La participació de mares i pares de la població nouvinguda a les AMPA MEMORIA DEL PROJECTE Ajuntament de Barcelona Aquesta memòria ha estat elaborada per la secretaria del Consell Municipal d’Immigració, l’Aloma Charles (alumna de pràctiques) i la Carmen Lili Rodríguez (col·laboradora). Índex 1. Presentació .................................................................................................................................. 2 2. Etapa d’anàlisi: Inici del projecte ................................................................................................. 3 2.1 Síntesi valorativa ................................................................................................................. 6 3. Etapa d’elaboració de propostes: els grups de treball ................................................................ 8 3.1 Síntesi .................................................................................................................................. 8 3.2 Participació .......................................................................................................................... 8 3.3 Aportacions .......................................................................................................................... 9 4. Etapa d’acció o execució: Accions que s’han portat a terme .................................................... 11 4.1 Tríptic informatiu: Distribució i anàlisi de les demandes ................................................... 11 4.2 Sessions informatives: propòsits, disseny, anàlisi i valoració ........................................... 14 4.2.1 Propòsits: ¿perquè sessions informatives?................................................................... 14 4.2.2 Disseny metodològic ..................................................................................................... 15 4.2.3 Participants .................................................................................................................... 16 4.2.4 Temes a destacar de les sessions informatives ........................................................... 18 4.2.5 Valoració ........................................................................................................................ 18 4.3 Mitjans de comunicació ..................................................................................................... 20 4.4 Vídeo: elaboració i edició .................................................................................................. 21 5. Annexos ..................................................................................................................................... 22 5.1 Percepció del projecte per part de la FAPAC ................................................................... 23 5.2 Percepció del projecte per part de l’IMEB ......................................................................... 25 1 1. Presentació Des del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona (CMIB)1 es treballa per produir les condicions necessàries per a la interculturalitat a la ciutat. Partim dels valors de reconeixement i respecte de les cultures presents a la ciutat i volem posar èmfasis en el diàleg, la comunicació i els punts en comú. Considerem la convivència com la millor estratègia per aconseguir una ciutat cohesionada i respectuosa amb l’altre. En aquest sentit tenim com a objectiu promoure la comunicació i el treball conjunt entre entitats d’immigrants i altres entitats presents a la ciutat que treballen temes essencials per a la convivència. Des del CMIB, s’organitza cada any la Festa ciutadana del dia del Migrant (anomenada a partir del 2011 Trobada d’Entitats), la qual té com a finalitat crear un espai de trobada entre la ciutadania, en què la diversitat de la nostra ciutat sigui motiu per compartir, conèixer i gaudir. L’any 2010 es va realitzar el dia 24 d’Octubre, i hi van participar 34 entitats, amb un volum aproximat de 400 voluntaris. Es considera que la festa ciutadana és un esdeveniment que comporta relació i comunicació entre les diverses entitats i entre el conjunt de les persones que viuen a la nostra ciutat. Aquest és el tercer any que a la festa es convida a un sector associatiu de la ciutat, per tal de provocar/afavorir la interacció entre entitats del Consell i el sector convidat. A l’any 2010 s’acorda que el sector associatiu convidat siguin les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes, a partir de la FAPAC. A més la Comissió Permanent del CMIB determina que a part de convidar a la FAPAC a la festa, cal al llarg de l’any promoure altres tipus d’accions que provoquin la interacció i l’anàlisi de la participació de les famílies immigrades a l’AMPA. És per aquest motiu que s’inicia aquest projecte en el que podem distingir tres etapes: 1ª 2ª 3ª Etapa Etapa d'elaboració Etapa d'acció d'anàlisi de propostes o execució 1 Òrgan consultiu de participació de l’Ajuntament de Barcelona en temes d’immigració, creat l’any 1997 i composat per 43 entitats. 2 A continuació es pretén fer una síntesi valorativa de les diferents etapes, posant èmfasi en allò que hem après i que ens ha estat funcional segons la finalitat del projecte. 2. Etapa d’anàlisi: Inici del projecte Per tal d’iniciar el projecte es va considerar que calia crear un espai participatiu entre ambdós sectors (les entitats del CMIB i diverses AMPA de la FAPAC) i l’Ajuntament de Barcelona, per tal de: o Analitzar la participació de les famílies immigrades amb les AMPA i l’escola o Fer explícit que voldrien les entitats d’immigrants de les AMPA i viceversa o Fer explícit que tenim clar sobre el tema o Determinar possibles línies de treball Per aquest motiu, la secretaria del CMIB i la FAPAC van convidar a les respectives entitats a participar en dues sessions de treball, en les quals i van participar: Sra. Anna Sandalinas AMPA Escola Mossèn Jacint Vedaguer Sra. Montserrat Vilalta AMPA IES La Sedeta Sr. Alex Castillo AMPA Escola Collaso i Gil Sra. Nuria Sánchez AMPA Escola Pere Vila Sr. Ferran Bordils AMPA Escola Farigola del Clot Sr. Nacho Pallàs Sra. Anna Estrada AMPA Escola Perú Sr. E Llurba AMPA IEI Puigvert Sra. Marta Pocino Yuste AMPA IES “La Llauna” (Badalona) Sr. Àlex Paniagua FAPAC Sra. Olga Bernad FAPAC Sr. Paco Montanyer FAPAC Sra. Janette Vallejo AMIC – UGT (Unió General de Treballadors) Sr. Alí Hachem Associació Catalunya-Líban Sra. Elisenda Guedea Associació Socio Cultural IBN BATUTA Sr. Mohamed Hilal CCOO Barcelonès – Departament d’Immigració Sra. Luz Aracely Choto Asociación Cultural y Social y Arte Culinario de Honduras y amigos Sr. Kamal Ben Brahim ATIMCA – Associació de treballadors immigrants marroquins a Catalunya Sra. M. Elena Rodríguez Centro Peruano en Barcelona Sra. Andreína Pietrini Asociación Intercultural Latinoamericana DOSMUNDOSMIL Sra. Ana Nagales Centro Filipino – Tuluyan San Benito Sr. Joaquín Change Asociación Cultural Riebapua Comunidad Bubi de Catalunya 3 Sra. Fariza Habib Associació Cultural Educativa i Socialoperativa de dones pakistaneses – ACESOP Sr. Ousseynou Niang Associació Catalana de Residents Senegalesos Sra. Alicia Fernández Consell Escolar Municipal de Barcelona Sra. Alexia Ballabriga Consell Municipal d’Immigració de Barcelona Sra. Mercè González Consell Municipal d’Immigració de Barcelona En una primera sessió, es van treballar les expectatives mútues dels diferents teixits associatius, les accions prioritàries que es considerava que calia implementar, i es van detectar necessitats, a partir de les quals s’establiren possibles línies a seguir. Pel que fa a les expectatives mútues, els resultats van ser els següents: 1. Les entitats d’immigrants esperen de les AMPA: Que donin més informació quan els pares/mares arriben a l’escola. Que s’informi dels drets i deures de les famílies a l’escola, què és una AMPA, què es fa, què s’espera d’ells (participació, diàleg...) Que siguin democràtiques (participatives) Que ajudin en el seguiment de l’escolarització Que vegin la immigració com un tema natural i un com un valor positiu Que siguin més actives en el tema de la immigració, que es plantegin més clarament els temes i s’evitin subterfugis Que es faci més sensibilització sobre la diversitat a les persones que formen les AMPA, escola i barri Que s’entengui que els immigrants són ciutadans Que tinguin un Pla d’acollida, tenint en compte la perspectiva de l’altre i per aquest motiu cal conèixer l’altre i repensar en els canals de comunicació 2. Les AMPA esperen de les entitats d’immigrants: Que hi hagi més participació per part de les famílies nouvingudes a les AMPA i en l’entorn educatiu en general Que es faciliti la comunicació (llengües) 4 Que les associacions clarifiquin a les famílies que són les AMPA i que les animin a participar en la comunitat educativa. Des de les associacions es pot fer més fàcil S’evidencia Que hi ha un desconeixement mutu d’ambdós sectors associatius que cal canviar Que el concepte d’educació varia segons les cultures; així com la gestió de l’educació i el rol o funció de les famílies en l’educació dels fills/es Pel que fa a les accions prioritàries que consideren que s’haurien d’implementar, els resultats van ser els següents: o Necessitat de traductors o Establir un protocol de primera trobada de la família amb l’escola on també participi l’ AMPA o Iniciar accions conjuntes entre l’AMPA i les entitats d’immigrants o Necessitat de que les associacions d’immigrants generin confiança en les famílies nouvingudes respecte a les AMPA En la segona sessió es consensua que a partir del treball realitzat, les principals necessitats que es detecten són les següents: o El desconeixement per part de les famílies d’immigrants i de les entitats del què és una AMPA. Aquest tema exigirà fer un esforç d’Informació per a les famílies immigrades i es necessitarà la complicitat de les entitats d’immigrants. Es determina que possiblement serà necessària l’elaboració d’un material senzill però també caldrà pensar altres estratègies. o Dins el sector associatiu de les AMPA hi ha molta heterogeneïtat, n’hi ha que estan sensibilitzades, n’hi ha de diverses i altres que no han treballat la diversitat. Aquest tema requereix també un treball. 5 o Necessitat de crear un Pla d’acollida o fulla de ruta que estableixi una manera de treballar amb les famílies nouvingudes que arriben a l’escola D’altra banda, es constata que des de l’IMEB s’inclou, dins del Pla de Formació2 adreçat a les AMPA (famílies), tallers o sessions formatives gratuïtes per treballar o gestionar la diversitat. No obstant, no hi ha demandes per part de les AMPA. Com a proposta inicial es decideix escollir quines línies són prioritàries per tal de treballar-les a través de l’organització de dos grups de treball que defineixin què i com s’ha de fer. A partir de les necessitats exposades es proposen les següent línies de treball: o Línies estratègiques seleccionades: Informació: Què són les AMPA? Com fer arribar la importància que les famílies nouvingudes s’impliquin en l’educació i en la participació de l’escola. Informar a les famílies immigrades sobre què són les AMPAs, per tal de promoure la seva participació en la comunitat educativa i en procés educatiu dels fills/es. Pla de benvinguda (Pla d’acollida): Treball, documentació o full de ruta per donar eines per a la incorporació de la diversitat a les AMPA. OBJECTIU: Promoure la diversitat a les AMPA. o Definició de 2 grups de treball (oberts a la incorporació d’AMPA i entitats que formen part del Consell Municipal d’Immigració): 1. Grup de treball d’Informació 2. Grup de treball del Pla d’acollida 2.1 Síntesi valorativa En aquesta etapa inicial d’anàlisi es va realitzar una primera aproximació al tema. S’evidencia que en comptes de prioritzar la interrelació d’ambdós sectors associatius cal, en primer lloc, 2 Guia d’accions formatives per a famílies amb infants i adolescents de 0 a 16 anys. 6 treballar conjuntament per la participació de les persones immigrades a les AMPA. Per tal d’aconseguir aquesta finalitat cal desenvolupar una línia d’acció i donar eines o instruments a les AMPA per la incorporació de la diversitat i de les persones immigrades. 7 3. Etapa d’elaboració de propostes: els grups de treball 3.1 Síntesi Per tal d’assolir la primera línia estratègica, la necessitat d'informar a les famílies immigrades sobre què són les AMPA, i promoure així la seva participació, es crea un primer grup de treball (Grup de treball d’Informació) format bàsicament per entitats del CMIB, dels deu col·lectius més nombrosos de la nostra ciutat, per tal de definir estratègies informatives, que inclouen els productes i espais que caldria fer o aprofitar per aconseguir l’objectiu d’informar a les famílies nouvingudes. En relació al segon objectiu, establir estratègies necessàries per aconseguir unes AMPA més diverses, es crea un grup de treball, el nom del qual es va posar en debat per decidir entre “Pla de benvinguda” o “Pla d’acollida”. Finalment s’anomenà Grup de Treball per la Diversitat. L’objectiu d’aquest es definir quines són les estratègies per aconseguir unes AMPA més diverses. La idea és recollir experiències i propostes per tal de definir conjuntament entre l’IMEB, la FAPAC i el CMIB unes línies d’acció i productes que siguin útils. 3.2 Participació En aquestes sessions han participat entitats del CMIB i de la FAPAC, així com també professionals de la Direcció d’Immigració i de l’IMEB. Grup de treball d’Informació: Sr. Alex Castillo FAPAC Sra. Raquel Caizapanta TEAC – Taller Ecuatoriano de Arte y Cultura Sr. Jorge Irias Asociación Cultural y Social y Arte Culinario de Honduras y amigos Sra. Fatima Ahmed Asociación Sociocultural IBN BATUTA Sra. Fariza Habib Associació Cultural Educativa i Socialoperativa de dones pakistaneses – ACESOP Sra. Elsa Oblitas Centro Boliviano Catalán Sra. Ana Nagales Centro Filipino – Tuluyan San Benito Sra. Marleny Colmenares Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) Sra. Gloria Rendon Responsable Programa d’Acompanyament al Reagrupament – Direcció d’Immigració Sra. Mari Fé Calderón Responsable de territori i Districtes – Direcció d’Immigració Sra. Alexia Ballabriga Consell Municipal d’Immigració de Barcelona Sra. Mercè González Consell Municipal d’Immigració de Barcelona Com es pot observar, aquest primer grup està composat majoritàriament per membres d’entitats d’immigrants, fet que ens semblava interessant degut a que són ells qui tenen un 8 contacte més directe amb les persones migrants, i per tant, un millor coneixement dels canals de comunicació i dels llenguatge més factibles a l’hora de connectar amb aquest col·lectiu. Grup de treball per a la Diversitat: Sr. Alex Castillo FAPAC / AMPA Collaso i Gil Sra. Núria Sánchez Quintana Coordinadora d’AMPAs Fort Pienc Sra. Cristina Sabaté AMPA Rius I Taulet Sra. Joana Calsamiglia Dinamització AMPAs Raval – Casal d’Infants per l’Acció Social als Barris Sra. Carmen Lili Rodríguez IGOP Sra. Ines Caravia AMPA CEIP Cervantes Sra. Fatima Hassoun AMPA Ramon I Cajal Sra. Raquel Caizapanta TEAC – Taller Ecuatoriano de Arte y Cultura Sr. Mohamed Hilal CC.OO. Barcelonès. Departament d’Immigració Sra. Andreína Pietrini Asociación Intercultural Latinoamericana Dosmundosmil Sra. Gloria Rendon Responsable Programa d’Acompanyament al Reagrupament – Direcció d’Immigració Sra. Mari Fé Calderón Responsable de territori i Districtes – Direcció d’Immigració Sr. Santos Gómez Direcció d’Immigració Sra. Alexia Ballabriga Consell Municipal d’Immigració Sra. Mercè González Consell Municipal d’Immigració Aquest grup està composat majoritàriament per membres d’AMPA. El motiu és que a l’hora d’implicar a les AMPA en el projecte van sorgir algunes dificultats per tal d’aconseguir mantenir la seva participació, a més, la disponibilitat horària dels dos teixits associatius eren diferents. Per aquest motiu, es va prioritzar que les AMPA participessin en el Grup de treball per a la Diversitat, doncs considerem la seva visió molt interessant i necessària a l’hora de plantejar la incorporació de persones migrades a les AMPA. 3.3 Aportacions A partir de les línies de treball acordades es proposen les següents acciones: 1. Respecte a Informar a les famílies immigrades sobre que són les AMPA: Eines: - Producte comunicatiu (tríptic o desplegable) de difusió que expliqui que són les AMPA - Sessions informatives per a col·lectius, entitats, territori - Producció d’un vídeo explicatiu i/o informatiu - Elaborar un dossier informatiu per a ràdios especialitzades i premsa 9 - Informar a l’hora de la matriculació Qüestions a tenir en compte: cal adaptar els horaris a les possibilitats del col·lectiu, i idioma, es considera important per l’apropament i acollida utilitzar l’ idioma que entengui la persona immigrada (castellà o català) i que més endavant es treballi amb la persona la importància del coneixement de l’ idioma d’aquest país. També és considera que és absolutament imprescindible una bona acollida per part dels pares/mares de l’AMPA, així com la necessitat d’informar a les famílies nouvingudes del concepte de participació i d’educació al nostre país. Mitjà (alguns exemples sobre com/on informar a les famílies immigrades): - Per col·lectius: escola de llengua catalana per famílies filipines - Per entitats: convocatòria de l’entitat a famílies per sessió informativa, aprofitar els cursos de llengua de les entitats - Territori: fer arribar material d’informació als agents del territori i sensibilitzar-los sobre el tema (tècnics/ques de reagrupament, d’acollida, xarxa temps de barri, Consorci per a la Normalització Lingüística...). 2. Respecte a promoure la diversitat a les AMPA: Eines: - Elaborar un protocol o recomanacions per promoure la diversitat de les AMPA - Edició d’un vídeo per promoure accions positives a realitzar per l’AMPA per aconseguir la incorporació de les persones immigrades a les AMPA - Elaboració d’un Manual de Bones Pràctiques sobre possibles accions per la diversitat de les AMPA - Sessions formatives a càrrec de la FAPAC (conveni amb l’IMEB) Qüestions a tenir en compte: Un dels temes cabdals que apareix sovint en les sessions de treball és la necessitat de cercar o disposar de la complicitat de l’escola. 10 4. Etapa d’acció o execució: Accions que s’han portat a terme 4.1 Tríptic informatiu: Distribució i anàlisi de les demandes Des de la secretaria del CMIB, i amb la col·laboració de l’IMEB i de la FAPAC, es va elaborar un tríptic desplegable per tal de fer difusió sobre què son les AMPA. Es va considerar que podia ser un bon instrument informatiu a utilitzar especialment per les entitats (tant per les que composen el CMIB com per les AMPA) així com per altres agents. Aquest va ser editat, a més d’en català i en castellà, en àrab, xinès, urdú i tagal, degut a que són les quatre llengües més parlades per la població d’origen extracomunitari resident a Barcelona. A continuació es mostra el contingut del tríptic: Què és una AMPA? Les associacions de mares i pares d'alumnes (AMPA) són associacions voluntàries de les famílies d'un centre educatiu amb l'objectiu general de promoure la participació i col·laborar amb les activitats educatives del centre. Quina finalitat té una AMPA? Vetllar per la qualitat de l’educació a l’escola Facilitar la relació entre les famílies, la direcció i el professorat de l’escola Proposar activitats, fer suggeriments o formular queixes en relació amb el funcionament de l’escola Col·laborar en la gestió de serveis d’interès de l’alumnat, com ara el menjador escolar, l’acollida matinal, i l’adquisició i distribució de llibres de text Representar les famílies al Consell Escolar del centre i institucions educatives Orientar les famílies sobre els drets i els deures Fer propostes per a la formació de mares i pares Per què és bo participar en l’AMPA? Perquè quan les famílies prenen part en les activitats del centre i de la comunitat educativa, els fills i filles van més a gust a l'escola i estudien amb més ganes Perquè és positiu que tots vetllin per la qualitat de l’educació dels fills i filles Perquè podràs conèixer i compartir amb altres pares i mares les teves inquietuds i propostes i també ajudar-vos mútuament 11 Perquè podràs conèixer i entendre com funciona l’escola, el sistema educatiu i la comunitat educativa Perquè tota la comunitat educativa podrà conèixer la diversitat cultural i lingüística de l’escola Quines activitats pot organitzar una AMPA? Classes de reforç escolar Activitats extraescolars (esportives, culturals, idiomes...) Activitats de formació per a les mares i pares Organització de festes tradicionals o escolars (carnestoltes, festa de fi de curs, Sant Jordi...) Col·laborar en la gestió del menjador escolar, l’acollida matinal, l’adquisició i distribució de llibres de text Col·laborar amb l’escola en activitats com ara, excursions, sortides al teatre, colònies... De quines maneres hi pots participar? Puntualment, donant suport a alguna activitat que es necessitin mares/pares voluntaris De forma regular, assistint a les reunions i assemblees que es convoquen per tal d’informar a les famílies, organitzar activitats, col·laborar en la gestió de serveis o debatre temes d’interès en l’educació dels fills i filles Fer-te’n soci/a i ser responsable d’alguna de les activitats de l’AMPA La dedicació i el temps els decideixes tu! A més a més: Podràs consultar qualsevol dubte sobre l’escola, les activitats o serveis de què disposa i el funcionament del sistema educatiu del nostre país. Com contactar amb l’AMPA de la teva escola? Consulta a la Direcció o Secretaria de la teva escola i demana quins dies es reuneixen o com hi pots contactar. Sabem que t’importa l’educació dels teus fills per això et proposem que contactis amb l’AMPA de l’escola. L’educació és una tasca de tots 12 Amb motiu del Dia del Migrant es van editar 7.000 tríptics en català / castellà i es van distribuir des de la carpa de la FAPAC. Posteriorment, es van editar 60.000 desplegables en català / castellà, 3.500 en català /àrab, en català/xinés, en català / urdú i 3.000 en català / tagal. Es va calcular per al CMIB una reserva de 22.000 desplegables, els qual van ser adreçats a entitats, serveis municipals d’atenció (acollida, reagrupament i altres professionals que treballen al territori en temes educatius). La resta es distribuïren a les AMPA de la ciutat, mitjançant la FAPAC i l’IMEB. En quan a la forma de distribució dels tríptics, es va estipular que seria prèvia demanda. Des del CMIB es va contactar via correu electrònic amb les entitats i serveis que es considerava que podrien estar-hi interessats, se’ls va explicar el contingut i informar de la possibilitat de demanar exemplars en cas d’estar interessat en la seva utilitat i distribució. Aquesta forma de distribució “restrictiva” a la demanda ens permet conèixer quins són els sectors o àmbits més interessats o que treballen el tema de les AMPAs. Distribució dels tríptics en català / castellà Català / Castellà Entitats CMIB 11.900 ENTITATS Altres entitats 1.518 Dia del Migrant 2010 – Trobada 5.000 d’entitats 2011 TOTAL 18.418 AMPA I ESCOLES Via FAPAC 3.000 Via IMEB 15.000 AMPA i escoles 568 TOTAL 18.568 Serveis i àrees de Tècnics acollida 150 l’Ajuntament Tècnics reagrupament 500 Acció Social 1.000 Altres serveis i àrees de 2.835 l’Ajuntament Estands en jornades, 600 congressos... TOTAL 5.085 13 TOTAL EDITATS 60.000 Disponibles dia 30/11/11 17.929 Distribució dels tríptics en la resta d’idiomes Tagal Xinès Urdú Àrab Entitats CMIB 250 75 550 325 Altres entitats 382 410 395 1.190 AMPA i escoles 145 148 168 211 Agents acollida 9 79 73 71 Reagrupament 50 50 150 50 Altres serveis Ajuntament 100 115 145 150 Estand en jornades, congressos... - - - 600 TOTAL EDITATS 3.000 3.500 3.500 3.500 Disponibles dia 30/11/2011 2.064 2.623 2.019 903 4.2 Sessions informatives: propòsits, disseny, anàlisi i valoració En aquest apartat ens centraren en fonamentar, descriure, analitzar i valorar una de les accions de treball que s’han portat a terme en el marc del projecte: les sessions informatives. 4.2.1 Propòsits: ¿perquè sessions informatives? Les etapes d’anàlisis i elaboració de propostes ens havien deixat clar dues qüestions a treballar: - Necessitat d’Informació: un percentatge significatiu de les famílies immigrades no coneix que a l’escola catalana existeix un espai de participació com l’AMPA. - Necessitat d’Implicació: si l’AMPA es un espai de participació de les famílies a l’escola, cal que l’AMPA reflecteixi la diversitat de les nostres escoles. Allò serà possible si les famílies immigrades s’impliquen en l’AMPA. Volíem promoure una estratègia de comunicació no solament basada en la difusió d’un missatge (centrat en l’ informació) si no que a més a més, volíem obrir un diàleg: generar un espai d’intercanvi que ens permetés ajustar el discurs a les característiques de l’ interlocutor, tot aprofundint en aquells aspectes que pugessin ser més rellevant per ells. 14 4.2.2 Disseny metodològic La concepció del disseny metodològic de les sessions, en coherència amb els propòsits mateixos que perseguia, es va basar en un treball grupal, on van participar representants de quatres associacions del CMIB (de zones geogràfiques i cultures diverses), una mare immigrada que forma part d’una AMPA, coordinats per una persona amb experiència en formació i dinamització de grups i la secretaria del CMIB. A traves d’aquest treball en grup es van precisar els objectius de la sessió i la metodologia de treball per assolir-los. Ens vam plantejar com a objectius: Sensibilitzar a persones d’origen immigrant sobre la participació de les famílies en l’educació dels fills, en el context de l’escola (perquè, com, quan, vies: AMPA i altres). Compartir informació sobre el sistema educatiu català: estructura i nivells d’escolarització, itineraris formatius, tipus d’avaluació, agents educatius (escola i entorn: paper de les famílies). Tot això amb una focalització en els següents temes: Com és l’escola a Catalunya: els diferents nivells o cicles formatius i la durada de cadascú, tipus de centres (públics, privats i concertats), les formes d’avaluació o promoció, horaris, similituds i diferencies amb els sistemes escolars dels països d’origen. Què és la Comunitat Educativa? I els agents educatius?... l’educació comença i acaba en els límits de la família, i de l’escola?, qui més participa en la nostra educació i en la dels nostres fills?, quines oportunitats ens ofereixen? Com podem potenciar-les? La relació família – escola: què s’espera de nosaltres com a pares i mare?, què esperem nosaltres de l’escola?, què és això de l’AMPA?, per què participar? quin és el sentit?, per a què?, cobren diners?, què fan amb la quota que paguem? Qui pot ser de l’AMPA?, per fer què i en favor de qui? Com es pot apreciar, els temes estan formulats com interrogants. Justament, es tractava d’identificar les experiències, coneixements, percepcions, opinions, dels participants, com a inputs per oferir una informació més ajustada als seus punts de partida, i compartir altres experiències sobre l’AMPA que fossin complementaries. No es tractava d’una xerrada amb el mateix discurs, independentment de qui fos l’auditori. A més a més, volíem trencar aquesta diferenciació entre qui parla e informa (el que sap) i el que escolta i rep (el que no sap). Buscàvem reforçar l’autoestima i legitimar aquelles pràctiques positives que sense dubte, també hi son presents entre pares i mares immigrants, en relació a l’escola i l’AMPA. 15 D’altra banda havíem de tenir en compte de la disponibilitat de temps de les persones amb qui volíem treballar. Així doncs, vam dissenyar una sessió d’una hora de duració. Cada sessió estaria dinamitzada per dues persones: una, en un rol més bé de facilitació de les interaccions i el diàleg a nivell grupal, i una altre que aportaria la seva experiència, com a mare immigrada amb fills escolaritzats a Catalunya, i que intentaríem fos d’un àmbit o zona de procedència similar als participants a la sessió. Parlar des de la pròpia vivència i testimoni constituïa un pont, que podria facilitar la proximitat i l’ identificació dels participants amb els continguts que estàvem treballant. Per últim a totes les sessions va participar algun membre de la secretaria del CMIB, persones que aportaríem la visió més institucional del tema. 4.2.3 Participants Fins al desembre, hem portat a terme 10 sessions. Tenim pendent unes 7 o 8 sessions més que per diversos motius no ha estat possible fer-les. La següent taula resumeix les dades de les entitats que han participat, tot especificant la quantitat de participants per sessió, i la seva distribució segon sexe. ENTITAT ASSISTENTS Dones Homes Colectivo Maloka 16 15 1 ASOCROM 38 23 15 Arte culinario de Honduras 12 10 2 ACESOP 23 23 0 IBN BATUTA 13 13 0 Centro Peruano 11 9 2 Associació de Dones Llatines 17 17 0 sense Fronteres Casa Eslava - DJERELO 28 20 8 Centro Filipino Tuluyan San 21 16 5 Benito Asociación Cultural Saha 20 20 0 Totals 189 156 33 Taula 1. Entitats, número de participants i distribució per sexe 16 Si analitzem l’origen dels membres de les entitats participants, trobarem que les sessions s’han fet amb persones de diverses zones geogràfiques i culturals presents a la nostra ciutat. Quatre de les entitats agrupen persones d’origen llatinoamericà, dues d’origen pakistanès, dues de països d’Europa de l’Est, una associació de filipines, i una altre de persones del Marroc. En general les entitats amb les que fins ara hem portat a terme les sessions es situen en les principals nacionalitats estrangera que conviuen a la nostra ciutat. En aquest sentit, encara no hem pogut portar a terme una sessió amb el col·lectiu equatorià, el més nombrós a Barcelona3. Si ens centren en les sessions realitzades i el perfil dels participants, trobem que hi ha estat molt més significativa la participació de les dones que dels homes (156 i 33, respectivament). Pel que fa a la quantitat d’anys que porten a Catalunya els participants a les sessions, la regularitat ha estat la heterogeneïtat, encara que hi va haver sessions més homogènies. Podríem dir que en termes generals, es correspon amb les dates de l’arribada i evolució del col·lectiu al que pertanyen. Pel que fa al perfil que buscàvem: famílies amb fills escolaritzats a Catalunya, no és va aconseguir d’igual manera en tots els casos. Hi va haver sessions on gairebé el 100% dels participants tenien aquesta característica, i altres en els quals hi havia mares amb fills en origen, sense perspectives de començar un procés de reagrupament, o bé persones que hi havien anat sense tenir clar el tema de la sessió. No obstant, cal valorar que s’ha arribat a persones que, tot i que poden tenir un impacte menor, són persones que estan en la xarxa social d’aquestes col·lectius, i podrien fer de portaveus d’aquestes informacions. Sovint, aquest rol potencial es va explicitar i reforçar en les mateixes sessions. Pel que fa al grau de coneixement de l’AMPA, gairebé en totes les sessions hi va haver persones que bé no el coneixen, bé havien sentit parlar alguna vegada, però no sabien ben bé de què anava això de l’AMPA, bé participaven de l’AMPA. Aquesta diversitat va estar molt productiva d’acord amb el disseny de les sessions, en tant que els mateixos participants tenien molt a compartir. Un tret interessant que confirma una de les hipòtesis inicials de l’equip dinamitzador, és que tenen menor coneixement de l’AMPA aquells col·lectius (Marroc i Pakistan) amb menor coneixement del català o castellà. Això fa pales que la participació no és solament una qüestió d’interès o experiències prèvies (tant en el Marroc com en Pakistan hi ha organitzacions semblants a l’AMPA). Es mostra una altre vegada l’ importància de l’aprenentatge de la llengua per l’ integració en la societat d’acollida. 3 Es va organitzar una sessió amb la Asociación de Ecuatorianos en Catalunya, i el dia fixat no hi va haver quòrum per a portar a terme la sessió. Aquesta sessió es va posposar, encara que no hi ha una nova data fixada. En perspectiva, hi ha una altre sessió amb el col·lectiu equatorià, a traves del Taller Ecuatoriano de Arte y Cultura (TEAC). 17 4.2.4 Temes a destacar de les sessions informatives Si bé totes les entitats, associacions, col·lectius amb els que hem treballat tenen en comú el fet migratori, sabem que la condició migratòria es diversa en si mateixa. I evidentment, pel que fa al món educatiu, aquesta diversitat també s’expressa. Per aquesta raó resulta molt arriscat parlar de generalitats o regularitats derivades de totes les sessions informatives. No obstant això, ha estat possible trobar alguns trets recurrents en més d’un col·lectiu que són els que exposem a continuació. El català com a llengua vehicular provoca resistències i incomprensions en un nombre important de persones. Podríem resumir que el fet nacional i de la llengua no s’entén i es viu com una imposició. Una majoria de col·lectius reconeixen experiències semblants a l’AMPA en els seus països d’origen, encara que podrien tenir menor grau d’organització e institucionalització, s’anomenen diferent i estar més enfocades en la preparació de festes i celebracions o en l’adquisició de mobiliari o material escolar. La disponibilitat de temps com argument que limita la participació dels pares i mares. El pagament de la quota de l’AMPA: per a què serveix i dificultats econòmiques per assumir- la. Desconeixement general de la diverses titularitats dels centres educatius Es reclama en una part important dels col.lectius més pes de l’anglès en el curriculum escolar. En determinades comunitats es considera la qualitat del sistema educatiu massa fluix i la valoració negativa s’amplia pel que fa a la disciplina a la classe. 4.2.5 Valoració Participants Per part dels assistents a les sessions, es va fer un recull de les valoracions de la sessió, en el qual se’ls va preguntar sobre el benestar durant la sessió, sobre el coneixement de les AMPA abans d’iniciar la sessió, sobre el coneixement de les AMPA al finalitzar la sessió, sobre la seva relació amb les AMPA/escola fins al moment, i sobre la relació amb les AMPA/escola a partir de la seva assistència a la sessió. Els resultats obtinguts en la valoració es mostren en el següent gràfic: 18 VALORACIÓ SESSIONS INFORMATIVES SOBRE LES AMPA 10 9 8 7 6 5 9,61 4 8,62 3 7,2 2 1 3 2,3 0 Benestar Coneixement Coneixement Relació amb les Relació amb les sobre les AMPA sobre les AMPA AMPA/escola fins AMPA/escola a quan arribo quan me'n vaig ara partir d'ara Veiem doncs que el nivell de benestar durant les sessions és molt elevat, ja que sobre un total de 10 punts, la nota mitjana que s’ha atorgat és de 9,61. Pel que fa al coneixement sobre les AMPA abans d’iniciar la sessions, els participants han respost que no és molt elevat, d’un 3 sobre 10 com puntuació màxima. No obstant, al finalitzar la sessió, el seu coneixement sobre les AMPA el puntuen amb un 8,62 sobre 10. Així doncs, podem afirmar que la finalitat d’aproximar el sector associatiu de les AMPA a aquests col·lectius, els resultats són molt favorables, doncs la puntuació al coneixement sobre el tema ha augmentat molt després d’assistir a la sessió. Pel que fa a la relació amb les AMPA i l’escola, veiem que abans de la sessió, els participants hi tenien molt poca relació; després de les sessions, la seva predisposició a establir-hi un contacte augmenta molt, passant del 2,3 al 7,2. Val a dir que l’increment en aquest apartat és inferior al coneixement adquirit, però cal tenir en compte que alguns dels participant no tenen fills o no es troben escolaritzats a Catalunya. Equip Professional La valoració de les sessions per part de les dinamitzadores i de la secretaria del CMIB és molt positiva. Al llarg de les sessions realitzades s’ha constatat la importància d’informar a les famílies com una estratègia adient per promoure la seva incorporació a les AMPA. Les primeres sessions realitzades van servir per ajustar el guió dissenyat i dedicar més atenció a la importància del perfil de les persones que assistien a les sessions. D’aquesta forma es van fer les correccions pertinents. 19 El disseny de la sessió, plantejat com espai de comunicació, el qual suposava escoltar i potenciar les experiències ja existents dels participants, identificar els seus dubtes i articular el discurs en funció de l’ auditori, va ser efectiu. A més a més, compartir la informació des de la vivència d’altres persones també immigrants (les dinamitzadores), va facilitar un diàleg obert i empàtic. L’enriquiment fruit de les sessions ha estat bilateral: ambdues parts hem pogut obtenir un coneixement útil. No és possible assegurar que amb una sessió d’una hora aproximadament, les AMPA es vegin enfortides amb una major diversitat al seu interior. Però és clar que la informació es clau per aquests propòsits. Cal continuar treballant en aquesta línea, perquè, d’una banda el seguiment que fan les famílies dels estudis dels seus fills i/o filles millora notablement els seus rendiments educatius, i arriba a compensar els dèficits socioeconòmics i culturals d’origen (2010)4, i per altre banda, la participació en les AMPA fomenta vincles interculturals, que faciliten una integració més plena de la nova ciutadania a Barcelona. En cadascuna de les sessions on van sortir aquests temes, les dinamitzadores van donar la informació corresponent, o bé van suggerir on podien trobar més informació. La participació de la secretaria del CMIB va ser profitosa en aquest aspecte, en tant que elles podien parlar des de la seva experiència d’escolarització i aportar informació tècnica al respecte. 4.3 Mitjans de comunicació Es considera que una bona manera de fer arribar a les famílies nouvingudes què són les AMPA i la importància de participar-hi és a través dels mitjans de comunicació propers als diferents col·lectius. Per aquest motiu es va acordar elaborar un dossier explicatiu del que són les AMPA per tal de distribuir-lo per cadenes de ràdio especialitzades, així com també redactar tres articles de premsa per tal que siguin publicats en revistes o diaris. Es van cercar els contactes de ràdios i premsa especialitzada per tal de fer arribar el dossier o article a publicar. No obstant, es pensava que la distribució del material treballat seria més senzilla del que finalment ha resultat. Ens ha quedat la percepció que aquesta tasca requeria d’un coneixement més especialitzat i d’una dedicació horària que no s’havia previst en el disseny del projecte. Pel que fa a la distribució amb ràdios, inicialment s’ha realitzat el contacte telefònic amb diferents emissores/programes o entitats vinculades i s’ha ofert la possibilitat d’enviar-los el dossier imprès. Dels 5 contactes realitzats 4 s’han interessat en rebre la informació, malgrat l’interès desconeixem si el material ha estat utilitzat ja que no se n’ha fet seguiment. Amb les 4 Veure Informe: “Infants i famílies a Barcelona”. Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). Observatori Social Barcelona. Departament de Recerca i Coneixement. Ajuntament de Barcelona. Novembre, 2010. 20 que no s’ha pogut parlar se’ls ha enviat el dossier per correu electrònic (4 mitjans de diferents col·lectius). En quan a la part de premsa escrita (diaris, revistes i publicacions digitals) s’han redactat tres articles, els quals s’han ofert a diferents mitjans enviant un correu electrònic, per tal que publiquin el que millor s’adeqüi al seu perfil, tot oferint també la possibilitat de traducció. S’ha enviat a 26 mitjans que editen publicacions per diferents col·lectius (asiàtics, africans, llatinoamericans...). Aquest enviament s’ha produït recentment i no encara no podem conèixer l’impacte que tindrà aquesta acció. 4.4 Vídeo: elaboració i edició Com a instrument visual informatiu, s’edita un vídeo sobre que són les AMPA, les diferents formes de col·laboració, la importància de la participació en l’educació i en l’escola... Aquest serà utilitzat per les entitats del CMIB, per les AMPA i els diferents agents implicats. Per tal de participar en el vídeo, s’han escollit persones que han col·laborat o han tingut algun tipus de vinculació amb les AMPA, ja que es considera que el fet que ho expliquin persones anònimes i pròximes a la gent del carrer crea un sentiment d’empatia que aproxima a l’espectador i el missatge es transmet amb més èxit. El vídeo està composat per quatre capítols: els tres primers presenten una informació general sobre les AMPA, la seva composició i funcionament, i estan pensats per poder ser usats en qualsevol sessió informativa sobre aquestes associacions. El quart capítol, que planteja la temàtica de la diversitat a l’AMPA, està més adreçat a les Juntes de les AMPA, per tal que aquestes siguin conscients dels diferents codis i conceptes que es poden tractar al trobar en aquest àmbit amb persones de diferents procedència. A continuació es presenta un breu resum dels capítols que composen el vídeo: 21 2. Com funciona una AMPA? Es presenta la composició de l’AMPA. Es parla 1. Què és una AMPA? de la Junta, així com de qui la conforma i de les diferents vies per participar-hi. Es presenta a les AMPA a través de diferents mares i pares que hi tenen algun tipus de Es tracta el tema del pagament de la quota de vinculació: s’explica què són aquestes l’AMPA i dels drets que dona . associacions, quins serveis ofereixen, qui en Es presenta la figura dels delegats de classe, i pot formar part, què es el que motiva a del vincle que aquests estableixen entre aquests pares a formar-ne part, el temps de l’AMPA i el curs. dedicació, com pots incidir i col·laborar en el projecte educatiu dels teus fills i contribuir a la I finalment, es parla de les activitats i serveis millora dels serveis que ofereix el centre, etc. que porta a terme l’AMPA i de la importància que aquests tenen per a les famílies immigrants que no disposen de xarxa social al país d’acollida. 3. Hem de formar part? Diferents mares i pares exposen alguns motius 4. Diversitat i AMPA pels quals és important formar part d’una Es reflexiona al voltant de la diversitat i de AMPA: la importància de que les AMPA s’adaptin • Involucrar-se en les activitats escolars als temps en els que vivim, pel que es • Participar en la presa de decisions de l’escola suposaria que en les AMPA s’hauria de • Participar de la comunitat educativa veure reflectida la gran diversitat de • Vetllar per a que el projecte educatiu pel que procedències dels nens i nenes. Les has apostat es compleixi AMPA són el pont que existeix per tal • Contribuir en l’ensenyança dels fills d’establir comunicació i coneixement entre • Intercanviar / aportar experiències sobre la la societat d’acollida i els alumnes que maternitat i l'educació arriben d’altres països. Pel que fa a la seva difusió, s’ha fet arribar una carta a 367 AMPA de les escoles de la ciutat amb una explicació del contingut i l’accés del web de Novaciutadania per visionar-lo o descarregar-lo. A més se n’ha fet arribar una còpia a la FAPAC, a l’IMEB i a les AMPA que han participat en el procés. Tots els productes elaborats a partir del projecte estan a disposició de les persones, entitats o institucions interessades en l’accés: http://www.bcn.cat/novaciutadania/arees/ca/consell_municipal/programes/cmi_famac.html 5. Annexos En aquest últim apartat es pretén donar la veu als principals col·laboradors amb els que hem treballat durant l’elaboració d’aquest projecte, la FAPAC i l’IMEB. Un cop iniciada l’execució del 22 projecte es va entrevistar a un membre de cada entitat, per tal que fessin una valoració de les tasques realitzades. 5.1 Percepció del projecte per part de la FAPAC Amb anterioritat a l’any 2010, des de la FAPAC s’havien anat plantejant diferents temàtiques que tenen relació amb la diversitat, tan en l’escola com en l’AMPA: - Temes d’equitat: distribució de l’alumnat - En relació als Decrets d’atorgar punts als germans d’antics alumnes, es va fer pressió per a que no es portés a terme - Pla entorn: dignitat persona/ciutadania - Mobilitat de l’alumnat (no s’han sabut aprofitar prou els pares implicats en les AMPA i transmetre els contactes entre les diferents AMPA a través de la FAPAC) - Problemes de participació en general - Poca informació dels resultats obtinguts a l’informe PISA - Tractar a l’altre com a igual i com a diferent, sense prejudicis Des de la FAPAC s’havien realitzat diverses accions per tal de promoure unes AMPA més diverses, tal com: - Trobades per parlar amb els pares (per exemple, per berenar o per prendre el té) - Mostra gastronòmica - Taller de vestits - Contes del món - Festes entre AMPA No obstant, a pesar que hi ha molta participació en aquestes activitats i festes, constaten que no s’estableix una relació més enllà de la d’aquests dies puntuals, ni una vinculació amb l’AMPA. Pel que fa als punt forts d’haver participat en el projecte, des de la FAPAC destaquen que els ha aportat principalment contactes, establerts amb les Associacions que formen part del CMIB, i que a més creuen que tindran continuïtat en el temps: s’han conegut les associacions i l’entitat i a més s’ha establert una relació fluida, de confiança (ja havien treballat conjuntament però s’afiança la relació). Valoren principalment el fet de: - Conèixer persones (destaca alguns membres del CMIB), els quals consideren bons contactes per a futures activitats conjuntes - Concretament, amb una de les entitats del CMIB (Dosmundosmil) i amb alguna altra entitat han començat a fer activitats, com explicar contes del món i xerrades a 23 col·lectius d’immigrants (la FAPAC organitza l’oferta de les diferents AMPA, treballa en xarxa) Pel que fa al procés d’anàlisi i diagnosi que es va encetar amb les entitats del CMIB, durant la primera etapa del projecte, destaquen que els ha estat molt útil i que els ha aportat: - Idees noves - Replantejar tòpics - Discurs en canvi permanent - Acollida no: societat plural (nens/famílies) o Tema cultural /econòmic, laboral (fill en desavantatge, pare no parla català o castellà) Al mateix temps, destaquen que una aportació important que ells han fet, es plantejar el tema educatiu, ja que consideren que moltes entitats no s’ho han plantejat amb anterioritat. La valoració global que fan de la participació del CMIB en la promoció de les AMPA la consideren com a molt positiva. Asseguren que tot i que no hi ha hagut canvis en temes quantitatius, és molt important que s’hagi iniciat aquest procés. Considera molt important el fet d’haver iniciat processos, i de treballar en bona direcció. Diu que en cas que no funciones, mirarien que ha passat i com es poden assolir els objectius. Considera que la situació actual es troba en camí de fractura, però queda el consol del treball realitzat. De les accions que s’han portat i es portaran a terme, consideren que les més útils per tal d’assolir els objectius fixats són la Participació en el Dia del Migrant, els Grups de Treball (anàlisi i diagnosi), les Sessions informatives i el Vídeo informatiu (sempre que acompanyi una sessió informativa, com a complement). Pel que fa a les futures accions que es realitzaran a partir d’ara des de la FAPAC en relació a la diversitat de les AMPA, destaquen que: - “Tothom a l’AMPA” (2009): prèviament es fa una radiografia de les AMPA - Contactes entitats Observacions: cal afegir que arran de la col·laboració de la FAPAC en el projecte, per primer cop s’han presentat a una convocatòria per tal de rebre un subvenció en temes d’interculturalitat. La resolució ha estat positiva i atorgada per a la realització d’una Guia d’acollida de les famílies a l’AMPA, la qual ja s’ha començat a realitzar amb la col·laboració de diferents AMPA de formen part de la FAPAC. 24 5.2 Percepció del projecte per part de l’IMEB Anteriorment a l’any 2010, des de l’IMEB ja s’havia plantejat la necessitat de treballar i gestionar la diversitat a les AMPA i d’enfortir l’acollida de les AMPA per a totes les famílies. Posen molt èmfasi en el discurs, i parlen de la diversitat com quelcom positiu per als autòctons, com una oportunitat. No utilitzen el concepte d’integració, sinó que parlen més aviat de cohesió, de com encaixen les diferents peces del sistema (concepte Piagetà). Des de l’IMEB ja s’estava treballant per promoure la diversitat a les AMPA a través de diversos programes que afecten directa o indirectament: - Temps de barri, temps educatiu compartit: projecte estratègic que té com a un dels seus objectius prioritaris, l’educació integral dels joves i infants, alhora que dóna suport a la funció educadora de les seves famílies. És una iniciativa que parteix de la potencialitat dels barris de la ciutat de Barcelona per arribar a la configuració d’una oferta educativa fora de l’horari lectiu de gran qualitat. - Pati obert (2005): cohesió social més enllà de l’horari escolar - Subvencions a les AMPA per al foment de la participació en activitats extraescolars: l’escola ja està universalitzada, però passa el mateix amb els extraescolars. Fomentar la participació. Elles van portar la gestió i es van esforçar molt per a que el projecte arribes a tots els Districtes, fins i tot aquells amb AMPA poc participatives o sense AMPA - Portal web Educació i nova ciutadania: aquesta web conté informació sobre l’educació a la ciutat de Barcelona, adreçada a totes les famílies, amb informació d’especial rellevància per a les famílies nouvingudes a la ciutat. Es destina un apartat especial a “Els pares i mares participem en l’educació”, en que es parla de les AMPA, del Consell Escolar del Centre, del Consell Escolar Municipal i Consells Escolars de Districte. - Fòrum d’Educació i Immigració (2005): participació de la família més enllà de l’escola. 10% del total representat per les AMPA. - Educar és estimar: Guia d’accions formatives per a famílies amb infants i adolescents de 0 a 16 anys. En el que destaquen apartats especials per tal d’insistir en la importància de la participació dels pares i mares en la vida de l’escola i en les activitats que s’hi fan. A més, dins de l’apartat de suport a les AMPA, s’hi inclou també un especial èmfasi a la diversitat cultural que composa els barris i l’escola 25 * Des del Consell Escolar Municipal de Barcelona es fa formació. La demanda prové de les AMPA i el IMEB busca el personal i ho gestiona Un cop el CMIB va escollir a les AMPA com a sector associatiu convidat, consideren que el procés d’anàlisi i diagnosi que varen encetar amb les entitats del CMIB els ha estat útil, i en destaquen que: - Els ha servit per corroborar moltes de les coses que ja s’han anat parlant i treballant des de l’IMEB. - Teixit associatiu feble, poca estabilitat, canvia sovint, i llavors cal tornar a començar. - Línia: formació. Quedarà - Un espai més on incidir, interessant entitats - Els ha servit per complementar una mica més la mirada bidireccional: exemple del treball que es fa amb el tríptic al Fòrum. - Molta col·laboració amb la Direcció d’Immigració de Barcelona, semblen estar molt orgulloses de la bona sintonia. Pel que fa a la valoració global del projecte la consideren molt positiva. Destaquen el bon format de la festivitat del Dia del Migrant, i l’èxit dels tríptics, doncs consideren que han tingut molta demanda i que utilitzen molt bon llenguatge. També valoren molt positivament els grups de Treball (anàlisi i diagnosi), el vídeo informatiu i les sessions informatives. Quines seran les accions que es realitzaran a partir d’ara des de l’IMEB en relació a la diversitat de les AMPA? De moment, i si el canvi polític així ho permet, es preveu realitzar una sessió d’inici de curs on es presenti el projecte de les AMPA i una sessió informativa de les AMPA a l’IMEB. No s’atreveixen a augurar si hi haurà continuïtat en les accions que s’han iniciat a través del projecte, doncs la vinculen directament amb l’àmbit polític, i amb el procés de canvi actual no saben com esdevindrà tot plegat. 26