Anàlisi de la participació de   
 dones, moviment feminista i grups 
o entitats organitzades per la  
igualtat de gènere a la ciutat de 
Barcelona  
 
 
 
Ajuntament de Barcelona 
 
 
 
Desembre de 2017 
 
Equip de redacció: Almena Cooperativa feminista, SCCL 
Laura Chipre Vicente, Núria Francolí Sanglas i Júlia Vega Soria  
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
   1 
 
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Edita 
 
 
Departament de Transversalitat de Gènere  
Gerència de Recursos 
 
Realitzat per  
Almena Cooperativa Feminista, SCCL 
 
Correcció 
Serveis Lingüístics de l’Ajuntament de Barcelona 
 
Aquest document està sota la llicència Creative Commons 
 
 
Barcelona, desembre de 2017 
 
2           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
En aquest document es presenten els principals resultats obtinguts de l’anàlisi de 
les característiques i formes participatives de les entitats i els grups feministes i/o 
de dones que treballen per la igualtat de gènere a Barcelona ciutat. 
 
Volem agrair la predisposició, la dedicació i el temps invertit a totes les entitats i 
grups que han participat en l’estudi i mapatge i que han fet possible aquest 
projecte.  
 
3           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 
 
Índex 
 
 
1. Introducció ..................................................................................................................... 1 
2. Objectius ....................................................................................................................... 3 
3. Metodologia ................................................................................................................... 4 
3.1. Fitxa tècnica ................................................................................................................ 4 
3.2. Fases .......................................................................................................................... 4 
4.Característiques de les organitzacions participants .............................................................. 9 
4.1. Quan neixen? ...................................................................................................... 9 
4.2. Com estan constituïdes? ..................................................................................... 10 
4.3. On són? ............................................................................................................ 12 
4.4. Quanta gent són? .............................................................................................. 16 
4.5. Són a les xarxes? ............................................................................................... 19 
4.6. Quin és el seu àmbit geogràfic d’influència? ......................................................... 21 
4.7. El feminisme ..................................................................................................... 22 
4.8. Per a quin públic treballen? ................................................................................ 23 
4.9. Què fan? ........................................................................................................... 23 
4.10. Característiques de les entitats que fan incidència política ................................... 26 
5. Aliances ....................................................................................................................... 30 
5.1. Desig de noves aliances ..................................................................................... 30 
5.2. Amb quantes entitats s’alien? ............................................................................. 31 
5.3. Aliances per territoris ......................................................................................... 31 
5.4. Aliances per àmbits de treball ............................................................................. 33 
5.5. Tipus d’aliances ................................................................................................. 40 
6. Espais de participació .................................................................................................... 42 
6.1. Fotografia de la participació a la ciutat de Barcelona ............................................. 42 
6.2. Realitat de la participació institucional vs la no institucional ................................... 44 
 
1           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a 
Barcelona 
 
  
 
6.3. Relació amb l’Ajuntament de Barcelona ............................................................... 50 
7. Conclusions .................................................................................................................. 54 
7.1. Característiques de les organitzacions participants................................................ 54 
7.2. Aliances ............................................................................................................ 57 
7.3. Espais de participació ......................................................................................... 58 
8. Propostes i recomanacions ............................................................................................ 61 
9. Bibliografia ................................................................................................................... 64 
10. Annexos ..................................................................................................................... 66 
10.1. Guió del qüestionari ......................................................................................... 66 
 
 
 
2           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a 
Barcelona 
 
  
 
 
01 
1. Introducció 
 
En els darrers anys, el moviment feminista ha viscut, en el nostre context, una 
efervescència i un dinamisme que fan difícil, en molts casos, quantificar i analitzar com 
ha estat la seva evolució i quins canvis s’estan esdevenint en el teixit feminista i de dones 
de la ciutat de Barcelona. D’altra banda, l’emergència de noves entitats i col·lectius, que 
apareixen en el marc d’un teixit tradicional i amb més trajectòria a la ciutat, genera un 
ampli ventall d’interaccions i dinàmiques interessants. Aquest escenari, doncs, dibuixa la 
necessitat d’identificar i analitzar quines són les actrius i quines són les dinàmiques que 
estan en joc en el si del teixit feminista de Barcelona. L’objectiu d’aquest treball que es 
presenta a continuació ha estat poder fer la fotografia actual de les organitzacions que 
treballen per la igualtat de gènere a la ciutat i contribuir, d’aquest manera, a dotar 
d’informació vàlida per planificar les polítiques públiques municipals. 
Aquest document recull els principals resultats de la fase d’anàlisi del projecte “Mapeig i 
anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades 
per la igualtat de gènere a la ciutat de Barcelona”. En aquesta fase del projecte, s’ha 
estudiat quines són les principals característiques de les entitats i grups de dones i 
feministes de Barcelona, les aliances que estableixen entre elles i amb altres entitats de 
dins i fora de la ciutat, com és la participació d’aquestes entitats en termes d’espais de 
participació i obstacles, entre d’altres, i, finalment, quins són els principals interessos 
compartits de les entitats i grups de dones i feministes de Barcelona amb l’Administració 
municipal. 
El projecte complet també preveu la creació d’un mapa web interactiu de les entitats i 
grups de dones i feministes de Barcelona. Aquest mapa, però, esta disponible al web 
municipal. 
Aquest projecte és un encàrrec que el Departament de Transversalitat de Gènere de la 
Gerència de Recursos de l’Ajuntament de Barcelona fa a Almena Cooperativa Feminista, 
SCCL, en el marc de l’actual Pla de justícia de gènere 2016-2020. La pertinència d’aquest 
projecte rau en el fet que destaca la feina de les organitzacions feministes i de dones, les 
visibilitza i contribueix a identificar quines són les seves necessitats, aliances, interessos, 
reptes i dificultats. 
 
 
 
 
 
1           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Aquest document s’estructura en quatre blocs: una primera part que presenta les 
característiques de les entitats que han participat en l’estudi i aporta informació sobre 
quins són els seus orígens, la seva ubicació, la seva figu ra jurídica, etc. Una segona part 
que descriu i analitza les aliances que estableixen les entitats i grups, és a dir, amb qui, 
on i com col·laboren. La tercera quantifica i estudia les seves formes participatives, els 
obstacles amb què es troben, en quins espais participen o què voldrien millorar dels 
espais participatius. I, finalment, la quarta part presenta les conclusions de l’estudi i 
algunes línies i propostes de treball futur.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
 
2           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
  
02 
 
2. Objectius 
 
L’objectiu fonamental d’aquest projecte és donar valor a les entitats i grups feministes i 
de dones establertes a la ciutat de Barcelona, que concentren un alt capital de 
coneixement i expertesa, i promoure la seva participació en la millora de les polítiques 
públiques. 
Específicament, aquest projecte vol: 
1. Identificar i visibilitzar les organitzacions i grups feministes i de dones que treballen per 
la igualtat de gènere a Barcelona, intentant identificar sobretot les més noves i més 
informals. 
2. Conèixer l’abast i els interessos de participació de les organitzacions feministes i de 
dones que treballen per la igualtat de gènere a Barcelona, així com les seves aliances i 
potencials aliances amb altres entitats o grups. 
3. Identificar i concretar els principals àmbits d’interès i les possibles agendes comunes 
amb l’Ajuntament de Barcelona. 
 
 
 
 
 
 
  
 
3           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 03 
3. Metodologia 
 
A fi d’assolir els objectius plantejats, es va dissenyar una metodologia quantitativa de 
recollida d’informació. L’opció d’una metodologia quantitativa ha permès arribar a un 
gran nombre d’organitzacions feministes i de dones de Barcelona que treballen per la 
igualtat de gènere, i obtenir-ne prou informació per poder respondre als objectius 
definits i presentats anteriorment. 
3.1. Fitxa tècnica 
 
3.2. Fases 
L’execució del projecte ha seguit quatre fases: 
 
4           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Fase 1: Selecció de l’univers 
Fase 2: Construcció d’eines metodològiques 
Fase 3: Explotació i anàlisi de les dades 
Fase 4: Informe final i mapa web 
 
Fase 1: Selecció de l’univers 
L’univers del projecte són les organitzacions que treballen per la igualtat de gènere a 
Barcelona, tinguin o no personalitat jurídica pròpia. Per arribar a aquest tipus de població 
s’ha utilitzat d’entrada les bases de dades dels organismes o les institucions següents: 
 Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD) 
 Institut Català de les Dones 
 Consell de Dones de la ciutat 
 Informació de tècniques de transversalitat de gènere de districte 
 Taula d’Entitats del Tercer Sector 
 Cens d’entitats del Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona 
(CRAJ) 
A partir d’aquestes sis bases de dades, se’n va construir una d'única, que es va depurar 
d’acord amb els criteris següents:  
Àmbit territorial: organitzacions de la ciutat de Barcelona. 
Marc jurídic: organitzacions privades independentment de si tenen o no figura jurídica 
pròpia. 
Àmbit de treball: organitzacions que treballin per la igualtat de gènere, de dones i 
moviment feminista. També, organitzacions LGTBI que no siguin només d’homes gais. 
Organitzacions excloses: institucions públiques com ara administracions o 
equipaments públics, departaments d’universitats i organitzacions gestores de serveis. 
Després de l’eliminació de les organitzacions que no complien aquests criteris, la base de 
dades única es va quedar en 536 entitats. 
Per ampliar aquesta base de dades i aconseguir més diversitat d’organitzacions, es va 
utilitzar la tècnica de mostreig no probabilístic anomenada bola de neu 
(snowball sampling). Aquesta tècnica s’utilitza habitualment per arribar a població de 
difícil accés, i en el cas d'aquest estudi, es va centrar en la identificació de col·lectius 
sense figura jurídica pròpia, als quals és més difícil arribar pels mitjans convencionals. 
Les fonts utilitzades per identificar nous col·lectius van ser les següents: 
 Entitats clau 
 Persones informants clau 
 Centres cívics 
 CSOA (centres socials ocupats autogestionats) 
 Ateneus 
 Plataformes i coordinadores d’entitats 
Com a resultat d’aquesta tècnica, es va aconseguir la resposta de 42 nous col·lectius que 
no eren a la base de dades inicial.  
 
Fase 2: Treball de camp 
Pel que fa a la construcció de les eines metodològiques, es va optar per l'elaboració d’un 
qüestionari en línia tancat. Aquesta mena de qüestionari és l’instrument estandarditzat 
que s’empra per a la recollida de dades durant el treball de camp d’algunes 
 
5           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
investigacions quantitatives, fonamentalment les que es porten a terme amb 
metodologies d’enquestes. És l’eina que permet plantejar un conjunt de preguntes per 
recollir informació estructurada sobre una mostra de persones, emprant el tractament 
quantitatiu i agregat de les respostes per descriure la població a la qual pertanyen o per 
contrastar estadísticament algunes relacions entre variables del seu interès (Meneses; 
Rodríguez, 2011). 
L’estructura final del qüestionari va ser la següent: 
1. Benvinguda: breu explicació dels objectius i el funcionament del qüestionari. 
2. Dades de contacte: adreça, telèfon, correus electrònics, xarxes socials i web. 
3. Característiques de l’organització: forma jurídica, any fundacional, nombre de 
persones que formen l’organització, missió, públic objectiu, àmbits en els quals treballa 
l’organització, tipus d’accions, serveis, activitats o projectes, abast territorial de les 
accions. 
4. Col·laboració amb altres entitats i grups: nombre d’entitats amb les quals 
col·laboren, característiques d’aquestes i de la col·laboració, voluntat d’incrementar la 
col·laboració. 
5. Espais de participació: participació en espais institucionals, no institucionals, 
presencials o digitals, àmbit territorial, tipus de participació, satisfacció en aquesta 
participació i propostes de millora, obstacles, coneixement i ús de la plataforma digital 
Decidim Barcelona. 
6. Participació en l’elaboració de polítiques públiques: percepció de la participació 
en la creació o l’execució de les polítiques públiques de la ciutat, i àmbits del Pla de 
justícia de gènere i del Pla per la diversitat sexual i de gènere en els quals estarien 
interessades a participar. 
7. Comentaris: pregunta oberta. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
El qüestionari, que es pot trobar complet a l’annex 1, consta de 29 preguntes inicials de 
les quals, en funció de la resposta, se’n desprenen diverses subpreguntes. En total, el 
qüestionari contenia 53 preguntes amb un temps de resposta estimat de 20 minuts de 
durada. Les preguntes que s’havien considerat indispensables per dur a terme el mapa o 
per poder analitzar les dades d’organització i participació de les entitats eren 
 
6           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
obligatòries. D’altra banda, hi ha una sèrie de preguntes que es van definir com a 
opcionals, amb l’objectiu de minimitzar la fatiga i evitar l’abandonament del qüestionari. 
Els mecanismes escollits per convidar a respondre el qüestionari han estat el contacte via 
correu electrònic i, en una segona fase del treball de camp, via trucada telefònica. En la 
darrera etapa del treball de camp (tres últimes setmanes), es van compatibilitzar els 
enviaments de correus amb trucades a entitats per incentivar més la resposta. En 
aquesta darrera fase hi van participar les tècniques de transversalitat de gènere dels 
districtes de l’Ajuntament de Barcelona per contactar amb les entitats i fer un seguiment 
acurat de la seva participació en l’estudi.  
A més, per millorar el nivell de respostes, el treball de camp es va acompanyar d’un pla 
de comunicació a les xarxes socials. Així doncs, durant la primera setmana es va publicar 
diàriament informació relacionada amb el projecte i, a través del Facebook i Twitter 
d’Almena Cooperativa Feminista, es convidava a respondre al qüestionari. A mesura que 
va anar avançant el treball de camp, les publicacions van ser més espaiades en el temps 
i concentrades en moments de més viralitat dels continguts en xarxes socials. La 
complicitat del Consell de Dones de l’Ajuntament de Barcelona i del Centre per a la 
Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD) va ser fonamental també en l’amplificació 
comunicativa i en la difusió i l’èxit del projecte. 
A mesura que va anar avançant el treball de camp, es va depurar la base de dades inicial 
a partir dels retorns de correus. La xifra i la freqüència d’enviaments van evolucionar de 
la manera següent: 
 
Taula 1: Calendari d’enviaments de l’enquesta i nombre d’adreces  
de correu de destinació i de retorns 
Data dels Nombre Nombre de 
enviaments d’enviaments retorns 
18/10/2017 803 172 
24/10/2017 638 36 
27/10/2017 535 11 
02/11/2017 468 8 
07/11/2017 427 9 
10/11/2017 421 0 
14/11/2017 399 4 
 
L’enviament dels correus, juntament amb l’enquesta, s’ha fet des de la plataforma 
Encuesta fácil (https://www.encuestafacil.com/), que permet tant la creació d’una 
enquesta en línia com la seva gestió. 
Com a resultat de l’enviament del qüestionari a les 536 entitats de la base de dades 
inicial i de l’ampliació de la base de dades mitjançant la tècnica de bola de neu, es va 
aconseguir que 216 entitats i grups responguessin al qüestionari correctament. 
 
 
 
7           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 
Fase 3: Explotació i anàlisi de les dades 
El treball de camp va permetre obtenir 216 qüestionaris vàlids d’organitzacions que treballen 
per la igualtat de gènere a Barcelona, dels quals 193 són qüestionaris acabats i 23 s’han 
emplenat parcialment. A més, es van descartar 23 qüestionaris perquè no complien els criteris 
de la mostra, pel fet que o bé eren administracions públiques, o no eren organitzacions que 
treballessin per la igualtat de gènere. 
Un cop obtingudes aquestes dades, es va procedir a depurar la base de dades resultant i, 
posteriorment, a fer l’anàlisi estadística descriptiva de les dades. Finalment, es van interpretar 
els resultats, utilitzant en alguns casos l’eina Piktochart per crear infografies. 
Aquesta base de dades resultant també és la que s’utilitza en la creació del mapa web 
interactiu. 
Amb la presentació d’aquestes dades no es pretén fer cap inferència estadística ni assumir que 
els resultats d’aquest estudi són extensibles al conjunt d’organitzacions de dones i feministes 
de la ciutat de Barcelona, sinó que es vol visibilitzar les organitzacions feministes i de dones, 
mapar-les i conèixer la seva participació perquè puguin ser agents actives en el disseny de 
polítiques públiques de la ciutat. 
 
Fase 4: Informe final i mapa web 
El projecte preveia l’elaboració d’aquest informe final amb els resultats de l’anàlisi de les dades 
obtingudes per comprendre i millorar la informació que es té sobre l’organització i la 
participació de les entitats i els grups de Barcelona que treballen per la igualtat de gènere. A 
més, aquest document aporta propostes de treball institucional que contribueixen a la 
convergència de les agendes institucionals i dels moviments feministes i de dones. 
En paral·lel, també es crea un mapa web interactiu amb totes les entitats que hi van participar 
responent al qüestionari i que complien els criteris de la mostra. Aquest mapa se situa dins del 
web de l’Ajuntament de Barcelona i conté tres criteris de cerca: Districte, Àmbit de treball de 
l’organització i Tipus d’activitat que duu a terme. Sobre les organitzacions, hi apareix la 
informació de contacte, la descripció de la missió i la descripció del públic objectiu de l’entitat. 
També hi apareixerà el mapa en què es podran situar les organitzacions localitzades a partir de 
cada cerca. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
 
8           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
  
04 
 
4. Característiques de les 
organitzacions participants 
 
En aquest apartat es presenten algunes característiques principals de les organitzacions 
feministes i que treballen per la igualtat de gènere a Barcelona. 
 
4.1. Quan neixen? 
En aquest bloc s’analitza la informació obtinguda en relació amb la trajectòria de les entitats i 
els grups segons l’any en què es va fundar cadascuna. S’ha optat per agrupar les dades en 
franges cronològiques per facilitar-ne l’anàlisi i la interpretació. 
El perfil de les organitzacions que conformen la mostra és força jove. Així, en un 61% de 
casos, es tracta d’organitzacions nascudes a partir de l’any 2001. Concretament, només un 7% 
de les organitzacions han nascut abans del 1980; entre el 1981 i el 2000 és quan s’observa un 
dels increments més forts. Si bé un 10% de les entitats es van constituir entre l’any 1981 i el 
1990, entre l’any 1991 i el 2000 aquesta xifra augmenta fins al 23%. Finalment, des del 2001 
fins a l’actualitat, tot i que el creixement no és tan brusc, aquest és continuat i especialment 
accentuat a partir del 2010 fins a l’actualitat.1 En resum, el percentatge d’entitats fundades es 
va incrementant cronològicament i de manera continuada, amb un creixement més acusat 
entre els anys vuitanta i el 2000 i en la darrera etapa, des del 2010 fins a l’actualitat. 
 
                                                        
1 Cal tenir en compte que la darrera franja cronològica (entre el 2011 i el 2017) és més curta que la resta perquè l’estudi es 
tanca el 2017. 
 
9           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Gràfic 1: Any de fundació de les organitzacions (percentatge) 
34% 
27% 
23% 
10% 
7% 
Fins a 1980 1981-1990 1991-2000 2001-2010 2011-2017
Més de 37          Entre 28 i 37            Entre 18 i 27         Entre 8 i 17      Menys de   
    anys                  anys                          anys                    anys                 8 anys  
 
Si es comparen aquestes dades amb les del teixit associatiu general de la ciutat de Barcelona 
que presenta El Panoràmic 2016 del districte de Ciutat Vella,2 s’observa com la mostra 
d’aquest estudi és molt més jove que la del conjunt d’entitats de la ciutat de Barcelona. 
Concretament, el 61% del teixit feminista d’entitats analitzat es va fundar a partir del 2001, i 
només el 35% del conjunt d’entitats de Barcelona es va constituir a partir de la mateixa data. 
 
4.2. Com estan constituïdes? 
 
Aquest apartat analitza com s’han constituït les organitzacions, tant les constituïdes amb 
personalitat jurídica com les que no ho estan. 
Com mostra el gràfic següent, el 81% de les organitzacions que han participat en l’estudi 
tenen personalitat jurídica pròpia, i només un 19% no en tenen. 
 
 
Gràfic 2: Personalitat jurídica de les organitzacions (percentatge) 
 
Sense 
personalitat 
jurídica 
19% 
Amb personalitat 
jurídica 
81% 
 
                                                        
2 Al llarg de l’informe s’utilitzen diferents referències bibliogràfiques per ponderar i comparar dades. Un dels informes 
esmentats recurrentment és el Panoràmic en diferents edicions, ja que cadascuna presenta dades diferents. El criteri 
general que s’ha seguit ha estat, en la mesura del possible, utilitzar les dades més actualitzades, però si aquestes no eren 
pertinents s’ha recorregut a informes anteriors. S’han utilitzat dades de l’informe Panoràmic Barcelona 2015, del Panoràmic 
2016 de Ciutat Vella i del Panoràmic de Dones de Catalunya 2017.  
 
10           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Les organitzacions amb personalitat jurídica pròpia presenten múltiples formes, però com 
mostra el gràfic següent, la més habitual és la d’associació, utilitzada pel 73% del total 
d’entitats amb personalitat jurídica pròpia. La resta de formes legals estan situades per sota 
del llindar del 10%, però en destaquen les fundacions, amb el 9% de les respostes, i les 
cooperatives, amb el 8%. Les organitzacions que han optat per la resposta “Altres” han fet 
referència a formes com la federació, la societat civil particular o una persona física. 
 
 
Gràfic 3: Forma legal de les organitzacions amb personalitat jurídica (percentatges 
i nombres absoluts) 
Associació 73% 
Fundació 9% 
Cooperativa 8% 
Secretaria/Secció… 2% 
Coordinadora/Platafor… 2% 
Societat Mercantil 2% 
Congregació religiosa 2% 
Secció de Partit Polític 1% 
Secció o departament… 1% 
Altres 2% 
 
D’altra banda, el 19% de les organitzacions sense personalitat jurídica pròpia presenten 
principalment la forma de col·lectiu o grup, opció que acull el 74% de les organitzacions. Les 
altres opcions amb més freqüència de resposta són la categoria “Altres”, amb el 18% de les 
respostes, i “Assemblea”, amb el 12%. El 18% d’organitzacions situades en la categoria 
“Altres”, quan especifiquen el tipus d’organització, fan referència a una persona física, o 
directament a les activitats que duen a terme, com per exemple, “Observatori” o “Ràdio”. 
 
 
Gràfic 4: Forma de les organitzacions sense personalitat jurídica pròpia 
(percentatges i nombres absoluts) 
 
Col·lectiu o grup 74% (25) 
Assemblea 12% (4) 
Espai de confluència 9% (3) 
Plataforma 6% (2) 
Altres 18% (6) 
 
 
 
 
 
 
 
 
11           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 
De scripció de cadascuna de les formes d’organització sense figura jurídica 
 
Col·lectiu o grup: conjunt de persones que treballen per un objectiu comú de 
 
manera continuada i estable.  
 
Assemblea: organització estable de persones que treballen plegades per un 
 
objectiu comú mitjançant el treball assemblear i. 
Es pai de confluència: espai de trobada normalment obert en què solen 
participar persones a títol individual i que t é la voluntat de posar en comú 
interessos i treballar sobre activitats i projecte s concrets.  
Plataforma: habitualment els subjectes que  formen una plataforma no són 
persones individuals, sinó organitzacions que  s’acullen sota el paraigua de la 
plataforma per treballar juntes temes concret s, dur a terme campanyes, actes, 
etc., de manera més transversal.   
 
 
4.3. On són? 
Aquesta secció aporta informació sobre si les entitats de la mostra tenen o no domicili / adreça 
física i, en el cas que en tinguin, en quin districte i barri són. A més, també es creuen les dades 
sobre domicili amb variables com si tenen o no forma jurídica pròpia o si tenen o no persones 
assalariades. 
Tal com mostra el gràfic següent, gairebé tres quartes parts de les organitzacions de dones i 
que treballen per la igualtat de gènere de Barcelona tenen una adreça física a la ciutat. 
Tanmateix, destaca que el 27% d’entitats i grups afirmen que no tenen una adreça física. 
 
Gràfic 5: Entitats amb adreça física i sense (percentatge) 
 
Sense domicili 
27% 
Amb domicili 
73% 
 
 
Aquesta distribució no és la mateixa per a tots els tipus d’organitzacions. Per exemple, si es 
comparen les organitzacions amb personalitat jurídica pròpia i sense, s’observa com el 68% de 
les entitats que no tenen personalitat jurídica pròpia tampoc tenen domicili, mentre que només 
el 17% de les entitats amb personalitat jurídica estan en la mateixa situació. Per tant, el fet de 
no tenir adreça física seria un element més característic de les entitats sense forma jurídica, i la 
majoria d’entitats amb figura jurídica pròpia disposarien de domicili propi i adreça física. 
 
 
12           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Gràfic 6: Entitats amb adreça física i sense, segons si tenen o no personalitat 
jurídica pròpia (percentatge) 
17% 83% 
Amb personalitat
jurídica
68% 32% 
Sense personalitat
jurídica
Sense domicili Amb domicili
 
 
Si s’analitza si hi ha diferències respecte a disposar o no de domicili entre les entitats que tenen 
persones assalariades i les que no, s’observa com pràcticament totes les organitzacions amb 
persones assalariades tenen domicili. En canvi, entre les organitzacions sense persones 
assalariades, el percentatge d’entitats amb adreça física i sense és molt més semblant. 
 
Gràfic 7: Entitats amb adreça física i sense, segons si tenen o no persones 
assalariades (percentatge) 
41% 59% 
Sense assalariades
4% 96% 
Amb assalariades
Sense domicili Amb domicili
 
 
 
Pel que fa a la distribució territorial de les entitats i els grups feministes i/o de dones que 
treballen per la igualtat de gènere a Barcelona per districtes és important apuntar que dos 
districtes concentren més de la meitat de les organitzacions, Ciutat Vella i l’Eixample, cadascun 
amb aproximadament una quarta part de les entitats. D’altra banda, hi ha tres districtes, 
Gràcia, Sant Martí i Sants-Montjuïc, en cadascun dels quals es concentra un 9% de les 
organitzacions de la ciutat. Finalment, hi ha districtes, com Horta-Guinardó, les Corts i Sarrià - 
Sant Gervasi, que acullen menys del 5% de les organitzacions de la ciutat, respectivament. 
 
 
13           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Il·lustració 1: Organitzacions per districtes (percentatge) 
 
 
Aquesta distribució per districtes es correspon en gran part al dibuix que s’ha fet en alguna 
ocasió de la distribució territorial de les organitzacions no lucratives (ONL, a partir d’ara) de 
Barcelona. Sense anar gaire lluny, a l’informe del Panoràmic 2016 s’apunten els districtes 
Ciutat Vella i l’Eixample com els districtes amb més ONL, amb un 19% i un 17%, 
respectivament. 
Si es comparen els resultats generals de les ONL que presenta el Panoràmic amb els d’aquest 
estudi, els districtes d’Horta-Guinardó i les Corts hi apareixerien infrarepresentats, ja que al 
Panoràmic, Horta-Guinardó tindria el 7% de les organitzacions i les Corts el 6%, mentre que 
en aquesta mostra només representen l’1% i el 3%, respectivament. 
Si s’analitza la distribució de les mateixes organitzacions per barris, s’observa com el Raval és 
el barri que té més entitats, un 10% de la mostra, seguit pel barri Gòtic i el barri de la Dreta de 
l’Eixample, ambdós amb el 9% de les organitzacions. A continuació hi hauria els barris de Sant 
Pere, Santa Caterina i la Ribera, la Vila de Gràcia i l’Antiga Esquerra de l’Eixample, que 
concentren tots tres entre el 7% i el 6% de les entitats. A la resta de barris es concentren 
menys del 5% de les entitats. 
A continuació es mostra la distribució de les entitats i els grups per barris en nombres absoluts 
per als tres districtes amb més entitats: Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia.  
La il·lustració següent representa el districte de Ciutat Vella, on el gruix més gran d’entitats es 
concentren al Raval i al Gòtic, amb 16 i 15 entitats, respectivament. A continuació hi ha el barri 
de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, amb 11 entitats, i finalment, la Barceloneta, amb 2 
entitats, és el barri amb menys participació. 
 
 
14           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Il·lustració 2: Entitats i grups feministes i de dones del districte de Ciutat Vella per 
barris (en nombres absoluts) 
 
 
Com s’ha dit, el districte de l’Eixample concentra un 25% de les organitzacions feministes i que 
treballen per la igualtat de gènere, i com s’observa al gràfic següent, el gruix més gran 
d’entitats i grups es concentra en 3 dels 6 barris que té aquest districte: el barri de la Dreta de 
l’Eixample, l’Antiga Esquerra de l’Eixample i, amb menys intensitat, la Nova Esquerra de 
l’Eixample. Sant Antoni i el Fort Pienc són els barris amb menys entitats i grups. 
 
Il·lustració 3: Entitats i grups feministes i de dones del districte de l’Eixample per 
barris (en nombres absoluts) 
 
 
Finalment, el districte de Gràcia és el tercer amb més entitats de dones de Barcelona, atès que 
concentra un 9% de les organitzacions. En aquest districte, com mostra el gràfic següent, 
gairebé un 75% de les organitzacions es concentren al barri de la Vila de Gràcia, i la 
representació dels altres barris és residual, entre una i dues entitats o grups per barri. 
 
 
 
 
15           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Il·lustració 4: Entitats i grups feministes i de dones del districte de Gràcia per 
barris (en nombres absoluts) 
 
 
 
4.4. Quanta gent són? 
 
En aquest apartat s’analitza la informació obtinguda en relació amb els equips de persones 
professionals i no professionals, remunerades i no remunerades, que formen part de les 
organitzacions de dones i feministes de la ciutat de Barcelona. 
En primer lloc, s’observa que les organitzacions de dones i feministes de Barcelona analitzades 
són relativament petites. Un 20% de les entitats i grups tenen entre 1 i 5 persones, un 23% en 
tenen entre 6 i 10, i un 13% entre 11 i 20. Però tot i que el 56% de les entitats estan formades 
per menys de 10 persones, hi ha un 14% d’organitzacions amb més de 100 persones, dada 
que és prou rellevant. 
 
Gràfic 8: Quantitat de persones que conformen les organitzacions (percentatge) 
23% 
20% 
13% 14% 13% 
9% 
7% 
Entre 1 i 5 Entre 6 i 10 Entre 11 i 20 Entre 21 i 30 Entre 31 i 50 Entre 51 i 100 Més de 100
 
 
 
16           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Més enllà del volum total de persones que formen les entitats i els grups, a continuació 
s’analitza quantes entitats estan formades només per persones no assalariades, quantes 
només per persones assalariades i quantes són mixtes i tenen, per tant, tant persones 
assalariades com no assalariades.  
El percentatge més petit d’entitats i grups correspon als que estan formats exclusivament per 
persones assalariades, els quals representen un 9% dels casos. El 41% de les entitats són 
mixtes i el 50% restant són entitats que estan formades exclusivament per persones no 
assalariades, com per exemple sòcies, persones voluntàries, patrones (en algunes figures 
jurídiques com les fundacions), persones de la junta (òrgan de les associacions), 
col·laboradores, militants, etc. Per tant, la gran majoria d’organitzacions feministes estan 
formades per persones no assalariades i es mantenen amb el treball voluntari o extern. 
Gràfic 9: Entitats amb només persones assalariades, només persones no 
assalariades o mixtes (percentatge) 
Només 
assalariades 
9% 
Mixtes 
41% 
Només no 
assalariades 
50% 
 
 
 
  
Formes de participació no assalariada en entitats i grups 
Sòcia: figura regulada legalment que implica una vinculació legal amb l’organització, 
el dret a participar en la presa de decisions en assemblea i el pagament d’una quota 
establerta en els estatuts, i que pot implicar o no una participació activa en el dia a 
dia de l’organització. 
Voluntària: figura regulada legalment que implica un compromís amb l’entitat en 
algun dels projectes que duu a terme, sense recompensació econòmica ni obligació 
de fer-se’n sòcia o pagar quota, i que implica la feina d’aquella persona durant unes 
hores pactades i duent a terme unes tasques també especificades prèviament. La 
persona voluntària normalment no participa de la presa de decisions de l’organització 
ni assumeix grans responsabilitats. 
Militant: tipus de participació que implica una actitud més activa i responsable vers 
l’entitat o grup, que no està legalment establerta i que pot estar vinculada o no al 
pagament d’una quota, però que habitualment implica la participació en els òrgans 
de presa de decisions. Figura més present en grups autoorganitzats o partits polítics. 
Membre de la junta: vinculació legal amb una organització que implica una 
responsabilitat jurídica sobre els actes d’aquella. Les persones que formen la junta 
normalment prenen decisions executives que no es prenen en assemblea. 
Habitualment, els membres de la junta han estat elegits per l’assemblea. 
Membre del patronat: figura similar als membres de la junta, però en el cas de les 
fundacions, en què l’òrgan màxim de presa de decisions és el patronat. 
Col·laboradora autònoma: algunes entitats, tot i no disposar de personal 
assalariat, tenen persones que hi treballen com a col·laboradores autònomes que 
són part de l’equip professional de l’organització. 
 
17           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
El volum de persones que formen part de les organitzacions està estretament relacionat amb 
el fet de si es tracta d’entitats formades només amb persones assalariades, entitats 
exclusivament formades per persones no assalariades o bé entitats mixtes. 
Així, la gran majoria de les entitats i grups que només tenen persones assalariades, tenen 
equips molt petits: el 70% tenen equips d’entre 1 i 5 persones, i el 18% equips d’entre 6 i 10 
persones. Per contra, les organitzacions que no tenen cap persona assalariada són molt més 
grans: un 22% tenen més de 100 persones, un 19% en tenen entre 11 i 20, i un 18% entre 51 
i 100. Finalment, un 25% de les entitats mixtes estan formades per equips d’entre 1 i 5 
persones, i un 30% d’entre 6 i 10. 
En resum, s’observa com les entitats formades només per persones assalariades són les que 
tenen equips més petits, seguides per les mixtes. És a dir, les entitats més professionalitzades 
són les més petites. Mentre que les entitats formades exclusivament per persones no 
assalariades són les que tenen equips més grans pel que fa al nombre de persones. 
 
Gràfic 10: Distribució del volum de persones que formen l’organització 
segons el tipus d’organitzacions: mixtes, només de persones no 
assalariades o només de persones assalariades (percentatge) 
 
 
Només assalariades =17 
Entre 31 Només no assalariades =96 
Entre 11 i 50 Entre 1 i 5 
i 20 6% 6% 
6% 
Entre 6 i Més de 100 
10 Entre 1 i 22% Entre 6 i 10 
18% 5 17% 
71% 
 
 
 
Entre 51 i 100  
Entre 11 i 20 
18%  19% 
 
 
 
Mixtes= 83 Entre 31 i 50 Entre 21 i 30 
8% 10% 
Més de 100 
9% 
Entre 1 i 5 
Entre 51 i 100 
25% 
9% 
Entre 31 i 50 
10% 
Entre 21 i 30 
6% 
Entre 6 i 10 
Entre 11 i 20 
30% 
9% 
 
 
18           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Per poder comparar el nivell de professionalització de les organitzacions participants en l’estudi 
respecte a la resta d’organitzacions de la ciutat de Barcelona, es mostra la taula següent, en la 
qual es contrasta el nombre de persones remunerades de les organitzacions de dones i 
feministes amb el conjunt d’organitzacions de Barcelona. Com mostra la taula, les entitats i 
grups participants en aquest estudi tenen equips professionals més petits que el conjunt 
d’organitzacions de Barcelona (el 84% d’entitats de dones i feministes tenen equips de menys 
de 10 persones, davant del 74% de les entitats del Panoràmic 2016). 
 
Taula 2: Comparativa amb la dimensió dels equips professionals remunerats del 
Panoràmic 20163 (percentatge) 
 
 Panoràmic 2016 Resultats 
organitzacions de 
dones i feministes 
Fins a 10 persones 74% 84% 
Entre 11 i 20 persones 11% 7% 
Entre 21 i 50 persones 8% 5% 
Entre 51 i 100 persones 3% 1% 
Més de 100 persones 4% 3% 
 
  
4.5. Són a les xarxes? 
 
Una de les eines que les entitats i els grups tenen per visualitzar-se i difondre els seus 
missatges, projectes, campanyes i serveis són els webs o blogs i les xarxes socials. En aquest 
apartat s’analitza si les organitzacions disposen de webs o blogs propis i si utilitzen les xarxes 
socials. 
La presència de les entitats en entorns virtuals és molt majoritària, ja que agrupa un 87% de 
les organitzacions. 
 
Gràfic 11: Entitats amb web o blog i sense (percentatge) 
 
Sense web/blog 
13% 
Amb web/blog 
87% 
 
 
 
 
 
                                                        
3 Font: dades primàries i informe El Panoràmic 2016, "Dossier Barcelona Associacions", 2a època, núm. 3. 
 
19           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Aquesta xifra és semblant a la del percentatge d’entitats presents a les xarxes socials: el 84% 
de les organitzacions afirma que està present a les xarxes socials, i només el 16% diu que no 
hi té presència. 
 
Gràfic 12: Presència en xarxes socials (percentatge) 
 
No 
16% 
Sí 
84% 
 
Pel que fa a la participació en les xarxes socials, destaca sobretot l’ús de la plataforma 
Facebook, utilitzada pel 94% de les organitzacions que diuen que tenen presència a les xarxes 
socials. Després hi ha Twitter, del qual en fan ús més del 75% de les organitzacions amb 
presència en xarxes socials. De lluny, aquestes dues plataformes estan seguides per YouTube 
i Instagram, amb un 29% i un 28% d’entitats usuàries, respectivament. A la cua se situa 
LinkedIn, amb una utilització de només el 8% de les entitats que usen xarxes socials. 
 
Gràfic 13: Presència a les diferents xarxes socials de les entitats que n’utilitzen 
(percentatge i nombres absoluts) 
 
94% 
(171) 
76 
(138) 
29% 28 
(53) (50) 
8% 
(14) 
Facebook Twitter Youtube Instagram LinkedIn
 
 
Si es comparen aquestes xifres amb dades d’ús de les xarxes socials per part d’ONG d’arreu del 
món de l’informe 2017 Global NGO Online Technology, s’observa com les entitats i els grups de 
dones i feministes de Barcelona fan un ús de Facebook i Twitter similar a la majoria d’entitats 
globals, i un ús menor de YouTube. Concretament, pel que fa a Facebook, les entitats de dones 
i feministes de Barcelona se situen 2 punts per damunt de la mitjana global, la qual apunta que 
el 92% de les ONG del món hi tenen un compte. Pel que fa a Twitter, les xifres continuen sent 
molt semblants. Així, mentre que un 72% de les ONG d’arreu del món tenen compte a Twitter, 
 
20           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
un 76% de les entitats de dones de Barcelona afirmen que en tenen. Les diferències més 
importants apareixen en relació amb la xarxa YouTube, en què un 55% de les entitats globals 
hi té un compte, mentre que només el 29% de les entitats de dones i feministes de Barcelona 
hi tenen un perfil. També és pertinent ponderar les dades en el nostre context sociocultural, 
comparant de nou els resultats d’aquest estudi amb els resultats de l’Informe Panoràmic de les 
entitats de dones 2016, el qual, tot i no disposar de dades sobre l’ús de cadascuna de les 
xarxes socials, sí que hi apareixen les dades d’ús conjunt (“fer servir activament les xarxes 
socials”). Així, segons el Panoràmic de dones 2016, el 78% de les entitats de dones catalanes 
fa servir activament xarxes socials. Aquesta dada és lleugerament inferior al 84% d’entitats de 
dones i feministes de Barcelona que afirmaven tenir presència a les xarxes socials. Per tant, 
sembla que les entitats feministes i de dones de la ciutat fan més ús de les xarxes socials que 
les entitats de dones del conjunt de Catalunya. 
  
4.6. Quin és el seu àmbit geogràfic d’influència? 
 
Aquesta secció fa referència a l’àmbit geogràfic d’influència en el qual treballen les entitats i els 
grups, és a dir, quin és l’abast geogràfic dels seus serveis o de les seves activitats. A 
continuació es presenten dades del nombre d’entitats que treballen en l’àmbit de barri, 
districte, ciutat, Catalunya, Estat espanyol, àmbit europeu o àmbit internacional. Cal tenir 
present que les categories no són excloents i, per tant, treballar en l’àmbit de barri, per 
exemple, no impedeix que la mateixa entitat treballi en l’àmbit espanyol. 
Com es pot comprovar en el gràfic següent, l’àmbit geogràfic d’influència predominant de les 
organitzacions que han participat en l’estudi és Catalunya, amb un 70% dels casos, seguit per 
un 54% de les organitzacions que treballen en l’àmbit de la ciutat de Barcelona. És interessant 
destacar que un 31% de les entitats treballen per tot l’Estat espanyol, un 23% ho fan en 
l’àmbit europeu i un 25% en l’àmbit internacional. 
 
Gràfic 14: Àmbit geogràfic d’actuació (percentatge) 
Barri 38% 
Districte 35% 
Ciutat 54% 
Catalunya 68% 
Estat espanyol 31% 
Àmbit europeu 23% 
Àmbit internacional 25% 
 
 
 
És rellevant recordar que, tal com s’ha explicat a l’inici de l’informe, la concentració de 
les seus de les entitats i els grups es troba principalment als districtes de Ciutat Vella i 
l’Eixample. Aquesta característica, juntament amb el fet que les entitats treballin 
sobretot en l’àmbit de Catalunya i ciutat de Barcelona, apunta cap a la funció de 
capitalitat que exerceix Barcelona en l’àmbit català i la centralitat d’aquests dos 
districtes en el si del conjunt de Barcelona. Cal reconèixer que, si les entitats treballen 
en l’àmbit de ciutat o de Catalunya, els districtes de Ciutat Vella i l’Eixample ofereixen 
 
21           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
molts recursos orientats a facilitar les comunicacions, així com l’accés a institucions i 
administracions, i tots aquests factors poden influir a l’hora de decidir la localització de 
les organitzacions. 
Si es comparen aquestes dades amb els resultats obtinguts en el Panoràmic 2015 per a 
les organitzacions de Barcelona (tot tipus d’organitzacions no lucratives), s’observa 
com les organitzacions de dones i feministes que participen en l’estudi treballen més en 
l’àmbit municipal que la resta d’organitzacions generals de la ciutat (13 punts més que 
les organitzacions del Panoràmic 2015). També ho fan més en l’àmbit català, amb el 
68% de les entitats feministes davant del 59% de les entitats generals del Panoràmic. 
Finalment, si es té en compte la participació fora de l’Estat espanyol, tant en l’àmbit 
europeu com en l’internacional s’observa com les organitzacions de dones i feministes 
treballen menys en l’àmbit internacional que la resta d’organitzacions de Barcelona: un 
25% de les entitats i els grups participants en aquest estudi treballen en l’àmbit 
internacional, mentre que un 34% de les ONL de la ciutat afirmen que tenen activitat en 
l’àmbit internacional. 
  
4.7. El feminisme 
 
Aquest apartat analitza les respostes de les entitats en relació amb el fet de si es consideren o 
no feministes. 
Així doncs, davant la pregunta “Us considereu una entitat feminista?” un 86% de les 
organitzacions participants en l’estudi afirma que sí, un 7% afirma que no i un altre 7% no ho 
sap / no contesta. Per tant, queda clar que el teixit d’organitzacions que treballen per les 
dones i per la igualtat de gènere consideren que ho fan des d’una posició feminista, la qual 
cosa es valora molt positivament tenint en compte les pressions socials encara existents en 
contra dels feminismes i les connotacions negatives que té el mateix concepte. 
Gràfic 15: Autopercepció de les organitzacions respecte al feminisme 
(percentatge) 
No feminista 
7% 
NSNC 
7% 
Feminista 
86% 
 
 
 
 
 
 
 
22           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
4.8. Per a quin públic treballen? 
 
En aquest apartat s’analitza el públic objectiu al qual les organitzacions adrecen els seus 
projectes i accions. Per fer l’anàlisi, s’han definit tres categories de públic possibles no 
excloents: dones, homes i/o el col·lectiu LGTBIQA. 
Com mostra el gràfic següent, la majoria d’organitzacions que adrecen activitats i serveis a 
dones, a homes i al col·lectiu LGTBIQA suposen el 41% de les entitats. Seguidament, un 27% 
de les organitzacions adreça serveis només a dones, i un 21% a dones i al col·lectiu LGTBIQA. 
Aquestes dades indiquen que les entitats feministes adrecen serveis bàsicament a dones, 
complementàriament, al col·lectiu LGTBIQA, i amb menys intensitat, a homes. 
 
Gràfic 16: Població a qui s’adrecen els serveis, les activitats o les accions 
(percentatge) 
Només a dones 
Dones, Homes i 
27% 
LGTBIQA 
41% 
Només a LGTBIQA 
5% 
Dones i LGTBIQA 
Homes i LGTBIQA 21% 
1%  Dones i Homes 
6% 
 
4.9. Què fan? 
 
Aquest apartat fa referència a l’àmbit temàtic de treball de les entitats i grups i al tipus 
d’accions que duen a terme. Com en altres ocasions, tant els àmbits de treball com els tipus 
d’accions no són exclusius ni excloents i, per tant, una mateixa entitat o grup pot haver marcat 
més d’una opció en cadascun dels casos. Les dades que es presenten corresponen a les 
freqüències d’entitats que afirmen que treballen en cadascun dels àmbits de treball o tipus 
d’accions. 
Tal com mostra el gràfic següent, l’àmbit de treball en el qual més de la meitat de les 
organitzacions afirmen que treballen és el de les violències masclistes, que aglutina el 56% de 
les organitzacions. A continuació, els àmbits de treball en els quals treballen més entitats són 
el de la cultura, amb el 46% de les entitats, el de drets humans, amb el 44% d’aquestes, i el de 
l’educació i lleure i la salut, amb el 38% de les entitats en ambdós casos, seguit pel d’atenció 
social i comunitària, amb el 37% de les entitats que hi treballen. D’altra banda, les àrees 
temàtiques amb menys entitats que hi treballen són les de l’esport, amb només el 4% de les 
organitzacions, la tecnologia, amb el 8%, i el treball domèstic, amb el 9% de les entitats. No és 
gens estrany que justament àmbits com l’esport o la tecnologia, ambdós caracteritzats perquè 
estan molt masculinitzats, siguin els que estan a la cua dels àmbits en els quals treballen les 
organitzacions participants. En l’anàlisi qualitativa de les opcions especificades a la categoria 
 
23           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
“Altres”, hi destaquen àmbits no recollits inicialment com la religió, la mobilitat, les paternitats, 
la memòria històrica, el creixement personal o l’alliberament nacional i dels pobles.  
 
Gràfic 17: Àmbits de treball de les organitzacions (percentatge) 
Violències Masclistes (incloent… 56% 
Cultura 46% 
Drets Humans 44% 
Educació i Lleure 38% 
Salut 38% 
Atenció Social i Comunitària 37% 
Comunicació 27% 
Cooperació i Desenvolupament 20% 
Cures 17% 
Economia, Mercat de Treball i… 15% 
Espai, Ecologia i Habitatge 10% 
Treball Domèstic 9% 
Tecnologia 8% 
Esport 4% 
Altres 21% 
 
 
Tampoc no és gens estrany que l’àmbit en què més treballen les entitats sigui justament el de 
les violències, si es té en compte que les violències masclistes són l’expressió més greu de les 
desigualtats de poder entre homes i dones, les que més han estat denunciades pel moviment 
feminista, i al voltant de les quals més s’han organitzat les entitats per actuar i per pal·liar les 
mancances que han demostrat històricament les administracions en el seu abordatge. Les 
violències masclistes són un fenomen de reconeixement social i institucional recent, de només 
20 anys, detonat pel tristament famós assassinat d'Ana Orantes.  
Un altre factor que també ha pogut estimular el creixement de les entitats dedicades a les 
violències masclistes és el finançament institucional cap a aquesta línia de treball, que tant 
l’Administració local com la catalana han potenciat en els darrers 20 anys. D’una banda, a 
través de la creació de línies de subvencions, i de l’altra, a través de la política de 
subcontractació d’entitats especialitzades en violències masclistes per a la gestió dels serveis 
de dones especialitzats, política que actualment està revertint el consistori actual. 
Pel que fa al tipus d’activitats que porten a terme les organitzacions de dones i feministes, el 
84% de les participants en aquest estudi duen a terme, sobretot, accions de sensibilització i 
divulgació, seguides, a una gran distància, per les que desenvolupen accions d’atenció a 
persones, accions de consultoria i formació i accions d’incidència política, que són entre el 43% 
i 44% de les organitzacions. Aquesta distribució sembla dibuixar una voluntat transformadora 
força generalitzada de les organitzacions feministes i de dones participants a través de la 
priorització d’accions que impliquen una voluntat de canvi social, com les de sensibilització i 
divulgació i les d’incidència política. Convé afegir, també, que entre les opcions més recurrents 
i destacades que s’esmenten en el camp “Altres” s’hi troben “Empoderament col·lectiu i 
 
24           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
individual”, “Microcrèdits solidaris”, “Espais d’oci i musicals sensibilitzats”, “Compartir 
coneixements i autocura” o “Acompanyament”. 
 
Gràfic 18: Accions, projectes o activitats que duen a terme les organitzacions 
(percentatge) 
Accions de sensibilització i
84% 
divulgació
Atenció a persones 44% 
Consultoria i formació contínua 43% 
Incidència política 43% 
Investigació i recerca 35% 
Altres 31% 
 
 
Tenint en compte l’amplitud de l’àmbit d’atenció a les persones, es va preguntar també a les 
organitzacions que treballaven en aquest àmbit el tipus d’atenció que duien a terme. Com 
mostra el gràfic següent, les accions més freqüents entre les entitats que es dediquen a 
l’atenció a persones són l’atenció en recursos socials, que aplega el 60% dels casos, seguida 
per l’atenció jurídica, amb el 49% de les entitats, l’atenció psicològica i psicoterapèutica, amb 
el 48% de les organitzacions, i l’orientació i la inserció laboral, amb el 41% dels casos. Per 
contra, el tipus d’acció menys freqüent són els serveis residencials, amb només un 9% de les 
entitats. 
 
 
Gràfic 19: Accions que duen a terme les entitats que treballen en atenció a 
persones (percentatge i nombres absoluts) 
 
Atenció recursos socials 60% (55) 
Atenció jurídica 49% (45) 
Atenció psicològica i
48% (44) 
psicoterapèutica
Orientació i inserció laboral 41% (37) 
Formació i alfabetització 31% (28) 
Atenció a la salut (incloses
29% (26) 
drogodependències) i cures
Intervenció comunitària i
19% (17) 
mediació
Serveis residencials 9% (8) 
 
 
25           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 
Una de les qüestions que es plantegen és si la població a qui les entitats adrecen serveis, 
accions o activitats varia en funció del tipus d’activitats que fan les entitats. Per això, a 
continuació es presenten els resultats de creuar els tipus d’accions que fan les entitats amb la 
població a qui s’adrecen.  
Com mostra el gràfic següent, un 57% de les entitats que fan investigació i recerca s’adrecen 
tant a dones com a homes i al col·lectiu LGTBIQA; es tracta de les entitats que més s’adrecen 
als tres col·lectius i, en canvi, són també les que menys s’adrecen exclusivament a dones o al 
col·lectiu LGTBIQA. Per tant, podríem dir que les entitats dedicades a la investigació i recerca 
són les que ofereixen els seus serveis i activitats a un públic més ampli, sense centrar-se 
exclusivament ni en dones ni en LGTBI.  
D’altra banda, les entitats que presten atenció a persones són les que més s’adrecen 
exclusivament a dones, en un 39% dels casos, fet que no és gens estrany si es té en compte 
que els serveis d’atenció a persones que més presten les entitats feministes estan vinculats a 
les violències masclistes. A més, les entitats que presten atenció a persones també són les que 
més s’adrecen només al col·lectiu LGTBIQA, encara que sigui només en un 8% dels casos. 
En resum, s’observen diferències en la població a qui s’adrecen les entitats segons els tipus 
d’accions que fan. Així, podríem dir que les entitats dedicades a la investigació i recerca i a la 
incidència política són les que ofereixen els seus serveis i activitats a un públic més ampli, 
sense centrar-se exclusivament ni en dones ni en LGTBIQA. I les que presten atenció a 
persones són les que més s’especialitzen en l’atenció a dones i persones LGTBIQA. 
  
Gràfic 20: Població a qui s’adrecen les entitats segons el tipus d’activitats que 
duen a terme (percentatge) 
1% 
57% 4% 4% 13% 19% 
Investigació i recerca
46% 1% 6% 6% 15% 25% 
Incidència política
1% 
39% 7% 5% 23% 25% 
Consultoria i formació
continua
31% 3% 8% 39% 18% 
Atenció a persones
1% 
41% 6% 6% 25% 21% 
Accions de sensibilització
Dones, homes i LGTBIQA Dones i homes Homes i LGTBIQA
Només LGTBIQA Només dones Dones i LGTBIQA
 
 
4.10. Característiques de les entitats que fan incidència política 
 
L’apartat següent descriu exclusivament la realitat de les entitats que fan incidència política. La 
inclusió d’aquesta secció es deu a una petició específica del Departament de Transversalitat de 
Gènere de la Gerència de Recursos de l’Ajuntament de Barcelona. Els resultats que es 
presenten es refereixen a la diversitat d’activitats de les entitats que fan incidència política, a 
l’evolució i la trajectòria d’aquestes organitzacions, als àmbits en què treballen i al feminisme. 
 
26           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
En primer lloc, com s’observa en el gràfic següent, una característica de les entitats que fan 
incidència política és que en el 96% dels casos no ho fan de manera exclusiva, sinó que 
compaginen les activitats d’incidència amb altres tipus d’activitats, i només el 4% de les 
organitzacions que fan incidència política s’hi dediquen exclusivament. Aquesta dada apunta a 
la transversalitat i diversitat d’activitats de les entitats que fan incidència política.  
 
Gràfic 21 Diversitat d’activitats de les entitats que fan incidència política 
(percentatge i nombres absoluts) 
Incidència política 
en exclusiva 
4% 
(4) 
Incidència política 
amb altres tipus 
d'activitats 
96% 
(85) 
 
L’any fundacional de les entitats que fan incidència política és molt semblant al del conjunt 
d’entitats de dones i feministes de Barcelona. No obstant això, hi ha alguna diferència que cal 
subratllar. En primer lloc, a la dècada dels vuitanta s’observa que es funden un 5% més 
d’entitats d’incidència política que entitats de dones en general. Aquesta diferència es podria 
vincular a l’articulació formal de moviments que havien estat fent activisme anteriorment, 
durant la darrera etapa del franquisme i els inicis de la transició, i que als anys vuitanta és 
quan comencen a formalitzar-se i constituir-se legalment.  
 
Gràfic 22: Any de fundació de les organitzacions que fan incidència política 
(percentatge) 
40%
35% 36% 
34% 
30%
27% 
25% 24% 
23% 22% 
20%
15% 15% 
10% 10% 
7% 
5%
3% 
0%
Fins 1980 1981-1990 1991-2000 2001-2010 2011-2017
Incidència Política Conjunt d'Entitats
 
 
 
27           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Els àmbits de treball de les entitats que fan incidència política, malgrat que són semblants al 
patró que dibuixen el conjunt d’entitats, mostren algunes especificitats. En primer lloc, 
s’observa que els àmbits més reivindicatius són els de les violències masclistes, els drets 
humans, la cooperació i el desenvolupament, i les cures. Aquests àmbits són aquells en els 
quals les entitats d’incidència política estan més sobrerepresentades en comparació amb els 
resultats del conjunt de les entitats, amb diferències d’entre 13 i 16 punts. Té sentit que 
aquests àmbits siguin els més reivindicatius i activistes si es té en compte que són àmbits en 
els quals s’ha lluitat per un reconeixement de drets (dret a viure lliure de violències, dret al 
propi cos, dret a la vida, dreta a la seguretat...). 
 
Gràfic 23: Àmbit de treball de les entitats que fan incidència política i del conjunt 
d’entitats (percentatge i nombres absoluts) 
Violències Masclistes (incloent violències… 70% (62) 56% (118) 
Drets Humans 60% (53) 44% (93) 
Salut 44% (39) 38% (80) 
Cultura 39% (35) 46% (97) 
Atenció Social i Comunitària 39% (35) 37% (77) 
Educació i Lleure 37% (33) 38% (80) 
Comunicació 33% (29) 27% (57) 
Cooperació i Desenvolupament 33% (29) 20% (41) 
Cures 30% (27) 17% (36) 
Economia, Mercat de Treball i… 18% (16) 15% (32) 
Espai, Ecologia i Habitatge 15% (13) 10% (20) 
Treball Domèstic 15% (13) 9% (18) 
Tecnologia 6% (5) 8% (17) 
Esport 3% (3) 4% (8) 
Incidència política Conjunt entitats  
 
Aquest apartat analitza les respostes de les entitats respecte a si es consideren feministes o 
no, i compara els resultats del conjunt d’entitats amb els de les entitats que fan incidència 
política. 
Tal com mostra el gràfic, les entitats que fan incidència política es consideren lleugerament 
més feministes que el conjunt d’entitats, amb una diferència del 6%. Així, mentre que un 86% 
del conjunt d’entitats s’autodefineixen com a feministes, la xifra augmenta al 92% quan es 
tracta d’entitats que fan incidència política. Aquesta diferència es podria explicar pel fet que les 
entitats activistes són les que primer han assumit el feminisme com a eix vertebrador de la 
seva lluita. 
 
Gràfic 24: Autopercepció de les organitzacions que fan incidència política i del 
conjunt d’organitzacions respecte al feminisme (percentatge) 
 
 
28           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Incidència
política
92% 4% 3% 
Conjunt
d'entitats
86% 7% 6% 
Feministes No feministes NS/NC
 
Fins aquí s’han presentat les dades referents a les característiques de les organitzacions 
participants en l’estudi. En el dos apartats següents s’analitzen les aliances que s’estableixen 
entre les entitats, així com la seva presència en espais de participació institucionals i no 
institucionals. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
 
29           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 
05 
 
 
5. Aliances 
 
Aquest apartat aporta informació sobre les aliances que estableixen les entitats. 
Concretament, s’analitza el desig de noves aliances de les organitzacions, el nombre de 
col·laboracions que estableixen les organitzacions amb altres entitats, l’àmbit geogràfic en què 
es desenvolupen aquestes aliances, i el tipus d’activitats que es porten a terme en el marc 
d’aquestes col·laboracions. 
 
5.1. Desig de noves aliances 
 
Aquest apartat recull, d’una banda, si les entitats desitgen noves aliances, i de l’altra, en quina 
mesura aquestes aliances es volen incrementar amb altres entitats també feministes, de dones 
i LGTBIQA i/o es volen incrementar amb entitats d’altres sectors, fora del feminisme. Els 
resultats de l’estudi mostren com un 79% de les organitzacions voldrien incrementar la 
col·laboració amb entitats i grups feministes, de dones i LGTBIQA, i un 43% voldria 
incrementar la col·laboració amb entitats d’altres sectors. Només un 12% no vol incrementar 
la col·laboració amb ningú. Les opcions no eren excloents i, per tant, les opcions de resposta 
eren múltiples. 
 
 
30           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Gràfic 25: Tipus d’entitats o grups amb qui es voldria incrementar la col·laboració 
(percentatge) 
79% 
43% 
12% 
Entitats i grups Entitats i grups que No volen incrementar la
feministes, dones i treballen en altres col·laboració amb altres
LGTBIQA sectors entitats o grups
 
 
5.2. Amb quantes entitats s’alien? 
 
La gran majoria de les entitats de dones i feministes participants en l’estudi, concretament un 
95% de les organitzacions, tenen aliances amb altres entitats o grups. El més freqüent és 
l’aliança amb poques entitats, ja que el 42% s’alien amb cinc entitats o menys, però també és 
destacable el 37% d’organitzacions que tenen aliances amb més de 10 entitats. Treballar amb 
més de 10 entitats podria ser un bon indicador de treball en xarxa. Per tant, es pot afirmar que 
hi ha un alt grau de treball en xarxa des de les entitats feministes i de dones de la ciutat, la 
qual cosa en si mateixa ja és una bona pràctica feminista. 
 
Gràfic 26: Entitats o grups amb els quals es col·labora (percentatge) 
42% 
37% 
15% 
5% 
Cap 1-5 entitats 6-10 entitats Més de 10 entitats
 
5.3. Aliances per territoris 
 
Aquest apartat aporta informació sobre quines són les aliances territorials de les organitzacions 
de dones i feministes de Barcelona i quines són les aliances desitjades, és a dir, quan 
col·laboren, en quin àmbit geogràfic ho fan i en quin àmbit geogràfic voldrien fer-ho. 
La majoria d’entitats i grups tenen aliances en l’àmbit de ciutat i de Catalunya, un 65% i un 
64%, respectivament. Destaca també que el 45% de les organitzacions tenen aliances amb 
organitzacions de la resta de l’Estat espanyol, i que un 32% i un 20% en tenen en l’àmbit 
europeu i internacional, respectivament. Aquestes dades reflecteixen la importància i el valor 
de les aliances feministes també en l’àmbit estatal, europeu i internacional. 
 
 
31           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Gràfic 27: Àmbit geogràfic de les entitats amb les quals col·laboren (percentatge i 
nombres absoluts) 
 
Barri 39% (73) 
Districte 41% (78) 
Ciutat 65% (122) 
Catalunya 64% (121) 
Estat espanyol 45% (84) 
Àmbit europeu 32% (61) 
Fora d'Europa 20% (38) 
 
Pel que fa a les aliances desitjades per les entitats i grups de dones i feministes, s’observa com 
la majoria d’organitzacions volen ampliar la col·laboració amb entitats de la resta de 
Catalunya. Això suposa una gran oportunitat per teixir aliances en l’àmbit català ja que, tot i 
que les entitats ja hi col·laboren molt, volen col·laborar-hi més.  
D’altra banda, la major part d’organitzacions volen ampliar les aliances amb organitzacions del 
territori del seu àmbit d’influència. És a dir, la majoria d’organitzacions feministes i de dones 
tenen com a àmbit de treball tot Catalunya (recordem que representaven el 68%) i, en 
consonància amb això, desitgen establir més aliances amb altres organitzacions també de 
Catalunya. 
També és destacable que el 66% d’organitzacions volen ampliar aliances en l’àmbit de ciutat, 
malgrat que el 65% de les entitats ja tenen aliances en aquest mateix àmbit. Això també 
constitueix una oportunitat per a l’Ajuntament de crear estratègies que facilitin aquestes 
aliances. 
 
Gràfic 28: Àmbit geogràfic de les entitats amb qui voldrien ampliar la col·laboració 
(percentatge i nombres absoluts) 
Barri 40% (73) 
Districte 42% (76) 
Ciutat 66% (121) 
Catalunya 73% (133) 
Estat espanyol 41% (74) 
Europa 32% (58) 
Fora de Europa 24% (44) 
 
 
 
32           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
5.4. Aliances per àmbits de treball 
 
Quins són els àmbits de treball de les entitats amb les quals s’han teixit aliances o els àmbits 
amb els quals hi ha un desig de teixir-ne són altres interrogants que s’han plantejat a les 
organitzacions que han participat en el treball de camp de l’estudi. 
Com mostra el gràfic següent, la majoria d’entitats estableixen aliances amb entitats que 
treballen en violències masclistes, atenció social i comunitària, educació i lleure, i drets 
humans, per aquest ordre. 
L’anàlisi qualitativa de la categoria “Altres” treu a la llum altres àmbits de col·laboració com són 
el treball sexual, la teologia, la pau, el refugi, la qualitat democràtica, la memòria històrica, la 
gent gran, el col·lectiu LGTBIQA o l’emancipació nacional. 
 
 
Gràfic 29: Àmbit de treball de les organitzacions amb les quals col·laboren 
(percentatge i nombres absoluts) 
 
Violències Masclistes (incloent violències LGTBIQA) 43% (81) 
Atenció Social i Comunitària 36% (67) 
Educació i Lleure 32% (61) 
Drets Humans 32% (60) 
Cultura 29% (55) 
Salut 23% (43) 
Cooperació i Desenvolupament 18% (33) 
Comunicació 13% (24) 
Economia, Mercat de Treball i Emprenedoria 13% (24) 
Cures 7% (13) 
Espai, Ecologia i Habitatge 5% (10) 
Treball Domèstic 3% 6) 
Tecnologia 3% (6) 
Esport 1% (1) 
Altres 15% (28) 
 
 
 
El desig majoritari d’ampliació d’aliances es dona amb entitats de l’àmbit de les violències 
masclistes. Per tant, hi ha una coincidència entre l’àmbit de treball més representat en la 
mostra de l’estudi, l’àmbit amb què s’estableixen més aliances i l’àmbit amb què més aliances 
es volen establir. Aquestes coincidències no són gens estranyes, ja que independentment de 
l’àmbit en què es treballi, si es fa amb dones o per a dones, sempre apareixen casos de 
violències masclistes que es detecten i que requereixen intervenció. Per això es necessiten i se 
cerquen aliances amb entitats que treballen violències masclistes o algunes especificitats de 
les violències masclistes. 
 
33           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
D’altra banda, no és gens estrany el desig d’aliar-se també amb entitats que treballen en 
l’àmbit dels drets humans i l’atenció social i comunitària, ja que la vulneració de drets i les 
necessitats socioeconòmiques són una constant en les dones i en les persones LTGBIQA per a 
les quals treballen aquestes entitats. 
En conclusió, hi ha una bona oportunitat de treballar en la consolidació d’aliances amb entitats 
dels àmbits de les violències masclistes, els drets humans i l’atenció social i comunitària que 
l’Ajuntament de Barcelona hauria d’aprofitar a l’hora de definir estratègies que puguin 
consolidar i ampliar aquestes aliances. 
Els àmbits de la comunicació i la tecnologia obren noves oportunitats de col·laboració, ja que 
són àmbits en què actualment es col·labora molt poc però amb els quals hi ha un alt desig de 
crear aliances. I amb menys intensitat, però que també cal tenir en compte, els àmbits com les 
cures, l’habitatge, el treball domèstic o l’esport també ofereixen una font per explorar de 
possibles aliances. 
L’anàlisi qualitativa de la categoria “Altres” aporta àmbits en què les organitzacions feministes 
voldrien col·laborar, com ara el treball sexual, les paternitats, la memòria històrica, la pau, les 
arts o la democràcia. 
 
Gràfic 30: Àmbit de treball de les organitzacions amb les quals voldrien ampliar la 
col·laboració (percentatge i nombres absoluts) 
Violències Masclistes (incloent les violències LTGBIQA) 58% (106) 
Drets Humans 48% (87) 
Atenció Social i Comunitària 38% (69) 
Cultura 37% (67) 
Educació i Lleure 36% (66) 
Salut 34% 62) 
Comunicació 29% (53) 
Cooperació i Desenvolupament 29% (52) 
Economia, Mercat de treball i Emprenedoria 24% (43) 
Cures 21% (38) 
Tecnologia 13% (24) 
Treball domèstic 13% (24) 
Espai, Ecologia i Habitatge 13% (23) 
Esport 5% (10) 
Altres 12% (21) 
 
A continuació, s’han analitzat els vuit àmbits de treball amb més aliances actuals i amb més 
aliances desitjades. L’objectiu de la comparació és mostrar les diferències i similituds entre 
àmbits. Tanmateix, aquesta comparativa també ha permès detectar noves oportunitats per a 
la consolidació d’aliances i per a la creació de noves aliances. 
Els gràfics següents presenten com es dibuixen aquestes aliances i desitjos segons cada àmbit. 
Les similituds i diferències es poden observar comparant la configuració dels dibuixos. 
  
 
34           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Il·lustració 5: Aliances actuals i desitjades de les entitats segons el seu àmbit de 
treball 1 (percentatge) 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
35           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Il·lustració 6: Aliances actuals i desitjades de les entitats segons el seu 
àmbit de treball 2 (percentatge) 
 
 
 
 
Aquests resultats es poden traduir en potencials aliances entre entitats de diferents àmbits de 
treball, siguin o no feministes. Aquestes oportunitats és important que les aprofiti el mateix 
Ajuntament de Barcelona per dissenyar estratègies encaminades a la promoció d’aquestes 
aliances. 
Amb l’anàlisi de les aliances actuals i desitjades s’han identificat dues possibles situacions 
rellevants per a la definició d’oportunitats: 
 La consolidació d’aliances: quan hi ha nivells elevats de col·laboració entre entitats de dos 
àmbits coincident amb un fort desig d’ampliar aquestes col·laboracions. 
 Les noves aliances: quan no hi ha col·laboració, o n’hi ha molt poca, entre entitats de dos 
àmbits però, en canvi, hi ha un alt desig de col·laboració.  
La taula següent resumeix les principals oportunitats de consolidació d’aliances que mostren 
els gràfics anteriors i les principals oportunitats per a la creació de noves aliances. 
 
 
 
 
36           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 
 
Taula 3: Potencials aliances entre entitats 
Entitats que Desig de consolidació d’aliances Desig de noves aliances amb: 
treballen en l’àmbit amb: 
de: 
Violències masclistes Violències masclistes Comunicació 
Drets humans Economia, mercat de treball i 
 emprenedoria 
Cures 
Cultura Cultura Drets humans 
Violències masclistes Tecnologia 
Educació i lleure Comunicació 
Atenció social i comunitària Cures 
Drets humans Drets humans Comunicació 
Violències masclistes Cultura 
Economia, mercat de treball i 
emprenedoria 
Cures 
Educació i lleure Educació i lleure Comunicació 
Violències masclistes Economia, mercat de treball i 
emprenedoria 
Cures 
Salut Salut Comunicació 
Violències masclistes Cures 
Atenció social i Atenció social i comunitària Comunicació 
comunitària Violències masclistes Economia, mercat de treball i 
Drets humans emprenedoria 
Salut Cooperació i desenvolupament 
Cures 
Comunicació Violències masclistes Comunicació 
Drets humans Economia, mercat de treball i 
Atenció social i comunitària emprenedoria 
Salut 
Cures 
Cooperació i Cooperació i desenvolupament Comunicació 
desenvolupament Drets humans Economia, mercat de treball i 
Violències masclistes emprenedoria 
Salut 
Cures 
 
Per facilitar la lectura de les conclusions, s’han elaborat les infografies següents.  
La il·lustració 7 representa les oportunitats de consolidació d’aliances, és a dir, quan hi ha una 
intensa col·laboració real i desitjada entre dos àmbits de treball. Els cercles corresponen a 
cada àmbit de treball. Les fletxes representen les preferències d’aliances entre àmbits i/o dins 
el mateix àmbit. A la infografia es mostren en color granat els àmbits preferits per a la 
consolidació d’aliances. 
Així doncs, l’àmbit de les violències masclistes és preferit per tots els àmbits de treball a l’hora 
d’establir aliances. El següent àmbit amb més oportunitats d’aliances és el de drets humans, 
desitjat per cinc àmbits de treball. 
L’interès per establir més aliances dins dels propis àmbits és la constant per part de la gran 
majoria d’entitats, excepte en el cas de les organitzacions que treballen en comunicació; per 
això, tots els cercles excepte el de la comunicació es representen amb una fletxa interna. 
 
 
37           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Il·lustració 7: Oportunitats de consolidació d’aliances entre àmbits de treball 
 
 
Les possibles oportunitats de creació de noves aliances entre entitats de diferents àmbits de 
treball, com queda palès a la il·lustració 8, es donen en la comunicació i la cura, que són els 
àmbits preferits unànimement per establir noves aliances. Els dos àmbits aglutinen poques 
aliances actualment, però desperten un ampli desig de col·laboracions. 
Un altre àmbit que representa una bona oportunitat per fomentar les aliances és el de 
l’economia, mercat de treball i emprenedoria, que és l’escollit per les entitats dels drets 
humans, l’educació i el lleure, l’atenció social i comunitària, la cooperació i desenvolupament, 
la comunicació i les violències masclistes. De manera més residual apareixen oportunitats per 
treballar àmbits com els drets humans, la salut, la cultura, la cooperació i el desenvolupament 
o la tecnologia. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
38           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Il·lustració 8: Oportunitats de noves aliances 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
39           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
5.5. Tipus d’aliances 
 
Quan les entitats col·laboren entre si estableixen diferents maneres de fer-ho. En el marc 
d’aquest estudi, s’han categoritzat set tipus diferents de col·laboracions: 
 
 
 Tipus d’aliances 
 Participació en projectes comuns: es comparteixen un o més projectes i hi ha 
 corresponsabilitat en la seva execució. 
 Creació i participació en espais de reflexió conjunta: participació activa en 
espais de debat i reflexió que siguin generadors de coneixements. 
 Intercanvi d’informació: facilitar i rebre informació entre entitats sobre agendes, 
 activitats, projectes, finançament, col·laboracions i formacions. 
 Generació d’estratègies d’acció i incidència política: planificar conjuntament 
 eines, projectes i mitjans per aconseguir el compromís de les agendes polítiques. 
Derivació de persones: compartir la informació en relació amb una persona 
 perquè un altre servei/entitat pugui atendre-la i fer-ne un seguiment posterior.  
 Consultes per a la millora: demandes d’assessorament i informació a altres 
 organitzacions per millorar la pròpia actuació. 
Presa de decisions conjunta: participar al costat d’altres entitats i grups en la 
 
decisió vers un projecte, problema, estratègia, pla, etc., de manera compartida i 
 vinculant. 
 
 
El gràfic següent compara els tipus de col·laboració que duen a terme les entitats entre si amb 
els tipus de col·laboració desitjada. La participació en projectes comuns, la creació i 
participació en espais de reflexió conjunta i l’intercanvi d’informació són les formes més 
freqüents, per aquest ordre, en què es concreten aquestes aliances. Aquestes tres també són 
les formes de col·laboració més desitjades. 
Les principals oportunitats de millorar les formes en què es donen les aliances entre entitats 
són l’establiment de col·laboracions per a la incidència política i les consultes per a la millora. 
Les dues formes de col·laboració desperten desig i estan poc utilitzades en les aliances 
establertes. 
L’anàlisi dels literals de la categoria “Altres” mostra com també hi ha formes col·laboratives 
basades en l’enfortiment de les organitzacions o en la presentació conjunta de les 
organitzacions en jornades i festivals. 
 
 
40           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Gràfic 31: Comparativa entre el tipus de col·laboració actual i el tipus de 
col·laboració desitjada (percentatge i nombres absoluts) 
Participació en projectes 71% (136) 
comuns 80% (145) 
Creació i participació en 63% (120) 
espais de reflexió conjunta 69% (125) 
48% (93) 
Intercanvi d’informació 
71% (130) 
Generació d’estratègies 36% (70) 
d’acció i incidència política 52% (95) 
32% (61) 
Derivació de  persones
28% (51) 
10% (20) 
Consultes per la millora
37% (68) 
Presa de decisions 10% (20) 
conjunta 22% (40) 
6% (11) 
Altres
4% (8) 
Tipus de col·laboració actual Tipus de col·laboracions desitjades
 
També s’ha analitzat quines són les dinàmiques de col·laboració actuals i desitjades segons 
l’àmbit de treball de les entitats,4 però s’ha vist que els patrons que es dibuixen per a les 
entitats dels diferents àmbits de treball són molt similars i segueixen les mateixes pautes, que 
són les següents: tots els àmbits estableixen més col·laboracions i desitgen establir-ne més 
basades en la participació en projectes comuns i la creació i participació en espais de reflexió 
conjunta. A més, les principals oportunitats per ampliar formes d’aliances són l’intercanvi 
d’informació i les consultes per a la millora. 
Fins aquí s’han presentat les dades que analitzen la col·laboració de les entitats entre si. El bloc 
següent presenta dades sobre la participació de les organitzacions en diferents espais, així 
com els reptes i les oportunitats que es plantegen en relació amb la participació. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
                                                        
4 A causa de la poca rellevància de les diferències, s’ha optat per no afegir els gràfics de cadascun dels àmbits. 
 
 
41           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
   
06 
 
6. Espais de participació 
 
6.1. Fotografia de la participació a la ciutat de Barcelona 
Les entitats i els grups, més enllà de mantenir relacions de col·laboració bilaterals amb altres 
entitats i grups, sovint també formen part d’espais de participació més o menys formals. 
Aquest apartat analitza en quins espais participen les organitzacions de dones i feministes de 
la ciutat de Barcelona i de quines maneres ho fan. 
En el marc d’aquest estudi, s’entén com a espai de participació institucional “un dels canals de 
participació que permet la intervenció ciutadana en els processos de presa de decisions 
polítiques (que afecten tothom), per millorar el funcionament dels serveis públics a partir de 
l’atenta i contínua mirada de la ciutadania que els utilitza i facilitar l’organització comunitària 
com a mitjà efectiu d’intervenció en el que és col·lectiu" (Ajuntament de Barcelona, 2017). 
D’altra banda, hi ha espais de participació no institucionals, els quals no estan liderats per 
l’Administració pública.  
En primer lloc, és important dimensionar el percentatge d’entitats i grups presents en espais 
de participació. Com mostra el gràfic següent, un 95% de les organitzacions està present en 
algun espai de participació, i només un 5% reconeix que no forma part de cap, la qual cosa 
dibuixa un mapa en què gairebé totes les organitzacions estan presents en algun espai de 
participació. 
 
 
42           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Gràfic 32: Presència d’entitats i grups feministes i de dones en espais de 
participació (percentatge) 
No participen 
en cap espai 
5% 
Participen en 
algun espai 
95%  
 
Tal com s’ha apuntat anteriorment, hi ha espais de participació institucional i espais de 
participació no institucional. A fi de conèixer millor la realitat de la participació de les entitats, 
és interessant conèixer quantes d’aquestes participen en espais institucionals, quantes en 
espais no institucionals i quantes participen en ambdós tipus d’espais. Així, si s’observa el 
gràfic següent, es veu com la majoria d’entitats participen tant en espais institucionals com en 
espais no institucionals. A més, quan s’observen els resultats, destaca que la participació 
només en espais institucionals és més freqüent que la participació només en espais no 
institucionals. Així doncs, d’acord amb aquests resultats seria recomanable fomentar la 
participació en espais no institucionals. 
 
Gràfic 33: Participació en espais institucionals i no institucionals de les 
organitzacions (percentatge i nombres absoluts) 
Només en 
espais 
institucionals 
25% 
(49) 
Participació 
mixta 
60% 
(116) Només en 
espais no 
institucionals 
15% 
(28)  
Una altra característica important en relació amb la participació de les entitats és si aquesta és 
presencial o bé digital. En aquest apartat, s’ha creuat la participació presencial i la digital amb 
les categories de “participació en espais institucionals” i “participació en espais no 
institucionals”. 
Tal com s’observa en els gràfics següents, la participació digital és baixa en general, però és 
més alta en els espais no institucionals. D’altra banda, les organitzacions que participen només 
en espais digitals, tant institucionals com no institucionals, són encara molt minoritàries i 
representen només entre un 2% i un 3%, respectivament. Pel que fa a la participació 
presencial, és especialment important en els espais institucionals, en què representa el 73% 
dels casos.  
En definitiva, els espais no institucionals sembla que ofereixen més possibilitats per a la 
participació digital que no pas els espais institucionals, en què la participació és principalment 
presencial. Tot i així, quan hi ha participació digital gairebé sempre és de manera 
complementària a la participació presencial. 
 
 
43           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Gràfic 34: Distribució de la forma de participació en espais institucionals i no 
institucionals (percentatge i nombres absoluts) 
83% 
(160) 72 
24% 
(139) 73% 3 
(39) (121) (5) 
34% Institucionals
23% (65) 
(44) 
44% 54 2% 
(62) (77) (3) 
No institucionals
Espais institucionals Espais no
institucionals
Presencials Digitals  
Presencials i digitals Només presencials Només digitals
 
6.2. Realitat de la participació institucional vs la no institucional 
Aquest apartat presenta els resultats comparatius sobre la realitat de les entitats i els grups 
que participen en espais institucionals i la de les que participen en espais no institucionals. Per 
fer-ho, s’han creuat les variables de participació institucional / no institucional amb les 
categories d’àmbit geogràfic de la participació, accions col·laboratives de la participació, 
resposta a les necessitats de la participació, voluntat d’estar presents en espais de participació 
i obstacles a la participació. 
 
6.2.1. Àmbit geogràfic de la participació 
Tal com s’ha dit, en primer lloc s’han creuat les variables de participació institucional / no 
institucional amb la categoria d’àmbit geogràfic dels espais de participació. 
Com mostra el gràfic següent, els espais de participació tant institucional com no institucional 
funcionen sobretot en l’àmbit de ciutat i, en segon lloc, en l’àmbit de Catalunya, amb 
diferències molt poc rellevants entre els dos tipus d’espais de participació.  
 
 
44           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Gràfic 35: Àmbit geogràfic dels espais de participació no institucionals i 
institucionals (percentatge i nombres absoluts) 
39% (55) 
Del vostre barri
35% (56) 
33% (46) 
Del vostre districte
38% (62) 
76% (107) 
De la ciutat
70% (113) 
52% (73) 
De Catalunya
57% (93) 
27% (38) 
De l'Estat espanyol
24% (39) 
18% (26) 
D’Europa 
17% (28) 
14% (20) 
De fora d'Europa
6% (10) 
Sense acotació 10% (14) 
geogràfica
4% (7) 
No institucionals Institucionals
 
És significatiu que en l’àmbit europeu i internacional la participació sigui només d’entre el 6% i 
el 18% d’organitzacions, quan moltes més entitats tenen aliances en aquests àmbits i interès 
per ampliar-les. Es pot dir que les col·laboracions existents i desitjades en l’àmbit europeu i 
internacional no es tradueixen després en nivells equivalents de participació en espais 
europeus i internacionals. Aquests resultats obren una oportunitat per estimular la presència 
de les organitzacions feministes en espais de participació internacionals o europeus. 
 
6.2.2. Accions col·laboratives de la participació 
Les accions col·laboratives que duen a terme més entitats i grups en espais de participació són 
les col·laboracions en l’execució d’accions concretes, i l’assessorament i opinió sobre els temes 
que es plantegin. En canvi, debatre sobre temes de l’agenda política o proposar temes per 
debatre són les opcions que menys entitats i grups duen a terme. 
Si es comparen els tipus d’accions que es porten a terme en el marc dels espais institucionals i 
en el marc dels espais no institucionals, s’observa com, pel que fa a les accions que impliquen 
més poder decisori i corresponsabilitat, com serien la cogestió de projectes o programes o la 
col·laboració en l’execució d’accions concretes, les porten més a terme les entitats que 
participen en espais no institucionals. En canvi, en accions de caire més consultiu, 
d’assessorament o intercanvi d’informació, com serien l’assessorament i opinió sobre temes 
concrets, proposar problemàtiques per resoldre, l’intercanvi d’informació sobre agendes, 
proposar temes per debatre o debatre sobre els temes de l’agenda política, hi predominen les 
entitats que participen d’aquesta manera en espais institucionals. 
 
45           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Aquests resultats poden apuntar al fet que els espais institucionals tendeixen més a aplicar un 
model de participació descendent o top-down, i els espais no institucionals tendeixen més a 
aplicar un model ascendent o bottom-up. 
 
Gràfic 36: Accions col·laboratives que es duen a terme en els espais de participació 
no institucionals i institucionals (percentatge i nombres absoluts) 
64% (88) 
Col.laborar en l’execució d’accions 
concretes 
54% (86) 
46% (63) 
Assessorar i donar la vostra opinió
sobre els temes que es plantegin
54% (87) 
38% (52) 
Cogestionar projectes o programes
27% (43) 
31% (42) 
Proposar problemàtiques per resoldre
38% (60) 
20% (28) 
Intercanvi d’informació sobre agendes 
27% (43) 
20% (28) 
Proposar temes per debatre
25% (40) 
16% (22) 
Debatre sobre els temes de l’agenda 
política 
21% (34) 
No institucionals Institucionals
 
 
 
6.2.3. Satisfacció amb la participació 
La major part de les entitats i grups presents en espais de participació estan satisfetes amb la 
participació i reconeixen que aquesta respon a les seves necessitats. Ara bé, la distribució és 
lleugerament diferent segons si es tracta d’espais institucionals o no institucionals. Així, el 80% 
de les organitzacions vinculades a espais de participació institucional reconeixen que aquests 
espais responen a les seves necessitats. Aquesta xifra augmenta fins al 94% quan es tracta de 
les organitzacions que participen en espais no institucionals. 
Així doncs, la participació institucional i no institucional és important i es valora positivament 
malgrat les dificultats que s’analitzen més endavant. És per això que s’ha de continuar 
fomentant aquesta participació, perquè és ben acollida i valorada per les entitats. 
 
 
46           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Gràfic 37: Consideració de si la participació respon a les necessitats de les entitats 
en els espais institucionals i no institucionals (percentatge i nombres absoluts) 
80% 20% 
(122) (31) 
Institucionals
94% 6% 
(130) (8) 
No institucionals
Sí No
 
S’ha preguntat què caldria millorar a les entitats i els grups que perceben que la participació no 
respon a les seves necessitats, i les respostes són força diferents segons si es tracta d’espais 
institucionals o no institucionals. 
En el cas dels espais no institucionals, les organitzacions creuen que caldria millorar la 
resolució de conflictes, la quantitat i diversitat de persones a les quals s’arriba, la transparència 
de les decisions, els lideratges personals (s’haurien de reduir) i la remuneració. 
En el cas dels espais institucionals, les organitzacions destaquen com a aspectes millorables 
l’agenda que marca els temes que es debaten, que segons algunes d’elles s’hauria de crear 
conjuntament perquè l’agenda institucional no es correspon amb la pròpia. Un altre dels 
aspectes per millorar més recurrents ha estat el caràcter vinculant de les propostes, de les 
decisions i dels espais, i la capacitat executiva d’aquests. També, alguna de les entitats creu 
que caldria permetre fer propostes i adquirir compromisos que tinguessin un seguiment. Altres 
aspectes que han aparegut en les propostes són la millora dels canals de comunicació i de 
l’accés a la informació, així com que es presti més atenció a les necessitats de les entitats. 
Finalment, s’ha detectat que alguna de les organitzacions té por a l’assimilació del moviment 
feminista per part de la institució. Aquestes serien, en conjunt, les principals propostes de 
millora que fan les entitats als espais institucionals i no institucionals. 
Cal destacar que algunes de les propostes de millora que han fet les organitzacions 
coincideixen amb les principals crítiques de les entitats sobre el funcionament dels consells de 
dones que recollia Alba Alonso (2017) al seu informe. Concretament, les crítiques que es 
repeteixen són les que fan referència al fet que l’agenda estigui marcada per la institució, la 
falta de temps per participar-hi i la manca de caràcter deliberatiu o decisori dels espais. 
Més enllà de la satisfacció de necessitats percebuda amb relació a la participació, també s’ha 
preguntat pel desig de les entitats d’ampliar la seva participació. Com mostra el gràfic, la 
majoria d’entitats i grups afirmen que sí que voldrien ser presents en algun espai de 
participació més. Tanmateix, si es desglossen les dades per espais de participació institucionals 
i no institucionals, s’observa com la voluntat de ser presents en espais de participació 
institucionals és 4 punts inferior a la voluntat de ser presents en espais de participació no 
institucional, i totes dues són altes: el 69% de les entitats voldrien ampliar la participació en 
espais institucional, i el 73% de les entitats i els grups voldrien ampliar-la en espais no 
institucionals.  
En definitiva, es pot afirmar que hi ha més predisposició a participar en espais no institucionals 
que institucionals, tot i que en ambdós casos hi ha voluntat de ser-hi presents. Aquests 
resultats obren l’oportunitat per ampliar els espais de participació, ja que hi ha voluntat i 
motivació per col·laborar amb altres organitzacions en el marc dels espais de participació. 
 
 
47           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Gràfic 38: Desig d’ampliació de la participació en espais institucionals i no 
institucionals (percentatge i nombres absoluts) 
69% 31% 
(134) (61) 
Institucional
73% 27% 
(145) (53) 
No institucional
Sí No
 
 
6.2.4. Barreres a la participació 
Malgrat la voluntat de ser presents en algun espai de participació, hi ha barreres o obstacles 
que poden arribar a impedir la participació. A continuació es presenten quines són les 
principals barreres5 apuntades per les mateixes entitats i grups. 
 
 
Barreres a la participació 
 
 Excés d’òrgans de participació i saturació de les entitats: l’elevat nombre 
d’òrgans de participació satura les entitats. 
 
Desconeixement de l’existència de vies de participació: les entitats i els 
 grups no tenen identificats els canals de participació com són els òrgans o espais 
de participació. 
Baix nivell de flexibilitat i agilitat dels organismes: els òrgans de 
 participació són lents i força rígids i s’adapten poc a les necessitats de les 
organitzacions, com podrien ser horari, espais per fer les reunions, temes per 
 tractar...  
 Falta de coordinació vertical i horitzontal: manca de coordinació d’òrgans 
 amb els seus homòlegs de districte o ciutat i entre diferents òrgans de ciutat i de 
 districte. 
 Baix nivell deliberatiu i decisori de la participació: poc impacte de les 
 decisions preses en òrgans de participació sobre els òrgans de decisió de 
 l’Ajuntament i nivells baixos de deliberació en els òrgans. 
 Escassa rotació de les persones representants de les entitats: les 
 participants tendeixen a ser sempre les mateixes, i les organitzacions tenen 
 dificultats per renovar les persones participants. 
 Falta de retorn de la informació: la comunicació d’informació per part de qui 
 lidera els òrgans de participació a les entitats participants té mancances respecte 
a la devolució d’informació. 
 
Manca de temps: la falta de temps de les persones que integren les 
 
organitzacions, siguin o no assalariades, per poder tenir presència en espais de 
 participació. 
 
                                                        
5 Les diferents categories que formen les barreres s’han basat en les debilitats que Alba Alonso (2017, p. 44) especifica en 
el seu informe Movimiento feminista y gobierno de la ciudad. La definició de les categories, però, s’ha extret de l’informe 
Diagnòstic dels òrgans i mecanismes formals de participació de l’Ajuntament de Barcelona (2009), font original de la qual 
sorgeixen les categories. 
 
48           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 
En general, la barrera amb la qual s’identifiquen més organitzacions és l’excés d’òrgans de 
participació i la saturació de les entitats, reconeguda per gairebé la meitat de les 
organitzacions. El desconeixement de l’existència de vies de participació també hi té un pes 
rellevant, ja que aglutina entre el 37% i el 38% de les respostes. 
Quan es comparen les barreres a la participació entre els espais institucionals i no 
institucionals, les principals diferències es localitzen en barreres com el baix nivell de flexibilitat 
i agilitat dels organismes. Així, el baix nivell de flexibilitat i agilitat dels organismes és percebut 
com una barrera un 11% més en els espais institucionals. 
També s’observen diferències en les opcions “Falta de coordinació vertical i horitzontal”, “Baix 
nivell deliberatiu i decisori de la participació” i “Falta de retorn de la informació”, totes tres amb 
més presència en els espais institucionals. 
L’anàlisi qualitativa de les respostes a la categoria “Altres” mostra que la falta de temps és 
l’element més present tant en espais institucionals com no institucionals. A més, en espais 
institucionals també apareixen la manca de contrapartides, la falta de poder decisori i la manca 
de recursos humans. En espais no institucionals també hi apareixen elements com la falta de 
persones que puguin participar-hi i la falta de recursos propis.  
En les preguntes obertes i els comentaris finals del qüestionari, algunes de les entitats i grups 
han esmentat idees i demandes vinculades amb els obstacles a la participació que s’ha cregut 
interessant compartir en aquest apartat. Entre aquestes, n’hi ha que escriuen: “Voler participar 
no vol dir que hi haguem [sic] de participar, el temps i els recursos són molt escassos i la major 
part de vegades la participació es fa a costa de la precarietat de les seves integrants”. En 
aquest cas, no només es fa referència a la manca de recursos de temps i humans, sinó a les 
implicacions que la participació pot arribar a tenir en la precarietat laboral. Altres entitats 
insisteixen que “ser pluriocupades fa que no tinguem temps per participar ni per a la incidència 
i la implicació que voldríem”. Tots dos exemples mostren com, en alguns casos, la participació 
pot implicar més precarietat, jornades laborals més llargues o múltiples jornades (laboral, 
activista, domèstica...); tots aquests aspectes s’han de tenir en compte a l’hora de promoure 
una participació amb perspectiva de gènere. 
 
 
49           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Gràfic 39: Obstacles que impedeixen ser presents en més espais de participació no 
institucionals (percentatge i nombres absoluts) 
Excés  d’òrgans de participació i saturació de 48% (68) 
les entitats 46% (59) 
Desconeixement de l’ existència de vies de 38% (55) 
participació 37% (48) 
Baix nivell de flexibilitat i  agilitat dels 19% (27) 
organismes 30% (39) 
17% (24) 
Falta de coordinació vertical i horitzontal
26% (33) 
Baix nivell deliberatiu i decisori de la 17% (24) 
participació 26% (33) 
Escassa rotació de les persones representants 13% (19) 
de les entitats 18% (23) 
11% (16) 
Falta de retorn de la informació
20% (26) 
25% (36) 
Altres
23% (30) 
Espais no institucionals Espais institucionals
 
 
6.3. Relació amb l’Ajuntament de Barcelona 
Aquest apartat analitza la relació de les entitats i grups feministes i de dones de Barcelona amb 
l’Ajuntament. Primerament, es presenten les dades sobre el coneixement i l’ús que les 
organitzacions fan de la plataforma Decidim Barcelona i, després, es presenten els àmbits que 
desperten interès vinculats al Pla de justícia de gènere i al Pla per la diversitat sexual i de 
gènere. 
 
6.3.1. L’experiència de la plataforma Decidim Barcelona 
Una de les plataformes de participació institucional articulada per l’Ajuntament de Barcelona és 
la plataforma Decidim Barcelona,6 i és per això que es va preguntar sobre el seu coneixement 
i ús. 
Com mostra el gràfic següent, un 42% de les entitats i grups de la mostra afirmen que 
coneixen la plataforma Decidim Barcelona. 
 
                                                        
6 La plataforma Decidim Barcelona és la plataforma digital de participació de l’Ajuntament de Barcelona per construir una 
ciutat més democràtica. Un espai de referència per construir una ciutat oberta, transparent, col·laborativa i amb el 
protagonisme de qui l’habita. Per a més informació, consulteu l’enllaç següent https://www.decidim.barcelona/. 
 
50           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Gràfic 40: Coneixement de la plataforma Decidim Barcelona (percentatge) 
No Sí 
58% 42% 
 
 
Del 42% d’entitats que sí que la coneixen, només un 4% la utilitza sovint, un 48% afirma que 
l’ha usat alguna vegada, i un altre 48% afirma que no l’ha utilitzat mai. Aquestes dades poden 
ser útils per al seguiment que l’Ajuntament fa de l’ús d’aquesta eina. 
 
Gràfic 41: Freqüència d’ús de la plataforma Decidim Barcelona(percentatge i 
nombres absoluts) 
48% 48% 
(40) (40) 
4% 
(4) 
Sovint Alguna vegada Mai
 
6.3.2. Interès per participar en àmbits del Pla de justícia de gènere i el Pla per la 
diversitat sexual i de gènere 
Una de les qüestions clau pel que fa a la participació de les entitats de dones i feministes de la 
ciutat de Barcelona és poder conèixer quin rol tenen, i quin rol poden tenir, en l’elaboració de 
les polítiques de gènere de la ciutat. Amb aquest objectiu, el qüestionari contenia dues 
preguntes sobre l’interès de les entitats de dones i feministes de Barcelona per participar en els 
eixos temàtics que inclouen el Pla de justícia de gènere 2016-2020 i el Pla per la diversitat 
sexual i de gènere 2016-2020. Cal tenir en compte que les preguntes eren multiresposta i, per 
tant, les respostes no eren excloents. 
Pel que fa al Pla de justícia de gènere, l’eix que ha generat més interès ha estat el de “Vides 
lliures de violències”, opció escollida per la meitat de les organitzacions participants. Aquest 
resultat no és gens estrany si es té en compte que, com ja s’ha comentat anteriorment, l’àmbit 
de treball més freqüent de les entitats, l’àmbit on més es col·labora i l’àmbit on més es desitja 
ampliar la col·laboració és, precisament, l’àmbit de les violències masclistes. A continuació, un 
42% de les entitats i grups mostren interès per participar en l’eix “Drets sexuals i 
reproductius”, i un 40% de les organitzacions ho voldrien fer en l’eix “Lluita contra la 
feminització de la pobresa i la precarietat”. 
 
51           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
El gràfic següent també recull l’interès de les entitats per la resta d’àmbits del Pla de justícia de 
gènere.  
Gràfic 42: Àmbits del Pla de justícia de gènere 2016-2020, de l’Ajuntament de 
Barcelona, en què els agradaria participar (percentatge) 
Vides lliures de violències 50% 
Salut, drets sexuals i reproductius 42% 
Lluita contra la feminització de la pobresa i la
40% 
precarietat
Coeducació 38% 
Cultura i memòria col·lectiva 37% 
Ciutadania, migracions i interculturalitat 35% 
Participació política, social i tecnològica 28% 
Justícia global i cooperació internacional 24% 
Treball domèstic, de cures i afectes 23% 
Ocupacions 14% 
Habitatge 13% 
Prevenció i seguretat 13% 
Ecologia i espai urbà 12% 
Mobilitat 6% 
 
 
Pel que fa al Pla municipal per la diversitat sexual i de gènere, es repeteix l’interès majoritari de 
participació en l’eix de “Vides lliures de violències”. En segon lloc, un 39% d’organitzacions 
estaria interessada a participar en l’eix “Cultura, visibilitat i memòria”, un 38% ho voldria fer en 
l’eix “Informació, acompanyament i empoderament” i, finalment, destaca un altre 38% en l’eix 
“Coeducació”.  
Per contra, “Esports” ha estat, un cop més, l’opció menys escollida, seguida per “Visibilització 
en l’àmbit econòmic”. 
 
52           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Gràfic 43: Àmbits del Pla municipal per la diversitat sexual i de gènere, 2016-2020, 
de l’Ajuntament de Barcelona, en què els agradaria participar (percentatge) 
Vides lliures de violències 55% 
Cultura, visibilitat i memòria 39% 
Informació, acompanyament i empoderament 38% 
Coeducació 38% 
Salut, drets sexuals i reproductius 36% 
Formació en diversitat sexual i de gènere 36% 
Ciutadania, interculturalitat, migracions i refugi 33% 
Acció social i cicles de vida 31% 
Participació de persones i entitats LGTBI 29% 
Incorporació d’objectius de diversitat sexual i 
23% 
de gènere a la normativa, plans i programes … 
Comunicació inclusiva 23% 
Justícia global, cooperació i relacions
21% 
internacionals
Àmbit laboral 18% 
Instruments de política laboral i contractació
9% 
municipal
Visibilització en l’àmbit econòmic 7% 
Esports 5% 
 
 
Al llarg dels capítols 5 i 6 ha quedat palès que àmbits com l’esport, l’ecologia i l’habitatge o la 
tecnologia són poc ocupats per les entitats que treballen per la igualtat de gènere. Gairebé no 
hi ha entitats que hi treballin, no hi estableixen aliances, no tenen desig d’establir-ne i no 
desperten interès dins dels plans municipals. A banda de ser, majoritàriament, àmbits molt 
masculinitzats, també són àmbits que s’han incorporat recentment als feminismes i que, per 
tant, encara no són prou coneguts ni valorats per les entitats. Cal que l’Ajuntament promogui 
el coneixement d’aquests àmbits, així com la relació que tenen amb la resta d’àmbits, i que 
s’entengui el valor fonamental que tenen per a la transversalització efectiva del gènere. Així 
s’aniran despertant interessos i aliances noves. Aquest és, per tant, un altre repte de 
l’Ajuntament de Barcelona. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
53           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 
07 
 
 
7. Conclusions 
 
7.1. Característiques de les organitzacions participants 
 El teixit d’organitzacions feministes i de dones de Barcelona analitzat és un teixit jove; de fet, 
és molt més jove que el conjunt d’entitats de la ciutat de Barcelona. Concretament, el 61% del 
teixit feminista d’entitats analitzat es va fundar a partir del 2001, mentre que només el 35% 
del conjunt d’entitats de Barcelona es va constituir a partir d’aquest any. 
 El 81% de les organitzacions tenen personalitat jurídica pròpia, i la forma més utilitzada és la 
d’associació, la qual representa el 72% de les organitzacions amb figura jurídica pròpia. 
 El 63% de les entitats que no estan legalment constituïdes s’autoidentifiquen com a col·lectiu o 
grup. 
 Tres quartes parts de les organitzacions tenen una adreça física a la ciutat. És rellevant, però, 
que el 27% d’entitats i grups no en tinguin. Coincideix que la majoria d’organitzacions sense 
adreça física no tenen personalitat jurídica. 
 La meitat de les entitats i grups de la mostra es concentra a Ciutat Vella i l’Eixample, 
concentració que es correspon amb la distribució territorial del conjunt d’organitzacions no 
lucratives de la ciutat. El Raval és el barri amb més entitats i grups, concretament amb 16 
entitats. 
 Les organitzacions de dones i feministes de Barcelona són relativament petites: un 20% tenen 
entre 1 i 5 persones; un 23% en tenen entre 6 i 10, i un 13% entre 11 i 20. 
 La meitat de les organitzacions feministes estan formades per persones no assalariades i es 
mantenen amb el treball voluntari o extern. En general, s’observa com les entitats formades 
només per persones assalariades són les que tenen equips més petits (el 71% tenen entre 1 i 
5 persones). Això permet deduir que les entitats més professionalitzades són també les més 
petites. Això es podria explicar pel fet que la major part d’entitats de la mostra són 
associacions i que, per tant, la majoria de persones que les formen són sòcies i no equips 
professionals.  
 Les entitats i grups de dones participants en aquest estudi tenen equips de treball més petits 
que el conjunt d’organitzacions de la ciutat, concretament 10 punts per sobre en els casos 
d’equips de fins a 10 persones remunerades. 
 
54           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 La majoria de les organitzacions feministes de Barcelona (84%) tenen més presència a les 
xarxes socials que el conjunt d’entitats de dones de tot Catalunya. El 87% tenen web o blog. 
 L’àmbit geogràfic d’influència de la major part d’organitzacions és Catalunya, en un 68% dels 
casos, seguit per un 54% de les organitzacions que adrecen el seu treball a la ciutat de 
Barcelona. És interessant destacar que un 31% de les entitats treballa per tot l’Estat espanyol, 
un 23% ho fa en l’àmbit europeu i un 25% en l’àmbit internacional. 
 Comparant els resultats amb els del conjunt d’organitzacions de Barcelona, s’observa com les 
organitzacions de dones i feministes que participen en l’estudi treballen més en l’àmbit 
municipal que la resta d’organitzacions generals de la ciutat (13 punts més que les 
organitzacions del Panoràmic 2015) i, per contra, treballen menys en l’àmbit internacional (9 
punts menys que les organitzacions del Panoràmic 2015). 
 L’àmbit de treball en el qual més de la meitat de les organitzacions feministes i de dones 
afirmen que treballen és el de les violències masclistes, amb el 56% dels casos, seguit pels 
àmbits cultural, amb el 46%, i dels drets humans, amb el 44% dels casos. Per contra, àmbits 
tradicionalment masculinitzats com l’esport o la tecnologia són els que menys ocupen les 
organitzacions, amb el 4% i el 8%, respectivament. 
 No és gens estrany que l’àmbit en què més treballen les entitats sigui el de les violències 
masclistes, si es té en compte que aquestes són l’expressió més greu de les desigualtats de 
poder entre homes i dones, les que més han estat denunciades pel moviment feminista, i al 
voltant de les quals més s’han organitzat les entitats per actuar i pal·liar les mancances que 
històricament les administracions han demostrat en el seu abordatge. Un altre factor que 
també ha pogut estimular el creixement de les entitats dedicades a les violències masclistes és 
el finançament institucional cap aquesta línia de treball, que tant l’Administració local com la 
catalana han potenciat en els darrers 20 anys, d’una banda, a través de la creació de línies de 
subvencions i, de l’altra, a través de la política de subcontractació d’entitats especialitzades en 
violències masclistes per a la gestió dels serveis de dones especialitzats, política que 
actualment està revertint el consistori actual. 
 El 84% de les organitzacions de dones i feministes de Barcelona porten a terme accions de 
sensibilització i divulgació, accions que impliquen una voluntat transformadora i pel canvi 
social. 
 Al voltant d’un 44% de les organitzacions duen a terme accions d’atenció a persones, el mateix 
percentatge que fa accions de consultoria i formació i accions d’incidència política. També s’ha 
detectat que les entitats duen a terme accions d’apoderament o promouen microcrèdits. 
 Les accions més freqüents entre les entitats que presten atenció a persones són proveir 
recursos socials, que aplega 55 entitats, seguit per l’atenció jurídica i l’atenció psicològica i 
psicoterapèutica, amb 45 i 44 organitzacions, respectivament. 
 Les entitats dedicades a investigació i recerca i a incidència política són les que ofereixen 
serveis i activitats a un públic més ampli (un 61% i un 52%, respectivament, s’adrecen a 
“Dones, homes i LGTBIQA” i a “Dones i homes”), sense centrar-se exclusivament ni en dones 
ni en LGTBIQA. Les que presten atenció a persones són les que més s’especialitzen de manera 
exclusiva en l’atenció a dones i persones LGTBIQA (un 57% s’adrecen a “Només dones” i a 
“Dones i LGTBIQA”). 
 El teixit d’organitzacions que treballa per les dones i per la igualtat de gènere participant 
considera que ho fa des d’una posició feminista en un 86% dels casos, la qual cosa es valora 
molt positivament tenint en compte les pressions socials encara existents en contra dels 
feminismes. 
 Només el 4% de les organitzacions que fan incidència política s’hi dediquen exclusivament. 
Aquesta dada apunta a la transversalitat i diversitat d’activitats de les entitats que fan 
incidència política.  
 
55           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 A la dècada dels vuitanta es funden un 5% més d’entitats d’incidència política que entitats de 
dones en general. Aquesta diferència es podria vincular a l’articulació formal de moviments 
que havien estat fent activisme anteriorment, durant la darrera etapa del franquisme i els inicis 
de la transició.  
 Els àmbits més reivindicatius són els de les violències masclistes, els drets humans, la 
cooperació i el desenvolupament, i les cures. Aquests àmbits són aquells en els quals les 
entitats d’incidència política estan més sobrerepresentades en comparació amb el conjunt de 
les entitats, amb diferències d’entre 13 i 16 punts. 
 Les entitats que fan incidència política es consideren lleugerament més feministes que el 
conjunt d’entitats, amb una diferència del 6%. Mentre que un 86% del conjunt d’entitats 
s’autodefineixen com a feministes, la xifra augmenta fins al 92% quan es tracta d’entitats que 
fan incidència política. 
Il·lustració 9: Perfil tipus de les entitats de dones i feministes de Barcelona 
 
 
 
56           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
7.2. Aliances 
Un 95% de les entitats tenen aliances amb altres entitats o grups, i un nombre destacat 
d’aquestes, un 37%, estableixen aliances amb més de 10 entitats. Aquest bon nivell d’aliances 
enforteix les entitats feministes, especialment si es té en compte que són, en general, entitats 
petites. Es pot afirmar que hi ha un alt grau de treball en xarxa des de les entitats feministes i 
de dones de la ciutat, la qual cosa en si mateixa ja és una bona pràctica feminista. 
• La majoria d’entitats i grups tenen aliances en l’àmbit de ciutat, en un 65% dels casos, i de 
districte, en un 64%. És destacable, també, que el 45% de les organitzacions tenen aliances 
amb organitzacions de la resta de l’Estat espanyol, i que un 32% i un 20% en tenen en l’àmbit 
europeu i internacional, respectivament. Aquestes dades reflecteixen la importància i el valor 
de les aliances feministes també en l’àmbit estatal, europeu i internacional. 
• El 68% d’organitzacions feministes i de dones tenen com a àmbit de treball Catalunya i, en 
consonància amb això, el 64% volen establir més aliances amb altres organitzacions que siguin 
també d’àmbit català. 
• El 66% d’organitzacions volen ampliar aliances en l’àmbit de ciutat, malgrat que el 65% 
d’entitats ja tenen aliances en aquest mateix àmbit. 
• La majoria d’entitats s’alien amb entitats que treballen en violències masclistes (43%), atenció 
social i comunitària (36%), educació i lleure (32%) i drets humans (32%), per aquest ordre. 
• L’àmbit de les violències masclistes és l’àmbit de treball més representat en la mostra de 
l’estudi, l’àmbit amb què s’estableixen més aliances i l’àmbit amb què més aliances es volen 
establir. No són gens estranyes aquestes coincidències, ja que independentment de l’àmbit en 
què es treballi, si es fa amb dones o per a dones, sempre apareixen casos de violències 
masclistes que es detecten i que requereixen intervenció. Per això es necessiten i se cerquen 
aliances amb entitats que treballen violències masclistes o algunes especificitats de les 
violències masclistes.  
 Un altre àmbit amb un alt interès d’aliances és el de drets humans, amb el 48% d’entitats 
interessades. Això té molt sentit si es té en compte que les entitats participants cada vegada 
estan treballant més des de l’enfocament dels drets humans: els drets humans de les dones i 
els drets humans de les persones LGTBIQA. Per tant, és coherent que necessitin aliances amb 
entitats especialitzades.  
• El desig d’establir més aliances amb entitats sempre és més alt que la col·laboració real. 
• Els àmbits de les violències masclistes i dels drets humans esdevenen els dos àmbits 
transversals d’interès de les organitzacions, amb el 58% i el 48% d’entitats que volen 
ampliar-hi la col·laboració. 
• L’interès per establir més aliances dins dels propis àmbits és la constant per part de la gran 
majoria d’entitats, excepte en el cas de les organitzacions que treballen en l’àmbit de la 
comunicació. 
• Les possibles oportunitats de creació de noves aliances es donen en els àmbits de la 
comunicació, la cura i l’economia, mercat de treball i emprenedoria. Aquests són àmbits en els 
quals actualment es col·labora poc, però que han despertat més interès a l’hora de pensar en 
futures aliances desitjades.  
• En analitzar el desig d’aliances amb noves entitats segons els àmbits en què treballen les 
entitats participants, apareixen potencials aliances, que es resumeixen en la taula següent: 
 
 
 
 
 
57           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Taula 3. Potencials aliances entre entitats 
Entitats que treballen en Desig de consolidació Desig de noves aliances amb: 
l’àmbit de: d’aliances amb: 
Violències masclistes Violències masclistes Comunicació 
Drets humans Economia, mercat de treball i 
 emprenedoria 
Cures 
Cultura Cultura Drets humans 
Violències masclistes Tecnologia 
Educació i lleure Comunicació 
Atenció social i comunitària Cures 
Drets humans Drets humans Comunicació 
Violències masclistes Cultura 
Economia, mercat de treball i 
emprenedoria 
Cures 
Educació i lleure Educació i lleure Comunicació 
Violències masclistes Economia, mercat de treball i 
emprenedoria 
Cures 
Salut Salut Comunicació 
Violències masclistes Cures 
Atenció social i comunitària Atenció social i comunitària Comunicació 
Violències masclistes Economia, mercat de treball i 
Drets humans emprenedoria 
Salut Cooperació i desenvolupament 
Cures 
Comunicació Violències masclistes Comunicació 
Drets humans Economia, mercat de treball i 
Atenció social i comunitària emprenedoria 
Salut 
Cures 
Cooperació i Cooperació i desenvolupament Comunicació 
desenvolupament Drets humans Economia, mercat de treball i 
Violències masclistes emprenedoria 
Salut 
Cures 
 
 El 71% de les entitats, quan estableixen aliances, ho fan participant en projectes comuns, el 
63% ho fan compartint espais de reflexió conjunta, i el 48% intercanvien informació. Aquestes 
són les formes més freqüents en què es concreten les aliances entre entitats. A més, aquests 
tipus d’accions són també les formes de col·laboració més desitjades. 
 Les col·laboracions per a l’intercanvi d’informació i les consultes per a la millora són les dues 
formes col·laboratives que més desig de col·laboració desperten en comparació amb les 
dinàmiques de col·laboració actual (amb 23 i 27 punts de diferència, respectivament) i, per 
tant, esdevenen oportunitats per millorar les aliances. 
 El 79% de les organitzacions voldrien incrementar la col·laboració amb entitats i grups 
feministes, de dones i LGTBIQA, i un 43% voldrien incrementar la col·laboració amb entitats 
d’altres sectors. 
7.3. Espais de participació 
 
Un 95% de les organitzacions són presents en algun espai de participació, i només un 5% 
reconeixen que no formen part de cap, la qual cosa dibuixa un mapa en què gairebé totes les 
organitzacions són presents en algun espai de participació. 
• El 60% de les entitats participen tant en espais institucionals com en espais no institucionals, i 
la participació només en espais institucionals és 10 punts més freqüent que la participació 
només en espais no institucionals. 
 
58           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
• Els espais no institucionals sembla que ofereixen més possibilitats per a la participació digital 
que no pas els espais institucionals, en què la participació és presencial en el 73% dels casos. 
Quan hi ha participació digital, gairebé sempre és de manera complementària a la participació 
presencial, en consonància amb el que preveu el nou Reglament de participació ciutadana de 
l’Ajuntament de Barcelona. 
• Les col·laboracions existents i desitjades en l’àmbit europeu i internacional no es tradueixen en 
nivells equivalents de participació en espais europeus, que només és del 6%, i internacionals, 
que arriba tan sols al 18%.  
• Les accions col·laboratives que duen a terme el major nombre d’entitats i grups en els espais 
en què participen són les col·laboracions en l’execució d’accions concretes i l’assessorament i 
opinió sobre els temes que es plantegin. 
• Les accions que impliquen un poder decisori i corresponsabilitat més grans, com serien la 
cogestió de projectes o programes o la col·laboració en l’execució d’accions concretes, les 
porten a terme un 10% més les entitats que participen en espais no institucionals. En canvi, 
accions de caire més consultiu, d’assessorament o intercanvi d’informació, com serien 
l’assessorament i opinió sobre temes concrets, proposar problemàtiques per resoldre, 
l’intercanvi d’informació sobre agendes, proposar temes per debatre o debatre sobre els temes 
de l’agenda política, les porten a terme entre un 5% i un 8% més les entitats que participen en 
espais institucionals. 
• El 80% de les organitzacions vinculades a espais de participació institucional reconeixen que 
aquests espais responen a les seves necessitats. Aquesta xifra augmenta fins al 94% quan es 
tracta de les organitzacions que participen en espais no institucionals. 
• Pel que fa als espais no institucionals, les organitzacions destaquen com a aspectes que cal 
millorar: la capacitat de resolució de conflictes, la quantitat i diversitat de persones a les quals 
s’arriba, la transparència de les decisions, la reducció dels lideratges personals i la remuneració 
per la seva participació. 
• Pel que fa als espais institucionals, les organitzacions destaquen com a aspectes millorables la 
creació conjunta de l’agenda que marca els temes que es debaten i el caràcter vinculant de les 
propostes. Es manifesta la por a l’assimilació del moviment feminista per part de la institució. 
• Les barreres amb què es troben més organitzacions a l’hora de participar-hi són l’excés 
d’òrgans participatius i la saturació de les entitats, en un 47% dels casos, i el desconeixement 
de l’existència de vies de participació, en un 37-38%. La manca de temps i de recursos 
humans també és un element que condiciona la participació de les organitzacions, ja que 
sovint la participació implica precarietat, jornades laborals més llargues o múltiples jornades 
(laboral, activista, domèstica...). 
• Una de les principals crítiques que les entitats fan sobre els espais de participació institucional 
és la manca de caràcter deliberatiu o decisori d'aquests espais. 
• Un 42% de les entitats i grups de la mostra afirmen que coneixen la plataforma Decidim 
Barcelona, però d’aquestes, només un 4% la utilitza sovint i un 48% afirma que l’ha usat 
alguna vegada. Hi ha, per tant, una infrautilització d’aquesta plataforma participativa digital 
entre les organitzacions feministes. 
• L’eix que més interès ha generat entre les entitats, tant del Pla de justícia de gènere com del 
Pla per la diversitat sexual i de gènere, ambdós posats en marxa per l’Ajuntament de 
Barcelona, és el de “Vides lliures de violències”, opció escollida per la meitat de les 
organitzacions participants. Aquest interès concorda amb altres dades que ja s’han comentat 
anteriorment sobre les violències masclistes (àmbit de treball més freqüent de les entitats, 
àmbit en què més es col·labora i àmbit en què més es vol ampliar la col·laboració).  
• Pel que fa al Pla de justícia de gènere, un 42% de les entitats també mostren interès per 
participar en els eixos de “Drets sexuals i reproductius”, i un 40% en l’eix de “Lluita contra la 
feminització de la pobresa i la precarietat”. 
 
59           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
• Pel que fa al Pla per la diversitat sexual i de gènere, un 39% de les organitzacions també tenen 
interès per participar en l’eix “Cultura, visibilitat i memòria”, un 38% en l’eix “Informació, 
acompanyament i empoderament” i, finalment, un 38% en “Coeducació”. 
• Finalment, al llarg de tota l’anàlisi sobre aliances, participació i relació amb l’Ajuntament, ha 
quedat palès que àmbits com l’esport, l’ecologia o l’habitatge desperten molt poc interès en les 
organitzacions que treballen per la igualtat de gènere. 
 
 
 
 
 
  
 
60           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 
08 
 
8. Propostes i recomanacions 
 
L’estudi que el Departament de Transversalitat de Gènere de la Gerència de Recursos de 
l’Ajuntament de Barcelona ha encarregat a Almena Cooperativa Feminista ha permès 
visibilitzar a través d’un mapa una bona representació de les entitats i els grups feministes i/o 
de dones que treballen per la igualtat de gènere a la ciutat de Barcelona. També ha permès 
conèixer quines són les principals característiques d’aquestes organitzacions, analitzar les 
seves aliances amb altres entitats, analitzar la seva participació en espais institucionals o no, i 
conèixer els seus interessos pel que fa als plans de justícia de gènere i de diversitat sexual i de 
gènere duts a terme pel consistori.  
Les conclusions exposades en l’apartat anterior obren moltes claus per a la millora que el 
Departament de Transversalitat podria entomar. En aquest sentit, a continuació s’apunten 
algunes propostes que podrien contribuir a la millora de la participació de les organitzacions 
feministes en les polítiques públiques de la ciutat, i que contribuirien així a la transversalització 
de gènere.  
 Cal fomentar el treball en xarxa amb les organitzacions feministes. Ha quedat clar que la 
pràctica de les entitats feministes s’enfoca a les aliances, i que el desig general és augmentar 
la col·laboració sobretot amb entitats de l’àmbit de Catalunya i de la mateixa ciutat. Per tant, 
seria interessant facilitar espais (formatius, d’intercanvi de coneixements, de reflexió i de 
debat) i eines (plataformes, espais web i altres) perquè les entitats de la ciutat coneguin altres 
entitats catalanes i barcelonines que siguin afins o que treballin en àmbits del seu interès, que 
permetin iniciar noves aliances. No necessàriament han de ser entitats feministes, tot i que hi 
ha una preferència per aquestes que cal tenir en compte. De fet, fomentar les aliances amb 
entitats no feministes potenciarà la transversalitat de gènere en altres sectors. 
 Com a àmbits de treball en què s’hauria de fomentar la consolidació d’aliances hi ha, sobretot, 
el de les violències masclistes, però també el de drets humans i el d’atenció social i 
comunitària. Són àmbits que caldria principalment apropar a totes les entitats, per generar 
espais de reconeixement i col·laboracions.  
 També hi ha àmbits en què caldria incidir en estratègies per crear noves aliances. Aquests són 
els de la comunicació, la cura i l’economia, mercat de treball i emprenedoria, on hi ha poca 
experiència de col·laboració però un alt interès per part de les organitzacions feministes. A la 
taula 4 del capítol de conclusions hi apareixen ben definides les relacions entre àmbits 
d’interès, tant per consolidar aliances freqüents com per constituir i fomentar noves aliances 
entre entitats. 
 
61           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 S’han de fomentar estratègies de treball entre les entitats que promoguin els espais de reflexió 
conjunts i l’intercanvi d’informació. De fet, és la forma de relació més freqüent i, alhora, la més 
desitjada per les entitats i grups. Però s’ha d’aprofitar també el desig que desperten les 
col·laboracions per a la incidència política i les consultes per a la millora a l’hora de dissenyar 
estratègies per a les possibles aliances. 
 Les entitats i grups feministes presenten un alt nivell de participació. Pràcticament totes les 
entitats participen en algun espai, i la participació més alta la trobem en els espais 
institucionals. Seria interessant, per tant, fomentar la creació i participació en espais no 
institucionals. 
 Evidentment, és en els espais de participació que lidera l’Ajuntament de Barcelona on aquest 
té més capacitat d’incidència i de promoure canvis i millores. En aquest sentit, seria interessant 
que en els espais de participació de la institució s’introdueixi més la participació digital, que 
actualment és molt escassa, i clarament inferior a l’ús que se’n fa en els espais no 
institucionals.  
 En aquests espais institucionals, també seria interessant revertir el model de participació 
predominant top-down, més jeràrquic, i fer un ús més gran de models bottom-up, que ja són 
més freqüents en els espais no institucionals. Això implicaria que les entitats participin en la 
creació de l’agenda de temes dels espais, que als espais hi hagi més oportunitats per al debat 
i que es prenguin decisions vinculants. 
 Com hem vist, la participació en espais europeus és també poca i no es correspon amb el desig 
de col·laboració amb entitats europees i internacionals. Per tant, caldria fomentar el 
coneixement dels espais de participació europeus i internacionals entre les organitzacions, i 
fomentar-ne l’accés i l’interès de les entitats. 
 També caldria pensar estratègies que permetin superar algunes de les barreres que les 
entitats i grups feministes tenen a l’hora de participar-hi. Hi ha una gran saturació en les 
entitats, que tenen poc temps i pocs recursos humans per dedicar a la participació. Les entitats 
i els grups feministes són petits, i caldria facilitar recursos perquè hi puguin participar encara 
més. Recursos que els permetin sostenir els processos de participació que, si es vol que siguin 
productius, impliquen no només el temps de reunió, sinó també el treball de preparació i 
revisió de propostes i altres iniciatives que es puguin generar des dels propis espais. Es podrien 
crear línies de subvenció en aquest sentit. 
 Pel que fa a les barreres, també és important que l’Ajuntament contribueixi a superar el 
desconeixement que tenen les entitats de les vies de participació. Això es pot dur a terme a 
través d’una bona comunicació i promoció de les diferents vies de participació. 
 Així mateix, estaria bé fomentar el coneixement i l’ús de la plataforma Decidim Barcelona entre 
les organitzacions de dones i feministes, ja que existeix i és una bona eina digital. També 
caldria vincular l’eina a processos participatius relacionats amb els interessos de les entitats i 
grups feministes. 
 Pel que fa als dos plans vigents analitzats, el Pla de justícia de gènere i el Pla per la diversitat 
sexual i de gènere, aprovats per l’Ajuntament de Barcelona el 2016, caldria fomentar la 
participació de les entitats i dones en els eixos que generen més interès: el principal, l’eix de 
“Vides lliures de violències”, seguit per l’eix “Drets sexuals i reproductius” i l’eix “Lluita contra la 
feminització de la pobresa i la precarietat” del Pla de justícia de gènere. I per als eixos 
relacionats amb el Pla per la diversitat sexual i de gènere, cal potenciar la participació de les 
entitats feministes a “Cultura, visibilitat i memòria”, “Informació, acompanyament i 
empoderament” i “Coeducació”. 
 I, per acabar, seria interessant fomentar entre les entitats feministes el coneixement sobre 
àmbits molt desconeguts, poc tractats i que desperten poc interès, però que és important i 
 
62           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
interessant que s’incorporin als interessos de la societat civil, com són l’esport, l’ecologia o 
l’habitatge. Són àmbits molt nous i que requereixen encara molta pedagogia.   
 
63           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 
09 
 
 
9. Bibliografia 
 
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2018). "Reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament de 
Barcelona". Gaseta Municipal: Butlletí Oficial de l’Ajuntament de Barcelona, DLB-5.656-2007.  
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Decidim Barcelona. [Consulta: 12/1/2018] Recuperat de: 
https://www.decidim.barcelona/ 
ALONSO ÁLVAREZ, A. (2017). Movimiento feminista y gobierno de la ciudad: Metodología para la 
transversalidad participativa. Recuperat de: 
http://ajuntament.barcelona.cat/participaciociutadana/sites/default/files/documents/movimie
nto_feminista_y_gobierno_de_la_ciudad.pdf 
CATALUNYA SEGLE XXI i AJUNTAMENT DE BARCELONA (2009). Diagnòstic dels òrgans i mecanismes 
formals de participació de l’Ajuntament de Barcelona. Recuperat de: 
http://cbab.bcn.cat/uhtbin/cgisirsi/x/0/0/57/520/PDMPC_2010-2015_DIA?user_id=CATALA 
FERNÁNDEZ, M.; VIDAL, P. (2016). El Panoràmic 2016. Recuperat de: 
http://www.elpanoramic.org/wp-content/uploads/2015/07/DBA_3.pdf 
FERNÁNDEZ, M.; VIDAL, P. (2016). El Panoràmic de les associacions de Barcelona 2015. 
Recuperat de: 
http://www.elpanoramic.org/wp-content/uploads/2015/07/Panoramic_BCN_2015.pdf 
ROMANÍ, A. "Més recursos per lluitar contra la violència masclista" [«El govern municipal ha 
presentat un paquet de mesures per millorar el model d’atenció de violència cap a les dones, 
amb un augment del pressupost d’1,1 milions d’euros de cara a l’any que ve»]. Ara.cat 
(5/12/2015). Recuperat de: 
https://www.ara.cat/barcelona/Mes-recursos-lluitar-violencia-masclista_0_1480052174.html 
FORNIÉS, A.; AGUILAR, M. (2017). Informe Panoràmic de les entitats de dones 2016. Recuperat 
de: 
http://www.elpanoramic.org/wp-content/uploads/2015/07/El-Panor%C3 %A0mic-de-les-entit
ats-de-dones_2016.pdf 
GONZÁLEZ, F; ALONSO, O; PANADERO, H. (2017) Informe Panoràmic Ciutat Vella 2016. Recuperat 
de: http://www.elpanoramic.org/wp-content/uploads/2015/07/D1_2016_CiutatVella.pdf 
INSTITUT CATALÀ DE LES DONES. Guia d’entitats de dones. [Consulta: desembre 2017] Enllaç: 
http://dones.gencat.cat/ca/ambits/guia_associacions/ 
 
64           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
MENESES, J.; RODRÍGUEZ, D. (2011). El qüestionari i l’entrevista. Universitat Oberta de Catalunya. 
Enllaç a l’article: http://femrecerca.cat/meneses/files/pid_00157591-1.pdf 
NONPROFIT TECH FOR GOOD (2017). Informe global sobre tecnología en línea de ONG 2017. 
Recuperat de: http://techreport.ngo/previous/2017/espanol/2017report.pdf 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
 
65           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 
10 
 
 
10. Annexos 
 
10.1. Guió del qüestionari 
 
Qüestionari per elaborar el mapatge i l’anàlisi de la participació de dones, moviment 
feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a la ciutat de Barcelona 
 
 Dades de contacte 
1 Nom de l’entitat o el grup* Camp obert 
2 Persona de contacte de l’entitat o el grup* Nom 
Cal emplenar cadascun dels camps Telèfon  
Adreça electrònica 
3 Teniu adreça física?* Sí/No 
Si es fa clic a “Sí”, s’obre un desplegable amb les preguntes 
3.1, 3.2, 3.3 i 3.4. 
3.1 Tipus de via* Desplegable  
3.2 Empleneu els camps de l’adreça:* Número 
Escala 
Pis 
Porta 
Codi postal 
3.3 Districte on és la seu física* Desplegable 
3.4 Barri on està ubicada* Desplegable 
4 Quin és el telèfon de l’entitat o el grup?* Camp obert 
5 Si teniu un altre telèfon, si us plau, especifiqueu-lo: Camp obert 
6 Quina és la vostra adreça de correu electrònic?* Camp obert 
7 Si teniu una altra adreça de correu electrònic, si us plau, Camp obert 
especifiqueu-la: 
8 Quina és la vostra web o el vostre blog?* Camp obert 
9 Sou presents a les xarxes socials?* Sí/No 
Si es fa clic a “Sí”, s’obre un desplegable amb la pregunta 9.1. 
9.1 Quines xarxes socials utilitzeu? (enganxeu l’enllaç dels vostres Facebook 
comptes o escriviu “No” si no utilitzeu la xarxa social)* Twitter 
Instagram 
LinkedIn 
YouTube 
10 L’entitat o el grup té forma jurídica pròpia?* Sí/No 
Si es fa clic a “Sí”, s’obre un desplegable amb la pregunta 10.1. 
Si es fa clic a “No”, s’obre un desplegable amb la pregunta 
10.2. 
10.1 Forma jurídica de l’entitat o el grup:* Societat mercantil 
Cooperativa 
Empresa social 
Associació 
 
66           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
Fundació 
Coordinadora/Plataforma/Xarxa 
Secció de partit polític 
Secció sindical 
Secció o departament de col·legi 
professional 
Congregació religiosa 
Altres (especifiqueu-ho) 
10.2 Quina forma presenta l’entitat o el grup?* Assemblea 
Campanya 
Col·lectiu o grup 
Coordinadora 
Espai de confluència 
Espai en línia 
Plataforma 
Altres (especifiqueu-ho) 
11 En quina data es va fundar l’entitat o el grup?* Camp obert 
12 Quantes persones formen l’organització?* Nre. persones assalariades 
Nre. persones no assalariades 
(Camp obert) 
13 Descriviu breument la vostra missió* Camp obert 
 Característiques 
14 Quin és el vostre públic objectiu? Per a qui treballeu? (per Camp obert 
exemple, dones migrades, adolescents, LGTBIQA, dones 
lesbianes...)* 
15 Us considereu una entitat feminista?* Sí/No / NS/NC 
16 En quin o quins àmbits treballa o actua la vostra entitat o el Atenció social i comunitària 
vostre grup* Cultura 
Comunicació 
Educació i lleure 
Drets humans 
Cooperació i desenvolupament 
Economia, mercat de treball i 
emprenedoria 
Salut 
Espai, ecologia i habitatge 
Violències masclistes (inclou les 
violències LGTBI) 
Tecnologia 
Esport 
Cures 
Treball domèstic 
Altres (especifiqueu-ho): 
 
Selecció múltiple 
17 Quin tipus d’accions, serveis, activitats o projectes duu a Atenció a persones 
terme l’organització? (resposta múltiple)* Atenció recursos socials 
Atenció psicològica i 
psicoterapèutica 
Atenció jurídica 
Atenció a la salut (incloses 
drogodependències) 
Formació i alfabetització 
Serveis residencials 
Mediació 
Orientació i inserció laboral 
Accions de sensibilització 
Consultoria i formació contínua 
Investigació i recerca 
Incidència política 
Altres (especifiqueu-ho) 
18 Especifiqueu si adreceu serveis, activitats i projectes a dones, Dones 
homes i/o persones LGTBIQA Homes 
LGTBIQA 
Selecció múltiple 
19 Quin és l’abast geogràfic de les vostres accions? (resposta Barri 
múltiple)* Districte 
Ciutat 
Catalunya 
Estat espanyol 
Àmbit europeu 
Àmbit internacional 
 
 
 
 
67           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
PARTICIPACIÓ 
 Col·laboració amb entitats  
20 Amb quantes entitats o grups col·laboreu (de manera Desplegable de 0 al +10 
habitual) des de la vostra organització?* 
Si es respon 1 o més, s’obren les preguntes 20.1, 20.2 i 
20.3. 
20.1 De quin àmbit geogràfic són les entitats amb les quals Barri 
col·laboreu? Districte 
 Resta de la ciutat 
No apareixerà si s’ha contestat 0 a la pregunta 20. Resta de Catalunya 
De l’Estat espanyol 
D’Europa 
De fora d’Europa 
 
Resposta múltiple 
20.2 Indiqueu l’àmbit d’actuació de les entitats o els grups Atenció social i comunitària 
amb els quals col·laboreu de manera habitual (3 com a Cultura 
màxim) Comunicació 
 Educació i lleure 
No apareixerà si s’ha contestat 0 a la pregunta 20. Drets humans 
Cooperació i desenvolupament 
Economia, mercat de treball i emprenedoria 
Salut 
Espai, ecologia i habitatge 
Violències masclistes (inclou les violències 
LTGBIQA) 
Tecnologia 
Esport 
Cures 
Treball domèstic 
Altres (especifiqueu-ho) 
 
20.3 En què es basa aquesta col·laboració habitualment (3 Intercanvi d’informació 
com a màxim)* Derivació de persones 
 Consultes per a la millora 
No apareixerà si s’ha contestat 0 a la pregunta 20. Creació i participació en espais de reflexió conjunta  
Presa de decisions conjunta 
Participació en projecte comuns 
Generació d’estratègies d’acció i incidència política 
Altres (especifiqueu-ho) 
21 Assenyaleu amb quin tipus d’entitats o grups voldríeu Entitats i grups feministes, dones i LGTBIQA 
incrementar la vostra col·laboració: (resposta múltiple)* Entitats i grups que treballen en altres sectors 
No volem incrementar la col·laboració amb altres 
entitats o grups 
21.1 Assenyaleu en quins àmbits estaríeu interessades a Atenció social i comunitària 
ampliar la col·laboració: (resposta múltiple) Cultura 
 Comunicació 
Només s’obre si s’ha assenyalat “Entitats i grups Educació i lleure 
feministes, dones i LGTBIQA” i/o “Entitats i grups que Drets humans 
treballen en altres sectors” a la pregunta 21. Cooperació i desenvolupament 
Economia, mercat de treball i emprenedoria 
Salut 
Espai, ecologia i habitatge 
Violències masclistes (inclou les violències 
LTGBIQA) 
Tecnologia 
Esport 
Cures 
Treball domèstic 
Altres (especifiqueu-ho) 
21.2 Assenyaleu en quin àmbit geogràfic voldríeu ampliar la Barri:  
vostra col·laboració: (resposta múltiple)* Districte 
 Ciutat 
Només s’obre si s’ha assenyalat “Entitats i grups Catalunya 
feministes, dones i LGTBIQA” i/o “Entitats i grups que Estat espanyol 
treballen en altres sectors” a la pregunta 21. Europa 
Fora d’Europa 
21.3 Com voldríeu que es concretessin aquestes noves Intercanvi d’informació 
col·laboracions? (resposta múltiple)* Derivació de persones 
Només s’obre si s’ha assenyalat “Entitats i grups Consultes per a la millora 
feministes, dones i LGTBIQA” i/o “Entitats i grups que Creació i participació en espais de reflexió conjunta  
treballen en altres sectors” a la pregunta 21. Presa de decisions conjunta 
Participació en projecte comuns 
Generació d’estratègies d’acció i incidència política 
Altres (especifiqueu-ho) 
 
68           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 Espais de participació 
22 Assenyaleu en quins tipus d’espais participeu des de la Espais institucionals presencials 
vostra organització de manera habitual (resposta Espais institucionals digitals 
múltiple)* Espais no institucionals presencials 
 Espais no institucionals digitals 
 No participo en cap espai 
22.1 SI PARTICIPEU EN ESPAIS NO INSTITUCIONALS, Del vostre barri 
indiqueu l’àmbit geogràfic d’aquests espais de Del vostre districte 
participació (resposta múltiple): De la ciutat 
 De Catalunya 
Aquesta pregunta només s’obrirà si s’ha contestat que De l’Estat espanyol 
es participa en espais NO institucionals a la pregunta D’Europa 
22. De fora d’Europa 
Sense acotació geogràfica 
22.2 SI PARTICIPEU EN ESPAIS NO INSTITUCIONALS, com Intercanvi d’informació sobre agendes 
es concreta la vostra participació en aquests espais (3 Proposar temes per debatre 
com a màxim) Proposar problemàtiques per resoldre 
 Assessorar i donar la vostra opinió sobre els temes 
Aquesta pregunta només s’obrirà si s’ha contestat que que es plantegin 
es participa en espais NO institucionals a la pregunta Col·laborar en l’execució d’accions concretes 
22. Debatre sobre els temes de l’agenda política  
Cogestionar projectes o programes 
Generació d’estratègies d’acció i incidència política 
22.3 SI PARTICIPEU EN ESPAIS NO INSTITUCIONALS, la Sí/No 
vostra participació en aquests espais respon a les 
vostres necessitats? 
Aquesta pregunta només s’obrirà si s’ha contestat que 
es participa en espais NO institucionals a la pregunta 
22. 
22.4 Si no respon a les vostres necessitats, què caldria Resposta oberta 
millorar/canviar? 
Aquesta pregunta només s’obrirà si s’ha contestat “No” 
a la pregunta 22.3. 
22.5 SI PARTICIPEU EN ESPAIS INSTITUCIONALS, Del vostre barri 
indiqueu l’àmbit geogràfic d’aquests espais de Del vostre districte 
participació (resposta múltiple) De la ciutat 
 De Catalunya 
Aquesta pregunta només s’obrirà si s’ha contestat que De l’Estat espanyol 
es participa en espais institucionals a la pregunta 22. D’Europa 
De fora d’Europa 
Sense acotació geogràfica 
22.6 SI PARTICIPEU EN ESPAIS INSTITUCIONALS, com es Intercanvi d’informació sobre agendes 
concreta la vostra participació en aquests espais (3 Proposar temes per debatre 
com a màxim) Proposar problemàtiques per resoldre 
 Assessorar i donar la vostra opinió sobre els temes 
Aquesta pregunta només s’obrirà si s’ha contestat que que es plantegin 
es participa en espais institucionals a la pregunta 22. Col·laborar en l’execució d’accions concretes 
Debatre sobre els temes de l’agenda política  
Acordar decisions de l’agenda política  
Cogestionar projectes o programes 
22.7 SI PARTICIPEU EN ESPAIS INSTITUCIONALS, aquesta Sí/No 
participació respon a les vostres necessitats? 
Aquesta pregunta només s’obrirà si s’ha contestat que 
es participa en espais institucionals a la pregunta 22. 
22.8 Si la participació no respon a les vostres necessitats, Resposta oberta 
què caldria millorar/canviar? 
Aquesta pregunta només s’obrirà si s’ha contestat que 
no a la pregunta 22.7. 
23 Coneixeu la plataforma digital Decidim Barcelona? Sí/No 
23.1 Si la coneixeu, amb quina freqüència la feu servir? Mai 
 Alguna vegada 
Aquesta pregunta només s’obrirà si s’ha contestat que Sovint 
“Sí” a la pregunta 23. De manera habitual 
24 Com a entitat o grup, us agradaria ser presents en Sí/No 
algun o en més espais de participació NO institucional? 
24.1 Quines són les principals dificultats o obstacles que us Desconeixement de l’existència de vies de 
impedeixen ser presents en més espais de participació participació 
NO institucional? (resposta múltiple) Excés d’òrgans de participació i saturació 
 de les entitats 
Aquesta pregunta només s’obrirà si s’ha contestat que Baix nivell de flexibilitat i agilitat dels organismes 
“Sí” a la pregunta 24. Falta de coordinació vertical i horitzontal 
Falta de retorn de la informació 
Baix nivell deliberatiu i decisori de la 
participació 
Escassa rotació de les persones representants 
 
69           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona 
 
  
 
 de les entitats 
Altres (especifiqueu-ho) 
 25 Com a entitat o grup, us agradaria ser presents en Sí/No 
 algun o en més espais de participació institucional? 
 
25.1 Quines són les principals dificultats o obstacles que us Desconeixement de l’existència de vies de 
 impedeixen ser presents en més espais de participació participació 
 institucionals? (resposta múltiple) Excés d’espais de participació i saturació 
 de les entitats 
 Aquesta pregunta només s’obrirà si s’ha contestat que Baix nivell de flexibilitat i agilitat d’aquests espais de 
“Sí” a la pregunta 25. participació 
 Falta de coordinació vertical i horitzontal 
Falta de retorn de la informació 
 Baix nivell deliberatiu i decisori de la 
 participació 
Escassa rotació de les persones representants 
 de les entitats 
Altres (especifiqueu-ho) 
  Participació en les polítiques públiques 
26 Com a entitat o grup, sentiu Sí/No 
que participeu en la creació 
o execució de les polítiques 
públiques de la ciutat? * 
27 En quins d’aquests àmbits Ocupacions 
del Pla de justícia de gènere Treball domèstic, de cures i afectes 
2016-2020 de l’Ajuntament Lluita contra la feminització de la pobresa i la precarietat 
de Barcelona us agradaria Participació política, social i tecnològica 
participar? (resposta Salut, drets sexuals i reproductius 
múltiple) Coeducació 
Cultura i memòria col·lectiva 
Ciutadania, migracions i interculturalitat 
Habitatge 
Vides lliures de violències 
Justícia global i cooperació internacional 
Ecologia i espai urbà 
Mobilitat 
Prevenció i seguretat 
28 En quins d’aquests àmbits Formació en diversitat sexual i de gènere 
del Pla municipal per la Incorporació d’objectius de diversitat sexual i de gènere a la normativa, plans i 
diversitat sexual i de gènere programes clau 
2016-2020 de l’Ajuntament Instruments de política laboral i contractació municipal 
de Barcelona us agradaria Comunicació inclusiva 
participar? (resposta Participació de persones i entitats LGTBI 
múltiple) Informació, acompanyament i empoderament 
 Coeducació 
Cultura, visibilitat i memòria 
Salut, drets sexuals i reproductius 
Vides lliures de violències 
Ciutadania, interculturalitat, migracions i refugi 
Justícia global, cooperació i relacions internacionals 
Àmbit laboral 
Esports 
Visibilització en l’àmbit econòmic 
Acció social i cicles de vida 
29 Anoteu, si ho voleu, 
qualsevol idea o aportació 
Resposta oberta 
que vulgueu fer amb relació 
al mapatge: 
 
70           Anàlisi de la participació de dones, moviment feminista i grups o entitats organitzades per la igualtat de gènere a Barcelona