Ref.: CP 14/18 
 
A la Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia 
VINT-I-VUIT de SETEMBRE de DOS MIL DIVUIT, s'hi reuneix el Plenari del 
Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excma. Sra. 
Alcaldessa Ada Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents 
d’Alcaldia, Gerardo Pisarello Prados, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà i 
Janet Sanz Cid, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Agustí Colom 
Cabau, Gala Pin Ferrando, Laura Pérez Castaño, Josep M. Montaner Martorell, Eloi 
Badia Casas, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Jaume Ciurana i Llevadot, Sònia 
Recasens i Alsina, Teresa M. Fandos i Payà, Jordi Martí i Galbis, Mercè Homs i 
Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Irma Rognoni i Viader, 
Carina Mejías Sánchez, Francisco Sierra López, Maria Magdalena Barceló Verea, 
Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Alfred Bosch i Pascual, Jordi 
Coronas i Martorell, Montserrat Benedí i Altés, Trini Capdevila i Burniol, Jaume 
Collboni Cuadrado, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol Deltell, Montserrat 
Ballarín Espuña, Alberto Fernández Díaz, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto 
Villagrasa Gil, Maria Rovira i Torrens, Eulàlia Reguant i Cura, Pere Casas Zarzuela, 
i els Srs. Gerard Ardanuy i Mata i Juan José Puigcorbé i Benaiges, assistits pel 
secretari general, el Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. 
 
La Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago assisteix de forma telemàtica a la sessió, i 
expressarà el seu vot remotament per mitjans electrònics en virtut del que disposen 
els articles 10.3, 84.2 i la disposició addicional tercera del Reglament orgànic 
municipal, segons redacció donada en la modificació del reglament esmentat, 
aprovada definitivament per acord del Plenari del Consell Municipal de 23 de febrer 
d’enguany. 
 
Hi és present l'interventor municipal, el Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. 
 
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores. 
 
Es donen per llegides les actes de les sessions extraordinària i ordinària celebrades el 
20 de juliol de 2018, l'esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres del 
consistori; i S'APROVEN. 
 
PART INFORMATIVA 
 
a) Despatx d’ofici 
 
En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les 
resolucions següents: 
 
1.- Decret de l’Alcaldia, de 19 de juliol de 2018, que faculta els/les regidors/ores que es 
relacionen en annex, i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit 
d’absència del regidor/a de districte corresponent, puguin exercir les facultats 
delegades o desconcentrades relatives a la incoació, instrucció i resolució 
d’expedients sancionadors. Així mateix, facultar-los per a l’exercici de qualsevol 
altra competència delegada o desconcentrada a favor dels/de les regidors/ores de 
districte. 2.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2018, que delega en l’Im. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 1 
19/10/2018 
 
Sr. Agustí Colom Cabau, regidor de Turisme, Comerç i Mercats, la facultat 
d’ordenació de pagaments durant el període comprès entre els dies 13 i 31 d’agost de 
2018, ambdós inclosos. 
 
3.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2018, que: Primer.- Faculta els/les gerents 
d’àrees d’actuació que s’indiquen en annex, i en els termes que hi consten, per tal 
que en el supòsit d’absència del gerent municipal o del/de la gerent de l’àrea 
corresponent, puguin exercir les facultats delegades en els decrets d’Alcaldia 
corresponents en matèria de gestió i administració de personal, en matèria de gestió 
econòmica i en matèria de contractació, que tinguin la condició d’urgents i 
inajornables. Segon.- Faculta els/les gerents de districte que s’indiquen en annex, i en 
els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d’absència del/de la gerent del 
districte corresponent, puguin exercir les facultats delegades en els decrets d’Alcaldia 
corresponents en matèria de gestió i administració de personal, en matèria de gestió 
econòmica i en matèria de contractació, així com les facultats delegades per 
l’Alcaldia relatives a la incoació, instrucció i resolució d’expedients sancionadors; i 
Tercer.- Estableix, en el supòsit d’absència, les suplències dels directors/ores de 
serveis de Llicències i Espai Públic que s’indiquen en annex, i en els termes que hi 
consten en les tasques que els són pròpies per raó del seu càrrec. 
 
4.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2018, que nomena com a secretari tècnic del 
Consell de Ciutat el Sr. Andreu Parera Prats, de conformitat amb el que disposa 
l’article 55.3 del Reglament de participació cutadana de l’Ajuntament de Barcelona. 
 
5.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2018, que designa l’Im. Sr. Eloi Badia Casas 
representant de l’Ajuntament de Barcelona a la Junta General de la societat Habitatge 
Metròpolis Barcelona, SA; i proposa a la Junta General de la societat Habitatge 
Metròpolis Barcelona, SA el nomenament del Sr. Ricard Fernández Ontiveros com a 
membre del Consell d’Administració de la societat esmentada, en substitució de l’Im. 
Sr. Eloi Badia Casas. 
 
6.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2018, que designa el Sr. Davide Malmusi 
membre de la Junta de Govern de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en 
representació de l’Ajuntament de Barcelona i en substitució de la Ima. Sra. Laia 
Ortiz Castellví. 
 
7.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2018, que designa l’Im. Sr. Alberto 
Villagrasa Gil membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de Serveis Socials 
de Barcelona en substitució de la Sra. Àngels Esteller Ruedas. 
 
8.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2018, que nomena el Sr. Luis Fernando 
García Egea membre del Consell Municipal del Districte d’Horta-Guinardó, en 
substitució de la Sra. Núria Galán Orriols, amb efectes de 16 de juliol de 2018. 
 
9.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2018, que nomena l’Im. Sr. Alberto 
Villagrasa Gil, com a regidor adscrit al Districte de Ciutat Vella, en substitució de la 
Sra. Ángeles Esteller i Ruedas. 10.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 
2018, que nomena els membres de la comissió no permanent d’estudi sobre les 
diferents solucions urbanístiques i normatives en matèria d’habitatge. 
 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 2 
19/10/2018 
 
11.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2018, que modifica l’apartat segon del Decret 
de l’Alcaldia de 9 de maig de 2012 relatiu a la composició de la Taula de Policia 
Administrativa. 
 
12.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2018, que comunica al Plenari del Consell 
Municipal, pel seu assabentament, la designació de l’Im. Sr. Pere Casas Zarzuela 
com a portaveu adjunt del Grup Municipal de la CUP - Capgirem Barcelona. 
 
13.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2018, que assigna, de conformitat amb allò 
disposat a l’article 75.5 de de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local i a 
l’article 11.2 ROM, a l’Im. Sr. Pere Casas Zarzuela el règim de dedicació parcial 
amb un percentatge del 85%, amb les retribucions establertes a l’acord del Plenari del 
Consell Municipal del 14 de juliol de 2015 per als regidors portaveus adjunts de grup 
municipal i efectes des de la data de signatura d’aquest decret. 
 
14.- Decret de l’Alcaldia, de 24 de juliol de 2018, que designa el senyor José Luís Gómez 
Fernández representant de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de la Fundació 
Privada BioRegió de Catalunya (Biocat), en substitució de l’Im. Sr. Agustí Colom 
Cabau. 
 
15.- Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2018, que nomena els membres de la 
comissió assessora dels processos participatius, assigna les seves funcions i estableix 
el seu règim de funcionament. 
 
16.- Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2018, que nomena la Ima. Sra. Montserrat 
Benedí Altés i l’Im. Sr. Jordi Coronas Martorell regidors adscrits al Districte de les 
Corts i al Districte de Sarrià - Sant Gervasi, respectivament, i en substitució, en 
ambdós casos, de l’Im. Sr. Juan José Puigcorbé Benaiges. 
 
17.- Decret de l’Alcaldia, de 27 de juliol de 2018, que atribueix provisionalment a la 
directora de l’Àrea del Contenciós, amb efectes des del 23 de juliol de 2018, les 
facultats atribuïdes al director/a dels Serveis Jurídics en els decrets d’Alcaldia d’1 de 
març de 2000; aquestes delegacions quedaran sense efecte quan sigui efectiu el 
nomenament del nou director o directora de Serveis Jurídics. 
 
18.- Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2018, que designa el Sr. Joan Subirats i 
Humet, comissionat de Cultura, president del Patronat de la Fundació Museu 
Picasso. 
 
19.- Decret de l’Alcaldia, de 3 de setembre de 2018, que nomena la Ima. Sra. Trini 
Capdevila Burniol com a regidora adscrita al Districte de les Corts, en substitució de 
la Ima. Sra. Montserrat Benedí Altés; i la Ima. Sra. Montserrat Benedí Altés com a 
regidora adscrita al Districte de Nou Barris, en substitució de l’Im. Sr. Alfred Bosch 
Pascual. 20.- Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2018, que nomena la 
Ima. Sra. Eulàlia Reguant i Cura com a regidora adscrita al Districte de Sarrià - Sant 
Gervasi, en substitució de la Sra. María José Lecha Gonzalez; i l’Im. Sr. Pere Casas 
Zarzuela com a regidor adscrit al Districte de Nou Barris, en substitució de la Ima. 
Sra. Eulàlia Reguant i Cura. 
 
21.- Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2018, que designa el Sr. Jordi Fernández 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 3 
19/10/2018 
 
Cuadreny membre del Consell d’Administració de l’Institut de Cultura de Barcelona, 
en substitució de l’Im. Sr. Juanjo Puigcorbé Benaiges. 
 
22.- Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2018, que designa els Srs. Sergi Marí Pons 
i Xavier Suñol Ferrer com a vocals del Consell General i del Comitè Executiu del 
Consorci de Turisme de Barcelona en substitució, respectivament, dels Srs. Albert de 
Gregorio Prieto i Joan Torrella Reñé. 
 
23.- Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2018, que designa la Sra. Marta Clarí 
Padrós membre del Consell Rector del Consorci Casa Àsia, en representació de 
l’Ajuntament de Barcelona i en substitució del Sr. Valentí Oviedo Cornejo. 
 
24.- Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2018, que nomena el Sr. Javier Pascual 
Gurpegui gerent de Recursos Humans i Organització, amb efectes des del 5 de 
setembre de 2018. 
 
25.- Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2018, que nomena el Sr. Antoni Fernández 
Pérez gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona, amb efectes des del 17 
de setembre de 2018. 
 
26.- Decret de l’Alcaldia, de 10 de setembre de 2018, que faculta l’Im. Sr. Josep Maria 
Montaner Martorell, regidor del Districte de Sant Martí, per tal que, en absència del 
regidor del Districte de Gràcia, l’Im. Sr. Eloi Badia Casas, pel període comprès 
entres els dies 10 i 17 de setembre, ambdòs inclosos, pugui exercir les facultats 
delegades o desconcentrades relatives a la incoació, instrucció i resolució 
d’expedients sancionadors, així com facultar-lo per a l’exercici de qualsevol altra 
competència delegada o desconcentrada a favor dels/de les regidors/ores de districte. 
 
27.- Decret de l’Alcaldia, de 19 de setembre de 2018, que designa l’Im. Sr. Pere Casas 
Zarzuela membre de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, en substitució 
de la Sra. Maria José Lecha González. 
 
28.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de setembre de 2018, que designa el Sr. Josep Medrano 
Molina membre del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Hisenda en substitució 
del Sr. Antoni Fernández Pérez. 
 
29.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de setembre de 2018, que designa el Sr. Arnau Monterde 
Mateo membre del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Informàtica de 
Barcelona, en substitució del Sr. Xabier Eugeni Barandiaran Fernández. 
 
30.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de setembre de 2018, que declara que el 
nomenament del funcionari de carrera d’aquest Ajuntament, senyor Gaietà Sala i 
Prat, Tècnic Superior en Dret, matrícula 35517, com a director 2 de la Junta Arbitral 
de Consum de Barcelona, disposat per resolució del gerent municipal de 24 de maig 
de 2018 comporta, des de la data de la seva presa de possessió, la presidència de la 
mateixa Junta Arbitral de Consum de Barcelona a tots els efectes previstos al Reial 
decret 231/2008, de 15 de febrer, pel qual es regula el Sistema Arbitral de Consum i 
restant normativa d’aplicació. 
 
31.- Decret de l’Alcaldia, de 20 de setembre de 2018, que delega en el gerent del Districte 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 4 
19/10/2018 
 
de les Corts, el Sr. Joan Cambronero Fernández, totes les facultats i atribucions 
assignades a la gerent del Districte de Sant Andreu, la Sra. Carme Turégano López, 
en mèrits dels acords d’aprovació de les diferents transferències i dels decrets de 
delegació i desconcentració de funcions al seu favor vigents a data de la signatura del 
present decret, per tal que substitueixi l’absència de la gerent del Districte de Sant 
Andreu durant el període comprès entre el 24 i el 30 de setembre de 2018, ambdós 
inclosos. 
 
32.- Informe de la Intervenció de Fons relatiu a la situació pressupostària i la previsió de 
tancament de l’Ajuntament de Barcelona a 30 de juny de 2018. 
 
 Acord de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de 19 de setembre de 2018: 
 
Districte d'Horta-Guinardó 
 
33.- (17PL16496) PRORROGAR pel termini d’un mes, el període d’exposició pública de 
la modificació del Pla general metropolità de l’àmbit del casc antic d’Horta, de la 
plaça Bacardí, dels carrers Campoamor i Salses i, dels àmbits discontinus de les 
Cases de Periodistes, d’iniciativa municipal, acordat per la Comissió d’Ecologia, 
Urbanisme i Mobilitat, en sessió de 18 de juny de 2018, atesos els motius exposats a 
l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a 
l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord; DETERMINAR, per tant, que 
l’exposició pública finalitzarà el dia 25 d’octubre de 2018; PUBLICAR l’acord al 
Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i DONAR-NE compte al Consell 
Municipal. 
 
b) Mesures de govern 
c) Informes 
 
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
COMISSIÓ D’ECONOMIA I HISENDA 
 
1.- APROVAR el Compte general de l’exercici 2017 corresponent a l’Ajuntament, als 
organismes autònoms municipals, a les entitats públiques empresarials i a les 
societats mercantils de capital íntegrament municipal. 
 
La Sra. ALCALDESSA informa que els punts 1 i 2 es tractaran conjuntament. El Sr. 
PISARELLO agraeix la feina del personal tècnic de l’Ajuntament que ha elaborat 
aquests comptes del 2017, dels quals van començar a parlar-ne al maig, resolent 
dubtes; i fa referència al fet que la comissió especial va dictaminar favorablement el 
27 de juliol. 
Indica que els comptes de les empreses han estat aprovats pels consells 
d’administració respectius, i avui presenten uns comptes equilibrats, sense dèficit, i 
que es tanquen amb un superàvit molt menor que en exercicis anteriors, i amb un 
grau també menor d’endeutament, i un pagament a proveïdors amb una mitjana 
exemplar en el conjunt de l’Estat. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 5 
19/10/2018 
 
Manifesta que l’aprovació d’aquests comptes no significa un aval de tipus polític, 
sinó que permet la seva fiscalització per part de la Sindicatura de Comptes. 
Avisa, igualment, que la no aprovació dels comptes implica un seguit de 
conseqüències per part de la Generalitat i de l’Estat en matèria de retenció de 
subvencions. 
 
La Sra. RECASENS manifesta que li ha sobtat, igual que l’any passat, que el Govern 
municipal, que va arribar a l’Alcaldia proclamant-se el govern de la transparència i 
de les noves maneres de fer, en aquest punt amb què reten comptes davant la 
ciutadania sobre l’execució del pressupost, el primer tinent d’alcaldia li doni un 
tractament estrictament administratiu. 
Feta aquesta observació, se suma a l’agraïment a l’equip de comptabilitat municipal, 
als Srs. Llebaria i Vives, a Marga, Javier i Nacho i, també, a l’interventor, que ha fet 
impecablement la seva feina de fiscalització, a la qual enguany s’ha afegit un informe 
arran del debat suscitat sobre les retallades. 
Reconeix que el compte general s’ha formulat correctament i els ha permès 
d’analitzar la situació patrimonial, els ingressos i les despeses. Això no obstant, diu 
que el seu grup ha anat més enllà. En aquest sentit, recorda que el Govern, el maig 
del 2016 va afirmar que l’Ajuntament limitaria l’adjudicació directa de contractes. 
Diu que el Sr. Pisarello va avançar que es faria una memòria estadística de com 
s’havia contractat el mandat anterior per explicar que amb el nou govern ja no hi 
hauria contractació directa, que l’oferta sempre seria per lliure concurrència, a la qual 
podrien accedir petites i mitjanes empreses, també cooperatives —cosa ben certa, 
especialment en el cas d’algunes del carrer Casp— en detriment dels proveïdors 
habituals. 
Afegeix que també es van comprometre al fet que cap proveïdor acumulés més de 
dos-cents mil euros de contractació. Tanmateix, fa notar que l’informe de 
l’interventor confirma que hi ha tres proveïdors que superen aquesta xifra, i fins a 
deu que superen els cent mil, i els alerta que no està justificada la inconveniència de 
licitar públicament el contracte, alhora que confirma que es fan fraccionaments de 
contracte, i posa el focus en uns districtes concrets com Horta-Guinardó, Nou Barris 
o Sant Andreu. I també els posa alguns exemples de mala praxi en matèria de 
contractació, com ara que s’adjudica l’oferta més cara sense tenir en compte criteris 
de solvència i trencant el principi d’igualtat de tracte. 
Recorda que el Govern va anunciar a bombo i platerets que es limitaria l’adjudicació 
menor, tot i que de l’anàlisi de cent vint-i-cinc expedients de contractació, en els 
quals tenien obligació de demanar fins a tres ofertes, en cent vint-i-tres només s’ha 
demanat una oferta. Per tant, l’anunci esmentat és absolutament fals. 
I afegeix que l’interventor els recomana que deixin de fer fraccionament de 
contractes, és a dir, contractació menor. Aprofita, en aquest sentit, per fer referència  
a un tuit, arran de l’aprovació del codi ètic, molt ofensiu amb el govern anterior, a 
qui acusava de mentir, i remarca que l’interventor en el present informe els alerta que 
cal complir el codi ètic de què el mateix govern s’ha dotat, especialment pel que fa a 
l’article 13.h, que diu que s’impedirà el fraccionament de contractes per evitar 
l’aplicació del procediment de contractació en atenció a la quantia del contracte. 
Finalment, demana al Sr. Pisarello que els expliqui què pensa fer amb la comissió 
extraordinària de retallades que el Govern es va comprometre a crear, i amb la qual 
pretenen fer una fiscalització permanent. 
 
La Sra. MEJÍAS també comença agraint la feina feta i la bona disposició dels serveis 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 6 
19/10/2018 
 
tècnics en la tasca de revisió del compte general. 
Observa, seguidament, que el Sr. Pisarello dona a aquest tràmit un caràcter merament 
administratiu i el despatxa en pocs minuts, malgrat que és el moment de retre 
comptes davant la ciutadania de com s’han invertit els diners del pressupost. 
Reconeix que no s’ha produït un superàvit excessiu com ha succeït en altres 
exercicis, i entén que era símptoma d’alarma que els ha portat a una situació 
d’inestabilitat en els comptes de la hisenda pública de Barcelona, i ha provocat la 
creació d’una comissió extraordinària que intervé de manera directa en la gestió dels 
comptes municipals, i que ha donat lloc a un informe de la Intervenció per aclarir en 
quina situació real estan els comptes municipals, ja que el Govern s’ha negat a donar 
explicacions. 
Posa de manifest que si s’analitza el compte general s’adonen que no hi ha cap 
inversió important en els tres anys de mandat; mentre que d’allò de què presumia el 
Govern, com ara les grans inversions en política social, tenen un nivell baix 
d’execució, i posa com a exemple que el programa d’ajut a famílies, amb una dotació 
de set milions d’euros dels quals només se n’han invertit tres; la subvenció de l’IBI a 
famílies monoparentals, amb cinc-cents mil euros de pressupost, i amb una execució 
de només tres-cents mil, o el pla d’assentaments irregulars, del qual no s’ha executat 
ni la meitat de la partida. 
Afegeix, també, la inversió en habitatge, que està molt per sota de la d’altres 
exercicis, només onze milions d’euros; i que ni tan sols s’ha iniciat la contractació de 
cent cinquanta habitatges. 
Explica que l’anàlisi de l’activitat d’empreses municipals com Bimsa dona un 
resultat molt negatiu de la gestió del Govern, com demostra l’enrenou per les obres 
del túnel de Glòries, que ha acabat amb una demanda milionària que hauran de pagar 
tots els barcelonins; la subhasta de les accions de Mediacomplex, que va quedar 
deserta, o el fet que l’IMI tampoc s’ha lliurat d’aquesta gestió desastrosa. 
Entén que és molt qüestionable, també, el sistema d’adjudicació contractual, tal com 
expressa l’informe de l’interventor, així com la justificació de subvencions de 
dubtosa utilitat, moltes de les quals van a parar a entitats de clara afinitat política amb 
el Govern, com els 350.000 euros assignats a l’Obsevatori Desc, o l’Associació 
Catalana d’Enginyeria sense Fronteres, amb un total de 320.000 euros, o a Irídia, 
amb set adjudicacions per un total de gairebé seixanta mil euros. Afirma que al seu 
grup aquestes adjudicacions els semblen molt poc justificables i sí reprovables. 
Continua dient que l’activitat de Barcelona Activa ha estat marcada per la 
inestabilitat en la seva direcció tècnica, i tampoc no afavoreix la creació d’ocupació, 
ni presta ajuda a pimes o autònoms i només se centra a donar un biaix ideològic i a 
afavorir les cooperatives com ara la de manters, en la qual s’han invertit molts diners, 
malgrat l’alarma que ha generat la seva activitat entre els gremis, sindicats i el 
comerç de la ciutat. Per acabar, esmenta la situació alarmant de Cementiris de 
Barcelona, que al llarg dels darrers anys havia consolidat uns guanys de gairebé dos 
milions d’euros anuals, que després d’anys de no fer cap inversió en les 
instal·lacions, l’accident de l’esfondrament de nínxols al cementiri de Montjuïc 
s’endurà íntegrament els guanys de l’exercici. 
Per tot plegat, i per evitar que el pressupost no arribi al Tribunal de Comptes per a la 
seva fiscalització, anuncia que faran una abstenció en el compte general. 
 
El Sr. CORONAS se suma als agraïments pel suport rebut pels serveis tècnics 
municipals, especialment de Josep M. Llebaria i Marga Canela, que els han facilitat 
la tasca de revisió dels expedients del compte general de 2017. També destaca i 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 7 
19/10/2018 
 
agraeix la tasca feta per a l’elaboració d’aquest compte general pels serveis 
d’Intervenció municipals i pels equips tècnics de totes les entitats vinculades a 
l’Ajuntament, consorcis, empreses i instituts. 
Lamenta, però, no haver trobat la mateixa complicitat per part del Govern municipal, 
perquè com ja han dit diverses vegades, des del juny que insisteixen perquè els facin 
arribar informació sobre l’execució pressupostària per poder fer una valoració de la 
seva evolució. Indica que l’informe d’Intervenció que van demanar en el plenari del 
20 de juliol se’ls va facilitar ahir al migdia, de manera que han tingut menys de vint-
i-quatre hores per fer-ne una revisió adequada. 
Observa que, tot i el poc temps que han tingut per valorar l’informe esmentat, hi ha 
dos mètodes de càlcul molt rígids, i entenen que convindria tenir en compte la 
perspectiva dels efectes que pugui tenir l’entrada en vigor de la mesura de reserva del 
30% o altres eventualitats d’ara endavant. 
Per tant, atès que la realitat és molt canviant, diu que consideren que cal preveure 
més escenaris que els que es plantegen a l’informe, i que els semblen molt rígids. 
Afegeix que, arran de la manca d’informació, vincularan el seu vot favorable a 
aquests comptes sempre que el Govern es comprometi, amb la fórmula que consideri 
més adient, però com a molt tard a principis de desembre, al fet que puguin disposar 
d’aquest informe d’auditoria actualitzat a fi de poder anar seguint l’execució 
pressupostària del 2018. 
Recorda que en anys anteriors sempre han votat favorablement el compte general, i 
confirma que la seva voluntat és fer el mateix enguany per la responsabilitat a la  
qual al·ludia abans el Sr. Pisarello, que afirma que es tracta d’un assumpte tècnic, tot 
i que li recorda que cal lligar-lo políticament; i assegura que volen que la Sindicatura 
de Comptes pugui auditar els comptes de l’Ajuntament com cal. 
Respecte al contingut del compte general, entén que queda clar que cal reduir el 
percentatge d’adjudicació de contractes menors a grans empreses; que la compra 
pública ha de ser amb més intensitat un agent que fomenti el teixit productiu real de 
la ciutat i el que treballa amb valors socials, iniciatives en el marc de l’economia 
cooperativa social i solidària i pimes. I remarca que el seu grup ha presentat diverses 
iniciatives reclamant clàusules en els contractes sobre proximitat i informes 
d’impacte econòmic per la compra pública de l’Ajuntament. 
Així, doncs, depenent de la resposta de si el Govern es compromet a actualitzar 
l’informe abans de final d’any, emetran el seu vot. 
 
La Sra. BALLARÍN, al seu torn, agraeix molt sincerament la feina dels i les 
professionals de la casa que han respost les al·legacions i consultes dels grups 
municipals en el marc del compte general. Reconeix que el seu grup ha formulat 
poques preguntes, però el cert és que han estat molt ben atesos. Recorda que el 
pressupost del 2017 es va aprovar mitjançant una qüestió de confiança, quan el seu 
grup també formava part del govern, que el va defensar perquè hi creia, especialment 
perquè incloïa aspectes que consideraven importants i que es poden veure reflectits 
en el tancament de l’exercici. Considera, doncs, que el del 2017 era un bon 
pressupost contra la desigualtat i a favor del creixement de la ciutat, ja que es va 
enfortir l’aposta per la cultura amb un increment del 13% respecte al pressupost del 
2016, començant per la cultura de proximitat i els barris, la creació i el sector artístic; 
constata que pressupostàriament també es va apostar pel foment del creixement 
econòmic estratègic, cosa que va permetre a la ciutat treballar per la promoció 
internacional, consolidar el programa de suports als autònoms o iniciar una tasca 
d’impuls de la marca Barcelona, que l’actual govern ha rebatejat com a signatura 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 8 
19/10/2018 
 
Barcelona. 
Remarca que també va ser un pressupost amb un fort caràcter social, i recorda que el 
2017 es van cobrir totes les necessitats de renda infantil garantida, un recurs que es 
va posar en marxa el 2015 gràcies al seu grup, i que el Govern retalla enguany d’1,2 
milions d’euros, com també fa en prestacions. Afegeix que també va ser possible la 
reducció dels topalls de l’IBI al comerç, fet que es va traduir en millores molt 
concretes en el comerç de la ciutat. 
Recorda, altra vegada, que el pressupost del 2017 va ser aprovat per una qüestió de 
confiança, i que el grup del PSC va formar part del Govern fins a finals de novembre 
d’aquell any; per tant, nou mesos i mig del 2017 van ser al govern i es consideren 
corresponsables, malgrat que no van participar ni en el tancament ni en l’execució 
dels darrers mesos, que són essencials a l’hora d’ajustar despeses i tancar els 
projectes. 
Observa que aquest tancament els dona pistes en el sentit que el Govern no va tenir 
en compte alguns aspectes a l’hora d’elaborar els pressupostos del 2018, i es 
comprova una tendència a la baixa en la recaptació d’impostos, que el Govern no va 
tenir en compte a l’hora de pressupostar el 2019 i, contràriament, els va incrementar 
tots, tret de l’IBI, i per primera vegada a la història, el 2018 s’ingressarà menys per 
aquest impost. 
Reitera que per corresponsabilitat el seu grup votarà a favor d’aquest compte general, 
malgrat que la responsabilitat correspon al tinent d’Alcaldia que és qui ha de donar 
les eines per executar un pressupost eficaç, equilibrat i solvent, i considera que ho fa 
aplicant la llei del mínim esforç. En aquest sentit, remarca que s’han constatat 
retallades i opacitat, motiu pel qual el juliol passat es va ordenar la creació d’una 
comissió extraordinària per tractar aquests assumptes, tot i que confirma que no han 
rebut cap resposta respecte d’això, i pregunta al Sr. Pisarello què té intenció de fer 
amb aquest mandat del Plenari. 
 
El Sr. MULLERAS, en primer lloc, agraeix als professionals municipals i als 
assessors del grup del PP la seva feina en la fiscalització del Compte general 2017. 
Assenyala que el seu grup ha presentat un document de 163 pàgines en què han 
inclòs totes les seves al·legacions, la majoria de les quals no han estat acceptades. 
Fa notar que avui debaten el darrer Compte general del mandat, cosa que els permet 
fer balanç per avaluar quina herència deixa l’alcaldessa Colau en els comptes 
municipals. Precisa, en aquest sentit, que aquest llegat es pot resumir en demagògia, 
opacitat, impostos i taxes al màxim, i repartiment de subvencions ideològiques a 
entitats afins. 
Justifica titllar aquesta herència de demagògica perquè Barcelona en Comú criticava 
el superàvit, mentre que durant el seu mandat hauran acumulat 200 milions d’euros 
per aquest concepte; també, perquè criticaven la contractació directa, tot i que 
continuen abusant-ne, ja que el 95% dels contractes municipals es continuen 
adjudicant a dit, amb excés de fraccionament i del contracte menor, incomplint el seu 
mateix codi ètic. Afegeix que també criticaven fortament la submissió d’aquest 
ajuntament a la Generalitat, però el fet és que el seu deute real amb aquesta 
administració ja s’acosta als tres-cents milions d’euros. Igualment, fa notar que el 
Govern de la ciutat critica l’Estat amb gran demagògia i, tanmateix, poden quadrar 
els comptes gràcies als mil milions d’euros que anualment aporta l’Estat a aquest 
ajuntament, el 90% dels ingressos públics dels comptes municipals. 
Continua la seva intervenció acusant el Govern d’actuar amb opacitat, ja que el 30% 
del pressupost municipal es continua gestionant mitjançant empreses municipals 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 9 
19/10/2018 
 
sense l’estricte control de l’Administració pública, com és el cas de BSM o 
Cementiris. 
Constata que havent transcorregut pràcticament el mandat, els grups continuen sense 
poder fiscalitzar, mitjançant el Compte general, Barcelona Regional, un exemple més 
d’opacitat. 
Igualment, confirma que Barcelona és, encara, la ciutat més cara d’Espanya, que el 
Govern continua mantenint els impostos i taxes al màxim, com demostra que l’IBI 
s’ha incrementat d’un 10% els darrers cinc anys. I contràriament, afirma que és la 
ciutat més barata per als incívics, que deixen de pagar el 70% de les multes que se’ls 
imposen, i que el Govern ho permet. 
Finalment, posa de manifest que els comptes també es caracteritzen pel repartiment 
de subvencions ideològiques a entitats afins, injustificables i injustificades, ja que en 
moltes de les que han pogut analitzar mancaven els justificants en els expedients, i 
confirma que hi són incloses totes les entitats afins al Govern. Puntualitza que això 
no ho denuncia només el seu grup, sinó que també ho ha confirmat l’informe de 
l’interventor, que posa de manifest que s’han incrementat d’un 44% les subvencions 
directes o nominatives respecte a l’any anterior. 
Finalment, anuncia que el seu grup votarà en contra del Compte general. 
 
La Sra. REGUANT, abans d’encetar la seva intervenció sobre el Compte general, té 
un record per les cinc dones assassinades aquesta setmana a tot l’Estat, alhora que 
recorda que avui és el dia internacional per la despenalització de l’avortament. 
Entrant a valorar aquest punt, diu que subscriuen alguns dels arguments que molt 
breument ha expressat el Sr. Pisarello, entre els quals la reducció de superàvit. 
Manifesta que consideren el Compte general com una eina de fiscalització per part 
dels grups municipals, però que també ha de permetre una fiscalització que vagi més 
enllà i que s’obri a la ciutadania. 
Considera evident, tanmateix, que en aquest Compte general i en la gestió del Govern 
municipal hi ha aspectes idèntics als que critiquen any rere any, com ara que els 
contractes directes de vegades són necessaris, però que requereixen justificació i que 
s’expliqui per quin motiu han de ser directes, cosa que no sempre passa; i observa 
que el fet que hi continuïn havent tants contractes directes els hauria de preocupar i 
alertar, atès que significa que alguna cosa en la previsió no s’està fent bé. Entén que, 
contràriament, s’hauria d’evitar aquesta via de contractació de serveis externs. 
Això no obstant, i perquè consideren que s’ha de facilitar que la Sindicatura de 
Comptes pugui fer una anàlisi detallada, i que els qui representa que han de 
fiscalitzar les administracions públiques puguin entrar en determinats espais encara 
vedats als grups municipals i, com a tals, generadors d’opacitat, entenen que és 
indispensable que s’aprovi el Compte general. Per tant, avança que faran una 
abstenció per no posar traves a aquesta fiscalització, i no tant perquè comparteixin la 
gestió ni moltes de les polítiques de despesa que s’han dut a terme durant aquests 
anys, ja que n’hi ha algunes que han denunciat sistemàticament i que es continuen 
donant. 
 
El Sr. ARDANUY observa que el debat del Compte general, malgrat que és tècnic, té 
un component polític molt rellevant, atès que és per mitjà del pressupost que 
s’expressa l’acció de govern; per tant, cal coherència entre el seu discurs i l’execució. 
I considera que en aquest Compte general, i sustentat per l’informe de l’interventor, 
no es detecta una millora entre el discurs i l’acció en l’execució pressupostària. 
Precisa que no fa aquesta afirmació només per la fragmentació de contractes, sinó  
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 10 
19/10/2018 
 
per altres elements que incideixen en les polítiques municipals. 
En conseqüència, anuncia que farà una abstenció en aquest punt, conscient que un 
govern que executa polítiques mitjançant el pressupost, també ha de tenir un punt 
d’autocrítica i poder incorporar els elements que la Intervenció planteja com a 
millores. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia que votarà a favor del Compte general. 
 
El Sr. PISARELLO es refereix, en primer lloc, a la qüestió de la transparència, i posa 
en relleu que per primera vegada s’ha posat en marxa un web de pressupost obert, 
que obre la fiscalització del pressupost també a la ciutadania, tot i que reconeix que 
cal fer més pedagogia en aquest sentit; afegeix que mes a mes es publica l’estat 
d’execució del pressupost, i hi ha milers de factures que es poden consultar. 
Pel que fa a l’estat d’alarma que ha esmentat la regidora Mejías, afirma que ha estat 
creat intencionadament, atès que fins fa dos dies el grup de Ciutadans deia que 
Barcelona estava en números vermells; i remarca que Standard & Poor’s i Fitch, dues 
agències gens sospitoses de cap connivència i ideològica amb el Govern, han afirmat 
que això és fals, que la solvència financera de Barcelona és absoluta, i que els 
ingressos i la despesa social estaven creixent. Tanmateix, com que Ciutadans no en 
tenia prou amb això, ha requerit un informe de la Intervenció que diu exactament el 
mateix, és a dir, que els comptes de Barcelona estan equilibrats i que, en tot cas, es 
farà superàvit, que assegura que intentaran que sigui el mínim possible; i afegeix que 
la despesa social creixerà. 
Confirma que l’actual govern ha fet un gir important en la filosofia de contractació 
pública, i malgrat que no tot canvia de la nit al dia, s’ha incrementat substancialment 
el nombre de proveïdors en els contractes menors i, en canvi, ha disminuït la 
quantitat de contractes amb agregats a grans proveïdors. Precisa que tenen 1.823 
contractes menors menys que l’exercici anterior; i tot i que reconeix que poden anar 
més enllà, recorda que en aquesta administració, com en d’altres, la contractació era 
font de corrupció i de finançament il·legal de partits polítics, i en aquest sentit estan 
fent un gir clar cap a una contractació pública diferent. 
Suggereix al grup de Ciutadans que pregunti a Pimec què opina de la política de 
contractació d’aquest ajuntament; o que parli amb la UE, que ha premiat i ha distingit 
la política de contractació pública d'aquest ajuntament, que qualifica d’innovadora. 
Per tant, replica a la Sra. Mejías, que assegurava que es constata una reducció de la 
inversió social, quan han fet créixer amb més de mil efectius la plantilla municipal, i 
han arribat a un conveni amb els treballadors que els ha permès de recuperar salaris 
desvaloritzats des del temps de la crisi; s’ha multiplicat la inversió en habitatge, i 
avui mateix aprovaran un crèdit per comprar habitatge amb el Banc Europeu 
d’Inversions; i s’ha posat en marxa un pla de barris. 
Reconeix que no han crescut tot el que necessita la ciutat, però remarca que això no 
depèn només d’aquest ajuntament, que sí que ha fet tot el que estava a la seva mà. 
Afegeix que, malgrat les oscil·lacions de plusvàlua, enguany no serà un any 
financerament complicat perquè ha millorat la recaptació d’altres impostos; i apunta, 
pel que fa a l’IBI, que recaptaran, almenys, quatre milions d’euros més que en 
l’exercici anterior, entre altres raons perquè el port pagarà el que li correspon. Diu 
que, malauradament, no poden incidir en la política fiscal com voldrien, ja que aquest 
Estat maltracta bastant el municipalisme des d’aquest punt de vista; això no obstant, 
remarca que han fet un pla per combatre el frau fiscal que ha fet aflorar molts milions 
d’euros que no pagaven grans empreses, i que els permetrà compensar parcialment la 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 11 
19/10/2018 
 
caiguda d’altres ingressos. 
Constata, però, que el sistema de finançament és injust, i per aquest motiu, informa 
que està parlant amb el conseller Aragonès per assolir un compromís concret per 
obtenir més diners per a escoles bressol, i perquè no pot ser que per cada 100 euros 
que posa aquest ajuntament en matèria d’habitatge, la Generalitat només n’hi posi 
23. I afegeix que per això mateix estan parlant amb el Govern de l’Estat, que té molt 
per fer quant al dèficit d’inversió en matèria de transport públic. 
Conclou, doncs, que tenen uns pressupostos solvents i equilibrats; que en tres anys de 
mandat s’ha reduït el deute, i la política de despesa social ha crescut com mai; i entén 
que això molesta a algú que havia vaticinat el caos d’aquest govern en matèria de 
gestió pressupostària, perquè han demostrat que es pot fer una gestió més transparent 
i rigorosa que mai, i que és possible fer-ho bé. 
Manifesta la predisposició del Govern a explicar tot allò que convingui i discutir-ho a 
bastament; i recorda que, en aquest sentit, estan fent plens extraordinaris als 
districtes. I diu que si s’ha de discutir en el marc de la comissió d’Economia i 
Hisenda, també es poden posar d’acord, perquè el Govern no té res per amagar i està 
convençut que fa una bona política, que evidentment es pot millorar, però que està 
molt allunyada de totes les previsions catastròfiques que s’havien fet amb interessos 
electoralistes, i que no han fet cap bé a la ciutat. 
 
El Sr. CORONAS confirma que, entenent que hi ha el compromís de revisar 
l’informe d’Intervenció, que és molt rígid, el seu grup votarà a favor del Compte 
general. Això no obstant, recomana al Sr. Pisarello que es reservi els mítings per al 
tancament de l’exercici de 2018, ja que podria ser que s’estigués precipitant. 
 
La Sra. BALLARÍN replica que l’equilibri que defensa el Sr. Pisarello s’ha 
aconseguit a base de retallades; i, pel que fa a la transparència, és l’obligada per les 
lleis de 2013 i 2014. Quant a l’IBI, concreta que el liquidat el 2017 és de 663 milions 
d’euros, i el pressupostat el 2018 de 644 milions d’euros. 
 
El Sr. PISARELLO observa a la Sra. Ballarín que Otto von Bismarck deia que mai es 
menteix tant com abans d’unes eleccions, i diu que això és el que ha fet el grup del 
PSC en tres ocasions; així, en primer lloc, van publicar una llista falsa i no 
actualitzada de discussió interna dels equips tècnics municipals; en segon lloc, van 
afirmar que es deixaven de recaptar cent milions d’euros en concepte d’IBI, cosa 
absolutament falsa i impròpia d’una fiscalista com la Sra. Ballarín; mentre que ara han 
tornat a fer pública una llista afirmant que cauen coses que en realitat s’estan fent. 
Constata que d’això en política se’n diu mentida, i hauria de tenir alguns límits. 
 
La Sra. RECASENS avança que faran una abstenció, atès que el Sr. Pisarello s’ha 
compromès a fer una fiscalització permanent. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Trias, Ciurana, Martí i 
Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, dels Srs. Sierra, Alonso i 
Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas, i 
també del Sr. Ardanuy, i el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i 
Villagrasa. 
 
2.- RESTAR ASSABENTAT de l’informe de fiscalització a posterior exercici 2017 de 
la Intervenció municipal. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 12 
19/10/2018 
 
 
S'ACORDA l'assabentament de l'Informe de la Intervenció general sobre 
fiscalització a posteriori corresponent a l'exercici de 2017. 
 
3.- (02 OOFF2018) RESOLDRE les al·legacions presentades a la modificació per a 
l'exercici de 2018 i successius de les ordenances fiscals següents: núm. 3.1. Taxes per 
serveis generals, núm. 3.10. Taxes per la utilització privativa del domini públic 
municipal i la prestació d'altres serveis, núm. 3.12. Taxes per l’estacionament regulat 
de vehicles a la via pública, núm. 3.15. Taxes per la utilització privada del 
funcionament de les fonts ornamentals, aprovades provisionalment pel Plenari del 
Consell Municipal en data 20 de juliol de 2018, en el sentit dels informes que figuren 
a l’expedient. APROVAR definitivament la modificació per a l'exercici de 2018 i 
successius de les ordenances fiscals següents: núm. 3.1. Taxes per serveis generals, 
núm. 3.10. Taxes per la utilització privativa del domini públic municipal i la 
prestació d'altres serveis, núm. 3.12. Taxes per l’estacionament regulat de vehicles a 
la via pública, núm. 3.15. Taxes per la utilització privada del funcionament de les 
fonts ornamentals, segons proposta de text que consta a l’expedient. PUBLICAR 
aquest acord i el text íntegre de la modificació al Butlletí Oficial de la Província de 
Barcelona. 
 
La Sra. ALCALDESSA recorda que els punts 3 i 4 es debatran conjuntament. 
 
El Sr. PISARELLO indica que se sotmet a aprovació un nou paquet de mesures 
fiscals, sobre les quals ja han explicat els detalls en comissió; tanmateix, apunta que 
la filosofia comuna de totes elles és que les grans empreses energètiques i les 
dedicades a l’oci que es beneficien de la ciutat, li retornin el que pertoca. Precisa que 
amb aquestes mesures i altres més concretes s’aporta gairebé cinc milions d’euros a 
les arques públiques. 
Assenyala que s’hi han presentat vint-i-sis al·legacions, de les quals han estimat 
totalment o parcialment les dues terceres parts; i constata que no és el primer acord a 
què arriben en matèria fiscal, i confia que no sigui l’últim, ja que Barcelona ho 
necessita. 
 
La Sra. RECASENS observa que el Govern actua de la mateixa manera que l’any 
passat, no presenta unes ordenances fiscals en bloc, coherents i completes, amb 
millores progressistes, sinó que, novament, presenta un petit paquet de 
modificacions, algunes de les quals fruit de sentències dictades pel TS quant al gas, 
l’aigua i els hidrocarburs, de manera que d’aquests prop de cinc milions que ha 
esmentat el Sr. Pisarello, quatre els podrà recuperar per sentències dictades el 2016, 
és a dir, iniciades en el mandat de l’alcalde Trias. 
Afegeix que també gràcies a la feina feta amb anterioritat avui formalment eximiran 
del pagament de taxes les activitats de caràcter general a la via pública d’interès 
cultural. I arran de la feina començada el 2012 també eximiran l’ocupació de la via 
pública per als sistemes de telecomunicacions. 
Avisa el Govern que té el repte pendent de regular via taxa les bicicletes i les 
motocicletes d’ús compartit, àmbit on regna un gran desgavell. 
Finalment, afirma que estan d’acord amb la taxa per l’estacionament a la Font 
Màgica de Montjuïc; i remarca que la més important, atès que l’han negociat amb el 
Govern, és ampliar les limitacions que es posaven a la zona de càrrega i descàrrega, 
per a les quals s’havia previst inicialment una regulació horària que, a parer del seu 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 13 
19/10/2018 
 
grup, collava els gremis i impedia fer la tasca de càrrega i descàrrega d’una manera 
adient; per tant, li agraeix que finalment hagi acceptat una ampliació del nombre de 
permisos especials de quatre a sis, i ampliar la durada màxima de quatre a sis en la 
franja màxima compromesa entre les dues i les vuit per als vehicles autoritzats a 
l’àrea DUM, i també per als agremiats i col·legis professionals que hagin signat el 
conveni. 
Consideren que els que acaba d’esmentar són aspectes de millora, i es comprometen 
a continuar treballant-hi. 
Finalment, recorda que el grup d’ERC va demanar la constitució d’una taula per 
dissenyar el nou IBI sobre la base dels nous valors cadastrals, que el Govern ha estat 
incapaç de fer per por i per populisme, i constata que la nova alcaldessa, o alcalde, 
tindrà un bon repte damunt la taula. 
 
La Sra. MEJÍAS confirma que amb aquestes modificacions a les ordenances fiscals 
és palesa que el Govern renuncia, una vegada més, a presentar un projecte 
d’ordenances fiscals global i que sigui útil a la ciutat per afavorir i millorar la 
situació econòmica que viu la ciutadania i, sobretot, per alleujar la seva càrrega 
fiscal. 
Observa que fa uns instants s’ha comentat la necessitat de revisar l’IBI, i entén que 
no fent-ho l’actual govern perd una oportunitat. Com també perden la de buscar 
mesures imaginatives que haurien pogut contribuir, fins i tot, a millorar la idíl·lica 
exposició que ha fet el Sr. Pisarello de la situació de la hisenda local; la que 
confirmen que les empreses de ràting diuen que és tan sanejada, i puntualitza que es 
tracta de les mateixes agències contra les quals el tinent d’Alcaldia i el Sr. Asens es 
van querellar per falsejar dades sobre la situació de Barcelona fa temps. 
Valora, doncs, que al Govern li ha mancat previsió i que perd una oportunitat de 
millorar la situació de la fiscalitat, sobretot en un moment en què s’ha produït la 
fugida d’empreses i una frenada econòmica que constaten tots els sectors econòmics 
de la ciutat. 
Posa de manifest que aquests dos punts proposen petites modificacions a ordenances 
en vigor, i es renuncia a fer-ne un instrument de reactivació econòmica i 
d’alleujament fiscal per a la ciutadania. Precisa que, en definitiva, aquestes 
modificacions pretenen la recaptació de noves activitats econòmiques sorgides a la 
ciutat, i entén que amb això també renuncien a una ordenació adequada dels tributs. 
Quant al sistema de mobilitat urbana, està d’acord que cal imposar una taxa a qui 
s’aprofita de la utilització de l’espai públic i, per tant, ha de contribuir al seu 
manteniment. Avança, doncs, que hi votaran a favor, no sense advertir que 
consideren que en aquest cas també fa falta afegir al pagament de la taxa una 
ordenació adequada per no perjudicar la mobilitat. 
Pel que fa a la taxa d’ocupació de la via pública pels negocis de lloguer de bicicletes 
o serveis de telecomunicacions, diu que també els sembla encertada. I amb referència 
a la taxa d’estacionament a la zona àrea bus blava d’autobusos turístics, confirma que 
també els sembla suficient, malgrat que tot el sector apunta la manca de comunicació 
i de negociació amb l’Ajuntament, i s’han hagut d’assabentar per la premsa que 
s’aplicaria aquesta taxa. 
 
El Sr. CORONAS avança que votaran a favor de tots els punts; i sobretot quant a les 
taxes que es porten a aprovació en el punt 3, consideren que la funció extrafiscal 
d’ordenació dels diversos assumptes que s’hi toquen és l’element que adquireix més 
importància. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 14 
19/10/2018 
 
D’una banda, l’ordenació de la càrrega i descàrrega de mercaderies, i l’estacionament 
d’autobusos en certes àrees de la ciutat han de permetre impactes positius que 
ultrapassen l’aspecte purament de fiscalitat. I, d’altra banda, també han de permetre 
obtenir a l’Administració una informació, en el cas de registre de vehicles de 
mobilitat personal, que permeti millorar les polítiques amb relació a la regulació 
d’aquest tipus de vehicles, així com la seva convivència amb la resta d’usuaris de 
l’espai públic. 
Confirma que també comparteixen els canvis en la taxa per la utilització de l’espai 
públic per a esdeveniments culturals, que ha de permetre organitzar actes d’aquesta 
índole sense haver d’assumir el cost de la taxa. 
Pel que fa a la modificació proposada al punt 4, entén que l’efecte és estrictament 
fiscal, ja que segons consta a l’expedient l’impacte pressupostari previst és de quatre 
milions d’euros; i afirma que, en aquest sentit, cal avançar en mesures de justícia 
tributària que els permetin complir la màxima que qui més té, més paga, 
especialment els qui es beneficien de l’ús del domini públic i que actuen protegits en 
sectors regulats. I a banda que això provingui d’una sentència, valoren positivament 
que la ciutat pugui percebre aquests ingressos. 
 
La Sra. BALLARÍN defineix la política fiscal del Govern de molt poc ambiciosa, 
com en miniatura; així, empren termes molt altisonants, com ara “capgirar la 
fiscalitat”, “política redistributiva”, “ecològica”, o “en contra dels poderosos i 
especuladors”, però quan analitzen els números concrets s’adonen que la realitat té 
molt poc a veure amb tot això. 
Precisa que, en matèria de taxes, el Govern, durant tot el mandat, n’ha tocat tres i ha 
creat la taxa d’inspecció d’habitatges buits, el 2016, de la qual es deia que no tenia 
finalitat recaptatòria sinó dissuasiva per als propietaris d’habitatges buits, i per donar 
resposta a la situació d’emergència social d’habitatge. Addueix, però, que creu que 
els especuladors no han tremolat gaire a conseqüència d’aquesta taxa, ja que el seu 
efecte recaptatori ha estat zero, atès que ha estat suspesa pels tribunals perquè no 
estava ben feta. 
Assenyala que avui els porten un paquet d’ordenances fiscals, que ja avança que 
votaran favorablement, en què només es proposen modificacions menors, i cap canvi 
substancial en la política fiscal municipal. I, sobretot, destaca que es tramiten de 
manera extemporània, perquè ara ja haurien d’estar debatent les ordenances fiscals 
del 2019. 
Tanmateix, diu que encara que els canvis siguin de poca entitat, creu que les 
modificacions poden suposar una millora respecte a la situació actual; així, els 
gravàmens sobre les empreses de bicicletes, els vehicles de mobilitat personal que 
fan negoci emprant l’espai públic, o la taxa als autocars que estacionen a la Font 
Màgica de Montjuïc poden servir per millorar l’espai públic i posar més ordre en la 
mobilitat urbana. 
Afegeix que també els sembla adequat buscar noves fórmules perquè les empreses 
del sector de la telefonia, un dels més rendibles, contribueixin a finançar necessitats 
ciutadanes. 
Per tot plegat, recorda que ja van votar a favor de gairebé totes les ordenances llevat 
d’una abstenció en l’ordenança 3.12, ja que no veien clares les modificacions que 
afecten l’aparcament que, per motius laborals, han de fer determinats professionals i 
gremis. 
Posa de manifest que una vegada han vist la resolució de les al·legacions, han pogut 
parlar amb alguns gremis, i havent escoltat les explicacions de l’Àrea de Mobilitat i 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 15 
19/10/2018 
 
constatat alguna ampliació horària, han decidit votar favorablement també aquesta 
ordenança, que els sembla molt positiu el paper que s’atorga als gremis en la gestió 
de la targeta de prepagament, i es reforça que els professionals s’agremiïn. 
I subratlla la importància d’aconseguir que Barcelona torni a ser pionera en la 
mobilitat i la càrrega i descàrrega. 
 
El Sr. MULLERAS observa que es troben novament amb un fet recurrent en aquesta 
cambra, i que és el reconeixement per part del Govern municipal de la seva 
incapacitat per pactar unes noves ordenances fiscals, ara ja el darrer any del mandat.  
I li retreu que s’acontenti amb uns canvis ridículs, amb un impacte en la fiscalitat de 
la ciutat d’un 0,3%. 
Considera, per tant, que novament el Govern ha perdut l’oportunitat de millorar la 
fiscalitat i introduir canvis en benefici que Barcelona deixi de ser la ciutat més cara 
d’Espanya. 
Posa de manifest que el seu grup ha presentat al·legacions perquè entén que hi ha 
qüestions que no han estat ben resoltes. En aquest sentit, esmenta la taxa de serveis 
generals, en què s’introdueix una nova tarifa per als vehicles de mobilitat personal, i 
destaca que no han estat capaços de consensuar un pacte de mínims amb el sector. 
D’altra banda, critica que s’enforteixen els monopolis municipals, atorgant a BSM 
l’exclusiva de l’expedició del nou codi QR que s’implantarà amb la nova tarifa, en 
comptes de fer un concurs per expedir aquesta codificació i que hi puguin concórrer 
altres empreses. 
Afegeix que també s’imposen noves tarifes d’aparcament per a bicicletes, a les 
motocicletes d’ús compartit, als autocars i a les zones de càrrega i descàrrega, i diu 
que no comprenen per què han augmentat les restriccions i les tarifes d’una manera 
tan desmesurada, i no s’han posat d’acord per a les zones de càrrega i descàrrega amb 
autònoms i amb gremis. 
Pel que fa a la taxa per transport d’energia, diu que tot i que hi poden estar d’acord, 
consideren essencial aclarir els dubtes legals sobre aquesta recaptació, ja que poden 
estar condemnant una altra vegada l’Ajuntament a un nou sainet jurídic, en els quals 
el Govern, lamentablement, ja és expert. 
Indica que el seu vot serà diferent en funció de cada taxa, i avança que l’emetran en 
acabar el debat. 
 
La Sra. REGUANT valora que aquestes modificacions de les ordenances fiscals són 
tímides i modestes, i demostren que un any més es perd l’oportunitat d’abordar amb 
claredat unes ordenances fiscals amb tota la seva complexitat i globalitat, que 
responguin a la màxima “que pagui més qui més té”; tenint en compte la realitat de la 
ciutat que és que hi ha barris on les desigualtats han augmentat. 
En conseqüència, entén que haurien de treballar perquè aquestes ordenances siguin 
més redistributives per pal·liar els efectes de les desigualtats provocades pel sistema. 
Així, doncs, tal com ja van dir l’any passat, consideren aquestes modificacions 
parcials i modestes; i tal com es demostra amb els posicionaments dels grups, atès 
que pràcticament tots votaran a favor, creu que es fa evident la seva poca ambició, és 
a dir, no canviaran gaire res. 
Això no obstant, celebren la taxa per l’estacionament d’autocars a les fonts de 
Montjuïc, però remarca que també en troben a faltar d’altres, algunes de les quals han 
plantejat al Govern i que mai no arriben a fer-se realitat com a proposta concreta per 
debatre. 
Constata, doncs, que votaran a favor de totes les modificacions, sobretot perquè el 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 16 
19/10/2018 
 
punt 4, l’ordenança 3.17, sobre el transport d’energia, incideix en els grans oligopolis 
que, sistemàticament, abusen de la població. Per tant, en aquest sentit, l’Ajuntament 
pot pal·liar, en certa manera, aquests abusos imposant una taxa; tot i que més enllà 
d’una qüestió recaptatòria, entenen que cal que les ordenances fiscals puguin actuar 
com a eina dissuasiva per a certes activitats o models que s’acaben instaurant. 
 
El Sr. ARDANUY avança que votarà favorablement les iniciatives presentades, i 
considera especialment interessant la vinculada al transport d’energia. 
Això no obstant, reclama la necessitat de debatre entorn de l’estratègia fiscal de la 
ciutat i, en aquest sentit, insisteix en el fet que Barcelona ha de poder tenir una 
fiscalitat verda. Reconeix que, tècnicament, això no és fàcil, però creu fermament 
que la ciutat hauria de poder bastir una estratègia de fiscalitat verda que realment 
incideixi en la qualitat ambiental de la ciutat; i alerta que si no ho fan quedaran molt 
endarrerits, amb unes ordenances obsoletes, respecte a moltes ciutats europees. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia que votarà a favor de totes les ordenances incloses en el 
punt 3, i expressa que està especialment a favor del punt 4, ja que significa que, 
finalment, la ciutadania de Barcelona obtindrà un petit retorn del cànon que paguen a 
les empreses distribuïdores d’energia per la conducció i la distribució dels 
subministraments. 
 
El Sr. PISARELLO respon a la Sra. Mejías, a qui adverteix que abans d’escampar 
falsedats s’hauria d’informar una mica. I puntualitza que tant el Sr. Asens com ell 
mateix van escriure contra les agències de ràting, però puntualitza que no van dir res 
sobre Barcelona, sinó sobre el paper que havien tingut en la no detecció d’actius 
tòxics en la crisi immobiliària i financera d’EUA, i en l’espanyola. I afegeix que 
també deien que no sempre aquestes agències tenien el mateix sedàs quan 
analitzaven governs de determinat color polític; i, precisament per això, atorguen 
més valor al fet que fins i tot aquestes agències que normalment tenen aquest biaix 
confirmin que Barcelona és una ciutat solvent. 
Pel que fa a aspectes específicament fiscals, reconeix que aquesta administració no té 
competència per legislar en aquesta matèria; i precisa que allò que sempre han 
expressat ha estat la filosofia del “qui més té, més ha de pagar”, com que qui 
contamina ha de pagar, i també qui especula. Afirma que això no ho fan només per 
raons polítiques, sinó perquè estan obligats legalment a fer-ho, ja que es tracta d’un 
principi reconegut en els ordenaments jurídics avançats de la majoria de països del 
món. Remarca que quan s’han pogut posar d’acord, especialment entre les forces 
d’esquerres, han pogut, per exemple, apujar d’un 4% l’IBI a qui té més propietats; i 
en altres ocasions no ha estat possible tirar endavant altres coses, però el Govern mai 
no ha renunciat a la seva filosofia, i ha posat el focus on abans no es posava, en les 
grans empreses; així, han fet un pla de lluita contra el frau fiscal, i també han posat el 
focus en els paradisos fiscals. Reconeix que en matèria de fiscalitat verda i 
antiespeculativa voldrien anar molt més lluny, però destaca que han seguit uns 
criteris coherents amb la seva filosofia i, per exemple, no ha fet el que va fer el 
Govern de CiU, que va aprofitar el decretazo de Rajoy per apujar l’IBI de manera 
lineal a tots els barcelonins i barcelonines. 
Quant a les acusacions de poca valentia i ambició expressades per la regidora 
Ballarín, li fa notar que qui realment pot fer una actuació molt més ambiciosa és el 
Govern central; de manera que li recorda que el seu grup té ara la gran oportunitat. 
En aquest sentit, comenta que ha quedat en no-res la iniciativa del Govern del Sr. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 17 
19/10/2018 
 
Sánchez de fer pública la llista de persones moroses fiscals per import de més d’un 
milió d’euros; mentre que aquesta administració ha proposat d’augmentar un 15% 
l’impost de societats; i pregunta a la Sra. Ballarín si, com a socialista valenta i 
coherent, els ho recordarà. 
Suggereix, també, d’augmentar un 20% la pressió a les entitats financeres i 
d’hidrocarburs, o d’establir un impost a la banca i a les grans fortunes, una taxa del 
3% a les tecnològiques que facturin més d’un determinat topall anual. 
Remarca que la que acaba d’apuntar seria una política fiscal valenta per part de 
l’Administració que en té les competències; i que també podria deixar als 
ajuntaments la capacitat de fer més, i afirma que el Govern de la ciutat voldria poder 
establir recàrrecs d’IBI a habitatges buits de manera injustificada, però no ho poden 
fer perquè és l’Estat qui ha de desenvolupar el reglament per fer-ho possible. 
Per tant, torna a insistir a la Sra. Ballarín que és a la seva mà ajudar-los perquè la 
política fiscal tingui molta més incidència. 
Confirma que el Govern està disposat a arribar a tots els acords necessaris, i que 
l’experiència els diu que quan les forces d’esquerres es posen d’acord es pot establir 
una fiscalitat més valenta en termes socials, ambientals i en la lluita contra 
l’especulació. I, per tant, si la resta de grups estan disposats a discutir-ho, ho poden 
intentar, i assegura que el Govern hi està del tot predisposat. 
 
La Sra. RECASENS pregunta al Sr. Pisarello si el codi ètic que va promoure la seva 
formació li permet mentir, ja que recorda que l’11 de gener de 2012 es va publicar 
que Barcelona aplicaria topalls de l’IBI per limitar l’augment indiscriminat del 10% 
del decret de Rajoy; i el mateix alcalde Trias va declarar que l’augment de l’IBI 
s’havia fet d’una manera vergonyosa. 
 
El Sr. MULLERAS precisa que el seu grup votarà en contra de les ordenances fiscals 
3.1, 3.10, 3.12, i farà una abstenció en la 3.15 i en la 3.17. 
 
S’APROVA l’ordenança fiscal 3.1 Taxes per serveis generals amb el vot en contra 
dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa. 
 
S’APROVA l’ordenança fiscal 3.10 Taxes per la utilització privativa del domini 
públic municipal i la prestació d'altres serveis, amb el vot en contra dels Srs. 
Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa. S’APROVA l’ordenança fiscal 3.12 Taxes 
per l’estacionament regulat de vehicles a la via pública, amb el vot en contra dels Srs. 
Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa. 
 
S’APROVA l’ordenança fiscal 3.15 Taxes per la utilització privada del funcionament 
de les fonts ornamentals, amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i 
Villagrasa. 
 
4.- (03 OOFF2018) RESOLDRE les al·legacions presentades a l’aprovació de 
l’ordenança fiscal 3.17 Taxes per la utilització privativa o aprofitament especial del 
domini públic local de les instal·lacions de transport d’energia elèctrica, gas, agua, i 
hidrocarburs, per l’exercici 2018 i successius, aprovada provisionalment pel Plenari 
del Consell Municipal de 20 de juliol de 2018, en el sentit dels informes que figuren 
a l’expedient. APROVAR definitivament l’ordenança fiscal 3.17 Taxes per la 
utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local de les 
instal·lacions de transport d’energia elèctrica, gas, aigua, i hidrocarburs, per a 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 18 
19/10/2018 
 
l’exercici 2018 i successius, segons proposta d’ordenança fiscal que consta a 
l’expedient. PUBLICAR aquest acord i el text íntegre de la modificació al Butlletí 
Oficial de la Província de Barcelona. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i Villagrasa. 
 
5.- (F-1806) AUTORITZAR l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de 
Barcelona (IMHAB) la formalització de préstecs per un import global màxim de 20 
milions d’euros amb l’Institut Català de Finances, d’acord amb les condicions 
annexes, i destinat a l’adquisició d’habitatges mitjançant l’exercici de dret de tanteig, 
amb la finalitat de destinar-ho a lloguer social. 
 
El Sr. MONTANER precisa que aquest punt es tracta d’un acord en el marc del 
Consorci de l’Habitatge de Barcelona, que comparteixen amb la Generalitat, dins 
l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Indica que és un crèdit de l’Institut Català de 
Finances (ICF), creat específicament abans de l’estiu, sobretot per afrontar el 
fenomen de la venda, a partir d’unes directives europees, dels fons d’habitatge de les 
entitats financeres espanyoles a fons inversors internacionals. 
Assenyala que estan treballant, tal com demostra el fet que fa una setmana 
l’alcaldessa i el president de la Generalitat van coincidir en un consell extraordinari 
del Consorci, perquè es canviï la situació dels darrers anys. En aquest sentit, fa 
avinent que l’Ajuntament intenta augmentar el seu parc d’habitatge, en aquest cas 
fent adquisicions, i ha invertit en aquests tres anys de mandat 65 milions d’euros, que 
suposen un total de sis-cents habitatges adquirits, entre els quals vint edificis; mentre 
que la Generalitat ha comprat mil habitatges a tot Catalunya, només cinc a 
Barcelona. 
Per tant, remarca que l’Agència té la voluntat de revertir aquest estat de coses, de 
manera que s’acorda aquest préstec de vint milions d’euros a l’Institut Municipal 
d’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB), amb molt bones condicions financeres, i ha 
implicat en aquest acord la Generalitat, que inverteix, al seu torn, vint milions, fet 
que els permet disposar de vint milions per intervenir per tanteig i retracte en 
aquestes operacions. 
Diu que aquest sistema no els satisfà, però entenen que és una oportunitat, començant 
pels fons que el BBVA està venent, per augmentar el parc públic d’habitatge i perquè 
les persones que viuen en aquests habitatges no passin a dependre de fons 
internacionals que poden intentar no complir amb els drets que tenen aquestes 
persones. 
 
La Sra. RECASENS diu que hauria volgut que hagués estat l’alcaldessa qui hagués 
presentat aquest punt, ja que considera que hauria estat una bona ocasió d’agrair a la 
Generalitat el que els dona en matèria d’habitatge. Justifica aquesta observació 
perquè li va saber molt de greu el tuit que va fer l’alcaldessa el mateix dia que es va 
celebrar la cimera a què s’ha referit el regidor Montaner, en què deia que es 
començava a revertir el dèficit d’habitatge de la Generalitat amb la ciutat. 
Retreu al Govern, doncs, que ni tan sols el dia en què arriba a un gran acord en 
matèria d’habitatge amb la Generalitat, que posa damunt la taula milions per exercir 
el dret de tanteig i retracte, no sigui capaç d’agrair-ho. 
Dit això, valora que aquest acord és una bona notícia, i el mateix govern ha acabat 
reconeixent que es tracta d’un bon instrument. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 19 
19/10/2018 
 
Per tant, subratlla que gràcies a la Generalitat, Barcelona ampliarà de vuit-cents 
habitatges el parc públic, quatre-cents dels quals procedeixen d’execucions 
hipotecàries, per la via del tanteig i retracte, i que malgrat que són pisos provinents 
de la crisi immobiliària suposen una oportunitat que no poden desaprofitar. 
Aprofita per recordar que aquest mètode que estan utilitzant prové de la Llei 1/2015, 
que va aprovar mesures extraordinàries i urgents en mobilització d’habitatges 
provinents d’execucions hipotecàries aprovada durant el mandat del president Mas, i 
justifica aquesta observació per evidenciar que fa anys que s’està fent feina en aquest 
sentit i disposen de les eines legals i financeres. 
 
El Sr. BLANCO diu que és una bona notícia l’existència d’una llei i aquest conveni 
entre l’Agència d’Habitatge de Catalunya i l’Institut Català de Finances que permet 
que els municipis tinguin accés a préstecs bonificats per adquirir habitatge; per tant, 
no poden més que celebrar aquesta col·laboració entre administracions per ampliar el 
parc públic d’habitatge. 
Això no obstant, afirma que no han d’agrair res a la Generalitat, sinó més aviat 
lamentar que el Govern autonòmic hagi de delegar la compra d’habitatge en els 
municipis, que han de fer un esforç pressupostari i s’han d’endeutar a aquest efecte, 
quan és la Generalitat qui té les competències en habitatge. 
Afegeix que també lamenten que s’actuï amb precipitació, quan aquesta despesa no 
consta, com és preceptiu, en la previsió d’ingressos ni d’endeutament en els 
pressupostos, ni tampoc no hi ha una taxació dels béns, ni informe jurídic, ni un 
calendari per a la disposició de crèdit. 
Tanmateix, diu que valoren que aquesta és una oportunitat per adquirir dos-cents 
habitatges procedents d’un fons bancari; i atès que tenen un temps limitat, un mes, 
per exercir el dret de tanteig i retracte, avança que votaran favorablement aquest 
punt. 
 
La Sra. BENEDÍ anuncia que el seu grup votarà a favor d’aquesta autorització que ha 
de permetre a l’IMHAB obtenir més recursos per adquirir més habitatge per 
incrementar el parc públic de lloguer. Observa que aquests crèdits responen a les 
dues línies de préstec que va habilitar la Generalitat mitjançant l’Institut Català de 
Finances, que sumen 250 milions d’euros, amb la finalitat d’augmentar el parc públic 
de pisos de lloguer social a Catalunya. Destaca, en aquest cas, que l’Agència 
Catalana de l’Habitatge complementarà els diners demanats en vint milions d’euros 
més procedents de l’Incasòl, i que permetran adquirir uns altres quatre-cents 
habitatges. 
Manifesta que troben molt encertat que l’Ajuntament mantingui una col·laboració 
contínua amb altres administracions per afrontar conjuntament el gran problema de 
l’habitatge. 
 
La Sra. ANDRÉS se suma al suport a aquesta operació perquè el dret a l’habitatge 
requereix la col·laboració de tothom; i, per aquest motiu, justifica que no agrairan a 
la Generalitat la seva participació, atès que no fa altra cosa que allò que li correspon, 
i que ja havia d’haver fet fa anys. 
Puntualitza que l’únic que fa la Generalitat és fer de banc i atorgar un préstec, ja que 
l’Ajuntament ha de tornar els diners en quinze anys, i la propietat dels pisos adquirits 
al cap de setanta-cinc anys quedarà en mans de la Generalitat. Confirma, doncs, que 
la Generalitat no fa altra funció que de prestamista, ja que el gran esforç en tanteig i 
retracte el farà aquest ajuntament, que gestionarà el parc d’habitatge, assumint, com 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 20 
19/10/2018 
 
sempre, allò que li pertoca i el que no. 
Aprofita per posar de manifest que el seu grup és una mica escèptic pel que fa a la 
capacitat d’exercir el tanteig i retracte que ha demostrat el Govern municipal, ja que 
disposen d’una resposta escrita en què no diu que hagin comprat mil pisos sinó 
només 326, dels quals només se n’han adjudicat 35. Per tant, i atès que això no acaba 
d’encaixar amb les xifres que ha donat el regidor Montaner, diu que si s’ha produït 
algun error, que l’esmenin i els torni a respondre. 
Afegeix que desconeixen la capacitat global de l’Ajuntament per exercir tanteig i 
retracte els propers anys, quants diners hi podrà dedicar. Malgrat tot, consideren que 
han de donar suport a aquesta mesura. 
Finalment, pregunta al Govern si durant tots els anys des de l’inici de mandat s’ha 
produït alguna oferta per part d’una entitat financera per comprar pisos i l’ha 
desestimada. 
 
El Sr. VILLAGRASA afirma que estan d’acord amb el fons d’aquest expedient, tot i 
que hi han detectat algunes mancances formals remarcables. Precisa que no incorpora 
la documentació relativa a la compravenda dels habitatges; hi manca l’informe de 
taxació dels béns a fi de fer l’estudi de mercat pertinent; que aquesta operació no 
s’emmarca en l’operació de 31 milions d’euros del nou endeutament previst per 
l’IMHAB per al 2018; i tampoc no hi consta l’estimació del calendari de disposicions 
de crèdit. 
Entén que algunes d’aquestes mancances no són responsabilitat del Govern, però 
caldria que fossin corregides de cara a la formalització de l’expedient. 
Per tant, confirma que estan d’acord plenament amb el fet que l’Ajuntament 
definitivament comenci a apostar per l’habitatge protegit, en aquest cas per 
l’habitatge públic de lloguer social, i amb aquesta premissa, avança que emetran un 
vot favorable. 
Tanmateix, alerta que han de disposar de totes les garanties financeres, fet que 
vincula a la necessitat d’esmenar les mancances formals de l’expedient que ha 
esmentat. I pregunta el motiu pel qual aquesta inversió no es fa amb càrrec als 
pressupostos municipals, és a dir, amb recursos propis, tot i que reconeix que el 
préstec té molt bones condicions. 
Per acabar, diu que no han d’agrair res ni a la Generalitat ni a aquest ajuntament i, en 
tot cas, ho han d’agrair a la ciutadania, i remarca que és obligació d’aquesta 
administració de fer habitatge públic. La Sra. REGUANT palesa l’evidència que a 
Barcelona hi ha manca d’habitatge públic i, altrament, hi ha molt habitatge en mans 
de fons bancaris i especuladors, i la necessitat de revertir la situació. Per tant, 
assenyala que cal posar aquests habitatges, ara en mans de la pura especulació, a 
disposició de l’Administració pública a fi de garantir el dret bàsic a l’habitatge. 
Posa de manifest que avui, quan en aquesta sessió s’aprovarà la modificació per 
exercir el tanteig i retracte a tota la ciutat, és important dotar econòmicament aquesta 
mesura a fi que es disposi de capacitat adquisitiva per exercir aquest dret. 
Reconeix que tampoc no es tracta d’endeutar-se per res, i que aquest endeutament ha 
de tenir una finalitat concreta i servir realment per a allò que necessita la ciutadania. 
En conseqüència, torna a dir que tenint en compte que cada vegada hi ha més 
habitatge en mans de fons especuladors, que no es pot garantir el dret a l’habitatge a 
Barcelona, i que no hi ha un parc públic suficient, consideren que aquesta operació 
resol temporalment el problema i, per tant, confirma que hi votaran a favor. 
 
El Sr. ARDANUY entén que amb aquesta operació es fa un pas endavant i, per tant, 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 21 
19/10/2018 
 
avança que hi donarà suport, ja que tot allò que suposi un instrument per incrementar 
el parc públic d’habitatge és positiu. 
Això no obstant, diu que també voldria que en aquest plenari es pogués votar una 
modificació de crèdit amb una implicació directa del pressupost municipal, ja que és 
indispensable enfortir el parc municipal d’habitatge; i puntualitza que diu municipal 
perquè està convençut que és des de la proximitat que podran donar una millor 
resposta al problema de la manca d’habitatge públic, ja que aquesta administració 
coneix molt més la problemàtica social de la ciutat. 
Confia, doncs, que abans de finalitzar el mandat podran votar modificacions 
pressupostàries que visualitzin econòmicament aquest compromís municipal en la 
creació d’un parc públic d’habitatge. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el vot a favor. 
 
El Sr. MONTANER agraeix la unanimitat en el suport a aquesta operació, i valora 
molt positivament l’alineació de tots els grups en la defensa del dret a l’habitatge. 
Dit això, aclareix algunes de les qüestions que han sorgit; en primer lloc, respon a la 
regidora Recasens que reconeixen el valor de la llei de tanteig i retracte 1/2015, que 
avui mateix faran extensiva a tota la ciutat, alhora que assegura que estan esperançats 
pel que fa a l’actitud del Govern de la Generalitat quant a la qüestió de l’habitatge 
amb l’Ajuntament de Barcelona, ja que és l’administració competent. 
Precisa que, amb els canvis, la Generalitat, que fins ara havia posat el 16%, amb 
l’aportació actual se situa en el 19% segons els seus càlculs, que assegura que tenen 
ben argumentats, tot i que reconeix que es poden discutir; així com han calculat que 
amb quaranta milions d’euros podran adquirir uns quatre-cents habitatges. I afegeix 
que el procés és lent i que no té un calendari tancat, però que ja s’està tirant 
endavant. 
A la regidora Andrés, li respon que ja li faran arribar les xifres concretes, però reitera 
que han adquirit vint edificis, sis-cents habitatges habitats, i que la inversió ha estat 
d’uns seixanta-cinc milions d’euros; de manera que el que han fet ha estat 
regularitzar la situació i que passin a dependre de l’IMHAB. 
Finalment, quant a l’observació del Sr. Mulleras que aquesta inversió s’hauria 
d’assumir amb recursos propis, li diu que a l’Ajuntament li és molt més difícil fer-ho 
d’aquesta manera, mentre que a l’IMHAB, pel tipus de societat que és, li és més fàcil 
i factible assumir el deute. 
 
S’APROVA per unanimitat el dictamen en debat. 
 
6.- (DP-2018-27050) DESESTIMAR, en els termes que resulten de l’informe de la 
Direcció de Serveis Jurídics de Patrimoni, que s’adjunta a l’efecte de motivació, les 
al·legacions presentades en el tràmit d'informació pública de la incoació de 
l’expedient de desafectació del domini públic de la finca de propietat municipal 
situada a l’avinguda Diagonal, núm. 686, en la qual es troben ubicats el Palau i els 
jardins de Pedralbes, i DECLARAR desafectada del domini públic la finca 
esmentada, d’acord amb l'article 20 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual 
s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals. 
 
El Sr. ASENS indica que aquest expedient es remunta al 2004, en el moment en què 
se subscriu un protocol entre aquest ajuntament i la Generalitat relatiu al Palau de 
Pedralbes i el Centre de Cultura i Disseny de Barcelona, amb el qual l’Ajuntament li 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 22 
19/10/2018 
 
cedeix el Palau i, a canvi, la Generalitat fa un pagament de les dues terceres parts del 
cost de construcció i instal·lació del Centre de Disseny; el 2006, s’elabora un 
pressupost i s’arriba a un acord amb què es fixen les contribucions; un cop la 
Generalitat ha pagat, s’inicia un expedient de desafectació del domini públic com a 
pas previ a la cessió, i se sotmet a informació pública, moment en el qual el PP 
presenta al·legacions, que són desestimades mitjançant un informe de Serveis 
Jurídics el 2014. 
Puntualitza que el PP considera que qui ha d’assumir el sobrecost és la Generalitat, 
cosa que els Serveis Jurídics diuen que no és possible, i es remeten al tenor explícit 
amb què es va establir l’acord del 2006, i que fa decaure l’al·legació, atès que ja es 
va fixar molt clarament quina havia de ser la contribució de la Generalitat. Afegeix 
que els Serveis Jurdics també recorden que una part important del sobrecost respon 
als serveis afegits addicionals al projecte inicial. 
En conseqüència, consideren que és una qüestió clara, de manera que la seva 
proposta és desestimar les al·legacions del grup del PP, i declarar la desafectació del 
domini públic i, per tant, complir l’acord a què es van comprometre la Generalitat i 
l’Ajuntament el 2004. 
 
La Sra. ROGNONI avança que votaran a favor d’aquesta desafectació, tal com ja van 
anunciar en comissió. 
Agraeix l’explicació del Sr. Asens de l’historial jurídic d’aquest cas, i destaca que el 
conveni es remunta al 2004, i que s’han complert tots els pactes establerts; i es 
refereix al fet que els Serveis Jurídics han dictaminat el que corresponia d’acord amb 
el cost previst. 
En conseqüència, confirma que la ciutadania podrà continuar gaudint d’aquests 
jardins, i ratifica el posicionament favorable del seu grup. 
 
El Sr. BLANCO manifesta que, amb relació a la resolució del conveni, entenen que 
si la Generalitat es comprometia a pagar les dues terceres parts del cost previst de 
l’obra no se li pot reclamar legalment la quantitat addicional pel cost real. Tanmateix, 
diu que són del parer que l’Ajuntament ha de justificar el sobrecost de nou milions 
d’euros de l’obra, atès que no hi troben la justificació en la documentació de què 
disposen. Així, diu que no se’ls ha explicat si aquest sobrecost és per obres essencials 
per completar el projecte, si es deu a un projecte inicial defectuós, o bé si ha estat per 
modificacions introduïdes a posteriori durant el desenvolupament de l’obra. 
Afegeix que tampoc no troben una justificació que hagi de ser l’Ajuntament qui 
s’hagi de fer càrrec de l’import íntegre en funció del tipus d’obres que haurien de 
justificar el sobrecost. 
En conseqüència, i atès que consideren que el sobrecost de nou milions és prou 
important, avança que faran una abstenció. 
 
La Sra. BENEDÍ corrobora que, tal com van expressar en la darrera sessió de la 
Comissió d’Economia i Hisenda, emetran un vot favorable a la desestimació de les 
al·legacions a fi de permetre avançar en la realització total de l’acord establert el 
2004 i que ha permès la construcció del Museu del Disseny Hub de la plaça de les 
Glòries, guanyant un equipament cultural important per a la ciutat, que finalitza amb 
la cessió del recinte del Palau de Pedralbes a la Generalitat per als usos establerts, i 
que garanteix l’ús públic dels jardins. 
Així, doncs, valoren que la culminació d’aquest acord permet guanyar tant espais 
municipals com per a la Generalitat d’ús públic, de manera que té un impacte positiu 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 23 
19/10/2018 
 
per a la ciutat. 
 
La Sra. BALLARÍN diu que també votaran a favor del que valoren com un pas més 
en el compliment d’un conveni del 2004 entre Ajuntament i Generalitat, quan 
governaven tripartits a banda i banda de la plaça de Sant Jaume amb la veritable 
voluntat de treballar conjuntament en benefici de Barcelona. Per tant, assenyala que 
l’Ajuntament ha complert amb les seves obligacions i, com d’habitud, la Generalitat 
s’ha endarrerit en el seu compliment com els té acostumats darrerament, ja que havia 
de pagar el 2012 i ho ha fet el 2017; per tant, ara toca procedir a la desafectació de la 
finca per cedir-la. 
Avança, doncs, que estan d’acord que el tràmit tiri endavant per fer possible el 
conveni signat fa catorze anys, moment en què considera que es va produir una 
“confluència astral” a escala política entre Ajuntament i Generalitat en favor de la 
ciutat. 
 
El Sr. MULLERAS puntualitza que estan votant les al·legacions formulades pel grup 
del PP, l’única formació que en va presentar en aquest cas; constata que, 
contràriament, aquesta cessió ja estaria feta i no existiria aquest debat. 
Justifica que el seu partit va presentar al·legacions perquè, segons el conveni signat, 
la Generalitat havia de pagar dues terceres parts del Museu del Disseny Hub, i aquest 
ajuntament, mitjançant Bimsa, ha certificat, com a part del cost d’aquest edifici, un 
sobrecost de 9 milions d’euros. I adverteix que si no creuen que això forma part del 
cost, i comptablement s’ha introduït d’aquesta manera, podrien tenir un problema 
greu. 
Per tant, manifesta que haurien d’actuar en conseqüència i reclamar dues terceres 
parts del sobrecost —6 milions d’euros— a la Generalitat. 
 
La Sra. REGUANT anuncia que hi votaran a 
favor. El Sr. ARDANUY expressa el seu vot 
favorable. 
El Sr. PUIGCORBÉ es pronuncia en el mateix sentit. El Sr. ASENS tanca les 
intervencions per remarcar que qui actua en conseqüència són els grups que han votat 
a favor d’aquest expedient, atenent les raons expressades a l’informe jurídic, que diu 
que els acords s’han de respectar, i que en aquest punt són molt clars. 
Precisa que el sobrecost respon a moltes qüestions, entre les quals el canvi legislatiu 
de l’IVA, que va passar del 16% al 18% entre la valoració del pressupost i la 
finalització de les obres. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i 
les Sres. Mejías i Barceló, i el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i 
Villagrasa. 
 
7.- (E.07.6037.17) RESOLDRE, en els termes que resulten dels informes de la Direcció 
de Serveis Jurídics de Patrimoni i de la Gerència del Districte d’Horta-Guinardó, que 
s’adjunten, a l’efecte de motivació, les al·legacions presentades en el tràmit 
d'informació pública de l’expedient relatiu a l’adscripció de l’ús i constitució d’un 
dret real d’aprofitament de la finca de domini públic situada al carrer de Jorge 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 24 
19/10/2018 
 
Manrique, 14-16 / av. Cardenal Vidal i Barraquer, núm. 37-43, a favor de l’Institut 
Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (abans Patronat Municipal de 
l’Habitatge de Barcelona); APROVAR definitivament l’adscripció d’ús i constitució 
del dret real d’aprofitament en els termes i condicions que resulten de l’acord del 
Plenari del Consell Municipal, de 26 de gener de 2018, i FORMALITZAR-HO en 
document administratiu. 
 
ES RETIRA el dictamen precedent. 
 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ 
I SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
8.- DESIGNAR l’Im. Sr. Pere Casas Zarzuela representant de l’Ajuntament de 
Barcelona al Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en 
substitució de la Sra. María José Lecha González. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco 
i les Sres. Mejías i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, i també 
del Sr. Ardanuy. 
 
9.- (114/201s8 RH) INADMETRE a tràmit la sol·licitud de concessió de la Medalla 
d’Honor al sofriment en la categoria d'argent al caporal de la Guàrdia Urbana de 
Barcelona amb núm. de matrícula 16956, atès que, d'acord amb els informes que 
figuren a l'expedient, l'acció per sol·licitar l'atorgament de la medalla d'honor al 
sofriment es troba prescrita, ja que els fets pels quals es pretén el reconeixement van 
succeir l'any 1983, tot això d'acord amb l'article 121-20 de la Llei 29/2002, de 30 de 
desembre, Codi civil de Catalunya, i l'article 1964 del Codi civil. 
 
El Sr. PISARELLO indica que els fets pels quals se sol·licita la concessió d’aquesta 
medalla van succeir l’1 de desembre de 1983, fa trenta-cinc anys, de manera que la 
direcció de Guàrdia Urbana ha procedit a desestimar la sol·licitud per prescripció del 
termini per presentar-la, atenent a allò establert en el Codi civil de Catalunya i la Llei 
de procediment administratiu. En conseqüència, manifesta que tot i reconeixent a tots 
aquells agents del cos de la policia municipal com a treballadors públics que pateixen 
lesions en acte de servei, i el que els ocupa és un acte clamorós, la proposta del 
Govern és refermar la decisió de la direcció de Guàrdia Urbana i desestimar aquesta 
sol·licitud perquè entenen que s’ajusta a la legalitat vigent. 
 
El Sr. MARTÍ diu que els hauria agradat que l’acció no hagués prescrit i haver pogut 
donar suport a la concessió de la medalla. Això no obstant, resulta evident que per un 
aspecte legal de prescripció de l’acció per a la sol·licitud procedeix la inadmissió, tal 
com proposen justificadament els Serveis Jurídics i la direcció de la Guàrdia Urbana. 
 
El Sr. SIERRA lamenta haver de votar afirmativament aquest punt, i aprofita per 
expressar el suport del seu grup als companys de la Guàrdia Urbana i felicitar el cos 
pel seu 175è aniversari. 
 
El Sr. CORONAS expressa el vot favorable del seu grup. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que voten a favor d’acord amb els informes tècnics. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 25 
19/10/2018 
 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ considera evident que la inadmissió del recurs presentat 
per l’agent de la Guàrdia Urbana, que va patir ferides greus en acte de servei, és 
impecable des del punt de vista jurídic i inapel·lable el seu refús. 
Dit això, recorda que fa unes setmanes es va parlar dels drets que podrien haver 
prescrit en l’exercici de les accions de les víctimes del terrorisme, i l’alcaldessa va 
afirmar que els drets de les víctimes no podien prescriure; i afirma que la seva 
intenció no és establir cap paral·lelisme, però diu que ho posa com a exemple del fet 
que les seqüeles i l’obligació de reconeixement de la ciutat no han prescrit en el cas 
d’aquest agent. En conseqüència, anuncia que faran una abstenció, no per motius 
jurídics, sinó en considerar que amb la inadmissió del recurs s’haurien d’haver obert 
altres vies de reconeixement a aquest agent. 
 
La Sra. ROVIRA expressa el vot a favor del seu grup. 
El Sr. ARDANUY manifesta el vot favorable. 
El Sr. PUIGCORBÉ vota favorablement aquest punt. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i Villagrasa. 
 
10.- (2018/557) ATORGAR la Medalla al Mèrit Cívic a Fundació PROA (Proactiva Open 
Arms) per la seva tasca humanitària i la seva implicació en la defensa i protecció dels 
drets humans. 
 
El Sr. ASENS diu que el seu grup sosté que aquesta entitat sense ànim de lucre es 
mereix aquest reconeixement per la seva tasca de salvament de vides humanes a la 
Mediterrània, una mar que ha esdevingut una gran fossa comuna; i més de seixanta 
mil persones entre el 2015 i el 2018 han estat salvades. 
Valora que la concessió d’aquesta medalla és un reconeixement a la tasca coratjosa 
de Proactiva Open Arms, que té a veure amb les víctimes, també amb les que moren 
al mar, i que hi ha qui voldria que fossin víctimes mudes, que no molestessin; però 
recorda que tenen nom, rostre i vides trencades, que assenyalen l’atròfia moral d’una 
Europa opulenta que ignora els qui fugen de la guerra o de la fam. Constata que 
mentre alguns estats tanquen els ulls davant la barbàrie d’una manera còmplice, 
altres com Proactiva Open Arms actuen per salvar vides humanes, en un context en 
què es persegueix i es criminalitza qui ho fa, i per aquest motiu entenen que té sentit 
aquest reconeixement; en una conjuntura en què reapareix el fantasma de la 
intolerància i de l’odi al vell continent, vuitanta anys després de deixar-hi una petja 
gelada. 
Valora, doncs, que aquest és un moment adequat per recordar-se les responsabilitats 
i, en aquest sentit, Open Arms representa l’Europa per la que paga la pena de lluitar; 
l’Europa solidària de Lampedusa, de Lesbos, i de tots aquells indrets de dignitat en 
què la gent, de manera desinteressada, es deixa la pell per construir un món millor. 
 
El Sr. TRIAS expressa el suport absolut del seu grup per l’atorgament d’aquesta 
medalla al mèrit cívic a la fundació Proactiva Open Arms. Valoren que la tasca que 
duu a terme per salvar vides a la mar Mediterrània és impagable; és una gran tasca 
que posa damunt la taula el fet que Barcelona sigui una ciutat que continuï defensant 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 26 
19/10/2018 
 
els drets de les persones refugiades, i expressi la voluntat de ser una ciutat oberta i 
acollidora. 
Remarca, a més, que en el moment actual, en què comencen a sentir-se cada vegada 
més discursos perillosos, és important fer aquest reconeixement. 
Constata, igualment, que aquest reconeixement també els interpel·la a tots i totes en 
el sentit que la gent de Proactiva Open Arms els podria recordar que a les persones 
refugiades se les ha d’atendre; i també els interpel·la el fet que sigui una entitat 
d’aquest tipus qui faci la feina que és vergonyós que no assumeixin els estats, i entén 
que aquesta és una qüestió que han de tenir molt present de cara al futur. 
 
La Sra. BARCELÓ anuncia que el grup de Ciutadans votarà a favor de la concessió 
d’aquesta medalla, i agraeix la feina feta per aquesta entitat, així com la d’altres que 
treballen al mar Mediterrani per rescatar persones que busquen refugi en altres països 
per poder sobreviure. 
Diu que la UE ha de treballar conjuntament, en primer lloc per resoldre els conflictes 
als països d’origen i per acollir les persones que en fugen per poder viure i 
desenvolupar els seus projectes de vida. 
Això no obstant, i malgrat que ja ha dit que votaran a favor d’aquest punt, vol posar 
de manifest el descord del seu grup amb el xou mediàtic que va fer el Govern de la 
ciutat amb l’arribada del vaixell; critica que es passés ràpidament de l’empatia a 
l’oportunisme polític, penjant pancartes, fent celebracions i festes, quan el cert és que 
Barcelona sempre ha estat ciutat d’acollida. 
Dit això, referma el suport i el compromís amb aquesta entitat social que treballa per 
garantir els drets humans, suplint, en molts casos, les administracions públiques, i 
que treballa per garantir un dret tan important com el dret a viure. 
 
La Sra. BENEDÍ anuncia el vot favorable del seu grup, i posa en relleu la tasca 
humanitària i la implicació amb els drets humans de Proactiva Open Arms, amb el 
cap visible d’Òscar Camps i totes les persones voluntàries, no és només indubtable 
sinó mereixedora de qualsevol reconeixement, ja que valora una tasca altruista 
fonamental per mantenir un bri d’esperança en la societat. Com ja s’ha dit aquí, posa 
de manifest que la situació de la Mediterrània és extrema, i cada dia milers de 
persones intenten creuar-la fugint de la guerra, de la misèria, amb extrema fragilitat i 
vulnerabilitat; i remarca que és aquí on la tasca de la fundació es fa imprescindible 
per rescatar i salvaguardar les vides d’aquestes persones refugiades que intenten 
arribar a les costes d’Europa. Concreta en xifres que es tracta de 59.308 vides, 
persones amb noms i cognoms, cadascuna amb una història vital; des del setembre de 
2015 ocupa més de dos-cents cinquanta voluntaris entre personal socorrista, sanitari, 
marineria i persones de suport en terra ferma. 
Expressa un record, també, per totes les persones que han mort intentant creuar 
aquest mar que els és comú. 
Constata que el seu grup votarà favorablement la concessió d’aquesta medalla 
plenament convençut dels mèrits i de la necessitat de donar suport i destacar la tasca 
inestimable de Proactiva Open Arms per construir una societat més justa, digna i 
acollidora. I lamenta que els estats siguin tan insensibles a la vida. 
 
El Sr. COLLBONI se suma als suports expressats a aquest reconeixement al mèrit 
cívic a Proactiva Open Arms. 
Reconeix que el que han pogut veure darrerament al país ha estat un crit d’angoixa, 
de solidaritat i d’empatitzar amb el patiment i la pobresa de països del nord d’Àfrica; 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 27 
19/10/2018 
 
persones que fugen de conflictes bèl·lics i de la fam, en molts casos, i que persones 
com Òscar Camps, i voluntàries de Proactiva Open Arms, han fet visibles. 
Tanmateix, creu que hi ha un bri d’esperança amb el canvi de govern a Espanya, ja 
que la política d’acolliment ha canviat quan el govern ha posat damunt la taula 
quaranta milions d’euros de fons extraordinari per a l’acolliment; i, alhora, s’ha obert 
un debat imprescindible en el conjunt de la UE, al qual s’han afegit França, 
Alemanya i Portugal, sobre la necessitat de coordinar-se a escala continental per 
tornar la dignitat a la construcció europea i retrobar-se en els valors fundacionals. 
Això no obstant, afirma que ha sentit vergonya les darreres setmanes i mesos en 
comprovar com aquest país i aquesta ciutat ha tractat els menors no acompanyats; 
vergonya per la improvisació, sabent que n’havien arribat mil cinc-cents durant l’any 
passat, i que el nombre s’ha triplicat aquest agost segons fonts de la Generalitat, i 
havent vist escenes que esperen que no es tornin a repetir. 
Denuncia, també, que Barcelona en Comú i els grups independentistes no han deixat 
que el seu grup presentés avui una moció amb la qual volien reclamar que cal estar 
preparats si volen ser ciutat d’acollida. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ expressa el vot favorable del seu grup, i el respecte i el 
reconeixement per la tasca que fa aquesta entitat fundada i dirigida per Òscar Camps 
d’ençà del 2015, que des d’aleshores i fins al juliol d’enguany ha salvat desenes de 
milers de persones que fugen de la guerra, la pobresa o de la persecució arran de les 
seves creences. 
Remarca que qualsevol entitat que ajuda altres persones que fugen de la violència, el 
terror i la fam mereix la consideració de tothom; tanmateix, diu que han d’estar alerta 
perquè aquesta tasca humanitària, probablement sense voler, mai no pugui ser 
aprofitada per xarxes criminals de tracta de persones i d’immigració il·legal; no 
obstant això, han de vetllar i garantir que aquesta tasca humanitària estarà coordinada 
i en col·laboració amb els estats de la UE. 
Consideren que l’atorgament d’aquesta medalla també s’hauria de fer extensiu a totes 
les altres entitats i institucions de les quals també haurien d’estar molt orgullosos, 
com Creu Roja i altres ONG, però també Salvamento Marítimo, i les forces i cossos 
de seguretat de l’Estat, que també es juguen la vida per salvar la d’altres, i remarca 
l’actuació de l’armada espanyola, de la qual només la fragata Reina Sofia ha pogut 
salvar més de quatre mil persones amb la seva tasca humanitària, juntament amb el 
desplegament de la UE al Mediterrani. I diu que lamenta que el Govern municipal 
pretengués vetar la seva presència en esdeveniments de la ciutat. 
Per tant, expressa el reconeixement, també, a la tasca dels cossos de seguretat de 
l’Estat i de les seves forces armades, concretament la de l’Armada espanyola. 
Per acabar, reclama la no utilització oportunista que en ocasions fa l’equip de govern 
en la concessió de les medalles d’or, en què no guarda ni les formes, ni en el temps ni 
en el diàleg amb la resta de grups municipals. 
 
La Sra. ROVIRA, en nom del seu grup, destaca totes les persones anònimes que 
treballen per l’acollida amb dignitat de persones refugiades, de la mateixa manera 
que volen denunciar el conjunt de polítiques migratòries de l’Estat espanyol, 
absolutament classistes i racistes, així com les que duu a terme la UE en el marc 
d’una Europa-fortalesa. 
Dit això, com sempre que hi ha un punt d’aquestes característiques en l’ordre del dia, 
repeteix que no estan d’acord amb l’atorgament d’aquestes distincions per part de les 
institucions, ja que consideren que el millor reconeixement és el de companys i 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 28 
19/10/2018 
 
companyes de lluita, i per això, en coherència amb el que han fet durant tot el 
mandat, avança que faran una abstenció. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia el seu vot favorable, entenent que la feina ingent de 
Proactiva Open Arms lluitant per salvar vides a la Mediterrània posa la societat 
davant d’un mirall, en el qual actituds d’institucions i de persones en particular 
desmereixen la gran tasca que fa aquesta ONG, en què hi treballen persones 
voluntàries desinteressadament. I remarca que les persones que s’ho juguen tot 
travessant el mar, el primer la vida, mereixen tot el seu reconeixement, com també el 
mereixen absolutament les persones que els ajuden en aquesta mar Mediterrània que 
els avergonyeix. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ confirma el seu vot a favor de la concessió d’aquesta medalla a 
aquesta ONG exemplar, i subscriu tots els elogis que s’hi han dedicat en les 
intervencions anteriors, i entén que totes les lloances són poques per a aquesta entitat 
solidària, decidida i valenta que treballa per apaivagar l’enorme sofriment de dones, 
homes i nens que fugen de guerres terribles, i que han estat abandonats pels 
autoanomenats estats demòcrates de la UE a un mar que els engoleix. 
Destaca aquesta ONG que, malauradament, avui és una de les poques esperances dels 
veïns i veïnes desesperats de l’altra riba de la Mediterrània; una ONG que té la 
dignitat d’enfrontar-se a governs hostils i covards. 
I suggereix a la presidenta del Plenari que, si ho vol considerar, aquesta ONG es 
mereix no només la unanimitat d’aquesta cambra sinó també el seu aplaudiment. 
 
La Sra. ALCALDESSA diu que, de cor, també aplaudiria l’aprovació de la concessió 
d’aquesta medalla a Proactiva Open Arms, però assenyala que si aplaudeixen aquest 
punt, es posarà el precedent d’aplaudir moltes altres coses. Per tant, posposa aquest 
merescut aplaudiment al dia en què es concedirà efectivament. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas. 11.-
 (649/18) APROVAR les modificacions de les taules retributives municipals 
consistents en l’increment del 0,25% ratificat pel Consell de Ministres de 13 de juliol 
i d’acord amb l’article 18.Dos, segon paràgraf, de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de 
pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018, amb efectes des d’1 de juliol de 
2018, tal com s’annexa. APROVAR les modificacions de les taules retributives 
municipals com a resultat de l’aprovació per part del Plenari Municipal de l’Acord de 
condicions de treball 2017-2020, tal com s’annexa. APROVAR les modificacions de 
la relació de categories professionals que componen la plantilla del personal de 
l’Ajuntament de Barcelona, com a resultat de l’aprovació per part del Plenari 
Municipal de l’Acord de condicions de treball 2017-2020, tal com s’annexa. 
PUBLICAR aquest acord i els seus annexos a la Gaseta Municipal i al web 
municipal, i de forma resumida al Butlletí Oficial de la Província. 
 
S’APROVA per unanimitat el dictamen precedent. 
 
COMISSIÓ D’ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 
 
12.- (18PL16549) APROVAR provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la 
Carta municipal de Barcelona, la modificació del Pla general metropolità per a la 
declaració d’àrea de tanteig i retracte a la ciutat de Barcelona i definició dels terminis 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 29 
19/10/2018 
 
d'edificació, d’iniciativa municipal; amb les modificacions a què fa referència 
l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a 
l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord; RESOLDRE les al·legacions 
presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat 
amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament esmentada, de valoració de 
les al·legacions, que consta a l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a 
aquest acord, i TRAMETRE l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona 
per a la seva aprovació definitiva. 
 
La Sra. ALCALDESSA informa que els punts 12 i 13 es tractaran conjuntament. 
 
La Sra. SANZ manifesta que avui és un dia històric perquè es porta a aprovació 
definitiva al Plenari una proposta urbanística pionera en tot l’Estat, i que posa 
Barcelona a l’altura d’altres ciutats del món com Nova York, París o Londres. 
Precisa que allò que plantegen aquestes dues propostes és la corresponsabilitat del 
sector privat, dels promotors immobiliaris de la ciutat en la necessitat de tenir un parc 
d’habitatge assequible en un moment de bombolla dels preus del lloguer. En 
conseqüència, confirma que a partir d’ara tota promoció d’habitatge que es faci a 
Barcelona haurà de destinar el 30% a habitatge assequible, i també configuren que 
l’Ajuntament de Barcelona tingui un dret preferent d’adquisició d’aquests habitatges. 
Consideren que, de ben segur, durant massa temps hi ha hagut qui ha volgut fer 
creure que l’urbanisme era una tècnica neutra, però no ho és, sinó que pot donar 
cobertura a l’especulació i a operacions que només beneficien els de sempre o, 
altrament, pot estar al servei de les necessitats de la gent, i de protegir i preservar el 
seu dret a la ciutat. 
Constata que amb aquestes mesures estan demostrant que avui l’urbanisme a 
Barcelona es posa al servei dels seus veïns i veïnes, que protegeix el dret fonamental 
a l’habitatge, i que davant un mercat desregulat i uns veïns i veïnes que se senten 
desprotegits, l’Ajuntament utilitza totes les seves competències per donar una 
resposta a l’altura del que demana la ciutadania cada dia. 
Afirma que si avui porten aquests dos punts a aprovació del Plenari és gràcies a una 
ciutadania organitzada, que exigeix solucions i que sovint va per davant de 
l’Administració; i hi són també gràcies al grup promotor, a la FAVB, a la PAH, al 
Desc, o al Sindicat de Llogaters, representants dels quals avui els acompanyen. 
Igualment, aprofita per expressar un record especial per a persones com Joan 
Balañach, que ja no pot celebrar amb ells aquest moment, però que tant ha contribuït 
moltíssim a fer possible aquesta proposta. 
També expressa l’agraïment a tots els professionals de la casa dels àmbits 
d’urbanisme, d’habitatge i de serveis jurídics que han treballat molt per donar rigor i 
solvència a una proposta que és equilibrada i que està més que justificada; i com 
també van fer quan es van impulsar propostes com el PEUAT, protegint l’habitatge 
enfront de l’activitat turística; impulsant el registre de solars per activar tots aquells 
que avui dia estan buits de forma injustificada, i que haurien d’acollir edificis 
d’habitatge; o l’impuls de més de setanta solars públics per posar en marxa més de 
quatre mil sis-cents habitatges públics a la ciutat. 
Remarca que amb les dues propostes que avui es porten a aprovació permeten un 
30% d’habitatge assequible en cada promoció que es faci en tota la ciutat, i declarar-
la àrea de tanteig i retracte, que els permet saber què succeeix a la ciutat pel que fa a 
l’habitatge i poder adquirir habitatge per poder-lo posar a disposició de la ciutadania. 
Confirma que són mesures urbanístiques que han vingut per quedar-se, i signifiquen 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 30 
19/10/2018 
 
un canvi de rumb històric a la ciutat i en l’urbanisme del país. Diu que és una 
irresponsabilitat no haver-ho fet abans, ja que l’actual legislació incorpora la 
possibilitat de tirar endavant aquestes propostes des de fa més de dotze anys i, per 
tant, ara cal que s’estengui aquesta actuació com una taca d’oli per tot el país. 
Finalment, dona les gràcies a tots els grups municipals que avui permeten que 
aquestes propostes tirin endavant i aquest acord de ciutat històric. 
 
El Sr. MARTÍ dona la benvinguda a totes les persones i entitats del grup promotor 
que avui assisteixen a la sessió plenària. 
Dit això, confirma, tal com van anunciar ahir en roda de premsa, que després 
d’intensificar el diàleg amb el Govern municipal i amb les entitats del grup promotor, 
el seu grup votarà a favor d’aquests dues modificacions de planejament, en 
coherència amb la seva prioritat d’impulsar totes les mesures possibles per a 
l’ampliació del parc d’habitatge públic de lloguer social, a la ciutat i també a l’àrea 
metropolitana. 
Quant a la modificació del planejament per a la declaració de Barcelona àrea de 
tanteig i retracte, i amb el benentès que es tracta d’una eina més per tenir un 
coneixement més ampli del sector immobiliari i de l’habitatge a Barcelona, anuncia 
que també hi votaran a favor, malgrat que haurien preferit que la declaració hagués 
afectat els barris de la ciutat amb més necessitats d’habitatge assequible i on viuen 
més famílies sol·licitants inscrites en el registre. 
Afegeix que també s’haurien estimat més que s’incorporessin partides 
pressupostàries concretes per fer front a l’exercici efectiu del dret de tanteig i 
retracte. 
Pel que fa a la modificació per a l’obtenció d’habitatge de protecció pública al sòl 
urbà consolidat, tot i lamentant que en primera instància el Govern no hagués 
acceptat les al·legacions que va presentar el seu grup, avança que també hi voten a 
favor perquè es tracta d’una mesura, entre altres, que pot ajudar a accelerar 
l’obtenció de més habitatge de protecció, especialment de lloguer. 
Adverteix, però, a banda que és possible que la mesura pugui ser impugnada, que per 
si sola no resoldrà el problema de l’habitatge a Barcelona, i se suma a moltes altres 
mesures que s’estan aplicant. I reconeix que amb tres-cents i escaig habitatges a l’any 
no poden anar molt més lluny, però no han de perdre cap oportunitat. 
Assenyala que allò que el seu grup considera més rellevant des del punt de vista 
polític és l’activació de tot l’arsenal legal que els ha de permetre arribar al 15% 
d’habitatge públic protegit, tal com estableix la llei de dret a l’habitatge de la 
Generalitat. I remarca que per fer-ho possible cal diàleg i acords de totes les 
administracions, i entre aquestes i el sector privat; establir polítiques de llarg abast, a 
vint o trenta anys vista, i també una perspectiva metropolitana. 
Entén que ha estat sota la inspiració d’aquest mantra que han pogut arribar a un acord 
encara que sigui in extremis —i se’n feliciten— per dir a la ciutadania de Barcelona i  
de tot el país que el seu compromís amb les polítiques d’habitatge de protecció de 
lloguer social i assequible resta intacta, i així volen que continuï en el futur. 
Recorda novament que van garantir el seu vot favorable al Pla pel dret a l’habitatge 
2016-2025, i que el Govern de la Generalitat, malgrat la migradesa dels seus 
recursos, continua impulsant mesures per ampliar l’oferta pública d’habitatge de 
lloguer assequible. 
Acaba la seva intervenció manifestant que l’acord polític del seu grup amb el govern 
de Barcelona en Comú inclou quatre qüestions concretes: la del trasllat del 30% 
d’HPO en un indret del mateix barri, i confien que en un futur pugui ser en l’entorn 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 31 
19/10/2018 
 
del districte; la possibilitat d’augmentar les densitats mitjançant una nova proposta de 
MPGM; tirar endavant un pla de xoc de contractació de personal tècnic que agiliti els 
tràmits de concessió de les llicències d’obres, i així evitar els colls d’ampolla com els 
de l’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí; i, finalment, el compromís del Govern 
d’elaborar una cartografia de les parcel·les cadastrals susceptibles d’entrar en l’àmbit 
d’aplicació d’aquesta modificació de PGM. 
Reconeix que els ha costat arribar a aquests acords però ho han aconseguit, cosa que 
agraeix al Govern i a les entitats; i destaca que quan hi ha voluntat política d’arribar a 
acords s’assoleixen. I adverteix que han de ser coherents, i amb aquesta modificació 
de PGM hauran de donar pas a altres alternatives i propostes, algunes de les quals ja 
han fet seves; en aquest sentit, recorda que ahir mateix Neus Munté les va anunciar 
de cara al futur. 
 
El Sr. BLANCO puntualitza, en primer lloc, que avui no s’aprova res definitivament, 
sinó que estan votant una aprovació provisional, ja que l’Ajuntament no té 
competències per aprovar definitivament aquest punt, i que correspon fer-ho a la 
Comissió d’Urbanisme. 
Posa en relleu que estan debatent dues mesures diferents sobre habitatge, que es van 
presentar per primer cop el juny d’enguany, i que tres mesos després, amb l’agost pel 
mig, es presenten a aprovació provisional del Plenari, és a dir, en un temps rècord 
sense precedents. Denuncia, doncs, que el Govern actua amb precipitació, ja que no 
han tingut el temps suficient per estudiar una modificació tan complexa com la 
reserva d’un 30% per a habitatge protegit en totes les promocions d’habitatge de la 
ciutat. Constata que no han pogut estudiar les al·legacions, ni han deixat temps als 
grups per avaluar amb cert deteniment les possibles conseqüències d’aquesta mesura. 
Recorda, també, que encara està en marxa una comissió d’estudi que hauria d’avaluar 
aquesta decisió, i destaca que en la propera sessió estan convocats experts de París i 
de Berlín per explicar els resultats d’aquesta mesura a les seves ciutats; i, sobretot, 
titllen la mesura de precipitada perquè no ha tingut el consens necessari entre els 
operadors que l’haurien d’implementar. Constata que aquesta manca de consens s’ha 
posat de manifest en la comissió, on operadors privats, experts econòmics i 
urbanistes els han advertit de molts aspectes que no s’han tingut en compte, entre els 
quals esmenta les conseqüències que pot tenir la mesura per als petits promotors; o 
que es podrien paralitzar molts projectes. Afegeix que tampoc no han considerat les 
diverses tipologies dels edificis, algunes de les quals no són adequades per a 
l’habitatge protegit; ni la ubicació dels edificis als barris, que sí que es té en compte, 
per exemple, a París; no han pres en consideració la necessitat de respectar una 
moratòria de dos anys en tots els casos; ni tampoc s’ha tingut en compte l’evolució 
dels preus de l’habitatge entre el 2008 i el 2013. 
Alerta que totes aquestes circumstàncies poden fer la mesura ineficaç o provocar 
resultats contraris als desitjats. 
Conclou, per tant, que la precipitació del Govern l’està portant a cometre errors; no 
existeixen estudis acurats respecte de si el 30% és el percentatge adequat, i si no seria 
millor un 20% o un 15%; si la superfície mínima dels edificis per aplicar la mesura 
ha de ser de sis-cents metres quadrats, o de vuit-cents com a París o mil a Londres. 
Entenen, doncs, que caldrà modificar moltes coses d’aquesta mesura, que amb tota 
seguretat no funcionaran. 
Puntualitza, però, que estan votant dues mesures molt diferents, i avança que el seu 
grup votarà a favor de l’única que sí que servirà per ampliar el parc públic de 
l’habitatge, que és l’extensió del dret de tanteig i retracte a tota la ciutat. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 32 
19/10/2018 
 
Quant a la reserva del 30%, atès que no servirà per ampliar el parc públic, ja que els 
habitatges continuaran sent privats, i que és una mesura precipitada, anuncia que 
s’abstindran. 
 
El Sr. CORONAS reconeix que les dues mesures que es porten a votació són 
importants, però també que són dues passes petites, ja que és summament costós tirar 
endavant en aquest sentit, i cada petita passa s’ha de batallar amb ungles, dents i, en 
aquest cas, a més, cal agrair la tasca del grup promotor, amb el suport de les entitats 
ciutadanes que són qui han donat l’empenta perquè es pugui actuar amb rapidesa. 
Amb referència al dret de tanteig i retracte, recorda que es tracta d’una mesura que el 
seu grup va demanar ja fa dos anys en votar el Pla de l’habitatge, i no va ser possible. 
No obstant això, es feliciten que avui tiri endavant, entre altres motius perquè ajudarà 
a recuperar habitatge, i també perquè, tal com va apuntar la Sra. Trilla en la comissió 
no permanent, també serà una eina que els permetrà recollir informació molt valuosa 
sobre l’estat de l’habitatge a la ciutat i, per tant, tindran més clares quines polítiques 
públiques caldrà implementar en el futur. 
Observa que si es manté el ritme d’adquisicions del cent per cent de la propietat dels 
darrers tres anys, hi ha 1.099 parcel·les i 5.951 habitatges, i l’Ajuntament tindria el 
dret a adquirir entorn de tres-centes set finques anualment; per tant, calcula que si 
s’hagués fet cas de la proposta de fa dos anys formulada pel seu grup, destinant el 
25% del PIM a habitatge, i haguessin activat la mesura amb la mateixa rapidesa que 
aquesta del 30% en sòl consolidat, ara ja en tindrien uns quants. 
Considera, però, que avui no és dia de fer retrets i sí de celebrar l’aplicació 
d’aquestes dues mesures. 
Concretament, pel que fa a la reserva del 30% d’habitatge en sòl consolidat, entén 
que poden discutir si ha de ser aquest percentatge o un altre, però de tota manera cal 
celebrar que significa un pas endavant i necessari. I creu que, probablement, podran 
anar fent una avaluació d’aquesta mesura amb el pas del temps, recollint també les 
conclusions de la comissió no permanent, on, a banda d’autèntiques bestieses, també 
s’hi diuen coses interessants. 
Afegeix que també hauran d’estudiar com evitar que succeeixi com a Toronto o 
Vancouver, on s’ha produït una segregació en les mateixes finques entre els veïns 
que resideixen en l’habitatge protegit i els que no. 
Reitera que ara és moment, però, d’aprovar aquestes mesures que valora com a molt 
necessàries, tot i que constata que tenen al damunt l’amenaça dels contenciosos, i 
voldrien demanar generositat també per part del sector privat, que ha d’entendre que 
tindrà problemes si no es resol el problema de l’habitatge, ja que no sempre es podrà 
beneficiar, i si s’entra en una nova crisi de l’habitatge la patiran tots, els privats 
també, ja que està clar que les regles que han regit fins ara no han funcionat. Per tant, 
llança el missatge de petició de generositat per no posar més traves i buscar plegats 
solucions al problema de l’habitatge. 
Reclama, igualment, la necessitat evident de generositat política, que en molts 
moments els ha costat de trobar per part del Govern municipal. Insisteix que han 
d’avançar i parlar amb tothom, i un dels missatges sorgits del marc de la comissió no 
permanent és molt clar: cal un gran pacte metropolità per l’habitatge. 
 
El Sr. COLLBONI, en primer lloc, saluda els companys i companyes dels grups 
promotors que han portat aquesta iniciativa a l’Ajuntament, unes mesures que són 
necessàries des de l’inici del mandat. 
Entén que és evident que amb aquestes mesures no se soluciona el problema de 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 33 
19/10/2018 
 
l’habitatge, les pujades de preu de més del 10% acumulat, la vintena de famílies que 
diàriament són desnonades a la província de Barcelona, i la ciutat al capdavant del 
rànquing, amb el rècord negatiu de 37.000 famílies que estan en llista d’espera d’un 
habitatge a preu assequible, i amb el rècord negatiu amb què acabaran aquest any de 
només set-cents habitatges de protecció oficial construïts i impulsats per aquest 
ajuntament. 
Considera evident que aquesta mesura, tal com ha dit el regidor Coronas, forma part 
d’un paquet de mesures que de bon principi s’hauria d’haver posat en marxa en 
aquesta administració; recorda que el Govern municipal va començar la legislatura 
amb la promesa de vuit mil habitatges protegits o de preu assequible, i l’acabarà amb 
set-cents; mentrestant, ha esquitxat el mandat amb mesures puntuals com aquesta, 
que no nega que és molt important, sense que hi hagi cap planificació, i desaprofitant 
el consens d’aquesta cambra en polítiques d’habitatge. En aquest sentit, recorda que 
es va aprovar el Pla d’habitatge amb una àmplia majoria, però han hagut de venir de 
fora a impulsar una mesura com la que avui aprovaran, que es podria haver impulsat 
des d’aquest ajuntament en temps i forma, amb garanties, amb diàleg i formant part 
d’allò que havia estat l’esperit inicial que la gran majoria de grups municipals havien 
demanat. 
Reitera que el Govern ha anat impulsant mesures esparses, com la compra d’edificis 
—més explicada que no pas amb resultats pràctics—; adquisició d’habitatges, i 
aprofita per recordar que dels 326 habitatges adquirits en tres anys, només 35 són 
fruit del tanteig i retracte. 
Constata que el de l’habitatge és el principal problema de la ciutat, però també el 
principal fracàs del seu govern, que ha malbaratat el consens dels grups municipals 
pel que fa al Pla de l’habitatge i a les mesures que s’havien de posar en marxa; sense 
la iniciativa que s’esperava d’un govern que n’havia de fer el seu principal cavall de 
batalla. Diu que comentava amb els representants de la PAH que tenia l’estranya 
sensació d’haver de negociar no amb el Govern sinó amb els grups promotors, ja que 
indefectiblement el Govern els remetia a ells, cosa que ben bé es pot qualificar de 
desistiment de responsabilitats. 
Per tant, avisa el Govern que no parli de participació i d’iniciatives populars en 
xarxa, ja que té l’obligació, els recursos i la possibilitat de bastir les majories per 
impulsar les mesures, òbviament, escoltant allò que proposa la ciutadania, i també les 
propostes tècniques que han vingut de fora d’aquesta casa. Tanmateix, han hagut de 
venir de fora per posar en marxa aquesta mesura. 
Recorda que el seu grup també va criticar la precipitació, i com altres grups ha 
reclamat i exigit seguretat jurídica, i ha propiciat que es posés en marxa una comissió 
per estudiar a fons i amb tranquil·litat les repercussions que podia tenir no només 
aquesta mesura, sinó les que s’adoptin en el futur, i confia que tot plegat sigui a fi de 
bé. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ afirma que tenia raó el Govern municipal quan en la 
defensa d’aquesta proposta deia que l’urbanisme i l’habitatge no són neutres, ja que 
certament té nom i cognom, Iniciativa per Catalunya, partit que forma part de la 
coalició Barcelona en Comú. I recorda que aquesta formació ha format part dels 
governs de la ciutat durant trenta-cinc anys, en què compartien responsabilitats 
urbanístiques i assumien directament les responsabilitats d’habitatge; i la conclusió 
és que només el 3% del total de l’habitatge de Barcelona és públic. 
Observa que la proposta que avui presenten, sobre el paper l’haurien de compartir 
tots, ja que tothom està d’acord que cal més habitatge social; tanmateix, el Govern ho 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 34 
19/10/2018 
 
presenta com una cortina de fum per amagar el seu fracàs en polítiques d’habitatge, 
de molta publicitat i poca pedra, una política d’habitatge d’aparador, atès que només 
han lliurat 648 habitatges públics dels 8.000 que van prometre, d’onze promocions 
vuit de les quals provenien del mandat anterior. Remarca que disposen no ja de 
vuitanta-tres solars on es podrien construir 5.000 habitatges socials, sinó de 124 
solars públics buits. 
En conseqüència, entén que en comptes de reclamar més solars seria millor que 
comencessin a construir habitatges socials en solars que ja són públics, la majoria 
dels quals fa anys que són buits. 
Pregunta on és la memòria econòmica que estarien obligats a presentar, i recorda que 
no havien d’esperar a les conclusions de la comissió d’habitatge per tirar endavant 
aquestes propostes. Observa, igualment, que, legítimament, pacten amb el Grup 
Demòcrata però no figura cap modificació de la proposta, atès aquest acord a què han 
arribat, i remarca que tot allò que no figura a l’expedient no existeix, malgrat que el 
Govern defensi que es tracta d’acords verbals. Pregunta, en aquest sentit, si la 
Comissió d’Urbanisme de la Generalitat ratificarà aquesta aprovació provisional, ja 
que si no és així aquesta proposta no complirà les expectatives que avui s’han 
generat. 
Afegeix que el Govern ha presentat uns documents jurídicament febles, sense 
confirmació per part de la Generalitat, per garantir aquests acords, i critica que, a 
més, presenten la documentació d’una forma aleatòria. 
Posa en relleu, també, que tots estan d'acord que la resposta a la necessitat 
d’habitatge públic ha de ser d’abast metropolità, i pregunta quants ajuntaments de 
l’àrea metropolitana estan disposats a tirar endavant aquesta mesura, que l’únic que 
aconseguirà serà encarir l’habitatge lliure i no garantirà l’habitatge social promès. El 
Sr. CASAS, en començar, expressa tot el reconeixement al grup promotor per la 
feina feta. 
Valora aquesta mesura com, possiblement, la més important a escala urbanística de 
tota la legislatura, que hauria de permetre, entre altres coses, controlar o dissuadir 
l’actuació de fons voltor i altres “bèsties” que adquireixen massivament edificis 
sencers amb la finalitat d’expulsar els llogaters i llogateres per emprendre reformes 
integrals amb l’objectiu de generar grans plusvàlues immobiliàries. 
Per tant, diu que lamenten que la mesura arribi tres anys tard; malgrat que reconeix 
que calen certes condicions perquè la seva aplicació tingui impacte en el mercat 
immobiliari. Posa de manifest que la qüestió clau és que l’eficàcia d’aquest sistema 
requereix una dotació pressupostària elevada. En aquest sentit, constata que, segons 
la fitxa, s’ha destinat a expropiacions durant els darrers anys uns seixanta milions 
d’euros, una xifra molt insuficient per a l’abast d’aquesta mesura, per a la qual 
caldria crear un fons específic, suficientment dotat i que no anés en detriment de la 
capacitat d’expropiació municipal. 
Indica que la creació del registre de solars sense edificar ha de servir per garantir, 
mitjançant els mecanismes legals, l’adquisició de solars i la posterior construcció 
d’habitatge social de propietat municipal. Remarca que, en cas contrari, només es 
tracta d’una política d’aparador aplicada a supòsits teòrics i bones intencions, però 
que no es portarà a terme, i amb el temps pot generar moltes frustracions i falses 
expectatives entre la possible població beneficiària de la mesura, que no és altra que 
les classes populars, que només poden accedir a un habitatge en règim de lloguer 
assequible i social. 
Precisa que parlar de preu de lloguer assequible és molt imprecís, ja que es desconeix 
en quins criteris es basa aquesta assequibilitat, i alerta que aquesta qualificació els 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 35 
19/10/2018 
 
pot portar novament al capdamunt de l’onada especulativa, amb un augment que pot 
superar el 50%. 
Malgrat tot, confirma que comparteixen l’esperit i la filosofia de la mesura, tot i que 
el marc legal limita molt la seva eficàcia real, i així ho han expressat en les 
al·legacions que hi han presentat. Assenyala que el preu de l’habitatge no és 
competència d’aquesta modificació de PGM, que tampoc no pot regular la durada del 
contracte de lloguer, ni imposar que aquests habitatges siguin només de lloguer; i la 
determinació del destí del 30% a habitatge social implica els promotors i, en 
conseqüència, en mediatitza la gestió. 
Remarca que la CUP continua defensant un 60% d’habitatge de lloguer públic, com a 
mínim; i si el grup promotor, ERC i el PDeCAT voten a favor d’aquesta mesura 
significa que es queden curts. Tanmateix, atès que entenen que cal arribar al parc 
d’habitatge social que Barcelona necessita, avança que donen suport a totes les 
actuacions possibles que hi vagin encaminades. 
 
El Sr. ARDANUY fa referència al fet que fa uns dies que van debatre aquests dos 
punts en comissió i es ratifica en el seu posicionament favorable a ambdues 
iniciatives. I, en primer lloc, felicita i agraeix al grup promotor l’esforç que hi ha 
dedicat, i destaca la seva capacitat d’escolta, d’aprendre i, sobretot, de fer, que és la 
fase de culminació de qualsevol acció política; i, en aquest cas, segurament que se 
segueix aquest procés. 
Confirma que tot allò que significa desenvolupar polítiques d’habitatge ha de canviar 
el posicionament d’opinió de la majoria de la ciutat, cosa que estan aconseguint. Per 
tant, avui no hi ha cap mena de dubte de la necessitat imperiosa de tenir un parc 
potent d’habitatge públic de lloguer assequible. Reconeix que aquests dos punts 
representen un pas endavant important, però també és evident que la seva 
implantació no estarà exempta de dificultats; per tant, considera que avui és moment 
de celebració, però també per agafar forces per continuar en aquesta direcció. 
Expressa, doncs, la seva disponibilitat a continuar amb el diàleg i la feina de la 
comissió en aquesta línia, i recorda que aquests dos punts que voten avui provenen 
d’una moció que en tenia molts més i que, de ben segur, s’hauran d’anar 
desenvolupant. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ considera que la solució al problema de l’habitatge és molt 
complexa i implica un conjunt de solucions múltiples i d’abast geogràfic metropolità, 
o encara més ampli. Posa de manifest que, d’altra banda, les borses de sòl urbà són 
molt escasses, i augmentar-ne la necessitat no és la solució ideal. 
Constata que el dret a l’habitatge és un dret fonamental de la ciutadania, i destaca que 
les paraules del secretari general d’aquest ajuntament resumeixen de forma 
impecable la situació, en el sentit que les actuacions públiques en matèria d’habitatge 
són insuficients i, per tant, cal la col·laboració publicoprivada, que és imprescindible; 
i aquesta mesura s’adequa a la legislació vigent, que és un requeriment legal i una 
necessitat social incontestable. 
Finalment, felicita el grup promotor d’aquesta mesura, valenta i innovadora a l’Estat 
espanyol, i també al conjunt del consistori, que s’ha atrevit a tirar-la endavant. 
 
La Sra. SANZ repeteix que, tal com s’ha evidenciat, aquesta mesura és 
importantíssima; i malgrat que alguns continuen patint pels drets dels promotors, 
s’imposa el fet que aquest 30% significarà, aproximadament, uns tres-cents cinquanta 
habitatges a l’any repartits per tota la ciutat, als quals podrà accedir el 75% de la 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 36 
19/10/2018 
 
població i, a més, seran a preus assequibles, entorn dels cinc-cents deu euros 
mensuals en els casos d’habitatge de lloguer, o de cent trenta mil euros en cas de 
compra, situats en districtes centrals com l’Eixample, Ciutat Vella o Gràcia, a uns 
preus actualment inconcebibles. 
Per tant, apel·la novament a la responsabilitat compartida que avui té aquest 
consistori i el sector, en el sentit que no busqui dreceres i que comparteixi la norma; 
que demostri que deu anys després de la crisi immobiliària, de l’estafa que han patit 
molts veïns i veïnes, han après la lliçó. Igualment, considera que la Generalitat no pot 
ignorar que avui 33 regidors i regidores d’aquest ajuntament han votat a favor 
d’aquestes mesures, i només 3 en contra. 
Afirma que l’actual govern municipal va venir a fer coses com aquestes, obeint la 
ciutadania, i fent tot allò que les competències municipals els permeten, i com mai no 
s’havia fet abans. 
I confirma, adreçant-se al regidor Collboni, que la ciutadania és la protagonista, 
malgrat no hi estigui gaire acostumat, perquè aquesta manera de fer ha vingut per 
quedar-se i és la garantia que es compleixin els acords; i assegura que continuaran 
treballant en aquesta línia, com van fer amb l’aprovació del PEUAT, cercant tots els 
instruments a l’abast per defensar el dret a l’habitatge, i proclama que avui hi 
guanyen tots i totes i la ciutat. 
 
El Sr. BLANCO replica que el seu grup no pateix pels drets dels promotors, sinó per 
la manera com es fan les coses, que moltes vegades no es fan bé i amb precipitació. 
Assegura que temen que aquestes mesures no tinguin una efectivitat real, que no 
siguin eficaces, i que no s’assoleixin els resultats que tots desitgen, i que és que a 
Barcelona hi hagi més habitatge assequible i públic. Afirma que comparteixen aquest 
objectiu, però reitera que, en aquest cas, el Govern ha actuat amb precipitació, i estan 
convençuts que la mesura que avui s’aprova s’haurà de modificar. 
 
El Sr. CASAS formula un prec al grup promotor, i és que no afluixi en la comissió de 
seguiment i que no permeti que es rebaixin les expectatives. 
 
La Sra. ALCALDESSA tanca els torns d’intervenció i expressa la felicitació a totes 
les persones i entitats que ho han posat tot i que no s’han rendit, que han estat 
exemplars i que han anat molt per davant de les institucions marcant el camí. 
Reconeix que han estat anys molt durs i que resta molta feina per fer perquè això 
només és el principi, però remarca que les persones que van entrar al govern de la 
ciutat ho van fer per coses com aquesta. 
Finalment, també expressa el seu agraïment als grups municipals; i afirma que 
haurien volgut un acord com aquest només d’arribar a l’alcaldia, però no era gens 
fàcil, ja que feia dècades que es demanava. Això no obstant, diu que avui no pretén 
fer retrets, tan sols vol expressar paraules d’agraïment per la valentia i el canvi de 
paradigma que ha permès que, finalment, es comencin a prendre mesures reals i no 
retòriques per protegir el dret a l’habitatge, que no sigui una mercaderia sinó un dret 
fonamental. 
Per acabar, formula una petició sincera a la majoria perquè, malgrat que no ha estat 
gens fàcil bastir aquest acord, mantingui la seva actitud amb el compromís que aquí 
s’ha expressat. I adverteix que perquè aquesta mesura s’estengui a l’àrea 
metropolitana cal una majoria, i que es viable tal com s’ha demostrat avui; i els 
mateixos grups que aquí han votat a favor de la reserva del 30% també ho poden fer 
a l’Àrea Metropolitana, i els anima a fer-ho immediatament, i també que aquesta 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 37 
19/10/2018 
 
majoria possibiliti modificar la LAU al Congrés dels Diputats, i a posar fi, d’una 
vegada, als lloguers abusius. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i Villagrasa. 
 
13.- (18PL16550) APROVAR provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la 
Carta municipal de Barcelona, la modificació del Pla general metropolità per a 
l'obtenció d'habitatge de protecció pública al sòl urbà consolidat de Barcelona, 
d’iniciativa municipal; amb les modificacions a què fa referència l’informe de la 
Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a l’efecte de 
motivació, s’incorpora a aquest acord; RESOLDRE les al·legacions presentades en el 
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de 
la Direcció de Serveis de Planejament esmentada, de valoració de les al·legacions, 
que consta a l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord; 
ACORDAR la creació de la comissió de seguiment i avaluació de la implementació 
de la MPGM per a l’obtenció d’habitatge de protecció pública al sòl urbà consolidat i 
l’impuls de noves mesures per ampliar l’habitatge assequible de lloguer a Barcelona, 
i TRAMETRE l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva 
aprovació definitiva. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i 
les Sres. Mejías i Barceló, i el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i 
Villagrasa. Districte de Ciutat Vella 
 
14.- (18PL16551) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, la modificació puntual del Pla especial urbanístic i de 
millora urbana d'ampliació de la piscina municipal de Sant Sebastià, a Barcelona, 
promogut per l’Institut Barcelona Esports (IBE). 
 
S’APROVA per unanimitat el dictamen precedent. 
Districte de l’Eixample 
15.- (18PL16541) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l'ordenació de l'edifici 
d'habitatges públics situat a la plaça de les Glòries, a l'illa delimitada pels carrers 
Gran Via, plaça de les Glòries, Castillejos i nou vial definit pels Encants, d’iniciativa 
municipal, a proposta de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació; amb les 
modificacions respecte al document aprovat inicialment, a què fa referència 
l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, i RESOLDRE les al·legacions 
presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat 
amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les 
al·legacions; informes que consten a l’expedient i, a l’efecte de motivació, 
s’incorporen a aquest acord. 
 
El Sr. MONTANER indica que es tracta d’una operació d’habitatge públic a l’extrem 
de l’Eixample, a la plaça de les Glòries, de 238 habitatges de gestió pública que 
componen una illa d’habitatge, resultat d’un concurs internacional i d’un experiment 
d’innovació en què col·laboren quatre equips d’arquitectes, per adequar-se a la 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 38 
19/10/2018 
 
morfologia que va guanyar el concurs internacional del primer equip. 
Precisa que els habitatges tenen dues i tres habitacions, amb ventilació natural, 
assolellament i terrassa, i molts espais de comunicació i de trobada col·lectius, en 
vint-i-set mil metres quadrats construïbles. 
 
El Sr. MARTÍ anuncia que el seu grup farà una abstenció en aquesta aprovació 
definitiva de PMU, no per desacord amb el concurs i el projecte ni amb la seva 
qualitat arquitectònica, que valoren positivament, sinó perquè ara fa escassos minuts 
que acaben d’aprovar dues modificacions de planejament que tenen l’objectiu 
d’ampliar el parc públic d’habitatge, sobretot social i de lloguer assequible, i en 
aquesta operació, amb l’excusa d’un disseny d’espais comuns i terrasses molt 
àmplies, el que es fa és menjar-se fins a trenta-dos habitatges. Precisa que dels 270 
habitatges previstos inicialment, s’ha passat a 238, cosa que consideren incoherent 
amb els dos punts que acaben d’aprovar anteriorment. 
 
El Sr. BLANCO addueix que aquest és un exemple que les coses no es fan bé, atès 
que pel camí s’ha perdut el 12% dels habitatges que es podrien haver fet en aquests 
blocs de les Glòries. I constata que es deixen de construir 32 habitatges perquè en el 
conjunt dels projectes aprovats s’han incrementat els espais comunitaris, que tot i que 
es justifica amb la finalitat de promoure la relació entre els veïns, en realitat són 
espais de circulació. 
Consideren que la distribució no és eficient, que es perden massa metres que es 
podien haver dedicat a habitatge; i remarca que en l’àmbit de l’habitatge públic la 
prioritat hauria de ser aconseguir una economia de l’ús de l’espai perquè l’habitatge 
sigui assequible, un requisit que en aquest cas no es compleix. 
En conseqüència, anuncia que faran una abstenció. 
 
El Sr. CORONAS anuncia que el seu grup votarà favorablement aquest punt, però 
recorda que en la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports van presentar un prec 
amb què demanaven que, almenys, es mantingués el percentatge inicial de destinar el 
80% de la promoció al lloguer i un 20% a altres tipus de tinència, ja que els havia 
arribat que volien destinar el 50% a lloguer i l’altre 50% a altres modalitats. Recorda 
que el Govern es va comprometre llavors a destinar un 70% al lloguer, i diu que 
voldrien que aquest percentatge es mantingués. 
 
El Sr. MÒDOL considera que aquest és un projecte important perquè materialitza la 
construcció d’habitatge; tanmateix, diu que es podrien haver fet dos-cents cinquanta 
habitatges més i lliurar les claus a data d’avui, atès que el projecte estava fet i aprovat 
i només hagués calgut executar-lo. 
Reconeix, però, que no poden fer altra cosa que votar a favor d’aquest punt, malgrat 
que entenen que es tracta d’un exemple de mala gestió del Govern en habitatge, que 
s’ha permès la frivolitat de no executar uns habitatges que hauria pogut fer, com ja ha 
dit, mentre que justifica que per disseny es poden millorar les condicions. Reitera que 
això els sembla una frivolitat. 
 
El Sr. VILLAGRASA celebra la presentació d’aquest expedient perquè significa el 
desenvolupament d’habitatge de protecció a l’àmbit de Glòries. Tanmateix, recorda 
que és un projecte que arriba amb retard, i que suposa la pèrdua d’habitatge protegit 
en aquest àmbit. I observa que no en treuen res d’anar aprovant expedients 
d’expropiació de solars d’iniciativa privada si no compleixen amb les seves 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 39 
19/10/2018 
 
obligacions. 
 
El Sr. CASAS anuncia que votaran a favor d’aquest punt, però matisa que cal tenir 
en compte les al·legacions de l’Associació de Veïns en el sentit que el percentatge de 
protecció oficial sigui del cent per cent, i que es mantingui el nombre d’habitatges 
del concurs. 
 
El Sr. ARDANUY avança el seu vot favorable, i remarca que és imprescindible que 
en aquest entorn, i en altres on hi ha projectes pendents, es posi fil a l’agulla, i també 
que és evident que els habitatges han de tenir la màxima qualitat possible, com també 
que la prioritat hauria de ser el lloguer. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el seu vot favorable. 
 
El Sr. MONTANER agraeix els vots favorables a aquest punt i lamenta les 
abstencions. 
Remarca que es tracta d’un procés que ve de lluny i que s’ha intentat fer el millor 
possible amb aquest concurs internacional, participant-hi les associacions de veïns 
que formen part del Compromís per Glòries, que estan d’acord amb el projecte. 
Demana al grup del PSC que no falti a la veritat, ja que han lliurat ja 834 habitatges i 
no pas menys; i confirma que el compromís és que el màxim nombre possible 
d’habitatges siguin de lloguer, això no obstant, remarca que com a promotors públics 
la seva responsabilitat és innovar la qualitat arquitectònica, la vida comunitària, 
l’estalvi energètic i l’arquitectura sana, aspectes que aquest projecte compleix amb 
escreix i serà un projecte emblemàtic de la ciutat; i nega rotundament que actuïn com 
a especuladors. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Trias, Ciurana, Martí i 
Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, dels Srs. Sierra, Alonso i 
Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i també dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i 
Villagrasa. 
 
Districte de Sarrià - Sant Gervasi 
 
16.- (17PL16503) SUSPENDRE l’aprovació definitiva, de conformitat amb l’article 
92.1.B del text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), 
del Pla especial urbanístic de modificació d'ús de l'equipament privat situat al carrer 
Escoles Pies, 51, promogut per Mediker Spain, S.L., atesa la petició formulada pel 
promotor a fi d’introduir esmenes en el document, i tot això d’acord amb l’informe 
de la Direcció d’Actuació Urbanística que consta a l’expedient i es dona per 
reproduït a l’efecte de motivació; ADVERTIR els promotors del pla, de conformitat 
amb l’article 95 de la Llei 39/2915, d’1 d’octubre, del procediment administratiu 
comú de les administracions públiques, que disposen d’un termini de tres mesos, a 
comptar des del dia següent al de la notificació d’aquest acord, per realitzar les 
activitats necessàries per continuar la tramitació; en cas que no ho facin, es declararà 
la caducitat del procediment i es procedirà a l’arxiu de les actuacions, i NOTIFICAR 
el present acord als promotors del pla. 
 
S’APROVA per unanimitat el dictamen precedent. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 40 
19/10/2018 
 
Districte de Gràcia 
17.- (18PL16547) APROVAR provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la 
Carta municipal de Barcelona, la modificació puntual del PGM en sòls de la UA-5 i 
part de la UA-3 de l'MPGM en l'àmbit de l'avinguda de l'Hospital Militar-Farigola, 
d’iniciativa municipal; amb les modificacions a què fa referència l’informe de la 
Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a l’efecte de 
motivació, s’incorpora a aquest acord; RESOLDRE les al·legacions presentades en el 
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de 
la Direcció de Serveis de Planejament esmentada, de valoració de les al·legacions, 
que consta a l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord, i 
TRAMETRE l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva 
aprovació definitiva. 
 
El Sr. PISARELLO anuncia que els punts 17, 18, 19 i 20 es tractaran conjuntament. 
 
La Sra. SANZ indica que com ja van explicar en la comissió d’Ecologia, Urbanisme i 
Mobilitat, el projecte de transformació de Vallcarca és l’exemple d’una manera 
diferent de fer urbanisme. Recorda, d’entrada, que es partia d’un planejament vigent 
que ha arrasat el barri de Vallcarca, deixant-lo ple de solars, on es proposava 
construir un seguit de blocs aïllats sense cap continuïtat amb l’entorn, que ha generat 
un gran conflicte social en l’entorn. Fa avinent, igualment, que durant el mandat de 
l’alcalde Trias es va iniciar un procés per repensar el barri i buscar la pau social, i 
que l’actual govern ha continuat fins a arribar on són ara. Constata que ha estat un 
procés llarg, de participació amb la Taula d’Urbanisme de Vallcarca, i el concurs que 
han desenvolupat amb un jurat format per representants veïnals, un document 
d’autoria veïnal, juntament amb un gran nombre d’accions que han donat com a 
resultat una proposta equilibrada, de consens amb les entitats, els promotors i una 
majoria de grups municipals, amb la responsabilitat compartida. Per tant, el resultat 
és un barri participatiu, a partir del treball col·lectiu en el procés desenvolupat. 
Remarca, doncs, que és un exemple que els barris no es poden dibuixar des dels 
despatxos, sinó que s’han de construir comptant amb la gent. Destaca, doncs, que 
aquesta és una nova forma de fer que pretenen que impregni totes les accions 
urbanístiques en altres espais. 
Destaca que el resultat és una proposta de model de barri original, amb edificacions 
de dimensions petites, que opta per mantenir els edificis, i que planteja no enderrocar 
més; i, a més, reforça la identitat del barri generant nous espais verds i equipaments 
de proximitat. 
Aprofita, per tant, per agrair a tothom la voluntat de consens entre veïns, tècnics 
municipals, promotors i grups municipals que han fet possible aquesta proposta que 
ha permès desbloquejar la situació actual, reactivant el barri de Vallcarca des d’una 
perspectiva urbanística, social i veïnal. 
 
El Sr. MARTÍ dona la benvinguda als representants de l’associació de veïns de 
Vallcarca, als quals agraeix la seva contribució. 
A l’efecte de posicionament del vot, avança que votaran en contra del punt 17, atès 
que discrepen amb el plantejament que fa d’urbanisme de gènere, que consideren que 
no està ben resolt. Quant al punt 18, que fa referència a l’equipament docent, es 
posicionen favorablement, perquè consideren que ja era hora que arribés l’aprovació 
definitiva que permetrà disposar del sostre edificable necessari per a la construcció 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 41 
19/10/2018 
 
de l’institut llargament reivindicat pel barri. Igualment, diu que votaran a favor del 
punt 19, ja que valoren que fa una ordenació respectuosa i sensible amb l’entorn 
existent, tot i que tenen alguns dubtes respecte al manteniment de l’espai verd. 
Finalment, amb referència al punt 20, que afecta la modificació del PGM, avança que 
hi voten a favor per responsabilitat amb el barri, conscients que on es pot fer 
habitatge públic a Gràcia és al barri de Vallcarca, encara que també es podria haver 
fet en la peça de l’Hospital Quirón, però el Govern ha desistit. 
Recorda que en l’anterior mandat també es va endegar un procés participatiu, i 
confirma que volen afrontar el projecte entre tots i no entre uns quants, que és la 
sensació que tenen de vegades. Agraeix que hi hagi predisposició perquè es traslladi 
el poliesportiu pel qual tant han treballat, malgrat que sigui fora de l’àmbit. I afegeix 
que aproven la modificació de PGM malgrat la covardia del Govern a l’hora 
d’enfocar el tractament i la solució de l’edifici del triangle, i li retreu que no prengui 
decisions i que passi la pilota al futur govern de la ciutat. 
 
El Sr. BLANCO saluda els veïns i els representants de les entitats de Vallcarca que 
avui són en aquesta sessió. 
Reconeix que el pla és fruit d’un acord que ha costat molt d’aconseguir, i que ha estat 
molts anys aturat i ha impedit la regeneració urbanística d’aquesta zona de la ciutat. 
Entén que el pla potser és millorable, però valora que permetrà iniciar els projectes 
d’urbanització i d’edificació necessaris per al barri. Recorda, també, que el seu grup 
va presentar-hi diverses al·legacions, una de les quals es referia al tractament del 
viaducte de Vallcarca, amb què demanaven major separació entre els edificis i que es 
millorés la visió del viaducte i la qualitat de l’espai entre els edificis. Atès que s’ha 
introduït aquest canvi, consideren que ara l’espai és més segur i tindrà més qualitat. 
Afegeix que una altra al·legació remarcable que van presentar és respecte a la 
situació del Triangle de la Discòrdia, un edifici que està sent objecte de diverses 
ocupacions, ruïnós i sense una gran qualitat arquitectònica i que, sobretot, no 
respecta les alienacions de l’avinguda de Vallcarca i impedeix la seva transformació i 
la consegüent millora de la mobilitat. Per tant, són del parer que cal modificar aquest 
edifici com a part del pla. En aquest sentit, comenta que el Govern els ha ofert una 
solució de compromís, que proposa crear un àmbit separat del conjunt del pla que no 
impedeixi la transformació de la resta del barri, i que el seu grup ha acceptat. 
 
El Sr. CORONAS també saluda els representants veïnals del barri de Vallcarca, i 
anuncia que votaran a favor de tots els punts, ja que és evident que aquest 
planejament és molt millor que l’anterior perquè aquest és realitzable. 
Assenyala que el seu grup va presentar dues al·legacions, una que feia referència a 
l’edifici a tocar del viaducte, que hi està massa enganxat i, per tant, genera un 
problema no només paisatgístic, sinó també de qualitat per als habitatges que hi són a 
tocar, i que ha quedat tan ben resolt com ha estat possible, tenint en compte 
l’orografia de grans pendents de la zona. 
Quant a la segona al·legació, indica que fa referència al Triangle de la Discòrdia, que 
si bé no queda solucionat, no impedeix que es faci l’actuació a la resta del barri, i 
queda per al proper mandat veure com poden abordar la solució en aquest cas. 
Precisa que hi ha elements d’aquest triangle que s’han de tenir en compte, com és 
l’afectació de vial, la qualitat de l’edifici —que no té cap protecció ni la tindrà—, i 
remarca que hi ha hagut antics inquilins de l’edifici que ja han estat reallotjats, de 
manera que s’ha posat un precedent atès que s’ha executat l’expropiació. 
En conseqüència, anuncia el vot favorable a tots els punts amb la voluntat que tiri 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 42 
19/10/2018 
 
endavant l’actuació al barri, alhora que destaca la feina de les entitats durant el 
procés participatiu. 
 
La Sra. ANDRÉS, en començar, també saluda els veïns i veïnes de Vallcarca que els 
acompanyen. 
Tot seguit, puntualitza la intervenció de la Sra. Sanz, i valora que lluny d’haver 
establert un procés de diàleg per generar consens, ha aconseguit fer més profundes 
les divisions, ja que el Govern no ha escoltat tothom amb la igualtat que hauria estat 
de desitjar, en detriment dels veïns i veïnes que van treballar pel projecte anterior. 
Lamenta que ja podrien estar construïts i lliurats centenars d’habitatges si no 
s’hagués aturat l’anterior projecte de planejament de la zona; i precisa que faran una 
abstenció en el punt 17, ja que no recull algunes de les propostes que feia el veïnat 
pel que fa a les altures dels edificis; i avança que votaran a favor del 18, que es 
refereix a la construcció a l’IES Vallcarca, llargament reivindicat; també votaran a 
favor del punt 19, perquè els sembla correcta la solució per als entorns de Can Carol, 
tot i que tenen alguns dubtes; i, finalment, avança que també s’abstindran en el punt 
20 perquè discrepen amb la solució proposada per al Triangle i consideren que s’ha 
de demolir l’edifici, que no té cap valor patrimonial i posa traves a una solució millor 
per a l’entorn. 
 
El Sr. VILLAGRASA anuncia que el seu grup farà una abstenció en els punts 17 i 
20, i votarà a favor del 18 i el 19. Ho justifica perquè estan d’acord a guanyar un 
equipament educatiu per al barri per donar resposta a les necessitats d’escolarització 
secundària; i aprofita per denunciar que Barcelona encara té onze centres ubicats en 
barracons. 
Assenyala que les abstencions responen a la consideració que les alineacions que es 
proposen no són les adequades, i retreu al Govern que només hagi arribat a un acord 
amb una entitat concreta, però no hagi assolit un consens ampli i escoltar la majoria 
de veïns i entitats del barri de Vallcarca. 
Diu que no entenen quin interès hi ha a conservar l’edificació de l’avinguda de 
Vallcarca amb Farigola, que impedeix donar més amplitud a l’avinguda, i genera una 
alineació forçada que provoca la pèrdua d’espai públic. 
Afegeix la consideració que l’expedient és un exemple d’allò que s’ha aprovat 
anteriorment, i del que pot succeir amb futurs projectes de la ciutat si la Comissió 
d’Urbanisme aprova o ratifica el que ha aprovat aquest ajuntament; i remarca que 
aquests expedients que s’aproven es poden veure afectats amb la reserva del 30%, i 
alerta de la inseguretat jurídica que es pot causar. 
 
El Sr. CASAS anuncia el vot favorable als quatre punts, però vol deixar palès que el 
model d’habitatge i usos hauria de consolidar un parc d’habitatge públic de lloguer 
sense dret a compra per evitar l’expulsió sistemàtica dels veïnats. 
 
El Sr. ARDANUY avança el seu posicionament favorable als quatre punts, i valora 
que s’ha fet una bona feina des del punt de vista urbanístic; alhora, remarca les 
negociacions amb entitats veïnals i privats. 
Considera que construir un barri de bell nou és un repte per a una ciutat i també una 
manera d’entendre l’urbanisme. I subratlla que està plenament a favor de la cessió 
del solar per a la construcció d’un centre de secundària. 
Tanmateix, recorda que hi ha aspectes significatius que cal debatre quant a la 
construcció d’aquesta nova realitat en l’entorn de Vallcarca, ja que hi resta molta 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 43 
19/10/2018 
 
més feina que la que avui aproven. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el seu vot favorable als quatre punts. 
 
El Sr. BADIA agraeix els suports als quatre expedients, així com les aportacions que 
s’han fet en el procés d’esmenes. 
Destaca el fet que va ser durant el mandat anterior que es va iniciar el canvi de rumb 
amb les jornades “El barri que volem”, de manera que el document actual és, en part, 
continuador d’aquelles jornades. 
I expressa l’agraïment als veïns i veïnes de Vallcarca que han estat els veritables 
protagonistes, ja que és amb ells amb qui han escrit aquest document, que moltes 
vegades anomenen d’autoria veïnal, i amb ells han après la manera com s’han de 
construir els barris. 
Posa en relleu, doncs, que és un gran acord no només entre l’Ajuntament i el veïnat 
sinó també amb el sector privat, que recull moltes sensibilitats, i entén que se n’han 
de felicitar. I destaca la manera de fer per a l’elaboració del document, i malgrat que 
reconeix que haurien pogut anar més ràpid, no per això haurien arribat més lluny. 
Finalment, es felicita igualment per la consecució de l’institut, una reivindicació 
històrica a Vallcarca, i demana que al més aviat possible la Generalitat el doti de 
pressupost. S’APROVA el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, 
Ciurana, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, i 
l’abstenció dels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Ballarín i Andrés, i també dels Srs. 
Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa. 
 
18.- (18PL16555) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l'ordenació de l'equipament 
docent situat a l'avinguda Vallcarca, 200-222, al districte de Gràcia, d’iniciativa 
municipal, a proposta del Consorci d’Educació de Barcelona. 
 
S’APROVA per unanimitat el dictamen en debat. 
 
19.- (18PL16559) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana a l'àmbit situat al carrer Farigola, 
núm. 21-25 i núm. 34-40, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa 
referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a 
l’expedient, i RESOLDRE l’al·legació presentada en el tràmit d’informació pública 
de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de 
Planejament esmentada, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que 
consten a l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorporen a aquest acord. 
 
S’APROVA per unanimitat el dictamen en debat. 
 
20.- (17PL16470) APROVAR provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la 
Carta municipal de Barcelona, la modificació del Pla general metropolità al barri de 
Vallcarca en l'àmbit situat a l'entorn de l'avinguda i el viaducte de Vallcarca, i els 
carrers de Gustavo A. Bécquer i Farigola, d’iniciativa municipal; amb les 
modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, 
que consta a l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord; 
RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de 
l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 44 
19/10/2018 
 
Planejament esmentada, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a 
l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord, i TRAMETRE l’expedient a la 
Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Collboni i Mòdol i les 
Sres. Ballarín i Andrés, i també dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa. 
 
Districte de Sant Martí 
 
21.- (98g41) DESESTIMAR la sol·licitud formulada el 23 d’abril de 2018 pel 
Sr. Rafael de Gispert i Boix, en nom i representació de la societat mercantil Espais 
Catalunya Inversions Immobiliàries, SLU “en liquidació”, de substitució de la 
garantia complementària d’1.000.000,00 euros que Espais Catalunya Inversions 
Immobiliàries, SL va constituir el 21 de març de 2013, per una caució equivalent a 
l’import de 201.537,26 euros; pel motiu de garantir el compliment de les obligacions 
de l’article 16 del Plec de clàusules economicoadministratives particulars del 
contracte de 14 de maig de 2001 de concessió de l’Ajuntament de Barcelona per al 
desenvolupament de la UA13 del PERI “Diagonal-Poblenou”, que va ser adjudicat a 
Espais Catalunya Inversions Immobiliàries, SL, d’acord i pels motius que figuren als 
informes de 30 de maig de 2018 de la Direcció dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament, 
de 23 de juliol de 2018 de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística i de 23 de 
juliol de 2018 de la Direcció de Serveis Jurídics de l’Institut Municipal d’Urbanisme, 
i que, a l’efecte de motivació, s’incorporen a l’expedient. 
 
S’APROVA per unanimitat el dictamen precedent. 
 
c) Proposicions 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
Única.- (M1519/9782) El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona 
acorda: La creació d’una comissió no permanent d’estudi, que es faci efectiva en el 
proper plenari del mes d’octubre, que analitzi exhaustivament els usos de la Zona 
Fòrum i proposi mesures extraordinàries de suport a aquest espai de la ciutat per 
sanejar la zona i reduir l’activitat festiva del recinte del Fòrum. La Comissió haurà de 
permetre la compareixença i el diàleg dels diferents agents implicats. Objecte de la 
comissió: - Estudiar i avaluar l’impacte derivat de l’alta concentració 
d’infraestructures (TERSA, Depuradora, ronda Litoral) en la qualitat de l’aire i la 
salut de les persones que conviuen en l’entorn de la Zona Fòrum. – Estudiar i avaluar 
la situació derivada de l’alta concentració d’esdeveniments amb horaris extensius i 
alta afluència de públic al recinte del Fòrum i el seu impacte en la convivència a 
l’espai públic i la qualitat de vida del veïnat. – Estudiar i avaluar la situació de 
planejament urbanístic i desenvolupament econòmic i social de l’entorn. Composició 
de la comissió: - La comissió d’estudi serà presidida per un regidor/a de 
l’Ajuntament escollit pel Plenari del Consell Municipal a proposta de l’alcaldessa 
(article 39 ROM) i estarà integrada per dos regidors/ores de cada un dels grups 
municipals del consistori, així com els regidors no adscrits. – Règim de 
funcionament: La periodicitat de les reunions s’establirà en el marc de la mateixa 
comissió. La comissió prendrà els acords per majoria ponderada, les seves sessions 
tindran caràcter públic i podrà requerir la presència de les persones que consideri 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 45 
19/10/2018 
 
adients per complir la seva comesa, d’acord amb criteris anàlegs als establerts a 
l’article 39 ter del ROM. – La Comissió no Permanent d’Estudi s’extingirà en el 
moment en què s’hagi acomplert el calendari de treball i que es presenti un informe 
de conclusions, sempre dins el present mandat municipal. 
 
El Sr. BLASI saluda, en començar la seva intervenció, els veïns i les veïnes, els de 
tota la vida i els nous, de la zona del Fòrum, Front Marítim, del Besòs i Maresme, 
també els representants d’entitats i associacions de veïns i la plataforma Aire Net, 
molts dels quals van sortir el 15 de setembre a denunciar que no se senten escoltats ni 
atesos pel Govern de la ciutat. 
Dit això, observa que les comissions d’estudi s’han revelat com l’instrument estrella 
d’aquest mandat a fi de garantir la transparència, la participació i el debat dels grups 
municipals, agents i persones implicades, i poder fer públiques les preocupacions i 
inquietuds de col·lectius ciutadans. 
Comenta que la zona del Fòrum, en desenvolupament, havia d’esdevenir un punt de 
trobada de la ciutat amb el mar i amb el Barcelonès nord, amb Sant Adrià, Santa 
Coloma i Badalona; i valora que la idea era bona, però, malauradament, no es va 
acabar de resoldre bé. Indica que, en bona part, això es va produir per la 
circumstància de la ubicació d’un conjunt d’infraestructures, la necessitat de dotar de 
certa activitat l’entorn i el desenvolupament urbanístic i econòmic de la zona, que 
implicava un seguit d’accions, algunes de les quals s’han fet bé i altres no; i, a tot 
això, s’afegeix el fet d’haver girat l’esquena al veïnat. 
Posa de manifest que aquesta no és la primera iniciativa que presenta el seu grup amb 
relació a aquest entorn, com demostra que el gener d’enguany van presentar un prec 
en la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, i el juny, i en la mateixa comissió, 
van portar una altra iniciativa, aprovada per l’acord de tots els grups municipals, que 
demanava el mateix que formulen amb aquesta proposició, que confien que avui 
trobi consens en aquesta cambra. 
Indica que l’objectiu bàsic que pretenen és que la zona estigui sanejada i la reducció 
de l’activitat festiva en l’entorn, així com debatre i treballar sobre les 
infraestructures, la qualitat de l’aire, i sobre l’impacte en la convivència de la mixtura 
d’usos que conviuen a la Zona Fòrum, que han de fer-se compatibles amb la 
convivència veïnal i un ús cívic de l’entorn; igualment, posa de manifest que volen 
estudiar i treballar el planejament urbanístic i el desenvolupament econòmic i social 
de l’entorn. 
Aprofita per agrair la perseverança dels veïns i veïnes de la Zona Fòrum, que de 
forma continuada han apel·lat el Govern i els grups municipals —amb més sort en 
uns que en altres— a fi d’abordar i treballar aspectes complexos que els afecten. 
 
La Sra. BARCELÓ afirma que la zona Fòrum és un exemple més de la gestió 
ineficaç del Govern municipal, on els veïns han de fer la feina que l’Administració 
municipal no fa. Destaca que aquests veïnats pateixen problemes de civisme, de 
seguretat i de neteja als seus barris; i, de manera voluntària i altruista, han 
proporcionat mesures i eines a un govern municipal que ni els escolta ni fa res. 
Recorda que el juny el seu grup va demanar la constitució d’una comissió de 
seguiment mediambiental, que incloïa la zona de Diagonal Mar, on els veïns han de 
conviure amb una planta incineradora i una central tèrmica; i remarca que malgrat 
que es va aprovar la seva demanda, després no s’ha concretat en res. 
Avança que el seu grup donarà suport a la proposició del Grup Demòcrata, però diu 
que voldria que la comissió tingués algun sentit i que no es quedés en res com sol 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 46 
19/10/2018 
 
passar. 
Posa de manifest que la plataforma Aire Net ha presentat una denúncia a la Fiscalia 
arran dels problemes de contaminació i de qualitat de l’aire de la zona, i per com això 
pot ser perjudicial per a la salut de les persones. Afegeix que l’Agència de Salut 
Pública no ha presentat encara el seu informe sobre dioxines, ni tampoc s’ha iniciat 
l’auditoria de la comissió d’experts a Tersa, que el juny es va dir que estava a punt de 
començar. 
Quant als dos punts de què consta la proposició, subratlla el que té a veure amb els 
esdeveniments d’oci i cultura que es fan a la Zona Fòrum. En aquest sentit, afirma 
que el seu grup està d’acord que s’hi facin esdeveniments, però sempre que es 
garanteixi el descans veïnal i que funcionin els equips de neteja. Tanmateix, confirma 
que són els veïns, que han de fer aquesta feina, ja que han presentat mesures al 
Govern municipal per tal de posar fi als problemes que genera aquesta activitat, entre 
les quals traslladar esdeveniments, fer control de decibels, control efectiu del flux de 
persones i l’increment dels serveis de neteja. 
Es pregunta si el Govern municipal no és capaç de dur a terme aquestes mesures que 
proposen els veïns que, en definitiva, no reclamen altra cosa que el compliment de 
les ordenances de civisme, que lamentablement s’ha constatat que és una missió 
impossible per a aquest govern municipal. La Sra. CAPDEVILA saluda, en nom del 
seu grup, els veïns i les veïnes i els representants de les entitats que avui els 
acompanyen. 
Seguidament, anuncia que votaran favorablement aquesta proposició de creació 
d’una comissió no permanent per analitzar exhaustivament els usos de la Zona 
Fòrum. 
Apunta que, en la seva condició de regidora adscrita al Districte de Sant Martí, ha 
pogut comprovar, tant en visites a les entitats veïnals de la zona, com als consells de 
barri o audiències públiques, i molt especialment als plenaris de districte, les queixes 
constants dels veïns i les veïnes afectats. Indica que les associacions de veïns dels 
barris del Maresme, Besòs, Fòrum, el moviment i l’associació de veïns Diagonal Mar 
i la del Front Marítim han manifestat reiteradament les seves queixes per l’ús 
excessiu de la Zona Fòrum per a la celebració d’esdeveniments festius els caps de 
setmana, que en molts casos comencen ja la nit de dijous; i precisa que només en 
comptades ocasions, durant els caps de setmana dels mesos de gener i febrer, a la 
Zona Fòrum cessa l’activitat festiva. 
Precisa que les queixes, a més de pel soroll fins a altes hores de la matinada els caps 
de setmana, se centren també en el deteriorament dels barris, amb brutícia, incivisme 
i, en alguns casos, venda de drogues. Afegeix que els veïns i les veïnes de la Zona 
Fòrum també fa temps que protesten per les pudors, i manifesten la seva preocupació 
per la qualitat de l’aire, i els efectes que pot tenir sobre la població resident el fet de 
la concentració d’infraestructures a la zona; així, confirma que hi coincideixen 
estructures viàries, energètiques, la incineradora de Tersa, la depuradora i la planta 
de tractament Metrofang, que dificulten cada vegada més l’encaix entre l’antiga 
activitat industrial amb el progressiu ús residencial dels nous barris que han anat 
sorgint a la zona Fòrum. 
Subratlla que aquesta situació ha provocat molta inquietud, i una creixent 
mobilització veïnal, i onze entitats s’han unit formant la coordinadora Aire Net per 
reclamar mesures per reduir olors i evitar emissions. 
Denuncia que és francament lamentable que, després de gairebé tres anys i mig de 
mandat, els veïns no hagin estat escoltats, ni s’hagi posat de manifest la voluntat 
d’intentar resoldre la problemàtica complexa de la zona; i entén que és preocupant 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 47 
19/10/2018 
 
que quan les coses estan encallades en allò que pertoca al Govern de la ciutat, 
l’oposició hagi de plantejar la creació de comissions per intentar resoldre els 
problemes de la ciutadania, i remarca que ja comença a ser massa freqüent. 
 
La Sra. BALLARÍN dona la benvinguda als veïns i veïnes de la zona Fòrum que avui 
els acompanyen, i anuncia que el seu grup votarà a favor de la creació d’aquesta 
comissió amb la voluntat d’aportar la màxima informació i transparència sobre el que 
succeeix en aquesta part de la ciutat i, també, per buscar solució a la greu situació 
que pateixen els veïnats de l’entorn del Fòrum. 
Diu que tenen coneixement que el Govern ha intentat fer arribar als veïns i veïnes 
informació pel que fa a les emissions i les dioxines, però ha fracassat 
estrepitosament; així, encara estan a l’espera de resultats dels estudis efectuats, sense 
que s’hagi pres cap mesura extraordinària transitòriament per solucionar el problema. 
En conseqüència, afirma que valoren aquesta comissió com una oportunitat per 
esbrinar què succeeix a la Zona Fòrum i aportar-hi solucions. 
Considera que els problemes són prou coneguts, i assenyala que el seu grup n’ha fet 
el seguiment corresponent per responsabilitat i compromís amb els veïnats, però 
també amb la ciutat, per la qual cosa diu que voldrien que aquesta comissió sigui el 
més constructiva possible. 
Assenyala que el seu grup ha mostrat una posició clara sobre algunes de les 
situacions que es produeixen a la zona Fòrum, i quant a la contaminació i les 
emissions de dioxines reclama que s’aclareixi d’una vegada què passa amb Tersa, si 
s’ha plantejat la millora del procés d’incineració de residus, i si això afecta la 
incidència en la mortalitat a la zona; que cal esbrinar si la procedència de les dioxines 
prové de la incineradora o de la ronda Litoral, o d’ambdues. 
Confia, doncs, que la comissió d’estudi ajudi a resoldre aquestes qüestions. I afegeix, 
quant als esdeveniments festius que tenen lloc al Fòrum, que al seu grup li consta que 
BSM actua amb rigor, malgrat que sembla que no s’està gestionant correctament la 
neteja posterior de la zona, la limitació de sorolls i la transparència de les dades 
sonomètriques; igualment, afirma que no es fa correctament el control de l’incivisme 
de l’entorn. 
En definitiva, conclou que hi ha molt mala gestió pública de tots aquests aspectes, 
cosa que fa perdre credibilitat a l’alternativa cultural que el PSC sempre ha defensat 
que hi ha d’haver al Fòrum. 
Diu que també cal analitzar, i entenen que la comissió serà el marc idoni per fer-ho, 
com les transformacions urbanes de la zona —des del passeig Marítim fins a Bac de 
Roda— poden ajudar a resoldre part dels problemes existents, així com també la 
qualitat de l’aigua per al bany i la platja per a gossos. 
 
El Sr. VILLAGRASA, que també saluda i dona la benvinguda al plenari als veïns del 
Fòrum, recorda l’invent del Fòrum de les Cultures per part d’un govern socialista, 
que va suposar un gran cost per a la ciutat, i va ser un fracàs a escala internacional. I 
remarca que, de tot allò, a la ciutat n’ha quedat un gran espai que ningú no sap ben bé 
què n’ha de fer; així, s’utilitza per fer-hi concerts, com a zona per a usuaris de 
monopatí, o esdeveniments puntuals durant l’estiu. 
Confirma, doncs, que aquest gran espai que havia de ser un punt de trobada i de 
gaudi ciutadà, en l’actualitat és un gran solar de ciment al qual l’Ajuntament insisteix 
a donar-li usos puntuals, però cap amb continuïtat ni èxit entre la ciutadania. I 
afegeix que, a més, molts d’aquests usos han acabat provocant greus problemes per 
al descans veïnal i de convivència. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 48 
19/10/2018 
 
Reconeix que el fenomen no és nou d’aquest mandat, sinó que la mateixa situació 
també s’ha donat amb governs anteriors; ja que per justificar l’existència del Fòrum, 
l’única solució que troben és improvisar tota mena d’activitats, especialment 
concerts, però sense cap objectiu definit. 
Afegeix que a tot això s’hi sumen les infraestructures que concorren a la zona, entre 
les quals la depuradora de la ronda Litoral que, si bé són necessàries, provoquen 
greus molèsties d’olors i sorolls als veïns que hi estan més a prop, i que totes les 
solucions que s’han posat damunt la taula no han resolt res. 
Entén que la proposta ara de crear una comissió d’estudi amb l’objectiu de definir 
solucions als problemes que afecten la zona, discutir els usos definitius d’oci, 
esportius i ciutadans, és posar damunt la taula i fer palès el problema que tenen; i, 
alhora, posa de manifest el fracàs definitiu del projecte inicial del Fòrum. 
Adverteix, doncs, que cal corregir el que anomena “anomalia milionària”, i que cal 
donar al Fòrum una utilitat real i tangible, beneficiosa tant per als veïns del Fòrum, 
com per als de tota la ciutat. La Sra. REGUANT saluda els veïns i les veïnes que 
assisteixen a aquesta sessió plenària, i posa de manifest que es troben davant un 
conflicte que existeix des de fa anys, que té a veure amb la necessitat que l’ús de la 
zona lliure del Fòrum, on es fan esdeveniments que acaben generant problemes de 
soroll i causant molèsties als veïnats, es dirimeixi amb les associacions i els 
moviments veïnals i juvenils, que demanen poder fer actes al carrer, com a espai de 
socialització als barris, i que sempre reben una negativa per resposta esgrimint 
l’ordenança del civisme com a justificació. Així, doncs, es confirma que els grans 
esdeveniments sempre surten afavorits, i el moviment associatiu i veïnal sempre hi 
surt perdent en aplicació de les ordenances municipals. 
Subratlla que aquesta diferència es palesa i es fa molt evident al Fòrum, que és la 
mostra del fracàs d’unes polítiques concretes de grans esdeveniments a la ciutat. 
Afegeix que, a més, a la zona s’hi sumen les grans infraestructures que ja s’han 
esmentat, i que produeixen conseqüències greus en el dia a dia dels barris veïns. 
Així, doncs, posa en relleu que si se suma l’acumulació de grans infraestructures en 
una zona determinada a un espai per a esdeveniments multitudinaris, dona com a 
resultat la realitat de l’aplicació del model i la marca Barcelona que durant anys s’ha 
anat afermant. 
Confirma que el seu grup està d’acord amb la creació d’una comissió per poder 
debatre i analitzar les causes i quines són les possibles solucions; això no obstant, 
alerta que s’està posant de moda crear comissions d’estudi no permanents que 
després s’ha de veure si realment tenen un impacte en la vida dels veïns i les veïnes, 
als quals es generen unes expectatives, quan en realitat es tracta d’una mera 
utilització electoralista. 
 
El Sr. ARDANUY anuncia que votarà favorablement la proposició, que afecta un 
entorn de la ciutat que acumula un gran nombre d’infraestructures i que s’ha 
desenvolupat d’una manera determinada; en aquest sentit, diu que entén que s’hagi 
arribat al conflicte existent entre veïnats i els qui acudeixen als esdeveniments del 
Fòrum. 
En conseqüència, està d’acord que cal un projecte per als usos d’aquest entorn, que 
posi en relació les necessitats veïnals, el funcionament de les infraestructures 
imprescindibles per a la ciutat i els usos puntuals del Fòrum, motiu pel qual troba 
molt encertada la creació de la comissió a fi que orienti l’acció del Govern en 
l’entorn. 
 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 49 
19/10/2018 
 
El Sr. PUIGCORBÉ també saluda els veïns assistents al ple, expressa que la primera 
obligació d’aquest ajuntament és atendre les demandes dels veïns i les veïnes de la 
ciutat i estudiar solucions per garantir el seu descans, la seva salut i el civisme, tots 
drets bàsics de les persones. 
Agraeix al Sr. Blasi la presentació de la proposta de crear aquesta comissió d’estudi, 
atès que posa de manifest que es busquen solucions de consens, cosa que considera 
molt favorable. 
 
La Sra. SANZ se suma a la salutació als veïns i veïnes que han fet la resta de grups. 
Afirma que el Govern comparteix la necessitat de fer un debat sobre aquesta zona de 
la ciutat, fruit d’un model de desenvolupament que han verificat que genera moltes 
problemàtiques arran de la concentració excessiva de determinats usos. 
Observa que aquesta és una reflexió que ultrapassa el Fòrum, i ha d’esdevenir una 
reflexió de ciutat, preguntar-se què passa amb les infraestructures necessàries per a la 
ciutat a fi d’assumir les externalitats que generen; si s’han de situar a l’àrea 
metropolitana o, si s’ubiquen dins la ciutat, i quines característiques han de tenir. 
Així, apunta que dins aquest debat també s’hi ha d’incloure, per exemple, la relació 
històrica de Barcelona amb Montcada, o les diverses externalitzacions en altres 
municipis. 
Suggereix al grup proposant poder estendre el debat que se suscitarà en el marc de la 
comissió a escala metropolitana, atès que hi ha infraestructures al Fòrum que donen 
serveis d’abast metropolità i, per tant, hi han de tenir cabuda el Consorci del Besòs i 
l’Ajuntament de Sant Adrià; i fins tot, apunta que també la Generalitat hi ha de 
participar i implicar-se en el debat, i contribuir a buscar solucions, per exemple, per a 
les tres xemeneies de la tèrmica. 
Puntualitza que quan tracten l’aspecte urbanístic cal incloure-hi tot l’espai del Fòrum 
i els entorns, que inclou el campus Besòs; igualment, apunta la participació de l’ACA 
pel que fa a la millora del tractament de l’aigua. I aprofita per puntualitzar que la 
qualitat de l’aire és una competència autonòmica. 
Valora, en nom del seu grup, que aquesta comissió els permetrà fer un debat pausat i 
estratègic, amb una perspectiva global sobre tota la zona Fòrum, però també 
significarà assumir compromisos, establir fórmules de treball, sent conscients que 
són a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, subscriu l’observació de la regidora 
Reguant en el sentit que les fórmules màgiques no existeixen i, per tant, no es poden 
comprometre a transformar aquest espai sols, atesa la gran complexitat que 
comporta. 
Finalment, confirma que voten a favor de la constitució de la comissió d’estudi. 
 
El Sr. BLASI agraeix els posicionaments favorables dels grups. 
Reitera que ha calgut posar de moda la creació de comissions d’estudi en benefici de 
la transparència, el diàleg i el debat i poder escoltar els veïns i les veïnes i les 
persones expertes. 
Observa que si s’hagués constituït el grup de treball que demanaven des del gener, 
ara no hauria calgut crear aquesta comissió. 
I tot i que agraeix el vot favorable del grup de govern, fa notar que la tinenta 
d’alcaldia s’espolsava responsabilitats; i aprofita per recordar que des del primer 
moment que van plantejar el grup de treball van manifestar que estaven a favor de la 
participació d’altres municipis i, si escau, altres administracions, però apel·laven a la 
capitalitat de Barcelona i a la seva responsabilitat en l’àrea metropolitana. 
Reconeix que es tracta d’un assumpte complex, però afirma que no tenen por de 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 50 
19/10/2018 
 
debatre ni d’escoltar en benefici de la millora de la qualitat de vida en l’entorn del 
Fòrum. Confia, doncs, poder comptar, a la comissió, amb totes les parts implicades a 
fi d’analitzar les causes i poder consensuar les solucions possibles. 
 
La Sra. BARCELÓ confirma que els veïns fa més d’un any que estan preocupats, per 
la qual cosa demana al “govern de les ocurrències” que hi parli, i que busqui menys 
excuses. 
Qualifica de lamentable que el Govern municipal no pari de fer promeses i, després, 
no es tradueixin en res. 
 
El Sr. VILLAGRASA fa referència al fet que el novembre de 2017, el PP va 
sol·licitar a l’Àrea Metropolitana un seguit d’estudis i auditories per esbrinar les 
molèsties que causava Tersa als veïns del Fòrum; per tant, considera interessant que 
una vegada aquests informes i auditories ja s’hagin resolt s’incloguin en la comissió 
d’estudi a l’abast de tothom. 
 
El Sr. BLASI insisteix en la voluntat de treball i de consens que ha de presidir la 
comissió. 
 
S’APROVA per unanimitat la proposició en debat. 
PART D’IMPULS I CONTROL 
a) Proposicions / declaracions de grup 
del Grup Municipal Cs: 
1. (M1519/9762) El Plenari del Consell Municipal acorda el següent: Que el Govern 
presenti de forma immediata la llista d'inversions de l'Ajuntament de Barcelona, que 
inclogui: - Les inversions en curs. - Les inversions que el Govern té previst iniciar en 
la present legislatura. - Les inversions compromeses per a la legislatura següent. Que 
la informació sigui per escrit i inclogui tant l'import total de la inversió com les 
anualitats inicialment planificades. Que en aquesta planificació d'inversions, consti 
específicament les actuacions relacionades amb l'ampliació del parc d’habitatge 
social. Que consti específicament la forma de finançament de les diferents inversions 
assenyalant si seran amb fons propis, amb crèdits específics del Banco Europeo de 
Inversiones o amb possibles col·laboracions publicoprivades. 
 
El Sr. ALONSO comença la seva intervenció remarcant que, arribats al final de 
mandat, no coneixen quin és el pla d’inversions del Govern, i qualifica la situació 
d’insòlita. Així, diu que no saben quines obres es faran i quines no. 
Afirma que Barcelona ha de tenir un Pla d’inversions que doni resposta a les 
necessitats de la ciutadania, que sigui econòmicament sostenible, i que doni resposta 
a la manca d’habitatge social, als problemes de mobilitat i als problemes educatius. 
En conseqüència, assenyala que amb aquesta proposició demanen al Govern que faci 
públic el pla d’inversions per als propers anys. Confirma que ja ho han demanat als 
districtes, en comissió i al Plenari, però el Govern es nega a donar-los aquesta 
informació, cosa que el fa témer que no vol explicar el pla perquè no en té cap, i es 
limita a anar improvisant. 
Comenta que fa un parell de setmanes es va publicar a la premsa que el Govern 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 51 
19/10/2018 
 
afirmava que tancaria el 2018 amb 506 milions d’euros d’inversió, seguint la seva 
estratègia habitual dels titulars de premsa, però sense informar de res els grups 
polítics. Tanmateix, confirma que, posteriorment, el Govern no ha donat cap 
informació concreta que els permeti de quantificar aquestes xifres. 
Retreu al Govern que, altrament, els demani fe cega en les xifres que els donen, i 
adverteix que els grups no han de fer actes de fe, sinó que la tasca de l’oposició és 
controlar i fiscalitzar els governs. 
Precisa que el pressupost inicial d’inversions era de 482 milions d’euros, mentre que 
ara els diuen que n’invertiran més de cinc-cents, que tindran superàvit, i tot plegat en 
un escenari econòmic de davallada dels ingressos. Alerta, doncs, que aquestes xifres 
no quadren. 
Afegeix que el Govern també avança xifres de l’any vinent, any electoral, i apunta 
que invertiran 502 milions d’euros; i denuncia que això suposa que s’està 
comprometent el futur govern de la ciutat amb obligacions per més de mig miler 
d’euros, sense concretar, però, en quines inversions s’esmerçaran i, per tant, quins 
compromisos estan deixant en herència al govern que sorgeixi de les eleccions. 
Al·lega que amb aquesta proposició donen al Govern una nova oportunitat per 
rectificar, perquè practiqui la transparència i els expliqui quines són les actuacions 
previstes en el pressupost d’inversions i, per això, li demanen la publicació del pla 
d’inversions amb detall; que expliquin les actuacions concretes i els seus imports, les 
anualitats i el finançament previst. Remarca que cinc-cents milions d’euros 
signifiquen 300 euros per habitant, i avisa que la ciutadania té dret a saber en què es 
gastaran els seus diners. 
 
La Sra. RECASENS es refereix al fet que fa una estona el Sr. Pisarello s’ha 
compromès a retre comptes periòdicament referents al que el Govern anomena 
“reprogramacions”,  i el seu grup retallades. 
Reconeix que fa mesos que debaten aquest assumpte sense que en puguin treure 
l’aigua clara; en aquest sentit, recorda que el seu grup va portar a comissió peticions 
d’informació que s’han respost amb transparència mínima. 
Addueix que, amb tota probabilitat, el Sr. Pisarello respondrà aquesta proposició 
remetent-los a l’informe de l’interventor. I fa notar que una lectura detinguda 
d’aquest informe permet saber, per exemple, que les inversions que s’han liquidat 
enguany només han estat del 19%, quan l’exercici anterior va ser del 27%, i alerta 
que ja ha passat més de la meitat de l’exercici per a l’execució del pressupost. 
Afegeix que, dels ingressos per plusvàlua, des que va començar l’any han reconegut 
que signifiquen un 38%, mentre que en el mateix temps l’any passat el percentatge ja 
era d’un 67%. 
Diu que desconeix la dimensió del problema, però sí que és evident que en tenen un; 
i continua posant exemples que queden reflectits en l’informe esmentat, com ara que 
hi ha 17 milions d’euros del conveni de condicions de treball que, atès que no 
estaven pressupostats, han sortit d’altres partides, i diu que voldrien saber de quines. 
Afegeix que l’interventor planteja dos escenaris de tancament, en un dels quals es 
dona un superàvit de 299 milions d’euros, mentre que en l’altre és de 4,6 milions, un 
escenari, aquest darrer, en què s’incompliria la regla de despesa. 
Fa referència a la demanda que fa el grup proposant d’una llista de les despeses 
compromeses, fa avinent que els seus consellers els han explicat que el Govern està 
fent en tots els districtes uns processos de participació del Pla d’equipaments, fet que 
assegura que els sorprèn a vuit mesos vista d’unes eleccions municipals. Diu que 
espera que les propostes no formin part del programa electoral de l’actual govern. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 52 
19/10/2018 
 
Finalment, es refereix a les inversions en habitatge social, i esmenta que el Govern va 
planificar per al mandat quatre mil habitatges, i a vuit mesos de finalitzar-lo n’hi ha 
720; un 18% de compliment dels compromisos. 
Valora que aquesta proposició pretén posar llum i eliminar ombres de dubte que 
planen quant a la gestió de govern que no fa altra cosa que augmentar la desafectació 
ciutadana. 
 
La Sra. CAPDEVILA posa en relleu que des del juny que estan parlant de com 
s’executarà el pressupost de 2018 i quins canvis es produiran en allò que es va 
pressupostar i, per tant, que es va prometre a la ciutadania. 
Es refereix al fet que en el ple del juny van demanar al tinent d’alcaldia Pisarello 
quins incompliments del pressupost es produirien fins a final d’any, i la resposta va 
ser que hi hauria reprogramació d’inversions; tanmateix, explica que en la sessió del 
juliol de la Comissió d’Economia i Hisenda, i com a resposta a la mateixa qüestió, el 
gerent d’Economia, el Sr. Ayala, els va dir que l’informe que sol·licitaven hauria de 
ser un full en blanc i, en conseqüència, que no en farien cap. Això no obstant, posa 
de manifest que en els plenaris extraordinaris de districte per parlar de l’assumpte 
s’informa, per exemple, que a Gràcia no s’executaran 3 milions d’euros, 4 a 
l’Eixample i 6 a Ciutat Vella. 
Confirma, per tant, que la conclusió que extrauen de tot plegat és que els han 
d’explicar la veritat o que, com a mínim, el Govern no es contradigui en cada fòrum 
en què els demanen informació. 
Tanmateix, assenyala que ara disposen d’una informació clara amb l’informe 
d’Intervenció que se’ls ha fet arribar fa menys de vint-i-quatre hores, i que només 
han pogut mirar-se per sobre; però entenen que pressuposa uns escenaris prou òptims 
d’aquí al tancament de l’exercici; tot i que es pregunten, més enllà de les projeccions, 
quina és la realitat en funció de les dades a 31 de juliol de què disposen. Precisa que 
el cert és que en aquesta data s’havien recaptat 36 milions d’euros menys en concepte 
d’impost de plusvàlua que en l’any anterior, mentre que el Govern havia fet un càlcul 
d’ingrés per aquest impost de 60 milions d’euros més que el 2017. 
És a dir, constata que a 31 de juliol ja hi hauria una diferència de gairebé cent milions 
d’euros per aquest concepte, si sumen el diferencial pressupostat i el liquidat; i, en 
aquest sentit, indica que la diferència entre ingressos i despeses no financeres a 31 de 
juliol de 2017 era de 263 milions d’euros, mentre que enguany se situa en 203 
milions. Recorda que el 2017 el pressupost es va tancar amb un resultat d’1,3 milions 
d’euros. Pregunten al Govern municipal, en conseqüència, si li preocupa aquesta 
dada a l’hora de preveure si tancarà l’any amb dèficit. 
Afegeix que una altra realitat és que els ingressos que més augmenten són les 
transferències de la Generalitat, a 31 de juliol 22 milions d’euros més respecte a la 
mateixa data de l’any anterior. 
Per tot plegat, afirma que cal exigir al Govern municipal que se centri en la gestió en 
comptes de centrifugar permanentment responsabilitats, i que expliqui realment 
quina diferència preveu entre el que va pressupostar i allò que recaptarà, i quins 
projectes es veuran afectats. 
 
La Sra. BALLARÍN puntualitza la intervenció de la Sra. Capdevila dient que 
respecte al 2017 els únics ingressos que augmenten són els ingressos per multes, 
segons consta a l’informe d’execució. 
Fet aquest aclariment, avança el suport del seu grup a la proposició, ja que 
comparteixen la demanda d’una informació detallada, actualitzada i per escrit de la 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 53 
19/10/2018 
 
planificació d’inversions per al 2018, i les compromeses mitjançant contractació i 
licitació per al 2019 i el 2020. 
Diu que els sorprèn que el Govern no hagi proporcionat als grups aquesta informació, 
que hauria estat la millor resposta al document de retallades que es va filtrar als 
mitjans el juliol, i que el Govern ha reconegut que havia estat elaborat per aquest 
ajuntament, i que preveia la baixa de projectes per valor de 107 milions d’euros. 
Així, entenen que hauria estat molt positiu haver fet pública la informació 
actualitzada de la planificació d’inversions en un format que permeti analitzar els 
canvis que s’han produït, o les anomenades “reperiodificacions”. 
Considera que aquesta és la millor manera de promoure una participació real i 
efectiva, comunicant els projectes que es duran a terme, amb calendari i 
periodificació, i quins es poden deixar de fer. Lamenta, però, que d’ençà del juliol el 
Govern no ho hagi fet en els diversos plenaris extraordinaris de districte que s’han 
celebrat. 
 
El Sr. MULLERAS afirma que el Govern municipal ha ocultat el Pla d’inversions, i 
que amaga la realitat financera. En conseqüència, recorda que el 20 de juliol passat es 
va fer un ple extraordinari en aquesta sala en què es va aprovar la creació d’una 
comissió de fiscalització dels comptes municipals, que dos mesos després encara no 
s’ha convocat. 
Afegeix que, a proposta del seu grup, també es va aprovar la presentació d’un 
informe amb els canvis introduïts en les inversions del 2018, així com la previsió per 
al 2019 i, transcorreguts dos mesos, el Govern ha aportat un informe que no explica 
quines inversions es retallaran abans del 31 de desembre de 2018 i, també, en 
l’exercici següent. 
Indica, també, que en la darrera sessió de la Comissió d’Economia es va aprovar una 
proposta del grup del PP amb què reclamava l’informe, i constata que a dia d’avui 
encara no l’han rebut. 
Remarca que, altrament, la resposta del Govern ha estat presentar un informe que 
planteja uns escenaris diferents per al tancament del present exercici, que poden 
variar entre quatre milions i tres-cents milions d’euros; i manifesta la seva perplexitat 
davant aquesta mena de previsió amb una forquilla semblant. 
Posa de manifest, tanmateix, que en aquest informe que els han presentat s’assumeix 
la retallada de les inversions d’enguany, i la davallada en la recaptació de l’impost de 
plusvàlua, que es compensa amb una pujada de l’IBI, de les taxes de terrasses i de les 
dels autònoms. Assenyala que assumeixen les retallades ja fetes en inversió aquest 
any, que oficialment s’han quantificat en 25 milions d’euros, que afecten l’edifici del 
Borsí, el Teatre Arnau, els equipaments de la plaça de Sarrià, el parc de les Casernes 
de Sant Andreu o la reforma de l’institut de la rambla Prim. 
Constata que tot això ja són retallades reals, que ja no apareixen en les inversions del 
2018. I afegeix que en la liquidació de 31 de juliol, la recaptació de plusvàlues era de 
111 milions d’euros, quan a la mateixa data el 2017 pujava 134 milions, és a dir, s’ha 
produït una caiguda del 17%. 
Reitera, en nom del seu grup, la petició de transparència, millor gestió i reclama que 
deixin d’enganyar la ciutadania, i per tot això avança que votaran a favor d’aquesta 
proposició. 
 
La Sra. REGUANT observa que fa molts mesos que parlen directament o indirecta 
d’aquest assumpte, que ha estat recurrent en el ple del juny, en les comissions del 
juliol, en el plenari extraordinari del juliol i els plenaris extraordinaris dels districtes. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 54 
19/10/2018 
 
Constata, però, que tot i que es pot haver aclarit alguna cosa, moltes continuen sense 
fer-ho; per tant, afirma que cal transparència, que és necessària i serveix per a 
tothom. 
Així, doncs, diu que tot i que no comparteixen algunes de les afirmacions més 
alarmistes que s’han posat damunt la taula, el seu grup votarà a favor de la 
proposició, entenent que facilitar informació d’una manera clara, adequada i 
ordenada ajuda tothom a fer la feina; i, alhora, creu que al Govern municipal hauria 
de servir-li per treure’s de sobre, com a mínim davant l’opinió pública, les 
acusacions que se li fan. El Sr. ARDANUY anuncia que votarà a favor d’aquesta 
proposició, ja que més enllà de subscriure els arguments de les intervencions que 
l’han precedit, considera inexcusable per al debat disposar de la informació i poder-la 
contrastar. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ també avança el seu vot a favor de la proposició amb el 
convenciment que l’obligació de l’oposició és fiscalitzar l’acció de govern, i la del 
Govern és la de ser transparent i proporcionar tota la informació possible, cosa que 
entén que l’afavoreix en un ambient enrarit. 
 
El Sr. PISARELLO precisa que el pla d’inversions plurianual és el PIM, i molts dels 
grups presents en aquesta cambra no el van aprovar; i puntualitza que la previsió 
d’inversions es presenta juntament amb el pressupost anualment. 
Així, doncs, quant a l’estat de les inversions en curs, que és pel que se’ls pregunta, 
recorda que les aprova setmanalment la Comissió de Govern i es poden consultar al 
web municipal. Assenyala, a tall d’exemple, que s’hi pot comprovar que el 6 de 
setembre aquest òrgan de govern va comprometre fins a 96 milions d’euros en 
nombroses inversions fins al 2020. 
Concreta que d’ençà del 2016 que es publica un informe de tancament anual amb 
informació exhaustiva sobre les inversions fetes. 
I apunta que allò que han dit públicament, i que ara ratifica, és que no s’ha produït 
cap canvi substantiu respecte del que s’havia previst al pressupost del 2018 ni en 
inversions ni en despesa corrent, cosa que també han corroborat les agències i 
l’informe de l’interventor. 
Pel que fa a la inversió del 2019, precisa que ha de disposar d’un pressupost, que ara 
com ara s’està negociant amb la Generalitat i el Govern de l’Estat; per tant, confirma 
que hi ha inversions que ja estan en curs i que es tiraran endavant, mentre que 
d’altres dependran de les negociacions esmentades. Assenyala que quan tinguin tota 
aquesta informació a l’abast faran una proposta, i donaran a conèixer punt per punt 
les inversions. 
Puntualitza que han dit que si es produïa una davallada substantiva de l’impost de 
plusvàlues es compensarà amb l’augment d’altres impostos, com ara que s’ha 
incrementat de quatre milions d’euros la recaptació de l’IBI, quinze milions d’euros 
provinents de la lluita contra el frau fiscal, deu milions de transferències de la PIE. I 
avança que quan disposin del pressupost del 2019 podran abordar la previsió 
d’inversions. 
Confirma, per tant, que la transparència existeix, i que es poden consultar els acords 
de la Comissió de Govern a la web a fi de saber quines són les inversions en curs. 
 
El Sr. ALONSO entén que resulta prou clar, quan el Sr. Pisarello diu que cada 
setmana es publiquen les reprogramacions de les inversions, que el Govern 
improvisa, que cada setmana canvia el pla d’inversions. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 55 
19/10/2018 
 
I remarca que, tret de donar algunes xifres, el Govern desconeix quines inversions es 
tiraran endavant properament. 
Diu, per tant, que el cert és que el Govern està esgotat i ha fracassat en el seu mandat, 
i que actualment es dedica a improvisar i a llançar pilotes fora; parla d’unes xifres 
que ningú no es creu, i en cas que siguin certes, adverteix que les hauran d’explicar, 
dir-los com han gastat els diners. 
A tall de resum del mandat, recorda que van prometre quatre mil habitatges socials i 
no en faran més de vuit-cents; van anunciar la construcció de trenta escoles bressol i 
n’han obert només tres; destaca la incapacitat del Govern per gestionar obres com les 
de Glòries, que han tingut uns sobrecostos milionaris i anys de retard; i hi continua 
havent escoles en barracons. I constata, que amb tot això al damunt, comprometen 
inversions per a la legislatura següent, sense explicar quines. 
Insisteix a dir que el projecte del Govern està fracassat i esgotat, fins al punt que ni 
tan sols no és capaç de donar-los una llista amb les actuacions d’inversió dels propers 
mesos. I lamenta que avui hagin perdut l’oportunitat d’explicar-se. 
 
La Sra. RECASENS fa notar al Sr. Pisarello que la caiguda de les plusvàlues no és 
hipotètica sinó una realitat. 
 
La Sra. BALLARÍN diu que es temen que si el pressupost s’arriba a tancar amb 
equilibri pressupostari serà gràcies a les retallades, sobretot en inversió i, segurament, 
també en la despesa corrent. 
Assenyala que si el tinent d’alcaldia afirma que això no és així, només li cal explicar-
ho d’una manera entenedora per a tothom. I constata que en els plenaris 
extraordinaris dels districtes no s’ha aclarit res, tret de repartir una llista d’obres 
sense cap dada addicional quant a terminis d’inici i finalització o d’adjudicació. 
Així, confirma que no han aconseguit aclarir en el cas de l’Eixample, per exemple, 
què ha passat amb el concurs del projecte de la ronda de Sant Antoni. 
 
El Sr. PISARELLO puntualitza que estan explicant en tots els districtes les 
reprogramacions, que no són a causa de les retallades; així, que no s’hagin iniciat les 
obres de la Casa Golferichs respon al fet que encara no han trobat el local per a la 
Fundació Pi i Sunyer; quant a la ronda de Sant Antoni, explica que el milió i mig 
previst al PIM és la quantitat que s’hi invertirà; confirma que es compleixen totes les 
obres previstes a Sants, i es reprograma el servei d’anelles de Gràcia perquè manca el 
planejament, però en comptes d’això s’hi ha fet la plaça per a infants a la plaça de la 
Revolució. 
 
El Sr. ALONSO repeteix que és molt evident que estan al final del cicle de govern de 
l’alcaldessa Colau; d’un govern que s’ha gastat els diners de la ciutadania però que 
no ha complert les seves promeses; que ha disposat de centenars de milions de 
superàvit, però que no ha estat capaç d’utilitzar-los per donar resposta als principals 
problemes de la ciutat. 
Acaba dient que el Govern no té ni rumb ni projecte, i que aquesta ha estat una 
legislatura perduda per a Barcelona. 
 
S’APROVA aquesta proposició amb contingut de declaració de grup amb onze 
abstencions —emeses pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. 
Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i Vidal—, i trenta vots a favor de la resta de membres 
del consistori. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 56 
19/10/2018 
 
 
Del Grup Municipal d’ERC: 
 
2. (M1519/9765) El Plenari del Consell Municipal acorda el següent: Que el Govern 
municipal doni resposta als veïns i les veïnes dels diversos barris de la ciutat de 
Barcelona que el 15 de setembre passat es van manifestar, presentant un pla amb 
mesures concretes 
—tant preventives com pal·liatives— en els àmbits de la convivència, la neteja i la 
seguretat, amb l’objectiu d’aturar el procés de degradació que estan patint els barris i 
millorar la qualitat de vida de les veïnes i els veïns. El Sr. CORONAS fa referència 
al fet lamentable ocorregut aquest matí al carrer de les Carretes, en què un home ha 
estat agredit per un altre amb una arma blanca de grans dimensions. 
Entén que aquest inici pot semblar sensacionalista, però no és altra cosa que la 
realitat; igualment, considera que allò que expliquen gairebé tots els diaris es podria 
qualificar de pressió mediàtica o sensacionalisme però és la realitat del que succeeix 
en carrers de la ciutat. Assenyala que es tracta d’una realitat confirmada per les 
dades, que posen de manifest que el primer semestre del 2017 es va produir un 
increment del 20,5% dels delictes a la ciutat, cosa que suposa una mitjana de 21 
delictes a l’hora; que els robatoris amb força en domicilis s’han incrementat d’un 
31,1%; i que s’ha denunciat més d’una violació al dia. Afegeix que el 56,5% de les 
infraccions penals registrades a Barcelona són furts. 
Subratlla que a la manifestació del 15 de setembre a Barcelona van acudir entitats i 
associacions veïnals del Poble-sec, del Raval, del Gòtic, del Casc Antic, de la 
Barceloneta, de la Vila Olímpica, del Poblenou, del Front Marítim i Fòrum, de Nou 
Barris, que denunciaven que Barcelona és avui dia una ciutat més insegura que fa un 
any. 
Addueix que de tot plegat conclouen que els anuncis de plans de xoc no serveixen 
per a res, tot i que estan d'acord amb gran part del diagnòstic que fa el Govern en el 
sentit que és evident que les altres administracions han de complir amb la part que els 
toca quant a recursos per trobar solucions a aquesta situació; així, cal incrementar el 
nombre de mossos; o que la Fiscalia sigui més àgil i col·labori més efectivament. 
Tanmateix, creu que també poden estar d’acord amb la necessitat que aquest 
ajuntament faci més en molts àmbits, entre els quals, i en primer lloc, en el de la 
seguretat pública, ja que la Guàrdia Urbana està desbordada. Insisteix, per tant, que 
calen més recursos humans i materials en seguretat, però també en planificació, en 
polítiques d’urbanisme social i d’habitatge que siguin efectives, més i millors 
equipaments i més oportunitats; i també entenen que cal incrementar esforços en el 
reforç de les mesures socials, que malgrat que els consta que s’han fet encara són 
insuficients. 
Constata que la situació és d’emergència, i a més de les mesures que ha esmentat cal 
determinació, constància i acció; i alerta que el paper ho aguanta tot, però que una 
altra cosa és la realitat del carrer, que ja no aguanta més. 
Entén que resulta evident que s’ha abaixat la guàrdia i que trigaran anys a revertir la 
situació, però si no actuen ara avisa que l’any vinent la situació serà encara molt 
pitjor. Així, doncs, reclamen que més enllà de les bones paraules i les fotografies, 
dels plans de xoc, calen mesures efectives. En aquest sentit, destaca que el seu grup 
sempre ha estès la mà a parlar-ne i a arribar a acords, no per sortir a la foto abans de 
resoldre les coses i, en tot cas, potser hi voldran sortir al final, quan les mesures 
demostrin la seva efectivitat. 
Per tot plegat, assenyala que amb aquesta proposició demanen que el Govern 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 57 
19/10/2018 
 
respongui la petició veïnal, que va quedar ben clara amb el manifest del tsunami 
veïnal del 15 de setembre, d’una ciutat més segura, més cívica, i més neta, i reclamen 
que l’Ajuntament actuï, com també esperen que facin els grups municipals. 
 
El Sr. CIURANA entén que el que és greu de la manifestació del 15 de setembre és 
que l’única cosa que demanaven els veïns i les veïnes era que la situació no 
empitjorés. En aquest sentit, diu que, com a ajuntament, estan acostumats que la 
ciutadania, legítimament, demani millores als seus barris; tanmateix, el grau de crisi 
a què ha arribat aquesta ciutat ha comportat que els veïnats demanin que les coses no 
empitjorin més, que no continuï la degradació que pateixen els seus barris i millorar 
la seva qualitat de vida incidint en els àmbits que ha esmentat el regidor Coronas, 
entre els quals la convivència, la neteja i la seguretat. 
Confirma que Barcelona no funciona, cosa cada vegada més evident; i remarca que 
els grups de l’oposició fa temps que ho denuncien, que si bé és la seva feina, la 
situació s’estén i s’evidencia a ulls de tothom. 
Retreu al Govern que s’hagi negat una vegada i una altra a atendre les raons de les 
propostes que els diversos grups municipals han anat fent al llarg del mandat, i 
concretament les del Grup Demòcrata, per reconduir la situació, que ha arribat a un 
punt en què és ben difícil fer-ho. 
Remarca que Barcelona no funciona no ho diuen només els grups de l’oposició i 
l’opinió pública, sinó que també ho diuen cada vegada més les associacions de veïns, 
que aixequen la veu als consells de barri, a les audiències públiques, als plenaris de 
districte; i destaca que d’allò que més es queixen és que tenen la sensació que ningú 
no els escolta. 
Reclama al Govern empenta i empatia, la virtut de posar-se al lloc dels altres i 
intentar entendre les seves raons; i demana una vegada més a l’alcaldessa que faci 
gala d’aquestes virtuts. 
 
El Sr. SIERRA puntualitza que l’arma blanca a què s’ha referit el Sr. Coronas 
utilitzada en l’atac d’avui al carrer de les Carretes era un matxet de grans dimensions, 
de jungla, que és en el que s’ha convertit Ciutat Vella amb el govern de l’alcaldessa 
Colau, alhora màxima responsable de seguretat de la ciutat; i li demana que no 
aprofiti per abandonar la sessió en aquest moment. 
Continua la seva intervenció adreçant-se, en absència de l’alcaldessa, al primer tinent 
d’alcaldia, que és qui intervindrà en aquest punt. 
Assenyala que no té intenció d’entretenir-se donant dades concretes, de les quals ja 
disposen, i només destaca que Barcelona és la ciutat més insegura d’Espanya, tal 
com es confirma en les estadístiques del Ministeri d’Interior. Per tant, pregunta, 
retòricament, per quin motiu el Govern no ha publicat l’enquesta de victimització 
enguany, i conclou que no ha fet perquè és un desastre absolut la seguretat a la ciutat. 
Insisteix a reclamar, doncs, atès que disposen de les dades de l’enquesta, que les 
publiquin, ja que confirmen que determinats barris de la ciutat són un autèntic infern. 
Addueix que, abans, s’ha cregut les llàgrimes de l’alcaldessa, com també es creu les 
que veu cada dia al seu districte, Ciutat Vella, que vessen persones que són víctimes 
de robatoris, de baralles violentes amb els seus fills de testimonis, i que pateixen una 
degradació de la convivència sense precedents; creu a les persones que ploren tota la 
nit perquè no poden dormir pel soroll, per l’incivisme i l’augment de la delinqüència, 
malgrat que l’alcaldessa i el comissionat de Seguretat puntualitzin que allò que 
s’incrementa són els furts i els robatoris amb força, com si això no tingués gaire 
importància. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 58 
19/10/2018 
 
Demana a l’alcaldessa, que valentament va assumir la direcció de la Guàrdia Urbana 
i de la seguretat de la ciutat, però que ha fet desistiment de funcions, que dimiteixi 
d’aquesta responsabilitat, atès que no té temps material per dedicar-lo a la seguretat 
de la ciutat. Per tant, la convida a nomenar un regidor de Seguretat, cosa que moltes 
vegades li han proposat molts grups de l’oposició perquè es necessita una persona 
que tingui una dedicació exclusiva per pal·liar aquesta situació. La Sra. ANDRÉS 
confirma que comparteixen el sentit de la proposició, i que com la majoria dels 
regidors i regidores presents consideren que ja han arribat al límit per dir prou, com 
els mateixos veïns i veïnes proclamen que no volen una ciutat que visqui al límit de 
la paciència, d’esperar i de patir delictes que van incrementant-se cada dia que passa, 
tal com confirmen les dades. Constata que els veïnats reclamen recuperar la dignitat 
als seus barris, i que els veïns i les veïnes no són, ni han de ser, herois, ni se’ls pot 
demanar que visquin en les condicions que tenen avui dia molts barris. 
Remarca que l’estiu ha estat un malson en moltes zones de la ciutat, especialment a 
Ciutat Vella, sense que el Govern hagi donat mostres d’estar-ne assabentat, ja que no 
n’ha fet pràcticament cap valoració, i no acompanya els veïns i les veïnes. 
Recorda que el grup de Barcelona en Comú va arribar a l’Alcaldia afirmant que era 
el govern de la gent, que cada vegada que pot treu pit del seu activisme social, però 
no dona cap mostra d’emoció davant la petició de veïns i veïnes de molts barris de la 
ciutat, i ni tan sols no es digna a preguntar-los què els passa. Es pregunta si aquest 
govern està format per la mateixa gent que es va presentar a les eleccions municipals, 
que encapçalava les manifestacions o, altrament, estan davant un govern sord, que 
renuncia fins i tot al seu origen activista, i no només no resol les problemàtiques 
gravíssimes que pateix la ciutat quant a delinqüència, sinó que tampoc no escolta la 
gent quan alerta de la situació; i els retreu que no ho facin perquè no volen sentir que 
estan vivint al límit als seus barris. 
 
El Sr. VILLAGRASA comença la seva intervenció referint-se, també, a la 
manifestació del 15 de setembre, en què veïns de molts barris de la ciutat van sortir al 
carrer per exigir a l’Ajuntament més civisme, millor servei de neteja i seguretat, tres 
conceptes molt concrets i fàcils d’entendre. 
Fa notar que, quan l’actual equip de govern es dedicava a l’activisme, va compartir 
alguna manifestació dels veïnats d’aquests barris que el dia 15 de setembre van sortir 
al carrer contra la gestió del Govern en matèria de seguretat i convivència. Recorda, 
també, que quan eren activistes i en campanya electoral prometien la lluna a totes 
aquestes persones, mentre que ara les han decebut, ja que les fórmules màgiques que 
els prometien han fracassat perquè no eren realistes, i perquè les seves propostes de 
participació ciutadana no són altra cosa que cortines de fum per rentar la cara dels 
seus fracassos. 
Afirma que aquest estat de coses el porta a concloure que el Govern municipal no té 
pla de seguretat per a Barcelona, que ha fracassat en la intenció de pacificar l’espai 
públic, que no té model de ciutat ni policial, tampoc de seguretat i de prevenció; i 
confirma que el Govern mai no ha cregut en la policia, sigui quina sigui, començant 
per la Guàrdia Urbana, la qual menysprea absolutament. 
I retreu al Govern municipal que no sigui capaç d’afrontar els problemes de seguretat 
i civisme a la ciutat pels complexos que arrosseguen els seus membres pel seu passat 
activista, antisistema i ocupa. Diu que el seu fals bonisme ha portat a deixar els 
carrers de la ciutat com un espai on es pot delinquir, una ganga per als delinqüents —
Ciutat Vella, Sant Martí, l’Eixample o el Poble-sec especialment—; igualment, han 
deixat de banda el comerç de la ciutat amb les seves fotos amb el col·lectiu de 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 59 
19/10/2018 
 
manters, que actua com i on vol. Retreu al Govern que hagi aconseguit que 
Barcelona sigui la ciutat més insegura d’Espanya, i una de les més insegures 
d’Europa, amb un increment de la criminalitat del 20% respecte a l’any anterior, molt 
per sobre de ciutats com Madrid o València, que estan sobre el 2%. Afirma que ara 
entenen per què el Govern amaga l’enquesta de victimització; i malgrat que presumia 
de ser el govern més transparent, la realitat és que és el més opac de la democràcia en 
aquest ajuntament. 
Conclou que el llegat que deixarà el mandat és una ciutat amb uns índexs de 
criminalitat i d’inseguretat en augment; i l’herència de l’alcaldessa Colau serà una 
ciutat amb més incivisme i més insegura. 
Per tot plegat, anuncia el vot favorable a la proposició. 
 
La Sra. ROVIRA posa de manifest que el seu grup fa mesos que porta aquest debat a 
la comissió de Presidència, i considera que la resposta del Govern i de tots els grups 
municipals als barris de la ciutat, especialment a Ciutat Vella, ha de ser coherent i 
que realment suposi un canvi en les polítiques públiques i, per tant, que es canviï el 
paradigma que s’utilitza i que, una vegada més, el debat no es mogui en una lògica 
de la seguretat. Manifesta que no poden reforçar i legitimar solucions policials en 
conflictes que són socials, fruit d’un model social i polític. 
En conseqüència, expressa que, d’una banda, cal generar recursos i places per a 
l’acompanyament social, psicològic, administratiu i legal de veïns i veïnes, sense que 
la seva condició administrativa i econòmica els exclogui dels diferents recursos de la 
ciutat. Per tant, consideren que, de manera urgent, cal que s’obrin espais públics 
comunitaris de treball amb ells a fi que puguin debatre i organitzar-se en la solidaritat 
i combatre les derives racistes, classistes i masclistes que es deriven de les diferents 
polítiques, i del debat que es duu a terme en l’àmbit municipal. 
Afegeix que també cal aplicar mesures contundents contra la massificació turística, 
que hi hagi una aposta clara pel decreixement turístic; i que cal afrontar amb 
urgència, conjuntament amb els moviments organitzats en contra de l’especulació 
immobiliària, i fer un pas endavant contra l’expulsió diària de veïns i veïnes de les 
seves cases i dels seus barris; i alerta que no poden assistir aquestes persones amb 
pedaços, i amb uns serveis socials amb un col·lapse latent. 
Manifesta que ja és hora de deixar de contribuir a la construcció de l’escenari del 
caos i de l’apocalipsi que els mitjans i els partits polítics al servei del mercat estan 
bastint als carrers, i que només contribueix a estigmatitzar districtes com Ciutat Vella 
i els seus habitants. Entenen que aquesta no és la manera d’actuar, que no és 
mitjançant recursos policials que es resoldrà res, sinó que calen recursos socials i 
veïnals; i no només per part de l’Administració municipal, que ha fet un esforç 
d’inversió social que, lamentablement, no ha resolt el problema. En conseqüència, 
entenen que això no només evidencia que cal tocar pilars estructurals sinó també de 
la resta d’administracions que a dia d’avui es queixen de la situació. 
Conclou, doncs, que calen més recursos públics, més acompanyament als veïnats, 
més solidaritat i menys policia; i avança que el seu grup s’abstindrà. 
 
El Sr. ARDANUY fa notar que estan davant l’enèsim debat suscitat per grups de 
l’oposició referent a la situació de la convivència, el civisme i la seguretat a 
Barcelona; entén, doncs, que si aquests debats són recurrents és perquè l’estratègia 
del Govern respecte a aquestes matèries no ha reeixit. 
Reitera que tot plegat passa perquè el Govern recuperi la confiança dels veïns i les 
veïnes, la dels de les zones on hi ha més problemes de seguretat i de convivència que 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 60 
19/10/2018 
 
no se senten acompanyats per aquest ajuntament. Així, diu que considera una crítica 
constructiva alertar el Govern que si una estratègia no funciona s’ha de canviar. I 
remarca que li convindria escoltar més els grups municipals, que amb tota 
probabilitat plantegen idees que es poden implementar, com en el cas d’aquesta 
iniciativa, que ja avança que votarà favorablement. 
En aquest sentit, insta el Govern a desenvolupar una cimera de grups polítics, en la 
qual cadascú plantegi propostes a fi d’actuar junts per recuperar la confiança de la 
ciutadania. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ diu que l’obligació primera dels membres del consistori és 
atendre les demandes de veïns i veïnes i estudiar solucions als seus problemes; 
remarca que en el cas de Ciutat Vella els veïns acumulen problemes de tota mena i  
en tots els fronts, entre els quals massificació, sorolls, salut, higiene, civisme, 
seguretat, problemes econòmics, socials i pressupostaris. 
En conseqüència, constata que el districte necessita un pla efectiu, extraordinari, 
puntual i urgent, de consens, liderat pel Govern municipal, que proposi mesures 
concretes com les que planteja aquesta proposició, que ja avança que hi votarà a 
favor. 
 
El Sr. PISARELLO assegura al regidor Coronas que al Govern li preocupa molt la 
situació; el que ha succeït aquest matí al carrer Carretes, i que augmentin determinats 
tipus de delictes en algunes zones de la ciutat, especialment a Ciutat Vella, ja que 
aquests tres anys de mandat hi ha hagut xifres que s’havien estabilitzat. 
Confirma que els preocupa la situació precisament perquè la coneixen al detall, 
especialment la regidora Pin, que trepitja molt el seu districte de Ciutat Vella. I 
assegura que estan actuant, i que podria enumerar tot el que s’ha fet, per exemple, a 
Ciutat Vella en matèria d’equipaments, intervencions per prevenir la gentrificació, 
per intentar controlar el pes de la massificació turística que, a parer seu, també es 
tracta d’un problema de seguretat. Precisa que quan hi ha grups privats o màfies que 
ataquen els veïns i veïnes més vulnerables la presència policial és una solució; i hi 
cal la presència d’educadors i personal sanitari, i que, també ha crescut en aquest 
districte. 
Quant a la necessitat d’incrementar recursos que planteja la proposició, precisa que 
aquest ajuntament està destinant el doble d’hores extra de la Guàrdia Urbana que les 
que dedica la Generalitat amb Mossos d’Esquadra; indica que han destinat 56 agents 
més de la Guàrdia Urbana a Ciutat Vella durant l’estiu; i s’ha incrementat la inversió 
en matèria de neteja. No obstant això, es pregunta d’on més poden incrementar 
recursos, que no són infinits en una administració, i han de valorar de quina manera 
s’impliquen les altres administracions; i entenen que cal intensificar la coordinació. 
Recorda que ja van parlar d’aspectes judicials, que l’alcaldessa i el comissionat de 
Seguretat, el Sr. Recasens, es van reunir amb la Fiscalia per tractar l’assumpte, 
justament perquè els preocupa que les agressions amb arma blanca no siguin prou 
perseguides, per posar un exemple; i demana als grups que els ajudin que s’obri un 
segon jutjat per a judicis immediats. 
Destaca que les que acaba d’esmentar són propostes concretes. I conclou que poden 
parlar de determinació, d’acció i d’empenta, però insisteix que allò indispensable és 
la cooperació a partir d’elements concrets, i assegura que el Govern està disposat a 
exercir el lideratge que convingui; ratifica que escolten els veïns, i consideren que ja 
estan actuant en tots els fronts, però admeten que es pot fer més i els convida a fer-ho 
conjuntament. 
 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 61 
19/10/2018 
 
El Sr. CORONAS puntualitza que no ha dit pas que el Govern no faci res, sinó que 
tot el que es fa no acaba de funcionar. Reconeix que cal la cooperació amb altres 
administracions, però creu que la pregunta és què més pot fer aquest ajuntament, tal 
com ja va plantejar en comissió, i la resposta va ser com es posaven d’acord per 
recaptar més impostos. Creu que n’han de parlar, i per això proposa al Govern que 
convoqui una reunió amb tots els grups, i els representants dels diferents àmbits 
transversals d’aquest ajuntament. 
 
El Sr. CIURANA diu que lamenta que aquest sigui un debat recurrent perquè 
significa que no s’acaba de resoldre mai. Per tant, i parafrasejant la terminologia que 
empra el Govern, li demana que “reprogrami” les seves prioritats, i que posi la 
seguretat, la convivència, la neteja i Ciutat Vella al capdamunt de la llista. 
Diu que avui ha albirat que s’ha produït un cert canvi en la reacció del primer tinent 
d’alcaldia, que en anteriors debats sempre atribuïa un contuberni polític dels grups de 
l’oposició contra el govern, i avui li ha semblat que feia un punt d’autocrítica, i 
anima a avançar en aquesta direcció, en la qual els trobaran. I subratlla la 
col·laboració del seu grup amb el Govern en l’elaboració d’un pla de xoc per a Ciutat 
Vella. 
Afegeix que també tenen la sensació que al Govern li interessa més l’Ajuntament que 
no pas la ciutat. 
 
El Sr. SIERRA reitera, atès que durant bona part del debat l’alcaldessa ha estat 
absent, que no és des del punt de vista social que s’arregla una situació com aquesta, 
sinó nomenant un responsable de seguretat que s’hi dediqui en cos i ànima. 
 
La Sra. ANDRÉS afirma que fallen els recursos, tal com confirmen les xifres i els 
veïns i veïnes, i que durant massa temps s’ha renunciat a exercir l’autoritat. I creu 
que no és del cas atribuir-ho tot a la manca d’efectius de Mossos d’Esquadra. 
 
El Sr. VILLAGRASA observa que quan el Govern parla de la Guàrdia Urbana 
només es refereix a les hores extra, i remarca que allò que necessita el cos és un 
suport decidit per part del Govern a fi que pugui actuar al carrer amb totes les 
garanties. 
Recorda que en començar el mandat, el Govern va haver d’afrontar una mala 
experiència al carrer Robadors, i que no ho va solucionar pels complexos que tenia. 
Igualment, afirma que els problemes d’inseguretat els preocupen, però entén que és 
clar que no els ocupen. 
Demana al Govern, doncs, que actuï amb autoritat i sense complexos. 
 
El Sr. PISARELLO diu que no poden fer-se autocrítica en el sentit que allò que fan 
no funciona, ja que no és que no funcioni, sinó que és insuficient; i assegura que 
estan convençuts que van pel camí correcte, i que cal pensar quines altres mesures 
poden adoptar, cosa que implica cooperació. Nega rotundament que es tracti de 
desídia per part del Govern, i que desconegui la situació perquè no trepitja els barris. 
 
El Sr. CORONAS diu que potser sí que van en la direcció correcta, però que és 
evident que no està funcionant com caldria. 
Insisteix que la situació és d’emergència i reclama solucions consensuades entre el 
Govern i els grups i la resta d’administracions, cosa que certament ha fet, però amb 
resultats negatius. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 62 
19/10/2018 
 
Pregunta al Govern si s’imagina actuar amb la majoria d’aquesta cambra, que té 
propostes i tal vegada li poden interessar; i en el seu cas concret, recorda que li acaba 
de fer una proposta que el Sr. Pisarello no ha respost; però insisteix a demanar-li que 
la consideri i que pensi quina és la millor manera d’abordar la seguretat en el que 
resta de mandat. 
 
S’APROVA aquesta proposició amb contingut de declaració de grup amb tres 
abstencions —emeses per les Sres. Rovira i Reguant i el Sr. Casas—, i trenta-vuit 
vots a favor de la resta de membres del consistori. 
 
Del Grup Municipal del PP: 
 
3. (M1519/9770) El Plenari del Consell Municipal acorda el següent: 1.- Instar el 
Govern municipal que presenti un informe, en el termini de dos mesos, sobre el 
conjunt de mesures per millorar la seguretat viària dels ciclistes, dels usuaris de 
vehicles de mobilitat personal, així com dels altres usuaris de les vies ciclables de la 
ciutat, que inclogui el posicionament sobre la conveniència de l’obligatorietat de la 
calca/marcatge dels vehicles, l’ús del casc i de l’assegurança obligatòria, entre altres. 
2.- Traslladar les conclusions de l’informe a la resta d’administracions competents, i 
constituir una taula sectorial per promoure l’aplicació i el seguiment de les mesures 
per millorar la seguretat viària a la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ fa referència a l’ordenança de circulació, aprovada fa 
gairebé quatre anys, i tres moratòries aprovades posteriorment, una durant el mandat 
de l’alcalde Trias i dues durant el present. I assenyala que, si no es produeix una 
quarta moratòria, l’1 de gener de 2019 entrarà en vigor la nova ordenança. Precisa 
que el nou text estableix, bàsicament, que les bicicletes tindran prohibida la 
circulació per voreres —diu que no es vol estendre en les diverses excepcions que 
s’hi preveuen—, i que estan obligades a circular per la calçada sempre que no hi hagi 
carril bici. 
Manifesta que el seu grup considera que la decisió de prohibir la circulació de 
bicicletes per les voreres és molt esperada, però alerta que ha de comportar un seguit 
de decisions complementàries i, alhora, encetar un debat conjunt que hauria de 
derivar en unes conclusions. Justifica aquesta observació perquè el seu grup entén 
que la prohibició suposarà riscos per als usuaris de la bicicleta i també per a la 
circulació. 
Assenyala que el motiu d’haver presentat aquesta proposició, que pretén defugir el 
debat i les controvèrsies suscitades per la implantació improvisada i precipitada dels 
carrils bici, respon al fet que consideren que seria important promoure, en els tres 
mesos que resten per a l’entrada en vigor de la nova ordenança, una campanya 
informativa urgent de conscienciació dels ciclistes i de la resta de conductors sobre 
les conseqüències de l’abast i de l’impacte de la nova norma, explicant les 
determinacions, els riscos i donant consells de seguretat. Alerta que no han d’oblidar, 
en aquest sentit, que les bicicletes i altres vehicles ciclables estaran obligades a 
circular per la calçada, però els seus conductors seran els únics que no tindran 
obligació de tenir cap mena de permís i, per tant, de coneixement de les normes de 
circulació. 
Així, doncs, a l’informe de conclusions sorgides arran del debat amb els grups i 
entitats que el Govern consideri pertinents —que demanen que es presenti al Plenari 
en el termini de dos mesos, abans de l’entrada en vigor de l’ordenança—, consideren 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 63 
19/10/2018 
 
que convindria posicionar-se, o introduir, si més no, un seguit de recomanacions, 
sobre l’ús del casc, que actualment només s’aconsella i només és obligatori per a 
menors de 16 anys, o per als usuaris de patinets o segways de lloguer; igualment, 
s’ha de considerar l’assegurança de les bicicletes, ja que seran els únics vehicles 
circulant per la calçada sense obligació de tenir-ne, tot i que com qualsevol altre 
vehicle pot ser objecte o causant d’accident i generar danys propis o a tercers. 
Afegeix que amb aquesta proposició també posen damunt la taula la necessitat de 
posicionar-se sobre l’obligatorietat de la matriculació de les bicicletes, que ara com 
ara només és obligatòria en vehicles que s’empren en activitats econòmiques i que en 
el cas de particulars és potestatiu. Valoren que la matrícula és útil en cas de 
comportaments incívics, conducció irresponsable, denúncia per robatori o en la 
reclamació de danys per sinistre. 
Diu que aquestes que ha expressat són les raons que els han portat a presentar la 
present proposició, i perquè són una realitat es trobaran d’aquí a tres mesos, i abans 
que es trobin les bicicletes circulant obligatòriament per la calçada, convé que tots 
aquests punts estiguin recollits en un informe que contingui un seguit de 
reclamacions, campanyes i, també, obligacions. 
 
La Sra. VILA constata que abordar la mobilitat és un dels reptes més importants de 
les ciutats, que ha de donar resposta a la necessitat de moure’s de persones, serveis i 
mercaderies; el principi de la llibertat d’elecció del mode de transport és important, 
com ho és el de la sostenibilitat i, en clau de transport públic, sobretot, l’eficiència. 
Manifesta que per al seu grup és molt important que la ciutat sigui amable per 
circular-hi a peu, i fomentar l’ús del transport públic; per tant, entén que és clar que 
els vehicles de mobilitat personal ofereixen noves oportunitats i solucions a la mida 
de les persones quant a la mobilitat, i s’adeqüen a les seves necessitats concretes de 
desplaçament. 
Constata que s’ha produït una eclosió molt remarcable d’aquests vehicles de 
mobilitat personal a la ciutat i, en conseqüència, és essencial que el Govern tingui 
responsabilitat, és a dir, que sigui el garant de la convivència harmònica entre els 
diferents modes de transport. Afirma, però, que aquesta responsabilitat no l’han vista 
enlloc, ja que, sobretot, el Govern no ha fet complir les normes vigents ni adequar-se, 
ni preparar-se per a les que es puguin posar en marxa. 
Consideren que el Govern no ho ha fet perquè tem l’ordre, i perquè no exerceix amb 
totes les de la llei la seva autoritas, cosa que genera problemes de convivència, de 
pacificació de la ciutat i, sobretot, té unes conseqüències nefastes sobre la mobilitat 
de Barcelona. 
En conseqüència, avança que votaran a favor d’aquesta iniciativa que convida el 
Govern a fer una diagnosi i una reflexió, i també una proposta de regulació, que 
assegura que voldrien conèixer. Afirma que, sabent-la, podrien esbrinar d’una vegada 
quin és el model del Govern en aquest àmbit i abordar el seu debat, que ha de ser el 
més consensuat possible. Alerta, igualment, que ara com ara la manca de model i 
d’acció el que fa és perjudicar el dia a dia de la ciutadania. 
 
El Sr. ALONSO reconeix que la mobilitat és un dels grans problemes de l’àrea 
metropolitana de Barcelona, i un repte de futur per a la ciutat i, ara mateix, un drama 
per a molts ciutadans que cada dia pateixen els embussos del trànsit o la saturació del 
transport públic. 
Constata, doncs, que la ciutat cada dia està més col·lapsada i la situació ha empitjorat 
notòriament en els gairebé quatre anys des de l’inici de mandat de Barcelona en 
Comú, i que el Govern té un suspens claríssim en matèria de mobilitat. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 64 
19/10/2018 
 
Afegeix que la mobilitat és canviant, les noves tipologies de vehicles tindran un 
paper destacat, i pels carrils bici no només hi circularan bicicletes, sinó també 
patinets, segways i tota mena de ginys. Per tant, remarca que una qüestió fonamental 
és garantir la seguretat i evitar els accidents. Recorda, en aquest sentit, que el grup de 
Ciutadans va demanar al Govern un informe sobre la seguretat dels carrils bici, únics 
i bidireccionals, quina ha de ser l’amplada mínima, què passa amb les cruïlles en què 
el carril bici va en contra direcció, o què succeeix amb les rotondes, com es resolen 
els finals dels carrils bici, o com conviuen els diversos tipus de vehicles que hi 
circulen; i confirma que encara estan esperant aquest informe. 
Constata que en els molts quilòmetres de carril bici que s’han fet hi ha molts punts de 
conflicte i aspectes de seguretat que cal resoldre i, per tant, posar-hi tots els recursos 
necessaris per garantir la seguretat vial. 
Entenen que aquesta proposició va plenament en aquesta línia i per això hi donen ple 
suport. 
 
El Sr. CORONAS diu que la generalització de l’ús de la bicicleta com un mitjà de 
transport sostenible i saludable és una bona notícia per a la ciutat, però també ha 
vingut acompanyada per l’increment del nombre d’accidents i conflictes entre 
ciclistes, vianants i altres vehicles que avui dia mantenen un debat ben viu entre la 
ciutadania; i valora positivament portar a aquesta cambra aquests debats que neixen 
al carrer. 
Constata que Barcelona no té res a veure amb ciutats com Amsterdam, per exemple, 
on la bicicleta és un vehicle consolidat en el model de mobilitat, i que tenen una 
morfologia urbana més favorable per al seu ús, així com unes densitats de població 
molt inferior als gairebé setze mil habitants per quilòmetre quadrat de Barcelona. 
Indica que per posar-hi solució, els diversos governs municipals han apostat per la 
implementació de carrils bici, que han patit un increment gairebé exponencial aquests 
darrers tres anys, que en els casos en què estan ben planificats han permès que la 
bicicleta continuï guanyant terreny a la resta de vehicles, i permet que avui dia 
puguin parlar de superar els objectius del repartiment modal del Pla de mobilitat 
urbana 2013-2018, d’un 2,5% a un 2,7%; alhora, poden ser més optimistes pel que fa 
al nou pla que s’està treballant i que haurà de presentar el següent govern municipal. 
En conseqüència, manifesta que el grup d’ERC entén que és lògic posar fi a la 
moratòria de l’ordenança de circulació, que farà que els ciclistes hagin de circular 
obligatòriament per la calçada, o pels carrils bici en la majoria de vies de la ciutat. 
Assenyala que, tanmateix, hauran de tenir en compte la manca d’espai i de drets que 
han patit els ciclistes tots aquests anys com els més vulnerables, i entenen que això 
els ha de fer especialment curosos a l’hora de desplegar mesures obligatòries que, en 
alguns casos, poden ser dissuasives. En aquest sentit, consideren que no només ha de 
ser un informe el que els faci decidir si han de ser obligatòries les matriculacions, les 
assegurances o el casc, sinó un ampli consens que cal treballar entre els grups 
polítics, ciclistes i societat civil a fi d’anar introduint millores en la seguretat viària 
als carrers de la ciutat, sense perjudici de la generalització de la bicicleta com a mitjà 
de transport. 
Avança que votaran a favor de la proposició, que valoren que té la pretensió de posar 
ordre i que no és bicifòbica, ja que altrament hi haurien votat en contra; i es ratifica 
en el fet que el grup d’ERC aposta per la bicicleta com a mitjà de transport sostenible 
i saludable, però també volen que sigui segur. 
 
La Sra. BALLARÍN indica que a l’informe que es va presentar el gener de 2018 pel 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 65 
19/10/2018 
 
que fa a l’estratègia de la bicicleta a Barcelona, el seu grup va assenyalar la necessitat 
que, a més de parlar de quilòmetres de carril bici, o de l’increment de desplaçaments, 
calia definir un indicador global que tingués en compte la sinistralitat i permetés 
actuar en aquest àmbit. 
Valora que és molt positiu que cada vegada hi hagi més bicicletes circulant per la 
ciutat, i també que és molt favorable l’augment de la quota modal de la bicicleta; 
això no obstant, consideren que aquest desplegament, així com les noves formes de 
mobilitat personal, requereixen que paral·lelament s’abordin qüestions com 
l’educació vial, les assegurances, la necessitat o no de l’ús del casc o de la 
matriculació dels vehicles, així com de la millora de senyalització dels espais per on 
circulen i aparquen les bicicletes. 
Diu que els preocupen, però, les dades que constaten un increment de la sinistralitat 
de la bicicleta, que passen de 671 casos el 2017. 
Així, doncs, consideren que de la mateixa manera que es continua treballant en la 
seguretat dels carrils bici, o es té en compte també la sinistralitat d’altres vehicles de 
mobilitat personal, no és sobrer avançar en els debats d’altres mesures de seguretat. 
Afegeix que també són conscients que no és un debat fàcil políticament ni a escala 
ciutadana —recorda que el 2013 tots els grups municipals van votar en contra de 
l’obligatorietat d’ús del casc que volia implantar la DGT en l’àmbit urbà—, però sí 
que no es pot renunciar a millorar la seguretat i la qualitat de l’aire de la ciutat. 
Consideren, per tant, que aquest informe que proposa el PP ha de recollir els debats i 
els posicionaments del grup estratègic de la bicicleta del Pacte per la Mobilitat, i ha 
de ser debatut en comissió o al Plenari. 
 
El Sr. CASAS precisa que segons la DGT només es poden matricular els vehicles de 
motor; així, suposen que quan el grup proposant es refereix a calca o marcatge és per 
recuperar, nostàlgicament, la petita placa identificativa de l’època franquista i que 
anava vinculada a una taxa municipal; i entenen que actualment no tindria cap sentit, 
perquè no és visible, més que si allò que es pretén és que les bicicletes siguin 
identificables per poder-les denunciar. I afegeix que això suposaria un greuge 
comparatiu amb ciclistes d’altres municipis que circulen per Barcelona i que no tenen 
obligació de portar aquesta mena d’identificació. 
Pregunta si també s’obligarà els menors d’edat a matricular i assegurar les seves 
bicicletes, i si no ho fan se’ls impedirà circular. 
Recorda, en aquest sentit, que els vehicles del Bicing porten un número identificador, 
i entén que igualment l’haurien de portar les bicicletes de lloguer turístic. 
Quant a l’assegurança, indica que la majoria de persones tenen una cobertura de 
responsabilitat civil —assegurança de la llar o assegurança personal— que pot cobrir 
qualsevol incidència que tinguin circulant amb bicicleta; mentre que les associacions 
i federacions ja tenen assegurats els seus afiliats. En conseqüència, diu que troben 
inapropiada la proposta de contractar una assegurança obligatòria, i no volen creure 
que al darrere hi pugui haver algun altre interès. 
Manifesta que al seu grup allò que realment el preocupa és la seguretat viària, i la 
manca de polítiques de foment i bon ús de la bicicleta com a transport sostenible; i 
diu que esperen que la mesura de baixar-la a la calçada pal·liï el problema de la 
seguretat i el conflicte amb els vianants. 
 
El Sr. ARDANUY avança que votarà favorablement la proposició perquè considera 
important que, com a ciutat, treballin la seguretat viària intensament. 
Constata que els nombrosos sistemes de transport emprats a la ciutat conviuen en un 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 66 
19/10/2018 
 
teixit dens i poden arribar a generar conflictes importants, per tant, entén que cal una 
reflexió profunda sobre la seguretat viària i generar un debat de ciutat, i valora que la 
proposició va en aquesta direcció. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ també se suma als vots favorables a la proposició entenent que 
es demana un informe que és molt necessari, i un posicionament quant a la 
conveniència, o no, de diversos aspectes que ha esmentat el regidor. Per tant, 
recomana al Sr. Casas que es llegeixi bé l’enunciat de la proposició, que en cap cas 
obliga. 
Diu que personalment no troba factible l’obligatorietat de l’ús del casc, que sempre 
s’ha de dur al damunt quan no se circula, i considera més útil una limitació de la 
velocitat. 
Pel que fa al conflicte que genera la circulació de bicicletes per les voreres, observa 
que en molts barris les cantonades són en angle recte, cosa que fa que sigui 
perillosíssim el pas de les bicicletes que, molt fàcilment, poden topar amb els 
vianants. 
 
La Sra. SANZ anuncia que el Govern també donarà suport a la proposició perquè és 
en positiu i allò que pretén és assegurar i garantir les millors condicions per al trànsit 
de bicicletes a la ciutat. Confirma, doncs, que només hi poden estar a favor, també 
perquè demostra que es poden arribar a posar d’acord i tirar endavant propostes molt 
importants per a la ciutat. 
Diu que ja estan treballant en la majoria d’aspectes que proposa el grup del PP, i en 
molts casos ho fan en coordinació amb la DGT; i constata que hi ha qüestions que els 
preocupen especialment, com ara l’espai/context, vehicle i individu, i estan 
treballant-hi de manera conjunta les àrees de mobilitat i de Guàrdia Urbana. Afegeix 
que a l’informe que ja estan preparant recullen tota la feina que fan per concretar 
aquests aspectes, entre els quals tot allò que té a veure amb l’estratègia de la bicicleta 
que van presentar a principis de mandat; una guia d’implementació dels carrils bici, 
fets amb unes característiques de seguretat inèdites, i desplaçant els vehicles a la 
calçada, i amb la garantia que el primer de gener de l’any vinent les voreres seran per 
als vianants només. Remarca que s’han incrementat les infraestructures aplicant 
aquests nous criteris, alhora que també estan actuant amb les existents; i afegeix que 
s’ha fet una modificació en l’ordenança de circulació per incloure-hi els vehicles de 
mobilitat personal que han tingut un creixement exponencial els darrers mesos, de 
manera que estan adaptant l’espai disponible i millorant la seguretat, i apunta que tot 
això ha requerit una feina prèvia de classificació dels vehicles que han estat treballant 
amb la DGT; s’ha fet un estudi de viabilitat de convivència d’aquesta mena de 
vehicles amb les bicicletes en els carrils bici; així com s’ha constituït una taula de 
treball amb la DGT pel que fa a aspectes com les assegurances o l’ús del casc, per als 
quals es requereix una regulació global. 
Afegeix que també treballen amb la DGT per establir els criteris de certificació de 
vehicles de mobilitat urbana, i han creat un grup de treball de vehicles compartits, 
sharing, i específic de bones pràctiques en matèria de seguretat viària. També han fet 
taules específiques amb el Govern de l’Estat sobre la creació d’un sistema de 
registres obligatori per als vehicles de lloguer, accessible també a particulars; 
campanyes de control; tasca d’inspecció i control per part de la Guàrdia Urbana, amb 
imposició de sancions, i una campanya d’informació sobre el canvi de l’ordenança. 
Conclou, per tant, que comparteixen l’objectiu de la proposició, i està convençuda 
que si ho tiren endavant amb el consens que s’acaba d’expressar en el seu suport, 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 67 
19/10/2018 
 
treballaran perquè la bicicleta i els nous modes de mobilitat que sorgeixen a la ciutat 
tinguin la millor convivència possible. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ agraeix els vots favorables a la proposició, i considera 
que la intervenció del Govern sintetitza la pretensió del seu grup: que en el termini de 
dos mesos puguin disposar de l’informe, ja que en tres mesos entrarà en vigor la  
nova ordenança. Per tant, entén que fora bo sintetitzar totes les actuacions que ha 
esmentat la Sra. Sanz en una campanya de conscienciació i de sensibilització, i 
plantejar obertament el debat del casc, de la calca i de l’assegurança. 
 
S’APROVA aquesta proposició amb contingut de declaració de grup, amb tres vots 
en contra —emesos per les Sres. Rovira i Reguant i el Sr. Casas—, i trenta-vuit vots 
a favor de la resta de membres del consistori. 
 
b) Proposicions amb contingut de declaració institucional 
del Grup Municipal BComú: 
1. (M1519/9769) El Plenari del Consell Municipal acorda el següent: Les ciutats, com a 
principals afectades per la crisi d'habitatge, proposem l'aprovació d'un decret-llei 
d'emergència en matèria de lloguer que estableixi les mesures següents: 1.- Pròrroga 
automàtica d'un any dels contractes de lloguer que finalitzin abans de l'entrada en 
vigor de la nova LAU anunciada pel Govern. Suspensió de les finalitzacions o 
renovacions de contracte de lloguer en les quals l'arrendador pretengui incrementar la 
renda sense acord amb el llogater. Quedarien fora aquells casos en els quals es pacti 
una renovació amb augment de la renda de comú acord entre les parts, quan 
l'arrendador acrediti necessitat de l'habitatge per a ell o un familiar proper o quan 
existeixi incompliment del contracte. Durant el període de vigència de la pròrroga 
quedaria prohibida la pujada de preus en les rendes de lloguer amb l'excepció del 
percentatge corresponent a l'IPC anual a la data de finalització del contracte d'origen. 
2.- Ajornament dels llançaments per impagament de lloguer en cas d'habitatge 
habitual de persones que es trobin en els supòsits de risc d'exclusió residencial i el 
demandant sigui considerat gran tenidor fins a poder garantir un reallotjament digne. 
3.- La creació immediata d'un grup de treball entre les diverses administracions amb 
especial participació de les principals ciutats de l'Estat on s’obri el debat sobre 
competències en matèria d'habitatge i la fiscalitat associada a la propietat 
immobiliària. 
 
El Sr. MONTANER fa avinent que aquesta proposició té a veure amb el problema 
greu de l’escalada dels preus del lloguer dels pisos que es dona en la majoria de 
ciutats de l’Estat espanyol i, per aquest motiu, juntament amb Madrid, han preparat la 
proposició que va ser aprovada pel plenari del seu ajuntament abans d’ahir. 
Manifesta que la proposició també es fa ressò de la vulnerabilitat i del sobreesforç 
que moltes famílies i unitats de convivència han de fer; i fa notar que es tracta d’un 
fenomen que es dona a les grans ciutats, però que s’estén a les seves àrees 
metropolitanes, i sembla que la tendència s’estabilitza quant a l’encariment dels 
preus a les metròpolis, mentre que en l’àrea metropolitana la tendència és a l’alça. 
Precisa que a Catalunya prop del 40% dels llogaters dediquen més del 40% dels seus 
ingressos al pagament del lloguer, una quantitat que no només és una pressió 
totalment abusiva, sinó que hipoteca l’accés a necessitats bàsiques com l’alimentació, 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 68 
19/10/2018 
 
l’oci o l’educació, i finalment esdevé un problema social que afecta el consum i la 
capacitat productiva. 
Conclou, doncs, que no només es tracta d’un procés de gentrificació, que implica 
desnonaments per impossibilitat de front al lloguer, sinó que hi ha molts casos de 
desnonaments silenciosos d’aquelles persones que no poden assumir els increments 
de les rendes de lloguer. 
Reconeix la complexitat de la situació, però diu que entenen que la mesura d’establir 
una moratòria d’un any en els preus dels lloguers és encertada. Observa, tanmateix, 
que les ciutats són les que pateixen el problema però no tenen les competències ni els 
recursos per afrontar-lo completament i, per això, el 16 de juliol, diverses ciutats 
d’arreu del món van presentar a les Nacions Unides una declaració dels governs 
locals pel dret a l’habitatge i a la ciutat, reivindicant el protagonisme de les ciutats i 
més ajuts i competències. 
Posa de manifest que en l’origen de l’actual situació hi ha la modificació de la Llei 
d’arrendaments urbans (LAU), escomesa pel govern del PP el 2013, i que comporta 
que en alguns contractes de lloguer que estiguin arribant al final es puguin introduir 
increments totalment abusius; tanmateix, el nou govern de l’Estat, que sembla que 
posa el dret a l’habitatge com una prioritat, ha anunciat que farà un canvi de la LAU 
per establir uns terminis contractuals molt més llargs, que es farà una llei estatal 
d’habitatge malgrat que la competència és autonòmica, i es donarà impuls a la 
construcció de milers d’habitatges assequibles. Entenen que amb aquestes novetats el 
context podria canviar, però els qui coneixen l’Administració saben que serà 
summament lent i, com a mínim, suposarà un any de feina; mentrestant, els 
problemes de les persones que no poden afrontar el pagament del lloguer són urgents. 
Per aquest motiu, formulen la present proposició, instant el Govern de l’Estat a 
dictaminar un decret-llei d’emergència que aprovi una pròrroga automàtica d’un any 
dels contractes de lloguer que finalitzin abans de l’entrada en vigor de la nova LAU. 
 
El Sr. MARTÍ observa que han parlat a bastament de la necessitat d’arbitrar mesures 
a diferents nivells per pal·liar l’emergència habitacional; i això, no només perquè 
afecti una determinada capa de població, sinó perquè cada vegada afecta més gent, i 
es generalitza entre les persones que viuen a les ciutats i les seves àrees 
metropolitanes. Per tant, alerta que també cal pensar en les que fa poc s’anomenaven 
classes mitjanes, que també s’estan veient greument afectades pels increments 
desmesurats dels preus dels lloguers dels habitatges. 
Recapitula, doncs, que calen mesures a escala local, de país i estatals, àmbit en què 
s’inscriu la LAU; en aquest sentit, diu que estan plenament d’acord que cal un full de 
ruta clar i compartit, amb un consens polític que, sortosament, es va eixamplant en 
reclamar una LAU millor. Per tant, remarca que és clara la necessitat de disposar de 
nous instruments per evitar l’esclafament del mercat immobiliari i per contribuir a 
donar estabilitat a les famílies. 
Precisa que el seu grup està d’acord que s’insti a fer un estudi que inclogui la 
possibilitat de la pròrroga automàtica, però afirma que això no significa un xec en 
blanc, ja que depèn del que resolgui l’estudi hi podran estar més d’acord o menys, i 
de segons quines mesures es prenguin, ja que una congelació automàtica que vagi 
molt més enllà de l’any pot afectar greument milers de petits propietaris. 
En conseqüència, diu que cal valorar totes les perspectives i no actuar amb 
precipitació i, en aquest cas, estan d’acord amb el plantejament general de la 
proposició. Quant al punt segon, aprofita per recordar que la Llei 24/2015 preveu el 
que s’hi demana, referint-se concretament als grans tenidors. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 69 
19/10/2018 
 
I afirma que no poden estar en desacord amb el tercer punt de la proposició, que 
planteja la creació d’un grup de treball respecte d'això. 
Confirma, per tant, que votaran a favor de la proposició mentre esperen conèixer els 
resultats de l’estudi que proposa, si és que realment s’arriba a fer i en poden disposar, 
ja que l’enunciat tan sols insta l’Estat. 
 
El Sr. BLANCO diu que el seu grup està d'acord amb el diagnòstic i amb la 
preocupació per la situació dels llogaters que es troben amb una pujada, en molts 
casos desproporcionada, dels preus dels lloguers. 
Esmenta que el 2015 el Govern del PP va modificar la LAU per reduir la durada 
mínima dels contractes d’arrendament, que van passar de 5 a 3 anys, amb l’objectiu 
d’incentivar l’oferta de més habitatge de lloguer, i se suposava que un increment 
d’aquest tipus d’oferta serviria per contenir preus. Tanmateix, confirma que no ha 
passat així i la mesura s’ha revelat com un fracàs, ja que allò que realment ha succeït 
és que els preus dels lloguers no han parat de pujar exageradament a les grans ciutats, 
gairebé un 30% en tres anys. 
Indica que els contractes de lloguer que es van formalitzar el 2015 ja estan 
finalitzant, i molts inquilins estan amenaçats amb pujades desorbitades, molt per 
damunt dels seus ingressos i que els poden abocar a perdre l’habitatge. Constata que 
cal buscar fórmules, també, per a les persones i famílies que viuen en habitatges amb 
contractes de lloguer de llarga durada. 
Puntualitza, però, que és l’Administració pública qui ha de garantir aquesta 
protecció, i no s’ha de deixar només a mans del sector privat. Recalca que el sector 
públic té una gran responsabilitat en la situació actual, ja que és culpable de no haver 
previst una oferta d’habitatge assequible suficient per cobrir les necessitats. 
Reconeix, però, que la dinàmica del mercat immobiliari és una amenaça per a moltes 
famílies que han de pagar un lloguer, però la manca d’una alternativa assequible és 
responsabilitat exclusiva de l’Administració, que tampoc no fa tot el que caldria. 
Afirma que estan d’acord a estudiar mesures per protegir els llogaters que han 
d’afrontar aquestes pujades dels lloguers, però considerant que aquesta proposició no 
té en compte el major esforç que hauria de fer l’Administració pública per protegir 
aquestes persones, sinó que només se centra en el sector privat, anuncia que el seu 
grup s’abstindrà. 
 
La Sra. BENEDÍ entén que no és possible estar en desacord amb aquesta proposició, 
ja que l’habitatge és un dret i sempre han de lluitar perquè no deixi de ser-ho. 
Afirma que, també, és imprescindible el canvi de la LAU, que actualment fomenta 
l’especulació i no protegeix els drets de les persones llogateres. Així, fa avinent que 
si analitzen punt per punt aquesta proposició —amb l’esmena del Grup Demòcrata—
, que en el seu primer punt demana l’estudi de la pròrroga automàtica d’una llei del 
contracte de lloguer fins que entri en vigor la nova LAU. Diu que estan d’acord amb 
els supòsits que enumeren, i que quedarien fora de la suspensió. 
Tanmateix, entén que seria positiu que s’activés la possibilitat d’acollir-se a alguna 
mena de mecanisme de mediació entre persones llogateres i propietàries, a fi que 
estiguessin segures les parts que l’augment és consentit. 
Creu que resulta evident i obvi que el preu dels lloguers en una ciutat com Barcelona 
és un problema, però remarca que també ho és l’escassetat de pisos buits de lloguer; 
per tant, alerta que la por a no trobar habitatge no ha de suposar que les persones 
llogateres acabin acceptant increments del preu del lloguer amb què no estan d’acord. 
Quant al punt segon, que fa referència a la Llei 24/2015, constata que els grans 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 70 
19/10/2018 
 
tenidors també s’han de fer responsables de la situació d’emergència habitacional, de 
manera que en els habitatges de la seva propietat s’haurien d’evitar els llançaments 
per impagament del lloguer de persones en risc d’exclusió residencial; en aquest 
sentit, entenen que convindria estudiar si cal o no una excepcionalitat si aquests 
habitatges tenen un destí social. 
Finalment, diu que troben encertada la creació d’un grup de treball per parlar de les 
competències i la fiscalitat en matèria d’habitatge, tot i que voldrien que a més de les 
administracions hi concorrin tots els agents que operen en l’àmbit de l’habitatge, 
entre els quals els col·legis professionals, entitats, tercer sector o promotors, ja que 
consideren que només així podran aconseguir una regulació millor, consensuada, i 
que els permeti assolir els objectius proposats. 
 
La Sra. ANDRÉS anuncia que el seu grup donarà suport a la proposició, i aprofita 
per agrair al Govern l’acceptació de la transacció que li ha proposat, en la línia de 
garantir el dret a l’habitatge de les persones que estan en situacions molt precàries, 
que se sumen a la mateixa situació difícil del mercat de l’habitatge de lloguer, amb 
oferta escassa i preus elevats, i que, a més, pateixen les conseqüències de la Llei 
4/2013, en procés de revisió al Congrés dels Diputats. 
En conseqüència, diu que mentre no es produeixi l’aprovació d’aquesta modificació 
de les condicions imposades per la LAU, especialment quant a la durada dels 
contractes i dels increments del preu del lloguer, s’ha d’intentar que les persones no 
pateixin més del compte. 
Observa que el regidor Montaner ha descrit molt bé la situació, en què el preu mitjà 
del lloguer a Barcelona és de 877 euros, i esmenta que l’enquesta sociodemogràfica 
feta per aquest ajuntament el 2017 confirma que la mitjana d’ingressos mensuals en 
una llar, comptant-hi tots els membres, és d'aproximadament 2.000 euros mensuals, i 
per tant que la càrrega del lloguer suposa el 40% d’aquests ingressos; i, a més, cal 
considerar els afegits provocats per la Llei 4/2013 quant a la incertesa respecte al 
preu de lloguer que hauran de pagar quan expiri el termini del contracte, així com si 
es farà efectiva la pròrroga transcorreguts els tres anys de vigència que, com és obvi, 
es tracta d’un termini molt escàs per fer un projecte de vida amb estabilitat. 
En conseqüència, reitera que estan molt d’acord amb el fons de la proposició, i 
remarca que una de les moltes mesures que hauria de prendre el Govern municipal 
és, entre altres, construir habitatge als 78 solars buits municipals; tirar endavant 
planejaments no desenvolupats que poden donar peu a construir més de quinze mil 
habitatges; mobilitzar els 3.600 pisos buits que hi ha a la ciutat, dels quals, segons ha 
dit el regidor Montaner, aquest ajuntament n’ha comprat cinc-cents. 
Per tant, anuncia que el seu grup votarà favorablement la proposta, que consideren 
que ha de ser d’urgència mentre no es modifiqui la LAU. 
 
El Sr. MULLERAS recorda que l’habitatge va ser el gran argument electoral de la 
Sra. Colau, mentre que ara serà el seu gran fracàs polític. Els fa memòria que van 
prometre vuit mil habitatges socials per a Barcelona, i en acabar el mandat n’hi 
hauran 648; que van assegurar que posarien fi als desnonaments, i el 2017 n’hi va 
haver 2.519. Paral·lelament, durant el seu mandat el preu del lloguer a la ciutat ha 
pujat un 28%. Remarca que aquesta és l’herència que deixarà en matèria d’habitatge 
a la ciutat i, tanmateix, avui porten al Plenari una nova cortina de fum per amagar els 
fracassos del Govern en polítiques d’habitatge. Per tant, aprofita per recomanar a 
l’alcaldessa que en comptes d’anar-se’n a Nova York a fer uns discursos fantàstics i 
allotjar-se en hotels luxosos per parlar d’habitatge, es dediqui a resoldre els 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 71 
19/10/2018 
 
problemes reals d’habitatge a Barcelona. 
Així, doncs, aquesta proposició, en la línia habitual, espolsa responsabilitats a una 
altra administració, quan el cert és que aquest ajuntament té competències, 
pressupost i solars per construir habitatge social. I el Govern es queda tan satisfet 
dient que no té cap responsabilitat en la situació creada, que la culpa sempre és 
d’altri. Qüestiona, doncs, si és que no tenen cap responsabilitat en aquest àmbit, per 
quin motiu en van fer bandera per presentar-se a les eleccions municipals; per què ho 
van fer servir d’argument principal per guanyar les eleccions. 
Afirma que el seu grup vol que es resolgui el problema d’habitatge a la ciutat, que 
sigui a preu assequible, però reclama al Govern que comenci a exercitar les seves 
competències i a emprar el seu pressupost, que assumeixi les seves obligacions i les 
seves responsabilitats. Insisteix que disposen de 124 solars municipals buits per fer-
hi habitatge públic i reclama que els utilitzin. I, alhora, els suggereix que actuïn amb 
la seva capacitat de decisió al Congrés dels Diputats ara que la seva formació sosté el 
govern del Doctor Sánchez. 
Tanmateix, creu que si no fan habitatge públic podent-lo fer és perquè s’han gastat 
els diners en altres coses; i reclama al Govern que lideri solucions d’habitatge social 
a escala metropolitana, i recorda a l’alcaldessa que és la presidenta de l’Àrea 
Metropolitana. 
 
La Sra. ROVIRA avança que el seu grup votarà a favor de la proposició malgrat que 
considera que hi ha punts que podrien ser més específics. 
Diu que després d’haver escoltat les intervencions precedents voldrien que els 
aclarissin quines són les xifres d’habitatge públic que es van prometre en campanya 
electoral, i quines són les que s’estan executant i la xifra real que tindran en acabar el 
mandat, atès que s’ha produït un ball considerable de xifres, i cadascú les ha donades 
diferents. 
Feta la puntualització, assenyala que troben insuficient aquesta proposició, atès que, 
entre altres coses, només demana aturar els llançaments en els casos d’exclusió 
residencial; mentre que en el punt primer es demana prorrogar un any els contractes 
de lloguer, sempre que les parts no manifestin el contrari; tanmateix, afirma que 
troben estrany que es pugui apujar el lloguer si hi ha acord entre llogador i 
arrendatari, perquè no entenen com s’arriba a l’acord, com se sap que és lliure i no 
pas sota pressió amb l’amenaça de la no renovació una vegada ha passat el temps de 
pròrroga. Per tant, entén que, tal com es proposava, els mediadors podrien ser una 
bona eina per assegurar que es fa en condicions d’igualtat. 
També en el segon punt, observa que es parla de les persones en risc d’exclusió 
residencial; i, en aquest sentit, consideren important revisar els indicadors respecte 
d’això, ja que comencen a intuir, i alguns estudis així ho demostren, que cal canviar-
los perquè la situació de desigualtat ha augmentat a Barcelona, que els salaris han 
baixat, i que a dia d’avui els serveis públics no cobreixen les necessitats, sobretot 
perquè existeix una població molt envellida. Per tant, demanen la revisió dels criteris 
per valorar qui entra en la borsa en funció del risc d’exclusió residencial potencial. 
En conseqüència, consideren que aquest ajuntament, a més d’instar altres 
administracions, pot endegar polítiques pròpies. Finalment, es ratifica en el fet que 
per molta inversió social que s’hagi fet, i que reconeixen, la desigualtat ha augmentat 
i el risc d’exclusió residencial continua en vies de creixement, i l’expulsió dels veïns 
i veïnes i la gentrificació dels barris és una realitat, per la qual cosa cal tocar pilars 
del model estructural que sustenta la ciutat, i demana als altres grups que se sumen a 
garantir el dret a l’habitatge que capgirin el seu model de ciutat i de política 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 72 
19/10/2018 
 
econòmica i social. 
 
El Sr. ARDANUY considera evident que el marc legislatiu entorn del lloguer s’ha de 
redefinir i refer i, més enllà d’aquesta proposta en la iniciativa presentada, hi ha un 
debat de fons molt més intens en tots els àmbits legislatius a l’abast, ja que cal 
recuperar i protegir l’accés a l’habitatge, especialment en el cas del lloguer. 
Avança que votarà favorablement aquesta proposició, valorant-la com de mínims, 
tanmateix, i precisa que ho fa en benefici d’arribar al màxim consens possible, 
entenent que cal avançar vers l’ampliació de les durades dels contractes de lloguer, 
alhora que cal reforçar a tots nivells la resposta al lloguer assequible. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ, després d’avançar que votarà favorablement, agraeix la 
presentació d’aquesta proposició, que valora que significarà un gran alleujament per 
a la majoria de llogaters de la ciutat; i, alhora, afirma que hi inclouria l’afegitó de la 
mediació que ha apuntat la regidora Benedí. 
 
El Sr. MONTANER puntualitza que tenen molt clar que el que proposen és només 
un instrument més que no els eximeix de les seves responsabilitats com a govern 
municipal; precisa que l’objectiu és crear unes mesures urgents mentre no es canvia 
el marc legislatiu, i que passarien per la moratòria proposada; mentre que un altre 
objectiu és consensuar-ho amb les altres ciutats i, per tant, és una proposta oberta, i 
es pot polir i desenvolupar molt més, afegint-hi, per exemple, els mecanismes de 
mediació que proposava la regidora Benedí, i per motius com aquest existeix un grup 
de treball. 
Diu que està en absolut desacord amb les xifres que ha donat el Sr. Mulleras, i també 
amb el fet que el grup del PP considera que l’habitatge és un negoci i no pas un dret, 
per tant, entén que no tenen gaire res a parlar. 
Pel que fa a la intervenció del Sr. Blanco, fa notar que Ciutadans sempre manifesta 
que està a favor de l’habitatge social però mai no es mulla. Li suggereix, doncs, atès 
que no han trobat un candidat ni a Barcelona, ni a Catalunya, ni tan sols a Espanya, 
sinó que l’han anat a buscar a París que, almenys, aprenguin les coses bones de 
França, on els lloguers es renoven automàticament cada tres anys, i a París, 
l’habitatge protegit assequible és del 20% i aviat serà del 25%; i recorda que el seu 
candidat, el Sr. Valls, era al govern quan es va crear la llei per regular els lloguers. 
 
El Sr. BLANCO replica que el Sr. Valls va néixer a Horta i, per tant, no és un 
candidat francès, sinó barceloní. I afegeix que estan molt ben disposats a aprendre de 
les coses que s’han fet bé a París i en altres ciutats europees, i per això formen part 
d’una comissió d’estudi que, d’aquí a dues setmanes, avaluarà les polítiques 
implementades en diverses ciutats. Altrament, fa notar que el Govern municipal 
aprova mesures sense tenir conclusions dels estudis previs; i fa notar que a París 
també s’han pres decisions que no han funcionat. 
I reclama que no imputi al seu grup la manca d’habitatge públic protegit a Barcelona, 
sinó als partits que han tingut responsabilitats de govern durant anys a l’Estat i que 
han permès la desqualificació de l’habitatge protegit. El Sr. MONTANER constata 
que la seva formació tampoc no ha governat a Espanya, i que Barcelona en Comú és 
de nova creació, i que allò que proposa és de lògica. 
Igualment, diu que estan en contra que s’hagin desqualificat centenars de milers 
d’habitatges públics, i que lluitaran com els primers perquè no es repeteixi, i convida 
a fer-ho a Ciutadans, atès que a l’hora de la veritat mai no fa res. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 73 
19/10/2018 
 
 
S’APROVA aquesta proposició amb contingut de declaració institucional amb cinc 
abstencions —emeses pels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló—
, tres vots en contra —emesos pels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa—, i 
trenta-tres vots a favor de la resta de membres del consistori, amb el text 
transaccionat següent: 
 
El Plenari del Consell Municipal acorda: Les ciutats, com a principals afectades per 
la crisi d'habitatge, proposem que el Govern de l’Estat estudiï, amb caràcter urgent, 
fer les modificacions normatives o emetre les disposicions necessàries d’emergència 
en matèria de lloguer per: 1.- Pròrroga automàtica d'un any dels contractes de lloguer 
que finalitzin abans de l'entrada en vigor de la nova LAU anunciada pel Govern. 
Suspensió de les finalitzacions o renovacions de contracte de lloguer en les quals 
l'arrendador pretengui incrementar la renda sense acord amb el llogater. Quedarien 
fora aquells casos en els quals es pacti una renovació amb augment de la renda de 
comú acord entre les parts, quan l'arrendador acrediti necessitat de l'habitatge per a 
ell o un familiar proper o quan existeixi incompliment del contracte. Durant el 
període de vigència de la pròrroga quedaria prohibida la pujada de preus en les 
rendes de lloguer amb l'excepció del percentatge corresponent a l'IPC anual a la data 
de finalització del contracte d'origen. 2.- Ajornament dels llançaments per 
impagament de lloguer en cas d'habitatge habitual de persones que es trobin en els 
supòsits de risc d'exclusió residencial i el demandant sigui considerat gran tenidor 
fins a poder garantir un reallotjament digne. 3.- La creació immediata d'un grup de 
treball entre les diverses administracions amb especial participació de les principals 
ciutats de l'Estat on s’obri el debat sobre competències en matèria d'habitatge i la 
fiscalitat associada a la propietat immobiliària. 
 
Del Grup Municipal del PSC: 
 
2.- (M1519/9779) L'Ajuntament de Barcelona insta el Govern de l'Estat a obrir un 
procés de diàleg polític amb el Govern de Catalunya en què tots puguin defensar les 
seves idees, aspiracions i projectes lliurement, sense imposicions ni impediments. 
Aquest procés ha d'aspirar a acordar per les vies legals i democràtiques que permetin 
a la societat catalana determinar el seu futur en el marc de l'ordenament jurídic 
vigent. 
 
La Sra. ALCALDESSA informa que, atesa la presentació d’una moció per part del 
grup municipal del PSC, que es transcriu a continuació, s’ha de sotmetre a votació 
l’apreciació de la urgència i, en cas que s’aprovi per majoria absoluta, substituiria la 
proposició amb contingut de declaració institucional presentada per aquest grup. 
 
Moció.- (M1519/9787) El Plenari del Consell Municipal acorda: 1.- Denunciar la 
gestió realitzada per les diferents administracions davant la situació dels menors 
estrangers no acompanyats que es troben a Catalunya i a la ciutat de Barcelona. 2.- 
Instar totes les administracions a impulsar una coordinació efectiva entre els 
organismes corresponents que permeti donar resposta a la situació i les 
problemàtiques legals, socials i de benestar que els afecten. 3.- Instar que els recursos 
extraordinaris que el Govern de l’Estat aportarà per l’atenció de menors no 
acompanyats a les comunitats autònomes, es posin a disposició de l’Ajuntament de 
Barcelona per atendre les necessitats de la ciutat i realitzar una gestió efectiva que 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 74 
19/10/2018 
 
garanteixi els drets de la infància i les seves condicions de vida. 
 
NO S’APRECIA la urgència de la moció amb els vots contraris emesos pels Srs. 
Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, Pin, Pérez i 
Vidal, pels Srs. Trias, Ciurana, Martí i Blasi, i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, 
Vila i Rognoni, dels Srs. Bosch i Coronas, i les Sres. Benedí i Capdevila, per les 
Sres. Rovira, Reguant i el Sr. Casas, i també dels Srs. Ardanuy i Puigcorbé, i els vots 
a favor de la resta de membres del consistori. I, seguidament, el grup municipal del 
PSC retira la seva proposició amb contingut de declaració institucional. 
 
Del Grup Municipal de la CUP: 
 
3. (M1519/9759) El Plenari del Consell Municipal acorda el següent: 1.- Refermar la 
defensa dels drets humans com a principi rector d’unes relacions internacionals 
basades en la dignitat de les persones. 2.- Condemnar les violacions d’aquests drets 
comprometent-nos a evitar que l’Ajuntament de Barcelona hi tingui cap tipus de 
complicitat, ja sigui per acció o per omissió. 3.- Reconèixer la legitimitat 
d’iniciatives no violentes promogudes per la població rifenya per reivindicar la 
defensa dels drets fonamentals. 4.- Oferir suport institucional a les persones que 
arriben a la nostra ciutat fugint de la persecució política en els seus països d’origen. 
5.- Traslladar a l’Oficina d’Asil i Refugi i a la Subdirecció General d’Asil, amb seu 
al carrer Pradillo, núm. 40, de Madrid, la conveniència que es reconegui l’estatus de 
protecció internacional als setze rifenys que han passat per situació d’internament al 
CIE de Zona Franca. 6.- Traslladar a l’Oficina d’Asil i Refugi i a la Subdirecció 
General d’Asil, amb seu al carrer Pradillo, núm. 40, de Madrid, la conveniència de 
l’alliberament dels rifenys que segueixin en situació d’internament. 7.- Traslladar 
aquests acords a l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política 
de Seguretat, a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats, a la 
Subdirecció General d’Asil, al Govern de la Generalitat i al Govern de l’Estat. 
 
El Sr. CASAS manifesta que entre el 2016 i el 2017 es van produir manifestacions 
pacífiques d’estudiants, treballadors i camperols a Al-Hoceima, al Marroc, per 
reivindicar drets tan bàsics com hospitals, escoles, universitat, inversions en 
infraestructures i serveis públics. 
Continua explicant que, el juny d’enguany, quatre líders rifenys han estat 
condemnats a vint anys de presó acusats d’atemptar contra la seguretat interna de 
l’Estat, rebel·lió i participació en protestes il·legals. Confirma que actualment hi ha 
prop de vuit-centes persones privades de llibertat de manera permanent al Marroc per 
manifestar-se en defensa de la seva cultura i pels drets civils; i més de dues mil han 
estat represaliades. 
Denuncia, des d’aquesta cambra, la connivència de l’Estat espanyol i del francès amb 
el règim autoritari del regne del Marroc per interessos econòmics i bastards; un 
govern, el marroquí, que utilitza la frontera i les marees migratòries de persones 
subsaharianes, i a la seva mateixa població, com a moneda de canvi i xantatge contra 
una Europa molt permissiva amb els delictes contra els drets humans, que comet a 
diari. 
En conseqüència, constata que el Govern del Marroc actua amb tota la impunitat; i, 
actualment, el Rif viu en un estat de setge, amb un campament de l’exercit marroquí 
al bell mig d’Al-Hoceima per controlar la població dissident. Afegeix que també hi 
ha el fet dels insubmisos, que fugen perquè es neguen a fer el servei militar 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 75 
19/10/2018 
 
obligatori. 
Per tots aquests motius, i perquè Barcelona sempre s’ha declarat ciutat acollidora i de 
refugi, formulen aquesta proposició, amb què demanen que es condemnin les 
violacions dels drets civils que pateix la població rifenya per part del Govern 
marroquí; que Barcelona doni suport a les persones exiliades que arriben a la ciutat 
sense reconeixement d’asil polític; que doni suport al moviment popular per la 
justícia i la dignitat del Rif; que sol·liciti la llibertat de deu persones que van fugir de 
la repressió del seu país i estan recloses al CIE de la Zona Franca. I, a més, demanen 
que es traslladin totes aquestes denúncies a les instàncies internacionals competents. 
 
La Sra. ROGNONI valora, en nom del seu grup, que aquesta proposició fa referència 
a un conflicte històric que té diversos moments si es fa una mirada retrospectiva. 
Així, comenta que apareix un conflicte important arran d’una situació de pobresa 
força extrema i manca de recursos, i salta l’espurna quan una persona que anava a 
buscar menjar va ser atropellada pel camió de recollida d’escombraries. 
Igualment, diu que es pot recular fins als orígens del conflicte, a mitjan segle XX, i 
encara més enrere fins al segle XV; i posa en relleu que arribar tan lluny en el temps 
sol passar en els conflictes que han esdevingut crònics. 
Subscriu que no s’estan complint els estàndards de qualitat de vida amb els mínims 
de subsistència, fet que queda palès amb la situació en què es treballa al Rif, immers 
en un moviment pacífic i no violent per afrontar l’atac als drets humans que 
s’infligeix a la població rifenya. 
Reconeix que la UE dedica esforços i recursos a pal·liar la situació, i posa com a 
exemple l’actuació en un museu completament abandonat en què està treballant i que 
si bé no garanteix la subsistència diària, demostra, si més no, una certa implicació. 
Fa avinent que el seu grup també fa referència a la mediació en el conflicte; i  
remarca que sobre aquest moviment també pesa el factor de la criminalització, que 
s’està estenent a tots els moviments pacífics i no violents. 
En conseqüència, manifesta que en funció de la part declarativa de la proposició i 
d’acord amb les entitats de contrastada solvència com Amnistia Internacional o 
Human Rights Watch, estan lluitant tots plegats pel respecte als drets humans, 
especialment pel que fa al dret internacional. 
Per tot plegat, anuncia el suport del seu grup a la proposició. 
 
La Sra. BARCELÓ assenyala que Cs va presentar al Congrés dels Diputats el juny de 
l’any passat una pregunta al Govern, que és qui té les competències en política 
exterior, arran de les denúncies fetes per l’ONG Amnistia Internacional sobre la 
situació al Rif, amb detencions de les persones que es manifestaven per demanar 
accés als serveis més bàsics de la regió. Precisa que els informes elaborats per 
Amnistia Internacional posaven de manifest que els drets humans i les garanties 
processals estaven en risc a la zona; indica que la resposta a la pregunta que va 
formular el seu diputat va ser mínima, atès que el Govern al·legava que es tractava 
d’un problema intern del Marroc. Subscriu l’apunt de la regidora Rognoni quant a la 
importància de la mediació en casos com aquests, més encara quan es posen en risc 
els drets humans. 
Considera, però, que com fa habitualment el grup de la CUP barreja els temes en les 
propostes que planteja i, en aquest cas, fan referència al CIE de la Zona Franca; i 
aprofita per recordar que aquests centres estan sotmesos a la normativa europea; en 
aquest sentit, diu que el seu grup considera que s’han de seguir els procediments 
legals per demanar la condició d’asilat o de refugiat i, per tant, que és important la 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 76 
19/10/2018 
 
coordinació entre països davant aquest tipus de situacions o, altrament, hi ha el risc 
de vulnerar els drets humans. 
Aprofita l’avinentesa, però, atès que parlen de polítiques exteriors i informes 
d’Amnistia Internacional, per dir que estaria bé que, de tant en tant, el grup de la 
CUP tingués en compte i expressés el seu suport als informes d’Amnistia 
Internacional i de Nacions Unides que posen de manifest la vulneració dels drets 
humans que cada dia es dona a Veneçuela. I acusa el grup proposant de tenir un filtre 
molt peculiar per valorar on es vulneren aquests drets. 
 
La Sra. BENEDÍ expressa la intenció de centrar-se en el fet que fa uns vint dies uns 
quants joves rifenys, d’entre 20 i 35 anys, van arribar a les costes d’Almeria després 
de jugar-se la vida creuant el mar. Confirma que els joves fugien de la regió del Rif 
pel risc de ser detinguts després de participar en les protestes contra la repressió del 
regne del Marroc i, un cop arribats a Espanya, van ser detinguts per la policia 
nacional i traslladats amb avió a Barcelona i tancats al CIE de la Zona Franca. 
Precisa que des del moment del seu internament han rebut el suport jurídic i polític 
de diverses organitzacions catalanes, i setze d’aquests joves han iniciat els tràmits per 
sol·licitar asil polític com a millor opció per aturar la seva deportació al Marroc 
mitjançant expedient de devolució. 
Constata que aquestes persones a què s’ha referit no han fet altra cosa que 
manifestar-se pacíficament amb banderes amazigues i rifenyes demanant la 
desmilitarització del Rif, la millora de les infraestructures, incloent-hi la construcció 
d’un hospital i una universitat, reclamant accions contra la corrupció i oportunitats 
laborals per revertir un índex altíssim d’atur juvenil crònic. 
Assenyala que aquestes protestes pacífiques fa prop de dos anys que duren malgrat 
l’ocupació policial i militar, que són objecte d’una repressió desmesurada, que 
diverses organitzacions i observatoris de drets humans han descrit com a prebèl·lica. 
Afegeix que durant aquests dos anys de protestes i repressió policial s’han produït 
dues mil detencions, que acostumen a anar seguides d’interrogatoris en què hi ha 
tortures i pallisses, amenaces de mort a familiars i, en el cas de les dones, vexacions i 
agressions sexuals. 
Comenta que ara s’inicia un període en què l’Estat espanyol haurà de resoldre les 
sol·licituds d’asil i, en cas que les rebutgi, hi ha la possibilitat de presentar recurs, 
una fase en la qual l’ACNUR ha d’intervenir amb un informe preceptiu. 
Remarca que la lluita d’aquestes persones per una vida digna i la repercussió en les 
protestes els ha costat el preu d’haver de marxar per evitar les detencions i les 
tortures. Avança que, per dignitat, el seu grup votarà a favor d’aquesta proposició, 
perquè defensa i defensarà els drets humans de totes les persones i, òbviament, els 
dels joves rifenys dels quals demanen l’alliberament del CIE. 
Proclama que la vulneració dels drets humans ha de ser sempre denunciada i s’ha 
d’aturar amb totes les eines a l’abast. La Sra. ANDRÉS, en nom del seu grup, es 
ratifica en la defensa dels drets humans, la condemna de la seva violació, i per les 
solucions dialogades i la via pacífica i no violenta davant els conflictes polítics; així 
com la necessitat de reforçar els mecanismes, dispositius, recursos i espais dedicats a 
l’acolliment i el refugi, i que les administracions han de treballar per evitar defugir 
responsabilitats. 
Seguidament, contextualitza el conflicte històric que viu el Rif, palesat amb les 
manifestacions pacífiques iniciades el novembre de 2016 arran de la fatalitat d’una 
mort per atropellament del pescador Mohsen Fikri, que van derivar en  
manifestacions per reivindicar drets i atenció per part del Govern del Marroc, i que 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 77 
19/10/2018 
 
posteriorment s’han barrejat amb altres manifestacions, algunes de caire violent, amb 
intenció de dividir la societat marroquina d’origen amazic i la que no ho és. 
En conseqüència, diu que es fa evident una barreja de conflictes interns, i per això 
demanen al Govern del Marroc i als seus representants regionals al Rif que 
reconeguin el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a manifestar-se de forma 
pacífica, que s’estableixi una negociació entre les parts per acordar una solució 
dialogada, que es garanteixin els drets fonamentals al Rif. 
Tanmateix, manifesta que, atesa l’existència de conflictes interns que deriven en 
manifestacions no pacífiques, el seu grup farà una abstenció. 
 
El Sr. MULLERAS observa que el grup de la CUP porta una proposició sobre una 
situació que es produeix al Marroc i, per tant, diu que el seu grup no entrarà a valorar 
el problema de fons. Tanmateix, reconeix que el grup proposant ho barreja tot, i treu 
a relluir el CIE, que és una de les seves obsessions. I li suggereix que, si tant els 
preocupa el CIE, es presentin a les eleccions generals per defensar la seva posició al 
Congrés de Diputats, ja que, recorda, aquest ajuntament no hi té cap competència. I 
remarca que actualment, amb el govern del Doctor Sánchez, ho tindrien fàcil, ja que 
està pressionat pels grups independentistes, que decideixen les seves polítiques. 
Feta aquesta observació, afirma que el grup de la CUP no té cap credibilitat en el 
tema dels drets humans perquè tampoc no els respecta; constata que no els respecta 
en llocs tan importants com aquest ajuntament, i posa com a exemple el fet que el 
grup del PP va portar una declaració institucional sobre l’assassinat de Miguel Ángel 
Blanco que el grup de la CUP no va signar; i també n’han presentat de condemna al 
terrorisme, i tampoc no ho ha fet; i diu que, altrament, no vol ni recordar la rebuda 
que fan al Sr. Otegui quan ve a la ciutat. 
I els retreu que, no contents amb això, han acusat de justiciers els mossos que van 
lluitar per les llibertats i la democràcia i van aconseguir acabar amb els terroristes 
gihadistes a Barcelona i a Cambrils. 
En conseqüència, diu que el seu grup no pot donar suport a una proposició que allò 
que demostra, en definitiva, és la doble vara de medir de la CUP, la hipocresia 
política i la demagògia de què fa gala quan presenta proposicions d’aquesta mena al 
Plenari. 
Finalment, anuncia que hi votaran en contra. 
 
El Sr. ARDANUY es posiciona favorablement en aquesta iniciativa; i remarca que és 
evident que al Rif succeeixen fets greus de vulneració dels drets humans, i una 
situació social molt complexa i de violència envers les persones, i ONG i institucions 
de defensa dels drets humans de caire internacional verifiquen que s’hi produeixen 
situacions summament greus. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el seu vot rotundament favorable a la proposició. El Sr. 
ASENS comenta que la Sra. Rognoni i la Sra. Benedí s’han referit a bastament a les 
arrels socials i històriques del conflicte, motiu pel qual ell no hi insistirà. 
Feta aquesta observació, entén que s’haurien de centrar en la proposició, evitant, com 
ha fet el Sr. Mulleras, parlar de tot menys de la proposta, i creu que s’ha equivocat 
sobre el seu sentit, ja que no va del CIE, i en cap dels punts que conté hi ha cap 
qüestió vinculada. Per tant, arriba a la conclusió que el regidor no s’ha llegit cap dels 
set punts que componen la proposició. 
Dit això, anuncia que el seu grup votarà a favor d’aquesta iniciativa, els arguments  
de la qual ja s’han explicat àmpliament, però afegeix, a títol informatiu, que, 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 78 
19/10/2018 
 
contràriament al que s’ha dit en el sentit que aquest ajuntament no té cap 
competència per fer-hi res, sí que hi poden fer alguna cosa i les estan fent, com ara el 
servei d’orientació jurídica al CIE per assessorar aquestes persones, la participació de 
la Fundació Migrastudium, amb la qual tenen un conveni, que ha visitat els joves 
internats i està en contacte permanent amb ells. I precisa, quant a les set persones a 
les quals encara no se’ls ha concedit l’asil, que estan treballant amb els seus advocats 
per intentar evitar-ne l’expulsió, que consideren que és, en definitiva, del que es 
tracta. 
Observa, en aquest sentit, que la Sra. Andrés afirmava que no estaven d’acord amb 
algunes formes de protesta, però puntualitza que la proposta parla, concretament, 
d’iniciatives no violentes i, per tant, diu que no entén l’abstenció del grup del PSC; i 
tampoc l’entén perquè allò que es tracta d’evitar és l’extradició d’aquestes persones a 
un país com el Marroc, on està provat, i així ho diuen organismes internacionals de 
prestigi més que reconegut, que es tortura i s’empresona. Per tant, afirma que allò 
que pretenen és que se’ls atorgui la condició d’asil, i per això estan recollint tota la 
documentació, juntament amb aquest acord, i la faran arribar a l’oficina d’asil i 
refugi, i al subdirector general d’asil. 
Finalment, informa, també, que estan en contacte amb la delegada del Govern, la Sra. 
Cunillera, a qui han fet arribar la preocupació de l’Ajuntament per la situació, i han 
informat de les gestions que estan fent. 
Per tant, agraeix la proposta a la CUP, a Alerta Solidària, que ha fet el seguiment de 
les persones que estaven en aquesta situació, i també perquè aquesta iniciativa els 
dona cobertura i legitimitat en la feina que ja havien iniciat, i perquè marca el camí 
d’altres que s’han d’abordar. 
 
El Sr. CASAS assegura que el seu grup no té cap confusió geogràfica ni de 
competències, entre altres coses perquè hi ha molts quilòmetres d’aquí a Veneçuela, 
mentre que el Rif està molt a prop; i subratlla que estan parlant d’un conflicte humà 
d’una massa de població que està fugint per cercar més llibertat. I observa que, en 
principi, el lloc on haurien de trobar-la és aquí, però és un indret de paradoxa, ja que 
el Govern espanyol, i sobretot l’exèrcit, té no només un deute moral, sinó de lesa 
humanitat, ja que van llançar gas mostassa durant la guerra del Rif, i encara avui dia 
hi ha generacions que estan patint-ne les conseqüències en l’àmbit de la salut. 
Puntualitza que quan ha fet referència a l’existència d’interessos bastards entre les 
dinasties alauita i Borbó és perquè és on està el negoci; i la paradoxa és que, d’una 
banda, tant França com Espanya estan pagant per aturar la frontera sud i, d’altra 
banda, si realment és un país democràtic hauria d’obrir-la perquè aquesta població 
perseguida pugui arribar a una terra de llibertat; i constata que les competències que 
reclamen les té aquest ajuntament. La Sra. ROGNONI esmenta que l’article 14 de la 
Declaració dels drets humans diu que en cas de persecució tota persona té dret a 
cercar asil en altres països i beneficiar-se’n. Remarca que és aquest principi que els 
ha de regir, el camí que han d’agafar, i entenen que aquest article és el marc que els 
ha de permetre actuar i treballar a escala d’estat. 
 
La Sra. BARCELÓ es mostra sorpresa per l’afirmació del Sr. Casas en el sentit que 
la distància, els quilòmetres, determinen el grau de condemna de la violació dels 
drets humans; i replica que la condemna no és per proximitat sinó en tots els casos en 
què es vulneren aquests drets. Constata que el que acaba de dir és coherent, i la resta 
és hipocresia. 
Assegura que tornaran a esmentar Veneçuela tantes vegades com calgui, sobretot 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 79 
19/10/2018 
 
perquè quan es presenta una declaració institucional que denuncia la vulneració de 
drets socials que hi ha en aquell país la CUP mai no l’ha signat. 
I confirma que, atès que sempre estaran per la defensa dels drets humans i en contra 
de la seva vulneració, en aquest cas fan una abstenció malgrat que no comparteixen 
el filtre de la CUP per decidir quan es vulneren aquests drets i quan no. 
 
La Sra. BENEDÍ diu que hi ha una vulneració de drets humans flagrant aquí al costat 
mateix, en tres presons catalanes; i afirma que voldria que els grups que demanen 
que es denunciïn les vulneracions dels drets humans a Veneçuela també ho denunciïn 
aquí. 
 
El Sr. MULLERAS posa en relleu que els grups d’ERC i la CUP estan d'acord a no 
condemnar la vulneració de drets humans a Veneçuela que demanava el grup del PP 
que es fes en aquest plenari, i els retreu que per la seva culpa no s’hagi aprovat la 
Declaració institucional que havien presentat. 
 
El Sr. ASENS retreu al Sr. Mulleras que no s’hagi pres la molèstia de llegir la 
resolució. 
 
El Sr. CASAS puntualitza que quan s’ha referit a la distància, volia referir-se al fet 
que no és factible l’arribada de veneçolans a Barcelona tal com ho fan les persones 
que venen del Rif a demanar refugi. I puntualitza que la seva pretensió era parlar 
concretament del Rif i no de cap altre lloc en aquesta proposició. 
 
S’APROVA aquesta proposició amb contingut de declaració institucional amb nou 
abstencions —emeses pels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i 
també pels Srs. Collboni i Mòdol i les Sres. Ballarín i Andrés—, tres vots en contra 
—emesos pels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa—, i vint-i-nou vots a favor 
de la resta de membres del consistori. 
 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
1.- (M1519/9763) Que el Govern publiqui els resultats de les auditories de l'estat de 
l'espai públic de la ciutat dels últims quatre anys incloent les aplicacions resultants 
d'aquesta auditoria. Que el Govern garanteixi la coordinació tècnica entre els 
diversos mecanismes de control intern dels serveis, auditories de l'espai públic i 
reclamacions presentades pels ciutadans. Que el Govern revisi els diversos 
mecanismes de control per garantir l'optimització dels recursos fets servir. Que el 
Govern presenti en comissió una mesura de govern específica, en la qual doni trasllat 
als grups municipals de les actuacions sol·licitades. 
 
El Sr. ALONSO afirma que alguns dels serveis més importants de la ciutat com són 
la neteja, la recollida de residus, el manteniment dels carrers i mobiliari urbà i les 
zones verdes no funcionen a Barcelona amb l’eficàcia que convindria. Puntualitza 
que això ho diu la ciutadania, que els ho fa saber a les audiències públiques, o 
mitjançant enquestes que constaten que la neteja és el servei pitjor valorat de la 
ciutat. 
Adverteix que si continuen amb aquesta gestió, els resultats seran els mateixos que 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 80 
19/10/2018 
 
fins ara, i per això demanen al Govern que comenci a canviar algunes coses. 
En aquest sentit, es refereix al fet que fa poques setmanes es licitava el nou contracte 
d’auditories de l’espai públic, per valor d’1,6 milions d’euros, i demanen que 
aquestes auditories es publiquin a fi que es pugui valorar de forma efectiva i 
transparent on són les deficiències en els serveis; també demanen una coordinació 
efectiva d’aquestes auditories amb els controls interns dels diversos contractes a fi de 
no duplicar recursos i esforços. Remarca, també, la importància d’escoltar les 
queixes de la ciutadania, ja que la seva opinió és el millor control de qualitat. Valora 
que tota aquesta informació és imprescindible per aplicar mesures concretes de 
millora i de reforç dels serveis. 
Afegeix la consideració que la despesa en serveis de manteniment és molt remarcable 
i, per tant, esperen que els contractes es gestionin de manera que resultin al màxim 
d’eficients en la prestació dels serveis. 
Per tant, amb aquest prec demanen al Govern que impulsi un canvi en els 
sistemes de control per millorar la gestió dels serveis de neteja i manteniment. 
 
La Sra. SANZ recorda que l’assumpte que planteja el Sr. Alonso s’ha tractat a 
bastament i recentment en la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat; així, 
doncs, assenyala que saben perfectament que el Govern comparteix la necessitat de 
treballar perquè els serveis que es donen per garantir el bon funcionament de l’espai 
públic siguin cada vegada millors. Precisa, en aquest sentit, que estan treballant per 
proposar una nova contracta dels serveis de neteja, que incorpori tot allò que es va 
identificant quant a aquest servei. 
Subratlla que si en alguna cosa es gasta molts recursos la ciutat és amb la neteja i 
recollida de residus —280 milions d’euros anuals—, i que és la contracta més 
important d’aquest ajuntament. 
Afegeix que durant aquest mandat han fet un pla de xoc, amb accions concretes en 
més de cent punts crítics de la ciutat amb problemes de neteja que tenien identificats, 
amb campanyes de sensibilització, informació i més recursos humans. 
Diu que, sense intenció de caure en l’autocomplaença, les dades de què disposen 
confirmen que actualment el servei de neteja està a nivells de valoració màxims 
genèricament, tot i que reconeix que també els arriben queixes i la demanda de 
millores. Confirma, doncs, que la seva voluntat és treballar amb aquest objectiu, i 
assegura que no tenen cap problema a compartir els resultats de les auditories i 
l’informe de qualitat de l’espai públic, que recull diversos indicadors de percepció i 
d’actuació. El Sr. ALONSO observa que tot i el muntant importantíssim de la 
contracta, les queixes per part de la ciutadania són nombroses; per tant, entén que el 
Govern haurà de fer alguna cosa per millorar la qualitat del servei, a més de gastar-
s’hi molts diners. 
Consideren que amb aquestes auditories tenen l’oportunitat de reestructurar el servei, 
i per això demanen que les facin públiques a fi que puguin disposar d’una informació 
objectiva que els permeti treballar per millorar el servei. 
 
La Sra. SANZ replica que els grups disposen, des de fa mesos, de la informació 
sobre els punts crítics perquè va ser presentada públicament. 
Per tant, recomana al regidor que l’estudiïn i l’analitzin. Reconeix, però, que es tracta 
d’un servei dinàmic i constant que requereix esmerçar-hi feina sempre; que implica 
la necessitat de ser presents al territori per avaluar amb agilitat què cal millorar i què 
falla. Constata que, en aquest sentit, també els cal la complicitat de les empreses que 
presten el servei, ja que d’aquesta manera, evitaran trobar-se novament amb 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 81 
19/10/2018 
 
situacions de frau com la que han hagut de resoldre recentment. 
Assegura, doncs, que tenen ben clars els seus objectius respecte d’això, i la voluntat 
d’aconseguir resultats al més aviat possible, tal com ja estan demostrant en molts 
barris de la ciutat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
2.- (M1519/9766) Que el Govern municipal elabori un informe sobre l’estat de la venda 
d’animals de companyia a la ciutat de Barcelona que inclogui diverses propostes de 
regulació d’aquest aspecte amb l’objectiu que pugui ser presentat i debatut al Consell 
Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals. 
 
El Sr. CORONAS comenta la notícia apareguda a mitjan juliol que la Guàrdia Urbana 
havia localitzat en un establiment comercial de Barcelona 38 cadells de gos en 
quarantena malalts de parvovirosi, i 31 més de morts al congelador de l’establiment. 
Remarca que, malauradament, no és la primera vegada que passa una cosa semblant i 
que han desembocat en el tancament de botigues pel mal estat en què tenien els 
animals a la venda. 
Assenyala que també hi ha el problema del tràfic de cadells d’animals provinents de 
determinats països, que fan el trasllat en unes condicions absolutament pèssimes. 
Diu que la pretensió del seu grup és obrir un debat en positiu sobre la venda 
d’animals de companyia a la ciutat, conscients que hi ha entitats que fa temps que ho 
estan abordant en un grup de treball del Consell Municipal, i també que es disposa 
d’algun informe jurídic; això no obstant, consideren que cal anar més enllà, per la 
qual cosa demanen que el Govern municipal elabori un informe sobre l’estat de la 
venda d’animals de companyia, i que analitzi com s’ha abordat aquest aspecte en 
altres ciutats, així com la possibilitat d’incloure diverses propostes de regulació sobre 
la venda d’animals. I remarca que tot això ha de ser analitzat i debatut allà on 
pertoca, que és el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels 
Animals. 
Posa de manifest que no han volgut posar terminis en aquest prec amb la voluntat 
que sigui acceptat, tot i que desitjarien poder disposar, com a mínim, de l’informe 
abans d’acabar el mandat. La Sra. SANZ comparteix, en nom del Govern, la 
preocupació expressada pel regidor, i remarca que és un assumpte que fa temps que 
es treballa a l’Oficina de Protecció i Defensa dels Animals i el grup de treball del 
Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals. 
Confirma que tindran l’informe abans d’acabar el mandat, i que el podran treballar 
conjuntament a fi de valorar quines són les millors actuacions. Afegeix que treballen 
amb la lògica d’animals vius que es venen en aquesta mena d’establiments. Recorda 
que l’Ordenança de protecció, tinença i venda d’animals és molt restrictiva respecte a 
les condicions dels animals a les botigues, i estableix que no poden romandre-hi més 
de tres setmanes, que han de ser socialitzats diàriament, que s’han de vendre 
esterilitzats o amb compromís d’esterilització, o que no poden exhibir-se als 
aparadors. 
Per tant, indica que ja hi ha un seguit de condicions que els permeten actuar amb 
molta rapidesa quan detecten casos com els que ha recordat el Sr. Coronas. 
Confirma, igualment, que estan fent moltes actuacions d’inspecció i comisos a fi de 
lluitar contra el comerç irresponsable, per la qual cosa aquest ajuntament necessita 
disposar d’eines més contundents. 
Concreta que els darrers anys s’han tancat sis establiments per incompliments 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 82 
19/10/2018 
 
diversos, i han intervingut entorn de cinc-cents cadells; molts dels quals en situació 
de vulnerabilitat extrema, que entren al país comprats com a mercaderia, sense cap 
pauta de vacunació i en edat molt prematura. 
Assenyala, doncs, que totes les propostes estaran contingudes a l’informe i les podran 
treballar en el marc del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels 
Animals. 
 
El Sr. CORONAS agraeix l’acceptació del prec, i fa avinent que el seu grup es posa a 
disposició de treballar en el marc d’aquest consell. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
3.- (M1519/9771) Que el Govern municipal presenti en el proper consell municipal una 
revisió del Pla local de seguretat que inclogui mesures de xoc per fer front a la greu 
crisi d’inseguretat i incivisme que pateix Barcelona. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ recorda que en el ple del juny passat es va aprovar una 
proposició del seu grup que instava el Govern municipal a revisar el pla de seguretat 
que va aprovar la Junta Local de Seguretat, i que el març de 2016 es va traslladar a la 
comissió de Presidència, on es va aprovar sense el vot del Govern municipal, que 
tampoc no ha complert l’acord de plenari de revisar el pla de seguretat. 
En conseqüència, amb aquest prec pregunten al Govern si pensa revisar el pla, entre 
altres raons perquè la ciutadania pateix cada dia més una delinqüència que s’ha 
disparat a la ciutat, tal com demostren els indicadors delictius que han arribat a la 
Junta Local de Seguretat, al Consell de Seguretat Urbana, o pels testimonis de les 
persones afectades. Afegeix que segons dades del Ministeri d’Interior, el primer 
semestre de l’any s’ha incrementat més d’un 20% l’activitat delictiva a Barcelona, 
particularment pel que fa als delictes més greus. 
Per tant, diu que hi ha raons més que suficients per exigir al Govern l’acceptació 
d’aquest prec, i que es comprometi de manera immediata a traslladar al Plenari del 
Consell Municipal la revisió del pla de seguretat. El Sr. PISARELLO comparteix la 
diagnosi que fa el grup del PP, i assegura que el Govern està preocupat. Tanmateix, 
consideren que el pla de seguretat no regula totes les actuacions, i que en això no rau 
el problema. 
Observa que el grup del PP demana, amb aquest prec, que es posi en marxa un pla de 
xoc, que en el cas de Ciutat Vella ja està en vigor, amb una dotació de cinc milions 
d’euros. Reconeix que de ben segur que calen més esforços, però quan es tracta de 
xarxes mafioses i delictes cal la cooperació d’altres cossos de seguretat, amb la 
Conselleria d’Interior i la de Justícia, i és en aquest sentit que estan treballant. 
Per tant, diu que si el prec del grup del PP anés en aquesta direcció el podrien 
acceptar, però no estan d’acord que el problema sigui el pla de seguretat i que calgui 
revisar-lo, sinó que el problema són els diners que hi estan invertint i com es pot 
complementar treballant amb altres administracions. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ insisteix que el problema és el pla de seguretat en si,  que 
està demostrant que és un fracàs absolut, com també ho són les polítiques municipals 
de seguretat; i el fracàs de la gestió de la seguretat encapçalada per la regidora 
competent, l’alcaldessa. I addueix que no sap què més ha de passar perquè renunciï a 
aquest càrrec que, de facto, no exerceix. 
Assegura que no entén que al Govern li costi tant reconèixer que els índexs de 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 83 
19/10/2018 
 
delinqüència s’han disparat en dos anys a la ciutat; que Barcelona, lluny de ser una 
ciutat de llei i amb ordenances, és una ciutat on el delicte és capital, i que la ciutat ha 
esdevingut la capital de la inseguretat. 
Diu que no entén que els costi tant revisar el pla de seguretat i traslladar-lo al Plenari 
juntament amb un pla de xoc, amb propostes concretes d’increment dels efectius de 
la Guàrdia Urbana i de reclamació dels efectius de Mossos d’Esquadra; amb un nou 
conveni entre Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana —l’actual es va signar el 2005—
; i fermesa i mà dura per lluitar contra la delinqüència i la inseguretat. 
El Sr. PISARELLO replica que moltes de les qüestions que planteja el regidor ja 
estan en marxa; precisa que ja s’està treballant en la revisió del conveni, i li recorda 
les reunions que aquesta darrera setmana ha mantingut l’alcaldessa amb la 
Conselleria d’Interior, amb la de Justícia, amb la Fiscalia, amb el cap de Mossos 
d’Esquadra de l’àrea metropolitana, o amb la jutgessa degana per abordar la qüestió 
de la delinqüència i la inseguretat. 
Reconeix que li agradaria fer moltes més coses, com també que el regidor fes una 
mica d’autocrítica, ja que fa mesos que li recorden que no tenen més Guàrdia Urbana 
a Barcelona perquè el govern del PP va fer l’impossible perquè fos així. Entén que 
aquesta és la gran contradicció del grup del PP, que, d’una banda, reclama més 
seguretat i més Guàrdia Urbana i, d’altra banda, el govern del PP ha fet una política 
d’ajustos que ha afeblit els serveis públics, fins i tot els de seguretat. 
Per tant, considera que el seu sistema de seguretat fa aigües, ja que demana a altres 
allò que no van fer des del govern estant. 
Accepta, doncs, que el regidor estigui preocupat, però li recorda que la preocupació 
ha d’anar acompanyada de polítiques concretes. 
d) Preguntes 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
1.- (M1519/9780) Quin és el capteniment del Govern municipal amb relació als 
edificis de l’Hivernacle, l’Umbracle, el Museu Martorell i el Castell dels Tres 
Dragons del parc de la Ciutadella? El Sr. CIURANA pregunta, atès que estan 
arribant al final del mandat, quines intencions té el Govern respecte als quatre 
edificis històrics del parc de la Ciutadella. 
 
El Sr. ASENS confirma que els edificis estan en una situació molt millorable, que es 
remunta en el temps i, per tant, a mandats anteriors. 
Precisa, quant a l’Hivernacle i l’Umbracle, que d’ençà del maig que s’està tancant el 
treball intern de diagnosi de la situació actual, i avança que aquest octubre es faran 
tres jornades de treball amb col·lectius rellevants de l’àmbit científic, acadèmic i 
veïnal, alhora que es desenvolupa el procés d’elaboració estratègic per donar forma 
al que serà el pla director. 
Indica que està previst que la proposta es presenti al desembre en el marc de la 
comissió de seguiment, i la pretensió és que el recinte estigui ben connectat, i 
juntament amb la resta d’edificis històrics doni continuïtat a eixos principals de la 
ciutat; és a dir, que la Ciutadella passi de ser una barrera a ser un connector de 
referència en un diàleg urbà on el verd és part essencial; una Ciutadella oberta al  
mar, i per això s’estudiarà la viabilitat de convertir les vies i el passeig de 
Circumval·lació en espai verd que doni continuïtat al parc. 
Assenyala que una vegada estigui disponible tota aquesta documentació, la comissió 
de seguiment es reunirà novament per compartir la diagnosi i treballar les línies de 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 84 
19/10/2018 
 
futur del pla director de la Ciutadella, que voldrien que estigués definit abans 
d’acabar aquest any. Quant a la resta d’edifici, informa que el consorci ha encarregat 
un estudi de viabilitat amb l’objectiu d’aportar una solució funcional per als edificis 
que permeti actualitzar les instal·lacions científiques i de museu, que millorin les 
condicions de treball del personal, així com també les de conservació del patrimoni, i 
que han de permetre l’obertura al públic, ampliant-ne els usos i serveis. 
Concretament, pel que fa al Museu Martorell, indica que es pretén fomentar-ne els 
usos com a centre de documentació, amb sales i espais de consulta per a experts i no 
experts i col·leccions de documents i recursos, tant en suport físic com digital, i una 
oficina de gestió de les sèries de publicacions periòdiques i monogràfiques editades 
pel museu, a més d’una sala de lectura i consulta de la biblioteca especialitzada en 
ciències naturals, i l’obertura al públic de la part de l’edifici que dona a la Ciutadella. 
 
El Sr. CIURANA demana que, mentre reflexionen i debaten sobre si els projectes de 
l’alcalde Trias per a aquests espais complauen el Govern municipal o no, tinguin 
present que els edificis històrics s’estan degradant. I insisteix a preguntar si estan 
interessats en els projectes del mandat anterior; si estan d’acord a convertir el Castell 
dels Tres Dragons en un centre vinculat a la capitalitat editorial, dedicat a la literatura 
infantil i juvenil, o si el Museu Martorell esdevindrà el gabinet històric de ciències 
naturals previst amb la Col·lecció Salvador. Igualment, pregunta què ha passat amb 
la rehabilitació de l’Hivernacle i de l’Umbracle. 
Diu que els fa la sensació que, passat el temps dels anuncis i dels projectes, atès que 
ara és moment de balanços i d’acabar allò que havien endegat, en el cas de la 
Ciutadella el més calent és a l’aigüera. 
Reclama al Govern, per tant, que comenci a concretar perquè ja ha passat el temps de 
les elucubracions. I posa en relleu que el grau de concreció amb què treballen és el 
que es reflecteix el pla director del parc de la Ciutadella, on es diu literalment que es 
preveu en aquests edificis una “aula oberta fonamentada en la ciència, les humanitats 
i l’art”. Altrament, adverteix que, a més d’aquesta absoluta vaguetat, necessiten 
recursos per rehabilitar els edificis, projectes clars i, sobretot, gent amb interès per 
tirar endavant els projectes. 
 
El Sr. ASENS diu que no els consta cap projecte del mandat anterior, ni tampoc que 
hi hagués cap pla director, i el que s’ha fet aquest mandat ha estat una novetat, per 
tant, afirma que li sorprèn la intervenció del regidor. 
 
2.- (M1519/9781) Quin tipus de lideratge vol exercir l’alcaldessa de Barcelona en els 
vuit mesos que queden de mandat municipal? 
 
El Sr. TRIAS recorda que arran de la dimissió del Sr. Xavier Domènech, al·legant 
que estava cansat, la Sra. Alcaldessa, amb la retòrica a què ja els té acostumats, va dir 
que ella també havia viscut moments de cansament i decepció; en definitiva, que 
s’havia plantejat en algun moment de plegar. 
Reconeix que la ciutat té molts problemes i dificultats, i pot arribar a entendre que 
cansi; malgrat tot, pregunta a l’alcaldessa com afrontarà el lideratge els vuit mesos 
que resten de mandat. 
 
La Sra. ALCALDESSA posa de manifest que el Sr. Trias només ha citat una part de 
la seva declaració, i puntualitza que va dir que ella, com la majoria de gent que no ve 
de la política professional, no s’acostuma al cinisme que els diguin una cosa en privat 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 85 
19/10/2018 
 
i una altra en públic, que de vegades se sent cansada, i es pregunta si realment és on 
ha d’estar o bé seria més útil en un altre lloc. 
Diu que se sent orgullosa que l’equip de gent amb qui està vulgui una altra política, i 
lamenta que Xavier Domènech decidís marxar, però també entén que per a les 
persones que no són professionals de la política hi ha unes maneres de fer-la que són 
summament desgastadores, i que creu que en benefici de tothom s’han de poder 
canviar. 
Entén que les relacions entre formacions polítiques, com la que hi ha en aquest 
mateix Plenari, haurien de ser més constructives, transparents i propositives. 
Feta aquesta puntualització sobre les seves paraules, respon a la qüestió del lideratge 
plantejada pel Sr. Trias, i li pregunta què té específicament en ment, ja que suposa 
que li vol preguntar una cosa concreta. 
 
El Sr. TRIAS pregunta a l’alcaldessa com pensa dirigir la ciutat, perquè hi ha 
diferents maneres de fer-ho; d’una banda, acumulant càrrecs, cosa que considera un 
error. Igualment, fa notar que l’alcaldessa manifesta que no li agrada una certa 
manera de fer política, i assegura que a ell segons quina manera li fa fàstic, i que l’ha 
patit governant i a l’oposició. 
Puntualitza que el lideratge en la política significa copsar la realitat, ser conscient del 
que passa ara i abans no passava o passava menys, malgrat que la situació econòmica 
en l’actualitat sigui millor que fa uns anys. Remarca que lideratge és tenir projectes, 
econòmics, socials i de país. I subratlla que quan un govern és d’onze regidors, 
lideratge també suposa buscar complicitats, ser capaç d’empatitzar amb els propis i 
també amb l’oposició, amb qui s’ha d’aconseguir arribar a fórmules de col·laboració. 
Fa notar que avui, en aquest sentit, han tingut exemples d’aquestes fórmules, malgrat 
que gairebé forçades. 
 
La Sra. ALCALDESSA assegura que creu en les fórmules de lideratge compartit, i 
que les grans coses s’aconsegueixen amb les màximes complicitats. Diu que per a 
ella és un orgull formar part d’un equip municipal de gent molt compromesa, ja que 
d’altra manera no s’explicarien les moltes coses que s’han pogut impulsar durant el 
mandat i que eren inèdites per manca de voluntat política, tal com s’ha demostrat. 
Així, amb un equip de govern petit s’ha pogut impulsar una política d’habitatge que 
ha significat un punt d’inflexió, i avui mateix n’han tingut un exemple amb la 
regulació del 30% de les noves promocions; igualment, han plantejat una alternativa 
a l’oligopoli energètic amb un operador energètic municipal de nova creació. 
Remarca, també, les complicitats a què han arribat amb grups de l’oposició per 
assolir reivindicacions històriques com l’arribada del metro a la Marina, la 
recuperació de la Model, desencallar el projecte del Barça. Destaca que aquests són 
un exemple de projectes històrics aturats durant molts anys i que s’han desencallat 
durant aquest mandat. 
Reitera que creu fermament en el lideratge compartit i que calen uns objectius clars i 
que, sobretot, s’ha de retre comptes a la ciutadania i donar resposta al seu mandat. 
 
Del Grup Municipal Cs: 
 
3.- (M1519/9764) Quines mesures pensa aplicar el Govern municipal per tal de 
disminuir els índexs de criminalitat que han augmentat un 20,5% a Barcelona durant 
la primera meitat del 2018 respecte al mateix període de temps de l’any passat? 
 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 86 
19/10/2018 
 
La Sra. MEJÍAS comenta que avui tots han pogut veure el vídeo de l’agressió a cops 
de matxet ocorreguda al carrer Carretes, i en què ha resultat morta una persona. 
Igualment, recorda que durant aquesta sessió s’ha preguntat als responsables 
municipals què pensen fer per evitar situacions com aquesta. 
Afegeix que, fa uns instants, una veïna del Born li ha adreçat personalment un 
missatge, que llegeix a l’alcaldessa, que avisa sobre la situació de greu inseguretat 
que es viu al barri, i que demana ajuda alertant que avui mateix hi ha hagut un mort. 
Al·lega, atès que avui no han tingut l’oportunitat d’escoltar l’alcaldessa en qualitat de 
responsable de seguretat, que formula aquesta pregunta a fi de saber quines accions 
pensa emprendre davant aquestes situacions; i li demana que no li respongui a ella, 
sinó a la veïna del Born, a la qual li ha dit que posi la televisió per escoltar en directe 
la resposta. 
Reitera que mai no han tingut ocasió d’escoltar l’alcaldessa parlar sobre els greus 
problemes de seguretat que viuen els barris, que és un assumpte recurrent en aquesta 
cambra i que avui ha respost sistemàticament el Sr. Pisarello, que no n’és el 
responsable. Per tant, exigeix a l’alcaldessa que dirigeixi la seva resposta als veïns. 
 
La Sra. ALCALDESSA replica que ha parlat moltes vegades sobre aquestes 
qüestions, i que ho ha fet com a responsable de seguretat en molts contextos 
diferents, també amb els veïnats, ja que tota la vida a estat a peu de carrer, i ho 
continua fent, en aquests casos tant al Raval com a la Barceloneta. 
Confirma, doncs, que coneix de primera mà els problemes de què parla la regidora, i 
assegura que no té cap intenció d’emprar-los per frivolitzar, ni per usar les tàctiques 
de la Sra. Mejías en aquest plenari. Afirma, altrament, que li preocupa l’origen de 
fons d’aquesta situació, i ja ha dit públicament en diverses ocasions que els veïns 
tenen raó. 
Ratifica que s’ha produït un increment de la criminalitat, específicament dels furts, i 
que és un fet que no només passa a Barcelona sinó en totes les grans ciutats de 
Catalunya, i que s’explica per diverses raons, entre les quals l’alerta terrorista que ha 
provocat la concentració de molts efectius policials en edificis emblemàtics en 
comptes dels carrers; i també pel fet que una instància superior es va carregar la 
possibilitat d’utilitzar la reincidència perquè els professionals del furt no quedin 
impunes i paguin judicialment. 
Tanmateix, recorda que aquest ajuntament no té competències judicials, no decideix 
les penes; això no obstant, subratlla que la Guàrdia Urbana ha augmentat d’un 15% 
les detencions per furt aquest any respecte a l’anterior, i aprofita per destacar la feina 
excel·lent que fa aquest cos a peu de carrer, i el fet que està responent més enllà de 
les seves competències. 
Afirma que com a regidora responsable directa de seguretat està molt orgullosa de la 
feina que fan els responsables de seguretat, el comissionat Amadeu Recasens, i la 
Guàrdia Urbana. 
Precisa que la competència de seguretat ciutadana és de la Generalitat i la Guàrdia 
Urbana hi col·labora, però que a Ciutat Vella el 60% de les denúncies i les 
detencions les fa la Guàrdia Urbana. Això no obstant, reconeix que l’assumpte de 
fons és que Mossos d’Esquadra, que treballa molt bé en el terreny, ha d’augmentar 
les dotacions a Barcelona, i retreu que el responsable d’Interior de la Generalitat 
tingui el cap a una altra banda, i que afirmi que no cal més policia a la ciutat. En 
conseqüència, diu que el conseller ha de rectificar, tenint en compte que els mesos 
d’estiu els han donat la raó quant a la manca d’efectius. 
Afegeix que a tot això s’hi suma un aspecte judicial, i és el missatge que es dona si 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 87 
19/10/2018 
 
queden impunes totes les detencions que s’estan fent; malgrat tot, assegura que no es 
rendeixen, i explica que ahir mateix es van reunir amb la Fiscalia per parlar 
justament dels casos dels matxets, i la necessitat que augmenti la contundència 
enfront d’aquests casos. 
 
La Sra. MEJÍAS addueix que la Sra. Alcaldessa té una gran habilitat per centrifugar 
les culpes cap a altres administracions de temes que són de la seva competència. En 
aquest sentit, recorda a l’alcaldessa que el civisme és responsabilitat seva, i també ho 
és la convivència al carrer; que la seguretat ciutadana i l’ordre públic són 
competència de la Guàrdia Urbana; i que la neteja, de la qual també es queixen els 
veïns del Born i dels barris litorals, és una competència municipal. 
Constata que la situació que es viu a Barcelona és molt greu, i que els indicadors del 
Ministeri d’Interior confirmen que aquesta gravetat s’ha incrementat el darrer any de 
gairebé un 20%, i entén que alguna responsabilitat hi deu tenir l’alcaldessa i 
responsable de seguretat. 
Diu que li sembla molt bé que l’alcaldessa intenti coordinar els serveis entre 
administracions, però repeteix que hi ha coses que són de la seva estricta 
responsabilitat, com ara la seguretat per garantir la convivència. 
 
La Sra. ALCALDESSA reclama prudència a la regidora, i puntualitza que el mort del 
Born a què s’ha referit és un ancià de noranta anys que ha caigut per una escala, un 
fet que està sent investigat pels Mossos d’Esquadra; i remarca que la regidora de 
Ciutat Vella coneix el districte millor que la Sra. Mejías. 
 
Del Grup Municipal d’ERC: 
 
4.- (M1519/9768) Quines mesures preventives ha pres l’Agència de Salut Pública de 
Barcelona per garantir la no proliferació de plagues d’escarabats i d’altres insectes a 
la via pública i a les dependències de titularitat municipal? La Sra. BENEDÍ fa 
avinent que l’Associació Nacional d’Empreses de Sanitat Ambiental i la d’Empreses 
de Control de Plagues de Catalunya van advertir, abans de l’estiu, del perill de 
plagues d’escarabats i altres insectes en tot el país gairebé sense excepció, i del risc 
especialment elevat a Barcelona, que és una de les principals víctimes de la invasió 
d’aquest insectes; precisa que l’escarabat americà és el més comú als carrers de la 
ciutat, especialment abundant enguany per la combinació d’una primavera plujosa i 
les altes temperatures enregistrades durant l’estiu, fets que beneficien la reproducció 
d’aquests insectes i el perill de transmissió de bacteris, virus i fongs que suposen, i la 
possibilitat de contaminar aliments de consum humà. 
Explica que, paral·lelament, s’ha constatat un augment d’incidència de rosegadors 
que, també, coincideix amb una tendència global. 
Assenyala que la vigilància i el control de plagues de rates, mosquits, formigues, 
coloms, puces i escarabats a Barcelona és competència de l’Agència de Salut 
Pública, malgrat que només pot actuar a la via pública i en dependències de titularitat 
municipal, mentre que en la resta de llocs correspon als propietaris encarregar-se 
d’eliminar la plaga. 
Remarca que la prevenció és una de les mesures més eficients per controlar les 
plagues que puguin afectar la salut pública de la ciutadania, com és el cas de la neteja 
i el manteniment del sistema de canonades i arquetes del clavegueram. 
Indica que, pel que fa als rosegadors, els tècnics de l’Agència de Salut Pública el 
juliol de l’any passat van començar a estudiar les densitats en diversos punts del 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 88 
19/10/2018 
 
clavegueram a fi d’elaborar un cens d’aquests animals, que a dia d’avui ja hauria 
d’estar llest. 
I posa en relleu que veïns i veïnes de diferents barris han manifestat, aquest estiu, la 
seva preocupació per la proliferació d’insectes i de rates. En conseqüència, pregunten 
quines mesures preventives ha pres l’Agència de Salut Pública. 
 
La Sra. ORTIZ ratifica que és l’Agència de Salut Pública que fa el seguiment, la 
vigilància i el control de plagues, i porta a terme diferents programes d’actuació en 
cas que hi hagi demanda veïnal, o que es produeixen alertes; tot i que, sobretot, 
treballa en l’àmbit de la prevenció. Així, els experts de l’Agència parlen de lluita 
integrada, i precisa que un dels principis d’aquesta metodologia és el control de 
plagues discriminadament, ja que fer-ho d’una manera indiscriminada pot ser 
perjudicial per a la salut i el medi ambient i no ser efectiu per a les espècies que es 
volen eliminar. Destaca, doncs, que la vigilància és la prevenció principal, i es fa 
reiteradament a la xarxa de clavegueram contra paneroles i múrids. En aquest sentit, 
assenyala que la prevenció també rau en un ús correcte de la xarxa i la seva bona 
connexió. 
Afegeix que en aquells punt on habitualment s’han detectat plagues s’hi fa una 
vigilància constant per poder fer actuacions en estadis prematurs del repunt de les 
plagues. 
Quant als mosquits, observa que és una plaga que depèn de la climatologia, que a 
Barcelona s’ha incrementat especialment a finals d’agost, i està molt vinculada a la 
presència d’aigua estancada, de manera que la prevenció es fa, en aquest cas, en tots 
aquells espais públics amb presència d’aigua. 
Finalment, pel que fa a les dependències de 
titularitat municipal, es refereix sobretot a les 
visites de vigilància que es fan mensualment a tots 
els mercats municipals, i trimestralment a tots els 
arxius; i concreta que des del 31 de gener fins a l’1 
d’agost s’han fet 334 visites de vigilància 
preventiva. La Sra. BENEDÍ agraeix la resposta a 
la Sra. Ortiz. Del Grup Municipal del PSC: 
5.- (M1519/9777) Per què el govern actual no està impulsant el compliment de diversos 
convenis signats amb cooperatives d’habitatge per a la promoció d'habitatge 
protegit? 
 
La Sra. ANDRÉS pregunta per què el Govern no està impulsant el compliment de 
diferents convenis signats amb cooperatives d’habitatges, concretament els convenis 
entre aquest ajuntament i la FAVB el 2015 per fer 300 habitatges protegits en règim 
de cessió d’ús; un altre del mateix any signat amb la UGT per fer 303 habitatges en 
règim de venda, i un tercer amb CCOO per la construcció d’uns centenars 
d’habitatges protegits. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 89 
19/10/2018 
 
 
El Sr. MONTANER precisa, en primer lloc, que el conveni amb CCOO mai no ha 
estat reclamat, atès que es va dissoldre l’àmbit d’habitatge d’aquest sindicat; mentre 
que en els altres dos casos van negociar en arribar a l’alcaldia. 
Concreta que en ambdós casos —FAVB i UGT— es produïa una venda de sòl per 
permuta amb un percentatge de pisos, que passaven a ser de propietat; és a dir, es 
tracta que arrosseguen històricament que el sòl públic passa a ser privat. En aquest 
sentit, indica que a fi de revertir aquest sistema, el Govern municipal va introduir un 
canvi en el sentit que es passa de la fórmula del conveni a la d’una licitació en 
concurs públic per a cohabitatge de cooperatives, fundacions i associacions amb 
ànim de lucre limitat. Per tant, remarca que el sòl continua sent públic, i se cedeix per 
setanta-cinc anys, i els habitatges no són per a la venda, sinó en dret de superfície o 
lloguer. 
 
La Sra. ANDRÉS lamenta que no s’hagin complert els convenis esmentats amb la 
FAVB i la UGT —que en vuit anys, del 2007 al 2015, n’han fet tres-cents la UGT i 
més d’un miler la FAVB— i, en canvi, s’hagi optat pels concursos, que al seu grup li 
consta que són onze solars trets a licitació, dels quals sembla que només en 
prosperaran quatre. 
Confirma que el seu grup és més partidari de conservar la fórmula del conveni i fer-la 
compatible amb la del concurs, però no excloure-la i, altrament, tractar de donar 
compliment als convenis signats. 
 
El Sr. MONTANER afirma que és voluntat del Govern continuar aquesta tradició, 
però canviant les regles del joc. Confirma que s’han tret a concurs onze solars, quatre 
dels quals ja tenen projecte, i dos van anar per a cooperatives, pensant justament amb 
FAB i UGT. Tanmateix, explica que per problemes legals i pressupostaris encara no 
s’han pogut adjudicar, però assegura que ho intentaran tirar endavant al més aviat 
possible, ja que els interessa diversificar al màxim i no menysprear la possibilitat de 
donar continuïtat a la tradició d’aquestes dues cooperatives d’habitatge. 
 
6.- (M1519/9778) Tenen coneixement els responsables de la seguretat ciutadana de 
filtracions sobre operatius policials realitzades per responsables municipals a les 
persones que exerceixen la venda ambulant il·legal al carrer? El Sr. COLLBONI fa 
referència a la veïna del Born, presidenta de l’eix comercial, que ha enviat un 
missatge a alguns regidors i regidores sobre la situació d’inseguretat i de preocupació 
de molta gent de la ciutat en aquests moments. 
Dit això, afirma que el Govern té un problema de credibilitat pel que fa a la seguretat, 
un fet objectiu, tot i que fa uns mesos el Govern acusava l’oposició d’intentar 
desgastar-lo i que volien fer de la seguretat un assumpte amb rèdit electoral. 
Assegura que cap partit d’esquerres pretén fer-ne un tema electoral, tot i que és un 
problema que és al carrer, tal com corroboren les dades, especialment les darreres 
setmanes. 
Precisa que quan atribueix al Govern un problema de credibilitat és, per exemple, per 
la informació sobre el fet que els responsables de seguretat disposen d’unes 
gravacions que posen de manifest avisos fets per responsables municipals sobre 
operatius policials a les persones que exerceixen la venda ambulant il·legal; i diu que 
tant és així que la mateixa alcaldessa va admetre que s’havia iniciat una investigació 
interna per verificar aquest fet, i han passat més de quinze dies sense que en tinguin 
cap notícia  i, per tant, formulen aquesta pregunta a fi que els confirmin la informació 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 90 
19/10/2018 
 
o si, altrament, neguen la major. 
 
La Sra. ALCALDESSA reprèn l’afirmació del regidor que ha dit que a cap formació 
d’esquerres li interessa generar alarma social quant a la seguretat, i que allò que cal 
és buscar solucions, sense evidentment defugir l’assumpte de la seguretat, que els ha 
d’importar i ocupar molt. Tanmateix, diu que l’alarma social és el que interessa a 
formacions de dretes, fins i tot d’extrema dreta que està creixent a tot Europa, i que 
pretenen utilitzar els temors legítims de la població per captar vots. 
Per tant, diu que li sorprèn que el grup del PSC formuli aquesta pregunta, que ja ha 
presentat en comissió i li ha respost el primer tinent d’alcaldia, que ha donat una 
informació rigorosa, que no té inconvenient a repetir. Assegura, doncs, que no tenen 
cap coneixement de la filtració a què ha al·ludit el Sr. Collboni, i que si hi hagués 
qualsevol dada o prova d’indici delictiu, qui la tingués hauria d’acudir als jutjats i 
posar una denúncia, o portar-ho al servei intern pertinent a fi que s’obri una 
investigació, cosa que afirma que faria si tingués aquesta informació. 
Puntualitza que el que saben és que, en primer lloc, se’n va fer ressò el sindicat Sapol 
mitjançant determinats mitjans digitals, i quan van demanar-li informació, va 
rectificar i va dir que no tenia cap prova. 
Es pregunta, per tant, per quin motiu el representant del Grup Socialista té interès a 
reproduir una alarma social i porta al Plenari, per segona vegada, aquesta pregunta 
que ja li havia estat resposta dient-li que s’havia obert una investigació, i que si 
tinguessin proves s’actuaria. 
 
El Sr. COLLBONI justifica haver presentat aquesta pregunta perquè va passar el 
mateix amb la denegació d’accés a la Guàrdia Urbana a la sala de control de TMB, i 
que el Govern, mitjançant el responsable de seguretat, va negar rotundament en 
comissió, malgrat que posteriorment ho va admetre, i es va acceptar que, novament, 
la Guàrdia Urbana estigués a les cabines de control de TMB per evitar la venda 
ambulant il·legal. 
Per tant, replica que ara torna a preguntar això perquè ja tenen el precedent que acaba 
d’explicar. 
Insisteix que es tracta d’un problema molt greu, que afecta un dels béns bàsics de la 
ciutat com és la seguretat, i retreu al Govern que no s’ho prengui seriosament, tot i 
que reconeix, però, que darrerament han fet una inflexió en el seu discurs. Això no 
obstant, els acusa de caure en contradiccions, canvis de criteri i optar per centrifugar 
responsabilitats. 
Considera, en definitiva, que en el fons de tot plegat hi ha la qüestió de l’exercici de 
l’autoritat que correspon a l’alcaldessa per fer complir les normes i les lleis a l’espai 
públic. 
 
La Sra. ALCALDESSA torna a dir que no entén a qui parla exactament el regidor, i 
diu que ho lamenta, ja que ell mateix acaba de reconèixer que no té cap prova i que 
tot són suposicions i hipòtesis que sustenta en el fet que considera que una vegada no 
es va fer bé una cosa que no té res a veure amb el tema que els ocupa; i sobre la base 
d’aquestes insinuacions, sense proves, el grup del PSC ve al Plenari a generar alarma 
i confrontació amb un govern d’esquerres. 
Reitera que es pregunta a quins interessos respon aquesta pregunta, i per compte de 
qui es fa, per quin motiu volen portar aquesta falsa polèmica a aquesta cambra i 
engrandir-la. 
 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 91 
19/10/2018 
 
Del Grup Municipal del PP: 
 
7.- (M1519/9773) Considera el Govern que aplica les ordenances sense arbitrarietat ni 
criteris ideològics? 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ diu que les ordenances municipals són les normes de 
convivència que aprova aquest ajuntament, i que les excepcions al seu compliment 
estan previstes en les mateixes ordenances. Tanmateix, afirma que a Barcelona hi ha 
una excepció no escrita però sí aplicada, i és que si s’és independentista i es forma 
part d’una entitat secessionista es té barra lliure per infringir les ordenances 
municipals. Considera que és com si existís una ordenança no escrita que concedeix 
patent de cors a les entitats independentistes per infringir les ordenances sense que 
això generi cap reacció municipal en el sentit d’exigir-ne el compliment i imposar 
sancions. 
En conseqüència, justifica la presentació d’aquesta pregunta. 
 
La Sra. ALCALDESSA respon amb rotunditat que no estan aplicant les ordenances 
sobre la base de criteris ideològics i amb arbitrarietat, sinó que, altrament, sempre 
intenten actuar amb els principis de prudència, eficàcia, proporcionalitat en totes les 
circumstàncies. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ diu que ja s’esperava la resposta, atès que, 
contràriament, l’alcaldessa incorreria en prevaricació o en desviació de poder. 
Afirma, però, que la realitat la desmenteix, ja que és evident que les entitats 
independentistes, amb caràcter general, a Barcelona poden celebrar actes sense cap 
mena de permís o llicència ni pagament de taxes; poden col·locar pancartes i cartells 
infringint clarament les ordenances municipals de les quals no se’ls exigeix el 
compliment. 
Posa com a exemple l’acampada independentista a la plaça de Sant Jaume durant 
més de quinze dies, consentida pel Govern de la Generalitat i per aquest ajuntament, 
que hauria d’haver obligat al compliment de les ordenances, i no només per raons de 
seguretat. Precisa que dies abans dels actes de la Mercè, fins i tot van dialogar amb 
els infractors per veure si marxaven o no, i se’ls donava l’opció de posar-se en un 
cantó de la plaça. Afirma, per tant, que es tracta d’un consentiment de les infraccions 
de les ordenances, i confonen discrecionalitat amb arbitrarietat; i la llibertat 
d’expressió, que ningú no qüestiona, s’ha d’exercir pels canals que toca, entre els 
quals el compliment de les normes, ja que altrament es cau en un greuge, com en el 
cas dels qui van voler instal·lar una pantalla gegant a la plaça de Catalunya per veure 
un partit de futbol, i es va enviar la Guàrdia Urbana per fer complir les ordenances i 
se’ls va imposar una sanció. 
 
La Sra. ALCALDESSA discrepa absolutament amb el regidor, i remarca que una 
ciutat oberta i democràtica com Barcelona, compromesa amb els drets i les llibertats, 
en un moment complicat i d’excepcionalitat política com l’actual, hi ha accions 
regularment, i en totes s’ha d’aplicar la mesura, el sentit comú, buscar solucions 
dialogades, la mediació per fer compatibles les normes, el bon ús de l’espai públic; és 
a dir, que ningú no el monopolitzi però que, alhora, qui necessiti i vulgui expressar-
se ho pugui fer. 
Per tant, diu que no comparteixen la fórmula del PP, que és estomacar primer i 
preguntar després i, contràriament, primer pregunten i miren què es pot fer, i busquen 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 92 
19/10/2018 
 
alternatives si és que hi ha algun problema en segons quins llocs, i si cal recórrer a la 
força també ho fan. I constata que hi ha límits molt clars, ja que quan hi ha violència, 
independentment d’allà on vingui, mai no s’admetrà en aquesta ciutat. En aquest 
sentit, posa com a exemple el cas recent, que desmenteix l’argumentació del regidor, 
i que és el de la senyora que treia llaços grocs, a qui sembla que van dir “estrangera 
de merda”, i en què l’Ajuntament s’ha personat en la causa entenent que hi ha un 
indici d’odi i de xenofòbia. Entén que això demostra que tenen els mateixos criteris, 
que són el respecte a la llibertat d’expressió i deixar que la gent es manifesti; 
preguntar-se per què ho fa i buscar diàleg i solucions on calgui, i garantir que l’espai 
públic sigui emprat per tothom i posar com a línia vermella la violència. 
 
Del Grup Municipal de la CUP: 
 
8.- (M1519/9760) Quina es la justificació de mantenir aquest contracte de cessió de 
l’edifici d’oficines a la rambla del Raval, 29-35, a l’organització sindical UGT un 
cop exhaurit? Quin és l’objectiu que un immoble municipal d’aquest volum i 
característiques continuï cedit a una organització sindical quan la llei reserva 
competència exclusiva al Ministeri de Treball espanyol en matèria de provisió de 
locals a les centrals sindicals? Com pensa recuperar l’Ajuntament de Barcelona la 
despesa ocasionada per aquesta fallida operació immobiliària? Té prevista el 
consistori una possible transformació d’aquest edifici de 8.000 m2 en habitatge social 
tan necessària al districte de Ciutat Vella? 
 
El Sr. CASAS comenta que el 2009 el patrimoni del Ministeri de Treball havia 
d’oferir nous locals a UGT i a la CGT a compte del patrimoni històric sobrevingut; 
que l’Ajuntament, motu proprio i sense cap obligació legal, va decidir avançar a 
UGT els nous locals. Precisa que, segons consta a l’acta de la sessió de 29 de juny de 
2012 de la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació, s’aprova el conveni amb 
UGT relatiu a la cessió gratuïta de l’ús de l’edifici situat a la rambla del Raval, 29-
35, per un termini de tres anys, a fi de destinar-lo a seu i dependències sindicals; i 
afegeix que en la mateixa sessió es demana que es reivindiqui l’edifici de la Via 
Laietana, 16, al Ministeri de Treball. Diu que entenen que el 2015 es va produir una 
nova pròrroga per tres anys de la cessió de l’edifici de la rambla del Raval, que s’ha 
exhaurit aquest setembre. En conseqüència, manifesta que es pregunten si hi ha un 
acord vigent entre el Ministeri, l’Ajuntament i la UGT que justifiqui la continuïtat de 
la cessió gratuïta, i si el Ministeri de Treball compensarà ara l’Ajuntament amb la 
transferència dels costos del local o, altrament, cedirà una propietat equivalent al 
mateix barri. 
I pregunta de quina manera pensa recuperar l’Ajuntament aquest patrimoni, i si 
preveu la possibilitat de transformar l’edifici de vuit mil metres quadrats en habitatge 
social, tan necessari al barri. 
 
La Sra. PIN confirma que el conveni es va exhaurir aquest setembre, i que l’Estat va 
manifestar la voluntat de compra durant el present exercici, i diu que estan a l’espera 
que es decideixi a fer-ho. 
Entén que la pregunta respon, també, al fet que en el seu moment aquesta operació va 
resultar dubtosa i ha estat posada en qüestió per diferents entitats veïnals i socials. I 
considera que més enllà de si l’Estat compleix o no amb la seva obligació d’adquirir 
l’edifici, cal analitzar la manera com es va dur a terme aquesta operació que ha 
generat tanta polèmica. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 93 
19/10/2018 
 
 
El Sr. CASAS pregunta de quins terminis estan parlant. 
 
La Sra. PIN precisa que l’Estat ha dit que el 2018 efectuarà la compra de l’edifici, i 
en cas que no es faci en els tres mesos que falten per acabar l’exercici hauran 
d’estudiar què fan. 
 
e) Seguiment de proposicions / declaracions de grup 
 
 
MOCIONS 
 
DECLARACIONS INSTITUCIONALS 
 
DI1.- El 12 de setembre passat, el Govern espanyol va autoritzar l'exportació de 400 
bombes a l’Aràbia Saudita, país que lidera una coalició militar en el conflicte del 
Iemen. Una guerra que, segons les Nacions Unides, s'ha convertit en la catàstrofe 
humanitària més gran de l'actualitat. 
 
La coalició liderada per l’Aràbia Saudita ha dut a terme més de 18.000 bombardejos i 
ha comès desenes de presumptes crims de guerra contra la població civil. A més, en 
una clara vulneració del dret internacional humanitari, ha imposat un bloqueig 
marítim que ha exacerbat la crisi humanitària. 
 
El 9 d'agost, la coalició va dur a terme un atac aeri contra un vehicle escolar a la 
ciutat Dhahyan, al nord del Iemen, un presumpte crim de guerra que va causar la 
mort a 51 persones, entre elles més de 40 nens, i va ferir desenes de persones, pel que 
sembla amb una bomba guiada de precisió fabricada i subministrada pels Estats 
Units. Després d'aquest atac, el Govern espanyol va declarar que no autoritzaria 
l'exportació de 400 bombes de precisió a l’Aràbia Saudita. Malgrat això, el 12 de 
setembre es va retractar al·legant la necessitat d’“honrar un contracte”, anteposant la 
protecció dels seus interessos econòmics a les vides de la població civil del Iemen. 
La decisió del Govern espanyol d'autoritzar l'exportació d'armes a l’Aràbia Saudita 
va en contra de les recomanacions del Consell de Drets Humans de l'ONU, que ha 
instat la comunitat internacional a “abstenir-se de subministrar armes que podrien ser 
utilitzades en el conflicte del Iemen”. També suposa una vulneració del Tractat sobre 
el comerç d'armes (TCA), ratificat per Espanya, que prohibeix la transferència 
internacional d'armes, municions i articles relacionats quan se sàpiga que poden 
utilitzar-se per cometre crims de guerra, o quan existeixi un risc que es destinin a 
cometre o facilitar violacions greus del dret internacional humanitari i dels drets 
humans. Fins i tot incompleix la mateixa llei espanyola d’exportacions d'armes, que 
prohibeix la transferència d'armes quan existeixin indicis raonables que podrien 
utilitzar-se per cometre violacions de drets humans. 
 
Malgrat les exportacions autoritzades fins ara, el Govern espanyol té l'oportunitat de 
revisar i suspendre les llicències de futures exportacions d'armes a l’Aràbia Saudita i 
d’altres membres de la coalició per al seu ús al Iemen. El Govern espanyol no pot 
continuar subministrant armes a l’Aràbia Saudita perquè corre el risc de ser còmplice 
de la comissió de crims de dret internacional. 
 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 94 
19/10/2018 
 
Barcelona ha demostrat, durant diferents episodis de la història recent, que la seva 
ciutadania és solidària amb les poblacions civils d’arreu que són massacrades per 
potències regionals. Ho va demostrar durant la invasió d’Iraq durant el 2002 i 
enguany amb la crisi dels refugiats a la Mediterrània. Barcelona es reivindica com a 
capital de pau de la Mediterrània i el seu crit és escoltat internacionalment. 
 
El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 
 
1.- Expressar el rebuig per l'autorització de l'exportació de 400 bombes a l’Aràbia 
Saudita pel risc que siguin utilitzades per cometre o facilitar violacions greus de drets 
humans i del dret internacional humanitari al Iemen. 2.- Demanar al Govern espanyol 
que posi fi de forma immediata als enviaments d'armes des dels ports espanyols i 
revoqui les llicències autoritzades quan hi hagi un risc substancial que puguin ser 
usades al Iemen. 3.- Demanar al Govern espanyol revisar i suspendre les llicències 
actuals i futures d'exportació d'armes a l’Aràbia Saudita mentre hi hagi evidències 
fiables que les armes es podrien usar per cometre o facilitar violacions greus del dret 
internacional dels drets humans o del dret internacional humanitari al Iemen. 4.- 
Demanar al Govern espanyol que substitueixi progressivament el suport públic a la 
indústria de guerra per indústria socialment necessària com ara la que permeti la 
substitució progressiva d’hidrocarburs per energies locals i renovables, de manera 
que no es perdi cap lloc de treball. 5.- Activar la cooperació internacional de 
l’Ajuntament de Barcelona al Iemen mitjançant una línia d’ajut d’emergència 
específica a la crisi humanitària causada pels atacs a la població civil. 6.- Reforçar la 
introducció de criteris de pau i respecte internacional dels drets humans a la 
contractació pública de l’Ajuntament de Barcelona. 7.- Notificar, al president del 
Govern espanyol, al ministre d’Afers Exteriors, a la ministra de Defensa, a la 
secretària d’Estat de Comerç Internacional i a l’ambaixador d’Aràbia Saudita a 
Espanya, l’acord del consistori. 
 
S’APROVA aquesta declaració institucional, que ha estat llegida per la Sra. Pérez, 
amb el posicionament favorable de tots els grups municipals i dels Srs. Ardanuy i 
Puigcorbé, excepte el dels grups de Ciutadans, del Partit Socialista de Catalunya i del 
Partit Popular. 
 
DI2.- Atès que durant aquests últims dies s’han fet públics correus electrònics de jutges i 
magistrats de tot l’Estat que s’han enviat durant aquest últim any a través del canal 
oficial del Consell General del Poder Judicial. 
Atès que en aquests correus s’equiparava l’independentisme amb el nazisme i es 
qualificava les persones que es manifestaven lliure i democràticament de “criminals”, 
“violents” o “extremistes”. 
Atès que d’aquests correus es desprenen opinions personals molt contundents, 
avançant futures represàlies i sentències contra les persones que actualment es troben 
en situació de presó preventiva o exili. 
Atès que els fets exposats han posat en evidència la politització del sistema judicial 
espanyol. 
Atès que diferents jurisdiccions d’arreu d’Europa ja han deixat en evidència la 
politització i arbitrarietat del sistema judicial espanyol a través dels seus dictàmens. 
 
És per això que, i d’acord amb els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.3 del Reglament 
orgànic municipal, el Plenari del Consell Municipal aprova la declaració institucional 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 95 
19/10/2018 
 
següent: 
 
El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona: 
 
- Referma el seu compromís amb el principi de separació de poders, la justícia, la 
democràcia, la llibertat i els drets civils i polítics. - Condemna la manca de seguretat 
jurídica per als independentistes que es desprèn de la publicació de diferents correus 
electrònics enviats pel canal oficial del Consell General del Poder Judicial, en els 
quals s’equiparava l’independentisme amb el nazisme i es qualificava les persones 
que es manifestaven lliurement i democràticament de “criminals”, “violents” o 
“extremistes”, fent palesa una animadversió evident per part de diferents membres de 
la judicatura, incomprensibles en un estat de dret, i que qüestionen la seva 
imparcialitat. - Considera provada la persecució dels líders polítics, socials, activistes 
i artistes que actualment es troben en situació d’exili o de presó preventiva únicament 
i exclusivament per haver defensat democràticament i pacífica, la seva ideologia o 
les seves manifestacions. - Exigeix l’alliberament immediat dels presos polítics, el 
retorn de les persones exiliades per la seva ideologia i la fi de la persecució de les 
persones represaliades, així com la reparació pública de les seves figures. 
 
S’APROVA aquesta declaració institucional, que ha estat llegida pel Sr. Ciurana, 
amb el posicionament favorable de tots els grups municipals i dels Srs. Ardanuy i 
Puigcorbé, excepte el dels grups de Ciutadans, del Partit Socialista de Catalunya i del 
Partit Popular. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
DI3.- Ara fa gairebé un any va tenir lloc la celebració del referèndum de l’1 
d’octubre i la declaració d’independència, fruit d’una llarga etapa de treball polític en 
diferents àmbits al si de la societat catalana, i gràcies a la tasca d’un moviment social 
amb una gran capacitat de mobilització cívica, pacífica i democràtica. És aquesta 
extraordinària fortalesa la que ha aconseguit obrir, a Catalunya, l’esquerda més 
seriosa en el règim del 78 des que aquest es va establir a partir de la reforma del 
període postfranquista. 
 
Els fets d’octubre van representar la màxima expressió del xoc entre la majoria 
republicana catalana i l’Estat espanyol. Aquest va optar per abusar de la seva força i 
es va imposar contra un poble pacífic i indefens. Tanmateix, la brutalitat policial 
contra la ciutadania que feia cua per votar i la brutalitat judicial de considerar un 
moviment de desobediència pacífica com una rebel·lió violenta ha dotat d’una 
dimensió europea el nostre conflicte amb l’Estat espanyol i ocupa les portades dels 
mitjans de comunicació de tot el continent. 
 
La de l’1 d’octubre ja no és només la causa de la República sinó també, cada cop 
més, la causa de la democràcia i la llibertat. L’Estat espanyol va optar per l’ús de la 
violència policial, judicial, institucional, mediàtica i també simbòlica que va 
culminar amb la destitució del Govern de la Generalitat, la dissolució del Parlament 
de Catalunya i la convocatòria de noves eleccions amb l’aplicació il·legal de l’article 
155 de la Constitució espanyola. Per la seva banda, els membres del Govern, la 
presidenta del Parlament, els líders socials i alguns representants polítics es troben 
injustament empresonats, a l’exili o encausats per les seves idees polítiques. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 96 
19/10/2018 
 
 
Tot amb tot, el preu que l’Estat espanyol ha pagat ha estat enorme: a escala 
internacional les imatges de càrregues policials i l’empresonament de dirigents cívics 
i càrrecs electes ha destrossat la reputació democràtica del Regne d’Espanya. A 
escala interna, en lloc d’haver afavorit les vies de diàleg, s’ha deslegitimat a ulls 
d’una àmplia majoria de la ciutadania. 
 
Com reconeixia el Govern injustament destituït pel 155 en una carta conjunta 
publicada recentment als mitjans de comunicació: “Catalunya va començar el dia 1 
d'octubre de 2017 una nova era. Aquell dia vam decidir mirar al futur. Hem emprès 
un camí que sabem llarg i complex cap a una república de persones lliures. El camí 
del nostre futur.” 
 
Per aquests motius, i d’acord amb el que estableix l’article 55.1 del Reglament 
orgànic municipal, formulem la declaració institucional següent: 
 
El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda: Primer.- 
Reconèixer la tasca de les persones que varen fer possible la celebració del 
referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i que hi van participar activament per poder 
donar veu al poble de Catalunya amb relació al seu futur polític. Segon.- Manifestar 
la solidaritat amb la ciutadania que va ser brutalment agredida per les forces de 
seguretat de l’Estat quan es dirigia de manera pacífica a votar. Tercer.- Exigir 
l’immediat alliberament de les preses i presos polítics, el lliure retorn de les persones 
exiliades i manifestar el suport a totes les persones represaliades. Quart.- Donar 
suport a l’acusació popular impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, que denuncia 
les agressions policials de l’1 d’octubre a veïns i veïnes de la ciutat durant l’1 
d’octubre, així com a la resta d’entitats de defensa de drets humans que també estan 
personades en la causa. Cinquè.- Comunicar aquests acords al Govern de Catalunya, 
al Parlament i a les entitats municipalistes. S’APROVA aquesta declaració 
institucional, que ha estat llegida pel Sr. Bosch, amb el posicionament favorable de 
tots els grups municipals i dels Srs. Ardanuy i Puigcorbé, excepte el dels grups de 
Ciutadans, del Partit Socialista de Catalunya i del Partit Popular. 
 
DI4.- Barcelona ha estat històricament una ciutat compromesa amb els drets socials i 
laborals. L’expressió cívica d’aquest compromís amb els valors que la nostra ciutat 
representa, han estat les lluites protagonitzades per diferents col·lectius amb 
l’objectiu de conquerir creixents espais d’igualtat i millores en la qualitat de vida i  
les condicions de treball. 
Avui dia constatem com la precarietat laboral s’ha instal·lat al sector turístic, 
malmetent seriosament les garanties de protecció davant els abusos laborals i la 
qualitat i dignitat de les condicions de treball. El nostre ha de ser un compromís ferm 
contra unes pràctiques que devaluen les relacions laborals, desvirtuen la capacitat de 
negociació col·lectiva de treballadores i treballadors i no ajuden al fet que la qualitat 
i l’excel·lència en la prestació dels serveis turístics consolidin la nostra projecció 
com a destinació de referència. 
El turisme és un sector fonamental de la nostra economia. Una indústria estratègica 
per a una ciutat mediterrània com Barcelona. Un patrimoni col·lectiu que cal 
protegir, ordenar i governar i que cal gestionar de forma sostenible i equilibrada, 
treballant per la desestacionalitat, la diversificació, la garantia de la convivència, la 
conciliació d’usos a l’espai públic i, molt especialment, pel retorn als ciutadans i 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 97 
19/10/2018 
 
ciutadanes de Barcelona i als treballadors i treballadores. 
Un turisme sostenible, equilibrat i de qualitat ha de poder continuar sent un actiu 
important de Barcelona pel que fa a la seva activitat econòmica, l’ocupació i la 
imatge i projecció internacional. És per això que les estratègies de promoció han 
d’anar vinculades a la capacitat del sector de garantir i regular unes condicions de 
treball, salarials i laborals dignes i a l’altura de la seva potencialitat. Socialitzar els 
beneficis i traslladar en benestar pels treballadors i treballadores del sector els guanys 
hauria d’esdevenir un deure i un compromís coherent amb la voluntat de seguir 
oferint serveis de qualitat. 
Especialment greu i alarmant és la situació de les cambreres de pis del sector de 
l’hostaleria, més conegudes com Kellys. Un col·lectiu integrat quasi en exclusiva per 
dones, conscient i agrupat en la defensa dels seus drets i del qual una ciutat com 
Barcelona no pot desentendre’s. 
Dedicades a la neteja d’habitacions i altres espais a diferents hotels i allotjaments de 
la ciutat, són un clar exemple de la precarietat generada per la reforma laboral. Les 
condicions de la contractació s’han vist seriosament deteriorades, amb creixents 
nivells de parcialitat i temporalitat i la consolidació de pràctiques abusives com les 
subcontractacions i externalitzacions que generen diferències salarials per feines 
iguals. La pressió i les càrregues de treball a les quals estan sotmeses posen en risc la 
seva salut, sense que moltes vegades no es reconegui l’origen professional de les 
malalties que se’n deriven. 
Un 70% de les treballadores del col·lectiu anomenat Kellys, es troba en situació 
d’externalització en empreses de treball temporal. El salari actual d’una cambrera de 
pis es troba entre els 700 i els 800 euros al mes, i en alguns casos s’arriba a ingressos 
que fluctuen entre els 500 i els 700. Això suposa que, per habitació, ens situem al 
voltant d’una forquilla que va entre 1,5 i 2,5 euros com a retribució. Per tot això, i 
d’acord amb les diferents reivindicacions que han estat traslladades per part del 
col·lectiu de les Kellys com a representants de les cambreres de pis a la ciutat, el 
Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda la declaració institucional 
següent: 
 
El Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda: 1.- 
Reconèixer la tasca reivindicativa i de defensa dels drets laborals i socials que el 
col·lectiu de les Kellys està duent a terme denunciant les situacions de precarietat i 
manca de condicions laborals generalitzada en aquest lloc de treball, i 
comprometre’ns, com a ciutat que treballa per un turisme de qualitat, sostenible i 
amb retorn a la ciutat, amb les seves reivindicacions i en la lluita per una Barcelona 
lliure de precarietat i manca de condicions de treball. 2.- Treballar i per un acord 
entre la patronal i els sindicats, exigint al sector hoteler de la ciutat que vetlli per 
resoldre el greuge que actualment pateix el col·lectiu de les cambreres de pis en les 
precàries condicions laborals amb què desenvolupen el seu treball, així com el seu 
compromís amb la qualitat, a través d’un acord per la dignificació de les condicions 
laborals de les seves treballadores i treballadors amb accions concretes i mesures 
reals. 3.- Elevar a les administracions competents la necessitat de revisar les 
condicions laborals i salarials del col·lectiu de les cambreres de pis, per tal de 
recuperar la preeminència dels convenis de sector per sobre dels convenis d’empresa 
—garantint la igualtat salarial del personal subcontractat amb els treballadors de 
l’empresa principal de la seva mateixa categoria, entre altres qüestions—, treballant 
per evitar la pràctica de les externalitzacions dels serveis fonamentals de l’activitat 
hotelera, el reconeixement de patologies específiques com a malaltia laboral, 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 98 
19/10/2018 
 
l’establiment de programes de formació continuada o garantir als treballadors i a les 
treballadores subcontractades l’accés a la negociació col·lectiva i, en aquest sentit, 
demanar a la Ponència de la Proposició de Llei de Modificació de l’Estatut dels 
Treballadors per garantir la igualtat en les condicions laborals de les 
subcontractacions que reprengui, al més aviat possible, la seva tramitació, al Congrés 
de Diputats. 4.- Instar el Govern de la Generalitat que apliqui les competències que té 
en matèria d’inspecció de treball per fer complir les normes i els drets laborals, amb 
especial atenció a la necessària revisió de les avaluacions de risc de treball, així com 
la posada en marxa d’una campanya específica de la ITSS adreçada a erradicar les 
males pràctiques empresarials i a vetllar perquè la càrrega de treball per a les 
cambreres de pis no suposi un dany per a la seva salut, comptant amb la participació 
dels agents socials a través dels comitès de salut i seguretat laboral. 5.- Interpel·lar 
l’Institut de la Seguretat i Salut Laboral, la Inspecció de Treball i la resta 
d’institucions i agents socials per tal de trobar solució a les justes reivindicacions del 
col·lectiu de cambreres de pis a Barcelona com a peça imprescindible dins el sector 
turístic en general i hoteler en particular. 6.- Desenvolupar les mesures necessàries 
per acompanyar el desplegament del Pla director per un treball digne posat en marxa 
pel Govern de l’Estat. 
 
S’APROVA aquesta declaració institucional, que ha estat llegida pel Sr. Collboni, 
amb el posicionament favorable de tots els grups municipals i dels Srs. Ardanuy i 
Puigcorbé, excepte el del Grup del Partit Popular. 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les setze 
hores i vint-i-cinc minuts. 
Ref.: CP 
 14/18 V: PÀG. 99 
19/10/2018