JURISPRUDENCIA
Roj: STSJ CAT 11361/2017 - ECLI: ES:TSJCAT:2017:11361
Id Cendoj: 08019330012017100608
Órgano: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Contencioso
Sede: Barcelona
Sección: 1
Fecha: 05/10/2017
Nº de Recurso: 99/2016
Nº de Resolución: 720/2017
Procedimiento: Recurso de apelación
Ponente: NURIA CLERIES NERIN
Tipo de Resolución: Sentencia
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ PRIMERA
Rotlle d'apel lació núm. 99/2016
Parts : AJUNTAMENT DE BARCELONA C/ AREA METROPOLITANA DE BARCELONA y CAIXA CREDIT
ENGINYERS..S.C.C.
S E N T È N C I A NÚM. 720
MAGISTRATS:
IL LMA. SRA. NÚRIA CLÈRIES NERÍN
IL LM. SR. RAMON GOMIS MASQUÉ
IL LMA. SRA. EMILIA GIMÉNEZ YUSTE
IL LM. SR. FRANCISCO JOSÉ GONZÁLEZ RUIZ
Barcelona, a 5 d'octubre de 2017
LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (Secció
Primera), ha pronunciat en nom del Rei, la següent Sentència en el procediment abans esmentat, seguit en virtut
d'un recurs d'apel.Iació interposat per l' AJUNTAMENT DE BARCELONA, representat pel procurador Sr. JESÚS
SANZ LÓPEZ contra la sèntencia núm.107/2016, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona en
el recurs jurisdiccional núm. 373/2013
Ha comparegut com a part apeI lada la CAIXA CREDIT ENGINYERS,S.C.C. representada pel procurador Sr.
IGNACIO LOPEZ CHOCARRO
Ha estat ponent la Il Ima Sra. Magistrada NÚRIA CLÈRIES NERÍN.
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER.- La resolució apel lada conté la part dispositiva següent :
"He resolt estimar el recurs presentat per CAIXA DE CREDIT DELS ENGINYERS-CAJA DE CRÉDITO DE LOS
INGENIEROS, S. COOP. DE CTO. contra l'AJUNTAMENT DE BARCELONA i contra l'AREA METROPOLITANA DE
BARCELONA, anul lar l' acte administratiu impugnat i ordenar a I'Ajuntament de Barcelona que practiqui una nova
liquidació amb aplicació de la bonificació de l' impost i recàrrec de transport calculat sobre la quota abonada
l'any 2006, sense costes".
SEGON . En la substanciació d'aquest recurs s'han observat totes les prescripcions legals.
1
JURISPRUDENCIA
FONDAMENTS DE DRET
PRIMER. - La lletrada de l'Ajuntament de Barcelona recorre en apel lació contra la Sentència núm. 107/2016, de
12 de maig, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona , que acorda " estimar el recurs presentat
per Caixa de Crèdit dels Enginyers-Caja de Crédito de los Ingenieros,. S-COOP de CTO contra l'Ajuntament
de Barcelona i contra l'Àrea Metropolitana de Barcelona, anul lar l'acte administratiu impugnat i ordenar a
l'Ajuntament de Barcelona que practiqui una nova liquidació amb aplicació de la bonificació de l'impost i recàrrec
de transport calculat sobre la quota abonada l'any 2006, sense costes".
La resolució que s'anul la es la desestimació tàcita del recurs de reposició interposat el 6 de març de 2013 "
contra la liquidación del Impuesto sobre Bienes Inmuebles municipales, con nº de recibo: CT20134100499497,
Referencia Ayuntamiento: 07410711L, Concepto:IBI, Objeto Tributario: c/ Potosí, 22, correspondiente al período
liquidado de 2013, siendo la cuota anual del ejercicio 2013, de 43.938,48 €, y la primera fracción, por estar
domiciliado su pago, de 10.984,63 €, y proceda en base a las al legaciones puestas de manifiesto, a declarar la
nulidad de la liquidación practicada objeto de este recurso..."
SEGON.- La lletrada consistorial fonamenta el recurs en l'existència d'incongruència omissiva de la Sentència
pel que fa a l'activitat impugnada.
Considera que la Sentència s'equivoca quan indica que l'objecte del recurs és la desestimació presumpta del
recurs de reposició interposat contra la liquidació de l'IBI, exercici 2013, perquè (a diferència dels exercicis
2007-2012) no existeix una liquidació i el que s'impugna és la desestimació del recurs presentat contra la
primera fracció de rebut de padró de l'IBI. Això és, el que s'impugna és un acte d'aplicació corresponent a l'IBI,
en els termes de l'article 95 de l'Ordenança Fiscal General municipal, no una liquidació.
TERCER.- El 3 d'octubre de 2013 Caixa Crèdit dels Enginyers-Caja de Crédito de los Ingenieros, S-COOP de CTO,
va interposar recurs contenciós administratiu contra la desestimació tàcita del recurs de reposició interposat
el 6 de març de 2013 " contra la liquidación del Impuesto sobre Bienes Inmuebles municipales, con nº de
recibo: CT20134100499497, Referencia Ayuntamiento: 07410711L, Concepto:IBI, Objeto Tributario: c/ Potosí,
22, correspondiente al período liquidado de 2013, siendo la cuota anual del ejercicio 2013, de 43.938,48 €, y la
primera fracción, por estar domiciliado su pago, de 10.984,63 €, y proceda en base a las al legaciones puestas de
manifiesto, a declarar la nulidad de la liquidación practicada objeto de este recurso..." i aquesta és la resolució
sobre la qual es pronuncia la Sentència.
Ara bé, consta en l'expedient administratiu que en la mateixa data, la Segona Tinent d'Alcalde en ús de les
facultats delegades per decret de l'Alcaldia d'1 de juliol de 2011 va desestimar de forma expressa el recurs
interposat.
En aquesta resolució es va tenir per impugnat, dins de termini, el rebut del padró corresponent a l'exercici 2013
i notificat de forma col lectiva mitjançant publicació en el BOP de 18 de gener de 2013. La resolució, si bé
posa de manifest que el recurs d'alçada s'ha presentat fora del termini d'un mes contant des de la data de la
notificació col lectiva ( art. 46.1 de la Llei 1/2006 i art. 14.2.c) TRLRHL), entén que com que l ' article 223.1.2 de
la LGT permet interposar recurs de reposició dins el termini d'un mes a comptar al dia següent que finalitzi el
període voluntari de pagament quan es tracti deutes en venciment periòdic o notificacions col lectives, com és
el cas, i atès que l' article 188,2, de l'Ordenança fiscal general vigent en el 2013, en relació amb la interposició
del recurs d'alçada es remet a la Llei general tributaria , admet a tràmit el recurs interposat contra el rebut de
padró corresponent a l'exercici 2013.
Així doncs, malgrat que la Sentència no entra a contestar expressament a les al legacions formulades per la
lletrada consistorial en relació amb l'objecte impugnat, el mantingut per ella en la contesta a la demanda i en el
recurs d'apel lació es contradiu amb l'acordat en la resolució expressa del recurs. Això és, la resolució objecte
de recurs en via judicial considera que l'acte impugnat és el rebut del padró corresponent a l'exercici 2013, i no
el rebut del pagament de la primera fracció, i en conseqüència, quan la Sentència entra directament a conèixer
dels motius d'impugnació relatius a la liquidació de l'exercici 2013, rebutja implícitament que l'acte objecte de
recurs sigui sols el rebut de la primera fracció. En conseqüència no s'admet el motiu d'impugnació fonamentat
en incongruència omissiva de la Sentència.
QUART.- En segon lloc, la lletrada consistorial manifesta que l'Ajuntament de Barcelona no ha incomplert cap
obligació de comunicació i el retard en declarar les alteracions cadastrals és únicament imputable a la Caixa
d'enginyers, raó per la qual era procedent liquidar interessos de demora.
La Sentència impugnada no és refereix als interessos de demora qüestionats, raó per la qual no escau entrar
en l'estudi d'aquest motiu d'impugnació, si bé per cortesia processals indicarem que aquest Tribunal en les
sentències núm. 1278/2015, de 10 de desembre , i núm. 930/2015, 18 de setembre va rebutjar el plantejament
2
JURISPRUDENCIA
de l'administració, i els raonaments desestimatoris continguts en les sentencies i coneguts per l'apel lant ens
remetem.
A l'últim, en relació amb l'aplicació de la bonificació de la quota íntegra de l'impost pels exercicis liquidats,
l'administració apel lant critica que la Sentència no ha tingut en compte que tant l'article 74.2 del TRLTHL
com l'article 9.5 de l'Ordenança fiscal 1.1 reguladora de l'IBI preveuen que quan s'apliqui aquesta bonificació,
és a dir, des de 2002 fins a l'actualitat, tingui efectivitat un canvi en el valor cadastral del canvi de classes
de l'immoble o d'un canvi d'aprofitament determinat per a la modificació del planejament urbanístic, per al
càlcul de la bonificació es considerarà com a quota líquida de l'exercici anterior la resultant d'aplicar el tipus
de gravamen d'aquest any al valor base determinat conforme el que disposa l'article 69è del TRLRHL. En
conseqüència, considera que en el cas que ens ocupa atès que s'ha produït un canvi en el valor cadastral
de l'immoble, resultant d'una alteració cadastral produïda al 2003, no es pot considerar, com pretenia la
interessada i confirma la Sentència, com a quota líquida la pagada a l'exercici anterior (2006) al primer exercici
liquidat, sinó que s'ha d'aplicar el tipus de gravamen d'aquell any (2006) al valor base determinat conforme el
que disposa l'article 69è del TRLHL.
Al respecte la Sentència apel lada no deixa sinó d'aplicar el que ha dit aquest Tribunal en les sentències abans
esmentades. En el fonament cinquè de la Sentència 930/2015 , vàrem dir que " En cuanto a las bonificaciones,
la disputa queda circunscrita a cuál ha de ser la cuota líquida del ejercicio 2006 a tener en cuenta para los
pertinentes cálculos de los ejercicios posteriores.
Las obras de reforma ejecutadas en el inmueble litigioso y sus consiguientes alteraciones de orden físico dieron
lugar al nuevo valor catastral que el Ayuntamiento de Barcelona aplicó posteriormente en la liquidación del IBI de
los ejercicios 2007 a 2010, quedando excluido de dicha actualización el ejercicio 2006 por causa de prescripción.
Siendo la prescripción una cuestión de orden público cuya finalidad es la salvaguarda del principio de seguridad
jurídica, la consecuencia inmediata es que la liquidación girada en su día por el IBI del ejercicio 2006 deviene
inatacable, y ello con independencia de las circunstancias acaecidas con posterioridad y la incidencia que
hubiesen podido tener sobre el valor catastral que sirve de base a dicha liquidación que, como tal, es única y
firme, sin que se pueda teorizar sobre la cuantía que habría tenido la cuota líquida de haber podido actualizarse el
valor catastral y, mucho menos, tomar como base dicha cuota líquida inexistente para calcular las bonificaciones
aplicables a los ejercicios posteriores. En otras palabras, la actualización del valor catastral del ejercicio 2006
no existe por motivo de prescripción, sin que pueda soslayarse dicho instituto por medio de teorizaciones que
incluyen su proyección sobre ejercicios futuros.
Todo lo anterior no queda desvirtuado por el artículo 74.2 del TRLHL citado por el apelante, en el que se
tiene en cuenta que " Cuando en alguno de los períodos impositivos en los que se aplique esta bonificación
tenga efectividad un cambio en el valor catastral de los inmuebles, resultante de alteraciones susceptibles de
inscripción catastral, del cambio de clase del inmueble o de un cambio de aprovechamiento determinado por la
modificación del planeamiento urbanístico, para el cálculo de la bonificación se considerará como cuota líquida
del ejercicio anterior la resultante de aplicar el tipo de gravamen de dicho año al valor base determinado conforme
a lo dispuesto en el artículo 69 de esta ley" . Ello por cuanto dicha previsión será aplicable cuando aún no se haya
modificado un valor catastral que debiera y pudiera ser alterado pero no en aquellos supuestos, como el que nos
ocupa, en los que la modificación jamás tendrá lugar por imperativo legal del instituto de la prescripción. Aceptar
lo contrario sería tanto como burlar dicha prescripción y, por tanto, el principio de seguridad jurídica, aún cuando
sólo se pretenda la actualización del valor catastral del ejercicio 2006 para el cálculo de las bonificaciones de
los ejercicios posteriores y no para girar la liquidación del IBI de dicho año 2006".
En conseqüència, i per les raons exposades, aquest últim motiu d'impugnació de la Sentència també ha d'ésser
rebutjat.
CINQUÈ. - D'acord amb el que disposa l' article 139.1 de la Llei reguladora d'aquesta jurisdicció , les costes
processals s'han d'imposar a la part que hagi vist rebutjades totes les seves pretensions, llevat que l'òrgan
jurisdiccional apreciï, raonant- ho degudament, que el cas presenta seriosos dubtes de fet o de dret. Es recull
d'aquesta forma el principi del venciment mitigat, que aquí ha de conduir a la no-imposició de costes, atès que
no s'estima que hi sigui absent la justa causa litigandi , això és, seriosos dubtes de fet o de dret en la qüestió
examinada.
Atesos els articles esmentats i la resta d'aplicació general i pertinent.
DECIDIM
1r. Desestimar el recurs d'apel lació i confirmar la Sentència núm. 107/2016, de12 de maig, dictada pel Jutjat
Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona , la qual es confirma pels seus fonaments.
3
JURISPRUDENCIA
2n. No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes processals.
Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i feu-los saber que no hi poden interposar cap recurs. Expediu una
certificació d'aquesta resolució i adjunteu-la a les actuacions originals, les quals s'han de trametre al Jutjat de
procedència. El Jutjat n'ha de justificar la recepció.
Aquesta és la nostra Senténcia, que pronunciem, manem i signem.
E/
PUBLICACIÓ.- Avui la magistrada ponent ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.
4