ACTA DE LA COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 
 
Sessió de 18 de setembre de 2018 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 18 de setembre de 2018, s’hi 
reuneix la COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS, sota la presidència de 
la Il·lma. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Il·lmes. Sres. i els Il·lms. Srs.: Laia 
Ortiz Castellví, Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Irma Rognoni i Viader, 
Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, Koldo Blanco Uzquiano, Carmen Andrés Añón, 
Alberto Villagrasa Gil, Maria Rovira Torrens, Gerard Ardanuy i Mata i Juanjo Puigcorbé i 
Benaiges, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació 
del secretari general i que certifica. 
 
Igualment són presents les Il·lmes. Sres. i Il·lms. Srs.: Trini Capdevila i Burniol, Francina Vila i 
Valls, Jaume Ciurana i Llevadot, Raimond Blasi i Navarro i Jordi Coronas i Martorell. 
 
També hi són presents les Sres. i els Srs.: Marta Carranza Gil-Dolz del Castellar, comissionada 
d’Esports; Gemma Tarafa i Orpinell, comissionada de Salut i Diversitat Funcional; Miquel 
Àngel Essomba i Gelabert, comissionat d’Educació, Infància i Joventut; Joan Subirats i Humet, 
comissionat de Cultura, i Amadeu Recasens i Brunet, comissionat de Seguretat 
 
Excusen la seva absència les Il·lmes. Sres.: Mercedes Vidal Lago i Maite Fandos i Payà. 
 
S’obre la sessió a les 9.35 h. 
 
La Sra. BENEDÍ dona la benvinguda a tothom i indica que uns minuts abans de les dotze es 
farà una pausa per assistir al minut de silenci convocat a la plaça de Sant Jaume en senyal de 
rebuig per l’assassinat masclista (feminicidi) que es va produir fa pocs dies, i en suport a la 
família de la víctima i a les seves amistats. D’altra banda, recorda que els punts 1 i 2 es 
tractaran conjuntament i que el PSC ha retirat la seva sol·licitud de compareixença. 
 
I)  Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
 
 S’aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a) Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.-  (20181002) Districte de Sant Martí 
Del gerent municipal, de 5 de setembre de 2018, que adjudica a Col·lectiu d’esport per a tothom 
10 Club el contracte de la gestió i explotació de la pista poliesportiva La Palmera, per una 
durada de 4 anys i cànon anual de 400 euros. 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 1 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
 
Acord de la Comissió de Govern de 12 de juliol de 2018: 
 
2.-  (2061/2018) INICIAR l’expedient per a la contractació dels Serveis per a la gestió dels Casals 
Gent Gran del Districte de Sant Andreu, amb núm. de contracte 18002185, mitjançant 
tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost base de 
licitació d’1.062.998,83 euros (IVA inclòs) i un valor estimat d’1.932.725,14 euros, distribuït 
en els següents lots: - LOT núm. 01, Casals de gent gran La Palmera i Navas, per un import de 
567.182,95 euros IVA inclòs; - LOT núm. 02, Casals de gent gran Mossèn Clapés i Bon Pastor, 
per un import de 495.815,88 euros IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries 
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars, el plec de prescripcions tècniques 
reguladors del contracte i els annexos que s’acompanyen; CONVOCAR la licitació per a la 
seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als 
pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: 
pressupost net 966.362,57 euros i import de l’IVA de 96.636,26 euros; condicionada a 
l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DONAR 
compte d’aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 19 de juliol de 2018: 
 
3.-  (2083/2018) INICIAR l’expedient per a la contractació de Servei dinamització juvenil i 
coordinació pedagògica, amb núm. de contracte 18003442, mitjançant tramitació ordinària, amb 
la utilització del procediment obert, amb un pressupost base de licitació de 740.849,02 euros 
(IVA inclòs) i un valor estimat d’1.224.543,84 euros; APROVAR les actuacions preparatòries 
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques 
reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR 
l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest 
mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 612.271,92 euros i import de 
l’IVA de 128.577,10 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os posterior/s a l’actual. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports. 
 
4.-  (180200001) ADJUDICAR el contracte núm. 18C00002, que té per objecte la gestió i 
explotació dels serveis públics de promoció, dinamització i organització de les activitats de 
caire cultural, artístic, sociocultural en el Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart” amb mesures 
de contractació pública sostenible, per un import de 457.970,56 euros, exempt d’IVA, de 
conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a Club 
Lleuresport de Barcelona amb NIF G60320132, i d’acord amb la seva proposició, en ser 
considerada l’oferta amb la millor relació qualitat-preu, sotmès a la condició suspensiva 
d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. REDUIR la 
quantitat de 25.442,81 euros de l’import de l’oferta de l’any 2018 (76.328,43 euros) ja que el 
servei s’iniciarà l’1 de setembre de 2018, en lloc de la data inicialment prevista que era l’1 de 
juliol de 2018. La durada de les prestacions serà finalment pel període comprès entre de l’1 de 
setembre de 2018 fins al 30 de juny de 2021 i un import d’adjudicació de 432.527,75 euros IVA 
exclòs. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i 
als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document. NOTIFICAR la present resolució 
als licitadors, PUBLICAR-LA en el perfil del contractista, REQUERIR l’adjudicatari per tal 
que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció de la notificació de 
l’adjudicació, comparegui per FORMALITZAR el contracte a les dependències del Districte de 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 2 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
les Corts i DESIGNAR com a responsable del contracte el Sr. Victor Nieto Vendrell. DONAR-
NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
5.-  (2018/154 IMPD) INICIAR, en compliment del Conveni entre l’Àrea Metropolitana de 
Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 
sobre polítiques i accions conjuntes sobre els desplaçaments de persones amb mobilitat reduïda 
del municipi de Barcelona en el període 2016-2019, formalitzat en data 6 de maig de 2015, i 
modificat en data 2 de gener de 2017; i d’acord amb els articles 28 i 116 de la Llei 9/2017, de 8 
de novembre, de Contractes del Sector Públic, l’expedient per a la contractació del servei que té 
per objecte el servei públic de transport especial en autobús adaptat de persones amb mobilitat 
reduïda del municipi de Barcelona, amb una durada de 3 anys i un pressupost base de licitació 
de 3.894.000 euros (IVA inclòs) i valor estimat de 6.230.400,00 euros, restant supeditat a la 
condició suspensiva de l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a 
l’actual de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. APROVAR les actuacions 
preparatòries efectuades, els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions 
tècniques que han de regir aquest contracte, amb tramitació pel procediment obert i ordinari, 
amb multiplicitat de criteris d’adjudicació, de conformitat amb el que estableix l’article 145 de 
la LCSP. CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 26 de juliol de 2018: 
 
6.-  (20180282) APROVAR el conveni marc entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consell de la 
Joventut de Barcelona en matèria de joventut, vigent des del dia següent a la seva formalització 
fins al 31 de desembre de 2021. FACULTAR la Ima. Sra. Laia Ortiz Castellví, Tinent 
d’Alcaldia i Regidora de l’Àrea de Drets Socials per a la signatura de l’esmentat conveni, així 
com la de tots els documents que se’n derivin. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
 
7.-  (20180222) APROVAR el conveni de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament de 
Barcelona i el Consorci del Besós per a la realització del projecte “Cabal Musical”, de 
conformitat amb els informes que obren en el present expedient; AUTORITZAR i DISPOSAR 
la despesa per un import de 197.767,00 euros, amb càrrec als pressupostos i partides indicats en 
aquest mateix document, a favor del Consorci del Besós, amb NIF P5890053A, per fer front a 
les despeses derivades del conveni; FACULTAR el Sr. Ricard Fernández Ontiveros, Gerent de 
l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona per a la signatura de l’esmentat Conveni, 
així com la de tots aquells documents que se’n derivin del mateix DONAR publicitat al present 
conveni als efectes previstos per l’article 48.8 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim 
jurídic del Sector Públic. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports. 
 
b)  Mesures de govern 
c)  Informes 
 
A la Comissió:  
 
1.-  Inici del curs escolar 2018-2019. 
 
La Sra. BENEDÍ llegeix la sol·licitud de compareixença corresponent al punt següent de l’ordre 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 3 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
del dia, que, com ha dit, es tractarà conjuntament amb aquest. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al Sr. Essomba, comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA agraeix la presència de la Sra. Mercè Massa, gerent del Consorci d’Educació 
de Barcelona, a qui atribueix la normalitat en l’inici del curs escolar 2018-2019, i concreta que 
s’ha començat amb normalitat tant als 413 centres d’educació infantil, primària i ESO com als 
99 d’educació infantil 0-3 i a les 5 escoles municipals de música de la ciutat. Tot i així, 
assenyala tres incidències: a l’institut Salvat-Papasseit hi va haver un robatori la nit anterior a 
l’inici del curs i un problema amb un rusc d’abelles; a l’escola dels Encants la climatització el 
primer dia del curs no funcionava, i a l’escola Ignasi Iglesias hi va haver un problema amb la 
conducció del gas. Aclareix, però, que ja s’han resolt totes tres incidències. 
Comenta que les variacions de preinscripció amb relació a la matrícula final han estat les 
habituals. En aquest punt, explica que a l’escola bressol municipal s’ha detectat una tendència a 
la baixa, amb només 100 baixes respecte de la preinscripció del juliol (el curs anterior hi va 
haver 160 baixes i l’anterior, prop de 200), i que en els cicles d’educació infantil, primària i 
ESO s’han produït 1.564 modificacions amb relació a una admissió fora de període, de 334 
persones empadronades a Barcelona i 839 empadronaments nous. Pel que fa a la retenció en el 
sistema educatiu, destaca que hi ha una certa tendència a l’alça: a l’escola bressol municipal hi 
ha 8.313 alumnes (més de 200 places més que el curs anterior); en el cicle 3-16 hi ha 179.840 
alumnes (1.775 places més), i a les escoles municipals de música, 2.485 alumnes (60 places 
més). 
A continuació, subratlla que en aquest mandat es procura que cada curs hi hagi nous centres de 
titularitat pública. Pel que fa a l’escola bressol municipal, recorda que el 12 de setembre va 
obrir l’escola dels Encants i anuncia que l’1 de desembre obrirà l’escola del Canòdrom. Afegeix 
que l’obertura d’aquesta última s’ha retardat per unes obres que s’han complicat durant l’estiu, 
però remarca que s’ha prioritzat l’acompanyament a les famílies i la seguretat. D’altra banda, 
recorda que el 8 de gener obrirà l’escola Aurora al Raval, en què s’experimentarà amb un espai 
socioeducatiu i una oferta de grups de matí i de tarda. En relació amb el cicle 3-16, destaca 
l’obertura de l’escola Auditori i de l’institut 22@, i quant als ensenyaments musicals, anuncia 
que aquest any es treballarà per l’obertura el curs 2020-2021 de l’escola municipal de música 
que donarà cobertura als districtes de Sants-Montjuïc i les Corts. 
Per acabar, exposa les obres que s’han dut a terme durant l’estiu. En aquest sentit, assenyala que 
la inversió de 6 milions a les escoles bressol municipals s’ha executat tal com estava previst. 
Afegeix que per al cicle 3-16, sota el comandament del Consorci d’Educació, s’han fet 72 
actuacions que han suposat una inversió de 40,5 milions. En aquest punt, recorda que 
l’Ajuntament de Barcelona té una participació superior al 50% i, per il·lustrar-ho, enumera les 
aportacions municipals a algunes actuacions: escola Ignasi Iglesias, 2,6 milions; escola Mar 
Bella, 2,6 milions; escola Maquinista, 1,2 milions; escola Antaviana, 1,7 milions, i institut 22@, 
900.000 euros. A més, aclareix que les obres s’han fet amb criteris de confortabilitat, seguretat i 
aïllament acústic perquè algunes han de continuar al llarg del curs escolar i cal que les 
administracions s’esforcin perquè aquestes obres no afectin la normalitat del curs. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix al Sr. Essomba la presentació de l’informe, però lamenta que el 
Govern municipal no hagi dut a terme els grans canvis en matèria educativa que havia anunciat. 
Destaca que un 43% de les famílies que demanen plaça en una escola bressol pública no hi 
poden accedir, que hi ha 700 alumnes que no podran accedir a una plaça d’escola municipal de 
música i que la plantilla del PAS continua sent insuficient. 
D’altra banda, recorda que en campanya electoral el Grup de BC va prometre 30 escoles bressol 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 4 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
noves però en arribar al Govern va anunciar una mesura per fer-ne 11. Pregunta quantes escoles 
bressol noves hi haurà al final de la legislatura i critica que a l’abril s’anunciés l’obertura de tres 
escoles bressol noves i que al final només se n’hagi obert una. Per això, demana que el Govern 
municipal reconegui que hi ha hagut un error en la gestió. 
Dit això, pregunta quin paper té l’Ajuntament en el Consorci d’Educació, atès que hi ha escoles 
que començaran el curs en obres. També demana el parer del Sr. Essomba sobre els barracons 
de la Maquinista, i recorda que el comissionat va votar en contra d’una proposta del Grup 
Municipal de Cs per eliminar els mòduls prefabricats. 
Per acabar, pregunta si la targeta solidària i el menjador continuen vinculats a la tarifació social 
malgrat ser coses independents. 
 
La Sra. ROGNONI agraeix la presentació de l’informe i reivindica l’escola catalana i l’èxit del 
model d’immersió lingüística. 
Amb relació a les escoles bressol, pregunta al Govern com controlarà que els infants de l’escola 
Aurora no passin hores a dos torns i puguin gaudir de la família, i com s’ha gestionat la 
contractació del personal de l’espai socioeducatiu. 
Pel que fa a l’educació primària, la secundària i el batxillerat, destaca que en algunes zones hi 
va haver problemes per garantir les places, tot i que reconeix que s’ha produït un increment de 
la demanda de l’escola pública gràcies a la millora qualitativa dels projectes educatius. 
També es mostra preocupada per la tarifació social —l’alcaldessa ja en va reconèixer l’error— i 
la quota mínima de 50 euros, una qüestió que no s’ha resolt. En aquest sentit, expressa la seva 
preocupació pels pares i les mares dels trams 8 i 9 de la tarifació. 
D’altra banda, fa referència a les escoles cooperatives. Assenyala que hi ha aquest debat a 
Sants-Montjuïc i adverteix que cal vigilar amb on i com s’obren aquestes escoles de cara a les 
altres escoles públiques. 
Pel que fa als centres de nova creació, es mostra preocupada pels que no tenen solar definitiu, 
així com per l’existència de mòduls prefabricats —recorda que en el mandat anterior s’havia fet 
un gran esforç per suprimir-los—, i respecte de l’educació especial, pregunta quants infants han 
pogut accedir a l’escola bressol de pluridiscapacitat. 
Tot seguit, es refereix a l’Institut Tecnològic de Barcelona per destacar els aspectes positius 
dels instituts escola i de l’FP dual. 
En darrer lloc, assenyala que, d’acord amb l’informe, l’oferta de places és inferior a la 
demanda, especialment a l’Eixample i a Gràcia, on es cobreix menys de la meitat de la demanda 
(43% i 47%, respectivament). Comenta que es tracta de pares que treballen i cobren però que 
s’han de fer càrrec de tot i corren el risc de caure en dificultats socials i desestructuració, i 
demana que no es descuidi aquesta qüestió i que a l’hora d’actuar també es tingui en compte la 
pobresa que no és tan visible. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix la presentació de l’informe i la presència de la Sra. Mercè Massa, 
gerent del Consorci, i lamenta que, després que a la sessió del juliol de la Comissió el Sr. 
Essomba afirmés que el curs començaria amb normalitat i que les escoles bressol municipals 
del Canòdrom i Glòries no tindrien cap problema, avui es digui en l’informe que l’escola 
municipal del Canòdrom no començarà fins l’1 de desembre. A més, es mostra preocupada 
perquè les famílies s’hagin sentit desinformades i poc acompanyades i demana quina alternativa 
se’ls ha ofert. 
D’altra banda, es mostra sorpresa pel fet que no es garanteixi l’accés universal al servei i que la 
màxima prioritat de l’Ajuntament sigui la diversificació del perfil de famílies de les escoles 
bressol municipals. Malgrat que reconeix la necessitat d’assolir uns serveis ajustats a la realitat 
plural i diversa de la ciutat, considera que l’objectiu principal hauria de continuar sent la 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 5 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
universalització i la cobertura de la demanda d’ensenyament a la petita infància (la demanda no 
atesa a l’Eixample, Gràcia, les Corts i Sants-Montjuïc voreja el 50%). 
Pel que fa a la tarifació social, subratlla la necessitat de reajustar els trams per no sobrecarregar 
més les famílies de classes mitjanes que valoren aquest servei i no en poden prescindir, i amb 
relació a les escoles municipals de música, atès que la demanda no atesa supera el 55%, 
pregunta si l’Ajuntament ha previst alguna mesura per ampliar-ne la xarxa o augmentar-ne 
l’oferta, a banda de l’escola de música que s’ha d’obrir el curs 2020-2021. 
Dit això, destaca positivament l’augment del nombre d’alumnes en els ensenyaments 
obligatoris, sobretot els d’ESO, i demana si aquesta dada apunta a un cert èxit de les polítiques 
contra l’abandonament escolar prematur. Afegeix que l’educació al llarg de la vida és molt 
important i suggereix que cal garantir l’èxit educatiu i la igualtat d’oportunitats. Per això, 
lamenta que en l’informe no es faci referència a l’FP ni a la importància d’aquests estudis i la 
formació professional dual. A més, subratlla que totes les administracions han de fer una 
planificació acurada per fer front a l’augment sostingut de la demanda d’educació pública. 
Tot seguit, expressa l’opinió del seu grup que la tendència creixent de la demanda d’educació 
pública, que celebra, exigeix que es continuï treballant per garantir una escola pública de 
qualitat laica, inclusiva i catalana, i pregunta si l’Agència de Salut Pública ha donat el vistiplau 
per ubicar l’escola Entença al recinte de l’Escola Industrial i, en cas negatiu, quina alternativa té 
l’Ajuntament. 
També valora positivament l’aposta pels instituts escola, un projecte que el seu grup fa anys que 
defensa —celebra que grups que abans no el defensaven s’hi hagin sumat— i que ha de servir 
per enfortir els projectes de centre i fomentar les xarxes i els lligams que permetin garantir la 
continuïtat i l’èxit educatiu. A més, aplaudeix la consolidació dels programes que aposten per la 
innovació i la seva concreció en projectes d’èxit i valor afegit, com el projecte «Més educació». 
Per acabar, fa èmfasi en la lluita contra la segregació escolar. En aquest sentit, valora l’activació 
de reserva de places per a alumnes amb necessitats educatives especials, l’acció comunitària i 
l’acompanyament a les famílies. Tanmateix, es mostra preocupada per la possible generació de 
diferències entre els centres públics i, consegüentment, d’una doble xarxa. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix la presentació de l’informe sobre l’inici del curs escolar, l’últim 
d’aquest mandat, però es mostra decebuda per les polítiques educatives del Govern, que no ha 
complert el seu programa electoral. 
En primer lloc, assenyala que la ràtio s’ha incrementat a causa d’una mala planificació i que 
100 alumnes de P3 s’han hagut de recol·locar en grups addicionals. 
En segon lloc, critica que no s’hagin eliminat els barracons. A parer seu, cal generar places 
públiques i considera que els barracons són centres provisionals, per això lamenta que aquests 
no vagin acompanyats de planificació, definició i projectes de centres definitius per substituir-
los. 
En tercer lloc, subratlla que Barcelona té 100 escoles bressol i que el Govern actual n’ha fet 
només 3 de noves, mentre que en l’últim mandat del govern socialista, en plena crisi 
econòmica, se’n van fer 29. 
En quart lloc, critica la falta d’exigència amb el Govern de la Generalitat, que s’ha traduït en la 
no interposició d’un contenciós administratiu per reclamar les quantitats que la Generalitat deu 
a l’Ajuntament de Barcelona —només s’hi ha fet una reclamació administrativa—, que 
ascendeixen a 42 milions d’euros, i sosté que les famílies no han d’abonar aquests diners a 
través del sistema de tarifació. En aquest sentit, lamenta que hi hagi un 23% de famílies que 
paguen 100 euros mensuals més que abans i que famílies que abans no pagaven ara hagin de 
pagar 50 euros, un import desproporcionat per a la seva renda, dades que demostren que no 
s’està garantint la igualtat d’oportunitats. 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 6 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
A més, assenyala que en l’informe no es fa referència als alumnes amb necessitats educatives 
especials que, d’acord amb el decret d’inclusió de la Generalitat, han de passar a les escoles 
ordinàries. Creu que les escoles no saben com fer-ho ni si tindran els recursos necessaris i que 
les escoles d’educació especial no saben quin alumnat tindran ni com faran l’orientació que han 
de fer a l’escola ordinària. Afegeix que tampoc no es parla dels estudis postobligatoris. 
Per acabar, reconeix que el Govern ha trobat moltes dificultats, però entén que li ha faltat 
exigència i complicitat amb la resta de grups municipals, fins i tot amb el seu quan formava part 
del Govern. 
 
El Sr. VILLAGRASA agraeix la presentació de l’informe, tot i que es mostra decebut pel 
contingut, que demostra que el Govern, en comptes de renovar el sistema educatiu de 
Barcelona, ha continuat fent el mateix que es feia però pitjor encara. 
Dit això, pregunta com es gestionen les demandes no ateses. Amb relació a les escoles bressol, 
assenyala que no s’atén un 43% de la demanda (més de 3.000 places) i pregunta quines 
alternatives s’ofereixen, si es pot subvencionar una part d’aquestes places per poder anar a una 
altra escola bressol i quina resposta es dona a les famílies que es poden quedar sense plaça. Pel 
que fa a les escoles de música, afirma que hi ha 784 places no ateses i pregunta si es fa algun 
tipus d’acompanyament i si s’ofereixen alternatives, i observa que en l’informe no es diu quina 
és la demanda no atesa al conservatori municipal de música. A més, subratlla que 200 alumnes 
de P3 i primer d’ESO s’han quedat sense plaça pública i pregunta quin acompanyament s’ha fet 
a aquests alumnes. 
D’altra banda, sosté que el sistema de tarifació social és injust i que l’Administració no pot 
perjudicar cap sector de la població —actualment està perjudicant les classes mitjanes—, sinó 
que ha d’ajudar tots els sectors que ho necessitin. En aquest sentit, critica que a Barcelona 
s’adopti un sistema similar al dels altres grans municipis de Catalunya quan Barcelona, amb un 
milió i mig d’habitants i una realitat molt diferent de la dels altres municipis, hauria de tenir un 
sistema propi prou flexible per atendre tota la demanda. 
Tot seguit, denuncia que encara hi ha onze escoles en barracons. Malgrat que admet que el 
Govern de la Generalitat —amb un govern que no governa i el Parlament, que s’ha dedicat a 
altres coses, tancat— s’ha despreocupat de la reducció del nombre de barracons, lamenta que 
l’alcaldessa no hagi pressionat ni hagi presentat almenys un calendari d’obres. 
En darrer lloc, demana que no es continuï atacant l’escola concertada, tampoc des del 
Parlament, ja que sense aquest sistema l’escola pública tindria un problema per cobrir totes les 
places, i pregunta pel sistema de beques per a les activitats extraescolars per a les famílies amb 
problemes econòmics. 
 
La Sra. ROVIRA subratlla que les competències en matèria d’educació sovint són compartides 
i, per això, pregunta a tots els grups polítics quines estratègies tenen per millorar el sistema 
educatiu públic de la ciutat. 
Lamenta que el curs hagi començat amb 1.000 docents menys als centres educatius públics que 
el 2010 i sense un mapa escolar clar ni una planificació suficient dels centres educatius per als 
anys vinents; recorda que el curs anterior es van augmentar les ràtios i es van crear grups 
addicionals a les zones d’escolarització amb més demanda, i pregunta si el Govern municipal ha 
pensat algun tipus de planificació escolar per al curs actual. 
També denuncia que els centres són menys democràtics, ja que a finals del curs anterior les 
direccions dels centres educatius van fer més de 300 entrevistes sense uns criteris de baremació 
públics, i pregunta si aquest és el model que es vol per a les escoles i per a les treballadores 
públiques. 
Tot seguit, fa referència al col·lapse dels serveis territorials del Consorci i suggereix que se 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 7 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
n’augmenti la plantilla per poder solucionar les diferents incidències, també les de caràcter 
urgent, per a les quals actualment cal demanar cita prèvia. 
D’altra banda, assenyala que la política de beques menjador és insuficient i pregunta quines 
mesures s’aplicaran per resoldre aquesta mancança. 
Per acabar, demana al Govern municipal que faci una valoració del programa «Xarxes pel 
canvi» als centres de la ciutat i del programa «Escoles per la igualtat»; en concret, pregunta 
quines conclusions se n’extreuen i com es desenvoluparan al llarg del curs escolar actual. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix la presentació de l’informe, que entén que és complet però molt 
esquemàtic, i demana, d’una banda, quin és el percentatge de renúncies de la tarifació social i 
quanta gent s’hi acull i, de l’altra, per què a l’Eixample només s’atén un 53% de la demanda i 
quina solució s’hi pensa donar. 
 
El Sr. ESSOMBA critica que en el programa electoral de Cs es parli de guarderies i no 
d’escoles bressol. Això, en opinió seva, fa palès que aquest partit entén l’educació d’una 
manera que no té res a veure amb el que la immensa majoria de la ciutat reconeix: que es tracta 
de bressols municipals i que el dret a l’educació dels infants 0-3 és un valor. 
Dit això, exposa que en tres anys s’han començat 13 centres de primària, 4 centres de 
secundària i 3 instituts escola nous, així com que el curs 2018-2019 es farà una convocatòria 
pública de 300 places de professorat permanent a les escoles municipals, amb la qual cosa es 
reduirà l’interinatge del 45% al 13%. 
Respecte de la intervenció de la Sra. Rognoni, que qualifica de molt constructiva, assenyala que 
el Grup de BC també defensa l’escola catalana, pública, laica i de qualitat; assegura que la 
contractació de l’espai socioeducatiu es fa seguint els criteris ordinaris de contractació de 
l’IMEB —s’ofereix per facilitar-li’ls—; afirma que les escoles cooperatives són un factor que 
preocupa el Govern i que s’han inclòs en un projecte a escala municipal sobre els comuns 
urbans; proposa la celebració d’una reunió específica amb tècnics del Consorci d’Educació per 
parlar sobre els solars definitius, que es podrien visitar, i es compromet a proporcionar les dades 
relatives a l’educació postobligatòria, que no es preveia esmentar en aquest informe. 
En resposta a la Sra. Benedí, repeteix que el curs 2020-2021 està previst obrir una escola 
municipal de música per a Sants-Montjuïc i les Corts i recorda que es preveu obrir-ne una altra 
al districte de Sant Martí. D’altra banda, indica que el tema de Canòdrom es tractarà en el prec 
que s’hi refereix. 
A continuació, adreçant-se a la Sra. Andrés, lamenta que en política educativa no hi hagi 
diferències substancials entre el PSC i el PP —sempre ha defensat que aquests dos grups no són 
la mateixa cosa, com afirmen alguns—; es mostra disposat a informar de la situació del 
procediment (primer administratiu i després judicial) de la demanda a la Generalitat, i assegura 
que cap infant de Barcelona no s’ha quedat sense anar a l’escola per problemes econòmics. 
Pel que fa a la intervenció del Sr. Villagrasa, subratlla que és precisament al Parlament on s’han 
reforçat i mantingut els concerts —per exemple, a congregacions religioses que segreguen per 
sexe— i s’ha defensat subvencionar escoles bressol privades amb tres milions d’euros. 
En resposta a la Sra. Rovira, es mostra disposat a compartir la planificació escolar en què s’està 
treballant i a lliurar un informe sobre els programes «Xarxes pel canvi» (22 xarxes que agrupen 
231 centres de la ciutat) i «Escoles per la igualtat». Pel que fa als ajuts de menjador, contesta 
que aquest curs s’han incrementat fins a 19 milions. 
En darrer lloc, diu al Sr. Puigcorbé que no s’ha produït cap fuga de persones que assisteixen a 
les escoles i que amb la tarifació social s’ha aconseguit que les escoles bressol de Barcelona 
siguin un reflex de la realitat de la ciutat. 
 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 8 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
La Sra. BARCELÓ critica que el Sr. Essomba, davant de preguntes concretes, no respongui o 
doni respostes indefinides, que generen preocupació i incertesa per a les famílies, igual que ho 
fa la gestió ineficaç, i diu que prometre 30 noves escoles bressol i no fer-les és enganyar les 
persones que van confiar en el partit. 
Quant a la tarifació social, assenyala que els supòsits de canvi de situació familiar no estaven 
previstos, i torna a preguntar si la targeta solidària i el menjador hi continuen vinculats. En 
opinió seva, cal modificar la tarifació social —els canvis introduïts no són suficients— per 
ajudar les famílies, atès que l’educació a les escoles bressol és important per a la conciliació de 
la vida laboral i familiar i també per fomentar valors, i ara mateix Barcelona té les escoles 
bressol públiques més cares de la seva història. Per això, proposa que se celebri una reunió 
conjunta per mirar de corregir els defectes d’aquesta tarifació social. D’altra banda, observa que 
la Sra. Andrés ha dit que la tarifació social no funciona, però, quan es va aprovar, el Grup del 
PSC formava part del Govern. 
 
La Sra. ROGNONI agraeix les respostes del Sr. Essomba i es mostra favorable a la reunió 
tècnica. Tanmateix, considera que hi ha hagut una manca de diàleg amb les escoles 
cooperatives de Sants-Montjuïc. Per això, demana que s’atengui aquestes escoles i s’intenti 
gestionar la situació. També suggereix que s’estableixi un diàleg amb el districte de les Corts. 
Per acabar, demana que el Consorci ofereixi un bon servei d’atenció a les famílies. 
 
La Sra. BENEDÍ lamenta que el Sr. Essomba no hagi respost les seves preguntes. Per això, 
torna a preguntar quina resposta ha donat l’Agència de Salut Pública amb relació a l’escola 
Entença i, en cas que la resposta hagi estat negativa, si s’ha previst una alternativa per a aquesta 
escola. 
 
La Sra. ANDRÉS manifesta decepció davant les respostes del comissionat i pregunta per què el 
Govern només ha fet tres escoles bressol quan hi ha un pressupost amb diners sobrants i aquesta 
etapa educativa era una de les prioritats del Grup de BC; per què no s’han rectificat els trams de 
la tarifació social —el seu grup està d’acord amb la tarifació social, però amb trams més justos, 
com els que hi ha en ajuntaments on governa aquest partit—, i per què només s’impulsen 
centres provisionals i no es planifiquen centres definitius. Tot i que valora positivament algunes 
accions, com ara les escoles enriquides o l’impuls dels instituts escola, considera que no s’ha fet 
tot el que s’hauria pogut fer. 
 
El Sr. VILLAGRASA subratlla que si hi ha algú que al Parlament hagi anat en contra de 
l’escola concertada és el partit del Govern municipal, i insisteix a preguntar sobre el seguiment 
de les demandes no ateses i les beques per a les activitats extraescolars. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ demana que el Sr. Essomba respongui les preguntes que se li han formulat, 
com ara per què a l’Eixample hi ha menys oferta i menys demanda que a la resta de la ciutat. 
 
El Sr. ARDANUY demana disculpes per no haver pogut arribar a l’inici de la sessió, que ha 
seguit telemàticament, i agraeix la presentació de l’informe. 
En referència a les escoles bressol municipals, coincideix que cal millorar la cobertura de 
l’oferta general perquè aquesta sigui realment significativa respecte a la població, i adverteix 
que l’àmbit de cobertura de la demanda no atesa continua sent un dels punts febles de l’oferta 
municipal. A parer seu, el repte és saber quines estratègies conduiran cap a la universalització 
0-3. 
Pel que fa al cicle 3-16, assenyala que la població escolar creix en l’ESO i per això suggereix 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 9 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
que les estratègies del Consorci vagin dirigides a desenvolupar instituts, més enllà de les escoles 
d’infantil i primària. Respecte als centres nous, demana que l’Ajuntament i el Consorci creïn 
alternatives als centres provisionals per no generar una expectativa negativa els propers anys. 
Per acabar, es mostra preocupat per l’evolució i el futur de la matriculació en la formació 
professional, qüestió que mereix una reflexió. 
 
El Sr. ESSOMBA insisteix que a Barcelona no hi ha guarderies, sinó escoles bressol; diu al Sr. 
Villagrasa que aquest any s’han aportat 3 milions extraordinaris a les beques per a activitats 
extraescolars en l’àmbit esportiu, que cobriran fins a 92.000 infants de la ciutat; indica que el 
seu grup ha estat en contra de les escoles que segreguen per sexes, i comunica al Sr. Ardanuy 
que a finals d’any hi haurà un pla per fer front a l’increment d’alumnes d’ESO. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
2.-  (M1519/9647) Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar 
explicacions pertinents davant l’inici del curs escolar i la situació de les noves escoles bressols i 
centres educatius de la ciutat de Barcelona. 
 
(Punt tractat conjuntament amb el punt anterior.) 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
3.-  (M1519/9690) Que comparegui el responsable del govern municipal per tal d’informar sobre 
l’inici del curs escolar. 
 
Es retira. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d’impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 10 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
 
4.-  (M1519/9670) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta al Govern municipal a: 
Que es presenti per al seu debat a la propera Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports un 
informe que reculli el nombre d’infants a la ciutat de Barcelona que estan al corrent del 
Calendari de vacunes oficial, respecte a la totalitat, i específicament dels infants que assisteixen 
a les Escoles Bressols Municipals.  
 
La Sra. ROGNONI exposa que l’Organització Mundial de la Salut exigeix que el 95% de la 
població d’un país estigui vacunat per garantir la immunitat col·lectiva i recorda que fa un any, 
arran d’una proposició d’ERC, la Comissió va iniciar un debat sobre la possibilitat de demanar 
que els infants estiguin al corrent del calendari de vacunació per poder accedir a les escoles 
bressol municipals. Argumenta que, més enllà del debat de si els pares i les mares volen 
vacunar, cal tenir en compte la repercussió que aquesta opció té sobre els altres infants (entre 
els quals hi ha infants que pateixen una malaltia crònica i no poden ser vacunats però confien 
que la resta ho estigui per no contagiar-se) i sobre la resta de la població, i esmenta el cas 
d’Holanda, en què la forta davallada de la vacunació infantil ha tingut conseqüències importants 
sobre la resta de la comunitat. 
Un cop exposat tot això, formula la proposició, que demana la presentació d’un informe que ja 
es va demanar fa un any però que al seu grup no li consta que s’hagi presentat. 
 
La Sra. BARCELÓ expressa el vot favorable del seu grup, que també va donar suport a la 
proposició d’ERC i és conscient que, si bé la legislació espanyola determina que les vacunes no 
són obligatòries (només ho són en casos concrets), el sistema de salut pública espanyol 
recomana vacunar els nens, i la introducció de vacunes ha generat una millora en la qualitat de 
la salut i ha contribuït a l’augment de l’esperança de vida. 
Posa de manifest que, segons l’Organització Mundial de la Salut, les vacunes eviten entre 2 i 
3 milions de morts anuals, però al món encara continua havent-hi 19 milions de nens (un de 
cada cinc) que no reben vacunes de rutina contra malalties que es poden prevenir, com ara la 
diftèria, la tos ferina i el tètanus, i qualifica d’inadmissible que es deixi de vacunar per falta 
d’existències, com va passar l’any passat, quan es van haver d’ajornar les dosis de recordatori 
del tètanus i la diftèria als alumnes de segon d’ESO als centres escolars. En opinió seva, sempre 
s’han de garantir les dosis de recordatori. 
D’altra banda, subratlla que les administracions públiques han de fer arribar als pares tota la 
informació disponible i necessària sobre les vacunes i intentar evitar que es propaguin falsos 
rumors que promouen la incertesa i la preocupació de les famílies. 
Per acabar, manifesta l’opinió del seu grup que la vacunació no és només una responsabilitat 
individual, sinó també una responsabilitat grupal i de prevenció. 
 
La Sra. BENEDÍ confirma que fa un any el Grup Municipal d’ERC va presentar una proposta 
per demanar que un comitè d’experts estudiés la possibilitat d’avançar cap a l’obligatorietat 
d’estar al dia de les vacunes per poder accedir a les escoles bressol municipals, i destaca que, 
segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona, les vacunes són una de les eines de prevenció 
més efectives (han aconseguit reduir la malaltia i la mortalitat per infeccions arreu del món). 
Afegeix que l’aplicació del calendari de vacunació sistemàtica de Catalunya, dirigit sobretot als 
infants, protegeix contra moltes malalties greus i/o freqüents, mentre que la no vacunació 
provoca la reaparició de malalties sota control (els virus i els bacteris objecte de vacunació no 
han desaparegut del planeta, sinó que la immunitat col·lectiva n’impedeix una propagació 
eficient), i assenyala que a Austràlia, l’adopció de mesures dràstiques per a les famílies 
objectores a la vacunació ha fet que 148.000 infants que no estaven al dia de les vacunes ho 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 11 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
estiguin, i a Holanda, a partir d’aquesta tardor, estar vacunat pot ser una condició perquè 
l’infant pugui accedir a l’escola bressol. 
Pels motius exposats, i amb la voluntat de combatre falsos rumors contraris a les vacunes, el seu 
grup vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ANDRÉS expressa el vot favorable del seu grup, interessat sobretot a saber, amb relació 
a les vacunes, quins són els criteris sanitaris més adequats des del punt de vista de la salut 
pública. 
D’altra banda, comenta que el nou calendari de vacunacions de la Generalitat, de desembre del 
2016, estableix l’obligatorietat d’algunes vacunes; que es posen vacunes malgrat que no són 
obligatòries, i que, a causa de la falta d’estoc de vacunes, se n’han endarrerit algunes dosis, 
qüestions sobre les quals caldria facilitar explicacions clares. 
 
El Sr. VILLAGRASA manifesta el vot favorable del seu grup i assenyala que, d’acord amb 
l’enquesta de salut pública de l’Ajuntament, el 2016 uns 3.000 menors de 15 anys no van rebre 
les vacunes recomanades per les institucions sanitàries —per motius religiosos o ideològics es 
pot posar en risc la salut d’un menor, que pot donar llocs a contagis dintre del seu cercle més 
proper. Per això, demana responsabilitat a l’Ajuntament, que ha de fer pedagogia sense generar 
confusió. En aquest sentit, critica que en un documental de març del 2016 un responsable de 
l’Ajuntament posés en dubte l’efectivitat de la vacuna del papil·loma, cosa que va provocar les 
crítiques de la Societat Catalana de Pediatria. 
 
La Sra. ROVIRA expressa el vot favorable del seu grup, que comparteix els motius exposats 
per la resta, i demana que, en cas que s’aprovi la proposició, en l’informe s’incloguin dades de 
procedència i de classe, així com dades per districtes, i que es generin els mecanismes 
informatius i pedagògics necessaris per advertir totes les veïnes de la ciutat de la importància de 
la vacunació. 
 
El Sr. ARDANUY assenyala que la informació sobre la vacunació dels infants i el nombre 
d’infants vacunats és interessant per avaluar la qualitat de la salut en la infància a la ciutat —en 
aquest cas, el paper de les escoles bressol, que poden donar exemple, ha de ser clau—, motiu 
pel qual vota a favor de la proposició. 
 
Es. Sr. PUIGCORBÉ s’afegeix a la petició de la Sra. Rovira i vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. TARAFA subratlla que a Barcelona es vacuna el 98,5% dels menors de 15 anys, un dels 
índexs de vacunació més alts d’Europa (l’OMS recomana no baixar del 90-95%) i que només el 
0,43% dels infants inscrits a l’escola bressol el curs 2018-2019 no estan vacunats. Admet, però, 
que els infants que no estan vacunats representen un repte, de manera que, si bé l’Ajuntament 
no té potestat per determinar si una vacuna és obligatòria o no ni per decidir el calendari 
vacunal, l’Agència de Salut Pública continuarà desplegant mesures per incrementar la 
vacunació i vetllar perquè el percentatge d’infants vacunats pugui arribar al 100%. 
D’altra banda, puntualitza que no totes les no vacunacions estan motivades per qüestions 
religioses o ideològiques, sinó que n’hi ha que es deuen a qüestions de seguretat personal (per 
prescripció mèdica tenint en compte la situació immunològica de l’infant). 
 
La Sra. ROGNONI agraeix el suport de tots els grups; demana que se’ls proporcionin per escrit 
les dades presentades, que qualifica de positives —agraeix la feina i la implicació dels pediatres 
i els agents socials—; pregunta quina ha estat la reacció social davant la vacuna del virus del 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 12 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
papil·loma humà, que es posa a les nenes de primer d’ESO, i es mostra favorable a la creació 
d’un grup de debat per impulsar estudis complementaris i arribar al 100% d’infants vacunats. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ comenta que les dades facilitades per la Sra. Tarafa no coincideixen amb 
les que es van publicar al diari Ara, que parlava d’un 96,5% d’infants vacunats. 
 
La Sra. TARAFA demana que quan hi hagi dubtes sobre alguna qüestió es pregunti i es debati 
sense generar alarmes socials infundades, i lloa la feina que duen a terme l’Agència de Salut 
Pública i l’Ajuntament per aconseguir els percentatges d’infants vacunats que hi ha a 
Barcelona. D’altra banda, es compromet a intentar desagregar les dades al màxim possible. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Rognoni expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Villagrasa expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la 
CUP, el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot 
favorable. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
5.-  (M1519/9648) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el Govern 
municipal insti al Govern de la Generalitat a la construcció d’un Centre de Primera Acollida per 
a menors no acompanyats a la ciutat de Barcelona. Al mateix temps degut a la situació 
d’emergència demanem la creació d’una taula de treball per informar als grups municipals de la 
situació dels menors no acompanyats a la ciutat de Barcelona. 
 
La Sra. ANDRÉS demana si és possible acumular a aquesta proposició la pregunta del seu grup 
sobre el centre d’Hostafrancs. 
 
La Sra. BENEDÍ ho confirma. 
 
La Sra. BARCELÓ manifesta la preocupació del seu grup per la triplicació, els darrers mesos, 
del nombre de menors no acompanyats (MENA) que arriben a Catalunya, així com pel que va 
succeir a Hostafrancs, on es va tancar un centre els mesos de juliol i agost i de manera 
provisional es va habilitar l’escola Sant Vicenç de Paül com a centre d’acollida de menors, la 
qual cosa va provocar queixes dels veïns, que afirmaven que tenien problemes amb els menors 
que s’escapaven del centre. Manifesta sorpresa pel fet que el Govern municipal declarés que no 
havia estat informat d’aquest centre; qualifica d’ineficaç la gestió de l’acollida als menors, i 
subratlla que aquests menors han d’estar en un centre en bones condicions, amb educadors, i 
rebre una bona acollida. 
D’altra banda, demana a la Sra. Ortiz que confirmi o desmenteixi si a Can Batlló s’instal·larà un 
nou centre de menors, i recorda que l’any passat es va aprovar una proposició del Grup 
Municipal de Cs perquè les condicions en què es trobaven els menors a la Ciutat de la Justícia 
vulneraven l’article 35 de la Llei d’estrangeria i deixaven els menors en una situació de 
vulnerabilitat. 
També expressa preocupació pel fet que els centres d’acollida de menors de la ciutat no tinguin 
el nombre adequat d’educadors, que fan una feina extraordinària. Per això, demana que se 
n’augmenti la plantilla —al País Basc hi ha un educador per a tres menors, mentre que a 
Catalunya n’hi ha un per a set— i se’ls proporcionin més eines, així com que se celebri una 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 13 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
reunió amb tots els grups municipals per tractar aquest tema. A més, destaca que el seu grup va 
presentar una proposta al Parlament de Catalunya —cap administració no pot donar l’esquena 
als menors— per demanar un centre d’acollida a Barcelona i que es destinessin diners del fons 
de contingència per als menors no acompanyats. 
Pels motius exposats, el seu grup presenta aquesta proposició, que enuncia. 
 
La Sra. ROGNONI assenyala que l’arribada de menors no acompanyats, qüestió que genera 
molta preocupació, s’ha incrementat un 415% des del 2015, i del gener a l’agost de 2018 han 
arribat tants menors com durant tot el 2017, malgrat l’esforç considerable tant de la Generalitat 
com de l’Ajuntament per acollir-los. En opinió seva, cal treballar amb l’Estat, que és 
l’administració competent i que ha de fer grans polítiques tant dins del territori com amb altres 
estats, per regular l’entrada d’aquests menors i no limitar les actuacions a l’arribada dels 
menors. 
Tot i que admet que la Generalitat fa esforços per l’acollida i que s’han obert centres, adverteix 
que cal invertir-hi tots els esforços possibles per evitar casos com els dels menors no 
acompanyats que acaben formant part de l’economia submergida i/o fent vida al carrer. Per 
això, el seu grup aposta per una coordinació potent entre les entitats i un grup de treball molt 
intensiu. 
 
La Sra. BENEDÍ posa de manifest que des del gener fins a l’agost la DGAIA ja ha atès 1.944 
menors no acompanyats, xifra que gairebé triplica les arribades del mateix període de l’any 
anterior i que supera les que hi va haver durant tot el 2017 (1.489). D’altra banda, exposa que 
només al juliol i a l’agost van arribar més menors no acompanyats que en tot el 2016, i que 
actualment la DGAIA atén 2.203 MENA, un 90% dels quals arriba a Barcelona. 
Assenyala que el centre d’Hostafrancs, amb només 30 places, s’havia concebut com un recurs 
provisional per acollir en primera instància els menors no acompanyats durant l’estiu, però 
l’augment del nombre de MENA va fer que el centre es desbordés i no pogués prestar el servei 
pel qual s’havia concebut, de manera que es va decidir avançar-ne el tancament. 
A continuació, denuncia la falta d’informació als veïns i veïnes i comenta que d’aquests errors 
s’ha d’aprendre molt. D’altra banda, afirma que el problema posa de manifest la manca d’una 
política d’acollida coherent i sòlida per part de l’Estat, tant pel que fa a la legislació com pel 
que fa als recursos, i subratlla que la Generalitat i l’Ajuntament no defugen la seva 
responsabilitat i s’esforcen per donar la millor atenció possible als menors malgrat l’arribada 
massiva. En aquest sentit, anuncia que la Generalitat, amb la col·laboració de l’Ajuntament i el 
Govern central —insisteix que cal l’esforç de totes les administracions—, ja ha trobat una 
possible ubicació per al nou centre que es demana en la proposició. Així doncs, considera que la 
petició de la proposició ja s’està duent a terme i per això s’hi absté. 
 
La Sra. ANDRÉS indica que el Ministeri de Sanitat i Afers Socials ha aprovat una partida de 40 
milions d’euros per a les comunitats autònomes, mentre que Cs va fer que la partida dels 
pressupostos Montoro passés de 3.400.000 euros a 6.400.000 per destinar tres milions només a 
les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, sense més mesures d’intervenció social, quan no 
només cal treballar les primeres acollides, sinó també les intervencions posteriors i la bona 
gestió dels centres de primera acollida. 
A continuació, es refereix a Hostafrancs com l’exemple del que no pot tornar a passar. Explica 
que les accions d’alguns menors i un entorn molt contaminat de prejudicis van generar brots 
xenòfobs, que perjudiquen els menors i tota la comunitat i que es van haver de gestionar des de 
la coordinadora d’entitats del barri, amb escassa intervenció pública. Tot i que reconeix la gran 
tasca dels professionals dels centres, que treballen situacions molt complexes amb recursos 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 14 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
totalment escassos, assenyala la necessitat de reconduir la situació mitjançant els centres de 
primera acollida i també amb el tractament i les intervencions necessàries. 
Per acabar, expressa el vot favorable del seu grup a la proposició. 
 
El Sr. VILLAGRASA expressa el vot favorable del seu grup, que reconeix la complexitat del 
problema i assenyala que, per tractar-lo a escala local, calen mitjans materials i humans. A parer 
seu, no hi pot haver equipaments provisionals per donar resposta a un problema tan concret i tan 
complicat com el dels menors no acompanyats. 
Pel que fa als mitjans humans, destaca la necessitat que hi hagi mediadors i treballadors socials, 
a més d’una acció de govern sobretot per part de la Generalitat, que és l’organisme que té les 
competències en aquest cas. 
 
La Sra. ROVIRA assegura que els responsables de Benestar Social dels diferents governs, tant 
de l’Ajuntament com de la Generalitat, han estat incapaços de dimensionar correctament els 
recursos destinats a aquests menors i atacar l’arrel de la seva situació, i que l’estratègia de 
segregació d’aquests menors de la resta dels menors protegits per la DGAIA aplicada des de 
l’inici minva les seves possibilitats de lluitar per una vida digna. D’altra banda, observa que la 
manca de previsió alimenta els missatges alarmistes que parlen d’invasions i allaus. A parer 
seu, el que passa amb els menors no acompanyats és una conseqüència directa (i previsible) de 
les polítiques migratòries i de la cruel lògica de la geopolítica. Per això, titlla d’hipòcrites els 
partits polítics que demanen explicacions mentre mantenen un discurs contradictori respecte a 
la política migratòria —tothom hauria de parlar de quines són les polítiques migratòries i 
d’estratègia geopolítica que defensen els seus partits— i deslegitimen les institucions a les quals 
reclamen una actuació. 
A més, denuncia que la DGAIA es desentén de les empreses que contracta per obrir els centres 
on es confinen aquests menors, contracta personal sense la formació necessària, cossos 
parapolicials, té centres massificats, no treballa en xarxa amb el territori i incita a la fugida per 
facilitar la rotació. Per tot això, demana explicacions i que es depurin responsabilitats. 
Per acabar, manifesta el vot contrari del seu grup a la proposició, que considera hipòcrita si es té 
en compte el discurs del grup que la presenta, ja que d’una banda vol destruir l’autogovern de 
Catalunya i, de l’altra, demana responsabilitats i que es duguin a terme centres de menors. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el seu vot favorable i comenta que tant la Generalitat com 
l’Ajuntament han de posar els recursos al seu abast per oferir acompanyament a aquests menors 
en les millors condicions possibles i que, per una qüestió de qualitat democràtica i de 
transparència, cal proporcionar la màxima informació als representants municipals. 
D’altra banda, assenyala que el desplegament dels centres d’acollida és competència de la 
Generalitat, amb els recursos de l’Estat, i manifesta el desig que els recursos —sobretot 
humans, tècnics i econòmics— es puguin aplicar de la millor manera possible. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ vota a favor de la proposició, que vol resoldre un problema creixent, i 
demana explicacions al Govern sobre el que va passar al centre d’Hostafrancs, que es va tancar 
justament en el moment en què el centre era més necessari. 
 
La Sra. ORTIZ expressa el vot favorable del Govern, que entén que la complexitat i delicadesa 
de la qüestió requereixen la responsabilitat de tots els grups polítics, i recorda que la situació 
dels menors no acompanyats no és nova a Barcelona: el 1999 l’Ajuntament va crear el servei de 
menors per poder detectar-los i treballar amb la DGAIA, malgrat que la tutela dels menors és 
una competència exclusiva d’aquesta direcció general. D’altra banda, assegura que aquest 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 15 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
fenomen, més enllà del gran creixement en poc temps, posa de manifest la debilitat del sistema 
de protecció a la infància a Catalunya. 
Dit això, subratlla que Barcelona, preocupada pels drets de la infància, des del primer moment 
ha treballat més enllà de les seves competències, i reclama la corresponsabilitat de totes les 
administracions per proporcionar recursos i planificar més enllà de l’emergència i amb 
coneixement del que succeeix al territori. 
També posa de manifest la necessitat d’un centre de cribratge per discernir els diferents perfils 
dels menors i les necessitats que tenen, cosa que requereix la col·laboració de Mossos, Justícia 
Juvenil, Fiscalia i, fins i tot, Patrimoni. A parer seu, és lògic que un centre de cribratge se situï a 
prop de la Ciutat de la Justícia, però comenta que l’Hospitalet, on hi ha patrimoni de la 
Generalitat i, fins i tot, habitatges de l’INCASÒL, no s’hi ha mostrat col·laborador. En aquest 
cas, també demana els esforços de tothom per aconseguir habilitar un espai adequat i amb les 
ràtios adients. 
Respecte del tancament d’Hostafrancs, remet a la nota que va emetre el departament. 
Per acabar, recorda que Afers Socials ha creat una taula amb entitats en què l’Ajuntament ha 
participat, i demana a tots els grups que treballin també a peu de territori amb les entitats 
veïnals de manera responsable i sense atiar actituds clarament xenòfobes. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix el to de la majoria de les intervencions, però assenyala que de 
vegades es deleguen responsabilitats d’una administració a una altra. En aquest sentit, demana 
que els grups que formen part del Govern de la Generalitat de Catalunya treballin per donar una 
resposta als menors no acompanyats. 
Recorda que la Sra. Benedí ha dit que el cas del centre d’Hostafrancs va ser un error i adverteix 
que cal anar amb compte amb els errors quan els protagonistes són menors. Considera que les 
administracions públiques han de fer una bona contenció i que calen més educadors (insisteix 
que al País Basc hi ha un educador per a tres nois, mentre que a Catalunya n’hi ha un per a set). 
A parer seu, cal organitzar la taula de treball al més aviat possible. Per això, insta la Sra. Ortiz a 
demanar al Govern de la Generalitat que doni una resposta. Repeteix que el grup de Cs ha 
presentat una proposta al Parlament de Catalunya per crear un fons de contingència i un centre 
d’acollida per a menors i, per acabar, es mostra convençuda que tots els grups estan disposats a 
treballar coordinadament per resoldre aquest problema. 
 
La Sra. ROGNONI observa que, més enllà de demanar la necessària coordinació amb totes les 
entitats, cal preguntar-se què pot fer el Govern municipal davant d’aquesta situació. D’una 
banda, denuncia que en el cas d’Hostafrancs no es va treballar bé amb el veïnat i subratlla que 
calen educadors als carrers i més eines, i, de l’altra, demana que es pressioni el Govern 
espanyol perquè apliqui les mateixes mesures de manera coordinada a les disset comunitats 
autònomes. 
Dit això, expressa l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. BENEDÍ assegura que en cap moment no ha defugit la responsabilitat de la Generalitat, 
sinó que en tot moment ha dit que totes les administracions han de col·laborar pel bé dels 
menors no acompanyats que arriben a la ciutat, menors que, malauradament, en el seu país no 
poden viure dignament, i comenta que no es pot obviar el fet que n’arriben molts i que la 
Generalitat està desbordada. 
 
La Sra. ANDRÉS assenyala que, davant d’aquest fenomen, complex, cal establir converses amb 
els països d’origen dels menors, veure com arriben —qui els porta, de quina manera i si hi ha 
xarxes al darrere— i trobar solucions adequades a les seves expectatives, tot tenint en compte la 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 16 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
seva cultura i la seva construcció. 
En opinió seva, no es poden veure més imatges de joves dormint en solars ni a les dependències 
de la Conselleria de Benestar Social. 
Dit això, observa que la Llei de drets i oportunitats de la infància, de 2010, podria ajudar a 
establir els termes de la protecció a la infància tot complementant els sistemes de protecció 
existents, i subratlla que hi ha molta feina a fer des de tots els àmbits: legislatiu, executiu, 
internacional i de la seguretat. 
Afirma que és un debat interessant i intens que convida tothom a participar. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de BC, la Sra. Rognoni expressa l’abstenció del Grup 
Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí 
expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el 
Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la 
CUP, el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot 
favorable. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
6.-  (M1519/9663) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar al Govern 
municipal a: - Crear un seguit de rutes literàries que permetin conèixer a la ciutadania la vida i 
l’obra de les escriptores que van pertànyer a l’anomenada generació de "Dones del 36". - 
Organitzar diferents esdeveniments culturals (conferències, debats, exposicions, etc.) que 
difonguin les aportacions del conjunt de dones d’aquesta generació en disciplines tan diverses 
com, per exemple, el periodisme, la pedagogia, la medicina, l’esport o la política, a fi de 
promocionar i contextualitzar les rutes literàries. 
 
La Sra. BENEDÍ explica que, des del punt de vista col·lectiu, les dones del 36, nascudes entre 
els darrers anys del segle XIX i els primers del segle XX, van recollir els testimonis d’activistes 
com Carme Karr, Dolors Monserdà o Francesca Bonnemaison, es van comprometre amb les 
reivindicacions del moviment feminista, van contribuir a assolir el sufragi femení en la 
República recentment proclamada i, en esclatar la guerra, van fer front al feixisme. Pel que fa a 
aquest punt, cita Enriqueta Gallinat, que va afirmar que, «quan es va desfermar la rebel·lió, els 
homes ens van necessitar. La dona anava al front, a les escoles, a les fàbriques, tant les dones 
preparades com les que no ho estaven anaven on calia. Érem a tot arreu, Barcelona era una 
ciutat conduïda per les dones». Afegeix que, individualment, les dones del 36 van tenir un paper 
molt destacat durant els anys trenta en camps fins aleshores reservats gairebé exclusivament als 
homes. Per exemple, és el cas de periodistes com Irene Polo, Maria Teresa Gibert o Anna 
Martínez Seguí; polítiques com Frederica Montseny, Enriqueta Gallinat o Maria Dolors 
Bargalló; pedagogues com Àngels Ferrer o Dolors Piera; metgesses com Teresa Bracons o 
Dolors Canals; artistes com Lola Anglada o Ángeles Santos; aviadores com Maria Pepa 
Colomer o Dolors Vives, i un nodrit grup d’escriptores entre les quals hi ha Mercè Rodoreda, la 
ja esmentada Lola Anglada, Maria Teresa Vernet (primera dona a guanyar el Premi Joan 
Crexells de narrativa, l’any 1934), Rosa Maria Arquimbau, Carme Montoriol, Aurora Bertrana, 
Anna Murià, Cecília A. Màntua o Elvira Augusta Lewi, entre moltes altres novel·listes, 
poetesses, dramaturgues i traductores, que sovint compaginaven la creació literària amb una 
immensa activitat periodística. 
Assenyala que la victòria feixista, la fugida cap a l’exili o el mutisme de l’exili interior, el pas 
d’algunes per la presó, la resistència des de la clandestinitat i una llarga i cruel dictadura van 
estroncar tràgicament la trajectòria personal i professional de gran part de les dones del 36, que 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 17 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
el règim franquista va silenciar durant dècades per ser d’esquerres, republicanes, catalanes i, 
especialment, dones. 
Tot seguit, indica que el 1997 les institucions van iniciar el procés per recuperar de l’oblit 
aquesta generació i que l’Associació de les Dones del 36, creada aquell mateix any per un grup 
de supervivents, va rebre el 9è premi 8 de març − Maria Aurèlia Capmany de l’Ajuntament. 
Afegeix que el febrer del 2002 l’exposició «Dones del 36», organitzada per la Regidoria de 
Dona i Drets Civils de Barcelona, va començar una gira per tot el país per transmetre 
l’experiència de les dones que van viure la Segona República i la Guerra Civil. També recorda 
que el 18 d’agost del 2009 es va inaugurar la plaça de les Dones del 36 a Gràcia i que en els 
anys següents diferents espais públics de la ciutat es van batejar amb el nom d’algunes 
d’aquestes dones. 
Denuncia, però, que malgrat tot les dones del 36 continuen sent unes grans desconegudes i que, 
per tant, el seu paper fonamental en un dels moments més convulsos de la història recent de la 
ciutat i el país encara no ha estat fixat en la memòria col·lectiva dels barcelonins i les 
barcelonines. Per això, el seu grup presenta aquesta proposició, que enuncia. 
 
El Sr. CIURANA comença recordant les paraules d’Enriqueta Gallinat —recorda que quan ell 
mateix presidia la Ponència del Nomenclàtor i el Sr. Ardanuy era regidor de l’Eixample, es va 
posar el seu nom a una plaça— en l’acte de lliurament del premi Maria Aurèlia Capmany: 
«Volem explicar de viva veu què és una guerra, què és una dictadura, i volem, per damunt de 
tot, reivindicar el paper de la dona en la lluita per la democràcia. A les dones se’ns va necessitar 
durant la guerra, però després els nostres mateixos companys ens han ignorat, i hem hagut 
d’ésser nosaltres les que, en desenvolupar-se el moviment feminista, hem volgut ser un dels 
puntals de la llibertat». 
Per això, creu que el procés iniciat el 1997 ha de continuar i que cal trencar el sostre de vidre 
que encara existeix. Considera que és un bon pas per millorar, garantir i explicar a les 
generacions actuals i futures el testimoni d’unes dones que van ser pioneres en moltes coses 
malgrat la repressió de la dictadura, la manca de democràcia i la situació de desigualtat de les 
dones en els anys trenta, quaranta i cinquanta. 
Per tot això, el seu grup vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. BARCELÓ coincideix que al llarg de la història en molts casos s’ha silenciat el paper 
de les dones i que moltes han hagut de vèncer molts obstacles per desenvolupar el seu projecte 
professional i vital. 
Esmenta Christine de Pizan, considerada la primera dona escriptora professional i que va 
promoure un debat literari sobre la situació de les dones i la seva defensa davant la situació 
subordinada que marcava l’època (segle XIV); la pintora Margaret Keane (segle XX), que, com 
altres dones al llarg de la història, no podia signar les seves obres d’art, i Virginia Woolf, la 
primera escriptora que va cobrar com un home (segle XX), i comenta que, en molts casos, la 
bretxa salarial continua existint. 
Per acabar, posa en relleu el mèrit de les dones del 36, que van marcar àmbits tan diversos com 
el periodisme, l’aviació, la pedagogia, la medicina, l’esport o la política, però pregunta si 
l’homenatge que es retrà a aquestes dones serà un homenatge plural que en prioritzi la 
trajectòria professional al marge de la ideologia política. 
 
La Sra. ANDRÉS assenyala que l’Ajuntament de Barcelona té una llarga tradició de donar 
suport i visibilitat a les dones del 36 —l’associació, ja desapareguda, ha rebut diversos 
reconeixements i s’han elaborat materials didàctics per a ESO i batxillerat sobre el col·lectiu. 
En opinió seva, la proposició és molt adequada per continuar donant suport a unes dones que 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 18 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
van viure una guerra i una postguerra i van lluitar per defensar llibertats i drets de tothom, amb 
les dificultats afegides per la seva condició de dones, i donar continuïtat als projectes als quals 
l’Ajuntament sempre ha donat suport. Per això, vota a favor de la proposició, i espera que la 
primera ruta literària es pugui fer ben aviat. 
 
El Sr. VILLAGRASA expressa l’abstenció del seu grup, que valora positivament la proposició, 
però considera que hauria de ser més àmplia. Concreta que es podrien fer rutes literàries que 
aprofitessin tota la riquesa cultural de la ciutat i incloguessin escriptors com Gabriel García 
Márquez, Vargas Llosa, Mercè Rodoreda, Terenci Moix, Carlos Ruiz Zafón, Eduardo Mendoza 
o Vázquez Montalbán, i assenyala que mitjançant la cultura i la història literària de Barcelona 
es podria canviar el perfil del turisme. 
 
La Sra. ROVIRA explicita que per al seu grup és fonamental que es recordi, s’expliqui i 
s’entengui la lluita antifranquista de les dones lluitadores, i reconeix la feina de l’Ajuntament 
per donar a conèixer aquestes dones oblidades. A més, opina que parlar de com aquestes dones 
van actuar i van plantar cara al franquisme pot servir per abordar la situació actual, en què el 
feixisme es passeja socialment i jurídicament de manera impune, sovint amb la complicitat de 
les institucions i d’alguns partits polítics. 
 
El Sr. ARDANUY sosté que és de justícia reconèixer els itineraris personals d’aquestes dones, 
moltes escriptores, que van lluitar per una societat millor, més justa i més equitativa. A parer 
seu, el treball amb la ruta literària ajudarà a veure la ciutat i la societat amb visió de dona, cosa 
que farà avançar socialment. Per això, vota a favor de la proposició. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ vota a favor de la proposició i suggereix que, a més de la ruta literària, 
s’organitzi una gran exposició amb la participació de la Diputació amb la Bonnemaison i de la 
Generalitat amb el Palau Robert. 
 
El Sr. SUBIRATS anuncia el vot favorable del Govern i comunica que, a partir de l’octubre, la 
Sra. Marina Espasa treballarà en la redacció de noves rutes literàries que incloguin autores 
d’aquesta generació. Pel que fa als suggeriments del Sr. Villagrasa, assenyala que aquests ja 
estan recollits en les rutes literàries actuals. 
També explica que es preveu fer taules rodones i conferències a partir de publicacions ja 
existents, com la conferència de Betsabé Garcia, autora de Barcelona amb nom de dona, sobre 
la presència de les dones d’aquesta generació en el Nomenclàtor de la ciutat, i la taula rodona 
que s’organitzarà amb la Direcció de Memòria i Patrimoni —amb la participació de Marta 
Pessarrodona, autora de L’exili violeta; Isabel Olesti, autora de Les dones del 36: Nou dones i 
una guerra; Sergi Pàmies, que evocarà la figura de la seva mare, Teresa Pàmies, i Julià 
Guillamon, que recordarà Rosa Maria Arquimbau. A més, anuncia la lectura dramatitzada de 
Les bibliotecàries. Diari de la biblioteca popular Pere Vila 1933-1939, que es farà amb 
Biblioteques de Barcelona. 
Dit això, subratlla la llarga trajectòria que té aquesta qüestió a Barcelona. En aquest sentit, fa 
referència a la Medalla d’Honor de Barcelona, el Fons Oral de les Dones del 36 de l’Arxiu 
Històric de la Ciutat, la biblioteca Francesca Bonnemaison i el centre cultural Teresa Pàmies, 
que porten el nom de dues d’aquestes dones, i la seva presència en el Nomenclàtor de la ciutat. 
Afegeix que el Servei de Publicacions de l’Ajuntament ha publicat diferents títols sobre les 
dones d’aquesta generació; que en les deu primeres rutes literàries s’han inclòs Mercè Rodoreda 
i Felicia Fuster, i que un dels símbols del foment de la lectura de Literapolis BCN és el rostre de 
Dolors Vives, pionera de l’aviació catalana i aviadora de la República. 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 19 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
A més, explica que es preveu que l’edició en paper del mapa literari de Barcelona també 
inclogui les cases on van viure Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Irene Polo i Clementina 
Arderiu, entre altres, i manifesta el desig de donar continuïtat al reconeixement i a la tasca que 
fa anys que duu a terme l’Ajuntament. 
 
La Sra. BENEDÍ reconeix la tasca de l’Ajuntament, però afirma que mai no és suficient per 
visibilitzar tant les dones del 36 com les d’ara, que lluiten perquè Barcelona sigui cada vegada 
més equitativa i més justa. 
En resposta a la Sra. Barceló, diu que les dones del 36 són les que són i que, per tant, seran 
aquestes les que apareixeran a la ruta literària, i pel que fa a la intervenció del Sr. Villagrasa, 
subratlla que la intenció de la proposició és visibilitzar les dones, que són les que estan 
invisibilitzades. 
 
El Sr. CIURANA suggereix que es vinculi aquest programa a la ciutat literària per tal de 
fomentar la col·laboració amb altres ciutats de la xarxa de ciutats literàries de la UNESCO, no 
només per la rellevància des del punt de vista del feminisme, sinó també des del punt de vista 
de la lluita contra el feixisme i de la situació de les persones que es veuen obligades a exiliar-se 
per les seves idees polítiques, entre d’altres. 
 
La Sra. BARCELÓ expressa el vot favorable del seu grup, que prioritza la visibilització de totes 
les dones la feina de les quals ha estat silenciada i que han hagut de lluitar doblement per 
desenvolupar el seu projecte professional i personal. 
 
La Sra. ANDRÉS demana al Sr. Subirats que els convidi a la primera ruta. 
 
El Sr. VILLAGRASA expressa el desig que la Sra. Benedí no menyspreï un bon autor només 
perquè sigui home. 
 
La Sra. ROVIRA expressa el vot favorable del seu grup. 
 
La Sra. BENEDÍ respon al Sr. Villagrasa que les dones, a diferència dels homes, són prou 
intel·ligents per no menystenir mai ningú, i davant l’intent d’intervenir del Sr. Villagrasa, li diu 
que qui tanca la proposició és el grup proposant. 
 
El Sr. VILLAGRASA qualifica, irònicament, de molt intel·ligent el comentari de la Sra. 
Benedí. 
 
La Sra. Pérez expressa el vot favorable de BC, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Villagrasa expressa l’abstenció del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP, el 
Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. 
S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
7.-   (M1519/9691) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: - Eliminar qualsevol 
suport municipal a projectes o iniciatives que promouen la comercialització del cos de les 
dones, que obvien la relació indiscutible entre la prostitució, l’explotació sexual i el tràfic de 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 20 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
persones. - Incrementar, com una línia prioritària de les polítiques contra la violència de gènere, 
els recursos destinats a l’abordatge del fenomen de la prostitució a través d’ABITS i 
especialment contra el tràfic de dones amb l’objectiu d’explotació sexual, cercant la 
col·laboració institucional necessària per aquest impuls. 
 
La Sra. ANDRÉS recorda que el Grup Municipal del PSC va presentar una proposició en el 
Plenari, que va ser rebutjada, perquè s’elaborés una ordenança per erradicar i abolir a la ciutat la 
prostitució, una activitat que parteix de l’explotació de les dones i, fins i tot, del tràfic de dones. 
Assegura que les dones són les víctimes d’aquesta situació i que, per tant, en comptes de 
penalitzar-les, s’ha d’intentar erradicar la demanda mitjançant intervencions sobre els homes 
que demanden prostitució i sobre les activitats que fomenten la comercialització del cos de les 
dones com un producte d’ús sexual. 
Per això, el seu grup presenta aquesta proposició, que enuncia. Aclareix, però, que el seu grup 
no està dient en cap moment que l’Ajuntament estigui subvencionant activitats de 
comercialització del cos de les dones, sinó que el que demana és una garantia per tal que no es 
dediquin diners públics per donar suport a entitats que promouen aquesta comercialització. 
 
La Sra. VILA expressa el vot favorable del seu grup, que està d’acord tant amb la forma com 
amb el fons de la proposició. 
Tot seguit, defensa una regulació evolucionista de la prostitució, a favor de les dones i contra la 
seva explotació i mercantilització. Afegeix que l’Ajuntament no pot regular explícitament la 
prostitució, però sí que pot prendre mesures que tendeixin a l’evolucionisme i a posar la mirada 
en les dones i la seva victimització. 
A més, aplaudeix que la iniciativa parli de tolerància zero amb l’explotació sexual i de lluitar 
contra les màfies i xarxes que exploten les dones o les entitats que fomenten aquesta explotació. 
També valora positivament que es vulgui reconèixer la tasca d’ABITS i proporcionar més 
recursos a aquesta agència per atendre les dones. 
A continuació, recorda que en el mandat anterior el seu grup va incrementar el pressupost 
d’ABITS un 70%, i subratlla que les xifres indiquen que les dones ateses són molt vulnerables 
—la majoria provenen d’altres països— i no tenen oportunitats, amb la qual cosa la prostitució 
és per a elles l’única opció per tirar endavant. Per això, es mostra preocupada pel fet que el 
Govern no prengui mesures contundents per posar fi a la prostitució. En aquest sentit, denuncia 
que els programes impulsats per l’Agència han disminuït, i insisteix que el Govern hi ha de 
donar un suport ferm. 
 
(En aquest moment s’atura la sessió perquè les persones presents a la sala puguin baixar a la 
plaça de Sant Jaume a fer el minut de silenci que hi ha convocat en senyal de rebuig per 
l’assassinat masclista (feminicidi) que es va produir fa pocs dies i en suport a la família de la 
víctima i a les seves amistats. La sessió es reprèn uns minuts després.) 
 
La Sra. BARCELÓ critica que el Grup del PSC barregi temes, ja que quan es barregen temes, 
no es donen solucions. A parer seu, d’una banda, hi ha persones que exerceixen la prostitució 
obligades i, de l’altra, persones que exerceixen el treball sexual voluntàriament i, per tant, les 
solucions per a ambdós casos són diferents. 
Considera que les persones que exerceixen el treball sexual voluntàriament han de tenir uns 
drets socials i laborals reconeguts i, per tant, garanties de seguretat i d’higiene. Per això, 
defensa que se’ls garanteixi un marc normatiu municipal per exercir aquesta activitat. D’altra 
banda, defensa que les administracions públiques lluitin contra el proxenetisme, l’explotació, 
les màfies i el tràfic de persones i facilitin ajudes i programes específics de formació i inserció 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 21 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
per a les persones que no vulguin exercir la prostitució. En aquest sentit, pregunta a la 
Sra. Pérez quin pressupost tenen aquests programes i si aquest pressupost s’ha reduït. 
Per acabar, expressa l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. BENEDÍ subratlla que Barcelona ha de lluitar contra el tràfic de dones i que el seu grup 
està totalment a favor d’incrementar els recursos necessaris per a les dones que decideixen 
abandonar la prostitució —fa temps va presentar una proposició en aquesta línia—, però 
considera que les dones que exerceixen la prostitució per voluntat pròpia es mereixen un 
respecte. Per això, considera que eliminar qualsevol suport municipal les fa més vulnerables i 
les margina. En aquest sentit, critica que el partit del PSOE mai no hagi fet res enfront la 
prostitució. A més, en opinió seva, la qüestió no s’està enfocant correctament, ja que es 
barregen realitats diferents, com són les de la prostitució voluntària, el tràfic de dones, 
l’explotació infantil i el proxenetisme, entre d’altres, i amb això es perjudica tant qui decideix 
exercir voluntàriament com qui es troba en situació de tràfic amb finalitats de prostitució 
forçada. 
Recorda que a l’Ajuntament ja es va apostar per una regulació que, d’una banda, perseguís 
l’eliminació de les xarxes de prostitució forçada i tràfic de persones i, de l’altra, garantís el dret 
de les dones que exerceixen lliurement. En aquest sentit, defensa que es desenvolupin mesures 
socials que facilitin l’abandonament de la prostitució a les dones que així ho hagin decidit. 
Atès que valora positivament el segon punt de la proposta, però no en comparteix el primer, i 
partint de la base que allò desitjable seria una societat sense prostitució, però sabent que el que 
no es pot fer és fer més vulnerables les persones que l’exerceixen, el seu grup vota en contra de 
la proposició. 
 
El Sr. VILLAGRASA expressa el vot favorable del seu grup, que entén, però, que és possible 
que el Grup Municipal del PSC hagi presentat aquesta iniciativa per intentar rentar la cara al 
Govern de l’Estat, que va registrar un sindicat de prostitutes i després va haver de rectificar. 
El seu grup considera que cal abordar la prostitució, un problema complex, a partir de dues 
vies: la del treball social amb les persones forçades a exercir-la i la policial i jurídica contra les 
persones que les exploten. Per això, entén que cal reforçar l’agència ABITS, així com treballar 
tenint en compte la cultura de les víctimes de l’explotació sexual, la majoria de les quals no són 
nascudes a Espanya. En aquest sentit, esmenta el cas de les persones de l’Àfrica subsahariana 
que són amenaçades amb el vudú. 
Pel que fa a la regularització i legalització de la prostitució, i atès que més del 80% de les 
persones que l’exerceixen involuntàriament són al país en situació irregular, es pregunta quin 
percentatge d’aquestes persones es donarien d’alta com a autònomes, i manifesta l’opinió del 
seu grup que no es pot legalitzar l’explotació sexual ni oferir la prostitució com a opció 
professional a un nen que acaba l’etapa escolar. 
 
La Sra. ROVIRA coincideix a dir que la prostitució, l’explotació sexual, el tràfic de persones i 
la tracta són realitats diferents generades per causes absolutament diverses i, per tant, 
requereixen propostes de resolució absolutament diferents. A parer seu, amb aquesta proposició 
es pretén simplificar unes solucions complexes. Defensa que cal fer un abordatge 
interdisciplinari, sense victimitzar —com fa sovint el Grup del PSC— ni infantilitzar les 
persones que es troben en aquesta situació, que poden fer propostes i han de ser escoltades. 
Dit això, destaca que no es parla de les polítiques migratòries que deixen sense drets les 
persones que volen emigrar del seu país per les condicions geopolítiques. Considera que no es 
pot parlar d’aquesta qüestió sense abordar la complexitat de la situació real i d’arrel que fa que 
aquestes persones hagin de fugir dels seus països. 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 22 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
Per acabar, explica que el seu grup no pot votar a favor que es deixi de treballar amb les 
associacions pro-drets de totes les persones, i critica els diferents partits polítics que han tingut 
responsabilitats de govern a l’Estat —pregunta al Grup del PSC si farà autocrítica ara que hi 
governa—, a la Generalitat i a l’Ajuntament, que han estat incapaços de crear un sistema de 
protecció a les dones. 
Pels motius exposats, el seu grup vota en contra de la proposició. 
 
El Sr. ARDANUY coincideix que cal millorar, incrementar i dotar de recursos els projectes 
existents, com l’ABITS, i també lluitar contra el tràfic i l’explotació sexual. Assenyala, però, 
que la primera part de la proposició fa referència a un altre tipus de debat, per la qual cosa s’hi 
absté. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa la seva abstenció. 
 
La Sra. PÉREZ posa de manifest que el debat entorn de la realitat que viuen les dones que 
exerceixen la prostitució és molt complex, però avui, amb aquesta proposició, es va més enllà 
del posicionament i es proposa discriminar unes entitats de dones per accedir a les subvencions 
municipals, que passen un cribratge tècnic, són publiques i, al final, les justifica una inversió 
pública. Afegeix que amb la proposició es pretén vetar les idees dels altres o impedir-los l’accés 
a les subvencions públiques, cosa que troba fins i tot antidemocràtica. 
Pel que fa al segon punt de la proposició, considera que s’ha fet una bona feina amb la divisió 
entre el treball sexual a l’agència ABITS i la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers 
Humans. Dit això, es mostra disposada a parlar de quins recursos calen per fer programes 
específics en matèria laboral, sanitària i d’assessorament jurídic. 
En relació amb la intervenció de la Sra. Vila, li recomana que llegeixi els informes d’ABITS i 
de la Unitat per comprovar que els recursos que s’hi destinen no han disminuït. 
En darrer lloc, expressa el vot contrari del Govern. 
 
La Sra. ANDRÉS assenyala que, d’acord amb l’informe d’ABITS, el pressupost de l’Agència 
per al 2017 va ser un 11% inferior al del 2016. En aquest sentit, comenta que s’ha produït una 
reducció clara en el dispositiu integral d’inserció laboral (90.000 €), s’ha anul·lat l’itinerari 
personal d’assessorament per a la professionalització (80.000 €) i s’ha anul·lat el projecte 
d’inserció Dona Impuls a Barcelona Activa (52.000 €). 
D’altra banda, defensa que no és una proposició antidemocràtica: considera que el Grup 
Municipal del PSC es deslliura de prejudicis i no cau en la creença que els homes o les dones 
són bons o dolents per naturalesa, ja que hi ha dones que exploten dones. Afegeix que, atès que 
els recursos són limitats, el seu grup considera que el Govern ha de prioritzar la inserció laboral 
de les dones per sobre de la comercialització del seu cos, i això és el que demana la proposició. 
Respecte de la intervenció de la Sra. Barceló, diu que li costa molt imaginar que s’expulsi algú 
del sistema de Seguretat Social per rebutjar una oferta per exercir la prostitució —com va 
passar a Alemanya, que ha hagut de rectificar— o que una dona prostituta mori a mans del seu 
client i es pugui considerar un accident laboral —la llei ni tan sols consideraria aquesta dona 
víctima de violència de gènere. 
Respon a la Sra. Benedí que el PSOE ha promogut una ordenança com la que es volia impulsar 
a Barcelona a Sevilla i a Madrid, i fa referència al gran nombre d’operacions per desmantellar 
xarxes de tràfic de persones, tot i que reconeix que segurament no es fan amb prou 
contundència, ja que el problema continua existint (el 90% de dones que exerceixen la 
prostitució són víctimes de xarxes). 
A continuació, s’adreça al Sr. Villagrasa per assegurar-li que la iniciativa no pretén rentar la 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 23 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
cara al Govern espanyol, on ja hi va haver una dimissió per aquest assumpte. 
En darrer lloc, diu a la Sra. Rovira que, a parer del Grup del PSC, gairebé totes les dones que 
exerceixen la prostitució són víctimes de tractes, mentre que les dones que reivindiquen drets 
laborals no són víctimes de les xarxes i l’explotació. Per això, es posa al costat de la gran 
majoria de dones que exerceixen la prostitució. 
 
La Sra. BARCELÓ insisteix a distingir entre les dones que exerceixen la prostitució 
voluntàriament i la lluita contra el proxenetisme, la màfia i el tràfic de persones, i suggereix a la 
Sra. Andrés que parli amb les persones que exerceixen el treball sexual de manera voluntària i 
els ofereixi solucions. 
 
La Sra. PÉREZ demana a la Sra. Andrés que, si sospita que una entitat de la ciutat explota 
persones, ho denunciï en lloc de llençar missatges a la Comissió. 
 
La Sra. ANDRÉS respon que no ha acusat ningú, sinó que ha parlat de dones en sentit genèric i 
d’una realitat que entén que tothom sap que existeix, i comenta que el seu grup espera rebre 
respostes per escrit del Govern. 
 
La Sra. Pérez expressa el vot contrari de BC, la Sra. Vila expressa el vot favorable del Grup 
Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de Cs, la Sra. Benedí expressa el 
vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Villagrasa 
expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP, el Sr. 
Ardanuy expressa la seva abstenció i el Sr. Puigcorbé expressa la seva abstenció. ES 
REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
8.-  (M1519/9677) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar al Govern 
municipal a atendre les propostes i peticions dels Col·legis Oficials de Disseny Gràfic de 
Catalunya, de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i professors de Dibuix de Catalunya, i de 
Dissenyadors d’Interior i Decoradors de Catalunya, respecte a la recuperació de l’edifici del 
Borsí, a fi de recuperar aquest espai per a la societat per a ús veïnal, però sense que perdi la 
seva essència emblemàtica com a lloc per a la projecció plàstica i artística que ja va tenir en el 
passat i pugui continuar tenint-la. 
 
El Sr. VILLAGRASA explica que el seu grup presenta aquesta proposició per donar un ús 
definitiu a l’espai Borsí, ja que el Govern municipal fa més d’un any i mig va anunciar que 
tindria un ús cultural, públic i veïnal, però encara no n’ha facilitat cap informació. 
Subratlla que l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona havia ocupat l’edifici Borsí i, per això, 
l’aposta del seu grup és que una part de l’espai es destini a aquest ús tradicional. En opinió 
seva, això atraurà estudiants que participaran en la vida social i econòmica del barri. A més, 
assegura que aquest ús tradicional no és incompatible amb un ús cultural i veïnal i suggereix 
que s’escolti els professionals del gremi perquè són els que millor poden oferir aquest servei. 
Dit això, formula la proposició. 
 
El Sr. CIURANA expressa la sorpresa que va sentir el seu grup inicialment davant la 
proposició, que semblava que demanés que les entitats del món del disseny tinguessin la seu a 
l’edifici Borsí, quan en realitat demana que l’espai no perdi la seva essència emblemàtica com a 
lloc per a la projecció plàstica i artística. També es mostra sorprès pel fet que les entitats a què 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 24 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
fa referència la proposició afirmin que el Grup Municipal del PP l’ha presentada sense haver-la 
acordat amb elles, que no s’hi senten estrictament vinculades. 
Anuncia l’abstenció del seu grup, i observa que, quan es fa un equipament públic en un edifici 
que havia tingut un altre ús, com en aquest cas, és natural que hi hagi una voluntat de mantenir-
ne un record. Per exemple, la biblioteca Arús té una especialització en temes maçònics i 
històrics, i la biblioteca Xavier Benguerel, en temes infantils. Per això, es mostra favorable a fer 
que la biblioteca Andreu Nin, que s’ubicarà a l’edifici Borsí, o una part de l’activitat de l’espai 
tinguin en compte el concepte de les arts plàstiques. Afegeix que l’edifici Borsí es va poder 
construir perquè les cases que hi havia es van enderrocar amb el bombardeig d’Espartero i, per 
això, demana que també hi hagi un record d’aquest succés. 
Per acabar, reconeix la feina que es fa amb les entitats veïnals i la biblioteca per treballar els 
futurs usos de l’edifici, que entén que, atesa la trajectòria de l’espai, haurien d’incloure una 
especialització o un record en l’àmbit de les arts plàstiques i els ensenyaments artístics. 
 
El Sr. BLANCO confirma que el Borsí és un edifici abandonat des de fa nou anys que s’està 
deteriorant. Per això, el seu grup aposta per recuperar-lo per a un ús veïnal. Recorda que hi ha 
un acord gairebé unànime en aquest sentit i que el mes de febrer, quan l’Ajuntament va comprar 
l’edifici o en va acordar la cessió amb la Generalitat, el Govern municipal es va comprometre a 
invertir-hi 3,5 milions i a acabar l’edifici durant aquest mandat. Exigeix que el Govern 
compleixi aquest compromís per respecte als veïns del Gòtic, que suporten una situació 
d’incivisme i delinqüència, i també a les persones i entitats que fa anys que reclamen la 
reobertura d’aquest edifici. 
Afegeix que és de sentit comú tenir en compte totes les aportacions, incloses les dels col·legis 
professionals, per mantenir les activitats relacionades amb el disseny gràfic, el dibuix i les 
belles arts. A parer del seu grup, aquestes aportacions no qüestionen la feina de la resta 
d’entitats, sinó que l’enriqueixen. 
Amb relació a la intervenció del Sr. Ciurana, aclareix que en el comunicat del Col·legi de 
Disseny Gràfic s’afirma que el Grup Municipal del PP ha presentat aquesta proposició sense 
consultar-los, però també s’hi diu que la iniciativa inclou totes les seves demandes, que no és 
incompatible amb l’ús veïnal, que desitgen el consens de tots els grups municipals i que confien 
que la proposta serveixi per iniciar un debat que integri els col·legis professionals. 
Pels motius exposats, el Grup de Cs vota a favor de la proposició. 
 
El Sr. CORONAS expressa l’opinió del seu grup que la qüestió de l’edifici Borsí no s’ha de 
resoldre per mitjà d’una iniciativa política, sinó a partir d’un acord amb la plataforma Salvem el 
Borsí —saluda la Sra. Teresa Caja, present a la sala—, que fa temps que reivindica la 
recuperació d’aquest espai com un equipament públic al servei de les necessitats del barri i la 
recuperació de la dignitat d’un barri que pateix molta pressió turística i els problemes que se’n 
deriven. 
Explica que la plataforma es va crear l’any 2016 i va fer un procés participatiu, exemplar, que 
va permetre identificar les mancances del barri i bastir un projecte per convertir el Borsí en un 
equipament cultural de convivència, un espai de referència arrelat al territori i de gestió 
comunitària, i recorda que al febrer del 2017 es va aprovar una proposició del Grup Municipal 
d’ERC en què s’instava el Govern municipal a concertar i concretar els usos del Borsí amb la 
plataforma Salvem el Borsí. Afegeix que el Govern va acordar amb la plataforma que l’edifici 
acolliria espais d’ús veïnal, de gestió comunitària, que els mateixos veïns i veïnes definirien. 
Comenta que el Grup Municipal d’ERC s’ha reunit amb els representants dels col·legis 
professionals als quals fa referència la proposició, que reivindiquen poder tenir un espai en el 
Borsí, i els va convidar a parlar amb la plataforma Salvem el Borsí, que és qui lidera tot el 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 25 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
procés participatiu. 
Conclou que l’última paraula sobre els usos que es donen a l’edifici l’ha de tenir la plataforma 
Salvem el Borsí i, per tant, no s’han d’intentar acordar mitjançant una iniciativa política. 
Per tot això, el seu grup vota en contra de la proposició. 
 
La Sra. ANDRÉS repeteix que el projecte de rehabilitació de l’edifici Borsí s’ha sotmès a un 
procés participatiu i a les consultes preceptives amb els grups polítics de l’Ajuntament, i 
assenyala que s’ha decidit construir-hi una biblioteca i un espai veïnal. Dit això, reconeix la 
feina de la plataforma Salvem el Borsí per definir els usos d’aquest espai, que fa, a parer del seu 
grup, que qualsevol modificació d’aquestes concrecions hagi de passar per la plataforma i la 
participació veïnal, no pas per una iniciativa presentada a la Comissió. Per això, demana al 
Govern que ajudi aquests col·legis professionals a buscar un lloc adequat per dur a terme les 
seves activitats però que alhora respecti els processos participatius i les voluntats veïnals pel 
que fa a l’ús de l’edifici Borsí. 
Atès que el seu grup coincideix que seria adient conservar d’alguna manera el passat d’arts 
gràfiques de l’edifici, però entén que no és la Comissió qui ha de decidir sobre això, vota en 
contra de la proposició. 
 
La Sra. ROVIRA expressa l’abstenció del seu grup, que no acaba d’entendre la proposta i que 
defensa totalment la plataforma del Borsí i que sigui aquesta qui decideixi —entén que ja 
s’avança en aquesta direcció. 
 
El Sr. ARDANUY subratlla que és important escoltar les aportacions dels col·legis 
professionals molt vinculats amb l’ús tradicional de l’edifici Borsí per mantenir aquest 
recorregut històric sense col·lidir amb la feina feta fins ara per les entitats veïnals. Entén que 
aquest és l’objectiu de la proposició i per això hi vota a favor. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ indica que abans d’emetre el vot vol sentir l’opinió del Sr. Subirats. 
 
El Sr. SUBIRATS recorda que el 2009 el Borsí va deixar de tenir l’activitat que tenia i que des 
del 2016 la plataforma Salvem el Borsí treballa per recuperar aquest espai. Assegura que la 
interlocució amb la Regidoria de Ciutat Vella ha estat intensa; que s’han seguit tots els passos; 
que s’ha ofert suport perquè el conjunt d’activitats tingui sentit; que s’ha incorporat l’ICUB al 
debat perquè l’espai tingui una activitat més sòlida, amb la biblioteca Andreu Nin, que permeti 
la presència permanent d’usuaris i no depengui només de les activitats de la plataforma veïnal. 
Tot seguit, anuncia que aviat es resoldrà el concurs d’arquitectura, en el qual s’han previst els 
usos i la distribució dels espais, entre altres coses. 
Lamenta que els col·legis no hagin participat en el procés des de l’inici, ja que els elements de 
memòria històrica serien importants. Per això, es mostra disposat a escoltar les seves 
aportacions —fins ara no se n’havia tingut notícia—, tot i que considera que la instal·lació dels 
col·legis en aquest espai no tindria sentit, motiu pel qual el Govern vota en contra de la 
proposició. 
 
El Sr. VILLAGRASA assegura que no cal que ningú se senti vinculat a la proposta del Grup 
Municipal del PP, ja que els grups han de tenir iniciativa pròpia per portar a debat qüestions que 
considerin importants o que estan aturades. 
Dit això, insisteix que fa més d’un any i mig que no se sap res del projecte per a l’edifici Borsí, 
tot i que sembla que el Govern municipal descarta els usos tradicionals que tenia, possiblement 
perquè no s’ha convidat a participar els col·legis professionals. En opinió seva, és important 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 26 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
escoltar els veïns, però també els col·legis. En aquest sentit, critica la falta de capacitat de 
diàleg del Govern municipal, que només ha donat veu a una part. 
Considera que no es pot perdre l’ús tradicional de l’edifici perquè aportaria un perfil concret de 
visitant i qualitat a la vida social i econòmica del barri, i repeteix que aquest ús no seria 
incompatible amb l’ús veïnal i cultural. 
Per acabar, lamenta que el Govern acabi fent un miniprojecte i en critica la falta de 
transparència. 
 
El Sr. BLANCO destaca que en la proposició no es demana que els col·legis professionals 
s’instal·lin en aquest edifici o hi tinguin la seu administrativa; aclareix que el seu vot a favor és 
perquè es tinguin en compte aquests col·legis en el projecte, i comenta que el seu grup 
continuarà treballant per intentar que el projecte es faci amb el màxim consens polític possible, 
independentment del resultat d’aquesta votació. 
 
La Sra. ANDRÉS subratlla que en la proposició es demana que s’atenguin les propostes i 
peticions dels col·legis professionals, i considera que aquests col·legis demanen tenir una seu al 
Borsí. Per això, insisteix que cal respectar el procés participatiu i que la Comissió no hi ha 
d’interferir. Entén que caldria explicar als col·legis que el procés està obert i demanar-los que 
s’adrecin a les entitats per treballar plegats i perquè se’ls pugui tenir en compte. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ es mostra favorable a respectar el procés participatiu i a integrar la 
memòria històrica en el projecte, així com a atendre els col·legis professionals i escoltar-los. 
Dit això, vota en contra de la proposició. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot contrari de BC, el Sr. Ciurana expressa l’abstenció del Grup 
Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas expressa 
el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Villagrasa 
expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP, el Sr. 
Ardanuy expressa els seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot contrari. ES 
REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
9.-  (M1519/9631) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda presentar en el termini 
d’un mes un informe amb les diferents retallades i reestructuració econòmica que s’ha produït 
en l’àrea de cultura i en els diferents museus de la ciutat, així com els criteris polítics que s’han 
utilitzat i quines conseqüències tindrà això per les treballadores. 
 
La Sra. ROVIRA sosté que des de fa mesos el Govern municipal explica una situació 
econòmica que no es correspon amb la realitat. Per això, demana claredat i transparència, així 
com que s’expliqui, d’una banda, quina és la realitat econòmica de l’Ajuntament i, de l’altra, 
com una mala previsió ha anat en detriment de programes i polítiques que s’havien de dur a 
terme. A més, expressa el desig que la petició es faci extensiva a les diferents àrees de 
l’Ajuntament. 
Comenta que, segons la informació que ha rebut el Grup Municipal de la CUP, s’ha donat 
l’ordre de deixar de fer exposicions i l’aportació econòmica als diferents museus de la ciutat 
s’ha reduït fins a 100.000 euros, si bé el responsable d’Economia ho nega i assegura que les 
ordres que s’han donat són diferents (però diu també que no poden assegurar què estan fent les 
diferents àrees). Per això, es mostra preocupada perquè, aparentment, o algú menteix o no 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 27 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
s’actua amb prou transparència. 
Dit això, formula la proposició i aprofita per demanar que l’Ajuntament municipalitzi la gestió 
dels museus i centres de la ciutat per garantir unes condicions laborals dignes per a les seves 
treballadores, moltes de les quals es troben en situacions precàries com a conseqüència de la 
subcontractació. 
 
El Sr. CIURANA expressa el vot favorable del seu grup, que considera positiu que el Govern 
municipal presenti un informe, i enumera alguns exemples de retallades en l’Àrea de Cultura, 
com l’eliminació d’una de les direccions de l’ICUB, la inversió compromesa a l’edifici del 
Borsí i els compromisos pel que fa al Teatre Arnau, la biblioteca de Sarrià i la Casa de les 
Lletres. A més, recorda que també es van retallar els milions d’euros que la Diputació donava 
cada mandat per a equipaments culturals, uns diners que el Govern es va comprometre a 
restituir per la via pressupostària, cosa que no ha fet. 
 
La Sra. BARCELÓ expressa el vot favorable del seu grup, que entén que l’informe que es 
presenti haurà de donar transparència a la gestió; assenyala que encara no s’ha presentat el 
projecte global de cultura per a la ciutat, i critica que no s’hagin tractat alguns temes com 
l’accés a la cultura, la precarietat laboral, els horaris de les biblioteques i els centres cívics, el 
pla museístic, la pèrdua de l’Hermitage o la situació del MACBA. Per tot això, pregunta si, més 
enllà de les retallades, Barcelona ha perdut oportunitats en l’àmbit de la cultura i si el Govern 
municipal vol que la ciutat hi continuï tenint un paper important a escala internacional. 
 
La Sra. BENEDÍ destaca la importància del model de polítiques culturals en la construcció d’un 
projecte global de progrés per a Barcelona. A parer del seu grup, la cultura és un dret de la 
ciutadania i un dels pilars de l’estat del benestar, juntament amb la salut, els serveis socials i 
l’educació. Per això, critica el desinterès del Govern de BC per la cultura. 
Considera que el Govern municipal s’ha desentès de la millora de les condicions laborals dels 
professionals de la cultura que treballen a l’Ajuntament. En aquest sentit, critica que no s’hagi 
fet prou perquè les empreses subcontractades adoptin les mesures necessàries per garantir el 
salari mensual de 1.000 euros i unes condicions laborals dignes per al personal, ni tampoc per 
posar fre a l’actual model de gestió dels equipaments culturals, basat en l’externalització 
sistemàtica dels serveis. 
Aplaudeix, però, la professionalitat dels treballadors i les treballadores dels museus i arxius de 
l’ICUB, gràcies a la qual aquests equipaments continuen garantint una oferta cultural d’alt 
nivell. Recorda que els responsables de les institucions culturals municipals, a més de superar 
uns pressupostos i unes plantilles insuficients, les vagues justificades del personal de les 
empreses subcontractades i les escomeses dirigistes i centralitzadores de l’ICUB, han hagut de 
reajustar la programació d’enguany per fer front a una retallada del pressupost d’entre el 5% i el 
9%. 
Davant la situació actual de la cultura, el seu grup considera imprescindible que es presenti 
l’informe que demana la proposició, motiu pel qual hi vota a favor. 
 
La Sra. ANDRÉS assenyala que per al seu grup la cultura és un dret i recorda que la Generalitat 
hi dedica un 0,7% del seu pressupost, mentre que l’Ajuntament, que hi dedicava un 5%, va 
incrementar un 15% el pressupost de Cultura amb l’arribada del PSC al Govern municipal. 
Lamenta que aquest pressupost hagi tornat al 6%, un pressupost del tot insuficient. 
Dit això, expressa el vot favorable del seu grup, que vol saber què s’ha descartat, quines són les 
prioritats i, sobretot, quin és l’objectiu del Govern en matèria de cultura, en què, com en altres 
àmbits, l’Ajuntament també ha d’assumir la part que correspon a altres administracions. 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 28 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
 
El Sr. VILLAGRASA critica l’absoluta falta de transparència del Govern municipal, que hauria 
de presentar un informe per explicar les inversions que es faran i les que estan paralitzades. A 
continuació, afirma que el Grup Municipal del PP ha detectat que s’han paralitzat 25 milions 
d’inversions per al 2019, que inclouen l’edifici Borsí, l’Arnau i la Casa de la Premsa, entre 
altres projectes, i expressa l’abstenció del seu grup. 
 
El Sr. ARDANUY considera que aquesta comissió ha de conèixer i debatre sobre el pressupost 
de l’Àrea de Cultura i que, per tant, també ha de poder debatre sobre un informe del Govern 
municipal relatiu a la situació financera i pressupostària de les línies de treball d’aquesta àrea, 
motiu pel qual vota a favor de la proposició. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat de Cultura. 
 
El Sr. SUBIRATS observa que, atès que els pressupostos normalment són anuals i atès que 
l’Institut de Cultura de Barcelona és una entitat pública empresarial local de l’Ajuntament —i, 
per tant, amb un pressupost diferenciat, que, a més, rep ingressos específics en relació amb la 
venda d’entrades, patrocinis, lloguer d’espais, etc.—, seria molt difícil que a mitjan octubre es 
pogués presentar un informe sobre la situació pressupostària exacta de l’any 2018. Diu, però, 
que té la impressió que el nivell de despesa del pressupost del 2018 serà superior al del 2017, ja 
que s’han iniciat activitats que fins ara no es feien, de manera que entén que no hi ha una 
situació de retallades. Per això, vota en contra de la proposició. 
 
La Sra. ROVIRA respon que acceptaria la presentació d’un informe provisional a l’octubre i 
d’un informe definitiu al gener; manifesta la sorpresa del seu grup pel fet que en aquesta 
comissió es negui que hi hagi reduccions de fins a 100.000 euros en alguns museus i que s’hagi 
donat aquesta ordre des de l’Àrea de Cultura, cosa que afirmen les treballadores, i expressa la 
gran preocupació del seu grup pel fet que el responsable digui que no sap ben bé què fan les 
àrees. 
Per això, pregunta si és cert que s’estan reduint partides pressupostàries, si s’han reestructurat 
econòmicament algunes partides i si el Govern municipal continua defensant la transparència en 
les seves accions polítiques. En aquest sentit, considera intolerable que el Govern menteixi. 
 
El Sr. CIURANA subscriu les paraules de la Sra. Rovira i, en resposta al Sr. Subirats, assenyala 
que, per llei, el 15 de setembre l’ICUB hauria d’haver remès a l’Ajuntament les seves 
previsions pressupostàries. Pregunta si ho ha fet i explicita que, si no ho ha fet, està fora de 
termini i, si ho ha fet, no s’entén per què el Govern ho amaga. 
A més, diu que sí que hi ha retallades, malgrat que el Govern ho negui. Concreta que s’han 
restat 30 milions d’euros a les inversions per a equipaments i s’ha aplicat un 5% lineal de 
retallada a l’ICUB i a altres organismes com Betevé, entre altres. Per això, demana al Govern 
que exposi clarament la situació. 
 
La Sra. BARCELÓ recrimina al Sr. Subirats que no hagi respost amb transparència les 
preguntes dels grups municipals. Per això, insisteix a demanar al Govern transparència i una 
bona gestió, i que presenti l’informe que el Grup Municipal de la CUP demana en la seva 
proposició. 
 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 29 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
La Sra. BENEDÍ diu que comparteix el contingut de les intervencions anteriors, critica 
l’opacitat del Govern, que teòricament s’havia de caracteritzar per la transparència, i demana al 
Sr. Subirats que contesti les preguntes que se li han fet. 
 
La Sra. ANDRÉS repeteix que hi ha hagut una retallada del pressupost; critica la falta de 
transparència i el secretisme del Govern, i expressa dubtes sobre si les retallades es deuen a una 
necessitat conjuntural o simplement a la seva desafecció per la cultura de la ciutat. 
 
El Sr. ARDANUY subratlla l’obligació moral i real de donar transparència a les dades 
d’evolució dels pressupostos i de les inversions de l’Àrea de Cultura en aquesta comissió, i 
aplaudeix les intervencions anteriors. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ també es mostra sorprès per la resposta del Sr. Subirats i li indica que té 
l’obligació de presentar un informe, encara que sigui provisional. 
 
El Sr. SUBIRATS respon que la previsió pressupostària del 2018 és superior en 3 milions a la 
del 2017, i afirma que Barcelona continua sent líder en inversió per habitant en l’àmbit cultural 
a tot l’Estat i que, per tant, la idea de cultura de ciutat té molt suport. 
Afegeix que el resultat definitiu del pressupost s’acaba decantant en els últims moments, de 
manera que l’informe provisional que es pugui presentar no serà el resultat definitiu de 
l’execució final del pressupost. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot contrari de BC, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, la Sra. Benedí 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el 
Sr. Villagrasa expressa l’abstenció del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la 
CUP, el Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable i el Sr. Puigcorbé expressa el seu vot 
favorable. S’APROVA. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
10.-   (M1519/9671) Disposar de les anàlisis de qualitat de l’aigua, tant prèvies a l’entrada en 
funcionament de les fonts del parc d’Antoni Santiburcio com a primer refugi d’aigua de la 
ciutat, com les realitzades posteriorment a causa de l’incident i, conèixer les causes que han 
provocat el brot de gastroenteritis i erupcions que han afectat diversos infants durant el passat 
mes d’agost. 
 
La Sra. ROGNONI recorda que el mes d’agost hi va haver un brot de gastroenteritis i erupcions 
cutànies relacionat amb la font del Parc d’Antoni Santiburcio, que s’havia inaugurat pocs dies 
abans i es va haver de clausurar. Subratlla, a més, que aquestes aigües han de complir la qualitat 
d’aigua de bany. 
Dit això, formula el prec. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada de Salut. 
 
La Sra. TARAFA admet que hi va haver un brot —que ja ha finalitzat— i assegura que, tan bon 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 30 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
punt els serveis d’epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona el van detectar, la 
font es va tancar per precaució. Afegeix que la diagnosi generalitzada era una gastroenteritis 
lleu afectada pel bacteri Clostridium, poc freqüent en l’aigua, i el protozou Cryptosporidium, 
que s’ha detectat freqüentment als Estats Units a fonts semblants a aquesta. 
Explica que la instal·lació disposava d’un circuit de desinfecció i recircularització que s’ha 
comprovat que és insuficient, i assenyala que no hi ha una normativa explícita per a fonts 
d’aquest tipus —n’hi ha per a piscines i per a parcs aquàtics— i, per això, els tècnics de 
l’Agència de Salut Pública i els d’Ecologia Urbana s’han assegut a treballar amb dues mesures 
per garantir que no hi hagi cap problema: raigs ultraviolats i la millora dels sistemes de clor. 
Assegura que la font no es tornarà a posar en marxa fins que no es tingui una garantia absoluta 
que aquestes mesures funcionen. 
Per acabar, indica que el prec s’accepta i anuncia que l’anàlisi epidemiològica es tancarà en un 
termini d’entre deu i quinze dies i aleshores es compartiran les dades. 
 
La Sra. ROGNONI pregunta quina ha estat la causa del brot, perquè hi ha hagut filtracions als 
edificis, fortes olors de clor, etc., i considera que l’aigua de bany de les fonts ha de ser, com a 
mínim, igual que la de les piscines —entén que així es desprèn de la llei. 
 
La Sra. BENEDÍ indica a la Sra. Tarafa que no li queda temps per tornar a intervenir. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
11.-  (M1519/9661) Instem al Govern municipal a establir de manera urgent les mesures necessàries 
per fer complir les normatives en l’àmbit de la Salut Pública davant la venda i 
emmagatzemament il·legal de productes d’alimentació a les platges i carrers de la nostra ciutat, 
que pot ser perjudicial per a la salut de les persones. 
 
La Sra. BARCELÓ adverteix que s’ha produït un augment de la venda il·legal de productes 
d’alimentació a les platges i els carrers de la ciutat, cosa que pot ser perjudicial per a la salut de 
les persones, sobretot perquè aquests productes es guarden en contenidors i clavegueres. En 
aquest sentit, esmenta l’actuació de la Unitat de Platges de la Guàrdia Urbana gràcies a la qual 
es van analitzar els mojitos que es venien il·legalment i s’hi va detectar la presència d’un bacteri 
procedent de restes fecals. Tot seguit, formula el prec. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat de Seguretat. 
 
El Sr. RECASENS confirma que la Guàrdia Urbana, que ha de fer complir les ordenances 
municipals, treballa intensament contra la presència d’aquests productes. 
A continuació, assenyala que, com cada any, s’ha activat la Unitat de Platges, i exposa que 
anualment es fan unes 63.000 denúncies per venda ambulant —unes 22.000 es concentren a la 
Barceloneta i la Vila Olímpica. Pel que fa a les actuacions, afirma que se n’han dut a terme 
tantes com ha estat possible i que algunes s’han fet conjuntament amb el SEPRONA de la 
Guàrdia Civil. Destaca, en concret, una actuació que va durar diversos dies i en què es van 
intervenir productes per elaborar mojitos i confirma que, segons les anàlisis del Departament de 
Química i Medi Ambient del Servei de Criminalística de la Guàrdia Civil, aquests productes 
contenien bacteris com l’E. Coli. 
Per acabar, informa que gràcies a aquest operatiu es van identificar divuit persones i s’han obert 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 31 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
diligències penals, i insisteix que s’està fent tot el que es pot per lluitar contra l’existència 
d’aquests productes. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la resposta del Sr. Recasens, així com la feina de la Unitat de 
Platges de la Guàrdia Urbana. Això no obstant, considera que potser s’incompleixen les normes 
per la sensació d’impunitat que es pot tenir a Barcelona. Per això, exigeix que no hi hagi 
permissivitat amb la venda il·legal de productes i que es faci molta més prevenció. 
 
El Sr. RECASENS es mostra en desacord pel que fa a la impunitat. Assegura que l’Agència de 
Salut Pública fa els controls de les empreses legals, mentre que la Guàrdia Urbana s’ocupa dels 
controls de les activitats fora de la norma. Admet que no es detecten totes les infraccions, però 
assegura que es treballa de manera molt intensa i seriosa. 
Per acabar, indica que el prec s’accepta i que es continuarà treballant amb més recursos i més 
força. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
12.-  (M1519/9664) Que el Govern municipal informi a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports del proper 18 de setembre de 2018 de l’estat actual de les obres de construcció dels 
nous centres educatius i les causes dels diferents retards, així com dels processos de reforma o 
reubicació d’altres centres. 
 
La Sra. BENEDÍ recorda que a la comissió del mes de juliol el Sr. Essomba va assegurar que 
tots els centres educatius estarien en funcionament el 12 de setembre, inclosa explícitament 
l’escola bressol municipal Canòdrom. Assenyala, però, que a principis de setembre es va 
anunciar que aquesta escola bressol no començaria el curs fins l’1 de desembre. 
Dit això, formula el prec, tot admetent que les actuacions en els centres educatius poden patir 
inconvenients, i aprofita per preguntar quin seguiment s’ha fet dels casos en què els retards de 
construcció o altres eventualitats no han permès començar el curs escolar amb normalitat i 
quina sortida s’ha donat a les famílies. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA indica que el prec s’accepta, ja que entra dins la normalitat del Govern que 
aquest doni resposta a les vicissituds i la realitat de la ciutat en relació amb la construcció 
d’equipaments i el funcionament de l’educació, i subratlla que a Barcelona hi ha 237 centres 
públics, 99 dels quals són escoles bressol, i només hi ha hagut 3 desviacions respecte del 
calendari previst. 
Pel que fa a l’escola Aurora, aclareix que no es tracta d’un retard, perquè l’obertura ja estava 
prevista per al mes de gener, i anuncia que la preinscripció es farà el mes de desembre. 
Amb relació a l’escola Canòdrom, assenyala que, si bé el 10 de juliol ell mateix va afirmar que 
s’obriria el 12 de setembre, en la visita política i tècnica que s’hi va fer el 26 de juliol es van 
identificar dificultats per complir el calendari per motius de seguretat i la decisió política va ser 
prioritzar la seguretat i treballar amb les famílies de manera intensa. Afegeix que un 60% de les 
famílies ja estaven preescolaritzades en un altre centre i que s’ha acompanyat puntualment la 
resta de famílies. 
Respecte de l’escola Auditori, explica que es van trobar residus industrials al subsòl, per la qual 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 32 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
cosa es va haver de buidar i netejar el solar, i el centre s’ha obert de manera provisional. 
Quant a l’escola Entença, assegura que s’ha acompanyat les famílies, amb les quals es va reunir 
el 20 de juliol i es tornarà a reunir el 26 de setembre per parlar de la ubicació definitiva del 
centre. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix la resposta del Sr. Essomba i el seguiment que fan les comunitats 
educatives d’aquests centres perquè les obres estiguin al dia i es puguin acabar en termini. 
Amb relació a l’escola Entença, pregunta quina ha estat la diagnosi de l’Agència de Salut 
Pública. 
 
El Sr. ESSOMBA contesta que té la informació però no li queda temps. 
 
La Sra. BENEDÍ demana que li ho expliqui després. 
 
Es dona per tractat. 
 
 
13.-  (M1519/9665) Que el Govern municipal dugui a terme les gestions necessàries per tal de dotar 
de desfibril·ladors a tots els casals municipals de gent gran de Barcelona, abans de la 
finalització del mandat. 
 
La Sra. CAPDEVILA recorda que el Grup Municipal d’ERC ja va presentar aquest prec en 
aquesta comissió fa més d’un any. Explica que la Sra. Tarafa va respondre que els 
desfibril·ladors anirien allà on marca la llei i el prec es va acceptar parcialment en espera d’una 
valoració per saber si calia posar desfibril·ladors a tots els centres de gent gran —el seu grup 
entén que sí que és necessari. Afegeix que també es va mostrar disposada a informar per escrit 
sobre on hi ha desfibril·ladors i, concretament, en quins centres de gent gran, però al juny 
d’enguany, davant la pregunta del seu grup de quants casals de gent gran disposaven de 
desfibril·ladors, la resposta continuava sent que cap. Al juliol d’enguany, en canvi, el Grup 
Municipal del PSC va presentar el mateix prec en forma de proposició al Consell Plenari del 
Districte de Sant Martí i la proposició es va aprovar per unanimitat. Assenyala que aleshores el 
Govern va dir que compartia la proposició i que, a càrrec dels pressupostos del Districte, es 
tiraria endavant una licitació per dotar de desfibril·ladors tots els casals de gent gran del 
districte. 
No entén que als districtes es digui una cosa i a Casa Gran, una altra. Per això, adverteix que, si 
no s’accepta el prec, el Grup Municipal d’ERC el presentarà en forma de proposició a tots els 
districtes. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada de Salut. 
 
La Sra. TARAFA agraeix la presentació del prec i contesta que, tal com va explicar fa un any i 
al juny, es va crear una comissió d’experts de la qual formen part el SEM (governat i dirigit per 
ERC), la Divisió de Protecció Civil de la Guàrdia Urbana, la Societat Científica i el 
Departament de Riscos Laborals de l’Ajuntament. Recorda que els experts van dictaminar que 
era millor que en la primera fase tinguessin desfibril·ladors totes les unitats de Guàrdia Urbana i 
de Bombers, i afegeix que, un cop acabada la primera fase, ara en comença una segona, que 
finalitzarà en un màxim de tres mesos, en què es revisaran tots els serveis municipals, inclosos 
els casals de gent gran, per saber quins han de tenir desfibril·ladors. Indica que el prec s’accepta 
en aquesta línia. 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 33 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix la resposta, però insisteix que en el prec es parla de tots els 
casals, no d’alguns. 
 
La Sra. TARAFA puntualitza que el prec s’accepta, però de moment no accepta que hi hagi 
desfibril·ladors a tots els casals de gent gran, perquè han de ser els experts els que avaluïn en 
quins n’hi ha d’haver. 
 
Es dona per tractat. 
 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
14.-  (M1519/9678) Instar al Govern municipal a establir de forma definitiva un calendari que 
estableixi els centres educatius i instituts pendents de construcció de l’anterior Pla 
d’equipaments educatius 2008-2011, així com instar a la Generalitat de Catalunya a la seva 
immediata construcció per tal d’eliminar els barracons amb que els alumnes començaran aquest 
curs 2018-2019. 
 
El Sr. VILLAGRASA formula el prec. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA agraeix el prec, que el Govern, però, no pot acceptar, ja que no és necessari. 
Explica que en el pla quadriennal al qual fa referència el Sr. Villagrasa hi havia 7 escoles 
d’infantil i primària, 6 instituts de secundària i 3 centres de règim especial; de les 7 escoles de 
primària, 5 ja es troben en un equipament definitiu, l’escola Baixeras no s’ha traslladat perquè 
la seva comunitat educativa va decidir quedar-se a l’edifici actual i l’escola Maquinista ja està 
encarrilada; dels 6 instituts, 2 ja es troben en un equipament definitiu, 2 ja es troben en un 
terreny definitiu i pressupostat, un altre tindrà equipament definitiu el 2019 i l’últim el tindrà el 
2020, i dels 3 centres de règim especial, 1 ja es troba en un equipament definitiu, un altre està 
pendent de trasllat i el tercer es va reformular en un nou centre, el Rius i Taulet. D’altra banda, 
subratlla que el 75% d’aquesta feina d’inversió s’ha fet en el termini del mandat del 2015, 
actualment fins al 2018. 
 
El Sr. VILLAGRASA destaca que en el prec es fa referència als equipaments educatius 
pendents i assenyala que hi ha 11 centres en barracons. Per això, demana una calendarització i 
que l’alcaldessa comenci a exercir el seu lideratge en aquest tema i exigeixi al Govern de la 
Generalitat que compleixi les seves obligacions. 
 
El Sr. ESSOMBA discrepa pel que fa a la falta de lideratge de l’alcaldessa i, per il·lustrar-ho, 
anuncia que la setmana vinent s’ha de reunir amb el conseller d’Educació, com és habitual en 
ella, per treballar totes aquestes qüestions. 
D’altra banda, puntualitza que no és el mateix parlar de barracons que de mòduls. Assenyala 
que aquest segon terme implica una qualitat dels centres i una dignificació de l’educació, 
mentre que el primer pot donar la idea que els infants estan desatesos i en males condicions, i 
demana cura en la terminologia que es fa servir. 
 
Es dona per tractat. 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 34 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
15.-  (M1519/9672) Quin és el pla d’acció i el projecte de Can Girona? Incloent el pressupost i el 
calendari d’execució i el pressupost. Que la resposta sigui lliurada per escrit en aquesta mateixa 
comissió. 
 
El Sr. BLASI formula la pregunta. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat d’Infància i Joventut. 
 
El Sr. ESSOMBA agraeix la pregunta; comenta que des de fa més de trenta anys té una 
vinculació personal i professional amb Can Girona, i exposa els tres àmbits de treball actuals: 
1. Licitació de la gestió dels terrenys de campaments. L’import de la licitació és de 31.032,69 
euros fins al desembre del 2019 amb possibilitat de pròrroga el 2020, amb una estimació total 
de contracte de 51.293,70 euros. Durant el mes de setembre es convocarà la mesa 
d’adjudicació. 
2. Casa de colònies. Ja s’ha dut a terme la fase 2 per un import de 42.197,71 euros i s’està 
treballant en la fase de rehabilitació integral. Hi haurà un projecte en aliança amb la Diputació 
de Barcelona el desembre del 2018, en què es combinarà l’existència del terreny d’acampada 
amb la possible identificació d’un centre d’informació i interpretació del Parc de la Serralada 
del Litoral. 
3. Associació directa del centre d’informació amb un projecte formatiu per a joves amb 
dificultats per accedir al sistema educatiu o incorporar-se al mercat laboral. 
 
El Sr. BLASI lamenta que la situació sigui la mateixa que fa quatre anys, tret de la licitació que 
s’ha fet ara, i es mostra decebut per la dinàmica d’inacció pel que fa a la política de joventut i 
d’equipaments juvenils a Barcelona d’aquest mandat. 
 
El Sr. ESSOMBA critica que el Sr. Blasi vagi de Can Girona a les polítiques de joventut i la 
visió apocalíptica de la joventut a Barcelona, i subratlla que la inversió econòmica de 
l’Ajuntament és important. Per refermar-se, insisteix que hi ha un projecte que acabarà definit 
el desembre del 2018 i que també hi ha la voluntat de generar una aliança amb la Diputació per 
tirar-lo endavant. Demana al Sr. Blasi, que ha tingut responsabilitats de govern i, per tant, sap 
que els processos volen temps, que confiï que al final de mandat s’haurà avançat prou. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
16.-  (M1519/9649) Quins són els motius per reduir durant l’agost l’horari d’apertura dels Centres de 
Serveis Socials a la ciutat de Barcelona? 
 
La Sra. BARCELÓ exposa que a Barcelona hi ha 37 centres de Serveis Socials i que a l’agost 
només n’obren 15, és a dir, un 40% dels centres, i formula la pregunta. 
 
La Sra. ORTIZ respon que el mes d’agost es redueix clarament la demanda i que, per tant, 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 35 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
s’adequa l’oferta i es fa compatible amb les vacances d’una part important de la plantilla de 
Serveis Socials. 
Assenyala que els últims quatre anys la demanda a l’agost oscil·la entre el 37% i el 54% i 
també es redueix als centres oberts. Aclareix, però, que a tots els districtes hi ha centres de 
Serveis Socials de referència durant tot el mes d’agost, amb els quals es manté la cobertura. 
 
La Sra. BARCELÓ considera que obrir menys de la meitat dels centres dels Serveis Socials és 
una mancança. A parer seu, aquests centres han de cobrir les persones que atenen habitualment i 
també les noves necessitats. 
Recorda que el Govern municipal, quan va arribar, parlava de la reforma dels Serveis Socials i 
es va gastar 1,7 milions a trobar solucions. Tot i que reconeix que els professionals fan una 
feina extraordinària, diu que la reforma dels Serveis Socials no es veu per enlloc. En aquest 
sentit, lamenta que el Govern ni tan sols hagi estat capaç d’allargar els horaris i, per això, 
demana que aquests s’intentin augmentar, no només a l’estiu, per facilitar l’accés a aquests 
serveis —l’horari actual, de 9 a 13 h i de 16 a 18, dificulta aquest accés. 
 
La Sra. ORTIZ recrimina a la Sra. Barceló que aprofiti la pregunta per inferir que el sistema de 
Serveis Socials fa fallida. Per desmentir-ho, afirma que s’han fet més de 20 projectes, s’ha dotat 
de més personal tots els centres de Serveis Socials, s’ha millorat el comunitari, s’ha creat 
l’oficina de prestacions, gràcies a la qual s’ha reduït la burocràcia, i s’està reduint el temps 
d’espera als centres. D’altra banda, remarca que si la demanda cau més del 50% durant l’agost, 
és lògic que es redueixi també l’oferta, també per una qüestió de racionalitat dels recursos 
públics. 
 
Es dona per tractada. 
 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
17.-  (M1519/9692) Quin és el motiu del tancament del Centre de Menors no acompanyats 
d’Hostafrancs? 
 
Tractada amb el punt 5. 
 
18.-  (M1519/9693) Quina és la situació a dia d’avui dels locals ocupats utilitzats com infrahabitatge, 
la composició de les famílies i la situació dels menors que hi viuen i quins són els propòsits 
d’actuació del govern davant aquesta situació? 
 
Es contestarà per escrit. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
19.-  (M1519/9679) Quin ha estat el paper de l’Ajuntament de Barcelona i de les diferents 
administracions davant la visita a diferents equipaments de la ciutat per part d’una delegació del 
Comitè Olímpic Internacional en preparació d’una possible candidatura per organitzar en un 
futur uns Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern i quin és el capteniment del Govern Municipal 
al respecte, i quines accions té previst l’Ajuntament envers aquesta qüestió? 
 
El Sr. VILLAGRASA formula la pregunta. 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 36 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada d’Esports. 
 
La Sra. CARRANZA recorda que al principi del mandat, per decisió del Ple, es va crear una 
comissió no permanent per analitzar el paper de l’Ajuntament davant la possible organització 
dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern, i explica que una de les conclusions d’aquesta 
comissió —el document amb les conclusions, de més de 100 pàgines, està disponible— és que 
es tracta d’un projecte de país, de desenvolupament dels Pirineus, i que Barcelona faria costat a 
una possible candidatura sempre que liderés el projecte la Secretaria General de l’Esport. 
Afegeix que, segons aquella comissió, ha de ser un esdeveniment sostenible, democràtic, que no 
generi infraestructures innecessàries i que tingui suport social, entre altres qüestions. 
A continuació, diu que la Secretaria General de l’Esport ha agafat les regnes i l’Ajuntament 
l’acompanya, per responsabilitat i per solidaritat amb el territori; afirma que ara estan observant 
la situació i que l’Ajuntament és molt exigent pel que fa al paper dels Jocs, tant a la ciutat com 
al territori, i expressa el desig que Barcelona sigui capdavantera amb un model d’esdeveniments 
descentralitzat, sostenible i democràtic. 
 
El Sr. VILLAGRASA agraeix la resposta, però assenyala que són les ciutats les que sol·liciten 
uns jocs olímpics, no els estats ni els governs autonòmics. 
A parer seu, a Barcelona no li interessen uns jocs d’hivern i hauria de sol·licitar els Jocs 
Olímpics d’estiu del 2032. En aquest sentit, recorda que les instal·lacions estan pràcticament 
acabades i que altres ciutats han repetit. Tot i que valora positivament la solidaritat amb el 
projecte dels Pirineus, pregunta quant invertirà l’Ajuntament en aquesta candidatura, quines 
disciplines es farien a la ciutat i si, segons el Govern, són més interessants els jocs olímpics 
d’estiu o d’hivern. 
 
La Sra. BENEDÍ adverteix que la Sra. Carranza ha exhaurit el temps, de manera que si vol 
respondre, ho haurà de fer en privat. 
 
Es dona per tractada. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
20.-  (M1519/9666) Que s’informi de l’estat d’execució del prec amb número de registre 
(M1519/9259) atès a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de 19 de juny de 2018 amb 
el contingut següent: (M1519/9259) Que el Govern municipal presenti un informe per escrit, 
durant la celebració de la present Comissió, de les actuacions realitzades a la xarxa 
d’instal·lacions esportives municipals de la ciutat durant aquest mandat, amb les dades exactes 
de les inversions, manteniments i adaptacions, i dades territorialitzades de les mateixes. 
 
La Sra. BENEDÍ formula el seguiment del prec. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada d’Esports. 
 
La Sra. CARRANZA diu que tot seguit lliurarà l’informe per escrit a la Sra. Benedí i aquesta 
tarda l’enviarà per correu electrònic a tots els grups municipals. A més, explica que en 
l’informe s’indica la inversió feta fins ara, que hi ha inversions del 2018 que no estan del tot 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 37 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
exposades i que sí que hi ha els anys 2016 i 2017 i l’especificació de tot el que queda pendent. 
 
La Sra. BENEDÍ pregunta si això vol dir que el que hi ha al corrent del 2018, una de les coses 
que demanava el seu grup, no s’inclou en l’informe. 
 
La Sra. CARRANZA respon que el 2018 no s’ha inclòs perquè fins al final de l’any no se sabrà 
tota la inversió. Repeteix que hi ha l’informe del 2016 i el 2017, el que està pendent del 2018 i 
el que es farà el 2019. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
21.-  (M1519/9680) Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l’estat d’execució de la proposició següent (M1519/9288), acceptat en la sessió de 19 de juny 
de 2018: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport acorda instar al Govern municipal a 
donar solució a la demanda no atesa de places escolars públiques de P3 i ESO per al curs 2018-
2019, així com a buscar una solució pactada amb els diferents agents afectats per tal de 
mantenir un grup de P3 a l’Escola Ausiàs March per al proper curs. Aquesta decisió estarà 
subjecte a que al final del procés de matriculació hi hagi 12 alumnes matriculats en aquesta 
escola. 
 
El Sr. VILLAGRASA formula el seguiment de la proposició. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA agraeix la sol·licitud de seguiment i respon que el Consorci d’Educació de 
Barcelona confirma que s’ha atès tota la demanda de P3 i d’ESO de la ciutat i que totes les 
famílies que en totes les opcions han demanat un centre de titularitat pública han aconseguit una 
plaça pública. 
Respecte de l’escola Ausiàs March, explica que es van preinscriure i matricular sis alumnes a 
P3. Afegeix que el 16 de juliol es van reunir l’AMPA, la FaPaC i el Consorci d’Educació per 
analitzar la situació i van concloure que es podria generar un grup cíclic, que seria la sortida per 
a les germanes i els germans del centre que hi volen continuar escolaritzats fins que aquesta 
escola, juntament amb el projecte de l’escola Anglesola, configuri un nou projecte educatiu al 
districte de les Corts. 
 
El Sr. VILLAGRASA demana que es confirmi si es manté el grup de P3 a l’escola Ausiàs 
March. 
 
El Sr. ESSOMBA ho confirma i aclareix que un grup cíclic és un grup que aplega alumnes de 
diferents edats en un centre educatiu perquè no hi ha prou alumnes per escolaritzar en un grup 
específic. A parer seu, és una solució positiva. 
Dit això, assenyala que aquestes circumstàncies es deuen a una falta de correspondència entre 
les demandes de les famílies i l’oferta de la ciutat. Per il·lustrar-ho, diu que a Barcelona hi ha 
211 places vacants a l’escola pública i 1.076 a la concertada. Per això, anima el Grup Municipal 
del PP a donar suport al Govern per impulsar el trasllat dels centres concertats al sistema de 
titularitat pública per continuar donant resposta a les demandes de les famílies. 
 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 38 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5 
 
Es dona per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
VII) Declaració Institucional 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.02 h. 
Ref: CCP 8/18 Drets Socials, Cultura i Esports 39 
v. 19/ 9/ 2018 10: 5