Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida Memòria i Pressupost per a l’any 2018 ÍNDEX Pàg.  Pressupost per al 2018 3  Bases d’Execució 6  Relació de partides ampliables 14  Memòria de l’exercici del 2018 16 - Relació d’objectius a assolir 17 - Relació d’activitats a realitzar 29 - Bases utilitzades per avaluar ingressos i despeses 35  Annex de Personal 40  Liquidació del pressupost de l’any 2016 i estat d’execució del primer semestre de 2017 43 2 Pressupost per al 2018 3 P RESSUPOST PER AL 2018 Pressupost d'ingressos Partida Concepte 2017 2018 360 PUBLICACIONS 2.010,00 2.000,00 399 ALTRES INGRESSOS 2.013.000,00 1.860.000,00 Total capítol 3 2.015.010,00 1.862.000,00 400 TRANSF. CORRENT AJUNTAMENT DE BARCELONA 8.713.147,00 8.063.147,00 467 TRANSFERÈNCIA CONSORCI DE L'HABITATGE 814.620,00 814.620,00 Total capítol 4 9.527.767,00 8.877.767,00 520 INTERESSOS 1.000,00 1.000,00 Total capítol 5 1.000,00 1.000,00 700 TRANSF. CAPITAL AJUNTAMENT DE BARCELONA 5.815.491,16 6.495.000,00 770 TRANS DE CAPITAL D' EMPRESES PRIVADES 6,00 6,00 Total capítol 7 5.815.497,16 6.495.006,00 T OTAL PRESSUPOST D'INGRESSOS 17.359.274,16 17.235.773,00 4 PRESSUPOST PER AL 2018 Pressupost de despeses Partida Concepte 2017 2018 101 Retribució personal directiu 183.000,00 160.555,00 120 Retribució personal funcionari 487.000,00 502.364,00 121 Retribucions complementàries 785.000,00 738.581,00 130 Retribucions del personal laboral fix 102.500,00 40.000,00 131 Retribucions del personal laboral no fix 301.000,00 260.000,00 150 Prima d'assistència i puntualitat 175.000,00 116.000,00 151 Gratificacions 1.500,00 2.500,00 160 Aportació a la seguretat Social 498.000,00 536.000,00 Total capítol 1 2.533.000,00 2.356.000,00 202 A rrendament d'edificis 265.000,00 265.000,00 205 Arrendament de mobiliari i equipaments 10.000,00 10.000,00 212 Manteniment d'edificis i altres construccions 160.000,00 160.000,00 213 Manteniment de maquinària i d'instal·lacions 10.000,00 10.000,00 215 Manteniment de mobiliari i d'equipament 10.000,00 10.000,00 216 Manteniment equips procés informació 10.000,00 10.000,00 220 Material d'oficina 5.000,00 5.000,00 221 Subministraments (llum, aigua,...) 45.000,00 45.000,00 222 Comunicacions 44.000,00 44.000,00 223 Transports 25.000,00 25.000,00 224 Primes assegurances 18.000,00 18.000,00 226 Despeses no detallades en altres apartats 205.000,00 178.000,00 22601 Atencions Protocolàries I Representatives 98.000,00 31.000,00 22602 Publicitat I Propaganda 10.000,00 11.000,00 22699 Altres Despeses Diverses 97.000,00 136.000,00 227 Treballs realitzats per altres empreses 589.000,00 616.000,00 22700 Neteja Edificis 38.000,00 45.000,00 22703 Treballs Tècnics 375.000,00 365.000,00 22704 Emmagatzematge 40.000,00 40.000,00 22706 Estudis 10.000,00 10.000,00 22799 Altres Serveis Professionals 126.000,00 156.000,00 230 Dietes de personal 10.000,00 10.000,00 231 Locomoció del personal 15.000,00 15.000,00 240 Despeses edició i distribució 54.000,00 54.000,00 Total capítol 2 1.475.000,00 1.475.000,00 410 A l'IMI 20.000,00 0,00 467 Al Consorci de l'Habitatge de Barcelona 3.000.000,00 3.000.000,00 479 A empreses privades 1.000.000,00 489.773,00 481 Ajuts per estudis i investigació 6.000,00 6.000,00 485 Convenis col·laboració universitària 200.000,00 200.400,00 489 A famílies i institucions sense afany de lucre 1.289.783,00 1.311.600,00 490 Al'exterior 2.000,00 2.000,00 Total capítol 4 5.517.783,00 5.009.773,00 622 E dificis i altres construccions 80.000,00 625 Mobiliari 12.000,00 10.000,00 626 Equips processos d'informació 6.000,00 10.000,00 653 Rehabilitació de patrimoni 2.000.000,00 1.800.000,00 Total capítol 6 2.018.000,00 1.900.000,00 767 A l Consorci de l'Habitatge de Barcelona 5.815.491,16 6.495.000,00 Total capítol 7 5.815.491,16 6.495.000,00 TOTAL PRESSUPOST DE DESPESES 17.359.274,16 17.235.773,00 5 Bases d’Execució 6 BASES D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST PER L’ANY 2018 Primera.- Disposicions generals El pressupost general de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida s’elabora, executa i liquida d’acord amb aquestes bases d’execució; el RDL 2/2004 de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals; el RD 500/1990 de 20 d’abril, pel que s’aprova el Reglament Pressupostari; la Llei Orgànica 2/2012 de 27 d’abril, d’Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera; així com el estatuts de l’Institut i la resta de normativa vigent que li sigui d’aplicació. Segona.- Estructura pressupostària. L’estructura del Pressupost de l’Institut s’ajusta amb el que estableix l’Ordre EHA/3565/2008 de 3 de desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals. Els crèdits inclosos en l’Estat de Despeses es classifiquen segons els criteris següents: a) Atenent a la finalitat dels crèdits i als objectius que amb els mateixos es pretengui assolir, per àrea de despesa, política de despesa, grup de programa, programa i subprograma. Els programes i subprogrames previstos per a l’any 2018 són els següents:  15011 Despeses generals d’Ecologia Urbana  15016 Comunicació Ecologia Urbana  15221 Millora del paisatge urbà i la qualitat de vida  33411 Promoció cultural b) Atenent a la seva naturalesa econòmica per capítols, articles, conceptes i subconceptes. L’aplicació pressupostària definida per la conjunció de les classificacions per programes i econòmica constitueix la unitat elemental d’informació sobre la que s’efectuarà el control comptable dels crèdits i les seves modificacions. Tercera.- Vinculació Jurídica. El nivell de vinculació jurídica dels crèdits de l’estat de despeses del Pressupost estan definit per: a) Respecte a la classificació per programa, l’Àrea de despesa. b) Respecte a la classificació econòmica, el capítol. Tindran caràcter vinculant al nivell de desagregació d’aplicació pressupostària els crèdits generats per ingressos afectats a despeses amb finançament afectat. Quarta.- Modificacions de crèdit pressupostari. Quan hagi de realitzar-se una despesa que no tingui suficient crèdit dins de la “bossa” de vinculació jurídica, s’haurà de tramitar prèviament l’expedient adequat de modificació de crèdits. D’acord amb la secció 2a. del capítol I del títol VI del RDL 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, es podran realitzar les modificacions de crèdit següents: a) Crèdits extraordinaris. b) Suplements de crèdit. c) Transferències de crèdit. d) Generacions de crèdit. e) Ampliacions de crèdit f) Incorporacions de romanents de crèdit g) Baixes per anul·lació Seran aprovades pel Consell Rector de l’Institut les modificacions de crèdit dels apartats a), b) i g), així com les transferències de crèdit que suposin un canvi de l’àrea de despesa, excepte quan afecti als crèdits de personal L’aprovació de la resta de modificacions de crèdit pressupostàries correspondrà al Gerent de l’Institut. Cinquena.- Acumulació de fases de l’execució de la despesa. La gestió del Pressupost de despeses es realitzarà en les següents fases:  Autorització de la despesa (fase A).  Disposició o compromís de la despesa (fase D).  Reconeixement i liquidació de l’obligació (fase O).  Ordenació de pagament (fase P).  Realització material del pagament (fase RP). Es podran acumular les fases (AD) en aquelles despeses que no s’hagi de realitzar cap tràmit de licitació, selecció o aprovació de projecte, sempre que el seu import total no superi els 100.000,00 €. Es podrà acumular les fases (ADO) en aquelles transferències nominatives previstes en el capítol 4 del pressupost inicial de l’Institut aprovat pel Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Es podrà acumular les fases (ADO) en les subvencions a la rehabilitació que atorga l’Institut previstes en els capítols 4 i 7 del pressupost inicial de l’Institut aprovat pel Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. 8 Es podran acumular les fases (ADO) i (DO) en les despeses de personal, els reconeixements de crèdit, les despeses com a conseqüència de resolucions judicials, els contractes menors i per norma general aquelles despeses inferior a 18.000,00 € (IVA no inclòs). Sisena.- Documents que justifiquen el reconeixement de l’obligació. D’acord amb l’article 59.1 del RD 500/1990, prèviament al reconeixement de l’obligació s’haurà d’acreditar documentalment la realització de la prestació o el dret del creditor. A tal efecte es consideraren documents justificatius del reconeixement de l’obligació els següents: a) Les nòmines. b) Els documents que es formalitzin i s’aprovin per a dietes i despeses de viatge que es derivin de l’assistència a cursos o jornades. c) Les factures originals expedides pels contractistes, proveïdors i creditors en general. d) Les certificacions expedides pels serveis tècnics corresponents, a les que s’hi haurà d’adjuntar la corresponent factura i la relació valorada quan procedeixi, expedida pel contractista e) Els càrrecs bancaris, o el calendari de venciments establert per les despeses financeres. f) Els corresponents acords d’aprovació del reconeixement de la despesa, quan no procedeixi l’expedició dels documents assenyalats anteriorment, amb indicació expressa del motiu i quantia. En els supòsits c) i d) per a la tramitació del reconeixement de l’obligació s’exigirà, quan procedeixi, l’acreditació de prestació de garantia i formalització del contracte. Per a l’aprovació del reconeixement de l’obligació caldrà que, prèviament, el tècnic competent doni la seva conformitat amb la despesa realitzada. Aquesta conformitat es podrà realitzar mitjançant una diligència en el document acreditatiu de la despesa, o bé mitjançant el corresponent informe. En qualsevol cas s’haurà d’identificar el nom i el càrrec de la persona que signa la conformitat. Setena.- Ordenació dels pagaments. L’ordenació dels pagaments correspon al Gerent de l’Institut. Vuitena.- Pagament efectiu de les obligacions Per a la realització del pagament, caldrà prèviament l’aprovació de l’obligació i la seva ordenació i es podrà efectuar per mitjà dels següents instrument: 1) Per norma general per transferència bancària contra el compte tresorer de l’Institut. 2) Excepcionalment i tan sols per a persones físiques, el Gerent podrà autoritzar, sempre que es justifiqui, el pagament per mitjà de xec bancari. En aquest cas el xec sempre ha de ser nominatiu a favor del creditor. Els pagaments en metàl·lic només es podran realitzar amb càrrec a la bestreta de caixa. 9 Novena.- Despeses de personal Les retribucions del personal de l’Institut estaran subjectes a la normativa vigent de la matèria, i en especial a l’acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona per als anys 2013-2015 i les seves pròrrogues, i a les previsions establertes en la Llei de Pressupostos de l’Estat per a l’any 2018. Les modificacions de les condicions retributives del personal de l’Institut s’hauran d’ajustar a les normes dictades per l’Ajuntament de Barcelona, en base al previst a l’article 27.2 dels estatuts de l’Institut. Les gratificacions del personal funcionari o les hores extraordinàries del personal laboral hauran de ser aprovades de forma individual mitjançant resolució del Gerent de l’Institut. Aquesta aprovació haurà de ser prèvia a la seva inclusió en la nòmina corresponent. Per a la modificació dels complements específics i de responsabilitat caldrà la realització d’un expedient en el que es faci constar les noves tasques assumides i la valoració del lloc de treball que es modifica. Serà competència del Gerent de l’Institut l’aprovació dels increments salarials com a conseqüència de la variació de la responsabilitat del lloc de treball. De la resolució de l’Institut s’haurà de donar compte al Consell Rector en la primera reunió que celebri. S’haurà de notificar a la Gerència Municipal tots els acords i resolucions que afectin a les despeses de personal, per tal que pugui efectuar el control establert en l’article 19 dels estatuts de l’Institut. Desena.- Contractació La contractació de l’Institut resta sotmesa al Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic. D’acord amb l’article 27.3 dels estatuts de l’Institut caldrà autorització de la Gerència Municipal de l’Ajuntament de Barcelona per a l’establiment de contractes de quantia superior a les quantitats prèviament fixades per aquest òrgan. Les competències assignades a cadascun dels òrgans de govern de l’Institut abasten a l’autorització de la despesa, l’aprovació dels plecs de clàusules administratives particulars i la seva modificació, l’obertura del procediment d’adjudicació i l’adjudicació. A la contractació de l’Institut se li aplicaran els plecs de clàusules administratives generals i particulars vigents a l’Ajuntament de Barcelona. L’Institut podrà adherir-se a les homologacions i selecció d’empreses que ha establert l’Ajuntament de Barcelona. L’Institut s’ha adherit a les condicions de contractació derivades dels acords marc dels serveis de viatges, serveis de telecomunicacions, i el contracte de pòlisses d’assegurances de l’Ajuntament de Barcelona, 10 En els contractes menors no serà exigible la constitució de garantia alguna, i es considerarà com a document contractual la factura corresponent. Els contractes concertats amb empreses subministradores de serveis públics estaran exempts de constituir garanties El cost de les despeses de publicitat seran a càrrec de l’adjudicatari, inclòs quan l’adjudicació es derivi d’un procediment negociat per haver resultat desert un procediment obert o restringit anterior. Aquest cost es compensarà amb la primera factura, certificació o document cobratori que s’expedeixi, sempre que sigui possible. Cas contrari, es compensarà amb les factures, certificacions o documents cobratoris posteriors. Tots aquests extrems es faran constar expressament en el plecs de clàusules administratives particulars. Onzena.- Bestretes de Caixa Fixa D’acord a regulació establerta als articles 73 i següents del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, l’Institut disposarà d’un fons per a atendre les atencions corrents de caràcter periòdic o reiteratiu, i de petit import, tal com dietes, despeses de locomoció, material d’oficina no inventariable, conservació i d’altres de similars característiques. Els perceptors de les bestretes de caixa fixa restaran obligats a justificar les despeses realitzades. L’import màxim d’aquestes bestretes de caixa fixa és de 12.000 euros, que seran ingressats en el compte corrent restringit de pagaments següent: 2100-3000-17- 2201633422. Aquest compte es dedicarà exclusivament a les operacions de la bestreta de caixa fixa. L’habilitat i responsable de la custòdia dels diners és el Director econòmic. La disposició de les quantitats ingressades en aquest compte corrent es farà conjuntament mitjançant la signatura del Gerent i un altre membre de l’equip directiu de l’Institut. No es podran realitzar per mitjà de bestretes de caixa pagaments individualitzats superiors a 500 euros, llevat de casos excepcionals degudament acreditats i autoritzats pel Gerent de l’Institut. Per tal de garantir el control dels fons de caixa, cada final de mes l’habilitat de la bestreta realitzarà l’arqueig de caixa i del compte bancari, del qual facilitarà una còpia signada a l’ Intervenció. Quan l’import dels arquejos sigui inferior a l’import total de la bestreta, caldrà realitzar la corresponen conciliació en la que es justificarà la diferència entre ambdues quantitats. Per procedir a la reposició de la bestreta de caixa fixa caldrà prèviament presentar el compte justificatiu dels fons utilitzats. El comte justificatiu estarà format pel document comptable al que s’adjuntaran les factures, rebuts o altres comprovants de la despesa indicats en la base sisena, degudament conformats pel personal responsable. Les despeses originades per l’exercici de representació i atencions protocol·làries s’ajustaran al previst en la normativa sobre bestrets de caixa fixa de l’Ajuntament de Barcelona, aprovada per decret de l’Alcalde de data 6 d’octubre de 2004. 11 Únicament es podran justificar les despeses originades en l’exercici de representació d’interessos municipals o per atencions protocol·làries que realitzin els regidors (electes i delegats) i el gerent de l’Institut amb persones alienes a la Corporació Municipal. Amb caràcter excepcional també es podran justificar despeses de la mateixa naturalesa i finalitat realitzades per altres alts càrrecs de l’Institut, sempre que actuïn amb autorització expressa del President o del Gerent de l’Institut, i així consti en l’oportuna justificació. En les despeses de restauració amb persones alienes a l’Ajuntament amb motiu de funcions de representació, atencions protocol·làries o de treball inherents a les mateixes, s’haurà d’acreditar el motiu, finalitat i els assistents (nom, càrrec i entitat que representen) i s’haurà d’adjuntar la factura corresponent, rebut o document justificatiu. Amb caràcter general no podran justificar-se despeses de restauració o altres de naturalesa similar que s’haguessin realitzat exclusivament entre personal municipal. Dotzena.- Tresoreria Mensualment es realitzaran les actes d’arqueig de les existències de caixa. Aquestes existències de caixa s’han de signar en un termini màxim de quinze dies des de l’últim dia del mes a que es refereixen. Cas d’existir discrepàncies entre els saldos comptables i els bancaris, s’aportarà l’oportú estat conciliatori. Abans d’efectuar un pagament, es comprovarà que el creditor no tingui deutes amb l’Ajuntament de Barcelona, si fos el cas, es comunicarà a la Direcció de Comptabilitat de l’Ajuntament per tal d’iniciar els tràmits de compensació. No es podran autoritzar cessions de drets de cobrament de creditors que tinguin deutes vençuts pendents de cobrament de l’Ajuntament. Tretzena.- Fiscalització El control i fiscalització de l’activitat de l’Institut es realitzarà d’acord amb el previst en els articles 213 i següents del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la llei Reguladora de les Hisendes Locals. Per a les despeses s’estableix la fiscalització prèvia limitada regulada en l’article 219 del TRLRHL, per la qual cosa la Intervenció prèvia es limitarà a comprovar els extrems a que es refereix l’article 219, punt 2 del RDL esmentat. La fiscalització prèvia dels drets es substituirà per la inherent a la presa de raó en comptabilitat, establint-se les actuacions comprovatòries posteriors que determini la Intervenció. Catorzena.- Comptabilitat La comptabilitat de l’Institut es realitzarà d’acord amb l’Ordre HAP/1781/2013, de 20 de setembre, per la qual s’aprova la Instrucció del Model Normal de Comptabilitat Local. Els criteris d’amortització de l’immobilitzat seran els següents: - Edificis i altres construccions: 50 anys. - Obres en immobles llogats: el temps que resti de contracte. 12 - Mobiliari: 10 anys. - Maquinària i utillatge: 5 anys. - Elements de transport: 5 anys. - Equips per a processos d’informació: 3 anys. - Aplicacions informàtiques: 3 anys. Es responsabilitat del responsable de la Oficina econòmica la custòdia de tots els documents comptables de l’Institut (expedients de despesa, factures, certificacions, documents d’ingressos, convenis, i altres documents justificatius de la despesa i dels ingressos). Disposició final.- Per tot allò no previst en aquestes Bases d’Execució, serà d’aplicació el que disposin les Bases d’Execució del Pressupost de l’Ajuntament de Barcelona. 13 Relació de Partides Ampliables 14 RELACIÓ DE PARTIDES AMPLIABLES Partida econòmica d'ingressos Import Despesa vinculada 360 Publicacions 2.000,00 Caps. II, IV, VI i VII (*) 399 Altres ingressos diversos 1.860.000,00 Caps. II, IV, VI i VII (*) 400 Transferències Ajuntament de Barcelona 7.963.147,00 Caps. I, II, IV, VI i VII 467 Transferències Consorci de l'Habitatge 814.620,00 Caps. I, II, IV, VI i VII 520 Interessos de dipòsits 1.000,00 Cap. II 700 Transferències de capital Ajuntament Bcn 6.495.006,00 Caps. VI i VII Transferències de capital d’empreses 770 6,00 Caps VI i VII privades (*) Atenent al concepte de l'ingrés Aquestes partides ampliables queden condicionades al que estableixi la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. 15 Memòria de l’exercici 2018 16 Relació d’objectius a assolir 17 L’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida és un organisme autònom local constituït l’any 1997 amb la ferma voluntat de donar continuïtat i potenciar el programa de rehabilitació del parc d’edificis de la ciutat i desenvolupar i gestionar la nova ordenança dels usos del Paisatge Urbà de la ciutat de Barcelona. Així mateix, és funció de l’Institut conscienciar a la ciutadania de l’enorme importància de preservar el patrimoni de la ciutat i donar-lo a conèixer mitjançant divulgació del mateix. Els objectius fundacionals de l’Institut es concreten, entre d’altres temes, en la gestió i tramitació dels ajuts a la rehabilitació d’edificis, que permeten assegurar la qualitat patrimonial dels edificis de la ciutat, i en la gestió i coordinació amb altres operadors municipals de les sol·licituds d’actuació per part dels privats que, d’una manera o altra, impacten sobre el paisatge urbà de la ciutat. Per a aquesta darrera tasca es compta amb la col·laboració de la Comissió Mixta del Paisatge. L’any 2017 l’Institut ha continuat gestionant, per compte del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, els expedients d’ajut a la rehabilitació. Aquests ajuts, que abans atorgaven diferents Administracions, van ser unificats l’any 2010 en un únic procediment, per tal de facilitar la gestió als ciutadans i ciutadanes, i l’aplicació dels mateixos criteris de qualitat i endreçament a tota la ciutat. La convocatòria d’ajuts a la rehabilitació a través del Consorci de l’Habitatge ofereix subvencions per a edificis i per a interior d’habitatges. Aquest ajuts s’agrupen en set programes genèrics de manteniment i millora dels edificis d’habitatges: programa de patologies estructurals, programa d’obres no estructurals, programa d’accessibilitat, programa d’instal·lacions, programa d’estalvi energètic i sostenibilitat, programa per a la implantació de cobertes verdes i programa d’interior d’habitatges. A aquests programes cal afegir els ajuts de cohesió social, destinats a les persones amb rendes baixes, i ajuts complementaris per a determinats conjunts urbans i per a edificis catalogats. L’Institut complementa aquestes ajudes amb el programa dirigit a l’endreçament exterior de locals comercials i el programa d’actuacions especials i extraordinàries. Aquest any 2018, l’Institut crearà unes noves bases i convocatòria d’ajuts per a impulsar les actuacions de millora del paisatge tenint en compte la totalitat del patrimoni (tant el protegit com l’ordinari) i el seu entorn. Les noves bases tindran en compte la necessitat urgent d’actuacions que procurin la mitigació o adaptació al 18 canvi climàtic, la naturalització de la ciutat, l’impuls als terrats vius i les actuacions en favor d’una ciutat més saludable. Així mateix, potenciarà els ajuts per l’adaptació dels establiments de restauració als requeriments d’accessibilitat i cambres higièniques. Els ajuts per a la millora de la imatge exterior dels comerços també seran un puntal d’aquesta nova convocatòria. El 2017 es va donar un nou impuls a la rehabilitació amb una nova convocatòria del CHB que feia èmfasi en els programes que potencien la sostenibilitat i l’autosuficiència, sense oblidar, però, aquells que tenen un caire social de fort impacte en la qualitat de vida dels veïns, com ara el programa de dotacions d’ascensors. La convocatòria persegueix aconseguir edificis sostenibles i autosuficients energèticament aprofitant les possibilitats que ens ofereixen els nous materials i les noves tecnologies. Així mateix, la convocatòria oferia una línia d’ajuts per als ciutadans i ciutadanes que tot i necessitar actuar sobre els seus habitatges, no tenien rendes suficients per aconseguir els nivells de habitabilitat requerits. Hem d’afavorir aquelles rehabilitacions que incideixen de manera clara en aquests paràmetres premiant-les de manera especial. Per tal de fer-ho possible cal continuar simplificant el procediment. A la convocatòria de 2018 volem continuar potenciant el caire social dels ajuts incrementant les aportacions a les famílies més desfavorides i fent especial èmfasi en els barris més deprimits. L’Institut ha incidit en la millora i dignificació del paisatge amb accions de sutura urbana mitjançant el pla de remodelació de parets mitgeres i amb el reconeixement, restauració i divulgació dels petits paisatges de la ciutat. La remodelació de mitgeres normalitza les discontinuïtats urbanes i en molts casos s’enriqueix el tractament arquitectònic amb valors afegits de naturalització suficient, literaris, o de sostenibilitat. Aquests afegits milloren la qualitat de vida del seu entorn i alhora, reforcen el sentit de pertinència dels veïns i veïnes d’aquell indret. Aquest Pla de remodelació genera bianualment un programa que respon a les necessitats del territori i ofereix un ventall d’intervencions distribuïdes de manera equitativa pels districtes. En el darrer període s’ha treballat en la gestió i desenvolupant dels projectes programats a fi de poder realitzar les obres a finals d’aquest any i durant el transcurs del 2018. Les intervencions més destacades, que reforcen la naturalització de la ciutat, les podrem trobar a les parets dels Jardins de Muñoz Ramonet, dels Jardins Vilanova, 19 de l’encreuament amb la Rambla del Poblenou i l’eix Pere IV, la paret de gran visibilitat des pel Pont de Marina davant del Camp de futbol de Fort Pienc i les parets que resten de l’enderroc de l’emblemàtic restaurant La Pèrgola a l’espai prèviament urbanitzat a l’encreuament de l’Avda. Mª Cristina amb Francesc Ferrar i Guàrdia i Mèxic. En aquesta mateixa línia, a primers d’any gaudirem d’indrets amb nova vegetació vertical on en fases anteriors ja hem treballat per l’adequació prèvia de la paret de suport. És el cas de les tres naturalitzacions del carrer Aragó, l’Avda. Roma amb Vilamarí, als interiors del jardins Rector Oliveras i al sòcol de les façanes posteriors del pati interior del Museu Picasso. Cal destacar també la intervenció, sorgida d’una iniciativa popular i que forma part d’una actuació conjunta en dues parets mitgeres al carrer de la Cera, que té com a objectiu reforçar el recorregut històric-festiu de la rumba catalana a la ciutat de Barcelona. De la mà de diversos departament competents de l’Ajuntament s’ha treballant per a la recuperació patrimonial de la paret mitgera que descansa sobre l’aqüeducte romà a la Plaça del 8 de març així com la normalització de l’espai urbà adjacent. A petició del Districte s’està treballant i es seguirà desenvolupant durant el 2018 el Pla director per a la recuperació de les mitgeres de l’eix Comercial de Sant Andreu, una eina que complementarà la reurbanització del passeig comercial. Durant la Setmana d’Arquitectura d’enguany s’ha dut a terme un concurs d’idees per a la reflexió sobre parets mitgeres amb l’objectiu de posar a debat professional la situació de les mateixes. L’emplaçament es va ubicar as la Plaça de les Dones del 36 de la Vila de Gràcia. Pel el 2018, de la mà del districte, se’n preveu la gestió i desenvolupament del projecte guanyador. En referencia a la recuperació dels petits paisatge de la ciutat s’ha actualitzat el mural del milicià Miquel de Pedrola, s’ha restaurat en Negra de la Riba a esperes de col·locar-ne la seva placa commemorativa, properament tornarà a estar en funcionament el rellotge de Via Laietana, germà del ja restaurat rellotge de Rocafort i s’està treballant amb territori per a la posada en valor la darrera cabina telefònica de Barcelona ubicada al barri de Sagunt. 20 Per petició del Memòria Històrica s’ha dut a terme la restauració de la rèplica de Guernica, de Pablo Picasso al Pavelló de la república. Actualment s’està executant la restauració del bust de la pintora Pepita Texidor al Parc de la Ciutadella i paral·lelament estem treballant conjuntament amb diversos departaments de l’Ajuntament en un projecte global de restauració del Pont de la Marina. Hem coordinat l’impuls de l’implantació de cobertes verdes a la ciutat a través de la convocatòria d’un concurs que es resoldrà a inicis de l’any 2018, que suposarà la concessió d’una subvenció especial, amb un percentatge superior al previst a la convocatòria, i obert a usos diferents del d’habitatge. En paral·lel, hem dirigit un grup de treball transversal per a la redacció d’una nova ordenança que obligui a la implantació de cobertes verdes, o altres elements que millorin la funció social dels terrats i l’autosuficiència energètica dels edificis. Un cop definits enguany els criteris que han de guiar la creació de dita ordenança, per a 2018 preveiem participar el el procés de redacció. En aquest període, l’Institut ha accentuat la transversalitat i col·laboració interna amb altres departaments de l’Ajuntament, desenvolupant projectes en comú, participant en la redacció d’informes de patrimoni o realitzant estudis de paisatge per l’endreçament i rehabilitació de diferents sectors urbans. També s’ha potenciat la col·laboració externa a través de patrocinis, en especial en la recerca d’operadors privats que vulguin participar de l’endreçament de la ciutat. L’any 2018, gràcies a les bases assentades, continuarem amb aquests programes, potenciant la transversalitat amb les diferents Àrees i Districtes, per tal de poder oferir exemples en els camps de la sostenibilitat i autosuficiència i per poder recuperar espais oblidats, residuals o en permanent estat de provisionalitat. La qualitat, l’endreçament i la dignificació han estat els objectius prioritaris de la política de rehabilitació i intervenció en el paisatge que l’Institut ha potenciat. Per poder-la portar a terme amb garantia d’èxit s’ha acompanyat de dos elements claus: un marc normatiu i la difusió de la memòria i del patrimoni històric i cultural de la nostre ciutat. En el sentit de promoure un paisatge urbà endreçat i, per tant, millorar la qualitat de vida dels ciutadans, l’Institut ha realitzat estudis de paisatge en diversos àmbits de la ciutat de petita escala que han derivat en accions d’endreçament. 21 Així mateix, s’ha arribat a acords amb diverses empreses per tal que regularitzin la imatge exterior dels seus locals comercials. Durant 2017 s’han iniciat els treballs previs per tal que la ciutat disposi d’una Carta de Paisatge que orienti les intervencions urbanístiques i sobre l’edificació. S’ha abordat la definició de la metodologia a aplicar, i s’han estudiat les primeres unitats de paisatge. Per al 2018 està previst seguir desenvolupant aquest treball amb la delimitació de les unitats de paisatge i l’estudi algunes més. L’eix de treball d’impuls a la rehabilitació es complementa amb els d’endreçament i de difusió. Efectivament, d’una banda es feia necessari desenvolupar el marc normatiu que regulés no només la utilització de l’espai públic sinó també el grau d’afectació assumible a que es pot sotmetre el paisatge urbà. Aquest marc normatiu es va concretar en l’ Ordenança Municipal dels Usos del Paisatge Urbà de la Ciutat de Barcelona, aprovada per unanimitat l’any 1999. Aquesta és una eina fonamental a l’hora d’establir els criteris i requeriments tècnics, arquitectònics i d’endreçament de la rehabilitació. El creixement socioeconòmic de la ciutat i els avenços tecnològics estableixen nous reptes d’interpretació que haurem d’aplicar a l’ordenança. D’altra banda, fent difusió del valuós patrimoni històric i cultural de la ciutat, aconseguim l’orgull de pertinença a la ciutat que contribueix a que tots i totes tinguem especial cura en mantenir-la endreçada. Per tal de facilitar aquest coneixement, l’Institut posa a l’abast del públic les rutes del paisatge, amb guies i recursos a internet que proposen diferents itineraris relacionats amb un mateix tema, i entre les quals destaca la Ruta del Modernisme de Barcelona; i els llibres en els que es fa esment de diferents punts característics de la ciutat, ja sigui per la seva originalitat, història o disseny. També participa en diverses xarxes internacionals per a la promoció i difusió del patrimoni arquitectònic i paisatgístic com ara la Ruta Europea del Modernisme, la Réseau Art Nouveau Network o la xarxa de ciutats de la il·lustració. Els estudis de paisatge també han esdevingut una bona eina per tal de proporcionar un coneixement profund del territori, detectar les qüestions rellevants dels seus paisatges i destacar-ne els elements identitaris, Aquests documents d’auscultació 22 poden afavorir que les actuacions que s’emprenguin en el territori siguin més sensibles amb el patrimoni i properes a la ciutadania. És per això que durant l’any 2017 s’estan elaborant diversos estudis als quals caldrà donar continuïtat i ampliar durant el 2018. Dins d’aquest camp cal destacar els estudis previs orientats a l’elaboració futura d’una carta de paisatge que ha de ser el suport d’aquesta nova manera de veure les actuacions lligades a l’urbanisme: és a dir tenint en compte les qüestions d’integració en el paisatge Aquest tres elements estan fortament relacionats entre ells. Així, les subvencions a la rehabilitació d’habitatges es supediten a la qualitat constructiva – arquitectònica i al respecte de l’endreçament urbà que s’estableix a l’ordenança, i els recursos obtinguts de les compensacions paisatgístiques associades al control dels usos i en particular de la publicitat exterior, s’utilitzen, íntegrament, en accions de millora del paisatge urbà (rehabilitació patrimonial, sutura urbana, petits paisatges...) de la ciutat, tan públics com privats. La difusió del patrimoni rehabilitat reforça la comunicació dels criteris de qualitat i d’endreçament desitjables en qualsevol intervenció de rehabilitació dels edificis de la ciutat. Un element que reuneix les línies d’acció de l’institut és la posada en valor de les antigues cavallerisses de la finca Güell a Sarrià, els conegut com a Pavellons Güell. Durant 2017 s’han dut a terme els estudis necessaris per abordar la intervenció de rehabilitació dels mateixos, que es preveu iniciar al 2018. Per raó de la importància que té pel paisatge urbà la ocupació i presencia d’elements a l’espai públic, l’Institut dóna suport a la implantació de la nova ordenança de terrasses i, en el mateix sentit, com a garant de la memòria dels nostres paisatges, s’està treballant en la protecció dels establiments comercials d’interès històric, arquitectònic o paisatgístic (comerços emblemàtics) de la ciutat, tant col·laborant amb matèria de prevenció amb Patrimoni Arquitectònic i Urbanisme, com mitjançant el programa d’ajudes del propi Institut. L’any 2017, l’Institut ha participat activament en la aplicació de l’Ordenança de Terrasses, dirigint la Comissió Tècnica de Terrasses, redactant, juntament amb els Districtes, les diferents ordenacions singulars i distribucions prèvies d’aquells espais amb característiques diferenciades. 23 L’IMPU es va incorporar com a facilitador del procés de modificació de l’Ordenança de Terrasses, i de la coordinació entre les diferents unitats municipals implicades en el procés d’aplicació de l’ordenança. Durant 2017, s’ha treballat en l’avaluació de l’impacte de l’Ordenança vigent i en la redacció d’una nova ordenança de terrasses que resolgui millor les disfuncions detectades en l’aplicació de l’OT 2014. Com a conseqüència de la dificultat d’arribar a una proposta de consens, el procés s’ha prolongat en el temps, i encara no està definit el calendari per a la seva tramitació, l’IMPU preveu per a 2018 coordinar aquest procés, així com col·laborar tècnicament en l’aplicació dels canvis en la regulació, tant pel que fa a les llicències individuals com a l’ordenació d’espais singulars. Derivat de la nostra participació activa en la Comissió de Comerços Emblemàtics i en la redacció del Pla Especial de Millora de la Qualitat Urbana, en el 2017 hem donat suport tècnic i econòmic a la recuperació dels locals amb valors materials. Un dels elements que influeixen en la qualitat del nostre paisatge és també la generació de nous espais naturalitzats. És per això que durant l’any 2017 l’IMPU ha impulsat d’accions que generin la creació de cobertes verdes. En aquest sentit, durant el 2018 caldrà implementar el resultat del concurs de cobertes verdes i anar més enllà en la creació de la nova ordenança de cobertes, que inclogui, també, les possibilitats que ofereixen les cobertes com a suport de captadors solars i per al seu ús social. Amb l’objectiu de ser el referent municipal en temes de paisatge, s’ha modificat la Comissió Mixta de Paisatge Urbà, incorporant novament les Àrees i Districtes per tal de consensuar i unificar criteris a l’hora de fer ús de l’espai urbà. L’Institut lidera la subcomissió d’il·luminació, i durant 2017 ha iniciat el catàleg dels edificis que compten amb il·luminació, orientat a l’estudi del paisatge nocturn, vinculat a l’objectiu més ampli de completar una Carta de Paisatge de la ciutat. Dins l’àmbit de col·laboració externa i la Cooperació internacional, des de fa anys i amb la intenció que així segueixi sent al llarg del 2018 es col·labora puntualment per a transferència de coneixement de conceptes de la nostra competència. 24 Des de la seva creació, la seu de l’IMPU se situa en unes oficines de lloguer. Atès que ha quedat lliure l’edifici de propietat municipal on se situava Parcs i Jardins, es preveu per al proper any el trasllat de l’Institut per tal d’estalviar la despesa que comporta l’emplaçament actual. A l’any 2017 s’ha estudiat les actuacions necessàries per a l’adequació de l’edifici del carrer Tarragona 173, i s’ha redactat el projecte executiu. Es preveu dur a terme les obres durant el primer semestre de 2018. 25 Els objectius per l’exercici 2018 són els següents: Impulsar, en col·laboració amb el Consorci de l’Habitatge, el nou model d’ajuts a la rehabilitació a la ciutat que, sense oblidar els criteris de paisatge, emfatitzi i reforci els criteris de sostenibilitat i eficiència energètica i potenciant els ajuts a les famílies més desfavorides. Impuls de la rehabilitació i restauració més enllà habitatges per generar actuacions de millora del paisatge, tenint en compte la posada en valor del patrimoni en el seu concepte més ampli, tot aplicant criteris de sostenibilitat i naturalització. Acostar la informació als ciutadans i facilitar la tramitació dels expedients de subvenció a la rehabilitació. Donar a conèixer les diverses línies d’ajuts que ofereix l’IMPU. Potenciar la tramitació d’expedients on-line desenvolupant noves tecnologies amb la finalitat de facilitar l’atenció i la informació i a la ciutadania. Continuar amb el programa de dotació d’ascensors com a eina de cohesió social i qualitat de vida, ajustant-lo a les disponibilitats econòmiques. Incrementar els programes de cohesió social per a que la rehabilitació pugui arribar a tots els habitants de Barcelona. Continuar amb els ajuts per a la rehabilitació d’interiors d’habitatges de forma que siguin un veritable motor per aconseguir millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que més ho necessiten. Exportar la protecció del paisatge a totes les operacions de rehabilitació fent que aquestes acompleixin els criteris de qualitat requerits. Continuar les campanyes de col·laboració amb els Districtes municipals per a temes concrets vinculats al paisatge urbà, donant un nou impuls als relatius al paisatge nocturn. 26 Optimitzar l’ús del paisatge urbà i recuperar per a la ciutat el benefici d’explotació associat al controls dels usos i en particular de la publicitat exterior. Continuar incidint en la millora del paisatge urbà de la ciutat actuant en elements patrimonials distorsionadors del mateix, amb especial èmfasi en el programa de mitgeres. Fomentar entre la ciutadania la importància de preservar aquest patrimoni comú i generar actituds cíviques i de respecte cap al paisatge urbà. Augmentar la participació privada en el finançament dels costos del manteniment del paisatge urbà fent especial esment en els elements patrimonials de la ciutat. Consolidar la participació del territori i els agents socials en la gestió de la Comissió Mixta del Paisatge Urbà. Dinamitzar les taules transversals de coordinació per impulsar la cultura del paisatge a tota l’organització municipal. Ampliar l’oferta als ciutadans i als visitants, dirigida cap al millor coneixement de la ciutat, potenciant alhora la imatge internacional de la ciutat. Donar suport tècnic als Districtes en l’aplicació de l’Ordenança de Terrasses. Per una banda, com a referent per a dubtes interpretatius, i per altra, com a redactor d’ordenacions i en l’aplicació de la nova ordenança de terrasses, si s’escau. Marcar les pautes en quant a retolació comercial dels diferents establiments per tal de garantir la qualitat de l’espai urbà i col·laborar amb els Districtes per a la seva aplicació. Promoure accions d’anàlisi i impuls de la millora de l’accessibilitat dels comerços en certes àrees o eixos comercials. Seguir formant part del circuit d’informació de projectes intern de l’Ajuntament com a Responsables en la competència del Paisatge urbà de la ciutat. 27 Introduir nous programes d’ajut de millora de l’aïllament i la sostenibilitat dels establiments comercials. Fer difusió i pedagogia dels avantatges de les cobertes verdes per tal d’impulsar la seva implantació. Establir uns criteris base que orientin les actuacions urbanístiques o edificatòries en relació al seu impacte en el paisatge. Posar en valor el Pavellons Güell i el seu recinte. Traslladar l’IMPU a la nova seu del carrer Tarragona (antiga seu de Parcs i Jardins) 28 Relació d'activitats a realitzar 29 Per tal d’aconseguir aquests objectius, les actuacions concretes que es duran a terme són: Rellançament dels ajuts a al rehabilitació d’edificis d’habitatges a través de la difusió de la nova convocatòria que publicarà el C.H.B. adequant els programes d’ajuts als criteris de sostenibilitat i eco eficiència i potenciant els ajuts de cohesió social. Millorar el programa d’ajuts a interior d’habitatges per arribar al màxim nombre de gent que ho necessita. Potenciar el ajuts per aconseguir incrementar la borsa d’habitatges de lloguer. Millorar els protocols d’atenció al públic per tal de fer-los més clars i precisos. Creació, en coordinació amb l’IMI, d‘un canal de tramitació on-line. Continuar el procés de millora de la coordinació amb les diferents Oficines d’Habitatge municipals per apropar la informació als ciutadans alhora que centralitzar la tramitació interna dels expedients per aconseguir la màxima eficiència. Ser l’òrgan gestor del Consorci de l’Habitatge de Barcelona pel que fa referència a la tramitació dels expedients d’ajuts a la rehabilitació. Coordinar els tècnics de l’Institut i del Consorci per tal de garantir la homogeneïtzació de criteris a aplicar en els diferents programes d’ajuts. Crear una nova convocatòria d’ajuts a la rehabilitació i restauració més enllà habitatges per tal d’impulsar actuacions de millora del paisatge, tenint en compte la posada en valor del patrimoni en el seu espectre més ampli, tot aplicant criteris de sostenibilitat i naturalització. Potenciar la coordinació amb altres departaments de l’Ajuntament en tots aquells aspectes vinculats al paisatge urbà. 30 Desenvolupar conjuntament amb l’Icub el model de gestió i millora de l’art urbà a Barcelona. Participar en la Ponència d’elements urbans i en el recull/selecció a Ciutat de Barcelona. Consolidar la nova estructura i funcionament de la Comissió Mixta del Paisatge Urbà. Regularització i millora de la retolació d’establiments comercials. Consolidar l’Espai de Rehabilitació (associació OBRA) com a instrument de col·laboració entre els diferents actors implicats en la rehabilitació. Col·laborar amb els diferents Sectors i Districtes de l’Ajuntament per facilitar i agilitzar la tramitació de llicències, especialment pel que fa a les d’ascensors. Col·laborar amb el Departament de Patrimoni arquitectònic en l’elaboració d’informes previs. Promoure la restauració d’edificis i elements patrimonials. Incentivar la recuperació i integració paisatgística de conjunts arquitectònics. Col·laborar amb biodiversitat per tal d’incorporar criteris de respecte per la fauna en les intervencions de rehabilitació. Elaborar estudis de paisatge que en facilitin el coneixement amb l’objectiu de potenciar els elements identitaris que s’hi troben. Fer les tasques d’estudi i investigació que calgui en vistes a elaborar una carta de paisatge. Actualització continuada de la nova pàgina web accessible. 31 Consensuar amb els diferents Sectors i Districtes municipals la priorització dels elements patrimonials susceptibles de possibles intervencions per part de l’institut. Negociar amb les companyies de serveis la adaptació de les seves instal·lacions a la normativa vigent i al respecte al paisatge urbà. Seguiment i control dels convenis de regularització de mitgeres amb els principals operadors publicitaris. Consolidar els processos de control, regulació i inventari de la publicitat exterior mitjançant els nous instruments de gestió coordinada. Regularització i endreça de les instal·lacions publicitàries en solars privats. Desinstal·lació de cartelleres publicitàries (8x3) en solars de domini públic. Impuls de l’administració electrònica mitjançant la tramitació on-line de tota la documentació de les llicències d’activitats publicitàries. Incorporació dels instruments de gestió de qualitat als serveis de control, consulta i formació en l’Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà i impuls de la posta al dia de la norma. Desenvolupar els treballs per a la preparació de la Carta de Paisatge de la Ciutat de Barcelona, amb la definició de les unitats de paisatge, i la redacció dels Catàlegs de Paisatge d’algunes d’aquestes àrees. Per a la seva difusió es preveu la publicació successiva del treball marc i dels estudis individuals. Impulsar la cura pel paisatge nocturn de la ciutat amb criteris de pacificació de la il·luminació i de sostenibilitat. Continuar impulsant el programa d’agençament de mitgeres consolidades com a retorn paisatgístic dels usos excepcionals del paisatge urbà. Finalitzar el procés del concurs de cobertes verdes amb la convocatòria del jurat per a la selecció de propostes. Fer el seguiment dels projectes i gestionar les subvencions concedides mitjançant el concurs. 32 Recuperació de diversos petits paisatges de la ciutat. Portar la Secretaria de les Comissions de Terrasses i de Comerços emblemàtics de la Ciutat. Coordinar l’aplicació de la modificació de la nova ordenança de terrasses. Coordinar els criteris d’aplicació de la nova ordenança de terrasses amb els Serveis Tècnics dels districtes. Redactar projectes tècnics de Distribucions Prèvies de terrasses, i les Ordenacions Singulars de ciutat. Ser el referent i facilitador de les ordenacions redactades pels Districtes. Intensificar la promoció de de la Ruta del Modernisme de Barcelona, especialment entre el públic local i mitjançant les xarxes socials. Iniciar converses amb les 21 entitats del Consell d’Honor de la Ruta per a plantejar la seva renovació. Creació d’un nou joc d’ordinador/APP per a nens relacionat amb la Ruta per tal que coneguin el Modernisme de forma lúdica. Potenciar l’espai dels Pavellons Güell (cedit a l’Institut per la Universitat de Barcelona segons conveni d’octubre 2014), combinant en la mesura del possible l’inici de les obres de rehabilitació amb la continuïtat de l’oferta de visita patrimonial modernista a la ciutat, i com un nou centre d’activitats culturals (amb xerrades i concerts, jocs per a nens, etc.) al districte de Les Corts. La nova “Ruta del Racionalisme”, que posa en valor el patrimoni arquitectònic de Barcelona relacionat amb les avantguardes i en especial el GATCPAC, s’ha produït durant l’any 2017 i el 2018 es presentarà i se’n farà difusió. Es tracta d’una guia i un mapa dels 65 punts principals d’aquesta Ruta, per ajudar a conèixer aquests edificis “in situ”, que es complementa amb un llibre de gran format que expliqui aquest patrimoni a fons i en el seu context amb la incorporació d’imatges d’època. Iniciar les obres de restauració dels Pavellons. 33 . Intensificar l’activitat del Secretariat Permanent de la Ruta Europea del Modernisme (REM) per tal de complir els acords presos en el Segon Plenari del seu Consell d’Honor (Barcelona 2007): Incrementar els continguts internacionals del nou website www.coupdefouet.eu, i l’activitat a les xarxes socials; desenvolupar el projecte de l’Art Nouveau Club; continuar l’edició semestral de la revista de la Ruta Europea coupDefouet, Realització del III Congrés Internacional sobre Modernisme coupDefouet el juny de 2108, a l’hospital de Sant Pau. Continuar en la participació activa en la xarxa internacional Réseau Art Nouveau Network, participar en el desenvolupament de la xarxa per fer-ne una organització autofinançada. Col·laborar amb el desenvolupament de la organització internacional Red de Ciudades de la Ilustración (patrimoni del segle XVIII). Potenciació d’accions culturals de foment i popularització del paisatge com la Fira del Modernisme de Barcelona, el cicle de xerrades Portal del Modernisme i la difusió del patrimoni i les activitats de l’Institut a les xarxes socials. Desenvolupar una nova línia de publicacions que proposi la reflexió a fons sobre l’arquitectura i el paisatge urbà en relació la qualitat de vida del ciutadans, amb contribucions d’experts i professionals del sector. Finalitzar la digitalització del fons d’imatges del departament i creació d’una base de dades per al seu correcte arxivament i recuperació per a usos futurs. Executar les obres d’adequació i traslladar l’Institut a la nova seu del carrer Tarragona 173. Realitzar una campanya de comunicació perquè els ciutadans coneguin el canvi d’ubicació. 34 Bases utilitzades per avaluar ingressos i despeses 35 El pressupost 2018 fa especial èmfasi en la millora de la qualitat del paisatge urbà de la ciutat i de la qualitat de vida dels seus estadants. Malgrat les gran xifres del pressupost podrien dinar la sensació de continuisme, els objectius i les accions a realitzar estan encaminades a potenciar la millora de l’espai públic. Amb aquet fi seguirem treballant en la definició de l’ambiciosa carta de paisatge, que pretén definir criteris a seguir en qualsevol transformació, regeneració o rehabilitació que es porti a terme, per tal de garantir i preservar els elements identitaris i de paisatge dels diferents àmbits de la ciutat. El 2018 continua la distribució dels ingressos per transferències corrents entre l’Ajuntament i el Consorci de l’Habitatge com a conseqüència de la implantació de la finestreta única per la tramitació de subvencions a la rehabilitació i en el fet que l’Institut continua sent l’òrgan gestor d’aquestes subvencions. El capítol d’inversions preveu la remodelació de diferents parets mitgeres i altres millores de l’espai públic per un import de 1.800.000 euros, finançades íntegrament amb els ingressos provinents de les compensacions paisatgístiques dels usos publicitaris de l’espai públic. L’Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà estableix que aquell que afecti el paisatge urbà de la ciutat en benefici propi, compensi a la ciutat amb el patrocini o finançament de diferents recuperacions patrimonials. També es manté la possibilitat de la seva ampliació per a aquelles obres i recuperacions paisatgístiques del patrimoni municipal que es puguin finançar amb els recursos procedents de les compensacions derivades de les autoritzacions d’usos excepcionals. Els ingressos per poder fer aquestes inversions provenen íntegrament dels recursos obtinguts d’aquestes compensacions paisatgístiques pels usos extraordinaris de l’espai públic. L’execució d’aquests projectes es supedita, però, a l’efectiu cobrament de les compensacions paisatgístiques. 36 PRESSUPOST DE L’ANY 2018 Despeses Capítol I El pressupost d’aquest capítol inclou la previsió d’increment de 1% sobre la nòmina i la consolidació dels increments salarials produïts com a conseqüència de l’aplicació de la sentència sobre l’1%. La plantilla prevista a la finalització dels exercicis de 2017 i 2018 , classificada en personal funcionari, laboral fix i laboral indefinit i laboral eventual, és la següent: PLANTILLA Any 2017 Any 2018 (lloc de treball) Funcionaris 38 38 Laborals fixos 2 1 Laborals indefinits 6 6 TOTAL 46 45 Laborals eventuals 1 0 Capítol II L’any 2018, es preveu continuar amb l’activitat habitual de l’Institut, facilitar la tramitació electrònica dels expedients de subvencions, coordinar amb la U.B. l’obertura dels Pavellons Güell a la ciutadania, i actualitzar l’inventari de suports publicitaris de la ciutat. Es preveu també continuar amb els estudis necessaris per elaborar la carta de paisatge de Barcelona. 37 Amb la ferma voluntat de dotar a la ciutat d'un arxiu històric fàcilment consultable de les actuacions fetes es continuarà amb el programa iniciat l’any passat al Departament de Rutes i Publicacions per tal de crear un potent base de dades de l’arxiu fotogràfic de l’Institut. Paulatinament s’aniran incorporant els diferents departaments de l’Institut. Així mateix es seguirà digitalitzant els protocols de col·laboració signats per l’Institut aprofitant per crear una base de dades que permeti la consulta ràpida de totes les actuacions portades a terme per l’Institut. En l‘apartat de Rutes del Paisatge, l’any 2018 es preveu continuar amb l’edició semestral de la prestigiosa revista sobre el modernisme “coupDefouet”, incrementant el nombre de subscripcions iniciat el 2014. Aquest any 2018 continuarem amb la recuperació de petits elements singulars que conformen el paisatge urbà de la ciutat i el manteniment de patrimoni municipal. Capítol IV L’any 2018 el Consorci farà una nova convocatòria d’ajuts a la rehabilitació d’edificis d’habitatges, potenciant sobretot els programes de cohesió social i d’ajuts a l’interior d’habitatges per dotar-los de la habitabilitat requerida. Així mateix seguirà apostant pel programa d’ascensors pel gran impacte social que representa. Els criteris d’aïllament i sostenibilitat seran un altre puntal de la convocatòria, juntament amb el de l’increment del verd als edificis. Aquesta convocatòria es complementarà amb els ajuts que atorga l’Institut per a la millora de la imatge exterior dels establiments comercials, a l’adaptació i millora de cambres de bany d’establiments de restauració i amb el programa d’ajuts per a actuacions especials i extraordinàries de protecció i millora d’elements patrimonials, per continuar amb el procés d’endreçament i millora dels habitatges de la ciutat. El 2018 es fallarà el concurs de cobertes verdes, que vol potenciar el coneixement de les millores ambientals i de qualitat de vida que suosa augmentar el verd de la ciutat i de les possibilitats que ens ofereixen els nostres terrats. 38 Capítol VI L’any 2017, tal i com s’ha anat fent cada any, amb els recursos obtinguts de les compensacions paisatgístiques es preveu recuperar elements del patrimoni de la ciutat com ara mitgeres, consensuats amb els Sectors i Districtes de l’Ajuntament. Capítol VII L’import d’aquest capítol correspon als ajuts per a la dotació d’ascensors i obres estructurals. Convenis de col·laboració Altra de les activitats de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, és la recerca de patrocinis per a canalitzar el diner privat cap a actuacions finalistes de millora del paisatge urbà. Totes les actuacions patrocinades s’ajusten a un protocol que firmen el patrocinador, el beneficiari de l’actuació i, com a intermediari i en garantia de la bona fi del patrocini, el President de l’Institut, per delegació de l’Alcalde. Per a aquest any està previst continuar amb el projecte de recuperació de mitgeres i de petits paisatges de la ciutat així com col·laborar en es recuperacions patrimonials que siguin d’interès dels districtes. 39 Annex de Personal 40 PROPOSTA PLANTILLA ANY 2018 PLANTILLA CODI CATEGORIA PROPOSTA ESCALA D'ADMINISTRACIÓ GRAL. 1010 Tècnics 2 1030 Administratius 7 1040 Auxiliars 16 1050 Subalterna 1 ESCALA D'ADMINIST.ESPECIAL CLASSE DE TECNICS SUPERIORS 2011 Arquitectura 5 2610 Informació 1 2710 Dret 1 2711 Gestió 1 2811 Economia i Sociologia 1 CLASSE DE TECNICS MITJANS 2021 Arquitectura 10 2022 Enginyeria 1 T O T A L S 46 - Quedaran automàticament amortitzades les vacants que es produeixin en la Plantilla i que no motivin Reserva de Plaça. Així mateix es crearà automàticament les places necessàries per la incorporació retorn de personal de l’Ajuntament de Barcelona. - La promoció interna produirà un increment a les categories objecte de l'esmentada promoció i s'amortitzaran a les categories d'origen sense que això signifiqui un increment de la Plantilla. 41 42 Liquidació del pressupost de l’any 2016 i primer semestre de 2017 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 */ 58