Observació etnogràfica d'àrees de joc de Barcelona Una aproximació als usos i valoracions de les famílies Novembre 2017 Observació etnogràfica d'àrees de joc de Barcelona Una aproximació als usos i valoracions de les famílies Projecte elaborat per: Institut Infància i Adolescència de Barcelona Per encàrrec de: Ajuntament de Barcelona Amb la col·laboració de: Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública, S.L. 2 1 INTRODUCCIÓ 4 ASPECTES COMUNS - Objectius - Hàbits del joc - Metodologia - Multiculturalitat i inclusivitat - Entrevistes - Aportacions del joc a l’adult - Àrees d’Observació - Ciutat jugable - Gènere 2 - Aportacions del joc RESULTATS - El joc a l’àire lliure - Les àrees de joc CONCLUSIONS - Elements valoratius 5 3 ÀREES DE JOC INVESTIGADES - Rambla Prim - Parc de les Aigües - Gal·la Placídia - Salvador Seguí 3 Introducció - Objectius - Metodologia - Entrevistes - Àrees d’Observació Introducció L’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Infància i Adolescència es troba treballant en el concepte de “Ciutat Jugable” del que forma part la valoració de les àrees de joc infantils de la ciutat i la concepció del joc a l’aire lliure de les famílies a la ciutat. Per tal de conèixer la valoració dels ciutadans ha encarregat a GESOP una recerca de caràcter qualitatiu/etnogràfic. En concret es tracta d’observació participant i entrevistes (Guerrilla etnogràfica) a 4 àrees de joc de la ciutat. A continuació es presenten els resultats de la primera fase de la investigació duta a terme el mes d’octubre de 2017 . 5 Objectius Els principals objectius de la recerca van ser: Valoració de les àrees de joc. Tipus d’àrees diferenciades. Nota. Aspectes positius de l’àrea de joc. Aportacions a la vida quotidiana. Aspectes negatius, limitacions de l’àrea de joc. (equipaments, manteniment, ubicació, creativitat/innovació, seguretat...) Aspectes concrets: equipaments, manteniment, ubicació, creativitat/innovació, seguretat... Ús de l’àrea de joc. Temps d´ús, dinàmiques que s’hi donen entre nens/es-nens/es, nens/es- adults, adults-adults. Diferències per dies de la setmana/hores del dia/tipus d’àrea de joc. Particularitats per edat, gènere,... El joc. Què representa el joc per les famílies i en concret a l’aire lliure a la ciutat. Importància associada en la qualitat de vida, temps setmanal disponible. Autonomia. Millores. L’àrea de joc ideal (nivell concret i conceptual). Associacions a la idea de “ciutat jugable”. 6 Metodologia L’Abordatge Etnogràfic Espontani (Guerrilla Etnogràfica) és un tipus d’investigació que combina l’observació etnogràfica amb entrevistes semiestructurades. Abordatge Etnogràfic Espontani Observació Entrevistes semiestructurades Immersió dins d’un grup en el seu entorn natural per tal de recopilar-ne informació. Entrevistes per tal d’obtenir una determinada informació dels individus analitzats. 7 Metodologia Es van realitzar Guerrilles Etnogràfiques a diferents àrees de joc: FASE 1 FASE 2 (després del canvi horari) GUERRILLA 1 GUERRILLA 2 GUERRILLA 3 GUERRILLA 4 • Àrea de joc Parc • Àrea de joc Pl. • Àrea de joc • Àrea de joc de Pl. de les Aigües. Salvador Seguí Rambla Gal·la Placídia (Districte Horta- (Districte de Prim/Gran Via/ (Districte de Guinardó) Ciutat Vella) Andrade (Districte Gràcia) Sant Martí) • Dijous 26 • Dissabte 28 • Dilluns 20 de • Diumenge 26 de d’Octubre de d’Octubre de Novembre de Novembre de les 15.30 a les 19.15h. 10.00 a les 14.00h. 15.30 a les 19.30h. 10.30 a les 14.30h. • Sorra • Sorra • Cautxú • Sorra • 353,69 m2 • 414,62 m2 • 208,14 m2 • 307,38 m2 8 Entrevistes Es van realitzar un total de 19 entrevistes individuals i múltiples (9 entrevistes el dia 26 i 10 entrevistes el dia 28) amb les següents característiques: GUERRILLA 1 GUERRILLA 2 • 9 entrevistes/14 persones • 9 dones, 5 homes • De 19 a +60 anys • Mares (7), Àvies (2) i Pares (5) • Edat dels nens: d’1 a 7 anys. • 6 entrevistes a àrea de joc/voltants, 2 entrevistes Parc de la Palmera, 1 entrevista al parc Rambla Prim/Gran Via/ Pere IV. GUERRILLA 3 GUERRILLA 4 • 12 entrevistes/14 persones • 10 entrevistes/15 persones • 10 dones, 4 homes • 10 dones, 5 homes • De 27 a +60 anys • De 30 a +60 anys • Mares (9), Àvies (1) i Pares (4) • Mares (9), Avis/es (2) i Pares (4) • Edat dels nens: d’1 a 11 anys. • Edat dels nens: de 8mesos a 12 anys. • 1 entrevista a Àrea de joc c/Sant Pau. • Entrevistes a l’àrea de joc i voltants. 9 Àrees d’observació GUERRILLA 1 Àrea de joc objectiu Onades Skate Àrees de joc Plaça de la Àrea de joc Rambla Palmera Prim/Gran Via/ Pere IV) 10 Àrees d’observació L’àrea d’observació de la Guerrilla 2 va ser el següent: GUERRILLA 2 Instal.lació de joc amb sorra Àrea de joc 3 i 4 (6 a 12) Àrea de joc 1 principal Àrea de joc 5 (fins a 5 anys) 11 Àrees d’observació L’àrea d’observació de la Guerrilla 3 va ser el següent: GUERRILLA 3 Àrea de joc Pl. Sakvador Seguí Àrea de joc c/Sant Pau 12 Àrees d’observació L’àrea d’observació de la Guerrilla 4 va ser el següent: GUERRILLA 4 Voltants plaça Àrea de joc infantil 13 Resultats - El joc a l’àire lliure - Les àrees de joc - Elements valoratius El joc a l’aire lliure El joc a l’aire lliure es considera NECESSARI i MOLT IMPORTANT en el desenvolupament físic i psicosocial del l’infant. A nivell concret, es mencionen els següents beneficis: SOCIALITZACIÓ PSICOMOTRICITAT DIVERSIÓ CREATIVITAT, ENGINY Coneix altres infants i Espai on els infants poden Espai exclusivament Les àrees de joc i voltants construeix habilitats fer diverses activitats destinat a l’oci i el plaer, faciliten el desenvolupament del socials i vincles. psicomotrius, necessàries per a que l’infant es joc i amb ell la creativitat i Especialment valorat pel seu desenvolupament: diverteixi. l’enginy dels infants, sobretot quan els nens no van a la Córrer, saltar, gronxar-se, amb aquells elements menys llar d’infants. fer equilibris, escalar,… directius. 15 El joc a l’aire lliure Beneficis del joc a l’aire lliure pel l’infant (cont.): AIRE, NATURA “EXPLOSIVITAT” DESCOBRIMENT EQUILIBRI, RUPTURA MILLOR ESTAT D’ÀNIM En especial aquelles àrees amb L’espai a l’aire lliure per jugar En especial els més Idea de que el joc a l’aire lliure vegetació o ubicades en parcs, permet que els infants duguin a petits, idea de aporta equilibri al permeten que el nen tingui terme conductes expansives i descobriment cada dia desenvolupament de l’infant, contacte amb exterior (aire realitzin activitat de nous elements, aportant una ruptura al “fresc”) i es relacioni amb la cardiovascular, amb beneficis activitats, altres infants, joc/contacte amb dispositius natura, especialment en el seu estat d’ànim i en el més enllà del joc a la llar. digitals. necessari/deficitari a la ciutat. seu descans. Apareix la idea de que el joc a l’aire lliure genera la construcció de moments memorables (vs el joc en solitari a la llar, per exemple), una mena d’aventura quotidiana compartida que serà recordada en l’adultesa. 16 “El joc és el més bonic que hi ha. Els distreu, aprenen coses, participen, ara amb la comba, a vegades amb una pilota. Hi participen tots, es familiaritzen els uns amb els altres…” Pares nens jugant a la Palmera Les àrees de joc (AJ) Les àrees de joc són interpretades, avaluades i fetes servir en funció de diferents nivells espacials: NIVELL 1: L’àrea de joc –> Ubicació, tamany, elements de joc (adeqüació edat, innovació, diversitat, manteniment…), afinitat ÀREA usuaris, ombra/Sol, seguretat… DE JOC NIVELL 2: Voltants de l’àrea de joc –> Possibilitat o no de joc i de quin tipus/edat, presència de cotxes, presència de gossos, VOLTANTS conflictivitat,… NIVELL 3: Acostumen a tenir-se diverses àrees de joc de proximitat de referència (habitualment 3) que complementen l’experiència de ALTRES ÀREES DE JOC DEL BARRI joc a l’aire lliure. 18 Les àrees de joc A més de les àrees de joc més quotidianes, de manera puntual en especial els caps de setmana, poden explorar-se altres àrees de joc (normalment més grans, amb presència de natura,…) dins de la ciutat o inclús de la resta de l’AMB. ÀREA DE JOC BARRI VOLTANTS CIUTAT 19 Elements valoratius de les AJ La proximitat és un element clau en la tria del repertori d’àrees de joc. Habitualment es faran UBICACIÓ servir aquelles més properes a la llar i/o al centre educatiu, tant per comoditat com per ser els lloc de trobada amb altres famílies de referència (escola, veïns). La falta d’afinitat cultural i social amb altres famílies usuàries pot fer que aquella àrea es “AMBIENT” valori de manera negativa i no es faci servir, buscant inclús àrees de joc més llunyanes. És el cas detectat a la Pl. Salvador Seguí i Rambla Prim (No afinitat amb col·lectius referenciats com a magrebins i gitanos). Que una àrea de joc tingui molts nens por fer també que no es faci servir tot i la proximitat, TAMANY/ en especial si es genera molta espera per a determinats equipaments. L’àrea de Gal.la Placídia DENSITAT es considera molt plena entre setmana. 20 Elements valoratius de les AJ Com a principals elements que determinen la valoració i ús de les AJ apareixen els següents (cont.): INSTAL.LACIONS Les instal·lacions de joc és un dels criteris fonamentals que fan que una zona es valori de DE JOC manera més o menys positiva. En aquest sentit, el que es té en compte és: TIPUS D’ELEMENT INNOVACIÓ, DIFERÈNCIA MANTENIMENT EDATS Els millors valorats són els gronxadors, en especials els de Els elements de joc innovadors Un manteniment deficient Oferta d’estímuls diversos més petits, els tobogans i les són molt ben valorats ja que de les instal·lacions genera per a nens de diferents instal·lacions multiactivitats permeten a l’infant insatisfacció en l’usuari i edats. Els que tendeixen a (p.ex. la de Gal.la Placídia). Els experimentar i descobrir. idea d’abandonament. Això trobar a faltar més pitjor valorats i que es fan Destaquen el camí de fusta i els succeeix també si no hi ha equipaments són els nens servir menys són els balancins dispositius giratoris de Gal·la renovació o si no es de 2 anys aprox. individuals. Placídia i el gronxador gran de mantenen adequadament Salvador Seguí. tampoc els voltants. 21 Elements valoratius de les AJ Com a principals elements que determinen la valoració i ús de les AJ apareixen els següents (cont.): INSTAL.LACIONS Altres aspectes de les instal·lacions que es valoren són: DE JOC (cont.) • La DIVERSITAT, que hi hagin elements diversos per a possibilitar diferents dinàmiques de joc. • La SEGURETAT, que els elements estiguin ben mantinguts i ben dissenyats per a que no suposin un risc pels nens de diferents edats. El tobogan de Rambla Prim o la instal·lació de fusta de Gal·la Placídia són qüestionats per alguns pares com a perillosos. La seguretat pot vincular-se també a l’estat del terra (arrels, terra aixecat,...). OMBRA/SOL A l’estiu es fan servir aquelles àrees amb ombra d’arbres i presència de fots per evitar el sol directe i el calor. A l’hivern es valoren aquelles àrees en les que fa sol i on hi ha llum. 22 Elements valoratius de les AJ Com a principals elements que determinen la valoració i ús de les AJ apareixen els següents (cont.): NETEJA La neteja és un dels aspectes que genera més preocupació i queixes a algunes àrees (Parc de les Aigües, la Palmera) sobretot la vinculada amb els possibles excrements de gos (si no està tancada, si hi ha zona d’esbarjo per gossos als voltants). El terra de cautxú tendeix a generar més queixes per la seva brutícia que el de sorra. També genera queixes la brutícia generada per elements naturals (principalment arbres). A Gal·la Placídia, es denuncia la presència de rates i de brutícia que queda camuflada als espais verds. 23 Elements valoratius de les AJ Al marge dels aspectes propis de les àrees de joc, l’entorn de les mateixes (nivell 2), també pot contribuir a que aquella àrea es faci servir i es valori o no positivament: La presència d’espais de joc a prop de l’àrea de joc infantil tendeix a valorar-se de ESPAIS DE JOC manera positiva donat que permet més varietat de jocs (patinets, bicicletes, patins, pilota,…) i combinar el joc de nens de diferents edats. Les àrees de joc investigades tenen entorns de joc als voltants molt particulars i que tendeixen a valorar-se de manera molt positiva. Només el parc de les onades (Rambla Prim) rep crítiques donat que hi ha una presència més elevada d’usuaris de més edat que poden intimidar els usuaris més petits. La presència d’espai lliure o d’elements naturals, no específics de joc, resulten també molt atractius i estimulants pels infants. 24 Elements valoratius de les AJ Al marge dels aspectes propis de les àrees de joc, l’entorn de les mateixes (nivell 2), també pot contribuir a que aquella àrea es faci servir i es valori o no positivament (cont. ): L’existència d’entorn natural (parc, arbres,…) resulta molt atractiu, com a un entorn ENTORN NATURAL saludable i divers pels infants (p.ex. Parc de les Aigües). La presència de cotxes es considera poc saludable i poc segura i no agradable com a CIRCULACIÓ DE entorn proper a àrees de joc (p. ex. Gal·la Placídia). COTXES CONFLICTIVITAT La idea de conflictivitat (delinqüència, venda de drogues, prostitució) als voltants de les àrees de joc por fer que aquella àrea de joc no es faci servir o es valori de manera negativa per part d’alguns usuaris, inclús si es considera valora l’area de joc positivament pels seus elements de joc (p.ex. Salvador Seguí). 25 Àrees de joc investigades - Rambla Prim - Parc de les Aigües - Gal·la Placídia - Salvador Seguí En base als anterior paràmetres, les àrees investigades es tendeixen a valorar de la següent manera: Els millor valorats Parc de les Aigües i Pl. Gal·la Placídia Valoració mitja-baixa Pl. Salvador Seguí i Rambla Prim 27 Àrea de joc Rambla Prim Context L’àrea investigada es • L’àrea disposa de 6 gronxadors (2 de 2- 6anys i 4 de 6 a 12 anys), 2 molles i 1 troba al costat d’una estructura amb un tobogan. àrea per a patinar que • A l’interior de l’àrea també hi ha 2 fonts, 5 bancs (+ 2 al perímetre exterior). dona nom a tota la zona • L’àrea de joc i ha arbres frondosos i alts (Parc de les onades). que limiten la radiació solar. Als voltants hi ha zones de bancs per seure i estructures de ciment que serveixen també per aquesta funció. 29 Parc de les onades. Àrea de joc objectiu. Disposa de 4 gronxadors (6-12 anys), 2 gronxadors (2-6 anys), Castell amb tobogan, 2 molles (3-8 anys). 2 fonts, 5 bancs interiors i 2 al perímetre. L’àreLa’à rinevae dseti gjoacd ai heas atrobbreas a flr coonsdtoats ods’u i naalt às rie aal per a patincoasrt qaut eh id hoan zao nnoems d ae t boatan clas zpoenr as e(Puarerc. de les onades). • El parc en conjunt té certa presència de nens i Fluxos pares però que se situen més en els voltants del parc (plataformes de ciment dels voltants) i a Durant l’observació, prop de l’àrea de les onades, entrant puntualment a l’àrea de joc i sortint-ne. l’àrea de joc va tenir • Al parc de les onades hi juguen majoritàriament nens adolescents amb patinets, sense presència una afluència molt d’adults. baixa en comparació • A parcs referits pels pares (àrees de Joc de la Palmera) l’afluència de nens era molt elevada amb altres àrees de la (àrea de joc infantil, 20 nens a les 18.00). zona a la mateixa hora • Els usuaris resideixen a prop de l’àrea de joc tret d’un cas, desplaçament des de Alfons Magnànim. (aprox. 15 nens durant • L’ús de les àrees de joc es presenta com a fonamental en l’oci de l’infant tant en laborables tota l’ observació). com els caps de setmana. 33 Mares i pares i altres adults asseguts als voltants de l’àrea de joc. Adolescents i nens al perímetre del parc de les Onades. L’àrea inve1st pigaardea i eusn t nroebna j uagl acnots taa lt’ àdr’euan ad eà rjeoac per a patinar que dona nom a tota l(a1 z7ohn5a3 (mPainrc) de les onades). L’àrea investigada es troba al costat d’una àrea per a patinar que dona nom a tota la zona (Parc Parc de la Palmerdae ( l1e7s ho5n6amdeins)). L’àrea investigada es troba al costat d’una àrea per a patinar que dona nom a tota la zona (Parc de les onades). Parc de la Palmera (18h11min) Ús de l’àrea de joc L’àrea de joc investigada La tria de l’àrea de joc es fa en funció de: • Proximitat a l’escola. presenta un ús de durada • Proximitat a la llar. • Elecció de l’infant. limitada, estenent-se el • Presència d’altres nens/amics/familiars. Les joc a tot el parc. Els àrees de joc són punt de trobada formal (queden)/informal (es troben). equipaments més • “Bon ambient” (afinitat amb famílies usuàries). utilitzats són els • Entorn versàtil (si nens de diferents edats): nens de diferents edats, jocs de diversa gronxadors i els que mena, espais per córrer, espais per patinar,… menys les molles. • Tamany, amplitud. • Ombra (si estiu). • Desig de variar d’àrea. 39 Valoració de l’àrea L’àrea de joc Els principals aspectes valorats de manera negativa de l’àrea de joc són: investigada tendeix a • Equipaments de joc d’atractiu limitat: molt clàssics, no renovats. Els nens s’hi avorreixen. presentar una • Espai considerat petit (vs altres zones). atractiu mig-baix • Idea de deixadesa: no renovació equipament, tanques que cauen, vespes, arrels dels arbres (notes: 5-6). Es aixequen el terra… • Bancs bruts per restes dels arbres. considera una zona • Al costat del parc de les Onades: atrau més als nens, perill en jugar-hi adolescents. petita de poc • Falta zona de cautxú per a nens petits/més atractiu pels nens. versatilitat/idea de renovació (vs La palmera). • Tobogan perillós (fa un salt). • Pocs nens per jugar. 40 “El parque está un poco dejado. Arreglaron algún columpio y no hicieron mucho más y el Parque de la Palmera, que estaba bastante decente, lo volvieron a hacer. Mira los bancos como están, los árboles no los podan, se cae la resina y ahí nadie se sienta” Dona 44, fill 3anys i nebot 7 anys “Venimos al parque por las olas. En el área se aburre ya, prefiere el patinete o la bici. En el otro (Prim/PereIV) siempre hay más niños y ellos son los que tiran. Cuantos más hay mejor y hay más variedad de juego, aquí él dice que es para pequeñitos. En el otro hay donde escalar, le gusta más la adrenalina” Dona 42, fill 3anys ”Esa área es muy pequeña y las olas es un peligro. Y como actividades tiene columpios y sólo tiene una caseta con el tobogán. Lo que tiene de bueno es la sombra” “Aquell que que només té tobogan i columpius, no els hi atrau. I no tenen l’ambient del seu cole, les seves amistats estan aquí. Pares nens jugant a la Palmera Nen jugant amb la sorra a l’àrea de joc de Prim. Únic usuari en el moment de la fotografia. Bancs amb brutícia dels arbres. L’àrea investigada es troba al costat d’una àrea per a patinar que dona nom a tota la zona (Parc de les onades). Zona infantil al parc de la Palmera. Amb cautxú i diversos dispositius. Recentment renovat. L’àrea investigada es troba al costat d’una àrea per a patinar que dona nom a tota la zona (Parc de les onades). Tobogan amb angle a la rampa considerat perillós. Valoració de l’àrea Es considera però Com a aspectes positius destaquen: • Ombra a l’estiu (llum limitada a l’hivern) una àrea de • Presència de 2 fonts, element de joc referència a l’estiu important a l’estiu (globus d’aigua, etc). • La presència de sorra, element molt donat que a les important per a nens més petits. altres àrees dona • Ubicació al costat del parc de les Onades, focus d’atractiu, que pot fer que es combini molt el sol i disposa el joc. de dues fonts. • Bancs interiors. • A nivell comparatiu, és una àrea que no rep queixes respecte la presència de gossos/excrements (vs La palmera). 45 L’ombra i les fonts, aspectes molt valorats del parc a l’estiu. Gossos corrent al voltant del l’àrea de joc infantil de la Palmera, principal focus de queixa del usuaris de l’àrea. Millores Les millores tendeixen a En concret es tendeix a demanar: • Incorporar zona de cautxú per a nens dirigir-se a fer una àrea de més petits. • Instal.lacions renovades. joc renovada i més • Equipaments més innovadors, que atractiva i diversa. generin curiositat i estimulin els nens. • Millorar seguretat tobogan. • Zona skate infantil. • Més diversitat (vs 6 gronxadors). • Més neteja bancs. • Zones per jugar a futbol als entorns. 48 Àrea Parc de les Aigües Context El parc de les Aigües • Hi ha 5 àrees de joc delimitades, totes elles amb terra de sorra, amb els següent equipaments: presenta un ús divers • Àrea de joc sense tanca amb 1 gronxadors a les diferents zones (un de 2-6 anys, 1 per nens més grans), balancí, tobogan, estructura amb tobogan que presenta (pícnic, ampli, cordes, escales, barra, etc. • Àrea de joc amb tanca i 4 molles. àrees de joc, frontó, • Àrea de joc amb tanca, sorral, caseta sense àrees de descans, escales, molla, taula. • Àrea de joc amb tanca, tobogan, estructures passeig…). de fusta baixes, • Àrea de joc sense tanca, estructura elevada per joc amb sorra. 50 Una de les àrees de joc del Parc de les Aigües, amb sorral. Una de les àrees de joc, sense tanca, amb estructures per a diferents edats. És l’area que presenta més afluència durant l’observació. Àrea de joc tancada amb diverses estrcutures. Àrea de joc amb 4 molles, l’àrea que presenta menys afluència durant l’observació. Àrea de pícnic, amb totes les taules ocupades. Inclús alguns grups han de fer servei taules de ping pong. Zona llac. Àrea de joc amb estructures per jugar amb la sorra Fluxos • L’estada és diversa pel que fa a la durada: de 30min L’afluència de a 2-3h. Els visitants de les zones de pícnic estan tot el matí. visitants va en • En ser un parc amb diverses estances, els nens van augment, de les desplaçant el seu joc a les diverses àrees. En no haver-hi cotxes, els més grans es mouen amb primera hora fins a autonomia. • L’estat emocional dels pares és percep més molt les 13h, quan més relaxat i distès que a l’àrea Prim/dia laborable. comencen a marxar • Visitants dels voltants o barris propers (desplaçament en transport públic). visitants. • Els entrevistats manifesten poc o cap ús de les zones de joc en dies laborables (extraescolars, idea de que ja juguen a l’escola,...). 58 Ús de l’àrea de joc La tria del Parc de les La tria de l’àrea de joc es fa en funció de: • Proximitat a la llar, tot i que pot Aigües com a àrea de joc arribar-se a fer un desplaçament més acostuma a fer-se per gran que els dies laborables. • Gran zona verda i diversa. proximitat, buscant però • Punt mig de quedar entre amigues de un espai de joc divers, diferents punts de la ciutat. • Varietat vs altres dies/caps de extens, verd, que permeti setmana. estar vàries hores. 59 Valoració general Els principals aspectes positius són: El parc tendeix a • El parc es considera gran i amb molts arbres. valorar-se com a Sensació d’estar a una zona verda, oasi dins de la ciutat. Tranquil·litat. conjunt de manera • Equipaments actualitzats i diversos. molt positiva amb • Equipaments diversos per a nens i nenes de diferents edats. un 7-8. • Possibilitat de joc informal: arbres, llac,… • Instal·lació per jugar amb la sorra, innovadora, crida l’atenció dels nens. • Presència de sorra per a que juguin els nens. • Net i ben conservat. • Àrea de pícnic, permet fer festes d’aniversari. 60 Àrea de joc amb més afluència del parc, permet la diversitat de fluxos de joc Valoració general El principal aspecte Altres aspectes negatius que es mencionen són. negatiu del parc és la • Absència de tanca en una de les zones de presencia de gossos joc (perill presència gossos). • Mosquits sense corretja, amb el • Balancí rovellat. perill per l’infant de ser • Molta calor a l’estiu. mossegat o de jugar entre excrements. 62 “És la primera vegada que vinc, el que em preocupa són les caques de gos. És trist que els nens hagin d’estar tancats perquè els gossos deixen excrements per tot arreu” Home 44, fill 9 anys “Estic fart dels gossos que acaben ocupant-ho tot. Alguns es fiquen allà, jo per mi ho tancaria, és una manera d’evitar que entrin, és el que em fa més ràbia” Home 44, fill 9 anys Home passejant amb dos gossos sense lligar als voltants del’àrea de joc infantil Millores Costa proposar millores En concret es mencionen els següents aspectes: donat que com a zona de • Incorporar alguna zona amb terra de cautxú, preferit per algunes mares. joc resulta molt ben • Equipaments més innovadors i valorada. Tendeix a “adrenalínics”: tirolines, equipaments per escalar, cub a horta, referent Berlin: demandar-se més granotes, mikados gegants,… • Més fonts diversitat d’estímuls pels • Lavabos • Zona d’aigua utilitzable com a joc infants. • Xiringuito • Més control de gossos sense lligar. 65 Amb l’absència de lavabos, alguns nens orinen a l’espai verd del parc. Àrea Gal·la Placídia Context La plaça Gal·la Placídia • La plaça presenta dos nivell separats per una rampa, escales i una zona de presenta, a més de la vegetació no transitable. zona de joc, una gran • L’àrea de joc es troba al nivell superior, propera a Via Augusta, amb elevada àrea on jugar a ping circulació de vehicles. • Disposa de dos gronxadors (1 amb pong, i altres àrees que seient per nens més petits), camí de faciliten el joc divers fusta per fer equilibris, instal·lació amb tobogan, per jugar amb sorra, escalar i (patinet, pilota,…). una barra, 2 dispositius per girar i dos balancins individuals de fusta. El terra és de sorra. 68 Àrea de joc (14.30h). Boles de ciment pintades a una part de la plaça. Taules de ping pong, fetes servir per usuaris de diverses edats i gèneres. Dispositius de gir, molt atractius tant pel joc autònom com per nens més petits amb assitància dels pares. Camí de fusta per equlibrismes. Molt utilitzat per nens de diferents edats. Pintures al terra que promouen el joc. Pintures a terra que facliten el joc. Divisió de l’àrea de joc vs la plaça. Alguns demanarien més integració per facilitar el trànsit entre les zones. Asteriscos, fets servir principalment amb el patinet. Estructura de joc de fusta que permet molts jocs. Especialment atractiu el dispositiu per jugar amb la sorra. Fluxos • La majoria d’infants transiten de l’àrea de joc a l’àrea dels voltants, sols o acompanyats dels seus L’àrea es comença a pares. fer servir a les 10.00 • La durada de l’estada és diversa i va des d’una hora a 2-3h (“passar tot el matí”), en especial si és espai i l’afluència va en de trobada de diverses famílies. • L’usuari tendeix a residir als voltants, essent veïns augment fins a les tant de Gràcia com de Sant Gervasi. 14.30h, quan ja no • L’afluència és elevada, tant a l’àrea de joc com a l’àrea dels voltants, en especial pels volts de les hi havia cap infant. 12h. • Hi ha usuaris que hi van cada dia, altres s’estimen més àrees més properes al centre d’estudis i menys massificades (idea que hi ha més massificació entre setmana). 79 Rampa que separa àrea de joc amb la plaça. Estructures que generen joc informal. Trànsit autònoms de nens de l’area de joc a la plaça. Ús de l’àrea de joc La tria de la Pl. Gal·la • A la part de la plaça hi ha diferents elements generadors de joc (a més de 3 Placídia per al joc ve taules de ping pong): boles de ciment, estructures “asterisc” amb taulells donada, a més de per la d’escacs, il·lustracions al terra de jocs, proximitat, pel gran que es fan servir de manera diversa i en diferents direccions (córrer, jugar a pilota, conjunt de joc que saltar, bicicletes i patinets,...). • Els fruits dels arbres (gles) constitueixen proporciona la plaça. un element de joc informal. • A la plaça hi conviuen nens i nenes, joves, els pares d’aquests, adults i gent gran que seu a l’espai públic i conversa o llegeix el diari. 81 Bicicletes i patinets estan sovint a l’àrea de joc, donat que es fa el trànsit de la plaça a l’àrea durant el matí. Fruits dels arbres de la zona de joc, sovint elements de joc pels infants. Les pintades al terra poden fer-se servir o no, però indiquen que l’entorn és “jugable”. Nen reseguint amb patins el laberint. L’àrea de boles de ciment és generadora de molt de joc amb nens d’edats molt diverses. Adolescents i nens petits fent ús de les pilotes de ciment. Nen jugant amb cotxes a una rampa de l’edifici de la plaça. La plaça és un espai de convivència entre diferents ciutadans (edats i uso diversos). Valoració general L’àrea de joc tendeix Els principals aspectes positius són: • Que estigui envoltada d’una gran àrea per jugar a valorar-se de molt versàtil, en especial aquells pares amb nens manera molt més grans (a partir de 4). • Equipaments originals i innovadors. Destaca la positiva amb notes instal·lació de fusta que permet cert circuit i diferents dinàmiques de joc i els dispositius per que van del 7 al 9. girar. També s’observa molt ús del camí de fusta per fer equilibris. • Equipaments per a diferents edats. Complert. • Renovat. • Hi dona el sol, buscat a l’hivern. 89 “Gal·la Placídia era una merda i ara l’han arreglat bastant hi ha jocs per a grans, escacs, altres més juvenils i esportius i fa que hi hagi vida” Home 44, nenes de 4 i 8 anys “No em queda gaire a prop però vinc perquè és bastant complert. És per petits, té sorra, les peces que caminen, el tobogan, la sorra… La combinació amb el parc i la plaça de jocs és molt bona” Dona 39 anys, nena 1any i mig Valoració general Els aspectes negatius Particularment es mencionen els següents: • Circulació de cotxes a prop, poc saludable apareixen de manera (contaminació). aïllada i no unànim. • Zona poc verda (en especial veïns de Sant Gervasi, vs Turó Park). • Brutícia a les àrees de vegetació i per coloms. Presència de rates. • Presència de nens més grans (12 anys) que dificulten el jocs dels més petits. • Balancins individuals (no ús). • Idea d’àrea de joc aïllada, separada de la plaça per la zona de vegetació en comptes d’estar integrada. • Castell perillós pels més petits (menys de 2 anys) 91 Separació vegetal entre la plaça i l’àrea de joc. Avís de sanejament/control de plagues. Brutícia a les zones verdes de la plaça. Estructura de fusta. Considerada perillosa per algun pare de nens més petits (por que caiguin). Millores Les millores proposades En concret es mencionen els següents aspectes: tendeixen a ser detalls • Inclusió de l’àrea de joc amb la resta de la plaça. donat que la satisfacció és • Més gronxadors per nens més petits. força alta, donada la • Zona de vegetació més neta, cuidada i practicable pel joc. Més vegetació. versatilitat de la plaça. • Bancs que afavoreixin la interacció (vs filera de bancs). 96 Àrea Salvador Seguí Context • L’àrea de joc disposa de: un gran gronxador en L’àrea de joc de la Pl. xarxa, un gronxador per a nens petits (1-3 anys), Salvador Seguí es un gronxador baix, dos balancins individuals, un tobogan, un tren de fusta, una petita instal·lació troba en un espai de psicomotricitat. • És l’àrea amb més elements de joc per nens i sense circulació de nenes més petits dels investigats. cotxes, amb algunes • L’àrea de joc es troba a prop del carrer Robadors (amb presència de treballadores sexuals al carrer, cafeteries/terrasses a de la Filmoteca de Catalunya (tancada el dia de l’observació, dilluns) i té un supermercat davant. prop (dilluns • S’observa a diferents entrevistats certa tancades). incomoditat al barri i el desig de marxar a barris menys conflictius. 98 Entorn àrea de joc. Estructura en forma de tren, molt utilitzada i facilita joc de llarga durada. Gronxadors, molt utilitzats. Dona amb Nikab a un banc de l’àrea de joc sense cap infant. Àrea de joc per escalar. En general poc ús. Ús majoritari per part de mares/dones. Agrupació de dones amb hijab. Ús múltiple del gronxador gran. Fluxos Els fluxos d’ús de • Les estades oscil·laven entre 20-30min (aquells que anaven de pas cap a casa/al supermercat) i l’àrea de joc van ser 1h aprox. • Es tracta d’una àrea amb molta fluidesa d’usuaris molt irregulars: 8 i nens que vieuen en les proximitats i que entren infants a les 16.30, i surten de manera autònoma. • L’àrea de joc suposa un punt de reunió familiar cap infant a les 18.20 (esperar que surti algú de treballar, de comprar, d’extraescolars, etc). i 7 infants a les • Idea de que es tracta d’una àrea de joc amb molt 19.30. de ús els caps de setmana. 106 Ús de l’àrea de joc L’àrea es tria • Hi ha una elevat percentatge d’usuaris d’altres països, amb dificultats (inclús fonamentalment per impossibilitat) de parlar en castellà/català. Principalment proximitat i, en algun cas, Llatinoamèrica i magrebí i principalment per la preferència del dones. • Algunes dones magrebins (amb mocador terra de cautxú. En algun o Nikab) feien ús dels bancs de la zona infantil sense infant jugant-hi. cas són els infants els que • Els principals elements fets servir són el tren i els 3 gronxadors. trien. 107 Àrea de joc a les 18.20h. Àrea de joc Sant Pau (18.30h). Àrea de joc a les 19.30h. Valoració general L’àrea de joc té una Els principals aspectes positius són: • Equipaments diversos, molt valoració dispersa complert (diferents estímuls). entre aquells més • Terra de cautxú, més segur i net que la sorra, preferit per alguns crítics (5-6) i aquells pares i nens. Única àrea de joc de la zona que en té. que n’estan satisfets • Gronxador gran, element (7-8). innovador i diferencial. 111 Valoració general Els principals aspectes • Ambient no afí (idea de falta de respecte, grups més tancats de cultura homogènia). negatius que es • Conflictivitat als voltants (baralles, drogues, mencionen són els prostitució,….) • Abandonat, equipament en mal estat (tobogan). següents: • Brutícia (vòmits, excrements d’animals als voltants,…) • Nens més grans que juguen a pilota als voltants. • Barreja de masses edats, genera incomoditats (vs Joan Miró, zona per nens de 0 a 2). El grozador gran crida l’atenció de nens força grans. • Tobogan massa petit. 112 Ús múltiple del groxador gran. Balancins individuals. Molt poc ús. Que mejoren las calles de atrás, hay muchas chicas y no es bueno para las familias y los niños” Mare 27 anys, filla 1 any i mig Millores Com a millores de l’àrea • Més gronxadors. • Reduir la conflictivitat del barri de joc es proposen les (embriaguesa, prostitució,…) • Més elements per nens petits (menys de següents: 3 anys). • Elements de joc més innovadors. • Millor manteniment dels elements de joc. • Més neteja. 116 Aspectes comuns - Hàbits del joc - Multiculturalitat i inclusivitat - Aportacions del joc a l’adult - Ciutat jugable - Gènere - Aportacions del joc Hàbits de joc Els hàbits de joc són • El joc entre setmana acostuma a ser de tarda (de matí aquells nens que no van a llar d’infants) i de durada diversos en funció de màxima d’una hora. També pot produir-se el joc breu improvisat de camí a casa. l’edat de l’infant i de • Per alguns pares el joc entre setmana és fix, per d’altres (entrevistats el cap de setmana, especialment nens més les preferències del grans) és esporàdic ja que l’infant acostuma a fer pare/mare. Apareixen extraescolars i no es té temps ni es considera que sigui necessari (en especial a l’hivern). certs patrons pel que • El joc el cap de setmana té més llarga durada (vàries hores) i es busquen diferents elements de joc. fa al joc d’entre • En general són els pares els que finalitzen el joc, sovint amb resistències dels infants. setmana i cap de • També hi ha diferències important entre l’estiu (més setmana. temps, més hores de Sol, més calor) i l’hivern, havent-hi més hores de joc a l’aire lliure al primer. 118 Hàbits de joc L’ús d’àrees de joc • Els nens menors de 2 anys requereixen de joc molt acompanyat dels pares. En aquest sentit el gronxador és un tendeix a disminuir a dels elements millor valorat tant per l’infant com pel pare/mare, que no ha d’estar amb cura constant (que no partir dels 7-8 anys, en tragui sorra, que no caigui,...). Menys estona d’ús i més d’hora. que els nens s’estimen • A partir de 2 anys incrementa la socialització amb altres més altre tipus nens i nenes i l’exploració pròpia dels espais de joc/joc més autònom. Els gronxadors segueixen interessant però d’activitats/jocs. també les instal·lacions de fusta i els estímuls més innovadors. També agrada “conquerir” i “fer jugable” qualsevol element de l’espai públic. • Es considera que hi ha pocs espais per nens a partir de 7- 10 anys a Barcelona. Es valora positivament l’existència espais versàtils on poder desenvolupar jocs diversos i l’ús d’elements amb rodes (bicicletes, patins,…). 119 Plataforma de ciment “jugable” al costat àrea de joc de La Palmera Nenes jugant amb arbre i corda, Plaça de la Palmera. Joc amb la sorra. Joc a l’arbre (instal.lació per a la sorra buida). Nena de 8 mesos al parc amb el seu avi, constantment ficant-se sorra a la boca. Multiculturalitat i inclusivitat Apareixen alguns • Es parla de falta d’afinitat amb les famílies de l’àrea de joc i formes d’educar conflictes en relació a diferents/incompatibles (població gitana a zona sud de Rambla Prim, comunitats tancades de la multiculturalitat a dones magrebines a Salvador Seguí). • Tant a Salvador Seguí (Classe social inferida baixa) Rambla Prim i Pl. com a l’àrea de joc de Gal·la Placídia (classe social Salvador Seguí que fan inferida mitja alta) es van detectar diversos usuaris d’altres nacionalitats amb dificultats que les àrees de joc no comunicatives en espanyol. • No es va trobar cap cas observable de diversitat es facin servir o amb funcional ni se’n sabien casos per fer-ne referència, senyal que apunta a la necessitat menys freqüència. d’aprofundir en els hàbits de joc d’aquest col·lectiu. 125 “Soy del otro lado de la Gran Vía pero venimos aquí por el ambiente que hay. El ambiente que hay pienso que no es bueno para mi niño. Los parques están siempre rotos, justo en frente tengo dos. Uno es de arena pero si están los gitanos los niños no pueden jugar entre ellos porque donde hay un problema ya tienes tú el problema. Siempre estás como coaccionado (…) Sus niños son intocables aunque esten haciendo un comportamiento malo” Dona 42, fill 3 anys “El área de juego me gusta mucho pero casi nunca vengo porque el ambiente es un poco tenso. La educación de los otros niños no es como la nuestra y trato de evitarla porque no me gusta el ambientillo que hay. He tenido un par de roces.Tampoco conozco hay nadie. Hay padres de la escuela que viven por aquí y tampoco la pisan” “En el colegio hay una compañera de la niña con discapacidad pero nunca la hemos visto en el parque, no sé” Mare 39 anys, fills de 2 i 4 anys (Pl. Salvador Seguí) “Paquistanís y Marroquinas no se juntan con nadie, sólo entre ellas. No hay manera de hablar con ellas” Mare 42, fill 4 anys (Pl. Salvador Seguí) Gènere • Hi ha un considerable percentatge més elevat de mares cuidadores que de pares Tot i ser en general acompanyant els nens i nenes a l’àrea de joc. normalitzades i no • A les zones de joc lliure, tret del Parc de les percebudes pels Aigües, hi ha un considerable nombre més elevat de nens jugant que de nenes (p.ex. informants, s’observen 12.30h a Gal·la Placídia, 22 nens i 6 nenes). • A les àrees de joc, però, no tendeixen a diferències de gènere aparèixer diferències notables en el tipus d’elements de joc que fan servir uns i altres, en l’ús de les àrees de i poden jugar junts, en especial si són amics joc. prèviament. • En la instal·lació de sorra del Parc de les Aigües hi havia un predomini de usuaris de gènere masculí. 128 Aportacions del joc a l’adult L’adult acompanyat del • Com a principals aspectes positius, per l’adult suposa: nen/nena, també es • Espai de relació amb altres adults (pares de companys beneficia del joc al parc, d’escola de l’infant, amics del en especial quan suposa barri) coneguts o no prèviament. un punt de trobada amb • Amb el joc autònom, espai de relax per cuidador/cuidadora, altres adults/famílies. tot i que està pendent de l’infant. • Per alguns pares/mares és una activitat avorrida però que fan pel benefici de l’infant. 129 Ciutat Jugable El concepte de Ciutat Jugable, ”Està molt bé. Recuperar la ciutat pels nens és a priori valorat molt importantíssim i més ara que tenim menys segones residències positivament, tendeix a etc. Fem més ús de la ciutat”. associar-se a una ciutat amb “Adaptar más la ciudad a los niños, pensamos en los adultos y més espais de joc per nens i ellos tienen sus derechos” més pensada per ells, amb menys presència de vehicle privat/trànsit. 130 Conclusions Conclusions • El joc a l’aire lliure és percebut com a fonamental en el desenvolupament de l’infant: diversió, descoberta, psicomotricitat, socialització, contacte amb natura, descàrrega d’energia… Les àrees de joc són espais on famílies es coneixen i troben, i on es genera vida comunitària, en especial entre dones. • Les àrees de joc es perceben, valoren i fan servir tenint en compte, no només les seves característiques pròpies, sinó també les característiques del seu entorn immediat i de barri, tenint en compte que s’acostumen a tenir diverses àrees de joc de referència per cobrir les necessitar de joc de l’infant. • Entre les més properes de la llar o del centre educatiu, es fa més ús d’aquelles que permetin més diversió/entreteniment per l’infant, durant més temps i les que permetin més socialització. 132 Conclusions • De les variables pròpies de l’àrea de joc es valoraran més aquelles àrees ben conservades i netes que ofereixin diversitat d’elements de joc, valorant-se en especial els tobogans, els gronxadors i estructures que permetin diferents activitats de psicomotricitat i joc simbòlic. També es valora algun tipus d’innovació en els elements de joc (elements que no estiguin a altres punts del barri, poc comuns). • A mida que augmenta l’edat, es demanden més opcions “adrenalíniques” (tirol·lines, etc) i amb els més petits es busca més seguretat (terra de cautxú). Tendeix a preferir-se el terra de sorra (un element de joc més) però es consideren opcions complementàries. • A l’estiu, la presència o no d’ombra pot ser que una àrea de joc es faci o no servir. 133 Conclusions • De les característiques de l’entorn immediat es valora que aporti opcions de joc que complementin l’àrea específica (àrees per patinar, anar en bici, “espais jugables”…). També es valora especialment l’entorn natural (parcs) per la idea de ser més saludable. Si és un entorn gran permet un joc més autònom i per nens de diferents edats. La presència de conflictivitat als voltants pot fer que s’eviti determinada àrea de joc. • Tant el tema de la inclusivitat apareix com a possible tema a investigar donat que hi ha referències de conflictes pel que fa a la multiculturalitat i por haver-hi invisibilització en el cas del joc en nens de diversitat funcional i en temes de gènere (menys participació de les nenes a l’espai públic). 134 Conclusions En possibles estratègies respecte a les zones de joc es proposa tenir en compte els següents aspectes: • Tenir en compte els diferents nivells de les àrees de joc (àrea, entorn immediat i barri) ja que és així com es conceptualitzen pels usuaris. • Promoure la participació en el disseny de les àrees de joc i en el seu manteniment (web, telèfon més visible) per tal generar més satisfacció i apropiació de l’espai. • Aprofundir i generar alertes i estratègies per a millorar la inclusivitat i l’equitat en les àrees de joc i, en especial, a les zones jugables. • Tenir en compte espais que promoguin/permetin la creativitat (formes, canvis de nivells, colors, rampes). Tenir en compte la innovació i la necessitat d’estímuls diversos. 135 QUI SOM? Som un instrument públic que treballa per a i amb l’administració local, des del coneixement, per tal d’acompanyar canvis en el seu paper com a garant dels drets d’infants i adolescents i millorar Barcelona per viure-hi la infància i l’adolescència. Q UÈ FEM? Contribuir a millorar polítiques locals per fer avançar els drets Impulsar i acompanyar canvis estratègics, transversals i concrets en les polítiques locals per la millora de les vides d’infants i adolescents i la realització progressiva dels seus drets. Generar coneixement vinculat a l’agenda pública Investigar sobre les vides d’infants i adolescents i les polítiques locals que els afecten, buscant l’equilibri entre la diagnosi, l’avaluació i les propostes. Enriquir el debat social compartint coneixement Obrir i nodrir debats socials aportant mirada d’infància, compartint evidències , anàlisi i relats basats en el coneixement compartit i en treballs col·laboratius. 13 6 @InstInfancia InstitutInfancia.cat