LA SÍNDICA DE BARCELONA INSTA A L’AJUNTAMENT A SEGUIR LA RESOLUCIÓ 
EUROPEA PER COMBATRE EL DESPRENIMENT DE LES FIBRES D’AMIANT  
 Des que l’any 1978 una resolució del Consell d’Europa va declarar l’amiant com a 
substància cancerígena, diferents organismes han legislat sobre l’extracció i l’ús 
d’aquest mineral, però ni en l’àmbit municipal, autonòmic o estatal hi ha una 
normativa a seguir. 
 Atès que no existeix cap normativa específica al respecte a Barcelona, queda delegat 
en els districtes el control de la presència d’amiant, ja que gestionen l’actuació en 
l’espai públic, edificis municipals, i disposen de competències sobre la salubritat dels 
habitatges. 
Barcelona, 23 de maig del 2018 – Arran de la queixa d’un veí del Districte de Sants-
Montjuïc per l’existència d’una nau abandonada amb alliberament de fibres d’amiant, 
la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha instat a l’Ajuntament de Barcelona a seguir 
la Resolució 2012/2065 del Parlament Europeu, donada la manca de normativa estatal 
o autonòmica en aquest àmbit. Aquesta regulació continental planteja una sèrie de 
mesures i propostes que poden ser assumides pel consistori: cens d’edificis amb 
presència d’amiant, inici del procés de desamiantat en el menor temps possible, i 
prioritat a les escoles, hospitals, edificis i instal·lacions de concurrència pública.  
El promotor de la queixa, presentada el juny del 2017, va avisar a la Sindicatura de 
Greuges de Barcelona de quatre esfondraments parcials de la coberta de la nau 
abandonada (el primer, l’any 2010, i el darrer, el 2017). Alguns d’aquests van requerir 
la presència dels cossos de seguretat de Bombers i Guàrdia Urbana. La preocupació del 
veïnat d’aquesta nau ha estat doble: l’estat d’abandonament i brutícia en què es 
trobava, i la caiguda progressiva de les parets de l’edifici, que generava situacions de 
gran perill per a vianants i vehicles. D’altra banda, també destacava “la progressiva 
degradació de la coberta, fabricada amb fibrociment, comercialment conegut com a 
uralita, i que desprèn fibres d’amiant”.  
Què és l’amiant?  
L’amiant és un mineral que ha estat molt valorat per la seva característica aïllant de la 
calor. Aquesta propietat l’ha convertit en un element utilitzat en la construcció 
d’edificacions, i en la fabricació de vehicles i petits electrodomèstics, entre altres usos. 
Des que l’any 1978 una resolució del Consell d’Europa va declarar l’amiant com a 
substància cancerígena, diferents organismes han legislat sobre l’extracció i l’ús 
d’aquest mineral fins a arribar a l’any 2002, quan una directiva de la Unió Europea 
prohibeix la fabricació de productes que incloguin l’amiant.  
Amb aquesta prohibició finalitza una part del greu problema de salut que provoca 
aquest mineral, però segueix vigent la seva nocivitat, ja que amb la degradació i/o 
trencament del fibrociment utilitzat al llarg dels anys arreu del món s’alliberen les 
seves fibres, responsables de les patologies oncològiques detectades en persones que 
han estat en contacte amb aquest material.  
Sense normativa municipal, autonòmica o estatal 
L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha informat que no hi ha cap regulació 
municipal, autonòmica o estatal que estableixi les activitats de vigilància i control de 
l’amiant. Atès que no existeix cap normativa específica al respecte, queda delegat en 
els districtes el control de la presència d’amiant, ja que gestionen l’actuació en l’espai 
públic, edificis municipals, i disposen de competències sobre la salubritat dels 
habitatges.  
El Districte de Sants-Montjuïc ja era coneixedor de l’estat ruïnós de la nau industrial 
des de feia anys, perquè l’any 2011 va tenir dos expedients oberts per les males 
condicions d’una part del solar. És en el 2016, durant un Consell Municipal, quan 
s’exposa el perill que suposa per al veïnat les teulades d’uralita ensorrades i amb 
fragments esmicolats a terra, amb el consegüent alliberament de fibres nocives per a 
la ciutadania. El març del 2017 els representants municipals asseguren que s’instaria a 
la propietat a retirar les restes de la coberta per tal de complir amb els protocols de 
recollida de la fibra d’amiant. El Districte de Sants-Montjuïc incoa un expedient de 
protecció de legalitat urbanística el mes de maig del 2017, de resultes de l’expedient 
obert per la intervenció dels Bombers uns mesos abans (no per la denúncia dels veïns 
ni per la informació que consta del Consell Municipal).  
Tot i que la nau industrial ha estat enderrocada a finals del mes de gener d’enguany, 
la síndica de Greuges de Barcelona, Ma Assumpció Vilà, ha considerat que “l’actuació 
municipal ha arribat molt tard, després d’anys de queixes de la ciutadania i sobretot, 
19 mesos després que en el Consell Plenari del districte va donar-se a conèixer el 
greu perill que suposava per a la salut pública l’exposició a les fibres d’amiant”.  
L’any 2013 el Parlament Europeu publica la Resolució 2012/2065 sobre els riscos per a 
la salut en els llocs de treball relacionats amb l’amiant i les perspectives d’eliminació 
de tot l’amiant existent. Aquesta normativa valora l’augment del risc de patir càncer 
entre la població exposada a nivells molt reduïts de fibra d’amiant i que l’exposició a 
aquest material constitueix un risc de concebre malalties per a la ciutadania. La 
Sindicatura de Greuges ha instat a l’Ajuntament de Barcelona a estudiar el contingut 
d’aquesta Resolució europea amb l’objectiu de conèixer quines mesures poden ser 
assumides pel consistori (cens d’edificis amb presència d’amiant, inici del procés de 
desamiantat en el menor temps possible i prioritat per a les escoles, hospitals, i edificis 
i instal·lacions de concurrència pública).  
 
Per a més informació, podeu contactar amb: 
Pablo Monfort – Comunicació i Premsa – 93 413 29 00