pla mobilitat BAR urbana CEL ONA Desembre 2008 Continguts del PMU I. Presentació II. Introducció Objecte Àmbits territorial i temporal Antecedents: Internacionals, Europeus, Estatals, Catalans, Municipals III. Anàlisi i Diagnosi 1. El Territori 2. Dades bàsiques de mobilitat 3. La Mobilitat a Peu 4. La Mobilitat en Bicicleta 5. La Mobilitat en Transport Públic 6. La Mobilitat en Transport Privat 7. L´Accessibilitat a la Zona Franca 8. El Transport de Mercaderies 9. Seguretat Viària 2 10. Externalitats de la Mobilitat Continguts del PMU IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Prognosi de Creixement de la demanda Escenaris Tendencial i Ambiental V. Model de Mobilitat per a Barcelona Escenari Objectiu Eixos estratègics i jerarquia modal VI. Propostes d´Actuació VII. Observatori de la Mobilitat Indicadors de Seguiment VIII. Avaluació Ambiental Estratègica IX. Aprovació i Tramitació 3 I. Presentació El Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona representa una oportunitat per reflexionar sobre el model urbà, tot posant en interrelació diferents polítiques sectorials de mobilitat i cercant la compatibilitat entre elles. Es tracta, doncs, no només d’elaborar un context general que doti de coherència a les diferentes polítiques ja empreses per l’Ajuntament, sinó també de definir estratègies futures que estiguin en consonància amb un model global de mobilitat. El Pacte per la Mobilitat aglutina l’acció de participació entre l’Ajuntament i la societat civil a traves d’entitats, associacions i experts en temes de mobilitat. El Pacte promou la consulta i participació com a metodologia de treball i l’objectiu és definir, conjuntament, el model de mobilitat per a la ciutat de Barcelona amb criteris de sostenibilitat. És precisament en aquest context exposat,que l’Ajuntament de Barcelona redacta el present Pla de Mobilitat Urbana (PMU). 4 Procés Participatiu 5 II. Introducció 1. OBJECTE La figura dels PMU com a instrument de planificació de la mobilitat s’estableix en el marc de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat: els PMU són els documents bàsics per configurar les estratègies de mobilitat sostenible dels municipis de Catalunya. El contingut del PMU s’ha de adequar als criteris i orientacions establertes pel Pla Director de Mobilitat de llur àmbit, aplicació territorialitzada de les Directrius Nacionals de Mobilitat. El PMU que es presenta s’ha elaborat a partir de la realització d’una sèrie d’estudis instrumentals previs, encarregats per l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2005. 6 II. Introducció 2. ÀMBITS TERRITORIAL I TEMPORAL L’article 9.2 de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, disposa que L'àmbit territorial dels plans de mobilitat urbana és el del municipi o, amb l'acord corresponent dels ajuntaments afectats, el de diversos municipis amb un esquema de mobilitat interdependent, tant si integren una àrea urbana contínua com si no n'integren cap. Aquest PMU, tot i reconèixer les dinàmiques supramunicipals i metropolitanes que tenen lloc a la ciutat de Barcelona, té com a àmbit territorial únicament el terme municipal de la ciutat de Barcelona. El PMU de Barcelona té vigència durant el període 2006 – 2012. Malgrat això, el seu caràcter marcadament estratègic aconsella l’elaboració amb visió 2018. 7 II. Introducció 3. ANTECEDENTS - Àmbit internacional: Cimera de la Terra (1992), Carta d’Aalborg (1994), Protocol de Kyoto (1997) - Àmbit europeu: Llibre Blanc del Transport (2001), Estratègia temàtica sobre el medi ambient urbà (2004), Llibre Blanc de les Energies Renovables (1997), Llibre verd de la Lluita contra el soroll (1996, base de les Directives 2000/14/CE i 2002/49/CE), Directiva marc sobre la qualitat de l'aire (96/62/CE, ampliades per les Directives 1999/30/CE i 2000/69/CE), Transport and Environment Reporting Mechanism (TERM, informe anual de l’Agència Europea del Medi Ambient) 8 II. Introducció 3. ANTECEDENTS - Àmbit estatal: Plan Estratégico de Infraestructuras de Transporte (2004), Plan Nacional de Asignación de Derechos de Emisión 2005-2007, Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España – E4 (2004-2012), Ley de calidad del aire (esborrany, 2006), Ley 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente (transposició de la Directiva 42/2001/CE) - Àmbit català: Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat (DNM i PDM de la RMB), Pla de l’Energia (2005), Decret 466/2004, Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006), Decret 226/2006, de declaració de zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric - Àmbit municipal: Pacte per la mobilitat (1998), Pla de Millora Energètica de Barcelona (2002), Agenda 21 Local (2002), Carta Municipal de Barcelona (2006) 9 III. Anàlisi i Diagnosi 1. EL TERRITORI Barcelona i l´Entorn Metropolità Dinàmiques Demogràfiques i Socioeconòmiques  Població  Piràmide d´Edats  Estructura Econòmica  Habitatge  Motorització  Localització de Llocs Generadors de desplaçaments Projectes de Transformació Urbana a BCN 10 III. Anàlisi i Diagnosi 1. EL TERRITORI Barcelona i l´Entorn Metropolità Àmbits MUNICIPIS POBLACIÓ SUPERFÍCIE DENSITAT 20056 (Km2) (hab/Km2) Barcelona 1 1.610.559.63.00275 101 15.836 EMT* 17 1.014.149.36.91856 233 5.134 Resta RMB 146 1.416.948.60.09149 2.911 681 RMB 164 4.41.1747.01.81080 3.244 1.470 11 *No inclou Barcelona III. Anàlisi i Diagnosi 1. EL TERRITORI Barcelona i l´Entorn Metropolità Evolució de la població en el període 1981 - 1999 Població 2006 Evolució de la població en el període 1999 - 2006 Llocs de treball 2006 1999-2006 12 III. Anàlisi i Diagnosi 1. EL TERRITORI Dinàmiques demogràfiques i socioeconòmiques dels districtes de la ciutat 1999-2006 13 III. Anàlisi i Diagnosi 1. EL TERRITORI Dinàmiques demogràfiques i socioeconòmiques dels districtes de la ciutat 2006 2006 2006 14 III. Anàlisi i Diagnosi 1. EL TERRITORI Dinàmiques demogràfiques i socioeconòmiques dels districtes de la ciutat 2006 2006 15 III. Anàlisi i Diagnosi Índex d’envelliment (2005): 1. EL TERRITORI [Població>65/Població<15]*100 % Homes % Dones De 80 a 84 de 70 a 74 De 60 a 64 De 50 a 54 De 40 a 44 De 30 a 34 De 20 a 24 De 10 a 14 De 0 a 4 5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5 Piràmide d’edats (2005) Índex de motorització (2005) 600 500 400 300 200 100 0 e a ll pl cuï rts i a e j as i ó tíd t o r is u r V am n C rv rà c e na r ar r a t d M ta x oEi M es e G i B n t iu s- L S G u u A n C t - G o nt Sa an rià - rta N Sa S o Sa r H 16 Motos Turismes III. Anàlisi i Diagnosi 01 Poligon Zona d'Activitats Logístiques Barcelona 03 Poligon Parc Logístic. SEAT Sant Cugat del Vallès 12 04 Poligon Nou Barri de la Marina 1. EL TERRITORI 1212 05 Poligon Gran Via de Barcelona23 23 07 Poligon Can Batlló 08 Poligon Sants Estació i Entorn 24 24 13 13 09 Poligon BCN Portal del Coneixement 13 11 Poligon Vall d'Hebron 26 26 12 Poligon Vallbona 11 11 25 25 11 11 15 13 Poligon Trinitat 1515 14 Poligon Sagrera 14 15 Poligon Bon Pastor 14 16 11 161111 16 17 17 16 Poligon Torrent Estadella-Verneda BCN 14 2020 18 Poligon Poblenou- 22@ - Diagonal Mar 19 Poligon BCN 2004: Àrea FORUM Sant Adrià de Besòs 21 Poligon Barceloneta 20 20 22 Poligon Port Vell: Nova Bocana 18 18 19 19 18 19 18 18 18 18 18 1818 1818 18 1818 23 Àmbit Glòries 18 18 181818 38 38 39 39 2121 40 21 40 3535 09 09 21212109 08 08 41 41 10 10 08 34 34 42 3636 42 37 37 3434 22 3333 07 2222 3434 07073333 33 33 05 43 4343 43 05 05 33 33 06 06 05 04 05 04 0443 43 Projectes de 44 44 transformació 03 03 03 31 31 urbana a 01 01 01 Barcelona 17 2929 02 02 III. Anàlisi i Diagnosi Coneixements Aeronàutica 1. EL TERRITORI 1 Superordinador MareNostrum 25 Parc aerospacial de Viladecans2 Parc mediterrani de la tecnologia 26 Centre tecnològic de l'aeronàutica i l'espai de Catalunya 3 Campus interuniversitari del Besòs 4 Laboratori de llums de sincrotró Promoció econòmica 5 Citilab de Can suris 27 Ampliació recinte firal Gran Via M2 6 Parc alimentari de torribera 28 City Metropolitana 7* Plataforma Barcelona Coneixement, Innovació i Creixement 29 Districte 22@ 8* Projecte pilot de districte escolar 30* Seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions 9 Parc arqueològic mines prehistòriques de Gavà 31 Parc de negocis de Viladecans Infrastructures Logística 10 Línia d'alta velocitat 32 Ampliació Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) 11 Nova línia de ferrocarril el Papiol-Mollet 33 Ampliació Parc logístic Zona Franca 12 FERRMED (línia fèrria d'amplada internacional) 34 Port sec 13 Pla Director Port de Barcelona. Ampliació Sud 14 Accessibilitat a la plataforma logística del Delta del Llobregat Urbanisme, habitatge i cohesió social 15 Ampliació aeroport 35 Nova Ciutat de la Justícia 16 Implantació nou model de gestió aeroport 36 Façana Marítima de Badalona 17 Línia 9 metro i perllongament línia 2 37 Pla de transformació del Barri de la Mina 38 Pla integral Collblanc-La Torrassa Promoció de sectors estratègics 39 Intervenció integral en els barris de la Serra d'en Mena Quinaris 40 Pla d'Actuació de Sant Cosme 18 Parc Barcelona Mèdia 19 Projecte Imagina Sostenibilitat i medi ambient 20* El sector quinari, model de desenvolupament econòmic 41 Planta biològica de la depuradora del Besòs Biorregió 42 Estudi d'un model de gestió integrada de les zones agrícoles 21 Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i forestals de les muntanyes del Baix Llobregat 22 Biocampus (UAB) 23 Ampliació del Parc Científic de Barcelona (UB) 24* BioRegió catalana * Projecte d'àmbit metropolità sense ubicació específica Coneixements Aeronàutica 1 Superordinador MareNostrum 25 Parc aerospacial de Viladecans 2 Parc mediterrani de la tecnologia 26 Centre tecnològic de l'aeronàutica i l'espai de Catalunya 3 Campus interuniversitari del Besòs 4 Laboratori de llums de sincrotró Promoció econòmica 5 Citilab de Can suris 27 Ampliació recinte firal Gran Via M2 6 Parc alimentari de torribera 28 City Metropolitana 7* Plataforma Barcelona Coneixement, Innovació i Creixement 29 Districte 22@ 8* Projecte pilot de districte escolar 30* Seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions 9 Parc arqueològic mines prehistòriques de Gavà 31 Parc de negocis de Viladecans Infrastructures Logística 10 Línia d'alta velocitat 32 Ampliació Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) 11 Nova línia de ferrocarril el Papiol-Mollet 33 Ampliació Parc logístic Zona Franca 12 FERRMED (línia fèrria d'amplada internacional) 34 Port sec 13 Pla Director Port de Barcelona. Ampliació Sud 14 Accessibilitat a la plataforma logística del Delta del Llobregat Urbanisme, habitatge i cohesió social 15 Ampliació aeroport 35 Nova Ciutat de la Justícia 16 Implantació nou model de gestió aeroport 36 Façana Marítima de Badalona 17 Línia 9 metro i perllongament línia 2 37 Pla de transformació del Barri de la Mina 38 Pla integral Collblanc-La Torrassa Promoció de sectors estratègics 39 Intervenció integral en els barris de la Serra d'en Mena Quinaris 40 Pla d'Actuació de Sant Cosme 18 Parc Barcelona Mèdia 19 Projecte Imagina Sostenibilitat i medi ambient 20* El sector quinari, model de desenvolupament econòmic 41 Planta biològica de la depuradora del Besòs Biorregió 42 Estudi d'un model de gestió integrada de les zones agrícoles 21 Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i forestals de les muntanyes del Baix Llobregat 22 Biocampus (UAB) 23 Ampliació del Parc Científic de Barcelona (UB) 24* BioRegió catalana * Projecte d'àmbit metropolità sense ubicació específica Projectes de transformació urbana a la RMB 18 III. Anàlisi i Diagnosi 2. DADES BÀSIQUES DE MOBILITAT Fonts:  Enquesta de Mobilitat Obligada (1981 – 2001*)  Enquesta de Mobilitat Quotidiana (1996 i 2006)  Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (2003 – 2006) * Any de la darrera EMO. Es substitueix per l’EMQ 19 III. Anàlisi i Diagnosi 2. DADES BÀSIQUES DE MOBILITAT Evolució de la mobilitat generada Font: EMO Destinacions dels residents de Barcelona ciutat Font: EMO 1.600.000 100% 1.500.000 90% 1.467.200 1.400.000 1.344.900 1.340.800 80% 1.249.800 1.300.000 1.232.700 70% 1.221.900 1.200.000 60% 1.187.700 1.100.000 1.148.500 50% 1.000.000 981.200 40% 986.400 900.000 939.200 959.000 30%904.300 800.000 888.400 20% 815.800 700.000 10% 600.000 0% 1976 1981 1986 1991 1996 2001 2006 1981 1986 1991 1996 2001 Barcelona ciutat Barcelonès RMB (Sense Barcelonès) Barcelona Barcelonès Resta de la RMB Resta de Catalunya Repartiment modal dels desplaçaments realitzats a Barcelona Distribució modal en Distribució modal en 100% 19% desplaçaments interns desplaçaments de connexió90% 22% 28% 32% 30% A peu o en bici 80% 70% 17% 2%18% Transport privat 60% 23% 23% 29% 50% 22% 23%21% 40% 19% 18% Transport A peu o en bici14% 30% públic 47% 52% 20% 42% 39% 30% Transport 30% 27% 27% Transport privat 10% públic 0% 46% 1981 1986 1991 1996 2001 A peu Autobús Ferrocarril Vehicle privat Font: EMO Font: Elaboració Doymo 2006 20 III. Anàlisi i Diagnosi 3. LA MOBILITAT A PEU  Demanda: 46% desplaçaments interns a peu (EMEF 2006)  Compliment Pla d’Accessibilitat 1996 – 2006  Actuacions en curs: Zones 30, zones de vianants, senyalització informativa. 21 III. Anàlisi i Diagnosi 3. LA MOBILITAT A PEU Fortaleses Demanda: Condicions favorables per fomentar els El 31% del total del nombre d’etapes que es desplaçaments a peu com el principal produeixen diàriament a la ciutat de mode de transport a l’interior de la ciutat. Barcelona es produeixen a peu i en bicicleta Ciutat densa i compacta: té una important Però si s’analitzen només els concentració de les diferents tipologies desplaçaments interns, aquesta xifra d’activitats en un mateix espai (habitatge, augmenta fins el 46%. comerç, oficines, etc.), satisfent les Actuacions municipals: necessitats dels ciutadans en un àmbit més Creació de zones per a vianants, carrers reduït. de prioritat invertida i zones 30. A més, Clima suau i mediterrani, amb 17,3 ºC de també es treballa en l’ampliació de voreres, temperatura mitjana anual i 74 dies de pluja senyalització per a vianants o totes les a l’any de mitjana. mesures relacionades per garantir Orografia de la ciutat variada però amb l’accessibilitat, entre d’altres. zones pràcticament planes, accessibles per S’estan posant en marxa diversos plans de a desplaçar-se a peu. mobilitat en alguns districtes, com Gràcia i Ciutat Vella, que valoren els espais públics i en reconeixen les mancances per als vianants, tot corregint-les. 22 III. Anàlisi i Diagnosi 3. LA MOBILITAT A PEU Seguretat: Oportunitats de Els vianants es veuen implicats en una millora part important dels accidents que es donen a la ciutat de Barcelona (sobre el 15%). Aquest percentatge augmenta molt en alguns intervals d’edats: El 40% dels menors de 16 anys implicats en accidents Cohabitació amb altres usos i activitats: eren vianants, i quan parlem de majors de Obres, terrasses, etc. La via pública, i 59 anys el percentatge arriba pràcticament concretament les voreres admeten una gran al 50%. diversitat d’activitats, algunes de les quals poden afectar el confort del vianant. 23 III. Anàlisi i Diagnosi 4. LA MOBILITAT EN BICI INTENSITAT MEDIA DIARIA (DIES FEINERS), ANY 1996 1.000 500 300 100 50 INTENSITAT MEDIA DIARIA (DIES FEINERS), ANY 2003 1.000 500 300 100 50  Demanda: augment de pràcticament el 50% entre 2004 i 2006. Es calcula un nombre d’usuaris diari de 40.000 aproximadament, amb un parc de 210.000 bicicletes (2006)  Infraestructura: 128 km carril bici, 14.100 places aparcament en superfEvíolucciói dels K mi d e 1carri.l b1ici a6 Bar2celo naen 140,0 soterrani, en augment 120,0 100,0 80,0 Evolució dels km de 60,0 carril bici 40,0 20,0 0,0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 any  Òrgan de participació: Comissió Cívica 24 kms III. Anàlisi i Diagnosi 4. LA MOBILITAT EN BICI BICING La bicicleta pública a Barcelona  Posada en marxa durant l’any 2007  Característiques a gener de 2008  194 estacions  100.000 abonats  3.000 bicicletes  28.000 desplaçaments diaris (30% del total en bicicleta)  Previsió de creixement pel 2008: extensió a tots els districtes (6.000 bicicletes i 400 estacions) 25 III. Anàlisi i Diagnosi 4. LA MOBILITAT EN BICI Fortaleses I Demanda: El nombre d’usuaris de la bicicleta per mobilitat obligada és el que mostra l’increment més notable. Entre els anys 2004 i 2006 hi ha un augment aproximat del 50%. És el mode de transport que creix més Infraestructura: ràpidament en nombre d’usuaris, amb L’any 2006 es compta amb 128 km de creixements sostinguts als darrers anys. carril bici. L’evolució del nombre de quilòmetres en els darrers anys ha estat regular. Barcelona compta (dades 2007) amb 14.100 places d’aparcament públiques per bicicletes en superfície i 1.162 reserves d’aparcament subterrani als aparcaments de BSM i SABA. 26 III. Anàlisi i Diagnosi 4. LA MOBILITAT EN BICI Fortaleses II Participació ciutadana: L’Ajuntament de Barcelona ha creat la Comissió Cívica de la Bicicleta, un òrgan municipal de participació que engloba més de 40 persones i entitats representatives del sector de la bicicleta. La Comissió s’estructura en diversos grups de treball. La Comissió ha obtingut l’adhesió de Promoció: l’Ajuntament a la Xarxa de Ciutats Ciclistes Es realitzen anualment una gran varietat (1995), l’adopció de la Declaració de campanyes, actes de participació d’Amsterdam sobre els drets dels ciclistes ciutadana, edició de pamflets, trobades, (2001), la convocatòria d’un Pla Estratègic congressos, etc. de la Bicicleta (2002) i l’elaboració de manuals tècnics sobre els carrils bici a Barcelona. 27 III. Anàlisi i Diagnosi 4. LA MOBILITAT EN BICI Oportunitats de Seguretat: millora Gran fragilitat. A causa de la desproporció de pes i volum davant dels vehicles de motor i per la falta de protecció de l’usuari, l’exposició és màxima en cas d’accident. Disseny de la via pública: Espai viari no adaptat. Les dimensions de Manca de tradició: la calçada, les cruïlles, l’espai La ciutat de Barcelona no té una tradició d’estacionament i la senyalització està d’utilització de la bicicleta en els seus projectada, en la seva major part, abans de desplaçaments quotidians, i no té la sorgir l’actual protagonisme de la bici. simbologia d’estatus que pot tenir el vehicle motoritzat. Robatoris Els robatoris de bicicletes actuen com a element dissuassori en l’ús habitual d’aquest mode de transport. 28 III. Anàlisi i Diagnosi 5. MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC  Xarxa de Metro: FMB ha estat l’operador amb un major creixement durant els anys 2005-2006, amb un ritme de creixement del 2,4%. Quota de mercat de TPC: 51,5%, volum total l’any 2006 de 365 milions de viatges (dades d’ATM). Aquesta xifra inclou viatges de penetració o sortida a altres municipis amb presència de xarxa de metro.  Autobús: TB s’ha situat quasi al mateix ritme de creixement (3,8%) després d’haver experimentat èpoques fins i tot regressives els anys anteriors a la Integració Tarifària. Quota de mercat del 30,5% i un volum total de 207,7 milions de viatges al 2006 (segons ATM). Font: ALG a partir de dades de ATM 2004 29 III. Anàlisi i Diagnosi 5. MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC Taxis i parades 11.000 220 10.900 215 10.800 210 Taxis 10.700 205 Parades 10.600 200 districte parades places per parada vehicles / parada persones/parada 10.500 195 1 27,00 2,96 1,59 0,41 10.400 190 2 53,00 5,33 2,81 0,31 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 3 26,00 4,77 1,42 0,33 4 24,00 5,38 2,13 0,17 5 15,00 4,87 2,13 0,47 Taxis 6 16,00 3,86 1,71 0,93 7 9,00 5,11 1,78 0,11 • 10.481 taxis a Barcelona 8 11,00 4,40 1,20 0,30 9 12,00 3,91 0,89 0,00 10 24,00 5,09 1,65 0,17 • 217 parades a Barcelona total BCN 217,00 4,57 1,73 0,32 • Bon dimensionament de la flota de taxis, i del repartiment de parades i places (1 persona en espera/3 observacions) • Tercer operador en quant a pes dintre de la ciutat, quota de mercat del 12,7% Font: ALG a partir de dades del Servei Metropolità del Taxi 2005 30 Taxis Parades III. Anàlisi i Diagnosi 5. MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Segons dades d‘ATM per a 2006, es realitzen 31,2 milions de viatges* en la línea Barcelona-Vallés i 12,1 milions de viatges* en la línia Llobregat-Anoia. Això sumat representa una quota del 4,6% dels viatges. * Dades referides a tot l’àmbit del Sistema Tarifari Integrat  El Tramvia (Trambaix+Trambesòs) va aconseguir l’any 2006 un total 16,9 milions de viatges (segons dades ATM), el que representa el 8,9% del total. Font: ALG a partir de dades de ATM 2004 i del Servei Metropolità del Taxi 2004 31 III. Anàlisi i Diagnosi 5. MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC Cobertura de la xarxa de metro i carrils bus actuals 32 III. Anàlisi i Diagnosi 5. MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC Actuacions del PDI previstes a les xarxes de metro i tramvia, àmbit EMT 33 III. Anàlisi i Diagnosi 5. MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC Fortaleses L’autobús i el tramvia seran el transport per excel·lència de la gent gran i per als desplaçaments interns que no depassin els 20 minuts. Cal que a llarg termini, els TPC de Barcelona serveixin més als viatges pendulars per motiu de treball, gestions i La xarxa de Metro pràcticament serveix a visites dels residents en els municipis de les tota la ciutat. Les obres previstes en el PDI corones adjacents. 2001-2010 que estan en curs (L9, extensió de L2, L4, L5, i remodelació de les estacions més antigues per a dotar-les Per als modes en superfície el punt fort és d’accessibilitat universal) faran la xarxa més el clima i l’urbanisme de la ciutat. accessible i còmoda, especialment per a les PMR. 34 III. Anàlisi i Diagnosi 5. MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC Oportunitats de millora I Millorar la relació entre oferta i demanda en alguns punts de la xarxa de TPC, sobretot durant el període punta del matí. La qualitat del TPC de superfície, Saturació als vagons de les línies més bàsicament la velocitat comercial i la carregades (metro L1 i L5) entre les 8:30 i regularitat, ambdues exposades al conflicte les 9:30 del matí, sobre tot entre Sagrera i amb el vehicle privat. La millora que Diagonal en el cas de l’L5 i entre Sagrera i suposen els carrils bus no és encara Plaça Universitat per a l’L1. suficient. Manca disciplina per part dels conductors i motoristes, encara que amb el cotxe especial de vigilància es procura millorar aquest aspecte. 35 III. Anàlisi i Diagnosi 5. MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC Oportunitats de millora II Manquen actuacions per a la integració física de les xarxes. La integració tarifària va ser el primer pas per integrar les xarxes de transport públic. La fase següent fou la informació integrada, perseguida els últims anys per l’ATM amb resultats apreciables. Ara manca la darrera fase, la integració física de xarxes i intercanviadors. 36 III. Anàlisi i Diagnosi 6. LA MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT  Demanda: 24% de la mobilitat interna i 48% de la mobilitat de connexió  Sobre els 24,12 km de rondes circula el 19,5% del trànsit de la ciutat, és a dir, un total de 2.567.432 vehicles-km  La gestió del 21% de la longitud de carrers de Barcelona (la Xarxa Bàsica), permet donar servei al 68% del trànsit. 37 III. Anàlisi i Diagnosi 6. LA MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT Jerarquia de la xarxa viària 38 III. Anàlisi i Diagnosi 6. LA MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT 39 III. Anàlisi i Diagnosi 6. LA MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT EVOLUCIÓ DE L’OFERTA D’APARCAMENT 700.000 OFERTA D'APARCAMENT A LA CALÇADA(2006) 600.000 26% 200.000 4.000 180.000 10.780 500.000 29% 160.000 33.484 33% 400.000 140.000 10.277 40% 300.000 55% 120.000 31% 48% 100.000 200.000 25% 80.000 Altres reserves 137. 326 C/D 100.000 60.000 35% 36% 23% Àrea Verda19% 40.000 Àrea Blava 0 20.000 No regulat 1980 1991 1998 2004 (*) 0 ROTACIÓ RESIDENTS EN CALÇADA 1 (*) - A l'any 2004 l'àmbit inventariat comprèn el Polígon de la Zona Franca (ZRP 77) i els sectors entorn a la Ronda de Dalt (ZRLP 1L01,O 11C9, 1 2D0, 1'1E2, 1S44T, 16A7, C168I,O 169N, 16A6 iM 194E) NT OFERTA D'ESTACIONAMENT - S'inclou tots els pàrkings públics de la ciutat DE LES MOTOS (2005) DE MOTOCICLETES A LA CALÇADA 30.000 38.234 Il·legals 25.000 15% 20.000 17.759 15.000 10.000 Vorera legal Places 5.000 28% motos 3.390 0 57% 1998 2004 2006 40 Nombre de places Nombre de places Nombre de places III. Anàlisi i Diagnosi 6. LA MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT Fortaleses Oportunitats de millora Activitat econòmica i vehicle privat Les ocupacions mitjanes per cotxe i Encara que anualment es redueix l’espai vehicle de mercaderies són molt baixes, el viari en superfície destinat al vehicle privat que comporta un rendiment molt baix de l’activitat econòmica de la ciutat ha l’espai de calçada destinat al cotxe. crescut. Accidentalitat Parc mòbil L’increment dels desplaçaments en moto ha El percentatge de motos de la ciutat suposat un augment de l’accidentalitat. afavoreix l’optimització de l’espai destinat al vehicle privat. Ocupació de l’espai viari La popularització de motos a la ciutat provoca l’ocupació de zones destinades a altres usos, com les voreres. 41 III. Anàlisi i Diagnosi 7. L’ACCÉS A LA ZONA FRANCA  600 hectàrees. 285 empreses. 75.000 treballadors directes i 260.000 indirectes  70% treballadors en vehicle privat. 25% de la superfície total destinada a aparcament  L’oportunitat, L9 i L2 del metro: Noves estacions al polígon 42 III. Anàlisi i Diagnosi 8. DISTRIBUCIÓ URBANA MERCADERIES  Places de C/D: 10.780 (2006), augment del 50% des de l´any 2000 interns + externs 500000  Demanda: gairebé estable en 450000 400000 àmbit intern, creixent en 350000 300000 desplaçaments de connexió 250000 interns 200000 150000 LLOC D'ESTACIONAMENT 100000 DELS VEHICLES 50000 COMERCIALS (2005) 0 100% 1999 2000 2001 2002 2003 2004  Més d’un terç de l’aparcament Il·legal (35%) 75% de C/D es realitza de forma Places C/D >1h. (18%) irregular 50% 25% Places C/D <1h. (47%) 43 0% desplaçaments / dia III. Anàlisi i Diagnosi 8. DISTRIBUCIÓ URBANA MERCADERIES Fortaleses L’experiència en concertació La concentració del comerç Barcelona, gràcies al Pacte per la Mobilitat, La tendència del comerç barceloní a acumula una àmplia experiència de organitzar-se en àrees, centres o carrers col·laboració entre tots els agents implicats comercials simplifica les operatives de a la DUM. Aquesta sòlida base ha de servir distribució. I la tendència a treballar en per progressar en la millora concertada de xarxa (cadenes, franquícies, la distribució urbana. associacions...) facilita l’establiment d’operatives de distribució concertades. L’aplicació de les noves tecnologies i estratègies Increment de la capacitat L’èxit de sistemes innovadors com el carril L’establiment de durades màximes multiús demostren la important aportació d’estacionament a les places C/D i la que poden fer les noves tecnologies per implantació d’un sistema de vigilància millorar la DUM, en especial. exclusiu ha provocat un increment de Les operacions de C/D nocturna es troben capacitat en reduir-se el temps d’estada en període de prova. dels usuaris i l’ocupació per no autoritzats. Això ha permès reduir les operacions de Malla urbana de l’Eixample C/D il·legals de l’entorn, incrementant la Facilita les operacions de C/D en els seguretat viària i reduint les interferències 44 xamfrans amb el trànsit. III. Anàlisi i Diagnosi 8. DISTRIBUCIÓ URBANA MERCADERIES Oportunitats de millora La manca de disciplina L’entorn de la DUM es caracteritza per la Informació manca de disciplina: dels ciutadans en Falta informació actualitzada sobre les utilitzar les places reservades a la càrrega i característiques logístiques de la DUM i descàrrega, i de les empreses de transport sobre els seus requeriments. Aquest que no respecten l’operativa establerta. desconeixement s’accentua en el cas de les noves demandes de distribució física. La pressió per l’espai disponible Tot i les noves ordenances que puguin La creixent distribució domiciliària aprovar-se o les noves tecnologies que Les noves demandes de distribució, com puguin aplicar-se, l’espai urbà assignat a la ara la distribució domiciliària, impliquen una DUM seguirà sotmès a una forta pressió operativa més difusa en l’espai i el temps. des de diversos usos. 45 III. Anàlisi i Diagnosi 9. SEGURETAT VIÀRIA Vehicles involucrats: Atropellament 46 III. Anàlisi i Diagnosi 9. SEGURETAT VIÀRIA  Accidentalitat. Objectiu l’any 2010 de reduir el 50% de les víctimes respecte el 2000 47 III. Anàlisi i Diagnosi 9. SEGURETAT VIÀRIA  Accidentalitat. Punts de Risc 2007: Les actuacions en zones de concentració d’accidents van aconseguir reduir l’accidentalitat en un 16% en aquests punts 48 III. Anàlisi i Diagnosi 10. EXTERNALITATS  Contaminació Atmosfèrica El vehicle privat és el responsable del 92% de les emissions de NOx, el 99% de les de CO, el 98% de les de compostos orgànics volàtils i el 95% de les de CO2, dins l’àrea envoltada per les Rondes (PMEB). La recent aprovació del Decret 226/2006, de 23 de maig, declara zona de protecció especial de l'ambient atmosfèric diversos municipis de la RMB, entre ells Barcelona, per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules. El DMAH ha aprovat el plan d’actuació per millorar la qualitat de l’aire, amb diferents mesures sobre el trànsit. 49 III. Anàlisi i Diagnosi 10. EXTERNALITATS  Contaminació Atmosfèrica Canvi de tendència Compliment previst pel 2010 50 III. Anàlisi i Diagnosi 10. EXTERNALITATS  Efecte hivernacle: Convergència al Protocol de Kyoto Actualment la mobilitat de Barcelona ciutat genera un total de 1,91 milions de tones de CO2 anuals. Espanya, en trobar-se dins la ‘bombolla europea’, tenia permès d’augmentar les seves emissions de CO2 en un 15% entre els anys 2008 i 2012 respecte l’any 1990. L’any 2004 ja les havia augmentat en un 46%. Per tant, cal reduir les emissions actuals en un 27% per tal d’assolir els valors compromesos a Kyoto. L’aprovació l’any 2005 del Pla de l’Energia estableix la necessitat d’una reducció del 7,5% de les emissions de CO2 per part del sector dels transports a l’horitzó 2015. 51 III. Anàlisi i Diagnosi 10. EXTERNALITATS  Consum Energètic: El sector transports consumeix el 43% de l´energia de la ciutat. D´aquesta, el vehicle privat consumeix un 90% Distribució del consum energètic del sector transports a Barcelona Distribució del consum energètic a Barcelona Transport públic 9% Transport 42,80% Ús industrial 9,60% Ús comercial 19,70% Ús residencial 27,90% Vehicle privat 91% Font: PMEB El vehicle privat, poca eficiència: Per realitzar un 33% dels desplaçaments consumeix més del 90% de l’energia. El metro, el més eficient: Consumint un 3,86% de l’energia 52 realitza un 13% dels desplaçaments. III. Anàlisi i Diagnosi 10. EXTERNALITATS  Contaminació Acústica: els vehicles a motor generen el 80% del soroll  Sobrecostos en temps de desplaçament per congestió 1965 1986 2005 53 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Revisió de l'anàlisi 2000-2010 L’any 2000, per la preparació del PDI, s’estudien els escenaris de mobilitat previstos per al 2010 54 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Revisió de l'anàlisi 2000-2010 Resultats per al 2005 55 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Revisió de l'anàlisi 2000-2010 Resultats per al 2005: Bon ajust en desplaçaments totals 56 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Revisió de l'anàlisi 2000-2010 Resultats per al 2005: Els viatges de connexió creixen menys que l’esperat 57 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Revisió de l'anàlisi 2000-2010 Resultats per al 2005: Els viatges a peu augmenten molt més que l’esperat 58 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Revisió de l'anàlisi 2000-2010 Resultats per al 2005: Contenció dels modes privats 59 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur VOLUMS DE TRÀNSIT A LA CIUTAT DE BARCELONA 1965-2005 Grans increments ... 1965 1986 2005 60 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur VOLUMS DE TRÀNSIT A LA CIUTAT DE BARCELONA 1993-2005 ... increments continguts. 1993 2000 2005 61 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Escenari actual (2006) S’ha definit l’escenari de referència per l’any 2006, prenent-lo com a punt de partida. Per l’establiment del repartiment modal en aquest any s’ha suposat una continuïtat de la tendència de utilització de cada mode, similar a la del període 1998-2005, obtenint la distribució de viatges que es mostra a la taula següent. Mode Interns % Connexió % Total % Vehicle privat 1.026.667 23,1% 1.335.601 52,2% 2.362.268 33,8% Transport públic 1.314.000 29,6% 1.172.200 45,8% 2.486.200 35,6% A peu i en bici 2.094.208 47,2% 49.000 1,9% 2.143.208 30,7% 4.434.875 2.556.801 6.991.676 • Es realitzen 16.500.000 veh*km. • El 14% de la xarxa està en condicions de saturació superiors al 90%. 62 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Escenari actual (EMEF 2006) Al comparar les dades extretes de l’EMEF 06 amb l’estimació realitzada es detecten variacions petites (menys de 1%) que confirmen la bondat de la prognosi. Les dades es resumeixen a la taula següent: Mode Estimació % EMEF’06 % Vehicle privat 2.362.268 33,8% 2.294.809 32,6% Transport públic 2.486.200 35,6% 2.568.572 36,4% A peu i en bici 2.143.208 30,7% 2.182.369 31,0% TOTAL 6.991.676 7.045.750 63 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Escenari tendencial (2018) Es manté un augment de viatges a cada mode similar al dels últims sis anys. D’aquesta manera és previsible que a l’any 2018 es produeixin: Mode Interns % Connexió % Total % Vehicle privat 1.298.871 21,3% 1.647.457 47,1% 2.946.328 30,7% Transport públic 1.585.970 26,0% 1.774.553 50,7% 3.360.523 35,0% A peu i en bici 3.207.137 52,6% 75.040 2,1% 3.282.177 34,2% 6.091.978 3.497.050 9.589.028 Els 2.946.000 viatges en mode privat suposaran la realització de 20,8 milions de veh-km/dia a la xarxa de la ciutat. D’aquests, el 24,5% es realitzarien en condicions de saturació superior al 90% (13% el 2004) 64 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Escenari tendencial (2018) 12.000.000 10.000.000 8.000.000 34,2% A PEU i EN BICI 6.000.000 30,7% 35,0% TRANSPORT PÚBLIC 4.000.000 35,6% 2.000.000 30,7% VEHICLE PRIVAT 33,8% 0 2006 2018 Tendència 65 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Escenari A: Manteniment del nivell de servei de la xarxa (Pacte per a la Mobilitat) al 2018 S’ha construït un escenari objectiu en el que es planteja que el percentatge de xarxa saturada es mantingui similar a la de l’any de referència 2006. Per tant, caldrà que la totalitat de viatges de nova generació al període 2006-2018 siguin absorbits pels modes de transport col·lectiu i peu/bicicleta, i a més generar un transvasament de viatges del mode privat al públic d’aproximadament 525.000 viatges. Mode Interns % Connexió % Total % Vehicle privat 1.055.710 17,3% 1.363.714 39,0% 2.419.424 25,2% Transport públic 1.810.132 29,7% 2.054.835 58,8% 3.864.967 40,3% A peu i en bici 3.226.136 53,0% 78.501 2,2% 3.304.637 34,5% 6.091.978 3.497.050 9.589.028 En aquest cas és necessari que el mode privat es redueixi a una participació del 25% (17% dels viatges interns i 39% els de connexió) • Es realitzen 16.500.000 veh*km. • El 14% de la xarxa està en condicions 66 de saturació superiors al 90%. IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Escenari A: Manteniment del nivell de servei de la xarxa (Pacte per a la Mobilitat) al 2018 12.000.000 10.000.000 8.000.000 34,5% A PEU i EN BICI 6.000.000 30,7% 40,3% TRANSPORT PÚBLIC 4.000.000 35,6% 2.000.000 25,2% VEHICLE PRIVAT 33,8% 0 2006 2018 Escenari A 67 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Escenari B: Escenari Ambiental (Protocol de Kyoto i protecció de la qualitat de l’aire) al 2018 Per representar aquesta situació s’ha suposat una reducció combinada: • Del valor absolut de viatges o km realitzats pels vehicles privats a la ciutat • De les emissions individuals de cada vehicle derivades de l’inferior grau de congestió Mode Interns % Connexió % Total % Vehicle privat 889.705 14,6% 932.002 26,7% 1.821.707 19,0% Transport públic 1.963.166 32,2% 2.481.281 71,0% 4.444.447 46,3% A peu i en bici 3.239.106 53,2% 83.768 2,4% 3.322.874 34,7% 6.091.977 3.497.051 9.589.028 En aquest escenari es produirien 13,2 milions de veh-km, (un 20% menys que l’any 2006) i només un 9,4% de la xarxa es trobaria amb estats de saturació superiors al 90% Les inversions necessàries en transport col·lectiu pràcticament tripliquen les que preveu el PDI, i per tant, anirien més enllà del 2018. A més, el Contracte-Programa ha de poder cobrir els dèficits d’explotació derivats. 68 IV. Tendència de Creixement i Prognosi de Futur Escenari B: Escenari Ambiental (Protocol de Kyoto i protecció de la qualitat de l’aire) al 2018 12.000.000 10.000.000 8.000.000 34,7% A PEU i EN BICI 6.000.000 30,7% TRANSPORT PÚBLIC 4.000.000 46,3% 35,6% 2.000.000 VEHICLE PRIVAT 33,8% 19,0% 0 2006 2018 Escenari B 69 V. Model de Mobilitat Escenari Objectiu (2018): Manteniment del nivell de servei de la xarxa pràcticament als nivells actuals (2006) i compliment dels requeriments de l’escenari ambiental • Producció mitjana de 120g/km de CO2 en tota la flota de vehicles (l’objectiu de la Unió Europea és assolir el 2010 una mitjana d’emissions de CO2 de 120 g/km en turismes nous) • Augment de la quota de combustibles alternatius (la Directiva europea 2003/30/CE estableix una quota de biocarburants del 5,75%, per a tots els automòbils, l’any 2010) • Augment de l’ocupació mitjana del vehicle privat, d’1,2 a 1,4 persones/vehicle 70 V. Model de Mobilitat Escenari Objectiu (2018): Manteniment del nivell de servei de la xarxa per sota dels nivells actuals (2006) i compliment dels requeriments de l’escenari ambiental • L’increment en l’índex d’ocupació permet una tenue millora del nivell de servei, i per tant, del nivells de les emissions Mode Interns % Connexio % Total % Vehicle privat 1.129.720 18% 1.459.317 42% 2 .589.038 27,00% Transport public 1.706.514 28% 1.937.317 56% 3 .643.831 38,00% A peu i en bici 3.276.435 54% 79.725 2% 3 .356.160 35,00% TOTAL 6.112.669 100% 3.476.359 100% 9 .589.028 100,00%  15.500.000 veh*km => 6% inferiors als actuals  El 13% de la xarxa es troba en condicions de saturació superiors al 90% 71 V. Model de Mobilitat Escenari Objectiu (2018): Manteniment del nivell de servei de la xarxa pràcticament als nivells actuals (2006) i compliment dels requeriments de l’escenari ambiental • Més a peu i bici (+57%) • Més Transport Públic Col·lectiu (+46%) 3,8% anual acumulatiu • Vehicles Privats menys contaminants i més ocupats (-6%) El TPC en desplaçaments interns ha de créixer un 30% (392.514) ! El TPC en desplaçaments de connexió ha de créixer un 65% (765.117)  Propostes per a la revisió del PDI (ATM-2007)  Propostes per al Pla de Rodalies (Adif, RENFE, FGC)) 72 V. Model de Mobilitat  Càlcul d’emissions i de consum energètic (escenari futur 2018)  METODOLOGIA (simplificada, pendent publicació metodología ATM):  1- Estimació de les velocitats mitjanes de circulació Taula comparativa d'escenaris any 2018 any 2018 Pacte any 2012 any 2018 Saturació 2004 2006 any 2018 Kyoto Tendencial per a la Mobilitat Objectiu Objectiu Total veh x km (àrea Rondes) 16.002.545 16.686.628,0 20.800.000,0 16.500.000,0 13.200.000,0 15.737.325,6 15.500.000,0 Nombre de veh x km │ IS > 90% 2.074.757 2.369.882,0 5.105.680,0 2.242.708,7 1.240.871,0 2.159.406,0 2.106.786,9 % vehic. x km │ I S > 90% 13,00% 14,2% 24,5% 13,7% 9,4% 13,14% 12,9% Recorregut mitjà (km) 6,38 6,7 8,3 6,5 6,1 6,2 6,1 Velocitat mitjana (km/h) 30,1 29,5 21,5 29,6 32,4 27,5 27,8 Temps de viatge mitjà (minuts) 12,72 13,5 23,2 13,3 11,3 12,7 12,5 Velocitat de circulació (km/h) 35 35,0 35,0 35,0 35,0 35,0 35,0 Temps de circulació (minuts) 10,94 11,4 14,2 11,6 10,5 11,0 10,9 Temps aturat (minuts) 1,78 2,1 8,9 1,6 0,8 1,6 1,5 Nombre de parades 5,1 6,0 25,5 5,8 2,4 5,5 5,4 % de temps aturat 14% 16,0% 39,0% 12,0% 7,0% 12,2% 11,3% Parades / minut 0,4 0,4 1,1 0,4 0,2 0,4 0,4 Índex de confort (d'1 a 10) 1,8 1,4 0,2 1,7 6,3 1,6 1,6 73 Temps d'accés al centre de BCN 7,3 7,5 10,6 7,5 6,8 7,1 7,0 V. Model de Mobilitat  Càlcul d’emissions i de consum energètic (escenari futur 2018)  METODOLOGIA (simplificada, pendent publicació metodología ATM):  2- Hipòtesi de vehicle mitjà. Hipòtesi de vehicle mitjà (ponderació segons l'any) Escenaris 2006 2012 2018 Turisme (diesel / gasolina) Gasolina 37% 32% 25% Diesel 63% 68% 75% Classe de vehicle Antiguitat (any de matriculació): 1999 2005 2011 Cubicatge (litres) 1,7 1,7 1,7 EURO I per al Dièsel i EURO II per al de Benzina  EURO III per al Dièsel i EURO III per al de Benzina  EURO IV per al Dièsel i EURO IV per al de Benzina  1 Nota: Es té en compte el parc de vehicles de catalunya de l'any 2005 74 V. Model de Mobilitat  Càlcul d’emissions i de consum energètic (escenaris futurs 2012 i 2018)  RESULTATS:  Les emissions compleixen Kyoto (2018) i els requeriments de qualitat ambiental any 2018 any 2018 Pacte any 2012 any 2018 Emisions (tones diàries) 2004 2006 any 2018 Kyoto Tendencial per a la Mobilitat Objectiu Objectiu CO ~ Monòxid de Carboni 23,1 24,6 23,3 14,8 11,0 13,2 11,0 CO2 ~ Diòxid de Carboni 3.366,8 3.550,8 4.807,3 3.374,5 2.591,0 2.675,2 2.591,0 NOX ~ Òxids de nitrògen (NO+NO2) 6,6 7,0 5,7 4,1 3,2 4,0 3,8 SO2 ~ Diòxid de Sofre 2,9 3,0 4,7 3,3 2,5 3,1 3,1 FC ~ Consum de combustible 1.066,5 1.124,8 1.525,6 1.071,0 822,3 986,6 980,0 VOC ~ Compostos Orgànics Volàtils 2,2 2,3 2,8 1,7 1,3 1,7 1,6 PM ~ Partícules fines 2,4 2,6 2,0 1,4 1,0 1,3 1,3 Increment d'emisions de cada escenari respecte de 2004 CO ~ Monòxid de Carboni 6,11% 0,82% -36,06% -52,40% -43,02% -52,40% CO2 ~ Diòxid de Carboni 5,18% 42,79% 0,23% -23,04% -20,54% -23,04% NOX ~ Òxids de nitrògen (NO+NO2) 5,04% -13,16% -38,55% -51,35% -39,54% -42,28% SO2 ~ Diòxid de Sofre 5,10% 63,49% 15,71% -10,88% 8,39% 8,69% FC ~ Consum de combustible 5,18% 43,04% 0,41% -22,90% -7,50% -8,11% VOC ~ Compostos Orgànics Volàtils 6,08% 30,51% -23,23% -42,44% -19,75% -27,89% 75 PM ~ Partícules fines 5,51% -15,68% -43,57% -57,43% -48,04% -48,15% V. Model de Mobilitat  Compliment del PDM-RMB  Previsions del PDM-RMB recollides al PMU: Augmentar el pes del transport públic i no motoritzat de passatgers fins una proporció de 2/3 del total. (Objectiu PMU: 69,6%) Incrementar el transport públic fins el 34,31% del total. (Objectiu PMU: 36,5%) Reduir l’ús del vehicle privat a un 35,23 de la quota modal. (Objectiu PMU: 30,35%) Reduir el consum energètic de la mobilitat per habitant en un 7,5%. (Objectiu PMU: -7,50%) Disminuir un 48,08% les emissions de PM10. (Objectiu PMU: -48,04%) Disminuir un 39,54% les emissions de NOx. (Objectiu PMU: -39,54%) Disminuir un 20,5% les emissions de diòxid de carboni. (Objectiu PMU: -20,54%) Disminuir en un 25% les víctimes mortals per accidents a les carreteres. (Objectiu PMU: -25%) 76 V. Model de Mobilitat EIXOS ESTRATÈGICS: S2+E2  Mobilitat Segura: Reducció de l’accidentalitat  Mobilitat Sostenible: Reducció de les conseqüències ambientals de la mobilitat  Mobilitat Equitativa: Dret a la mobilitat  Mobilitat Eficient: Reducció de la mobilitat com a necessitat, optimitzant els recursos  S2+E2 = Més accessibilitat amb menys impacte (DNM) 77 V. Model de Mobilitat JERARQUIA MODAL 1. Vianants 2. Bicicletes 3. Transport Públic 4. Distribució Urbana de Mercaderies 5. Vehicle Privat 78 V. Model de Mobilitat  A partir de la descripció del model de mobilitat, s’intenta la seva caracterització amb l’assignació de valors objectiu a una bateria d’indicadors a complir l’any 2018  A fi d’avaluar el grau de compliment i possibilitar la implementació de mesures correctores, s’assignen valors per a l’any 2012  S’organitza la funció de l’Observatori de la Mobilitat com a instrument de seguiment i control dels objectius del PMU 79 VI. Propostes d’actuació OBJECTIUS AMBIENTALS Actuació 1. MOBILITAT SEGURA 1.1 Actuar sobre la conducta dels usuaris 1.1.1 Invertir en mesures de control de la velocitat i la seguretat X X X X X X 1.1.2 Promocionar campanyes de sensibilització i comunicació en matèria de seguretat viària X 1.1.3 Impulsar mesures per fomentar la conducció segura de les motocicletes i els ciclomotors: Millorar la seguretat dels X desplaçaments dels conductors d’aquests vehicles 1.1.4 Controlar rigorosament la invasió dels espais reservats per part d'usuaris no autoritzats a fi de prevenir la realització de maniobres sobtades: Dobles fileres, carrils bus i X X X X qualsevol tipus de reserves 1.1.5 Impulsar les activitats del Pacte per la Mobilitat com a òrgan participatiu de tots els actors involucrats en la mobilitat i com òrgan de referència a Europa. Potenciar el suport a les X víctimes i familiars d’accidentats de trànsit. 1.1.6 Participar en la posada en funcionament i implementació dels canvis legislatius necessaris per a la millora de l’eficàcia sancionadora en matèria de seguretat X viària. 1.1.7 Incidir en l’estricte compliment de l’obligació d’ús dels sistemes de protecció (casc, cinturó i sistemes de retenció X infantil i fomentar-ne l’ús. 1.1.8 Intensificar el nombre de campanyes de seguretat viària i controls d’alcoholèmia a la ciutat de Barcelona. X 1.2 Millorar les infraestructures i la gestió del trànsit 1.2.1 Elaborar un pla de pacificació progressiva del trànsit a la xarxa viària. Zones 30 com un mitjà per garantir la X X X X X X convivència entre tots els modes de desplaçament 1.2.2 Repartir de forma equitativa l’espai viari i millorar el disseny i la senyalització i dels carrers per moderar la velocitat i afavorir la bona convivència de tots els modes de X X X X X X desplaçament 1.2.3 Vigilar el compliment i informar dels drets i deures de vianants i ciclistes X X 1.2.4 Revisar les fases semafòriques de les cruïlles amb criteris que atorguin al vianant la possibilitat de creuar el carrer X amb seguretat i suficient comoditat 1.2.5 Invertir en mesures de millora de la seguretat en camins escolars. Publicar materials didàctics per tractar a les escoles la mobilitat dels infants. Fomentar l’educació viària als X infants i familiars. 1.2.6 Crear una xarxa bàsica d’itineraris per a vianants a Barcelona. X X 1.2.7 Impulsar mesures per fomentar la conducció segura dels v2r motoritzats i millorar la seguretat dels desplaçaments dels X conductors d’aquests vehicles 1.2.8 Utilitzar el Pla Municipal de Seguretat Viària com a eina clau de la gestió de la seguretat viària a partir de les X pautes del SCT. 1.3 Fer una recollida, una anàlisi i una divulgació acurada de les dades d’accidentalitat 1.3.1 Actuar intensivament amb les eines disponibles sobre els punts de risc d’accidents de trànsit a la ciutat X 1.3.2 Incorporar com a eina estàndard la reconstrucció 80 d’accidents en els comunicats de trànsit que elabora la X Guàrdia Urbana Minimitzar el consum d'energia Augmentar el consum d'energies renovables i energies "netes" Assolir els paràmetres legals en relació a la qualitat de l'aire Assolir els paràmetres legals en relació a la contaminació acústica Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle Reduir l'accidentalitat associada a la mobilitat Reduir i optimitzar l'ocupació de l'espai públic per part de vehicles privats de motor Minimitzar l'impacte ocasionat per la generació de residus VI. Propostes d’actuació OBJECTIUS AMBIENTALS Actuació 2. MOBILITAT SOSTENIBLE 2.1 Reduir l’efecte hivernacle (compliment Protocol de Kyoto ) 2.1.1 Augmentar i renovar la flota de vehicles de transport públic i oficials, amb vehicles més sostenibles. X 2.1.2 Controlar anualment l’evolució de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle provocats pel sector transports, tot avaluant X la situació de Barcelona ciutat respecte el protocol de Kyoto. 2.1.3 Avaluar els costos externs de la mobilitat. X 2.2 Reduir la contaminació atmosfèrica 2.2.1 Controlar anualment les emissions contaminants de vehicles (Nox i PM10). Verificar el compliment de la normativa X X X europea. 2.2.2 Fomentar que les empreses de transport posseeixin un Pla de Gestió Ambiental. X X 2.2.3 Considerar criteris ecològics en la renovació de la flota de vehicles municipals. X X X X 2.2.4 Fer campanyes de promoció de combustibles més eficients i nets per al transport privat i de mercaderies. X X 2.2.5 Implantar mesures de discriminació positiva pels vehicles més nets. X X 2.2.6 Consideració del concepte de "capacitat ambiental" en la planificació de la mobilitat a la ciutat X X X X X X 2.2.7 Aplicació del Pla d’Actuació de la Zona de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric. X X X X 2.2.8 Establiment de controls periòdics de les emissions als vehicles. X X 2.2.9 Disminució dels Veh*km dels serveis urbans. X X X X 2.3 Reduir la contaminació acústica 2.3.1 Invertir en mesures de control de la velocitat i atenuació del soroll. Controlar el soroll provocat per qualsevol X X vehicle de motor. 2.3.2 Invertir en mesures de control de la velocitat i atenuació del soroll. Fer servir preferentment paviment sonoreductor, X - molt especialment en els carrers de la xarxa bàsica 2.3.3 Actualitzar anualment el mapa de contaminació acústica de la ciutat i comparar-lo amb el de capacitat acústica X 81 Minimitzar el consum d'energia Augmentar el consum d'energies renovables i energies "netes" Assolir els paràmetres legals en relació a la qualitat de l'aire Assolir els paràmetres legals en relació a la contaminació acústica Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle Reduir l'accidentalitat associada a la mobilitat Reduir i optimitzar l'ocupació de l'espai públic per part de vehicles privats de motor Minimitzar l'impacte ocasionat per la generació de residus VI. Propostes d’actuació OBJECTIUS AMBIENTALS Actuació 3. MOBILITAT EQUITATIVA 3.1 Garantir un espai còmode per a la circulació de vianants i bicicletes 3.1.1 Millorar les condicions de la mobilitat dels vianants. Eliminar mobiliari urbà innecessari de les voreres. Oferir progressivament més places de motocicletes i ciclomotors a la X X calçada, a fi de tendir a la seva eliminació de les voreres. 3.1.2 Millorar les condicions de la mobilitat dels vianants. Organitzar i col·laborar en l’organització d’actes de promoció dels desplaçaments a peu. Promoure Barcelona com a X X referent internacional de la promoció dels desplaçaments a peu. 3.1.3 Millorar les condicions de la mobilitat de ciclistes. Potenciar la bicicleta com a transport habitual. Millorar i desenvolupar una xarxa ciclable directa, segura, contínua i X còmoda, que connecti tots els punts d’interès ciutadà amb els diferents barris. 3.1.4 Millorar les condicions de la mobilitat dels ciclistes. Augmentar l’oferta d’aparcament de bicicletes a la via pública. X 3.1.5 Millorar les condicions de la mobilitat de ciclistes. Proposar davant l’òrgan competent que s’inclogui en les llicències urbanístiques l’aparcament de bicicletes en edificis X públics i privats. 3.1.6 Impulsar una xarxa potent de bicicletes públiques a la ciutat (6.000 bicicletes i 400 estacions). Augmentar-ne els X d’usuaris. Impulsar un sistema de Bicing metropolità. 3.1.7 Campanyes de sensibilització sobre la bicicleta i els seus beneficis en salut i medi ambient. Organitzar i col·laborar en l’organització d’actes de promoció dels desplaçaments en bicicleta. Creació del grup internacional de ciutats amb X X X bicicletes públiques. Actualitzar la web de l’Ajuntament de Barcelona amb informació i promoció de la mobilitat en bicicleta. Consolidació de la Comissió Cívica de la Bicicleta. 3.1.8 Promoure la implantació d’un registre únic de bicicletes a nivell autonòmic i proposar que els ciclistes disposin d’una X X X assegurança de responsabilitat civil. 3.1.9 Reduir el nombre de places d’aparcament a la calçada per a turismes i augmentar les de fora de calçada. Continuar les polítiques de creació d’aparcaments a la ciutat. X X X X Promoure les iniciatives d’aparcament dissuasori en origen (park & ride). 3.1.10 Iniciar la revisió de la normativa urbanística que regula la construcció de les places d’aparcament de forma que es tendeixi a reduir o suprimir mínims i es tendeixi a regular X X X X màxims sobre determinats nivells, sempre segons l’ús de l’edifici. 3.2 Millorar l’accessibilitat de persones de mobilitat reduïda 3.2.1 Impulsar l’accessibilitat universal. Promoure el Pla de Millora d’Estacions. PDI MM03 i MM04: Millora d’estacions i X daptació a PMR. Millora de l’entorn de les parades d’autobús. 3.2.2 Incrementar els itineraris accessibles, introduïnt més semàfors amb senyalització acústica i informant X X adequadament els col·lectius interessats 3.3 Augmentar la seguretat i autonomia dels infants 82 3.3.1 Invertir en mesures de seguretat al voltant de parcs urbans i llocs d’esbarjo X X Minimitzar el consum d'energia Augmentar el consum d'energies renovables i energies "netes" Assolir els paràmetres legals en relació a la qualitat de l'aire Assolir els paràmetres legals en relació a la contaminació acústica Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle Reduir l'accidentalitat associada a la mobilitat Reduir i optimitzar l'ocupació de l'espai públic per part de vehicles privats de motor Minimitzar l'impacte ocasionat per la generació de residus VI. Propostes d’actuació OBJECTIUS AMBIENTALS Actuació 3.4 Garantir el dret a la mobilitat dels sectors que no disposen de vehicle privat (especialment joves i gent gran) o que no en volen fer un ús abusiu 3.4.1 Invertir en millores de la freqüència del transport públic en les zones menys servides, de nit i ampliació dels horaris de serveis. Impulsar el transport col·lectiu en superfície X X X a la Zona Franca. Potenciar la xarxa de bus nocturn. Millorar la velocitat comercial dels autobusos. 3.4.2 Prolongar i ampliar la xarxa de metro i tramvia a les zones de forta demanda sense cobertura ferroviària. Adequar la distribució de línies i parades. Millorar els punts de X X X transbordament. 3.4.3 Promoure una mobilitat no quotidiana que no depengui del vehicle privat X X X 3.4.4 Proveir espais per aparcament d'autocars turístics X X X 3.4.5 Promoure altres modes (transport per cable) i infraestructures (Ronda Verda) X X X 3.4.6 Implementar sistemes d’informació a l’usuari, tant en les parades, al propi servei en el cas del Metro, com abans X d’accedir-hi. 4. MOBILITAT EFICIENT 4.1 Reduir les distàncies que cal recórrer per accedir als diferents usos urbans 4.1.1 Regular òptimament l’espai destinat a l’estacionament de vehicles privats (turismes, motocicletes, ciclomotors, furgonetes), com a eina de gestió de la demanda de mobilitat. X Impulsar noves zones d’àrea verda. 4.1.2 Dissenyar noves estratègies i operatives per reduir l’impacte de la DUM. Incorporar avenços tecnològics i propostes de gestió innovadores. Promoure la col·laboració X X X X amb altres ciutats europees en la recerca de les millors pràctiques en l’àmbit de la DUM. 4.1.3 Potenciar la creació i gestió de terminals- intercanviadors d’autobusos interurbans. X 4.2 Optimitzar l'ús del vehicle privat 4.2.1 Institucionalitzar el car-pooling a la ciutat per tal d’augmentar l’ocupació mitjana dels vehicles i disminuir el X X X X nombre de vehicles en circulació 4.2.2 Prohibir la circulació, en circumstàncies determinades, de vehicles amb un sol conductor X X X X 4.3 Reduir el temps de desplaçament, especialment el de congestió 4.3.1 Impulsar els projectes, la construcció i la gestió dels carrils BUS-VAO. X X X X X 4.3.2 Augmentar la competitivitat del transport públic vers el privat. Impulsar mesures per donar una major prioritat al X X X X X X transport públic col·lectiu en superfície. 4.3.3 Potenciar la DUM nocturna i silenciosa, especialment en el ram de l’alimentació que tradicionalment suposa una X X distribució diària i molt atomitzada. 4.3.4 Desenvolupar el Pla de Renovació Semafòrica. X 4.3.5 Impulsar el pla de senyalització informativa per a 83 vianants i vehicles. X Minimitzar el consum d'energia Augmentar el consum d'energies renovables i energies "netes" Assolir els paràmetres legals en relació a la qualitat de l'aire Assolir els paràmetres legals en relació a la contaminació acústica Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle Reduir l'accidentalitat associada a la mobilitat Reduir i optimitzar l'ocupació de l'espai públic per part de vehicles privats de motor Minimitzar l'impacte ocasionat per la generació de residus VI. Propostes d’actuació 1. Per incrementar l’índex d’ocupació del vehicle privat - Implantar carrils BUS/VAO en els accessos a la ciutat: B-23, C-58, C-32, ... - Instaurar mesures de discriminació positiva: Rebaixes als peatges, exencions davant possibles restriccions (episodis d’elevada concentració de contaminants, ...) 2. Per incrementar la quota de mercat del transport públic de la mobilitat interna - PDI - Propostes per a la revisió del PDI 3. Per incrementar la quota de mercat del transport públic de la mobilitat de connexió - PDI - Propostes per a la revisió del PDI - Pla de Rodalies 84 VI. Propostes d’actuació Cobertura xarxa actual PDI 2001-2010 85 VI. Propostes d’actuació A Ripollet Propostes al PDI A Trinitat Vella/Can Zam Nous intercanviadors: Zona Universitaria i Glòries A Sant Joan Despí /Sant Feliu de Llobregat Modificat: A Gran Via de les Corts Catalanes A Sant Boi A Sant Boi A l’aeroport 86 VI. Propostes d’actuació Propostes al Pla de Rodalies 87 VII. Observatori de la Mobilitat 2000 2006 2012 INDICADORS DE MOBILITAT SEGURA 1 Longitud de la xarxa viària km 1281 1300 SCT Pacificació del trànsit % de carrers amb límit 30km/h o menys 2 50% 53% 56% SCTrespecte el total del viàri Carrers amb voreres d'amplada inferior a 1m longitud dels carrers amb voreres d'amplada 3 inferior a 1m respecte longitud total de la xarxa 44510 40000 SCT Interseccions semaforitzades nombre d'interseccions semaforitzades respecte 4 1398 1621 1750 SCTel total d'interseccions Rotondes Nombre de rotondes respecte el total 5 1% SCTd'interseccions no semaforitzades 6 Agents de policia/10.000 habitants 16 16 16 SCT 7 Controls alcoholèmia/1.000 habitants 10 50 70 SCT Controls de velocitat/1.000 habitants no hi ha 8 182 200 SCT dades Denúncies per infraccions en moviment (s/total 9 134495 202472 210000 SCTdenúncies) Recaptació de sancions (s/total sancions imposades) 10 90% SCT 11 Accidents amb víctimes/1.000 habitants 8 6 3 SCT Accidents amb víctimes / veh*km Nombre d’accidents amb víctimes/milió de 12 881 836 627 DNM PDMveh*km Accidents amb víctimes vianants i ciclistes Nombre d’accidents amb víctimes vianants i 14 1757 1947 1558ciclistes Accidents amb víctimes ciclistes Nombre d’accidents amb víctimes ciclistes no hi ha 15 386 350 dades 16 Accidents amb víctimes amb V2RM 6308* 6748 6500 17 Morts en accidents de trànsit Nombre de víctimes mortals/any 54 49 36 DNM PDM 18 Morts en accident de trànsit/10.000 habitants 0,24* 0,028 0,020 SCT 19 Morts en accident de trànsit/veh*km 0,24* 0,340 0,030 21 Atropellats/10000 habitants 11 9 7 SCT 22 S'han dut a terme campanyes de prevenció? si si SCT S'han dut a terme accions d'educació i formació 23 si si SCTviària? Nombre de PCA tractats per millorar la seguretat 24 SCTviària/any Nombre de TCA tractats per millorar la seguretat 25 SCTviària/any Velocitat de circulació dels vehicles privats 26 (automòbils) INDICADORS DE MOBILITAT SOSTENIBLE Passatgers en transport públic/any/habitants 27 707,9 904,3 SCT Consum energètic Reducció del consum energètic del sector 28 243 219 DNM TERM PDM(kg/hab) Antiguitat del parc mòbil de la flota d'autobusos Anys 29 6,7 6,0 TERMurbans Emissions contaminants: gasos efecte hivernacle Reducció tones CO2 equivalent actual respecte 30 1,37 1,2 DNM PDM1990 Emissions contaminants: soroll % població que viu en espais amb nivells sonors 31 45% 15% DNM PDMsuperiors a 65 dbA Superacions anuals dels nivells límit de NOx, SOx, Dies/any segons 32 45-77 TERMO3, partícules sòlides i CO normativa Percentatge de la flota municipal que utilitza 33 <5% 100%biocarburants. Ocupació de la xarxa viària Nombre de vehicles*km efectuats en un dia per 34 a cada quilòmetre de carril a la xarxa viària 9.100 10.504 10.179 DNM PDM bàsica (IMD mitjana per carril) Usuaris de TPI Usuaris diaris del sistema de transport públic 35 - - 40000individual (bicing) DNM: Directrius Nacionals de Mobilitat 88 TERM: Transport and Environment Reporting Mechanism, informe anual de l’Agència Europea del Medi Ambient PEIT: Plan Estratégico de Infraestructuras de Transporte VII. Observatori de la Mobilitat 2000 2006 2012 INDICADORS DE MOBILITAT EQUITATIVA Xarxa per a bicicletes respecte la xarxa viària total km vies accesibles per ciclistes/longitud total 1 8,4% 9,7% 33,0% PDMxarxa viaria Xarxa per a bicicletes per habitant Km vies accesibles per ciclistes/1000 habitants 2 68 79 195 DNM PDM Nombre d'aparcaments per a bicicletes a la via 3 7.696 25.000pública 4 Adaptació a PMR de les estacions de transport públic % estacions adaptades 5 METRO 37% 100% 6 TRAMVIA 100% 100% DNM PDM 7 FGC 79% 100% 8 RENFE 0% 100% 9 % estacions amb itinerari adaptat 100% 10 Adaptació a PMR del parc mòbil de transport públic % vehicles adaptats de superfície 11 BUS TMB 85% 100% DNM 12 TRAMVIA 100% 100% Quota transport intramunicipal en bicicleta Mobilitat quotidiana intramunicipal realitzada en 14 0,55% 0,74% 2,00% SCT PDMbicicleta (% respecte total viatges) Quota transport intramunicipal a peu i bicicleta Mobilitat quotidiana intramunicipal realitzada a 15 37% 47,2% 49,9% SCT PDMpeu i bicicleta (% respecte total viatges) Quota transport públic intramunicipal % mobilitat quotidiana intramunicipal realitzada 16 30,3% 34% SCT PDMen TP (% respecte total viatges) Quota transport públic intermunicipal % de la mobilitat quotidiana intermunicipal 17 41% 45,8% 47,8% DNM PDMrealitzada en TP (% respecte total viatges) Quota vehicle privat intramunicipal % mobilitat quotidiana intramunicipal realitzada 18 25% 23,1% 22,4% PDMen VP Quota vehicle privat intermunicipal % de la mobilitat quotidiana intermunicipal 19 realitzada en VP (% respecte total viatges) 64% 52,2% 50,2% DNM PDM Localització de l'aparcament Relació entre aparcament fora de calçada i total 21 73% 74% 78% 22 Places d'aparcament a la calçada 182.376 193.103 193.103 23 Places d'aparcament calçada i fora calçada 693.445 783.651 925.270 Població amb cobertura de TP de superfície % població amb parada bus en un radi < o igual 24 96% 99% PDM(autobús) a 250m Població amb cobertura de TP ferroviari % població amb: tramvia 400m; metro i FGC 25 86% 90% PDMurbà 500m; Renfe i FGC interurbà 800m Població amb integració tarifària % població resident a les zones amb integració 26 0% 100% 100% DNM Interval mitjà de pas per mode Minuts 27 BUS TMB 11' 10,30' 9' 28 TRAMVIA 7' 6' 29 RENFE 4,2' a 9,5' 4' a 6' PDM 30 FGC 2' a 6' 2' a 5' METRO 3'56'' a 3'24'' a 3'00'' a 31 4'58'' 4'37'' 3'22'' Intèrval mitjà de pas per mode en hora punta (7:00- Minuts 32 9:00) 33 BUS TMB 9'36'' 9'03'' 7'00'' 34 TRAMVIA 6' 4' PDM 35 RENFE 3' a 7,5' 3' a 5' FGC 2' a 5,5' 2' a 5' METRO 3'25'' a 2'32'' a 2'00'' a 36 DNM: Directrius Nacionals de Mobilitat 4'29'' 3'56'' 3'00'' 89 TERM: Transport and Environment Reporting Mechanism, informe anual de l’Agència Europea del Medi Ambient PEIT: Plan Estratégico de Infraestructuras de Transporte VII. Observatori de la Mobilitat 2000 2006 2012 37 INDICADORS DE MOBILITAT EFICIENT 38 Ocupació mitjana per vehicle Nombre mitjà d'ocupants per automòbil 1,12 1,14 1,20 TERM Espai al viari per a la distribució urbana de % operacions fora de la zona de càrrega i 36% 33% 20% DNM PDM mercaderies descàrrega (il·legals) Demanda de mobilitat de la població i creixement veh*km / PIB PEIT econòmic 39 Velocitat comercial del transport públic urbà de Velocitat mitjana en km/hora superfície DNM PDM BUS TMB 13,0 11,9 14,6 TRAMVIA 19,0 20,0 Costos externs de la mobilitat Es calcularà segons la metodologia 40 PDMestablerta per l'estudi que preveu el PMU Rati cotxes/motos de les places d'aparcament en 5,0 4,0 calçada 41 Índex de Motorització de Barcelona Turismes/1000 habitants 435 391 380 SCT DNM % de motocicletes respecte del parc de vehicles (Parc de motocicletes/parc de vehicles)*100 27,2% 45% 42 INDICADORS D'ENTORN Nivell d’autocontenció en els desplaçaments % viatges quotidians intramunicipals 43 86,9% 86,9% DNM PDMquotidians Evolució del PIB Increment (%) del Producte Interior Brut de 44 - 19,4% 30,6%Barcelona respecte del valor de l'any 2000 Evolució del preu de barril de petroli de referència Increment (%) del preu respecte del valor de 45 60 € 60 €(Brent) l'any 2000 DNM: Directrius Nacionals de Mobilitat 90 TERM: Transport and Environment Reporting Mechanism, informe anual de l’Agència Europea del Medi Ambient PEIT: Plan Estratégico de Infraestructuras de Transporte VIII. Avaluació Ambiental Estratègica  Cal donar compliment a la llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, d’Avaluació Ambiental Estratègica de Plans i Programes  L’Informe de Sostenibilitat Ambiental, que incorpora el contingut de l’art. 8 i annex I de la Llei, ha d’estar a exposició pública, conjuntament amb el PMU, durant 45 dies  Una vegada incorporades les al·legacions, es redacta el document d’AAE final: La Memòria Ambiental, que s’adjunta al PMU 91 IX. Aprovació i Tramitació Aprovació Inicial (abril 2008) Documentació necessària:  Projecte de PMU  Informe de Sostenibilitat Ambiental Informes Positius de:  Pacte per la Mobilitat (constituït com a Consell Territorial de la Mobilitat)  Autoritat del Transport Metropolità (DNM, PDM)  Informe Jurídic de Secretaria de l´Ajuntament, amb proposició d´aprovació inicial 92 IX. Aprovació i Tramitació Informació Pública  Incorporació d’al·legacions al PMU i a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental  Acord del DMAH respecte el procés d´Avaluació Ambiental Estratègica Aprovació Definitiva per part del Plenari (setembre 2008) 93