INVERSIÓ NA, UNA B ONA a la ciuta t BARCELO fer negoci s ctica per Guia prà PER OBTENIR INFORMACIÓ MÉS DETALLADA DE CADASCUN DELS APARTATS, US PODEU POSAR EN CONTACTE AMB LES OFICINES SEGÜENTS: Ajuntament de Barcelona www.bcn.es Sector de Promoció Econòmica Avinyó 7, 1r IÓ 08002 Barcelona ERS Tel. +34 934 027 478 Fax. +34 934 027 597 www.bcn.es/barcelonanegocis NA, UNA B ONA INV ciutat BARCELO er fer negoc is a la Guia pràc tica p CIDEM BARCELONA MADRID NEW YORK TOKYO Passeig de Gràcia 129 Passeig de Gràcia 129 Montalbán 9, 2º dcha. 445 Park Avenue, 14th floor Shuwa Kilicho TBR Building 1118 08008 Barcelona 28014 Madrid 10022 New York 5-7 Kojimachi, Chiyoda-Ku 08008 Barcelona Tel: +34 934 767 291 Tel: +34 915 241 000 Tel: 1 212 775 8830 102-0083 Tokio Tel: +34 934 767 200 Fax: +34 934 767 303 Fax: +34 915 241 001 Fax: 1 212 755 8837 Tel: 81 3 3222 1571 www.cidem.com catalonia@cidem.gencat.net creyes@cidem.gencat.net cidem@catalonia.com Fax: 81 3 32222 1573 www.catalonia.com info@cidemtokyo.com www.spain-japan.com/2/cidem BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Barcelona, una bona inversió : guia pràctica per fer negocis a la ciutat I. Borrell, Xavier, ed. II. Barcelona. Sector de Promoció Econòmica III. Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (Catalunya) 1. Inversions estrangeres - Barcelona - Manuals, guies, etc. 2. Barcelona - Comerç - Manuals, guies, etc. 3. Barcelona - Condicions econòmiques - Manuals, guies, etc. 338.1(467.1 Ba Barcelona)(036) El text pot ser reproduït total o parcialment prèvia autorització de l'Ajuntament de Barcelona i del CIDEM. Pel que fa al disseny gràfic i artístic es reserven tots els drets. EDICIÓ: Ajuntament de Barcelona Sector de Promoció Econòmica c/ Avinyó, 7, 1r 08002 Barcelona Tel. 934 027 478 CIDEM Passeig de Gràcia, 129 08008 Barcelona Tel. 934 767 200 COORDINACIÓ: Xavier Borrell i Isabel Carranza de l'Ajuntament de Barcelona Fina Sancho i Elisabet Forga del CIDEM. AGRAÏMENTS: Bufets Cuatrecasas i Clifford Chance. DISSENY, MAQUETACIÓ, TRADUCCIÓ I CORRECIÓ DE TEXTOS: New Roman c/ Saragossa, 64, local 2 08006 Barcelona Tel. 932 179 978 IMPRESSIÓ: Ajuntament de Barcelona Imatge i Producció Editorial Passeig de la Zona Franca, 60 08038 Barcelona B. 000 00 000 Barcelona, febrer de 2006 Núm. d'exemplars: 1.000 2 INVERSIÓ ELONA, UN A BONA cis a la c iutat BARC ctica per fe r nego Guia prà 3 Barcelona és una ciutat mediterrània, arcelona avança cap al model de «ciutatoberta, tolerant, cosmopolita i plena de laboratori», que és aquella on emergei-llum; un espai urbà amb singularitat i una Bxen noves idees i conceptes, que no marcada identitat. L'ambient que transmet la competeix en costos de producció, sinó en inno- ciutat fomenta la creació i la innovació i conver- vació i creativitat, on es dissenyen o es milloren teix Barcelona en una de les ciutats d'Europa els productes, on l'ambient, la diversitat i la amb més potencial de desenvolupament de les activitats de nova gene- barreja d'usos fomenta la creació i la transmissió de coneixement. ració. En l'actual context de mundialització, són precisament aquestes Avantguardista, dinàmica i emprenedora, Barcelona marca tendències. característiques les que aporten valor a la ciutat i marquen els fets dife- Amb una extensa tradició industrial, l'àrea de Barcelona és un nucli rencials respecte a la resta: és aquesta personalitat fortament arrelada molt important d'atracció d'inversió estrangera, especialment en la en els aspectes locals i ,alhora, cosmopolita, amb gran vocació interna- indústria i els serveis avançats. Concentra el 25% de les inversions cional, la que atrau i reté el que ens visita. estrangeres de l'Estat amb 2.700 empreses registrades, la majoria a la ciutat de Barcelona. Cada vegada hi ha més empreses amb visió de Davant de la creixent competència internacional, Barcelona i el seu futur que trien Barcelona per instal·lar-se, i ens complau constatar com, entorn, amb 4,3 milions d'habitants, constitueix una de les metròpolis un cop entre nosaltres, les seves expectatives es veuen plenament econòmiques més importants i es consolida com una de les principals satisfetes. I també és cada vegada més important la percepció interna- capitals d'Europa per fer-hi negocis. Una ciutat que potencia la seva cional del potencial de Barcelona com a ciutat de la nova economia. personalitat i diversitat, fomenta el talent i la creativitat: un laboratori on es conceben idees i que concentra una comunitat creativa important Molts indicadors econòmics internacionals ho fan palès, com el d'un que atrau i capta les millors empreses i els millors professionals. La seva estudi recent de la Cambra de Comerç de París, que situa l'àrea d'in- dilatada projecció internacional, la situació geogràfica privilegiada i l'ac- fluència de Barcelona com la segona regió més atractiva per a la inver- cessibilitat, així com el dens teixit empresarial de la seva àrea la conver- sió estrangera, només després de Londres; o un estudi anual de la con- teixen en una ubicació molt atractiva per als negocis. sultoria britànica Cushman & Wakefield Healey & Baker, que situa Barcelona com la cinquena millor ciutat europea per fer negocis i la ciu- Avui dia, Barcelona torna a reinventar-se a si mateixa, mirant cap al tat que més progressa d'Europa. Però Barcelona no és només una ciu- futur, amb una transformació urbana i econòmica que aportarà més de tat per treballar-hi, sinó que és una ciutat per viure-hi. Amb un clima 7 milions de metres quadrats per a noves activitats econòmiques. Els estable, oberta al mar, una oferta cultural i lúdica esplèndida, una projectes de reforma urbana que estan definint el nostre futur ens per- àmplia xarxa d'institucions educatives i de recerca de tots els nivells, metran millorar els accessos de la ciutat, la connectivitat i les comuni- serveis sanitaris de prestigi i accessibles a tothom, i amb una aposta cacions, augmentar l'oferta i els serveis per a les empreses, i incremen- decidida per la sostenibilitat, Barcelona és la ciutat que gaudeix de la tar la qualitat de vida per a tots els ciutadans. millor qualitat de vida d'Europa. Tots els projectes urbans que s'estan executant augmenten l'atractiu de Ara presentem la primera edició de la guia Barcelona, una bona inver- Barcelona i consoliden la ciutat com a principal centre urbà de la sió, elaborada conjuntament pel Sector de Promoció Econòmica de Mediterrània occidental. Destaquen, per la seva envergadura, la trans- l'Ajuntament de Barcelona i el Centre d'Innovació i Desenvolupament formació del districte industrial del Poblenou, en el nou districte tecno- Empresarial (CIDEM) de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu d'o- lògic 22@bcn, l'arribada del Tren d'Alta Velocitat, el Pla Delta -amb ferir informació útil i pràctica per a tots aquells interessats a invertir i fer ampliació del port i de l'aeroport - i l'ampliació de la Fira Internacional, negocis a Barcelona i conèixer els seus atractius. així com el nou centre de convencions amb capacitat per a 15.000 congressistes. Esperem que aquesta nova guia contribueixi a facilitar la decisió d'es- tablir-se a Barcelona i també a accelerar el procés d'implantació d'una nova activitat econòmica. Jordi Portabella Joan Clos Segon Tinent d’alcalde de Barcelona Alcalde de Barcelona 4 Catalunya és una regió europea Catalunya disposa d'una gran varietat Europa. Cata-privilegiada per a la realització d'escenaris i activitats culturals. A lunya ofereix ad'activitats empresarials. Nom- Catalunya trobem un entorn de primera les empreses broses empreses multinacionals de categoria tant per viure-hi com per als que apostin pel tot el món especialitzades en diversos negocis, fet que contribueix a mantenir nostre territori sectors han escollit Catalunya per posar les plantilles de personal de les empre- un equilibri òp- en marxa activitats empresarials. ses sempre satisfetes i estables. tim entre una infraestructura de comunicacions d'alt L'Ajuntament de Barcelona i el Centre Segons un estudi dirigit per Cushman nivell, una excel·lent xarxa universitària i d'Innovació i Desenvolupament & Wakefield Healey & Baker, Barcelona de recerca, mà d'obra altament qualifi- Empresarial (CIDEM) han sumat esforços ocupa el primer lloc en qualitat de vida cada, diversitat de proveïdors i una qua- per donar a llum a aquesta publicació i ha conservat aquesta posició des de litat de vida envejable. que pretén ser un instrument bàsic i sen- 1996. Aquesta qualitat de vida, i la per- zill de consulta i orientació per a aquelles cepció de l'àrea de Barcelona com un El CIDEM, Centre d'Innovació i persones que es plantegin iniciar una entorn creatiu i cosmopolita, es valoren Desenvolupament Empresarial, orga- activitat empresarial a Barcelona. com a punts forts per retenir i atraure nisme que depèn del Departament L'estructura d'aquesta guia es presenta talent i coneixement. Mostra d'això és de Treball i Indústria de la Generalitat de manera esquemàtica per tenir una la tendència que últimament s'està de Catalunya, a través de l'Agència idea general dels passos que s'han de començant a detectar d'emprenedors Catalana d'Inversions (ACI), dóna tenir en compte a l'hora de posar en internacionals que escullen Barcelona suport professional i confidencial a marxa una activitat empresarial. Podreu per una nova activitat econòmica. En totes les empreses que volen invertir observar que, per obtenir informació més l'intens procés de globalització experi- a Catalunya: des de la planificació detallada de cada pas, trobareu pàgines mentat per la comunitat internacional fins a la implantació. A més, ofereix el web a les quals dirigir-vos i adreces d'in- durant les últimes dècades, Catalunya seguiment de futures necessitats. terès al final de la guia. També s'inclou un s'ha sabut posicionar com el lloc ideal Amb seu central a Barcelona, delega- llistat dels principals ajuts i subvencions per a l'establiment de grans empreses ció a Madrid i oficines exteriors a als quals es pot acollir un empresari/ multinacionals. Com a resultat d'aquest Nova York i Tòquio, l'Agència ofereix emprenedor. procés d'inversió, Catalunya s'ha con- els seus serveis d'assessorament i solidat com una de les regions més assistència, adaptats a les necessi- Catalunya és un pol d'atracció d'inver- dinàmiques d'Europa pel que fa a l'a- tats de les empreses que estudiïn sions, especialment en la indústria i els tracció de multinacionals: actualment establir-se o expandir el seu negoci a serveis avançats. Així ho demostra el fet hi ha 3.000 empreses d'aquest tipus a Catalunya. La missió de l'Agència és que sovint les empreses ja establertes fan Catalunya (600 de les quals són firmes impulsar les inversions empresarials una aposta estratègica i realitzen noves industrials). productives a Catalunya, econòmica- inversions amb l'objectiu que les seves ment i tecnològicament sòlides, filials evolucionin cap a activitats de més Conscient de la importància i dels efec- generadores de riquesa i d'ocupació valor afegit. La principal raó és l'alt nivell tes positius de la inversió directa estable i de qualitat. Hem de dirigir de satisfacció de les empreses que ja estrangera (IDE), i fent ús dels seus tots els nostres esforços a captar operen a Catalunya. Barcelona i el seu poders exclusius en l'àmbit de la indús- nous projectes per al territori, en entorn, amb 4,3 milions d'habitants, tria, la Generalitat ha posat en marxa inversions productives, estratègiques constitueix una de les metròpolis econò- una activa política de foment de la i innovadores. miques europees més importants, que inversió empresarial a Catalunya. A aspira a captar les millors empreses, però més, des de la Generalitat de Catalunya Serà un plaer per a nosaltres donar- també els millors professionals, que són estem fent una aposta clara i decidida vos la benvinguda a Catalunya. els que creen riquesa i milloren la produc- per impulsar la recerca, el desenvolu- tivitat. Catalunya té un nivell de benestar i pament i la capacitat d'innovació de les desenvolupament a l'alçada d'Europa. empreses del nostre país. Volem situar Malgrat tenir unes dimensions reduïdes, Catalunya en una posició avançada a Jordi Carbonell i Sebarroja Secretari d'Indústria Departament de Treball i Indústria Generalitat de Catalunya 5 6 ERSIÓ NA, UNA B ONA INV tat BARCELO er negoci s a la ciu r f Guia pràc tica pe ÍNDEX 1 PRESENTACIÓ ECONÒMICA: 1.1 I Deu raons per invertir a Barcelona 09 1.2 I Principals indicadors econòmics 10 1.3 I Localització i mercat immobiliari 17 1.4 I Fires i congressos 22 2 COM ESTABLIR-SE A BARCELONA: 2.1 I Formes jurídiques 25 2.2 I Tràmits per posar en marxa una activitat empresarial 27 2.3 I Règim fiscal, impostos i deduccions 29 2.4 I Permisos de treball i residència 32 2.5 I Règim laboral 35 2.6 I Ajuts, subvencions i finançament 39 3 ADRECES D’INTERÈS: 3.1 I Per ordre temàtic 43 3.2 I Per ordre alfabètic 44 1. PRESENTACIÓ ECONÒMICA DEU RAONS PER INVERTIR 1.1 A BARCELONA Barcelona ofereix elements molt diversos que la fan realment atractiva per viure-hi, treballar-hi i fer-hi negocis. La ciutat és avui dia un emplaçament molt interessant per a noves activitats econòmiques. Algunes bones raons per invertir-hi així ho indiquen. 1. Localització geogràfica 4. Inversió estrangera sible; fàcil accessibilitat i mobilitat estratègica amb èxit amb transport públic. Un sistema de A dues hores de França per carretera i a Cinquena millor ciutat d'Europa per parcs naturals envolta la ciutat. un dia de les principals ciutats europees. als negocis, concentra entorn del Porta del sud d'Europa, disposa d'un 20% de la inversió estrangera anual a 8. Grans projectes urbanístics port, un aeroport, la Zona Franca, parcs Espanya. Hi ha 2.700 empreses de futur logístics, la fira internacional i el centre de estrangeres establertes amb un grau La més gran transformació urbanísti- la ciutat en un ràdi de només 5 quilò- de satisfacció del 97%. Barcelona ca i d'infraestructures. Àrea del Llo- metres. també es consolida com un centre de bregat: aposta per la logística i la divisions europees de multinacionals. internacionalització, amb les amplia- cions del port i l'aeroport; Àrea del 2. Completa infraestructura 5. Posicionament Besòs: renovació urbana, sostenibili- de transport internacional reconegut tat i centres de recerca; La Sagrera- Xarxa d'autopistes connectada amb Barcelona se situa en posicions des- Sant Andreu: arribada del tren d'alta Europa; l'aeroport que creix més tacades dins de diferents rànquings velocitat; Poblenou 22@: el nou dis- ràpid d'Europa; primer port espanyol i internacionals, els quals qualifiquen tricte tecnològic i d'innovació. Dos el port de contenidors més gran de la molt favorablement la realitat urbana, barris nous -La Marina i el Besòs- que Mediterrània; densa xarxa de metro, la capacitat d'atracció de capital combinen habitatges amb activitat ferrocarril i autobusos; arribada del estranger, el caràcter emprenedor i la econòmica. Tren d'Alta Velocitat el 2007 i conne- qualitat de vida de la qual es gaudeix. xió amb la xarxa europea el 2009. 9. Una oferta immobiliària 6. Recursos humans competitiva 3. Centre d'una gran àrea eco- preparats per al futur Àmplia oferta d'oficines, locals nòmica, dinàmica i diversa Gran ètica de la responsabilitat; eleva- comercials i naus industrials amb una L'àrea de Barcelona concentra 4,6 da productivitat, una de les més altes excel·lent relació qualitat-preu. La milions d'habitants. És la capital de d'Europa segons l'OCDE; cinc univer- construcció d'habitatges també es Catalunya, amb 7 milions d'habitants, sitats públiques, dues universitats pri- troba en una fase expansiva. i és el centre de l'arc mediterrani, una vades i quatre escoles de negocis: gran àrea econòmica amb 18 milions ESADE, IESE, EADA, IESKA; 27 esco- 10. Cooperació publicoprivada d'habitants. Concentra el 70% del les internacionals; àmplia penetració única PIB de Catalunya, té un creixement de les noves tecnologies; caràcter L'Ajuntament de Barcelona i el govern del 3,1% del PIB el 2004, per sobre procliu a la innovació i la creativitat. català aposten decididament per les de la mitjana espanyola i europea, i és empreses; l'èxit en la tradicional la sisena aglomeració urbana europea 7. Excel·lent qualitat de vida col·laboració publicoprivada ha estat i la cinquena concentració industrial. Primera ciutat d'Europa en qualitat de la clau de la transformació de vida. Clima estable, sol, platja, esquí; Barcelona. esplèndida oferta cultural i d'oci; xarxa de 4.500 institucions d'educa- A les pàgines següents trobareu infor- ció; sistema de salut modern i acces- mació més ampliada sobre la realitat econòmica de Barcelona. 9 PRINCIPALS INDICADORS 1.2 ECONÒMICS 1.2.1 DADES BÀSIQUES 17 milions d'habitants, un arc medite- de la ciutat, i es manté en un percen- DE LA CIUTAT rrani que inclou les Illes Balears, les tatge molt similar al d'altres ciutats regions de València i Aragó i el sud- europees com Madrid, Copenhaguen Localització de Barcelona est de França. i Hamburg, entre d'altres; i supera la mitjana estatal que se situa en un L'àrea metropolitana de Barcelona 8,4%. Barcelona és una de les ciutats euro- representa la sisena aglomeració pees més grans. Constitueix el centre urbana europea i la cinquena con- La immigració a la ciutat de d'una extensa regió metropolitana de centració industrial. Barcelona al llarg dels darrers deu més de 217 municipis en què residei- anys ha portat associada un impor- xen 4,6 milions d'habitants. És la Demogràficament, la ciutat de tantíssim augment del nombre de capital econòmica, cultural i adminis- Barcelona és cada cop més rica i llengües que s'hi parlen. La realitat trativa de Catalunya, situada al nord- diversa, amb 160 nacionalitats regis- idiomàtica actual se situa en 223 llen- est d'Espanya i a la riba de la trades l'any 2004. gües procedents de més de 160 paï- Mediterrània. sos, una diversitat que promou una Barcelona actualment té més de metròpoli cada dia més oberta i tolerant. Encapçala una àrea emergent d'acti- 230.000 residents estrangers, que vitat econòmica al sud d'Europa de representen el 14,6% de la població SUPERFÍCIE I POBLACIÓ 2005 Població Superfície (km2) Densitat (hab./km2) Barcelona 1.578.546 101 15.671 Regió metropolitana 4.673.648 3.236 1.427 Catalunya 6.813.319 31.895 210 Espanya 43.197.684 505.988 84 Oslo Estocolm Font: Ajuntament de Barcelona, Institut Nacional d'Estadística (INE) Copenhaguen EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA Dublín Amsterdam Berlín Londres gener 2005 % sobre el total de població estrangera Brussel·les Frankfurt Praga Europa 52.835 22,9 París Viena Àsia 36.810 15,9 Ginebra Milà Àfrica 20.818 9 Amèrica 120.197 52,1 Roma Barcelona Oceania 282 0,1 Total d’estrangers a Barcelona 230.942 100 10 Font: Ajuntament de Barcelona 1. PRESENTACIÓ ECONÒMICA PIB PIB a preus de mercat Estructura empresarial i taxa de variació interanual UE 25 UE 15 ESPANYA CATALUNYA (índex base 2000) Barcelona disposa d'un ampli teixit PIB 2004 (milions €). 10.218.488 9.743.054 837.557 157.124 empresarial amb una estructura molt similar a l'europea. Les petites i mitja- Taxa de variació anual en termes reals. 2,4 2,3 3,1 3,1 nes empreses (PIME) superen les 417.000 i representen el 99,7% del PIB per càpita 2004 (milions €). - 25.281 19.637 23.542 total d'empreses. Fonts: INE, Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), Eurostat Ocupació L'economia catalana ha estat tradicio- Paral·lelament al procés de trasllat de Els darrers anys ofereixen una lectura nalment un dels motors econòmics gran part del sector industrial a la molt positiva del mercat de treball a d'Espanya i continua registrant el pro- conurbació metropolitana, la indústria Barcelona. Creixen les taxes d'activi- ducte interior brut (PIB) més alt en que ha romàs a l'àrea central ha tat i ocupació, afavorides pel creixe- termes absoluts de totes les comuni- intensificat la seva conversió en una ment demogràfic i les bones perspec- tats autònomes. Els darrers anys ha indústria amb un alt valor afegit. Es tives econòmiques i empresarials, i mantingut una trajectòria expansiva i tracta de noves activitats econòmi- augmenta el dinamisme de la con- les previsions de creixement a curt ques de caràcter industrial en bran- tractació laboral, amb un increment termini són positives. ques com els serveis mediambientals, del nombre d'ocupats afiliats a la les indústries culturals, les comunica- Seguretat Social. En concret, durant cions, el transport aeri i altres amb els anys 2003 i 2004 s'han creat 1.2.2 UNA ESTRUCTURA gran potencial de creixement. 25.000 llocs de treball nous a ECONÒMICA Concretament, durant el període Barcelona, el 39% dels quals corres- DIVERSIFICADA 2000-2004 Barcelona i la seva àrea ponen a llocs de treball en sectors metropolitana han augmentat el con- d'alt valor afegit. Activitat per sectors tingut tecnològic alt i mitjà de l'ocupa- ció industrial fins a un 11,2% i un La progressiva incorporació durant els 35,8% respectivament. També al sec- Tradicionalment, el comerç i la manu- darrers anys de la població immigrant tor serveis, especialment aquells que factura han estat els eixos del desen- regularitzada i l'increment de les cal vincular amb l'activitat turística, volupament i de la riquesa de la ciu- taxes d'activitat i ocupació femenines, l'ocupació d'alt valor afegit ha crescut tat. Actualment, l'activitat econòmica a remolc de la creixent terciarització més d'un 33%. té una estructura caracteritzada pel del teixit productiu de la ciutat i l'en- domini del sector serveis i pel mante- torn metropolità, han estat dos factors niment d'una base industrial impor- molt importants per a l'impuls d'a- tant a tota la regió metropolitana. questa tendència expansiva. A Barcelona el sector terciari creix amb un caràcter clarament emprene- ESTRUCTURA DE L'AFILIACIÓ AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT dor, com ho demostra el fet que en SOCIAL PER GRANS SECTORS (% S / TOTAL). 4T TRIMESTRE 2004 els darrers tres anys ha crescut amb Barcelona Catalunya Espanya la màxima intensitat el nombre d'afi- liats autònoms, especialment al sub- Agricultura 0,2 0,4 0,5 sector de les noves tecnologies. Indústria 13,0 22,6 18,0 La taxa d'atur registrat l'any 2004 va Construcció 5,2 9,2 11,9 ser del 6,2%, sensiblement inferior a Serveis 81,6 67,8 69,6 la taxa d'atur de Catalunya, d'Espanya i de la Unió Europea. TOTAL 100,0 100,0 100,0 Font: IDESCAT, INE 11 1.2.3 INVERSIÓ Molt sovint les empreses ja establertes serveis concentra un 42% i la cons- ESTRANGERA fan una aposta estratègica mitjançant trucció un altre 3%. A BARCELONA noves inversions amb l'objectiu que les seves filials evolucionin cap a acti- L'àrea de Barcelona continua sent un vitats de més valor afegit. La principal destí de referència per captar activi- L'àrea de Barcelona és un nucli molt raó és l'alt nivell de satisfacció (97%) tats de serveis d'elevada especialitza- important d'atracció d'inversió estran- de les empreses que ja operen a l'àrea ció com els centres de serveis d'admi- gera, especialment per a la indústria i de Barcelona. nistració, finances o màrqueting entre els serveis avançats. Molts indicadors d'altres. Aquests centres lideren els econòmics internacionals ho fan L'àrea econòmica de Barcelona con- processos actuals de transformació de palès, com l'estudi anual de la consul- centra el 70% de totes les empreses les empreses cap a estructures en tora britànica Cushman & Wakefield japoneses d'Espanya i més del 50% xarxa amb unitats autònomes a dife- Healey & Baker, que a la seva edició de les alemanyes, franceses i nord- rents territoris. de 2005 situa per primer cop americanes. Les indústries químiques Barcelona com a cinquena millor ciu- i farmacèutiques i les del sector de Tendències tat europea per fer negocis, amb la l'automoció concentren més del 50% qual cosa avança una posició respec- de les empreses estrangeres de Barcelona està rebent un flux d'inver- te d'anys anteriors. caràcter industrial presents a l'àrea sions creixent destinat a la creació de econòmica de Barcelona. El sector centres direccionals, centres de recerca i de distribució, centres de Nombre d'Empreses Estrangeres 2004 desenvolupament de programari i centres de disseny als sectors més Barcelona 1.340 diversos, com l'electrònica professio- Regió metropolitana 2.698 nal i de consum i el sector de l'auto- moció. Catalunya 2.915 Font: La inversió estrangera a l'àrea de Barcelona. 2004. Ajuntament de Barcelona. CIDEM Aquests són alguns dels sectors, acti- vitats i usos de futur que la ciutat vol Inversió estrangera a Catalunya (1994-2004) 30.022.220.000 € potenciar. Per això, Barcelona ha decidit impulsar l'establiment a la ciu- Percentatge respecte del total d’Espanya. 15,57% tat d'empreses i activitats econòmi- ques de grans multinacionals relacio- nades amb el disseny, el coneixe- Inversió estrangera a Catalunya (1r semestre 2005) ment, la distribució i els centres d'a- Percentatge de creixement 2005/2004. 25% tenció telefònica a clients, coneguts també com a Call Centers o Customer Percentatge respecte del total d’Espanya. 44,3% Relationship Management. Font: La inversió estrangera a l’àrea de Barcelona. 2004. Ajuntament de Barcelona. CIDEM 12 1. PRESENTACIÓ ECONÒMICA 1.2.4 UN POSICIONAMENT INTERNACIONAL RECONEGUT Barcelona se situa en posicions des- citat d'atracció de capital estranger, el tacades de diferents rànquings inter- caràcter emprenedor per als negocis nacionals que qualifiquen molt favo- i la qualitat de vida de la qual es rablement la realitat urbana, la capa- gaudeix. BARCELONA, TOP 10 La ciutat europea que millor es promociona internacionalment per captar inversió Cushman & Wakefield Healey & Baker. estrangera 2005. La cinquena millor ciutat europea per invertir i fer negocis 2005. Cushman & Wakefield Healey & Baker. La millor ciutat europea en qualitat de vida 2005. Cushman & Wakefield Healey & Baker. Barcelona, segona regió europea de major interès per a la inversió forana 2004. Chambre de Commerce de Paris. Millor ciutat europea per invertir 2004. FDI, Foreign Direct Investment. (Group Finantial Times ) La ciutat europea que més ha progressat els darrers anys 2005. Cushman & Wakefield Healey & Baker. La ciutat europea del futur 2004. FDI, Foreign Direct Investment. (Group Finantial Times ) Millor ciutat europea en transport 2004. FDI, Foreign Direct Investment. (Group Finantial Times ) Una de les ciutats amb més perspectives de creixement a Europa en el període 2002-2006. ERECO European Economic Research Consortium. Una de les ciutats amb un cost de vida més competitiu 2004. UBS COMPARATIVA INTERNACIONAL 2005 CIUTAT PER QUALITAT RECEPCIÓ PPREVISIONS ORGANITZACIÓ PRODUCCIÓ PERNOCTACIONS COST DE VIDA ALS NEGOCIS DE VIDA D'INVERSIÓ DE CREIXEMENT DE REUNIONS CIENTÍFICA ESTRANGERA DEL VAB INTERNACIONALS 1 LONDRES BARCELONA LONDRES VARSÒVIA PARÍS LONDRES LONDRES LISBOA 2 PARÍS PARÍS PARÍS BUDAPEST VIENA PARÍS PARÍS LIÓ 3 FRANKFURT ESTOCOLM LIÓ DUBLÍN GINEBRA MOSCOU DUBLÍN HAMBURG 4 BRUSSEL·LES MUNIC COPENHAGUEN ATENES BRUSSEL·LES BERLÍN ROMA BIRMINGHAM 5 BARCELONA MADRID MOSCOU MADRID LONDRES ROMA MADRID MADRID 6 AMSTERDAM ZURIC BARCELONA PRAGA BARCELONA MADRID BERLÍN BARCELONA 7 MADRID GINEBRA ESTOCOLM ESTOCOLM COPENHAGUEN CAMBRIDGE BARCELONA BRUSSEL·LES 8 BERLÍN OSLO BUDAPEST HELSINKI BERLÍN MUNIC VIENA ATENES 9 MUNIC DUBLÍN PAS-DE-CALAIS BARCELONA ROMA BARCELONA PRAGA GLASGOW 10 ZURIC VIENA DUBLÍN BIRMINGHAM ESTOCOLM MILÀ AMSTERDAM BERLÍN Font: Cushman Cushman Ernst & Young ERECO Union Universitat Tourism Mercer Human & Wakefield & Wakefield of International Politècnica Marketing Resource Healey & Baker Healey & Baker Associations de Catalunya Information Consulting System 13 1.2.5 OFERTA ACADÈMICA 1.2.6 QUALITAT DE VIDA: Barcelona és, a més a més, una ciutat I FORMACIÓ CIUTAT PER VIURE amb una oferta cultural molt apreciada: INTERNACIONAL I VISITAR 46 teatres, 41 museus, una xarxa de 46 biblioteques, més de 200 sales de cine- DE PRIMER NIVELL ma i multitud de concerts i festivals que Barcelona és una ciutat dinàmica, se celebren al llarg de tot l'any. És una La important tradició en matèria edu- moderna i diversa, on des de fa gran ciutat que transmet a la vida diària cativa de Barcelona la converteix en segles hi conviuen un profund esperit l'herència del seu patrimoni arquitectò- una ciutat àmpliament equipada per emprenedor, comercial i competitiu, nic i monumental. És l'única ciutat al a la millora contínua de la qualitat en amb l'art del saber viure i gaudir de món amb vuit indrets Patrimoni de la aquest àmbit. La xarxa de centres l'expressivitat d'una cultura i d'una Humanitat. Ampli exponent de l'arqui- educatius ofereix avui un catàleg qualitat urbana exigent. tectura modernista i de l'obra de Gaudí, d'estudis molt complet per donar res- des de finals del segle XX ha afirmat el posta fàcil a diferents situacions i ne- El clima mediterrani, l'oferta cultural i de seu caràcter de ciutat oberta i progres- cessitats educatives. lleure, i la qualitat de vida esdevenen sista amb una nova arquitectura urbana, factors clau per a l'atracció de turistes i que ha assolit una clara projecció inter- Universitats i estudis superiors homes de negocis a Barcelona. Situada nacional. entre el mar i la muntanya, la ciutat gau- La ciutat compta amb vuit universitats deix d'una temperatura que oscil·la Tot això conjugat amb uns serveis i diverses escoles de negocis de entre els 23º C a l'estiu i els 9º C a l'hi- públics i privats (educatius, sanitaris, renom internacional; a més a més, hi vern, i compta amb set quilòmetres de etc.) de primer ordre, un alt compro- ha onze centres de transferència tec- platges perfectament condicionades al mís de les empreses amb el medi nològica vinculats a les universitats mateix centre urbà. que han estat premiats en diverses edicions en l'àmbit d'iniciatives inno- vadores per la Direcció General de l'Empresa i la Societat de la Nom de l'Entitat Tipologia Web Informació de la Comissió Europea. Universitat de Barcelona (UB) Pública www.ub.edu Barcelona es consolida com un destí Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Pública www.uab.es universitari de primer ordre quant a Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) Pública www.upc.edu nombre d'universitats, titulacions i estudiants. Universitat Pompeu Fabra (UPF) Pública www.upf.edu Universitat Ramon Llull Privada www.url.edu Escoles internacionals Universitat Abat Oliva - CEU Privada www.uao.es Universitat Internacional de Catalunya (UIC) Privada www.uic.es La ciutat i el seu entorn disposen de Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Privada www.uoc.edu diverses escoles estrangeres que per- meten seguir a la ciutat els plans IESE Escola de Negocis www.iese.edu d'estudis estrangers a les persones ESADE Escola de Negocis www.esade.edu que així ho desitgin. En total sumen 27 escoles amb ensenyament en cinc EADA Escola de Negocis www.eada.edu idiomes: anglès, francès, alemany, IESKA Escola de Negocis www.ieska.com italià i japonès. www.cidem.com/catalonia/cat/com/adreces/escoles/index.jsp DADES UNIVERSITÀRIES CURS 2003-2004 Títols universitaris homologats i propis de primer i segon cicle. 393 titulacions Estudiants universitaris. 204.000 Estudiants estrangers. 11.221 Font: Barcelona Centre Universitari (BCU), 2004 14 1. PRESENTACIÓ ECONÒMICA ambient, el respecte de la qualitat i la creació d'ocupació revertiran en la Campus Interuniversitari prevenció dels riscos laborals i un qualitat de vida dels ciutadans. del Besòs transport públic que combina qualitat Alguns dels projectes més emblemà- i preu fan de Barcelona una ciutat tics es descriuen a continuació. Creació d'un campus interuniversitari molt atractiva tant per viure com per de docència i recerca, vinculat a la fer negocis. nova activitat productiva i empresa- Districte 22@ rial. Està ubicat a la nova àrea de la Comparativa internacional prolongació de l'av. Diagonal, en el Projecte de transformació del districte sector del front litoral i marge dret del Els darrers anys Barcelona ha conso- industrial del Poblenou en un distric- riu Besòs. Aquest campus rep l'im- lidat la seva marca internacional per te productiu innovador, al bell mig de puls de la innovació del 22@ de la qualitat de vida urbana de la qual la ciutat, que ofereixi espais moderns Barcelona i de l'important acció es gaudeix, i per la progressiva inter- per a la concentració estratègica d'ac- transformadora de l'àrea del Besòs i nacionalització que ha guanyat. Tant tivitats intensives en coneixement. permetrà rejovenir i modernitzar la és així, que el rànquing europeu 2005 Aquesta iniciativa és, a la vegada, un trama urbana existent. fet públic per Cushman & Wakefield projecte de renovació urbana i un nou Healey & Baker (C&W H&B) la situa model de ciutat que vol donar respos- com la ciutat europea amb millor qua- ta als reptes de la societat del conei- 160.000 m2 dedicats a un nou concepte d'espai del coneixement litat de vida per setè any consecutiu. xement. D'altra banda, al rànquing de ciutats Parc de Recerca Biomèdica més cares del món, realitzat per Àmbit: 200 hectàrees de Barcelona Mercer Consulting, Barcelona es 3.200.000 m2 d'espais productius troba al 56è lloc, i si mesurem el nivell 2 És una iniciativa promoguda per la de renda dels ciutadans a partir dels 220.000 m per a nous equipaments i zones verdes Generalitat de Catalunya, l'Ajun- sous, Barcelona se situa al 27è lloc, tament de Barcelona i la Universitat segons un estudi de la Unió de Bancs 4.000 nous habitatges de protecció Pompeu Fabra (UPF) que pretén Suïssos (UBS). 130.000 nous llocs de treball estimats situar Barcelona a l'avantguarda europea de la recerca biomèdica En resum, Barcelona se situa en un 12.000 milions € de potencial econòmic de l'operació transnacional. És un projecte cientí- lloc preferent en termes de localitza- fic, tant de recerca bàsica com apli- ció d'activitat econòmica i d'atracció + www.bcn.es/22@bcn de negocis, alhora que es consolida com una magnífica destinació turísti- ca europea, que ofereix a visitants i residents un urbanisme modern i integrador, amb un alt nivell de quali- tat de vida. 1.2.7 NOUS PROJECTES URBANÍSTICS Barcelona es troba immersa en el procés de transformació urbanística més gran de la seva història recent. Els projectes urbanístics i d'infraes- tructures recents i actualment en marxa conformen la ciutat del segle XXI, on el creixement econòmic, el manteniment de la competitivitat i la 15 cada, en un espai de 50.000 m2, Pla Sagrera- Sant Andreu capaç d'oferir respostes des de la 40 milions de passatgers/any perspectiva molecular fins a la pobla- 90 operaris en hora punta Projecte de transformació urbanística cional. i 400.000 operacions/any d'una àmplia àrea de Barcelona que inclou l'ordenació del moviment ferro- 500.000 tones/any de mercaderies 50.000 m2 viari de la part nord de la ciutat i la Zona de serveis de 250 hectàrees construcció de la nova estació central 80 grups de recerca + www.aena.es del tren d'alta velocitat de La Sagrera, 1.000 professionals, científics o tècnics i també la reforma urbanística de cinc d'alta qualificació. Ampliació del Port barris al voltant del nou complex + www.prbb.org ferroviari, amb la cobertura de les vies A finals de 2001 es va iniciar l'amplia- i la creació d'un gran parc lineal de ció del port de Barcelona amb la Ampliació de l'aeroport més de quatre quilòmetres que con-col·locació de la primera pedra del nectarà els districtes de Sant Andreu- El projecte d'ampliació de l'aeroport dic de l'est. Un cop acabada, el port La Sagrera amb Sant Martí. Les s'articula a través del Pla Director de haurà doblat la seva superfície i les característiques d'aquest pla són: l'Aeroport, que preveu l'ordenació de seves infraestructures, la qual cosa li les activitats al recinte aeroportuari i permetrà duplicar, també, el seu la concreció de les noves terminals de volum de tràfic de mercaderies. Un Superfície total: 163 ha. (98 ha. d’oficines i passatgers, de càrrega i de tot el con- dels principals actius del port serà la habitatges; 53 ha. de zones verdes; 12 d’e- junt en general. L'objectiu és conver- intermodalitat mitjançant els nous quipaments) tir l'aeroport de Barcelona-el Prat en accessos viaris i ferroviaris, l'arribada Construcció de 8.000 habitatges nous, ofici- un aeroport de connexió internacional de l'ample de via europeu i la proximi- nes i locals. preparat per respondre a les deman- tat de l'aeroport. L'ampliació del port +www.bcn.es/urbanisme/tav des de creixement previstes fins a finalitzarà el 2010 i permetrà esdeve- l'horitzó de 2025. Les principals nir el principal centre logístic del sud Altres projectes de Barcelona i el seu actuacions que contempla aquest Pla d'Europa. entorn es poden consultar a la pàgina fins al 2007 són: l'adequació i la web www.bcn2000.es. implantació de l'àrea terminal actual, 1.265 ha. de superfície terrestre (actualment 558 ha). la construcció de la tercera pista i la prolongació de l'actual; la nova termi- 786 ha. de superfície marítima nal Sud; els accessos viaris i ferrovia- (actualment 374 ha). ris; la zona de serveis (centre de 265 ha. de zones logístiques càrrega aèria i parc aeronàutic), i les (actualment 65 ha). actuacions mediambientals. + www.apb.es 16 1. PRESENTACIÓ ECONÒMICA LOCALITZACIÓ 1.3 I MERCAT IMMOBILIARI 1.3.1 OFICINES I LOCALS DADES BÀSIQUES D’OFICINES COMERCIALS m2 Els espais per a negocis a Barcelona - Estoc d’oficines. 4.906.634 més de 12 milions de m2 de zones Superficie contractada. 413.000 industrials i prop de 4.500.000 m2 d'estoc total d'oficines- faciliten el Oferta disponible. 295.000 desenvolupament i el creixement de Taxa desocupació. 6 % les activitats empresarials amb una Preus mínims i màxims de lloguer (€/m2/mes). 8,5 / 23,5 relació qualitat-preu excel·lent, espe- cialment pel que fa a l'oferta d'oficines. Font: Jones Lang Lasalle. 2005 Oficines ZONIFICACIÓ MERCAT D’OFICINES A L’ÀREA DE BARCELONA Sant Cugat Vallès Occ. Sant Just Desvern Sant Joan Despí Cornellà Mas Blau Zona Franca Primera línia tradicional Districte de negocis tradicional Zona secundària tradicional Noves àrees de centralitat Perifèria pròxima Barcelona ciutat. Barcelona ciutat. Barcelona ciutat. Àrea de Barcelona. Àrea de Barcelona. Av. Diagonal i pg. de Gràcia. Centre ciutat i Eixample Eixample dret i esquerre, Gran Via l’Hospitalet, Diagonal Zona Franca, Mas Blau, Parc central. zones limítrofs. Mar, 22@, Vila Olímpica i Port. Negocis Sant Cugat, Cornellà, Cerdanyola i Viladecans. 17 Locals comercials CARRERS I EIXOS COMERCIALS A BARCELONA El comerç de Barcelona sempre ha estat un element molt important en la història de la ciutat. El sector comer- cial és una de les activitats que millor reflecteix la mentalitat oberta dels habitants de Barcelona i el bon des- envolupament econòmic de la ciutat, hereva, d'altra banda, d'una fructífera trajectòria com a ciutat mediterrània de comerç. El volum de negoci del sector comer- cial ha ascendit a 32.664 milions d'euros durant l'any 2004, un 6,2% superior al de l'any anterior. Aquest DADES BÁSIQUES DE COMERÇ volum aporta el 15% del PIB de la ciutat i dóna feina a més de 163.000 Nombre d’establiments comercials 53.668 persones. Barcelona compta amb 17 • Comerç a l’engròs (26,6%) 14.280 eixos comercials a cel obert, repartits per tota la ciutat. Es tracta de trams • Comerç al detall (73,4%) 39.388 urbans on es produeix una gran con- Taxa desocupació 7,8% centració de comerços. En general són espais comercials amb una oferta dife- Preus mitjans de lloguer (€/m2/any) 600 renciada respecte del centre de la ciutat. Preu mitjà total de venda (€/m2) 2.000 Font: Elaboració pròpia basada en Global Property Alliance, KingSturge i Ajuntament de Barcelona 1.3.2 SÒL I NAUS E-1 INDUSTRIALS ZONIFICACIÓ DE L’OFERTA INDUSTRIAL DE BARCELONA E-1 L'oferta immobiliària per a activitats industrials de Barcelona és una de les D-2 més importants de l'arc mediterrani B-5 D-1 amb més de 12 milions de m 2. Tot i les C-3 B-4 limitacions per incrementar l'oferta ambE-1 D-1 nou sòl industrial, la regió metropolitana C-2 C-4 ofereix noves oportunitats entorn dels B-3 B-2 principals eixos viaris. La tendència general indica una progressiva conver- B-1 C-1 A-3 sió del sòl industrial més pròxim al cen- E-1 A-2 tre de Barcelona en sòl mixt d'oficines, A-1 magatzems i sòl residencial. E-1 Zona A Zona C PREUS MITJANS DEL SÒL I LES NAUS INDUSTRIALS Barcelonès, Baix llobregat Vallès Occidental, + altres Nau industrial de lloguer (€/m2/mes) 7,1 Zona B Zona D Nau industrial venda (€/m2) 1.175 Vallès Oriental, + altres Maresme, + altres Total venda sòl industrial (€/m2) 707,5 Zona E Font: Forcadell, King Sturge 18 Segona corona 1. PRESENTACIÓ ECONÒMICA COMPARATIVA DE PREUS DE LLOGUER. ESPAIS DE NEGOCIS A LES PRINCIPALS ZONES URBANES DE CIUTATS DEL MÓN (2004) LLOGUER Oficines €/m2/any Espais comercials €/m2/any Indústries €/m2/mes Amsterdam 345 1.600 65 Atenes 320 3700 85 Barcelona 260 600 80 Beijing 175 1.349 125 Berlín 288 2.280 72 Birmingham 418 4.732 91 Brusel·les 280 1.300 68 Buenos Aires 90 190 35 Chicago 270 1.321 104 Dublín 516 6.000 120 Hong Kong 461 3.664 45 Londres 908 7.882 190 Madrid 280 720 85 Manchester 396 5.047 84 Miami 265 209 74 Nova York 435 2.573 106 París 670 8.000 61 San Francisco 240 739 104 Shanghai 315 1.125 45 Taipei 172 1.059 136 Tòquio 720 575 138 Washington DC 370 530 116 Font: Global Aliance Property 19 1.3.3 OFERTA IMMOBILIÀRIA RESIDENCIAL Sarrià - Sant Gervasi Horta - Guinardó Nou Barris Les Corts Gràcia Sant Andreu L’Eixample Sant Martí Ciutat Vella Sants - Montjuïc L'HABITATGE PER DISTRICTES Durant el 2004 s'ha produït un repunt Preus de referència (2005) VENDA LLOGUER a l'alça del nombre d'habitatges nous Districtes Obra nova €/m2 Habitatge usat €/m2 Mitjana €/m2 al mercat. Barcelona va incrementar un 10,1% l'oferta d'habitatges dispo- Ciutat Vella 4.200 3.900 10,4 nibles. La construcció residencial s'ha L'Eixample 5.276 4.139 10,56 concentrat als districtes perifèrics Sants 3.827 3.573 11,24 amb més disponibilitat de sòl, majori- tàriament alliberat d'altres usos. Els Les Corts 4.393 4.402 12,93 habitatges nous han encarit el seu Sarrià - Sant Gervasi 7.856 4.906 12,9 preu de venda al voltant del 20,6%. D'altra banda, el mercat de lloguer ha Gràcia 4.335 4.006 11,21 mostrat una evolució més moderada i Horta - Guinardó 3.430 3.359 9,93 ha crescut entorn del 7,6%. Nou Barris 3.350 3.121 9,75 Sant Andreu 3.581 3.364 9,65 Sant Martí 3.636 3.700 11.15 Mitjana de Barcelona 4.493 3.813 10,91 20 Font: Patronat Municipal de l'Habitatge 1. PRESENTACIÓ ECONÒMICA 1.3.4 LOCALITZACIÓ Nom / tipus Descripició Adreça web L'Ajuntament de Barcelona, a través Consultors immobiliaris Les principals agències immobiliàriesinternacionals. internacionals establertes a del Sector de Promoció Econòmica, i Barcelona ofereixen una àmplia * el Centre d'Innovació i Desen- oferta de localitzacions i serveis. volupament Empresarial (CIDEM) Societat 22@bcn. Empresa pública que gestiona www.bcn.es/22@bcn assessoren i faciliten ajuda per a la la transformació del districte del Poblenou en un districte localització d'espais per a activitats tecnològic. Disposa d'informació econòmiques. A més a més, per a la sobre locals i oficines a la zona. recerca de diferents tipus d'immobles Pacte Industrial de Entitat de la regió metropolitana www.pacteind.org (oficines, locals, sòl i naus industrials la Regió Metropolitana. de Barcelona que informa sobre i habitatges) hi ha diferents empre- locals i naus industrials. ses, institucions, guies i adreces web Cimalsa. Centre Integral de Mercaderies www.cimalsa.es que en faciliten la localització. A con- i Activitats Logístiques, empresa pública que promou infraestructures tinuació us en destaquem algunes de i equipaments relacionats amb les més rellevants. la logística i els transports. Col·legi d'APIS. Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat www.apibcn.com Immobiliària de Barcelona i Província. Col·legi d'Administradors Col·legi d'Administradors de Finques www.coleadministradors.com de Finques. de Barcelona-Lleida. Centres de negocis. Barcelona i el seu entorn tenen una àmplia oferta de centres de negocis amb tot tipus d'espais i serveis * a les empreses. Vivers d'empreses. Dirigits a emprenedors amb www.barcelonactiva.es un projecte empresarial viable que volen crear una empresa i instal·lar-se a la ciutat. Empreses de reubicació Empreses que ofereixen tot tipus (Relocation). de serveis per facilitar la instal·lació de persones estrangeres a la ciutat. * Guies i portals La comercialització de locals, oficines immobiliaris. i habitatges també és realitza a través d'anuncis classificats en premsa, suplements immobiliaris de diaris i revistes, la publicitat específica * d'empreses immobiliàries, i també mitjançant portals immobiliaris a internet. 21 * Llistes d'adreces disponibles a l'Ajuntament de Barcelona i al CIDEM FIRES 1.4 I CONGRESSOS 1.4.1 FIRA DE BARCELONA induïda de 2.000 milions d'euros. Dels 1.4.2 CONGRESSOS, més de 70 salons organitzats per Fira CONVENCIONS La major part de l'activitat firal i de con- de Barcelona, alguns se situen en els I REUNIONS gressos que acull la ciutat es desenvo- primers llocs del rànquing firal euro- PROFESSIONALS lupa a Fira de Barcelona, que consti- peu: Alimentaria (sector d'alimentació i tueix un dels motors de l'activitat begudes), Sonimagphoto (àudio i foto- grafia), el Saló de l'Automòbil, Hispack, Barcelona ocupa el setè lloc mundialcomercial de la ciutat. Des de la seva creació, fa gairebé cent anys, aquesta Graphispag, Expoaviga, Caravaning i el al mercat de turisme de congressos i Saló Nàutic. convencions, segons dades de lafira és líder a l'Estat espanyol i una de Unió Internacional d'Associacions. Al les cinc primeres d'Europa en nombre quadre adjunt es donen algunes d'esdeveniments. Fira de Barcelona es compon de dos grans recintes: Montjuïc-1 i Montjuïc-2. dades que mostren aquest gran dina- Fira de Barcelona acull cada any més L'actual ampliació de les instal·lacions misme. De l'oferta d'espais per a l'or- de 30.000 empreses expositores i prop permetrà assolir els 355.000 m2 de ganització de congressos i conven- de 3.500.000 visitants. L'any 2004 recinte firal, el que la convertirà en la cions a la ciutat en destaca les segona fira més gran d'Europa. instal·lacions de Fira de Barcelona (ell'activitat firal va generar una economia Palau de Congressos i el Centre de Convencions), el nou Centre de Convencions Internacional de CONGRESSOS I REUNIONS PROFESSIONALS 2004 Barcelona (CCIB) i el Palau de Con- gressos de Catalunya. Així mateix, Barcelona Convention Bureau facilita Nombre de reunions Nombre de participants tot tipus d'informació i assessorament Congressos, jornades i cursos 374 Congressos, jornades i cursos 193.708 per a l'organització de congressos, reunions i viatges d'incentiu. Convencions i incentius 772 Convencions i incentius 166.627 Total 1146 Total 360.335 Font: Turisme de Barcelona, 2004 22 1. PRESENTACIÓ ECONÒMICA PALAU DE CONGRESSOS I CENTRE CENTRE DE CONVENCIONS PALAU DE CONGRESSOS DE CONVENCIONS DE LA FIRA INTERNACIONALS DE BARCELONA DE CATALUNYA DE BARCELONA (CCIB) Es va construir l'any 2001 i forma part Fira de Barcelona també destaca com El CCIB es va construir en motiu de la del Royal Complex, un complex de a organitzadora de congressos, esde- celebració del Fòrum Universal de les gran luxe format pel mateix Palau de veniments i convencions de caràcter Cultures de 2004. Actualment és el Congressos, l'hotel Juan Carlos I, The industrial i professional. És una de les centre de convencions més gran del Royal Fitness i The Royal Catering, quatre primeres institucions europees sud d'Europa i la seva construcció ha amb l'objectiu d'oferir uns serveis al del sector quant a nombre d'esdeve- suposat un pas de gegant per a la posi- màxim nivell i adequats a les necessi- niments. Compta amb el Palau de ció de Barcelona en l'activitat de turis- tats de cada client. Congressos, situat al recinte de me de congressos i convencions, ja que Montjuïc-1 i d'un centre de conven- ara la ciutat pot satisfer la demanda + Informació cions al recinte de Montjuïc-2. d'esdeveniments de més de 6.000 con- Tel. +34 93 364 44 00 gressistes i permet acollir 15.000 perso- info@pcongressos.com www.pcongresos.com nes en un sol espai. + Informació / Infofira Tel. 902 233 200 | +34 93 233 20 00 www.firabcn.es + Informació Tel. +34 93 230 10 00 BARCELONA CONVENTION BUREAU ccib@ccib.es (BCB) www.ccib.es BCB forma part de Turisme de Barcelona i és un programa especia- litzat en el suport a l'organització d'actes i la promoció de la ciutat com a seu de reunions. + Informació Tel. +34 93 368 97 00 bcb@barcelonaturisme.com www.barcelonaturisme.com 23 2. COM ESTABLIR-SE A BARCELONA FORMES 2.1 JURÍDIQUES A CATALUNYA HI HA DUES FORMES na que ha d'exercir l'activitat empre- Es considera treballador per compte BÀSIQUES D'EXERCIR UNA ACTIVITAT sarial sigui major d'edat (més de 18 propi o autònom aquell que realitza de EMPRESARIAL: anys) i que tingui capacitat legal sufi- manera habitual, personal i directa cient per desenvolupar-la. una activitat econòmica a títol lucra- Per compte propi, és a dir, constituint- tiu, sense subjecció per contracte de se com a autònom, amb responsabili- Els tràmits per iniciar l'activitat com a treball. tat il·limitada (patrimoni personal i autònom són més simples i menys empresarial), o mitjançant la creació costosos que per constituir una socie- Si un estranger vol desenvolupar la d'una societat, amb la responsabilitat tat, però l'autònom respon amb el seu seva activitat com a autònom serà limitada al patrimoni empresarial. patrimoni personal, present i futur, necessari que tingui capacitat legal dels deutes de l'empresa. per desenvolupar una activitat empre- Escollir la forma jurídica adequada a sarial de conformitat amb la llei nacio- l'activitat depèn de l'estratègia i els Quan es fixi un establiment on explo- nal del país d'origen i que obtingui interessos de l'inversor. El marc legal tar la seva activitat, la denominació de una autorització a la Subdelegació del existent permet un ampli ventall de l'establiment serà la de la persona Govern (el permís de treball i residèn- possibilitats que s'ajustin de manera física titular del negoci (tot i que cia corresponent). flexible a les necessitats particulars podrà actuar sota un nom comercial de cada inversor. diferent). Els autònoms tenen un 2.1.2 LA SOCIETAT règim especial de la Seguretat Social 2.1.1 L’AUTÒNOM anomenat RETA (règim especial de Es pot considerar la forma més habi- treballadors autònoms), amb la seva tual d'inversió. La legislació espanyo- És la figura idònia per al supòsit en regulació pròpia i diferenciada dels la preveu diverses formes jurídiques què una persona física vulgui exercir, treballadors per compte d'altre. Els de societat, entre les quals destaquen en nom propi, una activitat empresa- treballadors que contracti l'autònom la Societat Anònima (SA) i la Societat rial de forma habitual. Els únics requi- es donaran d'alta en el règim general de Responsabilitat Limitada (SL), que sits que exigeix la llei és que la perso- de la Seguretat Social. es caracteritzen per limitar la respon- sabilitat dels inversors a la seva apor- tació social. 25 La Societat Anònima (SA) és recoma- tors siguin rellevants, com aliances ra un procés de constitució molt sim- nable per a grans empreses i/o pro- d'empreses o societats de cartera. ple i ràpid (24 h) a través de l'ús de jectes, tant comercials com indus- formes estàndard i mitjans de comu- trials, amb necessitat d'una inversió Tanmateix, en cas que l'empresari nicació electrònics. A més a més, substancial de capital, que pot ésser sigui una persona jurídica estrangera, simplifica les obligacions comptables obtingut a través de l'oferta d'accions és bastant habitual la constitució d'un i té un alt grau de flexibilitat. Està dis- al públic. ens sense personalitat jurídica pròpia, senyada per a petits negocis i empre- com ara una sucursal o una oficina de saris individuals. No obstant, moltes empreses mitja- representació. nes també trien aquesta forma jurídi- A continuació trobareu el quadre ca per la facilitat amb la que es poden Altres estructures poden ser interes- resum de les formes jurídiques més transmetre les seves accions. Cal sants per a projectes particulars d'im- freqüents. tenir en compte que hi ha determi- plantació, com les Societats Civils nats sectors en els que la inversió Privades, les Agrupacions d'Interès s'ha de fer obligatòriament mitjançant Econòmic i les Societats cooperatives, una Societat Anònima: el sector ban- tot i que s'utilitzen menys perquè la cari, l’assegurador, televisió, etc. responsabilitat de l'inversor és il·limi- tada. D'altra banda, la seva gran flexi- La Societat de Responsabilitat Limi- bilitat de funcionament i determina- tada (SL) és la forma que adopten des especialitats del seu règim fiscal generalment les petites i mitjanes els pot fer avantatjoses per a determi- empreses a causa del menor capital nats projectes. social mínim requerit. De totes mane- res, el seu alt grau de flexibilitat pel Una altra forma societària és la que fa a la gestió i l'organització, Societat Limitada de Nova Empresa, també la fa atractiva per crear grans un subtipus nou de Societat de empreses per a les quals aquests fac- Responsabilitat Limitada que incorpo- RESUM DE LES PRINCIPALS FORMES D’ACTUACIÓ EMPRESARIAL A BARCELONA Autònom Societat Limitada Societat Anònima Sucursal Oficina de representació Capital dividit. No en té. Participacions Accions. No té capital No té capital socials. social propi. social propi. Capital mínim. El suficient per 3.005,06 €, 60.101,21 €, com Dotació assignada. Recursos propis de dur a terme l’activitat. desemborsats en a mínim s’ha de l'empresa matriu. la constitució. desemborsar un 25% No es quantifica com del capital mínim en el inversió estrangera. moment de la constitució. Tràmits públics. No són necessaris. Escriptura pública Escriptura pública Escriptura pública Escriptura pública Registre Mercantil. Registre Mercantil. Registre Mercantil. Registre Mercantil. Personalitat jurídica. No en té. Pròpia de la societat. Pròpia de la societat. Empresa matriu Empresa matriu estrangera. estrangera. Responsabilitat. Il.limitada. Limitada a Limitada a Il·limitada per a Il·limitada per a les aportacions. les aportacions. l’empresa matriu. l’empresa matriu. 26 2. COM ESTABLIR-SE A BARCELONA TRÀMITS PER POSAR EN MARXA 2.2 UNA ACTIVITAT EMPRESARIAL Els tràmits per constituir una empresa caràcter previ haurà d’obtenir el per- - El Número d’Identificació d’Estran- depenen del tipus de forma jurídica mís de residència i treball referit en gers (NIE) a qualsevol Oficina de la amb què l'inversor la vulgui articular. l'apartat 2.1.1 i 2.4. En alguns casos, Subdelegació del Govern o Consulat/ Els terminis de constitució seran dife- i depenent de l'activitat que es vulgui Ambaixada espanyols. rents en funció de la forma jurídica desenvolupar, per a l’obtenció del - Declarar o obtenir l’autorització de la que s'esculli. A continuació exposa- permís de residència i treball es inversió a la Direcció General de rem de manera esquemàtica els proce- requerirà la convalidació i homologa- Comercio e Inversiones (Registre diments corresponents a les formes ció del títol corresponent. d’Inversions Estrangeres) del Minis- jurídiques més utilitzades a Catalunya. teri d’Economia. En el cas que un soci d’una societat S'ha de tenir en compte que, en cas (SA/SL) sigui estranger, a part de Els administradors d’una societat (SA / que l’autònom sigui estranger, a part seguir els tràmits que s’esmenten en SL) que siguin estrangers tansols hau- de dur a terme els tràmits que s'es- el quadre 2.2.2 següent, haurà d’ob- ran d’obtenir el NIE. menten al quadre 2.2.1 següent, amb tenir: 2.2.1 TRÀMITS PER CONSTITUIR-SE COM A AUTÒNOM Tràmits Descripció Institució/Organisme 1. Declaració censal d'obtenció del Codi Presentació de l'imprès oficial 036 per obtenir el Qualsevol delegació de l'Agència Estatal de d'Identificació Fiscal provisional (CIF) CIF provisional, que coincideix amb el NIF de l'Administració Tributària corresponent al Alta dels següents impostos: impost l'autònom. Aquest tràmit serveix per identificar domicili. sobre el valor afegit (IVA) i impost l'activitat de negoci a efectes fiscals i comunicar Termini: abans d'iniciar l'activitat.. sobre activitats econòmiques (IAE). l'inici d'activitat a l'administració. Pel que fa a l'IAE, els autònoms estan exempts del pagament d'aquest impost, però han de donar informació censal mitjançant aquesta declaració. 2. Obtenció de les llicències, les autoritzacions Varien en funció del tipus d'activitat empresarial. Administracions públiques: autonòmica i local. i els registres administratius preceptius. Termini: abans d'iniciar l'activitat. 3. Alta al règim especial de treballadors Obligació d'inscripció al RETA dels autònoms que Tresoreria de la Seguretat Social provincial. autònoms (RETA). actuen com a empresaris individuals, model de la Termini: 30 dies següents a l'inici de l'activitat. targeta TA-1. 4. Alta de l’empresa a la Seguretat Social Obligació d'inscripció de l'empresa a la Seguretat Tresoreria de la Seguretat Social provincial. per afiliar els treballadors. Social per procedir a l'afiliació dels treballadors, Termini per a donar-se d'alta: 30 dies model de la targeta TA-1 per a la primera afiliació següents a l'inici de l'activitat. i model de targeta TA-2 amb dades de l'empresa i Termini per donar d'alta als treballadors: dades dels treballadors. entre 1 dia i 60 dies abans de l'inici de la relació laboral. 5. Comunicació d'obertura del centre Obligació de comunicar l'obertura del centre de Delegació provincial Servei Territorial de treball. treball on es desenvoluparà l'activitat. del Departament de Treball. Termini: 30 dies després de l'obertura del centre. 6. Legalització dels llibres registre. Són els llibres de registre laboral, els llibres fiscals Inspecció de Treball per als llibres laborals i i els llibres comptables (Llibre diari, Llibre d'inven- el Registre Mercantil corresponent al domicili tari i Comptes anuals). per als llibres comptables i fiscals. El termini total aproximat és d’una setmana. (al marge de les autoritzacions administratives necessàries) 27 2.2.2 TRÀMITS PER CONSTITUIR-SE COM A SOCIETAT (SA / SL) Tràmit Descripció Institució/Organisme 1. Certificació negativa de Denominació Social. Acredita que la denominació social escollida no coincideix amb la Registre Mercantil Central. de cap altra societat ja existent. La denominació queda reservada per un període de 15 mesos. La certificació, però, té una vigència de dos mesos, tot i que es pot renovar i cal aportar-la a l'acte de constitució davant de notari. 2. Obertura d'un compte corrent i sol·licitud del A fi d'ingressar el capital social mínim i acreditar-ho davant de Qualsevol banc o caixa d'estalvis. certificat del dipòsit bancari del capital social. notari quan s'atorgui l'escriptura de constitució de la societat. 3. Redacció dels estatuts socials. Estableixen les regles imprescindibles per al funcionament de la societat. Despatx d'advocats. 4. Atorgament de poders. Acte pel qual el soci que eventualment no pot assistir a l'acte de Notaria. constitució de la societat davant de notari dóna facultats a una altra persona per a que comparegui en nom seu. També es pot atorgar a l'estranger si s'hi incorpora la postil·la del Conveni de la Haia de 1961 (segell que permet que el poder atorgat a l'estranger tingui efecte a Espanya). 5. Atorgament de l'escriptura de constitució És l'acte de compareixença dels socis, o els seus representants, davant Notaria. de la societat. de notari mitjançant el qual es formalitza la constitució de la societat. 6. Declaració censal d'obtenció del Codi Presentació de l'imprès oficial (036) per obtenir el CIF provisional, Qualsevol delegació de l'Agència Estatal de d'Identificació Fiscal provisional (CIF). el qual identifica la societat a efectes fiscals, i comunicació a l'ad- l'Administració Tributària corresponent al domi- Alta dels impostos següents: ministració de l'inici d'activitat de la societat. Es produeix l'alta cili fiscal de la societat. Termini: abans d'iniciar - Impost sobre el valor afegit (IVA). automàtica amb el mer tràmit de presentació de l'imprès 036. Les l'activitat. - Impost de societats (IS). empreses de nova creació estan exemptes del pagament de l'IAE - Impost sobre activitats econòmiques (IAE). durant els dos primers anys d'exercici. Posteriorment només estan subjectes a aquest impost a partir d'un cert nivell de facturació. 7. Pagament de l'impost de transmissions És un 1% del capital social i és necessari per inscriure la societat Direcció General de Tributs de la Generalitat de patrimonials i actes jurídics documentats al Registre Mercantil. Catalunya. Termini: durant el mes següent a l'ator- (ITP i AJD). gament de l'escriptura de constitució de la societat. 8. Inscripció al Registre Mercantil. Dóna publicitat a la constitució de la societat per la qual adquireix Registre Mercantil corresponent al domicili de la personalitat jurídica. societat. Termini: durant els dos mesos següents a l'atorgament de l'escriptura de constitució de la societat. 9. Obtenció de les llicències, les autoritzacions i Varien en funció del tipus d'activitat empresarial. Administracions públiques (autonòmiques i els registres administratius preceptius. locals). Termini: abans d'iniciar l'activitat. 10. Inscripció de l'empresa a la Seguretat Obligació d'inscripció de l'empresa al règim corresponent de la Direcció Provincial de la Tresoreria Territorial de Social. Seguretat Social. la Seguretat Social corresponent al domicili de la societat. Termini: abans d'iniciar l'activitat i de realitzar la primera contractació de caràcter laboral. 11. Alta i afiliació dels treballadors a la Obligació a l'afiliació dels treballadors, model de la targeta TA-1 per Direcció Provincial de la Tresoreria Territorial de la Seguretat Social. la primera afiliació i model de targeta TA-2 amb dades de l'empre- Seguretat Social corresponent al domicili de la sa i dades dels treballadors. societat. Termini: abans de la incorporació dels treballadors. 12. Comunicació d'obertura del centre Comunicació a l'autoritat laboral competent de l'inici d'una nova Departament de Treball de la Generalitat de de treball. activitat, de qualsevol tipus, amb independència que l'empresa Catalunya. Termini: 30 dies següents de l'ober- contracti o no. tura del centre. 13. Obtenció del Codi d'Identificació Fiscal Obtenció de la targeta definitiva del CIF. Qualsevol delegació de l'Agència Estatal de definitiu (CIF). l'Administració Tributaria corresponent al domi- cili fiscal de la societat. Termini: 6 mesos des del'expedició de la targeta provisional (Tràmit 6). 14. Legalització dels llibres societaris. Són 4 llibres: el Llibre diari, el Llibre d'inventaris i de comptes Registre Mercantil corresponent al domicili anuals, el Llibre d'actes i, en cas de ser un soci únic, el Llibre de de la societat. registre de contractes amb el soci únic. El termini total aproximat és de 30 dies. (al marge de les autoritzacions administratives necessàries i de la inscripció al Registre Mercantil) 2. COM ESTABLIR-SE A BARCELONA 2.2.3 TRÀMITS PER CONSTITUIR UNA SUCURSAL / OFICINA DE REPRESENTACIÓ Els tràmits són similars als de la constitució d'una societat, si bé cal destacar-ne les particularitats que s'indiquen a continuació: Tràmits Descripció Institució/Organisme 1. Atorgament de l'escriptura S'haurà d'aportar la següent documentació de la Notaria. de constitució de la sucursal / oficina matriu estrangera: de representació. - Acord de l'òrgan social corresponent amb relació a la decisió de constituir la sucursal o l'oficina de representació. - Atorgament de poders per al representant/admi- nistrador de la sucursal o oficina de representació. - Certificat del registre o organisme competent de l'estat de la matriu que confirmi la validesa de l'e- xistència de la matriu, i la vigència dels seus esta- tuts i els càrrecs dels seus administradors. 2. Obertura d'un compte corrent Tot i que no es requereix un capital mínim, caldrà Qualsevol banc o caixa d'estalvis. i transferència de fons. dotar-la dels fons necessaris per poder dur a terme la seva activitat. RÈGIM FISCAL, 2.3 IMPOSTOS I DEDUCCIONS 2.3.1 IMPOSTOS Hem de diferenciar entre l'impost que es basa en una escala progressiva paguen les persones físiques (impost de tipus entre el 15% i el 45%. La pressió fiscal a Catalunya, d'acord sobre la renda de les persones físiques, amb la normativa legal existent a IRPF) i l'impost que paguen les perso- Els increments i les disminucions patri- l'Estat espanyol, és una de les més nes jurídiques (impost sobre societats, monials (en general, vendes de béns baixes de l'eurozona. IS). La principal diferència és que l'IS que no siguin existències de l'activitat sempre fa servir la comptabilitat i l'IRPF, econòmica) tributen al tipus fix del A través d'aquest apartat, l'inversor amb caràcter general, no la requereix, 15% (un dels més baixos d'Europa). estranger es pot familiaritzar amb les encara que sí que existeixen registres principals figures tributàries existents d'ingressos i despeses. al nostre país i comprovar les possi- Per als treballadors estrangers despla- bles influències que poden tenir A més a més, existeix un règim especial çats a Espanya existeix un règim que sobre l'activitat empresarial. de mòduls d'IRPF (en què el rendiment permet reduir el cost per a l'empresa, ja es calcula en funció de paràmetres que la tributació del salari (normalment El sistema fiscal vigent a Barcelona objectius) si s'acompleixen els límits pactat en net) és només del 25%. comprèn diversos impostos que establerts per la normativa per a deter- podem classificar en directes, indi- minades activitats, sobretot petits nego- cis com bars i sabateries. - L'impost sobre societats (IS) grava lesrectes i locals: rendes obtingudes per les persones - L’Impost sobre la Renda de les jurídiques o societats. El tipus imposi-Imposició directa: són els impostos tiu general és del 35%. No obstant que graven l'obtenció de renda. Les Persones Físiques (IRPF) és un activitats econòmiques tributen per la impost de caràcter progressiu que això, les empreses de dimensió reduï- grava la renda disponible, és a dir, el da (les que tenen una xifra de negocidiferència entre ingressos i despeses. total de renda obtinguda durant l’any inferior a 8 milions d'euros) tributen al natural menys determinats mínims 30% per als primers 120.202,42 vitals establerts per llei. La tributació euros de benefici. 29 Així mateix, el tipus impositiu es Imposició indirecta: són els impostos tats (ITP-AJD): afecta les transmis- redueix notablement quan s'apliquen que graven el consum. Hi ha dos sions entre no-empresaris i també alguns beneficis fiscals establerts grans impostos indirectes: l’Impost determinades operacions amb legalment, entre els quals destaquen sobre el Valor Afegit (IVA) i l’Impost immobles. les activitats de recerca, desenvolu- sobre transmissions patrimonials i pament i innovació. actes jurídics documentats (ITP- Impostos locals: els ajuntaments gra- AJD). ven l'activitat econòmica amb diver- Addicionalment, la deducció per rein- - Impost sobre el valor afegit (IVA): sos impostos: versió dels beneficis permet tributar al afecta l'activitat empresarial i, en 15% les plusvàlues obtingudes en última instància, el suporten els - Impost sobre activitats econò- determinats actius, sempre que es consumidors. miques (IAE): aquest impost es cal- reinverteixi l'import obtingut en la seva cula en funció de paràmetres transmissió en les condicions legal- - Impost sobre transmissions patri- objectius, com l’activitat i els ment establertes. monials i actes jurídics documen- metres quadrats del local. Existeix QUADRE GENERAL DELS PRINCIPALS IMPOSTOS D’UN NEGOCI A CATALUNYA IMPOST SOBRE LA RENDA DE PERSONES FÍSIQUES (IRPF) (PERSONA FÍSICA): Escala progressiva entre el 15% i el 45%. IMPOSTOS DIRECTES: pels beneficis obtinguts per l’activitat econòmica IMPOST SOBRE SOCIETATS (IS) (PERSONA JURÍDICA): Tipus general 35%, amb determinades deduccions. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA) S’apliquen tres tipus impositius diferents: 4%, 7% o 16%. IMPOSTOS INDIRECTES: IMPOSTOS pel consum fet IMPOST DE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS (ITP) Per determinades adquisicions d’immobles: 7%. Per constitució d’una societat: 1%. IMPOST SOBRE ELS BENS IMMOBLES (IBI) Per la pertinença d’immobles. IMPOSTOS LOCALS: IMPOST D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES (IAE) per altres conceptes Per l’exercici d’activitats (només societats). ALTRES IMPOSTOS Per la recollida de residus, tinença de vehicles, etc. 30 2. COM ESTABLIR-SE A BARCELONA una exempció per a les persones 2.3.2 PRINCIPALS A més a més, s'ha d'incidir en la pos- físiques i per a les empreses amb DEDUCCIONS sibilitat d'obtenir una certificació una xifra de negoci inferior a FISCALS PER administrativa de l'import de la 1.000.000 d'euros. LA INVERSIÓ deducció, de manera que s'obté una ESTRANGERA seguretat jurídica plena de la deduc- - Impost sobre Béns Immobles (IBI): ció aplicada. També poden aplicar grava la tinença de béns immobles i Barcelona ofereix un dels millors aquesta deducció: el seu import depèn del valor de règims de deduccions fiscals per acti- l’immoble i del tipus que fixi l’ajun- vitats de recerca, desenvolupament i - Empreses que realitzin tasques tament. innovació tecnològica per a empreses d'R+D contractades per empreses a nivell mundial. Aquest marc fiscal estrangeres sense estar establertes - Altres impostos locals, com l'impost espanyol d'R+D+I és reconegut per la permanentment a Espanya. En sobre construccions, obres i ins- patronal Europea (UNICE) com el aquest cas, l'empresa espanyola tal·lacions (ICIO), que es paga en millor de l'OCDE (Organització per a podrà considerar com a despeses funció del valor de determinades la Cooperació i el Desenvolupament d'R+D les associades a projectes obres; l'impost sobre l'increment de Econòmic). d'R+D encarregats per empreses valor dels terrenys de naturalesa estrangeres. urbana (IIVTNU), plusvàlua munici- pal que grava la transmissió d'im- Deduccions per recerca, desenvolupa- - Filials de multinacionals establertes mobles, o l'impost sobre vehicles de ment i innovació (R+D+i): les deduc- a Espanya, que realitzin activitats tracció mecànica, que grava la cions poden arribar a ser des del 10% d'R+D des d'Espanya per als esta- tinença de vehicles que poden tenir fins al 70%. bliments del grup a l'estranger, rellevància en funció de l'activitat de poden sol·licitar la deducció fiscal l'empresa. per a activitats d'R+D+I per les des- peses realitzades a l'estranger fins al 25% de l'import total invertit al pro- jecte, sempre que la part principal es realitzi a Espanya. DEDUCCIÓ FISCAL PER ACTIVITATS D’R+D+I Activitats de recerca i desenvolupament Despeses corresponents a projectes de R+D. 30-50% Despeses de personal per a investigadors qualificats 20% addicional dedicats en exclusiva en aquestes activitats. Despeses relacionades amb els projectes de recerca 20% addicional i desenvolupament contractats amb universitats, agències públiques de recerca o centres d'innovació i tecnologia. Inversions en elements d'immobilitzat material 10% i immaterial (excloent els béns immobles i terrenys) destinats exclusivament a activitats de R+D. Activitats d'innovació tecnològica Despeses corresponents a projectes d'innovació tecnològica 15% contractats amb universitats, agències públiques de recerca o centres d'innovació i tecnologia. Despeses corresponents a disseny industrial i enginyeria 10% de processos de producció. Despeses corresponents a l'adquisició de tecnologia avançada 10% en forma de patents, llicències, saber fer i dissenys (límit a 1 milió d’euros). Despeses corresponents a en l'obtenció d'un certificat 10% de compliment de les normatives de qualitat ISO 9000, GMP o semblants. 31 Espanya també compta amb un dels Aquest règim té uns incentius millors règims fiscals per a empreses que els d'Holanda. Durant l'any 2004, ETVE/holding més favorable del món. 6.605 milions d'euros (el 89% de la inversió estrangera de caràcter finan- Entitat de tinença de valors estrangers cer a Espanya) s'han canalitzat mit- (ETVE/holding): jançant aquest règim. Aquestes Aquest règim està pensat fonamental- societats, a més a més, poden desen- ment per a aquells grups internacio- volupar altres activitats. nals que volen disposar d'un centre per gestionar les seves participacions Altres incentius que també són inte- a diversos països. L'únic requisit és ressants fan referència a la tributació constituir una societat a Espanya i aplicada a l’IRPF: aportar valors de les empreses partici- pades (sempre que suposin una par- Règim de treballadors desplaçats a ticipació mínima del 5% o inferior, Espanya: La conjunció d'aquests règims però amb un cost superior a 6 milions És un règim que permet desplaçar (deduccions per R+D+I, ETVE i treba- d'euros, i sempre que les empreses treballadors a Espanya i reduir el cost lladors desplaçats a Espanya), junta- participades desenvolupin activitats per l'empresa, ja que la tributació del ment amb una alta qualitat de vida, fa econòmiques). salari (normalment pactat en net) que Barcelona esdevingui un lloc només és del 25% enfront del 45% especialment atractiu per situar cen- Aquest règim fiscal privilegiat permet general. tres de recerca i desenvolupament i que aquesta ETVE no tributi pels centres de gestió d'empreses, tas- imports rebuts com a dividends de les Aquest règim s'aplica durant l'any ques que es poden unificar en una societats participades no residents i d'adquisició de la residència a societat, la qual cosa fa que es que els seus socis no paguin pels Espanya i els cinc següents. puguin gaudir d'importants avantat- imports distribuïts per l'ETVE. ges fiscals. PERMISOS 2.4 DE TREBALL I RESIDÈNCIA Els estrangers extracomunitaris que UE15: vulguin exercir qualsevol activitat Bèlgica, Dinamarca, UE + EEE + SUÏSSA Alemanya, Grècia, Espanya, lucrativa, laboral o professional han França, Irlanda, Itàlia, de tenir més de 16 anys, visat i per- Poden treballar i residir a Espanya sense necessitat d’obtindre cap permís*. Luxemburg, Països Baixos, Austria, Portugal, Finlàndia, mís de treball i residència (autoritza- Suècia i Regne Unit. ció). Aquest permís els permetrà, a Països nova incorporació: més a més de treballar, residir a República Txeca, Estònia, Espanya. Xipre, Letònia, Lituània, ALTRES Eslovènia, Hongria, Malta, Polònia, Eslovàquia. Els ciutadans de tota la Unió Europea Per poder residir i treballar a Espanya han d’obtenir un permís específic i reunir els requisits exigits a la llegislació d’estrangeria. Els principals són: no necessiten ni el visat ni el permís UE25: UE15+Països nova de residència, ja que la llibertat de -Treball i residència per compte pròpi. incorporació moviment a la UE s'aplica tant a les -Treball i residència per compte d’altre. EEE (Espai Econòmic mercaderies i al capital com a les -Permís de treball per a treballadors de temporada. Europeu): UE25 + Islàndia, Noruega, persones. -Permís de treball per a treballadors transnacionals. Liechtenstein i Suïssa *De forma transitòria, fins al maig de 2006, els treballadors de països de nova incorporació a la UE, excepte Malta i Xipre, han d'obtenir un permís per poder residir i treballar a Espanya. 32 © Parc Científic de Barcelona, Raimon Solà. 2. COM ESTABLIR-SE A BARCELONA 2.4.1 PERMISOS DE TREBALL PER COMPTE PROPI L'ESTRANGER ÉS RESIDENT LEGAL A ESPANYA ACTUALMENT? Un estranger que vulgui treballar per compte propi ha de presentar dues sol·licituds: 1- La del permís de residència (a Espanya) SI NO 2- La del visat de residència (al país d'origen) No necessita visat de residència. Cal realitzar dues sol·licituds: L'ordre en què s'han de presentar pot Ha de presentar la sol·licitud de per- variar en funció de diferents factors, tal mís de treball inicial directament a 1) Sol·licitud de visat de residència i com es mostra en la taula següent: l'Oficina d'Estrangers a Espanya. laboral per compte propi (a l'ofi- cina consular d'Espanya, al país on la persona interessada resi- deix actualment). 2) Sol·licitud de permís de residèn- cia inicial. Si l'estranger es troba a Espanya Si es troba al seu país d'origen ha temporalment pot presentar la de presentar la sol·licitud de visat sol·licitud de permís de treball ini- de residència laboral a l'oficina cial directament a l'Oficina consular espanyola i, quan obté el d'Estrangers a Espanya i després visat, entrar a Espanya i presentar tramitar la sol·licitud de visat a l'ofi- la sol·licitud de permís de treball cina consular espanyola al seu inicial a l'Oficina d'Estrangers a país. Quan obté el visat entra a Espanya. Espanya com a resident i ha de presentar la còpia del visat a l'Oficina d'Estrangers a Espanya. Ha d'esperar la resolució de concessió del permís de treball per INICIAR LA SEVA ACTIVITAT EMPRESARIAL. Nota: De forma transitòria, fins al maig de 2006, els treballadors de països de nova incorporació a la UE han d'obtenir un permís per poder residir i treballar a Espanya. 33 2.4.2 PERMISOS DE TREBALL I RESIDÈNCIA PER COMPTE D’ALTRE EMPRESA TREBALLADOR ESTRANGER La informació i els impresos es troben a l'Oficina d'Estrangers a L'estranger és resident legal a Espanya actualment?: Espanya o a la pàgina web. El treballador forma part dels grups següents?: - Alts directius, càrrecs de confiança o personal altament qualificat. - Prestadors de serveis (instal·lació de línies productives, formació, etc.) SI NO NO SI El treballador no neces- Es presenta la sol·lici- sita visat de residència. tud del visat de resi- Ha d'anar a una ofici- L'empresa presentarà la dència laboral per na de treball de la sol·licitud del permís compte d'altre a l'am- Generalitat (OTG) per de treball inicial a baixada d'Espanya de gestionar «l'oferta de Espanya. la localitat on resideixi. treball». Ha de presentar la sol·licitud del permís de treball inicial a l'Oficina d'Estrangers a Espanya. El treballador és resident legal a Espanya? Si l’estranger es troba a Si l’estranger es troba Espanya temporalment: al seu país: L’empresa L'empresa presenta la fa arribar al treballador sol·licitud de permís de el resguard de la treball inicial a l'Oficina sol·licitud. NO SI d'Estrangers a Espanya i en lliura el resguard al treballador. El treballa- El treballador presenta dor, o un representant, personalment la sol·li- tramita la sol·licitud de citud a l’ambaixada visat a l'ambaixada d'Es- d’Espanya al seu país. panya al seu país. L'empresa envia el resguard de sol·licitud al treballador. L'empresa i el treballador queden a l'espera de rebre la resolu- Quan el treballador tingui el visat, ha d'entrar a Espanya i apor- ció del permís de treball. tar-ne la còpia corresponent a l'Oficina d'Estrangers. En cas que la resolució sigui favorable PERMÍS DE TREBALL I RESIDÈNCIA ES CONTRACTA EL TREBALLADOR. PER COMPTE D’ALTRI. 34 Nota: De forma transitòria, fins al maig de 2006, els treballadors de països de nova incorporació a la UE han d'obtenir un permís per poder residir i treballar a Espanya. 2. COM ESTABLIR-SE A BARCELONA RÈGIM 2.5 LABORAL Una part molt important del patrimo- En aquest sentit, la relació de treball A continuació us expliquem breu- ni de Barcelona és la gent: uns recur- amb el personal de l'empresa s'arti- ment les característiques del contrac- sos humans molt eficients i altament cula mitjançant el contracte de treball te de treball, els diferents tipus de qualificats que garantiran que l'em- regulat a l'Estatut dels treballadors. contracte i les bonificacions que presa funcioni sense problemes. poden aplicar les empreses segons la tipologia de contracte que facin o el col·lectiu al qual va dirigit: 2.5.1 EL CONTRACTE DE TREBALL Majors d'edat. QUI EL POT Menors d'edat emancipats. SUBSCRIURE? Menors d'edat entre 16 i 18 anys amb autorització paterna. Estrangers, d'acord amb la legislació d'estrangeria. Es pot formalitzar de paraula, excepte en els casos en què la llei obliga que es formalitzi per escrit (formació, pràcti- COM ES ques, per obra o servei determinat, de duració determina- FORMALITZA? da de més de quatre setmanes, a temps parcial, fix discon- tinu, de relleu, treballadors contractats a Espanya per pres- tar serveis per a empreses espanyoles a l'estranger). EL CONTRACTE DE TREBALL (I) És optatiu. Si s'estableix, es regula amb el que en disposa el conveni col·lectiu. PERÍODE En defecte de conveni, no podrà excedir de 6 mesos per a DE PROVA tècnics titulats o 2 mesos per a la resta de treballadors (3 mesos en empreses de menys de 25 treballadors). Implica que qualsevol de les parts pot rescindir el contracte per voluntat pròpia sense al·legar causa ni preavís. El contracte de treball pot ser indefinit o temporal. En principi, qualsevol contracte és indefinit i a jornada DURADA completa, si al contracte no es disposa el contrari. La contractació temporal requereix l'existència d'una de les causes previstes a la legislació vigent. 35 EMPRESARI Dirigir/organitzar la feina del treballador. Aplicar una política d'higiene i seguretat en el treball. DRETS Altres drets que s'hagin pactat en el contracte. Té dret al compliment de les obligacions establertes per al treballador. Actuar en pro del compliment dels drets dels treballadors. Registrar el contracte a les oficines de treball. Donar una còpia bàsica del contracte als representants OBLIGACIONS legals dels treballadors. Donar d'alta el treballador al règim corresponent de la Seguretat Social. Altres obligacions que s'hagin pactat en el contracte. EL CONTRACTE DE TREBALL (II) TREBALLADOR Ocupació efectiva durant la jornada de treball. Promoció i formació a la feina. No-discriminació per accedir al lloc de treball. DRETS Integritat física i intimitat. Rebre la remuneració pactada i de forma puntual. Altres drets pactats en el contracte. Complir les obligacions conforme als principis de bona fe i diligència. Complir les mesures de seguretat i higiene. Complir les ordres i instruccions de l'empresa. OBLIGACIONS No realitzar la competència a l'empresa amb la mateixa activitat. Contribuir a millorar la productivitat. Altres obligacions establertes al contracte. 36 © Centre de Realitat Virtual. 2. COM ESTABLIR-SE A BARCELONA 2.5.2 TIPOLOGIA DE CONTRACTES de possibilitats de contractes perma- empleats catalans treballen amb con- nents o temporals, la qual cosa per- tractes temporals, la qual cosa dóna Des de la perspectiva de la durada de met a les empreses cobrir totes les una major flexibilitat a les empreses. la relació laboral hi ha tota una sèrie necessitats de personal. El 25% dels PRINCIPALS CONTRACTES INDEFINITS Tipus de contracte Requisits i característiques Indefinit ordinari a temps complet. El contracte de treball indefinit es caracteritza principalment per la durada il·limitada. S'estableix la presumpció legal de contracte indefinit quan: - L'empresa no dóna d'alta el treballador al règim pertinent de la Seguretat Social. - Es formalitza incomplint la llei per evitar la contractació indefinida. Hi ha una presumpció que el contracte és indefinit, tret de que es disposi el contrari al mateix contracte. Indefinit ordinari a temps parcial. Concertat a temps parcial, és el contracte concertat per un nombre d'hores al dia, a la set- mana, al mes o a l'any, inferior a la jornada de treball d'un treballador comparable a temps complet. S'entén per «treballador comparable a temps complet», un treballador a temps complet de la mateixa empresa o centre de treball, amb el mateix tipus de contracte de tre- ball i que dugui a terme un treball idèntic o semblant. Contracte de treball per a la realització És el contracte indefinit concertat per realitzar treballs que tinguin el caràcter de fixos discon- de treballs fixos discontinus. tinus i que no es repeteixin en dates concretes dins del volum normal de l'activitat de l'em- presa. Als treballadors fixos discontinus que es repeteixin en dates concretes se'ls aplicarà la regulació del contracte a temps parcial amb caràcter indefinit. És aquell contracte de treball formalitzat amb un treballador minusvàlid que tingui unes Contracte indefinit per a la contractació característiques determinades (per exemple, un grau mínim de minusvalidesa del 33%). de treballadors minusvàlids. Hi ha una subvenció de 3.906,58 euros per cada contracte de treball a jornada completa d'un treballador minusvàlid. Si es concerta a temps parcial, la subvenció es reduirà proporcionalment a la jornada pactada. També hi ha bonificacions a la quota empresarial per contingències comunes. PRINCIPALS CONTRACTES TEMPORALS Tipus de contracte Requisits i característiques Contracte per a la formació. L'objecte d'aquest contracte és l'adquisició de la formació teòrica i pràctica necessària per al desenvolupament adequat d'un ofici o lloc de treball qualificat. En general, es pot fer a treba- lladors que siguin majors de 16 anys i menors de 21 anys que compleixin determinats requi- sits. S'ha d'enviar per escrit i la durada màxima és d'entre sis mesos i dos anys (amb un màxim de dues pròrrogues de sis mesos). Contracte en pràctiques. És el contracte formatiu amb un treballador que posseeixi una titulació universitària o de formació professional de grau mitjà o superior, o el títol oficialment reconegut com a equivalent. Aquest lloc de treball l'hauria d'habilitar per a l'exercici professional i li hauria de permetre obtenir la pràctica professional adequada per als estudis cursats. S'ha de formalitzar per escrit i la durada màxima és d'entre sis mesos i dos anys (amb un màxim de dues pròrrogues de sis mesos). És el contracte per realitzar obres o serveis amb autonomia i substantivitat pròpia dins de Contracte d'obra o servei determinat. l'activitat de l'empresa. L'execució, encara que limitada en el temps, té, en principi, una durada incerta. S'ha de formalitzar per escrit i s'ha d'especificar amb claredat l'obra o el ser- vei que es realitzarà. Es pot concertar a temps complet o parcial. Els convenis col·lectius poden establir-ne una durada màxima. És el que es concerta per atendre les exigències circumstancials del mercat, l'acumulació de Contracte eventual per circumstàncies tasques o l'excés de comandes, encara que es tracti de l'activitat normal de l'empresa. de la producció. Només s'exigeix que es formalitzi per escrit quan la seva durada sigui superior a quatre set- manes o quan sigui a temps parcial. De totes maneres, es pot concertar a temps complet i a temps parcial. La durada màxima d'aquest contracte és de sis mesos en un període de 12 mesos, comptats a partir del moment en què es produeix l'acumulació de tasques o l'excés de comandes. Per conveni col·lectiu es pot disposar una altra cosa. És el contracte que té per objecte o causa la substitució d'un treballador amb dret de reserva del lloc Contracte d'interinitat. de treball, per ocupar un lloc de treball pendent de cobertura definitiva durant un procés de selecció o promoció, o bé durant un permís parental o de maternitat, a causa de risc durant l'embaràs o d'in- capacitat temporal, la qual cosa també inclou el pas a la situació d'invalidesa professional. 37 2.5.3 CONTRACTES centatge determinat (entre el 25% i el mateixos treballadors estan obligats a BONIFICATS 100%) durant un període de temps cotitzar a la Seguretat Social a fi de determinat (amb un màxim de dos poder gaudir de la protecció que la Per incentivar la contractació de anys). Seguretat Social dispensa determinats col·lectius de persones que, per les seves característiques, 2.5.4 SEGURETAT SOCIAL Les principals prestacions són: assis- troben dificultats a l'hora d'incorpo- tència sanitària, incapacitat temporal i rar- se al mercat de treball, la nostra A través del sistema de la Seguretat permanent, maternitat, jubilació, legislació estableix una sèrie d'avan- Social, l'estat garanteix la protecció prestacions per defunció (orfandat, tatges. adequada en les contingències i viduïtat) i familiars (per fills a càrrec situacions que la llei defineix a les seu, per part múltiple). Els principals avantatges o incentius a persones compreses dins del seu la contractació són les bonificacions camp d'aplicació, així com també als En la seva modalitat no contributiva o en les quotes que l'empresari està familiars o assimilats que tinguin assistencial, la Seguretat Social garan- obligat a pagar a la Seguretat Social. aquestes persones a càrrec seu. teix un mínim de prestacions per a Bàsicament, aquestes bonificacions aquelles persones que no exerceixen consisteixen a rebaixar la cotització En la seva modalitat contributiva (per- cap activitat professional o no tenen empresarial per contingències comu- sones que exerceixen una activitat recursos suficients, sense la necessitat nes* a la Seguretat Social en un per- professional), els empresaris i/o els d'haver cotitzat prèviament. CONTRIBUTIVA Treballadors per compte propi o per compte d'altre que han cotitzat el temps exigit per la llei a la Seguretat Social. LA SEGURETAT SOCIAL ESPANYOLA RECONEIX UNA SÈRIE DE PRESTA- CIONS, QUE PODEN SER EN LA MODALITAT NO CONTRIBUTIVA Persones que NO han cotitzat el temps exigit per la llei a la Seguretat Social. Dins d'aquesta modalitat hi ha les pensions de jubilació i incapacitat. *El sistema de Seguretat Social distingeix, dins del seu àmbit de cobertura o protecció, entre contingències comunes (per exemple, la maternitat) i contingències o riscos professionals (accidents de treball i malalties professionals). A efectes econò- 38 mics, les contingències comunes representen el cost més gran per a l'empresa. 2. COM ESTABLIR-SE A BARCELONA Cotitzacions seva regulació pròpia i diferenciada €/mes. El tipus de cotització serà del a la Seguretat Social: dels treballadors per compte d'altre 29,80%. Quan el treballador no s'ha- (RETA). gi acollit a la protecció per incapacitat La base de cotització està integrada temporal, el tipus de cotització serà per la remuneració total que percep La base màxima de cotització 2006 del 26,50%. el treballador amb algunes particulari- per als treballadors autònoms és de tats (existeixen imports màxims i 2.897,70 €/mes i la base mínima és Treballadors per compte d’altre (règim mínims). La quantia per la qual s'ha de 785,70 €/mes. Per als treballadors general): Les cotitzacions a la de cotitzar resulta de l'aplicació d'uns amb 50 anys ó més, la base mínima Seguretat Social a Espanya les tipus de cotització sobre la base que és de 809,40 €/mes i la màxima de paguen tant l'empresari (30,60%) estableix el govern. 1.509,90€/mes (tot i que la normativa com l'empleat (6,35%). Dins de la regula certs supòsits especials). No quota a la Seguretat Social hi ha cotit- Treballadors per compte propi (règim obstant això, per als treballadors de zacions per diferents conceptes, com especial de treballadors autònoms): 30 anys o menys, i en determinats per exemple la cobertura dels treba- Els autònoms (treballadors per comp- supòsits, les dones amb una edat de lladors en l'assistència mèdica i la te propi) constitueixen un règim espe- 45 anys o més, la base de cotització incapacitat laboral transitòria deriva- cial de la Seguretat Social, amb la estarà compresa entre les quantitats da de la malaltia comuna i dels acci- següents: 610,80 €/mes i 2.897,70 dents no laborals, etc. TREBALLADORS PER COMPTE D’ALTRE Empresa Treballador Total Tipus cotització (%) per contingències comunes. 30,60 6,35 36,95 Bases de cotització 2006 màxima mínima Bases de cotització mensual 2006. 2.897,70 € 881,25 €* *(en qualsevol cas dependrà de la categoria professional del treballador). AJUTS, SUBVENCIONS 2.6 I FINANÇAMENT Els incentius a la inversió disponibles 2.6.1 AJUTS I 2.6.2 INSTRUMENTS a Barcelona us animaran a aprofitar SUBVENCIONS FINANCERS els nombrosos avantatges que Barcelona pot oferir a la vostra A la pàgina web del CIDEM trobareu un El suport financer es pot aconseguir empresa. Per proporcionar el millor cercador d'ajuts i subvencions (FISUB), per mitjà de diferents instruments, servei possible a les empreses inte- que conté tots els programes, subvencions que poden ser en forma d'ajuts i sub- ressades a fer negocis a Catalunya, es i finançament de la Generalitat de vencions, finançament en recursos fan estudis exhaustius de les caracte- Catalunya, l'Estat espanyol i la Unió propis i/o aliens, etc. Aquests instru- rístiques tècniques de cada projecte Europea, amb més de 200 registres que ments poden ser del govern català, d'inversió i s'informa l'empresa sobre s'actualitzen cada dia. Aquests ajuts l'Estat espanyol, la Unió Europea o tots els incentius disponibles oferts s'adrecen a les empreses ubicades a del mercat privat. Aquests ajuts s'a- per la Unió Europea i per les adminis- Catalunya, sigui quina sigui la seva activitat, drecen a les empreses que es vulguin tracions espanyola, catalana i local. i als nous emprenedors. Els ajuts que es ubicar a Catalunya independentment poden visualitzar són els vigents en el de la seva activitat. moment de consultar la base de dades, però també els que habitualment es convoquen durant l'any en curs. 39 A l'entorn financer actual de - Invernova: fons de capital de risc - Corsabe: societat de capital de risc Barcelona hi ha una gran varietat per invertir en empreses innovado- que inverteix en empreses de sec- d'instruments financers destinats a res de base tecnològica en fases ini- tors emergents en fase de desenvo- cada necessitat concreta. La finalitat cials de desenvolupament. lupament. d'aquest programa és impulsar l'a- www.Invernova.org www.corsabe.es rrencada, el creixement i la sostenibi- - BCNEmprèn: societat de capital de - WebCapital: societat de capital de litat de les empreses innovadores, i risc destinada a impulsar la creació risc que inverteix en empreses del facilitar-ne l'accés al finançament de noves empreses tecnològiques i sector tecnològic en la seva fase ini- més adequat per a les seves necessi- innovadores mitjançant la utilització- cial, tant en les fases llavor com tats a partir de la generació i la difusió d'instruments financers d'inversió i start-up. de bones pràctiques de mercat. el suport estratègic a aquestes www.rivaygarcia.es/cas/capitaldes/webca- Barcelona disposa d'una sèrie de pro- noves iniciatives. pital.htm www.bcnempren.com ductes i serveis que donen suport financer en recursos propis: - Venturcap: societat de capital de risc- Invertec: societat que té l'objectiu generalista. d'invertir a empreses de base tecno- + Informacio: (+34) 93 467 80 80 A) Fons de capital: lògica en les fases més inicials del seu desenvolupament (fases llavor). - Aurica XXI: Societat de capital risc - Catalana d'iniciatives: societat de www.cidem.com/cidem/cat/suport/empre- generalista. capital de risc per donar suport a nedor/inversio/index.jsp www.bancosabadell.com/en/NUESTROS_NE projectes de creixement de l'empre- - Finaves: societat de capital de risc GOCIOS/NEGOCIOS_SECTORIALES/CAPI- sa, MBO i MBI. amb l'objectiu de donar suport al TAL_DESARROLLO/ www.cidem.com/cidem/cat/serveis/financa- llançament i la posada en marxa de ment/propis/fonscapi/iniciatives/index.jsp projectes innovadors i amb poten- - Reus Capital de Negocis: societat de cial de creixement impulsats, priori- capital de risc que participa en - Invercat: fons de capital de risc per tàriament, per exalumnes del pro- empreses en etapes inicials dels a la internacionalització de l'empre- grama de màster de l'IESE. sectors agroalimentari, turístic, sa catalana. www.cidem.com/cidem/cat/suport/financa- mediambiental, tecnologies de la www.invercatexterior.com/invercat.htm ment/propis/fonsdecapital/finaves/index.js informació i biotecnologia. www.reuscn.com - Innocat: fons de capital de risc per - Innova31: societat de capital de risc a PIME catalanes innovadores. que inverteix en empreses tecnolò- - Landon Investment: societat de capi- www.cidem.com/cidem/cat/serveis/financa- giques que es troben en les prime- tal de risc que inverteix en empreses ment/propis/fonscapi/innocat/index.jsp res fases de desenvolupament. de qualsevol sector. 40 www.innova31.com + Informacio: (+34) 93 240 52 00 2. COM ESTABLIR-SE A BARCELONA - BanSabadell Inversió Desenvolupa- - Instituto de Crédito Oficial: entitat de reix préstecs a les empreses innova- ment: societat especialitzada en la capital públic que té com a missió dores en fase inicial. inversió temporal en empreses amb facilitar el finançament del sector www.cdti.es projectes d'expansió. privat mitjançant crèdits en condi- www.bancosabadell.com cions preferents. Existeix un ampli ventall de possibilitats www.ico.es de trobar finançament per al vostre - Litexco: societat que inverteix en projecte. Es posen al vostre abast les empreses de desenvolupament en - Empresa Nacional de Inovación eines precises per dur a terme la vostra fase inicial de qualsevol sector. (ENISA): Empresa que finança pro- www.litexco.com activitat i una informació completa,jectes d’expansió empresarials mit- actualitzada i entenedora de cadascun jançant préstecs participatius. - Gestora Finances per a Emprenedors d'aquests productes financers, que us (La Caixa): iniciativa de La Caixa per www.enisa.es permetrà triar en cada moment la font impulsar i invertir en forma de prés- tec participatiu de 100.000 a - Centro para el Desarrollo Tecno- de finançament adequada. 200.000 euros en projectes d'em- lógico Industrial (CDTI): organisme presa de creació nova o recent. que, entre d'altres actuacions, ofe- http://portal1.lacaixa.es/Channel/Ch_Redire ct_Tx?dest=1-13-10-00000002 INCENTIUS A LA INVERSIÓ B) Inversors Privats: Incentius per inversions en zones mineres. Incentius per inversions en actuacions de reindustrialització. El CIDEM integra 12 xarxes d'inver- sors privats per tal de fomentar la cre- Programa de suport “Creació d’ocupació mitjançant la incorporació de Noves Activitats”. ació i el desenvolupament d'empre- INCENTIUS A LA R+D+I (Recerca, Desenvolupament i Innovació tecnològica): ses innovadores amb un alt potencial de creixement a Catalunya, disposats 1. Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya. a finançar empreses de nova creació Existeixen diferents programes depenent del tipus de projecte de R+D: o en les seves etapes més inicials, R+D en sectors estratègics (farmacèutic –inclòs química fina-, assessorar-les i treballar-hi. aerospacial, agroalimentari i maquinària per les energies renovables). R+D en sectors afectats per la competència internacional (es prioritzen el C) Entitats de finançament públic: de l’automoció-motocicletes, el tèxtil-confecció i l’electrònica de consum). - Capital Concepte: mitjançant el Plataformes tecnològiques de R+D. suport dels trampolins tecnològics Subcontractació de projectes de R+D+IT a centres locals de R+D. de les universitats catalanes, Inver- tec pot aportar fins a 100.000 euros 2. PROFIT: Projectes de R+D (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i Ministeri d’Educaciói Ciència). instrumentats com a préstec partici- patiu amb unes condicions prefe- 3. CDTI: Finançament per projectes de R+D. rencials de tipus d'interès i períodes 4. Incentius del CIDEM per a la certificació de projectes com a activitats d’R+D+IT (amb relació de retorn. a les deduccions a l’Impost de societats per a projectes d’R+D+IT). www.cidem.com/cidem/cat/suport/emprene- 5. Deduccions fiscals en concepte d’activitats de R+D+IT. dor/inversio/index.jsp Deduccions que s’han d’aplicar a l’ IS. - Institut Català de Finances (ICF): 6. Torres Quevedo: contractació de doctors i tecnòlegs -Ministeri d’Educació i Ciència-. entitat de capital públic que té com a missió facilitar el finançament del INCENTIUS A LA FORMACIÓ: sector privat mitjançant crèdits i Departament de Treball i Indústria: Subvencions per accions de formació professional préstecs participatius (recursos en empreses amb compromís de contractació. Estan adreçades a treballadors en atur. aliens). Departament de Treball i Indústria: programa de suport www.icfinances.com/home/c_home.as a la formació per a aturats. - Avalis de Catalunya: societat de ALTRES INCENTIUS garantia recíproca que té com a Programa de suport per a l’establiment de seus socials d’empreses a Catalunya lligades objectiu atorgar avals financers i a l’establiment i centres de decisió o competència de caràcter supraregional. tècnics a les petites i mitjanes Incentius per a la contractació de determinats col·lectius. empreses, autònoms i professionals. www.avalis-sgr.com Fundació per a la formació continua. 41 3. ADRECES D'INTERÈS PER ORDRE 3.1 TEMÀTIC Administració Pública (General) Institucions i agents econòmics Universitari / Científic i socials de Barcelona - Ajuntament de Barcelona04 - Barcelona Centre Universitari - Ajuntament de Barcelona - Promo- - Borsa de Barcelona 14 (BCU)12 ció Econòmica05 - Cercle d'Economia 19 - CSIC (Consejo Superior - Agència Catalana d'Inversions02 - Direcció Regional de Comerç de Investigaciones Científicas) 26 31 - CIDEM17 de Catalunya - Departament d'Universitats, - Direcció General de Comerç Recerca i Societat de la Informació Aeroports / Ports / Logística i Inversions 32 (DURSI)29 - Fundació Barcelona Promoció36 - Fundació CIDOB37 41 - Aeroport de Barcelona - AENA01 - GPA - Xarxa de Parcs Científics 44 - Autoritat Portuària de Barcelona06 - Mercabarna de Catalunya (XPCAT) 61 - Barcelona Centre Logístic10 - Patronat Català Pro-Europa 48 - CIMALSA18 - Pla Estratègic Metropolità 50 Urbanisme / Immobiliari - Consorci de la Zona Franca de Barcelona de Barcelona24 - Casa Àsia 16 - Barcelona Regional13 - Parc Logístic de la Zona Franca47 - Departament de Medi Ambient 27 - Departament d'Urbanisme30 - ZAL62 - Registre de la Propietat - Pacte Industrial de la Regió Institucions i serveis de suport Immobiliària 51 56 Metropolitana de Barcelona46 a l'empresa - Societat 22@ - SIMAE55 - Barcelona Activa07 - Cambra Oficial de Comerç Associacions sectorials Cambres i Oficines de Barcelona15 i col·legis oficials estrangeres- COPCA25 63 11 - Foment del Treball 34 - Cambres de comerç - Barcelona Centre Mèdic 64 09 - Pimec 49 - Oficines comercials - Barcelona Centre de Disseny 35 - Registre Industrial - Oficines - Fundació Barcelona Digital de Gestió Unificada52 - Fundació per al Desenvolupament - Registre Mercantil53 de la Dieta Mediterrànea39 - Fundació Fòrum Ambiental38 - Barcelona Aeronàutica Laboral i de l'Espai08 - Comissó Obrera Nacional - Col·legi d'Economistes22 de Catalunya23 - Col·legi d'Enginyers Industrials21 - Inspecció de Treball42 - Col·legi de Notaris de Catalunya20 - Oficina d'estrangers45 - Serveis Territorials del Departament 54 Fiscal de Treball - Tresoreria Seguretat Social57 - Agència Tributària03 - UGT60 - Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya28 Turisme - Gestió Cadastral i Cooperació Tributària40 - Fira Internacional de Barcelona33 La numeració correspon a la posició en la classi- ficació alfabètica de les pàgines 44 i següents. - Institut Municipal d'Hisenda43 - Turisme de Barcelona58 - Turisme de Catalunya59 43 PER ORDRE 3.2 ALFABÈTIC 3.2.1 AGENTS foment de l'esperit emprenedor, l'ocu- - Borsa de Barcelona 14 ECONÒMICS pació i la cooperació empresarial. 07 www.borsabcn.es INSTITUCIONALS www.barcelonactiva.es - Cambra Oficial de Comerç, Indústria i DE L'ÀREA - Barcelona Aeronàutica i de l'Espai Navegació de Barcelona: organisme DE BARCELONA (BAIE): associació que promou les autònom que defensa els interessos activitats del sector aeronàutic i de dels empresaris i les empreses de l'à- - Aeroport de Barcelona - AENA: és el l'espai a l'àrea de Barcelona i rea de Barcelona en la seva relació segon aeroport d'Espanya en trànsit Catalunya. 08 comercial i professional.15 de passatgers i el node aeri que millor www.bcnaerospace.org www.cambrabcn.es connecta l'espai mediterrani.01 www.aena.es/barcelona - Barcelona Centre de Disseny (BCD): - Casa Àsia: és la porta d'Àsia i el Pacífic fundació que promou el disseny en a Espanya amb seu a Barcelona. - Agència Catalana d'Inversions l'àmbit empresarial com a factor clau Aquesta institució pública que vol (CIDEM): organisme que depèn del d'innovació i de competitivitat.09 contribuir al un major coneixement Departament de Treball i Indústria de www.bcn.es mutu i a facilitar intercanvis de cultu- la Generalitat de Catalunya i que té res, idees i projectes d'interès comú.16 com a objectiu principal impulsar les - Barcelona Centre Logístic (BCL): entitat www.casaasia.org inversions empresarials productives a que intenta potenciar la comunitat Catalunya.02 - Centre d'Innovació i Desenvolupamentlogística de l'àrea de Barcelona, coor- www.catalonia.com Empresarial (CIDEM): organisme quedinant-la i dotant-la dels serveis i depèn del Departament de Treball i infrastructures per consolidar la seva - Agència Tributària: organisme públic Indústria de la Generalitat de posició a l'Euromediterrani.10 encarregat de la gestió del sistema tri- Catalunya, servei de suport al teixit www.bcncl.es butari estatal i de l'aduaner, així com empresarial de Catalunya.17 dels recursos d'altres Administracions - Barcelona Centre Mèdic (BCM): asso- www.cidem.com i Ens Públics, nacionals o de la Unió ciació que proporciona informació Europea.03 - Centre Integral de Mercaderies isobre els serveis sanitaris de la ciutat i www.aeat.es Activitats Logístiques (CIMALSA):facilita l'accés a hospitals, clíniques i empresa pública de la Generalitat de - Ajuntament de Barcelona 04 unitats assistencials de tradicional Catalunya que planifica, gestiona i www.bcn.es prestigi internacional de Barcelona, 11 administra infraestructures i equipa-coordinant-ne l'oferta. ments relacionats amb les comunica- - Ajuntament de Barcelona-Promoció www.bcm.es cions i els transports.18 Econòmica05 - Barcelona Centre Universitari (BCU): www.cimalsa.es www.bcn.es/barcelonanegocis entitat que promociona la ciutat com a - Cercle d'Economia: institució fundada destí universitari i facilita informació i - Autoritat Portuària de Barcelona: regeix 12 a Barcelona amb l'objectiu de moder-serveis als estudiants estrangers. les directrius de la Zona d'Activitats nitzar la vida econòmica i social www.bcu.cesca.es Logístiques (ZAL) de Barcelona i la espanyola.19 seva futura ampliació.06 www.circuloeconomia.com - Barcelona Regional: agència que ana- www.apb.es litza i dóna propostes tècniques per a - Col·legi de Notaris de Catalunya 20 - Barcelona Activa: és l'agència de des- la reflexió en els àmbits de les infras- www.colnotcat.es envolupament local de l'Ajuntament tructures i el desenvolupament urba- de Barcelona, especialitzada en el nístic de la regió metropolitana de - Col·legi d'Enginyers Industrials: orga- 13 suport a la creació d'empreses i Barcelona. nisme professional que ofereix serveis 21 www.bcnregional.com al col.lectiu d'enginyers. 44 www.eic.es 3. ADRECES D’INTERÉS - Col·legi Oficial d'Economistes de - Departament d'Universitats, Recerca i Cambra de Comerç de Barcelona que Catalunya: organisme professional que Societat de la Informació (DURSI): té com a objectius la promoció de la 36 ofereix serveis al col·lectiu d'econo- departament de la Generalitat de ciutat de Barcelona. mistes.22 Catalunya amb informació sobre cen- www.barcelonapromocio.org www.coleconomistes.com tres universitaris i de recerca, dades sobre la societats de la informació, - Fundació CIDOB: centre d'investigació, 29 - Comissió Obrera Nacional de Cata- etc. docència, documentació i divulgació www.gencat.net/dursi de relacions internacionals i desenvo-lunya: federació territorial del sindicat lupament amb seu a Barcelona.37 Comisiones Obreras (CCOO), d'àmbit - Departament d'Urbanisme 30 www.cidob.org estatal, que es defineix com sindicat www.bcn.es reivindicatiu, de classe i unitari per a la - Fundació Fòrum Ambiental: agrupa a defensa dels drets dels treballadors i - Direcció Regional de Comerç de les empreses del sector ambiental de 23 Catalunya: aquesta direcció del 38treballadores. Catalunya. Ministeri d'Indústria, Turisme i www.forumambiental.org www.ccoo.es Comerç proporciona informació sobre - Consorci de la Zona Franca de mercas exteriors, tràmits i dades d'ex- - Fundació per al Desenvolupament de la portació i importació i de comerç de Barcelona: organisme que desenvolu- Dieta Mediterrànea: entitat que treballa Catalunya. Enllaça amb l'Instituto pa projectes estratègics de la ciutat en per tal que els productes i l'estil deEspañol de Comercio Exterior vida mediterranis siguin millor cone- l'àmbit de la logística i immobiliari i (ICEX).31 guts i apreciats a tots els racons del promociona les activitats econòmi- www.mcx.es/barcelona planeta.39 ques vinculades a les noves tecnolo- www.dietamediterranea.com gies de la informació.24 - Dirección General de Comercio e Inversiones: organisme responsable www.elconsorci.net - Gestió Cadastral i Cooperació Tribu- dels tràmits de registre de la inversió tària 40 estrangera a Catalunya.32 - Consorci de Promoció Comercial de www.catastro.meh.es www.mcx.es/polco/default.htm Catalunya (COPCA): organisme adreçat - Gestió i Promoció Aeroportuària (GPA): a donar suport a la internacionalització - Fira Internacional de Barcelona: orga- té com a objectiu impulsar les activi- de les empreses catalanes.25 nitzadora de certàmens de caràcter tats en l'àmbit aeroporturari, partici- www.copca.com industrial i professional. És una de les pant en la gestió i en la promoció quatre primeres institucions europees d'infrastructures, prestant serveis al - CSIC (Consejo Superior de Investiga- del sector quant a nombre d'esdeveni- transport aeri i a l'aviació i contri- 33 ciones Científicas): el més gran orga- ments. buint al desenvolupament de la www.firabcn.es nisme públic de recerca a Espanya. indústria relacionada amb aquest 41 Abasta tots els camps del coneixe- sector.- Foment del Treball: és la confederació ment, des de la investigació bàsica www.gpa-aero.comempresarial de Catalunya que dóna fins els més avançats desenvolupa- suport a les activitats empresarials - Inspecció de Treball 42 ments tecnològics.26 intervenint activament en l'esfera eco- www.gencat.net/treballiindustria 34 www.csic.es nòmica i empresarial de Catalunya. www.foment.com - Institut Municipal d'Hisenda: té com a - Departament de Medi Ambient: autori- finalitat la gestió, recaptació, i inspec- tat competent en matèria d'intervenció - Fundació Barcelona Digital: fundació ció dels tributs, preus públics, multes ambiental.27 que promou i fomenta Barcelona i i altres ingressos de dret públic de http://mediambient.gencat.net Catalunya com a centre estratègic l'Ajuntament, els seus organismes d'implantació i generació de negocis, autònoms, i d'altres entitats públi- - Departament d'Economia i Finances de empreses i projectes innovadors en ques.43 la Generalitat de Catalunya: organisme les noves tecnologies i serveis avan- www.bcn.es/hisenda 35 responsable de la recaptació de diver- çats. sos impostos.28 www.bcndigital.org - Mercabarna: és el centre agroalimen- tari més gran del sud d'Europa i abas- www.e-tributs.net - Fundació Barcelona Promoció: funda- ta més de 10 milions de persones.44 ció cultural privada impulsada per la www.mercabarna.es 45 - Oficina d'estrangers: aquesta oficina futur; tant des del món científic - ca 22@ i vinculades, tant pel que fa al és el punt de referència fonamental en encapçalat per la universitat- com des planejament com a la seva gestió, pro- el coneixement de la matèria migrato- del món econòmic amb representants jecció i execució.56 ria, i en el que podran obtenir informa- d'empreses, d'institucions i sindi- www.bcn.es/22@bcn ció completa i actualitzada sobre la cats.50 - Tresoreria de la Seguretat Social : mateixa. Aquí es tramiten les sol.lici- www.bcn2000.es oganisme on l'empresa podrà donar tuds de treballs i permis de residèn- 45 d'alta els seus treballadors i s'encarregacia. - Registre de la Propietat Immobiliària: de la recaptació de les cotitzacions.57 www.infoext@oue.barcelona.map.es registre que dona publicitat davant a www.mir.es www.seg-social.estercers de la titularitat de bèns immo- bles.51 - Turisme de Barcelona: consorci per a - Pacte Industrial de la Regió www.registradores.org la promoció turística segmentada a la Metropolitana de Barcelona: és una carta en els mercats més atractius del associació territorial, formada per - Registre Industrial - Oficines de Gestió món. Té una unitat especialitzada en administracions locals, organitza- Unificada: gestiona de manera unifi- promoure els congressos i les conven- cions sindicals, empresarials i un cada els tràmits que són competència cions: Barcelona Convention ampli conjunt d'entitats i organis- de la Generalitat de Catalunya i que Bureau.58 mes vinculats al desenvolupament cal iniciar amb motiu de la posada en www.barcelonaturisme.com econòmic i a la promoció de l'ocu- marxa d'una activita industrial.52 pació.46 www.ogu.es - Turisme de Catalunya: organisme que www.pacteind.org promou les activitats turístiques a - Registre Mercantil: organisme respon- Catalunya.59 - Parc Logístic de la Zona Franca: socie- sable de fer la inscripció de docu- www.catalunyaturisme.com tat que ofereix a les empreses nacio- ments públics, donant a la nova nals i internacionals una oportunitat empresa plena capacitat jurídica per - Unió General de Treballadors (UGT): única i irrepetible per establir tant les actuar. 53 sindicat d'àmbit estatal, membre fun- www.rmc.es dador de la Confederació internacio-seves activitats logístiques com les nal d'organitzacions sindicals lliures i seves seus corporatives, i consolida a - Serveis Territorials del Departament de la Confederació europea de sindicats. Barcelona com el principal centre 47 Treball 54 Es defineix com sindicat de classe, logístic del Sud d'Europa. www.gencat.net/treballiindustria d'orientació socialista per a la transfor- www.parclogistic.es mació de la societat.60 - Sistema d’informació Metropolità - Patronat Català Pro-Europa: consorci www.ugt.esd’Activitat Econòmica (SIMAE): siste- públic creat l'any 1982 per donar a ma de consulta interactiva que té com - Xarxa de Parcs Científics de Catalunya conèixer la informació que generen les a objectius posar en relació el sistema (XPCAT): agrupa 10 grans espais de institucions comunitàries per impulsar formatiu, el sistema productiu i els producció, transferència, difusió i ús a Catalunya el coneixement de les diferents agents del territori en l'àmbit del coneixement i actua de punt de polítiques i realitzacions de la U.E.48 de l'activitat econòmica i la innovació contacte entre la comunitat investiga- www.infoeuropa.org en el conjunt de la Regió dora i innovadora. En el seu si s'inte- Metropolitana de Barcelona.55 gren grups i centres de recerca uni- - Pimec: organització patronal adreçada www.mcrit.com/simae versitaris, empreses i instituts de a la petita i mitjana empresa per recerca, i es creen noves empreses defensar els seus interessos i espe- - Societat 22@: un òrgan amb persona- basades en el coneixement amb l'ob- cialment la seva adaptació a la reali- litat jurídica pròpia, que aglutina els jectiu de crear valor en les seves acti- tat econòmica canviant de l'en- instruments i les competències ade- 49 vitats. 61 torn. quades per gestionar el procés de www.xpcat.net/ www.pimec.es transformació del Districte d'Activitats 22@ o amb el desenvolupament i l'e- - Zona d'Activitats Logístiques (ZAL). - Pla estratègic metropolità de Barce- xecució de tota mena d'actuacions entitat que gestiona serveis i ins- lona: organisme que agrupa la iniciati- urbanístiques referides a les àrees tal·lacions per les activitats logístiques va i la implicació de la societat civil per industrials i productives de la ciutat de multimodales a Barcelona.62 afrontar els reptes de la Barcelona del Barcelona amb qualificació urbanísti- www.zal.es. 46 3. ADRECES D’INTERÉS 3.2.2 CAMBRES DE COMERÇ I OFICINES COMERCIALS ESTRANGERES A BARCELONA CAMBRES DE COMERÇ 63 - Cámara de Comercio Hispano- Sueca: (+34) 93 488 05 03 - American Chamber of Commerce In Spain: (+34) 93 415 99 63 - Cámara de Comercio Languedoc- Roussillon: (+34) 93 412 14 90 - American Consulate General: (+34) 93 280 22 77 OFICINES COMERCIALS 64 - Cámara de Comercio Alemana en Barcelona: (+34) 93 415 54 44 - Delegación Comercial de Dinamarca: (+34) 93 487 54 86 - Cámara de Comercio Belgo- Luxemburguesa: - Gouvernement du Quèbec a (+34) 93 237 94 64 Barcelona: (+34) 93 481 31 88 - Cámara de Comercio Británica En - Instituto Italiano para Comercio España: (+34) 93 317 32 20 Exterior: (+34) 93 415 38 38 - Cámara de Comercio de Chile: - Oficina Comercial de Argentina: (+34) 93 310 15 85 (+34) 93 302 22 16 - Cámara de Comercio de México: - Oficina Comercial de Austria: (+34) 93 215 45 60 (+34) 93 292 23 78 - Cámara de Comercio del Reino - Oficina Comercial de Bélgica: Unido: (+34) 93 317 32 20 (+34) 93 487 81 40 - Cámara de Comercio e Industria - Oficina Comercial de Hong Kong: Francesa: (+34) 93 270 24 50 (+34) 93 236 09 30 - Cámara de Comercio e Industria - Oficina Comercial de Suiza: Italiana: (+34) 93 318 49 99 (+34) 93 330 92 11 - Cámara de Comercio Hispano Rusa: - Oficina Comercial de Toulouse: (+34) 93 218 72 95 (+34) 93 201 23 31 - Cámara de Comercio Hispano-India: - Oficina Comercial del reino Unido: (+34) 93 318 84 41 (+34) 93 366 62 00 - Cámara de Comercio Hispano- - Turismo de Portugal - Investimentos, Israelí: (+34) 93 321 94 49 Comercio Exterior: (+34) 93 301 44 16 - Cámara de Comercio Hispano- Noruega: (+34) 93 414 40 41 47 INVERSIÓ NA, UNA B ONA a la ciuta t BARCELO fer negoci s ctica per Guia prà PER OBTENIR INFORMACIÓ MÉS DETALLADA DE CADASCUN DELS APARTATS, US PODEU POSAR EN CONTACTE AMB LES OFICINES SEGÜENTS: Ajuntament de Barcelona www.bcn.es Sector de Promoció Econòmica Avinyó 7, 1r IÓ 08002 Barcelona ERS Tel. +34 934 027 478 Fax. +34 934 027 597 www.bcn.es/barcelonanegocis NA, UNA B ONA INV ciutat BARCELO er fer negoc is a la Guia pràc tica p CIDEM BARCELONA MADRID NEW YORK TOKYO Passeig de Gràcia 129 Passeig de Gràcia 129 Montalbán 9, 2º dcha. 445 Park Avenue, 14th floor Shuwa Kilicho TBR Building 1118 08008 Barcelona 28014 Madrid 10022 New York 5-7 Kojimachi, Chiyoda-Ku 08008 Barcelona Tel: +34 934 767 291 Tel: +34 915 241 000 Tel: 1 212 775 8830 102-0083 Tokio Tel: +34 934 767 200 Fax: +34 934 767 303 Fax: +34 915 241 001 Fax: 1 212 755 8837 Tel: 81 3 3222 1571 www.cidem.com catalonia@cidem.gencat.net creyes@cidem.gencat.net cidem@catalonia.com Fax: 81 3 32222 1573 www.catalonia.com info@cidemtokyo.com www.spain-japan.com/2/cidem