Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona Informe 2016 © Ajuntament de Barcelona Barcelona, gener 2017 Coordinació i revisió: Jaume Barnada, Teresa Franquesa i Irma Ventayol Estratègia i Cultura de Sostenibilitat. Ecologia Urbana. Ajuntament de Barcelona Autors: Neus Martí Disseny i maquetació: Maria Beltran Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Dades bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Objectiu 1: Biodiversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Indicador 1.1. Superfície verda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Indicador 1.2. Biodiversitat de les aus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Objectiu 2: Espai públic i mobilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Indicador 2.1. Ecomobilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Indicador 2.2. Seguretat viària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Indicador 3.1. Qualitat de l’aire . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Indicador 3.2. Qualitat acústica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Indicador 3.3. Qualitat de l’aigua de consum humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 Indicador 4.1. Renovació del parc d’habitatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 Indicador 4.2. Consum d’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Indicador 4.3. Penetració de les TIC a les llars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Objectiu 5: Ús racional dels recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Indicador 5.1. Consum responsable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 Indicador 5.2. Generació de residus municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Indicador 5.3. Recollida selectiva de residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 Indicador 5.4. Destí dels residus municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Indicador 6.1. Despesa municipal en els àmbits ambiental i social . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Indicador 6.2. Endeutament del Govern municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 Indicador 6.3. Certificacions en l’àmbit de la sostenibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 Objectiu 7: Benestar de les persones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Indicador 7.1. Qualitat de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Indicador 7.2. Accessibilitat a l’habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120 Indicador 7.3. Nivells d’ocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125 Indicador 7.4. Distribució de la renda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Indicador 7.5. Accés a l’oferta cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 Indicador 7.6. Satisfacció ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140 Objectiu 8: Progrés i desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 Indicador 8.1. Innovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 Objectiu 9: Educació i acció ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156 Indicador 9.1. Nivell d’estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 Indicador 9.2. Escoles que participen en projectes d’educació ambiental . . . . . . . . . . . 162 Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170 Indicador 10.1. Canvi climàtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 Indicador 10.2. Autosuficiència energètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176 L’any a cop d’ull . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182 Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Presentació Us presentem l’Informe dels indicadors de Enguany, l’informe ens indica que anem per sostenibilitat de Barcelona de l’any 2016, que bon camí i també que hem de seguir esfor- sintetitza i avalua l’evolució de la ciutat en rela- çant-nos i treballar . Comprovem com la majo- ció amb els objectius del Compromís Ciutadà ria dels indicadors milloren lleugerament o per a la Sostenibilitat 2012-2022 . es mantenen estables . La pujada dels nivells d’ocupació és una molt bona notícia, que ens 5 Les accions per la millora de les condicions agradaria no veure associada a un augment de sostenibilitat urbana són una prioritat del dels consums i de la producció de residus . Per govern de l’Ajuntament, que les articula des de aconseguir desacoblar la millora econòmica la Tinència d’Ecologia Urbana i les proposa com del consum i la generació de residus cal fer a projectes de caràcter transversal . Barcelona molta feina en l’extensió de la cultura de sos- continua avançant cap a una nova i millor rela- tenibilitat . ció amb el medi ambient com a clau pel benes- tar de les persones . Igual que en els informes anteriors, acom- panyen els indicadors de sostenibilitat amb Aquest any 2017 arribem a l’equador del una bona pràctica per a cada objectiu, les Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat, un quals han estat seleccionades d’entre les acci- bon motiu per reflexionar sobre el camí fet i per ons dutes a terme per entitats, empreses i identificar-ne els reptes principals . L’informe escoles de la xarxa de signants del Compromís . dels indicadors de sostenibilitat proporciona Són exemples de les iniciatives que es desen- una eina d’avaluació contínua dels progressos volupen a la ciutat i excel•lents testimonis de de Barcelona des de la perspectiva del desen- corresponsabilitat i implicació ciutadana . volupament sostenible . Janet Sanz Tinenta d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Introducció Els indicadors de sostenibilitat 2012-2022 L’informe 2016 dels indicadors de sostenibilitat es redacta, com els anteriors, en concordan- ça amb els objectius i les línies d’actuació del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012- 2022 i respon a la situació socioeconòmica i ambiental actual de Barcelona . El sistema d’in- dicadors es va formular d’acord amb els criteris d’experts sobre els diferents àmbits analitzats, així com de la participació de representants 7 d’institucions, entitats i col•lectius de la ciutat membres de la xarxa Barcelona+Sostenible . Es va procurar mantenir les sèries dels indicadors rellevants que venien dels informes anteriors a la vegada que es va constatar la necessitat d’equilibrar els aspectes socials i econòmics amb els ambientals a través d’indicadors nous . Aquest informe és una eina que mesura el progrés de la ciutat des de la perspectiva del desenvolupament sostenible, atès que permet recopilar de manera sintètica i global informa- ció sobre els diferents àmbits d’activitat . Els indicadors de sostenibilitat de la ciutat de Barcelona són els següents: Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 OBJECTIU INDICADOR 1 . Biodiversitat 1.1. Superfície verda 1.2. Biodiversitat de les aus 2 . Espai públic i mobilitat 2.1. Ecomobilitat 2.2. Seguretat viària 3 . Qualitat ambiental i salut 3.1. Qualitat de l'aire 3.2. Qualitat acústica 3.3. Qualitat de l'aigua de consum humà 4 . Ciutat eficient, 4.1. Renovació del parc d'habitatges productiva i d'emissions zero 4.2. Consum d'aigua 4.3. Penetració de les TIC a les llars 5 . Ús racional dels recursos 5.1. Consum responsable 8 5.2. Generació de residus municipals 5.3. Recollida selectiva de residus 5.4. Destí dels residus municipals 6 . Bon govern i responsabilitat social 6.1. Despesa municipal en els àmbits ambiental i social 6.2. Endeutament del Govern municipal 6.3. Certificacions en l’àmbit de la sostenibilitat 7 . Benestar de les persones 7.1. Esperança de vida en néixer 7.2. Accessibilitat a l'habitatge 7.3. Nivells d’ocupació 7.4. Distribució de la renda 7.5. Accés a l'oferta cultural 7.6. Satisfacció ciutadana 8 . Progrés i desenvolupament 8.1. Innovació 9 . Educació i acció ciutadana 9.1. Nivells d'estudis 10 . Resiliència i responsabilitat planetària 10.1. Canvi climàtic 10.2. Autosuficiència energètica Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 L’Informe del 2016 L’Informe d’indicadors de sostenibilitat de Bar- L’informe d’enguany vol seguir aprofundint celona és el quart que es redacta des de la reno- en la comprensió del comportament territo- vació del Compromís Ciutadà . Se n’ha mantingut rial, sectorial, de gènere dels indicadors i amb la imatge comuna i les sèries de dades que han la proximitat amb les persones . Amb aquest de permetre l’avaluació de l’estat de la ciutat, objectiu, els resultats es presenten desagre- actual i al llarg dels anys . Com ja vam fer en els gats per districtes, barris i categories . informes anteriors, es vol destacar la tasca feta en els aspectes següents: L’informe 2016 manté els apartats “L’any a cop d’ull”, on es presenten els resultats quanti- La valoració dels resultats dels indicadors es tatius d’una manera sintètica, i el “Destaquem”, fa amb valors de referència específics per: on s’analitzen algunes de les qüestions més 9 remarcables d’una manera més qualitativa . • Determinar estàndards normatius locals, auto- nòmics o europeus Com en anys anteriors, i per fer accessi- • Establir objectius d’acord amb els instruments ble la informació al màxim de gent interessada de planificació propis municipals possible, mantenim el web de Barcelona + • Valorar els indicadors per a la Unió Europea Sostenible, on es poden consultar tots els indi- cadors: http://lameva.barcelona.cat/barcelona- • Informar del valor màxim o mínim assolit pel sostenible/ca/barcelona-sostenible/tags/page/ mateix indicador en la sèrie temporal analitzada indicadors-de-sostenibilitat-de-barcelona Paral•lelament a la redacció de l’informe 2016, s’ha redactat també un informe sobre la Finalment, hem seleccionat deu bones revisió dels indicadors de sostenibilitat segons pràctiques d’entitats, empreses, escoles i els indicadors de l’ISO 37120:2014 . Aquesta organitzacions de la xarxa de signants del norma defineix i estableix metodologies per Compromís, que són bons exemples d’accions a un conjunt d’indicadors per dirigir i mesurar compromeses amb la sostenibilitat . el rendiment dels serveis de la ciutat i la qua- Amb l’Informe d’indicadors de sostenibilitat litat de vida . Segueix els principis establerts i de Barcelona 2016 s’ha consolidat un ins- es pot utilitzar conjuntament amb l’ISO 37101, trument de seguiment dels progressos de la relativa al “desenvolupament sostenible en ciutat des de la perspectiva del desenvolu- comunitats” . L’ISO 37120:2014 és aplicable a pament sostenible, que permet veure com va qualsevol ciutat, municipi o govern local que evolucionant la ciutat per donar compliment es comprometi a mesurar-ne el funcionament als objectius del Compromís Ciutadà per la d’una manera comparable i verificable, inde- Sostenibilitat 2012-2022 . pendentment de la seva mida i ubicació . El resultat de l’informe conclou que els Indicadors de sostenibilitat urbana de Barcelona definits i utilitzats són compatibles i comparables amb l’ISO i, per tant, garanteixen una correcta ava- luació global de l’estat de la ciutat, que pot ser comparable amb altres situacions urbanes . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Dades bàsiques Territori Clima Longitud Greenwich: 02º 07’ 31’’ E 16,5ºC mitjana anual Latitud: 41º 25’ 10’’ N 32,4ºC màxima extrema Altitud: 9 m 0,6ºC mínima extrema Temperatura mitjana 1986-2015: 10 Superfície del municipi: 15,5ºC 102.158.777m2 2.853,5 hores de sol anuals 968,7 hPa mitjana 988,1 hPa màxima Població 939,5 hPa mínima 1.608.746 habitants 72% d’humitat relativa 47.3% homes 52,7% dones 480,2 mm totals Densitat: 157,5 h./ha 66,0 mm/dia precipitació màxima 123 dies de precipitacions Precipitació mitjana 1986-2015: 606,1 mm Usos del sòl (% superfície municipi) Residència: 25,8% Equipaments: 10,2% Parcs urbans: 12,3% Indústria i infraestructures: 13,6% Xarxa viària: 22,6% Parcs forestals: 16,2% 4.739 m de platges Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 1: Biodiversitat del verd urbà a la renaturalització de la ciutat Objectiu 1: Biodiversitat Indicador 1.1. Resultat: Superfície verda 17,59 m2/h. de superfície verda per habitant Superfície verda per habitant Expressa la superfície d’espais verds de propietat i gestió municipal de Barcelona per habitant. Inclou l’es- pai forestal del parc de Collserola dins del terme municipal de Barcelona. La distribució del verd per tipologies expressa la superfície d’espais verds públics dins de la trama urbana 12 (no inclou Collserola) en funció del tipus d’espai i del seu nivell de manteniment: parc, jardí, parterre, plaça i hort urbà. En un futur, en la mesura que es disposi de més informació, es podrien afegir façanes i cobertes 1 verdes, verd privat i horts comunitaris no municipals i altres verds municipals i d’altres administracions (per exemple, superfícies verdes dels cementiris, escoles, centres cívics, etc.). 2 Fórmula: Unitat: 3 Superfície de verd urbà del municipi / nombre d’habitants del municipi m2/h. 4 Periodicitat: Font: Anual Departament d’Avaluació d’Espais Verds i Biodiversitat. Medi Ambient i Serveis Urbans. 5 Ajuntament de Barcelona. 6 Valors de referència: Objectiu de planificació: 7 Compromís de Barcelona pel clima 8 Rellevància internacional: 9 Estratègia temàtica del medi ambient urbà. Comissió Europea. Carta d’Aalborg. Compromisos 6.1, 6.2, 9.2. 10 Inclòs en els indicadors comuns europeus de sostenibilitat local. Organització Mundial de la Salut. Indicadors de salut de les ciutats sostenibles. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 1: Biodiversitat Resultat La superfície verda del municipi de Barcelo- 0,02; 0% na l’any 2016 és de 28,32 km2, dels quals el 40% 1,42; (11,33 km2) corresponen a verd estrictament urbà, 1,96; 5% 7% i 16,99 km2 (60%) corresponen a la part forestal Verd forestal (Collserola)* de Collserola dins el municipi . Això suposa una Parcs i jardins superfície verda total per habitant de 17,59 m2 . 7,94;28% Parterre16,99; 60% Plaça Si ens centrem en el verd estrictament urbà Hort urbà (11,33 km2), els parcs i els jardins representen el 70% d’aquesta superfície, seguits dels parter- res, que ocupen el 17,3% de la superfície verda 13 (figura 1) . Figura 1. Distribució de la superfície de verd municipal per tipologies (km2, %), 2016. 1 La distribució de les zones verdes públiques *La superfície de verd forestal (Collserola) es considera estable als diferents districtes de la ciutat és força de- des de l’any 2014 (1.698,72 ha). 2 sigual . El verd públic es concentra principalment a Sarrià - Sant Gervasi (74,54 m2/h .), que inclou 3 una part important de Collserola . Amb superfí- cies de verd inferiors es troben seguidament els 4 districtes d’Horta-Guinardó (30,38 m2/h .) i les Corts (17,05 m2/h .) (figura 2) . Els districtes amb 5 una dotació més modesta, a conseqüència de la 6 compacitat de la trama urbana, són Sant Martí (2,21 m2/h .), Sants-Montjuïc (4,31 m2/h .) seguit 7 de Ciutat Vella (6,14 m2/h .) . 8 12 80 9 70 10 60 10 8 50 6 40 30 4 20 2 10 0 0 rtí -a ts ll a - -cia ple eu s rri rt s rta ó rià i t M Sa n uïc Ve rà m dr a Co o rd ar as n . tj t G a n B s H a 3 n ta 6. Ei x t A ou Le 7 . uin a 5. S rv S Mo iu L’ an N . G t Ge . C . 10 1. 2 . S 8 . 4 n 9 S a Verd forestal Verd urbà Total Figura 2. Distribució de la superfície de verd urbà per districtes, 2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Superfície (milions de m2) Superfície per habitant (m2/h.) Objectiu 1: Biodiversitat Variació interanual 0,50% La superfície verda total s’ha mantingut pràc- 0,30% 0,18% ticament estable (+0,18% en termes absoluts i 0,10% -0,20% per habitant) (figura 3) . -0,10% El districte en el qual s’ha creat més superfí- cie de verd durant el 2016 ha estat Sants-Montjuïc -0,20%-0,30% (10 .404 m2) (figura 4) . -0,50% Total Per habitant Figura 3. Variació interanual de la disponibilitat de superfície de verd urbà, 2015-2016. 14 DISTRICTE ESPAI VERD SUPERFÍCIE (m2) 1 Ciutat Vella Baluard de l’Estació de França 651 L’Eixample Germanetes 1 .723 2 Sants Montjuïc Calaix de Sants 10 .404 Sarrià - Sant Gervasi Plaça de Calvó 1 .214 3 Nou Barris Plaça de l’Aigua 874 Carretera de Ribes entre el pont de Sarajevo i el carrer del Tor- 4 Sant Andreu 4 .306 rent de la Perera Sant Martí Jardí del Sol 360 5 Figura 4. Principals actuacions de creació de superfície verda, 2016. 6 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 1: Biodiversitat Tendència Des de l’any 1997 la superfície verda total ha augmentat progressivament . La superfície verda per ha- bitant va anar disminuint des de l’any 2000 fins al 2010, any en què es va produir un canvi en la metodo- logia de càlcul . Des de llavors, la superfície verda per habitant ha anat augmentant paulatinament fins a l’actualitat, en què podem considerar que es manté estable . Nota: L’any 2010, a conseqüència de la declaració del Parc Natural de Collserola, hi ha un canvi de criteri tècnic en l’estimació de la super- fície de verd forestal que afecta la superfície de verd total. 30 Objectiu Compromís BCN pel CLima 2030:1,6 km2 addicionals als valors 2015 26 29 15 28 24 27 22 1 26 20 2 25 18 3 24 16 23 4 14 22 5 21 12 6 20 10 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Total 27,28 27,34 27,63 27,79 27,84 28,02 28,31 28,35 28,37 28,47 28,57 28,75 28,72 27,80 27,97 28,01 28,14 28,21 28,27 28,32 7 Per habitant 18,08 18,12 18,37 18,57 18,49 18,35 17,89 17,96 17,81 17,73 17,91 17,79 17,71 17,17 17,31 17,23 17,46 17,61 17,62 17,59 8 Figura 5. Tendència de la disponibilitat de superfície verda,1997-2016. 9 10 Reptes i oportunitats Tal com evidencien els estudis duts a terme En el context de les prioritats del Pla del per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració verd i de la biodiversitat 2020, del Compromís amb el Servei Meteorològic de Catalunya i Barce- de Barcelona pel clima i de la Mesura de govern: lona Regional sobre els efectes del canvi climàtic Programa d’impuls de la infraestructura verda, a Barcelona, es preveu un increment de les tem- la ciutat té com a objectiu incrementar la peratures i de la freqüència d’onades de calor, superfície de verd urbà del 2015 en 1,6 km2 per fet que planteja la necessitat de potenciar les a l’any 2030, amb l’objectiu de generar una més funcions socioambientals del verd com a estra- bona adaptació de la ciutat als possibles efec- tègia d’adaptació, reducció de la vulnerabilitat i tes del canvi climàtic . En una ciutat tan densa augment de la resiliència al canvi climàtic . i consolidada com Barcelona, la possibilitat Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Superfície verda (km2) Superfície verda per habitant (m2/h.) Objectiu 1: Biodiversitat d’incrementar el verd no depèn només de la pre- Per saber-ne més: visió del planejament . Cal tenir en compte altres opcions potencials per augmentar-lo, com la A Barcelona: Pla del verd i de la biodiversitat recuperació dels interiors d’illa, l’aprofitament de de Barcelona, 2020 . Ajuntament de Barce- solars buits com a espais d’ús temporal, la cons- lona . 2013 . Versió completa | Versió resum trucció de cobertes i murs verds, les plantacions Mesura de govern: Pla d’impuls de la infraes- en balcons i terrasses i, fins i tot, dins un mateix tructura verda urbana . Ajuntament de Barce- espai verd, l’enriquiment de l’hàbitat amb la plan- lona 2017 . tació de més estrats vegetals . En aquest sentit, actualment s’aposta per la naturalització dels Compromís de Barcelona pel clima . espais verds com a instrument per obtenir més Onades de calor . Resum executiu . Pla clima . quantitat de natura i de més qualitat, per con- Ajuntament de Barcelona 2016 . servar la biodiversitat, millorar-la i augmentar-la com a infraestructura verda, amb ecosistemes més Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat . Ajunta- 16 resilients al canvi climàtic i, per tant, menys vul- ment de Barcelona 201 . nerables . Tot plegat, per potenciar els serveis 1 ecosistèmics i obtenir de la natura els màxims Registre de cobertes verdes i murs verds . Mapa beneficis socials i per a la salut . Barcelona+Sostenible . 2 El Compromís de Barcelona pel clima també Registre d’horts urbans a la ciutat . Mapa Bar- 3 confirma, com a mesura estratègica per al perío- celona+Sostenible . de 2015-2017, el desplegament del Pla del verd i la Guia de terrats vius i cobertes verdes . 4 biodiversitat de Barcelona 2020 . L’any 2016, s’han iniciat projectes com ara els de “Fer un jardí per 5 a la biodiversitat” i “Dissenyar un corredor verd” . Al món: Web de la xarxa de ciutats biofíliques 6 En el marc d’aquest objectiu, conèixer el verd Sobre els efectes i reptes de la conservació de real, tant públic com privat, continua constituint 7 la diversitat a les ciutats . Projecte “Cities and una necessitat per planificar o projectar nous es- Biodiversity Outlook” . pais . L’ús de l’Índex NDVI (Normalized Difference 8 Vegetation Index) ja ha permès estimar la quan- 9 titat de verd, tant públic com privat, existent a Barcelona, la seva distribució en els barris i els 10 districtes, i com es relaciona amb els paràmetres urbanístics . Segons aquest mètode de seguiment, la coberta verda total a Barcelona ha estat l’any 2016 de 3 .462 ha que suposen 21,6 m2/h . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 1: Biodiversitat Indicador 1.2. Resultat: Biodiversitat de les aus Espècies autòctones: 0,80 Espècies assilvestrades: 1,15 Índex d’evolució poblacional de les espècies d’ocells autòctones i assilvestrades Expressa l’evolució de les poblacions d’espècies autòctones i assilvestrades (exòtiques i coloms semido- mèstics) d’ocells a Barcelona de l’any en qüestió, en relació amb les poblacions censades el primer any que es va iniciar el procés de monitoratge (2005). 17 Els censos es duen a terme de manera sistemàtica dues vegades durant la temporada de nidificació (en- 1 tre els mesos d’abril a juny) i dues vegades més durant la temporada d’hivernada (entre els mesos de desembre i gener), en onze itineraris de tres quilòmetres representatius dels hàbitats principals de la 2 ciutat. L’índex és estimat pel programari TRIM (Trends and Indices for Monitoring data) (Pannekoek & van Strien, 2005), que calcula les tendències temporals en la mida de les poblacions d’espècies autòctones i 3 assilvestrades d’ocells utilitzant la categorització adoptada per l’European Bird Census Council: augment fort, augment moderat, estable, canvi incert, disminució moderada i disminució forta. 4 Els valors obtinguts per a cada espècie s’avaluen de manera independent en temporada de nidificació o d’hivernada i s’agrupen per obtenir un índex per a les espècies nidificants i un altre per a les hivernants 5 (Gregory et al., 2005). El resultat obtingut per a l’any en curs es compara amb el valor de l’any de referència, al qual es dona el 6 valor 1 (en el cas de Barcelona, es pren l’any 2005). L’índex global s’obté fent la mitjana aritmètica del valor obtingut pels ocells nidificants i els hivernants, i d’aquesta manera s’expressa un sol resultat per a cada 7 un dels dos grups tractats: espècies autòctones i assilvestrades. 8 Fórmula: Unitat: 9 Valor de l’índex per l’any actual / valor de l’índex per l’any 2005. -- 10 Periodicitat: Font: Anual Informe 2016. Programa de seguiment d’ocells comuns a Barcelona (SOCC) Valors de referència: Objectiu propi: Informe SOCC 2005: augmentar el nombre d’exemplars d’espècies autòctones i disminuir el nombre d’exemplars de les espècies assilvestrades. Rellevància internacional: Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 1: Biodiversitat Resultat La població d’ocells autòctons segueix sent menor l’any 2016 (índex = 0,80) en relació amb l’any 2005 (índex = 1) . En el conjunt de les espè- cies analitzades, la majoria han disminuït les seves poblacions . Les més emblemàtiques són la merla, el gafarró i el pardal (figura 1), mentre que només el tudó i la tórtora turca han incrementat les seves poblacions . La garsa i el tallarol capnegre regis- tren una tendència estable a la primavera i hivern, mentre que el falciot negre, els estornells i la mallerenga blava sols són estables a la primavera . 18 La població de les espècies assilvestrades 1 (exòtiques i coloms semidomesticats) ha aug- mentat en relació amb el 2005 (índex = 1,15) però 2 ha disminuït respecte a l’any passat . La cotorra de Kramer presenta un increment, moderat a la 3 primavera i fort a l’hivern, mentre que el colom 4 semidomèstic ha disminuït d’una manera impor- tant i la cotorreta de pit gris ha romàs estable 5 (figura 1), segons el SOCC . Ara bé, en el cas de la cotorreta de pit gris, el cens complet realitzat de 6 la totalitat de la superfície de la ciutat, impul- sat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona 7 (ASPB), va permetre actualitzar la seva mida poblacional, que s’estima en poc més de 5 .000 8 individus presents a Barcelona . Això significa que 9 la població segueix creixent exponencialment . 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 1: Biodiversitat AUTÒCTONES PRIMAVERA 2005 - 2015 HIVERN 2004/05 - 2015/16 Tudó Columba palumbus Augment fort Augment fort Tórtora turca Streptopelia decaocto Augment moderat Augment moderat Mosquiter comú Phylloscopus collybita Absent primavera Augment moderat Garsa Pica pica Estable Estable Tallarol capnegre Sylvia melanocephala Estable Estable Falciot negre Apus apus Estable Absent Mallerenga blava Cyanistes caeruleus Estable Disminució moderada Estornells negre/vulgar Sturnus sp. Estable Disminució moderada Cuereta blanca Motacilla alba Incerta Disminució moderada Cotxa fumada Phoenicurus ochruros Incerta Estable 19 Cadernera Carduelis carduelis Incerta Disminució forta Pit-roig Erithacus rubecula Incerta Disminució moderada 1 Verdum Carduelis chloris Disminució moderada Incerta Mallerenga carbonera Parus major Disminució moderada Incerta 2 Xoriguer Falco tinnunculus Disminució moderada Incerta 3 Oreneta vulgar Hirundo rustica Disminució moderada Absent a l'hivern Rossinyol Luscinia megarhynchos Disminució moderada Absent a l'hivern 4 Pardal comú Passer domesticus Disminució moderada Disminució moderada Gafarró Serinus serinus Disminució moderada Disminució moderada 5 Merla Turdus merula Disminució moderada Disminució moderada ASSILVESTRADES 6 Cotorra de Kramer Psittacula krameri Augment moderat Augment fort 7 Cotorreta de pit gris Myiopsitta monachus Estable Incerta Colom semidomèstic Columba livia Disminució forta Disminució moderada 8 Figura 1. Tendències de l’índex poblacional d’espècies autòctones i assilvestrades (2004/5-2016/17). 9 10 Variació interanual 0,0% El valor de l’índex per a les espècies autòc- tones ha disminuït (-12,4%), igual que per a les -4,9% espècies assilvestrades (-5,6%) (figura 2) . -5,0% Espècies Espècies autòctones assilvestrades -10,0% 7,5% Figura 2. Figura 2. Variació interanual de l’índex de tendència poblacional dels ocells, 2015-2016. -15,0%- Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 1: Biodiversitat Tendència Si bé la tendència des del 2005 continua a) Hi ha un grup d’espècies que presenten sent de davallada de les poblacions d’ocells tendències poblacionals variants en els autòctons i d’augment de les poblacions d’es- darrers anys: puput, xoriguer, bosqueta pècies assilvestrades, les dades recollides per vulgar i caragolet . Aquesta variació es a l’any 2016 mostren un lleuger decreixement de relaciona amb els problemes de mostratge les espècies assilvestrades (figura 3) . Aquesta que presenten per la seva baixa abundàn- evolució aproxima aquest indicador cap als cia a la ciutat . objectius previstos de minva de les poblacions b) Entre les espècies que pateixen un descens de les espècies assilvestrades . en la temporada de cria en destaquen tres de profundament urbanes que també 20 L’augment o l’estabilitat de les poblaci- decreixen en moltes ciutats europees: el ons d’algunes espècies autòctones s’ha donat 1pardal, la merla i els estornells . Si bé es tant per a les espècies nidificants com per a desconeixen les causes d’aquest declivi, 2 les hivernants, si bé entre les primeres, com el un dels factors podria ser el derivat de la tudó o la tórtora turca, l’augment ha estat més competència amb espècies exòtiques com 3 important . Destaca que per primer cop l’hi- les cotorres o d’altres autòctones nouvin- vern del 2016-2017 presenta un augment d’una gudes que s’han incrementat els darrers 4 espècie d’insectívor hivernant: el mosquiter . En temps, i que ara es mostren estables (cas relació amb el total d’espècies, disminueixen de la garsa) o en gran creixement (cas del 5 més les poblacions a la primavera (nou espè- tudó i de la tórtora turca) . cies) que no a l’hivern (vuit espècies) . D’altra 6 banda, preocupa la disminució de la població de c) Un altre grup que mostra una disminució pardal manifestada per primer cop aquest 2016 . important són els ocells de cant de la famí- 7 lia dels fringíl·lids: el gafarró, el verdum i La disminució de les poblacions d’espècies la cadernera . Les poblacions d’aquestes 8 assilvestrades s’ha produït, principalment, a espècies disminueixen de manera clara causa de la reducció de les poblacions de colom també a la resta de Catalunya sense una 9 semidomesticat en els censos nidificants com causa aparent, però la captura que en fan 10 en els hivernants . els afeccionats als concursos de cant, sobretot en zones amb alta densitat de En la comprensió dels possibles factors res- població humana, pot ser un dels factors ponsables dels fenòmens apuntats, s’han de que cal considerar . tenir en compte les consideracions següents: Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 1: Biodiversitat c) Les espècies que depenen d’altres animals d) En els ocells assilvestrats, aquesta disminu- com els insectes, els rosegadors o els matei- ció pot atribuir-se a les mesures de control xos ocells per a la seva alimentació estan en municipal de les poblacions, sobretot en el descens, probablement a causa de la dis- colom . L’efecte contrari, però, es dona en la minució de preses en l’ambient urbà, patró cotorra de Kramer, que actualment no dis- general a tot el continent europeu . Es tracta posa de cap mesura de control i que és la de mallerengues, estornells, cuereta blanca, responsable, en bona mesura, que l’indica- pit-roig, oreneta vulgar, rossinyol i caragolet . dor d’ocells exòtics no disminueixi més . 1,40 21 1,20 1 1,00 2 0,80 3 0,60 4 0,40 5 0,20 6 0,00 7 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Espècies autòctones 1,00 1,05 1,10 0,95 0,99 0,95 1,00 0,82 0,79 0,78 0,86 0,80 8 Espècies assilvestrades 1,00 1,10 1,07 1,07 1,12 1,03 1,06 1,01 1,15 1,27 1,22 1,15 9 Tendència espècies autòctones Tendència espècies assilvestrades 10 Figura 3. Evolució de l’índex poblacional d’espècies autòctones i assilvestrades. 2005-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Índex poblacional Objectiu 1: Biodiversitat Reptes i oportunitats Les poblacions de les espècies assilves- trades han registrat una lleugera disminució, cosa que ha millorat l’indicador . La disminució de les aus autòctones des de l’any 2005 conti- nua requerint aprofundir en el coneixement de les causes que la provoquen . Si bé no es des- carta la influència de la meteorologia, el canvi climàtic o el canvi de patrons migratoris, alguns factors locals que poden estar influint són els següents: 1) La urbanització de solars o altres espais 22 permeables . 1 2) L’augment de la població de gossos i gats . 3) La manca d’arbustos densos i vegetació her- 2 bàcia autòctona als jardins urbans . 3 Per conservar els ocells autòctons, també és necessari reforçar els serveis que proporci- 4 onen els hàbitats urbans, com ara augmentar la vegetació que dona fruits a la tardor i l’hivern 5 (heures, arbustos com ara l’arboç o el llentiscle) 6 i les plantes ruderals, i intensificar l’aplicació de mesures de control dels ocells assilvestrats per 7 minimitzar les pressions que generen sobre les espècies autòctones per factors de competèn- 8 cia, predació i parasitisme . 9 Per saber-ne més: 10 A Barcelona: Informe del seguiment d’ocells a la ciutat de Barcelona, anuals . Xavier Ferrer, Sergi Herrando i Marc Anton . ICO, UB i Ajuntament de Barcelona . Al món: Trends of commonbirds in Europe, 2015 . European Bird Census Council . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 2: Espai públic i mobilitat del carrer per circular al carrer per viure-hi Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Indicador 2.1. Resultat: Ecomobilitat Desplaçaments interns: 82,7% Desplaçaments de connexió: 58,3% Pes de l’ecomobilitat en els desplaçaments realitzats Expressa la proporció d’etapes de desplaçaments fetes per la població de més de 15 anys resident a Bar- celona en modes de transport públic i no motoritzat (a peu i en bicicleta). S’entén per “etapa” la fracció del desplaçament que comporta un canvi de mitjà de transport amb una durada superior a cinc minuts. 27 El transport públic inclou el metro, l’autobús, el tramvia, el tren, l’autocar i el taxi. El transport privat inclou el cotxe, la moto, la furgoneta i el camió. Es presenten els resultats desagregats per tipus de des- 1 plaçament (intern a la ciutat o de connexió intermunicipal). 2 Fórmula: ∑ Unitat: d’etapes de desplaçaments efectuades en modes de transports no 3 % motoritzats i públics / total d’etapes de desplaçaments 4 Periodicitat: Font: Anual Memòria “Dades bàsiques de mobilitat”. Ajuntament de Barcelona 5 Valors de referència: 6 Objectiu de planificació: 7 Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018. Ajuntament de Barcelona 8 Rellevància internacional: Setena estratègia temàtica del medi ambient urbà. Comissió Europea. 9 Carta d’Aalborg+10. Compromís 6.2. Indicadors comuns europeus de sostenibilitat local. 10 Organització Mundial de la Salut. Indicadors de salut de les ciutats sostenibles. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Resultat L’any 2016, el nombre d’etapes de despla- 100% çaments efectuades en dia feiner ha estat 90% 8 .036 .260 . El 64,1% d’aquestes corresponen a 80%70% desplaçaments interns a la ciutat i, la resta, a 60% desplaçament de connexió amb altres muni- 50% cipis . El 73,9% d’aquests desplaçaments han 40% 30% estat fets amb modes d’ecomobilitat . Aquests 20% predominen tant en els desplaçaments interns 10% com en els de connexió, sent el seu pes superi- 0% Interns De connexió or en els desplaçaments interns (82,7% i 58,3%, Vehicle privat 17,3 41,7 respectivament) . En aquests, els modes pre- Transport públic 33,3 50,7 28 dominants són a peu i transport públic (46,4% Bicicleta 3,0 0,4 i 33,3%) i en els segons, el transport públic A peu 46,4 7,2 1 (50,7%) (figura 1) . Figura 1. Pes de l’ecomobilitat en els modes de transport de 2 la població resident, 2016. 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Variació interanual El nombre de desplaçaments efectuats en modes d’ecomobilitat ha augmentat en relació amb l’any anterior (+1,8%), i alhora ha augmen- tat en la mateixa proporció el nombre total de desplaçaments realitzats . En els desplaça- ments en bicicleta l’increment ha estat més notori (+14,1%) que en la resta de modes (+1,3% per als desplaçaments a peu i +1,7% per al transport públic) . En termes relatius, si bé la proporció de 29 desplaçaments fets en modes d’ecomobilitat en relació amb el total s’ha mantingut, la dels 1 desplaçaments en bicicleta ha augmentat de manera important (+12,1%) (figura 2) . 2 3 4 5 1,4% 6 12,1% 12,1% 12,1% 1,2% 7 1,0% 8 0,8% 0,6% 9 A peu Amb bicicleta Transport Transport 0,4% públic privat 10 0,2% 0,1% 0,0% -0,5% -0,5% -0,1% -0,1% -0,3% -0,1% -0,5% -0,1%-0,2% Interns Connexió Total Figura 2. Variació interanual de la proporció de desplaçaments efectuats en els modes, 2015-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Tendència El pes de l’ecomobilitat en els desplaça- entre els anys 2015 i 2016 . La proporció de ments totals s’ha estabilitzat després d’un desplaçaments en transport públic i privat ha lleuger augment en els últims anys (figura 3), disminuït lleugerament, mentre que la de des- mantenint-se per sota de l’objectiu establert plaçaments a peu i en bicicleta ha augmen- pel Pla de mobilitat urbana 2013-2018 (85,1%) . tat, sent aquest últim el mode que més s’ha incrementat en termes relatius . El pes acotat El nombre total de desplaçaments continua que té l’ús de la bicicleta entre el conjunt dels augmentant des de l’any 2013, moment en què modes de desplaçament (que constitueix el va assolir el mínim del període analitzat . Per al 2,1% del total dels desplaçaments l’any 2016) cas dels desplaçaments en bicicleta, aquest fa que l’increment observat no hagi repercutit augment ha estat continu des de l’any 2011 . 30 en un augment important del nombre de des- En termes relatius, el pes dels desplaça- plaçaments en aquest mode . 1 ments en modes d’ecomobilitat ha augmentat lleugerament des del 2011 i s’ha estabilitzat 2 3 9 7,83 7,69 7,89 8,03 120% 4 8 7,70 7,66 7 100% 5 Objectiu ecomobilitat 6 PMU 2013 -2018: 85,1% 73,3% 73,3% 73,5% 73,8% 73,9% 73,9% 80% 6 5 4 60% 7 3 40% 8 2 20% 1 9 0 0% Interns Connexió Interns Connexió Interns Connexió Interns Connexió Interns Connexió Interns Connexió 2011 2012 2013 2014 2015 2016 10 Transport privat 887.928 1.200.420 882.213 1.174.305 867.409 1.160.797 865000 1.149.000 879.308 1.181.120 891.717 1.203.560 Transport públic 1.699.544 1.427.252 1.627.995 1.383.010 1.629.237 1.382.551 1.648.000 1.408.000 1.686.459 1.439.629 1.714.930 1.463.839 Amb bicicleta 109.282 8.869 115.402 8.931 117.415 9.087 127.000 10.000 134.772 10.250 153.775 11.695 A peu 2.302.569 197.631 2.318.687 199.014 2.294.341 201.502 2.283.000 201.000 2.359.109 205.577 2.388.598 208.147 Desplaçaments totals 7.833.495 7.833.495 7.709.557 7.709.557 7.662.339 7.662.339 7.690.000 7.690.000 7.896.223 7.896.223 8.036.260 8.036.260 Pes de l'ecomobilitat total 73,3% 73,3% 73,3% 73,3% 73,5% 73,5% 73,8% 73,8% 73,9% 73,9% 73,9% 73,9% Figura 3. Tendència de l’ecomobilitat entre els residents, 2011- 2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Milions d'etapes de desplaçaments Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Reptes i oportunitats Destaca el programa Superilles que re- planteja el rol dels carrers per fomentar la L’augment del nombre de desplaçaments to- interacció social . A partir d’una nova forma tals, i especialment els efectuats amb l’estabi- d’agrupació de les illes tradicionals, les supe- lització de la proporció de desplaçaments duts rilles busquen pacificar i revitalitzar l’espai a terme amb alguns dels modes d’ecomobilitat públic a través de la potenciació dels usos com ara el transport públic i els desplaçaments comunitaris, el verd i la regulació el trànsit en a peu, genera la necessitat de seguir fomentant l’espai públic . Aquest programa s’està implan- la substitució de l’ús del transport privat per tant a través de processos participatius en els aquests últims . districtes de Sant Martí, l’Eixample i Gràcia . Les actuacions de regulació del trànsit, la millora continuada de la xarxa de transports 31 públics i del carril bici (en termes d’extensió, se- Per saber-ne més: guretat, etc .), la regulació de noves pràctiques A Barcelona: Pla de mobilitat urbana 2013- 1 de transport no motoritzat (bicicletes i patinets 2018 . Ajuntament de Barcelona . elèctrics, segways, etc .), la millora de l’ordena- 2 ció de les voreres (en relació amb obres, terras- A la Regió Metropolitana de Barcelona: En- ses, estacionaments, etc .) i la sensibilització questa de mobilitat en dia feiner 2015 . Institut 3 ciutadana sobre els beneficis de l’ecomobilitat d’Estudis Regionals i Metropolitans, 2015 . 4 continuen constituint prioritats en aquest àm- bit . El foment de la participació ciutadania està Al món: Indicadors de salut de les ciutats sos- obrint noves oportunitats per millorar l’eficàcia tenibles . Organització Mundial de la Salut . 2012 . 5 de les intervencions públiques en l’assoliment 6 de l’objectiu d’ecomobilitat . 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Indicador 2.2. Resultat: Seguretat viària 220 víctimes (192 ferits greus i 28 morts) Nombre de víctimes en accidents de trànsit Expressa el nombre de víctimes (ferits greus i morts) que s’han produït a causa d’accidents de trànsit du- rant l’any. Es consideren ferits greus les persones que han estat hospitalitzades més de 24 hores. Fórmula: Unitat: 32 ∑ nombre de víctimes (morts i ferits greus) d’accidents de trànsit Nombre 1 Periodicitat: Font: 2 Mensual Memòria anual “Dades bàsiques de mobilitat”. Ajuntament de Barcelona. 3 Valors de referència: Pla local de seguretat viària, 2013-2018. Ajuntament de Barcelona. 4 Rellevància internacional: 5 Setena estratègia temàtica del medi ambient urbà. Comissió Europea. Organització Mundial de la Salut. Indicadors de salut de les ciutats sostenibles (nombre de víctimes via- 6 nants i ciclistes). 7 Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Resultat Les víctimes d’accidents de trànsit (ferits 100% greus i morts) han estat 220 . La major part han 90% estat ferits greus (87,3%; 192 persones) (figura 1) . 80% D’aquestes, el 60,1% (118 persones) eren conduc- 70% tors de vehicles, la major part usuaris de vehicles de dues rodes a motor (99 persones) .D’altra ban- 60% 27 182 11.219 da, les víctimes mortals han estat 28, el 57% de 50% Resta ciutat les quals han estat vianants . 40% Rondes100% 30% L’any 2016 es va1n0 0v%eure implicats 9e0n% acci- 20% dents de trànsit amb9 0v%íctimes 18 .006 8v0e%hicles, 33 majoritàriament turism80e%s i motocicletes . Les pri- 10% 70% 1 10 639 meres causes directe7s0 %d’accident dels6 c0%onduc- 0% 1 Mort Ferit greu Ferit lleu tors són la manca d’a6t0e%nció en la cond5u0c%ció, no 27 182 11.219 Resta ciutat respectar les distàncies mínim2e7s de segur1e8t2at 2 50% 40% 11.219 Resta ciutat Rondes seguides pels girs indeguts o sense precaució . Rondes 3 Les dels vianants són 4c0re%uar per fora del3s0 %passos Figura 1. Víctimes d’accidents de trànsit, 2016. de vianants seguida p3e0r %desobeir els sem20à%fors . 4 20% 10% 10% 0% 1 10 639 5 0% 1 10 Mort 639Ferit greu Ferit lleu Mort Ferit greu Ferit lleu 6 Variació interanual 7 5,0% El nombre de víctimes (morts i ferits greus) 8 4,0% 3,7% ha disminuït (-2,65%) . Això ha estat bàsica- 3,0% -2,3% ment per la disminució de les víctimes ferides 9 2,0% greus (-3,5%) . El nombre de morts ha augmen- 1,0% tat (+3,7%) (figura 2) . 10 -2,65% -3,5% 0,0% Víctimes (Morts Morts Ferits greus Ferits lleus -1,0% i ferits greus) -2,0% -3,0% -4,0% Figura 2. Variació interanual de les víctimes de trànsit, 2014-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Tendència El nombre de víctimes (morts i ferits greus) mantingut la tendència de disminució, el de causades per sinistres de trànsit manté la persones mortes ha repuntat en relació amb tendència de disminució i assoleix per pri- l’any passat (figura 3). La tendència d’aquest mera vegada des del 2006 el valor objectiu de indicador contrasta amb l’increment pro- 220 víctimes establert pel Pla local de segu- gressiu des de l’any 2011 del nombre de retat viària (2013-2018). Entre les víctimes, persones ferides lleus en accidents de tràn- si bé el nombre de persones ferides greus ha sit, que supera els valors de l’any 2008. 500 14.000 34 450 12.000 400 1 350 10.000 2 300 8.000 250 Objectiu PLSV 2013-2018: 3 220 víctimes (ferits greus i morts) 6.000 200 4 150 4.000 5 100 2.000 50 6 0 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 7 Morts 48 43 31 40 39 31 30 22 31 27 28 Ferits greus 406 366 315 286 265 219 249 259 251 199 192 8 Víctimes totals 454 409 346 326 304 250 279 281 282 226 220 (morts i ferits greus) 9 Ferits lleus 12.440 12.391 11.205 11.096 10.500 10.059 11.736 11.098 11.119 11.595 11.858 10 Figura 3. Tendència de les víctimes d’accidents de trànsit, 2006-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Nombre de persones Nonmbre de persones Objectiu 2: Espai públic i mobilitat Reptes i oportunitats El nombre de víctimes ha assolit el valor ob- D’altra banda, l’increment de la proporció jectiu establert en el Pla local de seguretat viària de desplaçaments en modes d’ecomobilitat (2013-2018) en un context en què el nombre de pot contribuir a disminuir l’accidentalitat vià- desplaçaments que la població fa ha augmentat . ria associada a l’ús del vehicle privat motorit- L’increment del nombre de persones mortes en zat . La millora del transport públic i el foment accidents de trànsit i de persones ferides lleus fa dels modes de desplaçament no motoritzats que la millora de la seguretat viària continuï cons- (a peu, en bicicleta, etc .) a través de la millora tituint, però, una prioritat institucional i social . de l’espai viari i la sensibilització requereix se- guir millorant els mecanismes de coordinació D’una banda, es planteja la necessitat de se- i participació del conjunt d’organismes impli- guir millorant la protecció dels vianants, ciclistes cats, agents i ciutadania per unificar criteris i 35 i motoristes, que són els col·lectius més vulnera- concretar accions . bles pel que fa a l’accidentalitat viària, així com 1 garantir la convivència dels diferents col·lectius en l’espai urbà . Mesures de millora del disseny vi- 2 ari i de gestió del trànsit com ara l’ampliació de les zones pacificades de la ciutat (incloent l’extensió 3 de les zones de velocitat limitada a 30 km/h i les 4 superilles) o la millora de les condicions de creua- ment dels carrers per part dels vianants (ampliant 5 els punts de creuament de carrers, ampliant el temps per travessar, la senyalització, etc .) contri- 6 bueixen a la reducció del risc d’accidentalitat vi- ària . Aquestes mesures esdevenen especialment 7 prioritàries en aquells districtes (l’Eixample, Sant Martí, Sarrià - Sant Gervasi i Sants-Montjuïc) i 8 punts que presenten, per la intensitat de trànsit, taxes més altes d’accidentalitat . 9 En aquest mateix sentit, s’identifica la neces- 10 sitat de seguir sensibilitzant conductors, ciuta- Per saber-ne més: dania i col·lectius més vulnerables (infants, gent A Barcelona: Balanç d’accidentalitat 2016 . gran, etc .) sobre la necessitat d’una mobilitat se- Ajuntament de Barcelona . gura . Les campanyes dutes a terme en escoles, casals de gent gran i empreses contribueixen a la A Europa: European Road Safety Action Pro- millora de les pràctiques i comportaments viaris . gramme 2011-2020 . European Commission . 2010 . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut dels estàndards a l’excel·lència Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Indicador 3.1. Resultat: Qualitat de l’aire Concentració mitjana de NO2: 39 µg/m3 Concentració mitjana de PM 310: 24 µg/m Concentració mitjana de PM2,5: 13,8 µg/m 3 Concentració de contaminants a l’aire (NO2, PM10 i PM2,5) Expressa la concentració mitjana de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) a l’aire. Amb l’objectiu d’avaluar representativament la qualitat de l’aire a la ciutat, l’estructura de la xarxa de 40 vigilància inclou diferents estacions de mesurament ubicades en funció de la proximitat i el gradient d’emissions que reben. Així, trobem: 1) estacions en carrers amb intensitats elevades o molt elevades de 1 trànsit diari i 2) estacions en carrers amb intensitats moderades de trànsit diari o allunyades de les emis- sions directes del trànsit, anomenades de fons urbà. A aquestes emissions properes de contaminants, 2 caldria afegir-hi la contribució d’altres emissions contaminants difuses procedents de fonts locals i regi- onals, així com l’aportació de fonts d’emissió d’origen natural. 3 Fórmula: 4 Per NO2: Mitjana global de les mesures obtingudes cada 30 minuts al llarg de l’any pel con- Unitat: 5 junt de les estacions on es mesura cadascun dels contaminants. µg/m3 Per les partícules en suspensió: Mitjana global de les mesures diàries obtingudes al llarg de 6 l’any pel conjunt de les estacions on es mesura cadascun dels contaminants. 7 Periodicitat: Font: Anual Memòria de qualitat de l’aire, any 2016. Agència de Salut Pública. 8 Valors de referència: 9 Norma: Directiva 2008/50/CE relativa a la qualitat de l’aire i una atmosfera més neta a Europa. 10 RD 102/2011 relatiu a la millora de la qualitat de l’aire. Guies de qualitat de l’aire. Organització Mundial de la Salut. Rellevància internacional: Inclòs en els indicadors comuns europeus de sostenibilitat local: qualitat de l’aire local. Organització Mundial de la Salut. Indicadors de salut de les ciutats sostenibles (PM10 i PM2,5). Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Resultat NO2. La concentració mitjana anual de diòxid de qualitat de l’aire de la ciutat de Barcelona cor- nitrogen (NO2) a l’aire de la ciutat és de 39 µg/m 3 . relaciona aquesta distribució dels valors amb Mirant les diferències entre estacions, s’obser- la importància de la contribució d’altres fonts va que en les estacions de trànsit (l’Eixample i d’emissió diferents del trànsit per aquest con- Gràcia - Sant-Gervasi) i en la de fons urbà del taminant (ASPB, 2016) . Pel que fa als nivells Poblenou se supera el límit anual de protecció diaris, se supera el nivell de referència diari de de la salut de 40 µg/m3 establert per la Directiva l’OMS i el valor límit de la UE (VLd 50 µg/m3) tant 2008/50/CE i RD 102/2011 i que constitueix el ni- en les estacions orientades al trànsit com a vell de referència de l’OMS (figura 1) . A l’estació les de fons, però no s’assoleixen en cap de les de Gràcia - Sant Gervasi es van produir 4 supera- estacions de la ciutat les 35 superacions per- cions del valor límit horari (200 µg/m3), i no es van meses a la normativa . 41 superar les 18 hores permeses per la normativa . PM2,5. Pel que fa a la concentració de par- 1 PM10. La concentració mitjana anual de par- tícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 tícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM2,5), la mitjana anual de la ciutat 2 micres (PM10) a l’aire de la ciutat és de 24 µg/m 3, és de 13,8 µg/m3, per sota del valor límit de la per sota del valor límit anual de 40 µg/m3 esta- UE per al 2016, que és de 25 µg/m3 (figura 2), 3 blert per la CE (figura 2), però superior al valor de però superior al nivell de referència de l’OMS 4 referència de l’OMS (20 µg/m3) . Mirant les diferèn- (10 µg/m3) . Les estacions urbanes de la xarxa cies entre estacions, s’observa que si bé en totes de vigilància amb valors més elevats són les 5 elles es compleix el valor límit anual, se supera el de Plaça Universitat amb 17 µg/m3 i Poblenou i valor de referència de l’OMS (20 µg/m3) tant en les Eixample amb 16 µg/m3 . En totes les estacions 6 estacions de trànsit com de fons urbà (a excepció es compleix el valor límit anual per a l’any 2015 de Palau Reial i Vall d’Hebron) . Els valors màxims (25 µg/m3), i fins i tot el valor límit anual previst 7 registrats han estat 26 µg/m3 en estacions de per a l’any 2020 (20 µg/m3), però no s’assoleix trànsit i 27 µg/m3 en les de fons urbà . L’Informe de el nivell de referència de l’OMS . 8 60 270 9 Valor límit horari: 200 µg/ m3 50 220 10 Valor límit anual NO 3 40 2 : 40 µg/ m 170 30 120 20 70 10 20 0 -30v L’Eixample Gràcia- Poblenou Sants Palau Ciutadella Vall Sant Reial d'Hebron Gervasi Trànsit Fons urbà Mitjana anual (Valor límit anual: 40 µg/m3) Màxim horari (Valor límit horari: 200 µg/m3) Figura 1. Nivells de NO2 per estacions, 2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Concentració anual (µg/m3) Concentració horària (µg/m3) Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut 100 80 60 40 20 0 42 1 Trànsit Fons urbà 2 3 Mitjana anual PM (Valor límit EU: 40 µg/m3 10 ) Mitjana diaria PM2,5 (Valor tolerat EU: 25 µg/m 3 ) 4 Màxim diari PM10 (Valor límit EU: 50 µg/m 3 ) 5 Figura 2. Nivells de PM10 i PM2,5 per estacions, 2016. 6 Nota: En el gràfic es mostra el valor límit anual per a la salut de PM per al 2016 (25 µg/m32,5 ) . Per a les PM10, es permet superar el valor límit diari fins a 35 dies a l’any. El nivell de referència de l’OMS és de 20 µg/m3 de mitjana anual per a les PM10 i de 10 µg/m 3 per a les PM 72,5. El valor de referència de l’OMS per al màxim diari és 50 µg/m3 per a les PM10 i de 25 µg/m 3 per a les PM2,5. 8 9 10 Variació interanual Les concentracions mitjanes globals de 0% la ciutat de NO2, PM10 i PM2,5 han disminuït -5% -9,3% respecte a l’any 2015 (-9,3%, -14,3% i -19,3%, -10% -14,3% respectivament) . -15% -19,3% -20% -25% NO2 PM10 PM2,5 Figura 3. Variació interanual de la mitjana anual de NO2, PM10 i PM2,5, 2015-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 µg/m3 L’Eixample Gràcia-Sant Gervasi Plaça Universitat Poblenou Sants Palau Reial IES Verdaguer IES Goya Zona Universitària Vall d'Hebron Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Tendència Les concentracions mitjanes anuals de NO2, anual de l’OMS tant en les estacions de tràn- PM10 i PM2,5 reemprenen la tendència de dismi- sit com de fons urbà . En relació amb el valor nució progressiva d’aquests contaminants des límit diari (50 µg/m3), disminueix del nombre de l’any 2011 després de revertir el repunt obser- de dies en què se supera el nivell de referèn- vat de tots tres paràmetres l’any 2015 . cia diària de l’OMS tant en les estacions de trànsit com de fons urbà . Si bé la concen- Pel que fa a NO2, per a tot el període com- tració de PM es manté per sota dels valors près entre els anys 2001 i 2016, se supera el valor 2,5límit anuals fixats per la UE per al 2016 (25µg/ límit de protecció de la salut de la UE i el nivell de m3) i per a l’any 2020 (20µg/m3), se superen referència de l’OMS a les estacions de trànsit, i els nivells de referència de l’OMS . també d’una manera significativa i general a les 43 estacions de fons urbà de Poblenou i Ciutade- lla (ASPB, 2017) . Pel que fa a les PM10, tot i que Nota: Els valors límit s’utilitzen per calcular els resultats en 1 millora la concentració mitjana anual en totes els punts de mesura, però no per avaluar la mitjana global de les estacions i es compleix el valor límit anual de la ciutat. Tot i això, s’ha considerat d’interès mostrar-los en 2aquest gràfic per tenir-los en compte com a orientació en la la UE, es continua superant el valor de referència interpretació de la tendència. 3 4 70 5 60 6 50 7 40 Valor límit NO2 i PM10 (UE): 40 µg/m 3 8 30 9 Valor límit PM2,5 (UE): 25 µg/m 3 2015 i 20 µg/m3 2020 20 10 10 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Mitjana anual ciutat NO2 49 54 55 53 58 54 54 50 49 47 48 44 40 39 43 39 Mitjana anual ciutat PM10 36 37 29 32 31 24 25 28 24 Mitjana anual ciutat PM2,5 19,6 18,6 15,3 14,7 17,1 13,8 Figura 4. Tendència de la concentració mitjana anual de NO2, PM10 i PM2,5,2001-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 µg/m3 Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Reptes i oportunitats Addicionalment, es requereixen mesu- res específiques de protecció de l’ambient L’exposició de la població a nivells de con- atmosfèric en zones i espais on els col·lectius taminació atmosfèrica crònica continuada més vulnerables hi passen més temps: nens (referida a la concentració anual de NO2, PM10, en edats inferiors als 6 anys, dones emba- PM2,5) a la ciutat de Barcelona fa que reduir les rassades, gent gran i persones amb malalties emissions d’aquests contaminants per sota respiratòries i cardiovasculars . dels valors màxims establerts per la UE i l’OMS constitueixi una prioritat per garantir la pro- tecció de la salut de les persones . Pel que fa a NO2, el fet que el transport terrestre constitu- Per saber-ne més: eixi l’activitat que més contribueix als nivells A Barcelona: Informe d’avaluació de la quali- d’immissió (59,9% segons l’inventari d’emissi- tat de l’aire a la ciutat de Barcelona . Any 2016 . 44 ons elaborat l’any 2013) planteja la necessitat Agència de Salut Pública 2016 . de seguir prioritzant la pacificació de l’espai 1 públic, la promoció de l’ecomobilitat, la renova- Pla de millora de la qualitat de l’aire a Barcelona 2 ció del parc automobilístic i la gestió i reducció (PMQAB), 2015-2018 . Hàbitat Urbà, Ajuntament del trànsit, especialment en els horaris d’en- de Barcelona, 2015 . 3 trada i sortida de la ciutat en els quals és més Pla de millora de la qualitat de l’aire a les zones intens . La reducció de la concentració de les de protecció especial de l’ambient atmosfèric, 4 PM10, mescla heterogènia de diferents compos- Direcció General de Qualitat Ambiental, Gene- tos que, provinents de diferents fonts d’emissió, 5ralitat de Catalunya, 2015 . passa per reduir les emissions en les principals fonts on és possible emprendre mesures de Al món: Impacte sanitari de la contaminació de 6 reducció (a diferència de les fonts naturals): el l’aire . 68a Assemblea Mundial de la Salut . Orga- 7 trànsit, les obres i l’activitat industrial . nització Mundial de la Salut . 2015 . 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Indicador 3.2. Resultat 2012: Qualitat acústica Població exposada a més de 65 dB(A) durant el dia: 40,25% Població exposada a més de 55 dB(A) durant la nit: 56,18% Percentatge de població exposada a diferents nivells de soroll Expressa la proporció de persones exposades a diferents nivells de soroll durant el període dia-vespre- 45 nit (nivells d’immissió). El nivell de soroll es mesura en dB(A) (en rangs de 5 dB). Es calcula a partir de les dades de les quals es nodreix el Mapa estratègic de soroll. Aquest mecanisme 1 identifica: • El nivell de soroll (nivell d’immissió exterior de les façanes a una altura de 4 metres) de cada tram 2 de carrer. • El volum de població que hi està exposada (estimada mitjançant la suma d’habitants empadronats). 3 4 Fórmula: Unitat: Població exposada a cada tram de contaminació acústica / Població total % 5 Periodicitat: Font: 6 Quinquennal Mapa estratègic de soroll de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. 7 Valors de referència: Norma: 8 Ordenança general de medi ambient. BOPB, 2 de maig de 2011. 9 Rellevància internacional: 10 Directiva europea 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i el Decret 176/2009, de 10 de novembre. Inclòs en els indicadors comuns europeus de sostenibilitat local: contaminació acústica Indicador reconegut per l’OMS en el seu programa sobre soroll i la salut. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Resultat 100% 0,55 0,40 L’any 2012, la proporció de població expo- 6,23 90% sada a nivells mitjans i alts de soroll ha estat 30,49 40,25% durant el dia (>65 dB(A)) i 56,18% durant 80% 39,70 la nit (>55 dB(A) (Figura 1) . 70% 49,95 60% Els districtes amb una proporció més ele- >75 dB(A) 50% 65-75 dB(A) vada de població exposada a aquests nivells de 51,91 40% 55-65 dB(A) soroll, tant de dia com de nit, són l’Eixample, les 45,20 <55 dB(A) 30% Corts i Sarrià - Sant Gervasi (Figura 2) . 20% 43,8243,82 10% 1144,,4411 1177,,1199 46 Figura 1. Percentatge de la població 0% exposada als diferents nivells sonors, 2012. Dia (Ld) Vespre (Le) Nit (Ln)7h-21h 21h-23h 23h-7h 1 2 3 4 Dia (Ld), 7h - 21h 5 100% 0,4 0,4 1,4 0,0 0,0 0,1 0,1 0,0 1,9 0,0 2,2 0,0 0,5 0,0 0,9 0,0 4,9 0,0 0,0 0,0 6 90% 18,9 21,2 23,4 20,970,4 70,8 35,3 32,1 29,8 27,2 34,0 80% 33,138,0 40,3 744,9 40,8 70% 55,7 55,0 54,8 55,7 8 60% 50% 71,0 67,8 62,5 64,1 9 40% 50,9 62,847,4 60,0 50,0 51,648,8 49,0 30% 45,2 49,5 6,0 6,0 34,6 34,9 29,9 30,2 10 20% 10% 22,2 22,1 9,7 10,6 13,9 11,3 9,6 9,6 13,4 13,8 11,1 10,6 9,7 10,0 13,2 13,1 11,2 10,8 10,0 9,5 0% 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 1. Ciutat 2. 3. Sants- 4. Les Corts 5. Sarrià- 6. Gràcia 7. Horta- 8. Nou 9. Sant 10.Sant Vella L’Eixample Montjuic St.Gervasi Guinardó Barris Andreu Martí >75 dB(A) 65-75 dB(A) 55 - 65 dB(A) < 55 dB(A) Figura 2. Proporció de la població exposada als diferents nivells sonors, per districtes, 2012. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Proporció de població exposada Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Vespre (Le), 21h - 23h 100% 6,4 90% 15,6 12,3 18,3 61,9 59,3 23,6 23,6 22,3 21,1 29,1 25,3 22,6 33,1 31,2 30,5 80% 39,3 36,542,1 40,4 70% 60% 50% 72,1 68,6 55,5 55,9 56,8 63,3 65,1 58,3 60,9 40% 48,4 54,7 52,5 57,5 58,444,0 54,742,7 52,3 30% 15,6 36,0 20% 36,8 33,1 10% 22,6 21,0 20,5 13,1 14,4 15,2 15,7 4712,1 12,2 11,1 11,3 11,7 13,3 13,8 11,2 16,4 16,5 0% 4,7 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 1 1. Ciutat 2. 3. Sants- 4. Les Corts 5. Sarrià- 6. Gràcia 7. Horta- 8. Nou 9. Sant 10.Sant Vella L’Eixample Montjuic St.Gervasi Guinardó Barris Andreu Martí 2 >75 dB(A) 65-75 dB(A) 55 - 65 dB(A) < 55 dB(A) 3 4 5 Nit (Ln), 23h - 7h 100% 3,8 3,5 5,7 5,8 4,6 4,1 8,4 8,9 8,1 6,4 6,2 6 6,9 6,4 3,5 2,5 13,9 14,3 9,3 12,9 12,8 90% 80% 7 45,0 46,7 70% 44,5 44,2 40,8 48,7 44,2 54,6 54,8 54,6 56,5 47,9 41,356,6 54,9 42,966,2 8 60% 66,8 61,2 60,7 50% 9 40% 30% 10 51,2 49,8 49,8 50,1 48,9 52,9 45,8 20% 42,8 45,1 44,3 41,9 42,736,3 37,3 37,1 25,0 25,0 28,5 29,8 35,0 10% 0% 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 2009 2012 1. Ciutat 2. 3. Sants- 4. Les Corts 5. Sarrià- 6. Gràcia 7. Horta- 8. Nou 9. Sant 10.Sant Vella L’Eixample Montjuic St.Gervasi Guinardó Barris Andreu Martí >75 dB(A) 65-75 dB(A) 55 - 65 dB(A) < 55 dB(A) Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Proporció de població exposada Proporció de població exposada Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Variació interanual La proporció de població exposada a nivells -7,64% -6,10% de soroll mitjans i alts ha disminuït entre el 2012 0,00% i el 2009, tant pel que fa al dia (-7,64%, passant -1,00% Dia Nit del 43,58% al 40,25%) com la nit (-6,10%, pas- -2,00% sant del 59,83% al 56,18%) . Els districtes en els -3,00% quals s’ha reduït més la proporció de població -4,00% exposada a nivells de soroll mitjans i alts du- -5,00% rant el dia han estat Sant Andreu (-14,6%) i Nou -6,00% Barris (-14,03%); i durant la nit Horta-Guinardó -7,00% (-4%) i Nou Barris (-7,7%) . -8,00% 48 Figura 3. Variació de la població sotmesa a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) durant el dia i per sobre dels 55 dB(A) durant la nit, 2009-2012. 1 2 3 15,0% 4 11,8% 5 10,0% 6 5,0% 2,9% 2,8% 7 0,0% 0,4% 0,2% 0,0% -0,6% -1,4% -1,4% -1,8% -1,3% 8 -1,7% -2,0% -5,0% -4,0% 9 -7,7% -10,0% -8,8% -9,1%-10,0% 10 -14,0% -14,6% -15,0% 1. Ciutat 2. 3. Sants- 4. Les Corts 5. Sarrià- 6. Gràcia 7. Horta- 8. Nou 9. Sant 10.Sant Vella L’Eixample Montjuic St.Gervasi Guinardó Barris Andreu Martí Ld Ln Figura 4. Variació de la població sotmesa a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) durant el dia i per sobre dels 55 dB(A) durant la nit, per districtes, 2009-2012. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut 49 1 Tendència 2 La tendència de la població exposada als (p .e ., el passeig de la Zona Franca i la Via 3 diversos nivells de soroll ha estat diferent en Trajana han reduït els seus nivells) . cada tram horari, malgrat que destaca que en 2 . El trànsit i les congestions tant en els acces- 4 els tres casos (dia, vespre i nit), el percentat- sos com dins la ciutat s’ha reduït en els últims ge de població exposada a les franges de soroll anys a causa de la promoció de l’ecomobilitat, 5 més altes (>65 dB(A)) s’ha reduït considerable- la reducció de l’activitat econòmica i l’incre- ment . Aquesta reducció ha anat acompanyada, ment del preu del carburant . 6 simultàniament, d’un augment de la població 3 . Han aparegut nous focus comercials que exposada durant el dia i el vespre als nivells de 7han modificat la mobilitat i els nivells de so- soroll mitjans (55-65 dB(A)) i d’una disminució roll (p .e ., plaça d’Espanya) . 8 de la població exposada a aquests nivells du- rant la nit . En els tres trams horaris, la població 4 . L’aplicació de mesures sonomètriques de 9 exposada als nivells més baixos de soroll (<55 control en les obres a l’espai públic ha afa- dB(A)) ha augmentat (Figura 5) . En global, tant vorit la reducció del soroll durant el dia . 10 de dia com de nit, la tendència general és de Pel que fa al soroll durant la nit, la principal disminució del soroll pel fet que les zones amb font és l’oci nocturn, així com el pas i l’aglome- nivells acústics baixos han anat augmentant i ració de la gent a l’espai públic . Dues tendènci- les zones amb més soroll han anat disminuint . es específiques són el fet que aquesta activitat Pel que fa al soroll durant el dia, alguns fac- ha deixat de ser estacional en els mesos d’es- tors que han contribuït a la seva disminució han tiu, i el fet que el desplaçament de les zones estat els següents: d’oci ha generat nous impactes en altres barris de la ciutat (p .e ., ha augmentat a Sant Gervasi 1 . L’ús industrial és cada cop més de baixa in- – Galvany i el Poble-sec i ha disminuït a Gràcia) . tensitat i per tant el seu impacte es redueix Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 2009 2012 2009 2012 2009 2012 Dia Vespre Nit 50 <55 dB(A) 13,20 14,41 15,64 17,19 40,17 43,82 1 55-65 dB(A) 43,20 45,20 49,70 51,91 51,70 49,95 65-75 dB(A) 42,4 39,7 34,11 30,49 8,13 6,23 2 >75 dB(A) 1,18 0,55 0,55 0,4 0 0 3 Figura 5. Percentatge de la població exposada a diferents nivells sonors, 2009-2012. 4 Reptes i oportunitats 5 Els resultats de l’indicador continuen mos- la contaminació acústica 2010-2020 o el Pla de trant com les accions de reducció, regulació i mobilitat urbana . Amb relació al control de les 6 control de la contaminació acústica en el marc activitats d’oci, hi ha factors que intensifiquen dels instruments de planificació vigents co- els reptes existents: una millor sensibilització 7 mencen a tenir resultats positius en la reducció sobre l’impacte del soroll en el col·lectiu de fu- 8 dels nivells de soroll més alts als quals està ex- madors a l’espai públic, l’increment a la ciutat posada la població, si bé els resultats d’aques- i la intensificació de l’activitat turística en de- 9 tes polítiques de millora de la qualitat acústica terminades zones de la ciutat . En aquest sen- de la ciutat es comencen a notar a llarg termini . tit, el foment del civisme és clau . 10 L’actualització del Mapa estratègic de soroll de Barcelona ofereix l’oportunitat de revisar els di- Per saber-ne més: ferents nivells de capacitat acústica de la ciutat A Barcelona: Pla per la reducció de la contami- per avaluar-ne el grau de superació . El percen- nació acústica de la ciutat de Barcelona 2010- tatge elevat de població exposada a nivells de 2020 . Ajuntament de Barcelona . contaminació mitjans planteja la necessitat de Web del Mapa estratègic de soroll de Barcelo- continuar treballant per a la pacificació de l’es- na . Ajuntament de Barcelona . pai públic: de dia, a través de millores urbanís- tiques (configuració d’interiors d’illa, superilles), A Europa: Noise Observation and Information d’infraestructures (eixos viaris i ferroviaris) i de Service for Europe (NOISE) . reducció del trànsit, principalment; i al vespre Night noise guidelines for Europe . Copenha- i de nit, incidint en el control de les activitats gen, WHO Regional Office for Europe, 2009 . d’oci, tal com preveuen el Pla per la reducció de Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 % de població segons nivell sonor Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Indicador 3.3. Resultat: Qualitat de l’aigua Grau de compliment: de consum humà 1) qualitat microbiològica: 100% 2) qualitat fisicoquímica: 100% 3) desinfecció: 99,4% 4) concentració de THM: 100% (Concentració mitjana: 43,0 µg/l) Grau de compliment de la qualitat de l’aigua de consum humà 51 Expressa la proporció de controls realitzats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i l’entitat 1 gestora de l’abastament a Barcelona (Aigües de Barcelona) que compleixen amb els paràmetres de quali- tat microbiològica, fisicoquímica i de desinfecció vigents, que estableixen el Reial decret 140/2003 i el Pla 2 de vigilància i control sanitari de les aigües de consum humà de Catalunya. També mostra el grau de compliment de les determinacions de trihalometans (THM) en funció del límit 3 màxim de 100 µg/l que estableix el Reial decret 140/2003, i la concentració mitjana d’aquests compostos (que inclouen el cloroform, bromodiclorometà, dibromoclorometà i bromoform). 4 Es presenten les dades desagregades per zones d’abastament: • zona B1, amb aigua d’origen Llobregat i distribuïda geogràficament a una part dels districtes de 5 Sants-Montjuïc i Ciutat Vella, • zona E, amb aigua d’origen Ter i distribuïda a una part de Nou Barris i Sant Andreu, 6 • zona D, barreja Llobregat-Ter, distribuïda a la resta de la ciutat. 7 Fórmula: Unitat: 8 ∑ de determinacions que compleixen els paràmetres de qualitat vigents / total de determinacions % 9 Periodicitat: Font: 10 Anual Registre intern. Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental. Direcció de Protecció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA Valors de referència: Norma: El Reial decret 140/2003. Rellevància internacional: Directiva 98/83/CE, relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitat. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Resultat 100% El grau de compliment dels controls fets 90% a l’aigua de consum humà segons els límits 80% 70% establerts per la normativa és pràcticament 60% del 100% en els quatre indicadors revisats 50% (figura 1) . 40% 30% La qualitat microbiològica i fisicoquími- 20% 10% ca i el grau de compliment de THM són del 0% 100% . Pel que fa a la desinfecció, el grau de Qualitat Qualitat microbiològica fisicoquímica Desinfecció THM compliment és del 99,4% (figura 1) . La con- ZONA B1 100,0% 100,0% 99,4% 100,0% centració mitjana de THM és de 43,0 µg/litre, ZONA D 100,0% 100,0% 99,6% 100,0% ZONA E 100,0% 100,0% 98,0% 100,0% valor inferior al límit permès (100 µg/litre) . 52Global ciutat 100,0% 100,0% 99,4% 100,0% Les dades de 2016 apunten valors mitjans de 1 THM molt similars a les tres zones d’abasta- Figura 1. Grau de compliment dels controls fets a l’ai- ment de la ciutat (figura 2) . gua de consum humà, per zones de distribució, 2016. 2 80 3 70 60 44,0 43,3 41,8 43,0 4 50 40 5 30 20 6 10 0 7 ZONA ZONA ZONA Global B1 D E ciutat 8 Figura 2. Concentració mitjana de THM a les Variació interanual zones de distribució (µg/l), 2016. 9 10 El grau de compliment dels controls de 5% qualitat microbiològica, qualitat fisicoquí- 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0% mica, desinfecció i els valors de THM pràc- Qualitat Qualitat Desinfecció THM Concentració microbiològica fisicoquímica THM mitjana ticament són estables entre el 2015 i el -5% 2016 . La concentració mitjana dels THM al -10% conjunt de la ciutat ha disminuït conside- -15% rablement amb relació a l’any 2015 (-25,2%) -20% (figura 3), si bé aquesta variació no és sig- nificativa tenint en compte la variabilitat de -25% -25,2% les dades . -30% Figura 3. Variació interanual del grau de compliment dels controls i les determinacions de qualitat de l’aigua de con- sum humà, 2015-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 % controls/ determinacions µg/l Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Tendència El compliment dels controls de l’aigua de valor normatiu de referència (100% segons el consum humà pel que fa a la qualitat microbio- RD 140/2003) en tres dels paràmetres . Si bé lògica, qualitat fisicoquímica i els THM assolei- la concentració mitjana de THM a la ciutat xen el màxim del 100% . El grau de compliment disminueix l’any 2016, aquesta reducció no dels controls de desinfecció es manté proper resulta significativa si es té en compte la va- al 100% . Els resultats obtinguts pels quatre riabilitat (o la desviació estàndard) d’aquest indicadors sobrepassen els objectius esta- paràmetre en anys diferents . Es continua blerts de grau de compliment (qualitat micro- mantenint el compliment del valor normatiu biològica: 99%; qualitat fisicoquímica: 99,7%; (100 µg/l) d’aquest paràmetre en totes les desinfecció: 95%, i THM: 100%) i assoleixen el mesures que s’han fet l’any 2016 . 53 1 Valor límit THM: 100 µg/l 11,4 100% 100 90 2 98% 80 3 96% 70 94% S: 23,2 60 S: 15,3 4 S: 13,8 S: 15,2 S: 15,0 S: 14,7 50 92% 40 5 90% 30 6 20 88% 10 7 86% 0 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Qualitat microbiològica 99,6% 99,8% 99,9% 99,7% 100,0% 100,0% 8 Qualitat fisico-química 99,9% 99,9% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Desinfecció 91,7% 95,7% 97,6% 97,7% 99% 99% THM 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 9 Concentració THM mitjana 48,0 47,9 48,6 44,0 57,0 42,9 Desviació estàndard conjunt 23,3 13,8 15,2 15,0 15,3 14,7 determinacions THM 10 Figura 4. Tendència del grau de compliment dels controls/determinacions de qualitat de l’aigua de consum humà, 2011-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 % controls/ determinacions µg/l Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut Reptes i oportunitats El compliment dels paràmetres de qualitat enllaça amb la xarxa pública . L’Agència iden- de l’aigua de consum continua requerint que es tifica que la incidència més freqüent de la mantinguin els esforços en els programes d’au- qualitat de l’aigua en l’aixeta del consumidor tocontrol anuals desenvolupats per l’entitat deguda al pas de l’aigua per les xarxes inter- gestora del subministrament d’aigua així com nes dels edificis és la superació del límit mà- en els programes de vigilància periòdica de l’ai- xim vigent de plom de 25 µg/l (3,1% del total gua de xarxa per part de l’autoritat sanitària, en del total d’aixetes mostrejades), seguit de les aquest cas, l’Agència de Salut Pública de Barce- concentracions de clor insuficients (2,2%), lona (ASPB) . Aquests controls i programes de vi- recomptes positius de bacteris coliformes gilància asseguren la qualitat de l’aigua lliurada (1,9%), concentracions de ferro superiors al als edificis de la ciutat i la protecció de la salut límit vigent de 200 µg/l (0,9%) i recomptes po- 54 dels consumidors . La garantia sanitària i l’apti- sitius d’Escherichia coli (0,3%) (ASPB, 2012) . tud per al consum humà implica que l’aigua està Les superacions del límit màxim de plom a 1 lliure de qualsevol contaminació no desitjada l’aigua de consum són degudes a l’existència 2 que pugui ser perjudicial per a la salut, ja sigui de canonades de plom als edificis antics de la d’origen químic o microbiològic . És per això que ciutat . La renovació dels sistemes de distri- 3 els percentatges de compliment han de tendir bució de l’aigua als edificis i el manteniment necessàriament al 100%, tal com s’observa en periòdic de les instal·lacions constitueixen 4 les dades presentades des del 2011 . Tanmateix, una prioritat en els barris de la ciutat on el la tendència actual és la d’avançar-se als resul- parc d’habitatges és més antic i es renova 5 tats analítics de l’aigua servida al consumidor més lentament . i fer una vigilància i un control basats en parà- 6 metres o variables del procés de potabilització de l’aigua que permetin preveure avançadament Per saber-ne més: 7 la qualitat final servida als consumidors . Són 8 els denominats plans de seguretat de l’aigua re- A Barcelona: Informes anuals sobre l’estat de comanats per l’Organització Mundial de la Salut salut de la ciutat . Agència de Salut Pública de 9 (OMS) en la implantació dels programes de con- Barcelona . trol de l’aigua de consum humà . La vigilància i el “La qualitat sanitària de l’aigua de consum 10 control per part de l’entitat gestora de l’abasta- humà a Barcelona” . Agència de Salut Pública ment a la ciutat de Barcelona estan basats en de Barcelona . aquesta previsió anticipada . “La qualitat de l’aigua de consum humà a l’ai- Tal com recorda l’ASPB en el document “La xeta del consumidor” . Document informatiu . qualitat de l’aigua de consum humà a l’aixeta Agència de Salut Pública de Barcelona . del consumidor”, una vegada l’aigua entra als edificis, la seva qualitat es pot alterar a causa “Els trihalometans (THM) a l’aigua de consum” . del mal estat o l’antiguitat de la xarxa de distri- Document informatiu . Agència de Salut Públi- bució interna que està constituïda pel conjunt ca de Barcelona . de canonades, dipòsits interns, connexions i Agència de Salut Pública de Barcelona aparells instal·lats a partir de la clau de pas que Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero de la Barcelona tecnològica a la Barcelona intel·ligent Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Indicador 4.1. Resultat: Renovació del parc d’habitatges 1,85 habitatges nous i reformats / 1.000 habitants Nombre d’habitatges renovats per càpita (Índex de renovació urbana) Expressa el nombre d’habitatges nous i reformats en relació amb la població de la ciutat. Pel que fa als habitatges nous, es consideren aquells que han obtingut llicència d’obra nova. Pel que als habitatges refor- mats, s’inclouen els que han obtingut llicència d’obres majors. 58 Fórmula: Unitat: 1 ∑ Habitatges nous i reformats / Població Habitatges / 1.000 h. 2 Font: Periodicitat: Gabinet Tècnic de Programació. Gerència Adjunta de Projectes Estratègics. 3 Anual Ajuntament de Barcelona. 4 Valors de referència: 5 -- 6 Rellevància internacional: Inclòs en els indicadors comuns europeus de sostenibilitat local: ús sostenible del sòl (restauració del sòl urbà). 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Resultat El nombre d’habitatges renovats a la ciutat 3.500 és de 2 .977, dels quals el 68% són habitatges 3.000 nous (2 .016 habitatges) i el 33% restant habitat- 2.500 961; 32% ges reformats a través d’obres majors estructu- 2.000 rals (961 habitatges) (figura 1) . Tenint en compte la població de Barcelona, això suposa 1,85 habi- 1.500 tatges renovats /1 .000 habitants . 1.000 2.016; 68% 500 Per districtes, s’observa que Nou Barris i Sant 0 Andreu presenten les taxes d’habitatges reno- vats més baixes (0,58 i 0,61 habitatges/1 .000 h ., Nova construcció Reforma 59 respectivament) i Sant Martí la més alta (4,34 Figura 1. Distribució dels tipus de renovació, 2016. habitatges/1 .000 h .) . La proporció d’habitatges 1 nous és superior a la dels habitatges reformats en pràcticament tots els districtes amb l’excep- 2 ció de Sant Andreu i Sant Martí (figura 2) . Per al conjunt de Barcelona, els habitatges renovats 3 suposen un 0,37% del parc total d’habitatges (811 .520 habitatges1 4 ) . 5 1 Correspon al parc existent el 2011. En la interpretació de les dades, s’ha de tenir en compte possibles variacions 6 posteriors a partir de la incorporació de nous habitatges a l’estoc. 7 8 600 3,50 9 500 501 2,93 3,00 10 2,50 400 1,95 2,00 300 1,67277 1,53 1,41 1,50 200 190 1,03 0,87 151 157 1,00 118 96 0,58 0,61100 78 93 55 58 58 0,50 29 34 3216 15 2 0 0,00 ’ Habitatges nous Habitatges reformats Total habitatges renovats/1.000 h. Figura 2. Taxa de renovació del parc d’habitatges per districtes, 2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Nombre d'habitatges Nombre d'habitatges Habitatges renovats / 1.000 h. Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Variació interanual 90% 64,8% L’índex de renovació d’habitatges ha augmen- 70% 63,0% 59,6% tat de manera important en relació amb l’any 50% passat (+63,0%) . Això s’ha degut al fort augment 30% tant dels habitatges nous (+64,8%) com dels 10% 0,1% reformats (+59,6%) (figura 3) . -10% -30% -50% Índex Hab. nous Hab. ref. Habitants renovació urbana Figura 3. Variació interanual de la taxa de renovació d’ha- 60 bitatges, 2015-2016. 1 2 3 Tendència 4 L’índex de renovació urbana manté la ten- d’habitatges nous s’apropa al valor de l’any 5 dència de recuperació iniciada el 2014 després 2009, i el de reformats el supera . de la forta caiguda des de l’any 2006 . El nombre 6 7 8 7.000 6,00 6.000 95,00 5.000 4,00 10 4.000 3,00 3.000 2,00 2.000 1.000 1,00 0 0,00 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Nous 6.112 6.663 5.005 4.322 5.024 4.899 4.588 6.300 6.393 4.769 3132 2.279 1.921 1.891 1.492 768 1.314 1.223 2.016 Reformats 1.297 944 899 559 837 837 1.352 1.307 1.431 1.367 1516 760 672 654 523 706 459 602 961 Total/1.000 habitants 4,92 5,06 3,95 3,24 3,84 3,62 3,76 4,78 4,87 3,85 2,88 1,87 1,60 1,58 1,24 0,91 1,10 1,13 1,85 Figura 4. Tendència de la taxa de renovació d’habitatges (1998-2016). Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Nombre d'habitatges Habitatges renovats / 1.000 h. Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Reptes i oportunitats Per saber-ne més: Entre els principals factors que han con- A Barcelona: Xifres d’Habitatge . Indicadors tribuït a l’augment important de la proporció del Pla d’habitatge de Barcelona . Núm . 36 . Pri- d’habitatges renovats per capita, tant reformats mer semestre any 2016 . Patronat Municipal de com de nova construcció, hi trobem l’augment l’Habitatge . de la demanda per la millora de l’economia i de la confiança de les famílies, el renovat interès L’economia de Barcelona 2016 . Gabinet Tècnic dels inversors en aquest mercat afavorit per la de Programació - Departament d’Estudis i disponibilitat de finançament a uns tipus d’inte- Programació . Ajuntament de Barcelona . rès baixos, i l’aposta pública per la rehabilitació Estratègia per a la rehabilitació urbana a Bar- del parc residencial . L’aprovació de l’Estratègia celona (2016-2019) . Ajuntament de Barcelona . per a la rehabilitació urbana a Barcelona (2016- 61 2019) planteja la rehabilitació com una eina per abordar les desigualtats socials en les condici- 1 ons d’habitabilitat i per millorar la qualitat de 2 vida de les persones . També planteja mesures de transició energètica que permetin a la ciutat 3 reduir la dependència dels combustibles fòssils, disminuir les emissions de gasos amb efecte 4 d’hivernacle i disminuir les emissions de conta- minants atmosfèrics . Per mitjà de les activitats 5 de rehabilitació, es vol fomentar l’ocupació digna i la promoció de l’economia local . 6 En l’increment de les reformes, hi ha con- 7 tribuït l’augment interanual dels ajuts a la rehabilitació dels habitatges que han passat a 8 beneficiar 8 .466 habitatges l’any 2015 (en relació amb els 1 .577 habitatges beneficiats l’any 2014) . 9 Això ha comportat una inversió pública de 27,7 10 milions d’euros i una inversió total de 59 milions d’euros (PMH, 2015) . La reactivació del sector de la construcció pot estar contribuint a la recuperació d’aquest indicador . El revifament paral·lel dels preus del mercat immobiliari, tant de compra com de llo- guer, planteja, però, la necessitat d’orientar la renovació del parc d’habitatges a la satisfacció de les necessitats d’accés a l’habitatge dels sectors més vulnerables de la població . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Indicador 4.2. Resultat: Consum d’aigua Consum d’aigua total: 162,5 l/h./dia Consum d’aigua sector domèstic: 107,5 l/h./dia Índex de sostenibilitat: 17,8% Consum d’aigua Consum d’aigua potable de xarxa: Expressa el consum total d’aigua potable de xarxa en el conjunt de sec- 62 tors (domèstic, comercial-industrial i serveis municipals), per habitant i dia. L’indicador també expressa la proporció de l’aigua consumida pels serveis municipals d’origen freàtic 1 respecte al total. Els usos municipals de l’aigua inclosos són el reg de parcs i jardins, la neteja viària, la neteja del clavegueram, les fonts ornamentals, les instal·lacions esportives i altres usos. Aquesta varia- 2 ble es coneix amb el nom d’índex de sostenibilitat. 3 Fórmula: 1. ∑ volums d’aigua consumida pels sectors domèstic, comercial-industrial Unitat: 4 i serveis municipals / (nombre d’habitants*dies de l’any) 1. litres/h./dia 5 2. Volum d’aigua consumida pels serveis municipals d’origen freàtic / volum 2. % total d’aigua consumida pels serveis municipals 6 Periodicitat: Font: 7 Anual Memòria anual. “El consum d’aigua a Barcelona. L’aprofitament i els usos dels recur- sos hídrics”. Ajuntament de Barcelona. 8 Valors de referència: 9 Valor de referència de la Organització Mundial de Salut per al consum d’aigua potable: 100 l/h. dia. Domestic Water Quantity, Service Level and Health. WHO/SDE/WSH/03.02. 2003. 10 Objectiu de planificació per a la proporció d’aigua consumida pels serveis municipals d’origen freàtic: Sostre tècnic i econòmic d’aprofitament dels recursos freàtics (4,02 hm3/any). Rellevància internacional: Directiva 2000/60/CE. Directiva marc de l’aigua. Aalborg+10: Compromís 3.2 i Tendències 22 i 23. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Resultat El consum d’aigua potable de xarxa del con- Pel que fa al sector dels serveis municipals, junt de sectors (domèstic, comercial, industrial el consum d’aigua total és de 7 .147 .018 m3 . El i serveis municipals) és de 95,4 milions de m3, 17,8% d’aquest volum d’aigua (1 .273 .611 m3) és que correspon a 162,5 l/h . dia . El sector que d’origen freàtic . La resta és aigua de xarxa . Els concentra una proporció més gran del consum serveis municipals que consumeixen la major d’aigua de xarxa és el sector domèstic, amb 63,1 part de l’aigua freàtica aprofitada per aquest milions de m3, que corresponen a 107,5 l/h . dia sector són el d’espais verds (36,1%; 459 .516 m3) i (figura 1) . el de neteja viària (27,4%; 349 .557 m3 ) (figura 2) . 6% 10% 5.873.407 135.379 63 6% 90.813 1 30% 28% 428.137 2 26.391.398 66% 23% 3 63.140.718 327.334 31% 4 441.276 5 Domèstic Comerç-Indústria Reg espais verds Neteja Fonts ornamentals clavegueram 6 Serveis municipals Neteja viària Altres usos 7 Figura 1. Consum d’aigua potable de xarxa per sectors (m3), 2016. Figura 2. Repartiment de l’aigua freàtica consumida pels serveis municipals (m3), 2015. 8 9 Variació interanual 10 El consum d’aigua potable per habitant ha 4,0% 2,1% 2,0% 1,9% augmentat, tant per al conjunt de sectors (+2,1%) 0,0% com per al sector domèstic (+1,9%) (figura 3) . -2,0% -4,0% El consum d’aigua freàtica per part dels ser- -6,0% veis municipals ha disminuït de manera important -8,0% -10,0% respecte a l’any passat (-10,5%) . La proporció que -12,0% -10,5% aquesta aigua d’origen freàtic suposa del volum -12,1%-14,0% total d’aigua total consumida per aquests serveis Consum Consum Consum % freàticatotal domèstic freàtica serveis ha disminuït també (-12,1%) . serveis municipals municipals Figura 3. Variació interanual del consum d’aigua, 2014-2015. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Tendència El consum total d’aigua per habitant conti- del 2014 . Des del 1999 fins ara, la reducció del nua augmentant des del 2014, moment en què consum domèstic d’aigua per habitant i dia es produeix una inflexió de la tendència de ha estat del 19,1% (figura 4) . El consum del descens iniciada el 2000 . Des del principi del comerç i la indústria va ser el 2016 de 26,39 període analitzat fins a l’actualitat, la reducció milions de m3, 6,65 milions menys que l’any del consum total d’aigua per habitant i dia ha 1999, fet que suposa una reducció del 20,13% . estat del 22,1% . El consum d’aigua de xarxa de serveis munici- pals va ser de 5,8 milions de m3, 2,61 milions Per sectors, el consum domèstic d’aigua per de m3 menys que l’any 1999, amb una reduc- habitant sembla que segueix una trajectòria ció del 30,8% . similar a la del consum total d’aigua per habi- 64 tant, marcada per un increment del consum des 1 2 240 3 220 200 4 180 160 5 140 Recomanació Organització Mundial de la Salut: 100 l/h. dia 120 6 100 80 7 60 40 8 20 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 9 Consum total/h./dia 208,6 210,8 208,5 202,3 196,0 197,0 188,4 182,8 178,2 169,9 164,9 164,8 165,2 163,2 160,9 156,3 159,2 162,5 Consum domèstic/h./dia 132,9 135,6 133,7 132,2 128,2 127,6 122,6 118,1 114,5 112,9 110,1 109,8 109,5 108,2 108,4 104,4 105,5 107,5 10 Figura 4. Tendència del consum d’aigua, 1999-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Consum (litres/ h./dia) Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero El consum total dels serveis municipals l’any 1999 . El consum d’aigua freàtica s’ha multiplicat 2016 (aigua de xarxa més aigua freàtica) va ser de per 4,24 des del 1999 (i ha passat de 301 .730 a 7,15 milions de m3, 1,64 milions menys que l’any 1 .273 .611 m3) i ha superat el milió de m3 anuals . 1.500 80% 1.400 1.300 70% Sostre d'aprofitament d'aigua freàtica 2016: 1.200 4,02 hm3/any; 63,51% 1.100 60% 1.000 900 50% 800 65 40% 700 600 30% 1 500 400 20% 2 300 200 10% 3 100 0 0% 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 4 Volum d'aigua freàtica 302 306 429 460 539 698 714 705 789 943 946 949 1.033 1.269 1.263 1.282 1.422 1.273 % sobre el consum total 3,4 3,6 5,0 6,3 6,4 8,4 9,9 10,2 11,7 18,6 16,9 16,6 16,6 19,2 20,0 20,2 20,2 17,8 5 6 Figura 5. Tendència del consum d’aigua freàtica per part dels serveis municipals, 2001-2016. 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Milers de m3 Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Reptes i oportunitats L’augment del consum d’aigua per habitant actualment hi ha demandes pels serveis muni- fa pensar que es podria estar arribant al límit cipals que poden ser satisfetes amb recursos tècnic de l’eficiència en la distribució de l’aigua . disponibles que es quantifiquen en un màxim En aquest sentit, els esforços per fer disminuir de 4,02 hm3/any (2,85 hm3/any actuals més aquest consum han de centrar-se no només en el 1,17 hm3/any derivats del desenvolupament canvi d’hàbits de consum de la població a través urbanístic de la ciutat) . de campanyes de sensibilització, sinó també en la millora de l’eficiència de la xarxa de distribució . Per la seva banda, la demanda no munici- pal de recursos alternatius a l’aigua potable El fet que l’índex de sostenibilitat, referit a podria arribar a 2,49 hm3/any i, per tant, el la proporció d’aigua consumida pels serveis mu- conjunt total seria de 6,51 hm3/any, dels quals 66 nicipals que és d’origen freàtic, hagi disminuït i 2,20 hm3/any corresponen als consums indus- constitueixi el 28% del sostre d’aprofitament trials de la Zona Franca . En aquest pla s’ha 1 planteja la necessitat de seguir concentrant es- fet, també, una anàlisi de les característiques forços per assolir aquest objectiu tal com esta- i particularitats dels diferents tipus d’aigua no 2 bleix el Pla tècnic d’aprofitament dels recursos potable i, alhora, s’ha analitzat els requisits hídrics alternatius a l’aigua de xarxa (PLARHAB) . de qualitat dels diversos usos . S’hi estableix, 3 igualment, les bases per a la creació d’una El volum total d’aigua freàtica consumida es futura ordenança que reguli l’ús dels recursos 4 veu afectat per les condicions climatològiques, hídrics alternatius a la ciutat . especialment per la pluviometria així com per 5 les condicions d’evapotranspiració . En general, Cal destacar que en el nou PLARHAB 6 tot l’any 2015 es considera un any sec a Barce- s’incorpora l’ampliació de la concessió de lona, sobretot en els períodes de juliol-agost i de l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’explotació 7 novembre-desembre . Aquest fet afecta el con- d’aquest recurs i preveu l’extensió de la xarxa sum d’aigua freàtica, que s’incrementa durant de distribució incorporant noves zones de reg 8 el 2015 i es veu reduït en el global de l’any 2016 . i subministrament pels serveis municipals, També s’ha produït una millora en els sistemes mesures que podrien augmentar el consum 9 de recirculació i filtració de les fonts ornamen- d’aigua del freàtic . tals de Barcelona que ha suposat un estalvi 10 d’aigua, tant potable com freàtica . Per saber-ne més: El PLARHAB, en procés de renovació, asse- nyala que la quantitat de recursos existents A Barcelona: El consum d’aigua a Barcelona . potencialment explotables és important, tant L’aprofitament i els usos dels recursos hídrics . des del punt de vista de recursos del freàtic (de 2016 . Ajuntament de Barcelona . 2 a 3 hm3/any al Pla de Barcelona, de 5 a 8 hm3/ A Europa: Atles de les aigües urbanes a Europa . any a l’al·luvial del Besòs, més l’aigua aprofita- Joint Research Centre (European Commission) . ble que prové d’extraccions del metro que s’ha 2017 . quantificat en 1 hm3/any dels 3,8 hm3/any poten- cialment utilitzables), com de l’aigua regenerada Domestic Water Quantity, Service Level and a la depuradora del Prat . El Pla fa evident que Health . WHO/SDE/WSH/03 .02 .2003 . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Indicador 4.3. Resultat: Penetració de les Proporció de llars TIC a les llars amb internet: 89,7% Proporció de llars amb connexió a internet Expressa la proporció de llars (que tenen almenys un membre d’entre 16 i 74 anys) que disposen de connexió a internet. Es presenten els resultats desagregats per tipus de connexió i per districte. L’any 2014 hi ha un canvi en la font de dades utilitzada per al càlcul de l’indicador, fet que limita la comparabili- tat de les dades amb els informes de resultats dels anys anteriors. 67 1 Fórmula: Unitat: ∑ llars que disposen de connexió a internet / nombre total de llars % 2 Periodicitat: Font: 3 Anual Enquesta de Serveis Municipals. Departament d’Estudis d’Opinió. 4 Valors de referència: Valor de la Unió Europea. 5 Enquesta sobre ús de les TIC a les llars. Unió Europea, 2016. 6 Rellevància internacional: 7 Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Resultat El 89,7% de les llars amb persones d’entre llars que ho fan a través d’ADSL (37,9%) (figura 18 i 74 anys tenen connexió a internet . La con- 1) . L’any 2015, els districtes amb una proporció nexió mòbil de banda ampla és la més present més gran de llars connectades eren Sarrià - i assoleix una cobertura del 89,7% de les llars . Sant Gervasi i l’Eixample (figura 2) . Per contra, La proporció de llars amb connexió a internet Nou Barris i Ciutat Vella presentaven una pro- per cable o fibra òptica (59,9%) supera la de les porció de llars connectades inferiors . 100% 90% 89,7 80% 68 70% 1 59,9 60% 50% 2 40% 37,9 3 30% 20% 14,9 17,6 4 10% 5,8 0,4 5 0% ADSL Cable o Altres Mòbil Mòbil banda Mòdem/ Connexió fibra òptica banda banda ampla via RDSI mòbil banda 6 ampla ampla mòdem/USB estreta (satèl·lit, Wi-Fi pública) 7 Figura 1. Proporció de llars segons el tipus de connexió a internet, 2016. 8 96% 95,0 994,1 94% 93,3 10 92% 91,2 91,1 90% 88,3 88,2 88,6 88% 86,0 86% 85,2 84% 82% 80% ’ Figura 2. Distribució de les llars amb internet per districtes, 2015. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Proporció de llars amb internet Proporció de llars Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Variació interanual 0,0% -0,1% La proporció de llars amb accés a -0,7%-0,2% internet i l’ús d’internet per part de les -0,3% -2,8% persones d’entre 18 i 74 anys s’ha man- -0,4% -0,5% tingut pràcticament estable (-0,1% i -0,6% -0,3%, respectivament) (figura 3) . -0.7% -0,8% -0,9% -1,0% Connexió a internet Ús d'internet Figura 3. Variació interanual de l’accés i ús d’internet, 2015-2016. 69 Tendència 1 Després d’un increment constant des de L’augment de les connexions mòbils 2 l’any 2004, la proporció de llars amb accés a de banda ampla indica que l’accés de la internet sembla que s’estabilitza, si bé conti- població a aquest recurs es fa cada vegada 3 nua superant el valor mitjà de la UE-28 (85%) . més des de dispositius mòbils . Per primera La proporció de població que utilitza internet vegada, la proporció de llars amb connexió 4 disminueix lleugerament després d’un període de fibra òptica supera la de llars amb ADSL 5 de creixement continu . per l’ampliació de la xarxa de cable . 6 100% 7 90% Valor UE-28, 2016: 85% 8 80% 70% 9 60% 10 50% 40% 30% 20% 10% 0% 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Llars amb accés a internet 47,2 45,3 49,3 55,3 58,3 63,1 73,4 78,5 79,0 84,4 85,7 90,3 89,7 Població que 50,9 52,2 55,8 61,6 63,7 66,8 74,4 77,9 80,1 82,3 83,8 87,4 85,0 utilitza Internet Figura 4. Tendència de l’accés i ús d’internet, 2007-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero Reptes i oportunitats Malgrat el constant increment de la proporció total de llars amb connexió a internet, es conti- nua constatant l’existència d’una bretxa digital pel que fa a l’accés a les TIC, l’ús que la població en fa i la qualitat de l’ús que es fonamenta en la capacitat de les persones per utilitzar les eines ofertes a la xarxa . L’escletxa de gènere, edat, ocupació i educació afecten l’accés a les TIC de manera més important en els barris de renda baixa . S’observen diferències importants entre barris de renda alta i renda baixa en l’ús que els 70 diferents col·lectius fan d’internet . 1 Per exemple, en els barris de renda baixa, exis- teix un perfil marcadament més masculí i d’edats 2 joves a l’hora de dur a terme certes activitats per internet (consultar el correu electrònic, fer vide- 3 otrucades, llegir notícies d’actualitat, buscar 4 informació a webs d’administracions públiques o llogar alguna cosa per internet) . D’altra banda, 5 en aquests barris, la proporció de persones amb edats d’entre 65 i 74 anys amb accés a internet 6 a la llar és gairebé la meitat que en els barris de renda alta (MWCB, 2016) . En tant que la tecnolo- 7 gia és una eina de cohesió social, de capacitació Per saber-ne més: professional, de foment de l’economia i de par- 8 ticipació ciutadana, es continua plantejant el Barcelona: L’escletxa digital a la ciutat de repte d’impulsar programes i mesures especí- 9Barcelona . Mobile World Capital Barcelona fiques que no només abordin els condicionants (MWCB) . 2016 10 socioeconòmics territorials d’accés del conjunt de la població als recursos digitals, sinó també Europa: Agenda Digital 2020 de la Unió Europea . que millorin la capacitació digital, acompanyant Estadístiques d’accés i ús a internet . Eurostat . i donant suport als col·lectius més desfavorits (gent gran, col·lectius amb baix nivell educatiu, etc .) en els barris de menor renda per millorar la qualitat de l’ús que fan d’internet . En aquest context, emergeix el repte de focalitzar el seguiment de la bretxa digital en indicadors d’ús i de qualitat de l’ús, més enllà dels de connectivitat . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 5: Ús racional dels recursos de la societat del consum al consum responsable Objectiu 5: Ús racional dels recursos Indicador 5.1. Resultat: Consum responsable 1.181 iniciatives de consum responsable registrades Nombre d’iniciatives de consum responsable registrades Expressa el nombre d’iniciatives de consum responsable que estan registrades en el Mapa Barcelo- na+Sostenible. El Mapa B+S, vinculat a l’Open Green Map, és una eina virtual interactiva (un lloc web i una aplicació per a telèfons intel·ligents) que permet localitzar i consultar iniciatives o recursos que contribueixen a la mi- 75 llora de l’entorn urbà, a la construcció d’una estructura social més equitativa i inclusiva i a l’enriquiment 1 del teixit comunitari veïnal. És un mapa construït de manera col·laborativa entre l’Ajuntament i diverses entitats del tercer sector (Espai Ambiental, Ciència en Societat, Societat Catalana d’Educació Ambiental, 2 Opcions de Consum Responsable SCCL,Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable (Rezero), Naturwalks, Espai Tres - Territori i Responsabilitat Social, Ethnic, Col·legi d’Ambientòlegs, Raons 3 Públiques, Ciència en Societat, Societat Catalana d’Educació Ambiental, Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable). 4 El Mapa B+S mostra des d’iniciatives petites incipients fins a grans projectes ja consolidats. El nombre de punts d’interès acumulat és un indicador d‘aquesta contribució a la sostenibilitat. Hi ha descrites unes cent 5 tipologies de punts. Per obtenir l’indicador de consum responsable es comptabilitzen les tipologies següents: • Comerç, serveis i turisme sostenibles: Fira o mercat de productes ecològics o locals / Botiga de productes 6 alimentaris locals o ecològics / Botiga de productes no alimentaris sostenibles / Botiga amb secció de pro- ductes ecològics o de proximitat / Botiga on es poden adquirir productes a granel / Botiga de comerç just 7 i solidari / Grup de consum ecològic / Comerç de proximitat de productes locals / Botiga de segona mà / Taller de reparació / Servei de préstec o lloguer de maquinària o altres productes d’ús puntual / Restaurant 8 de menjar sostenible i saludable / Menjador col·lectiu ecològic / Allotjament i servei turístic sostenible • Mobilitat i accessibilitat: Servei d’ús compartit de vehicles / Servei de lloguer de vehicles de baix impacte 9 • Participació i innovacions comunitàries: Mercat o punt d’intercanvi / Banc del temps / Moneda social 10 Fórmula: Unitat: ∑ d’iniciatives de consum responsable registrades en el Mapa B+S Nombre d’iniciatives Periodicitat: Font: Valor de referència: Anual Mapa Barcelona+Sostenible. -- Rellevància internacional: Indicadors comuns europeus: Products Promoting Sustainability. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 5: Ús racional dels recursos Resultat 1250 El nombre total de punts d’interès relacionats 1200 amb el consum responsable registrats al Mapa 1150 127 punts; Barcelona+Sostenible és de 1 .181 . La major part 1100 10,8% corresponen a comerços i serveis (88,7%; 1 .048 1050 6 punts; 0,5% punts) (figura 1) . D’entre tots els punts d’interès registrats a la plataforma, els més nombrosos 1000 són les botigues on es poden adquirir productes a 950 granel (357) seguits de les botigues de productes 900 1.048 punts; 88,7% alimentaris locals (149) i dels menjadors col·lec- 850 tius ecològics (123) (figura 2) . 800 750 76 Participació i innovacions comunitàries 1 Figura 1. Punts de consum respon- Mobilitat i accessibilitat sable del Mapa B+S, 2016. Comerç, serveis i turisme sostenibles 2 3 400 357 4 350 5 300 250 6 200 7 149 150 123 101 8 100 89 88 73 50 39 920 31 26 25 28 0 1 10 3 6 12 0 10 les al al s t i tre s te ri le ls le ta es el c cs i c ic c loc al pa c ida i b a à b i s l n ió i i v i h o no m l e lo c a m da im m p nib ra ac lò g lòg an lòg ve a s s o ia x i i s o t n u x e e g r o o rc o e d ic r i t so s es o a d a s ct eg o sa l pr l t st s a ep ece o e r o e c te c t e g à i e d s t m ’i n iu e rti o n olò ui n de b ç j u íst ic du s e d c e u ls d t a M c q r r pr o a d e bl o nc is c e a s e u n i a ics B ta r du do ler on s ca nto ·leu l om p es m icl e e om i t e tig te g en pr ld c l p o c ct d h c rv e at Bo s ò r Ta e ris o c s u s o ol lim iri p d ta at or ’ú od ue r ve de se it jar e c o a qu u ne a i m s d Gr e er c ad i d r g d ig t xip en te s n m nj ve a i M e r de o l lo er ot en pr o m uc te en l e t gu B e c d s a M S ca cte llo tj am d o ç d e d ro du o te r ts e ll r an e p ro p c e ué e r p es d o m e p r ei d A om au ó d o rv C st ci a d e a o n e p r Fir a d c g d ve i Se Re r b s e ig i ot ot iga e m B BS a Bo t tig a Bo Figura 2. Distribució dels punts d’interès per tipologia, 2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Nombre de punts d'interès Nombre de punts d’interès Objectiu 5: Ús racional dels recursos Variació interanual El nombre d’experiències registrades al Mapa Barcelona+Sostenible ha augmentat (+23,7%) entre l’any 2015 i 2016, i ha passat de 955 a 1 .181 iniciatives . D’entre totes les categories, les que més han augmentat han estat les botigues de pro- ductes no alimentaris sostenibles, les botigues amb secció de productes ecològics i els allot- jaments i serveis turístics sostenibles, que han incrementat entre 110 i 71%, aproximadament . Alguns factors explicatius d’aquest increment en el registre d’iniciatives són tant la creació de nous 77 negocis i activitats d’aquests tipus com l’augment del registre d’activitats al web del mapa . 1 2 3 4 5 Botiga de productes no alimentaris sostenibles 109,5% Botiga amb secció de productes ecològics o de… 81,6% 6 Allotjament i servei turístic sostenible 71,4% Botiga de segona mà 63,2% 7 Restaurant de menjar sostenible i saludable 62,5% Botiga de productes alimentaris locals o ecològics 41,9% 8 Comerç de proximitat de productes locals 30,0% Banc del temps 25,0% 9 Servei de lloguer de vehicles de baix impacte 20,0% 10 Grup de consum ecològic 19,7% Botiga de comerç just i solidari 17,6% Menjador col·lectiu ecològic 12,8% Fira o mercat de productes ecològics o locals 11,1% Mercat o punt d'intercanvi 9,8% Botiga on es poden adquirir productes a granel 4,1% Taller de reparació Servei de préstec o lloguer de maquinària o altres Moneda social Servei d'ús compartit de vehicles 0% 20% 40% 60% 80% 100% 120% Figura 3. Variació interanual dels punts registrats en el Mapa B+S, 2015-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 5: Ús racional dels recursos Tendència El nombre d’iniciatives de consum respon- i serveis . De les tres, les activitats que més han sable registrades en el Mapa B+S manté una augmentat han estat les corresponents a acti- trajectòria d’augment en les tres categories d’ac- vitats de comerç, serveis i turisme sostenible . tivitats registrades: mobilitat i accessibilitat, participació i innovacions comunitàries i comerç 1400 1200 78 1000 1 900 2 800 700 3 600 4 500 5 400 300 6 200 7 100 8 0 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Mobilitat i accessibilitat 4 4 5 6 9 Participació i innovacions comunitàries 56 103 112 127 10 Comerç, serveis i turisme sostenibles 220 329 838 1048 Total 280 436 955 1181 Figura 4. Tendència dels punts d’interès en el Mapa B+S, 2013-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Nombre de punts d'interès Objectiu 5: Ús racional dels recursos Reptes i oportunitats Els punts del Mapa B+S s’introdueixen, d’una El procés d’identificació d’iniciatives socio- banda a través d’informacions oficials de l’Ajun- ambientals a través de mapatges col·laboratius tament i, de l’altra, a través de la realització de ofereix també un espai d’interacció, de creació mapatges col·laboratius . També s’introdueixen de xarxa social i de dinamització comunitària . punts d’interès per propostes de tipus individual . Per a la consolidació d’aquest projecte, caldria Els punts que es mostren en el Mapa B+S són, donar a conèixer més l’eina a través d’un pla de doncs, un reflex de l’existència d’aquesta infor- difusió, animar a la realització de més mapat- mació sistematitzada en àmbit municipal i del ges i disposar d’una aplicació mòbil que faciliti que les entitats que organitzen mapatges o a la localització de punts d’interès, proposar-ne proposta individual troben interessant d’analit- de nous, enviar fotografies, etc . zar, conèixer i explicar . 79 A inicis d’any, es convida les entitats a posar 1 la seva informació al mapa o a actualitzar-la . Des de la secretaria tècnica del Pla d’impuls del Per saber-ne més: 2 consum responsable s’actualitzen posterior- ment els punts . Amb aquest procediment, s’ha A Barcelona: Mapa Barcelona + Sostenible . 3 pogut ampliar el mapatge en altres barris de la 4 ciutat que no estaven coberts per l’eina . 5 6 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 5: Ús racional dels recursos Indicador 5.2. Generació de residus Resultat: municipals 1,30 kg/h. per dia Residus municipals generats per persona i dia Expressa la quantitat de residus municipals generats en relació amb la població de la ciutat. Es refe- reix als residus municipals generats als domicilis particulars, als comerços, a les oficines i als serveis, i també als que no tenen la consideració de residus especials i que per la seva naturalesa o composició 80 es poden assimilar als que es produeixen en aquests llocs o activitats. També tenen la consideració de residus municipals els que provenen de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives 1 i platges, els animals domèstics morts, els mobles, els estris, els vehicles abandonats, els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i de reparacions domiciliàries. 2 Fórmula: Unitat: 3 (Pes total de residus municipals generats / població total) / 365 dies kg/h. per dia 4 Periodicitat: Font: Anual Direcció de Neteja i Recollida de Residus. Ajuntament de Barcelona. 5 Dades ambientals 2016. Àrea Metropolitana de Barcelona. 6 Agència de Residus de Catalunya. 7 Valors de referència: Objectiu de planificació: 8 Pla de prevenció de residus de Barcelona, 2012-2020. 9 Rellevància internacional: Directiva 2008/98/CE sobre residus. 10 Indicadors comuns europeus de sostenibilitat local Organització Mundial de la Salut. Indicadors de salut de les ciutats sostenibles. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 5: Ús racional dels recursos Resultat 4% 32.094,15 t 7% 2% 47.739,81 t El volum de residus municipals generats l’any 16.206,53 t 2016 ha estat de 762 .076,88 tones, corresponents 2%12.963,36 t a 1,30 kg per habitant i per dia . L’origen dels resi- 8% dus és principalment la generació domiciliària 53.640,66 t (77%) seguida de la comercial (8%) (figura 1) . 77% 539.363,15 t Domiciliària Punts Verds Comercial Voluminosos 81 Mercats Altres recollides* 1 Figura 1. Origen dels residus municipals generats, 2016. Nota: No inclou els residus de la neteja viària. Inclou els resi- 2 dus de Mercabarna, les recollides privades, altres recollides de parcs i jardins i la recollida d’animals morts. 3 4 Variació interanual 5 La quantitat de residus municipals generats recollits a través dels punts verds (+8,4%) i els per habitant i per dia ha augmentat (+1,4%) i ha voluminosos (+9,3%), seguits dels provinents 6 passat d’1,28 a 1,3 kg/h . per dia . de la recollida domiciliària (+1,9%) . En canvi, els provinents de mercats i d’altres recollides 7 La quantitat global de residus generats pel (Mercabarna, recollides privades, altres recolli- conjunt de la població ha augmentat també des de parcs i jardins, etc .) han disminuït (-3,7% 8 (+1,80%), i ha passat de 748 .672 a 762 .076 tones . i -5,1%, respectivament) (figura 3) . Els residus que més han augmentat han estat els 9 10 12,0% 10,0% 9,3% 8,4% 8,0% 6,0% 4,0% 1,9% 2,0% 1,4% 1,8% 0,1% 0,0% Residus Total Domiciliària Comercial Mercats Punts Voluminosos Altres -2,0% municipals Verds recollides*(Per habitant i per dia) -4,0% -3,7% -6,0% -5,1% Figura 2. Variació interanual dels residus municipals generats, 2015-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 5: Ús racional dels recursos Tendència Els residus municipals generats (en termes L’escenari recent de contenció del consum absoluts i per habitant i dia) manté la tendència domèstic degut a la crisi econòmica fa pensar d’augment des de l’any 2014 seguint la trajectò- que la millora futura de la capacitat de consum ria de recuperació de la capacitat de consum de de les llars pot contribuir al fet que la gene- les llars (figura 4) . Un altre factor que hi incideix ració de residus continuï augmentant, fins a, és l’augment de l’activitat turística . possiblement, sobrepassar el valor objectiu establert pel Pla de prevenció de residus de Barcelona 2012-2020 (d’1,38 kg/h . per dia) . 82 2,10 21 1 2,00 20 1,90 19 2 18 1,80 3 17 1,70 16 4 1,60 15 5 1,50 14 1,40 13 6 Valor objectiu PPRB 2012-2020: 1,38 kg/h. dia 1,30 12 7 1,20 11 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 8 Per habitant i per dia 1,41 1,40 1,49 1,52 1,52 1,50 1,54 1,52 1,46 1,43 1,36 1,27 1,24 1,26 1,28 1,30 Renda familiar disponible 13,80 14,20 14,80 16,10 17,20 17,90 18,70 19,80 19,90 19,30 19,10 18,90 18,80 19,30 19,30 19,30 9 Figura 3. Tendència de la generació de residus municipals, 2001-2016. 10 Nota: Per limitacions en la disponibilitat de dades, el valor mostrat l’any 2016 correspon al de l’any 2015. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 kg/h. per dia Milers d'euros Objectiu 5: Ús racional dels recursos Reptes i oportunitats La millora del context econòmic i productiu Per saber-ne més: de la ciutat que acompanya l’increment de la capacitat de consum de les llars incideix en una A Barcelona: Pla de prevenció de residus mu- més gran generació dels residus municipals . La nicipals de Barcelona 2012-2020 . Ajuntament trajectòria del volum total de residus munici- de Barcelona . pals generats i la del volum per habitant i dia es Programa metropolità de gestió de residus mostren paral·leles a la de la renda familiar dis- municipals (PMGRM) . Àrea Metropolitana de ponible de les llars . Barcelona . Aquest escenari d’augment dels residus A Catalunya: Programa general de prevenció municipals per habitant i dia sembla plausible si i gestió de residus i recursos de Catalunya 83 analitzem les dades de generació de residus en (PRECAT20), 2013-2020 . Departament de Ter- anys anteriors en els quals la capacitat de con- ritori i Sostenibilitat - Agència de Residus de 1 sum de les llars ha estat semblant a l’actual . És Catalunya . el cas dels anys 2010 i 2011 . 2 No obstant això, el comportament de l’indica- 3 dor entre els anys 2004 i 2006 fa pensar que en un context de creixement de la capacitat de consum 4 de les llars, a través de campanyes de foment del consum responsable i de proximitat orientades 5 a la població i als agents, és possible afavorir la 6 reducció dels residus generats . En el marc del Pla de prevenció de residus 7 de Barcelona (2012-2020), es continuen donant 8 oportunitats per seguir impulsant la desmateri- alització de l’economia domèstica . La incidència 9 en la transformació dels hàbits de consum de la població a través d’accions de sensibilització i de 10 difusió de bones pràctiques (per exemple, plans de prevenció de residus en escoles en el marc del programa “Escoles+sostenibles”; prevenció de residus en fires i congressos), així com l’impuls del reciclatge i reutilització dels residus (per exemple, “Renova la teva roba”, “Renova les teves joguines”, reutilització en els punts verds de la ciutat a través d’entitats socials, etc .), són algunes de les estra- tègies que cal seguir impulsant . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 5: Ús racional dels recursos Indicador 5.3. Recollida selectiva Resultat: de residus 35,93% de les llars Proporció de residus municipals recollits selectivament Expressa la proporció en pes de residus municipals (consulteu-ne la definició a l’indicador 5.2) recollits de manera selectiva en relació amb el pes total de residus municipals generats. Es refereix a la recollida selec- tiva bruta, que inclou els impropis (residus que no corresponen a la fracció residual objecte de la recollida). 84 Fórmula: Unitat: 1 Pes brut dels residus recollits selectivament (inclosos els impropis) / pes de residus municipals % 2 Periodicitat: Font: 3 Anual Direcció de Neteja i Recollida de Residus. Ajuntament de Barcelona. Dades ambientals 2016. Àrea Metropolitana de Barcelona. 4 Agència de Residus de Catalunya. 5 Valors de referència: 6 Objectiu de planificació: Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020. Departament de 7 Territori i Sostenibilitat. Agència de Residus de Catalunya. 8 Rellevància internacional: La Directiva 2008/98/CE sobre residus. 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 5: Ús racional dels recursos Resultat 7% 19.222 t El 35,93% dels residus municipals generats s’ha recollit a través de processos selectius . D’aquests, la fracció més important és la matèria 12% orgànica (43%), seguida del paper cartró (18%) i 32.094 t del vidre (13%) (figura 1) . 7% 43% 20.727 t 117.444 t 13% 34.910 t 18% 49.423 t 85 Matèria orgànica Envasos Paper-cartró Voluminosos 1 Vidre Altres recollides 2 Figura 1. Recollida selectiva de residus municipals 3 per fraccions, 2016. 4 5 6 Variació interanual 3,00% 7 La quantitat de residus municipals reco- 2,50% 2,38% llits selectivament ha augmentat lleugerament 2,00% 8 (+0,76%), i ha passat de 271 .753 tones a 273 .820 1,50% tones entre els anys 2015 i 2016 . La propor- 1,00% 0,76% 9 ció que aquest volum suposa sobre el total de 0,50% residus sòlids municipals generats ha disminuït -1,01%0,00% 10 en relació amb l’any passat (-1,01%) pel fet que -0,50% aquests han augmentat en termes absoluts . -1,00% D’aquesta manera, el volum de la fracció res- -1,50% ta ha augmentat en relació amb l’any passat % recollida Tones recollida Tones resta (+2,38%) . selectiva selectiva Figura 2. Variació interanual de la recollida selectiva de residus municipals, 2015-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 5: Ús racional dels recursos Tendència La tendència d’aquest indicador ha vingut Aquesta disminució ha estat determinada marcada per dos períodes de comportament principalment per la disminució de la fracció or- diferenciat . En el primer període (2001-2010), gànica que és la més important en volum d’entre la proporció de residus recollits selectivament totes . Altres fraccions, com ara el vidre, enva- va créixer de manera continuada en el marc de sos i voluminosos han augmentat lleugerament . la implantació i millora del sistema de recolli- da selectiva, així com d’un context de bonança Si bé el sistema de recollida selectiva dels econòmica generalitzat . En el segon període residus ha anat introduint millores continua- (2011-actualment), la proporció de residus reco- des, el retrocés en els hàbits de separació dels llits selectivament ha seguit una trajectòria de residus a les llars sembla que està determinant disminució progressiva i ha assolit el 2016 el va- l’evolució d’aquest indicador . El valor de l’any 86 lor més baix d’aquest segon període . 2016 es distancia de l’objectiu del 60% marcat pel Programa general de prevenció i gestió de 1 residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) . 2 3 350.000 Valor objectiu PRECAT20: 60% 60% 4 300.000 50% 5 250.000 6 40% 200.000 7 30% 150.000 8 20% 100.000 9 50.000 10% 10 0 0% 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Altres recollides 11.716 13.508 14.775 14.746 18.821 21.864 24.963 24.645 24.538 24.491 22.182 19.099 19.659 19.045 18.362 19.222 Voluminosos 22.768 23.950 28.222 30.322 31.267 31.803 31.577 29.842 29.923 26.215 27.063 25.909 26.687 27.957 29.353 32.094 Envasos 8.080 9.504 10.644 11.696 12.661 14.086 17.053 18.462 18.748 20.805 20.560 19.737 18.990 19.098 19.776 20.727 Vidre 16.744 18.256 20.053 21.675 23.859 25.901 29.834 31.285 31.675 32.844 32.854 32.512 32.592 33.193 34.136 34.910 Paper-cartró 27.253 27.865 57.199 65.163 79.268 86.944 94.855 97.802 87.403 86.670 67.219 58.108 48.639 50.170 51.865 49.423 Matèria orgànica 14.099 27.642 74.685 86.721 86.295 86.207 86.913 85.319 84.520 140.427 133.344 122.537 117.477 117.460 118.261 117.444 % recollida selectiva 13,42% 16,03% 24,68% 27,18% 29,42% 31,43% 33,04% 33,44% 33,35% 42,26% 40,75% 40,03% 36,16% 36,12% 36,30% 35,93% Figura 3. Tendència de la recollida selectiva de residus municipals, 2001-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Tones % recollida selectiva Objectiu 5: Ús racional dels recursos Reptes i oportunitats Per saber-ne més: L’augment els últims anys dels residus muni- A Barcelona: Balanç de la recollida de residus cipals generats tant en termes absoluts com per 2016 . Ajuntament de Barcelona . habitant i dia, així com la lleugera disminució de la proporció de residus recollits selectivament, Programa metropolità de gestió de residus muni- fa pensar en la incidència que la recuperació cipals (PMGRM) . Àrea Metropolitana de Barcelona de la capacitat de consum de les llars després A Catalunya: Programa general de prevenció i d’un període de contenció pot estar tenint sobre gestió de residus i recursos de Catalunya (PRE- aquest indicador . CAT20), 2013-2020 . Departament de Territori i Aquesta constatació planteja una doble neces- Sostenibilitat - Agència de Residus de Catalunya . sitat: intensificar les estratègies per impulsar els 87 hàbits de separació en origen dels residus domès- tics i comercials, i seguir millorant els processos i 1 circuits de recollida selectiva d’aquests . 2 Si bé el volum total d’algunes fraccions ha augmentat (envasos +4,8% i vidre +2,27%), la 3 disminució del volum total de matèria orgà- nica (-0,69%) planteja la necessitat de focalitzar 4 les campanyes de sensibilització en aquesta fracció que constitueix la part més important 5 dels residus municipals recollits selectivament . 6 Es destaca que l’Ajuntament de Barcelona ha decidit fer un seguit d’actuacions per reforçar i 7 augmentar la participació, motivació i informació ciutadana en la recollida selectiva de la fracció 8 orgànica, amb l’objectiu de millorar la quantitat i la qualitat d’aquesta fracció . 9 D’altra banda, la baixada de la recollida del 10 paper-cartró (-4,71%) en gran part és deguda als furts, especialment els organitzats . Aques- tes campanyes presenten el repte de millorar els hàbits de separació dels residus domèstics en origen per incrementar la proporció recollida i la seva qualitat . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 5: Ús racional dels recursos Indicador 5.4. Resultat: Destí dels residus Destí dels residus municipals: municipals 39,1% dels residus han estat valoritzats: 3,3% valorització energètica (incineració); 0,9% valorització energètica (biomassa) i 35,1% valorització material. 58,1% tractament mecanicobiològic 2,7% dipòsit controla 88 Destí dels residus municipals 1 2 Expressa on van els residus municipals recollits (vegeu-ne la definició en l’indicador 5.2). Es recull la pro- porció de residus municipals que van a les destinacions següents: 3 • Tractament mecanicobiològic: tractament de la fracció resta, on se separen els materials reciclables. • Valorització energètica: residus enviats directament a valoritzar energèticament. 4 • Valorització material: inclou el reciclatge de vidre, paper i cartró, envasos lleugers, voluminosos, residus dels punts verds i altres recollides específiques; el compostatge de residus orgànics de parcs 5 i jardins i de la fracció orgànica recollida selectivament, i, finalment, la fracció orgànica que s’envia a 6 tractament mecanicobiològic. • Deposició controlada: residus que s’envien directament a dipòsit controlat. 7 Fórmula: Unitat: 8 Pes dels residus segons destinació / pes total dels residus municipals % 9 Periodicitat: Font: Anual Direcció de Neteja i Recollida de Residus de l’Ajuntament de Barcelona. 10 Dades ambientals 2016. Àrea Metropolitana de Barcelona. Agència de Residus de Catalunya. Valors de referència: Objectiu de planificació: Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya, 2013-2020. Departament de Territori i Sostenibilitat. Agència de Residus de Catalunya. Rellevància internacional: La Directiva 2008/98/CE sobre residus. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: Desenvolupament sostenible de les comunitats. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 5: Ús racional dels recursos Resultat La proporció més gran dels residus munici- biomassa i 3,3% valorització energètica d’in- pals té com a destinació primària els ecoparcs cineració), mentre que la dels que han tingut metropolitans (58%; 443 .100 tones), on es porta com a destinació el dipòsit controlat ha estat a terme el seu tractament mecanicobiològic per un mínim del 2,7% . Aquestes proporcions po- augmentar, posteriorment, la proporció de resi- den haver estat superiors perquè no inclouen dus valoritzats . La proporció mínima de residus els residus tractats sortints de les plantes de valoritzats ha estat del 39,1% (35,1% valoritza- tractament mecanobiològic . ció material, 0,9% valorització energètica de 89 1 2 2,7% 3,3% 3 20.691 t 24.466 t 0,4% 0,9% 4 6.468 t 7,2% 5 18,5% 41,1% 6 58,1% 35,1% 443.100 t 267.350 12,0% 7 13,1% 8 7,8% 9 Dipòsit Valorització Compostatge Reciclatge 10 controlat material voluminosos Valorització Tractament Reciclatge Reciclatge energètica: mecanicobiològic envasos paper cartró incineració Reciclatge Fracció orgànica vidre de tractament Val. energètica: central biomassa (poda) Valorització mecanicobiològic energetica Altres poda Figura 1. Destinació dels residus municipals, 2016. Figura 2. Tipus de tractament de la proporció de resi- dus valoritzats materialment, 2015. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 5: Ús racional dels recursos Variació interanual Valor. Valor. Valor. Dipòsit Tract. La proporció de residus municipals total energ. material controlat mecbio. valoritzats (material i energèticament) 10,00% 3,8% 4,4% ha disminuït (-6,1%) i ha passat del 5,00% -6,1% -40,6% -0,8% 41,7% al 39,1%, mentre que la que va 0,00% directament a dipòsit controlat ha aug- -5,00% mentat (+3,8%), i ha passat del 2,6% al -10,00% -15,00% 2,7% . La variació dels residus valorit- -20,00% zats s’explica per la forta disminució de -25,00% la proporció de residus valoritzats ener- -30,00% gèticament (-40,6%) (figura 3) . -35,00% 90 -40,00% -45,00% 1 Figura 3.Variació interanual de la proporció de residus valoritzats, 2015-2016. 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 5: Ús racional dels recursos Tendència La proporció de residus municipals valorit- que tenen com a destinació final el dipòsit zats materialment i energèticament segueix controlat repunta després d’una tendència de una tendència de lleugera disminució des de progressiva disminució des del 2012 . l’inici del període analitzat allunyant-se de l’ob- jectiu pel que fa a la proporció valoritzada . El A l’hora d’interpretar les dades de valorit- volum i la proporció de residus municipals que zació i deposició controlada s’ha de tenir en rep tractament mecanicobiològic (fracció resta) compte que aquestes proporcions podrien segueix una tendència d’augment . Això vol dir ser superiors ja que no s’ha comptabilitzat que cada vegada hi ha una quantitat més gran la quantitat de residus resultants del tracta- de residus municipals que requereix passar pel ment mecanicobiològic que manté una ten- triatge dels ecoparcs perquè no s’han separat dència d’increment . 91 selectivament en origen . El volum de residus 1 2 500.000 100% 3 450.000 90% 400.000 480% 350.000 70% 5 300.000 Valor objectiu 2020 60% 6 250.000 valorització material: 55% 50% 7 200.000 40% 8 150.000 30% 100.000 20% 9 50.000 10% Valor objectiu dipòsit 10 controlat 2018: 0% 0 0% 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Dipòsit controlat 41.292 29.114 23.527 19.585 20.691 Tractament mecànicobiològic resta 370.232 401.900 403.188 416.860 443.100 Valorització energètica 61.189 35.962 53.527 47.568 30.934 Valorització material 274.235 257.185 259.318 264.659 267.350 % valorització material 36,71% 35,51% 35,06% 35,35% 35,08% % valorització energètica 8,19% 4,97% 7,24% 6,35% 4,06% Figura 4. Tendència en el destí dels residus, 2012-2015. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Tones de residus Objectiu 5: Ús racional dels recursos Reptes i oportunitats Per saber-ne més: L’augment de la proporció de residus valo- A Barcelona: Programa metropolità de gestió ritzats materialment passa per incrementar la de residus municipals (PMGRM) . Àrea Metro- proporció de residus recollits selectivament, politana de Barcelona . especialment la fracció orgànica, per mini- mitzar la fracció resta que és la que passa al A Catalunya: Programa general de prevenció i tractament mecanicobiològic per seleccionar les gestió de residus i recursos de Catalunya (PRE- diferents fraccions . Addicionalment, la millora CAT20), 2013-2020 . Departament de Territori i de l’eficiència del tractament mecanicobiològic Sostenibilitat - Agència de Residus de Catalunya . pot contribuir a augmentar la proporció de resi- dus seleccionats en aquestes plantes que tenen com a destinació la valorització i fer disminuir la 92 proporció de residus que van al dipòsit controlat com a destinació final . 1 Si bé la incineració dels residus no reciclables 2 es considera valorització energètica, la millora de la separació en origen dels residus, la recollida 3 selectiva i l’eficiència del tractament mecanico- 4 biològic pot garantir que es minimitzi la fracció dels residus no reciclable que té aquesta des- 5 tinació final . D’aquesta manera, la proporció de residus que hauria de rebre aquest tractament 6 hauria de ser molt petita potenciant-se la valo- rització energètica dels residus de biomassa 7 originats en el manteniment dels parcs i jardins . 8 L’anàlisi del flux dels residus en les fases de tractament i abocament planteja la necessitat 9 de processos de coordinació entre el conjunt d’agents implicats en aquest cicle a fi de dotar-se 10 de les eines necessàries de gestió de la infor- mació . En aquest sentit, destaca el procés que l’Àrea Metropolitana de Barcelona està promo- vent de redacció d’un nou programa metropolità de gestió de residus municipals 2017-2025 que constituirà un nou marc d’acció en la gestió i destinació dels residus municipals . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social de la intervenció sectorial a la coordinació efectiva Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Indicador 6.1. Resultat: Despesa municipal en els 75,1% de despesa municipal àmbits ambiental i social dedicada a l’àmbit ambiental i social Proporció de la despesa municipal en polítiques de medi ambient i socials Expressa la proporció de la despesa corrent municipal executada el 31 de desembre en polítiques de medi am- bient i socials. S’inclouen en l’àmbit ambiental les categories de classificació de la despesa municipal següents: • Medi ambient, que inclou els programes de gestió dels espais verds i la biodiversitat, de protecció de la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica, d’educació ambiental i de gestió i promoció dels 99 recursos energètics. • Benestar comunitari, que inclou els serveis urbans com ara neteja, residus i enllumenat. 1 • Habitatge i urbanisme, que inclou programes com ara els de promoció i gestió d’habitatge de protecció pública, de conservació i rehabilitació de l’edificació o de pavimentació de vies públiques. 2 • Transport públic, que inclou els programes de transport col·lectiu urbà i els d’altres transports de viatgers (per exemple, Bicing). 3 S’inclouen en l’àmbit social les categories de classificació de la despesa municipal següents: • Seguretat i mobilitat ciutadana, que inclou els programes de seguretat ciutadana, de prevenció de la 4 delinqüència i de control i regulació de l’estacionament de via pública, entre d’altres. • 5Pensions, que inclou el pagament de les pensions per part de l’Ajuntament. • Serveis socials i promoció social, que inclou els programes d’atenció a la infància i a l’adolescència, 6 d’atenció a la gent gran i d’atenció a les persones en situació de pobresa o risc exclusió, entre d’altres. • Salut, que inclou els programes de promoció i protecció de la salut i d’assistència sanitària. 7 • Educació, que inclou els programes de funcionament de centres educatius (escoles bressol, infantil i primària, educació especial, secundària i formació professional), de promoció educativa i d’ensenya- 8 ments musicals i artístics, entre d’altres. • Cultura, que inclou els programes de biblioteques, de museus i arts plàstiques, d’arts escèniques i 9 música i de promoció cultural, entre d’altres. • Esport, que inclou els programes de gestió i promoció de l’esport, d’instal·lacions esportives i d’esde- 10 veniments esportius. Fórmula: Unitat: ∑ de la despesa de les categories ambiental i social / despesa corrent total % Periodicitat: Font: Dades de liquidació del pressupost 2016. Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació. Anual Ajuntament de Barcelona. Valors de referència: Valor Unió Europea. OECD/Eurostat Joint Questionnaire on Environmental Protection Expenditure and Revenues (JQ-EPER). Rellevància internacional: Indicador Eurostat.| Proporció de la despesa pública dedicada a protecció ambiental. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Resultat Les despeses corrents dels serveis i les actu- Els programes que concentren un volum més acions en l’àmbit social i ambiental han estat de important de recursos són els de seguretat i 1 .589,7 milions d’euros, xifra que representa el mobilitat ciutadana en l’àmbit social (19,9% de 75,9% de les despeses corrents totals (figura 1) . la despesa) i benestar comunitari en l’àmbit ambiental (21,1% de la despesa) (figura 2) . 1,4% Serveis, béns i actuacions en 1,0% 0,5% 4,6% medi ambient i àmbit social 100 5,4% Actuacions de caràcter econòmic Serveis de caràcter general 1 7,1% (sense FC, reserves, imprev.) 4,1% Transferències a altres administracions 2 75,9% Administració financera i tributària 3 Deute públic 4 Òrgans de govern Fons de contingència general, 5 reserves i imprevistos 6 Figura 1. Distribució de la despesa del Govern municipal, 2016.. 7 0,0% 8 2,2% 1,7% 3,3% Medi Ambient 9 7,1% Habitatge i urbanisme 7,9% Transport públic 10 8,8% 9,2% Benestar comunitari (serveis urbans) Seguretat i mobilitat ciutadana 18,7% 21,1% Serveis socials i promoció social Cultura Educació 19,9% Esport Sanitat Pensions Figura 2. Distribució de la despesa social i en medi ambient del Govern municipal, 2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Variació interanual La despesa municipal total en medi ambient i comptabilitzada en polítiques ambientals ha acció social ha augmentat, tant en termes abso- disminuït, tant en termes absoluts com rela- luts (+4,34%) com en termes relatius a la despesa tius (-6,23% i -9,17%, respectivament) degut al global (+1,07%) . fet que el 2016 s’ha regularitzat l’ingrés i des- pesa simultània de la taxa metropolitana de La proporció de la despesa específica en polí- tractament de residus que ja no afecta el pres- tiques socials ha augmentat (+13,10% en termes supost de l’Ajuntament i que no representava absoluts i +9,56% en termes relatius) . La despesa un desemborsament real . 101 1 2 3 13,10% 4 10,00% 9,56% 5 5,00% 4,34% 1,07% 6-6,23% -9,17% 0,00% 7 -5,00% Despesa % Despesa % Despesa % 8 -10,00% 9 10 Total: medi Social Medi ambient ambient i social Figura 3. Evolució de la despesa social i en medi ambient del Govern municipal, 2015-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Tendència La proporció de la despesa municipal desti- en altres polítiques, especialment les soci- nada a polítiques socials i ambientals augmenta als . La tendència de la despesa en termes i assoleix el valor més alt de tota la sèrie tempo- absoluts ha estat de clar augment en l’àmbit ral . Si bé la proporció de la despesa destinada social . En l’àmbit ambiental també hi ha hagut a polítiques socials augmenta i assoleix el valor un increment absolut de la despesa efectiva, més alt de tot el període analitzat, la proporció malgrat una disminució comptable causada de despesa destinada a polítiques mediambien- per la regularització de la taxa metropolitana tals disminueix i assoleix el valor més baix degut de tractament de residus (figura 4) . a l’efecte de l’increment global de les despeses 102 80% 1800 1 70% 1600 2 1400 60% 3 1200 50% 4 1000 40% 5 800 30% 6 600 20% 400 7 10% 200 8 0% 0 2011 2012 2013 2014 2015 2016 9 Medi ambient (M€) 610,5 619,3 622,1 634,0 690,7 647,7 Social (M€) 722,8 753,4 766,3 785,7 832,9 942,0 Medi ambient i social (M€) 1.333,3 1.372,7 1.388,4 1.419,7 1.523,6 1.589,7 10 Medi ambient (% despesa global) 34,11% 34,25% 33,84% 33,63% 34,06% 30,93% Social (% despesa global) 40,38% 41,67% 41,68% 41,67% 41,07% 44,99% Medi ambient i social (% despesa global) 74,49% 75,92% 75,52% 75,30% 75,12% 72,92% Figura 4. Tendència de la despesa social i en medi ambient del Govern municipal, 2010-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Milions € Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Reptes i oportunitats L’ús d’eines de comptabilitat analítica que L’anàlisi dels resultats específics dels pro- permetin portar a terme una anàlisi especí- grames en termes ambientals i socials pot fica de les despeses de cada programa segueix contribuir a avaluar el cost-eficàcia de les políti- constituint el principal repte en el seguiment de ques públiques . El Portal d’estratègia i finances la despesa municipal en els àmbits ambiental de l’Ajuntament de Barcelona presenta infor- i social . L’ús d’aquests instruments permetria mació de base per fer aquesta anàlisi . millorar l’exercici de disseny pressupostari a partir de la identificació de les despeses ambi- entals i socials en el conjunt de les polítiques Per saber-ne més: públiques, distingint les despeses de prevenció o A Barcelona: Recursos i indicadors de resultats de mitigació dels impactes socials i ambientals . 103dels programes pressupostaris de l’Ajuntament Aquesta distinció és d’utilitat atès que un incre- de Barcelona . ment de la despesa en polítiques de mitigació 1 socials i ambientals pot alertar sobre els impac- A Europa: Energy, transport and environment 2 tes negatius de la resta de polítiques públiques . indicators . Eurostat Pocketbooks . 2016 . 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Indicador 6.2. Endeutament del Resultat: Govern municipal 32,9% de deute viu Deute i capacitat de retorn Expressa l’endeutament financer viu del Govern municipal (en termes absoluts i per habitant) el 31 de desembre, així com la capacitat de retorn en termes del Sistema Europeu de Comptes (SEC), expressada com la proporció que suposa el deute sobre els ingressos corrents (capítols de l’1 al 5). 104 Fórmula: Unitat: 1 (Deute viu el 31 de desembre / drets reconeguts [capítols de l’1 al 5] [en termes SEC])x100 % 2 Periodicitat: Font: 3 Anual Web municipal d’Estratègia i Finances, Ajuntament de Barcelona. 4 Valors de referència: Objectiu de planificació: 5 Llei orgànica 2/2012, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. 6 Objectius d’estabilitat pressupostària i deute públic 2014-2016. 7 Rellevància internacional: Indicador de la Unió Europea (Eurostat Government Debt Survey) 8 Indicadors comuns europeus de sostenibilitat local Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de 9 les comunitats. 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Resultat El deute viu del Govern municipal és de 835,5 milions d’euros (figura 1) . L’endeutament per habi- tant resultant és de 519,6 euros per habitant . El volum de deute viu el 2016 és moderat, i repre- senta un terç (32,9%) dels ingressos corrents de l’any anterior (figura 2) . 100% 3.000 90% Operacions 167 M 105 80% financeres 2.500 70% (endeutament) 58 M 2.000 1 60% Operacions 2 50% de capital 1.500 2.538 40% Operacions 1.000 3 30% 2.533 M corrents 500 835,5 20% (impostos, taxes, 4 10% preus, etc.) 0 Ingressos Deute 5 0% corrents Figura 1. Figura 2. Ingressos corrents i deute pendent del Distribució dels ingressos del Govern municipal, 2016. 6Govern municipal, 2016. 7 Variació interanual 8 L’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona 90,4% s’ha mantingut pràcticament estable, tant en ter- 0,30% 10 mes absoluts (-0,02%) com per habitant (-0,23%) . 0,3% La capacitat de retorn d’aquest amb ingressos 0,2% Deute Deute Capacitat de corrents en termes SEC també s’ha mantingut 0,1% viu/ hab. retorn del deute pràcticament estable (+0,3%) . 0,0% -0,02% -0,1% -0,2% -0,3% -0,23% Figura 3. Variació internanual del deute del Govern munici- pal, 2015-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Milions d'euros Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Tendència L’endeutament del Govern municipal (en ter- ingressos corrents respecte als anys anteriors . mes absoluts i relatius per habitant) s’estabilitza Això ha fet que el deute relatiu de l’any 2016 després del descens iniciat l’any 2011 (figura 4) . continuï sent el més baix de tota la sèrie tem- El deute absolut de l’any 2016 es manté encara poral, mantenint-se per sota del valor màxim per sobre dels valors de l’any 2009 (750,1 milions de deute que l’Ajuntament ha fixat (60% dels d’euros) . El deute per habitant es manté per sobre ingressos corrents) d’acord amb el Protocol de del de l’any 2009 . La capacitat de retorn del deute dèficit excessiu . Aquesta reducció del volum de municipal de l’Ajuntament es manté en estabi- deute continua incidint en la reducció de la des- litzar-se la proporció que el deute suposa dels pesa en interessos i altres càrregues del deute . 106 1 800 70% 2 700 Valor objectiu del límit del deute: 60% 60% 3 600 50% 4 500 40% 5 400 30% 6 300 20% 200 7 100 10% 8 0 0% 9 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Deute viu per habitant 720,8 660,9 581,7 476,6 462,6 741,1 674,8 718,8 683,3 606,4 520,8 519,6 Capacitat de retorn del deute 62,6 53,8 41,1 33,7 33,6 58,5 57,9 52,1 46,7 38,6 32,8 32,9 10 Figura 4. Tendència del deute del Govern municipal, 2005-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 €/ h. Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Reptes i oportunitats Per saber-ne més: L’Ajuntament de Barcelona gaudeix d’una A Barcelona: Liquidació del pressupost 2016 . situació de solvència i sostenibilitat financera atès el superàvit (en termes del Sistema Europeu de Comptes [SEC]) i el manteniment de la capaci- tat de retorn del deute de l’any 2016 . La reducció del deute continua generant la progressiva reducció de les despeses de la càrrega del deute (interessos principalment), cosa que permet alli- berar cada cop més recursos per dedicar-los a polítiques que permetin beneficiar de manera directa la ciutadania . 107 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Indicador 6.3. Certificacions en l’àmbit Resultat: de la sostenibilitat 327 certificacions vigents Nombre de certificacions en l’àmbit de la sostenibilitat Expressa el nombre de certificacions ambientals o socials a Barcelona, de caràcter voluntari i vigents el 31 de desembre de l’any de l’informe. Inclou les tipologies següents: • Nombre d’empreses amb sistema de gestió ambiental EMAS (EU Eco-Management and Audit Sche- 108 me), atorgada per la CE. • Nombre de certificacions de Turisme responsable: Biosphere, atorgada per l’Institut de Turisme Res- 1 ponsable (ITR). Inclou les etiquetes Hotel Biosphere i Bioshpere World Class Destination. • Nombre d’edificis amb certificat de construcció i manteniment amb algun dels següents certificats 2 BREEAM (Building Research Establishment Environmental Assessment Methodology, atorgada per BREEAM Espanya); LEED (Leadership in Energy & Environmental Design, atorgada per US Green Buil- 3 ding Council) i GBCe - VERDE (atorgada per Green Building Council España). 4 • Nombre d’empreses que ofereixen productes o serveis amb Etiqueta ecològica europea (Ecolabel), atorgada per la Generalitat de Catalunya. 5 • Nombre d’empreses que ofereixen productes o serveis amb Distintiu de Garantia de Qualitat Ambien- tal (DGQA), atorgada per la Generalitat de Catalunya. 6 • Nombre d’empreses que han signat Acords Voluntaris per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, iniciativa liderada per la Generalitat de Catalunya. 7 S’acompanya l’indicador amb el PIB de la ciutat. 8 Fórmula: Unitat: ∑ Certificacions vigents de les tipologies incloses 9Nombre 10 Periodicitat: Font: Anual Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya Direcció Operativa de Turisme i Esdeveniments de Barcelona Activa, Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació. Web del BREEAM i el LEED. Valors de referència: Valor de la Unió Europea. Rellevància internacional: Indicador Eurostat de desenvolupament sostenible. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Resultat El nombre de certificacions ambientals i soci- cions de gestió empresarial i organitzativa, la als vigents és de 327 . Entre les certificacions més present és la dels Acords Voluntaris per d’urbanisme, edificació i manteniment, les més reduir les emissions de gasos amb efecte d’hi- nombroses són les BREEAM . Entre les certifica- vernacle (145) (figura 1) . 160 145 140 120 100 80 109 58 60 55 1 40 29 19 20 2 9 7 5 0 GBCe - LEED BREEAM Biosphere Ecolabel Acords Distintiu EMAS 3 VERDE Voluntaris GQA CO2 4 Urbanisme i edificació Gestió Productes Gestió empresarial i organitzativa turística ecològics 5 Figura 1. Distribució de les certificacions ambientals i socials vigents, 2016. 6 Variació interanual 7 El nombre de certificacions en l’àmbit de ganitzativa, el nombre d’empreses amb DGQA 8 la sostenibilitat ha augmentat en relació amb ha augmentat (+65,7%) mentre que el nombre l’any anterior (+12%) . La certificació que més ha d’Acords Voluntaris de reducció de gasos amb 9 augmentat en termes relatius en el sector del ur- efecte d’hivernacle i les empreses amb el distin- 10 banisme i edificació ha estat la BREEAM (+61,1%) . tiu EMAS han disminuït . Entre les certificacions de gestió empresarial i or- 80% 70% 65,7% 60% 58,3% 61,1% 50% 40% 28,6% 30% 20% 12,0% 10% 0,0% 0,0% 0% -2,0% -8,3% -10% Total GBCe - VERDE LEED BREEAM Biosphere Ecolabel Acords Distintiu GQA EMAS certificacions Voluntaris CO2 Urbanisme i edificació Gestió Productes Gestió empresarial i organitzativa turística Figura 2. Variació interanual de les certificacions ambientals i socials, 2015-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Tendència El nombre total d’empreses, serveis i/o pro- Pel que fa les certificacions en l’àmbit de ductes amb certificacions de sostenibilitat l’urbanisme i edificació sostenibles (BREEAM, vigents continua en augment des de l’any 2013 . LEED i GBCe-VERDE), totes elles mantenen la trajectòria de creixement a excepció de la Per a les certificacions de gestió empresari- certificació Biosphere de turisme responsable al i organitzativa, el nombre d’Acords Voluntaris que s’estabilitza . ha disminuït lleugerament el 2016 després d’una trajectòria d’augment important, mentre que El nombre de productes ecològics certifi- el nombre de distintius de garantia de qualitat cats es manté malgrat la creixent demanda de ambiental es manté creixent des de l’any 2007 . productes ecològics que se satisfà amb pro- L’evolució del nombre de certificacions EMAS ductes produïts fora de la ciutat . 110 dibuixa una trajectòria irregular disminuint no- vament (figura 3) . 1 2 150 150 350 350 140 140 130 130 300 300 120 3120 110 110 250 100 250 100 90 4 90 20080 200 80 70 70 60 150 60 150 5 50 50 40 100 40 30 100 6 30 20 50 20 10 50 10 0 02007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 7 0 0 EMAS 2007 24 2008 33 200941 201602 206121 260712 523013 582014 60 2015 55 2016 EMAS DISTINTIU GQA 24 8 33 14 41 20 6218 6122 1647 2353 25 58 35 60 58 55 8 Acords Voluntaris CO2 78 109 148 145DISTINTIU GQA 8 14 20 18 12 14 23 25 35 58 Ecolabel 5 5 5 5 Acords Voluntaris CO2 78 109 148 145 9 Biosphere 4 5 7 7 Ecolabel 5 5 5 5 BREEAM 11 22 18 29 Biosphere 4 5 7 7 LEED 4 7 12 19 10 BREEAM 11 22 18 29 GBCe - VERDE 5 5 7 9 LEED Total certificacions 1834 236 7 292 12 327 19 GBCe - VERDE 5 5 7 9 Total certificacions 183 236 292 327 Figura 3. Tendència del nombre de certificacions ambientals i socials vigents, 2007-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Nombre Nombre Nombre Nombre Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social Reptes i oportunitats En el conjunt d’àmbits d’activitat analitzats, Per saber-ne més: les certificacions de gestió turística sostenible A Catalunya: Estratègia Catalana d’Ecodisseny . i les de productes ecològics semblen presentar Per una economia circular i ecoinnovadora . els reptes més importants per la baixa propor- Generalitat de Catalunya . ció d’empreses i productes o serveis certificats . L’adaptació del Distintiu de garantia de qualitat Distintiu de garantia de gestió de qualitat . ambiental per a establiments turístics per part Departament de Territori i Sostenibilitat . Gene- de la Generalitat de Catalunya ha permès que ralitat de Catalunya . dins d’aquesta categoria ja siguin tres albergs juvenils, un hotel, onze museus i dos teatres els Acords voluntaris de reducció de gasos d’efecte certificats l’any 2016 . d’hivernacle . Oficina Catalana de Canvi Climà- 111 tic . Generalitat de Catalunya . Pel que fa a les certificacions d’edificació 1 sostenible, es continua observant que la ma- A Europa: Revista Qualitat Ambiental . jor part dels edificis certificats corresponen a Club EMAS i Direcció General de Qualitat 2 centres comercials i edificis d’oficines d’em- Ambiental UE . preses . Cal destacar que l’Ajuntament de Bar- 3 celona està treballant en l’obtenció del Distintiu 4 de garantia de qualitat ambiental per a edificis d’oficines . Continua constituint un repte seguir 5 certificant tant els edificis públics ja construïts com els de nova construcció . 6 Pel que fa a la trajectòria del nombre d’em- 7 preses certificades pels criteris ambientals de la seva gestió, disminueix per primera vegada el 8 nombre d’Acords Voluntaris per reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle . En el marc de 9 la nova Llei de canvi climàtic 16/2017 s’espera que el nombre d’empreses i organitzacions amb 10 aquesta certificació torni a repuntar . D’altra ban- da, l’àmplia cobertura de sectors i activitats que poden sol·licitar el Distintiu de garantia de qua- litat ambiental, així com la facilitat de la seva tramitació, fa que el nombre d’empreses que han obtingut aquest certificat continuï augmentant . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones de la ciutat acollidora a la ciutat cohesionada Objectiu 7: Benestar de les persones Indicador 7.1. Resultat del 2015: Qualitat de vida 83,9 anys Esperança de vida en néixer L’esperança de vida és un indicador important dels nivells sanitaris, socials i de mortalitat. Es pot entendre com una previsió del nombre mitjà d’anys que viuran les persones que neixen en un moment determinat, en el supòsit que les condicions de mortalitat no variessin en el futur. Es tracta d’un indicador 115 sintètic que incorpora en una sola xifra l’experiència de mortalitat del conjunt de la població de totes les edats. Es presenta desagregat per sexe i per districtes. 1 Fórmula: 2 L’esperança de vida s’estima en funció de les taules de vida, que permeten expres- Unitat: sar la mortalitat en termes de probabilitat, i es construeix a partir de les condicions Nombre d’anys 3 de mortalitat observades durant un any i aplicades a una cohort fictícia. 4 Periodicitat: Font: Anual 5 Registre de mortalitat anual de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona 6 Valors de referència: 7 Valor de la Unió Europea (UE-28) (any 2015): 80,6 anys (77,9 en homes, 83,3 en dones) 8 Rellevància internacional: Indicadors de salut europeus (European Core Health Indicators, ECHI) 9 Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Resultat 90 L’esperança de vida en néixer a Barcelona 86,6 85 83,9 l’any 2015 és de 83,9 anys i és superior per a les dones (86,6 anys) que per als homes (83,9 anys) 80,880 (figura 1) . Hi ha una diferència de 4,3 anys entre l’esperança de vida del districte amb un valor més 75 baix (Ciutat Vella, 81,4 anys) i la del districte amb 70 un valor més alt (les Corts, 85,7 anys) (figura 2) . 65 60 Total Dones Homes 116 Figura 1. Esperança de vida en néixer segons el sexe, 2015. 1 2 3 90 4 85,7 84,6 84,8 83,9 83,8 84,2 84,385 83,8 83,6 5 81,4 6 80 7 75 8 70 9 10 65 60 le am p L’E ix Dones Homes Total Figura 2. Distribució de l’esperança de vida en néixer per districtes, 2015. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Anys Anys Objectiu 7: Benestar de les persones Variació interanual L’esperança de vida en néixer del global de la 0,4% població s’ha mantingut estable . Per sexe, l’indi- 0,3% 0,3% cador ha variat lleugerament: ha augmentat per als homes (+0,3%) i ha disminuït per a les dones 0,2% (-0,2%) (figura 3) . 0,1% 0,0% Per districtes, l’indicador ha augmentat úni- cament a Horta-Guinardó que ha passat de 83,9 0,0% Total Dones Homes a 84,2 anys . En la resta de districtes ha disminuït -0,1% lleugerament . -0,2% -0,2% 117 Figura 3. Variació interanual de l’esperança de vida en néixer, 2014-2015. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Tendència L’esperança de vida del conjunt de la població La tendència de l’indicador, tant per a s’ha estabilitzat en els darrers tres anys, un perí- les dones com per als homes, continua sent ode en el qual s’ha assolit la màxima esperança d’augment progressiu . de vida des del 1997 (figura 4) . Per tercer any con- secutiu se supera el valor de referència de la Unió Nota: En aquesta comparació cal tenir en compte que el valor de la UE també inclou l’esperança de vida de la població no Europea, que va ser de 83,3 anys l’any 2015 . urbana, que sol ser inferior a la de la població resident en zones urbanes. 118 90 1 85 2 VALOR UE-28 (2015): 80,6 3 80 4 75 5 70 6 7 65 8 60 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 9 Dones 82,3 82,1 82,2 83,3 83,0 83,1 83,5 84,3 83,9 84,8 85,2 85,2 85,3 85,9 86,2 85,7 86,6 86,7 86,5 Homes 75,0 75,2 74,7 76,0 76,2 76,4 76,8 77,5 77,0 78,2 78,3 79,0 79,2 79,3 80,0 79,9 80,7 80,5 80,8 Total 78,8 78,9 78,6 79,1 80,0 79,8 80,3 81,1 80,6 81,7 81,9 82,3 82,5 82,8 83,3 83,0 83,8 83,8 83,8 10 Figura 4. Tendència de l’esperança de vida en néixer, 1997-2015. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Anys Objectiu 7: Benestar de les persones Reptes i oportunitats Les dades aportades per l’Agència de Salut A fi de donar una informació més exhaus- Pública de Barcelona (ASPB, 2016) evidencien tiva sobre la relació entre els condicionants que, tot i la millora progressiva de l’esperança de la salut i l’evolució dels indicadors de sa- de vida a la ciutat i la superació del valor de re- lut, l’Agència de Salut Pública i l’Ajuntament ferència europeu per al mateix any, hi continua de Barcelona treballen en un observatori de havent desigualtats importants entre alguns salut i qualitat de vida que té com a objectiu districtes de la ciutat . L’informe La salut a Bar- visualitzar la situació dels barris i dels grups celona 2016 (ASPB, 2016) descriu com les dife- socials pel que fa a la salut i als seus deter- rències en l’esperança de vida entre els barris minants, així com monitorar l’evolució de les amb més i menys renda familiar disponible ob- desigualtats socials en salut utilitzant un àm- servades per al període 2010-2012 han tendit a plia selecció d’indicadors . L’any 2016, s’han 119 disminuir lleugerament en el període 2013-2015 iniciat els treballs metodològics per relacio- en ambdós sexes, i han passat de 6,5 anys a 5,8 nar els indicadors de salut amb un indicador 1 anys en els homes i de 1,8 a 0,4 en les dones . socioeconòmic, la qual cosa permet estimar Aquestes diferències, amb valors de 5,8 i 0,4 les desigualtats socials en salut en comptes 2 anys en homes i dones, respectivament . Les di- de les diferències absolutes entre barris . En 3 ferències en els condicionants de la salut entre l’informe La salut a Barcelona 2016 (ASPB, barris i districtes observades a través de l’eina 2016), es mostren els resultats per a tres in- 4 Urban HEART2, contribueixen a que hi hagi dife- dicadors de salut: l’esperança de vida, la taxa rències en l’esperança de vida de les persones . de mortalitat prematura i la incidència de 5 tuberculosi . Com a indicador del nivell socio- A través del programa “Barcelona Salut als econòmic dels barris s’ha utilitzat l’índex de 6 barris” i del Pla de barris, les institucions i les en- renda familiar disponible de l’any 2012, que titats participants sumen esforços des de l’any pretén ser una aproximació a la renda anual 7 2014 per contribuir a reduir aquestes desigual- disponible mitjana de les famílies residents tats a 23 barris de la ciutat . En 11 d’aquests bar- 8als barris . Aquest nou mètode permetrà me- ris, que ja formen part del programa “Barcelona surar l’evolució de les desigualtats socials en Salut als barris” de l’Agència de Salut Pública de 9salut en els propers anys als barris de Barce- Barcelona, l’any 2014 s’identificava la necessitat lona a través d’una diversitat d’indicadors . 10 de reforçar les intervencions ja existents3 . En els 7 barris restants, el programa es posa en mar- xa amb l’elaboració prèvia d’un diagnòstic . L’any Per saber-ne més: 2016, l’ASPB ha publicat els diagnòstics de salut dels barris de Verdun, Trinitat Nova i Trinitat Vella . A Barcelona: Informe de la salut a Barcelona 2016 . Agència de Salut Pública de Barcelona . 2 Urban Health Equity Assessment and Response Tool, Infobarris BCN (2015) . Agència de Salut Pública instrument desenvolupat per la Organització Mundial de la Salut. A Europa i al Món: “Closing the gap in a ge- 3 El Besòs i el Maresme, Baró de Viver, el Bon Pastor, el neration . Health equity through action on the Raval, la Barceloneta, Torre Baró, Ciutat Meridiana, social determinants of health” . WHO, 2016 Vallbona, les Roquetes, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i Trinitat Nova. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Indicador 7.2. Resultat 4: Accessibilitat a l’habitatge 34% d’esforç econòmic teòric de les llars per comprar un habitatge nou Esforç econòmic teòric de les llars per comprar un habitatge nou Expressa la proporció anual de la renda que les llars (ingressos nets) han de destinar per pagar l’import de la hipoteca per la compra d’un habitatge nou. S’estima tenint en compte l’import de les quotes que 120 ha d’abonar la llar mitjana en el primer any després de l’adquisició d’un habitatge tipus finançat amb un préstec estàndard pel 80% del valor de l’habitatge. L’habitatge tipus considerat és de 93,75 m2, i el preu 1 de la superfície és de 1.565 €/m2. El llindar teòric de risc per a la sostenibilitat econòmica de les llars con- siderat per la Unió Europea és del 40% de la renda familiar. Es considera d’interès complementar l’indica- 2 dor amb l’esforç econòmic teòric per comprar un habitatge de segona mà i per llogar un habitatge. 3 Fórmula: Unitat: 4 Quota hipotecària / Renda de la llar % 5 Periodicitat: Font: Anual Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona 6 Valors de referència: 7 Valor Unió Europea. Eurostat/EU-SILC: Community Statistics on Income and Living Conditions. 8 Rellevància internacional: 9 Indicador d’inclusió social europeu. 10 4 A partir de l’any 2013, s’estima l’indicador d’esforç econòmic de compra a partir fonts diferents a les emprades fins a aquell any, fet que genera una incomparabilitat de les dades amb la sèrie històrica. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Resultat 34% L’esforç econòmic d’accés al mercat de 35% l’habitatge d’obra nova és del 34,0% de la ren- 30% 28,4% da familiar disponible (RFD), i al de segona mà, 25% del 28,4% . El de lloguer és del 18,8% de la RFD 18,8%20% (figura 1) . Els districtes que mostren un esforç econòmic de compra d’obra nova més elevat 15% són Ciutat Vella, les Corts i Sant Martí, men- 10% tre que els que mostren un esforç econòmic 5% de lloguer més alt són Nou Barris, Sant Martí i 0% Sants-Montjuïc (figura 2) . Compra Compra de Lloguer d’obra nova segona mà 121 Figura 1. Esforç econòmic d’accés al mercat de l’habitatge 1 (compra i lloguer), 2016. 2 3 4 50% 5 45% 40% 6 35% 30% 7 25% 20% 8 15% 10% 9 5% 10 0% 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Ciutat L’Eixample Sants- Les Sarrià - Gràcia Horta- Nou Sant Sant Vella Montjuïc Corts Sant Guinardó Barris Andreu Martí Gervasi Compra d’obra nova 45,3% 32,7% 26,7% 35,1% 30,6% 32,1% 23,7% 21,4% 29,1% 33,7% Compra de segona mà 29,4% 29,7% 22,4% 25,8% 27,1% 32,1% 22,0% 22,1% 23,1% 28,8% Lloguer 19,6% 18,7% 20,1% 16,8% 13,7% 18,7% 19,2% 23,4% 20,1% 20,5% Figura 2. Distribució de l’esforç econòmic d’accés al mercat de l’habitatge per districtes, 2016. Nota: En el cas de Nou Barris, l’oferta d’habitatge d’obra nova no és significativa Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 % RFD % RFD Objectiu 7: Benestar de les persones Variació interanual L’esforç financer de les llars per comprar mitjà del lloguer d’habitatge i la limitació de habitatge nou augmenta en relació amb l’any l’oferta hi contribueixen . Tot i aquestes con- 2015 (+4,9%) i el de segona ma disminueix lleu- dicions, els contractes de lloguer augmen- gerament (-1,7%) . L’esforç financer de lloguer ten (+3,8%) . també augmenta (+5,4%) . L’augment del preu 12% 10,2% 10% 8% 6% 4,9% 5,4% 122 4% 3,8% 2% 1 -1,7% 0% - 2% Esforç financer Esforç financer Esforç financer Preu mitjà de Contractes de 2 en compra en compra de en lloguer lloguer (€/m2) lloguer (núm.) - 4% d’obra nova segona mà (% RFD) - 6% (% RFD) (% RFD) 3 Figura 3. Variació interanual de l’esforç financer d’accés al mercat de l’habitatge, 4 2014-2016. 5 6 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Tendència L’esforç econòmic teòric de les llars per com- prar un habitatge nou continua augmentant . Això succeeix a la vegada que l’esforç teòric de les llars per accedir a habitatge de lloguer també augmenta, a causa d’un estancament de la renda familiar disponible, un augment del preu mitjà del lloguer i una oferta no suficient per absorbir la demanda . 123 50.000 70 1 45.000 60 40.000 2 35.000 50 3 30.000 VALOR UE: 40% 40 4 25.000 30 20.000 5 15.000 20 6 10.000 10,6 11,5 12,2 11,9 11,6 11,4 11,1 12,2 8,7 9,6 10,8 10,3 10,2 10 5.000 7 0 0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 8 Contractes de lloguer (Núm.) 19.994 23.982 23.975 24.162 27.414 32.177 36.873 38.156 41.047 44.819 44.411 40.623 42.182 Preu mitjà de lloguer (€/m2) 8,7 9,6 10,6 11,5 12,2 11,9 11,6 11,4 10,8 10,3 10,2 11,1 12,2 Esforç financer en compra (% renda) 34,2 34,1 44,1 53,7 59,3 39,2 35,7 39,6 29,6 32,0 31,2 33,0 34,0 9 Figura 4. Tendència de l’esforç financer d’accés al mercat de l’habitatge, 2004-2016. 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Nombre de contractes Esforç financer: % renda familiar Preu lloguer: €/m2 Objectiu 7: Benestar de les persones Reptes i oportunitats L’augment de l’esforç financer per comprar gament del lloguer, a incrementar el parc pú- habitatges nous i de segona mà continua con- blic d’habitatges, a facilitar que els joves pu- tribuint al desplaçament de part de la població guin trobar pis i a ampliar la disponibilitat de cap al mercat del lloguer . pisos per a habitatge principal en lloc d’usos turístics . La pressió creixent d’altres usos de l’espai urbà, relacionats principalment amb l’allotja- ment temporal, ha portat a un escenari on la de- Per saber-ne més: manda és superior a l’oferta dels habitatges de lloguer (Patronat Municipal de l’Habitatge, 2016) . A Barcelona: Pla pel dret a l’habitatge 2016- El preu mitjà del lloguer d’habitatge continua 2026 124 augmentant i ha assolit el valor més alt des de Barcelona Economia l’any 2004 . La desprotecció de l’arrendatari en el 1 marc de la LAU i les dificultats per controlar els Xifres d’Habitatge . Indicadors del Pla d’habi- allotjaments turístics no autoritzats contribuei- tatge de Barcelona . Núm . 36 . Any 2016 . Primer 2 xen a la tendència inflacionista dels preus . Tot i semestre . Patronat Municipal de l’Habitatge . així, el nombre de contractes de lloguer repunta 3A Europa: “Housing Statistics” . Eurostat el 2016 i aquest sector es manté com el destina- 4 tari principal de la demanda d’habitatge a la ciu- tat, per sobre del segment de compravenda . 5 El Patronat Municipal de l’Habitatge (Patro- 6 nat Municipal de l’Habitatge, 2016) apunta que l’estabilització de la renta mitjana de les llars i 7 el descens del seu poder adquisitiu han contri- buït a fer que l’esforç d’accés a l’habitatge cada 8 vegada estigui més allunyat de les possibilitats reals de la major part de la població d’adqui- 9 rir-ne un o fins i tot, de llogar-lo . 10 L’Ajuntament, conjuntament amb els agents implicats, ha sumat esforços per abordar les si- tuacions de més urgència i reorientar la situació mitjançant l’elaboració del Pla pel dret a l’habi- tatge 2017-2026 . El seu objectiu és garantir la funció social de l’habitatge i avançar en la cons- trucció d’un servei públic d’habitatge a l’altura de les millors pràctiques d’altres ciutats euro- pees . Per aconseguir-ho, inclou mesures que ajudin a superar les dificultats de les famílies en situació de vulnerabilitat per fer front al pa- Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Indicador 7.3. Resultat: Nivells d’ocupació 71,4% de taxa d’ocupació Taxa d’ocupació Expressa la proporció de població ocupada (d’entre 16 i 64 anys) el quart trimestre de l’any. Es considera que les persones ocupades són les que, durant la setmana de referència, han estat treballant —almenys durant una hora— per compte d’altri (assalariats) o han exercit una activitat per compte propi. Es consi- dera d’interès complementar l’indicador amb les taxes d’atur i d’atur juvenil (de 16 a 24 anys). 125 Fórmula: Unitat: 1 Població ocupada / Població de 16-64 anys % 2 Periodicitat: Font: 3 Anual Enquesta de població activa (EPA). Institut Nacional d’Estadística. Recollit a les esta- dístiques laborals publicades per l’Ajuntament de Barcelona. 4 Valors de referència: 5 Recomanació internacional. Estratègia Europa 2020 (75%). Eurostat/EU-SILC: Community Statistics on Income and Living Conditions. 6 7 Rellevància internacional: Indicador Europa 2020: 8 Indicador desenvolupament sostenible EUROSTAT. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO 37120:2014: desenvolupament sostenible de 9 les comunitats. 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Resultat La taxa d’ocupació és del 71,4% de la po- 80% 75,1 blació activa el quart trimestre, i és superior 71,470% 68,1 per als homes que per a les dones (figura 1) . 60% D’altra banda, la taxa d’atur és de l’11,6% de la població activa, i és lleugerament superior per 50% a les dones . La taxa d’atur juvenil és del 19,6% . 40% El nombre de persones afiliades al con- 30% junt de règims de la Seguretat Social és 20% 11,5 11,7 11,6 d’1 .061 .171 en finalitzar el quart trimestre de 10% l’any . D’aquestes, les persones assalariades 0% 126 són 908 .135 i les treballadores en règim d’au- Taxa ocupació Taxa atur tònoms, 119 .217 (figura 2) . 1 Dones Homes Total 2 Figura 1. Taxes d’ocupació i atur, per sexe (% de la població de 16 a 64 anys), 2016. 3 4 5 1.200.000 6 1.100.000 1.061.171 7 1.000.000 908.135 8 900.000 800.000 9 700.000 10 600.000 500.000 400.000 Afiliats al règim de la Seguretat Social Afiliats al conjunt de règims Figura 2. Afiliació al règim general i al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona (quart trimestre), 2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Persones 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Variació interanual La taxa d’ocupació ha augmentat (2,2 3,5 3,2% 2,5 punts percentuals) i ha passat del 69,2% al 3,0 71,4% entre el quart trimestre de 2015 i 2016 . 2,2 p.p 2,02,5 La taxa d’atur ha disminuït (1,7 punts per- 1,5 centuals), i ha passat del 13,3% a l’11,6% . 2,0 La taxa d’atur juvenil també es redueix (5,5 1,5 1,0 punts percentuals) i passa del 24,9% al 1,0 19,6% (figura 3) . 0,50,5 Taxa ocupació D’altra banda, les dades d’afiliació a la 0 0,0 Seguretat Social indiquen la creació neta 127 d’ocupació a la ciutat entre desembre del Figura 3. Variació interanual de la taxa d’ocupació, 2015-2016. 2015 i 2016, amb un increment de 33 .716 1 persones afiliades en el transcurs de l’any (+3,3%) . En aquesta variació, hi contribueix 2 més el creixement interanual de les perso- 3 nes assalariades (+3,6%) que el de les autò- nomes (+1,9%) . 0 0,0Taxa Taxa 4 d'atur d'atur juvenil D’altra banda, destaca la creació de 9 .345 -5 -1,0 5 llocs de treball als serveis a les empreses -1,7 p.p -2,0 respecte al mateix període del 2015 (+5,4%), -10 6 així com l’augment percentual de l’ocupació -3,0 -15 -12,8% en la informació i comunicacions i l’hosta- -4,0 7 leria (+7,1 i +7,0% interanual, respectivament) . -20 -21,3% -5,0 Entre els sectors amb evolució desfavorable, 8 -5,3 p.p destaquen les pèrdues d’assalariats de les -25 -6,0 activitats financeres i d’assegurances (-5,7%) . 9 Figura 4. Variació interanual de la taxa d’atur, 2015-2016. 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 % de variació % de variació Punts percentuals Punts percentuals Objectiu 7: Benestar de les persones Tendència La població ocupada a Barcelona continua any en què es van assolir les taxes més altes augmentant des de l’any 2013, i la ciutat tanca el de la sèrie . Aquesta tendència favorable tam- 2016 amb el nombre més elevat de llocs de treball bé s’observa en l’evolució de l’atur juvenil, que des de desembre del 2008 . La taxa d’ocupació assoleix els valors més baixos des del 2009 per a Barcelona es manté per sobre de la de la Unió l’efecte de la millora de la situació econòmica . Europea (67,1%) i supera en 4,6 i 10,3 punts les La taxa d’atur juvenil continua millorant mitjanes catalana i espanyola, respectivament . apropant-se al valor de l’any 2007 . D’aquesta La taxa d’atur, inferior a les mitjanes catala- manera, és manté per sota de la taxa de Catalu- na (15,0%) i espanyola (18,7%) però superior a la nya i Espanya (32,3% i 42,9%, respectivament) . de la UE (8,2%), continua disminuint des del 2012, 128 1 80% 2 70% 3 60% 4 50% 5 40% 6 30% 7 20% 8 10% 9 0% 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Taxa ocupació 64,20 68,50 67,60 72,00 73,60 73,70 73,10 67,60 67,00 66,50 65,10 65,40 67,60 69,20 71,40 10 Taxa d'atur 12,50 9,50 11,00 7,00 6,20 5,50 8,10 15,20 16,10 17,10 18,80 17,20 16,40 13,30 11,60 Taxa d'atur juvenil 22,71 17,18 23,13 16,87 15,08 14,31 23,14 36,73 37,36 42,96 43,52 42,97 34,90 24,90 19,60 Figura 5. Tendència de les taxes d’ocupació, atur i d’atur juvenil (16-24 anys), 2001-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Reptes i oportunitats Per saber-ne més: En un context de reducció de l’atur i de crea- A Catalunya: Web Barcelona Treball . Barcelona ció d’ocupació, l’economia verda es perfila com Activa un dels vectors de transformació i innovació del model productiu a Barcelona . A Europa: Web European Social Statistics . Eurostat La ciutat disposa d’actius rellevants per avan- çar cap una economia baixa en carboni, com són el pes de l’ocupació verda, la presència a l’àrea de Barcelona de centres de referència en recerca mediambiental, el percentatge de patents vincu- lades a tecnologies verdes, així com la millora en 129 l’ús eficient dels recursos els darrers anys: con- sum d’aigua, el baix nivell d’emissions de CO2 en 1 comparació amb altres ciutats, el pes de la mobi- litat sostenible i un desenvolupament rellevant 2 d’infraestructura pel vehicle elèctric . 3 El 2016, l’economia verda ocupa entre 27 .000 i 38 .650 treballadors a Barcelona i representa 4 entre un 2,6% i un 3,8% de l’ocupació de la ciu- tat5 . D’aquesta manera, Barcelona concentra al 5 voltant del 40% de l’ocupació verda de Catalu- 6 nya, i el pes d’aquesta dins dels llocs de treball de la ciutat és similar al de les activitats artísti- 7 ques i recreatives o dels serveis de tecnologies de la informació . 8 Aproximadament, el 42,2% de l’ocupació 9 verda pertany al nucli mediambiental tradicio- nal (aigua, residus i energia de fonts renovables) . 10 Respecte a l’any anterior, l’ocupació verda experi- menta un augment (+5,1) més intens que la del conjunt de l’economia de Barcelona, de manera que el seu pes sobre l’economia de la ciutat –que s’ha mantingut força estable al llarg dels darrers anys— ja s’acosta al 4% . 5 Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a partir de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajun- la Guia d’Eurostat i de la metodologia de la consultora tament de Barcelona a partir de dades facilitades per AMPHOS 21, i estima una forquilla de valors de l’ocupa- l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Genera- ció que oscil·la entre una cota màxima i mínima a partir litat de Catalunya. d’un ajust en l’àmbit de les consultores d’enginyeria i El càlcul s’elabora tot agregant els codis CCAE d’Eco- arquitectura realitzat en base a estudis internacionals. nomia Verda proposats pel Departament de Territori i Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Indicador 7.4. Distribució de la renda Resultat: Distribució de la població segons trams de l’índex de la renda familiar disponible: 35,5% baix, 47,9% mitjà i 16,7% alt Distribució de la població per l’índex de la renda familiar disponible 130 La renda familiar disponible (RFD) mesura els ingressos de què disposen les llars d’un territori per desti- nar-los al consum o a l’estalvi. En l’estimació de la renda familiar disponible es consideren tant els ingres- 1 sos provinents de la retribució per aportació a l’activitat productiva (remuneració d’assalariats i excedent brut d’explotació) com les prestacions socials. 2 L’índex de la renda familiar disponible (I-RFD) estableix el valor 100 per la mitjana de la renda familiar dis- ponible a Barcelona, que per a l’any 2014 té un valor estimat de 19.335 €. En l’anàlisi de la distribució de 3 la població es defineixen sis trams de l’índex: molt baix (0-63), baix (63-79), mitjà-baix (79-100), mitjà-alt (100-126), alt (126-159) i molt alt (159-300). L’indicador considera la proporció de població de Barcelona en 4 tres trams de l’índex de la renda familiar disponible: baix (0-79), mitjà (79-126) i alt (126-300). 5 Fórmula: Unitat: ∑ població en cada tram de l’I-RFD / població total % 6 Periodicitat: Font: 7 Anual Barcelona Economia, Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona 8 Valors de referència: 9 Altres: Valor Unió Europea. EU-SILC (European Union Statistics on Income and Living Conditions). 10 Rellevància internacional: Indicador Eurostat de desenvolupament sostenible. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Resultat Variació interanual La renda familiar disponible (RFD) mitjana a La proporció de població amb una RFD Barcelona s’estima en 20 .800 €, valor equivalent baixa (inferior al 79% de la RFD mitjana de a 100 pel que fa a l’índex de la RFD (I-RFD) . Pel Barcelona) ha disminuït (-9,6%) i ha passat que fa als districtes, l’I-RFD de Sarrià - Sant Ger- del 39,2% al 35,3% de la població . La població vasi és el que té una RDF mitjana més alta, que se en els trams mitjans de la RFD ha augmentat situa en el 82,4% de la RFD mitjana de Barcelona . (+8,3%) i ha passat del 44,2% al 47,9% de la LA RFD mitjana de Nou Barris és la més baixa i població . La proporció de població amb una constitueix el 55,0% de la RFD de Barcelona (fi- RFD alta s’ha mantingut pràcticament esta- gura 1 i figura 2) . ble (+0,5%) (figura 4) . En el conjunt de la ciutat, el 16,7% de la po- 131 blació té una RFD en els trams alts (superior al 126% de la RFD de Barcelona), el 47,9% en els 1 trams mitjans (entre 79 i 126 de la RFD de Barce- lona) i el 35,5% en els trams baixos (menor al 79% 2 de la RFD de Barcelona) (figura 3) . 3 4 5 6 182,4 7 180 160 140 136 8 119,3 120 105,4 9 100 86,9 87,1 80 79,1 79,2 74,5 10 60 55 40 20 0 ’ Figura 1. Índex de renda familiar disponible dels districtes, 2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Index RFD Objectiu 7: Benestar de les persones 132 1 2 3 Renda familiar disponible per càpita 4 Any 2016 (números índex. Base Barcelona = 100) Molt alta (més de 159) Alta (de 126 a 159) 5 Mitjana-alta (de 100 a 126) Mitjana-baixa (de 79 a 100) 6 Baixa (de 63 a 79) Molt baixa (menys de 63) 7 Figura 2. Índex de renda familiar disponible per barris, 2016. 8 9 100% 10% 8,3% 8% 10 90% 11,1% 5,5% Molt alta 6% 80% 70% 20,3% Alta 4% 2% 60% 0,5%Mitjana-alta 50% 0%27,6% Baixa Mitjana Alta 40% Mitjana-baixa -2% 30% -4% 20,2% Baixa 20% -6% 10% 15,3% Molt baixa -8% 0% -10% -9,6% -12% Figura 3. Distribució de la població per trams de l’índex de RFD, Figura 4. Variació interanual de la distribució de la població 2016. per trams de RFD, 2015-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Població Objectiu 7: Benestar de les persones Tendència En els darrers tres anys, la proporció de llars L’augment de la proporció de població amb rendes mitjanes s’ha incrementat en detri- amb rendes mitjanes s’ha vist afavorit per la ment de la proporció de llars amb rendes baixes, millora de la situació econòmica general, el que ha disminuït progressivament . L’increment redreçament del mercat laboral, la recupera- de la proporció de famílies amb rendes mitjanes ció de sectors econòmics i la reactivació del ha contribuït a fer que la proporció de famílies crèdit (Ajuntament de Barcelona, 2017) . D’al- amb RFD baixa l’any 2016 disminueixi lleugera- tra banda, també ha augmentat el nombre de ment després d’un període en el qual les desi- persones beneficiàries d’algunes prestacions gualtats s’havien accentuat per la conjuntura socials . Al mateix temps, després d’un perío- econòmica . Malgrat aquesta disminució, la pro- de d’increment, la proporció de famílies amb porció de llars amb RFD baixa continua sent su- RFD altes s’ha estabilitzat . 133 perior a la de l’any 2007 . 1 2 100% 3 90% 80% 4 70% 5 60% 50% 6 40% 7 30% 20% 8 10% 0% 9 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Molt alta 7,5% 7,7% 7,7% 7,8% 7,8% 7,9% 10,7% 11,6% 11,3% 11,1% 10 Alta 12,2% 9,4% 9,5% 8,0% 8,0% 8,8% 3,2% 5,0% 5,3% 5,5% Mitjana-alta 20,3% 22,9% 14,2% 18,1% 13,3% 13,1% 21,5% 17,5% 19,1% 20,3% Mitjana-baixa 38,2% 36,1% 40,1% 28,3% 28,5% 31,0% 22,8% 29,3% 25,0% 27,6% Baixa 17,6% 16,0% 18,8% 25,7% 28,6% 24,4% 24,0% 21,1% 23,7% 20,2% Molt baixa 4,1% 7,8% 9,7% 12,1% 13,8% 14,9% 17,8% 15,5% 15,5% 15,3% Figura 5. Tendència de la distribució poblacional per trams de RFD, 2007-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Població Objectiu 7: Benestar de les persones Reptes i oportunitats La reactivació de l’activitat econòmica i de llocs de treball amb pitjors condicions en ter- l’ocupació a la ciutat ha estat un dels motius mes salarials, de temporalitat, de parcialitat principals de la recuperació de la RFD i de l’aug- i de drets socials que els que hi havia abans ment de la proporció de famílies amb rendes (Ajuntament de Barcelona, 2016) . mitjanes . Entre els principals sectors econò- En aquest context, la millora de l’indica- mics tractors d’aquesta recuperació es troba dor en l’últim tram del període analitzat coin- el sector terciari dels serveis, especialment els cideix amb el fet que la proporció de famílies lligats al turisme i la construcció . amb rendes baixes i molt baixes (35% de les Si bé els indicadors d’ocupació i atur han llars) encara es manté per sobre de la propor- millorat en aquests sectors, altres indicadors ció de l’any 2007 . 134 relatius a les condicions de la contractació evi- dencien una precarietat elevada, entesa en la 1 doble perspectiva de vulnerabilitat del treballa- Per saber-ne més: dor i inseguretat en la feina procedent dels con- 2 tractes de curta durada . L’informe sobre la ren- A Barcelona: Distribució territorial de la renta da familiar disponible de l’any 2016 torna a fer familiar disponible per càpita a Barcelona, any 3 palès com la devaluació salarial ha afectat la 2016 . Gabinet Tècnic de Programació . Ajunta- 4 població de manera diferenciada i com ha estat ment de Barcelona . 2017 . més intensa per als trams salarials més baixos . 5 En aquest sentit, la millora dels indicadors de creixement econòmic s’explicaria, en part, per 6 la reabsorció d’aturats que han passat a ocupar 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Indicador 7.5. Resultat: Accés a l’oferta cultural Proporció de la despesa mitjana de les llars en cultura: 6,8% (dada del 2015) Nombre de visitants i espectadors en equipaments i espais culturals: • 6.376.796, a biblioteques públiques • 26.128.228, a museus • 6.244.174, a cinemes • 2.466.355, a arts escèniques 135 1 2 (1) Proporció de la despesa mitjana de les llars en cultura (2) Visitants i espectadors als equipaments i espais culturals 3 4 Expressa la proporció de la despesa mitjana anual per llar en esbarjo, espectacles i cultura en relació amb la despesa en consum total realitzada. 5 A partir de l’any 2016, les categories de consum de les llars s’ordenen segons la classificació europea de les funcions de consum individual (ECOICOP). 6 L’indicador s’acompanya del nombre d’usuaris de les activitats culturals i dels equipaments de la ciutat, 7 tant públics com privats. Inclou les visites a la xarxa de biblioteques públiques, els visitants dels museus i els espectadors de cinemes i arts escèniques. 8 Fórmula: Unitat: 9 (Despesa mitjana de les llars en activitats culturals / Despesa total)*100 % 10 Periodicitat: Font: Anual (1) Enquesta de pressupostos familiars INE. Per valorar Barcelona i Catalunya, dades faci- litades per l’IDESCAT, publicades per l’Ajuntament de Barcelona. (2) Observatori de Dades Culturals de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Valors de referència: Valor de la Unió Europea: (1) Eurostat / EU-SILC. Dades sobre despesa en consum de les llars (última actualització, 2010). Rellevància internacional: (1) i (2) Indicadors europeus de consum cultural de les llars i despesa pública en l’àmbit cultural. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Resultat La proporció de la despesa domèstica en 100% 6,8 consum destinada a activitats d’esbarjo, espec- 90% 12 tacles i cultura l’any 2015 és del 6,8% (2 .143 euros) 80% 6,5 (figura 1) . La despesa municipal en l’àmbit de la 70% cultura ha suposat l’any 2016 el 5,5% (134 .102 .891 euros) de la despesa municipal total . 60% 37,4 50% Pel que fa l’accés als béns i serveis culturals, el 40% nombre de visites a les biblioteques públiques és 30% de 6 .376 .796, de persones visitants a museus, cen- 19,5 tres d’exposicions i espais d’interès arquitectònic 20% 17,9 136 (tant públics com privats) és 26 .128 .228, de perso- 10% nes espectadores de cinemes comercials 6 .244 .174 1 i les d’arts escèniques 2 .466 .355 (figura 2) . Esbarjo, espec- Salut i educació tacles i cultura 2 Habitatge Figura 1. Distribució de la despesa en consum de les llars, 2015*. Altres Transport i Alimentació i 3 * Nota: Les dades disponibles en el moment de la publicació de comunicacions articles de consum l’indicador són les de l’any 2015. personal 4 5 6 7 16.000.000 13.252.527 12.875.701 8 14.000.000 12.000.000 9 10.000.000 10 8.000.000 6.376.796 6.244.174 6.000.000 4.000.000 2.466.355 2.000.000 0 Públics Privats Biblioteques Museus i espais Arts públiques (1) d'exposicions (2) Cinemes (3) escèniques (4) Nota: (1) Visites, (2) Persones visitants, (3) i (4) Persones espectadores. Figura 2. Persones visitants dels equipaments i propostes culturals, 2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Persones Objectiu 7: Benestar de les persones Variació interanual La proporció de la despesa de les llars destinada al consum d’activitats 4% 3,3% culturals s’ha mantingut respecte a l’any 3% anterior en el 6,8% de la despesa en con- 1,9%2% sum de les llars . 1% 0,0% 0,4% D’altra banda, el nombre de visites 0% s’ha mantingut pràcticament estable, i ha -0,2%-1% augmentat lleugerament el nombre de vi- -2,3%-2% sites a les biblioteques públiques (+0,3%) Públics Privats -3% i de persones espectadores d’arts escè- % consum Biblioteques Museus i espais Cinemes Arts llars en públiques d'exposicions (2) (3) escèniques 137 niques (+0,2%) . cultura* (1) (4) 1 Figura 3. Variació interanual del consum cultural, 2015-2016. * Nota: Aquesta variació correspon als anys 2014-2015 per la no disponibi- 2 litat de dades actualitzades en el moment de redacció d’aquest informe. 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Tendència Els indicadors referits al nombre de per- Pel que fa al nombre de persones espec- sones visitants o espectadores es mantenen tadores de cinemes, sembla que disminueix en una tendència pràcticament estable amb lleugerament després de la tendència d’aug- lleugeres variacions . El nombre de persones ment des de l’any 2013 . El nombre de persones visitants i espectadores en els espais culturals espectadores d’arts escèniques augmenta privats disminueix lleugerament després d’un lleugerament després de la disminució de període de creixement continuat . Les perso- l’any passat . nes visitants de museus i espais d’exposicions públics han augmentat lleugerament . L’incre- Pel que fa a l’ús de les biblioteques ment significatiu del nombre total de visitants públiques, el nombre de persones visitants entre el 2009 i el 2015 pot en part explicar-se per augmenta després de la lleugera baixada de 138 la progressiva incorporació de dades de nous l’any anterior, i perfila una tendència d’estabi- espais o d’altres espais dels quals no es tenia lització des de l’any 2012 . 1 informació prèviament (per exemple, El  Born 2 CCM, MUHBA, Park Güell) . 3 16 9 VALOR UE-28: 8,37% 4 14 8 12 7 5 6 10 6 5 8 7 4 6 3 8 4 2 9 2 1 0 0 10 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Visites biblioteques 6.119.285 5.982.936 6.178.297 6.439.112 6.343.803 6.433.294 6.207.187 6.376.796 Visitants museus públics 7.504.968 7.945.898 8.332.303 8.293.358 8.721.754 13.404.727 13.197.661 13.252.527 Visitants museus privats 9.669.542 9.595.106 11.246.610 11.295.426 12.216.037 12.390.982 13.172.393 12.875.701 Espectadors cinemes 8.664.843 7.494.529 7.125.274 6520512 5.635.099 5.971.101 6.254.724 6.244.174 Espectadors arts escèniques 2.710.771 2.538.896 2.540.556 2.609.020 2.318.628 2.468.878 2.421.229 2.466.355 % despesa llars en cultura* 7,5 6,8 6,7 5,8 5,9 6,8 6,8 6,8 % despesa pública en cultura 6,4 7,1 4,7 4,5 4,6 4,7 4,9 5,5 Figura 4. Tendència en el consum cultural, 2008-2016. Nota: Les dades de la proporció de la despesa de les llars dedicada a cultura considerades per a l’any 2016 són les de l’any 2015 per limitacions en la seva actualització. D’altra banda, s’ha de considerar que a partir de l’any 2016, el mètode de mesura d’aquest indicador canvia. Fins a l’any 2015 s’utilitza la classificació de les funcions de consum individual (COICOP/HBS) i a partir del 2016 s’utilitza la clas- sificació europea de les funcions de consum individual (ECOICOP). Aquest canvi genera que no siguin comparables els resultats entre aquests dos períodes. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Milions de persones % despesa en cultura Objectiu 7: Benestar de les persones Reptes i oportunitats Per saber-ne més: Malgrat la crisi i els preus de la cultura, agreu- A Barcelona: Observatori de dades culturals de jats per l’efecte de l’increment de l’IVA, l’esforç de Barcelona . Institut de Cultura . Ajuntament les institucions culturals per facilitar l’accés a de Barcelona . la cultura ha estat prou important perquè la da- vallada de visitants o espectadors no hagi estat Departament d’Estadística . Ajuntament de més significativa . Barcelona De tota manera, tant per incrementar el pú- A Europa: Estadístiques en l’àmbit cultural . blic que encara no accedeix a la cultura com per Eurostat . apropar més els grans equipaments al públic de la ciutat (un percentatge important de les perso- 139 nes que visiten els museus o assisteixen als tea- tres no són de la nostra ciutat), cal continuar fent 1 propostes per promoure i dinamitzar els equi- paments i espais culturals de gaudi presencial . 2 Programes com la Nit dels Museus, el Quadern Cultura, el programa Apropa Cultura, els progra- 3 mes de descomptes per a joves o el nou projecte 4 Barcelona Districte Cultural tenen aquest objec- tiu de fer més accessible, i també més participa- 5 da, l’oferta cultural de la ciutat . 6 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Indicador 7.6. Resultat: Satisfacció ciutadana 7,9 (sobre 10) de satisfacció ciutadana Grau de satisfacció ciutadana de viure a la ciutat Expressa la mitjana del grau de satisfacció ciutadana de viure a la ciutat de Barcelona. L’indicador s’esti- ma a partir de l’Enquesta dels serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona, que s’ha fet a una mostra de 6.000 persones més grans de 18 anys. En les opcions de valoració del grau de satisfacció, el 0 corres- pon a “Gens satisfet” i el 10, a “Molt satisfet”. 140 Fórmula: Unitat: 1 ∑ (grau de satisfacció * número de respostes) / total de respostes Escala del 0 al 10 2 Periodicitat: Font: 3 Anual Enquesta de serveis municipals. Departament d’Estudis d’Opinió. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. 4 Valors de referència: 5 -- 6 Rellevància internacional: 7 -- 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones Resultat El grau de satisfacció ciutadana de viure a la tisfacció de viure al barri més alt són les Corts ciutat de Barcelona és de 7,9, en una escala de 0 (8,30), Sant Gervasi (8,20) i Gràcia (8,2) . Ciutat al 10 . El grau mitjà de satisfacció de viure al barri Vella presenta el més baix (7,5) . Per a tots els és 8 . Els districtes que presenten un grau de sa- districtes la valoració supera el 7 (figura 1) . 8,4 8,3 8,2 8,2 8,2 8,1 8,0 8,0 141 8,0 7,9 7,8 7,7 7,7 1 7,6 7,5 2 7,4 7,2 3 7,0 4 ’ 5 6 Figura 1. Grau de satisfacció ciutadana de viure al barri (del 0 al 10), 2016. 7 8 Variació interanual 9 El grau de satisfacció de viure a la ciutat ha 1,5% 1,28% augmentat (+1,28%) en relació amb l’any ante- 10 rior, i ha passat del 7,8 al 7,9 en una escala de 0 1,0% al 10 (figura 2) . 0,5% 0,0% Figura 2. Variació interanual del grau de satisfacció de viure a la ciutat, 2015-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Grau de satisfacció Objectiu 7: Benestar de les persones Tendència El grau de satisfacció de la població de Bar- l’oferta d’activitats culturals i l’organització celona de viure a la ciutat continua augmentant de festes populars (figura 5) . Pel que fa l’àmbit des del 2007, any en què va assolir el mínim de del medi ambient i en relació amb el 2015, la la sèrie temporal . L’any 2016 assoleix el mateix valoració del conjunt dels serveis ha millorat a valor que l’any d’inici del registre (figura 3) . excepció del soroll, que s’ha mantingut (figura 7) . L’àmbit en què la valoració de la ciutadania Els serveis municipals més ben valorats han ha baixat més ha estat el dels transports, en estat, a banda del servei de recollida d’escom- què la valoració dels transports públics i la cir- braries (figura 7), els vinculats a la promoció culació han baixat lleugerament (figura 6) . cultural: el servei de biblioteques públiques, 142 1 8,5 2 8 3 7,5 4 7 5 6,5 6 6 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Grau de satisfacció 77,9 7,9 7,8 7,9 7,8 8,0 7,8 7,6 7,5 7,4 7,5 7,6 7,5 7,5 7,5 7,7 7,6 7,8 7,9 de viure a Barcelona 8 Figura 3. Tendència en el grau de satisfacció de viure a Barcelona (del 0 al 10), 1998-2016. 9 8 10 7 6 5 Serveis d'informació ciutadans 4 Centres de serveis socials 3 Guàrdia urbana 2 1 0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Figura 4. Tendència en la valoració de la gestió dels serveis municipals en l’àmbit de l’atenció a les persones (del 0 al 10), 2008-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones 8 7,5 7 Biblioteques públiques 6,5 Festes populars Activitats culturals 6 Instal·lacions esportives 5,5 5 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Figura 5. Tendència en la valoració de la gestió dels serveis municipals en l’àmbit de la cultura i els esports (del 0 al 10), 2008-2016. 143 8 1 7,5 2 7 6,5 Metro 3 6 Autobús 5,5 Bicing 4 5 Circulació 4,5 Aparcament 5 4 3,5 6 3 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 7 Figura 6. Tendència en la valoració de la gestió dels serveis municipals en l’àmbit de la mobilitat 8 i el transport. (del 0 al 10), 2008-2016. 9 8 10 7 6 5 Recollida d'escombraries Neteja dels carrers 4 Zones verdes 3 Soroll 2 1 0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Figura 7. Tendència en la valoració de la gestió dels serveis municipals en l’àmbit del medi am- bient (del 0 al 10), 2008-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 7: Benestar de les persones 7 6,8 6,6 6,4 Enllumenat públic 6,2 Urbanisme 6 Façanes, conservació edificis 5,8 Asfaltat carrers 5,6 5,4 5,2 5 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Figura 8. Tendència en la valoració de la gestió dels serveis municipals en l’àmbit de l’espai pú- blic (del 0 al 10), 2008-2016. 144 1 2 Reptes i oportunitats Per saber-ne més: 3 Si bé el grau de satisfacció en la major part A Barcelona: Enquesta de Serveis Municipals 4 dels serveis ha millorat o s’ha mantingut estable, 2016 . Ajuntament de Barcelona en l’àmbit del transport públic i la circulació ha 5 disminuït . Això fa que sigui necessari acompa- nyar aquest indicador de percepció social amb 6 una avaluació de l’eficàcia d’aquests serveis per aprofundir en la comprensió dels factors que 7 poden estar motivant aquesta valoració social . 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 8: Progrés i desenvolu- pament de la preocupació per la sostenibilitat a una economia que s’hi fonamenti Objectiu 8: Progrés i desenvolupament Indicador 8.1. Resultat: Innovació 6,1% de persones ocupades en serveis intensius en coneixement de tecnologia capdavantera Proporció de persones ocupades en serveis intensius en coneixement de tecnologia capdavantera Expressa la proporció de persones ocupades (assalariats i autònoms) en activitats de serveis de coneixe- 149 ment en tecnologia capdavantera al final del quart trimestre de cada any. Inclou les activitats CNAE09 següents: cinema, vídeo i música (59), ràdio i televisió (60), telecomunicacions 1 (61), serveis de tecnologies de la informació (62), serveis d’informació (63) i recerca i desenvolupament (72). 2 Fórmula: Unitat: Nombre de persones afiliades a la Seguretat Social en el sector dels serveis 3 de tecnologia capdavantera / nombre total de persones afiliades. % 4 Periodicitat: Font: Anual Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local 5 de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d’Estadística. 6 Valors de referència: 7 Valor Unió Europea: Eurostat / EU-Labour Force Survey. 8 Rellevància internacional: 9 Indicador EUROSTAT en l’àmbit de les estadístiques d’estructura dels negocis. Font: EU Labour Force Survey (LFS). 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 8: Progrés i desenvolupament Resultat El nombre de persones afiliades a la Segure- 5,8% 1,5% tat Social (assalariades i autònomes) ocupades Serveis de tecnologia en activitats en l’àmbit dels serveis de tecno- de la informació6,8% logia capdavantera (STC) és de 62 .273 el quart Recerca i trimestre del 2016, que constitueixen el 6,06% 9,9% desenvolupament del total de la ciutat . Entre aquestes persones, 59,8% Telecomunicacions 56 .748 són assalariades i 5 .525 són treballadores 16,2% Serveis d'informació autònomes . Si al conjunt d’aquests serveis se li afegeix l’afiliació de la indústria tecnològica cap- Cinema i vídeo davantera, el pes sobre l’ocupació de la ciutat Ràdio i televisió s’eleva al 10,4% . 150 L’activitat que més llocs de treball concentra Figura 1. Distribució de les persones afiliades a la Seguretat 1Social en les activitats de STC, 2016. és la dels serveis de tecnologia de la informa- ció (amb un 59,8% dels llocs de treball dels STC), 2 seguida dels serveis de recerca i desenvolupa- 3 ment (16,2%) (figura 1) . 4 Variació interanual 5 El nombre de persones afiliades a la Segu- tivament)— fa que el pes relatiu d’aquests 6 retat Social ocupades en sectors de serveis de sectors ja se situï en el 6,1% de l’ocupació de 7 tecnologia capdavantera ha augmentat signi- Barcelona, quatre dècimes per sobre del valor ficativament (+7,7%), i ha passat de 57 .841 a del quart trimestre del 2015 . 8 62 .273 persones . 9 Dins d’aquesta evolució interanual global, cal 9% diferenciar la dinàmica de creixement segons 8% 7,7% 10 el subsector . D’una banda, augmenten molt 7% notablement els llocs de treball del cinema i vídeo (+11,2%), dels serveis de tecnologies de la 6% informació (un +10,7%) i de la recerca i desen- 5% volupament (+7,4%); mentre que l’ocupació creix 4% 3,4% de manera més moderada a la ràdio i televisió 3% (+6,5%) i als serveis d’informació (+2,4%), i pateix 2% una caiguda a les telecomunicacions (-5,9%) . 1% 0% D’altra banda, cal assenyalar que el clar Persones ocupades Persones ocupades augment del nombre total d’afiliats als serveis en serveis de tecnologia conjunt de Barcelonacapdavantera intensius en coneixement i tecnologia capdavan- tera —a un ritme força superior al del conjunt de Figura 2. Variació interanual del nombre de persones afilia- l’economia de la ciutat (+7,7% i +3,4%, respec- des a la Seguretat Social en STC i en el conjunt de l’economia de Barcelona, 2015-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 8: Progrés i desenvolupament Tendència La proporció d’ocupats en serveis de tecnolo- la UE-28 per al 2016 (2,9%) . El nombre de per- gia capdavantera manté una tendència d’augment sones afiliades en aquest sector assoleix l’any des de l’any 2008, i dobla pràcticament el valor de 2016 el valor màxim de tota la sèrie temporal . 6,50% 70.000 6,00% 60.000 5,50% 151 50.000 5,00% 1 4,50% 40.000 4,00% 230.000 3,50% 20.000 3 3,00% Proporció UE-28: 2,9% (2016) 10.000 4 2,50% 2,00% 0 5 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Proporció persones afiliades SS ocupades en STC 4,38% 4,62% 4,84% 4,90% 4,93% 5,03% 5,39% 5,83% 6,06% 6 Nombre persones afiliades SS ocupades en STC 45.458 46.059 47.836 47.312 46.108 47.085 51.694 57.881 62.273 7 Figura 3. Tendència de la proporció de persones afiliades a la Seguretat Social en sectors de serveis de tecnologia cap- davantera, 2008-2016. 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Proporció d'afiliats (SS) ocupats en STP Núm. persones ocupades en STP Objectiu 8: Progrés i desenvolupament Reptes i oportunitats El pla “Barcelona ciutat digital 2017–2020, Així mateix, el pla vol potenciar Barcelona transició cap a la sobirania tecnològica” continua dins el moviment maker sorgit com a movi- el seu avenç en tres grans línies d’actuació: ment social del teixit associatiu i ciutadà, que 1) modernitzar l’Administració i fer una trans- democratitza la tecnologia i persegueix con- formació digital perquè estigui a l’altura dels ceptes com ara el do-it-yourself, l’economia reptes tecnològics actuals i sigui més efici- col·laborativa, l’economia circular, el km 0 o la ent i eficaç, tecnologia i la democràcia obertes . A més, la 2) diversificar l’economia digital i fer que més ciutat fa una clara aposta pública per espais PIME i persones emprenedores puguin ac- d’innovació i col·laboració mitjançant la xarxa cedir a la contractació pública i oferir solu- municipal Ateneus de Fabricació, que ofereixen cions innovadores, i programes educatius per a les famílies i treba- 152 llen amb criteris d’innovació social . 3) afavorir l’educació digital de la ciutadania, 1 així com facilitar una democràcia activa i Finalment, Barcelona es concep com un participativa, i promoure la sobirania digi- espai per a la innovació urbana i social: Amb 2 tal en contribuir a la democràcia urbana, en projectes com l’Urban i-Lab es pensa un espai 3 afavorir l’obertura i el control públic de les per a la cocreació amb la ciutadania i de con- dades i en vetllar pels drets i les llibertats fluència de noves tecnologies, com les d’open 4 digitals de la ciutadania . data i big data, la robòtica, la intel·ligència arti- ficial i l’internet de les coses, per assegurar la 5 Pel que fa a la innovació digital, el pla treballa sostenibilitat i l’impacte social i ambiental . pel desenvolupament de l’economia i l’emprene- 6 doria tecnològica, com un pol potent d’activitat a la ciutat que la situa com un referent internaci- 7 onal en aquest àmbit . Segons l’European Digital City Index 2016, Barcelona es posiciona com la Per saber-ne més 8 novena ciutat europea en el suport a l’emprene- doria digital . El rànquing sobre majors start up A Barcelona: Mesura de govern: Transició cap 9 nodes d’Europa el 2017 la situa en cinquena posi- a la sobirania tecnològica . Pla “Barcelona ciu- ció només per darrere de Londres, Berlin, París i tat digital” . Ajuntament de Barcelona, 2016 . 10 Amsterdam . Barcelona es troba en tretzena posi- Web de Mobile World Capital ció a l’Innovation Cities Index 2016-2017 i ocupa aquest mateix lloc a l’informe Networked Society Web Barcelona Ciutat Digital City Index 2016 . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 9: Educació i acció ciutadana de la conscienciació a la corresponsabilització Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Indicador 9.1. Resultat: Nivell d’estudis 37,8% de la població amb estudis universitaris, 18,0% amb estudis secundaris professionals, 19,3% amb estudis secundaris generals, 20,9% amb estudis obligatoris, i 3,8% amb estudis obligatoris no acabats Proporció de població segons el nivell d’estudis completats 157 Expressa la proporció de la població (de 18 anys o més) que ha completat els diferents nivells d’estudis. 1 S’inclouen les categories d’estudis següents: 1) universitaris, 2) secundaris professionals, 3) secundaris generals, 4) obligatoris i 5) obligatoris no acabats. Es considera d’especial interès observar els resultats 2 de l’indicador per al nivell d’estudis de tercer cicle (universitaris o equivalents). 3 Fórmula: Unitat: Població entrevistada que ha completat un nivell d’estudis determinat / població total 4% de població entrevistada 5 Periodicitat: Font: 6 Anual Enquesta de serveis municipals. Departament d’Estudis d’Opinió. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. 7 Valors de referència: 8 Valor de la Unió Europea Objectiu Europa 2020: 40% de la població d’entre 30 i 34 anys que hagi completat estudis de tercer cicle. 9 10 Rellevància internacional: Indicador Europa 2020. Proporció de població (30-34 anys) que ha completat estudis superiors. Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Resultat La població amb estudis de tercer cicle com- 100% pletats (equivalents a universitaris) és el 37,8% 90% (figura 1) . Existeixen grans diferències entre dis- 80% 37,8 Universitaris trictes . La proporció de població amb estudis 70% Secundaris professionals universitaris completats a Sarrià - Sant Gervasi 60% 18,0 Secundaris generals (62,8%) és més de tres vegades superior a la de 50% Obligatoris Nou Barris (17,5%) (figura 2), mentre que la pro- 40% 19,3 Obligatoris no finalitzats porció de població que no ha acabat els estudis 30% No contesta obligatoris a Nou Barris (7,9%) és set vegades 20% 20,9 més alta que la de Sarrià - Sant Gervasi (0,8%) . 10% 0% 3,8 158 Figura 1. Distribució de la població entrevistada segons el nivell 1 d’estudis, 2016. 2 3 4 100% 5 90% 17,5 27,0 30,8 31,4 31,7 80% 39,2 646,3 49,0 20,6 50,470% 62,8 Universitaris 7 60% 23,9 18,4 19,9 20,7 Secundaris professionals 16,4 13,4 50% Secundaris generals 8 19,0 15,0 40% 19,0 21,1 18,8 15,020,6 Obligatoris21,7 9 30% 11,1 Obligatoris no finalitzats37,0 19,2 19,7 20,9 20% No contesta26,7 26,0 24,2 1021,2 22,5 15,7 10% 12,1 13,7 7,9 12,1 9,4 0% 3,0 3,3 5,7 4,2 3,7 3,2 2,5 1,6 0,8 ’ Figura 2. Nivell d’estudis de la població, per districtes, 2016.. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Variació interanual La proporció de població amb estudis uni- 16,0% 15,2% versitaris completats ha augmentat (+2,4%) i ha passat del 36,9% al 37,8% (figura 3) . A la vega- 11,0% da, la proporció de població amb estudis obli- gatoris finalitzats ha disminuït (-6,3%), mentre 6,0% 5,5% que la de població amb obligatoris no finalitzats 2,4% ha augmentat (+15,2%) . 1,0% Univer- Secundaris Secund. Obligatoris sitaris professionals generals Obligatoris no finalitzats -4,0% -5,8% -6,3% 159 -9,0%- 1 Figura 3. Variació interanual del nivell d’estudis de la pobla- ció, 2015-2016. 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Tendència La proporció de població amb estudis uni- estudis secundaris generals sembla que versitaris presenta una tendència d’augment, repunta, mentre que la de la població amb mentre que la de la població amb estudis obli- estudis secundaris professionals sembla gatoris és de disminució (figura 4) . La proporció que comença a disminuir . La proporció de de població amb estudis universitaris l’any 2016 població sense estudis obligatoris finalitzats és superior a la de la Unió Europea-28 per al s’incrementa després d’un període de dismi- mateix any (28%) . La proporció de població amb nució iniciat l’any 2009 . 100% 160 90% 1 80% 2 70% 3 60% 4 50% Valor Europa 2020 (Nivell univ.): 40% (població entre 16 i 65 anys) 40% 5 30% 6 20% 7 10% 8 0% 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 No respon 0,1 0,1 0,1 0,3 0,9 0,2 0,0 0,2 0,3 0,3 0,2 0,2 0,3 9 Obligatoris no finalitzats 5,5 4,4 6,3 4,5 5,7 6,2 5,8 4,7 4,0 4,0 3,9 3,3 3,8 Obligatoris 31,6 33,7 30,0 30,3 26,7 26,5 27,0 23,3 24,2 25,0 23,6 22,3 20,9 10 Sec. Gen. 20,2 20,9 21,2 21,5 21,2 21,5 19,7 22,5 20,7 20,9 22,3 18,3 19,3 Sec. Prof. 14,7 13,8 15,0 13,8 18,9 16,4 15,8 15,9 16,9 14,9 16,8 19,1 18,0 Universitaris 27,9 27,1 27,3 29,7 26,5 29,2 31,7 33,5 34,0 34,8 33,1 36,9 37,8 Figura 4. Tendència del nivell d’estudis de la població, 2004-2016. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Població Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Reptes i oportunitats Per saber-ne més Les estratègies de millora del nivell educa- A Barcelona: Via Universitària . Accés, condici- tiu de la població s’orienten tant a garantir la ons d’aprenentatge, expectatives i retorns dels igualtat de condicions pel que fa a l’accés de estudis universitaris . Fundació Jaume Bofill . la població als estudis obligatoris, secunda- ris i universitaris, com a millorar la qualitat del A Europa: Educational attainment statistics . sistema educatiu a partir de la innovació peda- Eurostat, 2016 . gògica, la millora de les capacitats dels equips docents i la millora del sistema de gestió i pro- moció de la innovació educativa . 161 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Indicador 9.2. Resultat: Escoles que participen 361 escoles participen en en projectes d’educació projectes d’educació ambiental ambiental Nombre d’escoles que participen en projectes d’educació ambiental Expressa el nombre de centres educatius de Barcelona que desenvolupen projectes d’educació ambiental i per la sostenibilitat (inclou tots els centres d’educació infantil 0-3 i 3-6, primària, secundària obligatòria, secundària postobligatòria, cicles formatius, educació d’adults i educació especial). Amb l’entrada en vigor 162 del conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat per a la creació de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), des del curs 2009-2010 tots els centres educatius de Barcelona que volen fer un projecte 1 d’educació ambiental s’adhereixen a un únic programa, “Escoles+sostenibles” i participen a la xarxa XESC. Per tant, es consideren aquells projectes que s’emmarquen en el programa “Escoles+sostenibles” de Bar- 2 celona, en què es convida les comunitats educatives dels centres a implicar-se en un moviment ciutadà destinat a diagnosticar, aportar solucions i assumir compromisos per fer una ciutat més sostenible, comen- 3 çant per l’entorn més immediat, és a dir, per l’escola. 4 Fórmula: ∑ Centres d’educació infantil 0-3 i 3-6, primària, secundària obligatòria, secundària posto- Unitat: 5 bligatòria, cicles formatius, educació d’adults i educació especial que desenvolupen Nombre projectes d’educació ambiental i per a la sostenibilitat en el marc d’“Escoles+sostenibles”. 6 7 Periodicitat: Font: Anual Secretaria del programa “Escoles + sostenibles”. 8 Ecologia urbana. Ajuntament de Barcelona. 9 Valors de referència: -- 10 Rellevància internacional: -- Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Resultat El nombre de centres educatius que han por- tat a terme projectes d’educació ambiental en el marc del programa “Bcn Escoles+sostenibles” ha estat de 361, que representa el 43% del total dels 136; centres de la ciutat de les tipologies esmentades . 38% 225; La major part d’aquests centres són de titularitat 62% pública (figura 1) . Els districtes de Sant Andreu i d’Horta-Guinardó presenten la proporció més alta de centres que participen en el programa (48,1% i 48,0%, respectivament) (figura 2) . 163 Dels 361 projectes, el 51,5% (186 projectes) Centres públics són de consolidació i durada triennal, i superen 1Centres privats/concertats per primera vegada els d’iniciació en el programa . 2 Figura 1. Tipologia de centres educatius, curs 2016-2017. 3 4 5 6 SARRIÀ - 7HORTA SANT GUINARDÓ GERVASI 49 centres NOU BARRIS 8 43 centres (48%) 37 centres LES (34%) (43%) CORTS < 20% 9 17 centres SANT 21% - 30% (32%) GRÀCIA ANDREU 31% - 40% 31 centres 38 centres (48%) 1041% - 50% (44%) > 51% EIXAMPLE 31 centres (27%) SANTS - SANT MARTÍ MONTJUÏC 48 centresCIUTAT (42%) 34 centres VELLA (31%) 22 centres (37%) Figura 2. Distribució dels centres participants per districtes, curs 2016-2017. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Variació interanual 10% El nombre de centres participants en pro- 8% jectes d’educació ambiental en el marc del 8% programa “Escoles+sostenibles” ha augmen- 6% tat lleugerament (+3%), i ha passat de 351 a 361 4% 3% centres . S’han incorporat 19 centres nous i se 2% n’han donat de baixa 9 . 0% La consolidació del programa en molts cen- -2% -2% tres educatius ha repercutit en la disminució -4% Projectes Projectes Projectes dels projectes d’iniciació anuals (-2%) a favor de totals anuals triennals l’augment dels projectes de consolidació trien- 164 nals (+8%) . Figura 3. Variació interanual per tipologia de projecte, curs 2016-2017. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Tendència La tendència del nombre de centres edu- La consolidació de la participació dels catius que participen en projectes d’educació centres en el programa s’està traduint en ambiental segueix sent ascendent . Els darrers el creixent nombre de projectes triennals . cinc cursos hi ha hagut un augment del nom- La continuïtat d’aquesta participació està bre de centres que s’han incorporat, d’entre 10 possibilitant que els projectes siguin cada i 12 centres per any . Entre aquests, destaquen vegada més transversals dins les escoles, els centres que, havent estat inicialment menys involucrant de manera més activa els dife- actius pel fet de no poder presentar el pla d’ac- rents col·lectius de la comunitat educativa i ció anual, s’han tornat a vincular al programa aprofundint en les accions ambientals . posteriorment amb noves idees i propostes . 165 1 400 2 350 3 300 4 250 5 200 6 150 7 100 8 9 50 10 0 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 Projectes triennals 0 0 0 0 0 0 46 59 83 100 103 115 115 129 152 172 186 Projectes anuals 10 73 98 115 150 173 145 142 159 164 180 200 205 203 190 179 175 Total de projectes 10 73 98 115 150 173 191 202 242 264 283 315 320 332 342 351 361 Figura 4. Tendència dels projectes d’educació ambiental, 2000-2017. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Nombre d'escoles Objectiu 9: Educació i acció ciutadana Reptes i oportunitats El programa “Escoles+sostenibles” està pen- Actualment són molts els centres que per- sat per a i amb la comunitat educativa . L’alumnat, tanyen a la Xarxa, però encara en queden uns el professorat, les famílies i altres persones s’im- quants que han d’integrar la sostenibilitat am- pliquen a diagnosticar, aportar solucions i assu- biental en el projecte educatiu . mir compromisos per així aconseguir entre tots La bona trajectòria de funcionament del i totes transformar els nostres hàbits, el nostre programa i els resultats assolits fins ara plan- entorn i les nostres relacions . Aquesta col·labo- tegen l’oportunitat de donar continuïtat a les ració permet teixir xarxa i crear vincles amb al- línies de treball iniciades i seguir fomentant, tres centres, interactuar amb el barri i aprofitar la tant l’adhesió de nous centres, com la innova- ciutat com a espai de transformació per innovar ció i millora de projectes ja iniciats . en els aprenentatges . 166 La bona trajectòria de funcionament del Una de les oportunitats que es generen és 1 programa i els resultats assolits fins al mo- la implicació dels centres educatius en els pro- ment plantegen l’oportunitat de donar conti- cessos de millora de la ciutat . El treball en xarxa 2 nuïtat a les línies de treball iniciades i seguir possibilita la seva participació en la implemen- impulsant tant l’adhesió de nous centres, com 3 tació dels plans municipals i projectes vinculats la innovació i millora de projectes ja iniciats . als àmbits de la sostenibilitat, com per exemple 4 són els de compostatge comunitari, reducció del malbaratament alimentari i prevenció d’embol- 5 calls d’un sol ús en el marc del Pla de prevenció Per saber-ne més de residus . Alguns centres opten per augmentar 6 la diversitat en el marc del Pla del verd i de la bio- A Barcelona: diversitat impulsant jardins de papallones, cons- Web del Programa “Escoles + sostenibles” . 7 truint hotels d’insectes, o rehabilitant o ubicant 8 noves basses als patis més enllà dels horts i jar- dins de plantes aromàtiques . En el marc del Pla 9 de mobilitat urbana hi ha centres que analitzen el tipus de mobilitat de l’alumnat i famílies per 10 arribar als centres i quina repercussió té això en la contaminació de l’aire . I, finalment, hi ha cen- tres que, en el marc del Pla per la reducció de la contaminació acústica, analitzen la quantitat de soroll i duen a terme accions de millora per mini- mitzar la contaminació acústica del centre i del seu entorn proper . Addicionalment, la participa- ció en el programa està possibilitant que els cen- tres formin part activa dels grups de treball de la xarxa Barcelona+Sostenible, com per exemple els del Compromís de Barcelona pel clima . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària de la resposta puntual a l’acció global Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària Indicador 10.1. Canvi climàtic Resultat: 2,08 t de CO2eq / h. Volum emès de CO2 equivalent per habitant Expressa el volum anual d’emissions de CO2 equivalent per habitant. El CO2 equivalent (CO2eq) inclou els sis gasos d’efecte d’hivernacle recollits en el Protocol de Kyoto: diòxid de carboni (CO2), metà (CH4), òxid de ni- trògen (N2O), hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarburs (PFC) y hexafluorur de sofre (SF6). Les fonts d’emis- sió considerades són el port, l’aeroport, l’abocador del Garraf, la incineradora de Sant Adrià de Besòs, la ge- 171 neració de l’electricitat consumida provinent del mix elèctric català, el consum de gasos liquats de petroli, de gas natural i de petroli d’automoció i altres (industrials). 1 L’estimació de les emissions associades a l’electricitat consumida (sectors comercial i serveis, habitatge i 2 industrial) es porta a terme a través de les dades de facturació, mentre que per als sectors del transport, el tractament de residus municipals, el port i l’aeroport s’aplica una metodologia indirecta o específica (PECQ, 3 2011-2020).El sector industrial no inclou totes les emissions de la planta de tractament de fangs de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) Metrofang, només inclou les emissions ponderades a l’ús que fa de la 4 planta de Barcelona ciutat. 5 Fórmula*: ∑ d’emissions de CO2eq de les fonts considerades / nombre d’habitants Unitat: 6 *Nota: En l’estimació de les emissions dels residus, a partir del 2008 s’han utilitzat els Tones CO2eq/habitant factors d’emissió vinculats al tipus de residu i no al tipus d’instal·lació final on van. 7 Periodicitat: Font: 8 Anual Observatori de l’Energia de Barcelona, Agència de l’Energia de Barcelona. 9 Valors de referència: 10 Objectiu de planificació: Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire de Barcelona (PECQ). 2011-2020. Ajuntament de Barcelona. Pacte d’Alcaldes: l’any 2030 s’ha de produir una reducció del 40% de les emissions per capita a Barcelo- na l’any 2005. Rellevància internacional: Indicadors comuns europeus de sostenibilitat local Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de les comunitats. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària Resultat El CO2eq emès a Barcelona l’any 2014 0,2% ha estat 3 .329 .110 tones, que repre- Transports 10,4% senten 2,08 t per habitant . Els sectors Domèstic que més CO 29,9%2 han emès han estat el dels 12,1% Comercial i serveis transports (29,9%), el domèstic (20,1%) i Industrial el del comerç i serveis (18,6%) (figura 1) . 8,6% Port i Aeroport 18,7% 20,1% Tractament de residus municipals Altres 172 Figura 1. Distribució de les emissions de CO2eq per sectors (milers de t), 2014. 1 2 3 Variació interanual 4 10% Les emissions de CO 4%2eq han baixat 5 1% 2% (-5 .9%) i han passat de 2,21 t/habitant 0%0% a 2,08 t/habitant entre l’any 2013 i 2014 . 6 En termes absoluts, les emissions han -6%-10% -10% baixat un 7%, essent el sector indus- Total 7emissions Domèstic Comercial Tractament Port iIndustrial Transports trial (-41%), a causa del tancament de per habitant i serveis RSU Aeroport-20%- 8 les centrals de cogeneració pels canvis normatius, i el sector domèstic (-10%), -30% 9 els principals protagonistes . Alhora, el transport puja per sota de l’1% i les emis- -40% 10 -41% sions associades al port i l’aeroport un 2% . El sector que aporta una pujada més -50%- forta és el comercial (+4%) (figura 2) . Figura 2. Variació interanual del percentatge d’emissions per sector, 2013-2014 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària Tendència L’emissió de CO2eq per habitant a Barcelona gas natural van baixar molt durant l’any 2014, manté la tendència de disminució constant en bona mesura per la caiguda de la demanda iniciada l’any 2005, i assoleix enguany el valor més industrial . La baixada de la demanda elèctrica baix de tota la sèrie històrica (2,08 t CO2eq/h .) ha causat que les centrals tèrmiques de cicle (figura 3) . Aquesta evolució constitueix una combinat del port i del riu Besòs estiguin menys millora continuada del valor objectiu establert pel hores en funcionament . Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire de Barcelona a l’horitzó 2020 (2,53 t CO2eq/h . i any) . Pel que fa a les emissions del sector domèstic, la crisi i l’adopció de millors pràcti- El sector industrial contribueix a aquesta ques de consum han contribuït a una baixada millora continuada amb baixades des de l’any des de l’any 2009, exceptuant algun episodi 173 2011 . Això s’explica, en part, per la crisi econò- d’increment com va ser el de l’any 2010 en què mica i un canvi de l’estructura econòmica de la va fer especialment fred . En el descens de les 1 ciutat . En aquestes xifres es pot veure com en emissions d’aquest sector també hi ha influït l’economia de Barcelona cada cop té un pes més la demanda més baixa de gas natural per les 2 gran el sector terciari, pel qual augmenta el con- condicions meteorològiques especialment sum i la generació d’emissions associada . D’altra caloroses . El descens de les emissions associ- 3 banda, les emissions associades al consum de ades al consum de gas natural s’ha vist, però, 4 5 6 7 8 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària compensat per un increment del consum elèctric parc automobilístic durant la crisi també hi ha associat a un ús més gran d’electrodomèstics i a influït . Si bé les emissions de CO2eq del port i una penetració més gran de les TIC a les llars . aeroport també van disminuir fins a l’any 2013, l’any 2014 han repuntat a causa de l’increment La tendència a la baixa de les emissions del del tràfic aeri i marítim . sector dels transports durant la crisi s’ha inver- tit a partir de l’any 2013, moment en què torna a En el sector del tractament de residus, les incrementar-se . Les necessitats de transport emissions repunten a partir del 2012 després han pujat en paral·lel a la baixada de l’atur, cosa d’un període de disminució . Aquest augment que s’ha traduït en un increment del nombre de està associat a l’augment del consum després desplaçaments duts a terme . L’envelliment del del període de crisi econòmica . 174 1 4 1600 2 3,5 1400 3 1200 3 Valor Objectiu PECQ 2020: 2,53 t CO2eq/h./any 2,5 1000 4 2 800 1,5 600 5 1 400 6 0,5 200 0 0 7 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008* 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Total emissions per habitant 3,19 3,22 3,31 3,29 3,13 3,24 3,44 3,31 3,31 2,60 2,52 2,48 2,36 2,28 2,21 2,08 Domèstic 766,2 905,4 942,2 925,4 789,1 791,4 742,3 669,6 8 Comercial i serveis 530,2 815,7 793,0 713,4 676,3 637,5 595,3 621,3 Industrial 523,1 515,1 470,3 505,0 556,9 534,4 485,5 285,3 Transports 1099,0 1138,2 1059,0 1080,5 1000,3 976,3 991,9 996,4 9 Tractament de RSU 1446,4 327,6 371,7 359,5 349,1 327,6 344,1 346,1 Port i Aeroport 436,4 479,1 419,0 410,9 417,6 403,4 395,2 402,1 Altres 10,5 19,8 25,1 20,4 23,9 19,4 14,7 8,2 10 Figura 3. Tendència de les emissions de CO2eq, 1999-2014. Nota: Canvi metodològic en el càlcul de les emissions. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Tones CO2eq/ h. any milers t CO2 eq Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària Reptes i oportunitats Els esforços realitzats per a la reducció de les emissions de CO2eq s’han continuat orien- tant a la millora de l’eficiència i l’estalvi energè- tic d’una banda, i a l’increment de l’ús d’energi- es renovables de l’altra . La reducció de les emissions en el sector que més contribueix a l’emissió de gasos d’efec- te d’hivernacle, el transport, tradueix la dismi- nució progressiva que hi ha hagut de l’ús del ve- hicle privat i l’augment de l’ecomobilitat en els 175 desplaçaments urbans (transport públic, bici- cleta i desplaçament a peu) tant interns com de 1 connexió . Es continuen presentant oportunitats en aquest camp per seguir reduint les emissi- 2 ons a través de, per exemple, la contínua millora 3 de la xarxa de transport públic i la construcció de carrils bici . 4 D’altra banda, tant el sector domèstic com 5 l’industrial presenten reptes per reduir les Per saber-ne més emissions de gasos d’efecte d’hivernacle . En 6 el primer cas, la rehabilitació d’edificis i la mi- A Barcelona: Web del Compromís Barcelona pel llora de l’eficiència tecnològica constitueix una clima 7 oportunitat de reducció de les emissions (per Document del Compromís Barcelona pel clima exemple, a través de la substitució d’aparells de 8 climatització i electrodomèstics, l’optimització Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire dels hàbits energètics, la millora de l’aïllament de Barcelona (PECQ) . 2011-2020 . Ajuntament de 9 de les edificacions i llars, etc .) . El segon cas re- Barcelona . quereix una millora progressiva de l’eficiència 10Pla de millora energètica als edificis municipals tecnològica i dels models de gestió productiva que es tradueixi en una millora de l’eficiència A Europa: EU energy in figures . Statistical energètica dels processos industrials . Pocketbook 2016 . European Commission Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària Indicador 10.2. Resultat: Autosuficiència energètica 2,29% de l’energia Proporció d’energia consumida generada localment Expressa el pes de l’energia generada localment (fonts renovables i/o residuals) en relació amb el con- sum d’energia final. S’inclouen les fonts de generació d’energia següents: solar tèrmica, solar fotovoltai- ca, calor residual de les activitats industrials, biogàs dels abocadors del Garraf i ecoparcs, valoració de la 176 biomassa provinent dels residus de poda i manteniment dels espais verds de Barcelona, minihidràulica i valoració dels residus municipals (planta de Sant Adrià de Besòs). 1 Fórmula: Unitat: 2 Energia generada localment (renovable i residual) / Energia total consumida. % 3 Periodicitat: Font: Anual Observatori de l’Energia de Barcelona - Agència d’Energia de Barcelona. 4 Valors de referència: 5 Valor de la Unió Europea 6 Indicador Europa 2020. 7 Rellevància internacional: Indicador de serveis i qualitat de vida a les ciutats ISO37120:2014: desenvolupament sostenible de 8 les comunitats. 9 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària Resultat L’any 2014 es van generar 357,59 GWh a par- 11,84;4% Residus municipals (Sant Adrià) 2,60; 1% tir de l’aprofitament d’energies renovables i 15,88; 5% Solar tèrmica residuals locals . Aquesta quantitat d’energia va 22,33; 6% Calor residual suposar gairebé el 2,3% del total d’energia con- 20,65; sumida a la ciutat el mateix any (15 .627,57 GWh) . Biogàs (Garraf)6% 164,43; La principal font d’entre les energies renovables Biogàs (Ecoparcs)47,36; 50% i residuals és la provinent de la valorització dels 14% Fotovoltaica residus sòlids urbans de la planta de Sant Adrià 47,36; Biomassa (generació de Besòs (50%) i la solar tèrmica (14%) (figura 1) . 14% electricitat, inclou Ecoenergies) Minihidràulica 177 Figura 1. Fonts d’energia renovable i local (GWh), 2014. 1 2 Variació interanual 3 L’índex d’autosuficiència energètica ha aug- luts (-4,5%), i ha passat de 374,44 a 357,59 GWh/ 4 mentat lleugerament l’any 2014 (+1,5%), i ha any . La font d’energia local que més ha augmen- passat de 2,25% a 2,29%, si bé la producció local tat ha estat la solar tèrmica (+3,33%) (figura 2) . 5 d’energia elèctrica ha disminuït en termes abso- 6 7 5% 3.33% 1.50% 1.70% 1.34% 8 0.00% 0% 9 -5% -4.72% 10 -4.50% -5.91% -10% -8.87% -15% -20% -23.26% -25% Figura 2. Variació interanual de l’índex d’autosuficiència energètica. 2013-2014. Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària Tendència La proporció d’energia produïda de fonts lo- La disminució de l’energia generada local- cals (renovables i residuals) respecte a l’energia ment s’explica per la disminució de l’energia total consumida a la ciutat ha augmentat lleuge- provinent de la valorització dels residus muni- rament des de l’any 2011 (figura 3) . Si bé l’energia cipals a la planta de Sant Adrià de Besòs i de la generada localment ha disminuït des del 2011, la provinent del biogàs generat a l’abocador del disminució important del consum d’energia (de Garraf . L’augment de l’energia de generació fo- 18 .130,58 a 15 .627,57 GWh/any) des del mateix tovoltaica s’explica per l’augment de la super- any ha fet que l’índex d’autosuficiència energèti- fície de captació solar . ca hagi augmentat lleugerament . 178 20.000 10% 1 18.000 9% 16.000 8% 2 14.000 7% 3 12.000 6% 10.000 5% 4 8.000 4% 6.000 3% 5 4.000 2% 2.000 1% 6 0 0% 2011 2012 2013 2014 7 Energia generada localment 371,52 349,47 374,44 357,59 Energia consumida 18.130.58 16.782.01 16.609.00 15.627.57 8 Índex d’autosuficiència energètica 2,05% 2,08% 2,25% 2,29% 9 Figura 3. Tendència de l’energia elèctrica produïda de fonts renovables i residuals, 2011-2014. 10 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 GWh/any Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària Reptes i oportunitats Tal com es recull en el Pla de l’energia, canvi • Assegurar que tota actuació municipal climàtic i qualitat de l’aire de Barcelona (PECQ), incorpora generació renovable, ja sigui per l’increment de l’energia generada per mitjà dels autoconsum o per injecció a xarxa . recursos locals renovables i residuals, la millora • Promoure la formació de perfils professionals de l’eficiència en l’aprofitament energètic i l’es- relacionats amb la instal·lació d’elements de talvi en el consum són factors que contribueixen generació energètica renovable . a incrementar l’autosuficiència energètica . La mesura estableix dos eixos d’actuació L’aprovació de la mesura de govern de Tran- prioritaris per al període 2016-2019: sició cap a la sobirania energètica l’any 2016 té com a objectiu promoure el desenvolupament • Potenciar la generació energètica en ter- 179 de l’eficiència energètica, la producció neta i rats i cobertes particulars, i municipals i renovable i el canvi de mentalitat col·lectiva espai públic . L’objectiu és, en l’àmbit muni- 1 necessari per fer-ho possible . La mesura plan- cipal, incrementar la potència fotovoltaica teja com a repte fer de Barcelona una ciutat que instal·lada (edificis, equipaments muni- 2 produeixi energia a prop i de manera neta fins a cipals i espai públic) en 465 kWp/any . En 3 abastir el 100% dels consums municipals i resi- l’àmbit privat, l’objectiu és augmentar en dencials, amb una aposta clara pels recursos un 10% la potència instal·lada actual . 4 energètics renovables . • Repotenciar l’energia solar tèrmica . L’ob- jectiu és assegurar el manteniment i fun- Alguns dels principals reptes que aborda la 5cionament òptim de totes les instal·lacions mesura són els següents: solars tèrmiques municipals i desenvolu- 6 • La creació d’un marc normatiu que no prio- par models d’explotació publicociutadans ritzi tecnologies, sinó que busqui la generació per garantir el bon funcionament del parc 7 de la màxima quantitat d’energia procedent d’instal·lacions solars tèrmiques privades . de recursos d’origen renovable . 8 • La incidència a fi que la normativa de rang 9 superior (autonòmica i estatal) fomenti l’auto- Per saber-ne més consum i faciliti el desenvolupament de la 10 política energètica local . A Barcelona: Pla d’energia, canvi climàtic i qua- • Buscar formes de col·laboració i línies de litat de l’aire de Barcelona (PECQ) . 2011-2020 . suport econòmic entre l’Ajuntament i els pro- Ajuntament de Barcelona pietaris dels immobles per facilitar tant la A Europa: EU energy in figures . Statistical inversió com la gestió de les instal·lacions de Pocketbook 2014 . European Commission generació energètica . • Possibilitar un marc per a les empreses locals que es dediquin a dur a terme les activitats associades a la promoció de la generació renovable i local . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Any a cop d’ull L’any a cop d’ull 22% 15% 63% Grau d’assoliment dels valors de referència 63% (veure Taula de Resultats, tendència i assoliment d’objectius)22% milloren Millora BJ. 1 OBJ. 10 respecte OEstable al 2015 15% 63% Empitjora O BJ . 2 BJ O . 9 22% Millora Estable Ind. .1 2 . 9 Empitjora 15% 63% .2 Ind 89% 4% I7% nd. 3 .1. 81 Ind. amb tendència Millora favorable Ind .6Estable . 3.2 Ind. 7 Empitjora 89% 3% Ind. 3.3 Ind. 7.5 36% 40% Millora d. 4.1 Ind. 7.4 Estable In Ind. 4.2 E3m%pitjora 21% Ind. 36% 7.3Objectiu assolit 36% En progrés I han assolit 40% .3 ndObjectiu no disponible d. 4 . 7. l’objectiu* 2Indicadors amb valor In 2016 no disponibles 21% *Es tracta d’objectius fixats per una figura dOeb pjleancitfiicua caióssolit En progrés Objectiu no disponible O Indicadors amb valor BJ. 5 2016 no disponibles OBJ. 6 Objectiu assolit (100% d'assoliment) en progrés alt (65-99% d'assoliment) en progrés mig (25-65% d'assoliment) en progrés baix (menys del 25% d'assoliment) Objectiu no disponible OBJ. 3 Ind. 5.1 Ind. 5.2 Ind. 5.3 Ind. 5.4a Ind. 5.4b Ind. 10.2 Ind. 10.1 Ind. 9.2 OBJ. 7 BJ. 8 O d. 7.1 In 3 nd. 6. I .2 Ind. 6 Ind. 6.1 a Ind. 1 .1 Ind. 1.2 . 1.2Ind .1 Ind . 2 183 BJ. 4O Resultat, tendència i assoliments dels objectius (I) Assoliment Objectiu Variació Tendència Indicador 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 valor ref. 2016interanual periode1 valor assoliment 1. Biodiversitat 1.1 Superfície verda (m2/h) Superfície verda per habitant 17,2 17,3 17,2 17,5 17,6 17,6 17,6 18,5 31,20% 1.2 Biodiversitat de les aus Espècies autòctones 0,98 1,02 0,84 0,80 0,8 0,86 0,80 nd nd Índex d’evolució poblacional: Espècies assilvestrades 1,06 1,07 1,02 1,16 1,29 1,22 1,15 nd nd 2. Espai públic 2.1 Ecomobilitat Pes de l’ecomobilitat en els i mobilitat desplaçaments realitzats 73,34% 73,33% 73,53% 73,82% 73,90% 73,90% 85,1% 86,8%(Percentatge) 2.2 Seguretat viària Nombre de víctimes en accidents (Nombre) de trànsit 304 250 279 281 282 226 220 220 100,0% 3. Qualitat 3.1 Qualitat de l'aire NO2 47 48 44 40 39 43 39 40 100,0%ambiental i salut Concentració de contaminants: (µg/m3) PM10 29 32 31 24 25 28 24 40 100,0% PM2,5 -- 19,6 18,6 15,3 14,7 17,1 13,8 25 100,0% 3.2 Qualitat acústica Ldia>65 dB(A) -- -- 40,25% -- -- -- -- -- nd nd Proporció de població exposada a determinats nivells de soroll: Lnit>55 dB(A) -- -- 56,18% -- -- -- -- -- nd nd (Percentatge) 3.3 Qualitat de l'aigua de consum humà Qualitat microbiològica -- 99,6% 99,8% 99,9% 99,7% 99,9% 100% 99% 100% Proporció de controls i determi- nacions que compleixen els valors Qualitat fisico-química -- 99,9% 99,9% 100% 100% 100% 100% 99,7% 100% normatius: (Percentatge) Desinfecció -- 91,7% 95,7% 97,6% 97,7% 99,4% 99,4% 95% 100% Concentració de THM -- 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% > > > > > > > > > > > > > > 184 Resultat, tendència i assoliments dels objectius (II) Assoliment Objectiu 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Variació Tendència Indicador valor ref. 2016interanual periode1 valor assoliment 4. Ciutat eficient, 4.1 Renovació del parc productiva i d'habitatges (Habitatges/ h.) Nombre d’habitatges renovats 1,6 1,58 1,24 0,91 1,1 1,13 1,85 _ nd nd d’emissions zero 4.2 Consum d'aigua Volum d’aigua consumida per (l/ h. per dia) habitant i dia: 164,8 165,2 163,2 160,9 156,3 159,2 162,5 Tots els sectors 109,8 109,5 108,2 108,4 104,4 105,5 107,5 Sector domèstic nd nd (Percentatge) Proporció d’aigua consumida pels serveis municipals d’origen freàtic 16,6% 16,6% 19,2% 20% 20,18% 20,24% 17,8% (Index sostenibilitat) 4.3 Penetració de les TIC a les Proporció de llars amb connexió llars (Percentatge) a internet 73,4% 78,5% 79,0% 84,4% 85,7% 90,3% 89,7% nd nd 5. Ús racional 5.1 Consum responsable Nombre d'iniciatives de consum dels recursos (Nº de punts) responsable registrades -- -- -- 280 436 955 1.181 nd nd 5.2 Generació de residus Pes de residus municipals gene- municipals (Kg/h. per dia) rats 1,43 1,36 1,27 1,24 1,26 1,28 1,30 1,38 100% 5.3 Recollida selectiva Proporció de residus municipals de residus (Percentatge) recollits selectivament 42,26% 40,75% 40,03% 36,16% 36,12% 36,30% 35,93% -- 60% 59,9% 5.4 Destí dels residus Dipòsit controlat -- -- 5,5% 3,6% 3,2% 2,6% 2,7% -- 0% 95,1% Proporció de residus municipals Valorització energètica incineració -- -- 8,2% 5,0% 6,2% 5,5% 3,3% -- nd nd que van als diferents destins: (Percentatge) Valorització energètica biomassa -- -- -- -- 1,0% 1,0% 0,9% -- nd nd Valorització material -- -- 36,7% 36,1% 35,1% 35,5% 35,1% -- 55,0% 63,8% Tractament mecanico-biològic -- -- 49,6% 53,9% 54,5% 55,7% 58,1% -- nd nd 6. Bon govern i 6.1 Despesa municipal en l'àmbit Proporció de la despesa municipal en -- 74,49% 75,90% 75,50% 75,30% 75,1% 75,9% nd nd responsabilitat ambiental i social (Percentatge) polítiques de medi ambient i socials social 6.2 Endeutament del govern Capacitat de retorn del deute expres- municipal (Percentatge) sada com la proporció que suposa el 58,5% 57,9% 52,1% 46,7% 38,6% 32,8% 32,9% 60% 100% deute sobre els ingressos corrents 6.3 Organitzacions amb certificació ambiental o social Nombre de certificacions en (Nº de certificacions) l’àmbit de la sostenibilitat -- -- -- 183 236 292 327 nd nd > > > > > > > > 185 Resultat, tendència i assoliments dels objectius (III) Assoliment Objectiu Indicador 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Variació Tendència valor ref. 2016 interanual periode1 valor assoliment 7. Benestar de 7.1 Esperança de vida en néixer Global 82,8 83,3 83,0 83,8 83,9 83,9 -- nd nd les persones (Anys) Dones 85,9 86,2 85,7 86,6 86,7 86,6 -- nd nd Homes 79,3 80 79,9 80,7 80,5 80,8 -- nd nd 7.2 Accessibilitat a l’habitatge Esforç econòmic d’accés (Percentatge) a l’habitatge 35,7% 39,6% 29,6% 32,0% 31,2 33,0% 34,0% 40% 100% 7.3 Nivells d’ocupació Taxa ocupació 67,0% 66,5% 65,1% 65,4% 67,6% 69,2% 71,4% nd nd (Percentatge) Taxa atur 16,1% 17,1% 18,8% 17,2% 16,4% 13,3% 11,6% nd nd Taxa atur juvenil 37,4% 43,0% 43,5% 43,0% 34,9% 24,9% 19,6% nd nd 7.4 Distribució de la renda Baixa 38% 42% 39,3% 41,8% 42% 39% 35% nd nd Proporció de la població distribuida segons renda Mitjana 46% 42% 44,1% 44,3% 44% 44% 48% nd nd familiar disponible (% població) Alta 16% 16% 16,6% 13,9% 14% 17% 17% nd nd 7.5 Accés a l’oferta cultural Despesa de les llars en cultura 6,8% 6,7% 5,8% 5,9% 6,80% 6,80% -- > nd nd (Persones) Visites biblioteques 5.982.936 6.178.297 6.439.112 6.343.803 6.433.294 6.175.624 6.376.796 > nd nd Visitants museus públics 7.945.898 8.332.303 8.293.358 9.980.316 14.641.391 14.116.157 13.252.527 > nd nd Visitants museus privats 9.595.106 11.246.610 11.295.426 10.957.392 11.154.318 11.959.746 12.875.701 > nd nd Espectadors cinemes 7.494.529 7.125.274 6.520.512 5.635.099 5.971.101 6.254.724 6.244.174 > nd nd Espectadors arts escèniques 2.538.896 2.540.556 2.609.020 2.318.628 2.468.878 2.421.229 2.466.355 > nd nd 7.6 Satisfacció ciutadana Grau de satisfacció ciutadana amb el fet de viure a la ciutat 7,5 7,5 7,5 7,7 7,6 7,8 7,9 nd nd(Grau de satisfacció) 8. Progrés i 8.1 Innovació Proporció de persones ocupades desenvolupament (Percentatge afiliats a la SS) en serveis intensius en coneixe- 4,8% 4,9% 4,9% 5,0% 5,4% 5,8% 6,1% nd nd ment de tecnologia capdavantera > > > > > > > > > > > > 186 Resultat, tendència i assoliments dels objectius (IV) Assoliment Objectiu 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Variació Tendència Indicador valor ref. 2016interanual periode1 valor assoliment 9. Educació i 9.1 Nivells d’estudis Universitaris 31,7% 33,5% 34,0% 34,8% 33,1% 36,9% 37,8% 40% 80% acció ciutadana Proporció de població Sec. Prof. 15,8% 15,9% 16,9% 14,9% 16,8% 19,1% 18,0% nd nd entrevistada segons el nivell d’estudis completats Sec. Gen. 19,7% 22,5% 20,7% 20,9% 22,3% 18,3% 19,3% nd nd (% persones) Obligatoris 27,0% 23,3% 24,2% 25,0% 23,6% 22,3% 20,9% nd nd Obligatoris no finalitzats 5,8% 4,7% 4,0% 4,0% 3,9% 3,3% 3,8% nd nd 9.2 Escoles que participen en projectes d’educació ambiental Nombre d’escoles que participen en projectes d’educació ambiental 283 315 320 332 342 351 361 nd nd (Nombre) 10. Resiliència i 10.1 Canvi climàtic Volum emès de CO2 equivalent responsabilitat 2,48 2,36 2,28 2,21 2,08 -- -- 2,53 100%(Tones de CO eq/ habitant) per habitant2 planetària 10.2. Autosuficiència energètica Proporció d’energia consumida > (Percentatge) generada localment -- 2,05% 2,08% 2,16% 2,29% -- -- 100% 0,02% 1 La tendència per a cada indicador s’ha valorat prenent com a referència el primer any del període d’anàlisi de cadascun d’ells, que és diferent per cada indicador. Nota: A la columna Assoliment del valor de referència 2016, nd indica que l’indicador no disposa d’un objectiu normatiu o de planificació. > > > > > > > 187 Valoració del grau d’assoliment dels valors de referència Metodologia Els indicadors que compten amb objectius es- en el que el valor objectiu ha estat un mínim, la tablerts en instruments de planificació o nor- fórmula aplicada ha estat: Grau d’assoliment= matius són els que es mostren en la següent [Vmàxim-Vt]/[Vmàxim-Vmínim], on Vt és el valor per a taula (17 indicadors). L’horitzó de temps per l’any de valoració. En el segon cas, en el que assolir aquests objectius pot variar. Per alguns el valor objectiu és un màxim, la fórmula de indicadors es plantegen horitzons de curt plaç normalització aplicada ha estat: Grau d’assoli- (p.e, a l’any 2018), per d’altres de mig o llarg (p.e, ment= [Vt-Vmínim]/[Vmàxim-Vmínim], on Vt és el valor a l’any 2025). En la columna “Objectiu” s’espe- per a l’any de valoració. cifica quins són els objectius de planificació o normatius existents per cadascun d’ells. En la columna de “Grau d’assoliment” de la taula, es valora amb 100% tots aquells indica- En la valoració s’han comptabilitzat els indica- dors pels quals el grau d’assoliment obtingut dors amb els següents graus d’assoliment dels ha estat igual o superior al 100%. objectius: 1) 100% o més. Aquests es consideren indica- dors que ja han assolit l’objectiu. 2) Inferior al 100%. Aquests indicadors es con- sidera que estan en progrés d’assolir els objec- tius en l’horitzó temporal establert. Per a possibilitar la comparabilitat del grau d’as- soliment dels objectius entre els diferents indi- cadors, s’han transformat els diferents rangs de valoració en una mateixa escala que va del 0 al 1 aplicant una fórmula de normalització min-max, en funció de si l’objectiu del indicador és de mi- nimització o de maximització. En el primer cas, 188 Taula de valoració del grau d’assoliment dels valors de referència OBJECTIU INDICADOR OBJECTIU VALOR 2016 GRAU D’ASSOLIMENT VALOR MÍNIM VALOR MÀXIM 1. Biodiversitat 1.1 Superfície verda Superfície verda per habitant 18,5 17,6 31,2% 17,2 18,5 2. Espai públic Pes de l’ecomobilitat en els i mobilitat 2.1 Ecomobilitat desplaçaments realitzats 85,1% 73,9% 86,4% 0 85,1% 2.2 Seguretat viària Nombre de víctimes en accidents de trànsit 220 282 73,9% 220 454 3. Qualitat Concentració mitjana de NO2 40 39 100,0% 40 58ambiental i salut 3.1 Qualitat de l’aire Concentració mitjana de PM10 40 25 100,0% 40 37 Concentració mitjana de PM2,5 25 14,7 100,0% 26 19,6 Grau de compliment de la qualitat microbiológica 99% 100% 100,0% 0 99% Grau de compliment de la 3.3 Qualitat de l’aigua qualitat físico-química 99,7% 100% 100,0% 0 100% de consum humà Grau de compliment de la desinfecció 95% 99,4% 100,0% 0 95% Grau de compliment de la concentració THM 100% 100% 100,0% 0 100% 4. Ciutat eficient, Proporció d’aigua consumida pels productiva i 4.2 Consum d’aigua serveis municipals d’origen freàtic 63,5% 17,8% 31,5% 0 63,5% d'emissions zero (Índex sostenibilitat) 5. Ús racional dels 5.2 Generació de recursos residus municipal Residus municipals generats 1,38 1,26 100,0% 1,38 1,54 5.3 Recollida selectiva Proporció de residus municipals recollits de residus selectivament 60,0% 35,9% 60,3% 0 60% Proporció RM valorats materialment 55,0% 35,1% 64,6% 0 55% 5.4 Destí dels residus municipals Proporció RM amb destí a dipòsit controlat 0,0% 2,7% 27,3% 0 5,5% 189 Taula de valoració del grau d’assoliment dels valors de referència OBJECTIU INDICADOR OBJECTIU VALOR 2016 GRAU D’ASSOLIMENT VALOR MÍNIM VALOR MÀXIM 6. Bon govern i 6.2 Endeutament del Proporció que suposa el deute sobre els responsabilitat social Govern municipal ingressos corrents 60,0% 32,9% 100,0% 60 62,6% 7. Benestar de 7.2 Accessibilitat a les persones l’habitatge Esforç econòmic d’accés a l’habitatge 40,0% 34,0% 100,0% 40 79,9% 10. Resiliència i responsabilitat 10.1 Canvi climàtic Volum emès de CO2 eq per habitant 2,53 2,21 100,0% 2,53 3,44 planetària 10.2 Autosuficiència Proporció d'energia consumida energètica generada localment 100% 2,29% 79,6% 0 100% 190 2016 | Destaquem La reactivació econòmica Els indicadors referits a la reactivació de l’economia de la ciutat presenten clares millores, en termes globals, l’any contribueix a fer augmen- 2016. És el cas de l’ocupació de la població, inclosa la referent als sectors més vulnerables (aturats de llarga durada i tar el consum i els resi- joves), que ha augmentat. També és el cas d’altres indicadors, com ara la taxa de renovació del parc d’habitatge, que dus municipals generats respon a la millora de l’economia i a la millora de la capacitat de consum de les llars. Aquest increment de la capacitat de consum de les llars ha anat acompanyada d’un increment dels residus munici- pals generats, i a la vegada d’una reducció de la proporció de residus recollits selectivament, dels valorats material- ment i d’un augment dels que tenen com a destí els abocadors o dipòsits controlats. Cal seguir incidint en els patrons de consum de les llars cap a un consum més responsable. La millora dels processos productius per posar en pràctica una economia que tanqui els cicles també contribuirà a la reducció dels residus generats. L’optimització dels sistemes de recollida selectiva i de tractament dels residus presenten oportunitats per seguir reduint el metabolisme de la ciutat. La contaminació atmosfèrica és un dels determinants més importants de la salut de les persones a Barcelona. Milloren l’ecomobilitat i la L’Agència de Salut Pública de Barcelona recorda que entre les malalties associades a la contaminació atmos- qualitat de l’aire, tot i que fèrica s’hi troben les afectacions respiratòries (asma, pneumònia i malaltia pulmonar crònica), les insuficiències els nivells de contaminants cardíaques i coronàries, la hipertensió arterial i la diabetis (Sunyer et al., 2016), entre d’altres. Estudis portats a es mantenen encara per terme per l’Institut de Salut Global de Barcelona han demostrat els impactes de la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament neurològic dels infants a Barcelona. sota de les recomanacions internacionals per a la salut Les concentracions dels principals contaminants a l’aire de la ciutat continuen disminuint progressivament fruit, entre altres factors, de les mesures de promoció de l’ecomobilitat i de gestió del trànsit adoptades els últims anys. En aquest context de millora es manté la necessitat d’incrementar els esforços perquè les concentracions de NO2, PM10 i PM2,5 a la ciutat no superin en cap moment els valors límit i de referència internacionals (nivell de referència de l’OMS pel cas dels tres contaminants i, addicionalment, nivell de protecció de la salut de la UE per al NO2). 191 2016 | Destaquem L’accés de les llars a les La proporció de llars amb accés a internet ha assolit un valor pràcticament TIC continua augmentant, llindar que oscil•la al voltant del 90% de les llars de la ciutat. La millora de mentre que es constaten la xarxa i dels sistemes de connexió alhora que la reducció dels costos i desigualtats entre la socie- l’aparició de noves tecnologies ha possibilitat que pràcticament totes les tat en l’ús que se’n fa llars de la ciutat puguin tenir accés a la informació i els recursos que s’ofe-reixen a través d’internet. La constatació de les diferències socials en l’ús d’internet entre diferents barris, edats i sexes evidencia, tanmateix, la influència que determinats factors socioeconòmics tenen en un impacte superior o inferior de l’accés a internet en la vida i futur de les persones. En aquest sentit, les mesures que han possibilitat l’accés majoritari de la població de Barcelona a la informació d’internet (societat de la informació) plantegen noves oportunitats per millorar els condicionants que determi- nen l’ús d’aquests mitjans afavorint una societat del coneixement en la que totes les persones tinguin les mateixes oportunitats de comprensió i ús de la informació. 192 Agraïments Agraïments L’Ajuntament de Barcelona vol fer un agraïment a totes les persones que han fet possible l’elaboració d’aquest informe i molt especialment: • A les persones que han facilitat informació per • A les persones, empreses i organitzacions a l’elaboració dels indicadors i n’han revisat els que han proporcionat informació de les bones continguts. pràctiques seleccionades. Referents pels indicadors Sra . Anna Isabel Gómez Gutiérrez, Vigilància i Control Ambiental, Agència de Salut Pública de Barcelona . Sra . Mireia Abril, Programa Escoles+Sostenibles, 194Sra . Maria Lázaro, Secretaria Barcelona+Sosteni- Ajuntament de Barcelona . ble, Ajuntament de Barcelona . Sr . Jordi Baños Rovira, Oficina de Management i Sr . Josep Maria Masip Moreno, Direcció General Pressupost Executiu, Ajuntament de Barcelona . de Qualitat Ambiental, Generalitat de Catalunya . Sra . María Jesús Calvo Nuño, Departament d’Estudis Sr . Xavier Sunyol, Director de Turisme, Ajuntament i Programació, Ajuntament de Barcelona . de Barcelona . Sra . Roser Carvajal, Departament de Gestió de Residus Sr . Manel Torrent, Director Tècnic, Agència d’Ener- i Neteja, Ajuntament de Barcelona . gia de Barcelona . Sra . Maria José Chesa Marro, cap de Servei Relacions Sra . Montserrat Tort Bardolet, cap de la Secre- Exteriors i R+D+I, Direcció de Planificació i Innovació - taria Tècnica de l’Institut de Cultura Barcelona BCA, SA . (ICUB), Ajuntament de Barcelona . Sr . Roberto Chico, Departament de Gestió de Residus Sra . Teresa Udina, Departament d’Estudis, Àrea i Neteja, Ajuntament de Barcelona . d’Economia, Empresa i Ocupació, Ajuntament de Sr . Joan Marc Craviotto i Arnau, Departament d’Inter- Barcelona . venció Ambiental, Ajuntament de Barcelona . Sra . Irma Ventayol, Estratègia i Cultura de la Soste- Sr . Xavier Ferrer, Universitat de Barcelona . nibilitat, Ecologia Urbana, Ajuntament de Barcelona . Sr . Raül Fontanet, Pressupostos i Política Fiscal, Di- Sr . Carlos Vázquez González-Román, Departament recció Planificació Estratègica i Fiscalitat, Ajuntament de Gestió de Residus - Neteja i Gestió de Residus, de Barcelona . Ajuntament de Barcelona . Sra . Alba Galofré, Programa Escoles+Sostenibles, Sra . Sílvia Villaró, Direcció de Turisme, Ajuntament Ajuntament de Barcelona . de Barcelona . Sr . José Miguel Garcia Morales, Departament d’Avaluació Sra . Laura Zapata i González, Departament de Re- i Projectes d’Espais Verds, Ecologia Urbana, Ajuntament ducció de la Contaminació Acústica, Ajuntament de Barcelona . de Barcelona . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 Agraïments Referents per les bones pràctiques Sr . Aitor Artexaga, Associació per a la Promoció del Transport Públic . Sra . Marta Bergés, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya . Sra . Montserrat Casado, Col•legi d’Aparelladors, Arqui- tectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona . Sra . Alèxia Cumplido, Societat Catalana d’Educació Ambiental . Sra . María Elisa Ojeda, En Bici Sense Edat . 195 Sra . Susana Pascual, Associació per a la Promoció del Transport Públic . Sra . Maria Passalacqua, Club EMAS . Sra . Raquel Rabanal, Centre d’Acollida Assís . Sra . Bea Ramírez, Societat Catalana d’Educació Ambiental . Sra . Montse Ramírez, Biciclot . Sr . Gregori Reyes, Club EMAS . Sr . Ricard Riol, Associació per a la Promoció del Trans- port Públic . Sr . Manuel Segura, Col•legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona . Sr . Jordi Torrents, FAD Foment de les Arts i del Disseny . Sr . Enric Vilà, Fundació Banc de Recursos . Secretaria Barcelona+Sostenible: Vanessa Bastida, Marta Campos, Anna Ferrer, Gina Güell, Maria Làzaro i Patrícia Rovira . Secretaria Comerç+Sostenible: Anna Masclans, Gloria Molina i Anna Vilanova . Secretaria Escoles+Sostenibles: Mireia Abril, Laia Cap- devila, Alba Galofré, Melani Márquez, Natxo Mercader, Yolanda Monteiro, Mireia Pou i Clara Soler . Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016 bcn.cat/ habitaturba