Informe Projecte de creació d’una xarxa de compostatge comunitari al barri de Sant Antoni o a un dels barris de l’Esquerra de l’Eixample, així com la implicació dels horts en aquesta xarxa de compostatge Prospecció de les ubicacions potencials al Districte de l'Eixample Desembre de 2017 1 Contingut 1. Objectiu ...................................................................................................................................................... 3 2. Justificació .................................................................................................................................................. 3 3. Antecedents ............................................................................................................................................... 4 3.1. Experiències de compostatge comunitari a Barcelona .............................................................. 4 a) Aula Ambiental de Sagrada Família ............................................................................................ 4 b) Altres Aules Ambientals ............................................................................................................. 5 c) Iniciatives ciutadanes ................................................................................................................. 5 3.2. Experiències europees ............................................................................................................... 5 4. El projecte Revolta: una oportunitat per al compostatge comunitari ....................................................... 6 4.1. Descripció del projecte ............................................................................................................... 6 4.2. Petjada de carboni ..................................................................................................................... 7 4.3. Característiques diferenciadores del projecte Revolta .............................................................. 8 4.4. Necessitats per a l’èxit del projecte ........................................................................................... 9 5. Anàlisi de les ubicacions ........................................................................................................................... 10 5.1. Espais detectats ........................................................................................................................ 10 5.2. Taula comparativa d’espais potencials .................................................................................... 17 5.3. Mapeig dels espais potencials i sinergies ................................................................................. 21 5.4. Potencial dels Mercats de Pagès .............................................................................................. 22 5.5. Valoració numèrica dels espais ................................................................................................ 22 6. Aplicacions potencials del compost resultant .......................................................................................... 23 7. Pla d’accions ............................................................................................................................................. 24 8. Conclusions .............................................................................................................................................. 25 9. Bibliografia i documents de referència .................................................................................................... 25 Annex I: Iniciatives de pagesia amb una implicació potencial .................................................... 27 Annex II: Infografia del projecte ........................................................................................................ 29 Annex III: Projectes europeus ............................................................................................................. 30 Annex IV: Petjada de carboni .............................................................................................................. 34 2 1. Objectiu La finalitat del treball és fer una aportació pràctica a noves propostes de gestió de residus orgànics que incloguin la participació activa de la ciutadania i explorin el potencial de l'economia circular. Els objectius específics del treball són: I. Avaluar la viabilitat i l'impacte potencial d'una xarxa de compostatge al Districte de l'Esquerra de l'Eixample mitjançant una proposta d'economia circular. II. Identificar un espai i l'entorn social adequat on desenvolupar una prova pilot. III. Detectar les possibles aplicacions del compost resultant a les diferents ubicacions, tant a nivell de ciutat com als voltants de Barcelona. IV. Establir un pla d’accions pel desenvolupament del projecte adaptable als espais seleccionats. 2. Justificació En l'àmbit de la gestió de residus, els sistemes actuals de gestió de residus orgànics es basen en la recollida i la centralització de processos de compostatge en grans plantes industrials. El Pla de Preven- ció de Residus de Barcelona 2012-202 inclou també accions per fomentar el compostatge casolà i comunitari però aquesta pràctica representa un volum poc significatiu de residus i es restringeix a col·lectius amb una bona dosi de militància ambiental. Els costos de la gestió de residus de FORM a Barcelona es valoren al voltant dels 140-150€ per Tn de residus amb un impacte ambiental de la gestió de la FORM i de l fracció resta es considera elevat, su- perior a la resta de fraccions selectives, així com una despesa energètica per tona gestionada alta. L'esmentat Pla de Prevenció de Residus preveu, entre altres, les següents accions: a) Fomentar l’autocompostatge (LE1) Tot i que, a priori, no sigui una de les pràctiques de preven- ció generalitzables al conjunt de la ciutat, l’autocompostatge es pot aplicar als horts urbans, les escoles i universitats, els habitatges particulars i, fins i tot, en les comunitats de veïns. b) Participació i col·laboració en prevenció (LE17) La prevenció de residus és un repte col· lectiu en el qual estan implicats tots els agents i actors socials i econòmics. c) Innovació i recerca en prevenció (LE18) La prevenció de residus, en ser un àmbit d’actuació emergent,té un ampli potencial per a evolucionari desenvolupar noves eines, instruments i mecanismes que vagin dirigits tant a consolidar-ne el coneixement com a difondre, entre la ciu- tadania, el concepte i els reptes que comporta. Es preveu com a acció pel període 2018-2020 el foment del compostatge comunitari tot i remarcant que el potencial d'impacte de tones generades per aquesta proposta és baix des d'un punt de vista qualitatiu. En l'àmbit de la política alimentària, Barcelona va signar el 15 d'octubre de 2015 el Pacte de Milà que, a grans trets proposa el desenvolupament de sistemes alimentaris sostenibles, i a l’hora d’oferir un accés constant i segur a aliments saludables, actuar contra la fam i la malnutrició i el seu pes en termes de salut i benestar individual i com a societat, i alhora en la promoció d’empreses agrícoles i petits productors d’aliments de proximitat, i la creació de sinergies entre seguretat alimentària i nutricional. L'estratègia d'impuls de la política alimentària és la proposta pràctica que sorgeix del Pacte de Milà i preveu un conjunt d'objectius, accions i recursos per fomentar la sobirania alimentària, el consum responsable, la producció agroecològica, els circuits curts de comercialització i la presència de produc- 3 te ecològic i de proximitat als mercats municipals i, al mateix temps garantir la seguretat alimentària i lluitar contra el malbaratament alimentari. En l'àmbit de la producció l'estratègia preveu, entre altres, ampliar la pràctica de l’agricultura urbana i augmentar la producció d’aliments de manera ecològica, en l’entorn urbà i periurbà i establir l’Espai Agrari Metropolità com un actiu territorial estratègic dins del planejament urbanístic de l’AMB. Empo- derar i dotar de competències les estructures existents. En l'àmbit del consum proposa també potenciar la dinamització dels mercats municipals i del comerç de proximitat i altres formats de venda directa o canals curts de comercialització, amb criteris de pro- ducte de proximitat, ecològics i amb paràmetres de consum responsable. L'agricultura ecològica i de proximitat requereix de noves estratègies per garantir la seva viabilitat econòmica i continuar fent la seva impagable tasca de tenir cura del territori. L'impuls a l'economia verda i l'economia circular és una opció estratègica impulsada per la Unió Euro- pea assumida per la Generalitat de Catalunya (Estratègia d'impuls a l'economia verda i l'economia cir- cular,maig 2015) i també per l'Ajuntament de Barcelona i les entitats municipals. Les propostes d'economia circular de la matèria orgànica permeten relacionar els àmbits de la gestió de residus i del foment de la sobirania alimentària. El projecte Revolta, desenvolupat per la cooperati- va Tarpuna amb el suport de l'Agència de Residus de Catalunya és una proposta pràctica que recuperar una pràctica que ja realitzaven els nostres avantpassats (la recollida de residus orgànics per a la fertilit- zació dels camps), però adaptada a la moderna normativa de sanitat i amb un sistema descentralitzat de gestió de residus. La idea és relacionar la recollida de residu a petita escala, per part dels mateixos clients i el seu com- postatge per a ús com a fertilitzant a les explotacions agràries de proximitat. Aquest sistema pot apor- tar tres beneficis potencials: a) Diferenciació de la proposta de l'agricultor de proximitat vers la competència de grans produc- tors més llunyans, creant un vincle directe entre pagesia i consumidors que es podria destacar amb un segell identificatiu d’«Economia Circular». b) Presa de consciència i canvi d'hàbits de la població respecte a la gestió de residus, per mitjà de la participació del ciutadà en la cadena dels aliments i en una gestió responsable dels recursos. c) Creació de relacions de simbiosi entre empreses i entitats de l'entorn proper, amb la possible intercooperació entre serveis educatius, de restauració, de descoberta ambiental, etc. 3. Antecedents 3.1. Experiències de compostatge comunitari a Barcelona A la ciutat de Barcelona es desenvolupen ja algunes iniciatives de compostatge comunitari, que hem analitzat amb la idea d’aprendre de les seves fortaleses i intentar salvar els reptes als quals s’enfronten. a) Aula Ambiental de Sagrada Família L'experiència de compostatge comunitari de Sagrada Família compta amb 90 usuaris apuntats dels quals 40 recullen compost. El sistema consisteix en 3 piles de compost amb un mètode tradicional. Cada pila s'omple en 4 mesos, la darrera del novembre al febrer (3 a l'any, per tant). Surten 200 kg de compost (es garbella i la part 4 gruixuda es reutilitza). En un càlcul estimatiu a partir de 90 persones, una producció diària de 460g de residus orgànics per dia i una conversió de residu a compost del 25% surt que el compostatge comuni- tari gestiona un 15% del residu orgànic d'aquest col·lectiu. Aquest càlcul no és gaire exacte, ja que caldria avaluar més detalladament la generació de residus d'aquest col·lectiu i el nombre de persones de les unitats familiars que participen, però dóna una idea de l'ordre de l'impacte qualitatiu del com- postatge comunitari. Les causes d'aquest impacte relatiu baix són: - No es permet aportar residus de carn i peix per raons de salubritat - Els participants aporten residus de forma ocasional El compostatge comunitari és gestionat per Espai Ambiental, amb una persona de referència encarre- gada de la seva dinamització i cura. L’any 2017, s’hi va celebrar el Compost Fest, activitat per animar als usuaris a participar-hi i repartir bosses d’un kg aproximadament del compost resultant. b) Altres Aules Ambientals El model de l’Aula Ambiental de Sagrada Família ha estat replicat recentment pel Departament de Neteja i Gestió de Residus a la Fàbrica del Sol de la Barceloneta (actualment amb 34 usuaris). Per una altra banda, l’Aula de Bosc Turull compta amb uns equipaments de compostatge comunitari amb escassa activitat actualment. c) Iniciatives ciutadanes Existeixen diversos projectes lligats a horts urbans que inclouen un sistema de compostatge casolà en els seus terrenys. Entre altres, es troba el QuirHort (Can Baró), Can Roger (Dreta de l’Eixample), Hort Pienc (Fort Pienc), Germanetes (Esquerra de l’Eixample) o Calàbria 66 (Sant Antoni). El nombre d’usuaris és difícil de quantificar, tot i que té una activitat reduïda i lligada específicament a l’activitat dels horts en la majoria dels casos, amb una mitjana de 10 persones per espai amb un ús irregular. Particularment, el QuirHort ha realitzat nombroses activitats de divulgació sobre agricultura urbana i compostatge. 3.2. Experiències europees Arreu d’Europa existeixen projectes de compostatge adreçat a la ciutadania que adopten solucions innovadores i que proposen una nova manera d’entendre aquesta forma de gestió de residus tradicional, donant-li un nou prisma per fer-ho més viable i engrescador per a potencials usuaris urbans. Destaca la proposta des Alchimistes (http://alchimistes.co/), propulsada per les associacions Halage i Études & Chantiers, i que inclou la introducció d’una compostadora electromecànica a la ciutat de Paris. El sistema engega amb una recollida de proximitat a particulars i empreses HORECA, que realitza una persona assalariada per l’associació. El resultat és una quantitat considerable de compost obtingut amb gran rapidesa respecte al compostatge convencional. Aquest compost és donat, venut o distribuït a Paris i els seus voltants. Les Alchimistes proposen la creació d’una marca de compost "Made in Pa- ris". També a França, comptem amb el projecte impulsat per Rennes, capital de Bretanya, que proposa una solució integral a escala de ciutat dirigida per l’associació Vert le Jardin (https://www.vertlejardin.fr/). Amb ell, han creat una xarxa de compostadors als voltants de tota la ciutat recolzada per una impor- tant feina de divulgació ambiental. 5 A Brussel·les existeixen altres projectes peculiars, que van compartir taula de debat amb Revolta dins del marc de l’«opération Phosphore» (https://www.operation-phosphore.brussels/). La iniciativa Worms està especialitzada en vermicompostatge, proposant una alternativa de gestió de residus a particulars i petits col·lectius amb un acompanyament personalitzat. D’altra banda, trobem Vert d’Iris, que treballa amb restaurants i botigues ecològiques. El seu objectiu és aportar compost ecològic a la pagesia certi- ficada, i es basa en un augment significatiu de la producció de compost. Totes aquestes iniciatives i altres estan recollidesa l'Annex III, com a mostra de les propostes a escala internacional lligades al compostatge i de les potencialitats de la ciutat de Barcelona per engegar un sistema integral amb el recolzament del projecte Revolta. 4. El projecte Revolta: una oportunitat per al compostatge comunitari 4.1. Descripció del projecte Des del curs 2016, Tarpuna amb la col·laboració de l'Agència de Residus de Catalunya, ha portat a ter- me un projecte d'Economia Circular que consisteix en la recollida de residus amb una màquina que fa la primera fase d'higienització i descomposició. El residu es recull setmanalment i és madurat i com- postat per part de l’agricultor/a, que proveeix la verdura als usuaris que aporten el residu, generant així un flux circular de la matèria orgànica. Producció ecològica Distribució i Maduració i consum de fertilització proximitat Pre- Generació compostatge de residus mecànic 6 La prova pilot Revolta ha estat desenvolupada a l'escola El Ginebró de Llinars del Vallès i al Restaurant Kubic. El cas de més èxit ha estat el de l'escola perquè s'han desenvolupat activitats al voltant del compostatge que ha permès el seu ús habitual i una àmplia divulgació entre les generacions més joves. Després de la bona rebuda d’aquesta prova, s’ha instal·lat una màquina a l’Institut Antoni Cumella de Granollers, on s’integrarà dins del marc del projecte Handwork, una «cooperativa» formada per a alumnes amb dificultats educatives. Foto: màquina de compostatge 4.2. Petjada de carboni La proposta de gestió dels residus a través d'una màquina té com a inconvenient el consum d'energia elèctrica. És per aquesta raó que es disposa d'una estimació de la petjada de carboni en comparació amb la planta de Granollers (vegi's l'annex IV). El valor de la petjada ecològica per al projecte Revolta en un Restaurant seran previsiblement similars si s'implanta al districte de l'Eixample. Els valors per cada factor d'emissió són els següents: Factor d'emis- Emissions Kg CO2/Kg Etapa Component sió Unitats FORM Contribució Consum elèctric 0,302 Kw 0,2952 76% Consum d'aigua 0,0003 Kg 0,0001 0% Pre- tractament Capsa transport 3,0103 kg 0,0003 0% Aparell electromecànic 4,5885 Kg 0,02 5% Transport 4,962 l 0,0085 2% Eines 0,135 u 0,000002 0% Maduració al Trituració fracció vetge- camp tal 0,302 Kwh 0,0004 0% Fracció vegetal trans- port 0,1296 tkm 0,00002 0% CH4 25 Kg 0,004 1% Emissions N2O 209 Kg 0,0604 16% 0,388922 100% 7 En comparació amb la la petjada de carboni de la gestió convencional, l'estudi valora la planta de Gra- nollers, que té una petjada de 0,26152 Kg de CO2 per Kg de FORM. En el cas que es contracti l'energia elèctrica a una operadora que aporti energia verda, llavors la petjada ecològica és inferior en el projec- te Revolta en un 60%. Si, a més, es tenen en compte impactes indirectes com la reducció de la petjada de l'alimentaicó o la reducció de la petjada en la fertilització , els valors de petjada ecològica podrien esdevenir positius. 4.3. Característiques diferenciadores del projecte Revolta - Capacitat de gestió elevada. La màquina de més petites dimensions, té una capacitat aproximada de 15 Tn a l'any, uns 40 Kg de residu cada dia. - Higienització del residu. Permet incloure la carn i el peix en el procés, ja que realitza una higienització del residu a 70 °C durant 60 minuts, abans de la recollida. - Reducció de costos de transport. Redueix el pes del residu en un 80% en una setmana per la reducció d'humitat i la descomposició inicial, la qual cosa permet estabilitzar el residu, emmagatzemar-lo en caixes i recollir-lo un cop al mes. - Promoció de l’Economia Circular. Es proposa tornar a connectar l’agricultor amb la ciutat a través dels residus, aportant als seus camps el compost generat pels seus consumidors. El pagès ha de realitzar la maduració del residu que surt de la màquina. - El projecte Revolta té potencial per interactuar amb altres iniciatives de la ciutat a través de la dinamització de l’activitat que inclouria una fase de dinamització del compostatge, amb activitats de formació, per animar als usuaris a participar-hi. - Impuls de Mercats de Pagès de Barcelona. Implicació de consumidors i pagesia dels mercats, amb un valor afegit a través del compostatge. - Potencialitat dels Punts Verds 2.0 de la ciutat de Barcelona. El projecte pretén aconseguir un augment en la coordinació d’iniciatives sobre la gestió i mitigació de recursos, increment en l’optimització de recursos i facilitat en apropar-ho als barris, al ciutadà. El Punt Verd 2.0 vol allargar el període d’aprofitament i la possibilitat de reutilitzar-recuperar el residu. El projecte Revolta no és una proposta que hagi de competir ni substituir els projectes de compostatge comunitari, però com que aquesta és la proposta que més s'hi acosta hem realitzat una anàlisi compa- rativa sense perdre de referència el conjunt de la gestió de residus de la ciutat. 8 COMPOSTATGE PROJECTE RECOLLIDA SELECTIVA I COMUNITARI A BARCELONA REVOLTA COMPOSTATGE CONVENCIONAL Permet la incorporació de 40 kg/dia de matèria orgànica, 15 Es recull de l'ordre del 40% dels Estimat, 2400 Kg de residus a l'any Capacitat de Tn/any. residus amb un 13% d'impureses, i 73 g per persona i dia al projecte gestió de residus Pot recollir el 100% del residu obtenint un compost de mala de Sagrada família. orgànic dels participants amb un qualitat. 0% d'impureses Resultat premadurat obtingut cada Rapidesa Cada 4/6 mesos es buiden els setmana amb un 20% del pes 3-4 mesos d’obtenció compostadors inicial, fase de maduració de 3 mesos Qualitat del Alta qualitat. Alts nivells de Qualitat baixa o mediocre, compost Qualitat desigual nitrogen i sense metalls pesants. categoria B o C. resultant Alta estabilitat. Poc abast, lligat a l’activitat d’horts Participació social 50 famílies implicades amb ús diari Mínima, poca consciència urbans Facilitat d’ús S’ha de remoure cada cert temps Màquina automàtica No cal fer res, procés externalitzat Restriccions de productes cuinats, Qualsevol tipus de matèria Qualsevol tipus de matèria Residus acceptats carn i peix, cítrics i altres orgànica, inclosos carn i peix orgànica, inclosos carn i peix 0,6Kwh/Kg residu, que es reduirà Petjada ecològica important pel amb els nous dissenys. Petjada Consum energètic Mínim transport, gestió i generació de ecològica similar o millor que el gasos tractament convencional Usos del compost Camps de la pagesia local, Jardins i Poc valorat, jardineria, no apte per Horts urbans, jardins particulars resultant Parcs de Barcelona agricultura ecològica. A més del compostatge i el reciclatge, pot servir per realçar el Impacte educatiu Interessant valor i difondre l'economia circular Baix i el consum responsable i més sostenible. Taula 1. Comparativa d’altres iniciatives de compostatge comunitari i la proposta de Revolta 4.4. Necessitats per a l’èxit del projecte L'efectivitat del projecte es veurà determinada per les característiques de l’espai que l’aculli i de la implicació de les persones que hi formin part. Per tant, es valorarà cada lloc en funció de la seva apli- cabilitat, amb les necessitats específiques del Projecte Revolta. Els requisits bàsics detectats per obte- nir bons resultats són els següents: - Participació social. El model de màquina més petit amb el qual es proposa començar, pot processar uns 30 a 40 Kg de residus al dia, per tant cal una participació mínima de 50 famílies (nivell òptim: 70 unitats familiars), les quals haurien d'aportar tots els residus generats diàriament. Cal tenir en compte que la implicació social és també a un segon nivell, a més del compromís d'aportar els residus orgànics al projecte es busca participar activament en el consum de verdures dels pagesos de proximitat que facin la recollida i ús del residu. La participació, per tant, és en el conjunt del "cercle". 9 - Connexió elèctrica. Endoll disponible per connectar la màquina electromecànica amb una potència màxima de 1,8 Kw. - Ventilació. Espai obert o amb la possibilitat de posar una sortida de gasos. Tot i que els gasos produ- ïts no són molestos i passen per un biofiltre cal evitar espais en els quals possibles incidències o olors lleugeres no afectin directament finestres o accessos a edificis. - Seguretat. Mitjançant una tanca o un espai discret per evitar el vandalisme o el robatori de la màqui- na. - Protecció de les pluges. La màquina pot estar a l'exterior però requerirà com a mínim un petit cobert. - Facilitat d’accés. Permetent així el seu ús quasi diari per part dels usuaris. Malgrat que la màquina fa una gestió molt neta i higiènica del residu, és previsible que hi hagi algun residu que pugui caure a terra i embrutar temporalment l'espai, com passa amb els contenidors del carrer. Cal evitar també que el pas dels usuaris per les zones d'accés o d'estar que puguin molestar altres persones. - Usos del compost resultant. Pagesia disposada a fer servir i endur-se el compost resultant o bé pos- sibilitat de distribuir per Barcelona i/o jardins i parcs públics del Districte de l’Eixample i Barcelona. El propòsit del treball de camp en aquesta fase ha estat, per una banda, valorar els potencials dels diferents punts del Districte per encabir el projecte Revolta, posant especial èmfasi en aquells que treballen en àrees d’educació i divulgació ambiental i, per una altra, detectar quins d’ells podrien par- ticipar-hi en un curt termini amb uns resultats satisfactoris (participació social i infraestructura ade- quada). 5. Anàlisi de les ubicacions 5.1. Espais detectats El Districte de l’Eixample compta amb diversos espais que integren participació social, activitats veïnals i un interès creixent per una mirada més responsable amb el medi. Basats en aquest potencials, s’ha examinat diferents àrees que poden acollir el projecte Revolta. La anàlisi basada en un treball de camp previ a aquest informe permet desglossar les següents opcions: - Antiga Esquerra de l’Eixample. En aquest barri de l’Eixample es concentren nombroses activitats lligades a un consum responsable i de respecte al medi ambient. Per una banda, l’espai Germanetes ha estat una referència singular en el desenvolupament d’horts comunitaris, amb una activitat divulgativa important, que ha permès crear una zona verda de referència en el cor de Barcelona. Per altra banda, i molt lligada a aquest espai, es troba la Xarxa de Consum Solidari, que ha consolidat el Mercat de Pa- gès de Germanetes com a referència de circuits curts de comercialització. Ara, dins del marc del projecte Aula Viva, col·lectius relacionats amb aquestes iniciatives reunits sota el paraigües d’Aula Viva proposen un nou ús dels Jardins de Paula Montal, adjacent a Germanetes. El projecte Revolta podria formar part d’aquesta proposta i fer una aportació significativa al teixit social i pagès del barri. - Nova Esquerra de l’Eixample. La renovació dels espais verds del Districte ha permès repensar els seus usos i donar protagonisme als col·lectius implicats. Els Jardins de Montserrat es troben en aquest punt d’inflexió gràcies a les reformes projectades per aquest any 2018 que, amb la participació de diferents agents socials, donaran una nova vida a la plaça. 10 Els Jardins alberguen, per una banda, el Casal Lola Anglada (o Casal Queix), un centre social jove amb diverses activitats i una forta implicació en el dinamisme del barri. Amb les reformes pretenen acondi- cionar els seus equipaments i crear una zona d’hort comunitari limítrof al casal. A l’altra cantonada, es troba el Punt Verd de la Nova Esquerra de l’Eixample, al qual se’l podrà treure més partit amb la nova concepció de la plaça. - Fort Pienc. El barri més petit de tot el Districte compta, tot i això, amb un espai central d’activitat, la plaça Fort Pienc, que aglutina el Punt Verd del barri (actualment en reformes), així com al Centre Cívic, la Biblioteca i el Mercat Central. Igualment, cada dos dissabtes es convoca el Mercat de Pagès a la pla- ça André Malraux, organitzat per les entitats del barri amb el suport de la Xarxa de Consum Solidari. Aquesta situació social neuràlgica permet que les activitats dutes a terme tinguin un fort impacte, i la possibilitat de repensar els usos del Punt Verd cap a una nova visió que doni més protagonisme al veï- nat. - Sant Antoni. Tot i ser també un barri de dimensions reduïdes dins del total del Districte, Sant Antoni compta amb una intensa participació social lligada especialment a Calàbria 66, espai de referència del barri. Aquest centre social compta a més a més amb la presència d’una iniciativa d’hort ecològic, «Hor- teres», tot i que disposen d’un espai reduït i apartat a la terrassa de l’edifici. El teixit social arrelat al barri tindrà un nou centre de referència al Mercat de Sant Antoni, on gràcies als processos participa- tius portats a terme l’any passat, s’acondicionarà una àrea amb cuina compartida i zona de tallers. El mateix Mercat tindrà igualment un Punt Verd fixe, que facilitarà la gestió de residus en la zona. - Sagrada Família. El Punt Verd amb majors dimensions de tota Barcelona es troba a Sagrada Família, l’únic que alberga una Aula Ambiental als seus equipaments. Aquesta Aula s’encarrega de la gestió i dinamització d’un projecte de compostatge comunitari que ha estat replicat a la Barceloneta. A uns carrers del Punt Verd es troba l’Espai 210, centre social de referència per als col·lectius del barri on, entre altres, té activitat la cooperativa de consum agroecològic El Guaret. L’Espai resulta interessant el teixit associatiu que s’hi involucra. 11 Espai: Sant Antoni Situació i sinèrgies al barri Proposta d'ubicació de la màquina 12 Espai: Antiga Esquerra Situació i sinèrgies al barri Proposta d'ubicació de la màquina 13 Espai: Nova Esquerra Situació i sinèrgies al barri Proposta d'ubicació de la màquina 14 Espai: Fort Pienc Situació i sinèrgies al barri Proposta d'ubicació de la màquina 15 Espai: Sagrada Família Situació i sinèrgies al barri Proposta d'ubicació de la màquina 16 5.2. Taula comparativa d’espais potencials ANTIGA ESQUERRA NOVA ESQUERRA FORT PIENC SANT ANTONI SAGRADA FAMÍLIA POTENCIAL Jardins de Paula Montal: L’Eixample Jardins de Montserrat: centre de Punt Verd 2.0: Compromís de Sant Antoni participatiu: cap a un L’Aula Ambiental de Sagrada verd referència en Gestió Responsable Barcelona pel Clima nou ús del Mercat de Sant Antoni Família: Compost-Centre de Residus TIPUS Mixta: veïnal amb suport municipal Mixta: associació juvenil amb suport Mixta: municipal i empresa Mixta: municipal i veïnal Municipal D’ENTITAT municipal concessionària LOCALITZACIÓ Carrer de la Diputació, 67 – Esquerra Carrer Rocafort, 236 – Nova Carrer d’Ali Bei cantonada Sicília – Carrer del Comte Urgell, 1 – Sant Carrer de Lepant, 281 – Sagrada de l’Eixample (mapa) Esquerra de l’Eixample (mapa) Fort Pienc (mapa) Antoni (mapa) Família (mapa) ACTIVITATS Divulgació ecològica i horticultura Incidència social (habitatge, gènere i Gestió de residus sostenible. Zona comercial, dinamització social. Gestió de residus i conscienciació PRINCIPALS urbana. altres) i activitats culturals. ambiental INFRAESTRUC 1. Accessibilitat: Fàcil 1. Accessibilitat: Fàcil, no massa 1. Accessibilitat: Fàcil 1. Accessibilitat: Adequada. 1. Accessibilitat: Fàcil, però tanquen TURA 2. Corrent elèctric: Prevista visible. Zona exterior a l’àrea de 2. Corrent elèctric: Disponible 2. Corrent elèctric: Disponible. durant les nits. l’hort, darrere del local. 3. Higienització: Correcta 3. Higienització: Correcta 3. Higienització: Correcta. 2. Corrent elèctric: Disponible. 2. Corrent elèctric: Prevista. 4. Ventilació: A l’aire lliure, amb 4. Ventilació: Possibilitat d’instal·lar 4. Ventilació: A valorar segons 3. Higienització: Adequada. possibilitat d’instal·lar un sostre i/o 3. Higienització: Correcta. la precompostadora a l’aire lliure. l’espai acordat. 4. Ventilació: Adequada. tanca. 4. Ventilació: A l’aire lliure. 5. Seguretat: No detectada. 5. Seguretat: Adequada. 5. Seguretat: Alta. 5. Seguretat: Adequada. Zona 5. Seguretat: S’hi haurà d’instal·lar 6. Observacions: El Punt Verd es 6. Observacions: La màquina 6. Observacions: Existeix discreta i tancada. una tanca per evitar robatoris. troba actualment en obres, i la precompostadora podria ser actualment uns equipaments de 6. Observacions: Situat a la zona del 6. Observacions: S’està projectant la instal·lació del projecte Revolta es instal·lada tant a l’àrea dedicada a compostatge comunitari en aquest «Mostrari de Residus», amb instal·lació d’una Nevera Solidària, plantejaria en un mig termini. Per activitats comunitàries dins del Punt Verd. diferents sistemes de compostatge, que aniria al costat del això, la ubicació final de la Mercat com al Punt Verd associat a integrat dins d’un projecte de precompostador, amb el que precompostadora no ha estat l’espai. Ja que les reformes divulgació entorn de la gestió de compartiria tanca, sostre i endolls. delimitada momentàniament. segueixen en marxa, s’haurà de residus. valorar a mitjà termini l’espai idoni. 17 COL·LECTIUS - Associació Jardins d’Emma, - Casal de joves Queix, responsable - SIRESA, empresa concessionària - Horteres, projecte d’hort ecològic. - Cooperativa de consum El Guaret. IMPLICATS responsable de la posada en marxa de tota l’activitat cultural de l’espai. dels Punts Verds de Barcelona. Actualment constituït per una - Espai 210, centre social i cultural del projecte Aula Viva. - Xarxa de Consum Solidari, - Departament de Neteja i Gestió de parella. del barri. - Germanetes, horts comunitaris responsable del grup de consum. Residus de Barcelona. - Fem Sant Antoni, àrea de medi situats davant de l’espai. - CDR Esquerra de l’Eixample. - Col·lectius organitzadors del ambient. - Xarxa de Consum Solidari, - Xarxa d’Habitatge d’Esquerra de Mercat de pagès (descrits a l’apartat - De veí a veí, ONG de cooperació associació de consum responsable l’Eixample. ‘Sinergies’). veïnal amb activitat al barri. del Mercat de Pagès de Germanetes - Associació de Veïns de Sant Antoni. i altres activitats al barri i Barcelona, inclosa l’Aula Viva. - Escoles del Districte, usuàries potencials de l’espai. ACTIVITAT - Can Tria. Projecte d’hort ecològi-c C. al Rosset, proveïdor de la Xarxa de - Can Tria. Participa al Mercat de - Horteres. També hi ha una petita - Cal Rosset, proveïdors del Guaret HORTÍCOLA Participa en el Mercat de Pagès. Consum Solidari Pagès. cooperativa de consum amb - Can Roger, hort comunitari amb - Tres Quarteres. Projecte d’hort - Hort comunitari previst als voltants del - Tres Quarteres. Participa en el activitat i difusió reduïdes. activitat reduïda. ecològic. Participa en el Mercat de local Mercat de Pagès. Pagès. - Cal Rosset. Projecte d’hort - Viver i taules de cultiu previstes als ecològic. Reparteix per a zona. Jardins de Paula Montal. - Hort Pienc. Iniciativa d’horts - Horts comunitaris de Germanetes. comunitaris. DATA S’instal·laran els contenidors base La remodelació de l’espai començNaorà d etectada No detectada No detectada PREVISTA durant el mes de març. L’espai entre mars i abril, i s’espera que D’INICI entrarà en funcionament a partir de durin 6 mesos. El precompostador l’abril/maig. es podria instal·lar abans de la finalització de les obres. 18 SINERGIES - Germanetes, espai adjacent - Punt Verd de Nova Esquerra de - Centre Cívic Fort Pienc. - Calàbria 66. - Cooperativa de consum El Guaret. referència en horts comunitaris. l’Eixample, a la mateixa plaça dels - Mercat de Pagès de Fort Pienc. - Fem Sant Antoni. - Espai 210. - Xarxa de Consum Solidari, amb Jardins de Montserrat. - Xarxa de Consum SolIdari. - Molsa, botigues ecològiques. - Espai Ambiental. diferents punts d’acció i grups de - Xarxa de Consum Solidari. - Mescladís. consum a Barcelona. - Assemblea de barri. - Aula Viva, projecte de noves zones - Coordinadora d'Entitats Fort Pienc. verdes al voltant de l’Avinguda de - L'Hort de Fort Pienc. Roma. - Banc del Temps Dreta Eixample i Fort Pienc. PUNTS VERDS P.V. Mercat del Ninot (1 km de Punt Verd Nova Esquerra de La integració del projecte Revolta al Punt Verd del Mercat de Sant Antoni Punt Verd de Sagrada Família. distància). l’Eixample (en la mateixa plaça). Punt Verd de Fort Pienc és una peça (en projecte). Té l’inconvenient de què generaria Gran potencial per lligar el projecte estratègica perquè aquests Possibilitat de tancar els cicles per competència amb l’actual projecte a una planificació més ample i equipaments siguin el Punt Verd 2.0 mitjà de la cuina col·lectiva de compostatge comunitari impulsat sostenible dels residus. pioner, donant valor al compostatge projectada al nou Mercat i el Punt per l’Aula Ambiental. comunitari i a la implicació de la Verd que s’instal·larà al costat dels ciutadania en la gestió de residus. equipaments. PERSONA/ES Martí Ardanaz, co-responsable de Xavi, responsable de l’hort al casal i Roser Carvajal, tècnica del Eulàlia Corbella, consellera del Alfons López, responsable de l’Aula DE CONTACTE l’associació Jardins d’Emma i el portaveu en les remodelacions de Departament de Neteja i Gestió de Districte de L’Eixample Ambiental. projecte Aula Viva. l’espai. Residus LINKS Jardins d’Emma, Casal de Joves Queix, Punts Verds 2.0 a Barcelona, Mercat Sant Antoni, Aula Ambiental, D’INTERÈS http://www.jardinsdemma.org https://www.queix.org http://goo.gl/Wnzjtn/ http://www.mercatdesantantoni.co http://aulambiental.org Mercats de Pagès de Barcelona, m Espai 210, https://mercatdepages.wordpress.c Calàbria 66, http://espai210.avvsagradafamilia.n om http://www.calabria66.net et/ Xarxa de Consum Solidari, http://xarxaconsum.net 19 OBSERVACION La integració del projecte Revolta Les noves obres que es duran a Fort Pienc és el barri més petit del El Mercat de Sant Antoni té un gran L'existència d’un projecte de S dins del projecte més global de terme durant aquest any són una districte de l’Eixample, però no per potencial d’albergar nombroses compostatge comunitari a l’Aula divulgació ambiental Aula Viva és bona ocasió per engegar noves això amb menys potencialitat. activitats lligades a l’alimentació i la Ambiental de la Sagrada Família fa un al·licient especial, ja que permet activitats a la plaça i convertir els En el marc del Compromís de participació social, que valorem que no sigui l’espai idoni per unir forces amb l’objectiu comú de Jardins de Montserrat en un espai Barcelona pel Clima, es presenta molt positivament. començar el projecte Revolta, tot i crear una Barcelona més verda. de referència en gestió responsable una gran oportunitat per crear-hi un Tanmateix, la seva disponibilitat a que es valorarà una col·laboració Les activitats estaran adreçades a la de residus, que a més a més compta Punt Verd 2.0 de referència a mitjà termini fa pensar que la futura. ciutadania en general, però amb un Punt Verd just al costat del Barcelona. incorporació del Revolta en aquests Tanmateix, la posada en contacte especialment a les escoles, garantint mateix casal. equipaments no podrà dur-se a amb la cooperativa de consum El la conscienciació des de les El perfil d’usuaris del casal, terme fins a finals de 2019-2020. Guaret podria derivar en generacions més petites. conformat majoritàriament per col·laboracions a mitjà termini en A més a més, l’espai té una forta joves i persones amb dificultats una nova ubicació. vinculació amb l’Espai Germanetes, d’accés a l’habitatge, és una amb una important trajectòria en oportunitat per arribar a nous l’acció agroecològica de Barcelona. col·lectius i fomentar la inclusió social. Taula 2. Comparativa dels espais potencials per a la incorporació del projecte Revolta 20 5.3. Mapeig dels espais potencials i sinergies Enllaç al mapa sencer: https://goo.gl/ScqKiF 21 5.4. Potencial dels Mercats de Pagès Un dels factors de dinamització agroecològica amb més impacte a escala de Barcelona són els mer- cats de pagès, que compten amb dues edicions als espais detectats per la instal·lació del projecte Revolta, Germanetes (Antiga Esquerra de l’Eixample) i la plaça André Malraux (Fort Pienc). L'organit- zació per part de la Xarxa de Consum Solidari, amb un fort arrelament a la ciutat, és també clau en la implicació dels grups i cooperatives de consum, així com als pagesos que els hi proveeixen; una rela- ció que es podrà enfortir i consolidar amb la proposta d’intercanvi residus-aliments que implica el projecte circular de Revolta. Per valorar la implicació dels consumidors dels mercats de pagès, s’ha elaborat una petita enquesta a 20 usuaris d’aquests mercats de la que s’han extret les següents dades: - Gestió de residus a les llars. Només un 2% de les persones enquestades fan compost a casa, però totes elles separen la matèria orgànica de la resta dels residus. - Participació social. Un 45% de les persones enquestades forma part d’algun grup de consum o asso- ciació del barri, entre elles BCN en Comú, la Xarxa de Consum Solidari, la Cooperativa de consum El Guaret, Trementinaires de Vallcarca i Germanetes. - Potencial del projecte Revolta. Un 55% dels usuaris enquestats afirmen que portarien la matèria orgànica que generen a les seves llars a un compostador comunitari. Com a observacions, destaquen que hauria de ser fàcil i que ho farien cada dos o tres dies. D'aquestes dades es pot concloure el següent: - El client del mercat de pagès és un client socialment actiu i ambientalment compromès. - Poc més de la meitat dels clients tenen predisposició a participar activament en el projecte. - El mercat de pagès és, per tant, un entorn propici per vincular al projecte però caldrà comuni- car i dinamitzar-lo. 5.5. Valoració numèrica dels espais Sobre la base de les dades qualitatives desenvolupades anteriorment, es valoren una sèrie de criteris numèrics per contemplar el potencial de les ubicacions seleccionades: Infraestructura 15% 8 7 8 5 3 6,2 Accessibilitat 15% 7 7 8 4 5 6,2 Seguretat 10% 7 6 8 9 9 7,8 Entorn social 30% 9 8 7 8 7 7,8 Activitat hortícola 20% 7 6 6 5 6 6 Sinèrgies 10% 9 8 9 8 7 8,2 100% 7,95 7,1 7,4 6,45 6,1 7,03 Taula 3. Matriu de comparació numèrica de les ubicacions 22 Ponderació ANTIGA ESQUER- RA. NOVA ESQUERRA. FORT PIENC. SANT ANTONI. SAGRADA FAMÍ- LIA. Promig Així doncs, l’espai amb una valoració ponderada més alta és els Jardins de Paula Montal (7,95 punts), on destaca la seva creació potencial de sinergies i un entorn social favorable, particularment per la seva proximitat amb l’espai Germanetes i el Mercat de Pagès. Tot seguit, es troba el Punt Verd de Fort Pienc (7,4 punts), amb una valoració especialment positiva de les possibles sinergies amb un nou mo- del de Punt Verd 2.0 lligat al context social del Mercat de Pagès entre altres i les seves facilitats infra- estructurals en general. D’aquesta matriu es pot extreure que el criteri més positiu és la possibilitat de generació de sinergies, gràcies al fort teixit social que existeix al Districte de l’Eixample i la seva capacitat d’expandir l’impacte del projecte lligat a l’enfortiment dels mercats de pagès, les infraestructures d’ús social i els Punts Verds. Contràriament, els aspectes que més s’haurien de millorar amb la idea de fer viable el projecte no només en aquests espais sinó en altres possibles de tota Barcelona, és la presència de la pagesia al Districte ara per ara, que el projecte Revolta té una important capacitat per transformar, per mitjà del vincle dels consumidors i els productors amb el ric recurs del compost. 6. Aplicacions potencials del compost resultant L'oportunitat que ofereix el Projecte Revolta de fer un canvi significatiu a escala qualitativa i quantita- tiva de la gestió de la matèria orgànica permet repensar els usos finals del compost generat a major escala. Per tal de tancar el cicle de la matèria orgànica que entra en circulació amb el projecte Revol- ta, es poden considerar diversos destins del compost resultant, caracteritzat per una alta qualitat i volums importants de generació constant. A causa d’aquestes característiques, aquest recurs podria servir per abastir tant als camps dels vol- tants de Barcelona - donant així valor afegit a l’agricultura local amb contacte amb la ciutat i reconei- xent la seva figura - o a serveis municipals, estalviant recursos públics i donant circularitat als projec- tes. L'ús agrícola té un interès especial per dues raons. Per un costat esdevé vincle entre ciutat i agricultu- ra de proximitat, fomentant i potenciant l'alimentació més sostenible. Per un altre costat, el residu obtingut permet a l'agricultor amb certificació ecològica fertilitzar els seus camps sense límit en la quantitat que pot aplicar, a diferència dels composts que provenen de fems d'animals que estan limi- tats per normativa a una aplicació anual no superior als 170Kg de N per hectàrea. Alguns dels usos potencials previstos per l’aprofitament del compost són els següents: - Pagesia local Existeixen diversos projectes agrícoles amb activitat econòmica a la ciutat de Barcelona i més concre- tament a l’Eixample Esquerra. Aquestes iniciatives, que reparteixen a grups i cooperatives de consum locals o distribueixen al petit comerç del districte, podrien aprofitar els viatges que efectuen habitu- alment per recollir sacs de compost i fer-los servir a les seves finques. Exemples que ja han confirmat el seu interès per efectuar proves amb aquest compost dins del pro- jecte Revolta són Can Tria (Maresme), Tres Quarteres (Maresme), Cal Rosset (Baix Llobregat) o L’Olivera SCCL (Collserola). A l'Annex I, adjuntem informació valuosa extreta d’entrevistes fetes a responsables d’aquestes iniciatives. - Parcs i Jardins de Barcelona 23 Replicant iniciatives sorgides en altres ciutats europees, el municipi de Barcelona podria aprofitar els resultats del projecte Revolta com a adob dels parcs i jardins del districte, sigui com a complement o substitut dels mètodes actuals. Aquest ús, però, representaria canvis en la gestió de la fertilització ja que Parcs i Jardins s'hauria d'ocupar del compostatge i la maduració, la qual cosa no realitza actual- ment. - Horts urbans i comunitaris L'ús del residus processat en horts urbans comunitaris o en horts escolars és possible però la quanti- tat de compost resultant és massa gran per la superfície d'horts existents en el districte. Pot ser, per tant, un ús puntual però no el principal. Aquest ús puntual pot ser molt útil des del punt de vista edu- catiu i comunicatiu del projecte. Caldrà, per tant, fomentar-lo i tenir-lo en compte. 7. Pla d’accions Per assolir els objectius que es marca el projecte, s’ajustaran les actuacions a un calendari que ofereix una visió global del procès d’execució de les tasques, dividit en tres fases. Aquesta proposta s’adaptarà a l’espai/s on finalment es porti a terme el projecte, de manera que el calendari orientatiu que s’ofereix en la taula següent es determinarà conjuntament amb els agents implicats. Així doncs, es passarà per una fase prèvia en la qual es generarà l’atmosfera propícia per a la posada en marxa del projecte; una fase de desenvolupament que comptarà amb la dinamització per part de Tarpuna, adreçada als col·lectius i usuaris no organitzats que vulguin participar-hi i una última fase d’avaluació, en la que es farà una diagnosi tècnica i social del projecte, així com a una facilitació del relleu si s'escau. ACCIONS DURACIÓ - Selecció de l’espai d’instal·lació FASE PRÈVIA 1 mes - Divulgació del projecte entre usuaris potencials - Sessions de formació prèvies - Instal·lació de la màquina precompostadora - Dinamització del procés: 6 mesos FASE DE DESENVOLU- a. Formacions als usuaris PAMENT b. Seguiment del procés c. Recerca d’aplicacions del compost obtingut - Avaluació dels resultats: a. Anàlisi tècnica del compost resultant 1 mes FASE D’AVALUACIÓ b. Diagnosi de l’impacte social i ambiental - Cessió del lideratge si s’escau - Diagnosi de les possibilitats de rèplica 24 Taula 4. Pla d’accions del projecte Revolta al Districte d’Esquerra de l’Eixample 8. Conclusions El Districte d’Eixample es troba en un moment d’eclosió de múltiples iniciatives a nivell socioambien- tal amb un gran potencial d’actuació. Les possibilitats que dóna la intercooperació entre els agents municipals i la ciutadania són immenses, com demostren els nous projectes en marxa d’Aula Viva i la remodelació del Casal de Joves Queix o el potencial Punt Verd 2.0. Partint d’una situació prèvia propícia, amb la presència, entre altres, de l’espai Germanetes i l’activitat militant de la Xarxa de Consum Solidari, aquests projectes són un pas endavant en la conso- lidació d’una estratègia de responsabilitat ciutadana entorn del consum i la gestió de recursos soste- nibles, així com a una implicació real en el sistema alimentari del qual formen part. Gràcies a la pros- pecció portada a terme en aquesta primera fase del projecte Revolta al Districte de l’Esquerra de l’Eixample, s’han constatat distintes variables que condicionaran i propiciaran el desenvolupament del projecte. En primer lloc, que la proposta del Revolta és única a la ciutat de Barcelona. Encara que Barcelona consta d’alguns programes de compostatge comunitari, el projecte Revolta va un pas més enllà amb la inclusió de la pagesia com a agent clau del cicle alimentari i una posada en valor de l’intercanvi entre la ciutadania i el camp. Segon, que el projecte Revolta té un encaix significatiu dins d’algunes estratègies verdes del Districte d’Esquerra de l’Eixample, tant a nivell d’iniciatives ciutadanes com d'equipaments municipals. Seguint les anàlisis qualitatives i quantitatives efectuades durant aquesta fase del procés, es conclou que l’espai més adient per començar el projecte Revolta al Districte són els Jardins de Paula Montal, que albergarà molt properament uns equipaments d’educació ambiental, activitats hortícoles i zona de lleure al cor de Barcelona. La zona on seria més difícil implementar el projecte és el barri de Sagrada Família perquè, entre altres raons, compten actualment amb un sistema de compostatge comunitari associat al Punt Verd del barri. Començar amb l’Antiga Esquerra de l’Eixample podrà ser un punt de partida per altres implementacions arreu del Districte i la ciutat. Tercer, que en qualsevol de les opcions plantejades serà imprescindible una tasca de dinamització important, per tal d’augmentar significativament el nombre de persones implicades (respecte a aque- lles que participen en els espais veïnals del Districte) i garantir el seu compromís a mitjà termini. També de la inclusió de la pagesia dins del procés, a causa de la novetat de la proposta d’intercanvi entre camp i ciutat. I, per últim, que les aplicacions potencials del compost són múltiples i enriquidores, tot i que s’haurà de treballar en una exposició tècnica dels avantatges de la seva implementació a escala de finca i de ciutat per difondre el projecte entre possibles interessats i realçar el valor de la seva capacitat per generar impacte i ser replicat. 9. Bibliografia i documents de referència Ajuntament de Barcelona "Estratègia d'impuls de la Política Alimentària 2016-2019" (http://ajuntament.barcelona.cat/omic/sites/default/files/eipa_web.pdf) 25 Generalitat de Catalunya (2015) «Impuls a l’economia verda i a l'economia circular« (http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/empresa_i_produccio_soste nible/economia_verda/impuls/IMPULS-EV_150519.pdf) Ajuntament de Barcelona, "Pla de Prevenció de Residus Barcelona 2012-2020" http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PlaPrevencioResidusBarcelona20 12-2020.pdf Ansorena, J. «El compost de biorresiduos. Normativa, calidad y aplicaciones«. Ediciones Paraninfo, S.A., 2016 Col·lectiu Punt 6, «Informe de resultats del procès participatiu del Mercat de Sant Antoni i el seu en- torn». Districte de l’Eixample, Ajuntament de Barcelona, 2017 VV.A.. «Petjada de carboni d’un aparell electromecànic i compostatge a camp vs planta de digestió anaeròbica. Pilot d’Agricultura Circular de Tarpuna i ARC». Inèdit, 2017 VV.AA. «Situación del compostaje doméstico y comunitario en el Estado Español». Composta en Red. Rivas Vaciamadrid, 2012. Enllaç: http://www.compostaenred.org/proyectos/Proyecto1/publicacion/Sit_compostaje_domycomunitari o_Composta%20en%20Red.pdf [consultat a febrer 2017] VV.AA. «Opération Phosphore : rapport scientifique». InnovIris.Brussels, 2017 https://issuu.com/urbanecologycentre/docs/20180220_rapport_scientifique_phosp/2 [consultat a febrer 2017] 26 Annex I: Iniciatives de pagesia amb una implicació potencial CAN TRIA Entrevistat Xavi Safont Tria Localització dels camps Mataró Connexió amb Barcelo- Mercats de Pagès Interès en participar na Més informació Fan servir essencialment fems (80% aprox.), adob verd, bocashi i compost vegetal (20%). Un cop a l’any aproximadament fan una passada de compost vegetal. Estarien disposats a fer una prova del compost resultant a l’espai de Germanetes o els Jardins de Paula Montal i consideren que és una bona idea. Tanmateix, precisen que ha de ser de qualitat i sense restes de resi- dus. TRES QUARTERES Entrevistada Míriam Localització dels camps Cabrera de Mar Connexió amb Barcelo- Mercats de Pagès Interès en participar na Més informació Han fet nombroses proves amb compost vegetal i no han tingut molt bons resultats, sobre tot perquè necessiten una quantitat molt important per les seves 7 ha d’horta. Actualment, compren 8 tones d’adob a l’any a una em- presa amb certificació ecològica que els hi porta directament als camps. De tota manera, estarien disposades a fer alguna prova del compost resultant, tot i no poder garantir la seva continuïtat. 27 CAL ROSSET Entrevistat Ferran Localització dels camps Baix Llobregat Connexió amb Barcelo- Mercats de pagès i coo- Interès en participar na peratives de consum a tota Barcelona Més informació Disposen de 6 ha d’horta al Baix Llobregat. La quantitat de compost que incorporen al sol va en funció de la seva composició. Com que el límit és de 250 kg/ha a l’any en incorporació de nitrogen, l’ajusten en proporció a aquest paràmetre. Els hi interessa en funció del cost i del resultat de les analítiques, i li donen importància a que sigui de classe A pel que fa a metalls pesants, ja que els hi demanen analítiques. CAN CALOPA Entrevistat Íñigo Haughey Localització dels camps Collserola Connexió amb Barcelo- Botigues i cooperatives Interès en participar na de consum Més informació Can Calopa és la finca situada a l’àrea de Collserola de Barcelona on la coo- perativa L’Olivera conrea vinya i oliveres. Es tracta d’un projecte d’inserció sociolaboral amb certificació ecològica i un forta implicació en pràctiques responsables i sostenibles. 28 Annex II: Infografia del projecte 29 Annex III: Projectes europeus VERT D’IRIS Municipi Característiques bàsiques Més informació - Acords amb restaurants i botigues ecològiques - Objectiu d’aportar compost ecològic a pagesos certi- Brussel·les http://vertdiris.net/compostage/ ficats - Augment significatiu de la producció de compost WORMS Municipi Característiques bàsiques Més informació - Especialització en vermicompostatge - Empresa que treballa amb compostatge comunitari i de Brussel·les https://www.wormsasbl.org/ jardins particulars - Proposta de formacions 30 VERT LE JARDIN Municipi Característiques bàsiques Més informació - Programa de la ciutat de Rennes portat a terme per l’associació Vert le Jardin Rennes (i https://www.vertlejardin.fr/ Bretanya en - Compostatge comunitari a prop d’escoles i general) jardins amb acompanyament http://composteurs.rennesmetropole.fr/ - El compost obtingut es torna als usuaris LES ALCHIMISTES Municipi Característiques bàsiques Més informació - Recull de proximitat a particulars i em- preses HORECA, amb la creació d’una post de treball - Utilització d’un compostador mecànic http://alchimistes.co/ - Quantitat considerable i rapidesa de ge- Paris neració https://www.paris.fr/actualites/collecter-et- composter-en-ville-avec-les-alchimistes-5153 - Compost resultant donat, vendut o dis- tribuït - Creació d’una marca de compost «Made in Paris» 31 BRIC À BRACS Municipi Característiques bàsiques Més informació - Compostatge comunitari a gran escala (2500 usuaris aprox.) https://bricabacs.com/2016/05/12/compostage- Québec - 80 compostadors en només un distric- communautaire/ te - Iniciativa municipal KONPOSTA Municipi Característiques bàsiques Més informació - Destinat a 1000 horts ecològics particulars http://www.ghk.eus/el- compost-de-gipuzkoa-se- - L’objectiu a mitjà termini és comercialitzar-ho sota la Gipuzkoa utilizara-en-las-huertas- marca Gipuzkoako Konposta ecologicas-de-baratze- parke-sarea.htm - Iniciativa municipal 32 SEMAINE DU COMPOSTAGE Municipi Característiques bàsiques Més informació - Iniciativa de divulgació del compostatge a nivell francès Tota França https://www.semaineducompostage.fr/ - Formacions per adults i nens, conferències i altres activitats coordinades en una setmana de l’any 33 Annex IV: Petjada de carboni L'empresa Inèdit va realitzar l'estudi de la petjada de carboni comparant la petjada de carboni del projecte Revolta amb la petjada de carboni de la gestió de residus de la planta de compostatge co- marcal de Granollers, que realitza la gestió mitjançant la digestió anaeròbia i posterior compostatge. A la següent taula mostrem els components de la petjada de carboni del Revolta en un restaurant: Etapa Component Factor Unitats Emissions Kg CO2/Kg Contribució d'emissió FORM Pre- tractament Consum elèctric 0,302 Kw 0,2952 55,7% Consum d'aigua 0,0003 Kg 0,0001 0,0% Capsa transport 3,0103 kg 0,0003 0,1% Aparell electromecà- 4,5885 Kg 0,02 3,8% nic Maduració al Transport 4,962 l 0,0085 1,6% camp Eines 0,135 u 0,000002 0,0% Trituració fracció 0,302 Kwh 0,0004 0,1% vetgetal Fracció vegetal trans- 0,1296 tkm 0,00002 0,0% port Emissions CH4 25 Kg 0,004 0,8% N2O 298 Kg 0,2014 38,0% 0,5299 100% Dades de la petjada de carboni de la planta de compostatge de Granollers: Etapa Component Factor Unitats Emissions Kg Contribució d'emissió CO2/Kg FORM Digestió Consum elèctric 0,302 Kwh 0,025 8,2% anaeròbia i Dièsel consumit a la planta 3,2285 Kg 0,00452 1,5% compostatge Consum aigua potable 0,0003 l 0,00006 0,0% Consum aigua depurada 0,0003 l 0,00023 0,1% Fracció vegetal-trituració 0,0099 Kg 0,00018 0,1% 34 Fracció vegetal- transport 0,1296 tkm 0,00001 0,0% Gestió de Lixiviats 0,001 l 0,00127 0,4% residus sò- Residus sòlids- abocador 0,854 Kg 0,16001 52,5% lids Residus sòlids - incineració 0,144 Kg 0,03117 10,2% Residu sòlid - transport aboca- 0,1664 tkm 0,00548 1,8% dor Residu sòlid - transport incine- 0,0907 tkm 0,00097 0,3% ració Transport Pilot Restaurant/Escola 0,1296 tkm 0,00498 1,6% Planta Granollers/pagès 0,1296 tkm 0,00051 0,2% Emissions CH4 25 Kg 0,05975 19,6% N2O 298 Kg 0,01043 3,4% TOTAL 0,30457 100,0% Emissions Electricitat venuda 0,32 Kwh 0,04305 -14,1% evitades BALANÇ 0,26152 La petjada de carboni és de 0,5299 Kg de CO2 eq. per Kg de FORM, pràcticament el doble que el pro- cés convencional a la planta de compostatge. Tal com era d'esperar, la major contribució a la petjada de CO2 és el consum elèctric. Cal destacar, però, l'elevada contribució de les emissions de N2O. Aquestes emissions no s'han mesurat directa- ment, s'han estimat a partir d'estudis de diferents tipologies de compostatge i s'han suposat similars al compostatge casolà. El compostatge casolà sol patir de falta d'aireació i és el sistema de compos- tatge que, per tant, genera més N2O. Un cop vistos els resultats inicials, s'ha fet una estimació de la petjada de carboni a partir de vàries hipòtesis: - Ús d'energia renovable. - Optimització de la maduració per una reducció en l'emissió de N2O. - Estalvis indirectes del procés d'economia circular: efecte substitució de fertilitzants químics, reducció de la petjada de carboni de l'alimentació i efecte embornal causant per l'augment de C al sòl. - Estalvi indirecte per efecte de la reducció de FORM a l'abocador (recordem que amb el pro- jecte revolta el restaurant passa de reciclar el 0% a reciclar el 100%). Òbviament aquests càlculs tenen limitacions, especialment el càlcul dels efectes indirectes, ja que depenen molt de la situació de partida del lloc on s'aplica el projecte Revolta, dels seus hàbits de re- collida selectiva, dels hàbits d'alimentació i consum. Prenent, per tant, amb precaució aquests càl- culs, els resultats són els següents: 35 Comparativa Revolta Planta de Grano- % sobre emissions de la llers planta Inicial 0,5299 0,2615 103% Amb Energia verda 0,2347 0,2365 -1% Reducció emissions gasos 0,0937 0,2365 -60% Estalvis indirectes (adob, embornal, ali- -0,0218 0,2365 -109% mentació de prox) Reducció abocador -0,2088 0,2365 -188% De les dades es conclou que amb l'ús d'electricitat verda la petjada de carboni pràcticament s'iguala i que si es realitza una maduració amb un emissió de N2O òptima, llavors el sistema descentralitzat tal com s'ha fet a la prova pilot té una petjada clarament inferior al actual sistema de la planta de com- postatge de granollers. La reducció de petjada pels efectes indirectes és també molt significativa i porta a la conclusió que un sistema d'economia circular genera impactes diversos que poden provocar una petjada de carboni relativa de signe negatiu. Aquest aspecte s'haurà d'estudiar amb més detall i per a diverses situaci- ons de partida. 36