ACTA DE LA COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS Sessió extraordinària i urgent de 16 d’octubre de 2018 A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 16 d’octubre de 2018, s’hi reuneix la COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS, sota la presidència de la Ima. Sra. Montserrat Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortiz Castellví, Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Maite Fandos i Payà, Maria Magdalena Barceló Verea, Carmen Andrés Añón, Alberto Villagrasa Gil, Maria Rovira Torrens, i Juan José Puigcorbé i Benaiges, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que certifica. Excusa la seva absència la Ima. Sra. Mercedes Vidal Lago. No hi són presents les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Irma Rognoni i Viader, Mercè Homs i Molist, Koldo Blanco Uzquiano i Gerard Ardanuy i Mata. S’obre la sessió a les 9.04 h. Part Informativa Compareixença: 1. Declaració d’urgència de la sessió. S’aprecia la urgència. 2. (M1519/9894) Que comparegui el/la responsable municipal de Drets Socials per informar sobre l’abast, en detall, de les retallades en ajuts socials per a col·lectius vulnerables i col.lectius amb necessitats socials. Es demana informe per escrit del contingut de la compareixença. La Sra. ORTIZ saluda tothom i posa de manifest que compareix a petició de diversos grups per donar explicacions, cosa que també es farà amb els sindicats, amb els quals ja va fer una primera reunió ahir, i observa que aquesta compareixença en part és fruit del fet que el que s’ha compartit amb els treballadors sobre mesures de contenció ha transcendit a la premsa. Dit això, exposa quina és la situació de Barcelona: la pobresa econòmica, l’atur, la precarietat i les dificultats per accedir a un habitatge continuen tenint un impacte a la ciutat i la situació d’emergència continua afectant moltíssimes famílies, de manera que no es pot parlar de recuperació econòmica —Oxfam Intermón i la Comissió Europea han alertat que les polítiques que s’han dut a terme al conjunt de l’Estat espanyol l’han fet líder en desigualtat social, i això té conseqüències a totes les ciutats i tots els pobles de l’Estat. Afirma que, davant d’això, el Govern municipal des del primer moment ha donat prioritat absoluta a la lluita contra les desigualtats, com ha demostrat amb tots els pressupostos que s’han aprovat, i en totes les àrees s’han mobilitzat recursos per fer front a l’emergència social. Subratlla que l’aposta social que s’ha fet, amb treball per l’equitat entre els barris, la reducció de les desigualtats entre territoris i entre col·lectius i l’equitat educativa, social, d’habitatge i d’inserció laboral, no té precedents a l’Ajuntament i ha esdevingut un segell característic de tot el mandat. Concreta que a l’inici del mandat es va activar un pla de xoc per pal·liar els efectes de dures mesures que havien pres tant l’Estat com la Generalitat de Catalunya de reducció important de serveis i de prestacions econòmiques, i assenyala que diferents organismes han afirmat que aquest ha estat l’ajuntament que més ha incrementat la despesa social. Exposa que el pressupost de l’Institut Municipal de Serveis Socials ha augmentat un 142% del 2014 al 2018 (ha passat de 95,3 milions d’euros a 230); demana que abans de parlar de retallades es dimensioni l’esforç que està fent la ciutat (els veïns i les veïnes) per lluitar contra les desigualtats, i agraeix el gran esforç que fan els professionals de Serveis Socials, que han de fer de dic de contenció davant d’un context en què molta gent continua en situació d’emergència, així com el seu compromís i la seva feina quotidiana, sovint poc reconeguda o invisible. Remarca que un dels primers esforços que va fer l’Ajuntament de Barcelona, després d’un mandat on pràcticament no s’havia incrementat la plantilla de Serveis Socials, va ser passar de 550 professionals als 703 que es preveuen per a finals del 2018, i s’ha treballat per canviar el model en col·laboració amb els professionals i amb totes les aportacions que aquests han fet al projecte «Impulsem» (es demana que es desburocratitzi l’oficina de prestacions econòmiques, que s’impulsin les actuacions comunitàries, la recerca i la innovació, i que es desenvolupin polítiques d’apoderament ciutadà, amb rendes com la del 0-16 o el B-MINCOME, i serveis com la tarifació social, elements que s’estan millorant). Comenta que el comissionat de Pobresa Infantil del Govern de l’Estat, el Sr. Klose, amb qui es va reunir ahir, reconeix la immensa tasca que està fent l’Ajuntament en tots els sentits davant la pobresa infantil, i afirma que, si bé l’emergència continua existint, comencen a notar-se els efectes de les mesures dutes a terme al llarg del mandat per reduir les desigualtats. Assegura que el Govern municipal comparteix la preocupació dels grups i dels professionals, però insisteix que s’ha fet un esforç sense precedents i que s’està fent en solitari, sense l’acompanyament de la resta d’administracions competents en la lluita contra la pobresa i les desigualtats i amb un escàs marge fiscal atesa la situació de dèficit zero i de manca d’autonomia dels ajuntaments. Reconeix que s’estan treballant mesures de contenció amb els professionals, però subratlla que l’objectiu no és, ni molt menys, reduir, i exposa que el servei d’atenció domiciliària s’ha disparat i Catalunya té un deute amb Barcelona de més de 30 milions pel sobrecost que suposa aquest servei i la manca d’inversió en residències. Afegeix que els ajuts d’urgència social fa més de cinc anys que estan congelats per part de la Generalitat en el contracte programa i que, per tot això, s’estan prenent mesures de contenció. Per acabar, demana responsabilitat a tots els grups, que entén que han de treballar perquè hi hagi pressupostos a l’Estat i a la Generalitat i, per tant, per posar fi al deute que té la ciutat de Barcelona, i insisteix que, malgrat les mesures de contenció, la inversió social de Barcelona d’enguany serà més alta que mai. La Sra. BENEDÍ dona les gràcies a la Sra. Ortiz per la compareixença i a tots els professionals i les professionals de Serveis Socials per la seva tasca i per l’esforç que fa temps que fan, i subratlla que els grups de l’oposició sempre han tractat aquests temes amb responsabilitat i sensibilitat. En aquest sentit, puntualitza que la dotació del contracte programa de la Generalitat ha augmentat molt i que no són els grups els únics que parlen de retallades, sinó que també ho fan els sindicats (CCOO, UGT i la CGT), que alerten del fre de la concessió de noves ajudes socials, i els directors dels centres de Serveis Socials han rebut la instrucció de no concedir noves ajudes o fer-ne les mínimes. Remarca que si els treballadors, després de rebre informació sobre la petició de restringir ajudes des de diversos centres, han qualificat la situació de molt greu, ja no és una qüestió de reajustament ni de reprogramació, ni té res a veure amb la repercussió dels fets del passat octubre, tal com es va justificar, i demana que s’aclareixi què passarà amb les ajudes que reben les famílies per a despeses escolars, alimentació, salut o transport, el servei d’atenció a domicili, les acollides d’urgències socials, l’adquisició de pisos per a col·lectius vulnerables, els ajuts al pagament de lloguer i la renda 0-16. Afegeix que la creació de l’Institut Municipal de Serveis Socials està tenint molts problemes, estan sense serveis jurídics i de gestió de contractes, tot plegat com a conseqüència d’una mala planificació que afectarà la gestió dels serveis i, per tant, les persones usuàries. El seu grup vol saber quina és la missió de l’Ajuntament pel que fa al SAD, quins compromisos de qualitat s’adquiriran davant la ciutadania i quins objectius de millora contínua es volen establir de manera genèrica per a tots els serveis d’atenció domiciliària. Observa que hi ha empreses que no es presenten a concursos per gestionar el SAD per la fórmula de valoració de criteris de l’Ajuntament, que, malgrat les reiterades demandes, continua donant prioritat al preu, amb la qual cosa aquestes empreses no poden garantir la qualitat del servei. Remarca que actualment hi ha més gent al carrer que mai i els serveis socials bàsics i especialitzats continuen col·lapsats, una situació que s’havia de resoldre, segons el Govern municipal, amb el projecte «Impulsem», que havia de servir perquè els Serveis Socials poguessin disposar dels instruments i els recursos necessaris per garantir un bon servei. Concreta que l’objectiu era passar de la resistència a l’ofensiva contra la desigualtat i l’exclusió social, de repartir la pobresa de recursos a assegurar que ningú que ho necessités se’n quedés fora, de contenir l’exclusió a reduir les desigualtats i, en definitiva, de l’assistencialisme als drets, però assegura que res de tot això s’aconseguirà amb les restriccions que s’han esmentat i d’altres que segurament no coneixen els grups. Pels motius exposats, el seu grup demana al Govern que expliqui quina és la situació actual, quines mesures es preveuen per garantir la qualitat dels serveis i quin serà l’impacte directe sobre la feina dels i les professionals dels serveis, sobre els mateixos serveis i sobre les persones usuàries. La Sra. ANDRÉS saluda tothom i dona les gràcies als grups que han donat suport a la convocatòria d’aquesta comissió extraordinària i n’han apreciat la urgència. Indica que aquesta comissió s’ha demanat per l’alerta dels treballadors de Serveis Socials, una alerta que avui mateix posaran de manifest en una concentració que tenen convocada, i lamenta que el Govern no informés de la seva intenció de fer retallades en despesa corrent, despesa que afecta la gent corrent. Dit això, critica que la Sra. Ortiz s’hagi limitat a parlar de dades de grans partides de l’IMSS que, a més, també es nodreixen de serveis que passen de l’Ajuntament a l’Institut, de manera que no es pot saber quin és el creixement real de la despesa social del Govern. Critica també que l’increment de la plantilla no vagi acompanyat d’un millor model de treball per a aquests treballadors, que sembla que treballin per fer una feina de finestreta i no d’intervenció social i de prevenció, que sempre ha estat l’objectiu del treball social a la ciutat. Lamenta que el Govern es dediqui a fer-se publicitat i a fer declaracions per dir que és el govern que més despesa social ha fet a la història de l’Ajuntament, però no faciliti explicacions reals sobre quant i com es retallen el servei d’atenció domiciliària, els àpats a domicili i els ajuts a les famílies (la renda infantil es va retallar de manera que una família de quatre membres que tenia una renda infantil de 2.400 euros/any ara percep 1.575 euros, una retallada importantíssima) i per quin motiu es fan aquestes retallades. En darrer lloc, pregunta per què la despesa social, que el Govern municipal contínuament assegura que és una prioritat, no formava part de l’agenda de la reunió que va mantenir l’alcaldessa amb el president Torra fa uns dies. Subratlla que aquesta despesa és la que dona solució a les necessitats dels més vulnerables, i exposa que Barcelona té una taxa AROPE (taxa que mesura el risc de pobresa a Europa i que combina risc de pobresa, privació material severa i accés a la feina) del 24,4% i, a Nou Barris, del 43%, unes dades gravíssimes. La Sra. FANDOS agraeix les explicacions de la Sra. Ortiz, però coincideix que el Govern municipal es dedica a fer grans declaracions afirmant que és el millor govern de la història de Barcelona quan la realitat demostra que no és així. Subratlla que, en un moment en què tothom reconeix que s’està sortint del pitjor moment de la crisi i en què l’Ajuntament té molt més ajut d’altres administracions (per exemple, s’ha aconseguit que la Generalitat augmenti el contracte programa d’una manera important, cosa que no va passar en el mandat anterior, quan es vivien els pitjors moments de la crisi), la ciutat té les pitjors estadístiques de la història: 63% més d’assentaments, 40% més de persones dormint al carrer i una xifra elevadíssima d’expedients PIA pendents de resoldre (el mandat anterior va començar amb 14.000 expedients PIA pendents de resoldre, va acabar amb 1.800 i el gener d’enguany n’hi havia 16.000). D’altra banda, posa de manifest que els «Àpats en companyia» només han augmentat un 7%, quan en el mandat anterior van augmentar més del 40%; s’ha retallat la renda 0-16, que es va crear el mandat passat mitjançant un acord amb el PSC, i no s’han fet tots els equipaments que s’havien de fer, com ara els de l’antiga Quirón. Subratlla que és impossible comparar els pressupostos del Govern municipal amb pressupostos anteriors, ja que es juga amb els números i es canvien partides d’un lloc a un altre, de manera que si el pressupost de l’Institut de Serveis Socials augmenta és perquè s’hi traspassen serveis de la Direcció General que abans depenien directament de l’àrea. Afegeix que tampoc no s’ha fet l’habitatge que s’havia de fer, ni s’han gastat els 5 milions del premi que va rebre el projecte «Vincles». Remarca que mai no s’havia dit a Serveis Socials que no es donessin més ajuts a les persones i que es podia arribar fins a un límit: el seu grup va fer que això fos obert i que tothom pogués demanar, però ara s’estan donant directrius que afecten les persones que més ho necessiten. Conclou que, malgrat les proclames contínues del Govern municipal, la realitat és que a la ciutat hi ha més gent al carrer, més gent malvivint, més gent esperant la Llei de dependència i, en definitiva, més gent passant-ho malament. La Sra. BARCELÓ saluda tothom i agraeix les explicacions facilitades per la Sra. Ortiz, que qualifica, però, de molt insuficients. Lamenta que, un cop més, la tinenta hagi començat la intervenció amb eslògans i titulars i delegant responsabilitats. Demana que es confirmi si és cert que s’han donat instruccions de frenar la concessió d’ajudes en temes de despeses escolars, d’alimentació, de salut i d’esport, i que s’expliqui per què hi ha veïns que encara no saben si tindran o no la Targeta Solidària, que garanteix un dret tan bàsic com és l’alimentació, i posa de manifest que s’ha retallat l’ajuda d’emergència social per als infants de 0 a 16 anys. Recorda que el Grup de BC va iniciar la legislatura parlant de la gran reforma dels Serveis Socials —agraeix la gran feina que fan els professionals d’aquest àmbit— i pregunta de què han servit els 1,7 milions d’euros que s’hi han invertit, ja que la llista d’espera ha passat de ser de 20 dies a l’inici del mandat a 25 dies actualment; els professionals d’habitatge es queixen de les poques eines que tenen per treballar i a la Mesa d’Emergència Habitacional hi ha 398 famílies valorades amb un expedient positiu pendents de l’adjudicació d’un habitatge. D’altra banda, pregunta si els professionals dels Serveis Socials poden realitzar la seva feina o bé han de fer feines que no els corresponen, com ara tasques administratives. Afirma que s’han gastat 1,7 milions d’euros en mesures poc justificades i poc argumentades, com ara la que establia que la primera visita fos una atenció grupal —el seu grup entén que la primera atenció, el primer vincle, ha de ser individual—, del funcionament de la qual no s’ha facilitat cap explicació. Conclou que si realment s’ha invertit molt per millorar la realitat social, que continua sent molt preocupant, el problema és doble, perquè significa que el Govern no sap gestionar el que inverteix. El Sr. VILLAGRASA agraeix les explicacions facilitades pel Govern, però entén que aquest juga amb les paraules (abans parlava de reprogramació i ara de mesures de contenció, però, al final, són retallades) i parla d’inversions que es contradiuen amb la realitat, ja que afirma que el pressupost en ajut social i emergències augmenta un 140% però els sindicats ho neguen i hi ha serveis que no es podran prestar. En aquest sentit, pregunta si l’afirmació de la Sra. Ortiz que el servei d’atenció domiciliària s’ha disparat significa que no s’atendrà tota la demanda, i també vol saber si a l’hivern, l’època en què més recursos, personal i mitjans es necessiten per atendre les persones que hi ha al carrer, es podrà atendre totes aquestes persones — tradicionalment l’Ajuntament sempre ha prestat aquest servei de manera eficaç. D’altra banda, assenyala que hi ha serveis del «Porta a porta» que s’han suprimit. A continuació, lamenta que la Sra. Ortiz hagi dedicat la intervenció a fer de portaveu del Sr. Sánchez i el Sr. Torra dient que s’han d’aprovar els pressupostos de l’Estat i de la Generalitat en lloc de dedicar-la a explicar en què s’inverteix l’augment del 140% que s’assegura que hi ha, cosa que espera que faci en la propera intervenció. La Sra. ROVIRA manifesta la sorpresa del seu grup davant d’un govern que fa mesos que diu una cosa, alguns sectors de treballadores que en diuen una altra i grups de l’oposició que ara en diuen una altra. En aquest sentit, puntualitza que la convocatòria de la concentració que hi ha avui per part dels sindicats no és en referència a les retallades, sinó a la situació que viuen els Serveis Socials pel paper que han de fer les treballadores en els desnonaments i pel que fa a la gestió de la Llei de dependència. Lamenta que s’estigui utilitzant la pobresa i la desigualtat de la ciutat com a arma llancívola i per fer una oposició que de vegades arriba a ser bastant cutre, perquè contínuament es facilita informació falsa i no s’aporten noves propostes ni noves solucions. Comenta que és lògic que la gent es frustri si malgrat l’augment de la inversió en l’àmbit social continua havent-hi la desigualtat que hi ha, però subratlla que si no es canvia el model de ciutat i el model productiu amb un enfrontament amb els lobbies empresarials, el lobby turístic i el lobby restaurador de la ciutat, la situació continuarà sent la mateixa. Per això, demana als partits polítics, si realment volen capgirar la situació de desigualtat que hi ha a Barcelona, que es plantegin les seves posicions respecte a l’economia de la ciutat i altres qüestions estructurals de la situació de Barcelona al territori. D’altra banda, posa en relleu que moltes de les treballadores de Serveis Socials estan externalitzades i a aquestes també se les ha de tenir en compte; remarca que per fer polítiques estructurals, cal canviar la manera de gestionar aquests serveis (servei d’atenció domiciliària, educadores de carrer, integradores que treballen al carrer fent política comunitària, etc.), que el seu grup entén que caldria municipalitzar, i observa que la crisi de cures fruit de l’envelliment que pateix la societat fa necessari l’augment del servei d’ajuda domiciliària. Assenyala que es va aprovar un pla específic sobre això, que el seu grup espera que es materialitzi en un pressupost econòmic que faci augmentar els diferents serveis d’atenció i acompanyament a les persones. Per acabar, qualifica de cínica l’actitud dels grups que manifesten indignació davant la situació de desigualtat que hi ha, però, després, quan s’intenten canviar elements que repercuteixen directament en la precarietat laboral, en la situació de desigualtat i en la manca d’accés al dret a l’habitatge de les veïnes de la ciutat, continuen fent polítiques neoliberals i privatitzant l’accés als drets fonamentals per al desenvolupament de les veïnes. Subratlla que hi hauria d’haver un canvi per part d’aquests grups. La Sra. ORTIZ comenta que el primer que s’ha compartit amb els treballadors és que hi ha hagut un increment exponencial en tot, també als àpats a domicili i al SAD (de 50 a 90 milions), però subratlla que la manca del mateix compromís per part de la resta d’administracions afecta Barcelona, especialment les classes populars. Indica que, efectivament, hi ha trasllat de mesures de contenció per poder arribar a final d’any, i remarca que als pressupostos generals s’han demanat qüestions com la del salari mínim o la dependència perquè són clau per lluitar contra la pobresa, però Barcelona no donarà suport a uns pressupostos de la Generalitat que no compleixin amb la inversió social. Assenyala que hi ha un deute social i un deute ciutadà amb Barcelona per part de la Generalitat, que paga el servei d’atenció domiciliària a 10 euros l’hora, paga el mòdul a la meitat del que l’hauria de pagar, en lloc del 66% que marca la llei, de manera que hi ha un deute en això i amb la manca de places residencials, amb el fet que triga 18 mesos a tramitar una prestació de cuidador no professional, perquè els ajuts estan congelats des de fa quatre anys i perquè les polítiques d’acollida de persones migrades fa cinc anys que estan congelades. Subratlla que cal tenir en compte quina és la realitat que hi ha darrere de cada decisió, i que el Govern municipal realment vol posar les classes populars al centre i les polítiques socials al centre de totes les polítiques tant a Barcelona com a la Generalitat i a l’Estat, i es necessiten els tres pressupostos per no haver d’adoptar solucions com les que s’han adoptat. A continuació, remarca que no es pot parlar de retallades quan hi ha un pressupost rècord novament el 2018 en atenció domiciliària i en la resta de prestacions malgrat algunes decisions que malauradament s’han de prendre. En darrer lloc, agraeix la intervenció de la Sra. Rovira i confirma que la mobilització d’avui dels treballadors socials és per canviar el protocol que estableix quin és el seu paper en els desnonaments, un protocol totalment absurd, ja que els treballadors socials no han d’estar atenent una comitiva judicial o acompanyant els Mossos d’Esquadra, sinó que han de prevenir els desnonaments i treballar amb les famílies abans o trobar solucions després. Comunica que ja s’ha demanat una reunió amb la consellera de Justícia i n’ha parlat amb la jutgessa degana per dir que els treballadors socials no continuaran fent aquest paper. La Sra. BENEDÍ diu a la Sra. Ortiz que hi ha moltes preguntes que no ha respost i insisteix que els grups municipals actuen amb total responsabilitat, però necessiten que el Govern faciliti els números reals. D’altra banda, diu a la Sra. Rovira que tant de bo no haguessin de parlar de les retallades de l’Ajuntament en Serveis Socials, un tema que no és agradable per a ningú —especialment per a les persones que les pateixen directament—, però que és necessari saber què està passant. La Sra. ANDRÉS demana a la Sra. Ortiz que, ja que ha reconegut que es faran retallades, faciliti les dades concretes sobre els serveis en què s’aplicaran, i assenyala que els treballadors i les treballadores es concentraran pel canvi de model que s’executa a final de mandat, però també perquè la pressió de gestionar les retallades i, per tant, de dir que no a les famílies, serà d’ells. Subratlla que no es pot retallar el servei d’atenció domiciliària a persones dependents —entén que el Govern trobaria prou consens per fer les modificacions de partides pressupostàries que fossin necessàries—, que no hi pot haver cap motiu que justifiqui aquesta retallada, i que no es pot desatendre la dependència ni les persones grans precisament quan s’està anunciant l’estratègia per abordar l’envelliment a Barcelona. Per acabar, remarca que cal reclamar a la Generalitat que aporti el que ha d’aportar. En aquest sentit, recorda que en el mandat anterior es va fer una comissió de seguiment del deute i l’alcaldessa va dir que no hi havia pràcticament cap deute liquidat. La Sra. FANDOS lamenta que, un cop més, el Govern municipal culpi la resta de tots els problemes i no assumeixi cap responsabilitat ni expliqui què hauria de fer en allò que és competència seva, com ara els PIA —repeteix que hi ha 16.000 persones en llista d’espera—, els assentaments que hi ha a la ciutat i les persones sense sostre. D’altra banda, recorda que els desnonaments eren el gran tema de BC i observa que aquest grup en tres anys no ha fet res per canviar el protocol de desnonaments, i només l’ha criticat i ha manifestat la voluntat de canviar-lo quan els treballadors han protestat i han convocat una manifestació. Subratlla que el Grup de BC no es preocupa de res fins que un col·lectiu li protesta. La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Ortiz que al seu missatge hi ha una gran contradicció, ja que d’una banda diu que és el govern que més inversió social fa i, de l’altra, reconeix que farà mesures de contenció (retallades), i li torna a preguntar si hi ha veïns que encara no saben si rebran la Targeta Solidària. A continuació, demana que, davant la manca de coincidència entre algunes dades facilitades pel Govern i d’altres d’exposades per l’oposició, a la propera sessió de la Comissió es presenti un informe amb totes les retallades que hi ha hagut per part del Govern de la Generalitat i tots els deutes pendents d’aquesta administració, amb números clars, així com amb dades sobre la llista d’espera que hi haurà en els Serveis Socials quan acabi el mandat i en quina situació quedaran els PIA amb la gestió del Govern municipal. Subratlla que si s’inverteix però no es treballa bé, es fa una gestió totalment ineficaç que dona lloc a retallades. En darrer lloc, remarca que tots els números que exposa l’oposició són números que ha facilitat el Govern i no pas números inventats; comenta que, efectivament, tant de bo no haguessin de parlar d’aquests temes, ja que darrere hi ha famílies que pateixen, i subratlla que el seu grup sempre ha estat disposat a treballar per solucionar els problemes i fer la reforma de Serveis Socials necessària. El Sr. VILLAGRASA subratlla que el Govern va arribar a l’Ajuntament prometent que a la ciutat no hi hauria cap desnonament i, tres anys després, no només n’hi continua havent, sinó que Barcelona, amb 4.000 desnonaments l’any, és la ciutat amb més desnonaments d’Espanya. D’altra banda, coincideix que en tres anys el Govern no havia fet cap objecció al protocol. Conclou que el Govern de BC és el govern de les bones paraules i els bons titulars, però de cap bon resultat. La Sra. ROVIRA aclareix que el seu grup està d’acord que cal que es facilitin els números actualitzats pel que fa a l’Institut de Serveis Socials, de manera transparent i intel·ligible, però insisteix que el cinisme que hi ha en aquesta comissió és preocupant. En aquest sentit, qualifica d’increïble que el PP estigui exigint al Govern de BC que s’aturin els desnonaments a Barcelona quan està a favor dels desnonaments, quan no va aprovar cap llei per aturar-los i quan va donar diners a la banca davant d’una crisi que posava les persones encara en més risc d’exclusió social i generava encara més desigualtat. Afegeix que també és sorprenent el discurs de Cs, tenint en compte les polítiques d’habitatge que vol dur a terme, i que ERC no volia regular el lloguer, i conclou que el cinisme que en moltes ocasions demostra l’oposició quan es parla d’un tema tan complicat com el de la pobresa és indignant. Es dona per tractada. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 9.47 hores.