencions de proximitat i promoció econòmica Treballem conjuntament amb el Districte les propostes que han Comerç considerat necessàries. Aquestes iniciatives han d’estar alineades L’any 2016 es va preveure la concessió de subvencions a aquelles amb els objectius del pla de treball de comerç de la ciutat. Acord- entitats que duguessin a terme activitats relacionades amb el món em el suport econòmic per dinamitzar zones amb una presència del comerç a la ciutat de Barcelona. El procediment per a la con- comercial escassa, per millorar l’associacionisme, la creació de cessió de subvencions es tramita en règim de concurrència com- noves associacions, la coordinació i la cooperació entre entitats o petitiva, mitjançant la convocatòria de concurs públic. associacions, entre els mercats i els comerços del voltant; la real- ització d’un pla estratègic de l’associació amb les seves derivades Aquests ajuts econòmics són per fomentar activitats d’interès de model de gestió, el pla de comunicació i el pla d’acció, l’anàlisi públic o social que dinamitzin el comerç urbà de proximitat i la pro- de determinades zones amb comerç dispers per establir fórmules moció de l’associacionisme comercial, ja sigui territorial o sectorial, de dinamització, etcètera. i la millora de la sostenibilitat dels establiments. El receptor de l’aportació econòmica és el Districte, que, juntam- Taula 2. Dades evolutives 2015-2016 de les subvencions de proximitat i ent amb la Direcció de Comerç, treballa en les diferents iniciatives promoció econòmica que es consideren necessàries i, en molts casos, que prèviament han acordat amb les associacions, si és que n’hi ha. A partir d’aquí 2015 2016 s’acorda l’aportació econòmica, que és diferent en cada districte i Entitats que han sol·licitat subvenció 100 122 variable en funció de les necessitats detectades. La gestió tècnica Projectes presentats 196 280 i econòmica la fa cada districte, així com l’avaluació. S’elabora un Projectes exclosos 11 39 informe de petició i un d’avaluació. Posteriorment, es treballa de Projectes presentats per àmbits: nou amb la Direcció de Comerç per acordar el suport de l’any en curs. Accions de dinamització 93 90 Accions de dinamització de Nadal 64 67 Això permet treballar des d’una perspectiva estratègica amb una Accions formatives 28 23 òptica més integral i territorial, mostrar una coordinació entre àrea Reforç de les estructures associatives 32 i territori, que fa més sòlids els criteris acordats, apoderar el dis- tricte, no només pel suport tècnic sinó perquè disposa de recursos Projectes de millora de la sostenibilitat en el comerç 21 i, en darrer terme, permet la coordinació d’iniciatives i recursos que Import total destinat 1.200.000,00 € 1.276.540,00 € Índex les diferents àrees o sectors fan arribar als districtes. S’ha plante- 73 Memòria jat un circuit a la inversa. Abans l’entitat ho sol·licitava a la Direcció 2.1.4. Convenis amb altres entitats de la de Comerç i aquesta demanava el vistiplau del Districte; ara es tre- balla primer al Districte, aquest amb l’entitat, si escau, i, en funció Un dels objectius de la Direcció de Comerç és reforçar la relació del Direcció de la seva valoració, es fa la demanda a la DSC. comerç amb les entitats més representatives de la ciutat a través de Comerç de la signatura de convenis de col·laboració per desenvolupar propostes d’interès municipal. 2.1.3. Subvencions de l’enllumenat de Nadal Durant l’any 2016 es van mantenir convenis de col·laboració amb quatre entitats, una de representació territorial (Fundació Barcelo- Les associacions de comerciants representatives del sector i na Comerç), una de sectorial (PIMEC Comerç), Associació Catalana l’Ajuntament de Barcelona col·laboren per promoure el comerç de de l’Empresa Familiar del Retail (COMERTIA), i una altra que repre- proximitat durant la campanya de Nadal. Una de les accions princi- senta i defensa els interessos dels establiments de restauració ad- pals és l’enllumenat nadalenc. herits (Gremi de restauració de Barcelona). La instal·lació de l’enllumenat es fa per iniciativa de les associa- Cada una amb una línia de treball d’interès especial per a l’Ajuntam- cions comercials, que contracten un instal·lador per fer el muntat- ent: la promoció i la modernització del model associatiu del comerç ge dels conjunts ornamentals. de la ciutat, des de la perspectiva de la gestió i la promoció del comerç de proximitat; la contribució a la millora de la competitivi- Amb l’objectiu de donar suport a aquesta iniciativa del comerç de tat, iniciar una prova pilot sobre qualitat i comerç d’origen cultural- Barcelona, l’Ajuntament impulsa una línia d’ajut a la campanya ment divers i una anàlisi comparativa sobre normativa en relació d’enllumenat nadalenc als carrers de la ciutat. amb la venda no sedentària. Subvencions atorgades a les associacions de comerciants (per districtes) Accions: Districte Nombre d’associacions Import total atorgat Fundació Barcelona Comerç Ciutat Vella 14 166.527,85 € • Replantejament del model associatiu L’Eixample 14 224.413,14 € • Captació i fidelització d’associats Sants-Montjuïc 4 67.123,39 € • Activitats de dinamització Les Corts 1 4.537,00 € • Millora de la carta de serveis de l’entitat Sarrià - Sant Gervasi 3 70.909,02 € • Incorporació dels eixos com a agents en la construcció de Gràcia 15 73.489,78 € territoris socialment responsables Horta-Guinardó 4 50.934,95 € Nou Barris 10 30.154,47 Comertia € Sant Andreu 6 66.710,32 € • Promoció del concepte economia circular mitjançant jornada i Sant Martí 6 52.950,35 € elaboració d’un estudi Total 77 807.750,27 € • Projecte de missió internacional Índex 74 Memòria • Business Retail Experience 2.2. Programes i serveis per millorar la • Promoció de la marca Comertia de la competitivitat Direcció PIMEC Comerç La Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona, a través de de Comerç • Actuacions per promoure un consum responsable Barcelona Activa, fomenta el comerç de proximitat, com a agent • Estudi comparatiu sobre la regulació municipal de la venda econòmic i element clau de la sostenibilitat, mitjançant el reforç no sedentària a diferents ciutats, amb normativa municipal del vincle dels ciutadans i les ciutadanes amb el comerç del seu pròpia, espanyola i europea entorn i garantint l’equilibri d’usos. • Suport a la integració dels comerciants d’origen divers a través del projecte “Les rutes del comerç intercultural” 2.2.1. Programa “Comerç a la xarxa” Gremi de Restauració: El sector del comerç constitueix una de les activitats econòmiques principals i la generadora principal de llocs de treball a Barcelona. • Implementació del distintiu Insigna per al reconeixement de la Es caracteritza per un model comercial propi, basat en la proximitat, qualitat dels establiments de restauració de Barcelona la qualitat, el servei i la diversitat, que constitueix un referent a es- • Difusió de l’oferta gastronòmica de la ciutat: Ruta Meet&Eat i cala internacional i que contribueix a projectar la marca Barcelona. ruta de tapes per Sant Andreu • Elaboració del llibre blanc amb propostes de treball sobre la normativa de terrasses L’Ajuntament ha fomentat polítiques d’actuació per impulsar i din- • Estudi sobre el tractament i la regulació de les terrasses en amitzar el consum als comerços de Barcelona a través de l’ús de altres ciutats europees les TIC. El programa “Comerç a la xarxa” té com a objectiu principal aconse- guir que el petit i el mitjà comerç de Barcelona disposi d’una fitxa de Google My Business, com un primer pas per tenir presència a internet i ser localitzable fàcilment des de tot tipus de dispositius. Es posa a disposició dels comerços un servei gratuït per gestionar l’alta a Google My Business o millorar les dades existents. Índex 75 Memòria Grau d’avenç del projecte respecte el nombre Valor absolut d’altes al programa per districte de la de comerços objectiu 1140 Direcció 419 7% de Comerç 748 1110 19% 437 432 340 198 196 196 66% 173 84 ple rtí ris a c i a s m a ar dreu ci uï as ó j ll t rà t v ard Ve or Altes Eixa t M n n u B An G o Gre in at s C Sa No nt u a ts-M t G an ta- Ciut Le S an à-S r Complerts S o arri H S Públics 2415 Resta 40% Pes dels comerços de cada districte en el total d’altes A 30 de desembre del 2016 el total de comerços participants és de 3.944 Sarrià 5% Sant Gervasi 11% 5% Horta 2% Guinardó Nou A 30 de desembre del 2016 hi ha 3.525 9% Barris comerços que tenen el perfil complert i únicament Les Corts Sant estan pendents de visualitzar-se a la xarxa Gràcia 11% Andreu 29% Eixample 5% Sant Martí A 30 de desembre del 2016 hi ha 2.415 comerços amb el perfil públic a la xarxa Sants-Montjuïc 4% Ciutat Vella 19% Índex 76 Memòria 2.2.2. Programa “Obert al futur” “Obert al futur” 2016 (4a edició) de la Període: del 5 d’abril a l’1 de desembre de 2016 “Obert al futur” és un programa centrat a millorar les competèn- Direcció cies professionals i digitals per al comerç en els serveis de prox- Àmbit territorial: deu districtes de la ciutat de Comerç imitat. Treballa la innovació del petit comerç, la fidelització de cli- Novetats formatives del 2016: ents, tècniques per millorar el servei, i la dinamització del comerç – Guia per aplicar la innovació en el negoci i no morir en l’intent. a través de les xarxes socials, entre altres. Que res no t’aturi! – L’aparador i l’establiment, des del punt de vista del vianant Els objectius del programa són els següents: – Vídeo de màrqueting: Com et veus en pantalla? 1. Continuar treballant per augmentar la competitivitat, la inno- Programació 113 càpsules que representen 339 hores formació vació i la sostenibilitat del comerç de la ciutat Nombre d’equipaments utilitzats 21 2. Oferir una oferta formativa àmplia i atractiva per a les empre- ses del sector Nombre d’experts docents 24 3. Mantenir la coherència interna pedagògica de les càpsules i Inscripcions 1.801 dels sis itineraris d’aquesta edició 4. Vetllar per l’elevat nivell del professorat que imparteix les Participacions 960 càpsules formatives Comerciants assistents 542 5. Dissenyar càpsules per motivar els participants d’edicions anteriors; atraure comerços nous; afavorir la realització d’itin- Comerços assistents 513 eraris formatius complets, i respondre a les últimes tendèn- Grau d’assistència (%) 53,30% cies del sector i el mercat Mitjana de participants per càpsula (acumulat) 8,5 Mitjana de càpsules per participant (acumulat) 1,77 Índex 77 Memòria 2.2.3. Programa de suport al teixit associatiu 2.3. Campanyes específiques de la Aquest programa té com a objectiu millorar la competència profes- 2.3.1. Protecció dels establiments emblemàtics Direcció sional de les persones dinamitzadores de les entitats comercials, de Comerç així com dels membres de les juntes que les gestionen. Contribueix La ruta dels emblemàtics a professionalitzar la gestió de les entitats associatives i reforçar el seu paper i les funcions per apoderar el teixit comercial dels ter- El mes de febrer de l’any 2014, l’Ajuntament de Barcelona va pre- ritoris als que representen. sentar un pla de protecció i suport dels anomenats establiments emblemàtics de la ciutat, comerços centenaris dels quals cal Els seus objectius són els següents: reconèixer la importància que tenen dins el nostre teixit comercial per preservar-los i promocionar-los. D’aquesta manera, es va crear 1. Possibilitar que cada associació i eix defineixi els seus reptes una comissió tècnica que s’encarregaria de desenvolupar aquest més estratègics pla amb la col·laboració de l’Institut de Paisatge Urbà. 2. Proporcionar eines i recursos per facilitar i optimitzar el tre- ball quotidià En primer terme es van establir tres accions com a mesura d’urgèn- 3. Conèixer altres experiències i dinàmiques associatives a cia, per evitar la desaparició d’aquests locals històrics. través de l’espai relacional del programa • La creació d’una única relació d’establiments emblemàtics, agrupats en un catàleg de protecció patrimonial que incloïa Resultats Globals Suport Teixit Associatiu 2016 228 establiments. • L’aixecament d’una suspensió de llicència d’obres i activitats 188 • Inscripcions en aquests comerços que poguessin afectar, en qualsevol 3 càpsules àmbit grau, el seu patrimoni. 112 • Participacions estratègic 4 càpsules àmbit gestió • La posada en marxa d’un servei d’atenció integral i 16 • Associacions participans personalitzada per estudiar els casos amb més deteniment. 12 • Accions formatives 3 càpsules àmbit El novembre del 2015, la Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Bar- comunicació 11 • Experts docents celona va arribar a un acord de col·laboració amb el fotògraf Esteve 1 xerrada de Vilarrúbies, del Fons d’Imatges del Comerç de Catalunya (FICC), per 42 • Hores de formació tancament 2 xerrades experiencials contribuir a la difusió dels comerços emblemàtics mitjançant el 59,57% • Grau assistència web www.rutadelsemblematics.cat. En aquest web, el FICC presen- • Promig participants ta un catàleg dels establiments emblemàtics i inclou els catalogats 8 per activitat per l’Ajuntament de Barcelona. Fins ara hi figuren 191 dels existents al catàleg municipal i significa una plataforma digital per oferir als mateixos establiments l’oportunitat de promocionar-se més enllà del tauler de la botiga, a escala local, nacional i internacional, i for- mar part de la ruta turística i cultural de Barcelona. Índex 78 Memòria A la pàgina web, cada establiment que hi figura disposa de diversos trimestre del 2016, tant la Direcció de Comerç com el fotògraf Es- de la elements distintius: teve Vilarrúbies, es van reunir periòdicament per concretar tots els aspectes de l’exposició. A mitjan setembre es va determinar que Direcció • Una visita virtual de l’establiment, a través d’una sèrie de es faria al Centre Cívic Urgell - Sala Teresa Pàmies, a partir del 12 de de Comerç fotografies esfèriques de 360º, que donen la sensació d’estar gener de 2017 i que s’acabaria el 9 de febrer de 2017. dins del local. • La realització de diverses entrevistes en vídeo als comerciants L’exposició va reunir 60 fotografies representatives i va presentar sobre la història del seu establiment, així com anècdotes o un videomuntatge amb algunes de les entrevistes que el mateix elements distintius que els responsables comparteixen amb la fotògraf ha anat fent als comerciants des de l’inici del projecte. ciutadania. • Un reportatge fotogràfic de l’establiment amb un aparador virtual, on figuren alguns dels seus productes representatius • La possibilitat de crear una ruta pròpia i generar un mapa de 2.3.2. Campanya de Nadal Barcelona amb els establiments que el ciutadà vulgui visitar. L’any 2016, l’Ajuntament de Barcelona va apostar per un model En el moment en què es va firmar aquest acord de col·laboració, el de promoció de Nadal en què es combinaven diversos elements FICC ja incorporava 65 establiments amb visites virtuals, cinc dels com eren l’enllumenat, activitats de dinamització al carrer per pro- quals també tenien entrevista. moure la vinculació amb el comerç i altres entitats del barri, i gen- erar un vincle entre ciutadania i comerç que s’estengui més enllà En aquesta mateixa línia, la Direcció de Comerç va crear un desta- del període nadalenc. cat permanent a la pàgina d’inici de la seva pàgina web (bcn.cat/ comerc), on la ciutadania té accés a tota la informació que sorgeix Subvencions d’enllumenat nadalenc: a l’entorn del tema dels emblemàtics, així com una actualització L’any 2016, prop d’un centenar de quilòmetres de carrers van dis- referent a l’aprovació inicial del Pla especial urbanístic de protecció posar d’enllumenat nadalenc. Per donar suport a aquesta inicia- i potencialització de la qualitat urbana amb un dossier de premsa tiva del comerç de Barcelona, tal com s’ha indicat en l’apartat de adjunt, la mesura de govern del Pla de protecció i suport dels es- suport econòmic, l’Ajuntament va facilitar una línia de subvencions tabliments emblemàtics de Barcelona i la llista del catàleg defini- de 860.000 euros. Es va donar resposta a totes les demandes re- tiu de protecció del patrimoni arquitectònic, on hi ha 211 botigues budes i es va atorgar el 50% de totes les peticions. A l’avinguda del classificades en tres categories, depenent del seu pes patrimonial. Paral·lel (entre Cabanes i Margarit) i la ronda de Sant Pau, el carrer Aragó, gran via de les Corts Catalanes i el carrer de Balmes, es van Una primera exposició de fotografies amb intenció d’itinerància il·luminar a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona. El juny del 2016, i davant de la importància del projecte que està L’enllumenat va funcionar des del 24 de novembre de 2016 fins al duent a terme el FICC, la Direcció de Comerç va oferir la possibilitat 6 de gener de 2017, durant un total de 260 hores. Els horaris d’en- de fer un pas més enllà i dur a terme una exposició de fotografies. cesa van ser de diumenge a dimecres, de 18.00 a 23.00 h; dijous, Es va plantejar com la primera d’un cicle d’exposicions itinerants, de 18.00 a 00.00 h; divendres i dissabte, de 18.00 a 1.00 h, i dies on els 211 establiments emblemàtics que figuren al catàleg de extraordinaris com el 24, el 25, el 31 de desembre, i el 5 de gener, Índex l’Ajuntament es veiessin representats. Durant el tercer i el quart de 18.00 a 2.00 h. 79 Memòria Acte d’encesa dels llums de Nadal: Campanya per atraure les visites turístiques: de la El 24 de novembre es va celebrar l’acte d’encesa dels llums de Na- Amb el lema “This Christmas Barcelona is the Gift”, Turisme de Bar- dal, a l’avinguda del Paral·lel amb ronda de Sant Pau, punt de con- celona va tornar a posar en marxa una campanya per promocio- Direcció fluència dels districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i l’Eixample. nar Barcelona com una destinació de compres de Nadal en l’àmbit de Comerç internacional. El concepte creatiu va ser que “La felicitat està en viatjar”, versus “Comprar béns materials” i que “Regalar ens agrada més que rebre regals”. L’objectiu és potenciar la imatge de Barcelona com a ciutat ideal per viure el Nadal, comprar i gaudir de la cultura i les tradicions. Activitats a la plaça de Catalunya: Es van organitzar activitats de comerç durant les festes nad- alenques a la plaça de Catalunya organitzades per l’ICUB. Campanya de la Targeta Barcelona Solidària: La Targeta Barcelona Solidària és una iniciativa per dotar d’ajuts econòmics per a l’alimentació de persones sense recursos. És una targeta amb un valor monetari. La persona beneficiària pot escollir comprar entre els establiments de la xarxa adherits. Ho gestiona l’IMSS a través del treballador o la treballadora social. Amb la targeta, es facilita un fulletó informatiu i una llista amb les ofertes i els descomptes dels establiments alimentaris ad- herits a la campanya. Índex 80 Memòria Campanyes “Compra al barri” i “L’autèntic paper de 2.4. Premi Comerç de Barcelona, 19a edició Nadal” de la Direcció Amb l’objectiu de promoure el comerç de proximi- El 2016 s’ha celebrat el 19è aniversari del premi Comerç de Barcelona. tat i els valors associatius de responsabilitat social, de Comerç sostenibilitat i compra responsable, l’any 2016 es va Per reconèixer la contribució dels nostres iniciar la campanya com a projecte pilot de deu ca- comerciants, l’Ajuntament de Barcelona, mit- setes decorades, instal·lades als eixos comercials, jançant la Regidoria de Comerç i Mercats, per embolicar la compra al barri amb paper reciclable organitza anualment el premi Comerç de Bar- o amb un embolcall de roba reutilitzable, fet per enti- celona. Aquest esdeveniment és un reconeix- tats socials. ement als professionals i les professionals del comerç de la nostra ciutat que, amb el seu La campanya es va dur a terme entre el 3 de desem- esforç i dedicació, fan possible que Barcelona bre i el 5 de gener de 2017. gaudeixi d’un comerç competitiu i sostenible que genera riquesa a la ciutat i facilita la inte- gració social. Amb el temps, el lliurament d’aquest premi, creat l’any 1997, s’ha consolidat com una celebració de referència a Barcelona i un autèn- tic punt de trobada dels representants de les entitats que formen part del comerç barceloní. Com a novetat d’aquest any es va lliurar als premiats la Caixa d’Eines, formada per un vídeo per a la difusió a les xarxes socials, un reportatge fotogràfic i un servei d’assessorament. II edició del Concurs d’Aparadors: Els premiats d’aquesta edició han estat els següents: Es pretén fomentar el comerç de proximitat promovent especial- ment aquelles zones amb pitjor salut comercial. Es vol visualitzar • Premi a la millor iniciativa comercial innovadora de l’any: B de el comerç de barri entre els veïns i les veïnes, fomentar la compra Barcelona de proximitat i millorar la professionalitat dels comerciants. • Premi al comerç col·laboratiu: Associació de Comerciants Fort Pienc El premi, un per barri, és l’assessorament comercial d’una consul- • Premi Albert Gonzàlez a la tasca de contribució i coneixement del comerç de la ciutat en reconeixement a qui hagi tingut tora especialitzada valorat en 1.000 euros. una llarga trajectòria de contribució, suport i dinamització del comerç: David Martínez de Teixits Padua Hi han participat 60 comerços, xifra que representa un increment • Premi a l’establiment comercial: Loisaida respecte als 49 comerços del 2015. • Menció especial a l’establiment comercial: Casa Perris Índex 81 Memòria • Premi a la sostenibilitat mediambiental en el comerç: El Safareig de la • Premi a la sostenibilitat social en el comerç: Cal Romesco Evolució de la participació de comerços Direcció • Premi al comerç cultural de proximitat: Personal Book Número de tallers • Premi Mercats de Barcelona: Mercat de Sants de Comerç 57 2016-17 69 50 46 2015-16 58 44 23 2014-15 43 2.5. Programes singulars: “El comerç i les 2013-14 30 escoles” 4 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2012-13 3 “El comerç i les escoles” és una proposta impulsada per la Regi- doria de Comerç i Mercats amb la col·laboració de l’Institut d’Edu- cació de l’Ajuntament de Barcelona. Oferta d’activitats del programa “El comerç i les escoles”: Aquest programa es va iniciar el curs 2006-2007 amb l’objec- • Visites guiades a comerços de la ciutat: els comerciants tiu d’afavorir el coneixement de l’entorn cultural, social i històric expliquen en què consisteix el seu treball i els alumnes tenen mitjançant el comerç del barri i de la ciutat, i alhora educar per a l’oportunitat de fer tallers pràctics i experimentar les activitats un consum crític i responsable. El projecte pretén, des de la par- que es desenvolupen als magatzems i els obradors. ticipació ciutadana, recuperar vincles de convivència i restablir • Premi Punt de Llibre: a través de la pràctica, els alumnes aquelles xarxes socials que humanitzen la nostra ciutat. donen la seva visió del comerç del barri. L’Ajuntament de Barcelona va fer una edició de 500.000 punts de llibre amb La proposta s’adreça als centres educatius de Barcelona que vo- els dibuixos premiats que es van distribuir als comerços de la len aprofitar les oportunitats pedagògiques que ofereix repensar el ciutat per Sant Jordi. comerç i el consum a la nostra ciutat. • Tallers sobre consum i publicitat: l’alumnat reflexiona sobre la necessitat dels béns que s’adquireixen i troben respostes a El programa els ofereix l’oportunitat de: preguntes d’interès general. S’organitzen dos tallers diferents: “Viatgem amb el codi de barres” i “#Green, #Eco... Els nous • Redescobrir la ciutat i conèixer les característiques més trending topics en el comerç?” significatives del comerç de Barcelona. • Geoemblemàtics: té com a objectiu donar a conèixer a • Valorar la diversitat dels comerços del seu entorn i els l’alumnat els comerços emblemàtics de Barcelona mitjançant productes i els serveis que ofereixen. la creació d’una ruta de geocàtxing, la qual cosa permet de • Elaborar criteris per consumir de manera activa, crítica i prendre consciència del seu valor històric, cultural i social responsable. • Exposició “El comerç i les escoles”: Què passaria si el tiquet de caixa mostrés tot l’intangible que s’amaga darrere la nostra compra? L’exposició “Petit comerç, grans canvis” mostra els valors i les pràctiques que inspiren els comerços de proximitat de Barcelona. Índex 82 Memòria 2.6. Promoció als mitjans i les xarxes socials de la La pàgina web del comerç de la ciutat de Barcelona: Box 5. Seccions rellevants de la pàgina web del comerç Direcció • “Destacats”, on es mostren les iniciatives més rellevants, de Comerç Des de l’any 2003 està operativa la pàgina web del comerç de de curta o llarga durada, com és el programa “El comerç i les l’Ajuntament de Barcelona: www.bcn.cat/comerc escoles”, La Ruta dels Emblemàtics o la difusió del premi Comerç de Barcelona. Aquesta pàgina web té diversos objectius: • “Actualitat”, amb les notícies del dia relacionades amb el món • Difondre les accions municipals relacionades amb el comerç. del comerç. Tant per als comerciants, com per als seus clients en general. • “L’agenda”, que mostra les propostes lúdiques i de lleure que • Fer accessible la documentació actualitzada per a tothom organitza el teixit comercial de la ciutat. interessat en el comerç de la ciutat. • Les seccions “Tens un comerç?” i “Vols obrir un negoci?” s’han • Facilitar recursos i eines per al creixement i el consolidat a la web i s’han convertit en el punt de referència desenvolupament del comerç de la ciutat. a l’hora d’informar-se sobre tràmits o d’obtenir consells tant per obrir nous establiments com per gestionar millor els ja • Afavorir l’emprenedoria comercial, oferir recursos i facilitar existents. informació legal, econòmica i estadística. • Ser un canal de comunicació i col·laboració entre l’Ajuntament, les entitats, el comerç i els barcelonins. L’any 2016, la pàgina web del comerç va rebre 113.189 visitants únics, que van accedir un total de 127.624 vegades i van consultar Xarxes socials: 224.893 pàgines. Així, els visitants directes han anat augmentant al llarg de tot l’any, especialment al quart trimestre. La difusió de L’Ajuntament de Barcelona està utilitzant les xarxes socials per fer- certes campanyes fomenta aquest increment per buscar infor- se ressò de les notícies relacionades amb el comerç de la ciutat. mació de qualitat. • Twitter és l’eina més emprada per arribar a la pàgina web, sobretot en mesos específics de l’any. Al llarg del 2016-2017, els seguidors han arribat a 2.641. • YouTube recull els reportatges audiovisuals apareguts a la secció “Darrere el taulell”. • Flickr, on es publiquen les fotografies de diversos actes relacionats amb el comerç. Índex 83 3 ¨ Tendències del sector del comerç Tendències del sector 3.1. Barcelona: tendències globals, impacte local Val a dir, però, que a escala global, el turisme internacional ha del comerç crescut entre el 4% i el 5% de manera interanual entre el 2010 i el 3.1.1. Tendències en el turisme i l’hoteleria 2015. En l’àmbit europeu, el 2015 els països de la UE van gaudir d’un creixement del 5% del turisme internacional respecte a l’any Durant l’any 2016, el turisme s’ha consolidat com a factor de for- anterior, gràcies a una taxa de canvi de l’euro favorable a monedes talesa de l’economia i com a dinamitzador vital del mercat laboral estrangeres, la qual cosa va fer que els països europeus resultes- de la ciutat. Efectivament, l’any passat es van assolir nous màxims sin atractius econòmicament per a ciutadans no europeus.2 històrics de visitants i pernoctacions en hotels. És, a més, el factor que una majoria d’empresaris creuen que pot afavorir els seus ne- En termes comparats europeus, la recuperació de les economies gocis. Aquesta creença es veu reforçada per la tendència a l’alça de europees durant el 2015 i el 2016 ha afavorit el turisme interre- la despesa que fan els turistes que visiten Barcelona: un total de gional. En aquest sentit, el creixement turístic a Barcelona es pro- 354,3 euros de mitjana durant l’estada, xifra que representa 76,6 dueix en paral·lel al d’altres ciutats europees. De fet, Barcelona se euros per persona i dia. situa al mateix nivell que Roma pel que fa al nombre diari d’arrib- ades en hotels per cada cent habitants (3); per sota d’altres ciutats La ciutat es consolida, a més, com a referència per a un turista com Amsterdam (4), Lisboa (5) o Venècia (7), i per sobre de Berlín, majoritàriament jove (al voltant de 36 anys de mitjana), home, es- Viena i Madrid (2 arribades en hotel diàries per cada cent habitants, tranger, amb estudis universitaris i assalariat. en tots tres casos). Tanmateix, l’evidència d’un impacte positiu del turisme contrasta A causa, segurament, de la pressió turística a la qual ja es troba- amb l’opinió tant d’altres turistes com de la ciutadania de Barce- va sotmesa la ciutat, el creixement del nombre de nits que passen lona: malgrat que la xifra millora respecte al 2015, un 40,3% dels de mitjana els turistes a la ciutat no va ser tan pronunciat entre visitants afirmen que a Barcelona hi ha massa gent per fer visites el 2014 i el 2015 a Barcelona com en altres ciutats europees: Ma- turístiques.1 drid, Lisboa i Venècia encapçalen aquest creixement, mentre que a París va disminuir en un 2% —segurament a causa dels atacs ter- 1 Ajuntament de Barcelona (2016). L’activitat turística a la ciutat de Barcelo- roristes que va patir França al llarg de l’any 2015. na 2016: presentació de resultats. Departament d’Estudis d’Opinió: Gabinet Tècnic de Programació. D’altra banda, ja al 2017, el 19% dels ciutadans de la ciutat consideren el turisme com “el problema més greu que té la ciutat 2 Gemeente Amsterdam [Ajuntament d’Amsterdam]. Tourism in the Ams- de Barcelona en aquests moments” —la xifra més alta de totes les opcions. terdam Metropolitan Area: Nights, Accommodations and Jobs in the Tourism Vegeu: Ajuntament de Barcelona (2017). Baròmetre Semestral de Barcelona. Sector 2014-2015. Research, Information and Statistics (OIS), February 2016. Evolució 2011-2017. Departament d’Estudis d’Opinió: Gabinet Tècnic de Pro- Accessible aquí: http://www.ois.amsterdam.nl/assets/pdfs/2016_fact%20 Índex gramació (juny 2017). sheet%20tourism.pdf 84 Tendències En el cas del sector de l’hoteleria, es reprodueixen dinàmiques Ara bé, la intensitat del creixement de l’afluència turística a Barce- del sector globals: els turistes ja no volen només un bon servei, sinó una lona fa que, mentre que a Nova York sigui la restauració, la indústria experiència única. A més, amb l’auge de les xarxes socials i les amb un augment més alt del nombre de treballadors, a Barcelona del comerç plataformes en què es poden comentar els allotjaments i pujar-hi liderin el rànquing, els serveis d’allotjament. fotografies fetes pels clients, aquests passen a ser, a més d’usuar- is, creadors de producte. La restauració a Barcelona, però, encara representa la immensa majoria (87,6%) del teixit empresarial de l’hostaleria. Al seu torn, el Finalment, val a dir que la introducció de plataformes com Airb- total d’establiments de restauració són, molt majoritàriament, bars nb o Homeaway han canviat el mercat hoteler. A Amsterdam, per (68,9%), seguits de bars-restaurant (24,3%) i només restaurants exemple, malgrat que els hotels encara dominen la majoria del (6,9%). mercat hoteler, en districtes en procés de gentrificació (especial- ment l’oest) l’oferta d’allotjaments privats ja supera la d’habita- En relació amb les previsions de cara al futur, s’han identificat3 cions d’hotel, tot i la forta regulació del sector d’apartaments d’ús diverses tendències socials i de consum a Europa occidental que turístic. A la capital holandesa, l’augment d’aquesta oferta està rel- tenen impacte en el sector de la restauració a Barcelona: acionada amb els nous ciutadans urbans i un augment dels preus al mercat immobiliari. Un primer element seria la consideració del temps com un bé cada cop més escàs, que fa que els àpats, menjar, sigui una activitat que A Barcelona, la tendència gentrificadora i d’augment de preus del es fa cada cop més en paral·lel a altres accions com desplaçar-se, mercat immobiliari es reprodueix, malgrat que el sector hoteler en- trobar-se amb amics, treballar o estudiar. Això fa que hi hagi me- cara està clarament dominat pels hotels: la meitat dels turistes s’hi nys temps i ganes de cuinar i, per tant, una demanda creixent de van allotjar, enfront del 20% que ho va fer en pisos d’ús turístic. menjar “a conveniència” (per endur-se o a domicili). A Barcelona, Tanmateix, la suspensió de llicències d’allotjaments turístics i la això ha implicat darrerament una tendència a millorar l’accessibil- regulació de l’Ajuntament de Barcelona en aquest sector pot ser itat i la multicanalitat dels serveis que ofereixen els establiments motiu perquè aquesta diferència no disminueixi de manera pro- de restauració, i a fer-ho amb propostes que aporten valor afegit nunciada en els propers anys. —menjar per emportar-se, reserves en línia, entrega a domicili—, més que no pas millores tecnològiques que no signifiquen una mo- dalitat de servei addicional —com ara la instal·lació de codis QR a les cartes o l’ús de pantalles tàctils als establiments. 3.1.2. Tendències en el sector de la restauració En general, el sector de la restauració mostra una tendència as- cendent, amb un creixement del 16,3% entre el 2008 i el 2016. En termes interanuals, però, darrerament s’ha vist a bastament su- 3 USDA Foreign Agricultural Service (2016). Netherlands: Food Service - Hotel perat per l’augment dels serveis d’allotjament. Aquesta tendència Restaurant Institutional. An overview of the Foodservice Industry in The Net- s’inscriu en un context global de creixement de l’oferta vinculada al herlands. Global Agricultural Information Network: GAIN Reports (NL6014). Ac- cessible: https://gain.fas.usda.gov/Recent%20GAIN%20Publications/Food%20 turisme: a Nova York, un altre exemple de ciutat global, l’hoteleria i Service%20-%20Hotel%20Restaurant%20Institutional_The%20Hague_Nether- Índex la restauració són dos dels sectors que més han crescut. lands_7-6-2016.pdf 85 Tendències Aquesta és una tendència que es repeteix arreu del món. Als Països pea no francesa (malgrat que a la capital francesa la gastronomia del sector Baixos, per exemple, aquest tipus de servei va créixer un 6,5% del tradicional del país continua sent predominant).6 2014 al 2015, i quasi un 9% en el canvi d’any anterior.4 Es tracta del comerç d’un tipus d’oferta especialment atractiva per a consumidors joves Una darrera tendència està vinculada amb l’impacte del turisme en el urbans que viuen sols i que valoren el fet de no haver de cuinar tot sector de la restauració: el creixement del nombre de turistes interna- i quedar-se a casa. Un altre segment és el dels professionals que cionals és una tendència a bona part d’Europa —també a Barcelona—, arriben tard a casa i que prefereixen fer ús d’aquests serveis en lloc i els establiments se’n beneficien àmpliament. De fet, a la capital cat- de menjar qualsevol cosa en el trajecte de la feina a casa. És per alana, els establiments que més han augmentat el tiquet es troben a això que aquesta barreja entre servei de restauració i de comerç les zones de més afluència turística. Els restaurants de Ciutat Vella, per (és menjar, però es ven a distància com qualsevol altre producte exemple, presenten un tiquet superior que els de la resta de districtes. de comerç electrònic) és una tendència essencialment urbana. A més, el tipus de client turista que està disposat a pagar més per També ho és una segona tendència: la ciutadania (especialment els un àpat probablement també esperi una qualitat de servei més segments de població més joves) està cada cop més comprome- elevada: capacitat d’atendre en anglès, poder proveir informació sa amb qüestions relacionades amb el comerç just, els productes sobre el producte que s’està oferint, amabilitat... En aquest sentit de proximitat, els processos productius ecològics i sostenibles, el és clau la formació del personal —el 40,4% n’ha rebut en els darrers benestar animal... Volen productes reals, frescos i saludables, amb anys— a Barcelona. També ho és la diversificació i la diferenciació una història al darrere. A Barcelona, això ha implicat el creixement de l’oferta, que majoritàriament s’està duent a terme a través de la de la demanda (i l’adaptació de l’oferta) de productes frescos, sa- carta de vins i caves, i de postres. ludables, sense gluten o vegetarians. De fet, les dues darreres cat- egories són les que s’han incorporat amb més força a la carta o el Finalment, el comerç electrònic –una tendència a l’alça també a menú dels establiments barcelonins en els darrers anys. Barcelona– és l’aspecte més important de les dinàmiques comer- cials arreu del món.7 En relació amb l’oferta, ha de permetre person- La tendència a la demanda de personalització i diferenciació i alitzar l’experiència del client a través d’eines digitals que permetin oferta d’experiència original —juntament amb processos de glo- crear una atenció personalitzada completa des del moment en què balització que afecten també la gastronomia— ha portat quasi es considera la compra fins després de l’adquisició del producte. un terç dels establiments de restauració de la ciutat a oferir cuina En el cas d’empreses més grans, això va acompanyat de models especialitzada o temàtica. D’aquestes, lidera el rànquing, amb dif- analítics predictius que facin ús de les dades massives per oferir erència, la cuina italiana, seguida de la xinesa, la japonesa, la cuina una experiència diferenciada a clients potencials. En el cas del sec- àrab i l’americana. La cuina italiana, de fet, és tendència rellevant tor de la restauració, es tradueix en l’especialització de la cuina, la al sector de la restauració del Regne Unit, als Estats Units i a Aus- multicanalitat (físic i en línia) de l’establiment i l’oferta d’experièn- tralàsia, com també ho és, en menor mesura, la xinesa.5 La cuina cies gastronòmiques més personalitzades o de més qualitat. asiàtica és també tendència a París, juntament amb la cuina euro- 6 Office du Tourisme et des Congrès de Paris [Oficina de Turisme i Congressos 4 (Veure nota núm. 3) de París] (2015). Restauration et tourisme à Paris. Parisinfo.com 5 Mercabarna i Ajuntament de Barcelona (2017). Anàlisi del sector de la res- 7 Deloitte (2017). Global Powers of Retailing 2017. The art and science of cos- Índex tauració a Barcelona. Febrer 2017. tumers. 86 Tendències 3.1.3. Tendències als mercats municipals A més, aquest fenomen de diversificació de l’oferta —que es concre- del sector ta en l’aposta per productes saludables, ecològics i gurmet— també En els darrers anys s’han produït reformes i rehabilitacions dels és resultat de la competència que els ha sorgit en supermercats i del comerç mercats municipals que han donat lloc, d’una banda, a l’augment hipermercats —amb els quals sovint han de conviure a la mateixa de plantes soterrades per encabir-hi àrees de logística i serveis superfície. Així, els mercats han passat a ser espais d’abastiment de d’aparcament i , de l’altra, a una reducció del nombre d’establi- productes de cistell bàsic, especialment en cultures llatines.9 ments —malgrat que la mida dels que s’hi han mantingut ha crescut. En alguns casos, aquest creixement de la superfície dels A tot plegat s’hi afegeix una preocupació global per cadenes ali- establiments dels mercats ha donat lloc a la diversificació de l’ofer- mentàries sostenibles, producció ecològica i productes frescos, ta, que ha permès afegir serveis de restauració als establiments saludables i de proximitat, i que s’observa en altres grans ciutats. A comercials: ja no es ven només producte alimentari, sinó que tam- Londres, per exemple, l’associació de mercats de granja —farmers’ bé s’ofereix servei de restauració, tant in situ al mercat com per markets, la xarxa de mercats públics de la ciutat— s’ha adherit a endur-se. un conjunt de criteris de producció de proximitat que compromet els establiments dels mercats a vendre aliments produïts a la regió Una altra tendència vinculada a una demanda de varietat i qualitat alimentària del Gran Londres.10 També a Nova York11 s’han pres me- dels productes és la diversificació de l’oferta al mercat i l’augment sures per incrementar la sostenibilitat de la cadena alimentària im- dels productes gurmet. De fet, aquesta tendència és comuna a plicant-hi els mercats, i a París els mercats públics s’utilitzen com a altres ciutats de l’Estat. A Madrid,8 per exemple, s’ha detectat que reclam turístic definint-los com a espais de compra de “productes la renovació de les instal·lacions d’alguns mercats han permès fer biològics”12—de fet, recentment s’han obert a la capital francesa una revisió del concepte de mercat municipal que els ha atorgat mercats específicament bio.13 un nou protagonisme en paral·lel als processos de gentrificació de l’entorn urbà en el qual s’emmarquen —especialment en els mer- 9 Vegeu la nota 22, i Secretaría de Desarrollo Económico (SEDESO) de la Ciu- cats que són al centre de la ciutat. En aquests contextos, l’oferta dad de México (2013). “Programa de Protección y Fomento de los Mercados dels mercats renovats s’orienta a satisfer les necessitats d’oci i Públicos de la Ciudad de México” (PPT). Accessible: http://sedecodf.gob.mx/ consum per a població d’ingressos més elevats. A Barcelona poden archivos/Mercados_publicos_14_de_agosto.pdf emergir tendències semblants en els mercats que es troben en 10 London Food Link (2016). Good Food for London 2016. How London bou- zones de més afluència turística i que s’hagin reformat o rehabili- roughs can help secure a healthy and sustainable food future. Accessible: tat els darrers anys. https://www.sustainweb.org/publications/good_food_for_london_2016/# 11 New York City Government (2016). Food Metrics Report 2016. The City of New York: Food Policy. Accessible: http://www1.nyc.gov/assets/foodpolicy/ downloads/pdf/2016-Food-Metrics-Report.pdf 8 García Pérez, Eva; Rodríguez Sebastián, Alejandro i Maiello, Vicenzo 12 ParisInfo. “Epiceries et marchés bio de Paris”. Accessible: https://www. (2016). “La transformación de los mercados municipales de Madrid: nue- parisinfo.com/decouvrir-paris/tourisme-durable-a-paris/ou-manger-bio-lo- vas fronteras de la gentrificación comercial”. Alteridades, 26(51), 43-56. cal-ou-de-saison/epiceries-et-marches-bio-de-paris/epiceries-et-marches- Accessible a: http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pi- bio-de-paris d=S0188-70172016000100043&lng=es&tlng=es 13 Office du Tourisme et des Congrès de Paris [Oficina de Turisme i Congres- Índex sos de París] (2015). Restauration et tourisme à Paris. Parisinfo.com 87 Tendències A Barcelona, l’aposta dels mercats municipals per productes Les tres àrees amb una concentració més elevada d’establiments del sector ecològics, de proximitat i d’origen sostenible es concreta en la de restauració són l’Eixample, que rep l’impacte del turisme i té campanya “Mercats verds”.14 Aquest programa té com a objectiu una economia especialment dinàmica; Ciutat Vella, amb el turisme del comerç potenciar l’oferta de producte de proximitat, produït de manera re- i la indústria que s’ha desenvolupat al voltant d’aquest fenomen, spectuosa amb el medi ambient i que reforci l’oferta d’alimentació i Sant Martí, que inclou barris com la Vila Olímpica o el Poblenou i saludable i producte ecològic fresc als mercats municipals. El punts d’activitat econòmica com el 22@. 2016, set mercats barcelonins formaven part de de la campanya. Antiguitat Establi- Superfície Nombre de Satisfacció mitjana ments mitjana de la persones amb la mar- dels establi- associats sala de ven- que treballen xa del negoci ments per districte des (m2) en comerços (escala 1-5) 3.2. Perfils dels districtes de districtes Ciutat Vella 14,4 46,8 77,3 2,5 3 Les dades desagregades per districtes15 mostren que, a Barcelona, L’Eixample 11,8 29,3 73,8 2,6 2,9 hi segueix havent una diversitat de situacions pel que fa a l’estat del comerç. En aquesta secció es comenten les tendències gener- Sants-Montjuïc 11,2 43,7 74,9 2,1 2,9 als i d’àmbit de districte, i s’apunten algunes hipòtesis que podrien Les Corts 10,4 42,5 96,2 2,3 3 explicar per què es produeixen les tendències descrites. Sarrià - Sant 11,9 39,8 61,3 2,4 3,1 Gervasi 3.2.1. Tendències als districtes Gràcia 11,7 46,3 67,6 2,3 3,1 Horta-Guinardó 15,9 50 51,9 2,1 2,7 D’entrada, una primera conclusió general és que factors com l’im- Nou Barris 10,6 42,6 91,9 2,5 3 pacte del turisme, l’activitat econòmica o la personalitat comu- nitària dels districtes són elements clau en la configuració comer- Sant Andreu 12,2 42,1 58,3 2,1 3,3 cial de la ciutat. Així, per exemple, els establiments de restauració Sant Martí 12,5 36 50 2 2,9 s’acumulen als districtes amb una afluència turística més elevada Mitjana de ciutat 12,3 39,1 69,5 2,3 3 o que inclouen punts neuràlgics de l’activitat econòmica de la ciutat. Font: Enquesta d’activitat del sector comercial. 14 Ajuntament de Barcelona (2016). “Barcelona comptarà amb sis nous Mer- També és rellevant el fet que l’obertura de comerços en diumenge cats Verds el 2016”. Web de l’Ajuntament de Barcelona: “Som de mercat”. Ac- està molt relacionada amb els atractius turístics del barri en qüestió. cessible: http://ajuntament.barcelona.cat/somdemercat/ca/continguts/bar- Així, lidera la llista de zones amb més comerços obrint en diumenge celona-comptar%C3%A0-amb-sis-nous-mercats-verds-el-2016 el Gòtic, que conté el casc antic, i en general tot Ciutat Vella; el barri 15 Del conjunt de dades en què es basa aquest informe, poques estan des- de la Salut, on se situa el Park Güell; la Dreta de l’Eixample, amb el glossades per districtes i, de les que ho estan, la majoria no són significatives conjunt arquitectònic modernista (incloent-hi la Pedrera, per exem- a aquest nivell: es refereixen al conjunt de la mostra recollida al districte, no ple), i el Poble-sec, adjacent a Montjuïc i el seu conjunt museístic. són extrapolables a tot el territori en el qual s’han recollit. Són significatives, amb un marge d’error d’entre el 6,5% i el 6,8% per barris i districtes, les dades relatives al percentatge de comerços oberts en diumenge i a la distribució per L’Eixample i Ciutat Vella també són els districtes on els establi- Índex districtes dels establiments del sector de la restauració. ments comercials tenen més treballadors —ja que probablement 88 Tendències disposin de més consumidors que la mitjana de la ciutat—, fona- Finalment, els comerços més satisfets amb la marxa del negoci del sector mentalment a causa de la població flotant que s’hi acumula durant es troben a Sant Andreu, Sarrià - Sant Gervasi i Gràcia. Atesa la plu- el dia (Eixample) i l’afluència turística (Ciutat Vella). El districte de ralitat de característiques dels tres districtes, seria interessant del comerç Sarrià - Sant Gervasi es troba també entre les zones amb un nom- explorar quins són els factors que en cada cas expliquen aquesta bre més alt de treballadors per establiment. satisfacció. D’altra banda, districtes amb una personalitat pròpia més marcada, Nombre de comerços Districte oberts en diumenge com podrien ser Horta-Guinardó o Ciutat Vella, són al capdavant de les àrees amb un associacionisme comercial més intens i, sobretot, una Raval Ciutat Vella 28,6 antiguitat més gran dels comerços. Gràcia, un altre barri que segura- El Gòtic Ciutat Vella 49,6 ment encaixaria en aquesta categoria, es pot haver vist afectat per pro- La Barceloneta Ciutat Vella 31,8 cessos de gentrificació que han dut a la renovació dels establiments. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Ciutat Vella 35,6 El Fort Pienc L’Eixample 5,4 També els districtes coneguts per tenir una activitat comunitària més intensa i una tradició de comerç de barri més arrelada encapçalen La Sagrada Família L’Eixample 15,1 la llista de zones amb un nombre de paradistes a l’espai públic més Dreta de la l’Eixample L’Eixample 19,1 elevat: Ciutat Vella, Gràcia i Sants-Montjuïc. A la recaptació de taxes Antiga Esquerra de l’Eixample L’Eixample 2,8 derivada de la presència de fires i mercats a l’espai públic, però, s’hi Nova Esquerra de l’Eixample L’Eixample 7,8 sumen els districtes que inclouen els barris més rics de la ciutat: l’Eix- Sant Antoni L’Eixample 7,8 ample (la Dreta de l’Eixample) i les Corts (Pedralbes). El Poble-sec Sants-Montjuïc 18,1 % de paradistes Distribució del Recaptació per Distribució Hostafrancs Sants-Montjuïc 10,7 (activitats de total de fires i taxes de fires i d’establiments Sants Sants-Montjuïc 12,8 comerç a l’espai mercats a l’es- mercats del sector de la públic) pai públic restauració La Salut Gràcia 28 Ciutat Vella 33,05 17,5 34,65 14,1 Vila de Gràcia Gràcia 9,1 L’Eixample 5,81 13,2 14,91 24,3 El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova Gràcia 5,1 Sants-Montjuïc 16,06 10,9 15,69 1,2 Camp de l’Arpa del Clot Sant Martí 6,7 Les Corts 2,59 6,6 16,83 4,8 Mitjana de ciutat 17,6 Sarrià - Sant 4,39 9,9 0,48 8,1 Gervasi Font: Enquesta d’obertura de comerços en diumenge. Gràcia 14,63 8,3 1,04 7,5 Horta-Guinardó 3,13 5,3 0,23 5,7 Nou Barris 5,67 6,3 8,72 6 Sant Andreu 9,41 10,3 1,21 6,3 Sant Martí 5,26 11,6 6,24 13,2 Índex Fonts: Activitat de comerç no sedentari a l’espai públic. Fires, mercats, mostres de comerç al carrer. Enquesta d’activitat del sector de la restauració. 89 Tendències 3.2.2. Ciutat Vella D’altra banda, Ciutat Vella fa que els comerços del districte siguin del sector els segons en nombre d’establiments associats i en l’antiguitat Al districte de Ciutat Vella, els fenòmens registrats pels indicadors mitjana dels establiments —potser a causa del sentit comunitari del comerç es produeixen amb força intensitat, especialment en relació amb dels barris. Sumat al factor turístic, tot plegat fa que s’acumulin al tot el que té a veure amb l’activitat comercial a l’espai públic i en districte una tercera part dels paradistes totals de la ciutat i que sectors vinculats al turisme. encapçali la llista de nombre de fires i mercats de l’espai públic (i la recaptació de taxes corresponent). Així, el districte del casc antic de la ciutat és el segon amb una presència més forta d’establiments del sector de la restauració, tan sols per darrere de l’Eixample. També és la zona turística on un nombre de comerços més elevat han decidit plantejar-se la possi- bilitat d’obrir en diumenge: el Gòtic, el Born, la Barceloneta i el Rav- al són, per aquest ordre, els barris barcelonins on més comerços obren en diumenge. Potser també per aquesta afluència turística, el nombre de persones que treballen en els comerços és superior a la mitjana. Ciutat Vella Antiguitat Establiments Superfície Nombre de Satisfacció amb % de paradistes Distribució del Recaptació per Distribució mitjana dels associats per mitjana de la persones que la marxa (activistats de total de fires i taxes de fires establiments establiments districte sala de vendes treballen en del negoci comerç a l’espai mercats a l’espai i mercats sector (m2) comerços de (escala 1-5) públic) públic restauració districtes Ciutat Vella Mitjana ciutat Índex 90 Tendències 3.2.3. L’Eixample A causa d’aquesta gran demanda, l’Eixample també és el districte del sector amb el nombre més elevat de persones que treballen als comerços. A l’Eixample es produeix la concentració més alta d’establiments del comerç de restauració (una quarta part del total de la ciutat), segurament En canvi, és el districte amb menys establiments associats. La degut a l’alta població flotant del districte (per exemple, a la Dreta bona marxa econòmica i, per tant, la manca de necessitat de de l’Eixample, durant el dia augmenta un 67,47% la seva població).16 col·laboració per millorar la situació comercial, pot fer que bona Causes d’això són tant l’alta presència de comerços i negocis que part dels comerços no tinguin incentius per associar-se. L’aposta atrauen veïns d’altres zones de la ciutat i l’àrea metropolitana, com per un comerç centrat en la demanda provinent de professionals la gran afluència de turistes, atrets pel seu conjunt arquitectònic. que són al districte durant el dia fa que el percentatge de comerci- ants en espai públic sigui dels més baixos de la ciutat. 16 http://ajuntament.barcelona.cat/eixample/ca/noticia/leixample-classifi- cat-com-a-zona-1-i-2-al-peuat Eixample Antiguitat Establiments Superfície Nombre de Satisfacció amb % de paradistes Distribució del Recaptació per Distribució mitjana dels associats per mitjana de la persones que la marxa (activistats de total de fires i taxes de fires establiments establiments districte sala de vendes treballen en del negoci comerç a l’espai mercats a l’espai i mercats sector (m2) comerços de (escala 1-5) públic) públic restauració districtes Eixample Mitjana ciutat Índex 91 Tendències 3.2.4. Sants-Montjuïc del sector El districte de Sants-Montjuïc se situa en la mitjana de la ciutat pel del comerç que fa als aspectes relacionats amb els establiments comercials: antiguitat, associacionisme, superfície de sala de vendes, nombre de treballadors, satisfacció amb la marxa del negoci... Tanmateix, se situa força per sobre de la mitjana barcelonina en el nombre de paradistes que concentra en fires i mercats a l’es- pai públic, la qual cosa és prova de la vitalitat en l’ús dels espais públics del districte i de la tradició i la varietat de modalitats comercials de la zona. Alhora, però, Sants-Montjuïc se situa a la cua de la ciutat pel que fa al nombre d’establiments del sector de la restauració. La tendència, doncs, s’orienta més a l’oferta comer- cial que a la restauració. Sants-Montjuïc Antiguitat Establiments Superfície Nombre de Satisfacció amb % de paradistes Distribució del Recaptació per Distribució mitjana dels associats per mitjana de la persones que la marxa (activistats de total de fires i taxes de fires establiments establiments districte sala de vendes treballen en del negoci comerç a l’espai mercats a l’espai i mercats sector (m2) comerços de (escala 1-5) públic) públic restauració districtes Sants-Montjuïc Mitjana ciutat Índex 92 Tendències 3.2.5. Les Corts del sector Al districte de les Corts, les característiques dels establiments del comerç se situen majoritàriament en la línia de les tendències a la ciutat (llevat d’una antiguitat mitjana lleugerament inferior a la general i unes sales de vendes de superfície més gran que a la resta de Barcelona). El districte destaca per la poca presència de paradistes i de fires i mercats a l’espai públic. Malgrat això, però, la recaptació del dis- tricte per taxes de fires i mercats és significativament superior a la mitjana. Finalment, la presència d’establiments de restauració és inferior que a la majoria de Barcelona, probablement perquè les Corts és un districte majoritàriament residencial i amb poca afluència turística. Les Corts Antiguitat Establiments Superfície Nombre de Satisfacció amb % de paradistes Distribució del Recaptació per Distribució mitjana dels associats per mitjana de la persones que la marxa (activistats de total de fires i taxes de fires establiments establiments districte sala de vendes treballen en del negoci comerç a l’espai mercats a l’espai i mercats sector (m2) comerços de (escala 1-5) públic) públic restauració districtes Les Corts Mitjana ciutat Índex 93 Tendències 3.2.6. Sarrià - Sant Gervasi del sector Sarrià - Sant Gervasi és el districte amb les famílies d’ingressos del comerç més elevats de la ciutat. Tanmateix, en els indicadors comercials de què es disposa en aquesta secció, el districte es troba general- ment en la mitjana de Barcelona, atès que són majoritàriament independents de variables vinculades a la renda dels habitants. Tan sols és destacable, en aquest sentit, que la satisfacció amb la marxa dels negocis es troba lleugerament per sobre de la mitjana de la ciutat. D’altra banda, el districte té menys establiments de restauració que la mitjana i, sobretot, amb un nombre de paradistes en espai públic clarament inferior al conjunt de la ciutat —la qual cosa sig- nifica una recaptació de taxes de fires i mercats per part del Dis- tricte gairebé inexistent. Sarrià - Sant Gervasi Antiguitat Establiments Superfície Nombre de Satisfacció amb % de paradistes Distribució del Recaptació per Distribució mitjana dels associats per mitjana de la persones que la marxa (activistats de total de fires i taxes de fires establiments establiments districte sala de vendes treballen en del negoci comerç a l’espai mercats a l’espai i mercats sector (m2) comerços de (escala 1-5) públic) públic restauració districtes Sarrià-Sant Gervasi Mitjana ciutat Índex 94 Tendències 3.2.7. Gràcia Gràcia és, a més, una de les zones turístiques amb obertura de del sector comerços en diumenge, que es concentren, de fet, al barri de la El districte de Gràcia de Barcelona es troba en la mitjana de la ciu- Salut —on es troba el Park Güell. Els barris de la Vila de Gràcia o del comerç tat, o lleugerament per sobre, en la majoria d’aspectes considerats el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, per exemple, tenen uns nivells en aquesta secció. Destaquen, en aquest sentit, la intensitat de d’obertura molt inferiors, segurament a causa de la manca d’at- l’associacionisme en un districte conegut pel seu sentit comuni- ractius turístics tan prestigiosos com el conjunt arquitectònic de tari. La satisfacció amb la marxa dels negocis també se situa per Gaudí. sobre de la mitjana, probablement degut a l’afluència turística i l’augment de visitants que ha patit el barri en els darrers anys. Tot i això, l’oferta d’establiments de restauració encara està per sota de la del conjunt de la ciutat. Per la part baixa, destaca el reduït nombre de mercats i fires a l’espai públic, la qual cosa contrasta amb una acumulació de para- distes superior a la mitjana (però que es concentren en pocs focus d’activitat comercial a l’espai públic). Això resulta, finalment, en una recaptació de taxes per fires i mercats que se situa entre les més baixes de la ciutat. Gràcia Antiguitat Establiments Superfície Nombre de Satisfacció amb % de paradistes Distribució del Recaptació per Distribució mitjana dels associats per mitjana de la persones que la marxa (activistats de total de fires i taxes de fires establiments establiments districte sala de vendes treballen en del negoci comerç a l’espai mercats a l’espai i mercats sector (m2) comerços de (escala 1-5) públic) públic restauració districtes Gràcia Mitjana ciutat Índex 95 Tendències 3.2.8. Horta-Guinardó del sector Horta-Guinardó, un dels districtes amb història pròpia autònoma del comerç de la ciutat, és el que registra una quota més alta d’associacion- isme: la meitat dels establiments de la ciutat estan associats. Ig- ualment, és el que concentra els establiments comercials més an- tics de mitjana. En canvi, però, té un nombre de paradistes i fires i mercats a l’espai públic (i la corresponent recaptació de taxes) sensiblement inferior a la mitjana, probablement a causa d’una geografia de relleu irregular que dificulta l’establiment de parades a l’espai públic. El districte també disposa d’establiments comercials amb sales de vendes per sota de la mitjana, i amb un nombre d’establiments del sector de la restauració també inferior a la tendència de la ciutat. Finalment, és destacable que els comerciants es consideren lleu- gerament menys satisfets amb la marxa dels seus negocis que la mitjana barcelonina. Horta - Guinardó Antiguitat Establiments Superfície Nombre de Satisfacció amb % de paradistes Distribució del Recaptació per Distribució mitjana dels associats per mitjana de la persones que la marxa (activistats de total de fires i taxes de fires establiments establiments districte sala de vendes treballen en del negoci comerç a l’espai mercats a l’espai i mercats sector (m2) comerços de (escala 1-5) públic) públic restauració districtes Horta-Guinardó Mitjana ciutat Índex 96 Tendències 3.2.9. Nou Barris En canvi, els establiments del districte se situen per sobre de la del sector mitjana de la ciutat pel que fa a la intensitat de l’associacionisme El districte de Nou Barris, un dels més perjudicats per la crisi i de dels comerços i, sobretot, en la superfície mitjana de la sala de del comerç nivell socioeconòmic més baix que el de la resta de la ciutat, no vendes. Finalment, és destacable que la satisfacció amb la marxa presenta, tanmateix, uns valors clarament inferiors a la mitjana del negoci es troba en la mitjana de la ciutat (3 punts sobre 5), la barcelonina per les dimensions desglossades. qual cosa situa els comerciants del districte amb bones perspec- tives de cara al futur. De fet, tan sols se situa en la franja baixa de la ciutat pel que fa als anys d’antiguitat dels establiments comercials del districte —la qual cosa és comprensible si els efectes de la crisi han conduït al tancament de comerços—, i en el nombre d’establiments del sec- tor restauració, atès que, per la poca afluència turística i el nivell de renda dels habitants, deu tenir una demanda inferior. Nou Barris Antiguitat Establiments Superfície Nombre de Satisfacció amb % de paradistes Distribució del Recaptació per Distribució mitjana dels associats per mitjana de la persones que la marxa (activistats de total de fires i taxes de fires establiments establiments districte sala de vendes treballen en del negoci comerç a l’espai mercats a l’espai i mercats sector (m2) comerços de (escala 1-5) públic) públic restauració districtes Nou Barris Mitjana ciutat Índex 97 Tendències 3.2.10. Sant Andreu del sector El districte de Sant Andreu destaca per la satisfacció amb la marxa del comerç del negoci per part dels comerciants, que té la valoració més alta de la ciutat. En l’extrem oposat hi ha el volum de taxes recaptades per fires i mercats organitzats a l’espai públic de Sant Andreu. Atès que el nombre de paradistes i de fires i mercats és equiparable a la mitjana de la ciutat, la recaptació de taxes té un potencial con- siderable. Per a la resta de dimensions considerades, el districte se situa en termes equiparables als de la resta de la ciutat, amb algunes des- viacions a la baixa pel que fa a la superfície mitjana de vendes, al nombre de persones que treballen en comerços de districtes, i en la distribució d’establiments del sector de la restauració. Sant Andreu Antiguitat Establiments Superfície Nombre de Satisfacció amb % de paradistes Distribució del Recaptació per Distribució mitjana dels associats per mitjana de la persones que la marxa (activistats de total de fires i taxes de fires establiments establiments districte sala de vendes treballen en del negoci comerç a l’espai mercats a l’espai i mercats sector (m2) comerços de (escala 1-5) públic) públic restauració districtes Sant Andreu Mitjana ciutat Índex 98 Tendències 3.2.11. Sant Martí del sector Sant Martí, en termes generals, se situa lleugerament per sota de del comerç la mitjana de la ciutat en la majoria de les dimensions que es pre- senten aquí. En són l’excepció positiva l’acumulació d’establiments del sector de la restauració —probablement per l’alta presència de restaurants en àrees com la Vila Olímpica o el 22@— i la distribució del total de fires i mercats a l’espai públic. Això darrer és compren- sible, atès que el valor resultant no està ponderat per a l’extensió del districte i Sant Martí és el districte més extens sense territo- ri a Collserola. Prova d’això és que la recaptació final per taxes de fires i mercats finalment es correspon més amb un nombre de par- adistes que fan activitats de comerç a l’espai públic inferior a la mitjana. Altres dimensions que se situen per sota de la tendència de ciutat són la superfície mitjana de la sala de vendes i, en menor mesura, el nombre de persones que treballen en comerços de dis- trictes. Sant Martí Antiguitat Establiments Superfície Nombre de Satisfacció amb % de paradistes Distribució del Recaptació per Distribució mitjana dels associats per mitjana de la persones que la marxa (activistats de total de fires i taxes de fires establiments establiments districte sala de vendes treballen en del negoci comerç a l’espai mercats a l’espai i mercats sector (m2) comerços de (escala 1-5) públic) públic restauració districtes Sant Martí Mitjana ciutat Índex 99 4 ¨ Inventari de locals de Barcelona Inventari de locals de Per la configuració de la trama urbana de Barcelona i la seva 4.1. Resultats principals Barcelona estructura d’usos urbanístics, els locals són essencials per al teixit econòmic, comercial i ciutadà, ja que articulen moltes de les 78.000 locals a Barcelona. Segons els resultats de l’Inventari de activitats quotidianes de la majoria de la població, aporten serveis locals 2016, a la ciutat de Barcelona s’han identificat un total de de proximitat i ofereixen complementarietat amb l’oferta global del 78.033 locals tant actius o amb informació o el parc de locals de conjunt de la ciutat. la ciutat. D’aquests, d’un total de 65.010 en tenim informació i els considerarem establiments i 13.023 són locals dels quals no dis- L’evolució d’aquest tipus de dotació és, per tant, una variable im- posem d’informació. portant en el funcionament de la ciutat, i en la relació entre l’habi- tatge, l’activitat econòmica i l’activitat social i col·lectiva. 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 Sota aquesta condició genèrica de “locals”, conviuen usos molt Ciutat Vella 7.815 diversos, des de l’activitat comercial fins als serveis a les per- Eixample 16.179 sones, de l’habitatge a l’ús associatiu, recreatiu o cultural. Dels Gràcia 7.593 equipaments ciutadans als magatzems privats, de les activitats econòmiques en centres comercials a les parades a l’interior dels Horta - Guinardó 6.330 mercats municipals. Les Corts 3.670 Nou Barris 6.213 En tot cas, els locals, i especialment els locals de planta baixa, són Sant Andreu 5.793 un referent del paisatge i l’estructura urbana, que és convenient Sant Martí 9.678 identificar i analitzar en profunditat, així com mantenir contínua- ment estudiats. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de Barcelona Sants - Montjuïc 7.777 ha fet l’Inventari de locals de Barcelona, una operació que es vol Sarrià - Sant Gervasi 6.985 mantenir regularment actualitzada en el marc d’un sistema d’in- formació exhaustiu i transversal, amb la finalitat de mantenir infor- mada la ciutadania, l’activitat econòmica i tots els agents implicats El 77% dels locals són establiments actius: més de 60.000. Dels en la dinàmica econòmica, social i urbanística de la ciutat, proveint, 78.033 locals identificats al conjunt de la ciutat, 60.265 es troben a més, el coneixement clau per al disseny i la implementació de les actius i en funcionament (un 77,2% del total inventariat, que iden- polítiques públiques relacionades amb aquest àmbit. tificarem com a establiments), mentre que s’han identificat 4.745 (un 6,1%) locals que actualment no es troben en funcionament (en Índex lloguer, venda, o traspàs). 100 Inventari L’Eixample (16.000 locals) i les Corts (4.000) formen els dos Hi ha 13.000 locals dels quals no s’ha pogut obtenir cap infor- de locals de extrems de la ciutat. L’Eixample en concentra el nombre més alt, mació (17% del total). Hi ha 13.023 locals dels quals no es té cap amb 16.179 (un 20,73% del total). tipus d’informació sobre la situació (que representen un 16,7% Barcelona del total). Aquests locals on no consta cap activitat podrien ser, Sant Martí i Ciutat Vella concentren el 25% dels locals de la ciutat. entre altres, magatzems auxiliars de comerços o d’empreses. Els cinc districtes amb un nombre més alt de locals són l’Eixample, magatzems particulars, habitatges, garatges particulars sense Sant Martí, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, i Gràcia, que concentren senyalitzar, associacions, etcètera. pràcticament dos terços dels locals (63%). En l’altre extrem, el dis- tricte de les Corts, amb 3.670 locals, és on es troba un volum més baix, ja que representa un 4,70% del total de la ciutat. La Vila de Gràcia i la Dreta de l’Eixample concentren més del 10% 13,023 dels locals de la ciutat. Per barris, les zones amb un volum més 4,745 alt de locals (aquelles on se’n localitzen més de 3.000) són: la Vila de Gràcia (4.581), la Dreta de l’Eixample (4.312), el Raval (3.029) i l’Antiga Esquerra de l’Eixample (3.015). En aquests quatre barris 60,265 es localitza prop d’una quarta part (23,9%) de tots els locals de la Actius ciutat. Sense activitat Sense informació 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000 la Vila de Gràcia 4.581 la Dreta de l’Eixample 4.312 el Raval 3.029 Antiga Esquerra de l’Eixample 3.015 698 Sant Gervasi-Galvany 2.876 1.052 la Sagrada Familia 2.606 Nova Esquerra de l’Eixample 2.500 En reforma Les Corts 2.487 787 2.208 Buits en lloguer Sants 2.291 Buits en venda Sant Andreu 2.266 Buits en venda i/o lloguer Sant Antoni 2.265 el Barri Gòtic 2.156 Índex 101 Inventari Horta-Guinardó i Gràcia, amb la concentració més alta de locals Els locals sense informació, en barris amb alta concentració i de locals de sense informació (25%). La majoria d’aquests 13.023 locals sense rotació. La Vila de Gràcia, el Raval o Sant Andreu són barris amb identificar es concentren en districtes com Sant Martí, Gràcia, elevats nivells d’activitat, i per tant també amb graus de rotació el- Barcelona Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Ciutat Vella, que acumulen con- evats i de locals sense informació (en conjunt, aquests tres barris juntament gairebé dos terços del total (8.268, el 63,5%). sumen prop de 2.000 locals sense informació). Els locals sense informació, també en alguns barris amb menys 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 intensitat comercial. El Guinardó, el Poble-sec, o el Camp de l’Arpa, Ciutat Vella 1.367 per exemple, acumulen prop de 1.500 locals sense informació. Eixample 968 Finalment, l’orografia i la configuració urbanística també influe- Gràcia 1.714 ixen en els locals sense informació. Barris com Vilapicina i la Torre Horta - Guinardó 1.496 Llobeta (311), el Putxet i el Farró (270), el Turó de la Peira (194), el Les Corts 559 Carmel (290), la Guineueta (151) o la Salut (137) acumulen nivells Nou Barris 1.306 significatius de locals sense informació. Sant Andreu 1.070 23.000 comerços, 32.000 establiments de serveis. Aproxima- Sant Martí 1.987 dament la meitat (53%) dels locals actius es dediquen a activitats Sants - Montjuïc 1.704 de serveis, mentre que prop d’un terç (38%) són establiments de Sarrià - Sant Gervasi 852 comerç al detall. 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% Ciutat Vella 17,5% Eixample 6,0% 5,745 Gràcia 21,9% Horta - Guinardó 15,2% Les Corts 12,2% 22,747 Nou Barris 22,6% Sant Andreu 31,773 23,6% Comerç al detall Sant Martí 21,0% Serveis Sants - Montjuïc 18,5% Altres Sarrià - Sant Gervasi 20,5% Índex 102 Inventari L’Eixample i Ciutat Vella, districtes comercials (més de 8.500 L’Eixample, el districte dels serveis (més del doble que qualsevol de locals de establiments). El comerç al detall es concentra principalment en altre districte). En el cas dels serveis, la concentració és molt cinc districtes: Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí, Sarrià - Sant Ger- més intensa a l’Eixample, amb 7.956 establiments de serveis (una Barcelona vasi, i Gràcia, que sumen el 67% dels establiments. quarta part del conjunt de la ciutat), amb focus importants d’ac- tivitat a Sant Martí, Sant-Montjuïc i Sarrià - Sant Gervasi. Aquests quatre districtes acaparen el 57% de les activitats de serveis. 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 Ciutat Vella 3.150 Eixample 5.461 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000 Gràcia 2.147 Ciutat Vella 2.628 Horta - Guinardó 1.435 Eixample 7.720 Les Corts 905 Gràcia 2.734 Nou Barris 1.640 Horta - Guinardó 2.423 Sant Andreu 1.564 Les Corts 1.704 Sant Martí 2.423 Nou Barris 2.238 Sants - Montjuïc 1.838 Sant Andreu 2.101 Sarrià - Sant Gervasi 2.184 Sant Martí 4.031 Sants - Montjuïc 3.023 Sarrià - Sant Gervasi 3.171 Índex 103 Inventari 10.000 restaurants, bars i hotels; 8.000 comerços d’aliments 4.2. L’activitat i els seus indicadors clau de locals de quotidians. En relació amb les activitats específiques, hi ha tres categories que destaquen pel que fa al nombre d’establiments: Quatre establiments per cada cent habitants. L’Índex de Dotació Barcelona els serveis de restauració (restaurants, bars i hotels), el comerç Comercial (IDC) mesura el volum d’establiments de comerç i de productes quotidians alimentaris i l’equipament personal. serveis per cada cent habitants. El conjunt de la ciutat té un valor Aquestes tres categories concentren prop de la meitat de tots els de 3,74. Hi ha quatre districtes per sobre de la mitjana (Ciutat Vel- establiments de comerç i serveis de la ciutat (44,1%). la, l’Eixample, Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi), i Ciutat Vella dobla la dotació mitjana de la ciutat. 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 Vint barris per sobre de la mitjana de dotació, 50 per sota. La Restaurants Bars i Hotels 10.339 concentració més gran es troba al Gòtic, al conjunt de l’Eixample, a Quotidià alimentari 8.534 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, o a la Vila de Gràcia (tots doblen 5.175 la mitjana de la ciutat), cosa que reflecteix la seva atractivitat per a Equipament personal la ciutadania i els visitants. La majoria de barris tenen una dotació Altres 2.680 suficient per als residents, però menys potencial d’atracció. Quotidià no alimentari 2.183 Parament de la llar 2.101 No obstant això, trobem vint barris amb una dotació inferior a dos Ensenyament 1.907 establiments per cada cent habitants, en territoris amb menys ac- Oci i cultura cessibilitat, com Montbau, la Trinitat, Can Baró, Ciutat Meridiana, la 1.801 Font d’en Fargues, Vallvidrera o Torre Baró. Sanitat i assistència 1.698 Finances i assegurances 1.511 Ciutat Vella lidera clarament l’atractivitat comercial i de restau- Reparacions 1.511 ració. L’Índex d’Atractivitat Comercial (IAC) posa en relació, en Equipaments culturals i recreatius 1.236 percentatge, les activitats de comerç al detall no quotidianes amb Activitats immobiliàries 804 el total d’establiments actius. Novament, barris com el Gòtic (de manera molt destacada, per sobre del 45%), Sant Pere, la Dreta Manteniment, neteja i producció 324 de l’Eixample o Sant Antoni mostren alts nivells d’atractivitat. En Automoció 273 l’altre extrem, tot i que amb un volum important d’establiments, destaquen els baixos nivells d’atractivitat de barris com la Vila Olímpica, el Poble-sec, la Barceloneta o el Guinardó. Pel que fa a l’at- 900 establiments en centres comercials, 3.000 en mercats ractivitat dels serveis de restauració, torna a destacar l’atractivitat municipals. A la ciutat de Barcelona hi ha un total de 903 establi- de Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc. ments dins de centres comercials (Arenes, l’Illa, Pedralbes Centre, Maremàgnum, Diagonal Mar, el Triangle, Heron City, Glòries, el Centre de la Vila i la Maquinista), i 42 equipaments classificats com a mer- cats municipals que sumen 3.312 establiments. Aquesta oferta, per Índex tant, significa un 5,4% del total d’establiments inventariats a la ciutat. 104 Inventari 4.3. Perfil dels districtes Gràcia, bona dotació comercial i de serveis amb un alt nivell de de locals de locals sense informació. Districte molt equilibrat en relació amb el Ciutat Vella, motor d’activitat molt orientat als visitants, però comerç i els serveis, en el qual el barri de la Vila de Gràcia té un pro- Barcelona amb perfils ben diferents per barris. Predomina el comerç al de- tagonisme destacat. Els establiments de quotidià alimentari (805) tall. Influència de mercats com la Boqueria i el de Santa Caterina, i la restauració (705) són els que hi predominen més. tot i que en el sector serveis també tenen múscul el centre comer- cial Maremàgnum i els establiments de restauració propers al mar Horta-Guinardó, el districte amb més contrastos i grans dese- i al turisme. quilibris. Un districte gran, amb alguns barris amb poca població i pocs establiments (la Clota o la Font d’en Fargues), però té altres L’Eixample, el cor del comerç i els serveis, amb una gran atrac- barris que destaquen pel sector serveis i de restauració, com el tivitat i cinc mercats. El districte amb més establiments de tot Carmel, Guinardó i Horta exclusivament pel sector comerç. Hi con- Barcelona; la majoria dels seus barris destaquen pels serveis en flueixen quatre mercats municipals amb molta tradició i amb força general, i té 3.027 restaurants, bars i hotels. establiments (Horta, Carmel, Vall d’Hebron i el Guinardó). Hi ha bar- ris com la Vall d’Hebron, la Clota, Montbau o Sant Genís que tenen Sants-Montjuïc, molta diversitat per barris i amb nivells d’activ- molt pocs establiments comercials en comparació amb la seva itat i atractivitat relativament baixos. Sants (554) i Hostafrancs densitat de població. (311) són els barris amb un nombre més alt d’establiments de comerç al detall, però en la majoria dels barris predomina el sec- Nou Barris, amb els nivells de dotació i atractivitat més baixos. tor serveis i destaquen les entitats bancàries i les assegurances Predominen el barri de la Prosperitat i el Turó de la Peira, la Guineue- (137), els restaurants, els bars i els hotels (1.062) i els establi- ta, la Porta i Verdum; la resta de barris tenen poca activitat. Des- ments de serveis de reparació d’electrodomèstics i automòbils taquen els establiments d’oci i cultura i els serveis. La Prosperitat i (194). la Porta són els barris on hi ha més establiments actius, amb 773 locals cadascun. Les Corts, amb el volum d’establiments més baix de la ciutat però amb una presència rellevant de centres comercials. Molt Sant Andreu, comerç i serveis orientats a la proximitat. Els barris protagonisme del sector serveis, amb la restauració com a desta- amb més establiments són el Bon Pastor, la Sagrera i Sant Andreu, cat. Té el centre comercial Pedralbes Centre, amb 218 botigues, i amb un gran nombre d’establiments de comerç en comparació l’Illa Diagonal, amb molta activitat. Tenint en compte aquests for- amb la resta, per la tradició de comerç (617) i també de serveis mats comercials que el sector serveis tingui més protagonisme en (859). L’activitat amb més presència és el quotidià alimentari amb la presència a la trama urbana i que complementi l’oferta comercial 580 establiments, i cal destacar el pes de La Maquinista com a cen- per oferir un servei més complet a la ciutadania. tre comercial. Sarrià - Sant Gervasi, concentració d’activitat al Galvany i la Sant Martí, vertebrat pels mercats i els centres comercials. Amb Bonanova, on els serveis predominen sobre el comerç. Districte tres centres comercials: Diagonal Mar, Glòries i El Centre de la Vila amb molta activitat i un gran nombre de comerços de tot tipus, tot i (261 establiments). Destaquen els sectors serveis dels barris del que predominen els serveis. Destaquen els serveis d’ensenyament Camp de l’Arpa del Clot i el Poblenou. Índex (259), les entitats bancàries (179) i la restauració (823). 105 Inventari 4.4. Conclusions i tendències l’Eixample i Ciutat Vella, o la tecnologia al voltant de la ronda de de locals de Sant Antoni, a la frontera entre l’Eixample i Ciutat Vella. 1. Barcelona té una gran riquesa comercial que garanteix Barcelona l’oferta necessària per a la ciutadania. Amb més de 60.000 4. La realitat als districtes i barris mostra una ciutat policèn- establiments d’activitat i més de quatre establiments per cada trica en termes de comerç i serveis. En paral·lel a la realitat cent habitants, tant el conjunt de la ciutat com els districtes d’especialització apuntada, Barcelona continua mantenint una reflecteixen una oferta rica i diversa, amb més de 8.000 es- estructura marcadament policèntrica en relació amb les seves tabliments de comerç quotidià alimentari, més de 5.000 per a activitats de comerç i serveis. Més de 50 barris de la ciutat, l’equipament personal i més de 2.000 relacionats amb el para- pràcticament el 75%, tenen més de 100 activitats de comerç i ment de la llar, més de 10.000 dedicats a la restauració, prop de serveis, i més de 60 superen els 100 establiments en termes de 2.000 comerços relacionats amb el lleure i la cultura, o més globals. de 3.000 establiments de serveis relacionats amb l’educació i activitats recreatives. 5. Es mantenen i reforcen identitats comercials. Mal- grat el ritme de transformació accelerat de les activitats 2. A la vegada, Barcelona desenvolupa importants polaritats comercials i de l’aparició de noves formes i tendències, comercials per respondre a perfils de demanda molt diversos. els diversos territoris mantenen i reforcen les seves iden- Tot i l’equilibri de l’activitat per districtes, diversos elements titats, i transformen la seva oferta per continuar respo- articulen una estructura marcada de polaritats comercials. Els nent a les necessitats de la ciutadania i els visitants. deu centres comercials (Les Arenes, L’Illa, Pedralbes Centre, Maremàgnum, Diagonal Mar, El Triangle, Heron City, Glòries, El La imatge i la configuració actual de l’activitat comercial és Centre de la Vila i La Maquinista) i els 42 equipaments classi- força diferent de la de fa pocs anys; no obstant això, l’oferta ha ficats com a mercats municipals sumen més de 3.000 establi- sabut adaptar-se mantenint un perfil clar i fàcil de reconèixer, ments. Els perfils d’activitat dels barris de la ciutat conviuen no tan sols en el nivell de districte sinó també dels seus barris. amb aquesta oferta i donen resposta conjuntament als diver- Els eixos comercials de la ciutat són, en aquest sentit, un ex- sos perfils territorials i sociodemogràfics que configuren una emple clar: amb més de 20.000 establiments, un de cada tres demanda també molt heterogènia. Els mercats contribueixen establiments comercials de la ciutat pertany a un eix comercial. a la vitalitat dels barris i estableixen una interacció constant i Es dibuixa de manera clara una centralitat del comerç als eixos fluida amb el comerç de proximitat. comercials principals, i una distribució de més abast territorial dels establiments dedicats als serveis. 3. L’activitat s’especialitza i es clusteritza. La ciutat presenta un nivell d’especialització territorial significatiu en el cas de difer- 6. Els centres comercials aglutinen certs tipus d’oferta, però ents grups d’activitat. Per exemple, es pot esmentar la concen- també generen un volum elevat d’activitat complementària tració dels serveis de salut i assistència al nord de l’Eixample al seu voltant. Els centres comercials poden constituir un mo- i al sud de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi, la gran acumulació de tor d’activitat que està funcionant a ple rendiment, amb nivells serveis d’allotjament a Ciutat Vella i a l’Eixample, l’equipament d’ocupació pràcticament del 100% en tots els casos, i aquesta per a la persona als eixos principals de Ciutat Vella i l’Eixample, oferta es complementa amb altres tipus de formats i establi- Índex les activitats de lleure al sud de Gràcia i a determinats barris de ments al llarg de tota la ciutat. L’exemple més clar és el del dis- 106 Inventari tricte de Sant Martí, on hi ha tres centres comercials (Glòries, Di- aprofitar el potencial urbanístic, econòmic i ciutadà que poden de locals de agonal Mar, El Centre de la Vila) amb més de 260 establiments, representar aquests espais. Durant el 2017 es durà a terme una que es combinen amb un total de més de set mil establiments, recerca exhaustiva, complementària a l’Inventari de locals elab- Barcelona el segon volum més alt tan sols per darrere de l’Eixample. Amb orat el 2016. més de mil establiments de productes quotidians alimentaris, prop de quatre-cents relacionats amb l’equipament personal, i 10. Aquest nou Inventari de locals 2016 significa un pas enda- més de dos-cents del sector de parament de la llar. vant en l’estratègia de desenvolupament d’un sistema d’in- formació integral sobre l’activitat de la ciutat. La complexi- 7. Les activitats amb qualitat i tradició surten reforçades de tat més gran del teixit urbà i l’activitat econòmica requereixen, la crisi i augmenten el seu protagonisme en el teixit comer- igualment, una aproximació des d’una perspectiva molt més cial. La crisi ha afectat negativament molts establiments, però integral, que tingui en compte tant l’encaix de tots aquests es- també ha estat un estímul per a la transformació. Actualment, pais amb la resta de l’activitat econòmica de la ciutat, com la molts comerços i serveis tradicionals conviuen a la majoria de seva interacció i interdependència amb les noves tendències districtes amb ofertes més recents o estandarditzades. Malgrat urbanes, socials i tecnològiques. En aquest sentit, l’Inventari la competència, la ciutat manté milers d’activitats que s’han de locals 2016 és una de les peces del nou sistema d’infor- considerat greument afectades pels nous formats comercials: mació que està desenvolupant l’Ajuntament de Barcelona. més de 5.000 comerços d’equipament personal, més de 2.000 de parament de la llar, o prop de 1.000 comerços relacionats amb els productes de lleure i cultura. 8. Les activitats de comerç reforcen i consoliden la seva posició amb una oferta d’experiències. Els darrers anys han anat creixent amb força els establiments que combinen diferents activitats per oferir a la demanda un producte i un servei més basats en l’experiència que en el procés de compra. La combi- nació de comerç i restauració (amb serveis de degustació en forns o botigues d’aliments), o la combinació de productes i serveis en espais temàtics (teràpies naturals, espais de lleure, etcètera), són tendències que van guanyant protagonisme i que contribueixen a fer més complex i més ric el teixit econòmic i la capacitat de respondre a les necessitats. 9. Cal aprofundir en l’anàlisi i el coneixement de la realitat de locals sobre els quals no es disposa d’informació. Que a Bar- celona hi hagi 13.000 locals sobre els quals no es té cap tipus d’informació és una qüestió que requerirà una anàlisi aprofun- Índex dida per tal de diagnosticar la situació de manera més precisa i 107