PROPOSTA DE MESURA DE GOVERN
LA BARCELONA DELS BARRIS
A partir de l’aprovació del projecte La Barcelona dels Barris, nou impuls per una
ciutat més pròxima i, en conseqüència, del reconeixement de les delimitacions i
denominacions dels barris de la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona disposa d’una
eina de proximitat i planificació que ha de contribuir a l’aprofundiment
democràtic i a una major i millor participació.
Hem de recordar que el 18 de gener de 2007 farà 23 anys que Barcelona i el
seu Ajuntament, varen fer un gran pas endavant en aprovar la descentralització
política de la ciutat en 10 districtes.
En l’arrel d’aquella iniciativa hi havia, doncs, un doble propòsit. Un, de caràcter
polític, consistent en propiciar la participació dels ciutadans, ciutadanes i grups
socials en la construcció i funcional, consistent en assolir la major eficàcia
possible en la prestació de serveis municipal a través d’una divisió territorial
que prengués més atenció a l’equilibri en termes de població atesa i territori
cobert.
Des de les hores ens hem dotat de forma continuada de processos i
reglaments que s’han anat adaptant a la realitat d’una ciutat en constant canvi i
evolució. En són alguns exemples la Carta Municipal (22 de desembre de
1998), El Reglament Orgànic Municipal (16 de febrer de 2001), les Normes
Reguladores dels districtes (28 de setembre del 2001), les Normes
Reguladores de la Participació Ciutadana (22 de novembre de 2002) o la
recopilació de competències transferides als districtes de setembre de 2005.
Avui podem afirmar, doncs, que l’existència i la trajectòria dels Districtes ha
generat una nova manera d’entendre i treballar les necessitats ciutadanes, els
serveis i l’espai públic. Els districtes han guanyat pes com a referent de
proximitat per al conjunt de barcelonins i barcelonines, i han demostrat ser una
eina bàsica per a la ciutadania i per a l’Administració municipal en la tasca de
construir i gestionar una ciutat millor i més equilibrada territorialment amb la
finalitat d’assolir una veritable justícia social.
En aquesta mateixa línia volem continuar aplicant el principi de proximitat amb
convenciment polític, més coneixement i major eficàcia i eficiència, i això ens
ho permet el territori més proper a la ciutadania: el barri.
Al llarg del temps, Barcelona ha anat teixint i relligant un territori ric i complex
format per àmbits urbans i socials diversos. Cada barri té una història i una
personalitat reconegudes i sentides com a pròpies pels seus habitants: la
majoria de la gent es troba a gust vivint en el seu barri, i se l’estima.
Reconèixer aquesta diversitat -les “petites barcelones” que formen la gran
ciutat comú- és reconèixer la ciutat tal i com és i, alhora, reconèixer-nos
nosaltres mateixos.
1
MESURA DE GOVERN
1. La proximitat
Els Barris són els espais més bàsics de la convivència ciutadana, del sentiment
de pertinença i de la implicació corresponsable en la comunitat urbana.
Avui ja es du a terme un ampli conjunt de polítiques i activitats d’iniciativa
municipal, i d’altres promogudes de forma mixta o autònomament per part del
teixit associatiu, que construeixen dia a dia l’entramat convivencial de la ciutat i
que es realitzen sobretot a nivell de Barri. Podem destacar, entre d’altres, Plans
de desenvolupament comunitari, Projectes socials dels Plans de Barris de la
Generalitat, Plans d’Inclusió Social, Plans Educatius d’Entorn, Camins
Escolars, Obertura al barri d’equipaments escolars, Projecte jove bcn, etc.
Amb l’aplicació de la Barcelona dels Barris, l’Ajuntament es dotarà d’una eina
per promoure amb més eficàcia totes aquelles activitats i programes que
contribueixen a fomentar, enfortir i reconèixer el Barri com espai de
convivència: festes majors de barri, mostres d’entitats, mostres i activitats
interculturals, promoció de l’associacionisme...
2. Major eficàcia en la planificació
Hi ha, també, una estreta i positiva relació entre barris i dotacions de proximitat
raó per la qual cal tenir en compte dos fets que la condicionen: en primer lloc,
els barris són de mides i característiques urbanes i socials molt diverses i, per
tant, també ho són pel que fa a les corresponents necessitats de dotacions de
proximitat.
En segon lloc, entre els diversos equipaments i serveis de proximitat també hi
ha diferències quant als àmbits d’influència, usuaris potencials, etc., de manera
que cadascun d’ells segueix un mapa propi d’implantació territorial. No hi ha,
doncs, una coincidència completa entre les delimitacions dels barris -siguin
quines siguin aquestes- i els àmbits dels diversos equipaments i serveis de
proximitat.
Malgrat això, la conveniència de buscar la màxima relació, integració i
consideració conjunta de barris i dotacions de proximitat és plenament
justificada.
 Els barris com a unitats territorialment i socialment significatives per a
l’avaluació de les necessitats ciutadanes de dotacions de proximitat, per
l’avaluació de l’impacte de les polítiques municipals, i com a àmbits de
referència per a la seva localització.
 El dret dels ciutadans i ciutadanes a gaudir d’aquestes dotacions en àmbits
de proximitat, és a dir, en el propi barri o en barris veïns, garantint sempre la
cobertura adequada del territori de cada barri i la satisfacció de les seves
necessitats, d’acord amb els estàndards, horitzó temporal i altres condicions
2
que estableixin el Pla d’Equipaments general, els de Districte, els sectorials,
els Programes d’Actuació dels Districtes i qualsevol altres instruments de
planificació i programació d’actuacions.
 L’establiment dels barris de Barcelona suposarà l’oficialització d’un nou
nivell territorial que esdevindrà una nova forma de “llegir” la ciutat, una
referència bàsica per l’elaboració dels futurs Plans d’Equipaments.
En aquest sentit, els barris seran àmbits de referència obligada en la
planificació i la programació de les actuacions municipals i de districte que
tinguin significació a aquesta escala de proximitat. Així doncs, els districtes
coordinaran l’elaboració dels Plans d’Actuació de Barri per tal de concretar
les seves propostes atenent a les necessitats i prioritats d’actuació en cadascun
dels barris del districte, i incorporant criteris d’equilibri entre tots ells
3. Aprofundiment democràtic
Amb la consolidació de la descentralització administrativa, se’ns planteja la
possibilitat de dotar de més contingut polític als districtes, i és ara quan podem
comptar amb un bon mecanisme per a dur-ho a terme: la Carta Municipal de
Barcelona. Abordarem, en base a la mateixa, la definició del paper polític dels
Consellers i Conselleres de Districte, implementant el procés d’elecció directa
d’aquests com un element d’aprofundiment de la democràcia local.
Volem continuar desplegant programes, projectes, normatives, accions, que
ens permetin sentir-nos encara més propers i properes a la realitat que ens
envolta, a la que es transforma i als seus protagonistes.
En aquest sentit, el paper dels conselleres i les conselleres de districte és
cabdal per a una descentralització efectiva i és per això que continuem
treballant en l’estatut – en el paper polític dels consellers i la seva implicació en
l’organigrama de gestió dels districtes – i en la concreció immediata de la
proposta de reformes legals necessàries per a l’elecció directa dels consellers i
conselleres de districte.
Perquè la veritable descentralització com a objectiu polític democràtic en una
gran ciutat com és Barcelona, suposa aconseguir uns Consells de Districte
representatius i responsables davant la ciutadania. Per això, en el marc de la
Carta Municipal, es va proposar que fossin escollits per sufragi universal i en
aquesta direcció estem esmerçant els nostres esforços.
I en la línia de continuar adequant les normatives als constants canvis que es
viuen a la ciutat, es procedirà a la modificació dels Reglaments de Districte.
4. Participació
Els districtes són, en sí mateixos, un mitjà fonamental per al desenvolupament
de la participació ciutadana. Una participació ciutadana entesa com a
construcció d’un gran projecte comú entre la ciutadania i l’Administració per a
3
aplicar una política municipal orientada no només a la correcció de desequilibris
i a la representació d’interessos dels diversos barris, sinó com una possibilitat
única per a avançar en l’aprofundiment democràtic de la nostra ciutat.
La participació ha de ser dinàmica i donar respostes a les noves realitats i
necessitats, per això la proposta de l’Ajuntament passa per replantejar i revisar
les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana així com les diferents
normatives que la regulen.
Tot posant especial èmfasi en la participació en els barris, s’ha d’avaluar i
redissenyar el model participatiu global per tal de flexibilitzar la pràctica de la
participació en funció de la realitat de cada indret de la ciutat.
En aquest sentit la participació es podrà exercir, entre d’altres instruments,
mitjançant els Consells de Barri, que serien els màxims òrgans de participació
territorial en totes les qüestions que els afectin.
Barcelona, 22 de desembre de 2006
4