Guia per fer
l’Agenda 21 Escolar
1
© Ajuntament de Barcelona
Barcelona, març 2001
Edita: Sector de Manteniment i Serveis. Direcció d’Educació Ambiental i Participació
Concepció i supervisió del projecte: Teresa Franquesa
Autores: Hilda Weissmann i Antònia Llabrés (GEA, Gabinet d’Educació Ambiental)
La major part de les experiències escolars esmentades han estat extretes d’una recopilació
feta per Joan Maluquer.
Disseny i maquetació: Faino comunicació
Il·lustracions: Àfrica Fanlo
Fotografies: Escola Bressol Albí: pàg. 14, 27; CEIP Arc Iris: pàg. 50; Fòrum Cívic Sagrada Família:
pàg. 58; IES Gal·la Placídia: pàg. 28; CEIP Parc del Guinardó: pàg. 7, 32, 33, 62 i portada; Institut
d’Educació, Ajuntament de Barcelona: pàg. 4, 10, 13, 19, 46, 60, 65, 67, 68, 71.
Impressió: Gramagraf, sccl
Imprès en paper Cyclus offset, 100% reciclat
Dipòsit legal: B-14612/01
ISBN:
L’Agenda 21 Escolar és una iniciativa conjunta de la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana i de
l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona
2 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
"Cal viure senzillament per tal que altres puguin, senzillament, viure."
M. K. Gandhi (1869-1948)
“El pecat més gran és no fer res perquè penses que només pots fer ben poca cosa. ”
E. Burke (1729-1797)
3
4 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Presentació
Barcelona està elaborant la seva Agenda 21. Això suposa El projecte Agenda 21 escolar, del que aquesta Guia fa
que tots els ciutadans i ciutadanes, les entitats i empreses part, materialitza la voluntat de l’Ajuntament de
i el mateix ajuntament participen en el procés de debatre Barcelona de col·laborar amb la comunitat escolar a
i decidir quines accions es compromet a fer la ciutat en posar en marxa, al seu ritme i segons les seves possibili-
començar aquest segle per millorar el medi ambient i con- tats, un procés participatiu d’anàlisi i debat per tal d’es-
tribuir des del nivell local a la sostenibilitat del planeta. tablir un pla d’acció amb compromisos concrets en rela-
Són aquestes millores a nivell local, així com la implicació ció al propi centre i al seu entorn. En el marc d’aquesta
de cadascú en la transformació de la seva realitat quoti- col·laboració, els centres també podran disposar d’asses-
diana, les indispensables perquè els problemes globals sorament, suport i recursos.
tinguin una esperança de solució.
L’elaboració de l’Agenda 21 –que compartim amb moltes
Si bé en aquest projecte col·lectiu tothom hi té la seva ciutats arreu del món– és una responsabilitat que
part, per als centres educatius i la comunitat educativa és Barcelona, com a ciutat educadora, assumeix plenament.
alhora un repte i una oportunitat molt importants. El pro- És una oportunitat que ens convida a prendre part en als
cés ciutadà d’elaboració de l’Agenda 21 invita a la partici- afers ciutadans i a aprofundir, alhora, en l’educació
pació i a la implicació cívica i ofereix un marc de referència ambiental i per a la sostenibilitat. Que la nostra respos-
i motivació per revisar plantejaments i pràctiques educati- ta, des de tots els àmbits, no es faci esperar!
ves i per comprometre’s en algunes accions de millora en
relació al medi ambient i la sostenibilitat.
Imma Mayol Marina Subirats
Presidenta de la Comissió Presidenta de l’Institut
de Sostenibilitat d’Educació
i Ecologia Urbana
5
Continguts
1. Introducció fase de diagnosi fase d’avaluació
Què és l’Agenda 21 Escolar? Identificar problemes i realitzar Seguiment i avaluació dels canvis.
una diagnosi ambiental Revisar el pla d’acció
Què • Els continguts curriculars
2. Fases de l’A·21·E Com • Els estils d’ensenyament i
4. Ajudes
aprenentatge
On • Per valorar les accions
• El context on tenen lloc
3. Desenvolupament de les • Per redactar el pla d’acció
l’aprenentatge i
fases de l’A·21·E • Per redactar la memòria
l’ensenyament
> el clima social del centre
> els aspectes físics i funcionals
fase de motivació 5. Bibliografia i recursos
de l’edifici
Suscitar el compromís i la > les relacions entre el centre i
participació de la comunitat l’entorn
educativa 6. Annexos
fase d’acció
fase de reflexió Elaborar i desenvolupar el pla
Repensar la filosofia ambiental d’acció
del centre
6 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
1. Introducció
1. Introducció
Què és l’Agenda 21 Escolar?
Què és la sostenibilitat?
Principis del desenvolupament sostenible
La participació
Del compromís global al compromís municipal:
de Rio a l’Agenda 21 Local de Barcelona
Del compromís municipal al compromís escolar:
de l’Agenda 21 de Barcelona a l’Agenda 21 del Centre Educatiu
L’Agenda 21 i l’Educació ambiental
7
Què és l’Agenda 21 Escolar?
Què és la sostenibilitat? d’ordenar els valors), una nova manera d’organitzar les
relacions humanes i també una nova manera d’enten-
Els darrers anys, diferents organismes internacionals, mit- dre la relació de la humanitat amb la resta de la bios-
jans de comunicació i organitzacions no governamentals fera i, sobretot, un compromís amb el futur que doni
estan alertant sobre la pèrdua de qualitat del medi pas a noves propostes de gestió del medi.
ambient i les conseqüències, poc encoratjadores, que pot
tenir aquesta degradació per al planeta i la humanitat. Es fa evident que el model actual no es pot mantenir
en el temps ni en l’espai. Com a alternativa emergeix
El model de creixement econòmic de les societats un nou concepte: la sostenibilitat. Una de les primeres
actuals (les occidentals bàsicament) no té en compte vegades que apareix amb més força aquest concepte,
els fets que el Planeta funciona com una cadena inter- en l’anomenat informe Brundtland1 (1987) es defineix
minable de relacions que es van autorregulant i que el així:
medi que ens envolta i els seus recursos són finits.
"El desenvolupament sostenible és el desenvolupa-
L’aplicació del model econòmic occidental, tal com el ment que satisfà les necessitats del present sense
coneixem ara, genera nombrosos problemes, tant dis- comprometre la capacitat de les generacions futures
funcions de tipus ecològic com conflictes de tipus de satisfer les seves necessitats, i es basa en la capa-
social i econòmic. Les causes estan relacionades amb citat de sustentació del medi natural".
la manera de fer:
Existeixen nombroses definicions de "desenvolupament
• L’explotació dels recursos naturals sostenible" però totes comparteixen la mateixa idea:
• El consum d’aquests recursos hem d’adaptar el nostre comportament per tal de gau-
• El repartiment dels recursos dir indefinidament del nostre planeta com a espècie
1. “Nuestro futuro común” humana. Es tracta de saber viure bé sense fer malbé.
Informe de la Comisión Mundial del La situació actual necessita un canvi. Urgeix posar les El desenvolupament sostenible és un projecte neces-
Medio Ambiente y el Desarrollo.
Madrid, Alianza. 1992. 460 p. (2a. edició) bases per a una nova cultura (una manera diferent sari que es pot resumir en 6 principis bàsics:
8 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Què és l’Agenda 21 Escolar?
"...el nou repte ha de ser
Principis del desenvolupament sostenible crear comunitats socials i
culturals sostenibles, i
1. Medi ambient La seva capacitat imposa límits a moltes activitats humanes i obliga a una reducció físicament un medi
del consum de recursos. ambient en el qual
nosaltres puguem satisfer
2. Futuritat Tenim un deure moral d’evitar comprometre la capacitat de les generacions futures les nostres necessitats i
per satisfer les seves necessitats. aspiracions sense
disminuir la integritat del
3. Qualitat de vida Té dimensions socials, culturals, ètiques i espirituals.
món natural i les
4. Equitat La riquesa, les oportunitats i les responsabilitats s’han de compartir. oportunitats de les noves
generacions."
5. Principi de precaució Si es dubta dels efectes ambientals de qualsevol acte, s’ha d’aplicar aquest principi
i actuar amb prudència. "...aquesta nova visió de la
realitat, constitueix la
6. Pensament holístic Per resoldre un problema de sostenibilitat complex cal que tots els factors que 
base de les nostres futures
afecten el problema s’integrin a la solució.
tecnologies, sistemes
econòmics i institucions
socials".
Fritjof Capra
9
1. Introducció
La participació Del compromís global al compromís
municipal: de Rio a l’Agenda 21 Local de
Per fer possible el desenvolupament sostenible és Barcelona
imprescindible comptar amb la participació de tots els
components de la societat. El medi s’ha d’administrar i L’any 1992 va tenir lloc a Rio de Janeiro la Conferència
les decisions sobre l’ús del medi no les poden prendre de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i
aïlladament els polítics o els grans consumidors de Desenvolupament, coneguda com a Cimera de la Terra.
recursos. Aquestes decisions s’han de prendre amb el Representants de 179 estats es van reunir per debatre
màxim consens, és a dir, amb la màxima participació les estratègies a seguir per assolir el desenvolupament
de tothom. sostenible del planeta. De la Cimera va sorgir un pla de
treball per al segle XXI: l’Agenda 21.
I si la participació és imprescindible per decidir l’ús
que fem avui del medi, encara ho és més quan es trac- Però per fer realitat aquest projecte planetari cal "pensar
ta de definir línies estratègiques per veure quin és l’ús globalment i actuar localment", tal com diu el famós
que en farem en el futur. eslògan. Per això, en el capítol 28 de l’Agenda 21 es fa una
crida a tots els pobles i ciutats perquè elaborin la seva
Podríem dir que l’educació, la corresponsabilitat de pròpia Agenda 21 Local, que tradueixi els objectius gene-
tots els ciutadans (sense importar l’edat) i la correcta rals en plans i accions concretes per a la seva localitat.
gestió dels recursos per part dels governs i els grups de
poder (econòmic i mediàtic) són, sens dubte, els pilars Tot donant resposta a aquesta invitació, l’any 1994
bàsics de qualsevol implementació transformadora de representants de nombrosos municipis europeus es
models de desenvolupament alternatius en pro d’un van reunir a la ciutat danesa d’Aalborg en la primera
desenvolupament humà sostenible. Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles.
D’aquesta trobada va sorgir la Carta d’Aalborg, un
document en el qual les ciutats d’Europa es compro-
meten a elaborar la seva Agenda 21 Local i a desenvo-
10 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Què és l’Agenda 21 Escolar?
lupar programes a llarg termini que permetin progres- Arreu del món, centenars de ciutats treballen ja en ini-
sar vers el desenvolupament sostenible. Les trobades ciatives de l’Agenda 21, i durant els últims anys han
de Lisboa i Hannover, els anys 1996 i 2000 respectiva- aparegut nombroses xarxes de ciutats que actuen coo-
ment, van prendre el relleu a Aalborg per avançar en perativament per intentar ser més sostenibles. A
l’aplicació dels principis de la sostenibilitat en els sis- Catalunya, prop de dos-cents municipis s’han incorpo-
temes urbans. rat també a aquest procés.
L’Agenda 21 Local requereix la participació de tota la Barcelona va signar la Carta d’Aalborg i va crear el
ciutadania. Consisteix en avaluar l’estat ambiental, Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat, fòrum de par-
social i econòmic del municipi, debatre possibles millo- ticipació ciutadana que des del 1998 promou l’elabora-
res i endegar un procés creatiu i gradual de canvi per ció de l’Agenda 21 de Barcelona. L’any 2001 aquest pro-
aconseguir un entorn urbà més saludable i de qualitat cés rep un impuls definitiu en obrir-se el debat a tota la
per a les persones, amb un menor impacte sobre els ciutadania. Mentrestant, l’Ajuntament ja va incorpo-
sistemes naturals. rant criteris de sostenibilitat en el conjunt de serveis
que gestiona, la qual cosa queda reflectida en l’actual
Amb l’elaboració de l’Agenda 21 Local, les ciutats i els Programa d’Actuació Municipal 2000-2003. Així
seus ciutadans reconeixen la seva contribució als pro- mateix, aquests criteris també orienten un altre docu-
blemes socioambientals del propi entorn i de la resta ment d’importància estratègica, el Projecte Educatiu de
del planeta i adquireixen el compromís de treballar en Ciutat, impulsat per l’Institut d’Educació des del 1998,
accions concretes per mirar de resoldre’ls en la mesura que es proposa articular totes les iniciatives educatives
de les seves possibilitats. desenvolupades en el marc de la ciutat.
11
1. Introducció
Del compromís municipal al compromís escolar: de l’Agenda 21 de Barcelona a l’Agenda 21
del Centre Educatiu
De la mateixa manera que les ciutats han de prendre dóna la possibilitat de participació real necessària per
compromisos per fer possibles les solucions planetà- a aquest procés. En el marc del centre educatiu és pos-
ries, les entitats i associacions ciutadanes, les empre- sible debatre obertament els problemes que s’han de
ses i professionals, així com totes i cada una de les per- resoldre, decidir conjuntament quines són les priori-
sones que convivim a la ciutat, hem d’assumir la nos- tats i quines són les propostes més adequades per dur-
tra part de responsabilitat en el desenvolupament dels les a terme, i executar i controlar les decisions preses
projectes de sostenibilitat a escala local. El seu èxit o col·lectivament.
fracàs també depèn de tots nosaltres.
És perfectament possible, doncs, que l’escola faci, a la
En aquest context, els centres educatius són un cas seva escala, un procés idèntic al que fa la ciutat: assu-
particular amb especial rellevància. Si per una banda, mir la seva responsabilitat en els problemes socioam-
per la seva funció educativa específica, tenen un paper bientals, analitzar el seu estat i comprometre’s en
fonamental en ajudar l’anàlisi i la comprensió de la actuacions de millora al seu abast. És a dir, elabori la
realitat complexa, per una altra, la comunitat educati- seva Agenda 21 Escolar.
va constitueix un petit model de ciutat en el qual és
possible assajar processos i solucions a escala reduïda. Aquesta guia pretén ajudar els centres a posar en
L’escola pot ser un bon lloc on imaginar i experimentar marxa un procés participatiu d’anàlisi i debat, i a esta-
estratègies per viure d’acord amb els principis de sos- blir un pla d’acció amb compromisos concrets que con-
tenibilitat en la pràctica diària. I de retruc, tot tancant figurarà la seva pròpia Agenda 21.
el cercle, la vivència d’aquesta mena d’experiències
tindrà un poder educatiu extraordinari! Treballar en l’elaboració d’aquests programes d’acció
per al segle 21 –concebuts com un camí cap a un futur
Entre altres raons, l’escola és un lloc idoni per aprendre sostenible desitjat– i dels objectius i de les mesures
a viure de manera més sostenible a partir de les desco- necessàries per arribar-hi, és, probablement, el repte
bertes i propostes de tots els seus membres, perquè més interessant que avui ens podem  plantejar.
12 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Què és l’Agenda 21 Escolar?
Agenda 21 Local (A·21·L) Agenda 21 Escolar (A·21·E)
QUAN? Neix amb la invitació de les Nacions Unides, al Neix amb la invitació de l’Ajuntament de
capítol 28 de l’Agenda 21. Cada ciutat decideix Barcelona per fer l’Agenda 21 de la ciutat.
quan comença. Cada centre escolar decidirà quan comença.
QUÈ? És un sistema en què les autoritats locals És un sistema en què la comunitat escolar o
treballen en associació amb tots els sectors part d’ella, consensua o prepara uns plans
de la comunitat local per preparar els plans d’acció per aplicar la sostenibilitat a escala del
d’acció per aplicar la sostenibilitat a escala local. centre escolar i de l’entorn més immediat.
QUI? Les autoritats locals i els municipis tenen un Un grup assumeix la responsabilitat d’impulsar
paper catalitzador d’un procés bàsicament el projecte entre els membres de la comunitat
participatiu. educativa, que hi participaran tots.
ON? Municipi Centre escolar i l’entorn més immediat
13
1. Introducció
L’Agenda 21 i l’Educació ambiental
L’elaboració de l’Agenda 21 del Centres educatius és un No es tracta de comprendre per acceptar, sinó de com-
procés que s’imbrica estretament amb l’educació prendre per millorar. L'educació que necessitem ha de
ambiental. servir per capacitar-nos per al canvi. I sabem que no
n'hi ha prou amb conèixer els símptomes per evitar les
L'educació ambiental va ser definida amb suficient causes, ni amb estar sensibilitzat per actuar en conse-
precisió ja fa trenta anys: es tracta "d'aconseguir que qüència. Cal saber com fer-ho. I cal sentir-se capaç de
la població tingui consciència del medi ambient i s'in- fer-ho. Capacitació, doncs, vol dir equipament personal
teressi pels seus problemes i que compti amb els i social per al canvi, amb els aprenentatges instrumen-
coneixements, aptituds, actituds, motivació i desig tals de procediments, destreses i tècniques necessaris
necessaris per treballar en la recerca de solucions als per "ser capaç". Però vol dir, també, reforçament del
problemes actuals i per prevenir els que puguin sentiment de control sobre la realitat per "sentir-se
aparèixer en el futur" (Carta de Belgrad, 1975). capaç".
Tanmateix, des dels anys 70 la percepció de la pro- Així que l'educació per a la sostenibilitat passa pel
blemàtica a abordar s'ha ampliat de manera notòria. desenvolupament de capacitats personals d'analitzar,
De la preocupació per problemes relacionats amb la investigar, avaluar, imaginar creativament, projectar,
pèrdua d'elements naturals i el deteriorament, s'ha comunicar, negociar, planificar, cooperar i executar, i
passat a la consciència de l'esgotament de recursos, també per l'enfortiment de la motivació i el coratge
les disfuncions globals i l'augment de la pobresa i l'ex- necessaris per a l'aplicació productiva d'aquestes
clusió, conflictes molt greus que ens porten a parlar capacitats.
d'insostenibilitat. Així que, si bé l'objectiu de l'educa-
ció ambiental no ha variat, la tasca educativa ha aug- Com propiciar aquesta capacitació? L’experiència
mentat la seva dimensió a mesura que s'ha ampliat la demostra que la millor manera és a través de la pràcti-
percepció dels problemes. Avui és obligat repensar l'e- ca, en un aprenentatge en l’acció.
ducació ambiental per a la sostenibilitat.
14 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Què és l’Agenda 21 Escolar?
L’elaboració de l’Agenda 21 del Centre educatiu ofe- que convida a la reflexió i la intervenció focalitzades en "Educar per a la
reix, en aquest sentit, magnífiques oportunitats. Ens el mateix centre educatiu (escola, institut) i els seus sostenibilitat és capacitar
invita a participar en projectes reals de transforma- plantejaments i activitats, des dels aspectes filosòfics, per saber fer bé les coses
ció de l'entorn, que proveiran els participants de cri- curriculars i metodològics, fins a les característiques de que cal fer. No es tracta de
teris d'avaluació i constituiran una experiència reei- la convivència, la pràctica en la gestió dels recursos o
disminuir l’impacte de les
xida de millora. A través de l'experimentació personal les experiències de projecció del centre cap a l’exterior.
i col·lectiva de solucions diferents, encara que sigui a coses insostenibles, sinó
petita escala, aprendrem conjuntament sobre les Atès que cada escola i institut és diferent, cada centre de dissenyar processos
coses, a fer les coses, a pensar les coses i a fer saber pot començar per on cregui més oportú, atenent les pro- sostenibles"
les coses. blemàtiques específiques, les possibilitats o la motiva- Ramon Folch 
ció de la comunitat educativa. I com que no existeix un
L’Agenda 21 del Centre educatiu vol ser un instrument únic camí cap a la sostenibilitat, tampoc no hi ha un
útil d’educació ambiental en tant que és una eina per model únic i estàndard d’Agenda 21. Cada ciutat, cada
a l’aprenentatge sobre la realitat i destinat a transfor- escola, és única, i és a partir de l’anàlisi de la seva reali-
mar la realitat. Especialment la realitat més propera, ja tat que ha d’elaborar la seva pròpia Agenda 21.
Comunitat educativa
districte, professorat, pares, mares,
associació de alumnat, germans,
veïns i veïnes, personal no etc.
ONGs, docent
etc.
Institucions Centre educatiu Família
15
1. Introducció
2. Fases de l’Agenda 21 Escolar 
Realitzar una Agenda 21 Escolar (A21E) és un procés que comprèn
diferents aspectes. Per qüestions pràctiques l’hem organitzat en
una seqüència de fases.  Com es veurà més endavant, cada centre,
segons les seves característiques o les seves necessitats, pot
seguir l’ordre que apareix en la guia o bé pot desenvolupar una o més
d’aquestes fases en l’ordre que consideri més oportú.
Què comprèn cada fase?
Fase de motivació
Fase de reflexió
Fase de diagnosi
Fase d’acció
Fase d’avaluació
16 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fases de l’Agenda 21 Escolar
17
2. Fases de l’Agenda 21 Escolar
Què comprèn cada fase?
Exemples de possibles
itineraris
FASE DE MOTIVACIÓ: Suscitar el compromís FASE DE DIAGNOSI: Identificar problemes i
Imaginem que: i la participació de la comunitat educativa realitzar una diagnosi ambiental
• Escola 1: Dos professors d’una escola
interessats en repensar la filosofia Sensibilitzar el màxim de gent de la comunitat educa- Detectar i conèixer quins problemes ambientals té o
ambiental (Fase de reflexió), saben tiva per participar i implicar-se en el procés d’elabora- genera el centre educatiu. Realitzar una petita investi-
que sols no poden fer-ho i decideixen ció de l’A·21·E. gació, una ecoauditoria, per acotar els tipus de proble-
abans dedicar bastant temps a mes ambientals, com es produeixen i on es localitzen.
sensibilitzar als seus col·legues (Fase FASE DE REFLEXIÓ: Repensar la filosofia
de motivació). ambiental del centre FASE D’ACCIÓ: Elaborar i desenvolupar un
• Escola 2: Una part important de la pla d’acció
comunitat educativa està interessada Reflexionar sobre la filosofia ambiental que impregna
en el projecte i creuen convenient, per el centre (PEC) i analitzar el seu grau de coherència Prioritzar els problemes més urgents i/o que semblen
començar, organitzar-se i fer una amb l’acció individual i col·lectiva dels seus membres. més abordables. Establir els objectius per assolir els
diagnosi ambiental (Fase de diagnosi). Revisar la seva congruència amb els principis bàsics de canvis. Cercar i estudiar alternatives per solucionar els
la sostenibilitat. problemes. Formalitzar un pla d’acció, fruit de la dis-
• Escola 3: Al centre s’han fet obres
per arreglar problemes de pèrdues cussió i el consens entre els diferents components de
d’aigua i els professors aprofiten que la comunitat escolar.
es parla del tema i proposen millorar
els hàbits d’estalvi dels alumnes (Fase FASE D’AVALUACIÓ: Seguiment i avaluació
d’acció). Passat un temps, el consum dels canvis
d’aigua no disminueix
significativament (Fase d’avaluació).
Es demanen quines poden ser les Establir instruments per fer el seguiment i l’avaluació
causes i proposen fer una diagnosi de les accions amb el propòsit d’ajustar-les en funció
ambiental (Fase de diagnosi). dels objectius.
18 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
3. Desenvolupament de les fases 
de l’Agenda 21 Escolar 
Fase de motivació
Fase de reflexió
Fase de diagnosi
QUÈ • Els continguts curriculars
COM • Els estils d’ensenyament i aprenentatge
ON • El context on tenen lloc l’aprenentatge i l’ensenyament
> el clima social del centre
> els aspectes físics i funcionals de l’edifici
> les relacions entre el centre i l’entorn
Fase d’acció
Fase d’avaluació
19
Fase de motivació
El propòsit de la fase de Suscitar el compromís i la participació de la comunitat educativa
motivació és afavorir el
compromís i la participació
de la major part dels
Estem d’acord que un element clau per l’èxit de qual- pregnar el nostre comportament diari i conformar una
membres o col·lectius de la sevol iniciativa que volguem emprendre és comptar autèntica ètica.
comunitat educativa. amb el suport i la complicitat de la major quantitat de
membres de la comunitat educativa.
Fase de motivació
És possible que la idea d’implicar-se en l’ A·21·E no hagi
Suscitar el compromís i la
sorgit de la iniciativa de tots els seus membres o participació de la
La Comissió d’ambientalització és col·lectius sinó de part d’alguns d’ells, ja sigui d’un sec- comunitat educativa
formada per membres de la comis- tor del professorat, de l’alumnat o potser de les famí-
sió docent, del consell escolar, de lies. Si la preocupació per les problemàtiques socioam-
l’alumnat, voluntaris i assessors. bientals i l’interès per generar canvis en el centre és
S’estructura en grups de treball: molt divers, és important començar per promoure Objectiu
Auditoria i gestió ambiental, accions amb el propòsit de sensibilitzar i afavorir el Sensibilitzar i afavorir la
Educació ambiental i Comunicació i compromís i la participació d’altres persones i grups complicitat de la comunitat
difusió. Les activitats queden reflec- respecte a l’oportunitat d’iniciar l’Agenda 21 Escolar. educativa
tides en els fulls informatius que
s’enganxen als plafons del Centre i Hauríem de trobar la manera d’evidenciar la relació
es publiquen a la pàgina web i a la directa que existeix entre les més senzilles de les nos-
Propostes
revista del centre. Contenen decà- tres accions i la seva repercussió en el medi proper i
legs i recomanacions de bones pràc- llunyà. Així l’A·21·E no es veuria com la inclusió de Organitzar-se.
tiques ambientals. noves temàtiques en el projecte curricular, sinó com a Realització
d’esdeveniments
IES Narcís Monturiol una forma nova i millor de fer les coses, que ha d’im-
20 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de motivació
Per tal de seleccionar i programar activitats que ajudin Orientacions per a l’equip coordinador Una de les funcions del
a aquest propòsit és important reconèixer que el punt coordinador és engrescar a
de partida a cada centre és també molt divers i que tota la comunitat
algunes activitats poden ser més adequades o tenir L’equip coordinador serà el que dinamitzi el treball i educativa cap a una
millor acollida que d’altres. garanteixi la màxima coherència entre les diferents
actitud positiva i
propostes i grups. És recomanable que abans de
Es tracta d’organitzar alguns esdeveniments per gene- començar a treballar, els participants decideixin sobre constructiva.
rar diàleg, que donin oportunitats per expressar opi- les següents qüestions:
nions, per informar, o senzillament per donar a conèi-
xer les nostres inquietuds davant determinats fets que • qui seran els responsables?
tenen lloc en el propi entorn. Poden estar adreçades a • qui coordinarà les diferents accions: una persona o
un col·lectiu específic o a tots els sectors. un equip?
• com hi col·laboraran els professors i professores?
Abans, però, de començar a implicar molta més gent, • com s’hi involucraran els i les alumnes, l’equip El grup Eko, que agrupa nois i
és convenient triar un coordinador o un petit equip directiu, el personal no docent, les famílies, noies de secundària i té un funcio-
coordinador que organitzi les activitats d’aquesta fase. l’administració? nament autogestionari, és el
• com es compartirà la informació dins i fora del motor transformador en els aspec-
centre? tes de sostenibilitat i temes
• hi haurà algun sistema de suport que asseguri la socials. Es reuneix els divendres i
comunicació entre l’alumnat, l’equip directiu, el es cedeixen espais dins l’horari lec-
personal no docent, les famílies, l’administració, la tiu perquè passin per les aules a
comunitat local...? informar l’alumnat sobre tota
• de quin temps es disposa per realitzar reunions, mena de qüestions.
planificar activitats, etc? Escola Sadako
21
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21
L’equip coordinador ha Com podríem fer per promoure o canalitzar la motiva- • Organitzar una festa aprofitant un
d’afavorir l’establiment ció dels companys? Vet aquí algunes possibilitats: esdeveniment; per exemple el Dia del Medi
d’un clima positiu, Ambient, el Dia de l’Aigua, etc.
respectuós amb les • Fer una xerrada o conferència amb un expert
• Cercar un lloc ben visible, instal·lar una cartellera
concepcions i els temps
• Organitzar una taula rodona amb la participació i mantenir-la actualitzada amb informacions
personals i esperar que de persones vinculades a un tema d’interès diverses sobre temàtiques ambientals, retalls
d’aquesta manera i a poc a (experts, usuaris, alumnes, organitzacions no de premsa, publicitat de cursos i altres
poc tothom es vagi governamentals, entitats, etc.) esdeveniments, treballs escrits o gràfics dels
interessant i senti que té alumnes, anuncis, etc.
quelcom a dir i a fer, i que • Convidar a companys d’un altre centre amb una
les seves actituds són rica experiència en projectes d’educació • Promoure juntament amb un grup d’alumnes una
ambiental perquè ens parlin dels seus campanya breu però intensa sobre una temàtica
valorades o, si més no,
assoliments i de com superar els possibles d’actualitat o entorn d’un esdeveniment: dia
compreses. obstacles sense cotxes, dia de l’arbre, dia de la solidaritat,
etc.
• Compartir amb el claustre una experiència
viscuda amb els alumnes dins o fora del centre o • Realitzar una enquesta d’actituds cap el medi
una activitat realitzada amb un grup concret ambient i donar a conèixer els resultats
• Compartir els materials, idees o suggeriments • Realitzar una visita que promogui l’interès sobre
recollits en un curs o seminari la problemàtica socioambiental, per exemple:
visitar una depuradora, una instal·lació d’energia
• Proposar un debat sobre un problema concret de solar, una deixalleria, fer un recorregut guiat per
l’entorn o del centre o d’una notícia periodística la ciutat o el barri, etc.
22 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de reflexió
Fase de reflexió
Repensar la filosofia ambiental del centre El propòsit d’aquesta Fase
és repensar la filosofia
ambiental del centre a
El propòsit d’aquesta fase és analitzar quins valors, més enllà de les orientacions generals de l’administra- través d’un debat profund i
actituds, normes o comportaments -en relació a tenir ció, cada col·lectiu posseeix unes característiques prò- representatiu, i que el
cura de l’ambient i a la solució o prevenció de les seves pies que conformen el seu ideari i que es manifesta
problemàtiques- formen part del Projecte Educatiu. Es cada vegada que es prenen decisions, que s’estableix producte dels acords quedi
tracta de detectar tant els aspectes positius sobre els un ordre de jerarquia entre determinats valors, quan plasmat en el Projecte
quals es vulgui aprofundir com les possibles mancan- s’assumeixen determinades normes de convivència o Educatiu del Centre.
ces i punts conflictius que es vulgui modificar. es prioritzen certs ensenyaments o activitats.
Una determinada filosofia ambiental pot afavorir un La filosofia ambiental d’un centre pot estar explícita-
estil d’intervenció que preserva i respecta l’entorn o, ment reflectida en el seu Projecte Educatiu (PEC) o
al contrari, que el malmet o altera a curt o llarg termi- simplement estar present en molts dels comporta-
ni i amb diferents nivells de gravetat i reversibilitat. ments i decisions espontànies que assumeixen els
membres de la comunitat educativa de manera indivi-
Gràcies a aquesta anàlisi s’espera que es puguin acor- dual o col·lectiva, sense que hagin estat fruit d’una
dar els eixos o idees orientadores que conformen el anàlisi minuciosa.
que hem anomenat la filosofia ambiental del centre,
inspirada en els principis de sostenibilitat. Pot ser que existexi una filosofia compartida sense fis-
sures per tota la comunitat educativa o, al contrari, es
Totes les escoles tenen una filosofia ambiental, inde- pot percebre la presència de diverses i contradictòries
pendentment de que aquesta hagi estat discutida i "filosofies". Per exemple, dins del propi claustre, entre
consensuada entre els membres de la comunitat edu- el claustre i el personal no docent, entre el claustre i
cativa. De fet, no existeixen escoles neutrals perquè, els alumnes, etc.
23
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Els valors i hàbits cal adquirir-los Si la filosofia s’explicita al PEC, els comportaments de
posant-los en pràctica en el dia a les persones poden ésser coherents amb aquest dis- Fase de reflexió
dia. curs o, al contrari, es poden percebre contradiccions Repensar la filosofia
Escola Heura entre els valor desitjats i les conductes observades. És ambiental del centre
important que cada centre tingui una visió comparti-
da per tal d’assegurar un treball conjunt, efectiu i
coordinat.
Objectiu
L’ideari del Centre passa per crear
sensibilitat en els alumnes a partir És per això que una manera d’iniciar una A21E és Analitzar l’ideari, els
de la vida diària, impregnada de repensar la filosofia ambiental del centre i prendre principis de la gestió i de
l’educació ambiental
valors cívics. La sostenibilitat s’en- consciència de quin és el punt de partida, abans de
tén com una conseqüència inhe- decidir si és necessari introduir canvis i quin tipus de
rent a la formació crítica i de canvis.
valors prevista tant en el currícu- Propostes
lum formal com en l’ocult. El primer aspecte a acordar és que un PEC ha d’explicitar
Organitzar-se.
Escola Súnion -entre altres aspectes- la filosofia del Centre en matèria Debatre - revisar.
ambiental. Desprès caldrà vetllar perquè aquesta filoso- Ajustar el PEC
fia es concreti en una veritable cultura de la sostenibili-
tat en la gestió i en programes d’educació ambiental.
24 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de reflexió
Orientacions per  organitzar-se  i repensar Els professors poden suggerir la participació d’altres Es tracta que s’impliqui la
la filosofia ambiental sectors, per exemple per recollir les seves opinions o major part dels sectors,
suggeriments al respecte.
cada centre determinarà -
Per dur a terme aquesta fase, el o els coordinadors
hauran de proposar un model d’organització que És important dur un registre detallat de totes les ses- en funció de les seves
dependrà de quines i quantes persones participaran, sions que s’utilitzarà per redactar una síntesi que pròpies circumstàncies-
de la tradició escolar pel que fa a la participació en tindrà almenys dues finalitats: quins col·lectius
grups amplis de discussió, del temps disponible, de la participaran. És molt
freqüència de les sessions, etc. 1- comunicar a la comunitat educativa el resultat de les important assegurar
discussions i acords per donar oportunitats de seguir canals eficients de
Una proposta d’organització per a aquesta fase és pro- pensant i fent aportacions sobre aquests temes.
comunicació, de manera
moure reunions de discussió que poden ser  sectorials
o intersectorials. És a dir, ens podem reunir per agru- 2- Ajustar la redacció del PEC a partir dels acords als que tothom tingui ocasió
paments naturals, per exemple: el claustre (mestres, que s’ha arribat. d’opinar i d’intervenir.
inclòs l’equip directiu); els alumnes; el personal no
docent; les famílies o les institucions; les associacions
veïnals o les que estan vinculades al centre, etc., o bé
podem animar-nos a organitzar reunions intersecto-
rials en què participin diferents sectors de la comuni-
tat educativa. Aquestes són especialment adeqüades
per tractar temàtiques comuns des de diferents punt
de vista o per arribar a acords després de les reunions
sectorials. Segons es consideri adequat, s’estudiarà en
quin moment convé passar de les sectorials a les inter-
sectorials o viceversa.
25
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Preguntes per orientar el debat
Les preguntes us
ajudaran a revisar i
• Té el vostre centre una declaració • Existeixen materials (fulletons, car-
ajustar la filosofia explícita en relació a la gestió i a l’edu- tells, etc.) per a la difusió d’aquests
ambiental i plasmar-la cació ambiental? Si la resposta és principis dirigits a tota -o part- de la
en el PEC. Hi ha afirmativa: comunitat educativa?
preguntes que
involucren tots els • Aquesta declaració, està integrada • Com es manifesta la vostra filosofia
sectors de la comunitat en el Projecte Educatiu del Centre? ambiental en la vida escolar? (sigui o
educativa, altres poden no explicitada en el PEC)
• Es defineix amb claredat què s’entén
ser d’interès per al per ambient, per gestió ambiental i • Entre els adults (mestres i altres
col·lectiu de mestres. per educació ambiental? treballadors del centre), existeix un
grau acceptable d’homogeneïtat en
• Aquesta declaració expressa els les actuacions cap a l’ambient? com
principis de sostenibilitat? es manifesten els acords i/o desa-
cords?
• Defineix amb claredat els compromi-
sos de la comunitat educativa? • Quins valors estan a la base de les
normes de convivència del centre?
• Inclou la formulació d’objectius clara-
ment definits? • A l’hora de dur-les a la pràctica, es
produeixen conflictes? entre els
• Inclou declaracions referides a la mestres? amb o entre els alumnes?
responsabilitat ambiental i  a les quin tipus de conflictes?
actituds positives que s’esperen de
l’alumnat com a part del seu desen- • Han participat els alumnes en la nego-
volupament personal i social? ciació de les normes de convivència?
26 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de reflexió
• Són presents en el PEC alguns objec- • Dins el reglament de Règim Intern, es
tius, continguts o activitats que ofe- troben referències sobre la cura de l’am-
reixin oportunitats per a l’educació bient, per exemple: criteris per la gestió
ambiental? de l’aigua, dels residus, de l’energia, de
l’edifici i dels patis, neteja i manteni-
• S’utilitzen l’edifici, els patis, els jar- ment, política de compres, cooperació,
dins i els espais exteriors com a recur- comunicació, etc.? resulta útil? Els més menuts aprenen a llençar
sos per a l’educació ambiental? els residus als contenidors de reci-
clatge.
• Com es va arribar a elaborar? Escola Heura
• Hi ha oportunitats (temps, lloc, disponi-
bilitat...) per a la coordinació entre àrees • Qui l’elaborà? professors/res? perso-
o entre diferents grups i  mestres? nal no docent? alumnes? famílies?
administració?
• Hi ha al centre recursos per dur a terme
l’ensenyament i l’aprenentatge ambien- • Està tothom conscienciat sobre
tal? (per exemple: llibres de lectura, lli- aquest reglament?
bres de referència, vídeos, revistes,
materials audiovisuals, CD Rom) • Qui participa en la gestió de les aules i
de l’edifici? com es fa?
• Quin és l ’abast dels missatges que
s’ensenyen al centre i a l’aula en relació • Quins aspectes de l’edifici i de l’entorn
amb la qualitat ambiental i el desenvo- es gestionen tenint en compte la filo-
lupament sostenible? sofia ambiental del centre?
• Quines oportunitats de formació tenen • Es fomenta la participació dels alumnes o
els mestres en temes d’educació d’altres membres de la comunitat educati-
ambiental i sobre sostenibilitat? va en programes o  campanyes ambientals
promogudes per altres institucions?
27
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
Identificar problemes i realitzar una diagnosi ambiental
Recordeu que és possible començar l’A·21·E en aquesta Seria convenient començar per demanar-se i acordar:
fase. Si, al contrari, l’heu iniciat a la fase de reflexió:
repensar la filosofia ambiental i plasmar-la en el PEC, a) Quin/s aspecte/s de la vida escolar volem
estareu d’acord que és necessari fer un pas més: tra- diagnosticar?
duir aquest ideari en accions més concretes! • els continguts curriculars? i/o
• els estils d’ensenyament i d’aprenentatge? i/o
Si llegim amb atenció els canvis que hem introduït en • el context on s’aprèn i s’ensenya?
el PEC, aquests corresponen - molt probablement - a la
necessitat de fer ajustaments en algun d’aquests b) Quan farem aquesta diagnosi?
aspectes de la vida escolar: • durant aquest semestre?
• durant aquest any?
QUÈ1. els continguts curriculars • en el futur?
COM2. els estils d’ensenyament i
aprenentatge c) Qui hi participarà?
• tot el claustre?
ON 3. el context on tenen lloc • alguns professors?
l’aprenentatge i l’ensenyament. • alguns alumnes?
• el Consell Escolar?
Aquesta classificació té una funció pràctica ja que • algunes famílies?
ajuda a profunditzar en aquells aspectes que són
prioritaris.
28 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
d) Com ens organitzarem? Fase de diagnosi Es va dur a terme un projecte glo-
• per sectors? Identificar problemes i bal: “Un habitatge saludable”, que
• per grups intersectorials? realitzar un diagnosi va implicar les àrees de Llatí,
ambiental Història de l’Art, Història, Ciències i
e) Com pensem fer la diagnosi? els nivells de Batxillerat, COU i
• quina és la fita del/s grup/s de treball? ESO, a partir de l’entorn proper i la
• quines activitats diagnòstiques s’han programat? seva evolució, des de l’època roma-
Objectius
• quina és la temporització? na fins a l’actualitat, emfasitzant
Diagnosticar: els aspectes urbanístics i ambien-
f ) Com es comunicaran els resultats i què s’ensenya i què s’aprèn? tals i proposant mesures de millo-
produccions del/s grup/s de treball? com s’ensenya i com s’aprèn?
on s’ensenya i on s’aprèn? ra de l’entorn pel que fa a les con-
• s’instal·laran cartelleres? dicions d’habitabilitat, ús i consum
• s’editaran butlletins? d’aigua, accessos i biodiversitat.
• es realitzaran reunions? IES Gal·la Placídia
Propostes
Organitzar-se.
Debatre - revisar
el PEC
29
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Aquesta diagnosi serà la Orientacions per  realitzar la diagnosi sobre els continguts
base per al
desenvolupament del futur curriculars: Què s’ensenya i què s’aprèn?
pla d’acció.
Un dels propòsit de l’educació ambiental és afavorir en la d’Aznalcoyar (Doñana), l’arribada massiva
Tota la informació recollida els alumnes la comprensió de fets i conceptes i l’ad- d’immigrants, etc.
en aquesta fase quisició de procediments, hàbits, actituds i valors per
diagnòstica s’hauria de prendre decisions respecte a l’ambient. • Preguntar al professorat sobre les oportunitats
sintetitzar i col·locar en un que ofereixen als seus alumnes per l’aprenentatge
Diagnosticar els continguts del PCC en matèria de continguts ambientals als diferents cicles i
lloc públic. Però, no n’hi ha
ambiental suposa identificar l’absència de determi- nivells del centre i durant tot l’any.
prou amb comunicar, és nats continguts o la seva superposició. Això es pot fer
igualment important de diferents maneres: • Debatre entre els participants sobre els diferents
recollir les opinions dels punts de vista, interessos, inquietuds, etc.
altres per tal d’incorporar- • Realitzar una lectura minuciosa dels documents
les a les discussions i/o curriculars de Catalunya corresponents a cada Objectiu
produccions dels grups de etapa educativa i usar-los com a referent.
Diagnosticar els continguts
treball. curriculars
• Identificar nous continguts en els materials de 
suport (llibres, dossiers, CD Rom, etc.) o en la
pròpia realitat quotidiana que pugui oferir
pistes per pensar en continguts rellevants, útils Propostes
i motivadors.  Per exemple, si a la ciutat Organitzar-se i analitzar:
s’implanta un nou sistema de recollida de · les programacions
brossa, si s’esdevé una catàstrofe natural com · els materials de suport
· les oportunitats de la
realitat quotidiana
· el currículum de l’etapa
30 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
Preguntes per orientar el debat
• En quina mesura les Unitats de • l’impacte de les activitats humanes en La transversalitat arribà a l’anglès
Programació estan relacionades amb l’en- l’ambient? a través de la traducció i realitza-
torn local i proper dels alumnes? ció d’activitats relacionades amb
• els instruments de legislació i controls per temes ambientals. A classe d’edu-
• S’afavoreix el coneixement d’ambients protegir i gestionar l’ambient? cació musical vam estudiar la con-
propers i d’ambients més llunyans? quin taminació acústica.
és el seu propòsit? • com influeixen les decisions del passat en el Escola Heura
present i en el futur?
• S’ofereixen oportunitats als/les alumnes
perquè analitzin temàtiques ambientals • la importància de les accions individuals i
des de diferents perspectives? col·lectives per protegir i gestionar l’ambient?
• S’afavoreix en els/les alumnes l’aprenen- • la importancia del planejament i de disseny de
tatge de: l’entorn?
• processos naturals de l’ambient? • el valor del treball cooperatiu?
• factors que provoquen problemàtiques
ambientals? • S’ensenyen als alumnes tècniques i pro-
cediments per:
• com depenen les persones de l’ambient?
• expressar punts de vista i opinions sobre
• la interdependència entre individus, grups, l’ambient?
comunitats, països...?
31
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
• argumentar clara i breument sobre temàtiques
A 2n d’ESO es fa un crèdit sobre ambientals?
producció de joguines amb mate-
rial de rebuig, que s’exposen poste- • buscar informació en diferents suports?
riorment, amb un elevat grau d’ac-
ceptació. • recollir dades en l’ambient, classificar,
Escola Sadako analitzar i interpretar-les?
• recollir, analitzar, interpretar i avaluar
informació des de diferents fonts?
• identificar causes i conseqüències dels
problemes ambientals?
• formar-se opinions i judicis ponderats sobre
temes ambientals?
• planificar i organitzar un projecte?
• treballar cooperativament en activitats
ambientals?
• prendre responsabilitats individuals i de grup
per al bé de l’ambient?
• Com s’avaluen els progressos en l’apre-
nentatge dels alumnes?
32 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
És possible que ara
estigueu en condicions
d’identificar quins canvis
desitgeu introduir per
millorar la pràctica en
relació als continguts de
les Unitats de
Programació.
33
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Aquesta diagnosi serà la 2. Orientacions per realitzar la diagnosi dels estils d’ensenya-
base per al
desenvolupament del futur ment i aprenentatge: Com s’ensenya i com s’aprèn?
pla d’acció.
L’educació ambiental suposa un estil d’ensenyament i • convidar a un grup a aportar i exhibir mostres
Tota la informació recollida d’aprenentatge coherent amb la seva filosofia i els dels seus treballs sobre l’ambient
en aquesta fase seus propòsits.
diagnòstica s’hauria de • produir un vídeo que reculli activitats, treballs,
sintetitzar i col·locar en un L’aprenentatge per saber expressar i defensar les prò- experiències... per poder analitzar-les
pies idees, escoltar les dels altres, formar-se opinions posteriorment
lloc públic. Però, no n’hi ha
raonades, treballar cooperativament o participar en la
prou amb comunicar, és presa de decisions i en la gestió de l’entorn, està rela- • discutir entre els professors/res les
igualment important cionada amb la manera en què s’ensenya i s’aprèn. estratègies d’ensenyament que utilitzen.
recollir les opinions dels Això significa, entre altres coses, oferir oportunitats
altres per tal d’incorporar- per vincular-se de forma directa a l’entorn natural i Objectiu
les a les discussions i/o social. Però, si l’educació ambiental no es limita a un
produccions dels grups de "conèixer per comprendre" sinó també a un "compren- Diagnosticar els continguts
curriculars
dre per actuar", la diagnosi d’aquests aspectes de la
treball.
vida escolar haurà d’avaluar, també, quines oportuni-
tats i estímuls reben els alumnes per dur a terme
actuacions de millora i prevenció en l’entorn. Propostes
Organitzar-se i analitzar:
Diagnosticar com s’ensenya i com s’aprèn es pot fer de · les programacions
diferents maneres: · els materials de suport
· les oportunitats de la realitat
quotidiana
· el currículum de l’etapa
34 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
Preguntes per orientar el debat
• Quines metodologies d’ensenyament • Quines oportunitats tenen els alum- Els alumnes de 1er d’ESO van rea-
s’utilitzen amb més freqüència en orga- nes per involucrar-se en el seu propi litzar una “expedició científica”
nitzar el treball ambiental, per exemple: procés d’aprenentatge? participen en en què, de forma cooperativa,
exposar davant de tot el curs, assignar la formulació o negociació dels objec- van analitzar els elements del
feines individuals, assignar feines a tius? organitzen i programen el seu medi físic, flora i fauna d’un
petits grups, organitzar grups de dis- propi treball? enregistren i avaluen els espai verd proper, la plaça
cussió, proposar projectes de treball, seus assoliments? Lesseps, aprofundint en la valora-
resolució de problemes? ció del seu patrimoni natural i
• Com se’ls anima a treballar cooperati- apropiant-se’l com a ciutadans.
• Quines us han resultat més adeqüades? vament, a construir relacions inter- En van sorgir interessants pro-
personals, a prendre decisions en grup postes de millora.
• Entre el professorat, hi ha diversos i a assumir responsabilitats col·lecti- IES Gal·la Placídia
estils d’ensenyament / aprenentatge ves en relació a l’ambient?
en el desenvolupament de les Unitats
de Programació relacionades amb l’am- • Quines oportunitats tenen per com-
bient? com perceben els professors la partir els seus punts de vista, opi-
coexistència de diversitat d’estils nions i creences?
d’ensenyament?
• Quines oportunitats tenen per inves-
• Com es tenen en compte els interes- tigar? se’ls anima a recollir, analitzar,
sos dels alumnes? interpretar i avaluar informació sobre
l’ambient a partir de diferents fonts?
• Hi ha un intent d’ampliar el seu camp
d’interessos? com es fa? quines
estratègies i recursos s’utilitzen?
35
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
L’alumnat té força protagonisme a • El treball ambiental es desenvolupa habi- • Quines oportunitats tenen els alumnes
través de la Comissió ecològica, tualment a l ’aula o també en altres per discutir i expressar les seves pròpies
formada per dos o tres alumnes de ambients propers o llunyans? opinions sobre assumptes ambientals? I
cada grup d’ESO. Col·laboren i pro- d’escoltar-ne d’altres?
posen activitats en temps d’esbar- • En quines àrees d’ensenyament i aprenen-
jo o fora d’horari escolar: planta- tatge s’aprofiten els espais exteriors? • S’estimula la diversitat d’opinions?
cions, caixes-niu, tasques al Parc
Güell, etc. • Com s’utilitzen els patis i l’entorn proper • S’anima als alumnes a identificar proble-
Escola Virolai amb propòsits ambientals? mes i a considerar un ventall de possibles
solucions?
• Com s’utilitzen altres recursos com víde-
os, fotografies o llibres per estimular l’in- • Quines oportunitats tenen per involu-
terès en ambients propers i llunyans? crar-se en assumptes reals del seu
entorn?
• Quines oportunitats tenen per desenvo-
lupar llaços amb la comunitat local? • S’anima als alumnes a buscar les seves
pròpies solucions i respostes i a resoldre
• Quines oportunitats tenen per aprendre activament problemes del seu entorn?
d’altres persones?
• Quines oportunitats tenen els alumnes
• Està el centre relacionat amb altres cen- per gaudir i apreciar l’entorn?
tres del país o estrangers? com es
podrien utilitzar aquests llaços per • Tenen oportunitat d’actuar per tal de
explorar assumptes ambientals? millorar l’ambient o influenciar en la presa
de decisions, per ex. en el pati del centre,
36 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
en el parc del barri? si és així, de quina És possible que ara
manera? estigueu en condicions
d’identificar quins
• Què és el que fem habitualment en educa-
ció ambiental i què considerem com a una canvis desitgeu introduir
bona pràctica?: per tal de millorar la
pràctica en relació als
• Assemblees sobre assumptes ambientals estils d’ensenyament i
d’aprenentatge.
• Treball amb la comunitat local
• Ús de l’entorn pròxim com a recurs
d’aprenentatge
• Recerca sobre assumptes locals
• Visites escolars
• Colònies
• Treballs pràctics de millora de l’entorn
• Debats sobre conflictes socials sorgits dins o
fora del propi centre.
37
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Aquesta diagnosi serà la 3. Orientacions per realitzar la diagnosi del context on te lloc
base per al
desenvolupament del l’aprenentatge i l’ensenyament: On s’ensenya i on s’aprèn?
futur pla d’acció.
L’educació ambiental està molt influenciada per la i noies valorin allò que no es valora al centre. La quali-
Tota la informació qualitat de l’ambient en què el/les alumnes aprenen. tat de les relacions entre les persones o el respecte de
recollida en aquesta fase Certament, el desenvolupament d’actituds positives les diferents opinions i creences són factors claus per
diagnòstica s’hauria de cap a altres persones i cap a l’ambient està relacionat crear una atmosfera d’aprenentatge estimulant per als
sintetitzar i col·locar en amb el que se’ls ensenya i amb la forma en què se’ls alumnes i per als professors.
ensenya, però també té a veure amb allò que s’aprèn
un lloc públic. Però, no
fora del currículum formal a través de l’observació i de De manera similar, els aspectes físics i funcionals del
n’hi ha prou amb les vivències que tenen lloc dins i fora de l’aula i del centre, com les característiques i l’estat general de l’e-
comunicar, és igualment centre. difici i dels seus espais exteriors (patis, jardí, etc.) i el
important recollir les tipus de gestió dels recursos (aigua, energia, materials,
opinions dels altres per Quan parlem del context on tenen lloc l’aprenentatge etc.), contribueixen significativament en l’aprenentat-
incorporar-les a les i l’ensenyament, ens referim a tres aspectes diferen- ge d’actituds i hàbits de cura cap a l’ambient.
discussions i/o ciats:
Finalment, les relacions entre el centre i l’entorn exte-
produccions dels grups de
– el clima social del centre rior constitueixen per als alumnes i professors una
treball. – els aspectes físics i funcionals del edifici, i invitació a implicar-se de manera activa en les preocu-
– les relacions entre el centre i l’entorn exterior. pacions, problemàtiques i iniciatives ambientals que
existeixen en la realitat propera i llunyana. Un centre
El clima social en què l’alumnat aprèn és un potent obert no només permet que la realitat externa entri a
factor en el desenvolupament dels seus valors, acti- les seves aules, també ha d’anar a buscar-la amb una
tuds i comportaments. No podem esperar que els nois actitud solidària i compromesa.
38 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
Objectiu Orientacions per diagnosticar el context L’ideari ambientalista es concreta
escolar on s’aprèn i s’ensenya sobretot en l’organització
Diagnosticar:
d’Ecosúnion, entitat independent,
– el clima social del centre
– els aspectes físics i Per tal de diagnosticar les característiques del context esco- autogestionada i formada per
funcionals de l’edifici lar es poden utilitzar diferents procediments. Us proposem alumnes voluntaris de tots els cur-
– les relacions entre el centre i de triar el que, segons el vostre criteri, sigui més adequat en sos. Nascuda arran d’un projecte
l’entorn exterior funció de l’aspecte que voleu avaluar, per exemple: de reciclatge, centra la seva activi-
tat principal en la reflexió sobre
a) organitzar discussions o passar un breu qüestionari les injustícies socials i ecològiques
per tal de detectar les percepcions i sentiments dels i l’acció pràctica en positiu. El gran
Propostes
professors, del personal no docent i/o dels/les alum- nombre d’activitats i d’activistes fa
Organitzar-se. nes respecte del context escolar que el treball s’estructuri en sec-
Observar, registrar i
b) fer enquestes entre els membres de la comunitat cions: reciclatge, plafó, tríptics,
intercanviar idees sobre el
contexte físic i social on educativa economia, biblioteca - videoteca i
s’ensenya i s’aprèn c) organitzar discussions sobre el tipus d’experiències sortides.
que volem que tinguin els alumnes quan són al cen- Escola Súnion
tre i quan surten fora del centre; sobre els valors i
actituds que volem desenvolupar en ells i perquè
d) observar i analitzar el clima social en què els alumnes
aprenen
e) buscar informació i/o publicacions (PEC, reglament,
PCC, fulletons o altres materials impresos) on es
puguin identificar amb claredat els objectius del cen-
tre que afectin directament o indirecta els vincles
amb l’entorn proper i llunyà
f) Realitzar una auditoria ambiental sobre la gestió i consum
de recursos i materials (aigua, energia, materials, etc.)
39
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Preguntes per orientar el debat
Els alumnes participen força en 1- Preguntes per a la diagnosi del clima social del centre
la vida de l’escola ja sigui a tra-
ves dels òrgans col·legiats, a tra- • Què opinen els alumnes, professors, per- • Com s’afavoreix en els alumnes l’expres-
vés d’organitzacions o grups sonal de recolzament, personal no sió de les seves opinions i la presa de
afavorits pel propi centre o mit- docent, etc., sobre el clima social del decisió respecte de l’ambient?
jançant els representants de centre? com perceben l’estil de con-
cada curs. Entre els deures dels vivència entre els diversos col·lectius? • Valoren els professors/res les opinions
alumnes hi ha el de responsabi- es perceben mostres de tolerància, coo- dels alumnes? valoren els alumnes les
litzar-se de la gestió del mate- peració, respecte...? opinions dels professors?
rial i instal·lacions, incloent la
neteja diària de l’aula, que es fa • Quin tipus de relacions s’estableixen • De quina manera els alumnes estan com-
per parelles, rotatòriament, entre els alumnes, professors i personal promesos en la presa de decisions en la
durant tot el curs escolar. no docent, famílies i administració? com vida quotidiana del centre?
Escola Joan Pelegrí es comuniquen? tothom té oportunitat
d’opinar? com es prenen les decisions? • Quin tema rellevant sobre la convivència
al centre ha estat usat com a argument
• Com s’afavoreix al centre el respecte per de debat d’una assemblea? 
diferents punts de vista i creences?
• Quines oportunitats tenen les famílies
• Com s’anima els alumnes a resoldre con- per conèixer com aprenen els seus fills?
flictes sobre diferents punts de vista o
interessos? quina estratègia ha resul- • Compten els alumnes amb espais per
tat més exitosa? jugar i compartir, per exemple: ludoteca,
sala  de música, etc.?
• Com són animats els alumnes, profes-
sors/res i personal no docent per valorar
les diferències culturals i/o de creences?
40 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
2- Preguntes per a la diagnosi dels  aspectes físics i funcionals del centre 
Per tal de diagnosticar els aspectes físics i funcionals del centre podem centrar-nos en els diferents espais o en
aspectes relatius al seu funcionament. El següent quadre i les posteriors preguntes us poden servir d’orientació.
Aigua Materials Residus
Estructura i disseny
de l’edifici
Patí, jardí
Recepció i passadissos
Laboratori i taller
Aules
Gimnàs
Cuina i menjador
Direcció i secretaria
Magatzems
Altres
Característiques
Energia Biodiversitat
i estat general
41
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Característiques i estat general de l’exterior de l’edifici i
A finals de setembre es fa una jor- dels espais interiors
nada de jardineria i neteja de
males herbes. Les famílies partici-
pen en les tasques i en la compra • Quina impressió rep un visitant quan arri- • Quins elements hi ha a les parets dels
de terra i plantes. Uns quants avis ba per primera vegada al centre i observa passadissos o d’altres espais comuns?
del barri col·laboren també en el els espais interiors i exteriors? és favo- hi ha treballs dels alumnes; hi ha cartelle-
manteniment de l'hort. rable? podria millorar? res comuns, temàtiques o per grup clas-
Escola Arc Iris se; hi ha cartells informatius o anuncis; hi
• Com qualificarieu l’estat de la façana, els ha reproduccions de pintures, fotogra-
patis, la zona de joc, les parets, terres i fies, etc? amb quin criteri estètic o fun-
sostres, les àrees d’administració, el cional se selecciona el que s’exposa?
magatzem, la cuina, el menjador,  les
aules, el gimnàs, els passadissos, el labo- • Com estan els patis o altres espais que
ratori, etc? Si hi ha deficiències, podrieu s’utilitzen a les hores d’esbarjo?
estimar les causes?
• Hi ha a l’edifici barreres arquitectòni-
• Quins llocs necessiten millorar? ques? quines? quin tipus de problema
ocasionen?
• Quin és l’estat de conservació de les por-
tes, les finestres, les persianes i/o les • Què és el que els agrada fer als alumnes
cortines, les taules, els armaris, les quan surten al pati?
prestatgeries, les biblioteques, les pape-
reres? Si hi ha deficiències, podrieu esti- • Està fent el centre un esforç perquè els
mar les causes? seus jardins, patis i àrees de joc siguin
més atractives? com? com es podria
millorar l’entorn?
42 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
• A l’edifici, els patis o els espais exte- • Tenen les aules, el menjador i altres La millora de la qualitat de l’en-
riors hi ha evidències de brossa i/o espais de treball un bon aïllament torn escolar s’ha traduït en una
vandalisme? En cas afirmatiu: acústic? proposta de peatonalització i
millora del disseny dels carrers de
• qui el produeix? prové de persones • Penseu que el soroll al centre és tole- darrera l’escola, que compta amb
alienes o del propi centre? quan i on té rable? s’han pensat estratègies per l’aprovació del Districte.
lloc? quines són les possibles causes? disminuir-lo? IES Gal·la Placídia
com podria ser reduït?
• Podrieu avaluar la qualitat ambiental
• S’estimula el cultiu de plantes en els dels diferents espais, tenint en comp-
espais interiors del centre (aules, te: la ventilació, la il·luminació, la sono-
passadissos)? rització, l’amplada, la temperatura i
l’estètica? si a cada aspecte se li
• De quina forma es manifesta al centre assigna una qualificació entre 1 i 5,
l’interès i cura per al propi entorn? quins espais resulten més deficients i
quins més confortables?
• Es prenen mesures perquè l’ambient
físic, dins i fora del centre, sigui esti-
mulant per a l’aprenentatge?
43
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Ús de l’aigua
• On es llencen les pintures, solvents o
S’ha traduït a l’anglès • Hi ha al centre una política explícita per altres materials tòxics que s’usen en
l’Ecoauditoria de l’aigua i aviat s’i- estalviar aigua?, i per evitar la seva conta- tallers i/o laboratoris? es llencen pel des-
niciarà la diagnosi simultània a minació? guàs?
Dinamarca i Itàlia, bescanviant
informació ambiental en anglès • Quant s’ha gastat en aigua durant el • Hi ha una política expressa per la compra
entre els alumnes dels tres centres darrer any? de materials de neteja? es té en compte el
implicats. grau de toxicitat d’aquells materials?
Escola del Bosc • S’utilitza algun procediment per reduir el
volum d’aigua de les cisternes dels • Heu observat els hàbits dels alumnes quan
vàters? es renten les mans, o beuen aigua? quines
conclusions es poden treure al respecte?
• En quin estat estan les aixetes del cen- ens recordem sempre de tancar bé les
tre? Quantes gotegen? aixetes?
• Existeix una política expressa per al man- • Quin procediment s’utilitza per regar les
teniment de les instal·lacions (aixetes, plantes de l’exterior? es podria calcular
canonades, etc.)? quanta aigua es consumeix? 
• És freqüent trobar brossa en els wàters • Es netegen els espais exteriors amb aigua
com: pintures, restes de menjar, embol- a pressió?
calls de caramels, etc.?
• S’han fet campanyes o altre tipus d’ac-
• Es recull (en bidons o dipòsits) l’aigua de cions per reduir el consum d’aigua?
pluja?. En  cas afirmatiu, per a què s’utilit-
za?
44 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
Ús de l’energia
• Hi ha al centre una política expressa • S’ha instal·lat un temporitzador en els Arran de les ecoauditories de l’ai-
d’estalvi d’energia? llums de lavabos, magatzems o passa- gua i l’energia ara es compren
dissos d’ús escàs? fluorescents de baix consum i es
• Quant es va gastar en electricitat fan campanyes per estalviar aigua
durant el darrer any, quin és el promig • Hi ha cartells recordatoris del tipus: "No i energia i fer un bon ús de la cale-
mensual, i diari? oblideu apagar el llum"? facció. També s’ha produït una
certa millora en els accessos al
• Observant els comptadors, podem saber • Quins aparells elèctrics hi ha al centre? Centre (disminució congestió i
si durant els caps de setmana hi ha con- hi ha normes per optimitzar el seu aparcament irregular), després de
sum d’electricitat?, quina n’és la causa?, ús?queden encesos quan no s’usen? hi ha l’ecoauditoria de la mobilitat.
aquest consum està dins dels valors nor- una política de manteniment? Escola Sadako
mals?
• Com es podria reduir el consum d’energia
• Quin tipus de bombetes s’utilitzen? de elèctrica?
quina potència? la quantitat és adeqüa-
da o excessiva? s’utilitzen al centre bom- • Quant es va gastar en gas durant el
betes de baix consum? darrer any, quin és el promig mensual, i el
diari?
• Amb freqüència es troben làmpades
enceses en llocs on ningú les necessita, • Quins aparells consumeixen gas?
en moments en què hi ha suficient llum
natural, en acabar les classes, etc.? • Observant el comptador de gas, podem
saber si durant els caps de setmana hi ha
• Els alumnes i professors/res apaguen consum de gas? quina és la causa?
conscientment el llum quan no el necessi-
ten? • Com es podria reduir el consum de gas?
45
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
• Es controla la temperatura ambiental per
tal de regular la temperatura de la calefac-
ció?
• Té el sistema de calefacció un termostat?
• Les portes i finestres que donen a l’exte-
rior estan correctament aïllades? com?
• Se solen deixar obertes les portes i/o
finestres que donen a l’exterior quan està
funcionant la calefacció?
• Hi ha al centre portes que es tanquen
automàticament?
• Hi ha persianes o cortines que es puguin
tancar de nit per millorar l’aïllament?
• Quines mesures es podrien prendre per
reduir la despesa d’energia del centre?
46 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
Compres i ús de materials
• Hi ha al centre una política explícita de • Hi ha a les aules un safata per col·locar Amb l’aigua de rentar la verdura
compres, en quant als llocs i les quanti- els papers usats per una cara per ser es rega el jardí i amb l’aigua de
tats que es compren? les característi- utilitzats com a esborrany? joc es fa el mateix.
ques dels materials: no contaminants, Es compra menjar fresc, de plaça
reciclats, reutilitzables? • S’utilitzen bolígrafs d’un sol ús, amb i amb pocs embolcalls i conser-
recanvi, o altres? vants o substàncies sintètiques.
• Hi ha una decisió explícita per tal de Escola Bressol Albí
reduir el consum de paper i d’altres • S’utilitzen piles recarregables o calcula-
materials d’ús habitual? dores amb energia solar?
• S’adquireix paper reciclat per fotocò- • Quin tipus de bosses o embolcalls acos-
pies i usos diversos? tumen a dur els alumnes: d’ús prolongat
(roba, carmanyoles  ...) o les d’usar i
• Els quaderns o llibres dels alumnes llençar (paper d’alumini, plàstic, paper)?
estan fabricats amb paper reciclat?
• Evita el centre els gots i plats d’usar i
• Existeixen mecanismes per utilitzar els llençar?
llibres més d’una vegada (intercanvi,
segona ma)? • Hi ha màquines de venda de begudes en
llauna? que se’n fa amb les llaunes bui-
• Normalment s’utilitzen les dues cares des? que se’n podria fer?
del paper?
• Existeix la possibilitat de comprar begu-
des amb envasos retornables?
47
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
A través del Grup UNESCO, es • Hi ha fonts d’aigua?
realitza anualment una cam-
panya de solidaritat i coopera- • La major part dels aliments que es com-
ció activa amb Bolívia, el pren al centre arriben amb grans embol-
Sàhara, el Sudan, l’associació calls? es podria pensar en estratègies
Samba Kubally de Sta. Coloma per reduir embolcalls? 
de Farners, el barri del Raval i
l’associació Akwaba, de • A la cuina del centre s’usen vegetals pro-
l’Hospitalet. vinents d’horts que utilitzen mètodes
Escola Joan Pelegrí orgànics?
• Hi ha un servei de manteniment per repa-
rar mobles, equips i altres objectes dete-
riorats? qui ho coordina? qui ho realitza?
• Com contribueixen els alumnes a la con-
servació del mobiliari i l’equipament del
centre?
48 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
Plantes i animals : gestió de la biodiversitat
• Hi ha al centre espais verds: jardí, • Als espais verds, horts o a qualsevol A l’escola existeix un petit centre
parterres, hort, etc.? En cas afirma- altre cultiu, s’utilitza torba lliure de col·laborador de cria en captivitat
tiu, quina és la funció d’aquests composts químics? s’utilitzen pesti- de la tortuga de terra autòctona,
espais? En cas negatiu, quins motius cides, fertilitzants o herbicides? amb amenaçada d’extinció, sota la tute-
han impedit que n’hi hagi? quina freqüència? la de la Generalitat de Catalunya.
Escola Arc Iris
• Quin tipus i varietat de plantes hi ha? • Quin és l’estat de les plantes? qui
va participar el centre en la decisió s’ocupa de tenir-ne cura: reg, poda,
respecte al tipus de plantes i sobre la plagues, etc.?
seva ubicació? s’ha deixat expressa-
ment alguna zona amb vegetació sil- • Hi ha bassals per peixos o altres ani-
vestre? amb quin objectiu? mals petits? qui es fa càrrec de la
seva conservació i cura?
• S’ha tingut en compte per a la selec-
ció i ubicació de  les plantes la neces- • Hi ha menjadores per als ocells?
sitat d’aigua, llum o tipus de sòl que
requereix cadascuna d’elles? • S’han col·locat jardineres a les fines-
tres de les aules? tenen una funció
• S’han triat plantes que floreixin en estètica o a més compleixen alguna
diferents estacions de l’any? altra finalitat? quina?
• S’han triat plantes atractives per a • Hi ha arbres fruiters i/o hort al cen-
les papallones? tre? qui es fa càrrec d’aquests
espais? quins aprenentatges es pro-
gramen vinculats als arbres fruiters o
a l’hort i la seva producció?
49
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Els escolars fan tallers que vinculen • Com es combaten les plagues? quins pro-
les activitats a l'entorn natural, ductes s’utilitzen?
amb una visió harmònica i de sos-
tenibilitat. S'ensenya la importàn- • S’han establert contactes amb agricul-
cia de: tors, jardiners o enginyers agrònoms?
- afavorir les espècies autòctones amb quin objectiu? quines tasques s’han
- protegir les espècies amenaçades efectuat amb ells? participen els alumnes
- gestionar les deixalles orgàni- en l’organització de les mateixes?
ques, que són compostades i apro-
fitades per adobar l'hort • Hi ha planters, recons per al compostat-
- reduir el consum de l’aigua de rec ge o altres instal·lacions afins als espais
- usar substàncies sense efectes verds?
contaminants, i
- tenir cura de l'ambient acústic, • Hi ha plantes als espais interiors del cen-
per tal de no pertorbar la petita tre? qui en té cura?
fauna de l'escola.
Escola Arc Iris
50 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
Gestió dels residus
• Quants contenidors o bosses de dei- • S’utilitzen les restes orgàniques dels L’escola  té contractat un servei a
xalles produeix el centre durant una espais verds per fer compost, per una empresa per a la recollida dels
setmana? Quin volum i/o pes repre- exemple l’herba segada o la poda de tòners, els disquets i les piles
senta en el total? i per persona? les plantes? Escola Heura
• Es podria revisar una mostra de reci- • Vora els cubells de deixalles, hi ha un
pients amb deixalles (seria una bona cartell recordatori sobre les possibili-
idea emprar guants) i calcular la quan- tats de reciclatge i reutilització?
titat de paper, plàstic, vidre i metall
que hi ha? quins materials ocupen més • Els alumnes tenen consciència dels
lloc? problemes que generen els residus?
• Té el centre un programa i un lloc espe- • Es troben deixalles en els patis i
cífic per reciclar? espais verds, als passadissos o a les
aules?Qui les ha llençat? com van arri-
• Té el centre un programa i un lloc espe- bar als patis i aqls espais exteriors?
cífic per emmagatzemar materials per
a la seva reutilització, per exemple: • Quines mesures s’han pres per reduir
paper usat, paper de diari, cartrons, la quantitat de residus als voltants
recipients d’alumini i altres metalls, del centre?
vidre o plàstic?
• Al laboratori de ciències o als tallers,
• Qui recull el material per reciclar? on va? es recullen els seus residus o es llen-
cen pel desguàs?
• A la cuina es reciclen les deixalles
orgàniques per fer compost?
51
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
3- Preguntes per a la diagnosi del centre i l’entorn exterior
És possible que ara
estigueu en condicions
• Hi ha activitats extracurriculars dirigi- • Hi ha suficients oportunitats perquè els
d’identificar quins canvis des a actuar en i per l’ambient? quines? alumnes prenguin part en activitats
desitgeu introduir per ambientals extracurriculars?
millorar la pràctica en • És la cura de l’ambient exterior al centre
relació als continguts de un tema freqüent durant les reunions • Hi ha una política expressa per obrir el
les Unitats de Programació. escolars? (amb i sense  participació dels centre a la comunitat? s’organitzen acti-
alumnes). vitats extraescolars per a les famílies o
altres veïns del barri? quines?
• Té el centre un interès actiu en participar
en temes ambientals locals? • Es permet l’ús de la biblioteca (consulta o
préstec) o la utilització d’altres espais a
• S’ha participat darrerament en algun grups i associacions locals?
concurs, congrés o premi sobre temes
ambientals? • S’usen les cartelleres per comunicar
temàtiques ambientals d’interès? s’uti-
• Hi ha un club o associació per a temes litzen altres recursos  comunicatius? qui
ambientals al centre? genera els missatges? a qui van 
adreçats?
• Pertany el centre a alguna organització
ambiental local, nacional o internacional? • Té el centre una política expressa en
matèria de mobilitat i transport? com es
• S’estimula el contacte (epistolar o manifesta?
informàtic) amb alumnes d’altres regions
o països? quina és la seva  funció?
52 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
Orientacions per realitzar una síntesi de
• Quins sistemes de transport s’utilitzen la diagnosi
al centre quan es fan sortides a la ciutat?
En fer la síntesi hem de tenir en compte:
• On viuen i quant viatgen cada dia els pro- • que quedin reflectits quins aspectes són
fessors i alumnes per anar al centre? problemàtics i quins no
• que totes les problemàtiques detectades siguin
• Utilitzen transport públic, bicicletes o degudament justificades. No es tracta
cotxe compartit? tenen la possibilitat de simplement de recollir opinions sinó d’enunciar
triar entre diferents formes de trans- els problemes juntament amb les dades que els
port? perquè? avalin
• que entre els companys i altres membres de la
• Participa el centre en projectes urbans comunitat educativa hi hagi un veritable acord
d’organització de "camins escolars"? sobre el o els aspectes de la vida escolar que
valgui la pena modificar.
53
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Fase d’acció
La programació i
desenvolupament del pla Elaborar i desenvolupar un Pla d’Acció
d’acció, així com les fases
anteriors, requereix  d’un Si heu detectat problemes en la gestió del centre o en Abans d’elaborar el pla d’acció és precís establir un ordre
equip coordinador la vostra proposta d’educació ambiental, el pròxim pas de prioritat dels problemes detectats i consensuats.
és elaborar un pla d’acció per promoure canvis signifi-
catius en aquell aspecte de la vida escolar que hagueu Aquest ordre pot estar influenciat per:
escollit i diagnosticat. • la gravetat o urgència del problema
• els interessos dels diferents col·lectius que hi
Recordeu que un bon punt de partida  és comptar amb participen
el resum del diagnòstic, és a dir, una síntesi del que • la facilitat de les persones per involucrar-se en un 
succeeix efectivament a l’escola en matèria de gestió i determinat procés de canvi
d’educació ambiental. • el cost econòmic del mateix, l’esforç, el temps, etc.
Estem d’acord que el nostres problemes ambientals són, per ordre d’importància:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
54 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase d’Acció
Els passos per elaborar un pla d’acció són: El Consell Escolar del Districte ha fet
• formular els objectius que volem assolir Fase d’acció propostes de gestió i d’educació
• identificar les possibles propostes d’acció per acon- Elabora i desenvolupar un ambiental als centres escolars:
seguir aquests objectius pla d’acció • posar en marxa un projecte d’as-
• Analitzar i valorar cadascuna d’aquestes propostes sessorament i ajuda econòmica per
• Seleccionar les accions més adients. a la gestió de les deixalles
• proposar l’apadrinament dels
Objectius
arbres situats davant dels centres
Programar i generar canvis • impulsar plantades de flors
significatius en algun • elaborar itineraris per al coneixe-
aspecte de la vida escolar ment de l’entorn
• involucrar als alumnes en el dis-
seny dels parcs i jardins de la ciutat
• potenciar projectes per organitzar
Propostes
“camins escolars”.
Organitzar-se.
Districte d’Horta - Guinardó
Debatre i consensuar - planificar.
Portar a terme el pla
55
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
A l’annex trobareu les
orientacions per redactar 1. Formular els objectius que es volen 2. Identificar les possibles propostes d’acció
assolir per aconseguir aquests objectius 
el pla d’acció
És necessari discutir quins canvis volem i podem Es tracta de buscar possibles solucions per tal d’acon-
introduir: a curt termini, a mig termini i a llarg ter- seguir els canvi esperats. En funció de la complexitat
mini. de l’objectiu podran plantejar-se una o més propostes
d’acció.
Aquí en veiem tres exemples:
OBJECTIU ACCIONS
• Reunions de treball per • Programar una unitat de
erir un enfocament cicle. programació a nivell expe-
Of
rimental que contempli
ambiental als Projectes • Disseny d’un qüestionari aquesta perspectiva.
Curriculars del Centre per detectar què pensen i
saben els alumnes en • Posar en pràctica, ava-
relació amb l’ambient. luar i discutir per cicles i
al  claustre les conclu-
• Aplicar el qüestionari. sions.
• Analitzar les dades i • Estendre la proposta a
extreure conclusions. altres unitats de progra-
mació.
56 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase d’Acció
OBJECTIU ACCIONS
Millorar la comunicació • Sol·licitar un assessor • Instal·lar cartelleres
entre el claustre i les extern. informatives.
famílies, tot eliminant
mutus retrets i desquali- • Crear un grup d’estudi • Organitzar classes
ficacions. per analitzar els factors obertes, xerrades i
que generen o estimulen debats.
la manca de comunicació.
• Organitzar sortides
• Elaborar un pla d’acció amb alumnes i les seves
a curt i mig termini que famílies.
millori les relacions
mútues. • Implementar llibretes
diàries de comunicació.
OBJECTIU ACCIONS
• Estudiar els hàbits de • Col·locar cartelleres
Disminuir el consum de consum de l’aigua. informatives.
l’aigua al centre.
• Canviar aixetes defec- • Realitzar una xerrada
tuoses. amb debat.
57
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
El Fòrum Cívic del barri de la
Sagrada Família ha impulsat una
iniciativa dins el seu projecte 3. Analitzar i valorar cadascuna de les
comunitari. Es tracta del camí propostes d’acció
escolar fet amb la participació dels
mestres, els alumnes i les famílies Segur que hem fet una pila de propostes d’acció per a
de l'escola Tàbor. L'objectiu és cada objectiu. Ara caldrà que les analitzem i les valo-
aconseguir que el fet d'anar a l'es- rem per decidir quines són més adequades i quines
cola sigui una activitat agradable, considerem prioritàries: no ho podem fer tot de cop!
segura i ambientalment correcta. A l’apartat d’ajudes trobareu una fitxa per fer aquesta
Algunes actuacions de millora són: tasca, amb orientacions per utilitzar-la.
• reforçar la senyalització per A continuació podeu veure un exemple de fitxa d’anà-
advertir als vehicles que entren en lisi i valoració, ja feta.
una zona escolar
• fer una nova regulació dels
semàfors per protegir els vianants
• fer una nova senyalització a la
sortida dels pàrkings
• prohibir l'estacionament de les
motos a les voreres
• editar un tríptic on s'expliquen
els objectius, els avantatges, les
millores, els carrers del barri que
en formen part i un apartat que
dóna consells per afavorir l'im-
plantació d'aquest projecte.
Fòrum Cívic Sagrada Família
58 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase d’Acció
Descripció de l’acció
Col·locar cartells i cubells vora tots els vàters i rentamans. Els cartells es col·locaran vora cada cubell. Els cartells seran recordatoris i
explicaran la importància dels nous hàbits que es proposen: estalviar aigua i disminuir la seva contaminació.
Beneficis esperables
– Sensibilitzar respecte al problema que es crea quan tirem residus sòlids i líquids tòxics als vàters i rentamans.
– Canviar els hàbits d’alumnes, professors, monitors i personal no docent.
– Estalviar aigua potable i evitar contaminar les aigües residuals amb sòlids (papers satinats, rotllos de paper, restes de men-
jar, burilles, etc.) i líquids tòxics.
L’impacte esperat no és d’ordre econòmic dins l’àmbit escolar, però si el canvi es produeix en una part més àmplia de la població els cos-
tos de potabilització i depuració de les aigües haurien de disminuir.
Recursos humans que es requereixen: Persones disponibles: Tècnics o professionals a contractar:
25 alumnes de 6è 25 alumnes de 6è
1 professor 1 professor
2 monitores de menjador 2 monitores de menjador
Materials que es requereixen: Materials a adquirir:
21 cubells de plàstic (un per vàter) 21 cubells de plàstic
26 cartolines, rotuladors de colors, cinta adhesiva.
Recursos econòmics requerits
Pressupost (materials): 11.025 pessetes
Pressupost (honoraris) — pessetes/euros
TOTAL = 11.025 pessetes
Es disposa de fons propis 11.025 pts., el 100% s. total
Hi ha ajuda o subvenció? No. Cobreix (fins a)_________ (pts / euros) __________ (s. total)
Oportunitats: Motivació dels alumnes i professors
Dificultats: –
Període d’implantació: Primera setmana de gener.
Balanços: 1. Econòmic 2. Beneficis i Oportuniats 3. Dificultats i Temps
Pressupost net:  11.025. pessetes Benefici ambiental: 4 Dificultats personals: –1
Estalvi previst: – Benefici per a les persones: 4 Dificultats econòmiques: –1
Període de retorn: – Oportunitats personals: 4 Dificultats conjunturals: –1
Oportunitats econòmiques: 3 Període de temps
Oportunitats conjunturals: 4
Valoració: 0 Valoració: 19 Valoració: 1
PRIORITAT: 6,66
La prioritat és màxima
59
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Hem de fer l’esforç perquè 4. Seleccionar les accions més adients
s'hi involucri tota  la
comunitat educativa. L’anàlisi i valoració feta han donat com a resultat un
Els canvis requereixen el llistat de les propostes d’acció  degudament avaluades
i ordenades en funció de la seva prioritat. Ara hem de
consens i el compromís
decidir entre tots què farem, quan i com.
dels diferents col·lectius
del centre i fins i tot de És bo que tinguem present que els canvis poden ser de
fora del centre diferent tipus:
Per construir aquest • Tècnics: p.e. obres a l’edifici que poden requerir
consens és necessari inversions, grans o petites.
presentar els resultats de
• Organitzatius: p.e., portar un control estricte de la
la diagnosi i les nostres despesa dels recursos, establir nous criteris de com-
propostes de millora, pra, canvis en les rutines de manteniment i/o neteja.
degudament prioritzades, Sovint no requereixen diners però són canvis difícils
a tota la comunitat de fer perquè signifiquen alterar costums i maneres
educativa i organitzar de fer de les persones.
grups de discussió per
• Personals: canvi d’hàbits personals i col·lectius:
valorar les propostes
alumnat, professorat, direcció, secretaria, servei de
manteniment, servei de neteja, administració educa-
tiva, ajuntament (Districte), etc.
60 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase d’Acció
Exemple de pla d’acció
Títol del pla d’acció:
Un cop redactat el Pla
Millorem la utilització dels recursos: el paper Curs: d'Acció pot ser signat pels
2000/2001
Objectius generals: representants de tots els
col·lectius del centre, en un
1- Canviar els hàbits de les persones respecte a l ’ús del paper. acte més o menys solemne
2. Disminuir el consum de papers
3. Comprendre les problemàtiques relatives a la fabricació i a l ’ús indiscriminat de paper i col·locar-lo en un lloc ben
visible.
Descripció de cada acció Nom/s del/s res- Col·lectius implicats Calendari de les
ponsable/s de en l’execució i/0 actuacions
l’execució i del seguiment Inici previst: /    /
seguiment Fi previst: /     /
A1: Estudi per conèixer quant paper es gasta, tipus Montse F (E) Alumnes de 3r i 4rt 15/02/00 al
d´ús, tipus de paper, etc. Joan G (S) 15/03/00
Elaboració d’un informe.
A2: Campanya de sensibilització i d’informació sobre els Marta L. (E i S) Alumnes de 1r i 2n 25 de març al 10
resultats de l ’estudi. d’abril de 2000
A3: Desenvolupament d’Unitat de Programació sobre: el Susi H. (E) Tot l’alumnat i Tercer trimestre
paper. Taller de reciclatge. Roger S (S) professors de
Julian R (S) Tecnologia
A4: Elaboració de pautes d’avaluació per controlar els Montse F (E) Alumnes Maig i juny
canvis produïts després de la campanya. Seguiment Joan G (E i S) representants de
i avaluació. Teresa L (S) cada curs
Elaboració d’un informe.
Comunicació a tota la comunitat educativa.
61
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Els menuts (4 anys) han intervin-
gut activament en el disseny del
pati i d'aquesta manera s’han
"apropiat" d’un espai comú, han
après a prendre decisions, a dialo-
gar i consensuar. Les famílies
també han pres part en l’expe-
riència.
Escola Parc del Guinardó
62 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Fase d’Avaluació
Fase d’avaluació
Es reserva un espai de la cartellera
Seguiment i avaluació dels canvis per informar a les famílies de la
marxa de les ecoauditories, els
resultats i informacions diverses
relacionades amb els temes que es
tracten cada any.
Escola Bressol Albí
Tant el seguiment del procés com l’avaluació dels pro- Per això el centre necessita identificar prèviament els
ductes són fonamentals per realitzar els ajustaments seus propis indicadors en relació a aquests objectius. Les claus de l’èxit?
necessaris i introduir millores en el pla d’acció. • Disposar de recursos i d’incentius
Els indicadors poden correspondre als següents aspec- econòmics 
tes: • Disposar  de materials adients i
Objectius
ben estructurats
Conèixer si s’han assolit els a) Aspectes relatius al compromís i a la participació • La motivació del professorat,
objectius. Ajustar i introduir de la comunitat educativa especialment de Ciències, i de sec-
millores en el Pla d’Acció
• Funcionament de l’equip responsable o coordi- tors amplis de l’alumnat.
nador IES Gal·la Placídia
• Difusió de la proposta d’elaborar l’A·21·E
Propostes • Comunicació a l’interior del centre Les dificultats?
• Comunicació amb l’exterior • La coordinació entre els diferents
Organitzar-se.
Construir indicadors i • Quantitat i característiques de les persones o grups
instruments d’avaluació. col·lectius que s’han implicat • La heterogeneïtat de nivells de
Recollir informació i • Participació del professorat formació i d’interessos entre l’a-
interpretar-la. • Participació de l’alumnat lumnat.
Fer els ajuts necessaris • Col·laboracions externes I el repte?
• La creació d’un consell d’educació
ambiental estable a nivell de centre.
Escola del Bosc
63
3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
I ara que hem avaluat el b) Aspectes relatius a l’execució de l’A·21·E • Progressos d’altres membres de la comunitat
treball realitzat, segur que • Compliment de les diferents fases programades educativa a nivell de l’adquisició de nous conei-
tenim moltes i bones idees • Coordinació del pla d’acció xements (conceptuals i de procediment), hàbits
per: • Ajustament del temps i valors
• Ajustament dels recursos humans i econòmics • Progressos en el clima social del centre
• Integració en el PEC • Progressos en els vincles i implicació amb per-
– introduir millores en el • Integració en el PCC sones, col·lectius i entitats de l’exterior.
pla d’acció • Interès suscitat
– iniciar nous plans d’acció d) Aspectes relatius a l’impacte ambiental
– compartir amb altres c) Aspectes relatius a l’impacte sobre les persones • Millores en l’espai exterior
persones i entitats • Progressos de l’alumnat a nivell de l’adquisició • Millores en els espais interiors
el procès realitzat, de nous coneixements (conceptuals i de proce- • Reducció del consum d’aigua, energia i
diment) materials
els nostres èxits i • Progressos del professorat a nivell de l’adquisi- • Disminució de la contaminació
possibles dificultats. ció de nous coneixements (conceptuals i de pro- • Disminució de les deixalles
cediment) • Disminució del soroll
• Canvis d’hàbits, actituds i valors en l’alumnat • Augment del reciclatge i reutilizació de
Per comunicar els resultats • Canvis d’hàbits, actituds, valors en el professo- recursos
i el procés de la vostra rat i el personal no docent • Progressos en els vincles i implicació amb
A·21·E podeu realitzar una l’entorn.
memòria, seguint les
pautes que us proposem al
capitol d’ajudes.
64 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Ajudes
4. Ajudes
Per valorar les accions
Per redactar el Pla d’acció
Per redactar la memòria
65
Ajudes
Fitxa d’anàlisi i valoració de cadascuna de les accions proposades
Descripció de l’acció:
Beneficis esperables:
Recursos humans que es requereixen Persones disponibles Tècnics o professionals a contractar:
Materials que es requereixen Materials que s’han de comprar
Recursos econòmics necessaris:
Pressupost (materials):  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (pessetes/euros)
Pressupost (honoraris):  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (pessetes/euros)
TOTAL  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (pessetes/euros)
Es disposa de fondos propis (fins a) ............................................... (pts / euros) ................................................... (% s. total)
Hi ha ajuds o subvenció ....................................... cubreix (fins a) ................................. (pts / euros) ............................................. (% s. total)
Oportunitats:
Dificultats:
Període d’implantació
Balanços: 1. Econòmic 2. Beneficis i oportuntiats 3. Dificultats i temps
Pressuost net: 11.025. pessetes Benefici ambiental: Dificultats personals:
Estalvi previst: – Benefici per a les persones: Dificultats econòmiques:
Període de retorn: – Oportunitats personals: Dificultats conjunturals:
Oportunitats econòmiques: Període de temps
Oportunitats conjunturals:
Valoració: Valoració: Valoració:
PRIORITAT:
66 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Per valorar les accions
Ajuda per omplir la fitxa
1. Descripció de l’acció amb les seves corresponents – millorar el clima social
tasques: posar només una acció per fitxa – ser més solidari, tolerant i capaç de treballar
cooperativament
2. Beneficis esperables. Assenyalar les millores pre- – etc.
vistes. Quan sigui possible traduir-les en termes
quantitatius i percentuals. Els beneficis poden ser: 3. Recursos humans. Per dur a terme el pla d’acció
> 2.1. ambientals. Per exemple, es preveu que aju- poden requerir-se diferents recursos humans: per-
darà a: sonals i/o tècnics. Anomenarem recursos perso-
– estalviar recursos naturals nals aquells que comprometen a tots o a part dels
– evitar o disminuir la contaminació de l’entor membres de la comunitat educativa a l’hora d’as-
(aire, sòl, aigua, soroll…) sumir compromisos, assimilar nous aprenentat-
– reutilitzar o reciclar materials ges, canviar hàbits, fer modificacions curriculars,
– conservar i millorar la biodiversitat incorporar noves metodologies, etc. Dins dels
– evitar la degradació de l’entorn (erosió, desgast…) recursos personals hem de tenir en compte les
– millorar l’estètica de l’entorn necessitats de formació (cursos, seminaris) o d’as-
sessorament que pugui necessitar el professorat
> 2.2. per a les persones. Per exemple: Es preveu que per programar i implementar el pla d’acció. Els
ajudarà a: recursos tècnics suposen la necessitat d’especia-
– promoure la participació individual i col·lectiva listes per a la realització de tasques molt específi-
– capacitar per a la resolució de problemes o per ques que no puguin ser fetes pels propis alumnes,
intervenir adeqüadament per exemple: reparar o modificar un determinat
– canviar comportaments i hàbits ambientals equipament o aparell.
– sensibilitzar i/o prendre consciència respecte a
un problema i la seva causa Dins dels recursos tècnics es podran incloure
– millorar el coneixement i comprensió de l’am- assessors o especialistes ambientals per tal d’aju-
bient, els seus problemes i les possibles solucions dar en la implementació d’algunes de les accions.
67
Ajudes
Distingir entre: > 6.1 personals: p. ex. aprofitar l’entusiasme de la
> 3.1. persones necessàries: (enumerar-les totes, comunitat educativa
siguin especialistes o no, tècnics o professionals). > 6.2. econòmiques: p. ex. aprofitar els operaris que
Quantitat i perfil. (3.1= 3.2. + 3.3.) están fent algunes reformes o coincidir amb una
> 3.2. persones disponibles: pot o no coincidir en convocatòria d’ajudes econòmiques d’un organis-
quantitat amb les necessàries. me, o bé es compta amb els diners necessaris, etc.
> 3.3. tècnics o professionals a contractar: quantitat > 6.3. conjunturals: p. ex. es donen les condicions
i perfil. climàtiques, és una bona època del curs escolar, no
se superposa amb altres projectes, etc.
4. Recursos materials. És un ítem que ajuda a valorar
les dificultats tècniques i econòmiques. Enumerar-los 7. Dificultats. Incluir les possibles dificultats, con-
> 4.1. Materials que es requereixen sensuades entre tots els participants. També
> 4.2. Materials a adquirir (s’extreu del llistat ante- poden ser:
rior  4.1) > 7.1 personals: p.e. rebuig d’una part de la comuni-
tat escolar
5. Recursos econòmics. Per cada tasca cal definir quins > 7.2. econòmiques: p.e.: molt costosa
recursos econòmics són necessaris per poder concre- > 7.3. conjunturals: p.e., no hi ha temps, no hi ha
tar-lo en un pressupost. Per fer-ho hem de tenir en autorització de l’administració.
compte el cost dels materials necessaris i la despesa
d’honoraris o de mà d’obra. Posteriorment, s’ha d’es- 8. Període d’implantació. És un factor important a
brinar de quants diners es podria disposar, de quins tenir en compte a l’hora de valorar una mesura de
organismes poden donar ajudes financeres, etc. millora. No és el mateix una campanya puntual
que una reforma en les canonades. Distingim
6. Oportunitats: Una feina pot ser oportuna o entre un període curt (una o més setmanes), mitjà
imprescindible en funció de moltes variables. Les (entre un i tres trimestres) i llarg (més d’un curs
oportunitats poden ser: escolar).
68 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Per valorar les accions
9. Balanços
1. Balanç econòmic. Es calcula de la següent forma: Si no es pot quantificar, s’han d’establir prèviament els És possible que l’acció prevista
> 1.1. pressupost net: descontant de l’estimat les aju- criteris per assignar la puntuació: (4) molt positiva, (3), no suposi una despesa retorna-
des i subvencions. bastant positiva, (2) positiva, i (1) discutible. Per exem- ble en termes econòmics, amb
> 1.2. estalvi previst: es calcula el que es preveu ple: si el benefici es produirà gràcies a un projecte la qual cosa la puntuació serà
estalviar en un any (si correspon) d’hort escolar, la valoració dependrà de la seva finali- nul·la (O). No obstant això, pot
> 1.3. període de retorn. Sorgeix del quocient entre el tat: millorar la biodiversitat de l’entorn, evitar l’erosió representar un alt benefici
pressupost net i l’estalvi previst (any) i s’expressa del sòl, aprofitar les restes orgàniques de la cuina mit- ambiental o per a les persones,
en anys o fracció d’any. jançant la construcció d’un dipòsit de compostatge, amb la qual cosa la probabili-
La valoració serà: utilitzar els productes de l’hort a la cuina o embellir tat de que sigui una acció
– molt positiva (4) si el període de retorn és igual o infe- els voltants del centre educatiu. Però aquests criteris prioritaria es veurà assegurada.
rior a 1 any s’han de discutir entre tots. Exemples: editar un fulletó
– bastant positiva (3) si el període de retorn és entre 1 i 3 informatiu o instal·lar una car-
anys > 2.2. Benefici per a les persones, considerarem de 4 tellera, etc. Un aspecte que sí
– positiva (2) si el període de retorn va de 3 a 6 anys a 1 punts segons sigui el benefici. També s’han hem de considerar és la
– discutible (1) si el període de retorn és de més de 6 anys. d’establir prèviament els criteris per assignar la coherència entre el contingut i
puntuació. Per exemple: el format; seria altament con-
2. Balanç de beneficis i oportunitats (4) si el benefici és considerat molt important i tradictori, per exemple, difon-
> 2.1. Benefici ambiental: considerarem de 4 a 1 compromet a moltes persones dre un missatge sobre l’estalvi
punts segons sigui el benefici. Vegem un exemple. (3) si el benefici és considerat molt important de recursos i per això organit-
Si es tracta de l’estalvi d’un recurs, per exemple però compromet a poques persones zar una festa amb vaixella de
d’aigua, paper o electricitat, els valors serien així: (2) si el benefici és considerat poc important i plàstic descartable.
(4) representa més del 30% d’estalvi sobre el total compromet a moltes persones
(3) representa entre el 15 i el 30% (1) si el benefici és considerat poc important i com-
(2) representa entre el 5 i el 15%  promet a poques persones.
(1) menys del 5%
69
Ajudes
Pot passar que el benefici sigui > 2.3. Oportunitats personals. Si n’hi ha. Es valora de teris per assignar la puntuació. Per exemple:
només ambiental (canviar les 4 a 1 punts. S’han d’establir prèviament els criteris (4) si l’oportunitat es considera molt important
aixetes que gotejen), només per assignar la puntuació. Per exemple: (3) si l’oportunitat es considera bastant important
per a les persones (millores en (4) si l’oportunitat es considera molt important (2) si l’oportunitat es considera poc important
el clima social del centre) o que (3) si l’oportunitat es considera bastant important (1) si l’oportunitat es considera molt poc important
els beneficis siguin per a amb- (2) si l’oportunitat es considera poc important
dos aspectes (adquirir l’hàbit (1) si l’oportunitat es considera molt poc important.
d’apagar el llum quan ja no es 3 – Balanç de dificultats i de temps
necessita). > 2.4. Oportunitats econòmiques. Si n’hi ha. Es valo-
ra de 4 a 1 punts en funció de la despesa que repre- > 3.1. Dificultats personals: Si n’hi ha. Els valors són
senta i/o segons si s’han obtingut ajudes o sub- negatius (a la valoració global es resten). Per
vencions: exemple una dificultat que posa en perill la reali-
(4) totalment gratuïts o no es requereixen mate- zació de la feina pot ser que hi hagi un rebuig
rials ni tècnics i/o l’ajuda cobreix el 75% o més de explícit de l’equip directiu, o d’un grup molt nom-
la despesa brós de professors, etc.
(3) la major part dels materials i ma d’obra són (–3) les dificultats posen en perill la realització de
gratuits o semi-gratuits i/o l’ajud cobreix més del la feina
50%. (–2) les dificultats són moderades
(2) aproximadament el 50% dels materials i mà (–1) les dificultats són fàcilment superables.
d’obra són gratuïts o semi-gratuïts o l’ajuda
cobreix del 25 al 50% > 3.2 Dificultats econòmiques. Si n’hi ha. Els valors
(1) la mayor part dels materials o ma d’obra s’ha de són negatius (a la valoració global es resten).
pagar i/o l’ajuda és menor del 25% o no hi ha ajuda. (–3) el cost posa en perill la realització de la feina
(–2) el cost és un obstacle moderat
> 2.5 Oportunitats conjunturals. Si n’hi ha. Es valora (–1) les dificultats econòmiques són fàcilment
de 4 a 1 punts. S’han d’establir prèviament els cri- superables.
70 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Per valorar les accions
> 3.3. Dificultats conjunturals Si n’hi ha. Els valors Les valoracions de cada balanç s’obtenen sumant i res-
són negatius (a la valoració global es resten). Per tant les puntuacions. La prioritat es defineix a
exemple una dificultat que posa en perill la realit- l’obtenir el valor promig dels tres balanços. Si la
zació de la feina pot ser que una reglamentació valoració és:
municipal impedeixi la seva execució, en canvi si – igual o superior a 3  la prioritat és màxima.
es programa una plantació d’arbres a l’escola, el – igual o superior a 2  la prioritat és elevada.
risc que aquest dia plogui és superable, donat que – si es sitúa entre 1 i 2  la prioritat és moderada  
eventualment es podria suspendre i aplaçar per al – si el valor és de 1 o inferior no és prioritària.
dia següent.
(–3) les dificultats posen en perill la realització de
la feina
(–2) les dificultats són moderades
(–1) les dificultats són fàcilment superables.
> 3.4. Període de temps (s’evalua el temps necessari
per a l’implantació de la millora).
(4) si és inferior a un mes i es pot fer a qualsevol
època de l’any.
(3) si es necessita entre 1 i 3 mesos però no es pot
fer a qualsevol moment
(2) si serà necessari entre un trimestre o tot el curs
escolar
(1) si serà necessari més d’un curs escolar per posar
en marxa la feina proposada.
71
4. Ajudes
Fitxa per redactar el pla d’acció
Títol del pla d’acció:
Curs:
Objectius generals: .........../..........
Descripció de cada acció Nom/s del/s res- Col·lectius implicats Calendari de les
ponsable/s de en l’execució i/0 el actuacions
l’execució i del seguiment Inici previst: /    /
seguiment Fi previst: /     /
A1:
A2:
A3:
A4:
72 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Per redactar la memòria
Pautes per redactar la memòria de l’A·21·E
1. Identificació • Ajust dels recursos humans i econòmics
• Nom del Centre • Guanys La memòria ha de recollir
• Adreça • Aspectes que no s’han dut a terme. Causes
• Telèfon i adreça electrònica el resultat del vostre
• Nom de la/es persona/es de contacte (equip coord.) 5. Aspectes vinculats amb el PEC esforç, les vostres
• Quantitat d’alumnes del Centre • Objectius conquestes, els obstacles
• Curs/os que han participat • Guanys i dificultats trobats al llarg del camí i
• Quantitat d’alumnes que han participat en la programació
i desenvolupament de l’A·21·E 1 6. Aspectes vinculats amb el PCC també les vostres
• Nom dels professors que han participat • Ajustament dels continguts curriculars reflexions finals sobre el
• Altres persones que han participat • Ajust de les estratègies d’ensenyament i aprenentatge que heu fet i sobre el que
• Guanys i dificultats queda per fer. No es tracta
2. Punt de partida sols d’un requeriment
• Fets, esdeveniments, problemàtiques, etc. que ens van dur 7. Aspectes vinculats amb el context escolar
a implicar-nos en la realització de  l’A·21·E. • Canvis en el clima social formal, pensem que serà
• Canvis en la gestió dels espais i recursos una bona ocasió per
3. Aspectes vinculats amb el compromís i la partici- • Guanys i dificultats integrar aspectes, etapes i
pació de la comunitat educativa moments.
• Funcionament de l’equip responsable o coordinador 8. Aspectes vinculats amb la projecció exterior
• Difusió de la proposta d’elaborar  l’A·21·E dins del centre • Nous vincles (persones, col·lectius, institucions...) Els ítems que incloem són
• Difusió de la proposta d’elaborar  l’A·21·E cap a l’exterior • Activitats, acords, etc. només orientatius, podeu
• Interès i participació del professorat • Guanys i dificultats fer les modificacions que
• Interès i participació de l’alumnat considereu necessàries,
• Interès i participació d’altres persones de la comunitat 9. Aspectes econòmics
educativa • Pressupost real afegir documents,
• Col·laboracions externes • Relació entre la despesa feta i l’ajuda rebuda fotografies, vídeos o tot
allò que pugui donar
4. Aspectes vinculats amb la programació i execució 10. Reflexions finals testimoni del vostre
de l’A·21·E • Si tornessim a començar: què canviaríem? què deixaríem
• Síntesi de la programació igual? esforç.
• Acompliment de les diferents fases i etapes programades • Idees per al futur
• Ajust del temps
1. Adjuntar llistat amb tot els noms
73
Bibliografia i recursos
1. Per conèixer millor la ciutat SUBIRANA i SAMITIER, P. Ecologia per a viure millor. Respostes
sostenibles als reptes personals i socials. Barcelona. Editorial
ACEBILLO, J.; FOLCH, R (dir). Atles Ambiental de l’Àrea de Icària. 1998.
Barcelona. Barcelona Regional S.A. 2000.
BOADA, M. CAPDEVILLA, L. Barcelona. Biodiversitat urbana. 3. Per utilitzar a l’escola
Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 2000.
ALFIERI, F. Crear cultura dentro y fuera de la escuela. En
BARRACÓ, H; PARES, M; PRAT, A; TERRADAS, J. Ecologia d’una Autores Varios. Volver a pensar la educación. Vol I. Madrid.
ciutat. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 1999. Morata. 1995.
TONUCCI, F. La ciutat dels infants. Barcelona. Barcanova. 1997. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Manteniment dels centres
docents públics d’educació infantil i primària i d’educació
especial. Guies Metodològiques. Núm. 4. Barcelona. 2000.
2. Per entendre la sostenibilitat
DIVERSOS AUTORS. Educació ambiental. Selecció bibliogràfica.
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Cap a l’agenda 21 de Barcelona. Barcelona. Institut d’Educació. Ajuntament de
Document per al debat. Barcelona 2001. Barcelona.1997.
ALIÓ, MªA.; OLIVELLA, M. (coord). Per viure bé nosaltres i les DIVERSOS AUTORS. Coneixements bàsics en educació ambien-
generacions que vindran. Guia per participar en l’aplicació de tal. Bases de dades per a l’elaboració d’activitats i programes.
l’agenda 21 local. Barcelona. Diputació de Barcelona. 1999 Binissalem. SCEA / SBEA / Di7 Grup d’Edició.1997.
FOLCH, R. Ambiente, emoción y ética. Actitudes ante la cultu- DIVERSOS AUTORS. Caixa d'eines per Barcelona sostenible...la
ra de la sostenibilidad. Barcelona. Ariel. 1998. ciutat que volem. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 1998.
KEATING, M. Agenda 21. Una versió en llenguatge senzill de FERNANDEZ OSTOLAZA, M.A. Eco-auditoría escolar. Vitoria-
l’Agenda 21. Barcelona. Fundació Terra. 1996. Gasteiz. Gobierno Vasco. Servicio Central de Publicaciones.
1996.
74 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Bibliografia i recursos
Pàgines web
FONT, B. (50 persones)n que conspiren. Possibles estratègies
educatives per a la millora ambiental en tots els àmbits de la
nostra societat. Binissalem. SCEA / SBEA Di7 Grup d’Edició. • Agenda 21 de Barcelona: www.bcn.es/agenda21
1999 • Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona.
www.bcn.es/mediambient/
FRANQUESA, T. (dir.). Hàbitat: guia d'activitats per a l'educa- • Institut d’Educació. Ajuntament de Barcelona.
ció ambiental. Barcelona. Institut d'Educació. Ajuntament de /www.bcn.es/imeb
Barcelona, 1998. • Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya:
www.gencat.es/mediamb/ea
FRANQUESA T. (dir.). Guia per fer l’ecoauditoria del centre edu- • Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.
catiu. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 2001. www.xtec.es/recursos/ciencies/medi
• Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat:
INSTITUT D’EDUCACIÓ DE BARCELONA. Projecte Educatiu de www.diba.es/xarxasost
Ciutat. L'educació, clau per al coneixement i la convivència.
Barcelona. Ajuntament de Barcelona.1999.
MUÑOZ MORENO, I.M. (et.al.) Una auditoria ambiental per a Revistes
Centres Educatius. Barcelona. Federació de Moviments de
Renovació Pedagògica de Catalunya. 1998. 2ª edició. • TOTS Revista electrònica. www.tots.net
• Perspectiva ambiental. Barcelona: Associació de Mestres
TRILLA, J. La escuela y el medio. En Autores Varios. Volver a Rosa Sensat
pensar la educación. Vol I. Madrid. Morata. 1995. • Medi Ambient, Tecnologia i Cultura. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient
75
Annex
Referències més o 1. Currículum d’Educació Infantil de Catalunya
menys explícites
d’objectius i continguts Llegim entre els objectius generals de l’etapa:
d’educació ambiental
Capacitats a assolir en finalitzar l’etapa d’educació infantil
Observar i explorar l’entorn immediat amb una actitud de curiositat i respecte, identificant característiques i propietats sig-
nificatives, dels elements que el conformen i apreciant positivament manifestacions artístiques i culturals adients amb la
seva edat.
Exemples trobats en una de les àrees:
Àrea de Descoberta de l’entorn natural i social
Continguts de fets i conceptes (pàg. 32)
1. Característiques dels elements de l’entorn proper.
Objectius terminals 
1.2. Conèixer relacions causa-efecte d’alguns fets, esdeveniments o situacions relatives a elements del marc natural i
social.
Continguts d’actituds (pàg. 33)
1. Adaptació a l’entorn escolar
Objectius terminals 
1.1. Participar, de forma activa, en les experimentacions i en les activitats que es proposen, respectant i compartint les
aportacions dels altres.
2. Estimació, respecte i interès pels elements del marc natural i social.
Objectius terminals 
2.1. Tractar amb cura els elements del marc natural i social de l’entorn habitual.
76 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Annex
2. Currículum d’ Educació Primària de Catalunya
Capacitats a assolir en finalitzar l’etapa (pàg. 25)
– Mostrar-se participatiu i solidari de forma responsable, i respectar els valors morals, socials i ètics propis d’altri, [Y].
– Comprendre el medi físic i natural, els principals mecanismes que el regeixen, a partir de l’observació rigorosa de fets i fenò-
mens senzills, i la importància  que la seva conservació i millora té per a la humanitat.
– Mostrar actituds de respecte, conservació i ús correcte dels recursos materials, tècnics i naturals.
– Conèixer i gaudir del patrimoni cultural, participar en la seva conservació i respectar la diversitat lingüística i cultural dels
pobles i les persones.
Àrea de coneixement del medi social i  natural (pàg. 39  - 42)
Objectius generals:
– n1 10: A Valorar el medi ambient a partir dels coneixements adquirits, considerant-lo en les seves dimensions naturals, histò-
ric-artístiques i estètiques.
Continguts
Actituds, valors i normes
– 3.3. Sensibilització per la protecció del medi ambient.
Objectius terminals
– 43. Mostrar sensibilitat envers la necessitat de conservació del medi natural i actuar decididament en favor de la seva defen-
sa i protecció.
77
Annex
Àrea de coneixement del medi natural (pàg 47).
Objectius generals:
– n1 8: Entendre la salut personal, social i del medi ambient com a un bé del individu i de la comunitat que cal conservar, pre-
servar i potenciar.
– n1 10: Conèixer les principals riqueses i mancances de l’entorn natural, especialment de Catalunya. Adquirir actituds de res-
pecte, conservació i aprofitament dels recursos humans, naturals i tècnics.
Continguts
Actituds, valors i normes (pàg.48).
– 1. Respecte per les normes relatives a la conservació de materials, seguretat i higiene.
Objectius terminals (pàgs. 48  - 50).
– 30. Tenir una actitud reflexiva sobre la influència de l’activitat humana en el medi, identificar els factors i les activitats con-
crets que provoquen el deteriorament de la natura i enumerar mitjans adients per a la  prevenció.
– 44. Respecte per les normes relatives a la conservació de materials, seguretat i higiene.
3. Currículum d’Educació Secundària Obligatòria (ESO)
Exemples trobats en les àrees:
Àrea de tecnologia
Objectius generals  (pag. 41)
1. Relacionar elements bàsics de cultura tecnològica que li permetin de  comprendre els canvis que es produeixen en les for-
mes de vida: relacions home-natura, relacions socials i de producció.
Continguts: Valors, normes i actituds (pag.42)
2.2 Actitud crítica davant de l’ús de la tecnologia i la seva repercussió social.
2.4. Valoració de la limitació dels recursos naturals.
78 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
Annex
Àrea de Ciències experimentals
Objectius generals  (pag. 41)
1. Emprar els coneixements científics per comprendre […] i per donar soport a les opinions envers aspectes que afecten l’or-
ganització social, com ara l’aprofitament i l’ús de diverses fonts d’energia; l’ús adequat i la conservació de les primeres matè-
ries, el reciclatge de materials; […]
3. Respectar les formes de vida i el medi ambient, considerats com un patrimoni comú.
Continguts: Valors, normes i actituds (pag.42)
1.Respecte pel patrimoni natural.
1.1.Presa de consciència de la limitació dels recursos naturals.
1.3. Defensa del medi ambient davant la contaminació i el seu deteriorament.
Àrea de Ciències socials
Objectius generals  (pag. 42)
13. Respectar i defensar, en la mesura de les seves possibilitats, el patrimoni cultural, històrico-artístic i mediambiental.
Continguts: Fets, conceptes i sistemes conceptuals (pag. 43)
1.5. El paisatge com a resultat de complexos naturals i humans. […]
2.3. Formes d’ocupació del territori rural i urbà.
2.6. Massificació i marginació social urbana i problemes que s’en deriven.
Valors, normes i actituds (pag. 44)
4.1. Actitud solidària i de cooperació.
4.2. Respecte del medi ambient
5.2. Valoració de les cultures foranes […]
4. Batxillerat
Una excel·lent oportunitat per comprometre a l’alumnat d’aquesta etapa - en l’elaboració d’una part de l’A21E - són els
Treballs de recerca. Recordem que el treball de recerca és un terreny en el qual  l’estudiant pot aplicar el seus aprenentatges
i és, també, un mitjà per aprendre.
79
Annex
Centres educatius i
Escola Bressol Municipal Albí CEIP Heura
entitats esmentats al Educació infantil (0-3 anys) c/ Pujolet, 5. 08032 Barcelona. Tel: 93/3571866
text c/ Sant Dalmir, 27-33. 08035 Barcelona.
Tel. 93/4294199 Escola Joan Pelegrí. Secundària (ESO i Batxillerat)
c/ Diputació, 14. 08014 Barcelona. Tel. 93/431 62 00
CEIP Arc Iris
c/ Arc de Sant Martí, 76. 08032 Barcelona IES Narcís Monturiol (Batxillerat i Cicles formatius)
Tel. 93/4362617 c/ Salvat Papasseit s/n. 08003 Barcelona.
Tel. 93/3107226
Districte d’Horta - Guinardó - Consell Escolar
Ronda Guinardó 49. 08024 Barcelona. CEIP Parc del Guinardó
Tel.:932 916 741 c/ Garriga i Roca s/n. 08026 Barcelona.
Tel. 934 368 637
SESM Escola del Bosc-Montjuïc.
Primària i Secundària (ESO) Escola SADAKO. Secundària (ESO i Batxillerat)
Avgda. Miramar s/n. 08038 Barcelona c/ Collserola, 42. 08023 Barcelona. Tel. 93/211 37 16
Tel. 93/4410221
ICC Súnion (ESO i Batxillerat)
Fòrum Cívic Sagrada Família. Centre Cívic Sagrada Avgda. Josep Tarradellas, 133. 08029 Barcelona
Família Tel. 93/4051224
c/ Mallorca 425-435. 08013 Barcelona.
Tel. 93 446 26 20 Escola Virolai 
Ed. Infantil, Primària i Secundària (ESO i Batxillerat)
IES Gal·la Placídia. Secundària (ESO i Batxillerat) c/ Ceuta s/n. 08032 Barcelona. Tel. 93/2846343
Avgda. Príncep d’Astúries 23-27. 08012 Barcelona 
Tel. 93/217 00 42
80 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
AMB EL  SU PORT DE: