CARACTERITZACIÓ 
HÍDRICA DELS PARCS DE 
BARCELONA. 
 
INFORME FINAL 
OCTUBRE 2017 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
AUTORS: 
 
Fran García Ruíz, Dr. Enginyer Agrònom. 
Víctor Falguera Pascual, Dr. Enginyer Agrònom. 
Francisco Fonseca Salcedo, Dr. Enginyer Agrònom. 
Joan Lordan Sanahuja, Dr. Enginyer Agrònom. 
Victor Montilla Prieto, Enginyer Forestal. 
Josep Papió Toda, Enginyer Agrònom. 
 
 
NOTES: 
 
El present informe es realitza prèvia petició de Barcelona Cicle de l’Aigua, S.A. 
amb la finalitat d’elaborar un informe tècnic. Algunes de les dades han estat 
proporcionades pel propi client.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
ÍNDEX 
1.	 OBJECTIUS	 1	
2.	 MATERIAL	I	MÈTODES	 1	
2.1.	 LOCALITZACIÓ	 1	
2.2.	 DESCRIPCIÓ	DE	L’ESTUDI	 2	
2.3.	 VARIABLES	ESTUDIADES	 3	
2.3.1.	 EVAPOTRANSPIRACIÓ	DE	REFERÈNCIA	 3	
2.3.2.	 ESTAT	HÍDRIC	DE	LES	ESPÈCIES	 4	
2.3.3.	 CONTINGUT	D’AIGUA	AL	SÒL	 5	
2.3.4.	 DOSIS	DE	REG	 6	
3.	 RESULTATS	I	DISCUSSIÓ	 8	
3.1.	 EVAPOTRANSPIRACIÓ	DE	REFERÈNCIA	 8	
3.2.	 ESTAT	HÍDRIC	DE	LES	ESPÈCIES	 8	
3.3.	 COEFICIENTS	DE	CONSUM	DE	LES	ESPÈCIES	 14	
4.	 RECOMANACIONS	DE	GESTIÓ	DEL	REG	 21	
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
1. OBJECTIUS 
L’objectiu principal d’aquest estudi és el de calcular les necessitats hídriques 
per a diferents espècies de vegetació que es troben en parcs i jardins de Barcelona. 
Així mateix, s’estipulen els següents objectius específics: 
1. Determinar els coeficients de cultiu (Kc) de les següents espècies vegetals: 
a. Gespes: C3 en zona solejada; C3 en zona ombrívola; C4 en zona 
solejada. 
b. Arbusts: Viburnum tinus; Cotoneaster horizontalis; Pistacia lentiscus. 
c. Arbres: Platanus x hispanica; Pinus pinea; Cercis siliquastrum. 
2. Determinar els consums màxims de les espècies i comunitats vegetals 
estudiades. 
3. Determinar el procediment de càlcul de comunitats vegetals presents en 
Parcs i Jardins de la ciutat de Barcelona. 
4. Avaluar l’eficiència de reg de Parcs i Jardins de la ciutat de Barcelona. 
2. MATERIAL I MÈTODES 
2.1. LOCALITZACIÓ 
L’estudi s’ha realitzat en diverses localitzacions. La presa de dades en relació 
a les diferents espècies vegetals s’ha dut a terme en el Parc Mirador del Poble Sec, 
Jardins Hortes de Sant Bertran, i Parc Cims de Montjuïc. La presa de dades 
meteorològiques s’ha dut a terme a través d’una estació meteorològica automatitzada 
localitzada al Viver Tres Pins (Figura 1). 
Existeixen diferents capes/polígons de vegetació: 
1- Gespa: composada per gespitosa C3 exposada al Sol. 
2- Floral: composada per parterres de flor ornamental exposats al Sol. 
3- Arbre: composada per arbres exposats al Sol, i arbusts i gespitoses 
exposades a l’ombra. 
4- Arbust: composat per tanques vegetal de marfull exposades al Sol. 
 1/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
 
Figura 1. Localització de l’estudi realitzat.  ( Arbrat, gespa y arbust) 
2.2. DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI 
L’estudi es divideix en dues fases. La primera es centra en la recopilació de 
dades de camp. La segona es centra en el tractament i estudi de les dades 
recopilades i en l’elaboració de l’informe. 
La primera fase es va iniciar el 12-07-2017 i es va dur a terme: 
i) la instal·lació i configuració d’equips de mesura en les diferents 
localitzacions de l’estudi. 
 2/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
ii) l’inici de les mesures fisiològiques en les diferents espècies vegetals. 
La primera fase va tenir una durada aproximada de 8 setmanes, i es va 
donar per finalitzada el dia 18-09-2017. 
La segona fase es va iniciar el dia 18-09-2017 i es va dur a terme: 
i) l’estructuració i tractament de les dades adquirides.  
ii) la redacció de l’informe tècnic. La segona fase va tenir una durada 
aproximada de 6 setmanes, i es va donar per finalitzada el dia 31-10-
2017. 
L’estudi de variables fisiològiques es va realitzar en diferents espècies vegetals 
localitzades en els parcs de Parc Mirador del Poble Sec (arbres i arbusts), Jardins 
Hortes de Sant Bertran (arbres, arbusts i gespes),  Parc Cims de Montjuïc (gespes). 
Es van estudiar les següents espècies vegetals: 
a. Gespes: C3 en zona solejada; C3en zona ombrívola; C4 en zona solejada. 
b. Arbusts: Marfull (Viburnum tinus); cotoneàster (Cotoneaster horizontalis); 
llentiscle (Pistacia lentiscus). 
c. Arbres: plataner (Platanus x hispànica); pi  pinyoner (Pinus pinea); arbre de 
l’amor (Cercis siliquastrum). 
2.3. VARIABLES ESTUDIADES 
2.3.1. EVAPOTRANSPIRACIÓ DE REFERÈNCIA 
Per a l’estudi de l’evapotranspiració de referència (ETo) es va procedir a 
instal·lar una estació meteorològica total i automatitzada al Viver Tres Pins. L’ETo  és 
una de la variables que estimar el consum hídric de diferents espècies vegetals a 
través de l’aplicació del mètode del balanç hídric (FAO, 2006).  
L’estació meteorològica disposa dels següents elements: 
- Anemòmetre de veleta (Davis Cup Anemometer, Decagon Devices Inc., 
Washington St., EUA). 
- Sensor de temperatura, humitat relativa i pressió atmosfèrica (VP4, 
Decagon Devices Inc., Washington St., EUA). 
 3/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
- Pluviòmetre (Pronamic ApS DK-6950 Rain-O-Matic, Decagon Devices, Inc., 
Washington St., EUA). 
- Sensor de radiació solar (PYR, Decagon Devices, Inc., Washington St., 
EUA). 
- Registrador de dades GPRS solar (Datalogger EM50G Solar, Decagon 
Devices, Inc., Washington St., EUA). 
2.3.2. ESTAT HÍDRIC DE LES ESPÈCIES 
L’estat hídric de les espècies va ser avaluat en base a dues metodologies 
diferents: 
i) Mesura del potencial hídric de tija (arbres i arbusts);  
ii) Temperatura de coberta vegetal (gespes i arbusts). 
El potencial hídric de tija (stem wàter potential, SWP) es va mesurar al migdia 
solar (12 p.m.) amb una cambra Scholander (Model 600, PMS Instrument Co., 
Oregon, EUA), en 3 individus per espècie en els arbres i arbusts objecte d’estudi. Es 
van realitzar les mesures els dies 19-07-2017; 27-07-2017; 03-08-2017; 10-08-2017; 
16-08-2017; 24-08-2017; 01-07-2017; 07-09-2017 i 14-07-2017. 
La temperatura de coberta vegetal es va mesurar al migdia solar amb una 
càmera termogràfica (OPTRIS PI400, Optris GmbH, Berlin, Germany). La mesura es 
va realitzar a uns 50 cm de distància en les cobertes vegetals de gespes i arbusts 
objectes d’estudi (donant un zona de mesura d’uns 40x20 cm), i a més, algunes fulles 
dels arbusts es van fotografiar a 10 cm de distància per tenir més detall. Les mesures 
en gespa es van fer en una zona assolellada i en una zona coberta per arbes, amb 
ombra contínua durant tot el dia, i en presència de pinassa. Les mateixes condicions 
de sol i ombra es van succeir amb Viburnum tinus i únicament es van prendre dades 
en condicions d’ombra en Cotoneaster horizontalis i Pistacia lentiscus. A la zona del 
Parc Cims de Montjuïc es van prendre dades sobre la mateixa espècie de gespa 
(Gespa C4) en diferents estats: densa (la gespa cobria totalment el sòl) i assolellada, 
densa i ombrívola, i poc densa i assolellada (en aquest cas es veien zones de sòl). 
Es van realitzar les mesures els dies 19-07-2017; 27-07-2017; 03-08-2017; 10-08-
2017; 16-08-2017; 24-08-2017; 01-07-2017; 07-09-2017 i 14-07-2017. 
 4/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
Durat els diferents dies de presa de mostra es van observar diferents estats de 
la vegetació degut al manteniment de les gespes per part dels operaris. Les diferents 
situacions que es van observar son: gespa en estat normal, gespa recent tallada (amb 
els residus del tall encara frescs sobre la gespa), gespa alta i espigada, gespa 
acabada de regar (amb aigua lliure sobre les fulles). Aquests estats de la gespa poden 
influir en el resultat de les dades de temperatura tot i que es va intentar que les 
mesures fossin en estats el més homogenis possible. 
 
Figura 2. Estat de la gespa a la zona del Parc Cims de Montjuïc. 
2.3.3. CONTINGUT D’AIGUA AL SÒL 
Per tal de realitzar el seguiment del contingut d’aigua al sòl i relacionar-lo amb 
el potencial hídric,  es van instal·lar sondes d’humitat de capacitància (10HS, Decagon 
Devices, Inc., Washington St., EUA). Es van instal·lar dos (2) sondes a 30 i 60 cm de 
profunditat. Les sondes es van connectar a un datalogger GPRS (EM50G, Decagon 
Devices, Inc., Washington St., EUA) que registrava les dades de forma continua. Es 
van instal·lar tres (3) punts de seguiment a les gespes objecte d’estudi. Cal considerar 
un temps d’estabilització de les noves sondes després de la seva instal·lació, per tal 
que es restableixi de nou l’estrucura del sòl, les noves arrels ocupin el nou volum de 
sòl pròxim a les sondes, i que en definitiva es consideren les mesures com a fiables. 
 5/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
El període d’estabilització depèn del règim d’humitat del sòl, de les propietats físiques 
del sòl, i de les espècies que hi són cultivades. Cal estudiar el comportament i 
dinàmica de les sondes d’humitat per tal de poder establir-lo. S’estableix en aquest 
cas un període d’1 setmana després de la seva instal·lació. Tenint en compte que la 
seva instal·lació es va efectuar al 19-07-2017, es consideren en l’estudi les mesures 
realitzades a partir del 26-07-2017. 
2.3.4. DOSIS DE REG 
Per tal de poder ajustar els coeficients de cultiu és important conèixer les dades 
de reg de les zones estudiades. No es disposava de cap cabalímetre o comptador 
volumètric d’aigua per aquesta finalitat però s’ha pogut estimar una dosi de reg a partir 
del càlcul del temps de reg aplicat (programació de regs facilitada per BCASA; Taula 
1) i de la pluviometria del sistema de reg (calculat en 20 mostres per parc durant un 
temps de reg de 10 minuts). 
El Parc Hortes de Sant Bertran disposava de sistema de reg per aspersió, amb 
una pluviometria del sistema de reg de 12,53 ± 7,2 mm. La pluviometria del sistema 
de reg és molt variable dins dels sectors de reg, fet que fa que la dosi d’aigua dins del 
mateix sector sigui diferent per a les diferents espècies i individus presents. El Parc 
Cims de Montjuïc disposava de sistema de reg per aspersió, amb una pluviometria 
del sistema de reg de 9,00 ± 2,6 mm. 
Taula 1. Programació del reg al Parc Jardins Hortes de Sant Bertran. Dades proporcionades per 
BCASA. 
JARDINS DE LES HORTES DE SANT BERTRAN   
Programador SAMCLA 38 Proper Pg. Josep Carner Dies de reg Minuts 
EV1 - parterre d'arbustiva entorn àrea de gossos Dl. Dm. Dc. Dv. 30 
EV2 - parterre de gespa i grup de flor cantonada Pg. 
Montjuïc Dl. Dm. Dc. Dv. 40 
EV3 - parterre de gespa cantonada Vila i Vilà Dl. Dm. Dc. Dv. 30 
   
Programador SAMCLA 39 Proper al carrer Carrera   
EV1 - parterre de gespa Dl. Dc. Dv. 20 
EV2 - parterre d'arbustiva Dl. Dc. Dv. 20 
   
Programador SAMCLA 40 Proper zona jocs infantils   
EV1 - parterre de gespa proper al Pg. Montjuïc Dl. Dm. Dc. Dv. 30 
 6/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
EV2 - parterre d'arbustiva proper al Pg. Montjuïc Dl. Dm. Dc. Dv. 30 
EV3 - parterre de gespa proper al carrer Vila i Vilà Dl. Dm. Dc. Dv. 20 
EV4 -  parterre d'arbustiva proper al carrer Vila i Vilà Dl. Dm. Dc. Dv. 30 
La dosi de reg teòrica aportada a la zona on es trobava ubicada l’estació de 
mostreig del sòl núm.1 (C3 en zona solejada) era de 33,41 mm/setmana, mentre que 
en el punt núm. 2 (C3 en zona ombrívola) era de 25,06 mm/setmana. Respecte al 
punt núm. 3 (C4 en zona solejada), no es disposa d’informació de programació de 
reg.
 7/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
3. RESULTATS I DISCUSSIÓ 
3.1. EVAPOTRANSPIRACIÓ DE REFERÈNCIA 
El seguiment de l’estació meteorològica durant el període d’estudi ha permès 
calcular l’evapotranspiració de referència (ETo) en la zona objecte d’estudi (Figura 3). 
L’ETo mitjana durant el període d’estudi (19-07-2017 al 14-07-2017) va ser de 4,37 
mm/dia, amb un màxim de 6,09 mm/dia (06-08-2017) i un mínim de 1,82 mm/dia (01-
09-2017). Cal recordar que el juliol de 2017 va ser especialment càlid i sec, assolint 
records històrics de temperatura màxima i amb un període marcat per l’absència de 
precipitacions destacades. 
7,00 50
45
6,00 6,09
40
5,00 35
30
4,00
25
3,00
20
2,00 15
1,82
10
1,00
5
0,00 0
15/7/17 25/7/17 4/8/17 14/8/17 24/8/17 3/9/17 13/9/17
 
Figura 3. Evolució de l’ETo (mm/dia) i de la precipitació (mm/dia) durant el període d’estudi. 
3.2. ESTAT HÍDRIC DE LES ESPÈCIES 
La Figura 4 mostra la evolució del potencial hídric de tija promig (SWP) per a 
les espècies d’interès. Si bé cal remarcar que el llindar d’estrès hídric és variable entre 
 8/20 
ETo (mm/dia)
Precipitació (mm/dia)
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
espècies sí que s’observa un període en el que l’estrès augmenta de forma 
considerable (del 03-08-2017 al 23-08-2017). 
El gràfic superior de la Figura 4 mostra l’evolució del SWP per les espècies 
arbòries, i l’inferior per les arbustives. 
 
 
Figura 4. Evolució del SWP en les diferents espècies estudiades. 
 D’entre les espècies estudiades, els individus pertanyents a Cercis siliquastrum 
són els que van assolir potencials hídrics més baixos (-2,5 MPa), suggerint símptomes 
d’estrès més acusats en comparació amb la resta. Els individus pertanyents a les 
espècies Pinus pinea, Platanus x hispanica i Cotoneaster horizontalis son les que 
mostraren potencials hídrics de tija més alts, mostrant un bon comportament. 
 Aquests fets no tenen per què significar una millor o pitjor adaptació a l’estrès 
hídric entre espècies, sinó que cal considerar les condicions específiques dins de 
l’estudi en qüestió. Així, cal remarcar que els individus estudiats de Pinus pinea i 
 9/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
Platanus x hispanica eren individus adults, amb una gran massa aèria i molt 
probablement una gran massa radicular. Això significa que, molt probablement, el 
volum de sòl explorat per la part radicular fos molt gran en aquestes espècies, 
facilitant per tant l’absorció d’aigua i per tant minimitzant els símptomes davant un 
possible episodi d’estrès hídric. En relació als individus de Cotoneaster horizontalis 
cal remarcar que molts d’ells es trobaven en zones ombrívoles, on la demanda hídrica 
és més baixa en comparació amb zones assolellades. 
La Figura 5 mostra l’evolució del potencial hídric de tija (SWP) mitjà de les 
espècies estudiades conjuntament amb l’evolució del contingut d’aigua al sòl en un 
dels punts estudiats (C3 en zona assolellada) a 30 i 60 cm de profunditat. 
 
40% 0,0
 DÈFICIT HÍDRIC 
35% -0,2
30% -0,4
-0,6
25%
-0,8
20%
-1,0
15%
-1,2
10% -1,4
5% -1,6
0% -1,8
19/07 24/07 29/07 03/08 08/08 13/08 18/08 23/08 28/08 02/09 07/09 12/09 17/09
60 cm 30 cm SWP
 
Figura 5. Evolució del contingut d’aigua al sòl i del SWP promig de les espècies estudiades durant el 
període d’estudi. 
 S’observa com el període de més baix contingut d’aigua al sòl coincideix amb 
el període de màxim estrès hídric (SWP més baix). A partir de les imatges tèrmiques 
dels arbustos i la gespa (en zona ombrívola i en zona assolellada), s’ha estudiat 
l’efecte d’aquest estrès hídric sobre la planta i la seva expressió en la temperatura del 
cultiu. Les imatges tèrmiques tenen la particularitat de poder captar la temperatura 
 10/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
real emesa per qualsevol cos que es trobi en la línia de visió del sensor. En cadascun 
dels píxels de la imatge es registra la temperatura, i d’aquesta manera se’n poden 
extreure valors estadístics i fer comparacions a posteriori durant l’anàlisi de gabinet. 
Les imatges es poden visualitzar en diferents paletes de colors que permeten una 
discriminació més clara de les zones a analitzar (Figura 6) 
 
Figura 6. Imatge tèrmica del Viburnum Tinus en condicions d’ombra (zones blaves corresponen a 
zones més fredes, mentre que les zones vermelles corresponen a les zones més calentes de l’imatge) 
 
Teòricament, una planta sotmesa a estrès hídric, modifica la seva taxa de 
transpiració i s’autorregula mitjançant el tancament dels estomes. Això fa que la fulla 
vegi augmentada la temperatura de forma significativa. Els resultats d’aquest estudi 
mostren que la temperatura de la vegetació està relacionada amb la temperatura 
ambient, però també estretament lligada amb el potencial hídric de fulla causat en 
aquest cas per la falta d’aigua al sòl. Durant el mes d’agost (moment de major estrés 
hídric) la temperatura d’aquelles espècies de gespa i arbust que estaven en plena 
 11/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
exposició al sol va ser 10,4 ºC de mitjana més elevada que aquelles espècies que es 
trobaven sota ombra (Figura 7). Les diferents oscil·lacions que presenten totes les 
espècies durant el mes de setembre és deguda a les diferents condicions d’insolació 
dels dies en que es van prendre les lectures, essent el dia 07/09/17 el dia més 
assolellat. L’augment sobtat de la temperatura de la gespitosa C3 al sol pot ser degut 
a que hi havia presència de fulles seques d’algun arbre al terra, i la influència de la 
temperatura elevada d’aquestes pot haver distorsionat la mitjana de la temperatura 
de la gespa. 
50,0
45,0
40,0
35,0
30,0
25,0
20,0
15,0
7/17/2017 7/27/2017 8/6/2017 8/16/2017 8/26/2017 9/5/2017 9/15/2017 
Gespa	C4	Sol Gespa	C4	Ombra Gespa	C3	Sol
Gespa	C3	Ombra Viburnum	tinus	Sol Viburnum	tinus	Ombra
Pistacia	lentiscus Cotoneaster	horizontalis
 
Figura 7. Gràfic d’evolució de la temperatura mitjana del cultiu  
 
 Les sondes d’humitat van mostrar un període sense reg, entre el 05-08-2’17 i 
18-08-2017 fet el qual va afectar a l’estat hídric de les espècies presents. L’efecte no 
només va ser patent a nivell fisiològic sinó que es van observar defoliacions acusades 
en individus de Platanus x hispanica i Cercis siliquastrum i de sequera i necrosis en 
les espècies gespitoses presents. Cal considerar que a més aquest fenomen va 
coincidir amb un període d’alta demanda hídrica (ETo màxima). 
 12/20 
Temperatura	ºC
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
 La Figura 8 mostra que el dia 16-08-2017 es va observar el SWP més 
desfavorable per a la majoria de les espècies d’arbustos. Aquesta data coincideix amb 
el període de falta d’aportacions d’aigua descrit prèviament. L’efecte d’aquesta falta 
d’aigua i la resposta de les diferents espècies es veu influenciada per la irradiació 
rebuda durant aquesta època. La temperatura del Viburnum tinus en condicions de 
sol es va disparar fins al seu màxim (41 ºC) seguint una tendència ascendent des dels 
inicis de la falta de reg. Les altres espècies d’arbust, i el Viburnum tinus ombrejat pels 
plataners, van respondre de forma més moderada i ho van fer amb retard respecte a 
l’arbust assolellat. Aquest fet ens indica que en les condicions més desfavorables (alta 
exposició al sol durant el mes de més irradiació), una falta d’aigua te una resposta 
molt ràpida per part de la vegetació, essent aquesta mateixa vegetació més resistent 
als períodes de falta d’aigua quan es troba en ambients parcial i totalment ombrívols. 
7/18/2017 7/28/2017 8/7/2017 8/17/2017 8/27/2017 9/6/2017 
0,00 45,0
-0,20 40,0
-0,40 35,0
-0,60 30,0
-0,80 
25,0
-1,00
20,0
-1,20 
-1,40 15,0
-1,60 10,0
-1,80 5,0
-2,00 0,0
Cotoneaster	horizontalis	SWP Pistacia	lentiscus	SWP
Viburnum	tinus	- ombra	SWP Viburnum	tinus	- Sol	SWP
Cotoneaster	horizontalis	Tº Pistacia	lentiscus	Tº
Viburnum	tinus	- ombra	Tº Viburnum	tinus	- Sol	Tº
 
Figura 8. Gràfica de comparació entre SWP i Temperatura mitjana de la vegetació per a les espècies 
arbustives 
 13/20 
SWP	MPa
Temperatura	ºC
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
Aquesta situació d’absència d’aigua durant les dues primeres setmanes 
d’Agost, va permetre estudiar l’adaptació de les diferents espècies a l’estrès hídric, 
així com establir unes línies base per a l’estimació dels coeficients de consum de les 
diferents espècies. 
La introducció dels sensors tèrmics per tal de poder monitoritzar l’estat hídric 
de les espècies és una via a estudiar en el futur. Degut a la poca variabilitat climàtica 
que s’ha tingut en la zona monitoritzada, els resultats no poden ser extrapolats a altres 
àrees sense fer una prèvia calibració, a més els models han de ser calculats per a 
cadascuna de les espècies en diferents situacions d’estrès hídric i condicions 
climàtiques. 
3.3. COEFICIENTS DE CONSUM DE LES ESPÈCIES 
Per tal de poder calcular uns coeficients de cultiu ajustats caldria disposar de 
les dosis de reg reals en cada una de les zones estudiades. La instal·lació de 
comptadors volumètrics d’aigua tot i estar programada no es va poder dur a terme ja 
que requeria modificar uns capçals de reg difícilment manipulables. Donades les 
condicions de les instal·lacions es va prendre la decisió de no realitzar la instal·lació 
per no posar en risc el funcionament de la mateixa.  
Per tal motiu es va procedir a utilitzar una altra aproximació, per estimar els 
coeficients de consum màxims per a les espècies objecte d’estudi. La metodologia 
emprada considera el contingut volumètric d’aigua al sòl (dades de sondes d’humitat), 
dades d’estat hídric de planta i dades meteorològiques. L’estudi del contingut 
volumètric d’aigua al sòl, així com la seva evolució en el temps, permet estimar els 
temps i dies de reg, i conjuntament amb les dades d’estat hídric i evapotranspiració 
de referència obtenir els coeficients de consum anteriorment esmentats. 
La Figura 9 mostra l’evolució del contingut volumètric d’aigua al sòl en la zona 
gespitosa C3 exposada al Sol. Segons s’observa en el gràfic, durant la darrera 
quinzena del mes d’agost i la primera del mes de setembre, cada pols de reg 
proporcionat tenia una durada aproximada de 45 minuts. Aquest fet però ve donat pel 
període de registre del datalogger, que recull dades promig cada 15 minuts. Per 
aquest fet, es considera el reg teòric de 40 minuts (programador SAMCLA 38, EV2) 
 14/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
com a vàlid, el que significa que cada un d’ells equivalia a una dosi de reg de 8,35 
mm (considerant una pluviometria del sistema de reg de 12,53 mm/h). 
 
34,3% @ 12:45 
33,3% @ 10:00 
32,1% @ 10:00 
28,5% @ 9:15 
28,0% @ 12:00 
26,2% @ 9:15 
 
Figura 9. Pulsos de reg registrats els dies 29/8, 31/08 i 01/09 en la gespitosa C3 exposada al Sol 
 
El següent pas consisteix en analitzar el comportament del contingut d’aigua 
al sòl en les diferents profunditats. Per aquest motiu, cal considerar que gran part de 
l’aigua s’absorbeix en els primers 60 cm de profunditat. Així, cal considerar per una 
banda la dosi de reg necessària perquè la sonda a més profunditat s’estabilitzi i es 
mantingui constant i en segon lloc l’evapotranspiració acumulada al llarg dels dies 
perquè el contingut a aquesta profunditat canviï de pendent. Aquest fenomen 
s’observa en la Figura 10 i permet aplicar el mètode del balanç hídric al sòl, una 
metodologia certificada i científicament utilitzada que permet calcular els coeficients 
de consum a partir de l’estudi del contingut volumètric d’aigua al sòl i de 
l’evapotranspiració de referència (Zotarelli et al., 2015). 
 15/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
En la Figura 10 s’observa que són necessaris 5 polsos de reg de 40 minuts per 
tal de recarregar el perfil del sòl fins a 60 cm. En la mateixa gràfica s’observa com no 
hi ha pèrdues d’aigua per drenatge a partir dels 60 cm de profunditat. La dosi de reg 
aportada en el darrer pols de reg és de 8,35 mm. Entre que el perfil del sòl a 60 cm 
s’estabilitza i torna a disminuir el seu contingut (canvi de pendent) transcorren 3 dies. 
L’ETo acumulada durant aquests 3 dies va ser de 12,12 mm. El quocient entre la dosi 
de reg aportada i l’ETo (8,35/12,12) va ser de 0,6892 i un SWP promig de 0,7 MPa 
(potencial hídric que no indica cap mena d’estres). Per tant, es pot establir que el 
coeficient de consum durant aquests dies per a la gespa C3 exposada al Sol va ser 
de 0,69. 
40% 
35% 1
30% 
25% 
20% 
15% 
CANVI	PENDENT CANVI	PENDENT
10% 
27/8/17 28/8/17 29/8/17 30/8/17 31/8/17 1/9/17 2/9/17 3/9/17 4/9/17 5/9/17 6/9/17
60 cm 30 cm
 
Figura 10. Evolució del contingut d’aigua al sòl entre el 27-08-17 i el 06-09-17 en la gespitosa C3. 
 
Aquest procediment es va tornar a aplicar en diferents moments del cicle i es 
va obtenir diferents coeficients de consum. Entre els dies 21-07 i 05-08 va ser quan 
es van enregistrar els coeficients de consum màxims, obtenint valors d’entre 0,79 i 
 16/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
0,82, i un SWP promig de 0,75 MPa. D’aquesta manera, es pot establir que el 
coeficient de consum màxim de la C3 exposada al Sol va ser de 0,82 (Taula 2). 
Aquest mateix procediment va ser realitzat en la C3 exposada a l’ombra a partir 
de les dades de l’estació de seguiment d’humitat al sòl instal·lada en la mateixa zona. 
En aquest cas però calia considerar per al càlcul que els polsos de reg en la zona de 
la C3 exposada a l’ombra eren de 30 minuts i en cada un d’ells la dosi de reg aportada 
era de 6,27 mm. El coeficient de consum màxim observat va ser de 0,65. No es van 
disposar de dades de reg de la zona on estava ubicada la C4, motiu pel qual no s’ha 
pogut calcular els coeficients de consum en aquesta zona. 
Taula 2. Coeficients de consum promig i màxims per gespitoses durant el període de l’estudi calculats 
a partir del mètode del balanç hídric al sòl. El consum màxim diari s’obté a partir del producte entre 
ETo màxima (6,09 mm/dia) i Kc màxima. El consum mínim diari s’obté a partir del producte entre ETo 
promig (4,37 mm/dia) i Kc mínima.  
Espècie Kc promig Kc màxima Kc mínim Consum Consum mín. màx. diari diari 
C3 exposada 
al Sol 0,75 0,82 0,64 4,81 mm/dia 2,80 mm/dia 
C3 exposada 
a l’ombra 0,61 0,65 0,46 3,84 mm/dia 2,01 mm/dia 
C4 exposada 
al Sol 0,50* 0,55* 0,35* 3,35 mm/dia 1,53 mm/dia 
* Kc de de gespa C4 segons literatura (FAO 56) adaptat a la zona d’estudi. 
A banda d’aquest estudi s’ha realitzat també un balanç del contingut d’aigua al 
sòl en els primers 60 cm de profunditat, segons metodologia científica descrita per 
Castel et al. (2007). Aquest mètode té en compte les entrades d’aigua al sòl (reg i 
pluviometria efectiva) i les sortides (evapotranspiració de cultiu i drenatge). El 
contingut inicial d’aigua al sòl es calcula a partir de les dades obtingudes amb els 
sensors i s'expressen en mm. La dosi de reg s’obté a partir de les dades 
subministrades per BCASA i ha estat contrastada amb les dades de les sondes 
d’humitat, considerant polsos de reg de 40 minuts (8,35 mm per pols). La pluja s’obté 
de les dades de l’estació meteorològica instal·lada al Viver Tres Pins. Es considera 
com a pluviometria efectiva aquella fracció de pluja que arriba a la zona radicular; en 
aquest cas, es tenen en compte les pluges superiors a 10 mm i es considera un 80% 
del volum de les mateixes. En aquest cas, les pluges eren gairebé menyspreables en 
l’època en què es va realitzar l’estudi. L’evapotranspiració de cultiu (ETc) és 
 17/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
equivalent al producte entre l’evapotranspiració de referència (ETo, en mm/dia) i el 
coeficient de consum (Kc). L’equació emprada per a l’estimació del coeficient de 
consum (Kc) considera que el diferencial de la variació del contingut d’aigua al sòl 
entre un dia i l’altre es correspon al consum d’aigua de l’espècie en qüestió, ja que 
s’ha pogut constatar que no es van registrar pèrdues d’aigua per drenatge més enllà 
dels 60 cm de profunditat. Aquest fet és important, ja que en el balanç es considerarà 
el contingut d’aigua al sòl en els primers 60 cm de profunditat. 
El coeficient de consum d’aigua (Kc) promig obtingut durant tot el període 
d’estudi ha estat de 0,7498 per a la gespitosa C3 exposada al Sol, i de 0,6107 per a 
la C3 exposada a l’ombra. La Figura 11 mostra la correlació lineal entre el contingut 
real d’aigua al sòl (mm) en els primers 60 cm de profunditat i el contingut d’aigua al 
sòl (mm) simulat, tenint en compte els coeficients de consum aplicats. Com s’observa, 
tant l’ajust a la recta de regressió (R2=0,99) com el pendent de l’equació de la recta 
de regressió (b = 1,00) validen els coeficients de consum calculats a través d’aquest 
mètode (balanç d’aigua al sòl).  
130
120
110
100 y = 1,0019x
R² = 0,98866
90
80
70
60
50
50 60 70 80 90 100 110 120 130
Contingut d'aigua al sòl real (mm)
 
Figura 11. Correlació lineal entre contingut real d’aigua al sòl (60 cm) i contingut simulat d’aigua al sòl 
(60 cm) en la gespitosa C3 en mm. 
L’estudi del balanç hídric a partir del mètode descrit per Castel et al. (2007) 
durant el període d’estrès hídric proporciona uns coeficients de consum denominats 
 18/20 
Contingut d'aigua al sòl simulat (mm)
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
com a mínims, que permet calcular uns consums hídrics mínims. El consum mínim és 
aquella dosis d’aigua que caldria dotar certa espècie per tal que aquesta no 
experimentés dèficit hídric i no mostrés símptomes relacionats amb aquest (necrosis, 
defoliacions, etc.). Cal considerar que els coeficients de consum mínims que es 
presenten en aquest estudi s’han calculat en el període de màxima demanda hídrica 
i que no són aplicables durant tot el cicle anual.  
En el cas de les gespitoses estudiades, els Kc mínims i consums associats que 
s’estableixen són els mostrats en la Taula 2. Tot i així, des d’un punt de vista pràctic, 
caldria considerar el coeficient de consum promig per tal de realitzar una programació 
òptima del reg, i no pas uns coeficients de consum mínims. Aquests però, poden ser 
utilitzats com a nivells llindar, per sota dels quals es podria experimentar dèficit hídric 
amb tota probabilitat. 
En el cas d’arbres i arbusts, per tal de calcular el coeficient de consum màxim, 
es va utilitzar el quocient donat entre la dosi de reg teòrica a la zona on estaven 
ubicats i l’evapotranspiració de referència acumulada durant el període en que 
s’observava un estat hídric òptim. El 02-08 l’estat hídric de les espècies estudiades 
era òptim (SWP = 0,7 MPa, promig) tot i coincidir en el període de demanda 
evapotranspirativa màxima. L’estudi de les dades fisiològiques assenyala que la dosi 
de reg era òptima en aquestes dates i per tant vàlida l’obtenció del coeficient de 
consum màxim de les espècies en aquest període. 
A mode d’exemple, es procedeix al càlcul del coeficient de consum per Pistacia 
lentiscus. El 02-08 el potencial hídric de tija per a l’espècie assenyalada va ser de 0,7 
MPa, coincidint amb una setmana d’alta demanda evapotranspirativa. La setmana del 
31-07 a 06-08 l’evapotranspiració de referència (ETo) registrada va ser de 34,25 
mm/setmana, i la dosi de reg aportada de 18,83 mm. Per tant, es pot establir que el 
coeficient de consum durant el període de màxima demanda (Kc màxim) va ser de 
0,55, el SWP dels arbusts en aquet període de temps estava al voltant de 0,7 MPa, 
que al igual que las C3 no indica estrès hídric. Els coeficients de consum per les 
espècies arbustives són iguals ja que les dades que s’utilitzen en aquest balanç són 
les mateixes en tots ells (menys en Viburnum tinus, amb una dosi de reg de 25,06 
mm). Tot i així, si s’observa la Figura 4 s’observa com existeix un comportament 
diferencial entre ells i es podria assenyalar que, d’entre ells, els individus de 
 19/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
Cotoneaster horizontalis presentaven un millor estat hídric, el que suggereix que el 
coeficient de consum màxim es podria reduir en aquesta espècie.  
Taula 3. Coeficients de consum promig i màxims per arbres i arbusts durant el període de l’estudi 
calculats a partir del mètode del balanç hídric. El consum màxim diari s’obté a partir del producte entre 
ETo màxima (6,09 mm/dia) i Kc màxima. El consum mínim diari s’obté a partir del producte entre ETo 
promig (4,37 mm/dia) i Kc mínima.  
ESPÈCIES ARBUSTIVES    
 Viburnum tinus Cotoneaster horizontalis Pistacia lentiscus 
 SOL OMBRA   
Kc promig 0,51 0,43 0,43 0,43 
Kc màxim 0,73 0,55 0,55 0,55 
Kc mínim 0,40 0,35 0,35 0,35 
Consum minim (mm/dia) 1,75 1,53 1,53 1,53 
Consum màxim (mm/dia) 4,45 3,35 3,35 3,35 
ESPÈCIES ARBÒRIES    
 Pinus pinea Platanus x hispanica Cercis siliquastrum 
Kc promig 0,51 0,51 0,51 
Kc màxim 0,73 0,73 0,73 
Kc mínim 0,40 0,40 0,40 
Consum minim (mm/dia) 1,75 1,75 1,75 
Consum màxim (mm/dia) 4,45 4,45 4,45 
 
Per al càlcul del coeficient de consum promig s’han tingut en compte les dades 
de tot el període d’estudi, a excepció del període considerat d’estrès hídric. En el cas 
dels arbres, s’estipula un coeficient de consum màxim de 0,73 per a tots ells, donat 
que la dosi de reg proporcionada (25,06 mm) i la demanda evapotranspitativa (34,25) 
va ser la mateixa en tots ells. Tot i així, les dades d’estat hídric ens mostren diferències 
entre ells, suggerint que tot i rebre la mateixa dosi de reg, els consums hídrics eren 
diferents entre ells. D’aquesta manera, es pot establir que el coeficient de consum 
estimat per l’espècie Cercis siliquastrum estigui subestimat, i que aquest sigui 
superior a 0,73. 
El càlcul dels coeficients de consum hídric (Kc) per espècies és un factor 
important a l’hora de planificar, dissenyar i gestionar els sistemes de reg d’un parc o 
jardí, però més enllà dels valors per espècie cal considerar els coeficients promig 
entre elles, ja que, molt sovint, es disposen dins de la mateixa àrea o sector de reg. 
En aquest cas cal tenir en compte que no es realitzarà un sumatori dels coeficients 
 20/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
de consum de les espècies presents sinó que el resultat resulta ser més aviat un 
producte dels mateixos. Així, si dins del mateix sector de reg disposem d’una 
gespitosa C3 amb Kc de 0,7 i d’una tanca arbustiva amb Kc de 0,5, podríem suposar 
el coeficient de consum pel sector de reg estarà al voltant de 0,6. Cal considerar en 
aquest cas, que les espècies presents en la majoria de parcs i jardins Mediterranis 
suporten més bé el dèficit hídric que l’excés d’aigua. 
El coeficient de consum mínim permet estimar el consum hídric mínim d’arbres 
i arbustos en un llindar pròxim a l’estrès hídric. D’aquesta manera permet estimar una 
dosi mínima d’aigua per tal que no es facin patents els símptomes d’estrès hídric. De 
forma general, es pot considerar que per aquelles espècies arbòries i arbustives 
exposades al Sol la dotació mínima d’aigua seria d’1,75 mm/dia; i d’1,53 per aquelles 
espècies arbustives en condicions d’ombra permanent. Aquestes dotacions d’aigua 
són orientatives i cal recordar que per a una correcta gestió del reg caldria utilitzar els 
coeficients de consum promig, i no pas els mínims. Tot i així, en una situació 
d’emergència de dèficit hídric, ens mostrarien el llindar de dotació d’aigua que no 
caldria superar per a no fer patents símptomes irreversibles d’estrès hídric. 
4. RECOMANACIONS DE GESTIÓ DEL REG 
El present informe proporciona els coeficients de consum (Kc) màxim i promig 
per les diferents espècies objecte d’estudi, així com el consum màxim per espècie en 
mm/dia. Aquestes dades es poden emprar per finalitats diferents. Així, des d’un punt 
de vista de planificació i disseny del reg caldrà emprar les dades de consum màxim, 
mentre que des d’un punt de vista de programació del reg es poden utilitzar les dades 
promig. Cal tenir en compte però, que tant la durada de l’estudi com l’àmbit geogràfic 
del mateix ha estat molt limitat, pel que per tal de donar unes directives de reg més 
ajustades caldria realitzar un estudi de més llarga durada. Tot i així, els resultats 
proporcionats en l’estudi responen a la demanda inicial plantejada. 
Durant el transcurs de l’estudi, es van observar alguns factors inherents a la 
gestió del reg de parcs i jardins que es detallen a continuació: 
1. El sistema de reg dels parcs i jardins objecte d’estudi presentaven una 
pluviometria del sistema de reg molt variable, donant lloc a una baixa 
 21/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
uniformitat del sistema de reg. És important disposar d’una mateixa 
pluviometria del reg, com a mínim dins del mateix sector de reg, ja que el 
cas contrari dificulta molt una correcta programació de reg. De la mateixa 
manera, és important disposar d’una auditoria contínua i actualitzada de la 
uniformitat de tots els sistemes de reg per tal de detectar possibles 
incidències que es puguin resoldre a través de canvis en la programació. 
2. Existeix la possibilitat de realitzar un seguiment en continu i automatitzat de 
l’evolució del contingut d’aigua al sòl. Aquest seguiment podria donar suport 
a les tasques de programació del reg, permetent ajustar-lo a les necessitats 
hídriques reals. A banda d’això, es podria utilitzar com a sistema d’avís en 
cas d’una mal funció del sistema de reg, o d’una falta d’atenció de la zona 
per part dels operaris. 
3. Durant l’estudi es va realitzar un seguiment de l’estat hídric de les espècies, 
i es va observar un període on les espècies van estar sotmeses a un dèficit 
hídric important, observant fins i tot símptomes de defoliació acusada en 
algunes d’elles (Platanus x hispànica, Cercis siliquastrum). Després 
d’aquest període d’estrès les espècies es van recuperar però s’observava 
un excés en la dosi de reg aplicada. És possible realitzar una programació 
de reg més ajustada, que permeti el bon manteniment de les espècies 
vegetals presents ens els parcs i jardins amb l’ús ajustat de la dosi d’aigua, 
permetent incrementar l’eficiència de reg. 
4. A partir de l’ús de sondes d’humitat i de dades meterològiques locals es pot 
realitzar el càlcul de coeficients de consum mitjançant la metodologia del 
balanç hídric. En aquest cas, i des d’un punt de vista pràctic, resultaria més 
interessant estimar els coeficients de consum per comunitats vegetals o 
sectors de reg, més que no pas realitzar-ho per espècies. 
5. És important realitzar una bona programació de reg, on no es sotmetin les 
plantes a llargs períodes sense reg, como el que va succeir del 03-08-2017 
al 18-08-2017. 
 
 
 
 22/20 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
ANNEX 
 
Figura 1. Estació meteorològica instal·lada al Viver Tres Pins. 
 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
 
 
Figura 2. Instal·lació de l’estació de seguiment de la humitat del sòl a la gespa C3 zona Sol, Jardins 
Hortes de San Bertràn. 
 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
 
 
Figura 3. Cambra Scholander utilitzada per la mesura de l’estat hídric en arbres i arbusts. 
 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
 
 
Figura 4. Embossament previ a la mesura del potencial hídric de tija en Pistacia lentiscus.T	
 
 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
 
Figura 5. Imatge tèrmica del detall de la fulla de Viburnum Tinus al sol (temperatura de la fulla 40,6 ºC)	
 
Figura 6. Imatge tèrmica del detall de la fulla de Pistacia Lentiscus (temperatura de la fulla 30,3 ºC)	
 
        CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS 
DE BARCELONA.	
 
Figura 7. Imatge tèrmica de la gespa C4 en condicions d’ombra (temperatura mitjana 27,0 ºC)