( rUNDACIÚ BARCELONA LULTURA ) 
Aprovació de I'estat previsional d'ingressos i des peses 
de I'any 2018. 
( FUNDACIO BARCELONA CULTURA) 
FUNDACIÓ BARCELONA CULTURA 
ESTAT DE PREVISI Ó D'I NGRESSOS I DESPESES DE L'EXERCI CI 2018 (en euros) 
2018 
I ngrenos per les actlvllals 908.487,60 
Ingressos de promocions, patrocinadors I coHaboracions 708.487 ,60 
Donacions I altres ingressos per a actlvitats 200.000,00 
Allres despeses d'explolacló (-, 909.387,60 
Servels exteriors: (-) 899.609,12 
Arrendaments i cánon s (.) 10.500,00 
Servels professlonals Independents (.) 8 .300,00 
Servels bancarls (-) 400.00 
Publiclt at, propaganda i relacions públiques (·)186.987.60 
Alt res serveis (-) 693.421,52 
Tributs (- )220,00 
Amortització immobilitzat (-) 9.558,48 
RESULTAT D'EXPLOTACI Ó -900,00 
Ingressos f1nancers 900,00 
RESULTAT FI NANCER 900,00 
RESULTAT ABANS O'IMPOSTOS 0,00 
RESULTAT DE L'EXERCICI 0,00 
( F U N O A CiÓ BAR e E l o N A' e u l T U R A ) 
FUNDACIO BARCELONA CULTURA 
BALANCOS ABREUJATS AL 31 DE DESEMBRE 201 8 I 2017 (on ouroo) 
ACTIU 2018 2017 
ACTI U NO CORRENT 69.964 ,48 79 .522,96 
I mmobllllzallntanglblo 19 .117,02 28 .675,50 
Apllcadons informétlques 19.117,02 28.675,50 
B'na dal patrlmonl cultural 50.847,46 50.847 ,46 
Béns mobles 50.847,46 50 .847,46 
AeTI U CORRENT 1.972.373,61 2.055.848,61 
Usuarls. patrocinador. I deutor. de le •• ctlvltat. I altra. 
compt •• 8 cobrar 482 .500,00 840.000,00 
Deutors per vendes I prestadO de servels 450.000,00 625 .000 ,00 
AJlres cr~dlts amb tes Admlnlstradons PubUques 12.500,00 15 .000,00 
Efactlu I altras actlus IIqulds equlvalent. 1.509.873,61 1.415 .648 ,61 
Trasoraria 1.509.873 ,61 1.415.648 ,61 
TOTAL ACTIU 2~42.338~9 2 .135.171,57 
( FUNDACIO BARCELONA CUlTURA) 
FUNOACIÓ BARCELONA CULTURA 
BALANCOSABREUJATSAL31 OEOESEMBRE2018 I 2017 (onouros) 
PATRIMONI NET I PASSIU 2018 2017 
PATRIMONI NET 1.485.093,09 1.494.651,57 
Fans propls 1.415.128,61 1 .415.128,61 
Fans dotaclonals 30.000,00 3 0.0 OO , O O 
Fans dotacionals 30 .000,00 30 .000,00 
Excadants d'axerclcls anterlors 1.385.128,61 1.349 .574,69 
Romanent 1.385.128,61 1.349.574 ,69 
Excedant da ¡'exerclcl OrOO 35.553,92 
Subvanclons, donaclons IU_gats rabuta 69.964,48 79.522,96 
AUras subvandons, donadons I lIegals 69.964,48 79.522,96 
PASSI U CORRENT 557.245,00 640.520,00 
Cradltor. par actlvlt8ts I altras compt •• a pagar 557.220,00 553.500,00 
ProveTdors 553 .720,00 550 .000,00 
Credltors varls 3 .500 .00 3 .500 ,00 
Passlus per Impost corrent I altres deutes 8mb les 
Admlnlstraclo"s publiques 25,00 20 ,00 
Perlodltlcaclons a curt termlnl 0 ,00 87 .000,00 
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 2 .042.338,09 2 .135 .171,57 
( FUNDACIÓ BARCELONA CUlTURA) 
Bases utilitzades per avaluar ingressos I des peses de l' exerclci 2018. 
Ingressos 
La Fundaci6 Barcelona Cultura a part de donar continunat als programes culturals 
deis darrers anys, té previst durant I'exercici 2018 desenvolupar dos programes que 
suposaran un impacte positiu en la compte de resultats; com s6n participar com a 
Pla i Programa de la Barcelona World Race en la seva quar!a edici6 i la participaci6 en 
el Pla de Foment del Festivals Literaris dins del projecte "Plan de Fomento de la 
Lectura 2017-2020 "del Ministeri d'Educaci6, Cultura i Espor!s. 
A par! d'aquests dos nous projectes, és voluntat de la Fundaci6, promoure la 
participaci6 de Barcelona en l'exhibici6 de grans exposicions internacionals que puguin 
ser gestionades per grans equipaments culturals, i en aquesta Unia es continuara 
treballara per articular un fons per afer possible aquesta proposta. 
Tot i les bones previsions d'obtenci6 de nous fons, als efectes d'elaboraci6 del 
pressupost 2018, s'ha considerat únicament els ingressos confirmats en aquest 
momen!. 
La partida "Ingressos de promocions, patrocinadors i coHaboracions' que ascendeix a 
708.487,60 € inclou patrocinis per col, laborar en els concerts de les festes de la 
Mercé, a I'esdeveniment d'especial interés World Race i la coHaboraci6 de l'lnstitut de 
Cultura de Barcelona (ICUB) en la promoci6 de continguts culturals de la ciuta!. 
La partida "Donacions i altres ingressos per activitats', inclou els ingressos en 
concepte de mecenatge destinats a programes d'impuls i desenvolupament de 
projectes relacionats amb la innovaci6, la ciéncia i la cultura digital per un valor de 
200.000 euros. 
S'estima un ingrés financer estable respecte exercicis anteriors. 
Despeses 
Les despeses imputades en I'exercici 2018 es destinen en més d'un 70% a les 
finalitats fundacionals, donant aixl compliment a I'article 333.2 de la Llei 4/2008 de 24 
d'abril. 
La despesa d' "Arrendaments i canons' es manté estable respecte el pressupost de 
I'exercici 2017 amb un import de 10.500,00 euros i inclou principalment les despeses 
per allloguer de les oficines de la Fundaci6. 
( F lJ N D A e l' Ó BAR e E l o N A e lJ l T U R A ) 
Destaca la disminució respecte el pressupost de I'exercici 2017 de la partida 
"Honoraris a professionals" amb un import previst de 8.300,00 euros degut al retom del 
projecte En residéncia a l' ICUB. 
La despesa en publicitat ascendeix a 186.987,60 euros i inclou com a despesa més 
destacada, al igual que en I'exercici 2017, la coHaboració entre I'entitat i Barcelona 
Televisió (BTV) per a promocionar continguts culturals de la ciutat de Barcelona. 
La partida més important correspon a la d' "Altres serveis" amb un import previst de 
693.421,52 euros xifra molt similar al pressupost de I'exercici anterior i que inclou 
aquelles despeses relacionades amb activitats desenvolupades per l' ICUB i on la 
Fundació hi participa en base al conveni de coHaboració entre ambdues entitats aixi 
com les despeses d'estructura pro pies de la Fundació. 
En I'exercici 2018 es preveu una amortització de I'immobilitzat intangible per import de 
9.558,48 euros. 
La despesa financera es preveu similar a I'exercici anterior i sense rellevimcia a 
efectes del resulta!. 
Respecte a la des pesa de personal, es preveu seguir treballant sense plantilla propia, 
assumint la despesa repercutida per I'ICUB per aquest concepte. 
Barcelona, 12 de setembre de 2017 
FUNDACIÓ 
BARCELONA 
CULTURA 
( FUNDACIÓ BARCELDNA CUI.TURA ) 

LA FUNDACIÓ 
BARCELONA 
CULTURA 
Promoció La Fundació Barcelona Cultura Per assolir aquests objectlus, la 
i foment de la cultura (FBC) fou constituida el 27 de de- Fundacl6 pot realitzar actlvltats 
en totes les seves sembre del 2004 per l'Ajuntament de molt dlverses, entre les quals des-
manifestacions Barcelona. taquen: 
Aquesta té per objecte la promociO i La coorganització, la coproducciO i 
el foment de la cultura en totes les I'assessorament relacionats amb les 
seves maOlfestacions, vetllant pel actlvltats deis museus, els arxius, 
loment de la diversitat cultural , el els espais escénics, els auditoris, 
suport a tata mena d'accions í d'ini- les biblioteques i altres centres de 
clativas destinades a la conservacio, cultura. 
exhibició i dilusió del patrimoni cul-
turall artístlc, aixi com a la projecció El suport a la conservació. investlga-
I divulgació internacional de la cul- ció, exh,b,c,ó I d,lus,ó deis béns de 
tura catalana. caracter cultural, históric, cientílic i 
artístic que es posaran a I'abast deis 
La Fundació no disposa de personal ciutadans. 
propi. Té, peró, un Patronat que la re-
presenta, n'lnterpreta els estatuts i 
n'aprova el programa d'actuacló I els 
La coHaboraCló en la conservacló, 
pressupostos. 
restauració i millora deis equipa-
ments culturals, en I'organització de 
lestes i actes de cultura popular, en 
la producció editorial en 1'8mblt de la 
cultura o en la realitzaCló d'actlvitats 
de promoció internacional. 
Lorganltzació d'actlvitats en 1'8mbit 
de la cultura: espectacles, lestivals, 
exposicions, congressos, actlvltats 
pedagóglques, seminaris o qualse-
vol altra activitat analoga. 
En general. la promoció de tota mena 
d'actuaclons que puguln Incidir en la 
cultura de la ciutat. 
PATRONSDE 1 Excma. Sra. Ada Colau Ballano 
LA FUNDACIÓ AJUNTA~ENT DE BARCELONA 
2 1m. Sr.Jaume Collboni Cuadrado 
JUUNTA~lENT DE BARCELONA PER OELEGACIO DE L:ALCALDESSA 
Actors implicats amb 
l'lmpuls, el creixement i la 3 Xavier Marcé Carol 
potenciació de la cultura que AJUNTA.MENT DE BARCELONA 
es desenvolupa a la ciuta!. 4 Jordi Marti Grau 
AJU/IITAMENT DE BARCELONA 
La Fundació Barcelona Cul- 5 Valentin Oviedo Cornejo 
tura (FBC) contInuará impul- AJUNTAME/IIT DE BARCELONA 
sant els projectes culturals 6 Salvador Alemany i Mas 
de la clutat amb el suport deis ABERTIS INFRAESTRUCTURAS SA 
patrons i empreses coHabo- 7 Miquel Molins Nubiola 
radores que formalment han FUNDACIO BANCS ABADELL 
volgut unir-se al proJecte que 
pro posa la Fundacló, 8 Pere Duran Vall-llosera 
FUNDACIO PRIVADA DURAN VALL LLOSERA 
9 Enric Crous Millet 
DAMMSA 
10 Josep Caminal Badia 
GRUP GODO COMUN C (La Vanguaod,a) 
11 Jordi Clos Llombart 
OERBY HOTELS - MUSEU EG Pe 
12 Conrado Carnal López de la Manzanara 
GRUPO ZETA SA 
13 Marta Bofill Rovira 
COCA COLA IBERIAN PARTNERS, SA 
14 Felix les Carrillo 
TELEFONICA CATALUNYA 
15 Francisco Hortiguela Martas 
SA~SUNG . SA 
16 Silvia Cairo 
AIRLlNES GROUP (lAG) 
17 Albert de Gregario Prieto 
AJUNTA"1ENT DE BARCELONA 
18 Jaume Giró Ribas 
FUNDACIO BANCÁRIAC A XA D'ESTALVIS I PENSlONS 
DE BARCELONA,"LA CAIXA" 
19 Jord i Will iam Carnes Ayats 
CONSORCI DE TURIS"E DE BARCELONA 
20 Ciriaco Hidalgo Salgado 
SEATSA 
21 Miguel Torres Riera 
MIGUEL TORRES SA 
22 Montserrat Oriol i Bellot 
AJUNTAMENT DE BARCELONA I SECRETÁRIA DE LA FUNDACIO 
OBJECTIUS 
2018 
01 Nous reptes 
Per al20181a Fundació Barcelona Cultura es plante-
ja nous reptes i es proposa anar més enlla del suport 
a les activitats culturals que desenvolupa principal-
ment l'lnstitut de Cultura de Barcelo,na. 
02 Instrument per endegar nous projectes 
Per una banda, es proposa una línia d'actuació di-
recta. La Fundació Barcelona Cultura ha de ser l'lns-
trument per endegar els projectes que directament 
vinculen les polítiques públiques amb les privades, 
les que generen nous continguts o les noves mane-
res de fer cultura en elau d'lnnovaci6 o de creació de 
futurs culturals. 
03 Cooperació públic-privada 
Per una altra banda, aquest repte es compaginara 
amb el desenvolupament i seguiment de les linies 
d'actuació amb les que la Fundaci6 ha estat tre -
ballant els darrers anys, I amb els projectes en els 
quals la Fundació ja té una relaci6 establerta de su -
port als principals programes culturals de la clutat. 
Aquest 2017 ha de ser estratégic per a la cooperaci6 
públic-privada deis programes Barcelona Ciutat Li -
teraria,les Fabriques de Creaci61 el Canódromo 
LíNIES 
PRINCIPALS 
D'ACTUACIÓ 
Programes estratégics 
de la Fundacló 
11 Programes d'lmpuls 
I desenvolupament de 
projectes relacionats 
amb la Innovacl6, la 
ciencia Ila cultura digital 
11 ID 
Creacio d'un fons per a Acord amb Barcelona 
produir i exhibir grans Televlsl6 per 
exposicions de nivell vislbllitzar I'activitat 
internacional cultural I promoure 
nous continguts 
L1 L2 L3 
·Programes d'impuls Creació d'un fons per a produir Acord amb Barcelona 
i desenvolupament de i exhibir grans exposicions de Televisió per visibilitzar 
projectes relacionats nivell internacional I'activitat cultural 
amb la innovació, la i promoure nous 
ciencia i la cultura continguts 
digital 
La Innovació i la creativitat són Barcelona disposa d'equípaments artistics Amb la nova drrecció, Barcelona 
elements elau per al desenvolu- d'alt nivel!. Malgrat tot, la crisi económica Televisió (BTV) va comen9ar una 
pament d'una ciutat. És el valor ha afectat greument la saya capacitat par nova etapa que posa I'accent en 
de la creatlvltat el que precisa- a produir o exhibir grans exposicions de nI- els nous usos i contlnguts audio-
ment ha de permetre fomentar veU internacional dotades d'un indiscutible visuals. Aixi doncs, és de l'interés 
la innovactó social, la innovació atractiu popular. tant de BTV com de la Fundaci6 
económica, la innovacló tecno- A curt termini, no és previsible que aquests Barcelona Cultura que aquests 
lógica i la innovació cientifica, grans eqUlpaments solucionin aquest pro· canvls tinguin la cultura com un 
com a pllars fonamentals del fu- blema a través deis pressupostos ordinaris. deis eixos clau . 
tur de la ciutat. ja que estan vivint un moment de re-defmidO Per aquest motiu, es manté 
Per tal de fer-ho possible, cal Institucional (de les aportacions públiques I'acord entre la Fundacló Barce-
cercar la cooperació amb els que provena" del Ministeri de Cultura i. en lona Cultura i BTV per compartir 
sectors capdavanters en el menor mesura, de la Generalitat). Par raons els projectes de futur tant a ni-
camp de la innovacló. De la coo- evidents, els pressupostos prioritzen les vell de·continguts com a nivell de 
peració amb el teixit Innovador i des peses de mantenlment. Infraestructures formats. 
creatiu de la ciutat de ben segur ¡costos ordlnaris. 
La mesura de govern referent al 
en naixeran iniciatives que con- No es previsible que, a mig termini, es puguin sector audiovisual, presentada 
tribuiran a refor9ar l'aposta per destinar pressupostos signiflcatius per a la el passat mes de gener, ha de 
la innovaci6 que implica risc i producci6 d'exposlcions adre9ades a un gran permetre impulsar el sector au -
experimentació. púbtic local i internacional (que inc!ou al tu- diovisual de la nostra ciutat. 
En aquesta Iínia, la Fundació ha risme nacional i al foranl) 
de tenir un paper clau per posar Aquesta situació no respon a tes expectati ~ 
en relaci61es iniclatives amb els ves de la ciutat. resta valor a la marca Bar-
recursos ¡cooperar amb el sec- celona i aUunya la ciutat deis grans circults 
tor privat per impulsar, donar su- artistics internaclonals. 
port o emprendre projectes que 
posin l'accent en el coneixement, Per aquesta raó. és voluntat de la Fundació 
la creativitat o la innovació. seguir trebaUant per aconsegUlr la creaeió 
d'un Fans Autónom d'lnversions, amb apor-
tacions públiques i privades, gestionat de 
manera central que pugui analitzar propos-
tes de grans exposicions i eventualment es-
pectacles, per tal de facilitar el finan~ament 
necessari per afrontar-les, recuperant eIs 
seus ingressos. 
PROGRAMES 1 2 
DESUPORT Suport a l'activitat cultural Barcelona Ciutat 
de la ciutat a través de de la Literatura 
l'actuació de l'lnstitut de 
Cultura 
El conveni de coHaboracló entre Des de 1'11 de desembre de 2015, 
la Fundacló Barcelona Cultura i Barcelona forma part de la Xarxa 
l'lnstitut de Cultura de Barcelona de Clutats Creatives UNESCD com 
estableix les bases d'actuació de a Ciutat de la Literatura. Aquesta 
la Fundacló en I'ambit de I'actlvltat deslgnació implica un reconeixe· 
cultural pública, I les de I'ICUB per ment mundial al sector literar; de 
obten;r el suport de la iniciativa pri- Barcelona com a estímul creatiu de 
vada I ajudar així al finan9ament de la clutat. 
les actlvltats culturals que es pro· La ciutat es fixara els objectlus de 
mouen des d'aquest institut. promocionar el treball deis escrip· 
En el marc d'aquest conveni, la FBC torso epi centre de la creaeió litera-
treballara per a la recerca de patro ' na, alxí com de donar suport a la 
cinadors i mecenes amb la flnalltat tasca de IIlbreters, edltors ; traduc-
de signar acords de coHaboració torso 
empresarial, contractes de patro- Aquesta deslgnacló ha de ser I'opor-
cini i altres acords en matena de tunitat per captar la ;nversió per a 
publlcltat I mecenatge amb entitats un sector que necessita el pOSlcío-
públiques o privades. nament Internacional que havia tln ~ 
Les Unies d'actuacló de I'Instltut de gut fa uns anys. 
Cultura per als propers anys vénen 
marcades per les prioritats i propos-
tes del nou equlp dorectiu - forma! 
després del pacte de govern entre 
Barcelona en Comú i el PSC el mes 
de maig de 2016-, encap9alat pel 
segon tlnent d'alcalde d'Empresa, 
Cultura I lnnovaciÓ,Jaume Collboni. 
Els projectes concrets que se'n 
derivm s'amran deflnlnt a partir de 
la concreció de les Unies estraté-
glques que establelX el document 
programatic per als propers 3 anys, 
¡que s'aniran Implementant du-
rant aquest període. La Fundació 
Barcelona Cultura ha de continuar 
al costat deis projectes que estan 
funclonant I apostar per una ma· 
jor connexió entre el conjunt deis 
agents culturals I les institudons, i 
entre la cultura Ila clutadama. 
3 4 5 
Fabriques de Creació Suport als projectes Festivals 
de patrimoni i festes 
Les Fabriques de Creacló són una En la línia de seguir treballant per De les activitats que organitza di-
altra de les prioritats de la cultura refor9ar els acords amb les empre- rectament 1'lCUB, els festivals i les 
de la nostra ciutat i són projectes ses que tenen un c0!1'promís espe- festes són deis que aconsegueixen 
propicis per rebre el suport privat cial amb la ciutat de Barcelona i, en una major repercussió pública, i s6n 
com a centres que són de recerca i concret, a",b el seu patrimoni. per tant aquells que estan cridats 
creació en els diferents amblts de la La vocació de la Fundació és la de a atreure un major interés per part 
cultura. Ja es va iniciar alguna col- donar suport, en termes generals, a del sector privat. En aquest sentit, 
laboració el 2016 amb Fabra 1 Co- la vida del museu i, en particular,la el Grec Festival de Barcelona o La 
ats - Fabrica de Creacl6 que caldria de pro posar iniciatives, programar Merce són alguns deis programes 
que continués i que podria servir de reflexlons prospectives, contribUir a que oferiran una major rend lbilitat 
model per al patrocini d'altres es- la projecció exterior del museu i en- a possibles coHaboradors. t.:emer-
pais de la xarxa de Fábriques. Amb fortir el seu arrelament en la socie- géncia de les festes de Santa Eu-
la incorporació de La Caldera, a Les tatque l'acull i permet que sigui una lalia i, en especial, del Festival Llum 
Corts, i de la Sala Beckett al Poble- realitat. En aquest sentit una de les BCN, que l'edició 2018 es realitzará 
nou, la xarxa de Fabriques de Cre- línies prioritaries d'acció es basara al districte de Sant Marti, tamba 
ació de Barcelona compta actual- en la recerca establiment de co- han de ser una oportunitat per al fi -
I 
ment amb deu espais que s'espera operacions i complicitats amb els nan9ament privat. 
que es puguin ampliar properament diferents actors i agents que con-
amb altres centres de dinamiques formen la cadena de valor del món 
simltars. de l'art (coHeccionistes, antiquaris, 
Un deis centres que han de ser galeristes, académlcs, mitjans de 
elaus en els propers anys és el Ca- comunicació, xarxes social s, etcJ. 
nódrom, un bon exemple de la vehi -
culació d'aquesta estratégia de su-
part a la creativitat i a la innovació, 
gracies al seu paper d'accelerador 
de projectes que combinen al ma-
teix temps el suport al sector crea -
tiu i a l'empresarial-industrial. 
FUNDACIÓ 
BARCELONA 
CULTURA 
Sumem esfon;:os 
per a potenciar la 
cultura de la ciutat 
Ajuntament 
de Barcelona