GUIA PER A L’APLICACIÓ DE LA 
MASOVERIA URBANA A L’EIXAMPLE
Guia per a l’aplicació de la masoveria urbana a l’Eixample
Barcelona 2017
Autors
Aquest document és un encàrrec del Districte de l’Eixample, Ajuntament de Barcelona
i ha estat redactada a Straddle3, per part de:
David Juàrez
Paula Kobeaga
Oihana García
www.straddle3.net
Guía para la Activación del Espacio Público
amb la col.laboració de:
Barcelona, 2012.
PÚalbtilmo Fae ruevisión en Marzo 2015.
Jaime Palomera (La Hidra)
MAuautorore Csa. stro (La Hidra)
Àlsetxe G trima èaneoz se a realiza o a lo lar o e 2012 en tra le , 
Jpoonr  Bpeagrtireis dtaei:n
SDaanvtiiadg Jou Cárireuzgeda
AEliseu ArrufatRgicraaïrmde Cnatsm: peny
GVeícotrogrin Pai nRtocon la colaobsoerlal, cRióunb edne D Foramníncgisuceoz ,P Daallvaidrd Bóe. nito, Francesc Magrinyà, Tonet Font, David ÍNDEXBravo, Ferran Aguiló, Ernest Morera, Vladimir Olivella, Neus Canals, Sergi Palacios, Alfredo 
PGarluopmoe drae,  tMraiqbuaejlo F Gourt íia cso Jl.ulercítdiuic MasU LAAA.CC.
Santiago Cirugeda
MDavqiude tJaucáiór ebzasada en el disseny de Flou Flou D.A. per a les guies d’activació d’espais 
dT’aAnrqiau iMtecatgurroas Colectivas
Arantxa Mendiharat
Eva Morales
Josemi Rico 0.     ANTECEDENTS   I   JUSTIFICACIÓ...............................................................p.01
Francisco Pallardó 01. INTRO ..........................................................................................................p.03
Diego Peris 02. APLICACIÓ...................................................................................................p.05
Red Arquitecturas Colectivas. 03. RÈGIM JURÍDIC...........................................................................................p.11
www.arquitecturascolectivas.net 04. CASOS D’ESTUDI........................................................................................p.16
LDlicsèenñcoi ay  CMreaaqtuivet aCcoimómn.o ns 3 05.   EINES  COL.LABORATIVES..........................................................................p.40
AFqluoeus tF mloatuer iDal .Apo.t  s ewr wdiswtri.buoït,u copoiaut .ei esxhibit lliurement si 
es cumpleixen les condicions de: reconeixement (reconèixer 06.  CONCLUSIONS  DELS  TALLERS.................................................................p.41
lF’auuteonriaobtenir t
 eens  els crèdits de l’obra), ús no comercial (no es pot cap benefici comercial) i compartir sota la mateixa lli-
cRèoncbiao t(ose Snslea ba ltperoarr  oC htrarnissftoiramnar  Raoqubeesrtat soobnra. o generar 
uRnal eobwraa yde privoard aM, naotmt éMs ceIsn peort ndeisytr.ibuir l’obra generada 
sota una llicència idèntica a aquesta.
Licencia Creative Commons 3. Este material puede ser distribuido, copiado y exhibido 
libremente si se cumplen las condiciones de: reconocimiento (reconocerse la autoría en 
los cr ditos de la obra , uso no comercial (no se puede obtener ning n bene cio comercial  
y compartir bajo la misma licencia (si se altera o transforma esta obra, o genera una obra 
derivada, sólo puede distribuir la obra generada bajo una licencia idéntica a ésta).
0
ANTECEDENTS I 
JUSTIFICACIÓ 
En comparació amb altres grans ciutats de l’entorn europeu, Barcelona pateix una greu 
mancança d’habitatge públic de lloguer. Mentre que Viena, Londres, París o Berlín dispo-
sen de més d’un 20% d’habitatge públic de lloguer dins el seu parc residencial total, la 
capital catalana arriba amb prou feines a l’1%.
A sobre d’aquest fet, fenòmens com l’èxit turístic de la ciutat i l’acció sobre ella de fons 
oportunistes d’inversió d’escala global, junt amb la reducció dels terminis mínims de llo-
guer en la recent reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), han provocat una bom-
bolla dels preus de lloguer que té com a conseqüència directa una situació de tensió 
immobiliària com mai no s’havia vist. Aquesta situació repercuteix en una pressió sobre 
el veïnat, especialment a les zones cèntriques, que sovint s’ha de plantejar abandonar els 
seus barris en acabar els curts períodes de contracte de lloguer, o bé la immensa dificultat 
de les persones joves per a trobar un primer habitatge propi.
L’Eixample és un dels districtes de la ciutat on més clarament s’aplica aquesta diagnosi. 
Algunes actuacions de millora urbana d’importància, previstes o en curs, com són la refor-
ma del mercat de Sant Antoni, la superilla de Sant Antoni o la reforma de la presó Model, 
encara focalitzen més el problema. 
- Estudiar mecanismes per promoure 
altres formes de creació d’habitatge 
social assequible i en règim de llo-
+ guer a la ciutat de Barcelona.
- Impulsar projectes col.laboratius 
d’accés a l’habitatge.
Demanda ciuta- Ajuntament de 
dana, pressupos- Barcelona (PAM 
tos participatius i Pla d’habitatge)
01
Aquest districte té, per la seva morfologia i estat de maduresa urbanística, una especial 
dificultat per a trobar espais disponibles pel desenvolupament de noves promocions d’ha-
bitatge públic.
Tot això impulsa a maximitzar la recerca d’estratègies d’actuació per obtenir sostre habita- 01
cular per a destinar a polítiques socials, convencionals o no, siguin provinents del sector 
privat mitjançant compra o conveni, sigui accelerant les promocions d’obra nova (p. ex. 
amb nous sistemes constructius) o activant edificabilitats no esgotades a equipaments 
públics. Les formes innovadores de tinença i gestió, previstes a la Llei de l’Habitatge i amb INTRO
exemples ja madurs al context de la nostra ciutat, poden ser un altre vector clau a l’hora de 
fer el màxim amb mitjans limitats, tot implicant a la ciutadania en la resolució dels proble-
mes que afrontem col•lectivament.
1.1. QUÈ ÉS LA MASOVERIA URBANA?
És en aquest context en el que, dins del programa de Pressupostos Participatius de l’Ajun-
tament de Barcelona, emergeix una iniciativa ciutadana demanant un “Estudi de viabilitat La masoveria urbana prové del concepte de la masoveria tradicional, molt arrelada a les 
per un model d’habitatge alternatiu als pisos socials de l’Eixample. Estudi de viabilitat per zones rurals de Catalunya. El contracte de masoveria és aquell pel qual la propietat d’una 
un model de masoveria urbana als pisos socials del Districte. Proposta de pla d’acció per finca rústica cedeix les finques o peces de terra de la seva propietat als futurs masovers i 
oferir un habitatge accessible al jovent de l’Eixample”. masoveres per un període de temps determinat, i a canvi aquests es comprometen a man-
tenir la finca i a entregar una part dels fruits que produeix, d’acord amb les determinacions 
El treball que aquí es presenta intenta donar resposta amb aquesta demanda. És el fruit establertes de comú acord en el contracte. Això comporta un dret d’habitació pel masover 
d’alguns mesos de treball de l’equip redactor en coordinació amb el personal municipal o per la masovera i la seva família en una de les construccions situades a la mateixa finca.
del Districte de l’Eixample i amb el teixit associatiu del territori que treballa específicament 
la qüestió de l’habitatge, incloent-hi algunes de les persones impulsores de la mesura que La masoveria urbana és, doncs, un contracte a través del qual qui té la propietat d’un 
es va portar al programa de Pressupostos Participatius. habitatge en cedeix l’ús, per a un temps determinat, a canvi que les persones llogateres 
n’assumeixin unes obres de rehabilitació i manteniment acordades. Aquestes obres po-
Davant de la complexitat de la problemàtica plantejada, amb els diferents agents implicats den tenir diferents envergadures i objectius, que van des de manteniment mínim fins a 
en el procés de definició de l’encàrrec s’ha consensuat que la feina es focalitzaria sobre obres estructurals, un canvi de distribució, la reparació de la teulada, etc. També es poden 
la viabilitat de la implementació de processos de masoveria urbana en el districte i formal- acordar millores energètiques per reduir-ne el consum, com incorporar aïllaments a les 
ment es concentraria en tres eixos: façanes o millorar les finestres.
- La detecció i caracterització d’alguns casos d’oportunitat reals, o casos d’estudi, que ser- 1.2. COM FUNCIONA?
veixin per a contrastar l’aplicació del model de masoveria en diferents entorns, incloent-hi 
la reactivació d’edificis existents i l’aplicació del model sobre obra nova.
- La redacció d’un informe sobre el règim jurídic de les ordres de conservació per fer efec-
tiva la seva execució, amb l’objectiu de fomentar convenis de rehabilitació amb propietaris 
privats, que puguin esdevenir projectes de masoveria.
- La redacció de la present guia, que finalment recull també els dossiers explicatius dels 
casos d’estudi que s’han treballat durant el procés.
Tot i que no estava originalment previst, i arrel de les feines i converses amb els diferents Estudi previ de l’estat Acord en les millores Seguiment del compli-
agents implicats durant el procés de recerca i redacció dels treballs, s’ha trobat convenient de l’habitatge de l’habitatge ment del contracte
desenvolupar un mapa interactiu per a localitzar les situacions d’oportunitat. Es defineix la intervenció a La part masovera i la propie- Es fixen unes visites periò-
dur a terme i s’avalua pos- tària han d’acordar prèvia- diques que permetin validar 
teriorment la seva idoneï- ment les obres a dur a terme que les obres pactades es 
tat abans de l’entrada de per abordar les caracterís- realitzen de forma adequa-
les persones masoveres. tiques de cada intervenció. da i d’acord amb el pactat.
02 03
1.3. CARACTERÍSTIQUES:
• S’activen habitatges en un estat de conservació que difícilment es poden utilitzar sense 
el desenvolupament previ d’unes obres. 02
• L’habitatge se cedeix a canvi de l’assumpció d’unes obres de millora. La cessió pot fer-
se només a canvi de les obres o que les obres en cobreixin una part, segons les obres que 
calgui realitzar i el temps pel qual se cedeixi l’immoble. APLICACIÓ
• Es cedeix l’immoble per un temps, ajustat a la voluntat de la propietat i la masoveria. En 
funció de les obres que calgui realitzar i de les característiques de l’habitatge es fixa una 
durada del contracte. 2.1. AGENTS
• La masoveria assumeix el cost i el finançament de les obres, de manera que és una alter-
nativa que permet a la propietat, una vegada finalitzat el període pel qual s’ha establert el Intermediari Poden ser:
contracte, disposar d’un habitatge en les condicions pactades sense necessitat d’inversió. -Administració -facilitadors
-Entitats del 3er -col.laboradors
-impulsors
• Les obres es poden desenvolupar abans de l’ocupació de l’habitatge o de manera esg- sector
laonada. En principi, l’escenari ideal seria dur a terme les obres de tipus estructural abans 
de l’ocupació i després anar acabant les obres de posada a punt de l’habitatge.
• Les obres les poden dur a terme tant altres professionals com la mateixa masoveria. En 
aquest sentit, cal un bon estudi de les obres que s’han de fer per tal de definir el conjunt Titular de l’inmoble
de la intervenció i quines feines ha de fer un professional i quines la masoveria. Persones ma-Persona física, persona soveres
jurídica, pública o privada són persones físiques 
(entitat financera, del tercer o cooperatives
sector, religiosa...)
(+) AVANTATGES (-) INCONVENIENTS
• Accés assequible a l’habitatge. • Com no és hipotecable, dificul-
• Millora de l’habitatge i del seu ta el finançament de les obres si 
entorn. s’ha de fer una intervenció inicial 2.2. VIES
• Baixada del preu que es paga prèvia a l’accés a l’habitatge.
per l’habitatge, podent  arribar a Per accedir a un contracte de masoveria urbana s’estableixen tres vies:
ser nul. • La part masovera no pot par-
• Possibilitat de finançament a ticipar en les juntes de les parts • VIA DE PARTICULAR A PARTICULAR: contracte entre particulars sense intervenció de 
través de banca ètica o mecanis- propietàries, ni prendre part en la l’Administració.
mes de finançament alternatius. gestió de la comunitat.
• Finalitzat el contracte la pro- • VIA MIXTA: contracte entre particulars facilitat per l’Administració (serveis d’ajudes i/o 
pietat disposa d’un habitatge en • La masoveria no té llibertat mediació, avals..)
condicions sense necessitat d’in- d’actuació pròpia (ambdues Futura masoveria: 
versió. parts han de posar-se d’acord Duu a terme les tasques necessàries de millora de l’habitatge.
• Permet l’ús residencial d’un sobre les obres a fer.) Hi intervenen tres agents:
Propietat: cedeix els habitatges a canvi de millorar-los.
espai que encara no disposa de 
condicions de confort suficients. Administració: actua com a col·laborador
•  VIA INSTITUCIONAL (establert sobre una titularitat pública)
04 05
2.3. EL CONTRACTE 2.3.3. ACORDS TEMPORALS I ECONÒMICS (regulats per la Llei d’Arrendaments Urbans)
2.3.1. LES PARTS INTERVINENTS • Determinar la durada
La durada serà pactada lliurement per les parts i s’ajustarà generalment al termini d’amor-
El contracte de masoveria identificarà les parts intervinents: la part propietària de l’immo- tització de les obres (previsió d’un mínim de 3 anys si l’arrendatari no manifesta la voluntat 
ble i  la part masovera que n’obté la cessió. de no renovar-lo a 30 dies de la finalització del contracte ).
- Persona física: tenir la “capacitat d’obrar” necessària per signar • Determinar la renda
Deures de la part el contracte. La renda és la contraprestació no dinerària (obres a realitzar) que la part masovera satis-
propietària  - Persona jurídica: que la que figuri al contracte sigui la represen- farà a la part propietària i que estarà valorada amb una quantia econòmica concreta.
tant legal de l’entitat propietària de l’immoble i signi així.
RENDA = CONTRAPRESTACIÓ NO DINERÀRIA ( +CONTRAPRESTACIÓ DINERÀRIA)
En cas de ser diverses persones es pot optar per:
1. Que una persona signi el contracte: serà la responsable a tots El contracte fixarà la periodicitat de la renda, si és mensual (la més habitual) o anual. Si 
Deures de la part els efectes, autoritzant-se a la resta per viure-hi. es preveu l’existència d’una renda dinerària, la quantitat es podrà actualitzar anualment.
masovera 2. Que diverses persones signin el contracte: totes en seran res-
ponsables a tots els efectes. • Determinar despeses generals i de serveis individuals
Pactar (per escrit) a qui corresponen les despeses generals per l’adequat sosteniment de 
2.3.2. HABITATGES l’immoble, estant les despeses per serveis de què disposi la finca arrendada que s’indivi-
dualitzin mitjançant comptadors a càrrec de la part masovera.
El contracte de masoveria identificarà l’habitatge, fent-ho en el cas de sòl urbà a través 
del carrer, el pis i la porta. Es podrà incloure una breu descripció de l’habitatge, superfície - Despeses generals, serveis i subministraments: inclouen els càrrecs necessaris per a 
útil i construïda, estances i nombre d’habitacions i es farà constar la referència cadastral. l’adequat sosteniment de l’immoble (IBI, despeses de comunitat...)
- Càrregues civils, fiscals o urbanístiques vinculades a la propietat (derivades - Altres despeses com les derivades de la inscripció del contracte de masoveria en el Re-
Poden sorgir : del pagament d’impostos, de quotes urbanístiques o hipotecàries...) gistre de la Propietat (honoraris del Registre de la Propietat, notarials...)
 - Limitacions: com les vinculades a la propietat horitzontal (com està dividit 
l’immoble) o urbanístiques (sota quin planejament urbanístic està). 2.3.4. PRESTACIONS I OBLIGACIONS
En el moment de signar el contracte caldrà lliurar:
• Obligacions de la part pro- • Obligacions de la part masovera:
pietària de l’immoble:
1. Cèdula d’habitabilitat 2. Certificat d’eficiència energètica -  Satisfer la renda (dinerària o no dinerària).
Demostrar que l’habitatge tingui unes con- No sent necessari en edificis a demolir o a -   Entregar la possessió de l’immoble a -  Utilitzar l’habitatge de forma diligent.
dicions mínimes d’habitabilitat, o pugui realitzar reformes importants (es podria lliu- la part masovera. - Retornar l’habitatge en finalitzar el termini 
disposar-ne una vegada fetes les obres. rar una vegada realitzades aquestes.) -  Mantenir a la part masovera en l’ús acordat o de les pròrrogues.
pacífic de l’immoble. -  Aportar tots aquells elements necessaris per 
En cas de signar el contracte sense tenir la cèdula, la part masovera no podrà residir a -   Realitzar les reparacions necessàries. poder dur a terme les obres.
l’inici de les obres, per tant s’haurà de trobar una  fórmula per equilibrar la situació (allargar - Altres obligacions legals i derivades - Permetre les visites de supervisió de les 
la durada del contracte per un termini equivalent al de la realització de les obres, ajustar del contracte (certificat d’eficiència obres per part del propietari i dels tècnics.
la renda mensual dinerària per compensar el període durant el qual no s’ha residit...etc ) energètica i la cèdula d’habitabilitat..)
06 07
2.3.5. SUBROGACIÓ O CESSIÓ DEL CONTRACTE 2.3.8. FINALITZACIÓ I RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE
A través de la cessió o subrogació del contracte la part masovera podrà transmetre la seva L’incompliment per qualsevol de les parts de les obligacions del contracte donarà dret a la 
posició contractual a un tercer si no vol continuar amb el contracte de masoveria urbana, part que l’hagi complert a exigir el compliment de l’obligació o a promoure la resolució del 
assumint aquest últim les seves obligacions de realització de les actuacions i drets d’ús de contracte, d’acord amb l’article 1.124 del Codi Civil espanyol. 
l’immoble. La cessió només es podrà realitzar amb el consentiment de la part propietària, 
que haurà d’acceptar la nova part masovera. - Desistiment anticipat de la part masovera.
En el cas de la mort de la part arrendatària es pot produir la subrogació del contracte (mor- La finalització es pot produir per: - Falta d’obtenció de la cèdula d’habitabilitat.
tis causa) per part de familiars que convisquin amb aquesta. - La part propietària deixa de tenir dret a cedir l’immoble.
2.3.6. SEGUIMENT DE LES OBRES La resolució del contracte per incompliment per part de qualsevol de les parts donarà dret 
a l’altra part a exigir el seu compliment.
Per donar seguretat a la part propietària del fet que les obres s’estan realitzant segons el - A instància de la part propietària: quan la part masovera incompleixi l’obligació de rea-
pactat, i a la part masovera que la propietat coneix i aprova els treballs, s’haurà d’establir litzar les obres, quan no satisfaci la renda simbòlica acordada o quan realitzi obres no 
un protocol de seguiment d’aquests, que fixaria: consentides per la part propietària.
- A instància de la part masovera: per la pertorbació de fet o de dret en l’ús de l’habitatge 
- La periodicitat de les visites de seguiment (en funció de la durada de les obres, la dimen- o l’incompliment de les obligacions previstes en la normativa administrativa (manca de 
sió i els requisits tècnics de la intervenció i de si es resideix o no a l’habitatge.) realització de les obres o d’aportació dels materials pactats en el contracte.)
- Les persones autoritzades a accedir a l’habitatge (propietat i persona tècnica.)
- El mecanisme per comunicar la visita (verbal o escrit.) 2.3.9. INSCRIPCIÓ REGISTRAL DEL CONTRACTE
- La necessitat de realitzar una acta de cada visita.
Inscriure el contracte en el Registre de la Propietat ofereix una protecció molt recomanable 
2.3.7. LLIURAMENT DE L’OBRA en un projecte d’aquestes característiques, ja que la part masovera podrà usar l’habitatge 
fins al final del contracte i podrà exercir el dret d’opció de compra sobre l’habitatge abans 
• Acceptació de l’obra: si l’obra s’ajusta a les condicions pactades, la part propietària que un tercer ho faci (articles 7,14,17 i 25 de la LAU i article 34 de la Llei Hipotecària).
efectuarà la recepció de l’obra. La recepció pot ser amb reserves (si hi han aspectes de 
l’obra que no són exactament els acordats) o sense (s’accepta que l’obra s’ha realitzat En inscriure’l s’eleva a públic davant de notari el contracte de masoveria urbana. És reco-
correctament.) manable preveure qui estarà a càrrec de les despeses de la inscripció (s’encarrega la per-
sona interessada, en cas que hi estiguessin ambdues parts, les despeses es repartirien.)
• Recepció expressa: la part propietària rep l’obra mitjançant l’acta de recepció en el termini 
de 30 dies des de l’entrega de l’obra, excepte que s’hagi pactat un altre termini. 2.3.10. RESOLUCIÓ DE CONFLICTES DERIVATS DEL CONTRACTE
• Recepció tàcita: si en el termini acordat no s’efectua la recepció de l’obra o no s’interpo- Durant la vigència del contracte poden sorgir conflictes derivats de les obres. Hi ha dife-
sen reserves, s’entén que la part propietària accepta l’obra sense reserves. rents opcions legals per resoldre conflictes, com:
• Denegació de l’obra: si hi ha hagut un incompliment de la part masovera (si l’obra no 
s’ajusta a les condicions pactades o si aquesta no s’ha dut a terme.) Un cop finalitzada la 
relació contractual, s’han de valorar aspectes jurídics com:
- Si la part masovera ha entrat en “mora” (si hi ha hagut un retard en l’execució de l’obra). 
Si hi ha causa justificable pel retard, la part masovera no serà penalitzada. Si no hi ha, es           • Mediació •        • Arbitratge •          • Via judicial •
podrà penalitzar la part masovera per danys i perjudicis causats a la part propietària.
Les parts intenten solucionar el Les parts implicades deci- Si les parts no es posen 
- Si l’obra no s’ha executat segons el pactat o si presenta deficiències:  la part propietària conflicte voluntàriament amb la deixen acudir voluntàriament. d’acord s’opta per acudir 
la podrà rebutjar, podent ser causa de resolució del contracte. Aquesta podrà demanar intervenció d’un mediador que Hi ha un àrbitre que resol el a la via judicial. El jutjat en 
aquests casos és aquell de 
que la part masovera reposi les coses al seu estat previ, que conservi la modificació o que actua amb imparcialitat. S’in- conflicte mitjançant un laude 
tenta arribar a un acord en què primera instància del lloc 
executi l’obra com s’havia pactat inicialment, podent demanar una indemnització. (sentència),essent la resolu-ambdues parts surtin guanyant. ció d’obligat compliment. del immoble (art.45 LEC). 
08 09
2.4. DIFICULTATS D’APLICACIÓ
- Existeix una manca de legislació que reguli els contractes de masoveria urbana, que té 
com a conseqüència una manca d’ajudes que ofereixen les administracions per promoure 
la rehabilitació dels immobles i l’activació del parc vacant. 03
Existeixen una sèrie d’ajudes del Departament de Territori i Sostenibilitat (Medi Ambient i 
Habitatge anteriorment) que són incompatibles amb el règim de masoveria urbana: RÈGIM JURÍDIC
• Ajuts al pagament del lloguer: com que la contraprestació a l’ús de 
l’immoble es realitza com obres d’adequació no existeix l’import d’un 
lloguer i per tant, no es poden percebre ajudes.
3.1. ENCAIX JURÍDIC AMB LA REALITAT CATALANA
• Finançament de les obres: tot i que amb aquest model es redueixen 
molt els costos de la intervenció, és necessari un desemborsament Encara que la masoveria urbana està recollida dins l’ordenament jurídic català, i se li atri-
inicial significatiu (materials i contracte de professionals si calgués).
Com que no és hipotecable,el finançament de les obres podria ser un bueix un paper com a habitatge social perquè evita la desocupació dels habitatges, no 
Finançament problema. Però al ser un model amb valors de transformació social existeix una regulació pels contractes de masoveria. No obstant això, altres textos legals 
importants seria possible accedir a finançaments alternatius com el poden servir per definir un marc dins del qual s’estableixen aquests contractes.
crowdfunding.
- La persona arrendatària d’un habitatge, que duu a terme les obres de millora a compte 
propi, “té dret a una reducció de la renda proporcional a la part de l’habitatge del qual es 
• Ava lloguer: Com en el cas dels ajuts al pagament del lloguer, no és veu privat per causa d’aquelles, així com a la indemnització de les despeses que les obres 
possible acollir-se a aquest règim de cobertures. l’obliguin a efectuar” 
Llei 29/1994 d’Arrendaments Urbans (LAU)
• Lloguer social: Caldria preveure la possibilitat que els contractes de 
masoveria urbana s’homologuessin al lloguer social, de manera que 
les persones propietàries dels habitatges subjectes a aquest règim - La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l’Habitatge, incorpora, per primera ve-
Garanties pú- es poguessin beneficiar dels mateixos avantatges que els que formen gada i de forma capdavantera en l’ordenament jurídic català, la figura del contracte de 
bliques per llo- part de les borses de lloguer social. masoveria urbana:
gar habitatges “Masoveria urbana: el contracte en virtut del qual les persones propietàries d’un habitatge 
en cedeixen l’ús, pel termini que s’acordi, a canvi que les cessionàries n’assumeixin les 
• La masoveria no pot rebre ajudes per a la rehabilitació i execució obres de rehabilitació i manteniment.”
d’obres, contràriament a la propietat. Com que l’objectiu de la maso- Llei 18/2007, pel Dret a l’Habitatge de Catalunya (LDH)
veria és que la propietat es desentengui de les millores de l’habitatge, 
aquest mecanisme no es pot aplicar. - Els habitatges acollits a la masoveria urbana són considerats “habitatge destinat a políti-
ques socials”  Llei 12/2007  pel dret a l’habitatge de Catalunya
• Les ajudes en habitatges desocupats presenten diverses caracterís-
tiques que en bloquegen l’ús: - “S’han d’impulsar polítiques de foment de la rehabilitació dels habitatges que estiguin en 
- Les persones promotores de la rehabilitació poden percebre els ajuts mal estat per ser llogats, mitjançant subvencions directes als propietaris, oferta de subroga-
a la rehabilitació si presenten el contracte de lloguer, que en tot cas no 
pot superar els imports del lloguer protegit a 10 anys. ció de l’Administració en l’execució de les obres i suport públic a contractes de masoveria 
- S’estableix un termini per a l’execució de les obres que dificulta l’en- urbana” 
Rehabilitació caix amb una millora progressiva de l’habitatge durant els anys de Punt 3 de l’article 42
d’habitatges vigència del contracte de masoveria.
Posteriorment, s’ha introduït en la LAU, per la Llei 4/2013 de mesures de flexibilització i 
• La dificultat l desenvolupament d’actuacions de formació en proces- foment del mercat del lloguer d’habitatges, la «rehabilitació per renda», un contracte de 
sos de rehabilitació i els oficis vinculats destinats a les futures perso- lloguer d’habitatge en què la part arrendatària realitza obres de rehabilitació a canvi del 
nes masoveres. La voluntat seria generar sinergies amb línies d’ajuda pagament de la renda, o d’un descompte. Es pot considerar que es tracta d’una figura 
i programes de foment a l’ocupació i la formació. assimilable a la masoveria urbana recollida en la LDH.
10 11
«En els contractes d’arrendament podrà acordar-se lliurement per les parts que, durant 3.2.2. Legislació autonòmica
un termini determinat, l’obligació de pagar la renda es pugui substituir totalment o par-
cialment pel compromís de l’arrendatari de reformar o rehabilitar l’immoble en els termes i La legislació autonòmica també imposa el deure legal de conservació de les edificacions 
condicions pactats. En finalitzar l’arrendament, l’arrendatari no podrà demanar en cap cas i de les construccions. 
compensació addicional pel cost de les obres realitzades a l’immoble».
Article 17.5 de la LAU “Deures legals d’ús, conservació i rehabilitació i ordres d’execució:
1. Les persones propietàries de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions han 
3.2. EL DEURE I LES ORDRES DE CONSERVACIÓ de complir els deures d’ús, conservació i rehabilitació establerts per aquesta Llei, per la 
legislació aplicable en matèria de sòl i per la legislació sectorial. Estan incloses en aquests 
Els propietaris d’immobles residencials tenen l’obligació ineludible de mantenir-los sem- deures la conservació i la rehabilitació de les condicions objectives d’habitabilitat dels ha-
pre en unes condicions mínimes d’habitabilitat que el nostre ordenament jurídic defineix bitatges.”
(Decret 141/2012 sobre les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula art.197.1 del Decret legislatiu 1/2010 (Text refós de la Llei d’urbanisme)
d’habitabilitat.) 
Desenvolupen aquest deure legal dos Reglaments:
Quan el propietari no compleixi aquests deures de conservació o faci un ús d’habitatge 
impropi, l’administració pública (Generalitat o ens locals) està obligada a intervenir. - Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006,concretament l’article 29.2
“La Generalitat i els ens locals, per a fer complir els deures que estableix aquest títol, poden - Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, aprovat pel Decret 64/2014, sobre 
ordenar l’execució d’obres i els canvis, les reparacions, les adequacions o el cessament la conservació dels edificis per exigir els seus propietaris l’obligació de mantenir-los en les 
d’ús que calguin. Les ordres d’execució han de ser motivades, i s’han de concretar els condicions objectives d’habitabilitat normativament establertes. 
defectes que ha d’esmenar el destinatari o la destinatària.” Capítol 3 del Títol 1 (articles 77 a 97).
art. 38 de la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge
“El deure de conservació i rehabilitació dels immobles.”
1. Falta de cèdula d’habitabilitat. 1.Els propietaris dels immobles l’ús principal dels quals sigui residencial els han de con-
Ho podrà fer en cas de: 2. Deficiència estructural d’un immoble. servar i rehabilitar de manera que sempre estiguin en condicions d’ús efectiu i adequat, 
3. Pèrdua o de manca de les condicions d’habitabilitat d’un im- d’acord amb el que estableixen aquesta llei i la normativa d’ordenació de l’edificació, del 
moble exigides en el nostre ordenament pel Decret 141/2012. patrimoni cultural i arquitectònic, de protecció del medi ambient, del paisatge i d’urbanisme.
Art. 30 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l’Habitatge. 
Així, la Llei de l’Habitatge dedica el seu Títol II a regular la qualitat del parc immobiliari d’ha-
bitatges, establint a l’article 22 les condicions de qualitat que han de tenir els habitatges 3.3. L’ORDRE D’EXECUCIÓ
per destinar-los a aquest ús. A l’article 26 d’aquest mateix títol s’estableix que la qualifica-
ció definitiva que acredita que un habitatge reuneix les condicions de qualitat legalment Davant de l’incompliment del deure de conservació desl habitatges o dels edificis destinats 
establertes, és la cèdula d’habitabilitat, emparant a l’administració a adoptar les mesures a un ús principal d’habitatge, l’article 38 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre del Dret a 
necessàries dirigides a la conservació de l’immoble en cas de pèrdua d’aquesta. l’Habitatge legitima a l’administració pública a dictar la corresponent ordre de conservació.
3.2.1. Legislació Estatal “38.1. La Generalitat i els ens locals, per a fer complir els deures que estableix aquest 
títol, poden ordenar l’execució d’obres i els canvis, les reparacions, les adequa-
S’estableix l’obligació per tots els propietaris de construccions i edificacions a conser- cions o el cessament d’ús que calguin. Les ordres d’execució han d’ésser motiva-
var-los en condicions mínimes de seguretat, salubritat i accessibilitat. des, i s’han de concretar els defectes que ha d’esmenar el destinatari o destinatària.”
“1. El derecho de propiedad de los terrenos, las instalaciones, construcciones y edificacio- La regulació establerta en el nostre ordenament jurídic impedeix que el compliment de les 
nes comprende con carácter general, cualquiera que sea la situación en que se encuen- ordres d’execució depengui exclusivament del propietari incomplidor a qui van dirigides, 
tren, los deberes siguientes: estant el contingut de les obres a executar explícitament detallat en les ordres d’execució.
…b) Conservarlos en las condiciones legales de seguridad, salubridad, accesibilidad uni-
versal, ornato y las demás que exijan las leyes para servir de soporte a dichos usos.” En efecte, l’article 90 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel que es va aprovar el Re-
art.15.1, b) del Reial Decret Legislatiu 7/2017 pel que es va aprovar el Text refós de la Llei glament sobre protecció de la legalitat urbanística estableix que aquestes ordres han de 
del Sòl i la Rehabilitació Urbana. detallar amb la màxima precisió les obres i les actuacions que cal executar o seguir per
12 13
solucionar adequadament el problema que motiva l’ordre i, a més, han de fixar un termini Aquest règim, no obstant, no és aplicable en cas que l’execució ordenada estigui revestida 
cert per la seva execució efectiva. d’urgència (situacions de risc imminent per a la salut o seguretat de les persones). En tal 
cas, l’obra es podrà executar sense Projecte ni audiència prèvia de les persones interes-
“90.1 Les ordres d’execució han de detallar amb claredat i precisió els actes que les per- sades, sempre que estiguin sota Direcció tècnica i d’acord sempre amb les prescripcions 
sones obligades han d’executar i establir el termini per executar-los voluntàriament en pro- i amb l’abast previst en l’ordre d’execució (art. 95 del mateix Decret 64/2014).
porció a la seva entitat i complexitat.”
art.90 del Decret 64/2014 En l’actualitat es contempla la comunicació prèvia com una mesura de simplificació admi-
nistrativa que les administracions públiques poden adoptar en qualsevol tipus de proce-
3.3.1. El projecte tècnic diment. Per tant, les ordres de conservació, en cas de no portar incorporades el Projecte 
tècnic exigit per l’entitat de les obres, requeriria que l’obligat se sotmetés al règim de la 
Una vegada detallades i precisades les obres i actuacions que cal executar en l’ordre comunicació prèvia com l’adequat per a l’execució de les ordres d’execució (Llei 26/2010, 
d’execució, el nostre ordenament jurídic exigeix que, quan l’entitat de les obres a executar de Règim Jurídic i de Procediment de les Administracions Públiques de Catalunya).
ho requereixi, s’ha d’elaborar un Projecte adequat a allò que s’ha ordenat.
3.3.2. Incompliment de l’ordre d’execució
L’administració redacta el Projecte tècnic: L’administració no redacta cap Projecte:
És molt important que les ordres de conservació detallin l’abast de l’obra a executar per 
evitar la dilació en el compliment del deure de conservació i per permetre a l’administració 
adoptar les mesures necessàries per fer efectiva l’ordre de conservació donada.
- S’incorpora al propietari en l’ordre de - Hi ha obligació del destinatari de 
conservació. l’ordre a redactar-lo, d’acord amb Així, quan l’entitat de les obres requereixi la redacció prèvia d’un Projecte tècnic i l’ad-
-No hi ha obligació a demanar llicència. el contingut sobre l’abast exacte de ministració no l’hagi redactat i incorporat a l’ordre, en el cas que el destinatari de l’ordre 
-Hi ha obligació a complir el contingut de les obres a realitzar, que prèviament d’execució deliberadament presentés un Projecte defectuós que no inclogués tot allò que 
l’ordre d’acord amb el detall exacte del s’haurà d’haver establert en ella. aquesta ja detalla, l’administració actuant quedarà habilitada a a iniciar les mesures de 
Projecte tècnic incorporat. coerció dirigides a fer complir de forma efectiva el seu contingut.
En tal cas, les mesures de coerció que el nostre ordenament habilita a adoptar, una vega-
No estan subjectes a intervenció mitjançant llicència urbanística o comunicació prèvia els da verificat l’incompliment d’una ordre d’execució per part del seu destinatari són:
actes següents:
....c) Els actes i les obres que s’han de dur a terme en compliment d’una ordre d’execució o 1. L’inici d’un expedient sancionador, d’acord amb el previst a l’article 109,1 de la Llei 
de restauració, si no requereixen projecte tècnic o si la mateixa ordre o l’acte que n’ordena 18/2007, del Dret a l’Habitatge.
l’execució subsidiària incorpora el projecte tècnic requerit.” 2. La imposició de multes coercitives, fins a un màxim de 3, per un import, com a molt, 
del 30% del cost de l’actuació requerida en l’ordre d’execució en mèrits del que disposa 
art. 187 del Decret legislatiu 1/2010, pel que es va aprovar el Text refós de la Llei d’Urbanis- l’article 113 de la Llei 18/2007. 
me, en la redacció donada per la Llei 16/2015
3.4. EL CONVENI DE REHABILITACIÓ
Així, no serà necessària la llicència urbanística ni la comunicació prèvia en els casos en els 
quals es dicti una ordre d’execució que incorpori en el text de la seva resolució el corres- Tal i com s’estableix a l’article 39 de la LDH, l’Ajuntament podrà optar, en aquells casos 
ponent Projecte tècnic requerit per l’entitat de les obres ordenades. en què ho consideri necessari, per formalitzar convenis de rehabilitació com a mecanisme 
alternatiu a les ordres de conservació, per tal de facilitar el compliment del deure de con-
“90.3 Quan els actes ordenats requereixin un projecte tècnic d’obres per a la seva execució, servació dels habitatges i dels edificis destinats a un ús principal d’habitatge. En el marc 
la resolució que els ordeni pot adjuntar-lo a la mateixa resolució. Si no ho fa, la persona obli- dels convenis de rehabilitació, les administracions publiques poden fomentar la suscripció 
gada ha de sol·licitar i obtenir la llicència urbanística corresponent prèviament a l’execució de contractes de masoveria urbana,  tal i com estableix l’article 42.3 LDH. 
dels actes ordenats. En tot cas, l’elaboració del projecte tècnic d’obres és a càrrec de la 
persona obligada.” 42.3 . S’han d’impulsar polítiques de foment de la rehabilitació dels habitatges que estiguin 
en mal estat per a ésser llogats, mitjançant subvencions directes als propietaris, oferta de 
Article 90.3 del Decret 64/2014, pel que es va aprovar el Reglament sobre protecció de la subrogació de l’Administració en l’execució de les obres i suport públic a contractes de 
legalitat urbanística. masoveria urbana.”
14 15
2- Assessorament legal i tècnic dels equips tècnics municipals per tal de formalitzar els 
contractes i establir les millores que cal realitzar.
04 3- Tramitació i formalització del contracte de masoveria.
4- Sol·licitud de les ajudes al lloguer o a la rehabilitació, per part del personal tècnic muni-
cipal, en cas que es compleixin els requisits.
CASOS D’ESTUDI 5- Seguiment, per part del personal tècnic municipal, de la bona utilització de l’habitatge, 
l’execució de les obres i el control dels pagaments.
A continuació es presenten quatre casos d’estudi, cadascun d’ells amb un règim i meca- 4.1.1. Cas pràctic: passatge Gaiolà, 15
nismes diferents d’accés i gestió:
Com a model d’habitatge de titularitat pública (amb promotor el Patronat Municipal de 
Habitatges de titularitat pública que l’Administració decideix posar a dis- l’Habitatge) es pren com a referència l’immoble ubicat al Passatge Gaiolà, 15, al barri de la 1
posició de masoveria. Exemple: Passatge Gaiolà, 15 Sagrada Família. Es tracta d’un edifici plurifamiliar entre mitgeres compost per planta baixa 
més tres, i un altell, que està en règim sense propietat horitzontal.
Habitatge de titularitat privada en males condicions per falta de manteni-
2 ment que deriva en un conveni de rehabilitació. Exemple: Carrer del Com- L’edifici té com ús principal el residencial. Segons dades cadastrals l’edifici va ser construït 
te Borrell, 18 i 59 l’any 1850, la superfície de la parcel·la és de 204 m², i consta de 10 habitatges distribuïts 
de la següent manera:
3 Habitatges socials de nova promoció (mètode ATRI). Exemple: Carrer Flo-
ridablanca, 103
4 Ampliació d’edificacions existents de promoció pública o comunitària 
(mètode ATRI). Exemple: Ronda de Sant Pau, 46
4.1. HABITATGES DE TITULARITAT PÚBLICA QUE L’ADMINISTRACIÓ DE-
CIDEIX POSAR A DISPOSICIÓ DE MASOVERIA
En aquest cas, com es tractaria d’un immoble de propietat pública, s’hauria d’abordar el 
procés per la VIA INSTITUCIONAL.
Com que l’Ajuntament cedeix l’habitatge es poden plantejar contractes de més durada i 
amb uns requisits d’ingressos menors per part de la futura masoveria, ja que es pot pon-
derar millor el benefici de la propietat i el social. 
El procés que es podria seguir seria: Es proposa una gestió de les primeres obres de rehabilitació en mans del Patronat que 
comprengués: rehabilitació d’escala i de les zones comunes, rehabilitació de façanes i 
1a- Identificació de futures persones masoveres a través del registre de sol·licitants d’habi- enderrocs interiors, reforç estructural i estintolaments, ram de paleta i divisòries dels habi-
tatge inscrits a l’Oficina local d’habitatge o de gent interessada, a través d’una campanya tatges. Aquestes mesures serien les necessàries per a la primera fase de condicionament 
informativa específica. d’un habitatge per a poder assolir unes condicions mínimes d’habitabilitat. Més endavant 
es procediria a la renovació de les xarxes d’instal·lacions.
1b- Plantejament d’un procediment concursal per accedir als immobles com a part maso-
vera, incorporant factors objectivables en matèria de renda, arrelament, capacitat cons- Es proposa que a dins de l’habitatge les adequacions de revestiments, paviments, fuste-
tructiva i de gestió, franjes d’edat, equilibri de gènere, etc. (Per a més detall, veure conclu- ries interiors, instal·lacions d’aparells sanitaris, aixetes, instal·lacions interiors de teleco-
sions dels tallers al capítol 06). municacions, acabats, pintures i electrodomèstics es deixin en mans de la part masovera.
16 17
La incidència pressupostària de la part desenvolupada per la masoveria pot variar rao-
nablement entre el 20% i el 38% del total del cost de l’obra en funció de les decisions de 
detall.
Els habitatges resultants serien 6, dos a cada planta (1era, 2ona i 3era), eliminant-se el de 
coberta i convertint els habitatges de planta baixa i altell en locals comercials o altres usos.
Estat actual de planta pis Proposta de planta pis
Plànol d’emplaçament del immoble amb diferenciació d’alçades per colors
Proposta de pressupost de rehabilitació de l’immoble en concret,descomptant obres menors realitza-
des mitjançant acords de masoveria
Fotografia a peu de carrer de l’immoble Fotografia aèria 
18 19
4.2. HABITATGES DE TITULARITAT PRIVADA EN MALES CONDICIONS 
PER FALTA DE MANTENIMENT QUE DERIVA EN UN CONVENI DE REHA-
BILITACIÓ
Com que l’immoble d’aquest cas seria de propietat privada, es podria abordar de dues 
maneres:
• VIA DE PARTICULAR A PARTICULAR (contracte entre particulars sense la intervenció de 
1 2 l’Administració)
- Les persones propietàries : s’adrecen a l’Administració o a entitats que ofereixen serveis 
de mediació amb les futures persones masoveres. 
• 1A FASE: executada per professionals de -La futura masoveria utilitzaria una metodologia com aquesta per accedir a l’immoble: 
l’àmbit de la construcció
1- Localitzar i identificar habitatges buits.
a- Rehabilitació d’escala i zones comunes
b- Rehabilitació façanes (sense fusteries) 2- Identificar la persona propietària i posar-s’hi en contacte. El mecanisme més senzill 
c- Enderrocs seria a partir del veïnat, però en cas que no funcionés caldria recórrer a la cerca a través 
del Registre de la Propietat.
3 • 2A FASE: executada per professionals de 
l’àmbit de la construcció 3- Proposar el contracte de masoveria a la Propietat.
d- Reforç estructural i estintolaments 4- Plantejar les tasques de rehabilitació que es duran a terme en compliment del contracte. 
e-Ram de paleta i divisòries S’ha de definir el grau de la intervenció per valorar la capacitat de la masoveria per desen-
volupar totes les tasques o la necessitat de col·laboració amb professionals.
• 3A FASE: executada per part masovera
5- Signar el contracte i seguir el seu compliment.
f- Revestiments
g- Paviments • VIA MIXTA (contracte entre particulars facilitat per l’Administració ( serveis d’ajudes, i/o 
h- Fusteries interiors mediació, avals...)
Futura masoveria: Duu a terme les tasques necessàries 
4 de millora de l’habitatge.• 4A FASE: executada per professionals de Hi intervenen tres agents: Propietat: cedeix els habitatges a canvi de millorar-los.
l’àmbit de la construcció Administració: actua com a col·laborador.
i- Fusteries exteriors El procés a seguir en aquest cas seria:
j- Instal.lacions
1- Campanya informativa per part de l’Ajuntament per aconseguir que els propietaris d’im-
• 5A FASE: executada per part masovera mobles en cedeixin l’ús. temporalment.
k- Instal.lacions telecomunicacions 2- Identificació de propietats d’immobles a través de l’Oficina local d’habitatge. Els habi-
l- Instal.lacions aparells sanitaris tatges han de ser susceptibles d’obtenir la cèdula d’habitabilitat un cop finalitzades les 
m- Acabats i pintures reformes pactades al contracte. La cessió ha de ser per un termini de més de 5 anys.
n- Equipaments
5 3a- Identificació de futures persones masoveres a través del registre de sol·licitants d’habi-
tatge inscrits a l’Oficina local d’habitatge o de gent interessada, a través d’una campanya
informativa específica.
20 21
3b- Plantejament d’un procediment concursal per accedir als immobles com a part ma-
sovera, incorporant factors objectivables en matèria de renda, arrelament, capacitat cons-
tructiva i de gestió, franjes d’edat, equilibri de gènere, etc. (Per a més detall, veure conclu-
sions dels tallers al capítol 06).
4-Assessorament legal i tècnic dels equips tècnics municipals per tal de formalitzar els 
contractes i establir les millores que cal realitzar.
5-Tramitació i formalització del contracte de masoveria.
6-Sol·licitud de les ajudes al lloguer o a la rehabilitació, per part del personal tècnic muni-
cipal, en cas que es compleixin els requisits.
7-Seguiment, per part del personal tècnic municipal, de la bona utilització de l’habitatge, 
l’execució de les obres i el control dels pagaments.
4.2.1. Cas pràctic: Carrer del Comte Borrell, 18
Com a model d’habitatge de titularitat privada amb divisió vertical, es prenen dos edificis 
en males condicions i falta de manteniment. Tots dos es troben al barri de Sant Antoni. Fotografia a peu de carrer de l’immoble Plànol d’emplaçament de Comte Borrell, 18 
amb diferenciació d’alçades per colors
El primer, al carrer Comte Borrell 18, fa cantonada amb el carrer Marqués de Campo Sa- Hoja1
grado. El segon, a Borrell 59, es troba pràcticament a la cantonada amb el carrer Manso. 
Ambdós casos són molt similars. ÚS PRINCIPAL PIS PORTA SUPERFÍCIE
SUP. COMERCIAL PB 110
Es tracta d’herències familiars que s’han deteriorat greument. A Borrell 18, només hi que- SUP. COMERCIAL ALTELL 102
den llogaters de renda indefinida i d’edat avançada. Alguns habitatges havien estat oku- HABITATGE 1 PB 8 53
pats i posteriorment desallotjats. L’edifici de Borrell 59 té 4 plantes, i dos habitatges per HABITATGE 2 ENTRESOL 1 70
HABITATGE 3 ENTRESOL 2 70
pis. A una meitat hi viuen llogaters de renda indefinida, i a l’altra meitat persones en situa- HABITATGE 4 ENTRESOL 3 70
ció irregular. La convivència entre el veïnat és bona, però l’edifici està en molt mal estat, HABITATGE 5 PRINCIPAL 1 70
fins al punt que bona part de les parets exteriors del pati llums han anat caient, i els veïns HABITATGE 6 PRINCIPAL 2 70
HABITATGE 7 PRINCIPAL 3 70
no obren els balcons de les seves galeries per por a que hi hagi majors danys. A més, re- HABITATGE 8 P1 1 70
centment es va desprendre el sostre del menjador d’un dels habitatges, fet que va motivar HABITATGE 9 P1 2 70
una denúncia per part de l’Oficina d’Habitatge. En conclusió les dues finques reuneixen HABITATGE 10 P1 3 70
HABITATGE 11 P2 1 70
totes les condicions per ser declarades com a infrahabitatge, per encetar un conveni de HABITATGE 12 P2 2 70
rehabilitació i per posar a disposició de masoveria. HABITATGE 13 P2 3 70
HABITATGE 14 P3 1 70
HABITATGE 15 P3 2 70
HABITATGE 16 P3 3 70
HABITATGE 17 P4 1 70
HABITATGE 18 P4 2 70
HABITATGE 19 P4 3 70
HABITATGE 20 P5 1 70
HABITATGE 21 P5 2 70
HABITATGE 22 P5 3 70
HABITATGE 23 P6 1 27
HABITATGE 24 ÀTIC 1 28
ELEMENTS COMUNS 140
TOTAL SUP. CONST. 1.930 Taula de superfícies 
Fotografia aèria de l’immoble de Comte Borrell, 18 de Comte Borrell, 18
22 23
Página 1
4.3. NOVES PROMOCIONS D’HABITATGE SOCIAL 
Com a exemple metodològic s’explica el projecte ATRI, que és un encàrrec del Patronat 
Municipal de l’Habitatge de la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona ( octu-
bre 2016), per aprofitar els buits que estan menyscabant la compacitat dels teixits urbans 
consolidats per garantir la centralitat de les noves promocions.
#ATRI ( allotjaments temporals de repoblament inclusiu) és una estratègia experimental 
que explora vies alternatives per incrementar quantitativa i qualitativament el parc d’habi-
tatge públic a Barcelona, mitjançant gran quantitat de petites promocions d’execució més 
ràpida, econòmica, justa i sostenible que la dels sistemes convencionals. 
Fotografia aèria de l’immoble de Comte Borrell, 59 - L’habitatge com a instrument de millora urbana
- Quantitat i qualitat en la producció de l’habitatge
4.3.1. OBJECTIUS - Construcció conseqüent amb el medi ambient
- Redistribució d’oportunitats econòmiques
PROJECTE
dret i necessitat oportunitat industrialització
Fotografia a peu de carrer de l’immoble Plànol d’emplaçament de Comte Borrell, 59 
amb diferenciació d’alçades per colors CAPACITACIÓ
Hoja1
ÚS PRINCIPAL PIS PORTA SUPERFÍCIE autoconstrucció assistida instal.lació
SUP. COMERCIAL PB 149
SUP. COMERCIAL ALTELL 136 4.3.2. METODOLOGIA
HABITATGE 1 ENTRESOL 1 75
HABITATGE 2 ENTRESOL 2 79
HABITATGE 3 P1 1 75 Podem classificar les oportunitats de millora en tres grups:
HABITATGE 4 P1 2 79
HABITATGE 5 P2 1 75
1. Insercions:  rehabilitar, canviar l’ús, millorar l’habitatge existent i introduir nou habitatge 
HABITATGE 6 P2 2 79
HABITATGE 7 P3 1 75 en edificació les funcions de la qual han quedat obsoletes. Omplir.
HABITATGE 8 P3 2 79
HABITATGE 9 P4 1 75
2. Superposicions: remuntar, esgotar l’edificabilitat existent i reblir sector subedificats. 
HABITATGE 10 P4 2 79
ELEMENTS COMUNS 56
Taula de superfícies 3. Juxtaposicions: aferrar-se a les mitgeres consolidades que són fruit de divorcis urbans i TOTAL SUP. CONST. 1.111
de Comte Borrell, 59 edificar contra testers cecs que produeixen espais públics de baixa qualitat. Casar.
24 25
Página 1
El fonament d’ATRI és possibilitar la creació d’habitatge públic utilitzant 4.3.3. GESTIÓ: com es fa un #ATRI?
les vies que la legislació urbanística preveu per fer-ho, mitjançant:
-Via 1. Creació del sistema urbanístic d’habitatge dotacional sobre sòl 
públic. 
-Via 2. Utilització del sòl privat per la creació d’habitatge públic per corre-
gir una disfunció urbanística sobre una zona susceptible d’aprofitament 
Front jurídic privat que no es pot consolidar per l’incompliment previ de l’obligació 
d’edificar dels seus propietaris. 
Les condicions que ha de reunir un projecte per poder aplicar ATRI se-
rien: la possibilitat de reversibilitat, la prefabricació parcial, la participació 
de les persones habitants i la incorporació de criteris socials i ecològics.
El primer pas consisteix a detectar els buits d’oportunitat que abunden als barris conso-
#ATRI proposa un protocol constructiu compost de: 1) La preparació lidats (espais disponibles tant de titularitat pública com privada amb qualificacions urba-
Front arqui- de les connexions a serveis, 2) La industrialització modular amb criteris 
nístiques diverses.) 
tectònic i ecològics , 3) La posada en obra amb criteris de contractació socialment 
constructiu responsables  i 4) El bricolatge assistit.
Per desenvolupar el projecte es proposa una metodologia projectual que 
incorpori la flexibilitat en les diferents capes del procés, i que es treballi 
conjuntament amb els futurs habitants tant com sigui possible.  A més 
de la participació, es vol promoure: l’adaptabilitat a diferents esquemes 
de convivència, la perspectiva de gènere, el sentiment de pertinença i la 
El projecte i la integració social. 
participació
El segon pas consisteix a verificar si els buits reuneixen les condicions suficients per acollir, 
Es proposa la utilització de components industrialitzats, combinats amb de forma temporal o definitiva, unitats residencials de repoblament inclusiu. 
partides de posada en obra d’aquests components, de condicionament 
i acabats.
Les condicions per proposar l’ús de components industrialitzats són: 1) 
Opció de temporalitat o reversibilitat, 2) lleugeresa per facilitar el trans-
port i l’execució d’ampliacions, 3) Minimitzar els terminis d’execució per 
agilitzar la implementació de solucions a situacions d’emergència.
Construcció
ecològica [ Materials industrials + Materials reutilitzats o reciclats= Construccions 
molt sostenibles ]
ATRI pretén actuar com un programa pilot que desenvolupi i faci efectius 
els nous marcs de Contractació Pública Socialment Responsable, afavo-
rint la participació de “l’economia de les mans petites ( Pymes, autònoms 
i economia social) en la contractació pública.
Es vol utilitzar la inversió i la contractació pública en la construcció d’ha-
Front bitatge dotacional per fer política industrial orientada a potenciar el teixit 
econòmic socio-empresarial de menor dimensió. El tercer pas consisteix a obtenir drets d’ocupació (temporal o permanent) del sòl on es 
produirà el rebliment.
26 27
4. ETAPA BLANCA (projectes de masoveria)
Consisteix en la configuració participativa dels espais 
comuns per part dels futurs usuaris i en la possibilitat de 
deixar les unitats residencials inacabades, per tal d’abaratir 
la seva construcció i també per evitar les distribucions pro-
gramàtiques que no s‘adapten a les necessitats reals dels 
futurs ocupants. Els que puguin i ho vulguin, se les faran 
seves acabant-les amb les seves pròpies mans, tot comp-
tant amb l’assessorament dels tallers de bricolatge assistit.
Aquesta fase comprèn totes les tasques de manteniment, i 
fins i tot l’eventual desmuntatge de l’edificació, que també 
estaran basades en els principis de l’economia circular, la 
reducció sostenible de residus i la redistribució d’oportuni-
tats entre les mans petites.
Rebliment dels buits
4.3.1. Cas pràctic: C/Floridablanca, 103
El darrer pas consisteix a edificar els buits obtinguts mitjançant 5 fases diferenciades:
Com a exemple per a la implantació d’habitatge social de nova promoció es tria la canto-
1. HABILITACIÓ DE LA BASE QUE HA DE REBRE LA NOVA nada dels carrers Floridablanca amb Comte d’Urgell, al barri de Sant Antoni, concretament 
EDIFICACIÓ a l’adreça Floridablanca,103. 
Inserció de sanejaments i fonaments als terrenys de solars 
buits o espais lliures, preparació constructiva dels edificis a Es tracta d’un solar buit de 157 m² entre dos edificis entre mitgeres, de cinc i set plantes, 
remuntar, els reforços estructurals.. que roman sense edificar aparentment a causa del seu poc atractiu pel mercat immobiliari, 
degut probablement a la seva forma triangular i al seu escàs front a l’interior d’illa. 
La proposta que aquí presentem és la de desenvolupar dos habitatges per planta tipus, 
2. ETAPA NEGRA que s’han definit en detall per demostrar la seva viabilitat. 
Inclou totes aquelles operacions de prefabricació en taller 
que serveixen per preparar elements modulars traslladables Existeix la possibilitat, complexa però atractiva, de colmatar el xamfrà incorporant a la 
(inclouran estructura, coberta o tancaments). Aquesta fase promoció el dret de vol de l’edifici veí, situat Comte d’Urgell, 23, i que es proposa com a 
es pot iniciar mentre es desenvolupen els procediments bu- opcional i que suposaria almenys quatre habitatges addicionals.
rocràtics necessaris per a l’obtenció de la llicència i acaba 
en el moment en què els elements prefabricats es disposen 
en obra, en un temps molt reduït. 
3. ETAPA GRISA (susceptible de realitzar-se mitjançant 
acords de masoveria)
Consisteix en l’acabat dels elements comuns de l’edifici i en 
les seves instal·lacions principals a partir de la contractació Axonometries de possibles interven-
de professionals locals i de petites i mitjanes empreses. cions al solar de Floridablanca, 103
28 29
Es proposa el sistema ATRI, ja explicat en aquesta guia, com a mètode per incorporar la 
masoveria a les promocions de nova planta, a la vegada que s’acceleren els temps de 
construcció per la incorporació de sistemes industrialitzats.
Planta baixa
Usos: locals i espais comuns
Planta baixa Part m² preu/m² preu
Local 01 60,5 900,0 54.450
Usos: locals i espais comuns Espais comuns 48,4 900,0 43.515
Superficie  construida NuclisP avretrticals 2m0,²0 p1r.e0u0/0m,0² 2p0r.0e0u0
LoPcaalt i01 6202,,54 910500,,00 534..346500
EspaTiOs TcAomL uns 14581,4,3 900,0 14231.5.31255
Superficie  construida Nuclis verticals 20,0 1.000,0 20.000
Pati 22,4 150,0 3.360
Plànol d’emplaçament del solar amb diferenciació d’alçades per colors Planta baixa i planta pis de possible tipologTOiaTAL 151,3 121.325
Planta baixa
Usos: espais comuns
Planta baixa Part m² preu/m² preu
Local 01 60,5 850,0 51.425
SUuspoesr:fi ecsipe a ciso cnostmruuindsa Espais comuns 68,5 1.000,0 68.500
TOPaTrAtL 12m9²,0 preu/m² 11p9r.e9u25
Local 01 60,5 850,0 51.425
Superficie  construida Espais comuns 68,5 1.000,0 68.500
TOTAL 129,0 119.925
Plantes 1-2-3-4-5-6
Usos: habitatges
Plantes 1-2-3-4-5-6 Part m² preu/m² preu
Habitatges 646,2 1.000,0 646.200
SupUesrofisc: ihea  cboitnasttgreusida Espais comuns 126,0 1.000,0 126.000
TOPaTrAtL 77m2²,2 preu/m² 77p2r.e2u00
Habitatges 646,2 1.000,0 646.200
Superficie  construida Espais comuns 126,0 1.000,0 126.000
TOTAL 772,2 772.200
Fotografia a peu de carrer del solar Fotografia aèria
30 Planta entresòl ampliació 31
Usos: espais comuns
Planta entresòl ampliació ud m² preu/m² preu
Superficie  construida 1 427,5 900,0 384.750
Usos: espais comuns
ud m² preu/m² preu
Superficie  construida 1 427,5 900,0 384.750
4.4. AMPLIACIÓ D’EDIFICACIONS EXISTENTS DE PROMOCIÓ PÚ- tuirien l’aportació financera inicial per feines de construcció i manteniment, permetent així
BLICA O COMUNITÀRIA (remuntes o ampliacions) la incorporació de perfils socials diversos a la cooperativa. Es proposa que l’òrgan de ges-
tió es basi en el model Community Land Trust, basat en un sistema tripartit: l’Ajuntament, la 
Es poden plantejar casos de remuntes o ampliacions d’edificacions existents, tant de pro- Cooperativa d’habitatge i representació d’entitats arrelades al territori i amb funció social. 
pietat pública o privada, seguint també la metodologia ATRI. Aquests es podrien abordar 
de diverses maneres: Es consideraria que l’Ajuntament s’encarregaria de la construcció de l’estructura, l’envol-
vent i les instal·lacions principals, i el veïnatge acabaria les obres en un règim de cessió 
• VIA INSTITUCIONAL d’ús o de lloguer a llarg termini (a nom de la cooperativa), comptant amb el recolzament 
d’empreses d’economia social i solidària o petites empreses del territori.
El procediment que es podria seguir per plantejar un acord per aquesta via seria el mateix 
que en el cas 4.1
• VIA “COMUNITÀRIA”
Una entitat d’interès social (com, per exemple, ONG o cooperatives d’habitatge) gestio-
naria, dins la lògica d’acció d’ús, les tasques i contractes de masoveria dins del seu fun-
cionament general.
• COL.LABORACIÓ PÚBLICA-COMUNITÀRIA
Aquesta opció està inspirada en el model “Community Land Trust”, una mena de consorci 
entre l’administració pública i entitats socials nascut a Estats Units en la dècada dels 70, i 
que ara s’està aplicant a països europeus tals com Bèlgica.
4.4.1. Cas pràctic: ronda de Sant Pau, 46
El Gimnàs Social Sant Pau és un immoble de titularitat privada compost per planta pis i 
planta entresòl, amb una planta de soterrani. A diferència d’alguns immobles a rehabilitar Fotografia a peu de carrer del Gimnàs Fotografia aèria
que es proposen en aquesta guia, està actualment en funcionament, i es caracteritza per Social Sant Pau
«la seva activitat solidària i en clau de barri, resultant un projecte que promou comunitat i 
vertebra el territori». 
Tot i que no està situat estrictament a l’Eixample, es tracta d’un equipament molt present a 
la vida del barri de Sant Antoni, a més de tractar-se d’un cas d’estudi molt vigent i interes-
sant pels propòsits d’aquesta guia.
La iniciativa #HabitemElSantPau proposa una pregunta pel multi-referèndum en clau de 
ciutat previst per l’estiu de 2018 amb un doble objectiu: per un costat, impulsar un projecte 
pilot d’habitatge públic i inclusiu de 50 habitatges a sobre del Gimnàs Social Sant Pau, i 
per altre, garantir la continuïtat de l’acció solidària i comunitària d’aquest.
La iniciativa promou, per un costat, un sistema d’habitatge en règim cooperatiu, (que formi 
comunitat i part del múscul financer) i per altra, que un terç dels habitatges estigui destina-
da a col·lectius exclosos o en risc d’exclusió.
La proposta és pionera i és un híbrid entre habitatge social i un model de construcció par-
cialment desenvolupat mitjançant la masoveria, ja que una part de cooperativistes substi Plànol d’emplaçament de l’immoble amb diferenciació d’alçades per colors
32 33
P 1
9 viv.
Axonometria del possible projecte de bloc d’habitatge social
P 5-6
2x7 viv
P 1 P 2
9 viv. 9 viv.
P 7-8
2x3 viv
Plànol d’emplaçament del solar amb entorn P 5-6
2x7 viv
TOTAL VIVIENDAS: 54
P 2
9 viv.
P 7-8P 3-4
2x3 v2ivx8 viv
TOTAL VIVIENDAS: 54
Proposta plantes 1-2 Proposta plantes 3-4
(8 habitatges per planta) (8 habitatges per planta)
34 35
P 3-4
2x8 viv
P 1
9 viv.
P 5-6
2x7 viv
Proposta de les tipologies d’habitatge
4.5. ALTRES CASOS A ESTUDIAR: Propietat horitzontal.
4.5.1. Nova Esquerra de l’Eixample
Estat dels inmobles: deficient
P 1 P 2
9 viv. 9 viv.
P 7-8
2x3 viv
P 5-6
2x7 viv
TOTAL VIVIENDAS: 54
Proposta plantes 5-6 Proposta plantes 7-8
(7 habitatges per planta) (3 habitatges per planta)
Nº total habitatges: 54
P 2
9 viv.
P 7-8P 3-4
2x3 v2ivx8 viv
TOTAL VIVIENDAS: 54
P 3-4
2x8 viv 36 37
4.5.2. Dreta de l’Eixample 4.5.3. Sant Antoni
Estat dels immobles: deficient Estat dels immobles: deficient
38 39
05 06
EINES DIGITALS CONCLUSIONS 
COL.LABORATIVES DELS TALLERS
Dintre de l’eina Open Street Map es proposa la creació d’una plataforma digital col.labora-
tiva (U-Map) que serveixi com a base de dades per identificar i estudiar immobles que es 
trobin en males condicions i siguin susceptibles de poder activar-se mitjançant masoveria 
urbana.
https://umap.openstreetmap.fr/es/map/mapa-de-oportunitats_175200#15/41.3861/2.1669 Com a suport per a l’elaboració d’aquesta guia, es van dinamitzar tres sessions participati-
ves amb algunes entitats i col·lectius vinculats al territori per a debatre sobre mecanismes i 
estratègies per a la implantació de la masoveria urbana a l’Eixample. Van participar entitats 
com la Xarxa d’habitatge de l’Esquerra Eixample, el Sindicat de Llogateres, La Hidra, Blocs 
en Lluita, la MULA, #Salvem el Sant Pau, Fem Sant Antoni, així com membres de la Xarxa 
d’Economia Social i Solidària i Hàbitat3 a títol personal.
Algunes idees sobre els diversos temes que es van tractar a les sessions estan conden-
sades a continuació:
5.1. DETECCIÓ D’ESPAIS
5.1.2. Captació: recursos i eines per detectar immobles
• S’estableix una conversa sobre els límits a considerar en la definició de conceptes com 
‘infrahabitatge’. Se’ns destaca que a l’Eixample és pràcticament impossible que als immo-
bles existents s’incompleixi de forma contundent la normativa bàsica sobre habitabilitat, 
així que -tot i que hi ha força casos de mal manteniment- és molt difícil trobar situacions 
indiscutibles d’infrahabitatge (sovint es cau en el terreny de les interpretacions de la llei).
No obstant això, des de districte s’assabenten de situacions de mal estat: intervencions de 
bombers, denúncies de veïns, etc. També hi ha molts immobles amb deficiències, com ara 
la manca d’ascensor o d’aigua corrent del subministrament.
• Es comenta sobre la possibilitat d’ampliar la mirada a l’hora de fer la recerca d’immobles 
susceptibles a albergar projectes de masoveria (solars buits, pàrquings, plantejar canvis 
d’usos en edificis existents). 
• Queda constància la preocupació respecte a la vulnerabilitat del model enfront dels fons
40 41
voltors, i també respecte al procés previ de detecció i captació de “dalt cap a baix”. Es 5.2. FORMES D’ACCÉS
considera primordial parlar abans amb els col·lectius, entitats i veïns de la zona on està 
ubicat l’immoble, ja que aquest procés en concret té un origen bottom-up (pressupost par- 5.2.1. Perfil dels usuaris i criteris de selecció
ticipatiu) i pel paper de l’associacionisme sembla fonamental per a la detecció de casos.
• Es parla de la condició de permanència dels usuaris que ja habiten a l’immoble com a 
• Es parla d’arribar a un mètode que reuneixi: criteri primordial a tenir en compte a l’hora de plantejar acords de masoveria.
- Sistematització: definició clara de tipus i de procediments alternatius davant d’una situa- • Es planteja la possibilitat de fer servir un procediment concursal per accedir als immo-
ció. Desenvolupament de diagrames de fluxos i altres tipus d’esquemes que siguin clars bles susceptibles d’albergar projectes de masoveria urbana, amb índexs objectivables 
i entenedors. que afavorissin els usuaris més vulnerables i precaritzats. Es suggereix que s’haurien de 
preveure ajudes econòmiques (ajuts a la rehabilitació i/o facilitar l’accés a materials) si la 
- Parametrització: definició de números, límits o llindars que emmarquin la pertinença o no part masovera no arriba a un límit de recursos. Seria el cas prototípic d’una persona amb 
a una determinada categoria. experiència amb el món de la construcció però amb recursos econòmics limitats.
• Es proposa fomentar eines col·laboratives per tal de col·lectivitzar la informació dels • Enfront de la tesi de que sigui exigible l’existència o la creació d’una entitat com a con-
immobles en les diferents fases (detecció, captació, negociació..) i també per fer arribar el dició per accedir a la masoveria d’una propietat vertical (tal com s’ha fet al recent concurs 
model a la ciutadania i promoure’l. de solars a disposició de cooperatives de cessió d’ús) es proposa prioritzar com a criteri 
l’accés una forma més individualitzada per unitats de convivència, per permetre l’accés a 
5.1.3. Rols de les administracions i entitats usuaris que no tindrien les condicions necessàries per a formar una cooperativa a priori.
• Es manifesten dubtes quant a “institucionalitzar” els acords de masoveria, concepte • Es suggereix la creació d’un projecte (senzill i accessible en el seu format) per part dels 
que respon a una necessitat d’habitatge d’emergència imminent. S’aborda el tema de les candidats a masovers que expressi les motivacions, les aptituds, l’arrelament amb el barri 
restriccions que provoca la cèdula d’habitabilitat, i es comenta plantejar algunes reformes i les seves expectatives.
normatives.
• Es planteja la necessitat de generar un document (col.laboratiu) per a treballar amb més
• Com planteja el projecte #Habitemelsantpau, es suggereix la possibilitat que un percen- detall els criteris de condició econòmica (renda), arrelament, edat, gènere, etcètera, i tot el
tatge dels habitatges de promocions o immobles en règim de masoveria siguin destinats que té a veure amb els protocols d’accés.
a usuaris en risc d’exclusió social o amb manca de recursos, proposant que fossin gestio-
nats a través de la taula d’emergència habitacional dels serveis socials. S’hauria de seguir • Es té constància de l’existència de l’Oficina de Promoció Econòmica de l’Eixample i es 
debatent i definint la implicació de les institucions en la resta dels casos. parla de reconvertir-la per crear un organisme que facilités els recursos perquè un usuari 
pugui dur a terme un projecte. Es parla del sistema de contractació “Trebatu” de l’ajunta-
5.1.4. Negociació ment d’Iruña/Pamplona com a possible referència pel que fa a les polítiques d’apodera-
ment de cara a l’accés a la contractació pública.
• Sorgeixen comentaris sobre la dificultat d’accés als propietaris i a certa informació sobre 
els immobles i de lo difícil que resulta començar un procés de denúncia d’una propietat mi- • Respecte a les cooperatives, queda palès la por a que es generi “promiscuïtat social” a 
tjançant les Xarxes d’Habitatge, que tenen uns recursos limitats i treballen per promocions. causa d’una homogeneïtzació dels perfils dels usuaris d’una comunitat. Es creu que seria 
molt positiu marcar criteris d’accés que posin en valor la diversitat. També es manifesta la 
• S’introdueix el concepte de la “funció social” de la propietat com a porta d’entrada a inquietud de què si es prioritzen grups de cooperatives prèviament consolidats, es deixin 
mesures coercitives, ja que sovint no es contempla prou l’obligació dels propietaris envers de banda els veïns de la zona.
al manteniment i posada en ús dels seus immobles.
5.3. LEGALITAT
• Es comenta que s’ha normalitzat la venta de pisos sense ITE (Inspecció Tècnica d’Edi-
ficacions) i es parla de la conveniència de denunciar-ho per canviar la tendència actual. 5.3.1. El contracte
També es comenta que les ITE no són vinculants -poden estar falsejades-, però si les 
inspeccions, que es poden dur a terme sense ordre prèvia. Sorgeix la pregunta sobre com • Es suggereix acotar la duració del contracte inicialment en 5-8 anys, sent les clàusules 
es podrien promoure les inspeccions, encara que ha quedat sense resposta. renovables amb el temps incloent compromisos d’implicació en la corresponent comuni-
tat. Es planteja que si durant el primer període de contracte esmentat hi ha la consolidació 
42 43
d’una comunitat (per exemple en forma de cooperativa), potser es podria tipificar l’am-
pliació de contracte per terminis més llargs (entenent el primer contracte com una situació BIBLIOGRAFIA BÀSICA
de prova o oportunitat -per a formar comunitat- per a l’agregació d’unitats de convivència 
individuals amb procedències diverses).
• Es suggereix que, com la LAU tipifica que les rendes poden ser substituïdes pel factor Part de la informació que conté aquesta guia s’ha tret dels següents documents: 
humà, està restringint per una limitació de temps (3 anys normalment). Es planteja que tal 
vegada s’ha de defugir del marc de la LAU, pels acords de masoveria i formular el contrac- - Estudi de models alternatius d’accés i tinença de l’habitatge
te en format de “conveni de rehabilitació de l’habitatge.” Des del districte es voldria arribar Celobert SCCL
a situacions estables per a la masoveria, que es puguin assimilar amb una generació (20- Setembre 2014
25 anys en les seves paraules).
- Guia metodològica de Masoveria Urbana
• Va sortir una iniciativa per promoure una esmena a la normativa actual. El cas particular Diputació de Barcelona 
de la masoveria i el fet de fer convergir els processos de rehabilitació amb la necessitat Febrer 2017
d’habitatge dona sentit a una ampliació o esmena del Decret d’Habitabilitat que incorpo-
rés una flexibilitat necessària sense perjudici de les condicions d’habitabilitat per la resta Autors: Núria Colomé Montull (cooperativa Celobert)
de règims. Treballar això amb més detall podria comportar viabilitat i estímuls adicionals Rosa Maria Garcia Teruel (advocada, càtedra d’habitatge)
pel desenvolupament de situacions de masoveria. Raimon Soler Renobell ( advocat)
Maria José Soler Tarradellas ( tècnica assessora d’anàlisi econòmic de la Gerència de 
5.3.2. El paper de l’autoconstructor. Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats) 
Isabel Ezpeleta ( advocada, responsable jurídica de l’Oficina d’Habitatge)
• Es posen sobre la taula totes les febleses jurídiques que es té com a masover (condi- Febrer 2017
cions d’habitabilitat canviants durant el procés, monitorització de seguretat i salut, accés 
a assegurances de responsabilitat civil, necessitat -o no- de la supervisió d’un tècnic en - Informe de possibilitats d’intervenció de rehabilitació d’un edifici d’habitatges existent
funció de les característiques de l’obra, etc...). Patronat Municipal de l’Habitatge, redactat per Joan March Raurell
Octubre 2016
• Es comenta la possibilitat de proposar cursos de capacitació per persones que no tin-
guin prou coneixements al camp de la construcció (del tipus BCN Activa).
• Pel que fa a les cobertures legals i a les capacitacions, es comenta la possibilitat de rea-
litzar escoles-tallers o altres situacions formatives, amb intervenció de tècnics, que poden 
agafar com a referència experiències tals com Arquitectes de Capçalera o Arquitecturas 
Colectivas. 
5.3.3. Gestió, manteniment i cures
• S’haurien de repensar els criteris d’accés en temes d’”habilitats” de la part masovera: 
com el camp de la construcció està molt masculinitzat, podria contemplar-se també afegir 
i posar en valor tasques com:la gestió dels immobles, el manteniment dels mateixos i les 
cures de les persones. Això també obre mires i permet a més usuaris (amb poc o nul co-
neixement a la construcció) accedir-hi al model.
• Sorgeix la por a que l’apartat de la gestió, manteniment, cures.. etc no estigui tan cobert 
en l’àmbit legal com els acords de masoveria que només impliquen l’àmbit de la construc-
ció, encara que s’hauria d’investigar “qui va decidir que el terme masoveria s’aplica només 
a l’àmbit de la construcció”. Es parla de què als convenis de masoveria es menciona “con-
veni de rehabilitació i manteniment”.
44 45