Butlletí informatiu
Núm. 44
Juny 2018
Exemplar gratuït
Parlem amb en Xavier Font i Castells, expert en bioinformàtica
i professor de botànica a la Universitat de Barcelona
EDITORIAL FLAIXOS
SUMARI Aquest juliol farà 25 anys de la constitució de l’Associ-
JARDÍ BOTÀNIC • Col·locació de faristols divulgatius 
 2 Editorial, per Pere Vives ació d’Amics del Jardí Botànic. Vint-i-cinc anys no són 
 3 Flaixos pocs, i més en els temps actuals, en què tot és efímer i la El mes de maig s’han instal·lat 32 faristols divulgatius nous al JBB. Són una se-
 4 Aprenguem botànica continuïtat de les entitats de voluntariat demana molta lecció i actualització dels antics cartells dels itineraris estacionals i dels faristols 
 6 Les plantes al·lòctones de Montjuïc
 8 Parlem amb en Xavier Font estima per un projecte. L’herència del voluntariat dels de curiositats, als quals s’ha revisat els continguts per facilitar-ne la comprensió 
del públic no especialista. A començament de juny tots disposaran de les corres-
 10 El gènere Puya jocs olímpics del 1992 i la crida a col·laborar amb el Jardí 
 11 Les orquídies de Barcelona Botànic feta a la Fira Jardinova aquell mateix any van ser ponents traduccions a l’anglès, el castellà i el francès.
 12 Els hostes del Jardí
el catalitzador que va dur a pensar que calia aglutinar tot • Remodelació de l’estany
ASSOCIACIÓ D’AMICS
DEL JARDÍ BOTÀNIC aquell interès pel món de les plantes en alguna proposta Durant el maig s’ha reforçat la plantació de l’estany, amb uns 60 peus de vuit espè-
 13 Breus de l’Associació ciutadana concreta. Malgrat que en aquell moment Bar- cies diferents de flora. Pel que fa a la fauna, l’estany ja ha estat colonitzat espontàni-
 15 Racó del soci celona no disposava d’un Jardí obert al públic, la crea- ament per exemplars de granota verda (Pelophylax perezi) i de reineta (Hyla meridio-
ció de l’Associació va ser una realitat. Amb una primera nalis), i s’hi han alliberat capgrossos de tòtil (Alytes obstetricans). S’hi han instal·lat 
Núm. 44 BROLLA
junta el president, Sr. Oriol Comas, el tresorer, Sr. Lluis diverses rampes per facilitar als amfibis la sortida de l’aigua.
Direcció: Josep M. Montserrat
Coordinació: Carme Solà Vilaseca i el secretari, Sr. Juanjo Butrón, juntament amb 
Consell de redacció: Núria Abellán, • Planta’t de primavera
26 socis fundadors, van signar al Palau de la Virreina 
Miriam Aixart, David Bertran, Clara González, El diumenge 13 de maig vam celebrar el Planta’t de primavera parlant de la sexuali-
Ángel Hernansáez, Enric Orús, Jaume Pàmies l’acta fundacional de l’AAJBB. Era el 21 de juliol del 1993.
Col·laboració: Berta Caballero, Neus Ibáñez, tat en les plantes. Flors, pol·len i insectes pol·linitzadors en van ser els protagonis-
Jordi López-Pujol Al setembre ja es van crear els primers grups de volun- tes. Tot i el dia rúfol, 1.925 persones van gaudir del Jardí i de les diverses activitats.
Disseny gràfic: Ramon Martínez
Revisió lingüística: Carme Solà tariat: al viver, a l’herbari, al laboratori, a educació, a • BioBliz Barcelona
Impremta: Inspyrame Printing promoció, guies... I per la Mercè hi hagué els primers 
Paper Cyclus print de 150 g, 100% reciclat Els dies 20, 21 i 22 d’abril va tenir lloc al JBH la 9ª edició del BioBlitzBcn. Durant 
Dipòsit legal: B 7696-2003 actes festius en què van participar els Amics: “El tast de 
2.000 exemplars gratuïts els tres dies, 45 especialistes i naturalistes van fer més de 60 activitats, entre ta-
la natura-Imagina el jardí” va ser una jornada per conèi-
Editen: Museu de Ciències Naturals llers i itineraris. Els més exitosos van ser els relacionats amb ocells, artròpodes 
xer els espais on hauria de construir-se el nou botànic i 
de Barcelona i Associació d’Amics i aràcnids, papallones i formigues. S’hi van identificar 366 espècies, entre les 
del Jardí Botànic imaginar com havia de ser. Destaquem també el primer quals podem destacar 10 espècies diferents de formigues i una alta diversitat de 
Amb la col·laboració de: itinerari botànic a Montjuïc, el 1994, que acabaria sent 
Àrea Metropolitana de Barcelona fongs i líquens, amb 28 i 29 espècies respectivament. 
la llavor dels guies botànics que l’Associació ha mantin-
Jardí Botànic de Barcelona/ gut fins a l’actualitat. • Resum dades meteorològiques (període: 28/02/2018 - 15/05/2018)
Associació d’Amics del Jardí
Botànic de Barcelona
Dr. Font i Quer, 2 25 anys fent créixer la  Temperatura màxima Temperatura mínima Pluja Vent màxim
Parc de Montjuïc llavor del Jardí amb  23 ºC -0,04 ºC 201 mm 53 Km/h
08038 Barcelona
Tel.: 93 256 41 60 (Jardí) il·lusió i amb l’esforç
Tel.: 93 256 41 70 (Assoc. Amics) de moltes persones,
Fax: 93 424 50 53
a/e: museuciencies@bcn.cat (Jardí) a qui des d’aquestes
 info@amicsjbb.org (Assoc. Amics) ratlles volem enviar
Webs: www.jardibotanic.bcn.cat
 www.amicsjbb.org l’agraïment més
sincer.
Fe d’errates: A la pàg. 4 de la Brolla anterior,
núm 43, la foto de baix a l’esquerra va aparèixer
com a Clematis cirrhosa, mentre que hauria Pere Vives
de dir-hi Helleborus lividus subsp.corsicus.
President AAJBB
Imatge de la portada:
Puya alpestris subsp. zoellneri,
de David Bertran 3
APRENgUEM BOTÀNICA
La família de les ramnàcies
Etimologia: El nom prové del gènere Generalment les fulles són alter-
Rhamnus, mot d’origen grec (”rham- nes, simples, perennes o caduques, 
nos”) i que fa referència als arbustos crenades, serrades o dentades.
espinosos. Poden presentar estípules que de 
Les ramnàcies és una família cos- vegades es transformen en espines.
mopolita que es distribueix per les Les branques són flexibles, sovint 
regions temperades i tropicals, però espinoses i en forma de ziga-zaga, 
absent en les zones més fredes. com en el gènere Ziziphus.
Es compon d’uns 50 gèneres divi- Les flors s’agrupen en inflores-
dits en 11 tribus i 925 espècies en for- cències cimoses, corimbes o raïms, Paliurus spina-christi
ma d’arbres, arbusts i mates, o més axil·lars; són petites, hermafrodites o Les ramnàcies al JBB:
rarament en forma de lianes i herbes. unisexuals, actinomorfes, tetràmeres - Mediterrània occidental: Rhamnus 
Generalment acompanyen la vegetació o pentàmeres, amb un disc nectarífer alaternus, R. saxatilis, Ziziphus lotus, R. 
dominant i presenten cert interès eco- ben desenvolupat. Són de color verd, ludovici-salvatoris, R. lycioides, R. lyci-
lògic i geobotànic, ja que actuen com a groc o blau molt vistós, com alguns re- oides subsp. oleoides.
indicadors de les condicions del medi, presentants del gènere Ceanothus. - Mediterrània oriental: Paliurus 
com ara l’aladern (Rhamnus alaternus). spina-christi, Rhamnus palaestina, 
N’hi ha certs endemismes destacables: R. persicifolia, Ziziphus jujuba (arbre 
Rhamnus ludovici-salvatoris és un ar- d’origen asiàtic però extensament 
bust endèmic balear, de fulles petites, distribuït per la Mediterrània).
espinoses i port compacte, que neix a Hovenia dulcis - Macaronèsia: Rhamnus glandulosa, 
gairebé tot el llarg de la serra de Tramun-  De la fusta se’n fan instruments R. crenulata.
tana fins al cap de Formentor, així com a musicals com la gralla i la dolçaina. - Califòrnia: Ceanothus “Blue Mound”, 
la resta de les illes Balears. Rep l’epítet Ceanothus arboreus x griseus cv. Ray Hartman Altres espècies s’utilitzen en ebe- C. Arboreus X griseus cv. Ray Hartman, 
en honor a l’arxiduc Lluís Salvador. El fruit és una drupa o càpsula i nisteria i alguna altra forma part de C. greggii var. vestitus, C. griseus var. 
Rhamnus glandulosa és un endemisme conté de dos a quatre pirens. la història bíblica, com ara Paliurus horizontalis, C. maritimus, C. thyrsiflo-
macaronèsic present a les illes Canàries, Algunes de les espècies tenen inte- spina-christi, del qual es diu que de les rus cv. cascade, Rhamnus californica.
Madeira i Portugal. Té dues glàndules rès alimentari: seves branques espinoses se’n va fer la - Sud-àfrica: Noltea africana, Phylica 
prominents a les axil·les de les nervadu- De l’arbre de les panses (Hovenia corona de Crist. buxifolia, Scutia myrtina, Ziziphus mu-
res, tret que el distingeix de l’aladern. dulcis) se’n mengen els peduncles Rhamnus purshianus és un arbre cronata, Z. mucronata subsp. rhodesica.
Algunes espècies presenten adap- carnosos, que tenen gust de pansa. nord-americà i de l’escorça se n’ex- - Austràlia: Pomaderris aspera.
tacions a indrets secs, com ara petites Del ginjoler (Ziziphus jujuba) se’n trau la Càscara Sagrada, amb propi- - Àsia: Hovenia dulcis.
fulles apinyades, espines i branques mengen els fruits, de textura farinosa etats medicinals beneficioses per al 
curtes. com les pomes i rics en vitamina C. sistema digestiu i laxants. Text i fotografies: Núria Abellán
4 5
LES PLANTES AL·LòCTONES DE MONTJUïC, SOTA ESTUDI
Les invasions biològiques s’han con-
vertit en la segona amenaça que pesa 
sobre la biodiversitat global. I, quan 
es té en compte l’impacte que tenen 
en l’economia, els seus efectes prenen 
encara més rellevància: hem de pensar 
que només les despeses de remoció 
d’espècies invasores d’un territori de 
la mida de Catalunya poden ascendir a 
diversos milions d’euros anualment, i 
el panorama podria complicar-se en-
cara més sota un escenari de canvi cli-
màtic que sembla que ja no té aturador.
Les àrees urbanes i voltants, pai- 2. Opuntia puberula, cactàcia d’origen mexicà detectada la primavera del 2016, i primera observació per a la
satges molt transformats, són llocs província de Barcelona
d’arribada i sortida d’enormes con- cies i en diferents localitzacions per tal de nombre total superaria folgadament les 
tingents de mercaderies i persones. comprovar-ne el grau d’establiment. De 200 (és a dir, aproximadament un terç 
És per això que solen constituir una manera paral·lela, es revisen i s’actualit- del total de la flora no nativa de Cata-
porta d’entrada per a les espècies al- zen, en aquells casos necessaris, els noms lunya). Tot i que no es pot establir una 
lòctones (de vegades incorrectament de les espècies identificades. Amb tot relació directa entre ús i introducció a la 
anomenades “exòtiques”) invasores, això s’espera tenir un primer llistat per a muntanya barcelonina, la majoria d’es-
que tendeixen a establir-s’hi. final d’any, mentre que el catàleg complet pècies detectades a Montjuïc es cultiven 
Un exemple n’és muntanya de Mont- 1. Nesprer (Eryobotria japonica), probable hauria de quedar enllestit el 2019. Aquest de manera habitual als Països Catalans 
juïc: en poc menys de 4 km2 concentra romanent dels horts de subsistència catàleg hauria de ser el punt de partida per com a plantes ornamentals, hortícoles 
gran part dels jardins públics i parcs de Montjuïc del segle passat poder decidir estratègies de control i erra- o d’altra mena. La presència a l’actuali-
urbans de la ciutat de Barcelona, a més Sota aquest enfocament, l’any 2016 es dicació de les invasions dins la muntanya. tat de nombrosos jardins, i l’existència 
de nombroses instal·lacions culturals posa en marxa un estudi amb l’objectiu Aquesta recerca no hauria estat possible d’horts de subsistència a l’època del 
i esportives que, en conjunt, atrauen d’elaborar un catàleg de la flora al·lòctona sense el concurs de la Paula Farelo, que ha barraquisme (foto 1), poden haver estat 
milions de visitants l’any. A aquests de la muntanya. L’estudi, amb investiga- dedicat els seus treballs de Final de Grau la via d’introducció d’algunes d’aques-
factors s’hi suma la presència propera dors tant del Jardí Botànic com de l’Ins- (presentat a la tardor del 2017) i de Final tes espècies. Finalment, cal esmentar 
del port marítim i de nombroses vies de titut Botànic de Barcelona, s’ha fet tenint de Màster (que es llegirà la tardor d’en- que Amèrica és la regió de procedència 
comunicació (ronda litoral, vies fèrri- en compte una llista prèvia, amb dades bi- guany) a l’elaboració d’aquest catàleg. principal de la flora al·lòctona de Mont-
es). Tot això fa de la muntanya de Mont- bliogràfiques i de camp. A dia d’avui s’han Amb les primeres dades obtingu- juïc (foto 2), un patró que es repeteix per 
juïc un candidat idoni per convertir-se dut a terme més d’una cinquantena de des, podem avançar que la muntanya a la flora catalana i també peninsular.
en un autèntic laboratori a l’aire lliure prospeccions botàniques, amb nombro- de Montjuïc és un autèntic “punt ne-
per a les invasions biològiques. ses i repetides visites de diferents espè- gre” d’espècies al·lòctones, atès que el Neus Ibáñez i Jordi López-Pujol
6 7
PARLEM AMB EN XAVIER FONT I CASTELLS
molt la pena d’estudiar. Amb el títol secretaria del grup de treball ORCA aquell moment va ser de gran impor-
de llicenciat a la butxaca (1981) i amb (Organització per a la Cartografia de tància, ja que la llarga tradició natu-
el mateix Dr. Vigo de mestre, em vaig les plantes vasculars de les terres ralística de Catalunya fa que tinguem 
especialitzar en l’estudi de la vegeta- de parla catalana, de l’IEC). Aquest molta informació sobre les espècies 
ció pradenca dels Pirineus, tema so- projecte fou iniciat pel Dr. Oriol de animals i vegetals que hi viuen, però 
bre el qual vaig realitzar la tesi de lli- Bolòs i compta amb la participació dispersa entre publicacions nacio-
cenciatura, que va guanyar un premi de més de cent membres consultors nals i internacionals i col·leccions 
per a estudiants de la Institució Ca- repartits per tot el territori. Té per en museus i centres d’investigació, 
talana d’Història Natural, i es va pu- missió estudiar i representar amb en alguns casos difícils de trobar i 
blicar el 1989. La meva tesi doctoral exactitud la distribució geogràfica consultar (http://biodiver.bio.ub.es/
Xavier Font i Castells
va continuar amb l’estudi de les pas- de les plantes vasculars dels Països biocat/).
tures i es va estendre a tot el vessant Catalans i publicar-ne els resultats, 
D’on li ve l’interès pel Pirineu meridional dels Pirineus. El treball a Internet i dins les sèries de l’Atles Quina ha estat la seva col·laboració
i la botànica? que en resultà, “Estudis geobotànics corològic i dels catàlegs florístics amb el director del JBB?
El meu interès pels Pirineus va lligat sobre els prats xeròfils de l’estatge locals. Hem editat ja 16 volums de Ve de lluny... El doctor Montserrat feia 
a la meva afició per l’excursionisme montà dels Pirineus”, rebé el premi l’Atles corològic, sobre una previsió la tesi al massís de Guara i jo m’acaba-
i més tard per l’alpinisme, que vaig Font Quer de l’any 1990 i es publi- de 20, cosa que representa l’elabo- va de llicenciar... Vam compartir -amb 
practicar primer a l’agrupament Josep cà el 1993 íntegrament per l’Institut ració de 4.113 mapes de distribució el seu pare, Pere Montserrat- llargues 
Carner de Gràcia i més tard a la Unió d’Estudis Catalans. Durant força anys de tàxons. En 25 anys hem aplegat caminades pels Pirineus centrals i oc-
Excursionista de Catalunya (UEC). vaig seguir amb diversos estudis so- més de 3 milions d’observacions cidentals. En algunes la tornada a peu 
Però l’empenta definitiva per dedi- bre les comunitats vegetals i sobre (http://www.orca.cat). es feia de nit! Vaig aprendre moltes 
car-me a la botànica va ser la lectura la cartografia de la vegetació. Entre plantes pirinenques i molts coneixe-
-essent encara alumne de la llicencia- els projectes cartogràfics en què hem Com s’elabora el Banc de Dades ments ecològics d’ell i del seu pare. 
tura de biologia- de l’obra L’alta mun- participat en destaquen el “Mapa de de Biodiversitat de Catalunya? Més recentment hem compartit di-
tanya catalana. Flora i vegetació, del vegetació de Catalunya 1: 50.000” i Arran d’un conveni de col·laboració versos projectes científics botànics 
Dr. Josep Vigo. Aquest llibre, publicat els mapes de la “Inventariació i car- entre la Generalitat de Catalunya i la i de divulgació; entre els primers en 
el 1976 amb motiu del centenari de tografiat dels tipus d’hàbitats natu- UB, el 1998 em faig càrrec del desen- destacaria la participació en un pro-
l’excursionisme català organitzat, va rals d’interès comunitari d’Espanya” volupament informàtic i la direcció jecte sobre la flora d’Andalusia, diri-
fer canviar la meva primera vocació, (Directiva 92/43 / CEE). tècnica del Banc de Dades de Biodi- git per B. Valdés, i entre els segons, la 
més aviat dedicada als artròpodes. versitat de Catalunya, portal de refe- primera fase del projecte POCTEFA. 
Com sorgeix l’organització Orca, rència de la biodiversitat de Catalu- Caldria esmentar també la meva col-
En quin sentit? què és, i quin recorregut nya. Té com a finalitat la recopilació laboració, de suport informàtic, en el 
Vaig aprendre que les plantes respo- ha tingut fins ara? de totes les observacions relatives a desenvolupament de la guia multimè-
nen a unes pautes o condicionants A partir del 1993 començo a treba- organismes (amb la informació ta- dia del JBB.
ecològics i que les comunitats i el llar en el camp de la distribució de xonòmica, topogràfica i ecològica) i 
paisatge tenen una regularitat que val les plantes (corologia) i assumeixo la de tots els inventaris de vegetació. En Carme Solà
8 9
EL gèNERE Puya LES ORQUÍDIES DE BARCELONA
AL JARDÍ BOTÀNIC
El gènere Puya (Bromeliàcies) com- LES ORQUÍDIES DE BARCELONA 
prèn 219 espècies. Es distribueix al és un projecte de participació ciutada-
llarg de la serralada andina, des de na que pretén impulsar la prospecció 
Costa Rica fins a Xile i l’Argentina, i d’orquídies a tota l´àrea de la ciutat.
des del nivell del mar fins a 5.000 m. La manera de participar-hi és sen-
Sembla ser que els seus anteces- zilla: qualsevol persona interessada 
sors vivien a l’actual conca de l’Orinoco pot recollir, compartir i intercanvi-
(Veneçuela). L’elevació del nord dels ar les troballes realitzades fent ús de 
Andes a mitjan Miocè va provocar un les noves tecnologies: es tracta de fer 
canvi de direcció en el curs d’aquest riu, servir una aplicació per a mòbils que Cephalanthera longifolia
que, unit a una variació en el règim de permet desar en un servidor extern cies d’orquídies. Entre les més des-
precipitacions, va abocar el seu hàbitat Puya alpestris subsp. zoellneri i/o local un registre que prèviament tacables, una abundant representació 
primigeni a l’aridesa. Això va fer que el men les comunitats de la brolla i l’espi- s’ha geolocalitzat i fotografiat. de l’espectacular flor de l’home pen-
grup comencés a divergir fora de la zona nal, caracteritzades per plantes crasses i Amb aquesta iniciativa es busca jat (Orchis anthropophora), magnífics 
ancestral, i que es repartís per l’Amazò- punxants que viuen en vessants assole- establir un nexe entre col·lectius i exemplars, grossos, amb 3 i 4 tiges, de 
nia i els Andes, amb ecologies i adapta- llats i rocosos de la serrada de la costa. persones aficionats al gaudi de la na- curraià blanc (Cephalanthera longifo-
cions molt diverses. Aquest aixecament Com hem comentat, l’associació tura i agents socials més directament lia), o les delicades i esquives caput-
andí també va comportar la diversifi- amb ocells és total en aquest grup de relacionats amb el medi natural, com xines tancades (Neotinea maculata).
cació d’altres grups animals i vegetals, plantes. La mida, forma i coloració de la comunitat científica, els gestors de • Dissabte 28 d’abril: vam anar a la pi-
entre els quals hi ha els ocells. De fet, les flors té com a objectiu atraure els patrimoni, grups conservacionistes, neda del Remolar. Hi vam observar 5 
la coevolució amb els ocells, associada colibrís, el seu pol·linitzador natural. etc. Amb l’Associació d’Amics del Jar- espècies, dues de les quals no havíem 
a la pol·linització dels primers per part I és que la característica més destacable dí Botànic, i amb el suport del Depar- vist a la sortida anterior. Hi destacaren 
dels segons, va permetre que aquestes d’aquesta planta són les flors, ben singu- tament d’Ecologia Urbana de l’Ajun- els gallets (Serapias parviflora), per la 
plantes colonitzessin els ambients més lars i poc freqüents a la natura: tenen els tament de Barcelona, hem començat a seva abundància i per estar en el mo-
inhòspits dels Andes, on els insectes pètals grocs o de color blau verdós metàl- fer sortides d’iniciació al món de les ment òptim de floració.
són poc abundants tant sigui perquè hi lic, els filaments dels estams morats i les orquídies. De moment aquestes són La jornada també ens va servir per 
fa molt fred o perquè no hi plou gens. anteres d’un color taronja molt viu. les dades que podem compartir: aprendre a introduir en l’aplicació de ci-
La zona central xilena (mediterrà- A més a més, la inflorescència pre- • Dissabte 21 d’abril: vam anar al pla ència ciutadana Natusfera (http://natus-
nia) és el centre de diversitat del gène- senta unes peculiars estructures, una del Fideuer, on vam observar 9 espè- fera.gbif.es) algunes de les observacions 
re, i on podem trobar les adaptacions mena de perxes, que serveixen perquè realitzades, i contribuir a la Biomarató 
més singulars d’aquest grup, ja que no aquests ocells s’hi puguin posar. Són (http://biomarato.creaf.cat/), que 
solament n’hi ha en indrets típicament els sèpals de la flor, que s’allarguen i es aquells dies es realitzava als mu-
àrids i muntanyosos, sinó també en retorcen, un fenomen que distingeix el nicipis de l’Àrea Metropolitana de 
ambients costaners i poc elevats. gènere Puya de la resta de bromeliàcies. Barcelona.
Les puyes del Jardí són precisament 
d’aquestes espècies més atípiques. For- Text i fotografia: David Bertran Text i fotografies: David Bertran
Orchis
anthropophora Neotinea
maculata
10 11
ELS HOSTES DEL JARDÍ BREUS DE L’ASSOCIACIÓ...
Seguiment dels hotels d’abelles dels parcs de Barcelona Algunes de les activitats de l’Associació
Des de fa ja uns anys, la ciutadania L’objectiu és descriure el procés realitzades de febrer a abril del 2018
s’ha anat familiaritzant amb un terme d’ocupació d’aquests “hotels” al llarg 
curiós: el d’”hotel d’abelles”. Fins fa d’un any: quantes abelles s’hi instal- FEBRER MARç
relativament poc no se’ns hauria acu- len, quines són, quins recursos florals Segona visita guiada al Mnac Malgrat la pluja i el fred, el mes de 
dit relacionar insectes amb un hotel. fan servir, quin grau d’activitat tenen, El dia 10 de febrer es va fer una sego- març ha estat farcit d’activitats, entre 
Però tant el terme com la pràctica han etc. Es faran un total de quatre mos- na visita guiada al Mnac per als socis. les quals destaquem:
anat prosperant, i ara ja són ben co- trejos, repartits entre la primavera del Aquesta vegada es va veure la col-
neguts i formen part del vocabulari i 2018 i la primavera del 2019. lecció d’Art Modern, reoberta el 2014, Matinal botànica
el coneixement El primer que abraça el període des del segle XIX La matinal botànica del dia 4 de març 
Osmia bicornis
de col·lectius mostreig al fins a la dècada dels cinquanta. Hi van es va fer al Turó de Montcada, de la mà 
ben diferents de JBB ja ha co- assistir 20 persones. d’Àngel Romo i David Bertran. L’es-
persones, des de mençat: fem trella de la jornada va ser la Barlia ro-
naturalistes, bi- fotografies de Assemblea general ordinària bertiana, conreada també al Jardí. Hi 
òlegs o científics les abelles, El dia 17 de febrer va tenir lloc l’as- van assistir 28 persones.
fins a famílies que després semblea general ordinària. S’hi van 
o gent simple- passem a un aprovar els comptes del 2017 i s’hi va Taller d’ornitologia
ment interessa- expert per a presentar el programa d’activitats i el El dia 17 la guia de l’Associació, Gem-
da en la natura la seva iden- pressupost per al 2018, que van ser ma Soriano, va impartir un taller d’or-
i en la salut del tificació; fem aprovats. nitologia al Jardí, per fer conèixer els 
medi ambient. recompte de ocells que ens visiten habitualment. 
En aquesta línia, i en el marc del nius acabats i de nius en construcció; Primer es van ensenyar en un vídeo 
projecte conjunt OPAB/Escoles + Sos- descrivim els recursos florals que te- les aus més comunes que trobem al 
tenibles/Espais Verds de Biodiver- nen al voltant; agafem dades meteoro- Jardí, i posteriorment vam fer obser-
sitat, des del 2017 s’han instal·lat en lògiques, etc. vacions d’ocells directament sobre el 
diferents parcs de la ciutat 10 refugis La informació recollida servirà per terreny. Hi van assistir 20 persones.
d’abelles silvestres monitoritzats*. poder acostar una mica més a la ciuta-
Ara l’Àrea d’Ecologia Urbana de dania l’apassionant vida d’aquests in- ABRIL
l’Ajuntament de Barcelona ha dema- sectes, cabdals per a la pol·linització Festival “De flor en flor”
nat al Museu de Ciències Naturals que de gran nombre de plantes. Del 29 de març al 2 d’abril, durant els 
en faci el seguiment. En concret, del Segon curset de bonsais dies de setmana santa, vam participar 
Museu hi participem el Departament El dia 24 de febrer va tenir lloc el se- en el festival “De flor en flor”, orga-
Text i fotografies: Berta Caballero
d’Artròpodes i el Jardí Botànic. i David Bertran gon curset de Bonsais, impartit per en 
Juanjo Pardo. En aquest cas, es trac-
* Els 10 refugis es troben situats en 10 parcs, distribuïts per 7 districtes de la ciutat comtal: a Ciutat Vella (Parc de la Ciutadella), tava de trasplantar el nou bonsai que 
l’Eixample (Parc Joan Miró), Sants-Montjuïc (Jardins de Joan Brossa i Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer), Les Corts (Roserar del Parc havíem cuidat a casa.
Cervantes), Gràcia (Parc del Putxet i Parc Güell), Nou Barris (Parc de la Guineueta) i Sant Martí (Parc de Diagonal Mar i Parc del Clot).
12
EL RACÓ DEL SOCI
Jugatecambiental al JBH
Des del darrer diumenge de febrer, se 
celebra cada diumenge de 10,30 a 14 h 
al JBH la Jugatecambiental, amb molt 
bona participació de públic familiar, 
on s’imparteixen tallers mediambien-
tals i relacionats amb l’hort de la masia.
nitzat pel Poble Espanyol. Un bon mo- Sortida orquidiològica 
tiu per donar-nos a conèixer. Malgrat El dia 21 d’abril es va fer una sortida 
les fortes ventades d’aquells dies, vam Agenda activitats previstes de maig a juliol del 2018
orquidiològica a Vacarisses, guiada 
representar l’Associació i el Jardí. per en David Bertran, que va durar tot – 5 de maig. Matinal botànica cultural per l’Eixample Dret de Barcelona.
el dia. Hi vam trobar una desena d’es- – 6 de maig. Primera Festa infantil de la Jugatecambiental, al Jardí Botànic Històric.
Segona visita guiada pècies. Hi van assistir 35 persones. – 12 de maig. Taller de dibuix naturalista a càrrec de Blanca Martí.
a la Fundació Miró – 12 de maig. Guiatge pel Jardí Botànic per als Amics del CCCB.
El 7 d’abril vam fer una segona visita Bioblitz 2018 – 15 de maig. Planta’t de Primavera, Festa al Jardí Botànic.
guiada a la Fundació Miró. De la mà de Els dies 21 i 22 d’abril vam participar – 19 de maig. Nit dels Museus.
la seva comissària, vam poder veure en el Bioblitz 2018, amb tres visites – 26 de maig. Recorregut per Montjuïc per a socis i voluntaris, a càrrec d’en Guillem Ramón 
l’exposició sobre el món de les abe- guiades al Jardí Botànic Històric. Hi Condal, en els 25 anys dels primers itineraris botànics a Montjuïc. Presentació del llibre 100 
lles, anomenada “Projecte Beehave”. arbres singulars de Barcelona.
van participar prop de 50 visitants. – 27 de maig. Excursió Botànica als voltants del Castell de Burriac, guiada pel Dr. Montserrat.
Hi van assistir 10 persones. – 29, 30, 31 de maig i 2 de juny. Guiatges pel Jardí Botànic i la Sala Salvador per als Amics 
Segona matinal orquidiològica del MNAC.
Tercer curs de bonsais El dia 28 d’abril hi va haver una segona – Del 6 al 9 de juny. Tallers de jardineria amb l’AFAB (Associació Malalts Alzheimer).
El dia 14 d’abril es va fer el tercer curs matinal orquidiològica, aquest cop al – 16 de juny. Sopar i música per a tots els socis, amb motiu del 25è aniversari de l’Associació.
de bonsais per als alumnes que ja ha- delta del Llobregat, guiada per en Da- – Del 30 de juny al 7 de juliol. Camp de treball.
vien fet el primer el segon, amb la col- vid Bertran. S’hi observaren unes 6 or-
laboració de nou d’en Juanjo Pardo. quídies. Hi van participar 31 persones. Cada diumenge fins al 7 de juliol, Jugatecambiental al JBH, d’11 h a 14 h.
14 15
La nostra llavor fa créixer el Jardí
Fitoepisodi del desert californià, de Victòria Ramos
www.amicsjbb.org