Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 A la Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia DEU d’ABRIL de DOS MIL DIVUIT, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excma. Sra. Alcaldessa Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcaldia, Gerardo Pisarello Prados, Laia Ortiz Castellví i Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Agustí Colom Cabau, Gala Pin Ferrando, Laura Pérez Castaño, Josep M. Montaner Martorell, Eloi Badia Casas, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Sònia Recasens i Alsina, Teresa M. Fandos i Payà, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Raimond Blasi i Navarro, Irma Rognoni i Viader, Carina Mejías Sánchez, Francisco Sierra López, Maria Magdalena Barceló Verea, Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Alfred Bosch i Pascual, Jordi Coronas i Martorell, Juan José Puigcorbé i Benaiges, Montserrat Benedí i Altés, Trini Capdevila i Burniol, Jaume Collboni Cuadrado, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol Deltell, Montserrat Ballarín Espuña, Alberto Fernández Díaz, Xavier Mulleras Vinzia, Ángeles Esteller Ruedas, María José Lecha González, Maria Rovira i Torrens, Eulàlia Reguant i Cura i el Sr. Gerard Ardanuy i Mata, assistits pel secretari general, el Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. La Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago assisteix de forma telemàtica a la sessió, i expressarà el seu vot remotament per mitjans electrònics en virtut del que disposen els articles 10.3, 84.2 i la disposició addicional tercera del Reglament orgànic municipal, segons redacció donada en la modificació del reglament esmentat, aprovada definitivament per acord del Plenari del Consell Municipal de 23 de febrer d’enguany. Hi és present l'interventor municipal, el Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. Excusa la seva absència l’Im. Sr. Jaume Asens Llodrà. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinquanta-un minuts. PART D’IMPULS I CONTROL a) Proposicions / Declaracions de grup La Sra. ALCALDESSA obre la sessió ordinària del Plenari del Consell Municipal que és continuació de l’ordre del dia de la sessió del 23 de març passat, que es reprèn en el punt en què es va suspendre, a l’inici de la part d’Impuls i control, amb les proposicions que presenten els grups municipals. 1 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 El Sr. SIERRA demana intervenir per una qüestió d’ordre, i proposa poder tractar conjuntament la proposició del Grup Municipal Demòcrata amb la pregunta que presenta el grup de Ciutadans; petició que s’accepta. Del Grup Municipal Demòcrata: 1.- (M1519/8628) El Plenari del Consell Municipal acorda: Que el Govern elabori i presenti, en el transcurs del proper plenari, un informe detallat de tots els contenciosos administratius que comportin associades demandes de responsabilitat patrimonial, detallant les estimacions econòmiques que en puguin resultar. Que el Govern informi els grups de l'oposició sobre l'existència o l’estat de demandes dirigides a membres del Govern relacionades amb la gestió del desenvolupament de les seves tasques de govern. El Sr. CIURANA entén que tots els grups coincidiran a reconèixer que la salut pressupostària d’aquest ajuntament és bona, que és fruit d’una gestió professionalitzada des de fa molts anys, i de governs que n’han estat molt conscients i, per tant, que han actuat amb coherència. Tanmateix, reconeix que és cert que els darrers anys s’han produït algunes amenaces, algunes de les quals provenien de molt lluny en el temps, com la sentència de l’1%, que suposava gairebé setanta milions d’euros, que estaven provisionats; i fa poques setmanes han necessitat destinar trenta-cinc milions d’euros a corregir els efectes de la legislació sobre les plusvàlues i assumir la sentència corresponent. Diu que segons els han informat, a algunes àrees de l’Ajuntament, arran d’aquesta actuació sobre les plusvàlues, se’ls ha demanat de fer retallades, per exemple del 5% lineal, que aquestes àrees han aplicat d’una manera o d’una altra. Observa que, tot i gaudir de bona salut pressupostària, això configura un escenari en què apareixen algunes ombres que entenen que és la seva obligació de preveure. Creu que és evident que en una administració com aquesta hi poden haver imprevistos, però n’han de ser conscients. Comenta que fa poques setmanes, en el moment en què el seu grup va presentar aquesta iniciativa, es van assabentar per la premsa de l’existència d’un informe municipal que valorava en 41 milions d’euros les conseqüències patrimonials per a aquesta casa que podria suposar, per exemple, no tirar endavant l’hotel de les Drassanes. Assenyala que, a banda d’aquest, hi ha altres contenciosos oberts arran del PEUAT, i amenaces de contenciós com en el cas de La Maquinista. En conseqüència, indica que amb aquesta proposició demanen que es pugui presentar en el proper plenari un informe detallat sobre els contenciosos administratius que té plantejats aquest ajuntament que vagin aparellats amb responsabilitats patrimonials. Consideren que és una mesura de prevenció i de coneixement per als grups municipals, ja que les resolucions d’aquesta mena de conflictes ultrapassen un sol mandat. 2 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 Afegeix que amb aquesta proposició també demanen que s’arbitri un mecanisme, mitjançant els despatxos d’ofici de les comissions o del Plenari, per exemple, o amb la creació d’un registre de contenciosos, que permeti conèixer els contenciosos que afecten aquest ajuntament, o les demandes adreçades a membres del Govern municipal. Considera que aquesta manera seria molt més adient perquè els membres de l’oposició ho sabessin, que no pas haver-se’n d’assabentar per la premsa. El Sr. BLANCO indica que el seu grup ha formulat per a aquesta sessió una pregunta en un sentit similar a la proposició del Grup Demòcrata, motiu pel qual han demanat tractar-la conjuntament. Assenyala que fa mesos que el seu grup va advertir que algunes de les decisions d’aquest govern de paralització de projectes van ser temeràries, i que podien comportar reclamacions i demandes, que finalment s’han produït. Considera que aquesta manera d’actuar és del tot irresponsable. Recorda que el Govern va anunciar que havia previst una provisió de fons de 16 milions d’euros per fer front al cost d’aquestes reclamacions; i comenta que fa poques setmanes han conegut l’informe d’un consultor extern, encarregat pel Districte de Ciutat Vella, on es calcula que la indemnització per la paralització de l’hotel de les Drassanes podria arribar als 41 milions d’euros, és a dir, una xifra que gairebé triplica la provisió per afrontar la globalitat de reclamacions i demandes interposades a aquesta administració a dia d’avui. Observa que el que acaba d’esmentar és el càlcul d’un consultor extern, però remarca que els promotors de l’hotel estan reclamant una quantitat que arriba als 62 milions d’euros. En conseqüència, considerant que quan es prenen decisions se n’han de preveure les possibles conseqüències, volen saber, en primer lloc, quants litigis relacionats amb la paralització de projectes i llicències d’obres han estat iniciats contra aquest ajuntament; i, en segon lloc, a quant puja la xifra reclamada pels particulars com a indemnització per la paralització dels projectes. Indica que en cas que no puguin aportar totes aquestes dades ara, se sumen a la proposició del Grup Municipal Demòcrata a fi que, en el termini més breu possible, els presentin un informe on constin totes les dades sol·licitades. Alerta, finalment, que prendre decisions sense valorar-ne les conseqüències és una greu irresponsabilitat que els responsables polítics no es poden permetre; per tant, avança que esperen una resposta clara al més aviat possible. El Sr. CORONAS precisa que davant aquesta proposició del Grup Municipal Demòcrata al seu grup se li planteja la necessitat de diferenciar dues parts en el debat que suscita; d’una banda, el dret a la informació, amb el qual estan absolutament d’acord, atès que els seu grup és dels primers a reclamar la màxima transparència al Govern, ja que és la seva obligació com a grup d’oposició i perquè encara queden 3 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 molts aspectes per millorar. Per tant, assegura que volen rebre tota la informació relativa als contenciosos, però no només dels derivats de responsabilitats patrimonials, sinó també d’aquells referents a recursos humans, per exemple. Manifesta, d’altra banda, que la justificació de motius per presentar aquesta proposició els porta a pensar que no es limita només a la demanda d’informació, sinó que es posen en dubte algunes qüestions com el cas de la denegació de l’hotel de les Drassanes, o el mateix PEUAT. Consideren, altrament, que aquestes no són decisions perjudicials per a la ciutat; això no obstant, puntualitza que si bé els objectes no ho són, sí que ho és la gestió que se’n fa en alguns casos. Per tant, creuen que és just establir una diferència entre projectes i la seva gestió. Subscriuen, en aquest sentit, que la gestió del Govern, concretament en el cas de la superilla, però també en altres qüestions, no s’ha fet de la millor manera. Insisteix que el problema no són els projectes, doncs, sinó la mala gestió que en fa el Govern; en conseqüència, volen tota la informació possible i saber quina és la xifra a què puguin pujar les indemnitzacions derivades d’una mala gestió més que no pas d’un posicionament polític i, per tant, per coherència i responsabilitat, avança que faran una abstenció. La Sra. BALLARÍN manifesta que tots i totes els qui estan al servei d’aquest ajuntament, més encara en funcions de govern, saben que la seva tasca l’han de fer pensant en el bé de la institució, en la qual es materialitza i es representa l’interès general. Expressa el convenciment que només es pot treballar de debò per a la ciutadania i per a la ciutat amb respecte a les institucions, les normes, els procediments i les decisions tècniques, i amb el convenciment que la seva feina no es pot fer ni transgredint ni forçant les normes més enllà d’una interpretació raonable. Tanmateix, reconeix que de vegades no és fàcil, tècnicament, prendre decisions de govern; que les interpretacions poden ser diverses, i també és clar que hi ha interessos afectats i, per aquest motiu, hi ha decisions municipals que són recorregudes en via administrativa o judicial i, fins i tot, poden acabar en indemnitzacions que haurà de pagar la ciutadania. Assenyala que quan el Govern pren una decisió de ciutat cal que sigui molt curós pel que fa al cost directe que pugui tenir, i amb els perjudicis econòmics que pot patir l’Ajuntament derivats de les indemnitzacions que pot acabar pagant. Per aquestes raons, reconeix que el seu grup ha estat molt crític amb decisions preses forçant la llei, com és el cas de les moratòries del PEUAT, i recorda que van alertar de les conseqüències que podrien suposar per a aquesta administració, entre les quals indemnitzacions per responsabilitat patrimonial. Igualment, diu que es continuen ratificant en aquestes crítiques, ja que temen que l’Ajuntament hagi d’acabar pagant, per exemple, 41 milions d’euros a un promotor hoteler per no haver atorgat una llicència en temps i forma. Fa notar que 41 milions d’euros són molts rebuts d’IBI pagats religiosament per contribuents de la ciutat. 4 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 Per tant, justifica que el seu grup sempre demani reflexió i, aprofitant aquesta proposició, reclamen, també, transparència i, per tant, que s’informi i es permeti l’accés als litigis i saber com estan els procediments judicials. Remarca que no basta fer grans proclames en favor de la transparència, sinó que cal concreció i accés a la documentació sense traves. Per tant, subscriuen la demanda d’un informe que formula el Grup Demòcrata, però afegeix que també caldria un sistema d’informació actualitzada que permetés exercir un control real per part d’aquesta corporació. Finalment, avança que el seu grup votarà a favor d’aquesta proposició. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ recorda que fa dos mesos que es va aprovar per unanimitat, al Plenari del Consell Municipal, una proposició del seu grup pràcticament idèntica a la que avui presenta el Grup Demòcrata, de manera que ja avança que hi votaran a favor. Precisa que amb aquella proposta el seu grup reclamava un informe, que haurà de presentar la Sra. Sanz probablement, en què es detallessin els litigis i les reclamacions prèvies iniciades contra aquest ajuntament derivades d’un mal funcionament de l’Administració, d’aplicació de normatives aprovades i d’interpretació d’altres, de suspensions i moratòries, que podrien acabar amb el pagament d’indemnitzacions milionàries per part d’aquesta administració i, per tant, de tota la ciutadania. Observa que aquestes conseqüències podrien formar part del que s’anomena passiu ocult d’aquest ajuntament derivat d’una mala praxi. Considera que l’informe que demana la present proposició servirà per actualitzar les dades, ja que recorda que la Sra. Sanz va informar-los en el Plenari a què s’ha referit abans que al gener hi havia més de dos- cents casos oberts contra aquest ajuntament que poden tenir unes conseqüències molt negatives per als recursos públics d’aquesta ciutat. Precisa que hi ha algunes qüestions com ara contractes de publicitat exterior, reclamacions creuades, una reclamació d’impagament a l’IMI de més d’un milió d’euros, el nyap urbanístic del carrer Dalmases per valor de cinc milions d’euros, o el del carrer Teodor Roviralta per tres milions; afegeix que a tot això s’hi suma la possibilitat d’haver d’indemnitzar l’hotel Pràctic de les Drassanes amb quaranta-un milions d’euros, i tot plegat sense avaluar el cost d’unes hipotètiques resolucions judicials adverses a les preteses remunicipalitzacions del Govern, ja que es parla que la de l’aigua podria estar entorn dels mil milions d’euros, la d’escombraries també podria tenir un impacte multimilionari o la del Bicing, entre altres. Considera, per tant, que cal presentar l’informe sol·licitat, perquè més enllà de l’obligació de l’Ajuntament de ser un motor d’activitat econòmica, generador d’inversió i d’ocupació, tant en les prestacions d’obres com en les de serveis, és important que ofereixi diligència, seguretat jurídica i promoure la solvència institucional com la seva marca en l’obligat exercici de transparència i autonomia de les seves decisions, i del corresponent impacte econòmic. 5 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 La Sra. REGUANT manifesta que tota la informació que els permeti elaborar un mapa de tot allò que afecta l’Ajuntament és un fet positiu. Tanmateix, diu que tenen la sensació, arran dels atesos continguts en la proposició i el contingut d’algunes intervencions dels grups, que es tracta de l’eina que ha d’avalar presumpció de culpabilitat de tot el que fa aquest consistori. Altrament, diu que per al seu grup aquest informe no ha de tenir aquesta funció, sinó, com ja ha apuntat, per fer un mapa a què també ha al·ludit el Sr. Ciurana en la seva intervenció, i afirma que comparteixen plenament algunes de les accions que ha dut a terme el Govern municipal. Explica que donaran suport a la proposició, però com ja van dir amb motiu de la proposició semblant que va presentar el grup del PP, alerta que no s’han d’embolicar, que una cosa és disposar de tota la informació sobre els casos oberts, i una altra de diferent anar amb la idea preconcebuda que aquesta informació els ha de servir per continuar beneficiant uns quants sense pensar en l’interès col·lectiu. El Sr. ARDANUY afirma que subscriu qualsevol proposta per sol·licitar informació, sobretot en benefici de la transparència. Reconeix que aquest ajuntament ha de poder disposar de tots els mecanismes de previsió per afrontar qualsevol contingència que pugui afectar el bon govern i la seva economia i, per tant, anuncia que votarà favorablement aquesta proposició. La Sra. SANZ avança que el Govern municipal donarà suport a la proposició amb el benentès que existeix un compromís que ja s’ha manifestat en comissió i en les diferents compareixences sol·licitades pel Grup Demòcrata, o en la mateixa proposició que en el mateix sentit va presentar el grup del PP fa uns mesos. Assenyala que disposen d’un munt de dades, que posa a disposició dels grups, però puntualitza que estan acabant de valorar jurídicament quines són les implicacions de fer-les públiques i mantenir la màxima seguretat jurídica. Precisa, amb referència a la intervenció del regidor Blanco, que ningú no pren decisions sense valorar-ne l’impacte, i concretament això ho fan els serveis jurídics i la Intervenció d’aquesta casa; per tant, confirma que totes les actuacions que duen a terme s’inscriuen en el marc de la legalitat. Per tant, retreu al grup de Ciutadans que sempre jugui a l’equívoc, i aprofita per apuntar un seguit de dades, que adreça també al Sr. Ciurana. Així, concreta que el conjunt de litigis que ha abordat aquest ajuntament està entorn dels tres-cents, i que en l’actualitat a prop dels dos-cents. Posa de manifest que la pregunta de Ciutadans es referia concretament als litigis endegats per causa de llicències d’obres, i indica que en són una cinquantena. Subratlla que aquestes xifres s’inscriuen en la normalitat; i fa notar que molts dels casos que el Sr. Fernández Díaz ha esmentat en la seva intervenció provenen de mandats anteriors. Pel que fa al cas concret de l’hotel Drassanes, explica que si aquest ajuntament ha de tenir alguna mena de responsabilitat d’indemnització respon a l’aplicació del Pla d’usos del 2013, al qual van donar suport 6 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 els grups de CiU i del PP, i que el TSJC ha declarat nul de ple dret. Per tant, si l’Ajuntament ha d’indemnitzar és perquè el Pla d’usos que va permetre atorgar la llicència de l’hotel esmentat és invàlid. Creu que és evident que totes les actuacions que duu a terme aquest ajuntament poden tenir efectes, però assegura que prèviament s’analitzen. Confirma, per tant, que estan treballant per poder oferir-los la informació sol·licitada, i que estan ben segurs de la seguretat jurídica que empara les actuacions, i amb la certesa que es poden recórrer algunes de les decisions judicials. El Sr. CIURANA agraeix als grups municipals la pràctica unanimitat en el suport a la seva proposició, que assegura que no té altre objectiu que poder fer una previsió quant a la situació pressupostària en què es poden trobar els futurs governs de la ciutat. Reitera la necessitat d’articular algun mecanisme permanent per anar actualitzant la informació, com ara un registre de contenciosos o un informe que s’inclogui al Despatx d’Ofici de les sessions dels òrgans de govern. Entén que paga la pena, a l’empara de la llei de transparència, de mantenir una actualització permanent. Això no obstant, considera obvi que mentre no hi ha una sentència les obligacions no són fermes i, per tant, desconeixen si la xifra de 41 milions d’euros d’indemnització a l’hotel Drassanes acabarà sent aquesta, una de més elevada o cap. Tanmateix entén que és obligació de les persones que serveixen la ciutat de mirar amb una perspectiva de mitjà i llarg termini i, per tant, ser conscients de les amenaces que planen en la salut financera d’aquesta administració. Finalment, convida els grups a pensar, amb el suport dels serveis jurídics, quin podria ser el mecanisme més estable i permanent de poder disposar d’aquesta informació a fi de tenir la capacitat de planificar a mitjà i a llarg termini. El Sr. BLANCO agraeix la resposta moderadament favorable a la seva petició, tot i que diu que no entenen, atès que la Sra. Sanz assegura que no es prenen mai decisions sense valorar-ne les conseqüències, com és que avui mateix no han pogut fer una valoració. Insisteix que la presentació d’aquestes dades és un exercici de transparència; i assegura que no té intenció d’entrar a valorar si les decisions polítiques preses són correctes o no, però en el cas concret de l’hotel Drassanes, com en el cas d’altres decisions preses per aquest govern, confirma que ha estat temerària, ja que la llicència concedida a l’hotel estava d’acord amb les normes vigents en aquell moment, i disposava d’un certificat urbanístic; i afegeix que la decisió es va prendre en contra dels informes dels serveis tècnics i del Districte, cosa que demostra que va ser una decisió absolutament política que els pot costar molt cara, i potser no pas al govern actual, ja que el procés es pot allargar durant anys. Insisteix, per tant, en la necessitat de disposar de totes aquestes dades, ja que aquest ajuntament ha de donar explicacions, ara i en el futur, de totes les decisions que pren i que assumeixi les responsabilitats que 7 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 comporten, i que defensi que s’han pres en benefici de l’interès públic. El Sr. CORONAS ratifica els arguments que ha expressat en la seva primera intervenció en benefici de la transparència i el dret a la informació; i confia que al més aviat possible podran disposar dels informes demanats. Reitera el convenciment que alguns grups, però, només han pretès qüestionar determinades decisions preses pel Govern de la ciutat, i insisteix que una cosa són els projectes i una altra com s’han dut a terme. La Sra. BALLARÍN reclama responsabilitat i transparència pel bé de la institució municipal, però mai posant en risc dades de caràcter protegit ni fent-ne públiques les que puguin ser utilitzades en contra d’aquest ajuntament. S’APROVA aquesta proposició / declaració de grup amb cinc abstencions —emeses pels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila—, i trenta-cinc vots a favor de la resta de membres del consistori. Del Grup Municipal Cs: 2.- (M1519/8632) El Plenari del Consell Municipal acorda: Que el Govern de la ciutat impulsi la reforma urbanística de l'avinguda Diagonal entre el passeig de Gràcia i el passeig de Sant Joan, que inclogui com a mínim: 1. Ampliar les voreres, per garantir la seguretat dels vianants i crear un eix cívic d'interconnexió entre Diagonal, passeig de Gracia i passeig de Sant Joan. 2. Millorar el transport públic, ampliant l'ample del carril d'autobusos, millorant les parades i reordenant les línies. 3. Promoure la millora de l'accessibilitat de l'estació de metro de Verdaguer, instant la Generalitat de Catalunya a realitzar les obres necessàries. El Sr. ALONSO indica que presenten una proposició de consens de transformació de l’avinguda Diagonal per fer un eix cívic entre el passeig de Gràcia i el de Sant Joan. Assenyala que les voreres en aquest tram de l’avinguda són molt estretes, suposen un perill per als vianants i dificulten l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda, alhora que perjudiquen l’activitat cívica i comercial de la zona, fins al punt que aquest tram de la Diagonal és tan sols una via de pas, però no l’eix cívic i comercial que seria convenient per a tothom. Puntualitza que aquesta proposició no va en contra de res ni de ningú, sinó en benefici de la millora de la ciutat, i és plenament compatible amb el desenvolupament futur del transport públic en aquesta avinguda. Posa en relleu que s’ha debatut a bastament sobre la conveniència d’apostar pel tramvia o per l’autobús, però assenyala que l’ampliació de les voreres és compatible amb els dos projectes. 8 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 Insisteix a dir que aquesta no és una proposta ni a favor ni en contra del tramvia per la Diagonal, sinó de consens de mínims. Diu que està clar que en una primera fase l’autobús és l’opció de transport públic en aquest tram, i per aquest motiu calen millores en els carrils bus, atès que els actuals són excessivament estrets i, per tant, plantegen la necessitat d’ampliar-los. Assenyala que desconeixen quina serà l’opció de transport públic en el futur en aquest tram central de la Diagonal, però insisteix que si en algun moment s’assoleix l’acord polític per l’opció del tramvia, les modificacions que plantegen amb aquesta proposició no suposaran cap problema, ja que si s’executen bé només caldrà instal·lar les vies i la catenària, que és competència de l’ATM. Afegeix que també plantegen la necessitat de millorar l’accessibilitat a l’estació de metro de Verdaguer, ja que no té sentit fer un eix cívic per a vianants sense una connexió de metro accessible. Diu, a tall de conclusió, que demanen un vot favorable a aquesta proposició de reforma de la Diagonal per un seguit de motius, entre els quals assenyala que és una necessitat i un deure millorar la seguretat dels vianants a la Diagonal; garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda; perquè volen que aquest tram de l’avinguda esdevingui un veritable eix cívic per a l’activitat ciutadana; perquè la connexió entre el passeig de Gràcia i el de Sant Joan ajuda a realçar aquesta part de la ciutat. Afegeix que tampoc no poden permetre que la ciutat resti paralitzada durant anys a la Diagonal, i insisteix que la seva proposta és de mínims i que no condiciona les opcions de futur del transport públic al centre de la ciutat; i, sobretot, perquè aquesta proposta s’ajusta a les competències municipals i no depèn de ningú més. El Sr. MARTÍ entén que aquesta proposició del grup de Ciutadans coincideix amb la filosofia que va impregnar el projecte de reforma de la Diagonal que es va fer el mandat passat entre la plaça Francesc Macià i el passeig de Gràcia. Destaca que l’obra va ser molt ben executada i a plena satisfacció de veïns i comerciants. Afegeix que a més d’aquesta remodelació, durant el mandat passat es va aprovar el projecte executiu de la reforma del tram de la Diagonal entre el passeig de Gràcia i el de Sant Joan, que va quedar a punt per licitar l’abril del 2015, però que l’actual govern va deixar en suspens, suposa que per la seva voluntat de tirar endavant el projecte del tramvia. Indica que aquell projecte, que actualment està enriquit amb el pla pilot d’implementació de l’autobús elèctric aprovat pel Plenari, tenia entre els seus objectius donar continuïtat a l’obra feta, l’eixamplament de les voreres, instal·lar noves tecnologies en la il·luminació, incrementar el verd, facilitar l’accessibilitat dels vianants i incentivar el comerç de proximitat. En aquest sentit, destaca que el tram ja reformat de la Diagonal té gairebé cobert el cent per cent de l’oferta comercial, i que en el tram que els ocupa avui hi ha un alt percentatge de locals comercials buits. 9 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 Recorda que aquest assumpte ja s’ha tractat en la Comissió d’Urbanisme i en el Districte de l’Eixample, on ja han expressat el seu suport. Entén que el rebuig del projecte de connexió del tramvia per la Diagonal que s’ha confirmat avui mateix fa que aquest projecte sigui més fàcil de tirar endavant, però remarca que amb el debat sobre la connectivitat del tramvia han perdut quatre anys i que, altrament, el tram de la Diagonal entre el passeig de Gràcia i el de Sant Joan ja estaria executat. El Sr. CORONAS valora que aquesta proposició té tota la raó de ser perquè fa tres anys que aguanten el que defineix com una mena de xantatge del Govern municipal, que afirma que la Diagonal només es pot reformar i eliminar carrils de circulació si s’hi posa el tramvia. Tanmateix, la constatació que això no és cert és la remodelació que s’hi va fer el mandat passat, i tot i que reconeix que es podria haver fet millor, a més de millorar molt les voreres no va hipotecar l’espai per tal que hi pogués passar un tramvia en el futur. Afegeix que el Districte de l’Eixample ha demanat més d’una vegada, i també s’ha dit en comissió, que s’abordi la reforma de les voreres de la Diagonal en el tram que va del passeig de Gràcia al de Sant Joan, i entén que es podria ampliar la reforma fins al carrer Marina. Observa que es proposa la creació d’un eix cívic en el tram a reformar, i considera que s’hauria de vincular amb el tram que ja s’ha executat; en aquest sentit, diu que cal tenir en compte les particularitats i singularitats de cada tram de la Diagonal, però creu que cal pensar l’avinguda de punta a punta, ja que el repte és, en definitiva, convertir aquesta via de pas en un punt de trobada i de connectivitat veïnal que permeti cosir els barris per on passa. Quant a la reordenació del transport públic en superfície de la Diagonal, opina que el Govern s’hi hauria d’haver posat de debò en els tres anys que fa que governa, i entén que s’hauria d’haver posat en funcionament, per exemple, la D30, i pensar la manera de millorar les parades i els trajectes, una oportunitat perduda per la seva voluntat d’implantar el tramvia costi el que costi, cosa que els fets, tanmateix, desmenteixen. Reitera que mentre això no sigui una realitat, el Govern podria haver optimitzat els recursos disponibles. Se suma a la petició de millora de l’accessibilitat a l’estació de Verdaguer, que és una reivindicació històrica dels veïns i veïnes. El Sr. MÒDOL anuncia que el seu grup votarà a favor de la proposició perquè des del primer moment han insistit en la necessitat de no convertir el debat de la Diagonal en un debat sobre el tramvia, ja que hi ha moltes altres qüestions encara més urgents per millorar aquest espai públic, com l’estat de les voreres o les deficiències del carril bici. Insisteix que cal abordar un seguit d’aspectes que són imprescindibles per revifar la vida comercial d’aquesta part de la Diagonal, amb molts locals buits i cada vegada en pitjors condicions. Assegura que voten favorablement la proposició convençuts, i per tornar el vot de confiança que el grup de Ciutadans ha dipositat en les 10 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 propostes dels socialistes quant a la Meridiana, la ronda de Dalt, Pere IV, Balmes o Príncep d’Astúries. Per tant, diu que els satisfà compartir amb el grup proposant el criteri urbanístic i les prioritats per a la ciutat en aquest sentit. Dit això, fa avinent que el seu grup va demanar que, en el tractament d’aquesta iniciativa, no es tornés a entrar en el debat del tramvia; alhora, demanen que, vistos els fracassos, a l’hora de debatre sobre espai públic demostrin flexibilitat a fi que en el futur siguin implementables no només sistemes de transport públic, sinó tots aquells que donin resposta a les necessitats de mobilitat diverses de la ciutat. Per tant, valoren que el projecte de la Diagonal resta obert i no pas acabat; i aprofita per ratificar que el projecte de la Diagonal que es va executar el mandat passat és, amb tota la probabilitat, el pitjor projecte urbanístic d’espai públic que s’ha fet a la ciutat, i que allò que convé, doncs, és prendre nota per no tornar a posar, per exemple, la mena de paviment que hi ha, ni tampoc la il·luminació, o la limitació d’accés dels vehicles d’emergència, o la instal·lació d’unes parades d’autobús incompatibles amb el bus elèctric i, sobretot, hauran de tenir present la possibilitat que algun dia hi passarà el tramvia. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ remarca que fa quatre anys el seu grup va aconseguir l’aprovació d’una proposició amb què s’instava el Govern de l’alcalde Trias a promoure la continuació de la reforma de la Diagonal, no només fins al passeig de Sant Joan sinó fins a la plaça de les Glòries; i el gener del 2015 es va adjudicar la redacció del projecte executiu del tram del passeig de Gràcia al de Sant Joan per un import de prop de cent cinquanta mil euros, i que ara deu estar en un calaix municipal després que l’actual govern decidís aturar la licitació. Avança que, com no pot ser d’altra manera, el seu grup votarà a favor de la proposició, ja que sempre han defensat la continuació de la reforma de la Diagonal, com ja ho van fer en el tram de Francesc Macià a passeig de Gràcia, i que ha de permetre finalitzar, també, la implantació de la xarxa ortogonal de bus, la línia D30, incrementar la velocitat comercial del transport públic i evitar els colls d’ampolla existents en voreres i carrils de circulació. Assenyala que també són favorables a garantir l’accessibilitat de l’intercanviador de Verdaguer, que fa anys que estan promovent diversos grups municipals, i afegeix també la necessitat de fer-ho en els intercanviadors de plaça d’Espanya, Urquinaona o del Clot, que no només són una assignatura pendent d’aquesta ciutat sinó que, a més, la Generalitat té redactats des de fa anys els projectes executius d’aquests intercanviadors i la seva garantia d’accessibilitat obligada. Per tant, considera que a més de promoure aquestes declaracions polítiques al plenari municipal cal que s’aprovin, ja que és indispensable que el Govern les faci tirar endavant i que, en aquest cas, la reforma de la Diagonal arribi més lluny del passeig de Sant Joan, fins al carrer de la Marina i la plaça de les Glòries, tal com sempre ha reclamat el seu grup. 11 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 La Sra. LECHA reconeix que les voreres de la Diagonal a partir del passeig de Gràcia són molt estretes, un problema que s’estén fins al carrer Marina, cosa que evidentment en limita els usos públics. Això no obstant, el seu grup no considera que l’actuació tingui una urgència prioritària. Considera, però, que es podrien fer reformes com ara ampliar el carril bus, que implicaria guanyar velocitat comercial i compartir el trajecte amb un sistema de bus BRT, i que s’hauria de fer forçosament reduint carrils centrals per al pas de vehicles privats. Afegeix que l’ampliació de les voreres s’hauria de fer suprimint un dels dos carrils de les calçades laterals, i també permetria ampliar el carril bici, cosa que no es preveu en la proposició del grup de Ciutadans. Consideren, tanmateix, que el carril bici actual representa un perill flagrant per als vianants, sobretot a les zones d’extrema proximitat a les parades d’autobús. En aquest cas, sí que valoren la urgència del projecte de reforma, atès que aquesta situació no se soluciona amb pegats puntuals. En conseqüència, afirma que no consideren que existeixin motius que avalin la urgència de la reforma, però sí que s’hauria de tenir en compte per homogeneïtzar l’avinguda i a fi que els vianants puguin circular més lliurement pels laterals malgrat que es mantingui el passeig central. Entenent que a la proposició li manca la consideració del carril bici, avança que faran una abstenció. El Sr. ARDANUY anuncia que votarà a favor de la proposició. Tanmateix, diu que discrepa amb el regidor Alonso, que diu que la que plantegen és una proposta de mínims i, altrament, considera que hauria de ser de màxims, a fi d’aprofitar la potencialitat de la Diagonal per a la ciutat. Igualment, entén que no es pot plantejar una reforma d’aquestes característiques sense tenir en compte les perspectives de futur de l’avinguda, i no es tracta només d’ampliar les voreres sinó de l’ordenació de la totalitat de la via, de plantejar-se-la com un eix humà i no com una autopista; per tant, el que cal és guanyar vial de vehicles com a vial de ciutat i destacar les potencialitats d’una via urbana com la Diagonal, i entén que en el debat que avui han mantingut sobre el tramvia haurien pogut plantejar l’ordenació de la via en la seva totalitat. La Sra. SANZ posa de manifest, com ja ha tingut ocasió de fer a bastament avui i en altres fòrums on s’ha debatut sobre la Diagonal, que la reforma d’aquesta via s’ha d’abordar de forma integral, i que no es tracta de fer una prelació de trams. En aquest sentit, assenyala que la ciutadania demana que les transformacions es facin de cop; i en aquest cas, apunta que la transformació no pot condicionar el pas posterior del transport públic, però també s’ha de vetllar per economia de les obres, i cal treballar per assumir una transformació tan global com sigui possible d’entrada. 12 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 En aquest cas concret, consideren que la reforma i la transformació de la Diagonal ha d’incorporar un transport públic amb capacitat de càrrega suficient, i aquest és, a dia d’avui, el tramvia. Per tant, insisteix que les reformes urbanes s’han d’abordar amb una perspectiva integral tenint en compte els vianants, el verd, la bicicleta, el transport públic i també la mobilitat privada. Assegura que el Govern no pretén posar pedaços ni satisfer demandes puntuals, sinó que vol plantejar una transformació de ciutat sobre la base d’un model urbà diferent al que s’ha desenvolupat fins ara. En aquest sentit, reconeix que les voreres del tram de la Diagonal que va impulsar l’alcalde Trias van suposar una millora, però també greus problemes, i recorda les nombroses queixes que van suscitar els panots, alhora que just en el tram reformat es constaten grans cues d’autobusos. Estan d'acord amb el grup de Ciutadans que s’ha de millorar la situació de contaminació, la mobilitat dels vianants, l’accessibilitat i el transport públic, però li retreu que cada vegada que el Govern fa una proposta en aquest sentit li responguin que abans ho han de consultar amb el Sr. Rivera, que, indefectiblement, els diu que no poden votar una proposta de la Sra. Colau. I aprofita per preguntar quin serà el balanç d’actuació de Ciutadans durant aquest mandat, què haurà condicionat per prendre decisions determinants per a la ciutat, ja que sempre s’han negat a tot allò que proposa el Govern municipal per partidisme. Avança que faran una abstenció en aquesta proposició. El Sr. ALONSO nega l’afirmació que acaba de fer la Sra. Sanz, i confirma que ha donat suport a totes les actuacions que ha fet aquest ajuntament en favor del medi ambient, entre les quals l’aposta per les energies renovables, o del canvi de normativa per restringir la circulació de vehicles contaminants; i afegeix que, a banda d’aquest suport, des de l’inici de mandat el seu grup ha impulsat mesures en favor del medi ambient. Considera, per tant, que a la tinenta d’alcaldia li va bé criticar el seu partit, però reitera que la realitat és que el seu grup sempre dona suport a les iniciatives per a la millora del medi ambient. Altrament, considera que el seu discurs palesa que utilitzen el tramvia no pas en benefici de la millora del medi ambient, sinó per fer un debat polític destructiu. En aquest sentit, posa en relleu que la majoria de grups han donat suport a un projecte de mínims que suposa una millora per a la ciutat, mentre que Barcelona en Comú utilitza el tramvia com a excusa per no fer res; és a dir, alerta que el balanç dels quatre anys de mandat serà que no s’ha fet res per millorar la circulació a la ciutat. Així, doncs, demana a la Sra. Sanz que s’ho repensi i que voti favorablement la proposició, que entén que és millorable, però assegura que el que han intentat evitar ha estat entrar en polèmiques justament per aconseguir un acord de mínims a fi de tirar endavant la ciutat. 13 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ demana a la Sra. Sanz que no menteixi sobre el suport de Ciutadans, i recorda que el Govern va pactar amb aquest grup la seva mesura estrella: el Pla d’habitatge. Diu, però, que allò que preocupa el seu grup és que avui novament s’aprovarà una proposta que insta el Govern municipal, com ja va fer el grup del PP al seu dia, a promoure la reforma d’un tram de la Diagonal, i no sap si el Govern complirà el mandat. El Sr. ALONSO agraeix els vots favorables a la proposició. S’APROVA aquesta proposició / declaració de grup amb tretze abstencions —emeses pels Srs. Pisarello, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, i també per les Sres. Lecha, Rovira i Reguant—, i vint-i-set vots a favor de la resta de membres del consistori. Del Grup Municipal d’ERC: 3.- (M1519/8619) El Plenari del Consell Municipal acorda que, en cas que el Govern municipal no aconsegueixi signar amb l'Autoritat del Transport Metropolità un conveni que garanteixi que la inversió pública prevista per a la connexió tramviària per l'avinguda Diagonal acabi beneficiant el sistema de transport públic i no incrementi els beneficis de cap operador privat, es dediqui el pressupost esmentat a millorar la xarxa de transport públic de la ciutat i de l’àrea metropolitana. El Sr. BOSCH, després de refermar-se en el fet que el seu grup sempre ha cregut en el transport públic i en la gestió pública, fa referència al fet que els motius per no donar suport a la proposta de connexió del tramvia, que han tractat fa poc, és que no tenen prou clar que sigui la solució, des de l’àmbit públic, de tots els problemes i les necessitats del transport públic a Barcelona, tot i que reitera que, a priori, estan d’acord amb la unió de les línies de tramvia. En conseqüència, una vegada aquesta proposta ha decaigut en espera de si es produeix algun avenç, el seu grup considera que s’han d’adoptar mesures clares i contundents a favor del transport públic a la ciutat. Assenyala que alguns aspectes han tingut ocasió de tractar-los avui mateix arran de la proposició presentada anteriorment, i que el seu grup en vol proposar d’altres que entenen que ajudarien a millorar la situació de la ciutat. Comenta que es calcula que la inversió prevista per a la unió dels tramvies rondava els cent vuitanta milions d’euros, i entén que el Govern està en condicions de desglossar aquesta xifra. Això no obstant, diu que està convençut que el Govern té previsions significatives per dedicar les inversions de la que qualifica de mesura estrella en altres mitjans de transport públic. Així, doncs, precisa que amb aquesta iniciativa, que ha estat transaccionada amb el grup de la CUP, proposen que tot l’esforç esmerçat, i que queda en dubte, es pugui dedicar a altres necessitats 14 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 del transport públic, que en són moltes. Confirma que el seu grup té un pla de mobilitat i de transport per a la ciutat, i s’ofereix per ajudar i activar a tirar-lo endavant des d’aquest consistori. Apunta, entre altres aspectes, el desplegament total de la xarxa ortogonal de bus, que ara com ara està incompleta; la proposta de la línia D30 per la Diagonal, i aprofita per fer notar que el Govern se la pren com un acte d’hostilitat. Altrament, diu que el seu grup considera que aquesta línia de bus podria servir com a banc de proves per avaluar la demanda, la freqüència, o com es pot millorar la capacitat d’un transport públic eficaç a la Diagonal que connecti els dos extrems de la ciutat per aquesta avinguda. Indica que hi ha altres possibilitats com ara ajudar a l’activació de les línies L9 i L10 de metro, que ja s’està fent en dues estacions de la Zona Franca, fet que demostra que quan es vol es fan les coses, especialment quan els plantejaments són raonables i hi ha voluntat d’arribar a acords. Remarca, però, que a banda d’aquestes dues estacions que hi haurà a final d’any si tot va bé, queda el tram central d’aquestes línies, el ramal que va cap al barcelonès nord i el que va cap al Baix Llobregat, que queden estroncats quan arriben a Barcelona, on podrien connectar els barris de muntanya. Considera que aquesta és una oportunitat de millorar la connectivitat metropolitana mitjançant el que hauria de ser la seva espina dorsal. Afegeix, també, l’opció d’allargar la L4, que ara mateix queda morta a l’estació de La Pau, a les estacions de Santander i de La Sagrera, tren i metro, de manera que tota la part de la ciutat que va des de Ciutat Vella, passant per la Barceloneta, Vila Olímpica, Poblenou i Besòs es connectaria amb una sola línia de metro amb el nou pol de desenvolupament urbà entorn de l’estació de La Sagrera. Entén que això suposa fer urbanisme social, reequilibrar la ciutat cap al nord i compensar els dèficits de la zona amb grans equipaments. Igualment, esmenta la L2, que permetria connectar els barris de la Zona Franca, passant per sota de Montjuïc, amb el centre de la ciutat; o la connexió de les línies del Vallès i del Baix Llobregat dels Ferrocarrils de la Generalitat, amb la connexió prevista entre la plaça d’Espanya i Gràcia, passant per Francesc Macià. Diu que és conscient que li respondran que totes aquestes actuacions depenen de la Generalitat, com també el tramvia, però entén que aquest ajuntament té l’obligació d’actuar i contribuir a fer possible que les comunicacions i la mobilitat de la ciutat sigui molt millor i que permeti reduir el trànsit rodat de vehicles privats i, per tant, la contaminació. Conclou, doncs, que el tramvia és important, però en espera que es pugui fer bé, s’ha d’evitar que els impedeixi veure el conjunt de la mobilitat de la ciutat. La Sra. VILA manifesta que el seu grup està majoritàriament d’acord amb la intervenció del Sr. Bosch quant a determinades necessitats i mancances de la ciutat en infraestructures per a la mobilitat, però en la justificació de motius d’aquesta proposició es fa una aproximació a la qüestió del tramvia amb la qual no estan d’acord. Així, doncs, com a 15 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 conseqüència del ple extraordinari que han celebrat aquest mateix matí, confirma que el seu grup ha passat pàgina del tramvia, entenent que es tracta d’un projecte que ha quedat enterrat per la majoria del Plenari. Per tant, no estan d’acord a encetar un debat que novament el tregui a relluir i, en conseqüència, anuncia que votaran en contra d’aquesta proposició. El Sr. ALONSO defensa, en nom del seu grup, la necessitat d’impulsar un transport públic de qualitat i que suposi una alternativa real al transport privat, que aporti una disminució de la contaminació i congestió del trànsit, i que garanteixi el dret a la mobilitat, per a la qual cosa és imprescindible disposar de recursos econòmics. Diu que per aquests motius valoren positivament la iniciativa del grup d’ERC en el sentit que proposa invertir en el transport públic els recursos econòmics que puguin quedar disponibles arran d’inversions no realitzades. En aquest sentit, puntualitza que malgrat emetre un vot favorable no saben ben bé de quina partida econòmica estan parlant, ja que la realitat és que no han vist que les partides econòmiques per al tramvia s’hagin consignat en un pressupost, tret d’algunes d’adreçades a la redacció de projectes que el mateix Govern va retirar. Igualment, observa que el Sr. Bosch ha esmentat moltes infraestructures que, si bé són imprescindibles per a la ciutat, són competència de la Generalitat. En aquest sentit, reitera que el seu grup no comparteix que aquest ajuntament assumeixi les inversions que són competència d’aquella administració. Tanmateix, diu que en el text literal de la proposició no s’especifica on ha d’anar a parar el pressupost no invertit per l’Ajuntament, però entenen que s’ha de destinar a transport públic de competència municipal i, per tant, anuncia que hi votaran favorablement. El Sr. MÒDOL considera que, lamentablement, avui és un mal dia per al tramvia, però que n’han de continuar parlant amb la mateixa empenta que els ha mantingut durant molt de temps, durant el qual han anat variant els motius pels quals el grup proposant no ha volgut donar suport al tramvia, i amb aquesta proposició el sentencia definitivament. Observa que si tots els milions que costa el tramvia el grup d’ERC proposa dedicar-los a la globalitat de la xarxa de transport públic, com no seria si hi poguessin dedicar tots els que hauria costat fer un túnel per la Diagonal, tal com en el seu moment va suggerir com a solució aquest grup, i que en valia més de set-cents. Qüestiona si hi havia una reflexió profunda darrere d’aquella proposta o si, altrament, era una fanfarronada per dilatar més el procés de decisió. Considera, per tant, que la proposta del grup d’ERC no se sustenta i només va en contra de la solució del tramvia novament, i que l’Ajuntament assumeixi les inversions que corresponen a la Generalitat, cosa que ha estat un clàssic en la manera de fer política del grup proposant. 16 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 Atès que la proposició fa referència al transport públic, avança que faran una abstenció, però no sense dir que els sembla molt cínic que ho plantegin, ja que el grup d’ERC és qui va proposar la solució més cara de totes en la connexió del tramvia per la Diagonal, sempre sense posicionar-s’hi clarament. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ assenyala que ERC s’hauria de preguntar el cost de les inversions que proposa, i si és equivalent a la inversió prevista per a la connexió del tramvia, i en tot cas qui haurà de finançar les actuacions. Remarca, en aquest sentit, que de la proposta es desprèn que pertocaria a l’Ajuntament, que inicialment estava disposat a fer la inversió del tramvia tot i que pertocava fer-la a la Generalitat. Per tant, conclou que les inversions proposades no són equivalents a la del tramvia, sinó molt més elevades, i afegeix que el seu grup tampoc no està disposat a assumir-les perquè pertoquen a la Generalitat; i constata que la proposta s’inscriu en la línia promoguda per ERC que aquest ajuntament faci de Generalitat perquè aquesta no compleix amb les inversions en transport públic llargament reivindicades. Precisa que a aquestes inversions que ha apuntat el Sr. Bosch s’hi haurien d’afegir d’altres com la línia 6, la de FGC de Reina Elisenda a Finestrelles, la cua de maniobres de l’estació de plaça de Catalunya, o els diversos intercanviadors pendents. Insisteix que les inversions no són equivalents, ja que la del tramvia és de 175 milions d’euros, aproximadament, i només la del tram central de la L9 puja a 1.100 milions, és a dir, el cost de sis connexions del tramvia. Aprofita per dir que la L9, a dia d’avui, ja ha costat setze mil milions d’euros, sis vegades més que la previsió inicial, i encara esperen que es presenti l’auditoria tècnica de costos per esbrinar els motius d’aquesta disparada del pressupost. Finalment, reitera que les inversions proposades pel grup d’ERC no pertoquen a aquest ajuntament, ni tan sols com a alternativa a la connexió del tramvia, que també tocava finançar a la Generalitat, i que s’assumia arran del protocol signat per la Sra. Sanz amb el conseller Rull el 2016. I aprofita per subratllar que ERC ha format part del Govern de la Generalitat onze dels darrers disset anys i, per tant, ha tingut oportunitat suficient per tirar endavant les actuacions en el transport públic que ara proposa assumir a aquest ajuntament. En conseqüència, demana al grup proposant que tingui la mateixa sensibilitat amb el metro de Barcelona que els governs d’ERC a la Generalitat han tingut amb la línia del Vallès, en què d’ençà del 2012 s’hi han invertit més de quatre-cents milions d’euros. Així, doncs, per les mateixes raons que el seu grup rebutjava que l’Ajuntament financés les actuacions que pertocaven a la Generalitat en la L9 de metro o en el tramvia, ara refusen aquesta proposició. La Sra. LECHA indica que el seu grup va transaccionar la proposició presentada per ERC en considerar que la inicialment presentada entrava de ple en competències que no són d’aquest ajuntament. Precisa que la proposició planteja literalment que la inversió que, amb 17 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 efectes immediats, no es farà en el Tram acabi beneficiant el sistema de transport públic i no incrementi els beneficis de cap operador privat. Confirma que el seu grup està d’acord amb aquesta literalitat, però no amb l’exposició que ha fet el Sr. Bosch, que inclou el supòsit que aquest ajuntament finançarà part de la L9 o la L10, entre altres. Recorda, en aquest sentit, que el març de l’any passat el Parlament, a proposta de la CUP - Crida Constituent, va encarregar a la Sindicatura de Comptes informes de fiscalització amb relació als sobrecostos de la L9, ja que el cost inicialment previst s’ha multiplicat per set, un increment del 574%, i que hipoteca el país. Per tot plegat, considera que amb aquest pressupost del tramvia, si és que realment estava consignat, es podria pal·liar l’entramat d’externalitzacions i privatitzacions de la xarxa de transport públic. Aprofita per denunciar que la transparència de TMB està enquistada, ja que a dia d’avui encara no tenen tota la informació requerida, i les tarifes s’han incrementat enguany, un aspecte en què sí que hi podria fer alguna cosa aquest ajuntament. Indica, en aquest cas, que s’hauria de fer una disgregació entre el que paga un turista per un títol de transport i el que paga un veí o veïna de l’àrea metropolitana, fet que grava directament les classes populars. Afegeix que es prorroguen externalitzacions, com en el cas del bus de barri de Nou Barris —precisa que parlen d’una plantilla de 21 persones—, que consideren que es pot revertir aprofitant la inversió del tramvia; o també incrementar les freqüències de pas i el nombre d’unitats en circulació, que es van reduir el 2015 i encara ara no s’han remuntat. Per tant, puntualitza que estan disposades a votar a favor de l’enunciat de la proposició, però assenyala que discrepen amb alguns aspectes de la intervenció del Sr. Bosch. El Sr. ARDANUY considera que els plantejaments que es fa el grup d’ERC amb la seva proposició no són dimensionables, atès que no són comparables les inversions en transport públic que planteja amb la inversió que s’hauria d’esmerçar en la connexió del tramvia. Diu que llegeix entre línies una certa intenció de no acabar de tancar el diàleg sobre el tramvia; en aquest sentit, creu que el plantejament que es fa amb aquesta proposició quant a inversions no té cap relació possible amb la disponibilitat de la xifra a invertir en el tramvia. En conseqüència, avança que s’abstindrà. La Sra. SANZ demana al regidor Bosch que siguin seriosos i rigorosos, tenint en compte el que ara mateix apuntava el regidor Ardanuy, i és que es parla de nivells d’inversió molt diferents. Considera que no és adequat jugar amb la ciutat amb aspectes tan transcendents com el futur del transport públic i la mobilitat. Constata que el grup d’ERC acaba de bloquejar el tramvia públic i els diu que posin la inversió prevista en un altre lloc, i entén que aquest debat no té sentit. Observa que el grup d’ERC, a més, ho planteja com si fos una gran aportació. Confirma, però, que aquest és el mandat en 18 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 què s’ha invertit més en transport públic, allà on tenen competències i on no. En aquest sentit, es refereix al fet que el Sr. Bosch recordava com es va acordar tirar endavant les estacions del metro a la Marina, una condició que el grup proposant i altres van imposar per tirar endavant el tramvia; i remarca que, en cap cas, no els van demanar cap conveni, ni el rescat de les concessions actuals, ni que la Generalitat deixés de pagar els 250 milions d’euros anuals que paga a les concessionàries, i assegura que no entén per què no els interessa reconfigurar aquestes concessions; així, els retreu que no posin en dubte la concessió de la Generalitat amb les UTE de la L9 i la L10. Confirma que el Govern està desenvolupant el Pla de mobilitat urbana, i allò que plantegen és treballar per desenvolupar més i millor transport públic; en aquest sentit, posa en relleu que avui els han fet la millor proposta d’inversió en transport públic, i el grup d’ERC s’hi ha negat; afegeix que tenien acord amb la Generalitat per tirar-ho endavant i només necessitaven l’acord polític d’aquest consistori a fi que el retorn en beneficis que produís la gestió anés a parar al sistema públic. Valora la proposició del grup d’ERC com una presa de pèl tenint en compte el debat obert a la ciutat, les demandes de les entitats, els sindicats, les universitats i tothom qui està a favor de tirar endavant una proposta de connexió metropolitana amb els tramvies. En conseqüència, anuncia que no votaran a favor d’aquesta proposició i avança que aquest govern continuarà apostant pel transport públic, tirarà endavant la nova xarxa d’autobús, farà arribar el metro a la Marina i recuperarà i enfortirà els busos de barri sense renunciar a tirar endavant un tramvia que el grup d’ERC i altres avui acaben de bloquejar. El Sr. ALONSO vol puntualitzar que si hi ha una inversió prevista per al tramvia que no es fa, no volen de cap manera que aquesta quantitat vagi a parar al superàvit, i que és lògic que s’inverteixi en més transport públic, que el seu grup reclama que sigui de competència municipal. ES REBUTJA aquesta proposició / declaració de grup amb vint-i-dos vots en contra —emesos pels Srs. Pisarello, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, pels Srs. Trias, Ciurana, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Rognoni, i també pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller— cinc abstencions —emeses pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Ballarín i Andrés, i també pel Sr. Ardanuy—, i tretze vots a favor de la resta de membres del consistori. Del Grup Municipal del PSC: 4.- (M1519/8635) El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1.- Constatar que el projecte 22@ ha estat una experiència d’èxit, que amb una transformació urbana ha estat capaç de crear un pol d’activitat econòmica, creativitat i ocupació de qualitat. 19 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 Un exemple positiu de col·laboració publicoprivada. 2.- 17 anys després cal seguir donant impuls a aquest projecte com a motor de l’economia, la cultura i la innovació. Un impuls que requereix tot el potencial de l’Ajuntament amb el suport de veïns, veïnes i societat civil. 3.- Preservar un model de mixtura d’usos que permeti combinar l’activitat econòmica, cultural i també usos residencials i equipaments de proximitat. Actualitzar aquest model tenint present els nous reptes de la ciutat, especialment en l’àmbit de l’habitatge. 4.- Promoure els canvis de planejament necessaris, i si escau, una modificació del PGM del 22@, per tal de reequilibrar els usos del pla vigent, augmentant la proporció d’habitatge fins a un màxim del 30% del sostre potencial encara per executar, tal com apunten les conclusions dels treballs de reflexió existents. 5.- Que els canvis plantejats als punts anteriors es duguin a terme i s’introdueixin tenint en compte les singularitats, respectant aquells àmbits que estiguin o hagin estat transformats en usos 22@, i sense que això perjudiqui les iniciatives de desenvolupament que es vulguin dur a terme. 6.- En aquest sentit, impulsar un acord institucional, polític i ciutadà per al 22@ que sintetitzi els diferents treballs de reflexió, en especial els duts a terme per la Comissió Ampliada 22@, definint un full de ruta i les principals actuacions. 7.- Establir els mecanismes de seguiment de l’execució de l’acord, comptant com s’ha fet fins ara, amb la societat civil (universitats, entitats i associacions de veïns, entitats i associacions del món econòmic, institucions i administracions implicades). El Sr. MÒDOL justifica que la presentació d’aquesta proposició està motivada per la necessitat de fer una certa revisió del districte 22@, que ha estat una innegable experiència d’èxit urbanístic a la ciutat. Recapitula que el 22@ va ser concebut els anys noranta, amb el PSC al capdavant del Govern de la ciutat, amb el convenciment que havia de ser un revulsiu per a la ciutat; concreta que es tracta d’una zona de dues-centes hectàrees que calia rehabilitar i ordenar, així com generar una nova centralitat urbana a la zona de Glòries, tal com Cerdà havia previst el 1860. Igualment, diu que calia fixar a Barcelona una activitat econòmica que els permetés afrontar una nova era postindustrial, creant llocs de treball. Continua explicant que el 2000 es va aprovar la modificació de PGM del 22@, un planejament que preveia que el 90% de la superfície s’havia de destinar al desenvolupament econòmic, i un 10% a habitatge. Posa en relleu que el districte 22@ ha esdevingut el principal centre econòmic de la ciutat, que engloba actualment 95.000 llocs de treball; i que l’objectiu final de desenvolupament del pla és que aquesta xifra arribi a més de cent cinquanta mil; concreta que actualment hi ha més de nou mil empreses, i que el valor afegit brut que genera del districte és de més de tres mil milions d’euros anuals. Confirma que fins i tot en un moment de crisi en què es destruïa ocupació, al districte 22@ se’n creava. Indica que de les dues-centes hectàrees del 22@ en resta un 50% pendent de transformació, i entenen que és el moment de plantejar un nou model atenent la realitat social i econòmica actual, així com 20 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 d’actualitzar les previsions de futur. Assenyala que les grans oportunitats de transformació urbana de Barcelona estan a la zona nord del districte 22@; i, en conseqüència, consideren necessari iniciar un procés de revisió en la línia d’augmentar, d’una manera equilibrada, la presència d’habitatge en un teixit urbà molt reeixit per a la inversió del sector terciari —oficines, noves empreses, startups— i on el temps ha demostrat que la manca d’incentivació de l’habitatge ha provocat que aquesta part nord es desenvolupés menys. Consideren, també, que Barcelona no es pot permetre, vista l’evolució del mercat de l’habitatge i l’emergència habitacional que pateix la ciutat, no incrementar la presència de l’habitatge en tot el seu plantejament. Indica que l’objectiu principal d’aquesta proposició és incrementar el 10% que inicialment es va preveure per a habitatge al 22@ fins a un 30% aproximadament, i consideren que això comporta un debat a fons, atès el ritme de desenvolupament i de consolidació del districte 22@. Entenen, doncs, que ara és un bon moment, sense alterar les operacions en marxa, per explorar les possibilitats d’incrementar l’habitatge en aquesta zona, que la millorarà i contribuirà a solucionar el greu problema d’habitatge que té Barcelona. El Sr. MARTÍ comparteix la filosofia de la proposició, i entenen que hi ha dues bases que la sustenten; d’una banda, la manca d’habitatge públic de lloguer assequible a tota la ciutat en general; i, d’altra banda, l’existència del districte 22@, que subscriu que va ser una bona iniciativa per a l’impuls de l’economia tecnològica i de valor afegit, i que així ha de continuar sent. Per tant, adverteix que qualsevol modificació de plantejament, ja sigui arribant al 30% de sostre residencial o no, no hauria, en cap cas, de qüestionar el cor del 22@. Assenyala, doncs, que la coincidència de dues necessitats en un mateix territori, que en la part nord té majors dificultats de desplegament i que no ho fa al ritme inicialment previst, ha de permetre la mixtura d’usos amb la promoció d’habitatge de nova planta, preferiblement de titularitat municipal i de lloguer assequible. Indica que han presentat algunes esmenes a aquesta proposició, una de les quals ha estat incorporada al text final, i que fa referència a la necessitat de preveure, en el cas que s’incrementi el sostre residencial d’un 10% a un 30%, quin serà l’impacte econòmic amb relació a les zones en què el desplegament està en fase incipient o mitjana, i aquelles on encara no s’ha produït, ja que entén que resulta evident que hi ha uns interessos econòmics. Igualment, diu que també han de tenir present quines són les contrapartides en els casos en què l’Administració impulsa que la iniciativa privada tingui viabilitat. Insisteix, doncs, que s’han de mantenir vigilants als impactes econòmics, positius o negatius, que pugui comportar el canvi de plantejament. Recorda que el seu grup va donar suport al Pla d’habitatge, i assegura que estan a favor de totes aquelles mesures que impliquin desplegar-lo i accelerar-lo; en aquest sentit, remarca que el primer problema de la ciutat és l’accés a un habitatge digne i assequible i, si en aquest cas el 21 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 22@ ho permet, hi donaran ple suport; alhora, diu que fora convenient que el Govern proporcionés estudis tècnics sobre l’impacte real del canvi de planejament. El Sr. BLANCO posa de manifest que el mateix regidor Mòdol reconeix que el seu grup ha votat propostes del grup del PSC en considerar que eren raonables i d’interès general, i també perquè coincideixen, en molts casos, en allò que cal fer des de la perspectiva urbanística a la ciutat; igualment, destaca que el grup del PSC ha votat propostes urbanístiques de Ciutadans. Confirma que coincideixen en aquest cas concret, tant amb el diagnòstic que ha fet el regidor Mòdol de la manera com es desenvolupa el 22@, com també amb la proposta. Reconeix que l’experiència del 22@ ha estat i és una experiència molt positiva per a la ciutat, un projecte de regeneració urbanística i econòmica amb la creació d’un districte tecnològic al Poblenou, que està permetent renovar l’ús de solars i d’edificis que fa molts anys que estan infrautilitzats; està impulsant la indústria del coneixement, i és un projecte que no només té beneficis per al Poblenou sinó també per a la resta de la ciutat i l’àrea metropolitana. Destaca que es tracta d’un projecte ambiciós, que tot i que ja té disset anys de vigència, encara té un llarg recorregut. Malgrat tots els aspectes positius que acaba d’esmentar, diu que també estan d’acord que el districte 22@ es pot millorar, i que una de les claus del seu èxit serà que permeti la mixtura d’usos comercials, residencials, zones verdes i equipaments. Reconeix, però, que el problema del planejament vigent és que permet molt poc sostre d’habitatge per aconseguir una mixtura d’usos adient. Per tant, subscriu que resultaria convenient reajustar el pla ampliant-hi la dotació d’habitatge per complementar els usos tecnològics i industrials, i així respondre a les necessitats d’habitatge del Poblenou i consolidar uns barris integrats al conjunt de la ciutat, i no pas segregats, en què els professionals, treballadors i empresaris i autònoms puguin conviure en el seu entorn proper familiar i laboral, juntament amb empreses i indústries. Avança el vot a favor d’aquesta proposició, i afegeix que s’hauria de tenir en compte el Pla director metropolità que s’està elaborant per aplicar-lo al sector del Poblenou. El Sr. CORONAS pregunta, en primer lloc, quines són les conclusions que el grup del PSC apunta en la seva proposició, ja que no n’existeixen unes de consensuades, i remarca que els membres de la taula sobre l’eix Pere IV van sorprendre’s molt pel fet que s’hi afegissin unes conclusions que encara no han estat acordades. Entenen, tanmateix, que això és un defecte de forma i fa suposar que el grup proposant disposa d’informació privilegiada en aquest sentit; això no obstant, entén que hauria de seguir els procediments. Discrepa pel que fa al fet que el 22@ sigui un model de tant d’èxit, ja que té llums però també moltes ombres, ha servit per revitalitzar una part de Sant Martí, però alhora permet que es vagi perdent 22 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 sistemàticament el poc sòl industrial que té la ciutat i, de retruc, la possibilitat de consolidar o implementar teixit productiu. Estan d'acord amb la necessitat de canviar el planejament del 22@, però creuen que més que preservar-ne la mixtura cal impulsar una mixtura real que permeti que els veïns i veïnes de la zona puguin disposar de serveis i comerç. Subscriu, per tant, que cal modificar el planejament existent per adaptar-lo a aquestes necessitats de la ciutat, però assenyala que la ciutat en té moltes altres, entre les quals la recuperació d’espais verds, equipaments o el manteniment del sòl industrial, i la proposició tan sols fa referència a l’habitatge, deixant de banda el dret a la ciutat. Observa que en la proposta es parla d’un màxim d’un 30% de sòl per a habitatge, però no concreta; i assenyala que fins ara es parlava d’un 10% potencial de sostre d’habitatge al 22@, que generaria entre 3.500 i 4.000 habitatges de protecció oficial, i si s’arriba a aquest 30%, caldria precisar si l’augment de sostre que implica va destinat tot a habitatge públic de lloguer assequible o només una part. Diu que tenen la tendència a estudiar el planejament de la ciutat fraccionadament, i en aquest cas no es pensa en la seva globalitat la transformació del 22@, que té un abast metropolità. Considera que si es fes així s’aconseguiria resoldre problemes que són d’abast de ciutat i no només de districte, de manera que es podrien abordar les transformacions pendents i fer permutes amb els grans tenidors del 22@ a fi d’obtenir solars per a habitatge en altres zones de la ciutat que no tenen solars de titularitat pública. Igualment, entén que no s’ha plantejat que la part nord de la ciutat no acaba d’arrencar perquè la Sagrera, que ha de ser el nus de comunicació més important de la zona, està aturada i ajornada durant massa temps. Finalment, anuncia que el seu grup farà una abstenció. El Sr. MULLERAS esmenta que durant trenta-dos anys Barcelona ha tingut alcaldes socialistes, i que durant tots aquells anys hi ha coses que es van fer bé i altres que no, motiu pel qual van deixar de governar. Considera que el grup del PSC està en una fase de revisionisme històric, que palesa en les seves proposicions, a fi de reivindicar el seu llegat, cosa que entén que és ben legítima, i avui toca fer-ho amb el 22@. Posa de manifest que el seu grup considera que el 22@ ha tingut èxits però també fracassos; reconeix que va ser una gran operació urbanística, malgrat que com a operació per a la redistribució del teixit econòmic ha resultat força mediocre, i no ha funcionat com a motor econòmic de la ciutat. Així, doncs, diu que no estan d’acord amb la principal premissa que defensa el grup del PSC; i fa notar que si realment hagués estat la gran operació d’èxit que defensa avui no tindria sentit presentar aquesta proposició. Concreta que no caldria modificar el PGM per canviar els usos. 23 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 Apunta dues dades oficials d’aquest ajuntament, com ara que a mitjan 2017 només s’havia desenvolupat el 70% del sòl disponible al 22@, malgrat totes les facilitats que hi posa. I afegeix que encara resten per fer 855 habitatges socials en sòl municipal, que es podrien haver construït sense necessitat de modificar el PGM. En conseqüència, diu que no comprenen la necessitat de canviar el PGM per fer habitatge social al districte 22@. Considera positiu que s’obri un debat per fer un balanç del 22@, i que s’aportin idees sobre el present i el futur de la zona i el que ha de significar per a la ciutat i, si cal, canviar el plantejament; però creu que cal una anàlisi molt rigorosa i, per tant, avança que el seu grup farà una abstenció en aquest punt. La Sra. REGUANT observa que, ja des del primer punt, aquesta proposició contradiu absolutament, amb dades d’aquest ajuntament ratificades per experts, veïnats i diferents estudis, que el 22@ no es pot catalogar com un projecte d’èxit si es valoren les dades municipals que confirmen que la transformació amb edificació arriba tot just al 30%, i que hi ha un altre 40% que ha avançat una mica en la transformació, però que en cap cas no ha anat més enllà. Constata que això té unes conseqüències per al veïnat i també per a l’activitat econòmica de l’entorn, entre les quals esmenta el moobing que pateixen els veïns i veïnes de la zona arran de la pràctica del monocultiu d’oficines, sense ocupació a les plantes baixes i manca d’equipaments per als residents. Replica al Sr. Mòdol, per tant, que no ha estat el projecte d’èxit que el seu grup pretén, i remarca que totes les tesis, locals i internacionals, respecte del 22@, són crítiques, parlen d’impactes amb relació a l’urbanisme, en la sociologia i en geografia; i tampoc no existeix el reconeixement internacional que venen. Quant a l’objectiu del 22@ en el terreny de l’activitat econòmica de les empreses TIC, es constata que només entre el 10% i el 15% de les empreses que s’hi han instal·lat estan relacionades amb aquest sector tecnològic. Per tant, entenen que és un fracàs tant a escala urbanística com econòmica, i no compleix l’objectiu previst inicialment. Afegeix que aquesta situació ha acabat provocant que es paralitzi l’activitat econòmica de proximitat, que ha acabat sent expulsada. Posa de manifest que en la proposició s’obvia el procés participatiu de debat entre el veïnat que fa temps que dura, i no tenen en compte que les tres mesures que plantegen en la seva proposició són les que fa temps que s’estan discutint al barri. Conclou, per tant, que no es tracta d’un model d’èxit, ni té en compte el procés participatiu endegat, per tant confirma que el seu grup no comparteix la proposta, com tampoc no ho fan els veïns i veïnes implicats, i per això faran un vot en contra. El Sr. ARDANUY entén que la proposició planteja un canvi de model respecte a l’original del 22@ incrementant-hi el sostre d’habitatge; d’un model que, com el d’altres ciutats europees, proposava la creació d’un districte especialitzat en una determinada activitat. Considera, 24 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 però, que la perspectiva actual busca més equilibri d’usos. Per tant, avança que votarà a favor amb el benentès que l’increment d’habitatge pretén fer més humà un districte fonamentalment econòmic, i considera que la ciutat hauria de tenir en tots els seus districtes aquest component de mixtura d’usos. El Sr. MONTANER indica que han intentat transaccionar aquesta proposició, tenint en compte el seu interès, però confirma que no ha estat possible per desacord en aspectes de redactat, com és el cas de la valoració d’èxit que es fa, i perquè entenen que interfereix i s’avança a un procés participatiu en marxa. Igualment, entenen que arriba tard perquè ja fa dos anys que al Districte de Sant Martí es va crear la Comissió de Coordinació del 22@, ja que havia estat dissolt com a entitat en l’anterior mandat i van considerar molt important tornar a repensar i a recuperar aquest districte d’activitats i, també, recuperar el lideratge municipal. Fa notar que en el redactat de la proposta es parla només de la comissió ampliada, que reconeix que és molt important, i que està representada per aquest ajuntament, les universitats, les empreses i el teixit veïnal, però obvia l’existència de reunions tècniques, del comitè executiu o els grups de treball sobre diversos aspectes. Remarca, per tant, que s’està treballant molt alhora que existeix un procés participatiu, que és el primer que s’ha fet sobre la base del nou reglament, extens i obert als barris del 22@, i del qual no es poden avançar els resultats encara. En aquest sentit, entén que resulta evident la falta d’habitatge, però també cal abordar l’espai públic i equipaments entre altres qüestions. Confirma que l’Ajuntament també preveu tots aquests canvis, i estudia les densitats que hi podria haver, i quin tant per cent d’habitatge es pot plantejar en parts que encara no han estat urbanitzades, i quines conseqüències tindrien aquests ajustos de percentatges. En aquest sentit, estan d'acord amb la regidora Reguant que el del 22@ no és el model d’èxit que pretén el grup del PSC, i per aquest motiu han considerat que calia repensar-lo, amb els seus valors i amb els seus defectes. El Sr. MÒDOL agraeix els suports obtinguts per la proposició, i lamenta la postura habitual dels grups que sembla que només vulguin governar pels fracassats; altrament, assegura que el seu vol fer-ho per a tota la ciutat. Diu que no tenen cap complex per afirmar que la del 22@ ha estat una experiència d’èxit, i allò que volen és que la ciutat continuï tenint èxits, que és la manera de revertir la situació i donar més oportunitats a la ciutadania. Entén que és sobrer apel·lar a experiències i a experts per negar l’èxit del 22@, que cada setmana el districte rep visites internacionals, i creu que per alguna cosa deu ser. Igualment, puntualitza que va ser el Sr. Collboni qui va impulsar la creació de la comissió del 22@ que ara s’acaba d’arrogar Barcelona en Comú per boca del regidor Montaner. 25 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 Respecte a la participació, entén que l’opció del Govern és una consulta, que a parer seu acabaran perdent i es perdrà l’oportunitat de revisar l’habitatge al 22@. Assegura que agraeix l’amplitud de mires de molts grups de cara al futur, i de sentir-se orgullosos de la ciutat; i reconeix que tot es pot corregir i millorar, i en aquest sentit, recorda que la universitat ja fa temps que va fer aquesta revisió del 22@ i, per tant, que és sobrer fer més i més estudis. I adverteix que allò que s’ha d’evitar és la implantació d’un nou PEUAT, que allò que fa és desmuntar grans inversions a la ciutat que haurien generat molts llocs de treball. Per tant, com ha dit el regidor Martí, cal actuar amb molta cura en aquest sentit. Suggereix al Govern municipal que, si ja té tots els elements per poder prendre decisions, no cometi el mateix error que a Glòries. I aprofita per referir-se al titular aparegut ahir mateix respecte d'això, en què el Govern de la ciutat afirmava que ja estava preparant un PMU per fer 225 habitatges, on, per cert, recorda que n’hi havia projectats quatre- cents i el projecte estava fet, abans que el Govern es posés a revisar-lo. Confia, doncs, que amb el 22@ no facin el mateix. El Sr. MONTANER aclareix dues qüestions en les quals discrepa absolutament amb el regidor Mòdol. En primer lloc, diu que per molts treballs d’experts que hi hagi hagut no és suficient fer revisions, i que allò essencial és que el teixit veïnal opini, i que també es faci extensiu a les universitats i empreses que tenen seu al districte, liderat per l’Ajuntament. En segon lloc, puntualitza que la iniciativa de crear la Comissió Coordinadora del 22@ va ser presa abans que el regidor Collboni entrés a formar part del Govern, cosa que és absolutament demostrable. El Sr. MÒDOL convida el Govern a treballar i a fer habitatges. S’APROVA aquesta proposició / declaració de grup amb tretze vots en contra —emesos pels Srs. Pisarello, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, i també per les Sres. Lecha, Rovira i Reguant—, vuit abstencions —emeses pels Srs. Bosch, Coronas i Puigcorbé i les Sres. Benedí i Capdevila, i també pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller—, i dinou vots a favor de la resta de membres del consistori. Del Grup Municipal del PP: 5.- (M1519/8622) El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Instar l'alcaldessa a incloure en la consulta ciutadana prevista pel Govern abans de l'estiu una pregunta sobre les qüestions següents: - Prioritzar finalitzar les obres de la L9 i el desplegament ple de la xarxa ortogonal abans que promoure la unió del tramvia per la Diagonal. - Aturar, per revisar, el desplegament dels carrils bici a la ciutat, d'acord i dialogant amb els veïns i els comerciants afectats, per tal de reduir l'impacte sobre el trànsit, els vianants i la contaminació. - 26 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 Consultar als veïns i veïnes el calendari i trams d'obres pendents d'execució de la cobertura de la ronda de Dalt, la ronda Litoral, així com de la reforma de l'avinguda Meridiana. - Expressar conformitat amb el fet que els serveis públics es puguin prestar, de forma directa o indirecta, i al mínim cost per a la ciutadania i màxima qualitat i eficàcia. - Considera que no haurien d'estar permesos els clubs on es pot fumar cànnabis en edificis residencials a Barcelona. 2. Traslladar el text de cada pregunta al Plenari del Consell Municipal per a la seva aprovació, d'acord amb l'article 74 del Reglament de participació ciutadana. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ posa de manifest que fins ara només s’havia plantejat la consulta a la ciutadania des de dues de les tres possibilitats que ofereix el Reglament de participació: la iniciativa ciutadana, a partir de la recollida d’un nombre determinat de signatures en funció de la seva temàtica i àmbit territorial, la denominada iniciativa municipal, que ha de ser a instàncies de l’Alcaldia, i la promoguda per setze regidors i regidores municipals. Explica que un mitjà de comunicació destacat informava ahir mateix que cap grup municipal ni els regidors no havien promogut la iniciativa de formular cap proposta al Plenari per sotmetre a la seva consideració la possibilitat d’elaborar una consulta municipal, cosa que no és certa, ja que el seu grup va presentar aquesta proposició al ple del 23 de març, que es va suspendre, i que ara reiteren. Per tant, expressa la consideració que els regidors i els grups municipals, i no només l’alcaldessa i la iniciativa ciutadana, poden promoure consultes ciutadanes. En aquest sentit, apunta la reflexió de per què en una consulta ciutadana, com la que s’ha sotmès a votació en el ple extraordinari celebrat aquest matí, els barcelonins només poden ser preguntats sobre allò que es qüestiona el Govern municipal o les seves entitats satèl·lit o amigues; inquireix si no hi ha més assumptes que aquells que interessen el Govern de la ciutat. Altrament, afirma que estan convençuts que n’hi ha molts d’altres, i aquest és el sentit de la proposició que presenten, la d’emprar la tercera possibilitat que ofereix el reglament de participació, que és la consulta promoguda per setze regidors i regidores, o que es dirigeixin a l’alcaldessa perquè la formuli en nom seu. Concreta que entre allò que es pregunta la ciutadania, i que aquest govern no té interès a consultar, hi ha la necessitat de fer la L9 de metro i el desplegament de xarxa ortogonal de bus abans que una gran inversió —que correspon a la Generalitat— per a la connexió del tramvia pel tram central de la Diagonal. Afegeix que la ciutadania també vol posicionar-se quant a la necessitat de revisar, i fins i tot aturar, el desplegament precipitat i improvisat dels carrils bici; sobre el calendari de la cobertura de la ronda de Dalt, la Litoral o la reforma de la Meridiana. Continua dient que entre altres preguntes que es formula la ciutadania hi ha la gestió dels serveis públics, que pot ser de forma directa o indirecta, però amb el comú denominador de mínim cost i màxima 27 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 qualitat i eficàcia. I planteja, també, la necessitat de consultar a la ciutadania si refusa o no que els clubs cannàbics es puguin instal·lar en baixos i locals d’edificis residencials. Reconeix que hi ha moltes qüestions que interessen la ciutadania, però el seu grup s’ha centrat en aquestes concretament; i perquè consideren que el reglament de participació els ofereix l’oportunitat de poder formular aquestes iniciatives, i assegura que el seu grup es nega a preguntar allò que convé al Govern municipal i a les seves entitats amigues, tal com han pogut comprovar avui mateix amb la proposta de la multiconsulta, de la qual s’han retirat finalment les preguntes d’iniciativa del Govern. El Sr. BLASI remarca que s’han referit a bastament a la multiconsulta en el ple extraordinari que s’ha celebrat anteriorment, i que per culpa del Govern municipal ja és una pantalla superada aquest mandat. Considera, doncs, que només ha servit per posar en evidència el seu fracàs, alhora que ha fet un mal favor a la participació i a les iniciatives ciutadanes, ja que contràriament al que vol fer creure ha polititzat la multiconsulta i tot plegat ha esdevingut un nyap, sobretot per una excessiva manca d’autocrítica. Altrament, confirma que les consultes haurien de servir per resoldre dubtes i proporcionar solucions i no pas per generar-ne més. Posa de manifest que el Govern no ha tingut cap interès a consultar les possibles preguntes que presenta el grup del PP; i arran del ple anterior, la multiconsulta ha quedat en via morta, mentre que el contingut de la present proposició probablement no s’ajusta a les necessitats, motiu pel qual avança que el seu grup s’abstindrà. La Sra. BARCELÓ considera que la proposició del grup del PP és un calaix de sastre, i alguna de les qüestions que planteja ja estan en marxa i els veïns ja s’hi han posicionat. Això no obstant, coincideix amb el seu grup amb el fet que no està d’acord amb els processos de participació duts a terme pel Govern municipal; en aquest sentit, posa en relleu que la seva proposta estrella, la multiconsulta, ha resultat un autèntic fracàs i, juntament amb la renúncia a la connexió del tramvia, posa en evidència la incapacitat del Govern per dialogar, negociar i arribar a acords. Entén que el Govern hauria de reflexionar sobre tot plegat; i remarca que només pregunta als qui pensen com ell, tal com es posa de manifest en el fet que no han escoltat els veïns als quals van consultar sobre la superilla de Sant Martí; o el cas del desplegament dels carrils bici, sense consens veïnal. Malgrat aquesta situació, entenen que la proposta del grup del PP és molt imprecisa; demana que es consulti els veïns sobre el calendari i els trams d’obres de la cobertura de la ronda de Dalt, quan haurien de tenir en compte que aquesta cobertura va ser la proposta més votada en la consulta del PAM, i s’ha votat a favor en el Pacte de ciutat per la ronda de Dalt i també la reforma de la Meridiana. I precisa que els criteris d’execució d’obres no correspon als veïns de decidir-los sinó als equips tècnics. 28 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 Igualment, creu que la proposta sobre els serveis públics és molt inconcreta, i no s’entén si pretenen la municipalització o la col·laboració publicoprivada. Alhora, considera que la pregunta sobre la L9 s’hauria de plantejar directament a la Generalitat, ja que l’Ajuntament ja està actuant de banc per acabar la L10. Suggereix al grup del PP que si vol plantejar qualsevol pregunta busqui els suports necessaris, amb rigor, i concretant les qüestions i el seu àmbit competencial, altrament només proposen un calaix de sastre que no contribueix a cap canvi ni millora per a la ciutat. Finalment, avança que el seu grup farà una abstenció. La Sra. CAPDEVILA fa avinent que en llegir la proposició han quedat perplexos per la predisposició de fer participar la ciutadania que hi demostra el grup del PP, i han cregut que, finalment, fins i tot s’avenien a preguntar a la ciutadania quin futur polític vol per al seu país, però no han trobat aquesta pregunta a la llista que proposen. Està d'acord amb la Sra. Barceló que aquesta proposició és un calaix de sastre, i afegeix que és absolutament demagògica i una presa de pèl. Constata que el PP no creu en la participació, no creu en les urnes ni en la llibertat, tal com va demostrar a bastament l’1 d’octubre enviant la policia espanyola a maltractar la ciutadania que simplement volia exercir el seu dret a votar lliurement. Conclou, doncs, que votaran en contra d’aquesta proposició. La Sra. ANDRÉS entén que les preguntes que proposa el grup del PP poden ser qüestions d’interès de la ciutadania, però valora aquesta iniciativa com un brindis al sol, ja que aquest mateix matí han descartat realitzar una multiconsulta; i, de fet, el mateix govern ha desestimat presentar les seves preguntes abans d’iniciar el debat de la multiconsulta, i tampoc no ha aconseguit el consens necessari per aprovar les presentades per grups promotors de consultes ciutadanes. Entén que el seu posicionament en aquell debat ha estat molt clar, i no han volgut entrar en el contingut de les preguntes d’iniciativa ciutadana que se sotmetien a votació, i tan sols han fet consideracions generals sobre el procediment de consulta i les condicions en què es volia fer. Reitera que no han volgut entrar en el contingut, i que els ha semblat molt malament que l’alcaldessa i la regidora Pin ho hagin fet, ja que han demostrat que no era un procés imparcial ni neutral, i que el Govern clarament tenia una opció i que, per aquest motiu, facilitava la consulta. Valora aquesta actitud com una falta de respecte a la ciutadania, que s’ha de poder manifestar lliurement en una consulta i no pas que se li predetermini la voluntat. Creu que, altrament, s’han de limitar a presentar els elements de judici, que en el cas de la gestió de l’aigua el Plenari va aprovar crear una comissió d’estudi de la viabilitat econòmica, tècnica, jurídica, social i ambiental de la proposta de gestió de l’aigua, sobre la qual el seu grup no s’ha manifestat. Aprofita aquest torn d’intervenció, per tant, per dir tot allò que no els ha estat possible de manifestar en la sessió extraordinària sobre la multiconsulta, ni respondre a les intervencions tendencioses de 29 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 l’alcaldessa i de la regidora Pin; alhora, expressa al grup del PP que farà una abstenció en la seva proposició. La Sra. LECHA anuncia el vot en contra del seu grup a la proposició. El Sr. ARDANUY anuncia que s’abstindrà en aquesta votació; i reitera el que ja ha expressat en el debat sobre la multiconsulta, en el sentit que l’objectiu hauria de ser avançar en la maduresa d’aquest plenari a fi de valorar les consultes com una bona pràctica de gestió democràtica i no pas com un instrument de desgast polític i partidista. La Sra. PIN anuncia el vot contrari del seu grup. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ precisa que el rerefons de la proposició era que els grups municipals i els regidors havien renunciat a formular propostes a fi que siguin consultades a la ciutadania. Posa de manifest que l’alcaldessa no hi ha renunciat, ho ha intentat i ha fracassat, i entén que amb això ha estat coherent. També ho han intentat un seguit d’entitats, amb les quals manté una absoluta discrepància ideològica, i han fracassat per qüestions procedimentals i de seguretat jurídica. Altrament, assenyala que els grups Demòcrata, Ciutadans i el PSC s’han convertit novament en còmplices del govern de la ciutat, i si haguessin votat a favor d’aquesta proposició s’hauria reclamat que se sotmetés a consideració dels barcelonins no només allò que es pregunta als afins al Govern i a les entitats de l’esquerra més extrema, sinó qüestions que preocupen la ciutadania, com ara el desplegament dels carrils bici precipitat i improvisat, la connexió del tramvia o inversions als barris. El Sr. BLASI puntualitza que la seva abstenció respon a alguns dels arguments que s’han esgrimit, a banda de la qualificació de la proposta com un calaix de sastre. Considera que el regidor Fernández Díaz ha anat massa lluny en la seva segona intervenció, i li recorda el que ha dit avui al ple extraordinari sobre la multiconsulta. Remarca que no serà pas el grup del PP qui els doni lliçons sobre donar la veu al poble i fer una consulta. La Sra. BARCELÓ replica que el seu grup no ha tingut cap complicitat amb el Govern municipal, ja que estan disposats a preguntar a la gent però amb garanties jurídiques. Repeteix que aquesta proposició és un calaix de sastre, i fa notar al regidor que si pretenia formular alguna pregunta disposava dels canals de participació emprats per fer les preguntes de la multiconsulta, i el grup del PP no en va presentar cap. Torna a dir que si volen fer preguntes ho facin amb rigor, i fent preguntes concretes de l’àmbit competencial i pels canals corresponents, altrament, la mateixa indefinició d’aquesta proposta l’aboca al fracàs i, per tant, és ben difícil que puguin aportar cap benefici per a la ciutadania. 30 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 La Sra. PIN diu que la seva pretensió és que aquesta cambra sigui un espai de debat sobre qüestions que preocupen la ciutadania i que tenen a veure amb la ciutat, i entén que es fan un flac favor si la utilitzen per criticar-se els uns als altres. Tanmateix diu que no es pot estar de denunciar la hipocresia del grup del PP més enllà de la votació de primera hora sobre la multiconsulta, ja que ha estat el govern del PP el que impedeix que puguin exercir el dret a decidir en aquest país; diu que de la mateixa manera denuncia la hipocresia del Grup Demòcrata, que els ha estat pressionant perquè donessin suport al resultat de l’1 d’octubre, però que avui no han dubtat a deixar tirades unes iniciatives ciutadanes que havien recollit més de quaranta mil firmes a fi que el Plenari aprovés unes preguntes avalades per un reglament, del qual tots han estat d’acord a dotar-se. Considera que la proposició del grup del PP no és pas un calaix de sastre, sinó directament un insult a la sobirania d’aquesta institució i al reglament; i destaca el fet que avui per primera vegada es portava una pregunta a aquest ajuntament que tenia la possibilitat de donar veu als veïns i veïnes mitjançant una iniciativa ciutadana; i posa en relleu que tots els grups han cercat l’excusa i la drecera per donar suport a Agbar; per tant, li sembla inconcebible que ara portin aquesta proposta. Creu que no la poden acusar de no voler dialogar amb els grups, ja que tot el que s’ha portat al Ple ho han parlat sobradament. I adreçant-se a la regidora Andrés, li demana que faci memòria institucional, i que recordi que l’única consulta que havia fet aquest ajuntament era la de la Diagonal, en la qual el PSC es va posicionar claríssimament per l’opció que volia. Per tant, confirma que estan obligats a parlar del contingut de les preguntes, i que és la institució la que no s’ha de pronunciar; i lamenta que avui els grups hagin rebutjat de mala manera la democràcia municipal. ES REBUTJA aquesta proposició / declaració de grup amb divuit vots en contra —emesos pels Srs. Pisarello, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal, pels Srs. Bosch, Corona i Puigcorbé, i les Sres. Benedí i Capdevila, i també per les Sres. Lecha, Rovira i Reguant—, dinou abstencions —emeses pels Srs. Trias, Ciurana, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Rognoni, pels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Ballarín i Andrés, i també pel Sr. Ardanuy—, i tres vots a favor de la resta de membres del consistori. Del Grup Municipal de la CUP: 6.- (M1519/8627) El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Proposar a la Generalitat de Catalunya —tenint en compte la situació d’intervenció del Govern de l’Estat espanyol respecte la seva sobirania— conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, un pla de xoc, a la ciutat de Barcelona, per a la gent gran, que es tradueixi en la construcció immediata de centres de dia i residències (de titularitat, 31 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 provisió i gestió pública) per a la gent gran, a fi de pal·liar els dèficits més greus i actualitzar el conveni d’equipaments. 2. En paral·lel, continuar desenvolupant, en el marc dels grups de treball de residències, integrat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci de Serveis Socials, el Consorci de Salut i l’Ajuntament de Barcelona, l’estudi de necessitats de centres de dia i residències, per als 73 barris, viles i pobles que configuren la ciutat de Barcelona. Tanmateix, aquest estudi no sols hauria de determinar les ràtios de servei a la població, sinó també les ràtios a les quals el personal dels centres i residències han de fer front, així com la seva situació laboral i contractual. La Sra. ROVIRA dona la benvinguda al col·lectiu de cuidadores familiars i de pensionistes que avui els acompanyen, i que són qui ha articulat aquesta proposició conjuntament amb altres persones que treballen en l’àmbit de les cures i de les residències de gent gran en aquest ajuntament. Recorda que en el ple del Districte de Gràcia del 5 d’octubre de 2016, a proposta de la CUP i fent-se ressò dels moviments populars, es va aprovar una proposició per promoure un centre de dia a Gràcia, atès el dèficit d’equipaments del districte i, sobretot, dels adreçats a la població més gran. Assenyala, però, que ha passat més d’un any i el Districte no ha fet res, tot i el seguiment dels moviments socials i dels consellers de districte de la CUP. Fa referència al fet que el Consorci de Serveis Socials de Barcelona, compost per la Generalitat i l’Ajuntament, té la responsabilitat d’afrontar les necessitats dels col·lectius més vulnerables de la gent gran —una vulnerabilitat que, en molts casos, està feminitzada— pel que fa a la provisió de places públiques en centres de dia i residències. Altrament, aquesta responsabilitat es negligeix i el nombre de places va disminuint respecte al creixement de la població de 65 anys i més, i en aquesta deriva a la baixa, les places públiques als centres de dia i a residències municipals passen a ser residuals. Atès aquest estat de coses, entenen que s’imposa el lideratge municipal a fi de revertir la situació. Observa que aquesta situació, no només a Gràcia, sinó a la resta de la ciutat, imposa la necessitat de fer un estudi en profunditat de les necessitats de la població de gent gran, i un pla de xoc per a la creació de noves residències i centres de dia. Apunta que la urgència del pla de xoc està determinada pel dèficit i l’abandonament en què es troba la gent gran; malgrat que són conscients que el problema s’emmarca en un àmbit més ampli i afecta altres col·lectius invisibilitzats com el jovent, les dones o les persones amb dependències. Precisa que aquesta proposició vol fer front a un problema concret, però sense oblidar la necessitat de fer un estudi que abordi els paràmetres de població relacionats amb centres de dia i residències. En aquest sentit, consideren que cal elaborar un pla de xoc quant a residències, centres de dia, centres sociosanitaris d’estades de llarga 32 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 durada, habitatges tutelats, o serveis d’atenció a domicili. En l’àmbit de la socialització i l’acompanyament d’aquestes persones, subratlla la importància dels casals per a la gent gran, i l’existència dels serveis adequats com el transport adaptat, o el servei de manteniment de la llar i l’atenció domiciliària. Esmenta un parell de xifres concretes, com és que en una ciutat de més d’1,6 milions d’habitants, amb una població de 65 anys i més de 349.132 persones, només hi ha 98 centres de dia amb 2.715 places, i només 699 places públiques. Amb referència a les residències, constata que la situació no és millor; apunta que hi ha 192 residències, que suposen 11.729 places, 1.533 places de les quals són de gestió i titularitat pública, una xifra que qualifica de vergonyosa. Consideren que es produeix un doble problema, ja que, d’una banda, hi ha un dèficit important de places en residències i centres de dia, però, d’altra banda, hi ha un dèficit transcendent de places de titularitat, provisió i gestió pública, fet que genera que un gran nombre d’empreses s’embutxaquin grans quantitats a costa dels drets de les persones. En conseqüència, justifica la presentació d’aquesta proposició que, seguidament, llegeix. La Sra. FANDOS anuncia que el seu grup donarà suport a la proposició perquè estan d'acord que un dels dèficits més importants de la ciutat és en el cas dels centres de dia per a gent gran i residències, i es remet a les xifres que ha esmentat la regidora Rovira. Remarca, doncs, que suposa una mancança molt important al districte de Gràcia, on hi ha barris, com el Camp d’en Grassot, que no en tenen cap. Diu que estan d’acord que es faci l’estudi, que ha d’incloure quines són les necessitats. Tanmateix, considera que aquest estudi hauria de ser una mica més ampli i tractar llocs alternatius, com ja s’ha fet en el Consell Assessor de la Gent Gran l’octubre passat, i també l’entitat Conex ha tractat els models alternatius d’allotjament per viure la vellesa, o en el mateix grup de treball per a l’envelliment del Consell Municipal de Benestar Social, en què la Dra. Cécile Rosenfelder, experta en habitatge i cura de les persones, va abordar la necessitat de respostes d’acompanyament a la fragilitat i la dependència. Així, doncs, estan d'acord amb la necessitat de més centres de dia i de residències per a gent gran, però també d’ampliar l’oferta d’apartaments per a gent gran, pisos de lloguer compartits per a aquelles persones que no els cal arribar a la residència, i que també alliberarien places en aquests centres. Assenyala, per tant, que demanen que en l’estudi proposat s’incloguin tots els models per viure la vellesa. La Sra. BARCELÓ diu que el Consell de Benestar Social té molt clar que s’ha de garantir la dignitat del dia a dia de les persones grans, 33 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 moltes de les quals han hagut de fer-se càrrec de les economies familiars de fills i nets. Subratlla la importància de potenciar l’autonomia de les persones grans i, en cas que ho necessitin, que tinguin la possibilitat d’accedir a una residència o un centre de dia. Això no obstant, recorda al grup proposant que la competència dels centres de dia i de les residències pertany a la Generalitat; i, en aquest sentit, fa notar que la CUP, que ha donat suport a un govern de la Generalitat, hauria d’haver aprofitat per demanar els centres de dia i les residències que ara reclama aquí. Retreu a la formació proposant que esmerci tots els esforços en les reivindicacions i, en canvi, hagi tingut una escassa activitat parlamentària durant la darrera legislatura. Seguidament, manifesta la intenció de formular algunes preguntes a la regidora Ortiz, entre les quals quants solars ha cedit aquest ajuntament a la Generalitat per fer residències; quina és la llista d’espera per obtenir respostes del Govern, atès que la darrera que va formular el seu grup en aquest sentit va trigar un any a ser resposta. Reconeix que cal un pla de xoc, atès que les persones grans, i els seus familiars, necessiten respostes; i, en aquest sentit, confirma que el seu grup està per la col·laboració publicoprivada. Precisa, igualment, que el 27 de febrer d’enguany el Govern municipal va presentar al Consell Assessor de la Gent Gran el calendari de les noves promocions d’habitatges amb serveis, i de les dotze previstes només se n’ha lliurat una, i va dir que esperava lliurar-ne dues més al final del mandat. Considera que això posa de manifest i evidencia que el taló d’Aquil·les del Govern és l’habitatge, també l’adreçat a les persones grans. Posa de manifest que aquest ajuntament té competència a poder canviar els horaris dels casals de gent gran, ja que durant l’agost només n’hi ha divuit d’oberts, i tot el dia només sis dels cinquanta-tres de què disposa Barcelona. Afegeix que els sorprèn que s’expropiés la Torre Garcini amb l’objectiu de fer-hi un casal de gent gran, però la realitat és que ara volen posar en marxa un procés participatiu per decidir què hi fan. Finalment, pregunta per quin motiu s’ha disminuït el pressupost de promoció de la gent gran del present exercici respecte al del 2017. La Sra. CAPDEVILA remarca que la població barcelonina de gent ha augmentat de manera progressiva i constant les darreres dècades i la perspectiva és que així continuarà, atès l’augment de l’esperança de vida en la majoria de països desenvolupats, i si continua creixent a aquest ritme es preveu que el 2051 hi haurà un 30% de sobreenvelliment, és a dir, de persones majors de 85 anys. Assenyala que moltes d’aquestes persones es trobaran amb la impossibilitat de viure soles, o amb la necessitat de rebre una atenció especial tot i el manteniment de les seves capacitats, i també pel fet d’haver de donar un temps de descans a les persones cuidadores, que majoritàriament formen part de l’entorn familiar. Igualment, adverteix que altres persones grans estaran en risc de pobresa o d’exclusió social, sobretot les dones, que compten amb 34 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 pensions més baixes pel fet de no haver cotitzat o per unes trajectòries laborals més curtes que no pas els homes, intermitents, temporals i amb salaris més baixos. Constata que això les exclou de qualsevol servei en un centre de dia o residència privada; i que resulta evident que amb les pensions de misèria que cobra gran part de les persones jubilades d’aquest país, gairebé el 30% està molt per sota dels mil euros, no poden aspirar a una plaça privada. Observa, però, que no cal anar tan lluny en el temps, atès que la falta d’equipaments per a gent gran és un problema d’ara mateix, i anirà en augment. Per tant, indica que és obligació de les administracions públiques, per descomptat de la Generalitat, quan deixi d’estar governada pel 155, però també d’aquest ajuntament, dotar de més equipaments per a la gent gran; més residències i més centres de dia, però també urgeix fer habitatge dotacional. En aquest sentit, fa notar que des de l’inici de mandat només s’han acabat 105 habitatges, segons dades que va passar la regidora Ortiz en ocasió del darrer consell de la gent gran. Insisteix, doncs, en la necessitat de garantir i ampliar les places als centres de dia i les residències, i donar cabuda al nombre de persones grans que estan en llista d’espera que, malauradament, en molts casos, quan els arriba el torn ja no hi són. Manifesta el convenciment del seu grup que per justícia social i per reconeixement a les persones que els han obert camí han de posar al seu abast tots els equipaments que necessiten i, com no pot ser d’altra manera, anuncia que votaran a favor d’aquesta proposició. La Sra. ANDRÉS comparteix del tot la necessitat de disposar de més places de centres de dia i de residència; en aquest sentit, recorda que el març el seu grup va presentar una proposta a la comissió de Drets Socials en què preguntaven per la demanda actual i llistes d’espera classificada per graus de dependència, així com quants solars ha previst aquest ajuntament de posar a disposició de la Generalitat perquè hi construeixi residències per a gent gran i centres de dia, atès que és l’administració competent, també de la seva gestió i funcionament, mentre que l’Ajuntament té l’obligació de posar els solars mitjançant el Consorci de Serveis Socials, en què aquest ajuntament té una participació del 40%. Precisa, doncs, que en el darrer pressupost aprovat de la Generalitat, al qual va donar suport el grup parlamentari de la CUP, estava previst fer, segons les disponibilitats pressupostàries, 7.700 places de residència i de centre de dia a Barcelona, concretament a Sant Martí, l’Eixample, les Corts, Sant Andreu, la Marina i Vallcarca. Per tant, diu que no entenen que ara el grup de la CUP demani que aquestes places les faci directament l’Ajuntament, quan sap que l’obligació la va adquirir la Generalitat. Confirma que el seu grup està a favor que es faci aquest nombre de places de residència i centre de dia, i també que aquest ajuntament tingui clares les necessitats, elabori un pla, i sigui exigent amb la Generalitat en allò que li pertoca; altrament, adverteix que els passarà el mateix que amb les escoles bressol, de les quals aquest ajuntament 35 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 ha hagut d’assumir la gestió i el funcionament, per la qual cosa la Generalitat hi té un deute, que no ha estat comptabilitzat, de molts milions d’euros. En conseqüència, anuncia que faran una abstenció en aquesta proposició, ja que comparteixen la necessitat urgent de places públiques de residència i centre de dia per a gent gran. La Sra. ESTELLER confirma que comparteixen l’objectiu de la proposició, i fa avinent que van presentar una iniciativa el novembre del 2016 amb què també instaven a crear més places de residència i a complir amb el conveni de residències i equipaments socials 2005- 2007. Assenyala que transcorreguts tretze anys, d’aquell conveni només se n’ha complert un 60%, i avui dia només hi ha quatre residències en funcionament, quatre de pendents amb el projecte redactat, i dues de desestimades. Considera que cal fer complir el conveni esmentat, i que aquest ajuntament s’ha d’esforçar per reduir les llistes d’espera, que a dia d’avui superen les vuit mil persones, algunes de les quals triguen fins a quatre anys a obtenir plaça de residència. Per tant, avisa que és urgent que es creïn les places necessàries. Pregunta a la Sra. Rovira de quin pla de xoc està parlant, ja que insta a construir les residències però no diu si les ha de fer l’Ajuntament o la Generalitat, que en té la competència. En aquest sentit, li recorda que han estat tres anys al Parlament de Catalunya condicionant el Govern, i entén que ho podrien haver aprofitat per impulsar aquesta proposta. Amb referència als estudis que es demanen amb aquesta proposició, entén que el Govern municipal ja els deu tenir, perquè ja n’ha fet diagnòstic. Reconeix que manquen residències a Gràcia, però adverteix que la mancança s’estén a tota la ciutat, i apunta, per exemple, que a Sarrià - Sant Gervasi no hi ha cap residència pública per a gent gran. El Sr. ARDANUY considera evident que amb l’increment de l’esperança de vida l’atenció de les administracions ha de posar-se en la qualitat de vida de les persones grans. En conseqüència, remarca que el desenvolupament d’equipaments plantejats als plans d’equipament s’han de complir; s’han de cercar els consensos pressupostaris a fi de tirar endavant els projectes i posar els equipaments en funcionament, i no només residències i centres de dia, sinó també d’altres que ajuden a millorar les condicions de vida de les persones grans. Afegeix que ha trobat a faltar en la proposició que es posi de manifest la manca de recursos de les cuidadores familiars i de les entitats que donen suport a aquestes persones; per tant, reitera que no només calen residències sinó altres tipus d’equipaments, així com el reconeixement i el suport a les persones que fan feina per a la millora de la qualitat de vida de les persones grans. La Sra. ORTIZ anuncia que el Govern votarà a favor de la proposició de la CUP entenent que es refereix a l’Administració pública 36 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 competent en la matèria. En aquest sentit, lamenta que el grup proposant no hagi acceptat la transacció que li han proposat en el sentit que deixava clars aquests termes. Això no obstant, subscriuen plenament la urgència i la necessitat de la proposició. La Sra. ROVIRA agraeix els suports a la proposició, i es ratifica en la urgència de tirar endavant el pla de xoc, així com l’estudi per conèixer la situació actual dels setanta-tres barris de la ciutat. Afegeix que volen continuar fent referència a les persones que, sense les eines adients, duen a terme tasques de cura imprescindibles per a les persones grans de la ciutat; igualment, posa en alerta la situació d’envelliment de la població de tots els districtes de la ciutat i, per tant, de la necessitat de garantir l’accés a l’habitatge accessible i, sobretot, una vida digna a la gent gran en el marc d’una gestió absolutament pública de la sanitat i les cures, les condicions laborals de les plantilles i la qualitat dels serveis. Creu que no són prou conscients de la situació que viuen algunes famílies als barris de la ciutat i, per tant, que és imprescindible que es faci un front comú en el marc del Consorci de Benestar Social, però amb el lideratge d’aquest ajuntament, tenint en compte també el que representa la situació d’excepcionalitat política que els imposa l’Estat espanyol. La Sra. FANDOS està d’acord que aquest ajuntament ha de liderar; i aprofita per recordar que durant el mandat anterior, al Districte de Gràcia, l’Ajuntament va assumir la reclamació històrica de la construcció de l’escola Univers, que era competència de la Generalitat, entenent que, amb posterioritat, ja acordarien amb la Generalitat les condicions de retorn del deute; igualment, es va posar en marxa la residència de la Via Favència en les mateixes condicions, entre altres. Considera que es tracta d’això, que quan una administració ho passa malament, una altra es posi les piles i actuï i, després, ja ho recuperarà. Finalment, demana que es posin a treballar en els pisos compartits per a gent gran, que sí que són competència d’aquest ajuntament, i que traurien pressió a les residències. La Sra. BARCELÓ puntualitza que el lideratge que reclama la Sra. Rovira corresponia al govern anterior de la Generalitat, al qual la CUP va donar suport, i que havia de tirar endavant projectes tan necessaris com són les residències per a gent gran, però no ho va fer perquè estava ocupat en altres assumptes. Insisteix que la Sra. Rovira ha de demanar al seu grup que impulsi les propostes allà on pertoca. La Sra. CAPDEVILA indica a la Sra. Barceló que els últims anys ha estat el Govern de la Generalitat qui ha fet mesures més progressistes per a persones necessitades, tanmateix, li recorda que ara qui governa la Generalitat és el 155. 37 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 Pel que fa a aquest ajuntament, subratlla que la seva competència són els casals de gent gran, i que hi ha districtes que en tenen un dèficit absolut. La Sra. ESTELLER diu que els qui donen suport als pressupostos de la Generalitat són qui han d’instar a fer les residències i els centres de dia. Adreçant-se a la Sra. Capdevila, assenyala que fa tretze anys que esperen que es compleixi el conveni. I li demana que deixi de referir- se al 155 i que tingui rigor i seriositat, ja que no venen a aquesta cambra per dir ximpleries. Puntualitza que el 155 té una finalitat clara, i el seu objectiu no és fer residències o centres de dia, i repeteix que, altrament, fa tretze anys que esperen, i remarca que ERC ha governat una part important d’aquest temps a la Generalitat; i aprofita per recordar-li que, fins ara, la consellera de Benestar Social era del seu partit, i li pregunta quantes residències i centres de dia va impulsar. Demana al grup d’ERC, per tant, que assumeixi les seves responsabilitats i deixi de culpar els altres de la seva incapacitat per gestionar i per tirar endavant la ciutat i Catalunya. La Sra. CAPDEVILA intervé per al·lusions i recorda a la Sra. Esteller que la consellera a qui s’ha referit és a la presó gràcies al PP. La Sra. ORTIZ assenyala que per respecte a un assumpte tan clamorós, urgent i imprescindible per a Barcelona, el Govern votarà a favor d’aquesta proposició. Insisteix, però, que negant-se el grup proposant a incorporar la transacció que li han proposat, amb la qual es condemnava el 155 però no s’eximia el Govern de la Generalitat de les seves responsabilitats, fan un flac favor a Barcelona. Concreta que la situació ara com ara és que tenen dotze solars a disposició de la Generalitat, i s’han fet quatre residències; però recorda que el Govern de la Generalitat, investit entre altres per la CUP, va avançar, només de començar a governar, que no es faria cap nova residència de gestió pública, i que els cinquanta milions d’euros previstos en el pla de xoc anirien a concertar residències. I aprofita per dir que els cinquanta milions provenien de la reducció de les prestacions a cuidadors i cuidadores no professionals, de manera que la situació ara és que hi ha famílies que han deixat de rebre la prestació, i que les places de residència són concertades, tot i que a Barcelona gairebé ni això, ja que totes les places, públiques, concertades i privades, estan plenes. Demana, doncs, ser una mica conseqüents tant al grup d’ERC com al de la CUP, i remarca que la competència de residències i centres de dia és el cent per cent de la Generalitat. Reconeix, d’altra banda, que hi ha infrafinançament de la dependència, i que reclamaran a l’Estat, però també que cadascú està obligat a fer els deures que li pertoquen; i assumeix la necessitat de fer un pla de xoc, i que aquest ajuntament n’assumeixi el lideratge, cosa que demostra el fet que, per primera 38 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 vegada, s’ha creat un grup de treball per parlar de transparència i han esbrinat quantes persones hi ha realment en llista d’espera, que són sis mil persones a Barcelona. S’APROVA aquesta proposició / declaració de grup amb dotze abstencions —emeses pels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Ballarín i Andrés, i també pels Srs. Fernández Díaz i Mulleras i la Sra. Esteller—, i vint-i-vuit vots a favor de la resta de membres del consistori, amb el text transaccionat següent: El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Proposar un pla de xoc, a la ciutat de Barcelona, per a la gent gran, que es tradueixi en la construcció immediata de centres de dia i residències (de titularitat, provisió i gestió pública) per a la gent gran, a fi de pal·liar els dèficits més greus. 2. En paral·lel, es proposa la realització d’un estudi (en un termini de 3 mesos) que determini les necessitats de centres de dia i residències, per als 73 barris, viles i pobles que configuren la ciutat de Barcelona. Tanmateix, aquest estudi no sols hauria de determinar les ràtios de servei a la població, sinó també les ràtios a les quals el personal dels centres i residències han de fer front, així com la seva situació laboral i contractual. b) Proposicions amb contingut de declaració institucional c) Precs Del Grup Municipal Demòcrata: 1.- (M1519/8629) Que el Govern municipal s'impliqui activament en la cerca d'una solució urbanística que permeti, d'acord amb el Consorci de la Zona Franca, trobar una ubicació en la qual la Fundació Privada Banc dels Aliments, pugui desenvolupar als espais òptims per a aquest fi, la seva activitat solidària. El Sr. TRIAS destaca la tasca que el Banc dels Aliments desenvolupa durant tot l’any de lluita contra el malbaratament d’aliments i els distribueix entre persones en situació de vulnerabilitat, tot plegat amb la implicació i la força del voluntariat. Recorda que en la darrera edició del Gran Recapte es van mobilitzar trenta mil persones per fer una labor ingent, malgrat les dificultats logístiques que han d’afrontar. Indica que actualment el Banc dels Aliments està ubicat en un edifici cedit per la Generalitat, sobre un sòl de propietat del Consorci de la Zona Franca, que resulta insuficient, motiu pel qual s’ha hagut de llogar un magatzem de forma permanent i una nau industrial extra durant cinc mesos a l’any per fer possible el Gran Recapte. En conseqüència, formulen aquest prec per demanar la implicació activa del Govern municipal en la cerca d’una solució urbanística definitiva que permeti, d’acord amb el Consorci de la Zona Franca, trobar una ubicació en la qual la fundació del Banc dels Aliments pugui continuar la seva activitat. 39 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 La Sra. ALCALDESSA subscriu que l’entitat esmentada fa una tasca que té una funció social important a la ciutat, de manera que confirma que el Govern municipal està plenament disposat que aquest ajuntament pugui fer un acompanyament en la sostenibilitat d’aquesta mena d’entitats. El Sr. TRIAS agraeix l’acceptació d’aquest prec, i afegeix la proposta a l’alcaldessa que vagi a visitar el Banc dels Aliments, atès que en tot el temps que fa que és al govern de la ciutat, durant el qual s’han fet tres recaptes, encara no hi ha anat mai. Per tant, li demana que hi vagi i que deixi clar que aquest ajuntament donarà tot el suport i ajuda a la fundació, cosa que és molt important per al futur d’aquesta entitat que, com moltes altres, necessita, en segons quins moments, aquesta pressió, però també que l’alcaldessa faci acte de presència i expressi el seu suport. La Sra. ALCALDESSA confirma que el suport d’aquest ajuntament es materialitza de múltiples maneres i que assumeix les responsabilitats que li pertoquen, i destaca que ha fet grans passos endavant per garantir el dret a l’alimentació del conjunt de la població. En aquest sentit, indica que la seva principal actuació està orientada envers l’estratègia compartida per una ciutat més inclusiva, i que s’inclou en l’Acord Ciutadà, que fixa un seguit de criteris i prioritza donar ajudes directament a les famílies, en entendre que la seva alimentació no pot dependre de la gestió dels excedents. Això no obstant, constata que estan d’acord que cal combatre el malbaratament d’aliments, però no pot ser que el dret a l’alimentació depengui d’excedents i de la seva recuperació, motiu pel qual aquest ajuntament ha ampliat molt els recursos que es destinen a l’alimentació, entre els quals la renda infantil 0-16, o ajuts econòmics a famílies, que han passat de 9,2 milions d’euros i set mil cinc-cents beneficiaris durant el mandat passat, a 15,2 milions d’euros i disset mil tres-cents beneficiaris en l’actualitat. Insisteix en el convenciment del Govern que cal fer polítiques estructurals i de suport a les famílies més vulnerables a fi que no depenguin ni de la caritat, dels excedents o el malbaratament; això no obstant, subscriu plenament que cal donar suport a totes les entitats que compleixen una funció social. Del Grup Municipal de Cs: 2.- (M1519/8633) Instar el Govern municipal a modificar l'estructura actual de la Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona incorporant-hi a la totalitat dels grups municipals presents a l'Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat que les decisions que es preguin siguin representatives de la pluralitat dels grups presents al consistori. 40 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 La Sra. MEJÍAS presenta el prec amb què el seu grup proposa la modificació de la Ponència del Nomenclàtor, a fi d’evitar la polèmica que s’està generant arran del canvi de nom de carrers i avingudes de Barcelona, i els perjudicis que això genera als residents. Observa que aquesta no és una proposta nova, ja que moltes altres ciutats l’han feta a fi d’introduir en les ponències de nomenclàtor no només els representants dels grups municipals, sinó també tècnics en historiografia de la ciutat que contribueixin a aportar valor, i suggerir noms de persones de reconegut prestigi als carrers de la ciutat. Per tant, demanen un canvi de la composició de la Ponència de Nomenclàtor, actualment integrada pel primer tinent d’alcaldia per delegació de l’alcaldessa, i tècnics de l’Institut de Cartografia, Urbanisme, Esport o Patrimoni, i consideren que s’hi hauria d’incorporar l’opinió de la resta de grups municipals i persones expertes. La Sra. ALCALDESSA diu que no accepten el prec, ja que tal com està configurada la Ponència del Nomenclàtor seria desvirtuar-la si es convertís en un espai de debat de grups polítics. Confirma que els grups poden participar en el suggeriment de noms mitjançant els canals de què disposen a aquest efecte. La Sra. MEJÍAS addueix que amb aquest prec han pogut constatar un nou exemple de la mena de democràcia que practica el Govern de la ciutat; així, s’ha apropiat de la Ponència del Nomenclàtor per decidir canvis de nom de carrers, sense que els grups de l’oposició en sàpiguen els motius i els criteris a què responen els canvis. Reitera que a Madrid o a València, on governen formacions afins a Barcelona en Comú, s’ha fet tal com demanen amb aquest prec a fi d’evitar que els noms dels carrers siguin un caprici del govern de torn, i que realment responguin a un acord del conjunt de grups de la corporació, que són els representants de les diferents orientacions polítiques dels ciutadans. Considera que l’alcaldessa s’equivoca en no acceptar aquest prec, que entén com una bona oportunitat per democratitzar les estructures municipals. La Sra. ALCALDESSA indica que els grups municipals tenen oportunitat d’incidir en el procés d’elecció o canvi de nom dels carrers mitjançant l’emissió d’informes raonats als consells de districte o presentant al·legacions, de la mateixa manera que també ho pot fer la ciutadania. Considera que allò que manifesta la Sra. Mejías és una altra cosa, i és la necessitat d’expressar el malestar del seu grup per algunes de les propostes de canvis en el nomenclàtor de la ciutat que s’han fet recentment. Concreta que han decidit retirar el nom d’un reconegut esclavista com Antonio López, de la mateixa manera que estan recuperant la memòria republicana, feminista, sindicalista i cooperativista de la ciutat, ja que entenen que el nomenclàtor de la ciutat s’hauria d’assemblar molt més 41 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 a la ciutat que als partits polítics; i remarca que les memòries que ha esmentat i que ara es volen recuperar amb els noms d’alguns carrers han estat completament esborrades al llarg de la història. NO S’ACCEPTA el prec. Del Grup Municipal d’ERC: 3.- (M1519/8620) Que el Govern municipal incorpori, en el termini de 2 mesos, una aplicació d'open data al web de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, de tal manera que les dades d'habitatge estiguin permanentment actualitzades i obertes a la ciutadania. La Sra. BENEDÍ observa que comissió rere comissió, i ple rere ple, els grups pregunten al Govern per l’habitatge públic, i sempre se’ls respon oralment, obligant-los a fer un acte de fe envers les dades que els donen, i que moltes vegades contradiuen les que tenen els grups. Posa de manifest que fa uns dies, l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) va publicar una nova xifra d’habitatge corresponent al segon semestre del 2016, de manera que porten més d’un any d’endarreriment, i diu que la manca de transparència els fa mal pensar. En aquest sentit, diu que s’haurien de fer públiques les dades referents a l’habitatge, ja que és un deure i una responsabilitat envers la ciutadania, i entenen que no publicar-les serveix per fer el joc a les immobiliàries i als fons d’inversió. Remarca que el monopoli de la informació dels preus dels lloguers està en mans de privats com Idealista o Fotocasa, que sí que els tenen actualitzats i no pas com la informació que apareix al web de l’IMHAB. Alerta que això suposa un perill, ja que aquests portals immobiliaris tenen interessos per controlar les dades. Per això, el seu grup demana novament al Govern que faci un exercici de transparència i que incorpori, en el termini de dos mesos, una aplicació open data al web de l’IMHAB, a fi que les dades estiguin permanentment actualitzades i obertes a la ciutadania. El Sr. MONTANER diu que accepten el prec, sobretot perquè en gran part ja està resolt. Precisa que no només han unificat tots els serveis d’habitatge en l’IMHAB, sinó que han impulsat l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, que té un web obert on hi ha tota aquesta informació, i que a instàncies d’aquest ajuntament, hi participen també la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’AMB; indica que, per primera vegada, s’hi poden consultar dades sobre els lloguers, o sobre el nombre de propietaris, de manera que disposen d’unes dades consensuades per les quatre administracions a fi de no haver de dependre dels portals immobiliaris o dels interessos privats. Afegeix que les xifres també estaran a disposició d’aquest observatori; i avança que les relatives als dos semestres del 2017 es publicaran 42 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 aquest estiu, i que estan homogeneïtzant tots els sistemes d’informació a fi que les dades estiguin a l’observatori, i les notícies i operacions pròpies d’habitatge de l’IMHAB al seu web. La Sra. BENEDÍ agraeix l’acceptació del prec, i entén, per les explicacions del regidor, que les mateixes dades que passaran a l’Observatori també es penjaran al web de l’IMHAB. El Sr. MONTANER confirma que les dades constaran al web de l’IMHAB, on hi haurà un enllaç amb l’Observatori. 4.- (M1519/8621) Que el Govern municipal elabori un cens dels barcelonins i barcelonines (de naixement o d'adopció) víctimes del nazisme, i defineixi i posi en marxa un programa que permeti instal·lar de manera progressiva a la ciutat els stolpersteine en memòria dels nostres conciutadans i conciutadanes, començant enguany amb un acte institucional de col·locació dels llambordins en homenatge al president Lluís Companys, a la plaça de Sant Jaume, i a Mercè Núñez Targa, al carrer de Santa Anna. Tot això en col·laboració amb les taules de la memòria històrica dels districtes, el Memorial Democràtic de Catalunya i el Consell de Participació d'aquesta institució, que agrupa les entitats memorialistes d'arreu del país. El Sr. PUIGCORBÉ saluda la presència en aquesta sessió de Lourdes Vidrier, membre d’Amical de Mauthausen, i neta de Vicenç Vidrier, deportat a aquell camp i mort al camp veí de Gusen. Assenyala que d’ençà del 1993, a iniciativa de l’artista alemany Guten Demnig, s’han col·locat arreu d’Europa milers d’stolpersteine, uns llambordins amb les dades biogràfiques essencials de les víctimes de la barbàrie nazi. Assenyala que el conjunt d’stolpersteine compon el memorial més gran del món i, els darrers anys, aquests llambordins s’han estès per diferents municipis del país, entre els quals Manresa, Igualada, Girona, Sabadell o Granollers, amb l’impuls i la coordinació del Memorial Democràtic de Catalunya. Entenen que Barcelona no pot restar al marge d’aquesta iniciativa, atès que són molts els barcelonins i les barcelonines que van ser deportats pels nazis per les seves conviccions; uns van ser assassinats i d’altres, molt pocs, van aconseguir sobreviure. Indica que l’Associació d’Amics de Köln a Barcelona va proposar iniciar la col·locació d’aquests llambordins, el primer dels quals a la plaça de Sant Jaume, en memòria de Lluís Companys, com a president que va ser de la Generalitat, i un segon en honor de Mercè Núñez Targa, deportada al camp de concentració de Ravensbrück, a l’altura del número 5 del carrer de Santa Anna, on va néixer. Diu que el seu deure és mantenir viu el record d’aquells que van patir l’horror del feixisme i, per això, el seu grup demana a l’alcaldessa que el Govern municipal elabori un cens de barcelonins i barcelonines, de naixement o d’adopció, víctimes del nazisme, i que defineixi i posi 43 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 en marxa un programa per instal·lar progressivament els stolpersteine en memòria dels conciutadans i conciutadanes, i que ho faci en col·laboració amb les taules de la memòria històrica dels districtes, el Memorial Democràtic i el Consell de Participació, que agrupa les entitats memorialistes d’arreu del país. Demana, finalment, que la instal·lació d’aquests llambordins es comenci enguany amb un acte institucional de col·locació del que ret homenatge al president Companys, i el que ho fa en memòria de Mercè Núñez Targa. La Sra. ALCALDESSA agraeix molt aquesta proposta i el to constructiu amb què l’ha presentat el grup d’ERC. Confirma que aquesta actuació d’instal·lació dels stolpersteine és una de les línies de treball prioritàries del comissionat per la memòria històrica; i informa que, concretament, el cens de persones deportades, es va fer el 2015 a iniciativa i en col·laboració amb l’Amical de Mauthausen, i va ser presentat al MUHBA en un acte al qual van assistir familiars d’aquestes persones. Indica que el cens es pot consultar per internet. Pel que fa a la instal·lació d’stolpersteine, informa que la proposta procedent del Memorial Democràtic de dedicar-ne un al president Companys i un altre a Mercè Núñez va ser tramesa al Consell Assessor d’Art Públic, el qual va informar positivament i, per tant, està en marxa. I fa avinent que l’acord diu literalment “acceptar la col·locació d’un stolpersteine en memòria de Mercè Núñez al carrer de Santa Anna, tal com recull la proposta del Memorial Democràtic”; quant al dedicat a Lluís Companys, el Consell Assessor ho accepta, però recomana instal·lar l’stolpersteine davant de la que havia estat casa seva a Barcelona, i que es detalli en el llambordí que va ser detingut per la Gestapo. El Sr. PUIGCORBÉ demana a l’alcaldessa que lideri el rebuig a les ideologies totalitàries, i que procuri activament defensar la recuperació de la memòria històrica a la ciutat; però insisteix que la darrera residència de Lluís Companys a Barcelona va ser a la plaça de Sant Jaume; i fa notar que el Consell Assessor és artístic i no ideològic ni memorialístic, per tant reitera la petició en aquest sentit a l’alcaldessa. La Sra. ALCALDESSA confirma que consultarà novament amb el comissionat per la memòria històrica la possibilitat de la ubicació específica a la plaça de Sant Jaume, i que es farà amb el consens del grup d’ERC i de les entitats de memòria, a les quals aquest ajuntament agraeix la seva tasca. Del Grup Municipal PP: 5.- (M1519/8623) Que presenti, en la propera sessió del Plenari del Consell Municipal i referent al període 2015-2017, un informe sobre la concessió de subvencions directes a entitats que han tingut 44 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 anteriorment vinculació amb les persones que integren l'actual Govern municipal. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ fa referència al fet que el Govern municipal ha concedit nombroses subvencions directes que són qüestionables des d’un punt de vista legal, i criticables per la vinculació personal o l’afinitat ideològica dels beneficiaris, que han pogut comprovar en examinar el compte general. En conseqüència, el seu grup reclama que en el proper plenari el Govern presenti un informe detallat sobre la concessió de subvencions directes a entitats amb les quals els membres del Govern municipal havien tingut vinculació abans d’accedir a l’alcaldia de la ciutat. La Sra. ALCALDESSA fa notar al regidor que acaba de llançar una sospita molt greu sobre el Govern de la ciutat en considerar que hi ha indicis d’actuacions no legals en la concessió de subvencions, o en convenis que ha signat aquest ajuntament. Per tant, li suggereix que si té qualsevol indici d’il·legalitat ho porti al jutjat ara mateix; i aprofita per recordar-li que aquest ajuntament encapçala els rànquings de transparència en tot l’Estat, cosa que no poden dir les administracions que governa el PP. Indica que això és així perquè, per primera vegada, totes les factures d’aquest ajuntament es fan públiques i són accessibles per a tota la ciutadania, no només per als grups en l’examen del compte general que es fa anualment; igualment, remarca que les agendes són públiques, un fet inèdit fins a aquest mandat, i han elaborat un codi ètic que ultrapassa el que exigeix la llei actual de transparència; i, entre altres actuacions, han creat una bústia ètica, que garanteix l’anonimat de qualsevol denunciant que tingui indicis d’il·lícit o de mala praxi. Així, doncs, considera que el grup del PP disposa de totes aquestes eines al seu abast per denunciar si creu que hi ha alguna cosa il·legal o incorrecta en l’acció del Govern. El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ replica que a més de posar les eines, el Govern ha de vetllar perquè siguin eficaces, cosa que no sempre passa. Concreta que el seu grup ha presentat diverses denúncies a l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques d’aquest ajuntament que no han obtingut resposta, tret d’una, tot i que de forma insatisfactòria. Insisteix que demanen només que presentin l’informe sol·licitat, atès que creuen que algunes de les subvencions atorgades podrien ser controvertides des del punt de vista legal. Apunta que l’informe avalaria, per exemple, si s’han fet algunes concessions de caràcter injustificat, o l’existència de conceptes no justificats, o el mateix procediment, que ja ha estat qüestionat obertament en alguns casos de concessió de subvencions directes per la mateixa Intervenció municipal, que adverteix que han de ser l’excepció, però que el Govern municipal ha convertit en recurrents, cosa que podria infringir la llei general de subvencions. Pregunta si el Govern municipal s’ha abstingut o s’ha inhibit en totes les concessions de subvencions amb què han tingut vinculacions 45 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 prèvies, ja que la llei de procediment administratiu disposa que s’han d’inhibir o abstenir-se quan hi hagi interès personal, vincle, amistat o relació de servei els darrers dos anys. Finalment, observa que la quantitat de subvencions d’adjudicació directa a dit suposa un greuge a totes les entitats socials i de barri que, molt sovint, són obligades a presentar-se a concursos per obtenir tres- cents euros de subvenció, mentre que altres entitats afins al Govern municipal es beneficien d’adjudicacions directes de milers d’euros. La Sra. ALCALDESSA insisteix que si el Sr. Fernández Díaz té algun indici d’irregularitat ho porti als jutjats o bé a la Bústia Ètica, i diu que no cal que li presentin cap informe perquè hi ha màxima transparència en aquest ajuntament; i afegeix que no vol creure que novament el grup del PP qüestioni la tasca dels serveis tècnics, jurídics i d’intervenció d’aquest ajuntament que, com ja ha dit, té les màximes garanties i, de fet, aquest mandat més garanties que mai perquè hi ha un comitè d’ètica, una oficina de transparència i una bústia ètica que han estat supervisades per algú amb la reputació del Sr. Llinares, gràcies al qual es van destapar bona part dels escàndols del Palau de la Música. Confirma, doncs, que el Govern està molt convençut de les pràctiques de transparència que s’apliquen. Tanmateix, entén que allò que en el fons pretén el grup del PP amb aquesta pregunta és abonar la idea que tothom qui es dedica a la política ho fa pels mateixos motius que molta de la gent que està al seu partit, que en té un historial inacabable i nombrosos procediments oberts realment greus per milions d’euros en processos de corrupció, comissions, targetes black, comptabilitat en B o en sobres. Afirma que no trobarà res de tot això en aquest govern municipal; i reconeix que molts membres del Govern han participat en entitats socials, cosa que els enorgulleix, que amb poquíssims recursos fan una funció social extraordinària i amb la màxima transparència, sense cap ànim de lucre ni de partidisme. 6.- (M1519/8625) Que el Govern municipal respecti la presència de l'exèrcit en el Saló de l'Ensenyament, i que garanteixi la seva normal participació en les properes edicions. La Sra. ESTELLER demana al Govern que respecti la presència de l’exèrcit en el Saló de l’Ensenyament, i que garanteixi la seva participació en les properes edicions en un clima de normalitat. Constata que l’exèrcit participa en aquest saló des de fa dècades, i en cada edició ha obtingut un gran èxit, i remarca que en la darrera, més de set mil persones es van acostar al seu estand per informar-se, i va rebre mil sis-centes sol·licituds d’ingrés. Destaca que en totes les edicions del Saló de l’Ensenyament hi havia hagut un bon clima i cap problema, fins que l’actual govern de la ciutat va assenyalar la presència de l’exèrcit, i fins i tot l’alcaldessa els va fer saber que no hi eren benvinguts. Denuncia que això els va convertir en blanc, i agreujant la seva permanència en el saló, fins que 46 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 aquest any s’ha arribat al límit, intimidant-los, llançant pintura groga contra el seu estand i sense permetre’ls fer la seva feina. Qualifica aquests episodis d’indignes contra bons professionals que treballen intensament per garantir la convivència en pau, en llibertat i amb seguretat. La Sra. ORTIZ demana al grup del PP que s’abstingui de posar l’exèrcit en aquesta tessitura, i de saltar-se allò que s’ha aprovat per majoria al Parlament de Catalunya o en la comissió de Drets Socials, i que és impulsat pel moviment en defensa de la cultura de pau i de l’antimilitarisme. Els acusa, doncs, de ser els qui amb aquesta manca de respecte a les decisions de la majoria generen la tensió que denuncien. Reitera que el Govern de la ciutat és de l’opinió que l’exèrcit no ha de tenir un espai al Saló de l’Ensenyament, tal com també subscriu la majoria del Plenari; i remarca que l’exèrcit ja disposa d’espais propis de reclutament. Assenyala que al Saló de la Infància, que està impulsat directament per aquest ajuntament, s’ha aconseguit eliminar la presència de l’exèrcit, i assegura que es fa amb la convicció que Barcelona és una ciutat compromesa amb la cultura de pau, i que hi ha una majoria que dona suport al fet que no hi sigui present allà on hi ha menors. La Sra. ESTELLER qüestiona qui és el Govern municipal per vetar la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament quan sempre hi ha acudit. Reivindica l’exèrcit com el màxim defensor de la pau, els membres del qual dediquen les seves vides a protegir la democràcia, la llibertat i la seguretat, i contribueixen al benestar de la societat. Posa en relleu que els seus membres són exemple de lleialtat, d’honor i d’humilitat. I, per tant, retreu al Govern la seva voluntat d’estigmatitzar l’exèrcit en comptes de valorar la seva tasca, les seves missions en quatre continents treballant contra l’amenaça terrorista, com ara l’Afganistan i altres llocs on neix el terrorisme. I diu que, malauradament, tots saben de què estan parlant. Lamenta que en comptes de valorar aquesta feina, gràcies a la qual tenen llibertat i poden estar tots en aquesta cambra avui, els assenyalin i els estigmatitzin. Finalment, diu que el grup del PP vol aprofitar aquesta intervenció per agrair a l’exèrcit la seva feina i expressar el seu reconeixement, i adreçar-li un missatge de gratitud i de suport per la seva tasca en defensa de la convivència democràtica, de les llibertats i la seguretat. I reclama al Govern municipal que estigui a l’altura de la feina de l’exèrcit i que no el torni a estigmatitzar ni a posar en el blanc perquè pugui desenvolupar la seva activitat amb la tranquil·litat que mereix. La Sra. ORTIZ observa que la intenció del grup del PP avui era parlar de l’exèrcit, i assegura a la regidora que, altrament, la seva principal preocupació és parlar de la manera de millorar la qualitat de 47 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 l’educació, i la manera com preparen els infants per a la cultura de la pau, que és amb el que s’ha compromès la ciutat. Precisa que el model educatiu del Govern municipal és diametralment oposat al del PP, tal com demostra el fet que en comptes de parlar del Saló de l’Ensenyament, la regidora Esteller només parla de l’exèrcit, que és la seva prioritat. I fa referència a un increment de pressupost de deu mil milions d’euros per ampliar la compra d’armament, i ho compara amb el de l’escola pública, que és menys que irrisori. Confirma que les úniques iniciatives que ha presentat la Sra. Esteller en nom del seu grup a la comissió parlant d’educació han estat per defensar l’escola segregada i d’elit. Altrament, afirma que el Govern està orgullós del seu compromís amb la cultura de pau i amb la qualitat de l’educació, que és del que volen parlar quan es refereixen al Saló de l’Ensenyament, mentre que el Govern del PP retalla en ensenyament i educació, en la lluita contra la violència masclista. NO S’ACCEPTA el prec. d) Preguntes Grup Municipal Demòcrata: 1.- (M1519/8630) Quines mesures prendrà el Govern municipal per assegurar el bon ús i el control de les finques de propietat municipal? La Sra. HOMS enceta la seva intervenció recordant que el març passat es van detectar nou pisos propietat del Patronat Municipal de l’Habitatge al barri del Raval, que operen com a narcopisos amb la connivència dels inquilins, molts dels quals al carrer de l’Om. Assenyala que el seu grup va denunciar al plenari del Districte de Ciutat Vella de l’octubre passat la situació que es vivia en aquests pisos, i considera que el Govern ja hi hauria pogut trobar alguna solució. Afegeix que el febrer del 2018 es va ocupar la finca del carrer Sant Ramon, 1, que havia estat adquirida per l’Ajuntament l’octubre de 2013 per destinar-la a habitatges de lloguer assequible, tot i que, transcorreguts cinc anys de la compra, encara no hi viu cap família, i l’Ajuntament ha tingut paralitzada durant un any la connexió amb la xarxa elèctrica. Indica que el setembre de 2017 es va ocupar la finca de propietat municipal del carrer Robador, 43, que el Govern decideix tractar com una ocupació política, i s’acaba desallotjant dos mesos després. Precisa que aquesta finca, que va ser adquirida durant el mandat anterior, encara està en obres i no hi viu ningú; però remarca que encara és més greu el cas de la finca de Robador, 25-27, que va ser adquirida el mandat anterior, i que a dia d’avui està tapiada i les obres de rehabilitació no han començat. Recorda que en campanya electoral Barcelona en Comú va denunciar la situació d’emergència habitacional a Barcelona; això no obstant, transcorreguts tres anys del seu mandat, el preu del lloguer a 48 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 Barcelona és un 47% més alt que quan van arribar a l’alcaldia de la ciutat; i amb un parc d’habitatge públic molt reduït. Constata, per tant, que la situació d’emergència habitacional no ha fet altra cosa que augmentar des de l’inici de mandat; i retreu al Govern que malgrat aquest estat de coses es permeti el luxe que hi hagi finques municipals senceres pendents de rehabilitació; i que permeti l’ocupació de pisos de propietat municipal, considerar-ho com una ocupació política. Es pregunta quantes finques municipals més s’hauran d’ocupar al Raval i en tot el districte perquè el Govern reaccioni. Per tant, atesa la situació, formulen la present pregunta. El Sr. MONTANER confirma que han pres mesures respecte d’això; i reconeix que el Govern té la responsabilitat que el parc públic d’habitatge s’adjudiqui de manera transparent i no se’n faci mal ús, com ha succeït en algun dels casos que apuntava la regidora. En aquest sentit, precisa que durant el 2017 es van fer inspeccions sistemàtiques dels gairebé set mil habitatges de propietat municipal de lloguer públic que hi ha en tota la ciutat, resultat de les quals s’ha confirmat un 3,7% d’anomalies, i s’ha actuat amb demandes judicials o altres accions. Indica que el 2016 ja es van obrir 251 expedients contenciosos, i 306 el 2017. Puntualitza que alguns dels casos esmentats per la Sra. Homs entren en aquestes situacions, com és el cas dels nou habitatges emprats per al narcotràfic, que ja han comportat l’inici d’accions amb els jutjats i la policia. Reconeix que en els casos apuntats s’han produït els incidents esmentats per la regidora; i diu que en el cas de la connexió a la xarxa elèctrica, el problema era que Endesa no havia fet l’estació transformadora; i en el cas de l’habitatge ocupat a Robador, 43, confirma que es va recuperar al cap de dos mesos. Indica que tots aquests habitatges estan seguint el procés de rehabilitació que ha de passar tota la tramitació pertinent de licitació i concurs públic fins a l’adjudicació. La Sra. HOMS confia que les inspeccions serveixin perquè les coses avancin, i sobretot per prevenir ocupacions futures. Tanmateix, insisteix que quan va arribar a l’Alcaldia Barcelona en Comú es va trobar molts pisos enllestits i pendents d’adjudicar. El Sr. MONTANER diu que l’increment dels lloguers no arriba al 47% que ha apuntat la regidora; i que en tot cas el problema més important és el nombre de persones que acudeixen a la mesa d’emergència per sol·licitar un habitatge i que, essencialment, té a veure amb l’aplicació de les lleis estatals, la LAU, i amb l’escàs poder d’aquest ajuntament per incidir mínimament si no es produeix una regulació dels lloguers. Afegeix que s’actua amb les inspeccions i la vigilància permanent en els pisos que s’adquireixen o que estan en rehabilitació, i que s’ha 49 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 incrementat els darrers mesos a fi que no es tornin a produir casos d’usos il·legítims. Grup Municipal de Cs: 2.- (M1519/8634) Quants litigis relacionats amb la paralització de projectes i llicències d'obres s'han iniciat contra l'Ajuntament, i a quant ascendeix la xifra reclamada pels particulars com a indemnització per la paralització d'aquests projectes? (Tractada conjuntament amb la proposició / declaració de grup del Grup Municipal Demòcrata) Del Grup Municipal PSC: 3.- (M1519/8636) Considera l’alcaldessa que respectar la legalitat i l’ordre és necessari per al bon govern de la ciutat de Barcelona? ES RETIRA. 4.- (M1519/8637) Quines accions té previstes el Govern municipal per adequar les condicions laborals en les quals desenvolupen la seva feina els treballadors i treballadores de l'Institut Municipal d'Hisenda? La Sra. BALLARÍN diu que els han arribat informacions preocupants sobre la manca de condicions amb què treballadors i treballadores de l’Institut Municipal d’Hisenda han de fer la seva feina; assenyala que les informacions fan referència a la manca de manteniment de l’edifici Vela, que està tan malalt que a més de provocar problemes d’al·lèrgies o mal de cap, ha donat lloc a vint casos confirmats a dia d’avui de lipoatròfia. Atès que el Govern és coneixedor de la situació, demanen que els informi de com pensa afrontar aquest problema i posar-hi solució. El Sr. BADIA indica que des del primer moment que en van tenir notícia van activar els protocols de l’Ajuntament i de la Generalitat per posar en marxa totes les mesures específiques, i alhora s’han posat en contacte amb la propietat de l’edifici Vela perquè apliqui les mesures correctores i les instal·lacions de càrregues humides o de sistemes de climatització per tal de complir els requeriments establerts per a oficines. Quant al manteniment, com és el cas de les goteres detectades, s’ha requerit la propietat a reparar-ho, i ja han incoat dos burofax perquè ho complexi, cosa que a dia d’avui encara no ha fet. Apunta que en l’anterior consell rector de l’Institut Municipal d’Hisenda, on era present la Sra. Ballarín, es van plantejar quatre opcions que ara com ara són una possible alternativa de nova ubicació; i s’està tractant amb els treballadors que van manifestar el suport a la proposta a fi de fer el trasllat al més aviat possible. 50 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 La Sra. BALLARÍN recorda que l’Institut Municipal d’Hisenda té com a president el primer tinent d’alcaldia i regidor d’Hisenda, que entén que és, de ben segur, el càrrec que li fa menys il·lusió, ja que no l’exerceix ni per equivocació, com poden comprovar avui aquí. També considera decebedor que el Govern recorri a les excuses per no donar resposta a les persones que treballen en les condicions que ha descrit abans, ja que sempre ha actuat sense esma i a base de posar pedaços. Alerta que d’aquesta manera no se solucionen els problemes de seguretat i de salut que pateixen els treballadors de l’institut, i només s’empitjora una situació altament preocupant. Subratlla que són molt preocupants els vint casos de lipoatròfia diagnosticats, que afecten treballadores, algunes de les quals els acompanyen avui, i que van tenir els primers símptomes fa més d’un any. Afegeix que és preocupant que el 24 de març s’hagués de desallotjar la tercera planta per goteres i perquè va caure una part del sostre, amb els riscos que això comporta per a les persones que hi treballen, i assenyala que era la tercera vegada que passava en pocs mesos. Diu que és preocupant que treballadors i contribuents hagin de passar pel mig d’obres i de bastides sense les mínimes condicions de seguretat. Considera que cal actuar amb eficàcia i amb contundència; i apunta que no s’han complert protocols de la Generalitat i de salut pública; ni s’ha fet una recerca activa per descobrir casos de malaltia que no han aflorat. e) Seguiment de proposicions / declaracions de grup Grup Municipal Demòcrata: Únic.- (M1519/8631) Que el Govern municipal informi sobre l'estat d'execució del prec acceptat en el plenari de febrer del 2018 amb el text següent: (M1519/8453) Que el Govern municipal doni compliment a les iniciatives aprovades i als acords assolits en la negociació del pressupost 2018, i executi de forma immediata les accions i polítiques transversals necessàries per erradicar la venda ambulant no autoritzada a la ciutat de Barcelona. El Sr. BLASI diu que volen saber en quina situació es troba el prec que va formular el seu grup al febrer amb relació al pla de xoc per erradicar la venda ambulant no autoritzada a Barcelona. El Sr. PISARELLO respon que fa temps que el Govern està duent a terme accions per afrontar aquesta situació, entre les quals el manteniment de la saturació policial per aturar el fenomen, s’està treballant setmanalment amb dispositius coordinats amb Mossos d’Esquadra al subsol i, alhora, s’estan desenvolupant alternatives per a les persones en situació irregular que es veuen abocades al top manta. El Sr. BLASI observa que la resposta del tinent d’alcaldia ha estat força lacònica; i diu que no té intenció de definir allò que fa el Govern amb les iniciatives aprovades a risc de resultar escatològic. 51 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 Considera que si realment estan fent alguna cosa no té cap tipus d’efecte, i malgrat la quantitat de debats que ha suscitat el fenomen, la creació de comissions i taules de treball per abordar-lo, la inactivitat es mostra com l’única resposta del Govern en aquest àmbit. I remarca que, malauradament, el fenomen continua ben present i, a més, s’ha desestacionalitzat. Adverteix, però, que ben aviat estaran en campanya d’estiu i tornaran a patir episodis com els d’anys anteriors, que afecten no només els vianants, sinó sobretot les persones que han de viure del top manta, i no creuen que sigui aquesta situació la que volen per a la ciutat. Convida el Govern a complir amb els compromisos assumits, a treballar-los de forma efectiva i a emprar els recursos de què disposa en benefici de la millora de la ciutat i de la vida de les persones que es veuen obligades a fer aquesta activitat irregular. I confirma que el seu grup té la mà estesa per treballar en aquest sentit. El Sr. PISARELLO recorda que el Grup Demòcrata va presentar aquesta pregunta poc després de la mort d’un manter senegalès a Madrid, i diu que confiava que el Sr. Blasi faria una intervenció que expressaria sensibilitat envers fets com aquell, i que preguntaria com s’ho farien per entomar el fenomen des d’una perspectiva de respecte als drets de les persones. Constata, però, que mai no s’ha expressat en aquest sentit, i que l’aproximació a aquest assumpte per part del Grup Demòcrata és classista i racista; i que cada cop que n’ha tingut ocasió ha ridiculitzat l’actuació del Govern en aquest sentit. Així, el fet que s’impulsin cooperatives i plans de treball no significa res per a aquest grup, però remarca que això està canviant la vida de moltes persones que es dedicaven al top manta, amb fills i filles petits, com també té el mateix regidor. Lamenta, però, que les intervencions del Sr. Blasi respecte d’això sempre tinguin les característiques que ha esmentat. Confirma que els plans que desenvolupa el Govern permeten resoldre la situació de molta gent, i alhora serveixen per protegir el petit comerç de la ciutat; es tracta de plans que han estat elogiats per ajuntaments on governa el PDeCAT, però que, altrament, no han posat en marxa cap pla, ni tampoc ho ha fet la Generalitat. Suggereix al regidor que s’estalviï per una sola vegada de fer aquesta aproximació mesquina al fenomen com sol fer, i que amaga molta hipocresia i que considera impròpia de gent amb conviccions religioses com el regidor. El Sr. BLASI insisteix a demanar la paraula en defensa de la seva honorabilitat, però la presidència li recorda que ja ha esgotat els torns en aquesta pregunta de seguiment. Seguidament, el Sr. TRIAS intervé per demanar que s’evitin segons quines expressions que dificulten enteses posteriors. La Sra. ALCALDESSA subscriu que s’haurien d’evitar determinades expressions, però adverteix que això ha de ser aplicable a tots els grups. 52 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 Entén que aquesta qüestió dona per un debat extens, i els convida a portar-ho a la Junta de Portaveus. E) Mocions F) Declaracions institucionals 1.- D’acord amb el que estableix l’article 53 amb relació a l’article 55.2, així com el 60.6 del Reglament orgànic municipal, el grup de Barcelona en Comú presenta la següent moció que conté una declaració institucional. El diumenge 18 de març la Fiscalia de Catània, a Itàlia, va immobilitzar, de forma cautelar, un dels vaixells de l’ONG Proactiva Open Arms. El fiscal Carmelo Zuccaro acusa l’entitat d’afavorir la immigració clandestina i d’associació criminal, després que el dissabte 17 de març, 216 persones migrants que havien estat rescatades en aigües internacionals davant les costes de Líbia, fossin desembarcades en territori italià. Fruit de l’actuació de la Fiscalia, la cap de l’expedició i el capità del vaixell han estat sotmesos a un llarg interrogatori per part de la policia italiana, a la qual han lliurat les gravacions del dijous anterior, en què es va produir un incident amb els guardacostes libis. Com és sabut, Proactiva Open Arms es dedica al rescat de persones que es troben a alta mar en el Mediterrani i, sovint, ha hagut de patir amenaces de tot tipus per part de les autoritats de Líbia. La novetat és que ara també és perseguida per les autoritats d’un estat de la Unió Europea. La Fiscalia italiana acusa Proactiva de no haver lliurat 101 persones rescatades abans que s’ofeguessin (homes, dones i criatures) a les autoritats líbies, després que aquestes amenacessin de mort els voluntaris de l’ONG. Un cop al vaixell, moltes d’aquestes persones van explicar els maltractaments i extorsions que havien patit a Líbia. Proactiva Open Arms és una entitat molt coneguda i amb amplis vincles amb la ciutat de Barcelona per la seva tasca de socorrisme a les platges de la ciutat, però també pels projectes socials que desenvolupa en la defensa dels drets humans. Segons dades de la mateixa ONG, des de setembre de 2015 fins a la firma de l’acord entre la Unió Europea i Turquia al març de 2016, els socorristes de Proactiva, des de la seva base a Lesvos, van aconseguir ajudar més de 143.000 persones a arribar a la costa, a rescatar-ne 10.270 que estaven a la deriva, a ajudar 9.067 persones atrapades als penya-segats, i salvar 475 persones que es trobaven a l’aigua amb alt risc de morir ofegades. Fins al 2018, sumant les persones salvades des de les tres embarcacions de rescat de l’ONG, l’organització calcula que ha salvat un total de 58.621 persones de morir ofegades. Aquesta tasca de salvament marítim tan valuosa i honorable l’haurien de desenvolupar la Comissió Europea i els estats membres, en comptes de seguir mirant cap a una altra banda mentre milers de persones que fugen de la guerra, la violència i la pobresa, són deixades a la seva sort perquè morin ofegades al Mediterrani. Cal recordar que 53 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 si les persones que fugen de la guerra o la fam es juguen la vida creuant el Mediterrani o a través d’altres itineraris perillosos, és per l’absència de vies legals i segures d’entrada per part dels estats de la Unió Europea. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament de Barcelona el mes de febrer passat es va fer pública la signatura d’un conveni amb Proactiva Open Arms, amb un pressupost total de 100.000 euros, destinats a la seva missió amb embarcacions de rescat al Mediterrani. D’aquesta manera, es reforça la presència d’aquesta organització en les seves tasques de rescat al Mediterrani. D’aquesta manera, es reforça la presència d’aquestes organitzacions en les seves tasques de salvament marítim i defensa dels drets humans a la zona. Cal recordar que els obstacles en la tasca de Proactiva Open Arms no són un fet aïllat, sinó que s’han de posar en el context d’una campanya de criminalització en els darrers mesos contra diferents ONG i defensors de drets humans com Save The Children, Metges sense Fronteres o l’activista Helena Maleno. En aquest sentit, considerem que és més important que mai, que totes les institucions públiques compromeses en la defensa dels drets humans renovin el seu suport a la tasca d’aquells que salven vides. Per tot això exposat, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona aprova la declaració institucional següent: Instar el Govern de la República Italiana a garantir que les ONG puguin desenvolupar les activitats de salvament marítim en condicions de seguretat al conjunt del seu territori. 1. Instar la Fiscalia italiana que procedeixi de forma immediata a l’alliberament del vaixell de Proactiva Open Arms retingut perquè pugui continuar realitzant la seva tasca de salvament de vides humanes tal com ho ha dut a terme fins ara. 2. Rebutjar el tracte de la Fiscalia italiana envers Proactiva Open Arms i la seva tripulació, així com les altres entitats de salvament marítim que hagin pogut veure qüestionada o afectada la seva activitat al Mediterrani els darrers mesos. 3. Comunicar el suport de l’Ajuntament de Barcelona a l’entitat Proactiva Open Arms, en uns moments tan difícils, refermant la col·laboració d’aquest Ajuntament en el desenvolupament de la seva activitat. 4. Instar el Govern de l’Estat espanyol que es posicioni de forma clara donant suport institucional a Proactiva Open Arms i emprenent totes les accions que siguin necessàries en la seva defensa. 54 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 S’APROVA aquesta declaració institucional, que ha estat llegida per la Sra. Ortiz, amb el posicionament favorable de tots els grups municipals i del Sr. Ardanuy, excepte el dels grups de Ciutadans i del Partit Popular. 2.- La definició social de discapacitat resulta de la combinació de dos factors que incideixen, d’una banda, en la diferència o diversitat de les persones i, de l’altra, les barreres de l’entorn que impedeixen la participació plena i efectiva. En el cas específic de la discapacitat intel·lectual, a banda de les barreres ambientals, ens referim, també, a un estat particular de funcionament que pot començar en la infantesa, o fins i tot des de la concepció, en el qual coexisteixen limitacions en la intel·ligència juntament amb limitacions en habilitats adaptatives, les quals es manifesten en el desenvolupament global de la persona, tot i que no sempre ni en tots els casos, es presentin tots els símptomes. La interacció del mateix entorn, en l’àmbit social, afectiu i cultural, gestionant tot allò que representa un desavantatge, és fonamental i indispensable per al desenvolupament integral de la persona. El 21 de març és el Dia Mundial de les Persones amb Síndrome de Down i ens recorda, de nou, la necessitat de reivindicar, un cop més, la condició de ciutadans de ple dret de les persones amb discapacitat intel·lectual, així com la seva voluntat de gaudir d’una vida plena, podent desenvolupar un projecte vital en plenitud, en una societat inclusiva que protegeixi i vetlli pels seus drets en igualtat de condicions, especialment el de garantir-los els drets polítics en concret, la participació activa en la vida social i política, especialment el dret de sufragi actiu. El dret al sufragi actiu de les persones amb discapacitat està àmpliament recollit i protegit en textos d’aplicació i plenament vigents com són la Declaració universal dels drets humans, la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), el Codi civil català, la Ley 20/2011, de 21 de julio, del Registro Civil, el Real decreto 157/1996, de 2 de febrero, por el que se dispone la actualización mensual del censo electoral y se regulan los datos necesarios para la inscripción en el mismo. El gener de 2017, tots els grups municipals d’aquest consistori van subscriure, en el marc de la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, una declaració institucional que reivindicava una societat plenament inclusiva. I més recentment, en el marc de la mateixa comissió d’aquest mes de març de 2018, es va aprovar per unanimitat una proposició que insta diverses accions que garanteixin la protecció efectiva i la implantació en la seva totalitat del dret fonamental a vot de les persones amb discapacitat intel·lectual, el qual es veu sovint vulnerat per manca d’informació i dels mecanismes suficients per 55 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 garantir-ne la plena efectivitat. És necessari que totes les persones siguin coneixedores dels drets i deures de les persones amb discapacitat intel·lectual per tal de poder-los exercir plenament i que aquests siguin respectats. És, per tant, des d’un compromís irrenunciable a la protecció dels drets fonamentals i amb la voluntat de promoure una inclusió real i efectiva a la nostra societat, des de la garantia de l’exercici dels drets dels col·lectius més vulnerables que cal, entre tots, fer un pas endavant i valorar les diferents capacitats de les persones des de la positivització de la diferència que, sens dubte, enriqueix la nostra societat. Per tot això, i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament orgànic municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presentem al Plenari del Consell Municipal la declaració institucional següent: El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona es compromet a 1.- Esmerçar tots els esforços necessaris per tal de fer, des del seu marc competencial, que el dret al sufragi actiu i la no discriminació sigui accessible a totes les persones, amb independència de la seva discapacitat, i que la informació general relativa al dret sigui clara per a tota la societat. 2.- Desenvolupar des del seu marc d’actuació i promoure amb la resta d’institucions i administracions, tant catalanes com estatals, totes aquelles modificacions legislatives que corresponguin per tal de fer efectiu el dret a exercir el vot i ser elegible en unes eleccions de les persones amb discapacitat. 3.- Posar tots els mitjans i garantir, des de la seva responsabilitat, l’accessibilitat de tot el material electoral, les meses (així com el Manual d’instruccions a les meses) i les paperetes, així com vetllar per una assistència adequada que faciliti l’exercici del vot a totes les persones. Així mateix, instar la resta d’administracions competents a dur a terme les accions necessàries que corresponguin en aquesta mateixa línia. 4.- Vetllar per la correcta i efectiva aplicació del dret al sufragi actiu promovent que siguin inscrites al cens electoral, amb la màxima celeritat possible (en concret la interacció entre la resolució, el registre civil i el cens electoral), totes les persones que no tinguin una resolució judicial expressa de limitació de la seva capacitat d’obrar, per tal de garantir l’exercici efectiu dels drets de participació a la vida social i política de les persones amb discapacitat intel·lectual. S’APROVA aquesta declaració institucional, que ha estat llegida per la Sra. Rognoni, per unanimitat. 56 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 3.- El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van aprovar el 17 de maig de 2017, a proposta de la Comissió Europea, la declaració de l’any 2018 com a Any Europeu del Patrimoni Cultural en reconeixement del paper fonamental del patrimoni cultural europeu com a font comuna de memòria, identitat, diàleg, cohesió i creativitat, tal com s’esmenta en el mateix preàmbul del Tractat de la Unió Europea. El patrimoni cultural és el teixit de les nostres vides i societats. Envolta els edificis dels nostres pobles i ciutats, i s'expressa a través de paisatges naturals i jaciments arqueològics. No només està format per la literatura, l’art i els objectes, sinó també per l'artesania que dissenyem, les històries que expliquem, els aliments que consumim i les pel·lícules que veiem. El patrimoni cultural aplega comunitats i crea interpretacions compartides dels llocs on vivim. El patrimoni cultural comprèn un ampli espectre de recursos heretats del passat en totes les formes i aspectes: tangibles, intangibles i digitals (tant originàriament digitals com digitalitzats), inclosos els monuments, paratges, paisatges, competències, pràctiques, coneixements i expressions de la creativitat humana, així com les col·leccions conservades i gestionades per entitats públiques o privades com els museus, biblioteques i arxius, incloent-hi també el patrimoni audiovisual i cinematogràfic. El patrimoni cultural ha estat forjat al llarg dels segles per la interacció entre les expressions culturals de les diverses civilitzacions que han poblat Europa. Una millor comprensió i apreciació —especialment entre els joves—, del nostre patrimoni divers i compartit ajudarà notablement a consolidar el sentiment de pertinença a la Unió i reforçar el diàleg intercultural. Els nous enfocaments participatius i interculturals de les polítiques de patrimoni, així com les iniciatives educatives que atribueixen la mateixa dignitat a totes les formes de patrimoni cultural, poden augmentar la confiança, el reconeixement mutu i la cohesió social, tal com ho demostra la cooperació internacional en el marc del Consell Europeu. Cal, per tant, promoure un major accés al patrimoni cultural i augmentar la seva dimensió europea. La Comissió Europea ja va subratllar en el passat la necessitat de considerar el patrimoni cultural europeu com un bé comú i un recurs compartit que hem de preservar per a les generacions futures, amb una responsabilitat —també compartida— de tots els agents implicats en la seva conservació, la seva salvaguarda i la seva difusió. L’Agenda Europea per a la Cultura el va reconèixer com un element fonamental, i el va considerar una de les quatre prioritats de la cooperació europea en l’àmbit de la cultura, instant, alhora, a una major valoració de les seves contribucions en termes de creació de valors, capacitats, ocupació i qualitat de vida per a la ciutadania. El seu valor cultural, social, mediambiental i econòmic ha estat, igualment, reconegut com a 57 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 substancial per a tota la societat, i la seva gestió sostenible constitueix una opció estratègica per al segle XXI. El patrimoni cultural té un paper important per a la cohesió de les comunitats en un moment en què la diversitat cultural està augmentant en les societats europees. El rol fonamental del patrimoni cultural en la construcció d’identitats, en la cohesió de les comunitats, i en el desenvolupament integral individual i col·lectiu de la ciutadania, han estat reconeguts en totes les polítiques per al segle XXI. Així també ho reconeix l'Agenda 2030 de l'ONU per al desenvolupament sostenible, que presenta la ciutadania mundial, la diversitat cultural i el diàleg intercultural com a principis globals del desenvolupament sostenible, i on la cultura s'esmenta explícitament en diversos dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'Agenda 2030, i en particular en l'ODS dedicat a les ciutats. Per totes aquestes raons els objectius de l'Any Europeu són: 1. Promoure el paper del patrimoni cultural com a element fonamental de la diversitat cultural i del diàleg intercultural. 2. Posar en relleu els millors mitjans per assegurar-ne la conservació, la salvaguarda i el gaudi per part de segments cada cop més amplis de la societat. 3. Impulsar les accions educatives en matèria de patrimoni que promouen la inclusió i la integració socials. 4. Potenciar la contribució del patrimoni cultural europeu a l’economia i a la societat, mitjançant el seu potencial directe i indirecte, el suport a les indústries culturals i creatives, la innovació i la promoció d’un turisme sostenible. 5. Promoure el patrimoni cultural com un element important de la dimensió internacional de la Unió Europea. En conseqüència, els grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona volen donar suport a la declaració institucional següent: Barcelona, com a gran capital europea que és, ha de contribuir a impulsar la celebració, enguany, de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, a iniciativa de la Unió Europea. Com és sabut, la nostra ciutat, capital de Catalunya i de la cultura catalana, ha estat històricament un gresol de tradicions culturals diverses, com ho testimonia el seu ric patrimoni cultural, tant material com immaterial. L’Ajuntament de Barcelona, com a institució de govern local de primer nivell, es compromet en aquest Any Europeu a redoblar esforços a promoure el progrés, el benestar, i l’accés universal a la cultura de tots els ciutadans i ciutadanes, mitjançant l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i la seva xarxa d’arxius, centres culturals i museus municipals, juntament amb múltiples accions de suport a la cultura popular i tradicional a la totalitat dels districtes del municipi. 58 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018 En aquest sentit, el Plenari del Consell municipal vol manifestar l’adhesió del nostre Ajuntament a la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural 2018, afirmant la nostra voluntat de continuar vetllant per la salvaguarda, l’estudi i la difusió del patrimoni cultural, factor fonamental per al desenvolupament integral de les persones i les comunitats; i en conseqüència, ens reafirmem en el nostre compromís amb la defensa i extensió dels drets culturals dels individus, entesos com a part indissociable dels drets humans. S’APROVA aquesta declaració institucional, que ha estat llegida pel Sr. Puigcorbé, per unanimitat. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les catorze hores. 59 Ref.: CP 07/18 V: 20/04/2018