12 de GjunyA delS 201E8 TA MUNICIPAL CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
Butlletí Oficial de l'Ajuntament de Barcelona
Disposicions normatives – Protocols
PROTOCOL per situació de sequera. Pla de protecció civil municipal.
Aprovació definitiva 25 de maig de 2018.
PLA DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL. PROTOCOL PER SITUACIÓ DE SEQUERA. 
Revisió 1, Actualització 1.
     
     
Març 2017 
1
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
1.1. INTRODUCCIÓ
1.2. OBJECTIUS
1.3. DADES GENERALS
1.3.1. El municipi
1.3.2. Pluviometria a Barcelona
1.3.3. Recursos disponibles a Barcelona
1.3.4. Pla Tècnic per a l'Aprofitament dels Recursos Alternatius
1.3.5. Demanda i evolució de l’ús de l’aigua a Barcelona
1.4. REGLAMENTACIÓ
1.4.1. Competències en matèria d’aigües
1.4.2. Marc regulador
2. CONEIXEMENT DEL RISC I VULNERABILITAT
2.1. LA SEQUERA
2.1.1. Clima i sequera
2.1.2. Sequera meteorològica
2.1.3. Sequera hidrològica o de gestió
2.1.4. Canvi climàtic i perspectives de futur
2.1.5. Riscos potencials associats al canvi climàtic
2.1.6. Antecedents històrics de sequeres
2.2. PLA ESPECIAL D’ACTUACIÓ EN SITUACIÓ D’ALERTA I EVENTUAL SEQUERA 
(PES)
2.2.1. Objectiu i contingut
2.2.2. Escenaris de sequera del PES
2.2.3. Declaració de situació de sequera a la unitat d’explotació dels embassaments 
Ter-Llobregat
2.2.4. Mesures a aplicar en relació a l´ús de l’aigua
2.3. MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA
2.4. AGENTS INVOLUCRATS EN LA GESTIÓ DE L’AIGUA A BARCELONA
3. ACTIVACIÓ DEL PROTOCOL
3.1. ESCENARIS DE SEQUERA A BARCELONA
3.2. FASES DEL PLA DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL (PPCM)
2
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
3.3. CRITERIS D’ACTIVACIÓ DEL PLA DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL PER 
SITUACIÓ DE SEQUERA
3.3. FORMES D’ACTIVACIÓ/DESACTIVACIÓ DEL PPCM
4. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ
4.1. RESPONSABLE MUNICIPAL DE L’EMERGÈNCIA. DIRECTOR DEL PLA
4.2. COMITÈ MUNICIPAL DE L’EMERGÈNCIA
4.2.1. Consell Assessor
4.2.2. Gabinet Local d’Informació
4.3. GRUPS ACTUANTS
4.3.1.Grup Local d’Intervenció
4.3.2. Grup Local Sanitari
4.3.3. Grup Local Logístic Tècnic
4.3.4. Grup Local Logístic Social
4.3.5. Grup Local d’Ordre i Avisos a la Població
4.3.6. Grup Local Especial de Risc
4.4. CENTRES DE COORDINACIÓ
4.4.1. Centres de Recepció d’Alarmes (CRA)
4.4.2 Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL)
4.4.3 Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT)
5. OPERATIVITAT
5.1. PROCEDIMENTS D’ACTIVACIÓ
5.2. MODELS D’ACTIVACIÓ I DESACTIVACIÓ DEL PROTOCOL
5.2.1. Models de declaració d’activació i desactivació
5.2.1. Models de simulacre de declaració d’activació i desactivació
5.2.2 Missatges SMS per activació i desactivació
6. REGISTRE D’ACTUALITZACIONS I REVISIONS
7. DIRECTORI TELEFÒNIC
8. MESURES
8.1. SENSIBILITZACIÓ I COMUNICACIÓ
8.2. ABASTAMENT GENERAL
8.3. JARDINS I ESPAIS VERDS
8.4. FONTS ORNAMENTALS
8.5. NETEJA URBANA
3
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
8.6. NETEJA DE VEHICLES
8.7. INSTAL·LACIONS ESPORTIVES I PISCINES
ÍNDEX DE FIGURES
FIGURA 1. PLUVIOMETRIA ANUAL PER AL PERÍODE 1995-2016
FIGURA 2. COMPARATIVA DEL CONSUM DOMÈSTIC DE BARCELONA AMB D’ALTRES 
CIUTATS EUROPEES, MITJANA ESPANYOLA I CATALANA, ANY 2012 (LITRES / 
HABITANT I DIA)
FIGURA 3. VALORACIÓ DE RISCOS POTENCIALS DE LA SEQUERA A L’ÀREA 
METROPOLITANA DE BARCELONA.
FIGURA 4. ORGANIGRAMA DEL PLA DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL – PROTOCOL 
PER SITUACIÓ DE SEQUERA
FIGURA 5. PROCÉS D’ACTIVACIÓ DEL PROTOCOL PER SITUACIÓ DE SEQUERA
ÍNDEX DE TAULES
TAULA 1. LLINDARS A LA UNITAT D’EMBASSAMENTS TER-LLOBREGAT (HM3)
TAULA 2. DOTACIÓ MÀXIMA EQUIVALENT EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DE 
SEQUERA
TAULA 3. CORRESPONDÈNCIA ENTRE ESCENARIS DE SEQUERA DEL PES DE L’ACA, 
ESCENARIS DE SEQUERA DE BARCELONA I FASES D’ACTIVACIÓ DEL PPCM
TAULA 4. CRITERIS D’ACTIVACIÓ DEL PPCM
TAULA 5. ACCIONS DE SENSIBILITZACIÓ I COMUNICACIÓ EN ELS DIFERENTS 
ESCENARIS DE SEQUERA
TAULA 6. ACCIONS A ABASTAMENT GENERAL EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DE 
SEQUERA
TAULA 7. ACCIONS A JARDINS I ESPAIS VERDS EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DE 
SEQUERA
TAULA 8. ACCIONS A FONTS EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DE SEQUERA
TAULA 9. ACCIONS A NETEJA URBANA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DE SEQUERA
TAULA 10. ACCIONS A NETEJA DE VEHICLES EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DE 
SEQUERA
TAULA 11. ACCIONS INSTAL·LACIONS ESPORTIVES I PISCINES EN ELS DIFERENTS 
ESCENARIS DE SEQUERA
4
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
5
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
1.1. INTRODUCCIÓ
La sequera és un fet recurrent a Catalunya, essent un problema endèmic del 
territori, i per tant també de l’àmbit de la ciutat de Barcelona. Al llarg del temps, 
s’han donat diversos episodis de sequera que han comportat que diversos municipis 
catalans, entre d’altres Barcelona, patissin problemes en l’abastiment d’aigua, 
arribant a realitzar-se restriccions a l’ús i talls en el subministrament per tal 
d’assegurar l’aigua de boca.
L’abastament d’aigua potable a l’àrea de Barcelona i a la seva zona d’influència es 
realitza mitjançant un sistema regional d’abastament en alta que utilitza 
principalment recursos d’aigua superficial regulats de les conques dels rius Llobregat 
(amb els embassaments de la Baells, Sant Ponç i la Llosa del Cavall) i del Ter (Sau, 
Susqueda). El sistema Ter-Llobregat és el més gran del Districte de Conca Fluvial de 
Catalunya (en endavant DCFC) i les conques que el composen estan unides en la 
gestió per mitjà de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat.
El sistema Ter-Llobregat és actualment deficitari. Tot i que, en termes de mitjana, els 
recursos d’aquest sistema són superiors a les demandes habituals, en un clima 
variable com el mediterrani aquest tipus de valoració és molt poc representativa. Un 
any de cada quatre els recursos són inferiors o molt propers a la demanda, per la 
qual cosa la situació es resol amb càrrec de les reserves embassades de l’any 
anterior. Si els embassaments d’aquest sistema permetessin una regulació àmplia, 
hiperanual, la situació no seria preocupant o ho seria menys, però no és així i només 
es pot regular, aproximadament, la demanda d’un sòl any. En conseqüència, si els 
anys secs es presenten en una freqüència superior a la normal (anys 1999-2002), o 
si es presenta un any inusualment sec (2005, 2007, 2008), el sistema es deficient i 
és necessari emprendre mesures per a restringir els consums, començant pels usos 
menys prioritaris. Durant els darrers 30 anys, les mesures d’excepcionalitat s’han 
hagut d’aplicar en cinc ocasions, fet prou simptomàtic de què, amb les demandes 
actuals, la situació no és sostenible.
A nivell de Comunitat Autònoma, la Generalitat, mitjançant l’Agència Catalana de 
l’Aigua (ACA), ha elaborat el Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i 
Eventual Sequera1 (PES) o Pla de sequera, que es tradueix en una protocol·lització 
i millora dels decrets de sequera que s’han desenvolupat els darrers anys, amb una 
relació d’accions (mesures) derivades de l’assoliment d’uns indicadors (nivells de 
reserva), i que ha de servir de base del pla de previsió davant de condicions de 
sequera hídrica. En el PES s’estableix que els municipis amb una població 
empadronada igual o superior a 20.000 habitants han d’elaborar un Pla d’emergència 
en situacions de sequera dels usos urbans. 
Pel que fa als plans d’emergència municipal, l’Ajuntament de Barcelona està obligat, 
per la Generalitat de Catalunya, a disposar  d’una sèrie de Plans d’Actuació 
d’Emergència Municipal (PAM) Forestal, Inundacions, Químic, Sísmic, etc., per tal 
d’afrontar les emergències (naturals, tecnològiques, etc.) que es defineixen en els 
                                          
1 Font: Web de l’Agència Catalana de l’Aigua: Inici > Plans i programes > Pla de sequera
6
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
plans superiors: INFOCAT, INUNCAT, SEQCAT, SISMICAT etc., en els quals 
s’integren.
D’altra banda l’Ajuntament ha considerat oportú proveir-se d’una sèrie de Plans 
Específics (PEM) per afrontar una sèrie d’emergències per les quals la Generalitat no 
disposa d’un pla específic. Ambdós PAMs i PEMs han estat homologats per la 
Comissió de Protecció Civil de la Generalitat.
Per a les emergències on no es disposa d’un pla específic (PAM o PEM), com pot ser 
el cas de les ventades o les onades de calor, s’activa el pla bàsic d’emergència 
municipal (el “Pla de Protecció Civil Municipal de Barcelona” en endavant PPCM), que 
és el pla general des d’on es coordinen els grups operatius municipals per afrontar 
l’emergència.
Així, en el cas de les sequeres, es redacta el present Protocol per Situació de
Sequera, d’àmbit municipal i impulsat per iniciativa de la Gerència d’Ecologia Urbana, 
que s’annexa al PPCM de Barcelona. En aquest protocol es desenvolupen el conjunt 
sistemàtic d’actuacions que els serveis municipals i d’altres externs han de dur a 
terme davant de situacions de sequera, tenint en consideració no només les mesures 
previstes a la normativa vigent, sinó també d’altres mesures extraordinàries, tant de 
caire preventiu com actiu, per una gestió de l’aigua més eficient i una major 
sensibilització de la ciutadania.
Cal esmentar que el Protocol per Situació de Sequera de 2017, substitueix el fins ara 
vigent Pla d’Actuació Municipal per a Risc de Sequera, desenvolupat per l’Ajuntament 
de Barcelona al 2007.
La gestió de l’emergència d’aquests riscs específics serà portada a càrrec dels Grups 
operatius de la ciutat:
 Gerència d’Ecologia Urbana
o Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans 
o Barcelona Cicle de l’Aigua
o Direcció de Serveis de Comunicació i Participació
 Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB)
 Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS)
 Àrea Assistencial SEM-Barcelona
 Serveis d’Urgències i Emergències Socials (CUESB)
1.2. OBJECTIUS
El Protocol per Situació de Sequera de Barcelona té com a objectiu establir un model 
d’actuació dels serveis municipals que garanteixi la coordinació i actuació operativa 
dels serveis i recursos necessaris a fi de minimitzar els efectes de les situacions de 
sequera de forma que la intervenció aconsegueixi els següents objectius específics:
7
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
 Anticipar-se a situacions de risc de sequera i preveure actuacions per tal 
d’adequar-se als requeriments i necessitats de gestió en matèria hídrica de la 
ciutat.
 Sensibilitzar a la ciutadania en la millora dels hàbits de consum de l’aigua.
 Organitzar, coordinar i vetllar pel compliment de les actuacions necessàries pel 
bon ús dels recursos hídrics de la ciutat. 
 Minimitzar els danys a les persones, medi ambient, bens i infraestructures de la 
ciutat i dels ciutadans.
 Facilitar informació als afectats directes i a la resta de la ciutadania en general.
 Col·laborar amb les administracions hidràuliques en el desenvolupament del 
Protocol en situació de Sequera i les normatives aplicables en tot moment.
Per al desenvolupament d’aquests objectius, des de l’Ajuntament de Barcelona es 
considera important treballar en dues línies de treball complementàries:
 Per una banda, establir mesures de caire preventiu, d’estalvi i eficiència en la 
gestió del recurs, que permetin avançar-se a les possibles situacions de sequera, 
fent de Barcelona una ciutat resilient.
 I per altra banda, establir mesures de caire reactiu, on ja en situació de sequera 
es trobin clarament definides les tasques concretes a dur a terme i els 
responsables assignats. 
1.3. DADES GENERALS
1.3.1. El municipi
La ciutat de Barcelona té una població de 1.608.746 persones, que representa el 
21,39% de la població de Catalunya (7.522.596 persones). Cal considerar també que 
3.226.600 persones, el 42,89% de la població de Catalunya, viu a l’Àrea 
Metropolitana de Barcelona (població al 2016, IDESCAT).
1.3.2. Pluviometria a Barcelona
El clima de la ciutat de Barcelona és típicament mediterrani. La precipitació mitja 
anual de la ciutat de Barcelona per al període 1995 a 2016, segons dades de la xarxa 
de pluviòmetres de l’Ajuntament de Barcelona, actualment gestionats per BCASA, és 
de 502 mm.
8
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
Figura 1. Pluviometria anual per al període 1995-2016
Font: Dades pluviomètriques BCASA
1.3.3. Recursos disponibles a Barcelona
El subministrament d’aigua a la ciutat de Barcelona té majoritàriament un origen 
superficial, per bé que en els darrers anys s’ha incrementat de forma significativa la 
presència d’altres recursos subterranis procedents dels freàtics, l'aigua regenerada i 
l'aigua de mar dessalinitzada.
Aigües superficials
Els recursos emprats per a l’abastament humà de la ciutat de Barcelona provenen 
bàsicament de les aigües superficials dels rius Ter i Llobregat. L’aigua procedent del 
riu Llobregat es regula als embassaments de la Baells, La Llosa del Cavall i Sant Ponç 
i es potabilitza a les plantes de Sant Joan Despí i Abrera abans d'introduir-se a la 
xarxa. L’aigua del Ter, per la seva banda, s’obté del sistema d’embassaments Sau i 
Susqueda i es tracta a la planta potabilitzadora de Cardedeu. Les dues xarxes estan 
interconnectades formant el Sistema Ter-Llobregat a fi de garantir la distribució i la 
qualitat final de l’aigua. El subministrament d’aquests recursos està gestionat de 
forma conjunta en tot l’àmbit metropolità.
Aigües subterrànies
Les aigües subterrànies contribueixen molt modestament a l’abastament d’aigua 
potable. L’aqüífer que més aigua subterrània aporta és el del delta del riu Llobregat, 
l’aigua del qual es condueix a l’entrada del post-tractament de la planta 
potabilitzadora de Sant Joan Despí. També hi contribueix l’aqüífer del Besós, el qual 
s’explota principalment a la central del Besòs (línies d’osmosi inversa i nanofiltració).
Pel que fa a aigua subterrània per a usos que no requereixen d’aigua potable, 
aquesta s’extreu també dels aqüífers del delta del Llobregat i del Besòs, a més de 
l’aqüífer del propi pla de Barcelona. L’abandonament progressiu dels pous que la 
9
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
indústria explotava en zones del pla de Barcelona i del delta del Besòs, ha fet que el 
nivell de l’aigua freàtica hagi pujat gradualment fins apropar-se en alguns punts a la 
situació natural d'equilibri, cosa que ha comportat problemes en soterranis, 
aparcaments i serveis públics com la xarxa de metro. Aquest gran volum d’aigua ha 
esdevingut una font de recursos hídrics per a usos municipals d’aigua no potable. 
Aigües regenerades
Pel que fa al potencial de reutilització de l’aigua, Barcelona compta amb 3 Estacions 
Depuradores d’Aigües Residuals (EDARs), si bé només l’EDAR del Prat de Llobregat 
realitza tractaments terciaris (des del 2008) i pot oferir aigües per a la seva 
reutilització. Aquesta EDAR té un cabal de disseny per al tractament d’aigües 
residuals de 153 hm3/any. Actualment dóna servei a gairebé 2 milions d’habitants 
equivalents (aproximadament al 35% dels ciutadans de Barcelona i altres municipis 
de la part sud de l’Àrea Metropolitana de Barcelona). La capacitat de regeneració 
actual és d’uns 60 hm3/any (amb un cabal de disseny de fins a 100 hm 3/any), tot i 
que en situació normal (fora d’escenari de sequera), la planta de regeneració treballa 
a un 10% de la seva capacitat2. Els usos compatibles actualment de l’aigua 
regenerada són: barrera contra la intrusió salina, ús ambiental al riu, reg agrícola, 
reg zones verdes, neteja de carrers, neteja de clavegueram, manteniment de zones 
humides i ús industrial.
Aigües dessalinitzades
Des del 2009, entra en servei la Dessalinitzadora del Prat de Llobregat, amb la que 
es garanteixen i complementen, en cas de necessitat, les demandes d'aigua potable, 
podent incorporar 60 hm3/any d'aigua de mar dessalinitzada, amb una capacitat de 
200.000 m3/dia de cabal màxim3.
1.3.4. Pla Tècnic per a l'Aprofitament dels Recursos Alternatius 
L’Ajuntament de Barcelona, en el marc d’optimitzar l’ús de l’aigua per part del s 
serveis municipals de la ciutat, elabora al 1998 la primera versió del Pla Tècnic per a 
l'Aprofitament dels Recursos Hídrics Alternatius de Barcelona (PLARHAB), 
actualitzada al 2009 i al 2013 i pendent de nova actualització al 2017. És un 
document que té com a objectiu aprofitar al màxim i de forma sostenible els recursos 
hídrics alternatius existents a Barcelona per tal de disminuir el consum d’aigua 
potable per part dels serveis municipals. En el PLARHAB es realitza una anàlisi de les 
característiques i particularitats dels diferents tipus d’aigua no potable, a l'hora que 
analitza els requisits de qualitat dels diferents usos. Estableix igualment les bases 
per la creació d’una futura ordenança que reguli l’ús dels recursos hídrics alternatius 
a la ciutat.
En aquest sentit, el PLARHAB, assenyala que la quantitat de recursos existents 
potencialment explotables és important, tant des del punt de vista de recursos del 
freàtic (de 2 a 3 hm3/any al pla de Barcelona, de 5 a 8 hm3/any a l’al·luvial del 
Besòs, més l’aigua aprofitable que prové d’extraccions del metro que s’ha quantificat 
en 1 hm3/any dels 3,8 hm3/any potencialment utilitzables), com de l’aigua 
                                          
2 Font: Àrea Metropolitana de Barcelona.
3 Font: ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA.
10
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
regenerada a la depuradora del Prat de Llobregat. En l’annex 2 s’ubiquen sobre el 
territori els hidrants d’aigua freàtica de la ciutat de Barcelona.
El PLARHAB fa evident que hi ha demandes pels serveis municipals que poden ser 
satisfetes amb recursos disponibles que es quantifiquen en un màxim de 4,02 
hm3/any (2,85 actuals més 1,17 derivats del desenvolupament urbanístic de la 
ciutat). Per la seva part, la demanda no municipal de recursos alternatius a l’aigua 
potable podria arribar a 2,49 hm3/any i, per tant, el conjunt total seria de 6,51 
hm3/any, dels quals 2,20 hm3/any corresponen als consums industrials de la Zona 
Franca. 
L’ACA és l’ens encarregat d’atorgar les concessions d’aprofitament d’aigua freàtica, i 
actualment, l’Ajuntament de Barcelona, disposa d’una concessió per a gestionar 
l’aprofitament de l’aigua del subsòl freàtic de la ciutat (amb una dotació de 1,8 
hm3/any). Aquesta concessió es troba en fase de modificació a tres nivells: ampliació 
de punts de captació, d’usos i de dotació de la concessió (a 4,4 hm 3/any). Amb 
aquesta ampliació de dotació, els recursos existents podrien cobrir amb escreix les 
demandes actuals, potencials i futures d’usos municipals, així com de geotèrmia, que 
poden ser servits amb aigua procedent del subsòl.
1.3.5. Demanda i evolució de l’ús de l’aigua a Barcelona
Pel que fa al consum domèstic, Nacions Unides en les seves resolucions, fa esment 
que: “Els Serveis d'Abastament d'Aigua i Sanejament per a cada persona han ser 
continus i suficients per a l’ús personal i domèstic. Aquests usos inclouen 
normalment aigua de boca, sanejament personal, rentat de roba, preparació 
d'aliments, higiene personal i neteja de la llar. Segons l'Organització Mundial de la 
Salut (OMS), en són necessaris entre 50 i 100 litres d'aigua per persona al dia per 
garantir que es cobreixen les necessitats bàsiques i que no sorgeixin grans amenaces 
per a la salut.4”  
En aquest sentit, si comparem les dades de consum d’aigua domèstica per persona i 
dia de Barcelona amb la d’altres ciutats espanyoles i europees observem que aquest 
grau de conscienciació ha calat en la població barcelonina, estant per sota dels 
consums de la mitjana espanyola, catalana i de moltes ciutats importants de l’estat i 
europees (veure gràfic següent). A més, nivell europeu, Barcelona és una de les 
grans ciutats on el ciutadà està més conscienciat amb l’estalvi i bon ús dels recursos 
hídrics.
                                          
4 Programa de ONU-Aigua per a la Promoció i la Comunicació en el marc del Decenni (UNW-DPAC)
11
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
Figura 2. Comparativa del consum domèstic de Barcelona amb d’altres ciutats europees, mitjana 
espanyola i catalana, any 2012 (litres / habitant i dia)
Font: Dades pròpies (consum Barcelona), INE (consum Espanya i Catalunya) i IWA 2014 (consum d’altres 
ciutats) 
En l’annex 4 es recull les dades de consum d’aigua potable total i per sector a 
Barcelona, així com les dades de consum d’aigua potable i freàtica dels serveis 
municipals.
1.4. REGLAMENTACIÓ
1.4.1. Competències en matèria d’aigües
D'acord amb l'Estatut d'Autonomia correspon a la Generalitat de Catalunya la 
competència exclusiva en matèria d'aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques 
intracomunitàries, així com prendre les mesures extraordinàries en cas de necessitat 
per a garantir el subministrament d'aigua. L’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és 
l'ens públic adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de 
Catalunya amb funcions d'administració hidràulica i competències plenes en el cicle 
integral de l’aigua a les conques internes de Catalunya. A l'ACA li correspon 
l'abastament en alta, fent arribar aigua fins als dipòsits de proveïment municipal, a 
partir dels quals comença el subministrament en baixa, és a dir la distribució als 
consumidors en l'àmbit del municipi. Una de les competències de l’Agència és la del 
control, la vigilància, la inspecció, la planificació, i l’autorització de l’adopció de 
decisions sobre el repartiment i l’assignació de recursos hídrics a la xarxa Ter-
Llobregat, i les relacions de col·laboració amb les entitats locals.
D'altra banda, l’Àrea Metropolitana de Barcelona té competències d'abastament 
d’aigua potable en baixa, de sanejament i evacuació d’aigües residuals, i en matèria 
d’obres hidràuliques. Exerceix la funció de tutelar al distribuïdor d'aigua en els seus 
municipis i compta així mateix amb la competència de l'aprovació de les tarifes dels 
serveis municipals i ha de comunicar als municipis afectats, entre ells Barcelona, 
l’entrada a l’estat de sequera, informant també dels deures que marquen els decrets 
de sequera als titulars dels serveis de distribució domiciliària.
D'acord amb la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local els ajuntaments tenen la 
competència del proveïment d'aigua domiciliaria dels municipis. En molts municipis, 
12
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
com Barcelona, aquesta competència passa a l’ACA pel que fa al proveïment d'aigua 
en l'alta, i a Àrea Metropolitana de Barcelona pel que fa a la distribució als usuaris. 
Tot i que no té competències directes, l’Ajuntament sí pot coordinar-se amb els ens 
administratius competents (ACA i AMB) de cara a establir estratègies comunes, i pot 
desenvolupar polítiques de sostenibilitat enfocades a una millor gestió de l'aigua de 
forma general o en cas de sequera, mitjançant la reducció del consum municipal 
superflu, i la realització de campanyes de conscienciació dels usuaris. Conjuntament 
amb la Generalitat de Catalunya, actua també com a autoritat sanitària de control de 
qualitat de les aigües de xarxa, per mitjà de l’Agència de Salut Pública de Barcelona 
(ASPB).
D’altra banda, per anticipar-se a una situació de manca d'aigua, l’Ajuntament de 
Barcelona pot incidir mitjançant polítiques preventives com el Protocol per Situació 
de Sequera en el moment que cregui convenient, i començar a aplicar les mesures 
per tal d’estalviar la major quantitat d’aigua possible, sensibilitzar al màxim a la 
ciutadania i adoptar les mesures necessàries per a una gestió més eficient.
1.4.2. Marc regulador
El marc regulador pel que fa a la protecció civil municipal es resumeix a l’apartat de 
normativa del pla bàsic d’emergència municipal, el PPCM de Barcelona.
En quant al marc regulador més destacat en relació a l’elaboració del Protocol  per 
situació de Sequera es pot resumir d’aquesta manera:
 Resolució A/RES/64/292 de l’Assemblea General de Nacions Unides de 28 de juliol 
de 2010. El dret humà a l’aigua i el sanejament.
 Directiva 2000/60/CE (Directiva Marc de l’Aigua), del Parlament Europeu i del 
Consell, de 23 de octubre de 2000 per la qual s’estableix un marc comunitari 
d’actuació a l’àmbit de la política d’aigües.
 Reial Decret Legislatiu 1/2001, del 20 de juliol de 2001, que aprova el text refós 
de la Llei d’Aigües.
 Llei 10/2001, del 5 de juliol de 2001, del Pla Hidrològic Nacional.
 Decret 380/2006, del 10 d’octubre del 2006, pel qual s'aprova el Reglament de la 
planificació hidrològica.
 Reial Decret 1008/2015, del 6 de novembre de 2015, pel que s’aprova el Pla de 
gestió del districte de la conca fluvial de Catalunya.
 Decret 1/2017, de 3 de gener, pel qual s'aprova el Pla de gestió del districte de 
conca fluvial de Catalunya per al període 2016–2021.
 Decret 31/2009, del 24 de febrer del 2009, pel qual es delimita l'àmbit territorial 
del Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya i es modifica el 
Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006.
 Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera. Agència Catalana de 
l’Aigua. En fase de tramitació (en data de maig de 2017). 
 Decret Legislatiu 3/2003 del 4 de novembre de 2003, pel qual s'aprova el text 
refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.
 Reglament del Servei Metropolità del Cicle Integral de l’Aigua, aprovat en sessió 
del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en data 6 de 
novembre de 2012, publicat al BOP núm. 222 el 20 de novembre de 2012. 
13
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
 Ordenança de Medi Ambient de Barcelona, publicat al BOPB el 2 de maig de 2011. 
 Pla Tècnic per a l'Aprofitament dels Recursos Hídrics Alternatius de Barcelona, 
2013.
 Pla d’Actuació Municipal per a Risc de Sequera, d’abril de 2007. 
2. CONEIXEMENT DEL RISC I VULNERABILITAT
2.1 LA SEQUERA
2.1.1 Clima i sequera
La sequera és un fenomen en que les disposicions d’aigua dolça es troben de forma 
continuada sota els valors habituals. La principal causa és la manca de 
precipitacions, amb tot, una deficient gestió hídrica pot agreujar la situació. Segons 
el Pla d'Adaptació al Canvi Climàtic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona podem 
calcular els períodes eixuts de la següent manera:
 Període eixut o sequera meteorològica absoluta: període de 15 dies consecutius 
durant els quals la precipitació registrada és inferior o igual a 0,25 mm/dia.
 Any sec: freqüència de precipitació entre 0,20 i 0,40 (la precipitació registrada és 
igual o superior al 20% dels anys més secs i inferior al 40% dels anys més secs).
 Any molt sec: freqüència de la precipitació inferior a 0,20 (la precipitació 
registrada es troba a l’interval corresponent al 20% dels anys més secs).
En qualsevol cas, podríem dir que entre tots els fenòmens meteorològics, la sequera 
és el que té un impacte més elevat degut a la seva recurrència a l’àrea mediterrània. 
Pel que fa a Catalunya, l’ACA mostra dades enfocades a una cronicitat del mateix que 
han donat com a resultat la necessitat de fer ús de mesures excepcionals 5 vegades 
en els darrers anys (1999, 2000, 2002, 2005 i 2007). 
A l’informe “Evolució de l’Episodi de Sequera 2007/2008, Memòria de Gestió”, els 
tècnics de l’ACA tracten de caracteritzar el fenomen explicant que encara que no és 
un fenomen de caràcter general, sí que és freqüent. Afegeix, que tot i el nostre clima 
es complexe i amb abundància de microclimes que fa que les prediccions siguin poc 
fiables en el temps, tot apunta a una major irregularitat en l’arribada de les pluges i 
una major persistència dels episodis de sequera, que ja de per sí, es poden 
manifestar a qualsevol època i tenir una durada que abasti tot l’any.
Com a dada remarcable, és important fer notar que l’evapotranspiració potencial del 
territori supera a la precipitació mostrant un dèficit hídric crònic.
2.1.2 Sequera meteorològica
La realitat geogràfica i orogràfica de Catalunya, juntament amb les característiques 
climàtiques marcadament mediterrànies, fan que el territori mostri un gran ventall 
de patrons climàtics que en conseqüència mostren règims de pluviometria diferents 
amb una important variació pluviomètrica, tant espaial com temporal, tant al llarg 
dels anys com entre diferents anys.
14
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
A l’estacionalitat que mostra estius llargs i molt càlids i períodes de primavera i 
tardor amb una pluviometria més elevada, s’aplega la concurrència de les pluges 
torrencials que són capaces d’alliberar en un temps molt reduït quantitats molt 
importants del total pluviomètric anual.
Pel que fa al risc de sequera, endèmic i recurrent al territori català, l’Agència 
Catalana de l’Aigua, en el seu informe Evolució de l’Episodi de Sequera 2007/08, 
Memòria de Gestió, empra l’Índex de Precipitació Estandarditzat (IPS, McKee et al., 
1993) per tal d’establir la intensitat de les sequeres, mètode que si bé pot amagar 
petites sequeres que durin pocs mesos, però que fa patents sequeres de gran 
magnitud, que són les que realment suposen un perill per la seva virulència e 
intensitat.
Segons en aquest informe de l’ACA, pel recull dels 67 anys estudiats (període entre 
1940 i 2007) i analitzant les precipitacions anuals caigudes seguint l’Índex de 
Precipitació Estandarditzat es pot observar una gran variació en diferents episodis de 
sequera a nivell espaial, temporal i d’intensitat, amb tot s’identifiquen dos episodis 
de gran magnitud a tota Catalunya: 1944-1950 i 2004-2007 (i part del 2008).
De fet, al mateix text s’indica que malgrat que hi ha la concepció tradicional de una 
estacionalitat de cicles humits alternats amb cicles secs a Catalunya, les dades es 
mostren contraries a aquesta idea preconcebuda, mostrant anomalies que després 
de concatenar-se poden donar llargs períodes de sequera on s’intercalen anys 
puntuals de signe contrari.
Amb totes aquestes dades es pot concloure que les sequeres a Catalunya son molt 
més recurrents del que sembla. 
2.1.3 Sequera hidrològica o de gestió
La sequera hidrològica o de gestió confronta com evolucionen els recursos davant 
l’ús que en fa l’home i mostren la presència de dèficits entre la demanda i els 
recursos.
Aquest indicador fa palès el pes de la demanda en front al recurs i les possibilitats 
d’emmagatzematge, que poden arribar a presentar dèficits crònics d’aigua sense que 
hi hagin sequeres reals si es donen increments en les demandes, cosa que s’aguditza 
si a més es pateix una sequera meteorològica.
Malgrat que el territori ha patit importants sequeres meteorològiques darrerament, 
és important ressenyar que les sequeres de gestió són la causa fonamental dels 
episodis de sequera que es donen en els darrers anys, cosa que fa primordial 
optimitzar els usos de l’aigua en tot l’àmbit territorial de cada conca o sistema de 
conques. 
2.1.4 Canvi climàtic i perspectives de futur
El canvi climàtic ha deixat de ser un futurible, començant a albirar un problema real que ens 
afecta cada dia més, i on la majoria de previsions apunten a una radicalització del clima. En 
l’annex 5 fem un recull de les previsions en matèria de pluviometria segons el Pla Clima de 
15
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
l’Ajuntament de Barcelona, el Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic de l’Àrea Metropolitana de 
Barcelona5 i el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya6.
2.1.5 Riscos potencials associats al canvi climàtic
Les situacions de sequera comporten una sèrie de riscos potencials associats que 
s’incrementen en funció de la magnitud i de l’escala temporal de la sequera. Aquests 
riscos a més, acostumen a ser font d’altres riscos exponencialitzant-se les 
conseqüències i mostren diversos impactes. 
En el Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona abans 
esmentat, es detallen els principals riscos potencials associats al territori de l’àrea 
metropolitana incloent el perill climàtic causal i la valoració corresponent:
Perill Climàtic Causal: +T: increment de la temperatura, - P: reducció de les precipitacions 
anuals, + p: intensificació dels períodes de pluges intenses, +M: increment del nivell del 
mar. Els perills climàtics secundaris que afecten cada risc apareixen entre parèntesis
Valoració: P (Perill), E (Exposició), V (Vulnerabilitat), R (Risc). A (Alt), en vermell, M (Mitjà) 
en groc, B (Baix) en Verd.
Figura 3. Valoració de riscos potencials de la sequera a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Font: Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic de Barcelona (Gener de 2015). AMB
                                          
5  Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Gener de 2015. Àrea Metropolitana de Barcelona.
6
El CADS, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Servei Meteorològic de Catalunya, en 
col·laboració amb el Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC), estan impulsant la tercera edició de 
l'Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, que es farà públic l'any 2016
16
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
2.1.6. Antecedents històrics de sequeres
Al llarg del temps Catalunya ha patit diversos episodis de sequera, dels quals existeix 
un registre publicat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En l’annex 6 es fa un 
extracte de les principals sequeres que ha patit Catalunya fins el segle XX, i 
s’exposen amb més detall els 3 períodes de sequera que han tingut lloc durant el 
segle XXI (1999-2003, 2004-2005 i 2007-2008), els quals van donar lloc a la 
promulgació de diferents decrets de sequera.
2.2. PLA ESPECIAL D’ACTUACIÓ EN SITUACIÓ D’ALERTA I EVENTUAL SEQUERA 
(PES)
2.2.1. Objectiu i contingut
El Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera (en endavant, PES) 
elaborat per l’ACA, vol donar continuïtat a la gestió dels episodis de sequera del 
Districte de Conca Fluvial de Catalunya (DCFC), situacions que han exigit l’adopció de 
mesures de gestió extraordinàries que fins ara han estat emparades en diversos 
decrets de sequera promulgats. 
L’objectiu del PES és el d’establir un instrument més àgil i eficient, que pot operar 
automàticament gràcies a que ha estat debatut públicament abans de la situació de 
sequera i que, un cop aprovat, permet a les persones usuàries conèixer les mesures 
a aplicar amb una major anticipació i amb més seguretat. D’altra banda, el PES dóna 
compliment al mandat del Pla Hidrològic Nacional (Llei 10/2001, de 5 de juliol), que 
estableix que tots els organismes de conca han d’elaborar un Pla per enfrontar-se a 
les situacions de sequera.
El PES recull l’experiència de les sequeres passades i tracta de millorar aquells 
aspectes dels Decrets que en la pràctica van resultar més problemàtics. També 
incorpora les consignes d’operació de les noves infraestructures d’abastament 
construïdes en els darrers anys, obres que, sense resoldre totalment el dèficit 
estructural del DCFC, sí suposen una millora apreciable en la garantia.
En el PES es defineixen nous escenaris d’estat hidrològic respecte els decrets 
promulgats anys anterior, es delimiten les diferents unitats d’explotació del DCFC 
amb els seus respectius llindars per a cada escenari, es detallen les normes 
d’explotació dels recursos hídrics durant una situació de sequera, s’enumeren les 
mesures a aplicar en relació a l’ús de l’aigua i es determinen les diferents unitats 
organitzatives implicades en la gestió dels escenaris de sequera.
El PES s’acompanya d’un informe de sostenibilitat ambiental i de dues memòries, 
una tècnica, amb els càlculs hidrològics que justifiquen les decisions adoptades, i una 
econòmica, que avalua l’impacte econòmic i pressupostari de les mesures 
contingudes al PES.
2.2.2. Escenaris de sequera del PES
17
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
En l’informe de sostenibilitat ambiental del PES es defineixen els nous escenaris 
d’estat hidrològic (revisats i adaptats en relació als escenaris proposats en els 
darrers decrets de sequera) que especifiquen la situació en què es troben els 
sistemes de cada conca hidrogràfica:
Escenari d’avís:
 Escenari de Prealerta: Aquest és un estat que té un caràcter únicament d’avís, 
merament informatiu per al públic en general (i preventiu només a nivell intern de 
l’Agència Catalana de l’Aigua) i per això no es presenta al PES entre la resta 
d’escenaris “executius”, que comporten obligacions als diferents usuaris de 
l’aigua.
Escenaris executius:
 Escenari d’Alerta: situació en la qual, atesa l’excepcional escassetat de recursos 
hídrics, cal que s’adoptin mesures d’estalvi a l’abastament i restriccions parcials a 
la resta d’usos. L’alerta per sequera està condicionada tant pels factors climàtics-
hidrològics com pels factors que governen la gestió hídrica (demandes associades, 
infraestructures disponibles, etc.).
 Escenari d’Excepcionalitat: situació en la qual, atès l’agreujament de l’estat 
d’excepcional escassetat de recursos hídrics en perseverar la situació de sequera, 
cal que s’intensifiquin les mesures restrictives en relació amb els usos i el medi 
previstes per a l’escenari d’alerta, incloent la prohibició d’alguns usos interns a les 
xarxes d’abastament urbà.
 Escenari d’Emergència: situació en la qual, atesa l’excepcional manca de 
recursos hídrics, cal establir restriccions i limitacions extraordinàries en els usos 
de l’aigua a fi i efecte de garantir-ne l’abastament. S’identifiquen 3 nivells en 
funció de la gravetat de la situació:
o Emergència I
o Emergència II
o Emergència III
2.2.3. Declaració de situació de sequera a la unitat d’explotació dels embassaments 
Ter-Llobregat
El PES defineix divuit unitats d’explotació (amb els seus respectius llindars), en les 
què la declaració de l’estat de sequera es pot realitzar de manera independent. 
Aquestes unitats són homogènies en quant a l’origen dels recursos hídrics emprats 
pels abastaments municipals.
La ciutat de Barcelona està inclosa en la Unitat d’Embassaments Ter-Llobregat. Per 
aquesta Unitat la declaració de cada escenari es realitza segons l’avaluació de tres 
indicadors:
 Reserves conjuntes (Sau, Susqueda, La Llosa del Cavall, St. Ponç i La Baells) 
 Reserves del Ter (Sau i Susqueda) 
18
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
 Reserves del Llobregat (La Llosa del Cavall, St. Ponç i La Baells) 
Cada indicador es compara amb els llindars definits en la taula següent, 
determinant-se així un estat de sequera parcial per cadascun. L’estat de la Unitat és 
el pitjor dels tres, donat que el fort lligam que existeix en la gestió de les dues 
conques comporta que una situació crítica en una d’elles també suposa una situació 
equivalent per a l’altra. Així, per exemple, n’hi ha prou que un dels tres indicadors 
entri en Alerta per a què aquest estat pugui ser declarat en el conjunt de la Unitat.
L’indicador principal pel seguiment de la sequera és el de les reserves conjuntes, ja 
que és aquest el que té llindars més alts i és per tant el que determinarà l’estat de 
sequera en la majoria d’ocasions. Només amb caràcter extraordinari (quan la situació 
de les reserves sigui molt desequilibrada) tenen preponderància els indicadors 
parcials. En general, la gestió ha d’evitar aquestes situacions de desequilibri.
Taula 1. Llindars a la unitat d’embassaments Ter-Llobregat (hm3)
Font: PES 2016 - ACA
2.2.4. Mesures a aplicar en relació a l´ús de l’aigua
Per una banda, el PES defineix tot un seguit de mesures a aplicar a partir de 
l’entrada en vigor del propi PES. Entre aquestes, cal destacar que e ls municipis amb 
una població empadronada igual o superior a 20.000 habitants han d’elaborar un Pla 
d’emergència en situacions de sequera dels usos urbans i presentar-lo a l’ACA en un 
19
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor del PES. El contingut mínim dels 
plans d’emergència municipals és el següent:
 Marc legal, i passos seguits per a l’aprovació del Pla
 Descripció de la demanda d’aigua del municipi
 Definició dels objectius d’estalvi
 Descripció del servei de subministrament d’aigua municipal 
 Anàlisi tècnica de la resposta del sistema durant la sequera 
 Anàlisi de clients sensibles i alternatives de subministrament 
 Mesures previstes en cada fase de la sequera
 Organització administrativa de la sequera
 Pla de comunicació
 Règim sancionador
Per la seva part, l’ACA haurà d’informar sobre la suficiència de les mesures d’estalvi 
en la gestió dels serveis d’abastament contingudes en aquests plans d’emergència, a 
fi de donar compliment a les obligacions i al règim de dotacions contingut al PES. 
Tots els Plans d’emergència municipals han d’aspirar a aconseguir un estalvi mínim 
del 5% en Alerta, del 15% en Excepcionalitat i del 25% en Emergència, encara que 
no superin les dotacions màximes establertes per cada fase.
Per altra banda, es detallen els deures de comunicació tants de les entitats 
subministradores com de la resta d’usuaris.
I per últim, es detallen les diferents mesures a aplicar en els diferents escenaris 
executius de sequera. Entre aquestes es defineixen les limitacions del consum global 
d’aigua per l’abastament de la població (veure taula següent), així com les 
limitacions particulars mínimes en l’ús de l’aigua (per a reg de jardins i zones verdes; 
ompliment de fonts ornamentals; neteja de carrers, paviments, façanes i similars; 
ompliment de piscines; neteja de vehicles; etc.).
Dotació màxima 
Escenari
(l/hab/dia equivalents)
Alerta 250
Excepcionalitat 230
Emergència I 200
Emergència II 180
Emergència III 160
Taula 2. Dotació màxima equivalent en els diferents escenaris de sequera
Font: PES 2016 - ACA
2.3. MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA
Tal com ja s’ha esmentat als objectius del Protocol per Situació de Sequera, des de 
l’Ajuntament de Barcelona es considera important treballar en dues línies de treball 
complementàries que permetin prevenir i avançar-se a les possibles situacions de 
sequera que es puguin donar a la ciutat de Barcelona. 
20
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
Amb aquest objectiu es defineixen, per una banda, mesures de caire reactiu o 
actives, mitjançant la definició de tasques molt concretes (i amb responsables 
assignats) en el cas de que s’arribi a entrar en situació de sequera.
I per altra banda, mesures de caire preventiu, d’estalvi i eficiència, que permeten 
actuar d’una manera proactiva, adoptant accions que s’anticipin a la situació de 
sequera. 
Aquestes mesures d’estalvi i eficiència es plantegen amb l’objectiu de que es 
consolidin com a bones pràctiques dels ciutadans o col·lectius significants i també 
dins de l’organització municipal, és a dir, que es porten a terme sense necessitat 
d’entrar en un escenari de sequera. Per aquest motiu, moltes d’aquestes mesures, es 
troben integrades en el compromís de la ciutat a través dels programes d’acció 
municipals i del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat de Barcelona, així com ja es 
plantejaven en el “Pla d’Actuació Municipal per a Risc de Sequera” del 2007.
En l’annex 7, per una banda, es detalla el marc general del compromís de la ciutat 
per a l’estalvi i l’eficiència de l’aigua, a través del Compromís Ciutadà per la 
Sostenibilitat de Barcelona 2012-2020 i del Programa d’Actuació Municipal 2016-
2019. I per altra banda, i d’acord amb els objectius que s’expressen en el compromís 
de la ciutat, es fa un recull de diferents actuacions concretes que s’estan duent a 
terme en l’àmbit de la gestió integral de l’aigua a la ciutat per tal d’impulsar mesures 
d’estalvi i d’eficiència que comportin una reducció progressiva del consum urbà.
2.4. AGENTS INVOLUCRATS EN LA GESTIÓ DE L’AIGUA A BARCELONA
Els agents implicats en la gestió de l’aigua a Barcelona que intervindrien en una 
situació de sequera, són els següents:
Barcelona Cicle de l’Aigua, SA (BCASA) – Ajuntament de Barcelona
 BCASA és la societat creada per l’Ajuntament de Barcelona que gestiona tot el 
cicle de l’aigua de la ciutat, i realitza activitats i presta serveis relacionats directa 
o indirectament amb el cicle de l’aigua, les platges, el litoral i el medi ambient. La 
societat està adscrita a la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans dins 
de la Gerència d'Ecologia Urbana.
 Entre d’altres, BCASA s’encarrega de la gestió de l’aigua que s’obté del subsòl 
freàtic de la ciutat per a l’ús dels serveis municipals, del clavegueram i 
instal·lacions associades (com els dipòsits de retenció d’aigües pluvials), de les 
fonts públiques (ornamentals i de boca), dels consums de reg...
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
 D’acord amb la llei 31/2010, del 3 d’agost, l’AMB aglutina i substitueix les tres 
entitats vigents fins la data, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de 
Barcelona, Entitat del Medi Ambient i Entitat Metropolitana del Transport) i li 
atribueix competències en matèria d’obres hidràuliques i abastament d’aigua 
potable, de sanejament i evacuació d’aigües residuals, de tractament i 
21
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
aprofitament de residus municipals i de residus industrials no especials o inerts, i 
de coordinació dels serveis municipals corresponents.
 L’AMB, com a última administració responsable de l’abastament domiciliari, 
comunicarà als municipis afectats, entre ells Barcelona, l’entrada a l’estat de 
sequera.
Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
 L’ACA és l’ens públic adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la 
Generalitat amb competències plenes en el cicle integral de l’aigua a les Conques 
Internes de Catalunya.
 A les conques intercomunitàries l’ACA té competències compartides amb la 
Confederació Hidrogràfica de l’Ebre pel que fa al sanejament, proveïment, 
intervenció en el domini públic hidràulic i canalitzacions.
 Una de les competències de l’Agència és la del control, la vigilància, la inspecció, 
la planificació, i l’autorització de l’adopció de decisions sobre el repartiment i 
l’assignació de recursos hídrics a la xarxa Ter-Llobregat i les relacions de 
col·laboració amb les entitats locals.
 L’ACA, mitjançant l’òrgan de l’Observatori de Sequera durà el seguiment de 
l’aplicació de les mesures i la proposta dels diferents estats de sequera.
Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de 
l'Aigua, SA (ABEMGCIA)
 ABEMGCIA gestiona el cicle integral de l’aigua, des de la captació fins a la 
potabilització, el transport i la distribució, a més del sanejament i la depuració 
d'aigües residuals per al seu retorn al medi natural o la seva reutilització.
 Aquesta gestió la realitza als municipis que formen part de l'àrea metropolitana de 
Barcelona, on hi viuen més de 3,2 milions de persones. A més és la principal 
empresa subministradora d'aigua de l'àmbit metropolità, amb presència a 
Barcelona i 23 municipis del seu entorn.
ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA.
 ATLL, empresa concessionària de la Generalitat de Catalunya, s’encarrega de 
prestar el servei d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del seu àmbit. 
En aquesta funció conflueixen competències autonòmiques i locals. Per això, en el 
seu Consell d'Administració, hi estan representats els Ajuntaments destinataris del 
servei.
3. ACTIVACIÓ DEL PROTOCOL
3.1. ESCENARIS DE SEQUERA A BARCELONA
22
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
Pel que fa a la gestió de l’Ajuntament, amb el propòsit d’estalviar la major quantitat 
d’aigua possible, sensibilitzar al màxim a la ciutadania i adoptar les mesures 
necessàries per a una gestió més eficient, no només es tindran en compte els 
escenaris executius que es proposen al PES de l’ACA, sinó que amb ànim d’anticipar-
se a una primera situació de sequera, s’estableix un escenari de Prealerta, 
subdividida en dues fases, on començar a actuar.
Així, els escenaris de sequera per a l’Ajuntament de Barcelona, són els següents:
 Escenari de Prealerta I de Barcelona: Aquest estat té caràcter informatiu. 
L’entrada en aquest escenari, es correspon amb l’entrada de l’escenari de 
Prealerta de l’ACA.
 Escenari de Prealerta II de Barcelona: Implica accions informatives, de 
planificació, de formació, d’elaboració de plans d’estalvi... però també algunes 
accions executives. En definitiva, accions per estar preparats cap a un escenari 
posterior d’Alerta. S’entrarà en aquest escenari quan es mostri una tendència de 
traspassar el llindar de l’escenari d’Alerta de l’ACA en menys de 6 setmanes.
 Escenari d’Alerta de Barcelona: Coincideix amb l’escenari d’Alerta de l’ACA. 
Que tal com s’indica en el PES de l’ACA, atesa l’excepcional escassetat de recursos 
hídrics, cal que s’adoptin mesures d’estalvi a l’abastament i restriccions parcials a 
la resta d’usos.
 Escenari d’Excepcionalitat de Barcelona: Coincideix amb l’escenari 
d’Excepcionalitat de l’ACA. Que tal com s’indica en el PES de l’ACA, atès 
l’agreujament de l’estat d’excepcional escassetat de recursos hídrics en perseverar 
la situació de sequera, cal que s’intensifiquin les mesures restrictives en relació 
amb els usos i el medi previstes per a l’escenari d’alerta, incloent la prohibició 
d’alguns usos interns a les xarxes d’abastament urbà.
 Escenari d’Emergència de Barcelona: Coincideix amb l’escenari d’Emergència 
de l’ACA, que tal com s’indica en el PES, atesa l’excepcional manca de recursos 
hídrics, cal establir restriccions i limitacions extraordinàries en els usos de l’aigua 
a fi i efecte de garantir-ne l’abastament. S’identifiquen 3 nivells en funció de la 
gravetat de la situació: Emergència I, II i III. 
 Escenari de Recuperació de Barcelona: S’activa en funció de la gravetat dels 
danys causats. És l’escenari en el que es desenvolupen les accions de recuperació 
per a una situació de normalitat. 
o Identificació i avaluació de danys i perjudicis produïts (exemples: pèrdues 
d’espècies vegetals en parcs i jardins, deteriorament de fonts ornamentals 
degut al seu buidat, deteriorament de la xarxa de canonades d’aigua 
potable...).
o Establiment de mesures de recuperació.
o Sol·licitud d’ajuts econòmics, si s’escau.
23
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
3.2. FASES DEL PLA DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL (PPCM)
Segons el Decret d’Alcaldia de 25 d’abril de 2007 sobre la Instrucció de Protecció 
Civil Municipal de Barcelona, es defineixen les fases d’activació dels plans d’actuació 
d’emergència municipal que corresponen a l’evolució temporal de l’emergència 
(prealerta, alerta, crisi o emergència i recuperació):
 Fase de Prealerta del PPCM. Correspon al període de les accions de prevenció 
operativa davant la probabilitat que un incident pugui desencadenar-se. Hi 
corresponen accions de caràcter informatiu.
 Fase d’Alerta del PPCM. Període de duració de les accions de prevenció
operativa davant d’un incident amb elevades probabilitats de desencadenar-se, o 
d’un incident poc important. Hi corresponen accions de caràcter informatiu i de 
preparació, adequació i disponibilitat de tots els grups operatius i de comunicació.
 Fase d’Emergència del PPCM. Període de duració de les accions 
desenvolupades per tots els grups operatius per minimitzar els danys produïts per 
l’incident i restablir les condicions de seguretat mínimes.
 Fase de Recuperació del PPCM. Període de duració de totes les accions que 
desenvolupen els grups operatius per restablir la normalitat original. Inclou:
o Identificació i avaluació de danys i perjudicis produïts.
o Establiment de mesures de recuperació.
o Sol·licitud d’ajuts econòmics, si s’escau.
Pel tipus d’emergència i accions associades a la sequera a la ciutat de Barcelona, es 
considera necessari activar el PPCM a partir de la Fase d’Alerta i fins Emergència. 
Això no exclou que es realitzin actuacions en les fases anteriors i en una fase de 
recuperació, però no implicarà l’activació de tots els grups operatius específics per a 
una emergència (definits en el capítol 4).
3.3. CRITERIS D’ACTIVACIÓ DEL PLA DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL PER 
SITUACIÓ DE SEQUERA 
Els llindars que s’aplicaran per activar els diferents escenaris de sequera i engegar 
les accions associades, i en cas d’assolir l’Alerta ja activar el PPCM, es corresponen 
als nivells de les reserves conjuntes dels embassaments Ter-Llobregat.
Escenaris 
Escenaris Sequera Fases Activació 
Sequera Òrgans implicats de 
Barcelona PPCM
PES – ACA
(hm3) (1) (hm3) (1)
l’Aj BCN
(hm3) (1)
24
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
Prealerta I
- BCASA
Entrada/Sortida: 367
Prealerta Prealerta II
Entrada/Sortida: Entrada: Tendència en MASU
367 assolir l’escenari d’Alerta BCASA
º (210-270) (2) en menys de - Gabinet Local 
6 setmanes d’Informació
Sortida: Deixi de mostrar-
se aquesta tendència
Alerta
Entrada: 210-270 Alerta
(2) ALERTAEntrada: 210-270 (2)
(2) Entrada: 210-270 Activació PPCMSortida: 240-300 Sortida: 240-300 
(2) (2) Avís a tots els grups 
Sortida: 240-300 operatius
Excepcionalitat Excepcionalitat (2)
Entrada: 145 Entrada: 145
Sortida: 165 Sortida: 165
Emergència I
Emergència I Activació PPCM 
Entrada/Sortida: 
Entrada/Sortida: 100 Convocatòria de tots els 
100 grups operatius al 
CECOPAL a criteri del 
Emergència II EMERGÈNCIA
Emergència II Director Tècnic del 
Entrada/Sortida: Entrada: 100 Protocol
Entrada/Sortida: 67
67 Sortida: 100
Activació PPCM amb
Emergència III
Emergència III convocatòria de tots els 
Entrada/Sortida: 
Entrada/Sortida: 33 grups operatius al 
33 CECOPAL
Recuperació
Entrada: en funció de la RECUPERACIÓ MASU
- gravetat dels danys causats BCASA
Sortida: Situació de 
normalitat
Taula 3. Correspondència entre escenaris de sequera del PES de l’ACA, escenaris de sequera de 
Barcelona i fases d’activació del PPCM
(1) Nivells de les reserves conjuntes del embassaments Ter-Llobregat
(2) Els nivells de les reserves conjuntes Ter-Llobregat per a l’entrada/sortida en l’escenari i/o fase 
d’Alerta varien en funció del mes de l’any (PES 2016 del l’ACA)
Així, els criteris d’activació del PPCM per situació de sequera per a l’Ajuntament de 
Barcelona, són els següents:
 Fase de Prealerta del PPCM de Barcelona: No implica l’activació del PPCM. 
L’entrada en aquest escenari, es correspon amb l’entrada de l’escenari de 
Prealerta i Prealerta II de sequera de Barcelona i de Prealerta de l’ACA.
 Fase d’Alerta del PPCM de Barcelona (sense convocatòria dels grups operatius 
al CECOPAL): Es correspon amb l’escenari d’Alerta i Excepcionalitat de sequera de 
Barcelona i de l’ACA
 Fase d’Emergència del PPCM de Barcelona: Es correspon amb l’escenari 
d’Emergència de sequera de Barcelona i de l’ACA. Segons la gravetat de la 
25
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
situació s’identifiquen 3 escenaris: els escenaris d’Emergència I i II impliquen 
l’activació de la Fase d’Emergència del PPCM amb convocatòria als grups operatius 
al CECOPAL a criteri del Director Tècnic del Protocol, mentre que l’escenari 
d’Emergència III implica l’activació de la Fase d’Emergència del PPCM amb 
convocatòria dels grups operatius al CECOPAL.
 Escenari de Recuperació de Barcelona: S’activa en funció de la gravetat dels 
danys causats. S’entrarà quan es desactivi la fase d’Alerta del PPCM i es 
desactivarà quan es consideri que s’ha arribat a una situació de normalitat.
Quan es doni un escenari de Prealerta I o Prealerta II de Sequera a 
PREALERTA Barcelona segons criteris de l’ACA. 
No activa el PPCM. 
Quan es doni un escenari d’Alerta o Excepcionalitat de Sequera a 
Barcelona segons criteris de l’ACA.
ALERTA Implica l’activació del PPCM de Barcelona en Fase d’Alerta. 
No es convoca CECOPAL.
Quan es doni un escenari d’Emergència I o II de Sequera a Barcelona 
segons criteris de l’ACA.
EMERGÈNCIA Implica l’activació del PPCM de Barcelona en Fase d’Emergència. 
Es pot convocar el CECOPAL.
Quan es doni un escenari d’Emergència III de Sequera a Barcelona segons 
criteris de l’ACA.
EMERGÈNCIA Implica l’activació del PPCM de Barcelona en Fase d’Emergència. 
Es convoca el CECOPAL.
Taula 4. Criteris d’activació del PPCM
3.3. FORMES D’ACTIVACIÓ/DESACTIVACIÓ DEL PPCM
Se’n distingeixen dues formes:
 Activació/desactivació formal: 
Es realitza pel Director del PPCM quan s’entra/surt de la Fase d’Emergència del 
PPCM. Aquesta activació/desactivació porta associada l’enviament i signatura dels 
models d’activació/desactivació establerts mitjançant el Gabinet Local d’Informació.
 Activació/desactivació operativa: 
El Director Tècnic del Protocol per Situació de Sequera elevarà 
l’activació/desactivació operativa del mateix en les fases d’Alerta i d’Emergència en 
26
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
funció dels criteris descrits, en virtut de la rapidesa en la presa de decisions i 
mesures operatives a adoptar i en sota signarà la declaració d’activació.
En absència d’aquest, es comunicarà en ordre descendent jeràrquicament al Grup 
Local Logistic Tècnic (Gerent/a adjunt d’Ecologia i Serveis Urbans), procedint a 
signar la declaració d’activació/desactivació del Protocol de forma operativa.
Aquesta activació/desactivació comportarà efectuar el Pla d’Avisos i desenvolupar i 
coordinar totes les actuacions previstes dels diferents grups operatius de la mateixa 
forma que en l’activació/desactivació formal.
4. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ
L’estructura i organització del Protocol per Situació de Sequera és assimilable a la 
que es defineix en el PPCM (Pla Bàsic), amb la diferència que el Director Tècnic é s el 
Director/a del Cicle de l’Aigua i l’aparició del Grup Local Especial de Risc composat 
per BCASA.
En el següent diagrama es resumeix l’organització dels diferents agents implicats en 
l’activació del Protocol per Situació de Sequera:
COMITÈ MUNICIPAL
D’EMERGÈNCIES DIRECTOR DEL PPCM GABINET LOCAL D’INFORMACIÓ
ALCALDE/SSA DIRECTOR/A DE SERVEIS DE 
COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ
CONSELL ASSESSOR:
CAP DEL GRUP LOCAL ESPECIAL DE RISC DIRECTOR TÈCNIC DEL 
CAP DEL GRUP LOCAL D’INTERVENCIÓ PROTOCOL PER 
CAP DEL GRUP LOCAL D’ORDRE SITUACIÓ DE SEQUERA
CAP DEL GRUP LOCAL SANITARI DIRECTOR/A CICLE DE 
CAP DEL GRUP LOCAL LOGÍSTIC TÈCNIC L’AIGUA
CAP DEL GRUP LOCAL LOGÍSTIC SOCIAL
CAP DE LA DIVISIÓ DE PROTECCIÓ CIVIL I PREVENCIÓ
GRUP LOCAL GRUP LOCAL GRUP LOCAL GRUP LOCAL GRUP LOCAL GRUP LOCAL LOGÍSTIC 
ESPECIAL DE RISC D’INTERVENCIÓ D’ORDRE SANITARI LOGÍSTIC TÈCNIC SOCIAL
BCASA BOMBERS (SPEIS) GUÀRDIA URBANA SEM ECOLOGIA URBANA EMERGÈNCIES 
Figura 4. Organigrama del Pla de Protecció Civil Municipal – Protocol per Situació de Sequera
4.1. RESPONSABLE MUNICIPAL DE L’EMERGÈNCIA. DIRECTOR DEL PLA
Titular: Alcalde/essa
Substitut: Regidor/a de la 4ª Tinència d’Alcaldia, d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
La llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya, estableix que l’autoritat superior del 
municipi en matèria de Protecció civil és l’Alcalde. Per aquest motiu, l’Alcalde o 
persona en qui delegui serà el responsable municipal de l’emergència i assumirà les 
competències derivades de la direcció del PPCM.
Funcions:
 Declarar l'activació i la desactivació formal del Protocol (en fase d’Emergència). 
Informar-ne al Conseller per mitjà del CECAT/112.
27
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
 Convocar el Comitè Municipal de l’Emergència.
 Constituir i exercir la direcció del CECOPAL (en fase d’Emergència).
 Analitzar i valorar la situació.
 Avaluar i determinar els elements vulnerables.
 Decidir en tot moment, amb el Comitè Municipal d’Emergències, les actuacions 
més adients per fer front a l’emergència dins del seu marge de responsabilitat i 
aplicar les mesures de protecció a la població (avisos, acollida i suport), als béns i 
al medi ambient.
 Assegurar l'execució de la part de les funcions que el municipi assumeixi i vetllar 
per la correcta execució d'aquestes funcions.
 Decretar mobilitzacions i expropiacions temporals.
 Assegurar el manteniment i l’operativitat del Protocol.
 D’altres, en funció del risc.
4.2. COMITÈ MUNICIPAL DE L’EMERGÈNCIA
L’estructura municipal per fer front a les emergències el forma el Comitè Municipal 
de l’Emergència, integrat per:
 El Director del Pla de Protecció Civil Municipal (PPCM)
 El Consell Assessor (presidit pel Director Tècnic del Protocol)
 El Gabinet Local d’Informació
4.2.1. Consell Assessor
Composició:
 Director Tècnic del Protocol: Director/a Cicle de l’Aigua
 Cap del Grup Local Especial del Risc: Director/a BCASA
 Cap del Grup Local d’Intervenció: Director/a de Bombers (SPEIS)
 Cap del Grup Local d’Ordre: Cap de la Guàrdia Urbana
 Cap del Grup Local Sanitari: Gerent/a de l’Àrea Assistencial SEM (Sistema 
d’Emergències Mèdiques)-Barcelona
 Cap del Grup Local Logístic Tècnic: Gerent/a Adjunt de Medi Ambient i Serveis 
Urbans 
 Cap del Grup Local Logístic Social: Director/a de Serveis d’Acció Social
 Cap del Gabinet d’Informació: Director/a de Serveis de Comunicació i Participació
 Responsable de Protecció Civil: Cap de la Divisió de Protecció Civil i Prevenció de 
Bombers
Funcions:
 Assessorar al Director del PPCM i al Director Tècnic del Protocol.
 Analitzar i valorar la situació, aportant-hi tota la informació i transmetent-hi les 
instruccions de la Direcció del PPCM-Protocol per Situació de Sequera als seus 
col·laboradors.
 Coordinar les actuacions dels grups locals.
Funcions específiques del Director Tècnic del Protocol
28
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
El Director Tècnic del Protocol té les següents funcions específiques:
 Assessorar al Director del PPCM, directament i com a membre i coordinador del 
Consell Assessor.
 Proposar l’activació del Protocol al Director del PPCM.
 Dirigir la coordinació de les actuacions dels grups locals mitjançant el Grup Local 
Especial de Risc (BCASA).
 Assumir la responsabilitat tècnica del Protocol.
Les funcions del Director del PPCM, seran desenvolupades de forma operativa pel Director 
Tècnic del Protocol, fins que el Director del PPCM assumeixi la seva responsabilitat.
Representant municipal en Plans d’Àmbit Superior
En cas que s’activi per aquesta causa el PROCICAT (Pla Territorial de Protecció Civil de 
Catalunya), s’enviarà al CECAT el representant municipal que designi el Director Tècnic del 
Protocol.
En cas que sigui necessària la presència d’un representant del CECAT (Centre de Coordinació 
Operativa de Catalunya) en el CECOPAL, el Director del PROCICAT decidirà qui s’haurà 
d’incorporar al Consell Assessor Municipal.
Sempre s’haurà de garantir la coordinació entre el CECOPAL i el CECAT.
4.2.2. Gabinet Local d’Informació
Cap del Gabinet d’Informació: Director/a de Serveis de Comunicació i Participació 
Composició:
 Direcció de Serveis de Comunicació i Participació
 Direcció de Comunicació Central AJNBCN
 Premsa AJNBCN
Funcions:
 Centralitzar, coordinar i preparar la informació (elaboració de comunicats, ordres i 
recomanacions) sobre l’emergència i facilitar-la a la població en nom del Director 
PPCM i/o del Director Tècnic del Protocol a través dels mitjans de comunicació. En 
particular, s’ocupa de les declaracions d'activació del Protocol en cas d'alerta i 
d'emergència, i del final de cadascuna.
 Atendre la premsa tot donant-hi la informació necessària de caràcter municipal. 
Orientar la recerca d’informació per part dels mitjans de comunicació social i 
corregir les informacions errònies.
 Subministrar informació telefònica als familiars dels ciutadans del municipi 
personalment afectats conjuntament amb els serveis de suport psicològic. Des del 
Gabinet s’ha de portar el control de la informació donada als familiars.
 Transmetre les dades significatives al Gabinet d'Informació del CECAT a través del 
telèfon 93 554 26 23, en cas d’emergència.
 Requerir les accions de comunicació extraordinàries necessàries en cadascun dels 
escenaris.
 Coordinar els missatges comunicatius amb l’ACA, l’AMB i el 012.
29
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
 Preparar els protocols de resposta dels telèfons del 010 i del civisme. A l’annex 8 
es llisten possibles preguntes que podria demanar la ciutadania en cas de 
sequera, i en l’annex 9, webs d’interès general pel ciutadà en relació a l’aigua.
 Premsa, com a integrant del comitè d’Emergència, traslladarà als mitjans de 
comunicació i població en general les notícies de l’evolució de l’estat de sequera, 
consells de bones pràctiques i sensibilització, així com de les mesures que afectin 
a la població a mida que s’avanci en els diferents escenaris de sequera.
 Recomanar quan es consideri necessari la publicació d’un ban o una instrucció des 
de l’Alcaldia per tal de donar una formalitat al més alt nivell de les mesures a 
adoptar. Així mateix, amb aquest ban o instrucció es donarà a conèixer a la 
ciutadania les accions adoptades.
4.3. GRUPS ACTUANTS
Un cop activat el PPCM-Protocol per Situació de Sequera (en Alerta i Emergència), 
serà el Grup Local Especial del Risc qui, amb el vist-i-plau del Director Tècnic del 
Protocol, portarà a terme la coordinació general de les feines que ha de realitzar 
cadascun dels grups d’actuació locals.
En el cas del Protocol per Situació de Sequera els grups d’actuació locals operatius 
són:
 Grup Local d’Intervenció
 Grup Local Sanitari
 Grup Local Logístic Tècnic
 Grup Local Logístic Social
 Grup Local d’Ordre i Avisos a la Població
 Grup Local Especial de Risc
4.3.1.Grup Local d’Intervenció
Composició:
 Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Bombers de 
Barcelona
Funcions:
 Contacte i informació continuada amb el Centre de Gestió d’Emergències (CGE).
 Controlar, reduir o neutralitzar els efectes.
 Efectuar el rescat i salvament de persones i béns.
 Control del personal intervinent.
 Assessorar al Director del PPCM i al Director Tècnic del Protocol, de la situació en 
temps real, per al desenvolupament de les seves competències.
 Coordinar les seves actuacions amb els altres grups locals d’actuació, si s’escau, a 
través del CECOPAL.
4.3.2. Grup Local Sanitari
Composició:
 Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) - Àrea Assistencial SEM-Barcelona
30
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
 Servei Sanitari del SPEIS
 Altres possibles grups sanitaris contractats
Funcions:
 Informar-se de la situació sanitària en l'àrea d'emergència.
 Realitzar les funcions pròpies en relació a emergències sanitàries en cas que sigui 
necessari (veure funcions al PPCM, document bàsic).
 Coordinar les seves actuacions amb els altres grups locals d’actuació, si s’escau, a 
través del CECOPAL.
 Assessorar al Director del PPCM i Director Tècnic del Protocol, de la situació en 
temps real, per al desenvolupament de les seves competències.
4.3.3. Grup Local Logístic Tècnic
Composició:
 Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans (Gerència d’Ecologia Urbana)
 Gerència Adjunta de Mobilitat i Infraestructures (Gerència d’Ecologia Urbana)
Funcions:
 Assegurar la provisió dels recursos complementaris que la Direcció del PPCM, 
Direcció Tècnica del Protocol i els grups d'actuació necessiten per complir les 
seves missions i la mobilització d'aquests mitjans. Gestionar els recursos i mitjans 
municipals (públics i privats) per posar-los a disposició dels grups.
 Funció logística municipal i gestió dels serveis bàsics municipals (serveis 
municipals d'aigua, de recollida d’escombraries...). Organitzar i dirigir les accions i 
treballs a realitzar per restablir els serveis bàsics municipals (neteja, retirada de 
vehicles i residus, supressió d’enderrocs, evitar moviments de terra per a evitar la 
contaminació ambiental).
 Donar suport a la constitució del CCA i del CECOPAL.
 Garantir les comunicacions entre els centres operatius, CECOPAL, CCA i CECAT (si 
s’escau).
 Establir sistemes complementaris alternatius de comunicacions on sigui necessari.
 Coordinar les seves actuacions amb els altres grups locals d’actuació, si s’escau, a 
través del CECOPAL.
 Assessorar al Director del PPCM i Director Tècnic del Protocol, de la situació en 
temps real, per al desenvolupament de les seves competències.
 Aplicar les accions definides en els diferents escenaris de sequera de Barcelona.
4.3.4. Grup Local Logístic Social
Composició:
 Direcció de l’Institut Municipal de Serveis Socials
 Creu Roja Barcelona (a demanda de la Direcció de l’Institut de Serveis Socials)
Funcions:
31
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
 Realitzar les funcions pròpies en relació a emergències socials en cas que sigui 
necessari (veure funcions al PPCM, document bàsic).
 Coordinar les seves actuacions amb els altres grups locals d’actuació, si s’escau, a 
través del CECOPAL.
 Assessorar al Director del PPCM i Director Tècnic del Protocol, de la situació en 
temps real, per al desenvolupament de les seves competències. 
4.3.5. Grup Local d’Ordre i Avisos a la Població
Composició:
 Guàrdia Urbana de Barcelona (Direcció i coordinació del Grup Local d’Ordre)
 Mossos d’Esquadra.
 Cos de la Policia Portuària.
Funcions:
 Assessorar al Director del PPCM i Director Tècnic del Protocol, de la situació en 
temps real, per al desenvolupament de les seves competències.
 En el moment de produir-se l’emergència, aportar tota la informació possible al 
Director Tècnic del Protocol i informar al CECAT (tel. 93 551 72 85).
 Garantir que tots els grups puguin realitzar les seves missions sense ingerències 
estranyes.
 Organitzar el trànsit i garantir el control d’accessos i fer la vigilància vi al de zones 
afectades.
 Custòdia de béns i prevenció de pillatge.
 Executar les mesures de protecció: coordinar i executar l'evacuació o 
l'allunyament de la població, d'acord amb les indicacions del Director del PPCM i 
Director Tècnic del Protocol i assegurar la seva aplicació. Coordinar-ne les 
tasques.
 Avisar i informar la població afectada i, en particular, els elements especialment 
vulnerables.
 Fer les recomanacions i el seguiment de les tasques de rehabilitació de la zona, en 
cas que sigui necessari.
 Coordinar les seves actuacions amb els altres grups locals d’actuació, si s’escau, a 
través del CECOPAL.
4.3.6. Grup Local Especial de Risc
Composició:
 Barcelona Cicle de l’Aigua, SA.
Funcions:
 Fer el seguiment de l’evolució dels indicadors d’ompliment dels embassaments 
que alimenten a la ciutat de Barcelona i de les previsions meteorològiques.
 En les fases prèvies a l’activació del PPCM, escenari de sequera de Prealerta I i II 
de Barcelona, BCASA iniciarà reunions internes de seguiment de l’evolució dels 
embassaments Ter-Llobregat i n’informarà al Director Tècnic del Protocol i al 
responsable del Gabinet Local d’Informació.
32
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
 Planificar, dirigir i coordinar les actuacions pròpies del Grup, d’acord amb els 
criteris establerts pel Comitè Municipal d’Emergències i el Director del PPCM.
 Fer el seguiment de l’evolució de la situació i de les conseqüències més 
immediates.
 Informar en temps real al Director Tècnic del Protocol directament o a través del 
CECOPAL.
 Coordinar les seves actuacions amb els altres grups locals d’actuació, si s’escau, a 
través del CECOPAL.
 Avaluar la informació i establir les possibles conseqüències en quant a la 
vulnerabilitat de les persones i en les infraestructures.
 Proposar i aprovar si s’escau, mesures extraordinàries de caire estratègic que 
repercuteixin sobre el global de la ciutat.
 Realitzar el seguiment de les mesures aprovades en el PES, de les mesures 
proposades per l’Ajuntament, així com d’aquelles mesures extraordinàries que es 
puguin aprovar, per tal de minimitzar els efectes en cada escenari de sequera.
 Tenir especial cura dels clients sensibles i dels que també veurien afectada 
considerablement les seves activitats (hospitals, escoles, zoo, edificis públics, 
etc.).
 Estar en contacte amb els responsables de les empreses participants en l’execució 
de les actuacions proposades en cas de sequera, per valorar la continuïtat i, si cal, 
l’augment o anul·lacions de les accions.
 Dur la coordinació entre els agents implicats en la gestió de l’aigua (ACA, AMB, 
ABEMGCIA i ATLL).
 Requerir comunicació per part dels agents implicats en el subministrament  
d’aigua potable, per tal que vagin informant de les seves incidències i conseqüents 
afectacions del servei d’abastament d’aigua potable a la ciutat (ACA, AMB, 
ABEMGCIA i ATLL).
 Notificar a l’Observatori de Sequera, òrgan de l’ACA, del seguiment i activació dels 
diferents escenaris de Sequera del PES.
4.4. CENTRES DE COORDINACIÓ
4.4.1. Centres de Recepció d’Alarmes (CRA)
Els Centres Receptors d’Alarmes (CRA) són els llocs on s’ubica la infraestructura o 
servei amb capacitat de resposta les 24 hores del dia, destinats especialment a rebre 
qualsevol tipus d’alarma.
Funcions:
 Rebre la notificació de l'alarma (i transmetre-la a MASU si no és el CRA receptor).
 Notificar la situació de l’alarma i transmetre-la segons el protocol establert.
 Notificar les situacions reals als serveis implicats: GUB, bombers, sanitaris, etc.
 Posar en marxa els avisos d’activació del Protocol.
 Informar-se en els primers moments, de la marxa de l’emergència.
Localització:
 CRA Grup Local Logístic Tècnic:
Central d’Operacions de Medi Ambient i Serveis Urbans
 c/ Torrent de l’Olla 218-220. Tel.: 932914146-47-49-50 
33
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
Telf. Urgències: 932379214 / Fax: 932914154
 CRA Grup Local d’Intervenció: Bombers (SPEIS)
c/ Lleida, 28. Tel.: 080 / 9331 6371 / Fax: 933126359
 CRA Grup Local d’Ordre:
c/ Lleida, 28. Tel.: 092 / 93 312 63 00 / Fax: 933126360
 CRA Grup Local Sanitari: SEM- Sala Barcelona
c/ Lleida, 28. Tel.: 933038121 / 112 / Fax: 935519992
 CRA Grup Local Logístic Social:
c/ Llacuna, 25. Tel.: 900814080 / Fax: 900814050
 Sala Conjunta de Comandament:
c/ Lleida, 28. Tel.: 933126322-23 / Fax: 933126360
 Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT):
Passeig de Sant Joan, 45. Tel.: 935517285 / Fax: 935517286
 Grup Local Especial de Risc (BCASA):
c/ Acer 16. Tel.: 932896800 / 629771625 / Fax: 932230233
 Gabinet Local d’Informació:
Av. Diagonal 240. Tel.: 932914592
4.4.2 Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL)
És el centre de coordinació municipal, que realitza les accions determinades pel 
Director del PPCM i/o Director Tècnic del Protocol. Des d'aquí es dirigeix i es 
coordinen les actuacions dels diversos serveis relacionats amb el Protocol.
Ubicació habitual: Sala Conjunta de Comandament
c/ Lleida, 28 Telf.: 93 312 63 22/23 / Fax: 93 312 63 60
Funcions:
 Comptar amb el Protocol d’actuació
 Notificar als grups operatius i al CECAT l'activació i la desactivació del Protocol, en 
fase d’emergència, a través del Gabinet Local d’Informació.
 Facilitar la informació a la població del municipi, amb els mitjans oportuns, segons 
les circumstàncies del risc i l’evolució de la situació de l'emergència, mitjançant el 
Gabinet Local d’Informació.
 Mobilitzar i assegurar la transmissió de la informació i les ordres als grups 
operatius municipals decidides per la direcció del Protocol, així com activar els 
mitjans i recursos municipals necessaris.
 Canalitzar l'ordre de l'autoritat de protecció civil municipal de prestació de serveis 
personals i la requisa, la intervenció o l’ocupació temporal i transitòria dels béns 
necessaris per afrontar les situacions d'emergència.
 Donar suport als mitjans d'emergències, de seguretat i als serveis especialitzats 
aliens que intervinguin en el municipi sota l'estructura del PPCM-Protocol per 
Situació de Sequera activat.
 Mantenir contacte directe amb el CECAT.
4.4.3 Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT)
És el Centre d’Emergències de Catalunya, on s’ubica el Director i el Consell Assessor del 
PROCICAT.
34
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
Adreça Passeig de Sant Joan ,45. (08009) Barcelona
Telèfon/Fax 93 551 72 85 / 93 551 72 86
Adreça electrònica cecat@gencat.cat
Funcions:
Les seves funcions, les regulen el Decret 246/1992, de 26 d’octubre, i la Llei 4/1997, 
de Protecció Civil, el decret 243/2007, d’estructura del Departament d’Interior, 
Relacions Institucionals i Participació i el Decret 320/2011 de 19 d’abril de 
reestructuració del Departament d’Interior (DOGC 5864).
5. OPERATIVITAT
La societat municipal gestora del cicle integral de l’aigua, Barcelona Cicle de l’Aigua, 
SA (en endavant BCASA), fa un seguiment dels indicadors d’ompliment/buidat dels 
embassaments que alimenten a la ciutat de Barcelona (reserves conjuntes 
embassament Ter-Llobregat), avaluant la tendència de traspassar els llindars 
definits, per tal d’estar preparat en l’assoliment dels diferents escenaris. A partir de 
l’escenari de Prealerta I, BCASA iniciarà reunions internes de seguiment de l’evolució 
dels embassaments.
Tanmateix, pels escenaris de Sequera a Barcelona que tenen correspondència amb el 
PES de l’ACA, es a dir (Prealerta I, Prealerta II, Alerta, Excepcionalitat, Emergència I, 
Emergència II i Emergència III), BCASA notificarà a l’Observatori de Sequera, òrgan 
de l’ACA, del seguiment i activació dels diferents escenaris de Sequera del PES.
5.1. PROCEDIMENTS D’ACTIVACIÓ
L’activació formal (en Fase d’Emergència) la realitza el Director del PPCM. El Director 
Tècnic del Protocol per Situació de Sequera podrà activar les fases que 
corresponguin, per raons operatives.
L’activació del PPCM podrà ser realitzada en Fase d’Alerta i Emergència en funció dels
criteris d’activació establerts. Veure els models d'activació i desactivació del Protocol 
per Situació de Sequera en l’apartat 5.2.
35
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
L’activació del Protocol per Situació de Sequera seguirà el següent procés:
Escenari de Prealerta i de Sequera a BCN
 L’ACA informa de l’entrada en escenari de Prealerta segons es defineix en el PES.
 Per a l’Ajuntament de Barcelona, implica l’entrada en escenari de Prealerta I de sequera, 
que no implica activació del PPCM.
 BCASA iniciarà reunions internes de seguiment de l’evolució dels embassaments Ter-
Llobregat i n’informarà al Director Tècnic del Protocol.
Escenari de Prealerta II de Sequera a BCN
 En cas d’assolir un escenari de Prealerta II de sequera (tendència en assolir un escenari 
d’Alerta en menys de 6 setmanes), BCASA elaborarà un informe pel Director Tècnic del 
Protocol.
 El Director Tècnic del Protocol, MASU, BCASA i el Gabinet Local d’Informació iniciaran les 
primeres reunions per vetllar pel compliment de les accions proposades en l’escenari de 
Prealerta II de Sequera a Barcelona, es prepararan per a una evolució cap a u n escenari 
posterior i n’informaran al responsables dels diferents grups operatius.
FASE ALERTA PPCM 
Escenari d’Alerta i Excepcionalitat de 
Sequera a BCN
 L’ACA informa de l’entrada en escenari d’Alerta PLA D’AVISOS PPCM
o Excepcionalitat de sequera.
 El Director Tècnic del Protocol avaluarà i  El Director Tècnic del Protocol 
constatarà la situació i determinarà l’activació ordena que es realitzi el Pla 
operativa del PPCM en fase d’Alerta. d’avisos.
 Activat en escenaris 
d’Emergència I o II, es 
convocarà als grups operatius
FASE EMERGÈNCIA PPCM  
al CECOPAL (sí/no) a criteri del 
Escenari d’Emergència de Sequera a BCN
Director Tècnic del Protocol.
 Activat en escenari 
 L’ACA informa de l’entrada en escenari 
d’Emergència III, seran 
d’Emergència (I, II o III) de sequera.
convocats tots els grups 
 El Director Tècnic del Protocol avaluarà i 
operatius al CECOPAL.
constatarà la situació i determinarà l’activació 
 El Director Tècnic del Protocol 
operativa del PPCM en fase d’Emergència.
 El Director Tècnic proposarà l’activació formal 
del PPCM al Director del PPCM (Alcalde/ssa).
Escenari de Recuperació de Sequera a BCN
 El pla de recuperació s’activa en funció de la gravetat dels danys causats i es mantindrà 
actiu mentre es realitzin les tasques que permetin el retorn a la normalitat.
Figura 5. Procés d’activació del Protocol per Situació de Sequera
36
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
5.2. MODELS D’ACTIVACIÓ I DESACTIVACIÓ DEL PROTOCOL
5.2.1. Models de declaració d’activació i desactivació
o FASES ALERTA PPCM
 Escenari d’Alerta de Sequera a Barcelona (sense convocatòria al CECOPAL)
 Escenari d’Excepcionalitat de Sequera a Barcelona (sense convocatòria al 
CECOPAL)
o FASE D’EMERGÈNCIA PPCM
 Escenari d’Emergència de Sequera a Barcelona:
− Emergència I i II  (convocatòria al CECOPAL a criteri del Director Tècnic 
del Protocol)
− Emergència III (amb convocatòria al CECOPAL)
37
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
DECLARACIÓ D'ACTIVACIÓ EN FASE D’ALERTA
PPCM - Protocol per Situació de Sequera
Vistos els esdeveniments i a tenor dels criteris que estableix el Pla de Protecció Civil 
Municipal a Barcelona, l’Alcalde/essa com a Director/a del Pla, ha declarat ACTIVAT
el Protocol per Situació de Sequera en Fase d’ALERTA (Escenari d’Alerta de 
Sequera a Barcelona).
En ús de les facultats conferides als Directors Tècnics dels Plans de Protecció Civil 
Municipals per la Normativa sobre emergències, aprovada pel Decret d'Alcaldia de 25 
d'Abril de 2007 que desenvolupa la Instrucció de Protecció Civil Municipal i en virtut 
de la situació de risc per sequera a la ciutat de Barcelona.
El director/a Tècnic COMUNICA al vostre grup actuant l’ACTIVACIÓ del Protocol 
per Situació de Sequera en fase d'ALERTA i demana la vostra participació d’acord 
amb el procediment.
Tingueu el vostre grup amatent.
El Director/a Tècnic del Pla
Director/a Cicle de l’Aigua de Barcelona
Barcelona, __ de _______ de 20__
PD: No respongueu aquest correu
Per qualsevol dubte o aclariment truqueu a la Central d’Operacions telf. 932914146 / 
47
38
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
DECLARACIÓ D'ACTIVACIÓ EN FASE D’ALERTA
PPCM - Protocol per Situació de Sequera
Vistos els esdeveniments i a tenor dels criteris que estableix el Pla de Protecció 
Civil Municipal a Barcelona, l’Alcalde/essa com a Director/a del Pla, ha declarat 
ACTIVAT el Protocol per Situació de Sequera en Fase d’ALERTA (Escenari 
d’Excepcionalitat de Sequera a Barcelona).
En ús de les facultats conferides als Directors Tècnics dels Plans de Protecció Civil 
Municipals per la Normativa sobre emergències, aprovada pel Decret d'Alcaldia de 
25 d'Abril de 2007 que desenvolupa la Instrucció de Protecció Civil Municipal i en 
virtut de la situació de risc per sequera a la ciutat de Barcelona.
El director/a Tècnic COMUNICA al vostre grup actuant l’ACTIVACIÓ del 
Protocol per Situació de Sequera en fase d'ALERTA i demana la vostra 
participació d’acord amb el procediment.
Tingueu el vostre grup amatent.
El Director/a Tècnic del Pla
Director/a Cicle de l’Aigua de Barcelona
Barcelona, __ de _______ de 20__
PD: No respongueu aquest correu
Per qualsevol dubte o aclariment truqueu a la Central d’Operacions telf. 
932914146 / 47
DECLARACIÓ DE DESACTIVACIÓ EN FASE D’ALERTA
39
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
PPCM - Protocol per Situació de Sequera
Vistos els esdeveniments i a tenor dels criteris que estableix el Pla de Protecció 
Civil Municipal a Barcelona, l’Alcalde/essa com a Director/a del Pla, ha declarat 
DESACTIVAT el Protocol per Situació de Sequera en Fase d’ALERTA.
En ús de les facultats conferides als Directors Tècnics dels Plans de Protecció Civil 
Municipals per la Normativa sobre emergències, aprovada pel Decret d'Alcaldia de 
25 d'Abril de 2007 que desenvolupa la Instrucció de Protecció Civil Municipal i en 
virtut de la situació de risc per sequera a la ciutat de Barcelona.
El director/a Tècnic COMUNICA al vostre grup actuant la DESACTIVACIÓ del 
Protocol per Situació de Sequera en fase d'ALERTA.
El Director/a Tècnic del Pla
Director/a Cicle de l’Aigua de Barcelona
Barcelona, __ de _______ de 20__
PD: No respongueu aquest correu
Per qualsevol dubte o aclariment truqueu a la Central d’Operacions telf. 
932914146 / 47
40
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
DECLARACIÓ D'ACTIVACIÓ EN FASE D’EMERGÈNCIA
PPCM - Protocol per Situació de Sequera
Vistos els esdeveniments i a tenor dels criteris que estableix el Pla de Protecció 
Civil Municipal a Barcelona, l’Alcalde/essa com a Director/a del Pla, ha declarat 
ACTIVAT el Protocol per Situació de Sequera en Fase d’EMERGÈNCIA 
(Escenari d’Emergència I de Sequera a Barcelona).
En ús de les facultats conferides als Directors Tècnics dels Plans de Protecció Civil 
Municipals per la Normativa sobre emergències, aprovada pel Decret d'Alcaldia de 
25 d'Abril de 2007 que desenvolupa la Instrucció de Protecció Civil Municipal i en 
virtut de la situació de risc per sequera a la ciutat de Barcelona.
El director/a Tècnic COMUNICA al vostre grup actuant l’ACTIVACIÓ del 
Protocol per Situació de Sequera en fase d'EMERGÈNCIA i demana la vostra 
participació d’acord amb el procediment.
Convocatòria als representats dels Grups Locals Operatius al CECOPAL ubicat a la 
Sala Conjunta de Comandament del c/ Lleida, 28:
       Sí
       No
Tingueu el vostre grup amatent.
El Director/a Tècnic del Pla
Director/a Cicle de l’Aigua de Barcelona
Barcelona, __ de _______ de 20__
PD: No respongueu aquest correu
Per qualsevol dubte o aclariment truqueu a la Central d’Operacions telf. 
932914146 / 47
41
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
DECLARACIÓ D'ACTIVACIÓ EN FASE D’EMERGÈNCIA
PPCM - Protocol per Situació de Sequera
Vistos els esdeveniments i a tenor dels criteris que estableix el Pla de Protecció 
Civil Municipal a Barcelona, l’Alcalde/essa com a Director/a del Pla, ha declarat 
ACTIVAT el Protocol per Situació de Sequera en Fase d’EMERGÈNCIA 
(Escenari d’Emergència II de Sequera a Barcelona).
En ús de les facultats conferides als Directors Tècnics dels Plans de Protecció Civil 
Municipals per la Normativa sobre emergències, aprovada pel Decret d'Alcaldia de 
25 d'Abril de 2007 que desenvolupa la Instrucció de Protecció Civil Municipal i en 
virtut de la situació de risc per sequera a la ciutat de Barcelona.
El director/a Tècnic COMUNICA al vostre grup actuant l’ACTIVACIÓ del 
Protocol per Situació de Sequera en fase d'EMERGÈNCIA i demana la vostra 
participació d’acord amb el procediment.
Convocatòria als representats dels Grups Locals Operatius al CECOPAL ubicat a la 
Sala Conjunta de Comandament del c/ Lleida, 28:
       Sí
       No
Tingueu el vostre grup amatent.
El Director/a Tècnic del Pla
Director/a Cicle de l’Aigua de Barcelona
Barcelona, __ de _______ de 20__
PD: No respongueu aquest correu
Per qualsevol dubte o aclariment truqueu a la Central d’Operacions telf. 
932914146 / 47
42
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
DECLARACIÓ D'ACTIVACIÓ EN FASE D’EMERGÈNCIA
PPCM - Protocol per Situació de Sequera
Vistos els esdeveniments i a tenor dels criteris que estableix el Pla de 
Protecció Civil Municipal a Barcelona, l’Alcalde/essa com a Director/a del Pla, 
ha declarat ACTIVAT el Protocol per Situació de Sequera en Fase 
d’EMERGÈNCIA (Escenari d’Emergència III de Sequera a Barcelona).
En ús de les facultats conferides als Directors Tècnics dels Plans de Protecció 
Civil Municipals per la Normativa sobre emergències, aprovada pel Decret 
d'Alcaldia de 25 d'Abril de 2007 que desenvolupa la Instrucció de Protecció 
Civil Municipal i en virtut de la situació de risc per sequera a la ciutat de 
Barcelona.
El director/a Tècnic COMUNICA al vostre grup actuant l’ACTIVACIÓ del 
Protocol per Situació de Sequera en fase d'EMERGÈNCIA i demana la 
vostra participació d’acord amb el procediment.
Es convoca als representats dels Grups Operatius al CECOPAL ubicat a la 
Sala Conjunta de Comandament del c/ Lleida, 28.
Tingueu el vostre grup amatent.
El Director/a Tècnic del Pla
Director/a Cicle de l’Aigua de Barcelona
Barcelona, __ de _______ de 20__
PD: No respongueu aquest correu
Per qualsevol dubte o aclariment truqueu a la Central d’Operacions telf. 
932914146 / 47
DECLARACIÓ DE DESACTIVACIÓ EN FASE D’EMERGÈNCIA
43
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
PPCM - Protocol per Situació de Sequera
Vistos els esdeveniments i a tenor dels criteris que estableix el Pla de Protecció 
Civil Municipal a Barcelona, l’Alcalde/essa com a Director/a del Pla, ha declarat 
DESACTIVAT el Protocol per Situació de Sequera en Fase d’EMERGÈNCIA.
En ús de les facultats conferides als Directors Tècnics dels Plans de Protecció Civil 
Municipals per la Normativa sobre emergències, aprovada pel Decret d'Alcaldia de 
25 d'Abril de 2007 que desenvolupa la Instrucció de Protecció Civil Municipal i en 
virtut de la situació de risc per sequera a la ciutat de Barcelona.
El director/a Tècnic COMUNICA al vostre grup actuant la DESACTIVACIÓ del 
Protocol per Situació de Sequera en fase d'EMERGÈNCIA.
El Director/a Tècnic del Pla
Director/a Cicle de l’Aigua de Barcelona
Barcelona, __ de _______ de 20__
PD: No respongueu aquest correu
Per qualsevol dubte o aclariment truqueu a la Central d’Operacions telf. 
932914146 / 47
ÒRGAN GESTOR 
DICTAMEN
GERÈNCIA D’ECOLOGIA URBANA                             
44
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
Vistos els esdeveniments i a tenor dels criteris que estableix el Protocol per 
Situació de Sequera del Pla de Protecció Civil Municipal, el Director/a 
Tècnic del Protocol, que sotasigna, eleva a l’Alcaldia la següent PROPOSTA DE 
RESOLUCIÓ:
DECLARAR situació d'emergència, en fase d'EMERGÈNCIA a la ciutat de 
Barcelona i donar compte a la Comissions afectades. 
Barcelona
EL DIRECTOR/A TÈCNIC DEL PROTOCOL PER SITUACIÓ DE SEQUERA
Director/a Cicle de l’Aigua de Barcelona, S.A.
L’ALCALDIA - PRESIDÈNCIA DECRET
En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'art. 13 de la Carta de 
Barcelona i en desenvolupament de la Normativa sobre emergències, 
aprovada pel Decret d'Alcaldia de 25 d'Abril de 2007 que desenvolupa la 
Instrucció de Protecció Civil Municipal, dono la meva conformitat a la 
precedent proposta i la converteixo en resolució.
Que es compleixi.
Barcelona
L'ALCALDE/ESSA
ÒRGAN GESTOR 
GERÈNCIA D’ECOLOGIA URBANA                             
45
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
L’ALCALDIA - PRESIDÈNCIA                        D   E C RET
En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'art. 13 de la Carta 
de Barcelona i en desenvolupament de la Normativa sobre emergències, 
aprovada pel Decret d'Alcaldia de 25 d'Abril de 2007 que desenvolupa la 
Instrucció de Protecció civil Municipal:
DECLARO DESACTIVAT el Protocol per Situació de Sequera del Pla 
de Protecció Civil Municipal.
Barcelona
L'ALCALDE/ESSA
46
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
5.2.1. Models de simulacre de declaració d’activació i desactivació
o FASES ALERTA PPCM
 Simulacre de declaració Escenari d’Alerta de Sequera a Barcelona (sense 
convocatòria al CECOPAL)
o FASE D’EMERGÈNCIA PPCM
 Escenari d’Emergència de Sequera a Barcelona:
− Simulacre de declaració Emergència I (convocatòria al CECOPAL a criteri 
del Director Tècnic del Protocol)
47
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
DECLARACIÓ D'ACTIVACIÓ EN FASE D’ALERTA
PPCM - Protocol per Situació de Sequera
Vistos els esdeveniments i a tenor dels criteris que estableix el Pla de Protecció 
Civil Municipal a Barcelona, l’Alcalde/essa com a Director/a del Pla, ha declarat 
ACTIVAT el Protocol per Situació de Sequera en Fase d’ALERTA (Escenari 
d’Alerta de Sequera a Barcelona).
En ús de les facultats conferides als Directors Tècnics dels Plans de Protecció Civil 
Municipals per la Normativa sobre emergències, aprovada pel Decret d'Alcaldia de 
25 d'Abril de 2007 que desenvolupa la Instrucció de Protecció Civil Municipal i en 
virtut de la situació de risc per sequera a la ciutat de Barcelona.
El director/a Tècnic COMUNICA al vostre grup actuant l’ACTIVACIÓ del 
Protocol per Situació de Sequera en fase d'ALERTA i demana la vostra 
participació d’acord amb el procediment.
Tingueu el vostre grup amatent.
El Director/a Tècnic del Pla
Director/a Cicle de l’Aigua de Barcelona
Barcelona, __ de _______ de 20__
PD: No respongueu aquest correu
Per qualsevol dubte o aclariment truqueu a la Central d’Operacions telf. 
932914146 / 47
DECLARACIÓ DE DESACTIVACIÓ EN FASE D’ALERTA
48
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
PPCM - Protocol per Situació de Sequera
Vistos els esdeveniments i a tenor dels criteris que estableix el Pla de Protecció 
Civil Municipal a Barcelona, l’Alcalde/essa com a Director/a del Pla, ha declarat 
DESACTIVAT el Protocol per Situació de Sequera en Fase d’ALERTA.
En ús de les facultats conferides als Directors Tècnics dels Plans de Protecció Civil 
Municipals per la Normativa sobre emergències, aprovada pel Decret d'Alcaldia de 
25 d'Abril de 2007 que desenvolupa la Instrucció de Protecció Civil Municipal i en 
virtut de la situació de risc per sequera a la ciutat de Barcelona.
El director/a Tècnic COMUNICA al vostre grup actuant la DESACTIVACIÓ del 
Protocol per Situació de Sequera en fase d'ALERTA.
El Director/a Tècnic del Pla
Director/a Cicle de l’Aigua de Barcelona, S.A.
Barcelona, __ de _______ de 20__
PD: No respongueu aquest correu
Per qualsevol dubte o aclariment truqueu a la Central d’Operacions telf. 
932914146 / 47
DECLARACIÓ D'ACTIVACIÓ EN FASE D’EMERGÈNCIA
PPCM - Protocol per Situació de Sequera
49
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
Vistos els esdeveniments i a tenor dels criteris que estableix el Pla de Protecció Civil 
Municipal a Barcelona, l’Alcalde/essa com a Director/a del Pla, ha declarat ACTIVAT
el Protocol per Situació de Sequera en Fase d’EMERGÈNCIA (Escenari 
d’Emergència I de Sequera a Barcelona).
En ús de les facultats conferides als Directors Tècnics dels Plans de Protecció Civil 
Municipals per la Normativa sobre emergències, aprovada pel Decret d'Alcaldia de 25 
d'Abril de 2007 que desenvolupa la Instrucció de Protecció Civil Municipal i en virtut 
de la situació de risc per sequera a la ciutat de Barcelona.
El director/a Tècnic COMUNICA al vostre grup actuant l’ACTIVACIÓ del Protocol 
per Situació de Sequera en fase d'EMERGÈNCIA i demana la vostra participació 
d’acord amb el procediment.
Convocatòria als representats dels Grups Locals Operatius al CECOPAL ubicat a la 
Sala Conjunta de Comandament del c/ Lleida, 28:
Sí
No
Tingueu el vostre grup amatent.
El Director/a Tècnic del Pla
Director/a Cicle de l’Aigua de Barcelona
Barcelona, __ de _______ de 20__
PD: No respongueu aquest correu
Per qualsevol dubte o aclariment truqueu a la Central d’Operacions telf. 932914146 / 
47
DECLARACIÓ DE DESACTIVACIÓ EN FASE D’EMERGÈNCIA
PPCM - Protocol per Situació de Sequera
50
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
Vistos els esdeveniments i a tenor dels criteris que estableix el Pla de Protecció Civil 
Municipal a Barcelona, l’Alcalde/essa com a Director/a del Pla, ha declarat 
DESACTIVAT el Protocol per Situació de Sequera en Fase d’EMERGÈNCIA.
En ús de les facultats conferides als Directors Tècnics dels Plans de Protecció Civil 
Municipals per la Normativa sobre emergències, aprovada pel Decret d'Alcaldia de 25 
d'Abril de 2007 que desenvolupa la Instrucció de Protecció Civil Municipal i en virtut 
de la situació de risc per sequera a la ciutat de Barcelona.
El director/a Tècnic COMUNICA al vostre grup actuant la DESACTIVACIÓ del 
Protocol per Situació de Sequera en fase d'EMERGÈNCIA.
El Director/a Tècnic del Pla
Director/a Cicle de l’Aigua de Barcelona
Barcelona, __ de _______ de 20__
PD: No respongueu aquest correu
Per qualsevol dubte o aclariment truqueu a la Central d’Operacions telf. 932914146 / 
47
5.2.2 Missatges SMS per activació i desactivació
ACTIVACIÓ:
ALERTA (Escenari d’Alerta de Sequera a Barcelona) sense convocatòria al CECOPAL:
51
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
“ACTIVAT EL PPCM EN FASE D’ALERTA DEL PROTOCOL PER SITUACIÓ DE SEQUERA 
(ESCENARI D’ALERTA DE SEQUERA A BARCELONA). TINGUEU EL VOSTRE GRUP OPERATIU 
AMATENT”
ALERTA (Escenari d’Excepcionalitat de Sequera a Barcelona) sense convocatòria al 
CECOPAL:
“ACTIVAT EL PPCM EN FASE D’ALERTA DEL PROTOCOL PER SITUACIÓ DE SEQUERA 
(ESCENARI D’EXCEPCIONALITAT DE SEQUERA A BARCELONA). TINGUEU EL VOSTRE GRUP 
OPERATIU AMATENT”
EMERGENCIA (Escenari d’Emergència I de Sequera a Barcelona) sense convocatòria al 
CECOPAL:  
“ACTIVAT EL PPCM EN FASE D’EMERGÈNCIA DEL PROTOCOL PER SITUACIÓ DE SEQUERA 
(ESCENARI D’EMERGÈNCIA I DE SEQUERA A BARCELONA). TINGUEU EL VOSTRE GRUP 
OPERATIU AMATENT”
EMERGENCIA (Escenari d’Emergència I de Sequera a Barcelona) amb convocatòria al 
CECOPAL:  
“ACTIVAT EL PPCM EN FASE D’EMERGÈNCIA DEL PROTOCOL PER SITUACIÓ DE SEQUERA 
(ESCENARI D’EMERGÈNCIA I DE SEQUERA A BARCELONA). SE US CONVOCA AL CECOPAL 
QUE ES CONSTITUEIX AL c/ LLEIDA 28”
EMERGENCIA (Escenari d’Emergència II de Sequera a Barcelona) sense convocatòria 
al CECOPAL:  
“ACTIVAT EL PPCM EN FASE D’EMERGÈNCIA DEL PROTOCOL PER SITUACIÓ DE SEQUERA 
(ESCENARI D’EMERGÈNCIA II DE SEQUERA A BARCELONA). TINGUEU EL VOSTRE GRUP 
OPERATIU AMATENT”
EMERGENCIA (Escenari d’Emergència II de Sequera a Barcelona) amb convocatòria al 
CECOPAL:  
“ACTIVAT EL PPCM EN FASE D’EMERGÈNCIA DEL PROTOCOL PER SITUACIÓ DE SEQUERA 
(ESCENARI D’EMERGÈNCIA II DE SEQUERA A BARCELONA). SE US CONVOCA AL CECOPAL 
QUE ES CONSTITUEIX AL c/ LLEIDA 28”
EMERGENCIA (Escenari d’Emergència III de Sequera a Barcelona) amb convocatòria 
al CECOPAL:  
“ACTIVAT EL PPCM EN FASE D’EMERGÈNCIA DEL PROTOCOL PER SITUACIÓ DE SEQUERA 
(ESCENARI D’EMERGÈNCIA III DE SEQUERA A BARCELONA). SE US CONVOCA AL CECOPAL 
QUE ES CONSTITUEIX AL c/ LLEIDA 28”
DESACTIVACIÓ:
ALERTA:
“DESACTIVAT EL PPCM EN FASE D’ALERTA DEL PROTOCOL PER SITUACIÓ DE SEQUERA”
EMERGENCIA: 
“DESACTIVAT EL PPCM EN FASE D’EMERGÈNCIA DEL PROTOCOL PER SITUACIÓ DE 
SEQUERA”
52
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
6. REGISTRE D’ACTUALITZACIONS I REVISIONS
Fita Data
Aprovació en la Comissió de Protecció Civil Municipal 14/12/2017
Aprovació definitiva del PROTOCOL en el Plenari del Consell Municipal 
Homologació del PROTOCOL en la reunió de la Comissió de Protecció Civil de 
Catalunya
53
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
7. DIRECTORI TELEFÒNIC
A considerar cada any quan es contractin les persones responsables.
Línia Extensió
Espai Responsable Mail
4ª Tinència d’Alcaldia EU Janet Sanz jsanzc@bcn.cat
ebadia@bcn.cat
Regidoria d’Aigua Eloi Badia
Gerència EU Jordi Campillo jcampillo@bcn.cat
Gerència Adjunta EU Jordi Ribas jribasv@bcn.cat
BCA,SA Enginyer de c_control.bcasa@bcn.cat
Guàrdia
Cristina Vila cvilaru@bcn.cat
Central d’Operacions centraloperacions@bcn.cat
Direcció de Serveis de M Teresa Peris mperisc@bcn.cat
Comunicació i Participació
Direcció de Serveis de Carles Vázquez cvazquez@bcn.cata
Neteja
Parcs i Jardins Carles Sellabona csellabona@bcn.cat
Institut Barcelona Esports Francesc Terrón fterron@bcn.cat
Direcció SPEIS Manuel Pardo mpardos@bcn.cat
Protecció Civil i Prevenció Joan Pedreny jpedreny@bcn.cat
SPEIS
Guàrdia Urbana Evelio Vazquez gu_scc@bcn.cat
gu_central_1@bcn.cat
gu_central_2@bcn.cat
gu_central_3@bcn.cat
evazquezs@bcn.cat
Direcció d’Acció Social Jordi Sanchez jsanchezma@bcn.cat
hpañella@aspb.cat
Direcció de Salut Ambiental Helena Pañella
SEM Sala Barcelona Fernando Garcia capsdetornbcn.sem@gencat.cat
CECAT cecat@gencat.cat
8. MESURES 
54
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
L’execució de les actuacions proposades en aquest apartat es duran a terme segons 
la situació de sequera que es doni a la ciutat. Aquestes es presenten per cadascun 
dels àmbits d’actuació, definint per fase del PPCM i per cada escenari de sequera de 
Barcelona, les accions a prendre. Per una banda, es defineixen accions de 
sensibilització i comunicació, i per altra banda, accions concretes per a l’estalvi 
d’aigua per aquells serveis o activitats que més consum d’aigua generen 
(abastament general, jardins i espais verds, fonts ornamentals, neteja urbana, 
neteja de vehicles i instal·lacions esportives i piscines). 
En l’annex 10 es fa un resum de consums d’aigua (potable i freàtica) en els 
diferents escenaris de sequera dels serveis d’àmbit municipal que depenen de Medi 
Ambient i Serveis Urbans, i es valora l’estalvi que suposaria l’aplicació de les 
actuacions proposades.
Per tal de veure l’evolució de les actuacions proposades respecte les que es van 
proposar al Pla d’Actuació Municipal per Risc de Sequera de 2007 (predecessor del 
present Protocol per Situació de Sequera), se’n fa una comparativa a l’annex 11.
Paral·lelament, els titulars d’abastament d’aigua en alta i distribució domiciliaria que 
prestin serveis a una població bàsica superior a 20.000 habitants, han de redactar el 
seu Pla de Contingència d’Abastament. En aquesta línia, l’AMB, en el seu àmbit 
d’actuació, aprovarà el Pla de Contingència per Sequera (que s’incorporarà com a 
annex 1 en el present Protocol), el qual inclourà el municipi de Barcelona. En el Pla 
de Contingència es definiran les mesures a aplicar per tal de reduir el consum i la 
demanda dels clients del servei d’aigua potable, definint actuacions a la xarxa per a
assegurar, en cas d’entrar en escenaris de sequera, el mínim contratemps en 
l’explotació i la màxima qualitat de l‘aigua, i que la reducció de la demanda sigui el 
més efectiva possible. Entre d’altres aspectes, es tenen en compte els clients 
sensibles, com per exemple el sector sanitari, o la xarxa d’hidrants de protecció 
contra incendis, en els que es preservarà una garantia de consum d’aigua.
55
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
8.1. SENSIBILITZACIÓ I COMUNICACIÓ
FASES ESCENARIS SEQUERA
ACTIVACIÓ BCN (llindars ACCIONS DE SENSIBILITZACIÓ I COMUNICACIÓ
PPCM entrada)
• Planificació de les campanyes de sensibilització a la 
ciutadania que es duran a terme en cas d’activació 
d’Alerta: Els recursos d’educació ambiental s’orientaran en 
assolir un màxim estalvi i eficiència en l’ús de l’aigua. 
Concretament es treballarà en dues línies:
- Accions de difusió de la necessitat d’estalvi i ús 
responsable en situació d’escassetat, a través de mitjans 
propis de l'Ajuntament (a través de TV local, publicacions 
municipals, web, etc.).
PREALERTA II - Col·laborar en difondre campanyes impulsades per 
(Tendència en assolir institucions implicades en la gestió de l'aigua a través 
-
210-270 hm3 en menys dels mitjans propis de l’Ajuntament.
de 6 setmanes) • Planificació de les campanyes de sensibilització 
específiques adreçades als grans consumidors d’aigua.
• Campanyes específiques de formació/informació internes a 
les diferents dependències o serveis municipals, així com 
als operadors que treballen per a l’Ajuntament, que poden 
veure’s afectats per les mesures aplicables en cadascun 
dels escenaris de sequera.
• Inici redacció del ban d’alcaldia pel cas d’activació de 
l’escenari d’Alerta.
• Aprovació del ban d’alcaldia en escenari d’alerta.
• Campanya de comunicació de l’estat d’alerta, amb 
missatge explicatiu de situació i mesures que s’estan duent 
a terme.
• Posta en marxa les campanyes de sensibilització.
ALERTA
3 • Posta en marxa les campanyes de comunicació adreçades (210-270 hm )
als consumidors que han de prendre mesures específiques.
• Intensificar les campanyes de formació/informació internes
• Inici redacció del ban d’alcaldia pel cas d’activació de la 
fase d’Excepcionalitat.
ALERTA
• Aprovació del ban d’alcaldia en escenari d’excepcionalitat.
• Campanya de comunicació de l’estat d’excepcionalitat amb 
missatge explicatiu de situació i mesures que s’estan duent 
a terme.
• Intensificar les campanyes de sensibilització.
EXCEPCIONALITAT • Intensificar les campanyes de comunicació adreçades als 
(145 hm3) consumidors que han de prendre mesures específiques.
• Intensificar encara més les campanyes de 
formació/informació internes.
• Inici redacció del ban d’alcaldia pel cas d’activació de 
l’escenari d’Emergència.
56
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
• Aprovació del ban d’alcaldia en escenari d’emergència.
• Campanyes de comunicació de l’estat d’emergència amb 
missatge explicatiu de situació i mesures que s’estan duent 
a terme.
• Aprofundiment en les campanyes de sensibilització.
• Aprofundiment en les campanyes de comunicació 
adreçades als consumidors que han de prendre mesures 
EMERGÈNCIA I, II i 
específiques.
III
EMERGÈNCIA • Comunicació directa de mesures i possibles afectacions als 
(100, 67 i 33 hm3 
clients sensibles.
respectivament)
• Estudiar la via de comunicació individualitzada a la població 
(per exemple: en cas de talls de subministrament 
diari/setmanal a la ciutat, cartells de porteria que informin 
de la mesura).
• Aprofundiment en les campanyes de formació/informació 
internes.
RECUPERACIÓ
- (Sortida Alerta: 240-300 
hm3)
Taula 5. Accions de sensibilització i comunicació en els diferents escenaris de sequera
8.2. ABASTAMENT GENERAL
FASES ESCENARIS 
ACTIVACIÓ SEQUERA BCN ACCIONS A ABASTAMENT GENERAL
7
PPCM (llindars entrada)
Requeriment als grans consumidors (consum superior a 7.000 
m3/any8) d’elaborar un “Pla d’ús eficient de l’aigua” per a:
PREALERTA II • En condicions habituals: ser més eficients en l’ús de l’aigua 
(Tendència en mitjançant la incorporació d’estratègies i mecanismes 
- assolir 210-270 d’estalvi.
hm3 en menys de • En condicions de sequera: prendre mesures per a reduir el 
6 setmanes) consum, almenys, en els mínims establerts en cadascun dels 
escenaris.
• Estalvi mínim respecte el consum habitual:
- Ús recreatiu que impliqui reg: reducció del 30% respecte 
el consum habitual.
- Ús domiciliari, comercial, industrial i altres usos 
recreatius: reducció del 5% respecte el consum habitual.
ALERTA
3 • Incrementar la freqüència de lectura de comptadors dels (210-270 hm )
abonats, especialment de grans consumidors, hotels, 
instal·lacions esportives, piscines, activitats recreatives, etc. 
• Augmentar el número de controls de la qualitat de l’aigua.
• Control de l’eficàcia de les mesures.
ALERTA
• Estalvi mínim respecte el consum habitual:
- Ús recreatiu que impliqui reg: reducció del 50% respecte 
el consum habitual.
- Ús domiciliari, comercial, industrial i altres usos 
EXCEPCIONALITAT
3 recreatius: reducció del 15% respecte el consum habitual(145 hm )
• Intensificar la freqüència de lectura de comptadors.
• Intensificar el número de controls de la qualitat de l’aigua.
• Intensificar el control de l’eficàcia de les mesures.
                                          
7 Proposta de mesures a confirmar en el Pla de contingència per Sequera de l’AMB en l’àmbit de Barcelona.
8 A efecte d’establir el límit de volum d’aigua de 7.000 m3 / any es considera el valor mitjà del volum dels darrers dos 
anys.
57
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
• Estalvi mínim respecte el consum habitual:
- Ús recreatiu que impliqui reg: resta prohibit l’ús de 
l’aigua.
- Ús domiciliari, comercial, industrial i altres usos 
recreatius: reducció del 25% respecte el consum habitual.
• Agilitzar els tràmits i el control de les reparacions i 
EMERGÈNCIA I, II actuacions a la xarxa d’aigua.
i III • Intensificar encara més la freqüència de lectura de 
EMERGÈNCIA
(100, 67 i 33 hm3 comptadors.
respectivament) • Intensificar encara més el número de controls de la qualitat 
de l’aigua.
• Control exhaustiu de l’eficàcia de les mesures mitjançant 
Guàrdia Urbana i inspectors de la via pública.
• Possibles talls de subministrament (tenint especial cura dels 
clients sensibles).
RECUPERACIÓ
• Identificació i avaluació de danys i perjudicis.
- (Sortida Alerta: 
3 • Establiment de mesures de recuperació.240-300 hm )
Taula 6. Accions a abastament general en els diferents escenaris de sequera
Nota: A l’efecte d’establir el límit de volum d’aigua de 7.000 m 3/any es considera el valor mitjà del 
volum dels darrers dos anys.
8.3. JARDINS I ESPAIS VERDS
FASES ESCENARIS 
ACTIVACIÓ SEQUERA BCN ACCIONS A JARDINS I ESPAIS VERDS
PPCM (llindars entrada)
PREALERTA II
(Tendència en 
• Planificació de les accions que s’hauran de dur a terme en 
- assolir 210-270 hm3
cas d’activació de l’Alerta.
en menys de 6 
setmanes)
• Es deixaran de fer tota mena de plantacions, tant de gespes, 
planta de temporada, arbustatge i arbrat. Només en espais 
públics, es podrà plantar aquells elements vegetals de 
reposició que ja es trobin en estoc (i ja s’estiguin regant en 
viver), destinats a zones que ja disposen de reg automàtic.
• El reg en jardins privats només es pot realitzar 2 dies a la 
setmana. En cas d’habitatges, aquells amb numeració parella 
podran regar els dimecres i els dissabtes, aquells amb 
numeració senar, els dijous i els diumenges.
• En qualsevol cas, el consum per al reg de la superfície verda, 
tant pública com privada, no haurà d’ésser superior a 450 
ALERTA
m3/ha/mes.
(210-270 hm3)
• Reg en horari de 20h a 8h. Llevat de possibles eventualitats 
ALERTA en espais públics, per tal d’afavorir un millor aprofitament de 
l’aigua.
• S’evitarà el reg en temps de pluja.
• En cas d’activació del Protocol d’actuació per alts nivell de 
contaminació atmosfèrica, s’admet l´ús d’aigua freàtica per 
al reg de parcs i places no asfaltats, en motiu de l’aplicació 
de les mesures contemplades en aquest, sempre sense 
superar la dotació màxima de 450 m3/ha/mes i sempre que 
a judici de l’ACA no suposi una reducció de la disponibilitat 
d’aigua per a l’abastament domiciliari.
• Resta prohibit l’ús d’aigua potable per al reg de jardins i 
EXCEPCIONALITAT zones verdes, tant públics com privats, excepte en els casos 
(145 hm3) següents (sempre sense superar la dotació màxima de 450 
m3/ha/mes, sempre que no sigui possible l’ús d’aigua 
58
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
procedent de recursos hídrics alternatius i sempre que a 
judici de l’ACA no suposi una reducció de la disponibilitat 
d’aigua per a l’abastament domiciliari):
- Reg de supervivència d’arbres o plantes. Aquest reg de 
supervivència s’haurà de realitzar preferentment 
mitjançant reg gota a gota o regadora i en horari 20h a 8h 
i amb la mínima quantitat d’aigua indispensable.
- Reg d’arbres catalogats (arbres d'interès local, arbres de 
memòria) i de jardins històrics, temàtics, emblemàtics o 
singulars, com ara els Jardins del Parc del Laberint (Jardí 
Museu), el Park Güell (Patrimoni de la UNESCO), Parc de la 
Ciutadella, Viver de Tres Pins, etc. (veure annex 3).
- Reg de l’arbrat viari plantat en els darrers tres darrers anys 
que disposi de reg per degoteig.
• El reg de gespa amb aigua potable resta prohibit, excepte en 
superfícies destinades a la pràctica federada de l’esport 
(veure accions específiques en instal·lacions esportives i 
piscines).
• Es permet el reg amb aigües de pluja recollides en teulades, 
aigües grises i amb aigües regenerades procedents de 
depuradora pública.
• En espais verds públics es permet el reg amb aigües 
freàtiques, sempre que a judici de l’ACA no suposi una 
reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament 
domiciliari.
• En cas d’activació del Protocol d’actuació per alts nivell de 
contaminació atmosfèrica, s’admet l´ús d’aigua freàtica per 
al reg de parcs i places no asfaltats, en motiu de l’aplicació 
de les mesures contemplades en aquest, sempre sense 
superar la dotació màxima de 450 m3/ha/mes i sempre que 
a judici de l’ACA no suposi una reducció de la disponibilitat 
d’aigua per a l’abastament domiciliari.
• Per al reg d’espais verd públics, s’incrementaran els recursos 
per a l’ús de tones de reg amb aigua freàtica o regenerada 
per arribar al màxim de zones verdes que en el moment de 
les restriccions només disposin d’aigua potable. Aquesta 
mesura implica:
- Increment de torns de reg mitjançant la contractació de 
personal extern.
- Increment del nombre de vehicles dedicats al reg 
mitjançant la instal·lació  de dipòsits d’aigua i equips de 
bombeig sobre furgonetes de les brigades de manteniment.
- Destinar temporalment tones de la direcció de Neteja al reg 
de l’arbrat viari.
• Els usos municipals que facin ús d’aigua procedent de 
recursos hídrics alternatius, han d’assenyalar l’origen de 
l’aigua, indicant clarament que es tracta d’aigua no potable.
• Resta prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones 
verdes, tant de caràcter públic com privat. 
• Excepcions:
- Només s’admet l’ús d’aigua procedent de recursos hídrics 
alternatius en espais públics per a reg quan es justifiqui per 
a la supervivència d’arbres catalogats (arbres d'interès 
EMERGÈNCIA I, II i local, arbres de memòria) i de jardins històrics, temàtics, 
III emblemàtics o singulars que per les seves característiques 
EMERGÈNCIA
(100, 67 i 33 hm3 requereixin d'una especial protecció (veure annex 3), així 
respectivament) com de l’arbrat viari plantat en els darrers tres darrers 
anys que disposi de reg per degoteig, i sempre que a judici 
de l’ACA no suposi una reducció de la disponibilitat d’aigua 
per a l’abastament domiciliari. I en qualsevol cas:
- En emergència I: Es prohibeix el reg de gespa.
- En emergència II: Es prohibeix el reg de gespa i 
vivaces.
59
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
- En emergència III: Es prohibeix el reg de gespa, vivaces 
i arbustos.
- En cas d’activació del Protocol d’actuació per alts nivell de 
contaminació atmosfèrica, s’admet l´ús de la mínima 
despesa d’aigua freàtica indispensable per al reg de parcs i 
places no asfaltats, en motiu de l’aplicació de les mesures 
contemplades en aquest, sempre sense superar la dotació 
màxima de 450 m3/ha/mes i sempre que a judici de l’ACA 
no suposi una reducció de la disponibilitat d’aigua per a 
l’abastament domiciliari.
RECUPERACIÓ
• Identificació i avaluació de danys i perjudicis.
- (Sortida Alerta: 240-
3 • Establiment de mesures de recuperació.300 hm )
Taula 7. Accions a jardins i espais verds en els diferents escenaris de sequera
8.4. FONTS ORNAMENTALS
ESCENARIS 
FASES 
SEQUERA
ACTIVACIÓ ACCIONS A FONTS ORNAMENTALS
BCN (llindars 
PPCM
entrada)
PREALERTA II • En fonts ornamentals de titularitat municipal, disminució del 
(Tendència en pla de buidatges i augment de la neteja superficial en 10%.
- assolir 210-270 • Planificació de les accions que s’hauran de dur a terme en 
hm3 en menys de 6 cas d’activació dels diferents escenaris de sequera.
setmanes)
• Resta prohibit l’ompliment total o parcial de fonts 
ornamentals i llacs artificials amb aigua potable.
• Amb la finalitat de protegir el vas de les fonts ornamentals, 
es permetrà l’ompliment d’aquestes amb la quantitat mínima 
indispensable d’aigua procedent de recursos hídrics 
alternatius per a la seva recirculació, sempre que a judici de 
l’ACA no suposi una reducció de la disponibilitat d’aigua per a 
l’abastament domiciliari.
• Aturada de brolladors de les fonts ornamentals de titularitat 
municipal que no disposen de connexió directa amb aigua 
procedent de recursos hídrics alternatius. A aquestes fonts, 
se’ls farà arribar l’aigua procedent de recursos hídrics 
alternatius amb vehicle cisterna.
• Com a única excepció, en llacs artificials que facin de suport 
ALERTA vital de vida aquàtica es permetrà el mínim ús d’aigua 
(210-270 hm3) potable imprescindible pel manteniment de la mateixa (i 
sempre que no sigui possible l’ús d’aigua procedent de 
recursos hídrics alternatius). En qualsevol cas s’estudiarà i es 
realitzarà, si és viable, el trasllat i/o la concentració de la 
vida aquàtica afectada a aquell entorn que n’asseguri la 
màxima supervivència amb el mínim consum d’aigua potable.
ALERTA
• Aturada total de brolladors de totes les fonts ornamentals.
• Amb la finalitat de protegir el vas de les fonts ornamentals, 
es permetrà l’ompliment d’aquestes amb la quantitat mínima 
indispensable d’aigua procedent de recursos hídrics 
alternatius per a la seva recirculació, sempre que a judici de 
EXCEPCIONALITAT l’ACA no suposi una reducció de la disponibilitat d’aigua per a 
(145 hm3) l’abastament domiciliari.
• Les fonts ornamentals municipals que no disposen de 
connexió amb la xarxa freàtica de la ciutat, se’ls farà arribar 
aigua procedent de recursos hídrics alternatius amb vehicle 
cisterna.
60
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
• Emergència I: Aturada total de l’ompliment de les fonts 
ornamentals. Conforme deixi d'haver nivell d'aigua a les fonts 
EMERGÈNCIA I, II i per recircular, s'hauran de buidar i protegir.
III • Emergència II: Continuen aturades totes les fonts 
EMERGÈNCIA
(100, 67 i 33 hm3 ornamentals.
respectivament) • Emergència III: Continuen aturades totes les fonts 
ornamentals.
RECUPERACIÓ • Identificació i avaluació de danys i perjudicis.
- (Sortida Alerta: • Establiment de mesures de recuperació.
240-300 hm3)
Taula 8. Accions a fonts en els diferents escenaris de sequera
8.5. NETEJA URBANA
ESCENARIS 
FASES 
SEQUERA
ACTIVACIÓ ACCIONS A NETEJA URBANA
BCN (llindars 
PPCM
entrada)
PREALERTA II
(Tendència en • Els operadors es prepararan per a una evolució cap a una 
- assolir 210-270 fase posterior, tant pel que respecta a la transformació dels 
hm3 en menys de 6 equips com a la revisió d’itineraris de neteja.
setmanes)
• Neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes i 
similars per part dels serveis municipals es realitzarà la 
neteja amb la mínima despesa d’aigua indispensable i 
prioritzant, quan sigui possible, l’ús d’aigua no procedent de 
la xarxa d’abastament d’aigua potable. En aquest sentit:
- Tots els equips amb vehicles cisterna (80%) carregaran 
només aigua freàtica.
- La resta d’equips (20%) podran mantenir la càrrega dels 
dipòsits amb aigua potable.
- Es revisaran els difusors de baix consum en tots els equips.
• Es prohibeix a particulars la neteja de carrers, paviments, 
ALERTA façanes, terrasses i similars utilitzant mànegues d’aigua o 
(210-270 hm3) altres sistemes que utilitzin una làmina d’aigua per 
arrossegar la brutícia. La prohibició no inclou la neteja amb 
pal de fregar, galleda i esponja o sistema d’alta pressió.
• Es prohibeix l’ús de l’aigua per a l’eliminació de pols i matèria 
en suspensió a l’aire.
• Com a excepció, en cas d’activació del Protocol d’actuació 
per alts nivell de contaminació atmosfèrica, s’admet l´ús de 
la mínima despesa d’aigua freàtica indispensable dels equips 
de baldeig per a la neteja de carrers, en motiu de l’aplicació 
de les mesures contemplades en aquest, sempre que a judici 
de l’ACA no suposi una reducció de la disponibilitat d’aigua 
per a l’abastament domiciliari
ALERTA • Es prohibeix la neteja amb aigua potable de carrers, 
clavegueram, paviments, façanes i similars, tant públics com 
particulars, excepte si la neteja és resultat d’un accident o 
d’un incendi, o bé existeix un risc sanitari o un risc a la 
seguretat viària. En aquestes circumstàncies, la neteja es 
EXCEPCIONALITAT farà amb el mínim d’aigua indispensable. S’exclou de la 
(145 hm3) prohibició la neteja d’aparadors i finestres amb galleda i 
esponja.
• Neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes i 
similars per part dels serveis municipals:
- Es pot emprar aigua no potable (regenerada o freàtica), 
sempre que a judici de l’ACA no suposi una reducció de la 
61
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
disponibilitat d’aigua per a l’abastament domiciliari.
- S’haurà d’assenyalar l’origen de l’aigua indicant clarament 
que es tracta d’aigua no potable.
• Com a excepció, en cas d’activació del Protocol d’actuació 
per alts nivell de contaminació atmosfèrica, s’admet l´ús de 
la mínima despesa d’aigua freàtica indispensable dels equips 
de baldeig per a la neteja de carrers, en motiu de l’aplicació 
de les mesures contemplades en aquest, sempre que a judici 
de l’ACA no suposi una reducció de la disponibilitat d’aigua 
per a l’abastament domiciliari
• Preparació dels itineraris per passar, si s’escau, a la fase 
d’emergència.
• Neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes i 
similars per part dels serveis municipals: Reducció dels 
equips de baldeig al mínim indispensable i només amb aigua 
no potable (regenerada o freàtica), sempre que a judici de 
l’ACA no suposi una reducció de la disponibilitat d’aigua per a 
EMERGÈNCIA I, II i 
l’abastament domiciliari. Com a excepció, en cas d’activació 
III
EMERGÈNCIA 3 del Protocol d’actuació per alts nivell de contaminació (100, 67 i 33 hm
atmosfèrica, no es realitzarà la reducció dels equips de 
respectivament)
baldeig que usin aigua no potable mentre duri l’episodi, en 
motiu de l’aplicació de les mesures contemplades en aquest, 
sempre que a judici de l’ACA no suposi una reducció de la 
disponibilitat d’aigua per a l’abastament domiciliari.
RECUPERACIÓ
• Identificació i avaluació de danys i perjudicis.
- (Sortida Alerta: 
• Establiment de mesures de recuperació.
240-300 hm3)
Taula 9. Accions a neteja urbana en els diferents escenaris de sequera
8.6. Neteja de vehicles
ESCENARIS 
FASES 
SEQUERA
ACTIVACIÓ ACCIONS A NETEJA DE VEHICLES
BCN (llindars 
PPCM
entrada)
PREALERTA II
(Tendència en assolir • Planificació de les accions que s’hauran de dur a terme en 
-
210-270 hm3 en menys cas d’activació de l’Alerta.
de 6 setmanes)
• La neteja de vehicles ha de realitzar-se en establiments 
comercials dedicats a aquesta activitat que compten amb 
sistemes de recirculació de l’aigua. Fora d’establiments 
comercials es permet únicament la neteja dels vidres, 
miralls, retrovisors, llums i plaques de matrícula mitjançant 
l’ús d’esponja i galleda.
• S’exclou d’aquesta prohibició la neteja de vehicles assignats 
a usos municipals (tones de reg, neteja urbana...) en els 
centres dels proveïdors sempre que es realitzi amb aigua 
no procedent de la xarxa d’abastament d’aigua potable, i 
ALERTA
3 que a judici de l’ACA no suposi una reducció de la (210-270 hm )
ALERTA disponibilitat d’aigua per a l’abastament domiciliari.
• Només es permet la neteja de vehicles amb aigua potable 
fora dels establiments comercials si és necessari per a 
mantenir la seguretat i salut de les persones i dels animals. 
Dintre d’aquesta categoria s’inclouen el vehicles de 
transport de menjar, transport d’animals (vius o morts), 
ambulàncies, vehicles mèdics i transport de medicaments, 
així com els vehicles de transport de residus. En qualsevol 
cas, la neteja es farà amb la mínima utilització d’aigua 
possible i prioritzant el consum d’aigua no potable.
EXCEPCIONALITAT • S’apliquen les mateixes restriccions que s’estableixen en 
(145 hm3) escenari d’alerta.
62
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
• Es prohibeix la neteja de qualsevol tipus de vehicle excepte 
EMERGÈNCIA I, II i 
que la neteja es realitzi a establiments comercials de neteja 
III
EMERGÈNCIA 3 de vehicles que compten amb sistemes de recirculació de (100, 67 i 33 hm
l’aigua.
respectivament)
RECUPERACIÓ
• Identificació i avaluació de danys i perjudicis.
- (Sortida Alerta: 240-
3 • Establiment de mesures de recuperació.300 hm )
Taula 10. Accions a neteja de vehicles en els diferents escenaris de sequera
8.7. INSTAL·LACIONS ESPORTIVES I PISCINES
FASES ESCENARIS SEQUERA
ACTIVACIÓ BCN (llindars ACCIONS A INSTAL·LACIONS ESPORTIVES I PISCINES
PPCM entrada)
PREALERTA II
(Tendència en assolir • Planificació de les accions que s’hauran de dur a terme en 
-
210-270 hm3 en menys cas d’activació de l’Alerta.
de 6 setmanes)
63
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
• El reg de camps esportius de gespa i d’altres superfícies 
esportives (com gespa artificial, sauló, terra, terra batuda, 
etc.) tant pública com privada, es realitzarà amb la mínima 
quantitat d’aigua potable, prioritzant el consum de 
recursos hídrics alternatius. En qualsevol cas, no haurà 
d’ésser superior a 450 m3/ha/mes, i s’efectuarà en horari 
de 20h a 8h. S’evitarà el reg en temps de pluja.
• La utilització d’aigua per l’ompliment de piscines queda 
limitada als casos següents:
- El reompliment parcial de piscines que disposin d’un 
sistema de recirculació de l’aigua, en les quantitats 
indispensables per reposar les pèrdues d’aigua per 
evaporació i neteja de filtres i per garantir la qualitat 
sanitària de l’aigua.
- El primer ompliment de piscines de nova construcció.
- En centres educatius, l’ompliment complert o parcial de 
piscines desmuntables de capacitat inferior a 500 litres 
destinades al bany d’infants.
- Aquestes limitacions no s’apliquen a les piscines d’aigua 
ALERTA
3 de mar que s’omplin i es buidin sense connexió a les (210-270 hm )
xarxes d’abastament i de sanejament públiques.
• Comprovació de reguladors: Es realitzarà una campanya 
de comprovació de reguladors d’aigua en les instal·lacions i 
del seu correcte funcionament, i en cas necessari, 
instal·lació o reemplaçament de nous.
• El reg amb aigua potable de camps esportius de gespa i 
d’altres superfícies esportives només es permet en 
superfícies destinades a la pràctica federada de l’esport, on 
ALERTA el reg es podrà mantenir en les quantitats mínimes 
necessàries, prioritzant l’ús de recursos hídrics alternatius, 
sense superar la dotació màxima de 450 m3/ha/mes i 
sempre que a judici de l’ACA no suposi una reducció de la 
disponibilitat d’aigua per a l’abastament domiciliari.
• La utilització d’aigua per l’ompliment de piscines queda 
limitada als casos següents:
- El reompliment parcial de piscines que disposin d’un 
sistema de recirculació de l’aigua, en les quantitats 
indispensables per garantir la qualitat sanitària de 
l’aigua.
- En centres educatius, l’ompliment complert o parcial de 
piscines desmuntables de capacitat inferior a 500 litres 
destinades al bany d’infants.
- Aquestes limitacions no s’apliquen a les piscines d’aigua 
de mar que s’omplin i es buidin sense connexió a les 
xarxes d’abastament i de sanejament públiques.
EXCEPCIONALITAT
(145 hm3) • Pla d’horaris:
- Instal·lacions esportives i piscines públiques: establir i 
aplicar de manera conjunta i consensuada un pla 
d’horaris per afavorir l’estalvi d’aigua.
- Instal·lacions esportives i piscines privades: negociar i 
aplicar de manera conjunta i consensuada un pla 
d’horaris per afavorir l’estalvi d’aigua.
64
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
12 de juny del 2018 CSV: 5d32-08e3-9b81-0e86
• Resta prohibit el reg de camps esportius de gespa i d’altres 
superfícies esportives.
EMERGÈNCIA I, II i III
• Resta prohibit l’ompliment total o parcial de qualsevol tipus 
EMERGÈNCIA (100, 67 i 33 hm3 
de piscina, excepte les d’aigua de mar que s’omplin i es 
respectivament)
buidin sense connexió a les xarxes d’abastament ni 
sanejament.
RECUPERACIÓ
• Identificació i avaluació de danys i perjudicis.
- (Sortida Alerta: 240-
3 • Establiment de mesures de recuperació.300 hm )
Taula 11. Accions instal·lacions esportives i piscines en els diferents escenaris de sequer
65
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007