MEMÒRIA JUSTIFICATIVA DE LES ACTIVITATS DE LA FUNDACIÓ CARLES PI I SUNYER I DELS ESTATS PREVISIONALS D’INGRESSOS I DE DESPESES DEL PRESSUPOST PER A L’EXERCICI DE 2015 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ......................................................................................................................................... 2 2. DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS DE LA FUNDACIÓCARLES PI I SUNYER PER A L’ANY 2015 ................... 2 2.1. 10 anys de l’Observatori de Govern Local ....................................................................................... 2 2.2. Línies d’explotació d’ObsCat7 ....................................................................................................... 12 2.3. Micromunicipis, més enllà dels 500 habitants .............................................................................. 17 2.4. Consells comarcals ........................................................................................................................ 19 2.5. Miscel·lània de publicacions .......................................................................................................... 20 2.6. Panel de Polítiques Públiques ....................................................................................................... 21 2.7. Banc de Bones Pràctiques ............................................................................................................. 23 2.8. Transparència municipal a l’Estat Espanyol .................................................................................. 24 2.9. Externalització i Austeritat ............................................................................................................ 25 2.10. Projecte Dretlocal.cat .................................................................................................................. 25 2.11. Arxiu Pi i Sunyer........................................................................................................................... 26 2.12. Loc@l i web mailing .................................................................................................................... 28 3. ESTAT PROVISIONAL D’INGRESSOS I DE DESPESES DE LA FUNDACIÓ CARLES PI I SUNYER PER L’EXERCICI DE 2015 .................................................................................................................................................... 29 3.1 Criteri de presentació ..................................................................................................................... 29 3.2 Estat comparatiu de les provisions del pressupost de l’exercici de 2015 amb el de 2014 ............ 29 3.3. Detall de l’estat provisional d’ingressos i de despeses per l’exercici de 2015 per activitats ........ 33 1 1. INTRODUCCIÓ En els apartats següents es fa una descripció detallada de les activitats que es duran a terme durant l’any 2015, així com dels objectius que amb les mateixes es volen aconseguir. 2. DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS DE LA FUNDACIÓCARLES PI I SUNYER PER A L’ANY 2015 2.1. 10 anys de l’Observatori de Govern Local Introducció La Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals ha centrat la seva activitat en els darrers 10 anys en l’anàlisi del món local. En el moment en què s’inicien bona part dels projectes que van tenir més desenvolupament durant aquest període, la informació disponible sobre els municipis era escassa, dispersa i tenia problemes de consistència i validesa. Els estudis que es realitzaven sobre la matèria, partien de metodologies pròpies de l’anàlisi jurídica o dels estudis de cas, ambdues imprescindibles per a un bon coneixement de la realitat local, però alhora insuficients per la manca d’abast en el nombre d’ens i de transversalitat. Si es volia avançar en l’estudi dels ens locals a partir d’una metodologia empírica, es feia necessari, com ja succeïa en altres països del nostre entorn, disposar de bases de dades àmplies i comprensives que incloguessin informació consistent i validada. Així va néixer el projecte de l’Observatori de Govern Local, plantejat com una eina de recollida d’informació directa, que incorporava la realització d’una entrevista personal amb els responsables municipals, fet que implicava el trasllat dels membres de l’equip de recerca a tots els municipis participants, amb una periodicitat biennal. En el moment del seu inici, una part important de la comunitat vinculada als estudis locals van considerar que el projecte era molt complex i que no trobaríem col·laboració en el teixit municipal. Vist amb perspectiva, és cert que no ha estat un procés fàcil però també ho és que no ha suposat ni de forma propera les dificultats que ens auguraven. Els municipis col·laboren, faciliten la seva informació i han incorporat l’ús de les dades que els lliurem en els informes de retorn en la seva gestió habitual. Deu anys després, el temps ha justificat la necessitat de projectes d’aquestes característiques. L’aprovació de lleis de transparència, l’interès creixent en la informació d’origen institucional, la proliferació dels registres públics i la preocupació per millorar el funcionament de les administracions posen de manifest que projectes que es basin en l’anàlisi i estudi del sector públic a partir d’una 2 metodologia empírica són imprescindibles. Alhora, la transformació radical de la forma d’entendre la informació pública i els canvis tecnològics i d’amplitud dels registres disponibles, ens permeten fer una nova formulació dels objectius de l’Observatori que coincideix, a més, amb aquests deu anys des de l’inici del primer treball de camp. Segur que serà més fàcil que la primera vegada, però segur també que encara ens trobarem amb postures escèptiques. En qualsevol cas, no deixarem escapar l’oportunitat de fer el salt qualitatiu necessari i adient per respondre als reptes d’un món local en canvi constant. Un projecte en constant transformació Al llarg d’aquests deu anys, el projecte de l’Observatori de Govern Local ha experimentat un conjunt de transformació coherents amb l’ambició del projecte i amb l’evolució de moltes de les eines de treball. Alhora, hi ha una sèrie d’elements que s’han mantingut constants, atès que s’han demostrat aspectes que han atorgat valor i garantia de qualitat. En aquest sentit, per exemple, sempre s’ha mantingut la concepció metodològica que implica una entrevista personal amb els responsables municipals, que garanteix la fiabilitat de les dades. Un altre element clau ha estat el desenvolupament de models de validació que garantissin la consistència de la informació i reduïssin l’impacte dels possibles errors, encara més si tenim present que es tracta d’un univers d’estudi censal. El rigor i el tractament curós de les dades ha estat també un element central en la forma de treballar en l’equip que s’ha mostrat com un aspecte que genera confiança tant en els usuaris de la informació com en els ens participants. A banda d’aquests principis que s’han mantingut com una constant en les diferents redefinicions dels mètodes de treball, hi ha tota una sèrie d’elements que han evolucionat de forma rellevant. Els podríem resumir en: l’ampliació de l’univers d’estudi, l’evolució dels continguts, la transformació en el procés d’obtenció de dades i fonts i els avenços en aspectes tècnics i suports informàtics. Ampliació de l’univers d’estudi En el moment en què es va plantejar el llançament del projecte, la reacció per part de la comunitat vinculada al món local va ser d’escepticisme i es va considerar que es poc probable que els municipis oferissin el volum d’informació que suposa una resposta completa del qüestionari. En aquest context, la primera edició de l’observatori va incloure un univers d’estudi dels municipis de més de 10.000 habitants i les capitals de comarca que no arribaven a aquell tall de població. En total, van ser 115 municipis. En les progressives edicions del projecte, el número de municipis participants s’anirà ampliant progressivament amb l’objecte que la base de dades resultant permetés anàlisis més completes que reflectissin millor el mapa municipal català. 3 Així, la segona edició ja va veure el seu univers d’estudi ampliat als municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca que no arriben a aquest tram de població, per a saltar al tram dels 500 habitants, a partir de la 3a onada; tram que s’ha mantingut fins a l’actualitat1. Transformació en les matèries incloses El qüestionari ha experimentat canvis en les matèries objecte d’estudi, el seu tractament i la forma de recollir-les. Per una banda existeix un bloc de matèries que s’han mantingut estables tant en el seu objecte com en el tractament i la forma. Es tracta del gruix d’elements que configuren les línies bàsiques per a construir sèries temporals de forma fàcil. En segon lloc, existeix un altre grup d’aspectes que han experimentat transformacions pel que fa al tractament o a la forma de recollir la informació però que no afecten a la matèria i no haurien d’afectar a les sèries temporals. Es tracta de formes més òptimes de recollir o tractar aquella informació però que no afecta a la matèria d’estudi. En tercer lloc, hi hauria matèries que han patit canvis de fons, bé per la incorporació temporal d’alguna temàtica concreta, d’interès en un moment determinat però on no hi havia el plantejament de construir una sèrie temporal, bé perquè l’anàlisi de l’àmbit d’estudi havia posat de manifest disfuncionalitats o inconsistències o bé per qüestions d’adaptació normativa. En termes generals, podem dir que la voluntat originària ja plantejava la possibilitat d’incorporar matèries de forma temporal de forma paral·lela a l’existència d’un conjunt d’aspectes que es mantinguessin estables. Canvi de perspectiva en l’obtenció de dades En l’inici del projecte el volum d’informació disponible era limitat. Existien molt pocs registres públics i sovint plantejaven problemes de seguretat i coherència de les dades. En els deu anys transcorreguts, aquesta ha estat una de les transformacions més àmplies que suposa, a més, un trànsit en una manera d’entendre el sector públic. La disponibilitat de bases i fonts fiables d’informació referent a l’activitat de l’administració s’ha convertit en un dels principis bàsics en el comportament de les institucions. L’existència d’aquestes fonts permet i garanteix la validació de la informació obtinguda en l’entrevista personal. 1 A l’annex 1 podeu veure l’evolució de l’univers d’estudi i dels anys base tant de població com d’exercici pressupostari. 4 Transformacions tècniques De forma paral·lela a l’evolució del projecte, les tecnologies de la informació i el tractament de dades han experimentat una transformació dràstica, amb la incorporació de nous entorns i nous programaris i aplicacions que ofereixen solucions noves. En aquest sentit, tant les bases de dades com el procés de recollida han incorporat elements tecnològics diferents i s’han adaptat als canvis en els entorns informàtics. En aquest sentit, el projecte partia d’una primera fase de cerca d’informació en fonts secundàries que sovint tenia com a resultat l’obtenció de poques dades, disperses i amb problemes de consistència. Aquest és un dels aspectes que ha canviat de forma més important i, afortunadament, cada vegada existeixen més registres públics d’informació. Així, tot i que aquestes dades s’han de sotmetre als sistemes de validació interna i a transformacions de l’estructura o l’organització de les bases, el cert és que fa possible que una part important de les variables s’obtinguin de forma independent al treball de camp. Aquest fet, fa possible un enfocament diferent de moltes de les fases del projecte. Donar un nou sentit a les dades: una nova orientació per al projecte L’ampliació de les fonts de dades disponibles sobre les administracions públiques i, en particular sobre l’administració local, pot suposar una autèntica revolució en la forma que estudiem i analitzem l’activitat pública. Més enllà de ser una potencialitat, entitats centrades en l’estudi dels ens públics, com la Fundació Carles Pi i Sunyer, han de ser capaços de fer efectives les oportunitats que ofereix aquesta nova dimensió de les dades públiques i, alhora, unir-se a aquesta dinàmica. Si bé fins el moment el repte es trobava en la fase de l’obtenció i el primer tractament dels registres, a partir d’ara, l’interès s’haurà de centrar en els processos de transformació, establiment de les línies d’anàlisi i visualització dels resultats. Una nova perspectiva en l’ús d’aquesta informació pot facilitar la millora del funcionament del teixit institucional mitjançant el treball conjunt dels professionals del sector públic, amb perfils d’origen acadèmic o de recerca, amb les eines adients i els recursos necessaris. Així, la Fundació s’ha situat de forma natural en un espai emergent: tant per la filosofia amb què va ser concebut l’Observatori de Govern Local, com per les formes de treball dels equips, com pel fet d’haver desenvolupat metodologies per a la captació i emmagatzematge de la informació. Un cop les dades estan a l’abast de tothom cal ser capaç de buscar objectius i dotar l’anàlisi d’un sentit, per tal que aquelles dades pugin mostrar el seu valor real. Es tracta d’un canvi de perspectiva que suposa desplaçar el focus dels models tecnològics que permeten conservar i publicar cap a la construcció de models d’anàlisi que dotin de sentit aquest volum d’informació que cada vegada serà més ampli. Disposar de les 5 dades sense poder donar-hi un sentit implica no poder desenvolupar una potencialitat i alhora un risc creixent d’opacitat per saturació. L’atenció es desplaça, o es comparteix, de la màquina cap a l’analista, perquè el veritable valor de les dades està en els ulls que les estudien. En aquesta mateixa línia, la informació recollida en les diferents bases de dades de l’Observatori de Govern Local s’ha d’adequar a les noves necessitats i fer efectiu allò que sempre va estar en la seva filosofia de creació: construir bases de dades sobre govern local accessibles per al seu ús per part de tota la comunitat interessada. Per tal de fer possibles aquest objectius, el projecte de Dades Obertes de l’Observatori de Govern Local s’articula en 3 grans blocs: 1. Obrir i donar accessibilitat a les dades de què disposa l’Observatori de Govern Local després d’aquests 10 anys de treball. 2. Donar valor a les metodologies per a l’anàlisi institucional creades des de l’Observatori de Govern Local i posar-les a disposició de l’ús de la comunitat. 3. Cerca de noves línies d’anàlisi i establiment de visions interpretatives. Observatori obert: informació segura, intel·ligible i fàcil d’utilitzar Obrir les dades: l’accessibilitat com a principi Es tracta d’una línia de treball central en el desenvolupament del projecte, que es caracteritza pel gran volum de feina que implica –en molts casos suposa tasques delicades i meticuloses- i per un component tecnològic necessari per tal que totes les bases de dades i registres puguin ser utilitzades de la forma més simple i àgil possible. Aquest primer bloc es desenvoluparia al voltant de tres grans objectius: 1. Donar valor a les dades de l’observatori L’Observatori de Govern Local ha esdevingut un projecte de referència en la recollida i tractament de dades de nivell municipal. Ara bé, el gran volum de dades recollides i la dificultat que implicaven els processos de camp ha afectat a la capacitat d’explotació de la informació. És necessari centrar els esforços en visualitzar el valor que tenen 10 anys de dades sobre el govern local català. 6 2. Situar l’observatori de govern local com a font de referència La proliferació en els registres de dades públiques no implica una reducció del sentit del projecte, sinó que, pel contrari l’incrementa. Aquests nous registres no sempre estan disponibles de la forma necessària per als usuaris i sovint suposen dificultats per a l’ús i tractament. El fet que l’equip de l’Observatori desenvolupi una tasca de triatge, transformació i validació de les fonts i de les dades contingudes esdevé un element de clar valor afegit perquè fa comprensibles els registres disponibles en d’altres suports i fonts. 3. Garantia en el tractament i instruccions d’ús La sofisticació i amplitud de les bases de dades de l’Observatori, conjuntament amb les transformacions abans esmentades, pot dificultar un accés òptim als registres de l’Observatori. És el moment adient per a homogeneïtzar variables i normalitzar els suports de forma que les dades puguin ser utilitzades de la forma més simple i fàcil. Aquesta línia de treball suposa tot un conjunt d’accions que es podrien estructurar en les etapes següents. 1. Depuració i estructuració de les bases de dades existents Les bases de dades de l’Observatori van ser creades amb objectius concrets, essencialment donar resposta a necessitats d’anàlisi dels municipis participants i esdevenir l’objecte d’estudi de treballs de caire acadèmic. Aquest fet suposa que no tots els registres de totes les bases de dades existents hagin passat pels mateixos processos de depuració. Alhora, a causa de les ràpides transformacions que ha experimentat el projecte, algunes de les bases de dades poden haver estat recollides de manera o amb formats diferents. Una primera fase suposa l’adequació bàsica de tots aquests registres i bases de dades. Es tracta d’un procés feixuc que suposa una anàlisi individualitzada de les variables i del conjunt de cada base, per tal d’avaluar, depurar i documentar tots els processos vinculats a cadascuna de les bases i dels processos de camp. 2. Traçar la continuïtat de les variables al llarg del temps Un cop es disposa de bases de dades adequades, però separades, cal treballar en la construcció d’estructures de variables que facin possible el treball conjunt amb totes les bases de dades. Aquest fet implica una anàlisi retrospectiva de les variables per detectar aquelles que han pogut patir transformacions al llarg d’aquests deu anys que faci necessari un procés d’homogeneïtzació. Els canvis i modificacions que poden haver patit les variables durant les diferents onades de l’Observatori poden 7 estar vinculats amb la pregunta realitzada, bé amb modificacions legals o bé a una millora metodològica. Algunes matèries presenten grans complexitats en la mesura han pogut desencadenar canvis en la concepció o en l’escala utilitzada. Un cop garantida la traçabilitat de cada registre, és necessari valorar quan és adient formular ajustos i quins ajustos s’han de realitzar. En concret hi ha dos tipus d’adaptacions previstes: a) Homogeneïtzació de noms Per tal de facilitar les explotacions posteriors és necessari homogeneïtzar els noms de les variables. Aquesta homogeneïtzació s’haurà de dur a terme d’acord amb els blocs i temàtiques escollits, buscant la major comprensibilitat i deixant espai per al creixement de les variables en properes edicions. Cal identificar una denominació per a cada variable que permeti identificar-la clarament però que sigui prou genèrica per tal d’evitar haver de modificar els noms per la inclusió de noves variables. b) Homogeneïtzar el contingut Un cop identificades les variables que és necessari adaptar, caldrà estandarditzar les dades aplicant aquells canvis o modificacions necessaris. En concret, aquesta línia de treball hauria de permetre la identificació, i denominació, correcta de totes les bases de dades i variables, la homogeneïtzació i continuïtat de les variables en el temps i la documentació dels continguts i processos. 3. Identificació d’àmbits temàtics i línies d’anàlisi. Un cop es disposa d’un mapa real i actualitzat de les dades disponibles, i per tant és possible conèixer l’abast temporal de cadascuna de les dades, és el moment d’establir els criteris de selecció dels blocs temàtics de les dades que volen ser posades a disposició de la societat. L’extensió de les bases de dades que incorporen matèries i elements de característiques dissemblants dificulta l’anàlisi per a aquells possibles usuaris sense una experiència prèvia en el treball amb grans bases. Per tal de facilitar-ne l’ús i apropar les bases de dades de l’Observatori a un perfil diferent d’analista desenvoluparem un conjunt de bases específiques que facin possible un ús molt més immediat de les dades que requereixi el mínim treball previ. Es tracta de posar el criteri dels analistes de l’equip de l’Observatori al servei d’un ús molt més ampli de la informació. Així, la informació podria fer-se servir en el seu format original, sense altre procés que la depuració i validació de les variables, o bé amb un primer tractament que implicaria una certa intervenció per part dels analistes de l’equip. 8 4. Facilitar-ne l’accés Per tal de fer efectiu un accés ampli als registres del projecte, cal elaborar un catàleg de les bases de dades amb el màxim nivell de detall de cadascuna de les variables. Aquest catàleg recollirà les diferents bases generades així com la variable, el contingut i la unitat de mesura i l’enunciat que es va utilitzar a l’enquesta, o les fonts, en cas que la variable hagi estat construïda a partir de fonts secundàries. Així doncs, es tracta també d’una de les etapes que requereixen més temps, no només per la complexitat sinó per la dedicació que suposa. Els catàlegs han de comptar amb un disseny atractiu i de fàcil lectura que aixequi les barreres tant referents al contingut com a l’ús i convidi a accedir a la informació. La darrera etapa consisteix en fer accessibles les dades, bé mitjançant un portal de dades obertes de l’Observatori, bé a través d’un sistema de demanda, en funció de les característiques dels registres. Difusió i anàlisi de l’aparell metodològic en l’estudi dels ens locals Al llarg d’aquests 10 anys, hem desenvolupat tot un aparell metodològic que ens permet accedir a la informació i convertir-la en un material operacionalitzable per a l’estudi del govern local. Així, cada estudi que s’ha desenvolupat ha suposat l’ús d’unes determinades especificacions metodològiques que cal que estiguin a l’abast dels possibles usuaris però que, alhora, sovint tenen un valor substantiu, tant de forma individual des de la perspectiva de descriure els treballs realitzats, com de forma conjunta d’enfocament més analític sobre l’ús de determinades eines i processos. Així, aquesta segona línia de treball implica un primer plantejament bàsic que suposa redactar i posar a disposició dels possibles usuaris els “Quaderns metodològics” per a cada edició. En ells es descriurà la metodologia utilitzada, l’univers d’estudi, períodes del treball de camp, fonts de dades i principals processos de validació. Es tracta d’un element que dota de transparència el procés de recerca i facilita l’ús de les bases de dades. Alhora, simplifica l’esment dels aspectes metodològics de cada projecte en articles o altres escrits acadèmics, atès que existeix una publicació prèvia que ho recull i la citació de la font esdevindria suficient per evitar incloure cada vegada els detalls més concrets del procés. D’altra banda, una segona perspectiva més elaborada implicaria el desenvolupament d’una línia de treballs dirigits a analitzar l’ús dels diferents plantejaments metodològics que s’han elaborat. En aquest sentit, algunes matèries que podrien ser objecte d’estudi des d’aquest enfocament serien: 9  El treball amb municipis: cens o mostra? Des de l’Observatori vam optar per treballar amb els municipis de forma censal, establint talls objectius (normalment el tram de població o el territori) si era necessari reduir el nombre d’ens inclosos en l’estudi. El fet de disposar de bases que recullen nombres amplis de municipis, amb temàtiques diverses i amb sèries temporals completes obre la possibilitat de plantejar-se l’ús i validesa de les mostres en els estudis institucionals. És viable treballar amb una mostra de municipis? Existeixen criteris que puguem utilitzar de forma més àmplia per a la selecció d’ens? Si són criteris específics, quins són els més òptims? Aquestes, entre d’altres són preguntes que després de deu anys de treball de camp ens hauríem de poder plantejar.  Mètodes de pregunta i opcions de resposta. Els disseny de qüestionaris en l’anàlisi institucional del govern local. Sovint ens hem plantejat si podíem mantenir les preguntes obertes i com tancar-les; quina era la informació que era assumible perdre; com podíem evitar dirigir les respostes o incloure elements que queden fora de la legalitat vigent però que sabem que es porten a la pràctica. En la mateixa línia, ens podríem qüestionar elements sobre la inclusió i definició de preguntes amb escales de valoració o mesura, preguntes objectives que poden acabar sent de percepció o tants altres elements que tenen un impacte en la resposta que rebem per part de professionals i responsables que no responen sobre ells mateixos sinó sobre la institució on treballen. El fet que disposem de preguntes fetes de forma diferent per a obtenir informació semblant o idèntica, planteja l’oportunitat d’analitzar aquestes qüestions o d’altres vinculades al disseny de qüestionaris dirigits a l’anàlisi institucional.  De les observacions individuals a la construcció de matrius. Les bases de dades més enllà de l’agregació de registres. En el treball amb bases de dades fruit de la fusió de matrius prèvies sovint es plantegen qüestions que poden esdevenir rellevants per a la futura anàlisi: canvis d’individu, de les unitats d’anàlisi, de les escales de mesura, en serien un exemple, però també com l’objecte amb què va ser dissenyada la matriu original pot suposar impactes en les nostres anàlisis o biaixos associats al propietari i responsable de la matriu original. El fet que disposem de bases de dades que cobreixen espectres de la informació similars, ens pot permetre reflexionar sobre quin és l’impacte d’aquestes matèries en l’elaboració d’estudis sobre institucions, on sovint no podem disposar d’altres fonts alternatives. 10 Anàlisis temàtiques: models d’anàlisi i línies d’interpretació deu anys després Aquesta darrera línia de treball és també un aspecte central del projecte. Hem fet deu anys i això implica que disposem d’un gran ventall de dades que recullen un període important del desenvolupament del món local català. Un cop les bases de dades hagin estat estandarditzades i estiguin disponibles serà possible elaborar anàlisis transversals que facin possible incorporar criteri i valor al treball realitzat durant aquest període. El procediment de treball en aquest àmbit suposarà la definició d’àmbits d’anàlisi específics. Es construirà una base de dades que inclogui la sèrie temporal, que es posarà a disposició dels usuaris, es farà un document de taules comentades i es convidarà a un expert en la matèria a elaborar un escrit breu, d’estructura de post que es publicarà en algun dels espais web de la Fundació. Promourem que altres membres de la comunitat interessada puguin accedir a les taules i a les bases per tal de plantejar de forma fonamentada els seus comentaris a l’escrit original. En funció de com evolucionin cadascuna de les temàtiques, es valorarà la seva incorporació en un volum per als deu anys de l’Observatori de Govern Local. Algunes de les temàtiques que es podrien proposar serien:  La nova gestió pública: de la bonança a la crisi, deu anys present als ajuntaments catalans. La nova gestió pública és va plantejar com un model de reforma de l’administració pública que va tenir un especial impacte en el govern local. El fet que disposem de d’una sèrie temporal de deu anys d’observacions ens permet avaluar què ha passat amb els principals instruments proposats: des de la incorporació de gerents, la laboralització del personal o la creació d’agències i ens instrumentals.  Independents. Anàlisi de l’emergència i evolució de les formacions nascudes com a independents a l’abric del sistema electoral municipal. Al llarg d’aquests deu anys hem pogut veure diverses formacions accedir als plens municipals, gràcies, en part a un sistema electoral més permeable. Des d’iniciatives amb clara voluntat nacional, com podrien ser les CUP o PxC fins a d’altres propostes de caràcter estrictament local, els partits independents en el món local ha estat un element de canvi que sovint ha superat l’àmbit municipal. 11  Els alcaldes catalans: dedicació, trajectòria i partits. El món local és un espai plural i divers que permet una anàlisi de les trajectòries i lideratges particular. L’anàlisi de la vinculació formal a la institució dels alcaldes, a través de les dedicacions i remuneracions, sempre objecte de controvèrsia, així com la continuïtat en el càrrec i la pertinença, o alternança en els partits de govern ens permetrà també reflexionar sobre la naturalesa de les eleccions municipals.  El buidatge de les estructures municipals, anàlisi de serveis internalitzats, externalitzats i expatriats. Quan al 2005 s’iniciava el primer treball de camp de l’Observatori de Govern Local la “profecia” sobre el buidatge de les institucions públiques era repetida en tots els fòrums i espais de reflexió en matèria local. Deu anys després tenim l’oportunitat d’analitzar quin ha estat l’abast d’aquest buidatge, en quines matèries i si s’ha produït per igual o no en tot el teixit municipal català.  La dependència financera dels municipis: allò que la crisi no s’ha endut. La dependència financera ha estat un dels trets característics del sistema municipal. En els anys de bonança, a més, aquesta dependència es va veure agreujada per l’ús d’un conjunt d’instruments tributaris molt volubles i dependents de la situació econòmica general i, més concretament, del sector immobiliari. Quina ha estat l’evolució en matèria d’ingrés? S’han produït lògiques divergents d’uns municipis a altres, ha continuat estable? Aquestes són algunes de les qüestions que ens agradaria reflexionar a partir de l’anàlisi de deu anys de pressupostos municipals. 2.2. Línies d’explotació d’ObsCat7 Introducció A l’abril de 2015 està previst tancar les bases de dades de la setena onada de l’Observatori de Govern Local. Ha estat una onada marcada per algunes dificultats afegides. D’una banda, l’endarreriment de l’inici de l’anterior onada (ObsCat6) ha produït n què els dos treballs de camp hagin quedat molt propers; aquest fet ha dificultat les tasques de camp atès que els municipis ens han hagut de rebre i facilitar la informació dues vegades en molt poc temps. D’una altra banda, la entrada en vigor de la reforma de la Llei de Bases, coneguda com a LRSAL, ha obligat a modificar l’estructura del qüestionari que inclou la 12 previsió prèvia i la nova formulació de serveis. També s’han hagut d’incorporar altres elements presents a la norma. Així, el qüestionari és més extens i més feixuc de respondre que en l’anterior edició. A partir de l’abril de 2015, un cop validats els registres i depurades les bases, s’iniciarà el procés d’explotació i de confecció d’informes i anàlisis específics. Informes individuals per als municipis participants Com cada edició, els ajuntaments participants rebran un informe que recull un conjunt d’indicadors que permeten comparar cada localitat amb grups de municipis segmentats per tram de població, província i tram pressupostari. En aquesta onada, s’editaran un total de 618 informes que es faran arribar a la Secretaria, a l’Intervenció (o Secretaria-intervenció, si s’escau) i a l’Alcaldia. Atès que el 2015 és any d’eleccions municipals, està previst fer un nou enviament als nous alcaldes sorgits de les eleccions del maig. Informe “fi de mandat” En aquest cas, es tracta d’una nou material que fa balanç del funcionament d’aquell mandat (2011- 2015). Es planteja com un informe generalista de grans línies d’anàlisi sense edició personalitzada per als municipis, fonamentalment per manca de recursos. En cas que s’aconseguissin els recursos suficients, es valoraria la confecció d’informes de fi de mandat personalitzats que es farien arribar cap el tercer trimestre de 2015. Informe “canvi de mandat” Informe generalista que recull les principals magnituds analitzables sorgides de les eleccions municipals de maig de 2015. Es realitzarà una segona edició de l’informe un cop es realitzi els treball de camp corresponent a ObsCat8, que recull les dades de la primera part del mandat (2015-2019). Anàlisi del desplegament de la LRSAL en els municipis catalans Aquesta setena edició de l’Observatori de Govern Local ha estat marcada, entre altres esdeveniments per l’aprovació de la darrera reforma de la Llei 7/85 de Bases del Règim Local, la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, LRSAL. El contingut de la norma afecta de forma particular els àmbits de prestació de serveis, estructuració interna del consistori i la gestió econòmica i financera municipal. Per tal de poder monitorar l’impacte de la norma en els municipis catalans, s’han inclòs tot un conjunt de preguntes que analitzen els elements esmentats. 13 La matèria de joventut en l’estructura institucional dels municipis catalans Matèries específiques com les polítiques de joventut han ocupat tradicionalment un espai complex en les estructures públiques. Responen a una definició que parteix d’una fragmentació descriptiva de la població i s’articulen amb una aspiració de dotar de transversalitat a la resta d’àmbits de gestió. Aquesta posició poc definida dins del repartiment competencial i de les estructures organitzatives, pot suposar una certa fragilitat i una dependència de la temàtica de l’actuació d’altres nivells d’administració. En resum podria encaixar en una estructura “top-down” de política pública que hagués condicionat el seu encaix institucional a la percepció de recursos específics. En aquesta edició, i amb el suport de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, s’ha incorporat com a bloc puntual una bateria de preguntes que permeten analitzar la situació de la matèria i l’atenció rebuda per part dels responsables municipals. Altres variables de mesura: nous enfocament d’anàlisi Fins al moment hem utilitzat sempre unes determinades variables de mesura i segmentació. Estem treballant en la identificació i construcció d’altres criteris i fórmules que facin possible nous enfocaments d’anàlisi. En aquest sentit, les principals vies de treball es configuraran a partir de variables originals com podrien ser la població, la superfície o el pressupost i les seves possibles agregacions o fragmentacions. Els serveis municipals en els municipis d’entre 500 i 1.000 habitants: prestació i forma de gestió En l’edició corresponent a ObsCat6 ja es va portar a terme una explotació específica corresponent als municipis de poblacions compreses entre els 500 i els 1.000 habitants. Mitjançant aquell primer apropament, vam poder valorar la necessitat d’una anàlisi fragmentada que permetés entrar millor en el detall. Així, en aquesta edició el plantejament es centrar-nos per separat en diferents aspectes per tal de poder desenvolupar una lectura conjunta posterior de les dades que faci possible moure’ns del detall a l’anàlisi conjunt i establir una línia de discurs. Un dels elements que s’analitzaran de forma particular, atès el contingut tant de la LRSAL com de la Llei Catalana de governs locals, encara en tramitació, són les especificitats en la prestació i gestió dels serveis públics per part d’aquest conjunt de municipis. En concret, analitzarem la prestació pròpia o per delegació o dispensa, el tipus de gestió, directa o indirecta, i l’impacte de les figures de prestació derivada en aquest tipus de municipis (agregació de les figures que desplacen la prestació a un altre ens sigui públic o privat). La gestió econòmica en els municipis d’entre 500 i 1.000 habitants: estructura i anàlisi comparada En la mateixa línia que l’epígraf anterior, la gestió econòmica i pressupostària dels municipis compresos en aquests trams de població presenta particularitats que justifiquen la realització d’un estudi específic. Si tenim presents les limitacions legals a què són sotmesos de forma conjunta amb el fet que el sistema 14 de finançament està marcat per la manca de suficiència, la dependència d’altres nivells d’administració i una relació poc matisada amb el volum de població, arribarem a la conclusió que aquest tipus de municipis han de fer front amb moltes menys eines a dificultats sovint majors que els seus homòlegs de major grandària poblacional. L’estructura política en els municipis d’entre 500 i 1.000 habitants: alcaldes, govern i oposició La proximitat es configura com un element de valor en la relació entre política i societat i la grandària com un aspecte clàssic d’anàlisi del funcionament institucional i democràtic. L’estructura política dels municipis d’entre 500 i 1.000 habitants es caracteritza per estar sotmesa al règim comú habitual per a la resta de localitats però amb una sèrie d’elements que ja permeten intuir una fórmula de funcionament polític amb característiques pròpies. Així, l’existència de plens de menors dimensions, d’alcaldes i equips de govern sovint sense cap mena de dedicació al càrrec i d’oposicions sempre molt minoritàries posen de manifest l’existència de trets diferencials que, potser, podrien permetre pensar en un sistema electoral més adaptat. Informes a demanda Com en cada edició de l’Observatori de Govern Local, s’elaboraran els informes a demanda que sol·licitin els municipis participants. Com sempre, es tracta d’un segon element de retorn que ens permet esdevenir un element de suport a la tasca dels responsables municipals. Els informes a demanda es confeccionen d’acord amb les preferències del municipi participant i permeten entrar en el detall de qüestions no tractades en l’informe individualitzat, canviar o construir nous grups de comparació o abordar matèries de les quals disposem d’informació però que no van ser incloses en el disseny dels informes. Línies de treball experimentals. Outliers: fora de la norma Al llarg dels anys de treball amb dades municipals, sovint ens trobem amb matèries on intuïm l‘existència d’un possible element d’interès però on és complex assolir un compromís ferm de materials concrets atès que es tracta de línies d’anàlisi experimentals on els resultats són sempre incerts. Així, inaugurem aquesta línia de treball en matèries més complexes on sabem quins són els elements a treballar però els resultats esdevenen un interrogant. En algun cas, és possible que les nostres intuïcions es confirmin i puguem concretar els indicis detectats en línies de recerca més concretes, en altres casos, és possible que l’esforç tingui com a únic fruit la constatació de que aquella no era una via de treball fructífera o que hem de buscar altres opcions per a analitzar aquella matèria. Encetem aquesta proposta de treball amb un enfocament que se centra en el que hem anomenat de forma relativament impròpia “Outliers”. Els outliers són de forma genèrica observacions molt diferenciades de la resta que poden ser causades 15 a la variabilitat en la mesura o també podrien indicar un error en el procés de recerca. El fet que nosaltres treballem habitualment amb poblacions de tipus censals -tots els municipis que reuneixen uns determinats requisits, de forma més habitual el tram poblacional- i que validem una a una totes les observacions peculiars, ens han fet plantejar sovint què hem de fer amb aquell cas, atès que tot i que particular sovint respon a una motivació específica i lògica. Aquesta línia de treball ens ha de permetre dues coses: d’una banda, una primera de més senzilla, valorar quan té sentit mantenir o no aquell valor. La segona més complexa i que en certa mesura dota d’argumentació a la primera, seria perquè es produeix aquell comportament característic. Què motiva en cada cas i si existeixen lògiques conjuntes explicatives d’aquella dada “dissonant”. En certa mesura, és possible que la millor comprensió del comportament de la major part es pugui trobar en aquestes dades que queden fora de la norma. Relació pressupost-població De forma habitual, i analitzats en volums absoluts, existeix una relació clara entre volum pressupostari total i població. Observat en grans nombres, és una relació gairebé inevitable atesa la configuració de la normativa aplicable sobre finançament municipal. Ara bé, en cada edició trobem alguns municipis que contravenen aquesta lògica i que tot i que tenen poblacions mitjanes o reduïdes, el seu pressupost té un volum sensiblement superior al d’altres municipis de característiques poblacionals similars. Quin és el motiu d’aquest desajust? Partim, d’inici, d’alguns plantejaments, de menys estimulant a més podria ser: un ús inadequat de mesures de volum pressupostari, casos particulars sense lògica conjunta que responen a condicions concretes en un moment en el temps o bé comportaments consistents en els temps, deguts a l’existència d’elements suplementaris d’ingrés (com podrien ser alguns tipus d’equipaments) o d’un model d’ingressos propis particulars. Fins el moment, i sense una anàlisi conjunta dels casos, hem trobat indicis que ens permeten plantejar cadascuna d’aquestes hipòtesis i que, pel moment, no ens permeten descartar-ne cap de forma directa. El treball en aquesta línia ens hauria de permetre conèixer millor les diferències en el comportament en l’àmbit pressupostari, que sovint ens han generat dubtes i interrogants. Serveis obligatoris, prestació particular Els serveis mínims obligatoris han de ser prestats en tots els municipis, independentment de la seva grandària poblacional. Ara bé, sovint ens trobem amb municipis que afirmen no prestar-ne algun o que ho fan mitjançant mecanismes poc habituals. Els mecanismes de validació en aquest cas només ens permeten confirmar la resposta, però no aprofundir en els motius d’aquest tret característic o en la contrastació efectiva d’aquesta informació. Sabem que en algunes ocasions aquestes peculiaritats 16 s’expliquen per models de prestació ja desapareguts o per l’existència d’entitats de característiques i naturalesa dissemblant que van assumir-ne la prestació i que mantenen contractes vigents. Amb aquesta línia d’estudi, volem intentar aprofundir en aquesta realitat que, tot i que particular, posa de manifest models específics de prestació. De la professionalització al voluntarisme: extrems en els models de dedicacions En termes generals, la major part dels municipis manifesten una estructura habitual en el règim de dedicacions i remuneracions que implica el reconeixement d’una dedicació, parcial o exclusiva, a l’alcalde, més un número determinat de regidors que sovint augmenta a mesura que s’incrementa el tram poblacional. Ara bé, en els extrems d’aquest model trobem municipis que no s’adeqüen a aquesta lògica, bé per la professionalització completa dels membres del govern, bé per la situació contrària, cap regidor de govern amb cap tipus de dedicació reconeguda. Si bé la relació amb la grandària poblacional és un fet a tenir present, també ho és que amb l’aprovació dels ajuts de compensació per part del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, qualsevol municipi de petites dimensions podria accedir als ajuts econòmics per a dotar-se de la figura. Així, és interessant analitzar quan s’ha optat per alguna d’aquestes opcions més extremes i si existeixen elements que ho expliquin. 2.3. Micromunicipis, més enllà dels 500 habitants Els municipis de menys de 500 habitants, tot i que acumulen només un petit percentatge de població, suposen més d’un terç del total de localitats catalanes. Han estat, a més, centre de la major part dels debats sobre fusió municipal. Aquesta marcada línia d’opinió pública i publicada sobre amalgamació, contrasta amb un desconeixement important d’elements que ens permetin elaborar un discurs adaptat a la realitat. En resum, dels municipis més petits se’n parla molt però es coneix poc. En aquest marc i atenent a que les regulacions semblen apuntar en el sentit de desposseir aquests ens de competències materials, és necessari desenvolupar un estudi que permeti un millor coneixement del funcionament particular d’aquests ajuntaments. Des de la Fundació, ens hem plantejat encetar un projecte que aprofundeixi en aquesta matèria i aporti elements rigorosos al debat. Cal tenir present, però, atesa la dispersió territorial i els trets particulars d’aquests municipis, que qualsevol estudi sobre aquesta matèria implica un esforç important, tant en el desenvolupament de les bones metodologies de treball de camp, com de recursos i en particular de finançament. 17 Així, el desenvolupament d’aquest projecte, quedaria sotmès a la disponibilitat de recursos específics i suplementaris que permetin escometre amb garanties un estudi d’aquest nivell de dificultat. Pel que fa a les possibles anàlisis temàtiques, una proposta inicial plantejaria el desplegament de tres vies: una pel que fa la realitat política, una segona que versés sobre els serveis públics, i una tercera, més genèrica, dedicada a mapejar les particularitats d’aquest tipus de municipis i les conseqüències associades. Formes d’articulació política a peu de carrer: del consell obert a la llista oberta i el règim comú En el tram de població que comprèn els municipis de població inferior als 500 habitants, inclou les tres formes existents de sistema electoral municipal: el consell obert (reduït a forma excepcional per la darrera reforma de la LOREG), els sistema de llistes obertes i el règim comú aplicable a la resta de municipis de Catalunya. Aquesta línia de treball vol comparar el comportament del sistema i rendiment en termes de funcionament democràtic dels tres models en municipis que plantegen elements particulars. Cadascun dels sistemes té, alhora, característiques específiques que podria condicionar un funcionament institucional diferent. Formes d’assistència, substitució i delegació dels serveis públics en el petit teixit institucional La prestació de serveis públics en els municipis ha estat un element central en el debat de la reordenació del mapa local. Si bé la normativa preveu un conjunt de fórmules que permeten l’actuació d’altres nivells d’administració en assistència o substitució, el cert és que es desconeix de forma global quin és l’ús i articulació d’aquestes figures i, en resum, quins són els mecanismes d’articulació prestacional presents en aquest tipus de municipi. Municipis peculiars, necessitats particulars Un dels elements rellevants quan fem referència a la dispersió municipal i al minifundisme és el fenomen vinculat a la presència institucional al territori. Les idees de proximitat o primera porta de l’administració prenen, en aquest tipus d’ens, una importància singular en espais sovint marcats per unes necessitats particulars. 18 2.4. Consells comarcals El tancament de la segona edició del treball de camp sobre consells comarcals està previst per al març- abril de 2015. Quatre anys després de la primera edició, hem reeditat aquest projecte que implica la visita directa als 40 consells comarcals sotmesos al mateix règim jurídic. El projecte implica el contacte directe amb les institucions i una entrevista personal amb el gerent i els tècnics per a mapejar l’activitat de l’ens. La primera edició va suposar el primer projecte que aportava informació sobre el desplegament efectiu dels 40 consells i en aquesta edició ens plantegem continuar amb les línies encetades i establir elements de comparació. Cal tenir present que l’especial configuració jurídica dels consells els constituïa com una entitat particularment sensible a canvis en el seu entorn. Així, en el context de crisi econòmica, serà interessant veure quin ha estat l’impacte i quines han estat les eines per tal de poder transitar per unes circumstàncies que en principi els eren adverses. Informe individualitzat Els consells comarcals participants rebran un informe individualitzat que els permet comparar-se amb altres ens per tal de poder-se posicionar en diverses matèries. Atès que el maig de 2015 és any electoral, se’ls farà arribar un nou informe per aquells presidents i gerents que s’incorporin de forma posterior. Nucli Bàsic de Prestació Comarcal Fruit dels resultats de l’anterior projecte, es va portar a terme una explotació dirigida a identificar quines activitats configuraven el Nucli Bàsic de Prestació Comarcal, un concepte que inclou aquells àmbits de gestió que es donen de forma més habitual. La manca d’una referència normativa que configurés el nucli prestacional de l’ens mantenia en una indefinició quines havien estat les línies de desplegament efectiu de l’activitat del consells. Amb els resultats d’aquesta segona edició ens permetrà analitzar l’evolució d’aquestes matèries i quin ha estat l’impacte de la crisi en serveis sovint perifèrics o paral·lels i que manifestaven una forta dependència externa del finançament i suport d’altres nivells d’administració. Els consells comarcals: paisatge després de la crisi Com hem esmentat, una de les conclusions de l’anterior edició del projecte, mostrava els consells comarcals com a ens molt dependents, tant des de la prespectiva prestacional com des de l’econòmica, d’altres nivells d’administració. En aquest cas, l’anàlisi se centrarà essencialment en l’estructura econòmico-financera dels consells i en la seva relació amb la seva translació a l’àmbit funcional amb 19 l’objectiu d’estudiar com han transitat els consells comarcals per un context de fortes restriccions en la despesa del sector públic. Consells comarcals i xarxes prestacionals Els consells comarcals es configuren com un ens d’assistència municipal que ha fet ús profusament de mecanismes de concertació amb el territori, sovint personificats en una entitat instrumental. Aquest fet, planteja la qüestió de com s’han articulat aquestes xarxes relacionals i de quina és la posició de cadascun dels ens en aquesta constel·lació d’entitats. Mitjançant aquesta línia de treball, volem aprofundir en aquesta matèria i analitzar l’impacte sistèmic i democràtic d’aquestes xarxes superposades que configuren una realitat territorial paral·lela. 2.5. Miscel·lània de publicacions Totes les línies de treball estan orientades a poder generar publicacions, bé mitjançant edicions pròpies de la Fundació Carles Pi i Sunyer, bé mitjançat la presència en altres vies editorials. Així, pel moment, està prevista la redacció i compromès el lliurament de diversos materials. Participació en l’Anuari Polític de Catalunya que edita l’ICPS Com cada edició des de l’any 2009, col·laborem en l’edició de l’Anuari Polític de Catalunya amb l’aportació del capítol que fa referència al govern local. En aquesta edició, de manera paral·lela a l’entrada en vigor de la Llei de transparència, hem previst incloure una anàlisi sobre la transparència en els municipis catalans. Article en la Revista Catalana de Dret Públic La Revista Catalana de Dret Públic s’ha configurat com una de les publicacions periòdiques de referència de les disciplines vinculades a les ciències jurídiques i socials. Tenim previst el lliurament d’un article sobre les remuneracions dels alcaldes i electes de Catalunya que reculli quin són els tractamentc i els models de vinculació d’aquests càrrecs als Ajuntaments catalans. Article en Local Government Studies La Local Government Studies és la revista de referència a nivell internacional en l’àmbit de l’estudi del govern i les polítiques locals. Està previst el lliurament d’un article sobre fusions municipals, que analitzi 20 amb una metodologia de tipus estadístic els possibles rendiments d’aquest tipus de mesures a l’estat espanyol. 2.6. Panel de Polítiques Públiques Introducció Les activitats previstes per a l'any 2015 se centraran en l'explotació, estudi i divulgació dels resultats dels diferents panels de polítiques públiques. A més es realitzarà una nova edició del panel d'immigració i s'iniciarà un nou projecte anomenat 'Estudis puntuals'. De cadascuna de les polítiques estudiades es publicarà un article d'anàlisi elaborat per un especialista que es compilarà en un llibre sobre polítiques públiques municipals i es faran presentacions públiques adreçades especialment a tècnics i especialistes municipals. També es publicaran de forma periòdica informes breus sobre estudis transversals entre diferents polítiques i anàlisi d'evolució de les sèries periòdiques des de l’any 2008. Finalment s'han de consultar i incorporaran dades d'altres fonts d'informació per complementar i enfortir la informació continguda als panels. Activitats a desenvolupar A. estudis panel 2014 a. Preparació i presentació de l'informe d'anàlisi elaborat per especialistes L'informe de l'especialista de cada política estudiada, té com a objectiu analitzar els resultats de Panel per detectar problemes, reptes i propostes que millorin les polítiques.  Gent Gran: Estudi elaborat per Manuel Aguilar  Educació: Estudi elaborat per Bernat Albaigés  Habitatge: Estudi elaborat per Albert Terrones y Gerard Gertrusell  Participació Ciutadana: Estudi elaborat per Leonardo Díaz b. Llibre ‘Les Polítiques Públiques dels Municipis Catalans. Edició 2014’ Aquest llibre contindrà una recopilació dels estudis analítics elaborats per diferents especialistes en base a les dades dels panels estudiats al 2014. La publicació esta prevista pel, prevista pel mes de abril de 2015. c. Presentacions públiques: està previst realitzar presentacions públiques dirigides especialment a responsables polítics i tècnics municipals sobre els resultats de tots els Panels. 21 B. Panel d’Immigració L'any 2015 està previst realitzar una nova edició del Panell de Immigració. l'objectiu d'aquest panell és recollir aquella informació rellevant sobre els objectius, estratègies i actuacions vinculades al fenomen migratori dels municipis de més de 10.000 habitants. per a la implementació d'aquest projecte es recorrerà a especialistes i diferents actors relacionats amb la problemàtica de la immigració que col·laboraran en el disseny del qüestionari i en l'anàlisi dels resultats. C. Estudis puntuals ‘Estudis puntuals’ és un projecte que té com a objectiu conèixer l'estat de situació d'un tema específic en l'àmbit municipal, com ara l'impacte de la LRSAL en les polítiques municipals. El format és similar al dels panels però a diferència d'aquests els qüestionaris són més reduïts, de no més de cinc preguntes, i poden estar dirigits a tècnics i / o responsables polítics dels municipis. L'any 2015 està previst realitzar dos estudis puntuals. Encara que les matèries d'aquests estudis s'acabaran definint a través de la consulta a especialistes, responsables polítics i tècnics del món local, els temes proposats la transparència al món local i la innovació en la gestió de les polítiques locals. El disseny, la implementació i els resultats d'aquest projecte es realitzarà amb un procediment similar als panels. D. Breus del Panel. Estudis transversals Aquests informes, corresponen a estudis comparatius de diferents polítiques sobre temes comuns que les afecten. Aquests estudis es publicaran i difondran bimestralment a la web de la Fundació. Els estudis previst son: d. ‘Transversalitat': estudi comparatiu de les actuacions y mecanismes de cooperació interdepartamental utilitzats pels ajuntaments a les diferents polítiques; e. ‘Xarxes de suport supragovernamental': estudi comparatiu de les relacions dels ajuntaments amb entitats supramunicipals a cada política (suports que reben i entitats de referència); f. ‘Xarxes no governamentals’: estudi comparatiu de les relacions dels ajuntaments amb entitats i associacions locals supramunicipals (suports que donen, actuacions conjuntes, etc.) g. ‘Innovació’: estudi comparatiu de les actuacions i mecanismes per facilitar la innovació en la gestió de les polítiques locals; h. ‘Estructures organitzatives’: estudi comparatiu de les organismes tècnics i treballadors especialitzats a cada política que tenen els municipis. E. Estudis pressupostaris La informació econòmica sobre ingressos i despeses de cada política pública és fonamental per a l'anàlisi comparativa de les polítiques municipals. No obstant això l'experiència del Panel ha demostrat la dificultat per obtenir informació econòmica comparable entre municipis amb casuístiques pressupostàries molt dispars. Per aquesta raó s'ha considerat 22 fonamental aprofundir l'estudi sobre els pressupostos municipals consolidats i sistematitzar les assignacions pressupostàries específiques de cada política pública. Per realitzar aquest treball es consultarà a especialistes i tècnics de cada política. Els resultats a obtenir seran: i. Base de dades econòmiques: es sistematitzaran i incorporaran a la base de dades del Panel les dades econòmiques més rellevants de cada política; j. Anàlisi pressupostari: estudis publicats com Breus del Panel sobre la distribució i evolució dels pressupostos municipals da cada política pública. 2.7. Banc de Bones Pràctiques Proposta de treball per a l'any 2015. 'Bones pràctiques davant la crisi' L'objectiu principal del BBP per a l'any 2015 és la recollida, avaluació i publicació de bones pràctiques davant de la crisi que han implementat els municipis de Catalunya. A més, a partir de l’aprenentatge d'aquestes experiències es proposa la realització d'un informe de recomanacions generals per fer front a la crisi per als gestors locals. Les actuacions previstes s'han dissenyat tenint en compte l'experiència de la creació del BBP en el període 2009-2014. El calendari d'activitats comprèn els mesos de febrer a desembre de 2015 i el pressupost estimat s'ha valorat a partir d'un càlcul de costos mínims que inclou la contractació de personal (enquestadors i avaluadors) i l’adaptació del lloc web. Productes a desenvolupar  Actualització del Banc amb bones pràctiques davant la crisi El principal producte d'aquest projecte és una base de dades de bones pràctiques davant de la crisi implementats pels municipis de més de 10.000 habitants de CAtalunya. Cada pràctica estarà registrada en una fitxa amb informació sistematitzada i accessible des de la pàgina web.  Jornades de bones pràctiques Aquestes jornades, de caràcter públic i especialment dirigides a gestors i tècnics municipals, tenen com a objectiu presentar públicament les pràctiques seleccionades i reflexionar amb diferents actors vinculats al món local sobre les estratègies més adequades per abordar la crisi.  Informe de recomanacions davant la crisi A partir de les avaluacions de les pràctiques i de les conclusions les jornades s'elaborarà un document de recomanacions generals per a l'actuació dels municipis davant la crisi. 23  Divulgació i actualització de la web Es mantindrà la divulgació de les pràctiques al lloc web del BBP i a través de comunicacions periòdiques amb els municipis. 2.8. Transparència municipal a l’Estat Espanyol La transparència, l’accés a la informació pública, la rendició de comptes i el bon govern són alguns dels nous debats que s’han encetat com a conseqüència de la crisi econòmica. En aquest sentit, tant el govern central com l’autonòmic han engegat iniciatives en aquesta direcció que han culminat en modificacions legislatives, en el cas espanyol amb una llei específica sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern i, en el català, amb un títol en el projecte de la llei de governs locals. Altres eines com els portals de transparència també s’estan desenvolupant des de moltes administracions públiques. Davant la creixent preocupació de les administracions per aquest tema, des de l’Observatori de Govern Local, s’ha iniciat una investigació sobre transparència municipal, centrada, principalment, en els continguts i característiques dels llocs webs dels ajuntaments, tot i que inclou també d’altres aspectes. L’objectiu principal d’aquest projecte és la construcció d’índex que permetin classificar els municipis en funció del grau de transparència que ofereixen als ciutadans. Un d’ells tindrà en compte els requisits establerts per la normativa espanyola però es valorarà també el desenvolupament d’altres models que permetin una millor adaptació a les característiques pròpies dels ens locals. En la seva elaboració es tindrà en compte la informació consultable al lloc web de l’ajuntament sobre l’estructura política del consistori, l’organització interna de l’ajuntament, la informació econòmica i pressupostària, sobre el procediment de contractació, informació urbanística i forma de contactar amb l’administració local. De la mateixa manera, també es tindran en compte altres variables, com per exemple, els canals de difusió d’informació municipal o els mitjans a través dels quals es canalitzen les gestions administratives. Al llarg de 2014 hem aconseguit reunir la informació de tots els municipis de més de 1.000 habitants de Catalunya. En l’actualitat s’està elaborat l’índex a través de diferents reunions amb els principals actors del Govern local. Al llarg de l’any 2015 s’exportarà el projecte a la resta de l’estat espanyol. L’Instituto Nacional de Administración Pública (INAP) ha decidit finançar l’estudi als municipis espanyols. 24 2.9. Externalització i Austeritat Com a conseqüència de la crisi econòmica les administracions públiques han desenvolupat estratègies d’austeritat i contenció de la despesa per tal de reduir el dèficit públic. A banda d’algunes mesures de caràcter general com el reial decret llei, aprovat pel govern central l’any 2010, sobre l’adopció de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, els ajuntaments han desenvolupat altres sistemes per tal d’intentar ajustar les seves despeses. Aquesta línia de recerca versa al voltant de les mesures d’austeritat econòmica desenvolupades pels ajuntaments catalans majors de 500 habitants. Entre aquestes, s’ha recollit informació sobre les modificacions retributives dels càrrecs electes, la modificació del personal que treballa al servei dels ajuntaments o els canvis en la prestació de serveis públics. Aquesta informació permet detectar les característiques dels municipis que han desenvolupat estratègies davant la crisi econòmica i si són els ajuntaments amb més problemes d’endeutament els que les han desenvolupat. Al llarg de l’any 2015 s’exportarà el projecte a la resta de l’estat espanyol. L’INAP ha decidit finançar l’estudi als municipis espanyols. 2.10. Projecte Dretlocal.cat DretLocal.cat és una plataforma que s'ocupa de l'anàlisi i la divulgació del dret local d'aplicació a Catalunya, mitjançant la col·laboració de les administracions públiques. A través de la plataforma es pot accedir, d'una manera fàcil i ordenada, a informacions d'utilitat en matèria local, procedents tant de les entitats participants com d'estudis acadèmics. La possessió d'un coneixement tècnic i especialitzat constitueix, també en l'àmbit jurídic, un requisit necessari per a l'adequat exercici de les funcions administratives. DretLocal.Cat pretén elevar aquest grau de coneixement en facilitar l'intercanvi d'informacions rellevants entre les administracions públiques. La posada en comú de la documentació que elabori cada administració, estimulant dinàmiques de col·laboració interadministrativa, redundarà en benefici del conjunt de totes les entitats participants a la plataforma i, per descomptat, als ciutadans destinataris de la seva actuació. Aquesta plataforma es concep com una xarxa que serà progressivament més complexa a mesura que s'incorporin nous documents i noves administracions. DretLocal.Cat conté informacions d'utilitat en matèria local, que poden tenir el seu origen directament en les administracions participants o bé en estudis acadèmics encarregats a especialistes. La informació s'ordena amb els criteris de cerca clàssics, de manera que l'accés és ràpid i senzill. La qualitat i 25 l'oportunitat dels continguts es garanteix per les tasques de selecció i supervisió encarregades a un consell editorial integrat per professors universitaris i experts procedents de les administracions. La Fundació ha signat un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per tal de crear la base de dades que es pugui consultar des del lloc web de la Fundació. 2.11. Arxiu Pi i Sunyer Des de fa dos anys, els treballs que es duen a terme a l’Arxiu Carles Pi i Sunyer s’han enfocat a optimitzar els recursos disponibles —menors als del període 2008-2011—, de manera que els projectes que s’han de desenvolupar representin un cost petit en el conjunt de la Fundació. Partint d’aquesta idea, hem buscat i hem intentat consolidar projectes que, per una banda, estiguessin a l’abast de les tres persones que treballem en aquesta àrea i, a la vegada, poguessin interessar a institucions o empreses que aportarien aquells recursos que no tenim a l’abast de la mà. L’exemple més ben acabat d’aquesta estratègia ha estat el projecte Barcelona en postguerra, 1939- 1945, que va implicar l’associació de l’Arxiu amb l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Sistema Municipal d’Arxius, i l’editorial Efadós. Com que l’experiència va ser molt positiva per als tres socis del projecte, ens sembla que val la pena aprofundir en aquesta línia, de manera que algunes de les propostes que ja hem començat a treballar estan enfocades a ser recolzades i difoses per socis externs. En el cas de l’Editorial Efadós, estem esperant a poder tancar un conveni de col·laboració, per un període quatre o cinc anys, que implica que la Fundació s’encarregaria de dirigir i coordinar un grup de llibres que, juntament, amb el ja publicat Barcelona en postguerra, 1939-1945, completarien el catàleg d’història gràfica de la Catalunya contemporània que impulsa aquesta editorial. Amb l’Ajuntament de Barcelona, la nova proposta de col·laboració té un abast més limitat, però és d’un interès historiogràfic inqüestionable: l’estudi de la depuració dels funcionaris municipals després de 1939 i durant la postguerra. La Fundació proposa una recerca sobre els aproximadament 7.000 expedients conservats (unes 140 caixes), que implica el buidatge dels expedients, la creació d’una base de dades i l’anàlisi de resultats, que es publicarien en un espai digital, compartit per la Fundació i l’Ajuntament. Tot aquest volum de documentació es troba a l’Arxiu Contemporani Municipal. Amb el Museu Memorial de l’Exili (MUME, La Jonquera), hem fet un plantejament similar, de col·laboració, a partir d’una proposta una mica diferent: es tractaria d’organitzar una exposició temporal, sota el títol Vides errants. Postguerres i exilis dels germans Pi i Sunyer, 1939-1950, que recolliria material documental, objectes, fotografies, etc., dels germans August, Carles i Santiago Pi i 26 Sunyer, amb l’objectiu d’explicar els seus primers anys d’exili a Europa i Amèrica i la relació que es va poder establir amb els familiars que havien restat a Catalunya. Els materials que s’utilitzarien per a l’exposició i el catàleg, provenen de l’Arxiu Carles Pi i Sunyer i de les col·leccions privades dels altres familiars. Aquest projecte té algunes derivacions interessants. La primera, la transcripció i edició digital dels textos memorialístics inèdits de Carles Pi i Sunyer, que fan referència a les avantpassats del segle XIX, la seva infantesa i joventut, fins arribar a l’any 1931. Es tracta de rescatar unes experiències històriques, centrades en els primers trenta anys del segle passat, que han restat inèdites, però que, a la vegada, són fonamentals per entendre la construcció de la Catalunya republicana i la configuració d’un determinat exili català. La pràctica impossibilitat de trobar una editorial que es pugui interessar per aquest material memorialístic (i la impossibilitat, també, de finançar l’edició en paper), ens empeny a explorar el món de l’edició digital. Caldrà dissenyar la mena de proposta que ens permeti posar a l’abast del lector aquests textos, ara en un suport diferent al tradicional; és a dir, configurar els textos per a ser llegits en ebooks, tablets o ordinadors. En aquesta mateixa línia, de trobar la fórmula millor per fer accessible el material al lector, es plantegen els altres projectes presentats com a publicacions digitals. Destaca, per la seva complexitat tècnica, l’edició de l’anomenada Crònica gràfica d’un viatge a Rússia (1931), la història del viatge que una delegació de l’empresa Campsa va fer a la Unió Soviètica, i en la que hi va participar Carles Pi i Sunyer, il·lustrada amb més de 100 fotografies inèdites. Per a dur a terme tots aquests projectes i, sobretot, desenvolupar els suports a partir dels quals fer la difusió dels seus resultats, l’Arxiu Carles Pi i Sunyer (com el conjunt de la Fundació) necessita disposar d’un equipament informàtic renovat i una estructura moderna de suport digital, emmagatzematge, base de dades, etc. 1. El camp dels catalans d’Agde en el sistema concentracionari francès (1939-1940). Responsable: Laia Arañó 2. Vides errants. Postguerres i exilis dels germans Pi i Sunyer, 1939-1950. Llibre i exposició al Museu Memorial de l’Exili (La Jonquera), sobre el primer exili dels germans August, Carles i Santiago Pi i Sunyer. Responsables: Laia Arañó, Margaret Townsend Pi-Sunyer, Francesc Vilanova Fundació Carles Pi i Sunyer i MUME (La Jonquera)-Memorial Democràtic 3. Enyorar Roses. Reviure el país des de l’exili. Publicació digital. Responsable: Francesc Vilanova 4. Edició digital dels textos memorialístics inèdits de Carles Pi i Sunyer: 27 A) Adolescència i joventut. Fins 1931. B) Materials, notes i esborranys. Responsable: Francesc Vilanova 5. La depuració franquista dels funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona. Pendent de signar el conveni de col·laboració amb l’Ajuntament. Recerca sobre els 7.100 expedients conservats a l’Arxiu Contemporani de Barcelona. Responsable: Mireia Capdevila Fundació Carles Pi i Sunyer i Ajuntament de Barcelona 6. Recerca i edició del material Els catalans i la segona guerra mundial. Responsables: Josep Calvet, Mireia Capdevila, Francesc Vilanova Fundació Carles Pi i Sunyer i Editorial Efadós 7. Publicació digital: Els catalans i la caiguda de París (juny de 1940) Responsable: Mireia Capdevila 8. Publicació digital: La constitució del govern de la Generalitat a l’exili (setembre 1945), segons la correspondència entre Josep Irla i Carles Pi i Sunyer Responsable: Laia Arañó 9. Publicació digital: Crònica gràfica d’un viatge a Rússia (1931) Responsable: Laia Arañó 2.12. Loc@l i web mailing Loc@l. Llista de correu electrònic sobre govern local, federalisme i autonomies loc@l és un instrument de comunicació entre gestors públics, càrrecs polítics, acadèmics i professionals interessats en temes de govern i gestió local i autonòmica. A través de loc@l comparteixen informacions sobre seminaris, cursos i congressos, llibres i articles, novetats legislatives i jurisprudencials, investigacions en curs, pàgines web i d’altres notícies d’interès. loc@l també és un mitjà senzill i eficaç per formular consultes, plantejar problemes, compartir inquietuds, difondre opinions, obrir debats i fer conèixer treballs i documents. Web La nostra web (www.pisunyer.org) està en continua actualització i renovació. Ara fa poc l’hem redissenyat completament i intentem que sigui dinàmica i útil. Mailing Base de dades de contactes que actualitzem habitualment i que té programari propi que requereix manteniment 28 3. ESTAT PROVISIONAL D’INGRESSOS I DE DESPESES DE LA FUNDACIÓ CARLES PI I SUNYER PER L’EXERCICI DE 2015 3.1 Criteri de presentació L’estat provisional d’ingressos i de despeses de la Fundació Carles Pi i Sunyer per a l’exercici de 2015 ha estat elaborat seguint el format del compte de resultats que es recull al Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya, per tal de facilitat la seva comparabilitat amb els pressupostos d’exercicis anteriors així com la seva execució al final de l’exercici 3.2 Estat comparatiu de les provisions del pressupost de l’exercici de 2015 amb el de 2014 Quadre 1 Pressupost Pressupost PRESSUPOST EXERCICI 2015 Diferències Diferències 2015 2014 1. Ingressos pressupostats per les activitats 546.286,08 540.950,00 5.336,08 0,99% a) Vendes i prestacions de serveis 150,00 150,00 0,00 0,00% b) Ingressos rebuts amb caràcter periòdic 0,00 0,00 0,00 0,00% c) Ingressos de promocions, patrocinadors i col·laboradors 0,00 0,00 0,00 0,00% d) Subvencions oficials a les activitats 0,00 0,00 0,00 0,00% e) Donacions i altres ingressos per a activitats 0,00 0,00 0,00 0,00% Altres subvencions, donacions i llegats incorporats al resultat de f) l'exercici 546.136,08 540.800,00 5.336,08 0,99% Subvenció aportació General 451.800,00 451.800,00 0,00 0,00% Ajuntament de Barcelona 217.000,00 217.000,00 0,00 0,00% Àrea Metropolitana de Barcelona 10.000,00 10.000,00 0,00 0,00% Diputació de Barcelona 199.800,00 199.800,00 0,00 0,00% Diputació de Girona 25.000,00 25.000,00 0,00 0,00% Generalitat de Catalunya 0,00 0,00 0,00 0,00% Convenis 94.336,08 89.000,00 5.336,08 6,00% Agència Catalana de la Joventut 620,00 0,00 620,00 Ajuntament Web Dret Local 8.102,86 0,00 8.102,86 Diputació Barcelona- Habitatge 10.000,00 0,00 10.000,00 Diputació Barcelona-Beca Govern Local 3.700,00 0,00 3.700,00 Federació de Municipis - Banc de Bones Pràctiques 17.200,00 0,00 17.200,00 Federació de Municipis-Memòria Entitat 2014 413,22 0,00 413,22 Generalitat de Catalunya-Informe 18.000,00 18.000,00 INAP - Transparència 17.000,00 17.000,00 29 INAP- Externalització i Austeritat 17.000,00 17.000,00 Revista Franquisme i Transició - aportacions 2.300,00 2.300,00 g) Reintegrament de subvencions, donacions i llegats rebuts 0,00 0,00 0,00 2. Ajuts concedits i altres despeses 0,00 0,00 0,00 0,00% a) Ajuts concedits 0,00 0,00 0,00 Despeses per col·laboracions i per l'exercici del càrrec de b) 0,00 membre de l'òrgan de govern 0,00 0,00 3. Variació d'existències de productes acabats i en curs de fabricació 0,00 0,00 0,00 0,00% 4. Treballs realitzats per l'entitat per al seu actiu 0,00 0,00 0,00 0,00% 5. Aprovisionaments -39.334,78 -40.842,56 1.507,78 -3,69% a) Consums i deteriorament d'existències -7.500,00 -8.450,00 950,00 -11,24% b) Treballs realitzats per a d’altres entitats -31.834,78 -32.392,56 557,78 -1,72% 6. Altres ingressos de les activitats 20.520,00 20.520,00 0,00 0,00% a) Ingressos per arrendaments 20.520,00 20.520,00 0,00 0,00% b) Ingressos accessoris i altres de gestió corrent 0,00 0,00 0,00 - 7. Despeses de personal -1.330,40 0,37% 365.793,22 -364.462,82 - 8. Altres despeses d'explotació -6.703,86 4,76% 147.402,86 -140.699,00 - a) Serveis exteriors -5.703,86 4,85% 123.402,86 -117.699,00 a1) Investigació i desenvolupament 0,00 0,00 0,00 0,00% a2) Arrendaments i cànons -13.700,00 -13.100,00 -600,00 4,58% a3) Reparacions i conservació -14.300,00 -15.000,00 700,00 -4,67% a4) Serveis professionals independents -45.800,00 -46.809,00 1.009,00 -2,16% a5) Transports 0,00 0,00 0,00 0,00% a6) Primes d'assegurances -1.000,00 -600,00 -400,00 66,67% a7) Serveis bancaris -500,00 -660,00 160,00 -24,24% a8) Publicitat, propaganda i relacions públiques -2.730,00 -2.530,00 -200,00 7,91% a9) Subministraments -20.200,00 -22.900,00 2.700,00 -11,79% a10) Altres serveis -25.172,86 -16.100,00 -9.072,86 56,35% b) Tributs -24.000,00 -23.000,00 -1.000,00 4,35% Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per operacions de c) 0,00 0,00% les activitats 0,00 0,00 d) Altres despeses de gestió corrent 0,00 0,00 0,00 0,00% 9. Amortització de l'immobilitzat -12.950,00 -8.500,00 -4.450,00 52,35% 10. Subvencions, donacions i llegats traspassats al resultat 0,00 0,00 0,00 0,00% 11. Excés de provisions 0,00 0,00 0,00 0,00% 12. Deteriorament i resultat per alienacions d'immobilitzat 0,00 0,00 0,00 0,00% a) Deteriorament i pèrdues 0,00 0,00 0,00 0,00% b) Resultats per alienacions i altes 0,00 0,00 0,00 0,00% 13. Altres resultats 0,00 0,00 0,00 0,00% RESULTAT PRESSUPOSTAT D'EXPLOTACIÓ I) -5.640,40 -80,97% (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11+12+13) 1.325,22 6.965,62 14. Ingressos financers 3.750,00 5.000,00 -1.250,00 -25,00% 30 15. Despeses financeres 0,00 0,00 0,00 0,00% 16. Variació de valor raonable en instruments financers 0,00 0,00 0,00 0,00% 17. Diferències de canvi 0,00 0,00 0,00 0,00% 18. Deteriorament i resultat per alienacions d'instruments financers 0,00 0,00 0,00 0,00% a) Deteriorament i pèrdues 0,00 0,00 0,00 0,00% b) Resultats per alienacions i altres 0,00 0,00 0,00 0,00% II) RESULTAT FINANCER PRESSUPOSTAT (14+15+16+17+18 5.075,22 5.000,00 75,22 1,50% III) RESULTAT PRESSUPOSTAT ABANS D'IMPOSTOS ( I + II ) 5.075,22 11.965,62 -6.890,40 -57,58% 19. Impost sobre beneficis 0,00 0,00 0,00 0,00% IV) RESULTAT DE L'EXERCICI PRESSUPOSTAT ( III + 19 ) 5.075,22 11.965,62 -6.890,40 -57,58% COMPENSACIÓ PÈRDUES EXERCICIS ANT. -5.075,22 -11.965,62 6.890,40 -57,58% 0,00 0,00 0,00 TOTAL INGRESSOS 570.556,08 566.470,00 4.086,08 0,72% TOTAL DESPESES -565.480,86 -554.504,38 -10.976,48 1,98% DIFERÈNCIA 5.075,22 11.965,62 -6.890,40 -57,58% COMPENSACIÓ EXERCICIS ANTERIORS 5.075,22 11.965,62 -6.890,40 -57,58% Les principals diferències entre els estats provisionals d’ingressos i despeses aprovats pel Patronat de la Fundació Carles Pi i Sunyer per l’exercici de 2014 i els de l’exercici de 2015 són els següents: Pel que fa referència als ingressos s’han pressupostat 4.086,08 euros més que al pressupost de l’exercici anterior, 570.556,08 euros a diferència dels 566.470,00 euros de l’exercici anterior, degut fonamentalment a l’increment de la partida d’ingressos procedents de convenis. Els ingressos estan formats per les següents partides: PRESSUPOST EXERCICI 2015 Pressupost 2015 1. Ingressos pressupostats per les activitats 546.286,08 a) Vendes i prestacions de serveis 150,00 f) Altres subvencions, donacions i llegats incorporats al resultat de l'exercici 546.136,08 Subvenció aportació General 451.800,00 Convenis 94.336,08 6. Altres ingressos de les activitats 20.520,00 a) Ingressos per arrendaments 20.520,00 b) Ingressos accessoris i altres de gestió corrent 0,00 14. Ingressos financers 3.750,00 TOTAL INGRESSOS 570.556,08 Pel que fa a les despeses, s’ha incrementat la provisió en relació a l’exercici anterior en 10.976,48 euros (les despeses pressupostades en l’exercici de 2015 són 565.480,06 euros a diferència dels 554.50,38 pressupostats en l’exercici anterior) el que faria possible continuar obtenint un superàvit, de 5.075,22 euros, que es destinarien a compensar les pèrdues d’exercicis anteriors. 31 Les partides de despeses són les següents: PRESSUPOST EXERCICI DE 2015 Pressupost 2015 5. Aprovisionaments -39.334,78 a) Consums i deteriorament d'existències -7.500,00 b) Treballs realitzats per a d’altres entitats -31.834,78 6. Altres ingressos de les activitats 20.520,00 a) Ingressos per arrendaments 20.520,00 b) Ingressos accessoris i altres de gestió corrent 0,00 7. Despeses de personal -365.793,22 8. Altres despeses d'explotació -147.402,86 a) Serveis exteriors -123.402,86 a1) Investigació i desenvolupament 0,00 a2) Arrendaments i cànons -13.700,00 a3) Reparacions i conservació -14.300,00 a4) Serveis professionals independents -45.800,00 a5) Transports 0,00 a6) Primes d'assegurances -1.000,00 a7) Serveis bancaris -500,00 a8) Publicitat, propaganda i relacions públiques -2.730,00 a9) Subministraments -20.200,00 a10) Altres serveis -25.172,86 b) Tributs -24.000,00 Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per operacions de les c) activitats 0,00 d) Altres despeses de gestió corrent 0,00 9. Amortització de l'immobilitzat -12.950,00 TOTAL DESPESES -565.480,86 DIFERÈNCIA 5.075,22 COMPENSACIÓ EXERCICIS ANTERIORS 5.075,22 La partida de Despeses de personal recull els següents imports i conceptes: Resum Sous i Salaris Núm. Treballadors 11 Tècnics 10 Administratius 1 Núm. Becaris 3 mesos 15 Sous i salaris 276.233,55 € Seguretat Social 82.809,67 € Altres despeses socials (desplaçaments) 6.750,00€ Total Sous i salaris 365.793,22€ 32 3.3. Detall de l’estat provisional d’ingressos i de despeses per l’exercici de 2015 per activitats L’estat provisional d’ingressos i de despeses que es presenten a aprovar pel Patronat de la Fundació Carles Pi i Sunyer per l’exercici de 2015, desglossats per activitats, (ja incorporades les despeses generals), en comparació amb les de l’exercici de 2014 són els següents: Quadre 2 ESTAT PROVISIONAL DE DESPESES Despeses Pressupost 2015 Pressupost 2014 Diferència Polítiques Públiques 63.877,00 44.420,55 19.456,45 Observatori de Govern Local 257.491,46 242.372,31 15.119,15 Banc de Bones pràctiques 25.437,35 24.820,72 616,63 Loc@l i web mailing 7.394,58 10950,32 -3.555,74 Arxiu Carles Pi i Sunyer 110.512,98 103.456,78 7.056,20 Actes Fundació 1.478,92 7.300,21 -5.821,29 Transparència Espanya 0,00 24.820,72 -24.820,72 Generalitat de Catalunya-Informe 26.620,48 26.620,48 Diputació de Barcelona -Beca Govern 5.471,99 5.471,99 Local Ajuntament de Barcelona- Web Dret 11.983,44 11.983,44 Local Federació de Municipis -Memòria 611,12 611,12 Entitat 2014 Agència Catalana de Joventut 916,93 916,93 Externalització i austeritat 25.141,56 24.820,72 320,84 Revista Franquisme i Transició núm. 2 3.401,51 3.401,51 Desenvolupament Observatori 0,00 56.941,64 -56.941,64 Transparència Catalunya 25.141,56 14.600,42 10.541,14 TOTAL 565.480,86 554.504,39 10.976,47 ESTAT PROVISIONAL D’INGRESSOS Ingressos Pressupost 2015 Pressupost 2014 Diferència Polítiques Públiques 64.457,37 45.048,27 19.409,10 Observatori de Govern Local 260.265,18 248.139,72 12.125,46 Banc de Bones pràctiques 25.526,08 25.021,75 504,33 Loc@l i web mailing 7.474,23 11231,79 -3.757,56 Arxiu Carles Pi i Sunyer 111.703,44 106.116,10 5.587,34 Actes Fundació 1.494,85 7.487,86 -5.993,01 Transparència Espanya 0,00 25.021,75 -25.021,75 Generalitat de Catalunya-Informe 26.713,34 26.713,34 Diputació de Barcelona -Beca Govern 5.491,08 5.491,08 Local Ajuntament de Barcelona- Web Dret 12.025,25 12.025,25 Local Federació de Municipis -Memòria 613,25 613,25 Entitat 2014 33 Agència Catalana de Joventut 920,13 920,13 Externalització i austeritat 25.229,26 25.021,75 207,51 Revista Franquisme i Transició núm. 2 3.413,37 3.413,37 Desenvolupament Observatori 0,00 58.405,31 -58.405,31 Transparència Catalunya 25.229,26 14.975,72 10.253,54 TOTAL 570.556,08 566.470,02 4.086,06 Durant l’exercici de 2015 es realitzaran al igual que a l’exercici de 2014 les següents activitats: a) Panel de Polítiques Públiques b) Observatori de Govern Local c) Banc de Bones Pràctiques d) Arxiu Carles Pi i Sunyer e) Actes Fundació f) Local Web i Mailing g) Externalització i Austeritat h) Transparència a Catalunya La diferència de costos entre les activitats de l’exercici de 2014 i 2015 resulten bàsicament d’altres serveis que s’hauran de contractar per a realitzar els nous projectes. Així mateix, durant l’exercici de 2015 es duran a terme les següents activitats: a) Informe Generalitat de Catalunya b) Beca Govern Local c) Web Dret Local d) Finalització Memòria Federació Municipis e) Agència Catalana de Joventut f) Revista Franquisme i Transició El detall de les despeses i dels ingressos directes i indirectes per a les activitats, és el que s’exposa en el següent quadre, número 3. 34 Agencia Catalan QUADRE 3 Panel Observatori Banc Local, Informe Ajuntame Federació a Externalitz Transparè PRESSUPOST EXERCICI 2015 Pressupost Polítiques Govern Bones Web i Arxiu Carles Actes Generalita Diputació nt Web Municipis- Joventu ació i ncia 2015 Públiques Local Pràctiques Mailing Pi i Sunyer Fundacio t Beca Dret L Memòria t Austeritat Catalunya Ingressos pressupostats per les 1. activitats 546.286,08 61.682,01 247.001,07 25.101,75 7.093,32 106.010,60 1.418,66 26.269,27 5.399,80 11.825,35 603,05 904,83 24.809,87 24.809,87 Vendes i prestacions de a) serveis 150,00 17,15 81,98 2,62 2,35 35,18 0,47 2,74 0,56 1,24 0,06 0,09 2,59 2,59 Ingressos rebuts amb b) caràcter periòdic 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Ingressos de promocions, c) patrocinadors i col·laboradors 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Subvencions oficials a les d) activitats 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Donacions i altres ingressos e) per a activitats 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Altres subvencions, donacions i llegats f) incorporats al resultat de l'exercici 546.136,08 61.664,86 246.919,09 25.099,13 7.090,96 105.975,41 1.418,19 26.266,53 5.399,23 11.824,11 602,99 904,74 24.807,28 24.807,28 Subvenció aportació General 451.800,00 51.664,86 246.919,09 7.899,13 7.090,96 105.975,41 1.418,19 8.266,53 1.699,23 3.721,25 189,77 284,74 7.807,28 7.807,28 Ajuntament de Barcelona 217.000,00 24.814,68 118.595,49 3.793,96 3.405,80 50.900,10 681,16 3.970,42 816,14 1.787,32 91,15 136,76 3.749,84 3.749,84 Àrea Metropolitana de Barcelona 10.000,00 1.143,53 5.465,23 174,84 156,95 2.345,63 31,39 182,97 37,61 82,37 4,20 6,30 172,80 172,80 Diputació de Barcelona 199.800,00 22.847,81 109.195,29 3.493,24 3.135,84 46.865,62 627,17 3.655,72 751,45 1.645,65 83,92 125,92 3.452,62 3.452,62 Diputació de Girona 25.000,00 2.858,83 13.663,07 437,09 392,37 5.864,07 78,47 457,42 94,03 205,91 10,50 15,76 432,01 432,01 Generalitat de Catalunya 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Convenis 94.336,08 10.000,00 0,00 17.200,00 0,00 0,00 0,00 18.000,00 3.700,00 8.102,86 413,22 620,00 17.000,00 17.000,00 Agencia Catalana de la Joventut 620,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 620,00 0,00 0,00 Ajuntament Web Dret Local 8.102,86 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 8.102,86 0,00 0,00 0,00 0,00 Diputació Barcelona- Habitatge 10.000,00 10.000,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Diputació Barcelona-Beca Govern Local 3.700,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3.700,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Federació de Municipis- Banc Bones Practiques 17.200,00 0,00 0,00 17.200,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 35 Federació de Municipis- Memòria Entitat 2014 413,22 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 413,22 0,00 0,00 0,00 Generalitat de Catalunya- Informe 18.000,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 18.000,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 INAP - Transparència 17.000,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 17.000,00 INAP- Externalització i Austeritat 17.000,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 17.000,00 0,00 Revista Franquisme i Transició nº2 aportacions 2.300,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Reintegrament de g) subvencions, donacions i llegats rebuts 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2. Ajuts concedits i altres despeses 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 a) Ajuts concedits 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Despeses per col·laboracions b) i per l'exercici del càrrec de membre de l'òrgan de govern 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Variació d'existències de 3. productes acabats i en curs de fabricació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Treballs realitzats per l'entitat 4. per al seu actiu 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5. Aprovisionaments -39.334,78 -847,20 -12.415,12 -337,38 -98,07 -20.187,30 -19,61 -353,07 -3.772,58 -158,94 -421,33 -12,16 -333,45 -333,45 Consums i deteriorament a) d'existències -7.500,00 -847,20 -3.415,12 -337,38 -98,07 -1.465,74 -19,61 -353,07 -72,58 -158,94 -8,11 -12,16 -333,45 -333,45 Treballs realitzats per altres b) entitats -31.834,78 0,00 -9.000,00 -18.721,56 -3.700,00 -413,22 6. Altres ingressos de les activitats 20.520,00 2.346,53 11.214,65 358,77 322,06 4.813,23 64,41 375,45 77,18 169,01 8,62 12,93 354,59 354,59 a) Ingressos per arrendaments 20.520,00 2.346,53 11.214,65 358,77 322,06 4.813,23 64,41 375,45 77,18 169,01 8,62 12,93 354,59 354,59 Ingressos accessoris i altres b) de gestió corrent 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7. Despeses de personal -365.793,22 -46.882,09 -178.604,12 -18.669,57 -1.427,20 -62.388,69 -85,44 -19.537,92 -316,13 -692,31 -35,31 -52,97 -18.452,48 -18.452,48 8. Altres despeses d'explotació -147.402,86 -14.684,86 -60.575,44 -5.847,86 -5.699,96 -25.406,14 -1.339,99 -6.119,86 -1.257,97 -10.857,77 -140,49 -830,80 -5.779,87 -5.779,87 a) Serveis exteriors -123.402,86 -11.973,81 -49.647,05 -4.768,26 -5.386,12 -20.715,78 -1.277,22 -4.990,04 -1.025,73 -10.349,17 -114,55 -791,88 -4.712,81 -4.712,81 Investigació i a1) desenvolupament 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Arrendaments i a2) cànons -13.700,00 -1.479,78 -5.965,08 -589,28 -171,30 -2.560,16 -634,26 -616,69 -126,76 -277,61 -14,16 -21,24 -582,43 -582,43 Reparacions i a3) conservació -14.300,00 -1.615,34 -6.511,50 -643,27 -187,00 -2.794,68 -37,40 -673,18 -138,38 -303,04 -15,45 -23,19 -635,79 -635,79 Serveis professionals a4) independents -45.800,00 -5.173,59 -20.855,01 -2.060,25 -598,91 -8.950,78 -119,78 -2.156,07 -443,19 -970,58 -49,50 -74,26 -2.036,29 -2.036,29 36 a5) Transports 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Primes a6) d'assegurances -1.000,00 -112,96 -455,35 -44,98 -13,08 -195,43 -2,62 -47,08 -9,68 -21,19 -1,08 -1,62 -44,46 -44,46 a7) Serveis bancaris -500,00 -56,48 -227,67 -22,49 -6,54 -97,72 -1,31 -23,54 -4,84 -10,60 -0,54 -0,81 -22,23 -22,23 Publicitat, a8) propaganda i relacions públiques -2.730,00 0,00 -1.380,00 0,00 -1.350,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 a9) Subministraments -20.200,00 -2.281,80 -9.198,06 -908,67 -264,15 -3.947,72 -52,83 -950,93 -195,47 -428,07 -21,83 -32,75 -898,10 -898,10 a10) Altres serveis -25.172,86 -1.253,86 -5.054,38 -499,32 -2.795,15 -2.169,29 -429,03 -522,54 -107,41 -8.338,09 -12,00 -638,00 -493,51 -493,51 b) Tributs -24.000,00 -2.711,05 -10.928,39 -1.079,61 -313,84 -4.690,36 -62,77 -1.129,82 -232,24 -508,60 -25,94 -38,92 -1.067,05 -1.067,05 Pèrdues, deteriorament i c) variació de provisions per operacions de les activitats 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Altres despeses de gestió d) corrent 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9. Amortització de l'immobilitzat -12.950,00 -1.462,84 -5.896,78 -582,54 -169,34 -2.530,84 -33,87 -609,63 -125,31 -274,43 -14,00 -21,00 -575,76 -575,76 Subvencions, donacions i llegats 10. traspassats al resultat 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11. Excés de provisions 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Deteriorament i resultat per 12. alienacions d'immobilitzat 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 a) Deteriorament i pèrdues 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Resultats per alienacions i b) altes 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 13. Altres resultats 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 RESULTAT PRESSUPOSTAT D'EXPLOTACIÓ I) (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11+1 2+13) 1.325,22 151,54 724,26 23,17 20,80 310,85 4,16 24,25 4,98 10,92 0,56 0,84 22,90 22,90 14. Ingressos financers 3.750,00 428,83 2.049,46 65,56 58,86 879,61 11,77 68,61 14,10 30,89 1,58 2,36 64,80 64,80 15. Despeses financeres 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Variació de valor raonable en 16. instruments financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 17. Diferències de canvi 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Deteriorament i resultat per 18. alienacions d'instruments financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 a) Deteriorament i pèrdues 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 37 Resultats per alienacions i b) altres 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 RESULTAT FINANCER II) PRESSUPOSTAT (14+15+16+17+18 5.075,22 580,37 2.773,73 88,73 79,66 1.190,46 15,93 92,86 19,09 41,80 2,13 3,20 87,70 87,70 RESULTAT PRESSUPOSTAT III) ABANS D'IMPOSTOS ( I + II ) 5.075,22 580,37 2.773,73 88,73 79,66 1.190,46 15,93 92,86 19,09 41,80 2,13 3,20 87,70 87,70 19. Impost sobre beneficis 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 RESULTAT DE L'EXERCICI IV) PRESSUPOSTAT ( III + 19 ) 5.075,22 580,37 2.773,73 88,73 79,66 1.190,46 15,93 92,86 19,09 41,80 2,13 3,20 87,70 87,70 COMPENSACIÓ PÈRDUES -5.075,22 -580,37 -2.773,73 -88,73 -79,66 -1.190,46 -15,93 -92,86 -19,09 -41,80 -2,13 -3,20 -87,70 -87,70 EXERCICIS ANT. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 TOTAL INGRESOS 570.556,08 64.457,37 260.265,18 25.526,08 7.474,23 111.703,44 1.494,85 26.713,34 5.491,08 12.025,25 613,25 920,13 25.229,26 25.229,26 TOTAL DESPESES -565.480,86 -63.877,00 -257.491,46 -25.437,35 -7.394,58 -110.512,98 -1.478,92 -26.620,48 -5.471,99 -11.983,44 -611,12 -916,93 -25.141,56 -25.141,56 DIFERÈNCIA 5.075,22 580,37 2.773,73 88,73 79,66 1.190,46 15,93 92,86 19,09 41,80 2,13 3,20 87,70 87,70 COMPENSACIÓ EXERCICIS ANTERIORS 5.075,22 580,37 2.773,73 88,73 79,66 1.190,46 15,93 92,86 19,09 41,80 2,13 3,20 87,70 87,70 38 3.4 Criteris de repartiment de les provisions d’ingressos i de despeses per activitats per l’exercici de 2015 Per a la quantificació de les provisions d’ingressos i de despeses especificats al quadre 3, del punt 3.3, s’han seguit els següents criteris de repartiment de les despeses directes i indirectes. a) Ingressos i despeses directes per activitats S’han imputat a cada activitat els ingressos i despeses que li corresponien a cadascuna, d’acord amb la informació que es disposa a la Fundació, sent el seu detall el següent: Quadre 4, ingressos i despeses directes per activitats. Ingressos directes Total Ingressos 94.336,08 Agencia Catalana de la Joventut 620,00 Ajuntament Web Dret Local 8.102,86 Diputació Barcelona- Habitatge 10.000,00 Diputació Barcelona-Beca Govern Local 3.700,00 Federació de Municipis- Banc Bones Practiques 17.200,00 Federació de Municipis-Memòria Entitat 2014 413,22 Generalitat de Catalunya-Informe 18.000,00 INAP - Transparència 17.000,00 INAP- Externalització i Austeritat 17.000,00 Revista Franquisme i Transició nº2 aportacions 2.300,00 Total general 94.336,08 Despeses Directes Total Despeses 382.361,86 Altres Serveis 14.072,86 Arrendaments i cànons 600,00 Col·laboracions 13.113,22 Despeses de Personal 333.124,22 Publicitat, propaganda i Relacions Públiques 2.730,00 Serveis Professionals 18.721,56 Total general 382.361,86 39 DESPESES I INGRESSOS DIRECTES Inf. Diputació Ajuntame Federació Revista Loc@l i Arxiu Generalit -Beca nt-Web Municipis Agencia Transparèn Franquis Despeses i ingressos Panel Observatori Banc web- Carles Pi i Actes at Govern Dret - Catalana Exter. i cia me i directes Polítiques Govern Bones mailing. Sunyer. Fundació. Catalunya Local Local. Memòria Joventut Austeritat Catalunya Transició. Suma de Total Despeses 43.191,79 174.108,30 17.200,00 5.000,00 74.725,69 1.000,00 18.000,00 3.700,00 8.102,86 413,22 620,00 17.000,00 17.000,00 2.300,00 382.361,86 Altres Serveis 2.650,00 400,00 8.102,86 620,00 2.300,00 14.072,86 Arrendaments 600,00 600,00 Consums 1.000,00 1.000,00 Despeses de personal 43.191,79 163.728,30 17.200,00 1.000,00 56.004,13 18.000,00 17.000,00 17.000,00 333.124,22 Publicitat, propaganda i Relacions Públiques 1.380,00 1.350,00 2.730,00 Serveis Professionals Independents 8.000,00 18.721,56 3.700,00 413,22 30.834,78 Ingressos 10.000,00 0,00 17.200,00 0,00 0,00 0,00 18.000,00 3.700,00 8.102,86 413,22 620,00 17.000,00 17.000,00 2.300,00 94.336,08 Altres Subvencions oficials, donacions 10.000,00 0,00 17.200,00 0,00 0,00 0,00 18.000,00 3.700,00 8.102,86 413,22 620,00 17.000,00 17.000,00 2.300,00 94.336,08 Total general 53.191,79 174.108,30 34.400,00 5.000,00 74.725,69 1.000,00 36.000,00 7.400,00 16.205,72 826,44 1.240,00 34.000,00 34.000,00 4.600,00 476.697,94 40 b) Ingressos i despeses indirectes L’import dels ingressos i de les despeses generals de la Fundació previstos per a l’exercici de 2015, ascendeixen a 476.220,00 euros els ingressos i 183.119,00 euros les despeses, d’acord amb el següent detall: Quadre 5 Ingressos Generals Total Ingressos 476.220,00 Ajuntament de Barcelona 217.000,00 Àrea Metropolitana de Barcelona 10.000,00 Diputació de Barcelona 199.800,00 Diputació de Girona 25.000,00 Generalitat de Catalunya 0,00 Ingressos financers 3.750,00 Lloguer nau 20.520,00 Venda Publicacions 150,00 Total general 476.220,00 Despeses Generals Total Despeses 183.119,00 Administració nau 1.000,00 Aigua 700,00 Amortitzacions 12.950,00 Arrendaments i cànons casa 12.000,00 Assegurança Nau 1.000,00 Assessoria jurídica, financera i laboral 21.500,00 Auditoria 5.300,00 Col·laboracions 18.000,00 Despeses bancàries 500,00 Despeses biblioteca 500,00 Electricitat 12.000,00 Fotocòpies i enquadernacions 800,00 Lloguer fotocopiadora 1.100,00 Manteniment casa 7.500,00 Manteniment ordinadors 6.800,00 Material oficina i altres aprovisionaments 7.500,00 Missatgeria i correus 900,00 Neteja 6.900,00 Publicitat i varis 1.500,00 Seguretat social i altres despeses socials 7.539,00 Sous 25.130,00 Telèfon 7.500,00 Tributs (IVA, IBI) 24.000,00 Viatges i desplaçaments 500,00 Total general 183.119,00 41 Els criteris de repartiment de les provisions d’ingressos i de despeses generals previstes per a l’exercici de 2015 quantificats en el quadre 5, s’han imputat com a ingressos i despeses indirectes, de cadascuna de les activitats i s’han addicionat als directes detallades en el quadre 4 d’acord amb els següents criteris d’imputació:  Ingressos: Els ingressos generals s’imputen a cada projecte en funció del dèficit resultant de restar als ingressos directes, les despeses generals i directes.  Despeses: Les despeses generals s’han imputat a cada activitat en funció de la magnitud de costos directes del mateix, que tenint en compte que un alt percentatge dels mateixos són costos de personal o de serveis professionals, el temps dedicat a cada activitat serà directament proporcionat a aquest cost directe i per tant al temps dedicat al mateix. 42 Quadre 6. Ingressos i despeses indirectes per activitats Federac ió Revista Diputació- Municip Franquis Loc@l i Actes Inf. Beca Ajuntament- is- Agencia Exter. i Transparè me i Panel Observatori Banc web- Arxiu Carles Fundaci Generalitat Govern Web Dret Memòri Catalana Austerita ncia Transici Suma de Despeses i ingressos directes Polítiques Govern Bones mailing. Pi i Sunyer. ó. Catalunya Local Local. a Joventut t Catalunya ó. Total Despeses 20.685,21 83.383,15 8.237,35 2.394,58 35.787,29 478,92 8.620,48 1.771,99 3.880,58 197,90 296,93 8.141,56 8.141,56 1.101,51 183.119,00 Altres Serveis 6.065,98 24.452,27 2.415,62 702,21 10.494,69 140,44 2.527,97 519,64 1.137,99 58,03 87,07 2.387,53 2.387,53 323,02 53.700,00 Amortitzacions 1.462,84 5.896,78 582,54 169,34 2.530,84 33,87 609,63 125,31 274,43 14,00 21,00 575,76 575,76 77,90 12.950,00 Arrendaments i cànons 1.479,78 5.965,08 589,28 171,30 2.560,16 34,26 616,69 126,76 277,61 14,16 21,24 582,43 582,43 78,80 13.100,00 Assegurances 112,96 455,35 44,98 13,08 195,43 2,62 47,08 9,68 21,19 1,08 1,62 44,46 44,46 6,02 1.000,00 Consum i 847,20 3.415,12 337,38 98,07 1.465,74 19,61 353,07 72,58 158,94 8,11 12,16 333,45 333,45 45,11 7.500,00 Despeses de personal 3.690,31 14.875,81 1.469,57 427,20 6.384,56 85,44 1.537,92 316,13 692,31 35,31 52,97 1.452,48 1.452,48 196,51 32.669,00 Serveis Professionals 2.033,29 8.196,29 809,70 235,38 3.517,77 47,08 847,36 174,18 381,45 19,45 29,19 800,29 800,29 108,27 18.000,00 Subministraments 2.281,80 9.198,06 908,67 264,15 3.947,72 52,83 950,93 195,47 428,07 21,83 32,75 898,10 898,10 121,51 20.200,00 Tributs 2.711,05 10.928,39 1.079,61 313,84 4.690,36 62,77 1.129,82 232,24 508,60 25,94 38,92 1.067,05 1.067,05 144,37 24.000,00 Ingressos 54.457,37 260.265,18 8.326,08 7.474,23 111.703,44 1.494,85 8.713,34 1.791,08 3.922,39 200,03 300,13 8.229,26 8.229,26 1.113,37 476.220,00 Altres Subvencions oficials, donacions 51.664,86 246.919,09 7.899,13 7.090,96 105.975,41 1.418,19 8.266,53 1.699,23 3.721,25 189,77 284,74 7.807,28 7.807,28 1.056,28 451.800,00 Ingressos Financers 428,83 2.049,46 65,56 58,86 879,61 11,77 68,61 14,10 30,89 1,58 2,36 64,80 64,80 8,77 3.750,00 Ingressos per arrendaments 2.346,53 11.214,65 358,77 322,06 4.813,23 64,41 375,45 77,18 169,01 8,62 12,93 354,59 354,59 47,97 20.520,00 Vendes i prestacions de Serveis 17,15 81,98 2,62 2,35 35,18 0,47 2,74 0,56 1,24 0,06 0,09 2,59 2,59 0,35 150,00 43 Quadre 7: Ingressos i despeses directes i generals Projectes Diputació Ajuntame Federació Revista Loc@l i Inf. -Beca nt-Web Municipis Agencia Transparèn Franquis Despeses i ingressos directes Panel Observatori Banc web- Arxiu Carles Actes Generalitat Govern Dret - Catalana Exter. i cia me i i generals Polítiques Govern Bones mailing. Pi i Sunyer. Fundació. Catalunya Local Local. Memòria Joventut Austeritat Catalunya Transició. Suma de Total Despeses 63.877,00 257.491,46 25.437,35 7.394,58 110.512,98 1.478,92 26.620,48 5.471,99 11.983,44 611,12 916,93 25.141,56 25.141,56 3.401,51 565.480,86 Despeses directes 43.191,79 174.108,30 17.200,00 5.000,00 74.725,69 1.000,00 18.000,00 3.700,00 8.102,86 413,22 620,00 17.000,00 17.000,00 2.300,00 382.361,86 Altres Serveis 2.650,00 400,00 8.102,86 620,00 2.300,00 14.072,86 Arrendaments i cànons 600,00 600,00 Consum i D. existències 1.000,00 1.000,00 Despeses de personal 43.191,79 163.728,30 17.200,00 1.000,00 56.004,13 18.000,00 17.000,00 17.000,00 333.124,22 Publicitat, 1.380,00 1.350,00 2.730,00 Serveis Professionals 8.000,00 18.721,56 3.700,00 413,22 30.834,78 Despeses Indirectes 20.685,21 83.383,15 8.237,35 2.394,58 35.787,29 478,92 8.620,48 1.771,99 3.880,58 197,90 296,93 8.141,56 8.141,56 1.101,51 183.119,00 Altres Serveis 6.065,98 24.452,27 2.415,62 702,21 10.494,69 140,44 2.527,97 519,64 1.137,99 58,03 87,07 2.387,53 2.387,53 323,02 53.700,00 Amortitzacions 1.462,84 5.896,78 582,54 169,34 2.530,84 33,87 609,63 125,31 274,43 14,00 21,00 575,76 575,76 77,90 12.950,00 Arrendaments i cànons 1.479,78 5.965,08 589,28 171,30 2.560,16 34,26 616,69 126,76 277,61 14,16 21,24 582,43 582,43 78,80 13.100,00 Assegurances 112,96 455,35 44,98 13,08 195,43 2,62 47,08 9,68 21,19 1,08 1,62 44,46 44,46 6,02 1.000,00 Consums 847,20 3.415,12 337,38 98,07 1.465,74 19,61 353,07 72,58 158,94 8,11 12,16 333,45 333,45 45,11 7.500,00 Despeses de personal 3.690,31 14.875,81 1.469,57 427,20 6.384,56 85,44 1.537,92 316,13 692,31 35,31 52,97 1.452,48 1.452,48 196,51 32.669,00 Serveis Professionals 2.033,29 8.196,29 809,70 235,38 3.517,77 47,08 847,36 174,18 381,45 19,45 29,19 800,29 800,29 108,27 18.000,00 Subministraments 2.281,80 9.198,06 908,67 264,15 3.947,72 52,83 950,93 195,47 428,07 21,83 32,75 898,10 898,10 121,51 20.200,00 Tributs 2.711,05 10.928,39 1.079,61 313,84 4.690,36 62,77 1.129,82 232,24 508,60 25,94 38,92 1.067,05 1.067,05 144,37 24.000,00 Ingressos 64.457,37 260.265,18 25.526,08 7.474,23 111.703,44 1.494,85 26.713,34 5.491,08 12.025,25 613,25 920,13 25.229,26 25.229,26 3.413,37 570.556,08 Ingrés Directe 10.000,00 0,00 17.200,00 0,00 0,00 0,00 18.000,00 3.700,00 8.102,86 413,22 620,00 17.000,00 17.000,00 2.300,00 94.336,08 Altres Subvencions oficials, donacions 10.000,00 0,00 17.200,00 0,00 0,00 0,00 18.000,00 3.700,00 8.102,86 413,22 620,00 17.000,00 17.000,00 2.300,00 94.336,08 Ingrés Indirecte 54.457,37 260.265,18 8.326,08 7.474,23 111.703,44 1.494,85 8.713,34 1.791,08 3.922,39 200,03 300,13 8.229,26 8.229,26 1.113,37 476.220,00 Altres Subvencions oficials, donacions 51.664,86 246.919,09 7.899,13 7.090,96 105.975,41 1.418,19 8.266,53 1.699,23 3.721,25 189,77 284,74 7.807,28 7.807,28 1.056,28 451.800,00 Ingressos Financers 428,83 2.049,46 65,56 58,86 879,61 11,77 68,61 14,10 30,89 1,58 2,36 64,80 64,80 8,77 3.750,00 Ingressos per arrendaments 2.346,53 11.214,65 358,77 322,06 4.813,23 64,41 375,45 77,18 169,01 8,62 12,93 354,59 354,59 47,97 20.520,00 Vendes i prestacions de Serveis 17,15 81,98 2,62 2,35 35,18 0,47 2,74 0,56 1,24 0,06 0,09 2,59 2,59 0,35 150,00 44 Com es pot veure, la suma de les despeses directes i indirectes que es detallen en els quadres 5 i 6 , i que es recullen en el quadre 7, concorden amb el detall de les previsions d’ingressos i de despeses per activitats presentades en el quadre 3. Barcelona, març de 2015 45