ACTA DE LA COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA 
 
 
Sessió de 10 de juliol de 2018 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 10 de juliol de 2018, s'hi reuneix 
la COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA, sota la presidència de la Ima. Sra. Carina Mejías 
Sánchez. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Agustí Colom Cabau, Gerardo Pisarello 
Prados, Sònia Recasens Alsina, Irma Rognoni i Viader, Raimond Blasi i Navarro, Trini 
Capdevila i Burniol, Montserrat Ballarín Espuña, Xavier Mulleras Vinzia, Eulàlia Reguant i 
Cura, Gerard Ardanuy i Mata i Juanjo Puigcorbé i Benaiges, assistits per l'assessora jurídica, 
Sra. Míriam Cabruja i Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica. 
 
També hi són presents les Imes Sres. i els Ims Srs.: Marilén Barceló Verea, Santiago Alonso 
Beltrán i Koldo Blanco Uzquiano, i les Sres. i els Srs.: Jordi Ayala Roqueta, gerent de 
Presidència i Economia, José Luis Gómez Fernández, comissionat de Promoció Econòmica, 
Empresa i Innovació, Sara Berbel Sánchez, directora de Barcelona Activa, Álvaro Porro 
González, comissionat d’Economia Social i Desenvolupament Local i Consum, i Antonio 
Muñoz Juncosa, Interventor General. 
 
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i l’Im. Sr.: Gala Pin Ferrando, Laura Pérez Castaño i 
Francisco Sierra López. 
 
S'obre la sessió a les 16.38 h. 
 
La PRESIDENTA informa que s’ha presentat una declaració institucional via moció 
d’urgència, signada per tots els grups municipals menys el de la CUP - Capgirem Barcelona, i 
per tant té la majoria necessària per ser llegida. Anuncia que es llegirà al final de la sessió. 
 
La Sra. RECASENS sol·licita que es llegeixi al començament de la sessió. 
 
El Sr. PISARELLO pregunta amb quin argument es canviaria l’ordre del dia. 
 
La PRESIDENTA respon que es faria a petició del grup proposant. 
 
La Sra. RECASENS replica que proposa aquest canvi per economia de temps. 
 
La Sra. REGUANT apunta que pel seu grup aquesta declaració no s’hauria ni de llegir. 
 
La PRESIDENTA resol que es llegeixi aquesta declaració com a primer punt de l’ordre del dia, 
atès que no hi ha cap grup, tret de la CUP, que hi tingui cap inconvenient. 
 
El debat consta a l’apartat VI) Mocions, VII) Declaració Institucional, de l’acta. 
 
I)  Aprovació de l'acta de la sessió anterior 
 S'aprova. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 1 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d'ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
Acords de la Comissió de Govern de 21 de juny de 2018: 
 
1.-  (3–102/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-102/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2018, provinents de l’aportació de la Generalitat per Fons de Foment 
del Turisme corresponent al segon i tercer trimestre de 2017, per finançar varis projectes 
municipals en matèria de turisme aprovats en la Comissió de Govern, de 31 de maig de 2018, 
per un import total de 637.495,80 euros, de conformitat amb la documentació i amb la 
distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
18060695; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR compte d’aquest acord a 
la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
2.-  (3-103/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-103/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en, per una part, la generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de 
l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2018 , provinent de l’aportació de la Generalitat per 
Fons de Foment del Turisme corresponent al segon i tercer trimestre de 2017, per finançar el 
projecte per a la convivència i el bon veïnatge a l’espai públic del Districte de Ciutat Vella, 
aprovat en Comissió de Govern, de 31 de maig de 2018, per import de 590.000,00 euros; i per 
una altra part, en l’anul·lació de transferència de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament 
de Barcelona de l’exercici 2018, per import de 590.000,00 euros, per despeses del mateix 
projecte finançades per Pressupost Municipal, de conformitat amb la documentació i amb la 
distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 
18060795; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la 
Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
3.-  (3-105/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-105/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2018, d’acord amb els ingressos provinents de la Generalitat de 
Catalunya (Servei d’Ocupació de Catalunya), per atendre despeses derivades del Programa de 
Garantia Juvenil a Catalunya i del programa Treball i Formació, per un import total de 
2.999.052,72 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions 
pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 18060895; i PUBLICAR aquest 
acord a la Gaseta Municipal. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió d’Economia i 
Hisenda. 
4.-  (3-106/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-106/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 
2018, d’import 15.276.934,83 euros, per fer front a despeses derivades del Conveni de 
Finançament del Sistema de Transport Públic per a l’any 2018, de conformitat amb la 
documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, 
referència comptable núm. 18061191; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. 
DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i Hisenda. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 2 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
 
5.-  (3-107/2018) APROVAR l’expedient núm.3-107/2018 de modificacions de crèdit, consistent en 
generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona 
de l’exercici 2018, provinents dels compromisos d’ingressos de diferents col·laboradors en el 
Conveni Multilateral per articular la col·laboració de les parts en el desenvolupament de la 
Plataforma Live, per un import de 23.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb 
la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
18061195; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la 
Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 28 de juny de 2018: 
 
6.-  (2018/357) APROVAR el conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, la 
Cambra de Comerç de Barcelona, AENA I l’Ajuntament de Barcelona, per a l’impuls de 
l’activitat del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA) i la 
sistematització de la seva actuació, amb l’objectiu de promoure la captació de rutes aèries 
intercontinentals a l’aeroport de Barcelona com a oportunitat d’impuls econòmic i de generació 
d’ocupació a la ciutat; FACULTAR el Primer Tinent d’Alcaldia, Im. Sr. Gerardo Pisarello 
Prados, per a la signatura del conveni; DONAR-NE compte a la Comissió d’Economia i 
Hisenda. 
 
7.-  (3-110/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-110/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2018, provinents de l’aportació de la Generalitat per Fons de Foment 
del Turisme corresponent al segon i tercer trimestre de 2017, per finançar varis projectes 
municipals en matèria de turisme aprovats en la Comissió de Govern de 31 de maig de 2018, 
per un import total de 862.509,12 euros, de conformitat amb la documentació i amb la 
distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
18061895; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR compte d’aquest acord a 
la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 5 de juliol de 2018: 
 
8.-  (3-113/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-113/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2018, provinents de l’aportació de la Generalitat per Fons de Foment 
del Turisme corresponent al segon i tercer trimestre de 2017, per finançar varis projectes 
municipals en matèria de turisme aprovats en la Comissió de Govern, de 31 de maig de 2018, 
per un import total d'1.400.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la 
distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable 
18062595; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR compte d’aquest acord a 
la Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
9.-  (3-116/2018) APROVAR l’expedient núm. 3-116/2018 de modificacions de crèdit, consistent 
en la realització de transferències de crèdit del Pressupost General de l’Ajuntament de 
Barcelona de l’exercici 2018, d’import 1.038.422,00 euros, per fer front a despeses 
d’allotjaments d’urgència d’immigrants i refugiats, de conformitat amb la documentació i amb 
la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 
18062691; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 3 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Comissió d’Economia i Hisenda. 
 
b) Mesures de govern 
c)  Informes 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
1.-  (M1519/9402) Que comparegui la persona responsable del Govern municipal per informar de 
les raons del retard en inversions periodificades i sobre el conjunt de retallades de pressupost 
municipal corresponent al 2018. 
 
El Sr. PISARELLO expressa dubtes sobre l’objectiu de la compareixença perquè creu que hi ha 
un error en el plantejament, espera que no volgut. 
En primer lloc, afirma que l’Ajuntament de Barcelona és un dels més solvents de l’Estat, que no 
solament ha reduït el deute, els interessos del deute, paga proveïdors a trenta dies i, a més a 
més, pràcticament ha eliminat el superàvit. En definitiva, presenta uns comptes equilibrats i 
això explica que sigui l’ajuntament que ha fet més inversió social de totes les grans ciutats de 
l’Estat i assegura que això continuarà essent així. 
En segon lloc, mostra preocupació per les declaracions que el Partit dels Socialistes va fer a la 
premsa el dia anterior, perquè el Sr. Collboni va assegurar que es produiria una caiguda del 30 
% en la recaptació de l’IBI, circumstància que implicaria 113 milions menys d’ingressos per 
aquest concepte. No entén per quina raó el grup proposant ha fet aquestes manifestacions i 
apunta que no s’ha entès que el rebut de l’IBI i de l’impost de de vehicles a partir d’enguany es 
girarà el mes de juny. Entén, doncs, que aquest càlcul s’ha de fer el mes de juny i no pas el mes 
de maig, de manera que no solament no hi haurà10 milions de retallades, com el PSC va 
anunciar el dia anterior, sinó que hi haurà al voltant de 4 milions més en concepte d’IBI, perquè 
s’han eliminat les bonificacions que tenia el port. Creu, doncs, que aquestes manifestacions a la 
premsa varen ser irresponsables, i més tenint en compte que hi havia present la Sra. Ballarín, 
que és experta en qüestions d’hisenda. 
D’altra banda, admet que el Govern està preocupat perquè el finançament local ha patit una 
època molt fosca, provocada pel Govern del Partit Popular, i han denunciat reiteradament que 
no pot ser que mentre l’economia creix les transferències de l’Estat hagin disminuït. També 
estan preocupats per la caiguda de les plusvàlues. Tanmateix, pel que fa a les plusvàlues, 
adverteix que encara no se sap quines seran les xifres definitives, perquè una sentència del 
Tribunal Constitucional obligava a tornar les minusvàlues, qüestió que va generar un cert debat, 
i una sentència recent del Tribunal Suprem fa una nova interpretació de la sentència del 
Tribunal Constitucional que posa la càrrega de la prova en els contribuents, la qual cosa implica 
que la caiguda prevista en matèria de plusvàlues potser serà inferior a la prevista. Aquesta 
circumstància podria donar oxigen a l’ajuntament perquè, lamentablement, també es finança 
mitjançant l’impost de plusvàlua, com els altres ajuntaments. En tot cas, li preocupa que es 
digui que aquest és un fet consumat i, tot i que espera que no sigui així, en cas que es produís 
aquesta caiguda qui l’hauria de compensar és el Govern de l’Estat, posició que creia que era 
compartida amb el PSC, perquè així ho va demanar la Federació Espanyola de Municipis, 
també el regidor d’Hisenda de València, que és del Partit Socialista del País Valencià, en unes 
declaracions que va fer a l’Ajuntament de Barcelona, i el Sr. Óscar Puente, socialista i alcalde 
de Valladolid. Creu, doncs, que s’ha de demanar al Govern de l’Estat que deixi enrere la 
política del Partit Popular i que reconegui el greuge que s’ha produït amb els governs locals, de 
tots colors. En aquest sentit, recorda que l’alcalde de Màlaga, que és del Partit Popular, es 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 4 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
queixa sovint d’aquesta qüestió. 
En conclusió, creu que és poc seriós i irresponsable anunciar una caiguda de 113 milions en la 
recaptació de l’IBI, caiguda absolutament inexistent, i fer unes consideracions al voltant de 
l’impost de plusvàlues que no són clares. 
 
La Sra. BALLARÍN replica que en la sol·licitud d’aquesta compareixença no hi ha cap error. 
Recorda que el Govern va aprovar el pressupost municipal quatre mesos enrere mitjançant una 
qüestió de confiança i que des de les empreses que es relacionen amb l’ajuntament, des de les 
entitats i també des de dins del consistori el Grup Socialista rep informacions en el sentit que 
s’acosten retallades, tant en inversions com en despesa corrent. 
A continuació, assenyala que diversos grups han plantejat preguntes a l’ordre del dia en aquest 
mateix sentit i, per tant, indica que no es tracta de cap paranoia col·lectiva. A més a més, 
remarca que el mateix tinent d’alcalde ha reconegut que caldria fer algunes reprogramacions, és 
a dir, endarreriments, que al seu entendre es produeixen per manca de recursos. 
Per aquestes raons, pregunta quins són aquests endarreriments, què està fallant en els 
pressupostos aprovats quatre mesos enrere, si es podran fer totes les inversions anunciades o si 
es retallaran, o si es retallaran programes socials, culturals i educatius a causa de l’escassesa de 
recursos i per no haver de retallar altres inversions. 
El seu grup creu que el Govern té un problema per quadrar el pressupost aprovat quatre mesos 
enrere. Així, apunta que les xifres publicades al Portal de la transparència, actualitzades el mes 
de maig, evidencien la tendència de baixada d’ingressos i de pujada de despesa, especialment 
aquesta darrera. Opina que aquest problema l’ha creat el Govern mateix perquè no ha fet bé el 
pressupost i ara pretén centrifugar la responsabilitat de la seva incompetència. 
Tot seguit, pregunta si les inversions s’endarrereixen perquè l’IBI es cobra més tard. També 
comenta que enguany entra en vigor la revisió cadastral i recorda que el Govern havia anunciat 
que, com a conseqüència, la recaptació de l’IBI disminuiria entre 20 milions i 30 milions 
d’euros. Pregunta, doncs, quina serà exactament aquesta disminució. Recorda que quan el 
plenari del Consell Municipal va rebutjar el pressupost, es va aprovar un pla econòmic i 
financer, que contemplava específicament la baixada en la recaptació de l’IBI, i que varen 
presentar a la Generalitat. Pregunta si la Generalitat ha aprovat aquest pla econòmic i financer, 
perquè creu que ha estat denegat. Remarca que és la primera vegada que la Generalitat denega 
un PEC a l’Ajuntament de Barcelona i exigeix al Govern municipal que no centrifugui 
responsabilitats 
Quant a l’impost de plusvàlua, apunta que una sentència del mes de maig de 2017 afecta tots els 
ajuntaments d’Espanya. En virtut d’això, diversos ajuntaments van pressupostar uns ingressos 
per plusvàlua i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ja n’ha cobrat el 49,98 %, Madrid el 
61.24 % i Barcelona el 32,62 %. Creu, doncs, que el Govern municipal va pressupostar 
malament i reclama que ho reconegui. 
Pel que fa a la participació en els ingressos de l’Estat, manifesta que Barcelona continua essent 
la ciutat que més rep d’Espanya i reitera, doncs, que el Govern de la ciutat ha fet malament els 
números. 
Aquesta mala previsió augura que es traduirà en retallades si és que es vol liquidar el pressupost 
amb equilibri, tal com exigeix la Llei reguladora d’hisendes locals. 
 
La Sra. RECASENS exposa que s’ha preocupat personalment d’aquesta qüestió i assenyala que 
la liquiditat i la solvència de l’ajuntament és un bé que s’ha de preservar, perquè quan no hi ha 
liquiditat no es poden atendre les necessitats socials. Així, durant el mandat anterior va haver de 
sentir discursos de partits que ara són al Govern sobre l’austeritat, que no entenien que la 
solvència és imprescindible per poder mantenir la despesa social. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 5 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Quant a la intervenció del Sr. Pisarello, apunta que els arguments sobre el calendari de 
cobrament de l’IBI potser podrien explicar una part de la diferència en els ingressos respecte 
d’anys anteriors, però afirma que hi ha altres factors que provoquen aquestes desviacions. 
Remarca que en tots els ingressos hi ha desviacions a la baixa i en totes les despeses hi ha 
desviacions a l’alça. Recorda que durant el Govern socialista ja s’havia produït una caiguda 
d’ingressos que no es va saber traslladar al pressupost, no es va aturar la despesa i, per tant, es 
varen enllaçar dos o tres anys consecutius de dèficit, fins acumular 800 milions d’euros de 
dèficit l’any 2011. 
D’altra banda, comenta que el tinent d’alcalde ha explicat què ha passat amb l’IBI i amb una 
part de la plusvàlua, però no ha dit per què les taxes i altres ingressos minven en 10,7 milions 
respecte del mateix període de l’any anterior, les transferències corrents en 1 milió, els 
ingressos patrimonials en 3,6 milions i els ingressos de capital en 0,6 milions. Constata, doncs, 
que tots els ingressos van a la baixa. 
Pel que fa a la despesa, diu que passa tot el contrari. Així, les despeses de personal 
s’incrementen en 5,6 milions, les despeses en béns corrents i serveis en 4,5 milions, les 
transferències corrents en 62 milions, les despeses financeres en 9 milions, mentre que les 
inversions disminueixen en gairebé 2 milions. 
Creu, doncs, que aquestes xifres indiquen clarament quina és la situació, que qualifica de molt 
preocupant. Voldria saber quines són les dades d’execució del pressupost en aquest moment, tal 
com demanen en un prec que es tractarà posteriorment, específicament pel que a inversions, 
perquè tenen notícies que es preveuen retallades en aquest àmbit. Recorda que en la sessió 
anterior varen debatre sobre els comptes de les empreses, en les quals es veu molt que des de 
l’any anterior s’ha produït una aturada en les inversions. 
Finalment, acusa el Govern de cometre una irresponsabilitat greu perquè ha revisat els valors 
cadastrals però, amb una mesura totalment populista, ha congelat els rebuts de l’IBI dels 
habitatges, perquè hauria estat molt impopular fer repercutir els nous valors cadastrals a les 
famílies. Tanmateix, subratlla que aquesta mesura populista ara es veu reflectida en els 
ingressos de l’IBI. Creu, doncs, que l’ajuntament comença a tenir problemes de solvència. 
 
El Sr. ALONSO mostra preocupació perquè, malgrat les explicacions, no els han donat dades i 
espera que a la segona intervenció el Sr. Pisarello pugui oferir xifres reals que justifiquin 
l’afirmació que la desviació observada el mes de juny es corregirà. 
En tot cas, indica que la trajectòria del Govern no el fa gaire fiable. En aquest sentit, comenta 
que l’any 2016 en la previsió dels impostos indirectes, l’IBI i les plusvàlues el Govern es va 
equivocar en 100 milions d’euros, perquè en varen pressupostar 800 milions i en varen liquidar 
900, situació que va produir un gran superàvit. L’any 2017 la previsió va millorar una mica i 
només es varen equivocar en 23 milions d’euros en la previsió dels impostos indirectes i en 5 
milions en l’IBI. Pel que fa a 2018, la diferència amb l’any anterior és de 136 milions d’euros i 
en l’IBI una diferència de 113 milions d’euros, que el Govern atribueix a un canvi de calendari 
en el cobrament dels impostos. Espera, doncs, que els donin les xifres reals. 
D’altra banda, apunta que s’ha d’analitzar el pressupost i prendre mesures correctores quan hi 
ha desviacions. Així, si es confirma la tendència en la baixada d’ingressos, considera que la 
situació seria molt greu perquè 100 milions d’euros representen una quantitat molt gran, 60 
euros per cada barceloní, que conduiria a l’endeutament, a la retirada de serveis o a l’apujada 
d’impostos. 
Davant d’aquesta situació, reclama que, més enllà de fer anuncis, el Govern comenci a donar 
xifres per poder fer un seguiment real del pressupost, que se’n revisi l’execució, que prengui 
mesures per corregir les desviacions i que informi els grups municipals amb xifres reals i no pas 
amb declaracions d’intencions. Creu que són a temps de reaccionar i això és el que reclama que 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 6 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
faci el Govern. 
 
La Sra. CAPDEVILA recorda que el Grup d'Esquerra Republicana va preguntar en el darrer 
plenari del Consell Municipal quines retallades respecte del pressupost aprovat i vigent del 
2018 patirà la ciutadania. El tinent d’alcalde Pisarello va esquivar la pregunta i no hi va donar 
cap resposta, però va afirmar que no hi hauria retallades, sinó que en tot cas hi hauria 
reprogramació d’inversions, concepte que ella qualifica de retallades. 
El seu grup creu que l’ètica, la responsabilitat i la transparència són valors associats i han de ser 
una guia per a qualsevol govern. Creu, però, que el Govern municipal no ha complert amb la 
responsabilitat ni amb la transparència. Pel que fa a la responsabilitat, considera que 
l’incompliment és greu perquè han elaborat un pressupost que, segons la tendència de 
l’execució pressupostària a 31 de maig, gairebé a la meitat de l’exercici, és clarament negativa 
respecte a anys anteriors. Així, l’any 2017 s’havien recaptat en aquesta data 1.124 milions 
d’euros, mentre que enguany se n’han recaptat només 978. De fet, l’impost que els preocupa 
més pel que fa a la diferència entre allò pressupostat i allò executat és l’impost sobre la 
plusvàlua. Entén, doncs, que el Govern no ha tingut la responsabilitat d’elaborar un pressupost 
prudent. 
A continuació, assenyala que cal tenir en compte l’impacte de la sentència del Tribunal 
Constitucional sobre les minusvàlues. Segons dades conegudes, l’impacte que pot tenir el retorn 
dels impostos cobrats els darrers quatre exercicis pot oscil·lar entre 30 milions i 40 milions 
d’euros. Pregunta si el Govern pot confirmar aquesta dada. A més a més, indica que s’han de 
tenir en compte els casos en què es deixava de recaptar aquest impost a causa de la sentència 
esmentada. 
En segon lloc, recorda que l’any 2017 es varen pressupostar uns ingressos de 172 milions en 
concepte de plusvàlues i se’n varen recaptar 197, i malgrat això l’any es va tancar amb un 
superàvit de només un milió i mig d’euros. Pel que fa a 2018, el ritme de recaptació de l’impost 
de plusvàlua, respecte al tancament del mes de maig, és de 15 milions inferior a l’any anterior. 
Apunta, doncs, que la tendència és que en acabar l’any la recaptació serà entre 30 milions i 40 
milions inferior, sumant-hi l’impacte de la sentència del Tribunal Constitucional. 
En conclusió, el seu grup insisteix a fer la pregunta que varen formular en el plenari i critica que 
el Govern no fos transparent i que no expliqués aquesta situació quan la varen detectar. Espera, 
però, que després de diverses preguntes sobre aquest tema, el Govern doni una resposta. 
 
El Sr. MULLERAS assenyala que quan l’esquerra arriba al poder s’encenen les alarmes, a 
l’Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya i augura que també s’encendran a 
l’Estat. Apunta que durant el Govern Rajoy l’Ajuntament de Barcelona va tenir PIE positives i 
recorda que durant els anys 2008 i 2009, sota mandat socialista, hi va haver PIE negatives de 
més de 300 milions d’euros, quantitat que es va haver de retornar a l’Estat en dos anys, amb el 
Sr. Zapatero al Govern d’Espanya i el Sr. Hereu a l’alcaldia de Barcelona. Així, comenta que 
entre 2012 i 2017, mentre va durar el mandat del Sr. Rajoy al Govern de l’Estat, Barcelona va 
rebre 356 milions més del que estava pressupostat. Constata, doncs, que a Barcelona li va millor 
amb els governs del Partit Popular que no pas amb els governs d’esquerra. 
A continuació, admet que el calendari fiscal ha canviat enguany, que el termini de pagament 
s’ha endarrerit fins al mes de juny i que aquesta pugui ser una part de l’explicació per a la 
reducció de la recaptació de l’IBI. En tot cas, demana les dades a 30 de juny per poder-les 
comparar amb les de l’any anterior. D’altra banda, indica que aquesta explicació no seria 
aplicable a l’evolució de la plusvàlua, perquè la recaptació no és regular al llarg de l’any. A més 
a més, aquest darrer impost depèn molt de l’activitat econòmica de la ciutat i opina que si el 
Govern hagués posat en marxa la moratòria que va anunciar tres setmanes enrere la recaptació 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 7 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
encara hauria disminuït més. Pregunta, retòricament, si s’hauria de culpar el Govern de l’Estat 
d’aquesta situació, tal com fan els nacionalistes quan no saben fer els deures. 
Seguidament, confirma que l’Ajuntament de Barcelona pateix una disminució dels ingressos, un 
increment de despeses i una disminució d’inversions pel que fa a la liquidació del pressupost 
fins al moment actual. Demana explicacions sobre aquestes qüestions, amb dades reals sobre el 
que passa a l’ajuntament i sobre el que passarà a final d’any. 
 
La Sra. REGUANT creu que tots els portaveus ja fan campanya electoral, especialment el Sr. 
Mulleras quan afirma que el Govern Rajoy ha estat tan positiu per a la ciutat. Sense limitar-se 
als grans titulars, creu que és important conèixer la situació de les finances de l’ajuntament. Per 
exemple, voldria conèixer els motius que hi ha darrere de les reprogramacions d’inversions que 
havia anunciat el Sr. Pisarello. A més a més, apunta que el Grup de la CUP - Capgirem 
Barcelona ha rebut informacions segons les quals s’esperen retallades o reprogramacions en 
algunes àrees de l’ajuntament que poden significar el 5 % del pressupost. També voldria 
conèixer els impactes econòmics previstos com a conseqüència de la sentència judicial que es 
va dictar pocs dies enrere, especialment pel que fa als ingressos, aspecte important per poder 
complir el pressupost, especialment pel que fa a despesa social i a la inversió, i garantir els drets 
dels ciutadans. Aquestes són les qüestions que preocupen al seu grup. 
Així, doncs, un cop rebin la informació demanada podran fer valoracions polítiques pertinents i 
veuran si comparteixen o no les prioritats del Govern. 
 
El Sr. PISARELLO desmenteix la xifra de 113 milions que ha esmentat la Sra. Ballarín. 
Insisteix que el calendari fiscal ha canviat i el Govern espera ingressar 4 milions més que els 
pressupostats en matèria d’IBI i un total de 648 milions al final de l’exercici. 
A continuació, remarca que en aquest moment l’ajuntament ja no té superàvit, circumstància 
que havia estat criticada pels grups de l’oposició, i per tant els comptes són equilibrats, es paga 
a trenta dies i hi ha liquiditat. Constata que, per tant, no hi ha desgovern de les finances. 
A continuació, reconeix que el Govern està preocupat per l’impost de plusvàlues i afirma que 
els ingressos per aquest impost en part han caigut a causa d’operacions especulatives que no 
s’han arribat a produir, la qual cosa hauria de ser una bona notícia. Afegeix, però, que el 
problema és que els ajuntaments depenen d’aquest impost per finançar-se i, per tant, hi ha un 
problema de fons amb el finançament local. L’opinió del Govern, doncs, és que mentre aquest 
problema de fons no es pugui resoldre les caigudes d’ingressos s’han de poder compensar, i la 
sentència del Tribunal Suprem en part va en aquesta línia perquè reconeix la inversió de la 
càrrega probatòria i, per tant, que els ajuntaments no se n’han de fer responsables. 
Quant a la intervenció de la Sra. Capdevila, critica que estigui satisfeta quan assegura que hi 
haurà retallades, situació que el Govern no desitja, sinó que el que pretén és que l’Estat i la 
Generalitat paguin allò que els correspon. Així, apunta que si la Generalitat compleix en 
matèria d’escoles bressol, d’habitatge o de finançament del transport públic aquestes inversions 
es podran mantenir. També informa que la ministra Batet ha convocat les alcaldesses de 
Barcelona i de Madrid, entre altres coses per parlar de finançament local. Assegura que en 
aquesta reunió dirà a la ministra que a Barcelona hi ha hagut una caiguda de l’impost de 
plusvàlues imprevista. Pel que fa a la sentència del Tribunal Constitucional, recorda que es va 
debatre en aquesta mateixa comissió i insisteix que s’han de compensar els seus efectes. 
En conclusió, assegura que la prioritat del Govern és mantenir la línia pressupostària, cosa que 
es podrà fer si es compensen tots els aspectes que ha esmentat anteriorment. 
 
La Sra. BALLARÍN pregunta si el Sr. Pisarello pot assegurar que no hi haurà retallades per 
quadrar el pressupost. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 8 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
 
El Sr. ALONSO indica que el seu grup no té cap confiança en la política econòmica del Govern 
municipal. Constata que les xifres oficials són clares malgrat que verbalment el Sr. Pisarello en 
doni unes altres, de manera que esperaran que el temps posi les coses al seu lloc. En tot cas, el 
seu grup farà un seguiment del pressupost per veure quin n’és el resultat final. 
 
La Sra. CAPDEVILA afirma que no s’alegra que hi hagi retallades, sinó tot el contrari, li 
preocupen molt, especialment si afecten els sectors de la població que més necessiten els 
serveis i els recursos. Pregunta, doncs, en què consistiran les reprogramacions que el Govern va 
anunciar el en plenari. 
D’altra banda, insisteix que, segons la sentència del Tribunal Constitucional, s’hauran de tornar 
entre 30 milions i 40 milions d’euros. Insisteix a preguntar si el Govern municipal pot 
confirmar aquesta dada. 
En conclusió, apunta que es tracta d’una qüestió de transparència i assegura que ho planteja 
amb esperit positiu. 
 
El Sr. MULLERAS torna a demanar les dades de recaptació de l’IBI i d’altres impostos a 30 de 
juny, perquè ja han passat deu dies d’aquesta data i creu que el Govern les ha de tenir. Pregunta 
per què oculten aquestes dades i per quina raó no en volen dir res. 
 
La Sra. REGUANT critica que el Sr. Pisarello no hagi donat la informació que se li ha demanat. 
Tot i que no entra en altres consideracions, demana que doni les xifres per poder-les contrastar 
amb les afirmacions que han fet altres portaveus i que el tinent d’alcalde ha desmentit. Per tant, 
demana informació, claredat i que s’expliqui per què hi ha treballadors del consistori que diuen 
que hi haurà retallades en àrees relacionades amb els drets socials, i a què es referia quan va dir 
que no hi hauria retallades però sí reprogramació d’inversions. 
 
El Sr. ARDANUY constata que el Govern no ha donat informació. Tanmateix, creu que s’ha de 
tenir una visió clara sobre l’estat d’execució de les inversions perquè és una part essencial de la 
política municipal. En segon lloc, remarca que és important garantir la solvència municipal, que 
és responsabilitat de tots els grups, perquè aquesta és necessària per poder fer polítiques socials 
a la ciutat. Per tant, fa una oferta de diàleg en aquesta qüestió per cercar els màxims punts de 
trobada per protegir els dos elements que ha esmentat, que considera bàsics per al funcionament 
de Barcelona. 
Finalment, recorda que va votar a favor del PEF i voldria conèixer els motius de la Generalitat 
per a la denegació d’aquest pla. 
 
El Sr. PISARELLO apunta que el PEF s’ha de fer després de la liquidació i, per tant, després de 
tancar aquesta qüestió amb el Govern de l’Estat. 
En segon lloc, reitera que les xifres que han donat alguns portaveus són incorrectes i que els 
càlculs que fa el Govern municipal, que estaran disponibles el 15 de juliol, és que hi haurà un 
increment de 4 milions d’euros en la recaptació de l’IBI respecte de l’any anterior. Afegeix que 
la recaptació d’altres impostos ha crescut i que la qüestió que queda per resoldre és la de 
l’impost de plusvàlues. Insisteix que aquesta qüestió dependrà del que passi amb els 41 milions 
d’euros que la Generalitat deu a l’ajuntament. En aquest sentit, recorda que el tema de les 
guarderies depèn d’un departament gestionat per Esquerra Republicana. En cas, però, que 
aquest deute no es cobri, aleshores s’haurien de reajustar calendaris i s’haurà de discutir tema 
per tema. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 9 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
2.-  (M1519/9391) Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar sobre 
cadascun dels projectes finançats o a finançar amb l'impost turístic per part de l'Ajuntament al 
llarg d'aquest mandat polític (inclosos els previstos), detallat per concepte, import, any i data 
d'inici i finalització de l'actuació. Sol·licitem que se'ns faciliti còpia per escrit en la mateixa 
sessió de la Comissió. 
 
El Sr. COLOM comenta que l’impost d’estades en establiments turístics és regulat per una llei, 
l’última modificació del qual es va fer el mes d’abril de 2017. En aquesta normativa s’estableix 
la creació d’un fons per al foment del turisme que es nodreix amb la recaptació obtinguda, que 
després d’aquesta modificació un mínim del 50 % retorna cap a les administracions locals. En 
el cas de la ciutat de Barcelona, també es retorna el 50 % de la diferència entre les tarifes de la 
ciutat i la tarifa general. Assenyala que en aquest moment hi ha una previsió de recaptació per 
al conjunt de la ciutat per a 2018 al voltant de 40 milions d’euros, dels quals més o menys la 
meitat retornaran a Barcelona. 
A continuació, indica que aquesta mateixa llei explicita, en l’article 49, quins són els objectius 
als quals es poden destinar aquests recursos, i es parla de promoció turística, impuls del turisme 
sostenible, preservació i recuperació de recursos turístics, foment, creació i millora de productes 
turístics, control i inspecció d’establiments i equipaments turístics, i desenvolupament 
d’infraestructures i serveis relacionats amb el turisme. 
Per donar compliment a aquests objectius, el Govern municipal ha editat l’any 2018 un manual 
d’aplicació de l’impost, on s’estableixen set línies d’actuació que fan referència a coneixement, 
gestió i ordenació turística, turisme sostenible, actuacions en el territori, activitat turística, 
allotjaments turístics, ús turístic de la mobilitat i patrimoni cultural. En aquest sentit, al llarg 
d’aquest període s’han finançat projectes relacionats amb els agents cívics; el pla d’estiu de 
busos de la Barceloneta per reforçar-ne el servei; actuacions a barris com la Sagrada Família, 
Ciutat Vella, entre les quals esmenta el Pla de convivència de Ciutat Vella; senyalització 
turística; millora d’accessibilitat a punts turístics, o la recuperació del patrimoni cultural, com 
ara la recent rehabilitació dels murals de la capella de Sant Miquel. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que aquesta compareixença perseguia diversos objectius, un dels 
quals era obtenir informació sobre els projectes que han estat finançats amb els recursos 
provinents de l’impost turístic. Apunta que la informació que els havia facilitat el Govern no 
estava actualitzada i, per tant, agraeix que aquestes dades s’hagin actualitzat. 
En segon lloc, un altre dels objectius de la compareixença era posar de manifest que la ciutat de 
Barcelona encara no rep el cent per cent de l’impost turístic, i recorda que des d’aquesta 
comissió s’ha demanat reiteradament al Govern municipal que exigeixi a la Generalitat el 
cobrament de la totalitat de l’impost. Apunta que actualment, dels aproximadament 21 milions 
d’euros que es recapten a Barcelona, a la ciutat només n’arriben entre 7 i 8 milions, menys del 
40 %. El Grup Popular, per tant, torna a demanar que abans de plantejar noves figures 
tributàries s’aprofitin les que ja hi ha i que es reclami a la Generalitat que Barcelona, ciutat on 
el turisme és tan important, pugui gestionar el cent per cent d’aquest impost. 
En tercer lloc, vol saber en què es gasten els recursos obtinguts per l’impost turístic, perquè 
posa en dubte que aquests recursos, a més a més de destinar-se a la promoció, també serveixin 
per compensar l’afectació que aquesta activitat causa en determinats barris de Barcelona. Pel 
que fa a la promoció turística, vol saber si tots els recursos que es transfereixen a Turisme de 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 10 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Barcelona es destinen a la promoció o si també es destinen a tapar forats, com ara el dèficit que 
va causar la inversió en Spanair. També acusa el Govern d’utilitzar aquests diners per tapar 
forats del pressupost municipal, com ara quan es destinen recursos per finançar els festivals 
Sònar i Primavera Sound, esdeveniments que haurien d’estar vinculats amb el pressupost de 
cultura o d’emprenedoria, i no pas de turisme. També critica que es destinin diners a 
promocionar concerts populars a la platja de la Barceloneta o grans concerts musicals 
internacionals, a la Festa Catalana de 2017, 2018, al Festival de la Llum 2017, 2018, o fins i tot 
a la memòria històrica i a terrasses en determinats barris de la ciutat. Indica que hi ha altres 
partides pressupostàries que es poden destinar a totes aquestes qüestions. En conclusió, 
denuncia que el Govern destina recursos turístics per tapar forats en cultura, en memòria 
històrica o en altres qüestions. 
 
La Sra. RECASENS recorda que recentment han parlat de les mesures de promoció econòmica 
que es duran a terme, una de les quals és relacionada amb la pedagogia que cal fer sobre 
l’impost turístic, per conscienciar els ciutadans que l’activitat turística té un retorn per a la 
ciutat. Apunta que, segons el Baròmetre semestral de Barcelona, el turisme és un dels factors 
que preocupen més els ciutadans i, per tant, aquesta qüestió ocupa i preocupa el Grup 
Demòcrata. Concretament, els preocupa que des de diverses faccions s’instigui la turismofòbia, 
raó per la qual han promogut la declaració institucional que s’ha llegit a l’inici de la sessió. 
Creuen, doncs, que l’impost turístic és una bona manera d’explicar a la ciutadania com es pot 
redistribuir la riquesa que genera l’activitat econòmica o compensar les externalitats negatives 
que sovint genera la sobreocupació de l’espai públic. 
Tot seguit, remarca que durant trenta anys hi ha hagut governs municipals del Partit dels 
Socialistes, d’Iniciativa per Catalunya i d’Esquerra Republicana, i no es va implantar un impost 
turístic fins que no va arribar un govern de Convergència i Unió a la Generalitat de Catalunya i 
a l’Ajuntament de Barcelona. Considera que la proposició del Grup Socialista de gestionar el 
cent per cent d’un impost que ha establert una altra administració, que es debatrà en un punt 
posterior de l’ordre del dia, és una proposta populista. 
D’altra banda, el seu grup opina que hi ha d’haver molta transparència en els projectes finançats 
amb els recursos provinents de l’impost turístic, sobretot perquè el Govern municipal havia 
criticat alguns d’aquests projectes i ara els impulsen fil per randa, actitud que qualifica de 
demagògica. 
A continuació, recorda que durant el mandat anterior el Govern de Convergència i Unió va 
treballar per fer créixer el percentatge de l’impost que gestiona l’ajuntament, que en un inici es 
va pactar que seria del 30 %, i al final del mandat varen deixar enllestit un conveni amb el 
conseller Felip Puig per valor de 2 milions d’euros, que era finalista però que no se cenyia 
solament a la promoció. Voldria saber, doncs, què ha passat amb aquest conveni, quins imports 
contempla actualment i si l’ajuntament en aquest moment pot decidir com aplica aquests 
imports. 
Finalment, pregunta sobre les novetats en projectes relacionats amb els agents cívics o la 
descentralització del turisme per districtes, amb els plans de turisme de districte, que es varen 
iniciar ja durant el mandat anterior. 
 
El Sr. BLANCO agraeix les explicacions que ha donat el Sr. Colom, però diu que no són 
suficients. El Grup de Ciutadans disposa d’un document que reflecteixen de manera molt 
esquemàtica algunes de les partides que utilitzen aquests recursos, però creu que cal justificar 
que totes les activitats que es fan realment estan relacionades amb el que ha de ser la destinació 
de l’impost. 
A continuació, recorda que l’impost sobre estades en establiments turístics el va implantar la 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 11 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Generalitat, d’acord amb el sector privat, l’any 2012, amb un objectiu concret. Remarca aquest 
punt perquè hi ha portaveus del Govern que sovint diuen que no és possible acordar cap aspecte 
relacionat amb la fiscalitat amb el sector privat, i aquest és un bon exemple que contradiu 
aquesta visió. 
Tot seguit, assenyala que l'objectiu fonamental d’aquest impost era fer promoció turística. 
Admet que aquest objectiu s’ha acomplert amb èxit, que Barcelona és una de les destinacions 
turístiques internacionals principals. Tanmateix, això no vol dir que l’impost ja no sigui 
necessari perquè cal continuar fent promoció de la ciutat, si bé les prioritats han canviat i ara 
l’objectiu ja no és tant la quantitat de turistes que es poden atraure, sinó millorar-ne la qualitat. 
Un altre objectiu, afegeix, és compensar els impactes que genera el turisme massiu. 
Així, doncs, creu que la majoria dels grups estan d’acord que en aquest moment la destinació de 
l’impost turístic s’hauria d’orientar en una doble direcció. En primer lloc, continuar fent 
promoció per atraure un turisme responsable, cívic, de qualitat humana, interessat en productes 
culturals, en la història de la ciutat i interessat en la convivència, un turisme que no solament 
arriba a Barcelona per consumir, sinó també per conviure. En segon lloc, opina que s’hauria de 
destinar una part de l’impost turístic a reduir i compensar els impactes en els barris en què 
l’activitat turística és més intensa, per tal que els veïns d’aquests barris també apreciïn els 
beneficis d’aquesta activitat, perquè el turisme no perjudiqui la qualitat de vida d’aquestes 
famílies i que es garanteixi una convivència adequada. Aquesta doble orientació de la taxa 
turística, afegeix, és contemplada en el Pla estratègic de turisme i, per tant, s’ha de complir. 
Seguidament, assenyala que també s’ha de complir allò que va aprovar el plenari del Consell 
Municipal el desembre de 2016 a instàncies del seu grup, en el sentit que el 30 % de l’impost 
turístic s’hauria de destinar a polítiques d’habitatge. Però segons la informació de què disposen, 
això no s’està complint i en aquest moment no es destinen recursos provinents d’aquest impost 
a cap projecte relacionat amb l’habitatge. 
Pel que fa a compensar els impactes que té el turisme i a promoure turisme responsable, admet 
que hi ha algunes partides que es poden justificar, però n’hi ha d’altres, com la destinació de 
100.000 euros al Sònar, que són força més difícils d’entendre. Per tant, reclama que el Govern 
justifiqui que realment empra els recursos provinents d’aquest impost per a projectes d’interès 
general. 
 
La Sra. CAPDEVILA recorda al Sr. Pisarello, amb referència a la discussió que han mantingut 
en el punt anterior, que ella no treballa a la Generalitat de Catalunya, sinó que és regidora de 
l’Ajuntament de Barcelona i en aquesta comissió parla d’aspectes relacionats amb l’ajuntament. 
Així, doncs, suggereix al tinent d’alcalde que, si té cap pregunta, la faci al conseller responsable 
d’aquesta qüestió. 
Dit això, recorda que a la darrera reunió de la Comissió Permanent del Consell de Turisme i 
Ciutat varen poder tenir accés al conjunt de projectes que s’havien de finançar amb l’impost 
turístic que s’han aprovat durant els anys 2017 i 2018, i l’import corresponent. En aquest sentit, 
el Grup d'Esquerra Republicana considera que aquell document en part ja respon a les qüestions 
que es demanen en aquesta compareixença, document que informava sobre cadascun dels 
projectes finançats o a finançar amb l’impost turístic. No entenen gaire, doncs, el sentit 
d’aquesta compareixença i no sap si l’han sol·licitada perquè trobaven que la informació era 
poc detallada o perquè la desconeixien. 
En qualsevol cas, assenyala que els projectes esmentats es classificaven en les categories de 
turisme sostenible, territori, desenvolupament econòmic, allotjament turístic, patrimoni, cultura 
i coneixement, i gestió i ordenació del turisme. D’aquests projectes, en destaca el Pla de millora 
d’estiu de l’oferta de busos, amb 1.200.000 euros, que ha de permetre reforçar aquelles línies de 
transport públic que tenen més turistes; l’increment d’agents cívics de zones turístiques, com al 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 12 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Turó de la Rovira, la Font Màgica i la Barceloneta, amb 600.000 euros; les actuacions de 
millora del Parc de la Ciutadella, amb 580.000 euros, o el Pla de convivència a Ciutat Vella, 
amb 400.000 euros, que han de permetre millorar la convivència entre visitants i residents. 
A continuació, agrairia que el Govern, aprofitant aquesta compareixença, avancés quins són els 
projectes que té previst aprovar fins a final de mandat, perquè la resta de grups sempre coneixen 
la destinació d’aquests recursos una vegada ja s’han aprovat els projectes. 
Finalment, comenta que al document a què s’ha referit anteriorment, hi troben a faltar les dates 
d’inici i finalització dels projectes, perquè només s’hi indica la data d’aprovació per la 
Comissió de Govern. 
 
La Sra. BALLARÍN indica que el Grup Socialista presentarà, en un punt posterior de l’ordre del 
dia, una proposició sobre l’impost d’estades en establiments turístics. Així, doncs, les 
consideracions sobre la destinació d’aquests recursos, sobre les competències, a la titularitat i al 
repartiment d’aquest impost les faran quan es debati aquest punt, perquè creu que no val la pena 
repetir aquestes consideracions. 
Tot seguit, replica a la Sra. Recasens que estan parlant d’un impost de la Generalitat i que una 
part d’aquest el gestiona l’Ajuntament de Barcelona. Remarca que no es tracta d’una taxa, 
malgrat que sovint se l’anomeni així, sinó d’un impost, creat per llei, i per tant l’Ajuntament de 
Barcelona no l’hauria pogut crear mai. Recorda que les taxes s’imposen per ocupació del 
domini públic o per a la realització d’un servei públic o d’una activitat administrativa pública, 
àmbits que no estan relacionats amb el fet imposable propi d’un impost turístic. 
D’altra banda, el seu grup tampoc no entén gaire la raó d’aquesta compareixença perquè 
justament el proppassat 4 de juliol, tal com ha dit una altra portaveu, a la Comissió Permanent 
de Turisme i Ciutat es va distribuir una llista amb tots els projectes que havien estat aprovats 
durant l’any 2017 i el primer tram de 2018 finançats amb l’impost turístic. Posteriorment, al 
proper plenari del 12 de juliol, els diferents grups municipals podran exposar l’opinió política 
que tenen sobre la distribució d’aquests projectes. 
A continuació, apunta que el Govern municipal, que parla molt de transparència i diu que vol 
explicar als ciutadans tot allò que fa, hauria de ser més ràpid a publicar aquests projectes perquè 
si es fa amb retard aquesta informació per als ciutadans no té gaire transcendència. El seu grup, 
doncs, creu que a més a més aquesta transparència, com a principi de funcionament de les 
administracions públiques, s’ha d’exercir amb rapidesa. 
Finalment, reitera que les consideracions que ha de fer el seu grup sobre aquest impost i la seva 
destinació les faran en el debat de la proposició que han presentat. 
 
La Sra. REGUANT indica que es parla molt del turisme i d’aquesta activitat com a motor 
econòmic, malgrat que alguns dels qui sempre l’han defensada ja comencen a variar una mica el 
discurs. Recrimina, però, que es parla poc de l’impacte social que té, àmbit en el qual aquest 
impost podria tenir un paper clar i massa sovint no l’hi té. Així, quan es parla del turisme com a 
motor econòmic, assenyala que només es parla del diner que genera, però en cap cas s’analitza 
com es distribueixen els beneficis ni les despeses que genera aquesta activitat per a les 
administracions públiques. La CUP - Capgirem Barcelona entén que cal plantejar aquest debat 
perquè la majoria de les protestes dels veïns responen a aquesta qüestió. En aquest sentit, 
subratlla que les protestes no són solament contra el turisme sense control, sinó també contra la 
distribució, o la no-distribució, que es fa de la riquesa generada pel turisme. Opina que aquesta 
riquesa de fet no es distribueix i sempre queda en unes poques mans. 
Considera, doncs, que aquest és el debat central, que també es pot fer en relació amb l’impost 
turístic, perquè és important saber realment quina part d’aquest impost retorna als promotors i 
quina part va directament a pal·liar les externalitats negatives que genera l’activitat turística. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 13 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Afirma que quan es destinen els recursos provinents de l’impost turístic a la promoció el que es 
fa en el fons és continuar alimentant les arques dels promotors i augmentar els beneficis d’uns 
pocs. 
D’altra banda, reitera que el Govern ja va facilitar una llista de projectes, però el seu grup creu 
que és interessant poder tenir la informació a mesura que es van aprovant aquests projectes, de 
manera accessible per als ciutadans i veïns que es dediquen a analitzar-los, per tal de poder 
veure si realment el que es vol fer és pal·liar les externalitats negatives del turisme o, si de 
manera directa o indirecta, es continua facilitant la promoció turística i inflant les arques dels 
promotors. Així, indica que millorar la senyalització no deixa de ser una manera de 
promocionar el turisme i de continuar engreixant la roda. D’altra banda, destinar recursos a la 
contractació d’agents cívics o a certes polítiques en alguns barris, considera que sí que ajuda a 
pal·liar els impactes negatius que té aquesta activitat. 
En tot cas, insisteix que cal deixar de parlar del turisme com a motor econòmic i que es parli 
dels impactes socials i les conseqüències negatives que té per a molts dels veïns de la ciutat, 
perquè potser així es podran entendre les protestes que es produeixen i es deixarà de 
criminalitzar-les, tal com s’ha fet en aquesta sessió quan s’utilitzen accions simbòliques per 
impulsar mesures d’urgència però, en canvi, la violència immobiliària diària no provoca cap 
reacció dels poders públics, com tampoc la violència policial o institucionals contra els 
venedors ambulants. 
Conclou que alguns grups continuen defensant que la indústria turística estigui en mans de pocs 
i giren l’esquena als veïns que pateixen i que viuen diàriament les conseqüències d’un turisme 
desmesurat i d’unes polítiques de promoció turística, que en el fons és l’únic que defensen. 
 
El Sr. ARDANUY no acaba de compartir la demanda que l’ajuntament gestioni el cent per cent 
de l’impost turístic que es cobra a Barcelona perquè la promoció turística té un component de 
reequilibri territorial. 
Respecte a l’impacte de l’impost a la ciutat, creu que s’hauria de prioritzar la reducció les 
costos i les externalitats, sobretot mediambientals i de caràcter social, aspectes que caldria 
avaluar per canviar radicalment com s’inverteixen aquests recursos. Dubta si caldria crear un 
nou tipus d’impost, gestionat directament per l’ajuntament, també amb un pacte parlamentari, o 
bé si caldria buscar una altra fórmula. Però creu que és evident que la ciutat de Barcelona ha de 
poder destinar recursos del turisme a millorar la qualitat ambiental de la ciutat. 
 
El Sr. PUIGCORBÈ coincideix amb la portaveu de la CUP en el sentit que almenys la meitat de 
l’impost turístic s’utilitzi per pal·liar l’impacte negatiu que té l’activitat turística. Tanmateix, 
creu que un 25 % dels recursos s’ha de destinar a la cultura i a la promoció d’un turisme 
cultural, la qual cosa no implica, tal com ha suggerit el Sr. Mulleras, tapar forats d’aquest àmbit, 
sinó que es tracta de fer una política pròpia de turisme cultural que tingui en compte 
primordialment el patrimoni. En aquest sentit, recorda que enguany se celebren l’Any del 
Patrimoni Cultural Europeu i l’Any del Turisme Cultural Europeu. 
 
El Sr. COLOM replica al Sr. Mulleras que el Govern, tal com han reconegut altres portaveus, 
dona informació periòdica sobre la destinació dels recursos provinents de l’impost turístic. 
Recorda que aquestes mesures s’aproven a la Comissió de Govern i després se’n fa publicitat i 
s’informa el Consell de Turisme i Ciutat. 
Quant a la gestió del cent per cent de l’impost turístic, afirma que el Govern ha treballat per 
poder incrementar aquest percentatge. Recorda que segons la llei limitava la quantitat al 33 % i 
que el Govern municipal va aconseguir que se signés el conveni amb la Generalitat al qual s’ha 
referit anteriorment la Sra. Recasens. A més a més d’estendre el conveni, també varen 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 14 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
aconseguir que s’eliminés l’exempció de l’impost als creuers que passen menys de dotze hores 
a la ciutat i que els habitatges d’ús turístic paguin una tarifa molt més elevada, perquè 
Barcelona encara és a la banda baixa d’aquest impost, comparat amb altres ciutats europees, i 
encara hi ha marge per incrementar-lo. També recorda que el Govern municipal va promoure 
una iniciativa, recollida per alguns grups parlamentaris, entre els quals hi havia Catalunya Sí 
que es Pot, però que no va tenir el suport d’altres grups. 
Pel que fa als objectius, el Govern municipal és el primer interessat a destinar els recursos de 
l’impost turístic a compensar totes les externalitats, incloses les mediambientals i les socials, 
però perquè això sigui possible caldria modificar la llei. Per tant, replica al Sr. Blanco que no 
poden destinar el 30 % d’aquests recursos a polítiques d’habitatge perquè, encara que s’aprovi 
amb una proposició, la llei no ho permet. Tanmateix, indica que tots els grups municipals que 
reclamen aquestes mesures també són presents al Parlament de Catalunya i, per tant, la llei es 
pot modificar en aquest sentit. 
Malgrat això, assegura que el Govern continua treballant en aquesta direcció i, analitzant la 
llista d’actuacions, es pot veure com s’han ampliat les mesures de compensació. En posa com a 
exemples l’ampliació del servei de bus a la Barceloneta durant l’estiu, el Pla de places a Gràcia 
o el Pla de convivència a Ciutat Vella, perquè aquestes mesures ajuden a compensar els efectes 
negatius de l’activitat turística, a desconcentrar-la i a fomentar nous espais turístics mitjançant 
la recuperació patrimonial i cultural en el conjunt de la ciutat. Remarca que els ciutadans són els 
primers que es beneficien d’aquestes actuacions i, en segon lloc, els visitants. 
En relació amb el Sònar, afirma que l’ajuntament no finança aquest festival, sinó el Sònar+D, 
que és un dels esdeveniments que ha ajudat la ciutat, juntament amb altres de vinculats a les 
noves tecnologies, a crear un ecosistema tecnològic, com ho prova que al Sònar+D assisteixen 
més de 1.900 empreses de l’estranger. 
Pel que fa a Turisme de Barcelona, recorda que mitjançant un acord de govern es va establir 
que el consorci també havia de fer un exercici de transparència sobre els seus projectes. 
Assegura que aquests recursos no es destinen a res que tingui a veure amb Spanair, sinó que a 
aquest fi hi ha una aportació municipal de 1.142.000 euros, pignorada a l’Institut Català de 
Finances, que és qui salda aquest crèdit. En qualsevol cas, el Govern treballa perquè Turisme de 
Barcelona tingui el mateix grau de transparència que l’ajuntament. 
 
La Sra. RECASENS llegeix una notícia de premsa del 14 de maig de 2002, quan era alcalde el 
Sr. Joan Clos, on es deia que els hotelers de Barcelona eren contraris a la intenció de 
l’ajuntament de crear un impost que gravi l’estada en els hotels de la ciutat, similar al que es va 
crear pel Govern Balear. Per tant, contradiu l’afirmació de la Sra. Ballarín que no es podia crear 
un impost, el qual es va crear finalment quan hi va haver governs de Convergència i Unió a la 
Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona. 
 
El Sr. BLANCO celebra que una part petita de l’impost turístic es dediqui a millorar la 
convivència i el civisme a les places de Gràcia i a Ciutat Vella, però afirma que els veïns no en 
veuen els resultats perquè enguany no hi ha més civisme ni millor convivència respecte d’anys 
anteriors en aquests barris. Per tant, vol saber concretament a quines activitats es destinen 
aquests recursos i necessiten més informació per conèixer-ne els resultats. 
 
La Sra. CAPDEVILA torna a demanar al Sr. Colom quins projectes té previstos el Govern fins 
a final de mandat, si és que en té cap de previst. 
 
La Sra. BALLARÍN considera que la Sra. Recasens li dona la raó perquè el Govern municipal 
socialista va demanar al Govern de la Generalitat que es fes un projecte per fer una llei 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 15 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
autonòmica. Insisteix que aquesta qüestió no és una competència municipal, que un impost 
grava l’activitat privada i no es pot imposar cap taxa pública en aquest àmbit. 
 
El Sr. PUIGCORBÈ insisteix a proposar que hi hagi un percentatge fix destinat a la promoció 
del turisme cultural. 
 
El Sr. COLOM explica que en el manual de regulació interna, on s’estableixen els criteris que 
regulen de forma ordenada la distribució de l’impost, hi ha una part important dedicada a 
cultura i una altra part a la memòria històrica. En aquest sentit, remarca que hi ha un turisme 
internacional important que es mou per raons memorialistes. Per tant, quan es parla de 
diversificar el turisme, aquest és un dels moviments importants que s’han de tenir en compte 
perquè, a més a més d’oferir servei als visitants, també se’n poden beneficiar els ciutadans. 
Sobre els projectes futurs, comenta que en l’Estratègia territorial de gestió turística s’hi varen 
definir 160 projectes. Atès que ha acabat el temps d’intervenció, es compromet a explicar 
personalment aquesta qüestió a la Sra. Capdevila. 
 
Es dóna per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
 
La PRESIDENTA anuncia que els punts 3 i 4 de l’ordre del dia es tractaran conjuntament. 
 
3.-  (DPPF-02 OOFF2018) APROVAR provisionalment la modificació per a l'exercici de 2018 i 
successius de les Ordenances fiscals següents: núm. 3.1. Taxes per serveis generals, núm. 3.10. 
Taxes per la utilització privativa del domini públic municipal i la prestació d'altres serveis, núm. 
3.12. Taxes per l’estacionament regulat de vehicles a la via pública, núm. 3.15. Taxes per la 
utilització privada del funcionament de les fonts ornamentals, segons propostes de text que 
consten a l’expedient; SOTMETRE les esmentades Ordenances fiscals a informació pública per 
un termini de trenta dies hàbils, comptadors des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí 
Oficial de la Província, dins dels quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar 
les reclamacions que estimin oportunes; i TENIR per aprovada definitivament la modificació de 
les ordenances fiscals en el supòsit que no es presentin reclamacions. 
 
El Sr. PISARELLO exposa que una de les raons per presentar aquesta modificació parcial i 
concreta de les ordenances fiscals és precisament, tal com s’ha comentat en el punt anterior, que 
Barcelona se situa en la banda baixa de l’impost turístic i es pretén que els ciutadans puguin 
veure com aquest impost pot beneficiar la ciutat. Afegeix que alguns dels àmbits afectats s’han 
discutit en la comissió i, per tant, hi ha un cert consens al respecte. 
En primer lloc, assenyala que una part de les propostes se centra a posar ordre en l’activitat 
turística que es desenvolupa en l’espai públic i, a tal fi, s’estableix una nova taxa per a autocars 
turístics a la Font Màgica, un increment de les tarifes de la zona bus o mesures relacionades 
amb la moto i bici sharing. Puntualitza que en aquest cas la mesura afecta empreses i es pretén 
que es cobreixi el cost que aquest servei té per a l’Ajuntament de Barcelona. 
En segon lloc, es proposa la creació d’una nova taxa que gravi l’ús de l’espai públic per les 
grans empreses de transport d’energia, proposta recent que ha sorgit en pobles petits però que 
també s’hauria d’aplicar a Barcelona. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 16 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Finalment, es proposa de donar major transparència als ingressos relatius a la instal·lació 
d’small cells i antenes de telefonia mòbil en edificis municipals, que fins ara es regulaven 
mitjançant contractes i convenis. 
En conclusió, considera que són propostes de sentit comú, de justícia en alguns casos, i que 
permetrien millorar els ingressos de l’ajuntament perquè els particulars que es beneficien de 
l’espai públic n’haurien d’assumir el cost. 
 
La Sra. RECASENS anuncia la reserva de vot del Grup Demòcrata. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans i anuncia la reserva de vot en 
aquest punts i demana que en el ple es puguin votar per separat cadascuna de les propostes. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia la reserva de vot del Grup d'Esquerra Republicana. 
 
La Sra. BALLARÍN anuncia la reserva de vot del Grup Socialista. 
 
El Sr. MULLERAS anuncia la reserva de vot del Grup Popular i també demana la votació 
separada en el ple. Pregunta quin serà l’impacte econòmic de cadascuna de les modificacions, 
atès que aquesta informació no l’han sabuda trobar en l’expedient. 
 
La Sra. REGUANT anuncia la reserva de vot del Grup de la CUP - Capgirem Barcelona. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia la seva reserva de vot. 
 
El Sr. PUIGCORBÈ anuncia la seva reserva de vot. 
 
El Sr. PISARELLO diu que presentaran les dades una per una més endavant, perquè en aquest 
moment no les pot donar, però avança que en total es tracta de 5 milions o 6 milions d’euros. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú i amb la reserva de vot del Grup 
Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PSC, PP, CUP i dels regidors no adscrits Sr. Ardanuy i Sr. 
Puigcorbé. 
 
4.-  (DPPF-03 OOFF2018) APROVAR provisionalment l’ordenança fiscal 3.17 Taxes per la 
utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local de les instal·lacions de 
transport d’energia elèctrica, gas, agua, i hidrocarburs, per l’exercici 2018 i successius, segons 
proposta d’ordenança fiscal que consta a l’expedient; SOTMETRE l’esmentada ordenança 
fiscal a informació pública per un termini de trenta dies hàbils, comptadors des de l’endemà de 
la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província, dins dels quals els interessats podran 
examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes; i TENIR per aprovada 
definitivament la modificació de l’ordenança fiscal en el supòsit que no es presentin 
reclamacions. 
 
Tractat conjuntament amb el punt 3 de l’ordre del dia. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú i amb la reserva de vot del Grup 
Municipal Demòcrata, Cs, ERC, PSC, PP, CUP i dels regidors no adscrits Sr. Ardanuy i Sr. 
Puigcorbé. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 17 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
5.-  (E.04.6006.17) RESOLDRE les al·legacions presentades pel Grup Municipal del Partit Popular 
de Catalunya, pels motius que resulten dels informes del Consorci d’Educació de Barcelona, i 
dels Serveis Jurídics de Patrimoni, que s’adjunten a efectes de motivació, contra l’acord del 
Plenari del Consell Municipal, de 23 de febrer de 2018, que aprovava inicialment la constitució 
d’un dret de superfície sobre la finca municipal ubicada en el carrer Numància 153-161, per a la 
construcció i gestió del CEIP Anglesola; APROVAR definitivament el dret de superfície i 
FORMALITZAR-LO d'acord amb les condicions del document annex, que s'aprova; 
INSCRIURE'L en el Registre de la Propietat; i FACULTAR l'Alcaldia per a la realització de 
totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
El Sr. COLOM comenta que, finalitzat el període d’exposició pública, en què només el Grup 
Popular ha fet al·legacions, presenten aquesta mesura per dictaminar i, si escau, aprovar-la en el 
proper plenari. 
Pel que fa a les al·legacions del Grup Popular, assenyala que aquest espai estava destinat a la 
construcció d’un institut que mai no s’havia arribat a fer. En aquest moment hi ha la possibilitat 
de construir-hi una escola de primària. Afegeix que des de l’any 2011 cada any s’ha creat un 
grup addicional en cada una de les escoles públiques del districte de les Corts, de manera que 
amb aquesta escola es permetrà que les escoles del districte puguin proporcionar els 
ensenyaments de primària amb la qualitat necessària. 
Paral·lelament, durant el mandat present l’Institut les Corts, situat al barri de la Maternitat i 
Sant Ramon, ha pogut afegir una línia. Per tant, conclou que durant aquest mandat s’hauria 
aconseguit implementar una línia i mitja més a primària i una línia a l’institut. A més a més, tal 
com s’especifica en la resposta a les al·legacions, aquest projecte comporta el compromís que 
l’edifici de l’escola Ausiàs March es convertirà en un centre educatiu de secundària, i això 
significa que aviat hi haurà una nova escola de primària i una altra de secundària al districte de 
les Corts. 
 
La Sra. ROGNONI creu que mai no s’havia generat tanta polèmica ni tant de caos amb la 
construcció d’una escola. Comenta que la comunitat educativa de les Corts està esverada i, per 
tant, creu que aquesta qüestió no s’ha tractat bé des del començament. També han vist com s’ha 
forçat un ple extraordinari del Districte de les Corts, en el qual es va aprovar per unanimitat una 
proposició que demanava garantir la continuïtat de l’escola Ausiàs March. 
Per aquestes raons, anuncia la reserva de vot del Grup Demòcrata. 
 
El Sr. BLANCO pren nota de l’informe del Consorci de l’Habitatge, que justifica la ubicació 
d’aquests centres educatius, tant del col·legi com de l’institut, d’acord amb la demanda de 
places. Anuncia la reserva de vot del Grup de Ciutadans. 
 
La Sra. CAPDEVILA entén que el debat sobre el mapa escolar de les Corts ha estat intens 
durant els darrers mesos. Subratlla que va sorprendre a tothom l’anunci del regidor del districte, 
Sr. Colom, del tancament de l’escola Ausiàs March durant una audiència pública centrada en 
els problemes de salubritat de l’escola Ítaca. En tot cas, conclou que les decisions en l’àmbit 
educatiu s’haurien de comentar i debatre amb tota la comunitat educativa abans de difondre 
notícies com aquesta en una audiència pública. 
D’altra banda, afirma que el Grup d'Esquerra Republicana no bloquejarà el procediment per 
construir l’escola Anglesola perquè la situació d’aquesta escola, ubicada provisionalment a Can 
Rosés, obliga a tenir un nou edifici en un termini de dos cursos. Així, doncs, han de ser 
responsables i permetre que s’accelerin aquests processos tant com es pugui. 
Tot i així, el seu grup ha parlat amb diversos agents de la comunitat educativa de les Corts i 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 18 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
sempre ha apostat per aprofitar els nous equipaments escolars públics del districte per fer-hi un 
institut escola, tal com ja varen manifestar en el darrer plenari del districte celebrat una setmana 
enrere. 
Finalment, anuncia el vot favorable del seu grup. 
 
La Sra. BALLARÍN recorda que aquest expedient ja es va portar al plenari del mes de febrer i 
que en aquest tràmit el que es fa és resoldre les al·legacions presentades pel Grup Popular. En 
aquella ocasió el Grup Socialista va votar a favor de concedir el dret se superfície durant 
setanta-cinc anys al Consorci d’Educació per construir-hi un equipament educatiu molt 
necessari i molt esperat al districte de les Corts. El seu grup, doncs, vol tenir la garantia que tant 
el Consorci d’Educació, que és el responsable de la construcció del CEIP Anglesola, com 
l’Ajuntament de Barcelona, que ha de fer tot el possible per cedir aquest espai lliure de tota 
càrrega, faran la feina que els pertoca i que hi haurà la dotació econòmica necessària perquè 
l’escola es pugui construir. 
Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup i adverteix que seguirà de prop tant el 
que faci l’ajuntament com el consorci. 
 
El Sr. MULLERAS mostra sorpresa perquè en un tema tan polèmic, que ha creat alarma en la 
comunitat educativa de les Corts, les úniques al·legacions les hagi presentat el Grup Popular. 
També li sorprèn que, havent presentat aquestes al·legacions el mes de març, no s’hagin respost 
fins quatre mesos després.  
A continuació, assenyala que en el lloc on s’havia de construir un institut s’hi farà un CEIP, es 
tancarà l’escola Ausiàs March, amb un compromís que no està per escrit, i per tant és dubtós, 
que es faria aquest CEIP i un institut addicional al barri de les Corts. 
 
La Sra. REGUANT anuncia la reserva de vot de la CUP - Capgirem Barcelona. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia la seva reserva de vot, malgrat que hi va votar a favor quan aquest 
expedient es va presentar en el plenari del Consell Municipal perquè difícilment pot votar en 
contra de la construcció d’una escola nova. Tanmateix, té el dubte de si la ubicació de l’institut 
que planteja el Govern municipal és adequada. Creu que aquesta qüestió s’hauria de replantejar 
seriosament i amb tranquil·litat, amb el consorci i amb el departament, perquè considera que en 
aquest emplaçament no hi ha prou espai per fer-hi un institut amb les condicions adients. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el seu vot favorable. 
 
El Sr. COLOM matisa que ell no ha dit mai que l’escola Ausiàs March es tanqui, sinó que va 
explicar tot el procés del trasllat. 
Tot seguit, recorda a la Sra. Rognoni que el dret de superfície s’atorga a la Generalitat i que el 
Consorci d’Educació de Barcelona és integrat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de 
Catalunya. Subratlla que aquesta qüestió és molt important perquè es tracta de cobrir les 
necessitats del districte de les Corts. Apunta que disposen d’uns espais adequats per construir-hi 
una escola i un institut, i que aquest és un compromís d’ambdues administracions. 
 
El Sr. MULLERAS anuncia el vot contrari del Grup Popular, atès que el Govern no ha acceptat 
les al·legacions que han presentat. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, ERC, PSC i del regidor no adscrit 
Sr. Puigcorbé, amb la reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata, Cs, CUP i del regidor 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 19 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
no adscrit Sr. Ardanuy i amb el posicionament contrari del PP.  
 
6.-  (E.03.6046.16) APROVAR la modificació del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de 
Barcelona i la Generalitat de Catalunya relatiu al finançament de determinades actuacions en el 
Tram II de la línia 9 del Ferrocarril Metropolità de Barcelona signat el 27 de desembre de 2016; 
MODIFICAR l’acord de la Comissió de Govern de 29 de desembre de 2016, ratificat pel 
Plenari del Consell Municipal en sessió de 27 de gener de 2017, relatiu a les condicions 
d’adquisició de la finca registral 4169 del Registre de la Propietat núm. 14 dels de Barcelona, 
d’acord amb la petició de la Generalitat de Catalunya, en el sentit derivat de la pròpia 
modificació del conveni, admetent l’adquisició d’aquesta finca amb la càrrega que la grava, 
assumint la Generalitat el manteniment dels costos econòmics així com el resultat del plet 
interposat per al seu futur alliberament, amb total indemnitat de l’Ajuntament de Barcelona. 
 
El Sr. AYALA informa que el 27 de desembre de 2016 es va signar un conveni amb la 
Generalitat per al finançament del tram 2 de la línia 9 del metro, a la Zona Franca, mitjançat el 
qual l’ajuntament adquiria quatre finques on la Generalitat faria les estacions d’aquesta línia 
que quedaven pendents. D’aquestes finques, tres ja s’han adquirit, el Borsí, Cotxeres Borbó i un 
dels sectors de Can Batlló, i queda pendent un dels sectors d’aquesta darrera finca. El problema, 
afegeix, és que hi ha un cens emfitèutic del segle XIX, valorat en 75.000 pessetes en monedes 
d’or, que es correspondrien amb un cost de cancel·lació de 450 euros, però els propietaris 
actuals del cens consideren, tenint en compte cotitzacions, inflacions i altres consideracions, 
haurien de cobrar 150.000 euros. A causa d’aquesta diferència tan gran, la Generalitat ha dut 
aquesta qüestió a la via judicial i ara s’ha d’esperar la sentència. 
Per tal de no tenir aquesta actuació aturada, es proposa que l’ajuntament accepti la càrrega, és a 
dir, que adquireixi aquesta finca amb la càrrega de 450 euros, amb el compromís de la 
Generalitat de pagar el cost, sigui quin sigui, d’aquesta càrrega. 
 
La Sra. ROGNONI anuncia el vot favorable del Grup Demòcrata, tal com ja varen fer el mes de 
gener de 2017 amb el conveni. Destaca que, segons la clàusula sisena del conveni, si no es fa el 
tràmit que estan fent avui, això s’entendria com a causa de rescissió de tot el conveni. Per, tant, 
considera que és important aprovar-lo. Pel que fa a les altres clàusules, exigeixen que aquesta 
finca es doni lliure de càrregues i gravàmens. D’altra banda, assenyala que els censos 
emfitèutics són molt propis de Barcelona i que casos com aquest han passat altres cops, en què 
s’han de resoldre judicialment quan aquests censos apareixen posteriorment en el Registre de la 
propietat. Així, doncs, reitera que hi votaran a favor per no posar en perill el conveni. 
Tanmateix, remarca que l’intercanvi que es va fer per avançar en el procés, propiciat pel 
Govern anterior, va rebre moltes crítiques. Celebra, doncs, que en aquest moment el Govern 
actual incorpori aquest tipus de procediments com a eina de gestió. Puntualitza que no s’adreça 
al gerent, sinó al Sr. Colom, que és el representant polític del Govern. Per tant, rebutja la 
demagògia en aquestes qüestions. 
 
El Sr. BLANCO exposa que els convenis entre l’ajuntament i la Generalitat per al traspàs de 
solars donen moltes sorpreses, tant a les comissions com als plenaris. Considera que aquest 
conveni és lesiu per a l’ajuntament, que ha de comprar solars a la Generalitat i després els 
cedeix gratuïtament quan s’han de construir equipaments, i ara, un any i mig després de firmar-
se el conveni, han sabut que aquesta finca té càrregues. Diu que això és molt poc seriós i no sap 
si denota mala fe o una feina mal feta. 
Per tant, anuncia la reserva de vot del Grup de Ciutadans i durant la setmana avaluaran el sentit 
del vot al plenari. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 20 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del Grup d’Esquerra Republicana. 
 
La Sra. BALLARÍN hauria volgut que no s’hagués produït res de tot això perquè la Generalitat 
hagués fet les inversions que li pertoquen a la ciutat de Barcelona i que l’ajuntament no hagués 
hagut d’assumir les obligacions del conveni. Així, indica que en el fons l’Ajuntament de 
Barcelona el que fa és avançar els diners per fer possible que aquesta actuació tiri endavant i 
després el mèrit se l’endurà la Generalitat. 
Finalment, anuncia la reserva de vot del Grup Socialista. 
 
El Sr. MULLERAS recorda que el Grup Popular ja va ser molt crític amb la firma del conveni 
perquè al capdavall significa que la Generalitat no paga el deute que té amb la ciutat de 
Barcelona i ho fa mitjançant solars o edificis. Considera, doncs, que aquest era un conveni 
trampa perquè no solament tenien passius ocults, sinó que implicaven costos de reforma i 
d’actualització que havia d’assumir l’ajuntament. A més a més, ara veuen que no es deia tota la 
veritat i que aquests edificis tenien càrregues que no apareixien en els contractes jurídics. Entén, 
doncs, que la Generalitat o l’ajuntament han actuat amb negligència o mala fe. 
El seu grup vol analitzar millor aquest expedient i, per tant, anuncia la reserva de vot. Agrairia, 
doncs, que el Govern donés una explicació més completa sobre aquesta operació. 
 
La Sra. REGUANT anuncia la reserva de vot de la CUP - Capgirem Barcelona. 
 
El Sr. ARDANUY reconeix la peculiaritat de l’expedient, però tot i així anuncia el seu vot 
favorable. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el seu vot favorable. 
 
El Sr. AYALA puntualitza que l’ajuntament adquireix aquesta finca pel seu valor de compra. 
Remarca que el conveni està ben fet perquè, en cas contrari, ara es podria adquirir la finca amb 
la càrrega inclosa, perquè establia que la Generalitat trauria les càrregues que hi hagués en 
aquestes finques. I és precisament per aquest punt concret de 450 euros que ara s’ha de 
modificar el conveni. A més a més, assenyala que ja s’han adquirit tres de les finques, que en 
aquest moment ja són propietat de l’ajuntament. Pel que fa a la darrera de les finques, apunta 
que potser caldrà esperar que es dicti sentència, de manera que el solar de Can Batlló podria 
estar aturat fins que hi hagi aquesta resolució judicial. Però hi ha una altra opció, que és la que 
proposa el Govern municipal, i consisteix a utilitzar aquesta finca, pagar-la, i posteriorment, 
quan hi hagi la resolució judicial que la càrrega la pagui la Generalitat, de manera que 
l’ajuntament no perdria ni un cèntim per aquesta operació. 
 
La Sra. ROGNONI diu que ho ha entès així, que segons la modificació que es dictamina no hi 
haurà cap càrrega per a l’ajuntament, passi el que passi amb la resolució judicial. I aquesta, 
doncs, creu que és l’única solució perquè el Registre de la propietat permeti continuar amb el 
procediment. 
Per altra banda, pregunta si en el moment de signar el conveni no s’havia demanat l’extracte del 
Registre de la propietat. 
 
El Sr. AYALA comenta que la Generalitat havia de treure aquestes càrregues però que fins al 
moment actual no ho ha pogut fer perquè hi ha el litigi que ha esmentat. Per tant, indica que el 
conveni pot continuar mentre s’espera la sentència judicial que resolgui el litigi i que aleshores 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 21 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
la Generalitat pagui els 150.000 euros que en demana la propietària o els 450 euros que ofereix 
el Govern autonòmic, i que aleshores l’ajuntament compri la finca. El Govern municipal creu 
que a l’ajuntament li interessa tenir com abans millor el solar, sense que això li suposi cap cost, 
i no haver de tenir el solar parat dos o tres anys. 
 
La Sra. BALLARÍN anuncia el vot favorable del Grup Socialista, atès que s’ha aclarit que 
l’ajuntament no patirà cap càrrega onerosa i que es podrà fer el desenvolupament urbanístic de 
Can Batlló de manera més ràpida. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, 
ERC, PSC i dels regidors no adscrits Sr. Ardanuy i Sr. Puigcorbé, i amb la reserva de vot de 
Cs, PP i CUP.  
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d'acord 
 
La PRESIDENTA anuncia que els punts 7 i 8 de l’ordre del dia es tractaran conjuntament atès 
que tracten sobre la mateixa qüestió. 
 
7.-  (H124-2018-0003-FB) DECLARAR d’especial interès i utilitat municipal la instal·lació 
esportiva municipal del CEM Arístides Maillol; d’acord amb els informes i dictamen que 
consten a l’expedient, als efectes del que preveu l’article 9.9 de l’ordenança fiscal vigent 1.1 
reguladora de l’Impost de Béns Immobles per a l’aplicació de la bonificació del 95% de la 
quota íntegra de l’IBI corresponent als exercicis en què s’ha presentat la sol·licitud i successius. 
I DONAR-NE trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 
 
El Sr. AYALA exposa que anteriorment ja s’havia aprovat que altres instal·lacions esportives 
fossin declarades d’especial interès i utilitat municipal, i per diversos motius les dues que 
proposen ara havien quedat posposades. Després que els centres ho hagin sol·licitat, el Govern 
municipal ha iniciat els tràmits corresponents. 
A continuació, assenyala que es tracta del pavelló poliesportiu municipal del la Creueta del Coll 
i del centre esportiu municipal Arístides Maillol, i es pren aquesta mesura per poder donar la 
bonificació de l’IBI del 95 %, que ja es va aprovar al plenari del Consell Municipal del 15 de 
març de 2013. 
 
La Sra. RECASENS anuncia el vot favorable del Grup Demòcrata. 
 
El Sr. ALONSO anuncia el vot favorable del Grup de Ciutadans. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del Grup d'Esquerra Republicana. 
 
La Sra. BALLARÍN anuncia el vot favorable del Grup Socialista perquè reconeix que la 
declaració d’especial interès i utilitat municipal facilita la bonificació de l’IBI, quan temps 
enrere hi havia hagut molts problemes per subvencionar aquests centres esportius, els quals fan 
possible el model esportiu de la ciutat de Barcelona, model que consideren que és molt bo. Per 
tant, creu que cal fer tot el possible per preservar-lo. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 22 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
El Sr. MULLERAS anuncia el vot favorable del Grup Popular, però pregunta al gerent Ayala 
com és possible que aquests equipaments que tenien la possibilitat d’obtenir aquest benefici 
fiscal des de l’any 2013 no l’hagin demanat fins aquest moment. Quant al poliesportiu de la 
Creueta del Coll, afirma que va sol·licitar aquesta bonificació el mes de desembre de 2016 però 
no s’ha aprovat fins un any i mig més tard. Demana alguna explicació sobre aquest fet. 
 
La Sra. REGUANT anuncia el vot favorable de la CUP - Capgirem Barcelona. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia el seu vot favorable. 
 
El Sr. PUIGCORBÈ anuncia el seu vot favorable. 
 
El Sr. AYALA comenta que la bonificació és possible des de l’any 2013, però en aquests casos 
el registre d’aquests centres presentava una certa complexitat. Per tant, s’hi ha hagut de posar 
ordre i quan s’ha resolt la situació cadastral s’ha pogut girar el rebut de l’IBI. En definitiva, 
indica que el retard s’ha produït per temes tècnics i no ha suposat cap mena d’incidència per a 
aquests centres. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot 
favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, la 
Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Reguant expressa el vot 
favorable de la CUP, el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa 
el seu vot favorable. S'APROVA. 
 
8.-  (H-0620180005-FB) DECLARAR d’utilitat municipal la instal·lació esportiva municipal del 
pavelló poliesportiu de la Creueta del Coll; d’acord amb els informes i dictamen que consten a 
l’expedient, als efectes del que preveu l’article 9.9 de l’ordenança fiscal vigent 1.1 reguladora 
de l’Impost de Béns Immobles per a l’aplicació de la bonificació del 95% de la quota íntegra de 
l’IBI corresponent als exercicis en què s’ha presentat la sol·licitud i successius. I DONAR-NE 
trasllat a l’Institut Municipal d’Hisenda als efectes pertinents. 
 
Tractada conjuntament amb el punt 7 de l’ordre del dia. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot 
favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, la 
Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Reguant expressa el vot 
favorable de la CUP, el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa 
el seu vot favorable. S'APROVA. 
 
9.-  (DP-2018-27110) APROVAR inicialment el Plec de clàusules reguladores per a la concessió 
d’ús privatiu del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, situat al passeig Garcia 
Faria núm. 99-103, i les seves instal·lacions complementàries, que inclouen l’Auditori Fòrum, 
situat a la plaça Leonardo da Vinci núm. 1-3, a favor de Fira Internacional de Barcelona, amb 
caràcter onerós i un termini de 25 anys, amb efectes des de l’1 de novembre de 2021, per a 
destinar-lo a la realització de congressos, convencions, exposicions o altres actes d’interès 
cultural i/o ciutadà; SOTMETRE’L a informació pública durant el termini de trenta dies i, si no 
s’hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per elevat automàticament aquest acord 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 23 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
d’aprovació inicial a definitiva; ADJUDICAR la concessió directament a Fira Internacional de 
Barcelona; FORMALITZAR la concessió; i FACULTAR l'Alcaldia per a la realització de totes 
les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
El Sr. AYALA exposa que el contracte de gestió que actualment regula el Centre de 
Convencions Internacional de Barcelona, CCIB, finalitza el 31 d’octubre de 2021. Tot i això, 
atès que les reserves per fer congressos es fan amb molta antelació, s’ha de prendre aquesta 
decisió en aquest moment. 
A continuació, apunta que en aquest cas es fa un canvi de plantejament. Anteriorment s’havia 
fet un concurs, però en aquest cas es planteja que, per comptes d’haver-hi un gestor privat que 
competeixi amb el gestor públic que hi ha a la ciutat, s’uneixin ambdós gestors i n’hi hagi un de 
sol, que seria una entitat pública que gestioni les fires i congressos de la ciutat de Barcelona. 
Tot seguit, comenta que l’objectiu és que l’Ajuntament de Barcelona no hi perdi 
econòmicament i, per tant, s’ha fet el càlcul de tal manera que el cost que assumirà Fira de 
Barcelona serà el cost de 2017 que va pagar l’actual entitat gestora i que és el més alt dels 
últims quatre anys. El contracte tindrà un període de vigència de vint-i-cinc anys i es creen una 
sèrie de comissions paritàries per tal que l’Ajuntament de Barcelona mantingui la capacitat 
d’influència sobre la direcció del centre. 
 
El Sr. BLASI anuncia el vot favorable del Grup Demòcrata. Ressalta la importància de la 
comunicació, de la informació i de la transparència, obligacions del Govern municipal que 
massa sovint deriva en tercers. En aquest cas, afegeix, sembla que hagi delegat aquestes 
funcions en la Fira per comptes d’exercir-les l’ajuntament mateix. 
D’altra banda, subratlla la clàusula del contracte que considera Fira de Barcelona com a 
organisme públic participat per l’ajuntament, consideració que permet fer una adjudicació 
directa per comptes de treure-la a concurs. 
Seguidament, també remarca que és important que aquesta operació no representi una pèrdua 
econòmica per a l’Ajuntament de Barcelona, però adverteix que caldrà explicar al conjunt 
d’agents interessants, sobretot a l’entorn de la zona del Fòrum, quins són els avantatges que 
aquesta adjudicació directa implica. 
Finalment, pel que fa al gestor actual, també creu que cal aclarir en quina condició quedarien 
les persones que hi treballen. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Anuncia el vot contrari del seu 
grup perquè l’assignació directa que es proposa a Fira Internacional de Barcelona va ser 
anunciada de forma unilateral per l’alcaldessa mesos enrere sense tenir-ne en compte les 
conseqüències ni els procediments que s’havien de realitzar per assignar la gestió d’un centre 
com aquest. Així, comenta que el CCIB ha tancat l’any 2017 havent fet 122 esdeveniments, 
amb una facturació de 33 milions d’euros i amb 115 treballadors. Creu que aquest centre ha 
estat gestionat de forma bastant eficient per l’empresa GL Events. Per tant, considera que 
aquesta assignació directa implica una manca de transparència. 
El seu grup vol que hi hagi competència a la ciutat de Barcelona, diferents operadors, i que 
operi el millor per portar a Barcelona les millors convencions i congressos. Opina que aquesta 
assignació directa és una manera poc transparent de fer les coses i poc adequada per a la gestió 
del CCIB. Així, apunta que Fira de Barcelona organitza fires i el CCIB organitza congressos i 
convencions, que són esdeveniments diferents. A més a més, remarca que el Centre de 
Convencions té una xarxa de responsabilitat social corporativa, que treballa en l’entorn del 
Fòrum, i creu que aquesta xarxa es perdrà com a conseqüència d’aquesta assignació directa. 
En conclusió, el seu grup és partidari de fer un concurs i que el guanyi el que millor sàpiga 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 24 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
organitzar convencions i congressos a la ciutat de Barcelona. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia el vot favorable del Grup d'Esquerra Republicana. Entenen que 
la concessió del CCIB a Fira de Barcelona és una bona mesura per enfortir el projecte firal de la 
ciutat mitjançant un consorci publicoprivat i consolidar així la ciutat com a destinació de 
referència pel que fa als esdeveniments de caire corporatiu i empresarial. 
 
La Sra. BALLARÍN lamenta que aquest expedient no es pogués debatre en la sessió del mes de 
juny perquè s’havia gestionat malament. El Grup Socialista considera que és una bona notícia 
que Fira de Barcelona hagi manifestat interès per gestionar espais al Fòrum i guanyar així 
espais polivalents per a la seva activitat, cosa que no va fer els anys 2002 i 2003 a causa de la 
crisi que va patir la construcció del Fòrum. En tot cas, afirma que el concessionari actual ha fet 
una bona gestió. 
Tot seguit, tot i que el seu grup admet que únicament Fira de Barcelona podia ser objecte d’una 
adjudicació directa, creu que s’haurien d’haver negociat contrapartides pel que fa als pavellons 
de la Fira de Montjuïc, s’hauria hagut de demanar que s’enfortís la representació de 
l’Ajuntament de Barcelona als òrgans de govern de Fira de Barcelona fer valer la posició de 
l’ajuntament per garantir que els treballadors del gestor actual podran continuar i s’hauria 
d’haver garantit el manteniment de la xarxa de relació que té l’empresa gestora actual amb 
l’entorn. 
 
El Sr. MULLERAS es pregunta si per a Barcelona és millor que continuï el concessionari actual 
o que Fira de Barcelona gestioni el CCIB. El Grup Popular no té una resposta clara a aquesta 
pregunta. Considera que el concessionari actual ho ha fet bé i creu que Fira de Barcelona té 
experiència professional en aquest sector i, per tant, també ho pot fer bé. En tot cas, hauria 
preferit que es fes un concurs per comptes d’una adjudicació directa, que podria haver guanyat 
Fira de Barcelona, el concessionari actual o un tercer. Recorda que quan es va fer l’Oficina 
d’Atenció a l’Empresa es va fer un concurs, que va guanyar la Cambra de Comerç, que és una 
societat mixta. 
Sigui com sigui, el seu grup vol que hi hagi la major rendibilitat econòmica, també per a la 
ciutat, perquè al capdavall el CCIB és un equipament municipal que ha de donar la rendibilitat 
òptima a la ciutat. 
Finalment, anuncia l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. REGUANT diu que la CUP - Capgirem Barcelona sempre ha defensat que el CCIB ha 
d’estar al servei de la ciutat i que la millor manera de fer-ho és que aquest centre sigui controlat 
per l'Administració pública, la qual també hauria de regular quines activitats s’hi fan i amb 
quins criteris. Considera, doncs, que és positiu que aquest equipament deixi d’estar gestionat 
per un agent privat. 
Malgrat això, apunta que Fira de Barcelona és un ens suposadament públic però difícil de 
controlar i de fiscalitzar pels veïns de la ciutat i, malgrat que les administracions públiques que 
formen part d’aquesta entitat prenguin decisions sobre el tipus d’activitats que pot fer, finalment 
Fira de Barcelona és qui decideix. Per tant, creu que aquest ens no és la millor opció per 
gestionar el CCIB, tot i que en el conveni en prevegin eines de governança o de control de la 
concessió, amb participació paritària de les administracions públiques i dels agents privats. 
En conclusió, creu que és positiu que el CCIB deixi d’estar en mans del gestor actual, però el 
seu grup no creu que Fira de Barcelona sigui la millor alternativa. Per aquesta raó, anuncia 
l’abstenció del seu grup. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 25 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
El Sr. ARDANUY creu que en un àmbit tan estratègic per a Barcelona com el de les 
convencions, en què el gestor actual del CCIB ha fet una bona feina, creu que l’ajuntament no 
ha estat a l’alçada institucional per tractar amb aquest operador. Anuncia el seu vot favorable a 
la proposta, però recomana que l’ajuntament i Fira de Barcelona facin un esforç per gestionar 
aquesta qüestió millor per no perdre força en aquest àmbit i que es teixeixin les aliances 
estratègiques oportunes per no perdre coneixement ni opcions de mantenir aquest àmbit de 
negoci. Considera que això s’ha de fer amb els millors i, per tant, Fira de Barcelona ha de 
mantenir la capacitat de lideratge en aquest àmbit. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el seu vot favorable. 
 
El Sr. AYALA puntualitza que l’ajuntament no ha fet cap tracte de favor a Fira de Barcelona. 
D’altra banda, comenta que la competència entre un operador privat i un de públic és una 
anomalia a les ciutats europees, les quals competeixen entre elles però no amb elles mateixes, i 
això és el que es pretén per a Barcelona. Per tant, diu que sumar la gestió del CCIB als recintes 
actuals de la Fira permetrà consolidar Barcelona com a líder dels operadors europeus. 
Sobre el fet que l’expedient s’hagi gestionat malament, defensa els funcionaris del consistori i 
creu que l’han gestionat molt bé. Així, apunta que respecte del mes anterior no hi ha cap canvi 
en l’expedient, simplement un informe que aclareix aspectes, com ara el fet que s’ha de pagar 
l’IBI, tal com mana la llei. Remarca que si l’expedient hagués estat defectuós s’hauria d’haver 
canviat i això no ha passat. 
En relació a un possible concurs entre Fira de Barcelona i l’operador privat, manifesta que 
tècnicament no és possible perquè el primer és un mitjà propi de l'Administració i no es pot 
presentar en un concurs de l’ajuntament. 
Finalment, quant a les contrapartides que el Grup Socialista suggeria que es podrien haver 
demanat, assenyala que s’ha exigit la creació d’una comissió paritària per a la gestió del CCIB, 
organisme que Fira de Barcelona no té però sí que tindrà el CCIB. 
 
El Sr. BLASI ressalta que la crítica que ha formulat no es referia a la gestió tècnica sinó 
política, per manca d’informació, de comunicació, de transparència i probablement perquè el 
Govern ha fet deixadesa de les seves funcions i n’ha descarregat la responsabilitat en Fira de 
Barcelona, com a part interessada i com a ens públic. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot contrari de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa l'abstenció del PP, la Sra. Reguant expressa l'abstenció de la CUP, el Sr. 
Ardanuy expressa la seva abstenció i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. 
S'APROVA. 
 
La PRESIDENTA anuncia que els punts 10 i 11 de l’ordre del dia es tractaran conjuntament, 
referits a l’Ordenança municipal de mercats. 
 
10.-  (1007/17) ESTABLIR, en exercici del que preveuen els articles 60 i 61 del vigent Text Refós de 
l’Ordenança municipal de Mercats (TROM) aprovat per acord del Consell Municipal en sessió 
de 28 de novembre de 2008, i per a la totalitat dels mercats municipals de la ciutat de 
Barcelona, les associacions de venedors com a figura associativa encarregada de dur a terme les 
funcions que la normativa vigent i aquests estatuts tipus li assignen; APROVAR inicialment els 
estatuts tipus d’aquestes associacions, segons la redacció que consta a l’expedient, i DONAR el 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 26 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
tràmit d’informació pública durant el període de trenta dies hàbils, a comptar des l’endemà de la 
publicació d’aquest acord en el BOP de Barcelona i en el web de l’Ajuntament, per a què les 
persones i entitats que així ho estimin convenient, puguin presentar al·legacions o suggeriments 
al seu redactat. 
 
El Sr. COLOM exposa que ambdues propostes varen ser dictaminades favorablement pel 
Consell Rector de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona el mes de maig de 2018. Es 
tracta de l’aprovació inicial dels estatuts tipus d’associacions de venedors dels mercats 
municipals, en consonància amb la modificació de l’Ordenança municipal de mercats, que 
també es porta a aprovació, en els diversos articles que fixen les activitats a realitzar per 
aquestes associacions de paradistes. Com a conseqüència, també es regula la contribució 
financera dels membres de les associacions. 
Finalment, manifesta que amb aquesta modificació de l’ordenança es dona resposta a una 
sentència judicial i es resol, així, la situació actual. 
 
El Sr. BLASI agraeix la informació tècnica que els havien facilitat anteriorment i, tal com ja 
varen fer en el consell rector, anuncia el vot favorable del Grup Demòcrata. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans i anuncia l’abstenció del seu 
grup. Indica que hi ha hagut una controvèrsia amb els paradistes dels mercats perquè se’ls 
obligava a pagar algunes quotes que no eren obligatòries. Creu que amb aquestes mesures les 
quotes s’adequarien a les necessitats i als serveis actuals. Tanmateix, puntualitza que encara hi 
ha algunes associacions que no han manifestat la conformitat amb el que recull l’ordenança i, 
per aquesta raó, reitera que el sentit del seu vot serà d’abstenció. 
 
La Sra. CAPDEVILA considera que la informació que es va donar en el Consell Rector de 
Mercats va ser oportuna i adient. Per tant, anuncia el vot favorable del Grup d'Esquerra 
Republicana. 
 
La Sra. BALLARÍN assenyala que quan el Grup Socialista va ser al Govern municipal s’havia 
treballat molt en aquests dos punts, juntament amb una comissió assessora en què hi havia els 
paradistes, i en aquell moment es va avançar molt. Recorda que posteriorment es va dictar una 
sentència que ha calgut executar. El Govern va demanar al Consell Rector de l’IMMB que fes 
una sessió de treball específica per entendre exactament l’abast de les modificacions que es 
realitzaven. Entén, doncs, que aquest procés s’ha fet correctament i, per tant, anuncia el vot 
favorable del seu grup. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix les explicacions que es varen donar des de l’IMMB sobre aquesta 
qüestió, si bé admet que en el darrer consell rector hi va haver polèmica sobre l’aplicació de la 
sentència, perquè s’amplien les despeses necessàries per al funcionament dels mercats i aquest 
fet afecta les obligacions dels paradistes. Així, doncs, en aquell moment el Grup Popular va 
expressar dubtes sobre l’aplicació d’aquesta sentència, sobre l’impacte que podia tenir en els 
mercats i sobre un possible rescabalament als afectats. Per tant, recollint la divisió d’opinions 
que hi ha entre els paradistes, anuncia l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. REGUANT anuncia l’abstenció de la CUP - Capgirem Barcelona. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia el seu vot favorable. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 27 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el seu vot favorable. 
 
El Sr. COLOM agraeix els vots favorables, que permetran aprovar inicialment aquests dos 
punts. Assenyala que hi haurà un període d’exposició pública que permetrà, si cal, millorar-ne 
algun aspecte. En tot cas, indica que la sentència judicial és aclaridora, ajuda a situar quin és el 
marc de participació dels membres de les associacions de venedors i equipara aquesta situació 
amb les de les comunitats de propietat horitzontal. A més a més, creu que dona seguretat 
jurídica a l’IMMB i a les diverses associacions que els permetrà treballar en aquesta direcció. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa l'abstenció de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa l'abstenció del PP, la Sra. Reguant expressa l'abstenció de la CUP i els 
Srs. Ardanuy i Puigcorbé expressen el seu vot favorable. S'APROVA. 
 
11.-  (786/2018) APROVAR inicialment la modificació parcial del Text Refós de l’Ordenança 
municipal de Mercats de Barcelona (TROM), aprovat pel Consell Municipal en data 28 de 
novembre de 2008 i modificat parcialment en data 28 de juny de 2013, exclusivament en els 
articles i redactat segons la redacció que consta a l’expedient, i DONAR el tràmit d’informació 
pública durant el període de trenta dies hàbils, a comptar des l’endemà de la publicació d’aquest 
acord en el BOP de Barcelona i en el web de l’Ajuntament, per a què les persones i entitats que 
així ho estimin convenient, puguin presentar al·legacions o suggeriments al seu redactat. 
 
Tractat conjuntament amb el punt 10 de l’ordre del dia. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa l'abstenció de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa l'abstenció del PP, la Sra. Reguant expressa l'abstenció de la CUP i els 
Srs. Ardanuy i Puigcorbé expressen el seu vot favorable. S'APROVA. 
 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d'impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
12.-  (M1519/9412) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda que el Govern municipal presenti a la 
Comissió d'Economia i Hisenda del mes de setembre un informe detallat de les línies 
estratègiques i de les accions executades (amb les corresponents partides pressupostàries) en 
relació al sector del disseny i de la moda així com que doni trasllat als grups municipals de 
l'anunciat pla de moda de la ciutat de Barcelona. Que a tals efectes es concretin les sessions de 
treball corresponents per poder-ne fer el seguiment. 
 
El Sr. BLASI recorda que cap al febrer o març de 2017 el Grup Demòcrata va formular una 
pregunta per saber en quin estat es trobaven els treballs del Govern municipal en relació amb el 
sector del disseny i de la moda. També assenyala que hi va haver un canvi de govern sense que 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 28 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
s’hagués concretat aquesta qüestió. Posteriorment, el mes de febrer d’enguany, el seu grup i un 
altre es varen tornar a interessar pel sector del disseny i de la moda, varen demanar una 
compareixença i varen presentar una proposició, però li preocupa que va passant el temps i no 
veuen canvis, sinó més aviat al contrari. Així, apunta que recentment s’ha celebrat la 080 
Barcelona Fashion, amb una manca de compromís del Govern municipal, que no hi va assistir, 
fet que considera rellevant. 
A continuació, subratlla que hi ha un comissionat responsable de l’àrea de la moda i que hi 
havia un compromís de fer algunes sessions de treball. Amb aquesta proposició, doncs, 
demanen que el Govern faci un informe detallat sobre les línies estratègiques i les accions que 
ha executat en aquest àmbit, i que també informi sobre la mesura de govern en què estigui 
treballant, perquè el seu grup no sap quina concreció pot tenir en el pressupost, malgrat que els 
varen donar algunes xifres però sense gaire detall. A més a més, diu que no hi ha indicadors per 
avaluar aquest pla o mesura al qual es referia, si és que realment existeix. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans i anuncia el vot favorable del 
seu grup a la proposició. 
Recorda que el mes de febrer anterior, després de la celebració de la 080 Barcelona Fashion i 
d’haver rebut queixes per la falta de suport de l’ajuntament, el seu grup va presentar una 
proposició per tal que es desenvolupés un pla de suport i de promoció local en el sector de la 
indústria de la moda per impulsar la creativitat i el disseny. Apunta que potser a algú li pugui 
semblar una frivolitat parlar d’aquestes qüestions en la Comissió d’Economia i Hisenda, però 
assenyala que el sector del tèxtil i la moda l’integren més de 4.000 empreses de la ciutat, genera 
més de 30.000 llocs de treball al conjunt de Catalunya i, a més a més, té un impacte 
considerable en el sector comercial de Barcelona. Així, indica que el sector l’any 2017 va 
generar 4.533 milions en exportacions i creu, doncs, mereix que l’ajuntament doni suport al 
sector i que es faci promoció municipal dintre d’un projecte de moda. 
D’altra banda, el seu grup té entès que es va fer un concurs per fer un pla de promoció. Varen 
demanar al comissionat en quina situació estava aquesta qüestió i els varen dir que els donarien 
una resposta aquella mateixa setmana, però no han rebut cap resposta. Ara es presenta una altra 
proposició d’un grup municipal que també s’interessa per aquest àmbit i insisteix que el sector 
del disseny i la moda és important per a la ciutat, que té un impacte considerable en nombre de 
treballadors, en creativitat i en volum de negoci. 
Dit això, comenta que a la darrera edició de la passarel·la 080, on hi havia dissenyadors nascuts 
a Barcelona, varen notar que l’absència de suport del Govern municipal va ser clamorosa i 
objecte de comentaris entre els actors de la moda. Per tant, el seu grup que cal que l’ajuntament 
tingui un gest, no solament des del punt de vista de la cortesia, sinó també econòmic i de 
projecte per impulsar aquesta activitat. 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que Barcelona ha estat històricament una ciutat puntera en els 
àmbits del disseny i la moda, dues activitats que enllacen amb la tradició tèxtil i industrial. 
Aquests sectors concentren un bon nombre d’empreses i professionals, que han projectat la 
ciutat arreu del món i l’han convertida en un referent en aquest àmbit. 
A continuació, comenta que, arran d’un debat en aquesta mateixa comissió, el mes de febrer de 
2018, i sobretot després de les compareixences de diversos professionals dels sectors a la 
Comissió d’Estudi de la Situació Econòmica de la ciutat, el Grup d'Esquerra Republicana ha 
vist que la sensació que Barcelona ha perdut impuls en aquests àmbits és molt estesa, malgrat 
que té un ecosistema favorable. Així, doncs, creu que l’ajuntament hauria de treballar de 
manera activa amb els diferents agents per tal de rellançar aquests sectors estratègics. 
Seguidament, reconeix que durant l’etapa en què el PSC va participar en el Govern, es va 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 29 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
visualitzar un cert interès per reprendre la tasca feta en aquest àmbit i es va designar una 
persona responsable de les polítiques que s’havien de fer en aquest sector. Però, més enllà 
d’això, des de llavors no n’han tingut gaires notícies més. 
Recorda que a la compareixença que es va fer el mes de febrer el comissionat va dir que al cap 
de poques setmanes presentaria un pla d’actuació en l’àmbit de moda, un pla que el seu grup en 
aquest moment no coneix. En aquella mateixa sessió, el comissionat també va parlar d’una 
proposta estratègica, que en teoria hauria d’estar enllestida per a l’abril de 2019. Critica, doncs, 
que el govern haurà passat quatre anys reflexionant i fent diagnosis, com ha fet en altres àmbits, 
però acabarà fent la legislatura sense haver fet res o molt poca cosa. 
Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup, amb la voluntat de poder conèixer 
amb més detall les línies estratègiques i les accions concretes en l’àmbit del disseny i la moda, i 
per poder-ne fer un seguiment. 
 
La Sra. BALLARÍN anuncia el vot favorable del Grup Socialista. Recorda que durant l’etapa en 
què el PSC va ser al capdavant de l’àrea de Promoció Econòmica es varen obrir tres línies de 
treball, amb personal i recursos. En primer lloc, la Marca Barcelona, i ara esperen saber quina 
serà la proposta definitiva del Govern; en segon lloc, la promoció econòmica en l’àmbit 
LGTBI, i finalment una línia en l’àmbit de moda i disseny. 
Pel que fa a la moda, diu que no tenen cap notícia de l’actuació del Govern i pregunta si pensen 
fer alguna cosa abans de l’acabament del mandat, o si es limitaran a presentar un PowerPoint, 
tal com els tenen acostumats. Afegeix que fa dos anys que es va iniciar aquesta línia i no sap si 
ha quedat dins d’un calaix. Creu que aquest és un fet especialment greu perquè la moda és un 
sector molt important per a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, apunta que aquest sector 
econòmic és molt ampli i inclou creadors, dissenyadors, escoles de formació, centres 
universitaris, indústria tèxtil, la xarxa d’emprenedors i el comerç. De tota manera, opina que el 
Govern municipal no ha entès mai la importància que té aquest sector i considera que, a més a 
més dels recursos econòmics que s’hi destinen, és molt important donar-li suport institucionals 
perquè el sector se senti acompanyat. Subratlla que l’alcaldessa Colau després de tres anys 
encara no ha anat a conèixer els operadors principals de moda de la ciutat i no ha anat a les 
inauguracions de desfilades importants. Aquesta actitud, continua, el sector la veu com una 
manca de suport. 
A continuació, afirma que Barcelona està perdent impuls en aquest àmbit. Si bé admet que l’any 
2017 hi va haver una ocupació estudiantil en el sector de la moda de 5.000 alumnes, assenyala 
que la matriculació per al curs 2018-2019 ha baixat entre un 30 % i un 35 %, dada que confirma 
aquesta pèrdua d’impuls que comentava. Per tant, tot i que Barcelona sempre ha estat molt 
important en el sector de la moda, en tots els vessants que ha assenyalat, i que ha estat un plató i 
referent principal per als anuncies de moda, tant en anuncis d’interiors com d’exteriors, totes les 
dades indiquen que aquesta publicitat està disminuint. 
En definitiva, critica que es continuen fent accions però sense una estratègia de la ciutat, 
coordinada amb altres administracions, bàsicament de la Generalitat, ni hi ha coordinació amb 
el sector privat, coordinació que opina que seria la clau de l’èxit perquè el sector tiri endavant. 
Finalment, assegura que el seu grup aposta per la moda com a sector que integra una diversitat 
de conceptes que fan de Barcelona destinació de moda nupcial, destinació de turisme de 
compres, campus internacional de formació de moda i un lloc geoestratègic d’Europa. 
 
El Sr. MULLERAS ironitza dient que la 080 Barcelona Fashion hauria de trucar al 012 de la 
política. Lamenta que Barcelona no hagi prestat l’atenció necessària a aquest esdeveniment. 
Afirma que l’ajuntament no hi ha apostat perquè no creu en el sector de la moda. El Grup 
Popular considera que la moda és o hauria de ser un sector estratègic i no entén per quina raó 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 30 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
l’ajuntament no es pren seriosament aquest sector, que és tan important en els àmbits 
professional, cultural, artístic, social, econòmic i industrial. Critica, doncs, que a la inauguració 
de la 080 Barcelona Fashion no hi assistís cap regidor del Govern municipal i diu que només hi 
varen anar el regidor Blasi i ell mateix. 
A continuació, recorda que el seu grup en diverses ocasions han fet propostes relatives al sector 
de la moda, com la creació de la taula de promoció de la moda o la unificació de la promoció de 
la moda a Barcelona sota la marca Moda Barcelona. No entenen per què es va deixar 
desaparèixer l’associació Moda-Fad l’any 2016. Si bé indica que la Generalitat ha estat erràtica 
en aquest sector i hi ha hagut excessius canvis els darrers anys en el model del 080, considera 
que el problema és que aquest esdeveniment ha perdut pes internacional i, tot i que hi ha 
importants creadors locals, en falten d’internacionals que generin sinèrgies per contribuir a 
l’èxit del sector a Barcelona. 
Finalment, pregunta si s’ha avançat en la col·laboració publicoprivada en el sector i què ha fet 
Barcelona activa per promocionar la moda a Barcelona. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia el seu vot favorable a la proposició. Exposa que el sector de la moda 
és un sector en creixement, que aporta valor afegit i que a Barcelona té diversos elements 
educatius i industrials molt interessants. Per tant, considera que Barcelona ha d’estar al costat 
d’aquest sector perquè hi aporta molta riquesa i n’hi pot aportar molta més en els propers anys. 
Remarca que hi ha un centre públic municipal referent en l’àmbit de la moda, l’Institut Anna 
Gironella de Mundet, que va guanyar un concurs estatal. Lamenta que aquest institut no pugui 
desenvolupar els projectes que té per manca de recursos. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el seu vot favorable a la proposició. 
 
El Sr. PISARELLO anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona en Comú. El Govern ha dit 
reiteradament que el sector de la moda és estratègic. 
Quant a la 080 Barcelona Fashion, considera que és un esdeveniment que s’ha de repensar i 
actualitzar en molts sentits. També comenta que el comissionat d’Empresa va assistir a la 
presentació, de manera que el Govern té una posició activa sobre aquest tema. En aquest sentit, 
recorda que ell mateix va assistir a la Bridal Week, una fira important i que es va celebrar al 
passeig de Maria Cristina, i replica al Sr. Mulleras, irònicament, que no l’hi va veure, ni 
desfilant ni entre el públic. 
Pel que fa al disseny, apunta que enguany el Govern ha impulsat la Design Week, esdeveniment 
que ha estat un èxit i, si bé no tracta exclusivament de la moda, també s’hi pot constatar el talent 
dels creadors locals. Destaca que per primera vegada aquest esdeveniment ha estat organitzat 
conjuntament pel FAD i el Barcelona Centre de Disseny, que va ser un èxit absolut, i que 
mostra el compromís del Govern amb aquest sector. 
A continuació, agraeix que s’hagi presentat aquesta iniciativa perquè li permet informar que el 
pla s’està tancant i anuncia que el mes de setembre ja estarà enllestit. Aquest pla contempla, 
entre altres, el programa «Jove i Talent», demanat pel sector per acompanyar emprenedors que 
han passat la fase inicial però que tot just comencen. Les línies prioritàries d’aquest pla, 
afegeix, abasten l’àmbit comercial, màrqueting i la presència al mercat. 
D’altra banda, també està d’acord que la promoció internacional és fonamental. Així, assenyala 
que Barcelona és ciutat convidada a la Design Week de Londres, que també tindrà un vessant 
de moda. Barcelona també és ciutat convidada a Mèxic i ha participat en un esdeveniment a la 
Xina, país amb el qual hi ha una relació important que el Govern municipal estimula. 
En conclusió, considera que la visió catastròfica que Barcelona no té un lloc al món no se sosté. 
En tot cas, agraeix la presentació de la proposició perquè els permetrà discutir amb més 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 31 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
profunditat el pla que ha anunciat i que es presentarà el mes de setembre. 
 
El Sr. BLASI agraeix el vot favorable a la proposició de tots els grups. Espera que no sigui una 
de tantes proposicions que s’han aprovat amb el suport també del Govern, amb el compromís de 
presentar algun informe o alguna mesura, però que finalment queden en l’oblit. 
Seguidament, apunta que el Sr. Pisarello, tot i que hagi donat suport a aquesta proposició, no va 
assistir a la sessió del mes de febrer i va perdre l’oportunitat de presentar el comissionat, el qual 
acaba d’arribar però no hi era durant la primera intervenció. 
A continuació, manifesta que és una evidència que el Govern assegura que fa moltes coses però 
l’oposició no ho veu. Així, en la seva intervenció el tinent d’alcalde ha fet una pinzellada de les 
actuacions del Govern, igual que el més de febrer ho va fer el comissionat. Amb aquesta 
proposició demanen que el Govern presenti un informe a la comissió sobre les actuacions o les 
mesures previstes, i lamenta que probablement el llegiran primer a la premsa. En tot cas, han 
presentat aquesta iniciativa i han parlat de la 080 Barcelona Fashion perquè la gent del sector 
els ha fet arribar algunes reflexions, que el seu grup ha recollit. Sobre aquest esdeveniment, està 
d’acord que necessita molts canvis, però també que l’ajuntament prengui la iniciativa i que ho 
manifesti. 
D’altra banda, insisteix que la ciutat de Barcelona està perdent impuls, cosa que lamenta. Per 
tant, de forma positiva intenten que el Govern, que és a qui li correspon exercir el lideratge, 
abordi aquesta qüestió en un sector que és estratègic, tal com es va determinar durant el mandat 
anterior, malgrat que hi hagi hagut un parèntesi durant el mandat actual. Comenta que es va 
celebrar la Comissió No Permanent d’Estudi de la Situació Econòmica i els sectors del disseny i 
de la moda hi varen tenir un petit espai, si bé potser no el que es mereixen. 
En conclusió, malgrat que admet que el Govern ha fet algunes coses, no creu que estiguin a 
l’alçada de la importància del sector, que és un motor econòmic que comprèn molts 
emprenedors i empreses. Troba, doncs, que és important que la proposició s’aprovi, però creu 
que encara seria més important que el mes de setembre, al final de mandat, hi hagi un pla i que 
es pugui veure quines accions ha executat el Govern, de manera que es puguin avaluar tant el 
pla com les accions dutes a terme. Espera que el compromís que ha manifestat el tinent 
d’alcalde sigui real i que al cap de quatre mesos no hagin de fer un seguiment de les diverses 
proposicions presentades pels grups que s’han interessat per aquesta qüestió. 
 
La Sra. MEJÍAS recorda que el mes de febrer el comissionat va respondre a preguntes del Grup 
de Ciutadans que al cap d’una o dues setmanes el pla estaria enllestit i s’hauria resolt el 
concurs. Cinc mesos després els diuen que ho tindran el mes de setembre. També comenta que 
a la Comissió No Permanent d’Estudi de la Situació Econòmica tots els representants del sector 
de la moda es varen queixar de la falta de suport de l’ajuntament a qualsevol projecte que 
s’impulsa. Per tant, conclou que o bé el Govern no comunica bé els èxits que el tinent d’alcalde 
atribueix a la gestió municipal, o bé hi ha una dissonància cognitiva entre el sector de la moda i 
l’ajuntament. 
Finalment, afirma que aquesta falta de suport del Govern municipal es comenta dintre del 
sector, tal com poden constatar els que han assistit a alguna de les desfilades per donar-hi 
suport, quan aquests esdeveniments projecten Barcelona internacionalment. Reclama, doncs, 
més empenta del Govern en aquest àmbit. 
 
La Sra. CAPDEVILA s’alegra que el Govern hagi donat suport a la proposició perquè pensa 
que el mes de setembre hi haurà el pla que ha anunciat el tinent d’alcalde. Tanmateix, remarca 
que el mes de febrer el comissionat havia dit que aquest pla estaria enllestit en una o dues 
setmanes, però han passat cinc mesos i encara no l’han presentat. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 32 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Per acabar, reitera que la moda a Barcelona és un sector estratègic, demana al Govern que 
abordi aquest tema, espera que el mes de setembre es presenti aquest pla i que l’any 2019 es 
facin les modificacions que s’hagin de fer a la 080 Barcelona Fashion. En tot cas, reclama que 
el Govern es cregui aquest sector i que faci funcionar la moda a la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. MULLERAS insisteix que el sector de la moda té la sensació que l’ajuntament no hi 
aposta i no se’l pren seriosament com a sector cultural, social, artístic, econòmic i industrial. 
Replica irònicament al tinent d’alcalde que si per rellançar aquest sector el Sr. Pisarello i ell 
mateix han de sortir a desfilar està disposat a fer-ho. 
 
El Sr. PISARELLO puntualitza que la Bridal Week era una desfilada de núvies i li encantaria 
veure el Sr. Mulleras disfressat. Si aquest ho fes, ell mateix seria capaç de fer moltes altres 
coses. En tot cas, es compromet a convidar els regidors a assistir-hi la pròxima vegada que hi 
hagi un esdeveniment d’aquest tipus. També li agradaria que el Sr. Blasi assistís a la Design 
Week i diu que l’avisarà quan se celebrin els esdeveniments de Londres i de Mèxic, on 
Barcelona serà ciutat convidada. 
Pel que fa a la 080, tot i que es parla molt de les actualitzacions que s’hi han de fer, comenta 
que la regidora Gala Pin també hi era i, per tant, és fals que no hi hagués cap regidor del 
Govern. Palesa, doncs, que aquest tema els importa molt, tot i que admet que sempre es pot fer 
millor. En aquest sentit, informa que l’endemà té una reunió amb la consellera Àngels Chacón, 
que és d’Igualada, on hi ha un sector de la moda important, i en aquesta trobada parlaran 
d’impulsar conjuntament programes vinculats a la moda.  
D’altra banda, assenyala que no es pot negar la realitat de Barcelona i subratlla que cada cop 
que s’hi celebra un esdeveniment en aquest àmbit és un èxit. 
 
El Sr. BLASI espera el tinent d’alcalde prengui nota, en la reunió que ha anunciat, de com es fa 
la política econòmica i de promoció i li diu que aprendrà molt de la Sra. Chacón, perquè 
insisteix que el Govern municipal ha fet poc en aquest àmbit. Fins i tot el seu grup té dubtes que 
hagi fet res. Considera positiu que es viatgi i està segur que els veuran viatjant pel món, però no 
sap si promocionant la ciutat o coneixent altres cultures, que també és molt important. També 
creu que serà molt important que, quan l’Ajuntament de Barcelona desenvolupi alguna activitat, 
n’informi la resta dels membres del consistori. Tanmateix, el seu grup continua tenint dubtes 
que el Govern hagi fet res relacionat amb el disseny i la moda. Per tant, vigilaran que el mes de 
setembre es doni compliment als diversos compromisos que s’han assumit i que l’ajuntament 
estigui al servei d’un sector estratègic i important per a la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i els Srs. Ardanuy i Puigcorbé 
expressen el seu vot favorable. S'APROVA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
13.-  (M1519/9384) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda que es torni a reunir de forma urgent 
el "Comité de desarrollo de rutas aéreas Barcelona" amb la finalitat de prevenir qualsevol tipus 
de col·lapse i possibilitar el bon funcionament de l'aeroport de Barcelona. Que així mateix 
s'insti per part de l'Ajuntament de Barcelona a l'Estat i a la Generalitat per tal de garantir el bon 
funcionament de l'aeroport. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 33 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
 
El Sr. ALONSO exposa que l’aeroport de Barcelona és una infraestructura estratègica per a 
Espanya, per a Catalunya i per a Barcelona, que té xifres de rècord, 46 milions de passatgers 
l’any 2017. Recorda que setmanes enrere el Govern, mitjançant el CDRA feia una presentació 
en què es parlava de rècord històric, d’aeroport de referència europeu i va utilitzar expressions 
com «la porta al món», que genera 125.000 llocs de treball, 7.600 milions d’euros al PIB de 
Catalunya. També es parlava de les sinèrgies amb l’àrea metropolitana, més de 3 milions de 
persones que representen el 50 % de la població de Catalunya. Així, doncs, insisteix que és una 
infraestructura totalment estratègica, tal com deia aquest organisme participat per AENA, 
l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona. 
A continuació, indica que la realitat és que el funcionament de l’aeroport no és lliure d’ensurts i 
de problemes, especialment relacionats amb la conflictivitat laboral i les vagues. En aquest 
sentit, comenta que cada estiu hi ha cues, retards i cancel·lacions. Considera, doncs, que si 
creuen en la importància de l’aeroport, aquestes circumstàncies no s’haurien de permetre, 
perquè la conflictivitat afecta en primer lloc els barcelonins que viatgen per oci, que hi han 
posat il·lusió i diners, i al final veuen com s’espatlla el viatge. En segon lloc, aquesta 
conflictivitat també és un impacte econòmic sobre els negocis i el turisme. Per tant, indica que 
aquest és un aeroport que ha de funcionar bé. 
Per aquestes raons, el Grup de Ciutadans entén que l’Ajuntament de Barcelona ha de ser 
proactiu en aquest sentit i ha de defensar els interessos dels barcelonins, tant els socials com els 
econòmics, perquè s’hi juguen molt. Així, doncs, demana que l’ajuntament tingui veu i que es 
preocupi per aquesta qüestió, per evitar la conflictivitat i que l’aeroport esdevingui la 
infraestructura que tothom desitja. 
Finalment, el seu grup és conscient que l’ajuntament no té competències en la gestió de 
l’aeroport i per això el text original de la proposició demanava que aquesta actuació es fes 
mitjançant el CDRA. Apunta que en un punt anterior de l’ordre del dia precisament s’informava 
sobre el conveni de col·laboració amb AENA i amb la Generalitat de Catalunya. Assenyala que 
el Govern ha presentat una esmena transaccional per canviar l’àmbit de la negociació i crear-ne 
un d’específic. Al seu grup li sembla bé i, per aquest motiu, han acceptat la transacció. Pensa 
que allò important és que l’Ajuntament de Barcelona tingui veu i que transmeti la necessitat de 
minimitzar qualsevol tipus de conflicte per tal que l’aeroport funcioni adequadament i 
esdevingui l’aeroport que es mereixen tots els barcelonins. 
 
La Sra. RECASENS exposa que el trànsit a l’aeroport de Barcelona va augmentar un 29 % 
entre els anys 2015 i 2017, i s’han obert nous mercats. De fet, subratlla que el mercat principal 
continuen essent Àsia i Amèrica del Nord, i el trànsit intercontinental no para de créixer, amb 
un volum de 47 milions de passatgers. 
Tot seguit, comenta que l’aeroport del Prat va oferir quaranta-cinc rutes intercontinentals i que 
en els propers mesos està previst que aquesta xifra augmenti perquè estan pendents de la nova 
ruta Barcelona-Seül, que entrarà en funcionament amb Asiana durant el mes d’agost d’enguany, 
també de la ruta que uneix Barcelona amb Boston, que la companyia Level va posar en marxa 
el mes de març, i s’està previst que algunes rutes existents incrementin la capacitat amb l’ús 
d’avions més grans i les freqüències, operades per companyies com Qatar Airways, United 
Airlines i Korean Air. 
Comenta aquests aspectes perquè el portaveu del grup proposant acaba de dir que li era igual si 
l’ajuntament hi intervé en l’àmbit de CDRA o en un altre marc, però el Grup Demòcrata creu 
que aquesta qüestió és molt important i, de fet, no haurien donat suport al text original perquè el 
CDRA és un mecanisme de cooperació participat per la Cambra de Comerç, l’Ajuntament de 
Barcelona entre altres, i que se circumscriu a temes de promoció de noves rutes. Entén, doncs, 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 34 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
que és important que els conflictes laborals els gestioni l'Administració competent, que en 
aquest cas és l’Estat. 
Així, doncs, anuncia el vot favorable del seu grup perquè s’ha acceptat la transacció. 
D’altra banda, diu que han d’estar molt alerta amb l’afectació que tenen les vagues sobre els 
passatgers i sobre els turistes que venen a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, apunta que 
s’acaba de saber que no s’han desconvocat les vagues previstes. Per això, reclama que, abans 
que aquestes vagues arribin al Ministeri de Foment, que el Govern de l’Estat n’assumeixi la 
responsabilitat. Recorda que l’aeroport del Prat és gestionat per AENA, participada al 51 % per 
Enaire, organisme de l'Administració de l’Estat. També recorda que qui va desencallar el 
conflicte de l’empresa Eulen va ser el Govern de la Generalitat. 
Demana, per tant, que el Govern de l’Estat estigui a l’alçada de les circumstàncies i que vetlli 
perquè l’aeroport del Prat aquest estiu mantingui l’activitat normal. 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que durant els darrers mesos, des de l’any anterior, hi ha hagut 
diversos episodis que han alterat el funcionament correcte de l’aeroport de Barcelona, que han 
generat situacions de caos, que han perjudicat els passatgers i que han malmès la imatge 
internacional de la ciutat. Aquests episodis, afegeix, han posat en evidència la mala gestió de 
l’aeroport que en fan els responsables, que són el Govern espanyol i Aena. 
En primer lloc, recorda el col·lapse que es va generar el mes d’abril anterior. Així, assenyala 
que la mala aplicació de la normativa de seguretat antiterrorista europea, la manca de previsió 
dels gestors de l’aeroport, l’error de no acollir-se al període d’adaptació que preveu aquesta 
normativa i el fet de no ampliar la dotació d’efectius policials que realitzen el control de 
passaports varen generar llargues cues, que varen dificultat el trànsit en plenes vacances de 
setmana santa. 
En segon lloc, apunta que una vaga, primer parcial i després total, del personal de seguretat de 
l’aeroport, provocada per les baixes temeràries en l’adjudicació d’aquest servei i les males 
condicions laborals dels treballadors va generar el caos total a l’aeroport, fins que finalment el 
Govern espanyol hi va desplegar la Guàrdia Civil. 
El seu grup va denunciar aquests fets en aquesta mateixa comissió mitjançant una proposició. I 
ara els produeix estupor que el Grup de Ciutadans ara estigui tan preocupat pel bon 
funcionament de l’aeroport, quan varen votar en contra d’aquella proposició i varen dir que 
feien un ús partidista de la crisi. Afegeix que el grup proposant no va donar suport a una 
declaració institucional presentada pel Grup d'Esquerra Republicana al plenari, com tampoc no 
ho va fer el Grup Socialista, que en aquell moment formava part del Govern municipal. 
Seguidament, afirma que aquesta crisi va evidenciar les mancances d’un model de gestió dels 
aeroports centralista, arcaic i que històricament ha vetllat més pels interessos de Barajas en 
detriment dels interessos de l’aeroport del Prat, malgrat que aquest darrer és el que creix més. 
Pel que fa al CDRA, no en parlarà perquè ha caigut de la proposició després d’haver-se acceptat 
la transacció. 
Per acabar, anuncia l’abstenció del seu grup a la proposició, perquè entén que la preocupació 
que ara mostra el grup proposant l’hauria pogut tenir quan es varen produir els fets que ha 
comentat i quan no va donar suport a la proposició presentada pel seu grup. 
 
La Sra. BALLARÍN està d’acord que la situació que es va viure l’any anterior a l’aeroport del 
Prat no es pot tornar a repetir i per aquesta raó anuncia el vot favorable del Grup Socialista a la 
proposició. 
A continuació, exposa que l’aeroport del Prat no és solament una infraestructura de transport, 
sinó que és la porta d’entrada de milions de visitants i de mercaderies, també d’entrada i sortida 
de gran part de la reputació internacional de Barcelona, i tot allò que passa al Prat té 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 35 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
repercussions a la Ciutat Comtal i arreu del territori. Considera, doncs, que és responsabilitat de 
totes les administracions garantir el funcionament correcte de l’aeroport, ser exigents amb les 
companyies aèries a l’hora de planificar els vols a l’estiu i sobretot dotar-lo dels recursos 
necessaris perquè l’aeroport pugui desenvolupar la seva activitat. 
Seguidament, es refereix a la situació que es va produir l’any anterior i creu que Ciutadans hi té 
molt a veure, perquè era el pilar on se sustentava el Govern del Sr. Rajoy, un govern encerclat 
per la corrupció que incomprensiblement Ciutadans va decidir defensar fins després de la moció 
de censura. Opina que si l’any anterior es va arribar a aquella situació va ser fonamentalment 
per la manca de previsió del Ministeri d’Interior per dotar dels recursos suficients els controls 
de passaport amb agents del Cos Nacional de Policia i per la manca de qualitat i les situacions 
de descontrol en les condicions laborals de les empreses subcontractades per fer els controls de 
seguretat aeroportuaris. Aquesta situació, afegeix, s’ha repetit reiteradament en els contractes 
públics realitzats per AENA. En tot cas, recorda que el Grup Socialista al Congrés dels Diputats 
ja va demanar la dimissió del president d’AENA quan Ciutadans donava suport al Govern del 
Partit Popular. Afirma que el Govern de l’Estat no va saber reaccionar. 
D’altra banda, celebra que hi hagi hagut un canvi a Espanya i en aquests moments hi ha un 
govern que ja ha contactat amb totes les administracions públiques implicades per abordar 
aquests temes i anuncia que durant els propers dies hi haurà una convocatòria de la comissió de 
seguiment. Remarca que aquest Govern fa simplement el que ha de fer, anticipar-se, ser exigent 
amb les companyies i ser coherent amb les seves responsabilitats, és a dir, un govern que actua 
abans que es produeixin els problemes. 
Pel que fa al Comitè de Rutes, creu que aquesta qüestió està solucionada, però demana al 
Govern municipal que estigui alerta i actiu en aquest tema i que es preocupi pels afers de la 
ciutat perquè entén que es preocupa molt del que passa al món però poc del que passa a 
Barcelona. 
 
El Sr. MULLERAS replica a la Sra. Ballarín que el PSOE i Ciutadans s’entenen molt bé a 
Andalusia, on hi ha un dels majors casos de corrupció de la història recent d’Espanya com és el 
cas dels ERE. En aquest sentit, recorda una notícia recent segons la qual un dels membres del 
Govern Socialista celebrava les victòries electorals i polítiques. 
Tot seguit, manifesta que l’aeroport de Barcelona és un dels exemples de la demagògia en què 
està instal·lada la política barcelonina i en concret aquesta mateixa comissió. Així, recorda que 
els partits nacionalistes i independentistes, i també el PSC, deien que calia una companyia 
catalana com Spanair perquè l’aeroport de Barcelona tingués èxit i fos un hub internacional. 
Pregunta on és Spanair i on són els recursos públics que s’hi varen dilapidar. Constata que, 
sense aquesta companyia, l’aeroport de Barcelona entre els anys 2000 i 2016 ha passat de 20 
milions de passatgers a 44 milions i, per tant, en aquest moment funciona millor que mai. 
Si es donés el cas que hi hagués alguna vaga a l’aeroport, voldrà veure si el Grup Socialista al 
setembre presentarà una proposició a la comissió, tal com va fer l’any anterior. 
D’altra banda, considera que la Generalitat té responsabilitats quan es produeixen vagues i 
problemes laborals perquè és l'Administració que té les competències per resoldre aquestes 
situacions i, per tant, les ha d’exercir. 
En definitiva, afirma que si hi ha una infraestructura que funciona bé a Barcelona i a Catalunya 
és l’aeroport del Prat, entre altres raons perquè està molt ben gestionat per AENA, malgrat el 
que puguin dir alguns partits. 
Finalment, anuncia el vot favorable del Grup Popular a la proposició. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia el seu vot favorable, després d’haver-se acceptat la transacció. Creu 
que com millor es gestionen les infraestructures és amb proximitat i, per tant, potser AENA no 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 36 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
és el millor aeroportuari d’Europa i un altre tipus de gestió més propera al territori seria més 
efectiva, perquè, tal com s’ha demostrat en diverses ocasions, la visió centralista de la política 
aeroportuària els ha perjudicat. Més enllà del creixement exponencial de passatgers, opina que 
l’aeroport té altres reptes, com l’impacte mediambiental i fer aquesta infraestructura més 
propera als ciutadans de Barcelona i de Catalunya. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia la seva abstenció. 
 
El Sr. GÓMEZ agraeix els vots favorables. Creu que poder participar en la gestió de l’aeroport, 
tenir-hi veu i vot, és una demanda històrica de la ciutat de Barcelona, com passa en la majoria 
d’aeroports de ciutats modernes europees. El Govern municipal, doncs, continuarà demanant 
que l’ajuntament, la Generalitat i les entitats de la ciutat puguin tenir veu i vot en la gestió de 
l’aeroport. 
Pel que fa al CDRA, que és un organisme que fa molts anys que funciona i que ha estat molt 
positiu, indica que ha escoltat l’ajuntament a l’hora d’establir rutes aèries intercontinentals, 
rutes que són molt importants per als negocis i per posicionar l’aeroport de la ciutat. 
D’altra banda, mostra preocupació per la situació a l’aeroport i tem que no es reprodueixin les 
situacions de l’any anterior, tres hores de cues per passar els controls de seguretat, vagues de 
controladors, vagues del personal d’aerolínies i de terra. En aquest sentit, comenta que el 17 de 
juliol hi ha convocada una reunió amb la direcció de l’aeroport, AENA, les aerolínies 
principals, l’Ajuntament del Prat i la Generalitat. Creu, doncs, que aquesta és una preocupació 
compartida per l’Ajuntament de Barcelona i per totes les institucions, i que els problemes no 
han de marcar l’estiu de l’aeroport, perquè precisament la campanya d’estiu és molt delicada. 
Adverteix, doncs, que el Govern estarà pendent tot l’estiu d’aquesta qüestió i que treballaran 
directament amb la direcció de l’aeroport. 
 
El Sr. ALONSO replica a la Sra. Capdevila que ha barrejat la gestió de l’aeroport amb una 
qüestió de cossos policials i remarca que aquesta infraestructura és l’únic lloc on treballen 
quatre cossos policials, els Mossos d’Esquadra, el Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil i la 
Policia Local, i ho fan ben sincronitzats, amb clara sintonia i una col·laboració perfecta 
institucional. 
En segon lloc, indica que no és la seva funció defensar la gestió d’AENA, amb la qual són molt 
crítics en molts aspectes. Tanmateix, apunta que l’aeroport de Barcelona és una infraestructura 
fonamental per a Catalunya i no ha costat ni un sol euro d’impostos als catalans. Per tant, 
constata que no és una mala infraestructura. 
Tot seguit, critica que la portaveu socialista hagi barrejat un debat sobre les cues a l’aeroport 
amb un debat entre sobre els Srs. Rajoy i Sánchez, de manera que sospita que ja està fent 
campanya electoral. A més a més, replica que no es pot donar la culpa a Ciutadans dels 
problemes de gestió de l’aeroport quan la seva formació ni gestiona aquesta infraestructura ni és 
al Govern. 
Per acabar en positiu, s’alegra que s’hagi convocat la reunió que ha esmentat el comissionat, a 
la qual hi assistiran l’Estat i AENA, que és qui té la gestió de l’aeroport, la Generalitat, que té 
les competències en treball, i l’Ajuntament de Barcelona, el qual, tot i no tenir competències, és 
el primer afectat quan les coses no funcionen bé. Al final, conclou, el que tots volen és evitar la 
imatge que s’ha vist molts estius, de cues, retards i cancel·lacions de vols. 
 
La Sra. CAPDEVILA replica que els catalans paguen impostos a Espanya i, per tant, no es pot 
dir que l’aeroport no ha costat ni un euro d’impostos. 
D’altra banda, assenyala que la Generalitat solament té competències en mediació i arbitratge, 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 37 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
que és exactament com es va solucionar la crisi de l’any anterior. 
 
El Sr. MULLERAS matisa que l’any anterior la Generalitat va actuar perquè AENA li va exigir 
que actués, perquè el conseller feia política i es desentenia dels problemes, que és l’únic que els 
partits independentistes fan amb l’aeroport. 
 
El Sr. ALONSO recorda que AENA es finança amb recursos propis i no pas amb els impostos. 
Finalment, agraeix els vots favorables a la proposició. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot 
favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, la 
Sra. Capdevila expressa l'abstenció d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, el Sr. Ardanuy expressa el seu vot 
favorable i el Sr. Puigcorbé expressa la seva abstenció. S'APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió d'Economia i Hisenda acorda proposar, des de l’Ajuntament de Barcelona, una 
reunió en els pròxims dies, entre les administracions i els operadors responsables de la gestió 
de l’aeroport amb l’objectiu de prevenir qualsevol tipus de col·lapse i possibilitar el bon 
funcionament de l’aeroport Barcelona- El Prat. Així mateix, entre aquesta i altres trobades, 
s’insti per part de l’Ajuntament de Barcelona, l’Estat i la Generalitat perquè es garanteixi el 
bon funcionament de l’aeroport. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
14.-  (M1519/9399) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar el Govern municipal a elaborar 
una proposta de nous trams cadastrals en el càlcul de les bonificacions a l'Impost sobre Béns 
Immobles per a famílies nombroses i la subvenció sobre famílies monoparentals, amb l'objectiu 
d'adequar-los als canvis de valor cadastral en vigor des de l'1 de gener de 2018 a la ciutat de 
Barcelona. 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que han presentat aquesta proposició després de veure que moltes 
persones s’han vist afectades per l’apujada del rebut de l’IBI provocada per la revisió cadastral 
impulsada pel Govern municipal. Recorda que el Grup d'Esquerra Republicana no es va oposar 
a la revisió cadastral que va entrar en vigor l’1 de gener de 2018 i sempre han defensat que 
aquesta revisió s’havia d’haver produït abans i que s’haurien d’haver respectat els terminis 
implícits de la Llei reguladora d’hisendes de locals, de deu anys entre revisions cadastrals, i 
remarca que la darrera revisió a Barcelona va entrar en vigor l’any 2002. 
El seu grup considera necessari mantenir tant com sigui possible el principi de justícia 
tributària, de manera que qui més té més ha d’aportar. En aquest sentit, diverses vegades han 
proposat la creació d’una taula amb la participació de tots els grups municipals i, si cal, 
d’experts, per aconseguir un acord de ciutat que garanteixi una aplicació d’aquesta revisió 
cadastral el més justa possible. Afegeix que la resposta del Govern sempre ha estat negativa. 
Així, doncs, presenten aquesta proposició amb la voluntat d’abordar un problema sorgit arran 
de l’aplicació dels nous valors cadastrals, aplicació que creuen que pot ser molt millorable. 
A continuació, recorda que el Govern municipal havia assegurat que cap habitatge amb valor 
cadastral menor a 300.000 euros veuria augmentat el rebut de l’IBI a causa d’aquesta revisió, 
però aquesta afirmació no s’ajustava a la realitat perquè no es tenien en compte col·lectius com 
les famílies nombroses, a les quals fa anys que l’ajuntament aplica bonificacions, i ha creat una 
subvenció equivalent per a les famílies monoparentals. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 38 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Per acabar, informa que han acceptat una transacció presentada pel grup del Govern, que ja han 
fet arribar als altres grups, per evitar una altra possible discriminació causada per la Llei 
reguladora d’hisendes locals. Apunta que si es fa una bonificació a les famílies nombroses, 
resulta que la subvenció associada a famílies monoparentals tributaria per IRPF com a guanys 
patrimonials. Per tant, indica que l’única solució, tot i que no és la preferida pel seu grup, és 
plantejar aquesta bonificació per renda. Així, doncs, per continuar donant suport a les famílies 
nombroses i monoparentals assenyala que s’ha d’avançar la solució, encara que no sigui 
l’òptima. 
 
La Sra. RECASENS anuncia el vot favorable del Grup Demòcrata a la proposició. Recorda que 
durant el mandat de l’alcalde Trias, l’any 2012 el Govern va haver d’ampliar la cobertura de la 
subvenció de l’IBI per a les famílies monoparentals perquè fins aquell moment només 
contemplava les que tenien menors de vuit anys a càrrec. Així, doncs, aquesta edat es va 
ampliar fins a 21 anys o fins a 26 si estudiaven, i la quota podia variar d’un 5 % fins a un 
màxim del 90 %, en funció del valor cadastral i de l’existència d’un o més membres amb 
discapacitat a la unitat familiar. 
D’altra banda, el seu grup troba correcte, per tant, introduir altres criteris de progressivitat 
fiscal, com els de renda, perquè recorda que varen presentar al·legacions en aquest sentit a les 
ordenances fiscals de l’any 2016 i varen ser rebutjades. S’alegra que el criteri del Govern hagi 
canviat. Tanmateix, es refien poc d’aquest Govern perquè recorda que el grup proposant havia 
demanat crear una taula, tal com ha esmentat la seva portaveu, taula que ja s’hauria d’haver 
creat perquè pensa que durant uns mesos marcats per les eleccions serà molt difícil consensuar 
un nou IBI a la ciutat, amb tot el que això representa de bonificacions i subvencions per a 
diferents tipologies de famílies. Assenyala les dificultats tècniques que té posar un topall zero 
en el tema residencial, però en canvi hi ha un valor cadastral nou que afectarà el rebut de l’IBI 
de les famílies. Creu, doncs, que aquesta qüestió quedarà pendent perquè la resolgui un altre 
alcalde o alcaldessa. 
En conclusió, el seu grup té poca confiança en el Govern. No sap tan sols si s’arribaran a 
aprovar les noves ordenances fiscals per poder introduir-hi aquesta modificació o si aquesta 
modificació és poc significativa i, per tant, es podrà fer independentment de l’aprovació de les 
ordenances, tal com Secretaria li va comunicar quan ella era la responsable de l’àrea d’Hisenda. 
Aconsella a la portaveu del Grup d'Esquerra Republicana que empenyi perquè aquesta mesura 
sigui una realitat i que no accepti l’argument de les noves ordenances fiscals, perquè aquest 
canvi serà poc significatiu en el conjunt de les ordenances i d’ingressos, tot i que 
qualitativament sí que sigui important. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Anuncia el vot favorable a la 
proposició perquè creuen que aquests criteris de progressivitat per raó de renda són més justos a 
l’hora de distribuir la pressió fiscal a la ciutat de Barcelona. Apunta que la revisió del cadastre 
feia setze anys que no es feia i ha produït uns efectes sobre determinades famílies que no 
sempre han estat justos. Així, manifesta que els percentatges que es traslladen a l’IBI 
representen una major pressió fiscal per a famílies monoparentals i nombroses, que necessiten 
més suport o mesures que els redueixin la càrrega fiscal que suporten, però també hi ha altres 
famílies en situació de vulnerabilitat a les quals s’haurien d’aplicar aquestes subvencions que la 
pressió fiscal no els sigui un impediment per desenvolupar la seva vida normal. 
A continuació, considera que la bonificació amb caràcter progressiu per raons de renda és molt 
més justa, tal com han defensat cada vegada que han negociat les ordenances fiscals. De fet, el 
seu grup ha presentat diverses iniciatives per rebaixar l’IBI per qüestió de renda, de manera que 
fos més ajustat. També recorda que pocs dies enrere es varen publicar uns informes segons els 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 39 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
quals la ciutat de Barcelona és una de les que té la pressió fiscal més alta de tot Espanya, i creu 
que aquesta circumstància perjudica en molts casos les famílies i que genera una situació de 
desigualtat amb altres ciutats d’Espanya. 
Espera, doncs, que el grup que dona suport al Govern també hi voti favorablement i que aquesta 
mesura es pugui fer realitat amb les properes ordenances fiscals, si és que s’arriben a aprovar. 
 
La Sra. BALLARÍN anuncia el vot favorable del Grup Socialista a la proposició perquè 
considera que és raonable. Apunta que les bonificacions, així com altres aspectes relacionats 
amb els tributs, s’ha d’estudiar en cada moment com poden adequar-se millor a la capacitat 
econòmica i poden tenir una funció de redistribució de la riquesa. Pensa, doncs, que segurament 
la revisió cadastral és un bon moment per replantejar aquesta qüestió. 
D’altra banda, recorda que la bonificació a famílies nombroses es pot fer perquè la Llei 
51/2002, i a partir del 2003, va crear aquesta bonificació, que era potestativa per als 
ajuntaments, però solament es preveia per a famílies nombroses. En aquell moment el Govern 
municipal va estimar que les famílies monoparentals tenien dret a gaudir d’algun benefici 
equivalent al de les famílies nombroses, i va crear una subvenció, perquè en aquest cas la llei no 
permetia fer una bonificació, per a les famílies monoparentals. Per poder aplicar 
automàticament aquesta subvenció, afegeix, varen pactar amb la Generalitat de Catalunya que 
els facilités la llista de persones que tenien el carnet de família monoparental. 
A continuació, assenyala que el Govern municipal, l’any 2002, va optar per subvencionar amb 
una quantitat fixa, sense tenir en compte totes les característiques de la família, de manera que 
proporcionalment els beneficis eren més grans per als valors cadastrals baixos. Posteriorment es 
varen produir debats sobre si s’hi havien d’introduir altres característiques, i finalment es va 
optar per tenir en compte les característiques subjectives de les famílies. Tanmateix, reconeix 
que en cada moment cal repensar aquesta qüestió i ajustar-la perquè aquesta bonificació o 
subvenció compleixi la funció per a la qual s’ha creat. 
Per aquestes raons, considera positiu que en aquest moment es torni a reflexionar sobre aquest 
tema per poder fer un càlcul més just. En tot cas, considera que la modificació de la bonificació 
s’hauria d’incorporar en les ordenances fiscals i en el cas de les subvencions per a famílies 
monoparentals la convocatòria de 2018 ja s’ha publicat, amb un termini de sol·licitud del 15 de 
juny al 31 de juliol. 
Finalment, insisteix que el seu grup votarà a favor de la proposició però ho fan conscients que 
el vot pot ser estèril perquè no creu que es pugui concretar res abans del final del mandat. 
 
El Sr. MULLERAS recorda que han començat la sessió parlant de la situació financera de 
l’ajuntament i del sanejament de la hisenda pública. El Grup Popular sempre ha defensat que si 
la hisenda pública està sanejada s’haurien d’abaixar els impostos, mesura que revertiria en 
benefici dels barcelonins. Apunta que Barcelona és una de les ciutats més cares d’Espanya i 
segurament la més cara si a la hisenda municipal s’afegeix l’autonòmica. Pensa, doncs, que és 
factible abaixar impostos locals, atès que la hisenda municipal està sanejada. 
A continuació, apunta que una manera d’abaixar impostos és fer-ho mitjançant subvencions o 
bonificacions, en aquest cas de l’IBI. El seu grup estarà d’acord amb la proposició sempre que 
sigui per ampliar el ventall de l’import subvencionat o bonificat per a les famílies nombroses. 
Remarca que l’any 2017, pel que fa a la subvenció de l’IBI per a famílies monoparentals, dels 
511.000 euros pressupostats només se’n varen liquidar 329.000 i, per tant, un 35 % no es va 
executar, de manera que hi ha marge per actuar sense incrementar el pressupost. No volen, 
doncs, que aquesta mesura sigui limitativa perquè no es refien del Govern municipal, sinó que 
més famílies nombroses i monoparentals es puguin beneficiar d’aquests ajuts. 
Finalment, recorda que el Partit Popular, sempre que ha tingut influència a l’ajuntament, ha 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 40 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
pressionat i treballat per incrementar aquest tipus de bonificacions i per abaixar la fiscalitat. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el seu vot favorable a la proposició. 
 
El Sr. PISARELLO celebra la posició que han expressat els grups municipals i els remet al 
setembre perquè assegura que aquesta mesura s’aprovarà, tenint en compte que la posició és 
compartida d’una manera molt àmplia. 
Tot seguit, assenyala que el Govern és favorable a la introducció de criteris de renda en la 
fiscalitat, i per aquesta raó varen presentar la transacció. Recorda que els anys 2016, 2017 i 
2018 ja ho varen intentar i no ho varen aconseguir. Així, enguany ja havien presentat aquesta 
mesura i solament els grups Socialista i de Barcelona en Comú hi varen votar a favor, 
contràriament al Grup d'Esquerra Republicana. Per tant, agraeixen aquest canvi de criteri del 
grup proposant. A més a més, indica que diversos moviments ciutadans, com la Plataforma per 
una Fiscalitat Justa, han insistit que aquest és el tipus de mesures que s’ha d’adoptar. Amb la 
transacció també proposen que la mesura s’estengui a les subvencions de famílies nombroses 
llogateres, perquè el criteri de renda hi tingui presència, i a les famílies monoparentals, per a les 
quals passaria a ser un ajut no contributiu, evitant així possibles problemes en la declaració de 
la renda. 
D’altra banda, el Govern està d’acord a reduir la pressió fiscals a les famílies vulnerables i amb 
rendes baixes. Tanmateix, replica al Sr. Mulleras que no estan d’acord a rebaixar impostos de 
manera lineal a tothom, perquè no seria una mesura progressiva, sinó que premiaria qui més té i 
castigaria qui menys té. A més a més, comenta que amb aquesta mesura es compleix amb la 
Constitució, que tan sovint defensa el portaveu del Grup Popular, perquè estableix el principi de 
progressivitat. 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix la unanimitat dels grups. Entén que aquesta mesura afavoreix les 
famílies vulnerables, en aquest cas les nombroses i les monoparentals, i que aquesta és una 
obligació de l’ajuntament. Espera, doncs, tal com ha manifestat el tinent d’alcalde, que el mes 
de setembre es pugui posar aquesta mesura sobre la taula. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot 
favorable del Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Mejías expressa el vot favorable de Cs, la 
Sra. Capdevila expressa el vot favorable d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del 
PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP, i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot 
favorable. S'APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar el govern municipal a elaborar una 
proposta de nous criteris de progressivitat, basats en el nivell de renda, per al càlcul de les 
bonificacions a l’Impost sobre Béns Immobles per a famílies nombroses i la subvenció sobre 
famílies monoparentals. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
15.-  (M1519/9403) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: - Exigir la cessió a l'Ajuntament de 
Barcelona del 100% de l'Impost d'Estades en Establiments Turístics que es recapta a la ciutat de 
Barcelona. - Constituir una Comissió de treball conjunta entre Ajuntament i Generalitat amb 
l'objectiu de presentar les seves conclusions en el termini de dos mesos. - Que s'impulsin les 
modificacions legals oportunes per a flexibilitzar els criteris de gestió de l'IEET i poder 
d'aquesta forma compaginar les activitats de promoció turística amb aquelles activitats de 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 41 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
protecció de la destinació turística. - Traslladar aquest acord al Govern de Catalunya, així com 
als diferents grups polítics representats al Parlament. 
 
La Sra. BALLARÍN recorda que a l’inici de la sessió s’ha fet una compareixença per conèixer 
quins projectes es financen a càrrec de l’impost turístic i que en aquell moment ha anunciat que 
exposaria la posició del Grup Socialista durant el debat d’aquesta proposició. Assenyala que 
l’Ajuntament de Barcelona té previst recaptar l’any 2018 al voltant de 15 milions d’euros 
mitjançant l’impost d’estades en establiments turístics, la meitat dels quals es destinaran a 
diverses actuacions per millorar infraestructures i serveis, actuacions que beneficiaran els 
barcelonins i que s’estendran a tots els barris de la ciutat, i la resta es destinaran a promoure 
projectes culturals i a gestió turística. 
El seu grup sempre ha entès que, per coherència i tenint en compte els efectes que el turisme 
causa sobre el territori, la recaptació d’aquest impost l’haurien de gestionar els ens locals. En 
aquest sentit, apunta que els municipis saben millor que ningú quina promoció turística cal fer. 
Així, la promoció turística, que el seu grup defensa que s’ha de fer conjuntament amb el sector 
privat, ha d’anar dirigida a captar un turisme de qualitat. I també són els municipis els que 
saben com s’han de minimitzar els efectes negatius d’aquesta activitat, com l’ús intensiu de 
l’espai públic, àmbit en què són els ens locals qui en tenen la competència. Pel que fa als 
efectes sobre l’habitatge, comenta que també són els municipis els qui assumeixen la 
responsabilitat per resoldre els problemes, tot i que en aquest cas no en tingui la competència. 
També són els municipis, afegeix, els que saben com maximitzar els efectes positius de 
l’activitat turística, i aconseguir estendre’ls a tots els barris de la ciutat i a totes les èpoques de 
l’any. Per tant, insisteix que els ajuntaments, i en aquest cas el de Barcelona, haurien de poder 
gestionar tota la recaptació que s’hi fa. 
Tanmateix, a causa de la configuració del poder tributari de les corporacions locals i tenint en 
compte què pot fer un ajuntament mitjançant una ordenança, exposa que no es pot crear una 
taxa municipal sobre estades en establiments turístics, sinó que això s’ha fet mitjançant una llei 
del Parlament de Catalunya, que és qui té la competència en turisme, la qual limita la destinació 
d’aquests recursos. En tot cas, apunta que sí que es pot modificar la llei per cedir aquests 
recursos a altres administracions. 
El seu grup sempre ha defensat que l’Ajuntament de Barcelona pugui gestionar el cent per cent 
de la recaptació de l’impost que es fa a la ciutat, i això mateix és el que plantegen amb aquesta 
proposició, constituir una comissió de treball conjunta entre l’ajuntament i la Generalitat amb 
l’objectiu de presentar les seves conclusions en el termini de dos mesos i que s’impulsin les 
modificacions legals oportunes per flexibilitzar els criteris de gestió de l’impost d’estades en 
establiments turístics per poder compaginar les activitats de promoció amb les de protecció de 
la destinació turística. 
 
La Sra. RECASENS anuncia el vot contrari del Grup Demòcrata a la proposició. Malgrat que la 
Sra. Ballarín hagi dit que l’ajuntament no pot crear un impost turístic, diu que fent una cerca 
ràpida a internet a trobat unes declaracions de l’alcalde Clos l’any 2002 on aquest manifestava 
que volia imposar un euro per turista. En aquell moment el sector hoteler s’hi va posar en contra 
i, malgrat que es parlés d’un impost, es tractava d’una taxa, com a les Balears. Entén que la 
portaveu socialista s’agafa a un tecnicisme però li replica que en un punt anterior el tinent 
d’alcalde Pisarello ha parlat d’un paquet de taxes noves per gravar el turisme, tot i que ho ha 
trobat una exageració. Tanmateix, reconeix que la taxa per a autocars a les Fonts de Montjuïc sí 
que pot servir per regular el turisme. 
A continuació, pregunta si el Govern ha avançat en aquest tema de les taxes. Recorda que el seu 
grup havia demanat que es creés una taxa per ocupació de la via pública als autocars que 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 42 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
transporten excursionistes, els turistes de dia, i que arriben de Lloret o de la Costa Daurada, que 
circulen i col·lapsen la ciutat, que no hi fan despesa en restauració ni en comerç, activitat que 
pressiona l’espai públic. Coneix l’oposició a aquesta mesura del sector de la mobilitat turística, 
però creu que en aquest cas l’ajuntament ha de ser valent. 
D’altra banda, assenyala que el Partit dels Socialistes va governar durant trenta anys a 
l’ajuntament i també molts anys a la Generalitat. Reitera que l’impost turístic actual es va 
implantar amb un govern de Convergència i Unió a la Generalitat i un govern de Convergència 
i Unió a l’Ajuntament de Barcelona, que varen pactar i consensuar els imports i la destinació 
finalista. Posteriorment es va negociar que l’ajuntament pogués gestionar dos milions d’euros 
addicionals, mitjançant un conveni bilateral, que no estaven subjectes a una destinació finalista. 
Fruit d’aquesta mesura, afegeix, Barcelona pot gestionar gairebé el 50 % de l’impost que es 
recapta a la ciutat. No troba correcte deixar que legisli una altra administració i després voler 
gestionar els recursos. A més a més, diu que s’ha de pensar en l’equilibri del país i en les 
externalitats que es produeixen. 
 
El Sr. BLANCO diu que el Grup de Ciutadans és favorable a una part de la proposició i contrari 
a una altra. En primer lloc, coincideix en una part de l’argumentació que acaba de fer la 
portaveu del Grup Demòcrata, que al seu entendre ha intervingut com a portaveu de la 
Generalitat de Catalunya. Exposa que l’impost sobre estades en establiments turístics és un 
impost autonòmic, que va implantar i que recapta la Generalitat, de manera que demanar que 
cedeixi el cent per cent de la seva gestió a l’Ajuntament de Barcelona no té gaire sentit, com sí 
que en podria tenir en el cas d’un impost municipal. En tot cas, no troba que sigui funció de la 
Generalitat ni de cal altra administració recaptar impostos per a l’ajuntament. I per aquesta raó 
no poden votar a favor de la proposició. 
A continuació, remarca que les administracions actuen en funció de les competències que tenen 
i l’ajuntament pot decretar impostos o taxes dins de les seves competències, com ho pot fer 
l'Administració autonòmica o l'Administració de l’Estat. Diu que l’administració que recapta 
l’impost ha de tenir la capacitat de decidir a què el destina. Així, doncs, considera que si 
l’ajuntament vol recaptar un impost o una taxa hauria d’establir-lo dins de les seves 
competències i no pas utilitzar altres administracions. A més a més, indica que l’ajuntament té 
moltes competències i ja rep el 50 % de l’impost turístic, que és una quantitat prou important, i 
el primer que hauria de fer l’ajuntament és utilitzar-la en tot allò que sigui beneficiós per a 
Barcelona, com ara per atraure un turisme responsable, de més qualitat, i també per compensar 
els impactes de l’activitat turística a la ciutat, insisteix, dintre de les seves competències. 
Creu que només així es podrà renegociar el percentatge que ha de gestionar l’ajuntament, que 
pot ser major del 50 %, i en aquest punt el seu grup està d’acord. No s’oposen al diàleg, a la 
constitució d’una comissió de treball, a flexibilitzar els criteris de gestió d’aquests recursos i a 
compaginar la promoció turística amb altres actuacions. 
Finalment, anuncia l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. CAPDEVILA considera que iniciar una disputa amb la Generalitat de Catalunya per la 
recaptació del cent per cent de l’impost turístic té poc recorregut, independentment de la 
situació financera de cada institució, perquè aquest és un impost que recapta la Generalitat de 
Catalunya i qui té la competència en matèria de polítiques d’ordenació i planificació turística, i 
és també, per tant, a qui cal retre comptes d’aquesta gestió. Per aquesta raó, anuncia el vot 
contrari del Grup d'Esquerra Republicana a la proposició. 
Seguidament, creu que pot ser més interessant plantejar noves taxes turístiques pròpies de la 
ciutat, que facin augmentar els ingressos a l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de 
corregir les externalitats negatives que genera aquesta activitat, amb la finalitat de fer de 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 43 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Barcelona una destinació de turisme sostenible i responsable, tal com contempla el Pla 
estratègic de turisme. Així, doncs, el seu grup està d’acord que cal destinar més recursos a la 
gestió de les externalitats negatives, i per aquesta raó no entén que el Grup Socialista no 
comparteixi que una manera de corregir les externalitats negatives és precisament diversificar 
territorialment la concentració de l’activitat turística, i deixar que la Generalitat de Catalunya i 
l’Agència Catalana de Turisme fomentin productes turístics no vinculats només a la ciutat de 
Barcelona. 
Per acabar, insta el PSC a parlar amb el Govern del PSOE perquè compleixi amb la proposició 
no de llei que va presentar al Congrés dels Diputats quan era a l’oposició per tal de modificar 
les condicions de la Llei reguladora d’hisendes locals sobre la consideració de municipis 
turístics. Aquesta modificació, afegeix, permetria ampliar les possibilitats de finançament dels 
municipis que tenen més turistes i, així, també rebre directament des de l’Estat més recursos per 
fer més sostenible la destinació Barcelona. 
 
El Sr. MULLERAS afirma que Barcelona és diferent d’altres localitats turístiques de Catalunya 
com Sitges, Castelldefels, Palafrugell o Ripoll, perquè l’impacte que té el turisme a Barcelona 
és molt més important. Creu, doncs, que és justificat demanar que el cent per cent de l’impost 
turístic que es recapta a la ciutat es reinverteixi a Barcelona, per fer promoció o per compensar 
els efectes que té el turisme. A més a més, assenyala que el tipus impositiu que s’aplica als 
allotjaments turístics de Barcelona és diferent del que s’aplica en altres localitats de Catalunya. 
Així, si hi ha un tracte diferenciat per a la recaptació, el Grup Popular reclama un tracte 
diferenciat per poder gestionar aquests recursos. 
Pel que fa a les noves taxes sobre activitats turístiques, el seu grup considera que si ja existeix 
aquest impost no cal incrementar les taxes perquè no es necessiten més ingressos. Apunta que si 
els aproximadament 22 milions d’euros que es recapten anualment a Barcelona per l’impost 
turístic es quedessin a la ciutat cada any hi hauria 15 milions més per fer polítiques relacionades 
amb el turisme, també per compensar els efectes negatius d’aquesta activitat. 
D’altra banda, recorda que aquesta demanda ja s’ha aprovat en aquesta mateixa comissió 
diverses vegades. No entén, doncs, per què la Sra. Colau es reuneix amb el Sr. Torra a l’agenda 
de peticions no figura aquesta demanda. 
Així, doncs, anuncia el vot favorable del seu grup perquè entén que el que es demana no 
solament és necessari, sinó que és just per a la ciutat de Barcelona. 
 
La Sra. REGUANT considera que aquest debat és la continuació del que s’ha fet en un punt 
anterior. La CUP - Capgirem Barcelona entén que l’impost sobre estades en establiments 
turístics cal revisar-lo, però no comparteix del tot els arguments que es donen per fer aquesta 
reforma. Opina que Barcelona té una singularitat pròpia, però afirma que el turisme de la ciutat 
també genera externalitats cap enfora, i aquesta qüestió caldria regular-la d’alguna manera. 
Assenyala que si l’ajuntament gestionés la totalitat de l’impost que es recapta a la ciutat no es 
tindria en compte la responsabilitat que té Barcelona amb la resta de municipis. 
A continuació, creu que caldria abordar mesures com els recàrrecs però, sobretot, pensa que la 
recaptació de l’impost turístic hauria de servir per pal·liar els impactes negatius que causa 
l’activitat turística. Per exemple, diu que s’hauria de fomentar un parc públic d’habitatges a 
Barcelona i a la resta de municipis de Catalunya, perquè el problema de l’habitatge públic 
afecta tot el país i n’hi ha molt pocs. Així, doncs, indica que aquest impost hauria de revertir en 
els veïns, que s’hauria de redistribuir la riquesa i que realment serveixi per millorar les 
condicions de vida dels ciutadans. 
Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 44 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
El Sr. COLOM diu que Barcelona en Comú està d’acord amb aquesta proposició. Sempre han 
dit que l’impost turístic havia de servir no solament per fer promoció, sinó que, d’acord amb el 
Pla estratègic, en què la gestió és un element més de la gestió turística, també hauria de servir 
perquè els recursos que genera el turisme retornin als ciutadans i compensin els espais que 
tenen una major pressió turística. Així, doncs, considera que l’impost turístic és un element 
fonamental per poder actuar en aquest sentit. 
D’altra banda, manifesta que el Govern sempre ha dit que aquest impost és en el tram baix a 
Barcelona, que hauria d’augmentar. També afirma que si la Generalitat no té voluntat política 
d’enfrontar-se amb els poders econòmics de la ciutat el Govern municipal està disposat a 
assumir el cost d’un recàrrec, perquè entén que això beneficiarà la ciutat i el sector mateix, ja 
que en definitiva és important que els beneficis reverteixin en el conjunt del la ciutat. 
A continuació, diu que no entén perquè es presenta aquesta proposició en aquesta comissió, 
perquè creu que aquesta iniciativa s’hauria de presentar en el Parlament perquè al final és el 
conjunt de la Generalitat qui ha de fer aquestes actuacions. Per tant, suggereix al grup proposant 
i a la resta de grups que aquesta proposició es presenti en seu parlamentària, que és on s’ha de 
modificar la llei per permetre aplicar aquestes mesures, amb les quals estan d’acord. 
Tot seguit, critica la incoherència de la Sra. Recasens, perquè a la sessió de setembre de 2016 el 
Grup Demòcrata va presentar una proposició que instava el Govern municipal a continuar 
reivindicant la cessió del cent per cent d’aquest impost i ara ha dit que votaria en contra 
d’aquesta proposició. 
Finalment, replica al Sr. Blanco que la Llei d’hisendes locals estableix una sèrie d’impostos que 
són potestat de l’Estat però després aquests recursos van cap als ajuntaments. Per tant, és 
possible que la Generalitat faci un impost que generi ingressos per als ajuntaments. 
 
La Sra. BALLARÍN agraeix el vot favorable dels grups Popular i de Barcelona en Comú. 
Puntualitza que presenten la proposició en aquesta comissió perquè entenen que és una qüestió 
que afecta la ciutat de Barcelona. Creu que el turisme no deixa indiferent a ningú i que tothom 
sap que és un factor econòmic important que afecta també la convivència a la ciutat. Considera, 
doncs, que aquest és el lloc per teixir els consensos. 
D’altra banda, es mostra d’acord amb el Grup Popular en el sentit que Barcelona és diferent 
d’altres ciutats, com també és diferent l’impacte que hi té el turisme. Per tant, creu que aquest 
tribut hauria de ser un recurs municipal. Reclama, doncs, que s’aprofiti la modificació de les 
lleis estatals o de qualsevol altra administració per aconseguir aquest objectiu. 
Seguidament, troba curiós que els grups Demòcrata i d’Esquerra Republicana defensin la 
Generalitat perquè la Sra. Capdevila ha manifestat que parlava com a regidora de l’Ajuntament 
de Barcelona, però quan li convé es canvia el barret. També critica la incongruència d’alguns 
grups perquè al plenari del 26 de febrer de 2016 es va aprovar una proposició presentada pel 
Grup Socialista amb les abstencions dels grups Demòcrata i de Ciutadans, els vots en contra 
d’Esquerra Republicana i els vots favorables de la resta de grups del consistori. 
 
La Sra. CAPDEVILA replica a la Sra. Ballarín que no es canvia el barret, sinó que defensa que 
el cent per cent de l’impost l’ha de gestionar la Generalitat perquè entén que aquesta és la 
manera de promocionar la resta del país i descongestionar una mica la ciutat de Barcelona. Tal 
com ha dit en la intervenció anterior, que hi ha maneres diferents perquè l’Ajuntament de 
Barcelona pugui crear taxes, com ara als autobusos que arriben a Barcelona des d’altres 
localitats i que col·lapsen la ciutat. Creu que l’ajuntament té prou mecanismes per imposar una 
taxa en aquests casos. 
 
El Sr. COLOM insisteix que, perquè sigui més efectiva, aquesta proposició també s’hauria de 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 45 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
presentar en el Parlament, que és on s’han de fer els canvis normatius pertinents. 
 
El Sr. Colom expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Recasens expressa el vot contrari 
del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa l'abstenció de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot contrari d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Reguant expressa el vot contrari de la 
CUP. S'APROVA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
16.-  (M1519/9392) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Adherir-se a la demanda de la 
"Plataforma d'Afectats pel top manta i la venda il·legal", que exigeix accions i solucions 
immediates, i que es plasmen en el document signat el darrer 22 de juny de 2018 amb 
representants de 5 grups polítics municipals, on es demana: - Assolir un "Acord de Ciutat per 
un espai públic digne per tothom i contra el seu ús il·legal per fer-hi activitats amb afany de 
lucre". - Adherir-se a les reivindicacions de l'esmentada plataforma. - Demanar el compliment 
de les iniciatives polítiques sobre aquest tema aprovades durant el mandat municipal. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que el top manta és un problema que preocupa al Grup Popular i 
també als comerciants. Assenyala que durant els darrers tres anys, sota el mandat de 
l’alcaldessa Colau, s’ha multiplicat per cinc el nombre de manters a la ciutat de Barcelona. 
Segons un cens de l’ajuntament, a l’inici del mandat n’hi havia cap a 400 i, segons les xifres 
donades pels comerciants, actualment n’hi ha cap a 2.000. Acusa el Govern municipal d’haver 
fomentat amb polítiques municipals equivocades la venda il·legal, perquè la permissivitat ha 
portat a la impunitat i aquesta ha provocat l’efecte crida. A més a més, considera que incentius 
com els que el Govern va donar a la cooperativa de manters, d’un milió d’euros, també 
contribueixen a aquest efecte crida. 
Tot seguit, assenyala que a l’estiu el top manta i les activitats il·legals a l’espai públic també es 
multipliquen. Posa com a exemples la venda de còctels a les platges, els venedors d’entrepans i 
de llaunes, i els massatges sense cap tipus de mesura de salubritat ni d’higiene. 
A continuació, indica que aquestes activitats il·legals són pernicioses perquè estan dominades 
per màfies, perquè devaluen la ciutat, perquè generen economia submergida, la qual no permet 
cobrar impostos ni fer polítiques socials, perquè van en contra de la propietat intel·lectual, 
perquè representen una competència absolutament deslleial cap al comerç que paga els seus 
impostos, i perquè precaritzen la feina. En aquest sentit, critica aquells que s’oposen a la 
reforma laboral i que parlen de contractes escombraria, perquè en l’àmbit del top manta les 
condicions laborals encara són pitjors. 
Per aquestes raons el Grup Popular, igual que ho fa la Plataforma de Comerciants, torna a 
demanar un pla de xoc, transversal, que contingui mesures de seguretat i també socials i 
antifrau. Recorda que el 26 de juny proppassat una plataforma de vint-i-vuit entitats comercials, 
empresarials i artesanals varen presentar una denúncia i un requeriment formal a l’Ajuntament 
de Barcelona per demanar una resposta efectiva i urgent contra la proliferació del top manta i la 
venda il·legal a Barcelona. També subratlla que el 22 de juny es va fer una roda de premsa al 
Palau de Mar, en què aquesta plataforma va fer la presentació d’un document firmat per cinc 
grups polítics de l’ajuntament, el Partit Popular, el PDECat, Ciutadans, Esquerra Republicana i 
el PSC, on es demanava exactament el mateix que demana aquesta proposició: assolir un acord 
de ciutat per un espai públic digne per a tothom, contra l’ús il·legal de l’espai públic per fer-hi 
activitats amb afany de lucre, adherir-se a les reivindicacions d’aquesta plataforma i demanar el 
compliment de les iniciatives aprovades sobre aquesta qüestió. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 46 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Finalment, comenta que el Grup Popular i altres grups de l’oposició varen intentar presentar 
aquests punts com una declaració institucional en el darrer plenari, però va ser vetada per 
Esquerra Republicana de Catalunya. En aquesta ocasió presenten una proposició i, com a tal, no 
necessita majoria qualificada per aprovar-se, sinó que n’hi ha prou amb majoria simple, de 
manera que ara no depenen dels que firmen un document un dia i se’n desdiuen la setmana 
següent. Així, doncs, demana el vot favorable a la proposició d’aquells grups que realment 
estan en contra de la proliferació del top manta i de la venda il·legal, i dels que veritablement 
estan al costat d’aquesta plataforma d’entitats comercials. 
 
El Sr. BLASI recorda que a la sessió anterior de la comissió va fer aquesta mateixa reflexió. 
Tenia entès que el tema de la venda ambulant il·legal se circumscrivia a la Comissió de 
Presidència. En tot cas, diu que ja varen mostrar el suport del Grup Demòcrata a la 
reivindicació que fa la Plataforma d’Afectats pel Top Manta i la Venda Il·legal, amb un discurs 
social ampliat que aquesta plataforma assumeix, com sempre ho manifesta el seu president. 
Per tant, de la mateixa manera que faran l’endemà amb una altra proposició que es presenta a la 
Comissió de Presidència, manifesta la necessitat que el Govern municipal es prengui aquesta 
qüestió de la manera que correspon i que l’abordi, ja que diu que fa algunes accions socials, que 
probablement són més que insuficients. 
Així, doncs, anuncia el vot favorable del seu grup, amb el bon desig, atès que hi ha un interès 
majoritari i que es pot trobar un equilibri, que hi hagi una actuació des de l’àmbit de 
l'Administració municipal, si cal amb la col·laboració de la resta d’administracions. En 
qualsevol cas, reclama que l’ajuntament, l’alcaldessa Colau i el tinent d’alcalde Pisarello no 
descarreguin sobre altres administracions la responsabilitat que els pertoca. 
 
La Sra. BARCELÓ manifesta que tornen a donar suport a la Plataforma d’Afectats pel Top 
Manta, tal com han fet en reiterades ocasions i com varen fer el proppassat 22 de juny. Espera 
que aquesta proposició prosperi, atès que la declaració institucional no es va poder aprovar. 
A continuació, exposa que els comerciants i restauradors de Barcelona estan tips de la passivitat 
del Govern municipal davant de la venda il·legal. Troba lamentable que aquells que generen 
ocupació i paguen els seus impostos hagin de reclamar al Govern una cosa tan senzilla com el 
compliment de les ordenances municipals. Assenyala que a l’estiu augmenta la venda il·legal i 
per aquesta raó, i davant de la ineficàcia del Govern municipal, es demanen mesures urgents. A 
més a més, remarca que la Sra. Colau no defensa amb la mateixa contundència els comerciants i 
restauradors que els venedors il·legals. A més a més, remarca que l’ocupació de via pública 
moltes vegades genera problemes, i no solament als comerciants i als restauradors, sinó també a 
les persones que tenen problemes de mobilitat reduïda. 
Seguidament, recorda que el Grup de Ciutadans ha presentat moltes propostes per defensar 
comerciants i restauradors, i torna a demanar que es dugui a terme allò que s’aprova en aquest 
consistori. També torna a demanar que es duguin a terme plans socials per ajudar les dues mil 
persones que en aquest moment es dediquen a la venda il·legal. Recorda al Sr. Pisarello que a 
l’inici del mandat el Govern va fer un diagnòstic en el qual es deia que solament hi havia 400 
venedors il·legals, de manera que conclou que o bé el Govern va fer malament aquest 
diagnòstic o bé les seves propostes han fet augmentar l’efecte crida. 
Dit això, considera que aquesta qüestió s’ha d’abordar des del punt de vista de garantir la 
seguretat als comerciants i als restauradors, que són un motor econòmic important de la ciutat, i 
d’altra banda s’han de fer plans socials per ajudar les persones que estan en risc d’exclusió 
social 
Per totes aquestes raons, tornen a donar suport a l’ultimàtum presentat per aquesta plataforma i 
recorda al Govern que es va fer una fotografia amb els membres de la plataforma. Creu que s’ha 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 47 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
de passar de les fotografies a les accions efectives perquè els gremis diuen al Govern municipal 
que ja n’hi ha prou, que deixi de mirar cap a un altre costat i que posi ordre a l’espai públic, 
perquè altrament es destrueixen negocis, llocs de treball i es vulneren els drets socials. 
Finalment, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició. 
 
La Sra. CAPDEVILA afirma que el Grup d'Esquerra Republicana sempre ha treballat per 
resoldre la problemàtica de la venda ambulant irregular a la ciutat, una pràctica que des de 
l’inici d’aquest mandat ha anat creixent fins desbordar-se i esdevenir un fenomen que té un gran 
impacte, especialment en determinades zones de la ciutat i durant els mesos d’estiu. 
Tot seguit, manifesta que, malgrat que són un grup de l’oposició, varen oferir la seva ajuda al 
Govern municipal i varen liderar, de la mà del regidor Jordi Coronas, una taula de ciutat com a 
espai de diàleg entre tots els agents implicats, la qual va elaborar un informe amb un seguit de 
propostes orientades a resoldre aquest problema, incidint en els diferents àmbits. Aquesta taula 
va escoltar tothom i va mirar d’establir consensos, fins i tot amb el Partit Popular, que va ser el 
primer a abandonar el diàleg perquè va prioritzar el seu partidisme i prejudicis davant dels 
interessos d’altres agents, com els dels comerciants de la ciutat. 
D’altra banda, afirma que el seu grup dona suport a la Plataforma d’Afectats pel Top Manta i la 
Venda Il·legal, tal com varen mostrar en l’acte que va fer aquesta plataforma. Considera que les 
seves reivindicacions són respectables i en el document que es va presentar s’exposa el punt de 
vista del sector comercial i les seves demandes al consistori. Puntualitza, però, que una cosa és 
el manifest dels comerciants i una de diferent una iniciativa política, que ha de contemplar la 
complexitat del fenomen i ha de mirar d’abordar-lo des dels diferents àmbits, sense oblidar els 
aspectes socials. Afegeix que no és el mateix donar suport a les demandes legítimes del sector 
comercial, que el seu grup comparteix, que donar suport a mocions o discursos del Partit 
Popular que en gran part no comparteixen. 
Per tant, el seu grup continuarà treballant per abordar aquesta qüestió amb tota l’amplitud, per 
cercar solucions i per trobar la manera de visualitzar el suport de l’ajuntament a les demandes 
de la plataforma. 
Finalment, anuncia l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. BALLARÍN recorda que el PSC també va mostrar la seva adhesió al manifest que va 
presentar la Plataforma d’Afectats pel Top Manta i la Venda Il·legal, perquè comparteixen el 
plantejament que fa aquesta plataforma, que distingeix clarament entre les persones i l’activitat. 
Així, considera que les persones tenen drets i que s’ha de lluitar per aconseguir que aquests 
drets humans i bàsics es respectin. Però pel que fa a l’activitat il·legal, diu que s’hi ha de tenir 
tolerància zero i no hi podran estar d’acord mai. 
En tot cas, el seu grup exigeix això mateix que demana la plataforma, que es compleixi tota la 
normativa de la ciutat, les ordenances de què s’ha autodotat Barcelona, com l’Ordenança de 
convivència, de venda ambulant i moltes altres que es vulneren quan es realitza aquesta 
activitat, a més a més de les desenes de lleis fiscals, laborals i d’altres que s’estan incomplint. 
Aquests incompliments, afegeix, signifiquen una competència deslleial per als comerciants i 
restauradors que causa problemes de convivència, també d’accessibilitat, i els més perjudicats 
són les mateixes persones que es dediquen a la venda il·legal, a les quals els manquen els drets 
que haurien de tenir com a treballadors. Troba que és un progressisme mal entès el fet que 
partits anomenats d’esquerres defensin aquesta activitat i, en canvi, no defensin els drets 
laborals, fiscals i tots els drets que haurien de tenir les persones que realitzen una activitat. 
El seu grup, doncs, continuarà treballant per erradicar aquesta activitat il·legal i per ajudar les 
persones que s’hi dediquen. Insisteix que aquest és el plantejament que fa la Plataforma 
d’Afectats pel Top Manta i la venda irregular. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 48 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
 
La Sra. REGUANT anuncia el vot contrari del Grup de la CUP - Capgirem Barcelona. Opina 
que aquesta proposició, malgrat que la Sra. Ballarín hagi intentat disfressar-ho, no deixa de ser 
una manera més de criminalitzar tot un col·lectiu que no té drets. Pensa, doncs, que s’ha de 
treballar perquè aquestes persones tinguin drets i que criminalitzar-los el que provoca és que 
encara estiguin més exclosos i que tinguin menys capacitat per adquirir certs drets. 
D’altra banda, apunta que a aquests treballadors se’ls exigeixen unes responsabilitats, però 
entén que amb drets diferents és impossible tenir les mateixes responsabilitats. Creu, doncs, que 
no se’ls poden demanar exactament allò mateix quan la seva situació de partida és absolutament 
diferent. 
Finalment, assenyala que el seu grup ha presentat una proposició que va en la línia 
absolutament contrària i, per tant, anuncia que el debat ja el faran quan es debati aquest altre 
punt. 
 
El Sr. PISARELLO exposa que Barcelona en Comú no va signar la declaració que el Grup 
Popular va presentar al plenari, com tampoc donaran suport a aquesta proposició, perquè estan 
convençuts que les solucions al fenomen de la venda ambulant no autoritzada no vindran de la 
mà del Partit Popular, que sempre l’ha intentat instrumentalitzar. Creu que ni tan sols no fan un 
favor al sector del comerç, sinó al contrari. Comenta que el Govern municipal ha mantingut 
reunions amb els comerciants i saben que una part d’aquest sector es veu afectat per aquesta 
pràctica, però assegura que fins i tot aquests sempre han estat disposats que als seus comerços 
es puguin vendre els productes de la cooperativa de manters que s’ha legalitzat. És a dir, 
aquests comerciants, afegeix, entenen la complexitat de la situació i que també cal donar una 
resposta social a aquest fenomen. Manifesta que el Partit Popular no parla mai d’aquesta qüestió 
perquè no li interessa fer-ho, tot i que hi ha molts alcaldes d’aquest partit que pateixen aquest 
fenomen, que tampoc no l’han resolt i que no estarien gens d’acord en els termes amb què es 
planteja aquesta qüestió. 
A continuació, indica que el Govern municipal està a favor de la cooperació entre 
administracions i sempre han dit que la millor via per resoldre aquest problema és mitjançant 
aquesta cooperació. Per aquesta raó, afegeix, el dia 12 de juliol el Síndic de Greuges els ha citat 
per cercar solucions conjuntes entre totes les administracions competents, responsables de 
seguretat, de polítiques socials i de diferents ajuntaments. Apunta que hi assistirà gent de Salou, 
on governa el Partit dels Socialistes amb el PDECat; de Sitges, on governa el PDECat amb 
Esquerra Republicana; del Vendrell, on governa el Partit dels Socialistes amb el PDECat; de 
Castelldefels, on governa el Partit dels Socialistes; de Roses, on governa el PDECat, i de 
Blanes, on governa el Partit dels Socialistes, entre d’altres. Tots aquests ajuntaments, remarca, 
tenen el mateix problema sobre la taula i cap ni un d’ells fa els plantejaments que fa el Partit 
Popular, que considera absolutament demagògics i que no donaran cap solució a una situació 
com aquesta. 
Opina que si el grup proposant volgués ajudar hauria proposat que s’impulsin també altres 
propostes, com ara buscar la manera de regularitzar aquestes persones i permetre’ls que surtin 
del carrer o demanar permisos de treball. En aquest sentit, pregunta retòricament quina mesura, 
segons el Grup Popular, erradicaria l’endemà mateix aquesta situació, perquè si té resposta 
estaria disposat a escoltar-lo, però mai no li ha sentit parlar d’això. D’altra banda, assenyala que 
quan el Partit Popular parla de màfies li venen al cap altres cares i altres persones. 
 
El Sr. MULLERAS reconeix que altres ciutats tenen aquest problema però no amb la intensitat i 
la dimensió que el té Barcelona. Afirma que, segons dades del mateix Govern, en tres anys 
aquest fenomen s’ha multiplicat per cinc. Atribueix aquesta situació a les polítiques que ha fet 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 49 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
el Govern i que han generat un efecte crida, però no solament del top manta, sinó també d’altres 
activitats il·legals. 
D’altra banda, demana que el grup del Govern no posi excuses per rebutjar la proposició perquè 
reitera que aquesta proposta no és del Partit Popular, sinó de la plataforma integrada per vint-i-
vuit entitats de comerciants, d’artesans i d’empresaris de Barcelona, els mateixos que el Govern 
va utilitzar per fer-se una fotografia una hora abans de la roda de premsa amb la resta de 
l’oposició. També critica Esquerra Republicana perquè va signar aquell document i va acordar 
amb la plataforma de comerciants que, juntament amb tota l’oposició, presentarien una 
declaració institucional, però una setmana més tard se’n varen desdir. 
Malgrat tot, s’alegra de l’aprovació de la proposició perquè l’oposició té majoria sobre el 
Govern municipal. Diu que aquesta és l’oposició real, la que dona suport als comerciants, i no 
pas la d’Esquerra Republicana de Catalunya. 
 
El Sr. BLASI troba molt bé que el Govern es torni a reunir amb el Síndic de Greuges, però 
recorda que això ja s’havia fet anteriorment i fins i tot el seu grup va demanar que els 
comuniquessin les conclusions d’aquella trobada, però considera que no assumeix la seva 
responsabilitat, que és precisament el que havia demanat que no fes. Indica que a la sessió 
anterior de la comissió el Sr. Pisarello va reclamar que l’oposició fes accions positives i 
l’endemà, a la Comissió de Presidència, el Grup Demòcrata va presentar una proposició que 
s’havia acordat amb la majoria dels grups municipals, però el Govern no n’ha fet cas. 
Finalment, suggereix que el Govern faci una cosa tan senzilla com és un cens de persones que 
es dediquen a aquestes activitats il·legals per poder identificar els problemes que tenen realment 
i els punts de venda, que cada dia n’hi ha més, i que assumeixen que aquesta qüestió ha deixat 
de ser estacional. Reclama, doncs, que el Govern comenci a treballar en aquest àmbit perquè 
afirma que encara no ha fet absolutament res. 
 
La Sra. BARCELÓ pregunta al Govern per què al començament del mandat va diagnosticar que 
hi havia quatre-centes persones que es dedicaven a la venda ambulant irregular i en canvi en 
aquests moments n’hi ha dues mil. Pregunta, retòricament, quins factors han fet augmentar 
aquesta xifra i respon que ha estat la gestió ineficaç del Govern. Per tant, reclama que es 
prenguin mesures per protegir el comerç i la restauració i també mesures en l’àmbit social. 
D’altra banda, recorda que el seu grup ha fet aquesta demanda reiteradament i insisteix que la 
proposició que s’aprova no és una iniciativa dels grups municipals, sinó de la Plataforma 
d’Afectats pel Top Manta, que reivindiquen seguretat per als seus negocis i ajuda a les persones 
que estan en risc d’exclusió social. Torna a exigir al Govern que passi de les fotografies a les 
accions. 
 
La Sra. CAPDEVILA insisteix que el seu grup dona suport a la plataforma de comerciants, però 
entén que el top manta és un problema complicat de solucionar i estan radicalment en contra del 
discurs del Partit Popular. Puntualitza que, a causa d’aquest discurs, el seu grup hauria votat en 
contra de la proposició, però atès que donen suport a aquesta plataforma han decidit abstenir-
s’hi. 
 
La Sra. BALLARÍN manifesta que l’astora que l’alcaldessa Colau menteixi impunement perquè 
davant dels comerciants i de la premsa va assegurar que firmaria una declaració institucional en 
el plenari següent, però no ho va fer. També va afirmar a la televisió que a Barcelona no hi 
havia cap zona d’impunitat. Ella mateixa li va respondre amb una piulada desitjant que Santa 
Llúcia li conservi la vista i, si és possible, que l’hi millori, perquè aquella afirmació és falsa. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 50 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
El Sr. Pisarello expressa l'abstenció de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. 
Capdevila expressa l'abstenció d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot favorable del PSC, el 
Sr. Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Reguant expressa el vot contrari de la 
CUP. S'APROVA. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
17.-  (M1519/9378) La Comissió d'Economia i Hisenda, acorda establir, en col·laboració i 
coordinació amb el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, una zona segura per a la venda 
ambulant per tal de garantir els drets de les persones migrades i la seva seguretat, que s'assimili 
al màxim als drets dels mercats ambulants. 
 
La Sra. REGUANT exposa que la realitat dels venedors ambulants no remet, no es pot esborrar 
del mapa i s’ha d’incorporar en les polítiques. Remarca que aquesta realitat no remet malgrat la 
criminalització que en fan molts dels lobbys comercials, la majoria dels grups municipals, i fins 
i tot malgrat les operacions i batudes racistes que fan la Guàrdia Urbana i els Mossos 
d’Esquadra al centre de la ciutat i a moltes de les zones de venda. 
La CUP - Capgirem Barcelona entén que els venedors ambulants busquen fonts d’ingressos que 
els permetin sobreviure i enviar recursos a la seva família. Tal com s’afirmava l’estratègia que 
va presentar el Govern municipal al començament del mandat, diu que la criminalització de la 
venda permanent que en fan la majoria de grups municipals l’únic que fa és aprofundir la 
situació d’exclusió i d’immersió en economies marginals, perquè com més criminalització més 
s’aparta aquestes persones de la possibilitat d’adquirir drets, uns drets que són negats per una 
llei d’estrangeria que fa anys que hauria d’haver estat derogada perquè mai no hauria d’haver 
existit. El seu grup és conscient que mentre no es derogui aquesta llei i no s’abordi un debat que 
vagi molt més enllà de les fronteres de l’Estat, el qual esdevé una presó de vides en el marc 
d’una Europa fortalesa de les polítiques de l’Agència Europea de Guàrdia de Fronteres i Costes, 
Frontex, entre altres mesures que no depenen de l'Administració local, la realitat dels venedors 
ambulants no desapareixerà. Apunta que aquesta realitat encara genera més exclusió i més 
racisme. Per tant, opina que qualsevol mesura que es dugui a terme només servirà per posar 
pedaços necessaris, els quals, però, són necessaris per garantir que com a mínim tinguin uns 
drets i que aquestes persones no hagin de viure encara més al marge de la societat, tal com hi 
viuen ara. 
Finalment, manifesta que davant l’allau de criminalització existent i essent conscients que 
l’abordatge d’aquesta qüestió en termes de seguretat, que és el que es planteja permanentment, 
no canvia res, tal com ha quedat demostrat, sinó que encara genera més inseguretat dins del 
mateix col·lectiu, cal emprendre mesures per tal de garantir els drets de les persones migrades i 
que posin fre al racisme institucional de moltes de les polítiques públiques que es duen a terme. 
Per aquestes raons, amb aquesta proposició demanen que es treballi per establir una zona segura 
per a la venda ambulant, en col·laboració amb el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, per 
tal de garantir els drets d’aquestes persones migrades i la seva seguretat, permanentment 
amenaçada davant de les batudes. En aquest sentit, assenyala que s’han vist diferents casos de 
venedors ferits. Aquesta zona segura, afegeix, s’hauria d’equiparar al màxim als mercats 
ambulants, per garantir que un col·lectiu que no es pot esborrar del mapa pugui dur a terme la 
seva activitat i generar els recursos necessaris per subsistir. Mentrestant, i en paral·lel, 
manifesta que s’haurà d’abordar com es fa front a les polítiques racistes i a moltes de les lleis, 
com la d’estrangeria, que no deixen de ser una perpetuació d’un sistema intrínsecament racista. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 51 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
El Sr. BLASI dubta si ha d’entrar en el debat perquè quan es discuteixen les proposicions del 
Grup del PDECat i d’altres la Sra. Reguant s’absenta de la sessió i no participa en el debat. 
Pel que fa a la Llei d’estrangeria, apunta que en la proposició no se l’esmenta. També pregunta 
de quines persones migrades s’està parlant i comenta que el Govern ja ha distribuït el cens de 
persones que es dediquen a la venda ambulant il·legal. També demana si el grup proposant 
parla d’aquest tipus de venda o d’un altre, i quin tipus de productes es vendrien en la zona de 
seguretat que es proposa. Indica que en un altre punt de l’ordre del dia es parlava de tolerància 
zero cap a aquesta activitat i, segons les paraules de l’alcaldessa Colau, a Barcelona no hi ha 
cap zona d’impunitat. Assenyala que només cal passejar un dia qualsevol per la plaça de 
Catalunya o pel passeig de Joan de Borbó per comprovar que la realitat és una altra. 
A continuació, creu que el Govern no donarà suport a aquesta proposició, però que donarà 
alguns arguments en l’àmbit social. En tot cas, opina que aquesta proposta no ajuda, des de la 
perspectiva social, a resoldre els problemes ni a donar dignitat a les persones, tot i que entén 
una part de l’exposició. 
Quant als permisos de treball, remarca que a començament de la dècada del 2000 qui 
reivindicava al Congrés dels Diputats el permís de treball per a persones migrades, encara que 
fos temporal, va ser l’exalcalde Xavier Trias, com es pot comprovar si es mira l’hemeroteca, 
una reivindicació antiga que lamenta que no hagin estat capaços de poder resoldre. 
 
La Sra. BARCELÓ exposa que ja han fet aquest debat en un punt anterior de l’ordre del dia i 
diu que el Grup de Ciutadans no creu que la proposta de la CUP resolgui el problema. Per tant, 
anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. 
 
La Sra. CAPDEVILA diu que el Grup d'Esquerra Republicana no pot votar a favor d’aquesta 
proposició. Creuen que darrere de la venda ambulant il·legal hi ha un problema social de 
primera magnitud, tal com han dit reiteradament, que s’ha de resoldre en bona part amb 
mesures de caràcter social. Ara bé, considera que la voluntat d’abordar aquest problema per la 
via social no pot normalitzar la il·legalitat, tal com proposa el Grup de la CUP - Capgirem 
Barcelona. Afirma que els manters són la baula més feble de tota la cadena que conforma la 
pràctica de la venda ambulant il·legal, però que no es pot oblidar que darrere d’aquesta pràctica 
s’amaguen màfies, xarxes d’explotació i falsificació de productes, pràctiques que no poden 
avalar ni apuntalar amb propostes com aquesta. 
D’altra banda, indica que l’informe que va elaborar el Sr. Jordi Coronas, com a resultat dels 
treballs de la Taula per a l’Abordatge de la Venda Ambulant Irregular, proposava la creació 
d’un mercat social a la ciutat, una proposta que volia integrar persones en risc d’exclusió, 
entitats de comerç just, gastronomia i cultura, sense entrar en conflicte amb el comerç de 
proximitat i dintre de la normativa, perquè les llicències serien de titularitat municipal. El seu 
grup entén, doncs, les bones intencions del grup proposant, però creu que la proposta 
s’equivoca en el mètode i en les formes, i que s’hauria d’avançar amb altres propostes, com la 
del mercat social que ha esmentat. 
Finalment, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició. 
 
La Sra. BALLARÍN exposa que el plantejament de la proposició implica la vulneració de la llei 
o permetre zones d’impunitat a la ciutat de Barcelona i el Grup Socialista no el pot compartir. 
Creu que les lleis garanteixen un marc de convivència, que es fan per protegir els més febles, i 
que si una llei és injusta les institucions es poden posar d’acord per canviar-la i per intentar-la 
fer millor, més justa, més adequada a les necessitats dels ciutadans en cada moment, però no la 
poden incomplir. Altrament, no guanyaria la llei de les assemblees o de qui vol fer les coses ben 
fetes, sinó la llei dels més forts. Així, doncs, el seu grup no donarà suport mai a l’incompliment 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 52 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
de la legalitat, com no ho han fet tampoc en el marc del procés independentista, tampoc a la 
ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. MULLERAS anuncia el vot contrari del Grup Popular a la proposició. Creu que en el 
debat de la proposició anterior ja han parlat a bastament sobre aquesta qüestió i dona per 
reproduïda la intervenció que ha fet anteriorment. En tot cas, no vol entrar a discutir el fons de 
la proposició, perquè no hi estan d’acord, i tampoc en la forma. En aquest sentit, diu que els 
venedors ambulants són els que van per les fires i pels pobles, que paguen taxes i impostos. En 
aquest cas, doncs, afirma que no parlen de venedors ambulants, sinó de venedors il·legals, i no 
solament del top manta, sinó d’altres activitats il·legals que es fan a l’espai públic. 
Finalment, afirma que la proposició no té ni cap ni peus i, per tant, reitera el vot contrari del seu 
grup. 
 
El Sr. PISARELLO diu que el grup del Govern no pot donar suport a la proposició perquè en 
nom d’un suposat maximalisme no incideix en la realitat i no resol res. Afirma que allò que es 
proposa no generaria més seguretat per a aquestes persones, sinó més inseguretat. A més a més, 
apunta que ni tan sols els mateixos venedors ambulants demanen aquesta mesura. En aquest 
sentit, comenta que la gent del sindicat de manters que es va reunir amb el president del 
Parlament va dir que volia una reunió amb el ministre de Treball de l’Estat per obtenir més 
permisos de treball, que els plans d’ocupació que s’havia compromès d’implementar la 
Generalitat els posi en marxa, mesures que no es contemplen en la proposició. Així, assenyala 
que el que pretén aquesta iniciativa és fer veure que la Llei d’estrangeria no existeix i fer veure 
que el 80 % de la gent que es dedica a aquest tipus de venda no té papers. 
Per tant, el Govern entén que per garantir la seguretat cal facilitar l’empadronament, que tinguin 
accés a la sanitat i a tots els drets que no són vinculats exclusivament a la relació formal de 
treball. I allà on hi ha drets que depenen de l’accés al treball, com en molts casos és la 
regularització de la situació legal, aconseguir que això que no és regular sigui regular. 
D’altra banda, contradiu que l’únic que s’ha fet hagi estat augmentar la criminalització perquè 
s’ha aconseguit treure 130 persones del carrer i ara són en una cooperativa, cosa que cal valorar. 
Aquesta cooperativa, afegeix, els caps de setmana pot ser a la Pionera, on tenen un cert 
acompanyament per poder tirar endavant. Es pregunta per què la proposició no recull aquestes 
mesures. 
Finalment, admet que la Llei d’estrangeria és el problema principal i que, per tant, aquesta 
circumstància no s’ha de perdre de vista. En tot cas, reitera que cap dels manters ni de les 
persones que es dediquen a la venda irregular considera que és segur poder continuar fent el que 
fan, amb productes falsificats, ni proposa les mesures contemplades a la proposició, sinó poder 
vendre els seus productes i ser comerciants com els altres. Per tant, creu que s’ha de treballar en 
aquesta línia. Insisteix, doncs, que les mesures proposades no generen més seguretat sinó al 
contrari, i s’ha de conviure amb una realitat que ve donada, com la Llei d’estrangeria i batallar 
contra aquesta situació. 
 
La Sra. REGUANT puntualitza que en cap moment ha plantejat que aquesta fos la solució al 
problema, tal com ha dit molt clarament. El seu grup no creu que tingui una solució màgica, 
però entén que sí que hi ha un problema de criminalització i és conscient que hi ha una sèrie de 
necessitats que cal abordar amb altres responsables polítiques, com la derogació de la Llei 
d’estrangeria, que la Generalitat creï més plans de treball, que les administracions locals creïn 
més plans d’ocupació i que el ministre de Treball doni més permisos de treball. El seu grup 
sempre ha dit que està al costat del Sindicat de Venedors Ambulants en aquestes 
reivindicacions, però també entén que hi ha una realitat en aquest moment i que mentre es 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 53 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
treballa conjuntament amb aquest sindicat i amb la resta d’administracions per aconseguir fer 
realitat aquestes reivindicacions, i espera que el Partit Socialista derogui la Llei d’estrangeria ja 
que diu que les lleis han de servir per protegir els més febles, proposa crear una zona segura per 
als venedors ambulants, la criminalització dels quals ha augmentat, tot i que sempre ha existit. 
En conclusió, proposen aquesta mesura essent conscients que només és un pedaç i que no 
soluciona res, però que pot servir perquè aquestes persones no es vegin perseguides 
sistemàticament mentre no s’apliquen altres mesures. 
 
El Sr. BLASI suggereix a la CUP - Capgirem Barcelona que els ajudi a reclamar al Govern 
municipal que comenci amb un cens per saber quina és la realitat i les necessitats de les 
persones que es dediquen a la venda ambulant il·legal. En qualsevol cas, creu que cada grup ha 
expressat quina perspectiva té d’aquesta qüestió, hi ha posicions diferents i, per tant, no hi ha 
acord en la millor manera d’intentar trobar sortida i solució a aquest problema, però que no 
passa per crear zones franques, tancar els ulls i permetre que es cometi aquest tipus 
d’il·legalitats. Remarca, però, que tant el Govern com la resta de grups municipals han coincidit 
en una línia de treball i assegura que si es tracta de trobar solucions podran comptar amb el seu 
grup. 
En definitiva, manifesta que el seu grup no pot donar cobertura a la proposta que es planteja. 
 
La Sra. BARCELÓ no creu que la impunitat i fer-los creure que es poden saltar la llei pugui 
ajudar aquestes persones que estan en risc de vulnerabilitat social. Aquest tipus de promeses, 
afegeix, després són impossible de complir. 
D’altra banda, entén que les propostes han de ser constructives. Per aquesta raó, insisteix que hi 
ha un problema damunt de la taula i s’hi ha de fer un abordatge social, però sempre dintre del 
marc legal. 
 
La Sra. BALLARÍN recorda als membres de la comissió que parlen del Govern socialista com 
si ho pogués fer tot que el Grup Socialista té 85 diputats. Està encantada que la resta de grups 
els atorguin tant de poder, però adverteix que si s’han de fer reformes legislatives aquestes no 
depenen solament del Govern d’Espanya, tot i que entén que les perspectives de canvi són 
moltes atesa la situació anterior. 
 
El Sr. PISARELLO replica a la Sra. Reguant que el Govern sí que aborda el debat, però que 
s’ha de canviar la correlació de forces perquè aquest tipus de mesures es puguin aprovar. Pel 
que fa a la intervenció de la Sra. Ballarín, assegura que tots els diputats d’Unidos Podemos i de 
les seves confluències donarà suport al Govern socialista en qualsevol mesura que prengui en 
aquest sentit. També està segur que Esquerra Republicana, tenint en compte el que han fet el 
president del Parlament i el diputat Wagensberg, també donarà suport a aquesta mesura, i que el 
Sr. Blasi, que té una gran sensibilitat, també pressionarà perquè al Congrés dels Diputats el 
PDECat hi doni suport. Amb aquests grups, conclou, es formaria una majoria que permetria 
adoptar mesures importants, perquè coses tan senzilles com la regularització o els permisos de 
treball temporals siguin possibles. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Blasi expressa el vot contrari del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot contrari de Cs, la Sra. Capdevila 
expressa el vot contrari d'ERC, la Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa el vot contrari del PP i la Sra. Reguant expressa el vot favorable de la 
CUP. ES REBUTJA. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 54 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
18.-  (M1519/9414) Que se'ns faci entrega de l'estat d'execució del PIM 2016-2019 a data 10 de 
juliol de 2018, amb el màxim detall de partides i nom de cadascun dels projectes d'inversió. 
Que se'ns entregui una còpia per escrit durant la Comissió. 
 
La Sra. RECASENS comenta que la informació que demana el Grup Demòcrata en aquest prec 
ja la hi han donada per escrit, amb un document que consta de divuit pàgines. Tanmateix, 
considera que l’estat d’execució hauria de contemplar el pressupost inicial i el pressupost 
definitiu liquidat, i si s’hi afegeix l’obligat i pagat encara millor, però en aquest informe només 
consta el pressupost liquidat els anys 2016 i 2017. Per tant, és impossible veure l’estat 
d’execució si no hi consta la quantitat pressupostada. 
També pregunta si les dades corresponen als capítols VI i VII o solament al VI. 
 
El Sr. AYALA matisa que en el prec no es demana l’estat d’execució del pressupost, sinó del 
PIM. Es compromet a informar sobre les qüestions que li demanin, però cal que li diguin 
exactament què volen. Pel que fa a l’estat d’execució del pressupost, indica que cada mes es 
publica a la pàgina web de l’ajuntament i no té cap inconvenient a llurar-l’hi. 
 
La Sra. RECASENS diu que no ha trobat l’estat d’execució del pressupost i que per tant no té 
tota la informació, perquè a la pàgina web no es detalla projecte per projecte. 
 
El Sr. AYALA diu que hi ha el detall dels projectes liquidats. 
 
La Sra. RECASENS insisteix que el que vol és la informació que ha rebut sobre el PIM, però 
afegint-hi les quantitats pressupostades. 
 
El Sr. AYALA reitera que el PIM i el pressupost són coses diferents. 
 
La Sra. RECASENS replica que el gerent vol fer veure una cosa que no és i ella sap 
perfectament què pregunta. Apunta que tots els projectes del PIM tenien un pressupost i demana 
quin és aquest pressupost detallat per projectes. 
 
El Sr. AYALA indica que el PIM no ha estat aprovat i no hi ha un pressupost inicial ni un 
pressupost final, de manera que el que es demana no existeix. Torna a dir que si la Sra. 
Recasens vol l’execució del pressupost l’hi lliurarà, si vol saber la liquidació dels projectes del 
PIM també la hi pot donar, però no pot informar sobre l’evolució d’un PIM que no s’ha aprovat 
perquè no hi ha un estat d’execució d’una cosa no aprovada. La informació que ha donat, doncs, 
correspon a les operacions dels capítols VI i VII que s’han liquidat. 
 
La PRESIDENTA explica que es va presentar un PIM, a instàncies del Grup de Ciutadans es va 
es va sotmetre a votació en el plenari i no es va aprovar. No sap, per tant, què és el que el 
Govern està liquidant. Tanmateix, adverteix que aquesta qüestió no es pot dirimir amb 
intervencions desordenades. Constata que el Grup Demòcrata ha formulat un prec, que el 
Govern hi ha respost per escrit, tal com es demanava, i suggereix que els aclariments necessaris 
es donin a part. Demana, així mateix, que quan el Govern tingui la resposta completa en lliuri 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 55 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
una còpia a la resta de grups municipals perquè es puguin assabentar de què es liquida, amb 
quines quantitats i a quins projectes corresponen. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
19.-  (M1519/9400) Que el Govern municipal faciliti, durant el curs de la Comissió d'Economia i 
Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del dia 10 de juliol de 2018, un llistat amb les partides 
d'inversió i de despesa corrent que s'hauran de retallar a causa del menor volum d'ingressos que 
està liquidant l'Ajuntament de Barcelona en relació als pressupostats. 
 
La Sra. CAPDEVILA considera que els arguments numèrics i l’evolució del pressupost ja s’han 
exposat degudament en un debat anterior. El Grup d'Esquerra Republicana entén que ha quedat 
palès que, segons les dades disponibles, la liquidació del pressupost de 2018 serà 
substancialment menor que el pressupost vigent, aprovat pel Govern municipal, i per tant 
demanen per segona vegada en menys de quinze dies que, fent un exercici de sinceritat, que els 
lliurin una llista per escrit de les partides que es preveu que no s’executaran. A continuació 
llegeix el text del prec. 
 
El Sr. AYALA no accepta el prec perquè no hi ha despeses que s’hagin de retallar, tal com ha 
dit anteriorment el primer tinent d’alcalde durant la compareixença i també quinze dies abans, a 
la sessió plenària del Consell Municipal, i si ho tornen a demanar els respondrà en els mateixos 
termes, és a dir, que no es pot donar un detall de retallades quan no hi ha retallades. 
 
La Sra. CAPDEVILA troba molt malament que no s’accepti el prec perquè el Sr. Pisarello 
admet que hi haurà retallades, malgrat que en digui amb un altre nom, perquè no hi haurà prou 
ingressos per executar la totalitat del pressupost. Per tant, demana que el Govern expliqui a la 
ciutadania quins projectes no es podran fer. 
 
El Sr. AYALA insisteix que no hi ha retallades i, per tant, no es pot acceptar el prec perquè si 
s’acceptés li hauria de donar un full en blanc. En tot cas, comenta que tota aquesta qüestió es 
basa en un error, que és un informe del PSC que diu que hi ha 100 milions menys d’IBI que 
l’any anterior, i ja han explicat que això no és cert. Aquesta confusió es produeix perquè l’any 
2018, tal com diu el calendari del contribuent, la segona domiciliació de l’IBI no es fa el mes de 
maig, com l’any anterior, perquè hi havia queixes d’algunes famílies pel fet d’haver de pagar 
l’impost de vehicles i l’IBI el mateix mes, i perquè això no passi la liquidació de l’IBI es fa el 
mes de juny, i calcula que aquesta liquidació pot representar 140 milions d’euros. Per tant, 
conclou que no pot admetre que es faran retallades pel simple fet que el PSC hagi fet malament 
l’informe econòmic. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
20.-  (M1519/9404) Que l'Ajuntament de Barcelona prioritzi, amb visió metropolitana, la Formació 
Professional com a eina al servei del desenvolupament econòmic i personal i de la igualtat 
d'oportunitats. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 56 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
La Sra. BALLARÍN llegeix el text del prec. Exposa que han presentat aquest prec en aquest 
moment perquè el Grup Socialista és crític amb la manera com l’Ajuntament de Barcelona ha 
gestionat la formació professional durant aquest mandat. Recorda que Barcelona disposa del 
Consell de la Formació Professional, creat gairebé trenta anys enrere, on empreses, agents 
econòmics, agents educatius i agents de la ciutat varen decidir dissenyar l’estratègia de la 
formació professional. 
Atès que hi havia tantes energies i tantes propostes, es va decidir fer una fundació per executar 
aquestes idees i projectes, fundació que es va crear l’any 2006, que va arribar a fer molta feina, 
va tenir pressupost i va situar la ciutat de Barcelona com a pionera en l’àmbit de la formació 
professional. Però apunta que durant el mandat actual aquesta fundació ha tingut una 
vicepresidència interina, una reducció del 54 % del pressupost, no ha aconseguit captar recursos 
de l’àmbit privat i la setmana anterior hi va haver una reunió del patronat de la fundació en la 
qual es varen fer canvis importants, com ara la incorporació de l’Àrea Metropolitana de 
Barcelona a la fundació o l’elecció de la Sra. Sara Berbel com a presidenta. 
Per tant, vol tenir garanties que la formació professional serà prioritzada correctament en els 
mesos que queden de mandat. 
 
La Sra. BERBEL està completament d’acord que la formació professional és una prioritat. De 
fet, indica que des de l’aprovació de l’Estratègia per a l’ocupació de qualitat, concertada amb 
els agents socials, l’FP és un dels àmbits fonamentals i creu que té una visió metropolitana. 
Informa que han treballat amb el Consorci de Formació Contínua de Catalunya i també amb el 
Departament d’Ensenyament en la línia d’acreditació de competències, que és fonamental per a 
la formació professional. També apunta que s’ha creat un mapa de recursos de formació de la 
ciutat de Barcelona, que ja s’ha dissenyat i està previst ampliar-lo a l’àrea metropolitana. 
Comenta que durant els pròxims dies signaran un conveni amb l’Àrea Metropolitana de 
Barcelona mitjançant el qual treballaran en els àmbits d’ocupació, perquè el 18 % de les 
persones que s’adrecen a l’àmbit d’ocupació són de l’àrea metropolitana, d’empresa i 
d’emprenedoria, i assenyala que la formació professional és un dels aspectes fonamentals. 
Puntualitza que tot això es fa des de Barcelona Activa, que és des d’on treballen. 
D’altra banda, recorda que la setmana anterior a la reunió del patronat la varen nomenar 
presidenta de la fundació, i es va nomenar el director de l’àrea de Desenvolupament Social i 
Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a vicepresident, amb el qual ja han 
començat a treballar per estudiar les noves línies que volen donar, com ara prioritzar la 
formació professional per vincular-la al món productiu lligat a la revolució tecnològica i digital, 
i al 4.0, com enfortir l’ecosistema professional i crear una xarxa potent entorn a l’FP i com 
posar-la en el centre de l’agenda formativa i, si escau, política. 
En conclusió, es mostra completament d’acord amb el plantejament del prec. 
 
La Sra. BALLARÍN agraeix l’acceptació del prec i insisteix que la formació professional és una 
font d’igualtat d’oportunitats per als joves i que és molt important per al món productiu de la 
ciutat. Considera, doncs, que el sector econòmic productiu hi ha de ser present. 
 
La Sra. BERBEL informa que les empreses els demanen cada cop més personal amb les 
acreditacions de l’FP, sobretot de grau superior, però s’ha de posar tota la força en el grau mitjà 
perquè és molt lluny de la resta d’Europa. Creu que a Barcelona i a l’àrea metropolitana s’han 
d’aconseguir uns nombres que doblin els actuals. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 57 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
21.-  (M1519/9413) S'ha creat el fons municipal per al foment de l'accés al finançament de projectes 
d'economia social i solidària? Per quin import s'ha creat aquest fons, on està publicitat i qui hi 
pot tenir accés? Hi ha hagut sol·licituds per accedir-hi, per part de qui i per quins imports? Han 
estat concedits? Demanem que se'ns entregui la resposta per escrit a la Comissió. 
 
El Sr. BLASI exposa que el Govern municipal, mitjançant la Direcció d’Economia Social i 
Solidària, ha signat dos convenis de col·laboració amb Coop57 i Fiare Banca Ética, amb una 
concessió directa per a cada una de 190.000 euros, per crear un fons municipal per al foment de 
l’accés al finançament de projectes d’economia social i solidària. Finalment, llegeix el text de la 
pregunta. Assenyala que el Grup Demòcrata és crític amb el Govern municipal perquè dona 
moltes subvencions i de forma diversa, en forma de concessió directa, en l’àmbit de l’economia 
social i solidària. Puntualitza que el seu grup hi creu, en aquesta economia, però critica que 
finalment siguin les mateixes entitats les receptores d’aquestes subvencions, la majoria de les 
quals curiosament són domiciliades en la mateixa adreça. I, tanmateix, lamenta que han 
d’obtenir la informació amb iniciatives a la comissió perquè el Govern no l’explica mai d’una 
forma aprofundida al conjunt dels grups municipals. 
D’altra banda, recorda que el tinent d’alcalde Pisarello sempre diu que Barcelona vol ser un far 
de la innovació socioeconòmica i que aquests projectes formin part de la imatge i de la 
reputació de Barcelona. Considera, però, que perquè això sigui una realitat s’han de repartir 
aquestes aportacions econòmiques a la totalitat de les empreses i cooperatives de la ciutat, i no 
solament a les que sempre tenen la sort de ser seleccionades pel Govern. Indica que la manca de 
finançament esdevé una dificultat important per desenvolupar projectes viables, no solament 
per a les empreses d’economia social i solidària, de manera que cal facilitar l’accés a fons de 
finançament externs a totes les empreses i no solament a les d’un àmbit concret. 
 
El Sr. PORRO reitera l’oferta, que ha fet oralment i per correu electrònic, per compartir tota 
aquesta informació en persona. Reitera que la informació és pública i que els regidors han pogut 
tenir accés a tots els expedients que han sol·licitat. Per tant, no entén la introducció que ha fet el 
Sr. Blasi. 
En qualsevol cas, l’import dels dos convenis és de 100.000 euros en cada cas, i és un 
apalancament d’1 a 10, és a dir, el fons funciona per valor d’un milió d’euros que posen 
aquestes entitats, i han ofert aquesta eina a totes les entitats de banca ètica que funcionen a 
Barcelona, com ara a Triodos, amb la qual el dia anterior varen estar estudiant com articular 
aquesta mesura. Informa que la publicitat d’aquest recurs ha estat la mateixa que es fa amb 
qualsevol altre recurs d’economia social i solidària de Barcelona Activa, amb la pàgina web del 
comissionat, cartells i fulletons a Barcelona Activa i als equipaments, butlletins electrònics, 
piulades de Twitter en actes i esdeveniments de l’ajuntament en aquest sector, a més a més de la 
derivació dels serveis d’assessorament. Per tant, palesa que aquesta informació és totalment 
oberta a totes les persones que reben aquests canals d’informació. 
Pel que fa a les condicions, assenyala que es finançaran projectes d’economia social i solidària 
que siguin nous o que estiguin obrint noves línies d’activitat. La selecció es farà en base a les 
formes jurídiques de l’economia social i solidària i als criteris normals d’aquest sector. 
Finalment, es posa a disposició del Sr. Blasi per aprofundir aquesta informació en qualsevol 
altre moment. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 58 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
El Sr. BLASI agraeix l’oferiment. En qualsevol cas, té el dubte de si hi ha poques entitats en 
aquest sector i no han estat capaços de generar-ne més, o si n’hi ha algunes que sempre són les 
que mostren interès, a les quals ja s’hi arriba. Per tant, entén que s’hauria d’analitzar com es pot 
arribar a més entitats i empreses, si és que existeixen, d’economia social i solidària perquè s’hi 
puguin acollir. 
 
El Sr. PORRO no sap en què es basa el Sr. Blasi per afirmar que sempre són els mateixos els 
que reben ajuts, o bé que són pocs, perquè no troba cap dada empírica que pugui sostenir 
aquesta afirmació. Apunta que hi ha hagut més de dos-cents projectes que han rebut la 
subvenció d’Economia Social i Solidària a la ciutat, quan abans no n’hi havia cap. Les entitats 
que s’han beneficiat d’aquest primer fons, que és el de Coop57, han creat 87 llocs de treball i 
han estat 14 projectes. Creu que en cap cas comparteixen l’adreça, i els regidors tenen la llista 
d’aquests projectes per fer les comprovacions que vulguin. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
22.-  (M1519/9385) Es sol·licita que es detalli si el consistori alliberarà l'horari comercial per obrir 
els diumenges al període estival atenent a la petició de les entitats comercials del centre de 
Barcelona. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans i adreça la pregunta al Sr. 
Colom. Exposa que cada any per aquestes dates, després de l’acord signat per l’ajuntament, 
entitats comercials i veïns sobre horaris comercials, torna a sortir el debat entre els comerciants 
sobre el nombre de caps de setmana d’obertura que consideren suficient per garantir una major 
rendibilitat aprofitant la presència de gran quantitat de turistes i persones que visiten la ciutat de 
Barcelona. Apunta que aquestes setmanes s’ha tornat a produir aquest debat i pregunta si el 
Govern té previst intentar, mitjançant diàleg i consens, incrementar l’horari comercial 
d’obertura durant els diumenges durant el període estival, que és la petició que fan les entitats 
comercials del centre de Barcelona, d’acord amb el que fan altres ciutats europees. 
 
El Sr. COLOM diu que si la pregunta és si el Govern trencarà l’acord sobre horaris comercials a 
zones turístiques de la ciutat, que té el compromís de totes les entitats comercials de la ciutat, a 
més dels sindicats i de la FAVB, que es va signar tot just fa dos anys, la resposta és no. 
 
La Sra. MEJÍAS creu que és evident que aquest acord ha quedat completament desfasat perquè 
en aquests moments els comerciants fan una altra reivindicació. Saben que la FAVB sempre ha 
mantingut les posicions més restrictives i més properes al Govern, però assegura que la realitat 
dels comerciants, de la demanda i de l’oferta s’hauria de casar. Assenyala que el Govern no 
solament ha tingut problemes amb els horaris comercials al mercat de Sant Antoni, sinó que en 
aquest moment torna a sorgir el debat i la necessitat d’incrementar el nombre de diumenges 
oberts en període estival al centre de la ciutat i, a més a més, que cada any aquesta és una 
reivindicació que fan els comerciants. 
D’altra banda, amb aquesta pregunta no suggereix que el Govern trenqui res, sinó que obri el 
diàleg, que intenti alliberar aquest horari, com fa anys que es reivindica. Així, doncs, d’acord 
amb allò que fan altres models comercials d’altres ciutats d’Europa, ja que el Govern sempre 
diu que vol competir amb altres ciutats d’Europa, creu que aquest és el moment de plantejar 
models que en altres ciutats triomfen i que podrien triomfar també a Barcelona. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 59 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
 
El Sr. COLOM afirma que la Sra. Mejías no aporta cap argument sòlid. Apunta que, segons les 
estadístiques i les enquestes que fa l’ajuntament, el 83,8 % dels ciutadans diuen que estan molt i 
bastant satisfets amb el nombre de diumenges d’obertura i amb els horaris comercials. 
Al seu parer, els comerciants tampoc no demanen aquesta ampliació, perquè el 67,8 % diuen 
que no estan d’acord a obrir els diumenges. A més a més, quan se’ls pregunta si voldrien 
ampliar aquests horaris, el 2,7 % hi estarien d’acord i el 31,8 % voldrien que es prohibís 
l’obertura de comerços en diumenge. Per tant, conclou que hi ha més comerciants que voldrien 
que s’anés enrere en aquesta qüestió i restringir més l’obertura de comerços, que no pas 
partidaris d’ampliar-la. 
Afegeix que aquesta mesura tampoc no la demanen els turistes. Així, segons la darrera enquesta 
disponible sobre valoració d’horaris comercials dona a Barcelona una puntuació de 8,3, molt 
lleugerament superior a la de 2014, que va ser de 8,2, de manera que els turistes que han vingut 
a Barcelona els darrers anys es pot dir que estan contents amb els horaris perquè puntuen la 
ciutat amb un notable alt i no s’ha produït cap canvi substancial. 
Assegura que aquesta ampliació tampoc no la demanen els sindicats, que justament han recollit 
signatures en la direcció contrària. 
Pel que fa a altres ciutats, indica que a Alemanya, que podria ser un país de referència en molts 
aspectes, tenen més restriccions que Barcelona i a França també hi ha moltes restriccions. A 
Espanya, comenta que al País Basc, que és la regió amb renda per càpita superior, no obren cap 
diumenge. I quant a la discussió que hi ha sobre la liberalització que s’ha fet a Madrid, segons 
els darrers estudis sobre els resultats d’aquesta mesura i quan es comparen amb la mitjana 
catalana, tots els arguments són contraris a aquesta liberalització. Així, el comerç a Madrid des 
de 2011, quan es van liberalitzar els horaris comercials, ha crescut un 2,6 % fins aquest 
moment, a causa també de la crisi. En canvi, a Catalunya, on la llei catalana és molt més 
restrictiva, l’increment ha estat del 4,1 %, gairebé el doble que a Madrid. 
En relació amb el nombre de locals, apunta que a Madrid la liberalització d’horaris ha destruït 
comerç de proximitat i s’hi han tancat 1.113 locals, mentre que Catalunya no n’ha guanyat 
gaires però tampoc no n’ha destruït, i n’hi ha 259 de nous. 
Per acabar, conclou que questa mesura no la demanen les associacions de comerciants, ni els 
turistes, ni els veïns ni els sindicats. 
 
Es dóna per tractada. 
 
23.-  (M1519/9386) Quina és la quantitat recaptada de l'Impost sobre l'increment de valors dels 
terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) entre els mesos de gener i juny dels anys 2016, 2017 i 
2018. Quina és la previsió de recaptació per a l'Impost sobre l'increment de valor dels terrenys 
de naturalesa urbana (IIVTNU) per a l'any 2018 compresos entre els mesos de juliol i desembre. 
 
La Sra. MEJÍAS intervé com a portaveu del Grup de Ciutadans. Espera que aquesta vegada 
tindrà més èxit amb la resposta. A continuació, llegeix el text de la pregunta i demana la 
resposta per escrit. 
 
El Sr. AYALA diu que no la té preparada per escrit perquè no els ho havien demanat. Tal com 
ha dit durant el debat d’un punt anterior, reitera que la liquidació del mes de juny encara no la 
tenen i per molt que insisteixin no la tindran. En tot cas, assenyala que a mitjan mes de juliol la 
liquidació del juny es publicarà a la web. Comenta que l’any 2016 va ser de 86,9 milions i l’any 
2017 va ser de 107 milions. Pel que fa a 2018 pot dir que el mes de maig, que és l’última dada 
de què disposen, va ser de 75,3 milions d’euros. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 60 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Per respondre a la segona part de la pregunta, diu que hi ha una previsió d’una liquidació 
inferior en 20 o 25 milions d’euros dels pressupostats. 
 
La Sra. MEJÍAS agraeix la resposta, però creu que el Govern havia dit que el mes de juny 
estaria tancada la previsió i podrien informar la recaptació que s’havia fet durant l’any. Apunta 
que aquesta qüestió s’ha convertit en un gran misteri perquè ja s’ha vist com tots els grups 
municipals s’han interessat per aquesta qüestió de totes les formes possibles i no han rebut 
resposta. Remarca que ja ha formulat la pregunta acotada en el temps i volia conèixer la 
recaptació que s’ha fet entre els mesos de gener i juny, i resulta que no està disponible. Quan ha 
preguntat quina és la previsió li diuen que es produirà una caiguda entre 20 i 25 milions. En tot 
cas, no coneixen les dades reals i, atès que hi ha aquest rumor sobre la caiguda d’ingressos que 
pot afectar de manera greu la situació econòmica de l’ajuntament, demana que quan tinguin les 
dades, que espera que sigui a final de juliol, abans de les vacances, i que no passi com amb el 
projecte de la moda, que des del mes de febrer estan esperant que els en diguin alguna cosa, 
confirmin o no si aquests rumors són infundats, o si realment hi ha un problema de recaptació 
en l’impost de plusvàlues o de qualsevol altre ingrés de l’ajuntament. 
En conclusió, creu que la pregunta és prou concreta i, atès que hi ha aquesta incertesa, el 
Govern faria bé de publicar les dades per esvair qualsevol tipus de rumor. 
 
El Sr. AYALA desconeix quines administracions gestiona el partit de Ciutadans, però no coneix 
cap administració, ajuntament o autonomia de l’Estat que el dia 10 del mes següent tingui el 
tancament del mes anterior. Per tant, subratlla que li estan demanant una cosa que no fa cap 
administració de l’Estat. Assegura que està encantat de respondre a totes les preguntes que se li 
formulin, però si li demanen una cosa que no té cap altra administració de l’Estat, ha de dir que 
ell tampoc no la té. 
D’altra banda, assenyala que les altres administracions de l’Estat no publiquen aquestes dades 
tal com ho fa l’Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, afirma que el mateix dia que ell 
mateix té les dades es publiquen a la web de l’ajuntament. Així, doncs, els pot donar l’enllaç a 
la web, però remarca que aquestes dades es publiquen des que el Govern actual va començar el 
mandat. Considera, doncs, que la informació és absolutament transparent i pública. 
Quant als ingressos per l’impost de plusvàlues, reitera que hi ha una desviació i una caiguda de 
23 milions d’euros, però desconeix què diuen els rumors, més enllà d’una caiguda d’ingressos. 
En canvi, pel que fa a l’ICIO, l’IAE i la taxa de recollida de residus, comenta que hi ha un 
increment de 16 milions d’euros. 
D’altra banda, indica que en el Congrés dels Diputats s’està tramitant una proposició del Partit 
Popular per modificar la Llei de plusvàlues que no preveu la compensació dels efectes de la 
sentència del Tribunal Constitucional. Segons com evolucioni aquesta proposició, doncs, els 
números canviarien, perquè si al Congrés es decideix compensar els ajuntaments a final d’any 
la liquidació segurament serà superior a la pressupostada. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
24.-  (M1519/9401) Amb quina periodicitat es reunirà el Consell Assessor de Promoció de la Ciutat i 
quines línies estratègiques s'estan treballant ds d'aquest organisme? 
 
La Sra. CAPDEVILA exposa que el debat sobre l’impuls internacional de Barcelona és 
recurrent, com també de quina manera s’ha de garantir el binomi de ciutat líder 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 61 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
internacionalment i alhora de ciutat feta i pensada per a la vida dels barcelonins. En aquest 
sentit, manifesta que una ciutat líder internacionalment que no és amable i no ofereix a la 
ciutadania unes condicions de vida òptimes no és una ciutat d’èxit. 
A continuació, apunta que l’1 de març de 2018 es va reunir per primer cop el Consell Assessor 
de Promoció de la Ciutat, impulsat pel Govern municipal durant el mandat actual. Comenta que 
aquest consell assessor ha de ser una eina que ajudi a la promoció internacional de la ciutat, en 
el qual participen quaranta membres representatius de la diversitat del món econòmic de 
Barcelona. Després de molt de temps de parlar-ne, aquest organisme es va crear tot just un any i 
escaig abans de finalitzar el mandat. 
Finalment, llegeix el text de la pregunta. 
 
El Sr. GÓMEZ informa que el consell assessor es reunirà dos cops l’any, tal com estableix la 
resolució d’Alcaldia que crea aquest organisme. La primera reunió es va fer el mes de març i la 
segona es farà el mes de desembre, tot i que encara no s’ha fixat el dia exacte, que dependrà de 
la disponibilitat de les agendes. Afegeix que entre aquestes dues reunions plenàries es poden fer 
reunions amb grups més reduïts, com ja s’està fent, segons les necessitats i amb flexibilitat per 
treballar propostes que es presentaran a la sessió plenària del mes de desembre. 
Seguidament, comenta que les primeres línies en què es treballa s’orienten sobretot en tres 
eixos, la visió, grans reptes, línies, eixos estratègics transversals d’àmbit de ciutat i d’àrea 
metropolitana; sectors o àmbits estratègics que cal prioritzar amb aquestes accions del consell, i 
finalment i la identificació de projectes concrets, singulars i transversals, que requereixin la 
col·laboració amb altres institucions i amb el sector privat. Informa que algunes d’aquestes 
reunions ja s’han fet. 
 
La Sra. CAPDEVILA assenyala que, si la primera reunió es va celebrar el primer de març i fins 
al cap de sis mesos no es farà la següent, aquest organisme farà poca feina. Tot i que s’ha de 
creure les informacions del comissionat, al Grup d'Esquerra Republicana li consta que a partir 
de l’1 de març no hi ha hagut cap altra reunió ni cap contacte i, per tant, no li quadren les dades 
que ha donat el Sr. Gómez. Així, doncs, si en tot aquest temps no s’ha treballat en cap projecte, 
es pregunta si aquest és un òrgan de treball o l’han fet pensant en les eleccions municipals del 
mes de maig i, per tant, només és una escenificació per tapar les mancances del Govern 
municipal. Altrament, no s’entén gaire que havent creat aquest organisme pràcticament un any 
abans de les eleccions solament es reuneixi cada sis mesos. En tot cas, si s’han fet aquestes 
reunions, agrairia que es digués si hi ha cap projecte en marxa. 
 
El Sr. GÓMEZ puntualitza que abans s’ha referit a les dues reunions plenàries, però també se 
n’han fet d’altres, a les quals ell mateix ha assistit, del grup impulsor. Els grups, doncs, estan 
treballant i presentaran propostes a la plenària, la qual cosa no vol dir que no es trobin fins al 
mes de desembre. Comenta que es tracta de donar veu al sector privat de la ciutat i en aquest 
moment estan escoltant les seves propostes. 
 
La Sra. CAPDEVILA replica que no ha respost a la pregunta que ha formulat. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
25.-  (M1519/9405) En què consisteix el projecte de la targeta de fidelització, i quin és el cost estimat 
que es preveu pel seu desplegament. Que se'ns faciliti la resposta per escrit. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 62 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
 
La Sra. BALLARÍN exposa que pocs dies enrere es varen assabentar que el Govern de la ciutat, 
conjuntament amb el sector associatiu empresarial, va presentar una nova targeta de fidelització 
del comerç i mercats, notícia que els va alegrar perquè aquesta és una fita històrica. Recorda 
que quan el Grup Socialista va ser al Govern va treballar molt en aquesta qüestió. Tanmateix, 
quan varen veure la lletra petita en una reunió que prefereix no recordar, es varen adonar que 
aquesta targeta solament oferirà un 1 % de descompte en les compres, menys que la comissió 
d’una targeta Visa. Té la percepció que aquesta mesura s’ha pres perquè el Govern es pugui fer 
una fotografia amb el sector comercial, amb qui el Govern no té bones relacions, sobretot pel 
tema del top manta però també per molts altres. A més a més, han vist que els comerços que no 
estan associats no tenen dret a distribuir aquesta targeta de fidelització, i per tant aquesta 
mesura obliga els comerços a associar-se. Així, doncs, comenta que s’ha creat una nova marca 
de ciutat amb el nom de Viba sense cap mena de concurs, de manera que la manca de 
transparència és molt evident en aquest cas. 
D’altra banda, es diu que aquesta targeta pot contemplar en el futur descomptes per entrar en 
espectacles culturals i esportius que en aquest moment no hi són integrats. Per tant, creu que 
l’han presentada en una fase encara molt inicial. 
 
El Sr. COLOM comenta que la pregunta estava ben formulada, però la meitat de les 
consideracions que ha fet la Sra. Ballarín no es corresponen amb la realitat. En primer lloc, 
assenyala que un descompte de l’1 % és el mínim que s’exigeix a qualsevol comerç que s’hi 
vulgui afegir, però en aquest moment hi ha targetes de fidelització que no donen cap tipus de 
descompte, d’altres estan al voltant de l’1 %, i les que ofereixen més descomptes s’acosten al 2 
%, que normalment estan associades a grans cadenes comercials. Per tant, considera que és un 
gran avanç i un camí que no ha estat fàcil de recórrer que el petit comerç de la ciutat comenci a 
entrar en aquesta dinàmica i tingui l’obligació d’oferir descomptes de l’1 %. 
En conclusió, creu que aquesta és una oportunitat que permetrà que els eixos comercials, els 
comerços i les entitats puguin oferir un percentatge de descompte molt més elevat, i que l’1 % 
és el mínim obligatori. 
D’altra banda, nega que mai hagi fet cap acte per fer-se una fotografia. I en aquest cas, assegura 
que hi ha un treball important de la ciutat de Barcelona, que fa molts anys que diversos governs 
de la ciutat han treballat amb aquest objectiu i finalment s’ha aconseguit que diverses 
associacions de comerciants, juntament amb les associacions de mercats, se sumin a un 
projecte. 
Sobre l’obligació a associar-se, desmenteix aquest extrem. Però remarca que el Govern 
continua treballant per afavorir l’associacionisme, conjuntament amb les associacions, i 
puntualitza que aquesta targeta serà oberta a qualsevol comerç de la ciutat. En una primera fase 
de promoció, però, estan treballant amb els eixos comercials i amb les associacions de 
paradistes de mercats. 
 
La Sra. BALLARÍN pregunta si és cert que el cost d’aquesta targeta el gestionarà directament 
una de les federacions de comerciants de Barcelona, tal com els ha comentat l’altra federació. 
 
El Sr. COLOM respon que la targeta Viba la gestionaran les entitats, algunes de les quals han 
decidit incorporar-se directament a l’associació i altres faran un conveni de col·laboració amb 
l’associació. Per tant, assenyala que les entitats que conformin aquesta associació seran les que 
gestionin el cost que té aquesta targeta. En tot cas, indica que cada entitat ha decidit lliurement 
en quina fase se situa. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 63 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
26.-  (M1519/9393) Quines accions ha dut a terme el Govern municipal per donar compliment a la 
proposició de Barcelona en Comú aprovada en la Comissió d'Economia i Hisenda en sessió de 
15 de maig de 2018 sobre les reclamacions als Pressupostos de l'Estat de l'any 2018, així com 
quina serà l'agenda dels principals temes a tractar amb el Govern de la Generalitat? Sol·licitem 
que se'ns faciliti còpia de la resposta per escrit. 
 
El Sr. MULLERAS remarca que amb aquesta pregunta incorporen al funcionament de la 
comissió un procediment nou, que és el seguiment d’una proposició d’un altre grup municipal, 
en aquest cas el seguiment d’una proposició del grup del Govern. 
Recorda que el 15 de maig de 2018 el Grup de Barcelona en Comú va presentar una proposició 
que es va votar de forma entusiasta per la resta de grups municipals, excepte Ciutadans, sobre 
una sèrie d’esmenes que es volien fer als pressupostos generals de l’Estat i on es parlava de 
preveure més inversió per salvaguardar el dret a l’habitatge, impulsar la creació d’habitatge 
públic, incrementar el Pla estatal de l’habitatge, recuperar nivells d’inversió més elevats per al 
transport públic metropolità, impulsar la Biblioteca Provincial de Barcelona, facilitar la 
rehabilitació del pavelló del MNAC i del Museu del Disseny, per reforçar els festivals Grec i de 
Dansa, dotar equipaments culturals amb més partides pressupostàries, corregir aportacions de 
l’Estat en institucions culturals i de recerca, als districtes d’Horta-Guinardó i de Sant Andreu, 
finançar el Pla de persones sense llar, i fins i tot es demanava que es dotés amb un milió d’euros 
la remodelació de la piscina del Club Natació Barcelona. 
Per tant, pregunta quines accions reals ha fet el Govern per dur a terme aquella proposició. 
 
El Sr. AYALA informa que els grups de Podemos, d’Esquerra Republicana, Socialista i fins i 
tot de Ciutadans varen presentar diverses esmenes als pressupostos generals de l’Estat que 
recollien aquests temes. Suposa que el Sr. Mulleras deu saber que el Partit Popular va rebutjar-
les. Per tant, és ell qui pregunta què ha fet el Partit Popular per tirar endavant aquestes mesures, 
quan tenia el Govern de l’Estat i, posteriorment, quan tenia la possibilitat, amb majoria absoluta 
al Senat, d’esmenar uns pressupostos, però no li va semblar important defensar aquestes 
propostes. 
Pel que fa a l’agenda de la Generalitat, atès que en l’exposició no l’ha esmentada, no sap si vol 
que li respongui o si considera que ja té la informació. En tot cas, informa que el proppassat 29 
de juny es va convocar una sessió extraordinària per incorporar en l’agenda els temes principals 
a resoldre entre el Govern municipal i el Govern de la Generalitat, reunió que finalment no es 
va celebrar. Tot i això, es va lliurar a tots els grups polítics la relació de temes i, per tant, entén 
que el Sr. Mulleras també la té. Per tant, considera que l’agenda que demana ja la té. De tota 
manera, la pot resumir i diu que bàsicament consisteix en temes de política d’habitatge, per 
promoure més habitatge social; temes de drets socials com ara la recuperació del finançament 
de la tercera part del cost de les escoles bressol, que en aquest moment s’han quantificat en 41 
milions d’euros, que la Generalitat hauria d’haver abonat; millores en el transport públic per 
finalitzar les línies 9 i 10 del metro; gestió del turisme, com la possibilitat de gestionar el cent 
per cent de l’impost i regulació del lloguer de curta durada; temes de seguretat, com major 
dotació de mossos, i temes de refugiats, com increment de la despesa per al Pla d’acollida. 
Finalment, comenta que hi ha l’acord de convocar la comissió mixta entre la Generalitat i 
l’ajuntament per tractar aquests temes. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 64 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
El Sr. MULLERAS comenta que quan els regidors del Grup Popular a l’ajuntament quan han 
pogut utilitzar la seva influència ho han fet, tal com va passar quan es va ampliar la plantilla de 
la Guàrdia Urbana. El que es pregunta és per a què serveix la influència de la Sra. Colau i de 
Podemos. Reconeix que varen fer unes esmenes als pressupostos generals de l’Estat, però 
pregunta per què varen votar a favor de la investidura del Sr. Pedro Sánchez si aquelles esmenes 
no varen prosperar. Assegura que el Govern municipal no utilitza la influència que tenen 
l’Ajuntament de Barcelona i Podemos per a res. Per tant, conclou que varen presentar unes 
esmenes que no han servit per a res i varen votar el Sr. Sánchez sense cap tipus de 
contraprestació a favor de la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. AYALA diu que les iniciatives del Govern municipal no serveixen de res quan xoquen 
contra la paret i que, en tot cas, és el Grup Popular qui va votar-hi en contra i que va ser el Sr. 
Mulleras que va fer servir la seva influència per evitar que les esmenes prosperessin. Per tant, 
qualifica de cíniques les manifestacions del portaveu popular. 
De tota manera, assenyala que hi ha contactes amb el nou Govern de l’Estat i ja s’han 
programat les primeres reunions per tal de tirar endavant els temes que ha esmentat. 
 
Es dóna per tractada. 
 
27.-  (M1519/9394) Quin import ha recaptat l'Agència Tributaria de Catalunya en concepte 
d'ingressos tributaris municipals de l'Ajuntament de Barcelona en el marc del conveni de 
col·laboració formalitzat entre ambdós organismes el 8 de març de 2017? 
 
El Sr. MULLERAS llegeix el text de la pregunta. 
 
El Sr. AYALA comenta que quan es firma un conveni després s’ha de portar a la pràctica. En 
aquest cas, indica que les dificultats són informàtiques, de manera que no necessàriament 
l’endemà de la firma del conveni es poden començar a girar rebuts, sinó que s’ha de fer un nou 
sistema de funcionament entre la Generalitat i l’ajuntament, sistema que no existia fins ara. Per 
tant, informa que s’ha implementat aquest nou sistema, ja està acabat, a partir del mes de gener 
varen començar les proves de funcionament, de manera que finalment ja està en marxa i s’ha 
pogut enviar la primera remesa massiva de 10.000 expedients, per un import de 4.850.000 
euros. Espera que aquesta sigui una activitat periòdica a partir d’aquest moment, que ja hi ha 
tots els sistemes informàtics solucionats. 
 
El Sr. MULLERAS considera que quan es firma un conveni normalment és per portar-lo a la 
pràctica, excepte a l’Ajuntament de Barcelona i amb el Govern municipal de la Sra. Colau. 
Remarca que aquest conveni es va firmar el mes de març de 2017, un any i quatre mesos enrere, 
però encara no l’havien dut a la pràctica. Recorda que el mes de març de 2017 va preguntar al 
Sr. Pisarello per què firmava aquest conveni i li va respondre que era per lluitar contra el frau 
fiscal i per augmentar l’efectivitat mitjançant l’intercanvi recíproc d’informació. Pregunta, 
doncs, un any i quatre mesos després quin frau fiscal han pogut combatre amb aquest conveni, 
quins resultats reals ha donat, o si torna a ser una política d’aparador amb la Generalitat de 
Catalunya. En definitiva, pregunta per què ha servit aquest conveni, més enllà de per estar-se un 
any i quatre mesos al calaix perquè no s’havia pogut desenvolupar el sistema informàtic. 
Critica, doncs, que aquests tipus de convenis no tinguin cap efecte real sobre la millora de la 
fiscalitat o el benestar dels barcelonins. 
En conclusió, opina que aquest conveni només ha servit per escenificar quelcom que no 
existeix. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 65 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
 
El Sr. AYALA reitera que s’ha fet tota l’aplicació informàtica, se n’han fet proves i ja hi ha la 
primera remesa d’expedients. D’altra banda, apunta que sobre aquesta qüestió s’han firmat dos 
convenis. El Sr. Mulleras ha preguntat pel conveni de recaptació i sobre el qual ha respost. Pel 
que fa a l’altre conveni, comenta que tracta sobre l’intercanvi d’informació, que està donant 
resultats. En aquest sentit, informa que s’han incrementat un 20 % les liquidacions de grans 
contribuents i remarca que fins ara no era possible perseguir aquest frau per la falta de 
creuament d’informació. Entén, doncs, que els resultats són molt bons. 
 
Es dóna per tractada. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
28.-  (M1519/9395) Es requereix el Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió de 13 de març de 2018: 
(M1519/8559) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: 1.- Constatar que la campanya de 
promoció internacional presentada pel Govern Municipal el darrer 20 de febrer sota el nom 
"Share Like Follow Barcelona" és insuficient i no compleix amb els objectius de recuperar la 
reputació i la imatge internacional de Barcelona per a reactivar l'economia de la ciutat. 2.- 
Iniciar una campanya a nivell internacional més ambiciosa que si recuperi la imatge de 
Barcelona i atragui turisme de qualitat, inversions i activitat econòmica, social i cultural. 
 
El Sr. MULLERAS exposa que el Grup Popular presenta aquest seguiment de proposició 
perquè la setmana anterior el Gremi d’Hotels va fer una roda de premsa on va informar que 
durant els primers sis mesos de 2018 els ingressos s’havien reduït un 7 %. Admet que l’estiu 
anterior es va produir una triple adversitat a Barcelona, l’atemptat terrorista del 17 d’agost, a 
partir de setembre les conseqüències del procés separatista i la gestió de l’alcaldessa Colau, que 
impulsa un decreixement turístic. A aquesta situació s’afegeix la turismofòbia i la cultura del 
decreixement turístic, actituds que el Govern expandeix mitjançant l’acció municipal. 
A continuació, esmenta la campanya de promoció de la ciutat en el marc de la qual es va fer un 
vídeo en què Barcelona no sortia, una iniciativa que qualifica irònicament de molt innovadora. 
A partir d’aquesta situació, doncs, es va aprovar una proposició mitjançant la qual la majoria de 
grups municipals demanaven al Govern que fes una campanya de promoció més ambiciosa, 
més extensa en el temps i sobretot que promocionés veritablement la ciutat. Amb aquest 
seguiment, doncs, pretenen saber què està fent el Govern, perquè els resultats no veuen que 
siguin els adequats. 
 
El Sr. GÓMEZ apunta que la primera campanya «Share Like Follow Barcelona» es va posar en 
marxa en un moment que la situació de la ciutat era molt complexa i aprofitant la celebració del 
Mobile World Congress, durant el qual més de 100.000 persones de tot el món varen visitar la 
ciutat. Aquesta campanya era destinada totalment a l’exterior. Matisa que aquesta campanya no 
s’ha acabat i després explicarà com continuarà. En tot cas, informa que durant la celebració del 
MWC es va arribar als 31,2 milions d’impactes en perfils i àmbits geogràfics preferents, que 
són Regne Unit, França, Alemanya, països nòrdics, Benelux, Estats Units, Mèxic, Canadà, Japó, 
Corea, la Xina i Índia. Pel que fa a les peces de vídeo, comenta que es varen visionar 2,4 
milions de vegades i es varen generar més de 30.000 interaccions en xarxes socials, amb un 
enfocament clarament internacional. A més a més, indica que la participació d’agents de ciutat 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 66 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
com a ambaixadors, que han utilitzat la campanya com a seva, ha reforçat l’impacte de la 
difusió, en la línia que sempre han defensat de fer una campanya coral, i hi han participat Fira 
de Barcelona, el Barça, hotels, MNAC i moltes altres institucions i entitats, privades i 
públiques, que han ajudat a tirar endavant aquesta campanya. 
D’altra banda, remarca que s’aprofiten els moments en què Barcelona acull algun esdeveniment 
molt internacional, i per exemple durant la Design Week es va fer el Think Design Create i amb 
moltes altres entitats del sector es va fer aquest mateix tipus de promoció. Durant la celebració 
del festival Sónar, afegeix, es va fer el Play Act Dance, tot i que d’aquestes darreres actuacions 
encara no té els resultats. 
Finalment, remarca que tota aquesta activitat coral que s’ha fet amb totes les institucions 
significa una cooperació molt positiva. En destaca el Barça perquè cada vegada que aquest club 
repiula alguna d’aquestes idees o vídeos provoca milions de piulets. 
 
El Sr. MULLERAS puntualitza que no es referia a visionats de vídeos, piulades i repiulades, 
sinó a resultats reals. Així, insisteix que els sis primers mesos de 2018 la facturació dels hotels 
de Barcelona ha disminuït el 7 %. El que demanava el seu grup, doncs, era que es fes una 
campanya per recuperar la reputació i la imatge internacional de Barcelona, i per reactivar 
l’economia de la ciutat, però considera que el resultat del que s’ha fet és exactament el contrari 
del que demanaven i del que se suposa que buscava el Govern amb aquesta campanya. En 
definitiva, allò que es demanava en la proposició és que es fes una campanya més ambiciosa, 
que recuperés la imatge de Barcelona, que atragués turisme de qualitat, inversions i activitat 
econòmica, social i cultural. Entén que tot això no s’ha fet i, al contrari, els hotels han tingut un 
7 % menys d’ingressos que l’any anterior. 
 
Es dóna per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
VII) Declaració Institucional 
 
Única.- La Comissió d'Economia i Hisenda acorda: Primer.- Manifestar el rebuig i la condemna rotunda 
a l'atac a un bus turístic a la Vila Olímpica el dia 9 de juliol, i per extensió tots aquells actes 
vandàlics contra interessos turístics de la ciutat. Segon.- La Comissió d'Economia i Hisenda es 
compromet a respondre amb fermesa davant de tot atac contra l'activitat turística, emprenent 
totes les accions legals que estiguin al seu abast per tal de denunciar els fets i exigir-ne 
responsabilitats. 
 
La Sra. RECASENS exposa que, tot i que l’activitat turística a la ciutat ve de lluny, és a partir 
dels Jocs Olímpics celebrats a la ciutat que el turisme es convertirà en un veritable fenomen 
social i econòmic. Barcelona és a dia d’avui una ciutat turística i per a Barcelona el turisme és 
un dels principals motors econòmics, que genera una important ocupació i riquesa. També és 
una de les principals destinacions del turisme urbà, no només a nivell europeu, sinó també a 
nivell mundial. 
A continuació, indica que la realitat del turisme a Barcelona és complexa i la integració 
d’aquesta activitat en la ciutat no està exempta de problemes de diversa naturalesa. L’activitat 
turística és per a la ciutat molt positiva, incideix en la seva imatge, la marca Barcelona, en un 
escenari de globalització i té un enorme impacte en l’activitat econòmica i en la generació 
d’ocupació. També comporta, per la seva afectació, la gestió dels conflictes en l’ús dels espais 
públics i la convivència entre els ciutadans de Barcelona i els seus visitants. 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 67 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28 
 
Tot seguit, assenyala que un dels factors clau de l’èxit del turisme a la ciutat de Barcelona ha 
estat el protagonisme que des d’un inici va exercir la gestió pública, des d’estratègies de foment 
i promoció fins a la creació del Consorci Turisme de Barcelona, una eina potent de 
col·laboració publicoprivada. Afegeix que els darrers anys certs sectors han donat ales a 
discursos que fomenten la turismofòbia i el rebuig a tot allò relacionat amb l’activitat turística. 
Això s’ha vist traduït en pintades i cartells en contra del turisme per tota la ciutat, i fins i tot en 
actes violents contra busos turístics, hotels i altres negocis relacionats amb el sector, que ja 
varen motivar la celebració d’una sessió extraordinària de la Comissió de Presidència l’estiu de 
2017, per tractar aquest fenomen. 
D’altra banda, comenta que el 9 de juliol es va viure el darrer exemple del que ha esmentat 
anteriorment i es va produir un nou atac vandàlic contra un bus turístic a la Vila Olímpica, amb 
usuaris a bord. 
Així, doncs, d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 100.1 del ROM, 
l’ajuntament manifesta el seu posicionament sobre aquesta qüestió i aprova la moció amb 
contingut de declaració institucional a la Comissió d’Economia i Hisenda, amb el text que 
seguidament llegeix. 
 
S’APROVA aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida per la Sra. Recasens, amb el 
posicionament favorable de tots els Grups municipals i dels Srs. Ardanuy i Puigcorbé, excepte el 
del Grup municipal de la CUP-Capgirem Barcelona. 
 
  
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 21.41 h. 
 
Ref: CCP 8/18 Economia i Hisenda 68 
v. 11/ 7/ 2018 13: 28