ACTA DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, 
PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
Sessió de 19 de setembre de 2018 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de setembre de 2018, s’hi 
reuneix la COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I 
SEGURETAT I PREVENCIÓ, sota la presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi 
assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala 
Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Santiago 
Alonso Beltrán, Maria Magdalena Barceló Verea, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés 
Añón, Xavier Mulleras Vinzia, Maria Rovira Torrens, Gerard Ardanuy i Mata i Juan José 
Puigcorbé i Benaiges, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori Salichs, que actua per 
delegació del secretari general, i certifica. 
 
També hi són presents les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laura Pérez Castaño, Francisco Sierra 
López, Koldo Blanco Uzquiano, Montserrat Benedí Altés, Alberto Fernández Díaz; la Sra. Pilar 
Miràs Virgili, gerenta de Recursos, Ramon Sanahuja Vélez, director de serveis d’Atenció i 
Acollida a Immigrants, i Amadeu Recasens Brunet, comissionat de Seguretat. 
 
S’obre la sessió a les 10 h. 
 
La presidenta comenta que, complint les formes i el temps, entren dues declaracions 
institucionals. Diu que entén que tots els grups les han vistes i les han pogut firmar si ho 
consideraven oportú. 
Afegeix que s’ha fet la proposta de tractar conjuntament diferents punts. Indica que, aprofitant 
la compareixença del Grup Municipal Demòcrata, es proposa tractar també la compareixença 
que proposaven Esquerra Republicana de Catalunya, el PSC i la proposició de Ciutadans i 
d’ERC. Anuncia que el punt 4 es tractaria conjuntament amb el punt 24, que és un prec del 
PSC. 
Apunta que el punt 16, que és una proposició del Grup Municipal Demòcrata, es tractaria 
conjuntament amb el punt 20, que és una proposició del Partit Popular. 
 
I)  Aprovació de les actes de les sessions d’11 de juliol i de 8 d’agost de 2018 
  
S’aproven. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
En compliment del Decret d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.- (2018/3) 
 Del gerent municipal, de 22 de juny de 2018, que adjudica a Momentum Lab, S.L. el contracte 
per als serveis d’assistència tècnica per a la dinamització de programes de temps de treball: la 
xarxa d’empreses NUST, organització de la jornada anual de temps de treball i el Premi 
Barcelona a l’empresa innovadora en conciliació i temps, per als exercicis 2018-2019, i per un 
import de 116.838,73 euros. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 1 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
2.-  (36/2018-C)  
Del gerent de recursos Humans i i organització, de 9 de juliol de 2018, que modifica el punt 5.3 
de les bases de la convocatòria del concurs núm. 36/2018-C. 
 
3.-  (40/2018-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 5 de juliol de 2018, que convoca i aprova les 
bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit al 
Departament de Recursos Humans de la Direcció de Serveis Generals (Gerència de Recursos). 
 
4.-  (41/2018-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 5 de juliol de 2018, que convoca i aprova les 
bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit al 
Departament de Gestió de Residus de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus 
(Gerència d’Ecologia Urbana). 
 
5.-  (42/2018-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de juliol de 2018, que convoca i aprova les 
bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projeccte 2 (família 
General) adscrit a la Direcció de Serveis de Prevenció (Gerència de Seguretat i Prevenció). 
 
6.-  (43/2018-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de juliol de 2018, que convoca i aprova les 
bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 1 (família Serveis Jurídics) 
adscrit a la Direcció de l’Àrea del Contenciós de la Direcció de Serveis Jurídics (Gerència de 
Recursos). 
 
7.-  (44/2018-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de juliol de 2018, que convoca i aprova les 
bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 1 (família Serveis Jurídics) 
adscrit a la Direcció de l’Àrea del Contenciós de la Direcció de Serveis Jurídics (Gerència de 
Recursos). 
 
8.-  (45/2018-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 10 de juliol de 2018, que convoca i aprova les 
bases d’un concurs per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 1 (família Serveis Jurídics) 
adscrit a la Direcció de l’Àrea del Contenciós de la Direcció de Serveis Jurídics (Gerència de 
Recursos). 
 
9.-  (47/2018-C)  
De la gerent de Recursos, de 3 de setembre de 2018, que convoca i aprova les bases d’un 
concurs per a la provisió d’un lloc de treball de suport 4 (família General) adscrit al 
Departament d’Administració de la Direcció de Serveis de Coordinació Econòmica de la 
Direcció de Recursos i Control de Gestió (Gerència d’Ecologia Urbana). 
 
10.-  (18/2018-L)  
De la gerent de Recursos, de 3 de setembre de 2018, que convoca i aprova les bases d’un 
concurs per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de director/a 2 (família 
General) adscrit a la Direcció de Serveis de Recerca, Desenvolupament i Innovació (Gerència 
de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència). 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 2 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
11.-  (19/2018-L)  
De la gerent de Recursos, de 3 de setembre de 2018, que convoca i aprova les bases d’un 
concurs per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de director/a 2 (família 
General) adscrit a la Direcció d’Empreses, Entitats Municipals i Recursos (Gerència de 
Presidència i Economia). 
 
12.-  (596/2018)  
De la gerent de Recursos, de 3 de setembre de 2018, que convoca un procés interadministratiu 
per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de director/a 1 (família General), 
adscrit a la Direcció de Serveis Jurídics (Gerència de Recursos). 
 
13.-  (587/2018)  
Del gerent municipal, de 30 de juliol de 2018, que nomena, mitjançant lliure designació, la Sra. 
Nuria Costa Galobart (funcionària de carrera) per ocupar un lloc de treball de directora 2 
(família General), amb nivell de destinació 28, amb destinació a la Direcció de Serveis 
Editorials de la Direcció de Comunicació (Gerència de Recursos). 
 
14.-  (153/2018)  
De l’alcaldessa, de 6 de setembre de 2018, que nomena funcionaris de carrera, en la categoria 
de TS SPEIS, els Srs. Iban Novo Loureiro i Pierre Alvarez Ayala, mitjançant concurs oposició 
lliure. 
 
15.-  (546-7/2018)  
De l’alcaldessa, de 26 de juliol de 2018, que cessa la Sra. Lucia Morale (personal eventual) del 
lloc de treball de tècnica 2 (família Serveis Suport Polític) i la nomena cap de departament 1, 
amb nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, amb adscripció al Comissionat de 
Seguretat. 
 
16.-  (536/2018)  
De l’alcaldessa, de 26 de juliol de 2018, que nomena el Sr. Enrique Barcena Roig (personal 
eventual) en el lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis Suport Polític), amb nivell de 
destinació 24 i règim de plena dedicació, amb adscripció a la Regidoria de Participació i 
Districtes. 
 
17.-  (538/2018)  
De l’alcaldessa, de 26 de juliol de 2018, que nomena la Sra. Natalia Martínez Rodríguez 
(personal eventual) en el lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis Suport Polític), amb nivell 
de destinació 24 i amb el 50% de la jornada ordinària, amb adscripció a la Regidoria del 
Districte de Ciutat Vella. 
 
18.-  (537/2018)  
De l’alcaldessa, de 26 de juliol de 2018, que nomena la Sra. Beatriz Martínez Alonso (personal 
eventual) en el lloc de treball de tècnica 2 (família Serveis Suport Polític), amb nivell de 
destinació 24 i amb el 50% de la jornada ordinària, amb adscripció a la Regidoria del Districte 
d’Horta-Guinardó. 
 
19.-  (604/2018)  
De l’alcaldessa, de 6 de setembre de 2018, que nomena la Sra. Julia Trias Jurado (personal 
eventual) en el lloc de treball de tècnica 2 (família Serveis Suport Polític), amb nivell de 
destinació 24 i règim de plena dedicació, amb adscripció al Comissionat de Seguretat. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 3 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
 
20.-  (527-528/2018)  
De l’alcaldessa, de 20 de juliol de 2018, que cessa la Sra. Anna Salvador Alonso (personal 
eventual) del lloc de treball de tècnica 2 (família Serveis Suport Polític) i la nomena tècnica 1, 
amb nivell de destinació 26 i règim de plena dedicació, amb adscripció al Grup Polític 
Municipal d’Esquerra Republicana. 
 
21.-  (525-526/2018)  
De l’alcaldessa, de 20 de juliol de 2018, que cessa el Sr. Xavier Florensa Cantons (personal 
eventual) del lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis Suport Polític) i el nomena tècnic 1, 
amb nivell de destinació 26 i amb adscripció al Grup Polític Municipal d’Esquerra Republicana. 
 
22.-  (529/2018)  
De l’alcaldessa, de 20 de juliol de 2018, que modifica la jornada laboral de la Sra. Dolors 
Martínez Gesa (personal eventual), adscrita al lloc de treball de tècnica 2 del Grup Polític 
Municipal d’Esquerra Republicana, passant de mitja jornada a jornada completa, amb règim de 
plena dedicació. 
 
23.-  (643/2018)  
De l’alcaldessa, de 6 de setembre de 2018, que nomena el Sr. Arnau Monterde Mateo, personal 
eventual, en el lloc de treball de director 2 (família Serveis Suport Polític), amb nivell de 
destinació 28 i règim de plena dedicació, i adscripció a la Regidoria de Participació i Districtes. 
 
24.-  (524/2018)  
De l’alcaldessa, de 20 de juliol de 2018, que cessa el Sr. Carles Julbe Norte (personal eventual) 
del lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis Suport Polític), i amb adscripció al 
Grup Polític Municipal d’Esquerra Republicana. 
 
25.-  (544/2018)  
De l’alcaldessa, de 26 de juliol de 2018, que cessa el Sr. Pau Pujol Garriga (personal eventual) 
del lloc de treball de cap de departament 1 (família Serveis Suport Polític), i amb adscripció al 
Comissionat de Seguretat. 
 
26.-  (569/2018)  
De l’alcaldessa, de 6 de setembre de 2018, que cessa el Sr. Xabier E. Barandiaran Fernández 
(personal eventual) del lloc de treball de director 2 (família Serveis Suport Polític), i amb 
adscripció a la Regidoria de Participació i Districtes. 
 
27.-  (603/2018)  
De l’alcaldessa, de 6 de setembre de 2018, que cessa el Sr. Luis Fernando García Egea 
(personal eventual) del lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis Suport Polític), i amb 
adscripció al Grup Polític Municipal Socialista. 
 
28.-  (642/2018)  
De l’alcaldessa, de 6 de setembre de 2018, que cessa el Sr. Oriol Bartomeus Bayés (personal 
eventual) del lloc de treball de tècnic 2 (família Serveis Suport Polític), i amb adscripció al 
Grup Polític Municipal Socialista. 
 
 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 4 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Acords de la Comissió de Govern de 12 de juliol de 2018: 
 
29.-  (3/2018 IMI) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Mª Pilar León Caballero 
(mat. 2100084) entre la seva activitat municipal com a contractada laboral amb la categoria 
professional de Tècnica Mitjana d’Informàtica, amb destinació a la Direcció d’Estratègia i Nous 
Projectes de l’Institut Municipal d’Informàtica, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 4, i 
l’activitat privada per compte propi com a tutora del Màster Universitari en Ocupació i Mercat 
de Treball de la Universitat Oberta de Catalunya, per a l’any acadèmic 2017-2018, des del 14 
de març de 2018 fins al 31 de juliol de 2018. La dedicació professional privada no podrà 
superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de 
desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions 
que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
30.-  (51/2018 ICUB) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Núria Pagès Prades 
(mat. 6100119), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria 
professional d’Auxiliar Administrativa, amb destinació al Departament de Gestió DHUB de 
l’Institut de Cultura de Barcelona, desenvolupant les funcions pròpies d’un lloc de treball de 
Suport 5, i l’activitat privada per compte propi en activitats de lleure mitjançant la Societat B-
Luga Apropa’t al Mar SL, de la qual és sòcia i administradora solidària. La Sra. Pagès, per si 
mateixa o a través de la Societat B-Luga Apropa’t al Mar SL, de la qual és sòcia i 
administradora solidària, no podrà realitzar activitats de lleure per compte de l’Ajuntament de 
Barcelona o els seus organismes i ens dependents. La dedicació professional privada no podrà 
superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de 
desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions 
que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al 
servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
31.-  (09-CONV-579/2018) APROVAR el Conveni marc de col·laboració entre el Consorci 
d’Educació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Sant Andreu, per al 
desenvolupament del Projecte de Diversificació Curricular, durant els cursos acadèmics 2018-
2019 i 2019-2020; FACULTAR la regidora del Districte de Sant Andreu, la Ima. Sra. Laia 
Ortiz Castellví, per a signar el present Conveni marc de col·laboració; FACULTAR el/la gerent 
del Districte de Sant Andreu per a signar els convenis de col·laboració que, en 
desenvolupament d’aquest conveni marc, pugui signar el Districte de Sant Andreu amb 
organismes i entitats públiques o privades interessades en participar en el projecte de 
diversificació curricular; DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 5 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
32.-  (52/2018 ICUB) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Edgar Straehle Porras 
(mat. 6100118) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria 
professional de Tècnic Superior en Art i Història, amb destinació al Departament de Programes 
Públics del Museu d’Història de l’Institut de Cultura de Barcelona, on ocupa el lloc de treball 
de Tècnic 2 (80.30.AC.10), i l’activitat privada per compte propi, com a professor col·laborador 
de la Universitat Oberta de Catalunya per a l’any acadèmic 2017-2018, des del 21 de febrer de 
2018 fins al 19 de juliol de 2018. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat 
de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en 
horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte 
compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions 
Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
33.-  (445/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ivan Pera Itxart (mat. 76857) 
entre la seva activitat municipal com a personal eventual (grup A1), amb destinació al Grup 
Municipal Socialista, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 2 (80.20.PO.10), i l’activitat privada 
per compte d’altri com a coordinador de projectes de la Fundació Privada “Fundació Carta de la 
Pau dirigida a l’ONU”. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la 
jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari 
no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte 
compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions 
Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 19 de juliol de 2018: 
 
34.-  (1/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Juan Francisco Escudero Alonso 
(mat. 2000570) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria 
professional d’Auxiliar d’Administració General amb destinació al Departament Administratiu-
Financer de l’Institut Municipal d’Informàtica on ocupa el lloc de treball de Suport 5 i 
l’activitat de tipus privada: representació de futbolistes de la Federació Española de Futbol. La 
dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent 
a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 6 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
35.-  (2/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. José Rodríguez Jiménez (mat. 
2100008) entre la seva activitat municipal com a contractat laboral amb la categoria 
professional de Tècnic Superior d’Informàtica, amb destinació a la Direcció de 
Desenvolupament de l’Institut Municipal d’Informàtica, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 i 
l’activitat de tipus privada per compte propi: tasques de programació i consultoria del software 
ERP Microsoft Dynamics NAV i serveis informàtics similars basats en aquest software. La 
dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent 
a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
36.-  (22/2018 IMH) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Rafael Olañeta Fernández-
Grande (mat. 5161066) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera, amb la 
categoria professional de Tècnic d’Administració General, amb destinació a la Direcció 
d’Inspecció Tributària de l’Institut Municipal d’Hisenda, on ocupa el lloc de treball de Director 
2 (20.20.GE.10) i l’activitat pública com a professor associat a temps parcial de la Universitat 
de Barcelona, per al curs acadèmic 2017/2018 des del 15 de setembre de 2017 fins al 14 de 
setembre de 2018. La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de 
desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions 
que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
37.-  (18-11-00006) APROVAR el Conveni de col·laboració entre, d’una part, l’Ajuntament de 
Barcelona, Districte de les Corts, i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i, d’altra 
part, la Federació Plataforma d’Entitats de Persones amb Discapacitat de les Corts, amb NIF 
G64457286, i la Coordinadora Pro-Persones amb Discapacitat de les Corts, amb NIF 
V62858279, per al desenvolupament del projecte pilot de pis de transició a la vida independent 
per a persones amb discapacitat intel·lectual, amb el que s’instrumenta l’atorgament d’una 
subvenció directa i de caràcter excepcional, de conformitat amb el que preveu de conformitat 
amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 
6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, 
aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. DECLARAR la no-inclusió en 
convocatòria pública per raons d’interès públic, justificades en els informes que consten en 
l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR per l’any 2018 la despesa de 20.000,00 euros, a 
favor de la Federació Plataforma d’Entitats de Persones amb Discapacitat de les Corts amb NIF 
G64457286, i 20.000,00 euros a favor Coordinadora Pro-Persones amb Discapacitat de les 
Corts, amb NIF V62858279, amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en 
aquest mateix document; i per l’any 2019 la mateixa aportació i distribució a aquestes dues 
entitats amb càrrec al pressupost any 2019, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient per part del Districte de les Corts. REQUERIR les entitats beneficiàries perquè 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 7 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
presentin la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb el pacte novè del 
conveni, en un termini de sis mesos a comptar des de la transferència dels fons rebuts o dins de 
tres mesos posteriors a la data de finalització de l’execució del projecte. FACULTAR l’lm. Sr. 
Agustí Colom i Cabau, Regidor del Districte de les Corts, per a la signatura de l’esmentat 
Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
38.-  (23/2018 IMH) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Albert Ortiz Muñoz (mat. 
5100036) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria professional 
de Gestió d’Administració General, amb destinació al Departament de Relacions amb el 
Contribuent de l’Institut Municipal d’Hisenda, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 4 
(80.40.GA.10), i l’activitat privada per compte propi de publicitat online. La dedicació 
professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a 
l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
39.-  (20180039) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la 
Fundació Privada Centre CIM de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb NIF G63749162, 
pel desenvolupament del Programa d’Impuls a la Fabricació digital a la Zona Nord i al Districte 
de Nou Barris, que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa i 
prevista nominativament al pressupost. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import 
de 368.438,61 euros amb càrrec a la partida 48780-23281-0608 dels pressupostos 2018-2020, a 
favor de la Fundació Privada Centre CIM, amb NIF G63749162, per subvencionar l’execució 
del projecte esmentat, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els exercicis 
posteriors a l’actual. ATORGAR la subvenció per un import de 368.438,61 euros, essent 
l’import de 92.109,65 euros a càrrec del pressupost per l’any 2018, l’import de 184.219,31 
euros a càrrec del pressupost per l’any 2019 i l’import de 92.109,65 euros a càrrec del 
pressupost per l’any 2020, equivalent al 80% del cost total del projecte (460.552,00 euros), i 
una durada fins al 30 de juny de 2020, a la Fundació Privada Centre CIM, amb NIF 
G63749162, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de 
novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general reguladora de les 
subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 
2010. REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar 
des de la data de finalització del projecte subvencionat, presenti el balanç econòmic, memòria 
de funcionament d’aquesta, justificació dels fons rebuts i informe d’auditoria en els termes 
fixats en el conveni. FACULTAR per a la signatura de l’esmentat conveni l’Ima. Sra. Janet 
Sanz Cid, Regidora del Districte de Nou Barris. DONAR compte a la Comissió de Presidència, 
Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
40.-  (20189204) INICIAR l’expedient per a la contractació de la gestió i dinamització del servei de 
noves tecnologies -Punt multimèdia- a la Casa del Mig i la Marina del Districte de Sants-
Montjuïc, amb núm. de contracte 18003218, mitjançant tramitació urgent, amb la utilització del 
procediment obert, amb un pressupost base de licitació de 363.986,57 euros (IVA inclòs) i un 
valor estimat de 881.793,76 euros; DECLARAR la urgència en la tramitació d’acord amb la 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 8 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
justificació que consta a l’expedient; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el 
plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladores del 
contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada 
quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document 
amb el següent desglossament: pressupost net 330.896,88 euros i import de l’IVA de 33.089,69 
euros, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a 
l’actual. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i 
Seguretat i Prevenció. 
 
41.-  (20191000) INICIAR l’expedient per a la contractació de Gestió i dinamització del Centre 
Cívic Besòs, amb núm. de contracte 18003370, mitjançant tramitació ordinària, amb la 
utilització del procediment obert, amb un pressupost base de licitació de 764.560,58 euros (IVA 
inclòs) i un valor estimat d’1.263.736,48 euros; APROVAR les actuacions preparatòries 
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques 
reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR 
l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest 
mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 631.868,25 euros i import de 
l’IVA de 132.692,33 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent 
a la seva autorització. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
42.-  (24/2018 IMH) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ferran Codina Sánchez 
(mat. 51000337) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí amb la categoria 
professional de Gestor d’Administració General, amb destinació al Departament de Gestió de 
Cadastre i Béns Immobles de l’Institut Municipal d’Hisenda, on ocupa el lloc de treball de 
Tècnic 4 (80.40.GA.10), i l’activitat privada per compte d’altri de tasques administratives a 
l’empresa Constitución Anes SLP. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat 
de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en 
horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte 
compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, 
la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
43.-  (68/2018 ICUB) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ma Dolors Criado 
Diumenge (mat. 6100228), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la 
categoria professional de Tècnica Superior en Gestió, amb la destinació a la Direcció de 
Programes Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona, desenvolupant les funcions pròpies 
d’un lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.GA.30), i l’activitat privada per compte propi com a 
Community Manager i Gestora de Xarxes Socials. La dedicació professional privada no podrà 
superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de 
desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta 
condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions 
que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al 
servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 9 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
44.-  (146/2018 IMEB) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Lourdes Sancho 
Nogué (mat. 3100233), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la 
categoria professional d’Auxiliar Administrativa, amb destinació al Conservatori Municipal de 
Música de Barcelona de l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, i l’activitat 
privada per compte d’altri a Best Business Service SL, com a Auxiliar Administrativa en 
tasques de marketing i comunicació. La dedicació professional privada no podrà superar la 
meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-
se en horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a 
l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen 
en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
45.-  (2018/86) AUTORITZAR, de conformitat amb allò disposat a l’article 18.2 de les Normes 
Reguladores del Funcionament dels Districtes i a sol·licitud de la Sra. Laura Cañadas Pla (mat. 
3100177) la compatibilitat entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la 
categoria professional d’Auxiliar Administrativa, amb destinació al Departament 
d’Administració econòmica de l’Institut Municipal d’Educació d’aquest Ajuntament, on 
desenvolupa el lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10), i el seu càrrec de Consellera del 
Districte de les Corts, per al qual fou nomenat per Decret de l’Alcaldia de 18.01.2016, i el qual 
exerceix sense dedicació especial. Aquesta autorització resta condicionada a l’estricte 
compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions 
Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable, en especial, les establertes en les 
Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes. La present autorització perdrà vigència 
per canvi de lloc de treball o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
46.-  (428/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Mónica Manzano Nieto 
(mat. 76633) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria 
professional d’Auxiliar Administrativa, amb destinació al Grup Polític Municipal Ciutadans, on 
ocupa el lloc de treball de Suport 5 (90.50.GE.10), i l’activitat privada per compte d’altri com a 
caixera-dependenta de supermercat a l’empresa Mercadona SA. La dedicació professional 
privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració 
Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. La present 
autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i 
altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del 
personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 10 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
47.-  (20191001) INICIAR l’expedient per a la contractació de Gestió i dinamització de Centre Cívic 
Parc Sandaru, amb núm. de contracte 18003428, mitjançant tramitació ordinària, amb la 
utilització del procediment obert, amb un pressupost base de licitació de 695.010,10 euros (IVA 
inclòs) i un valor estimat d’1.148.777,04 euros; APROVAR les actuacions preparatòries 
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques 
reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR 
l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest 
mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 574.388,51 euros i import de 
l’IVA de 120.621,59 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent 
a la seva autorització. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
48.-  (443/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Ma Cristina Homs-
Procházka Escofet (mat. 76937) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina 
amb la categoria professional de Tècnica Superior en Dret, amb destinació al Departament de 
Serveis Jurídics-Secretaria del Districte de Les Corts, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 
(80.30.SJ.10), i l’activitat privada per compte propi d’advocada. No podrà ostentar, per sí 
mateixa o mitjançant substitut, la representació i defensa d’interessos contraris als de la 
Corporació Municipal ni tampoc podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats 
pròpies de la professió en aquells assumptes o procediments en els que l’Ajuntament o els seus 
Organismes hi tinguin relació. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de 
la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en 
horari no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte 
compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions 
Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
49.-  (463/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Albert Bragulat Carrera (mat. 
25954) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria 
professional de Caporal SPEIS (codi lloc: 61.10.PE.10), i adscrit al Parc de Sant Andreu de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i 
Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la 
Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta autorització 
s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del 
Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en 
l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que 
declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de 
Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal 
que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30/04/2016). L’activitat 
docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar 
la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de 
treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a 
la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 11 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
 
50.-  (464/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Julio Montserrat Centelles 
(mat. 26444) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria 
professional de Bomber SPEIS (codi lloc: 92.10.PE.20), i adscrit al Parc de l’Eixample de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i 
Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la 
Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta autorització 
s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del 
Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en 
l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que 
declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de 
Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal 
que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 
2016).L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat 
acord no podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
51.-  (465/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. David Zapater Gallego (mat. 
22920) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria 
professional de Caporal SPEIS (codi lloc: 60.70.PE.10), i adscrit al Parc de Sant Andreu de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i 
Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la 
Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta autorització 
s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del 
Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en 
l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que 
declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de 
Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal 
que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). 
L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no 
podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per 
canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat 
i Prevenció. 
 
52.-  (466/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. David Ropero Rendón (mat. 
74530) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria 
professional de Tècnic Mitjà en Infermeria SPEIS (codi lloc: 80.30.PE.60), i adscrit al Parc de 
Montjuïc de la Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a 
l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de 
Catalunya (ISPC) de la Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 
2018. Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de 
desembre, d’Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 
4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 12 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
l’Administració de la Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de 
Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que declara d’interès públic la realització habitual de funcions 
docents en l’àmbit de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de 
formació que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció 
Civil de Catalunya, per part del personal que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona 
(Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). L’activitat docent desenvolupada segons la declaració 
d’interès públic de l’esmentat acord no podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La 
present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
53.-  (467/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. David Quintanar Somolinos 
(mat. 24676) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria 
professional de Caporal SPEIS (codi lloc: 61.10.PE.10), i adscrit al Parc de Sant Andreu de la 
Gerència de Seguretat i Prevenció, i l’activitat pública com a professor a l’Escola de Bombers i 
Protecció Civil de Catalunya de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de la 
Generalitat de Catalunya amb una dedicació de 150 hores en l’any 2018. Aquesta autorització 
s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del 
Personal al Servei de les Administracions Públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i en 
l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 14 d’abril de 2016, que 
declara d’interès públic la realització habitual de funcions docents en l’àmbit de l’Institut de 
Seguretat Pública de Catalunya, en el marc de l’activitat de formació que imparteix l’Escola de 
Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, per part del personal 
que presta serveis a l’Ajuntament de Barcelona (Gaseta núm. 13 del 30 d’abril de 2016). 
L’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès públic de l’esmentat acord no 
podrà afectar la dedicació a l’activitat municipal. La present autorització perdrà vigència per 
canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat 
i Prevenció. 
 
54.-  (496/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Joan Manel Fernández Barrios 
(mat. 26811) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria 
professional de Tècnic Superior en Dret, amb destinació a la Direcció de l’Àrea del Contenciós 
de la Gerència de Recursos, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 1 (80.10.SJ.10), i l’activitat 
privada per compte d’altri com a formador de dret urbanístic al Centre d’Estudis Financers. La 
dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent 
a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 
26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat 
i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
55.-  (019/2018/DSSG) APROVAR inicialment la Instrucció relativa als criteris per la pràctica de la 
notificació electrònica municipal. SOTMETRE-LA a informació pública durant el termini de 30 
dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació al Butlletí Oficial de la Província de 
Barcelona i ACLARIR que durant aquest còmput no es tindran en compte els dies 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 13 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
corresponents al mes d’agost. TENIR per aprovada definitivament l’esmentada instrucció en el 
supòsit que no es presentin al·legacions durant el termini conferit i, en aquest cas, PUBLICAR-
LA al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i a la Gaseta Municipal. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Presidència, Drets de la ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció 
 
56.-  (021/2018/DSSG) APROVAR inicialment la instrucció relativa a la Política d’identificació i 
signatura en l’actuació administrativa de l’Ajuntament de Barcelona. SOTMETRE el present 
acord a informació pública durant el termini de 30 dies hàbils a comptar des de l’endemà de la 
publicació al Butlletí Oficial de la província de Barcelona i ACLARIR que durant aquest 
còmput no es tindran en compte els dies corresponents al mes d’agost. TENIR per aprovada 
definitivament l’esmentada instrucció en el supòsit que no es presentin al·legacions durant el 
termini conferit i, en aquest cas, PUBLICAR-LA al Butlletí Oficial de la província de 
Barcelona i a la Gaseta Municipal. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
la ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
57.-  (537/18) APROVAR, amb número de contracte 18002124 i número d’expedient 0537/18, el 
Plec de Clàusules Administratives particulars i el Plec de Clàusules Tècniques de l’Acord Marc, 
a adjudicar a una única empresa, que té per objecte la prestació de serveis de correcció i 
traducció de textos i l’assessorament lingüístic i sociolingüístic per a la Direcció de 
Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona així com per altres departaments de l’Ajuntament 
de Barcelona, les entitats públiques empresarials, els seus organismes autònoms locals i les 
societats privades municipals dependents de l’Ajuntament de Barcelona. CONVOCAR 
procediment obert amb tramitació ordinària, a l’empara de l’article 219 i següents de la Llei 
9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP). DONAR compte d’aquest 
acord a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
58.-  (0728/18) INICIAR l’expedient per a la contractació de la prestació de serveis de suport tècnic 
per a desenvolupar el pla d’accessibilitat web i continguts accessibles de la Direcció de Serveis 
de Comunicació Digital de l’Ajuntament de Barcelona, amb núm. de contracte 18002724, 
mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost 
base de licitació de 899.999,98 euros (IVA inclòs) i un valor estimat de 743.801,64 euros; 
APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la 
licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a les 
partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent 
desglossament: pressupost net 743.801,64 euros i import de l’IVA de 156.198,34 euros; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a 
l’actual. DONAR-NE compte d’aquesta resolució a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
59.-  (2/2018) ADJUDICAR a l’Associació Esportiva TARR de Barcelona, NIF G08915431, el 
contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió del Complex Esportiu 
Municipal Mundet, amb número de contracte 18C00001, per un termini de dos anys, amb una 
possible pròrroga màxima de dos anys, i un cànon anual de 50.000,00 euros. REQUERIR 
l’adjudicatari, per tal que en el termini de 15 dies hàbils següents a la data de notificació de 
l’adjudicació comparegui a la formalització del contracte el dia i hora que a l’efecte s’assenyali. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat 
i Prevenció. 
 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 14 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
60.-  (462/2018) APROVAR la pròrroga del Conveni Marc de col·laboració educativa signat entre 
l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Ramon Llull el 14 de juliol de 2015 i que té per 
objecte l’acolliment d’estudiants en pràctiques, per un any natural i amb efectes a partir del dia 
1 de setembre de 2018 i fins al 31 d’agost de 2019, mantenint el contingut de la resta de 
clàusules que integraven aquell Conveni. FACULTAR l’lm. Sr. Gerardo Pisarello Prados, 
Primer Tinent d’Alcaldia per a la signatura de la pròrroga del Conveni Marc de col·laboració 
educativa. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació 
i Seguretat i Prevenció. 
 
61.-  (487/2018) APROVAR la pròrroga del Conveni Marc de col·laboració educativa signat entre 
l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona el 12 de setembre de 2016 i que té per 
objecte l’acolliment d’estudiants en pràctiques, per un any natural i amb efectes a partir del dia 
22 de setembre de 2018 i fins al 21 de setembre de 2019, mantenint el contingut de la resta de 
clàusules que integraven aquell Conveni. FACULTAR l’lm. Sr. Gerardo Pisarello Prados, 
Primer Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació 
Estratègica, per a la signatura de la pròrroga del Conveni Marc de col·laboració educativa 
signat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
62.-  (SJ-18-083) APROVAR el conveni a signar entre el Consorci d’Educació de Barcelona i 
l’Ajuntament de Barcelona - Districte de Sant Martí per al desenvolupament del Projecte 
Diversificació Curricular, pels cursos acadèmics 2018-2019 i 2019-2020, FACULTAR el 
regidor del Districte de Sant Martí, l’Im. Sr. Josep Ma. Montaner i Martorell per a la signatura 
del conveni i el Gerent del Districte de Sant Martí per a la signatura dels acords de col·laboració 
derivats del desenvolupament del projecte, i la realització de tots els actes necessaris en la seva 
execució; DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i 
Seguretat i Prevenció 
 
63.-  (20184165) INICIAR l’expedient per a la contractació del servei d’interpretació i traducció per 
a la Guàrdia Urbana de Barcelona, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions 
tècniques i amb mesures de contractació pública sostenible, amb núm. de contracte 18003125, 
mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost 
base de licitació de 313.411,45 euros (IVA inclòs), determinat en funció de preus unitaris i un 
valor estimat de 528.396,17 euros. APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec 
de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del 
contracte. CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació. AUTORITZAR l’esmentada 
quantitat amb càrrec a la partides i als pressupostos corresponents amb el desglossament 
següent: pressupost net 259.017,73 euros i import de l’IVA de 54.393,72 euros; condicionada a 
l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. DONAR 
compte d’aquesta resolució a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i 
Seguretat i Prevenció. 
 
64.-  (2018/219) APROVAR l’addenda al Protocol de cooperació entre la ciutat de Montevideo i la 
ciutat de Barcelona, signat el 17 d’abril de 2018, que té per objecte promoure els intercanvis de 
bones pràctiques i experiències entre les ciutats de Montevideo i Barcelona amb la finalitat 
d’enfortir el desenvolupament de les relacions d’amistat, en benefici dels ciutadans d’ambdues 
ciutats. FACULTAR el Primer Tinent d’Alcaldia, l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per a la 
signatura de l’addenda. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 15 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
65.-  (2018/532) APROVAR l’acord de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Ministerio 
de Industria, Energia y Mineria de Uruguay per tal de promoure els intercanvis de bones 
pràctiques i experiències, amb la finalitat d’enfortir el desenvolupament de les relacions 
d’amistat incloent àmbits d’actualitat i interès comú, en benefici d’ambdues entitats. 
FACULTAR el Primer Tinent d´Alcaldia, l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura 
de l’acord. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
66.-  (2018/533) APROVAR el Protocol de cooperació entre la ciutat de Rosario i la ciutat de 
Barcelona per tal de promoure els intercanvis de bones pràctiques i experiències, amb la 
finalitat d’enfortir el desenvolupament de les relacions d’amistat incloent àmbits d’actualitat i 
interès comú, en benefici d’ambdues ciutats. FACULTAR el Primer Tinent d’Alcaldia, l’Im. Sr. 
Gerardo Pisarello Prados, per a la signatura del protocol. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
67.-  (20189202) ADJUDICAR el contracte núm. 18000171, que té per objecte la dinamització i 
organització de Casals de gent gran del Districte de Sants-Montjuïc, per un import de 
806.033,22 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació 
continguda en l’expedient a Esport 3 Serveis Alternatius SL amb NIF B62068713, i d’acord 
amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició 
suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual; 
DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s 
pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: import 
adjudicació 732.757,48 euros; tipus impositiu del 10% d’IVA, i import de l’IVA de 73.275,74 
euros; FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del 
següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, 
sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de 
l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de 
la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió i DESIGNAR com a 
responsable del contracte a la Sra. Maria Sebastià Borràs. DONAR-NE compte a la Comissió 
de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 26 de juliol de 2018: 
 
68.-  (20184372) INICIAR l’expedient per a la contractació dels serveis de neteja, descontaminació, 
desinfecció, inspecció i manteniment dels equips de respiració autònoma, els equips de 
protecció química i cascs del personal del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament 
(SPEIS) de l’Ajuntament de Barcelona, amb mesures de contractació pública sostenible, amb 
núm. de contracte 18003713, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment 
obert, amb un pressupost base de licitació de 609.278,68 euros (IVA inclòs), determinat en 
funció de preus unitaris i un valor estimat d’1.107.779,42 euros. APROVAR les actuacions 
preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de 
prescripcions tècniques reguladors del contracte. CONVOCAR la licitació per a la seva 
adjudicació. AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la partides i als pressupostos 
corresponents amb el desglossament següent: pressupost net 503.536,10 euros i import de 
l’IVA de 105.742,58 euros; atès que l’autorització es formalitza en exercici anterior al de l’inici 
de l’execució del contracte, se’n sotmet a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i 
suficient per a finançar les obligacions derivades d’aquest contracte als exercicis corresponents 
posteriors. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació 
i Seguretat i Prevenció. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 16 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
 
69.-  (0952/18) INICIAR l’expedient per a la contractació que té per objecte el servei d’auditoria de 
l’estat de l’espai públic a la ciutat de Barcelona, amb núm. de contracte 18003695, mitjançant 
tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost base de 
licitació d’1.604.000,01 euros (IVA inclòs) i un valor estimat de 2.489.256,19 euros; 
APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la 
licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a les 
partides i als pressupostos que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent 
desglossament: pressupost net 1.325.619,84 euros i import de l’IVA de 278.380,17 euros; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s 
atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat 
i Prevenció. 
 
70.-  (2018/526) APROVAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la 
Asociación Comité Español de la UNRWA per a la realització de les dues intervencions (Annex 
1 i 2) dins del Pla d’Actuació 2018: Annex 1 “Apoyando la salud sexual y reproductiva de las 
mujeres refugiadas de Palestina en Gaza” i Annex 2 “Promoviendo los Derechos Humanos y 
Ods desde las artes audiovisuales” que instrumenta l’atorgament d’una subvenció mitjançant 
concessió directa i amb caràcter excepcional, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la 
Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.2 i 6.3 de la normativa general 
reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 95.000,00 euros. 
AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa a favor per un import de 95.000,00 euros, amb càrrec 
a la partida 48903/23291/0701 distribuïts en 75.000,00 euros per a l’Annex 1 i 20.000,00 euros 
per a l’Annex 2, a favor de la Asociación Comité Español de la UNRWA amb CIF G84334903. 
REQUERIR l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior a tres mesos de la 
finalització del projecte presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, mitjançant la 
presentació de l’informe d’auditor, d’acord amb allò establert al pacte 5è del conveni. 
FACULTAR el Primer Tinent d’Alcaldia, l’Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados per a la signatura 
del conveni. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
71.-  (549/2018) FACULTAR indistintament la Gerent de Recursos i el Gerent de Recursos Humans 
i Organització per fer la integració del personal i les adscripcions derivades de l’aprovació del 
Conveni de col·laboració entre el Servei Català de la Salut, l’Ajuntament de Barcelona, 
l’empresa pública Parc Sanitari de Barcelona, l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al 
Personal Municipal i la Societat Prestacions d’Assistència Mèdica SL, aprovat per la Comissió 
de Govern de 14 de juny de 2018. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
72.-  (0823/18-18003157) INICIAR l’expedient per a la contractació que té per objecte els serveis 
d’informació, formació, atenció, mediació de conflictes, assessorament, debat i diàleg respecte 
a les diferents creences religioses i conviccions presents a Barcelona mitjançant la gestió de 
l’Oficina d’Afers Religiosos, amb núm. de contracte 18003157, mitjançant tramitació ordinària, 
amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost base de licitació de 552.860,74 
euros (IVA inclòs) i un valor estimat de 982.979,40 euros; APROVAR les actuacions 
preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de 
prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva 
adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a les partides i als pressupostos 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 17 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: pressupost net 
456.909,70 euros i import de l’IVA de 95.951,04 euros; condicionada a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte 
s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 6 de setembre de 2018: 
 
73.-  (18/070) AUTORITZAR al Consorci Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, adscrit a 
l’Ajuntament de Barcelona, la contractació laboral temporal d’interinitat per vacant d’una 
persona per al lloc de treball de Tècnic/a Superior en Informàtica, amb llicenciatura o grau en 
Informàtica, Enginyeria Informàtica o Enginyeria Industrial, amb experiència en programari i 
maquinari, del grup A1, d’acord amb el que disposa l’apartat 22.2 de la Instrucció de la 
Comissió de Govern aprovada en sessió de 22 de desembre de 2016. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
74.-  (539/2018) CONVOCAR la cobertura del lloc de treball de Direcció 2 adscrit a la Direcció de 
Serveis de Relacions Internacionals de la Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació 
Internacional de la Gerència de Presidència i Economia, i APROVAR les bases que han de regir 
aquesta convocatòria (I.D. S 08009530). PUBLICAR aquest acord i l’annex a la Gaseta 
Municipal, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web de l’Ajuntament de 
Barcelona. DONAR compte de la present resolució a la Comissió de Presidència, Drets de 
ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 13 de setembre de 2018: 
 
75.-  (71/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Carme Muntaner Alsina 
(mat. 6100191), entre la seva activitat municipal com a funcionària interina, amb la categoria 
professional de Tècnica Superior en Arxivística a l’Arxiu Històric de l’Institut de Cultura de 
Barcelona, desenvolupant les funcions pròpies d’un lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.AC.30), 
i l’activitat privada per compte propi, concretament de descripció, transcripció i traducció de 
documentació històrica. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la 
jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari 
no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte 
compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, 
la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
76.-  (507/2018) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Beatriz Huarte Fournier 
(mat. 25354) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera amb la categoria 
professional de Tècnica Superior en Enginyeria, amb destinació a la Direcció de Serveis de 
Mobilitat de la Gerència d’Ecologia Urbana, on ocupa el lloc de treball de Gestió de Projectes 
(70.10.GE.10), i l’activitat privada per compte d’altri com a docent a l’Escola Superior de 
Disseny de Barcelona. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la 
jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari 
no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 18 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, 
la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
77.-  (548/2018) APROVAR el Conveni Marc de Col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la 
Fundació Universitat i Tecnologia La Salle (Funitec La Salle) que té per objecte l’acolliment 
d’estudiants en pràctiques, amb vigència de dos anys naturals comptats a partir del 18 d’octubre 
de 2018, i renovable expressament per períodes anuals, amb un màxim de dues pròrrogues 
d’acord amb la normativa vigent. FACULTAR l’Il·lm. Sr. Gerardo Pisarello Prados, Primer 
Tinent d’Alcaldia, per a la signatura del present Conveni. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
78.-  (20184009) ADJUDICAR el contracte núm. 18000965L01, que té per objecte l’adquisició de 6 
bombes urbanes lleugeres (BUL), per al Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, 
d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques i amb mesures de contractació 
pública sostenible, a Iturri, SA, amb NIF A41050113, per un import d’1.804.110,00 euros (IVA 
inclòs) i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa d’acord 
amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient, tot subordinant la seva 
realització al crèdit que per a cada exercici autoritzin els respectius Pressupostos municipals. 
DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat, de la qual 1.491.000,00 euros 
corresponen al preu net i 313.110,00 euros a l’IVA, amb càrrec a la partida 0401-63305-13612 i 
als pressupostos de 2018, 2019 i 2020. ADJUDICAR el contracte núm. 18000965L02, que té 
per objecte l’adquisició de 2 bombes urbanes pesades (BUP), per al Servei de Prevenció, 
Extinció d’Incendis i Salvament, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques 
i amb mesures de contractació pública sostenible, a Iveco España SL amb NIF B61768511, per 
un import de 822.316,00 euros (IVA inclòs) i d’acord amb la seva proposició, en ser 
considerada l’oferta més avantatjosa d’acord amb la proposta de valoració i classificació 
continguda en l’expedient, tot subordinant la seva realització al crèdit que per a cada exercici 
autoritzin els respectius Pressupostos municipals. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari 
l’esmentada quantitat, de la qual 679.600,00 euros corresponen al preu net i 142.716,00 euros a 
l’IVA, amb càrrec a la partida 0401-63305-13612 i als pressupostos de 2018, 2019 i 2020. 
ANUL·LAR part de l’autorització de despesa, per un import de 213.574,00 euros, per baixa en 
l’adjudicació del contracte inicial número 18000965, de subministrament de 6 vehicles 
autobomba urbana lleugera i 2 vehicles autobomba urbana pesada, per al Servei de Prevenció, 
Extinció d’Incendis i Salvament, d’acord amb les previsions del plec de prescripcions tècniques 
i amb mesures de contractació pública sostenible, desglossat en 2 lots, amb càrrec als 
pressupostos i a la partida esmentades anteriorment. APROVAR les relacions comptables D-
2643 i D-2644 corresponents a les adjudicacions dels lots 1 i 2 respectivament. DESIGNAR 
com a responsable d’ambdós contractes al cap de la Unitat de Recolzament Tècnic de l’SPEIS. 
FORMALITZAR els contractes en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al 
de la recepció per part dels adjudicataris del requeriment per a la formalització, sempre i quan 
hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi 
interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o 
s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquesta resolució a la 
Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 19 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
b)  Mesures de govern 
 
1.-  Estratègia d’impuls dels serveis digitals. 
 
La Sra. PIN explica que presentarà l’estratègia d’impuls dels serveis digitals, que és una mesura 
de govern que està dins del Pla de transformació digital de l’Ajuntament de Barcelona, que es 
va presentar un parell d’anys enrere. 
Comenta que aquesta transformació digital està orientada a tenir una administració pública més 
eficaç, amb menys paper, que també simplifiqui els processos i requeriments documentats, la 
millora de mecanismes d’interoperativitat entre diferents departaments i administracions, 
l’actualització de l’arquitectura tecnològica i de la infraestructura digital que hi dona suport i 
que és la medul·la espinal de l’Ajuntament de Barcelona, la gestió del canvi en l’àmbit intern i 
extern, per a la qual cosa s’ha creat el Comitè Director de l’Administració Electrònica i la 
Direcció de Serveis d’Administració Electrònica. Reitera que tot això està dins del Pla de 
transformació digital. 
 
La Sra. MIRÀS comenta que es tracta de fer una mesura que reculli totes les accions que 
s’havien començat a desenvolupar, basant-les en el fet de crear la figura d’un agent que acceleri 
tot el procés d’administració electrònica. Aclareix que això només és el paraigua de quins són 
els principis en què es mourà el que actualment s’està desenvolupant. Avança que en el mateix 
ordre del dia es tractaran temes com ara l’ORAE, que són el desplegament d’aquesta mesura 
que ja està fent el govern. 
 
La Sra. VILA constata que hi ha un mandat que obliga l’Administració a crear aquest entorn 
des del punt de vista digital al servei de la ciutadania. Considera que l’Ajuntament de Barcelona 
ha de ser una administració que tingui com un dels objectius fonamentals l’eficiència a l’hora 
de donar resposta a les necessitats dels barcelonins. En aquest sentit, pensa que l’Ajuntament 
s’hauria de percebre com una institució que és aliada d’aquestes necessitats, i no pas com una 
administració rígida que posa obstacles i dificulta, a través de la burocràcia, les necessitats, les 
idees i tot el que volen impulsar la societat civil i les persones en particular, que són moltes les 
que constantment es relacionen amb l’Ajuntament de Barcelona com a administració. 
Per tant, des d’aquest punt de vista, diu que ho veu positiu i encoratja la persona que ha de 
liderar tota aquesta qüestió. Espera que aquesta persona també trobi totes les facilitats i bona 
predisposició de les diferents àrees i departaments de l’Ajuntament, que són molts, cosa que 
suposa canvis culturals importants. Ofereix, doncs, tot el suport del seu Grup. 
Ara bé, indica que té alguns dubtes, perquè en la mesura troba a faltar indicadors de com 
valorarà el govern que es va complint aquesta mesura i que es van assolint els objectius. Diu 
que no ha trobat la manera que els grups de l’oposició puguin anar fent seguiment de tot això 
que el govern presenta en aquesta sessió. Afegeix que hi ha una mancança encara més 
important, i és com es valora el grau de satisfacció dels usuaris, que en definitiva són els 
ciutadans i ciutadanes. Comenta que tampoc no troba la manera com el govern preveu aquesta 
valoració, si hi ha algun tipus d’indicador. Per tant, li agradaria una resposta del govern pel que 
fa a aquesta feblesa, tot i que reconeix que potser no ha sabut trobar-ho. 
 
El Sr. ALONSO anuncia que serà breu perquè hi ha molts temes a tractar en la sessió. Constata 
que, òbviament, tots estan implicats en la modernització de l’Administració i la digitalització i 
en la implantació de l’Administració electrònica, que és una obligació legal, d’altra banda. En 
aquest sentit, ofereix tot el suport del seu Grup. 
Pel que fa a la mesura, diu que li sembla fluixa. Troba que és difícil estar a favor o en contra de 
la mesura, perquè pensa que té moltes generalitats, recull idees, però no té massa concreció, no 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 20 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
té terminis, no té pressupostos, no té indicadors dels objectius que es volen assolir, etc. 
Conclou, doncs, que és una mica difícil valorar la mesura. 
Especifica que, entenent la mesura com una declaració d’intencions, ho veia favorablement, 
però diu que realment espera veure resultats concrets amb indicadors concrets i que el govern 
expliqui amb detall com es farà tot això. 
 
El Sr. CORONAS diu que està satisfet que finalment hi hagi una mesura de govern en el sentit 
de l’impuls digital de l’Administració. Constata, però, que arriba a finals de mandat, cosa que 
troba que és una llàstima. Aclareix que no ho diu només per aquest govern, sinó també per 
governs anteriors, perquè és un tema prou important perquè l’Ajuntament de Barcelona hagués 
anat avançant. 
Afegeix que també ha notat poca emoció a l’hora de presentar la mesura. Matisa que no sap si 
és per l’hora o perquè ho han deixat a nivell molt tècnic, però considera que realment té una 
incidència i una importància política. 
Manifesta que mirant la mesura entén la manca d’emoció, ja que no hi ha calendari, no hi ha 
pressupost, no hi ha unes accions detallades ni en quin ordre es faran, no hi ha indicadors de 
seguiment, etc. Conclou, doncs, que, més que una mesura de govern, més aviat sembla la 
presentació d’un pla, sense concretar gaire. Pensa que cal veure què es pot tirar endavant amb 
els 8 mesos de govern municipal que queden, posant tota la fe i tot l’afecte de sempre en el 
personal de l’Ajuntament. Reitera, doncs, que és una mesura una mica decebedora en aquest 
sentit, ja que és una mesura amb intencions, però sense un compromís de calendari ni de 
pressupost ni de com s’acabarà d’implementar. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix la presentació d’aquesta mesura de govern. Anuncia que farà una 
nota una mica diferent de la que han fet els grups anteriors perquè el PSC valora molt 
positivament que això sigui una estratègia. Constata que, de fet, és una mesura que en si 
mateixa presenta aquesta estratègia, tot i que sigui una mica tard, tenint en compte que és 
gairebé al final del mandat. Recorda que no s’han vist poques estratègies en aquesta Comissió, i 
diu que això li agrada. Indica que faltaria la part d’implementació, però també entén que 
requereix uns recursos i que ja es treballarà el dimensionament de tot plegat. 
Considera que és un tema fonamental i molt important per tal de poder adaptar l’organització, 
les estructures i els procediments a les innovacions tecnològiques, i destaca el repte que això 
suposa. Pensa que cal treballar molt per tal de no perdre una part important que té l’Ajuntament 
tant en els processos interns com en la relació amb la ciutadania, que és aquesta part de qualitat 
humana, perquè els ajuntaments treballen sempre amb la vida quotidiana de les persones i amb 
els problemes més immediats. Pensa que és un repte molt important incorporar això en la 
digitalització dels procediments i estructures. 
Afegeix que, internament, pensa que és molt valuós el coneixement i l’experiència que té el 
personal de la casa a l’hora de dissenyar els procediments i aquestes noves maneres de fer per 
tal que no es perdi l’adaptabilitat i flexibilitat que té el personal i que això es pugui traspassar 
als procediments administratius que es facin per aquesta via digital. Afegeix que també són 
importants la coordinació, la transversalitat i com s’incorpora això en el seu sistema. 
De cara a la relació amb la ciutadania, pensa que tot el que vagi cap a fora ha de continuar 
tenint aquesta part de simplificar, però no deshumanitzar; fer economia del temps, però no 
deixar ningú fora, que això no suposi una pèrdua de la qualitat; l’accessibilitat universal, ja que 
hi ha una doble bretxa digital, la generacional i la socioeconòmica, perquè hi ha gent que no té 
wifi. Recorda que es va aprovar una declaració de la qual el seu Grup està especialment satisfet, 
impulsada pel tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, sobre el dret al wifi. Pensa que realment això 
és un dret, i més en aquest context. També vol remarcar la importància de la fluïdesa i la 
capacitat d’interacció amb la ciutadania en aquests processos. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 21 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Considera que és un repte molt important, que forma part del bon govern i del nou model de 
governança de les institucions. Afegeix que ho valora molt positivament. 
 
El Sr. MULLERAS manifesta que la mesura que es presenta és una mesura de govern 
important. Pensa que segurament políticament no ocuparà els titulars dels grans mitjans de 
comunicació, però, malgrat això, opina que és una mesura important. Constata que en 
l’estratègia d’impuls en serveis digitals, cosa que estan acostumats a veure en les empreses 
privades i en la societat civil, a vegades l’Administració va una mica enrere. En aquest sentit, 
pensa que és important que l’Administració intenti aplicar una estratègia i que sigui líder en 
aquest àmbit. 
Creu que en això no hi ha color polític, perquè tots els grups volen que l’Administració sigui el 
màxim d’eficaç i eficient de cara al ciutadà. Pensa, doncs, que tots han d’estar d’acord, cadascú 
amb els seus matisos, amb el fet que cal buscar un ajuntament al més eficaç i al més eficient 
possible de cara als veïns i veïnes de Barcelona. 
Destaca que és encara més important el problema de la bretxa digital. Indica que no servirà de 
gaire que l’Ajuntament sigui capdavanter en impuls de serveis digitals si després la població no 
se’n pot aprofitar o utilitzar-ho perquè no tenen aquesta capacitat a causa de la bretxa digital, 
tant pel que fa a l’aspecte de l’edat, com social o de barri. Considera, doncs, que seria 
important, en paral·lel, lluitar contra aquesta bretxa digital. 
Respecte a l’Administració, creu que és important que els expedients siguin electrònics; 
desenvolupar un portal de tràmits, també de cara a millorar el servei per als barcelonins; 
centralitzar la informació perquè un ciutadà no hagi d’anar mirant en diverses fonts 
d’informació, sinó que ho pugui tenir centralitzat; crear espais personals per a ciutadans; la 
simplificació documental, i la sol·licitud electrònica de tràmits. 
Per tant, anima a anar-ho desenvolupant i a tirar-ho endavant. S’afegeix a la petició del 
calendari, perquè és important saber quin és el timing d’aplicació. Conclou que el més 
important de tot això és que al final sigui una administració municipal en què tot el que s’hi faci 
sigui en benefici dels veïns de la ciutat i que ells ho puguin aprofitar. 
 
La Sra. ROVIRA valora positivament aquesta mesura. Creu, però, que és tot un repte, que 
realment representa un canvi de paradigma des del que s’està treballant actualment. Pensa que 
alhora era necessari coordinar les diferents accions que potser ja s’estaven realitzant de manera 
aïllada i que al final han de facilitar la gestió i el seguiment per part de les veïnes de la ciutat 
tant de l’acció que es desenvolupa a l’Ajuntament com dels diferents tràmits que vulguin dur a 
terme. 
Destaca que hi ha diferents qüestions que la preocupen i la posen en alerta, com ara la bretxa 
digital i com es pal·liarà. Aprofita per preguntar-ho, tant pel que fa a l’edat com a les diferents 
situacions socioeconòmiques, ja que avui dia no tothom té accés a Internet. Creu que, malgrat 
que avui dia estan acostumats a fer-ho tot mitjançant Internet, això no ha d’anar en detriment de 
la necessitat de les relacions humanes a l’hora de fer algun dels tràmits, que a vegades 
requereixen un acompanyament per part de les persones. 
Afegeix que també la preocupa com es farà arribar tot això a les veïnes de la ciutat, com 
s’explicarà i quins mecanismes es posaran a disposició de les veïnes per conèixer, ajudar i 
acompanyar per tal de canviar aquest paradigma que s’ha estat utilitzant fins ara. 
Pel que fa al cronograma d’implementació, amb uns indicadors determinats, vol saber quin serà 
l’ordre d’implementació i com s’avaluarà aquesta implementació que s’està duent a terme. 
Pregunta si això és una mesura oberta i si es podrà modificar en funció del que es vagi veient 
que funciona o que no funciona. 
Respecte del pressupost, la sorprèn que en aquesta mesura no hi hagi un pressupost determinat.  
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 22 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Vol saber quins recursos humans es requereixen, perquè entén que això necessitarà un augment 
de plantilla. Pregunta com es durà a terme, tot i que sap que serà una actuació transversal de 
diferents àrees. Entén que caldrà augmentar el personal, i vol saber si es farà amb el personal 
propi que ja té l’Ajuntament o si s’externalitzarà perquè ho faci una empresa.  
Considera que aquestes qüestions són les que faran aterrar aquestes idees que pel seu Grup són 
molt vàlides. 
 
El Sr. ARDANUY agraeix la presentació d’aquesta mesura. Indica que en qualsevol projecte 
que té a veure amb les tecnologies de la informació hi ha el risc d’aprofundir-hi des d’un punt 
de vista estrictament tecnològic. Pensa que probablement aquesta mesura sí que entra en 
aquesta vessant.  
Troba evident que l’Administració ha de tenir aquesta estratègia d’impuls dels serveis digitals i 
que l’Administració electrònica s’ha de visualitzar des de dues dimensions. Especifica que, 
d’una banda, hi ha la dimensió interna, com es gestiona això amb les estructures de 
l’Ajuntament, i, de l’altra, l’externa, perquè hi ha l’engage que planteja la mesura. Diu que això 
és el que troba a faltar en aquesta mesura. 
Per tant, creu que en la mesura falta aquest pas de projecte estrictament tecnològic a un projecte 
amb dimensió social i humana, perquè la tecnologia en si no és una millora, sinó que ho és 
l’aplicabilitat d’aquesta tecnologia i de quina manera es fa millor i més atractiu per al ciutadà 
utilitzar aquests mecanismes. Insisteix que en aquesta mesura no ho visualitza d’aquesta 
manera. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ diu que té poques coses a afegir. Constata que és una mesura que s’ha 
d’agrair perquè és per a l’eficàcia de l’Administració. Considera, doncs, que no s’ha de perdre 
el nord, que és la voluntat que sigui d’un accés universal, de manera que hi hauria d’haver una 
formació en això, i que ha de tenir un efecte de simplificació, perquè si es complica 
l’Administració es va en el sentit contrari. 
 
La Sra. MIRÀS diu que potser caldria connectar aquesta mesura d’impuls amb el projecte 
d’Administració electrònica, que és un projecte que inclou totes les coses que s’han dit en la 
sessió. 
Creu que això és molt llarg amb tots els subprojectes, per la qual cosa potser caldria fer una 
presentació als grups, tal com s’havia suggerit quan es va parlar de l’ORAE, per explicar quin 
és l’abast, quines són les accions, quin és el pressupost que cada acció té, etc. Informa que, 
evidentment, és oberta perquè el món digital canvia molt ràpidament i també com aprenen les 
persones. Indica que el mitjà de connexió que preveu bàsicament és el telèfon, perquè avui dia 
gairebé tothom sap utilitzar el telèfon. Tanmateix, reconeix que això és tremendament 
complicat.  
Pel que fa al que s’ha esmentat de no perdre la relació personal, considera que això és potser el 
repte més gran. Apunta que hi ha projectes molt interessants de persones que són robots, que 
ajuden i acompanyen des de l’ordinador o el telèfon. Diu que això s’està estudiant. Indica que 
bàsicament la llei obliga al fet que siguin les empreses i els intermediaris qui actuïn 
telemàticament amb l’Administració, mentre que les persones físiques tenen dret a actuar 
personalment. Comenta que l’Ajuntament, com que fa el portal únic, a les oficines d’informació 
acompanya i ajuda la gent perquè puguin ingressar aquests documents telemàticament. Aclareix 
que l’Ajuntament no pot treballar amb paper, perquè està obligat a treballar de manera 
telemàtica. Conclou que aquest projecte té mil detalls i subprojectes. Insisteix que el millor 
seria, si a tothom li sembla bé, fer una presentació detallada en què es vegin cada una de les 
accions, el seu impacte, tractament, cost, per tal de poder analitzar millor el projecte. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 23 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
El Sr. CORONAS agraeix la proposta. Creu que és interessant, perquè hi ha temes de què, amb 
tres minuts, no es pot parlar. Constata que s’han centrat molt en el front office, és a dir, la 
recepció de la tramitació, però creu que la part del back office, que és com respon l’Ajuntament, 
és molt important i que és un tema que estaria bé que es pugui debatre, perquè no tan sols és 
com la ciutadania es pot adreçar a l’Administració, sinó com l’Administració és àgil i eficient a 
l’hora de donar resposta als tràmits o peticions ciutadanes que se’n deriven. 
 
Es dona per tractada. 
 
c)  Informes 
 
2.-  Avaluació del programa Nausica. 
 
El Sr. SANAHUJA anuncia que presentarà l’informe de govern d’avaluació del programa 
Nausica. Comenta que en el primer Plenari del mandat actual es va aprovar la mesura de 
«Barcelona, Ciutat Refugi» amb l’objectiu de preparar la ciutat per acollir, assistir i proveir dels 
serveis necessaris i garantir els drets de les persones refugiades, que en aquell moment estaven 
arribant a la ciutat d’una forma incipient i que després han anat arribant amb volums més 
importants. 
Explica que al febrer de 2017 es va presentar una mesura més concreta, la mesura de govern 
Nausica, que era el programa complementari de suport a sol·licitants d’asil i refugiats a 
Barcelona, en què es concretava el contingut d’aquest programa complementari. Comenta que 
el programa va néixer després d’un exhaustiu treball amb les entitats que gestionaven el pla 
estatal de refugi per detectar les necessitats més importants i les mancances d’aquest programa 
estatal. Indica que en aquest sentit es va identificar que al programa estatal de refugi hi havia 
una feblesa. Especifica que molts dels sol·licitants d’asil quan exhaurien el programa estatal no 
tenien l’autonomia suficient i es quedaven una mica penjats. Apunta que per això el Nausica es 
va concebre com un programa pont cap a l’autonomia, ja que l’objectiu és aconseguir 
l’autonomia de les persones o en alguns casos adreçar les persones més vulnerables cap als 
serveis socials normalitzats de la ciutat. Aclareix que aquest programa naixia amb aquesta idea 
de complementarietat del programa estatal. 
Comenta que la novetat de l’arribada de refugiats i l’especificitat de la matèria feien 
recomanable dur a terme una avaluació sobre el programa. Manifesta que es volia veure si allò 
que s’havia volgut fer, és a dir, intentar aconseguir l’autonomia dels refugiats, s’estava 
aconseguint. Afegeix que amb aquesta avaluació també es volia veure si s’estava fent alguna 
cosa que no estava funcionant, per intentar corregir-la. 
Explica que l’avaluació de les polítiques públiques a través d’experts independents és una cosa 
que encara és poc habitual dintre de la maquinària municipal i en el conjunt de les 
administracions. Diu que l’Ajuntament vol fer un pas endavant per veure si serveix d’exemple 
per tal que altres programes també s’avaluïn i s’expliquin. 
Diu que els grups tenen a disposició seva aquest informe, que és molt exhaustiu, del qual vol 
destacar alguns titulars. Indica que l’informe destaca tres tipus d’autonomia: l’autonomia 
personal dels individus com a persones; l’autonomia social i relacional, és a dir, la capacitat de 
l’individu de poder-se relacionar amb la societat, i l’autonomia econòmica, és a dir, si el 
refugiat pot valdre’s per si mateix econòmicament de forma autònoma. 
Informa que al llarg de l’avaluació es veu que 8 de cada 10 usuaris assoleixen un nivell 
d’autonomia personal moderada; que aproximadament s’incrementa en un 50% l’autonomia 
social i relacional respecte al moment d’entrada en el programa de les persones adultes, i diu 
que el dispositiu d’acollida incrementa un 48% l’autonomia econòmica. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 24 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Troba interessant el fet que l’avaluació assenyala que la inserció laboral no necessàriament 
implica una autonomia econòmica, perquè a vegades la inserció laboral que aconsegueixen els 
refugiats és en nivells de qualificació molt baixa, amb unes retribucions molt baixes, que no els 
permet una autonomia. 
Diu que l’avaluació també apunta diferents aspectes que cal millorar, com ara la recollida de 
dades, l’homogeneïtzació de les dades o l’adquisició de competències lingüístiques. Destaca 
que les competències lingüístiques són fonamentals a l’hora de poder millorar la relació de 
l’individu amb el seu entorn i la capacitat d’ocupació i ocupabilitat de les persones. Indica que 
en aquest cas l’informe també assenyala que s’està fent una bona feina en les capacitats 
lingüístiques del castellà i que es podria millorar molt en les del català. 
Afegeix que l’avaluació apunta que cal evitar la segmentació laboral per raó d’origen, perquè a 
vegades s’estan concentrant a oferir oportunitats econòmiques a uns nivells massa baixos.  
Comenta que cal millorar els processos d’inserció laboral i dur a terme millores en la 
intervenció grupal per facilitar la participació comunitària de les persones. 
Finalment, informa que el programa Nausica està sent replicat per altres ajuntaments, com ara 
València, Sabadell, Sant Boi o el Prat. Apunta que l’OCDE en un informe l’ha destacat com 
una bona pràctica. Així mateix, creu que en general poden estar satisfets d’aquesta avaluació 
que indica uns camins a seguir molt clars de millora, i espera comptar finalment amb la 
col·laboració d’altres administracions, especialment de l’Estat, que és l’Administració 
competent en l’atenció als refugiats. 
 
La Sra. VILA comenta que aquest informe, que respon a una mesura de govern, posa de 
manifest la feblesa de les polítiques en aquest àmbit per part de l’Estat, com ara les restriccions 
o la inflexibilitat de la normativa del marc legal i també la manca de voluntat política de donar-
hi resposta. Conclou que és des de l’àmbit local, des dels ajuntaments, que s’ha de fer, perquè 
són persones que venen a casa teva i els has de donar l’acollida necessària perquè tinguin 
oportunitats de tirar endavant. 
En aquest sentit, valora positivament el principi de proximitat que impregna tota la mesura, que 
des dels barris es pugui trobar aquesta resposta en funció d’on viuen aquestes persones. També 
troba positiu la flexibilitat de poder incloure alguns dels usuaris que deixaria fora la legislació 
estatal. 
Vol fer, però, algunes propostes de millora, tot i que amb la intervenció que s’ha fet quedava 
reconegut. Entén que hi podria haver una millor implicació dels serveis socials en el sentit que 
estiguin més ben dotats des del punt de vista material i personal i que es pogués fer un esforç 
per millorar la tramitació i agilització dels processos. Reconeix que la resolució dels tràmits 
depèn de cada un dels barris, dels serveis socials dels districtes, en què a vegades el principi 
d’igualtat no regeix, sinó que en funció de la capacitat de resposta pel volum de sol·licituds que 
té aquell servei social és més àgil o menys. Creu que això s’hauria de corregir perquè no hi pot 
haver diferències per territori. 
També pensa que es podria millorar l’atenció sanitària des del punt de vista de reforçar tota la 
qüestió de la mediació. En aquest sentit, vol posar en valor la figura dels mediadors sanitaris, 
que segurament poden ajudar. 
Apunta que s’ha fet referència a la qüestió idiomàtica. No sap si en aquest cas es podria 
comptar amb la complicitat de l’Escola Oficial d’Idiomes per reforçar tota aquesta qüestió. 
Vol fer dues preguntes. Analitzant les dades facilitades, constata que gairebé un 30% de les 
persones acollides tenen estudis universitaris finalitzats. Pensa que això és una dada important, 
perquè els diferencia de persones que venen que no tenen estudis o tenen moltes dificultats 
d’aprenentatge. Vol saber quines mesures concretes estan fent cap a aquest target de població. 
Constata que, com s’ha dit, hi ha més oportunitat d’integrar-se i trobar alternatives de vida, però 
que a vegades no acaba de passar. Per tant, pregunta quines mesures concretes proposa 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 25 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
l’Ajuntament en el sentit que aquestes persones poden aportar molt a la societat d’acollida 
perquè són persones altament formades. 
Constata que el 21% de la població abandona els cursos de més de 20 hores de durada. Pensa 
que potser també s’hauria de fer una reflexió sobre si són prou eficients i donen resposta a les 
necessitats que tenen aquestes persones que s’hi acullen i si és compatible amb la seva vida 
normal o laboral o professional. Pregunta si el govern pensa fer-hi alguna cosa concreta. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de l’informe per part del director d’Immigració i el 
seu equip. 
Creu que les diferents administracions públiques han d’estar coordinades per donar respostes a 
un problema al qual no es pot girar l’esquena, com el fenomen de la immigració i la necessitat 
que tenen les persones que arriben a Barcelona i que venen de sobreviure als seus països 
d’origen. Per tant, pensa que és bo fomentar aquesta autonomia. 
Agraeix la transparència en l’informe, però té diversos dubtes. Constata que el govern presenta 
una avaluació que ja posa damunt de la taula diferents dubtes que li agradaria que li 
contestessin. Comenta que aquesta avaluació posa de manifest, per exemple, que no es defineix 
prou el procés a través del qual es gestionaran i controlaran les ajudes per manutenció. Creu que 
en aquest cas seria molt important que un dret bàsic com és l’alimentació estigués ben 
gestionat, perquè, en paraules de l’informe, es diu que no se n’està fent una bona gestió. 
Indica que a la pàgina 23, amb referència a les ajudes econòmiques puntuals, es diu: «Es 
podrien estar duplicant recursos de ciutat i suplantant les funcions d’altres programes de ciutat.» 
Creu que en aquest cas cal un aclariment per part del govern. 
També la sorprèn molt quan es fa referència a les mesures per evitar les exclusions residencials. 
Comenta que en aquesta avaluació es diu: «En l’oferta de places no es realitza una projecció de 
les places necessàries per donar cobertura a la població, sinó que es projecten segons la partida 
pressupostària de què es disposarà.» La sorprèn que l’equip de govern que sempre parla del dret 
de l’habitatge i que se suposava que era el govern que donaria habitatge per a tothom digui que 
projectarà un habitatge digne en funció de la partida pressupostària i que no ho pot preveure. 
Indica que la preocupa molt quan en l’informe es parla de l’atenció a persones que tenen un 
problema de salut mental. Apunta que l’informe diu: «En el disseny del programa no es té prou 
en compte que el dispositiu d’acollida no pot donar resposta a casos de patologies mentals 
greus, en no disposar dels serveis necessaris segons les necessitats que aquests necessiten.» 
Pensa que en casos de problemes de salut mental s’han de donar totes les ajudes necessàries per 
a aquestes persones. 
Per tant, agraeix la transparència de l’informe, però diu que també la preocupa que l’avaluació 
deixi constància que aquestes coses no s’estan fent correctament. Així doncs, vol saber si 
l’avaluació és correcta i quines mesures es duran a terme per solucionar aquests problemes. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix la presentació d’aquest informe i fa extensiu l’agraïment a tot el 
personal tècnic i les entitats que l’han fet possible. Avança que comparteix les recomanacions 
finals. Recorda que ERC ja en va suggerir alguna en la seva posada en marxa. 
Recorda que, tot i que les competències en matèria de fronteres i de concessió de la protecció 
internacional corresponen a l’Estat espanyol, l’any 2016 el Govern de la Generalitat de 
Catalunya, amb el suport del Parlament, s’adreçà directament al comissari europeu 
d’Immigració i Afers Interns per oferir el seu compromís d’acollir fins a 4.500 persones al més 
aviat possible. Comenta que, malgrat l’oferiment fet pel Govern de la Generalitat i per altres 
administracions locals com l’Ajuntament de Barcelona, l’Estat espanyol no va mostrar cap 
mena d’interès real a l’hora de complir amb aquest compromís. 
D’altra banda, indica que l’actual model de gestió de l’acollida de refugiats té elements 
clarament millorables. Diu que tant el Govern de la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 26 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
han reclamat la descentralització del Programa estatal de refugi, tant pel que fa al finançament 
com a la gestió. Apunta que aquest model descentralitzat és el que funciona realment als països 
europeus de referència, amb una participació directa de les autoritats regionals i locals en els 
processos d’acollida i integració de les persones refugiades. 
Explica que el programa Nausica ha seguit la filosofia del Programa català de refugi, la 
d’assegurar l’autonomia personal de les persones refugiades que acaben amb la cobertura del 
programa actual amb un temps de cobertura similar entre 6 i 12 mesos, que atengui les 
necessitats bàsiques d’aquestes persones. Assenyala que Nausica ha demostrat la voluntat de 
l’Ajuntament de Barcelona de donar resposta a una problemàtica que no rep per part de l’Estat 
un tracte adequat. Afegeix que el programa també ha compartit objectius i filosofia amb el 
Programa català de refugi de la Generalitat. Per tant, posa en valor el treball consensuat entre 
les dues administracions al llarg d’aquest temps. 
Explica que Nausica ha prestat especial atenció a les persones refugiades que han fugit dels seus 
països d’origen a causa de la persecució per la seva orientació sexual. Indica que aquesta 
mirada específica connecta amb la personalitat de la ciutat i de Catalunya com a primer país que 
ha legislat específicament contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Tot i així, considera 
que hi ha aspectes que cal millorar. 
Constata que l’accés a l’habitatge és un dels problemes principals que troba a l’hora d’assolir 
una autonomia personal suficient. Pensa que s’haurà de fer un esforç més gran en aquesta 
matèria i aportar més recursos habitacionals al servei de les persones refugiades, ja que, si no, el 
mateix mercat immobiliari de la ciutat les acabarà expulsant. 
Remarca que, precisament, el millor d’aquest programa és la flexibilitat de continuar quan a les 
persones se’ls denega la protecció i ja no estan dins el perfil, però vol saber fins quan s’allarga. 
Pregunta què passa amb les llistes d’espera i què està previst fer amb les persones amb 
problemes de salut mental, que necessiten una atenció que no es pot donar des de Nausica. 
També pregunta què passarà amb les persones usuàries que romanen en pensions i que no tenen 
accés a iniciar la seva recuperació o l’aprenentatge lingüístic.  
 
La Sra. ANDRÉS agraeix la presentació d’aquest informe de seguiment del programa Nausica, 
que pensa que és molt valuós per extreure conclusions per continuar treballant i sobretot 
estenent-lo i reivindicant els recursos propis que ha de tenir el programa per atendre la totalitat 
de les persones. Considera que en aquest cas s’han d’implicar tant l’Estat com la Generalitat, 
amb un compromís elevat i suficient per atendre les necessitats de les persones que arriben 
demanant asil i que es troben fora dels programes i exclosos. 
Diu que ha mirat amb detall tot l’informe, i pensa que aquests 20 mesos i aquesta atenció a 
98 persones permeten treure força conclusions, algunes relacionades amb el seguiment del 
mateix pla de treball. Constata que no totes aquestes persones han acabat el pla de treball sencer 
ni l’han complert, sinó només el 32%. Es pregunta per què aquestes persones han volgut sortir 
del programa o s’han vist obligades a sortir-ne, tenint en compte que entre les 98 persones hi 
havia 28 menors, en unitats familiars monomarentals. Per tant, creu que la primera qüestió seria 
l’autoavaluació del mateix programa. 
Pel que fa a la dotació de recursos, opina que ha de ser una atenció integral i que no es pot 
obviar cap aspecte. Diu que ha vist que hi havia més cursos, programes o dispositius en castellà 
que en català, de manera que caldria incrementar-los per poder fer una inserció no tan sols 
laboral, sinó en l’entorn. 
Troba que és molt important tot el tema d’atenció de salut i salut psicològica i emocional 
d’aquestes persones per tal que es puguin ubicar i potser fer aquest seguiment de tot el 
programa sencer. 
Respecte a la capacitació professional, comenta que les dades de l’informe diuen que les 
persones que poden treballar són en el sector de la restauració i hoteleria, amb la precarietat 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 27 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
pròpia d’aquest sector. Pensa que potser és necessari fer més programes de capacitació 
professional que siguin del seu interès i adaptats als seus perfils. 
Creu que és un bon informe d’avaluació per trobar resposta a algunes qüestions i millorar el 
programa i una bona pràctica que han de conèixer les altres institucions per donar recursos 
suficients. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix l’informe que ha presentat el govern municipal. Troba evident que, 
més important que l’acollida de persones refugiades, és després com es desenvolupen aquestes 
persones refugiades i quin és el seu transcurs durant els anys següents en la ciutat que els acull, 
de manera que cal tenir recursos i les eines necessàries perquè això es desenvolupi amb 
normalitat. 
Considera que en aquest tema, com en molts altres, és fàcil fer demagògia, i apunta que en 
alguna intervenció de la sessió i en algunes que ha sentit fora de la sessió es fa demagògia, 
malauradament. Pensa que la política de refugiats ha de ser necessàriament una política 
europea. Aclareix que no és que sigui una competència de l’Estat, sinó que l’Estat ha d’estar 
coordinat perfectament amb els altres països de la Unió Europea, perquè qualsevol impacte en 
un dels països de la Unió Europea pot tenir-lo a continuació qualsevol altre dels països de la 
Unió. Conclou, doncs, que l’Estat ha d’estar coordinat amb les polítiques europees en aquest 
sentit. 
Remarca que fer demagògia és que el Sr. Puigdemont ofereixi 4.500 places a refugiats a 
Catalunya quan realment només té 525 places reals. Afegeix que també ho és quan, de 
1.845 places a refugiats, 1.317 ja estan ocupades. Per tant, reitera que el Sr. Puigdemont no pot 
oferir 4.500 places quan només en té disponibles 525. 
Recorda que sovint el seu Grup ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona que expliqui quins 
recursos té l’Ajuntament i a quantes persones pot acollir en una situació de qualitat de vida 
adequada, preguntes de les quals no ha obtingut resposta. En aquest sentit, li agradaria saber 
quin seria el nombre de persones. 
Pensa que cal evitar que moltes persones que venen a Barcelona acabin en el sensellarisme o en 
els assentaments irregulars. Diu que una gran part dels assentaments irregulars que hi ha a la 
ciutat són de gent que prové d’altres països de la Unió Europea. Pensa que per això és tan 
important que hi hagi polítiques de coordinació en l’àmbit de la Unió Europea. 
Indica que dona valor a aquest informe en el sentit que s’ha fet un seguiment i és important fer-
lo. 
 
La Sra. ROVIRA constata, amb aquest informe, la complexitat de la realitat amb què s’han 
trobat a l’hora d’aplicar la mesura que s’havia aprovat a l’Ajuntament. 
Tot i que no acostuma a passar en informes del govern, apunta que en aquest hi ha una forta 
autocrítica o una intenció de veure quines coses no han funcionat i d’una manera transparent i 
clara, intentant aportar les diferents perspectives que es tiraran endavant a partir de les anàlisis 
que s’han fet sobre l’aplicació de la política. 
En aquest sentit, celebra que sigui així i espera que sigui la dinàmica, d’explicar realment la 
complexitat de l’aplicació de les diferents mesures quan el govern presenta informes. 
Ara bé, sí que creu que cal que hi hagi un posicionament clar per anar a l’arrel de la situació de 
les persones que són refugiades. Manifesta que, d’una banda, la CUP impugna absolutament la 
figura del refugiat, perquè entén que és arbitrària i no la comparteix. Recorda que el seu Grup 
ho ha expressat en nombroses ocasions. Així mateix, creu que cal que hi hagi un xoc frontal i 
també des de l’Ajuntament de Barcelona per combatre la Llei d’estrangeria. 
Després de les bones paraules que han tingut els diferents grups municipals per l’aplicació 
d’aquest programa i perquè funcioni, demana que els que tenen responsabilitats en d’altres 
institucions –com ara el Partit Socialista, que ara governa a l’Estat espanyol– facin el possible 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 28 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
per acabar amb aquesta Llei d’estrangeria absolutament racista i que dificulta que les persones 
puguin tenir vides dignes quan arriben o quan han de fugir de situacions socioeconòmiques com 
a conseqüència de polítiques internacionals per part de l’Estat espanyol. Pensa, doncs, que cal 
una reflexió en aquest sentit i evitar la hipocresia que moltes vegades hi ha. 
Diu que una altra qüestió que també la preocupa per anar a l’arrel de la situació que es viu i on 
acaben algunes de les persones que arriben a la ciutat és el tancament del CIE. Per tant, vol 
saber, després del que es va dir en el Consell d’Immigració que s’estava treballant amb l’Estat 
espanyol i amb el seu Govern el tancament del CIE de la Zona Franca, quina és la realitat i fins 
on ha arribat això. Recorda que hi va haver grans anuncis per part del Govern, però constata que 
la realitat és que el CIE continua sent una presó de pobres i de persones migrades. 
Finalment, destaca que en aquest informe també es posa de manifest la necessitat que hi hagi 
recursos públics i serveis públics per al conjunt de veïnes de la ciutat i per a les persones 
refugiades, fent especial èmfasi en la necessitat de garantir el dret a l’habitatge. 
 
El Sr. ARDANUY agraeix l’informe i la feina feta per portar-lo a terme. Considera que és una 
bona pràctica, però que no és una política estructural. Aclareix que no ho diu com una crítica a 
l’Ajuntament, sinó que, al contrari, ho diu com a crítica als que tenen les competències en 
aquesta matèria i que per la seva desgana institucional fan que bones pràctiques, polítiques 
estructurals que es poden fer des de l’Ajuntament o la Generalitat, siguin això, bones pràctiques 
i no polítiques estructurals. 
Com a reflexió, indica que d’això que marca aquest projecte també se n’hauria de prendre nota 
per desenvolupar polítiques estructurals en tots aquells que no estan qualificats legalment com a 
refugiats, però que són nouvinguts a Barcelona. Considera que molts dels elements que inclou 
aquesta iniciativa haurien de ser implementats amb la mateixa intensitat a totes les persones que 
no tenen la categoria de refugiats i sí que són persones que necessiten suport per acollir a la 
ciutat. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix la presentació de l’informe i també els felicita per la tasca que fan. 
Entén, com deia la Sra. Andrés, que s’hauria de reforçar la capacitació i la formació 
professional d’aquestes persones. 
Pel que fa als camins de millora que ha esmentat el Sr. Sanahuja, vol saber quins són, tot i que 
entén que respondre a totes les preguntes que li han fet en un minut i un segon és impossible. 
Per tant, suggereix a la presidenta de la Comissió si és possible que els ponents tinguin dos 
temps diferenciats: un d’exposició i un de resposta. 
 
El Sr. SANAHUJA constata que els grups han fet moltes preguntes i que és una mica complicat 
respondre-les totes a la vegada, tot i que totes són molt pertinents i tenen una explicació.  
Respecte al tema de què es fa amb les persones titulades superiors, respon que s’intenten 
facilitar les homologacions i convalidacions dels títols per tal que puguin desenvolupar la seva 
vida professional a Barcelona com la tenien en el seu país d’origen. 
Pel que fa al tema de l’atenció psicològica, manifesta que és un repte no tan sols dels refugiats, 
sinó de tota la ciutat. Comenta que al programa compten amb la col·laboració de la Fundació 
Exili, que està especialitzada en temes d’atenció psicològica. 
En relació amb les persones que tenen greus problemes mentals, que esmentava la Sra. Barceló, 
reconeix que els seus professionals no estan preparats per tractar en un dispositiu d’inserció 
laboral persones amb greus problemes psicològics. Indica que el que se suggereix en l’informe 
és trobar algun tipus d’alternativa. Comenta que en aquest cas cal treballar amb els serveis 
normalitzats d’atenció psicològica, que és potser un dels punts febles del sistema de salut. 
 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 29 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Quant a la pregunta del regidor del PP sobre quin nombre de persones pot acollir Barcelona, 
indica que és una pregunta que no té resposta. Manifesta que l’Ajuntament, com a administració 
local, intenta atendre totes les persones que arriben. Assenyala que els fluxos d’entrada, que són 
d’immigració i de refugi o de retorn, els venen donats perquè la competència de la gestió de 
fluxos no és local. Apunta que la competència del control de les fronteres i de qui entra i qui no 
entra és de l’Estat. Constata que Barcelona és frontera perquè té un aeroport i la majoria de la 
gent entra per l’aeroport. Reitera que aquests fluxos els venen donats i que l’Ajuntament els até. 
Finalment, vol assenyalar que és un tema molt complex i multidisciplinari. Afegeix que s’estan 
començant a aplicar totes les recomanacions que se suggereixen en l’informe d’avaluació i que 
s’intentarà fer les correccions en la mesura del que sigui possible per poder assegurar un nivell 
d’autonomia, d’inserció i integració de les persones al dispositiu.  
Així mateix, s’ofereix a donar detalls i explicacions als grups que en vulguin tenir un 
coneixement més profund. 
 
Es dona per tractat. 
 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
3.-  (M1519/9728) Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar compte de la 
greu situació d’inseguretat i incivisme que ha patit la ciutat de Barcelona durant aquest estiu, tot 
aportant-nos una relació de les actuacions dutes a terme per aquest Govern municipal per tal de 
revertir aquesta greu situació. 
 
(Tractat conjuntament amb els punts 5, 6, 17 i 18.) 
 
La Sra. PIN constata que en aquesta sessió parlaran de seguretat, a la qual cosa ja estan 
acostumats en aquesta Comissió. 
Vol fer dues reflexions abans de començar. D’una banda, vol posar a sobre de la taula que 
l’Ajuntament està fent uns esforços que no està fent cap altra administració. Recorda que dos 
dies enrere hi havia una manifestació dels Mossos d’Esquadra a la conselleria d’Interior i que el 
conseller d’Interior ha dit que no a augmentar els dispositius dels Mossos. En aquest sentit, 
entén que la seguretat és competència de totes les administracions. 
D’altra banda, vol remarcar i recordar que la seguretat és molt més complexa que l’àmbit 
policial, ja que també té a veure amb totes les mesures que s’estan duent a terme en la qüestió 
de combatre les desigualtats i de tenir un lideratge públic sobre el model turístic. 
Remarca la preocupació del govern pel benestar dels veïns i veïnes de la ciutat, i per això també 
apel·la a la responsabilitat de totes les administracions d’implicar-se a poder resoldre els 
problemes que té la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. RECASENS constata que a Barcelona hi ha una situació no desitjada. Diu que els grups 
ja saben que li agrada afrontar els temes de cara i amb realisme. Considera que a partir 
d’aquesta constatació se’n pot fer un ús llancívol i oportunista o bé se’n pot fer un diagnòstic 
per resoldre la situació que afecta la ciutat i els seus ciutadans. 
Pel que fa a l’increment delictiu, diu que el govern és conscient que la situació d’increment 
d’algunes tipologies delictives a la ciutat de Barcelona és una realitat, cosa que ja ha explicat en 
diverses sessions, com les del 12 de juliol i el 8 d’agost. Indica que es van prendre mesures des 
del primer moment, que s’hi ha estat present i que s’han explicat tant com ha calgut. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 30 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Recorda que, com ja va explicar el mes de març, aquesta situació no és només a Barcelona, sinó 
que afecta gairebé totes les ciutats de més de 30.000 habitants del país. Afegeix que aquesta 
tendència es confirma en el trimestre d’abril-juny. Indica que municipis com Blanes, Lloret, 
Girona, Vic, Manresa o el Prat tenen les mateixes xifres d’increment de criminalitat que 
Barcelona. 
Per tant, pensa que cal preguntar-se què ha passat aquest darrer any a Catalunya que ha 
propiciat un canvi de tendència en els darrers anys i què s’ha fet i què no s’ha fet tant des del 
punt de vista polític com policial, judicial o global.  
Tanmateix, opina que també cal matisar les estadístiques. Reconeix que augmenten els delictes, 
però matisa que, respecte de Barcelona i altres ciutats, l’increment es concentra en particular en 
delictes de caire patrimonial i específicament en furts i robatoris. Afegeix que en el cas de 
Barcelona també hi ha una concentració a Ciutat Vella. 
Ara bé, constata que el sistema de seguretat de Catalunya és un model complex. Comenta que el 
conveni de 2005, amb motiu del desplegament dels Mossos d’Esquadra, diu que «l’Ajuntament 
i la Generalitat han de treballar per aconseguir el model de seguretat que asseguri la màxima 
coordinació, cooperació i col·laboració en l’execució de funcions encomanades als dos cossos 
policials que operen a la ciutat». Diu que a continuació el conveni atribueix les competències en 
matèria de seguretat ciutadana al Cos de Mossos d’Esquadra, així com ho fa la Llei 10/1994, de 
l’11 de juliol. Comenta que recentment el mateix conseller d’Interior ha dit que la seguretat 
ciutadana i l’ordre públic a Catalunya són competència exclusiva de la Generalitat i que 
s’exerceixen mitjançant els Mossos d’Esquadra. 
Diu que, si l’Ajuntament tingués tota la responsabilitat, el més lògic seria que l’Ajuntament 
també tingués la competència sobre tots els cossos de seguretat que operen a la ciutat de 
Barcelona, cosa que no passa, perquè la llei així ho estableix. Apunta que potser cal que es 
revisin els convenis si realment s’ha d’alterar la situació. 
Recorda que van estar molts mesos esperant que hi hagués govern a la Generalitat, i informa 
que a la primera reunió que va tenir l’alcaldessa amb el conseller d’Interior va ser per 
manifestar la situació i la necessitat de reforçar l’actuació. Afegeix que es va tractar el tema a la 
Junta Local de Seguretat, en què es va dir que no es posarien més mossos a Barcelona. 
Opina que l’esforç ingent que li consta que estan fent els Mossos d’Esquadra ha d’estar reforçat 
pels recursos humans i materials que els mateixos Mossos reclamen. Comenta, però, que encara 
que hi hagi coses que no siguin competència de l’Ajuntament no n’hi ha cap que no sigui de la 
seva incumbència. Per tant, anuncia que s’ha abordat el problema amb els recursos que té 
l’Ajuntament des del primer moment. Explica que s’han incorporat 106 nous agents; que, dels 
106, es van destinar 56 nous agents al Districte de Ciutat Vella; que s’ha reforçat el front 
marítim a l’estiu amb 90 agents del Grup de Platges, i que s’han fet operatius conjunts amb els 
Mossos d’Esquadra, perquè en l’àmbit policial hi ha molta coordinació operativa. Indica que el 
més important s’ha fet el mes d’agost, ja que es van detenir entre 25 i 38 persones cada nit que 
es dedicaven a furts al front marítim. 
Informa que s’ha ampliat l’horari de la comissaria de la Barceloneta perquè funcioni les 24 
hores; que s’ha duplicat la presència fixa al barri de la Barceloneta per poder tenir policia al 
carrer, i que s’han destinat 190.000 hores extres de la Guàrdia Urbana durant aquest estiu. 
Constata que, comparat amb les 18.000 que hi destina la Generalitat, hi ha una diferència de 10 
vegades més d’hores extres, cosa que significa 12 milions d’euros l’any per a l’Ajuntament, fet 
que és un sobreesforç important.  
Pel que fa a l’actuació policial, vol citar que a Ciutat Vella s’han gestionat unes 
9.000 intervencions al mes per part de la Guàrdia Urbana, que sobre l’incivisme al juliol s’han 
fet 1.300 denúncies per soroll, i que en tot el 2018 se n’han fet 7.100. 
Quant a delictes a Ciutat Vella, informa que la Guàrdia Urbana està fent el 60% de les 
denúncies i investigacions per temes patrimonials i el 90% de denúncies per la Llei de seguretat 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 31 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
ciutadana, per drogues i armes. Afegeix que s’han incrementat un 15% les denúncies i 
detencions a la ciutat i s’ha avançat en una estratègia per als furts com a delicte continuat que 
ha estat ben rebuda per la judicatura, tot i que encara no hi ha uns resultats concrets pel que fa a 
sentències. 
Per tant, assegura que la Guàrdia Urbana de Barcelona fa tot el que està a les seves mans per 
pal·liar la situació. Diu que això és evident i que els veïns i veïnes ho reconeixen i confirmen 
que si algú està treballant al carrer és la Guàrdia Urbana. Manifesta que ell no posaria en dubte 
l’esforç i la professionalitat d’uns agents de la Guàrdia Urbana que fan tot el que està a les 
seves mans per pal·liar aquesta situació. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix al govern les explicacions, especialment al comissionat, que sempre que 
els grups demanen dades les dona i assumeix els mals resultats, com és habitual els últims 
mesos en les darreres compareixences.  
Tanmateix, el sorprèn que sigui la regidora Gala Pin la que parli en nom del govern. Aclareix 
que no estan parlant de situacions que passen o han passat a Ciutat Vella, sinó d’una 
compareixença al govern perquè doni dades sobre quines reaccions té el govern davant 
d’aquests fets que estan passant a tota la ciutat, no tan sols a Ciutat Vella. Insisteix que el 
sorprèn que una persona que no se’n surt al seu districte doni explicacions de què s’està fent en 
l’àmbit de tota la ciutat. Considera que això ja és preocupant. 
Constata que venen d’una alcaldessa que és la màxima responsable de Prevenció i Seguretat, 
que ha estat reprovada i que reiteradament els grups de l’oposició han demanat que deixi 
aquestes responsabilitats; que venen d’un govern amb algun tinent d’alcalde que hauria de 
donar la cara explicant què està passant, què estan fent i quins són els resultats, tot i que el 
comissionat ha reiterat que són mals resultats quant a dades de delinqüència i incivisme que hi 
ha a la ciutat. Manifesta que no hi ha un regidor ordinari de Prevenció i Seguretat. Reitera 
l’agraïment al comissionat pel seu esforç i el del seu equip, però constata que ni tan sols són on 
eren, perquè estan pitjor que unes setmanes i uns mesos enrere. 
Remarca que ha estat un estiu dramàtic, cosa que certifiquen les dades. Comenta que ha tingut 
ocasió de veure en alguns mitjans de comunicació com els mesos de juliol i agost s’han produït 
uns increments dels fets delictius, especialment furts i robatoris amb violència, que són 
insostenibles. Pensa que no poden continuar així, amb un districte com Ciutat Vella amb un 
50% més d’increment a l’estiu pel que fa a robatoris amb violència. Considera que Barcelona 
no pot sortir als diaris de tot Europa com la ciutat que lidera el rànquing de ciutats amb més 
delictes. Pensa que Barcelona no pot aparèixer constantment com si fos la nova Amsterdam, 
perquè es destaca que augmenten els coffee shops per a turistes. Afegeix que Barcelona no pot 
ser una ciutat on els hotelers contínuament estiguin crispats contra el govern d’Ada Colau 
perquè no s’està fent res o gairebé res amb el top manta. 
Constata que actualment hi ha una situació molt difícil, i manifesta que no n’hi ha prou que el 
govern digui dues coses que ja ha dit reiteradament. En primer lloc, recorda que el govern 
insisteix a dir que la competència de seguretat i ordre públic és dels Mossos, cosa que ja sap i 
comparteix, però pensa que no és excusa i que no es fa prou, tenint en compte que els resultats 
no acompanyen. Indica que si es fa tot el que el govern diu que es pot fer és un fracàs, perquè 
els resultats no acompanyen. No dubta que la Guàrdia Urbana fa tot el que estigui a les seves 
mans, igual que els Mossos, perquè són grans professionals, però repeteix que els resultats, en 
termes polítics, són nefastos. Pensa que això s’ha de dir amb tots els ets i uts. Diu que ja no és 
que tingui una percepció subjectiva de la manca de seguretat a Barcelona, sinó que són dades 
reals que arriben a la gent, de manera que la gent està preocupada. Remarca que aquesta 
situació, a més, provoca víctimes amb noms i cognoms, que són tant veïns com turistes. 
Considera que estan en un pendent de baixada, cada cop pitjor, i opina que això no pot 
continuar així. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 32 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Manifesta que no vol dir que hi ha inacció del govern o que hi ha incompetència el govern, però 
repeteix que els resultats són molt dolents. 
Destaca que una altra cortina de fum és dir que no hi ha prou agents dels Mossos d’Esquadra, 
com afirmava la Sra. Pin. Aclareix que el seu Grup també vol més agents dels Mossos 
d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana a la ciutat, però diu que la negociació política per obtenir 
una redistribució d’efectius i més coordinació entre efectius pertany als governs, és a dir, al 
Govern de la Generalitat i al de l’Ajuntament de Barcelona. Manifesta que els grups poden 
acompanyar o ajudar, però remarca que això és una qüestió dels governs, que han d’actuar. 
Constata que en aquests moments hi ha més narcopisos al Raval i al Gòtic que mai i que el 
govern amenaça amb sancions de 900.000 euros. Pensa que això es podria haver fet tres anys 
enrere. 
Destaca que hi ha clubs cannàbics il·legals, amb informadors i punters repartits per tot Ciutat 
Vella. Afegeix que hi ha 2.000 venedors de top manta, cada cop més, alguns d’ells agressius, 
cosa que també li consta que preocupa al govern de la ciutat. Aprofita per comentar que algun 
intendent ha dit que el govern de la ciutat no prioritza l’abordatge d’aquesta problemàtica com 
caldria. 
Remarca que hi ha comissaries de la Guàrdia Urbana que s’inunden amb les pluges que hi ha 
hagut darrerament. Apunta també el retorn dels trilers a la Rambla, que havien estat foragitats 
de la ciutat gràcies a una política de persistència en l’acció preventiva i coercitiva del govern de 
l’alcalde Trias amb el primer tinent d’alcalde Joaquim Forn al capdavant. Afegeix que hi ha 
grups organitzats de pidolaires amb gossos que maltracten els animals, així com grups de 
rellotgers especialitzats en el robatori de rellotges de luxe als turistes. Destaca que també hi ha 
furts protagonitzats pels menors de la cola; que els consolats estan desbordats pels robatoris 
dels turistes que van a denunciar; que hi ha manifestants de tots els barris que diuen prou; 
platges monopolitzades per tot tipus d’activitats irregulars il·lícites; la prostitució a tota hora al 
carrer; les okupacions a tots els barris; que la venda i el consum de droga s’incrementen dia a 
dia; baralles i violència extrema als carrers, de nit i també de dia; comerciants en peu de guerra 
per la massiva venda ambulant irregular, i un llarg etcètera. 
Pregunta què cal fer, a part de dir que no hi ha prou mossos i que en volen més. Li diu a la 
Sra. Pin que no cal que qualifiqui d’hipòcrites els grups de l’oposició, perquè no és una bona 
política, la d’insultar l’oposició i posar-se en contra un govern del país. Considera que, per 
moltes dificultats que hi hagi, això no és una bona política. No sap si la Sra. Pin n’és conscient, 
si el que vol el govern és arreglar la situació, que és insostenible. 
 
El Sr. CORONAS vol reclamar un informe sobre el Pla de xoc de Ciutat Vella, que esperava a 
la sessió d’avui, tal com es va acordar en el Plenari del mes de juliol a partir d’una proposta 
d’Esquerra Republicana de Catalunya i que el govern va dir que faria. Constata, doncs, que és el 
primer incompliment després de l’estiu, ja que els grups no tenen l’informe del Pla de xoc de 
Ciutat Vella. 
Troba evident que es tracta d’una situació molt complicada. Constata que, evidentment, ho diu 
la premsa, i cita uns titulars: «Barcelona lidera el rànquing de ciutats amb més delictes», «La 
delinqüència es dispara al centre històric de Barcelona», «Els veïns de la Barceloneta editen un 
fulletó contra l’incivisme perquè han notat un gran augment de turistes a la zona des de 2014», 
«La Barceloneta esclata contra la inseguretat i l’incivisme», «Barcelona té un problema de 
seguretat», «Manifestació veïnal a Barcelona: ja no és el turisme, ara és la por». 
Diu que es podria pensar que això és una campanya de desprestigi de determinats mitjans sobre 
aquest govern municipal, però apunta que quan un baixa al carrer i parla amb els veïns no és 
una sensació, és una realitat. Aclareix que no és que ho digui Esquerra Republicana de 
Catalunya o la premsa, o el Sr. Jordi Martí, que ha fet una llista molt llarga que no comparteix 
al 100%. Pensa que hi ha temes d’una certa índole social que no es poden barrejar amb altres 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 33 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
que són d’índole de seguretat i convivència, com ara la prostitució. En tot cas, constata que la 
llista és llarga. 
Comenta que, a través d’aquesta manifestació veïnal, va veure que des del govern i altres 
entitats afins s’ha intentat dir que és una maniobra política de determinats grups, barrejant sigles 
absolutament diferents. Pensa que fins a cert punt no deixa de fregar el ridícul el fet d’intentar 
desprestigiar una mobilització veïnal absolutament diversa, on hi havia entitats des de la Vila 
Olímpica, passant pel Paral·lel, Gòtic, Raval, Barceloneta, etc., i de persones que el govern 
coneix perquè molts dels membres del govern venen del moviment veïnal. 
Afegeix que, a més, també ho diuen les dades. Comenta que la delinqüència es dispara a 
Barcelona segons fonts policials de la Guàrdia Urbana i el Cos de Mossos d’Esquadra, i que 
diuen que durant aquest estiu al Districte de Ciutat Vella no tan sols s’ha mantingut la 
tendència, sinó que la situació ha empitjorat, ja que l’augment respecte al 2017 és de prop del 
30%, i, en el cas de robatoris amb violència, de més del 50%. Indica que el 2017 hi va haver 
més del 20,5% de delictes que el 2016 –el primer semestre–, de manera que hi havia més de 21 
delictes per hora, és a dir, que en l’estona que estaran debatent en aquesta sessió la mitjana és 
de 21 delictes a la ciutat. Diu que aquestes dades són les conegudes, és a dir, les que són 
denunciades. Apunta que la cosa podria ser pitjor si es comptabilitzessin també les incidències 
penades per l’Ordenança del civisme. 
Pel que fa a robatoris amb força a domicilis, destaca un increment d’un 31,1%. Quant a delictes 
sexuals, indica que hi ha més d’una agressió sexual amb penetració denunciada al dia, és a dir, 
violació. Afegeix que el 56,5% de les infraccions penals registrades a la zona són furts. 
Aclareix que no és una sensació d’inseguretat, sinó que ha crescut la inseguretat, cosa que és 
una evidència que fins i tot el govern accepta. 
Respecte al que ha fet el govern, explica que aquest ha fet reunions amb la Generalitat de 
Catalunya i la Fiscalia, cosa que li sembla fantàstica, perquè són necessàries i s’han de fer. 
Reconeix que és evident que les altres administracions han de fer coses i que no estan fent prou, 
però pensa que no cal fer una reunió per fer-se la foto dient que s’ha fet la reunió, no sortir amb 
cap mesura concreta i, a més, dir que la culpa és dels altres. Considera que això és tirar pilotes 
fora. Aclareix que no és que desconfiï de la Guàrdia Urbana, sinó tot al contrari, perquè la 
Guàrdia Urbana està desbordada, tal com ha reconegut el mateix comissionat. 
Afegeix que el govern també ha fet un fulletó per explicar el Pla de xoc per abordar la venda i 
el consum de drogues al Raval. Considera que el fulletó està molt bé, perquè diu quines 
voluntats i quines coses fa o vol fer el govern, amb la qual cosa només faltaria al final un 
apèndix que digués: «I, si no funciona, la culpa és de la Generalitat.» 
Troba que està clar que calen més mossos d’esquadra i se suma a la petició de l’alcaldessa i de 
l’equip de govern. Pensa que també aniria molt bé tenir fiscals amb dedicació exclusiva a la 
ciutat, és a dir, en el cas de Ciutat Vella, per exemple, un fiscal exclusiu per a Ciutat Vella per 
accelerar els processos i els tràmits judicials. Considera, però, que també cal més Guàrdia 
Urbana i més recursos, perquè insisteix que aquest cos està desbordat. Destaca que també cal 
més determinació, perquè, respecte als plans de xoc, el paper ho aguanta tot, però la realitat al 
carrer és diferent. Diu que com s’apliquen els plans de xoc sense els recursos adequats no 
deixen de ser un paper mullat.  
Pensa que cal més planificació, més enllà del que són mesures de seguretat, com ara en el cas 
del Raval, amb aplicació d’urbanisme social, amb equipaments, amb polítiques d’habitatge, 
igual que en el cas de la Barceloneta. Pregunta què es farà amb les 8 discoteques que hi ha al 
costat de la Barceloneta, tenint en compte que fa moltes sessions que es pregunta, perquè hi ha 
un problema amb una concessió d’unes llicències que no s’acaba de resoldre. Diu que, si 
s’eternitzen 8 discoteques al costat de la Barceloneta durant 20 anys més, és un drama. Per tant, 
demana que es busquin solucions, i no tan sols amb mesures de seguretat, sinó també amb 
planificació. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 34 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Opina que cal tenir clar que el que s’ha espatllat ara potser es tardarà 3 o 4 anys a arreglar-ho si 
es comença a fer bé ara, perquè si no es comença a fer bé ara l’any vinent serà pitjor i el següent 
serà pitjor, perquè la tendència és aquesta. 
Replica al Sr. Recasens que d’oportunisme res, perquè a ERC li preocupen aquestes coses, com 
ja sap, perquè ho han parlat més d’una vegada. Afirma que Esquerra Republicana de Catalunya 
no abandonarà el discurs de la seguretat en mans de la dreta, perquè això és un error que no es 
poden permetre. Considera que aquest, tant si els agrada com si no, és un dels principals 
problemes de la ciutat, que més preocupen a la gent i que més repercussió té. 
Finalment, diu que es queda amb una frase clau que ha dit el comissionat de Seguretat, que és 
que el govern ha abordat el problema de la millor manera amb els recursos que té. Reconeix que 
potser sí, però diu que aleshores està clar que calen més recursos, i apunta que no tots depenen 
de la Generalitat de Catalunya o d’altres administracions, sinó que en gran part depenen d’un 
Ajuntament de Barcelona que, malgrat les competències que el Sr. Recasens ha definit, té una 
Carta municipal, en què en el tema de seguretat té moltes possibilitats, molt marge de maniobra 
i moltes accions que es poden dur a terme. 
 
La Sra. ANDRÉS comparteix algunes de les paraules que ha dit la regidora Gala Pin. Entén que 
no estan tractant el tema de Ciutat Vella, sinó que la seguretat és un tema molt complex, cosa 
que comparteix totalment. Apunta que hi influeix, evidentment, el tema de desigualtats, espai 
públic, turístic, implicació de les institucions, què passa amb noves realitats com els pisos buits, 
la gestió, etc. Resumeix que tot això influeix en una cosa en el dret a la seguretat a la ciutat. 
Especifica que la seguretat primer ha de ser a casa, després al barri i per extensió a la ciutat. 
Reitera que és un dret que tenen tots. Afegeix que la defensa dels drets és molt pròpia de totes 
les forces que viuen en democràcia, especialment les d’esquerres. 
Considera que el govern municipal no ha defensat aquest dret a la seguretat dels barcelonins i 
barcelonines ni activament en les competències que pot exercir perquè són municipals, ni 
activament en les exigències que ha de fer a la resta d’institucions. Diu que no li serveix que 
l’últim estiu del mandat actual l’alcaldessa surti dient que falten mossos d’esquadra. Constata 
que de mossos d’esquadra en falten sempre, perquè malauradament Barcelona no ha estat una 
prioritat en les polítiques de seguretat de la Generalitat. Pensa que no s’hi val a justificar-se amb 
el fet que falten mossos, perquè justament el govern municipal ha fugit d’equiparar seguretat 
amb policia, mentre que ara diuen que la causa és la falta de policia. Considera que és cert que 
no és estrictament només policia la seguretat a la ciutat, sinó que també són altres coses, com 
ara el que passa a l’espai públic i el que passa a dins dels domicilis. 
Diu que no li ha agradat la intervenció del comissionat, que normalment és molt assenyat i 
precís en el que diu, d’intentar treure importància al fet que són robatoris. Remarca que són 
robatoris amb força a domicilis i que s’han incrementat en 1.000 més, igual que en els 
establiments comercials. Considera que sí que té importància. Afegeix que no tan sols han estat 
robatoris, sinó que hi ha hagut més violacions i més abusos a l’espai públic, i que s’ha passat a 
xifres de més del 24%, del 25% i del 26%. Comenta que fins i tot han augmentat els homicidis. 
Per tant, opina que no es pot treure importància a cap delicte dels que es cometen a la ciutat i 
pateixen les persones, i menys que ho faci un responsable de seguretat. 
Diu que el govern municipal no se’n sortirà dient que a Barcelona només falta policia, perquè 
falten moltes altres coses que l’Ajuntament no ha fet. Explica que el seu Grup ha demanat una 
compareixença amb una llista detallada del que ha passat a la ciutat a l’estiu i quines mesures 
s’han posat. Diu que tampoc no li valen les xifres a traç gros, perquè no donaran la clau. 
Comparteix amb la regidora Pin que s’han presentat moltes demandes i moltes iniciatives a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció en matèria de 
seguretat. Recorda que la Sra. Pin ha dit que hi estan acostumats, però considera que el costum 
és una mala pràctica, perquè com que el govern hi està tan acostumat no respon a res, s’ha 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 35 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
inhibit des del principi, no ha donat resposta, etc. Recorda que a la Comissió s’han fet alertes 
sobre situacions, propostes sobre Ciutat Vella i per al pla d’estiu, a part de moltes altres coses 
durant quatre anys. Indica que també s’han fet reprovacions i s’han demanat cessaments, però 
diu que no ha passat res, perquè el govern s’hi ha acostumat i no hi dona resposta. 
Remarca que l’últim estiu d’aquest mandat Barcelona es troba en el rànquing de ciutats més 
insegures de tot l’Estat, amb el risc i perill que suposa per a les persones. Aclareix que ja no 
parla de la projecció de la ciutat, perquè l’important és que li passa a qui viu a Barcelona o a qui 
hi ve o hi transita. Constata que s’han produït escenes que no s’havien vist a la ciutat ni 
recordaven amb aquesta contundència. 
Per tant, demana que el govern no doni excuses. Vol saber exactament què pensa fer el govern, 
és a dir, si falten mossos què faran, si falta Guàrdia Urbana què faran. A més, assenyala que 
això passa en un context nou –cosa que serà el llegat del govern–, que és incivisme, 
permissivitat –política, no de la Guàrdia Urbana– amb aquest incivisme, un discurs polític 
perillós contra el turisme, inhibició política en l’exercici de l’autoritat, etc. Diu que en aquest 
context l’espai públic és una mena de caos que el govern ha generat, on els veïns s’enfronten 
entre ells per fer diferents activitats i ús de l’espai públic, on els delictes campen fins a ser la 
primera ciutat de l’Estat i on hi ha una alerta terrorista de nivell 4, que també modifica les 
necessitats en matèria de seguretat de la ciutat. Pensa que haurien de tenir un espai públic 
pacífic, tranquil·litat respecte del turisme, més efectius de la Guàrdia Urbana i suport 
institucional a la Guàrdia Urbana. Troba decebedor que el govern digui que està acostumat a 
sentir els grups de l’oposició. 
 
El Sr. ALONSO anuncia que en aquesta primera intervenció defensarà la proposició de 
Ciutadans i que en la segona valorarà la compareixença. 
Comenta que diuen que aquest govern no és capaç de generar consensos, però a ell li sembla 
que sí, perquè en aquesta sessió els genera, ja que amb la seva mala gestió és capaç de generar 
el consens d’una majoria del Plenari de l’Ajuntament per demanar-li explicacions sobre la seva 
mala gestió en seguretat i en civisme. Diu que això és l’única realitat. Comenta que hi ha aquest 
consens perquè els grups estan molt preocupats per la seguretat. Li sembla que el titular sobre 
inseguretat ciutadana que mostrarà ho defineix bastant bé: «Barcelona lidera el rànquing de 
ciutats amb més delictes. L’escalada delictiva de la capital no té parangó a les grans ciutats 
espanyoles. Barcelona té una mitjana de 20 delictes per hora.» Li sembla que aquest titular ho 
reflecteix bastant bé. 
Destaca que les dades oficials són ben clares, tal com ha confirmat el comissionat. Comenta que 
les dades del Ministeri de l’Interior, donades pels Mossos d’Esquadra, presenten unes xifres que 
ja s’han dit, però que li sembla important recalcar-les. 
Pel que fa als robatoris amb violència, explica que les dades mostren que hi ha hagut un 
increment del 12% en aquest trimestre. Quant als robatoris amb força a domicilis, diu que han 
augmentat un 27%. Respecte als furts, apunta que hi ha hagut un increment d’un 22%. Afegeix 
que hi ha hagut un increment d’infraccions penals d’un 20% en el primer trimestre. 
Constata que això no és una qüestió puntual. Diu que s’ha pres la molèstia de revisar les 
estadístiques de l’any 2017 respecte al 2016 i que ha constatat que també hi ha un increment 
continuat i una tendència negativa en el sentit dels delictes. Remarca que són dades objectives. 
Indica que és una tendència negativa que fa que Barcelona sigui una ciutat cada vegada més 
insegura, cosa que diuen els mitjans de comunicació, denuncien els partits polítics, pateixen els 
ciutadans i reflecteixen les estadístiques objectives. Per tant, demana al govern que actuï, que 
presenti mesures concretes per disminuir aquests índexs de criminalitat i millorar la seguretat. 
Constata que el comissionat donava la raó als grups, perquè deia que és una situació no 
desitjada i que la Guàrdia Urbana fa tot el que pot, de la qual cosa està segur. Considera que en 
aquest cas hi ha dues qüestions que són clau: d’una banda, que els resultats no són els que 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 36 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
s’esperen, sinó que són negatius, i, de l’altra, que té un dubte molt gran que la seguretat sigui 
una de les prioritats polítiques d’aquest govern de Barcelona en Comú. Per això, exigeix al 
govern que prengui mesures més contundents i que es prengui la seguretat seriosament. 
Vol acabar amb una reflexió. Manifesta que, si es compara la seguretat de Barcelona amb altres 
ciutats, no creu que Barcelona sigui una ciutat especialment insegura, però el que sí que està 
clar és que hi ha una tendència molt negativa que cal revertir, i diu que no es poden posar 
excuses. Pensa que si no es fa res realment es carregaran aquesta ciutat i que el govern de 
Barcelona en Comú deixarà una ciutat molt pitjor de la que es va trobar. Per tant, demana que el 
govern rectifiqui immediatament, que posi la seguretat com una de les prioritats de les seves 
polítiques i que actuï, perquè no es pot perdre més temps. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ diu que, més enllà d’un reguitzell de xifres que ja han expressat 
altres grups municipals, que han recollit àmpliament els diferents mitjans de comunicació, 
iniciarà la seva intervenció amb una petició que, a parer seu, hauria de ser obligada per part del 
govern municipal. Especifica que la petició és que comparegui l’alcaldessa, no tan sols perquè 
ella és per voluntat pròpia la regidora de Seguretat. Pensa que la Sra. Colau podria haver optat 
per delegar o assignar aquesta responsabilitat a un altre regidor del seu equip de govern, però 
recorda que ella personalment va prendre la decisió d’assumir la regidoria de Seguretat. Diu que 
probablement la setmana següent la veuran lliurant medalles a la Guàrdia Urbana, ja que l’han 
vista profusament en fotografies quan entren en servei els nous vehicles de la Guàrdia Urbana. 
Creu que seria obligat que ella retés comptes en aquesta sessió, que lamentablement seria la 
primera vegada, sobre l’estat de la seguretat, o en aquest cas de la inseguretat, de la ciutat de 
Barcelona. 
Remarca que no hauria hagut de ser l’oposició la que, un cop més, presenti iniciatives sobre el 
deteriorament de la convivència a la ciutat, sinó que hauria de ser l’alcaldessa la que, motu 
proprio, presentés com a mesura de govern els acords de la Junta Local de Seguretat i ho 
traslladés als grups municipals i al conjunt de la ciutadania; que expliqués les conclusions del 
Consell de Seguretat Urbana del passat mes de juliol, i que traslladés als grups l’abast de la 
reunió que va tenir la setmana anterior amb la conselleria d’Interior. Indica que han pogut 
seguir el fil del que s’ha pogut llegir en els mitjans de comunicació de les reunions i de la 
reunió la setmana anterior amb la conselleria d’Interior, amb membres de la judicatura i de la 
Fiscalia. Li agradaria que poguessin veure un govern municipal proactiu, i no a remolc d’uns 
índexs de criminalitat que a la ciutat de Barcelona s’han disparat i que creixen geomètricament 
mes a mes. Constata, però, que evidentment la Sra. Colau ni hi és ni se l’espera. 
Considera que el primer que ha de fer el govern municipal si vol resoldre un problema és 
reconèixer-lo. Anima el govern a reconèixer que té un problema i a reconèixer que el principal 
problema per resoldre aquesta situació d’inseguretat i delinqüència és la mateixa alcaldessa, la 
Sra. Colau, per les seves polítiques de permissivitat i cap a la seguretat a Barcelona. 
Recorda que el govern deia en aquesta sessió que això afecta altres ciutats catalanes, però diu 
que no amb els percentatges ni amb la gravetat amb què s’ha exposat. Considera que el govern 
es parapeta darrere la professionalitat de la Guàrdia Urbana, però aclareix que aquí ningú no 
qüestiona la professionalitat de la Guàrdia Urbana, sinó que, tot al contrari, s’agraeix la seva 
vocació de servei, que va més enllà de les exigències a què estan obligats. Per tant, insisteix que 
ningú no qüestiona la professionalitat de la Guàrdia Urbana, sinó que qüestionen la 
professionalitat per incompetència, i en el cas de la Sra. Colau, també per incompareixença del 
govern municipal. 
Recorda que en el Ple del mes de juliol hi va haver una proposta del Grup Popular, que va ser 
aprovada, que demanava al govern municipal revisar el Pla de seguretat, i diu que això era 
abans de l’estiu. Diu que s’imaginin quina proposta hauria de formular el seu Grup a la tardor.  
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 37 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Pregunta si el govern ha iniciat els tràmits de revisió del Pla de seguretat i si presentarà al Ple de 
l’Ajuntament de Barcelona una revisió en profunditat i amb contundència d’aquest Pla de 
seguretat. Diu que n’hi ha prou que el govern compleixi aquell acord que es va adoptar el passat 
mes de juny. 
També vol saber en quina condició està la Sra. Pin en aquesta sessió, ja que no és la regidora de 
Seguretat, cosa que diu amb respecte, únicament constatant el cartipàs. 
Pregunta quan presentaran la nova Enquesta de victimització. Es pregunta per què el govern 
encara no l’ha presentada. Diu que, si es mira la seqüència dels últims anys, l’Ajuntament de 
Barcelona sol presentar aquesta enquesta entre els mesos de juny i juliol, relativa a l’any 
anterior. Pregunta per què els grups s’han d’assabentar de les dades de delinqüència de la ciutat 
de Barcelona per la pàgina web. Recorda que ho va haver de fer públic el Partit Popular perquè 
ningú no n’havia informat. Comenta que el 9 d’agost ell mateix va anunciar i va informar que a 
la pàgina web del Ministeri de l’Interior hi havia detalladament exposats els índexs delictius de 
la ciutat de Barcelona. Pregunta si la Generalitat de Catalunya i la conselleria d’Interior no 
poden donar les dades. El sorprèn que el Ministeri de l’Interior ho pugui fer per a tots els 
municipis de tot Espanya –incloent-hi Catalunya– de més de 30.000 habitants, però que no ho 
faci la conselleria d’Interior. Pregunta, doncs, si tenen les dades de 2018, si les van donar a la 
Junta Local de Seguretat i si les traslladaran als grups. 
Troba evident que els darrers anys la delinqüència s’ha disparat a Barcelona, que a la ciutat ja 
no tan sols el delicte i l’incivisme són capitals, sinó que Barcelona ja està sent una capital del 
delicte. Creu que això obliga a canviar les polítiques de permissivitat de la Sra. Colau i a aplicar 
les normes sense complexos i amb fermesa. Apunta que el deteriorament crida la degradació. 
Comenta que Barcelona es va començar a deteriorar i que ara s’està acabant de degradar. 
Considera que hi ha d’haver un punt d’inflexió amb absoluta contundència en les polítiques de 
seguretat. Pensa que el govern municipal ha abaixat la guàrdia de seguretat i que els barcelonins 
també han abaixat els braços en els temes de seguretat, tenint en compte que l’índex de 
denúncia amb prou feines arriba al 23%. Destaca que hi deu haver un nombre important de 
barcelonins que pateixen delictes a la ciutat i que ja ni tan sols ho denuncien, perquè tenen la 
convicció que no serveix per a res. Comenta que, és clar, si veuen que la primera barcelonina 
que no denuncia delictes és la Sra. Colau, és evident que no és un exemple a seguir. 
Constata, doncs, aquest deteriorament en sectors sensibles que també afecten el turisme, en la 
convivència –en què hi ha gairebé un 70% de l’import de les sancions per incivisme que no es 
cobren– i en els barris. 
Reconeix que, evidentment, també hi ha un problema de manca d’efectius policials. En aquest 
sentit, creu que és imprescindible incrementar els efectius de la Guàrdia Urbana i dels Mossos 
d’Esquadra. 
Finalment, considera que la seguretat a Barcelona és cosa de dos: de l’Ajuntament i de la 
Generalitat, és a dir, d’una alcaldessa que dirigeix 3.000 guàrdies urbans i que pot promoure 
diferents polítiques a favor de la inclusió social i de lluita contra la marginació i en els barris, 
però també d’un Govern de la Generalitat de què depenen els 3.000 mossos desplegats a 
Barcelona, quan n’haurien de ser 4.000. Conclou que aquesta seguretat que és cosa de dos s’ha 
degradat fins a extrems inacceptables a Barcelona per la incompetència de la Sra. Colau i la 
incompareixença del president de la Generalitat, Quim Torra, que ha renunciat al fet que puguin 
ser exercides amb plenitud i eficàcia les competències de seguretat a la ciutat de Barcelona.  
Diu que n’hi ha un exemple, que és el conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament sobre la 
coordinació i la col·laboració dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. Recorda que aquest 
conveni és del 2005. Comenta que han passat 13 anys i que la situació és més greu ara que un 
any enrere, i aquesta que dos anys enrere, etc. Pregunta quan es revisarà el conveni entre els 
Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana del 2005, tenint en compte que ja han passat 13 anys.  
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 38 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Pensa que potser no s’ho han plantejat. Recorda que el Sr. Recasens ha fet referència al 
conveni. Pregunta per què, al febrer de 2017, quan el Grup Popular va demanar un nou conveni 
dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, el govern i el Partit Socialista, que llavors també 
era al govern, hi van votar en contra. Vol saber si creuen que el conveni encara és vigent. 
Pregunta quantes patrulles dels Mossos d’Esquadra hi ha a la nit a Ciutat Vella. Diu que potser 
el Sr. Recasens ho sap, però que, si no, li ho dirà després. 
 
La Sra. ROVIRA diu que no sap si aguantarà tota la sessió amb segons quines intervencions, 
perquè està molt sorpresa i li fa molta pena que un govern que teòricament és d’esquerres i que 
havia de ser un govern de canvi, quan augmenten les xifres de delinqüència, només sàpiga dir 
que cal augmentar els cossos policials, que reclama més mossos d’esquadra, que ja ha 
augmentat els agents de la Guàrdia Urbana, que treballarà amb aquesta perspectiva i que com 
pot ser que el Govern de la Generalitat digui que no posarà més mossos d’esquadra per tal 
d’abordar la situació de conflictivitat que hi ha a la ciutat. 
Indica que després tothom se sorprèn que l’extrema dreta pugi, que la dreta guanyi ajuntaments, 
que governi en certs espais, mentre que l’esquerra és incapaç de plantejar un projecte alternatiu 
per solucionar els problemes materials de les veïnes de la ciutat. Pensa que s’haurien d’escoltar 
algunes de les intervencions que han fet membres del govern i partits d’esquerres i replantejar-
se el seu posicionament polític i ideològic, perquè realment fa pena i és una vergonya sentir 
certes persones que havien format part del moviment veïnal dir avui dia que per solucionar els 
problemes de delinqüència cal més policia. Insisteix que això és una vergonya. 
Indica que la CUP vol parlar d’una altra qüestió, perquè també la sorprèn que, després de tants 
anys d’alguns dels partits formar part d’aquest Ajuntament, continuïn tenint aquesta mirada tan 
curta. No entén com es pot dir que per solucionar els problemes socials que hi ha als districtes 
de la ciutat només calen més agents de la Guàrdia Urbana o calen més cossos policials, és a dir, 
més mossos d’esquadra. No entén com poden dir això persones que han governat i que han vist 
les conseqüències de les seves polítiques exclusivament securitàries i repressives davant de 
problemes socials. Remarca que l’evidència i la realitat mostren que això no pot ser així, que no 
es pot entomar la seguretat només des d’aquesta perspectiva. 
La sorprèn que encara no s’hagi canviat aquest paradigma i que es continuïn repetint com a 
mantres qüestions que ja s’han posat en evidència en múltiples ocasions i també en d’altres 
ciutats i països, és a dir, que la delinqüència no es pot abordar des d’aquesta perspectiva. Diu 
que està realment sorpresa i no entén que els partits continuïn amb aquest paradigma quan 
gairebé tots han governat a l’Ajuntament de Barcelona i, per tant, han vist com les seves 
polítiques no han revertit aquesta situació. Constata que el que passa actualment no és 
conseqüència només d’aquests tres anys de govern, sinó de totes les polítiques públiques i el 
model econòmic i social que s’ha desenvolupat a Barcelona. Considera que tots els grups en són 
responsables, també  des de la Generalitat i de l’Estat espanyol. 
Per tant, pregunta quins canvis de paradigma faran en els seus marcs polítics i ideològics per 
canviar aquesta situació d’augment de la conflictivitat social. Indica que es parla de 
conflictivitat social quan es parla de desigualtat social, quan es parla d’un model determinat de 
ciutat i quan es parla d’un model que s’ha desenvolupat mitjançant la privatització de serveis 
públics. Destaca que hi ha partits que donen suport activament a aquesta privatització de serveis 
públics, perquè això és més eficiència per a l’Administració pública, amb la qual cosa acaben 
perdent els de sempre. 
Diu que a tots els partits polítics que diuen que ha augmentat la delinqüència, que calen més 
agents, també els vol veure plantant cara als fons voltor i als lobbys empresarials, participant 
activament en les seves comunitats i en els espais comunitaris forts per fer front, de manera 
conjunta, a la situació de vulnerabilitat social a què estan exposades moltes de les persones. 
Afirma que la CUP no comprarà ni avui ni mai el discurs sobre el fet que calen més agents 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 39 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
policials. Per contra, apunta que la CUP creu que cal acció comunitària, que cal analitzar per 
què es produeix aquesta delinqüència, quina és la realitat socioeconòmica que s’amaga darrere 
d’aquesta delinqüència i com es canvien els pilars estructurals per canviar la realitat material i 
les realitats socioeconòmiques de les persones que exerceixen aquesta delinqüència. Afegeix 
que també cal pensar quins serveis públics forts es volen per als districtes, com 
s’aconsegueixen, quins serveis públics comunitaris s’aconsegueixen per als districtes, com es 
busquen solucions col·lectives a problemes individuals. 
Diu que la CUP no vol més agents, sinó més educadores, més mediadores, més psicòlogues, 
més pedagogues, és a dir, persones que treballin col·lectivament amb les veïnes de la ciutat. 
Finalment, constata que es passen les sessions parlant de violència, però proposa parlar de la 
violència econòmica, de la violència material i de la que suposa que partits presents a la sala 
també portin a votació i aprovació la llei del desnonament exprés i que mantinguin la Llei 
d’estrangeria, una llei absolutament racista. També proposa parlar de violència estructural amb 
un sistema jurídic absolutament patriarcal per a les persones que pateixen violència masclista. 
Diu que li agradaria que també parlessin d’aquestes violències. Afegeix que també podrien 
parlar de la violència que representen els fons voltor o els bancs o la que representa haver de 
pagar abans el deute que no pas que els ingressos d’alguns ajuntaments puguin anar destinats a 
polítiques socials. Continua proposant parlar de la violència que suposa directament un canvi i 
que suposa que canviïn les condicions materials de les veïnes de la ciutat. Troba que és molt 
hipòcrita que una sessió rere una altra denunciïn les conseqüències de les polítiques que 
defensen i que a sobre diguin que té la culpa un govern determinat, perquè considera que tots en 
són responsables des de les diferents institucions que governen. Diu que n’està farta que tinguin 
la cara tan dura i que facin partidisme amb la misèria de la gent. Demana que canviïn els seus 
posicionaments polítics, que ajudin a enderrocar les polítiques neoliberals que generen les 
situacions de violència que actualment hi ha a Barcelona i que també ajudin a enderrocar les 
polítiques patriarcals, perquè només així es podran assentar les bases per acabar amb aquesta 
misèria i desigualtat social que els porta avui dia a parlar d’aquesta delinqüència, de manera  
que la gent a Barcelona no pot viure amb dignitat. 
 
El Sr. ARDANUY vol fer un matís a la portaveu de la CUP. Espera que no es vinculi la 
delinqüència amb les problemàtiques socials de la gent humil i de la gent obrera de la ciutat, 
perquè, si no, creu que es cometria un error. Afirma que hi ha delinqüència professional i, per 
tant, aclareix que no estan parlant de la gent que passa la frontera i es converteix en delinqüent 
per una qüestió estrictament social. 
Constata que la compareixença d’aquesta sessió s’emmarca en allò que han anat sentint al llarg 
dels darrers mesos, és a dir, que ha estat una compareixença des d’un punt de vista molt 
numèric i molt tècnic, d’avaluació i fotografia de la situació. Diu que segurament aquesta 
Comissió vol una altra cosa. Comenta que el que queda clar, escoltant la majoria de la 
ciutadania, és que la sensació d’inseguretat i d’incivisme no tan sols es resumeix amb unes 
explicacions al voltant de la situació, sinó que s’exigeix al govern municipal credibilitat i 
lideratge en polítiques al voltant de la correcció d’aquests dos elements que hi ha damunt de la 
taula. Constata, però, que això no ha succeït. 
Destaca que en aquest govern hi ha falta de lideratge i que han sentit moltes vegades l’excusa 
de la manca d’efectius. Tanmateix, apunta que hi ha un problema de fons, que és el problema 
del lideratge polític d’aquest Ajuntament. Diu que no entrarà en posicionaments que hi ha hagut 
d’altres grups, però troba evident que l’estratègia que ha seguit aquest Ajuntament en temes de 
seguretat i de civisme ha fracassat, igual que ha fracassat el fet d’amagar el cap sota l’ala. Per 
tant, indica que, quan fracassa una estratègia política, cal canviar-la i revisar-la, cosa que no ha 
succeït per part del govern. Així doncs, exigeix al govern que es posin les piles immediatament.  
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 40 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Políticament parlant, recomana al govern que convoqui una cimera de partits o de grups polítics 
per tal que, d’alguna manera, tots hi puguin dir la seva i puguin ajudar a corregir aquesta 
situació. Pensa que no fer-ho és convertir aquest tema en una arma llancívola electoral, quan no 
ho hauria de ser. Opina que cal cercar els elements comuns per poder donar resposta per 
recuperar la confiança en aquest Ajuntament. Constata que aquest Ajuntament no té cap tipus 
de credibilitat ni de confiança en temes de civisme i seguretat. Diu que després es poden 
engegar i enviar les culpes a uns altres, però insisteix que cal recuperar aquesta confiança. 
Per tant, creu que han d’intentar posar damunt de la taula de manera honesta quins són els 
plantejaments per a aquest canvi d’estratègia necessari a Barcelona, perquè, si això no és així, 
arribaran, al cap d’uns mesos, a una situació inacceptable, que és el fet de posar-ho tot en 
discussió i no arribar a punts en comú en polítiques de seguretat ni en polítiques de convivència 
i de civisme. 
Considera que és obligació de l’Ajuntament poder donar resposta en aquests àmbits, cosa que 
no s’està fent, sinó que s’està considerant com un tema a part de l’Ajuntament, quan no és un 
tema a part, ja que és una política nuclear de l’Ajuntament i que aquest govern no està atenent 
de manera adequada. 
Per tant, suggereix i exigeix que el govern faci el favor de posar-se les piles en aquest tema i de 
seure a tothom per trobar aquest punt mitjà per aconseguir solucionar o corregir aquesta 
percepció ciutadana que és més que una percepció, ja que és una realitat. Diu que només cal 
passejar-se no tan sols per Ciutat Vella o la Barceloneta, sinó per tota la ciutat per constatar 
aquesta situació de manca de confiança en l’acció municipal en aquest àmbit.  
Per tant, demana que el govern recuperi el lideratge i que recuperi la confiança de la ciutadania. 
Reitera que alguns estan disposats a col·laborar-hi. Per tant, demana que siguin seriosos i que 
considerin de forma políticament seriosa la seguretat i el civisme a Barcelona. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ recorda que el comissionat ha començat dient que això és un problema de 
Catalunya. Reconeix que certament les estadístiques ho diuen així, és a dir, que les ciutats de 
més de 30.000 habitants, com ara Manresa, Vic, Igualada, etc., tenen un increment tan gran com 
Barcelona. Destaca que Ciutat Vella seria la capital del delicte en el cas de Barcelona. 
Especifica, però, que això és amb diferències, perquè sembla que a fora s’incrementa el delicte 
d’assalt a la propietat privada i, en canvi, a Barcelona els furts. 
De totes maneres, entén que s’han passat unes línies vermelles i que s’han de procurar unes 
solucions més enllà de solucions policials, judicials i de convenis. Pensa que qui ha de proposar 
aquestes solucions és el govern, que és qui les ha de liderar com a govern. Constata que hi pot 
haver un consens municipal en aquest sentit, però diu que políticament hi ha una qüestió de 
concepte polític que està equivocat, cosa que està lligada amb problemes socials, com deia la 
Sra. Rovira. Està d’acord amb el fet que el dret a la seguretat és un dret fonamental, en què el 
govern possiblement no ha aprofundit, i destaca que aquest és el problema. Afegeix que és un 
dret que s’ha d’imbricar amb tots els altres drets, com han fet molt bé en el problema del dret a 
l’habitatge, que l’han rellevat. Troba que és important el dret a l’habitatge i també el dret a la 
seguretat, i que tots aquests drets han d’estar lligats. Pensa que aquesta és la solució política i 
que és per aquí per on han d’anar les coses. 
Indica que després hi ha una solució tècnica, ja que evidentment el govern ha presentat un pla 
de xoc. Pregunta, però, si aquest pla de xoc és la solució, a la qual cosa ell mateix respon que 
no. Per tant, indica que la solució ha d’anar per un altre lloc, de manera que creu que caldria 
anar per l’aprofundiment polític del dret a la seguretat de tots els ciutadans de Barcelona. 
 
La Sra. PIN informa el regidor del PDeCAT que en narcopisos s’han fet més de 70 entrades el 
2018. Diu que s’estan fent actuacions de final de canonada i que cal saber quines són les xarxes 
que fan que la droga arribi a Barcelona, cosa que excedeix les competències de la Guàrdia 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 41 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Urbana. Comenta que el CNP va fer gairebé un any enrere una intervenció al Port de Barcelona 
de centenars de quilos d’heroïna. Pregunta quantes n’han fet els Mossos d’Esquadra en aquest 
sentit. Constata que la droga no creix a la ciutat de Barcelona, sinó que entra per algun lloc i cal 
que les policies competents s’hi posin. 
Pel que fa als trilers, reconeix que s’han detectat dos dies, i informa que la Guàrdia Urbana hi 
està treballant. 
En relació amb els menors, considera que és un tema complex, que calen polítiques per acollir 
aquests joves i aquestes persones que arriben. Indica, però, que això és competència plena de la 
Generalitat, amb qui l’Ajuntament s’ha reunit multitud de vegades, tot i que no ha vist cap 
canvi en les seves polítiques.  
Quant al regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya, aclareix que el govern no ha dit que la 
manifestació de divendres fos de grups. Diu que si és així hi ha hagut algun malentès i es 
disculpa, perquè creu que efectivament hi havia uns veïns que estaven manifestant un malestar i 
que és important sentir-los. A títol informatiu, explica que el fulletó que comentava el Sr. 
Coronas es va decidir fer-lo a la comissió de seguiment de la problemàtica de venda de drogues 
amb veïns, a petició dels veïns, i que es va fer conjuntament amb els veïns que es van oferir a 
fer-ho. 
Apunta que hi ha una fiscal a Ciutat Vella des de fa molts anys. Pensa que segurament hauria de 
tenir més capacitat d’incidència de la que té actualment.  
Comenta que, a més, s’està invertint en habitatge i equipaments al Raval i a altres barris de 
Ciutat Vella. 
Està molt d’acord amb la necessitat d’acabar amb aquesta zona d’oci nocturn a la Barceloneta, i 
diu que fa temps que s’hi treballa. 
Pel que fa a la Sra. Andrés, aclareix que el govern no ha demanat més mossos l’últim estiu de 
mandat, sinó que ho ha fet des d’un primer moment, molt conscient que la seguretat és un tema 
complex a la ciutat de Barcelona. Diu que l’Ajuntament ho continuarà fent perquè creu que 
tothom ha d’assumir les seves responsabilitats. 
En aquest sentit, li diu al Sr. Alonso que no hi ha una permissivitat política i una no policial, 
perquè és absurd. Apunta que la policia ha continuat fent la seva feina i que se’ls ha dotat de 
més recursos per abordar situacions complexes i delicades. 
En aquest punt, enllaça amb el que deia el Sr. Fernández Díaz, que els delictes només creixen a 
Barcelona, i replica que els delictes també creixen a Manresa, el Prat del Llobregat, Vic, 
Igualada, Blanes, etc., cosa que els ha de preocupar a tots. 
Per acabar, lligant la intervenció del Sr. Puigcorbé amb la de la Sra. Rovira, constata que els 
rics es poden pagar la seguretat privada i que els pobres tenen la policia. Està d’acord amb el fet 
que cal fer polítiques per combatre les desigualtats, que s’ha d’anar a l’arrel del problema i 
liderar un canvi en el model turístic, però creu que també és innocent pensar que en una ciutat 
gran com Barcelona hi ha una tasca policial que no s’ha de cuidar i que s’ha de poder orientar 
des d’una política de drets humans, però que s’ha de poder portar a terme amb professionalitat, 
com fa la Guàrdia Urbana, sobretot per assegurar que els veïns i veïnes se sentin segurs i sentin 
que Barcelona és una ciutat on es pot viure tranquil·lament. 
 
El Sr. MARTÍ reitera que, tenint a la sessió el primer tinent d’alcalde, no entén que segueixi 
valorant la situació la regidora Gala Pin. Pensa que és un contrasentit, tot i que ho diu amb tot 
l’afecte personal que li té. 
Constata que la Sra. Pin ha dit que els pobres tenen la policia i que els rics paguen la privada, i 
vol que consti en acta, perquè només aquesta frase ja indica la capacitat que té la regidora Pin 
per tractar els temes que estan tractant. Reitera que li ho diu amb respecte. 
Comenta que tot el que estan parlant en aquesta sessió estava escrit. Diu que quan algú no creu 
en segons quin tipus de plantejaments, de compliment d’ordenances, de lleis, etc., acaba passant 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 42 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
això, per molts esforços que puguin posar el comissionat i el seu equip i per molts esforços que 
hi posi la Guàrdia Urbana. Insisteix que tot això estava escrit. Ara, diu que no pensava que 
acabessin tan i tan malament a pocs mesos d’acabar el mandat. 
Recorda que cinc anys enrere hi havia els mateixos efectius de la Guàrdia Urbana i dels Mossos 
d’Esquadra –10 amunt, 10 avall– que ara, però recalca que els índexs d’actes incívics i de 
delinqüència estaven molt per sota dels que hi ha ara. Per tant, indica que el que hi ha es pot fer 
servir molt millor, cosa que el govern o no sap o no vol. Comenta que hi ha gent que diu que el 
govern amaga la Guàrdia Urbana i que molts agents diuen als grups que, si el govern deixés 
treballar la Guàrdia Urbana com ells saben, les coses anirien molt millor des del punt de vista 
de la prevenció i també des del punt de vista de la persecució del delicte i de fer complir les 
ordenances municipals. Demana, si us plau, que el govern deixi treballar la Guàrdia Urbana, 
que és el que es demana. 
Diu que no entrarà en la polèmica de l’àudio que s’ha denunciat d’unes possibles instruccions, 
perquè sap que l’alcaldessa ha dit que hi ha una investigació interna, i, per tant, simplement 
demana al comissionat que quan estigui resolt es comuniqui als grups, perquè creu que és un 
tema molt greu. 
Explica que hi ha veïns que, com a conseqüència de la inacció del govern, es comencen a 
organitzar per defensar-se, cosa que troba una mica perillós i greu. Diu que no vol el sometent a 
Barcelona, ni per a rics ni per a pobres. 
Està d’acord amb el fet que el govern ha precintat alguns narcopisos, però diu que si s’hi 
haguessin posat des del primer dia no s’hauria arribat on són ara. 
Pel que fa als trilers, constata que no s’acaba en 24 hores, perquè es va estar molt temps per 
foragitar-los i que si no es fa el que cal fer els tornaran a tenir cronificats altra vegada. 
 
El Sr. CORONAS entén que la resposta és que el govern fa tot el que pot amb el que té, cosa 
que no posa en dubte. Aclareix que no ha dit que el govern no faci tot el que pot amb el que té, 
però diu que queda constatat que fan falta més recursos, alguns dels quals els pot posar 
l’Ajuntament i d’altres els han de posar les altres administracions. Insisteix que l’Ajuntament hi 
ha d’abocar més recursos i més agents de la Guàrdia Urbana i més i millors recursos per a 
aquests agents. Constata que possiblement també cal una estratègia més acurada, però diu que 
no hi entrarà. 
Partint de la base que no es dona per al·ludit pel que ha dit la Sra. Rovira, li pregunta si de 
veritat creu que tots els delictes són socials i que tot ve pel marc socioeconòmic, tot i que està 
d’acord que gran part sí. Troba que està clar que no tan sols cal policia i que si no es resolen les 
desigualtats socioeconòmiques no es resoldran els problemes. Però pregunta si la portaveu de la 
CUP creu que no s’ha de perseguir el negoci de la droga i que això es farà només amb psicòlegs 
i psicopedagogs. Reconeix que a la franja de 12 a 16 anys l’increment de consum de cànnabis i 
altres tòxics com l’alcohol és molt preocupant i que aquest cànnabis avui dia està adulterat 
genèticament i té el component psicòtic 20 vegades més accentuat que el que tenia quan ell 
mateix l’havia fumat de jove. Apunta que això s’ha de combatre. 
Pregunta si, quan arriben dones de països subsaharians en tràfic de persones, no cal abordar 
aquesta problemàtica i atacar-la, i no tan sols des d’un punt de vista socioeconòmic. Està 
d’acord amb gran part de la filosofia de la CUP, però pensa que no es pot dir a aquestes 
persones que avui dia estan patint i són víctimes d’aquests delictes que no es posarà més 
policia, que això ja ho tindran resolt al cap de 20 anys. Pregunta si als ajuntaments on governa 
la CUP està tot resolt, si han resolt tots els problemes només abordant-ho des d’aquest àmbit.  
Reconeix que potser la frase de la Sra. Pin és molt extrema, però pensa que és veritat que, si no 
hi hagués seguretat pública, els pobres no tindrien seguretat, mentre que els rics sí que la 
tindrien. Aclareix que no diu que hagin d’estar només al servei dels pobres, però reitera que si 
no hi hagués seguretat pública els rics tindrien seguretat i, com passava a l’Edat Mitjana, 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 43 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
excepte en els exercicis de solidaritat, tornarien al règim feudal i els pobres serien víctimes de 
tot. Per tant, conclou que la seguretat pública és un dret al qual no es pot renunciar. Diu que si 
cal posar més policies, doncs, es posen més policies, perquè policia no va sempre lligat a cop de 
porra, ja que policia és proximitat, coneixement, prevenció i moltes coses. Insisteix que, a més, 
és un dret. Pensa que potser cal treure’s una mica aquest estigma de parlar de la policia, perquè 
aleshores el que es fa és el favor de deixar als que estan més a la dreta el discurs únic en matèria 
de seguretat, de manera que després guanyen les eleccions, perquè a la gent això li preocupa. 
 
La Sra. ANDRÉS creu que estan portant el debat cap a una qüestió de la qual el PSC no vol ser 
partícip. Especifica que no vol respostes de reducció de la seguretat a policia, sinó que vol més 
efectius de la Guàrdia Urbana, més mossos d’esquadra, perquè hi ha una realitat molt complexa 
que requereix accions policials, com ara màfies i xarxes que estan operant en diferents sectors i 
aspectes de la ciutat. Constata, doncs, que hi ha un combat policial. 
Aclareix que el que s’està demanant és un lideratge polític del dret a la seguretat de tots els 
ciutadans. Apunta que aquest lideratge polític va en la línia de reclamar aquests efectius, de 
posar aquests efectius, de donar un tractament institucional a la Guàrdia Urbana, com mereix, 
de dotar-los dels recursos necessaris, escoltar-la i donar direcció en un moment de crisi que està 
vivint la ciutat. Es queixa d’una manca de transparència total del govern, perquè, havent-hi una 
sessió extraordinària el mes d’agost, no es van donar les xifres de victimització del mes de 
juliol. Recorda que en la mateixa sessió es demanava que l’alcaldessa deixés de ser la cap, que 
no líder, de la seguretat a la ciutat. Demana, doncs, lideratge polític, sobretot en aquest moment 
de crisi profunda de la seguretat i el civisme a Barcelona. 
Constata que està responent la regidora Gala Pin, però diu que la manca de seguretat és a tota la 
ciutat, igual que els conflictes a l’espai públic, tot i que amb més intensitat al centre històric. 
Afegeix que de pisos buits on es generen pràctiques il·legals també n’hi ha als barris. 
Reivindica, doncs, que a aquestes altures del mandat, que s’està acabant, l’alcaldessa lideri, que 
hi hagi respostes, que hi hagi transparència, que es vegi com continuarà aquesta acció de 
govern. Recorda que el dia abans sentien una regidora al Ple de Sant Andreu que deia: 
«Nosaltres estem deixant projectes urbanístics al calaix.» Pregunta, doncs, quines línies 
estratègiques deixarà aquest govern al calaix per fer front a aquestes xifres i a aquesta sensació 
que tenen els ciutadans. Remarca que per això el seu Grup ha demanat un detall, tot i que no 
arriba mai. Anuncia que després tornaran a parlar del Pla de xoc de Ciutat Vella. 
Enumera una sèrie de coses, com ara lideratge, transparència, proactivitat, tenir en compte que 
la seguretat és policia i fer un tractament institucional com mereixen els cossos de policia, 
exercir autoritat, però també civisme, espai públic, convivència, pisos buits, neteja, és a dir, tot 
el que implica tenir una sensació de benestar al carrer i a la ciutat que generi seguretat. Remarca 
que la inseguretat ha arribat al metro de Barcelona en un moment d’alerta 4 antiterrorista. 
 
El Sr. ALONSO pensa que aquesta és la legislatura del fracàs, de la demagògia, populista, 
davant de la realitat i de les necessitats de la societat. 
Anuncia que dirà diversos exemples de coses que el govern deia a la campanya electoral i quan 
va començar la legislatura i el que diu ara, com a exemple del fracàs de les seves demagògies. 
Recorda que, quan Barcelona en Comú feia la campanya electoral el 2015, es dedicava a criticar 
la Guàrdia Urbana i pràcticament a criminalitzar-la d’una forma absolutament injusta, fins a tal 
punt que quan Barcelona en Comú va arribar al govern cap regidor va voler ser regidor de 
Seguretat. Recorda que l’única prioritat de Barcelona en Comú quan va entrar al govern era 
eliminar la unitat antidisturbis. Constata que al final de la legislatura veuen la regidora Gala Pin 
defensant la Guàrdia Urbana. Destaca, doncs, que el canvi ha estat absolut, però diu que el 
problema és que s’han perdut quatre anys de legislatura. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 44 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
 
Mostra un titular d’una batuda a la Barceloneta amb 38 detinguts, i diu que per tenir-lo ha fet 
falta l’agost de 2018 una sessió extraordinària de la Comissió i que tots els grups polítics 
obliguessin el govern a prendre mesures. Destaca que a partir d’aquí el govern comença a fer 
accions com aquesta mesura amb 38 detinguts. Conclou, doncs, que alguna cosa està passant. 
Diu que el govern municipal ara es queixa de falta de recursos a la Guàrdia Urbana. Comenta 
que hi ha un projecte de policia de proximitat que és el projecte estrella, que segur que el 
govern diu que és un projecte meravellós, però constata que les estadístiques diuen que els 
resultats no són bons, perquè diuen que pugen els robatoris i els petits furts justament quan se 
suposa que aquesta policia de proximitat hauria d’estar resolent aquesta qüestió. Li agradaria, 
doncs, que, pel que fa a aquest projecte exitós de la policia de proximitat, s’expliqués amb 
dades objectives aquesta valoració no sap si en aquesta sessió o un altre dia, perquè els veïns no 
ho veuen. 
Repeteix que Barcelona en Comú van començar criminalitzant la Guàrdia Urbana i ara intenten 
ser darrere la Guàrdia Urbana i utilitzar-la com a defensa. Remarca que el canvi ha estat de 
180 graus i és un fracàs absolut d’aquesta legislatura. 
Tot seguit posa un altre exemple. Explica que a la campanya electoral de 2015 Barcelona en 
Comú es van passejar per Ciutat Vella, sobretot per la Barceloneta, explicant que acabarien amb 
el turisme massificat i retornarien la convivència als barris. Constata que les entitats veïnals els 
van donar molts vots, i diu que Barcelona en Comú els van fer moltes promeses d’acabar de 
millorar la convivència. Constata que avui dia aquests mateixos veïns surten al carrer a protestar 
per dir que no poden més, que la situació és pitjor que mai, ja que es parla de tsunami veïnal, 
que Barcelona no funciona. No sap què hi té a dir el govern, ja que des de l’entorn de Barcelona 
en Comú es critica aquests veïns i es diu que estan polititzats. Apunta que Barcelona en Comú 
van prometre una cosa a la campanya electoral, mentre que el resultat al cap de quatre anys és el 
contrari. 
Recorda que quan Barcelona en Comú van arribar al govern, sobre la problemàtica del top 
manta, van dir que era un problema social, que no es podia resoldre amb mesures policials, i 
van col·laborar per crear un sindicat de manters. Reconeix que el top manta és un problema 
complex, però recorda que la proposta del govern per solucionar el tema va ser crear un sindicat 
de manters. Constata que quatre anys després el problema del top manta és més greu, que s’han 
vist situacions de violència i que el que demana el govern són més mossos d’esquadra per 
resoldre el problema. Considera que són quatre anys perduts amb aquesta qüestió. 
Comenta que Barcelona en Comú van entrar al govern defensant l’okupació, sense fer matisos, 
perquè deien que l’okupació era una qüestió absolutament lícita, sense posar matisos sobre qui 
okupava o quines situacions eren. Remarca que la realitat és que ara hi ha una plaga 
d’okupacions amb finalitats delictives, com l’exemple dels narcopisos, en què s’aprofiten de 
situacions extremes i que han portat a una situació de degradació extrema a alguns carrers de 
Ciutat Vella. Apunta que ara, a finals de legislatura, el govern pren consciència i comença a 
actuar, però diu que no són conscients que potser, si des del primer moment haguessin estat més 
contundents amb aquesta qüestió, no s’hauria arribat a aquest punt de degradació. 
Anuncia que posarà un altre exemple. Assenyala que Barcelona en Comú va començar la 
legislatura atacant les terrasses dels bars i restaurants, ja que pràcticament els criminalitzaven i 
deien que s’aprofitaven de l’espai públic i que no tenien dret a fer-ho. Constata que la realitat 
actual és que molt d’aquest espai públic està dominat, sobretot a Ciutat Vella, pels llauners que 
venen beguda pels carrers i posen en perill la salut de les persones, deterioren la imatge de la 
ciutat, perjudiquen l’economia, etc. Diu que el resum de tot això és que el govern deixarà una 
ciutat molt pitjor de la que es va trobar. Constata que ara, a finals de legislatura, se’n comencen 
a adonar i a recular en algunes qüestions i a canviar el seu discurs. Remarca que la realitat és 
que Barcelona en Comú ha fracassat, que ha estat el fracàs d’aquesta demagògia populista que 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 45 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
va arribar el 2015 i que ha estat incapaç de donar resposta a les realitats i als problemes 
d’aquesta societat. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ destaca que han tingut un altre debat sobre seguretat, però que no 
és nou. Constata com la delinqüència sí que té qui la defensi, la CUP, però, en canvi, els 
barcelonins que paguen impostos i compleixen les normes no tenen qui els defensi, ja que 
hauria de ser el govern municipal. Indica que el govern municipal està molt interessat a omplir 
Barcelona de zones 30, però pensa que potser s’haurien de començar a preocupar perquè 
Barcelona ja és la zona 20, de 20 delictes per hora. Opina que aquest és el senyal d’alerta i de 
prohibit que haurien de ser capaços de promoure. 
Li agradaria que com a mínim al final d’aquesta sessió el govern adquirís alguns compromisos, 
tan senzills com que ofereixin revisar el Pla de seguretat, tal com va acordar el Ple, a instàncies 
del Grup Popular, el passat mes de juny; que el govern municipal rectifiqui i accepti la proposta 
del Partit Popular de febrer de 2017 de promoure un nou conveni de la Guàrdia Urbana i els 
Mossos d’Esquadra, entre la Generalitat i l’Ajuntament; que s’incrementin efectius de la 
Guàrdia Urbana, cosa que no es va fer, ja que no es van convocar oposicions d’agents de la 
policia municipal el 2016 i ni tan sols s’han cobert les taxes de reposició perquè hi ha 59 agents 
menys, i que promoguin polítiques de fermesa i no de permissivitat i acords amb la Fiscalia i la 
judicatura. 
 
La Sra. ROVIRA, respecte a algunes consideracions que s’han fet, els diu a Esquerra 
Republicana de Catalunya que s’escoltin la primera intervenció que han fet i després la segona, 
perquè veuran que han virat el seu discurs. 
En tot cas, aclareix que la CUP el que demana és una estratègia de mirada llarga, i considera 
que és una falta de respecte fer mofa del fet que potser amb integradores, amb treballadores 
socials, amb psicòlogues o amb pedagogues, es poden solucionar molts dels conflictes que hi ha 
actualment a Barcelona, tenint en compte la feina que fan aquestes persones i aquestes 
treballadores. Constata que és una feina que no és reconeguda massa sovint pels grups de 
l’oposició. Diu que sempre es posen al centre els agents de la Guàrdia Urbana, la necessitat 
d’augmentar-ne la plantilla, però, en canvi, s’obliden de tota aquesta tasca d’intervenció social i 
que afecta directament les persones que formen tot aquest conjunt de treballadores de l’àmbit 
social i que sovint estan en condicions bastant precàries i no tenen el suport de l’Administració 
per dur això a terme. 
Per tant, diu que la CUP entoma la seguretat com una qüestió de parlar des d’una perspectiva 
integral, que va més enllà dels mateixos cossos policials. Manifesta que és per això que posa 
l’èmfasi en allò que creu que no s’ha intentat mai, però que sí que s’ha provat en altres ciutats i 
en altres països, que és posar molt més èmfasi en l’acció de prevenció, en l’acció comunitària, 
en l’acció de teixir llaços per solucionar problemes individuals de manera col·lectiva i no pas 
amb més intervenció policial. 
Vol posar sobre la taula que no confia en la depuració de responsabilitats dins dels cossos 
policials actuals. Indica que no ha donat cap indicador ni cap senyal el govern que va dir que 
depuraria responsabilitats i que miraria de veure com es fiscalitzarien les actuacions policials a 
Barcelona per part d’un grup petit d’agents de la Guàrdia Urbana. Es queixa que això no s’ha 
fet i que no tenen aquests indicadors, però que, en canvi, sí que tenen els indicadors i el 
termòmetre de les persones que es troben dia a dia en els carrers de la ciutat i el que diuen 
d’algunes de les actuacions policials que hi ha i de la persecució policial que reben per la seva 
condició socioeconòmica o per ser d’un color o d’un altre. Remarca que això avui dia també 
està passant a Barcelona.  
Per tant, diu que no es pot pretendre que la CUP entomi que tot el que faci la policia serà bo.  
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 46 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Pensa que tampoc ho haurien de permetre al govern tots els partits que són a l’oposició, ja que 
la policia s’hauria de poder fiscalitzar, cosa que no està passant ni s’estan posant les condicions 
per part del govern perquè així sigui. 
Així doncs, anuncia que la CUP es manté en l’estratègia de mirada llarga, en uns serveis públics 
forts i intervenció comunitària als districtes.  
 
La Sra. Rovira s’absenta de la sessió. 
 
El Sr. ARDANUY diu que les conclusions que extreu d’aquest debat són que diverses forces 
polítiques tenen propostes i plantejaments, fins i tot alguns antagònics, però constata que no 
visualitza una alternativa per part del govern ni de canvi d’estratègia ni de res semblant. 
Torna a suggerir la possibilitat de sortir d’aquest debat tancat i que el govern agafi la iniciativa, 
convoqui els grups i els plantegi quins canvis es poden fer amb els recursos existents per 
corregir aquesta situació, dins el seu marc fins i tot. Pregunta per què el govern no fa aquest 
exercici o aquest esforç. Opina que amb aquest oferiment es podrien treure coses positives i es 
podria intentar canviar aquesta percepció que és negativa. Suggereix, doncs, aquest 
plantejament de poder discutir sobre polítiques concretes, canvis d’estratègia d’aquest 
Ajuntament, per afrontar el que realment és important, que no és el debat entre forces polítiques 
ni els cops que es puguin etzibar entre tots, sinó com solucionen aquesta situació d’inseguretat i 
d’incivisme a Barcelona. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ, paral·lelament a les solucions policials, judicials i tècniques pertinents, 
necessàries, urgents i de consens que ha de fer el consistori per iniciativa del govern, creu que 
encertadament el govern va posar el dret d’habitatge dintre de drets de la ciutadania, cosa que 
portarà conseqüències positives, com es veurà a la tarda. 
Pensa que caldria incloure com a dret de la ciutadania el dret a la seguretat i farcir-lo de tot el 
corpus polític, ja que no hi és en aquest moment. Considera que això és imprescindible que ho 
faci el govern perquè l’esquerra ho necessita i perquè el govern municipal ho necessita. Pensa 
que amb això la ciutadania possiblement es pot tranquil·litzar una mica. Remarca que aquests 
deures no estan fets, possiblement perquè Barcelona en Comú no s’imaginava que tindrien el 
govern municipal. Insisteix que van una mica escassos en aquest sentit. 
 
El Sr. RECASENS indica que ha plantejat al principi de la seva intervenció una disjuntiva 
davant d’aquesta situació que hi ha, i recorda que era que o se’n fa un ús oportunista o se’n fa 
un bon diagnòstic. Agraeix les intervencions que han anat en la via d’ajudar a fer un bon 
diagnòstic, i li sap greu els que només han volgut intervenir fent catastrofisme i fent bo el 
diagnòstic d’un ús oportunista. De totes maneres, reconeix que la majoria han intentat ajudar, 
cosa que els agraeix moltíssim. 
Afirma que el diagnòstic és que estan pitjor a tot Catalunya. Diu que no cal exagerar ni fer 
alarmismes, perquè això no ajuda, però pensa que cal preguntar-se per què estan pitjor a tot 
Catalunya. Creu que primer cal mirar d’optimitzar tots els recursos que hi ha, perquè hi ha 
camp per optimitzar recursos de totes les administracions. Diu que, si això no funciona i el 
problema persisteix, encara que tots fan el que poden, caldrà canviar les regles del joc, els 
acords i potser les competències. Però remarca que primer cal optimitzar tot el que hi ha. 
En aquest sentit, opina que fora bo que tots els actors expliquin què funciona i què no. 
Manifesta que des de l’Ajuntament –ell el primer– s’està fent un esforç per explicar què fan, 
fins on poden fer i què els funciona i què no, incloent-hi el tema àudio, que ja està a la UDAI 
des del primer moment. Avança que ja donarà explicacions sobre això en el moment 
corresponent. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 47 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Pel que fa al Pla de xoc de Ciutat Vella, diu que, tan bon punt estigui tancat, donaran dades 
reals de l’estiu i s’aportarà. 
Respecte de l’acusació de falta de lideratge, replica que ha explicat el que s’ha fet fins ara, però 
que també pot explicar el que es farà. Comenta que l’alcaldessa es va reunir amb la delegada 
del Govern per demanar més col·laboració de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Respon al 
Sr. Fernández Díaz que no és una cosa de dos, sinó de més de dos, ja que hi ha altres 
administracions que també han de treballar en aquest cas. Informa que la setmana anterior es va 
fer una segona reunió amb Interior, en què va participar també la jutgessa degana. Explica que 
es va demanar a la Generalitat més increment de mossos i d’hores extres, i no tan sols en el 
patrullatge, sinó també en la investigació. Indica que Mossos d’Esquadra pot investigar i 
investiga molt bé en crim organitzat, i, per tant, creu que s’ha de poder treballar més en aquest 
sentit. 
Afegeix que l’Ajuntament també va donar suport a la judicatura perquè s’obri un nou jutjat per 
poder fer judicis immediats. Explica que avui dia els judicis immediats s’estan fent a 7 i 8 
mesos. Diu que, si segueixen així, prescriuran abans que s’hagin assenyalat. Constata que en 
aquest cas l’Ajuntament ha estat proactiu. 
Comenta que l’Ajuntament ha estat l’únic d’anunciar noves mesures de multes als propietaris 
de narcopisos, i diu que es continuarà treballant en aquesta línia. Informa que la setmana 
següent hi ha una reunió de l’alcaldessa amb la Fiscalia per veure com es pot millorar la 
coordinació. Explica que s’ha demanat activar la Fiscalia especial, que ja funciona, però diu que 
s’ha demanat encara amb més activitat. Insisteix que estan prenent totes les mesures que estan 
al seu abast per fer front a la problemàtica de la inseguretat i de l’incivisme a Barcelona. 
En aquest sentit, opina que la confusió i el catastrofisme no ajuden a trobar solucions, mentre 
que les coses clares i la coordinació eficaç sí que ajuden. En aquest cas, diu que l’hi trobaran 
sempre. Tanmateix, manifesta que, si es tracta de parlar de fracàs i que la Guàrdia Urbana no 
funciona i està treballant malament, no l’hi trobaran, perquè no és veritat. Remarca que la 
Guàrdia Urbana està funcionant amb professionalitat des del minut zero d’aquest govern, i 
apunta que no s’hi val a posar en dubte la feina d’aquests professionals, ni en la policia de 
proximitat, ni en la USP ni en cap altra de les unitats de la Guàrdia Urbana, perquè les dades 
avalen la seva feina, que és cada cop més gran i millor. 
Reconeix que l’efectivitat policial ha de treballar bàsicament en prevenció i prioritzant la 
proximitat, però diu que si hi ha furts i delictes hi ha d’haver policia enfrontada als lladres i als 
delinqüents. 
 
El Sr. CORONAS entén perfectament que es fa tot el que es pot amb els recursos que es tenen. 
Així mateix, entén perfectament que vagin a la Comissió i, sota la pressió de l’oposició, juguin 
una mica al ping-pong, perquè forma part de l’escenografia. Però remarca que hi ha un 
problema de fons que s’ha d’atacar d’arrel, en la qual cosa l’Ajuntament de Barcelona i 
l’alcaldessa hi tenen molt a dir i molt a fer, igual que el Sr. Recasens, l’equip de govern i els 
grups de l’oposició, cadascun en la seva mesura de responsabilitat. 
Demana, però, que no perdin l’objectiu de vista, que és començar a resoldre aquesta situació, 
que tardaran anys a resoldre, ja que no es resoldrà en 3 mesos. Pensa que a final de mandat 
encara hi continuarà havent problemes. Diu que o hi ha un punt d’inflexió o la situació anirà a 
pitjor. 
Lamenta que la regidora Rovira s’hagi absentat, tot i que ja ho veurà a l’acta o se li explicarà. 
Està d’acord amb el fet que calen educadores, però diu que les educadores han de poder fer la 
seva feina, cosa que vol dir que també necessiten mesures de seguretat per fer-la. Cita locals de 
la Vila Olímpica on hi ha prostitució i on possiblement alguns propietaris d’aquests locals hi 
tenen alguna cosa a veure. Destaca que les educadores no poden fer la seva feina en condicions 
de seguretat perquè reben amenaces. Pensa que la seguretat pública també ha d’estar per això, 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 48 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
és a dir, que no n’hi ha prou amb els educadors, i hi ha d’haver algú que vetlli perquè puguin fer 
la seva feina. 
 
El Sr. ALONSO vol recalcar la demanda que es fa al govern que realment s’ho prengui 
seriosament, que prengui mesures i que es prengui la seguretat com una de les prioritats de la 
ciutat. 
 
Es dona per tractada. 
 
El Sr. Ardanuy s’absenta de la sessió. 
 
La Sra. Rovira s’incorpora a la sessió. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
4.-  (M1519/9654) Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar explicacions del 
viatge a Argentina i Uruguai així com dels acords aconseguits i quins beneficis suposen per a la ciutat de 
Barcelona. 
 
(Tractat conjuntament amb el punt 24.) 
 
El Sr. PISARELLO explica que es tracta d’un viatge que es va fer el mes anterior i que va fer 
com a primer tinent d’alcalde, com a màxim responsable en matèria de relacions internacionals 
i també com a responsable d’algunes àrees molt concretes, com ara l’Àrea d’Innovació 
Tecnològica, de Promoció Econòmica i de Memòria Històrica, que és un dels altres temes que 
s’ha tractat. 
Informa que és un viatge que s’emmarca en la consolidació del que és un objectiu estratègic per 
a la ciutat de Barcelona, que és enfortir els seus vincles amb l’Amèrica Llatina, que li sembla 
que és important. Explica que s’ha treballat a bastament per establir vincles amb altres grans 
ciutats d’Europa i dels Estats Units, des de Boston, Nova York, París, Londres, etc., però apunta 
que l’Amèrica Llatina, per òbvies raons culturals, també és un objectiu estratègic.  
De fet, entén aquests viatges com la continuïtat d’altres que s’han fet al llarg del mandat a 
Quito, a Ciutat de Mèxic, a Medellín, a Bogotà, per part tant de l’alcaldessa com de diferents 
membres del govern. 
Per tant, manifesta que en aquest cas es tractava d’enfortir els vincles econòmics, socials i 
culturals amb tres ciutats en concret amb les quals Barcelona té una relació històrica, que són 
Montevideo, Rosario i Buenos Aires, aprofitant una triple circumstància que es donava en 
aquest context: en primer lloc, els acords que ja havia signat l’alcaldessa en un viatge recent a 
Montevideo, amb l’alcaldia de Montevideo, i que tenen a veure amb esdeveniments que se 
celebraran a Barcelona i en què Montevideo tindrà un paper important; en segon lloc, la 
preparació a Buenos Aires, entre altres temes, de la presència de Barcelona com a ciutat 
convidada a la Feria del Libro de l’any 2019, que és una de les fires més importants des del 
punt de vista cultural en aquesta matèria, i, pel que fa a Rosario, explica que es tracta d’una 
ciutat agermanada amb Barcelona des de fa molt de temps, des d’èpoques de l’alcalde Maragall, 
i diu que es donava la circumstància que la universitat pública de Rosario, per decisió unànime 
del seu Consell Superior, va decidir concedir-li un doctorat honoris causa, cosa que era una 
altra excusa per poder acabar de tancar alguns temes pendents amb la ciutat de Rosario i amb 
l’actual alcaldessa, Mónica Fein. 
Conclou que es tracta d’un viatge de característiques molt similars a d’altres que s’han fet 
durant aquest mandat i durant mandats anteriors. Remarca que és un viatge perfectament 
homologable al que fan els responsables de relacions internacionals de l’àrea metropolitana de 
Barcelona de diferents àrees. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 49 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Finalment, informa que el viatge ha tingut un cost considerablement més baix que el d’altres 
viatges intercontinentals, tenint en compte que se’n fan molts des de l’Ajuntament de 
Barcelona, i fins i tot més baix que alguns de caràcter intracontinental. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la compareixença del Sr. Pisarello. Recorda que Ciutadans li va 
formular una pregunta a finals del mes d’agost per tal que donés explicacions, i diu que, com 
que no van obtenir-ne resposta, han demanat aquesta compareixença. 
Considera que falta transparència perquè el Sr. Pisarello no va informar prèviament d’aquest 
viatge, ni tampoc a posteriori ha fet un informe amb contingut del que ha fet durant aquests 
dies que ha estat de viatge. Apunta que ha revisat l’agenda del primer tinent d’alcalde, perquè 
es barreja l’època vacacional amb el viatge institucional, encara que durant tota la seva agenda 
el Sr. Pisarello diu que és tot un viatge institucional. 
Explica que en aquesta agenda hi ha 22 reunions polítiques, 5 conferències-debat, 14 entrevistes 
en mitjans –és a dir, molta projecció personal– i 6 visites. Considera que 22 reunions en un mes 
no són gaires, perquè molts regidors de la sala fan en una setmana aquestes 22 visites. 
Considera que es van donar unes explicacions molt confuses. Assenyala que l’assessor del 
Sr. Pisarello va comentar que l’agenda oficial eren les dues primeres setmanes, a Montevideo i 
a Buenos Aires, en què la despesa corria a càrrec dels diners públics, i que les altres dues –
Tucumán i Rosario– eren despeses que cobrien les universitats locals. Així doncs, no entén per 
què això continua en l’agenda, insistint que és un viatge institucional. Pregunta on comença el 
que és institucional i on comença el que és vacacional. 
Diu que no veu la relació d’aquest viatge amb la ciutat de Barcelona. Declara que li han faltat 
més detalls. Constata que el primer tinent d’alcalde té dos torns més per donar contingut a allò a 
què ha donat una pinzellada. Comenta que sí que veu que el Sr. Pisarello va fer una ofrena 
floral a Lluís Companys, que va visitar el Casal de Catalunya i que va fer la conferència «El 
reto de las ciudades inteligentes». Demana si el primer tinent d’alcalde els pot donar una mica 
més de contingut d’aquesta conferència i presentar-ne un informe. 
No sap quins acords ni quins beneficis s’han obtingut per a la ciutat de Barcelona. Diu que si un 
fa un viatge internacional per establir vincles forts pot ser un bon objectiu, però insisteix que 
vol saber a quins acords s’han arribat i quins beneficis obté la ciutat. Li recorda al Sr. Pisarello 
que el viatge es fa amb diners públics, amb els diners de tots els veïns de la ciutat de Barcelona. 
Recorda que, mentre el 8 d’agost el primer tinent d’alcalde era al Senat i en una reunió, a 
l’Ajuntament s’estava celebrant una sessió extraordinària d’aquesta Comissió per parlar del 
gran problema que pateix la ciutat de Barcelona per problemes d’incivisme i inseguretat. 
Recalca que en aquesta sessió no hi havia ni la màxima responsable de seguretat de 
l’Ajuntament, la Sra. Ada Colau, ni el seu primer tinent d’alcalde. Indica que, mentre el Sr. 
Pisarello estava en trobades amb presidents d’equip de futbol, en una intervenció de ràdio d’un 
programa anomenat Un mundo de sensaciones, la ciutat de Barcelona tenia molts problemes. 
Comenta que el primer tinent d’alcalde va fer un tuit que no sap quin benefici té per a la ciutat 
de Barcelona, cosa que té l’oportunitat d’explicar en aquesta sessió. Diu que el Sr. Pisarello es 
va sentir molt satisfet de la reunió que va mantenir amb la Sra. Cristina Fernández de Kirchner. 
Pregunta quin benefici té per a la ciutat de Barcelona que la segona màxima autoritat de 
Barcelona es reuneixi amb una persona que està processada per presumptes delictes de 
corrupció. 
 
La Sra. ANDRÉS comenta que el seu Grup ha presentat una pregunta, perquè creu que no tan 
sols en aquest cas, sinó en tots els casos, la ciutadania i els grups tenen dret a conèixer l’agenda 
pública dels membres del govern, què fan i, en el cas dels viatges, prèviament, quin és 
l’objectiu del viatge i, un cop realitzat, quins són els resultats obtinguts per a la ciutat de 
Barcelona en forma de projectes concrets. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 50 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Espera que el Sr. Pisarello ho aclareixi, però veu que en aquest cas no s’han deixat clars ni els 
objectius de cada viatge ni el benefici o resultat per a la ciutat de Barcelona. Recorda que el 
PSC ha estat al govern força anys i que tenia una pràctica de fer prèviament l’anunci del viatge 
amb l’objectiu i després fer una nota, una compareixença o unes declaracions públiques sobre el 
resultat de cada un dels viatges. Afegeix que el Sr. Collboni ho va fer quan va ser al govern 
actual. 
Apunta que el PSC no ha plantejat mai cap pregunta en relació amb els viatges del govern. 
Constata que Barcelona és una ciutat amb molta projecció internacional i que està relacionada 
amb moltes ciutats del món. Reitera que el seu Grup no ha fet cap pregunta sobre aquest tema 
perquè entén que viatjar forma part de la tasca de govern per tal d’establir i mantenir relacions. 
Apunta que hi ha hagut polèmica respecte a aquest viatge, i vol aprofitar, doncs, la pregunta, 
sense cap biaix perquè es pugui aclarir aquesta qüestió amb els objectius i els resultats. Pensa 
que és bo de cara a la transparència. 
 
El Sr. MARTÍ indica que el Grup Municipal Demòcrata tampoc no va presentar cap iniciativa 
respecte a això, tot i que sí que es manifesta sovint i reclama al govern que els passi els 
informes de cada un dels viatges internacionals de l’alcaldessa i dels membres del govern. Diu 
que el dia anterior va rebre uns informes sobre uns viatges de l’alcaldessa. Comenta que és un 
seguiment que el seu Grup fa des de l’inici de la legislatura. 
Per tant, manifesta que no entrarà en gaires detalls sobre aquest viatge. Tanmateix, amb les 
informacions que ha donat el Sr. Pisarello, considera que es mantenen unes certes ombres de 
dubte sobre algunes coses i espera que potser el grup que ha presentat la iniciativa principal en 
el segon torn clarificarà on arriba el viatge institucional i on comencen les vacances personals. 
Diu que al seu Grup li va sobtar bastant. Es pregunta fins a quin punt, si el tinent d’alcalde no 
tingués cap relació familiar personal amb l’Argentina, s’hauria produït aquest viatge a 
l’Argentina i l’Uruguai el mes d’agost sencer. Considera que és normal tenir aquest dubte, 
sense menysprear la feina que s’ha pogut fer en aquestes ciutats d’aquests dos països. 
Però afegeix que el que el sorprèn més és que el primer tinent d’alcalde ha donat unes 
explicacions amb una prevenció, és a dir, que estava a la defensiva, i no sap per què. Pensa que 
no calia estar a la defensiva. Pregunta què hauria passat i què els haurien dit si el que ha fet el 
Sr. Pisarello ho hagués fet un primer tinent d’alcalde del govern de l’alcalde Trias. Diu que és 
una pregunta que llença a l’aire, simplement perquè respecta el que ha fet el Sr. Pisarello i 
valora la seva feina. Tanmateix, diu que això no és coherent amb aquella bandera de la 
transparència, de l’honestedat, de fer les coses bé i que sembli que estan ben fetes que 
Barcelona en Comú va defensar quan estava fora de l’Ajuntament respecte als governs 
anteriors. Considera que aquesta situació és la que més xoca i l’alerta. Pensa que el govern 
actual no està fent el que abans deia que faria. Per tant, diu que mantindrà l’ombra de dubte 
sobre on acaba una cosa i on comença l’altra fins que el Sr. Pisarello doni més explicacions en 
el seu segon torn. 
 
El Sr. CORONAS recorda que, davant dels titulars sucosos que van sortir el mes d’agost, fonts 
de l’Ajuntament van assegurar que cap viatge ni allotjament de familiars havia estat pagat pel 
consistori i que el primer tinent d’alcalde hi va anar a fer feina amb una agenda pública, tot i 
que després va aprofitar per fer vacances. 
Diu que davant d’això entén que el Sr. Pisarello tenia dues opcions: agafar un vol, tornar a 
Barcelona, pagat per l’Ajuntament, i després l’endemà agafar-ne un altre i pagar-se’l ell fins a 
Buenos Aires, o fer el que va fer, que se’n diu optimitzar el temps. Dit això, manifesta que 
sobre la seva família només li queda preguntar-li si estan tots bé. 
Indica que, igual que el dia anterior van rebre els informes dels viatges que ha fet l’alcaldessa 
de Barcelona, espera tenir un retorn de quins són els acords o convenis que s’han fet en aquest 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 51 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
viatge, quin benefici té per a la ciutat i quin era l’interès d’aquestes reunions. Diu que això ho 
demanarà per transparència. No sap si en aquesta sessió el primer tinent d’alcalde els en podrà 
fer cinc cèntims, però diu que sí que vol l’informe del viatge del Sr. Pisarello, igual que el dia 
anterior van tenir els d’Ada Colau. 
 
El Sr. MULLERAS comenta que el Sr. Pisarello del 2 al 30 d’agost va fer aquest viatge per 
l’Argentina i l’Uruguai, de manera que s’ha generat una polèmica. Troba normal que hi hagi 
polèmica perquè queda l’ombra de dubte sobre on acaba el viatge institucional i on comença el 
viatge personal. Pensa que aquesta polèmica segurament està alimentada per l’opacitat amb què 
s’ha tractat tot aquest viatge. 
Cita la dita de la dona del Cèsar, i diu que en aquest cas també s’aplica, és a dir, que el tinent 
d’alcalde no tan sols ha de ser honrat, sinó que també ho ha de semblar. Constata que en aquest 
cas aquest dubte persisteix perquè no hi ha explicacions. Indica, a més, que en la seva 
intervenció el Sr. Pisarello no ha concretat. 
Recorda que el 22 d’agost el Partit Popular ja ho va preguntar per escrit, i diu que va preguntar 
més coses, perquè el seu Grup també volia saber quines persones hi van assistir i el cost global i 
concret de cada part del viatge. Constata que el Sr. Pisarello ha comentat que una part del viatge 
va ser pagada per l’Ajuntament i que una altra part va ser pagada per unes universitats, però 
entén que una altra part deu haver estat pagada pel mateix tinent d’alcalde, perquè forma part 
del seu viatge personal. Insisteix que el PP vol saber quina part correspon a cada cosa. Reclama 
que no ha tingut resposta la pregunta del seu Grup del mes d’agost, i no sap si el Sr. Pisarello la 
contestarà en la seva segona intervenció. Considera que això és important saber-ho, igual que és 
important saber quins objectius s’han complert amb aquest viatge i en què beneficia la ciutat de 
Barcelona no tan sols aquest viatge, sinó qualsevol viatge institucional que fa un membre del 
govern municipal.  
Comenta que el Partit Popular ha presentat una altra compareixença per parlar de manera més 
àmplia dels viatges del govern municipal, incloent-hi l’alcaldessa, perquè vol saber com es 
beneficia la ciutat de Barcelona d’aquests viatges institucionals. Aclareix que no està en contra 
que es viatgi, evidentment, però sí que demana que es viatgi amb mesura, amb austeritat, amb 
moderació i sempre amb objectius relacionats amb l’Ajuntament i la ciutat de Barcelona. 
Pel que fa al tema de la transparència, constata una altra de les contradiccions en què Barcelona 
en Comú incorre des que és al poder, i és que on Barcelona en Comú demanaven transparència 
practiquen l’opacitat. Està segur que Barcelona en Comú això ho hauria criticat durament si ho 
hagués fet algú d’un altre partit en el govern municipal. Tanmateix, constata que, si no ho 
pregunten els grups de l’oposició, el govern no dona explicacions. 
Per tant, espera que en la segona part de la intervenció el Sr. Pisarello concreti tot el que li 
acaba de preguntar sobre aquest viatge. 
 
La Sra. ROVIRA diu que no té res a dir. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ creu que també es podria veure tot al revés, és a dir, que el Sr. Pisarello 
aprofita les vacances per treballar també per Barcelona, que és el que ell entén de primera 
instància. 
Està d’acord amb el fet que Barcelona és una capital iberoamericana, cosa que s’ha de 
desenvolupar, perquè no tan sols hi ha lligams culturals, econòmics i científics, sinó que en 
altres disciplines artístiques, com ara el festival Docs de cinema, s’està expandint enormement a 
aquestes ciutats de Sud-amèrica. 
Considera que el fet que allà sàpiguen que un tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona és 
argentí és importantíssim. Pensa que només això ja és un sistema de promoció brutal per a la 
ciutat. Pregunta què ha copsat el Sr. Pisarello en aquest viatge, cosa que sí que li agradaria 
saber. Vol saber com veuen Barcelona en aquests països, si l’entenen com una capital per ells. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 52 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
 
El Sr. PISARELLO diu que, efectivament, si no hagués coincidit amb les seves vacances no 
hauria pogut tenir una agenda institucional tan intensa. Indica que això no es pot fer 
normalment perquè habitualment el que podria haver fet és un viatge de dos o tres dies a 
Buenos Aires i a Montevideo i tornar immediatament a Barcelona. Reitera que el fet que 
coincidís amb les seves vacances li ha permès fer tot això. 
Així mateix, indica que no tot el que és agenda institucional corre a càrrec de l’Ajuntament des 
del punt de vista de despesa. Informa que ha fet molta agenda institucional que estava pagada 
per institucions que l’havien convidat, com la Universitat de Tucumán, la Universitat de 
Rosario, etc. Repeteix que no tot el que era agenda institucional ha estat pagat per l’Ajuntament 
de Barcelona. Recorda que ha dit que bàsicament el que ha costejat l’Ajuntament de Barcelona 
són els 9 primers dies d’estada a Buenos Aires i a Montevideo i l’activitat institucional que s’hi 
ha desenvolupat. 
També diu que no tots els tuits que fa tenen rellevància institucional. Indica que el seu compte 
de Twitter és un compte en què apareixen moltes coses, entre les quals n’hi ha que poden tenir 
rellevància institucional i d’altres que no. De totes maneres, diu que això li sembla 
interpretable. 
Respecte al que s’ha fet de manera concreta, diu que quan ho preguntava el Partit Socialista va 
intentar buscar, tot i que no ho ha trobat, quines eren les explicacions que es donaven quan el 
Sr. Collboni feia viatges de promoció econòmica, i recorda que eren: «Enfortir relacions 
econòmiques i culturals», però que no hi apareixia cap altre detall. 
En relació amb el que ha fet en el seu viatge, explica que s’han signat convenis i addendes de 
convenis que ja estaven signats a Montevideo i Rosario, sobretot en matèria d’innovació i 
tecnologia, tant amb el Ministeri d’Indústria i Tecnologia de l’Uruguai com amb l’alcaldia de 
Montevideo. Comenta que l’alcaldia de Montevideo participarà en l’Smart City Expo, perquè 
ho fan habitualment, i també en la trobada en matèria d’economies col·laboratives que es 
produirà a Barcelona. Afegeix que estan en un projecte conjunt que estan treballant amb 
l’Ajuntament de Barcelona, que presentarà llavors. 
Explica que s’han continuat tasques que ja havia desenvolupat l’alcaldessa en matèria de 
polítiques d’habitatge, perquè tant Montevideo com Rosario tenen polítiques d’habitatge públic 
cooperatiu, són pioneres en aquest sentit i, per tant, part de l’addenda que s’ha signat és per 
poder treballar en aquests termes. 
Informa que a Buenos Aires s’ha trobat amb el ministre de Cultura de la ciutat, que ja tenia una 
relació establerta amb el comissionat Joan Subirats, i que es van poder tancar alguns dels 
elements que encara estaven oberts de la presència de Buenos Aires a la fira del llibre que tindrà 
lloc l’any següent. Comenta que, com a conseqüència d’aquesta trobada, que va venir precedida 
de trobades dels equips tècnics, hi haurà un desembarcament de 35 autors en català, entre els 
quals hi haurà el poeta Joan Margarit; el guionista de Merlí, que és una sèrie que triomfa a 
l’Argentina fins i tot en català, Héctor Lozano, i la cantant Sílvia Pérez Cruz, que hi podrà ser. 
Reitera que ja s’havia estat treballant amb el govern de la ciutat de Buenos Aires, que és un 
govern que pertany al partit del Sr. Macri, que és l’actual president del Govern argentí. 
Des del punt de vista memorial, informa que van tenir una trobada amb el Premi Nobel de la 
Pau Adolfo Pérez Esquivel i amb la gent que està portant la querella Argentina contra els crims 
del franquisme. Diu que hi havia molta gent de Catalunya i de Barcelona que havien estat a 
Buenos Aires precisament per això. Tenint en compte que s’ha produït un canvi de govern a 
Madrid, pensa que s’obren noves oportunitats perquè aquesta querella pugui prosperar. De fet, 
recorda que Barcelona és impulsora de la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista, i 
informa que s’han obert vies a l’OAC perquè ciutadans que van patir aquests crims es puguin 
adherir a la querella. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 53 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Afegeix que també es van reunir amb les Àvies de la Plaza de Mayo, que han estat reconegudes 
en nombroses ocasions per aquesta ciutat, per encetar vies també amb el consolat de l’Argentina 
per tal que la comunitat argentina a Barcelona, que és una de les més nombroses de les 
estrangeres, puguin resoldre dubtes sobre el tema de la seva identitat. 
Comenta que també van visitar casals catalans, que és el que es fa en tots els viatges que fa el 
govern pel món o per l’Amèrica Llatina. Explica que no tan sols es visita, sinó que es veu quins 
són els interessos, en què pot col·laborar l’Ajuntament de Barcelona, com pot treballar amb la 
Generalitat de Catalunya quan són competències compartides per impulsar aquests espais, etc. 
Es justifica dient que no ha pogut comparèixer abans perquè, com que era temps de vacances, la 
darrera sessió que hi va haver va ser abans d’aquest viatge. Manifesta que durant el viatge ha 
intentat informar de tot el que ha pogut i que ara compareix per explicar aquests elements que 
els grups li plantegen. Anuncia que també es presentarà un informe més detallat sobre el 
contingut del viatge. 
 
La Sra. BARCELÓ diu que el Sr. Pisarello no l’ha fet abans perquè no ha volgut. Considera que 
el primer tinent d’alcalde podria haver informat de l’objectiu d’aquest viatge. Demana que es 
passi als grups un informe amb el desglossament de les despeses i el contingut específic dels 
grans acords aconseguits per a la ciutat de Barcelona. 
Pensa que el Sr. Pisarello continua barrejant el que és personal amb el que és institucional, 
perquè el tuit que va posar al costat de la Sra. Cristina Fernández de Kirchner apareix en la seva 
agenda institucional. Li demanda, doncs, que no confongui. 
 
La Sra. ANDRÉS també se suma a aquest exercici de transparència que s’està demanant al 
tinent d’alcalde, i el convida que busqui a l’hemeroteca, perquè si alguna cosa té estar a 
l’oposició és que un intenta que tot el que fa es vegi i se sàpiga. Recorda que els quatre viatges 
que va fer en aquell moment el tinent d’alcalde Collboni estan suficientment a l’hemeroteca i 
amb resultats molt concrets. Explica que són de l’Agència Europea del Medicament, la vinguda 
del centre d’innovació del grup Volkswagen i el viatge a Hong Kong amb el conseller Baiget 
per la nova ruta de Barcelona a Hong Kong. Insisteix que si alguna cosa s’intenta quan s’està a 
l’oposició és que tot se sàpiga, perquè és un focus mediàtic. 
Per tant, demana al tinent d’alcalde aquest exercici de transparència. Comparteix que, si no 
hagués estat en un període d’estiu tan llarg, el Sr. Pisarello no hauria pogut fer tants viatges. 
Pensa, però, que és millor explicar què es fa, quins objectius hi ha i quins són els resultats 
concrets. Diu que voldrà veure aquests convenis i les addendes. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix l’explicació complementària. De totes maneres, continua dient que 
s’esperarà a conèixer l’informe que segurament han d’elaborar i lliurar a tots els grups, amb 
detall dels aspectes que s’han treballat en concret i sobretot el tema de la despesa. Diu que vol 
saber exactament on acaba una cosa i on comença l’altra des del punt de vista de la despesa. 
Vol fer un comentari i un petit retret. Proposa que, ara que la regidoria del Sr. Asens convoca 
tots els regidors a participar d’unes sessions formatives sobre temes d’ètica i transparència, 
aquest cas es posi com a estudi i anàlisi de si realment compleix tots els requeriments d’ètica i 
transparència que es demanen als regidors de l’oposició, sense prejutjar cap irregularitat. 
Pel que fa a la crítica, troba evident que el Sr. Pisarello ha fet una feina i ho celebra, però diu 
que a Barcelona el mes d’agost han passat moltes coses i molt crues, com han tingut ocasió de 
discutir en anteriors iniciatives, compareixences i proposicions dels grups de l’oposició. Fa 
referència a temes d’incivisme, d’ordre públic i de delinqüència. Diu que ha notat a faltar 
l’interès del Sr. Pisarello per dir alguna cosa del que estava passant a Barcelona el mes d’agost. 
 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 54 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
El Sr. MULLERAS diu que continua demanant més transparència. Pensa que la transparència 
és precisament l’antídot per evitar polèmiques i confusions. Considera que a l’Ajuntament de 
Barcelona no s’han de confondre els viatges institucionals amb els viatges personals. Demana, 
per tant, màxim detall, igual que a l’agost va demanar aclariments sobre la concreció d’aquests 
costos i el que es va fer en aquest viatge.  
Sol·licita un informe, que el Sr. Pisarello ja ha dit que farà arribar als grups, per evitar 
precisament que es generi aquesta polèmica. Insisteix que continua demanant més 
transparència. Indica que la transparència no es pot practicar a la carta. Considera que el govern 
ha de practicar la transparència en totes les despeses que faci l’equip de govern i també en les 
despeses de viatge de tots els regidors, tant del Sr. Pisarello com de l’alcaldessa, que no figuren 
en el Portal de la Transparència, com de la resta dels regidors del govern municipal. 
 
El Sr. PISARELLO diu que escolta la Sra. Barceló i el Sr. Alonso fer aquest paper que 
normalment fan els dirigents de Ciutadans i li fa una mica de pena. En tot cas, li sobta que en 
una qüestió tan important la Sra. Carina Mejías no sigui a la sessió. Diu que potser és perquè el 
màster en comissions i en relacions internacionals no el té.  
Comenta que com a primer tinent d’alcalde s’ha reunit amb gent de tot tipus. Recorda que es va 
reunir amb el Sr. Mariano Rajoy quan era president del govern, tot i que el Sr. Mariano Rajoy 
va haver de dimitir perquè es va presentar una moció de censura contra ell, entre d’altres raons 
pel cas Gürtel. Insisteix que a l’Argentina s’ha reunit amb gent de tot tipus i de diferents colors 
polítics. Destaca que la Sra. Cristina de Kirchner va ser presidenta de l’Argentina en un moment 
en què es va impulsar la política de memòria, veritat i justícia més valenta de tota l’Amèrica 
Llatina. Diu que, com a fill d’una persona assassinada per la dictadura i com a responsable de 
memòria, li havia d’agrair efectivament això. 
Manifesta que li sembla bona la idea de col·locar aquest cas com un cas per estudiar en el 
Comitè d’Ètica, però afegeix que també hi incorporaria els 11 viatges que va fer l’alcalde Trias 
a Mallorca, on estiueja normalment, pagats per l’Ajuntament de Barcelona; el viatge que va fer 
a la boda de la filla del Sr. Artur Mas, que ell mateix va reconèixer que l’havia pagat 
l’Ajuntament de Barcelona, etc. Insisteix que hi està d’acord i sense prejutjar res ni cap tipus 
d’il·legalitat, però diu que si s’obre aquesta discussió en aquests termes trobaran elements molt 
importants i molt interessants. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
5.-  (M1519/9703) Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal d’informar dels 
últims fets violents a la ciutat de Barcelona i les mesures previstes per fer-hi front. 
 
Es dona per tractada en el punt 3. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
6.-  (M1519/9711) Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de presentar un 
informe descriptiu sobre les incidències de seguretat, convivència i espai públic viscudes durant 
aquest estiu i dades sobre les actuacions i intervencions realitzades per l’Ajuntament per la seva 
prevenció i abordatge. 
 
Es dona per tractada en el punt 3. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 55 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
7.-  (M1519/9723) Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar explicacions 
sobre els viatges internacionals que han realitzat membres del Govern municipal o directius de 
l’Ajuntament de Barcelona els passats mesos de juliol i agost, incloent l’agenda, dates i horaris. 
Així mateix, que informi, en cada cas, sobre aspectes com la justificació i oportunitat de la seva 
realització, els costos i els assistents, i els resultats obtinguts, així com els motius que hagin 
aconsellat les dates escollides per a la seva realització. 
 
La Sra. PÉREZ diu que en aquesta sessió parlen de juliol i agost, però vol fer constar que les 
darreres setmanes han rebut un conjunt de preguntes sobre directius, sobre comissionats, en 
mesos i territoris, i manifesta que estan intentant d’una manera diligent i amb celeritat donar 
resposta a totes aquestes preguntes que a vegades són d’un nivell de detall com aquesta 
compareixença, en què es parla dels horaris, que segurament amb 8 minuts no podrà arribar a 
explicar. Però diu que li agradaria donar explicacions en línies generals dels temes que pensa 
que són més importants. 
Reitera que la compareixença parla de juliol i agost. Constata que hi ha un viatge que s’ha 
pogut tractar amb més profunditat. Aclareix que a vegades els noms de les persones són «equip 
de seguretat de l’alcaldia» i que, per tant, no dirà els noms de les persones perquè no quedin 
gravats, però diu que són dades que pot passar i que han aprofitat per fer uns miniinformes. 
Pel que fa a l’alcaldia, explica que justament al juliol i a l’agost es fan uns viatges que són el 
punt final d’un treball molt intens en matèria d’habitatge, de com internacionalitzar i trobar les 
aliances en l’àmbit municipal en matèria d’especulació, de lluita contra la gentrificació i 
habitatge, que per l’alcaldia era un dels temes principals i que en el marc de les xarxes de 
ciutats ha estat un tema clau. 
Indica que tres viatges de l’alcaldessa estan dedicats a aquesta recta final, a posicionar el tema 
internacionalment. Apunta que el primer va ser a Londres, el 3 de juliol, anada i tornada, amb 
tres persones més. Informa que Ada Colau es va entrevistar amb l’alcalde de Londres. Explica 
que es va presentar un manifest que per l’Ajuntament era important portar en el marc de Nova 
York, que després esmentarà, i que parla bàsicament de gentrificació, especulació immobiliària, 
dificultats en l’accés a l’habitatge digne per part de sectors de població cada cop més 
nombrosos i, per tant, en la línia de l’aliança global de ciutats. 
Comenta que el següent viatge és París. Manifesta que sumen París en la mateixa línia, tot i que 
també es participa a la sessió institucional d’inauguració del Fab City Summit i en altres 
sessions. Indica, però, que el motiu central és sumar també París en aquest acord en què s’han 
anat sumant ciutats fins a arribar a Nova York. 
Explica que el viatge a Nova York és del 15 al 17 de juliol i que s’hi assisteix amb quatre 
persones, és a dir, l’alcaldessa més quatre persones. 
Pel que fa als costos dels viatges, diu que ja estan comptabilitzats. Informa que, en el cas de 
Londres, el cost del viatge de tota la delegació van ser 3.500 euros, i el de París, 2.928 euros. 
Comenta que en el viatge de juliol és quan l’alcaldessa exerceix de portaveu de les ciutats 
davant l’ONU i presenta la declaració, en què s’han sumat Amsterdam, Berlín, Durban, Lisboa, 
Londres, Mèxic, Mont-real i Montevideo. Creu que va ser un fòrum polític d’alt nivell i que era 
necessària la presència de l’alcaldessa. 
Finalment, explica que l’últim viatge, el de l’agost, la Sra. Colau es va apropar dos o tres dies a 
Riace. Diu que aquest era un dels altres temes que s’estan internacionalitzant: drets humans, 
migració i refugi. Indica que Riace és una de les ciutats emblema en matèria d’acollida de 
refugiats. Explica que s’hi van compartir experiències en polítiques de migració, que s’hi van 
sumar Nàpols i Palerm i que s’hi va parlar també d’estratègies futures a seguir en casos de 
negació d’entrada de vaixells, que és un tema en agenda. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 56 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
 
Constata que el Sr. Pisarello ja ha explicat molt bé el seu viatge, però diu que després hi poden 
tornar. 
Informa que Jaume Asens va estar a finals de juliol a Palestina en una conferència organitzada 
per l’Associació d’Autoritats Locals Palestines (APLA) i que va ser acompanyat per entitats de 
drets humans que treballen en el territori, per tant, en la línia de reforçar la col·laboració i la 
solidaritat institucional entre Palestina i algunes ciutats, i també en la línia d’algunes 
declaracions que s’han aprovat en el Plenari de l’Ajuntament. 
Explica que ella mateixa ha anat a Johannesburg com a presidenta de Metropolis Dones i amb 
el consell d’administració d’una de les xarxes que té seu a Barcelona, que és Metropolis. 
Afegeix que també va ser a Maputo en visita de projectes de cooperació internacional, que era 
un viatge pendent i, com que Johannesburg és a 40 minuts, van poder fer dos viatges en un. 
Diu que cap altre regidor ha fet viatges. Indica que Francesca Bria va ser al Fab City Summit de 
l’11 al 13 de juliol, en la conferència de tot el tema de ciutats productives i fabricació digital. 
Apunta que l’últim viatge en aquest marge de temps és a Munic, de Lluís Gómez, el 
comissionat d’Empresa i Promoció, que era l’Steering Committee del consorci Mobilus, que 
afavoreix la col·laboració entre l’empresa, la transferència de coneixement i solucions 
innovadores a reptes socials. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix les explicacions a la regidora Pérez, encara que creu que és una 
informació parcial per les dades que el seu Grup pot tenir a través dels mitjans de comunicació. 
Constata que no tan sols viatja el Sr. Pisarello en aquest govern municipal, sinó que hi ha altres 
membres que també ho fan. Considera que juliol i agost han estat uns mesos especialment 
intensos quant a viatges del govern municipal. Fa ironia i imagina un eslògan publicitari que 
seria: «Viaje con nosotros. Barcelona paga.» 
Pensa que Ada Colau no té mal gust en les ciutats que escull, perquè tan sols en un mes, al 
juliol, va anar a Londres, a París i a Nova York. Diu que, per ser un govern anticapitalista, 
sembla que els agrada anar a la meca del capitalisme: Londres, París i Nova York. Constata, 
però, que no tan sols a la Sra. Ada Colau. Destaca que la Sra. Pérez en la seva exposició s’ha 
oblidat d’un viatge del qual ha tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació, que és 
el de la Sra. Gala Pin i Àgueda Bañón, que sembla que també van anar a Nova York, segons va 
sortir publicat en els mitjans de comunicació. Diu que pensava que potser els membres del 
govern municipal preferirien anar a Corea del Nord, a Veneçuela. Però repeteix que van anar a 
París, Nova York i Londres. 
Comenta que a Nova York hi van ser dos dies i que va costar 17.243 euros, sense comptar 
àpats, només l’hotel i el vol, i que curiosament el viatge era per parlar d’habitatge social. 
Remarca que per parlar d’habitatge social la Sra. Ada Colau s’allotja en un hotel a 407 euros 
per nit l’habitació. Diu que al matí mateix ha anat a mirar el que valien hotels de 4 estrelles a 
Nova York, que són els que sol utilitzar la Sra. Colau i n’ha trobat per 210 euros la nit al 
Midtown West i al Manhattan Times Square, 250 euros la nit. Pregunta per què Ada Colau 
s’allotja a 400 euros, és a dir, per què paga el doble. Pregunta si és una habitació normal o si és 
una suite. Demana que el govern ho expliqui i concreti quin tipus d’habitació utilitza Ada Colau 
i per què paga el doble del que paga una persona normal. 
Diu que, igual que parlen d’habitacions d’hotel, també podrien parlar dels viatges. Pregunta per 
què Ada Colau paga 3.000 euros d’anada i tornada a Nova York quan en qualsevol web de 
viatges es pot veure que el viatge a Nova York anada i tornada amb British Airways són 1.454 
euros i amb Air France són 1.462 euros, és a dir, justament la meitat. Vol saber, doncs, per què 
paguen el doble Ada Colau i tot el seu seguici quan van a Nova York. 
Apunta que el govern, quan es dispara amb pólvora del rei, que és gratis, considera que no 
passa res. No sap si fan cas d’aquell dirigent socialista que va dir que els diners públics no són 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 57 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
de ningú. Per contra, ell opina que els diners públics són de tots i que cal anar molt amb compte 
amb com es gasten. Insisteix que li agradaria tenir aquesta explicació detallada. 
Així mateix, també li agradaria saber per què el govern gasta 1.708 euros a Nova York en dos 
dies de trasllats. Pregunta si Ada Colau no utilitza el taxi, perquè a Barcelona sí que defensa el 
taxi. Vol saber si és que l’alcaldessa quan marxa fora utilitza vehicles llogats amb conductor. 
Vol saber per què quan el govern surt a fora i ningú no els veu no utilitzen el taxi, com diuen 
que s’ha d’utilitzar a Barcelona. 
A l’espera de les explicacions de la Sra. Pérez, diu que es reserva 30 segons per respondre-li 
després. 
 
El Sr. MARTÍ vol agrair la informació que ha donat la regidora Laura Pérez. Comenta que van 
rebre els informes el dia anterior a la tarda i que, més enllà d’imprimir-los i fer-ne una lectura 
en diagonal, no ha tingut temps de mirar-los en detall. Diu que li interessa no per qüestionar si 
un bitllet val 400 euros o en val 300, sinó pels continguts, perquè realment han estat tot el 
mandat interessant-se per això. Especifica, doncs, que no és cap caprici ni cap vocació de 
buscar-li les pessigolles al govern en absolut. Creu que el govern ha de viatjar, que ha d’acordar 
coses amb altres governs municipals i amb altres instàncies internacionals. Considera que 
Barcelona s’ha de continuar projectant, ja que prou mala imatge té la ciutat, perquè la reputació 
va caient. Per tant, diu que li interessa que el govern viatgi, però afegeix que sobretot li 
interessen els resultats, ja que una cosa és viatjar i l’altra cosa és acordar i que hi hagi un retorn 
per a la ciutat i per als barcelonins. Conclou, doncs, que li interessa no tant la fitxa tècnica de 
cada un dels viatges, sinó quin retorn té per a la ciutat a curt, a mitjà i –la majoria de coses– a 
llarg termini, perquè sap que hi ha rèdits i resultats que no s’obtenen per a la ciutat fins a mitjà o 
llarg termini. 
Apunta que intentarà esbrinar abans que s’acabi el mandat quin balanç de retorn hi ha hagut de 
les accions internacionals del govern de la Sra. Colau. 
 
La Sra. BARCELÓ creu que la Sra. Pérez es queda molt sola quan es parla de transparència. 
Constata que, quan la majoria dels grups municipals tenen dubtes sobre aquests viatges, és 
perquè no estan informats. Diu que si el govern que va prometre en campanya electoral ser 
transparent n’informés prèviament no tindrien aquests dubtes. Considera que Barcelona en 
Comú està passant de ser un govern transparent a ser un govern opac. Diu que no és el cas de la 
Sra. Pérez, que informa dels viatges que farà i dels resultats que obté, però remarca que no 
passa el mateix amb els seus companys de govern i que per això a la regidora Pérez li toca 
assumir en aquesta sessió una responsabilitat que probablement no és seva. 
Troba que aquest estiu hi ha hagut una sèrie de contrarietats que ha esmentat el Sr. Mulleras 
sobre els viatges i sobre el cost dels hotels, cosa que és una clara contradicció, ja que els 
membres del govern presumeixen de viure d’una manera, però quan ho paguen tots els 
ciutadans viuen d’una altra manera. Li agradaria que es pogués aclarir el que ha comentat el Sr. 
Mulleras i que es digui si és cert o no. 
Afegeix que els grups també han demanat explicacions de l’absència de la Sra. Colau i del 
tinent d’alcalde –de qui encara no han sabut si el seu viatge va ser institucional o personal–, 
perquè no és tan sols on viatgin o com viatgin, sinó que també és què fan quan tornen dels seus 
viatges o quan són a Barcelona. Davant d’una situació tan greu, amb una sessió extraordinària, 
a la qual no van acudir, remarca que posteriorment, el 23 d’agost, l’alcaldessa va fer un tuit en 
què deia: «He fet creure que estava de vacances amb la família, però en realitat per les nits em 
dedico a apagar peveters, alterar marquesines, penjar llaços grocs per després despenjar-los i 
tornar-los a penjar... I quan arribo a casa em prenc un got de ratafia i faig un riure maligne.» 
Pregunta amb indignació què és això. Constata que això és la realitat del que ha passat aquest 
estiu a Barcelona. Considera que l’alcaldessa no pot ironitzar ni riure’s dels ciutadans de 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 58 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Barcelona quan han estat passant una situació molt crítica i, en concret, el Districte de Ciutat 
Vella estava vivint moltes hores d’inseguretat i d’incivisme.  
Remarca que el que ha aportat el govern municipal a la transparència de la política són viatges 
no desglossats, viatges on no hi ha un contingut dels acords a què s’ha arribat ni dels beneficis 
per a la ciutat de Barcelona i tuits com el de l’alcaldessa, que ironitzen, quan hauria de gestionar 
per la ciutat. 
 
El Sr. CORONAS constata que queden 8 mesos per a les municipals, i diu que això pot ser 
tremend. Agraeix les explicacions que ha donat la regidora Pérez, i espera els informes per 
escrit per analitzar-los en profunditat. Remarca que, més enllà del fet de viatjar o no viatjar en 
una ciutat com Barcelona, a la qual tots demanen lideratge internacional i es dona per 
descomptat que toca viatjar, el com és més discutible i el perquè és l’important. Diu que ja 
entraran a valorar si la política de relacions internacionals que segueix ara mateix el govern de 
la ciutat de Barcelona és la correcta o no, però constata que en aquesta sessió no és aquest el 
tema de discussió. 
Li pregunta al Sr. Mulleras si li pot fer una brometa. Manifesta que, després d’escoltar el 
regidor del PP, li han quedat molt clares dues coses: una, que el Sr. Mulleras pot muntar la 
competència a Trivago des de l’endemà mateix, i la segona és que mai no serà tresorer del Partit 
Popular, perquè li agrada fiscalitzar massa. 
 
La Sra. ANDRÉS torna a reiterar que el PSC no qüestiona que l’equip de govern ha d’anar de 
viatge, perquè Barcelona té unes connexions internacionals i és evident que els viatges formen 
part de l’acció de govern institucional que ha de tenir l’Ajuntament. 
Tanmateix, remarca que pel seu Grup són importants dues coses: en primer lloc, l’oportunitat 
dels viatges en funció de la situació en què es trobi la ciutat en aquell moment, és a dir, la 
priorització del viatge o de la situació concreta que està passant a la ciutat, ja que va trobar a 
faltar un membre de l’equip de govern en la sessió extraordinària de l’agost, i, en segon lloc, els 
objectius de cada viatge i el resultat concret, en un exercici de transparència. 
Reitera que el Partit Socialista no ha entrat mai a fer preguntes concretes sobre els viatges, però 
veient això sí que reclama aquestes explicacions sobre l’oportunitat dels viatges en un moment 
de l’estiu en què hi havia un conflicte que va requerir la sessió extraordinària, en uns moments 
greus que reclamaven la presència del titular de cada matèria. Insisteix en la demanda de 
l’explicació del motiu del viatge i el resultat concret per a Barcelona. Considera que això va 
molt més enllà d’assistir a conferències o seminaris i de fer declaracions públiques en mitjans 
d’aquell país, sinó que cal venir amb un resultat concret d’interès general per a la ciutadania i 
per a la ciutat. Diu que això és el que analitzarà d’aquestes dades que s’aporten, és a dir, des del 
seu punt de vista, si es compleix aquest objectiu de tornar amb coses concretes d’interès general 
per a la ciutadania. 
Aclareix que no té cap ànim de fiscalitzar molt més enllà d’això, que és en definitiva el que es 
fiscalitza des de l’oposició en cada acció concreta del govern, és a dir, quin rèdit aporta per a la 
ciutadania. Indica que no és una cosa diferent ni entén que hagi de ser una cosa diferent, el fet 
de parlar dels viatges. 
Pel que fa a la despesa, troba evident que la despesa pública s’ha d’optimitzar. Per tant, entén 
que es fa des d’aquesta perspectiva i punt de vista. No sap si la proporció ha de ser en funció 
dels preus del mercat o del rèdit i resultat que comporta per a la ciutat aquell viatge. Insisteix 
que la perspectiva del seu Grup és aquesta: l’interès general i el resultat per a la ciutat. 
 
La Sra. ROVIRA diu que llegirà els diferents informes que s’han enviat. Està segura que si vol 
fer una reunió per saber amb més detall el motiu dels viatges i quines són les conclusions que se 
n’han extret la podrà fer. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 59 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Tanmateix, vistos els llocs on s’ha anat, manifesta que té una mica la sensació que les aliances 
internacionals podrien ser més variades, que es podria anar a aprendre d’experiències que 
s’estan succeint en d’altres països amb els quals, pel que ha llegit fins ara, no hi ha hagut 
aquestes relacions. En aquest sentit, anima també que l’acció internacional sigui de generar 
unes aliances en llocs, països i ciutats on s’estan realitzant diferents accions polítiques que 
poden ser interessants per resoldre situacions de conflictivitat que hi ha actualment a Barcelona 
i per desenvolupar diferents polítiques en el marc d’una lògica que no sigui la neoliberal ni la 
patriarcal. 
Dit això, manifesta que també li agradarà veure en aquests informes quines experiències 
s’acaben duent a terme i com beneficien les veïnes de la ciutat, perquè també té la sensació que 
moltes vegades hi ha trobades que, més enllà de la fotografia, són poc profitoses. Sap que la 
institució és una màquina de generar espais protocol·laris i institucionals que després no 
reverteixen en una realitat de les polítiques que s’acaben desenvolupant des del mateix 
Ajuntament. Creu que cal qüestionar aquesta institucionalització i aquest fer per fer de manera 
protocol·lària.  
En aquest sentit, també pensa que la perspectiva d’aquest govern és important, i més d’un 
govern com el de Barcelona en Comú. 
Diu que estarà atenta i que s’acabarà de llegir bé els informes. I torna a agrair les explicacions. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix la política internacional que fa el govern. Considera que la 
proposició no va tant pel contingut com per malversació hipotètica. 
Pensa que el Sr. Mulleras ha estat una mica còmic. Pregunta què vol dir una habitació normal i 
que a Times Square hi ha un hotel per 250, però que la despesa és de 400 euros. Vol saber què 
vol dir la pregunta del regidor del PP de per què l’alcaldessa no pot fer servir una habitació 
normal. No entén què vol dir això d’una habitació normal. 
Pel que fa al tema dels taxis, pregunta si el Sr. Mulleras vol que Ada Colau vagi en bicicleta per 
Nova York, perquè també fa promoció de la bicicleta. Diu que està esperant els 30 segons que li 
queden al Sr. Mulleras, perquè pensa que és molt còmic. 
 
La Sra. PÉREZ diu que també ha intentat explicar la dinàmica de projecció internacional. 
Indica que, en matèria d’habitatge era molt fàcil, perquè al juliol i a l’agost estaven concentrats 
uns determinats viatges i, per tant, li semblava lògic. Entén, però, que òbviament s’hauria 
d’ampliar el mapa de viatges per tenir un fil conductor i poder explicar cadascuna de les 
estratègies com s’han anat desenvolupant i també amb ciutats del sud, de les quals estan 
aprenent moltíssim. Recorda que abans el primer tinent d’alcalde esmentava Montevideo. 
Afegeix que ara l’Ajuntament es comença a lligar més amb Mèxic, i recorda l’històric acord 
amb Maputo, que des de fa 10 anys diferents governs han mantingut. Diu que és molt 
engrescador poder veure-ho. 
Creu que l’estratègia és més que lògica i justificada, de manera que es queda amb una màxima 
tranquil·litat. Diu que potser cal intentar millorar el diàleg i el coneixement de l’oposició 
d’aquests viatges i la seva utilitat. 
Pensa que la despesa és més que raonable per uns resultats positius. Replica que no és cert que 
la Sra. Gala Pin i la Sra. Àgueda Bañón estiguessin com a Ajuntament de Barcelona allà. Diu 
que ella mateixa ha estat a Albània aquest estiu, mentre que la Sra. Gala Pin ha estat a Nova 
York. No sap on ha decidit moure’s pel món el Sr. Mulleras, però creu que s’ha de dividir molt 
bé quan és el cost institucional i és una representació institucional, que no és el cas de les 
senyores Àgueda Bañón i Gala Pin, que fan servir les xarxes socials per explicar determinats 
moments de la seva vida. En tot cas, reitera que no era un viatge institucional.  
 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 60 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Aclareix que l’alcaldessa no ha viatjat en classe Business, sinó en turista. Informa que es 
contracta una agència, que és la que, amb els criteris de l’organitzador, indica a quins hotels 
serà tota la delegació. Per tant, diu que s’acaben escollint els hotels en aquest marc. 
Si el Sr. Mulleras s’imagina els viatges de París, Londres i Nova York com una meravella on 
l’alcaldessa s’ho ha passat molt bé, li demana que miri l’agenda, perquè ha estat més temps a 
l’avió que a la mateixa ciutat de Nova York, ja que hi va ser dos dies. Diu que el mínim que ha 
de fer l’alcaldessa és anar en cotxe ràpidament, amb una agenda que s’ha d’aprofitar, perquè 
són dos dies. Indica que a Londres també va ser un anada i tornada. Diu que un dia convidaran 
el regidor del Partit Popular perquè els acompanyi, ja que els viatges internacionals no són un 
espai per gaudir ni acaben passejant, ni tenen espais lliures. Reitera que en aquests viatges els 
membres del govern tenen una agenda molt plena perquè han de tornar a Barcelona amb 
màxima celeritat. Per tant, insisteix que són viatges incòmodes. Pensa que es fan un flac favor 
com a institució dient que això és xauxa i que anar a Nova York no està carregat de moltíssima 
feina. 
Repeteix que els viatges els contracten amb una agència, que van en hotels que sovint escullen 
les agències i els organitzadors i que depèn d’on es vagi, com en la cimera internacional de la 
CGLU, en què trobar el mateix hotel segurament és més car. Demana que el Sr. Mulleras li 
torni a repetir els hotels perquè és probable que l’alcaldessa estigués allotjada en algun 
d’aquests, però en una setmana més complicada. 
Recorda que el dia anterior va enviar l’informe i el seguiment de prec. Demana si és possible 
fer el seguiment del prec sobre els informes perquè s’han mencionat tota l’estona, però no sap si 
és viable. 
 
El Sr. MARTÍ respon que, pel que fa al seguiment, el seu Grup es donaria per satisfet amb la 
informació que té, perquè l’han d’estudiar, dels 5 viatges en concret. Indica que formalment es 
podria dir que s’ha complert, però demana que si pot ser no enviïn els informes el dia abans de 
les sessions. 
 
El Sr. MULLERAS creu que si alguna cosa ha posat de manifest aquesta compareixença és que 
Ada Colau i el seu govern municipal diuen una cosa, però en fan una altra. Recorda que 
Barcelona en Comú parlaven de transparència i constata que, en canvi, ara estan practicant 
l’opacitat en aquest assumpte i en molts d’altres. Afegeix que abans parlaven d’austeritat i 
després dilapiden els diners públics. Indica que, com ha demostrat, el govern paga el doble per 
viatges o per habitacions d’hotel del que pot pagar qualsevol persona avui dia. Constata que el 
govern fa ara el que criticava quan estaven a l’oposició. 
Finalment, torna a demanar l’accés a l’expedient, el detall concret d’aquests viatges i el tipus 
d’allotjament o el tipus de transport per poder tenir una opinió clara sobre com s’han gastat els 
diners públics en aquest Ajuntament. 
 
La Sra. BARCELÓ creu que aquest és un tema seriós, que els viatges es fan amb diners públics, 
que pertanyen al conjunt dels ciutadans i que s’ha de fer amb la màxima transparència, evitant 
que siguin opacs. Troba que és molt fàcil, perquè n’hi ha prou amb el fet que abans de fer-ho 
comuniquin als grups la intenció i els objectius del viatge, de manera que s’aclaririen molts 
dubtes i moltes confusions. 
Pensa que la prevenció és molt important quan es parla de transparència, i per això demana que 
el govern informi els grups abans i després, amb els objectius assolits i el cost que ha suposat 
per al conjunt dels ciutadans, perquè quan viatgen l’alcaldessa i el seu equip no ho fan amb 
diners seus, sinó públics. 
 
Es dona per tractada. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 61 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
8.-  (114/2018 RH) INADMETRE a tràmit la sol·licitud de concessió de la medalla d’Honor al 
sofriment en la categoria d’argent al caporal de la Guàrdia Urbana de Barcelona amb núm. de 
matrícula 16956 atès que, d’acord amb els informes que figuren a l’expedient, l’acció per 
sol·licitar l’atorgament de la medalla d’honor al sofriment es troba prescrita, ja que els fets pels 
quals es pretén el reconeixement van succeir l’any 1983, tot això d’acord amb l’article 121-20 
de la Llei 29/2002, de 30 de desembre, Codi Civil de Catalunya i l’article 1964 del Codi Civil. 
 
El Sr. RECASENS manifesta que és un altre cas evident que la Guàrdia Urbana en l’exercici de 
les seves funcions està sotmesa a accidents i alguns greus, com el que els ocupa. Indica, però, 
que en aquest cas, sense entrar en el fons, s’ha d’inadmetre per prescripció en funció dels 
articles 121 del Codi civil de Catalunya i del 1964 del Codi civil espanyol, perquè resulta que la 
sol·licitud es va entrar el 17 de març de 2018 per un fet de l’1 de desembre de 1983, de manera 
que han passat 35 anys. 
 
El Sr. SIERRA, amb tot el dolor del cor, hi votarà a favor i vol donar molts ànims al company 
de la Guàrdia Urbana.  
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Cs, PSC i del regidor no adscrit 
Sr. Puigcorbé, i amb la reserva de vot del Grup Municipal Demòcrata, ERC, PP i CUP.  
 
9.-  (2018/557) ATORGAR la Medalla al Mèrit Cívic a Fundació PROA (Proactiva Open Arms) 
per la seva tasca humanitària i la seva implicació en la defensa i protecció dels Drets Humans. 
 
El Sr. ASENS recorda que la Carta municipal de Barcelona estableix aquest reconeixement a 
les activitats i a les trajectòries de persones i entitats que ho mereixin. Explica que, en aquest 
cas, Proactiva Open Arms és una organització no governamental i sense ànim de lucre, que té 
com a principal missió precisament el rescat i el salvament de les embarcacions de persones 
refugiades al mar Egeu i al conjunt de la Mediterrània.  
Comenta que a l’inici aquesta ONG va decidir instal·lar-se a l’illa de Lesbos i que després van 
salpar a mar per salvar en total, del setembre de 2015 al juliol de 2018, pràcticament 
60.000 persones de morir en aquesta fossa comuna en què s’ha convertit la mar Mediterrània. 
Apunta que aquest equip està format per 250 voluntaris i que ha rebut múltiples 
reconeixements. Troba evident que estan en un context on, 60 anys després que el feixisme els 
gelés el cor, ara el vell fantasma de la intolerància en forma de racisme, xenofòbia, islamofòbia, 
etc., torna a cavalcar al continent europeu. Per tant, remarca que l’imperatiu ètic i moral polític 
no pot ser altre que rescatar precisament els ideals pels quals es van alçar contra el feixisme 60 
anys enrere tants europeus per construir una Europa solidària i respectuosa amb els drets 
fonamentals. Diu que si hi ha una Europa per la qual val la pena lluitar precisament és la que 
representa aquesta organització, que té infermeres, metges, socorristes, persones anònimes que, 
sense esperar res a canvi, entreguen el seu temps utilitzant molts cops els seus propis estalvis 
per salvar la vida d’aquestes persones. 
Per això, atesa la seva trajectòria i la tasca humanitària que fa l’organització en els mars 
Mediterrani i Egeu, considera que Proactiva Open Arms es mereixen aquest reconeixement per 
part de l’Ajuntament. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 62 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
 
El Sr. MARTÍ anuncia que votarà a favor de la proposta del govern. Afirma que subscriu de ple 
tot el que ha dit el regidor Jaume Asens en relació amb aquesta fundació, i no tant a la fundació 
com a persona jurídica, sinó per la feina de totes i cadascuna de les persones que hi ha al darrere 
i que comprometen el seu present i el seu futur en benefici dels més febles i dels que estan en 
greu situació de perdre la vida al mar Mediterrani. 
 
La Sra. ANDRÉS anuncia que hi votarà a favor perquè és una organització que està plenament 
identificada amb els valors de Barcelona, que és una ciutat oberta i acollidora, i que rescata del 
patiment, de la pobresa, de la persecució i dels conflictes bèl·lics moltíssimes persones.  
Recorda que va ser una iniciativa privada d’una persona en concret, l’Òscar Camps, que va 
néixer a Badalona, i, per tant, hi votarà a favor. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, 
ERC, PSC i del regidor no adscrit Sr. Puigcorbé, i amb la reserva de vot de Cs, PP i CUP.  
 
10.-  (649/18) APROVAR les modificacions de les taules retributives municipals consistents en 
l’increment del 0,25% ratificat pel Consell de Ministres de 13 de juliol i d’acord amb l’article 
18.Dos, segon paràgraf, de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l’Estat 
per a l’any 2018, amb efectes 1 de juliol de 2018, tal i com s’annexa. APROVAR les 
modificacions de les taules retributives municipals com a resultat de l’aprovació per part del 
Plenari Municipal de l’Acord de Condicions de Treball 2017-2020, tal i com s’annexa. 
APROVAR les modificacions de la relació de categories professionals que conformen la 
plantilla del personal de l’Ajuntament de Barcelona, com a resultat de l’aprovació per part del 
Plenari Municipal de l’Acord de Condicions de Treball 2017-2020, tal i com s’annexa. 
PUBLICAR aquest acord i els seus annexes a la Gaseta Municipal i al Web Municipal i de 
forma resumida al Butlletí Oficial de la Província. 
 
El Sr. BADIA recorda que es va aprovar l’acord de condicions comunes dels empleats públics, 
el conveni laboral, i manifesta que ara es portaria l’aplicació d’aquest conveni, així com tot el 
marc estatal d’augment salarial, a les taules retributives de l’Ajuntament. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de BnComú, Grup Municipal Demòcrata, Cs, 
ERC, PSC i del regidor no adscrit Sr. Puigcorbé, i amb la reserva de vot del PP i CUP.  
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
11.-  (020/2018 SG) DECLARAR, de conformitat amb allò disposat a l’article 18.2 de les Normes 
Reguladores del Funcionament dels Districtes i a sol·licitud del senyor Javier Edrosa Pérez, la 
compatibilitat entre el seu càrrec com a Conseller del Districte d’Horta-Guinardó -per al qual 
fou nomenat per Decret de l’Alcaldia del 28 de juny de 2018, passant-lo a exercir en règim de 
dedicació parcial en un percentatge del 75% per resolució del 4 de juliol de 2018- i l’activitat 
privada per compte propi que declara, com a treballador autònom d’establiment de begudes. 
Aquesta autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques i d’altra normativa aplicable, 
en especial, les establertes en les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes que 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 63 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
s’han esmentat. En tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. 
 
El Sr. BADIA explica que es tracta d’una compatibilitat recurrent del cas d’un conseller. 
 
El Sr. Badia expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP i el 
regidor no adscrit Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
12.-  (848/18) APROVAR inicialment el reglament per a la igualtat de gènere a l’Ajuntament de 
Barcelona; SOTMETRE’L a informació pública per un període de trenta dies hàbils, a comptar 
des del següent al de la publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província 
de Barcelona. 
 
La Sra. PÉREZ explica que es porta a aprovació inicial aquesta idea que s’ha estat treballant des 
de fa mesos, que és un reglament que vol consolidar la transversalitat de la perspectiva de 
gènere a l’Ajuntament. Comenta que han estat molts anys de treball, de polítiques, de 
desenvolupar serveis, anys de diferents governs i de colors de governs que han fet que 
l’Ajuntament de Barcelona avui dia sigui un referent en el treball per la igualtat. Indica, doncs, 
que aquest reglament el que faria és aportar un cos normatiu que aglutini, que actualitzi i que 
reforci la normativa existent. 
Explica que tracta dels mecanismes d’integració a la perspectiva de gènere, com la formació, la 
comunicació, la contractació pública, pressupostos, participació, avaluacions, protocols, i 
quines eines i quines estructures calen per impulsar la igualtat i en quins àmbits d’actuació. Per 
tant, manifesta que inclou els serveis en matèria de formació, d’informació, d’assessorament i 
de violència masclista que s’han anat desenvolupant al llarg dels anys. 
Vol agrair l’extensa participació del Consell de Dones, dels partits polítics, a nivell intern dels 
diferents departaments de l’Ajuntament o òrgans que estan afectats pels continguts del 
reglament, juristes, acadèmiques, tècniques d’altres administracions públiques, representació 
sindical, etc. Conclou que hi ha hagut un gran esforç de participació, que comença, amb aquesta 
–espera– aprovació inicial, la seva formalitat. 
 
La Sra. VILA anuncia que farà una abstenció, bàsicament perquè és una aprovació inicial i al 
llarg dels dies que hi ha habilitats hi vol fer esmenes. Indica que el seu Grup ha fet arribar 
algunes consideracions prèviament, que entén que no han quedat del tot recollides, tot i que 
algunes sí, com ara separar tot l’àmbit LGTBI de l’àmbit de gènere. Creu que no era el lloc 
oportú per abordar les dues situacions o els dos àmbits. 
Pensa que segurament queda pendent recollir millor la tradició i el compromís de tots els 
governs que hi ha hagut a l’Ajuntament perquè en aquesta sessió es pugui aprovar precisament 
aquest reglament. Entén que podria quedar més ben reflectit i recollit per un tema de justícia i 
per posar en valor aquest espai de consens que són les polítiques en l’àmbit de la igualtat de 
gènere.  
Indica que hi ha una discrepància en com s’aborda la qüestió de la prostitució. Manifesta que 
l’aproximació del govern i del Grup Municipal Demòcrata és diferent, i li agradaria que en 
aquest reglament que serveix per avançar i posar ordre en aquesta qüestió poguessin arribar a un 
acord. 
Per tant, reitera l’abstenció del seu Grup. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 64 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
La Sra. BARCELÓ també farà una abstenció, tot agraint l’acceptació de la gran majoria de les 
aportacions que ha fet Ciutadans i el diàleg que han mantingut amb la regidora i el seu equip. 
Indica que el seu Grup va fer una aportació que creu que és molt important, que és incorporar 
que les avaluacions tant de la bretxa salarial com del mateix reglament es facin cada dos anys i 
no cada quatre anys, ja que la bretxa salarial és un tema molt important, que cal anar revisant i 
no allargar-lo més temps. 
De totes maneres, creu que fins a l’aprovació final hi ha temps per poder continuar parlant i 
dialogant i sobretot per veure si poden arribar a un acord per poder fer aquesta avaluació cada 
dos anys. 
 
La Sra. BENEDÍ expressa el vot a favor d’ERC. Agraeix la manera de treballar aquest 
reglament i també les aportacions del seu Grup que han estat recollides, així com la manera com 
s’ha parlat amb el Consell de Dones de la ciutat, amb altres expertes, etc. 
Diu que la intervenció que toqui ja la faran quan es porti al Plenari, que espera que sigui ben 
aviat. 
 
La Sra. ANDRÉS vol començar la intervenció agraint a la regidora el seu tarannà obert i les 
converses que han tingut per tal d’arribar a acords en al·legacions molt concretes del seu Grup. 
Pensa que és un bon text el que es porta a l’aprovació inicial, tot i que anuncia que segurament 
en el període d’al·legacions durant l’exposició pública continuarà insistint en el tema que cal 
impulsar que les empreses que fan contractes públics facin pública la seva bretxa salarial. 
Considera que és un pas més en la transversalitat de gènere a les polítiques, accions, estructures 
i organitzacions, i valora molt positivament que es pugui arribar i fer passos en aquest sentit. 
 
El Sr. MULLERAS també vol agrair a la regidora la feina feta en aquest reglament. 
Troba que és important que hi hagi un reglament que vetlli per la igualtat de gènere, tenint en 
compte que moltes altres administracions ho tenen. Creu que també és important que a 
l’Ajuntament ho tinguin. Tanmateix, manifesta que vol estudiar-lo a fons durant aquest període 
d’exposició pública i veure quines aportacions es poden fer per millorar aquest reglament. 
Pel que fa als contractes públics en què s’afavoreixen les empreses que tinguin paritat en perfils 
i categories professionals, pensa que cal veure com es tracta aquest assumpte. Opina que cal 
valorar la conciliació de la vida laboral, personal i familiar, la flexibilitat horària i tenir aquests 
plans d’igualtat que li semblen molt necessaris, però pensa que també s’ha de ser prudent 
legalment a l’hora de condicionar-ho a un contracte, perquè hi ha unes qüestions legals que 
s’han de tenir en compte. 
En relació amb les polítiques de gènere, creu que és molt important tota la part de prevenció. 
Pensa que en això aquest reglament està una mica coix i que s’haurien d’incloure més mesures 
per tal de prevenir i evitar que hi hagi qualsevol problema en l’aspecte de la qüestió del gènere. 
No sap quin és l’àmbit d’actuació, és a dir, si això també s’ha d’aplicar a les escoles, als centres 
cívics i a totes les campanyes que es fan des de l’Ajuntament. Es pregunta a quin àmbit 
d’actuació de l’Ajuntament s’han d’aplicar totes aquestes polítiques. 
En tot cas, li agradaria, doncs, estudiar-ho molt més a fons i fer-hi aportacions. Afirma que 
discrepa en alguna qüestió, com ara el tema de la prostitució. Per tant, a l’espera de poder 
treballar-lo més a fons, anuncia una abstenció en aquesta aprovació inicial. 
 
La Sra. ROVIRA expressa el seu vot a favor. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ també hi votarà a favor. 
 
La Sra. Pérez expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Vila expressa l’abstenció del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de Cs, la Sra. Benedí 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 65 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa l’abstenció del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP i el 
regidor no adscrit Sr. Puigcorbé expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
El Sr. Ardanuy s’incorpora a la sessió. 
 
13.-  (849/18) APROVAR inicialment l’ordenança reguladora de l’administració electrònica de 
l’Ajuntament de Barcelona; SOTMETRE-LA a informació pública per un període de trenta dies 
hàbils, a comptar des del següent al de la publicació del corresponent anunci en el Butlletí 
Oficial de la Província de Barcelona. 
 
La Sra. MIRÀS comenta que aquesta és una de les moltes accions que s’estan fent dins del 
desplegament de l’Administració electrònica a Barcelona. Explica que es parteix d’una 
ordenança reguladora de l’Administració electrònica que es va aprovar el 2006, que era una 
bona ordenança. Tanmateix, indica que han canviat moltes coses des d’aleshores. Diu que la llei 
del 2007 sobre l’esquema nacional d’interoperabilitat i les lleis 39 i 40 de 2015 sobre el 
procediment administratiu i règim jurídic de les administracions públiques fan que canviïn les 
formes de relació de les administracions públiques amb els ciutadans. 
Manifesta que, dins d’aquest desplegament, s’han de donar unes pautes generals que serviran 
per després modificar diferents apartats de les ordenances vigents. Especifica que això situa un 
“paraigües”, però diu que s’han de desenvolupar aquestes modificacions. 
Diu que es parla de la seu electrònica, del portal únic, de la firma electrònica, d’una 
identificació a partir de codis de seguretat, que explicaran amb més detall, perquè darrere d’això 
hi ha més actuacions. Indica que l’ordenança fa de paraigua legal per poder fer el desplegament 
corresponent i que tingui empara legal. 
 
El Sr. CIURANA anuncia el vot a favor del Grup Municipal Demòcrata en aquesta aprovació 
inicial. Diu que no descarta fer altres observacions, però vol fer algun tipus de remarca en 
relació amb el que això ha de significar per la cultura de l’organització, perquè es poden trobar 
que l’Ajuntament va fent ordenances i després es triguen mesos a respondre preguntes que fan 
els grups municipals, o es reparteixen manuals de 100 fulls i escaig als proveïdors per generar 
factures electròniques.  
Per tant, més enllà de les bones paraules i dels signes dels temps, demana que s’impregni la 
cultura de l’organització d’això, ja que l’Administració electrònica es fa per anar més de pressa, 
per ser més eficaços i solvents, no per complicar la vida a la gent. Remarca que l’Administració 
–sense electrònica–, encara que sembli mentida, teòricament es va inventar per facilitar la vida 
a la gent, per ordenar les coses... Demana que, ja que estan en un moment fundacional, més 
enllà de la contractació, de les ordenances i del programari, s’impregni la cultura de 
l’organització d’aquests valors que teòricament li reconeixen a l’Administració electrònica, com 
ara el de la rapidesa, l’eficàcia, la transparència, etc. 
 
El Sr. ALONSO pensa que aquesta modificació de l’ordenança és absolutament necessària 
perquè és una obligació legal, perquè cal modernitzar l’Administració i perquè s’han de 
millorar els serveis als ciutadans. 
En aquest sentit, anuncia que el vot de Ciutadans és favorable. Diu que en aquesta sessió no 
entrarà en el fons ni amb això condiciona el seu vot final, però entén que és necessari fer 
aquesta aprovació inicial per continuar treballant. 
 
El Sr. CORONAS expressa el seu vot a favor. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 66 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
La Sra. ANDRÉS anuncia que també hi votarà a favor. Recorda que l’ordenança de punt de 
partida era una ordenança pionera i bona, i pensa que convé revisar-la. 
Diu que no ha pogut entrar a fons en el text, però diu que hi donarà aquest vot de confiança i 
que es reserva la possibilitat de fer també al·legacions de cara a la votació final. 
 
El Sr. MULLERAS diu que ho enllaça amb el debat que han tingut a l’inici de la sessió. 
Considera que l’Administració electrònica ha de servir per millorar la vida dels veïns i les 
veïnes de Barcelona i per ser més eficaç i eficient en totes les tasques que es fan des del món 
municipal. 
En aquest sentit, vol analitzar molt més a fons com això millora la vida dels barcelonins en la 
seva relació amb l’Administració. 
Tanmateix, destaca que hi ha una altra pota molt important, i sense la qual això no servirà de 
res, que és el que s’ha comentat abans: la bretxa digital que hi ha a Barcelona. Diu que, mentre 
hi hagi persones que per la seva condició social no puguin accedir en plenes condicions a tots 
els mitjans digitals, que per la seva edat o pel seu lloc geogràfic o pel barri no tinguin el wifi 
necessari, evidentment aquesta Administració electrònica estarà coixa i no servirà per a res. Per 
tant, en aquest sentit, considera que això està molt bé, però demana que es complementi amb el 
fet d’acabar amb aquesta bretxa digital a Barcelona. 
Per aquesta raó farà una abstenció, perquè vol veure molt bé com aquesta ordenança ha de 
servir per millorar l’altra part, que és importantíssima, perquè, si es manté la bretxa digital i no 
es millora la vida dels barcelonins a través d’això, l’ordenança no haurà servit de res. 
 
La Sra. ROVIRA anuncia el seu vot a favor. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el seu vot a favor. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ també anuncia el seu vot a favor. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Ciurana expressa el vot 
favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. 
Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, 
el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP, la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la 
CUP i els regidors no adscrits Sr. Ardanuy i Sr. Puigcorbé expressen el seu vot favorable. 
S’APROVA. 
 
14.-  (0494/16) MODIFICAR l’Acord Marc, amb número de contracte 16002540, que té per objecte 
la fixació de les condicions per a la contractació dels serveis de telecomunicacions corporatius 
de veu, dades, mòbils, serveis de numeració especial i accés a Internet per part de l’Ajuntament 
de Barcelona, els seus organismes autònoms i societats municipals i organismes amb 
participació municipal majoritària de l’Ajuntament de Barcelona, en el sentit d’incloure dintre 
del seu àmbit d’aplicació les entitats vinculades a l’Ajuntament que s’indiquen a continuació: 
Fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation, amb número de NIF G-65760431, (Lot 
1, 2 i 3); Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, amb número de NIF P-0800075D (Lot 1). 
Tot això, en virtut del que estableix l’art. 105 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de 
novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic, d’aplicació 
segons el que preveu la disposició transitòria primera de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de 
contractes del sector públic, la clàusula 20 del PCAP i segons compareixences signades per 
l’empresa adjudicatària que s’incorporen a l’expedient. REQUERIR l’empresa Vodafone 
España, SAU, amb NIF A80907397, adjudicatària del Lot 1 (Serveis i sistemes de 
comunicacions de veu fixa de tots els centres i serveis de dades), del Lot 2 (Serveis de 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 67 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
comunicacions de veu i dades mòbils i el Lot 3 (Serveis de numeració especials a l’empresa), 
per tal que comparegui a les dependències de la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica de la 
Gerència de Recursos per a formalitzar la modificació contractual esmentada en el termini de 
15 dies hàbils des de la tramesa de la present notificació. 
 
La Sra. MIRÀS explica que, a partir d’un acord marc, obert a totes les institucions i tots els 
organismes de l’Ajuntament de Barcelona, es preveia l’ampliació a d’altres organismes o 
entitats que no fossin 100% municipals. 
Informa que en aquest acord marc s’incorporen dos organismes, que són el Mobile i l’Agència 
d’Ecologia Urbana, que s’incorporen a aquests avantatges per gaudir d’aquest paraigua respecte 
dels lots 1, 2 i 3, que van ser adjudicats a Vodafone, relatiu al tema de mòbils i informació. 
 
El Sr. CIURANA diu que l’expedient així ho indica, però constata que en l’explicació oral la 
Sra. Miràs ha dit el Mobile. Vol confirmar que es refereix a la Fundació Barcelona Mobile 
World Capital Foundation, tal com diu el text. 
 
La Sra. MIRÀS confirma que sí. 
 
El Sr. CIURANA diu que ho ha preguntat perquè quedés en acta que es referia a la Fundació 
Barcelona Mobile World Capital Foundation. Així doncs, anuncia que hi votarà favorablement. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Ciurana expressa el vot 
favorable del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. 
Coronas expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, 
el Sr. Mulleras expressa l’abstenció del PP, la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP 
i els regidors no adscrits Sr. Ardanuy i Sr. Puigcorbé expressen el seu vot favorable. 
S’APROVA. 
 
15.-  (0891/18) INICIAR l’expedient per a la contractació que té per objecte el manteniment 
correctiu dels elements constructius i d’altres elements de la via pública competència dels 
diferents Districtes de l’Ajuntament de Barcelona així com la neteja i desbrossament de solars, 
el manteniment de places dures i el suport logístic a activitats que es desenvolupen al districte, 
per als anys 2019-2021, amb núm. de contracte 18003447, mitjançant tramitació ordinària, amb 
la utilització del procediment obert, amb un valor estimat de 36.416.851,45 euros i amb un 
pressupost total de licitació de 23.605.923,24 euros, IVA inclòs, determinat en funció de preus 
unitaris, distribuït en els següents lots: Lot 1: Districte de Ciutat Vella per un import de 
2.224.823,25 euros IVA inclòs; Lot 2: Districte de l’Eixample per un import d’1.794.997,38 
euros IVA inclòs; Lot 3: Districte de Sants-Montjuïc per un import de 3.108.470,67 euros IVA 
inclòs; Lot 4: Districte de les Corts per un import d’1.185.251,07 euros IVA inclòs; Lot 5: 
Districte de Sarrià-Sant Gervasi per un import de 2.755.524,21 euros IVA inclòs; Lot 6: 
Districte de Gràcia per un import d’1.797.049,41 euros IVA inclòs; Lot 7: Districte d’Horta-
Guinardó per un import de 2.558.149,20 euros IVA inclòs; Lot 8: Districte de Nou Barris per un 
import de 2.738.272,47 euros IVA inclòs; Lot 9: Districte de Sant Andreu per un import de 
2.196.572,82 euros IVA inclòs; Lot 10: Districte de Sant Martí per un import de 3.246.812,76 
euros IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules 
administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; 
CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb 
càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest document amb el següent 
desglossament: pressupost net 19.509.027,57 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de 
l’IVA de 4.096.895,67 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 68 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent 
a la seva autorització. 
 
El Sr. BADIA explica que es tracta del contracte de manteniment de la via pública, amb una 
durada de tres anys, més la possibilitat de dos anys de pròrroga. Informa que són 10 lots, un per 
districte, que s’aplica el conveni de construcció i que també hi haurà la subrogació del personal. 
Indica que es tracta d’un import anual de 7,9 milions d’euros, i afegeix que a més s’han 
incorporat les millores respecte a la qualitat ambiental i antiguitat dels vehicles, així com també 
es valora la subcontractació del 5% de l’import a empreses d’inserció o centres especials de 
treball. 
 
El Sr. MARTÍ anuncia que hi votarà a favor, però vol demanar un parell de qüestions, que si el 
regidor Badia no pot contestar ara ja les contestarà per escrit. 
Recorda que, en el pressupost del 2015, el manteniment d’interiors d’illes, solars, petanques i 
places dures costa 0 euros, mentre que el 2019 costa 1 milió i escaig. Li costa de creure que hi 
hagués aquest pressupost de 0 euros el 2015 en relació amb aquests àmbits d’actuació de 
manteniment. 
En segon lloc, demana un aclariment sobre el fet que hi ha un increment de metres quadrats de 
voreres, per tant, de superfície de voreres a tractar. Diu que són gairebé 1 milió de metres 
quadrats, si no s’erra. Constata que hi ha un increment important de metres quadrats a tractar i, 
en canvi, només un petit increment del pressupost global per atendre aquestes necessitats. Vol 
saber exactament això com funciona, perquè no ho acaba de veure clar. 
 
El Sr. BADIA diu que haurà de buscar la informació per explicar aquestes dues variacions i 
entendre com pot ser que s’incrementi 1 milió de metres quadrats, però no l’import. Es 
compromet a fer-li arribar per escrit al Sr. Martí, si pot ser el mateix dia de la sessió. 
 
El Sr. Badia expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa l’abstenció del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP i els 
regidors no adscrits Sr. Ardanuy i Sr. Puigcorbé expressen el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d’impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
16.-  (M1519/9662) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: - Instar la modificació del cartipàs municipal, per tal de rellevar de les seves 
funcions al capdavant del Districte de Ciutat Vella a la Regidora Gala Pin, nomenant un nou 
regidor/a que lideri i s’impliqui en el restabliment de la convivència i la seguretat al districte. - 
Instar l’Ajuntament de Barcelona a reunir-se periòdicament i al més alt nivell amb les entitats 
veïnals de la Barceloneta per a informar i treballar de forma conjunta l’estratègia per fer front a 
la situació creada. - Demanar que l’Ajuntament de Barcelona apliqui amb celeritat els plans de 
seguretat i civisme previstos per a Ciutat Vella. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 69 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
(Tractat conjuntament amb el punt 20 de l’ordre del dia.) 
 
El Sr. MARTÍ explica que el seu Grup presenta una nova proposició que té tres punts. Indica 
que el primer és instar el govern municipal a fer una modificació del cartipàs per tal de rellevar 
de les seves funcions al capdavant de Ciutat Vella la regidora Gala Pin i nomenar un nou 
regidor o regidora, perquè, evidentment, no vol que es quedi sense regidoria aquest districte tan 
important. 
En segon lloc, i tenint en compte la resposta cada cop més activa de molts veïns i moltes entitats 
dels diferents barris de Ciutat Vella, que fins i tot s’han manifestat poques jornades enrere, 
demana que l’Ajuntament intensifiqui les reunions i els contactes amb les associacions i entitats 
veïnals, no solament amb les que consideri més properes, sinó amb totes. 
En tercer lloc, sol·licita al govern municipal que intensifiqui l’execució dels plans de seguretat i 
civisme previstos per a Ciutat Vella, que són els que el Plenari de Ciutat Vella ja ha acordat, 
aprovat i discutit, i també els plans de xoc diversos, en algun dels quals el Grup Municipal 
Demòcrata ha tingut una intervenció important. 
Conclou que aquesta proposició no és més que la conseqüència d’un conjunt de fets i 
esdeveniments que han tingut lloc molt recentment a la ciutat de Barcelona. Diu que això lliga 
amb el debat que han tingut en anteriors proposicions i compareixences, relatives a aquest 
mateix tema en l’àmbit de tota la ciutat, tot i que ara parlen de Ciutat Vella. 
Destaca que hi ha una situació de manca de lideratge a la ciutat i també al Districte de Ciutat 
Vella en relació amb les tasques de prevenció i seguretat. Remarca que l’alcaldessa no hi és; 
que tampoc no hi són els tinents d’alcalde; que no hi ha regidor responsable, més enllà de 
l’alcaldessa, de Seguretat i Prevenció, i que l’equip del comissionat fa el que pot. Tanmateix, 
indica que a Ciutat Vella estan passant coses que mai s’havien vist o que es torna a índexs, a 
situacions i a problemàtiques que s’havien viscut als anys 80, amb alguns elements agreujats, 
perquè evidentment les màfies i els grups organitzats es modernitzen i tot està força pitjor que 
als anys 80 en segons quins aspectes. 
Recorda que Barcelona en Comú deia que havia arribat al govern per evitar la gentrificació, ja 
que això era un mal contra el qual lluitaven i que era una amenaça intolerable. Constata que per 
la inacció o per la mala acció governamental el govern acabarà aconseguint l’efecte contrari, és 
a dir, que hi hagi una gentrificació efectiva de molts i molts veïns de barris com el Raval, el 
Gòtic i la Barceloneta. Conclou que el govern acabarà aconseguint allò contra el que lluitaven, 
que és que aquests barris acabin en mans dels especuladors i dels rics i poderosos. 
Per tant, demana aquesta substitució perquè ja no confia en la Sra. Pin com a regidora del 
Districte de Ciutat Vella. Constata que estan a finals del mandat i que els resultats són els que 
són. Recorda que en aquesta sessió s’ha dit quan es parlava de Barcelona, però diu que  també 
afecta Ciutat Vella. Manifesta que els robatoris violents i altres tipus de delictes i fets il·lícits 
augmenten a Ciutat Vella més d’un 50%. Remarca que hi ha una situació d’alarma a tots 
aquests barris que la Sra. Pin teòricament ha de dirigir i liderar. Es queixa que el govern no fa 
servir allò que té a les mans, que és la Guàrdia Urbana, la llei, les ordenances municipals, la 
inspecció municipal, etc. Insisteix que el govern té molts instruments, però que no els fa servir, 
cosa que porta a una pèrdua absoluta de confiança. 
Apunta que el seu Grup presenta aquesta proposició, que li sembla que entronca amb alguna 
altra iniciativa que precisament s’ha acumulat en aquest debat. Constata que Barcelona té uns 
barris cada dia més degradats, gent patint, gent vulnerable que no té les xarxes socials i 
l’empara que l’Ajuntament ha de donar a aquesta gent. Recorda que Barcelona en Comú es 
manifestaven fins al 2015 contra el govern de Xavier Trias perquè deien que tenia les coses 
molt malament i es posaven darrere el canó i darrere la pancarta. Però diu que ara el karma 
porta Barcelona en Comú al seu lloc, perquè han acabat sent víctimes d’allò que criticaven quan 
estaven no a l’oposició, sinó fora de l’Ajuntament. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 70 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Diu que pel Grup Municipal Demòcrata al govern se li ha acabat el crèdit polític, perquè creu 
que l’equip de la regidora Gala Pin no està capacitat per seguir dirigint aquest districte, de 
manera que en demana la substitució. Pensa que no es poden esperar al mes de maig del 2019 
perquè la ciutadania promogui un canvi, ja que creu que no poden perdre 8 mesos. Per tant, 
demana que les forces polítiques d’aquest Ajuntament en aquesta Comissió de Presidència, 
Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció donin suport a aquesta substitució, que 
no és més que donar una oportunitat al govern per fer les coses millor amb altres persones. 
En tot cas, també sol·licita que, davant la situació que en aquests moments viu el govern, que és 
compromesa, revisin o s’ho repensin a l’hora de fer segons quins adhesius, que a més embruten 
la ciutat i incompleixen les ordenances municipals. Comenta que són uns adhesius que diuen: 
«Davant de la campanya de desprestigi a la Colau, els veïns estem amb tu, Ada.» Creu que 
aquests elements no són del tot creïbles, a part que són anònims i no se sap ben bé d’on surten. 
Opina que aquests elements no estan en sintonia amb el pensament general de la ciutadania ni 
dels barris de Ciutat Vella.  
Insisteix en el fet que vol un canvi, i demana aquest suport perquè hi hagi una substitució. 
Aclareix que ho planteja en termes positius, és a dir, que hi hagi una nova oportunitat per al 
govern per fer les coses millor, tenint en compte els dèficits de gestió que hi ha hagut durant els 
darrers tres anys i mig. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ recorda que el passat 21 d’agost, i precisament des de la 
Barceloneta, el Grup Popular ja va anunciar que presentaria en aquesta Comissió una proposta 
de reprovació de la gestió municipal a Ciutat Vella, concretant també la necessitat del 
cessament de la regidora del districte per la seva negligent gestió dels problemes del districte, 
que, lluny de ser resolts, s’agreugen dia rere dia, i la necessitat de promoure el nomenament 
d’un nou regidor o regidora. 
Constata que ha passat gairebé un mes i que, evidentment, la situació justifica encara més el 
caràcter imprescindible d’aquesta proposta per intentar canviar les coses. 
Recorda que ja ho avançava en el debat de seguretat i de convivència que han mantingut en la 
mateixa sessió. Apunta que hi ha vegades que el govern no tan sols no resol els problemes, sinó 
que s’acaba convertint en un dels problemes. Indica que en aquest cas es podria fer una 
radiografia del que està representant avui dia el Districte de Ciutat Vella, que és una radiografia 
d’allò que Barcelona no es mereix: narcopisos al Raval; incivisme a la Barceloneta; «los chicos 
de la cola» a Sant Pere; la proliferació de la droga, del cànnabis, dels coffee shops; el top manta 
a tot arreu; la delinqüència també a tot arreu; la manca de serveis municipals essencials i entre 
aquests la neteja, els campaments; els mateixos okupes, tan amics del govern municipal, de qui 
tots poden recordar les okupacions al carrer Sant Bernat i Robadors; la manca de consens amb 
veïns, als barris, amb associacions, amb el comerç; la reforma de la Via Laietana; aspectes 
concrets com el botellón de la plaça Castella, als barris i a les platges, perquè, si fos poc el que 
ja hi havia, a l’estiu es podia veure com venien ombrel·les, gorres, els mojitos i pinyes colades, 
que ara s’ha vist en una actuació de la Guàrdia Urbana com eren manifestament insalubres, etc. 
Constata que tot això, lluny de resoldre’s, cada dia s’agreuja més; que els problemes es 
multipliquen, i que el govern del districte i el govern municipal no reaccionen, ja que ni tan sols 
són capaços de tirar endavant els acords del Ple del Districte de Ciutat Vella. Afegeix que tot 
això també té el seu caldo de cultiu en uns discursos en què molt sovint es posen en igualtat els 
manters amb els comerciants, les famílies amb la prostitució, etc. Comenta que el govern estan 
més pendents dels infractors que no pas dels veïns. Destaca que el govern municipal no s’acaba 
de sacsejar la seva al·lèrgia a la policia i que actua en moltes ocasions no tan sols des de la 
ineficàcia, sinó també de forma sectària. 
Per això, manifesta que el Grup Popular ha presentat aquesta proposta, perquè creu que un nou 
regidor o regidora a Ciutat Vella, amb un nou tarannà, amb una capacitat renovada per resoldre 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 71 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
aquests problemes, per encarar-los i per oferir diàleg a la resta de grups municipals i també a les 
entitats, malgrat els mesos que resten per a les eleccions municipals, és una decisió 
imprescindible. 
 
El Sr. BLANCO li diu a la regidora Gala Pin, amb tot el respecte per la seva persona, que el seu 
Grup també ha de reprovar la seva actuació en el Districte de Ciutat Vella i n’ha de demanar la 
dimissió, perquè Ciutat Vella està vivint una situació límit. Destaca que la situació del districte 
és insostenible, en la qual cosa la regidora Pin té una gran responsabilitat. Remarca que els 
veïns estan farts del que està passant a Ciutat Vella pel que fa a la convivència. Indica que 
respecte a la manca de convivència el districte ha retrocedit 30 anys, ja que hi ha coses que no 
es recordaven i que esperaven no tornar a veure. Reitera que els veïns n’estan farts, i apunta que 
ho han expressat el darrer dissabte en una manifestació a la qual s’han adherit moltíssimes 
entitats del districte des de la Barceloneta per expressar el seu descontent. Recalca que la 
regidora no estava amb els veïns, perquè la Sra. Pin realment és part del problema, no és la 
solució. Diu que molts veïns veuen la regidora del Districte de Ciutat Vella com una de les 
causes dels problemes que estan succeint al districte. Per això, demana que la Sra. Pin recapaciti 
i deixi pas a una altra persona en aquesta responsabilitat. 
Considera que la regidora del districte ha tingut actuacions impròpies del seu càrrec, que és un 
càrrec de responsabilitat, ja que és la màxima autoritat del districte. Indica que la regidora, que 
hauria de cuidar les formes i les relacions amb les entitats i amb els veïns del districte, ha tingut 
exabruptes, es va començar aixecant d’algunes reunions que tenia amb entitats veïnals, s’ha 
arribat a expressar de manera despectiva dient que els restauradors estaven molt mal 
representats pel gremi, etc. Considera que aquestes són manifestacions que la desqualifiquen, 
perquè els representants públics no poden jutjar l’actuació d’una associació que legítimament 
està defensant els interessos dels seus associats. Està d’acord amb el fet que, evidentment, pot 
manifestar una opinió, però diu que no pot desqualificar cap representant de cap entitat del 
barri, ja que ha de governar per a tothom. Considera que la regidora del districte està governant 
per unes associacions i per d’altres no, quan no és del seu grat el que li demanen o el que li 
diuen. 
Tanmateix, apunta que no és tan sols el que la regidora digui o fa, sinó sobretot el que no fa, ja 
que no defensa els interessos dels veïns del districte, no defensa la convivència en el districte, 
ha permès que l’incivisme i la delinqüència es multipliquin, igual que els narcopisos i el turisme 
de la venda irregular, el narcoturisme, l’okupació de la via pública; ha provocat que veïns que 
havien escollit el Raval o altres barris del districte per anar-hi a viure voluntàriament hagin 
llançat la tovallola i hagin dit que se’n van perquè no poden aguantar més la situació, i que 
comerciants tanquin els seus negocis i se’n vagin a altres barris per la dificilíssima situació que 
estan vivint a Ciutat Vella. Destaca que els veïns no tenen l’Ajuntament al seu costat, donant-
los suport. 
Com que hi ha més incivisme, més delinqüència i més activitats irregulars, indica que la ciutat 
està rebent un turisme de pitjor qualitat, menys responsable i més incívic. Considera que des de 
Barcelona, i sobretot des del Districte de Ciutat Vella, s’hauria d’estar promovent un turisme de 
qualitat. Diu que l’únic que se li acut a la regidora és votar juntament amb la CUP el fet 
d’eliminar les aportacions de l’Ajuntament al Consorci de Turisme de Barcelona, des del qual 
es pot fer una promoció del turisme perquè la ciutat tingui un turisme més sostenible i que 
beneficiï més el districte. Pensa que aquest hauria de ser un dels eixos estratègics. 
En resum, diu que és per tot això, perquè la regidora del districte no està defensant com ho 
hauria de fer els interessos dels ciutadans que viuen a Ciutat Vella, perquè ha tingut actuacions 
impròpies del seu càrrec i perquè la situació del districte és insostenible, que demana que 
dimiteixi, que se’n vagi i deixi pas a una altra persona que realment estimi el districte. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 72 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
El Sr. CORONAS diu que procurarà no estendre’s en el debat, ja que el debat sobre el que està 
passant a Ciutat Vella i en altres llocs de la ciutat l’han tingut en la mateixa sessió de manera 
força més extensa i no cal aprofundir-hi. 
En aquest sentit, anuncia que hi ha dos punts dels tres de la proposició del PDeCAT en què 
coincideix, però que hi ha un punt de la proposició del Grup Municipal Demòcrata que 
coincideix exactament amb la que presenta el Partit Popular, que se centra en la substitució o fer 
cessar la regidora del Districte de Ciutat Vella, la Sra. Gala Pin. 
Creu que la Sra. Pin, com molta gent, ha comès errors, però diu que també se li pot atribuir 
algun encert. Tanmateix, no acaba d’entendre una cosa, és a dir, si ja han reprovat aquest 
govern per aquestes qüestions, si ja han reprovat l’alcaldessa de Barcelona, que és la màxima 
responsable de Seguretat per aquests temes, què es guanya demanant, a 8 mesos d’unes 
eleccions, en què la ciutadania decidirà qui governa i qui no, la destitució de la Sra. Pin. Diu 
que això el pot portar a entendre que els grups proposants encara tenen fe que dins del govern 
municipal actual hi hagi un altre regidor o regidora que ho farà bé. Pregunta si és això o 
simplement és demanar canviar una regidora per una altra perquè els agrada aquest titular de 
demanar la dimissió de la regidora de Ciutat Vella. Manifesta que francament això el sorprèn, 
perquè quan les crítiques es fan en la seva justa mesura i s’apunta en la direcció correcta, 
buscant una solució o fiscalitzant el govern, és creïble, però que quan es passen de frenada 
deixa de ser creïble i es converteix una mica en un circ. Diu que és una mica la sensació que té 
a l’hora de demanar la dimissió de la regidora de Ciutat Vella. 
Per tant, dit això, votarà en contra de la proposició del Partit Popular i farà una abstenció en la 
del Grup Municipal Demòcrata, tot deixant clar que la fa perquè no està d’acord amb el punt 
número 1 i sí amb els punts 2 i 3. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que intentarà respondre alguna pregunta que el Sr. Coronas acaba de fer. 
Pel que fa a la pregunta de si ho fan perquè pensen que hi haurà un regidor que ho faci bé, 
respon que no. Comenta que ja s’ha parlat molt de seguretat i prevenció a la ciutat en aquesta 
Comissió. Diu que ha quedat molt clar que la responsable de Seguretat i Prevenció de 
Barcelona és l’alcaldessa. Recorda que en diferents ocasions s’ha demanat que ella mateixa tiri 
enrere i hi posi al capdavant un regidor que assumeixi la responsabilitat, el lideratge i la 
direcció en aquest sentit, pels fets gravíssims i les dades, que parlen per si soles. 
Anuncia que votarà a favor de les dues proposicions no perquè pensi que vindrà un regidor a 
Ciutat Vella que ho farà millor, sinó senzillament per fer un gest de posar-se al costat dels veïns 
i veïnes, que no reconeixen la seva regidora com la regidora dels que viuen a Ciutat Vella. Diu 
que així ho han expressat els veïns en una manifestació que no sap si la regidora ha atès 
convenientment, perquè feia tres estius la mateixa Sra. Pin encapçalava manifestacions en 
contra del govern Trias. Constata que ara molts veïns i veïnes estan demanant senzillament que 
la seva alcaldessa els faci costat, tant si pensa com ells com si no, tant si comparteix els seus 
interessos com si no, perquè ella és la regidora de tots i de totes.  
Indica que el regidor Koldo Blanco s’ha expressat com un veí. Diu que el Sr. Blanco podria 
reconèixer la seva regidora, tot i que no comparteixi els seus valors ni la seva ideologia ni el seu 
programa polític, però reitera que tampoc no hi és. 
Per tant, manifesta que això és el que motiva el PSC a votar a favor d’aquestes dues 
proposicions, deixant de banda la resta de qüestions, que no són menys importants, com la 
seguretat, el civisme o l’incivisme, la convivència, l’ús de l’espai públic i la confrontació de 
vegades conflictiva entre veïns del mateix barri que tenen visions diferents de la seva realitat i 
que han de buscar un espai per conviure. Opina que aquesta convivència l’ha de garantir en 
primera instància la màxima responsable política de la proximitat, que és la regidora del 
Districte de Ciutat Vella. Destaca que, en comptes d’això, els conflictes creixen. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 73 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Especifica que una cosa són els delictes, una altra cosa és l’incivisme, i una altra cosa és tot el 
que cal fer allà que no s’està fent perquè estan fallant moltes coses d’aquest Ajuntament de 
Barcelona. Diu que es vol centrar exclusivament en la feina principal que ha de fer una 
regidora, que és ser la referent de tots i cadascun dels seus veïns, liderar les seves demandes, 
donar resposta, de vegades negativa perquè no ho comparteix, però ser la referent de tothom, 
cosa que no està passant. 
 
La Sra. ROVIRA constata que part de l’argumentari respecte a la situació que s’està vivint 
concretament al Districte de Ciutat Vella ja l’ha fet en les diferents compareixences que hi ha 
hagut en aquesta sessió. Tanmateix, té clar que no hi ha hagut polítiques transformadores per 
capgirar la situació que vivia aquest districte, sinó que, al contrari, s’ha aprofundit més en un 
model de ciutat que posa el turisme per davant de qualsevol altra diversificació de la producció 
o del model econòmic, que no s’ha sabut anar a l’arrel d’aquesta situació ni ser valent per fer 
polítiques que confrontessin amb aquest model, com ara acabar amb el Consorci de Turisme de 
Barcelona, plantar cara als lobbys, etc. Apunta que s’ha volgut posar bona cara als lobbys o 
facilitar la feina de certs col·lectius i de certes empreses que busquen el benefici costi el que 
costi. 
En tot cas, creu i troba evident que s’han assumit els límits de les institucions actuals. Destaca 
que Barcelona en Comú era un partit que teòricament venia a colpejar aquests límits i a retornar 
el poder als veïns i veïnes de la ciutat. Manifesta que, des del seu punt de vista, això no ha estat 
així i que, en canvi, s’ha abaixat el cap davant d’aquesta situació. 
Tampoc no entén que l’oposició i els diferents partits no qüestionin el model de ciutat que porta 
a la situació que està portant Ciutat Vella. Per tant, la sorprèn una vegada més que els grups 
posin de manifest que no estan a favor del que s’està desenvolupant o del que està passant a 
Ciutat Vella, però no van a l’arrel de per què està passant això. Considera, doncs, que és una 
contradicció en si mateixa i que aquesta realitat no s’acaba mai, perquè s’està donant la mateixa 
solució constantment, quan el que s’hauria de canviar són les polítiques que s’hi desenvolupen i 
també els marcs ideològics. 
En aquest cas, vol fer èmfasi en el fet que creu que una de les qüestions que ha passat a Ciutat 
Vella és el fet que l’Administració pública tampoc no ha sabut representar la diversitat de veïns 
i veïnes que hi ha a la ciutat. Per tant, torna a demanar que en la incorporació tant d’agents de la 
Guàrdia Urbana com també de treballadors públics del mateix Ajuntament hi hagi persones que 
representin aquesta diversitat per facilitar d’aquesta manera que la gent se senti com a pròpies 
les polítiques que es fan des de l’Ajuntament i s’hi senti representada. 
Torna a repetir que per la CUP no és una solució augmentar els cossos policials, sinó que la 
solució passa per garantir drets del conjunt de veïnes de la ciutat de Barcelona, per resoldre de 
manera comunitària i col·lectiva les problemàtiques existents, deixant de banda els límits que 
pot marcar la mateixa institució, anant molt més enllà d’aquests límits i animant perquè es 
generin aquests espais d’acció col·lectiva i comunitària. 
En tot cas, sí que vol fer una esmena a la totalitat a aquest reformisme de les polítiques que ha 
realitzat el govern, si arriben a socialdemòcrates, que des del seu punt de vista tan sols arriben a 
això; al fet que s’hagi acceptat i s’hagi abaixat el cap davant dels límits legals i institucionals i 
al fet que no s’hagi plantat cara de manera ferma al conjunt de lobbys juntament amb les veïnes, 
que teòricament és el que el govern venia a fer. 
Finalment, manifesta que el vot de la CUP serà una abstenció tant per a una proposta com per a 
l’altra. 
 
El Sr. ARDANUY diu que li agradaria sentir com i de quina manera justifica el govern el 
posicionament respecte a aquestes dues proposicions, i, per tant, es reserva per poder 
posicionar-se en la segona intervenció. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 74 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
 
El Sr. PUIGCORBÉ creu que ja se n’ha parlat a bastament durant el matí, i fins i tot el vespre 
anterior, a la Comissió d’Economia i Hisenda, on ja es va pronunciar. No creu, doncs, que la 
Sra. Gala Pin sigui culpable dels mals que hi ha a Ciutat Vella. Diu que si fos per l’increment de 
delictes, per la mateixa regla de tres, les ciutats com Vic, Blanes, Manresa, Igualada i Figueres 
també haurien de demanar la dimissió dels seus regidors. Per tant, entén que no és aquest el 
problema, ja que no hi ha una persona culpable, sinó que és un problema molt complex i de 
consens de la ciutat. 
Diu que tampoc no s’abstindrà perquè entén que en aquestes qüestions tan delicades l’abstenció 
és poc. Per tant, votarà en contra de les dues proposicions. 
 
El Sr. PISARELLO, en la línia del que comentava el Sr. Puigcorbé, constata que ja s’ha dit 
quan han tingut aquest debat en la sessió, és a dir, o és Girona, Manresa, Igualada, Vic o 
Màlaga, on governa un alcalde del Partit Popular. Diu que ha buscat les dades i que hi ha hagut 
un increment d’un 30% en delictes amb violència. Conclou, doncs, que o tot és Sodoma i 
Gomorra i, per tant, caldria fer un plantejament general de què està passant i per què estan 
augmentant aquestes situacions, o, si no, cal identificar quines són efectivament les raons 
específiques que hi ha aquí. 
Recorda que en aquesta mateixa sessió el regidor Jordi Martí deia que no volia parlar d’inacció 
del govern, cosa que troba normal, perquè s’ha posat en marxa un pla de veïnatge i un pla de 
drogues, s’ha pactat un pla de xoc de 5 milions d’euros que s’està posant en marxa, i perquè no 
els podrien dir als treballadors socials, a les educadores, a la Guàrdia Urbana, als 56 guàrdies 
urbans que hi ha de nou allà que no estan fent res. Apunta que s’ha arribat a algunes 
conclusions, com ara que calen més recursos, cosa que ja signa, però diu que cal pensar d’on es 
treuen aquests recursos, si s’augmenten impostos o què caldria fer per aconseguir més recursos. 
Pel que fa als Mossos d’Esquadra, explica que s’està treballant bé amb aquest cos, però diu que 
tothom ha acordat que el que cal són més mossos, amb més hores extres, ja que la Guàrdia 
Urbana fa 10 vegades més hores extres que els mossos. Reconeix que això és una negociació 
política, però recorda que en altres temes han col·laborat i s’han posat d’acord. Diu que quan hi 
ha hagut representants del PDeCAT a la Generalitat han fet esforços per posar-s’hi d’acord. 
Considera que no és una cosa que no impliqui els regidors del PDeCAT de l’Ajuntament de 
Barcelona. Indica que poden parlar amb el conseller Buch i es pot buscar aquest acord. 
Comenta que al matí sortia un article d’una periodista de Betevé que amb moltíssima raó deia 
que si els grups intenten treure rèdit electoral llançant-se els trastos pel cap amb aquest tema la 
ciutadania no ho entendrà. Pensa, doncs, que s’ha de poder fer alguna cosa. Constata que el 
regidor Fernández Díaz parlava d’un conveni, i reconeix que potser és això, però diu que s’han 
augmentat sensiblement aquests recursos. 
Respecte de l’acusació de la manca de lideratge i de determinació, considera que al Sr. 
Fernández Díaz només li ha faltat una apel·lació testosterònica, és a dir, que podria haver dit 
que això es resoldria a tot arreu, també a Vic i a Màlaga, si hi hagués determinació. Diu que no 
comparteix aquesta reducció, i menys en el cas de la regidora Pin. Considera que la Sra. Pin, 
com tothom, pot tenir molts límits, però opina que no és just dir-li que no s’estima el Districte 
de Ciutat Vella, quan és una regidora que des d’abans de ser regidora fa anys i anys que es 
dedica en cos i ànima a les associacions veïnals al districte. No sap si el Sr. Blanco coneix 
profundament el Districte de Ciutat Vella, tot i que sap que hi viu, però no sap si és des de fa 30 
anys i ho coneix molt. Afegeix que si el regidor de Ciutadans ho coneix una mica segurament es 
deu haver trobat la regidora Pin en moltes coses, perquè és una regidora que no tan sols es 
reuneix amb gent pròpia i propera, sinó amb gent de qui no comparteix les idees. Afegeix que la 
Sra. Pin no solament s’ha implicat en aquests temes. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 75 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Pregunta a la Sra. Rovira si s’ha oblidat que la regidora Gala Pin té demandes d’MK Premium. 
Diu que potser la regidora de la CUP també està en la primera línia de la lluita contra els lobbys 
des de sempre. Pregunta si tenir demandes penals en contra, com té la Sra. Pin, és fer una 
política reformista de baixa intensitat. Vol saber què pensen que no s’ha fet a Ciutat Vella que 
es podria fer, si s’està lluitant contra els pisos buits i contra la gentrificació, si s’han fet 
iniciatives per augmentar l’habitatge públic, etc. Està d’acord amb el fet que sempre es poden 
fer més coses i que es poden fer sempre millor. 
Destaca que en aquesta proposta la clau rau no en el fet de tenir aquest debat, en què es poden 
posar d’acord sobre on s’haurien de posar més els esforços, amb una fiscalia especial i amb el 
poder judicial, sinó a pensar que això va d’una regidora. Diu que amb els baròmetres i les 
enquestes que ha vist ni el Partit Popular ni el PDeCAT són confiables per a la gent per resoldre 
aquest tema. Li sembla que aquest ús instrumentalista no porta enlloc. 
 
El Sr. MARTÍ agraeix els vots favorables i la resta d’intervencions. 
Pel que fa a la pregunta de què hi guanyen del regidor Coronas, respon que hi guanyen no 
resignar-se a 8 mesos d’anar cap avall, dubtant de si hi pot haver algun company del cartipàs 
actual que ho pugui fer millor que la Sra. Pin. Insisteix que no es resigna a perdre 8 mesos. 
Recorda que ERC va votar a favor de la dimissió de la Sra. Mercedes Vidal al juliol del 2017 
per la gestió de la vaga del metro. Pregunta què és més important, si la gestió de la vaga del 
metro o que Ciutat Vella estigui entre les potes dels cavalls actualment. Diu que no vol entrar 
en un debat amb Esquerra Republicana de Catalunya, perquè no és l’objectiu d’aquesta 
proposició. 
En tot cas, li diu al Sr. Pisarello que hi ha la implicació del PDeCAT i dels regidors del Partit 
Demòcrata, tot i que no van fent declaracions ni manifestacions ni tuits quan s’entrevisten amb 
el Sr. Buch o amb el seu equip.  
Celebra que hagi sortit el Sr. Pisarello al rescat de la regidora Gala Pin, perquè ell ho estava 
reclamant des del primer moment. Es preguntava com podia ser que en tot el que estaven 
parlant hagués de respondre la Sra. Gala Pin d’un tema que desconeix absolutament i que 
normalment no gestiona. 
Demana que el govern no apugi més els impostos. Creu que es pot gestionar millor i es pot 
gastar millor sense apujar impostos. Remarca que s’està parlant de resultats, no de capacitats 
últimes personals de caràcter d’una persona o d’una altra. Insisteix que són els resultats polítics 
els que el porten a demanar aquesta substitució de la Sra. Gala Pin. 
Finalment, li diu al Sr. Pisarello que els resultats de la delinqüència i l’incivisme del 2011 al 
2015 eren infinitament millors que els que té el govern actual entre el 2015 i el 2018, amb la 
qual cosa ja està tot dit. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ creu que té dades diferents de les del Sr. Pisarello o accés diferent a 
Internet, perquè en el seu accés a Internet posa que a Màlaga hi ha hagut una reducció del -
4,9%: en els robatoris una mitjana de -20%, en els furts un -10% i en les drogues un -12%. Diu 
que no sap si el tinent d’alcalde té temps encara d’entrar a Internet i rebatre’l, però diu que si 
vol ha fet una captura de pantalla que li pot enviar per WhatsApp perquè ho pugui llegir. 
Reitera, doncs, que no és cert això que a Màlaga ha crescut un 30%. Diu que Barcelona rima 
amb testosterona i que Màlaga rima amb una paraula que ja es pot imaginar. 
Creu que les conclusions d’aquest debat podrien ser que Ciutat Vella actualment no està millor 
que tres anys enrere, quan va iniciar la Sra. Gala Pin la seva tasca com a regidora del districte i 
la Sra. Colau com a alcaldessa, sinó que, ben al contrari, Ciutat Vella té uns índexs de qualitat 
de delinqüència i fins i tot de convivència més propers als pitjors anys 80 que no pas a l’any 
2018. Creu que tots podrien coincidir que la Ciutat Vella que volen del segle XXI no és pas 
mirar-se al mirall de la Ciutat Vella dels anys 80 del segle passat. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 76 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Manifesta sorpresa pel posicionament d’Esquerra Republicana de Catalunya, tot i que el 
respecta. Diu que a vegades té la percepció que ERC mira molt qui presenta les propostes i no 
pas el seu contingut. Recorda que pocs instants abans ha votat sense cap complex una proposta 
de seguretat d’Esquerra Republicana de Catalunya que en el fons era impossible no votar-hi a 
favor perquè no deia res. Li agradaria que ERC no hagués de rectificar el seu posicionament al 
cap d’uns mesos o unes setmanes.  
Recorda que al juliol el Partit Popular va presentar una proposta per revisar el Pla de seguretat i 
que el regidor d’ERC no hi va votar a favor, però constata que avui Esquerra Republicana de 
Catalunya ha hagut de rectificar. Pel que fa a la reclamació d’un nou conveni dels Mossos 
d’Esquadra i la Guàrdia Urbana del 2005, destaca que ERC haurà de rectificar i reclamar un 
nou acord marc entre la Generalitat i l’Ajuntament. 
Troba evident que hi ha un èxode de veïns. Recorda que uns anys enrere eren els de tota la vida 
que marxaven de Ciutat Vella. Apunta que després, amb les promeses i actuacions de 
l’Ajuntament, es va començar a revertir la situació i no tan sols es va frenar l’èxode de veïns de 
tota la vida, de fills i nets que no volien viure al barri dels seus pares i dels seus avis, sinó que 
alguns es van creure les inversions de l’Ajuntament i van anar a viure a Ciutat Vella. Remarca 
que molts d’aquests ara sí que volen marxar i que d’altres es penedeixen perquè un dia van anar 
a viure a Ciutat Vella. Remarca que el Partit Popular no vol que aquesta situació es perpetuï, 
sinó al contrari, que facin marxa enrere perquè hi ha un districte i un Ajuntament ben governat. 
Considera que és una gestió que va més enllà de la seguretat, de la convivència i de l’incivisme. 
Pensa que gestionar és creure en un seguit de principis bàsics aplicats a la gestió municipal. 
Troba evident que la Sra. Gala Pin, quan no creu en la col·laboració publicoprivada i posa 
traves a activitats econòmiques com la restauració i el comerç al Districte de Ciutat Vella, està 
perjudicant el mateix districte. Considera que, quan no es creu en el dret a la propietat i es riuen 
les gràcies als okupes, s’està malmetent la convivència al Districte de Ciutat Vella. Afegeix 
que, quan no es creu en el principi d’autoritat i s’atorga a la Guàrdia Urbana o als Mossos 
d’Esquadra més aviat una presumpció de culpabilitat dels seus actes que no pas la presumpció 
d’innocència, que es mereixen com qualsevol altre ciutadà, no s’està afavorint un bon 
funcionament i una millor convivència a Ciutat Vella. 
Per tot això, agraeix els vots a favor que s’han expressat i es ratifica en la seva proposta. 
 
El Sr. BLANCO li diu al Sr. Pisarello que no patini. Li pregunta com s’atreveix a qüestionar la 
seva capacitat de poder tenir un judici o poder opinar sobre el que passa en el districte en què 
viu en funció dels anys que fa que hi viu. Manifesta que fa 25 anys que viu al Districte de Ciutat 
Vella, al barri Gòtic, i diu que quan el primer tinent d’alcalde vulgui li pot fer una visita guiada. 
Indica que segurament deuen ser més anys que els anys que fa que el Sr. Pisarello viu a 
Espanya. Tanmateix, diu que mai no li qüestionarà el dret de ser primer tinent d’alcalde de 
Barcelona ni d’opinar, sinó al contrari. Per tant, demana al regidor Pisarello que el tracti amb el 
mateix respecte amb què el tracta ell. Considera que tots tenen dret a opinar i a tenir un judici 
sobre la ciutat on viuen. Manifesta que no dirà mai que la Sra. Gala Pin té la culpa de tot el que 
passa al Districte de Ciutat Vella, però sí que afirma que s’ha mostrat incapaç de defensar els 
veïns i està demostrant molt poca estimació pel districte. 
 
El Sr. CORONAS pregunta al regidor Pisarello si més recursos igual a més impostos. Diu que 
en poden parlar. De totes maneres, pensa que primer s’han d’aprendre a fer els pressupostos, 
perquè enguany al govern no els hi quadren, ja que estan patint retallades que segurament 
afectaran molts àmbits. Per tant, considera que gestionar-los bé també és molt important. 
Diu que quan el primer tinent d’alcalde parla d’altres ciutats sense entrar en les dades tornarà a 
repetir la frase que deia la seva àvia, que l’acabarà fent famosa: «Mal de muchos consuelo de 
tontos.» 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 77 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Es dirigeix al Sr. Martí per dir-li que sí que Esquerra Republicana de Catalunya va demanar la 
dimissió de la Sra. Mercedes Vidal. Recorda que ERC la va demanar no tan sols perquè fes 
malament la seva feina, sinó perquè no la va fer quan tocava i perquè va mentir. 
Finalment, reconeix al Sr. Fernández Díaz que sí que es mira qui presenta les propostes. 
Manifesta que pel seu Grup és molt més important el com es presenten les propostes que el que 
es presenta, a vegades, perquè el fil conductor per arribar a fer una proposta ha de respondre a 
una ideologia, una manera de fer i una manera de pensar o actuar. Conclou, doncs, que no és del 
club del Partit Popular, tal com ja li va dir al Sr. Mulleras un dia. 
En tot cas, resumeix que la política espectacle potser dona algun titular i dona fruit, perquè als 
mitjans el sang i fetge els agrada, però diu que a l’hora de la veritat no resol res. Per tant, diu 
que es queda amb la primera part del debat que han tingut en aquesta sessió, en què n’han parlat 
més a bastament. Creu que queda clar quin és el posicionament d’Esquerra Republicana de 
Catalunya. 
 
La Sra. ANDRÉS té la sensació que en aquestes qüestions de seguretat i Ciutat Vella el govern 
juga a passar-se la pilota, perquè quan han parlat de seguretat ha contestat la Sra. Gala Pin i 
quan han parlat de Ciutat Vella ha contestat el Sr. Pisarello. Constata que no tan sols passen la 
pilota als Mossos d’Esquadra, ja que també n’hi hauria d’haver més, sinó que entre ells també 
se la passen, perquè no fos cas que els grups poguessin aclarir alguna cosa. 
Destaca que la realitat és la que exposarà a continuació. Recorda que el PSC era molt escèptic 
amb el Pla de xoc de Ciutat Vella, tal com va dir en el seu moment, perquè pensaven que era 
una qüestió més de significació que una altra cosa. Constata que no tenen els resultats, tot i que 
pensa que seran molt pobres, perquè resulta que tots els delictes han pujat un 14% i un 25% al 
juliol i a l’agost respecte de l’any anterior, cosa que és greu. 
Reitera que hi ha hagut una manifestació ciutadana que diu que no reconeixen la seva regidora. 
Diu que el Sr. Pisarello la pot defensar i ho ha de fer per lleialtat institucional i perquè és 
companya, però creu que el problema no és que el govern digui que la regidora és reconeguda, 
sinó que els seus veïns i veïnes no la reconeixen, ni els comerciants, ni els restauradors, ni els 
concessionaris i paradistes del Mercat de la Boqueria, cosa que és un problema. Manifesta que 
la seguretat i la convivència les ha de liderar algú, tot i que no li queda clar qui en aquest cas, 
malgrat que està clar que l’alcaldessa no, de manera que ha de ser la regidora del districte. 
Li sembla correcta la intervenció del tinent d’alcalde per defensar la seva regidora, membre de 
l’equip de govern, però aclareix que la interpel·lació directa de la ciutadania i dels grups és a la 
regidora. Constata que en aquest cas no respon ni l’alcaldessa ni la regidora. 
 
La Sra. ROVIRA li diu al tinent d’alcalde que de denúncies en tenen tots i que, a diferència del 
que fa el govern municipal, la CUP mostra suport públic, com ho van fer amb la regidora Gala 
Pin per la denúncia que té actualment. Insisteix que la CUP mostra suport públic quan és per 
una causa justa, no com fa el govern, quan és per una qüestió de llibertat d’expressió, com s’han 
trobat en el seu Grup. 
En segon lloc, considera que l’autocomplaença no és bona per a ningú. En aquest sentit, la 
preocupa una cosa que s’ha dit en aquesta sessió, quan es parlava del discurs securitari i des del 
govern s’ha afirmat taxativament que el que mancava per abordar la situació de l’augment de la 
delinqüència a la ciutat eren més agents de la Guàrdia Urbana i més agents dels Mossos 
d’Esquadra. Diu que aquesta és la seva màxima crítica i esmena que fa al govern municipal a 
dia d’avui. Es pregunta com pot ser que un govern d’esquerres estigui defensant que, per 
canviar la situació de delinqüència que hi ha a la ciutat o l’augment de la delinqüència, només 
amb mesures securitàries es podrà resoldre. Diu que això és el que avui li provoca tristesa, i 
remarca que aquest és el viratge del govern municipal. Considera que el govern ha assumit 
absolutament el discurs de la dreta en matèria securitària. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 78 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
 
El Sr. ARDANUY comenta que al llarg dels mesos i en aquesta sessió mateix han tingut 
diversos debats sobre la situació de Ciutat Vella. Recorda que ell ha demanat sempre actitud 
d’autocrítica i també de propostes per canviar les situacions, per parlar de polítiques. Creu que 
el resultat de les proposicions d’aquesta sessió no aportarà res al coneixement general, tant si 
surten aprovades com si no. Considera que focalitzar-ho en la dimissió o no d’una persona és 
absolutament irrellevant, perquè el que s’hauria de reprovar és l’acció del govern a Ciutat Vella. 
En aquest sentit, creu que no és edificant per a la ciutadania bàsicament centrar-ho en una 
persona. Per tant, demana clarament al govern que reflexioni, que recapaciti, que rectifiqui si 
convé i que sobretot dialogui molt més del que ho està fent en l’àmbit de Ciutat Vella. Indica 
que tenen un problema entre tots, que és posar sempre l’element més simbòlic en un territori on 
es carreguen totes les tintes al voltant d’un problema de convivència i de molts problemes que 
hi ha a l’entorn. Destaca que sempre s’acaben barallant per aquests temes, però diu que mai no 
discuteixen sobre l’arrel real, ni mai hi ha cessions, concessions ni pactes al voltant d’això, més 
enllà d’un pla de xoc. 
Per tant, demana de nou al govern aquesta capacitat d’autocrítica, de reflexió i d’estendre mans, 
i demana a l’oposició que es posi a treballar seriosament en aquest tema, perquè, si no, al final 
acabaran reprovant una persona i després d’aquesta persona en vindrà una altra si és que el 
govern la cessa, i continuaran exactament igual. 
Així doncs, s’abstindrà en totes dues proposicions, però amb la sol·licitud tant al govern com a 
l’oposició d’arribar a acords per poder desenvolupar polítiques que realment ajudin a millorar la 
qualitat de vida dels veïns i veïnes de Ciutat Vella. 
 
El Sr. PISARELLO creu que tots els que són a la sala s’estimen Ciutat Vella. Està convençut 
com a govern que sempre es pot fer més i millor, però diu que li sembla un error intentar 
subordinar la preocupació dels veïns a la lluita purament partidista. Pensa que en això 
s’equivoquen, que no estan a l’altura del neguit de molta gent del districte i que cal trobar 
alguna forma de cooperació virtuosa per arribar a acords amplis per entomar aquesta situació. 
Finalment, insisteix que no hi ha ningú millor que la regidora Gala Pin per entomar aquesta 
tasca. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ diu que ja li ha enviat al Sr. Pisarello el WhatsApp de Màlaga i que, 
per tant, ja no té res més a dir. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas 
expressa l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Alberto 
Fernández Díaz expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la 
CUP, el regidor no adscrit Sr. Ardanuy expressa la seva abstenció, i el regidor no adscrit Sr. 
Puigcorbé expressa el seu vot contrari. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
17.-  (M1519/9655) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: Instar el Govern municipal a presentar en la pròxima Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, les mesures per disminuir 
els índexs de criminalitat de la ciutat de Barcelona. 
 
(Tractat en el punt 3.) 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 79 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
La Sra. Pin expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Alberto Fernández Díaz expressa el vot favorable del PP, i els regidors no adscrits Sr. 
Ardanuy i Sr. Puigcorbé expressen el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
18.-  (M1519/9704) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció insta el Govern municipal a prendre totes les mesures necessàries per tal de posar fre 
a la inseguretat i l’incivisme creixent que pateix en aquests moments la nostra ciutat. 
 
(Tractat en el punt 3.) 
 
La Sra. Pin expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Alberto Fernández Díaz expressa el vot favorable del PP i els regidors no adscrits Sr. 
Ardanuy i Sr. Puigcorbé expressen el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
El Sr. Puigcorbé s’absenta de la sessió. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
19.-  (M1519/9712) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda que el Govern municipal elabori i lliuri a la Comissió, abans de la presentació 
de la proposta de pressupostos municipals 2019, un informe sobre la situació i actuacions fetes 
a les instal·lacions i equipaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona i un calendari 
d’intervencions de manteniment i millora quantificat i periodificat, incloent el pressupost i 
calendari per les noves instal·lacions del CECOR. 
 
La Sra. ANDRÉS explica que les instal·lacions de treball i l’atenció al ciutadà que ha de fer la 
Guàrdia Urbana en aquestes instal·lacions són essencials per a la qualitat del servei públic, i 
afegeix que aquestes han de complir les condicions de qualitat, manteniment i seguretat 
necessàries i complint les normatives. 
Comenta que el Pla director de la Guàrdia Urbana recollia una línia d’actuació que es deia Pla 
estratègic d’infraestructures de seguretat, a partir del qual es feien algunes propostes que els 
representants sindicals amb què han parlat diuen que no s’estan complint, ja que hi ha manca de 
manteniment d’algunes instal·lacions, com ara a la caserna de l’Eixample, que es va inundar 
amb els últims aiguats, a més de la manca de compliment de la millora de seguretat de 
l’interior, de l’exterior i dels accessos a les unitats i instal·lacions de la Guàrdia Urbana. Apunta 
que tampoc no se sap si hi ha alguns projectes de recanvi d’algunes casernes que estaven 
pendents de traslladar la seva ubicació en unes instal·lacions millors i més adequades. 
Manifesta que el PSC presenta aquesta proposició per tal que el govern pugui presentar un 
informe en què reculli tot això abans de l’elaboració del pressupost per veure si també té 
previstes partides en aquest sentit. 
Finalment, vol saber la ubicació del Cecor. 
 
 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 80 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
El Sr. MARTÍ expressa el seu vot a favor. Troba evident que cal un impuls important en tot el 
que fa referència al manteniment i a la inversió en noves infraestructures i en tot el que són 
comissaries i equipaments relacionats amb la prevenció i seguretat a la ciutat. 
Recorda que un temps enrere el seu Grup ja va defensar una proposició que va tenir el suport de 
la majoria dels grups municipals. Comenta que una de les deu o dotze mesures que proposava 
era precisament incrementar els recursos per al manteniment, la modernització i l’adequació 
dels equipaments on treballen la Guàrdia Urbana i els funcionaris municipals de prevenció i 
emergències. 
Constata que quan hi ha uns grans aiguats hi ha problemes no tan sols a les comissaries de la 
Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, sinó també a molts d’altres equipaments públics i 
privats. Per tant, indica que això posa en evidència que cal un esforç inversor a curt, mitjà i llarg 
termini. Així doncs, està d’acord amb la proposició del PSC. 
Pel que fa al Cecor, creu que fa una mica de vergonya parlar-ne, perquè fa un parell d’anys que 
estan dedicats a parlar d’aquest tema. Pensa que és un tema del govern, que ho ha de decidir, en 
funció de l’impuls de l’oposició i de moltes coses. Constata que és un recurs que no tan sols és 
per a l’Ajuntament i per a la Guàrdia Urbana, sinó també per als Mossos, bombers i 
emergències. Per tant, indica que en aquest cas també hi ha una vessant política de negociació i 
de determinació de què es fa amb això i una inversió final. Considera que no pot ser que 
estiguin a final de mandat i que encara estiguin jugant amb aquesta pilota del Cecor, tenint en 
compte que no és una qüestió de comoditat ni de condicions laborals normals, sinó que es tracta 
de qüestions de salut, i algunes molt greus, de les persones i funcionaris públics municipals i no 
municipals que hi treballen. 
Per tant, dona suport a la proposició del PSC. 
 
El Sr. SIERRA també votarà a favor de la proposició del Partit Socialista. Indica que, a més de 
compartir la necessitat de remodelar i de millorar les instal·lacions de la Guàrdia Urbana de 
Barcelona, Ciutadans va ser el primer grup municipal que es va preocupar pel Cecor. Diu que 
encara recorda les paraules del Sr. Recasens, que els va titllar d’alarmistes i que havien de 
contrastar les informacions. Fa un requeriment perquè el Sr. Recasens torni a informar sobre 
aquells casos de càncer que hi havia en companys de diferents cossos de seguretat que presten 
el seu servei en les instal·lacions del Cecor. 
Per tant, reitera el seu vot a favor i manifesta el seu compromís amb els companys de la Guàrdia 
Urbana. Espera que la bona feina que va fer el Grup Socialista quan va ser al govern de Colau 
promovent aquelles qualificacions urbanístiques per traslladar el Cecor es dugui finalment a 
terme. Així mateix, espera que es torni a fer un requeriment a la Generalitat, que no aporta els 
Mossos d’Esquadra que corresponen, de manera que la ràtio policial és força inferior a la que 
designa la Unió Europea per habitant, per tal que col·labori i es faci un centre necessari per a 
l’adequat funcionament del Cecor. 
Indica que no tan sols Ciutadans van fer la proposta els primers, sinó que van fer diversos 
seguiments d’aquesta mateixa proposta. Així doncs, torna a fer el prec perquè es coordinin de 
manera eficient el 112 i els telèfons d’emergència amb l’IRIS. 
 
El Sr. CORONAS constata que és una proposta que té a veure amb moltes altres propostes que 
ja han presentat i defensat diversos grups en aquesta Comissió. Creu que ERC des del minut 1, 
gairebé des de la primera o segona sessió, ja van estar parlant de temes de recursos, 
d’equipaments, tant de la Guàrdia Urbana com dels bombers. Indica que són els temes 
recurrents, aquells que sempre estan a la llista: instal·lacions de comissaries, el Cecor, el Parc 
de Bombers de l’Eixample, etc. Apunta que és una llista molt llarga, i diu que ho és tant que 
quan hi ha inversió per treure una cosa de la llista n’apareixen tres més. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 81 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Recorda que abans parlaven de prioritats pressupostàries. Diu que no culpa només aquest 
govern municipal, ja que segurament l’anterior no va acabar de prioritzar aquest tema, ni 
l’anterior tampoc. Per tant, manifesta que ell, personalment, com a regidor, juntament amb 
altres companys i companyes del seu Grup, que procura anar a veure instal·lacions perquè li 
interessa veure en quines condicions treballen els agents de la Guàrdia Urbana i dels bombers, 
n’ha vist de millors i de pitjors. Creu que algunes realment no estan a l’altura del que hauria de 
ser la qualitat de l’espai perquè es pugui oferir un servei en unes condicions adequades, i està 
segur que estaran d’acord amb el Sr. Recasens i amb el govern. 
Té clar que, arribat a l’estat de la situació en què es troben de recursos humans, de recursos de 
material i d’instal·lacions, no quedarà altra opció que, governi qui governi, fer un esforç en les 
partides pressupostàries corresponents a fer aquestes millores. Diu que si, mentrestant, arriba 
aquest informe tot això que s’haurà avançat de cara a preparar el mandat següent. 
Per tant, hi votarà a favor. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ expressa el vot favorable del Grup Popular. Constata que es 
demana un informe, i pensa que no caldria esperar ni tan sols a la presentació dels pressupostos 
de l’any 2019, no tan sols perquè potser no els presenten, sinó perquè una radiografia o un 
informe sobre les necessitats de les instal·lacions i equipaments de la Guàrdia Urbana hauria 
d’estar fet des de fa molt de temps, fins i tot de l’època en què el Partit Socialista governava 
amb la Sra. Colau i votava amb ella un seguit d’inversions aprovades pel Consell Plenari. 
En tot cas, creu que és necessari per si de cas no estigués fet. Pensa que, a més de presentar-lo, 
s’hauria de calendaritzar i programar perquè sigui una realitat. Diu que ell ho anomenaria Pla 
d’equipaments policials de la Guàrdia Urbana a Barcelona, sense oblidar-se de la necessitat del 
Cos de Bombers. 
Constata que hi ha situacions que són veritablement alarmants. Comenta que l’UT 8 i 9 no 
tenen condicions, i que en el cas de Nou Barris l’edifici està malalt. Indica que pocs dies enrere 
van poder veure la imatge gràfica i pèssima de les inundacions a algunes casernes i també al 
mateix Cecor, que recorda que a l’octubre de 2016 el Grup Popular va presentar una iniciativa 
en el sentit de la necessitat del seu trasllat del carrer Lleida. Creu que seria hora de posicionar-
se sobre què s’ha de fer en els usos assignats als antics jutjats. En aquest sentit, manifesta que el 
Partit Popular ja ha demanat formalment que es promogui un macrocomplex policial als antics 
jutjats. Recorda que va ser un prec del mes de febrer de 2018. Comenta que s’hi podrien 
traslladar les casernes de Ciutat Vella, sens perjudici de mantenir l’actual de la Rambla com a 
policia de proximitat i oficina de denúncies. Proposa traslladar també als antics jutjats la 
caserna de l’Eixample per alliberar l’Estació del Nord per a equipaments. Així mateix, demana 
el trasllat de la Prefectura de la Guàrdia Urbana i d’altres serveis actualment existents a la Zona 
Franca. Pensa que aquest trasllat de la Prefectura de la Guàrdia Urbana hauria de permetre 
ampliar les instal·lacions que són al costat del Districte de Sants. 
Creu que, encara que faltin 7 mesos per a les eleccions municipals, algunes d’aquestes 
actuacions haurien d’estar no ja iniciades, sinó enllestides, perquè malauradament estan molt 
perfilades des de fa molt de temps. Considera que el govern no ha estat capaç de prendre 
l’acord de prioritzar, concretar pressupostos i assignació d’usos en aquestes indubtables 
necessitats policials en benefici de la ciutat, de la seguretat i també dels mateixos agents de la 
Guàrdia Urbana en la seva prestació de servei. 
 
La Sra. ROVIRA expressa la seva abstenció. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia el seu vot favorable. 
 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 82 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
El Sr. RECASENS agraeix un cop més l’actitud propositiva d’aquesta Comissió. Diu que, a 
més d’estar-hi d’acord, el govern fa coses. 
Explica que al novembre de 2015, és a dir, pràcticament una de les primeres coses que va fer el 
govern quan va arribar, va demanar un informe d’auditoria molt extens sobre l’estat i 
requeriment a tots i cada un dels edificis de la Guàrdia Urbana, cosa que s’ha anat actualitzant. 
Per tant, reitera que el govern ja té un informe, i diu que l’actualitzarà, el posarà al dia i amb 
molt de gust el presentarà i el compartirà amb els grups. 
Comenta que es fan avaluacions, que es coordinen amb el districte, que és qui té la delegació 
del manteniment de les comissaries. Anuncia que a continuació posarà alguns exemples. 
Explica que el 2018 s’ha licitat la rehabilitació de la façana i coberta de l’UT 2, que és la de 
l’Eixample. Afegeix que s’estan fent obres de seguretat d’ingrés a l’UT 1 a Ciutat Vella. 
Informa que des de juliol s’estan fent obres internes a l’UT 3, que és Sants, i diu que a l’octubre 
hi haurà el projecte executiu que es va contractar el 2018 per a la reforma integral de l’UT 4, de 
les Corts. Apunta que estan a punt de treure el concurs d’idees per a la nova comissaria de 
Sarrià. 
Diu que és evident que el govern seguirà buscant recursos i fent els expedients, que tenen els 
seus ritmes i els seus tempos, per mantenir el ritme de manteniment i renovació. Reitera que 
amb molt de gust farà arribar als grups aquestes dades i que les compartirà amb ells. 
Pel que fa al Cecor, indica que és un projecte que al juliol de 2017 es va acordar amb el 
conseller Forn. Diu que tots saben per què el conseller Forn no ha pogut seguir amb el dossier. 
Apunta que s’ha tornat a presentar a l’actual conseller Buch, i diu que estan a l’espera d’una 
resposta. Recorda, però, que el PSC s’ha oposat a la ubicació que s’ha plantejat del Cecor. 
Espera, doncs, que l’ajudin amb alternatives. 
En relació amb la sala conjunta, reconeix que s’ha de canviar de lloc, però recorda que és 
provisional des de novembre de 2005.  
Respecte al Parc de Bombers de l’Eixample, diu que no té un parc estable perquè en el seu 
moment es va enderrocar i, malgrat que hi ha una sentència, no s’havia buscat una ubicació. 
Manifesta que se li està buscant una ubicació, però diu que s’ha de negociar també amb la 
Generalitat, perquè els espais en què s’estan plantejant són de la Generalitat. 
Remarca que està tot obert i tot en marxa. Repeteix que és un tema que li preocupa i que amb 
molt de gust ho compartirà amb els grups quan vulguin. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix al comissionat les explicacions. Espera, doncs, aquest informe amb el 
detall del que s’ha fet, perquè és evident que a moltes casernes encara falta fer molt 
manteniment, molta adequació i també força actuacions en matèria de seguretat i prevenció de 
riscos, tenint en compte la situació d’alerta en què viuen. Manifesta que és una demanda que 
fan els sindicats i els efectius de la Guàrdia Urbana que comparteix plenament. 
De cara als plans de substitució de les casernes, li agradaria veure si s’estan fent projectes. 
Constata que el Sr. Recasens ha parlat d’un concurs d’idees, i diu que hi havia alguna caserna 
més pendent d’una nova instal·lació, com ara la de Sant Andreu, que estava pendent amb una 
nova ubicació detectada i possible.  
Així mateix, vol saber si en el proper pressupost hi haurà incloses partides suficients, en quina 
mesura i la calendarització. 
Respecte al Cecor, diu que poden ajudar a buscar una solució, però li hauria agradat molt més 
que en el compromís d’aquell espai a què es va comprometre l’alcaldessa amb el conseller Forn 
en aquell moment s’hagués comptat amb tothom, de manera que ara no hi hauria aquesta 
divergència i haurien pogut abocar idees. 
En tot cas, espera aquest informe i les actuacions. Pensa que és una demanda justa, tot i que sap 
que s’ha d’anar a poc a poc perquè és un parc ampli. Destaca que hi ha hagut moments de grans 
parèntesis i que, per tant, s’ha de posar al dia per les noves situacions que s’estan vivint també. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 83 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
 
El Sr. SIERRA agraeix la resposta al comissionat. Li demana que els faci arribar també aquest 
balanç de situació dels locals de la Guàrdia Urbana. 
Així mateix, li donarà una idea, perquè en aquest concurs que es farà per a la comissaria de 
Sarrià - Sant Gervasi recomana que el govern tingui en compte no tan sols les idees 
d’arquitectes coneguts o no tan coneguts, sinó que es contrastin amb el mateix criteri dels 
comandaments i de les persones que fan servir aquestes comissaries de policia. Comenta que 
justament la de les Corts és d’un bon arquitecte, molt conegut, però que policialment és de 
difícil utilització i ocupació, de manera que recomana que en aquest concurs d’idees hi hagi un 
criteri policial per tal que els companys de la Guàrdia Urbana puguin desenvolupar la seva tasca 
en les condicions òptimes. 
 
El Sr. RECASENS diu que el govern no farà res sense criteri policial, tot i que pot ser que hi 
hagi diversos criteris policials. 
Manifesta que per a qualsevol idea de noves ubicacions que es puguin fer per al Cecor encara hi 
són a temps, però diu que han de ser factibles, immediates i imminents i no s’hi val a dir 
«d’aquí a 10 anys tenim una idea». 
 
La Sra. ANDRÉS diu que li agradaria que el govern donés algunes alternatives d’aquestes 
ubicacions del Cecot, perquè de moment es manté amb la que no li agrada, que és el Palau 
d’Esports. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot favorable de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable 
del Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Alberto Fernández Díaz expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció 
de la CUP i el regidor no adscrit Sr. Ardanuy expressa el seu vot favorable. S’APROVA. 
 
El Sr. MARTÍ diu que, per problemes d’agenda derivats de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme 
i Mobilitat, que tindran al cap d’una estona, li agradaria demanar a la presidència si la pregunta 
que té pendent el Grup Municipal Demòcrata i que havia de defensar ell mateix, que és el punt 
28, es pogués respondre per escrit a la tarda mateix si ho tenen preparat, i, si no, l’endemà. 
Especifica que no la formularà oralment per motius d’agenda. 
 
El Sr. CORONAS planteja exactament el mateix, perquè pel mateix motiu li coincideix amb la 
Comissió que comença a dos quarts de cinc. Diu que retirarà tant el prec com la pregunta 
formalment de la sessió, i demana que passin a ser respostos per escrit. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
20.-  (M1519/9724) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda reprovar la gestió del Govern municipal a Ciutat Vella, exigint la dimissió de 
la regidora del districte per la seva negligent gestió dels problemes del districte, i el 
nomenament d’un nou regidor/a del Districte de Ciutat Vella. 
 
(Tractat en el punt 16.) 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de BnComú, el Sr. Martí expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, el Sr. Blanco expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 84 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Alberto Fernández Díaz expressa el vot favorable del PP, la Sra. Rovira expressa l’abstenció 
de la CUP, el regidor no adscrit Sr. Ardanuy expressa la seva abstenció i el regidor no adscrit 
Sr. Puigcorbé expressa el seu vot contrari. S’APROVA. 
 
El Sr. Ardanuy s’absenta de la sessió. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
21.-  (M1519/9632) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda que l’Ajuntament de Barcelona augmenti la plantilla d’educadores socials, 
començant per la incorporació de les 3 places d’educadores que s’han extingit i presenti un pla 
de treball en clau psicosocial de les actuacions que s’estan realitzant al Districte de Ciutat Vella 
en el termini d’un mes i el necessari augment del personal socioeducatiu. 
 
La Sra. ROVIRA no sap fins a quin punt té gaire sentit, després dels diferents posicionaments 
polítics respecte a això, presentar aquesta proposta. Creu que va totalment en un sentit oposat al 
discurs que s’ha fet respecte a com solucionar la situació d’augment de desigualtats i de la 
delinqüència partint de les dades que el comissionat ha explicat en aquesta sessió.  
Tanmateix, està convençuda i continuarà defensant que la solució no passa per més presència 
policial als carrers, i menys amb una policia en què, des del seu punt de vista, no s’ha fet la 
feina necessària perquè fos una policia de proximitat, de prevenció, sinó que encara queda a 
anys llum d’aquest model que teòricament es defensava inicialment des del govern, com també 
es defensava la dissolució de la unitat d’antiavalots i encara està a l’espera que això sigui una 
realitat. 
En aquest sentit, considera que ha de ser una mirada llarga la que faci desenvolupar certes 
polítiques en matèria de prevenció de la delinqüència i en matèria d’aturar l’expulsió de les 
veïnes i els especuladors, a més d’aturar la deriva que ha agafat aquest model neoliberal en 
forma de turisme a Barcelona, de l’explotació a cost zero de tot allò que pot generar un benefici 
que després no és repartit pel conjunt de veïns i veïnes de la ciutat. 
Entén que ha de ser des d’una perspectiva social, cosa que vol dir a través de prevenció, 
d’augment de plantilles d’educadores socials, de treballadores socials, que representin la 
diversitat de les veïnes de Barcelona, que es facin intervencions al carrer.  
Per això fa aquesta proposta. Diu que en funció dels vots que hi hagi tornarà a constatar la 
hipocresia d’alguns dels grups polítics presents a la sala. Indica que sobretot fa èmfasi en tres 
places d’educadores, perquè considera que no pot ser que a sobre s’estigui no ampliant 
plantilles, sinó reduint-les. Per tant, demana que es tornin a obrir aquestes tres places 
d’educadores del Districte de Ciutat Vella que sap segur que s’han reduït. Indica que ja tindran 
els informes de les actuacions policials, però especifica que al seu Grup li interessa aquesta 
mirada llarga per saber quines seran les intervencions psicosocials que es duran a terme per 
millorar les condicions de les persones que viuen a Ciutat Vella avui dia. 
 
La Sra. VILA votarà a favor d’aquesta iniciativa, no per cinisme, sinó per coherència, perquè 
entén que qualsevol intervenció al carrer en l’àmbit de la seguretat ha d’anar lligada també amb 
atenció social i sobretot amb actuacions de prevenció. Diu que això Ciutat Vella ho necessita 
d’una manera especial. 
Afegeix que hi votarà a favor perquè entén que és molt important que hi hagi professionals de 
l’àmbit de la inserció social i de l’educació al carrer que hi siguin presents per treballar 
juntament amb tots els serveis municipals. Considera que també és un servei municipal la 
seguretat, i molt important, perquè cada intervenció que es faci des del punt de vista de la 
seguretat s’ha de saber exactament on es fa i en quin entorn social es fa. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 85 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Afegeix que també hi votarà a favor en el discurs que el Grup Municipal Demòcrata ha fet quan 
parlava més de seguretat, que és que l’únic que demana al govern municipal i a la Sra. Pin és 
que tingui lideratge. Considera que el lideratge d’una regidora de districte és que ha de tenir en 
ment tots els diferents punts de vista que intervenen en el territori en què un governa. Per tant, 
hi vota a favor perquè també demana que hi hagi lideratge de la Sra. Pin en l’àmbit de la 
prevenció i en l’àmbit social i que es doti de la plantilla necessària als serveis que es demanen 
en aquesta iniciativa. 
 
La Sra. BARCELÓ donarà suport a la proposta perquè creu que és important la tasca que fan 
els educadors al carrer. Pensa que és important no tan sols a Ciutat Vella, sinó a molts punts de 
la ciutat de Barcelona. Indica que són els que estan més pròxims a persones que tenen 
problemes i que s’han de solucionar, com ara que persones que tenen un consum de substàncies 
a Ciutat Vella poden ser el primer pas per després poder anar a una sala de venopunció i 
començar així la seva intervenció i el possible tractament. 
Afegeix que els educadors de carrer fan una gran feina amb les persones que no tenen una llar 
per també vincular-los als serveis d’inserció social. 
Per tant, no té cap problema amb això, i sap a través d’un informe que li va donar el govern 
municipal que Ciutat Vella disposa actualment de 23 educadors de carrer, que fan treballs 
socioeducatius. Vol saber aquestes dades, si realment hi ha intenció del govern de no tenir tres 
educadors més de carrer a Ciutat Vella. 
Li diu a la Sra. Rovira que Ciutadans creu fermament que es poden combinar mesures 
transversals, de seguretat i d’àmbit social; que aquesta és la solució per donar una resposta als 
veïns que pateixen cada dia problemes d’incivisme i de seguretat al Districte de Ciutat Vella. 
Per tant, dona tot el suport tant a les mesures que vinguin des de l’àmbit de seguretat com a la 
feina que fan els educadors de carrer. 
 
El Sr. CORONAS recorda que el govern de Barcelona en Comú va prometre una sèrie de coses 
que volia fer a Ciutat Vella, com ara impulsar el treball comunitari al districte, donar continuïtat 
al projecte d’intervenció comunitària intercultural, tenir en compte la diversitat cultural en 
l’actuació comunitària i especialment posar èmfasi en la cura de la gent gran reagrupada 
d’origen divers en situació de vulnerabilitat especial, ampliar els projectes de saló comunitari a 
tots els barris del Districte de Ciutat Vella, crear grups de suport mutu i impulsar el voluntariat, 
millorar les estratègies d’informació i de divulgació dels recursos –llengües, diferents suports, 
etc.– i atendre la diversitat de les persones adaptant els missatges de promoció del veïnatge a tot 
tipus de persones, detecció més acurada de la situació de salut dels infants i gent gran, suport 
psicològic per al patiment emocional de les persones en situació d’atur, potenciar l’autogestió 
en la salut, etc. 
Repeteix que això és el que Barcelona en Comú va dir que volia fer a Ciutat Vella, i, en canvi, 
constata que es troben d’entrada amb una reducció de la plantilla d’educadores socials i que el 
treball social estarà exclusivament centrat en la gestió dels recursos quan el que cal són 
persones que treballin amb la comunitat. 
Per tant, es pregunta de què ha servit el procés participatiu del programa Impulsem. Si el govern 
volia escoltar tots aquells agents rellevants en l’acció dels serveis socials per poder repensar què 
cal canviar i què cal millorar, pregunta si han parlat amb aquests veïns i veïnes, si han parlat 
amb les persones voluntàries, si han parlat amb els grups de treball de projectes com l’Aprenem 
Junts, el Grup Vital o l’Aprendre a Cuidar. Encoratja el govern perquè els escoltin i repensin 
aquesta reducció de plantilla. 
Indica que un dels objectius del programa Impulsem era recuperar el treball comunitari i acabar 
amb la burocratització, i destaca que amb aquesta reducció de plantilla s’està aconseguint tot el 
contrari. Reconeix que el districte ha perdut població, però recalca que també han augmentat les 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 86 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
problemàtiques socials i que ara més que mai cal un bon equip d’educadores. Considera que 
això és absolutament compatible amb el debat que han tingut anteriorment, ja que és 
complementari i és necessari, per tal que aquestes educadores puguin fer bé la seva feina, que el 
debat que han tingut a l’inici de la sessió fructifiqui en alguna cosa positiva. 
Per tant, a risc de poder semblar hipòcrita des del punt de vista del grup proposant, tot i que ell 
pensa que és coherent, hi votarà a favor. 
 
La Sra. ANDRÉS anuncia el seu vot a favor, perquè ja ha dit que el model de seguretat i 
convivència requereix la intervenció comunitària. Per tant, troba que és fonamental que hi hagi 
educadors socials a tots els barris i especialment a tots els barris de Ciutat Vella. Comenta que 
el Pla de xoc d’aquest estiu preveia 23 educadors socials en l’àmbit de la salut i el tema de les 
drogues i la convivència i, per tant, vol saber si s’ha mantingut aquesta plantilla, si s’ha 
complert, si hi ha hagut aquesta disminució i les raons. 
 
El Sr. MULLERAS li diu a la Sra. Rovira que sembla que vulgui que votin en contra de la 
proposició de la CUP. Replica que no és perquè la Sra. Rovira ho vulgui, però diu que no hi 
votarà en contra. 
Creu que això és complementari absolutament. Constata que s’està votant demanar que 
s’augmenti la plantilla d’educadores socials, que s’incorporin aquestes tres places d’educadores 
que s’han extingit, amb la qual cosa està plenament d’acord. Considera que això és 
absolutament complementari amb tot el que s’ha estat discutint en aquesta sessió, és a dir, amb 
més seguretat, perquè al cap i a la fi el que volen per a Ciutat Vella és que hi hagi cohesió 
social. Assenyala que per tenir cohesió social cal que hi hagi una seguretat, que també hi hagi 
una bona feina social i que hi hagi activitat econòmica, perquè l’activitat econòmica, és a dir, el 
comerç i la restauració, també és bona per a la cohesió dels barris. 
Destaca que Ciutat Vella ha estat protagonista en bona part d’aquesta sessió. Pensa que 
segurament no és ni per la població que té, ja que no és el districte amb més població, ni tampoc 
per l’amplitud geogràfica del districte, ja que tampoc no és el districte més gran de Barcelona, 
però indica que sí que és un dels districtes més importants, perquè representa l’ànima de la 
ciutat. Destaca que Ciutat Vella és important per als barcelonins.  
Indica que el que vol el Grup Popular és que es millori aquesta situació a Ciutat Vella. Diu que 
per això han demanat un relleu polític en aquest districte. Per aquest motiu creu que és bo que 
hi hagi més educadores socials, i per això votarà a favor d’aquesta proposta, perquè entén que 
és bo que hi hagi més educadores socials a Ciutat Vella i perquè entén que per tenir una 
Barcelona que funcioni, perquè Barcelona sigui plena, Ciutat Vella ha de ser millor que 
Barcelona, perquè aquest districte n’és l’ànima i s’ha de cuidar. Especifica que cal cuidar la 
cohesió social. Indica que el que està en perill avui dia a Ciutat Vella és precisament la cohesió 
social. 
 
La Sra. PIN creu que estan barrejant coses. D’una banda, entén que la proposició de la CUP va 
d’aquesta reestructuració que s’està fent amb el programa Impulsem a l’Àrea de Drets Socials, 
que s’hauria d’haver presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, per evitar que 
els centres de serveis socials s’hagin de fer càrrec de tota la feina de dependència i que no es 
pugui treballar de manera comunitària, per la qual cosa es creen quatre centres en l’àmbit de la 
ciutat que s’han d’alimentar amb 35 nous treballadors socials i amb treballadors socials que ja 
estan en els centres de serveis socials. Entén que la CUP es refereix a això, que són aquestes les 
alarmes que han sonat al Gòtic. Informa que el dia anterior van fer una reunió amb els 
treballadors socials i amb entitats del Gòtic per explicar-los que això no és una proposta 
tancada, que es pot revisar i que està feta perquè puguin continuar els treballs d’àmbit 
comunitari que es fan des del barri Gòtic. Entén que la proposta de la CUP és en relació amb 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 87 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
això, que són treballadors socials. Insisteix que dins d’aquest programa s’incrementaran a la 
ciutat en 35 més per treballar tots els ajuts a la dependència. 
Diu que la Sra. Barceló es referia a educadors de carrer, però aclareix que són educadors de 
salut i que són 23, que s’ha augmentat de 14 a 23. Informa que hi ha 10 agents d’espai públic, 
que s’ha augmentat en 11 treballadors d’intervenció social, que abans no treballaven al districte 
i que ara són a peu de carrer, 4 mediadors interculturals, 1 mediador intercultural dedicat només 
a l’àmbit del comerç per a la comunitat urdú i hindú i 3 dinamitzadors comunitaris. Apunta que 
al Gòtic s’han iniciat aquest mandat els plans de salut comunitària, que era un dels pocs barris 
de la ciutat que no en tenia. 
Per tant, votarà a favor de la proposta, però entén que s’estan barrejant coses, ja que és aquesta 
feina que s’està fent des de Drets Socials per reestructurar aquests centres de serveis socials i 
poder donar una millor cobertura a les demandes de dependència que hi ha arreu de la ciutat i 
que no es treballin només des de la vessant burocràtica i tota la feina d’incorporar treballadors, 
educadors, tècnics d’intervenció social i mediadors interculturals que s’ha fet des del districte, 
ja que efectivament s’ha augmentat la plantilla de manera considerable d’aquella gent que 
intervé a peu de carrer també des d’una vessant comunitària. 
 
La Sra. Pin expressa el vot favorable de BnComú, la Sra. Vila expressa el vot favorable del 
Grup Municipal Demòcrata, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Cs, el Sr. Coronas 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, el Sr. 
Mulleras expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la 
CUP. S’APROVA. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
22.-  (M1519/9657) Instem el Govern municipal a la retirada immediata de qualsevol element que 
simbolitzi partidisme polític i que incompleixi la neutralitat de les administracions públiques tal 
i com marca la llei. 
 
La Sra. BARCELÓ insta el govern municipal a la retirada immediata de qualsevol element que 
simbolitzi partidisme polític i que incompleixi la neutralitat de les administracions públiques, 
tal com marca la llei. En definitiva, demana que es retiri la pancarta amb el llaç groc que hi ha a 
la façana de l’Ajuntament de Barcelona i als diferents districtes. 
 
El Sr. ASENS diu que no li acceptarà el prec. Manifesta que inicialment l’anava a acceptar 
perquè està d’acord amb el fet de no posar símbols partidistes, és a dir, tal com estava formulat 
el prec. Però llegint el text interpreta que Ciutadans entén que el llaç groc és un símbol 
partidista i no comparteix aquesta opinió.  
Considera que seria un símbol partidista una falç i un martell, una estelada, que estan vinculats 
a projectes polítics i a ideologies concretes, però pensa que no ho és la reivindicació del 
respecte a una sèrie de drets. Recorda que ho va dir el Síndic de Greuges quan manifestava que 
l’Administració pot fer servir les façanes, balconades o altres elements exteriors dels seus 
edificis com a altaveu per exposar diferents símbols que s’identifiquen amb el suport o el 
compromís per a la defensa dels drets fonamentals o els drets de les minories vulnerables i 
també per difondre missatges amb càrrega ideològica àmpliament acceptada per les majories 
polítiques, encara que no sempre de forma unànime. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 88 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
 
Constata que, de fet, no hi ha cap símbol que tingui un suport unànime. Manifesta que per això 
es pengen els símbols, perquè interpel·len algú que no hi està d’acord. Diu que quan es penja el 
símbol d’LGTBI o dels refugiats és perquè hi ha ciutadania que no té encara assumit el que 
representen aquests símbols. 
Destaca que el llaç groc no és un símbol d’independentisme, com Ciutadans intenta fer creure, 
sinó que és un símbol que va molt més enllà i que té a veure amb els drets humans i amb la 
posició majoritària no tan sols del consistori, que així ho va aprovar, sinó també dels 
barcelonins i barcelonines, ja que les enquestes diuen que gairebé el 90% estan precisament en 
contra de la situació d’anomalia democràtica que actualment hi ha en relació amb els presos 
polítics. 
 
La Sra. BARCELÓ considera que això són excuses per no haver de garantir la neutralitat 
ideològica. Indica que tant l’alcaldessa de Barcelona com el govern municipal haurien de 
respectar els ciutadans, tant els que pensen com ells com els que no pensen igual. Constata, 
però, que això no es fa. 
Remarca que l’alcaldessa de tant en tant acudeix a algun acte amb un llaç a la solapa i que s’ha 
convertit en el suport dels separatistes. Considera, a més, que el tinent d’alcalde va cometre un 
gran error, perquè va acudir l’Onze de Setembre a una manifestació convocada per diferents 
associacions independentistes i va dir que representava l’Ajuntament de Barcelona. Aclareix 
que devia representar el que ell pensa, perquè no representa el conjunt dels ciutadans. 
Opina que l’alcaldessa de Barcelona no representa el conjunt dels veïns i incompleix el marc 
legal. Recorda que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya difereix del Sr. Asens, perquè 
sí que ho considera un símbol partidista. Destaca que l’alcaldessa tampoc no fa cas de les 
normatives municipals. 
Es pregunta si és tan difícil garantir la neutralitat ideològica en un espai que és de tots. Pensa 
que no és difícil, sinó que és qüestió de voluntat política, és a dir, que es pot si es vol. 
Opina que estaria bé que l’alcaldessa s’ocupés dels ciutadans que no porten el llaç groc. 
Considera que Ada Colau té una estranya concepció de la llibertat, perquè només la concedeix 
als que posen llaços. 
Tanmateix, diu que el govern no s’ha de preocupar, perquè, com que el govern no vol mantenir 
la neutralitat ideològica, Ciutadans se seguirà ocupant de seguir retirant de l’espai públic tot el 
que assenyala el que pensa de manera diferent. 
Considera que Colau i el seu govern s’han convertit en el suport del separatisme i que són 
corresponsables, juntament amb els grups separatistes, de la fractura social que hi ha a 
Catalunya i a Barcelona. 
 
El Sr. ASENS ja sap que la Sra. Barceló, com el dirigent de Ciutadans, només veu bons 
espanyols i mals espanyols, i els independentistes i no independentistes. 
Recalca que el que fa Barcelona en Comú no és independentista, encara que a la regidora de 
Ciutadans li molesti. Indica que el seu Grup està a favor dels drets humans, i també dels seus 
adversaris. Afegeix que hi ha una qüestió humanitària, que està per sobre d’altres 
consideracions. 
Constata que la Sra. Barceló fa referència a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de 
Catalunya, però diu que demostra que no se l’ha llegida, perquè és un cas que no té res a veure, 
ja que no parla del llaç groc, sinó que parla d’una estelada. Remarca que no té res a veure una 
estelada amb un llaç groc. 
Diu que si Ciutadans estan tan segurs només han d’anar als tribunals, ja que el principi de 
legalitat i d’objectivitat és compatible amb els drets dels òrgans de representació i de govern de 
les entitats locals i dels seus membres per formular declaracions de caràcter reivindicatiu, social 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 89 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
o polític, cosa que és precisament el que es fa amb aquest llaç o amb altres símbols com el dels 
refugiats o LGTBI, que segurament a Ciutadans també els molesten. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
23.-  (M1519/9705) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció insta el Govern municipal a donar compliment a la Proposició aprovada en aquesta 
mateixa Comissió el mes d’octubre de l’any 2016, i que presenti el protocol al qual es va 
comprometre, per tal de recollir els criteris de publicitat de l’Ajuntament de Barcelona. 
 
Es contestarà per escrit. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
24.-  (M1519/9713) Que el govern informi sobre els objectius i els resultats concrets que per la ciutat 
de Barcelona s’havien previst i s’han assolit del viatge realitzat pel Primer Tinent d’Alcaldia 
durant l’estiu a diferents localitats d’Argentina i Uruguay. 
 
Es dona per tractat en el punt 4. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
25.-  (M1519/9725) Que el Govern municipal, a través de l’Oficina per a la No Discriminació, 
adscrita a la Regidora de Drets Civils, i/o altres instàncies municipals, ofereixi assistència 
jurídica i suport institucional a les persones insultades o agredides per retirar llaços grocs. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ pensa que cadascú és lliure d’expressar-se i portar els distintius que 
consideri en el seu àmbit privat, però considera que una altra cosa és el que s’està parlant en 
aquesta sessió, que és l’àmbit públic, en institucions, on han de prevaldre, igual que en la via 
pública, els principis de neutralitat ideològica i política. Indica que en el cas de l’Ajuntament de 
Barcelona també comportaria l’exigència de l’aplicació de l’Ordenança de paisatge urbà davant 
la col·locació dels llaços grocs. 
Constata que el govern no està actuant perquè diuen que els empara la llibertat d’expressió. Li 
agradaria saber l’opinió del govern, perquè si al que col·loca el llaç groc l’empara la llibertat 
d’expressió al que el retira també l’empara la mateixa llibertat d’expressió. Assenyala que si la 
persona que retira un llaç groc és agredida o insultada per fer-ho, si també es vulnera la seva 
llibertat o l’exercici dels seus drets, com el govern justifica per emparar-ne d’altres en sentit 
contrari, li agradaria saber si l’oficina de drets civils actuarà en defensa d’aquella dona que va 
ser agredida o d’aquelles persones que en l’exercici de la seva llibertat també retiren llaços 
grocs. 
 
El Sr. ASENS indica que l’Oficina per a la No Discriminació actua en situacions de 
discriminació, però manifesta que les portes estan obertes a tota la ciutadania, tant a les 
persones insultades i agredides per retirar llaços grocs com a altres persones. Explica que el 
personal d’aquesta oficina atenen a tothom que s’hi dirigeix i, després d’una primera orientació, 
se’ls dona informació, suport i se’ls deriva a cossos de seguretat o a justícia o, si és un cas de 
discriminació, s’estudia el cas per veure quines actuacions es poden fer des de l’OND. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 90 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Per tant, insisteix que serà atesa qualsevol persona, també les persones a què feia referència el 
Sr. Fernández Díaz. Aclareix que l’OND no és exactament el mateix que l’oficina per donar 
suport que ha creat el PP, perquè al que aspira l’OND és a cobrir totes les persones. 
En aquest sentit, accepta el prec només parcialment, perquè l’OND quant a l’atenció és 
universal, però després es dedica específicament a les situacions de discriminació, és a dir, les 
que entrin dintre del que són els criteris establerts com a causa de discriminació, per raó de 
llengua, d’origen, de religió, etc. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ replica que també de pensament. Afegeix que discriminar també és 
tractar de manera diferent en funció de situacions que poden ser assimilables, i en aquest cas 
l’exercici de la llibertat. 
Considera que el Sr. Asens està admetent que l’oficina de drets civils podria donar suport a la 
dona que va ser agredida per haver retirat llaços grocs o a qualsevol persona que pugui ser 
insultada o intimidada pel fet de retirar llaços grocs a Barcelona. 
Diu que si això és així seria una resposta excel·lent, perquè fins ara ha trobat el silenci com a 
resposta des de l’Ajuntament de Barcelona. Indica que la resposta del Sr. Torra ja la coneix, que 
és donar instruccions polítiques als comandaments polítics dels Mossos d’Esquadra per 
identificar i sancionar, si escau, els que retirin llaços grocs, com si els Mossos d’Esquadra 
fossin el braç uniformat de l’independentisme. 
Considera que és important que l’Ajuntament mantingui aquest criteri amb l’acampada que 
actualment hi ha a la plaça Sant Jaume, en clara infracció de les ordenances municipals, ja que 
el govern concedeix barra lliure d’infraccions a l’independentisme pel fet de ser secessionistes. 
 
El Sr. ASENS reitera que l’OND està oberta a tota la ciutadania i que no es discrimina en 
funció de la situació que ha patit de vulneració de drets, sigui quina sigui.  
Per tant, diu que la senyora que esmentava el regidor popular, si es dirigeix a l’OND, com a 
qualsevol altra oficina municipal, serà atesa. Informa que, a més, en aquest cas l’Ajuntament ha 
donat instruccions per personar-se en la causa, però no perquè hagi estat agredida per haver 
retirat llaços, sinó perquè hi ha un component xenòfob en l’agressió, ja que a aquesta senyora se 
la va insultar per la seva pertinença, cosa que entra dintre dels criteris que es van establir en el 
seu moment per donar protecció en els casos de delicte d’odi o discriminació. Però insisteix que 
no és per haver retirat un llaç o per haver-lo posat, sinó que hi ha d’haver un plus que entri en la 
qüestió de la discriminació, per la qual cosa l’Ajuntament es persona fent litigi estratègic en els 
casos d’especial gravetat i que tinguin a veure precisament amb un dels components que estan 
establerts en els criteris. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ espera que tant de bo el govern reaccioni quan s’insulten els 
espanyols igual que quan s’insulten els estrangers. Considera que seria una notícia excel·lent i 
que probablement l’OND no donaria a l’abast davant de la quantitat d’actuacions. 
 
Es dona per tractat. 
 
El Sr. CIURANA posa de manifest que s’ha acabat el temps. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ constata que l’exercici de llibertat d’expressió no es pretén limitar 
tan sols a la via pública, sinó també en sessió plenària. A més, creu que és la Sra. Vila qui 
dirigeix la sessió i no el Sr. Ciurana. 
 
La presidenta diu que va corrent el temps que té pel següent prec. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 91 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ replica que el Sr. Ciurana l’ha interromput clarament i li ha tret 
30 segons. Indica que ell ha fet simplement una entrada al fil de la resposta anterior. 
 
La presidenta demana una mica de seriositat i diu que no es barallaran per 3 segons. Demana 
que reprenguin el debat. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ diu que es barallarà perquè s’ha posat de manifest com al PDeCAT 
li molesta sentir determinades coses i interromp un regidor en l’exercici de la paraula. 
 
El Sr. CIURANA diu que ja estan acostumats a les pràctiques del Partit Popular en aquesta 
Comissió, amb la Sra. Esteller, el Sr. Mulleras i tot el pack que té el PP. Li sembla, doncs, que 
denota molt l’actitud que el Partit Popular té respecte a la democràcia i les qüestions més 
evidents i bàsiques. 
 
La presidenta diu al Sr. Fernández Díaz que pot prosseguir perquè li sumarà 3 segons, i li diu 
que té 1 minut 48 segons. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ s’hi nega i demana a la presidenta que, com que és una qüestió 
d’ordre, pari el rellotge. 
 
La presidenta replica que no està en marxa. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ insisteix que és una qüestió d’ordre. Remarca que havia consumit 
15 o 20 segons quan el portaveu del PDeCAT s’ha posat a parlar en paral·lel i l’ha interromput. 
 
La presidenta diu que ja li ha demanat al Sr. Ciurana que fes silenci. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ demana que la presidenta torni a posar el temps. 
 
La presidenta diu que ja li tornarà a posar els 3 segons. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ replica que no eren 3 segons. 
 
La presidenta li pregunta si farà ús de la paraula o no. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ torna a preguntar quant temps té. 
 
La presidenta insisteix que té 1 minut 48 segons. 
 
26.-  (M1519/9726) Que s’encarregui a l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques l’inici 
d’una investigació interna sobre la presumpte delació per part d’algun membre del Govern 
municipal al col·lectiu de manters de quan estaven previstes les batudes policials, es doni 
compte del resultat d’aquesta investigació i s’assumeixin les responsabilitats que corresponguin 
en cas de confirmar-se aquesta delació, i es traslladi tota la informació i conclusions d’aquesta 
investigació a la Fiscalia per si els fets poden ser constitutius de delicte. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ reclama que l’Oficina per la Transparència i Bones Pràctiques iniciï 
una investigació interna sobre la presumpta delació per part d’algun membre del govern 
municipal al col·lectiu de manters de quan estaven previstes les batudes policials, i que es doni 
compte del resultat d’aquesta investigació a la mateixa oficina i, si s’escau, a la Fiscalia. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 92 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Explica que hi ha hagut uns posicionaments i unes informacions derivades d’anuncis fets per 
dos sindicats policials. Diu que tots recorden que a l’inici del mandat hi havia unes imatges i 
una certa controvèrsia i polèmica, mai avaluada, en què es podia interpretar que hi havia uns 
membres del govern filmant una actuació de la Guàrdia Urbana contra els manters. 
Manifesta que ara s’afegeix que hi podria haver membres del govern que avisaven els manters 
sobre batudes policials. Entén que, si es confirmés aquest fet, seria molt greu, i pensa que 
caldria actuar des de l’oficina i des de la Fiscalia. 
Creu que l’alcaldessa va anunciar que obriria una informació, i en aquest cas li agradaria que 
també es donés tota la informació de què disposa el govern de la ciutat. 
 
El Sr. ASENS primer de tot agraeix que el Sr. Fernández Díaz vingui a aquesta Comissió, ja 
que el veuen poc. 
Demana prudència en aquest cas, perquè el regidor del PP està parlant d’unes suposades 
gravacions que no s’han fet públiques. Diu que no té el coneixement del contingut, tot i que 
potser el regidor popular sí, però diu que la informació que té no és la que el Sr. Fernández Díaz 
ha donat ara.  
En tot cas, recorda que l’alcaldessa va dir en el seu dia que s’havia obert una investigació a 
assumptes interns de la Guàrdia Urbana. Suposa que el Sr. Fernández Díaz no dubta de la 
neutralitat de la Guàrdia Urbana en aquesta investigació. 
Com que pensa que el regidor del Partit Popular segur que està a favor de la presumpció 
d’innocència, opina que estarà d’acord amb ell en el fet que caldria esperar el resultat d’aquesta 
investigació. 
Per tant, diu que ara no està en condicions de fer cap valoració sobre aquest suposat cas. En tot 
cas, reitera que si tant el Sr. Fernández Díaz com qualsevol altre membre del Partit Popular 
tenen algun element probatori, tot i que no és cap delicte el que el PP denuncia, sinó que és una 
irregularitat, estan en disposició de presentar-lo a l’Oficina de Transparència i Bones 
Pràctiques. Indica que l’oficina està per això i que no està sota el control polític del govern, ja 
que hi ha uns tècnics que són els que fan les investigacions oportunes i que, per tant, qualsevol 
hi pot anar. Insisteix que si el PP té interès en el fet que l’Oficina de Transparència realitzi 
aquesta investigació tenen tot el dret a fer-ho i els anima a fer-ho. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ especifica que no demana al Sr. Asens cap valoració ni cap 
conclusió, sinó que demana un informe. Recorda que la mateixa alcaldessa va anunciar en una 
televisió que havia encarregat un informe i, en aquest sentit, reclama que també es doni trasllat 
a l’Oficina de Transparència i, si escau, en funció del contingut i de les conclusions d’aquests 
informes o dels atestats de què pugui disposar l’Ajuntament, ho traslladi a la Fiscalia. 
Comenta que hi ha aquestes informacions que van traslladar dos sindicats de la Guàrdia Urbana. 
Insisteix que la mateixa alcaldessa ho va reconèixer. Així mateix, pregunta al Sr. Asens si 
l’Ajuntament disposa d’algun tipus d’informació o denúncia o algun tipus de gravació. 
 
El Sr. ASENS reitera que no disposa d’aquesta informació, i manifesta que per això li deia que 
si té més dades les aporti a l’Oficina de Transparència ell mateix. 
Constata que el Sr. Fernández Díaz parla de la Fiscalia, però li agradaria saber si se li acut quin 
delicte podria ser, perquè no se n’hi acudeix cap. 
En tot cas, sense ànim de prejutjar, reconeix que és una irregularitat i que està clar que això 
mereix una investigació, per la qual cosa la UDAI hi està actuant. Explica, però, que encara està 
en una fase inicial, perquè això ho va anunciar l’alcaldessa la setmana anterior. Per tant, li 
demana al regidor del PP que no esperi resultats tan aviat. 
 
Es dona per tractat. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 93 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
27.-  (M1519/9729) En quines circumstàncies i per part de qui es va produir l’oferiment (segons 
declaracions, d’una directiva d’una multinacional) a l’alcaldessa per tal de facilitar-li l’obtenció 
del títol universitari que no té? Per quin motiu l’alcaldessa no ho ha denunciat encara? És 
conscient l’alcaldessa que si no fa públic el nom de la persona que li va fer aquest oferiment 
està posant en qüestió el prestigi de la Universitat de Barcelona i dels milers d’estudiants, 
llicenciats i doctors que han obtingut un títol en els darrers anys? 
 
El Sr. CIURANA vol saber el nom, el cognom i les circumstàncies en què una directiva d’una 
multinacional va oferir a l’alcaldessa que pogués acabar la carrera fàcilment. Així mateix, vol 
saber per què l’alcaldessa no ha presentat denúncia i si Ada Colau és conscient del mal que ha 
causat al sistema universitari català. 
 
El Sr. BADIA recorda que l’alcaldessa ja ha demanat disculpes per si es va generar qualsevol 
malentès. Manifesta que la Sra. Colau va dir textualment que quan un s’equivoca, i més sent un 
càrrec públic, és una obligació reconèixer-ho públicament. Per tant, remarca el penediment de 
l’alcaldessa i les disculpes a l’hora de generar qualsevol ombra en la universitat pública. 
Remarca que, de fet, el govern i la mateixa alcaldessa tenen plena confiança en la universitat 
pública i diu que mai no es va insinuar que la universitat pública tingués res a veure amb 
aquesta situació ni amb cap situació irregular. 
Explica que es tractava d’una conversa informal amb una persona del sector privat. Diu que no 
pot donar més detalls ni presentar una denúncia perquè l’alcaldessa va tallar en sec aquesta 
conversa i, per tant, no es va poder obtenir més informació per posar cap tipus de denúncia. 
Indica que la Sra. Colau així ho ha traslladat al rector de la universitat, igual que les seves 
disculpes. Comenta que el mateix rector ha manifestat que per la seva banda el tema està 
acabat. 
 
El Sr. CIURANA constata que la sospita, encara que es demani perdó, ja està llençada i que 
això no modifica els fets. Aclareix que si de cas pot modificar l’actitud de l’alcaldessa, però no 
els fets. 
Per tant, vol saber la veritat, i més perquè un tipus de delicte semipúblic o privat com aquest 
només és perseguible després d’una denúncia. Així doncs, pensa que l’alcaldessa ha d’escollir 
si vol quedar com una frívola o com una encobridora dels poderosos, en aquest cas una 
directiva important d’una multinacional. 
No entén que l’alcaldessa, amb la seva trajectòria sobretot dialèctica de verborrea, ara oculti la 
persona que li va obrir la porta a cometre una irregularitat. 
Considera que l’alcaldessa té l’enorme responsabilitat que, amb la seva denúncia, es pugui 
aclarir exactament què va passar, sense pressuposar culpabilitats, perquè, si no hi ha denúncia 
per part de la Sra. Colau, com que no és un delicte públic, no seria perseguible d’ofici. 
Insisteix que vol saber el nom, els cognoms i les circumstàncies d’aquesta persona. Diu que és 
fàcil d’identificar, perquè és una dona directiva d’una multinacional. Està segur que l’alcaldessa 
té mitjans per identificar-la. 
En segon lloc, repeteix que la Sra. Colau ha d’escollir si vol quedar com una frívola o com una 
encobridora. 
Reitera que el fet de demanar disculpes no eximeix de la responsabilitat d’aquesta irregularitat.  
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 94 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Per tant, torna a demanar al Sr. Badia el nom, els cognoms i les circumstàncies en què es va 
produir aquest oferiment. Diu que si no li respon ho tornarà a preguntar al Ple les vegades que 
calgui. 
 
El Sr. BADIA repeteix que va ser una conversa informal amb una persona del sector privat i 
que l’alcaldessa va tallar en sec la conversa, de manera que no és procedent posar una denúncia. 
Li diu al Sr. Ciurana que, si vol portar això al Plenari i en vol fer un casus belli, el que ha de fer 
és preocupar-se per la universitat pública, per les retallades que hi ha hagut a les universitats 
catalanes des del 2012, preguntar-se en quina situació està l’educació al país amb referència als 
països de l’OCDE, etc. Diu que, si el regidor del Grup Municipal Demòcrata en els propers 
mesos i setmanes va portant en cada comissió i plenari una conversa informal que es va tallar en 
sec, pot esgotar el seu temps parlamentari i com a polític en aquestes causes. 
 
Es dona per tractada. 
 
28.-  (M1519/9730) Durant aquests mesos de juny, juliol i agost de 2018 quantes queixes per 
incivisme hi ha hagut a l’Iris i al 902-112 i quants fets delictius s’han produït a la ciutat de 
Barcelona, desglossat per categories, mes i districte. 
 
Es contestarà per escrit. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
29.-  (M1519/9656) Quines mesures s’han aplicat per part de l’Ajuntament de Barcelona per acabar 
amb les màfies de venda de begudes a les platges i a l’entorn dels locals del Born, que davant 
l’absència de l’autoritat municipal, s’han vist obligats a contractar seguretat privada? 
 
La Sra. BARCELÓ recorda que en la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del dia 
anterior ja van parlar del problema que hi havia hagut amb la màfia de mojitos a les platges de 
Barcelona. Constata que en aquesta sessió ja han vist els problemes d’incivisme i seguretat que 
hi ha al Districte de Ciutat Vella. Remarca, doncs, que és una realitat l’augment de les màfies 
que venen productes a les platges i a l’entorn del Born. 
Indica que l’absència de l’autoritat municipal per evitar aquesta venda ha fet que comerciants i 
restauradors hagin de contractar seguretat privada. 
Pregunta, doncs, quines mesures s’han aplicat per part de l’Ajuntament de Barcelona per acabar 
amb les màfies de venda de begudes a les platges i a l’entorn dels locals del Born, que, davant 
l’absència de l’autoritat municipal, s’han vist obligats a contractar seguretat privada. 
 
El Sr. RECASENS diu que ja ho van parlar el dia anterior, però que amb molt de gust en poden 
tornar a parlar. 
Aclareix que, més que de màfies, potser caldria parlar de grups organitzats. Diu que cal mirar 
quin nivell d’estructura i organització tenen, perquè n’hi ha de més i menys organitzats. 
Reconeix, però, que hi ha una unitat d’acció i que, per tant, hi ha una organització. 
Informa que, com cada any, s’ha creat el Grup de Platges de la Guàrdia Urbana per reforçar la 
vigilància. Explica que es fan anualment unes 63.000 denúncies per incompliment d’ordenances 
per venda ambulant de begudes, de les quals unes 22.000 es concentren a la Barceloneta i la 
Vila Olímpica. Reconeix que, com diu la Sra. Barceló, el problema està, doncs, concentrat allà. 
Comenta que, complementàriament, s’han dut a terme accions preventives de detecció i 
localització d’aquest tipus de productes, però indica que, tot i així, es detecta encara presència 
de venedors. 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 95 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Explica que per això es va fer aquest operatiu conjunt amb el SEPRONA de la Guàrdia Civil, 
en què es van intervenir productes per a l’elaboració de begudes, algun d’ells de molt mal 
aspecte, i diu que a més s’ha corroborat que poden ser insalubres perquè porten bacteris i poden 
ocasionar diarrees, gastroenteritis i altres desordres digestius. 
Informa que es van identificar 18 persones, i diu que, a més de les infraccions administratives, 
s’han obert diligències penals per un possible delicte contra la salut pública. 
Pel que fa a la segona part de la pregunta, de la qual no van parlar el dia anterior, indica que els 
propietaris de locals tenen unes obligacions relatives a la realització de millores en la seva 
activitat, perquè és una activitat que impacta al voltant del local i pot provocar molèsties als 
veïns. Per tant, manifesta que hi ha una normativa, concretament el Reial decret 112/2010, de 
31 d’agost, d’espectacles públics, que demana als empresaris que col·laborin en la seva activitat 
i en els impactes que pot tenir en el veïnat. 
Comenta que el que van fer els locals és contractar col·laboradors i col·laboradores cíviques per 
vetllar per la bona convivència entre la ciutadania i els usuaris d’establiments, cosa que està bé. 
Indica, doncs, que van contractar col·laboradors per intentar minimitzar l’impacte en l’oci 
nocturn, cosa que per part dels empresaris d’oci nocturn pensa que és positiva. Apunta que això 
fa que es redueixin les molèsties i que és una eina perquè els empresaris compleixin les seves 
obligacions. Explica que aquests col·laboradors eren gent contractada per aquests locals per 
intentar informar la gent, impedir que cridessin al carrer i evitar disturbis. 
 
La Sra. BARCELÓ diu que el Sr. Recasens l’ha deixada molt sorpresa. Constata que el 
comissionat de Seguretat dona les gràcies als restauradors i als comerciants per fer aquesta feina 
perquè és el que els toca fer. Replica al Sr. Recasens que això no és així, sinó que és el govern 
municipal qui ha de donar eines de seguretat per garantir aquesta seguretat als comerciants i als 
locals. 
Remarca que a la platja s’estan venent productes davant dels locals que paguen els seus 
impostos i generen llocs de treball. Diu que no és un caprici de les persones propietàries dels 
locals posar seguretat privada, sinó que és a causa de l’absència d’autoritat municipal i per la 
impunitat que hi ha. 
Recorda que el seu company, el Sr. Alonso, deia en aquesta sessió que no hi ha voluntat 
política. Manifesta que no qüestionarà mai els cossos de seguretat, perquè hi confia, però diu 
que no confia en la voluntat política. Conclou que ja té la resposta, tot i que el Sr. Recasens no 
la hi ha donada, però constata que la Sra. Pin ho ha dit anteriorment quan parlava de seguretat 
de pobres i seguretat de rics. 
Per tant, seguint la voluntat política en què el govern diferencia la seguretat de rics i la de 
pobres, constata que l’Ajuntament no dona garanties de seguretat als propietaris dels locals i 
dels comerços de la ciutat, tant de la platja com del Born. Creu que aquesta és la realitat. 
Demana, doncs, una mica de rigor i seriositat, perquè sap que el comissionat en té. 
Pensa que el que no ha de fer mai la gent que paga impostos i genera llocs de treball és fer la 
feina que li toca a l’Administració pública. 
 
Es dona per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
30.-  (M1519/9706) Quines són les línies estratègiques del domini “.barcelona” i quines accions 
s’emprendran amb la Fundació PuntCat per tal de donar-los compliment? 
 
Es contestarà per escrit. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 96 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
31.-  (M1519/9719) Quin és el nombre de centres per persones refugiades habilitats i previstos a la 
ciutat i quin és el parer del Govern municipal respecte a la seva situació i condicions, recursos 
disponibles i capacitat per atendre de forma eficaç i adient les necessitats derivades de la 
demanda actualment existent? 
 
La Sra. ANDRÉS vol saber quin és el nombre de centres per a persones refugiades habilitats i 
previstos a la ciutat i quin és el parer del govern municipal respecte a la seva situació i 
condicions, recursos disponibles i capacitat per atendre de forma eficaç i adient les necessitats 
derivades d’aquesta demanda. 
 
El Sr. ASENS considera que aquesta pregunta la regidora socialista l’hauria de dirigir al govern 
que dirigeix el seu partit, perquè és l’Estat qui ha signat la Convenció de Ginebra i té una llei 
d’asil en què s’estableix de forma clara l’atenció a les persones refugiades, que és una 
competència de l’Estat. Afegeix que, a més, és una competència exclusiva, de manera que és el 
Govern de l’Estat qui ha de posar els recursos suficients per atendre amb dignitat les persones 
sol·licitants d’asil que arriben a la ciutat. 
Malgrat això, reconeix que, amb el suport del PSC i de la resta de grups municipals, 
l’Ajuntament de Barcelona ha mostrat una especial sensibilitat a donar resposta a aquesta crisi 
dels refugiats amb un pla anomenat «Barcelona, Ciutat Refugi», que és absolutament pioner i 
que cobreix les mancances tant de la Generalitat com de l’Estat en aquest tema. Explica que des 
de llavors el govern ha fet una inversió de milions d’euros, com ara 6 milions d’euros per 
reforçar els serveis municipals del SAIER. Informa que, a més, s’han hagut de posar 
residències, places d’emergència, pensions, places del Nausica, que gairebé són 100, i les 200 
places d’emergències davant de la inactivitat del Govern de l’Estat. 
Constata que ara governa el Partit Socialista. Diu que hi ha hagut signes d’esperança, però 
remarca que no han variat les qüestions de fons. Recorda que l’Estat és qui rep els 330 milions 
d’euros de fons de la Unió Europea.  
Recorda que el govern municipal sempre ha dit que si el govern de l’Estat no vol complir amb 
la seva competència que els deixin els milions. Considera que no és admissible que l’Estat rebi 
els milions que rep d’Europa per fer aquesta tasca i que ho hagin d’assumir els municipis. 
Manifesta que la ministra al seu dia va dir que es volia restablir el fons d’acollida de migrants 
que el Partit Popular de forma il·legal va suspendre durant els seus anys de mandat. Comenta 
que és un fons que va establir la Llei d’estrangeria que es va aprovar al seu dia. Reitera que la 
ministra s’ha compromès a aixecar aquesta suspensió i, per tant, diu que ho celebrarà quan el 
Govern ofereixi un pla efectiu per poder assumir aquest compromís i estar a l’altura del mandat 
que prové de la ciutadania, que demana fer més coses en el tema dels refugiats. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix la intervenció del Sr. Asens. Reconeix que, evidentment, és una 
competència del Govern espanyol, i manifesta que el Govern de l’Estat actual té plena 
predisposició a complir amb les seves obligacions. Li consta que hi ha hagut contactes amb 
l’Ajuntament, a través de la Delegació del Govern i amb la possibilitat de recursos per a algun 
centre. Diu que per això feia la pregunta de quins centres pensa el govern que ha de tenir a la 
ciutat de Barcelona i quins recursos en funció dels refugiats que té previstos acollir o que ja són 
a la ciutat. 
Vol fer un reconeixement a la feina que fa el SAIER, que efectivament està col·lapsat. 
Especifica que era una pregunta molt concreta, és a dir, quina estimació fa el govern en atenció 
a les necessitats que hi ha. Reitera que ja sap que és de l’Estat i que hi ha predisposició, i està 
segura que les polítiques variaran respecte del Govern anterior. Diu que feia la pregunta per 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 97 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
tenir dades concretes i de primera mà del que està passant a Barcelona, perquè una ciutat que és 
ciutat refugi comporta, a part de la crítica al Govern que sigui de l’Estat, que tots hi estan 
implicats. 
Vol saber, doncs, quants refugiats té la ciutat, on són actualment, com se’ls està atenent i quina 
és la previsió que fa aquest govern municipal per donar resposta al que té ara mateix a la ciutat. 
Diu que, com que se li ha acabat el temps al Sr. Asens i és tard, li agradaria parlar d’aquest tema 
amb ell. 
 
Es dona per tractada. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
32.-  (M1519/9731) Que el Govern municipal informi sobre l’estat d’execució de la proposició 
aprovada a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
del mes d’octubre de 2015, amb el contingut següent: (M1519/1193) Que el govern municipal 
presenti a la propera Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció un informe detallat sobre l’agenda d’actes, les trobades institucionals, els acords 
subscrits, el cost desglossat i els acompanyants del viatge de l’alcaldessa a Alemanya. Que la 
presentació d’un informe a la Comissió posterior als viatges de l’alcaldessa, sigui una pràctica 
habitual per a tots i cadascun dels viatges internacionals que es duguin a terme en el futur. 
 
Es dona per tractat en el punt 7. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
33.-  (M1519/9714) Que s’informi de l’estat d’execució de la proposició aprovada a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció de 14 de març de 2018 
amb el contingut següent: (M1519/8583) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació, Seguretat i Prevenció acorda: 1. Instar l’Alcaldessa, com a màxima autoritat i 
referent de la ciutat en matèria de seguretat, a garantir una suficient dotació del cos policial 
local de la Guàrdia Urbana de Barcelona pel que fa als seus recursos humans, econòmics, 
tècnics i materials, per assegurar que la ciutat compti amb els mitjans necessaris per treballar, 
de forma coordinada amb altres serveis de la ciutat, en els àmbits de la seguretat, la 
convivència, la mediació i la prevenció. 2. Instar l’Alcaldessa a assumir un paper proactiu en la 
defensa de la convivència i la seguretat ciutadana de Barcelona tot participant en les converses i 
negociacions que s’hagin necessàriament de produir, tant amb els representants sindicals dels 
agents i professionals de la GUB, com amb el govern de l’Estat, per tal d’ampliar 
significativament l’oferta pública de places per cobrir a curt termini les necessitats de reposició 
de personal d’enguany del propi cos policial xifrada actualment de forma estimada en un total 
d’un mínim de 222 agents i contemplar, alhora, la planificació necessària per l’increment total 
de la plantilla per garantir un servei públic i de qualitat dimensionat a la ciutat. 3. Instar 
l’Alcaldessa a treballar per l’efectiva dignificació de les condicions de treball dels agents de la 
GUB, com a garantia d’efectiu i òptim desenvolupament d’un servei públic essencial per a la 
ciutat amb plenes condicions i suficients recursos, eines, infrastructures i logística operativa. 4. 
Que el Govern municipal presenti davant aquesta Comissió, i durant el termini màxim de tres 
mesos, un informe que il·lustri sobre les conseqüències pràctiques de l’aplicació concreta de les 
mesures contemplades a la present proposició. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 98 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
La Sra. ANDRÉS recorda que és el seguiment d’una proposició que es va aprovar en aquesta 
Comissió el 14 de març, que anava en la línia d’instar l’alcaldessa com a màxima autoritat en 
matèria de Seguretat perquè faci un paper proactiu; perquè reposi els agents de la Guàrdia 
Urbana, que el PSC estima que han de ser 222, i que doti de totes les estructures i recursos en la 
línia de la proposició del seu Grup. 
 
El Sr. RECASENS comenta que hi ha dos temes. En primer lloc, pel que fa a les places 
produïdes per baixes, anuncia que s’han cobert totes, fins i tot més de les que li correspondrien 
al govern per les baixes que hi ha hagut perquè s’ha arribat a un acord amb els sindicats. 
Tanmateix, es queixa que segueixen amb l’impediment de les lleis de pressupostos de l’Estat, 
que impedeixen créixer. Indica que s’ha fet aquest acord amb els sindicats per allargar al màxim 
el creixement, però diu que no es poden fer aplicacions addicionals. 
Demana a la Sra. Andrés, com a membre del partit que hi ha al Govern de l’Estat, que els ajudin 
perquè en les properes lleis de pressupostos aquesta barrera es pugui superar i puguin fer més 
places d’agents. Pensa que és una cosa que es pot parlar amb el Govern de l’Estat. 
En segon lloc, apunta que l’altre tema és el de la prejubilació als 60 anys. Es queixa que, a part 
que costa 11 milions d’euros anuals al capítol I, no han rebut informació de Madrid, tenint en 
compte que la van demanar al govern anterior. Pensa que la jubilació als 60 anys és bona, però 
diu que necessiten un temps per poder formar els nous agents, que és un període de 18 mesos i 
que, si se’n jubilen de cop i no han tingut aquest temps per preparar els nous agents, hi haurà un 
buit durant 18 mesos. Opina que aquest gap també l’haurien de poder resoldre, i confia que a 
partir d’ara tindran més informació de la que havien anat tenint fins al moment. 
Per tant, repeteix que el govern municipal està fent tot el que pot, i pensa que una xerrada amb 
Madrid sobre aquests dos temes els seria molt convenient. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix la informació del comissionat. 
 
Es dona per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
34.-  (M1519/9727) Es requereix al Govern municipal que informi sobre les gestions realitzades i 
l’estat d’execució del prec següent, aprovat en la sessió de 15 de febrer de 2017: (M1519/5622) 
Instar el Govern municipal a desenvolupar un únic protocol que estableix i desenvolupi els 
criteris d’actuació jurídica de l’Ajuntament de Barcelona, i que contempli, com a mínim: - 
Personació com a acusació particular o com acusació popular en procediments penals. - Criteris 
per a l’externalització dels serveis jurídics. - Criteris per tal que l’Ajuntament de Barcelona 
assumeixi la defensa de funcionaris, càrrecs directius o càrrecs polítics. - Rescabalament a 
l’Ajuntament de les despeses causades per la defensa de funcionaris, càrrecs directius o càrrecs 
polítics quan hagin estat condemnats per sentència ferma. 
 
El Sr. MULLERAS comenta que és un seguiment d’un prec que es va acceptar el 15 de febrer 
de 2017, en què s’instava el govern municipal a desenvolupar un únic protocol que estableixi i 
desenvolupi els criteris d’actuació jurídica de l’Ajuntament de Barcelona, i que inclogui, com a 
mínim, la personació com a acusació particular, els criteris per a l’externalització dels serveis 
jurídics, els criteris per tal que l’Ajuntament de Barcelona assumeixi la defensa de funcionaris, 
càrrecs directius o càrrecs polítics, i el rescabalament a l’Ajuntament de les despeses causades 
per la defensa de funcionaris, directius o polítics quan hagin estat condemnats per sentència 
ferma. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 99 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
El Sr. ASENS indica que, en relació amb el primer punt, el document de criteris d’exercici 
d’accions judicials, que s’ha comentat en moltes ocasions i que ha sigut motiu de polèmica, està 
penjat al web de l’Ajuntament i que es pot consultar. 
Pel que fa als altres tres punts, recorda que van informar el Grup Popular al seu dia que els 
Serveis Jurídics Centrals estaven treballant una proposta de reglament. Diu que estan esperant 
precisament que es cobreixi la plaça de director dels Serveis Jurídics per tenir el seu vistiplau 
d’aquest reglament que han fet els juristes del consistori. Explica que està en una fase 
finalitzada, però reitera que estan a l’espera de cobrir aquesta plaça. 
En tot cas, manifesta que els criteris són els que hi havia fins ara, és a dir, que són criteris 
públics, com ara els de les externalitzacions, que ja es feien abans, però ara de manera més 
excepcionals i amb uns criteris molt més taxats. 
Quant a l’assumpció de la defensa dels funcionaris, càrrecs directius o polítics, indica que és el 
mateix criteri que hi havia abans. Diu que quan aquests tenen la condició de denunciats o 
investigats i necessiten una defensa legal es nomena un lletrat extern, perquè els lletrats 
consistorials només poden defensar l’Ajuntament com a institució, tal com estableix la Llei 
orgànica del poder judicial. 
Apunta que, quan hi ha una sentència condemnatòria, i s’hagin avançat les despeses per part de 
l’Ajuntament, després es reclamaran. Indica que actualment no hi ha cap cas en què s’hagi 
hagut de reclamar aquest avançament de les despeses. 
Reitera que són els criteris que hi ha hagut sempre a l’Ajuntament i que l’únic criteri que ha 
variat és el de les personacions. Assenyala que els criteris d’externalització i d’assumpció de la 
defensa i rescabalament de les despeses són bàsicament els que hi ha hagut fins ara. 
 
El Sr. MULLERAS recorda que el prec consistia a harmonitzar un únic protocol amb totes 
aquestes qüestions. Insisteix que el seu Grup volia que es posés negre sobre blanc amb un únic 
protocol que expliqués totes aquestes qüestions. 
Demana si el Sr. Asens pot avançar quin seria el termini aproximat, tenint en compte que el 
tinent d’alcalde ha dit que això depèn d’una plaça del director dels Serveis Jurídics. Vol saber 
quan es tindrà aquesta plaça coberta i quin és el termini aproximat per tenir aquest protocol i 
que els grups de l’oposició el puguin consultar. Pregunta també quins serien en aquest protocol 
els criteris més objectius que figurarien i que serien els que regirien tota aquesta qüestió jurídica 
que s’està plantejant. 
 
El Sr. ASENS diu que es pot comprometre a passar-li al Sr. Mulleras els protocols, perquè 
existeixen, tot i que fins ara no estaven escrits. Recorda que quan Barcelona en Comú va arribar 
al govern un dels seus compromisos va ser que quedessin escrits i formalitzats i que tinguessin 
el format de protocol concret de reglament. 
Insisteix que li pot facilitar al regidor del PP aquests protocols, tot i que per al text definitiu 
caldrà esperar que es cobreixi aquesta plaça, que ara mateix no està en condició de dir-li quan 
es cobrirà. Manifesta que no es volia que el nou director de Serveis Jurídics es trobés fet un 
reglament al qual no ha pogut donar el seu vistiplau. 
Aprofita per demanar disculpes al Grup Popular, perquè efectivament és un retard respecte a les 
expectatives de tenir-ho ja resolt i troba que el Sr. Mulleras ha fet bé de recordar-ho. 
 
Es dona per tractat. 
 
 
VI) Mocions 
 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 100 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10 
 
VII) Declaració Institucional 
 
DI1.-  Per promoure la protecció de les dones defensores tenint en compte els riscos específics que 
encaren la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció de 
l’Ajuntament de Barcelona acorda: - Afavorir un major reconeixement social de la important 
contribució de les dones defensores de drets humans i advertir de l’impacte nociu de la 
discriminació de gènere en la plena participació política, la integritat i la seguretat de les 
defensores i l’avenç de la democràcia. – Alertar de l’increment de les agressions i assassinats, 
en contra de defensores de drets humans a Mèxic i Centreamèrica i instar al Govern espanyol a 
combatre la impunitat d’aquestes agressions, tot assegurant mesures de protecció amb 
perspectiva de gènere en qualsevol acord amb administracions de la regió. – Assegurar la 
coherència entre les polítiques de drets humans i les polítiques econòmiques que afecten a 
tercers països per assegurar que es respecten els drets humans de les defensores, en particular 
d’aquelles que defensen el territori i el medi natural. – Advertir dels riscos específics que 
enfronten les defensores de drets sexuals i reproductius i demanar al Govern espanyol que la 
política exterior espanyola contempli aquest objectiu. – Assegurar l’enfocament de justícia de 
gènere del programa de protecció i reubicació temporal per persones defensores de tercers 
països de l’Ajuntament de Barcelona. – Seguir donant suport des de l’Ajuntament a les 
estratègies, xarxes i mecanismes que impulsin les defensores de drets humans als seus països 
d’origen per a la seva auto protecció i atenció a les seves necessitats específiques en el context 
de discriminació i violència contra les dones. 
 
S’APROVA aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida pel Sr. Asens, per 
unanimitat. 
 
DI2.-  La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció de 
l’Ajuntament de Barcelona demana: Primer.- La llibertat immediata dels líders sobiranistes Srs. 
Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i de tots els membres del Govern de Catalunya empresonats de 
forma preventiva. Segon.- Es permeti el retorn de tots els membres del Govern de Catalunya, 
altres líders polítics i represaliats ideològics que actualment es troben a l’exili. Tercer.- Es posi 
fi a la persecució i repressió ideològica contra l’independentisme. 
 
S’APROVA aquesta Declaració Institucional, que ha estat llegida per la Sra. Vila, amb el 
posicionament favorable de tots els grups municipals i dels Srs. Ardanuy i Puigcorbé, 
excepte dels grups municipals de Ciutadans, Partit dels Socialistes de Catalunya i del Partit 
Popular. 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 15.40 minuts. 
 
Ref:  CCP 10/18 Presidència, Drets de ciutadania, Part. i Seguretat i Prevenció 101 
v.  20/ 9/ 2018     14: 10