ACTA DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ Sessió de 16 de maig de 2018 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 de maig de 2018, s’hi reuneix la COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ, sota la presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Santiago Alonso Beltrán, Marilén Barceló Verea, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés Añón, Ángeles Esteller Ruedas, Maria Rovira Torrens i Gerard Ardanuy i Mata, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general, i certifica. També hi són presents les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laura Pérez Castaño, Raimond Blasi Navarro, Carina Mejías Sánchez, Francisco Sierra López; les Sres. Mar Giménez-Salinas Botella, directora de Serveis de Control de Gestió; Anna Terra Sans, directora general de Foment de Ciutat, SA, i els Srs.: Amadeu Recasens Brunet, comissionat de Seguretat; Ricard Vinyes Ribas, comissionat de Programes de Memòria; Jordi Torrades Aladren, gerent del Districte de l’Eixample, i Francisco Rodríguez Jiménez, gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica. S’obre la sessió a les 10 h. La presidenta comenta que no hi ha acta de la sessió anterior perquè hi ha hagut un canvi, tal com s’ha explicat als grups, i que, per tant, l’acta d’abril s’aprovarà en la propera sessió. Respecte a l’ordre del dia, informa que s’ha entrat dins el termini i en la forma escaient una declaració institucional, que ha tingut el suport necessari i que, per tant, també s’incorpora a l’ordre del dia. Explica que és una declaració institucional que fa referència als drets de ciutadania, a unes taxes, etc. La Sra. PÉREZ vol explicar l’endarreriment. Comenta que Barcelona en Comú dins el termini i en la forma escaient ha presentat per debatre una proposició amb contingut de declaració institucional amb la condemna de les massacres per les forces armades israelianes contra la població desarmada. Manifesta que el dia anterior es va fer un minut de silenci, i pensa que era important fer aquest condol, però opina que, per tota l’escalada de violència i els assassinats que s’estan donant a la Franja de Gaza, això mereixia tenir un espai en la sessió. Indica que així ho van compartir diferents grups municipals. Es queixa que la presidència nega aquesta urgència, tot i que ja s’havien començat a fer esmenes. Comenta que es veu que quan el debat polític no versa sobre les definicions que proposen els grups no es pot fer. Manifesta, doncs, la seva disconformitat per aquesta negació d’un debat que pensa que és important i urgent. La Sra. ANDRÉS vol saber per què la presidència no aprecia la urgència. Constata que no és el mètode habitual que es fa servir al consistori quan es planteja una declaració institucional en el Ple, que és un òrgan que té més importància que la Comissió. Assenyala que la Junta de Portaveus aprecia o no la urgència amb el vot de tots els portaveus. Reitera que no entén per Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 1 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 què aquesta presidència, en una comissió, que és un òrgan inferior al Plenari, s’arroga la facultat de decidir ella mateixa si és urgent o no. La Sra. ESTELLER comenta que el dia anterior no se li va traslladar cap proposta i que se li acaba de traslladar ara. Indica que el seu Grup ja ha expressat que estan consternats pel que va passar i que van assistir el dia anterior al minut de silenci. Però creu que una proposta d’aquestes característiques s’ha de treballar. Constata que s’incorporen en el text qüestions de condemna, però també altres qüestions. Es queixa que no ha pogut fer esmenes ni treballar aquesta proposició. Insisteix que se n’acaba d’assabentar perquè ningú no la hi havia fet arribar. Creu que això s’ha de treballar conjuntament. Pensa que, si es vol que tingui un caràcter institucional, el millor és que es proposi una declaració institucional per al Ple que tots els grups puguin subscriure. Aclareix que no té res a veure amb la part del contingut, perquè ni tan sols se l’ha poguda mirar. Manifesta que simplement ha dit que no hi està d’acord perquè considera que això s’ha de treballar conjuntament amb temps per valorar tot el contingut, que no només és pel que va passar el dia anterior, sinó que s’hi introdueixen unes qüestions de caràcter internacional que s’han d’estudiar i treballar. La Sra. BARCELÓ manifesta que és un conflicte que preocupa a Ciutadans, però creu que és un tema que s’ha de debatre amb calma. Opina que s’ha d’intentar fer una proposta dialogant i amb el consens de tots els grups. Assenyala que hi ha grups del consistori que no han rebut al mateix temps aquesta proposta. Explica que, per aquest motiu, el seu Grup ha demanat poder fer el debat en el següent Plenari. Creu que és important que tots els grups tinguin la proposta dins els terminis, cosa que no ha passat amb el Partit Popular. La Sra. ROVIRA vol demanar explicacions a la presidència sobre per què finalment no s’ha acceptat la urgència. Entén que, si hi ha uns mecanismes, que sovint no comparteix, dins la institució per tal de portar debats o posicionaments polítics, més enllà de minuts de silenci a les portes de l’Ajuntament, aquests mecanismes s’han de complir. Sap que el govern va fer un esforç el dia anterior, a proposta de diferents grups, a fi de portar una moció d’urgència emmarcada en una massacre que s’està produint a Gaza i que ja té més de 50 morts. Per tant, entén que era fonamental i imprescindible que en la sessió tots els grups es poguessin posicionar respecte a això. Manifesta que el que li dol és que segurament hi ha interessos darrere de no voler debatre això. Per tant, també demana que aquesta proposta sigui portada al Ple com a proposició i no com a declaració institucional, perquè vol saber quin és el posicionament de tots els partits respecte al que està passant a Palestina. El Sr. CORONAS comparteix la preocupació pels fets que s’estan produint a la Franja de Gaza, a més de condemnar-los. Vol saber si no es pot produir el debat per un defecte de forma, és a dir, perquè el govern no ho ha comunicat correctament, o per una decisió de la presidència. Si és per una decisió de la presidència, li demana que reconsideri la seva posició i permeti que es debati la urgència, i, si és per un defecte de forma, li agradaria que quedés clar, perquè la situació seria una altra. La presidenta comença expressant la seva condemna ferma contra la violència en totes les seves maneres o vies d’expressió. Així mateix, condemna la mort de població civil en els diferents conflictes que pugui haver-hi arreu del món. També fa una crida perquè l’Ajuntament de Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 2 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Barcelona, com a institució referència de pau i de promoció dels drets humans i fonamentals, sigui capdavanter a ulls del món en aquesta matèria i promogui espais de diàleg i de debat per acostar diferents posicions que poden generar un conflicte, encara que sigui de les dimensions del conflicte de què parlen. A partir d’aquí, comenta que, quan una iniciativa s’entra a registre amb menys de 24 hores, com ha estat el cas, correspon a la presidència de les comissions verificar els motius justificatius de l’excepcionalitat. Pel que fa als criteris amb què s’aprecia o no la urgència d’una iniciativa, explica que, primer, es té en compte el contingut que es presenta i, per tant, s’analitzen cada un dels punts que se sotmeten al debat. Reconeix que per les referències a la situació que s’està patint actualment a la Franja de Gaza hi ha una vessant del text que té caràcter d’urgència i diu que per això el dia anterior es va fer un minut de silenci i a tots els grups els preocupa la situació. Tanmateix, constata que també hi ha referències a la resta del text que no són de caràcter urgent. Finalment, manifesta que és un deure de la presidència promoure el debat en el si de les comissions i garantir que tots els grups tinguin la informació amb prou temps per poder participar en aquest debat amb els mateixos drets que la resta de grups. Tenint en compte que hi ha hagut un grup que no ha rebut la informació amb prou temps i que és una qüestió de matisos, de molta envergadura i amb la qual no es pot frivolitzar, indica que per això no aprecia la urgència, perquè aquests drets no quedarien garantits. Així mateix, aprofita per dir-li al govern que, si realment tots els grups consideren que aquest tema és important, estableixi un espai de treball amb més temps perquè de cara al Plenari hi pugui haver un posicionament d’aquesta institució en la forma que hagi de ser respecte als fets que estan succeint actualment a Gaza i el conflicte àrab-israelià. Per tant, considera que no cal que es voti, ja que així ho aprecia la presidència. La Sra. BARCELÓ reitera que és un tema que preocupa el seu Grup perquè hi ha un conflicte. Lamenta el que passa a Gaza i les víctimes, però creu que s’ha d’abordar amb calma i tranquil·litat i que tots els grups puguin fer-hi les seves aportacions. Per tant, opina que es pot posposar al Plenari. El Sr. CORONAS entén que és una decisió de la presidència i que no té altre remei que respectar-la, però pensa que valdria la pena que es reconsiderés. Diu que, si no s’ha informat dins el termini establert i en la forma escaient tots els grups, és una cosa que cal tenir en compte. Afegeix que ell ho desconeix, però que el govern diu que ho ha fet bé, mentre que la presidència i el Grup Popular diuen que no. En tot cas, creu que el tema passaria al final de l’ordre del dia i que hi ha temps per poder presentar les esmenes que siguin pertinents i tenir aquest debat en la sessió. El Sr. CIURANA aclareix que es dona per representat per la Sra. Vila, però no vol que sembli que el Grup Municipal Demòcrata no intervé. Només vol expressar la seva més ferma i radical condemna a la violència que s’ha viscut els darrers dies i, lògicament, la seva solidaritat en aquest cas amb el poble palestí. La Sra. ANDRÉS demana a la presidència que reconsideri la seva decisió i que actuï de la mateixa manera que ha actuat l’alcaldessa quan presideix el Ple, que dona veu als portaveus, que són els que decideixen la urgència per majoria. Afegeix que la sessió es preveu llarga i que apreciar la urgència permet estudiar per part dels grups aquesta moció amb prou temps, ja que la sessió es preveu que sigui de 4 o 5 hores. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 3 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 La Sra. ESTELLER reitera que està consternada pel que ha passat a Gaza. Creu que aquesta proposta incorpora qüestions de caràcter urgent, però també d’altres que no ho són i que cal treballar. Insisteix que el Grup Popular el dia anterior no va rebre cap comunicació. Diu que se n’ha assabentat al matí, abans de començar la sessió. Si la resta de grups ho tenia, es pregunta per què no ho tenia el Partit Popular, ja que el seu Grup ho ha de treballar igual que tots els grups. Considera que no és un tema senzill, sinó molt complex, que cal abordar i treballar. Indica que, si es vol que sigui una declaració institucional, cal que tots els grups estiguin representats en el contingut del text que es pugui debatre. Per tant, pensa que és molt més convenient fer-ho amb una declaració institucional en el pròxim Ple per poder consensuar el contingut d’aquesta proposta, que creu que és molt important i que ha de representar tots els grups. Comparteix, doncs, la decisió que ha pres la presidenta per tal d’ajornar-ho, ja que només són uns dies per treballar-ho amb més calma i amb un sentit polític per al proper Plenari. Insisteix que no se suspèn, sinó que es posposa per al proper Ple. La Sra. ROVIRA constata que ha estat una decisió unilateral per part de la presidenta de la Comissió, que és del Grup Municipal Demòcrata. Així mateix, constata que s’havien fet diferents esmenes per part dels diferents grups municipals, algunes de les quals s’havien acceptat i d’altres no. Conclou, doncs, que hi havia hagut prou temps per tal que tothom pogués dir-hi la seva. Considera que els arguments que s’estan utilitzant sobre el fet que no hi ha hagut temps per fer esmenes són senzillament falsos perquè durant 24 hores s’han pogut fer aquestes esmenes. Pensa que hi ha uns interessos ocults per part del Grup Municipal Demòcrata per tal que aquesta proposta no tirés endavant, i que aquest Grup s’amaga dins els formalismes, cosa a la qual ja està habituada. Li hauria agradat que tots els partits poguessin haver decidit si era urgent o no, ja que tothom ha constatat que la urgència era necessària, tenint en compte que és una massacre i que calia que un ajuntament com el de Barcelona es posicionés públicament d’una manera clara un dia després i no al cap d’una setmana. El Sr. ARDANUY constata que d’aquest debat està sorgint informació que no tenia. Comenta que ell tenia la declaració, que li va fer arribar la regidora, però que si hi ha hagut esmenes ho desconeix absolutament. Pensa que hi ha temes que poden suscitar un acord absolut del Plenari, però que n’hi ha d’altres que tenen més complexitat. Indica que hi ha elements en què caldria una mínima reflexió abans d’incorporar-los o votar-los. Aclareix que són temes més de caràcter geopolític. Per tant, en aquest sentit, diu que agrairia que, si hi ha hagut un document que ha evolucionat des de les últimes 24 hores, es pogués transmetre el document tal com ha evolucionat, amb les esmenes que hagin estat acceptades o no, per poder posicionar-se en aquest tema, ja que és una qüestió que considera important, bàsica i que genera debats encesos, però que amb informació poden ser clarificadors. La Sra. PÉREZ reitera la urgència. Comenta que en el minut de silenci i la condemna es van trobar tots els grups al migdia del dia anterior, però que en la sessió era el moment de plantejar què es pensa sobre la violació del dret internacional humanitari que està fent Israel; el bloqueig il·legal de la Franja de Gaza, en què no permet ni béns ni subministraments necessaris; les retallades dels Estats Units amb finançament a UNRWA, que no estan permetent que les persones refugiades a la Franja de Gaza, que són milions de persones, tinguin accés als serveis bàsics com l’educació o la salut. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 4 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Creu que és un tema molt urgent, que el reglament és molt clar i que 24 hores abans de la Comissió vol dir 24 hores abans de la Comissió. Considera, doncs, que la proposició està dins el termini establert i en la forma escaient, tal com se li ha fet saber. Afegeix que Secretaria els ha permès entrar-la d’urgència, perquè Barcelona en Comú està complint la norma. Indica que els arguments que esgrimeix la presidència són absolutament subjectius. Pensa que és la manera que té la presidenta d’evitar un debat que entén que pot ser incòmode. No entén, però, que es facin esmenes, que hi hagi temps per començar a fer-les i que després no se n’apreciï la urgència. Creu que estan aprofitant un espai privilegiat com la presidència per fer una cosa que és el més similar a la censura que s’ha vist en aquesta Comissió. Per tant, considera que s’està censurant un debat que ha entrat dins el termini establert i en la forma escaient. La Sra. ESTELLER replica que la CUP ha dit que era mentida que el PP no havia rebut el text. Insisteix que el seu Grup no el va rebre i que el govern ho ha reconegut. Demana, doncs, que la Sra. Rovira parli per ella. La presidenta aclareix que el text final tampoc no l’han rebut tots els grups, com ara el Grup Municipal Demòcrata, perquè no s’ha tingut fins al matí mateix. Indica que la presidència no té cap voluntat de censurar el debat, sinó que, al contrari, creu que cal promoure’l, però amb tota la informació sobre la taula i amb la possibilitat d’abordar tots els elements que plantegen les iniciatives, tant si venen del govern com de l’oposició. Diu que li ha semblat que en aquest cas no era d’aquesta manera i que, basant-se en l’articulat i la potestat que aquest atorga a la presidència de la Comissió, ha pres aquesta decisió. I) Part Informativa a) Despatx d’ofici El Sr. CIURANA demana l’expedient número 7 del despatx d’ofici. En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les resolucions següents: 1.- (20174462) Del gerent municipal, d’11 d’abril de 2018, que adjudica a Suris, S.L. el contracte per als serveis de càrrega, inspecció visual, inspecció periòdica o manteniment dels extintors utilitzats al SPEIS i a la GUB, i lloguer dels extintors utilitzats a les accions formatives externes del SPEIS, per als exercicis 2018-2020, i per un import de 135.354,75 euros. 2.- (23/2018-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 24 d’abril de 2018, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projectes 1 (família General) adscrit a la Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació de la Direcció de Planificació i Innovació (Gerència de Drets Socials). 3.- (24/2018-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 24 d’abril de 2018, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit a l’Oficina d’Atenció al Personal de la Direcció de Serveis de Comunicació Interna, Desenvolupament i Atenció al Personal (Gerència de Recursos Humans i Organització). Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 5 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 4.- (25/2018-C) Del gerent de recursos humans i organització, de 2 de maig de 2018, que convoca i aprova les bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projectes 1 (família General) adscrit al Departament de Promoció de Drets de les Dones i LGTBI de la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 5.- (7/2018-L) Del gerent de recursos humans i organització, de 24 d’abril de 2018, que convoca i aprova les bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de direcció 2 (família General) adscrit a la Direcció de Recursos de la Direcció de Serveis de Planificació i Control (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 6.- (62 i 65/2018) Del gerent de recursos humans i organització, de 23 d’abril de 2018, que designa els membres del Tribunal qualificador de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya-Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya (ISPC) i de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (DGPEIS) per a la cobertura de 22 places de sergent/a i de 40 places de caporal/a del SPEIS, mitjançant concurs-oposició, en torn de promoció interna especial. 7.- (64/2018) Del gerent de recursos humans i organització, de 2 de maig de 2018, que designa els membres del Tribunal qualificador de la convocatòria del procés de selecció per a la cobertura de 60 places d’auxiliar de l’escala d’Administració General, mitjançant concurs-oposició, en torn de promoció interna especial. 8.- (162/2018) Del gerent de recursos humans i organització, de 2 de maig de 2018, que designa els membres del Tribunal del procés selectiu per a la cobertura de 150 places d’agent de la GUB, mitjançant oposició lliure. 9.- (300/2018) De l’alcaldessa, de 27 d’abril de 2018, que encomana a la senyora Margarita Tossas Marquès les funcions de directora 1 (familia General), adscrita a l’ICUB, que seran desenvolupades sense percebre cap retribució econòmica i exercides simultàniament amb les pròpies del lloc de treball de directora 2 de la Direcció de Serveis de Planificació i Control (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 10.- (301/2018) Del gerent de recursos humans i organització, de 20 d’abril de 2018, que nomena, de conformitat amb la proposta de la Junta de Valoració del concurs 10/2018-C, la senyora Anna Maria Soteras Munné per ocupar un lloc de treball de gestió de projectes 2 (família General), amb nivell de destinació 24 i adscripció al Departament de Desenvolupament de la Direcció de Serveis de Comunicació Interna, Desenvolupament i Atenció al Personal (Gerència de Recursos Humans i Organització). Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 6 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 11.- (252/2018) De l’alcaldessa, de 27 d’abril de 2018, que nomena el Sr. Sergi Vargas Carrasco, personal eventual, en el lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis de Suport Polític), amb nivell de destinació 24, amb el 50% de la jornada ordinària, i adscripció al Grup Polític Municipal Socialista. Acords de la Comissió de Govern de 19 d’abril de 2018: 12.- (5/2018 ICUB) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Carme Muntaner Alsina (mat. 6100191), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnic Superior en Arxivística a l’Arxiu Històric de l’Institut de Cultura de Barcelona, desenvolupant les funcions pròpies d’un lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.AC.30) i l’activitat privada per compte propi, concretament transcripcions i traduccions de documentació històrica i descripció de documentació. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar- se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 13.- (13/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ana Mª Aroca de Maya (mat. 76159), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de Tècnica Superior en Gestió, amb destinació a la Direcció de Serveis d’Empreses, Consorcis i Fundacions de la Gerència de Presidència i Economia, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.GA.30) i el desenvolupament del càrrec de regidora a l’Ajuntament de Molins de Rei, essent la seva dedicació la d’assistència a les sessions dels òrgans corresponents, d’acord amb el que preveuen els articles 3 i 5 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, l’article 3 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, l’article 75 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, i l’article 323 del Reglament del Personal al Servei de les Entitats Locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol. La present autorització restarà sense efecte si es produeix una variació de les circumstàncies relatives a la mateixa o per expiració del mandat o renúncia al càrrec electe. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 14.- (47/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Lídia Fernández Magide (mat. 75507) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’Auxiliar Administrativa, amb destinació a la Direcció de Serveis de Planificació i Control de la Gerència de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10) i l’activitat privada per compte propi com a coordinadora de projectes amb la Fundació Salut i Comunitat. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 7 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 15.- (71/2018 IMEB) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Alaitz Jiménez Jiménez (mat. 3005566) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional d’Educadora d’Escola Bressol, amb destinació a l’EBM Pla de Fornells de l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 5 (80.50.SE.10) i l’activitat privada per compte d’altri com a Auxiliar Administrativa al Centre Psicopedagògic Aral. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 16.- (84/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Judit Pombo Tejerina (mat. 76666) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional d’Auxiliar Administrativa, amb destinació a l’OAC d’Horta-Guinardó de la Gerència de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, on ocupa el lloc de treball de Suport 4 (90.40.GE.20) i l’activitat privada per compte d’altri com a professora de reforç escolar per a l’empresa Avança’t SCP. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar- se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 17.- (197/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Sara Castro Pérez (mat. 75880) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de Tècnica Superior en Dret, amb destinació a la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística de la Gerència d’Ecologia Urbana, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.SJ.10) i l’activitat privada per compte propi com a professora col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya per l’any acadèmic 2017-2018, des del 21 de febrer de 2018 fins al 31 de juliol de 2018. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 8 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 18.- (226/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Marta Molina Porcel (mat. 76339) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de Gestora d’Administració General, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics - Secretaria del Districte de Sant Andreu, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 4 (80.40.GA.10) i l’activitat privada per compte propi d’assessorament jurídic en matèries civils. No podrà ostentar, per sí mateix o mitjançant substitut, la representació i defensa d’interessos contraris als de la Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l’Ajuntament o els seus Organismes hi tinguin relació. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 19.- (103/2018) APROVAR el trasllat del Departament de Població de l’Institut Municipal d’Informàtica a l’Ajuntament, així com de part del personal que realitza tasques sobre dades, tal com es detalla als annexos. APROVAR les modificacions de l’organigrama de la Gerència de Recursos tal i com es detalla als annexos. PUBLICAR la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 20.- (251/2018) APROVAR la modificació de l’organigrama de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, tal i com es detalla a l’annex. PUBLICAR la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes pertinents. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Acords de la Comissió de Govern de 26 d’abril de 2018: 21.- (29/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Zaira Rivera Garcia (mat. 76186) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional de Gestora d’Administració General, amb destinació al Departament d’Igualtat de la Gerència de Recursos Humans i Organització, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 4 (80.40.GA.10), i l’activitat privada per compte d’altri com a “speaker” de la Federació Catalana de Taekwondo. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 9 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 22.- (34/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Mónica Manzano Nieto (mat. 76633) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria professional d’Auxiliar Administrativa, amb destinació al Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida de la Gerència de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, on ocupa el lloc de treball de Suport 4 (90.40.GE.20), i l’activitat privada per compte d’altri com a caixera de supermercat a l’empresa Mercadona SA. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar- se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 23.- (4/2018 ICUB) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Maria Dolors Aguadé Tort (mat. 6100152), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria professional de Tècnica Mitjana en Enginyeria, amb destinació al Born, Centre de Cultura i Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona, desenvolupant les funcions pròpies d’un lloc de treball de Tècnica 4 (80.40.OP.10), i l’activitat privada per compte propi com a pastissera. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 24.- (49/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Glòria Elena Rendón Toro (mat. 26761) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria de Tècnica Superior en Gestió, amb destinació a la Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants de la Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.GA.30), i una segona activitat en el sector públic com a experta en integració d’immigrants al Centre Internacional per al Desenvolupament de Polítiques Migratòries (ICMPD: International Centre for Migration Policy Development). L’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques estableix els supòsits d’excepció al principi general d’incompatibilitat per desenvolupar dos llocs de treball en el sector públic, i entre aquests supòsits es contemplen les activitats incloses en l’article 6. L’article 6 de la citada llei estableix que excepcionalment podrà autoritzar-se la compatibilitat per l’exercici d’activitats Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 10 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 d’investigació de caràcter no permanent o d’assessorament científic o tècnic en supòsits concrets que s’acrediti per l’assignació de l’encàrrec en concurs públic, o per requerir especials qualificacions que només ostenten persones afectades per l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei. En el present cas, l’assessorament tècnic es durà a terme en el supòsit concret del marc del Projecte Migration EU eXpertise “MIEUX” a través del Centre Internacional per al Desenvolupament de Polítiques Migratòries, per l’any 2018 i en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a la seva jornada i horari de treball, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la citada Llei 53/1984, en la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 25.- (2018P 001) AUTORITZAR al Consorci Agència d’Energia de Barcelona, adscrit a l’Ajuntament de Barcelona, la contractació laboral per obra i servei de tres persones per al lloc de treball de Tècnic/a Superior en Enginyeria, del grup A1, d’acord amb el que disposa l’apartat 22.2 de la Instrucció de la Comissió de Govern aprovada en sessió de 22 de desembre de 2016. AUTORITZAR al Consorci Agència d’Energia de Barcelona, adscrit a l’Ajuntament de Barcelona, la contractació laboral per obra i servei d’una persona per al lloc de treball de Tècnic/a Mitjà/ana en Enginyeria, del grup A2, d’acord amb el que disposa l’apartat 22.2 de la Instrucció de la Comissió de Govern aprovada en sessió de 22 de desembre de 2016. DONAR- NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 26.- (0023/18) ADJUDICAR, d’acord amb els informes tècnics de 26 i 27 de març de 2018 que consten a l’expedient, el contracte núm. 17005804, que té per objecte les obres de reforma de la planta tercera de la Casa Gran de l’Ajuntament de Barcelona (fase 2), concretament a l’ala de la plaça Sant Miquel i Pas de l’Ensenyança, per un import d’1.009.554,91 euros, IVA inclòs, a l’empresa Construcciones e Instalaciones Rin, SA amb NIF A08254740, d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 834.342,90 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 175.212,01 euros. REQUERIR l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències comparegui per formalitzar el contracte a les dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica. DONAR-NE compte a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 27.- (DP-2018-27098) APROVAR el Conveni de col·laboració entre l’Excm. Ajuntament de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya per a la designació dels Notaris que han de prestar els diferents serveis professionals dins del seu àmbit competencial pels que siguin requerits per l’Ajuntament de Barcelona. FACULTAR a l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer Tinent d’Alcaldia, per a la seva signatura. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 11 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Acords de la Comissió de Govern de 3 de maig de 2018: 28.- (20186000) EXCLOURE de la licitació que té per objecte la Reposició de la vorera del costat dels edificis del passeig Joan de Borbó al barri de la Barceloneta de Barcelona (Fase 1) a les empreses Serboniu SL i Auxiliar de Obra Civil SA per no haver obtingut la puntuació mínima exigida en els criteris avaluables en base a judici de valor, tal i com indica la clàusula 9 del plec de clàusules administratives; i a l’empresa Bigas Grup SL per no justificar i desglossar de forma raonada i detallada el baix nivell de preus i costos al ser considerada amb valors anormals o desproporcionats. ADJUDICAR el contracte núm. 17006609, per un import de 510.637,29 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Ingevia 2008 SL amb NIF B61771515, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 422.014,29 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 88.623,00 euros. FIXAR en 21.100,71 euros l’import de la garantia definitiva i retenir-lo del preu del contracte atesa la declaració del contractista d’acollir-se a aquesta modalitat de constitució de garantia. REQUERIR l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de l’adjudicació, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències del Districte de Ciutat Vella. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 29.- (18/019) AUTORITZAR al Consorci Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, adscrit a l’Ajuntament de Barcelona, la contractació laboral per obra i servei d’una persona per al lloc de treball de Tècnic/a Superior en Enginyeria Industrial, Enginyeria en Camins, Canals i Ports/Civil o de l’edificació, del grup A1, d’acord amb el que disposa l’apartat 22.2 de la Instrucció de la Comissió de Govern aprovada en sessió de 22 de desembre de 2016. DONAR- NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 30.- (18/23) AUTORITZAR a l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, mitjà propi consorciat i adscrit a l’Ajuntament de Barcelona, la contractació laboral per obra i servei d’una persona per al lloc de treball de Tècnic/a Superior en Educació, del grup A1, d’acord amb el que disposa l’apartat 22.2 de la Instrucció de la Comissió de Govern aprovada en sessió de 22 de desembre de 2016. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 31.- (0621/18) APROVAR l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona i la resta d’organismes del Grup Municipal que s’indiquen a continuació (Fundació Mies Van Der Rohe, Institut Municipal de Parcs i Jardins, Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Institut Municipal d’Informàtica, Institut Municipal d’Hisenda, Institut Municipal d’Educació, Institut Barcelona Esports, Institut de Cultura de Barcelona, Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, Foment de Ciutat Vella, SA, Cementiris de Barcelona, SA, PAMEM, Barcelona Activa SPM, SA, Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, Informació i Comunicació Barcelona, SA i Agència de Salut Pública de Barcelona) a l’Acord Marc del subministrament d’energia elèctrica amb destinació a les entitats locals de Catalunya, amb número d’expedient 2015.05, aprovat en la sessió de 6 d’octubre de 2016 per la Comissió Executiva del Consorci Català per al Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 12 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Desenvolupament Local (CCDL), i així mateix a la contractació derivada d’aquest (expedient 2015.05. D.1), aprovada per acord de la Comissió Executiva del CCDL adoptat en sessió de 10 de desembre de 2016, i en virtut del la possibilitat establerta a la clàusula 5 dels plecs de clàusules administratives que regulen l’abans esmentat Acord Marc i la clàusula 1 del plec de clàusules administratives de la contractació derivada i amb les condicions fixades a aquests plecs i pels preus unitaris oferts per l’empresa adjudicatària. INICIAR amb núm. de contracte 18002448 i número d’expedient 0621/18 i com a contractació derivada de l’Acord Marc i la contractació derivada abans indicats, el contracte de que té per objecte el subministrament d’energia elèctrica dels punts continguts a l’antic Lot número 1 de l’anterior contracte d’electricitat (Baixa Tensió) tramitat en el seu dia per l’Ajuntament; amb un pressupost base de licitació de 4.133.751,00 euros (IVA inclòs), determinat en funció de preus unitaris; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades i DISPOSAR l’obertura del procediment d’adjudicació, mitjançant tramitació ordinària. ADJUDICAR el contracte derivat de conformitat amb la proposta continguda en l’expedient a favor d’Endesa Energia SA Soc. Unip. amb NIF A81948077. AUTORITZAR la despesa que correspon a l’Ajuntament de Barcelona i DISPOSAR-LA a favor d’Endesa Energia SA Soc. Unip. amb NIF A81948077, d’acord amb la seva proposició, i amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document, amb un import que ascendeix a 2.642.279,00 euros (IVA inclòs). Per la resta de pressupost corresponent als organismes abans indicats s’adjunten a l’expedient els documents comptables acreditatius de la reserva de crèdit, aprovats pels organismes competents, i que s’adjunten a l’expedient. DISPENSAR de la constitució de la garantia definitiva atès el que preveu el plec de clàusules administratives de l’Acord Marc. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a responsable del contracte al Sr. Joan Carles Moya i Castillo. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 32.- (0621/18) APROVAR l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a l’Acord Marc del subministrament d’energia elèctrica amb destinació a les entitats locals de Catalunya, amb número d’expedient 2015.05, aprovat en la sessió de data 6 d’octubre de 2016 per la Comissió Executiva del Consorci Català per al Desenvolupament Local (CCDL), i així mateix a la contractació derivada d’aquest (expedient 2015.05. D.1), aprovada per acord de la Comissió Executiva del CCDL adoptat en sessió de 10 de desembre de 2016, i en virtut de la possibilitat establerta a la clàusula 5 dels plecs de clàusules administratives que regulen l’abans esmentat Acord Marc i la clàusula 1 del plec de clàusules administratives de la contractació derivada i amb les condicions fixades a aquests plecs i pels preus unitaris oferts per l’empresa adjudicatària. INICIAR amb núm. de contracte 18002450 i número d’expedient 0621/18 i com a contractació derivada de l’Acord Marc i la contractació derivada abans indicats, el contracte de que té per objecte el subministrament d’energia elèctrica dels punts continguts a l’antic Lot número 2 de l’anterior contracte d’electricitat (Baixa Tensió-Ecolot) tramitat en el seu dia per l’Ajuntament; amb un pressupost base de licitació de 119.538,00 euros (IVA inclòs), determinat en funció de preus unitaris; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades i DISPOSAR l’obertura del procediment d’adjudicació, mitjançant tramitació ordinària. ADJUDICAR el contracte derivat de conformitat amb la proposta continguda en l’expedient a favor d’Endesa Enegia SA Soc.Unip. amb NIF A81948077. AUTORITZAR la despesa que correspon a l’Ajuntament de Barcelona i DISPOSAR-LA a favor d’Endesa Enegia SA Soc. Unip. amb NIF Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 13 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 A81948077, d’acord amb la seva proposició, i amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document, amb un import que ascendeix a 119.538,00 euros (IVA inclòs), dels quals 98.791,74 euros corresponen al preu net i 20.746,26 euros a l’IVA. DISPENSAR de la constitució de la garantia definitiva atès el que preveu el plec de clàusules administratives de l’Acord Marc. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a responsable del contracte Joan Carles Moya Castillo. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 33.- (0621/18) APROVAR l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona i la resta d’organismes del Grup Municipal que s’indiquen a continuació (Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Institut Municipal d’Informàtica, Institut Barcelona Esports, Institut de Cultura de Barcelona i Informació i Comunicació Barcelona) a l’Acord Marc del subministrament d’energia elèctrica amb destinació a les entitats locals de Catalunya, amb número d’expedient 2015.05, aprovat en la sessió de 6 d’octubre de 2016 per la Comissió Executiva del Consorci Català per al Desenvolupament Local (CCDL), i així mateix a la contractació derivada d’aquest (expedient 2015.05. D.1), aprovada per acord de la Comissió Executiva del CCDL adoptat en sessió de 10 de desembre de 2016, i en virtut del la possibilitat establerta a la clàusula 5 dels plecs de clàusules administratives que regulen l’abans esmentat Acord Marc i la clàusula 1 del plec de clàusules administratives de la contractació derivada i amb les condicions fixades a aquests plecs i pels preus unitaris oferts per l’empresa adjudicatària. INICIAR amb núm. de contracte 18002452 i número d’expedient 0621/18 i com a contractació derivada de l’Acord Marc i la contractació derivada abans indicats, el contracte de que té per objecte el subministrament d’energia elèctrica dels punts continguts a l’antic Lot número 3 de l’anterior contracte d’electricitat (Mitja Tensió) tramitat en el seu dia per l’Ajuntament; amb un pressupost base de licitació de 905.861,00 euros (IVA inclòs), determinat en funció de preus unitaris; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades i DISPOSAR l’obertura del procediment d’adjudicació, mitjançant tramitació ordinària. ADJUDICAR el contracte derivat de conformitat amb la proposta continguda en l’expedient a favor d’Endesa Energia SA Soc. Unip. amb NIF A81948077. AUTORITZAR la despesa que correspon a l’Ajuntament de Barcelona i DISPOSAR-LA a favor d’Endesa Energia SA Soc. Unip. amb NIF A81948077, d’acord amb la seva proposició, i amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document, amb un import que ascendeix a 647.368,00 euros (IVA inclòs). Per la resta de pressupost corresponent als organismes abans indicats s’adjunten a l’expedient els documents comptables acreditatius de la reserva de crèdit, aprovats pels organismes competents, i que s’adjunten a l’expedient. DISPENSAR de la constitució de la garantia definitiva atès el que preveu el plec de clàusules administratives de l’Acord Marc. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a responsable del contracte al Sr. Joan Carles Moya i Castillo. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 14 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 34.- (0009/18) EXCLOURE de la licitació que té per objecte el servei de traducció i mediació intercultural, la missió del qual és proporcionar recursos als professionals de serveis municipals per facilitar la comunicació intercultural i prevenir i resoldre els conflictes que es puguin donar en les relacions entre persones i col·lectius amb diferents cultures d’origen, d’acord amb l’informe de valoració de 26 de març, l’empresa Magma Cultura, SL per no haver presentat justificació suficient de l’oferta que es considerava presumptament anormal o desproporcionada segons els límits previstos a la clàusula 9 del plec de clàusules administratives particulars que regeix la present licitació d’acord amb el procediment establert a l’article 152 del TRLCSP. ADJUDICAR el contracte de referència, amb núm. 17004756, per un import d’1.060.387,10 euros, exempt d’IVA, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a A.B.D. Asoc. Bienestar i Desarrollo amb NIF G59435180, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document. REQUERIR l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió, comparegui per formalitzar el contracte a les dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica. ANUL·LAR part de l’autorització de despesa, per baixa licitatòria, del contracte número 17004756 que té per objecte el servei de traducció i mediació intercultural, la missió del qual és proporcionar recursos als professionals de serveis municipals per facilitar la comunicació intercultural i prevenir i resoldre els conflictes que es puguin donar en les relacions entre persones i col·lectius amb diferents cultures d’origen, per un import de 145.201,62 euros amb càrrec al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 35.- (105/18) ADJUDICAR el contracte núm. 18000861 que té per objecte la realització de les tasques necessàries per a l’execució i desenvolupament dels projectes que configuren el Programa BCN Interculturalitat, amb mesures de contractació pública sostenible www.bcn.cat/interculturalitat, per un import de 727.041,86 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a QSL Serveis Culturals SLU amb NIF B60641925, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual; DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import adjudicació 600.861,04 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 126.180,82 euros; FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. ANUL·LAR part de l’autorització de despesa, per baixa licitatòria, del contracte número 18000861 que té per objecte la realització de les tasques necessàries per a l’execució i desenvolupament dels projectes que configuren el Programa BCN Interculturalitat, amb mesures de contractació pública sostenible www.bcn.cat/interculturalitat, per un import de 38.265,37 euros amb càrrec Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 15 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 al Pressupost/os i Partida/es indicades en aquest mateix document. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. b) Mesures de govern c) Informes 1.- Memòria de l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques 2016-2017. El Sr. ASENS anuncia que presenta la memòria de l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques dels anys 2016 i 2017. Indica que és un exercici de rendició de comptes necessari amb els grups de l’oposició i amb la resta de la ciutadania. Explica que la memòria té 212 pàgines. Aclareix que no té intenció d’entrar en el detall dels diferents balanços que es fan de la feina feta fins ara i les recomanacions que se’n deriven, ja que tots els regidors tenen el contingut de la memòria i també és al web de Transparència perquè pugui ser consultada per la resta de la ciutadania. Simplement vol recordar que s’ha avançat molt en transparència, com posa en evidència la memòria. Indica que s’ha creat l’Oficina de Transparència i una eina pionera com la Bústia Ètica, amb prop de 500 comunicacions registrades, de manera que està al nivell de l’Oficina Antifrau. Apunta que la mateixa Bústia Ètica ha estat replicada per l’Oficina Antifrau i altres agències anticorrupció, com l’Agència Anticorrupció de València. Destaca, doncs, que ha estat una eina pionera a Europa que s’està imitant a altres llocs. Afegeix que s’ha creat el Codi de conducta i que s’ha constituït el Comitè d’Ètica. D’altra banda, comenta que també es va constituir el Consell Assessor. Constata que tot això fa que l’organisme de Transparència Internacional en el seu darrer informe consideri que l’Ajuntament compleix amb els 80 indicadors d’anàlisi de les bones pràctiques i li doni el primer lloc en aquest àmbit. Tot i això, diu que no es pot caure en l’autocomplaença. Reconeix que aquesta memòria s’hauria d’haver presentat fa temps, cosa que posa en evidència que falten recursos, i creu que aquesta és una de les assignatures pendents que té per endavant l’Oficina de Transparència, que és assignar-li més capacitat operativa i més recursos per poder estar a l’altura dels requeriments. Posa com a exemple que no s’està aconseguint respondre a totes les comunicacions a temps, perquè no hi ha prou personal per poder-ho fer. Per tant, vol fer una valoració positiva, però tampoc no vol ocultar el fet que encara queda molt camí per fer. Indica que estan a disposició dels grups les dues directores, la de Gestió i la d’Anàlisi, per complementar la informació referent a la memòria i poder resoldre els dubtes dels grups. El Sr. MARTÍ vol agrair la presentació al regidor Asens d’aquesta memòria dels anys 2016- 2017 de l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques, i molt especialment la feina del personal adscrit, dels funcionaris i responsables presents a la sala i altres membres de l’oficina per la feina que han estat fent durant aquests dos anys i escaig, tot i que en la sessió es fa l’avaluació al tancament del 31 de desembre de 2017. Creu que és molt important el que s’està fent. Comenta que hi va haver un llarg debat polític a l’hora de crear aquesta oficina amb les diferents unitats i organismes que la componen, com ara la Bústia Ètica, els consells assessors, etc. Opina que tots els grups municipals van contribuir al fet que això fos una eina no tan sols pionera, sinó que també fos participada i plural i que els diversos punts de vista polítics s’hi integressin. Per tant, està satisfet que això hagi tirat endavant. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 16 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Pensa que tenen una oportunitat molt important a l’Ajuntament perquè la millora de la gestió pública sigui un fet a Catalunya, no solament en l’entorn institucional de Barcelona i de l’Ajuntament, sinó que també es pugui impulsar i formar part d’aquesta dignificació de la gestió pública, del fet de retre comptes, de la investigació i sobretot de la transparència de les actuacions, tant del sector privat com del mateix Ajuntament mirant-se cap endins. Diu que s’afegeix al lament del regidor quant a la manca de recursos. Destaca que el perill que hi ha, no tan sols amb l’Oficina de Transparència sinó amb qualsevol iniciativa política de l’Ajuntament, és que es facin coses amb molta voluntat, es guanyin titulars, però que després les expectatives no es compleixin. Per tant, amb un to absolutament positiu i de corresponsabilitat amb la feina que es fa des de l’oficina, vol reclamar al govern o donar-li suport en la mateixa reivindicació que ha expressat el Sr. Asens, de tenir més recursos humans, materials, econòmics i organitzatius. Considera, però, que aquests recursos és el mateix govern que els ha de posar sobre la taula. Constata que els grups poden aplaudir, animar o donar suport, però diu que no n’hi ha prou que hi hagi una acceptació de manca de recursos, sinó que és a les mans del govern de fer un pressupost i prioritzar unes eines i uns recursos destinats i assignats a una oficina de nova creació que, si ara no tira endavant, corre el perill que en els propers temps quedi apaivagada i no tregui els resultats que tots esperen. Per tant, anima el Sr. Asens en aquest sentit i li agraeix de nou la presentació de l’informe. El Sr. ALONSO agraeix l’informe. Li sembla que tots els grups estan d’acord amb el fet que cal tenir unes administracions més transparents, que retin comptes a la societat i que garanteixin una gestió ètica i responsable. Des d’aquest punt de vista, valora positivament l’existència de l’oficina. A partir d’aquí, vol fer dues reflexions i també una crítica al govern. Indica que la primera reflexió és en relació amb el Portal de la Transparència, ja que pensa que pot millorar, especialment en el tema de seguiment de subvencions i contractes. Creu que no és suficient la transparència que hi ha en el seguiment de subvencions i que és una feina que cal millorar, tot i que s’ha avançat en alguns aspectes de transparència com ara la definició dels càrrecs, sous, eventuals, etc. Tanmateix, insisteix que en el tema de subvencions i contractes falta molt per fer en qüestions de transparència. Així mateix, vol criticar una qüestió que ja ha sortit, que és el retard en alguns informes. Constata que, de fet, fa un any que esperen un informe concret sobre la contractació de BIMSA, però que encara no ha arribat, i entén que és una anomalia. Manifesta que se’ls diu que hi ha una falta de recursos, però aquí vol fer una crítica contundent a l’actuació del govern, perquè pensa que els recursos s’han de prioritzar. Apunta que des del govern es fa una utilització dels recursos de l’Ajuntament per qüestions partidistes i ideològiques, que no tenen res a veure amb la gestió del consistori ni amb els interessos dels barcelonins, i es queixa que, en canvi, es deixen d’assignar recursos a qüestions de gestió de l’Ajuntament. Considera que aquesta és una manera d’actuar del govern que el seu Grup critica amb fermesa i amb la qual no està d’acord. Manifesta que sí que valora positivament l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques, i pensa que és necessària, però no valora en absolut positivament les prioritats del govern, que entén que són totalment ideològiques i que no corresponen als interessos dels barcelonins. En aquest sentit, pensa que hi ha molta feina per fer i que cal potenciar l’oficina i continuar treballant en la cerca d’aquesta Administració més transparent i amb una gestió ètica i responsable de l’Ajuntament. La Sra. CAPDEVILA també vol agrair la presentació d’aquesta memòria del 2016-2017 de l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 17 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Vol començar per dir que, efectivament, aquesta memòria té 212 pàgines i que, per tant, conté molta informació, de manera que se l’ha de mirar amb molt de detall. De fet, demana que, a l’hora d’enviar un document d’aquestes característiques amb tanta informació, es faci arribar als grups amb una mica més de temps o que comparteixin aquestes dades en una reunió abans de ser presentades als diferents grups polítics. Dit això, fa palès que la primera mesura de l’oficina, que és desenvolupar el primer Codi de conducta per a alts càrrecs de l’Ajuntament de Barcelona, es fa a petició d’Esquerra Republicana de Catalunya, entomant una de les primeres iniciatives que va entrar el seu Grup en aquest mandat. Aprofita, doncs, per preguntar al govern pel desplegament, quins són els terminis previstos per a la constitució del Comitè d’Ètica i si ja s’ha començat a treballar en algun cas concret. Indica que, com ja ha dit en diferents iniciatives i àmbits de treball, ERC creu que la transparència i el bon govern han de ser un dels pilars de tot govern. Per això, recorda que el seu Grup, al llarg del mandat, ha anat fent iniciatives en relació amb la transparència, amb l’acció de govern, amb els sous i retribucions en àmbits com Barcelona Activa o altres empreses i instituts on participa l’Ajuntament, així com en matèria d’habitatge, concursos i altres àrees de govern. Agraeix i valora la feina presentada fins a l’actualitat per l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques, el Departament de Transparència, la Direcció d’Anàlisi i la Direcció de Control de Gestió i els encoratja a seguir treballant-hi i aprofundir en les bones pràctiques i la màxima transparència en l’activitat municipal. Ara bé, després del que ha comentat el regidor Asens, que ha reconegut que efectivament aquesta oficina té manca de recursos humans i econòmics, considera que la cosa deu funcionar malament si quan es fa un ens com aquest no es dota de recursos tant econòmics com humans. La Sra. ANDRÉS comparteix la satisfacció que ha manifestat el regidor Asens pel reconeixement que ha tingut l’Oficina de Transparència per organismes diversos, com ara el Síndic de Greuges, la Universitat Autònoma de Barcelona i Transparència Institucional. Recorda que el PSC va participar activament com a grup en els treballs de formació d’aquesta oficina i també en el Codi de conducta, i pensa que és un pas a valorar important el que ha fet l’Ajuntament, que sempre ha tingut aquesta obertura i accessibilitat a la seva tasca en els informes, però que ara d’aquesta manera queda institucionalitzat. Opina, doncs, que és una eina important per a l’Ajuntament i un avenç en el compliment de la Llei de transparència. Vol fer només algunes observacions per a la millora del sistema. En primer lloc, creu que convindria actualitzar les dades del Portal de Transparència, perquè, si no està actualitzat, sembla que l’eina no és tan eficaç com podria ser. En segon lloc, opina que cal reforçar els dispositius garantistes de què es doten per tal de no desvirtuar les eines com la Bústia Ètica, és a dir, que vagi a parar a la Bústia Ètica allò que realment és matèria de Bústia Ètica i no altres coses. En tercer lloc, troba a faltar més activitat del Consell Assessor, que només s’ha reunit una vegada. Constata que a l’informe es dona compte de les comunicacions rebudes, però diu que ha tingut una certa dificultat per discriminar el que són comunicacions i el que són denúncies. Pensa que potser caldria avançar també en el sistema de classificació d’aquestes comunicacions per veure realment el nivell de denúncia que hi ha o comunicacions que fan els ciutadans. Finalment, ha vist que les auditories que s’han realitzat són totes sobre assumptes de mandats anteriors. Diu que no ha estat capaç de veure cap auditoria sobre cap assumpte d’aquest mandat. Pregunta si se n’està treballant alguna o si només s’estan revisant períodes anteriors. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 18 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 La Sra. ESTELLER comenta que el Grup Popular sempre ha dit que la transparència enforteix i dona llum a les institucions i que, per tant, permet que els ciutadans coneguin l’activitat de l’Ajuntament, què fan el govern i l’oposició i que tinguin una informació exhaustiva de les qüestions que els afecten. Constata, doncs, que és un instrument de regeneració democràtica, que considera que és molt oportú i convenient. Creu que és cert que per l’activitat que estan desenvolupant hi ha una dotació insuficient de mitjans per poder donar sortida a tota l’activitat que tenen. Indica que el 2017 van augmentar molt les denúncies respecte al 2016, ja que van ser 499 sol·licituds, de les quals 204 van ser anònimes i 295 es van identificar. Per tant, des d’aquesta visió, constata que la gent ja té un coneixement de les eines i els instruments a través dels quals es pot adreçar a l’Ajuntament per traslladar el que consideri oportú. Creu que la transparència ha de ser de cara a la ciutadania, però també de portes endins, cap als grups municipals, perquè puguin tenir una informació més acurada i a temps real de les qüestions del mateix govern. Comenta que el Grup Popular va presentar 12 queixes a l’oficina, però diu que només se li’n va respondre una. Indica que n’hi ha una referida a Can Vies en què es recull la presentada per un ciutadà, però que, en canvi, no consta la que va presentar el PP. Constata que aquí hi ha hagut una manca d’informació i de resposta al seu Grup, que creu que cal resoldre, perquè a vegades ha hagut d’acudir també a la GAIP perquè els donin aquesta informació. Pensa que els regidors no han d’arribar a aquests extrems. D’altra banda, també pensa que el govern hauria de donar molta més informació i respondre amb temps a les preguntes i als precs. Creu que també és molt important destinar-hi recursos públics. Manifesta que té informació de les convocatòries ordinàries de subvencions, però que, en canvi, no té informació de les extraordinàries a temps real, quan se signen, la justificació de la utilitat pública, els recursos que s’hi destinen, etc. En aquest sentit, també reclama més transparència perquè pensa que és bo que tots coneguin el motiu pel qual es concedeixen aquestes extraordinàries i la justificació d’aquestes subvencions. En definitiva, valora que aquesta oficina requereix un reforç de mitjans materials i humans per donar resposta a aquestes denúncies. També li interessaria conèixer, d’aquestes 204 denúncies anònimes, com s’ha canalitzat aquesta resposta i quins criteris s’han seguit per a la seva tramitació. La Sra. ROVIRA comenta que, quan es va presentar l’Oficina de Transparència, la CUP ja va dir que compartia la necessitat que l’Ajuntament garantís l’accés al dret a la informació, a tenir una administració transparent, i també que era necessari que des del mateix govern es posessin les eines per generar els mecanismes per enfortir-la en aquest sentit i perquè realment tingués parets de vidre, que era una consigna que tant Barcelona en Comú com la CUP durant la campanya electoral havien posat al centre, que era necessari saber tot el passava portes endins de l’Ajuntament de Barcelona, qui governava realment Barcelona i com es tramitaven les diferents qüestions. Així doncs, comparteix la necessitat que la informació sigui oberta, pública, però també creu que, atesa la quantitat d’informació que hi ha al si de l’Ajuntament, és necessari orientar el conjunt de veïnes i la població en general per poder fer el seguiment de les qüestions que es desenvolupen en aquesta Administració a fi de poder també fiscalitzar, perquè a vegades molta informació fa l’efecte contrari i genera més desconeixement que no pas coneixement. Per tant, indica que cal tenir això com a referència a l’hora de veure quins mecanismes es generen perquè la gent pugui conèixer què passa o deixa de passar a l’Ajuntament. També creu que és una evidència que, després de 3 anys de l’entrada de Barcelona en Comú i d’altres forces arreu del territori, la gent continua sense conèixer com funciona l’Administració pública i concretament l’Ajuntament de Barcelona. Considera que és necessari un màster en Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 19 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 gestió pública per saber ben bé tot el que succeeix. Constata que a ella mateixa, com a regidora que està 12 hores al consistori, hi ha moltes coses que se li continuen escapant, tenint en compte que ja fa 3 anys que va entrar a l’Ajuntament. Per tant, creu que si realment es vol posar això al centre calen més recursos, com també apuntava el mateix regidor, per tal d’estar a l’altura de les diferents demandes i per tal de fer digerible tota la informació que realment es gestiona des d’aquesta Administració. En aquest sentit, opina que una de les complexitats que té concretament l’Ajuntament de Barcelona i per la qual creu que cal que hi hagi una aposta política és que es desburocratitzi l’Administració municipal i, per tant, que hi hagi també una auditoria de l’entramat del poder municipal i de l’entramat del poder metropolità. Pensa que cal simplificar i introduir transparència a l’Administració municipal, no tan sols de l’Ajuntament, sinó també de l’àrea metropolitana i de la diputació, dels diferents organismes i administracions públiques. Considera que cal tenir en compte que aquesta Administració està formada per instituts, agències, patronats, consorcis, fundacions, etc., i que, per tant, cal veure com es mastega aquesta informació per tal de realment poder fer una fiscalització real per part de les veïnes. El Sr. ARDANUY, en primer lloc, agraeix l’informe i també la feina feta per l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques. Constata que s’ha fet molta feina al llarg d’aquest temps de funcionament. Vol posar l’accent en el fet que aquesta oficina ha de poder disposar de més recursos per donar resposta de manera més eficient tant a la Bústia Ètica com als diversos requeriments i plantejament i informes d’algunes pràctiques que pugui haver-hi per millorar l’acció municipal en tot el que té a veure amb la transparència. Comenta que hi ha un bon nivell d’informació des de la part política de l’Ajuntament, quant a retribucions, nombre d’assessors, etc. Pensa que això és important de cara a la ciutadania. Li llença, doncs, al tinent d’alcalde un repte i també al govern i a tots els grups, i és el fet de poder treballar en un acord per donar traçabilitat als recursos públics que reben els grups municipals. Està totalment a favor que els grups municipals puguin disposar de recursos per poder fer política, cosa que és imprescindible, però com a bona pràctica pensa que segurament caldria dotar-se d’instruments de manera acordada de traçabilitat dels recursos públics que reben els grups municipals. El Sr. ASENS vol agrair els comentaris. Aclareix que l’èxit de l’entramat de transparència no és només del govern, sinó també de l’oposició, pel suport que ha estat donant a la creació de totes aquestes noves eines. Diu que entoma les crítiques i assumeix l’endarreriment que hi ha hagut i la manca de recursos. Indica que estan en una primera fase, en la consolidació d’aquest entramat de transparència. Troba obvi que ara s’enfronten a un nou repte de futur, que és donar- li més operativitat i executivitat i més recursos a aquest entramat per tal que aquestes disfuncions que s’han produït es puguin evitar. Explica que una altra qüestió que queda com a repte de futur és la pedagogia a què feia referència la Sra. Rovira i també el tema de la Bústia Ètica que deia la Sra. Andrés, perquè és veritat que molta gent fa servir la Bústia Ètica com si fos una simple bústia, però que després és una feina de filtratge de qüestions que no tenen res a veure amb el que és exactament la Bústia Ètica. Pel que fa al Consell Assessor, matisa que s’ha organitzat diverses vegades i no només una. En relació amb el Portal de Transparència, de nova creació, pren nota del que se li ha dit. Quant a les auditories, explica que són 5 i diu que si hi ha temps li passarà la paraula a la directora responsable de les auditories, la Sra. Giménez-Salinas, perquè pugui dir alguna cosa respecte a això. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 20 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 La Sra. GIMÉNEZ-SALINAS comenta que, pel que fa a les dades del Portal de Transparència de subvencions, s’estan intentant fer uns programes perquè sigui més fàcil donar publicitat d’aquestes dades, perquè ara els formats d’aquestes dades fan molt poc fàcil publicar-les. Respecte de les auditories, explica que no tan sols s’estan revisant o auditant les activitats o la intervenció dels mandats anteriors. Indica que, de fet, en aquesta memòria hi ha l’auditoria de Barcelona Serveis Municipals, que inclou tota l’activitat pressupostària, de recursos humans i tota l’activitat que fa actualment i a la qual s’han donat una sèrie de recomanacions per minimitzar els riscos de gestió. Per tant, anuncia que a poc a poc s’anirà també ampliant tot el període actual i passat. El Sr. ASENS recorda que una de les qüestions que es plantejava era el Comitè d’Ètica. Comenta que estan pendents de tramitar la compatibilitat d’un dels membres, que estava a l’espera de la constitució del nou Govern de la Generalitat. Diu que, un cop es pugui tramitar aquesta qüestió i es pugui resoldre, el comitè estarà plenament operatiu. Constata que és l’operació que queda pendent. Es dona per tractat. d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal Demòcrata: 2.- (M1519/9027) Que comparegui el responsable municipal en matèria de Seguretat, per donar compte dels greus fets que van tenir lloc la passada matinada del 5 de maig a l’estació del Metro de plaça Catalunya, així com de la manca de seguretat a les instal·lacions del Metro i dels transports públics de Barcelona en general. (Tractat conjuntament amb el punt 3 de l’ordre del dia) La Sra. MEJÍAS comenta que hi ha una part de la compareixença de Ciutadans que és igual que la compareixença del Grup Municipal Demòcrata. No sap si la presidenta planteja l’acumulació de temps. La presidenta aclareix que la idea és acumular els temps i que així el debat pot ser més aprofundit i més ric. El Sr. RECASENS comenta que la fusió de les dues compareixences genera una amalgama de demandes que intentarà respondre el més ordenadament que pugui, però demana perdó d’antuvi si no pot ser gaire precís en algun dels temes pel simple fet que no entren en l’àmbit de les seves competències, però diu que no per això deixarà de traslladar als grups la informació de què disposa, ja que han demanat la seva compareixença, cosa que fa amb molt de gust. En primer lloc, pel que fa a la compareixença demanada pel Grup Municipal Demòcrata, concorda amb el regidor Martí que els fets són greus i, per tant, els vol condemnar de manera inequívoca i reiterar que són absolutament inacceptables. Indica que això també ho va dir la mateixa alcaldessa públicament el dia dels fets, cosa que ell reitera en aquesta sessió. Apunta que Transports Metropolitans de Barcelona va manifestar també el seu rebuig i va anunciar que emprendria accions judicials perquè els autors siguin identificats i jutjats. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 21 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Manifesta que els transports públics constitueixen un servei públic essencial de la ciutat, i considera que qualsevol que els faci malbé o els ataqui ataca el conjunt de la ciutadania de Barcelona. En relació concretament amb el desenvolupament dels fets, es remet al comunicat que va efectuar la mateixa TMB sobre el tema i cita: «L’incident va passar minuts abans de les 3 de la matinada del dia 5 de maig, després del final del servei del divendres, quan uns 15 vàndals, la majoria emmascarats, van abordar per fora un tren de la línia 3 de metro sense passatgers a l’estació de Catalunya per fer-hi pintades murals. A l’interior hi viatjaven 12 empleats, a qui els assaltants van increpar. A continuació, van llançar pedres de balast contra el tren i van destrossar el vidre d’una de les cabines, tot i que cap empleat va resultar lesionat. Tot seguit, van fugir a través del túnel en direcció a l’estació de Diagonal, per on van sortir a l’exterior.» Diu que no pot aportar gaires elements addicionals, ja que aquesta qüestió depassa l’àmbit competencial del comissionat, no només des d’una perspectiva territorial, perquè estan parlant d’un problema d’àmbit metropolità, sinó des del punt de vista funcional. Manifesta que la prova és que la mateixa TMB va trucar als Mossos d’Esquadra i no a la Guàrdia Urbana per comunicar-li part aquesta situació. Explica que el sistema de seguretat vigent a Catalunya i, per tant, també a Barcelona s’estructura al voltant de diversos cossos policials amb àmbits competencials definits, i pensa que és bo que així sigui, perquè l’alternativa que aquests dos cossos facin de tot acabaria produint un totum revolutum competencial que creu que seria extremadament perjudicial per a tothom. Per tant, en aquest sentit, diu que es referirà a la Llei 4/2003, que regula l’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, i que juntament amb altra legislació distribueix les competències entre Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i les policies locals, que en el cas de Barcelona és la Guàrdia Urbana. En aquest sentit, vol destacar que el 2011 la Conselleria d’Interior va crear la Comissaria General de Mobilitat, que incorporava una nova divisió de transport, encarregada de la seguretat aeroportuària i de la seguretat del transport metropolità. Així, indica que és l’Àrea de Seguretat de Transport Metropolità qui té assignada les funcions relatives a aquest àmbit en qüestions com ara la prevenció i persecució d’il·lícits penals i conductes incíviques dins dels espais ferroviaris i les altres relacionades amb les infraestructures ferroviàries. Manifesta que és evident que la Guàrdia Urbana col·labora i col·laborarà sempre amb els Mossos d’Esquadra en aquesta i en altres funcions. De fet, informa que, pel que fa al suburbà, ho fa de manera regular i habitual en qüestions com els furts i els carteristes en el que s’anomena l’operació Xarxa, conjuntament amb els Mossos, i que també actua coordinadament amb els Mossos davant de l’ús intensiu de l’espai per part de venedors ambulants no autoritzats. Vol destacar que, tot i no ser el cos competent en matèria de seguretat al suburbà, la Guàrdia Urbana al llarg de l’any 2017 va realitzar en aquest espai un total de 129 detencions, amb 3.104 imputats i 28 denúncies per la Llei de seguretat ciutadana per diverses conductes infractores. Per tant, aclareix que aquest cos sí que hi és, però sempre en aquesta funció auxiliar i a requeriment. Explica que, davant l’agreujament d’aquest problema, TMB, a part de presentar la denúncia, ha adoptat diverses mesures per dificultar les intrusions, col·laborar amb els cossos policials o minimitzar les conseqüències del vandalisme, entre d’altres. Conclou, doncs, que els fets queden fora de la seva competència com a comissionat, però no fora de la seva incumbència, motiu pel qual és un dels temes de què parlarà amb molt de gust i exposarà al nou conseller de seguida que pugui rebre’l, a més de plantejar-li com es pot aprofundir en aquest tema, que repeteix que coincideix que és un tema greu. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 22 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Pel que fa a la compareixença de Ciutadans, indica que la situació respecte a l’entorn suburbà és la que ha comentat. En relació amb la problemàtica en superfície diu que és visible que el moment polític actual ha fet proliferar pintades de diferent tipologia i significació per tota la ciutat, cosa que s’ha posat de manifest en diverses ocasions. Troba evident que cal filar prim per tal de garantir, d’una banda, l’ús lliure i col·lectiu de l’espai públic, la llibertat d’expressió i, de l’altra, el compliment de les ordenances municipals aplicables. En aquest sentit, indica que la Guàrdia Urbana ha intervingut en diverses ocasions efectuant les corresponents denúncies d’ofici o a requeriment. Pel que fa a un cop han passat els fets, assenyala que el fet d’esborrar-ho correspon als serveis de neteja, que ho fan de la manera més immediata possible, especialment quan les pintades es pot considerar que inciten a l’odi. En relació amb la contractació de serveis a empreses, diu que exactament no s’acaba de concretar quina era la sol·licitud, però informa que és habitual, no d’ara, sinó de fa anys, que, quan es produeixen actes o activitats rellevants a la ciutat, com curses, les rues del Barça, festes majors, festivals musicals, etc., la Guàrdia Urbana defineixi dispositius de servei per cobrir les necessitats des del punt de vista de les afectacions de trànsit. Repeteix que això es fa des de fa anys. Explica que en el marc d’aquests dispositius a vegades es compta amb auxiliars que de manera puntual col·laboren en el manteniment de l’ordre i control de l’activitat sota les indicacions de la Guàrdia Urbana. Afegeix que els dispositius compten amb un nombre sensiblement superior d’agents de la Guàrdia Urbana que no pas d’auxiliars i s’indica sempre a l’organitzador el nombre d’auxiliars necessaris perquè es pugui dur a terme la seva contractació. Diu que cal tenir present que moltes vegades no es poden agrupar tots els recursos de la Guàrdia Urbana en un sol esdeveniment perquè sovint se solapen, i apunta que especialment en cap de setmana diversos esdeveniments coincideixen. Per tant, indica que cal fer una distribució coherent per donar cobertura a tota la ciutat davant de qualsevol altra incidència no planificada i atendre el servei diari. Apunta que els auxiliars en aquest cas són necessaris en molts d’aquests esdeveniments. En tot cas, manifesta que no és ni la Guàrdia Urbana ni l’Àrea de Seguretat qui contracta aquests serveis. Per tant, repeteix que, tot i que Ciutadans demana la seva compareixença, no està en disposició de contestar amb més concreció en aquesta qüestió. El Sr. MARTÍ, en primer lloc, vol agrair de nou al comissionat la informació que ha proporcionat, que ara té ocasió per ampliar-la, perquè hi ha alguns aspectes que cal discutir, evidentment. En tot cas, constata que el Sr. Recasens sempre està atent i intentant resoldre els dubtes dels regidors. Tanmateix, diu que ha de fer de nou un recordatori, que és que en termes polítics ja ha denunciat diverses vegades i fins i tot es va aprovar en aquesta Comissió una proposició del seu Grup en relació amb qui lidera la competència de seguretat i prevenció i emergències a Barcelona i a l’Ajuntament, que és l’alcaldessa, la Sra. Ada Colau. Entén que en una comissió plenària l’alcaldessa com a màxima responsable de la Guàrdia Urbana no hi sigui, però diu que això no treu que el Grup Municipal Demòcrata continuï denunciant la manca d’un regidor o regidora que pugui liderar les polítiques públiques de prevenció, de la Guàrdia Urbana a Barcelona i d’emergències, més enllà de la bona tasca que pot fer el comissionat amb el seu equip. Dit això, comenta que aquesta problemàtica de seguretat al transport públic a Barcelona no és solament del metro, sinó de tot el transport públic. Per tant, rodalies a banda, constata que hi ha problemes de seguretat cada cop més greus al metro, a determinades línies d’autobús de TMB i altres operadors i també al Tram, tot i que és un operador que no té res a veure amb TMB. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 23 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 En tot cas, indica que en la sessió estan parlant d’un cas concret, que és el que motiva la presentació d’aquesta proposició, que van ser aquests fets tan greus d’agressions de persones delinqüents al metro, en aquest cas a un comboi que estava buit perquè eren les 3 de la matinada. Indica, però, que això ha passat en altres circumstàncies, potser no tan greus, com l’any anterior, en què al gener, maig i octubre de 2017 es van produir episodis de violència exercida als transports públics. Comenta que hi ha altres línies en què també hi ha problemes i on la gent se sent insegura. Per tant, manifesta que no es tracta només d’aquest fet, sinó que aquest ha estat un fet gravíssim que ha creat alarma social. Constata que estan parlant del fet que els poders públics, també l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana, han de col·laborar i fer la seva feina per garantir la seguretat d’usuaris i treballadors. Indica que hi ha milions d’usuaris de metro, autobús i tramvia a Barcelona i centenars o milers de treballadors públics o d’empreses privades concertades que són operadors de transport públic a Barcelona i a l’àrea metropolitana. Per tant, considera que està bé el que diu el comissionat respecte a la diferenciació i l’àmbit competencial diferent que hi ha, en relació amb el fet que cada cos fa el que ha de fer. Pensa que una cosa són les competències, en què els Mossos són els responsables de garantir aquesta seguretat, però opina que res del que passa a Barcelona ni al transport públic de la ciutat, sigui quin sigui l’operador o el cos policial que té la competència, ha de ser aliè a l’interès polític i a la iniciativa política del govern de la ciutat. Manifesta que no n’hi ha prou amb una condemna, tot i que és veritat que l’han feta com a Ajuntament i com a govern. Considera que el govern ha de reaccionar en allò que és competència seva, però que també ha d’intentar coordinar-se millor i exigir a la resta d’administracions i a la resta de cossos policials que facin la feina que els pertoca perquè no pot ser que quan els ciutadans de Barcelona agafen el transport públic, especialment a determinades hores i línies de metro o autobús, la gent tingui por, de manera que agafaran un taxi quan no el poden pagar, perquè segons quin transport públic no el poden agafar perquè no tenen prou valor. Constata que, efectivament, ja es va fer una iniciativa important de baixar la Guàrdia Urbana al metro el 2015 amb el govern de l’alcalde Trias, amb patrulles mixtes de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra. Pensa, però, que s’ha de fer més, perquè evidentment això s’ha relaxat. Constata que estan parlant de seguretat ciutadana i no solament de prevenció i persecució de furts i de robatoris. Considera que això s’ha de fer més intensament. Recorda que les estadístiques de furts i delictes que hi ha hagut el 2017 han estat dolentes. Comenta que es va fer un balanç en la sessió anterior, amb un 9% d’increment de delictes a Barcelona i més d’un 7% d’increment de furts a Barcelona el 2017. Diu que no té dades del primer quadrimestre del 2018, però li sembla que no va millor. Per tant, més enllà del tema competencial, demana que es posi més èmfasi en el fet de garantir la seguretat dels ciutadans usuaris del transport públic i dels treballadors. Pensa que no es pot oblidar els treballadors, que van quedar desatesos i desemparats en una situació molt difícil que hauria pogut ser molt greu per la seva integritat física, ja que hi va haver cops de roc contra persones indefenses en un comboi a les 3 de la matinada. En tot cas, també es vol referir a un aspecte concret de la compareixença de Ciutadans, que té relació directa amb una pregunta o un prec que farà posteriorment, per la qual cosa ho deixa per a després, tot i que és evident que no està d’acord amb el fet de considerar com a auxiliars de la Guàrdia Urbana persones a qui s’atorguen competències que no són d’auxiliars. Indica que una cosa és fer d’auxiliar de la Guàrdia Urbana, amb unes funcions concretes, i una altra cosa és assumir competències de la policia local, que estan molt ben definides a la Carta municipal, a la Llei de bases de règim local i a la Llei de policies locals. Manifesta, doncs, que en principi no està d’acord amb les explicacions que ha donat el Sr. Recasens. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 24 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 La Sra. MEJÍAS agraeix al comissionat les explicacions que ha donat a propòsit de la qüestió que plantejaven. Constata que no és la primera vegada que Ciutadans posa l’alerta sobre la situació que s’està produint per la manca de seguretat al metro, al transport públic, i les situacions d’inseguretat, que han estat denunciades en reiterades ocasions no només per les que pateixen els treballadors, sinó també per les que pateixen els mateixos vianants a les estacions de metro. Recorda que han parlat en alguna altra ocasió del tema de qui es cola al metro i el cost que això té per al pressupost, que és un cost de gairebé 10 milions d’euros; de les corredisses amb els manters, que també han estat objecte de preocupació com a conseqüència de la possibilitat que algú pugui fer-se mal, cosa que també genera una sensació d’inseguretat; dels robatoris, que també han estat objecte de tracte pel que es produeix al metro. Constata que ara hi ha aquest fenomen que s’ha anat estenent i que comença a preocupar, i molt, els mateixos treballadors de TMB, que és l’extensió dels grafiters i de les seves actituds violentes. Indica que Ciutadans ha fet una sol·licitud de compareixença per la situació dels grafiters al metro i aquesta actitud que van tenir, que ha estat qualificada com un vandalisme que s’estén a les diferents estacions de metro i que ha preocupat molt, fins al punt que els mateixos treballadors de TMB han arribat a fer un comunicat per comentar que per a la seguretat que tenen atribuïda a les estacions de metro això ultrapassa les seves capacitats. Afegeix que això ultrapassa no tan sols les capacitats que té assignades el cos de seguretat del metro, sinó també les seves competències. Per tant, indica que els treballadors demanen aquesta actuació coordinada entre la seguretat pública i la seguretat privada, i vol saber si al comissionat li sembla bé. Comenta que fins i tot s’ha plantejat la possibilitat de revisar el seu tractament penal. Constata que la situació dels grafiters s’està estenent per tot Barcelona. Demana al Sr. Recasens que agafi qualsevol carrer de l’Eixample, ja que, mirant totes les persianes, veurà com aquest fenomen ha proliferat moltíssim, cosa que suposa un cost que han d’assumir els particulars a l’hora de fer la neteja dels seus propis negocis. Tenint en compte que hi ha en vigor l’Ordenança de civisme, que en el seu article 20 considera que això està prohibit, demana que es posin mesures per tal d’evitar que es produeixin aquestes pintades, que generen un cost, que fan de mal veure a la ciutat i que, a més, quan es produeixen amb aquestes actituds violentes, generen un conflicte amb els mateixos treballadors de TMB. Indica que la proposta de compareixença del seu Grup és precisament per preguntar-li al comissionat què en pensa i si pensa que en aquesta actuació coordinada hi pot haver mesures que permetin acabar amb aquest fenomen que anys enrere no existia amb aquesta intensitat i molt menys amb violència. Pregunta, doncs, quines mesures s’han pres davant la denúncia que han fet els mateixos treballadors de TMB i la situació de danys que s’ha produït al metro, si l’Ajuntament s’ha presentat en l’acusació particular a la denúncia i si han parlat amb els treballadors de TMB per mirar de fer accions conjuntes. Comenta que aquests grafiters, després de pintar al metro, van sortir al carrer, de manera que hi havia un moment en què la Guàrdia Urbana o els Mossos d’Esquadra podrien haver actuat per dur a terme la detenció d’aquestes persones. Creu que aquesta és una situació que comença a preocupar no tan sols per l’increment dels índexs de delinqüència a Barcelona. No sap si els índexs del proper trimestre seran pitjors o no, però diu que li comença a preocupar aquesta situació d’incivisme generalitzada a Barcelona i l’increment dels índexs de seguretat. Creu que qui té la màxima responsabilitat per incompareixença de l’alcaldessa en tasques de seguretat ciutadana podria donar-los les respostes. El Sr. CORONAS agraeix les explicacions del Sr. Recasens, al qual li toquen habitualment els temes més escabrosos o més delicats que es tracten en aquesta Comissió. Constata que aquest Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 25 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 tema el podia tractar el comissionat de Seguretat o ho hauria pogut fer la mateixa alcaldessa si hagués volgut anar a una sessió o el primer tinent d’alcalde, el Sr. Pisarello, o el tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, o el regidor de Presidència. Destaca que en aquests debats delicats la posició còmoda del govern sempre és deixar-ho en mans d’un comissionat que ha d’anar a defensar políticament uns fets que són indefensables. Coincideix amb els grups i el comissionat que el que va passar és greu, però va més enllà, ja que considera que no tan sols és greu, sinó que és absolutament intolerable, tenint en compte que és un fenomen reiterat i que va a més. Constata que el problema no és que facin grafits, sinó que són violents, és a dir, que s’exerceix la violència per fer una pràctica que també es pot sancionar. Considera que quan s’entra en el terreny de la violència és absolutament intolerable. Afegeix que, a més, es posa en risc la integritat física dels treballadors i treballadores públics, en aquest cas del metro. Remarca que és un deure de qualsevol administració vetllar per la seguretat dels seus empleats públics. Indica que això passa en el cas del metro, però també recorda que aquest debat el van tenir quan parlaven dels agents de zona blava, amb BSM, en què es van prendre una sèrie de decisions per intentar millorar les seves condicions pel que fa a la seguretat. Assenyala que també passa a SIRESA en els punts verds, en què l’altre dia va veure com els treballadors estaven reivindicant i demanant que se’ls doni suport i garanties de seguretat per poder fer la seva feina. Destaca que en aquest cas també són empleats públics que depenen de l’Ajuntament de Barcelona i als quals no se’ls garanteix aquesta seguretat. Davant d’això, es pregunta què farà l’Ajuntament per resoldre aquesta situació, cosa a la qual no ha respost el comissionat, potser perquè no és ell qui ho ha de respondre. Troba evident que hi ha un problema, perquè no cal governar per fer tuits, ja que un tuit de rebuig i de condemna el pot fer qualsevol. Pensa que si el tuit no va acompanyat de mesures per vetllar per tal que això no succeeixi no serveix de res, ja que és una declaració buida d’intencions. No sap si el comissionat en pot donar més dades, però diu que, segons l’Ordenança de convivència, aquesta també s’aplica en túnels i passos subterranis. Entén que el metro té una especificitat diferenciada, però creu que pot ser una manera de vincular la possibilitat que agents de la Guàrdia Urbana, a més dels de Mossos d’Esquadra, puguin actuar si s’estableixen els protocols adequats perquè això es pugui fer de manera ordenada i ràpida. Comenta que hi ha incidents o atacs que requereixen una intervenció ràpida i coordinada. Pensa que tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Urbana com la mateixa seguretat del metro han de tenir els instruments de coordinació i de comunicació ràpida adequats. Constata que, de fet, no és un fenomen nou, ja que fa temps que els treballadors de TMB fan una sèrie de reivindicacions pel que fa a millorar les qüestions de seguretat. Indica que, entre altres coses, han demanat a l’empresa l’augment del nombre de persones que es dediquen a la vigilància i seguretat, tot i que la resposta de l’empresa acostuma a ser que no té més efectius perquè no té més recursos. Manifesta que és, doncs, un peix que es mossega la cua, perquè hi ha un problema, però no són capaços de resoldre’l. Proposa que la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra assumeixin que el metro és part de la ciutat, cosa que també demanen els mateixos treballadors de TMB, i que, per tant, aquests cossos puguin fer intervencions ràpides, coordinades i efectives. Recorda que hi ha una reivindicació històrica, que és que la llei ferroviària catalana de l’any 2006 diu que els empleats tenen la consideració d’agents de l’autoritat quan estan treballant. Diu que si això s’apliqués a les peticions de sancions o penes incrementaria les penes, faria el fet més greu des d’aquest punt de vista i, probablement, faria que més d’un s’ho repensés a l’hora de fer aquest tipus d’actuacions. En definitiva, agraeix les explicacions tècniques, perquè aclareixen alguns detalls sobre què és el que es pot fer ara mateix, amb el que hi ha en aquests moments, però troba evident que, més enllà de fer tuits o manifestacions públiques de rebuig, o una acció vandàlica que a més a més Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 26 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 posa en risc la integritat dels treballadors públics, cal fer alguna cosa més. Afegeix que això és el que espera. Diu que, si el comissionat no pot respondre, estaria bé que algun dels membres del govern que són presents a la sessió apuntés quines són les iniciatives que pensa prendre el govern municipal per evitar que això continuï passant en un futur. La Sra. ANDRÉS considera plenament justificada i motivada la demanda de compareixença que fa el Grup Municipal Demòcrata perquè, efectivament, els fets del dia 5 de maig van ser gravíssims i posen en evidència dues coses. Troba a faltar a la sessió la regidora de Mobilitat, perquè aquests fets van ocórrer en el metro, tot i que sap que està de baixa, però diu que hi podria haver algú que la substituís. Recorda que estan demanant insistentment que vingui l’alcaldessa, que n’és la màxima responsable. Pensa, doncs, que podria haver comparegut a la sessió algú responsable de mobilitat i de TMB. Comenta que, en definitiva, estan tractant de dues qüestions: en primer lloc, la seguretat en el mateix servei públic per als treballadors i treballadores. Tal com deia el Sr. Coronas, opina que els servidors públics han de poder fer les seves funcions amb seguretat, cosa que té l’obligació de garantir-ho la institució pública, és a dir, l’Ajuntament de Barcelona i TMB. Pensa que no s’hi val a deixar la mateixa seguretat en mans només dels treballadors i treballadores. En segon lloc, parla de la seguretat dels usuaris i usuàries, que troba evident que cal. Indica que els fets que van ocórrer el dia 5 van impactar directament en els treballadors de TMB. Afegeix que TMB ha reconegut que el vandalisme grafiter és un dels fets més perillosos que s’estan produint actualment, no només en el transport públic de la ciutat, sinó arreu, de manera que és un fenomen difícil de tractar. Considera que aquí és quan entra també la Guàrdia Urbana o els cossos de seguretat. En relació amb els efectius i els recursos que té la Guàrdia Urbana per poder treballar en el metro de Barcelona i garantir no tan sols la seguretat dels treballadors, sinó de tots els usuaris, manifesta que aquest cos no té els recursos suficients, tal com manifesten la mateixa Guàrdia Urbana i els sindicats reiteradament. Vol agrair la presència de dos representants sindicals d’UGT, Eduardo Quijano i Antonio Manuel, que donen xifres concretes que també han fet arribar a TMB. Manifesta que aquests sindicats diuen que la falta de cobertura a les estacions en dies laborables pot arribar a ser d’un 41%, i d’un 60% els dies festius. Considera que aquest fet és gravíssim, i pensa que s’han de posar recursos. Està d’acord amb el fet que no s’hi valen només les declaracions, com si el govern fos un activista. Opina que el govern ha de governar i ha de resoldre les situacions que es plantegen a la ciutat i que per això s’ha de dotar de recursos. Comenta que tots els grups deuen estar d’acord a fer les modificacions de les partides pressupostàries que corresponguin i a fer les reclamacions que siguin al Govern de l’Estat. Diu que fins i tot el Grup del Partit Popular farà les gestions que moltes vegades s’ha ofert a fer. Per tant, destaca que estan tots alineats perquè Barcelona sigui segura, ja que el consistori participa del model que s’ha treballat a Habitat III, que és la conferència de les Nacions Unides sobre les ciutats. Explica que un dels eixos d’Habitat III és la seguretat com a dret dels ciutadans i ciutadanes i com a dret de la mateixa ciutat. Diu que el govern no s’ha d’avergonyir de tenir un model de seguretat a la ciutat, cosa que a hores d’ara, i a un any d’acabar el mandat, no té. Constata que l’Ajuntament no té aquest model de seguretat perquè no aborda l’autoritat ni tampoc la prevenció, per no dir que no dona suport institucional a la Guàrdia Urbana quan es plantegen situacions que van en propi perjudici i detriment del cos. Per tant, apel·la per la segona compareixença que demana Ciutadans. Comenta que a Habitat III es diu que l’espai públic és un dels eixos centrals per a la cohesió a les ciutats. Apunta que l’espai públic és de tothom i que precisament per això ningú el pot monopolitzar, ni en nom de la llibertat d’expressió ni de les mateixes sensibilitats ni interessos. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 27 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Afegeix que l’espai públic és l’espai de relació, de coneixement, d’intercanvi, de trobada, on tots i totes s’han de veure reflectits, de manera que ningú no té dret a monopolitzar-lo de cap manera ni amb cap activitat, per molt lloable que sigui des del punt de vista que sigui. Insisteix que tots han de sentir que l’espai públic és seu. Manifesta que dintre de l’espai públic hi ha la xarxa de metro i autobusos de Barcelona, que és una eina fonamental per a la mobilitat de tots els ciutadans. Insisteix que l’espai públic és de tots i que no es pot vandalitzar ni es pot permetre que s’instal·li la idea que a Barcelona tot és permès, per la llibertat d’expressió, per guanyar-se la vida, etc. Considera que tot no és permès, perquè les llibertats d’un acaben quan comencen les d’altres i els drets d’un acaben quan comencen els dels altres. Recorda que el Partit Socialista ha reiterat moltes vegades que cal un pla més insistent de prevenció i seguretat en el metro de Barcelona. Comenta que s’ha fet referència al que passa a les andanes de plaça de Catalunya, que posa en perill les persones. Constata que el comissionat dona moltes explicacions, que agraeix, i sempre diu que està tot garantit, però considera que tot no està garantit, com bé s’ha vist en els fets del dia 5 maig. Per tant, insisteix en el fet que calen recursos i tenir un model de prevenció i seguretat a la ciutat, cosa que es troba en les ciutats més avançades del món i en les tesis més progressistes, com ara Habitat III. Repeteix que l’espai públic és l’eix central de cohesió d’una ciutat, de manera que s’ha de cuidar i respectar, i fer respectar des de l’autoritat que té el govern de Barcelona. La Sra. ESTELLER torna a reclamar que l’alcaldessa no dona resposta a aquestes qüestions tan importants i cabdals. Constata que totes dues compareixences són fruit i efecte d’una política del govern municipal, una política de permissivitat, de passivitat i d’impunitat a Barcelona, que ha enfortit el vandalisme i els grups radicals de la ciutat davant els ciutadans i la convivència que fins ara havia tingut Barcelona. Indica que, com a conseqüència d’aquesta política, s’està veient un deteriorament de la convivència a l’espai públic, un increment en la inseguretat i també un enfortiment dels grups radicals, que fan el que volen quan volen i no tenen cap obstacle. Destaca que aquest és el motiu pel qual es produeixen agressions al metro. Comenta que a la proposta de Ciutadans es veu com el govern rebaixa les sancions per incivisme, mentre que incrementen les conductes incíviques. Per tant, assenyala que tot aquest conjunt de deteriorament de l’espai públic, de la convivència i la seguretat, és conseqüència de la política de l’Ajuntament de Barcelona, pel fet de donar tant suport a tots aquests grups radicals, que estan prenent el carrer com si fos seu. Vol començar per qüestions incíviques que s’han anat incrementant amb violència. Indica que a l’Ajuntament li costa 11 milions d’euros l’any el tema dels grafits. Pensa que no està bé dir als grups incívics: «Fes el que vulguis que ja ho netejarem», perquè això costa diners a tots els ciutadans. Afegeix que la gent que es cola al metro costa 10 milions d’euros i que cal destinar més milions d’euros per pal·liar qualsevol tipus de trencadissa de mobiliari urbà. Insisteix que l’Ajuntament ho va pagant tot, però es queixa que això costa diners a tots els ciutadans. Comenta que, a canvi, la gent que utilitza el metro es veuen perjudicats per totes aquestes actituds, baralles, carteristes, gent borratxa, etc. Apunta que no paren d’incrementar els actes violents a l’espai públic i també al metro, per no parlar del que va passar el 5 de maig, quan uns encaputxats van forçar i van posar en perill els treballadors del metro. Manifesta que el Grup Popular vol donar suport a tots aquests treballadors i diu que no pot consentir que aquestes accions es continuïn consolidant. Per tant, respecte a tota la seguretat del metro, les unitats que hi ha, vol fer una pregunta al comissionat sobre l’operació Xarxa del metro. Vol saber quants agents de la Guàrdia Urbana i Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 28 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 dels Mossos d’Esquadra estan patrullant actualment, perquè sí que sap que el govern anterior va reforçar la vigilància al metro, cosa que va tenir com a conseqüència una reducció important dels carteristes i els furts. Considera que el petit furt també és important, però indica que ara, com que es produeixen fets molt més greus, sembla que aquests ja no tinguin importància, tot i que la tenen i van augmentant, de manera que van generant una inseguretat en el metro, per no parlar dels top manta, que també són al metro. Des d’aquest punt de vista, vol conèixer tot això. Constata que l’Ordenança de civisme està vigent, però que no s’aplica amb la intensitat que caldria. Informa que el nombre total d’infraccions per incompliment de l’ordenança ha baixat un 20%, amb 26.000 denúncies menys. Es pregunta com pot ser que es redueixin les denúncies quan tots estan veient com s’intensifica l’incivisme a l’espai públic. Pel que fa a la venda ambulant, indica que hi ha 15.000 denúncies menys. Es pregunta com pot ser això quan hi ha top manta per tot arreu. Constata que aquí hi ha una passivitat i una deixadesa del mateix govern. Manifesta que la gent que està envaint l’espai públic està fent competència deslleial al comerç i que, en canvi, estan actuant sense cap tipus de límit, perquè baixen totes les accions i la vigilància. Assenyala que han baixat un 67% les denúncies, mentre veuen que hi ha més pancartes, llaços i activitat per tot arreu. Diu que no ho pot entendre, però pensa que és la política de l’Ajuntament de Barcelona, que està reduint tota la seva activitat. Apunta que, de les més de 107.000 denúncies presentades, només se’n tramiten el 66%, és a dir, 71.000, i que després només se’n cobren el 14%, és a dir, 15.000. Indica que aquest és el motiu, entre d’altres, a part del reforç en la vigilància, que fa que molta gent digui que pot fer el que vol quan vol i que no té cap límit, mentre perjudiquen altres persones, els que conviuen, els que volen l’ordre que correspon a la ciutat. Destaca que aquest deteriorament es va intensificant i que passa del gamberro al vandalisme, de manera que acaben agredint altres persones. Per tant, considera que tota aquesta cadena és el que perjudica enormement la ciutat. Pel que fa al cos auxiliar de la Guàrdia Urbana, considera que caldria alliberar efectius per poder-los destinar a qüestions de seguretat. Recorda que el PP ho ha presentat en aquesta Comissió, però diu que se li ha votat en contra. Pensa que és fonamental que la gent tingui seguretat i que quan agafa el transport públic tingui la certesa que està segura, ja que la gent té por, cosa que troba molt normal. Destaca que la inseguretat perjudica la llibertat de les persones. Creu que l’Ajuntament ha d’acabar amb aquesta política de permissivitat i prendre mesures per actuar davant l’incivisme, perquè com a mínim la gent sàpiga els seus límits i actuï en conseqüència, perquè, si no, tindrà davant l’autoritat. Constata, però, que si no hi ha autoritat la gent fa el que vol i perjudica sempre la persona que compleix, el barceloní que es desplaça amb metro, amb transport públic, i els treballadors, que veuen sovint impotents com no poden treballar amb calma perquè tenen aquesta pressió addicional de la inseguretat i dels que volen transgredir l’ordre públic. La Sra. ROVIRA diu que venia a parlar d’una compareixença que era bastant concreta, d’uns fets concrets que havien succeït al metro, però que, veient els discursos i la barreja que s’ha fet de diferents qüestions, també abordarà altres qüestions més concretes sobre el tema del model de ciutat i el model de seguretat, també per deixar clares algunes de les qüestions que creu que són imprescindibles. D’una banda, vol tornar a posar sobre la taula que la CUP no entrarà en el discurs criminalitzador de la dissidència a Barcelona, perquè creu que Barcelona s’ha de construir sobre la base de garantir drets per a totes. Afegeix que la CUP tampoc no accepta parlar només de seguretat des d’una perspectiva dels cossos de seguretat, perquè creu que seguretat també és que tothom tingui garantida la vida digna als carrers de la ciutat, que tothom tingui seguretat material per tal de desenvolupar els seus projectes vitals, cosa que avui dia no és així com a conseqüència de diferents polítiques per part del Partit Popular des del Govern de Madrid i Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 29 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 d’altres partits polítics, ja sigui a la Generalitat, a la Diputació i també a l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, quan es parla de la situació catastròfica de l’augment d’actes violents, aclareix que entén com a actes violents els desnonaments que hi ha. Destaca que alguns partits polítics han aprovat una llei perquè es puguin fer d’una manera exprés. També entén per actes violents els diferents robatoris i la màfia organitzada que representa el Partit Popular, que ha robat milions d’euros públics sense ni tan sols despentinar-se. Li sembla absolutament irresponsable, incoherent i cínic parlar d’aquesta manera, a la lleugera, de les situacions que estan passant a Barcelona, sense fer cap autocrítica sobre com es desenvolupen les polítiques des dels diferents àmbits en què els partits presents a la sala també tenen representació i estan directament governant. Dit això, opina que qui hauria d’haver comparegut a la sessió, parlant concretament del que va succeir al metro, és el Sr. Ricardo Ortega, que és el cap de la Unitat de Seguretat i Protecció Civil del metro. Pensa que, des del comissionat de Seguretat, s’hauria de posar llum i taquígrafs per saber què s’està fent amb el pressupost de quasi 12 milions d’euros anuals per a temes de seguretat privada que ara mateix s’està gestionant a través de Prosegur. Pregunta com s’està utilitzant aquest pressupost, quines són les funcions que està fent el personal que es paga a través d’aquest pressupost i quin control real hi ha des del comissionat, des de l’Àrea Metropolitana i des de TMB directament. Comenta que el que li arriba després d’haver parlat amb diferents treballadores és que s’està utilitzant els vigilants de manera que aquests treuen funcions laborals dels mateixos treballadors i treballadores del metro, com ara obrir i tancar estacions, atendre viatgers malalts, reposar alarmes, per la qual cosa cada vegada les treballadores del metro es troben que, quan demanen seguretat, aquestes persones estan ocupades realitzant altres tasques. Pensa que caldria saber ben bé si aquests 12 milions d’euros s’estan destinant de manera adequada, si la redistribució de funcions és la correcta, i d’aquesta manera poder posar eines per solucionar la situació actual, perquè entén que de pressupost n’hi ha. Així mateix, sap que aquest responsable està incomplint actualment la Llei de prevenció laboral en l’article 14.2, que diu que el responsable ha de vetllar per la seguretat i higiene dels seus treballadors, i també la Llei ferroviària catalana 4/2006, amb la qual es podria desenvolupar una política per prevenir i evitar la situació que s’ha viscut, en aquest cas, amb els grafiters, però que també es podria viure amb d’altres persones que cometin alguna sèrie d’actes en el si del metro i que afectin les treballadores i la seguretat del metro. Destaca que fa temps que les treballadores reclamen diferents mesures per garantir la seva seguretat, però que avui dia no s’està garantint. Per tant, demana que, des de les seves competències, tant el comissionat com TMB i la seva responsable, Mercedes Vidal, haurien de donar explicacions sobre el que està passant. Insisteix que el Sr. Ricardo Ortega, tenint en compte que és el cap de la Unitat de Seguretat hauria de ser la principal persona que hauria de ser a la sessió responent aquestes preguntes. Tot i els esdeveniments que s’han produït, vol continuar deixant molt clar que això no ha de suposar una criminalització per als grafiters ni tampoc de l’expressió artística de les persones al carrer, i que això no s’ha de posar com a argument per dir que cal endurir una ordenança de civisme que la CUP creu que cal derogar. De fet, diu que el seu Grup esperava poder continuar treballant per poder derogar aquesta Ordenança del civisme, que creu que criminalitza precisament la llibertat d’expressió, la dissidència i la pobresa atacant els que, com els manters, es troben en una situació de manca de seguretat material evident. Considera que la resposta de l’Administració pública ha de ser una altra i no pas una mesura punitiva i posar multes que aquesta gent no poden pagar. Li sembla absolutament surrealista que, a persones que no arriben a final de mes i que s’estan guanyant la vida venent al carrer perquè no tenen una altra manera Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 30 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 de guanyar-se la vida, a sobre se’ls posin multes, quan la mateixa Administració no els garanteix drets per poder sobreviure dignament. Per tant, no creu que siguin dos temes que hagin d’anar lligats. Reitera que, com deia a l’inici, venia a parlar d’un fet concret i que s’ha acabat trobant parlant d’ordenances de civisme, de model de seguretat, etc., que entén que desvirtua totalment el que va passar concretament al metro i que fa un discurs molt perillós del que és la ciutat de Barcelona i de les mesures que s’han d’implementar per tenir una ciutat de tots i totes. El Sr. ARDANUY agraeix la intervenció del comissionat i les seves explicacions, així com tot el marc legislatiu i de normativa que empara la seva acció en l’àmbit de la seguretat a la ciutat. Així mateix, vol posar de manifest el fet que no tan sols és una qüestió de visualització de la situació, sinó que també és d’involucrar-se en els temes. Diu que, si bé el comissionat té un límit que li marca la normativa, és evident que el govern municipal té l’alcaldessa al capdavant, que no només és la responsable de la ciutat políticament parlant, sinó que és la presidenta de la Junta de Seguretat de Barcelona. Constata que només amb aquest títol ja és espai suficient per no només prendre part en aquesta situació, de denúncia d’una situació intolerable de violència en el transport públic a la ciutat, sinó també de coordinar les accions necessàries per corregir aquesta situació. Per tant, no només com a observadors, sinó com a part implicada, considera que l’alcaldessa de Barcelona, el govern municipal i l’Ajuntament de Barcelona han de poder donar respostes i que aquestes situacions no es tornin a produir. Demana, doncs, lideratge, acció proactiva i un acompanyament i una visualització de correcció d’aquesta situació, no només perquè era TMB i el metro de Barcelona i està dins el terme municipal de Barcelona, sinó perquè és la seva feina com a Ajuntament coordinar les accions necessàries per corregir aquestes situacions. Reconeix que hi ha una normativa municipal de civisme i que hi ha una normativa pendent de modificació i adaptació, que no tindrà acord polític en aquest Plenari, tot i que era imprescindible tenir l’Ordenança de convivència. Constata que queda molta feina per fer i no només d’anàlisi de normativa, sinó d’acció. El Sr. RECASENS, abans de res, envia una afectuosa abraçada a la regidora de Mobilitat i a la seva família, que ja comença a ser àmplia i prolífica. Diu que també li agradaria que hagués estat a la sessió, però indica que té altres obligacions molt més importants, que són els seus dos nounats. D’altra banda, agraeix molt la confiança que li fan quan li demanen tot el que li demanen. Tanmateix, manifesta que, si fos competent en tot el que els grups li atribueixen, demanaria la dimissió per acumulació de poder. Com que els grups ja ho saben, no hi insistirà, però diu que el lideratge a Barcelona en matèria de seguretat és efectiu i eficaç. Es remet al fet que la Junta Local de Seguretat va ser la primera que va reaccionar de manera eficaç i efectiva per demanar mesures després dels atemptats i és la que ha creat subgrups que hi estan treballant activament, a més de treballar sota l’impuls de l’alcaldessa. Ara bé, indica que el que està passant en el transport públic, com ara el tema dels grafiters, la venda il·legal, etc., no és únicament de Barcelona, sinó que està passant a totes les grans ciutats d’Europa. Diu que això no és un consol ni és una excusa, sinó una constatació. Afegeix que aquest fenomen transcendeix bastant el fet urbà de Barcelona. Està d’acord amb el fet que cal lideratge, però diu que ha de ser conjunt. Pensa que no pot ser que el lideratge només sigui de l’Ajuntament, perquè necessiten que en el marc competencial de cada un dels cossos i de les institucions hi hagi una veritable distribució competencial. Aclareix que no està defugint el tema, perquè una cosa és la competència i l’altra la incumbència. Manifesta, per tant, que, encara que no sigui competència seva, sí que l’incumbeix i se sent concernit. Explica que per això s’estan intentant impulsar coses de cara als ciutadans i els Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 31 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 treballadors. Sol·licita, però, que l’ajudin a demanar-ho també a qui correspon, perquè no n’hi ha prou d’exigir-ho a l’Ajuntament de Barcelona, sinó que la resta d’administracions també han de fer la seva feina. En aquest sentit, manifesta que no és que Barcelona s’hagi relaxat, sinó que en aquest totum revolutum es crea una situació en què tothom fa de tot i no s’arriba enlloc. Per tant, insisteix que cal demanar que hi hagi una actuació coordinada, com deia Ciutadans, però també una divisió funcional. En aquest cas, indica que ell té la missió de dirigir la Guàrdia Urbana i que, a més, defensa aquest cos. Comenta que per defensar-lo bàsicament no es pot demanar que facin de tot, sinó que se’ls ha de demanar que facin la seva feina i que la facin bé. Considera també que cal demanar que hi hagi un model. Està d’acord amb el fet que la violència és intolerable, però demana als grups que, amb tota la vehemència amb què els regidors li reclamen més actuacions, li donin suport quan vagi a parlar amb altres institucions i reclami la construcció d’un model de seguretat que no ha de ser un model que faci l’Ajuntament. Constata que l’Ajuntament de Barcelona és a Catalunya i que, per tant, cal un model de seguretat per a Catalunya. Diu que ja està clar quines coses corresponen a uns i altres en el sentit de les ordenances. Li reconeix al Sr. Coronas que sí que els túnels són una cosa i les ferrovies en són una altra. Considera que aquí ja entrarien a filar prim sobre les matèries competencials. Pensa que no és tant filar prim sobre les matèries competencials, sinó establir un veritable model de policia per a Catalunya. Considera que hi ha un model de policia i de seguretat obsolet. Comenta que la regidora de la CUP parlava de tenir un model de seguretat i un nou model policial, amb la qual cosa està molt d’acord. Creu que cal distingir entre seguretat i convivència i que cal allunyar-se tant del populisme punitiu com de les aproximacions romàntiques a la seguretat. Constata que la situació del 155 és un element que té la seva incidència i la seva influència en el que passa en matèria de seguretat a Catalunya, així com també ho és la quantitat de recursos que s’han d’assumir per fer acció antiterrorista, per l’ebullició social a la ciutat, que genera moltes manifestacions que s’han d’atendre i pel creixement de requeriments derivats del turisme i d’altres coses a la ciutat. Indica que això s’emporta uns recursos policials que són limitats i han d’estar dimensionats. Diu que, si es dediquen a estressar les organitzacions policials demanant-los a tots que facin de tot, hi acabarà havent uns indicadors molt dolents a la ciutat. Per tant, està d’acord que calen recursos, però per al que calgui. Pensa que cal un model de seguretat en què Barcelona participi com a ciutat més gran de Catalunya i capital de Catalunya, però també un model de seguretat orquestrat i analitzat amb les altres institucions. Afirma que ho diu amb coneixement de causa perquè, si busquen a les hemeroteques, veuran que si algú ha escrit i treballat a la pràctica en aquest tema, a vegades clamant en el desert, és ell mateix. Confirma que es gasten 11 milions per esborrar grafits, però assenyala que també se’n gasten 12 amb hores de reforç a la Guàrdia Urbana per fer tota mena de feines i sovint per tapar forats que acaben redundant en una hiperactivitat en certs temes i en reducció d’activitat en altres. Considera que això s’ha d’ordenar i s’ha de sistematitzar. Manifesta que no és tan fàcil crear un cos auxiliar de la Guàrdia Urbana, ja que té els seus inconvenients. Però, en tot cas, indica que sí que és fàcil augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Demana, doncs, que deixin que es faci Guàrdia Urbana de Barcelona i que l’ajudin també a reclamar a Madrid que obrin l’aixeta definitivament per crear places de funcionaris de la Guàrdia Urbana a Barcelona. Finalment, diu que, si els grups realment volen ajudar i donar suport a la Guàrdia Urbana, no carreguin tots els problemes d’aquest món a aquest cos, com ara tots els problemes de seguretat de Barcelona, ni demanin un model en què hi hagi aquesta mena de totum revolutum. Manifesta que s’oposa i que s’oposarà al fet que es tracti injustament la Guàrdia Urbana i se li exigeixi fer Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 32 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 la seva feina i la de tots els altres. Per això reclama un model ben fet, amb una divisió de funcions, per sortir d’una vegada d’aquesta mena de barreja. Així mateix, demana que tot el govern municipal, perquè no ho pot fer tot sol, i el consistori i els regidors de l’oposició l’ajudin quan ell reclama a altres institucions la creació d’un veritable model i una divisió de funcions estructurada en seguretat a Catalunya. El Sr. MARTÍ torna a donar les gràcies al comissionat. Manifesta que el seu Grup no li demana ni li ha demanat la dimissió per acumulació de responsabilitats i competències. Recorda, però, que el que sí que es va demanar en aquesta Comissió va ser el relleu de l’alcaldessa com a màxima responsable de la Guàrdia Urbana i la seguretat a Barcelona. Diu que el Sr. Recasens té raó en el fet que a la Guàrdia Urbana no se li pot demanar tot, però destaca que tots els portaveus, que parlen sovint amb els sindicats del cos, saben que hi ha moltes queixes i demandes de direcció i de suport, a part de mitjans, formació, etc. Per tant, diu que no tirin tinta de calamar en aquest sentit, ja que els grups donen tot el suport al govern, però el govern ha de fer la feina, ja que no la fa prou bé, a parer dels diversos sindicats, que són molt diferents els uns dels altres. Pel que fa al suport en altres institucions, li dona la raó al comissionat. Afegeix que al cap de pocs dies hi haurà Govern de la Generalitat i, per tant, diu que el Grup Municipal Demòcrata seran els primers que demanaran a aquest govern aquest paper de coordinació, de col·laboració, de suport i d’impuls de les mesures de les polítiques públiques de seguretat a Barcelona. Es compromet, doncs, a fer-ho. Ara, pensa que cal tenir present que Barcelona s’està convertint en una ciutat on tot s’hi val. Comenta que hi ha gent que ve de fora per fer tot tipus de pràctiques i d’usos, com ara vendre coses que no es poden vendre, narcoturisme. Conclou que hi ha moltes coses molt dolentes per a la ciutat, i que la Guàrdia Urbana ha de fer la seva funció d’acord amb els Mossos d’Esquadra. La Sra. MEJÍAS dona les gràcies al comissionat per les explicacions. Sap que el Sr. Recasens no té tota la culpa de tot. Comenta que tots saben que aquest és un sistema de seguretat multifuncional, però diu que del que es tracta en la sessió és de grafits, cosa que està penalitzada en l’Ordenança de civisme. Per tant, indica que això sí que és competència del comissionat. Considera que no ha tret les circumstàncies de context. Reconeix que el comissionat necessita aquesta coordinació policial per abordar altres problemes que han estat objecte de debat a la Comissió, com el tema dels manters o de la situació que s’està produint als narcopisos. Tanmateix, considera que del que es planteja en la sessió el Sr. Recasens n’és plenament competent, tal com estableix l’article 20 de l’Ordenança de civisme. Entén que tot el que està recollit i que és objecte de sanció per l’Ordenança de civisme és competència de la Guàrdia Urbana i que, per tant, també és competència i responsabilitat que es compleixi a través de la direcció del comissionat. Sap que el Sr. Recasens està una mica entre dos focs, és a dir, entre el que el comissionat pensa i faria i les directrius polítiques que rep. Entén que aquesta situació deu ser molt difícil de gestionar. Comenta que Barcelona és una ciutat en què el valor de la seguretat és molt important, i molt més estant en la situació d’alerta 4 en què es troba. Considera que hi ha moltes coses que no es poden obviar. Indica que no es poden convertir determinats espais de la ciutat, diguin el que diguin alguns grups, en determinats espais d’impunitat, perquè en això hi ha la seguretat de tots els ciutadans. Pel que fa a la demanda del comissionat de col·laboració policial, es vol referir a la segona part de la compareixença que demanava Ciutadans, que és el fet que, davant grans esdeveniments que han estat objecte d’atenció específica perquè poden ser motiu d’atemptat o de situacions de Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 33 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 perill, es contractin empreses que no tenen autorització administrativa per suplir la Guàrdia Urbana allà on no arriba aquest cos. Indica que ara hi ha la possibilitat d’incrementar la plantilla perquè hi ha un decret que diu que es pot incrementar i que es pot destinar part del superàvit a projectes que tinguin com a objectiu la contractació de personal. Assenyala que això s’ha dit des del Ministeri d’Hisenda i que està publicat al decret. Pregunta si és necessari, com va passar en el festival Llum BCN, posar determinats espais de la ciutat on es produeixen concentracions humanes en mans d’empreses que no tenen autorització administrativa per fer les tasques de seguretat. Pregunta si el comissionat entén així la cooperació. Ja sap que aquesta és una qüestió que és competència de l’ICUB, però pregunta si el comissionat no té una certa responsabilitat en el control de qui es contracta per garantir la seguretat de les persones en grans esdeveniments a la ciutat. Afirma que això li sembla una cosa greu, i explica que el Departament d’Interior ha obert un expedient informatiu i un expedient sancionador. Pensa que cal anar molt amb compte amb això, perquè són moltes coses: els grafits, l’agressivitat al metro, els esdeveniments, els manters, les colades al metro, que costen molts diners, tot i que a alguns grups els fan molta gràcia. Creu que amb la seguretat, i després del que s’ha viscut l’estiu passat, no s’hi pot jugar. El Sr. CORONAS recorda que ja va dir al Sr. Recasens una frase que deia la seva àvia: «Mal de muchos, consuelo de tontos.» Constata que en aquesta sessió li ha de tornar a dir, perquè si resulta que el que passa és un fenomen global que passa a tothom i no es fa res per solucionar- ho és un mal consol. Així mateix, recorda que en la darrera sessió també es va oferir a acompanyar el comissionat on volgués, a parlar amb qui fos necessari i amb la força que li pugui aportar ell, que creu que no és gaire. Tanmateix, diu que té la sensació que la primera persona amb qui s’ha de parlar és amb l’alcaldessa per veure si realment creu que fan falta recursos en matèria de seguretat, però sobretot per prevenció, perquè a vegades els recursos no són per actuar punitivament, sinó per prevenir que passin les coses. Constata que actualment són clarament insuficients. Manifesta que diu això perquè l’alcaldessa va a Madrid sovint, cosa que li sembla molt bé. Comenta que va amb els grups a parlar d’habitatge, per exemple, cosa que li sembla fantàstica, ja que per això és l’alcaldessa de Barcelona. Tanmateix, es pregunta en quants viatges dels que ha fet la Sra. Colau en què ha anat a parlar amb altres grups o amb el Govern de l’Estat l’alcaldessa ha posat damunt de la taula el tema dels recursos en matèria de seguretat. No li consta que ho hagi fet cap vegada, o diu que, si ho ha fet, deu ser un tema que no li agrada publicitar a so de bombo i platerets com altres coses. No obstant això, pensa que cal anar a Madrid i que és l’alcaldessa qui ha d’anar a demanar els recursos que calen i la possibilitat de poder-los contractar. Finalment, vol donar un missatge per a tots els membres del govern de la taula, i és que en aquesta Comissió i en d’altres es constata que, quan un govern d’esquerres abandona el discurs de la prevenció i la seguretat, el deixa en mans de la dreta. Així mateix, constata que quan el discurs de la prevenció i la seguretat es deixa en mans de la dreta el discurs és diferent del que ha de ser i del que li convé a la ciutat i a la ciutadania. Considera que la seguretat és un dret com tots els altres i que no ha de ser una acció punitiva. Diu que la policia no ha de ser-hi només per donar cops de porra, posar multes i sancions, sinó que la seguretat va molt més enllà, sobretot quan es posa la prevenció al davant de tot. Creu que ja va sent hora que un govern d’esquerres finalment faci una aposta per parlar d’aquests temes i fer-ho sense cap mena de tabú, ni por, ni complex. La Sra. ANDRÉS diu que la intervenció del comissionat l’ha deixada bastant preocupada, perquè, d’una banda, el Sr. Recasens ha indicat que el fenomen grafiter és europeu. Manifesta Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 34 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 que ha pensat exactament el mateix que el Sr. Coronas: «Mal de muchos, consuelo de tontos.» Considera que així no es resoldrà el fenomen grafiter. Constata que el comissionat ha dit que no hi ha model de seguretat i que l’Ajuntament de Barcelona no ha de tenir un model de seguretat, perquè ha de ser un model català. No hi està d’acord, perquè pensa que les ciutats han de tenir un model de seguretat, precisament perquè no és un model policial, sinó un model de seguretat de la ciutat. Constata, doncs, que la ciutat no té aquest model de seguretat, tal com ha reconegut el Sr. Recasens, que, lamentablement, ha afegit que no en tindrà. Aclareix que els grups no carreguen res a sobre de la Guàrdia Urbana ni la volen estressar, sinó que volen tensionar el govern perquè governi i entomi el tema de seguretat, cosa que el comissionat ha dit que no farà. Opina que qui carrega la Guàrdia Urbana és el govern amb falta de recursos, de mitjans, de suport i de reconeixement institucional. Per tant, diu que, de totes les intervencions que ha fet el comissionat, que normalment són força acurades, aquesta l’ha trobada força desgraciada tota ella sencera. La Sra. ESTELLER comenta que el Grup Popular sempre ha donat tot el suport a la Guàrdia Urbana. Suposa que el que li falta a aquest cos és el suport del govern, i aclareix que no parla només pel comissionat, sinó per la regidora de seguretat de l’Ajuntament, és a dir, l’alcaldessa, que és qui ha de donar aquest suport a la Guàrdia Urbana. Afegeix que cal més implicació dels Mossos d’Esquadra. Constata que les sancions per incivisme són molt baixes, ja que només n’hi ha 199. Així mateix, creu que no pot ser que la seguretat dels concerts i d’esdeveniments on es concentra molta gent estigui en mans d’empreses, algunes de les quals, pel que diu la Generalitat, no estan homologades. Considera que amb una alerta 4 no es pot jugar amb la seguretat de la gent quan va a un concert, ja que aquesta gent confien en el fet que hi ha seguretat. Comenta que el Partit Popular està treballant intensament, i espera que en poc temps ja es pugui recuperar el 100% de la taxa de reposició i que es pugui superar. Constata que aquest és un cas d’efectius, però sobretot de voluntat política. Opina que les polítiques de l’Ajuntament han de canviar i impedir que hi hagi aquesta permissivitat i impunitat, que està generant més incivisme. El Sr. RECASENS vol aclarir dues coses. En primer lloc, diu que, de tinta de calamar, n’hi veuran tirar poca, ja que normalment va de cara. En segon lloc, per si queda algun dubte, manifesta que està plenament alineat amb les directrius d’aquest govern municipal, perquè, si no, dimitiria, que és una cosa que no seria la primera vegada que fa, ja que quan una cosa no li agrada dimiteix. Insisteix, doncs, que sempre que ha estat en un govern ha estat absolutament alineat amb les seves directrius fins que, quan no ho ha estat, ha dimitit. D’altra banda, diu que s’ha assabentat en aquesta sessió que parlaven de grafits, però també de moltes coses. Demana que s’aclareixin i que si parlen de grafits és un monogràfic i que, si parlen de moltes més coses, com han fet en la sessió, llavors parlen de moltes més coses. Manifesta, doncs, que en aquest sentit ha intentat donar una pluriresposta. Es compromet a donar-los dades de l’operació Xarxa i de les denúncies que s’han fet a grafiters, tot i que no les té a la sessió. Comenta que abans tampoc no s’ha aclarit, perquè uns li han dit que no contracti empreses, cosa que sembla que va en contra del teixit empresarial de seguretat, i d’altres li han preguntat què pensa del partenariat públic-privat. Insisteix que caldria que els grups ho aclarissin. Diu que, si volen, això forma part del model. Explica que, efectivament, el sector privat està en el model de seguretat i s’ha de tenir en compte i comptar-hi. Apunta que el que passa és que no es pot dimensionar la Guàrdia Urbana per a pics de seguretat, perquè el sobredimensionament, Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 35 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 quan s’acaba l’emergència, és absolutament ineficaç. Per tant, diu que cal intentar dimensionar les coses en funció dels moments emergents i dels moments del dia a dia. D’altra banda, especifica que sí que hi ha un model de seguretat. Aclareix que no ha dit que no hi hagi un model de seguretat per a Barcelona ni que no calgui, sinó que el model de seguretat per a Barcelona ha d’estar integrat en el model de seguretat per a Catalunya. Està d’acord amb el fet que cal un model d’esquerres. Diu que va parlar d’això en el seu moment amb l’alcalde Maragall i que també hi estava d’acord, però constata que no el va fer qui l’havia de fer quan deia que era d’esquerres i estava governant Barcelona. Insisteix en el fet que falta un govern que tingui un model de seguretat d’esquerres per a la ciutat. Diu que hi és, que es pot fer i manifesta que el fet que sigui un model per a la ciutat no vol dir que no hagi d’estar absolutament integrat en un model de seguretat per a Catalunya, perquè no es pot conviure amb seguretat diferenciant el que és Catalunya sense Barcelona del que és Barcelona sense Catalunya. Es dona per tractada. Del Grup Municipal Cs: 3.- (M1519/8998) Que comparegui el responsable del Govern municipal de l’Àrea de Seguretat de l’Ajuntament per donar compte de les accions realitzades per prevenir, evitar i sancionar les accions incíviques que embruten, enlletgeixen i degraden l’espai públic o privat, o el transport públic. Que s’esclareixen les raons que justifiquen la contractació de serveis a empreses no autoritzades per atendre la seguretat de grans esdeveniments en l’espai públic. (Tractat conjuntament amb el punt 2 de l’ordre del dia) Es dona per tractada. Del Grup Municipal ERC: 4.- (M1519/9006) Que comparegui el responsable municipal en matèria de participació ciutadana per informar de l’estat de la multiconsulta. La Sra. CAPDEVILA comenta que ERC es creu el tema de la participació ciutadana, tal com han fet palès al llarg de tot el mandat en l’elaboració del mateix Reglament de participació ciutadana, on Esquerra Republicana de Catalunya va ser justament el grup municipal que més esmenes va presentar. Manifesta que el seu Grup ha insistit, sessió rere sessió, en la necessitat de desenvolupar les eines necessàries perquè la participació sigui quelcom més que un formalisme. Indica que una de les principals novetats d’aquest Reglament de participació és la possibilitat de fer coincidir diverses consultes ciutadanes i d’una rellevància i significació a les consultes, que, d’altra banda, podria ser que, realitzades per separat, no impliquessin i fessin partícips una gran majoria de la ciutadania de Barcelona. Comenta que des d’un primer moment ERC ha donat suport a la celebració d’aquesta multiconsulta i comparteix la decepció davant certs posicionaments, que troba incoherents. Per això demana la compareixença de la responsable de participació del govern municipal per saber en quin estat resta la multiconsulta després de la votació del Consell Plenari del 10 d’abril i per saber quins seran els pròxims passos del govern municipal per tirar endavant la multiconsulta. Així mateix, demana quina afectació o conseqüències i implicació té l’informe emès per la Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 36 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Comissió d’Empara del Reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona que es va presentar el 24 d’abril en el Consell de Ciutat. Manifesta que vol fer palès que l’objecte d’aquesta compareixença no és tant posar en evidència les febleses o mancances que els van portar al Plenari del 10 d’abril i que van comportar que la celebració de la multiconsulta quedés en dubte, sinó reiterar el compromís del seu Grup amb la participació. Així mateix, vol ser coneixedora de si la multiconsulta es podria desenvolupar la tardor de 2018, passada la finestra estival, o si la seva realització queda aturada fins a la resolució de les diferents demandes a què el reglament i alguna de les iniciatives elevades a Plenari es troben sotmeses. La Sra. PIN aprofita per acomiadar la Sra. Esteller, que entén que serà l’última sessió que serà a la Comissió. Agraeix la petició de la compareixença d’ERC. Manifesta que no dirà gaires coses noves que la Sra. Capdevila no sàpiga, però creu que està bé poder dir-ho en comissió i deixar- ho dit. Explica que el govern va denunciar la votació que es va produir al Plenari, que va impossibilitar la realització de la multiconsulta, a més de denunciar que en aquest cas hi havia interessos partidistes i sobretot d’una multinacional com Agbar. Indica que, quan s’havien posat en marxa mecanismes que entenen que la participació és la distribució del poder, els que tenen el poder, els poders fàctics es van moure. Vol fer una llista de l’estat d’aquests recursos, que ja es va explicar el dilluns abans del Ple: recurs contenciós administratiu interposat per Abogados catalanes por la Constitución, en què no s’ha sol·licitat cap mesura cautelar ni s’ha formulat encara demanda; el recurs interposat per la Delegació del Govern, que no ha sol·licitat cap mesura cautelar i encara no ha formulat demanda; el recurs interposat per la Cambra de Concessionaris d’Empreses vinculades al Sector Públic, en què hi ha Suez i Agbar, en què no s’ha sol·licitat cap mesura cautelar i no s’ha formulat encara demanda; el recurs interposat per l’Asociación para la Transparencia y la Calidad Democrática, vinculada a Agbar, que també és l’associació que va interposar un recurs contra la remunicipalització de l’aigua a Valladolid, i que ha desistit de la mesura cautelar de suspensió sol·licitada. Indica que això és pel que fa al reglament. En relació amb els contenciosos administratius contra la multiconsulta, esmenta el recurs interposat per la Cambra de Concessionaris d’Empreses vinculades al Sector Públic, també vinculada a Agbar, que va sol·licitar una suspensió cautelar, en què s’ha inadmès a tràmit el recurs i s’ha denegat la mesura cautelar sol·licitada. Pel que fa a recursos relatius a les iniciatives ciutadanes, menciona el recurs d’alçada interposat per Aigües de Barcelona, que es va inadmetre; el recurs d’alçada interposat per la Societat General d’Aigües, que es va inadmetre. Comenta que van sol·licitar l’expedient a l’Ajuntament una treballadora d’Agbar, una altra treballadora d’Agbar i una altra treballadora de Sociedad General de Aguas. Afegeix que hi va haver una sol·licitud per part de la Sociedad General de Aguas al secretari perquè emetés un informe preceptiu sobre la legalitat de la consulta, i diu que les 3 iniciatives han demanat vista de l’expedient. Respecte als recursos interposats contra expedients de contractació, assenyala que hi ha el de l’Asociación para la Transparencia y la Calidad Democrática, vinculada a Agbar, que va sol·licitar la revisió d’ofici i la suspensió de l’adjudicació del contracte de serveis tècnics de participació electoral, impulsat per l’IMI, que s’ha inadmès a tràmit. Afegeix que també hi ha el recurs en matèria de contractació contra el plec de clàusules administratives particulars del contracte de serveis, a què van renunciar. Comenta que n’hi ha un altre interposat per l’Asociación para la Transparencia y la Calidad Democrática, vinculada a Agbar, que està suspès fins que el Tribunal de Contractació no emeti la resolució. Indica que hi ha una altra sol·licitud de no formalització de contracte de serveis tècnics de participació electoral, impulsat Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 37 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 per l’IMI, interposat per la Cambra de Concessionaris d’Empreses vinculades al Sector Públic, és a dir, Agbar, que està suspès fins que el Tribunal de Contractació resolgui. Afegeix que hi ha una altra sol·licitud d’accés a l’expedient de contractació de la producció i logística per a la multiconsulta ciutadana, formulat per l’Asociación para la Transparencia y la Calidad Democrática, vinculada a Agbar, que ha complert el tràmit de vista. Assenyala que també hi ha el requeriment que fa aquesta associació vinculada a Agbar a la fiscalia provincial de Barcelona en el marc de les diligències d’investigació, al qual s’ha donat resposta. Comenta que pel govern és molt evident que qui volia a tota costa evitar que es fes aquesta multiconsulta és Agbar i que no han estat els familiars d’Antonio López ni d’altres. Indica que en aquest cas els grups municipals van jugar a favor d’aquesta multinacional i en contra de la participació ciutadana. Manifesta que en el moment actual l’informe emès per la Comissió d’Empara, que és un òrgan de garanties no vinculant, que es desenvolupa gràcies a aquest nou reglament de participació, no és vinculant, però sí que deixa veure que aquesta votació no es correspon amb el Reglament de participació. Constata que s’ha donat una situació absolutament kafkiana, en què els mateixos grups que van votar a favor del reglament o que en van possibilitar la tramitació van votar en contra d’aquest reglament. Informa que en les iniciatives de nou serà la ciutadania la que va per davant de les institucions, ja que han anunciat que interposaran un recurs de reposició. Creu que aquest recurs de reposició s’ha de votar al Plenari. Indica que, si s’aprova, quedaran aprovades les preguntes. Pensa que l’Ajuntament té l’obligació de fer tot el possible perquè el reglament es desenvolupi, perquè es materialitzi i perquè es pugui concretar aquesta multiconsulta. Manifesta, doncs, que dins de la tragèdia ara té la bona notícia que els grups tenen una altra oportunitat de reafirmar amb els fets i no tan sols amb la paraula el seu compromís amb la participació ciutadana. La Sra. CAPDEVILA, per la resposta que dona la Sra. Pin, té la sensació que, efectivament, les multiconsultes no es podran fer dintre d’aquest mandat, perquè potser no hi haurà temps. Demana, però, que la regidora Pin li ho confirmi. Manifesta que, tal com ha explicat la regidora, si s’han de tornar a portar a Plenari i s’han de fer abans d’acabar l’any perquè després gairebé estaran en campanya electoral, potser serà just. En el cas que això fos així, ho lamenta perquè diu molt poc a favor de l’interès que haurien de tenir tots en el fet que la ciutadania pogués participar. Vol reiterar el compromís del seu Grup amb les entitats i iniciatives treballades des de la societat civil organitzada i tornar a reiterar el seu suport a l’Associació Catalana d’Enginyeria sense Fronteres i a l’Associació d’Informació i Denúncia del Racisme Internacional (IDRISSA). Indica que, més enllà de partidismes, ERC es referma, com va dir en el Plenari, i afegeix que li sembla obvi i bàsic el seu posicionament favorable a les iniciatives ciutadanes que no contravenen l’article 74.3 del Reglament de participació i que han recollit les signatures requerides, de manera que han de poder comptar amb el suport del Consell Plenari per ser elevades a consulta ciutadana. De totes maneres, proposa que, més enllà d’aquesta Comissió, des de l’Àrea de Participació, es faci una trobada potser amb la resta de grups polítics per concretar el punt exacte on es troba el govern municipal respecte a la celebració d’aquestes consultes i de les properes que es puguin donar. El Sr. BLASI demana perdó a les regidores Capdevila i Pin per haver-les interromput en el seu tête-à-tête intentant tenir un debat sobre el tema de la multiconsulta. Diu que tant de bo aquest debat pogués ser extensiu de forma efectiva al conjunt dels grups municipals. Lamenta que el Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 38 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 govern no té mai aquesta iniciativa per debatre i per ser transparents i fer partícip a tothom de quin és l’estat de la situació, i constata que si no fos pels grups de l’oposició no s’assabentarien de res. Agraeix, doncs, al Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya que hagi presentat aquesta compareixença, també amb un clar tacticisme polític. Lamenta de nou la intervenció de la regidora Gala Pin en aquest intent d’ubicar-ho tot a la submissió d’una empresa amb la qual ell mateix ha tingut tantes reunions o menys com les que ha tingut amb d’altres col·lectius que tenen un interès en la celebració de la multiconsulta, però no tant en la celebració, sinó en el fet de poder presentar la seva pròpia pregunta. Demana que el govern faciliti la nova llista o el nou mapa de l’estat de la qüestió en relació amb les normes de participació i els recursos interposats. Com que es dona la informació a qui ha accedit als expedients, sol·licita que també ho facin arribar als grups. Constata que el govern té, doncs, una transparència interessada. Així mateix, diu que agrairà que el govern els faci arribar l’informe emès per la Comissió d’Empara, perquè, més enllà dels mitjans de comunicació, no ha tingut oportunitat encara d’accedir-hi. S’imagina que aquesta era una responsabilitat del govern. Diu que, en el moment en què les entitats eleven la sol·licitud d’emissió d’un informe, s’imagina que la Comissió d’Empara li dona trasllat al govern, i pensa que el govern ho hauria d’haver fet extensiu a la resta de grups municipals com a part interessada i implicada. Constata que es va celebrar un Plenari el 10 d’abril, i vol saber si actualment hi ha hagut alguna entitat o algú que hagi presentat de forma efectiva algun tipus de recurs d’alçada o de reposició. Comenta que, tal com va dir el dia del Plenari, la improvisació del govern i la seva mala manera de treballar és el fracàs de la multiconsulta. Explica que el Grup Municipal Demòcrata presenta una proposició més endavant per poder manifestar de nou el seu compromís amb el reglament de participació, en què aclareix que el seu Grup es va abstenir i no hi va votar a favor. La Sra. BARCELÓ constata que aquest govern municipal és expert a delegar responsabilitats i no informar els grups. Comenta que ha hagut de ser el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya qui demani aquesta compareixença, perquè després de la celebració del Plenari del 10 d’abril el govern no ha convocat els grups a cap reunió, no els ha tornat a informar, ni els ha donat l’informe de la Comissió d’Empara. Aclareix que Ciutadans no juga a estar al costat de cap empresa, sinó que vol preguntar per què el govern, quan va acabar el Plenari, en lloc de fer autocrítica i veure realment què havia passat i com es podia solucionar, automàticament va anar als mitjans de comunicació a culpabilitzar els grups municipals. Manifesta que a Ciutadans sí que li agrada la participació, però no a qualsevol preu, sinó fent les coses ben fetes. Afegeix que al seu Grup li agrada preguntar amb garanties, però diu que potser al govern no li agrada preguntar amb garanties jurídiques. Apunta que, com que la Sra. Pin ha tornat a escenificar el que va passar al Plenari, li tornarà a explicar per què els grups municipals van votar que no. Constata que el govern va estar 3 anys anunciant la multiconsulta, la gran multiconsulta, però pensa que això és l’autoconsulta del govern. Recorda que ella mateixa li va demanar a la Sra. Gala Pin que el govern ho retirés fins que estiguessin resoltes les inseguretats jurídiques, però el govern s’hi va negar. Manifesta, doncs, que es van trobar que estava suspès el plec de clàusules a la contractació de les infraestructures, suspesa l’adjudicació de la gestió, que hi havia les concessions de les dades personals amb repercussions il·legals i 4 recursos contenciosos administratius. Es pregunta com pot dir, doncs, la Sra. Pin que això és que els grups donen suport a una multinacional. Li respon que de cap manera, ja que això és que no hi havia garanties jurídiques. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 39 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Pregunta si el govern està satisfet de debò amb les preguntes que van formular, tenint en compte que no van ser capaços ni d’arribar a un consens amb els diferents grups municipals per proposar-ne una de conjunta. Constata que aquestes preguntes estan al servei de la ideologia del govern i en són un instrument, com la idea de remunicipalitzar l’aigua quan saben que no es pot fer perquè no és competència seva, sinó únicament de la ciutat de Barcelona. Pel que fa a la formulació de les preguntes, considera que l’Ajuntament hauria de garantir la neutralitat ideològica, no utilitzar les preguntes per aconseguir les finalitats del govern, sinó que fossin preguntes que siguin de l’interès general. Comenta que els grups municipals també van arribar al Plenari sense saber el cost real que tindria la multiconsulta. Per això aprofita la compareixença que ha demanat ERC per preguntar quin cost ha tingut fins ara la multiconsulta i quant era el total que havia de tenir. Pensa que a aquestes altures no es pot admetre que el govern no faci cap autocrítica i que faci servir la participació ciutadana per amagar els seus fracassos. La Sra. ANDRÉS agraeix a la regidora Pin les explicacions que ha donat sobre l’estat de la proposta i també li demana aquest mapa actualitzat de l’estat dels recursos que hi ha interposats. Vol reiterar el que el PSC ja va dir en el Ple, perquè està a favor i defensa el dret a la participació de la ciutadania. Explica que el Grup Socialista va col·laborar activament en el nou reglament. Afegeix que el Partit Socialista està a favor dels processos participatius, però que siguin eficaços –és a dir, que serveixin per al que han de servir–, eficients –que guardin una proporció amb els recursos econòmics destinats– i transparents. Comenta que el seu Grup va valorar en el seu moment no les preguntes, que no les ha qüestionades com a iniciativa ciutadana, sinó tot el que acompanyava això, ja que pel PSC va ser un error que el govern endegués el procés de consulta abans d’aprovar les iniciatives en el Plenari, que és el que va fer el govern. Explica que, per les presses, mesos abans el govern ja va generar expedients de contractació que després van quedar suspesos i que considera que afectaven greument l’eficàcia, l’eficiència i la transparència de la multiconsulta. La Sra. ESTELLER vol agrair les paraules de la Sra. Gala Pin i dir-li que sí que deixarà de ser regidora en el proper Plenari, però que continuarà en el Grup treballant i s’aniran veient en temes d’aquesta naturalesa. Tanmateix, reconeix que, com que serà al Congrés, no podrà estar en tots dos actes, perquè la feina és molt intensa, i per això el PP es reforçarà amb un altre regidor. En relació amb tot el que fa referència a la multiconsulta, comenta que el Grup Popular va afrontar el debat de la participació amb molt d’interès i va intentar aconseguir consensuar un reglament que permetés reactivar i dinamitzar la participació a l’Ajuntament, tot i que hi havia qüestions en què discrepaven i per això es va abstenir. Constata, però, que no sempre coincideixen en algunes qüestions. Indica que, referent a la multiconsulta, el seu Grup va plantejar sempre una sèrie de dubtes que després es van consolidar i es van materialitzar amb la votació del Plenari anterior. Comenta que hi havia molts recursos en el sentit que es qüestionava el procediment i hi va haver una querella per la transmissió de dades. Recorda que hi havia unes qüestions dubtoses des del punt de vista legal, perquè quan hi ha iniciativa ciutadana només es pot negar el vot quan hi ha qüestions legals. Indica que no es van aclarir aquestes qüestions legals als grups, tot i que sí que els van donar un informe de serveis jurídics, però no el que se li havia demanat: procediment, conseqüències i responsabilitats dels que votaven vinculat amb la despesa que hi podia haver amb accions directes. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 40 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Manifesta que quan el PP vota una proposta ha de saber quines són les conseqüències i també de responsabilitat, no només personal, sinó de l’Ajuntament. Recorda que el seu Grup va deixar molt clar que aquest era el motiu pel qual hi votava en contra. Diu que l’ha sorprès la valoració de la Comissió d’Empara, tot i que no té caràcter vinculant, sinó preceptiu. Apunta que el Partit Popular va proposar una persona que tenia un perfil jurídic perquè formés part d’aquesta comissió que no va ser incorporada. Pensa que les persones s’han extralimitat una mica, perquè sí que poden fer una valoració, però opina que no poden qüestionar el sentit de les votacions. Considera, doncs, que s’han extralimitat una mica en la seva valoració respecte al sentit del vot. D’altra banda, dubta que ningú pugui jutjar el motiu pel qual els altres grups fan una cosa. Pensa que no es pot dir al Grup Popular que vota en funció de qui queda fora d’una determinada acció. No entén per què el govern vol utilitzar el fet que el PP votés en contra d’aquesta iniciativa per dir que el seu Grup està a favor d’una multinacional. Especifica que el Partit Popular sempre va dir que en aquest recurs, a part de les qüestions de caràcter procedimental, hi havia dues qüestions fonamentals. Pel que fa a la competència de l’aigua, constata que hi havia un informe de l’Ajuntament que deia que era competent, però no n’hi havia un de l’Àrea Metropolitana que digués qui era competent. Indica que hi ha una llei de l’Àrea Metropolitana que diu que l’Àrea Metropolitana és competent. Constata que quan hi ha competències concurrents qui té la competència és l’Administració superior, de la qual cosa hi ha doctrina del Tribunal Constitucional. Considera, doncs, que és una qüestió clara. Respecte al 5% del pressupost, pregunta si aquesta remunicipalització implicaria un 5% superior al pressupost, que és el límit pel qual es poden fer consultes. Es queixa que el govern no va fer aquesta valoració amb la claredat que calia. Entén que suposaria més de 125 milions, tot i que uns altres diuen que no. Reitera que això el govern no ho va desmuntar. Conclou, doncs, que hi havia qüestions de pes. Manifesta que el seu Grup va considerar que si es feia una multiconsulta caldria preguntar sobre els temes que veritablement importen a la gent i que estan afectant el seu dia a dia. Destaca que, respecte al carril bici, mortifica moltíssima gent de la manera com el govern l’ha fet a Sarrià - Sant Gervasi, perquè pràcticament és una agressió. Considera que hi ha una intencionalitat política per part del govern quan fa carrils bici sense cap tipus d’interès. Afegeix altres temes com la ronda de Dalt, la ronda del Mig, etc., que el govern no va voler fer. Aclareix que el seu Grup no és que no hi estigui d’acord, sinó que volia ampliar-la. Insisteix que el motiu pel qual van votar en aquest sentit va ser aquest. La Sra. ROVIRA dona les gràcies per les explicacions, perquè efectivament formalment no ha rebut cap document sobre la Comissió d’Empara i també vol saber quines van ser les conclusions a què s’havia arribat, més enllà de la premsa. Recorda que la CUP va aprovar el reglament, tot i que havia fet dos vots a favor i una abstenció, és a dir, que no havia donat els tres vots favorables precisament perquè apuntava els perills de la participació en les institucions que hi ha actualment i la manca de participació real que es pot donar tenint en compte com funcionen les estructures i la legalitat vigent, en tant que després aquesta participació no és vinculant o els mateixos reglaments no són vinculants jurídicament o legalment. Comenta que el que decideix la mateixa Comissió d’Empara no és vinculant. Indica que hi ha uns límits de voler generar processos participatius sense que realment aquests processos responguin a com volen que es formuli des de les bases la mateixa participació. Destaca, doncs, els límits de la institució en relació amb la participació real que hi pot haver. En aquest sentit, recorda que la CUP ja va dir que s’havia equivocat i entenia que, d’acord amb el reglament, s’hauria d’haver deixat que la proposta de la consulta sobre l’aigua tirés endavant, Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 41 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 tenint en compte el reglament aprovat pel conjunt del Plenari. Per tant, manifesta que en tot el que digués la Comissió d’Empara respecte a això i sobre el fet que es convoqués un altre Ple la CUP hi donaria suport, malgrat que és una pregunta que el seu Grup no comparteix. Especifica que per la CUP aquesta pregunta representa consultar un dret en què la mateixa organització és conscient de quin era el posicionament del seu Grup. Creu, doncs, que no s’hauria d’haver realitzat aquesta pregunta, però que sent coherents amb el reglament aprovat era necessari que es desenvolupés. Tanmateix, destaca que ni la mateixa alcaldessa el dia del Plenari sabia què s’estava votant ben bé, perquè el mateix expedient i la mateixa proposta que es portava a votació no feien esment del reglament, sinó d’altres lleis aprovades a la Generalitat de Catalunya. Diu que això ja ho ha expressat a la Junta de Portaveus, i remarca que persones del govern han dit moltes mentides en relació amb el posicionament de la CUP respecte a com s’havia desenvolupat el Plenari. Per tant, també creu que les coses no s’han d’abordar des de tuits que han fet membres del govern atacant directament les posicions i titllant la CUP de mentiders o que se situaven conjuntament amb Agbar, quan és evident el posicionament que ha defensat la CUP - Capgirem Barcelona i la CUP nacional en campanyes que aposten clarament per la municipalització de l’aigua i quan el govern té competències tant a l’Ajuntament com a l’Àrea Metropolitana, conjuntament amb altres partits que ara també diuen que aposten per la municipalització, per tirar endavant concretament la municipalització de l’aigua, que al final era l’objectiu que els unia amb les diferents organitzacions que volien plantejar aquesta pregunta. Així doncs, diu que la CUP entoma el mea culpa sobre no haver fet el vot adequat en el Plenari, però també creu que no es pot responsabilitzar el seu Grup de la votació final que hi va haver en el Ple, dels vots que van exercir els altres grups polítics, com públicament han fet membres del govern. Afegeix que tampoc no es pot responsabilitzar la CUP ni dir-los que estan de part d’Agbar, quan han mostrat públicament en nombroses ocasions la necessitat de municipalitzar un bé públic i que hi hagi un control popular d’un dret fonamental. El Sr. ARDANUY comenta que el seu Grup va votar favorablement el Reglament de participació ciutadana, ja que com a organització política defensen les consultes a tots els nivells, tant en decisió política com en àmbit municipal. Recorda que el seu Grup es van abstenir a la proposta de consultes precisament per no entorpir el procediment, tot i que podien discrepar del contingut d’algunes de les qüestions. Creu que és necessari que aprofitin fins a l’últim minut per intentar desbloquejar aquesta situació. Pensa que és responsabilitat del govern i dels diversos grups de l’oposició de dialogar i intentar arribar a acords fins a l’últim minut perquè aquesta multiconsulta es porti a terme. Troba evident que, si no s’acaba materialitzant això, hi haurà un problema, ja que s’haurà desenvolupat un reglament que no hauran pogut testar i que, per tant, el mandat següent no podrà ser efectiu. Per això demana responsabilitat a tothom perquè, si no, en els programes electorals parlaran de participació i de consultes i seran responsables de no haver-ho portat a terme en aquest mandat. La Sra. PIN li diu a la Sra. Capdevila que creu que no s’ha explicat bé, perquè depèn de quan es presenti el recurs de reposició hi haurà temps o no. Manifesta que el govern farà tot el possible perquè la multiconsulta es pugui realitzar aquest mandat. Pensa que tenen un mandat democràtic de la ciutadania, ja que s’han recollit 40.000 signatures i hi ha un Reglament de participació que permet fer la multiconsulta. Comenta que ara mateix està en mans, d’una banda, de quan es presenti el recurs de reposició i sobretot dels grups municipals, d’exercir la seva responsabilitat, perquè creu que és una responsabilitat de protegir l’autonomia i la sobirania municipal. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 42 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Diu que no tolera les mentides dels grups. Comenta que els grups tenien la informació sobre en quin estat estaven els recursos, perquè s’ha reunit amb tots ells com a mínim 4 vegades de manera multilateral i bilateral. Indica que el fet que la consulta es podia tirar endavant estava avalat per informes de Secretaria i de Serveis Jurídics. Constata que els grups han buscat en tot moment dreceres per fer-li el joc a Agbar. En aquest sentit, li diu a la Sra. Rovira que la política són fets i que la CUP en aquest cas es va posar al costat d’Agbar. Agraeix que la CUP hagi reconegut l’error, però insisteix que en aquest cas es van equivocar de manera rotunda per una qüestió partidista. Entén que al Sr. Blasi li molesta que li diguin les coses pel seu nom i per això li molesta que li digui que el Grup Municipal Demòcrata s’ha posat al costat d’Agbar. Tanmateix, li agraeix que hagi dit públicament que s’havien reunit amb Agbar. Comenta que, evidentment, el negoci d’Agbar depèn del chanchullo que es va fer en el mandat anterior entre el PSC a l’AMB i el Sr. Trias. Diu que pot entendre que el Grup Municipal Demòcrata ho defensi, però li sembla greu que ho facin en contra de la participació ciutadana. Afegeix que l’informe de la Comissió d’Empara el tenen tots els grups perquè els ha arribat a través del Consell de Ciutat i a més està penjat al Decidim Barcelona. En relació amb la intervenció de la Sra. Esteller, aclareix que no es tractava d’entrar en el contingut de la multiconsulta en aquell Plenari, sinó de refermar un mecanisme de democràcia directa, avalat per 40.000 signatures i per un reglament de participació ciutadana innovador en tot l’Estat, i de no fer-li el joc a una multinacional com Agbar. Especifica que es tractava d’això i no de si estan a favor o en contra de la municipalització del servei de l’aigua. Replica a la Sra. Barceló que el govern no proposava les preguntes, sinó que venien avalades i proposades per entitats de la societat civil. Comenta que, de fet, en el Plenari Ciutadans van ser molt clars mostrant el desconeixement que tenen de la ciutat quan van dir que el govern s’havia inventat la pregunta de l’aigua, tenint en compte que Barcelona ha tingut la guerra de l’aigua als anys 80 i una lluita per la remunicipalització des de fa molts anys. La Sra. CAPDEVILA diu que en aquest cas està amb la regidora, ja que en el Plenari del dia 10 el que es discernia era votar o no dues propostes sorgides de la ciutadania i que tenien tots els requisits que deia el reglament. Conclou, doncs, que els grups que no van votar aquestes propostes són els que en el fons no creuen en la participació ciutadana, perquè, com diria el refranero espanyol: «Obras son amores.» El Sr. BLASI diu que per chanchullera la Sra. Pin i el seu govern, que precisament amb el seu nyap en gestió del reglament de participació i de la multiconsulta sí que s’han posat al costat dels qui no volien fer la multiconsulta. Pensa que potser és el govern qui està a Agbar i potser és el govern qui té massa amics i amigues que acaben emparant Agbar. Demana que la Sra. Pin reflexioni sobre això. Així mateix, li demana que reflexioni sobre què es votava el dia 10 d’abril, ja que no ho sabia ni la Sra. Colau ni els grups municipals i que ha estat qüestió de debat a la Junta de Portaveus, perquè estava mal plantejat. Es queixa que, tot i parlar molt del co-, el govern no comparteix. Comenta que la propera proposició que es defensarà en la sessió serà una prova del mateix, és a dir, que són els grups municipals els que han de prendre la iniciativa. La Sra. BARCELÓ replica a la Sra. Pin que ella no diu mentides, perquè ha manifestat que estaven informats i que els grups li van demanar una suspensió fins que no estiguessin solucionades les inseguretats jurídiques. Considera que no es pot fer una multiconsulta que en el seu procediment té inseguretats jurídiques. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 43 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Destaca que el govern volia la complicitat dels grups municipals per saltar-se aquestes inseguretats jurídiques, cosa que no trobarà. Li diu a la Sra. Capdevila que està a favor de la participació, però amb garanties jurídiques. Es queixa que el govern no ha tingut cap moment d’autocrítica, sinó que únicament han culpabilitzat els grups. Demana, doncs, al govern una mica més de respecte per l’oposició. No troba normal que la Sra. Pin digui que els grups han de buscar un informe de la Comissió d’Empara en una pàgina web, tenint en compte que és responsabilitat del govern. Pensa que la regidora Pin, com a responsable de la multiconsulta, podria haver parlat amb els grups després per informar de la Comissió d’Empara. Destaca que és decisió de Barcelona en Comú com volen governar, però que ella li diu el que creu que s’hauria de fer o el que Ciutadans faria amb la resta de l’oposició. La Sra. ANDRÉS constata que cada vegada han de veure com alguns grups valoren el sentit del vot i les argumentacions d’altres amb una superioritat no sap si democràtica, moral o d’algun altre tipus. Diu que ja hi està acostumada, i per això no farà referència a cap dels grups que fan això. Però sí que vol fer referència a la paraula chanchullo que ha esmentat la Sra. Gala Pin. No sap, doncs, com definir el que el govern volia fer, perquè una adjudicació estava suspesa pel Tribunal de Contractació i ho volia fer amb mitjans propis. Pregunta si la Sra. Pin s’imagina que hi hagués una suspensió d’un concurs d’obres, licitació o adjudicació, i l’Ajuntament digués: «Miri, ja faré l’edifici amb la brigada de manteniment.» Constata que això no es faria. Pregunta, doncs, si això es podria definir com a chanchullo. Es dona per tractada. II) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 5.- (265/2017) RESOLDRE les al·legacions presentades durant el període d’informació pública de la modificació del Reglament d’honors i recompenses dels membres de la policia municipal i del servei d’extinció d’incendis, aprovat pel Plenari del Consell Municipal de 17 de setembre de 1976 (que es denominarà Reglament d’honors i recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona i del Servei de Prevenció, Extinció d’incendis i Salvament), en el sentit que es desprèn de l’informe de 9-03-2018 i el seu annex II, que figuren a l’expedient i es donen per reproduïts a efectes de motivació. APROVAR definitivament la modificació de l’esmentat Reglament, amb les modificacions introduïdes i PUBLICAR-LA al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a la Gaseta Municipal i al web municipal. El Sr. RECASENS explica que, tal com preveia el Pla director de la Guàrdia Urbana, i com s’havien compromès, es va iniciar al setembre de 2017 un procés de modificació i actualització del vigent Reglament d’honors i recompenses de la Guàrdia Urbana i de l’SPEIS per tal d’adaptar-lo al context actual. Considera que era una actualització necessària tenint en compte els 42 anys que han passat des de l’aprovació del vigent reglament l’any 1976 i del seu natural desgast. Constata que cal adaptar el reglament a la nova normativa en l’àmbit de la policia i de la seguretat i en particular a les lleis 16/1991, de policies locals, 4/2003, del sistema de seguretat, i 5/1994, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvament de Catalunya. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 44 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Comenta que aquesta modificació aborda nombroses qüestions i persegueix els següents objectius principals: dotar de més claredat els motius dels diferents tipus d’honors i distincions en totes les categories, especialment les medalles al sofriment; determinar la necessària concurrència de la rellevància i notorietat de l’extraordinària o especial implicació de l’actuació o servei; millorar la redacció del text en relació amb els límits al reconeixement, tenint com a referent altres normatives i en especial el règim de normativa del Cos de Mossos d’Esquadra; incloure altres mèrits vinculats i rellevants a l’exercici actualitzant amb una redacció assimilada el reconeixement al règim dels Mossos d’Esquadra; augmentar la transparència i participació en l’avaluació dels mèrits; millorar el procediment d’atorgament dels mèrits des del punt de vista de l’eficiència administrativa, i regular de forma més clara la revocació dels mèrits i del procediment, a part de millorar el reconeixement de possibles mèrits concurrents en altres operadors o col·laboradors ciutadans. Explica que en aquest punt es tracta de l’aprovació definitiva d’aquesta modificació, que ha procurat, en la mesura del que era possible i sempre que no desvirtués l’objectiu inicial que es proposaven, incloure les esmenes que han fet arribar els grups municipals. Així i tot, diu que estan oberts a estudiar altres modificacions si compten amb el suport suficient d’aquest Plenari, perquè tota norma és essencialment modificable. Espera poder comptar amb els suports necessaris per tirar endavant aquesta modificació, perquè en cas contrari seguiria vigent el reglament aprovat l’any 1976. Comenta que tot això és una modificació parcial, perquè està a l’espera que la Generalitat de Catalunya pugui exercir la seva competència en matèria d’ordenació de policies locals i, de la mateixa manera que s’ha fet amb la uniformitat, que ja és un fet, que faci també un reglament únic per al conjunt de policia de Catalunya. Diu que així ho demanarà, perquè pensa que seria la solució definitiva a una diversitat casuística poc o gens recomanable. El Sr. MARTÍ coincideix amb el govern, evidentment, i suposa que amb tots els grups municipals, en el fet que és una necessitat objectiva l’adaptació del reglament actual als temps que viuen. Per tant, troba que està clar que no hi està còmode ningú, amb aquest instrument, que és una norma de l’any 1976, per tant, preconstitucional. Recorda que el Grup Municipal Demòcrata va presentar algunes al·legacions al text normatiu, que formen part d’aquest debat i d’aquesta discussió que està oberta encara amb el govern. Comenta que s’ha vist en alguna ocasió amb el comissionat per parlar-ne, de manera que el seu Grup encara està en aquesta fase d’acabar d’estudiar-les i de definir l’abast de l’acceptació o no, parcial o no, d’aquestes al·legacions. Per tant, farà una reserva de vot a l’espera d’acabar de discutir-ho i de decidir el vot al Plenari. El Sr. SIERRA comenta que el Sr. Recasens ha dit que el reglament ha de tenir claredat a l’hora de tenir els criteris adequats per poder acceptar o denegar honors i medalles. Indica que precisament el segon punt que el comissionat estableix és un element molt subjectiu, que és determinar quan hi ha una especial condició o un fet extraordinari per a aquesta concessió de la medalla. Manifesta que les al·legacions que va presentar Ciutadans anaven justament encaminades a això, és a dir, a tenir criteris objectius per determinar si s’ha de concedir o no una medalla o un honor a un membre de la Guàrdia Urbana o del servei d’extinció d’incendis. Comparteix la necessitat de modificar aquesta norma, però no dient que és una cosa preconstitucional. Recorda que el Codi civil és del 1800 i ningú s’escandalitza per això. Constata que estan dient que és un reglament de medalles franquista, però assenyala que Franco va morir el 1975 i aquesta norma és del 1976. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 45 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Està conforme amb aquesta modificació, però sempre tenint en compte l’esperit necessari, que és per tenir criteris objectius i clars a l’hora de concedir-les i no estar amb un govern municipal que capritxosament denega medalles als companys de la Guàrdia Urbana com podran veure en l’expedient següent i com es va veure en l’últim Ple, en els dos expedients, en què fins i tot a una persona a qui se li determina una invalidesa total se li va denegar un honor i va ser expulsada de la Guàrdia Urbana. Per tant, també farà una reserva de vot, però pregant-li al Sr. Recasens que hi hagi criteris objectius per a aquesta determinació. El Sr. CORONAS comparteix el criteri que cal reformar aquest reglament i que potser és una bona ocasió per treure-li tota aquella olor de naftalina que porten aquestes coses que fa tants anys que estan instaurades. Comenta que també hi ha algunes propostes de millora que està pendent de veure com es poden formalitzar amb el text o amb el compromís. Per això, de moment farà una reserva de vot. La Sra. ANDRÉS comparteix la voluntat d’actualitzar el reglament, d’harmonitzar-lo i d’establir criteris més clars i compartits per a l’atorgament de les medalles i dels honors i les recompenses. Tanmateix, diu que es vol mirar el conjunt d’al·legacions que s’han presentat i també vol parlar amb els representants dels treballadors i les treballadores, cosa que farà abans del Plenari. Per tant, farà una reserva de vot. La Sra. ESTELLER anuncia que també farà una reserva de vot. Explica que el Partit Popular ha presentat diverses al·legacions que no han estat acceptades. Creu que les propostes del seu Grup milloraven el text i objectivitzaven moltes de les qüestions que pensa que cal introduir en aquest reglament. Per això, farà una reserva de vot i mirarà si abans del Plenari en pot valorar el conjunt o fer una valoració amb el comissionat. Afegeix que el comissionat no ha convocat el Grup Popular a cap reunió ni ha tractat aquest assumpte, cosa que sí que ha fet amb altres grups. Per tant, lamenta aquesta falta de diàleg amb el PP. La Sra. ROVIRA anuncia una reserva de vot tant en aquest punt com en el següent. El Sr. ARDANUY també expressa una reserva de vot. El Sr. RECASENS aclareix al Sr. Sierra que de la seva boca no ha sortit la paraula preconstitucional ni franquista, fins ara, que les acaba de dir. Considera, però, que és un reglament obsolet i una mica ranci. Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, i la reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PSC, PP, CUP i del regidor no adscrit. 6.- (80/2018) DESESTIMAR la sol·licitud de concessió de la medalla d’Honor al sofriment en la categoria d’or al membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona amb núm. de matrícula 25603, atès que, d’acord amb els informes que figuren a l’expedient, no s’ha apreciat la concurrència dels requisits establerts a l’article 1 del Reglament d’Honors i Recompenses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d’Extinció d’Incendis, aprovat pel Consell Plenari de 17 de setembre de 1976. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 46 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 El Sr. RECASENS considera que cal donar valor a la concessió de medalles i recompenses i, per tant, denegar-ne la concessió quan de l’anàlisi de la situació no s’aprecia la concurrència dels elements per atorgar-la. Explica que habitualment són els mateixos comandaments de la Guàrdia Urbana els qui, davant d’actuacions meritòries, proposen la concessió de medalles o de felicitacions. Manifesta que en aquest cas és rellevant perquè l’interessat formula la sol·licitud arran d’un dissortat accident in itinere, quan es dirigia a la feina i abans d’iniciar el servei. Considera que és un accident que mereix tot el suport per part de l’Administració i dels sistemes de protecció social, però que, un cop estudiat i dels informes que figuren a l’expedient, es desprèn que no s’ha apreciat la concurrència dels requisits establerts a l’article 1 del reglament, que preveu la concessió de medalles als qui es distingeixen ostensiblement en el compliment dels seus deures. Indica que la Prefectura de la Guàrdia Urbana no ha considerat que concorrin aquests mèrits de valoració o sacrifici extraordinari en aquest lamentable accident. Manifesta que aquesta decisió és coherent amb la reiterada jurisprudència sobre aquesta matèria. El Sr. MARTÍ anuncia una reserva de vot. El Sr. SIERRA expressa una reserva de vot. El Sr. CORONAS també farà una reserva de vot. La Sra. ANDRÉS comenta que hi votarà a favor, amb el benentès que entén que les valoracions les ha fetes la part tècnica i diu que, per tant, fins que no hi hagi la modificació del reglament les respectarà com ha fet altres vegades. La Sra. ESTELLER anuncia una reserva de vot. El Sr. ARDANUY diu que, com és habitual en aquests punts, s’abstindrà. Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú i PSC, amb la reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PP i CUP i amb l’abstenció del regidor no adscrit. III) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions IV) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Demòcrata: 7.- (M1519/9028) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció acorda: Que el Govern municipal presenti un informe detallat sobre la implementació del Reglament de la Participació Ciutadana a la propera Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del mes de juny. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 47 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 El Sr. BLASI comenta que, fa un moment, tractant de la multiconsulta, parlaven de participació. Recorda que esgrimia en els seus arguments la necessitat de poder disposar de la informació i de poder debatre amb la resta de grups municipals i, per descomptat, també amb el govern, a qui li correspon la part de gestió, sobre l’estat del Reglament de Participació, que es va aprovar el 6 d’octubre del 2017. Reconeix que el Grup Municipal Demòcrata es va abstenir, però aclareix que va ser una abstenció no per la feina feta ni pel contingut de forma global, sinó per com el govern municipal entén la participació i que podia posar-les en qüestió. Insisteix que l’abstenció no era una voluntat de signar un xec en blanc. En aquest sentit, comenta que han estat parlant de normes de participació i tots els grups se n’han omplert la boca, però bàsicament només per parlar de la multiconsulta que, fruit de com s’ha treballat, que creu que no ha estat correctament, perquè no se n’ha fet partícips el conjunt dels grups municipals i ha acabat esdevenint el fracàs d’una eina que és bona i que hauria de ser bona, al servei de la ciutadania. En aquest sentit, doncs, vol fer el mateix: disposar de la informació i poder tenir un debat sobre com es troben el desenvolupament i la implementació del Reglament de Participació Ciutadana que es va aprovar per veure quins són els mecanismes, les correccions que s’havien d’establir, quines complicitats s’han fet i com el govern ha entomat la seva responsabilitat d’impulsar-lo. La Sra. BARCELÓ anuncia que votarà a favor de la proposta del PDeCAT. Recorda que quan Barcelona en Comú va entrar al govern va proposar la reforma del Reglament de participació ciutadana, cosa que Ciutadans també creia que era necessària. Afegeix que Barcelona en Comú va entrar al consistori com si fossin els únics que hi entenien, en participació. Comenta que les reformes i com ha quedat el desenvolupament d’aquest reglament és el que s’ha fet malament, i que per això el seu Grup va fer una abstenció. Constata que ja han parlat de la gran errada de la multiconsulta i, per tant, parlarà d’altres coses. Indica que el govern allarga eternament els processos participatius perquè no els agrada prendre decisions. Diu que si es consulta i després no es fa res realment no serveix per a res. Constata que el govern, que tant parla de participació, és poc respectuós amb altres processos participatius que també han passat a Barcelona. Constata que en la consulta de la superilla dels veïns de Sant Martí no es va fer cap cas dels veïns. Pel que fa al cobriment de la ronda de Dalt, recorda que va ser la proposta més votada en el PAM, però que el govern no l’ha començat a fer fins ara, després de la insistència dels veïns i dels grups municipals. Creu que en aquest reglament també és molt important que hi hagi un retorn als veïns, però es queixa que mai no es fa. Diu que s’ha de ser sincer i fer un retorn a les persones per explicar-los què s’ha fet i què no s’ha fet, ja que, si es vol que els veïns treballin i que facin processos participatius, aquests veïns han de tenir un retorn. Recorda que Ciutadans va demanar que hi hagués més reunions dels òrgans de participació del Reglament de participació, ja que només n’hi ha una cada any. Comenta que el govern també va rebutjar continuar fent l’audiència pública dels pressupostos i de les ordenances fiscals. Pensa que és important que això tingui un debat i que hi puguin participar els veïns de la ciutat. Diu que a vegades es pregunta per què hi ha certs temes en què el govern vol que la gent hi pugui participar i en d’altres no. Considera que la resposta és fàcil i senzilla, és a dir, que probablement al govern no li agrada sentir opinions contràries al seu posicionament. Indica que un exemple clar és la consulta de la superilla al Districte de Sant Martí i una altra no permetre que els veïns puguin participar en l’audiència pública de pressupostos i ordenances fiscals. Afegeix que Barcelona en Comú tampoc no ha respectat acords que han tingut lloc abans que Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 48 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 aquest Grup arribés al govern. Comenta que abans que Barcelona en Comú arribés al govern municipal ja es feien processos participatius i ja s’acordaven coses. En aquest sentit, indica que el govern actual ha desestimat els acords majoritaris sobre la reforma de la Diagonal. En definitiva, destaca que el govern utilitza la participació ciutadana com li convé i que, si el resultat els agrada, bé, però que, si no, se n’obliden. Considera, doncs, que la participació de Barcelona en Comú és un fracàs, ja que no obeeix a la realitat. La Sra. CAPDEVILA recorda que fa un moment deia que el compromís del seu Grup és total amb la participació ciutadana i des del treball que es va estar fent en l’elaboració del nou Reglament de participació, on, agafant el treball provinent del mandat anterior, es va entomar la tasca activa d’elaborar les noves normes de participació, que van concloure amb més de 60 esmenes per part d’ERC. Comenta que Esquerra Republicana de Catalunya hi va votar favorablement. Vol posar de manifest que un gruix important de les esmenes presentades pel seu Grup es van adreçar sobretot a millorar i fer més efectius els consells de barri a l’hora de fomentar l’apoderament de veïns i veïnes als barris a través dels seus àmbits de participació d’incidència política més propers, que són els consells de barri. Assenyala que, 6 mesos després i superades com a mínim dues rondes senceres als consells de barri de tots els barris de la ciutat, els consells de barri no han estat adaptats en absolut al Reglament de Participació Ciutadana, el qual no ha aportat cap novetat o millora en aquests consells. Comenta que, durant el debat del reglament i a posteriori, es va informar els grups que s’estava treballant en una sèrie de materials i guies que simplificaven un text que, efectivament, per passar-lo a la ciutadania és llarg i enrevessat. Vol saber si s’ha acabat aquest material, si ha estat difós, què ha fet el govern municipal més enllà de la presentació genèrica en alguns òrgans de participació dels districtes i barris i què ha fet el govern per donar a conèixer i potenciar l’ús actiu i efectiu per part dels veïns de la nova norma. Comenta que s’han dotat els districtes d’un tècnic responsable en participació, però constata que molts d’ells el que transmeten a la gent que trepitgen els districtes, com ella mateixa, és que la reforma de normes peca del mateix que l’anterior, és a dir, el desconeixement per part de la ciutadania. Més enllà de posicionament ideològic, diu que deuen estar d’acord amb ella en el fet que tenir les eines més potents i consensuades però no posar-les a l’abast dels ciutadans, que són finalment els seus destinataris, serveix de ben poc. Així doncs, donarà suport i votarà a favor de la proposició del Grup Municipal Demòcrata per demanar aquest informe sobre la implementació del Reglament de participació ciutadana als districtes. La Sra. ANDRÉS anuncia que el seu Grup també donarà suport a aquesta proposició perquè van aprovar les modificacions i pensa que és necessari veure com funcionen. Del que pot constatar a peu de carrer, veu que poca cosa ha canviat, perquè alguns consells de barri no passen de les 12 o 15 persones, amb unes dinàmiques que no són les que s’esperaven; que hi ha consells sectorials que no s’estan convocant. Explica que més endavant el PSC portarà un prec sobre els consells sectorials, ja que no s’estan convocant en els districtes. Comenta que l’altre dia ja van poder constatar que en els processos de participació endegats, pel que fa al Pla de barris, les entitats tenien queixa, perquè, efectivament, s’estaven fent els processos de participació, però després les seves demandes no quedaven recollides en la totalitat, o molt poques. Destaca que hi ha nous processos participatius per substituir els anteriors. Indica que pot fer referència al de la Trinitat Nord o que el dia anterior mateix parlaven del Pla director de la Model amb un nou procés participatiu que exclou clarament uns Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 49 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 equipaments que eren necessaris i que incloïa el pla director, que eren equipaments per a la gent gran. Per tant, pensa que cal veure en quin estat està l’aplicació del reglament i no tan sols en termes quantitatius, sinó també qualitatius. Explica que l’altre dia ella mateixa va poder estar presenciant un fet que espera que no es torni a repetir, ja que no és desitjable, en un plenari del Districte de Nou Barris. Indica que s’ha de fer no tan sols el seguiment de què es fa i com es fa, sinó si realment està servint per allò per a què ha de servir cada òrgan. Ara que l’equip de govern va fer una aposta clara i contundent, amb recursos i amb més mitjans, sobre la participació, pensa que és bo tenir una radiografia detallada de com s’està implementant el nou reglament. La Sra. ESTELLER també votarà a favor d’aquesta proposta. Indica que el Reglament de participació estableix els eixos sobre els quals versarà la participació, però diu que falta una implementació en els districtes. Manifesta que, a partir d’aquí, cal veure si es racionalitzen o no determinats òrgans, com funcionen alguns òrgans en els districtes, com pot ser més àgil aquesta participació, com pot tenir més retorn la participació en alguns districtes i barris, quins són els canals pels quals les persones, quan participen en un òrgan, no tenen per què veure pel mateix motiu reproduïda la seva participació a vegades en 3, 4 i 5 òrgans per defensar el mateix. Per tant, des d’aquesta visió, creu que és necessari fer aquesta implementació. Així mateix, constata que hi ha una sèrie de llacunes que cal implementar i acordar. Per tant, creu que això és necessari. Indica que pel Grup Popular és fonamental la consulta al ciutadà. Diu que no pot plantejar ni valorar el fet que hi ha una intenció del govern de plantejar a vegades consultes que tenen un caràcter plebiscitari. Comenta que en una consulta, si la planteja el govern, sembla que és un suport o no al govern. Pensa, però, que no es poden plantejar algunes consultes amb una voluntat plebiscitària. Apunta que en aquest cas li interessa veure quina és l’opinió dels veïns i com s’articulen, però considera que els procediments són molt més que una consulta i n’hi ha molts en els districtes. Diu que li interessa molt saber com s’han de fer els procediments en els districtes. Pregunta per què s’està externalitzant tant. Constata que hi ha empreses que estan concentrant molta capacitat de portar a terme els procediments i que són veritablement una dilació enorme. Vol destacar que en el Districte de les Corts, per exemple, s’estan fent una sèrie de procediments en què per prendre una decisió hi ha una dilació extraordinària. Creu que és bo que s’articuli i que s’implementi aquest reglament, veure quines són les vies més efectives i eficaces a l’hora de fer-ho i veure com es pot generar aquesta participació i incentivar-la, ja que hi ha òrgans de districte en què amb prou feines hi va la gent. Per tant, demana que es miri què està passant i com es pot motivar i incentivar la gent perquè hi vagi i alhora fer més efectiva la seva participació per tal que aquesta participació tingui un retorn i no hagi de tenir tantes duplicitats com fins ara. La Sra. ROVIRA diu que la CUP ja ha explicat en diferents ocasions com entén la participació. Creu que la participació ha de ser vinculant, és a dir, que no es pot fer participar els veïns i veïnes i que després això no es traslladi en uns canvis en les seves situacions i uns canvis en els diferents serveis o amb les seves reivindicacions, tenint en compte que se’ls fa participar i que participar no sempre és senzill perquè hi ha biaixos de gènere, de classe o per qüestions de procedència a l’hora de poder formar part dels diferents espais i de tenir una implicació real en aquests espais de participació. En aquest sentit, comenta que, des que la CUP va entrar a l’Ajuntament, ha denunciat el fet que tots els òrgans de participació que té la institució són espais que no són vinculants. Per tant, Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 50 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 creu que participar i no generar una vinculació directa amb les decisions que es prenen en aquests espais és una contradicció en si mateixa. Per tot això, anuncia el seu vot favorable per tal que es faci aquest informe, i espera a veure-ho per poder debatre-ho conjuntament. En tot cas, creu que parteixen de conceptes del que és la participació a vegades allunyats del que s’està intentant desenvolupar des del govern. El Sr. ARDANUY recorda que la seva formació política va votar favorablement el Reglament de participació, perquè entén que és un instrument interessant per fer avançar la democràcia participativa, tot i que no estava 100% d’acord amb el document, però entenia que era un punt d’avenç i de millora al voltant d’aquestes polítiques. Troba evident que cal posar fil a l’agulla i que cal fer-lo avançar, provar-lo, testar-lo i, si convé, modificar-lo les vegades que calgui, quan es posin de manifest mancances. En aquest sentit, considera que és una mesura de transparència i de bon govern poder fer un debat al voltant de l’aplicabilitat fins a l’actualitat d’aquest reglament. Per això votarà a favor d’aquesta iniciativa. La Sra. PIN anuncia el vot favorable. Comenta que el govern tenia previst presentar un informe al juny o al juliol, però espera que hi hagi temps per fer-ho al juny. Explica que, en aquest sentit, s’ha iniciat el desplegament del reglament, tot i que en el cas dels consells de barri hi ha un grup de treball amb gent del territori per a la seva implementació i, per tant, només hi ha hagut petits canvis en alguns dels consells de barri. Indica que tant la creació de materials com la seva difusió estan en marxa, igual que el pla de treball amb els secretaris dels consells municipals. Creu que cal ressaltar el fet que des de l’aprovació del reglament hi ha hagut 5 iniciatives ciutadanes que s’han tirat endavant, cosa que no havia passat fins aleshores a l’Ajuntament. Afegeix que també s’ha adaptat el Decidim Barcelona, malgrat que queden millores a fer per poder recollir aquesta part de democràcia directa, que els semblava que era la part més important del desplegament de participació. Li aclareix a la Sra. Barceló que la consulta de la superilla no es feia dins del marc del Reglament de participació, i que per això també s’han habilitat aquests espais de participació, per tal que aquest tipus de propostes, igual que la que va presentar el Gremi de Restauració, tinguin els seus canals formals i puguin tenir garanties. Destaca que això és el que fa el Reglament de participació: tenir un òrgan de seguiment dels processos participatius i una comissió d’empara, que de fet fa poc es va pronunciar per primera vegada gràcies a la votació en el Plenari de la multiconsulta. El Sr. BLASI agraeix el vot favorable de tots els grups municipals, que permet que aquesta proposició s’aprovi per unanimitat. També agraeix el to del debat, perquè venien d’una compareixença en què el to ha estat completament diferent. Li agradaria pensar que això és un senyal d’una possible reconducció de la situació, amb una voluntat compartida per tothom d’una aposta per la participació, pel Reglament de participació, tenint en compte també la possible diferència amb com s’entén aquest reglament. Indica que l’objectiu, a banda de poder fer el seguiment, era poder establir algun mecanisme de diàleg constant, permanent, entre el govern municipal i els grups municipals de l’oposició per poder fer un acompanyament plegats d’una cosa que estan descobrint entre tots i totes, sense que hi hagi les improvisacions que portin al fracàs i, en conseqüència, al possible rebuig o frustració per part de la ciutadania, dels polítics i dels tècnics de l’Ajuntament. Desitja, doncs, que aquest debat es pugui establir. Recorda que 6 minuts per al proponent i el govern per presentar l’informe són pocs i que 3 minuts per als grups municipals de l’oposició encara són menys. Espera, doncs, que no es quedi Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 51 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 en un informe i un debat en el si de la Comissió, sinó que pugui establir-se d’una manera permanent més enllà. Demana, per tant, al govern que prevegi aquests mecanismes. La Sra. CAPDEVILA li diu a la Sra. Pin que el Reglament de Participació Ciutadana, si no està errada, es va aprovar a l’octubre del 2017, en què es prenen uns compromisos, com ara fer un text llegible i repartir-lo en centres cívics, en entitats, perquè realment les normes les fan creient que milloraran la participació ciutadana. Reitera, però, que els 6 últims mesos, en els consells de barri no s’ha notat gens que aquest reglament estigui aprovat. Pregunta si els ciutadans saben que mitjançant el consell de barri poden elevar un punt a l’ordre del dia del Plenari, sempre que el consell ciutadà ho consideri oportú. Manifesta que els veïns no saben això ni saben res. Per tant, considera que, si es fan les normes i no es donen a conèixer a la ciutadania, no serveixen de res. La Sra. PIN està d’acord amb la Sra. Capdevila, i diu que per això al juny començarà un porta a porta a diferents entitats justament per explicar els nous mecanismes de democràcia directa que permet el Reglament de participació. Manifesta que també inclou això dels consells de barri. Informa que hi ha molts materials que s’han fet i d’altres que s’han fet de nou, com ara la guia. Li diu al Sr. Blasi que el debat el poden tenir totes les vegades que calgui i que tindran a la seva disposició l’informe no tan sols per parlar-ho en aquesta Comissió, sinó en reunions tancades. Expressa, però, la seva preocupació pel fet que no és cert que només s’ha parlat de la multiconsulta a l’hora de desplegar el reglament. Indica que una de les novetats més importants d’aquest reglament és que calia refermar aquests mecanismes de democràcia directa, que de fet tenen molt a veure amb el dret a decidir que el Grup Municipal Demòcrata tant ha defensat, però que han deixat de costat quan es parlava de posar en qüestió els privilegis d’alguns. El Sr. BLASI dona les gràcies de nou. Constata, però, que l’habilitat que té la Sra. Pin per intentar teixir complicitats és lamentable. Diu que ha intentat que fossin la regidora Capdevila i la Sra. Pin les que entressin en el fons d’un debat quan encara no hi ha la informació, sinó que l’únic que han pogut fer és recollir informació, fruit del que els regidors i les regidores fan a peu de carrer. Considera que és molta casualitat que justament ara es comenci aquest porta a porta. Pensa que potser hauran de presentar coses de forma insistent i cada dia perquè així podran empènyer una mica més aquest govern, perquè, si no és gràcies a la vocació de l’oposició per tal que les coses rutllin, no funcionarien. Suposa que a casa i descansant s’està francament bé, però no creu que això sigui el motiu pel qual l’electorat els ha posat al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona. En tot cas, insisteix en el fet que tant de bo es pugui fer un debat i que es pugui parlar més enllà d’una comissió, amb els límits de temps que sempre acaben tenint. Demana, doncs, que el diàleg i la informació siguin transparents. Considera que per al govern el Reglament de Participació Ciutadana girava en exclusiva al voltant de la multiconsulta, és a dir, que sí o sí s’havia de fer una multiconsulta al maig que després va passar al juny, però diu que ara el govern està desorientat. Opina que l’objectiu del govern no era donar compliment al reglament i fer que fos efectiu, i que per això han generat frustració. Destaca que el govern, amb la seva mala praxi i el seu nyap, ha acabat posant això a disposició d’aquestes multinacionals, tot i que el govern diu que hi està en contra. En tot cas, està content i satisfet que aquesta proposició prosperi amb unanimitat. La Sra. Pin expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 52 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. Del Grup Municipal Cs: 8.- (M1519/8999) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: L’Ajuntament de Barcelona, reafirma el seu compromís amb el pluralisme polític, el respecte a qui pensa diferent i la defensa de l’Estat de Dret. Constata que, en democràcia, la violència mai pot ser considerada com un instrument legítim per perseguir objectiu polítics. En conseqüència condemna els actes violents, com els atacs a seus de partits, els assenyalaments a domicilis particulars, les amenaces de mort, els escarnis, els enfrontaments violents amb els cossos i forces de seguretat, les agressions físiques i la crema i destrossa del mobiliari urbà, que contribueix a agreujar el clima de divisió social, a una societat plural com la societat catalana. Que reafirma el més enèrgic rebuig a l’ús de la violència com a instrument polític. La Sra. MEJÍAS explica que aquesta iniciativa porta causa d’una que es va aprovar en el passat Plenari i que va deixar els regidors del seu Grup molt sorpresos que tingués un suport com el que va tenir. Creu que és el cas de la situació que s’està vivint a Catalunya, atesa la inestabilitat política. Indica que, com a conseqüència de tota aquesta inestabilitat política, s’ha produït una enorme fractura social, una confrontació social que es va agreujant amb el pas dels dies i amb l’aparició de determinats episodis violents als carrers de Barcelona, amb situacions que ningú desitja, com ara els talls de vies, carreteres, paràlisi al transport públic, trencadisses al mobiliari urbà, etc. Constata que totes aquestes coses les paguen després entre tots. Manifesta, però, que el que més preocupa a Ciutadans és l’enfrontament que s’està produint entre persones amb actituds que considera que no són acceptables en una democràcia del segle XXI. Remarca que s’estan produint assenyalaments de persones, de domicilis particulars de jutges, atacs a seus de partits. Comenta que la seu de Ciutadans ha estat atacada en 5 ocasions. Afegeix que també hi ha amenaces, escarnis i greus enfrontaments que creu que no són acceptables i que cal aturar. Explica que presenta aquesta iniciativa per tal que l’Ajuntament faci un pronunciament explícit en contra de l’ús de la violència política com un instrument per aconseguir objectius polítics. Creu que les situacions que s’han produït cap a grups polítics i polítics concrets d’assenyalament i atac no són tolerables. Pensa que són accions impròpies d’una democràcia del segle XXI, que té fonament en el respecte per la pluralitat política, en el fet de garantir la convivència, en el respecte a qui pensa diferent i sobretot en la defensa de l’estat de dret, que creu que és el fonament que els porta a tenir un estat de dret, democràtic i de benestar. Per tant, amb aquesta proposta vol constatar que en democràcia la violència no pot ser mai un instrument legítim per aconseguir objectius polítics, i vol que l’Ajuntament es pronunciï en aquest sentit amb un suport ampli en aquesta proposta. El Sr. MARTÍ indica que, com sempre ha fet el seu Grup –per la qual cosa no és cap novetat–, denunciarà qualsevol tipus d’acció violenta, sigui quin sigui el responsable de la violència i sigui quin sigui l’objectiu de la violència. Per tant, des d’aquest punt de vista, manifesta que les credencials del Grup Municipal Demòcrata com a grup polític són les que són i que són conegudes per tothom. Destaca que el text de la proposició té dues parts: la part introductòria, que és la part amb la qual no està d’acord i la que l’obligarà a votar-hi en contra, i la part dispositiva, en què hi ha un Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 53 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 text que podria subscriure perfectament, perquè parla de no utilitzar la violència sota cap concepte per a qualsevol objectiu polític. Tanmateix, indica que una cosa és el text final, que pot subscriure literalment, paraula per paraula, i l’altra és la presentació que es fa i, per tant, l’objectiu polític que es persegueix, que és denunciar i condemnar uns grups de persones, que en aquest cas es focalitza en els CDR, tal com posa el text de la proposició de Ciutadans, a la qual cosa no pot donar suport. Recorda que persones del seu Grup han estat objecte, no ara, sinó durant molts anys, de persecucions, linxaments, amenaces, agressions, igual que ha tingut seus assetjades i violentades. Per tant, des d’aquest punt de vista, manifesta que el Grup Municipal Demòcrata no pot comparar de cap manera això amb l’actuació d’un grup com el CDR o un altre que es digui diferent, perquè per ell no són moviments que actuïn violentament. Considera que no es pot equiparar aixecar barreres d’una autopista ni engroguir o instal·lar elements grocs a l’espai públic amb la violència d’altres col·lectius que són els defensors del 155, que són la violència institucional, amb persones que han hagut de fugir a l’exili polític, amb persones que estan empresonades per les seves idees, amb persones víctimes de violència de grups d’ultradreta en manifestacions i concentracions a Barcelona, etc. Creu que estan en una situació en què es vol falsament equiparar víctimes i botxins. I considera que ara per ara això no és així. Dit això, afirma que el seu Grup estan a favor que en qualsevol acte violent que es produeixi a l’espai públic o a l’espai privat, sigui de qui sigui, aquella acció concreta d’aquella persona concreta, d’aquell col·lectiu concret, sigui perseguida i es compleixin els codis que hi hagi aplicables en aquells moments. Però insisteix que no està d’acord amb el fet de condemnar obertament un col·lectiu o un moviment, perquè, encara que sigui independentista, no són violents, sinó que són totalment pacífics. El Sr. CORONAS creu que tothom o gairebé totes les formacions polítiques han patit alguna mena de pressió o atac al llarg dels anys. De fet, diu que els locals d’Esquerra Republicana de Catalunya de vegades han estat pintats per extrema esquerra i a vegades per extrema dreta. Per tant, davant d’això, pensa que és més important quina actitud es pren. Té clar, però, que la violència s’ha de combatre, vingui d’on vingui i sigui la que sigui. Tanmateix, dubta que la millor manera de combatre-la sigui oferint un altaveu als que fan aquestes pràctiques, a més amb una versió relativament parcial del que significa aquest tipus de violències. Opina que des de la política han de tenir una actitud responsable i exemplar, tant com puguin. Indica que la formació que la Sra. Mejías defensa no sempre ha tingut aquesta actitud responsable, perquè Ciutadans continuen insistint que hi ha una fractura social que en realitat no existeix, només en casos concrets; perquè Ciutadans confonen mobilització ciutadana amb confrontació; perquè Ciutadans també han justificat la violència d’estat en un moment en què era per dir prou i que com a societat no es podia acceptar la violència d’estat; perquè a vegades ho acaben fent, però a Ciutadans els costa condemnar determinades accions que fa la ultradreta, i perquè algun responsable polític de Ciutadans, com ara el Sr. Albert Rivera, s’ha permès el luxe de fer tuits amb fotografies assenyalant mestres de Catalunya i atiant un foc en una població, a Sant Andreu de la Barca, on existia aquest risc de confrontació. Diu que no es tracta de confrontar guàrdies civils amb mestres, sinó d’intentar eliminar la tensió, cosa que no s’ha fet. Per tant, demana a la Sra. Mejías que aturin màquines, que ja n’hi ha prou de provocar incendis i tirar benzina al foc. Per això vol que Ciutadans siguin els primers d’abandonar la política de confrontació, perquè tots els que són a la sala són responsables directes del que pugui passar a fora. Demana que la Sra. Mejías no faci com el Sr. Mourinho, que després quan hi havia baralles als bars entre seguidors del Barça i el Madrid deia que la culpa no era seva. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 54 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Per tot això votarà en contra de la proposta. La Sra. ANDRÉS diu que, evidentment, comparteix l’esperit de la proposta perquè, efectivament, totes les seus del PSC de manera esporàdica i des de sempre pateixen alguna acció més o menys violenta. Afegeix que també se’ls ha assenyalat, no com a partit, sinó individualment, com a persones i polítics, i no només a les seves seus o fent acció política, sinó als domicilis particulars. Comenta que alguns dels seus companys han rebut alguna amenaça de mort i han d’anar protegits. Indica que també hi ha hagut agressions físiques, denunciades, i tot tipus d’insults, per defensar unes idees legítimes i que s’adeqüen a l’ordenament jurídic. Per tant, està d’acord amb la proposta i hi votarà a favor, perquè pensa que això li ho deuen als companys que han patit totes aquestes accions. Aclareix que no diu que vinguin d’un sol lloc ni d’on venen, perquè poden venir de molts llocs. Diu que no s’afegeix a la tesi que venen només de determinats espais, perquè en alguns casos realment no se sap d’on venen. Per tant, diu que no fa cap afirmació. Tanmateix, de la mateixa manera que s’hi apunta perquè pensa que ho ha de fer per defensar els seus companys i companyes, rebutja clarament el frontisme que cada dia s’alimenta amb reiteració de retrets creuats. Diu que el PSC ja n’està fart, d’aquest frontisme, perquè així no s’avançarà en la resolució del greu problema que hi ha. No sap si hi ha o no fractura social, tot i que Esquerra Republicana de Catalunya diu tot sovint que no n’hi ha. Tanmateix, destaca que sí que s’ha trencat el clima de convivència que hi havia dos anys enrere. Recorda que dos anys enrere en tots els municipis de Catalunya hi havia espais compartits en festes populars, esdeveniments, actes solidaris davant tragèdies grans com la que hi va haver a la Rambla, però lamenta que ara aquest espai de convivència, sent les mateixes persones, amb els mateixos pensaments, no són capaços de mantenir-lo. Per tant, rebutja el frontisme i diu que s’ha de dialogar, que s’han de buscar espais, si més no, per conèixer-se i parlar junts i deixar els retrets creuats. La Sra. ESTELLER donarà suport a la proposta, com no pot ser d’altra manera. Comenta que aquesta proposta reflecteix els elements de la democràcia. Constata que en la Comissió parlen de democràcia i s’omplen la boca de dir que Barcelona és cosmopolita, oberta, plural, amb llibertat, però que, en canvi, ara es qüestiona defensar la llibertat i que la violència no pot ser un instrument per assolir objectius polítics, defensar l’estat de dret, que és la base de la democràcia. Afirma que la democràcia viu de la llei i que sense llei no hi ha democràcia. Considera que no hi pot haver cap tipus de coacció ni intimidació de ningú per assolir un objectiu polític. Afegeix que tampoc no hi pot haver supremacisme, és a dir, que uns quants diguin el que ha de ser la societat o el que ha de ser Catalunya i que, en canvi, als que s’oposen a aquesta imposició política totalitària se’ls digui que rebaixin la tensió. Pregunta què vol dir rebaixar la tensió, si vol dir que han de callar i sotmetre’s a aquest poder que tenen els que estan en aquest moment al govern. Constata que rebaixar la tensió vol dir que la gent se sotmeti al poder de l’independentisme, a la seva voluntat, al seu poder totalitari i al seu pensament únic, i que, quan no es fa això, se’ls diu que estan generant tensió. Considera que això no es pot tolerar ni a Barcelona ni a cap lloc. Manifesta que el Grup Popular defensa la llibertat individual, però que no pot donar suport ni justificar cap acció de cap comitè en defensa de la república, que el que fa és intimidar, utilitzar la violència i amenaçar a tot el que no pensa com ells. Comenta que el president del PP, Alberto Fernández, s’ha trobat la seva cara penjada en un arbre plena d’insults, de coaccions i d’intimidacions. Recorda que el Partit Popular va demanar suport de l’alcaldessa, però diu que va trobar a faltar accions públiques. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 55 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Pensa que l’Ajuntament i Barcelona no poden tolerar aquestes coaccions ni aquestes violències. Per tant, creu que el que sempre s’ha de defensar és la llibertat, la democràcia i la voluntat de tots de sortir d’aquesta fractura social que hi ha a la ciutat de Barcelona. Així doncs, donarà suport a aquesta proposta, perquè està en contra del totalitarisme, del pensament únic i dels que volen imposar el que són i el que pensen als altres a través de la violència. La Sra. ROVIRA vol mostrar tota la seva solidaritat a les companyes que han estat detingudes al matí per tallar les vies precisament el 8 de novembre, en el marc d’una vaga general. Entén que era una mobilització absolutament legítima per defensar els drets del conjunt de persones que van anar a votar l’1 d’octubre, per denunciar també la brutalitat policial i per avançar en la implementació d’aquesta república, fruit dels resultats de l’1 d’octubre. Recorda que, malgrat la violència d’estat i el terrorisme que va suposar la brutalitat policial que es va dur a terme per part de l’Estat espanyol, la gent es va mobilitzar i va anar als col·legis electorals. Un cop dit això, la sorprèn sentir a Ciutadans parlant de pluralisme polític quan, sense ells, no s’hauria pogut intervenir Catalunya ni dur a terme la brutalitat policial de l’1 d’octubre. Tampoc no entén com parla de pluralisme polític un grup que continua perpetuant la implementació de l’article 155 a Catalunya, i quan Ciutadans continua sent directament responsable d’aquesta intervenció a l’autogovern i a les institucions catalanes. Comenta que Ciutadans també parla de pluralisme mentre assenyalen els professors per ensenyar, per parlar, per educar en l’esperit crític, que és el que esperen, d’altra banda, que sigui el model educatiu d’arreu del país. Constata que Ciutadans preferirien que no es parlés del que passa, que la gent no pensés, que la gent no escrigués i que repetís només allò que surt en alguns mitjans de comunicació i allò que diuen alguns dels representants polítics de l’Estat espanyol. També la sorprèn que Ciutadans parlin de pluralisme quan són els que es manifesten amb l’extrema dreta a Barcelona, que també amenaça i atonyina persones per raons de procedència i que fa 25 anys assassinava Guillem Agulló al País Valencià. Constata que Ciutadans no veu un perill en l’extrema dreta, sinó que la veuen com la seva col·laboradora per mantenir aquest estat a qualsevol preu. Manifesta que en aquesta sessió Ciutadans també s’atreveixen a parlar de violència. Pregunta, doncs, de quina violència parlen, si és de la que exerceix l’extrema dreta, de la que exerceix l’Estat espanyol o de la que suposa el desnonament exprés que Ciutadans ha aprovat en el Congrés dels Diputats, de la que suposa assenyalar el professorat de Catalunya, de la que suposa privar l’accés al dret a una sanitat pública al conjunt de persones de Catalunya, de la que suposa l’aplicació a pressupostos que han pactat en el Congrés dels Diputats que perpetuen un model econòmic on qui mana és bàsicament la troica, o de la violència dels qui governen per a l’IBEX 35 deixant al marge les classes populars. El Sr. ARDANUY anuncia que no donarà suport a la proposició perquè es llegeix amb una clara intencionalitat de fixar un relat que considera fals i que Ciutadans i altres forces polítiques constitucionalistes espanyoles volen imposar. Diu que sempre condemna els actes violents, però considera que tallar una carretera no és violència, sinó reivindicació. Apunta que, si Ciutadans està en contra d’això, també està en contra del dret d’expressió. Així mateix, rebutja l’ús de la violència com a instrument polític i la violència d’estat, que també es va materialitzar l’1 d’octubre. Pel que fa a la divisió social, recorda els funcionaris públics que abans d’actuar deien «a por ellos». Constata que els funcionaris públics pagats per tots els ciutadans, després d’haver atonyinat de manera clara i haver fet destrosses en mobiliari públic, deien «que nos dejen actuar». Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 56 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Davant d’això, doncs, diu que només pot fer un vot contrari. El Sr. ASENS comparteix bona part de la proposició, concretament la part dispositiva, quan es fa referència a fets reprovables com les amenaces, els assenyalaments o les coaccions, però també comparteix els arguments que han expressat tant la CUP com el PDeCAT, ERC i el regidor no adscrit. Per tant, no votarà favorablement a la proposició i s’abstindrà. Explica que s’abstindrà bàsicament per tres motius, alguns d’ells ja exposats pels grups de l’oposició. En primer lloc, indica que no comparteix la imatge alarmista o tremendista que es desprèn d’aquest relat dels fets, en què es caracteritzen les mobilitzacions i la protesta social de violenta de forma genèrica i es vinculen els CDR a la violència, tot i que són grups que es defineixen per la seva acció pacífica. En segon lloc, destaca la parcialitat del relat, ja que no es fa menció en cap moment de les més de 140 agressions de caràcter feixista i racista que s’han produït els darrers temps, moltes d’elles en el context de manifestacions de Societat Civil Catalana. Afegeix que no s’esmenten fets greus com l’incendi a l’edifici municipal que es va produir poc temps enrere al Districte de Sants-Montjuïc. Comenta que tampoc no es fa menció d’atacs a mitjans de comunicació, com ara Catalunya Ràdio, en el context d’una marxa on participava un regidor del consistori. Manifesta que no es fa referència a atacs a diputats d’altres grups polítics, com ara la diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya Jenn Díaz, a la qual li van destrossar el cotxe poc temps abans per motius polítics. Afegeix que no es fa referència a les amenaces o insults de diversos professors a Sant Andreu de la Barca, coincidint amb un tuit del Sr. Albert Rivera. Constata, doncs, que no es fa referència a aquests i molts altres casos. Per tant, considera que el relat és esbiaixat o parcial. En tercer lloc, pel que fa a la intencionalitat, entén que aquesta caracterització no és innocent, sinó que busca deslegitimar les raons de fons que estan darrere de les mobilitzacions i sembla que pretengui ocultar l’enorme violència que està en l’origen de moltes d’aquestes protestes, és a dir, la gran violència que representa l’article 155, que alguns grups volen estendre malgrat que ja s’hagi constituït el govern; la violència policial de l’1 d’octubre; les retallades de drets i llibertats; els presos i els exiliats, etc. Per tant, tenint en compte el context en què es produeix aquesta proposició i la intenció que sembla evident que hi ha al darrere, no votarà a favor d’aquesta proposta. La Sra. MEJÍAS no està d’acord amb el fet de negar que s’està vivint una situació de fractura social. Destaca que la proposició de Ciutadans té caràcter neutre i diu que no farà una llista de tots els actes violents que s’han produït a Barcelona els últims temps de tots els colors. Comenta que precisament ha fet aquesta proposta perquè és neutra i és una condemna total de l’ús de la violència com a instrument polític. Constata que el govern i els grups es neguen sistemàticament a aprovar una proposta com aquesta. Creu que és greu que l’Ajuntament de Barcelona, el seu govern i els grups de l’oposició es neguin a condemnar l’ús de la violència com a instrument polític, perquè això legitima d’alguna manera les situacions de tensió i de violència que es produeixen sempre cap als mateixos, curiosament. En aquest sentit, pensa que només cal fer balanç del que està passant, de les situacions d’enfrontament que s’estan produint, i creu que és una responsabilitat per part del govern municipal intentar rebaixar aquesta tensió, condemnar els actes de violència i sobretot procurar que aquests enfrontaments no es tornin a produir intentant apaivagar aquestes situacions de tensió i de violència. Troba que és molt clar el que ha succeït a molts regidors, amb assenyalaments, amb pintades a casa seva, com comentava la Sra. Andrés que s’ha assenyalat el secretari del seu partit o com Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 57 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 s’ha agredit membres de Ciutadans, com s’ha violentat amb escarnis i declaracions de persona non grata dirigents de Ciutadans, cosa que sembla que al govern no els importi, ja que només els importa entrar en la demagògia que fa la CUP, l’organització juvenil de la qual són directament responsables de molts d’aquests actes. Constata que això fa que tant el govern com grups de l’oposició siguin hostatges d’aquestes actituds com a conseqüència de pactes polítics. El Sr. CORONAS, pel que fa a què és rebaixar la tensió, indica que és no tirar benzina al foc, que és el contrari del que el Partit Popular està fent en la sessió. Manifesta que rebaixar la tensió no és callar, sinó defensar les idees pròpies moderant les paraules. Apunta que això, tant per part de molts membres de Ciutadans com del Partit Popular, no ho ha vist darrerament, i és el que demana el seu Grup. Diu que si es vol rebaixar la tensió de veritat ha de ser de manera sincera, és a dir, que, a més de ser honestos, ho semblin, i que aleshores les propostes que semblin honestes s’aprovaran. La Sra. ESTELLER diu que la defensa de la democràcia, la pluralitat i la convivència hauria de ser unànime en aquest Ajuntament i que sobretot no s’hauria d’utilitzar mai ni justificar la violència. Per tant, pensa que en aquesta sessió estan perdent una oportunitat de fer un clam unànime en aquest sentit. Creu, doncs, que estan cometent un gran error. La Sra. MEJÍAS insisteix en el fet que aquesta proposta tenia una intenció molt clara, que era la de condemnar accions que són impròpies d’una democràcia del segle XXI, amb fonaments molt clars de respecte a la pluralitat política, a garantir la convivència, a qui pensa diferent i sobretot en la defensa de l’estat de dret, que és el que els empara a tots. Lamenta profundament que el govern es negui a aprovar una declaració com aquesta, perquè votar-hi en contra és avalar aquesta mordassa als que pensen diferent i legitimar l’ús de la violència política contra qui pensa diferent. Li sembla greu que això es faci des d’una institució. Li diu al Sr. Coronas que, pel que fa a moderar les paraules, amb el que s’ha sentit els dies anteriors al Parlament, creu que la moderació podria venir també d’aquells que ERC avalen com a presidents de la Generalitat i amb qui pacten en el Parlament de Catalunya, que són els que més realitzen accions excloents respecte a qui pensa diferent. Creu que aquesta és una oportunitat perduda i que era important, malgrat que haguessin volgut fer totes les esmenes possibles, per demostrar que l’Ajuntament de Barcelona és un ajuntament democràtic i que entén quins són els fonaments de la democràcia del segle XXI. Malgrat això, constata que es perd una oportunitat de les conseqüències de la qual els fa directament responsables. El Sr. Asens expressa l’abstenció de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot contrari del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot contrari. ES REBUTJA. Del Grup Municipal ERC: 9.- (M1519/9007) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció insta el Govern municipal a complir amb els Plans d’Igualtat i demés instruments per la justícia de gènere, de cara a promoure una ocupació sense desigualtats de gènere. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 58 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 El Sr. CORONAS comenta que ERC presenta una proposició precisament per instar el govern municipal a complir amb els plans d’igualtat i d’altres instruments per a la justícia de gènere de cara a promoure una ocupació sense desigualtats de gènere. Explica que s’ha trobat amb una convocatòria per a l’SPEIS, els bombers de Barcelona, en què això no s’ha complert, i que per això presenta aquesta proposició. Indica que, just abans de l’aprovació definitiva de les bases, el Departament de Transversalitat de Gènere va fer un informe en què fa una comparativa en convocatòries recents d’altres ens públics. Comenta que en el marc del Pla per la justícia de gènere 2016-2020 hi ha, com a acció estratègica dins de l’eix d’economia per a la vida i també de l’organització del temps, l’objectiu de promoure una ocupació sense desigualtats de gènere. Apunta que el pla afirma que per portar un procés de reclutament i selecció de personal que garanteixi l’accés a totes les persones en les mateixes condicions és necessari analitzar tot el procés des de la perspectiva de gènere, revisant que el sexe no condicioni l’elecció de la persona que serà contractada per l’organització. Explica que l’anàlisi d’impacte de gènere de l’informe diu que, per tal d’incorporar la perspectiva de gènere en els processos de selecció d’oferta pública d’ocupació al Cos de Bombers, cal tenir en compte que les dones tenen obstacles afegits a l’hora de participar en aquests processos. Constata que en l’última versió de les bases s’aprecia la voluntat d’incorporar la perspectiva de gènere i d’introduir algunes de les propostes, però diu que no n’hi ha prou, ja que, tal com disposa l’informe citat, aquests canvis es consideren insuficients per revertir la insignificant presència de dones al Cos de Bombers de Barcelona. Destaca que la valoració global és que incompleix el segon Pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones 2015-2019 de l’Ajuntament i que incompleix també la normativa vigent, tant de la Comunitat Europea –article 23.2– com de la Llei orgànica 3/2007, d’igualtat entre homes i dones, com l’Estatut bàsic de l’empleat públic, com la Carta municipal de Barcelona, en el seu article 112.1. Afegeix que l’informe també diu que no dona resposta a les desigualtats existents i a discriminacions indirectes que s’han detectat. No entén, amb un informe així, que diu tot això, com es van publicar aquestes bases, i li agradaria que li ho expliquessin i també per què no es va considerar oportú modificar-les. Per ser justos, no dirà que es tracta d’unes bases discriminatòries directament, de manera que no promouen deliberadament aquestes desigualtats, però indica que l’informe afirma que la majoria d’elements preveuen un manteniment de les desigualtats entre homes i dones, és a dir, que no es resol el problema i no s’està fent prou. Manifesta que, en definitiva, es tracta d’un informe d’impacte negatiu de gènere, però que, tot i així, l’Ajuntament ha convocat les bases. Comenta que es demana un informe jurídic per tal de deixar clar que no hi ha cap infracció del segon Pla d’igualtat, però que l’informe diu el que diu. Li agradaria, més enllà d’aprovar aquesta proposició perquè això no torni a passar, que el govern doni les explicacions respecte a aquest tema. La Sra. VILA expressa la sorpresa que en un govern que té una regidoria explícita de feminismes, en què a més l’alcaldessa fa bandera d’aquesta qüestió i l’etiqueta sempre la posen d’una manera molt visible, succeeixin qüestions com aquestes, tenint el consistori un conjunt d’instruments que permeten evitar aquestes situacions. Entén que, a l’hora de fer determinades convocatòries o altres tipus d’actes administratius o de documents o programes, a l’Ajuntament de Barcelona hi ha prou trajectòria i prou professionalitat perquè això no hagués hagut de passar. Considera que en aquest cas hi ha un descuit polític, que és greu tenint en compte que a sobre a la taula tenien uns elements per prendre decisions polítiques en sentit contrari. Posa de manifest que el Grup Municipal Demòcrata, potser sense utilitzar l’etiqueta del feminisme d’una manera tan evident com fa Barcelona en Comú, també ha estat treballant i Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 59 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 defensant els principis de la igualtat d’oportunitats i de tracte entre homes i dones. Recorda que durant el mandat del seu Grup a l’Ajuntament, per exemple, van impulsar un pla d’igualtat intern de l’Ajuntament que, a més, va ser força avançat i negociat, que això és el més important, ja que hi va haver acord amb els treballadors i treballadores de l’Ajuntament, en què es donaven instruments precisament per evitar situacions com la que es posa sobre la taula en aquesta sessió. Afegeix que el Grup Municipal Demòcrata també va ser pioner davant d’una situació de desigualtat en el si del Cos de la Guàrdia Urbana, sobretot des del punt de vista de presència femenina com a agents del cos. Comenta, doncs, que en el mandat anterior van fer un pla específic per corregir aquesta situació. En aquest moment vol llençar un record amb qui va poder treballar a títol personal i també des del punt de vista dels equips, que és el Sr. Joaquim Forn, el tinent d’alcalde, que també ho va posar com a prioritat en l’agenda de la seva tinència d’alcaldia. Explica que, a més, el seu Grup també va deixar un instrument valuosíssim, el CIRD, que era un servei de referència per a tota la resta de serveis municipals per tal de garantir la transversalitat de gènere i la perspectiva de gènere en tots els àmbits de l’Ajuntament de Barcelona, amb un acord del govern en què s’obligava que qualsevol mesura, programa, actuació o acte administratiu que hagués d’impulsar l’Ajuntament portés ulleres de gènere i que si no les portava d’origen estigués validat pel mateix CIRD. Per tant, votarà a favor d’aquesta iniciativa per evitar que aquestes situacions es puguin produir i per denunciar que el govern s’hagi despistat en una qüestió tant transcendental. La Sra. BARCELÓ anuncia que votarà a favor de la proposta d’ERC. Troba una mica sorprenent que sempre hi hagi molts titulars, eslògans i anuncis de promoure la igualtat de gènere i que de sobte hi hagi un informe que diu que no s’està complint. Recorda que és un tema que ha preguntat diverses vegades, i diu que ho tornarà a preguntar. Indica que el seu Grup va fer una proposta al març de 2018 en què demanava garantir el compliment de les clàusules socials, entre elles la igualtat de gènere, en els criteris d’adjudicació amb empreses externes, movent una campanya de sensibilització orientada a les empreses, perquè a vegades no tothom encara és sensible, i també la creació de la figura del responsable del contracte per al compliment d’aquestes clàusules socials, tal com demana la Llei 9/2017, dels contractes del sector públic. Diu que sempre parlen de dades que els preocupen, com ara la bretxa salarial entre homes i dones de més d’un 20%. Comenta que l’informe que el govern va presentar de la feminització de la pobresa posava de manifest que les dones patien una taxa d’atur més elevada estructural i de llarga durada. Afegeix que les dades de l’Observatori Dona, Empresa i Economia deien que, tot i que hi ha un 60% de dones titulades universitàries, només un 4,5% ocupen llocs de direcció a empreses, un 8,2% en consells administratius i un 11% en càrrecs directius i estratègics. Pensa que realment l’Administració pública ha de ser exemple de garantir i de promoure aquests drets en les empreses amb les quals treballa, a les quals s’adjudiquen contractes i a les quals s’accedeix mitjançant concurs d’oposició lliure. També vol fer una pregunta. Diu que Ciutadans fa temps que va preguntar a l’Ajuntament de Barcelona com és que hi havia un 13% de bretxa salarial entre les dones i els homes treballadors del consistori i si farien alguna cosa per intentar solucionar aquest problema. Per tant, aprofita la proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya per saber realment com està aquesta bretxa salarial i les mesures que ha implantat el govern municipal per evitar-la. La Sra. ANDRÉS també donarà suport a aquesta proposició d’ERC perquè pensa que s’ha de complir el Pla d’igualtat i justícia de gènere 2016-2019. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 60 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Constata que no tan sols està fallant en aquesta convocatòria, sinó que també veu que està fallant en altres llocs. Considera que, per tant, cal fer accions per revertir situacions i garantir la igualtat i el compliment dels objectius. Pel que fa a la bretxa salarial, recorda que el PSC va presentar ja fa un temps també una proposició per demanar els informes sobre les accions realitzades en el darrer any per reduir la bretxa salarial a l’Ajuntament, que està quantificada en un 15,72% sobre el salari total i un 12,21% sobre el salari per hora. Apunta que pel seu Grup té una explicació que alguna vegada ha comentat en la Comissió, i és que als llocs directius, especialment els gerencials, no es compleixen els criteris de paritat ni de lluny, cosa que influeix clarament en aquest indicador de la bretxa. Considera, doncs, que s’han de complir els plans, que s’ha de garantir una ocupació sense desigualtat de gènere i que s’ha d’incidir no tan sols en el Cos de Bombers, en què s’han fet algunes accions informatives promogudes per l’Ajuntament en col·laboració amb Barcelona Activa i no s’ha arribat en les tres darreres convocatòries ni a un 5% de dones presentades, sinó que s’ha d’incidir també molt especialment en el Cos de la Guàrdia Urbana, perquè hi ha moltes demandes i moltes qüestions relacionades amb la violència de gènere. Per tant, pensa que cal tenir especial cura en aquest cos i en empreses com ara Parcs i Jardins, on hi ha una masculinització excessiva dels llocs de treball. Per tant, entén que s’ha d’avançar en aquest segon Pla d’igualtat de gènere, pel qual el Partit Socialista aposta. Diu que cal fer, però, accions que tinguin força per tal de revertir la situació actual, ja que hi ha un consens polític ampli. La Sra. ESTELLER votarà a favor d’aquesta proposició. Manifesta que el Grup Popular sempre ha defensat la igualtat real entre homes i dones i que cal treballar intensament i complir els plans d’igualtat perquè sigui efectiva. Es queixa que no ha pogut accedir a l’informe, tot i que ho va demanar, però li van dir que era un informe intern, de manera que no l’ha pogut analitzar. No desconfia, però, de la defensa que ha fet el Sr. Coronas, al contrari. En aquest sentit, manifesta que s’han de corregir tots els aspectes que calgui, perquè al final el que interessa és que els plans d’igualtat es compleixin, tenint en compte que és una via per assolir la igualtat real. Indica que, a causa de tota la discriminació i totes les dificultats que tenen moltes dones, sobretot per accedir a llocs de treball del Cos de Bombers o la Guàrdia Urbana, cal introduir una sèrie d’elements que facilitin la incorporació de les dones, és a dir, no tan sols que no siguin discriminatoris, sinó que afavoreixin o incentivin que les dones es puguin incorporar a aquestes plantilles. Per aquest motiu considera que l’Ajuntament ha de complir tots els plans d’igualtat i ho ha de fer d’una manera efectiva, donant exemple a uns altres àmbits i sectors que potser tenen més dificultats o potser no tenen tanta consciència com a l’Ajuntament. La Sra. ROVIRA anuncia que també donarà suport a la proposta d’ERC. Entén que les gestions i els canvis que es volien fer des del govern en matèria de feminismes i d’igualtat entre homes i dones, també des d’un punt de vista del personal, requereixen un cert temps, però també creu que és necessari que hi hagi unes actuacions coherents tant des d’un punt de vista laboral com des d’un punt de vista de gènere amb allò que s’ha dit i amb el programa que es defensava des de Barcelona en Comú. Constata que actualment, malgrat alguns esforços sobretot de l’Àrea de Feminismes del govern, l’Ajuntament internament encara suspèn tant per una banda com per l’altra, com veu amb la proposta que ha hagut de portar Esquerra Republicana de Catalunya davant d’un fet concret. No comparteix que encara no s’hagi avançat prou en la transversalització de gènere en les Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 61 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 diferents àrees i les diferents polítiques públiques que es desenvolupen des dels diferents departaments de l’Ajuntament de Barcelona, malgrat que sap la dificultat que això requereix. Sap que s’han realitzat formacions, que s’ha fet una bateria d’indicadors, que s’està treballant a partir de diferents plans, però constata que la realitat és que això no s’està plasmant en un canvi real de les condicions de les dones per accedir a llocs de feina o per tenir garantides les mateixes condicions laborals que els homes i que, per tant, s’està reproduint la desigualtat en el si de l’Ajuntament. Així mateix, sap que això no és conseqüència del fet que no hi hagi una voluntat o que no hi hagi uns plans adequats o correctes des de la Regidoria de Feminismes, sinó que creu que això pertany als responsables de Recursos Humans i prové d’unes estructures pròpies que el govern encara no ha sabut canviar amb prou fermesa. Per tant, continua pensant que cal posar tots els esforços necessaris a transversalitzar la perspectiva feminista en els diferents departaments de l’Ajuntament de Barcelona, cosa que requereix concretament tenir un responsable de Recursos Humans que també tingui aquesta mirada i uns càrrecs directius dins de Recursos Humans que tinguin aquesta mirada, que no és la que s’han trobat actualment. També creu que és important que el govern reflexioni sobre les polítiques concretes que s’estan duent a terme en l’àmbit de Recursos Humans, ja que moltes vegades, quan s’analitza l’impacte de gènere de les propostes que s’estan fent, aquestes propostes no s’adeqüen, pel que fa al discurs, a allò que es vol per avançar cap a una Barcelona que realment sigui feminista. Destaca que això es veu en les treballadores del servei d’atenció domiciliària, en les del servei de teleassistència i en les del CMAU, que sovint són dones que treballen per fer que la vida valgui la pena ser viscuda a Barcelona i que es troben en unes condicions molt precàries, en què el govern encara els està donant l’esquena, malgrat el suport que reben de la Regidoria de Feminismes. El Sr. ARDANUY confirma el vot favorable en aquesta proposició, tenint en compte que cal que l’Ajuntament de Barcelona en primera persona creï les accions oportunes perquè no hi hagi cap tipus de discriminació per raons de gènere. Troba que és trist comprovar que avui dia es puguin produir situacions com les que ha dit el proposant. En aquest sentit, pensa que cal el compromís de tots els grups per anar avançant en el fet que no hi hagi absolutament cap tipus de situació com la que s’ha expressat. Considera que l’Ajuntament ha de ser exemple d’aquest tipus de polítiques i també d’altres plantejaments, com el de les condicions laborals, la bretxa salarial, etc., que pensa que són imprescindibles i que no haurien ni d’arribar a debatre-les perquè haurien d’estar incorporades de manera natural en el seu dia a dia. El Sr. BADIA també votarà a favor d’aquesta proposició. Com que han citat diversos temes, vol presentar dues petites situacions. Comenta que el Departament de Transversalitat de Gènere ja ha fet més de 17 informes d’impacte de gènere, i diu que tots ells s’han tingut en compte. Per tant, reconeix que queden molts passos per fer, però replica que no és cert que no s’estigui transversalitzant la política de gènere. D’altra banda, pel que fa al que ha citat el Grup Municipal Demòcrata, comenta que totes les bases estan millorant respecte al mandat anterior. Indica, doncs, que en el mandat anterior hi havia molts mecanismes, però que actualment hi ha mecanismes que fan avançar més. Informa que, concretament, el que va passar amb aquestes oposicions és que, en el moment en què es va fer l’informe de transversalitat ja s’havia fet la primera negociació amb la part social. Explica que, com bé saben, el govern té l’obligació de negociar totes les bases de les oposicions amb la part social, ja que mai a la història s’han aprovat sense acord. Comenta que en el Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 62 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 moment que va arribar aquest informe es van poder introduir alguns dels elements, però diu que hi havia altres elements en què no es va poder arribar a un consens amb tota la part social. Constata que, davant d’aquesta situació, hi havia dos camins: ser les primeres bases de la història que no recollien un consens amb la part social o, atès que la part social no és que hi estigués en contra, sinó que per un tema de calendari van demanar que treballessin de cara a la propera convocatòria, crear un grup de treball específic per a la convocatòria d’oposicions de bombers, que ja es reunirà abans de l’estiu en una primera sessió per tal d’acabar d’introduir tots els comentaris que fa l’informe. Creu que la posició del govern és clara. Comenta que hi ha un informe de transversalitat en què se sent reconegut el govern, i afegeix que ara hi ha una taula de treball per tal de, amb la part social, ser capaços no només d’introduir les millores que s’han pogut fer aquest any i que no s’havien introduït abans, sinó que la propera convocatòria es puguin complir plenament totes les indicacions que hi havia. Constata que també s’han comentat temes de promoció. Informa que s’està fent la campanya de «Bombera, per què no?», en què s’han fet sessions informatives de Barcelona Activa a més de 101 dones, s’ha fet difusió amb 3.000 flyers, es farà un curs de suport a 35 dones per tal que es puguin presentar a les oposicions i que puguin passar tots els requisits que es demanen. Afegeix que al Saló d’Ocupació i al Saló de l’Ensenyament es van informar específicament 1.986 dones, de les quals s’han recollit les dades de 227. Per tant, manifesta que el govern està extremadament compromès amb totes les reflexions que s’han dit. Indica que Barcelona té un cos de bombers de 600 persones en què només hi ha 6 dones, amb una baixa presència de dones en les convocatòries. Considera, doncs, que queda molt terreny per recórrer, amb la qual cosa el govern està compromès. El Sr. CORONAS no sap si no s’ha acabat d’entendre el tema. Agraeix, per descomptat, els vots favorables de tothom i no posa en dubte la voluntat del govern per aplicar-ho, però en aquest cas concret no li ha quedat gaire clar el tema de «ja ho havíem parlat amb la part social». Pregunta què vol dir això, tot i que entén que són els sindicats. Pregunta si això vol dir que els sindicats no volen dones al Cos de Bombers. Reitera que hi ha un informe d’impacte de gènere que fa el Departament de la Transversalitat de Gènere que diu que no es va en la línia cap on el govern diu que té voluntat d’anar i on tots els grups també tenen la voluntat d’anar. D’altra banda, indica al govern que potser seria interessant que tots els informes del Departament de Transversalitat de Gènere siguin públics, perquè també és una bona mesura per veure realment quina opinió té aquest departament sobre aquestes qüestions, ja que així no queden les decisions preses només en un despatx. Manifesta que moltes de les recomanacions li han semblat molt interessants, perquè, més enllà de la comunicació inclusiva, plantegen que hi hagi paritat en la composició del tribunal qualificador, que en la fase d’oposició pel que fa a les proves físiques caldria incloure uns barems diferenciats per sexe i adaptació al perfil físic femení, perquè aquestes proves físiques estan dissenyades segons el perfil masculí i, per tant, caldria valorar altres aptituds com la flexibilitat i rebaixar la importància de la força, a més d’eliminar algunes proves com la de pressió sobre banc, que perjudiquen les dones i beneficien els homes directament. En relació amb els tests psicotècnics, apunta que també caldria revisar-los des de la perspectiva de gènere perquè l’informe diu que no són cecs al gènere i que també perjudiquen en la puntuació, perquè estan vistos des d’una vessant masculina. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 63 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Comenta que les proves pràctiques també valoren àmbits professionals molt masculinitzats, com l’edificació i obra civil, instal·lacions elèctriques i mecàniques, fet que provoca una discriminació indirecta cap a les dones. Indica que l’informe diu que aquestes proves són prescindibles. Afegeix que també caldria ampliar els àmbits professionals en la fase de concurs i valorar-ne altres més feminitzats com socorrisme, salvament, medicina o psicologia, per exemple. Pel que fa a l’experiència professional, apunta que la valoració es basa en professions molt masculinitzades. Pensa que s’ha perdut una oportunitat de redreçar el rumb en aquest tipus de convocatòries. Per això, tenint en compte que tots hi estan d’acord, i el govern el primer, demana que les properes bases de convocatòries ja surtin amb aquests criteris. La Sra. BARCELÓ vol preguntar al regidor Badia sobre la bretxa salarial del 13% dels treballadors, que ja va formular en forma de prec al Plenari. Vol saber, doncs, si hi ha alguna novetat o si el govern pensa aplicar alguna mesura. Sap que és complicat, però reitera que vol saber si el govern ha fet o pensa fer alguna cosa. El Sr. BADIA li diu a la Sra. Barceló que quan vulgui en poden parlar, però que, per respecte al grup que ha fet la proposició i com que només té 3 minuts, s’ha de centrar a respondre el tema de la proposta. Creu que no es pot fer l’afirmació que s’ha fet, és a dir, que no és que els sindicats no vulguin dones, sinó que, quan un toca unes bases, allà apareixen sensibilitats molt grans de temes que sovint no tenen a veure amb el gènere. Indica que aquest informe va arribar en el temps de descompte, quan ja s’havia fet un acord, i diu que es va intentar tornar a obrir i que es van introduir alguns elements que ha apuntat el Sr. Coronas. Afirma que sí que hi ha hagut el compromís de crear un grup de treball per a les properes bases. Comenta que tot el que ha llegit el regidor d’ERC és la voluntat del govern, tant de la Regidoria de Feminismes com de totes les regidories del govern. El Sr. Badia expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Vila expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP i el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. El Sr. Ardanuy marxa de la sessió. Del Grup Municipal PSC: 10.- (M1519/9014) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda que el Govern presenti en 2 mesos, a aquesta Comissió i al Consell de Seguretat i Prevenció de la ciutat, un informe sobre els consells de prevenció i seguretat dels districtes de la ciutat i les taules de barri, amb resum dels temes tractats i propostes treballades des dels territoris. La Sra. ANDRÉS comenta que el Pla local de prevenció i seguretat ciutadana 2016-2019 preveu la creació dels consells de prevenció i seguretat als 10 districtes de la ciutat i la creació Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 64 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 de taules de barri perquè facilitin als consells de prevenció i seguretat de districte diagnòstics i propostes ajustades a les necessitats dels barris. Indica que el seu Grup ha fet un repàs pels districtes i ha observat que aquests consells només estan creats en 4 districtes i en la resta no. Pel que fa a les taules de barri, no sap exactament quantes n’hi ha ni si n’hi ha. Pensa que quan ho va recollir el Pla local de prevenció era una mesura molt encertada, perquè lliga no tan sols amb la Guàrdia Urbana de proximitat, que és un gran valor per fer prevenció i treballar des dels barris, sinó també perquè s’entoma la seguretat de la ciutat des d’aquest altre punt més preventiu i no tan policial, que requereix molt acord ciutadà. Opina, doncs, que és una bona eina. Per això demana al govern a través d’aquesta proposició que presenti un informe en el termini de 2 mesos en aquesta Comissió sobre els consells de prevenció i seguretat dels districtes i les taules de barri amb un resum dels temes tractats. Manifesta que pel seu Grup és important conèixer també què es tracta en aquests consells i quines són les sensibilitats que hi afloren i les propostes que es treballen a tots els territoris. El Sr. MARTÍ anuncia el vot a favor d’aquesta proposició, ja que creu que és de sentit comú i, a més, assenyala un cert dèficit, que no és casualitat ni producte de la inèrcia, sinó que és producte de la manca de voluntat política d’un govern de fer allò que ha de fer en una matèria molt sensible, com la seguretat. Recorda que el comissionat ha dit que estava plenament alineat amb el govern, cosa que troba evident, ja que per això és a la sessió. Pensa, però, que això no treu que hi hagi mancances, debilitats i deficiències en la gestió política de l’Àrea de Seguretat i Prevenció, perquè ningú és perfecte. Indica que, en aquest cas, baixant al terreny, als barris i als districtes, es nota també en això, en les petites coses i en les grans coses. Opina que no pot ser que al cap de 3 anys de mandat hi hagi aquests dèficits de manca d’implicació del territori, dels districtes i dels responsables polítics dels districtes. Aclareix que no està parlant que hi hagi un funcionari o un tècnic de prevenció que tingui molta feina i no doni l’abast, sinó que hi ha una manca de criteri polític dels regidors dels districtes i també de l’Àrea de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament, amb la Sra. Colau al capdavant, perquè això tingui lloc. Comenta que en el Plenari anterior del Districte de Sarrià - Sant Gervasi, del qual el Sr. Asens és regidor executiu i ell regidor president, va sortir aquest tema. Explica que es va veure que fa 3 anys que no s’ha convocat cap vegada en aquest districte ni en 5 més el consell de prevenció i seguretat. Diu que això no pot ser, perquè la necessària convivència que han de mantenir passa, entre altres coses, per la micropolítica i per la proximitat. Indica que ara estan parlant del desplegament de la policia de proximitat la Guàrdia Urbana a 5 districtes de Barcelona. Destaca que aquí intervenen els Mossos d’Esquadra, els tècnics de prevenció de l’Ajuntament de Barcelona, els grups municipals, les associacions de veïns i totes les antenes que hi ha sobre el territori per detectar manca de convivència, problemes de seguretat i d’incivisme i també delictes. Per tant, indica que si tot això no es fa des de baix, des de dalt es poden anar fent plans directors i discursos, però no es farà bé. Conclou, doncs, que hi votarà a favor, tot i que pensa que és una llàstima que s’hagi anat denunciant a un nivell més de territori i que no s’hagi fet cas fins que s’ha presentat una proposició. Malgrat tot, constata que una cosa és aprovar una proposició i l’altra que el govern ho tiri endavant. Opina que és molt necessari que això es faci, encara que en aquest mandat ja han fet tard. Demana que entre tots ho intentin fer de cara al proper mandat. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 65 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 El Sr. SIERRA manifesta que Ciutadans també votarà a favor de la proposició del Partit Socialista per diversos motius. En primer lloc, comenta que serà un reflex per instaurar aquest model de proximitat i serà un reflex de la problemàtica que hi ha en cadascun dels 10 districtes de Barcelona, per tal que, en aquest pla director que no està aprovat, així com en el Pla de seguretat que porta a terme el govern municipal, es vegin les mancances i les necessitats de reforç en cada un dels 10 districtes. Constata que són 10 districtes molt diversos, cada un amb les seves peculiaritats, amb els seus problemes de seguretat, molt diferents els uns dels altres. Indica que Ciutat Vella i Horta en són dos exemples molt clars. Sospita que aquest model de proximitat i aquest pla director obert no està instaurat i que només es fa en 4 districtes precisament perquè tots arriben al convenciment d’una evidència, que és que falten mitjans, sobretot humans, en la Guàrdia Urbana de Barcelona. Comenta que no tan sols a proposta de Ciutadans, sinó d’altres grups, fins i tot amb el vot favorable del govern es va dir que s’augmentaria el nombre de guàrdies urbans a Barcelona, però pensa que precisament aquest desplegament no està fet per no constatar aquesta necessitat que falten mitjans i efectius en tots els districtes, particularment en les unitats nocturnes. Explica que en els unitats nocturnes hi ha molts districtes que estan totalment desatesos, cosa que es veu en les incidències que hi ha en el 112 i en l’IRIS, en què, si bé sí que es respon i s’atenen totes les trucades, la gran majoria queden totalment desateses. Conclou que hi vota a favor precisament perquè serà més fàcil instal·lar un model de proximitat i saber quina és la problemàtica de tots i cadascun dels 10 districtes de Barcelona, inclús de determinats barris, ja que hi ha barris que no tenen tants problemes com d’altres en un mateix districte. El Sr. CORONAS anuncia el vot a favor de la proposició del PSC perquè respon a moltes coses que pel seu Grup són certeses, com ara la certesa que cal apoderar els districtes en molts sentits, també en l’àmbit de la prevenció i la seguretat; la certesa que cal més informació; la certesa que la normativa permet que es creïn aquests consells, i la certesa que cal tractar els problemes dels barris de la ciutat, però no de manera unidireccional, només de dalt a baix, sinó que ha de servir per fer un correcte trasllat de la informació en matèria de seguretat i prevenció, juntament amb els veïns, i també per tal de millorar les accions a desenvolupar a partir del coneixement compartit de les problemàtiques. Considera, doncs, que això és el que ha de fer la policia de proximitat, a la qual es tendeix encertadament en aquest sentit. De fet, està content que aquestes noves unitats de proximitat ja s’hagin començat a desenvolupar tant a Nou Barris com a Sants-Montjuïc. Creu que cal seguir avançant en aquest sentit i que en calen més per arribar a tot arreu. Tanmateix, indica que per poder fer-ho millor és molt necessària la col·laboració veïnal. Per tant, considera que aquests consells són uns instruments necessaris, encara que, des del punt de vista de col·lapse organitzatiu, puguin fer «mandra» determinats consells o reunions, i opina que cal saber-ne treure el profit més adequat. Constata que, evidentment, això també depèn de quin impuls es fa des del govern per tal que aquests consells siguin útils de veritat i que la gent senti no només que participa, sinó que aquella participació i aquell temps que hi dedica són útils, i quin benefici de coneixement i complicitat se’n treu des de l’àmbit de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament. Explica que és interessant l’informe que es demana no tan sols per la xifra dels diferents informes, sinó perquè creu que aquests consells són una peça clau per al desenvolupament i desplegament d’aquesta policia de proximitat que creu que ha de tirar endavant. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 66 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 La Sra. ESTELLER expressa el vot favorable del Partit Popular perquè considera que els consells de seguretat i prevenció dels barris de Barcelona són fonamentals per identificar quines són les qüestions de seguretat dels barris, ja que cada un té la seva problemàtica específica; quines accions s’estan fent i quines cal fer per prevenir i reaccionar davant qualsevol acte incívic o de seguretat. Constata que aquesta acció que sembla que hagi de ser cabdal no es pot produir a molts districtes de Barcelona perquè no estan constituïts en tots els districtes, tot i que tenen l’obligació de reunir-se com a mínim un cop l’any. Des d’aquesta visió, creu que s’ha de complir tot el que estableix el Pla de seguretat de la ciutat, ja que també cal disposar de les taules de barri, que majoritàriament no estan constituïdes, de manera que no es pot tenir aquesta informació ni aquestes feines. Considera que l’informe que es reclama en la proposta és positiu, a més de permetre conèixer amb més globalitat quina és la situació i analitzar on cal reforçar els efectius. Destaca que tots coneixen la insuficiència d’efectius en molts barris de la ciutat, sobretot a la nit, en què a vegades s’han d’organitzar per atendre no tan sols el barri, sinó fins i tot compartir-ne molts més. A més, creu que és un instrument fonamental per donar compliment a una veritable policia de proximitat. Per tot això, donarà suport a aquesta mesura. La Sra. ROVIRA anuncia una abstenció de la CUP. El Sr. RECASENS diu que estan tots d’acord, de manera que el govern presentarà l’informe sol·licitat. Pensa que és bo que corri aquesta informació i que es vegi que no hi ha manca de criteri ni d’activitat, sinó que s’estan fent coses. Indica que la majoria dels districtes de la ciutat tenen, amb denominacions diverses, òrgans equivalents als consells de prevenció i seguretat, en què participen actors tant públics com privats. Afegeix que tots els districtes també disposen de taules creades per abordar les problemàtiques específiques de cada territori, en què participa ciutadania i entitats del tercer sector. Informa també que a tots els districtes hi ha dispositius de coordinació institucional i de participació en els àmbits de la prevenció i la seguretat ciutadana. Reconeix, però, que és millorable i diu que per això es va presentar el Pla de seguretat, perquè l’acció estratègica que planteja el Pla local de prevenció i seguretat ciutadana es lliga al desplegament de la policia de barri i pretén arribar, més que als districtes, als barris i, per tant, ampliar el focus territorial. Afegeix que, a més, es pretén que la seva activitat sigui efectiva. Diu que això es fa en un doble sentit: d’una banda, buscar fórmules per ampliar la representativitat social als dispositius, és a dir, la coproducció de polítiques públiques de seguretat i, de l’altra, implantar metodologies de treball que reforcin l’orientació estratègica i operativa i la coordinació d’aquests dispositius. Per tant, explica que en els propers mesos es duran a terme conjuntament amb districtes i gerència des de Ciutadania, Participació i Transparència, l’avaluació dels dispositius i es faran propostes de millora del seu funcionament. Comenta que, si s’escau, es farà èmfasi en aquest esforç de transparència, proximitat i territori. Per tant, diu que no els costa res, i per contra creu que és bo que això es tradueixi en un informe i es presenti. La Sra. ANDRÉS destaca que amb aquest informe es veurà exactament si existeixen o no aquests consells de barri –que ha constatat que hi ha districtes que no els tenen–, quantes taules Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 67 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 hi ha i també si les qüestions de seguretat i prevenció es parlen en altres tipus d’òrgans o consells, cosa que sap que també passa, de manera que es desvirtua una mica el tema. Pensa que no passa res per tenir un consell de seguretat i prevenció i dir les coses pel seu nom, de manera que allà s’aboquin totes les qüestions relacionades amb aquest aspecte tan important de la vida dels barris. Posa l’exemple de Nou Barris, en què no existeix aquest consell de seguretat i que quan hi ha qüestions es deriven cap a altres llocs. Indica que ara mateix hi ha hagut un conflicte que tots coneixen molt bé en què potser tenir una taula o un consell de seguretat hauria ajudat molt en el conflicte de l’oratori del carrer Japó, i també fer més àmplia i més col·lectiva aquella qüestió, no tant d’un sector o d’un barri. Afegeix que també a Sant Martí hi ha anècdotes, com el regidor executiu que diu: «Miri, a mi m’arriba que hi ha menys delictes», quan les dades estadístiques passades pel mateix govern diuen que n’hi ha més. Pensa que no es pot parlar d’oïdes, sinó que s’han de compartir les dades per desfer rumors o sensacions que no són certes. Per tant, està agraïda pel vot del govern i n’estarà més si es presenta aquest informe. El Sr. MARTÍ recorda a la Sra. Andrés que, dels 3 anys de mandat, el PSC ha estat un any i mig al govern i que alguna cosa deuen saber també d’aquest informe que donarà el govern. El Sr. CORONAS només vol matisar una expressió que ha utilitzat el Sr. Recasens, que ha dit que això es fa amb noms diferents en diferents districtes. Demana que no se’ls coli gat per llebre, perquè si amb aquest informe els han de passar la informació que es dona a les comissions consultives això no val. Demana, doncs, que el govern no faci trampes. Espera que aquest informe sigui fidel a la realitat i que si no hi ha consell de seguretat es digui, perquè no passa res i ja es farà, però vol que es parteixi de la base de la informació real no adornada amb floretes. El Sr. RECASENS diu que no hi ha ni trampa ni cartró, però indica que hi ha vegades que es toquen temes de seguretat en altres consells, per la qual cosa creu que això s’ha de mirar de convertir en un consell únic que toqui el tema. Insisteix, però, que el Sr. Coronas no es preocupi perquè no hi ha trampa ni cartró. El Sr. Badia expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA. Del Grup Municipal PP: 11.- (M1519/9020) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, acorda instar el Govern municipal a: 1. Deixar sense efecte el fitxer “Gestió de la Unitat de Deontologia i Afers Interns de la Guàrdia Urbana” creat per resolució d’Alcaldia de 27 d’octubre de 2016. 2. No recórrer la sentència judicial que declara nul aquest fitxer i a elaborar-ne un de nou, que s’adeqüi a la normativa vigent. La Sra. ESTELLER comenta que la proposta té a veure amb el fitxer de gestió de la Unitat de Deontologia i Afers Interns de la Guàrdia Urbana, que va ser creat amb una resolució del 27 d’octubre de 2016 per l’alcaldia. Indica que aquest fitxer permet incloure, entre altres coses, Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 68 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 unes dades especialment protegides per la Llei de protecció de dades, com ara la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, l’origen racial i ètnic, la salut i també la vida sexual. Destaca que aquestes dades són d’especial protecció i estan emparades per la Llei de protecció de dades. Apunta que aquest fitxer, a més, permet classificar els agents segons les seves dades i la seva ideologia. Recorda que quan el Grup Popular en va demanar la supressió va dir que hi havia una intencionalitat política, perquè darrere d’aquestes dades també es pot classificar la policia en funció d’afinitat ideològica. Considera que aquesta és una acció que no pot ser mai utilitzada per part de ningú. Apunta que aquest fitxer va ser creat sense informar-ne ni els sindicats ni tampoc la Junta de Personal. Recorda que el PP el 27 d’octubre de 2017 va demanar que s’eliminés aquest fitxer, proposta que va ser rebutjada. Indica que ara el jutjat contenciós administratiu número 13 de Barcelona l’ha anul·lat per unes consideracions que el Partit Popular va indicar en aquell moment, com ara que incomplia la Llei de protecció de dades i que l’Ajuntament no és competent per aquests fitxers. Per tot això, demana al govern que deixi sense efecte el fitxer de gestió de la Unitat de Deontologia i Afers Interns de la Guàrdia Urbana que es va crear amb la resolució d’alcaldia el 27 d’octubre de 2016, que no recorri contra la sentència que declara nul aquest fitxer i que n’elabori un de nou amb la normativa vigent i amb les possibilitats que té, sense la ingerència per introduir aquestes dades especialment protegides, tenint en compte que són dades sensibles. Li ha arribat que l’Ajuntament recorrerà contra la sentència, però insisteix que no ho faci, tenint en compte que aquestes dades són especialment protegides, que l’Ajuntament no té per què tenir-les i que amb aquesta qüestió es vol fer una instrumentalització política d’aquestes dades. Per aquest motiu sotmet aquesta proposta a la consideració d’aquesta Comissió. El Sr. CIURANA comenta que a l’abril de 2017 l’aleshores regidor Joaquim Forn, i actualment conseller, va promoure l’aprovació en aquesta Comissió d’una iniciativa en què es demanava ajornar l’entrada en vigor d’aquest fitxer fins que es disposés de la resolució de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que és un òrgan en què s’havia denunciat aquesta qüestió. Recorda que a l’agost de 2017 aquesta agència va donar la raó a l’Ajuntament de Barcelona i que, per tant, es va procedir a inscriure el fitxer. Reconeix, doncs, que recentment hi ha hagut aquesta Sentència 70/2018 del Jutjat contenciós administratiu número 13, però vol recordar que no és una sentència ferma, sinó que es pot recórrer. Entén que els dos punts d’aquesta proposta del Partit Popular es podrien resumir en un, ja que és evident que si es desestima el fitxer, tal com es demana en el punt 1, vol dir que no es recorrerà contra la sentència. Indica que el seu Grup sempre és partidari que l’Ajuntament, si està convençut d’allò que ha fet i els serveis jurídics avalen una qüestió, esgoti la via judicial. Recorda que el Grup Municipal Demòcrata ho va demanar amb el SOM, que era un tema absolutament diferent, i també ho demana ara. Així doncs, vol que l’Ajuntament recorri contra aquesta sentència i que sigui una instància superior qui dicti la sentència. Per tant, expressa el vot contrari del seu Grup en aquesta proposició. El Sr. SIERRA diu que volia fer un seguiment d’aquest assumpte, perquè ha sortit en els mitjans de comunicació que, efectivament, un jutjat ha tirat enrere aquest fitxer. Tanmateix, constata que el seu Grup va presentar una proposta molt semblant a la que va defensar el Sr. Forn a l’abril de 2017, però que la de Ciutadans no es va aprovar, mentre que la del Grup Municipal Demòcrata sí. Per tant, diu que no n’ha pogut fer un seguiment. Pensa que potser tant el Grup Municipal Demòcrata com el govern municipal haurien de donar una explicació de per què la del PDeCAT sí que es va aprovar i la de Ciutadans no. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 69 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 En tot cas, diu que consisteix a reproduir el debat d’aquells dies, en què el comissionat molt iradament deia que Ciutadans no s’informava i que els sindicats els omplien el cap, quan això era totalment legal, i ell mateix li responia que no sabia què li podia importar a la brigada d’afers interns que un senyor fos de la CUP, homosexual, catòlic o de Ciutadans o de qualsevol altra condició. Està segur que el Sr. Recasens li tornarà a treure allò del famós assumpte del crim passional de la Guàrdia Urbana i dirà que hi té a veure i que hi està relacionat. Indica que potser en un cas concret pot estar justificat recollir segons quines dades que puguin ser rellevants per investigar el fons d’un assumpte determinat, però pensa que no té ni cap ni peus que de manera genèrica es faci una base de dades amb l’afiliació política i les inquietuds religioses o sexuals de cadascú. Indica que això també ho ha dit un jutjat, i creu que ho tornarà a dir un tribunal, perquè són coses que cauen pel seu propi pes, ja que no és una qüestió de debat jurídic d’uns drets fonamentals a l’honor, a la intimitat o a preservar les dades personals, sinó que és una cosa de sentit comú. Manifesta que, si un agent de la Guàrdia Urbana ha fet una mala praxi en una detenció, no sap què li pot importar a la brigada d’afers interns si és homosexual o no, si és de Barcelona en Comú o del Partit Popular. Considera que això no té cap transcendència. Reitera que pot estar justificat en un cas determinat, però pensa que això no permet fer un fitxer de l’afiliació política, que és el que considera més greu. Per tant, vota a favor de la proposta del Partit Popular i prega al govern que no recorri contra aquesta sentència. El Sr. CORONAS creu que s’ha de fer tot el recorregut judicial. Constata que, d’una banda, hi ha l’informe al qual feia referència el regidor Ciurana de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i, de l’altra, una sentència que encara no és ferma. En tot cas, recorda que quan va sortir el tema un any enrere el seu Grup ja va dir que li calia més informació per poder valorar les coses. Afegeix que a hores d’ara potser encara li falta informació per poder fer una valoració ètica d’aquest fitxer. Considera que bona part del problema està en el fet que a vegades els grups es deixen portar pels titulars de premsa i per les notícies sense entrar a valorar la qüestió realment de quin interès pot tenir o no el tema d’una afiliació política. Pensa que això depèn de quina sigui l’afiliació política, perquè si hi ha una afiliació política d’extrema dreta potser sí que té un interès si s’ha produït un cas en què, per exemple, hi ha hagut un agent de la Guàrdia Urbana que està denunciat per una agressió a un immigrant. Insisteix, doncs, que potser sí que hi ha informacions que en moments determinats és interessant saber-les. Entén que per poder fer bé la seva feina precisament la Unitat de Deontologia i Afers Interns necessita tenir determinada informació sobre les persones, perquè això complementa i explica moltes coses. Tanmateix, recorda que no es tracta de voler les dades perquè sí, sinó que han de servir per perfilar bé la seva feina. Destaca que la pregunta és en quin moment està la situació. Suposant que això finalment tirés endavant, diu que hi ha dubtes que es va plantejar en el seu moment i que continua tenint, com ara qui podrà fer ús d’aquestes dades, de quina manera se’n farà ús, etc. Indica que les explicacions que s’han donat fins ara són molt genèriques i que, quan es va fer aquest anunci sobre la gestió i procediments d’informació reservada, es deia que seria a funcionaris i investigació de fets constitutius d’infracció disciplinària. Pregunta si això vol dir que aquestes dades poden ser recopilades sense estar sota una investigació o només en el cas d’estar sota una investigació. Recorda que, segons declaracions que es van fer, es parlava de l’ampliació a altres cossos policials. Es pregunta com es gestionarà això o de quina manera es farà aquesta ampliació a altres cossos policials. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 70 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Així mateix, vol saber quin és l’encarregat del tractament, perquè sembla que era una empresa externa. No té gaire clar, doncs, si és que les dades estaven en un servidor d’una empresa externa o si hi haurà una empresa externa que podrà tenir accés a aquestes dades. Diu que tot això li genera algunes incerteses. Manifesta que el contingut de les dades és molt sensible i que una mala praxi podria donar lloc a la vulneració de drets fonamentals. Per tant, creu que cal deixar ben clara quina és la motivació de recopilar aquestes dades, quin ús se’n farà i el posterior tractament un cop hagi acabat la investigació. Per tot això, anuncia que farà una abstenció. La Sra. ANDRÉS recorda que el PSC en el seu moment hi va donar suport, tot i que condicionava el suport al fet que es demanés l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Comenta que en aquell moment el seu Grup, tot i que hi va donar suport, ja va expressar els seus dubtes i inquietuds i el que generava aquest fitxer en aquell moment de polèmica i incertesa. Destaca que aquestes incerteses tornen amb aquesta sentència i que posen de nou a sobre la taula que el fitxer té unes dades molt sensibles. Pensa que en aquesta ocasió la prudència recomanaria revisar aquest fitxer sense necessitat d’esgotar tota la via judicial, fer-ho de manera participada amb les organitzacions sindicals i acotar bé el que es fa per eliminar la polèmica i les incerteses i obtenir un consens sobre aquest fitxer. Per tot això donarà suport a la proposta i hi votarà a favor. La Sra. ROVIRA creu que és important que se sàpiga el màxim d’informació dels agents que tenen el monopoli de l’ús de la força a la ciutat. Pensa que és important posar llum i taquígrafs a quines són les seves característiques, i més si això fa que funcioni d’una manera més adient i correcta la Guàrdia Urbana, ja que la CUP ja ha denunciat a vegades que hi havia intervencions i actuacions que tenien un biaix de classe, de gènere i de procedència concret. Pensa que això també s’ha de combatre des del mateix comissionat de Seguretat. Per tant, votarà en contra d’aquesta proposta i creu que el comissionat ha de treballar en aquesta direcció. El Sr. RECASENS diu que intentarà aclarir-ho un cop més. Manifesta, doncs, que és rotundament falsa o producte de la ignorància l’afirmació que es pretén fer una recopilació de dades generalitzada i indiscriminada dels membres del Cos de la Guàrdia Urbana, fet que, a més d’impropi i contrari a dret, seria profundament absurd. Indica que això en cap cas s’ha tractat així. Constata que totes les unitats d’afers interns de cossos policials que investiguen disposen de fitxers de dades personals protegits com el fitxer d’aquesta unitat que s’ha proposat. Aclareix que es tracta que en aquells casos en què, en una investigació –només en una investigació–, aflorin dades d’aquesta mena, aquestes dades puguin estar justament protegides en un fitxer especialment blindat, precisament perquè no surtin d’allà si són necessàries per a la investigació. Insisteix que això ho té qualsevol cos de policia en el marc de les seves investigacions i que, per tant, si cal tenir-les es tenen, però protegides. Manifesta que hi ha un document clar, precís, escrit, que explica tot això i explica com és aquest fitxer. Reitera que aquest fitxer és exactament igual que el d’altres policies. Explica que, pel que fa a aquest fitxer, es van presentar diversos recursos a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Indica que aquesta agència va desestimar els recursos, que va declarar al juliol de 2017 que no s’observava cap vulneració de la legislació de protecció de dades de caràcter personal i que resulta congruent que la UDAI, en el marc de determinades investigacions, hagi de tractar aquest tipus de dades sensibles, de manera que cal considerar com a justificada l’eventual recollida d’aquest tipus de dades personals en el curs d’una Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 71 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 investigació. Apunta, doncs, que l’autoritat catalana va procedir a inscriure el registre d’aquest fitxer. Comenta que, en paral·lel, un sindicat va presentar un recurs contenciós administratiu que un jutjat no va admetre a tràmit. Diu que, en canvi, un altre sindicat va presentar un recurs que ha estat apreciat en primera instància per un altre jutjat. Informa que, com que el govern no comparteix el contingut de la sentència, que no és ferma, i està convençut que el fitxer s’ajusta a dret, tal com indiquen els serveis jurídics consistorials i com en el seu moment va reconèixer l’Agència Catalana de Protecció de Dades, l’Ajuntament ja ha presentat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè està convençut no tan sols de la legalitat del fitxer, sinó de la necessitat que qualsevol dada recollida en el marc d’una investigació d’afers interns compti amb les màximes garanties que preveu la Llei de protecció de dades. Per tant, demana que deixin que la justícia es pronunciï. La Sra. ESTELLER pregunta per què el govern vol tenir aquesta informació, tenint en compte que el comissionat ha dit que els empara la legalitat. Indica que no és així perquè hi ha una sentència que diu que no és així, tot i que no sigui ferma. Es queixa que el Sr. Recasens no ha explicat mai per què vol tenir aquesta informació i que només diu que uns altres cossos la tenen, tot i que s’hauria de veure en quin nivell i en quin detall. De totes maneres, considera que el tractament dels fitxers és fonamental. Constata que la Llei de protecció de dades, com bé sap el comissionat de Seguretat, s’està reformant en una ponència al Congrés dels Diputats pel Reglament general de protecció de dades, que és molt més restrictiu en l’ús de les dades i el seu tractament. Encara que la sentència no sigui ferma, pregunta per què la policia ha de tenir aquesta informació. També vol saber per què no es va informar els sindicats ni la junta i per què no es consensua. Considera, doncs, que aquesta informació atempta, en funció del seu tractament, del seu contingut i de l’abast que pugui arribar a tenir, contra els drets fonamentals, que és contrària a la Llei de protecció de dades i que, per tant, l’Ajuntament no té per què tenir ni crear aquest fitxer. Insisteix en el fet que aquest fitxer deixi de ser efectiu, tenint en compte que està anul·lat per una sentència, tot i que no sigui ferma. Reclama que el govern reconsideri aquesta posició no des d’un punt de vista jurídic, que és una opció, sinó des del punt de vista polític i d’organització. Reitera que encara avui el comissionat no els ha donat una explicació de per què el govern ha de tenir informació sobre la ideologia, l’afinitat ideològica, informació sexual, sobre l’origen, etc. Insisteix que només s’ha dit que era necessari i que hi havia altres cossos que tenien aquesta informació. Repeteix que considera que això atempta contra els drets fonamentals en funció de l’ús i del seu tractament i que va en contra de la Llei de protecció de dades. Considera que la visió que dona el govern és la intencionalitat de crear una policia política en funció de la ideologia de cadascú. Diu que sembla que l’Ajuntament vulgui tenir la gent classificada en funció de la ideologia i de moltes altres informacions que hi ha en aquest fitxer. Es referma, doncs, en la defensa del fet que aquest fitxer s’ha d’anul·lar i desaparèixer i, per tant, torna a demanar que no recorri contra la sentència. Diu que si el govern ja ha presentat el recurs també el pot retirar, perquè en el contenciós es poden retirar els recursos. El Sr. CIURANA creu que la clau està en la custòdia i l’ús d’aquestes dades. Diu que tots saben que per accedir no tan sols a determinats cossos funcionarials, sinó a moltes de les feines ordinàries, es demana un test psicotècnic a les persones. Pregunta què pensarien si el test psicotècnic a les persones fos públic. Manifesta, però, que no s’han de deixar de fer tests psicotècnics. Pensa que el problema és sobretot la custòdia i l’ús d’aquest fitxer. Per tant, li Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 72 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 sembla que és prudent esperar que surti la sentència judicial de forma definitiva per veure com es pronuncia. Recorda que el seu Grup és i ha estat molt crític amb la gestió de la Guàrdia Urbana que fa el govern municipal, però creu que parlar de la creació d’aquest fitxer com un preludi d’una policia política és un flac favor que es fa no al govern municipal, sinó als centenars i milers d’agents de la Guàrdia Urbana que cada dia són al carrer. Pensa que el govern municipal ha d’assegurar la defensa dels seus drets, en aquest cas amb el recurs. Tanmateix, demana un excés de zel en la custòdia i l’ús d’aquest fitxer. El Sr. SIERRA pregunta què amaga el Sr. Ciurana per no donar una explicació de per què al PDeCAT els van aprovar la proposta. A més, constata que el Grup Municipal Demòcrata continua donant suport a això quan un jutjat diu que el govern no té raó. Recorda que li va dir en una sessió al comissionat que no tenia raó, però remarca que ara ho diu un jutge, que alguna cosa deu saber. El Sr. RECASENS indica que fitxers com aquests els té exactament iguals el Cos dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i altres. Diu que quan vulguin els passarà les referències. Manifesta que, pel que fa a l’explicació de què és això, ja l’ha feta i, per tant, ho dona per reproduït. Considera que aquest fitxer és legal, igual que ho fa l’Agència Catalana de Protecció de Dades, mentre que un jutge en primera instància en sentència no ferma té una opinió diferent. Constata que el PP defensa sempre que té una confiança cega en la justícia, i pregunta per què els fa por ara que vulguin esgotar la via judicial. La Sra. ESTELLER li reclama al Sr. Recasens que no li ha explicat per què el govern vol aquest fitxer, i torna a demanar que el retiri. El Sr. Badia expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Ciurana expressa el vot contrari del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. ES REBUTJA. Del Grup Municipal CUP: 12.- (M1519/8997) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda que es busquin els mecanismes per tal de treballar perquè a mitjà termini en l’oferta pública de l’Ajuntament de Barcelona -començant per les places d’oferta pública en matèria de seguretat- s’inclogui un requisit de formació en matèria de gènere per tal de poder accedir als diferents llocs de feina de l’administració. La Sra. ROVIRA comenta que cal transversalitzar la perspectiva feminista en les diferents àrees de l’Ajuntament de Barcelona. Per això també agraeix que aquesta proposta finalment s’hagi parlat a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, ja que a l’inici de mandat, quan presentaven certes qüestions relacionades amb feminisme, directament les enviaven a l’Àrea de Drets Socials. Pensa que és important que des de Presidència i en allò que afecta Recursos Humans puguin parlar de la necessitat d’adoptar aquesta òptica en les diferents actuacions que es desenvolupen des del govern municipal en matèria de Recursos Humans. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 73 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 En aquest sentit, seguint la necessitat de transversalitzar el feminisme pel que fa als Recursos Humans, proposa que a mitjà termini en l’oferta pública de l’Ajuntament de Barcelona s’inclogui el requisit de formació en matèria de gènere per poder accedir als diferents llocs de feina de l’Administració pública. Sap que actualment no es demana aquest requisit de formació específica, sinó que després sí que des de l’Àrea de Feminismes i conjuntament amb Recursos Humans es treballa perquè hi hagi una formació. Tanmateix, creu que això ha de ser previ a poder entrar a formar part del personal laboral, interí o del diferent personal que tingui l’Ajuntament de Barcelona. Indica que el seu Grup encara ho especifica més, tenint en compte que quan s’aborden les violències masclistes hi ha d’haver per llei la intervenció dels diferents cossos de seguretat. Creu, doncs, que cal que en el si d’aquests cossos es faci el requeriment específic de tenir aquesta formació específica en matèria de gènere per accedir a esdevenir agent de la Guàrdia Urbana. La Sra. VILA pensa que està clar que en les qüestions de perspectiva de gènere en l’àmbit de les polítiques públiques cal prendre mesures estructurals, perquè la situació de desigualtat és estructural. En aquest sentit, opina que la transversalitat és fonamental i que des de l’Administració totes les àrees han de tenir aquesta visió i caminar en el mateix sentit. Destaca que, per aconseguir-ho, més enllà de tenir plans i de fer un titular per part del govern, cal que hi hagi formació i que l’organització s’impregni per adhesió personal de cada treballador de la casa en el sentit que es pot aprofundir en la matèria i, per tant, que també es pot anar incorporant aquesta perspectiva de gènere per part de totes les persones treballadores de l’Ajuntament. Però també creu que fins a aconseguir que tothom tingui la formació hi ha d’haver una certa especialització d’algun servei de referència perquè qualsevol treballador del consistori o qualsevol servei s’hi pugui dirigir per rebre assessorament. En aquest sentit, posa de manifest que és una pena que el CIRD hagi perdut aquest centre de promoció de la igualtat que en el passat mandat van reorientar perquè fos aquest servei de referència i que va començar a ser motor de canvi. Lamenta, doncs, que el CIRD hagi deixat de tenir aquestes funcions per motius polítics i de decisió del govern municipal. Constata que en aquests primers anys que el govern ha estat revisant moltes qüestions també hi ha hagut un cert bloqueig i que, per tant, potser ara van més endarrerits del que li hauria agradat. També vol posar de manifest que, havent-hi hagut durant molts anys governs progressistes de l’Ajuntament, sobretot amb el Partit Socialista i amb Iniciativa per Catalunya, que deien que eren tan progressistes, quan el seu Grup va entrar al govern quedava molta feina per fer. Vol posar en valor, doncs, la feina que es va fer en el mandat anterior perquè el govern actual s’hagi trobat la casa una mica més ordenada, perquè una cosa és el titular i el que un es proposa i l’altra és que tota l’estructura de l’Ajuntament, que pesa tant, estigui al servei d’aquesta perspectiva de gènere. Creu que avui dia, si el govern actual ha pogut avançar una mica més, és precisament per aquesta qüestió. Anuncia el vot a favor d’aquesta iniciativa de la CUP, però amb un cert recel perquè, abans d’exigir a les persones que entrin a treballar a l’Ajuntament determinats coneixements, creu que la casa ha d’estar endreçada i posada al dia. Constata que potser actualment no estan en aquesta situació plenament. Per tant, considera que el fet que arribin persones que tinguin aquesta formació si després l’estructura no està posada al dia en aquest àmbit pot generar una frustració i que no serveixi per a res haver exigit a aquestes persones aquesta formació. Per tant, creu que la proposta és positiva, però que si no va lligada a canvis estructurals profunds segurament serà poc eficient. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 74 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 El Sr. ALONSO diu que Ciutadans estan absolutament implicats en aquesta cerca d’igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, perquè encara hi ha molta feina per fer, com ara en la bretxa salarial o en la dificultat per accedir a càrrecs d’alta direcció. Pensa que cal lluitar per aquesta igualtat de gènere i contra els estereotips de gènere, que redueixen aquestes oportunitats i llibertats individuals. Opina que tenen una obligació moral ineludible, que és lluitar contra la violència de gènere i mantenir tolerància zero en qualsevol tipus de violència de gènere. Pensa que en tot això l’Ajuntament ha de tenir un lideratge a diferents nivells, com ara polític, evidentment, però creu que els treballadors de l’Ajuntament també han de tenir individualment aquest lideratge. Per tant, opina que aquesta formació és absolutament necessària. Des d’un punt de vista tècnic, però, té un dubte que li agradaria que el govern li aclarís, i és sobre si aquesta formació ha de ser un requisit previ per presentar-se a una convocatòria, si és un mèrit a valorar o ha de ser una formació posterior a la incorporació al lliure treball. Diu que és l’únic dubte que té, i vol saber com es gestiona això. Anuncia la posició favorable del seu Grup, però li agradaria que el govern acabés d’explicar que efectivament aquesta proposta encaixa dintre de la manera de funcionar i de fer aquestes oposicions públiques. La Sra. CAPDEVILA coincideix a l’hora de fer un recorregut pels conceptes que els permetin reflexionar sobre la igualtat de gènere entre dones i homes en diferents àmbits: en la incorporació des de la perspectiva de gènere a la pràctica professional; en el fet d’analitzar, abordar i conèixer la realitat de les dones a Barcelona; en el fet de treballar estratègies i eines que, des de l’àmbit de la intervenció i el disseny de projectes socials, serveixin d’instrument per incloure la perspectiva de gènere i per avançar en la igualtat real entre homes i dones. Creu, sens dubte, que caldrà començar pels cossos de seguretat i prevenció i que facin aquesta formació, bàsicament perquè és un sector molt masculinitzat. Per això pensa que cal treballar de manera efectiva per transversalitzar la perspectiva feminista, de manera que és imprescindible abordar un pla de formació. Manifesta que l’objectiu del seu Grup és l’excel·lència en la prestació de servei públic de la prevenció i la seguretat, i vol que hi accedeixin els millors i els més ben preparats, que es potenciï el desenvolupament de la carrera professional, que hi hagi plans de formació i sensibilització continuada en nova ciutadania i diversitat i que s’impulsi el treball comunitari de la policia de proximitat, amb una vessant preventiva i afavoridora de l’accés dels serveis de seguretat. Per tant, donarà suport a la proposta de la CUP. La Sra. ANDRÉS indica que la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, estableix mesures contra la discriminació directa i indirecta, en què una disposició, un criteri o una pràctica aparentment neutre posa persones d’un sexe en un desavantatge clar i particular respecte d’altres. Per tant, manifesta que a les institucions és evident que les pràctiques i els criteris dels treballadors i treballadores poden, sense voler, amb una actitud neutra i per desconeixement, posar en una situació de desavantatge les dones respecte dels homes. Per això considera que la formació és necessària per evitar aquest risc per desconeixement i arribar a conductes discriminatòries. Votarà, doncs, a favor de la proposta que presenta la CUP, perquè fins ara el Pla d’igualtat d’oportunitats no parla específicament d’una formació de gènere, sinó que parla només d’elaborar un petit protocol i es demana al personal formador que tots els continguts formatius respectin la perspectiva de gènere i el llenguatge inclusiu, cosa que moltes vegades els documents que presenta el govern no compleixen. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 75 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Afegeix que aposta per incloure aquesta formació de gènere per accedir als llocs de treball i que també sigui inclosa la formació posterior a l’accés als llocs de treball, a més d’incloure la formació contínua, perquè està segura que si es demana això s’arribarà on volen arribar, que és que hi hagi aquesta formació específica per garantir evitar conductes discriminatòries per desconeixement. La Sra. ESTELLER comparteix l’objectiu que diu aquesta proposta, que és més formació en perspectiva de gènere i que totes les persones que es presenten a una oferta pública tinguin aquesta formació. Tanmateix, considera que és molt genèrica. Diu que vol sentir el regidor de Presidència per tal que els informi en quins termes pot ser això, perquè han de valorar si es farà a totes les convocatòries o només en aquelles que tenen a veure amb la perspectiva de gènere. Pregunta si una formació específica ha de ser un requisit o un mèrit, si s’ha d’afavorir, etc. Pregunta si qualsevol requisit que no estigui legalment establert pot ser una qüestió bàsica perquè hi pugui haver alguna impugnació. Per tot això, valorant el contingut de la proposta i estant d’acord amb el fet que aquesta formació és idònia i que els procediments de convocatòria estan taxats pel mèrit, la igualtat, la capacitat i la publicitat, vol veure què respon el regidor de Presidència. El Sr. BADIA està completament d’acord amb el plantejament de la proposició. Reconeix que ara mateix no poden introduir els requisits de formació específica, i que només es pot fer en els casos de promocions de mèrits, és a dir, oposicions de mèrits i oposicions tècniques, que no tindria el cas de la Guàrdia Urbana. Comenta, però, que en les promocions internes que es fan dins l’Ajuntament es pot introduir la categoria de mèrits i que és allà on es pot reglamentar la formació que es necessita. Tot i així, si entén que el que es demana és que quan entri un membre de la Guàrdia Urbana hagi rebut aquesta formació, creu que en aquest cas es pot aprofundir més en com això està funcionant. Indica que, d’una banda, sí que s’introdueix en el temari de les oposicions la part de violència de gènere i de polítiques de gènere, de manera que el govern pot introduir que sigui un dels temaris a estudiar, cosa que ja dona una sensibilitat. D’altra banda, més concretament, pel que fa als cossos de la Guàrdia Urbana, apunta que, un cop han superat totes les proves de selecció, se’n van a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, on reben un curs d’aproximadament 40 hores de formació en aquesta matèria. Per tant, especifica que quan els agents van a l’escola de formació de la Generalitat s’asseguren que hagin rebut 40 hores de formació en la matèria que se cita en aquesta proposta, de manera que quan arriben a l’Ajuntament i comencen a prestar el servei, ja sigui perquè formava part del temari o perquè la formació se’ls ha fet en l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, ja tenen aquesta formació. Així i tot, constata que el govern no es queda només aquí, sinó que enguany tota la plantilla de la Guàrdia Urbana rebrà formació per actuar en casos de violència masclista i enfortir la protecció a les víctimes. Afegeix que els alts càrrecs i els comandaments han rebut formació sobre com detectar i actuar en casos d’assetjament sexual. Comenta que, a més, totes les persones que exerceixen de formadores internes de la Guàrdia Urbana rebran formació sobre aquesta qüestió per tal de poder incorporar la perspectiva de gènere en la formació que ells fan. Indica que des del 2017 el Departament de Transversalitat de Gènere ha revisat totes les formacions específiques de l’Ajuntament i ha anat incorporant la perspectiva de gènere en totes i cadascuna d’elles. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 76 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Creu que encara poden tenir més idees i seguir avançant, però manifesta que avui dia es pot garantir que tot agent de la Guàrdia Urbana ha rebut almenys una formació de 40 hores en l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i que s’està introduint aquesta temàtica a l’hora de fer les proves de selecció. La Sra. ROVIRA agraeix els vots favorables a la proposta. Especifica que precisament es referia al fet que en el temari de les oposicions hi hagués inclosa tota aquesta part, perquè entén que ha de ser un dels ítems a avaluar de cara a poder accedir a les places. Diu que també era coneixedora d’aquesta formació que es dona més enllà de les 40 hores, és a dir, la formació que concretament s’està fent des de l’Ajuntament de manera obligatòria. Espera que es pugui mantenir de manera obligatòria i no optativa, com havia estat anteriorment. Respecte al que comentava la regidora del Grup Municipal Demòcrata, manifesta que l’aposta de la CUP és per tenir una mirada llarga, és a dir, de l’Administració d’aquí a 10 anys i, per tant, que les noves treballadores que entrin hagin de tenir aquesta formació, ja sigui a través d’aquest temari o de la formació contínua que després es dona des de l’Ajuntament. En aquest sentit també entén que el mateix Ajuntament, amb les diferents eines que s’han posat a disposició internament, està fent la formació necessària perquè tothom tingui coneixement d’aquesta mirada feminista. El Sr. ALONSO posiciona el seu vot favorable, perquè comparteix plenament l’objectiu polític amb les explicacions tècniques del govern. La Sra. ESTELLER diu que amb l’explicació del regidor Badia també votarà a favor. El Sr. Badia expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Vila expressa el vot favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Capdevila expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA. b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal Demòcrata: 13.- (M1519/9029) Demanem al Govern municipal que ens presenti un informe indicant-nos quins moviments de membres del cos de la Guàrdia Urbana s’han produït per dur a terme l’ampliació de la Policia de barri als districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc i la posada en marxa del Grup de platges, com queden repartits els membres del cos de la Guàrdia Urbana per districtes després d’això i com queden els quadrants de servei i els calendaris laborals d’aquests. El Sr. MARTÍ comenta que el prec és per demanar un informe en relació amb la gestió dels efectius de la Guàrdia Urbana en uns moments en què hi ha un dèficit estructural i uns problemes de tensió interna de gestió del cos. Afegeix que hi ha fins a 5 districtes on s’ha implementat ja la policia de proximitat, tot i que encara falten 5 districtes els propers mesos, cosa que implicarà un reforç del personal. Apunta que al mateix temps hi ha el desplegament imminent, com cada any, de la unitat de platges i que, per tant, es detrauran agents d’altres serveis per derivar-los cap a platges entre el juny i el setembre. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 77 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Constata que, a més, amb l’estiu ve la rebaixa d’efectius, ja que de mitjana hi ha un 40% menys d’efectius de la Guàrdia Urbana a Barcelona entre el juny i el setembre pels torns de vacances. Per tant, amb tota aquesta problemàtica i totes les tensions de gestió del cos, amb un dèficit estructural d’agents de la Guàrdia Urbana a Barcelona, vol saber exactament com s’ho fa el govern amb números perquè això no impacti negativament en el servei que es necessita a la resta de la ciutat, més enllà dels 5 districtes on hi ha policia de barri i més enllà de la zona de platges on actuarà aquesta unitat com cada any. El Sr. RECASENS està d’acord amb el tema, i per això li farà arribar per escrit la informació que sol·licita. Pel que fa a la pregunta de com s’ho fan, diu que amb un grandíssim esforç de la Guàrdia Urbana, perquè els estius són molt difícils quant a recursos. Tanmateix, manifesta que tant la policia de barri com les platges impliquen moviments de plantilla. Destaca, però, que en ambdós casos no es treuen efectius del territori, sinó que es redistribueixen i que, per tant, el territori no perd efectius, sinó que estan redistribuïts. Informa que, a més a més, al juny s’incorporaran 120 agents més, que ajudaran a reforçar també la plantilla de cara a l’estiu. Constata que és habitual que es posin en marxa aquests plans de seguretat de juny a setembre per prioritzar la vigilància preventiva de zones turístiques, d’oci i comercials, és a dir, les més concorregudes. En relació amb el grup de platges, que es va crear en el mandat anterior i que es nodreix sempre d’efectius procedents d’altres unitats territorials, manifesta que tornarà a funcionar perquè va ser una bona iniciativa i està molt ben valorada pels usuaris de les platges. Pensa que les modificacions d’estiu són molt necessàries. Informa que l’any anterior es van intervenir gairebé 205.000 begudes, es van posar 21.540 denúncies per venda ambulant, es van auxiliar 385 persones al mar i es van fer més o menys 12.000 actuacions als espigons. Per tant, considera que és necessari, i per això presentarà aquest informe per deixar-ne clara la necessitat. El Sr. MARTÍ agraeix al comissionat aquesta informació, que espera tenir per escrit. Diu que el concepte redistribuir i detreure són equivalents, perquè depèn de com es vulgui dir es pot dir una cosa o l’altra. En tot cas, constata que això suma 100 fins a la incorporació de noves places, dels 120 o dels 150 de la nova promoció, quan s’incorporin l’any següent. Per tant, sí que vol saber l’origen de les places que tenen el destí de què ha parlat, siguin policies de barri, platges o altres destins transitoris o provisionals. Es dona per tractat. Del Grup Municipal ERC: 14.- (M1519/9008) El Govern municipal es compromet a informar per escrit, en el termini d’un mes, de quines han estat les jornades formatives previstes als plans directors (PDGUB i PDSPEIS), l’estat d’execució de les mateixes, i quina és la previsió de cara a final de mandat. La Sra. CAPDEVILA recorda que a principis de mandat ho va demanar i que encara està esperant aquest informe, igual que els bombers i els guàrdies urbans. Comenta que els bombers demanaven apostar per la creació d’especialitats que fessin més eficient el servei que es presta a la ciutadania, com ara capbussadors, especialistes en vehicles especials i especialistes en rescat urbà. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 78 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Recorda que, tot i fer una proposta que tot just és la que demana el mateix Cos de Bombers i sobretot el que disposa el pla director, el que demanava el seu Grup era un calendari per aplicar aquest pla director. Constata que 3 anys després encara no s’ha fet l’informe a què es va comprometre el govern ni, el que és més greu, el pla director. Dona per fet que el govern no informa efectivament de totes les mesures que s’apliquen al cos i suposa que potser ja s’han dut a terme algunes de les accions formatives als diferents cossos. Per tant, demana aquest informe perquè vol saber quines han estat les jornades formatives previstes als plans directors de la Guàrdia Urbana i Bombers, l’estat d’execució d’aquests plans i quina és la previsió de cara al final del mandat. Considera que no pot ser que es vagin aprovant plans directors com si fossin recopilacions de bones intencions, quan són documents de treball per assolir uns objectius que al final són la prevenció i la seguretat de la ciutadania. El Sr. RECASENS diu que, un cop més, no té cap problema amb tot el que sigui informar. Comenta que s’han fet moltíssimes sessions formatives tant a la Guàrdia Urbana com a l’SPEIS, tot i que ara no les pot especificar totes, de manera que les hi donarà per escrit. En tot cas, explica que, pel que fa a la Guàrdia Urbana, entre 2015 i 2017 s’han fet 164 accions formatives, 417 edicions i un impacte de més 142.000 hores de formació. Pensa que la formació és indispensable i ell és el primer que hi creu perquè va estar molts anys a l’Escola de Policia. Indica que s’ha fet formació en equips de policia de barri, en equips a les escoles, en entorns d’emergència, en deontologia d’afers interns, en oficines de recepció de denúncies, en policia administrativa i de trànsit. Afegeix que, a més, tota la plantilla passa per formació permanent obligatòria, que es realitza sobre temàtiques variables en cada moment. Informa que en aquests moments està passant formació tota la plantilla sobre incidents de múltiples víctimes i delictes d’odi i discriminació. Pel que fa a la formació derivada del Pla director de bombers, de l’SPEIS, apunta que de 2015 a 2017 hi ha hagut 137 accions formatives, amb 745 edicions i 113.000 hores de formació. Afegeix que s’han dut a terme diferents accions formatives en diferents àrees de coneixement, com habilitat en eines, vehicles, entrenament sobre intervencions, coneixement de l’entorn, actualització permanent sobre noves eines i tecnologies i riscos. Comunica que, a més d’aquesta formació específica, hi ha la formació permanent de 36 hores anuals per operatiu, on les àrees temàtiques varien anualment, igual que a la Guàrdia Urbana, en funció de les necessitats, és a dir, que pot ser sobre incendis forestals, vehicles, risc químic o matèries perilloses. En tot cas, comenta que el 2017 es va fer una formació obligatòria a tot el personal relacionada amb accidents amb múltiples víctimes que van reforçar els mecanismes de coordinació amb altres operadors, cosa que va anar molt bé justament per fer front a l’atemptat de l’agost. Diu que tota aquesta informació, molt més ampliada, la hi passarà per escrit sense cap problema. La Sra. CAPDEVILA agraeix la informació. Diu que, com que ha estat una informació molt exhaustiva i llarga, sí que li agrairà que li ho faci arribar per escrit. Es dona per tractat. Del Grup Municipal PSC: 15.- (M1519/9015) Que el Govern municipal actualitzi en un mes l’Informe sobre la gestió indirecta de serveis (serveis externalitzats) del Grup Ajuntament de Barcelona (actualment públic a través de la web amb dades del 2015) amb les dades corresponents fins el desembre del 2017, i posteriorment faci la seva actualització periòdica i publicació. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 79 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 La Sra. ANDRÉS recorda que abans han parlat de la transparència i del Portal de Transparència, en què ha avançat que presentava aquest prec al govern. Diu que si realment es vol parlar de transparència les dades han d’estar actualitzades al web. Manifesta que hi ha entrat diverses vegades bàsicament per obtenir informació sobre algunes qüestions, com ara les actes i reunions del Consell Assessor de Transparència, ja que només en consta una i abans el tinent d’alcalde deia que s’havien fet 7 reunions. Constata, doncs, que no està actualitzat. També vol tenir informació sobre les dades d’externalització a què fa referència el prec, ja que les últimes dades que consten són del 2015. Per tant, demana al govern que actualitzi les dades d’empreses que treballen en gestió indirecta de serveis, que les posi al dia, al desembre de 2017, i que posteriorment en vagi fent les actualitzacions. El Sr. BADIA diu que es va estar debatent molt amb el Grup Municipal Demòcrata sobre com s’havia d’elaborar aquest informe. Constata que és un informe en què ja es van fer una sèrie de simplificacions perquè la seva elaboració és molt costosa. Indica que no es tracta d’una cosa que es pugui fer ni en un mes ni en dos. Informa que l’acord a què van arribar en el seu moment era marcar una sèrie de criteris per fer aquesta cerca, en què s’hi van estar diversos mesos per tenir una línia de base, i van concretar que a partir de llavors seria en el grup que tenen per fer tot el seguiment de les polítiques de contractació on anirien tractant tota la informació que puntualment se’ls requerís. Diu que ara mateix el govern no es pot comprometre a un treball d’aquestes característiques per la feina que comporta, però sí que pot garantir que tota la informació està accessible. Per tant, constata que el que el govern ha de garantir és que tothom pugui accedir a aquesta informació. Manifesta que si hi ha alguna anàlisi més qualitativa que puntualment els grups volen que es faci el govern està predisposat a poder-la fer. Però insisteix que ara no pot anar indicant elaboracions d’informes que requereixen mesos de treball, ja que ho pot fer cada grup municipal. Per tant, si el Partit Socialista vol elaborar aquest informe i necessita que el govern li faci algun tipus de repàs o d’afinar alguna dada, s’hi mostra disposat. Però reitera que ara no es pot posar tot l’Ajuntament a elaborar informes perquè no acabarien. Per tant, garanteix l’accés a tota la informació, mostra la màxima predisposició a resoldre qualsevol dubte que hi hagi, però insisteix que no es pot comprometre en un mes a poder fer un informe d’aquestes característiques. Així doncs, no accepta el prec. La Sra. ANDRÉS constata que, tot i que el Sr. Badia no ha acceptat el prec, sí que ha fet un exercici de transparència, perquè ha dit que el govern té moltes dificultats i, per tant, això no es pot fer. Manifesta que els grups no tenen els mitjans per fer una recollida de dades i elaborar l’informe i, per tant, demana tenir la informació per fer-ne un seguiment. Demana que aquest reconeixement, si és així, es faci de manera pública i que tots sàpiguen que en el Portal de Transparència no disposaran dels contractes d’externalització que fa el govern. Per tant, assenyala que la transparència ja no serà tanta com la que han vist a primera hora del matí, sinó que serà una mica menys. El Sr. BADIA nega la major perquè creu que la Sra. Andrés està confonent coses. Manifesta que la transparència hi és tota, però remarca que el que el PSC demana és que el govern faci un informe a mida, que recopili informació, que li digui quines sabates porta un treballador, quants Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 80 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 diners s’han gastat en targetes de metro, etc. Constata que el Partit Socialista pot demanar informes de tot el que vulgui, però insisteix que la informació hi és tota i que hi ha transparència. Li diu a la regidora Andrés que qualsevol dubte que tingui i a què no hagi pogut accedir el govern l’hi resoldrà. Ara, reitera que el govern no pot fer informes per encàrrec, perquè és una feina molt costosa. Indica que quan es demana l’estat de tota la contractació a l’Ajuntament vol dir que es paralitzen durant uns certs dies molta gent de molts departaments. Insisteix que si hi ha un dubte amb el contracte d’esports, per exemple, es pot mirar com està la licitació, quan havia d’acabar, si s’ha tornat a obrir, etc. Repeteix que qualsevol dubte que la regidora socialista pugui tenir d’un equipament concret l’hi resoldrà. A més, assegura que la informació de qualsevol contracte es pot trobar. Per tant, demana que no es barregi transparència amb el fet de demanar que es faci un informe, ja que un informe és el tractament d’una informació que és pública. Considera que no tindria sentit que cada any s’hagués de fer un informe d’aquestes característiques, perquè es va fer una línia de base a partir de la qual la Sra. Andrés pot seguir el contracte que més li interessi i en quin estat està. La Sra. ANDRÉS diu que el que comenta el regidor no és el que demanava el seu Grup. Es dona per tractat. 16.- (M1519/9016) Que el Govern municipal garanteixi la suficient dotació de recursos, mitjans i efectius de la Unitat de Suport Policial (USP) de la Guàrdia Urbana. La Sra. ANDRÉS comenta que l’horitzó que hi ha fins al 2020, segons les dades registrades de l’actual plantilla de la Guàrdia Urbana, és que poden desaparèixer 153 places de primera activitat, 69 de segona activitat i places de la meitat d’agents que en l’actualitat tenen entre 55 i 59 anys. Indica que s’estima que les necessitats mínimes de 2018 per garantir la reposició se situa en 222 persones. Pel que fa a la USP, pensa que aquesta mancança d’efectius també és el motiu pel qual es fa aquest desvestiment de la USP per crear una altra unitat que en el fons conserva les mateixes competències i atén els mateixos serveis, tot i que segurament tindrà menys dotació i és una manera de justificar que no s’hi posaran els recursos humans necessaris. Per això presenta aquest prec, per tal que es garanteixi la suficient dotació de recursos, mitjans i efectius a la USP de la Guàrdia Urbana. El Sr. RECASENS comenta que en el marc del Pla director de la Guàrdia Urbana es va marcar l’objectiu d’enfocar aquest cos cap a territori, proximitat i transparència. Indica que per fer-ho s’han desplegat diversos aspectes, com ara la policia de barri, de què ja han parlat. Manifesta que dintre d’aquest desplegament del pla director també es descriu un canvi previst en les tasques de suport policial i que planteja la desconnexió de l’actual USP i la creació d’una nova unitat de reforç a la proximitat i emergències anomenada URPE. Explica que des de l’inici del mandat la USP no fa funcions d’ordre públic, i reconeix que alguns dels seus membres han demanat voluntàriament el trasllat a altres unitats de l’organització. En tot cas, diu que no serà un canvi d’USP a URPE mantenint el mateix, sinó que són funcions diferents i és una unitat diferent, tot i que algunes de les funcions seran concomitants, naturalment, com les de protecció de l’Ajuntament i de les seves instal·lacions, per exemple. Informa que la nova URPE serà una realitat ben aviat i que està enfocada a treballar en el fet d’anticipar gestió d’emergències, a desenvolupar tasques administratives en suport a barris i en Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 81 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 protecció de medi ambient. Indica que, com que estan en ple conveni, des de fa uns mesos estan negociant amb els sindicats les qüestions vinculades a condicions laborals, calendari de treball, horaris, criteris d’accés, permanència i sortida de la unitat, etc. Constata que s’ha avançat molt en el disseny de l’estructura, en el dimensionament, en les funcions, en com funcionarà internament, en quina formació necessitarà, i espera poder arribar a un acord ben aviat que permeti la posada en funcionament de la URPE de manera immediata, és a dir, al cap d’unes setmanes o mesos. Explica que la nova URPE incorporarà nous efectius, tants com en calguin, i comptarà amb els recursos necessaris i adients per les funcions que tindrà assignades, que no seran les mateixes que la USP, sinó unes altres, tot i que en tindrà algunes de concomitants. En aquest moment de transició i a l’espera d’una posada en funcionament ben aviat de la URPE, no pot acceptar aquest prec en la mesura que estan en ple procés de transformació. Diu que s’ha de deixar un cert temps per veure com es fa aquest procés de reconstrucció d’aquesta part d’organització a la Guàrdia Urbana. La Sra. ANDRÉS diu que pensava que justament el prec era adient en aquest moment en què s’està fent aquest muntatge de la URPE, perquè demana que es garanteixin els efectius necessaris. Per tant, com que s’està treballant i s’està construint, diu que pensava que era el moment. Anuncia que, quan ja estigui fet, si no té prou efectius, demanarà que s’incorporin un altre cop. Es dona per tractat. Del Grup Municipal PP: 17.- (M1519/9021) Que el Govern municipal retiri la proposta d’Ordenança dels usos ciutadans de l’espai públic. La Sra. ESTELLER demana al govern que retiri l’actual Ordenança de civisme, perquè fa un canvi estructural i és una ordenança ambigua, que condueix no a la discrecionalitat, sinó a l’arbitrarietat, que fulmina els valors sobre els quals se sustenta la convivència de la ciutat i, per tant, destrueix el model de convivència. Destaca que l’ordenança fa del principi d’oportunitat l’eix vertebrador, que obre la porta a la discrecionalitat en la seva aplicació i desnaturalitza la tipificació de les conductes. Afegeix que també fa del requeriment previ una generalització, i diu que afavoreix l’ús intensiu de la vida pública per motius ideològics i d’oportunitat i l’estableix com un criteri. Considera que és una ordenança que fa que uns tinguin drets i els altres tinguin les obligacions, quan drets i obligacions s’han de conjugar en una mateixa persona. Pensa que el govern l’ha de retirar i, en tot cas, fer modificacions puntuals en l’ordenança que ja hi ha. El Sr. ASENS diu que no acceptarà el prec perquè el govern tenia el compromís de treballar per modificar l’Ordenança de convivència adaptant-la als estàndards de drets humans i a tota la normativa que s’ha aprovat al llarg d’aquests 11 anys d’aplicació. Comenta que per això s’ha treballat en una proposta d’ordenança amb la voluntat que sigui més eficaç, més equitativa i més garantista. De totes maneres, no entén exactament a què es refereix quan la Sra. Esteller demana que es retiri, perquè de fet no es va portar a votació precisament per la dificultat de trobar el consens necessari. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 82 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Aclareix, però, que la proposta del govern té el suport de les entitats socials i de la Síndica de Greuges, que en els seus informes, de manera reiterada, parla de penalitzacions desproporcionades en l’ordenança que es va aprovar en el seu dia perquè es castiguen indegudament els col·lectius més vulnerables, de manera que és ineficaç. Indica que a Barcelona hi ha una de les ordenances més punitives de tot l’Estat, més que les ordenances que han aprovat els governs del Partit Popular a altres ciutats, quan han governat o governant ara. Destaca que quan el PP va governar a Madrid no tenia una ordenança com la que hi ha a Barcelona. Constata que aquesta ordenança és molt més severa, de fet, que la mateixa Llei de seguretat ciutadana, que el Grup Popular ha aprovat al Congrés dels Diputats i que 5 relators internacionals de Nacions Unides han qualificat d’innecessària i desproporcionada i han demanat que es derogui. Diu que aquesta és una de les qüestions que el govern planteja, és a dir, que si l’Estat amb l’anomenada llei mordassa, la Llei de seguretat ciutadana, no sanciona les dones que exerceixen la prostitució, per què el PP vol que a Barcelona se sancioni. Insisteix a preguntar per què, si a l’Estat el Partit Popular defensa una posició, a l’Ajuntament de Barcelona en defensa una altra, és a dir, que si el PP estatal defensa que no se sancioni el consum d’alcohol quan no produeix molèsties als veïns, per què el Grup Popular a Barcelona defensa una altra posició. Per tant, no entén que el PP mantingui una posició en el Govern central i després a l’Ajuntament en mantingui una altra, quan a més per rang normatiu el govern municipal ha d’acatar les regles del joc que estableix la llei. Indica que una de les explicacions per la qual s’han cobrat menys les multes té a veure precisament amb això, ja que la llei ha deixat als municipis uns mesos perquè adaptin les seves ordenances al contingut de la norma. Comenta que en el cas de Barcelona aquesta adaptació es va fer a finals del 2016, per la qual cosa l’impacte es veu al llarg del 2017. Apunta que a partir d’aleshores el nombre de multes tramitades baixa perquè algunes de les infraccions passen a sancionar-se per la Llei de seguretat ciutadana, com ara la demanda o la promoció de serveis sexuals o les conductes obstruccionistes a les tasques de control i desobediència. La Sra. ESTELLER reitera la petició de retirada de l’ordenança perquè creu que s’ha de suprimir el principi d’oportunitat que regeix en tota l’ordenança, els requeriments previs, que generalitzen, i mantenir la prohibició també d’acampar a la via pública i dels cartells. Aclareix que la llei de l’Estat sanciona la prostitució –tant oferir com acceptar serveis sexuals– amb una multa d’entre 600 i 30.000 euros, tot i que hi ha d’haver un requeriment previ. Pel que fa al consum de begudes alcohòliques, indica que la llei de l’Estat també sanciona amb una multa d’entre 100 i 600 euros, però diu que ho fa amb qualsevol tipus d’envàs. Per tant, manifesta que entendria que el govern municipal fes una modificació puntual en la retribució de serveis sexuals. Insisteix que la llei de l’Estat sanciona això. Opina que aquesta ordenança, amb la seva tipificació actual, destipifica algunes conductes a partir de criteris ideològics, perquè al final utilitza el criteri d’oportunitat. Comenta que l’ordenança diu que no es pot acampar, però que si hi ha un motiu ideològic al darrere sí. Pregunta, però, quin motiu ideològic ha de ser i si ha de ser una ideologia afí al govern. Quant als cartells i la publicitat que es pot arribar a tenir, destaca que també es tracta en funció dels motius ideològics. Entén, doncs, que l’actual ordenança respon als valors de la convivència de la ciutat i que una cosa és una modificació puntual i una altra cosa és una alteració absoluta d’aquests valors que són la base de la convivència. Es dona per tractat. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 83 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 d) Preguntes Del Grup Municipal Demòcrata: 18.- (M1519/9030) En base a quin títol competencial es va autoritzar la participació (en l’operatiu de trànsit a les zones més concorregudes de la ciutat el dia de Sant Jordi) de persones alienes al cos d’agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona? Especificant el nombre de persones que hi van participar, el tipus de relació contractual que mantenen amb l’Ajuntament de Barcelona i categoria professional, així com que s’identifiqui el responsable de l’esmentat operatiu. El Sr. MARTÍ constata que aquest tema s’ha comentat en la substanciació d’anteriors iniciatives, en compareixences i en alguna proposició. Indica que el dia de Sant Jordi es va produir la contractació de personal auxiliar per fer unes funcions que el seu Grup entén que són funcions atribuïbles exclusivament al Cos de la Guàrdia Urbana, segons la normativa vigent, que és la llei de la mateixa Carta municipal, la Llei de policies locals i la Llei de bases de règim local. Diu que entén la feina d’auxiliars a la Guàrdia Urbana, però que no entén que uns auxiliars puguin assumir competències i funcions estrictament atribuïbles a la Guàrdia Urbanam com ara la regulació del trànsit. En aquest sentit, comenta que ell mateix va poder observar en primera persona com aquests auxiliars regulaven el trànsit i exercien funcions estrictament atribuïbles a la Guàrdia Urbana. Des d’aquest punt de vista, vol saber quin títol competencial atribueix aquestes funcions o va poder fer possible que hi hagués aquestes contractacions, qui va ser el responsable de l’operatiu, perquè evidentment hi ha d’haver una supervisió de la Guàrdia Urbana de la feina d’aquests auxiliars i en concret quanta gent es va contractar per fer aquestes tasques de control. El Sr. TORRADES comenta que, efectivament, aquest any per Sant Jordi, de les més de 4.000 llicències que té la ciutat, més de 2.000 eren a l’Eixample, i diu que es van augmentar algunes zones d’activitat, de forma principal el tall del carrer Consell de Cent entre Balmes i passeig de Gràcia. Indica que això era una novetat d’aquest any, a banda d’ampliar algunes zones de Diagonal, el passeig de Sant Joan, etc. Explica que en la reunió de seguiment amb la Guàrdia Urbana aquest cos va manifestar la necessitat de suport per donar cobertura a aquestes necessitats de col·laboració i, per tant, de fer-ho amb auxiliars. Afegeix que és un dispositiu que ja es va fer en anys anteriors, però diu que s’han augmentat les hores per aquest tall de carrer, és a dir, pel fet de tenir la cruïlla de rambla de Catalunya amb Consell de Cent tallada fins al passeig de Gràcia i Balmes. Assenyala que les tasques d’aquests auxiliars eren garantir la mobilitat, suport a la Guàrdia Urbana en els talls de carrers, senyalització, posar tanques, vigilar les entrades de vehicles de servei en aquesta zona, el muntatge de les parades de Sant Jordi, els guals, etc. Posa com a exemple que al carrer Consell de Cent entre rambla de Catalunya i Balmes hi ha un garatge amb 400 places, de manera que s’havia de garantir que poguessin entrar i sortir aquests cotxes, i per això hi havia aquests auxiliars també. Conclou que es feia un acompanyament de forma auxiliar a la Guàrdia Urbana. Informa que concretament van ser 40 persones, 20 de les quals eren a rambla de Catalunya, 13 en aquest tram de Consell de Cent, entre passeig de Gràcia i Balmes, i 7 a plaça de Catalunya, en què estava tallat el lateral entre Pelai i Bergara. Especifica que eren 38 auxiliars i 2 coordinadors. Comenta que aquests auxiliars tenien un horari ampli, és a dir, de 6 del matí a les 22 hores. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 84 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Assenyala que el marc normatiu en què s’emparava el govern és l’annex del Reglament general de circulació, que possibilita l’ús de personal auxiliar en esdeveniments amb afectació al trànsit i a calçades. Diu que per això el districte va contractar aquest servei concretament a l’empresa Nordeste de Servicios Integrales per un valor de 8.100,22 euros. Afegeix que el responsable de coordinar-ho i supervisar-ho va ser l’intendent de la UT 2 de l’Eixample. El Sr. MARTÍ agraeix la informació, però reitera que el que va veure ell mateix són auxiliars d’aquesta empresa exercint funcions que, segons el seu criteri, no són pròpies d’auxiliars de la Guàrdia Urbana. Constata que una cosa és vigilar la sortida i entrada als guals i una altra cosa és exercir amb xiulet a la boca, aturant vehicles i persones a rambla de Catalunya cantonada Consell de Cent, Aragó, Mallorca, Provença, és a dir, exercint de guàrdies urbans persones que no tenen la titulació ni la competència per fer-ho. Repeteix que una cosa és fer d’auxiliar estant a les ordres de la Guàrdia Urbana i l’altra és exercir les funcions de guàrdia urbà en zones determinades, que és el que es va fer, i per això ho denuncia. Demana que això no torni a succeir, més enllà de possibles repercussions que pugui tenir en el cas que hi hagi un accident, perquè hi havia centenars de cotxes i milers de persones creuant per rambla de Catalunya en tots els carrils d’intersecció. Pensa que això és molt perillós, a més de ser il·legal. Per tant, demana que no torni a succeir. El Sr. TORRADES diu que això era una novetat i que, per tant, vigilaran i passaran aquesta informació perquè no torni a succeir. Es dona per tractada. Del Grup Municipal Cs: 19.- (M1519/9000) En relació al projecte de recuperació de la memòria de la història popular dels barris anunciat pel Govern: Quins són els projectes concrets, les entitats participants i l’assignació pressupostària concreta per a cadascun d’ells? i quina és la forma de gestió d’aquests projectes (subvencions finalistes a entitats, encàrrecs de gestió a empreses municipals, concursos públics, contractes menors...)? Sol·licitem que el llistat dels noms i aportacions sigui per escrit. La Sra. BARCELÓ, en relació amb el projecte de recuperació de la memòria de la història popular dels barris anunciat pel govern, vol saber quins són els projectes concrets, les entitats participants i l’assignació pressupostària concreta per a cadascun d’ells, i quina és la forma de gestió d’aquests projectes, és a dir, concretament vol saber subvencions finalistes a entitats, encàrrecs de gestió a empreses municipals, concursos públics, contractes menors, etc. Sol·licita que la llista de noms i aportacions sigui per escrit. Comenta que, ja que s’assabenta de les notícies per la premsa, vol estar més informada. El Sr. VINYES agraeix l’interès de la Sra. Barceló pel que estan fent als barris. Comenta que es pot assabentar de tot el que s’està fent a través de la pàgina web del comissionat. Indica que a la majoria de plans de barris es duen a terme projectes relatius a la memòria popular, que l’objectiu que tenen és posar en valor diferents memòries populars que coexisteixen i conviuen als barris. Afegeix que això s’ha procurat fer a mans de les mateixes entitats, ateneus o grups que s’estan formant. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 85 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Comenta que la funció és que aquests projectes treballin objectius com ara consolidar la identitat del barri o potenciar-la, i fins i tot el mateix orgull de pertànyer en un territori; la participació veïnal i treballs interdisciplinaris. D’altra banda, explica que en els territoris on s’han portat a terme aquests projectes s’han tingut en compte tant les entitats com veïns a títol individual que ja estaven treballant en aquesta direcció. Posa com a exemple el cas de Bon Pastor o de Trinitat Vella, o també de la Marina o la Verneda i la Pau. Assenyala que en altres casos s’han creat taules de memòria noves, com a Sant Genís dels Agudells o a la Teixonera. Diu que aquest és el primer any en què totes aquestes taules han estat treballant en formats i accions diverses, les que ells volien, en la qual cosa s’han fet les inversions. Anuncia que després passarà tota la documentació a la lletrada perquè ho pugui facilitar als grups. La Sra. BARCELÓ agraeix la informació del comissionat, però constata que és la segona vegada en aquesta sessió que li diuen que per consultar el que fa el govern municipal ha d’anar a una pàgina web. Demana que siguin més rigorosos i seriosos, perquè una cosa és assabentar- se’n per la premsa, però que a l’oposició els enviïn sempre a les pàgines web no ho troba gaire seriós. Indica que el Pla de barris era un dels projectes estrella de la Sra. Colau, però constata, sent generosa, que va molt lent, ja que de fet pensa que és inexistent. Apunta que el govern destina 900.000 euros a 30 projectes per reivindicar i posar en relleu la història silenciada dels barris. Diu que no és admissible que una mesura tan important i necessària com el Pla de barris s’utilitzi una vegada més per fer revisionisme històric. Creu que és molt important tenir present el passat, però també demana al govern que podria fer un exercici, i és que quan es troba amb els barris se situï en el present i, en lloc d’anar cap al passat, miri cap al futur. Opina que el més important és saber quines necessitats hi ha als barris de la ciutat i a partir d’aquí intentar construir un futur millor. Li agradaria saber si el govern ha parlat amb els veïns del Districte de Sant Martí, que té Pla de barris específic i una de les seves urgències, per exemple, és la construcció d’un nou pont a la Via Trajana, i no pas la creació d’una mena d’àlbum de cromos on s’explica la història del barri, perquè per això ja existeixen a cada un dels districtes els arxius històrics. Demana que no es torni a fer una doble feina. Així mateix, recomana al govern que centri el Pla de barris en les reivindicacions del present, que són moltes, com ara a Sant Genís dels Agudells, al Districte d’Horta, on, en lloc de demanar fotografies als veïns per crear un arxiu, podrien treballar i millorar l’accessibilitat de la zona. Considera, doncs, que s’ha de tenir present el passat sempre, però creu que de tant en tant cal el present per mirar el futur i millorar el benestar dels veïns de Barcelona. El Sr. VINYES recorda que els arxius no són suficients i que, a més, mirar el passat no sempre és important. Aclareix que el que s’està fent no és mirar el passat, sinó intentar descobrir quina ha estat la importància que aquests veïns han tingut en la construcció de la ciutat. Indica que això la Sra. Barceló ho trobarà meravellosament explicat no a la premsa, sinó a la pàgina web. Es dona per tractada. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 86 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Del Grup Municipal Cs: 20.- (M1519/9001) Quina és la valoració que fa el Govern de l’estat de les negociacions del conveni col·lectiu de l’Ajuntament de Barcelona? El Sr. ALONSO constata que estan en plena negociació del conveni col·lectiu dels treballadors de l’Ajuntament de Barcelona. Indica que aquestes negociacions sempre són complexes, que tenen la seva dinàmica i els seus temps. Diu que el seu Grup respecta plenament aquestes dinàmiques de negociació. Tanmateix, posa de manifest que hi ha algunes qüestions que l’han preocupat en aquesta negociació, com ara els precedents d’altres negociacions de convenis col·lectius, per exemple, el conflicte que hi va haver amb TMB, igual que n’hi ha hagut amb altres empreses que estan relacionades amb l’Ajuntament de Barcelona. Afegeix que també ha detectat un increment de la conflictivitat, amb un escarni a l’alcaldessa per part dels representants dels treballadors. Diu que tot això fa que pensi que és oportú demanar al govern que faci una valoració de l’estat de la negociació d’aquest conveni col·lectiu. El Sr. BADIA recorda que van tenir ocasió de parlar-ne en l’anterior sessió del grup treball. Creu que ara hi ha hagut un intercanvi fluid i que sí que s’han produït força avenços, sobretot en l’ordenació del temps de treball, les mesures de conciliació, el règim general de vacances, els permisos i les llicències, etc. Pel que fa a tota la part més retributiva, explica que l’Acuerdo para la Mejora del Empleo Público de Condiciones de Trabajo, que va tancar el Govern espanyol amb tots els sindicats en la taula general, va suposar un canvi en el taulell. Constata que això ha passat fa poques setmanes i que encara s’estan ressituant tots. Diu que segurament estan anant a poder valorar elements més qualitatius i no tant retributius, perquè el marc estatal és el que està fixant ara en el terreny de joc. Indica, doncs, que es troben en aquest intercanvi de converses. Quant als precedents, creu que s’han tancat molts dels convenis de totes les empreses mercantils, com ara BSM recentment i Barcelona Cicle de l’Aigua. Conclou, doncs, que s’ha fet molt bona feina i que hi ha hagut molt bona predisposició. Per tant, diu que la intenció del govern és poder tancar el conveni com més aviat millor. Agraeix l’esforç de tots els treballadors i treballadores perquè està clar que en una negociació tothom ha de posar-hi de la seva part. Per tant, agraeix tots els acords que s’han aconseguit i espera que pugui arribar a bon port al més aviat possible. El Sr. ALONSO agraeix les explicacions. Diu que respecta aquesta negociació col·lectiva, i vol ser prudent perquè encara estan en un moment de negociació, però demana que el govern faci un esforç de negociació real. Així mateix, vol encoratjar totes les parts a arribar a un bon acord que sigui bo per als treballadors, bo per a l’Ajuntament i bo per a la ciutat. Es dona per tractada. Del Grup Municipal ERC: 21.- (M1519/9010) Com valora el Govern municipal les actuals plataformes d’administració electrònica, intranet i gestió d’expedients i quines millores s’han introduït els darrers mesos per tal de millorar l’eficiència laboral de la institució? Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 87 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 La Sra. CAPDEVILA comenta que l’Ajuntament de Barcelona sempre havia estat pioner en la implantació del que s’anomenaven noves tecnologies per tal de modernitzar la seva administració, des de la implantació del web, la creació de l’Administració electrònica, la creació d’una intranet per als treballadors, etc. Indica que, malauradament, fa molt temps d’això. Reconeix que els nivells d’Administració electrònica entre la institució i la ciutadania compleixen la legalitat, però diu que si miren dins de casa, el que s’anomena back office, comencen les preocupacions. Constata que sí que hi ha una intranet, però diu que funciona prioritàriament amb un navegador obsolet i que de ben segur no és la millor intranet de les administracions catalanes. Assenyala que sembla que hi hagi un gestor electrònic d’expedients, però constata que més aviat és un servidor on es guarden els expedients en paper escanejats. A més, no troba normal que el 2018 cada cop que es vulgui entrar una iniciativa s’hagi d’imprimir, anar a Secretaria, segellar-la i fer-ne una fotocòpia. Per tot això vol preguntar com valora el govern municipal les actuals plataformes d’administració electrònica, intranet i gestió d’expedients i quines millores s’han introduït els darrers mesos per tal de millorar l’eficiència laboral de la institució. El Sr. RODRÍGUEZ comparteix el diagnòstic de la regidora Capdevila perquè realment les plataformes que té l’Ajuntament són les derivades de la Llei d’administració electrònica que es va aprovar el 2007. Indica que s’han anat fent evolucions, però pensa que encara hi ha molta evolució per fer. En relació amb el que s’ha estat fent durant aquest mandat per resoldre aquesta necessitat, informa que s’ha fet una anàlisi i un diagnòstic de la situació i de quina manera podien redreçar els procediments administratius de l’Ajuntament per millorar la manera de treballar internament. Indica que això significa revisar tot un seguit de procediments administratius. Diu que encara no han acabat l’inventari, però que hi ha prop de 700 procediments administratius diferents dintre de l’organització. Constata que una de les coses que no poden fer és traslladar al món digital allò que ja està muntat en expedients, perquè això és traslladar també les ineficiències de la gestió actual. Pensa que cal buscar plataformes més modernes que puguin aprofitar les sinergies que poden tenir pel que fa a sistemes informàtics per resoldre les necessitats corporatives. Assenyala que per abordar aquest projecte s’han creat una sèrie de taules funcionals internes formades per especialistes de l’organització que han permès fer un diagnòstic, una estructura i posar en marxa un seguit de projectes que en aquest moment ja estan en funcionament. Manifesta que volen no tan sols digitalitzar els procediments de l’Ajuntament, sinó millorar-los i buscar una manera més eficient de treballar internament i de relacionar-se amb el ciutadà. Pel que fa a projectes que ja estan en marxa, comenta que el que s’ha fet fins ara és la base infraestructural, que no és percebuda per l’organització, però que ara amb el desenvolupament de les aplicacions que van sobre aquesta infraestructura es podrà veure. Indica que un d’aquests serà el nou portal d’atenció ciutadana, que estarà en marxa el primer trimestre del 2019. Afegeix que la plataforma de gestió d’expedients digitals de l’Ajuntament està pràcticament en marxa i que tindran les primeres solucions sobre aquesta plataforma, inclosa la de la gestió de les comissions, al cap d’uns mesos. Finalment, diu que es millorarà la signatura electrònica i l’accés a aquesta informació, perquè, si no, les barreres d’entrada a través de procediments basats en certificats són molt complexes. La Sra. CAPDEVILA diu que li consta que l’IMI està fent esforços i demana que sobretot el Sr. Rodríguez no s’ho prengui personalment ni malament. Tanmateix, entén que qui hauria Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 88 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 d’haver contestat és un responsable polític, perquè tot el que estan parlant té un component tecnològic clar, però considera que el lideratge sempre ha de ser transversal i sobretot polític. Indica que fa molts anys que a diversos ajuntaments, majoritàriament sota el paraigua de l’AOC, ja disposen d’una tecnologia molt superior a la de l’Ajuntament de Barcelona. Constata que han passat 3 anys de mandat i que l’única novetat va ser un servidor on penjar les iniciatives escanejades per la resta de grups o els expedients del mateix Ajuntament. Entén que si calen diners s’han de posar i que si el govern té por a la resistència al canvi l’han de gestionar. Demana que el govern deixi plans i excuses i que sobretot passi a l’acció. Tot i les coses que ha comentat el Sr. Rodríguez, constata que fa 3 anys que està funcionant aquest govern i que queda molt poc per acabar el mandat. Per tant, tenint en compte que només queda un any per acabar el mandat, recomana que el govern es posi les piles i que es posi a treballar de veritat. El Sr. RODRÍGUEZ diu que tindran resultats aviat perquè ja estan en la fase final i d’implementació d’aquest tipus de serveis. Es dona per tractada. Del Grup Municipal PP: 22.- (M1519/9022) Quin és l’estat d’execució del Pla de Barris, i de la inversió realitzada des de la seva posada en marxa a la ciutat de Barcelona, amb el detall de les actuacions ja realitzades i barris, data d’execució i cost de cadascuna, i especificant també la inversió pendent, desglossada per cadascuna de les actuacions i barris, així com el calendari previst? Sol·licitem disposar d’una còpia per escrit de la resposta que es doni en aquesta comissió. La Sra. ESTELLER comenta que el Pla de barris va ser la mesura més important de l’alcaldessa Ada Colau, que va ser anunciada al gener de 2016 amb una inversió prevista de 150 milions d’euros a 15 barris de la ciutat, amb 4 àrees d’actuació: eix Besòs, Nou Barris, Horta-Guinardó, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Zona Franca. Constata que 2 anys i 4 mesos després encara no s’ha desenvolupat ni executat pràcticament la gran part d’aquest Pla de barris, ja que encara està en la fase inicial amb una anàlisi i diagnòstic i que fins al 2018 no està previst executar pràcticament res, segons l’informe del Consell Assessor del Pla de barris, que va dir que el 2016 va ser una inversió molt petita –122.000 euros. Comenta que és una inversió que s’anirà desenvolupant al llarg de 2018. Indica que, segons l’últim Consell de Ciutat Vella, ja s’han assignat 118 milions d’euros dels 150. Aclareix que s’han assignat, però que encara no hi ha cap tipus de desglossament de l’execució. Per tant, vol saber l’estat d’execució actual amb detall de les actuacions, projectes concrets que s’han executat i a quins barris; la inversió destinada per a cada una de les actuacions i barris; el pressupost i les actuacions i projectes pendents d’executar i en quin barri, i el calendari previst. La Sra. TERRA comenta que es tracta de la temporalització 2016-2020, amb dos anys de màxima execució el 2018-2019. Recorda que són 150 milions, dels quals 30 milions són de despesa corrent, 114 milions d’inversió i 6 milions que són corrent, però que són despeses de gestió. Pel que fa als operadors municipals, els principals executors d’inversió, indica que són BIMSA, IMHAB, el Consorci d’Educació i Foment de Ciutat. Manifesta que hi ha molts operadors de despesa corrent, en què el principal és Foment de Ciutat, però que hi ha una llista molt més gran dels que executen la despesa corrent i que la donarà per escrit. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 89 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Quant a la despesa corrent, actualment, amb data d’abril de 2018, apunta que hi ha un 80% del pressupost entre executat i compromès, si es mira per anualitats. Diu que li donarà el detall a la Sra. Esteller en una taula. Informa que hi ha el pressupost del 2017 en un 100% executat; el del 2018, la despesa corrent, 100% compromès; el del 2019 ja està compromès en un 83% en projectes de continuïtat que venen dels que s’estan executant en l’anualitat 2018. En vol destacar alguns, perquè la llista seria molt llarga: 62 nous perfils psicosocials en tots els centres educatius de les escoles, el projecte Baobab de lleure educatiu o Barri d’Oficis, que és un projecte d’inserció que ocuparà 100 persones. Pel que fa a la inversió, assenyala que hi ha un 78% dels 114 milions que comentava, o sigui, que ja hi ha 89 milions de la inversió assignada, 100% el 2017, 98% el 2018 i 83% el 2019. Indica que són un total de 70 actuacions, un 50% de les quals són millores d’espai públic i connectivitat, entre les quals hi ha la millora de Via Trajana, Binèfar i la connectivitat del pont de Santander, o diversos equipaments educatius, esportius, socials i culturals. Comenta que hi ha 70 projectes executius en redacció, 12% de les actuacions en obres, 60% de les actuacions en obres el 2018 i la resta el primer trimestre del 2019, de manera que el 2019 estarà tot en obres. Afirma que 15,5 milions d’aquesta inversió van al Programa de rehabilitació de finques d’alta complexitat. Diu que és una mica condensat, però que realment estan parlant d’una llista de 70 actuacions d’inversió. La Sra. ESTELLER demana el desglossament de cada inversió, a més del calendari. Vol saber el calendari de finalització de totes les obres que s’han d’executar i que s’han assignat. Diu que li interessa, a part de l’execució, quin és el calendari per poder finalitzar. La Sra. TERRA explica que són 70 obres que es paguen amb els 114 milions, però que cada obra té un calendari específic. Assenyala que el primer trimestre de 2019 totes les obres estan en marxa, però que cada obra té un calendari concret. Es compromet a donar-li els percentatges a la Sra. Esteller. La presidenta demana que aquesta informació també la facin arribar a la resta de portaveus dels grups presents a la sala. La Sra. TERRA diu que entregarà en mà documentació a la Sra. Esteller. La Sra. ESTELLER es compromet a fer-ho arribar a tots els grups. Finalment, es conclou que la informació es farà arribar als grups a través de la Secretaria. Es dona per tractada. e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Demòcrata: 23.- (M1519/9031) Que el Govern municipal informi sobre l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, participació i Seguretat i Prevenció del mes de novembre de 2017 en la que es deia: (M1519/7199) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que per part de l’Ajuntament Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 90 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 de Barcelona es portin a terme accions en els equipaments i espais municipals que visualitzin la protesta ciutadana contra els empresonaments dels líders socials i polítics catalans, procedint a la il·luminació en color groc de diferents fonts i façanes públiques sense perjudici d’aquelles altres accions que es puguin dur a terme en aquest sentit en els diferents espais i equipaments culturals, fent-se ressò de l’esmentada acció a l’encesa de l’enllumenat prevista per al proper dia 23 de novembre a la Rambla. La Sra. VILA constata que continua havent-hi presos polítics a l’Estat espanyol, a més de persones exiliades i represaliades només per defensar idees polítiques. Pensa que Barcelona ha de seguir sent capdavantera en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques. Per tant, havent passat les eleccions i sense estar sotmesos a les decisions de la Junta Electoral, creu que s’hauria de reprendre la campanya que va quedar recollida en una proposició que el Grup Municipal Demòcrata va presentar i que va guanyar uns mesos enrere. Recorda que la campanya és de sensibilització, de visibilització i de solidaritat dels que han vist vulnerats els seus drets i les seves llibertats, a més de les famílies d’aquestes persones afectades. Destaca que hi ha una vulneració de drets per part d’un estat que no respecta ni la llibertat d’expressió ni la llibertat d’idees. Per tant, fa el seguiment d’aquesta iniciativa que va guanyar per demanar al govern que, si realment no està seguint aquesta iniciativa d’aquesta campanya d’il·luminar de color groc les fonts i els edificis públics, s’iniciï immediatament de nou. El Sr. ASENS comenta que en el seu dia el govern va votar a favor d’aquesta proposició perquè tenia una àmplia majoria que li donava suport, no un consens, que seria el més desitjable quan entren en joc elements d’institucionalitat per preservar el valor de la neutralitat institucional. En tot cas, recorda que aquesta iniciativa va topar amb la Junta Electoral, que la va prohibir, decisió que l’Ajuntament va recórrer als tribunals, tot i que finalment el recurs va ser desestimat. Indica que, un cop va acabar el període electoral, el govern va sondejar els diferents grups de l’oposició que havien donat suport a aquesta proposta i va entendre que quedava reconduïda la proposta amb la incorporació no dels cartells, ja que inicialment hi havia les pancartes, sinó d’un llaç groc, que és més discret, a la façana de l’edifici de l’Ajuntament. Apunta que és una mesura que s’ha estès també als districtes i en altres edificis municipals, no sense incidents i conflictes. Pensa que això ja recull l’esperit de la proposició. Li sembla que el tema de les fonts, tenint en compte que hi ha moltes peticions d’il·luminació com les que fan referència a la violència domèstica cada cop que hi ha un assassinat, ha de portar a un debat general sobre algun tipus d’instrucció o protocol per veure com s’organitza el tema de les fonts. Diu que el govern pensava que monopolitzar les expressions públiques institucionals només amb aquesta qüestió podia ser desproporcionat en aquest moment. Matisa que això no vol dir que més endavant es pugui rectificar el criteri, però aclareix que el govern pensava que s’ha de buscar un equilibri entre la neutralitat institucional que ha de presidir l’Ajuntament i l’expressió d’una situació d’excepcionalitat que preocupa una part important i majoritària del consistori i també de la societat. La Sra. VILA diu que per la resposta del tinent d’alcalde entén, per tant, que no es reprèn la campanya, perquè la iniciativa parlava, evidentment, dels panneaux i del llaç groc, però també feia referència a la il·luminació. Constata que la situació d’excepció encara és vigent, ja que hi ha persones a la presó i a l’exili. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 91 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 Per tant, creu que Barcelona, més que mai, en expressió de l’àmplia majoria de la societat, ha de seguir reclamant que se segueixi defensant la llibertat d’expressió, la llibertat de manifestació, la llibertat de pensament i, en definitiva, les llibertats individuals públiques i els drets fonamentals. Així doncs, més enllà que puntualment es commemorin unes diades també reconegudes per la societat catalana i es canviï el to de les fonts, opina que d’una manera permanent, tal com es recollia en aquesta proposició que va guanyar per àmplia majoria, s’hauria de reprendre la campanya. Diu que, de fet, el seu Grup ho està exigint al govern municipal si és que no ho pensa fer, com li ha semblat interpretar de la intervenció del tinent d’alcalde. El Sr. ASENS aclareix que la campanya a què fa referència la Sra. Vila no tenia un límit temporal, ja que en la proposició es parlava de visibilitzar la situació d’excepcionalitat. Per tant, constata que no hi havia un límit temporal ni en un sentit ni en un altre, és a dir, que no s’establia si havia de tenir una durada concreta o una durada permanent. La Sra. VILA diu que havia de ser fins que no hi hagués gent a la presó. El Sr. ASENS replica que aquesta és una interpretació de la proposició. En tot cas, diu que si fos per ell evidentment es podrien il·luminar totes les fonts cada dia per aquest motiu, però pensa que cal preservar també el valor de la neutralitat institucional i buscar l’equilibri. Comenta que el govern en el seu moment va considerar que es preservava aquesta neutralitat amb l’aplicació d’aquesta proposició després de sondejar els diferents grups que hi van donar suport amb la presència del llaç. Insisteix que això no vol dir que en el futur no es pugui variar el criteri, però manifesta que aquest és el criteri que es va mantenir després que es va aixecar la prohibició de la Junta Electoral. Reitera que s’han produït diferents incidents en molts dels equipaments i edificis municipals, de manera que és un element que genera una certa crispació. Per això, pensa que cal mesurar tot el possible aquest tipus de gestos quan afecten elements institucionals. Es dona per tractada. V) Mocions VI) Declaració Institucional Única.- La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1.- INSTAR a la supressió de forma immediata de l’examen CCSE (coneixements constitucionals i socioculturals d’Espanya) com a requisit d’accés a la nacionalitat al tractar-se d’una prova que presenta greus deficiències incorporant preguntes clarament arbitràries i irrellevants. 2.- INSTAR a la derogació del Real decret 1004/2015, de 6 de novembre, que discrimina per raons econòmiques i d’origen a les persones estrangeres que volen accedir a la nacionalitat espanyola, establint un nou procediment d’accés a la nacionalitat espanyola per residència que sigui gratuït, consensuat amb el món local, que reconegui el bagatge aportat per les persones sol·licitants i sigui flexibles amb les persones que tenen dificultats d’aprenentatge per qüestions cognitives o diversitat funcional. 3.- INSTAR al Govern de la Generalitat a finançar part de l’oferta de cursos gratuïts de castellà amb un nivell equivalent al DELE A-2, així com cursos per preparar-se la prova CCSE en aquells casos que sigui necessari. En horaris, dies i localitzacions fàcilment accessibles per les persones immigrades. 4.- RECOLZAR als Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 92 v. 17/ 5/ 2018 12: 45 veïns i veïnes d’origen immigrant que estan en procés de sol·licitud de l’examen de nacionalitat donant suport a l’oferta de cursos gratuïts de castellà amb un nivell equivalent al DELE A-2, així com cursos per preparar-se la prova CCSE en aquells casos que sigui necessari. En horaris, dies i localitzacions fàcilment accessibles per les persones immigrades. S’APROVA aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida pel Sr. Asens, amb el posicionament favorable de tots els grups municipals i del Sr. Ardanuy, excepte dels grups de Ciutadans i del Partit Popular. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 15.50 hores. Ref: CCP 5/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 93 v. 17/ 5/ 2018 12: 45