JURISPRUDENCIA
Roj: STSJ CAT 6504/2017 - ECLI: ES:TSJCAT:2017:6504
Id Cendoj: 08019330032017100336
Órgano: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Contencioso
Sede: Barcelona
Sección: 3
Fecha: 07/07/2017
Nº de Recurso: 332/2016
Nº de Resolución: 471/2017
Procedimiento: Recurso de Apelación
Ponente: HECTOR GARCIA MORAGO
Tipo de Resolución: Sentencia
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU
SECCIÓ 3ª
Recurs d'apel lació núm. 332/2016
Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona
Procediment ordinari núm. 387/2015-C (MM.CC)
Apel lant: CONTRATAS Y OBRAS EMPRESA CONSTRUCTORA, S.A
Representant de l'apel lant: SRA. PALOMA GARCÍA MARTÍNEZ, Procuradora
Apel lat: EXCM. AJUNTAMENT DE BARCELONA
Representant de l'apel lat: SR. JESÚS SANZ LÓPEZ, Procurador
S E N T È N C I A núm. 471
Magistrats/ades:
IL LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President
IL LMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL
IL LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO
Barcelona, 7 de juliol de 2017
LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ
3ª), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució , ha pronunciat
la SENTÈNCIA que segueix, a les actuacions del recurs d'apel lació núm. 332/2016, interposat, com a apel
lant, per CONTRATAS Y OBRAS EMPRESA CONSTRUCTORA, S.A -representada per la Procuradora SRA.
PALOMA GARCÍA MARTÍNEZ i assistida pel Lletrat SR. JOSÉ LUIS AGUILAR JIMÉNEZ-, essent l'apel lat L'EXCM.
AJUNTAMENT DE BARCELONA -representat pel Procurador SR. JESÚS SANZ LÓPEZ i assistit per la Lletrada
consistorial SRA. MAGDA TRABAL OGAZÓN-.
Ha actuat com a Magistrat ponent l'Il lm. Sr. HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER: En la peça de mesures cautelars del procediment ordinari núm. 387/2015-C, el Jutjat Contenciós
Administratiu núm. 6 de Barcelona dictà la Resolució interlocutòria de 30 de març de 2016, a través de la
qual accedí a la pretensió incidental de CONTRATAS Y OBRAS EMPRESA CONSTRUCTORA, S.A, i suspengué
cautelarment l'executivitat de l'actuació administrativa impugnada (Requeriment de 248.237,50 euros en
1
JURISPRUDENCIA
concepte quotes urbanístiques, formulat per L'EXCM. AJUNTAMENT DE BARCELONA) sota la condició
d'aportar garantia suficient en un termini de trenta dies.
SEGON: Disconforme amb la part del veredicte incidental relativa al dipòsit d'una garantia, l'actora deduí apel
lació, a la qual s'hi oposà l'Ajuntament demandat, en temps i forma.
TERCER: Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d'apel lació i
designar Magistrat ponent. I un cop verificats els tràmits processals pertinents s'assenyalà finalment el dia 28
de juny de 2017 per tal de votar i decidir, la qual cosa es verificà en aquests mateixos termes.
QUART: En la tramitació d'aquest recurs d'apel lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER: Tal com ja hem expressat, en la peça de mesures cautelars del procediment ordinari núm.
387/2015-C, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona dictà la Resolució interlocutòria de 30
de març de 2016, a través de la qual accedí a la pretensió incidental de CONTRATAS Y OBRAS EMPRESA
CONSTRUCTORA, S.A, i suspengué cautelarment l'executivitat de l'actuació administrativa impugnada
(Requeriment de 248.237,50 euros en concepte quotes urbanístiques, formulat per L'EXCM. AJUNTAMENT DE
BARCELONA) sota la condició d'aportar garantia suficient en un termini de trenta dies.
L'actora ha sol licitat d'aquest Tribunal la revocació de la decisió adoptada pel Jutjat a quo en allò que afecta
a la constitució de la garantia; i ho ha fet amb un conjunt d'arguments que podríem resumir així:
-La caució pot posar en perill el conveni concursal assolit per l'empresa amb els seus creditors; un dels quals
és l'Ajuntament de Barcelona.
-Una caució equivalent a l'import de les quotes d'urbanització, equival a una denegació de tutela cautelar.
-En mèrits del conveni concursal aprovat judicialment, els crèdits a favor de l'empresa municipal BAGURSA,
haurien quedat reduïts a 184.832 euros. La Corporació municipal no es pot desvincular d'aquest conveni per
tal d'assolir una posició millor que la de la resta de creditors.
-La Sentència de 30 de març de 2017, dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona hauria desestimat la
pretensió de l'Ajuntament, de veure reconegut, en seu de concurs, un crèdit al seu favor de 250.307,45 euros.
Aquesta mateixa sentència hauria corroborat el caràcter "subordinat" i "sotmès a conveni" del crèdit esmentat
en el paràgraf precedent.
(S'escau tenir present que la Sentència de l'Audiència ha estat recorreguda en cassació. L'Ajuntament vol que
el crèdit es qualifiqui com a privilegiat, amb un import de 250.307,45 euros).
-Atesa la situació de l'empresa, la caució hauria de ser de 1.000 euros o, a tot estirar, de 27.724,80 euros (xifra,
aquesta última, equivalent a la reducció del crèdit reclamat inicialment per l'Ajuntament).
SEGON: La defensa lletrada de l'Ajuntament ha sol licitat la desestimació de l'apel lació amb els arguments
que segueixen:
-La caució és indispensable per tal d'assegurar els interessos generals davant l'eventualitat d'una insolvència
sobrevinguda de l'apel lant.
-El règim concursal descrit per l'apel lant no canvia les coses ni pot enervar les apreciacions precedents.
TERCER: L'apel lació no podrà prosperar. I no podrà fer-ho perquè la Resolució interlocutòria d'instància no
podia apartar-se del règim de mesures cautelars previst en seu contenciosa administrativa. Règim, aquest,
que no contempla cap excepció aplicable al cas a l'hora de subordinar l'efectivitat de les mesures cautelars a
la prèvia constitució d'una garantia ( art. 133 LJCA ); si més no quan, de no fer-ho, podrien posar-se en perill
els interessos de l'Erari municipal.
L'apel lant haurà, doncs, de ser congruent amb el fet d'haver accionat en seu contenciosa administrativa, sota
unes regles molt precises.
QUART: Atès allò que es desprèn dels apartats 2 i 4 de l'art. 139 LJCA , la desestimació de l'apel lació haurà
de venir acompanyada de la imposició de les costes de la segona instància a l'apel lant, per bé que limitant la
condemna a un màxim de 500 euros per tots els conceptes, sens perjudici de l'IVA que s'hagi d'afegir.
D E C I S I Ó:
2
JURISPRUDENCIA
Per tot allò que ha estat exposat, aquesta Secció 3ª de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya HA DECIDIT:
DESESTIMAR el present recurs d'apel lació núm. 332/2016, promogut per CONTRATAS Y OBRAS EMPRESA
CONSTRUCTORA, S.A amb l'oposició de L'EXCM. AJUNTAMENT DE BARCELONA i, conseqüentment,
confirmar en tots els seus extrems la Resolució interlocutòria de 30 de març de 2016, dictada pel Jutjat
Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona en el sí de la peça de mesures cautelars del procediment ordinari
núm. 387/2015-C.
Amb la imposició de les costes de la segona instància a la part apel lant, per bé que limitant la condemna a un
màxim de 500 euros per tots els conceptes, sens perjudici de l'IVA que s'hagi d'afegir.
Notifiqui's, i faci's saber a les parts que aquesta Sentència no és ferma.
Contra la mateixa podrà interposar-se recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
Aquest recurs haurà de preparar-se davant d'aquesta la nostra Sala i Secció en un termini màxim de trenta
dies hàbils, comptadors des de l'endemà d'haver estat rebuda la notificació corresponent, de conformitat amb
l' art. 89 i següents de la Llei 29/1998, de 13 de juliol , reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa
(LJCA), modificada per la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol.
La preparació del recurs de cassació haurà d'ajustar-se a les previsions de l' art. 89.2 LJCA i només podrà
fonamentar-se en la vulneració del dret estatal o europeu. En qualsevol cas, els seus promotors hauran de
tenir present l'Acord de 19 de maig de 2016, del Consell General del Poder Judicial, pel qual es fa públic l'Acord
de 20 d'abril de 2016, de la Sala de Govern del Tribunal Suprem, de fixació de regles sobre l'extensió màxima
i altres condicions extrínseques dels escrits processals referits al Recurs de Cassació (BOE núm. 162, de 6
de juliol de 2016).
No hi cabrà, en canvi, recurs de cassació davant la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya fonamentat en l'eventual vulneració del dret autonòmic, en equiparar-se, en aquest cas,
les Sentències dictades per la Sala del Tribunal Superior, a les dictades per la Sala 3ª del Tribunal Suprem en
el seu propi àmbit ( Resolucions interlocutòries de 10 de maig de 2017, entre d'altres, dictades per la Secció
de Cassació de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els
recursos de cassació autonòmica núm. 3/2017 i 8/2017 ).
Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem. Adjunteu-ne una certificació literal al rotlle
d'apel lació i lliureu-ne testimoni al Jutjat d'origen junt amb les actuacions rebudes, als efectes de les diligències
d'execució que s'escaiguin, així que el present veredicte hagi esdevingut ferm.
PUBLICACIÓ.- El dia d'avui i en audiència pública, el Magistrat ponent ha llegit i ha publicat la Sentència
anterior. En dono fe.
3