JURISPRUDENCIA
Roj: STSJ CAT 332/2017 - ECLI: ES:TSJCAT:2017:332
Id Cendoj: 08019330022017100016
Órgano: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Contencioso
Sede: Barcelona
Sección: 2
Fecha: 17/01/2017
Nº de Recurso: 498/2016
Nº de Resolución: 24/2017
Procedimiento: CONTENCIOSO - APELACION
Ponente: MONTSERRAT FIGUERA LLUCH
Tipo de Resolución: Sentencia
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Sala Contenciosa Administrativa
Secció Segona
Recurs d'apel·lació contra sentències núm. 498/2016
Parts:  Carlos María  I  Apolonio
AJUNTAMENT DE BARCELONA
SENTÈNCIA Núm. 24
Magistrats/ades:
Il·lm. Sr. Emilio Berlanga Ribelles
Il·lm. Sra. María del Carmen Muñoz Juncosa
Il·lm. Sra. Montserrat Figuera Lluch
Barcelona, disset de gener de dos mil disset
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Secció Segona), constituïda
per a la resolució d'aquest recurs, ha dictat la següent sentència en el rotlle d'apel·lació núm. 498/2016,
interposat per  Carlos María  i  Apolonio  , representat per la procuradora ELENA SORIA DE VILLALONGA i
assistit de lletrat, contra l'AJUNTAMENT DE BARCELONA, representat pel procurador JESÚS SANZ LÓPEZ i
assistit de lletrat.
N'ha estat ponent l'il·lm. magistrada Sra. Montserrat Figuera Lluch, qui expressa l'opinió de la Sala.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- El Jutjat Contenciós Administratiu 13 Barcelona va dictar, en el Recurs ordinari núm. 244/2014, la
Sentència núm. 85/2016, de data 29 de març de 2016, la decisió literal de la qual és la següent: "DESESTIMAR el
present recurs contenciós administratiu ordinari núm. 244/2014-D promogut pel Don.  Apolonio  i Don.  Carlos
María  contra, l' Ajuntament de Barcelona atès que l'actuació administrativa impugnada és conforme a dret.
Sense costes.".
Segon.- Contra la resolució esmentada es va interposar recurs d'apel·lació, el qual fou admès pel Jutjat
d'Instància, qui va remetre les actuacions a aquest tribunal. Les parts foren citades. L'apel·lant és  Carlos María
I  Apolonio  i l'apel·lada és AJUNTAMENT DE BARCELONA.
Tercer.- Desenvolupada l'apel·lació, s'assenyalà dia i hora per a la votació i la decisió: 12-1-2017.
Quart.- En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i acomplert les prescripcions legals.
1
JURISPRUDENCIA
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La representació processal dels senyors  Apolonio  i  Carlos María  formula aquest recurs d'apel·lació
contra la Sentència de data 29 de març de 2016 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 13 de
Barcelona que desestima el recurs contenciós administratiu que formularen contra la resolució de data
14 d'abril de 2014 dictada pel Primer Tinent de l'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona per la qual es
resol "DESESTIMAR el recurs de reposició interposat per la senyora Isabel Montforte Otterbach, en nom
i representació dels senyors  Apolonio  i  Carlos María  , titulars de la finca núm.  NUM000  del carrer
DIRECCION000  , contra l'acord de la Comissió de Govern de data 6 de novembre de 2013, mitjançant el qual
s'acorda declarar improcedent la sol·licitud d'expropiació per ministeri de la llei sobre l'esmentada finca en
base als motius consignats a l'informe de la Direcció General d'Expropiacions de la S.M. Barcelona Gestió
Urbanística, S.A. de data 11 de març de 2014 obrant a l'expedient que s'acompanya a la present i que a efectes
de fonamentació és dóna per íntegrament reproduït."
S'oposa al recurs l'Ajuntament de Barcelona.
Segon.- La Sentència apel·lada desestima el recurs i entén que tal com indica l'Ajuntament de Barcelona
en les resolucions a les quals es refereix l'objecte d'aquest recurs, en aquest cas ens trobem davant d'un
supòsit en què no és procedent l'expropiació per ministeri de la llei perquè hi concorre l'excepció prevista a
l'apartat 4.d) de l' art. 114 del Decret legislatiu 1/2010 , pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme
aplicable a Catalunya, d'aplicació al cas per raons temporals, que n'exclou els terrenys on hi hagi construccions
o instal·lacions en ús o susceptibles d'ésser utilitzades, per a ús propi o per obtenir un benefici econòmic. Entén
al respecte que la finca no és susceptible d'expropiació per ministeri de la llei, perquè si bé hi concorren tots
els pressupòsits i requisits determinats per la normativa d'aplicació per tal que sigui procedent l'expropiació
per ministeri de la llei -qüestió aquesta no controvertida en aquest recurs- hi ha una construcció susceptible
d'ésser destinada a magatzem.
Tercer.- La lògica de l'expropiació per ministeri de la Llei obeeix a la finalitat de garantia dels propietaris
dels terrenys que per les determinacions del nou planejament ja no en podran treure un rendiment econòmic
i l'excepció a la qual es refereix l'objecte d'aquest recurs té per objecte el supòsit que els terrenys siguin
susceptibles de permetre un rendiment o aprofitament econòmic mentre no s'executin les determinacions del
nou planejament, en el supòsit concret que en el terreny hi hagi una construcció o instal·lació de la qual el
propietari en pugui treure un profit, per a ús propi o per obtenir-ne un rendiment econòmic.
En aquest cas, tal com bé argumenta l'apel·lant, als terrenys de referència no hi ha cap construcció o instal·lació
en ús ni tampoc susceptible d'ésser utilitzada per a ús propi o per a obtenir un rendiment econòmic, en l'estat en
el qual es troba. El contingut de l'informe pericial al qual es refereix la Sentència i que es troba a les actuacions
on consten també les fotografies del construït és eloqüent al respecte, pel que fa a les condicions del construït
que en el seu estat no el fan susceptible de cap aprofitament. Cal tenir present a més que es tracta d'una
construcció fora d'ordenació i que té una coberta de fibrociment, material prohibit. La Sentència en base al
mateix informe entén que la construcció és susceptible d'ús de magatzem prèvia la realització d'una sèrie
d'obres d'adequació que evidentment al propietari, cas que es poguessin realitzar en un edifici fora d'ordenació,
li comportarien un cost que no ha de suportar atesa la finalitat de la norma i el caràcter efímer i provisional
de la construcció i del seu ús si es portés a terme. A més, també cal assenyalar que en aquest cas exclosa
la possibilitat de la destinació del construït a vivenda, atès que es tractava de la construcció relativa a un
magatzem que va caure en desús, cal assenyalar que no té atorgada cap llicència que faci possible l'ús al qual
es refereix la Sentència.
Tal com indica l'apel·lant i consta a les actuacions, l'antic magatzem està en desús, no hi ha cap activitat ni
disposa de llicència per portar-la a terme, té unes patologies que el fan inutilitzable, el canvi de la coberta
de fibrociment -material prohibit- comportaria la realització d'unes obres que excedeixen a les que tenen per
finalitat el manteniment de l'edificat en una construcció fora d'ordenació, en qualsevol cas les despeses que
comportaria fer els terrenys aptes per l'ús de magatzem al qual es refereix la Sentència d'instància serien d'un
cost que fa impossible el benefici econòmic que pressuposa l'excepció que preveu el precepte i més quan es
tractaria en tot cas d'un ús provisional i transitori que en cap cas asseguraria l'amortització de la inversió. No
es tracta com entén la Sentència d'instància -a més del fet que el canvi de la coberta de fibrociment supera
el concepte d'obra de conservació o manteniment en construccions fora d'ordenació- que en un terreny on
hi hagi una determinada construcció o instal·lació el propietari estigui obligat a realitzar una sèrie d'obres i
despeses per més costoses que siguin per tal que el construït pugui ser susceptible d'un ús, encara que aquest
no tingui cap viabilitat econòmica, sinó que el que preveu la norma és precisament una excepció a l'expropiació
per ministeri de la llei quan els terrenys són realment capaços de proporcionar un aprofitament o benefici
econòmic al seu propietari. Aquesta és l'única interpretació de l'excepció que preveu el precepte de referència
que està d'acord amb la finalitat a la qual obeeix la figura de l'expropiació per ministeri de la llei.
2
JURISPRUDENCIA
Quart.- En conseqüència, d'acord amb tot l'anterior, és procedent estimar aquest recurs d'apel·lació; revocar la
Sentència d'instància en no ésser conforme a dret la resolució de l'Ajuntament de Barcelona de data 14 d'abril
de 2014 que desestima el recurs de reposició formulat pels senyors  Apolonio  i  Carlos María  contra l'acord
de la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona de data 6 de novembre de 2013, mitjançant el qual
s'acordà declarar improcedent la sol·licitud que van formular, d'expropiació per ministeri de la llei de la finca
núm.  NUM000  del carrer  DIRECCION000  , de Barcelona atès que en aquest cas concorren els pressupòsits
i requisits perquè la finca sigui objecte d'expropiació per ministeri de la llei per l'Ajuntament de Barcelona.
Cinquè.- De conformitat amb el que preveu l' art. 139.2 LJCA , no és procedent efectuar condemna en costes.
Vistos els preceptes legals esmentats i d'altres de general i pertinent aplicació,
DECIDIM
Primer.- Estimar aquest recurs d'apel·lació i revocar la Sentència d'instància.
Segon.- Estimar el recurs contenciós administratiu formulat pels senyors  Apolonio  i  Carlos María  contra la
resolució de data 14 d'abril de 2014 dictada pel Primer Tinent de l'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona per
la qual es resol desestimar el recurs de reposició que van formular contra l'acord de la Comissió de Govern
de data 6 de novembre de 2013, que va declarar improcedent la sol·licitud d'expropiació per ministeri de la
llei sobre la finca de la seva propietat situada al carrer  DIRECCION000  , núm.  NUM000  de Barcelona, en no
ésser conforme a dret, en concórrer en aquest cas els pressupòsits i requisits legalment previstos per tal que
l'Ajuntament de Barcelona procedeixi a l'expropiació per ministeri de la llei de la finca.
Tercer.- No efectuar condemna en costes.
Notifiqueu legalment aquesta sentència a les parts. Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de
cassació davant d'aquesta Sala en el termini de trenta dies següents a la notificació. Uniu-ne una testimoniança
a les actuacions principals.
D'aquesta sentència, uniu-ne una certificació al procediment. Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ. La Sentència anterior ha estat llegida en Sala i en audiència pública pel ponent l'il·lm. magistrada
Sra. Montserrat Figuera Lluch . Com Advocada de l'Administració de Justícia ho certifico.
3