ACTA DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, 
PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
Sessió de 18 d’abril de 2018 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 18 d’abril de 2018, s’hi reuneix la 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I 
SEGURETAT I PREVENCIÓ, sota la presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi 
assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala 
Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Santiago 
Alonso Beltrán, Marilén Barceló Verea, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, 
Carmen Andrés Añón, Ángeles Esteller Ruedas, Maria Rovira Torrens i Gerard Ardanuy i 
Mata, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del 
secretari general, i certifica. 
 
També hi són presents l’Im. Sr.: Francisco Sierra López; la Sra. Lola López Fernández, 
comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat, i els Srs.: Amadeu Recasens Brunet, 
comissionat de Seguretat; Ricard Vinyes Ribas, comissionat de Programes de Memòria; Jordi 
Ayala Roqueta, gerent de Presidència i Economia; David Llistar Bosch, director de Serveis de 
Justícia Global i Cooperació Internacional, i Sergi Vicente Martínez, director de Betevé. 
 
S’obre la sessió a les 10.05 h. 
 
La presidenta demana tractar conjuntament els punts 3 i 4, que són dues compareixences, i els 
punts 10 i 11, que també estan relacionats. 
 
El Sr. CIURANA vol demanar l’empara de la presidència per una qüestió que es reitera de 
manera repetida en els darrers mesos, que és la no resposta a precs que es presenten per escrit, 
en què s’exhaureixen tots els terminis, cosa que provoca que calgui reiterar un prec que ja s’ha 
presentat per escrit, tot portant-lo a la Comissió, de manera que es consumeix quota perquè no 
ha estat respost prèviament. Especifica que es refereix concretament a un prec que el seu Grup 
va presentar fa mesos sobre el Palau Moxó, en què demanava conèixer l’expedient pel qual 
l’Ajuntament rebutjava l’adquisició amb el Districte de Ciutat Vella i l’Àrea d’Ecologia 
Urbana, Mobilitat, etc. Constata que el prec no ha tingut cap mena de resposta i que van passant 
els terminis, cosa que l’obliga a consumir quota en la sessió d’aquesta tarda. 
Creu que l’Àrea de Presidència és qui es cuida de la coordinació i de la resposta a aquest tipus 
de qüestions. Per això demana que es porti un Excel amb els terminis que s’han de complir i 
que es doni resposta. Diu que si considera que la resposta és inadequada ja repreguntarà, però li 
sembla que és absurd que es posin terminis per no complir-los. Constata que ja estan prou 
limitades les peticions d’informació o les iniciatives en cada una de les comissions per fer el 
mateix. 
En relació amb el despatx d’ofici, vol tenir accés a l’expedient número 49, que és un acord entre 
la Guàrdia Urbana i el Col·legi d’Advocats de Barcelona.  
Així mateix, vol reiterar una qüestió que ja va dir en el despatx d’ofici de la sessió anterior. 
Recorda que hi havia un expedient de comunicació de gairebé mig milió d’euros. Comenta que 
simplement ha pogut veure l’expedient, però es queixa que no hi ha tingut accés ni n’ha 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 1 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
obtingut una còpia. Pensa que és un expedient prou important, i per això opina que els grups 
han de tenir les facilitats oportunes per poder disposar d’una còpia de l’expedient, com sí que 
n’ha tingut d’un altre que va demanar. 
Per tant, resumeix que demana, en primer lloc, l’empara pel tema dels terminis en la resposta 
dels precs que es presenten per escrit; en segon lloc, accés a l’expedient 49, i, finalment, accés a 
l’expedient de comunicació de 425.000 euros que va demanar en el despatx d’ofici de la sessió 
anterior. 
 
La Sra. ESTELLER aprofita la intervenció del Sr. Ciurana per reiterar la necessitat que es 
contestin els precs. Comenta que el Grup Popular té molts precs i moltes preguntes que no s’han 
respost, cosa que l’obliga a anar a l’Oficina de Transparència i després fins i tot a la GAIP. Per 
tant, demana que s’agilitzin aquestes respostes per tenir informació a l’hora de poder 
desenvolupar la feina diària. 
 
El Sr. CORONAS, aprofitant que es parla de precs, diu que en aquesta Comissió no ha passat 
encara, però que en d’altres es troben que el govern ni accepta ni rebutja els precs, cosa que li 
sembla surrealista. Entén que un prec que no s’accepta és un prec rebutjat. Diu que, si cal, 
portarà aquest tema a la Junta de Portaveus. Insisteix que un prec de qualsevol dels grups ha de 
ser acceptat o rebutjat pel govern, i no donar respostes ambigües. 
 
La Sra. BARCELÓ reitera les demandes que han fet els altres grups, és a dir, que les preguntes i 
els precs es contestin.  
Pel que fa a l’ordre del dia, demana que en els punts 3 i 4 s’afegeixi el seguiment del seu Grup, 
que és el punt 31. 
 
La presidenta, tenint en compte que als grups els sembla bé, ho accepta. 
Respecte a l’accés als expedients, entén que de manera ordinària es facilita aquesta informació i 
que, per tant, s’ha de fer arribar als grups el que demanen dels expedients corresponents del 
despatx d’ofici. 
Entén que no s’ha produït mai en aquesta Comissió que no s’hagi donat resposta als precs orals. 
Per tant, se sent interpel·lada relativament respecte a aquest tema, perquè diu que, si alguna 
vegada no queda clar, intenta reiterar la pregunta al govern perquè quedi clar el seu 
posicionament a l’acta. 
Finalment, quant a les respostes, recull l’intent de poder emparar els grups en el que pugui des 
de la presidència. Suggereix, doncs, que els grups puguin fer arribar a la presidència totes les 
iniciatives que no han tingut resposta, de manera que les pugui recollir i elevar via secretaria i 
via govern per poder-ne fer un seguiment. 
Demana a la secretaria de la Comissió que reculli aquesta petició dels grups, és a dir, tant 
l’accés als expedients com sobretot els precs, les preguntes o les qüestions que quedin sense 
resposta, de manera que es pugui fer un seguiment d’aquestes qüestions. 
 
I)  Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
 S’aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 2 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
1.-  (20184184) Del gerent municipal, de 7 de març de 2018, que adjudica a Central de Viajes, SL 
el contracte per a la gestió del compte de serveis dels viatges necessaris pel normal 
desenvolupament de les activitats professionals del personal de la Gerència de Seguretat i 
Prevenció, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 36.300,00 euros. 
 
2.-  (20189102) Districte de l’Eixample. Del gerent municipal, de 13 de març de 2018, que adjudica 
a Can Cet Centre d’Inserció soc. lab. el contracte per al servei d’atenció, informació i control 
d’accessos al Districte de l’Eixample, per als exercicis 2018-2019, i per un import de 91.945,61 
euros. 
 
3.-  (8/2017) De l’alcaldessa, de 5 d’abril de 2018, que aprova el canvi de denominació dels Jardins 
del Príncep de Girona per la denominació Jardins del Baix Guinardó. 
 
4.-  (11/2017) De l’alcaldessa, de 5 d’abril de 2018, que aprova la denominació passatge de Carme 
Aymerich per al vial que comunica els carrers Casanova i Villarroel. 
 
5.-  (12/2017) De l’alcaldessa, de 5 d’abril de 2018, que aprova la denominació Jardí d’Assumpció 
Català per a l’interior d’illa delimitat pels carrers Comte Borrell, Londres, Viladomat i París. 
 
6.-  (16/2018-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 4 d’abril de 2018, que declara 
deserta la provisió per concurs 16/2018-C convocat per cobrir un lloc de treball de tècnic/a 2 
(família Serveis Jurídics), adscrit al Departament de Serveis Jurídics de la Direcció de 
Planificació i Innovació (Gerència de Drets Socials), atès que no ha arribat cap instància per 
participar en el procés. 
 
7.-  (19/2018-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 8 de març de 2018, que convoca i 
aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de cap de secció 1 (família 
General) adscrit al Departament de Llicències i Inspecció de la Direcció de Serveis Generals de 
Llicències i Espai Públic (Districte de Sant Andreu). 
 
8.-  (20/2018-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 8 de març de 2018, que convoca i 
aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 
(família General) adscrit al Departament de Joventut de la Direcció de Serveis d’Infància, 
Joventut i Gent Gran de la Direcció d’Acció Social (Gerència de Drets Socials). 
 
9.-  (21/2018-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 13 de març de 2018, que convoca 
i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 2 (família 
General) adscrit a l’Oficina d’Atenció al Personal de la Direcció de Serveis de Comunicació 
Interna, Desenvolupament i Atenció al Personal (Gerència de Recursos Humans i 
Organització). 
 
10.-  (22/2018-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 3 d’abril de 2018, que convoca i 
aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) 
adscrit a la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la Direcció de Serveis Generals 
(Gerència de Recursos). 
 
11.-  (5/2018-L) Del gerent de recursos humans i organització, de 12 de març de 2018, que convoca i 
aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de direcció 2 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 3 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
(família General) adscrit a la Direcció de Serveis d’Administració Electrònica (Gerència de 
Recursos). 
 
12.-  (6/2018-L) Del gerent de recursos humans i organització, de 5 d’abril de 2018, que convoca i 
aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de direcció 1 
(família General) adscrit a la Direcció dels Serveis Jurídics (Gerència de Recursos). 
 
13.-  (801/2017) Del gerent de recursos humans i organització, de 4 d’abril de 2018, que aprova i 
publica la llista definitiva de persones aspirants admeses i excloses per a participar en la 
convocatòria de promoció interna especial de 60 places de la categoria de gestió 
d’administració general. 
 
14.-  (63/2018) Del gerent de recursos humans i organització, de 6 d’abril de 2018, que designa els 
membres del Tribunal qualificador de la convocatòria del procés de selecció per a la cobertura 
de 60 places d’administratius/ves, mitjançant concurs-oposició, en torn de promoció interna 
especial. 
 
15.-  (153/2018) De l’alcaldessa, de 5 d’abril de 2018, que nomena funcionaris/àries en pràctiques, 
mitjançant concurs oposició lliure, en la categoria de TS SPEIS, els Srs.: Pierre Alvarez Ayala, 
Víctor Carrillo Messas, Angel López Díaz i Iban Novo Loureiro. 
 
16.-  (152/2018) De l’alcaldessa, de 5 d’abril de 2018, que nomena funcionaris/àries en pràctiques, 
mitjançant concurs oposició lliure, en la categoria de TM SPEIS, les persones que es relacionen 
en els expedients corresponents. 
 
17.-  (169/2018) De l’alcaldessa, de 9 de març de 2018, que nomena el Sr. Alfonso Trastoy 
González, personal eventual, en el lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis de 
Suport Polític), amb nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, i adscripció al Grup 
Polític Municipal Ciutadans. 
 
18.-  (238/2018) De l’alcaldessa, de 5 d’abril de 2018, que nomena el Sr. Ivan Pera Itxart, personal 
eventual, en el lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis de Suport Polític), amb nivell de 
destinació 24, amb el 50% de la jornada ordinària, i adscripció al Grup Polític Municipal 
Socialista. 
 
19.-  (199/2018) Del gerent de recursos humans i organització, de 16 de març de 2018, que nomena, 
de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs 123/2017-C, la senyora 
Ana Maria Guitart García per ocupar un lloc de treball de gestió de projectes 2 (família 
General), amb nivell de destinació 24 i adscripció a la Direcció de Serveis a les Persones i al 
Territori (Gerència del Districte de l’Eixample). 
 
20.-  (157/2018) De l’alcaldessa, de 9 de març de 2018, que cessa la senyora Judith Román López, 
personal eventual, en el lloc de treball de tècnica 2 (família Serveis Suport Polític), adscrit al 
Grup Polític Municipal Socialista. 
 
21.-  (163/2018) De l’alcaldessa, de 9 de març de 2018, que cessa la senyora Núria Martín Satorres, 
personal eventual, en el lloc de treball de tècnica 2 (família Serveis Suport Polític), adscrit al 
Grup Polític Municipal CUP. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 4 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
22.-  (237/2018) De l’alcaldessa, de 5 d’abril de 2018, que cessa el senyor David Escudé Rodrígez, 
personal eventual, en el lloc de treball de director 2 (família Serveis Suport Polític), adscrit al 
Grup Polític Municipal Socialista. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 15 de març de 2018: 
 
23.-  (1063/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ramon Torrents Munt (mat. 
71194) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
de Tècnic Superior en Dret, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics de la Gerència 
de Drets Socials, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.SJ.10), i l’activitat pública com 
a professor associat a temps parcial de la Universitat Pompeu Fabra, per al curs acadèmic 2017-
2018 des del 14 d’octubre de 2017 fins al 10 de juliol de 2018. La dedicació a la docència 
universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el 
municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures 
públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 
21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la 
Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc 
de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
24.-  (1145/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Josep Jordi Guerrero Nievas 
(mat. 23325) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional d’Inspector de la Guàrdia Urbana (codi 60.10.GU.10), amb destinació a la Unitat 
de Suport Policial, de la Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor 
de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la Generalitat de Catalunya per la 
formació impartida l’any 2017 (95 hores lectives). Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i 
següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del Personal al Servei de 
les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la 
Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès 
públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de 
Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya 
i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a 
l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). L’activitat docent 
desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar la 
dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de 
treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a 
la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
25.-  (1319/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. David Ropero Rendón (mat. 
74530) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
de Tècnic Mitjà d’Infermeria SPEIS (codi lloc: (80.30.PE.60), i adscrit al Parc de Montjuïc, de 
la Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de 
Bombers i Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) 
de la Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2017. Aquesta 
autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la 
Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 5 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 
d’abril de 2016, que declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en 
l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que 
imparteix l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de 
Catalunya, per part del personal que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 
13 del 30 d’abril de 2016). L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès 
públic de l’esmentat acord no podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
26.-  (68/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Albert Salarich Estruch (mat. 
76201) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
de Tècnic Superior en Informació, amb destinació al Departament de Comunicació del Districte 
de Sants-Montjuïc, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.GA.40), i l’activitat privada 
per compte propi com a administrador de l’entitat mercantil IUREXA, SA. La dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 
26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat 
i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
27.-  (69/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Marcos Pérez Batlle (mat. 
76202) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
de Tècnic Superior en Organització, amb destinació a la Direcció de Serveis Generals de la 
Gerència de Recursos, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.GA.70), i l’activitat 
pública com a professor associat a temps parcial de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i 
Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la Universitat Politècnica de Catalunya, per al curs 
acadèmic 2017-2018 des de l’1 de setembre de 2017 fins al 31 d’agost de 2018. La dedicació a 
la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident 
amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures 
públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 
21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la 
Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc 
de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
28.-  (89/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Joan Maestre Besonías (mat. 
27332) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Caporal SPEIS (codi lloc: (61.10.PE.10), i adscrit al Parc de Llevant, de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i 
Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la 
Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta autorització 
s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 6 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en 
l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que 
declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de 
Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal 
que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). 
L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no 
podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per 
canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat 
i Prevenció. 
 
29.-  (91/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Lluis López Cuadradas (mat. 
24666) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Sergent SPEIS (codi lloc: (60.50.PE.10), i adscrit al Parc de Llevant, de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i 
Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la 
Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores l’any 2018. Aquesta autorització 
s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del 
Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en 
l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que 
declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de 
Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal 
que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). 
L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no 
podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per 
canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat 
i Prevenció. 
 
30.-  (92/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Israel Caldera Alonso (mat. 
24519) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Caporal SPEIS (codi lloc: (61.10.PE.10)), i adscrit al Parc de Llevant, de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i 
Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la 
Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta autorització 
s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del 
Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en 
l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que 
declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de 
Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal 
que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). 
L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no 
podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 7 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat 
i Prevenció. 
 
31.-  (93/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Albert De Llanza Cullell (mat. 
27842) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Bomber SPEIS (codi lloc: 92.10.PE.20), i adscrit al Parc de Sant Andreu, de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i 
Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la 
Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores l’any 2018. Aquesta autorització 
s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del 
Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en 
l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que 
declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de 
Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal 
que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30/04/2016). L’activitat 
docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar 
la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de 
treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a 
la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
32.-  (94/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Sergio Martínez Campos (mat. 
24675) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Caporal SPEIS (codi lloc: 61.10.PE.10), i adscrit al Parc de Bombers de 
Montjuïc, de la Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a 
l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de 
Catalunya (ISPC) de la Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 
2018. Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre, d’Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 
4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de 
Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès públic la realització habitual de funcions 
docents en l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de 
formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció 
Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona 
(Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). L’activitat docent desenvolupada segons la declaració 
d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La 
present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
33.-  (95/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Carles Gimeno Gallén (mat. 
22550) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Caporal SPEIS (codi lloc: 61.10.PE.10), i adscrit al Parc de la Vall d’Hebrón, 
de la Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de 
Bombers i Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) 
de la Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 8 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la 
Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració 
de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 
d’abril de 2016, que declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en 
l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que 
imparteix l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de 
Catalunya, per part del personal que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 
13 del 30 d’abril de 2016). L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès 
públic de l’esmentat acord no podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
34.-  (96/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. José Gimeno Gallén (mat. 
22558) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Sergent SPEIS (codi lloc: 60.50.PE.10), i adscrit al Parc de Bombers de 
Montjuïc, de la Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a 
l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de 
Catalunya (ISPC) de la Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 
2018. Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre, d’Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 
4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de 
Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès públic la realització habitual de funcions 
docents en l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de 
formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció 
Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona 
(Gaseta núm. 13 del 30 d’abril 2016). L’activitat docent desenvolupada segons la declaració 
d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La 
present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
35.-  (97/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Carlos De Francisco Sans (mat. 
25307) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Caporal SPEIS (codi lloc: 61.10.PE.10), i adscrit al Parc de Llevant, de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i 
Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la 
Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta autorització 
s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del 
Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en 
l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que 
declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de 
Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal 
que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). 
L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 9 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per 
canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat 
i Prevenció. 
 
36.-  (98/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. José Luis Cantarero Valdés (mat. 
22561) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Bomber SPEIS (codi lloc: 92.10.PE.20), i adscrit al Parc de Bombers de 
Montjuïc, de la Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a 
l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de 
Catalunya (ISPC) de la Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 
2018. Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre, d’Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 
4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de 
Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès públic la realització habitual de funcions 
docents en l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de 
formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció 
Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona 
(Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). L’activitat docent desenvolupada segons la declaració 
d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La 
present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
37.-  (99/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Núria Molina Porto (mat. 
21146) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria 
professional de Tècnica Mitjana d’Infermeria SPEIS (codi lloc: (80.30.PE.60), i adscrita al Parc 
de l’Eixample, de la Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professora a 
l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de 
Catalunya (ISPC) de la Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 
2018. Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre, d’Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 
4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de 
Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès públic la realització habitual de funcions 
docents en l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de 
formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció 
Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona 
(Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). L’activitat docent desenvolupada segons la declaració 
d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La 
present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
38.-  (100/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Jordi Primo Cosp (mat. 25515) 
entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional de 
Bomber SPEIS (codi lloc: (92.10.PE.20), i adscrit al Parc de l’Eixample, de la Gerència de 
Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i Protecció 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 10 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la Generalitat de 
Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta autorització s’empara en 
l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del Personal al 
Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la 
Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès 
públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de 
Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya 
i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a 
l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 de 30 d’abril de 2016). L’activitat docent 
desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord, no podrà afectar la 
dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de 
treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a 
la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
39.-  (101/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Víctor Sans Garcia (mat. 
25298) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Bomber SPEIS (codi lloc: 92.10.PE.20), i adscrit al Parc de l’Eixample, de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i 
Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la 
Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta autorització 
s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del 
Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en 
l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que 
declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de 
Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal 
que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30/04/2016). L’activitat 
docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar 
la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de 
treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a 
la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
40.-  (102/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Germán Moreno Pozo (mat. 
22156) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Sergent SPEIS (codi lloc: (60.50.PE.10), i adscrit al Parc de Llevant, de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i 
Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la 
Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta autorització 
s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del 
Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en 
l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que 
declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de 
Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal 
que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 de 30 d’abril de 2016).  
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 11 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no 
podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per 
canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat 
i Prevenció. 
 
41.-  (119/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Joan Carles Abellán Miró (mat. 
21393) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Sergent SPEIS (codi lloc: 60.50.PE.10), i adscrit al Parc de Bombers de 
Montjuïc, de la Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a 
l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de 
Catalunya (ISPC) de la Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 
2017. Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre, d’Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 
4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de 
Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès públic la realització habitual de funcions 
docents en l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de 
formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció 
Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona 
(Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). L’activitat docent desenvolupada segons la declaració 
d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La 
present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
42.-  (11/2018 IMEB) AUTORITZAR la compatibilitat de la Sra. Mercè Lafarga Farrera (mat. 
3001863) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria 
professional d’ Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Can Caralleu de l’Institut 
Municipal d’Educació de Barcelona d’aquest Ajuntament, desenvolupant el lloc de treball de 
Direcció d’Escola Bressol (80.50.SE.20), amb les funcions pròpies d’un lloc base de la seva 
categoria, i l’activitat pública com a Professora Associada a la Universitat Autònoma de 
Barcelona, per al curs acadèmic 2017-2018 des de l’1 de setembre de 2017 fins el 31 d’agost de 
2018. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se 
en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte 
compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la 
Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal al servei de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’ Administració de la Generalitat o d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
43.-  (12/2018 IMEB) AUTORITZAR la compatibilitat de la Sra. Patricia Guirado Castillo (mat. 
3005571) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria 
professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’ EBM el Torrent de l’ Institut 
Municipal d’ Educació de Barcelona d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de 
Tècnica 5 – 80.50.SE.10, i l’activitat privada per compte d’altri a Associació Comunitària 
Verdum, com a Educadora Social, des de l’1 de gener de 2018 fins al 31 de desembre de 2018. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 12 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal 
vigent a l’Administració i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 
26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat 
o d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
44.-  (156/2018) DONAR compliment a la sentència núm. 72, de 19 de març de 2014, del Jutjat 
Contenciós Administratiu núm. 7 de Barcelona, confirmada per la sentència núm. 210/2014, de 
18 de febrer de 2015, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la que s’estima el recurs 
contenciós administratiu núm. 164/2012 EE interposat pel funcionari de carrera, agent de la 
Guàrdia Urbana, Sr. Rosendo Marin Sabatell (mat. 22490) i en conseqüència, AUTORITZAR 
la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Rosendo Marin Sabatell entre la seva activitat municipal i 
l’exercici de la professió d’advocat per compte propi amb els límits establerts en l’Acord de la 
Comissió de Govern, de 21 d’abril de 2016, d’aprovació dels condicionants i límits per 
autoritzar l’exercici d’una segona activitat privada com advocat als membres de la Guàrdia 
Urbana de Barcelona. De conformitat amb l’esmentat Acord, no podrà exercir aquesta professió 
en les especialitats expressament prohibides: dret penal, dret administratiu, règim disciplinari en 
via contenciosa administrativa, règim sancionador de trànsit i de seguretat viària, conflictes 
veïnals ja siguin d’ordre penal, civil o administratiu i que tinguin origen al terme municipal de 
Barcelona o derivin dels factors c) i d) de l’esmentat Acord. No podrà ostentar, per sí mateix o 
mitjançant substitut, la representació i defensa d’interessos contraris als de la Corporació 
Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la 
professió en aquells assumptes o procediments en els que l’Ajuntament o els seus Organismes 
hi tinguin relació. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada 
laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no 
coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada als límits i 
condicionants establerts en l’esmentat Acord de la Comissió de Govern, de 21 d’abril de 2016, 
a l’estricte compliment dels deures establerts en la Llei 16/1991, de les Policies Locals i en la 
LO 2/1986, de Forces i Cossos de de Seguretat de l’Estat així com, a les prohibicions i demés 
previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del 
personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat. Aquesta 
autorització comportarà la pèrdua del complement específic pel factor d’incompatibilitat durant 
la seva vigència. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o 
per variació de les circumstàncies relatives al mateix. En darrer lloc, atès que l’esmentat Acord 
de la Comissió de Govern, de 21 d’abril de 2016, es troba “sub júdice”, la compatibilitat 
sol·licitada s’entén autoritzada sens perjudici de l’afectació que pugui resultar de la decisió de 
la sentència judicial definitiva. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
45.-  (155/2018) DONAR compliment a la sentència núm. 318/2015, de 16 de desembre de 2015, del 
Jutjat Contenciós Administratiu núm. 11 de Barcelona, confirmada per la sentència 47/2017, de 
25 de gener de 2017, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la que s’estima el recurs 
contenciós administratiu interposat pel funcionari de carrera, agent de la Guàrdia Urbana, Sr. 
Juan Manuel Cecilia Ruiz (mat. 22491) i en conseqüència, AUTORITZAR la compatibilitat 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 13 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
sol·licitada pel Sr. Cecilia entre la seva activitat municipal i l’exercici de la professió d’advocat 
per compte propi amb els límits establerts en l’Acord de la Comissió de Govern, de 21 d’abril 
de 2016, d’aprovació dels condicionants i límits per autoritzar l’exercici d’una segona activitat 
privada com advocat als membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona. De conformitat amb 
l’esmentat Acord no podrà exercir aquesta professió en les especialitats expressament 
prohibides: dret penal, dret administratiu, règim disciplinari en via contenciosa administrativa, 
règim sancionador de trànsit i de seguretat viària, conflictes veïnals ja siguin d’ordre penal, civil 
o administratiu i que tinguin origen al terme municipal de Barcelona o derivin dels factors c) i 
d) de l’esmentat Acord. No podrà ostentar, per sí mateix o mitjançant substitut, la representació 
i defensa d’interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, 
informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o 
procediments en els que l’Ajuntament o els seus organismes hi tinguin relació. La dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada als límits i condicionants establerts en l’esmentat 
Acord de la Comissió de Govern, de 21 d’abril de 2016, a l’estricte compliment dels deures 
establerts en la Llei 16/1991, de les Policies Locals i en la LO 2/1986, de Forces i Cossos de de 
Seguretat de l’Estat així com, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 
53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, 
la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat. Aquesta autorització comportarà la pèrdua del complement 
específic pel factor d’incompatibilitat durant la seva vigència. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. En darrer lloc, atès que l’esmentat Acord de la Comissió de Govern de 21 d’abril de 
2016 es troba “sub júdice”, la compatibilitat sol·licitada s’entén autoritzada sens perjudici de 
l’afectació que pugui resultar de la decisió de la sentència judicial definitiva. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
46.-  (162/2018) CONVOCAR 150 places d’agent de la Guàrdia Urbana de l’Ajuntament de 
Barcelona, mitjançant oposició lliure i APROVAR les bases que han de regir aquesta 
convocatòria; DONAR compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de 
ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
47.-  (0470/18) APROVAR el conveni de col·laboració interadministrativa entre l’Ajuntament de 
Barcelona, l’Ajuntament de Ripoll i el Consorci de Serveis Socials del Ripollès per l’intercanvi 
de coneixement en polítiques d’inclusió i integració d’immigrants, interculturalitat, lluita contra 
la discriminació, defensa de drets i diversitat religiosa i prevenció del radicalisme. FACULTAR 
l’Im. Sr. Jaume Asens Llodrà, Tercer Tinent d’Alcaldia i Regidor de l’Àrea de Drets de 
Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència per la signatura de l’esmentat conveni i 
qualsevol altre document que se’n derivi. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, 
Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
48.- (20184182) INICIAR l’expedient per a la contractació dels serveis de suport a la gestió de 
mesures educatives i prestacions en benefici a la comunitat, substitutòries de sancions 
administratives i penals, a la ciutat de Barcelona, amb mesures de contractació pública 
sostenible, amb núm. de contracte 18001095, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització 
del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 464.524,64 euros, IVA inclòs. 
APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte. CONVOCAR la 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 14 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
licitació per a la seva adjudicació. AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida 
0401 22719 13221 dels pressupostos 2018, 2019 i 2020, amb el següent desglossament: 
pressupost net 383.904,66 euros; tipus impositiu del 21 % d’IVA, i import de l’IVA de 
80.619,98 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os 
posterior/s a l’actual. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, 
Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
49.-  (233/2017 DSAJ) APROVAR el conveni de col·laboració amb l’Il·lustre Col·legi de 
l’Advocacia de Barcelona que té per objecte la creació d’una Comissió Mixta formada per 
membres de l’esmentat Col·legi i de la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb la finalitat de 
facilitar la comunicació entre ambdues institucions. FACULTAR el Sr. Jordi Samsó i Huerta, 
gerent de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat 
conveni així com la de tots els documents que se’n derivin. DONAR-NE compte a la Comissió 
de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 22 de març de 2018: 
 
50.-  (85/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ricard Nieto Calvo (mat. 24873) 
entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional 
d’Auxiliar administratiu, amb destinació al Parc Mòbil de la Gerència de Recursos, on ocupa el 
lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10), i l’activitat privada per compte d’altri com a professor 
de l’autoescola “AGAM SL”. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la 
jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari 
no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte 
compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions 
Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
51.-  (90/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ricard Carreras Lapedra (mat. 
76368) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
de Tècnic Mitjà d’Infermeria SPEIS (codi lloc: 80.30.PE.60), i adscrit al Parc de Bombers de 
l’Eixample, de la Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a 
l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de 
Catalunya (ISPC) de la Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 
2018. Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre, d’Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 
4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de 
Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès públic la realització habitual de funcions 
docents en l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de 
formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció 
Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona 
(Gaseta núm. 13 del 30/04/2016). L’activitat docent desenvolupada segons la declaració 
d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La 
present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 15 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
52.-  (165/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Alex Espiga Kun (mat. 26451) 
entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional de 
Bomber SPEIS (codi lloc: 92.10.PE.20), i adscrit al Parc de Sant Andreu de la Gerència de 
Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i Protecció 
Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la Generalitat de 
Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta autorització s’empara en 
l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del Personal al 
Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la 
Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès 
públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de 
Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya 
i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a 
l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). L’activitat docent 
desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar la 
dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de 
treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a 
la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
53.-  (18-CAO-32) AUTORITZAR la contractació laboral indefinida d’una persona amb la categoria 
d’assistent de violoncel, amb titulació d’un grau superior de música, especialitat violoncel, per a 
ocupar la plaça vacant d’aquesta categoria de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de 
Catalunya, i que pertany al Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, adscrit a l’Ajuntament de 
Barcelona, d’acord amb el que disposa l’apartat 22.2 de la Instrucció de la Comissió de Govern 
aprovada en sessió de 22 de desembre de 2016. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
54.-  (18-CAO-33) AUTORITZAR la contractació laboral indefinida d’una persona amb la categoria 
de solista de timpani, amb titulació d’un grau superior de música, especialitat timpani, per a 
ocupar la plaça vacant d’aquesta categoria de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de 
Catalunya, i que pertany al Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, adscrit a l’Ajuntament de 
Barcelona, d’acord amb el que disposa l’apartat 22.2 de la Instrucció de la Comissió de Govern 
aprovada en sessió de 22 de desembre de 2016. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
55.-  (S2017-03) AUTORITZAR al Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona, adscrit a 
l’Ajuntament de Barcelona, la contractació laboral temporal d’interinitat per vacant d’una 
persona per al lloc de treball de Tècnic/a d’Audiovisuals, del grup B, d’acord amb el que 
disposa l’apartat 22.2 de la Instrucció de la Comissió de Govern aprovada en sessió de 22 de 
desembre de 2016. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, 
Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
56.-  (62/2018) MODIFICAR les Bases de la convocatòria de 22 places de Sergent/a del Servei de 
Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant concurs 
oposició, en torn de Promoció Interna especial, en el sentit que seguidament es relaciona: 
Primer: Esmenar la base 3.1, eliminant l´apartat 3.1.g) que posa “Posseir el permís de conduir 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 16 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
vehicles de la classe C en vigor”. I al punt 10.4 eliminar el paràgraf que posa “En aquest 
moment hauran de signar una declaració jurada o promesa amb el compromís de mantenir 
actualitzat el permís de conduir de la categoria C, mentre es mantingui relació laboral amb el 
SPEIS”. Segon: Procedir novament a l’obertura d’un termini de presentació de sol·licituds de 
vint dies naturals comptadors des de l’endemà de la publicació d’aquesta resolució a la Gaseta 
Municipal per tal que les persones aspirants que compleixin els requisits de la convocatòria, i 
així ho desitgin, puguin presentar la seva sol·licitud en els termes establerts en la base 3 de la 
convocatòria, sens perjudici de la validesa de les sol·licituds anteriorment presentades pels 
aspirants en temps i forma. DONAR compte de la present resolució a la Comissió de 
Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
57.-  (65/2018) MODIFICAR les Bases de la convocatòria de 40 places de Caporal/a del Servei de 
Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant concurs 
oposició, en torn de Promoció Interna especial, en el sentit que seguidament es relaciona: 
Primer: Esmenar la base 3.1, eliminant l´apartat que posa “Posseir el permís de conduir vehicles 
de la classe C en vigor”. I al punt 10.4 eliminar el paràgraf que posa “En aquest moment hauran 
de signar una declaració jurada o promesa amb el compromís de mantenir actualitzat el permís 
de conduir de la categoria C, mentre es mantingui relació laboral amb el SPEIS”. Segon: 
Procedir novament a l’obertura d’un termini de presentació de sol·licituds de vint dies naturals 
comptadors des de l’endemà de la publicació d’aquesta resolució a la Gaseta Municipal per tal 
que les persones aspirants que compleixin els requisits de la convocatòria i així ho desitgin 
puguin presentar la seva sol·licitud en els termes establerts en la base 3 de la convocatòria, sens 
perjudici de la validesa de les sol·licituds anteriorment presentades pels aspirants en temps i 
forma. DONAR compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de 
ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
58.-  (0338/18) INICIAR l’expedient per a la contractació, mitjançant procediment negociat en virtut 
del que estableix l’article 168 a) 2 de la LCSP, dels serveis de telecomunicacions pendents de 
migrar de l’Ajuntament de Barcelona, amb núm. de contracte 18001219; amb un pressupost 
base de licitació de 798.422,92 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries 
efectuades, els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques 
reguladors del contracte; i DISPOSAR l’obertura del procediment d’adjudicació, mitjançant 
tramitació ordinària, d’acord amb la justificació que consta a l’expedient, amb la utilització del 
procediment negociat. AUTORITZAR la despesa corresponent a l’Ajuntament per un import de 
609.580,76 euros (IVA inclòs); ADJUDICAR el contracte de conformitat amb la proposta 
continguda en l’expedient; i DISPOSAR la despesa a favor de Telefónica de España, S.A.U. 
amb NIF A82018474, d’acord amb la seva proposició, i amb càrrec a la/es partida/es i al/s 
pressupost/os que s’incorporen a les relacions comptables que s’adjunten a l’expedient. Per la 
resta del pressupost s’incorporen a l’expedient els documents comptables aprovats pels òrgans 
competents dels organismes associats. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 
dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment 
per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la 
notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la 
suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
59.-  (2018/181) APROVAR el Memoràndum d’entesa entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Oficina 
de l’Historiador de la ciutat de l´Havana (Cuba). DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 17 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
60.-  (2018/182) APROVAR el Memoràndum d’entesa entre l’Ajuntament de Barcelona i el Gran 
Municipi d’Amman (Greater Amman Municipalty – GAM). DONAR-NE compte a la Comissió 
de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
61.-  (0008/18) EXCLOURE de la licitació a l’empresa Magma Cultura, SL (amb NIF B61949764), 
per no considerar-se suficients les al·legacions efectuades a requeriment d’aquest Ajuntament, 
segons el procediment establert a l’article 152.3 del TRLCSP, per justificar la serva oferta, 
incursa en presumpció de ser anormal o desproporcionada. ADJUDICAR el contracte núm. 
17004693, que té per objecte els serveis de gestió del Programa Noves Famílies: 
Acompanyament al Reagrupament Familiar per a persones estrangeres, per un import 
d’1.406.322,94 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació 
continguda en l’expedient a Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF 
B59960526, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, 
sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os 
posterior/s a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a 
la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent 
desglossament: import adjudicació 1.278.475,40 euros; tipus impositiu del 10% d’IVA, i import 
de l’IVA de 127.847,54 euros. REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui per 
formalitzar el contracte a les dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la 
Gerència de Recursos, en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la 
recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre que hagin 
transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi 
interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o 
s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. ANUL·LAR, per baixa licitatòria, part de 
l’autorització de despesa del contracte número 17004693 que té per objecte els serveis de gestió 
del Programa Noves Famílies: Acompanyament al Reagrupament Familiar per a persones 
estrangeres, per un import de 34.862,58 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades 
en aquest mateix document. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 5 d’abril de 2018: 
 
62.-  (993/2017) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Marc Rius Pinies (mat. 76341) 
entre la seva activitat municipal com a personal eventual, amb destinació a la Quarta Tinència 
d’Alcaldia, on ocupa el lloc de treball de Director 2 (20.20.PO.10), i l’activitat pública com a 
professor associat a la Universitat de Barcelona, per al curs acadèmic 2017-2018 des del 15 de 
setembre de 2017 fins al 14 de setembre de 2018. La dedicació a la docència universitària serà a 
temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present 
autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i 
altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del 
personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
63.-  (20180009) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, Districte 
de Nou Barris i la Fundació privada CONFAVC, estudis i recursos veïnals, NIF G64692569, 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 18 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
per al desenvolupament del Projecte “A-Porta: Programa d’eficiència energètica a la Zona 
Nord”, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció, mitjançant concessió directa i amb 
caràcter excepcional. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import de 148.123,46 
euros amb càrrec a la partida 48903-15361-0608 del pressupost per l’any 2018, a favor de la 
Fundació privada CONFAVC, estudis i recursos veïnals, NIF G64692569, per subvencionar 
l’execució del projecte esmentat. ATORGAR la subvenció per un import de 148.123,46 euros, a 
càrrec del pressupost per l’any 2018, equivalent al 50% del cost total del projecte (296.246,91 
euros), i una durada fins al 31 de desembre de 2019, a la Fundació privada CONFAVC, estudis 
i recursos veïnals, NIF G64692569, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 
38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general 
reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, aprovada pel Consell Plenari el 
17 de desembre de 2010. DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública donada 
l’excepcionalitat que concorre en el projecte. REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que, en el 
termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la data de finalització del projecte subvencionat, 
presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament d’aquesta i justificació dels fons 
rebuts. FACULTAR per a la signatura de l’esmentat conveni la Ima. Sra. Janet Sanz Cid, 
Regidora del Districte de Nou Barris. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets 
de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
64.-  (67/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Tristán Llusà Meléndez (mat. 
53887) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
de Tècnic Superior en Dret, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics del Districte de 
Ciutat Vella, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.SJ.10), i l’activitat privada per 
compte propi com a formador d’alumnes per a oposicions. La dedicació professional privada no 
podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà 
de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions 
que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
65.-  (104/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Peter Leo Nelson Parcet (mat. 
76106) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
d’Auxiliar administratiu, amb destinació a la Direcció de Serveis d’Inspecció de la Gerència 
d’Ecologia Urbana, on ocupa el lloc de treball de Suport 3 (90.30.GE.10), i l’activitat privada 
per compte d’altri com a teleoperador a l’Associació Catalana d’Esclerosi Múltiple. La 
dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent 
a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 19 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
66.-  (106/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Mª José Galera Almendros 
(mat. 76005) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria 
professional d’Auxiliar administrativa, amb destinació a la Direcció de Comunicació de la 
Gerència de Recursos, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10), i l’activitat 
privada per compte propi d’estudis de mercat. La dedicació professional privada no podrà 
superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de 
desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions 
que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
67.-  (107/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Josep Oriol Rams Colomés 
(mat. 76203) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria 
professional de Tècnic Mitjà en Arquitectura, amb destinació al Departament d’Obres i 
Manteniment del Districte de Les Corts, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 (80.40.OP.20), i 
una activitat privada per compte propi d’arquitecte tècnic, fora de la ciutat Barcelona. Per tal 
d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de 
l’activitat privada d’arquitecte tècnic, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal 
de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral 
setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident 
amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures 
públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 
26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat 
i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
68.-  (121/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Félix Arnal Bigas (mat. 20363) 
entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional de 
Tècnic Superior en Arquitectura, amb destinació al Departament de Mobilitat en el Territori de 
la Gerència d’Ecologia Urbana, on ocupa el lloc de treball de Cap Departament 1 
(40.10.GE.10), i una activitat privada per compte propi com a arquitecte, fora del terme 
municipal de Barcelona. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la 
privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’arquitecte, qualsevol manifestació del 
mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar 
la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de 
desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions 
que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al 
servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 20 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
69-  (127/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Enric Pagès Gassull (mat. 
76658) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
de Tècnic Superior en Arquitectura, amb destinació al Departament de Logística i 
Infraestructures de la Gerència de Seguretat i Prevenció, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 
(80.30.OP.20), i una activitat privada per compte propi d’arquitecte. Per tal d’evitar possibles 
coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada 
d’arquitecte, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La 
dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent 
a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i daltres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
70.-  (166/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Joan Mª Vives Vendrell (mat. 
27338) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Bomber SPEIS (codi lloc: 92.10.PE.20), i adscrit al Parc de Sant Andreu de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i 
Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la 
Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta autorització 
s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del 
Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en 
l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que 
declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de 
Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal 
que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). 
L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no 
podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per 
canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat 
i Prevenció. 
 
71.-  (0534/18) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la 
Fundación Telefónica per a la digitalització de la documentació generada, rebuda o recollida 
amb motiu del condol i rebuig de l’atemptat de la Rambla del 17 d’agost de 2017. FACULTAR 
el Regidor de Presidència, Aigua i Energia, l’Il·lm. Sr. Eloi Badia Casas, per a la signatura de 
l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n puguin derivar. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
72.- (20182002) ADJUDICAR el contracte núm. 17006849, que té per objecte la Gestió del servei 
per al foment de les relacions de proximitat i el veïnatge al Districte de Ciutat Vella, per un 
import de 2.510.283,91 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i 
classificació continguda en l’expedient a Progess Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL amb 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 21 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
NIF B59960526, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, 
sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os 
posterior/s a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a 
la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent 
desglossament: import adjudicació 2.282.076,28 euros; tipus impositiu del 10% d’IVA, i import 
de l’IVA de 228.207,63 euros. REQUERIR l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 
dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar 
el contracte a les dependències del Districte de Ciutat Vella. DONAR-NE compte a la Comissió 
de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 12 d’abril de 2018: 
 
73.-  (1/2018 PMH) AUTORITZAR la compatibilitat de la Sra. Thais Lleó Leida (mat. 72748) entre 
la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional d’Auxiliar 
administrativa, amb la destinació a la Direcció de Serveis Jurídics i de Gestió del Patrimoni del 
Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 
(90.50.GE.10), i l’activitat privada per compte propi com a tallerista i educadora 
mediambiental. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada 
laboral setmanal vigent a l’Administració i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident 
amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures 
públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de 
desembre d’incompatibilitats del personal al Servei de les Administracions Públiques, la Llei 
21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la 
Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc 
de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
74.-  (20174251) ADJUDICAR el contracte núm. 17003840, de subministrament de cascs modulars, 
d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques i amb mesures de contractació 
pública sostenible, per un import màxim de 605.471,99 euros, IVA inclòs, en base als preus 
unitaris oferts, i amb un valor estimat de 550.429,00 euros, de conformitat amb la proposta de 
valoració i classificació continguda en l’expedient, a Motocard Bike, SL amb NIF B61643540, i 
d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, condicionat a 
l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. 
EXCLOURE de la licitació a ADTEL Sistemas de Telecomunicación SL, amb NIF B63181440, 
per no haver acreditat el compliment del requisit establert a l’apartat 2.6 del plec de 
prescripcions tècniques, relatiu al nivell de soroll a l’interior del casc. AMPLIAR l’autorització 
de la despesa per un import total de 60.000,00 euros, amb càrrec a la partida 0401 62577 13212 
del pressupost de 2018, atès que el contracte es formalitzarà amb data posterior a la data 
prevista inicialment. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari la quantitat de 605.471,99 euros, IVA 
inclòs, amb càrrec a la partida anteriorment esmentada dels pressupostos 2018 i 2019, amb el 
següent desglossament: import adjudicació 500.390,08 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i 
import de l’IVA de 105.081,91 euros. FIXAR en 25.019,50 euros l’import de la garantia 
definitiva; i RETENIR-LO del preu del contracte, atesa la declaració del contractista d’acollir-
se a aquesta modalitat de constitució de garantia. FORMALITZAR el contracte en el termini 
màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del 
requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la 
tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació 
que impliqui la suspensió de la formalització o s’hi hagués acordat l’aixecament de la 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 22 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
suspensió. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació 
i Seguretat i Prevenció. 
 
75.-  (16/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Carlos Garcia Abalós (mat. 
76088), entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
de Tècnic Superior en Organització, amb destinació al Departament de Participació Social de la 
Gerència de Drets Socials, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.GA.70) i el 
desenvolupament del càrrec de regidor a l’Ajuntament de Premià de Dalt, essent la seva 
dedicació la d’assistència a les sessions dels òrgans corresponents, d’acord amb el que preveuen 
els articles 3 i 5 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del Personal al 
Servei de les Administracions Públiques, l’article 3 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, l’article 75 de la 
Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, i l’article 323 del 
Reglament del Personal al Servei de les Entitats Locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de 
juliol. La present autorització restarà sense efecte si es produeix una variació de les 
circumstàncies relatives a la mateixa o per expiració del mandat o renúncia al càrrec electe. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat 
i Prevenció. 
 
76.-  (17/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Enric Pérez Sanz (mat. 75916) 
entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional de Tècnic 
Superior en Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte 
de l’Eixample, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 (80.30.OP.20), i una activitat privada per 
compte propi de serveis tècnics d’arquitectura. Per tal d’evitar possibles coincidències entre 
l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada de serveis tècnics 
d’arquitectura, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La 
dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent 
a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre 
d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 
26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat 
i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
77.-  (29/2018 IMEB) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Marta Fontané 
Sánchez (mat. 3005735), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la 
categoria professional de Psicòloga, amb destinació a la Direcció de Centres Educatius de 
l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 – 
80.30.SS.20, i l’activitat privada per compte propi com a psicòloga. La dedicació professional 
privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració 
Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present 
autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i 
altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del 
personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 23 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
78.-  (33/2018 IMEB) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Pilar Carrero Grau 
(mat. 3005569), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria 
professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM l’Arbret de l’Eixample de 
l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 5 – 
80.50.SE.10, i l’activitat privada per compte d’altri a Shunia Yoga SL i per Inmaculada Mindan 
Notario, com a professora de Yoga. La dedicació professional privada no podrà superar la 
meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-
se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a 
l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen 
en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
79.-  (50/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Cristina Ribas Barberan 
(mat. 74967) entre la seva activitat municipal com a personal eventual, amb destinació a la 
Direcció de Serveis de Comunicació Digital de la Gerència de Recursos, on ocupa el lloc de 
treball de Directora 2 (20.20.GE.30), i l’activitat pública com a professora associada a la 
Universitat Pompeu Fabra a temps parcial, pel segon trimestre del curs acadèmic 2017-2018, 
des del 8 de gener de 2018 fins al 28 de maig de 2018. La dedicació a la docència universitària 
serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La 
present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 
26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat 
i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
80.-  (54/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Daniel Matarín Vela (mat. 
73003) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
de Tècnic Mitjà en Enginyeria, amb destinació al Departament de Llicències i Inspecció del 
Districte de Ciutat Vella, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 (80.40.OP.10), i l’activitat 
privada per compte propi d’informàtic. La dedicació professional privada no podrà superar la 
meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-
se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a 
l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen 
en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
81.-  (74/2018 IMEB) AUTORITZAR la compatibilitat del Sr. Joan Coma Ainsa (mat. 31000158) 
entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria professional de 
Tècnic d’Administració General, amb la destinació a la Direcció de Promoció Educativa de 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 24 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona d’aquest Ajuntament, desenvolupant el lloc de 
treball de Director (20.20.GE.10), i l’activitat pública com a Professor Associat de la 
Universitat Autònoma de Barcelona per l’any acadèmic 2017-2018 des de l’1 de setembre de 
2017 fins al 31 d’agost de 2018. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i 
haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització 
resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres 
previsions que es contenen en la Llei 53/2984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del 
personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
82.-  (83/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Fernando Jovellar Martínez 
(mat. 22115) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Sergent SPEIS (60.50.PE.10), i adscrit al Parc de la Vall d’Hebrón, de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i 
Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la 
Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 80 hores en l’any 2017. Aquesta autorització 
s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del 
Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en 
l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que 
declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de 
Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal 
que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 de 30 d’abril de 2016). 
L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no 
podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per 
canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat 
i Prevenció. 
 
83.-  (108/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Alberto Costa Sanz (mat. 
76663) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
d’Auxiliar administratiu, amb destinació a la OAC de Nou Barris de la Gerència de Drets de 
Ciutadania, Participació i Transparència, on ocupa el lloc de treball de Suport 4 (90.40.GE.20), 
i una activitat privada per compte d’altri d’enginyer, per a la redacció d’estudis tècnics i plans 
directors d’abastament i sanejament. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat 
pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada d’enginyer, qualsevol 
manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La dedicació professional privada 
no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i 
haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització 
resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres 
previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del 
personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 25 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
84.-  (109/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ma. Teresa Abelleira 
Rodríguez (mat. 76685) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la 
categoria professional d’Auxiliar administrativa, amb destinació a la Regidoria de Feminismes i 
LGTBI, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10), i l’activitat privada per compte 
d’altri d’assistent administrativa a l’empresa Kruch Sidos, SL. La dedicació professional 
privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració 
Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present 
autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i 
altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del 
personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
85.-  (204/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Pedro Antonio Martínez 
Martínez (mat. 21730) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la 
categoria professional de Sergent SPEIS (codi lloc: 60.50.PE.10), i adscrit al Parc de Sant 
Andreu de la Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola 
de Bombers i Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya 
(ISPC) de la Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta 
autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la 
Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració 
de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 
d’abril de 2016, que declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en 
l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que 
imparteix l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de 
Catalunya, per part del personal que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 
13 del 30 d’abril de 2016). L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès 
públic de l’esmentat acord no podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
86.-  (205/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Joan Carles Guarné Terrado 
(mat. 22560) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la categoria 
professional de Sergent SPEIS (codi lloc: 60.50.PE.10), i adscrit al Parc de Llevant de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i 
Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la 
Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta autorització 
s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del 
Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en 
l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que 
declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de 
Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 26 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). 
L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no 
podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per 
canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat 
i Prevenció. 
 
87.-  (66/2018) CONVOCAR 79 places de Bomber/a d’accés, del Servei de Prevenció, Extinció 
d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant concurs oposició lliure; i 
APROVAR les bases que han de regir aquesta convocatòria. DONAR-NE compte de la present 
resolució a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
88.-  (F180000053) AUTORITZAR al Consorci Mercat de les Flors, adscrit a l’Ajuntament de 
Barcelona, la contractació laboral temporal de ballarins, actors o músics professionals, tècnics 
especialistes en muntatges escènics o en exposicions, i coordinadors d’activitats molt 
especialitzades, d’acord amb el que disposa l’apartat 22.2 de la Instrucció de la Comissió de 
Govern aprovada en sessió de 22 de desembre de 2016. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció 
 
89.-  (N17-385) AUTORITZAR al Consorci Museu de Ciències Naturals de Barcelona, adscrit a 
l’Ajuntament de Barcelona, la contractació laboral temporal d’interinitat per vacant d’una 
persona per al lloc de treball de Tècnic/a Mitjà, de màrqueting i gestió comercial, del grup A2, 
d’acord amb el que disposa l’apartat 22.2 de la Instrucció de la Comissió de Govern aprovada 
en sessió de 22 de desembre de 2016. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets 
de la Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
90.-  (2018/198) APROVAR el conveni de col·laboració per a la contractació conjunta d’una 
plataforma de contractació electrònica per part dels Ajuntaments de Barcelona, Gavà, Girona, 
Granollers, Mataró, Premià de Mar i Terrassa. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
91.-  (2018/219) APROVAR el Protocol de cooperació entre la ciutat de Montevideo i la ciutat de 
Barcelona que té per objecte promoure els intercanvis de bones pràctiques i experiències entre 
les ciutats de Montevideo i Barcelona amb la finalitat d’enfortir el desenvolupament de les 
relacions d’amistat, en benefici dels ciutadans d’ambdues ciutats. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
b)  Mesures de govern 
c)  Informes 
 
1.-  Oficina d’Afers Religiosos — Memòria d’activitats 2017. 
 
La Sra. LÓPEZ explica que presenta la memòria del 2017 de l’Oficina d’Afers Religiosos, que 
és un servei que està dins de l’Àrea de Drets de Ciutadania i que treballa des de la laïcitat per 
tenir un coneixement del fenomen religiós a la ciutat en l’actualitat; garantir el dret a la llibertat 
religiosa, amb valors democràtics; garantir la diversitat de creences; facilitar la interacció entre 
grups religiosos, etc. 
Informa que actualment a la ciutat hi ha 563 centres de culte d’un total de més de 20 
confessions religioses. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 27 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Comenta que els dos punts més importants de treball de l’OAR són, d’una banda, la 
interlocució i mediació i, de l’altra, informació, formació i diàleg. Pel que fa al primer, 
assenyala que hi ha diferents punts, com ara la relació amb altres àrees, departaments i serveis 
de l’Ajuntament. Comenta que en aquest cas hi ha sobretot demandes d’assessorament sobre 
diversos temes, en total un 29,4%. Considera que això vol dir que cada vegada més els diferents 
serveis de l’Ajuntament volen ampliar els seus coneixements sobre aquesta realitat dels 
ciutadans.  
Quant a la relació amb les comunitats i entitats religioses i de consciència, indica que les 
temàtiques més freqüents són l’assessorament per a tràmits, subvencions, etc., i l’ús 
d’equipaments i espai públic. Considera que això té a veure amb una gran vitalitat del fet 
religiós a la ciutat. 
Sobre la relació amb la ciutadania, manifesta que l’OAR facilita eines i recursos per a l’entesa i 
la comprensió de la diversitat religiosa. Explica que hi ha moltes activitats, com ara visites a 
centres de culte, etc. Afegeix que el 10,8% de les demandes corresponen a altres 
administracions públiques, estudiants, universitats, etc. Destaca que, a parer seu, doncs, l’OAR 
és un referent al territori. 
En relació amb l’assistència a actes i trobades de les comunitats religioses, que és un altre dels 
papers de l’oficina, comenta que al llarg del 2017 els tècnics de l’oficina han assistit a prop de 
50 actes, sense comptar els actes a què ella mateixa va com a responsable política. 
En aquest apartat vol destacar algunes accions, que són altres actes o esdeveniments en què ha 
participat l’OAR però que estaven organitzades per l’Ajuntament, com ara diferents accions al 
voltant dels atemptats del mes d’agost o la commemoració dels 500 anys de la reforma 
protestant. 
Pel que fa a l’assessorament segons temàtica, constata que és molt complex i que es parla de 
moltes coses. 
Comenta que en intervencions a l’OAR se la requereix per a la comunicació i per mitjançar en 
diverses situacions a l’entorn de l’obertura d’un oratori. Indica que el 76% d’aquestes 
intervencions estaven al voltant de centres islàmics, però remarca que els conflictes sempre 
acaben quan s’obre l’oratori, és a dir, que són més les pors que les realitats. 
En relació amb la informació i diàleg, apunta que hi ha informacions personalitzades, un web 
propi, formació a entitats religioses, formació a professionals de serveis municipals de 
l’Ajuntament, cursos de formació bàsica, etc. 
Finalment, destaca la formació i divulgació de la diversitat religiosa adreçada a la ciutadania, 
amb visites a centres de culte, amb cicles de diàlegs com el de «Dona i religions» a biblioteques 
i amb participació i suport a La Nit de les Religions, i d’altres que el que treballen és una 
realitat que hi ha a la ciutat, que és la diversitat religiosa, que es treballa sobretot per garantir el 
dret a la llibertat religiosa i a l’expressió religiosa. 
 
La Sra. VILA agraeix aquest informe. Constata que ja és habitual i tradició a l’Ajuntament que 
el govern expliqui la feina que fa aquesta oficina tan important a la ciutat, tenint en compte 
l’increment de la diversitat religiosa. 
Està absolutament d’acord amb mesures que fomentin el coneixement i la divulgació de la 
diversitat i el fenomen religiós a la ciutat, perquè entén que forma part de cada un dels 
ciutadans i ciutadanes que fan el gruix de la societat a Barcelona. 
Troba evident que el fet religiós, més enllà de la part més íntima i personal de cada persona, 
traspua la frontera dels individus perquè hi ha una vessant comunitària molt important i, per 
extensió, d’impacte en l’espai públic i en activitats que es puguin fer d’una manera més 
col·legiada o de conjunt. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 28 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
En aquest sentit, reconeix la gran tasca d’intermediació, d’assessorament i d’acompanyament 
que fa l’OAR. Tanmateix, diu que potser troba a faltar una actitud més proactiva i de lideratge 
per donar a conèixer tota aquesta feina que es fa des de les comunitats religioses. Pensa que està 
molt bé que la comissionada o que l’OAR assisteixin a les diferents activitats de les comunitats 
d’una manera més representativa, però li agradaria veure’ls més proactius, sobretot des del punt 
de vista més polític, parlant amb cada una de les comunitats, aprofundint en quines són les 
seves necessitats i, per tant, estant més al dia a dia de la vida que fan aquests ciutadans i 
ciutadanes, que en el fons tenen vocació d’incidir en el dia a dia i en el benestar de les persones 
que viuen a la ciutat. 
Feta aquesta consideració, vol fer algunes preguntes perquè no ho ha vist recollit a la memòria, 
com ara quantes trobades o visites ha fet la Direcció de l’OAR o la mateixa comissionada a les 
diferents comunitats. Per tant, no veu aquesta proactivitat d’anar a casa de les comunitats. 
Constata que en la memòria hi ha percentatges, però no sap en realitat quantes actuacions, 
assessoraments, etc., amb números absoluts, s’han dut a terme. Comenta que no s’indiquen 
quantes iniciatives es fan relacionades amb el coneixement de la diversitat religiosa enfocades a 
la ciutadania. Creu que això no queda del tot ben recollit. 
Finalment, també vol saber amb quins criteris i com es valoren els projectes i les activitats de 
les comunitats a l’hora de concedir les subvencions. 
 
El Sr. ALONSO pensa que la diversitat de cultures que integren la societat catalana és una 
oportunitat que cal valorar oportunament, però també és un gran repte amb dificultats bastant 
evidents. Comenta que Espanya és un estat laic on es garanteix la llibertat religiosa de les 
persones, tal com s’estableix a la Constitució, a l’article 16. Indica que aquesta llibertat 
religiosa queda ben palesa en l’informe de l’Oficina d’Afers Religiosos, en què es diu que a 
Barcelona hi ha 563 centres de culte, amb més de 20 comunitats religioses diferents. 
Pensa que justament un dels grans reptes de la societat és mantenir la convivència i el respecte 
entre aquestes diferents religions, que sovint porten associades valors culturals que també són 
diferents. Constata que aquesta convivència no sempre és fàcil.  
En aquest sentit, valora positivament l’existència de l’Oficina d’Afers Religiosos. Pensa que 
l’OAR fa una tasca important i necessària. Però diu que té l’obligació d’assenyalar que també hi 
ha hagut fracassos en la gestió de conflictes, com ara el del centre de culte de Nou Barris, en 
què hi ha hagut incidents protagonitzats per grups radicals, tant d’extrema dreta com d’extrema 
esquerra, cosa que demostra que encara queda feina per fer, que la feina no es pot fer només 
amb una campanya de Twitter o amb una etiqueta o amb una declaració d’intencions, sinó que 
cal molta pedagogia, treballar amb les persones i tenir clar els principis bàsics de respecte i 
convivència. 
En resum, valora positivament la tasca de l’Oficina d’Afers Religiosos, però també constata que 
falta molta feina per fer per realment aconseguir l’objectiu que aquesta diversitat de cultures 
enriqueixi la societat i no sigui una font de conflictes. 
 
La Sra. CAPDEVILA indica que la tasca que porta a terme l’Oficina d’Afers Religiosos és 
essencial, especialment en una ciutat amb la pluralitat de creences que té Barcelona. Considera 
que totes les missions que desenvolupa l’OAR són imprescindibles, però pensa que n’hi ha tres 
de fonamentals: facilitar un millor coneixement i respecte de la diversitat religiosa, fomentar el 
diàleg interreligiós i vetllar perquè totes les confessions tinguin accés a l’espai públic amb 
igualtat de condicions. Destaca que són els tres pilars que sustenten des del principi la laïcitat, 
pedra angular de la llibertat religiosa, de la convivència i de la cohesió en una societat 
multiconfessional com la barcelonina. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 29 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Pel que fa concretament a la memòria d’activitats del 2017, valora positivament la feina 
desenvolupada l’any anterior per l’OAR. Atès que la memòria presenta un seguit de dades de 
caire estadístic i quantitatiu no sempre de fàcil interpretació, vol fer algunes observacions i 
preguntes. 
Diu que li crida l’atenció que les demandes de l’OAR provinguin en un 70,9% de l’Ajuntament 
o de la mateixa OAR, i que només un 2,5% sorgeixin de particulars, mitjans de comunicació o 
centres educatius. Manifesta que aquest fet la porta a pensar que l’OAR encara no és prou 
coneguda entre la ciutadania. Pregunta quina és l’anàlisi que es fa i què es fa per donar a 
conèixer la feina d’aquesta oficina entre els barcelonins, més enllà del públic directament 
interpel·lat en les seves missions. 
En aquest sentit, considera estratègica la formació i la divulgació de la diversitat religiosa 
adreçada a la ciutadania, i molt especialment la proposta didàctica per donar a conèixer la 
diversitat religiosa a l’alumnat de secundària. Li sembla un balanç pobre el fet que només tres 
escoles hagin participat en aquesta activitat al llarg de tot l’any, sobretot si es té present que és 
un programa que es desenvolupa des de l’any 2008. Per això vol saber com arriba la informació 
als centres educatius i què pensen fer enguany per augmentar la participació de l’alumnat en les 
visites als centres de culte. 
Finalment, veu essencial que l’OAR estigui present i participi en les activitats organitzades per 
les diferents entitats de caire confessional o amb temàtica vinculada al fet religiós. Ara bé, 
voldria que li aclarissin a què es refereixen quan expliquen que l’OAR assumeix la 
representació institucional en ocasions especials, com ara als festivals principals de cada 
confessió. Entén que no assumeixen les tasques que són pròpies dels membres del govern. 
En tot cas, agraeix als professionals de l’OAR la feina que desenvolupen amb diligència, una 
tasca que és estratègica per a la ciutat. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix la presentació d’aquest informe a la comissionada, perquè entén que 
és un exercici de transparència i també de retre comptes de la gestió d’un servei que és 
fonamental a Barcelona per garantir el dret a la llibertat religiosa i també per atendre i garantir 
la convivència en una comunitat diversa i plural i que alhora és molt complexa. 
Indica que, com s’ha dit, hi ha 23 confessions religioses diferents i gairebé 600 centres de culte 
religiós. Constata, doncs, que es tracta d’una realitat que és rica i alhora també complexa. Entén 
que l’abordatge des de la laïcitat garanteix aquesta neutralitat necessària perquè totes les 
confessions religioses puguin realitzar les seves activitats i manifestacions en igualtat 
d’oportunitats. Creu que l’oficina treballa en aquesta direcció. Per tant, la valora molt 
positivament i felicita els professionals de l’oficina i també tota la societat civil, que col·labora 
diàriament en aquesta tasca. 
Dit això, també vol remarcar algunes qüestions que li generen dubtes o que li han cridat més 
l’atenció. En primer lloc, comenta que la majoria de les demandes que arriben a l’oficina 
provenen del mateix Ajuntament i molt poques des de la comunitat. Per tant, entén que cal fer 
un esforç de comunicació de l’existència de la mateixa oficina, de difusió i de coneixement per 
part de tota la ciutadania. 
En segon lloc, planteja la qüestió de les subvencions. Valora molt positivament l’assessorament 
en matèria de subvencions i especialment les que van adreçades a l’arranjament de locals. I 
entén que en aquesta línia s’ha de treballar més, s’han de posar a disposició més recursos, 
perquè la meitat dels centres religiosos són de religió cristiana, catòlica i evangèlica. Des de 
l’experiència d’haver estat en regidories de districtes, pensa que alguns locals de culte de la 
confessió evangèlica necessiten realment arranjament, perquè, si no, no poden fer les seves 
activitats en condicions. Afegeix que a vegades es generen conflictes senzillament per una 
qüestió de manca d’adequació del local, cosa que no té res a veure amb l’activitat que s’hi fa. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 30 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
En tercer lloc, constata que en l’informe només es ressenyen les activitats formatives a la 
Guàrdia Urbana i entitats al Districte de Nou Barris. Vol saber si s’han fet més sessions 
formatives a més districtes o només en aquest i ha estat motivat pel tema de l’oratori. 
 
La Sra. ESTELLER agraeix la presentació d’aquest informe, que té com a objectiu la garantia 
del tracte igualitari entre les religions. Comenta que el Grup Popular sempre ha defensat la 
llibertat religiosa de totes les confessions, en un marc de convivència, perquè al final tots han de 
conviure i tothom ha de tenir dret a exercir la seva llibertat religiosa. Considera que 
l’Ajuntament ha de facilitar que aquest pluralisme religiós tingui cabuda a la ciutat amb les 
mateixes garanties per a tothom. 
Explica que, de fet, a l’Estat es va constituir l’Observatorio de Pluralisme Religioso el 2013, 
que té aquest objectiu, que és facilitar la llibertat religiosa i de consciència. Considera que 
l’Ajuntament ha de vetllar per crear les condicions necessàries perquè la llibertat religiosa sigui 
possible. 
Pensa, però, que no es pot oblidar que Espanya és un estat aconfessional, mentre que l’informe 
diu que és un estat laic, que és diferent. Creu que s’ha d’actuar en conseqüència del tipus d’estat 
que hi ha. 
Destaca que, cada vegada que el govern presenta un informe, sota una aparença tècnica de 
subvencions, d’accions, d’intentar treballar per garantir la igualtat de condicions a l’hora 
d’exercir la pràctica religiosa, es constata que l’Ajuntament fa unes accions amb un gran 
laïcisme actiu. Remarca que el govern practica el laïcisme actiu sempre que pot. Indica que 
cada acció de l’Ajuntament va adreçada cap a aquesta direcció del laïcisme actiu, del qual 
l’alcaldessa és un exemple. Constata que l’alcaldessa perd temps per felicitar el final del ramadà 
als musulmans, però, en canvi, sempre menysté la religió catòlica i no assisteix a la missa de la 
Mercè, no fa ni una menció en cap commemoració catòlica a la ciutat, quan el 43% dels 
barcelonins es declara catòlic. Es pregunta per què sempre hi ha aquesta voluntat de donar 
suport a algunes religions. Troba una gran falta de sintonia amb la majoria dels barcelonins, ja 
que les confessions no cristianes són un 4%, els musulmans són un 3% i els orientals són un 
1%. Reitera que els catòlics són un 43% i, en canvi, l’alcaldessa sempre que pot els menysté i 
fins i tot a vegades s’ofenen. 
D’altra banda, pensa que el govern ha de treballar recíprocament, perquè hi ha religions i 
comunitats a les quals també s’ha de demanar que hi hagi aquesta reciprocitat i la voluntat 
d’evitar que hi hagi certs radicalismes que poden tenir greus problemes a la ciutat. Per tant, 
considera que no hi pot haver cap tipus de discriminació positiva cap a una religió en concret. 
Pensa que tothom ha de tenir els mateixos drets i deures per facilitar aquesta llibertat religiosa 
tan necessària a la ciutat. 
 
La Sra. ROVIRA entén que l’abordatge de la diversitat religiosa és un tema complex. Pensa que 
la feina que està fent l’Oficina d’Afers Religiosos encara té mancances i que ja s’han anunciat 
per part d’alguns grups. 
Diu que en aquesta intervenció vol mirar la lluna i no només el dit de l’oficina com a tal. Entén 
que la millor manera per combatre les discriminacions i les fòbies és generant i treballant per 
garantir la inviolabilitat d’unes condicions materials de vida dignes i lliure de relacions 
d’opressió i dominació, ja sigui per motius de raça, gènere o classe, que això encara existeix i 
existirà durant molt temps també a Barcelona. 
Més enllà de les fòbies i el desconeixement que s’esmenten en l’informe, pensa que el que 
existeix és racisme, els fets excusa i la falta de consciència en moltes ocasions. Considera que 
ser racista, classista i masclista no és una actitud concreta que només realitzen persones 
determinades, sinó que caldria tenir present que totes són racistes, masclistes i classistes, 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 31 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
malgrat que els pesi, ja que totes han nascut i les han educades a l’Europa blanca patriarcal 
formada per estats capitalistes que beuen a diari del colonialisme i del negoci de l’espoli i el 
control migratori. 
Per tant, entén que també hi hauria d’haver una responsabilitat per part del govern d’abordar 
d’una manera concreta com es combat aquesta situació d’una manera transversal en tots els 
àmbits de la ciutat. 
Alhora, li sembla que parlar de religions i de llibertat és agosarat i superficial. Manifesta que un 
ajuntament que continua aprovant més pressupost i més efectius per al dispositiu Víctor Alfa, 
que continua col·laborant amb l’aparell institucional d’estrangeria de l’Estat espanyol, que no 
ha mogut més que promeses respecte al tancament dels CIE i que no afronta d’una manera 
estructural la violència institucional causada pels sistemes d’opressió, li genera tristesa, sobretot 
amb un govern que teòricament venia a fer això. 
Així mateix, també creu que des del govern hi hauria d’haver una aposta per una socialització 
del que representen les religions en si mateixes, és a dir, religions com a institucions de poder i 
de control social, fet que diferencia clarament de les llibertats individuals de creences i de 
l’espiritualitat. 
Finalment, celebra algunes de les propostes que ja s’estan duent a terme, però també veu amb 
contradicció el fet que es parli de poder celebrar actes religiosos en espais públics quan encara 
hi ha una ordenança restrictiva de l’ús d’aquest espai i una Guàrdia Urbana que impedeix a les 
veïnes en múltiples ocasions fer ús d’aquest espai públic, com mostra el desallotjament de 
l’acampada de plaça de Catalunya, quan hi ha gent que està reivindicant drets i fent un ús 
d’aquest espai que pertany a totes les ciutadanes. 
 
El Sr. ARDANUY es felicita de l’existència d’aquesta oficina i vol posar en valor la feina feta 
per l’OAR. Creu que la defensa activa dels drets i de les llibertats religioses és un element 
fonamental d’una societat moderna com la que es vol construir. 
Constata que hi ha d’haver una presència activa de l’Ajuntament de Barcelona en tot allò que 
significa el contacte i l’acompanyament de les diverses creences a la ciutat. En aquest sentit, 
destaca la visió de transversalitat i de col·laboració amb altres institucions. També vol posar en 
valor la tasca de bona relació amb la Generalitat de Catalunya en el desenvolupament de 
l’activitat d’aquesta oficina i també de la cerca d’objectius comuns en aquest sentit. 
Felicita l’oficina per la feina posterior a l’atemptat de l’any anterior, sobretot en la relació amb 
la comunitat islàmica de Barcelona, que ha ajudat, i també la interrelació amb la resta de la 
ciutat de Barcelona, que ha ajudat a gestionar una situació molt complexa. 
 
La Sra. LÓPEZ agraeix els comentaris en positiu. Pel que fa als comentaris negatius, diu que els 
agafa, tot i que algun, com el del laïcisme actiu, no el comparteix, ja que si alguna cosa saben 
totes les comunitats religioses de la ciutat de Barcelona, tant les majoritàries com les 
minoritàries, és que el seu posicionament mai no ha estat ni mai serà laïcista actiu. Especifica 
que una altra cosa seria la laïcitat. En tot cas, insisteix que en això no s’hi identifica ni l’OAR 
tampoc. 
Pel que fa a altres comentaris, contestant al PDeCAT diu que no consten les trobades que 
l’OAR ha tingut proactivament amb les comunitats religioses. Comenta que té la mania de 
portar una agenda de tot el que ha fet, i afegeix que ha visitat moltes d’aquestes comunitats, tant 
proactivament com quan la conviden. Indica que l’OAR sobretot està fent una visita de manera 
proactiva a absolutament totes les entitats religioses de la ciutat, és a dir, se’ls demana i es va a 
parlar amb ells, etc. 
En relació amb el tema que falta molta feina per fer, que deia Ciutadans, hi està absolutament 
d’acord. Comenta que per això s’ha augmentat el nombre de persones que treballen a l’OAR i 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 32 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
s’ha augmentat el pressupost. Manifesta que, com que es considera que és una feina que no és 
només de l’OAR, el que s’ha intentat molt és transversalitzar tota la seva feina i que per això hi 
ha molt de pes en el treball amb l’Ajuntament perquè tothom col·labori en aquesta feina i amb 
aquesta pedagogia que encara cal. 
Quant al tema de les escoles, apunta que li agradaria arribar a més escoles, però constata que el 
món educatiu rep tants tipus de demandes que són molt selectius. Creu que és molt important la 
feina amb les escoles, i en aquest sentit agafa el suggeriment completament. 
Diu que el que coneix de Nou Barris és que s’han fet les accions que s’han comentat. Indica que 
no en coneix cap més directament a Nou Barris. Ara bé, en relació amb les que fan en línies 
generals els professionals de l’Ajuntament, explica que hi va gent de Nou Barris, igual que hi 
va gent d’altres districtes. 
Finalment, vol fer un apunt a la CUP, i és que les creences i l’espiritualitat gairebé mai són 
individuals. Destaca que si alguna cosa tenen la religió i l’espiritualitat és comunitària. 
 
La Sra. CAPDEVILA recorda una pregunta que havia fet en la intervenció anterior de què es 
pensava fer per donar a conèixer més l’oficina, perquè li sembla que hi ha poca participació. 
 
La Sra. LÓPEZ comenta que es treballa amb el Grup d’Interculturalitat i que s’intenta també 
treballar amb mitjans de comunicació perquè expliquin el que fa l’OAR i es doni a conèixer. 
 
La Sra. ROVIRA aclareix que el que és important per a la CUP és fer una aposta des del govern 
per la socialització del que representen les religions i no entrar en les llibertats individuals de 
creences, que es pot tenir el debat de si és comunitari o no. 
 
Es dona per tractat. 
 
2.-  Audiències Betevé. Abril 2018. 
 
El Sr. VICENTE dona les gràcies a l’Àgueda Bañón per aquesta oportunitat de donar resposta a 
aquesta qüestió. Celebra, doncs, aquest exercici de normalitat, és a dir, que sigui el director de 
Betevé i no un membre del govern qui respongui a una qüestió que és rellevant per a ell. 
Constata que els grups coneixen la gestió independent de Betevé, aquest model deslligat de 
l’agenda política. Recorda que ell mateix va ser escollit tres anys enrere gràcies a aquesta mena 
de criteris. Afegeix que també va ser escollit perquè va presentar un projecte que consistia a 
interpretar què està passant en el sector de la comunicació. Comenta que hi ha hagut un canvi 
molt profund, en què s’ha passat d’un model lineal a un model multipantalla, un model amb 
múltiples canals de producció i de distribució. Indica que és a través del fort impacte de la 
tecnologia que s’han canviat radicalment els hàbits de consum a tot arreu. Conclou, doncs, que 
actualment l’audiència ha anat migrant cada cop més de la finestra que abans era la televisió, 
que era al menjador de casa, cap a diferents pantalles. 
Pensa que això convé explicar-ho abans de passar a les dades i també en referència al canvi de 
marca. Manifesta que aquest canvi de marca busca explicar precisament això, adaptar aquest 
relat a aquest nou context, explicar qui són i què fan. 
Respecte al que fan, entén que hi ha una claríssima tendència a l’obsolescència de la tecnologia 
televisió, de la mateixa manera que uns anys enrere es van començar a deixar de vendre i llegir 
diaris en paper, cosa que és una realitat molt present. Indica que en el cas de la televisió la 
tendència també és claríssima, cosa que diuen tots els experts. Comenta que per aquest motiu es 
volia diluir aquesta dependència de la paraula televisió en la marca Betevé. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 33 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Apunta que, per descomptat, es continuaran fent continguts audiovisuals a Betevé, ja que és la 
seva especialitat, però anuncia que es farà amb independència de les finestres on es van 
col·locant. Afegeix que això s’havia de fer perquè Betevé havia de reinterpretar qui era. En 
aquest sentit, explica que en l’era d’Internet els interessava molt més parlar de proximitat i no 
tant de localitat. Considera que la proximitat reforça aquest vincle emocional de qui sent 
pertinença a Barcelona, independentment de si hi viu o no hi viu, ja que pot ser que algú sigui 
de Barcelona, però visqui a l’altra punta del món, o potser que algú sigui de fora de Barcelona, 
però treballi a Barcelona. 
Per tant, aclareix que quan es fa referència a Betevé es tracta d’això, ja que l’univers Betevé és 
una pantalla televisiva, però també són les plataformes digitals; és MouTV, que és el canal del 
metro, on Betevé serveix la major part de les informacions que s’hi poden veure; les xarxes 
socials; el 91.0, la freqüència de ràdio; una sèrie d’accions offline, que són cada cop més 
importants, i també el web.  
Comenta que en aquest nou paradigma s’ha transcendit aquesta manera d’entendre la televisió 
com una qüestió lineal, com la graella de la televisió, i cada cop més s’instal·la en entorns que 
són sobretot digitals. 
Pel que fa al web, explica que es va fer un canvi de web perquè calia resoldre dues coses. 
Comenta que, en primer lloc, estaven separats els continguts informatius i els continguts no 
informatius, però els interessava guanyar, tant en un cas com en l’altre, visibilitat. Manifesta 
que això s’ha aconseguit gràcies a aquesta estratègia d’unificar en un únic portal tots aquests 
continguts. 
Afegeix que, a més, calia tenir un web responsive, ja que en un món on la gran majoria de la 
gent accedeix als continguts d’Internet, no només als de Betevé, pel mòbil, i no tant per 
l’escriptori o la tauleta, això era fonamental.  
Comenta que la major part dels continguts del web són vídeos. Indica que la xifra que presenta 
en el PowerPoint dona una idea del volum que s’està generant i de l’abast que s’està 
aconseguint gràcies a això, no només en la freqüència, sinó sense interrupcions. 
Respecte al consum de vídeo, creu que és interessant puntualitzar que, ja que es parla de 
diferents pantalles, això s’hauria de poder comptabilitzar d’alguna manera. Diu que això ho 
estan intentant fer tots els grans mitjans de comunicació. Opina que les xifres del vídeo en 
general quan se suma tot això –més de 42,5 milions de minuts consumits– són molt 
significatives. Pensa que això no és casualitat, sinó que és gràcies a un esforç enorme que s’està 
fent no tan sols per distribuir aquests continguts a les diferents finestres, sinó per adaptar els 
llenguatges i les narratives que mereixen cada una d’aquestes finestres. Destaca que no és el 
mateix fer continguts audiovisuals per a televisió que fer-ho per a YouTube, per exemple, en 
durades, en llenguatge, etc., amb públics que han abandonat, en alguns casos, la televisió, que ja 
no hi són. 
Pel que fa a la TDT concretament, pensa que és important matisar com es mesura l’audiència de 
televisió. Explica que això ho fa o bé Kantar Media, amb 110 audímetres a Barcelona, amb la 
qual cosa hi ha una aproximació sobre el que és l’audiència en aquesta àrea, o bé amb 
Konodrac, que permet tenir una mostra real, és a dir, del nombre de dispositius connectats a 
través de la televisió connectada. Comenta que aquest últim dona una informació molt precisa. 
Indica que Kantar Media no serveix per mesurar la televisió local. Explica que Kantar Media 
elabora el share, la quota de pantalla, que serveix per mesurar les televisions nacionals i 
autonòmiques, però no la local. Aclareix que això ho diu ell, però sobretot el director comercial 
de Kantar Media, que clarament no és la solució. Assenyala que, per tant, s’han de buscar altres 
sistemes per poder-ho computar bé. Explica que per això s’han incorporat totes les eines de 
mesura amb Konodrac, que donen una informació complementària molt valuosa i molt més 
precisa. Informa que aquest any, amb les xifres obtingudes, Betevé s’ha mantingut. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 34 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Respecte a les xarxes socials, creu que tot l’esforç que s’està fent en un sentit o en l’altre dona 
uns resultats espectaculars, amb vídeo nadiu en aquests llocs, generant comunitats. Explica que 
Betevé acaba d’estrenar un canal a YouTube. Pensa que encara és d’hora per treure grans 
conclusions, però creu que estan en la bona línia, sobretot perquè hi ha una sèrie de generacions 
joves que ja no miren la televisió, però sí que són a YouTube. Indica que s’estan fent continguts 
exclusius per a YouTube. 
Comenta que en altres finestres no hi ha dades. 
Finalment, presenta una diapositiva en què es veu claríssimament quines són les franges d’edat 
que han abandonat la televisió, i la mitjana, el perfil, és de 65 anys. 
 
El Sr. CIURANA lamenta la compressió temporal de l’explicació perquè hi ha qüestions en què 
valdria la pena aprofundir, més que no pas els 3 minuts que els grups tenen. 
Pel que fa als 3 anys que fa que el Sr. Vicente ocupa la direcció, manifesta que no ha pogut 
deixar de pensar en qui va liderar el concurs en el seu moment, que era el Sr. Joaquim Forn, 
actualment tancat en una presó espanyola per haver defensat les seves idees i la llibertat 
d’expressió, que els mitjans de comunicació tant han de vetllar perquè sigui així. 
Per tant, vol agrair-li al director que hagi anat a la sessió, tot i que després d’una certa 
insistència al govern. 
Més enllà de la complexitat de les mesures de les multipantalles, etc., vol destacar tres o quatre 
punts que el preocupen, amb un to absolutament constructiu. 
En primer lloc, indica que no ha pogut veure les dades segregades de la ràdio. Per tant, diu que 
agrairia que les hi fessin arribar. Diu que, si s’agafa el mes de gener de cada any, es pot veure 
que les audiències convencionals de la televisió van baixant. Assenyala que al gener de 2016 
eren 196.000; al gener de 2017, 179.000, i al gener de 2018, 144.000. Aclareix que ha dit de la 
televisió, però que es referia al web, malgrat haver estat unificades totes. Recorda que en el 
mandat anterior es va deixar en 234.000 usuaris únics. Sap que això és un món canviant i que 
varia, però li sembla que hauria de servir per agafar una visió general. 
Pel que fa a les audiències de televisió convencionals, com bé deia el Sr. Vicente, no sap si són 
prou fiables les observacions que es fan, però se situen en un 0,3% del share. Recorda que en el 
seu moment estava per sobre de l’1%. Diu que no el complau ni el 0,3% ni l’1%, perquè creu 
que una ciutat com Barcelona hauria de tenir una capacitat molt més forta per tenir un mitjà de 
comunicació públic d’interès local. 
De totes maneres, felicita Betevé per la nova estratègia de xarxes socials. Troba que és evident 
que Betevé és cada vegada més present a Twitter, etc. Respecte de YouTube, tot i que sap que 
el canal de Betevé és nou, remarca que només té 279 subscriptors.  
Indica que el seu Grup només expressa una preocupació, i explica que d’aquí ve el perquè de la 
seva insistència. S’ofereix per repensar el que calgui. Pensa que amb l’actual panorama de la 
comunicació pública, en català i local un instrument com Barcelona Televisió hauria de tenir 
una capacitat d’influència i de penetració molt més elevada que la que té actualment. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix al Sr. Vicente les explicacions. També vol donar les gràcies a tots 
els periodistes que dia a dia són a l’Ajuntament, que formen part de l’activitat municipal i que 
tenen una feina que cal valorar, perquè els polítics saben que la ciutat de Barcelona és molt 
gran, ja que té 10 districtes i un conjunt de 73 barris. Sap que els periodistes, amb el seu esforç, 
amb les càmeres i els micròfons, van voltant per Barcelona per parlar i per portar la notícia. 
Reitera l’agraïment a la feina dels periodistes, que no sempre és gratificant. Per això pensa que 
val la pena dir-ho públicament. 
 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 35 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Creu que Betevé representa un dels objectius que hi ha a l’informe, és a dir, representa tots els 
que d’una manera o altra mantenen un lligam amb la ciutat. Valora positivament l’augment en 
usuaris únics, en sessions i en pàgines vistes.  
Sap que, quan es parla de comparar les audiències, en el món televisiu hi ha molta competència 
i molta diversitat d’oferta televisiva, tant pública com privada. Pensa que és important i 
necessari adaptar-se a les noves tecnologies, tal com Betevé ha fet, de manera que ha arribat a 
més de 42 milions de consum. 
Sap que la quota màxima que s’expressa és un 2,5% de quota. Indica que faltarien les dades de 
la ràdio. Creu que un dels objectius que haurien de pensar tots és com es poden millorar les 
audiències. 
Opina que potser estaria bé en pròxims informes, o en el de l’any següent, comparar aquesta 
gràfica de les audiències anteriors amb aquestes. 
Creu que és important centralitzar més els continguts en Barcelona, en els barris i en els 
districtes i continuar donant veu als veïns, a la pluralitat d’idees, ja que Betevé és l’única 
televisió de l’àmbit municipal de Barcelona i, per tant, s’ha de cuidar i potenciar. 
Finalment, vol fer una demanda que no és pròpiament de Ciutadans, sinó del col·lectiu de 
persones amb discapacitat. Manifesta que, malgrat saber que hi ha programes en què hi ha 
intèrprets de llengua de signes, li agradaria que hi pogués haver algun programa més perquè la 
televisió sigui accessible a tothom, entre els quals hi hagi els espais infantils. Comenta que això 
són temes que surten a vegades al Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb 
Discapacitat. 
Anima a continuar treballant perquè aquesta televisió, que és la que cobreix l’àmbit municipal 
de Barcelona, continuï augmentant les audiències. 
 
El Sr. CORONAS agraeix la presentació de l’informe per part del director de Betevé.  
Constata que les dades són poc inspiradores, però reconeix que si es fa una lectura simple i pura 
dels resultats dels audímetres no seria just, perquè els consums televisius han variat i les dades 
d’audiència registrades contrasten amb les audiències i sobretot amb l’impacte que pot arribar a 
tenir un programa en l’època del consum sota demanda i de la multiplataforma. Diu que ell 
mateix és un consumidor de Betevé, però manifesta que rara vegada sintonitza el canal de 
televisió, sinó que ho fa a través dels altres mitjans. Destaca que aquesta situació és per a tots 
els canals televisius. 
Per això, pensa que la gran pregunta que s’han de fer no seria sobre les audiències de Betevé, 
sinó quina és la Betevé que volen i quin cost estan disposats a assumir. Destaca que avui dia 
Betevé és una televisió de servei públic. D’altra banda, indica que és una televisió que també té 
un baix cost per capita, és a dir, és una televisió barata si es té en compte la relació del cost per 
habitant.  
Manifesta que això porta a la pregunta de quina és la inversió necessària per poder assumir les 
audiències. Comenta que les retallades imposades pel ministre Montoro han posat en alerta 
totes les televisions públiques. Afegeix que la mateixa TV3, que és la televisió pública de 
referència a Catalunya, afirma que podria perdre el lideratge perquè disposa de menys diners 
per invertir, cosa que demostra que no ho és tot, però que és innegable que existeix la relació 
entre la inversió i l’audiència. 
És conscient que es treballa per fer de Betevé aquesta televisió multiplataforma i amb les 
audiències fraccionades. Destaca molt la feina dels informatius i els comptes de les xarxes 
socials, amb el seu vídeo curt, que demostren la gran capacitat de què disposen. 
En resum, tot i que creu que no és el més rellevant, entén que no han d’estar contents per les 
baixades d’audiència. Li agradaria que s’incrementés el percentatge, i diu que potser arribar a 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 36 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
shares per damunt del 3% seria un bon objectiu. Tanmateix, també és conscient de la realitat en 
què es troben i en la sensació d’impàs que viu Betevé amb els judicis i els processos 
d’internalització, que no s’acaben mai, i amb els problemes relacionats amb la contractació dels 
productes i la demanda de l’IVA per part del ministre Montoro, que se suma a un pressupost 
que de fet ja és ajustat. 
Pensa que cal millorar, que cal buscar solucions, però creu que sobretot cal tenir clar quin 
model de televisió pública i de Barcelona volen. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix al director de Betevé aquesta presentació de l’informe. 
Vol fer dues reflexions: una a l’entorn de les dades d’increment del web, que entén que són 
favorables i positives, per la qual cosa felicita per tota la tasca que s’ha fet per aconseguir 
aquest increment de 500.000 persones usuàries, que és més d’un 33%; prop d’1 milió de 
sessions noves, i un 20% més de pàgines visitades. Per tant, entén que el que són plataformes 
digitals o el trànsit al mòbil és un fet molt positiu, que facilita l’apropament de nous públics, 
que és un dels reptes: atraure nous públics. Indica que, a través del mateix mitjà de difusió dels 
espais televisius, és una manera d’incrementar aquest públic. 
Malgrat tot, la preocupa la baixada de l’audiència televisiva clàssica. Comenta que el director 
feia un apunt que el seu Grup considera molt interessant, que és que la visualització és de 
persones de més de 65 anys. Entén que aquest és un bon mitjà, molt idoni perquè les persones 
grans de la ciutat estiguin connectades amb el que passa a la seva ciutat, amb el seu territori més 
proper, que és el districte, amb les informacions de districte i de barri, i amb les informacions 
de ciutat. Pensa que seria bo fer una anàlisi de per què aquesta audiència baixa i també 
prioritzar-la, perquè pot ser un element més per evitar que les persones estiguin desinformades 
quan arriben a una determinada edat, ja que no tenen plataformes digitals a l’abast o no estan 
familiaritzats amb el mòbil o directament no en tenen. 
Recorda que es va aprovar una declaració institucional signada per la majoria dels grups del 
dret al wifi. Destaca que no tothom té wifi. Considera que, per tant, és important mantenir 
aquesta televisió clàssica, en especial per a aquest públic, que és el que més coneix la ciutat 
perquè és el que més l’ha viscuda i pot tenir un gran interès en què passa i també fer-los 
partícips. 
Manifesta que té una pregunta directament per al govern o per al regidor. Vol saber com està el 
procés d’internalització dels treballadors i treballadores i si s’hi està treballant. 
Comenta amb un to afectuós però contundent que per a properes vegades agrairà que s’utilitzi 
un llenguatge no sexista en els informes que es presentin. 
 
La Sra. ESTELLER vol agrair al Sr. Vicente la seva presentació. Manifesta que el director de 
Betevé ha exposat les audiències, però pensa que aquestes audiències van lligades a un model. 
Destaca que el model de Betevé fa prevaldre la qualitat i que les televisions comercials tenen 
uns altres interessos. Comenta que en el cas de Betevé ha de prevaldre l’interès de servei públic. 
Constata que el Sr. Vicente ha expressat que han fet un gran esforç per adaptar-se als nous 
consums i les noves maneres de veure qualsevol programa de Betevé. En aquest sentit, indica 
que Betevé està fent uns canvis tecnològics a través d’aquestes plataformes que permeten que 
els seus productes els vegin més persones. Reconeix que hi ha algunes audiències que tenen una 
sèrie d’oscil·lacions, però opina que hi ha canvis que a curt i mitjà termini tenen un cost inicial, 
i, en canvi, després hi ha una expectativa de recuperació. Vol saber si aquesta és la tendència 
cap a on va Betevé.  
Constata que en l’informe es diu que de 25 a 34 anys Instagram, Twitter i YouTube és per on la 
gent veu més els programes; de 35 a 44, Facebook i web, i a partir dels 65, TDT. Conclou, 
doncs, que així es veu cap a on cal anar si es vol accedir a aquests públics. Des d’aquesta visió, 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 37 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
vol saber si hi ha estudis o alguna valoració que indiqui que la tendència va cap aquí i que la 
direcció és la correcta, tot i que algunes audiències li agradaria que fossin més elevades. 
Recorda que el PP sempre ha dit que Betevé ha de ser una televisió de qualitat. Diu que només 
cal veure alguns programes de cultura, científics, musicals, que veritablement són d’un gran 
interès. Reconeix, però, que un altre tipus de programes potser faciliten que hi hagi més 
audiència.  
Li ha interessat molt el que deia el Sr. Vicente de la diferència entre proximitat i localisme. 
Reconeix que cal tenir programes que passin a Barcelona. Considera que Betevé ha de ser la 
finestra de Barcelona. Pensa que la gent de la ciutat ha de conèixer i saber què passa a la ciutat a 
través dels diferents programes. Indica que a vegades hi ha un autolocalisme complaent, cosa 
que cal tractar i veure cap a on va, ja que la vocació és més d’àmbit metropolità. Pensa que no 
es pot oblidar que la ciutat vol tenir una finestra. Destaca que a Barcelona passen moltes coses i 
que a través de Betevé hi ha una gran oportunitat per tractar totes aquestes qüestions. 
Per tant, creu que amb les noves adaptacions i els nous canvis d’hàbits de consum són del tot 
necessaris i que cal prioritzar molt i clarificar molt el model, que també va lligat a l’audiència i 
fer el màxim esforç per arribar al màxim nombre de persones. 
 
La Sra. ROVIRA diu que en l’informe presentat s’estableix el contingut com el centre de 
l’estratègia. Considera que aquesta és una bona opció, però troba a faltar més ambició en aquest 
canvi. Diu que esperava que la nova direcció liderés una proposta que casés amb el bon 
periodisme i també amb la nova realitat que hi ha actualment. 
Indica que, si es prioritza Internet i les xarxes socials, creu que es pot perdre el control sobre tot 
allò que es produeix, ja que els algoritmes no són neutres i les plataformes socials no expliquen 
per què uns continguts es promocionen en detriment d’altres continguts. Alhora, tampoc ha vist 
en l’exposició del Sr. Vicente cap càlcul del risc que suposa per a Betevé deixar de ser editors i 
abandonar aquest paper als algoritmes de les plataformes socials que ara estan de moda. 
Pensa que Betevé, a banda de distribuir continguts, té una funció, que és fomentar el pensament 
crític i el debat democràtic del conjunt de veïnes de la ciutat. En aquest sentit, té la percepció 
que s’ha decidit abandonar la televisió en línia en un moment crític de la història de Catalunya i 
que es prioritza el relat asincrònic i fragmentat dels diferents continguts. Creu que s’hauria 
d’apostar per un relat d’esdeveniment en directe, continu, participatiu, actiu, on realment hi 
hagin representades també les diferents sensibilitats de les veïnes. 
Pensa que seria l’oportunitat també que això servís per a la cohesió de la ciutat i per a la seva 
vertebració. En aquest sentit, té la sensació que s’ha oblidat el servei realment públic que ha de 
tenir una televisió com la de Barcelona. Opina que Betevé hauria de ser una plataforma per al 
diàleg, per a la comprensió, que descabdellés la complexitat de la realitat que s’està vivint, que 
expliqués també el perquè dels esdeveniments, no simplement el què i el com i que treballés per 
generar subjectes emancipats, amb una capacitat crítica sobre la realitat. Creu que això queda 
lluny del que actualment encara és Betevé. 
Diu que també esperava que s’aportés més que una simple anàlisi de com mesurar d’una 
manera diferent l’audiència. Considera que són el model i els continguts de qualitat el que 
determinen la influència real que pot tenir un mitjà. En aquest sentit, creu que no s’està 
encertant prou, i els convida a treballar en aquesta direcció. 
Comenta que actualment s’està treballant en un segon web, i no fa ni un any i mig que se’n va 
estrenar un altre que tampoc no compleix les expectatives que teòricament havia d’abordar 
aquest web. Creu que tampoc s’han escoltat les advertències que el seu mateix comitè 
professional li havia advertit. Per tant, convida el Sr. Vicente a poder rebre les diferents 
advertències, crítiques o aportacions que es facin des d’aquest comitè. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 38 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Per tot això, pregunta al director de Betevé quines responsabilitats assumirà arran de tot el que 
no ha funcionat i que també ha explicat en l’informe, i l’alt cost dels diners públics en aquest 
model de transmèdia i en el disseny d’un nou web que no ha acomplert les expectatives i que no 
es pot ni seguir pels telèfons mòbils. 
 
El Sr. ARDANUY agraeix al director de Betevé l’informe. També li vol agrair que, més enllà 
d’un informe d’audiències, hagi parlat d’un model i del model pel qual aposta en aquests 
moments Betevé, que és més suggeridor que no tan sols parlar de números d’audiència, ja que 
pensa que no tot s’ha de basar en l’audiència. Comenta que Demòcrates de Catalunya visualitza 
els mitjans de comunicació públics com a plataformes per estendre la comunicació amb nivells 
de qualitat alts. Per tant, considera que la qualitat ha d’estar per sobre de l’audiència a qualsevol 
preu. 
D’altra banda, pel que fa als reptes de Betevé, més enllà de l’audiència, indica que ha de ser un 
mitjà públic que connecti amb la ciutadania de Barcelona, que sigui referent en un entorn 
comunicatiu de molta dificultat, de molta competència, perquè altres mitjans utilitzen qualsevol 
efecte per poder guanyar unes dècimes d’audiència. Per tant, en aquest sentit, destaca la qualitat 
per damunt de tot i la capacitat d’informar de manera eficient la ciutadania. 
 
El Sr. VICENTE informa que, pel que fa a la ràdio, hi haurà audiències. Explica que han 
demanat ser inclosos a l’EGM, de manera que això s’anirà incorporant en la mesura del 
possible. Es compromet a exposar les dades que tingui. 
Respecte a on s’agafa la forquilla, diu que es podrien fer moltes lectures. Explica que si s’ha fet 
això és per entendre que l’audiència se n’ha anat de la televisió i, com que precisament Betevé 
vol audiència, cal anar a buscar on ha anat l’audiència, i que per això s’està fent això. Comenta 
que hi ha dues maneres de fer tot això: o centrar-se en la televisió, la TDT, que és on hi ha un 
perfil de 65 anys, o fer el que ja s’està fent, que és el canvi de model, que en definitiva és el 
projecte pel qual el van escollir. 
Està d’acord amb la idea que Barcelona segurament es mereix molta més ambició. Pensa que és 
important puntualitzar que el nivell d’ambició està directament relacionat amb els pressupostos. 
Apunta que això no ho diu ell, sinó Roger Loppacher, president del CAC, que fa poc va citar en 
una xerrada un estudi de l’EBU, la radiodifusió europea, on diu que hi ha una forta correlació 
entre un sistema, potent, ben finançat i, per tant, amb una àmplia audiència i més qualitat 
democràtica, més llibertat d’expressió, més cohesió social, que són aspectes que també han anat 
sortint. 
Indica que tenir diners no és necessàriament equivalent de generar més audiència en aquesta 
pantalla de TDT, on és molt car fer televisió. Però destaca que, si no hi ha pressupost, no 
s’aconseguirà.  
Explica que Vicent Sanchis, el director de TV3, va dir que ni Betevé, ni 8tv, ni la XAL poden 
ser competència de TV3 perquè no tenen prou recursos per tenir aquests nivells de share en la 
TDT. Per tant, pensa que primer cal decidir on es posa l’esforç. Recorda que a ell el van triar 
per fer aquest model. 
Manifesta que, si també es vol que Betevé s’ocupi de la gent gran, cal ser conscient que 
l’audiovisual és car i que, per tant, cal dotar-lo, cosa que va lligada a l’ambició. 
Respecte a la qüestió dels discapacitats que comentava Ciutadans, informa que es posarà en 
marxa en breu un nou sistema d’accessibilitat. Comenta que s’ha fet un especial de la síndrome 
d’Asperger i de l’autisme que ha estat molt celebrat entre aquesta comunitat i que durant el 
2018 s’estrenarà un nou projecte per a la gent amb discapacitat, per normalitzar-la i visibilitzar-
la. Per tant, en aquest sentit, diu que hi ha bones notícies. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 39 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Pel que fa a Esquerra Republicana de Catalunya, creu que han sortit alguns dels elements que 
també han preguntat altres grups. Respecte a la pregunta de quin ha de ser el pressupost, pensa 
que, en tot cas, molt més elevat que l’actual, perquè Betevé té un dels pressupostos més baixos. 
Recorda que no només hi ha tots aquests factors que els afecten, sinó que també hi ha hagut en 
general una retenció del 5% que ha afectat molt tot l’Ajuntament. Comenta que Betevé té un 
pressupost infradimensionat pel que realment hauria de tenir si es vol aspirar a nivells de share 
alts. Recorda els 24 milions que costava Betevé en el seu dia, que és el que si fa no fa costa el 
Canal de Extremadura per a una població d’1 milió d’habitants. Constata que, si es compta tota 
l’àrea metropolitana, Betevé dona cobertura a uns 2,5 milions d’habitants. Conclou que el 
share, doncs, anirà directament relacionat amb el pressupost. Comenta que Telemadrid costa 98 
milions. Tot i que reconeix que està parlant de televisions autonòmiques, considera que aquí el 
que compta és la cobertura i el pes demogràfic de la zona on es troben. 
Pel que fa al PSC, indica que prioritzar-la també per a la gent gran, en el cas de l’audiovisual, és 
car. Considera que el que es fa és un petit miracle. Destaca que les dades que ha aportat són 
dades més o menys positives. Manifesta que el 2017 en la TDT només han guanyat audiència 
TV3 i la Sexta, perquè ha estat un any de moltíssima informació política a Catalunya, una en 
català i l’altra en castellà. Constata que tota la resta de canals han baixat estrepitosament. Indica 
que aquest any Betevé s’ha mantingut. Reconeix que, segons on es posi la forquilla, hi ha un 
lleuger descens, però considera que no és un any dolent tenint en compte aquestes 
circumstàncies. 
Respecte a la pregunta del PP sobre l’expectativa de recuperació, respon que, com que 
l’audiència se’n va a altres cantons, la van a buscar i van a totes les finestres on va la gent. 
Afegeix que, a més, es mesura. Comenta que un informe de Lluís Borrell, gran expert en la 
televisió del futur, diu que la televisió serà per Internet o no serà i que això passarà en pocs 
anys. Afegeix que això s’accentuarà per l’impacte del 5G, segons tots els experts. Diu que no és 
casualitat que en els fòrums es parli d’això, perquè això s’està transformant molt, però encara es 
transformarà molt més. 
En relació amb la pregunta de la CUP sobre la dicotomia entre algoritmes i fomentar el 
pensament crític, diu que s’han fet projectes que són precisament això, en la línia de cultura. 
Remarca que Betevé fa cultura a la televisió en prime time, però que no ho fa gaire més gent. 
Destaca un projecte com l’Oh my goig!, que és un projecte d’educació sexual per a adolescents. 
Afegeix el programa que esmentava de la gent amb discapacitat, però diu que també es fa 
divulgació científica. Manifesta que no el preocupa la tecnologia, sinó l’ús que se’n fa. Pensa 
que en aquest sentit què millor que ho faci un servei públic, perquè aquí és on hi ha la 
responsabilitat i on hi ha les garanties democràtiques perquè això es pugui fer en aquestes 
condicions. 
Pel que fa a la pregunta sobre el comitè professional en relació amb el web, aclareix que el web 
no té cost. Reconeix que hi va haver problemes, però diu que precisament per això s’ha fet 
aquesta revisió de la versió actual i és un web que no té cost. Comenta que té un diàleg absolut 
amb el comitè professional, que està permanentment informat. 
Pel que fa a Demòcrates de Catalunya, constata que aquest Grup celebrava el fet de prioritzar la 
qualitat per damunt de l’audiència, cosa que agraeix molt al Sr. Ardanuy, perquè és una cosa 
que l’obsessiona. Recorda que, a més, tot això es fa en català i amb una missió de servei públic, 
fet que és molt més difícil que el que els passa a les privades, que poden fer el que vulguin i 
poden treballar una altra mena de formats que sí que van a gratar l’audiència d’una altra 
manera. 
 
El Sr. CIURANA diu que pot estar molt d’acord amb l’estratègia a mitjà i llarg termini d’anar a 
buscar l’audiència, però destaca que, pel que fa al tema del web, s’han perdut 2/5 parts 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 40 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
d’usuaris únics. Està d’acord, doncs, que cal centrar-se en Twitter, YouTube, etc., però li 
sembla que val la pena pensar en la proporcionalitat de la despesa i la capacitat d’influència real 
sobre el conjunt de la ciutat. Li sembla, doncs, que aquest és un tema que no es pot menystenir. 
En segon lloc, comenta que ha deduït de la intervenció del Sr. Vicente que li havien retallat un 
5% del pressupost, que és una cosa que també ha passat a l’ICUB, però que s’ha fet sense cap 
mena de transparència. Entén que aquest 5% de retallada lineal que es va demanar era 
conseqüència de la sentència de la plusvàlua i d’allò que deixa de ser d’ingressos i alhora de 
pagament. Anuncia que farà una iniciativa a la comissió a la qual correspongui perquè el govern 
municipal ha actuat amb molt poca transparència en relació amb la retallada del 5% en diversos 
organismes i institucions municipals. 
 
El Sr. CORONAS constata que els canals són nous, però diu que el que determina que la gent 
ho vegi són els continguts, perquè el canal, al cap i a la fi, és un mitjà, que va adreçat a una 
franja d’edat determinada en funció de quin canal s’utilitza. Pensa que per això és important 
quin pressupost s’hi dedica, perquè si es vol audiència cal donar el que la gent demana. 
Manifesta que no tan sols com es dona la informació, sinó com es treballen els continguts de 
programes de producció pròpia és el que determina que l’audiència creixi o deixi de créixer. 
Per tant, torna a insistir en quin model de televisió es vol i quin pressupost és necessari. 
Considera que és evident que calen molts més diners, però la quantitat depèn de què es vulgui 
fer. Pensa que la primera pregunta que cal fer-se és, com a contingut, què es vol oferir i si 
realment això que es vol oferir és per aspirar a una audiència o senzillament perquè s’aposta per 
un tipus de producte més de proximitat, més barceloní, més enfocat a un grup de gent més 
reduït. 
Reconeix que el darrer any el focus informatiu i mediàtic possiblement ha estat ubicat en un 
altre escenari que no és principalment el de la ciutat de Barcelona, i pensa que tot això hi pot 
haver influït. Però insisteix que el primer que cal decidir és quin tipus de contingut es vol oferir. 
 
La Sra. ANDRÉS, pel que fa a la reflexió del tipus d’eina que s’utilitza, considera que també 
condiciona els continguts. Demana, doncs, que no es renunciï als continguts en TDT per a una 
franja de població que no té accés a les plataformes digitals, perquè, si no, se’ls està excloent 
com a usuaris de la televisió, que és pública i barcelonina. Considera que com a barcelonins i 
barcelonines tenen dret a aquesta televisió. Creu que cal mirar de compensar el sistema i posar 
tots els recursos. Pensa que en aquest cas hi haurà el suport de tots els grups de dedicar tots els 
recursos per garantir que el dret a la televisió pública a Barcelona sigui per a tothom, 
independentment després de l’opció que es triï, però sense deixar de banda a ningú. 
 
La Sra. ESTELLER constata que l’audiència ha de marcar, però que cal tenir molt clar quin 
model es vol. Creu que la vocació de servei públic cal complir-la i a partir d’aquí establir una 
sèrie de continguts de qualitat, que altres televisions no fan. Pensa que cal preservar aquesta 
qualitat en alguns programes de cultura, científics, etc., a més d’intentar esforçar-se a arribar al 
màxim nombre de persones possible. 
Diu que les noves plataformes i la tecnologia són un vehicle per arribar a les persones. Està 
d’acord amb el fet que cal saber què vol el públic, però pensa que també cal tenir molt clar quin 
és el model. 
Per tant, valora l’informe, però constata que les audiències han d’anar lligades al model i que 
potser cal replantejar continguts o fer un camí de millores, però tenint molt clar on es vol 
arribar. 
 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 41 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
La Sra. ROVIRA no vol entrar en debats sobre si s’estan donant els continguts que 
desenvolupin pensament crític o no, però creu que, tot i que algun programa en concret sí, la 
tònica del conjunt del model de televisió de Betevé no ho fa.  
Pel que fa al tema del no cost del web, creu que el primer web sí que va tenir un cost, i també 
l’actualització i el segon web. Tot i la negativa del Sr. Vicente, diu que li sembla que no és així 
perquè no li consta d’aquesta manera. 
 
El Sr. VICENTE comenta que Betevé fa continguts audiovisuals, i diu que això es pot 
anomenar tele, internet, etc., però que tot és el mateix. Constata que una altra cosa és on es 
col·loca. 
També vol puntualitzar que no s’ha oblidat ni la gent gran ni la gent que encara mira la TDT. 
Malgrat això, diu que tampoc no es pot oblidar tota una sèrie de generacions que ja no miren la 
TDT. Per tant, remarca que Betevé, com a servei públic, s’ha d’ocupar de tots. Diu que això és 
el que s’intenta fer, tot i que amb una limitació òbvia de recursos. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
3.-  (M1519/8851) Que comparegui el responsable del Govern municipal de seguretat per donar 
explicacions sobre l’augment de delictes comesos a la nostra ciutat a l’últim any, i donar 
compte de la solució que es té al respecte. 
 
(Tractat conjuntament amb els punts 4 i 31) 
 
El Sr. RECASENS, en primer lloc, vol exposar la situació general. Informa que, tal com s’ha fet 
públic pocs dies enrere, l’evolució dels fets delictius coneguts a Barcelona al llarg del 2017 ha 
augmentat un 7,47% en comparació amb el 2016. Més enllà de la macroxifra, que és un 
indicador sovint imprecís, indica que les xifres a l’interior de les mateixes estructures de xifres 
no són homogènies i que hi ha una distribució heterogènia o diversificada des del punt de vista 
territorial i de tipologia dels fets. 
Reconeix que el balanç no és bo, tot i que deixa algunes dades positives, o menys negatives, 
com les relacions en els robatoris amb força a domicilis, que es redueixen, o les agressions i els 
abusos sexuals, que baixen tant l’un com l’altre. 
Tanmateix, constata que Barcelona continua patint la xacra dels furts, que no és nova i que 
representa actualment un 65% dels fets registrats a la ciutat. Explica que la modalitat de furt 
més habitual és en espais públics, transports i establiments. Afegeix que és el furt al descuit, és 
a dir, aprofitant la manca d’atenció per endur-se’n els béns. Indica que és un repunt pel que fa 
als furts que ja va començar a produir-se el 2013 i que s’ha mantingut en permanent augment al 
llarg de tots aquests anys. 
Pel que fa al context en què es produeixen aquestes dades, comenta que hi ha un cert canvi de 
tendència que és comú al conjunt de Catalunya i al conjunt de l’Estat, on s’ha produït un repunt 
també en el nombre de fets penals. Per tant, constata que és un canvi de tendència en els darrers 
8 anys, en què les dades comparades s’havien mantingut amb una reducció constant dels fets. 
Comenta que els fets delictius pel que fa a Catalunya augmenten a totes les regions policials. 
Assenyala que, òbviament, augmenten amb un percentatge més alt a Barcelona, però indica que 
també ho fan a Girona, a la regió metropolitana sud, al Camp de Tarragona, a la regió 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 42 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
metropolitana nord i a la regió central. Diu que només baixen en tres regions: les Terres de 
l’Ebre, el Pirineu Occidental i Ponent. 
Dit això, apunta que el 2017 no ha estat un any ordinari, ja que hi ha l’amenaça terrorista i hi ha 
hagut les grans mobilitzacions. Indica, però, que, a més, hi ha la normalitat de cada any, perquè, 
malgrat això, hi ha la mateixa pressió de turisme i la mateixa situació a la ciutat, que fa que es 
posin a prova les organitzacions, els recursos i l’operativa policial. 
A tall d’exemple, assenyala que a les manifestacions i concentracions a Barcelona han crescut 
més d’un 75% entre 2016 i 2017, i s’ha passat de 1.508 a 2.646, amb el consegüent impacte en 
els recursos policials disponibles. 
Tanmateix, indica que des de 2010 s’acumula un descens d’un 7,8% del total d’infraccions 
penals a la ciutat, o, dit d’una altra manera, no es tracta d’una situació de crisi excepcional o 
estructural, per bé que convé ser crítics i mantenir un treball persistent i intens per tal de 
corregir aquest augment detectat el 2017 de certs fenòmens relacionats amb furts i robatoris. 
Comenta que, per fer front als repunts concrets esmentats, des de l’inici del mandat s’han 
convocat un total de 319 places per a la Guàrdia Urbana, incorporant nous efectius cada any a la 
plantilla. Diu que això s’ha fet malgrat les limitacions pressupostàries, que ha anat repetint 
sessió rere sessió, imposades per la normativa estatal. 
Informa que actualment hi ha en marxa la nova convocatòria de 150 places, que és una 
convocatòria que s’ha pogut pactar amb els sindicats majoritaris de la Guàrdia Urbana. Així 
mateix, explica que es manté una despesa molt important, que supera els 12 milions d’euros el 
2017, per cobrir els serveis extraordinaris de la Guàrdia Urbana i ampliar la seva presència i 
cobertura en les incidències de la ciutat. 
Manifesta que des de 2012 la Generalitat de Catalunya no convoca places per reforçar la 
plantilla del Cos de Mossos d’Esquadra. Celebra que actualment hi ha en curs una convocatòria 
de 500 nous mossos i mosses. Avança que demanarà a l’esperat nou govern que en destini 
l’àmplia majoria a la ciutat de Barcelona, on hi ha un dèficit considerable. Espera que aquesta 
petició pugui comptar amb el suport de tots els grups presents a la sessió. 
Comenta que la seguretat a Barcelona és un sistema que exigeix colideratge d’ambdues 
administracions, autonòmica i local, en l’àmbit de polítiques públiques de seguretat. 
Per tant, no pot acceptar que el relat de la inseguretat s’hagi disparat. Constata que les enquestes 
i estudis elaborats a aquest efecte no ratifiquen aquest relat. Indica que el percentatge de 
persones que consideren la inseguretat el problema més greu de la ciutat va passar d’un 7,3 el 
2016 a un 6 el 2017, i que la valoració de la gestió municipal de la Guàrdia Urbana va passar 
d’un 6 l’any 2016 a un 6,2 l’any 2017, que és la xifra més alta de la sèrie històrica. Indica que 3 
de cada 4 ciutadans opinen que la situació està igual o ha millorat respecte a l’any anterior. 
Afegeix que la unitat d’intel·ligència del prestigiós diari britànic The Economist va considerar 
en el seu darrer índex sobre ciutats més segures del món que Barcelona estava en la 13a posició 
entre les grans ciutats, i que augmentava posicions tant en el rànquing –7 posicions– com en la 
puntuació global –13,2 punts. Apunta que en seguretat personal se situa en la posició 17, amb 
un índex de 85,28 punts sobre 100, i que està per sobre de la mitjana, de 74,4. 
Per tant, en resum d’aquesta primera part, reconeix que, efectivament, hi ha un problema en 
matèria de furts i robatoris, però demana que no es faci alarmisme sobre seguretat perquè no és 
el cas i no és així com ho revelen les enquestes. 
Pel que fa a idees força, diu que l’augment es concentra en els fets contra el patrimoni i que, per 
tant, hi ha una certa estabilitat de fets contra les persones i una reducció a uns tipus delictius 
rellevants com temptatives d’homicidi, agressions sexuals, amenaces, maltractaments o 
violència en l’àmbit de la llar o abusos sexuals. Indica que també hi ha una distribució desigual 
al conjunt de la ciutat, amb estabilitat en alguns districtes i en d’altres un increment de la 
inestabilitat. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 43 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Manifesta que tant la Generalitat com l’Ajuntament i també Fiscalia i judicatura han d’estar o 
haurien d’estar preocupats pels augments de furts o robatoris amb violència i/o intimidació a 
l’espai públic o en establiments. 
Assenyala que hi ha una intensa activitat policial per fer front a aquest augment i que s’han 
incrementat les detencions –16.860 detinguts– i els investigats penalment. 
Explica que s’afronta l’escenari reforçant la plantilla de la Guàrdia Urbana i destinant recursos 
addicionals per serveis remunerats. Espera la formació del nou Govern de la Generalitat amb un 
nou conseller o consellera d’Interior, a qui oferirà la mà estesa i lleialtat institucional per 
coliderar polítiques públiques de seguretat en el marc del conveni vigent i amb voluntat de 
consolidar un model de seguretat per a Catalunya. 
Anuncia que, en l’àmbit de prevenció de l’Ajuntament, se seguirà desplegant el pla local, es 
continuarà desplegant la policia de barri, se seguirà treballant per millorar els índexs de 
denúncia i se seguirà avançant cap a la coproducció de polítiques públiques de seguretat. 
Per tant, indica que per acabar amb aquesta xacra dels furts cal treballar estretament amb la 
judicatura i amb la Fiscalia i posar els elements necessaris per donar una resposta concreta a 
aquesta situació. 
 
El Sr. SIERRA dona les gràcies al Sr. Recasens per les seves explicacions. Constata que, en 
paraules del comissionat, el balanç no és bo i que augmenta a tot Catalunya, però més a 
Barcelona. Considera que el comissionat està reconeixent una evidència. No sap com després 
pot dir que 3 de cada 4 barcelonins diuen que la seguretat ha millorat a Barcelona. No sap si el 
govern municipal pregunta a Collserola o a algú que passegi per allà, però diu que, per 
descomptat, no és la sensació que hi ha als carrers ni la que té la ciutadania, perquè des que 
Barcelona en Comú és al govern hi ha més inseguretat a Barcelona. 
En tot cas, destaca que és una constant, perquè Barcelona en Comú és especialista a donar la 
culpa als altres. Constata que el Sr. Recasens ha dit que s’hauria de parlar amb la Fiscalia, la 
judicatura, els Mossos d’Esquadra, que cal un interlocutor, etc. Pensa que, tant si hi ha 
interlocutor com si no, el govern ha de fer alguna cosa. Considera que el comissionat no pot dir 
que continuarà generant polítiques públiques de seguretat, sinó que ha de concretar, sense 
mentir. Opina que el Sr. Recasens no pot dir que hi ha nous efectius de la Guàrdia Urbana, ja 
que el govern està complint amb les places de reposició i no està creant ni una sola nova plaça 
de guàrdies urbans. Destaca que el govern ni tan sols està reposant com ho hauria de fer, perquè 
Barcelona en Comú acabarà el mandat amb 59 guàrdies urbans menys. 
Anuncia que exposarà què passa a la ciutat, perquè potser el govern encara no se n’ha 
assabentat. Diu que l’Ajuntament pensa que la ciutadania té més percepció de la seguretat que 
abans, ja que el Sr. Recasens ha parlat dels millors índexs de valoració. Considera que el govern 
no sap què passa als carrers ni el que estan passant els companys de la Guàrdia Urbana. 
Constata que els delictes comesos a Barcelona han augmentat un 7,47%, segons dades dels 
Mossos d’Esquadra. Es queixa que Ciutadans ha demanat al govern municipal les dades per 
activa i per passiva, però que el govern no els les facilita mai. Comenta que al Raval i a Nou 
Barris hi ha baralles amb ganivets, amb armes de foc, etc. Destaca que hi ha tipus d’okupació 
que estan generant una sensació d’inseguretat als barris molt gran. Afegeix que aquesta 
okupació que el govern municipal protegeix, que té mesures i manuals i que fomenta, toca molt 
de prop amb altres tipus delictius. Indica que aquests pisos okupats es dediquen a la venda de 
drogues, cosa que degrada qualsevol carrer i barri on es produeixi. Afegeix que també es 
dediquen a prostitució i són prostíbuls il·legals. Comenta que últimament també es dediquen a 
la receptació. Diu que de tots els furts que augmenten i que el Sr. Recasens reconeix les 
mercaderies es col·loquen també en aquests pisos okupats. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 44 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Destaca que el fenomen del top manta, de què el govern no fa mai esment, tot i que tots els 
grups municipals li ho recorden una vegada i una altra, està totalment desbordat. Es queixa que 
s’ha fet de Barcelona un aparador perquè les màfies col·loquin els seus productes. 
Indica que, amb la retirada de l’autoritat a la Guàrdia Urbana per part del govern municipal, 
s’ha aconseguit que els venedors ambulants il·legals s’enfrontin a la mateixa Guàrdia Urbana, 
els agredeixin i el govern els continuï desprotegint ni tan sols personant-se com a acusació 
particular en els judicis contra les persones que fan aquestes agressions. 
Afegeix que també hi ha el fenomen dels llauners, que també està desbordat a tot el centre de la 
ciutat. 
Comenta que tota aquesta degradació de l’espai públic i de la seguretat des que hi ha la Sra. 
Colau és per les conseqüències que esmentava. 
Explica que, en primer lloc, pel fet de treure autoritat a la Guàrdia Urbana. Comenta que en els 
protocols d’actuació, en les ordres de servei, es diu com s’ha d’actuar, però diu que després, 
pels briefing i per les ordres, i per les conseqüències que tenen jugant-se la vida i la feina per 
defensar tots els barcelonins, es diuen altres coses. 
Destaca la manca de mitjans personals. Diu que en aquest cas fa el seguiment per tercera 
vegada, que el mateix comissionat de Seguretat i el govern hi van votar favorablement i van dir 
que augmentarien fins a la ràtio que recomana la Unió Europea. Demana que el Sr. Recasens no 
doni la culpa ni a Espanya ni a la Generalitat, perquè la culpa és del comissionat. Indica que un 
ajuntament amb superàvit pot augmentar els guàrdies urbans per a la seguretat de la ciutat. Es 
queixa que el govern municipal no n’ha fet ni una, sinó que el que s’ha fet és cobrir les places 
de reposició, és a dir, de les persones que es jubilen, però cap de nova creació des de la Mesa de 
Contractació, en què es proveeixen 92 places menys de la mesa sectorial que es va fer. 
Recorda que el PP i Convergència i Unió, llavors, van fer aquesta tasca. Constata que es poden 
augmentar les places, perquè ja s’estava fent en el mandat anterior. Explica que estaven 
previstes i cobertes financerament, però es queixa que el govern actual no ho ha fet. Insisteix 
que amb superàvit es pot fer.  
Afegeix que, a més, les que hi ha estan mal gestionades, sobretot a la nit. Troba inconcebible 
que hi hagi dues unitats nocturnes, que hi hagi barris totalment desatesos, cosa que es veu a 
l’IRIS i amb la desatenció de determinades trucades d’emergència.  
Remarca que també hi ha manca de mitjans materials, concretament defensius. Corregeix el 
Sr. Recasens per dir-li que l’amenaça terrorista no és del 2017, sinó molt anterior, tot i que des 
de 2017 sí que hi ha una alerta 4 sobre 5. Comenta que la Guàrdia Urbana fa controls 
antiterroristes sense escuts ni armes llargues ni cascos balístics, és a dir, no té els elements 
defensius necessaris que sí que tenen altres policies que operen i fan la mateixa feina. 
Afegeix que el crim organitzat també utilitza armes llargues. Vol tenir un record per a la 
companya de Gavà i el seu marit mort per una arma llarga. Manifesta que la Guàrdia Urbana ha 
de fer la seva pròpia formació, cosa que troba inconcebible. Afegeix que els recursos sanitaris 
tampoc no estan disponibles a la Guàrdia Urbana. Recorda que aquest cos és el primer d’arribar 
quan es produeix una desgràcia o quan hi ha alguna incidència en la via pública. Comenta que 
el 17 d’agost van tardar molt pocs segons a arribar. Com que són els primers, pensa que els 
agents han de tenir una formació adequada en primers auxilis, no una formació d’un dia que ells 
mateixos s’imparteixen.  
Posa com a exemple que a la baralla que tots han vist amb ganivets als carrers del Raval, on un 
li clava una ganivetada a un altre, és novament la Guàrdia Urbana el primer cos d’arribar i és un 
dels companys qui, havent fet un curs de tres dies de contenció d’hemorràgies, és capaç, segons 
el SEM, de salvar-li la cama a aquesta persona. Explica que ho va fer practicant un torniquet 
que aporta el mateix agent de la Guàrdia Urbana, i no l’Ajuntament. Afegeix que el torniquet 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 45 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
costa 33 euros. Constata, doncs, que els agents s’estan fent la seva pròpia formació, estan 
posant els seus mitjans materials i estan sense autoritat ni mitjans personals. 
Indica que les conseqüències són molt clares: més delictes, més inseguretat, menys turistes i 
sobretot menys benestar per a tots els ciutadans. 
Manifesta que la proposta de Ciutadans és el seguiment, és a dir, augmentar els mitjans 
materials i personals i tornar l’autoritat. Diu que si la Sra. Colau no té temps perquè té moltes 
coses a fer es pot nomenar un regidor de Seguretat que s’ocupi de la seguretat de tots els 
barcelonins. 
 
La Sra. ANDRÉS dona les gràcies al comissionat per les dades que ha aportat. Li agradaria que 
qui comparegués fos l’alcaldessa, que és qui va decidir que assumiria les tasques de seguretat i 
de prevenció a l’Ajuntament. Destaca que, un cop més, ho fa el comissionat, i per això li ho 
agraeix. 
Explica que la compareixença que demana el PSC l’aborda des del punt de vista que tingui un 
objectiu i una finalitat proactiva per part del govern, no a la defensiva. Constata que, amb la 
presentació de les dades que ha fet sobre els fets delinqüencials a Barcelona, el comissionat ha 
pres una certa actitud defensiva, perquè ha fet una lectura parcial d’aquestes dades. 
Indica que la realitat de les dades és la que exposarà a continuació. Manifesta que l’últim any 
s’han incrementat un 7,47% els fets delictius a la ciutat. Apunta que és el segon any consecutiu 
en què s’incrementen els fets delictius a la ciutat. Comenta que els que han crescut més són els 
robatoris amb intimidació –un 6%–, els robatoris amb força –un 10%–, i d’aquests els robatoris 
amb intimidació o amb força als establiments –més d’un 6%–; les estrebades –més d’un 12%–, 
amb intimidació o amb força, i en espais públics –un 3%. Conclou, doncs, que hi ha hagut 
increments importants de robatoris. Diu que la part que més la preocupa és que són amb 
intimidació i amb força. Exposa que, per districtes, aquests fets delinqüencials han pujat més a 
Sant Andreu –gairebé un 11%– i a l’Eixample –gairebé un 11%. 
Destaca que aquest augment indica diverses coses. Recorda que el comissionat feia una sèrie de 
justificacions i, entre d’altres coses, deia que calia colideratge. Manifesta que, perquè hi hagi 
colideratge, hi ha d’haver lideratge polític a l’entorn de la seguretat i prevenció a la ciutat. 
Indica que el dret a la seguretat és un dret de ciutadania que tenen tots els barcelonins, i 
especialment els que es troben en una situació més precària o que estan més exposats o són més 
vulnerables. Constata que aquest lideratge l’ha d’exercir qui va decidir que ho havia de fer, que 
és l’alcaldessa. Demana, doncs, un lideratge fort en matèria de seguretat i prevenció a 
Barcelona per part de l’alcaldessa per garantir el dret que tenen tots els ciutadans a estar segurs 
a la seva ciutat. Afegeix que hi ha el dret de la mateixa ciutat a ser una ciutat segura, però diu 
que les dades en aquest moment indiquen que no ho és. Manifesta que no li serveix el fet que 
això és una pujada genèrica al territori català, espanyol o europeu, ja que estan parlant de 
Barcelona. 
Reitera que li agradaria sentir alguna vegada a l’alcaldessa parlar d’aquesta qüestió o fer alguna 
declaració, ja que la Sra. Colau ha d’estar al costat de la seva Guàrdia Urbana, ha de fer un 
reconeixement de la tasca que fan, ha de garantir que la seva autoritat està reforçada per qui 
lidera o hauria de liderar la política de seguretat a Barcelona i fer accions concretes perquè la 
Guàrdia Urbana ho percebi. Pensa que tenir una Guàrdia Urbana motivada també és un factor 
d’eficiència i eficàcia del servei que presten. Constata que actualment la Guàrdia Urbana està 
desmotivada per una manca evident de lideratge de l’alcaldessa, de suport i reconeixement a la 
seva tasca i al mateix cos. Reitera que aquesta és la primera declaració que hauria de fer 
l’alcaldessa, partint de fets concrets. 
Indica que el lideratge també ha de servir perquè la Guàrdia Urbana tingui més recursos.  
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 46 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Reconeix que es farà la convocatòria de 150 places i que els sindicats amb representació a la 
taula –UGT, Comissions Obreres i SAPOL– estan d’acord amb aquesta convocatòria, però 
assenyala que també reclamen més dotacions perquè són insuficients. Destaca que properament 
hi haurà 222 guàrdies urbans menys. Per tant, manifesta que 150 guàrdies urbans en una nova 
promoció són del tot insuficients. 
Afegeix que també són insuficients els equips de treball i materials. Apunta que el Sr. Sierra 
feia un relat exhaustiu d’aquestes deficiències. Se suma a la petició de Ciutadans de proveir els 
agents d’equips que siguin adequats per combatre els fets delinqüencials que estan passant 
actualment a la ciutat. Afegeix que també s’han d’adequar els vehicles. Diu que li ha arribat per 
part dels sindicats de la taula que són uns vehicles híbrids on no caben dos guàrdies que tinguin 
una corpulència d’1,85 centímetres. Ironitza sobre el fet que s’haurà d’adaptar la mida dels 
guàrdies al cotxe. 
Destaca també una deficiència de recursos en la USP, que es manté amb un altre nom, però que 
cada vegada té menys personal i menys dotació. Indica que poden succeir fets a la ciutat que 
requereixin la seva intervenció urgent. 
Comenta que ara es dedicaran 100 guàrdies a les platges, que es trauran directament de les UT 
dels districtes, que ja són molt deficitàries i tenen greus problemes per muntar una patrulla i una 
moto. 
Així mateix, demana coordinació amb els Mossos d’Esquadra i amb la policia portuària. 
Conclou que és tot un relat de mancances que vol posar en evidència per tal que el govern sigui 
proactiu. 
 
El Sr. MARTÍ vol agrair al comissionat de Seguretat la seva presència i la seva explicació, però 
torna a dir que li agradaria, per una vegada, abans que acabi el mandat, que un dia hi anés 
l’alcaldessa, com a màxima responsable de la Guàrdia Urbana, sobretot quan hi ha una 
coincidència molt generalitzada dels grups en la idea que és un tema cabdal, molt principal, que 
està cada dia pitjor. Constata que no hi ha ni l’alcaldessa ni cap regidor de govern, tot i que hi 
ha el regidor de Presidència, però no està gaire interessat pel tema. 
Reitera l’agraïment al Sr. Recasens per la informació i diu que està convençut que el 
comissionat fa tot el que pot amb el seu equip. Constata que el Sr. Recasens ha començat dient 
que el balanç no és bo. Afegeix que les perspectives, depenent de com vagin les coses, és que 
vagi a pitjor. 
Vol expressar de nou la preocupació del seu Grup i compartir-la amb la resta de grups respecte 
a la inseguretat, tal com demostren les dades d’aquest balanç del 2017. Explica que és un balanç 
fet conjuntament per la Generalitat i l’Ajuntament, que demostra que cada cop hi ha una 
degradació de la situació, de la convivència, durant el 2017. Diu que això no són apreciacions 
subjectives ni discursos polítics per desgastar un govern concret, sinó que són dades i xifres 
concretes que estableixen que hi ha un deteriorament d’aquesta situació de la seguretat i, per 
tant, també de la convivència a Barcelona. Constata que el tema va per barris, però que la cosa 
està bastant generalitzada. 
Manifesta que no tan sols es parla de les dades de tancament del 2017, que són dolentes, sinó 
que es tracta d’esdeveniments molt greus que estan passant les últimes setmanes i els primers 
mesos del 2018. Destaca que hi ha situacions i exemples que fan tremolar i que feia anys que no 
es veien a la ciutat, no solament al Raval, relacionat amb narcopisos. Indica que hi ha situacions 
molt complicades a la franja del Besòs, a Nou Barris. Explica que fins i tot a Sarrià l’extrema 
dreta ha cremat un edifici municipal. Diu que pocs barris se salven de situacions molt dures. 
Constata que les enquestes són les que són. Pensa que la percepció d’inseguretat no deu tenir 
gaire a veure amb la bona percepció que té la ciutadania de la Guàrdia Urbana i dels seus 
agents. Diu que una cosa és la feina valorada que fa la població d’agents de la Guàrdia Urbana i 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 47 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
una altra cosa és la sensació d’inseguretat i de por que hi ha, en superfície, al carrer, i al metro, 
perquè en metro cada dos segons es va sentint el missatge de TMB perquè es vigilin les 
carteres.  
Pensa que el govern s’ha de prendre seriosament la situació de la seguretat a Barcelona, ja que 
hi ha un greu problema. Recorda que el mateix 6 d’abril, quan van sortir les notes, el seu Grup 
ja ho va denunciar i va expressar la seva preocupació. 
Està d’acord amb el fet que els Mossos d’Esquadra han de fer més feina perquè han de ser més. 
Indica que el govern municipal té el suport del Grup Municipal Demòcrata per tal que quan hi 
hagi govern de la Generalitat es demanin més recursos a Barcelona. Tanmateix, diu que no 
subscriu el que ha dit el comissionat del 100% dels nous recursos, perquè la policia dels Mossos 
d’Esquadra ha de donar suport i servei a tot el territori. Però reconeix que hi ha d’haver un 
reforç molt clar d’efectius dels Mossos d’Esquadra a Barcelona. 
Comenta que no tan sols tenen problemes els residents a Barcelona, sinó també els visitants i 
sobretot els turistes estrangers. No està d’acord amb el que diu The Economist, que no sap 
quines fonts té. Diu que si el Sr. Recasens parla amb els cònsols a Barcelona li diran que com 
mai estan sent oficina de reclamacions de robatoris als seus ciutadans nacionals. Indica que la 
propaganda que Barcelona està donant al món com a ciutat segura no és el que diu The 
Economist. 
Destaca que hi ha hagut un increment de furts brutal, concretament a establiments del 25%. No 
sap què li dirà la policia de proximitat. Aprofita per dir que la prova pilot de la policia de 
proximitat no funciona tal com diu el govern municipal. Reconeix que s’està implantant i que 
s’estan fent esforços, però diu que es fa a partir de treure efectius d’altres llocs. Indica que en la 
temporada d’estiu per a les platges trauran agents d’altres districtes. 
Diu que hi ha múltiples forats negres, mancances i amenaces. Pel que fa a l’acusació 
d’alarmisme a la ciutadania per part dels grups, recorda que el Grup Municipal Demòcrata ha 
estat al govern i sap el pa que s’hi dona. Per tant, es compromet a no fer exageració de les 
coses, però constata que la situació és cada vegada més preocupant. 
Ensenya alguns titulars de premsa que parlen del tema: «Falta d’agents de la Guàrdia Urbana 
deixa desatesos alguns barris», «La Urbana trampea con lo justo», «La Urbana de Barcelona al 
límit», «Una venganza originó una pelea a machetazos en el Raval», «Barcelona, ciudad sin 
ley», «Un albergue muy conflictivo en Nou Barris», etc. Destaca que cada dia hi ha titulars als 
mitjans de comunicació, que radiografien una situació molt complexa. 
Indica que hi ha desencís, desmotivació i desmoratlizació a la Guàrdia Urbana. Pensa que amb 
això no es pot oferir les polítiques públiques de seguretat que el Sr. Recasens planteja. 
Considera que el primer que ha de fer el govern és lluitar contra aquest desencís, contra aquesta 
desmotivació i contra aquesta desmoralització. 
 
El Sr. CORONAS constata que sempre s’acaba parlant de percentatges, d’increments o de 
disminucions a partir d’un percentatge. Diu que la realitat és que aquests percentatges es 
reflecteixen en persones afectades directament per fets delictius. Constata que tots aquests fets 
delictius de les àrees bàsiques policials han augmentat a tots els districtes, excepte en el cas de 
Nou Barris. 
Tenint en compte que els indicadors es basen en les denúncies o en les actuacions fetes, pensa 
que caldria preguntar-se si això significa que a Nou Barris hi ha menys delinqüència que a 
l’Eixample. Creu que probablement no, ja que podria significar que la gent de Nou Barris 
considera que no són efectives les denúncies, per exemple. 
Opina que el primer que cal plantejar-se és que és important fer arribar a la ciutadania la idea 
que la policia és efectiva. Indica que ara mateix hi ha la sensació al carrer i als mitjans que 
aquesta idea d’efectivitat policial no s’està transmetent. Diu que aquesta efectivitat es podrà 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 48 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
veure si s’aplica, entre d’altres mesures, al Pla director de la Guàrdia Urbana que es va aprovar 
fa un temps, del qual li agradaria saber en quin grau d’execució es troba. Considera que és un 
bon compendi teòric i que el paper ho aguanta tot, però vol saber a l’hora de la veritat què s’ha 
pogut desplegar d’aquest pla i quins resultats dona, perquè els resultats del carrer indiquen que 
no són bons. 
Destaca que una altra de les dades que es donava era aquest increment d’un 6% de delictes 
contra les persones. Diu que el titular està molt bé, però que quan s’entra a valorar aquests 
delictes es veu que la violència i la brutalitat exercides quan es cometen aquests delictes ha 
augmentat considerablement. 
Pensa que hi ha una dada que el govern vol vendre com a optimista, que és la disminució 
d’agressions sexuals i abusos, però constata que la reducció és tan petita que el seu Grup no es 
pot donar per satisfet, malgrat totes les campanyes que s’estan fent i malgrat tots els esforços 
que s’hi estan abocant en aquest sentit. Assenyala que continua havent-hi una violència de 
gènere i agressions sexuals i abusos, i lamenta profundament que les campanyes no acabin de 
funcionar. Pensa que potser caldrà fer alguna cosa més. 
Indica que també es parla del fet que els furts ja arriben al 65% del total de delictes contra el 
patrimoni. Li agradaria destacar la col·laboració veïnal, el patrullatge preventiu, tot i que un 
25% d’augment en establiments amb robatori amb força és molt elevat també. En aquest sentit, 
li hauria agradat sentir del comissionat –perquè l’alcaldessa no exerceix mai la seva veu en 
matèria de seguretat– que pensa en un possible pla de contingència o prevenció per aquest fet 
concret. 
Creu que cal que s’analitzin aquestes dades amb rigor i que cal fugir dels apriorismes i de les 
lectures que es puguin fer en un sentit més o menys partidista. Pensa que tots han de treballar 
per una bona política de seguretat i prevenció, i que per això és important tenir una direcció 
política clara sobre quina és la policia que vol i que necessita Barcelona. 
Diu que en aquesta sessió li hauria agradat sentir què pensa fer el govern, perquè en molts barris 
de la ciutat s’està tornant enrere a èpoques molt fosques a les quals ningú vol tornar. Constata 
que això és per múltiples motius, però que n’hi ha un d’evident, i és una certa deixadesa. Pensa 
que s’ho han de prendre més seriosament. Destaca que hi ha barris on s’està produint un 
increment de fets delictius alarmant, i que per això cal prendre-s’ho molt més seriosament. 
Considera que la tendència és clara, i es pregunta què es farà per revertir-ho. 
Apunta que en la sessió s’han sentit algunes justificacions, per no dir excuses. Està d’acord amb 
el fet de demanar que vagin més mossos a Barcelona. Diu que, si vol, també acompanyarà el 
comissionat a parlar amb l’alcaldessa perquè ella vagi a parlar amb qui calgui a Madrid per tal 
que Barcelona pugui tenir més agents de la Guàrdia Urbana i no es quedi només amb la taxa de 
reposició. 
Pensa que el govern de la ciutat no es pot emparar en lleis com l’LRSAL quan hi ha una 
necessitat imperiosa a la ciutat. Reitera l’oferta d’acompanyar el Sr. Recasens a parlar amb 
l’alcaldessa perquè faci el que ha de fer, que és anar a Madrid per dir que cal una solució per 
resoldre un problema evident de manca d’agents de la Guàrdia Urbana a la ciutat. Diu que segur 
que molts s’apuntaran a aquesta reunió. 
Per tant, demana que el govern digui més què pensa fer i doni menys justificacions i excuses. 
Recorda que la seva àvia, que va anar de petita a Barcelona, però va néixer a El Campiño, de 
Terol, quan ell li posava excuses sobre qualsevol tema, utilitzava una frase de saviesa popular 
que li va quedar interioritzada: «Mal de muchos, consuelo de tontos.» Demana, doncs, que 
deixin de fer el ximple i que es posin a treballar de debò, perquè al cap i a la fi tots estan 
d’acord amb moltes coses i no gaudeixen fustigant el govern en un tema tan sensible com 
aquest, sinó que se’l prenen molt seriosament. Li agradaria que d’una vegada per totes s’hi 
posin solucions. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 49 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
La Sra. ESTELLER diu que el Grup Popular fa molt de temps que està reclamant un canvi de 
les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de seguretat. Especifica que sobretot 
reclama un lideratge clar en les polítiques de seguretat, i recorda que ha reclamat que 
l’alcaldessa, que és qui té les competències, les exerceixi i que doni la cara. 
Constata que, segons les dades, per segon any a Barcelona s’està incrementant la inseguretat, 
que s’estan incrementant els delictes i que hi ha un canvi de tendència. Pensa que això no es pot 
despatxar com un tema merament tècnic, perquè darrere hi ha qüestions i decisions polítiques. 
Recorda que la primera decisió que va prendre aquest govern municipal va ser que l’alcaldessa 
va assumir la responsabilitat per no exercir-la. Afegeix que es va generar una desconfiança cap 
al Cos de la Guàrdia Urbana, que és qui ha de desenvolupar aquesta feina, amb una retirada 
clara de suport i posant-los com a objectiu de qualsevol sospita. 
Constata que tot això ha generat una situació a Barcelona greu, a part del suport a determinats 
grups que s’han enfortit a la ciutat, com ara els manters, els llauners, etc. Destaca que tots 
aquests grups, que estan originant un incivisme als carrers, se senten forts i estan debilitant la 
Guàrdia Urbana. Indica que aquests comportaments han canviat a Barcelona, ja que 
comportaments d’una simple estada han generat baralles i un agreujament important de moltes 
conductes que estan generant una gran inseguretat als barris. Manifesta que la gent està molt 
preocupada i que fins i tot hi ha estats d’alarma en moltes situacions que s’han viscut amb un 
grau de gravetat importantíssim. 
Considera que no pot ser que el govern parli de l’entorn i d’unes tendències. Sap que el 
comissionat s’ho pren molt seriosament, però pensa que això no va acompanyat de les 
polítiques de seguretat que han de ser dutes a terme a l’Ajuntament per qui lidera les polítiques, 
que és l’alcaldessa. Reclama que la Sra. Colau hauria de ser a la sessió donant resposta a 
aquests temes, perquè ella no dona mai la cara quan es tracten els temes de seguretat. 
Per tant, sota aquestes premisses, constata que cada vegada s’empitjora. Indica que 
l’empitjorament en el petit delicte, amb l’incivisme, a poc a poc va generant un delicte més 
important i més incivisme, de manera que passa a ser ja un fet més greu. Diu que sembla que la 
ciutadania en general està perdent força davant d’alguns que s’estan apropiant dels carrers de la 
ciutat. Apunta que si no s’actua a temps amb un canvi de polítiques, a part de recursos materials 
i humans, no s’arribarà a reduir aquesta tendència o a canviar-la. Des d’un punt de vista polític, 
valora aquesta situació com a molt greu. 
En aquest context, constata que el Sr. Recasens ha donat una sèrie de raons, però destaca que 
per segon any consecutiu s’incrementen els delictes. Especifica que els furts creixen, els 
carteristes també, els robatoris violents també van augmentar amb un 6%, etc. Comenta que els 
delictes que es cronifiquen a Barcelona es troben amb una manca de criteri a l’hora de prendre 
determinades decisions. Denuncia que a les Corts, Guinardó, Horta i Sant Gervasi hi ha molt 
pocs efectius. 
Apunta que, a més, els agents treballen amb precarietat, tenint en compte que viuen situacions 
de perillositat i que sovint es troben que només tenen una patrulla en un conflicte especialment 
perillós. Remarca que els agents tampoc no disposen del suport necessari. Afegeix que la 
Guàrdia Urbana també es troba amb falta de material. Diu que el PP ja ha reclamat a la 
Comissió que la Guàrdia Urbana ha de disposar del material necessari per fer la funció que li 
toca, ja que són els primers que arriben quan hi ha qualsevol incident. Concreta que els agents 
no tenen armes paralitzants, com ara llançadores, la pistola làser o armes llargues, de les quals 
disposen altres cossos policials, com a Girona. Pensa que la policia ha de tenir el material per 
poder fer la seva funció. Està d’acord amb el fet que la resposta de la policia ha de ser 
proporcional, però diu que els agents saben millor que ningú com fer-la. Reitera, però, que han 
de disposar del material, sobretot per la perillositat d’alguns incidents que s’han produït a 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 50 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Barcelona, amb ganivets al mig del carrer, en enfrontaments entre manters i la Guàrdia Urbana, 
incidents a l’alberg de Nou Barris. 
Destaca que hi ha bandes que s’estan apropiant de la ciutat. Concreta que hi ha clans que 
s’estan organitzant per disputar-se el territori i que alguns estan adquirint armes de foc. Destaca, 
doncs, que aquests comportaments van avançant, però que el govern només fa polítiques de 
reforç, de parlar amb uns i altres. Reclama un canvi efectiu de polítiques per part de 
l’Ajuntament per prevenir i per actuar amb molta més determinació davant d’aquests fets. 
Pensa que cal una ampliació de la Guàrdia Urbana, però diu que el govern ha de fer les 
convocatòries quan cal, tenint en compte que va començar molt tard. Constata que la nova 
modificació del superàvit permet invertir en seguretat i en ordre públic. Manifesta que el Partit 
Popular també està treballant per ampliar al màxim no només la reposició. 
Pensa que no es pot perdre de vista que cal fer l’acció directa per part de l’Ajuntament, però que 
cal un canvi de política per part de l’alcaldessa, ja que molts dels delictes que s’estan agreujant 
van començar amb petites accions que el govern ha permès que passin. Indica que hi ha 
col·lectius que s’han apropiat de la ciutat. Pensa que no hi pot haver tolerància amb aquestes 
accions, perquè la gent ha de saber quina és la voluntat de l’Ajuntament i com actuarà. Està 
d’acord que hi ha d’haver proporcionalitat, però diu que els agents com a mínim han de saber 
que l’Ajuntament té aquesta voluntat i que el missatge que es transmet és aquest. 
Destaca que això perjudica la imatge de Barcelona, perquè hi ha inseguretat. Assenyala que un 
dels criteris pels quals la gent tria anar a una ciutat també és la seguretat. Manifesta que el petit 
delicte genera un malestar i una inseguretat en la gent, cosa que perjudica el turisme i, per 
consegüent, els actors econòmics. 
 
La Sra. ROVIRA constata que una vegada més es demana una compareixença per dades que 
apareixen a la premsa i utilitzant l’alarmisme i el sensacionalisme que caracteritza algun dels 
grups del consistori. 
Més que les dades concretes, que no són bones en tant que hi ha hagut un augment dels delictes, 
li agradaria fer una mirada integral d’aquestes dades i d’aquest increment i fer una anàlisi més 
enllà d’esdeveniments concrets, curtterministes, sinó anar a quines són les causes per les quals 
es produeixen aquests delictes i com s’ha d’abordar d’una manera integral, perquè les dades 
demostren que s’estan incrementant any rere any. Conclou, doncs, que les solucions que s’estan 
proposant només des d’un punt de vista de la seguretat no estan servint. Per tant, anima a fer 
una reflexió al voltant d’això al conjunt de grups que fa anys que demanen un increment dels 
agents de la Guàrdia Urbana, una duresa en les intervencions en l’espai públic per part dels 
agents i una mirada criminalitzadora cap a les persones que es troben en una situació en què han 
de realitzar delictes per tal de continuar sobrevivint a Barcelona, que cada vegada estan 
expulsant més veïnes. 
Creu que les conclusions a què ha anat arribant en els darrers anys és que la solució estrictament 
policial no serveix de res i, per tant, que cal actuar també des de l’Ajuntament com un actor 
polític que no només ofereix una resposta de força contra un delicte en resposta a la seva 
immediatesa, sinó que construeix també projectes de futur destinats a minvar les diferències de 
classe, les situacions d’apartheid jurídic, legal, l’arrel de les desigualtats econòmiques, que fa 
que hi hagi persones que per sobreviure han de dur a terme aquests furts. 
Tanmateix, pensa que, malgrat les paraules del comissionat o d’alguns membres del govern, no 
es va en aquesta direcció de capgirar el model de seguretat des d’una perspectiva integral, de la 
prevenció, mitjançant la reducció de desigualtats. Constata que es diu que és la vegada que s’ha 
fet més inversió social, cosa que comparteix, però creu que és un forat negre en tant que no 
s’estan atacant els pilars d’aquesta desigualtat social i, per tant, no s’estan fent canvis 
estructurals, que farien que a llarg termini es pugui veure com es redueixen aquests furts i la 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 51 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
desigualtat social i com es fa que Barcelona sigui una ciutat on realment tothom hi pugui viure. 
En aquest sentit, pensa que, ateses les pressions que hi està havent, s’està augmentant el nombre 
d’agents a llocs on freqüenten els furts, mentre no es posa cap fre a les causes que hi hagi gent 
que hagi de cometre aquests delictes, com ara la gentrificació, els desnonaments i totes les 
realitats materials que comporten una pèrdua de drets econòmics, una precarietat laboral, etc. 
Malgrat que comunicativament a vegades es diu que això és així, destaca que el Consell de 
Turisme de Barcelona continua existint, que es continua fent promoció d’un determinat turisme 
a la ciutat, que es continuen promovent grans esdeveniments que provoquen precarietat laboral, 
cosa que després provoca les desigualtats. Per tant, entén que hi ha polítiques contradictòries. 
Pensa que potser aquest és el gran repte, que el comissionat de Seguretat ha de fer uns equilibris 
perquè, tot i que es defensa un model, la realitat és que després la praxi continua sent un model 
de seguretat que és el mateix que havien fet governs anteriors. 
Creu que falta una estratègia política clara en aquest sentit i que pal·liï el problema de les 
desigualtats socials que hi ha actualment a Barcelona, i que es vagi a l’arrel d’aquestes 
desigualtats socials. Reitera que es generen forats negres de diners públics en el marc de voler 
pal·liar les conseqüències d’un sistema neoliberal i patriarcal. Indica que ja es pot anar 
augmentant partides policials i coordinació entre cossos i jutges per tancar narcopisos al Raval, 
perquè se’n tanquen una bona pila, però constata que el fenomen es traspassa al Gòtic. Afegeix 
que llavors si es tanca al Gòtic el fenomen es traspassarà al Poble-sec. Pregunta, doncs, quina és 
la política que es proposa per pal·liar realment de manera estructural això. Sap que no tan sols 
depèn de Barcelona, però també sap que Barcelona pot liderar un procés per lluitar contra 
aquest sistema ferotge, que és el neoliberalisme i el patriarcat. 
Per tant, creu que el govern té l’obligació de respondre a aquest conflicte portant alternatives 
polítiques reals a la misèria que genera la riquesa mal repartida a Barcelona i que això s’ha de 
lligar directament amb la seguretat, perquè seguretat no és només la repressió o la intervenció 
policial que es pot donar als carrers, sinó la seguretat material del conjunt de veïns i veïnes que 
viuen a la ciutat de Barcelona. Per tant, opina que la seguretat també s’hauria de transversalitzar 
i hauria d’interpel·lar directament el conjunt de veïns i veïnes de la ciutat i totes les 
treballadores de la ciutat, com ara arquitectes, urbanistes, mediadores, sociòlegs, perquè 
conjuntament s’hauria d’abordar la realitat de les causes que fan que hi hagi un increment 
d’aquests furts, com es posa a sobre la taula en aquesta sessió amb una voluntat clarament 
criminalitzadora de les persones que executen aquests furts. Pensa que aquesta és una mala 
anàlisi, que farà que any rere any es vagi incrementant aquesta situació. Reitera que cal anar a 
l’arrel, que cal analitzar-ne les causes d’una manera holística i que, per tant, hi ha d’haver una 
intervenció transversal que ataqui els pilars del sistema que fa que la gent es trobi en una 
situació d’haver de realitzar pràctiques que després són delictives. 
 
El Sr. ARDANUY valora la compareixença del comissionat i també la seva professionalitat.  
Reconeix que hi ha una situació de dificultat perquè les dades no són bones i es llegeix una 
dificultat global per donar resposta a aquesta situació. Més enllà d’això, visualitza una manca 
de lideratge polític clar, no per part del Sr. Recasens, sinó en general del govern, perquè davant 
d’una situació com l’actual, amb un tresor molt preuat, que és una ciutat segura, hi ha un 
abandonament de funcions polítiques per part del govern municipal. Reitera que no ho focalitza 
en el comissionat, sinó en el lideratge polític. Destaca que el govern té molt poca autocrítica i 
una visió molt poc política en positiu de com afrontar una situació com l’actual. 
Pensa que no es poden permetre el luxe de malbaratar l’actiu que suposa una Barcelona segura 
a tots els nivells: de confiança amb la ciutadania, de visibilitat internacional, etc. Per tant, opina 
que cal protegir aquest actiu costi el que costi. Considera que és el paper de la política i que no 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 52 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
és una qüestió només de recursos humans, tècnics i econòmics, que també, sinó un lideratge 
polític al voltant del concepte de la ciutat segura. 
Creu que en aquest sentit, si el govern no és capaç de generar aquests entorns de lideratge 
polític, s’han de crear. Opina que construir acords al voltant de la seguretat hauria de ser més 
fàcil del que sembla. Per tant, des de la seva formació política, demana que el Sr. Recasens 
transmeti al lideratge polític de la seguretat, que és l’alcaldessa de Barcelona, la necessitat 
imperiosa de generar un acord polític per superar aquesta situació d’una vegada, per pactar 
recursos tècnics, humans i econòmics, i per pactar polítiques per recuperar aquesta confiança. 
 
El Sr. RECASENS li diu al Sr. Sierra que les sensacions les mesura amb enquestes, i que ni fuig 
d’estudi ni dona la culpa als altres. Recorda que ha dit el que ha fet l’Ajuntament i que cal que 
altres facin altres coses. Insisteix que ho ha dit en propositiu i que ho espera. 
Replica al regidor de Ciutadans que no menteix, i troba trist que el Sr. Sierra li digui això, 
perquè ha parlat de noves places. Indica que les 150 places van més enllà de la reposició, 
perquè, gràcies a l’acord a què s’ha arribat amb els sindicats, hi ha més places que les de 
reposició. Per tant, considera que potser qui falta a la veritat és el regidor de Ciutadans. Pensa 
que el Sr. Sierra treballa per ciència infusa i explica coses, mentre que ell és un acadèmic, es 
basa en dades i intenta parlar amb rigor. Comenta que el que ha dit anteriorment ho ha fet amb 
arguments i amb dades. Per tant, espera les dades del Sr. Sierra que desmenteixin el que ell ha 
dit, però que ho facin amb rigor i amb consciència d’un treball acadèmic ben fet per poder saber 
quin és el problema. 
Opina que Ciutadans té el dret de fer el relat que vulgui, però manifesta que ell també té un 
relat, i diu que la Guàrdia Urbana no manca d’autoritat. Pensa que potser és el Sr. Sierra que no 
en té prou coneixement o té mals informadors. 
Indica que les ràtios de la Unió Europea estan més que servides en la Guàrdia Urbana, perquè 
les ràtios de la Unió Europea són per 1.000 habitants de totes les policies que hi ha al territori. 
Destaca que són altres policies les que tenen ràtios més baixes, no la Guàrdia Urbana, que té la 
que ha de tenir. Tot i això, li agradaria que pogués créixer. 
No sap quin model té el regidor de Ciutadans al cap, però pensa que dir que els Mossos 
d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han de fer la mateixa feina és un error conceptual terrorífic, 
perquè cada un ha de fer la seva feina i que per això es van arribar a uns acords de divisió de 
funcions, perquè, si no, van a un totum revolutum policial que no és bo. Considera que cada un 
ha de fer la seva feina i saber qui la fa i quines són les seves competències. 
Pel que fa a la formació en primers auxilis, comenta que al Raval es va salvar una vida i ho va 
fer un policia. Indica que la va poder salvar perquè tenia formació en primers auxilis. Li 
demana al regidor de Ciutadans que no digui que no tenia formació en primers auxilis. Li diu 
que pregunti quanta formació en primers auxilis s’ha fet a la Guàrdia Urbana i veurà que tots hi 
han passat. Informa que s’han comprat 1.415 antihemorràgia, per la qual cosa conclou que el Sr. 
Sierra continua tenint mala informació o esbiaixada. 
Afegeix que s’han comprat escuts i cascos balístics per extreure gent en zones calentes si cal i 
que s’han fet primers auxilis a les pràctiques de tir, justament perquè la persona que sap 
disparar també ha de saber fer primers auxilis. Insisteix que tot això s’ha fet, i li demana al Sr. 
Sierra que s’informi bé abans d’acusar de mentidera la gent. 
Pel que fa al PSC, aclareix que no té una actitud defensiva, sinó crítica. Reitera que és el primer 
que ha dit que no li agrada com van les coses. Tanmateix, afirma que van millor que el 2010 i el 
2011. Diu que és crític perquè hi ha hagut un increment de complexitat a la ciutat, en què és 
més alta la complexitat que l’increment de criminalitat, però reconeix que aquesta complexitat 
s’ha de saber tractar. Pensa que Barcelona s’ha de saber adaptar als nous problemes que té. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 53 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Declara que Barcelona és una ciutat segura, i recorda que n’ha aportat dades. Reconeix, però, 
que hi ha uns problemes en certs aspectes, però considera que la Guàrdia Urbana té prou 
lideratge per fer front a aquests problemes, sap el que ha de fer i ho fa. 
Diu que ell és el primer de reclamar més dotacions de la Guàrdia Urbana, però alhora reclama 
dotacions d’altres cossos per complir la ràtio que diu el Sr. Sierra, que l’han de fer entre tots, no 
tan sols a partir de la Guàrdia Urbana. Aclareix que els vehicles híbrids són més que suficients, 
especialment si els guàrdies tenen la massa corporal que han de tenir. 
Tanmateix, no nega que hi ha mancances, però demana que els grups l’ajudin a buscar 
programes i solucions. Diu que esmerça el seu temps a buscar justament aquestes solucions. 
Respecte al que deia Esquerra Republicana de Catalunya, està d’acord amb el Sr. Coronas que 
les xifres són sempre interpretables i que, com diu un amic seu en un llibre, una xifra 
degudament torturada diu el que vulguis. Tanmateix, indica que si no val la seva interpretació 
de les xifres tampoc no valen les altres interpretacions de les xifres, és a dir, considera que no li 
poden dir que interpreta malament les xifres i després els altres interpretar-les d’una altra 
manera. Opina que d’aquesta manera es posa en dubte qualsevol interpretació de xifres. Reitera 
que totes les xifres són interpretables, però apunta que no sempre és l’únic indicador. 
Coincideix amb l’anàlisi del Sr. Coronas, i demana ajuda per poder fer el que el que governa 
pensa que cal fer. Diu que procura treballar seriosament, però amb rigor i en positiu. Destaca 
que al final de la intervenció del regidor d’ERC ha vist una llum de positivitat i una mà estesa, 
que agafa. 
Constata que l’àvia del Sr. Coronas deia una sentència popular i molt apreciable, però li’n dirà 
una de més culta, la que va dir Alexandre Magne: «Hic rhodus, hic salta.» Li demana, doncs, 
ajuda. 
Pel que fa al Grup Municipal Demòcrata, està d’acord amb el fet que és evident que el balanç 
no és bo i que és un problema, però pensa que cal trobar-ne les causes i els mitjans per fer-hi 
front. Indica que és un tema sistèmic, és a dir, que cada govern ha de reaccionar en funció de les 
seves competències, perquè hi ha uns acords de 2005 que es poden revisar, però que hi són. 
Manifesta que s’intenta buscar un acord institucional. Puntualitza que no ha dit tots 500, sinó 
que ha dit l’àmplia majoria dels 500, és a dir, que el govern en vol molts, però no tots. 
Informa que sí que parla amb els cònsols i hi fa reunions periòdiques. Per tant, té la mateixa 
informació que el regidor demòcrata. Constata que els recursos són els que són i els problemes 
són els que són. Insisteix en la idea que demana ajuda. 
Manifesta que el Sr. Martí no pot rebutjar el que diu The Economist i després treure un 
reguitzell de titulars de diaris, ja que en alguns casos el Grup Municipal Demòcrata està patint 
com a grup els seus titulars. Diu que per ell té més valor The Economist, però troba molt legítim 
que el regidor demòcrata li ho tregui. 
En relació amb la intervenció del Partit Popular, reconeix que hi ha un canvi de tendència que 
s’ha de resoldre políticament, però que sobretot s’ha de resoldre tècnicament. Indica que la 
Guàrdia Urbana no ha de desenvolupar aquesta feina sola. Nega radicalment la falta de suport a 
aquest cos. Li demana a la Sra. Esteller que parli amb diferents guàrdies urbans, ja que potser li 
donaran altres versions. 
Constata que, efectivament, ha canviat el modus operandi a Barcelona i que hi ha noves formes 
de delinqüència. Pensa que cal fer-hi front amb noves maneres d’operativitat i amb nova 
informació. 
Diu que la regidora popular comentava que d’una criminalitat petita en venen grans 
criminalitats, cosa que nega rotundament. Manifesta que ho sap perquè és criminòleg, doctor en 
dret i té uns títols demostrables, de manera que li ho pot explicar.  
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 54 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Considera que la Sra. Esteller ha explicat un totum revolutum i que ha fet un discurs que no 
ajuda a resoldre els problemes. Per tant, pensa que en aquest sentit és part del problema. Indica 
que no ha vist cap crítica positiva. Diu que no desitja una ciutat a la manera de Charles 
Bronson, de la justícia a la ciutat. Pensa que així no s’arregla el problema, a parer seu. 
Pel que fa a la CUP, sense que serveixi de precedent, tot i que sovint no parlen el mateix 
llenguatge, està radicalment d’acord amb la primera part del discurs de la Sra. Rovira. Pensa, 
doncs, que cal un abordatge integral, una anàlisi a llarg termini, una anàlisi que no tan sols sigui 
policial, sinó transversal. Opina que cal distingir entre el que són problemes de convivència i 
problemes de seguretat de problemàtiques socials. Diu que quan es donen respostes de seguretat 
a problemes de convivència s’equivoquen i que quan es donen respostes de convivència a 
problemes de seguretat també s’equivoquen. Creu que jugar al gat i a la rata en temes que no 
són només de seguretat tampoc no ajuda. 
Respecte al regidor no adscrit, davant l’acusació de ser un notari, en el sentit de donar fe, indica 
que no tan sols dona fe, sinó que ha fet propostes. Diu que, si els grups volen, les passarà per 
escrit. Manifesta que són propostes precises i concises. Reconeix que hi ha errors, però pensa 
que només s’aprèn dels errors i de l’autocrítica. Assenyala que és el primer a ser autocrític, però 
que espera que els seus interlocutors també ho siguin. Diu que intenta aprendre dels seus errors 
i de l’autocrítica. Està d’acord amb el fet que falten acords al voltant del tema de seguretat, és a 
dir, pensa que hi ha d’haver menys soroll i més acords conjunts, tot i que sap que això a 
vegades no dona prou rèdits. 
 
El Sr. SIERRA diu que, com que a la compareixença s’han fet algunes cites, també en farà una 
a la Sra. Rovira i al comissionat de Seguretat, que és de Concepción Arenal: «Odia el delito y 
compadece al delincuente», tot i que aclareix que no vol justificar o emparar el delinqüent. 
Pensa que el Sr. Recasens ha de tenir menys acadèmia i més carrer. Opina que el que necessita 
la política de seguretat és més lideratge, ja que no n’hi ha, perquè la persona que va intentar 
exercir-lo ha abandonat les seves funcions i té la seguretat amb les conseqüències que ja ha 
enumerat, és a dir, amb augment dels delictes cada any, amb augment de nous fenòmens i amb 
coses que ja estaven succeint molt agreujades amb l’efecte crida. 
Replica que la ràtio va ser reconeguda pel Sr. Recasens en el seguiment. Torna a demanar, 
doncs, que el govern augmenti les places i que no menteixi, ja que en acabar el mandat hi haurà 
menys guàrdies urbans que els que hi havia quan va entrar el govern actual, perquè se’n 
jubilaran molts més dels que es reposaran. 
 
La Sra. ANDRÉS constata que Barcelona cada dia és menys segura, perquè les dades que 
aporten la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra així ho diuen. Indica que hi ha un 7% més 
de fets delictius el 2017, cosa que es tradueix en una pujada en els robatoris amb intimidació i 
força. La preocupa com pugen els delictes amb violència contra les persones. També la 
preocupa que pugin els fets delictius als districtes de manera exponencial en algun cas, com ara 
un 9% a Sant Martí i a Ciutat Vella, més d’un 10% a Sant Andreu i a l’Eixample, i a Sants un 
6%. Aclareix que estan parlant de seguretat i no de convivència. 
Coincideix amb el fet que la Guàrdia Urbana té lideratge i fa bé la seva feina, però especifica 
que qui no té lideratge és l’alcaldessa. Indica que mai no ha qüestionat la feina ni el lideratge de 
la Guàrdia Urbana, que és reconeguda per tots els ciutadans i ciutadanes. 
Manifesta que el Sr. Recasens ha fet un esment de la situació de mandats anteriors. Comenta 
que en mandats anteriors l’enquesta de victimització diu que les denúncies també han baixat 
molt, ja que del 2012 al 2016 han baixat les denúncies en un 17%. Per tant, pensa que no 
s’estan tractant tots els fets delictius de la ciutat, sinó només els que es denuncien, però constata 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 55 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
que han baixat molt per una pèrdua de confiança de la ciutadania en el model de seguretat de la 
ciutat. 
 
El Sr. MARTÍ diu que es continuarà parlant de seguretat en la sessió i que, per tant, no s’acaba 
aquí amb l’exposició del comissionat i la seva rèplica. Constata que hi ha un reconeixement de 
la situació, que és dolenta, i que hi ha una autocrítica, que valora, però diu que queda un any de 
mandat. Si hi ha aquest resultat del que s’ha fet aquests primers tres anys de mandat, es 
pregunta què es pot esperar del pròxim any, què podrà fer el govern que no ha fet els primers 
tres anys de mandat, amb una situació que cada cop és pitjor en convivència i en seguretat. 
Pel que fa al tema del carrer, també hi està d’acord. Pensa que segurament el Sr. Recasens fa 
carrer, però diu que no ho sap perquè no ho ha vist. Creu que en política municipal és bàsic fer 
carrer. Recorda que ha estat regidor d’un districte complicat i diu que ha intentat anar a les nits 
acompanyant agents de la Guàrdia Urbana als llocs on hi ha problemes. Pensa que això s’ha de 
fer sempre. 
 
El Sr. CORONAS també està bastant d’acord amb aquesta primera part de l’exposició de la 
Sra. Rovira, de la CUP. Reconeix que les societats més segures segurament són les que tenen 
menys desigualtats socials i que només des de l’acció policial no es resoldrà un problema com 
aquest. 
Tanmateix, pensa que hi ha dades que cal tenir en compte, com ara que qui comet un robatori 
amb violència o una agressió sexual probablement no té una causa de desigualtat social, sinó 
que hi ha un fonament diferent des de l’àmbit psicològic, tot i que no és psicòleg. 
Agraeix al Sr. Recasens que reculli el guant, però pregunta en què es pot concretar aquesta 
recollida de guant o en què pot quedar. Entén que no tan sols és amb ell, sinó amb la majoria de 
grups que estan disposats a aportar i ajudar tant com calgui per millorar el nombre d’agents de 
la Guàrdia Urbana, dels Mossos d’Esquadra a Barcelona i les polítiques que s’hi apliquen. 
Indica que hi ha un punt de l’informe en què es veu que els homicidis s’han multiplicat per dos i 
que evidentment això s’atribueix a l’increment de persones que, malauradament, van ser 
víctimes de l’atemptat del 17 d’agost. Diu que això ha servit per posar uns pilons a la Rambla i 
fer algunes accions a la Sagrada Família.  
Tanmateix, si es mira la manifestació del diumenge 15 d’abril, en què 10 minuts abans de la 
manifestació els cotxes seguien circulant per la Gran Via i la plaça d’Espanya, amb la quantitat 
de gent que hi havia, es pregunta què s’ha après d’allò. 
Per tant, està disposat a donar tota l’ajuda, però pensa que la crítica sovint és un instrument molt 
necessari abans de poder donar aquesta ajuda i aquest missatge positivista que sempre intenta 
donar-li a les coses. Diu que potser és optimista de mena.  
En tot cas, opina que, quan s’han patit conseqüències greus sobre fets que s’han produït a 
Barcelona, s’ha d’aprendre d’aquestes situacions i intentar evitar que es tornin a reproduir. 
Manifesta que de vegades la sensació que hi ha és que es fan algunes mesures de maquillatge, 
però que a l’hora de la veritat, no sap si per manca d’efectius o de previsió, les coses no 
funcionen com han de funcionar. 
 
La Sra. ESTELLER demana al Sr. Recasens que actuï davant la inseguretat amb fermesa i sense 
complexos. Vol posar un exemple sobre el fet que el petit delicte o l’incivisme en genera més. 
Comenta que els manters a Barcelona fins ara provocaven incivisme, però que ara, com que són 
forts, estan agredint cada vegada que algú els impedeix ser on volen ser. Destaca que aquest és 
l’exemple de les polítiques teòriques que el Sr. Recasens aplica i que cal corregir, sobretot 
l’alcaldessa, que és la màxima responsable de fer un canvi de política i un nou conveni amb els 
Mossos d’Esquadra per cobrir els nous tipus de delinqüència. Diu que el Sr. Recasens ha dit que 
està disposat a revisar aquestes qüestions. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 56 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
La Sra. ROVIRA indica que el discurs que ha fet avui és el discurs que la CUP sempre ha 
mantingut amb relació a la seguretat. Ara bé, diu que el fet que es comparteixin els 
plantejaments teòrics o estructurals hauria de voler dir que hi ha d’haver unes praxis polítiques i 
una realitat en el marc de les polítiques públiques que vagin en concordança amb això. 
Tanmateix, manifesta que veu que es manté la unitat d’antiavalots activa, que es fan 
intervencions en desallotjaments de residències d’estudiants, que no es reten comptes de males 
praxis i d’acarnissament per part de certs agents de la Guàrdia Urbana –i no pas de tots els 
agents–, que actuen mitjançant racisme i sexisme envers les persones amb què es troben als 
carrers, concretament a Ciutat Vella. Per tant, diu que això la preocupa, i veu que aquí hi ha una 
contradicció evident per part del govern. 
Per això continuarà denunciant aquestes contradiccions. 
 
El Sr. RECASENS pensa que la cita d’«Odia el delito y compadece al delincuente» estava molt 
bé en el seu temps i que Concepción Arenal va ser pionera, però opina que avui dia aquest 
paternalisme redempcionista és com a mínim, com es diu en castellà, trasnochado. 
Manifesta que fa 38 anys que es dedica a la seguretat i gairebé 20 anys que està en gestió 
directa de direccions de seguretat, i assegura que el seu equip fa més carrer que ningú. Per tant, 
diu que els grups no s’han de preocupar perquè no és només un acadèmic, sinó que fa molts 
anys que és a l’Administració treballant amb moltes forces polítiques en temes de seguretat i 
diu que de complexos ja en té ben pocs. 
Li demana al Sr. Sierra que si té la bola del tema de la jubilació als 60 anys que li ho digui, 
perquè només ho sap ell, ja que ningú sap què passarà amb la jubilació als 60 anys. 
Indica que el resultat acumulat de 3 anys no és el mateix que el resultat d’un any, però diu que 
això seria molt llarg d’explicar. 
Pel que fa a l’organització del diumenge anterior, li diu al Sr. Coronas que ja en parlaran un dia 
amb calma. Creu que ara no és un bon moment per parlar d’aquest tema. 
En tot cas, manifesta que continua a la disposició dels grups. Considera profundament injust 
responsabilitzar l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana de tots els mals de la ciutat. Pensa que és 
sobretot injust per a la Guàrdia Urbana i per als ciutadans que estan fent un reconeixement 
majoritari a la Guàrdia Urbana. Diu que si es volen buscar responsables s’han de buscar entre 
tots, però que quan s’hagi acabat aquesta feina tan estèril es comencin a preparar bons 
diagnòstics per saber quins són els problemes i com resoldre’ls en lloc de llançar més benzina al 
foc. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
4.-  (M1519/8836) Que comparegui el responsable del Govern municipal en matèria de seguretat 
per tal de donar compte de les darrers situacions d’inseguretat viscudes a la ciutat de Barcelona. 
 
(Tractat conjuntament amb els punts 3 i 31) 
 
Es dona per tractada. 
 
 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 57 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
5.-  (548/18) ATORGAR la Medalla d’Or al mèrit cívic a Abacus Cooperativa en reconeixement a 
la seva trajectòria de 50 anys de compromís amb l’educació, la cultura i el cooperativisme, que 
l’han convertit en un referent a casa nostra. 
 
El Sr. PISARELLO explica que és una proposta per atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a la 
cooperativa barcelonina Abacus. Manifesta que és un reconeixement de la seva trajectòria i 
també un suport a una forma de fer economia més justa i sostenible i una empenta de cara al 
futur. 
Constata que el 2018 fa 50 anys que un grup de mestres, de pares i mares d’alumnes, es va 
reunir per proveir-se del material escolar i de productes culturals, de manera que en ple 
franquisme van recuperar una vella tradició barcelonina, que és el cooperativisme. Comenta que 
així naixia Abacus, que és una cooperativa que fa mig segle que està al servei de l’educació 
pública en el sentit de facilitar a tothom l’accés a uns productes educatius assequibles. 
Apunta que és un sector important a la ciutat, que representa el 7% del producte interior brut, 
que genera ocupació de qualitat. Afegeix que Abacus, a més, té més de 800.000 socis i sòcies 
de consum, gairebé mig miler de socis i sòcies de treball, que inverteix gairebé 50.000 euros en 
el seu fons d’educació i promoció cooperativa, que organitza 900 activitats culturals i socials 
cada any, que ha destacat en mesures com ara promocionar projectes educatius no militaristes ni 
sexistes, etc. 
Pensa que és una manera de reconèixer la tasca d’aquests 50 anys i també una manera de 
reconèixer de la Barcelona il·lustrada i de la ciutat cooperativa que es vol. Per tant, li sembla 
una proposta adient i que també vol ser una empenta a la nova etapa que enceta aquesta 
cooperativa sota la presidència de Maravillas Rojo. 
 
El Sr. CIURANA diu que, com sempre fa en les medalles, farà la intervenció en el Plenari. 
Simplement anuncia que donarà suport a aquesta proposta. Recorda que hi ha la proposta 
pendent de portar a les comissions la medalla al Sr. Wagensberg, que es va aprovar un parell de 
mesos enrere. 
 
El Sr. SIERRA manifesta que, per importància i per respecte a les medalles d’or i d’honor a la 
ciutat, farà el debat en el Plenari. Anuncia, doncs, una reserva de vot. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia que donarà suport al tema. Pensa que a aquesta cooperativa que 
va començar amb una botiga a l’Esquerra de l’Eixample se li ha d’agrair la tasca d’aquests 
50 anys per fomentar la cultura i la joguina didàctica, sobretot molt en la primera època, en què 
Abacus era una botiga de referència per als nens que ara tenen 50 anys per trobar una joguina 
didàctica interessant i llibres infantils i juvenils en català.  
Opina que això potser s’ha perdut una mica en l’última etapa, però, tot i així, considera que la 
tasca feta durant aquests 50 anys val la pena que es reconegui atorgant a Abacus la medalla al 
mèrit. 
 
 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 58 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
La Sra. ANDRÉS expressa el seu vot a favor. Diu que també farà l’argumentari al Plenari. 
 
La Sra. ESTELLER anuncia que també farà la defensa al Plenari i que farà una reserva de vot. 
 
La Sra. ROVIRA diu que farà una reserva de vot fins al Plenari. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia el seu vot favorable. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, PSC, Grup Municipal 
Demòcrata, ERC i del regidor no adscrit i amb la reserva de vot de Cs, PP i CUP.  
 
6.-  (369/2017 DSAJ (78/2017) DESESTIMAR el recurs de reposició presentat pel membre de la 
Guàrdia Urbana de Barcelona, amb núm. de matrícula 24739, contra l’acord del Plenari del 
Consell Municipal, de 21 de juliol de 2017, que va desestimar la seva sol·licitud de medalla 
d’honor al sofriment en la categoria d’argent, ja que no s’apreciava la concurrència dels 
requisits establerts als articles 1, 3.1 i 3.2 del Reglament d’Honors i Recompenses dels 
membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis aprovat pel Consell Plenari 
de 17 de setembre de 1976, atès que l’interessat en el seu recurs no planteja elements nous o 
causes justificatives objecte de valoració que desvirtuïn els fonaments de l’acord objecte de 
recurs, d’acord amb l’informe que consta a l’expedient. 
 
(Tractat conjuntament amb el punt 7) 
 
El Sr. RECASENS comenta que aquest tema es va tractar a la Comissió de Presidència, Drets 
de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció de juliol de 2017 i que l’expedient de 
desestimació de la sol·licitud de medalla va ser informat favorablement. Afegeix que el Plenari 
del Consell Municipal del mateix mes va acordar desestimar la sol·licitud de concessió de la 
medalla perquè no concorrien els requisits establerts a l’article 1 del Reglament d’Honors i 
Recompenses. 
Explica que a l’octubre de 2017 l’interessat va presentar un recurs de reposició contra aquest 
acord, i informa que de l’anàlisi efectuada pels Serveis Jurídics consistorials s’ha determinat 
que no hi ha elements nous ni causes justificatives que desvirtuïn el contingut de l’acord 
impugnat. Per tant, diu que es proposa la desestimació del recurs. 
Considera que aquesta decisió és coherent amb la jurisprudència sobre aquesta matèria, que 
afirma que l’Administració compta amb un marge raonable d’apreciació en la concessió de 
medalles, perquè s’ha de premiar la distinció ostensible en el compliment del deure i no només 
el resultat desafortunat d’un fet ocorregut durant un servei amb conseqüències lesives per a la 
gent. Indica que aquest tipus d’incidències, més enllà de les medalles, està previst i cobert en la 
legislació general i en el sistema general de rescabalament d’aquest tipus de danys i mereix tota 
la protecció social necessària. Tanmateix, creu que parlar de medalles és una altra cosa, que està 
perfectament regulada, i, sense perjudici d’aquest tipus d’incidents previstos i coberts per la 
Seguretat Social, opina que denegar una medalla en què no concorren els elements per atorgar-
la és donar justament valors a les medalles i a les recompenses. Pensa que no donar-les a 
tothom en qualsevol cas i en qualsevol situació reforça el valor simbòlic de les mateixes 
medalles. 
 
 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 59 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
El Sr. SIERRA manifesta que, tot i que ja es poden imaginar que votarà en contra d’aquestes 
desestimacions, farà una reserva de vot. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú i PSC i amb la reserva de vot del 
Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PP, CUP i del regidor no adscrit.  
 
7.-  (370/2017 DSAJ (45/2017) DESESTIMAR el recurs de reposició presentat per l’agent de la 
Guàrdia Urbana de Barcelona, amb núm. de matrícula 24778, contra l’acord del Plenari del 
Consell Municipal, de 30 de juny de 2017, que desestima la seva sol·licitud de la medalla 
d’honor al sofriment en la categoria d’argent en no apreciar-se la concurrència dels requisits 
establerts als articles 1, 3.1 i 3.2 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la 
Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis aprovat pel Consell Plenari de 17 de 
setembre de 1976, atès que l’interessat en el seu recurs no planteja elements nous o causes 
justificatives objecte de valoració que desvirtuïn els fonaments de l’acord objecte de recurs, 
d’acord amb l’informe que consta a l’expedient. 
 
(Tractat conjuntament amb el punt 6) 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú i PSC i amb la reserva de vot del 
Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PP, CUP i del regidor no adscrit. 
 
8.-  (66/2018) DESESTIMAR la sol·licitud de concessió de la medalla d’Honor al sofriment, en la 
categoria d’argent, a l’agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona amb núm. de matrícula 24279, 
atès que, d’acord amb els informes que figuren a l’expedient, no s’ha apreciat la concurrència 
dels requisits establerts a l’article 1 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la 
Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis aprovat pel Consell Plenari de 17 de 
setembre de 1976. 
 
(Tractat conjuntament amb el punt 9) 
 
El Sr. RECASENS constata que estan en els mateixos termes, és a dir, que en els expedients 
que es fan per a l’atorgament de medalles en aquest cas la Prefectura de la Guàrdia Urbana no 
ha apreciat la concurrència d’actes ostensiblement meritoris o de sacrifici extraordinari que ho 
justifiquin. 
Comenta que en aquest cas es tracta d’unes lesions a un dit de la mà esquerra en una detenció 
d’un presumpte autor d’un delicte de furt. Considera que és una actuació que no s’emmarca en 
un acte ostensiblement meritori, sinó en el compliment del seu deure. Insisteix que si se’n 
deriva algun dany l’agent està perfectament cobert sanitàriament i socialment. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú i PSC i amb la reserva de vot del 
Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PP, CUP i del regidor no adscrit.  
 
9.-  (67/2018) DESESTIMAR la sol·licitud de concessió de la medalla d’Honor al sofriment, en la 
categoria d’argent, al membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona amb núm. de matrícula 
28028, atès que, d’acord amb els informes que figuren a l’expedient, no s’ha apreciat la 
concurrència dels requisits establerts a l’article 1 del Reglament d’Honors i Recompenses dels 
membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, aprovat pel Consell Plenari 
de 17 de setembre de 1976. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 60 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
(Tractat conjuntament amb el punt 8) 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú i PSC i amb la reserva de vot del 
Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PP, CUP i del regidor no adscrit.  
 
10.-  (511/18) REVOCAR, de conformitat amb l’article 6 del Reglament d’Honors i Distincions de 
l’Ajuntament de Barcelona i els informes que consten a l’expedient, l’atorgament de la Medalla 
d’Or de la ciutat de Barcelona al Sr. Miquel Mateu Pla, acordat pel Consell Plenari de 
l’Ajuntament de Barcelona en sessió de 18 d’abril de 1945. 
 
(Tractat conjuntament amb el punt 11) 
 
El Sr. PISARELLO vol presentar una mesura que considera que comporta un doble acte de 
justícia a la ciutat. Comenta que el primer té a veure amb l’anul·lació dels expedients de 
depuració de centenars de funcionaris i funcionàries per motius polítics durant els primers anys 
del franquisme a Barcelona. 
Indica que, afortunadament, gràcies a la feina d’historiadors com en Marc Gil, que recentment 
ha publicat la seva tesi doctoral Barcelona al servei del ‘Nuevo Estado’, es coneixen els detalls 
d’aquella repressió. Explica que 922 funcionaris i funcionàries van ser destituïts, que 695 van 
ser sancionats o inhabilitats per a càrrecs de comandament, amb un únic crim, que va ser el 
compromís amb els valors republicans i en algun cas simplement l’exercici professional de la 
seva funció. Assenyala que es tracta de persones com el cèlebre botànic Font i Quer, que va ser 
impulsor del jardí botànic de la ciutat, que va ser destituït dels seus càrrecs després de la guerra, 
o del músic Joan Lamote de Grignon, que va dirigir la banda municipal i la va convertir en una 
orquestra de renom, i també de molts guàrdies, secretaris, secretàries, funcionàries anònimes. 
Comenta que es planteja restituir la seva honorabilitat. Pensa que, per coherència, això no es pot 
fer sense retirar els honors que encara avui té l’alcalde que va iniciar aquesta depuració de tots 
aquests funcionaris municipals, que no va ser un alcalde qualsevol, sinó que va ser el Sr. Miquel 
Mateu i Pla, que va entrar a Barcelona amb la camisa blava al gener de 1939. 
 
El Sr. CIURANA expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata a tots dos 
expedients, en primer lloc, perquè creu que és un acte de justícia amb els treballadors de 
l’Ajuntament, els 922 que van ser destituïts, els 696 que van ser sancionats i les seves famílies, 
perquè és evident que l’impacte d’una destitució o una sanció sobre uns treballadors públics no 
tan sols els afecta a ells, sinó que afecta les possibilitats de desenvolupament personal, vital, 
professional d’ells i del seu entorn. Per tant, entén que aquest és un acte de justícia que s’ha de 
fer. 
En segon lloc, també li sembla oportú revocar la medalla a un dels principals artífexs d’aquest 
acte de represàlia política, com era l’alcalde en aquell moment. Recorda que el Sr. Mateu va 
entrar a Barcelona el dia 26 i que el dia 27 ja era designat alcalde. Li sembla evident que la 
intenció que hi havia al darrere d’aquest nomenament era precisament fer això que s’està 
revocant en aquesta sessió. 
 
La Sra. BARCELÓ indica que Ciutadans té un compromís clar i ferm amb el compliment de la 
legalitat vigent en matèria de memòria històrica, de reconeixement a les víctimes mortals i de 
rebuig a la persecució política del règim durant la dictadura. Per tant, anuncia el seu vot a favor. 
 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 61 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
El Sr. CORONAS diu que ERC estan especialment contents perquè al gener van presentar una 
proposició d’acord que entén que ha fet possible tirar endavant el que es votarà en aquesta 
sessió i perquè creu que calia reparar aquesta injustícia d’aquesta purga que van fer les 
autoritats franquistes amb les persones funcionàries de l’àmbit municipal pel fet d’haver estat 
lleials a la legalitat republicana i als valors de la democràcia. 
Pel que fa al financer Miquel Mateu, anuncia que hi votarà a favor amb la convicció que mai no 
hauria d’haver estat mereixedor del més alt reconeixement que fa l’Ajuntament. Recorda que va 
ser el primer alcalde falangista a la ciutat, designat directament a dit pel general Franco, i pensa 
que no mereix res més que la reprovació. Afegeix que va ser el principal responsable d’aquesta 
purga a què van ser sotmesos milers de funcionaris i funcionàries municipals. 
Pel que fa als expedients de depuració, també està a favor de la seva anul·lació. Diu que amb 
aquell sentiment agredolç finalment es fa justícia als treballadors i treballadores depurats i 
també a les seves famílies. Constata que s’ha tardat 40 anys, que és molt de temps. Pensa que en 
aquest sentit s’ha fet tard, però diu que mai no es massa tard per rescabalar les víctimes d’una 
injustícia. Indica que amb aquesta anul·lació no solament es rescabalen moralment els 
funcionaris represaliats per la dictadura, sinó que també s’està restituint la dignitat de 
l’Ajuntament de Barcelona i de les persones que els grups representen democràticament. 
Per tant, li agradaria demanar al govern municipal que inclogui l’organització d’un acte 
solemne –no sap si ha de ser al Saló de Cent o on es consideri més oportú– per fer una 
escenificació com cal davant sobretot dels familiars, perquè ja no queden treballadors d’aquella 
època. 
 
La Sra. ANDRÉS anuncia que donarà suport a totes dues propostes, en coherència i d’acord 
amb el que ja es va signar al Plenari del 26 de gener, en la declaració institucional. 
Destaca que és un acte de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, d’acord amb la llei 
catalana que es va aprovar gairebé per unanimitat el 2017. Conclou que és la restitució de la 
dignitat i el record dels funcionaris que en aquell moment van defensar no només els valors, 
sinó també la legalitat republicana i que van patir aquesta purga i repressió liderada per 
l’alcalde falangista d’aquell moment, que era el Sr. Mateu Pla. 
En aquest punt vol fer una reflexió sobre la possibilitat legal que ja s’apuntava en la declaració 
institucional que van signar tots els grups, de fer pública la magnitud d’aquesta depuració de 
funcionaris i funcionàries de l’Ajuntament de Barcelona en aquell moment i continuar amb la 
tasca d’anul·lació de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de 
guerra en aquell moment. 
 
La Sra. ESTELLER diu que farà la defensa d’aquests dos punts en el Plenari, i que, per tant, en 
la sessió farà una reserva de vot.  
Comenta que aquests dos punts estan motivats pel revisionisme i el revengisme del govern 
municipal, de la manera com s’ha presentat. 
 
La Sra. ROVIRA anuncia que hi votarà a favor perquè és un acte de justícia, de reparació de les 
víctimes del franquisme.  
 
El Sr. ARDANUY manifesta que votarà a favor dels dos punts. Entén que cal posar llum a una 
època d’ombres, en què gent que va arrabassar la democràcia i que va arrasar-la va actuar amb 
nocturnitat i traïdoria, atacant persones i depurant funcionaris que feien la seva feina molt ben 
feta. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 62 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
En aquest sentit, diu que només pot fer un vot a favor de la defensa dels valors republicans i 
democràtics que signifiquen els treballadors públics que van ser depurats. Evidentment, està a 
favor de treure la medalla d’or a l’alcalde que ho va fer possible. 
 
El Sr. PISARELLO li diu a la regidora Esteller que aquest no és un acte inspirat en el 
revisionisme, sinó contra el negacionisme del que va significar el feixisme a Barcelona. Està 
convençut que no es pot construir una ciutat democràtica si no es defensa la memòria 
antifeixista. Indica que el que s’està plantejant té a veure amb això, ja que no s’està parlant de 
qualsevol alcalde de la ciutat ni de qualsevol situació. 
 
La Sra. ESTELLER replica que no ha entrat en el fons, sinó que només ha dit la motivació. 
Reitera que només ha constatat que el govern municipal inspira els seus expedients més en el 
revisionisme i en el revengisme que en qualsevol altre objectiu. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, Cs, 
ERC, PSC, CUP i del regidor no adscrit i amb la reserva de vot del PP.  
 
11.-  (589/18) ANUL·LAR els expedients de depuració tramitats a l’empara de la llei franquista per a 
la depuració dels funcionaris i funcionàries públics de 10 de febrer de 1939, que figuren al 
Llistat número 1 corresponent a 922 Funcionaris i funcionàries destituïts i al Llistat número 2 
corresponent a 696 Funcionaris i funcionàries sancionats i fins i tot inhabilitats per càrrecs de 
comandament; RECONÈIXER la dignitat d’aquells funcionaris i funcionàries que van passar 
per un procés depurador sense les mínimes garanties de defensa i que van ser condemnats 
arribant inclús a ser destituïts per haver-se mantingut lleials als seus càrrecs i a l’administració a 
la que servien; INCORPORAR una còpia del present acord a cadascun dels expedients de la 
sèrie de Represàlia política (F193) del Fons de l’Ajuntament de Barcelona de l’Arxiu Municipal 
Contemporani, perquè es conegui l’anul·lació de les sancions que contenen; INCORPORAR 
una còpia del present acord a cadascun dels expedients personals dels funcionaris i funcionàries 
afectats; NOTIFICAR aquest acord als afectats i afectades i a les seves famílies, mitjançant la 
seva publicació a la Gaseta Municipal i al BOPB així com al web de la Memòria històrica de 
l’Ajuntament de Barcelona. 
 
(Tractat conjuntament amb el punt 10) 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, Cs, 
ERC, PSC, CUP i del regidor no adscrit i amb la reserva de vot del PP.  
 
IV) Part decisòria / Executiva 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
12.-  (2018/171) INICIAR l’expedient per a la contractació de Serveis Sistema Integral Contractació 
Electrònica, amb núm. de contracte 18002353, mitjançant tramitació urgent, amb la utilització 
del procediment “Licitació amb Negociació”, i amb un pressupost total de licitació de 
3.865.565,52, (IVA inclòs), i un valor estimat de 5.999.430,11 euros, distribuït en els següents 
lots:  
Ref:  CCP 4/18 Presidència 63 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
- LOT núm. 01, Expedient Electrònic de Contractació, per un import de 2.032.800,00 euros 
IVA inclòs;  
- LOT núm. 02, Plataforma de Contractació Electrònica, per un import de 1.266.169,71 euros 
IVA inclòs, del qual 799.087,25 euros, IVA inclòs, amb càrrec a les partides i pressupostos de 
l’Ajuntament de Barcelona i 467.082,46 euros IVA inclòs, a la resta d’Ajuntaments participants 
de l’adquisició conjunta de la Plataforma de contractació electrònica.  
- LOT núm. 03, Serveis d’Oficina Tècnica, per un import de 566.595,81 euros IVA inclòs;  
DECLARAR la urgència en la tramitació d’acord amb la justificació que consta a l’expedient; 
APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la 
licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es 
partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent 
desglossament: pressupost net 3.194.682,25 euros i import de l’IVA de 670.883,27 euros; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a 
l’actual.  
 
El Sr. AYALA comenta que es tracta de l’aprovació dels plecs per a l’adquisició d’eines 
electròniques per tramitar la contractació pública municipal. Informa que el contracte és de 
3.800.000, amb l’IVA inclòs, i que es desglossa en tres lots: un que és l’expedient electrònic 
pròpiament dit; un segon que és la plataforma de licitació i contractació electrònica, que és el 
que permet precisament la relació amb les empreses i tota la publicitat, i un tercer, que és 
l’oficina tècnica de seguiment, coordinació i gestió del canvi. 
Apunta que, a part d’anar alineada amb la política d’aquest govern, aquesta proposta també va 
en la línia de l’obligació establerta per la recent llei modificada de contractació del sector 
públic. Explica que és un contracte de 3 anys amb pròrroga de 2. A part d’incrementar la 
transparència, facilitar la participació de les pimes, agilitzar els tràmits i incrementar la 
publicitat, comenta que una novetat d’aquest contracte és que el segon lot és un expedient 
conjunt amb diferents ajuntaments de Catalunya, que són bàsicament Gavà, Girona, Granollers, 
Mataró, Premià de Mar i Terrassa. Informa que es farà un concurs conjunt amb aquests 
ajuntaments, cosa que permetrà reduir costos i homogeneïtzar una mica les plataformes, fet que 
és molt benvingut per les empreses. 
 
El Sr. CIURANA fa una abstenció. 
 
La Sra. BARCELÓ també fa una abstenció. 
 
El Sr. CORONAS anuncia el seu vot en contra. Troba evident que cal una plataforma 
electrònica de contractació a l’Ajuntament. Així mateix, troba evident que la que es proposa és 
una bona plataforma i que els professionals del consistori són dels més ben qualificats de tot el 
país.  
Tanmateix, no entén per què aquest procés de contractació s’ha fet comptant amb tan pocs 
altres ajuntaments i per què no s’ha parlat amb altres entitats municipalistes, ni amb les 
diputacions, ni amb la Generalitat, quan caldria intentar homogeneïtzar el màxim possible 
aquests procediments, també perquè la plataforma no és totalment de codi obert. 
Considera que el fet determinant és que hi ha un informe d’intervenció on es diu que les 
puntuacions assignades és probable que no estiguin prou ben estipulades als plecs. Per tant, 
davant d’aquesta evidència i que creu que hi ha hagut un defecte de forma en la manera 
d’iniciar aquest expedient, pensa que les coses es poden fer millor si es tornen a començar de 
nou encarrilant tots aquests defectes. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 64 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
La Sra. ANDRÉS manifesta que farà una abstenció. 
 
La Sra. ESTELLER anuncia que també farà una abstenció. 
 
La Sra. ROVIRA hi votarà a favor. 
 
El Sr. ARDANUY diu que farà una abstenció. 
 
El Sr. AYALA diu que el normal és que en els contractes que fa l’Ajuntament de Barcelona és 
l’Ajuntament sol. Aclareix que no és que no n’hi hagi més, sinó que n’hi ha molts. Reconeix 
que podrien haver estat més, però diu que és un procés que ha anat molt de pressa i que no tots 
els ajuntaments van a la mateixa velocitat. Comenta que s’ha parlat amb molts ajuntaments i 
que aquests són els que han anat prou ràpid perquè s’hi incloguessin. 
En relació amb l’informe d’intervenció, indica que és favorable. Explica que hi ha uns 
aclariments d’un informe de secretaria respecte a aquests punts que esmentava el Sr. Coronas. 
Per tant, pensa que queda aclarida aquesta situació amb l’informe de secretaria. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Ciurana expressa l’abstenció del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Esteller 
expressa l’abstenció del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP i el Sr. 
Ardanuy expressa la seva abstenció. S’APROVA. 
 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d’impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
13.-  (M1519/8833) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i 
Prevenció insta el Govern municipal que nomeni un nou regidor/a de Seguretat, Prevenció i 
Emergències en substitució de l’Alcaldessa Ada Colau i Ballano. 
 
El Sr. MARTÍ diu que tornaran a parlar de seguretat de la ciutat i de responsabilitats polítiques 
del govern municipal en relació amb la situació actual, que ha vingut al voltant de les dades del 
balanç de la seguretat a Barcelona del 2017, que, com el mateix comissionat de Seguretat 
reconeixia, han estat unes males dades, de manera que el Sr. Recasens ha expressat una 
autocrítica en nom del govern. 
Constata que no és la primera vegada que en aquesta Comissió i en altres instàncies de 
l’Ajuntament un grup municipal de l’oposició planteja la substitució de l’alcaldessa Ada Colau 
com a màxima responsable de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Recorda que s’hi han referit 
alguna vegada amb motiu de situacions més o menys conjunturals. Indica que han passat 3 anys 
del govern actual i que s’han pogut constatar unes dades de seguretat molt dolentes pel que fa al 
2017, amb el 9% d’increment de delictes i el 7% d’increment de furts, entre altres 
consideracions, sobre el que està passant en els barris de Barcelona respecte a la percepció que 
té la ciutadania de la inseguretat i de la manca de convivència. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 65 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Davant de tot això, manifesta que el Grup Municipal Demòcrata es planteja demanar 
formalment al govern que substitueixi la Sra. Colau com a màxima responsable de la Guàrdia 
Urbana i, per tant, també de la seguretat, de les emergències i de la prevenció, que és una tasca 
important d’aquest cos. 
Creu que hi ha prou dades i que l’opinió de tota l’oposició és prou unànime en relació amb la 
idea que cal que el darrer any de mandat hi hagi un revulsiu, un contraatac del govern municipal 
per fer front a totes les amenaces i les dades tan negatives pel que fa a la seguretat i a la manca 
de convivència. 
Pensa que al capdavant de la Guàrdia Urbana no hi pot haver una persona que no creu en la 
Guàrdia Urbana, a qui no li agraden els temes de seguretat, que no s’hi dedica, que té un equip 
de govern i un comissionat, i que només s’hi dedica quan s’ha de fer alguna foto perquè 
s’anuncia una nova promoció o perquè és el dia del patró de la Guàrdia Urbana. Afegeix que 
l’alcaldessa no dona el suport que es mereix aquest cos, cosa que diuen els mateixos agents i 
sindicats. Constata que la Sra. Colau no dona les instruccions necessàries a la Guàrdia Urbana 
perquè els agents exerceixin com un cos amb resultats efectius i eficients. Manifesta que no pot 
estar al capdavant de la Guàrdia Urbana una persona a qui li fa al·lèrgia l’acompliment de 
determinades ordenances municipals, especialment la de convivència. Destaca que no hi ha 
prou protecció dels agents davant d’agressions, amenaces i assetjaments, que pateixen sovint. 
Opina, doncs, que el balanç de la gestió es pot qualificar amb allò de «necessita millorar». 
Més enllà del balanç del 2017, d’increment de delictes i de furts, constata que és un balanç 
manifestament negatiu per a la ciutat, per als barcelonins i per al govern dels comuns. Diu que 
cal denunciar una degradació de la convivència els primers mesos del 2018. Constata que es 
parla de seguretat, amb uns índexs concrets, dades oficials. Indica que encara no hi ha dades ni 
enquestes concretes de la degradació de la convivència els primers mesos de 2018, però diu que 
ja les tindran. Assenyala que només cal veure cada dia què està passant als carrers de 
Barcelona, a gairebé tots els barris, no només el perill i la degradació del Raval amb els 
narcopisos. 
Constata que l’alcaldessa no hi és en aquests barris quan hi ha aquestes problemàtiques. 
Recorda que sí que hi va anar un dia juntament amb la regidora Gala Pin i que va tenir una 
reunió amb alguns veïns afectats pels narcopisos, però denuncia que passen coses cada dia.  
Comenta que el Grup Municipal Demòcrata ja dona per amortitzada l’alcaldessa com a màxima 
responsable de seguretat, i només demana propositivament i positivament que es nomeni un 
regidor o regidora del govern que es dediqui a la Guàrdia Urbana, a la seguretat, a la prevenció i 
a les emergències de la ciutat, perquè és una necessitat per millorar els índexs de convivència i 
de seguretat a Barcelona. 
Insisteix que només falta un any, i pensa que hi ha temps, si hi ha algú al davant, perquè s’hi 
dediqui, a part del comissionat i el seu equip, que no es cansa de valorar la seva predisposició. 
 
El Sr. SIERRA anuncia que hi votarà a favor per tres motius. En primer lloc, explica que 
Ciutadans ho ha sol·licitat moltes vegades, l’última quan va fer una roda de premsa conjunta 
arran de la segona activitat de la Guàrdia Urbana i el reglament de la segona activitat. Recorda 
que en aquella roda de premsa el seu Grup va exigir a la Sra. Colau que nomenés un regidor de 
seguretat. 
Comenta que una de les raons principals és que un alcalde té tanta tasca que no es pot ocupar de 
la seguretat de la ciutat. Indica que és precisament aquesta la base del fet que es nomeni un 
regidor de seguretat, perquè la seguretat a Barcelona requereix una dedicació tan constant, tan 
especial, ser-hi tan a sobre, trepitjar tant el carrer i tanta dedicació que cal un regidor que tingui 
aquesta dedicació, que no hi és. 
En tot cas, constata que l’alcaldessa és la màxima responsable de la seguretat a Barcelona. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 66 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Recorda que fa 3 anys que s’adverteix que aquest abandonament de la seva funció tindria 
aquesta conseqüència, que és que pugi l’índex de delictes i augmenti la inseguretat a la ciutat.  
Es queixa que l’alcaldessa ni tan sols contesta, a part de no anar mai a la Comissió. Diu que, a 
més, quan al Ple hi ha assumptes que no van adreçats directament a ella, tampoc no contesta. 
Comenta que ho han fet el Sr. Asens, el Sr. Pisarello o qualsevol altre regidor, menys 
l’encarregada de la seguretat a Barcelona. 
Destaca que és tant el que ha fet la Sra. Colau com el que no ha fet, que és no donar suport als 
companys de la Guàrdia Urbana, retirar-los la defensa quan són agredits i l’Ajuntament no es 
persona com a acusació particular, no concedir-los la segona activitat i tenir un reglament de 
segona activitat com tenen altres poblacions de Catalunya. Pensa que l’alcaldessa no creu en el 
model de seguretat de Barcelona i que, en canvi, fomenta i fa polítiques que no fan sinó 
augmentar la delinqüència i la sensació d’inseguretat a la ciutat, com és el foment del top manta 
o de l’okupació il·legal. 
Comenta que el seu Grup ho ha demanat diverses vegades, fins i tot la dimissió del Sr. Recasens 
i fins i tot del cap de la Guàrdia Urbana, el Sr. Evelio Vázquez, perquè està clar que la seguretat 
és un problema en el govern municipal d’Ada Colau. 
Per tant, hi votarà a favor. 
 
El Sr. CORONAS diu que ERC no demanarà dimissions. Pensa que a vegades les dimissions es 
demanen molt alegrement en aquest tema. Tanmateix, sí que demana, tot i ser conscient que no 
es farà a un any de les eleccions, que es posi un regidor o regidora al càrrec de la seguretat, 
quan precisament va ser una decisió premeditadament presa en el seu moment, que no convenia 
per un tema d’estètica.  
Anuncia que el seu Grup hi votarà a favor, però conscient que això no passarà. Creu que el cas 
del conseller Saura va marcar una línia en determinades esquerres dels hereus d’Iniciativa per 
Catalunya que estan a la coalició de Barcelona en Comú d’una lliçó apresa, que és no posar veu 
política a cap membre del govern. Pensa que aquesta decisió malauradament s’ha demostrat que 
és un error, perquè d’entrada les polítiques públiques de seguretat han de ser liderades des de 
l’esquerra, perquè quan són liderades des de la dreta van mal dades, com es veu en 
determinades polítiques de seguretat a l’Estat. 
Comenta que el fet de debatre’s entre la il·lusió pel canvi i la por que es pugui girar en contra 
mediàticament un fet vinculat a la seguretat va fer prendre la decisió que depengués de 
l’alcaldessa i que ella no surti, tampoc quan hi ha problemes, i degradar-ho a un nivell més 
tècnic. 
Insisteix, però, que té molt bona consideració del comissionat de seguretat, el Sr. Recasens. 
Tanmateix, constata que és un fet que és així. Indica que els resultats no són bons perquè les 
dades a Barcelona són les que són, malgrat que siguin interpretables; perquè des de determinats 
col·lectius es continua tenint una mala imatge de la Guàrdia Urbana, a vegades amb una certa 
raó i a vegades sense tenir-ne tanta, i perquè el mateix cos està descontent. Per tant, troba 
evident que aquesta decisió que es va prendre en el seu dia, segurament la primera gran decisió 
a la defensiva que va prendre el govern municipal, no ha donat uns bons resultats. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que la seguretat és un dret de la ciutadania, igual que la convivència, tot i 
que són coses diferents i no les vol barrejar. Afegeix que la seguretat i la convivència també són 
drets de la ciutat. Considera que viure en una ciutat segura, en què els ciutadans tinguin aquesta 
seguretat garantida i convisquin en pau és una qüestió de drets.  
Des d’aquest enfocament, entén que l’alcaldessa va voler assumir les qüestions de seguretat i 
convivència amb un complex sobre la seguretat i la convivència a la ciutat. Pensa que la 
Sra. Colau no hauria de tenir aquest complex, perquè no hi ha més cosa d’esquerres que la 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 67 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
defensa dels drets de ciutadania, i aquest n’és un. Manifesta que durant els 3 anys de mandat ha 
pensat que en algun moment l’alcaldessa reaccionaria, es trauria de sobre aquest complex sobre 
la seguretat i aniria a l’espai de les esquerres de la garantia dels drets de ciutadania i entomaria 
amb força i energia la seguretat a la ciutat i també la convivència. Esperava que la Sra. Colau 
lideraria la solució o com a mínim el discurs polític de la resolució de conflictes de convivència 
a l’espai públic de la ciutat. Pensa que és difícil recordar altres conflictes d’un to tan elevat com 
els que s’estan produint actualment, especialment en algunes zones de la ciutat. 
Destaca que, a més, aquests delictes s’incrementen amb intimidació, violència i força contra les 
persones. Es queixa, però, que l’alcaldessa no reacciona ni amb això ni amb un crit unànime de 
tota la Guàrdia Urbana des de l’inici, perquè volen el suport i el reconeixement de la seva 
alcaldessa i ho volen amb fets concrets. Constata que a la Comissió se n’han viscut uns quants. 
Diu que la Guàrdia Urbana demana constantment la personació de l’Ajuntament en les causes 
judicials que tenen amb motiu de les lesions dels guàrdies urbans en acte de servei, però que no 
hi ha resposta. 
Constata que en la Comissió s’ha vist com per modificar un reglament de segona activitat per 
donar entrada a la segona activitat a guàrdies urbans que estan en situació reconeguda 
d’invalidesa o incapacitat permanent s’ha derivat a tècnics i no hi ha resposta política. 
Demana a l’alcaldessa que no tingui prejudicis ni complexos. Anuncia, doncs, que hi votarà a 
favor perquè cal un regidor o regidora de seguretat i prevenció a Barcelona. 
 
La Sra. ESTELLER expressa el vot del Partit Popular a favor d’aquesta proposta, que ja va ser 
aprovada en el Plenari del mes de maig de 2016. Recorda que pràcticament fa dos anys que el 
PP va demanar que l’alcaldessa deixés de ser regidora de seguretat, cosa que es va aprovar. 
Constata, però, que el govern no ha complert. 
Explica que el seu Grup va presentar aquesta proposta perquè l’alcaldessa des d’un principi va 
assumir aquestes funcions no per exercir amb eficàcia les funcions de responsable en seguretat, 
sinó per buidar-les de contingut, cosa que s’acompanya de la seva desconfiança respecte al Cos 
de la Guàrdia Urbana i respecte al que ha de ser la seguretat a Barcelona. Pensa que hi ha una 
gran desconfiança i una gran voluntat d’interferir per evitar que es facin les feines de seguretat a 
Barcelona d’acord amb com s’han de fer.  
Indica que aquesta desconfiança de la Sra. Colau, produïda per la seva ideologia, fa que avui dia 
la situació sigui molt pitjor que 3 anys enrere, quan l’alcaldessa va assumir el mandat, amb una 
falta de suport absoluta a la Guàrdia Urbana i aquesta desorientació en moltes de les directrius. 
Constata que s’ha pogut veure en la sessió en la compareixença del comissionat, ja que a 
Barcelona els resultats són negatius. Destaca que s’ha canviat la tendència i que s’estan 
incrementant els delictes amb una mitjana d’un 7%. Afegeix que s’està deteriorant i agreujant 
moltíssim la convivència a molts barris, que s’està generant una permissivitat a tota la ciutat 
que acaba accentuant i perjudicant moltes conductes, amb un gran problema en la convivència 
als barris. 
No entén per què l’alcaldessa continua sent regidora de seguretat, tenint en compte que no 
exerceix aquestes funcions. Constata que la Sra. Colau és alcaldessa i té moltes funcions com a 
tal. Per això pensa que hauria de tenir una persona amb un perfil polític que exercís aquestes 
funcions de seguretat, perquè ella no ho fa, ni tan sols en el Plenari, quan hi ha preguntes o 
propostes referides a la seguretat, en què ella no respon, tot i ser-hi present. 
Per tant, donarà suport a aquesta proposició, que creu que s’aprovarà en aquesta sessió, i espera 
que es compleixi, perquè el govern només compleix les resolucions que vol, mentre s’omplen la 
boca de democràcia. Opina que la democràcia és complir els acords dels òrgans que estan 
constituïts a l’Ajuntament i que per majoria prenen una decisió. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 68 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
La Sra. ROVIRA manifesta que ja ha fet abans la seva exposició respecte al que entén que 
hauria de ser la seguretat, les línies que s’haurien de desenvolupar i les mancances d’un govern 
teòricament transformador i que tenia un programa determinat, també en matèria de seguretat, 
com era la dissolució dels antiavalots en el marc d’un canvi de tota la perspectiva en el model 
de seguretat que fins aleshores s’havia instaurat. 
Constata que després de 3 anys d’aquest govern ja es pot dir que Barcelona en Comú ha perdut 
l’oportunitat de desenvolupar una transformació d’arrel del que és la seguretat i del que ha de 
ser, a parer seu, l’acció principal del Cos de la Guàrdia Urbana i quina política es desenvolupa a 
través d’aquests en els diferents districtes de la ciutat. 
També creu que el govern podia haver tingut la possibilitat de desenvolupar el concepte de 
seguretat no només encarat des d’una perspectiva de restricció de llibertat, sinó la seguretat 
entesa com el fet que es pugui garantir la vida digna al conjunt de persones i, per tant, 
transversalitzar aquesta perspectiva als diferents àmbits de l’Ajuntament i, per tant, abordar 
d’una manera clara les desigualtats fruit del sistema neoliberal i capitalista i colonialista que 
impera a Barcelona. 
En aquest sentit, manifesta que la CUP aposta clarament per anar a l’arrel de les situacions 
actuals de conflicte mitjançant una anàlisi acurada d’aquesta realitat i en cap cas criminalitzant 
les persones que es troben en una situació de més vulnerabilitat fruit de la seva classe, gènere o 
procedència. 
Continua veient com el racisme continua imperant en una part, que sap que és aïllada, però que 
ni políticament ni socialment se l’ha aïllat des del govern; com es continuen perseguint els 
manters; com se’ls ha atonyinat en algunes ocasions i hi ha hagut un silenci per part del govern; 
com es reforçaven operatius per criminalitzar i perseguir encara més els manters, com en 
l’operatiu Víctor Alfa; com els UPA seguien sent una realitat als carrers de la ciutat, i com es 
donaven ordres perquè es col·laborés en desallotjaments a Barcelona. La preocupa que continua 
existint una sensació d’impunitat i de manca de transparència en totes les praxis i males praxis 
que es desenvolupen en el Cos de la Guàrdia Urbana, amb un tancament de files també per part 
d’un govern que teòricament havia vingut a capgirar aquest model de seguretat. 
Per tant, expressa l’abstenció en la proposta del Grup Municipal Demòcrata perquè creu que hi 
ha mil motius per esmenar de dalt a baix l’acció política en matèria de seguretat en l’àmbit 
pràctic que s’ha dut a terme aquests 3 anys. 
 
El Sr. ARDANUY troba evident que el nomenament de l’alcaldessa com a responsable política 
de la seguretat a Barcelona va ser un acte simbòlic. Constata que aquesta decisió no ha estat 
reeixida. 
Per tant, pensa que cal un lideratge polític clar, no només per afrontar els reptes de la seguretat, 
la prevenció i les emergències a Barcelona, sinó també per intentar establir els màxims acords 
polítics al voltant d’aquesta matèria. 
Considera imprescindible que hi hagi una línia de treball d’acords, de fer bona política al 
voltant d’aquestes temàtiques, que són molt importants per a Barcelona. 
Per tant, votarà favorablement en la proposició, entenent que és imprescindible que 
l’Ajuntament tingui un responsable polític clar al voltant d’aquestes temàtiques. 
 
El Sr. PISARELLO diu que, evidentment, no es nomenarà un nou regidor de seguretat, primer 
perquè hi ha una responsable política màxima de seguretat, que és l’alcaldessa de Barcelona, 
que és qui participa activament i pren el lideratge en totes les grans decisions que tenen a veure 
amb aquesta matèria, en tots els actes de reconeixement de la Guàrdia Urbana, atorgament de 
medalles, de galons, etc. Manifesta que tothom va reconèixer el paper cabdal que va tenir 
l’alcaldessa quan van ser els atemptats del 17 d’agost. Conclou, doncs, que sí que hi ha una 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 69 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
regidora de seguretat, i un excel·lent comissionat de Seguretat, amb una llarga trajectòria tant 
des del punt de vista professional de coneixement del tema com d’experiència administrativa. 
Afegeix que cada regidor del govern, en el seu àmbit, compleix funcions de seguretat i ha donat 
la cara per a funcions de seguretat. Explica que ell mateix ho ha fet en un munt d’ocasions, 
igual que la regidora Gala Pin. Diu que el que es demana sempre és que la seguretat tingui una 
transversalitat garantida en el govern, i apunta que hi ha 11 regidors d’un govern que estan 
implicats en les qüestions de seguretat quan té a veure amb una qüestió concreta. 
Per tant, creu que és una proposició que no està justificada o que lamentablement s’explica 
perquè s’ha entrat en un moment electoral on l’oposició vol posar-se d’acord en això, però diu 
que no comparteix ni el diagnòstic que es planteja ni la proposta que es fa. 
 
El Sr. MARTÍ vol agrair a tots els grups el suport, cadascú amb el seu accent i la seva 
justificació de la real necessitat política que hi hagi al capdavant un regidor o regidora de 
seguretat. 
Lamenta que el Sr. Pisarello menystingui la voluntat majoritària d’aquest consistori en relació 
amb la proposició del seu Grup. 
 
El Sr. SIERRA, pel que fa al que deia el Sr. Pisarello de lideratge i electoralisme, li demana que 
miri les xifres i passegi pels carrers per veure què hi ha. Pensa que Barcelona en Comú conduirà 
Barcelona a un desastre en l’àmbit de la seguretat. I diu que no és electoralisme, sinó que és una 
conseqüència de 2015. 
 
El Sr. CORONAS comenta que aquesta regidoria coral de què parlava el Sr. Pisarello no dona 
fruits precisament perquè hi ha missatges molt diferents. Diu que a vegades es posa en la pell 
del comissionat i el plany, perquè entre el que pugui dir una regidora o un altre regidor o un 
tinent d’alcalde a vegades està en una situació molt difícil. Pensa que per això cal una direcció 
política clara, personalitzada en una persona, i opina que l’alcaldessa no pot assumir aquesta 
funció ni ho fa. 
Respecte a l’acusació d’electoralisme, diu que si cada cosa que fa Barcelona en Comú que no li 
agrada ho considerés electoralisme no hi hauria ningú més electoralista en aquest Ajuntament 
que Barcelona en Comú. 
 
La Sra. ESTELLER recorda que el Partit Popular ho va demanar al maig de 2016. Insisteix que 
cal una persona que tingui la voluntat d’exercir com a regidora de seguretat a Barcelona amb 
tota la responsabilitat política, sense aquesta fragmentació que el tinent d’alcalde explicava, que 
fan tots els regidors de la ciutat. 
Reitera que cal un comandament en aquest sentit amb capacitat de decidir les polítiques de 
seguretat amb fermesa i sense permissivitat. 
 
El Sr. PISARELLO pensa que el Partit Popular hauria de permetre el que no permet a través 
dels seus pressupostos, i és que Barcelona pugui tenir una plantilla de la Guàrdia Urbana forta. 
Constata que el PP s’omple la boca, però després no permet això de cap de les maneres. 
Li diu al Sr. Sierra que tant ell com la Sra. Carina Mejías parlen de seguretat com si fossin els 
portaveus. Manifesta que ell també vol un únic interlocutor de Ciutadans, i, per tant, també 
demanarà la dimissió del Sr. Sierra perquè no coneix prou la realitat de seguretat de tota la 
ciutat. Diu que, si Ciutadans defensa el cop de peu a la porta, sense intervenció judicial, no es 
vol imaginar què faria aquest Grup si tingués això a les seves mans. 
Per això l’entristeix veure l’esquerra posant-se d’acord amb els del 155, votant amb ells en 
temes com aquest, que són temes que a la dreta li encanten. Troba que fa pena escoltar aquest 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 70 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
tipus d’intervencions. Constata que no han estat capaços ni de nomenar un conseller de 
l’Interior encara, però que van a la Comissió a donar lliçons de quina hauria de ser la política de 
seguretat posant-se d’acord amb la dreta. Li sembla, doncs, absolutament inadmissible. 
Constata que el Partit Socialista ha dit que s’ha d’actuar amb força i energia, però no sap 
exactament què volen dir. Demana que li aclareixin des d’una perspectiva progressista què 
significa això. Insisteix que posar-se d’acord per plantejar aquest tipus de qüestions, venint de 
les forces d’esquerra, li fa una mica de pena. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP i el 
Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
14.-  (M1519/8852) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda instar el Govern municipal a l’elaboració d’un informe dels danys materials 
ocasionats pels Comitès de Defensa de la República (CDR) en les seves actuacions a la ciutat 
de Barcelona. 
 
La Sra. BARCELÓ explica que hi ha hagut incidents que van tenir lloc a la ciutat de Barcelona 
provocats pels comitès de defensa de la república, els CDR, i que tots van poder veure’n les 
imatges. Comenta que hi va haver un centenar de ferits, crema de contenidors, trencament de 
mobiliari urbà, etc. Considera que aquestes accions no són positives per a la ciutat, ja que 
generen preocupacions als veïns i no són bones per a la imatge ni la promoció de la marca 
Barcelona. 
Destaca que aquestes accions han suposat un alterament de l’ordre públic i de la pau social. 
Comenta que els danys suposen una despesa més per a la butxaca de tots els barcelonins i una 
preocupació. 
Per tant, insta el govern municipal perquè elabori un informe dels danys materials ocasionats 
pels comitès de defensa de la república en les seves actuacions a la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. MARTÍ diu que votarà en contra d’aquesta proposició perquè opina que el que fa és 
principalment considerar els CDR com un moviment violent, que fa destrosses i que crema 
contenidors. No comparteix aquesta valoració ni aquesta visió. Creu que els CDR fins avui són 
organitzacions pacífiques que exigeixen, demanen i es mobilitzen en favor dels drets humans, 
de la llibertat dels presos polítics i de la democràcia de Catalunya.  
Indica que als CDR hi ha gent de tot tipus, que no són gent de col·lectius radicals, sinó que hi 
ha gent jove, gent gran, gent de dretes i d’esquerres, gent independentista i gent que no ho és. 
Per tant, vol evitar aquesta equiparació dels CDR amb grups violents. 
D’altra banda, demana que en aquest tipus de proposicions, quan s’atribueixen responsabilitats 
a persones o col·lectius, sobretot si són penals o fruit d’actuacions delictives, se singularitzi i es 
digui quin dia va passar, qui va fer què, com s’ha demostrat, si realment van ser CDR o van ser 
infiltrats de no sé on. Pensa que no es pot desqualificar col·lectius per fets concrets en què no hi 
ha a darrere cap constatació d’aquella responsabilitat que Ciutadans vol atribuir als CDR. No 
vol que es consideri aquests grups allò que no són. Tanmateix, si demà es determina que algú ha 
incomplert la llei, pensa que evidentment qui no compleix la llei s’ha d’atendre a les 
conseqüències. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 71 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Opina, però, que tallar una carretera o aixecar una barrera d’unes autopistes de peatge no és 
violència, i constata que són les coses que estan fent els CDR. 
Pensa que, si s’han de condemnar accions de col·lectius, cal començar per aquells que sí que 
s’ha demostrat que han estat ells els autors d’accions delictives. Recorda manifestacions del 
29 d’octubre amb accions ultres de grups ultra, en què sí que hi ha imatges molt concretes de 
qui fa què, però diu que aquest seria un altre debat. 
Reitera que hi votarà en contra perquè no vol dir coses que no són i donar suport a proposicions 
que estan mal plantejades. 
 
La Sra. CAPDEVILA diu que podria fer dues coses amb la proposició que planteja Ciutadans: 
no donar pàbul al tema amb aquesta estratègia que té Ciutadans per criminalitzar qualsevol cosa 
que tingui flaire de dignitat i lluita pels drets i les llibertats del poble de Catalunya, o bé 
preguntar si aquest interès pels danys materials també en alguna sessió o en algun òrgan l’han 
mostrat pels danys materials causats per les manifestacions on Ciutadans passeja de bracet de 
Societat Civil Catalana i tota l’extrema dreta, que s’han saldat amb fotoperiodistes colpejats, 
mobiliari urbà trencat o fet malbé i tota una llarga llista de semàfors i senyals de trànsit tapats 
amb uns adhesius que costen molt de treure que fins i tot tapen la senyalització semafòrica. 
Pregunta per què Ciutadans no demana per aquests danys materials. Recorda fets concrets, com 
el 12 d’octubre. Comenta que el dia anterior el Sr. Sierra estava preocupadíssim per com les 
manifestacions afectaven el comerç. Vol que els regidors de Ciutadans facin la pregunta als 
establiments de restauració de la plaça de Catalunya que el dia 12 van veure com els fatxes a 
qui Ciutadans fa costat destrossaven les seves terrasses i tiraven les cadires volant per l’aire. 
Constata que parlen de violència els que callen i fan l’orni quan a Barcelona es disparen balins 
contra balcons on es llueixen estelades. Diu que Ciutadans els volen fer passar per violents 
mentre els casos de gent agredida, vexada i increpada pel carrer pel fet de lluir un llaç groc va 
en augment i Ciutadans calla i no diu res. Constata que Ciutadans vol criminalitzar-los i fer-los 
passar per violents quan són gent absolutament normal que pensa, estima i defensa les seves 
idees amb llibertat i honradesa i sempre des del pacifisme. Afegeix que els volen fer passar com 
a monstres mentre tenen companys a la presó o a l’exili pel sol fet de posar urnes a les escoles 
per escoltar la ciutadania. Manifesta que els volen deshumanitzar perquè saben que sols no són 
res, però que units en defensa dels drets i llibertats cívics i polítics són invencibles. 
Diu que per molt que Ciutadans ho repeteixi, per molt mantra que ho vulguin fer, sap que 
qualsevol ciutadà que faci 48 hores que viu a Catalunya s’adonarà que només Ciutadans parla 
de violència, de persecucions, ja que vol trencar el marc pacífic de convivència de la societat 
catalana plantejant un debat i assenyalant persones anònimes que fan una tasca d’un valor social 
incalculable, com el director de l’Institut Joan Boscà del barri de les Corts, a qui expressa tot el 
seu escalf i suport. 
Manifesta que, davant del cinisme de Ciutadans, trobaran el seu perenne pacifisme; davant les 
mentides de Ciutadans, trobaran la seva dignitat, i davant la voluntat de Ciutadans de dividir-
los, trobaran el seu ferm compromís amb la democràcia, la justícia i els drets civils i polítics. 
Anuncia, per tant, que òbviament hi votarà en contra. 
 
La Sra. ANDRÉS apunta que el PSC ha plantejat una transacció al Grup de Ciutadans per no 
focalitzar aquesta proposta en els comitès de defensa de la república. 
Constata que la Sra. Capdevila ha fet un relat des del seu punt de vista, però diu que ella podria 
fer un relat des d’un altre punt de vista. Com a conseqüència del clima polític, indica que 
s’estan donant determinades situacions que afecten l’espai públic, persones, organitzacions, 
sindicats, partits polítics, etc., i que és bastant més ampli del que diu la regidora d’ERC. 
Aclareix, però, que el PSC no vol focalitzar-ho ni criminalitzar els CDR. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 72 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Aprofita per reiterar, com ha dit des que va iniciar-se el procés, que cal establir un marc de 
diàleg, negociació i pacte entre totes les forces polítiques i socials catalanes, a fi de trencar la 
dinàmica d’enfrontament i bloqueig que estableixi les pautes d’un procés necessari de 
reconciliació després dels esdeveniments traumàtics que han viscut tots, cadascú des del seu 
punt de vista i que s’han de resoldre a través del diàleg i de la paraula. 
Vol contribuir-hi, doncs, des d’aquest aspecte. Explica que feia una proposta de transacció per 
tal que l’Ajuntament elabori un informe dels danys materials ocasionats per tots els actes de 
caire polític que s’han produït en els darrers mesos, perquè entén que són molts i diversos i que 
no s’ha de treballar des d’una manera sectària. 
Diu que Ciutadans no ha acceptat la transacció i que, per tant, farà una abstenció, perquè entén 
que sí que s’ha de fer una valoració, però no només d’uns actes des d’una visió, sinó de tot, per 
entendre què està passant. 
 
La Sra. ESTELLER no només creu que s’ha de fer aquest informe, sinó que l’Ajuntament s’ha 
de personar com a acusació particular. 
Pensa que a la Comissió, a l’Ajuntament i a Catalunya no es valoren els fets pel que passa, sinó 
per qui ho fa. Creu que tots van veure les imatges de com els CDR van intentar trencar els 
cordons policials dels antidisturbis, com s’hi van enfrontar, com van llançar llaunes, ampolles, 
com van cremar contenidors. 
Pregunta si els grups que veuen tant la tele no ho van veure allò, perquè sembla que estiguin 
tots cecs. Constata que la violència es va produir perquè tothom ho va veure, tal com va sortir 
als mitjans de comunicació. Apunta que violència no tan sols és una agressió directa, sinó que 
és canviar per la força les coses. Considera que l’alcaldessa també interpreta la violència com li 
convé, perquè ella també va dir que no hi va haver violència. Demana, doncs, que mirin les 
imatges.  
Diu que una altra cosa és que algú digui que no vol exercir la seva responsabilitat de fer un 
inventari dels costos i dels desperfectes que es van ocasionar a Barcelona, però pensa que és 
innegable que hi va haver violència, perquè es va veure a través de la televisió. Explica que hi 
va haver contenidors cremats, agressions i una quantitat d’accions dels CDR. 
Manifesta que hi ha una feina policial i de fiscalia. Com que l’Ajuntament té com a costum dir 
que s’han de reclamar els danys a qui els ocasiona, indica que en aquest cas hi va haver uns 
danys a la ciutat. Si no n’hi va haver, pregunta per què no es vol que es faci un informe. Apunta 
que si es fa un informe que diu que no hi va haver cap dany quedarà avalada la tesi d’alguns 
grups. 
Per tant, donarà suport a aquesta proposta i es reserva la intervenció per al prec que farà més 
endavant, tot dient que no es pot, en funció de qui fa les coses, justificar-les per tenir aquest 
suport polític. Insisteix que les imatges que es van veure demostren que es van produir uns 
desperfectes a la ciutat. Reitera que es valori i que, si això no va ser cert, sortirà negatiu. 
 
La Sra. ROVIRA diu que la sorprèn el Partit Popular parlant de violència i de si els grups han 
vist la violència, quan el PP nega que l’1 d’octubre hi hagués una violència per part dels cossos 
policials de l’Estat, quan hi ha informes de l’Ajuntament de Barcelona. Constata que el Grup 
Popular continua dient que aquella actuació va ser absolutament proporcionada, cosa que li 
sembla totalment delirant. 
D’altra banda, considera que els comitès de defensa del referèndum, o actualment de la 
república, són espais imprescindibles per a la defensa d’un projecte polític determinat i també 
per a la defensa dels drets i les llibertats de Catalunya. Explica que els CDR estan formats tant 
per gent que defensa aquests drets i llibertats, però no és independentista, com per gent que sí 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 73 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
que és nítidament independentista. Comenta que és una situació en què hi ha un estat 
absolutament autoritari, un estat feixista com és l’Estat espanyol, que vol esclafar Catalunya. 
Per tant, manifesta que l’únic objectiu és resistir i sobreviure a aquesta voràgine que està duent 
a terme l’Estat espanyol. Afegeix que són espais assemblearis, cosa que potser el PP o 
Ciutadans no sabran mai què vol dir, i que són espais deliberatius per dur a terme 
manifestacions de desobediència pacífica, que són imprescindibles i necessàries davant la 
violència que hi ha per part de l’Estat espanyol. 
Afirma que davant la violència policial hi haurà sempre una autodefensa absolutament pacífica i 
legítima quan sigui necessari, perquè no posaran l’altra galta quan l’Estat vulgui atonyinar-los 
una vegada més. 
Destaca que el Govern espanyol no frena, que no té cap intenció d’aturar aquesta persecució, de 
marca nítidament franquista, i que està implementant una altra censura per aturar el poble de 
Catalunya i per controlar la llibertat d’expressió, com la que van haver de patir els seus avis i 
àvies, les seves mares i pares, també sota el règim franquista. Per tant, s’hi oposarà de cara. 
Tanmateix, indica que les benes als ulls del món, les falses democràcies també tard o d’hora 
acaben caient, i diu que això és conseqüència de la feina ben feta, de la feina que fan 
organitzacions polítiques i també de la feina que fan aquests comitès de defensa de la república 
per la conscienciació i per la mobilització constant necessària i imprescindible, perquè 
Catalunya no vol ser un poble esclafat, sinó un poble digne, i així ho demostra amb les diferents 
mobilitzacions pacífiques que hi ha al carrer. 
Pensa que potser són els senyors de Ciutadans els que s’haurien de plantejar les seves 
manifestacions amb l’extrema dreta espanyola, que està calant foc a espais autogestionats 
municipals. Considera que Ciutadans està clarament del bàndol que vol els catalans submisos, 
entre reixes i que els vol esclafar. Afirma que els plantaran cara, que a elles les trobaran juntes i 
organitzades i que ella també és CDR. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia el seu vot contrari. Diu que no vol donar cap tipus de suport a una 
iniciativa que el que vol és imposar un relat fals al voltant dels CDR i del seu suposat ús de la 
violència. Indica que els CDR són organitzacions ciutadanes bàsicament i essencialment 
pacífiques. Per tant, no entén el sentit d’aquesta proposició. 
Comenta que molts components dels CDR venen de diversos àmbits de la societat civil i de 
diversos partits, o sense adscripció política, que aposten per la defensa de la democràcia i la 
defensa per la via pacífica dels drets nacionals de Catalunya i del desenvolupament de la 
república. 
Per tant, en aquest sentit, no entén aquesta visió parcial d’aquesta proposició i per això hi votarà 
en contra. 
 
El Sr. RECASENS diu que la proposició no permet ser gaire precís ni respecte de quins béns, ni 
de quins moments, ni de quins danys. 
Pel que fa a danys particulars, apunta que qualsevol persona o empresa que hagi patit danys, en 
el marc de les situacions de referència o en qualsevol altre marc, ha de presentar una denúncia a 
la policia, que en aquest cas serien els Mossos d’Esquadra. 
En relació amb possibles danys en ocasió de manifestacions o concentracions, explica que 
també són els mateixos Mossos d’Esquadra qui d’ofici instrueixen diligències quan es 
produeixen desordres públics i danys a béns públics o privats. Tanmateix, a títol informatiu, 
comenta que, dels prop de 150 actes convocats pels CDR des de l’octubre a Barcelona, la 
Guàrdia Urbana només té constància de danys en 8 casos, dels quals la majoria són pintades al 
mobiliari urbà i a la calçada. Indica que en 3 d’aquests casos en què es van produir alteracions 
de l’ordre públic notòries i conegudes, fins i tot amb crema de contenidors, correspon al 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 74 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Departament d’Interior i als Mossos d’Esquadra la instrucció de les actes administratives i els 
atestats oportuns relatius a aquests fets, perquè és un àmbit també competencial seu. 
Manifesta que el govern posarà a la disposició dels grups tota la informació que demani i de què 
disposi. Assenyala que, per episodis més greus a què s’ha fet referència, els Mossos d’Esquadra 
han fet detencions i han obert diligències penals. Comenta que, per tant, és un fet que seguirà el 
seu curs processal oportú, en què sens dubte es valoraran acuradament els danys materials que 
s’hagin pogut produir. 
 
La Sra. BARCELÓ, respecte a totes les argumentacions que ha pogut sentir, afirma que 
Ciutadans, i ella personalment, sempre ha condemnat tot tipus de violència, perquè el seu Grup 
no creu que hi hagi categories de violència per ideologia política. 
Li diu a la Sra. Rovira que no li agrada veure patir absolutament a ningú, i afegeix que no cal 
posar cap adjectiu. Per tant, indica que, si la regidora de la CUP fa una hipòtesi del que li 
agradaria a Ciutadans, no és això. Tanmateix, manifesta que el que li agradaria és tenir un 
govern a la Generalitat. 
Comenta que, quan la societat està dividida en dos, el que cal és posar un candidat de consens 
per arribar a acords i governar, cosa que no s’ha fet. 
D’altra banda, destaca que hi ha grups que parlen de pacifisme. Manifesta que en aquest cas té 
una idea molt diferent del que és el pacifisme. Ensenya diverses fotos amb contenidors en 
flames i pregunta si això és ser pacífic. Diu que porta fotos perquè li agrada parlar amb material 
real. Insisteix que no considera que això sigui pacífic, ni tampoc el tall de carreteres. 
Especifica que Ciutadans l’únic que demana és un informe del mobiliari urbà, dels danys 
ocasionats per aquests incidents provocats pels CDR a Barcelona, a la qual cosa la majoria dels 
grups es neguen. Agraeix la predisposició del Sr. Recasens a donar i compartir la informació 
que tenen. 
Torna a preguntar si consideren que és pacífic el que ha passat a vegades a Barcelona i si creuen 
que no han de tenir un informe perquè tots els barcelonins estiguin informats del que va passar. 
Creu que no és bo analitzar la violència dels CDR. Indica que el jutge ha parlat d’un delicte de 
desordre públic, i diu que ella sempre respecta les decisions judicials i no posa més adjectius. 
Comenta que són gairebé 300 comandaments organitzats en les seves accions, que volen trencar 
la convivència. Pensa que expressar una ideologia política i la llibertat d’expressió sempre són 
respectables, però diu que no ho és voler trencar la convivència. 
Explica que fora de Barcelona s’ha pogut veure com s’han tallat carreteres, vies de tren i han 
amenaçat partits polítics com Ciutadans, el Partit Socialista o el Partit Popular amb escraches i 
amenaces. Insisteix que Ciutadans sempre condemnarà tot tipus de violència, perquè no vol que 
a cap company se l’amenaci, se li faci un escrache per la seva ideologia o pels seus pensaments. 
Pensa que és important no banalitzar en cap tipus de violència. Reitera que l’únic que demanava 
el seu Grup en aquesta sessió és un informe dels danys ocasionats pels CDR a Barcelona. 
Agraeix el suport dels grups que han votat afirmativament o abstenció i respecta, tot i que no la 
comparteix, l’opinió de la resta de grups. 
 
La Sra. Pin expressa l’abstenció de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot contrari del Grup 
Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Esteller 
expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP i el Sr. 
Ardanuy expressa el seu vot contrari. ES REBUTJA. 
 
El Sr. Ardanuy marxa de la sessió. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 75 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
15.-  (M1519/8830) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció insta al Govern municipal a: 1. Executar un Pla intensiu d’inspeccions a les 
associacions cannàbiques, per tal de comprovar el compliment de la normativa vigent, en un 
termini de 3 mesos. 2. Prioritzar les inspeccions d’associacions cannàbiques que hagin 
traspassat la seva llicència. 3. Identificar i inspeccionar els locals que actuen de manera 
encoberta com a associacions cannàbiques. 4. Que el Govern municipal es comprometi a 
eradicar les activitats de totes aquelles associacions cannàbiques que no acompleixin amb la 
normativa vigent. 
 
El Sr. CORONAS recorda que uns quants mesos enrere es va aprovar a la Comissió d’Ecologia, 
Urbanisme i Mobilitat un pla especial urbanístic per regular les associacions cannàbiques a 
Barcelona. Diu que en aquell moment ja va quedar clar que, a més d’aquest pla especial, caldria 
l’aprovació d’una ordenança de salut referent a les associacions cannàbiques, fet que no s’ha 
produït encara, malauradament. 
Manifesta que la realitat diària porta a pensar que Barcelona pot arribar a tenir un problema 
important. De fet, creu que ja el tenen, i per això presenta aquesta proposició. 
Anuncia que posarà un exemple personal. Explica que unes setmanes enrere en un trajecte a peu 
des del carrer Valldonzella fins a l’Ajuntament va sentir al seu voltant fins a 4 vegades que 
oferien coffee shops als turistes, que tothom sap què és, és a dir, que no és per anar a prendre 
cafè, sinó per consumir cànnabis, entre altres coses. Pensa que no es pot tolerar aquesta 
promoció del consum. 
Comenta que, a més d’aquest repunt, sap que actualment hi ha 140 associacions cannàbiques a 
Barcelona, amb llicència, i que els districtes amb més pressió són Ciutat Vella, Eixample, Sant 
Martí i Sants. 
Manifesta que Esquerra Republicana de Catalunya ha defensat sempre que regular és protegir 
quan es parla de consum de cànnabis. Per tant, pensa que és més necessari que mai que hi hagi 
aquesta ordenança de salut, però diu que també és molt necessari que es faci un pla 
d’inspeccions intensiu en un termini de 3 mesos que pugui donar resultats que es puguin 
analitzar, tant tècnics com polítics, per tal de determinar quines han de ser les accions per 
acabar amb les màfies que s’han instal·lat a Barcelona i que estan especulant, emmascarades 
darrere la imatge d’una associació cannàbica, però que no ho són en realitat. 
Pensa que, per acabar amb l’especulació que gira entorn d’aquestes associacions, caldria 
prioritzar les inspeccions en què hagin traspassat la seva llicència des de l’aprovació del pla 
especial, que són unes quantes. Explica que, treballant juntament amb el teixit veïnal i 
associatiu, han detectat que hi ha hagut un repunt de la compravenda i traspàs de llicències per 
unes quantitats molt importants, en alguns casos mig milió d’euros. Conclou que, si algú paga 
mig milió d’euros per obtenir una llicència d’associació cannàbica, segurament no ho vol per 
fer-ho funcionar com una associació cannàbica, sinó que vol fer negoci. 
Diu que això indica clarament que hi ha il·lícits que cal atacar. Demana que s’elimini la mala 
pràctica que hi ha al voltant de l’associacionisme cannàbic emmascarat i que s’acabi amb un 
turisme cannàbic que l’ordenança podria regular, amb un període de carència de 15 dies des del 
moment en què t’associes fins que pots consumir. 
Per tant, pensa que les associacions millorarien les seves pràctiques. Recorda que són les 
mateixes associacions les primeres interessades a acabar amb aquestes males pràctiques i amb 
la inseguretat jurídica en què es troben immerses actualment, i també per evitar els riscos 
associats al mercat negre i per desmitificar vells prejudicis i definir una política real de riscos 
associats al consum. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 76 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
El Sr. MARTÍ dona suport a aquesta proposició d’ERC, perquè és evident que també en el front 
d’aquest tipus d’oferta les coses van malament. No qüestiona en absolut les pràctiques correctes 
que fan els clubs que actuen d’acord amb la normativa reguladora d’aquest sector, i valora 
positivament la feina que fan les associacions representatives dels clubs cannàbics que estan 
fent la feina ben feta. 
Tanmateix, recorda que el Grup Municipal Demòcrata, per diverses raons, perquè sabia que el 
govern no faria els seus deures, va votar en contra del pla urbanístic. Constata que la situació de 
descontrol actual li dona la raó, ja que han passat 2 anys des que es va regular el pla especial i 
no solament el Sr. Coronas, sinó tots els que fan servir el metro, en concret la línia verda, i 
pugen gairebé cada dia les escales de la plaça de Catalunya han de fer ziga-zagues per estalviar-
se els que ofereixen aquest tipus de servei fora de la norma. Manifesta que tothom sap que això 
cada cop va pitjor, que hi ha més clubs amb falsa aparença de clubs, per tant, negocis que no 
són clubs cannàbics, que venen el que poden a qui poden, encara que no en siguin socis. 
Indica que Barcelona s’ha convertit en una destinació turística europea per a consum d’aquest 
tipus de substàncies sense necessitat de passar per cap filtre ni cap club legal. Destaca que hi ha 
organitzacions que es dediquen a lucrar-se delinquint amb l’oferiment de droga a tothom que 
passa per davant, menors inclosos. Diu que això no pot ser. 
Constata que hi ha persones que fan malament les coses, però que el govern no les persegueix. 
Recorda que poc temps abans es va demanar al govern que donés dades sobre expedients 
sancionadors oberts i precintes d’aquest tipus d’establiments que no compleixen la llei, i que el 
govern va dir que s’havien fet unes quantes inspeccions i que s’havien precintat 2 establiments 
del Gòtic o del Raval, però constata que n’hi ha desenes que no compleixen. 
Per tant, considera que hi ha un problema d’il·legalitat i de manca de control del govern. 
Interpreta que la proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya és una manera de dir al govern 
que faci la seva feina, ja que ja saben que hi ha privats que es desvien i intenten delinquir, però 
pensa que el govern ha de fer la seva feina i no pot ser que Barcelona estigui descontrolada. 
Per tant, votarà a favor de la proposició. 
 
La Sra. BARCELÓ també donarà suport a la proposta d’ERC. Comenta que l’actual govern 
municipal va aprovar regular les associacions cannàbiques de la ciutat, fer modificacions al Pla 
especial urbanístic per l’ordenació territorial dels clubs i associacions de cànnabis a Barcelona, 
així com establir els criteris de salut. Recorda que Ciutadans es va abstenir, ja que va demanar 
que fos una ordenança de salut dirigida a l’ús del cànnabis. 
Comenta que el document estableix una sèrie de requisits com de distància, de superfície, 
d’ubicació i criteris tècnics que han de complir les associacions. Explica que es determina una 
distància mínima d’entre 100 i 150 metres entre els clubs i espais de determinats usos, com 
centres docents, centres d’atenció a drogodependents o sòls qualificats com a equipament. 
Indica que la proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya posa de manifest que el govern 
municipal no està controlant aquesta normativa. Corrobora que es poden trobar els anomenats 
captadors, que ofereixen tot tipus de substàncies i que els clients vagin al seu local de cànnabis. 
Opina que això pot tenir repercussions molt perjudicials per a la salut. 
Pensa que cal actuar amb fermesa davant d’aquestes situacions de venda de droga, però es 
queixa que no troba aquesta fermesa en el govern municipal. Indica que totes les normatives, 
perquè funcionin, necessiten control, i constata que el govern d’Ada Colau no transmet el 
control a la ciutat, sinó tot el contrari: transmet falta de control i caos. Diu que la gent té la 
sensació que es poden saltar les normes, cosa que no és positiva i menys per a això. Creu que 
davant la venda de drogues il·legals cal augmentar les mesures transversals de seguretat i 
socials. Demana que el govern no tingui por d’augmentar la seguretat i el control, ja que a 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 77 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
vegades sembla que hi tinguin al·lèrgia. Pensa que, tal com diu la proposta, el govern ha 
d’augmentar el nombre d’inspeccions i erradicar la il·legalitat. Considera que fer que una 
norma funcioni implica inspeccions i assegurar-se que es compleix. 
Per tot això, donarà suport a la proposta. 
 
La Sra. ANDRÉS també donarà suport a la proposta perquè el PSC sí que va votar a favor del 
Pla especial urbanístic per regular les associacions cannàbiques en el Plenari de maig de 2016, 
ja que la intenció era dotar la ciutat d’una eina al servei de les polítiques de salut pública per 
regular el consum del cànnabis i compatibilitzar el dret d’associació de les persones 
consumidores i l’exercici d’altres drets fonamentals com ara la protecció de la salut, la 
convivència i gaudir d’un medi ambient adequat. 
Recorda que els requisits eren molt clars, com ara distribució territorial, distàncies mínimes, 
superfície dels locals, ubicació, criteris tècnics, etc. Diu que és cert que estan proliferant aquests 
locals que són il·legals i que poden posar en risc la salut de les persones i la salut pública en el 
seu conjunt i que vulneren el dret d’associació de les persones consumidores en tant que limiten 
aquest dret amb la seva activitat il·legal. 
Li sembla molt bé el termini proposat de 3 mesos. Pensa que és un termini prudent. També li 
sembla correcta la priorització de les inspeccions d’associacions cannàbiques que hagin 
traspassat la seva llicència. Diu que cal identificar i inspeccionar els locals perquè actuïn d’una 
manera correcta i fer-ho en col·laboració amb les mateixes associacions. Considera que és un 
fenomen que si no s’aborda pot proliferar i arribar a més. 
Comenta que durant l’elaboració del Pla especial urbanístic un dels objectius era fer aflorar 
aquests establiments que actuen de manera il·legal per limitar-los i erradicar-los. Per tant, troba 
molt encertada aquesta proposició i també els termes en què es presenta. 
 
La Sra. ESTELLER diu que el Partit Popular sempre ha estat en contra dels clubs de cànnabis. 
Pensa que Barcelona no es pot convertir en la capital del cànnabis amb aquesta banalització 
absoluta del cànnabis, que genera entre d’altres coses que estiguin oberts aquests clubs. Recorda 
que el PP va estar en contra de la normativa quan es va aprovar. I considera que cal que es 
tingui en compte el perjudici que ocasiona per a molta gent jove, que és un missatge de possible 
consum, cosa que genera uns conflictes també en l’entorn, en els veïns, amb el que es ven al 
voltant d’aquests clubs i els problemes que genera per a la zona. 
Per tant, creu que no hi ha d’haver clubs cannàbics. Vol que es practiquin les intervencions que 
calgui amb la inspecció per tal que els hi ha compleixin amb la normativa actual, tot i que és 
necessari un canvi de normativa. Comenta que el Grup Popular ho va presentar la vegada 
anterior. Diu que no es pot oblidar la sentència del Tribunal Constitucional, que treu 
competències a les associacions cannàbiques de Navarra. Constata que a Catalunya no s’ha 
plantejat aquest recurs, però pensa que no hi hauria d’haver aquests clubs. Reitera que el seu 
Grup hi està en contra perquè genera problemes i banalitza el consum de cànnabis. 
Diu que cal tenir en compte que l’inici del consum és en adolescents i que té unes greus 
conseqüències des d’un punt de vista de la seva capacitat de desenvolupament intel·lectual. 
Destaca que aquest consum genera uns efectes a curt i a mitjà termini sobretot en els joves. 
Insisteix que aquests efectes també són molt negatius en l’entorn per les molèsties i pels 
problemes que genera. 
Per tot això, hi votarà a favor. 
 
La Sra. ROVIRA diu que li sembla correcte el que proposa Esquerra Republicana de Catalunya, 
ja que en la situació actual les associacions cannàbiques que es van comprometre a fer les coses 
bé, adequant els locals a través de la normativa que també es va aprovar en aquest mateix 
Plenari, han de seguir funcionant amb total normalitat.  
Ref:  CCP 4/18 Presidència 78 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Ara bé, recorda que les adequacions van ser urbanístiques i que des de Salut del mateix 
Ajuntament teòricament s’hauria d’haver fet un protocol en el termini de 18 mesos des que es 
van aprovar aquelles modificacions urbanístiques. Remarca que ja porten 6 mesos de retard 
sobre el que teòricament eren aquells 18 mesos. Explica que són uns protocols des de la 
perspectiva de salut, que són necessaris i que es van treballar. Sap que hi ha un esborrany, però 
diu que no s’ha posat a disposició de la ciutadania ni de les associacions per veure’ls, esmenar-
los ni tampoc per arribar a possibles consensos. 
Entén que també són aquests protocols els que han de servir més enllà d’allò urbanístic, que sí 
que li consta que s’estan fent les inspeccions adequades per part dels agents de la Guàrdia 
Urbana. Indica que aquests protocols són els que han de donar les eines necessàries per acabar 
amb les males praxis que exerceixen alguns locals cannàbics. Afegeix que són locals cannàbics 
que resten fora de la federació que hi ha, on s’aglutinen els diferents locals que sí que han 
participat activament a tirar endavant una política clara per tal de regular els locals a la ciutat. 
Per tant, creu que és necessari que es posi sobre la taula aquest protocol per part de 
l’Ajuntament, ja que és un protocol que precisament ha de prevenir les situacions que s’estan 
donant de publicitat al carrer, entre d’altres. Pensa que també és important que no es 
criminalitzi a qui està fent bé les coses i a qui no està actuant de la manera que entén que no 
s’hauria d’actuar. Diu que cal posar en coordinació tots els elements necessaris, perquè 
teòricament ja es va amb retard en aquest àmbit. 
Anuncia el seu vot a favor. 
 
La Sra. PIN manifesta que hi votarà a favor. Informa que al novembre de 2017 el 55% de les 
cannàbiques de tota la ciutat havien estat inspeccionades. Diu que aquestes dades no són 
exactament les que hi havia en el mandat anterior. 
Explica que en concret en el Districte de Ciutat Vella s’ha fet una feina molt intensiva respecte 
a això, perquè quan va arribar l’actual govern hi havia 36 cannàbiques amb llicència i 41 sense 
llicència, anteriors a 2016. Informa que actualment n’hi ha 2, localitzades per l’Ajuntament, que 
no compten amb llicència, mentre d’altres tenen o tancament voluntari o precinte judicial o 
administratiu o estan pendents de l’ordre de cessament. Diu que això no vol dir que moltes 
vegades, un cop es produeix el tancament, intenten obrir un local en un altre lloc o ho fan, però 
indica que s’actua immediatament. Per tant, considera que de 41 a 2 s’ha fet molta feina, tot i 
que hi ha un problema, perquè els punteros, que comentaven el Sr. Martí o el Sr. Coronas, no 
són necessàriament de local il·legals, sinó que també són de cannàbiques legals. Diu que aquí hi 
ha poc marge d’actuació legal per poder evitar que aquests punteros siguin a la Rambla o en 
altres indrets. 
En aquest sentit, afegeix que s’ha fet col·laboració amb els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia 
Civil i que hi ha hagut set tancaments penals de cannàbiques que estaven orientades a un altre 
tipus d’activitat i de venda de substàncies que no eren justament el cànnabis. 
Creu que tots estan d’acord amb el fet que les cannàbiques han de servir com una forma 
d’autoconsum i d’autocultiu. Comenta que a les que hi ha a Ciutat Vella i en els districtes amb 
més afluència turística això no és el que passa. Pensa que això també té a veure amb la 
necessitat de reduir el nombre de visitants que té la ciutat, cosa a la qual els grups municipals 
tantes vegades s’han mostrat contraris. 
 
El Sr. CORONAS agraeix les explicacions respecte al que s’ha fet fins ara. Troba fàcil dir que 
sembla que és poc i que es vol que sigui més, però manifesta que no li queda més remei que dir-
ho, perquè al final els resultats hi són. Afegeix que cada dia passeja pel carrer i aquests punteros 
hi són. Destaca que els punteros són en associacions que s’estan saltant què poden fer com a 
associació. Indica que ells tenen un material de bones pràctiques que hauria de servir per 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 79 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
inspirar aquesta ordenança que cal a Barcelona. Reconeix que l’Estat no ho posa fàcil i aboca a 
una mena de buit legal perquè no vol delegar aquestes competències ni en comunitats 
autònomes ni en ajuntaments. Ateses les experiències de les impugnacions de lleis que s’han 
aprovat, també en el cas del Parlament de Catalunya, pensa que caldria intentar cobrir aquest 
buit legal al més aviat possible. 
En tot cas, indica que, si una associació cannàbica fa bé la seva funció, no té res a dir, ja que 
recorda que el seu Grup va votar a favor d’aquell Pla especial urbanístic, perquè creu que és un 
molt bon instrument que ha d’anar acompanyat d’una ordenança de salut que encara no hi ha. 
Tanmateix, manifesta que si algú ven productes que no pot vendre cal tancar el local; que si 
algú no té llicència, també s’ha de tancar; que si algú està oferint al carrer un producte que per 
llei no pot oferir, s’ha de tancar el local. Entenent totes les dificultats que hi ha, diu que si no es 
fa un esforç i no s’hi aboquen els recursos necessaris aquest problema malauradament o s’anirà 
traslladant de lloc o seguirà creixent. Diu que això no té res a veure amb el nombre de visitants 
que van a la ciutat, sinó amb persones que han comprat llicències d’associacions cannàbiques 
per un dineral i no per fer una associació cannàbica, sinó per fer un negoci il·legal, cosa que no 
es pot permetre. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que no li ha quedat clara la posició del govern. Constata que el que es 
demana és que es posi fre a aquesta activitat de venda que no és legal i que pot posar en risc les 
persones. Pensa que si es pressuposa que tot el que hi va a comprar és un visitant no es fa cap 
favor a ningú que vagi a Barcelona, ja que hi deu haver gent que va a això i hi deu haver gent de 
Barcelona que ho comprarà fàcilment, sense estar en un club cannàbic, amb el consegüent 
perjudici de les associacions cannàbiques. Recorda que tots volien evitar un consum il·legal i 
volien que els clubs funcionessin d’una manera regular per tenir un control sobre aquesta 
activitat. 
En tot cas, diu que si els visitants van a Barcelona per aquest motiu el govern hauria de fer 
alguna cosa perquè la ciutat tingui altres reclams i no aquest. 
 
La Sra. PIN comenta que el tema de les cannàbiques existeix des de fa molt de temps. Indica 
que la gran majoria de cannàbiques que hi ha a la ciutat, concentrades en les zones on hi ha més 
turisme, tenen clients que són visitants. Recorda que és la regidora del districte que té més 
cannàbiques il·legals, on s’han fet més inspeccions, i diu que es mira les actes de les 
inspeccions. Per tant, sap que hi ha fotocòpies de passaports i que està molt orientat al turisme 
que va a Barcelona per fer turisme cannàbic. Manifesta que això suposa un problema i que per 
això el govern s’ha posat les piles i de 41 s’ha passat a 2 il·legals, que estan localitzats. 
A part d’això, informa que s’està treballant amb els serveis jurídics perquè aquesta captació no 
es pugui fer de manera tan impune com es fa actualment. Per tant, demana que no es digui que 
no s’hi està treballant. Creu que parlar de l’afluència que hi ha a la ciutat també és un tema que 
cal posar sobre la taula quan es parla d’associacions cannàbiques il·legals i les que no 
compleixen la funció que haurien de tenir. 
 
La Sra. Pin expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. 
S’APROVA. 
 
 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 80 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
16.-  (M1519/8837) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i 
Prevenció acorda: - Que el Govern municipal reforci l’actuació contra la venda no autoritzada 
de begudes alcohòliques a l’espai públic, amb l’objectiu prioritari de protegir la salubritat, la 
seguretat i la salut pública i els drets dels consumidors, amb especial atenció als menors. - Que 
dins del pla d’estiu es reforcin els operatius de la Guàrdia Urbana adreçats a aquestes 
actuacions, en coordinació amb altres com l’Agència de Salut Pública i en col·laboració amb els 
Mossos d’Esquadra, per actuar davant la venda, la col·laboració i la distribució. - Que es realitzi 
una campanya específica destinada a comunicar que la compra de begudes de la venda 
ambulant no autoritzada suposa risc per la salut i la seguretat, col·laboració amb possibles 
xarxes i que l’Ordenança de Convivència la prohibeix. - Que es consulti i es treballi de forma 
coordinada amb entitats especialitzades, especialment en salut pública i conductes adictives, en 
l’abordatge d’aquestes situacions. 
 
La Sra. ANDRÉS constata que s’apropa l’estiu i que s’incrementarà una activitat que es 
produeix als carrers, sobretot de Ciutat Vella o els més turístics, que és la venda de llaunes o 
begudes, especialment les alcohòliques. 
Recorda que durant dos anys consecutius els decomisos per aquestes activitats van ser molt 
importants, amb gairebé mig milió de llaunes decomissades. Diu que és una feina que vol 
reconèixer.  
Demana que no s’abaixi la guàrdia, perquè es trobaran amb una activitat que, vist el que està 
passant amb altres, pot anar creixent, perquè a l’estiu hi ha motius suficients, com ara festes 
majors, de barri, les platges, la Mercè, etc., de manera que s’incrementa enormement el consum. 
Per tant, pensa que hi ha d’haver una previsió de dedicació d’esforços per fer aquests decomisos 
i també per evitar i prevenir aquestes activitats, per diversos motius. 
Comenta que el motiu principal és un tema de salut de les persones, ja que la venda il·legal 
d’alcohol als carrers afavoreix el consum per part de menors, que és el tema que la preocupa 
més, aquest accés fàcil dels menors al consum d’alcohol. 
Constata que és una activitat de monopolització de l’espai públic i que, per tant, afecta la 
convivència de la ciutat. Afegeix que és una activitat il·legal. 
Pensa que el treball s’ha de fer en xarxa, que s’ha de comptar amb associacions, amb els veïns i 
veïnes, que s’ha de comptar amb els gremis i s’ha de fer una campanya, especialment des del 
punt de vista de salut pública i conductes addictives per informar la població que el consum 
d’aquestes begudes que es venen així pot suposar un risc.  
No vol fer una altra perspectiva que no sigui aquesta, des del punt de vista de la seguretat, la 
salut i la prevenció, i d’evitar aquest consum entre el col·lectiu jove especialment, que poden 
accedir-hi de manera molt fàcil. 
 
El Sr. MARTÍ anuncia que votarà a favor d’aquesta proposició. Comenta que el seu Grup ha 
presentat una esmena que ha estat acceptada i transaccionada amb un dels punts finals de la 
proposició per implicar les parts socials més afectades, que no solament siguin unes accions 
estrictament municipals, públiques 100%, sinó que també hi hagi implicació de la comunitat, de 
les entitats, associacions i gremis que tinguin a veure precisament amb aquest tipus de 
productes i serveis que es venen. 
Pensa que en aquesta sessió s’acabarà fent un repàs, entre les proposicions, els precs, les 
preguntes i les compareixences, bastant complet del drama que viu Barcelona en relació amb la 
manca de convivència o la degradació de la convivència i els problemes de seguretat que 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 81 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
s’estan incrementant. Opina que en aquesta sessió es farà un bon compendi i que el govern 
quedarà ben retratat en relació amb la seva manca de respostes. 
Destaca que un altre tema important és la venda indiscriminada i il·legal no solament de 
begudes alcohòliques al carrer, sinó de begudes no alcohòliques que a vegades van associades a 
la venda de substàncies. Diu que tots coneixen que hi ha persones i xarxes que venen llaunes i 
que darrere la llauna, o a sobre o a sota, venen droga. Per tant, constata que és un tema de salut 
pública i de pressió constant que han de tenir no solament els Mossos d’Esquadra, sinó també la 
Guàrdia Urbana, perquè també és competència seva perseguir, controlar i desarticular aquest 
conjunt d’organitzacions que venen il·legalment no solament alcohol al carrer, sinó també molt 
sovint i gairebé sempre associat a drogues per a tothom. 
Per tant, creu que és important que s’incrementi el reforç d’aquesta actuació contra la venda no 
autoritzada, i reitera el suport del Grup Municipal Demòcrata a aquesta proposició. 
 
El Sr. SIERRA diu que la sessió sembla un repàs de les propostes de Ciutadans, perquè al gener 
de 2017 el seu Grup va portar a la Comissió una proposta exactament igual, amb la diferència 
que també hi afegia la venda d’aliments, que també es dona amb molta freqüència. 
Recorda que al gener de 2017, en aquest periple que ha fet el PSC de governar amb la Sra. 
Colau durant 18 mesos, el Partit Socialista formava part del govern i que no va intervenir-hi ni 
la Sra. Andrés ni cap altre membre del Grup Socialista, sinó que ho va fer el Sr. Recasens. 
Indica que l’única intervenció que va tenir la Sra. Andrés va ser per posicionar-se dient 
«abstenció». 
Insisteix que Ciutadans ja ho va demanar, i manifesta que podria fer una transposició d’aquella 
acta de la comissió de gener a aquesta, ja que constata que continua sent el mateix problema i el 
mateix abandonament de funcions tant de la Sra. Colau com dels regidors que tenen 
competència en cada un dels districtes. 
Destaca que Ciutat Vella és el districte en què més es produeix aquesta impune venda il·legal, 
no tan sols de begudes alcohòliques, sinó de tot el que hi va relacionat.  
Explica que el seu Grup va portar aquesta proposta perquè va ser el mateix cap de la Guàrdia 
Urbana, el Sr. Evelio Vázquez, qui va assenyalar que era una de les principals causes dels 
conflictes de convivència a Ciutat Vella. Comenta que no és la venda il·legal d’alcohol el que 
genera aquesta conducta no desitjable, sinó que al voltant d’això es produeix una degradació de 
l’espai públic, problemes de salut, problemes de soroll. Indica que es posen molts problemes a 
les terrasses i als turistes, però apunta que el soroll es produeix precisament per la venda 
d’alcohol al carrer en determinades hores, feta pels llauners. Afegeix que es produeixen 
problemes de brutícia, de degradació de l’espai públic, de relació molt estreta amb el 
narcotràfic, etc. 
Pensa que això és molt fàcil de resoldre, ja que és qüestió de lideratge, de voluntat política per 
eliminar els problemes de seguretat a la ciutat. Considera que això és tan fàcil com actuar. Sap 
que després el comissionat donarà, com aquell dia, les xifres de llaunes decomissades. Pensa 
que el govern en deu tenir tràilers i tràilers, però està convençut que se seguiran venent, perquè 
no és qüestió de decomissar-los les llaunes, sinó que actuïn. 
Diu que si la Sra. Pin passegés pels carrers del Gòtic i del Raval, que segur que ho fa, ja que a 
vegades ho han fet junts, els podria veure. Indica que ja coneix els llauners fins i tot pel nom. 
Insisteix, doncs, que cal que el govern actuï. 
 
El Sr. CORONAS constata que és un tema que ja s’ha debatut en altres ocasions i que 
s’assembla a altres problemàtiques derivades de la venda ambulant. Però indica que en aquest 
cas l’agreujant és que pot afectar seriosament temes de salut pública i, per tant, hi votarà a 
favor. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 82 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Així mateix, pensa que és molt important una campanya de conscienciació potent, perquè la 
gent que compra les llaunes o les begudes alcohòliques al carrer sigui conscient de quins són els 
riscos que corre, perquè a vegades en general la gent és una mica inconscient amb determinades 
pràctiques. 
Afegeix que també cal avaluar i analitzar qui hi ha darrere de la venda d’una beguda alcohòlica 
o una llauna, si és una persona que forma part d’una organització o si senzillament és algú que 
no té gaire sortides i ha optat per aquesta com a sortida fàcil. 
Insisteix que és una situació molt similar a qualsevol altra pràctica de venda ambulant irregular 
o il·legal, que és que es produeix al carrer. 
Considera que l’Administració ha de vetllar al màxim per la salut de les persones, i diu que, 
veient la venda de llaunes, que tots han vist on es guarden, no es pot permetre que això arribi a 
la boca de cap persona. 
 
La Sra. ESTELLER també constata que en aquesta sessió s’estan veient propostes i iniciatives 
fruit de la passivitat del govern i de la permissivitat respecte a fets que generen uns greus 
problemes de civisme i fins i tot de salut pública, com el fet que assenyala el Partit Socialista 
amb aquesta proposta. 
Recorda que el PP va votar a favor de la proposta de Ciutadans uns mesos enrere, i manifesta 
que ho tornarà a fer en aquesta sessió, perquè no pot ser que es continuïn venent begudes 
alcohòliques a tot arreu, algunes d’elles fins i tot amb droga camuflada o amagada per a aquest 
consum dels joves o les persones que són al carrer. 
Considera que s’està perjudicant els barcelonins amb aquestes conductes i que s’està posant en 
risc la seva salut, per no parlar dels problemes de convivència que genera en els barris i la 
competència deslleial als sectors de Barcelona, a la restauració de bars i d’altres àmbits. 
Tanmateix, manifesta que aquest no és el problema principal, sinó que s’està atemptant contra 
la salut pública amb aquesta permissivitat, tenint en compte la informació d’on es guarden 
aquestes llaunes. Insisteix que es permet que continuïn existint, perquè tothom ho veu. No entén 
com pot ser que els llauners continuïn campant per Barcelona i venent les llaunes on volen. 
Assenyala que cada vegada que hi ha un concert o una concentració pel motiu que sigui a 
Barcelona on hi hagi sobretot gent jove es despleguen els llauners amb tot tipus de begudes i 
altres substàncies que perjudiquen greument la salut dels barcelonins, sobretot dels joves. 
Per tant, anuncia el suport del seu Grup i demana al govern que actuï d’una vegada, perquè tots 
saben on està tipificat en l’ordenança, en el capítol vuitè, totes aquestes conductes que han de 
ser perseguides per l’Ajuntament. 
 
La Sra. ROVIRA diu que no donarà suport a aquesta proposta perquè no vol contribuir a 
criminalitzar la venda de begudes alcohòliques al carrer i els llauners, sobretot perquè les 
persones que ho fan sovint és l’única manera que tenen de sobreviure a Barcelona. Per tant, 
mentre no hi hagi altres alternatives per desenvolupar vides dignes a la ciutat, entén que no es 
pot criminalitzar la pobresa com fan el conjunt de partits. 
En aquest sentit, també creu que en aquest cas s’ajunta seguretat i salut. No pensa que sigui un 
problema de seguretat, sinó que s’ha de reforçar la prevenció de forma transversal en els 
diferents àmbits de la ciutat, com ara l’educatiu, de centres de lleure, de CAP, d’institut, per 
generar consciència respecte a les diferents drogues existents actualment, les seves 
conseqüències i també el seu consum per tal que la gent pugui decidir allò que consumeix. 
No creu que sigui mitjançant el reforç d’agents de la Guàrdia Urbana que s’hagi d’abordar 
aquesta qüestió, com ja ha dit en les intervencions que ha fet respecte al model de seguretat. De 
fet, denuncia la criminalització que suposa l’Ordenança del civisme en aquest sentit. Per tant, 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 83 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
continua dient que cal treballar per derogar aquesta ordenança criminalitzadora de l’ús de 
l’espai públic i també de la pobresa. 
No comprèn el fet que hi pugui haver terrasses que envaeixen l’espai públic i on es pugui 
consumir, però que, en canvi, no es pugui consumir en una plaça. Diu que no ho comparteix en 
cap cas. Creu que cal ser molt més garantista del dret a l’ús de l’espai públic sense finalitats 
mercantilitzades. 
Finalment, no creu que sigui mitjançant una política repressiva que s’hagi d’abordar la 
conscienciació sobre el consum de diferents substàncies en el marc de l’espai públic. 
Per tant, hi votarà en contra entenent que es mouen en paradigmes d’intervenció diferents amb 
el Partit Socialista. 
 
El Sr. RECASENS informa que des de la Guàrdia Urbana hi ha previst un pla d’estiu de 
seguretat específic que va de juny a setembre per prioritzar la vigilància preventiva de les zones 
turístiques d’oci i comercials més concorregudes, que abordarà la problemàtica justament que 
planteja la proposició. Afegeix que, a més, hi ha grans operatius veïnals, populars, musicals, 
esportius, que requeriran operatius específics. 
Indica que aquesta tasca es farà complementària amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, 
perquè així ho recull el Pla d’acció sobre drogues de Barcelona i perquè l’alcohol és un 
problema important i que ha de vetllar pel compliment de la normativa per reduir-ne l’excés. 
Constata que ja es fa un treball conjunt, i diu que es pot anar ampliant i també ampliant-ne la 
coordinació. Comenta que el dispositiu que prepara la Guàrdia Urbana farà èmfasi en diverses 
facetes de treball policial i que reforçarà tots els punts amb més pressió durant l’estiu: seguretat 
viària, convivència, habitatges d’ús turístic, furts, platges. Afegeix que també hi haurà, com és 
habitual, un reforç d’agents cívics. 
Explica que es vigilaran els espais públics prestant especial atenció a les places i al compliment 
dels horaris, i assenyala que es mantindrà vigent el dispositiu Víctor Alfa. 
Apunta que es potenciarà el control d’aliments i begudes, així com les molèsties derivades del 
consum no autoritzat d’alcohol als espais públics, i diu que s’incrementaran les campanyes de 
sensibilització, així com les actuacions dirigides a localitzar els espais i locals on 
s’emmagatzemen les begudes per assortir els venedors ambulants i els distribuïdors, perquè cal 
saber qui hi ha al darrere. 
Per tant, per garantir i millorar la coordinació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, 
manifesta que també s’analitzaran setmanalment, com es fa habitualment, a la mesa de 
coordinació operativa els dispositius i l’activitat policial amb la finalitat d’avaluar la necessitat 
puntual d’operacions conjuntes de ciutat i fer el seguiment de l’estat de la seguretat i 
convivència a Barcelona. 
Per tant, obviant i deixant de banda els relats distorsionats i distorsionadors en aquest tema, en 
el marc de la proposició del PSC i amb la idea d’anar sumant i d’acceptar idees, es compromet a 
treballar per desenvolupar les idees expressades en la proposició. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix molt el posicionament del govern. Pensa que el treball en xarxa és la 
manera idònia per garantir la convivència i per evitar aquestes conductes il·lícites i que poden 
impactar clarament en la salut dels menors, sobretot, amb aquest accés fàcil a l’alcohol, i en la 
salut pública en general. 
Opina que és important tenir una campanya de difusió creada amb l’Agència de Salut Pública, 
però també amb les associacions, amb els gremis i amb els especialistes en el tema per tal 
d’alertar la ciutadania dels riscos en què incorren quan consumeixen les begudes en aquestes 
condicions. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 84 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
No farà cap resposta més, ni al Sr. Sierra, perquè no recorda aquella proposició de Ciutadans. 
Està segura, però, que no estava plantejada en aquests termes. 
 
La Sra. ROVIRA només vol dir que la sorprèn que després de les reflexions que s’han fet pel 
que fa a la compareixença que hi ha hagut per part del comissionat de Seguretat d’increment 
dels delictes, i després de plantejar d’analitzar des d’una perspectiva transversal per què es 
donaven aquestes situacions, en aquesta proposta del Partit Socialista, en què es criminalitza 
una vegada més un sector determinat que viu en unes condicions determinades a Barcelona, es 
digui que s’intensificarà l’acció amb més agents de la Guàrdia Urbana, que continuarà actuant 
l’operatiu Víctor Alfa, etc.  
Entén que és una contradicció, i demana que el mateix govern es posi d’acord en quina política 
en l’àmbit de seguretat vol tirar endavant: aquella que diu als mitjans de comunicació i aquella 
que diu a certs moviments determinats de la ciutat, o aquella que després realitza a efectes 
pràctics als carrers. 
 
El Sr. RECASENS vol deixar clar que el govern no només perseguirà els venedors ambulants 
de carrer, sinó que perseguirà tots els que emmagatzemen i produeixen aquest producte i el 
distribueixen. 
 
El Sr. Pisrello expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. 
S’APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció acorda: 
- Que el Govern municipal reforci l’actuació contra la venda no autoritzada de begudes 
alcohòliques a l’espai públic, amb l’objectiu prioritari de protegir la salubritat, la seguretat i 
la salut pública i els drets dels consumidors, amb especial atenció als menors. - Que dins del 
pla d’estiu es reforcin els operatius de la Guàrdia Urbana adreçats a aquestes actuacions, en 
coordinació amb altres com l’Agència de Salut Pública i en col·laboració amb els Mossos 
d’Esquadra, per actuar davant la venda, la col·laboració i la distribució. - Que es realitzi una 
campanya específica destinada a comunicar que la compra de begudes de la venda ambulant 
no autoritzada suposa risc per la salut i la seguretat, col·laboració amb possibles xarxes i que 
l’Ordenança de Convivència la prohibeix. - Que es consulti, es treballi i es realitzin les 
campanyes de forma coordinada amb els gremis i associacions implicades i amb entitats 
especialitzades, especialment en salut pública i conductes adictives, per l’abordatge 
d’aquestes situacions. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
17.-  (M1519/8843) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció, acorda instar el Govern municipal a que procedeixi a desallotjar les diferents 
acampades que es venen realitzant a la plaça de Catalunya, i doni compliment a les ordenances 
vigents. 
 
La Sra. ESTELLER demana el desallotjament de la plaça de Catalunya, que en els darrers 
mesos s’ha convertit en un poblat de barraques i de brutícia. Només vol destacar les fotografies 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 85 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
que mostren en què s’ha convertit la plaça de Catalunya amb el consentiment i la passivitat del 
govern. Mostra una fotografia en què es veu gent acampant a la plaça de Catalunya; una altra en 
què hi ha persones que s’estan fent el dinar; una altra en què es veu tota la brutícia que han 
generat a la plaça, i una altra en què apareix tota la gent de les acampades. 
Comenta que aquests fets han passat a la plaça de Catalunya durant aquests mesos, des que l’1 
de febrer s’hi van instal·lar persones dient que era una acampada de la república. Es queixa que 
aquestes persones van ocupar l’espai públic sense cap tipus de control. Afegeix que durant tot 
aquest temps han fet determinades activitats, com ara un bingo, cinema a l’aire lliure, el vermut, 
concerts i que hi ha hagut un consum d’alcohol al carrer. Es queixa que en aquest cas ningú no 
ha actuat. 
Diu que aquesta passivitat i aquesta permissivitat en funció de l’afinitat ideològica amb els 
grups que acampen en una plaça no es pot consentir. Indica que l’ordenança impedeix que 
s’acampi en una plaça pública, però que el govern, en canvi, ho ha consentit durant molt de 
temps per afinitat ideològica. 
Creu que això no pot ser i que no es pot permetre aquest tipus d’activitat, perquè el missatge 
que s’ha de transmetre és que això no pot passar a Barcelona. 
D’altra banda, indica que a aquesta acampada de la república s’hi han sumat persones sense 
sostre, que també han anat acudint a la plaça de Catalunya i l’han convertida en aquest poblat 
de barraques que perjudica tant la imatge de la ciutat i un epicentre de Barcelona. Pensa que la 
ciutat està donant un missatge, que és que, en funció de l’afinitat o de qui siguis, l’Ajuntament 
actua d’una manera o d’una altra. 
Es queixa que quan hi ha altres col·lectius que fan qualsevol acció i no tenen llicència el govern 
actua i posa multes. Només vol recordar un fet, que és que, quan la plataforma Barcelona amb 
la Selecció es va concentrar amb una pantalla gegant per seguir un partit de la selecció 
espanyola, els van posar multes de 3.300 euros. Vol saber si l’Ajuntament ha identificat la gent 
que estava acampada a la plaça de Catalunya i si s’ha iniciat algun expedient sancionador en 
compliment de l’ordenança. Vol mostrar, doncs, aquesta queixa per l’acció de l’Ajuntament de 
Barcelona. 
Constata que aquesta és una proposta molt efectiva, perquè al matí l’Ajuntament ja ha 
desallotjat la plaça de Catalunya. Diu que espera veure l’abast d’aquest desallotjament. Indica 
que va registrar la proposta el divendres anterior i reitera que abans de substanciar-la a la sessió 
ja estava desallotjada la plaça de Catalunya. Tanmateix, vol mantenir la proposició, perquè és 
important que es doni un mandat d’aquesta Comissió per demostrar que no es toleren aquest 
tipus d’accions a les vies públiques i a les places de la ciutat. Pensa que és important que es 
produeixi aquest mandat, perquè no es pot actuar en funció del col·lectiu que acampa en una 
plaça. Creu que és molt important que això es produeixi a la Comissió perquè aquesta imatge 
perjudica a tots els ciutadans. Opina que no es pot dir als ciutadans que poden consumir alcohol 
i fer festes al carrer o a les places públiques en funció de si tenen un vincle ideològic amb el 
govern. 
Pregunta si això és una democràcia i quin missatge es dona. 
 
El Sr. MARTÍ pensava que el grup proposant retiraria aquesta proposició pel simple fet que hi 
ha hagut una intervenció municipal el mateix matí que ha convidat les diferents persones i 
col·lectius a desallotjar la plaça de Catalunya. Diu que, de fet, tècnicament hauria de decaure, 
però respecta que políticament el Grup Popular la vulgui mantenir. 
Manifesta que el Grup Municipal Demòcrata igualment hauria votat que no en el cas que no 
s’hagués desallotjat, i votarà que no, tot i que la Guàrdia Urbana, els serveis socials i altres 
funcionaris municipals han desallotjat la plaça de Catalunya. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 86 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Explica que vota que no per una senzilla raó, no pas perquè no cregui que s’hagi d’actuar i que 
és injustificable que hi hagi durant dos o tres mesos segons quin tipus de protestes a l’espai 
públic. No està d’acord amb el fet de desallotjar gent que necessita ajuda, gent vulnerable que 
necessita suport, recursos, assistència, serveis municipals, etc. 
Indica que està en desacord amb el fet que hi hagi un govern municipal que sigui incapaç durant 
dos mesos o tres de donar resposta social, sanitària i assistencial a unes persones que ho 
demanen, i que sigui incapaç d’intervenir quan algunes d’aquestes persones utilitzen la 
violència entre elles o maltractant els seus gossos, i que això sigui impune. Pensa que això és el 
món al revés. 
Comenta que, a més, hi ha dues casuístiques diferents: d’una banda, hi ha una gent que 
necessita atenció social i, per tant, que l’Ajuntament ha de fer allò que va dir que faria quan es 
va presentar a les eleccions el 2015, és a dir, que solucionaria totes les problemàtiques socials 
de la ciutat, cosa que no està fent, i, de l’altra, hi ha una col·lectivitat de gent que demana la 
llibertat dels presos polítics, cosa que no té res a veure amb la demanda de serveis socials, 
d’atenció i d’un sostre per viure dignament. 
Pensa que no es poden barrejar totes aquestes coses. Coincideix amb el fet que el govern ho ha 
fet malament i que no dona respostes a les persones que les requereixen, especialment un 
govern tan sensible, tan progressista, tan d’esquerres, cosa que és inconcebible. Diu que al final, 
amb l’excusa de Sant Jordi, el govern ha fet el que havia de fer, suposa. 
Pregunta al Sr. Pisarello què passarà quan passi Sant Jordi amb tota aquesta gent. Es pregunta si 
tornaran. 
 
La Sra. BARCELÓ diu que li agradaria saber com s’ha produït el desallotjament. Constata que 
hi ha una cosa que li passa molt a aquest govern, i és que li costa complir les normes. Indica que 
el dia anterior va sortir a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports aquest tema de les 
persones que feia mesos que hi eren, que no tenen un sostre i que demanaven tenir un sostre 
segur i poder apostar per un projecte de vida digna. Li agradaria saber quina resposta s’ha donat 
des dels serveis socials a aquestes persones que són al carrer demanant els seus drets, de tenir 
un sostre. 
Comenta que el Sr. Pisarello moltes vegades ha parlat d’aquests drets. Recorda que el primer 
tinent d’alcalde va dir: «El transatlàntic s’ha mogut cap a la inversió social.» Pregunta si de 
debò va dir aquesta frase veient les persones que han estat acampades a la plaça de Catalunya, 
que són persones que no tenen un sostre segur. Pregunta si el Sr. Pisarello manté aquesta frase 
amb les poques places que hi ha en albergs i places residencials. Destaca que a la nit 1.026 
persones dormiran al carrer. 
Remarca que aquestes persones necessiten un sostre, i considera que el govern municipal els 
l’ha de donar. Però pensa que el govern municipal també ha de complir les normes i 
l’Ordenança de convivència. Aprofita per preguntar per la nova ordenança, i pensa que això 
demostra una nova incapacitat per dialogar i negociar.  
Constata que el govern, amb aquesta permissivitat, no compleix l’actual ordenança, que en 
l’article 60.2 inclou què s’ha de fer quan hi ha persones en risc de vulnerabilitat social. Destaca 
que el govern municipal no aplica absolutament res i dona permissivitat absoluta, com si 
estiguessin davant d’una nova ordenança, en què no s’ha trobat el consens amb els grups, 
perquè és una ordenança que focalitza més en els drets que no pas en els deures. Pensa que una 
ordenança ha de tenir drets i deures. Apunta que en la nova ordenança el govern pretenia 
rebaixar les sancions, quan tenen un caràcter dissuasiu. 
Per tant, vol saber com s’ha fet aquest desallotjament, quins recursos socials s’han donat a 
aquestes persones i què passarà amb la nova ordenança, si n’hi haurà una de nova o no. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 87 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
La Sra. CAPDEVILA entén que el que hauria hagut de fer el Partit Popular és retirar aquesta 
proposició, atès que demana una cosa que s’ha fet efectiva al matí abans de començar la sessió. 
De totes maneres, indica que ERC hauria votat en contra si no s’hagués fet el desallotjament, i 
diu que seguirà votant en contra, malgrat que ara s’ha fet. 
Pensa que al PP la gent de la plaça de Catalunya li molesta per dues coses: uns perquè són 
independentistes i fan una reclamació de la injustícia que està vivint Catalunya, i els altres 
perquè són pobres. 
Entén que l’espai públic a vegades també ha de servir per reivindicar drets polítics i perquè les 
persones més vulnerables, que no tenen ni on anar a dormir cada nit, puguin fer una denúncia. 
Vol destacar, de bon rotllo, que el Sr. Pisarello ha acabat fent el mateix que va fer el Sr. Trias 
en el mandat passat amb els del 15-M i que Barcelona en Comú i les seves entitats afins tant i 
tant van criticar. Entén que un desallotjament sense que s’hagi obtingut la reivindicació de 
l’alliberament dels presos i investit el president de la Generalitat de Catalunya i sense que 
s’hagi solucionat la problemàtica que té la gent que viu al carrer és fer una mica el mateix que 
es va fer amb la gent del 15-M. No dubta que potser aquesta vegada s’ha fet més bé, però 
constata que l’Ajuntament ha tret la gent del carrer perquè arribava Sant Jordi i feia nosa. 
Reitera que ho diu de bon rotllo. 
 
La Sra. ANDRÉS pregunta si el redactat que es manté és l’original.  
 
La Sra. ESTELLER diu que sí. 
 
La Sra. ANDRÉS constata que la proposició ja no té sentit perquè s’ha produït el 
desallotjament. En tot cas, diu que entendria millor aquesta proposició ubicada en la Comissió 
de Drets Socials, Cultura i Esports i no en la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació i Seguretat i Prevenció, perquè l’Ordenança del civisme en l’article 60.2 diu que 
s’han de coordinar esforços entre tots els serveis municipals, i fins i tot entre institucions 
públiques per resoldre una situació com aquesta. 
Comenta que en el cas d’ocupació de l’espai públic per part de persones que tinguin 
vulnerabilitat social no s’imposa cap sanció, sinó que es treballa de manera coordinada per 
resoldre el conflicte. 
Diu que aquí és on té la preocupació de si s’està resolent o no aquesta situació, perquè els 
acampats al Parc de la Ciutadella ara estan acampats al Poblenou i diuen que d’allà no es 
mouran, i els acampats 3 mesos a la plaça de Catalunya buscaran un altre lloc per acampar, 
perquè tenen un doble objectiu: visualitzar la seva situació personal i social, amb aquest 
increment de persones que viuen al carrer i que no tenen sostre, i posar l’alerta sobre la 
recuperació de drets. 
Creu que s’ha de treballar en aquesta línia i que això ho haurien de fer tots plegats, perquè no fa 
ni 3 setmanes tots els grups van signar un compromís en l’estratègia per a la inclusió 2018-2027 
a Barcelona amb el conjunt d’entitats del pacte per una ciutat inclusiva. Pensa, doncs, que tots 
plegats haurien d’estar-hi abocant esforços sense fissura per resoldre aquestes situacions, 
perquè, si no, aquestes acampades aniran d’un lloc a un altre i el mes següent es poden trobar 
amb aquesta situació i un grup que demani un desallotjament per part de la Guàrdia Urbana, que 
no és una cosa que el seu Grup valori especialment bé. Indica que sí que valoraria bé resoldre la 
situació i intentar atendre les demandes d’aquestes persones, que són ciutadans i ciutadanes de 
Barcelona. Li és igual si aquestes persones passaven per Barcelona o hi són, perquè l’important 
és que són a la ciutat i, per tant, tenen drets. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 88 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Constata que s’aboquen molts recursos i esforços municipals en aquest tema de les persones 
sense sostre, però diu que alguna cosa passa quan es vol visualitzar la seva situació, que és el 
que preocupa al PSC. 
 
La Sra. ROVIRA entén que la proposta que fa el Partit Popular hauria d’haver estat reformulada 
en tant que el govern de l’Ajuntament ja ha fet el que el PP demanava en aquesta proposta.  
Ara bé, constata que el Grup Popular vol netejar tota la dissidència que hi ha a la ciutat, uns per 
pobres i els altres per independentistes, com ha dit la portaveu d’Esquerra Republicana de 
Catalunya. Pensa que no es pot instrumentalitzar la lluita contra el sensellarisme. Així mateix, 
opina que aquest col·lectiu s’ha de poder mostrar com un subjecte polític i ha de poder 
reivindicar el que són els seus drets en una ciutat que actualment no els està garantint tenir un 
accés a una llar. Per tant, comprèn, comparteix i dona suport a la lluita d’aquestes persones que 
es trobaven acampant fins al mateix matí de la sessió. D’altra banda, també entén que les 
persones que volen reivindicar la necessitat de garantir drets polítics i drets que s’estan traient 
cada vegada més per part d’un estat feixista com l’Estat espanyol ho han de poder manifestar en 
el si dels carrers de la ciutat. Manifesta que aquesta també és la seva ciutat, la que mostra el 
conflicte al carrer, la que reivindica el carrer com a forma de protesta. 
Per tant, votarà totalment en contra, i espera que en el torn per part del govern expliquin per què 
s’ha dut a terme el desallotjament de la plaça de Catalunya i en quins paràmetres s’ha dut a 
terme, perquè en cap cas el pot compartir. 
 
El Sr. PISARELLO li diu a la regidora Capdevila que l’entristeix molt la seva intervenció. Li 
pregunta si recorda el que va ser la intervenció del 15-M, amb els Mossos d’Esquadra, les 
càrregues policials, violentes, etc. Pensa que la regidora d’ERC no hauria de banalitzar i fer 
aquest tipus de comparacions. Manifesta que el desallotjament del matí no ha estat una 
intervenció d’ordre públic perquè l’ordre públic és competència del Govern central, que té 
intervinguda la Generalitat pel 155. 
Indica que el que s’ha produït al matí és una intervenció per garantir que no hi hagués conflictes 
derivats de la situació i dels perfils diversos que hi havia, sobretot en l’acampada de gent sense 
sostre, amb gent amb problemes molt greus, en situació de molta vulnerabilitat, turisme de 
motxilla, gent que era activista i que feia una reivindicació. Insisteix que s’ha fet una 
intervenció sense ús de la força. Manifesta que la Guàrdia Urbana ha fet requeriments que han 
estat acceptats voluntàriament en tots els casos, tret d’un sol cas. Indica que tota la resta, tant en 
l’acampada que reivindicava els drets de les persones empresonades, etc., com l’acampada dels 
sensesostre, voluntàriament han retirat les tendes. Insisteix que no és un desallotjament perquè a 
aquestes persones se’ls ha ofert que tinguin i mantinguin punts informatius per poder explicar 
quines són les seves reivindicacions, però diu que se’ls ha demanat que retiressin les tendes i 
evitar la degradació de la plaça de Catalunya. 
Explica que 10 persones han estat allotjades, 8 en centres de primera acollida i que 2 han anat a 
pensions per la seva situació específica de vulnerabilitat, perquè no tots els casos són iguals. 
Diu que només 3 han rebutjat allotjament. Assenyala que a Barcelona hi ha 2.200 persones 
dormint cada nit amb problemes de no tenir sostre, en un ajuntament que ha augmentat en un 
30% la inversió en matèria de sensesostre. Informa que totes aquestes persones han estat ateses, 
amb una atenció personalitzada. 
Comenta que la meitat de les persones que acampen en aquests llocs fa 5 mesos o menys que 
són a la ciutat, cosa que vol dir que arriba gent de molts altres municipis, que estan sent ateses 
com qualsevol barceloní o barcelonina. Pensa, però, que cal fer una reflexió de fons, d’abast 
metropolità, en termes de país per veure com s’entoma una situació com aquesta, si es mira què 
està passant a Berlín, a París i a totes les ciutats.  
Ref:  CCP 4/18 Presidència 89 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Diu que l’Ajuntament, en aquesta matèria, pot augmentar el pressupost respecte a la lluita 
contra el sensellarisme, reforçar els serveis socials, quan això no depèn del fet que es permeti o 
no contractar nou personal, i exigir a la resta d’administracions que també s’hi impliquin. 
Per tant, reitera que el que s’ha produït al matí és una intervenció no violenta. Manifesta que la 
intervenció de la Guàrdia Urbana ha estat molt professional i també la del personal dels serveis 
socials i de neteja. Aclareix que en cap cas es rebutja la possibilitat que aquests col·lectius 
puguin mantenir les seves reivindicacions, perquè aquests temes no s’han d’invisibilitzar i s’han 
de posar sobre la taula per ser tractats de la manera més rigorosa possible. 
 
La Sra. ESTELLER manifesta que no consent a la Sra. Capdevila que digui que al PP li 
molesten els pobres, perquè això no és veritat. Comenta que a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports el Partit Popular sempre ha demanat resposta per a la gent sense sostre. 
Indica que en aquest cas ha posat l’accent en la gent que ha fet acampades en defensa de la 
república, perquè aquí sí que hi ha una voluntat de reivindicar políticament. A més, constata 
que l’Ajuntament els ha permès mantenir-se allà. Aclareix que no ha entrat en la resta de 
persones, que sempre ha dit que han de tenir una resposta social i que l’Ajuntament ha d’actuar 
per donar una resposta social a aquestes persones i la més idònia a les seves necessitats. 
Comenta que això no és una qüestió d’ara, sinó de sempre.  
Diu que en l’àmbit polític poden discutir del que es vulgui, tot i estar als antípodes. 
D’altra banda, pensa que això no es pot consentir i que el Sr. Pisarello no pot fer un tracte de 
favor a les persones que estan reivindicant la independència o la república a Barcelona 
permetent-los tenir un punt d’informació. Opina que la gent que tingui un punt d’informació, 
sigui on sigui, ha de tenir una llicència i una autorització com tothom. Demana que aquests 
punts d’informació no siguin excepcionals, ja que qui en vulgui tenir un ha de demanar una 
llicència. 
Considera que el govern actua en funció dels col·lectius. Pensa que no es pot permetre que 
durant dos mesos aquesta gent hagi estat a Barcelona a l’acampada de la plaça de Catalunya 
fent festes i el que volen. 
 
La Sra. BARCELÓ pensa que calen moltes més mesures per lluitar contra el sensellarisme i 
donar un sostre digne i segur a les persones. Constata que a la nit dormiran més de 1.000 
persones als carrers de Barcelona. 
Respecte al que deia el Sr. Pisarello que ve molta gent de fora, diu que en la mateixa acampada 
de la plaça de Catalunya hi havia persones que fa 15 anys que dormen al carrer. Sap que és un 
tema complex i difícil, però creu que els polítics han de treballar en allò que és difícil i 
complex. Recorda que en aquest pla no van poder participar-hi els grups municipals, perquè es 
va fer sense dialogar ni negociar amb els grups. Malgrat això, diu que el seu Grup sempre ha 
mostrat la mà estesa per treballar un problema que preocupa a tothom. 
 
La Sra. CAPDEVILA li diu al Sr. Pisarello que no tingui la pell tan fina. Aclareix que en la 
intervenció anterior no ha dit que el govern ho fes com es va fer en el desallotjament del 15-M, 
sinó que s’ha fet de forma diferent, però constata que el govern ha desallotjat la plaça de 
Catalunya, encara que ho hagi fet de bones maneres i negociant-ho. 
Manifesta que, des del seu punt de vista, entén que l’espai públic també ha de servir per 
denunciar la situació de la gent més vulnerable de la ciutat i fer reivindicació política. 
Per tant, diu que si ERC hagués estat al govern de la ciutat segurament aquest desallotjament no 
s’hauria fet. Insisteix que ho diu de bon rotllo i que no ha comparat ni molt menys l’actuació 
que es va tenir amb la gent del 15-M amb la del matí. Repeteix que el Sr. Pisarello no hauria de 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 90 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
tenir la pell tan fina, i pensa que hauria d’admetre que l’oposició el critiqui, encara que sigui de 
bon rotllo. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot contrari del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa l’abstenció del PSC, la 
Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la 
CUP. ES REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
18.-  (M1519/8825) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda que l’Ajuntament de Barcelona posi el nom de Guillem Agulló a un dels seus 
carrers en el marc d’una campanya antifeixista on s’expliqui quins van ser els motius del seu 
assassinat així com la lluita antifeixista de les seves companyes, la seva família... etc., que 
continua fins a dia d’avui. 
 
La Sra. ROVIRA comenta que l’11 d’abril va fer 25 anys que el company militant de Maulets 
Guillem Agulló va ser assassinat per un grup de feixistes a Montanejos, l’Alt Millars. 
Indica que només l’autor material de la punyalada, Pedro José Cuevas Silvestre, va ser 
condemnat a 16 anys de presó, dels quals només en va complir 4. Recorda que cap dels altres 
autors còmplices necessaris de l’assassinat va ser condemnat, en un judici que es va voler 
despolititzar i tractar d’enfrontament entre bandes rivals. Comenta que eren els anys més durs 
de la batalla de València i de la lluita antifeixista arreu del país. 
Explica que l’assassinat d’Agulló va demostrar la impunitat del feixisme als Països Catalans, ja 
que el seu assassí ha arribat a presentar-se per llistes de partits d’extrema dreta, i des 
d’aleshores fins a la vergonyosa i ignominiosa absolució dels neonazis de l’operació Panzer, 
passant per l’assassinat de Roger Albert el 2004 a Gràcia. Comenta que les constants i creixents 
agressions feixistes arreu dels Països Catalans demostren la vigència i violència del feixisme al 
carrer a l’Estat espanyol, que ha comès un total de 88 assassinats des del 1980. 
Assenyala que des de l’assassinat de Guillem Agulló l’esquerra independentista commemora 
cada any la seva mort i recorda també la seva lluita amb actes reivindicatius arreu del territori 
que s’han anat realitzant durant aquestes setmanes. Comenta que l’esquerra independentista són 
les companyes de militància d’Agulló i que són filles de la seva lluita, que també és la d’elles i 
ho serà fins que guanyin. 
Indica que el revifament de les agressions feixistes arreu del país, amb especial èmfasi la 
passada diada del 9 d’octubre al País Valencià, però també amb la crema del Casal de Sarrià 
poques setmanes abans a Barcelona, demostra que hi ha molta feina per fer i que el feixisme 
avança si no se’l combat. 
És en aquest sentit que entén que cal treballar perquè Barcelona sigui un espai de memòria 
antifeixista i que es dugui a terme tot el que està a l’abast del govern per impedir manifestacions 
de caire feixista als carrers de Barcelona, també amb eines que s’han generat des del mateix 
Ajuntament. 
Per recordar la memòria del Guillem Agulló, com ja s’està fent en altres municipis del conjunt 
dels Països Catalans, demana que es posi el nom de Guillem Agulló a un dels carrers de 
Barcelona en el marc d’una campanya antifeixista on s’expliqui quins van ser els motius del seu 
assassinat, així com la lluita antifeixista que va desenvolupar ell mateix i les seves companyes i 
el record i la lluita aferrissada que també ha dut a terme la seva família i que continua fins avui 
dia. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 91 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
El Sr. CIURANA anuncia el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata a aquesta proposició 
de la CUP. Entén que, una vegada això s’hagi aprovat, ha de passar per la Ponència del 
Nomenclàtor, però creu que és una bona manera d’honorar una persona assassinada en la flor de 
la seva joventut, ja que tenia 18 anys. Li sembla, doncs, que l’Ajuntament de Barcelona faria 
una bona opció en aquest sentit, des del rebuig absolut a tot tipus de violència, tant la violència 
feixista com la de gènere, ja que res no justifica que una persona pugui ser agredida fins al final 
de la seva vida per la seva ideologia política. 
Per tant, reitera el suport a la iniciativa. A més, vol fer constar el suport a la família, que durant 
25 anys ha maldat per la pervivència de la memòria de Guillem Agulló. 
 
La Sra. BARCELÓ expressa el seu vot a favor, tal com va fer en la declaració institucional que 
es va presentar a les Corts de València. Considera que és important treballar conjuntament per 
lluitar contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d’odi. 
 
La Sra. CAPDEVILA indica que el 2018 es commemora el 25è aniversari de la mort de 
Guillem Agulló, el jove de Burjassot, que el dia 11 d’abril de 1993 va ser brutalment assassinat 
per un grup de joves d’ideologia neonazi a la localitat de Montanejos. 
Explica que la mort de Guillem Agulló, membre de l’organització juvenil independentista 
Maulets, no va ser casual, sinó fruit de la seva militància independentista i antifeixista. Malgrat 
tot, recorda que en el judici del cas el jutge mai va considerar l’agreujant per motiu d’odi 
ideològic del seu assassí. Comenta que Pedro Cuevas només va complir 4 anys de presó, mentre 
que la resta del grup va ser absolt. 
Indica que, malauradament, durant els darrers anys el País Valencià ha estat testimoni de 
nombrosos delictes d’odi, atacs a seus de partits polítics, sindicats i associacions, així com 
manifestacions racistes i xenòfobes a molts barris de la seva ciutat. Destaca que tot això s’ha 
produït davant la passivitat i la indiferència del Govern del Partit Popular, que sempre es va 
negar a retre homenatge a la figura de Guillem Agulló. 
Apunta que, tot i així, la família de Guillem Agulló ha lluitat al llarg d’aquests 25 anys per tal 
de mantenir viva la memòria i la lluita del seu fill, malgrat les amenaces rebudes i la 
indiferència institucional amb què s’ha trobat. 
Comenta que per això es va celebrar l’acte d’homenatge i restitució de la figura de Guillem 
Agulló el dia 14 d’abril de 2016, que va tenir lloc a les Corts valencianes, amb la lectura i 
aprovació per unanimitat d’una declaració institucional. Pensa que va ser un acte de justícia al 
qual es va sumar també l’Ajuntament de Barcelona via declaració institucional aprovada per 
unanimitat de tots els grups al Consell Plenari del 29 d’abril de 2016. 
Així doncs, anuncia el vot a favor de la proposició que presenta la CUP a fi i efecte que 
l’Ajuntament de Barcelona vagi un pas més enllà i que dediqui un carrer al nom del company 
Guillem Agulló. 
No obstant, vol fer notar que de nou es torna a demanar, com ho fan tots plegats, noms de 
carrers d’home, masculinitzant més del que ja està el Nomenclàtor de la ciutat. 
 
La Sra. ANDRÉS també donarà suport a la proposta, perquè condemna enèrgicament la 
violència i la mort de les persones a mans d’altres, i per motius ideològics encara més. Per tant, 
s’hi suma. 
Constata que, com deia el regidor demòcrata, serà el Nomenclàtor qui valorarà les 
circumstàncies de si aquest nom ha d’estar a Barcelona. En tot cas, reitera el seu suport perquè 
vol denunciar i afegir-se a la denúncia i a la condemna d’aquest crim, que és vergonyós, i 
solidaritzar-se també amb la família, que ha rebut amenaces contínues per part d’aquests grups.  
Ref:  CCP 4/18 Presidència 92 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Recorda que Pedro Cuevas va ser detingut en l’operació Panzer, en què es van confiscar en una 
casa 40 braçalets d’esvàstiques, una daga nazi, punys americans, motlles per fer sivelles de les 
SS, etc.  
Com que no té cap dubte en aquesta qüestió, hi votarà a favor. 
 
La Sra. ESTELLER manifesta que el Partit Popular condemna qualsevol tipus de violència, i 
diu que en aquest cas sempre estarà a favor de condemnar les agressions i les intimidacions. 
Considera que la mort de Guillem Agulló va ser una mort que es va produir molts anys enrere a 
València, i que, per tant, ell té un arrelament en aquella ciutat. 
Indica que la portaveu de Ciutadans ja ha dit que es va aprovar una declaració institucional a 
València perquè aquesta persona pogués tenir un carrer a la ciutat de València, que és on creu 
que l’ha de tenir, i no a Barcelona, on no té cap tipus d’arrelament. 
Comenta que el PP fa les condemnes que siguin necessàries, a diferència de la CUP, que només 
condemna els que considera que són de la seva línia política. Recorda que cada vegada que el 
Grup Popular ha presentat una condemna o la proposta d’un carrer a alguna persona que no té 
l’afinitat ideològica de la CUP, aquest Grup hi ha votat en contra i mai no ha condemnat els 
fets. Insisteix que el PP condemna tot tipus d’agressions i, en aquest cas, aquesta mort violenta. 
Dit això, reitera que aquesta persona no té cap arrelament a Barcelona. Per tant, li agradaria que 
la Sra. Rovira li expliqués quins són els vincles que té Guillem Agulló amb la ciutat de 
Barcelona perquè hagi de tenir un carrer a la ciutat. 
 
El Sr. VINYES li diu a la regidora de la CUP que veu amb enorme simpatia la proposta que ha 
fet. Per tant, li sembla molt oportú fer un acte en què es pugui debatre, recordar o discutir què és 
la impunitat, què han fet les bandes antifeixistes i que aquest acte serveixi alhora com un 
recordatori d’en Guillem Agulló. 
D’altra banda, pel que fa a la reflexió sobre la necessitat i la importància que hi hagi una 
campanya antifeixista, comenta que des del govern la preocupació per la presència del feixisme 
i l’antifeixisme als carrers de Barcelona és constant. Explica que s’han posat diversitat de noms, 
senyalitzacions i faristols que expliquen situacions relatives al que la CUP planteja de fons. Per 
tant, coincideix amb la Sra. Rovira. 
En relació amb el carrer, diu que la Ponència del Nomenclàtor, amb els seus criteris, acabarà de 
ponderar amb proporcionalitat què és més adequat fer. De totes maneres, assenyala que 
Barcelona té 232 noms sense espai assignat, és a dir, sense carrer. Afegeix que hi ha una 
situació que els importa molt a tots, com ara la necessària priorització de noms femenins en els 
carrers de la ciutat, si bé això tampoc no és una línia vermella intraspassable, com s’acaba de 
demostrar amb el cas de Pepe Rubianes, que tenia al seu darrere una petició popular de feia 
molts anys. Indica que la Ponència del Nomenclàtor actua amb proporcionalitat.  
Finalment, accepta la proposició de la CUP. 
 
La Sra. ROVIRA agraeix els suports rebuts i diu que traslladarà a les companyes del País 
Valencià i a les seves famílies que a l’Ajuntament de Barcelona s’ha aprovat aquesta proposta. 
Li diu a la Sra. Esteller que no busqui excuses per no votar favorablement aquesta proposta, que 
ho fa tot més vergonyós, i que respecti la memòria de Guillem Agulló i de les seves persones 
estimades. 
 
La Sra. ESTELLER replica que el que li fa vergonya és que persones com la Sra. Rovira, quan 
es va fer la declaració al Plenari de la mort de Miguel Ángel Blanco, s’aixequessin i se 
n’anessin, tenint en compte que el va matar un grup terrorista. Creu que la regidora de la CUP 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 93 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
no li ha de donar lliçons de res, perquè la Sra. Rovira és una persona d’un pensament totalitari, 
que justifica els assassinats en funció de qui els fa. 
Insisteix que la CUP es va aixecar en la declaració que es va fer al Plenari de la mort de Miguel 
Ángel Blanco, que va ser una persona assassinada vilment per ETA, una organització terrorista. 
Destaca que la Sra. Rovira es passeja amb el Sr. Otegi, condemnat per terrorisme i un dels 
dirigents de la banda armada. Torna a dir que això és el que li fa vergonya, i demana a la 
regidora de la CUP que no se li torni a acudir donar-li lliçons de res. 
Constata que la Sra. Rovira no ha dit quin mèrit té el Sr. Agulló per tenir un carrer a Barcelona. 
Reitera que a València ja es va aprovar que tingui un carrer, però pregunta per què a Barcelona. 
Des d’aquest punt de vista, manifesta l’abstenció del Grup Popular, i torna a demanar que la 
Sra. Rovira no li doni lliçons, perquè és una persona que justifica les morts en funció de qui les 
produeix. Repeteix que la Sra. Rovira es va aixecar en el Plenari de Miguel Ángel Blanco i ni 
tan sols es va quedar a la lectura de la declaració institucional. Recorda que l’assassinat de 
Miguel Ángel Blanco per la banda terrorista ETA va ser d’una gran crueltat. 
 
La Sra. ROVIRA diu que es continuarà passejant amb les companyes de l’esquerra abertzale 
quan faci falta, i també amb el dirigent Otegi. 
 
La Sra. Pin expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, 
la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la 
CUP. S’APROVA. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
19.-  (M1519/8834) Que el Govern municipal doni suport al projecte d’adequació del refugi antiaeri 
de l’Escola dels Salesians de Sarrià i ho posi en valor (històric) pel gaudiment de tots els veïns i 
veïnes del barri i de la resta de la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. MARTÍ comenta que al barri de Sarrià, a tocar de les Tres Torres, hi ha un conjunt 
d’edificis docents que pertanyen als Salesians de Sarrià, que és un centre acadèmic de gran 
prestigi a tota la ciutat i al país i d’un gran arrelament al barri. 
Explica que precisament en el subsol d’un dels seus edificis s’hi va construir un refugi antiaeri 
que està en molt bon estat de conservació, que es va construir per allotjar els treballadors de la 
fàbrica d’armes de la república durant la Guerra Civil, que era la fàbrica F-14. 
Li consta que la direcció del centre escolar dels Salesians, amb qui s’han reunit, ja van fer 
arribar el seu interès d’arranjar aquest refugi soterrani al govern del districte en el seu moment, 
tot i que de moment no hi ha hagut resposta, segons li consta. Creu que és una gran oportunitat 
per posar en valor un llegat de gran valor històric i patrimonial, ja que és una part de la 
memòria històrica del Districte de Sarrià - Sant Gervasi i de la ciutat que cal preservar i 
recuperar. 
Indica que tothom disposa d’un treball de recerca de final de batxillerat de l’any 2017 d’uns 
alumnes d’aquest centre, que es diu «Les indústries de guerra a Catalunya, el 1936 i el 1939» i 
que vol posar en valor. Comenta que el treball va tenir un premi i que no sembla fet per 
estudiants de batxillerat, sinó per professionals historiadors. Indica que el treball fa una 
radiografia molt clara d’aquest refugi. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 94 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Per tant, amb aquest prec, d’acord amb la comunitat educativa, amb el barri i el districte, vol 
donar suport perquè l’Ajuntament ajudi els Salesians i la comunitat educativa en general per 
posar en valor aquest element historicopatrimonial dels Salesians, que va ser un refugi antiaeri 
de la fàbrica d’armament de la república durant la Guerra Civil. 
Vol acabar fent seves les paraules dels alumnes d’aquest treball, que acaba així: «És per això 
que esperem que aquest treball serveixi d’impuls per convertir el refugi de l’F-14 en un espai 
viu de la memòria.»  
Per tant, demana aquest ajut al govern municipal. 
 
El Sr. VINYES manifesta que sempre és una satisfacció quan apareix un espai o un element 
susceptible de ser patrimonialitzat per la ciutat, i més si afecta l’àmbit que li pertoca. 
Quant als alumnes que han elaborat aquest treball, recorda que tot el gran moviment de fa molts 
anys que es va iniciar a Barcelona sobre els refugis antiaeris va sortir també d’un estudi que van 
dur a terme dues alumnes, Pilar Frutos i Judit Pujadó, de la Universitat de Barcelona, que va 
tenir recorregut. Assenyala que hi va haver una sensibilització 12 o 13 anys enrere sobre els 
refugis antiaeris, i diu que actualment Barcelona gaudeix de diversos refugis. 
Ara bé, comenta que aquest refugi, com tants d’altres, està en una propietat privada. Afegeix 
que aquest es va obrir sense cap mena de garantia de seguretat, ja que es va fer sense consultar 
per a res l’Ajuntament. Diu que no s’ha seguit cap protocol i que se’n va tenir notícia a través 
de la premsa el mes de desembre de l’any anterior. Indica que la cap del Servei d’Arqueologia 
va enviar dos correus electrònics a la direcció del centre perquè es posessin en contacte amb 
ella i com a mínim fer entrar la Unitat de Subsol dels Mossos d’Esquadra, però diu que els dos 
correus no van ser contestats. 
Comenta que es va fer una inauguració del refugi en què es va convidar el regidor Mòdol a 
anar-hi. Reitera que no es va produir cap formalització en relació amb l’Ajuntament per tal que 
es pogués anar a veure aquest espai i que, per tant, no saben com és. 
No dubta dels mèrits de l’estudi que hagin fet aquests alumnes, ja que aquests treballs donen 
moltes vegades bons resultats. Tanmateix, no ho pot acceptar perquè no es pot fer un projecte 
d’adequació d’un espai patrimonial sense seguir la normativa vigent, que no s’ha seguit. 
Dit això, manifesta que té la predisposició perquè tot tiri endavant i tiri bé i perquè 
l’Ajuntament i els Salesians es posin en contacte. Diu que quan calgui es farà aquesta revisió i 
es mirarà de fer el que es pugui. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix la resposta i diu que la traslladarà al centre. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
20.-  (M1519/8831) El Govern municipal es comprometi a publicar, en un termini de 3 mesos, la 
massa salarial global del Grup Ajuntament de Barcelona de manera individualitzada per entitats 
públiques empresarials i altres ens públics i societats mercantils locals dependents, segons el 
que indica la legislació vigent. I a prendre les mesures pertinents que permetin millorar les 
condicions laborals dels treballadors i treballadores del Grup Ajuntament de Barcelona que 
permeti la publicació de la dada de la massa salarial. 
 
La Sra. CAPDEVILA explica que la legislació vigent determina l’obligatorietat de calcular i 
publicar la massa salarial de totes les institucions que formen el sector públic, entre les quals hi 
ha les administracions locals. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 95 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
A banda del requeriment legal, es pregunta quines altres utilitats se li pot donar a la publicació 
de la massa salarial. Comenta que, en primer lloc, és una informació que ha de ser pública pel 
criteri de transparència que ha de regir tota acció pública. En segon lloc, indica que permet 
calcular dades com ara la bretxa salarial en les institucions públiques. Per tant, conclou que és 
una eina que permetrà impulsar polítiques feministes en la mateixa Administració. 
D’altra banda, assenyala que la legislació vigent permet fer aportacions als plans de pensions 
dels treballadors públics si queda massa salarial pendent d’esgotar, segons els límits d’augments 
salarials que marca la llei. Apunta que les condicions, a banda de la citada, estan establertes en 
els convenis de cada organisme de l’Ajuntament. Diu que això depèn de com es faci. Afegeix 
que també pot ser una eina per al manteniment del dret laboral dels treballadors públics i alhora 
impulsar l’estalvi dels plans de pensions per fomentar accions socialment responsables a la 
ciutat. Comenta que es poden finançar fons destinats a iniciatives de l’economia social, 
solidària, etc. 
Per tot plegat, demana que l’Ajuntament, fent un exercici de transparència, publiqui la massa 
salarial. 
 
El Sr. BADIA diu que la regidora Trini Capdevila ho ha explicat molt bé. Manifesta, doncs, que 
accepta el prec per tot el que ha dit i anuncia, per tant, que es posarà fil a l’agulla. 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix l’acceptació del prec i diu que significarà seguir en la línia del 
que han fet altres ajuntaments, com el de Badalona, la diputació o el mateix Ajuntament de 
Madrid. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
21.-  (M1519/8838) Que en el termini màxim d’un mes s’informi als grups municipals i als 
treballadors i treballadores del servei CMAU-VM sobre el resultat dels estudis que s’estiguin 
duent a terme, si és el cas, per la internalització de l’equip professional i sobre el calendari 
previst per aquesta. 
 
La Sra. ANDRÉS comenta que el servei municipal residencial d’acolliment d’urgència per a 
dones que viuen situacions de violència masclista i els seus fills i filles es presta mitjançant un 
concurs. Indica que se li ha transmès que el govern municipal va dir que després d’internalitzar 
els PIAD i els SARA s’estudiaria també la internalització dels treballadors i treballadores 
d’aquest centre d’emergència. 
Vol saber com està aquest procés d’internalització. Sap que han passat més de 6 mesos del 
compromís del govern amb les treballadores del CMAU i que no en van tenir notícies fins al dia 
anterior, a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Reitera, doncs, la pregunta en 
aquesta Comissió. 
 
El Sr. BADIA diu que en aquest cas acceptarà el prec, però pensa que en aquesta sessió podrà 
donar una mica la resposta a tot plegat. 
Reconeix que, en el moment que es van internalitzar tant el PIAD com el SARA, va quedar 
pendent fer una reflexió amb més profunditat del que eren tots els serveis vinculats a la 
violència de gènere, i diu que tenien el CMAU en aquest àmbit. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 96 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Comenta que després, un cop han parlat amb tots els representants dels treballadors, aquests han 
demanat que el govern se centri a tenir la nova RLT. Pensa que el que tindria més sentit és que 
primer es defineixi una RLT i es posterguin els futurs canvis que ha de tenir aquesta RLT, com 
pot ser un procés d’internalització.  
Manifesta que per això s’ha ordenat el debat i s’ha postergat a tancar tots els acords més 
relacionats amb l’RLT i amb el conveni. 
Indica que encara no s’ha iniciat cap estudi formal al voltant del CMAU perquè s’ha prioritzat, 
tal com es va acordar amb els treballadors i treballadores, que no es barregin temes i que no es 
comencés a tocar una RLT quan el que cal és consolidar-la. 
Per tant, assenyala que, un cop que es tingui una RLT, sí que serà el moment adequat per 
plantejar quins canvis s’haurien d’abordar. Per això, diu que durant un mes no es podrà facilitar 
l’informe perquè no s’iniciarà fins que no estigui tancada aquesta RLT. Tanmateix, es 
compromet al fet que, tan bon punt es posi damunt de la taula de nou, es mantindran informats 
tant els treballadors com tots els grups. 
 
La Sra. ANDRÉS recorda que el dia anterior, a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, 
hi havia un altre grup que presentava una pregunta sobre aquesta qüestió, per saber quan es 
produiria el procés d’internalització. Comenta que es va dir que no es podria produir en el 
termini que estava previst, ja que no es podria fer el 2018 en cap cas. 
Manifesta que, si el Sr. Badia diu que les treballadores estan d’acord amb el fet de finalitzar 
l’RLT per després continuar, s’ho ha de creure, però prega que es mantinguin informats els 
treballadors i treballadores perquè, si no, intenten que se’ls doni resposta o que es coadjuvi des 
dels grups de l’oposició. 
 
El Sr. BADIA aclareix que es referia a la mesa general de l’Ajuntament, que és qui d’alguna 
manera ha demanat que qualsevol procés d’internalització es porti també a la mesa general. 
Comenta que la mesa general ara mateix està en un debat profund i intens sobre l’RLT, o sigui, 
sobre la nova relació de llocs de treball i sobre el conveni. Indica que li han demanat no portar 
més expedients d’aquesta envergadura fins que no s’hagi avançat en aquests aspectes, perquè al 
final s’avançava més en temes que potser en aquells moments no eren tan nuclears. 
Reconeix que les treballadores i els treballadors del CMAU poden tenir el neguit. Indica que en 
aquests moments no s’està abordant, però que el debat és pertinent. Per tant, reitera que, tan bon 
punt s’hagi aclarit la situació laboral de l’Ajuntament, s’obriran tots els debats que pertoquin. 
A parer seu, queda acceptat el prec, perquè es demana informació, tot i que la informació és que 
encara no s’ha iniciat cap estudi. Entén que la voluntat d’estar informats sí que es pot posar de 
manifest. I reitera que en el moment que s’iniciï qualsevol estudi es compromet a retre comptes. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
22.-  (M1519/8844) Que l’Ajuntament de Barcelona es personi com acusació particular davant dels 
incidents i els danys causats en el mobiliari urbà i béns públics durant les protestes del passat 25 
de març a la ciutat de Barcelona. 
 
La Sra. ESTELLER comenta que el 25 de març es van produir uns fets violents a la ciutat de 
Barcelona, ja que els CDR van convocar una protesta davant de la Delegació del Govern que va 
generar grans disturbis. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 97 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Explica que es van cremar contenidors, que van agredir els Mossos d’Esquadra i que es va anar 
intensificant l’acció al llarg de la seva mobilització. En aquest sentit, entén que l’Ajuntament de 
Barcelona ha d’identificar el que va passar i personar-se com a acusació particular, perquè es 
van produir desperfectes en el mobiliari urbà, violència i agressions. 
Diu que, com que abans el govern ha negat el que va passar, ensenya les fotografies per si no 
han tingut ocasió de veure-les, en les quals es poden observar encaputxats d’aquests grups 
cremant tots els contenidors. Constata que el que es veu en les fotografies és mobiliari urbà de 
la ciutat de Barcelona. 
Per tant, des d’aquesta visió, en tant que l’alcaldessa va fer un anunci uns mesos enrere per dir 
que, cada vegada que es produïssin desperfectes, l’Ajuntament es personaria com a acusació 
particular, amb aquest prec demana que es defensi la ciutat i la imatge de la ciutat, ja que 
aquestes imatges la perjudiquen enormement. Per tant, creu que cal que l’Ajuntament es 
personi. 
 
El Sr. ASENS accepta el prec, però només parcialment, perquè, efectivament, l’Ajuntament es 
personarà, però no amb la condició que la Sra. Esteller reclama. Explica que l’Ajuntament es 
persona per reclamar el rescabalament dels danys que s’han produït i com a actors civils per 
exercir els seus drets en la condició de perjudicats.  
Tanmateix, diu que el que l’Ajuntament no farà és personar-se com a acusació particular en els 
termes que demana el PP. Comenta que es va fer un protocol amb el Ministeri Fiscal 
precisament perquè pogués actuar en aquest tipus de fets sense necessitat de posar dos 
funcionaris públics en nom d’institucions que representen l’interès general en un mateix 
procediment, perquè seria una feina supèrflua i redundant. 
Indica que la Fiscalia en aquests casos no abaixa mai la guàrdia i actua de forma contundent. 
Diu que, quan es plantegen acusacions paral·leles a les de la Fiscalia, normalment és quan es 
considera que hi ha una reacció pública deficitària o quan es defensa una visió alternativa a la 
del Ministeri Fiscal. Tanmateix, constata que aquí no hi ha una visió diferent. 
Per tant, manifesta que el govern confia plenament en el Ministeri Fiscal, que actuarà 
correctament, i no veu sentit a posar un procurador i un advocat suplementaris que facin el 
mateix que ja fa el Ministeri Fiscal. Aclareix que això no vol dir que evidentment el 
representant legal es personarà i reclamarà per aquests danys, perquè les persones que surtin 
identificades puguin respondre davant d’ells. 
Explica que aquest és un criteri que es fa independentment del sentit ideològic de la 
manifestació. Indica que una altra cosa són els litigis estratègics quan estan vinculats a 
col·lectius vulnerables, amb agressions de caràcter racista o feixista. Comenta que, a més, no es 
fa en tots els casos, ja que la regla és no fer-ho sempre, sinó només en determinats casos. 
Aclareix que en altres manifestacions l’Ajuntament tampoc no es persona com a acusació 
particular, però sí com a actors civils. 
 
La Sra. ESTELLER vol agrair que l’Ajuntament es personi, perquè el que és important és que 
es doni la imatge i el missatge que l’Ajuntament es personarà i reclamarà els desperfectes quan 
es provoquin al mobiliari urbà de la ciutat, perquè generen un perjudici a Barcelona, sobretot a 
la imatge de la ciutat, que tant transcendeix internacionalment, cosa que perjudica el turisme. 
Pensa que tothom ha de tenir molt present que qualsevol acció o perjudici al mobiliari urbà té 
un cost que ha d’assumir. Opina que l’Ajuntament ha de tenir la voluntat que la gent respongui 
per les seves accions. 
 
Es dona per tractat. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 98 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
23.-  (M1519/8845) Que el Govern municipal substitueixi el domini “.cat” pel domini “.bcn” al més 
aviat possible, reforçant i millorant així la imatge de la ciutat en tots els àmbits. 
 
La Sra. ESTELLER recorda que el Grup Popular ja va demanar el 2004 el que reclama aquest 
prec, i és que es posicioni el domini .bcn en tots els correus i en tots els webs de la ciutat de 
Barcelona. 
Pensa que s’ha d’enfortir la imatge i la força de la ciutat. Considera que Barcelona té grans 
fortaleses, com ara posicionar la marca de ciutat, atreure inversions i que estigui en tots els 
circuits del món. Per tant, opina que s’hauria de poder substituir aquest domini, que a més va 
ser autoritzat per l’ICANN al juliol de 2013, i a l’agost el de .barcelona. 
Demana al govern que faci aquesta substitució. 
 
El Sr. BADIA indica que, si la Sra. Esteller hagués dit que es prioritzés el .bcn per sobre del 
.cat, hauria acceptat el prec. Tanmateix, com que està formulat perquè se substitueixi tot, creu 
que formalment no el pot acceptar, perquè és cert que en alguns casos hi ha alguns dominis .cat 
que el tenen perquè alguns espais web tenen dos dominis i això permet posicionar més els 
continguts. 
Comenta que se segueix tota l’estratègia digital i de marca Barcelona de posicionament. 
Destaca que majoritàriament s’utilitza el .bcn i que s’han fet alguns canvis. Assenyala que si 
n’hi ha algun en concret que el PP creu que cal parar-hi atenció ho faran, però remarca que no 
es recomana substituir categòricament tots els dominis perquè alguns .cat actualment ajuden a 
tenir més trànsit i més posicionament. 
 
La Sra. ESTELLER aleshores demana que es pugui fer de mica en mica. Proposa que es pot 
començar pels que el govern consideri més imprescindibles o més fàcils de substituir i que 
després es vagi completant amb tot el que sigui possible. 
Pensa que és important que aquest domini tingui molta més hegemonia, ja que posiciona la 
ciutat internacionalment i també nacionalment. 
Constata que Barcelona té molta fortalesa, i destaca que a través d’Internet s’adquireix una altra 
fortalesa, que creu que està molt bé en aquesta direcció. Pensa que estaria bé que això pugui ser. 
Demana que, a part del domini .bcn, es faci també amb el de .barcelona. 
 
El Sr. BADIA vol matisar que és possible que molts .cat segueixin perquè pugui ser interessant 
per a tot el trànsit. Insisteix que majoritàriament es fa servir el .bcn i que alguns s’han canviat, 
però que hi ha alguns espais web que tenen referenciats més d’un domini perquè és molt més 
intuïtiu per a la gent, i, a més, permet generar més trànsit. 
Creu que l’estratègia digital és qui ha de marcar la manera de comunicar millor. Per tant, 
repeteix que si hagués estat la priorització ho hauria acceptat, però tenint en compte que el prec 
demana una substitució no ho pot acceptar perquè es poden trobar que hi hagi dominis .cat que 
estiguin fent un servei. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
24.-  (M1519/8835) Quines actuacions s’han fet per part de l’Ajuntament de Barcelona amb 
l’ambaixada de Filipines per tal de restablir el consolat de Filipines a la ciutat de Barcelona, 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 99 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
especificant les accions realitzades, els compromisos obtinguts i, en el seu cas, el calendari per 
a la seva implantació, així com el que s’ha fet per denunciar la purga que han patit ja diferents 
cònsols honoraris de la ciutat? 
 
El Sr. MARTÍ vol donar la benvinguda als companys i companyes de la comunitat filipina, i en 
concret de dues entitats, d’EAMISS i de Kalayaan, el Marc, la Jessi i el Benito. Diu que, com 
que no podran intervenir, parlarà una mica en nom d’ells i del Grup Municipal Demòcrata. 
Constata que hi ha un problema greu a la ciutat a conseqüència de la destitució el mes de gener 
passat del cònsol de Filipines per part del Govern filipí, a instàncies de l’executiu espanyol del 
Govern de l’Estat, dins d’alguns cessaments que s’han produït. Explica que no tan sols hi ha 
hagut el cessament del cònsol de Filipines, sinó d’altres cònsols, com ara el de Letònia, 
Bulgària o Finlàndia, simplement per haver tingut algunes relacions poc recomanables, segons 
el criteri polític del Govern del PP, amb persones o entitats catalanes. 
Indica que aquesta mesura ha comportat el tancament del consolat filipí a Barcelona i la 
vinguda un cop al mes d’un funcionari de l’ambaixada filipina a Madrid per donar servei unes 
hores a la comunitat filipina, a 25.000 filipins que viuen a Catalunya i a uns 10.000 que viuen a 
Barcelona. 
Explica que hi ha hagut protestes, actes i demandes d’assistència i de bons serveis, que els 
filipins es mereixen com qualsevol altre ciutadà barceloní o català, sigui de l’origen que sigui. 
Tenint en compte que la situació és la que és i que hi ha un greu perjudici per a moltes persones 
que necessiten diàriament les gestions dels seus serveis consulars, pregunta què ha fet durant 
aquest temps el govern municipal davant del Govern espanyol i davant les autoritats filipines, 
quins compromisos s’han obtingut, quina solució es podrà donar a la situació anòmala 
d’aquesta comunitat filipina a Barcelona i sobretot quin calendari hi ha perquè hi hagi novetats 
respecte a això. 
 
El Sr. LLISTAR, primer de tot, expressa la mateixa preocupació que comentava el regidor 
Martí. 
Anuncia que explicarà els fets. Comenta que el 7 de febrer la regidora Gala Pin, acompanyada 
de la comissionada Lola López, la Direcció de Relacions Internacionals i la consellera de 
districte, es van reunir amb la comunitat filipina per parlar de la situació del consolat després de 
la destitució del cònsol honorari Jordi Puig. 
Constata que la situació és la que ha explicat el regidor demòcrata. Informa que l’Ajuntament 
va prendre una sèrie de compromisos, com ara enviar una carta de l’alcaldessa a l’ambaixador 
per demanar precisament que l’ambaixada ampliï la seva presència a Barcelona o fins i tot que 
considerin avançar la reobertura del consolat abans del 2019, perquè des de la comunicació del 
Govern de Filipines els explicaven que preveien fins al 2019 no obrir un nou consolat per 
qüestions pressupostàries. Indica que el segon compromís és la mediació per part de la regidora 
Gala Pin i del districte en la negociació per trobar un local privat per arribar a un acord 
satisfactori i ràpid. Comenta que la petició que fa la comunitat és d’un local perquè a l’hotel no 
poden fer bé la feina. Manifesta que la funció de l’Ajuntament seria facilitar-los trobar un local 
adequat. 
Explica que, així doncs, el passat 19 de març l’alcaldessa va escriure una carta a l’ambaixador 
de Filipines a Madrid per demanar solucions per tal de revertir aquest problema. Relata que el 3 
d’abril l’ambaixador filipí va enviar una carta de resposta a l’alcaldessa per agrair-li l’interès 
per la comunitat filipina i també per comunicar-li les mesures que s’estan prenent per cobrir les 
necessitats d’aquesta comunitat. Comenta que, entre aquestes noves mesures, s’esmenten les 
millores en el sistema de gestió de cites i una sèrie d’elements que no té temps d’explicar. 
Assenyala que el 7 d’abril hi va haver suport del govern a l’acte de pressió davant del consolat.  
Ref:  CCP 4/18 Presidència 100 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Avança que el proper 25 d’abril la regidora Gala Pin té previst reunir-se de nou amb la 
comunitat filipina per informar-la de la resposta de l’ambaixada i explicar-los totes les accions 
que l’Ajuntament està portant a terme per revertir la situació. 
Pel que fa al cost consular i a l’estat d’excepció unilateral, en què s’estan fent cessar alguns 
cònsols, explica que el passat mes de març l’alcaldessa va trucar personalment al cònsol de 
Finlàndia, Albert Ginjaume, per interessar-se pels fets. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix la informació. Diu que, la informació que no ha tingut temps d’exposar, 
li agrairia que la hi fes arribar per escrit. Aclareix que és la informació relativa al tema més 
polític, que no afecta la comunitat filipina. 
En nom del Grup Municipal Demòcrata, vol donar tot el suport a la comunitat filipina i als 
representants presents a la sala. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
25.-  (M1519/8853) Quants i quins recursos municipals s’han posat a disposició dels col·lectius, 
associacions i altres entitats relacionades amb el col·lectiu okupa per part del Govern 
municipal? 
 
La Sra. BARCELÓ comenta que el govern municipal té molta permissivitat amb l’okupació 
il·legal i que s’han fet públiques les subvencions atorgades per aquest govern a entitats afins al 
moviment okupa. 
Per tant, pregunta quants recursos s’han atorgat a aquestes entitats i amb quina finalitat. 
 
El Sr. ASENS diu que li agradaria respondre-li la pregunta per una qüestió de transparència, 
però manifesta que no ho podrà fer per com està formulada. En tot cas, indica que, si la formula 
d’una altra manera per escrit o en la pròxima sessió, estarà encantat de respondre-li. 
Explica que s’utilitzen una sèrie de conceptes o paraules que són molt subjectives i que si 
Ciutadans no determina quin significat li està atribuint difícilment podrà respondre-li. Pregunta 
a quin tipus de relació es refereix, què vol dir quan parla de col·lectiu okupa, etc. Insisteix que, 
si la Sra. Barceló acota la informació i en quines entitats està pensant, podrà respondre. 
Manifesta que en genèric el govern no té una llista dels col·lectius de la ciutat amb què es 
relaciona, i menys sense establir quin tipus de relació. Per tant, demana que la Sra. Barceló 
expliqui quin tipus de relació i quines entitats i podrà respondre, però diu que, tal com està 
formulada, li sembla més un al·legat que una pregunta. 
 
La Sra. BARCELÓ diu que li farà la pregunta i que si té la informació li pot contestar ara i, si 
no, li ho pot fer arribar per escrit. 
Manifesta que Ciutadans demana transparència en les subvencions que s’atorguen des de 
l’Ajuntament. 
Vol preguntar per una sèrie de subvencions, com ara la Ciutat Invisible, que ha rebut més de 
75.000 euros. Vol saber a què s’han dedicat aquests diners. Afegeix Lacol, que ha rebut 33.200 
euros des de 2016, dels quals 22.200 el 2017, cosa que suposa un augment del 464%. Pregunta 
a què s’ha dedicat aquest augment, per què s’ha fet, quines accions s’han fet. També parla de La 
Dinamo, una fundació impulsada per la Ciutat Invisible i Lacol, que ja reben prèviament 
subvencions, i indica que La Dinamo ha rebut 22.000 euros, i l’Associació per l’Impuls de 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 101 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
l’Economia Cooperativa i Comunitària de Sants-Montjuïc ha rebut gairebé 15.000 euros des del 
2017. 
Creu que, ja que aquest govern parlava molt de transparència, estaria molt bé que quan es parli 
de transparència, a més de publicar les subvencions que s’atorguen, aquestes anessin vinculades 
al projecte amb una memòria d’activitats i una memòria de resultats, perquè els diners que 
s’atorguen no són d’un govern municipal, sinó de tots els ciutadans de Barcelona. 
Per tant, pensa que el govern actual, que parlava de fer tantes coses en l’àmbit de la 
transparència, té una gran oportunitat, i és posar al costat de cada subvenció l’entitat, els 
projectes realitzats, la memòria de les activitats i els resultats obtinguts. 
 
El Sr. ASENS diu que, sabent les entitats, tot i que ara no està en disposició de respondre-li, es 
compromet a, en la propera sessió o per escrit, facilitar les dades, ja que en totes les 
subvencions s’han de justificar les despeses amb els expedients corresponents. Indica que 
aquestes dades es poden obtenir fàcilment i que, per tant, les hi farà arribar. 
 
Es dona per tractada. 
 
26.-  (M1519/8854) Valora el Govern que la dotació dels recursos assignats a l’Oficina de 
Transparència i Bones Pràctiques és l’adequat per realitzar les funcions encomanades i com 
planteja adequar-los en cas necessari? 
 
El Sr. ALONSO pregunta al govern com valora la dotació dels recursos assignats a l’Oficina de 
Transparència i Bones Pràctiques i si és l’adequada per dur a terme les funcions encomanades i, 
en cas necessari, com es plantejaria adequar-los. 
 
El Sr. ASENS recorda que al matí el Sr. Recasens es queixava que no tenia prou agents de la 
Guàrdia Urbana. En aquest cas, diu que ell també faria seva la queixa. Creu que l’oficina està 
infradotada. Destaca que, passada una primera etapa, com qualsevol estructura nova, implica 
una reestructuració de l’organigrama i una sèrie d’esforços suplementaris perquè és una cosa 
nova que no estava prevista. Espera que l’oficina hagi vingut per quedar-se, amb independència 
de qui governi a la ciutat. 
Explica, però, que ara està, en una segona fase, en una situació d’infradotació de l’oficina, en 
gran mesura per les restriccions de la llei Montoro, que no permet cobrir places. Diu que això és 
en comparació amb altres oficines de caràcter semblant. Comenta que l’Oficina Antifrau té més 
de 49 treballadors, tot i que té menys competències que l’oficina, que té competències de 
publicitat activa o de dret d’accés i que només té 14 persones treballant-hi. Assenyala que en 
l’àmbit de transparència a Madrid hi ha 12 persones i a Barcelona n’hi ha 4. 
Comenta que actualment s’estan intentant drenar recursos d’altres àrees, malgrat que sempre és 
complicat, i intentar coordinar-se millor. Troba evident que l’oficina es troba en una situació 
que és millorable i que de cara al segon moment de desenvolupament de l’oficina, un cop 
consolidada, s’hauria de superar. 
 
El Sr. ALONSO pensa que la lluita contra la corrupció ha de ser una prioritat. Diu que 
Ciutadans vol unes institucions lliures de qualsevol sospita de corrupció i que tinguin una gestió 
honesta i transparent. Està una mica fart de tenir cada dia notícies sobre nous casos de 
corrupció. 
Comenta que els mitjans de comunicació han tornat a recordar que un exregidor de 
l’Ajuntament de Barcelona està investigat, que ha de declarar sobre el cas del 3%, el 
finançament il·legal de Convergència Democràtica, etc. Indica que es recorda com el cas 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 102 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
esquitxa algunes empreses municipals i les seves contractacions. Destaca que aquesta 
investigació té un mal precedent, que és la sentència judicial del cas Palau, en què es diu que hi 
va haver un acord criminal per al finançament il·legal de Convergència Democràtica. 
Remarca que el Grup Municipal de Ciutadans no permetrà que hi hagi espais d’impunitat de 
corrupció ni a l’Ajuntament de Barcelona ni en cap altre lloc. Considera que, per combatre la 
corrupció, més que declaracions de bones intencions, fan falta accions concretes. Explica que 
per això Ciutadans ha impulsat la creació d’una comissió d’investigació, que vol que arribi fins 
al final per aclarir totes les sospites de corrupció.  
Pensa que el govern de Barcelona en Comú no està posant tots els recursos per aclarir les 
sospites de corrupció. Recorda que ja fa més d’un any que l’alcaldessa va anunciar aquesta 
investigació i va encarregar la redacció d’un informe en resposta a aquesta situació. Constata 
que aquest informe sembla que continua en un calaix perquè no l’ha vist. 
Diu que el seu Grup no es resigna a aquesta situació, i demana que el govern deixi de posar pals 
a les rodes, que es posin els recursos necessaris a l’Oficina de Transparència i que es posin les 
prioritats polítiques necessàries per investigar la corrupció a l’Ajuntament de Barcelona. 
Pensa que la ciutadania i els mateixos treballadors municipals mereixen saber la veritat de totes 
aquestes sospites de corrupció i saber que no tornarà a passar. 
 
El Sr. ASENS diu que el regidor de Ciutadans sap perfectament, perquè ha parlat amb la 
funcionària pública que ho dirigeix, les dificultats per acabar aquest informe, com ja es va dir 
en el seu dia. Recorda que hi ha un secret de sumari i que, per tant, no és fàcil, més enllà dels 
recursos, que reitera que li agradaria tenir-ne més. 
Manifesta, però, que tots els recursos que hi ha es posen a disposició i en funcionament per 
aconseguir els objectius de l’oficina. Diu que, si al Sr. Alonso se li n’acudeix algun, estarà 
encantat d’estudiar-ho. 
De totes maneres, en relació amb aquest informe, comenta que en el seu dia ja es va dir que fins 
a finals de maig no el tindran. Mentrestant, pensa que el regidor de Ciutadans podria convocar 
una sessió de conclusions sobre el capítol de BR (Barcelona Regional), ja que l’Àrea de 
Transparència li ha facilitat tot el que ha demanat. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
27.-  (M1519/8832) Està en condicions el Govern municipal d’oferir l’abaratiment del cost dels 
enterraments a la ciutat de Barcelona, amb cerimònies públiques operades per Cementiris de 
Barcelona i amb un preu aproximat de 1.800 euros, tal i com es va comprometre el mes de 
gener? 
 
La Sra. CAPDEVILA comenta que al gener de 2018 ERC va arribar a un acord amb el govern 
municipal pel que fa a l’abaratiment dels enterraments a la ciutat de Barcelona. Explica que en 
aquest acord es parlava de fer un servei bàsic d’enterrament a 1.800 euros en els 6 cementiris de 
la ciutat. 
Com que han passat 3 mesos i ni s’ha fet debat ni s’ha portat a votació l’expedient, entra 
aquesta pregunta sobre si el govern està en condicions d’oferir l’abaratiment del cost dels 
enterraments a Barcelona en cerimònies públiques operades per Cementiris de Barcelona i a un 
preu aproximat de 1.800 euros, tal com s’hi va comprometre al gener. 
 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 103 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
El Sr. BADIA respon que l’Ajuntament està preparat, ja que el projecte és plenament sòlid i 
viable. Tanmateix, indica que cal l’habilitació del Ple de la ciutat per poder crear aquest servei, 
que en el fons és l’expedient de la iniciativa econòmica del servei funerari. Manifesta que, sense 
poder aprovar l’expedient de crear una funerària pública, el govern no pot dur a terme aquests 
serveis que formen part de l’àmbit funerari. 
Comenta que si ara mateix es repetís la votació, sabent que el Partit Socialista va votar a favor 
de la votació inicial i de la final en comissió, restaria només la votació del Plenari i es podria 
tirar endavant. Tanmateix, indica que estan a l’espera que el PSC aclareixi si vol o no tirar 
endavant aquest projecte, que inclou tota l’aportació que va fer Esquerra Republicana de 
Catalunya i que inclou la possibilitat de comptar amb un dispositiu públic que pugui tenir unes 
sales i també ser de referència. Afegeix que en aquest mentrestant apareixeria aquest servei de 
1.800 euros. 
Manifesta que el govern té el màxim interès a poder desencallar aquest projecte com més aviat 
millor. Comenta que, parlant amb la síndica, és un tema recurrent, que apareix també als 
consells de barri. Apunta que els preus a Barcelona no estan baixant, sinó que se segueixen 
situant a cotes molt altes. 
Explica que funeràries públiques que s’han posat en marxa com la de Madrid estan demostrant 
que el projecte és viable i que aconsegueixen abaixar preus. Diu que cal mirar de trobar aquest 
acord, que creu que depèn d’aquestes tres formacions i també de la CUP i de la resta de grups, 
però sobretot de les tres formacions que en el seu dia van ser artífexs que pogués néixer un 
projecte així, que va aparèixer amb contundència en el Pla d’actuació municipal, que la 
ciutadania va ser una de les iniciatives que més va votar, que també va aparèixer en l’informe 
de la síndica i que l’ha reconegut el Baròmetre. 
Recorda que el 100% dels votants de la CUP volen aquest projecte, i de la resta de grups: el 
90% dels votants d’ERC i dels comuns, el 85% dels votants del PSC, el 75% dels votants del 
Grup Municipal Demòcrata i el 70% dels votants de Ciutadans. Per tant, no entén què està 
parant un projecte que és extremadament transversal, que la ciutadania ha posat damunt la taula, 
que és un projecte exemplaritzant i que pot oferir un servei de referència i de qualitat a un preu 
més assequible. Realment no sap què l’està frenant o s’ho pot imaginar, però creu que haurien 
de ser capaços de poder donar una resposta. 
Comenta que actualment la mateixa Assemblea de Pensionistes està preguntant per aquest 
projecte perquè també té interès i preocupació. 
 
La Sra. CAPDEVILA pensa que el regidor Badia ha de continuar negociant amb els grups que 
no li donen suport. Recorda que, en el projecte que es va presentar i que ERC va acceptar 
perquè va trobar que, efectivament, era una de les maneres de fer efectiva la baixada de preus a 
l’hora d’enterrar una persona a Barcelona, el Sr. Badia ho donava per fet i deia que el servei de 
Montjuïc pràcticament es podia començar al moment i els altres 5 cementiris en el termini de 3 
mesos. Diu que en aquell moment el Sr. Badia donava per fet que el projecte es podia tirar 
endavant, i ERC s’ho va creure. 
Per tant, pensa que, si els grups i diferents entitats han considerat que enterrar una persona a 
Barcelona és caríssim, potser que es posin tots d’acord i donin suport a un dels projectes per 
tirar-ho endavant.  
Diu que el govern després en pot fer titular o no fer-ne, tot i que segurament el farà, però troba 
evident que és un benefici per als ciutadans i les ciutadanes de Barcelona, que quan se’ls mor 
un familiar han de demanar un préstec per pagar la barbaritat que costa enterrar una persona a 
Barcelona, ja que, tot i que es vulgui fer molt i molt barat, se’n van 4.000 euros. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 104 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
 
Per tant, a fi de facilitar que els enterraments siguin més econòmics, demana als companys de 
l’oposició que s’ho replantegin. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
28.-  (M1519/8839) Quines són les mesures i accions concretes de mediació, des d’una perspectiva 
integral per a l’abordatge del fenomen, que el govern de la ciutat està en condicions d’aplicar 
immediatament de cara a resoldre el conflicte veïnal i social existent al voltant de l’oratori del 
carrer Japó al barri de la Prosperitat de Nou Barris? 
 
La Sra. ANDRÉS comenta que al març va obrir l’oratori del carrer Japó, després d’un any 
d’oposició radical de molta part del veïnat del carrer, és a dir, un any en què es podria haver 
parlat i es podria haver intentat resoldre aquesta situació. 
Indica que des del primer moment que s’obre l’oratori hi ha grans dificultats per part de les 
persones que hi van i que intenten exercir el seu dret a la llibertat religiosa. Explica que des del 
primer moment en entrades i sortides les persones que hi van han estat increpades, insultades i 
se les ha coaccionat en la llibertat i en l’exercici del seu dret. 
Comenta que l’oratori té un aforament per a 90 persones. Indica que en aquest moment ni les 
classes que fan les poden donar allà, i diu que les estan fent a la seu de l’Associació de Veïns i 
Veïnes de la Prosperitat. Manifesta que fins i tot des de la mateixa associació s’ha demanat 
protecció a l’entrada i la sortida. 
Apunta que això ha anat a més i que es va produir un episodi bastant trist d’un grup 
d’encaputxats que van arribar a agredir una veïna. Indica que tant el carrer com els voltants 
estan molt freqüentats per grups d’ultradreta, que clarament són els que increpen. 
Assenyala que el proper cap de setmana es farà una festa per la convivència amb motiu de 
l’obertura de l’oratori, però està preocupada i vol saber què farà el govern. Comenta que al matí 
la comissionada deia que amb l’obertura dels oratoris és quan s’arreglen les coses. Constata que 
després d’un mes de l’obertura, en aquest cas, només poden entrar i sortir amb protecció 
policial. 
 
El Sr. ASENS comparteix la preocupació, però pensa que cal diferenciar el conflicte entre els 
veïns i el conflicte entre actors externs del carrer Japó.  
Comenta que el primer conflicte les últimes setmanes està menys tensionat i que l’oratori 
funciona de manera regular. Explica que la setmana anterior es va poder reunir amb la 
comunitat musulmana i amb els veïns a la seu del Districte. Indica que van estar parlant de la 
situació i diu que estan satisfets amb com s’ha reconduït. Afirma que hi ha algunes coses 
puntuals, però assenyala que el conflicte dels veïns està bastant encarrilat. 
Pel que fa a l’altre conflicte, comenta que és el que té a veure amb persones que normalment 
són persones alienes al barri, de Democracia Nacional, que sembla que ara estan una mica més 
desapareguts del mapa, no sap si per la pressió policial o perquè s’estan rearmant o perquè han 
buscat un altre focus de conflicte.  
En tot cas, explica que el govern es va posar en contacte amb el fiscal de delictes d’odi, el 
Sr. Miguel Ángel Aguilar, per demanar-li una mesura cautelar d’allunyament de les persones 
investigades i identificades en el procés penal, i diu que va acceptar aquesta mesura que no es 
pot fer efectiva amb persones que viuen allà, evidentment, però sí amb les persones que no són 
del lloc. 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 105 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
Per tant, sense ser triomfalista, creu que ara està en vies de solució. Diu que té un informe de 
tres pàgines que explica totes les actuacions que s’han fet. Indica que ha donat ordres perquè 
l’hi enviïn a la Sra. Andrés per no haver de detallar totes les actuacions. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix la resposta. Diu, però, que estarà alerta perquè és un focus important 
de conflicte. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
29.-  (M1519/8826) S’està fent la RLT d’una manera objectiva, és a dir, amb independència de 
quines són les persones que ocupen actualment els llocs de treball, així com pensa el govern 
municipal fer revisar les categories professionals per adequar-les a les professions i plans 
d’estudi actuals i introduir, en concret, el grup B corresponent als titulats de grau superior de 
Formació Professional, com per exemple Administració i Finances, Assistència a la Direcció, 
Organització i Control d’Obres de Construcció, Desenvolupament d’Aplicacions, Educació 
Infantil, Educació i Control Ambiental, etc.? 
 
Es retira. 
 
30.-  (M1519/8824) Quin és el calendari d’internalització de serveis que actualment estan gestionats 
de forma externa que es preveu des del govern de la ciutat? 
 
Es retira. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
31.-  (M1519/8855) Que el Govern municipal informi de l’estat d’execució de la proposta aprovada a 
la Comissió de gener de 2016 amb el següent contingut: (M1519/1980) La Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que per part del 
govern municipal s’augmenti la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona, d’acord a la ràtio 
òptima establerta a la UE, per tal d’atendre adequadament les necessitats de seguretat de la 
ciutat. Que aquesta ampliació de plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona, es faci a la major 
brevetat possible des de que estigui finalitzat el Pla Director de Seguretat de la ciutat. 
 
(Tractat conjuntament amb els punts 3 i 4) 
 
Es dona per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
VII) Declaració Institucional 
 
Única.- La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció es 
compromet a: Primer.- Mostrar el suport de la ciutat de Barcelona al Cantó d’Êfrin, a través de 
l’articulació i promoció d’accions en col·laboració amb entitats socials ubicades a Barcelona i a 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 106 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17 
 
la zona que estiguin compromeses amb la construcció de la pau i en la defensa dels drets 
humans a la zona. Segon.- Mostrar a les autoritats turques el rebuig a l’ofensiva militar actual 
de l’Estat turc a la zona. 
 
S’APROVA aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida pel Sr. Asens, amb el 
posicionament favorable de tots els grups municipals i del Sr. Ardanuy, excepte del grup del 
Partit Popular. 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 15.45 hores. 
 
Ref:  CCP 4/18 Presidència 107 
v.  19/ 4/ 2018     14: 17